2
Gui de planificaci de lactivitat Breu resum inicial de
lactivitat amb s deines TIC en que es basar lactivitat: Recurs
utilitzat: https://www.brainpop.com/games/gutsandbolts/
Aquesta prctica fou aplicada al grup G3 de 3r dESO. El
departament de
cincies i tecnologia va considerar realitzar desdoblament de
grups, i les dues lnies de
3r es troben dividits en tres grups diferenciats segons
rendiment acadmic i nivell
conflictiu. El G3 s el grup amb rendiment ms baix i major nivell
de conflicte. Per aquesta
ra treballen per projectes. Aquests alumnes abans diniciar un
nou projecte, sels va
encomanar que realitzessin aquest joc on sintegren els
coneixements per poder assolir
el grau de desenvolupament.
Aquesta eina TIC la vaig proposar jo per a poder aplicar al
grup, i la meva
mentora va desenvolupar una srie de qestions relacionades perqu
els alumnes
acabessin dintegrar els coneixements que sacabaven de treballar
i no queds en un
simple joc.
El joc en qesti est en angls, fet que dificulta la comprensi
dels alumnes
per alhora potencia el seu aprenentatge per tant, es un recurs
amb aplicaci
parcialment CLIL, ja que la sessi no va ser desenvolupada en
angls, per si que es va
repassar el vocabulari relacionat que sindicava en angls per
ajudar a una major
comprensi dels alumnes a la prctica.
Aquesta prctica amb eines TIC fou aplicada com a tasca de reps
del sistema
circulatori per a poder aplicar els nous coneixements en un
altre context.
Els alumnes individualment anaven resolent les qestions
relacionades un
cop finalitzades les diferents fases del joc. Els alumnes havien
de dir la puntuaci que
havien aconseguit al final de la prctica.
En quin curs i en quina unitat didctica situo aquesta activitat
experimental?
Quins aspectes procedimentals cal tenir en compte?
On poden estar els principals obstacles?
Quin material necessito?
Quins aspectes procedimentals cal tenir en compte?
s important que els alumnes disposin dordinadors i que siguin
vigilats per determinar que tots ells fan les tasques plantejades.
Tamb per donar suport i facilitar la
comprensi del que estan fent en tot moment. s important que tot
ells tamb realitzin
les qestions finals ja que sin queda poc desenvolupada
lactivitat i no ens assegurem
que tots ells han acabat de comprendre el significat del
simulador.
On poden estar els principals obstacles? El principal obstacle
es troba amb la dinmica de treball daquest grup en particular.
Aquests alumnes presenten moltes dificultats per comprendre i
recordar els
continguts treballats a classe i per mantenir-se atents
treballant en cada sessi.
Presenten poca autonomia en les seves tasques i poques eines i
aptituds
desenvolupades. A ms aquests alumnes presenten una molt baixa
autoestima causat
per aquest baix rendiment acadmic i aquests desdoblament grupal.
Per tant, s molt
important premiar i donar suport aquests alumnes amb majors
necessitats.
3
Quin material necessitem?
Ordinadors, qestionari final.
Qu vull treballar en lactivitat experimental? I quins sn els
objectius?
Reps del sistema circulatori. El simulador consisteix en
construir un Frankenstein. En concret, consisteix en connectar els
diferents tubs de les parts del cos
daquest sser construt per tal de donar-li vida. Si els alumnes
no el connecten
correctament el Frankenstein no funciona i el sistema peta.
En quin moment de la seqncia didctica es realitza
lactivitat?
Aquesta prctica es va realitzar al final de la unitat didctica
com a tasca de reps. Els alumnes presentaven algunes dificultats
per a poder aplicar de manera prctica en
un altre context el coneixements treballats a la unitat
anterior. Al tractar-se duna tasca
aplicada i didctica s molt bona com a tasca de sntesi. A ms al
ser tant dinmica els
alumnes es presenten molt motivats per elaborar els diferents
nivells del simulador.
Com tinc previst que els alumnes sapropin dels objectius i els
motius de lactivitat?
Mitjanant lelaboraci de les respostes dun qestionari adjunt.
Quin material (protocol escrit, a la pissarra...) proporcionar
als alumnes?
Els alumnes disposen del qestionari i del simulador.
Com organitzar lactivitat? Qu i quan faran els alumnes? Per a
qu? Qu i quan far el professor? Per a qu?
Sels explica la tasca que tenen que desenvolupar i desprs
sexplica el qestionari que
hauran de resoldre. Mentre ells desenvolupen les diferents fases
de la tasca sels dona
suport individualitzat.
Com comunicar als alumnes el que han de fer?
Primer sels donar les explicacions i indicacions necessries per
a poder desenvolupar la prctica i desprs es far una sntesi dels
continguts treballats.
Qu senduran els alumnes desprs de la prctica? (produccions,
apunts, fotografies, esquemes...) com queda registrat el que han
fet? Hauran de resoldre les qestions adjuntes.
Tinc previst dedicar alguna estona de discussi desprs de la
prctica? Qu
espero que passi durant aquesta discussi, quins aspectes espero
que surtin?
4
Els ltims minuts de la sessi sn perqu es comentin les principals
fases que han resolt els alumnes i que signifiquen cadascuna de les
parts.
Com avaluar laprenentatge dels alumnes? Amb el percentatge de
errades i encerts del joc (simulador) i amb les respostes de
les
qestions.
En quins aspectes sha apartat del que tenia previst? He hagut de
fer algun reajustament sobre la marxa? Alguns alumnes, tot i
tractar-se duna activitat molt prctica, no han acabat dassolir
els coneixements necessaris per a poder interpretar amb claredat
com funciona el sistema
circulatori.
Quines evidncies puc aportat sobre el resultat de lactivitat
experimental? Motivaci i inters per realitzar la prctica.
Els alumnes han finalitzat la tasca al acabar la classe.
Qu canviaria? Com es podria millorar?
Amb una bona explicaci prvia o un dossier complementari on els
alumnes
consultessin la informaci necessria del sistema circulatori per
elaborar de manera adequada
el seu Franckenstein.
