Actuació realitzada a l empara de la subvenció directa ... · Eduard Trepat i Meritxell Serret de la Fundació del Món Rural. Equip redactor: Eduard Trepat, geògraf de la Fundació

Actuació realitzada a l’empara de la subvenció directa exclosa de concurrència pública atorgada per la Direcció General de Joventut a la Fundació del Món Rural.

El Programa ODISSEU està impulsat per:

Amb la col·laboració dels 13 Grups d’Acció Local i la xarxa de professionals de joventut.

DIAGNOSI GENERAL Programa per al retorn i la inserció laboral de joves al medi rural

2

Any 2013

Coordinació del projecte:

Associació d’iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA).

Fundació del Món Rural.

Coordinació de la Diagnosi:

Eduard Trepat i Meritxell Serret de la Fundació del Món Rural.

Equip redactor:

Eduard Trepat, geògraf de la Fundació del Món Rural.

Marina Guillen, geògrafa.

Josep R. Mòdol del Servei Cientificotècnic de Cartografia i SIG de la Universitat de Lleida.


3

ÍNDEX GENERAL

INTRODUCCIÓ ........................................................................................................................................ 6

EL PROJECTE ODISSEU .............................................................................................................................. 6 ANTECEDENTS DEL PROCÉS DIAGNÒSTIC I DOCUMENT ACTUAL ............................................................................ 8

Antecedents: .................................................................................................................................. 8 El document actual:........................................................................................................................ 9

ELS JOVES RURALS I EL TERRITORI ........................................................................................................ 11

ANÀLISI DEMOGRÀFIC I SOCIOECONÒMIC .................................................................................................... 11 CARACTERITZACIÓ DE LA RURALITAT ........................................................................................................... 11 ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ I L’OCUPACIÓ ................................................................................................. 20

Evolució de la població: fi de l’èxode i recuperació ........................................................................ 21 Piràmides de població? L’arrodoniment del triangle ...................................................................... 28 Envelliment i dependència ............................................................................................................ 30 Nivell d’instrucció de la població ................................................................................................... 35

ANÀLISI DELS NOUS FLUXOS ..................................................................................................................... 41 Fluxos exteriors: immigració exterior. Cim i davallada ................................................................... 42 Població jove estrangera: tu a ponent i jo a llevant ....................................................................... 46 Fluxos interiors: variacions residencials (emigrants, immigrants i saldo migratori) ........................ 51

IMPACTE I MAGNITUD DE LES MIGRACIONS JUVENILS: CAP A ON VAN ELS JOVES QUE MARXEN? .................................. 63 Fluxos envers les capitals comarcals ............................................................................................. 64 Fluxos envers els municipis rurals ................................................................................................. 68 Fluxos envers els municipis semirurals .......................................................................................... 71 Fluxos envers els municipis urbans ................................................................................................ 75

MERCAT DE TREBALL: ATUR I OCUPACIÓ ...................................................................................................... 83 Distribució de l’atur jove en comarques rurals............................................................................... 83 Comarques rurals i ocupació jove ................................................................................................. 91 Afiliats i afiliades al REA ............................................................................................................... 93 Afiliats i afiliades al RETA ............................................................................................................. 96 Afiliats i afiliades al RGSS ........................................................................................................... 101

ASSOCIACIONISME JUVENIL AL TERRITORI .................................................................................................. 107

ANÀLISI INTRODUCTORI DEL TEIXIT EMPRESARIAL DE LES ZONES RURALS I DETECCIÓ DE POTENCIALITATS ................................................................................................................................ 116

INTRODUCCIÓ .................................................................................................................................... 116 Noves oportunitats d’ocupació i sectors emergents..................................................................... 117 El procés emprenedor: rural vs urbà ........................................................................................... 124

EL BERGUEDÀ ................................................................................................................................. 126 La comarca ................................................................................................................................ 126 Anàlisi del teixit empresarial ....................................................................................................... 127 Nous jaciments d’ocupació rurals i dels sectors emergents .......................................................... 135

LA CONCA DE BARBERÀ................................................................................................................... 141 La comarca ................................................................................................................................ 141 Anàlisi del teixit empresarial ....................................................................................................... 142 Nous jaciments d’ocupació rurals i dels sectors emergents .......................................................... 150

LES GARRIGUES .............................................................................................................................. 159 La comarca ................................................................................................................................ 159 Nous jaciments d’ocupació rurals i dels sectors emergents .......................................................... 168

LA GARROTXA................................................................................................................................. 173 La comarca ................................................................................................................................ 173 Nous jaciments d’ocupació rurals i dels sectors emergents .......................................................... 183

EL MONTSIÀ ................................................................................................................................... 188 La Comarca ................................................................................................................................ 188


4

Nous jaciments d’ocupació rurals i dels sectors emergents .......................................................... 199

RECURSOS PER A LA JOVENTUT EN EL TERRITORI D’ORIGEN .............................................................. 205

INTRODUCCIÓ .................................................................................................................................... 205 Joves i polítiques de joventut ...................................................................................................... 206

EL BERGUEDÀ .................................................................................................................................... 209 Polítiques de joventut ................................................................................................................. 209 Desplegament de les polítiques de joventut al territori i recursos tècnics ..................................... 210 Serveis i recursos ........................................................................................................................ 212 Formació .................................................................................................................................... 214 Equipaments .............................................................................................................................. 214 Entitats juvenils .......................................................................................................................... 215 Participació i xarxa de coordinació dels joves .............................................................................. 216

CONCA DE BARBERÀ ............................................................................................................................ 217 Polítiques de joventut ................................................................................................................. 217 Desplegament de les polítiques de joventut al territori i recursos tècnics ..................................... 218 Serveis i recursos ........................................................................................................................ 220 Formació .................................................................................................................................... 223 Equipaments .............................................................................................................................. 223 Entitats juvenils .......................................................................................................................... 224 Participació i xarxa de coordinació dels joves .............................................................................. 225

LES GARRIGUES .................................................................................................................................. 227 Polítiques de joventut ................................................................................................................. 227 Desplegament de les polítiques de joventut al territori i recursos tècnics ..................................... 228 Serveis i recursos ........................................................................................................................ 230 Formació .................................................................................................................................... 233 Entitats juvenils .......................................................................................................................... 235 Participació i xarxa de coordinació dels joves .............................................................................. 236

LA GARROTXA .................................................................................................................................... 237 Polítiques de joventut ................................................................................................................. 237 Desplegament de les polítiques de joventut al territori i recursos tècnics ..................................... 238 Serveis i recursos ........................................................................................................................ 240 Formació .................................................................................................................................... 241 Equipaments .............................................................................................................................. 242 Entitats juvenils .......................................................................................................................... 242 Participació i xarxa de coordinació dels joves .............................................................................. 243

EL MONTSIÀ ...................................................................................................................................... 245 Polítiques de joventut ................................................................................................................. 245 Desplegament de les polítiques de joventut al territori i recursos tècnics ..................................... 246 Serveis i recursos ........................................................................................................................ 248 Formació .................................................................................................................................... 250 Equipaments .............................................................................................................................. 250 Entitats juvenils .......................................................................................................................... 251 Participació i xarxa de coordinació dels joves .............................................................................. 252

SÍNTESI: CONCLUSIONS I RECOMANACIONS ...................................................................................... 254

SÍNTESI DELS PRINCIPALS RESULTATS I CONCLUSIONS DE LA RECERCA ................................................................. 254 RECOMANACIONS I ORIENTACIONS .......................................................................................................... 256

Sensibilització, comunicació i educació ....................................................................................... 258 El paper dels agents socials i de l’administració: la governança ................................................... 259 Desenvolupament econòmic, emprenedoria i ocupació ............................................................... 261

BIBLIOGRAFIA .................................................................................................................................... 266

FONTS D’INFORMACIÓ LOCAL ................................................................................................................. 270


5

INDEX DE GRÀFICS ............................................................................................................................. 271

ÍNDEX TAULES .................................................................................................................................... 271

ÍNDEX DE MAPES ............................................................................................................................... 273

ANNEX ............................................................................................................................................... 275


6

INTRODUCCIÓ

El present document és la continuació de les actuacions de prospecció i diagnòstic que

el projecte ODISSEU va començar l’any 2011. En l’apartat d’Antecedents del procés

diagnòstic i document actual desenvoluparem el procés de diagnòstic que ha tingut

lloc durant els 4 anys de funcionament del projecte i detallarem el contingut del

present document.

A continuació trobarem una descripció del projecte i dels seus principals objectius així

com de les entitats que el desenvolupen.

El projecte Odisseu

El projecte ODISSEU: programa per al retorn i la inserció laboral de joves al món

rural, neix de la necessitat de fer front al fenomen de la migració juvenil del món rural

cap a les zones urbanes, acotant l’objecte d’estudi i la posterior intervenció en una

primera instància, a la població universitària d’origen rural. Es pretén incentivar i

facilitar el retorn de joves cap al medi rural a partir de la creació d’un

programa que faciliti la seva inserció laboral i que promogui el compromís

social dels i les joves amb el seu territori rural d’origen. Entre les accions del

projecte es preveuen actuacions de prospecció i diagnòstic –el present treball entre

elles‐, i diferents actuacions d’intervenció a nivell regional i local, de forma transversal,

sobre els agents que incideixen en aquesta transició (centres de formació,

teixit empresarial i administració).

El projecte està impulsat per la Direcció General de Desenvolupament Rural del

Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural i per la

Direcció General de Joventut del Departament de Benestar Social i Família, a partir

d’una iniciativa conjunta de la Fundació del Món Rural i de l’Associació d’Iniciatives

Rurals de Catalunya (ARCA), amb la col·laboració dels 13 Grups d’Acció Local Leader de

Catalunya i la xarxa de professionals de joventut.

http://www.desenvolupamentrural.cat/mes_iniciatives/odisseu-programa-per-al-retorn-i-la-insercio-laboral-dels-i-les-joves-al-medi-rural

http://www.desenvolupamentrural.cat/mes_iniciatives/odisseu-programa-per-al-retorn-i-la-insercio-laboral-dels-i-les-joves-al-medi-rural


7

L’objectiu principal del projecte és:

Incentivar i facilitar el retorn dels i les joves cap al medi rural, a partir d’un

programa que faciliti la seva inserció laboral.

Els objectius específics són:

Desenvolupar i consensuar eines d'anàlisi per al diagnòstic de la migració

juvenil rural, la potencialitat del teixit empresarial, la influència de l'oferta

formativa superior en les migracions, i els factors d'atracció del medi rural per a

la joventut.

Fomentar i acompanyar la inserció laboral i la creació d’empreses per joves que

contribueixin al desenvolupament de las zones rurals.

Generar espais de debat i anàlisi entre els agents i institucions que intervenen

en polítiques / programes d'ocupació i de joventut.

Sensibilitzar i posar en coneixement a la ciutadania, sobre l'impacte de la

migració juvenil a les zones rurals.

La població diana del projecte

La població diana escollida com a objectiu principal del projecte ODISSEU és la població

jove amb formació universitària. S’ha seleccionat aquest grup poblacional tenint en

compte dues dinàmiques contrastades. Cal fer palès que el programa ODISSEU pretén

augmentar la seva població diana a mida que avanci el seu desenvolupament.

Abast de la migració en funció dels estudis:

D’una banda, es constata que els fluxos migratoris que comporten més distància es

donen en el cas de la mobilitat forçada per la realització d’estudis superiors, sovint a

Barcelona i a l’Àrea metropolitana, o a les capitals provincials, que és on existeix oferta

formativa pública. En el cas de la mobilitat associada a la realització d’estudis formatius

de segon grau o ocupacionals, les migracions solen ser intracomarcals, o

intercomarcals colindants.


8

Conjuntura econòmica i efecte multiplicador de l’emprenedoria jove i

qualificada:

L’informe del Global Enterpreneurship Monitor (GEM) 2012, assegura que a

Catalunya més del 68% de les persones emprenedores potencials i naixents tenen

formació universitària, i es ratifica en el cas de l’emprenedoria jove. Per tant, el retorn

de capital humà format en el marc de l’emprenedoria i el nou empresariat pot suposar

un efecte multiplicador al territori en termes de generació d’ocupació.

Antecedents del procés diagnòstic i document actual

Antecedents:

La primera fase del projecte, la diagnosis, es va realitzar l’any 2011. Es va elaborar la

diagnosi “Els moviments migratoris de la joventut rural: què ofereix el mercat

laboral als i les joves?” on es feia una anàlisi general de les migracions en les

comarques rurals i en 5 comarques s’aprofundia sobre les oportunitats d’arrelament

en el territori d’origen. En aquesta primera diagnosis es pretenia posar damunt de la

taula la realitat juvenil als territoris rurals i en especial, el seu comportament al canviar

la seva residència original per una de nova. Es van escollir 5 comarques representatives

de diferents tipologies de ruralitat i repartides equitativament pel territori (l’Alta

Ribagorça, la Noguera, la Ribera d’Ebre, el Solsonès i el Ripollès) que servirien com a

territoris pilot per al desenvolupament de les accions del programa ODISSEU.

Paral·lelament al desenvolupament de les actuacions d’intervenció del programa

ODISSEU durant l’any 2012 s’amplia la diagnosis inicial amb dues comarques més, l’Alt

Urgell i el Priorat, amb l’objectiu d’ampliar el territori on es desenvolupa el programa

ODISSEU. En aquesta ocasió es mantenen els anàlisis introductoris de la diagnosis i

només es desenvolupen les diagnosis detallades de cada comarca.

A l’any 2013, amb l’objectiu d’expandir les diagnosis comarcals al màxim de territoris

dels Grups d’Acció Local (GAL) s’amplia la diagnosis a 5 comarques més, el Berguedà, la

http://www.fmr.cat/wp-content/uploads/2013/05/diagnosi_odisseu_cat_2012.pdf


9

Garrotxa, les Garrigues, la Conca de Barberà i el Montsià. Altre cop s’ha prioritzat la

redacció de les diagnosis comarcals i s’ha optat per introduir una part resumida dels

apartat d’anàlisi de les dues diagnosis anteriors. D’aquesta manera, si es vol consultar

aquests apartats amb més detall s’haurà d’accedir als documents esmentats amb

anterioritat.

El document actual:

El present document, producte de l’ampliació de la diagnosis inicial del programa

ODISSEU, resumeix les línies estratègiques necessàries per abordar l’àmbit de retorn

dels i les joves rurals i analitzar els principals indicadors i dinàmiques que ens ajudaran

a orientar les actuacions posteriors en els territoris on s’amplia la diagnosis.

L’objectiu del document és diagnosticar l'impacte de les migracions juvenils i les

potencialitats ocupacionals del territori per evitar la despoblació en les comarques

esmentades. La recerca s’ha dut a terme durant l’any 2013 i ha estat finançada per la

Direcció General de Joventut del Departament de Benestar i Família de la Generalitat

de Catalunya.

A continuació repassarem els continguts de cada apartat del present document:

Desprès del capítol introductori passem al capítol 1, Anàlisi demogràfic i

socioeconòmic, on fem l’anàlisi dels indicadors de ruralitat, demogràfics i

socioeconòmics de les 31 comarques rurals de Catalunya per tal de detectar les zones

amb més vulnerabilitat pel que fa al recanvi generacional i amb més necessitat de

reactivació econòmica. L’anàlisi dels indicadors que es presenta en aquest document

és un resum del més significatiu que podem trobar en les diagnosis originals. En les

diagnosis dels anys anteriors s’adjuntava en el capítol 2 una definició del que s’entén

com a jove rural i quines són les seves característiques des del punt de vista del cicle

evolutiu vital i els moments que impliquen trencament o arrelament amb el seu

territori d’origen. Per no fer d’aquest un document repetitiu no hem inclòs aquestes

definicions, que es poden consultar a les diagnosis dels anys 2011 i 2012.


10

En el capítol 2, Anàlisi introductori del teixit empresarial de les zones rurals i detecció

de necessitats, s’analitza el teixit productiu de cada comarca, així com l’emprenedoria,

els perfils dels emprenedors i les eines que ofereix el territori per a donar‐hi suport.

També es realitzen propostes pel que fa a sectors emergents i a nous jaciments

d’ocupació.

En el capítol 3, Recursos per a la joventut en el territori d’origen, s’hi descriuen els

recursos que té la joventut en el seu territori rural d’origen (en l’àmbit de la inserció

laboral, formació, habitatge, etc.) i de quina manera aquests incideixen en l’arrelament

dels i les joves. Aquesta part de la diagnosis s’ha realitzat per a les cinc comarques

esmentades.

Al capítol 4, Síntesis, recomanacions i propostes, s’hi fa una síntesi de les dades

analitzades i s’apunten les principals conclusions de la recerca. També es dibuixen una

sèrie de reptes i orientacions que pensem poden ser d’utilitat a l’hora de desenvolupar

tant les accions del mateix programa ODISSEU com accions i polítiques a nivell local i

regional.


11

ELS JOVES RURALS I EL TERRITORI

Anàlisi demogràfic i socioeconòmic

L’anàlisi demogràfica i socioeconòmica que es du a terme en aquest apartat té com a

intenció caracteritzar a grans trets el conjunt de les comarques rurals, i molt

concretament, a la seva població jove, per tal de poder detectar, a través d’una sèrie

d’indicadors, quines són les zones sinó més problemàtiques, les més vulnerables. Els

indicadors utilitzats són els següents:

Grau de ruralitat.

Estructura de la població.

Dicotomia entre ocupació i atur.

Associacionisme juvenil.

A partir d’aquesta anàlisi de les dades quantitatives procedents de diferents fonts

estadístiques (padrons, censos, dades de Departaments de la Generalitat) s’ha

procedit a detectar quins indrets de la Catalunya rural són més vulnerables per retenir

a la joventut, ja sigui per la seva escassa presència, per la dispersió territorial que els

dificulta l’accés a serveis, per la dificultat d’accedir al mercat de treball o per la manca

de dinàmica pròpia a nivell social i del teixit associatiu.

Caracterització de la ruralitat

En aquest apartat caracteritzarem, a partir de l’encreuament de dades de

població1amb d’altres de tipus territorial (superfície, nombre de municipis, nombre de

1 Dades elaborades a partir del Padró municipal d’habitants de 2011 extretes de l’Institut d’Estadística de Catalunya.


12

nuclis de població), els diferents graus de ruralitat de les comarques rurals de

Catalunya2.

Si ens atenem a la densitat de població per quilòmetre quadrat (vegeu Mapa 13),

podem afirmar que una bona part de les comarques anomenades rurals es podrien

qualificar en realitat com a comarques intermèdies, rururbanes si es vol. En aquest

grup, que es trobaria entre els 100 i els 200 habitants/km2, hi trobem 10 comarques, 8

de les quals formen un continu que va de l’Alt Empordà fins a l’Alt Penedès, i envolten

el Gironès i l’àrea metropolitana de Barcelona, i dues més a la Plana de Lleida, el Segrià

i el Pla d’Urgell.

La resta de comarques sí que es poden considerar com predominantment rurals,

encara que, pel que fa a la seva densitat de població, es poden establir fins a tres

subcategories:

Comarques d’entre 51 i 100 habitants/km2, com ara el Montsià, el Baix Ebre,

l’Urgell, l’Alt Camp i la Garrotxa, situades les dues primeres a la costa i les altres

tres pròximes a les comarques anteriorment citades com a intermèdies, que

compten nuclis urbans relativament importants com a capitals de comarca, i

que constitueixen la continuació dels espais industrials/terciaris sobre els que

pivoten.

Comarques d’entre 26 i 50 habitants/km2 (la Cerdanya, el Ripollès, el Berguedà,

la Segarra, la Conca de Barberà, les Garrigues i la Ribera d’Ebre), formen una

2 Seguint la classificació de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) es consideren com a rurals els municipis amb una densitat inferior als 150 habitants per km2. Posteriorment aquest municipis s’agreguen en regions (en aquest cas, les comarques), que es classifiquen en tres categories, depenent de la proporció de població rural: a) regions predominantment rurals, amb més de la meitat de la població en municipis rurals, b) regions intermèdies, amb entre un 15 i un 50% de població en municipis rurals, i c) regions predominantment urbanes, amb menys del 15% de la població en municipis rurals. Si no es tenen en compte els municipis rurals, sinó regions més àmplies, es fan servir els següents criteris: a) regions predominantment rurals, amb densitats inferiors al 100 hab./km2, b) regions intermèdies, amb densitats entre 100 i 240 hab./km2, i c) regions predominantment urbanes, amb densitats superiors als 240 hab./km2. 3 Durant la lectura del document es podran trobar referències a mapes i gràfics. La informació estadística en forma de taules la podem trobar en forma d’annex al final del document.


13

segona corona entorn les anteriors, amb una marcada ruralitat si ens atenem

exclusivament a criteris poblacionals, tot i que en alguns casos presentin

especialitzacions funcionals no precisament agrícoles.

Comarques amb menys de 25 habitants/km2 (la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el

Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell, la Noguera i el Solsonès al Pirineu de

Lleida; el Priorat i la Terra Alta a l’interior de la demarcació de Tarragona), són

les comarques amb una menor densitat de població, i en aquest sentit més

rurals, tot i que almenys a l’Alt Pirineu i Aran aquesta ruralitat es conjuga amb

una especialització funcional terciària de base turística.

MAPA 1. DENSITAT DE POBLACIÓ PER COMARCA.

Font: Institut d’Estadística de Catalunya.


14

Si baixem l’anàlisi fins al nivell de les entitats singulars de població4 presents en les

comarques rurals (Mapa 2), podrem apreciar una distribució territorial on els

conceptes claus són els de Catalunya Nova i Catalunya Vella, en el sentit que les

comarques amb major nombre d’entitats de població es concentren bàsicament al

nord de Catalunya i les que en tenen menys es situen al sud.

MAPA 2. ENTITATS DE POBLACIÓ PER COMARCA (2011)


Tot i amb això, les 5 comarques amb major nombre d’entitats de població (per sobre

de les 150) continuen formant part del grup que inicialment havíem definit com a

4 Les entitats singulars de població són, segons l’Institut Nacional d’Estadística, totes aquelles àrees dins d’un municipi, habitades o excepcionalment sense habitar, clarament diferenciades i conegudes per una denominació específica sense possibilitat de confusió.


15

comarques intermèdies o rururbanes: l’Alt Empordà, la Selva, el Bages, l’Anoia i l’Alt

Penedès.

Com a principals causants d’aquest fet hi trobem la dimensió més aviat petita dels

nuclis de població, una tradicional propensió al poblament dispers, i la proliferació de

noves urbanitzacions de primera o segona residència.

En un segon estadi, entre 100 i 150 entitats per comarca, hi ha 9 comarques,

bàsicament pirinenques (el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell, la Noguera, la

Segarra, el Ripollès, la Garrotxa, l’Osona i el Baix Empordà), on a part de les

dinàmiques anteriorment descrites caldria sumar els successius processos

d’agregacions municipals dels termes tradicionals fruit de les dinàmiques de

despoblament viscudes en alguns d’aquests territoris en el passat.

En un estadi intermedi, entre 51 i 100 entitats per comarca, es situen el Segrià, la

Conca de Barberà, l’Alt Camp, el Solsonès, el Berguedà, la Cerdanya i el Pla de l’Estany.

En aquest grup trobem tant comarques grans amb predomini del poblament

concentrat propi de la Catalunya Nova, com ara el Segrià, com comarques que també

compleixen els processos anteriorment descrits però compten amb una escassa

superfície, com la Cerdanya o el Pla de l’Estany.

Entre les comarques que tenen entre les 21 i les 50 entitats per comarca trobem tant

exemples de poblament concentrat, com al Pla de Lleida (Garrigues, el Pla d’Urgell,

l’Urgell), la seva continuació a l’interior de la demarcació de Tarragona (el Priorat) o a

les Terres de l’Ebre (Montsià i Baix Ebre), com dues comarques pirinenques d’escasses

dimensions (la Val d’Aran i l’Alta Ribagorça).

Aquestes dades es veuen complementades en el Mapa 3 que analitza el nombre

d’entitats de població per municipi, que a part de la dicotomia ja esmentada entre el

poblament dispers de la Catalunya Vella i el poblament concentrat de la Catalunya

Nova, ens indiquen altres fenòmens.


16

En primer lloc, cal destacar que les tres comarques amb un nombre major d’entitats de

població per municipi (per sobre les 8 entitats/municipi), com són ara els dos Pallars i

l’Alta Ribagorça, es troben situades en un espai continu del Pirineu de Lleida que, a

causa dels processos de despoblació, especialment importants a mitjans del segle

passat, van veure’s obligats a concentrar el seu mapa municipal en poques unitats,

restant els caps dels antics municipis com a entitats de població dins els nous termes.

En un segon nivell, entre 6 i 8 entitats per municipi, trobem diverses comarques del

nord del país, com ara l’Alt Urgell, el Ripollès, la Garrotxa, el Pla de l’Estany, i la Selva, a

més de l’Alt Penedès.

En un nivell intermedi, entre 4 i 6 entitats per municipi, però encara per sobre de la

mitjana de les comarques rurals, que és del 4%, trobem bona part de la resta de

comarques del terços nord i central de Catalunya (el Baix Empordà, la Cerdanya, la Val

d’Aran, el Solsonès, el Bages, l’Anoia, la Segarra i la Noguera).

Entre les comarques que tenen entre 2 i 4 entitats per municipi, ja per sota de la

mitjana, trobem tres comarques del nord (l’Alt Empordà, el Berguedà i l’Osona), i

quatre del sud (l’Urgell, la Conca de Barberà, l’Alt Camp i el Montsià).


17

MAPA 3. ENTITATS DE POBLACIÓ PER MUNICIPI (2011)


Finalment, les comarques amb un major tendència a la concentració del seu

poblament, amb valors inferiors a les 2 entitats per municipi, formen un continu que

engloba 3 comarques del Pla de Lleida (el Segrià, el Pla d’Urgell i les Garrigues) i 4 de

les Terres de l’Ebre (Priorat, Ribera d’Ebre, Terra Alta, i Baix Ebre).

Com a indicador específic per analitzar la dispersió de la població a nivell comarcal en

les comarques rurals, s’ha emprat el quocient entre la densitat de població a nivell

comarcal d’una banda, i l’arrel quadrada del nombre d’entitats per comarca, de l’altra

(Mapa 4). En aquest indicador, els valors elevats indiquen una major concentració de la

població, i els més baixos una major dispersió territorial de la població.


18

En aquest sentit, trobem 5 comarques amb un valor superior a 15, que presenten els

valors màxims de concentració de població en comarques rurals (el Baix Empordà, el

Segrià, el Pla d’Urgell, el Baix Ebre i el Montsià).

En un segon estadi, amb valors entre 7,5 i 15, trobem un continu de comarques entorn

de la metròpoli barcelonina (la Selva, l’Osona, el Bages, l’Anoia, l’Alt Penedès i l’Alt

Camp) a més del Pla de l’Estany i l’Urgell, que presenten una escassa dispersió de la

seva població.

En un estadi intermedi de dispersió, entre 5 i 7,5, trobem 4 comarques que presenten

tant dinàmiques de població escassa en poblament concentrat (les Garrigues i la

Ribera d’Ebre), com casos amb volums de població majors però també amb una major

presència de nuclis de població (la Garrotxa i l’Alt Empordà).

En una categoria que mostra ja un grau important de dispersió, amb valors d’entre 2,5

i 5, trobem diverses comarques escassament poblades de l’àmbit de poblament

concentrat (la Terra Alta, el Priorat, la Conca de Barberà i la Segarra), així com dues

comarques pirinenques (la Cerdanya i el Berguedà).


19

MAPA 4. GRAU DE DISPERSIÓ (2011)


Finalment, amb valors inferiors a 2,5 i el grau més elevat de dispersió territorial,

trobem un conjunt de comarques pirinenques i del Prepirineu lleidatà: el Ripollès, el

Solsonès, l’Alta Ribagorça, la Noguera, l’Alt Urgell, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i la

Val d’Aran. En aquestes comarques, escassament poblades des de fa dècades, amb una

certa incidència del poblament dispers i una profusió de petits nuclis de població,

podem parlar clarament d’una problemàtica derivada d’una important dispersió de la

població, que accentuada per l’escassa massa crítica i les dificultats i costos afegits pels

problemes d’accessibilitat derivats, acaba sovint en un difícil accés al serveis

necessaris.

Estaríem parlant, doncs, de les comarques amb un major grau de ruralitat si ho acotem

al sentit estricte de la dispersió.


20

Els indicadors anteriors ens han mostrat clarament una gradació en el grau de

ruralitat de les comarques rurals:

Les comarques amb menor densitat de població s’ubiquen principalment en el

Pirineu i Prepirineu lleidatà, encara que la resta de comarques del Pirineu i les

de l’interior de la demarcació de Tarragona també presenten una escassa

presència de població respecte el seu territori.

Les característiques del poblament ens parlen clarament d’un distinció de

model entre les comarques de les anomenades Catalunya Vella i Catalunya

Nova. Les comarques amb major nombre d’entitats de població es concentren

en el nord del país, amb un sistema de poblament més dispers, mentre que en

les del sud predomina clarament el poblament concentrat.

Les comarques amb menor volum de població per entitat (per sota dels 200

habitants) es situen totes en l’àmbit pirinenc i prepirinenc, que és el que també

compta amb un major grau de dispersió de la seva població.

Estructura de la població i l’ocupació

La finalitat d’aquest apartat és el d’aportar coneixement sobre quina ha estat

l’evolució recent de la població5 de les comarques rurals, així com una perspectiva

actual sobre diferents aspectes relatius a l’estructura de la població d’aquestes entitats

territorials. Per fer-ho s’ha realitzat una anàlisi comparativa de les diferents

“piràmides” de població 6 , un aprofundiment dels indicadors d’envelliment i

5 Dades del Cens de Població i Habitatge de 1981 i de les procedents del Padró Municipal d’Habitants dels anys 2000, 2005 i 2010, extretes de les bases de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya. 6 Dades de població segons edat i sexe per generacions anuals del Padró Municipal d’Habitants a data de 2010.


21

dependència7, una aproximació al nivell d’instrucció de la població8, i una radiografia

de les característiques de la població jove estrangera resident en aquestes

comarques9.

Evolució de la població: fi de l’èxode i recuperació

Bona part les comarques rurals que són de l’àmbit del nostre estudi varen patir a partir

de finals del segle XIX, però sobretot a mitjans del segle XX, un procés de pèrdua

constant de població, especialment important entre el col·lectiu dels joves, que

emigrava cap a les ciutats a la recerca de noves oportunitats, que hom coneix com a

èxode rural.

A grans trets, aquest procés va anar perdent força a finals del segle XX, tant per

l’aglomeració existent ja en les zones més urbanitzades com, sobretot allà on havia

estat més important, per la manca d’efectius joves que poguessin continuar emigrant.

A partir de la dècada dels 80 es comença a detectar a les comarques rurals que els

processos de pèrdua de població van minvant, arribant en alguns casos a una situació

d’estagnació, i iniciant-se en altres casos increments importants en el volum de

població.

Tot i amb això, els efectes de la massiva emigració, que havien deixat un grapat de

comarques amb una estructura d’edats molt envellida, dificultaven encara la

recuperació poblacional en alguns casos (Mapa 5), encara que en el conjunt de les

comarques rurals l’increment va ser de l’11%.

7 Dades sobre estructura per edats, envelliment i dependència procedents del Padró de 2009, extretes de l’Institut d’Estadística de Catalunya. 8 Dades de població de 10 i més anys segons nivell d'instrucció de 2001, procedents del Cens i extretes de l’Institut d’Estadística de Catalunya. 9 Dades sobre població segons el lloc de naixement, edat i sexe de 2010 procedents del Padró i extretes de l’Institut d’Estadística de Catalunya.


22

MAPA 5. EVOLUCIÓ DE POBLACIÓ: POST-ÈXODE (1981-2001)*

* La paleta de colors emprada en els mapes d’aquest subapartat busca donar visibilitat a les zones

problemàtiques. Amb colors vermellosos s’indicaran o bé decrements o bé increments reduïts de la població, i

amb colors groc pàl·lid els màxims creixements.

Font: elaboració pròpia a partir de la informació del Cens de Població i Habitatge 1981 i dels Padrons Municipals

d’Habitants (2001-2006-2011). Institut d’Estadística de Catalunya.

Així, durant les dues darreres dècades del segle XX (1981-2001), un total de 6

comarques (el Ripollès, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Priorat, la Ribera d’Ebre i la

Terra Alta) encara presentaven una evolució molt negativa de la població, amb

pèrdues superiors al 10% del seu volum d’habitants en aquest període. Especialment

dramàtic era el cas de l’Alta Ribagorça, amb un descens de més del 20%.

Tres comarques més (la Noguera, el Berguedà i les Garrigues) també van perdre

població en aquest període, encara que en percentatges que no arribaven al 10%.

Aquest dos subgrups configuraven dos espais continus (comarques prepirinenques i


23

interior de la demarcació de Tarragona) on la dinàmica de despoblament encara no

havia estat revertida.

Les 22 comarques restants però, ja mostraven una recuperació poblacional, tot i que

en la majoria dels casos era feble: 12 d’aquestes comarques, incloent la resta de les

ubicades a les Terres de l’Ebre i el Pla de Lleida, i d’altres de les comarques centrals,

com el Solsonès i el Bages, a més de l’Alt Urgell i la Garrotxa, presentaven increments

de població inferiors al 10% entre 1981 i 2000.

Els increments més importants es donaven en les comarques gironines, en la zona de

l’Alt Pirineu i Aran i a l’entorn de l’àrea metropolitana. Així, l’Anoia, l’Alt Penedès,

l’Osona, el Pla de l’Estany, la Cerdanya i el Pallars Sobirà presentaven increments

considerables, d’entre el 10 i el 25%; mentre que la Val d’Aran, l’Alt i el Baix Empordà i

la Selva mostraven els increments màxims, per sobre del llindar del 25%, arribant en el

darrer cas a un increment superior al 45% en el volum de selvatans en aquest període.

A partir de l’any 2001, totes les comarques rurals abandonen finalment 10 les

dinàmiques negatives, i inicien, a ritmes diferenciats, un període de recuperació

poblacional important, mogut també per una onada migratòria d’abast més ampli: la

immigració estrangera. Aquesta recuperació però serà encara feble, tal com s’aprecia

al Mapa 6.Tot i amb això, l’increment mitjà en les comarques rurals (14%), fou superior

en aquest quinquenni que en els 20 anys precedents.

10 Caldrà veure si aquest procés de creixement té continuïtat en el temps, ja que encara és aviat per valorar els impactes de la recent crisi econòmica sobre la immigració estrangera i les pautes migracionals internes sobre el poblament rural.


24

MAPA 6. RECUPERACIÓ DE LA POBLACIÓ: PRIMER QUINQUENNI (2001-2006)



Aquest procés de recuperació continua en el quinquenni de 2006 a 2011, encara que a

un ritme força inferior, ja que la mitjana de creixement a les comarques rurals baixa

respecte l’anterior quinquenni i es situa entorn el 8,5% (Mapa 7). La causa principal és

la moderació/reversió dels fluxos immigratoris forans des del començament de l’actual

crisi econòmica.

Entre 2006 i 2011, 9 comarques presenten un ritme de creixement reduït, per sota del

5%: l’Alt Urgell, el Berguedà, la Conca de Barberà, les Garrigues, la Noguera, el Priorat,

la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Ripollès, destacant aquesta darrera amb una evolució

positiva de només el 0,1%.


25

La resta de comarques presenten creixements moderats, essent aquest el període que

presenta una menor disparitat territorial en quant al creixement de la població. Totes

les comarques creixen, però no n’hi ha cap que ho faci de forma destacable. Més de la

meitat de les comarques (16) es situen en creixements d’entre el 5 i el 10%, amb valors

sovint inferiors a la mitjana.

Les altres 6 comarques (l’Alt Camp, el Montsià, el Segrià, l’Alt Empordà, el Pallars Jussà

i la Selva) presenten increments d’entre el 10 i el 15%, amb valors per sobre del promig

del període.

Es dóna la casualitat que la comarca que creix més, la Selva (13,7%), ha estat la que ha

comptat amb un ritme de creixement més considerable en els tres períodes estudiats.

En aquest període no hi ha cap comarca que superi el llindar de creixement del 15%.

MAPA 7. RECUPERACIÓ DE LA POBLACIÓ: SEGON QUINQUENNI (2006-2011)


26



Pel que fa al conjunt del període analitzat (1981-2011), la mitjana de creixement de

població a les comarques rurals es situa en el 38%. Tot i amb això, i com es pot

apreciar al Mapa 8, no es pot parlar de recuperació poblacional a tot arreu, menys

encara si es té en compte el volum de població de 1981, que ja de per si en moltes

comarques esdevenia mínim històric pel llarg procés d’èxode rural abans esmentat.

En aquest sentit, cal destacar que entre 1981 i 2011 hi ha una comarca, el Ripollès, que

presenta un decrement poblacional superior al 10%. N’hi ha dues (l’Alta Ribagorça i la

Terra Alta) amb decrements superiors al 5%, i quatre més (les Garrigues, la Ribera

d’Ebre, el Berguedà i el Priorat) amb pèrdues inferiors a aquest llindar. En aquestes

comarques, per tant, no es pot parlar més que de dèbils indicis de recuperació, que

l’actual crisi econòmica i el seus efectes en els moviments migratoris poden acabar

provocant que no es concretin en dinàmiques de creixement sostingut de la població.

MAPA 8. RECUPERACIÓ? NO A TOT ARREU (1981-2011)


27



A l’altre costat de la balança, trobem un seguit de comarques dites rurals que han

experimentat increments durant tot aquest període i que han vist com la seva població

creixia a fort ritme.

El cas més clar és la Selva, que en aquestes tres dècades ha més que duplicat la seva

població (109% d’increment). Darrera seu, la Val d’Aran ha superat el 75%

d’increment, i hi ha fins a cinc comarques més amb increments superiors al 50% (l’Alt

Empordà, l’Alt Penedès, l’Anoia, el Baix Empordà i la Cerdanya). D’aquestes 7

comarques amb una forta onada expansiva en volum d’habitants, n’hi ha tres de la

Costa Brava i dues del Pirineu amb una economia basada principalment en el sector

turístic, que les ha fet créixer per la creació de llocs de treball però també amb dades

que poden parlar de processos d’empadronament fictici o de transformació de

segones residències en llars principals. Les altres dues comarques, properes a l’àrea

metropolitana de Barcelona, poden deure el seu increment a processos de

desconcentració poblacional procedents de la mateixa capital i de les denses àrees

urbanes circumdants.


28

L’evolució de la població a les comarques rurals catalanes ens deixa un seguit de

dades clarificadores:

Hi ha un conjunt de comarques, ubicades bàsicament a la zona pirinenca (Alta

Ribagorça, Pallars Jussà i Ripollès) i a la zona de contacte entre les

demarcacions de Lleida i Tarragona (Ribera d’Ebre, Priorat i Terra Alta), que

durant els dos decennis que van de 1981 a 2001 experimentaren encara una

pèrdua important de població, superior al 10%.

No hi ha cap comarca rural que en el segle XXI hagi mostrat una evolució

negativa en el seu volum de població total. Totes les comarques rurals han

incrementat la seva població entre els 2001 i el 2011, encara que els ritmes

són força divergents i els creixements més reduïts coincideixen amb les

comarques que anteriorment presentaven dinàmiques negatives.

De la conjunció de les dues dades anteriors sorgeix un escenari de set

comarques que encara no han recuperat els nivells de població existents al

1981: l’Alta Ribagorça, el Berguedà, les Garrigues, el Priorat, la Ribera d’Ebre, el

Ripollès i la Terra Alta.

Piràmides de població? L’arrodoniment del triangle

El gràfic anomenat piràmide de població, l’histograma de barres horitzontals emprat

per determinar l’estructura per sexe i edat d’una determinada població, rep el seu

nom a la forma que en un principi presentava sempre aquest gràfic, similar a una

piràmide o triangle, amb la base d’individus jove ben ampla, i a partir d’aquí disminuint

el seu pes progressivament a mida que s’anava passant per les generacions adultes i

fins arribar a la gent gran.

Els principals factors demogràfics que n’han modificat el dibuix a Catalunya es poden

resumir en quatre (observar figura annex 6, piràmides de població):

La feblesa del volum de població infantil i jove, motivada per un fort descens de

la natalitat, especialment entre la població autòctona, iniciat ja als anys 80 i


29

accentuat en els 90, el qual va remetent a partir de l’any 2000 a causa

principalment de la taxa de natalitat diferencial dels immigrants estrangers,

amb major nombre de fills.

L’efecte de la immigració estrangera, majoritàriament masculina en les

primeres onades. Això ha comportat una descompensació per sexes de la

piràmide, tal com es veurà a l’apartat Població jove estrangera: tu a ponent i jo

a llevant.

Els vestigis de la Guerra Civil, encara marcats en les generacions properes a la

setantena d’anys, no tant per la mortalitat derivada de la lluita, sinó per la

baixa natalitat durant el conflicte i els primers temps de la postguerra (cal tenir

en compte també que la mortalitat infantil de la època era molt superior a

l’actual).

Envelliment de l’estructura de població a les comarques més castigades pel

despoblament rural, on s’aprecia un pes molt important de les generacions de

gent gran i un pes especialment reduït de les generacions joves.

Aquestes dinàmiques han anant modificant la figura present en els gràfics d’estructura

d’edat, fins a derivar en un fort envelliment a les comarques menys dinàmiques, on

trobem les majors dificultats de recuperació d’una estructura de creixement endogen

estable de la població, donat que s’hi produeix un cercle viciós que dificulta

l’arrelament de la gent jove per falta d’oportunitats en el territori, especialment entre

la població femenina, fet que repercuteix clarament en una menor formació de

famílies, una menor natalitat i un enquistament del problema de l’envelliment.

En un primer grup hi hauria clarament les comarques de la Costa Brava (Alt i Baix

Empordà, la Selva), i d’altres amb nuclis importants de població (Segrià), les properes a

l’àrea metropolitana (Alt Penedès, Anoia, Bages, Osona), o algunes comarques

pirinenques que s’han desenvolupat entorn del turisme de neu (Cerdanya i Val d’Aran).

Al segon, les comarques rurals deprimides, de base majoritàriament agrària, del

Pirineu i Prepirineu, i de l’interior de la demarcació de Tarragona: Alta Ribagorça, Alt

Urgell, Berguedà, Conca de Barberà, Garrigues, Noguera, Pallars Jussà, Priorat, Ribera


30

d’Ebre, Ripollès, Solsonès i Terra Alta. Bona part de les piràmides d’aquestes

comarques, escassament poblades, presenten una forma “despentinada”, amb un pes

molt heterogeni de generacions consecutives, provocat per la seva escassa massa

crítica.

Envelliment i dependència

De forma complementària a les dades anteriors, si fem una ullada a les dades del

Gràfic 1, veurem com la mitjana de població jove (menor de 16 anys) de les comarques

rurals es situa lleugerament per sobre del 15%, mentre que la població de gent gran

(de 65 i més anys) arriba gairebé al 19%.

També podem apreciar que hi ha un seguit de comarques (per ordre de menor a major

pes la població jove: la Terra Alta, el Priorat, el Pallars Jussà, el Ripollès, l’Alt Urgell, les

Garrigues, la Ribera d’Ebre, l’Alta Ribagorça, el Berguedà i el Pallars Sobirà), que es

situen per sota del 15% de població menor de 16 anys.


31

GRÀFIC 1. ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ: GRANS GRUPS D’EDAT (2010)

Font: Estructura per edats, envelliment i dependència. 2010. Institut d’Estadística de Catalunya.

Moltes d’aquestes comarques presenten a la vegada un percentatge de població major

de 65 anys força superior a la mitjana: la Terra Alta supera el llindar del 25% de gent

gran; i el Pallars Jussà, el Priorat, les Garrigues, el Ripollès, la Ribera d’Ebre, el

Berguedà, la Noguera i la Conca de Barberà es situen entre el 20 i el 25%.


32

En el Mapa 9 es pot apreciar que entre les comarques anteriorment citades es troben

les que presenten una índex d’envelliment11 més elevat, és a dir, aquelles en les que

les generacions de gent gran són força més nombroses que les de la gent jove. La

mitjana d’aquest índex a les comarques rurals és de 133 i marca com a tendència

general un predomini de les generacions d’edat més avançada.

MAPA 9. ÍNDEX D’ENVELLIMENT (2010)


Les sis comarques amb un índex més elevat, superior a 180, són la Ribera d’Ebre, el

Ripollès, les Garrigues, el Pallars Jussà, el Priorat i la Terra Alta. D’aquestes, a les tres

últimes, el col·lectiu de la gent gran duplica com a mínim el de la gent jove.

11 L’índex d’envelliment és el resultat del quocient entre el nombre de persones majors de 65 anys i el nombre de joves menors de 16 anys, expressat en tant per cent.


33

Amb un índex entre 151 i 180 trobem dues comarques: el Berguedà i l’Alt Urgell, dues

comarques de muntanya en les quals hi ha una proporció superior a 1,5 entre la

població gran i la població jove.

Amb un índex intermedi, d’entre 121 i 150, trobem tres comarques pirinenques (l’Alta

Ribagorça, el Pallars Sobirà i la Garrotxa), tres de la demarcació de Tarragona (la Conca

de Barberà, el Baix Ebre i el Montsià) i una del Pla de Lleida (la Noguera).

Formant un línia gairebé contínua entre el Pla de Lleida i la Costa Brava (el Segrià, el

Pla d’Urgell, l’Urgell, la Segarra, l’Anoia, l’Alt Penedès, el Solsonès, el Bages, l’ Osona, el

Pla de l’Estany, la Selva, i l’Alt i el Baix Empordà) trobem un seguit de comarques, a les

que cal afegir l’Alt Camp i la Cerdanya, amb un índex entre 91 a 120, amb valors

pròxims a la paritat entre el volum de població gran i població jove, i per sota ja de la

mitjana de les comarques rurals.

Finalment, només hi ha una comarca amb un índex inferior a 91, on es presenta un

important predomini de les generacions joves: la Val d’Aran.

Lligat amb l’índex d’envelliment tenim l’índex de dependència juvenil12, que indica la

incidència de població dependent pel fet d’estar per sota de l’edat mínima d’entrada al

mercat laboral sobre la població en edat activa. Aquest mostra com les comarques

amb un major pes de generacions a punt d’entrar en el mercat laboral continuen

essent les que es troben més pròximes a les comarques “urbanes” i als principals

corredors de comunicació (Mapa 10).

12 L’índex de dependència juvenil és el resultat del quocient entre el nombre de joves menors de 16 anys i el nombre de persones adultes de 16 a 64 anys en tant per cent.


34

MAPA 10. ÍNDEX DE DEPENDÈNCIA JUVENIL (2010)


L’estructura per edats de la població en les comarques rurals presenta com a trets

més destacats els següents:

Hi ha tres comarques rurals (el Pallars Jussà, el Priorat i la Terra Alta) on la

població major de 64 anys duplica la menor de 15. En sentit contrari, n’hi ha sis

(Alt Penedès, Anoia, Osona, Pla de l’Estany, Selva i Val d’Aran) on el nombre de

joves supera el de persones grans.

L’índex de dependència juvenil és elevat en les comarques rurals més

dinàmiques, les ubicades en la primera línia de costa, al voltant de l’àrea

metropolitana de Barcelona o en l’eix de la A-2. En canvi, és força baix en les

comarques pirinenques i en les de l’interior de la demarcació de Tarragona,

destacant els casos de l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell i la Terra Alta.


35

Nivell d’instrucció de la població

L’anàlisi del nivell d’estudis de la població de les comarques rurals s’ha efectuat amb

les darreres dades més exhaustives i recents disponibles provinents del Cens de

Població i Habitatge de 200113 i que malauradament es troben força desfasades. És a

dir, que representen una realitat de la qual ens separa més d’una dècada, per la qual

cosa, per regla general, és d’esperar que en l’actualitat el nivell d’instrucció dels

habitants de cada comarca sigui millor que les dades representades.

Segons les dades de 2001, a les comarques rurals catalanes es podia afirmar que el

nivell d’instrucció majoritari era el dels qui havien acabat els estudis primaris, ja que la

suma dels que posseïen estudis primaris antics, més la EGB i l’ESO, suposaven més del

58% del total.

Per darrera d’aquests, els qui tenien estudis secundaris suposaven el 19%, els que

tenien estudis universitaris representaven el 10%, i els que no havien acabat cap tipus

d’estudi més els analfabets que no sabien llegir ni escriure representaven un important

13%.

Els percentatges més elevats d’analfabetisme es concentraven a les comarques

gironines i a les comarques centrals, amb algun cas en altres comarques intermèdies

(Segrià, Baix Ebre i Montsià).Per contra, les comarques de l’interior de la demarcació

de Tarragona, del Pla de Lleida i del Pirineu són les que presenten un menor grau

d’analfabetisme, amb els valors més baixos a les comarques de la Val d’Aran i el Pallars

Sobirà, on els qui no sabien llegir ni escriure no arribaven a l’1%.

Pel que fa a la població sense estudis, que en el conjunt de les comarques rurals

suposaven gairebé l’11%, trobem un pes més important a les comarques de ponent.

13 Tot i amb això, i a l’espera que es dugui a terme el nou Cens, són la font més fiable disponible en aquest sentit, ja que l’altra font d’informació disponible, com és l’Enquesta demogràfica de 2007 de l’Idescat, tampoc és del tot actual, i sobretot, no compta amb la exhaustivat que té el Cens, en tractar-se d’una enquesta.


36

Entre les 5 comarques amb percentatges per sobre del 13% de ciutadans majors de 10

anys sense estudis n’hi ha tres del Pirineu de Lleida (l’Alt Ribagorça, el Pallars Jussà i

l’Alt Urgell), i dues de l’interior de Tarragona (la Ribera d’Ebre i la Terra Alta).

Encara per sobre de la mitjana, amb valors d’entre l’11 i el 13%, trobàvem dues

comarques de les Terres de l’Ebre (el Baix Ebre i el Montsià), a més de l’Alt Penedès, el

Solsonès, el Bages, l’Osona i la Selva.

En l’altre extrem, hi ha 4 comarques que es situen força per sota de la mitjana, en un

interval que va del 7 al 9%: la Cerdanya, el Ripollès, el Pla de l’Estany i l’Alt Camp; i tres

comarques més que no arriben ni al 7% de població sense estudis: la Val d’Aran, el Pla

d’Urgell i el Priorat.

Pel que fa als individus/es que compten amb estudis primaris, cal destacar que els

percentatges més elevats es concentren en comarques tarragonines, algunes del Pla

de Lleida i en certes parts del Pirineu, essent la mitjana ales comarques rurals (un 30%)

la més elevada de totes les categories de nivells d’instrucció.

Així, hi ha tres comarques, de base predominantment agrària, que superen el 35% de

població amb estudis primaris: el Pla d’Urgell, les Garrigues i la Terra Alta. Amb valors

també importants, d’entre el 32,5 i el 35%, trobem a 7 comarques: el Ripollès i el

Berguedà al Pirineu; la Noguera al Pla de Lleida; i la Conca de Barberà, el Priorat, la

Ribera d’Ebre i el Montsià a la demarcació de Tarragona. Encara per sobre de la

mitjana, entre el 30 i el 32,5% de residents amb estudis primaris, hi trobem el Pallars

Jussà, l’Urgell, l’Anoia, l’Alt Camp i el Baix Ebre. Per últim, les comarques amb una

menor incidència (per sota del 27,5%) d’aquest nivell d’instrucció eren el Baix

Empordà, el Pla de l’Estany, l’Alt Urgell, la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Segrià.

Aquells qui disposaven de títol d’ESO o EGB constituïen el segon grup per ordre

d’importància, amb el 29% del total de la població major de 10 anys de les comarques

rurals, i un pes específic superior a la mitjana a les comarques gironines, al Delta de

l’Ebre i a algunes comarques disperses del centre del país. Tres comarques superen el


37

31% d’individus amb aquest nivell d’estudis: la Val d’Aran, el Baix Empordà i la Segarra;

i 12 comarques més amb un percentatge que va del 28 al 31%: l’Alt Empordà, el Pla de

l’Estany, la Garrotxa, la Selva, l’Osona, el Berguedà, l’Urgell, l’Anoia, l’Alt Camp, el

Priorat, el Baix Ebre i el Montsià. En l’altre extrem, amb valors d’entre el 22 i el 25% del

total de la població major de 10 anys, trobem la Ribera d’Ebre i el Pallars Sobirà; i amb

percentatges inferiors al 22% dues comarques pirinenques: l’Alta Ribagorça i el Pallars

Jussà.

Entrant ja al terreny dels estudis secundaris, els qui havien cursat la formació

professional de primer grau o FP I, suposaven només un 5% del total de població major

de 10 anys. Les comarques amb una major incidència de FP I, amb percentatges

superiors al 6%, eren la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Solsonès i l’Alt Penedès; seguits

de prop, amb valors d’entre el 5,5% i el 6%, pels dos Pallars, l’Osona, la Conca de

Barberà, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. Entre les comarques amb menor incidència de

FP I, i percentatges per sota del 4,5%, se’n situaven diverses de la Costa Brava (Alt i

Baix Empordà i la Selva), la Cerdanya al Pirineu, la Segarra i l’Urgell al Pla de Lleida, el

Priorat a l’interior de Tarragona i el Montsià a les Terres de l’Ebre.

Pel que fa al percentatge de població amb estudis de formació professional de segon

grau o FP II encara era inferior, amb una mitjana a la Catalunya rural del 4,5% del total

d’habitants amb més de 10 anys. La distribució territorial mostra com es repeteixen

algunes de les comarques amb força incidència de FP I, que també repeteixen en la

formació professional de grau superior. La comarca amb major percentatge

d’habitants amb la FP II és el Solsonès, amb més del 6,5% dels seus habitants amb

aquest nivell d’instrucció. Amb valors també força superiors a la mitjana, d’entre el 5,5

i el 6,5%, trobem la Val d’Aran, el Pallars Jussà, el Segrià, el Pla d’Urgell, la Ribera

d’Ebre i l’Alt Camp. Les comarques amb una menor incidència, per sota del 3,5%,

també coincideixen força amb les que ja presentaven poca incidència de FP I: l’Alt i el

Baix Empordà, la Terra Alta i el Montsià.

Amb un pes similar al conjunt de la formació professional, el col·lectiu dels qui tenien

acabat el batxillerat superior suposaven més del 9% del total d’habitants majors de 10


38

anys a les comarques rurals. Aquest nivell d’instrucció presentava percentatges

especialment importants (per sobre el 12%) en les comarques pirinenques de la Val

d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i la Cerdanya. Amb valors superiors a la

mitjana, d’entre el 10 i el 12% de batxillers, trobem dues comarques pirinenques (el

Pallars Jussà i l’Alt Urgell), a més de l’Alt Empordà, el Segrià i l’Urgell. Les comarques

amb un menor percentatge de batxillers es concentraven, bàsicament, a la zona

limítrof de les demarcacions de Lleida i Tarragona. En aquesta zona, el Pla d’Urgell, les

Garrigues, la Conca de Barberà, l’Alt Camp, i la Ribera d’Ebre presentaven percentatges

inferiors a la mitjana, d’entre el 6 i el 8%, que també trobàvem al Berguedà. La

comarca amb menor percentatge d’individus amb el batxillerat superior era la Terra

Alta, amb tot just un 5%.

Pel que fa als estudis universitaris, els diplomats (Mapa 11) representaven el 5% de la

població de les comarques rurals, amb una incidència superior a la mitjana en bona

part de la demarcació de Lleida i en algunes comarques centrals. A 4 comarques

pirinenques (l’Alta Ribagorça, la Val d’Aran i els dos Pallars) trobem els percentatges

més elevats de diplomats, per sobre del 6,5%. En aquesta categoria inclouríem també

el Segrià, que compta amb l’avantatge de comptar a la seva capital amb la Universitat

de Lleida, que conjuntament amb la de Vic (llavors recentment creada) eren les

úniques amb seu a comarques “rurals”. Per sota d’aquestes, però encara amb un

percentatge per sobre del promig de les comarques rurals, trobem altres tres

comarques occidentals (Noguera, Alt Urgell i Cerdanya), dues de centrals (Bages i

Osona) i una de gironina (el Pla de l’Estany). Bona part de la resta de comarques es

situen en valors pròxims a la mitjana, però n’hi ha tres que es situaven clarament per

sota, amb valors d’entre el 3,5 i el 4,5%: la Selva, l’Anoia i el Montsià.


39

MAPA 11.NIVELL D’ESTUDIS: DIPLOMATS (2001)

Font: Població de 10 i més anys segons nivell d'instrucció. 2001. Institut d’Estadística de Catalunya.

Finalment, hi ha els qui comptaven amb una llicenciatura o estudis de tercer cicle

(Mapa 12),suposant poc més del 4% de la població rural l’any 2001.La distribució

territorial dels universitaris de segon i tercer cicle presentava unes pautes similars a la

dels diplomats, amb una incidència especialment important a les comarques

pirinenques. Les comarques amb major percentatge de llicenciats, per sobre del 6%,

eren el Segrià, l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i la Cerdanya. En un segon estadi,

entre un 5 i un 6% de llicenciats, hi havia tres comarques: la Val d’Aran, el Pallars Jussà

i el Pla de l’Estany. Per sota de la mitjana, amb valors d’entre el 3 i el 4% d’universitaris

de segon i tercer grau, trobem diverses comarques occidentals (Noguera, Urgell, Pla

d’Urgell, Garrigues, Ribera d’Ebre i Baix Ebre) a més de l’Anoia, el Berguedà i la Selva.

Les comarques que presentaven valors més baixos, per sota del 3%, eren la Terra Alta i

el Montsià.


40

MAPA 12. NIVELL D’ESTUDIS: LLICENCIATS (2001)

Font: Població de 10 i més anys segons nivell d'instrucció. 2001. Institut d’Estadística de Catalunya.


41

A tall de resum, podem afirmar que:

La incidència dels qui no tenien estudis reglats era especialment important a

certes comarques pirinenques (Alta Ribagorça, Solsonès, Alt Urgell i Pallars

Jussà) i de les Terres de l’Ebre (Ribera d’Ebre i Terra Alta).

El pes dels qui comptaven només amb estudis primaris era molt elevat en

determinades comarques tarragonines (Priorat, Terra Alta i Montsià) i del Pla

de Lleida (Pla d’Urgell i Garrigues).

En el cas dels que comptaven amb estudis secundaris, el percentatges més

importants es concentraven en les comarques de muntanya (Alta Ribagorça,

Solsonès, Val d’Aran, Cerdanya, Alt Urgell i els dos Pallars).

Aquells qui compten amb estudis universitaris presenten un grau d’incidència

molt rellevant també a comarques de muntanya (Val d’Aran, Alta Ribagorça,

Cerdanya i els dos Pallars), a més del Segrià.

Anàlisi dels nous fluxos

En aquest apartat intentarem donar llum als nous fluxos migratoris que s’han

esdevingut en els darrers anys a les comarques rurals catalanes.

Com veurem en les dues tipologies de dades emprades en aquest capítol, com són ara

la immigració exterior14 i les dades sobre variacions residencials com a indicadors dels

moviments migratoris interns15, el fenomen de repoblament rural viscut en els darrers

anys a les comarques rurals catalanes no ha estat homogeni, i, com hem vist en

l’apartat Estructura de la població, ha acabat suposant una recuperació dels nivells de 14 Dades de la Immigració exterior segons continent de procedència. 2004-2010. Institut d’Estadística de Catalunya. 15 Dades de l’ Estadística de variacions residencials. 2000-2011. Padró municipal d’habitants. Institut d’Estadística de Catalunya.


42

població de mitjans del segle XX. En aquest sentit, més que de repoblament rural, en

termes generals podem parlar, sobretot a les comarques més deprimides en termes de

població, d’un principi de recuperació.

Aquesta recuperació durant la primera dècada del segle XXI té bona part del seu origen

en la gran onada d’immigració exterior que ha motivat increments importants de

població a tot Catalunya, i també a les comarques rurals. En menor mesura, els

moviments residencials interiors han contribuït també a una evolució positiva en el

volum de població de les comarques rurals, encara que en algunes comarques rurals

aquests moviments encara han mantingut un signe negatiu, evidenciant que certs

fluxos de fugida de les comarques rurals envers les urbanes encara no s’han aturat del

tot.

Cal esmentar també que en aquest estudi no es parlarà del fenomen dels neorurals,

entès en el sentit estricte com la població urbana que es desplaça al món rural. Amb

tot, aquest s’ha de considerar un fenomen minoritari en la recuperació poblacional

dins l’àmbit d’estudi.

Com es veurà posteriorment, en l’apartat Impacte i magnitud de les migracions

juvenils: quins joves marxen dels municipis i on van? es realitza una aproximació

detallada dels moviments que es donen en els municipis rurals, semirurals i urbans de

les comarques rurals catalanes, encara que tenint en compte la dimensió poblacional

de cada municipi.

Fluxos exteriors: immigració exterior. Cim i davallada

Cim i davallada. Aquest seria un resum ràpid de l’evolució recent, entre 2004 i 2010, de

la immigració exterior al conjunt de Catalunya i, en particular, a les comarques rurals.

Aquesta evolució cap al clímax i la posterior ràpida caiguda dels fluxos exteriors

posteriors ve marcada per dos fets importants, com són la regularització d’immigrants

de 2005 –amb l’efecte crida posterior- i l’impacte de la crisi econòmica (iniciada l’any

2008) que encara patim actualment.


43

Aquesta evolució es pot apreciar en el Gràfic 2, que posa de manifest com el

progressiu augment de les entrades d’immigrants estrangers dels primers anys del

segle XXI (el conjunt de les comarques rurals el 2004 varen arribar a 40.357 nous

estrangers i el 2005 a 41.150), va continuar amb un increment accelerat en l’entrada

d’estrangers (46.129 el 2006 i 53.490 el 2007), que es va veure truncat de forma

sobtada amb l’entrada de la crisi econòmica el 2008 (41.092 immigrants el 2008, caient

bruscament cap als 28.359 el 2009 i els 23.892 el 2010).

Aquests tres estadis evolutius (creixement sostingut, boom i brusca davallada) es van

donar, amb lleugers matisos, independentment del continent de procedència.

GRÀFIC 2. EVOLUCIÓ DE LA IMMIGRACIÓ EXTERIOR PER CONTINENT (2004-2010)

Font: Immigració exterior segons continent de procedència. Institut d’Estadística de Catalunya.

Finalment, per tancar el tema de la incidència de la immigració exterior a les

comarques rurals catalanes, s’ha procedit a ponderar les dades sobre el volum de

població total resident el 2010 (Mapa 13).El resultat mitjà de l’àmbit d’estudi es

situava prop del 14% d’immigrants respecte el total de població a les comarques


44

rurals. Les dues comarques amb una major incidència de la immigració exterior sobre

la població resident, amb valors superiors al 20%, són la Segarra i l’Alt Empordà.

MAPA 13. IMMIGRACIÓ EXTERIOR: TAXA SOBRE POBLACIÓ DE 2010

Font: Immigració exterior segons continent de procedència. Institut d’Estadística de Catalunya.

La primera ha atret força població immigrant pel desenvolupament de la indústria

agroalimentària, principalment, en el marc d’una comarca escassament poblada,

mentre que la segona és una comarca fronterera i amb un important pes turístico-

residencial. Com ja hem vist anteriorment, la tipologia d’immigració en aquestes dues

comarques difereix força, donat que la Segarra destaca per rebre immigrants de l’est

d’Europa mentre que l’Alt Empordà els rebia bàsicament de l’Europa Occidental i del

Magreb.


45

Encara per sobre de la mitjana, amb valors que van del 16 al 20%, trobem un total de

10 comarques, quatre d’elles pirinenques (Alta Ribagorça, Val d’Aran, Alt Urgell i

Cerdanya), dues de la Costa Brava (Baix Empordà i la Selva), dues de les Terres de

l’Ebre (Baix Ebre i Montsià) i dues del Pla de Lleida (Segrià i el Pla d’Urgell). Com en el

cas anterior, bona part d’aquestes comarques presenten un pes important del sector

turístic (les pirinenques i les costaneres), mentre que les comarques d’interior presents

són pols importants de la indústria agroalimentària.

Els valors més baixos, per sota del 8%, es troben en dues comarques amb una certa

incidència d’un passat industrial en crisi, com són ara l’Anoia i el Ripollès.

A les comarques rurals la immigració exterior segons continent de procedència

presenta una distribució territorial amb els següents principals trets:

Els immigrants procedents de la Unió Europea tenen tendència a ubicar-se en

comarques costaneres o bé en comarques pirinenques amb eixos

transfrontereres.

Els immigrants europeus extracomunitaris es concentren sobretot en

comarques d’interior, principalment de la demarcació de Lleida.

Els immigrants d’origen africà tenen un pes relatiu molt important a les

comarques properes a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Els immigrants americans es concentren sobretot en l’àmbit pirinenc i en l’eix

del Llobregat.

Els immigrants procedents d’Àsia es concentren sobretot a les comarques

interiors de la demarcació de Girona.


46

Població jove estrangera: tu a ponent i jo a llevant

A continuació analitzarem a partir de tres indicadors (percentatge de població jove

estrangera, primer país de procedència dels estrangers joves i índex de feminitat entre

els estrangers joves)16 la situació actual dels estrangers joves, d’entre 16 i 29 anys, dins

l’àmbit d’estudi.

El percentatge de població jove estrangera és del 28,8% del total de població jove en el

conjunt de les comarques rurals catalanes. Tal com s’aprecia al Mapa 14, les

comarques amb un major pes de la població estrangera entre la població jove (de 16 a

29 anys) es situen en quatre àmbits determinats: la Costa Brava, l’Alt Pirineu i Aran, la

Plana de Lleida i el Delta de l’Ebre.

16 El percentatge de població jove estrangera i l’índex de feminitat dels estrangers joves s’han calculat a partir de les dades de Població segons lloc de naixement, sexe i edat de 2011 extretes de l’Institut d’Estadística de Catalunya. La informació relativa al primer país de procedència dels estrangers joves s’ha extret del butlletí “La immigració en xifres”, núm. 8, de la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya.


47

MAPA 14. PERCENTATGE DE POBLACIÓ JOVE ESTRANGERA (2011)

Font: Població exterior segons lloc de procedència, sexe i edat. Institut d’Estadística de Catalunya.

Pel que fa als principals països de procedència d’aquesta població jove estrangera, cal

destacar la situació dicotòmica que es dóna entre els immigrants romanesos de l’est

d’Europa que són el primer col·lectiu estranger a les comarques rurals occidentals, i els

immigrants marroquins del nord d’Àfrica que constitueixen el grup al·lòcton més

nombrós a les comarques orientals. Aquesta dicotomia, amb els romanesos a ponent i

els marroquins a llevant, és la que ha motivat el títol d’aquest apartat. De totes

maneres, i tot i aquesta aparent uniformitat territorial entre col·lectius, cal esmentar

que allà on el primer país de procedència és Romania (passa en 16 comarques: la Val

d’Aran, l’Alta Ribagorça, els dos Pallars, la Noguera, la Segarra, l’Urgell, el Pla d’Urgell,

el Segrià, les Garrigues, la Conca de Barberà, el Priorat, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta,

el Baix Ebre i el Montsià), normalment el segon és Marroc (passa en 12 de 16 casos, el

75%); mentre que allà on el primer país és el Marroc (un total de 12 comarques: l’Alt i


48

el Baix Empordà, el Pla de l’Estany, la Selva, el Ripollès, l’Osona, el Berguedà, el Bages,

el Solsonès, l’Anoia, l’Alt Penedès i l’Alt Camp.), el segon és Romania (9 casos, també el

75%).

Tot i el predomini d’aquestes dues nacionalitats en els seus àmbits territorials, trobem

tres excepcions:

El col·lectiu bolivià, que és el més nombrós entre els estrangers joves a la

Cerdanya, on els següents grups per ordre d’importància serien els portuguesos

i els romanesos.

El col·lectiu indi a la Garrotxa, la comunitat al·lòctona més important, per

davant de marroquins i xinesos, essent aquesta una comarca amb un fort

component d’immigració asiàtica.

I l’Alt Urgell, on el col·lectiu predominant són els portuguesos, seguits de

marroquins i colombians. En aquesta comarca cal tenir en compte la contigüitat

amb Andorra, respecte la qual actua en part com a opció residencial assequible,

i que esdevé un focus econòmic de primer ordre i suposa un mercat de treball

important tant per autòctons com per a forans.

Per acabar, les darreres dades sobre l’índex de feminitat entre la població estrangera

(Mapa 15) en edat jove (de 15 a 29 anys) mostren clarament una tendència

progressiva a una paritat entre sexes, superant els estadis inicials de l’onada migratòria

que era de forma molt majoritària protagonitzada per homes, i que encara es nota en

edats més avançades, sobretot al voltant dels 40 anys. Aquesta nova situació ha estat

motivada tant per canvis en el model migratori, com per processos com ara la

reagrupació familiar, que ha portat la vinguda tant de les dones dels primers

immigrants com dels seus fills, igualant l’estructura poblacional per sexes d’aquests

col·lectius.

L’índex de feminitat entre la població estrangera jove del conjunt de les comarques

catalanes s’ha situat doncs pròxim a la paritat entre sexes, amb un 49,2% de dones

entre els al·lòctons joves. El pes específic de les dones dins aquest col·lectiu és


49

especialment important en bona part de les comarques de muntanya, segurament per

l’especialització productiva en hostaleria, i en menor mesura, també a les comarques

centrals.

MAPA 15. POBLACIÓ JOVE ESTRANGERA: ÍNDEX DE FEMINITAT (2011)

Font: Població exterior segons lloc de procedència, sexe i edat. Institut d’Estadística de Catalunya.

Hi ha fins a 14 comarques on les dones són fins i tot majoritàries entre la població jove:

6 de pirinenques (la Val d’Aran, el Pallars Sobirà, la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Ripollès i el

Pallars Jussà), 4 de les comarques centrals (Solsonès, Anoia, Osona i Bages), dues de la

Costa Brava (Alt i Baix Empordà), a més de la Conca de Barberà i l’Urgell. Per contra, hi

ha tres comarques de l’oest del país on l’índex de feminitat no arriba ni al 45%: la

Noguera, les Garrigues i la Terra Alta. Aquestes presenten com a fet característic una

forta especialització agrària, fet que pot incidir en la major presència de població

masculina jove estrangera en funció de les particularitats pròpies del mercat de treball


50

comarcal. Les tres comarques amb major pes de noies entre la població estrangera

jove (el Solsonès, la Val d’Aran i el Pallars Sobirà) tenen en comú en canvi un mercat de

treball encarat bàsicament al sector serveis, i més específicament, amb un pes

important del sector turístic.

Els principals trets que descriuen la població jove estrangera a les comarques rurals

són :

Un major pes de la població jove estrangera sobre el total de la població jove

resident a les comarques costaneres i a la demarcació de Lleida. Ens aquests

àmbits trobem fins a 8 comarques en les que més d’1/3 part dels joves són

estrangers.

El país de procedència dels joves estrangers té una forta incidència en la seva

distribució territorial. A les comarques occidentals de Catalunya els romanesos

són el primer col·lectiu en volum de població jove estrangera, mentre que els

marroquins constitueixen el grup més nombrós a les comarques orientals.

La població jove estrangera presenta gairebé una paritat total entre sexes.


51

Fluxos interiors: variacions residencials (emigrants, immigrants i

saldo migratori)

Els ritmes i les intensitats dels moviments migratoris interiors dins de Catalunya,

analitzats durant la dècada que va de l’any 2000 al 2011, difereixen força dels

presentats anteriorment en la immigració exterior.

Aquí podem parlar, també en cert sentit, d’un augment progressiu dels fluxos a

principis de la dècada (encara que anterior en el temps i menor en intensitat al de la

immigració exterior), i d’una davallada posterior, en certa manera continuada (amb un

descens en pic el 2005, any de la regularització d’immigrants estrangers), i que arriba a

convertir-se en saldos migratoris negatius, encara que febles i sostinguts, a partir del

2009.

Aquesta evolució queda palesa al Gràfic 3, que mostra el saldo migratori de les

comarques rurals catalanes. El saldo migratori és el producte de restar la població

emigrada a la població immigrada, és a dir, els fluxos de sortida de persones que

surten de les comarques rurals als fluxos d’entrada de persones que passen a residir en

comarques rurals.

GRÀFIC 3. EVOLUCIÓ DE LA MIGRACIÓ INTERIOR (2000-2011): SALDO MIGRATORI A LES COMARQUES

RURALS. SALDO TOTAL.


52

Font: Estadística de variacions residencials. Institut d’Estadística de Catalunya.

En un primer moment, la dinàmica és la d’un increment continu dels saldos positius

des de l’any 2000 fins al 2003, en que arriben al seu màxim amb un guany de gairebé

30.000 nous habitants per a les comarques rurals procedents dels moviments

residencials.

Des del 2003, la dinàmica, tot i ser encara positiva, es va alentint i progressivament els

guanys van disminuint any rere any (amb una davallada destacada el 2005 en que es

passen a sumar menys de 18.000 individus per a totes les comarques rurals) fins que

l’any 2009 ens trobem ja amb dinàmiques negatives i la pèrdua per primer cop a la

dècada de més d’un miler d’efectius per canvis residencials a les comarques rurals,

xifra que es modera el 2010 (saldo negatiu de 244 unitats), però es reforça el 2011,

amb un saldo negatiu de 1.674 efectius.

Si ens fixem exclusivament en els saldos migratoris de la població jove (entre 15 i 34

anys), podem apreciar en el Gràfic 4 un dinàmica similar, amb uns increments

continuats fins al 2003 (en que es freguen el 12.000 nous residents joves), i un descens

a partir d’aquella data, amb un pic a la baixa el 2005 (menys de 6.000 nous joves), que

es torna negatiu també el 2009, en el qual es perden gairebé 3.000 joves per

moviments residencials. En els anys posteriors aquesta pèrdua de població jove per

motius residencials en el conjunt de les comarques rurals continua a un ritme

constant, amb saldos negatius entre 2.000 i 3.000 joves.


53

GRÀFIC 4. EVOLUCIÓ DE LA MIGRACIÓ INTERIOR (2000-2011): SALDO MIGRATORI JOVE A LES

COMARQUES RURALS.


Aquestes darreres xifres ens indiquen que gran part de la culpa de la pèrdua de

població durant el 2009 per motius residencials interns cal atribuir-la a la població

jove. Les pèrdues entre la joventut gairebé tripliquen les generals, fet que ens indica

que en edats adultes el saldo continuava essent lleugerament positiu durant els anys

2009 a 2011.

Darrera d’aquest fet segurament s’hi troba l’actual crisi econòmica, que ha motivat

nous fluxos migratoris conjunturals de fugida de les comarques rurals entre la gent

jove, la més feble en quant a inserció en la vida laboral i a estabilitat econòmica, que

caldrà seguir en anys successius per determinar si acaben generant un segon procés

d’èxode rural, i un efecte dominó sobre l’envelliment de la població resident en

aquestes comarques.

Pel que fa al saldo migratori de les dones joves (Gràfic 5), la dinàmica torna a presentar

els mateixos ritmes que en els dos casos anteriors, encara que amb una evolució més

regular, especialment en el tram que va des de 2003 fins al 2011, primer en la


54

davallada dels saldos positius i posteriorment en l’entrada a un situació de saldos

migratori negatius.

Cal remarcar aquí que el saldo migratori negatiu dels anys 2009, 2010 i 2011 del

col·lectiu de dones joves supera les pèrdues totals en el conjunt de comarques rurals

catalanes. També cal esmentar el fet que a partir de 2010, la major part de saldos

negatius a les comarques rurals entre la població jove es donen entre la població

femenina.

GRÀFIC 5. EVOLUCIÓ DE LA MIGRACIÓ INTERIOR (2000-2011): SALDO MIGRATORI DE DONES JOVES A

LES COMARQUES RURALS.


Amb aquestes dades es pot afirmar que bona part de les comarques rurals pateixen ja

un procés preocupant i reforçat de pèrdua de població jove, amb un impacte

diferenciat en la població femenina, que dibuixa una perspectiva de futur difícil, donat

que la reducció de les generacions joves afecta no només el règim demogràfic

d’aquestes comarques (baixada de la natalitat, envelliment de la població, etc.) sinó el

conjunt de les variables socioeconòmiques (manca de mà d’obra jove, menor

dinamisme, etc.).


55

Si desgranem aquest fluxos i els analitzem a nivell comarcal, podem apreciar que pel

que fa als fluxos de sortida –altrament anomenats emigrants– (Mapa 16) els

percentatges més elevats de dones respecte el total d’emigrats joves (que en el

conjunt de les comarques rurals suposen el 48,7%) es situen al nord del país, mentre

que els valors més baixos es situen al Pla de Lleida i les comarques del sud del país.

MAPA 16. MOVIMENTS MIGRATORI INTERIORS: EMIGRANTS. PERCENTATGE DE DONES JOVES SOBRE TOTAL JOVES (2000-

2011)


Hi ha 6 comarques amb predomini de dones entre els emigrants joves: l’Alt Urgell, el

Pallars Sobirà, el Ripollès, l’Alt i el Baix Empordà, i el Pla de l’Estany. En l’extrem

contrari, hi ha quatre comarques que no arriben al 46% de dones entre el total

d’emigrants joves, de les quals tres són a la demarcació de Lleida (Pallars Jussà, Segrià i

Segarra) i una a les Terres de l’Ebre (Baix Ebre).


56

Pel que fa al percentatge de joves sobre el total d’emigrants (Mapa 17), cal destacar

que la mitjana de les comarques rurals catalanes es situa entorn al 46,4%, el que indica

que gairebé la meitat dels emigrants són joves. Les dues comarques amb un pes més

important dels joves entre el total d’emigrants es situen al Pla de Lleida, on el Segrià i

el Pla d’Urgell gairebé arriben al 50% de joves respecte el total d’emigrants. Per contra,

entre les comarques amb un menor pes dels joves entre els emigrants, per sota del

44%, trobem cinc comarques del nord (Alt i Baix Empordà, Berguedà, Cerdanya i

Ripollès) i dues del sud (Conca de Barberà i Priorat).

MAPA 17. MOVIMENTS MIGRATORI INTERIORS: EMIGRANTS. PERCENTATGE DE JOVES SOBRE TOTAL D’EMIGRANTS (2000-

2011)


Pel que fa a la distribució territorial d’aquest indicador, però ara fixant-nos

exclusivament en el col·lectiu femení (Mapa 18), torna a mostrar-nos una concentració

de percentatges elevats al nord del país i de baixos al sud. Les quatre comarques en les


57

que predominen les dones joves entre el total d’immigrants interiors joves són el Pla

de l’Estany, l’Alt Urgell, i l’Alt i el Baix Empordà.Com a comarques amb una menor

incidència de les dones entre els immigrants joves (menys del 44%) hi ha el Pallars

Jussà i l’Alta Ribagorça al Pirineu lleidatà, i el Baix Ebre a les Terres de l’Ebre.

MAPA 18. MOVIMENTS MIGRATORI INTERIORS: IMMIGRANTS. PERCENTATGE DE DONES JOVES SOBRE TOTAL JOVES (2000-

2011)


Pel que fa al percentatge de joves sobre el total d’immigrants (Mapa 19) la mitjana de

l’àmbit d’estudi es situa en el 45,1%, força per sota del percentatge apreciat entre els

emigrants, fet que ens indica una major incidència de la població jove en els fluxos de

sortida que en els d’entrada. Les dues úniques comarques on els joves són majoritaris

entre el total d’immigrants del període 2000 a 2011 són pirinenques i de forta

especialització turística: la Val d’Aran i l’Alta Ribagorça. En canvi, les cinc comarques

amb un percentatge més baix tenen per regla general una forta incidència del sector


58

agrari. El Ripollès, el Berguedà, les Garrigues, la Terra Alta i el Priorat es situen per sota

del 41% de joves sobre el total d’immigrants.

MAPA 19. MOVIMENTS MIGRATORI INTERIORS: IMMIGRANTS. PERCENTATGE DE JOVES SOBRE TOTAL D’IMMIGRANTS (2000-

2011)


Si analitzem els saldos migratoris per al conjunt del període, veiem com en el cas de les

dones joves (Mapa 20), en el conjunt de les comarques rurals s’ha produït un

increment de més de 23.000 residents, però amb una distribució territorial força

desigual. Així, hi ha quatre comarques al voltant de l’àrea metropolitana de Barcelona

en les que els moviments residencials de dones joves han deixat un saldo positiu de

més de 5.000 persones: la Selva, l’Alt Penedès, l’Anoia, i el Bages. Per contra, hi ha un

total de 13 comarques, bàsicament de les demarcacions de Lleida i Tarragona, amb

saldos negatius, i que per tant han perdut en el moviment migratori interior població

jove femenina. Per ordre de major a menor pèrdua són la Noguera, la Segarra, les


59

Garrigues, el Ripollès, la Ribera d’Ebre, el Baix Ebre, la Terra Alta, l’Urgell, el Montsià, el

Pallars Jussà, el Priorat, l’Alta Ribagorça i el Segrià.

MAPA 20. MOVIMENTS MIGRATORI INTERIORS: SALDO MIGRATORI. DONES JOVES (2000-2011)


El saldo per al conjunt de la població jove de 15 a 34 anys (Mapa 21) per al conjunt de

l’àmbit d’estudi es situa en un increment de més de 57.000 nous residents, amb una

distribució força similar a la del saldo de les dones joves. Les 4 comarques que superen

els 11.000 nous residents joves són, de major a menor guany absolut, l’Anoia, l’Alt

Penedès, el Bages i la Selva. Hi ha però 9 comarques que presenten signe negatiu. De

fet són les mateixes del mapa anterior menys el Priorat, l’Alt Ribagorça, el Pallars Jussà

i el Montsià, que presenten saldos positius entre els homes joves superiors als saldos

negatius respectius entre les dones joves. De major a menor pèrdua, el llistat de

comarques que perden per motius residencials més població jove són: la Segarra, el


60

Baix Ebre, les Garrigues, la Ribera d’Ebre, la Noguera, el Ripollès, la Terra Alta, el Segrià

i l’Urgell.

MAPA 21. MOVIMENTS MIGRATORI INTERIORS: SALDO MIGRATORI. JOVES (2000-2011)


Finalment, el saldo migratori intern per al conjunt de la població (Mapa 22) suposa per

a les comarques rurals catalanes un guany en el període analitzat (2000-2011) d’uns

173.000 nous residents. Pel que fa a la distribució territorial, la zona de guanys

importants es repeteix respecte els indicadors anteriors, mentre que la de pèrdues es

redueix i presenta variacions de detall, mostrant que en la dinàmica negativa de

moltes comarques hi té un pes específic molt important la fugida, encara, per part de

la població jove. Les 4 comarques que superen els 24.000 nous residents totals són,

per ordre de major a menor, la Selva, l’Anoia, l’Alt Penedès i el Bages. Molt per sota,


61

amb valors lleugerament superiors als 10.000 nous residents, trobem la comarca veïna

de l’Osona i l’Alt Empordà a la Costa Brava.

MAPA 22. MOVIMENTS MIGRATORI INTERIORS: SALDO MIGRATORI. TOTAL (2000-2011)


El nombre de comarques amb saldos negatius es redueix a 9, que són per ordre de

major a menor: la Segarra, les Garrigues, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, la Noguera, el

Ripollès, la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça i l’Alt Urgell. Entre aquestes, destaquen les tres

darreres, que presentaven saldos positius entre la gent jove i negatius entre la

població adulta, i en sentit contrari, el Baix Ebre, el Segrià i l’Urgell, que passen a

presentar saldos totals positius tot i tenir-los negatius entre la població jove, fet que

indica la presència d’importants saldos positius entre la població adulta.


62

A tall de resum podem dir que la immigració interior a les comarques rurals presenta

com a trets rellevants els següents:

Entre 2000 i 2008 les comarques rurals catalanes han experimentat saldos

migratoris positius. Amb l’arribada de la crisi, la tendència es reverteix el 2009,

amb saldos lleugerament negatius, que són més importants entre la població

jove, i especialment entre les dones joves.

Els saldos positius més importants es concentren sobretot a la primera corona

de comarques rurals ubicades entorn de l’àrea metropolitana de Barcelona, des

d’on han rebut força població per desconcentració de la mateixa i per efectes

derivats del mercat de l’habitatge, més assequible en aquestes comarques que

no a la zona metropolitana.

A les comarques occidentals i pirinenques, els saldos migratoris són negatius o

mínimament positius, sobretot pel que fa a la població jove. En aquestes

comarques els joves, especialment les noies, tenen més tendència a anar-se’n

cap a les comarques urbanes que no pas a fer el pas contrari.


63

Impacte i magnitud de les migracions juvenils: cap a on van

els joves que marxen?

En aquest capítol s’aprofundirà sobre quina és la destinació dels fluxos de sortida de la

població jove, d’entre 15 i 34 anys, de les comarques rurals catalanes, a partir de les

dades sobre variacions residencials17 que comprenen el període de l’any 2000 al 2011,

ambdós inclosos.

A partir de l’anàlisi dels emigrants a nivell comarcal, es distingiran entre els fluxos que

tenen com a destinació les capitals comarcals catalanes, en primer lloc, i posteriorment

s’analitzaran els fluxos amb destinació a tres categories de municipis en funció de la

seva dimensió poblacional:

Fluxos cap a municipis rurals: aquells que es realitzen cap a municipis de

menys de 2.000 habitants, en certa manera els que podríem considerar

com a “neorurals”, en tant que són entrades de població cap als nuclis

de menor dimensió.

Fluxos cap a municipis semirurals: aquells que es realitzen cap a

municipis que tenen una població d’entre 2.000 i 10.000 habitants, és a

dir, els fluxos cap a municipis rurals però ja amb una dimensió

considerable.

Fluxos cap a municipis urbans: aquells que es realitzen cap a municipis

que tenen una població de més de 10.000 habitants, i que es podrien

considerar encara dins una dinàmica de concentració de la població en

l’àmbit urbà.

17 Dades de la Estadística de variacions residencials. Període 2000‐2011. Padró municipal d’habitants. Institut d’Estadística de Catalunya.


64

Fluxos envers les capitals comarcals

En el conjunt de les comarques rurals, i per a tot el període esmentat, el volum total

d’emigrants que van tenir com a destinació alguna de les 41 capitals comarcals

catalanes va ser d’unes 259.000 persones, de les quals unes 124.000 (el 48%) eren

joves d’entre 15 i 34 anys.

Com es pot apreciar al Mapa 46, és a les comarques més pròximes a l’àmbit

metropolità, així com també al Pla de Lleida i a les Terres de l’Ebre, on el pes específic

de la població jove entre els emigrants amb destinació a capitals de comarca és més

important.

MAPA 23. PERCENTATGE D’EMIGRANTS JOVES SOBRE EL TOTAL D’EMIGRANTS CAP A CAPITAL COMARCAL (2000-2011)

Font: Estadística de Variacions Residencials. Institut d’Estadística de Catalunya.


65

Entre aquestes destaquen 3 comarques rurals (el Pla de l’Estany, l’Osona i el Pla

d’Urgell) on el percentatge de joves supera la meitat del conjunt de fluxos que tenen

com a destinació una capital comarcal. Per contra, els valors més baixos es detecten en

comarques pirinenques i en algunes de l’interior de la demarcació de Tarragona. Així,

trobem fins a cinc comarques (Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Solsonès i

Priorat) en les que el percentatge de joves entre el total d’emigrants a capitals

comarcals és inferior al 44%.

Per tal de tenir una idea aproximada de l’impacte d’aquests fluxos d’una manera

ponderada, s’ha procedit a comparar el volum d’emigrants joves de cada comarca rural

amb la seva població a data de 2011 (Mapa 47).

MAPA 24. PERCENTATGE D’EMIGRANTS JOVES SOBRE EL TOTAL DE POBLACIÓ CAP A CAPITAL COMARCAL (2000-2011)


66


El resultat d’aquesta operació a nivell comarcal ens ha deixat dos àmbits territorials on

aquesta proporció és superior a la mitjana: el Pirineu, i un seguit de comarques

limítrofs entre elles entre el Pla de Lleida i l’interior de la demarcació de Tarragona. En

aquest sentit, de les 6 comarques amb una major incidència de l’emigració cap a les

capitals comarcals respecte la població resident, amb valors superiors al 9%, quatre

són pirinenques (Val d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Sobirà i Cerdanya), i dues del Pla de

Lleida (Urgell i Segarra).En les mateixes àrees destaquen també amb valors alts,

d’entre el 8 i el 9%, el Pallars Jussà, el Pla d’Urgell, l’Urgell, les Garrigues, la Conca de

Barberà i l’Alt Camp. El valors més baixos, per sota del 6%, els trobem al Montsià, el

Baix Empordà, el Segrià, la Terra Alta, l’Osona i la Selva.

Pel que fa al pes específic de les dones entre els emigrants joves que tenen com a

destinació capitals de comarca (Mapa 48), podem parlar a la pràctica de paritat entre

sexes, ja que per al conjunt de les comarques catalanes la mitjana és del 50,2%.Les

comarques amb una presència important de noies entre els emigrants a capitals

comarcals forma una mena de “T” deformada, que inclou des de la Costa Brava fins a

la Noguera passant per bona part del Pirineu, i des d’aquest a les comarques interiors

de les Terres de l’Ebre, passant per les comarques centrals.


67

MAPA 25. PERCENTATGE DE DONES EMIGRANTS JOVES SOBRE EL TOTAL D’EMIGRANTS JOVES CAP A CAPITAL COMARCAL

(2000-2011)


Les nou comarques amb major percentatge de dones emigrants (per sobre el 51,5%)

són l’Alt i el Baix Empordà, el Pla de l’Estany, el Ripollès, l’Alt Urgell, la Noguera, la

Cerdanya, el Solsonès i el Priorat. Encara amb valors superiors a la mitjana i amb

predomini de dones entre els emigrants joves, trobem 9 comarques més (el Pallars

Sobirà, el Bages, la Garrotxa, l’Anoia, l’Alt Penedès, la Conca de Barberà, la Ribera

d’Ebre, el Montsià i la Terra Alta).En canvi, els valors més baixos es concentren en bona

part de les comarques occidentals del Pirineu i al Pla de Lleida. El percentatge de dones

emigrants és inferior al 47% a la Val d’Aran, la Segarra i el Baix Ebre.


68

Fluxos envers els municipis rurals

El volum total d’emigrants cap a municipis rurals (de menys de 2.000 habitants) dins

l’àmbit d’estudi de les 31 comarques rurals en el període 2000-2011 ha estat de

101.000 individus, una xifra molt inferior a la que hem vist anteriorment per als fluxos

cap a les capitals comarcals.

En aquest sentit, la primera conclusió és que a les comarques rurals els fluxos cap a

municipis petits són molt inferiors quantitativament als que es donen cap als nuclis o

municipis de major rang, tot i que el nombre de municipis d’aquestes característiques

és molt superior a la resta.

Cal esmentar també aquí que els aproximadament 42.000 emigrants joves amb

destinació a municipis rurals suposen menys del 42% del total dels fluxos amb aquesta

destinació, proporció que és de llarg la més baixa entre les diferents tipologies de

fluxos estudiades.

Les comarques rurals amb major percentatge d’emigrants joves respecte el total

d’emigrants a municipis rurals (Mapa 49) són les comarques pirinenques de la Val

d’Aran i l’Alta Ribagorça, amb valors per sobre del 46%.El pes dels joves és també

relativament important, amb valors d’entre el 44 i el 46%, a les comarques de les

Garrigues, el Pla d’Urgell, la Conca de Barberà, la Terra Alta i el Baix Ebre. Els valors

més baixos (menys del 40%), per contra, és concentren a la Costa Brava (l’Alt i el Baix

Empordà) i el Pirineu (la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Ripollès i el Berguedà).


69

MAPA 26. PERCENTATGE D’EMIGRANTS JOVES SOBRE EL TOTAL D’EMIGRANTS CAP A MUNICIPIS RURALS (2000-2011)


Pel que fa a la proporció d’emigrants joves a municipis rurals sobre la població resident

(Mapa 50), cal esmentar que en el conjunt de les comarques analitzades és només del

2,2% de mitjana. És al nord del país on trobem les comarques amb una major

incidència d’emigrants joves a municipis petits: la Val d’Aran i el Pallars Sobirà superen

el 5%, mentre que la Cerdanya i l’Alt Empordà es situen entre el 4 i el 5%.

Tot i que aquest indicador presenta una certa homogeneïtat, en termes d’escassa

incidència, al conjunt de les comarques rurals, els valors més baixos els trobem en

algunes comarques gironines i a les Terres de l’Ebre: a la Selva, el Baix Ebre i el Montsià

els emigrants joves durant aquest període no suposaven ni l’1% respecte la població

resident de 2011.


70

Pel que fa al grau de feminitat d’aquests emigrants joves a municipis de menys de

2.000 habitants, cal esmentar que és el més alt dins les quatre categories establertes

com a destinació (capitals comarcals, municipis rurals, municipis semirurals i municipis

urbans), amb un 50,7%. Entre els “neorurals”, doncs, existeix un lleuger predomini de

les dones.

MAPA 27. PERCENTATGE D’EMIGRANTS JOVES SOBRE EL TOTAL DE POBLACIÓ CAP A MUNICIPIS RURALS (2000-2011)


El percentatge de dones és especialment elevat a les comarques gironines, a l’Alt

Pirineu i Aran, en bona part de les comarques centrals i en la confluència de les

demarcacions de Lleida i Tarragona (Mapa 51).Així, per sobre del 52% de dones entre

el total d’emigrants joves a municipis rurals es situen les comarques de l’Alt i el Baix

Empordà, el Pla de l’Estany, la Garrotxa, la Selva, l’Osona, el Ripollès i les Garrigues;

mentre que encara amb predomini d’emigrants femenines (entre el 50 i el 52%)


71

trobem un total de 10 comarques més: Cerdanya, Alt Urgell, Ribera d’Ebre, Pallars

Sobirà, Val d’Aran, Bages, Alt Penedès, Pla d’Urgell, Terra Alta i Noguera. Els valors més

baixos, per sota del 46%, els trobem a les comarques pirinenques de l’Alta Ribagorça i

el Pallars Jussà.

MAPA 28. PERCENTATGE DE DONES EMIGRANTS JOVES SOBRE EL TOTAL D’EMIGRANTS CAP A MUNICIPIS RURALS (2000-

2011)


Fluxos envers els municipis semirurals

Pel que fa al volum total d’emigrants cap a municipis semirurals (d’entre 2.000 i 10.000

habitants), durant el període estudiat han arribat a les 175.000 persones, xifra superior

als fluxos que tenen com a destinació municipis rurals, però per sota dels que tenen

com a destinació capitals comarcals i municipis urbans.


72

S’ha de tenir en compte que entre els municipis semirurals també s’inclouen en alguns

casos algunes d’aquestes capitals comarcals de menor dimensió, a més de bona part

dels centres subcomarcals presents al territori català.

El volum d’emigrants joves amb destinació a municipis semirurals és de prop de 80.000

individus, el que suposa un 45,7% respecte el total d’emigrants amb aquesta

destinació per al període del 2000 al 2011.

Aquest percentatge, superior al present en els fluxos cap a municipis rurals però

inferior al que trobem en els que tenen com a destinació municipis de major rang

(urbans o capitals comarcals), ens demostra que el paper dels joves en els fluxos

migratoris agafa més importància a mesura que augmenta el volum de la població de

destinació.

Les comarques amb un major percentatge d’emigrants joves respecte el total

d’emigrants a municipis semirurals (Mapa 52) es situen al sud-oest del país i entorn de

l’àrea metropolitana de Barcelona. Les comarques amb una dada superior al 48% són

la Garrotxa, la Val d’Aran i el Pla d’Urgell.


73

MAPA 29. PERCENTATGE D’EMIGRANTS JOVES SOBRE EL TOTAL D’EMIGRANTS CAP A MUNICIPIS SEMIRURALS (2000-2011)


En un segon estadi, encara per sobre de la mitjana i amb valors d’entre el 46 i el 48%,

trobem l’Osona, el Bages, l’Anoia i l’Alt Penedès a les comarques barcelonines; la

Noguera, l’Urgell i el Segrià a la demarcació de Lleida; i la Ribera d’Ebre a la de

Tarragona. Els valors més baixos, per sota del 42%, es situen en quatre comarques del

quadrant nord del país: el Pallars Jussà, el Solsonès, el Ripollès i l’Alt Empordà.

La incidència dels emigrants joves a municipis semirurals sobre el total de població

comarcal (Mapa 53) suposa per al conjunt de les comarques rurals un 4,2%.Les

comarques amb una major incidència d’aquest fenomen es situen bàsicament entorn

l’àrea metropolitana i al Pirineu. Només hi ha una comarca, l’Osona, amb una

proporció d’emigrants joves semirurals respecte el total de població superior al 6%;

però entre el 5 i el 6%, valors superiors a la mitjana de les comarques rurals, trobem

quatre comarques pirinenques (la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i la

Cerdanya), a més de la Segarra, el Bages, l’Anoia, l’Alt Penedès i la Ribera d’Ebre. En


74

l’extrem contrari, les cinc comarques amb un menor percentatge (per sota del 3%) són

l’Alt i el Baix Empordà, l’Alt Urgell, la Terra Alta i el Montsià.

MAPA 30. PERCENTATGE D’EMIGRANTS JOVES SOBRE EL TOTAL DE POBLACIÓ CAP A MUNICIPIS SEMIRURALS (2000-2011)


Pel que fa a la distribució per sexe de l’emigració jove (entre 15 i 34 anys) cap a

municipis semirurals (Mapa 54), el terme adequat seria el de paritat, ja que ambdós

sexes compten amb registres força similars (50,4% de dones).Les comarques del nord i

nord-est de Catalunya són les que compten amb una major presència de dones entre

els emigrants joves, que és també important en bona part de les comarques centrals i

de l’interior de la demarcació de Tarragona.


75

MAPA 31. PERCENTATGE DE DONES JOVES SOBRE EL TOTAL D’EMIGRANTS JOVES CAP A MUNICIPIS SEMIRURALS (2000-2011)


Per sobre del 52% de dones trobem un total de 6 comarques: l’Alt i el Baix Empordà, el

Pla de l’Estany, el Ripollès, la Cerdanya i el Solsonès. Formant un continu amb

aquestes, trobem altres 10 comarques on també predominen les dones: Garrotxa, Alt

Urgell, Osona, Berguedà, Bages, Anoia, Garrigues, Priorat, Noguera i Alt Penedès. Per

contra, els valors més baixos (per sota del 46%), amb clar predomini dels homes entre

els emigrants joves, els trobem a la comarca de la Segarra, al Pla de Lleida.

Fluxos envers els municipis urbans

En els dotze anys que van del 2000 al 2011, el volum total d’emigrants procedents de

les comarques rurals que han tingut com ha destinació municipis de caràcter urbà

(amb més 10.000 habitants) han estat de gairebé 403.000 individus, és a dir, més del


76

triple dels canvis residencials amb destinació a municipis rurals i més del doble dels

que han tingut com a destí els municipis semirurals.

Aquesta xifra és també superior al volum d’emigrants rebuts per les capitals comarcals,

moltes de les quals s’inclourien en aquest grup de municipis “urbans”, però cal tenir en

compte que aquesta categoria també inclou altres ciutats que no compten amb

capitalitat però que presenten un volum important de població.

El volum d’emigrants joves amb destinació a municipis urbans és d’unes 190.000

persones, que suposen el 47,2% del total d’emigrants que han fixat la seva nova

residència en municipis de més de 10.000 habitants.

Aquest percentatge supera de llarg el d’emigrants a municipis rurals i semirurals, i

només es veu superat lleugerament pel present entre els emigrants que trien com a

destinació capitals comarcals. La capitalitat i un volum important de població semblen

ser factors que potencien un major protagonisme de la població jove en els processos

migratoris interns de Catalunya.

Podem dir, doncs, que a les comarques rurals catalanes, els joves tenen més propensió

a moure’s cap a nuclis de major rang, mentre que en els processos de migració cap a

nuclis petits el seu paper decau, passant a esser un tipus de migració d’edats més

adultes.

Pel que fa a la distribució territorial d’aquests emigrants joves cap a la ciutat i la seva

proporció en el conjunt d’emigrants amb aquesta destinació (Mapa 55), podem

apreciar que les comarques amb major pes d’emigració jove formen una diagonal que

va de les comarques gironines a les Terres de l’Ebre.

En aquesta diagonal, trobem dues comarques en que l’emigració jove és majoritària

entre el conjunt d’emigrants amb destí a municipis urbans: l’Osona i el Segrià. Amb

valors superiors a la mitjana, d’entre el 48 i el 50%, trobem altres vuit comarques: la

Val d’Aran, el Pla de l’Estany, la Garrotxa, el Bages, l’Anoia, el Pla d’Urgell, la Terra Alta

i la Segarra.


77

Els valors més baixos els trobem al Pirineu i a l’interior de les comarques tarragonines,

on trobem cinc comarques (els dos Pallars, la Cerdanya, el Priorat i la Conca de

Barberà) que no arriben al 44% d’emigrants joves sobre el total d’emigrants a

municipis urbans.

MAPA 32. PERCENTATGE D’EMIGRANTS JOVES SOBRE EL TOTAL D’EMIGRANTS CAP A MUNICIPIS URBANS (2000-2011)


La proporció mitjana a les comarques rurals d’emigrants joves amb destí a ciutat en

relació al total de població comarcal es situava en el 10,1%, el percentatge més elevat

d’entre les diferents destinacions.

Com es pot apreciar al Mapa 56, les comarques on la incidència dels fluxos d’emigrants

joves envers als municipis de grans dimensions és més important es troben situats a la

Costa Brava, a l’eix de sortida de l’àrea metropolitana per l’A-2 i en algunes comarques

pirinenques.


78

Les set comarques amb els percentatges més elevats, per sobre del 11%, són l’Alt i el

Baix Empordà, l’Anoia, la Selva, l’Alt Penedès, l’Alta Ribagorça i la Segarra. Per sota

d’aquestes, amb valors d’entre el 10 i l’11%, trobem el Ripollès, la Cerdanya, l’Alt

Camp, l’Urgell i la Val d’Aran.

Les comarques occidentals i prepirinenques són les que presenten una menor

incidència d’aquests tipus d’emigrants. Les cinc comarques amb menors percentatges,

per sota del 8%, són el Solsonès, el Segrià, el Pallars Jussà, la Ribera d’Ebre i la Terra

Alta.

MAPA 33. PERCENTATGE D’EMIGRANTS JOVES SOBRE EL TOTAL DE POBLACIÓ CAP A MUNICIPIS URBANS (2000-2011)


Pel que fa a la distribució per sexe dels emigrants joves amb destinació a municipis

urbans, cal esmentar que la mitjana de les 31 comarques rurals, amb el 49,8% de


79

dones, és menor a la resta de destinacions analitzades, tot i mantenir-se relativament

pròxima a la paritat entre sexes.

Si abans havíem vist que el percentatge d’emigrants joves sobre el total d’emigrants

creixia a mida que augmentava la dimensió poblacional del municipi de destinació, en

el cas de la presència de dones dins aquest col·lectiu de joves emigrants té un sentit

contrari, amb una major proporció de dones a mida que disminuïa la grandària del

municipi de destí.

Les comarques amb major presència de dones entre els emigrants joves amb

destinació a municipis urbans (Mapa 57) es concentraven en quatre àmbits

diferenciats: al nord de les comarques gironines; algunes comarques del Pirineu

lleidatà; les situades entorn a l’àrea metropolitana de Barcelona i les de l’interior de la

demarcació de Tarragona.


80

MAPA 34. PERCENTATGE DE DONES EMIGRANTS JOVES SOBRE EL TOTAL D’EMIGRANTS JOVES CAP A MUNICIPIS URBANS

(2000-2011)


D’entre aquestes comarques, tres presentaven els valors més elevats per sobre del

51,5% de dones entre els emigrants joves a ciutat: l’Alt Empordà, el Pla de l’Estany i

l’Alt Urgell. Una mica per sota d’aquestes, però encara per sobre de la mitjana i amb

predomini d’emigrants joves femenines (entre el 50 i el 51,5%), trobem altres 13

comarques: el Baix Empordà, el Ripollès, el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça, la Noguera,

el Bages, l’Anoia, l’Alt Penedès, el Priorat, la Conca de Barberà, la Ribera d’Ebre, el

Montsià i la Terra Alta. A l’altre extrem, trobem dues comarques amb els percentatges

de dones més baixos, per sota del 47%: la Segarra i el Baix Ebre.

A mode de resum presentem la taula següent on podem trobar una síntesi de les

dades comentades en els subcapítols anteriors.


81

TAULA 1. EMIGRANTS SEGONS TIPOLOGIA DE MUNICIPIS PER SEXE I EDAT (2000-2011)

Font: Elaboració pròpia a partir de l’Estadística de Variacions Residencials de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Tipologia de

municipi

Emigrants joves Emigrants totals

Emi.

joves /

Emi.

Total

Emi.

joves /

Pob.

2011

Dones

emi.

joves /

Emi.

joves Dones Homes Total Dones Homes Total

Emigrants cap a

municipis rurals

(< 2.000

habitants)

21.379 20.775 42.154 48.526 52.680 101.206 41,65% 2,23% 50,72%

Emigrants cap a

municipis

semirurals

(2.000 a 10.000

habitants)

40.251 39.672 79.923 84.334 90.720 175.054 45,66% 4,23% 50,36%

Emigrants cap a

municipis

urbans (>

10.000

habitants)

94.594 95.458 190.052 193.375 209.455 402.830 47,18% 10,06% 49,77%


82

Els principals trets a destacar sobre els fluxos migratoris en funció de la dimensió del

municipi de destí son els següents:

El percentatge d’emigrants joves sobre el total d’emigrants és major com major

es la dimensió del municipi de destí. És a dir, que entre la població jove hi ha

una clara preferència a triar nuclis urbans com a focus del seu moviment

migratori, fet que repercuteix clarament de forma negativa en els petits

municipis colindants que perden bona part del seu futur.

El percentatge de noies entre els emigrants joves presenta una distribució

diametralment oposada, donat que les dades mostren un major grau de

feminitat entre els emigrants joves als municipis rurals que no pas en els

municipis urbans o semiurbans.


83

Mercat de treball: atur i ocupació

Com les dues cares de la mateixa moneda, les dades sobre atur registrat i les

d’ocupació a partir dels treballadors afiliats a la Seguretat Social ens parlen de la

realitat productiva i de les disfuncions econòmiques presents en els mercats de treball

de la població jove resident a les comarques rurals catalanes.

Distribució de l’atur jove en comarques rurals

A les comarques rurals, el volum d’aturats/des joves18 més important es concentra,

lògicament, a les comarques més poblades (Mapa 23).

MAPA 35. JOVES ATURATS (JUNY 2012)

18 Les dades emprades són les d’atur registrat i demandes d’ocupació a data de juny de 2012, extretes de la base de dades de l’Observatori del Treball. En el cas dels aturat/des joves, s’han tingut en compte aquells/es que tenen menys de 35 anys.


84

Font: Observatori del Treball del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

Entre aquestes cal comptar que les comarques més properes a la costa (al nord, l’Alt i

el Baix Empordà i la Selva) superen els 2.500 aturats joves cadascuna; al sud, el

Montsià i el Baix Ebre es situen en valors que ronden els 2.000 joves sense feina, les

que es troben situades a la segona corona de desconcentració de l’àrea metropolitana

barcelonina (l’Alt Penedès, l’Anoia, el Bages i l’Osona) tenen entre 2.500 i els 5.000

aturats, i al sector de Ponent, el Segrià és la comarca amb un volum d’aturats joves

més gran, amb 5.360 individus menors de 35 anys que cerquen feina. Cal tenir en

compte que 20 de les 31 comarques rurals es situen per sota del miler d’aturats joves.

Pel que fa a la incidència de l’atur jove respecte del total d’aturats a nivell comarcal a

la Catalunya rural (Mapa 24), es detecta clarament com les comarques occidentals,

bàsicament les de la demarcació de Lleida, presenten valors força més elevats que les

comarques orientals, de la costa i de l’entorn de l’àrea metropolitana.

En aquest sentit, les comarques que presenten un major percentatge de població jove

entre la població aturada es troben al Pirineu de Lleida: a la Val d’Aran i l’Alta

Ribagorça els aturats menors de 35 anys suposen més del 37% del total d’aturats,

especialment en el cas de la segona, on tot i ser la comarca amb un menor nombre en

valors absoluts, els aturats joves suposen gairebé un 43% del total de persones sense

feina a la comarca. A les comarques del Solsonès, la Ribera d’Ebre i el Segrià els aturats

joves representen entre el 34% i el 37% del total d’aturats. Encara per damunt de la

mitjana de les comarques rurals (que es situa al 30,7%), amb valors que van entre el 31

i el 34% d’aturats joves, trobem les comarques de la Noguera, la Terra Alta, el Pla

d’Urgell, les Garrigues, el Pallars Sobirà, el Montsià, l’Urgell, l’Alt Camp, l’Alt Penedès,

l’Alt Empordà, el Pla de l’Estany i el Baix Ebre. La resta de comarques rurals presenten

un percentatge inferior al 31% d’aturats joves sobre el total d’aturats. Entre aquestes

destaquen el Ripollès i el Priorat, que presenten els percentatges més baixos dins les

comarques rurals, amb valors per sota del 28%.


85

MAPA 36. JOVES ATURATS SOBRE TOTAL D’ATURATS (JUNY 2012)


Pel que fa al grau de feminitat entre els aturats joves de les comarques rurals (Mapa

25), es pot apreciar que en línies generals hi ha menys noies aturades que nois aturats,

encara que en aquest fet hi poden tenir a veure altres factors com per exemple una

tendència entre les noies a tenir incorporació més tardana al mercat del treball en

tardar més temps de mitjana en acabar els estudis universitaris, o el fet que bona part

de l’emigració jove sigui de noies que cerquen desenvolupar la seva vida laboral fora

de les comarques rurals on van néixer.

Entre les comarques amb una major incidència de l’atur jove femení, destaquen el

Solsonès i la Cerdanya, que són les úniques amb més d’un 50% (i per tant majoria) de

noies entre el total d’aturats joves. Especialment destacat és el cas de la Cerdanya, que

gairebé arriba al 54% d’aturades joves. Bona part de les comarques rurals (un total de


86

16) es situen en un interval que va del 46 al 50 per cent de noies entre els aturats

joves, amb valors ja molt pròxims a la paritat entre sexes. Dins d’aquest interval també

es situa la mitjana de les comarques rurals (46,7%).Les comarques amb menor

incidència de les noies entre l’atur jove es concentren bàsicament al Pirineu de Lleida i

a la zona de contacte del Pla de Lleida i l’interior de les comarques tarragonines.

MAPA 37. JOVES ATURADES SOBRE TOTAL DE JOVES ATURATS (JUNY 2012)


Pel que fa a la incidència del nivell d’estudis entre l’atur jove, s’ha analitzat, tant per al

conjunt dels individus menors de 35 anys com per a les noies en aquest rang d’edat,

els casos més extrems, com és ara el fet de no tenir estudis (incloent tant els que es

troben en la categoria estricta “sense estudis” com els que no han acabat els estudis

primaris) i els que compten amb estudis superiors (universitaris).


87

Entre les comarques amb una major incidència de baixos nivells d’instrucció entre els

aturats joves, amb més del 12% dels aturats sense formació, hi trobem diverses

comarques del Pla de Lleida (la Segarra, el Pla d’Urgell, l’Urgell i les Garrigues), algunes

comarques gironines (l’Alt i el Baix Empordà, la Garrotxa) i la comarca pirinenca de

l’Alta Ribagorça. El Pla de l’Estany, el Solsonès, el Baix Ebre i el Segrià presenten un

percentatge d’aturats joves sense estudis d’entre el 9 i el 12%.Entre les comarques

amb menor percentatge (per sota del 3%) de joves aturats/des sense estudis n’hi ha

dues del Pirineu de Lleida (el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell) i dues de la demarcació de

Tarragona (el Montsià, el Priorat i la Terra Alta).

Pel que fa a les comarques amb major incidència d’individus amb estudis superiors

entre els aturats joves, aquestes es concentren a la zona pirinenca, on n’hi ha dues que

superen l’11%: el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. A més d’aquestes, hi ha 8 comarques

més, majoritàriament del nord del país, amb valors d’entre el 9 i l’11% d’aturats joves

amb estudis superiors: la Terra Alta, el Berguedà, el Ripollès, el Pla de l’Estany, la

Cerdanya, l’Alt Urgell, l’Osona i la Garrotxa. Totes aquestes comarques superen

àmpliament la mitjana d’aturats joves amb estudis universitaris, que a la Catalunya

rural es situa en el 7,4%. En aquest cas, les comarques amb una menor incidència

d’aturats joves amb estudis superiors són les de l’Alt Urgell i la Val d’Aran, amb valors

que es situen per sota del 5%.

Fent una aturada en el gènere femení, i per regla general (Mapa 26 i Mapa 27), el nivell

d’estudis de les noies joves aturades és superior al dels nois, amb un menor pes de les

noies dins el col·lectiu de joves aturats sense estudis (un 7,1% front el 8% del conjunt

d’aturats joves) i un pes força més important que el dels nois entre els joves aturats

amb estudis superiors (un 10,5%, més de tres punts per sobre de la mitjana d’aturats

joves).


88

MAPA 38. ATURADES JOVES SENSE ESTUDIS SOBRE TOTAL D’ATURATS JOVES SENSE ESTUDIS (JUNY 2012)


Tot i amb això, en els casos de l’Anoia, el Montsià i l’Alt Camp, entre el col·lectiu de

joves aturats sense estudis, les noies suposen més del 50%. El pes de les noies dins els

joves aturats sense estudis és també important (amb valors que van del 45 al 50%) en

certes comarques del nord (Osona, Cerdanya, Ripollès, Berguedà i la Val d’Aran), a més

de a l’Alt Penedès. A l’altre extrem, les comarques de la Terra Alta i el Pallars Sobirà

destaquen per no tenir cap noia aturada dins el col·lectiu dels que no han acabat

l’educació primària.


89

MAPA 39. ATURADES JOVES AMB ESTUDIS SUPERIORS SOBRE TOTAL D’ATURATS JOVES AMB ESTUDIS SUPERIORS (JUNY 2012)


Pel que fa al col·lectiu de les joves aturades amb estudis superiors, destaca la Val

d’Aran com la comarca amb el percentatge més elevat amb diferència, amb un 87,5%

de noies amb estudis universitaris. Darrera d’aquesta hi ha sis comarques més amb un

pes important (entre el 75 i el 80%) de les noies entre els aturats amb formació

superior: el Solsonès, la Ribera d’Ebre, el Ripollès, el Pallars Jussà, el Pla de l’Estany i el

Pla d’Urgell. En l’extrem contrari, el Berguedà, la Terra Alta, el Bages, les Garrigues i

sobretot l’Alta Ribagorça (amb un 50% de noies entre els aturats amb un alt nivell

d’instrucció) són les que presenten una menor preponderància dels individus de sexe

femení entre els aturats amb estudis superiors.


90

Per poder tenir una idea general de les principals característiques de l’atur juvenil a

les comarques rurals catalanes podem donar un cop d’ull als següents punts que

volen servir de resum sintetitzador:

L’atur juvenil rural a Catalunya està concentrat a les comarques on hi ha més

població. Principalment a les comarques costaneres (l’Alt i el Baix Empordà, la

Selva i el Baix Ebre en són exemples), a les comarques que envolten l’Àrea

Metropolitana de Barcelona i al Segrià. Totes elles superen els 2.000 aturats

joves. El Segrià és la comarca amb un nombre de joves aturats més elevat,

5.360.

En canvi, 20 de les 31 comarques rurals té menys de 1.000 aturats de menys de

35 anys.

Si mirem les dades segons el pes relatiu dels aturats joves sobre el total

d’aturats trobem que és el Pirineu de Lleida el que acumula més atur juvenil.

En analitzar el gènere de l’atur juvenil ens adonem que majoritàriament l’atur

juvenil masculí és més elevat que el femení. Tot i amb això, al Pallars Sobirà i la

Cerdanya l’atur juvenil femení suposa gairebé més del 50% de l’atur juvenil.

Generalment, l’atur juvenil masculí el generen joves sense estudis o amb

estudis mitjans. En canvi, l’atur juvenil femení el generen noies que

majoritàriament tenen estudis superiors. A la Val d’Aran, el Pla d’Urgell, el Pla

de l’Estany, el Pallars Jussà, el Ripollès, la Ribera d’Ebre i el Solsonès les noies

suposen més del 75% del total d’aturats joves amb estudis superiors.


91

Comarques rurals i ocupació jove

Pel que fa a les dades sobre ocupació laboral19, presenten una distribució territorial

força similar al detectat en el cas de l’atur, amb una concentració de persones

ocupades a les comarques rurals de la segona corona metropolitana, a la costa

gironina i al Segrià. És en aquestes comarques especialment on és més important el

pes de l’afiliació d’individus joves (per sota dels 35 anys) sobre el conjunt de persones

afiliades (Mapa 28).

MAPA 40. AFILIATS JOVES SOBRE TOTAL D’AFILIATS (MARÇ 2011)

Font: Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

Així, les comarques de la Selva, la Segarra, l’Anoia, l’Alt Camp, el Montsià i el Baix Ebre,

situades prop de la metròpolis o a la costa, són les que presenten una major incidència

19 Les dades emprades, corresponents a març de 2011, provenen de la base de dades d’afiliacions a la Seguretat Social del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.


92

de l’afiliació jove, amb valors per sobre el 32% de joves sobre el total d’afiliats. De les 6

comarques que no arriben al 29% d’afiliats joves, 5 són del Pirineu (Ripollès, Alt Urgell,

Pallars Sobirà, Pallars Jussà i Alta Ribagorça) i una de la demarcació de Tarragona (el

Priorat).Per contra, les comarques de l’interior de la demarcació de Tarragona, i

sobretot les del Pirineu de Lleida, presenten de forma molt marcada una menor

introducció de la població jove al mercat de treball.

Al Mapa 29 es reafirma el que havíem apuntat anteriorment: hi un major volum

d’ocupació jove a les comarques rurals més poblades. Les dades parlen d’una

distribució de l’ocupació jove per sexes en la que encara predomina l’home, encara

que el percentatge d’ocupació femenina (gairebé el 46% per al conjunt de les

comarques rurals) cada cop es troba més pròxim a valors paritaris. Tot i amb això, el

pes de les dones dins el volum total d’afiliats joves varia força entre comarques.

Així, les comarques del Bages i la Cerdanya són les que tenen un major percentatge

d’afiliació femenina, per sobre del 48%; mentre que la Terra Alta i les Garrigues

presenten els valors més baixos, per sota del 42%.El Priorat, la Ribera d’Ebre i la

Noguera compten amb percentatges força baixos de dones afiliades sobre el total

d’afiliats (per sota del 43%), mentre que l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça i el Ripollès

presenten una integració de la dona al mercat laboral superior a la mitjana de les

comarques rurals.


93

MAPA 41. AFILIATS JOVES SEGONS SEXE (MARÇ DE 2011)


Afiliats i afiliades al REA

Pel que fa als afiliats al règim especial agrari (REA), al Mapa 30 podem apreciar com

presenten un pes relativament important a les comarques de l’oest i sud-oest del país,

mentre que a les comarques centrals i del Pirineu gironí el seu paper és gairebé

insignificant.


94

MAPA 42. AFILIATS AL REA SOBRE TOTAL D’AFILIATS (MARÇ DE 2011)


El afiliats agraris constitueixen, fins i tot a les comarques rurals, un sector molt reduït

del volum total d’ocupació, ja que tot just suposen el 2% del total d’afiliats a les

comarques rurals. Les comarques on els afiliats al REA presenten encara un cert

impacte, amb valors superiors al 5% sobre el total d’afiliats, es concentren a les Terres

de l’Ebre (el Montsià, el Priorat i la Ribera d’Ebre), a més del Pla d’Urgell al Pla de

Lleida. Encara per sobre de la mitjana trobem diferents comarques del Pla de Lleida,

com ara la Noguera, el Segrià i les Garrigues, així com el Baix Ebre, amb valors d’entre

el 2,5 i el 5% del total d’afiliats.

Pel que fa al pes dels joves entre els afiliats al REA (Mapa 31), que indicaria en bona

mesura les possibilitats de continuïtat de les explotacions agràries en aquests

territoris, destaca el fet que hi hagi dues comarques, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça


95

en què els afiliats joves superen el 50% del total d’afiliats agraris, tot i que això passa

en comarques amb un escassa especialització agrària. Encara per sobre de la mitjana

(43% d’afiliats joves al REA), amb valors que van del 45 al 50% trobem un total de 9

comarques: la Val d’Aran, el Solsonès, el Pla de l’Estany, la Selva, l’Urgell, el Pla

d’Urgell, les Garrigues, la Terra Alta i el Montsià. De les tres comarques amb menor

incidència d’afiliats joves entre els adscrits al règim agrari trobem la Conca de Barberà,

la Segarra, i sobretot el Ripollès, la comarca amb un valor més baix, amb només un

26%.

MAPA 43. AFILIATS JOVES AL REA SOBRE TOTAL D’AFILIATS AL REA (MARÇ DE 2011)


La distribució per sexes dels afiliats joves al REA (Mapa 32) ens mostra un sector en el

qual el paper de la dona és encara força minoritari, ja que només representa el 18%

del total d’afiliats joves al REA. El pes de l’ocupació femenina en el sector però, és


96

superior o molt superior a la mitjana a les comarques de les Terres de l’Ebre i al Pla de

Lleida. Tot i amb això, en bona part de les comarques rurals el pes de les noies dins

l’ocupació jove al REA és reduït. A les comarques del Solsonès, Osona, la Conca de

Barberà i el Pallars Sobirà el percentatge no arriba al 5% sobre el total d’afiliats joves.

En el darrer cas, no hi ha cap dona jove afiliada al REA.

MAPA 44. AFILIATS JOVES AL REA SEGONS SEXE (MARÇ DE 2011)


Afiliats i afiliades al RETA

Pel que fa als afiliats al règim especial dels treballadors autònoms (RETA), en el Mapa

33 s’aprecia un major pes específic a les comarques de Ponent, mentre que els valors

més baixos es concentren a les comarques rurals més urbanitzades (les situades al

voltant de l’àrea metropolitana, algunes comarques gironines, i el Segrià). En un sector


97

que representa gairebé el 23% de l’ocupació total a les comarques rurals, les

comarques amb una major incidència de l’ocupació autònoma són la Cerdanya i la

Terra Alta, superant el 34%.

MAPA 45. AFILIATS AL RETA SOBRE TOTAL D’AFILIATS (MARÇ DE 2011)


En un segon nivell, amb entre un 29 i un 34% d’ocupats autònoms, hi trobem bona

part de les comarques lleidatanes (Val d’Aran, Alta Ribagorça, el dos Pallars, la Noguera

i les Garrigues) a més del Priorat, totes elles encara força per sobre de la mitjana. L’Alt

Urgell, amb un 28,5% d’afiliats al RETA sobre el total d’afiliats, també es troba per

sobre de la mitjana de les comarques rurals.


98

Pel que fa al pes dels joves sobre el total d’afiliats RETA (Mapa 34), destaquen per

sobre de la resta les dues comarques del Delta de l’Ebre (Montsià i Baix Ebre), així com

tres de la segona corona metropolitana (Anoia, Bages i Osona), que presenten valors

per sobre el 19% d’autònoms joves respecte el total d’autònoms.

MAPA 46. AFILIATS JOVES AL RETA SOBRE TOTAL D’AFILIATS AL RETA (MARÇ DE 2011)


La resta de comarques amb una incidència superior a la mitjana (que no arriba al 18%)

es situen en un continu amb les tres comarques centrals descrites anteriorment (la

Selva, el Berguedà, la Conca de Barberà i l’Alt Penedès).


99

Les dades ens mostren, doncs, un sector amb una incorporació escassa de treballadors

joves. Aquesta situació es dóna molt especialment a les comarques seleccionades: al

Priorat i la Ribera d’Ebre menys del 15% dels afiliats al RETA són joves.

Com es mostra al Mapa 35, el paper de la dona, especialment de les dones joves, en el

sector dels autònoms és clarament minoritari, encara que no tant com en el cas dels

afiliats al REA. La mitjana d’autònomes joves respecte el total d’afiliats joves al RETA es

situa en el 31%.Entre les comarques amb major incidència (per sobre del 36%) de noies

joves treballant com a autònomes destaquen l’Alta Ribagorça, el Ripollès i el Pallars

Sobirà, totes elles en l’àmbit del Pirineu.

MAPA 47. AFILIATS JOVES AL RETA SEGONS SEXE (MARÇ DE 2011)


100


Entre les comarques amb un menor pes de les dones joves dins el afiliats al RETA, per

sota del 27%, trobem algunes comarques del Pla de Lleida, com ara la Noguera, les

Garrigues, l’Urgell i la Segarra, a més de la Terra Alta a la demarcació de Tarragona.

Una anàlisi més detallada dels afiliats i afiliades joves al RETA per sectors econòmics

(Mapa 36), ens confirma una profunda desigualtat entre sexes, que es fa més

accentuada als sectors de la construcció (5% de dones entre els afiliats joves al RETA) i

l’agrícola (10%), però que és també patent a la indústria (22% de noies), i en menor

grau, al sector serveis.

Igualment, queda clar que es tracta d’un tipus d’afiliació que es dóna en primer lloc al

sector serveis, i que és també força emprada a la construcció i al sector agrari, però

que és molt minoritària al sector industrial.

MAPA 48. AFILIATS JOVES AL RETA PER SECTOR ECONÒMIC I SEXE (MARÇ DE 2011)


101


Afiliats i afiliades al RGSS

Pel que fa als afiliats al règim especial general de la Seguretat Social (RGSS), al Mapa 37

es pot tornar a apreciar una distribució territorial que ens exposa una concentració

dels treballadors per compte d’altri a les menys “rurals” de les comarques rurals.

També s’aprecia la forta concentració de l’ocupació en aquest règim, que concentra a

les comarques rurals més del 75% del total d’ocupats.

Així, el percentatge d’afiliats per compte d’altri sobre el total d’afiliats supera el 80% a

les comarques de l’Anoia i el Bages, i el 75% en una corona continua que s’estén al

voltant de la metròpolis barcelonina fins arribar al Pirineu gironí, continu només

trencat pel Segrià, altrament també una comarca rural força “urbana”.

Al grup de comarques amb valors més reduïts, per sota del 65% d’afiliats al RGSS

trobem el Pallars Sobirà, les Garrigues, el Priorat, la Terra Alta i el Montsià. El Priorat és

la comarca amb un menor pes dels afiliats al RGSS sobre el total d’afiliats, amb un 61%,

mentre que a l’Alt Urgell la xifra es situa per sota del 70%, també força per sota de la

mitjana de les comarques rurals.


102

MAPA 49. AFILIATS AL RGSS SOBRE TOTAL D’AFILIATS (MARÇ DE 2011)


Pel que fa al pes dels joves de menys de 35 anys en el conjunt d’afiliats al RGSS (Mapa

38), la mitjana del conjunt de comarques rurals es situa per sobre del 35%.Destaquen

en aquest cas dues comarques de l’Ebre, la Terra Alta i el Montsià, on els joves

suposen més del 37,5% dels afiliats per compte d’altri. També trobem valors superiors

a la mitjana, d’entre el 36 i el 37,5%, a diverses comarques del Pla de Lleida (la

Noguera, la Segarra, el Pla d’Urgell i les Garrigues) i algunes comarques pirinenques

(Val d’Aran, Cerdanya), a més de l’Alt Empordà i el Baix Ebre. Les comarques que

compten amb un menor percentatge de treballadors joves dins el col∙lectiu dels qui

treballen per compte d’altri, amb valors per sota del 33%, es concentren al Pirineu:

l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell i el Ripollès.


103

MAPA 50. AFILIATS JOVES AL RGSS SOBRE TOTAL D’AFILIATS AL RGSS (MARÇ DE 2011)


Com es pot apreciar al Mapa 39, és en el règim de treballadors assalariats on trobem

una major paritat entre sexes, ja que per al conjunt de les comarques rurals les dones

joves suposen el 49% dels afiliats menors de 35 anys adscrits al RGSS. Les comarques

amb major incidència de les dones joves entre els afiliats joves al RGSS es concentren

al Pirineu, amb valors que superen el 50% en molts casos (com passa a l’Alta

Ribagorça, l’Alt Urgell, el Berguedà, la Cerdanya, el Pallars Jussà i la Val d’Aran). En

aquestes comarques, per tant, entre els treballadors joves per compte d’altri hi

predominen les noies. Entre les comarques amb una menor incidència de la dona, per

sota del 47%, trobem les Garrigues, i sobretot, la Ribera d’Ebre.


104

MAPA 51. AFILIATS JOVES AL RGSS SEGONS SEXE (MARÇ DE 2011)


Finalment, al Mapa 40 s’analitzen els afiliats i afiliades joves al RGSS per grans sectors

econòmics, quedant palès que es tracta d’un règim molt emprat al sector serveis,

també majoritari als sectors industrial i de la construcció, i que pràcticament no

s’empra al sector agrari.

El 71% dels treballadors acollits al règim general treballen al sector serveis, que és

l’únic que presenta un predomini de la contractació femenina (59% del total). La resta

de treballadors es reparteixen entre el sector industrial (19%), el de la construcció (9%)

i el sector agrari (1%), sectors tots tres amb un fort predomini de la contractació

masculina.


105

MAPA 52. AFILIATS JOVES AL RGSS PER SECTOR ECONÒMIC I SEXE (MARÇ DE 2011)



106

Per clarificar una mica les dades i agrupar unes quantes idees generals que

resumeixin els resultats principals d’aquests capítols podem donar un cop d’ull als

punts següents:

De manera general la costa de Girona, la corona Metropolitana i el Segrià són

les zones on hi ha més afiliació jove.

Al Pirineu de Lleida i a l’interior de la comarca de Tarragona és on menys

ocupació juvenil hi ha.

En el conjunt de les comarques rurals l’ocupació masculina és superior a la

femenina.

Els afiliats al REA tenen un major pes al Pla de Lleida i a les Terres de l’Ebre.

Només el 2% dels afiliats ho està al REA.

El Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça superen el 50% d’afiliats al REA de menys de

35 anys.

Només el 18% dels afiliats juvenils al REA són dones.

Les comarques de Ponent aglutinen un major pes en afiliats al RETA.

Les comarques del Montsià i el Baix Ebre superen el 19% d’afiliats juvenils al

RETA.

L’afiliació juvenil femenina té poca incidència en aquest règim. L’Alta

Ribagorça, el Ripollès i el Pallars Sobirà són les comarques on es concentra més

afiliació femenina al RETA.

El RETA és un règim on s’hi concentren treballadors dels serveis i la construcció

majoritàriament.

Més del 75% dels ocupats a les comarques rurals estan afiliats al RGSS.

A la Terra Alta i el Montsià l’afiliació juvenil és del 37,5%, superior a la mitja. A

l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i l’Alt Urgell no arriba al 33 %.

Tot i que els homes tenen un pes més alt, és el règim on trobem més paritat de

sexe amb un 49% de dones entre els afiliats al RGSS.

El RGSS aglutina treballadors dels serveis, construcció i indústria

majoritàriament.


107

Associacionisme juvenil al territori

L’associacionisme juvenil, tot i que es pugui considerar un fenomen de caràcter urbà,

es troba força present a les comarques rurals catalanes. Dos factors han afavorit la

formalització d’entitats juvenils a Catalunya. D’una banda, el desplegament de les

polítiques locals de joventut, on la participació juvenil i l’associacionisme són dos dels

objectius perseguits. D’altra banda, només la formalització d’entitats i la seva inscripció

al cens d’entitats juvenils permet rebre les subvencions de la Direcció General de

Joventut.

Les dades d’aquest apartat han estat extretes del Cens d'associacions juvenils de la

Direcció General de Joventut 20 . Aquest registre inclou totes les altes de les

associacions, però s’ha de tenir en compte que donar-se’n de baixa és també un tràmit

que ha de fer l’associació, pel que pot ser que no totes les incloses estiguin actives en

aquests moments. De totes maneres, es tracta d’un bon indicador per mesurar el

dinamisme associatiu a nivell local.

Com es pot apreciar al Mapa 41, els volums més importants es concentren a les

principals ciutats i capitals comarcals, essent la ciutat de Lleida, amb 54, la que compta

amb un major nombre d’associacions juvenils, seguida de lluny per Tortosa (24),

Manresa (20), Igualada (17), Figueres (16), Vic (14), Olot (13), Vilafranca del Penedès

(11) i Banyoles (10). Les comarques de muntanya, menys poblades, presenten també

una menor dinàmica associativa en valors absoluts en les seves capitals comarcals:

darrera de Ripoll, que compta amb 9 associacions, trobem Berga amb 8, Solsona en té

7, la Seu d’Urgell 4, Tremp i Sort 3, Vielha e Mijaran 1, i Puigcerdà i el Pont de Suert no

tenen cap entitat formalitzada al cens.

20 Les dades referents al volum total d’associacions i la seva distribució territorial estan actualitzades a data de juny de 2012, mentre que les referents a la tipologia i l’àmbit d’actuació d’aquestes associacions són de març de 2011.


108

Tot i amb això, cal destacar que en bona part de les àrees rurals catalanes podem

trobar almenys una associació a gairebé cada municipi. Això és així en bona part de la

Plana de Lleida, on municipis no excessivament poblats de les Garrigues, la Noguera, el

sud de l’Urgell i la Segarra compten amb alguna associació juvenil, fet que demostra el

seu dinamisme social i cultural. Aquesta dinàmica també la trobem a les Terres de

l’Ebre, i en municipis ja propers a l’àrea metropolitana de Barcelona, especialment a la

comarca de la Selva.

Per contra, bona part dels municipis pirinencs no compten amb cap associació juvenil,

que en aquestes comarques es concentren als municipis més poblats dels fons de vall,

especialment a les capitals comarcals, tot i que hi ha comarques, com l’Alta Ribagorça,

que no compten amb cap associació juvenil censada al cens d’entitats, malgrat

compten amb associacions no pròpiament juvenils però que apleguen bàsicament

joves i també amb grups de joves no associats.

MAPA 53. ASSOCIACIONS DE JOVES PER MUNICIPIS (JUNY 2012)


109

Font: Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya.

Si fem una anàlisi a nivell comarcal (Mapa 42), podem apreciar com només hi ha una

comarca, el Segrià, que supera les 50 associacions. Les 81 entitats presents en aquesta

comarca són fruit de la magnitud poblacional i el dinamisme que hi exerceix la seva

capital, donat que la pròpia ciutat de Lleida ja supera per si mateixa el mig centenar

d’associacions.

En un segon nivell, també amb un volum important d’entre 36 i 50 associacions,

trobem un seguit de comarques entorn de l’àrea metropolitana i la zona costanera,

com ara el Bages i l’Osona (totes dues amb 42 associacions), l’Alt Empordà (39), l’Anoia

(38), a les que cal afegir la Noguera (46).

A l’estrat mitjà, entre 21 i 35 associacions juvenils, hi trobem diverses comarques del

nord-est -el Baix Empordà (35), la Selva (34), el Berguedà i la Garrotxa (21 totes dues)-,

algunes comarques del Pla de Lleida -les Garrigues (35), l’Urgell (24) i la Segarra (21)-, a

més del Baix Ebre (33) i el Montsià (22) a les Terres de l’Ebre i l’Alt Penedès (34).


110

MAPA 54. ASSOCIACIONS DE JOVES PER COMARCA (JUNY 2012)


En un estrat inferior, d’entre 10 i 20 associacions, hi trobem diverses comarques del

nord del país (el Pla de l’Estany i el Ripollès arriben a les 20 associacions, i el Solsonès

en té 17), bona part de les comarques de l’interior de la demarcació de Tarragona (l’Alt

Camp té 18 associacions, la Terra Alta 12, la Ribera d’Ebre 11 i la Conca de Barberà

arriba a les 10 entitats), a més del Pla d’Urgell (17).

Finalment, les comarques amb un menor volum d’associacionisme juvenil es

concentren al Pirineu, on trobem 6 comarques que no arriben a les 10 associacions:

l’Alt Urgell en té 9, el Pallars Jussà 6, el Pallars Sobirà 5, la Cerdanya 4 (tres de les quals

a la vessant lleidatana de la comarca), la Val d’Aran 3, i, com ja hem comentat, l’Alta

Ribagorça, que no en té cap de censada. A aquestes cal sumar el Priorat, que compta

amb només 8 associacions.


111

Al Mapa 43 podem apreciar des d’una altra òptica, amb un procés d’anàlisis espacial

anomenat Kerneldensity, la distribució territorial de la densitat d’associacions juvenils

a les comarques rurals catalanes.

Podem apreciar com els pics més alts es concentren entorn de les principals ciutats i

capitals comarcals, però a la vegada es pot apreciar també el fenomen descrit

anteriorment, amb una expansió de les densitats mitges-elevades per àmbits rurals

com el Pla de Lleida, l’entorn de l’àrea metropolitana, la costa gironina i certs espais de

les Terres de l’Ebre.

Per contra, les densitats més baixes es situen a les comarques pirinenques,

especialment als municipis més allunyats de les principals valls, que constitueixen les

principals vies de comunicació d’aquestes comarques amb la plana i la resta de

Catalunya. En aquest cas cal destacar la nul·la densitat de l’Alta Ribagorça, on l’escassa

població resident (no així la població basculant, que hi és força important,

especialment entre la gent jove) es pot trobar darrera del fet que no hi hagi cap

associació juvenil registrada.


112

MAPA 55. DENSITAT D’ASSOCIACIONS JOVES (JUNY 2012)


Pel que fa a la tipologia de les associacions (Mapa 44), podem apreciar que de mitjana

a les comarques rurals la majoria (el 52%) són associacions juvenils amb reglaments i

dinàmica pròpia, mentre que el 29% són seccions juvenils d’altres associacions, i el

19% restant són entitats que donen algun tipus de servei a la joventut, sovint

relacionats amb el món del lleure i activitats per joves discapacitats.

La distribució d’aquestes tipologies és força diversa, tret de a l’Alta Ribagorça, que no

compta amb dades donat que no hi ha cap associació juvenil registrada.

Així, trobem fins a 12 comarques on el predomini de les associacions juvenils

pròpiament dites supera el 60% del conjunt d’associacions: el Priorat, les Garrigues, la

Conca de Barberà, la Terra Alta, el Pla de l’Estany, la Val d’Aran, el Ripollès, la Segarra,

l’Alt Camp, el Berguedà, la Ribera d’Ebre i l’Alt Penedès.


113

Per contra, hi ha 6 comarques on aquesta tipologia suposa menys del 35%: el Montsià,

la Garrotxa, el Bages, l’Urgell, el Solsonès, i el Pallars Jussà. I una, el Pallars Sobirà,

sense cap tipus d’associació en aquesta tipologia.

MAPA 56. TIPOLOGIA DE LES ASSOCIACIONS DE JOVES PER COMARCA (MARÇ 2011)


Pel que fa a les seccions juvenils, hi ha 5 comarques en que aquesta tipologia és

majoritària, amb almenys el 50% del total d’associacions de joves: el Pallars Sobirà, el

Solsonès, el Montsià, el Bages i l’Urgell. A l’altra banda, hi ha tres comarques amb un

percentatge inferior al 15% de seccions juvenils (el Berguedà, el Ripollès i el Pla de

l’Estany) i tres on no tenen representació (el Priorat, la Val d’Aran i la Cerdanya).

Finalment, hi ha quatre comarques que superen el 30% d’entitats de serveis per a

joves sobre el total d’associacions (la Cerdanya, el Pallars Jussà, la Val d’Aran i el Baix


114

Ebre); mentre que n’hi ha 3 que no arriben al 10% (Conca de Barberà, Terra Alta i

Segarra); i dues que no en tenen representació (el Pallars Sobirà i el Priorat).

MAPA 57. ÀMBIT D’ACTUACIÓ DE LES ASSOCIACIONS DE JOVES PER COMARCA (MARÇ 2011)


Si diversa és la casuística en la tipologia d’associació, encara ho és més en el que

pertoca als diferents àmbits d’actuació21 de les associacions juvenils a les diferents

comarques rurals catalanes, tal i com queda palès al Mapa 45, que ens indica que de

21 L’àmbit Cultural engloba els subàmbits Artístic, Cultura Popular, Cultural i Musical. L’àmbit de Lleure inclou els subàmbits de Escoltisme, Esplai, Excursionista i Lúdic. L’àmbit de Serveis Socials inclou els subàmbits Promoció de la Salut, Serveis a joves amb discapacitat, Serveis a la infància, Serveis a la joventut, i Serveis socials i assistencials. L’àmbit d’Organització inclou els subàmbits Casal de joves, Consell de joventut, Coordinació d'entitats, i Internacional. L’àmbit de Moviments Socials inclou Cooperació, Solidaritat i Pau; Drets civils; Immigració; Medi Ambient i Ecologisme; i Escola d'Educació Lliure. I finalment, l’àmbit Sectorial compta amb els subàmbits Estudiantil, Polític, Sindical, Laboral i Professional.


115

mitjana a les comarques rurals, l’àmbit més comú és el de Lleure (33,4%), seguit del

d’Organització (25,1%) i el Cultural (24.4%). Ja a molta distància el seguiria l’àmbit dels

Serveis Socials (11,9%), i amb valors força més residuals, els de l’àmbit de Moviments

Socials (3,3%), i els de l’àmbit Sectorial (amb un 1,9%).

Amb aquestes dades podem afirmar que la major part d’aquestes associacions

s’integrarien dins un superàmbit de Lleure i Cultura que englobaria el 57,8% de totes

les associacions juvenils a les comarques rurals.

A mode de resum i per poder agrupar les idees principals sobre l’associacionisme

rural podem observar aquests punts:

L’associacionisme juvenil és un fenomen que es concentra a les capitals de

comarca de les comarques rurals. Lleida és la capital que en té més (54).

Tot i això, podem trobar una associació a gairebé tots els municipis de les

comarques rurals excepte a la zona pirinenca on no estan tan presents. L’Alta

Ribagorça és l’única comarca que no en té cap registrada al cens d’entitats.

Segrià, Noguera, Bages i Osona són les comarques amb més associacions.

El 52% de les associacions de joves d’àmbit rural tenen reglaments i una

dinàmica pròpia, el 29% són seccions d’altres associacions i el 19% són entitats

que ofereixen alguns serveis juvenils.

Els àmbits d’actuació més comuns són el lleure amb un 34% de les associacions,

la cultura amb un 25% i les activitats organitzatives amb un 24,5%. Si ajuntem

la cultura i el lleure ens adonem que el 57,8% de les associacions s’agrupen en

aquests àmbits.


116

ANÀLISI INTRODUCTORI DEL TEIXIT

EMPRESARIAL DE LES ZONES RURALS I

DETECCIÓ DE POTENCIALITATS

Introducció

Un cop feta la caracterització de les zones rurals a Catalunya, l’anàlisi socioeconòmic i

de les migracions juvenils començarem a analitzar per cadascuna de les comarques del

Berguedà, la Conca de Barberà, les Garrigues, la Garrotxa i el Montsià, el mercat de

treball i el perfil de les empreses i emprenedors, per tal de concretar al màxim el

context en el que caldrà desenvolupar accions a nivell local per a facilitar el retorn dels

joves rurals i el seu arrelament al territori.

Per analitzar el context de l’ocupació dels i les joves, farem un breu anàlisi de l’atur i

dels afiliats als diferents règims de la Seguretat Social. Sabrem, d’aquesta manera, el

percentatge d’atur i les característiques de les persones que es troben en aquesta

situació i quins són els sectors econòmics que aglutinen més ocupació juvenil, i alhora

quins perfils de joves se’n veurien exclosos.

Per analitzar el perfil empresarial revisarem les dades proporcionades per la base de

dades SABI, per a conèixer el sector, l’activitat de l’empresa i la seva grandària. Pel que

fa al perfil emprenedor, s’han utilitzat dades del Global Enterpreneurship Monitor

(GEM) 2012 de manera genèrica i dades facilitades per diferents agents de cada

comarca.

Aquest retrat empresarial inclou també una breu introducció de l’associacionisme

d’empreses i/o emprenedors que existeix a cadascuna de les comarques analitzades.

Cal dir que en la present diagnosi se sobreentén que les organitzacions i patronals

d’empresaris i treballadors que el seu àmbit d’actuació és Catalunya tenen més o

http://www.gem-spain.com/?q=GEM%20Catalu%C3%B1a

http://www.gem-spain.com/?q=GEM%20Catalu%C3%B1a


117

menys presència a les comarques analitzades i, per tant, no entraran a formar part de

l’anàlisi específic22.

Aquestes dades i les del mercat de treball introductori de les comarques ens serviran

per a ubicar quin és el seu perfil productiu i quines línies de desenvolupament

econòmic semblen estar traçades.

Posteriorment, i a partir d’aquestes dades (característiques econòmiques,

empresarials i del mercat de treball de cada comarca), desenvoluparem una primera

proposta de nous filons d’ocupació i de sectors econòmics emergents que tenen

potencialitat en cada cas, així com un recull dels centres i serveis d’innovació i

transferència tecnològica que poden fomentar-ne el desenvolupament.

En aquest apartat, doncs, pretenem mostrar la peculiaritat empresarial i emprenedora

de cada comarca, els recursos de que disposa i quina és la massa crítica i el valor afegit

i diferencial que pot oferir als seus joves.

Noves oportunitats d’ocupació i sectors emergents

En els darrers temps, com a conseqüència de la conjuntura econòmica desfavorable i

el seu impacte en els territoris rurals, la generació d’ocupació està prenent un paper

central en les estratègies de desenvolupament econòmic local de les zones rurals.

En aquest sentit, moltes iniciatives, des de les ubicades en el terreny del marc teòric i,

sobretot, les que se situen en el terreny de la intervenció, van orientades a la

consecució d’un context econòmic més orientat a la generació d’ocupació que no pas

al mer creixement econòmic.

22 En aquest cas estem parlant de sindicats obrers com Comissions Obreres (CCOO) i Unió General de Treballadors (UGT), agrupacions d’empresaris agraris com Unió de Pagesos (UP), Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), Cambres de comerç, PIMEC etc.


118

Com a antecedents, a l’hora de parlar de nous jaciments d’ocupació a Catalunya, des

de la Fundació del Món Rural es va començar a treballar en aquest àmbit amb el

col·lectiu de dones rurals, en l’estudi “Dones i serveis d’atenció a les persones al món

rural català. Detecció de necessitats al territori” (FMR, 2010), en el marc del Projecte

RUDONA23.

No estem, però, parlant d’un concepte nou. Ja al 1993, la Comissió Europea presenta el

document “Creixement, competitivitat i ocupació. Reptes i indicacions per entrar al

segle XXI”, més conegut com el “Llibre Blanc de Delors”, que apunta, en aquell context,

a la necessitat de potenciar una economia que generi ocupació a través dels nous

jaciments d’ocupació (NJO), que defineix i categoritza.

En aquell context d’atur estructural, els agents econòmics i socials i el sector privat

concertaven una estratègia per pal·liar el problema: cobrir necessitats socials no

cobertes pel sector públic, a través de la generació d’ocupació. Així doncs, i de forma

general, els NJO actuen en mercats incomplets (però que necessitaran del suport del

sector públic), cobreixen un àmbit de producció o de prestació local (les iniciatives

locals i les actuacions de base territorial són el marc idoni) i tenen un fort potencial de

generació de llocs de treball (la major part ho seran en el marc de l’autoocupació, les

microempreses i/o les iniciatives col·lectives).

Al mateix temps, els NJO tenen unes debilitats: a banda del problema de la precarietat

laboral i de l’alt grau d’informalitat, suposen un handicap important per a la seva

implantació l’obtenció de finançament, els requeriments d’adaptació jurídica i legal per

a que les petites iniciatives puguin oferir aquests serveis, i la necessitat d’una oferta

formativa i de capacitació tècnica específica.

A Catalunya, com a molts països europeus, les activitats dels nous filons d’ocupació

han protagonitzat bona part del creixement de l’ocupació en els darrers anys de

bonança. La Comissió Europea va identificar inicialment 17 nous filons, que

23Per més informació consulteu: http://www.rudona.cat


119

posteriorment serien ampliats a 19. En el treball de camp realitzat a l’estudi “Dones i

serveis d’atenció a les persones al món rural català. Detecció de necessitats al territori”

(FMR, 2010), es varen adaptar aquests a escala rural a Catalunya, i se n’hi varen afegir

dos.

Posteriorment, des del projecte per al foment de l’emprenedoria RURAL ACTIVA de la

Fundació del Món Rural, es van adequar i ampliar aquests nous jaciments a l’escenari

actual en l’estudi “Creació d’empreses i noves oportunitats d’ocupació en zones rurals”

(Fundació del Món Rural 2011), tenint en compte les prioritats polítiques davant la

conjuntura econòmica actual, que passen per la necessitat de guanyar competitivitat

en l’activitat productiva, a través de la investigació i de la innovació.

TAULA 2. JACIMENTS D’OCUPACIÓ A CATALUNYA AGRUPATS PER ÀMBIT.

Serveis de la vida diària

Serveis a domicili

Cura dels nens

Ajut als joves amb dificultats d’inserció

Serveis de millora del marc de

vida

Millora de la vivenda

Seguretat

Transports col·lectius locals

Revalorització d’espais públics urbans

Comerç de proximitat

Serveis culturals i d’oci

Turisme

Sector audiovisual

Valorització del patrimoni cultural

Desenvolupament cultural local

Activitats esportives

Serveis mediambientals

Gestió de residus

Gestió de l’aigua

Protecció i manteniment de zones naturals

Normativa i control de contaminació

Noves energies

Valorització de productes locals* Elaboració i comercialització de productes alimentaris

de qualitat

http://www.ruralactiva.net/


120

Elaboració i comercialització de productes artesanals

no alimentaris

Valorització dels espais naturals

Noves TIC* Centre de teletreball

Formació informàtica

* NJO afegits per l’àmbit català a partir d’FMR (2010).

Font: Viladomiu i Rosell (2010).

Així, es van creuar els jaciments anteriorment exposats amb els focus de recerca del

Pla Nacional de Recerca i Innovació de la Generalitat de Catalunya 2010-2013, segons

el qual es varen detectar els àmbits d’activitat prioritaris en consonància amb el

desenvolupament d’un model econòmic basat en el coneixement. S’agrupen en reptes

ambientals, de l’entorn i territorials, reptes per a les persones i la societat i reptes

científics, productius i organitzatius.

Així doncs, la combinació i comparativa entre els focus de recerca del PRI (2010-2013) i

els nous jaciments d’ocupació, ens han ajudat a proposar 17 àmbits de nous jaciments

d’ocupació en sectors emergents al món rural,en un marc on pren importància el

concepte de resiliència, que és la capacitat dels sistemes socioeconòmics i dels

territoris per fer front als canvis i reconstruïr-se.

TAULA 3. DESCRIPCIÓ DELS NJO SEGONS ÀMBIT.

Àmbit 1: Cura a la població

Filons d’ocupació Focus de la recerca i la innovació

- Serveis a domicili per a la població dependent Prevenció i cura per a la salut de les persones

- Residència i centres de dia per a gent gran Fisioterapeutes, tractaments de drogodependència i

altres serveis de prevenció i cura

- Cura dels nens: serveis de llar d’infants,

ludoteques, etc.

Tractament en balnearis i amb aprofitament d’aigües

termals i minerals

Noves formes de subministrament de serveis

sanitaris

Àmbit 2: Cohesió social


121

- Ajut als joves en dificultats d’inserció Orientació i ajuts per afavorir la col·locació dels

aturats - Gestió de la immigració

Àmbit 3: Formació

- Formació informàtica Formació per assumir situacions d’emergència i risc

- Formació d’emprenedors Aprenentatge d’idiomes

- Centre de teletreball com a eina de resolució

de dificultats informàtiques

Taller ocupacional: aprenentatge al llarg de la vida i

ensenyament a distància

- Formació en activitats de lleure i hobbies:

cuina, dansa, jardineria, etc.

Àmbit 4: Seguretat

- Seguretat Seguretat en front a emergències naturals

- Seguretat laboral Seguretat de persones, béns, informació i territoris

- Desenvolupament de propostes especifiques

per la població disseminada

Àmbit 5: Transports i comunicacions

- Transports col·lectius locals Serveis de transport de mercaderies

- Serveis informàtics Empreses de missatgeria

Serveis de taxis i altres vehicles de forma compartida

Àmbit 6: Serveis a la població

- Comerç de proximitat Nova societat dels serveis amb servi-productes de

consum i comerç innovadors i e-serveis

Àmbit 7: Turisme

Tipus Activitats

De salut Balnearis, aprofitament de surgències termals o

minerals

Esports i aventura

Esports d’hivern (diferents modalitats d’esquí)

Escalada, espeleologia, barranquisme i noves

modalitats

Esports d’aigües continentals (navegació, piragüisme,

ràfting i noves modalitats)

Esports aeris (vol lliure, parapent, ala delta, globus

aeroestàtic i altres)

Esports en recintes tancats (golf, caça, paintball...)


122

Viatge, descoberta

Trajectes motoritzats (cotxe, moto...)

Excursionisme, trajectes en bicicleta, a cavall, en

carro

Visita i descoberta patrimonial: monuments, museus,

centres culturals, etc.

Descoberta natural: observació d’aus, fotografia de

natura, etc.

Turisme gastronòmic

D’activitat

Activitats practicades en granges, horts, camps de

conreu, etc.

Recol·lecció de bolets i altres, caça, pesca continental

D’estada Estades en hotels, segones residències, etc.

De compres Compra de productes singulars (fires, etc.) o

d’oportunitats (comerç fronterer)

Religiós, mític Visites i estades en centres espirituals

Àmbit 8: Activitats culturals i artístiques

- Valorització del patrimoni cultural Casal cultural. Sala d’exposicions

- Desenvolupament cultural local Cinema, ràdio, teatre, televisió

- Sector audiovisual Revistes locals

- Servei de biblioteca Creacions artístiques

Àmbit 9: Gestió de l’aigua

- Gestió de l’aigua Tecnologies estalviadores d’aigua

- Estructures de rec Condicionament dels establiments a l’estalvi d’aigua

- Instal·lacions de lleure (piscines,etc.)

Àmbit 10: Gestió i noves energies

- Gestió i noves energies Biogàs

- Parcs eòlics Agrocarburants

- Parcs solar Residus

- Aprofitament biomassa

Àmbit 11: Millora de la vivenda, dels espais públics i valorització dels espais naturals

- Millora de la vivenda Valorització dels espais naturals: centres

d’interpretació i altres infraestructures - Revalorització d’espais públics urbans

Àmbit 12: Elaboració i comercialització de productes agroalimentaris

- Elaboració i comercialització de productes Aliments de qualitat, saludables i plaents


123

alimentaris de qualitat

- Diferenciació de productes i distintius territorials

i de qualitat Canvi de pautes alimentàries

- Fires i altres Consum de proximitat

Àmbit 13: Elaboració i comercialització de productes artesanals no agroalimentaris

- Elaboració i comercialització de productes:

artesanals Tèxtil

- Ceràmiques Altres nínxols de mercat de dimensions residuals

- Fusta

Àmbit 14: Canvi climàtic

- Protecció i manteniment de zones naturals Mitigació i adaptació al canvi climàtic

- Gestió de residus

Àmbit 15: Innovació no tecnològica

- La prevenció de riscos laborals Innovació no tecnològica, transformació de les

organitzacions i noves formes de treball

Àmbit 16: Governança

- Serveis de mediació i assessorament en la

resolució de conflictes

Millora dels mecanismes de governança,

socioeconòmics i politics

- Normativa i control de contaminació

Àmbit 17: Àmbits horitzontals

Desenvolupament de materials, sistemes de

producció i ecoproductes amb dissenys

innovadors

Font: FMR (2011a). Creació d’empreses i noves oportunitats d’ocupació en zones rurals. Detecció de nous

jaciments d’ocupació i anàlisi de les polítiques de suport a la creació d’empreses i al seu finançament.

A partir de la diagnosi actual, prendrem com a referència aquesta matriu per a

proposar quins són els àmbits amb més potencialitat a cada comarca d’estudi,

destacant que aquesta és una proposta introductòria que caldrà treballar amb el

territori en el futur. També cal tenir en compte l’afectació de la crisi econòmica en la

interpretació i connotació dels NJO que es proposaran. Especialment en aquest

moment prenen una major rellevància els trets característics negatius dels NJO que

hem anomenat: tenen una forta dependència del sector públic, poden tenir dificultats


124

d’adaptació en el marc jurídic i en molts casos requereixen una formació molt

especialitzada o tècnica.

Abans de passar a fer l’anàlisi comarcal cal esmentar una idea general que fa

referència al desenvolupament econòmic comarcal i als NJO. Davant la present crisi

econòmica la solució, tant a nivell individual, empresarial i territorial passa per una

reorientació de les nostres maneres d’actuar, planificar i gestionar. I és en aquest

moment quan hem de fer referència a la capacitat resilient del nostre territori. Per

tant, des d’ODISSEU pensem que cal, a nivell comarcal, plasmar sobre paper una

estratègia de desenvolupament econòmic realista i plausible, generar mecanismes que

facilitin flexibilitat i diversificació a nivell empresarial i crear diferents xarxes que

generin sinèrgies que facilitin l’obertura de les empreses rurals a mercats més amplis

sense deixar de banda els locals.

El procés emprenedor: rural vs urbà

L’informe del Global Enterpreneurship Monitor (GEM) 2012 fa referència a les

diferències existents entre la dinàmica emprenedora en territoris urbans i territoris

rurals. Per classificar què és rural i què no ho és, s’agafen com a referència la població

municipal i es marca el llindar entre rural i urbà en els 5.000 habitants. L’anàlisi del

GEM no territorialitza les dades i considera la ruralitat i la urbanitat com un tot a nivell

estatal, sense separar els resultats per divisions administratives, ni regionals ni locals.

D’aquesta manera és difícil separar dades que facin referència a Catalunya i la seva

tipologia de ruralitat, però si que ens podem fer una idea genèrica del perfil dels

emprenedors al món rural i quina ha estat la seva dinàmica de l’emprenedoria rural.

L’estudi ens apunta que a les zones rurals la percepció que l’emprenedoria és una

bona opció professional i representa, si es té èxit, un bon estatus social, és més

elevada que a les zones urbanes. Segons les dades del GEM 2012, la taxa de població

involucrada en activitats emprenedores als territoris rurals és més elevada que als

urbans (29.8 % als rurals i 26.1% als urbans). La diferència encara és més elevada si


125

s’observa la població implicada en la part activa de l’activitat emprenedora i no només

en fases prèvies com ajudes al finançament (18.3 % als rurals i 13.9 als urbans). Una

altra dada que crida l’atenció és la menor taxa de tancament empresarial que es dóna

en la ruralitat (1.2%) enfront les zones urbanes (1.6%).

Pel que fa al perfil dels emprenedors i comparant les dues realitats territorials, ens

adonem que existeix paritat de sexes entre el rural i l’urbà, que l’edat mitjana de

l’emprenedor mitjà és més elevada a les zones rurals (40,3 anys enfront els 38,4 de les

zones urbanes) i que existeix un nivell de formació similar.

En canvi, si observem les dades que només fan referència a la ruralitat ens adonem

que la principal diferència és que si que existeix biaix important entre els homes i les

dones. Amb un pes de més del doble que les dones (3.7%), els homes (8%) són més

emprenedors rurals.

A la ruralitat estatal el perfil de l’emprenedor és, segons el GEM, el següent: Home de

40 anys amb estudis superiors i formació específica que treballa majoritàriament a

temps complert.

A continuació, després de descriure els trets principals, s’analitzaran aquests apartats

per cada comarca seleccionada.


126

EL BERGUEDÀ

La comarca

La comarca del Berguedà es troba situada a l’interior de Catalunya, entre els alts

relleus del Pirineu i les planes de la Depressió Central. Això fa que es puguin diferenciar

dues zones: l’Alt Berguedà (constituït per lálta conca del Llobregat i les serres del

Prepirineu) i el Baix Berguedà (situat al nord de la Depressió Central de Catalunya).

L’activitat econòmica tradicional ha girat entorn de la indústria i la mineria, aquesta

primera focalitzada entre Berga i Puig-reig. L’agricultura, la ramaderia i láprofitament

forestal són activitats complementàries. Darrerament, el turisme ha estat láctivitat

més desenvolupada i la que ha actuat com un factor de retenció demogràfica, sobre

tot al nord de la comarca.

MAPA 58 . EL BERGUEDÀ

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia extreta del ICC

L’any 2013 comptava amb 40.555 habitants, tenia una densitat de població de 34,2

habitants per km2 i una superfície de 1.185,3 km2. Ens trobem davant una comarca


127

amb una densitat per sota de la catalana (230 hab/km2) i, per tant, amb un grau de

ruralitat força elevat. Cal recordar que la OCDE estableix el nivell per a que una

comarca sigui considerada rural en els 150 hab/km2. Dels 31 municipis que composen

la comarca, només 8 superen els 1.000 habitants i 19 tenen menys de 500 habitants. La

població que concentra més habitants és Berga amb 16.609 habitants, seguida de

Gironella amb 4.940 habitants i Puig-reig amb 4.264 habitants. Aproximadament el

22,73% de la població comarcal supera els 65 anys.

Anàlisi del teixit empresarial

Context del mercat de treball

Atur

A la comarca del Berguedà l’atur dels joves i de les joves entre els 19 i els 34 anys al

desembre de 2013 és del 24,97%. De tot el conjunt de joves aturats, si desagreguem

les dades per sexe, el percentatge d’homes aturats és superior al de les dones amb un

54,74%.

Si analitzem l’atur en funció del nivell d’estudis i de formació dels aturats i les

aturades, trobem que l’atur augmenta dúna manera gradual a mesura que augmenta

el nivell d’estudis, excepte en un cas: en aquells que tenen els estudis primaris

complets, la xifra disminueix al 7,96% respecte a aquells que no els han completat,

17,45%. En el cas dels homes joves, la major xifra d’aturats la trobem en aquells que

han completat els estudis primaris amb un 72,22%, i la menor en aquells que han

assolit estudis universitaris de primer cicle amb un 21,74%; pel que fa a les dones

joves, l’atur afecta més a aquelles que tenen estudis universitaris de primer cicle amb

un 78,26% i menys a les que han completat els estudis primaris amb un 27,78%.

Per tant, el perfil del col·lectiu aturat més vulnerable, i que aglutina a més aturats i

aturades entre els joves del Berguedà, és el col·lectiu amb un nivell de formació més


128

elevat. En aquest cas, ens trobem amb la casuística de la feminització de l’atur jove

amb estudis superiors.

Si ens ocupem de les dades d’aturats però fixant-nos en els sectors d’ocupació als

quals pertanyen obtenim que la major xifra d’aturats joves correspon al sector serveis

amb un 26,90%, afectant més a les dones joves (54,19%)que als homes joves (45,81%).

El segon sector on hi ha més atur juvenil és l’agricultura amb un 20% de joves

aturats/des, aquí els afectats joves són majoritàriament homes amb un percentatge

del 90%. En tercer lloc trobem la indústria amb un 16,46% dels joves aturats, dels quals

el 25,46% són dones joves i el 74,04 homes joves. En l’últim sector, el de la

construcció, hi ha un 18,32% de joves aturats/des, afectant significativament al sector

masculí en un 90,65%. Finalment, cal tenir en compte que el 59,88% dels joves i les

joves aturades no tenia una ocupació anterior, i això majoritàriament afecta a les

dones joves amb gairebé un 63% dels casos.

TAULA 4. ATURATS JOVES AL BERGUEDÀ PER NIVELL D’ESTUDIS I SECTORS

D’ACTIVITAT

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori del Treball del Departament d’Empresa i Ocupació

% Aturats joves % Dones joves aturades % Homes joves aturatsSense estudis 0,00 0,00 0,00Estudis primaris incomplets 17,45 65,38 34,62Estudis primaris complets 7,96 27,78 72,22Programes de formació professional - Estudis secundaris 25,09 45,21 54,79Educació general - Estudis Secundaris 24,43 38,76 61,24Tècnics-professionals superiors - Estudis post-secundaris 31,75 55,00 45,00Universitaris primer cicle - Estudis post-secundaris 43,40 78,26 21,74Universitaris segon i tercer cicle - Estudis post-secundaris 46,55 61,11 38,89Total 24,97 45,26 54,74

Agricultura 20,00 10,00 90,00Indústria 16,46 25,96 74,04Construcció 18,32 9,35 90,65Serveis 26,90 54,19 45,81Sense ocupació anterior 59,88 63,11 36,89Total 24,97 45,26 54,74


129

Afiliació a la Seguretat Social

Observem ara les dades d’ocupació a través dels afiliats als diferents règims de la

Seguretat Social (RETA, RGSS i REA), per tal d’obtenir una idea de l’ocupació comarcal i

dels sectors d’activitat més preponderants. En el cas del Berguedà, hi ha un total de

10.128 persones afiliades de les quals 2.501 són joves entre 19 i 34 anys, el que

representa un 24,7%. Aquest col·lectiu serà en el que ens fixarem primer, després

derivarem cap a una anàlisi més general.

Si analitzem les dades corresponents al Règim Especial de Treballadors Autònoms

(RETA), veiem que al Berguedà representen el 34,2% del total d’afiliacions. D’aquestes,

el 16,01% corresponen a joves, i d’aquestes el 34,5% són dones. Segons els diferents

sectors d’activitat trobem que la majoria de joves afiliats/des al RETA ho estan al

sector serveis amb un 63,1% i que, en aquest cas, els percentatges de dones i homes es

troben repartits equitativament. En segon lloc figura la construcció amb un 15,8%

d’afiliació juvenil, del qual només un 4,5% són dones. Seguidament, hi ha el sector

agrari amb un 12,4% d’afiliats/des joves, dels quals la majoria són homes (81,1%).

Finalment, el sector minoritari és l’industrial amb un 8,6% de les afiliacions, de les

quals el 87,5% corresponen a dones joves, aquesta elevada xifra ve relacionada amb la

tradició tèxtil i les colònies industrials instal·lades als cursos fluvials de la comarca.

Ara passem a analitzar les dades corresponents al Règim General de la Seguretat

Social (RGSS). Del total d’afiliats/des al Berguedà, el 64,9% ho estan al RGSS. D’aquests

el 29,1% són joves, dels quals el 51,7% són dones. Distingint segons sectors d’ocupació

veiem que la majoria de joves afiliats al RGSS ho estan al sector serveis amb un 72% de

les afiliacions i que d’aquestes, el 62,4% correspon al sexe femení. Seguidament,

trobem la indústria amb un 17,2% d’afiliats que majoritàriament són homes, un 70%. A

continuació, hi ha la construcció amb un 8,8% d’afiliats/des, dels quals un 13,5% són

dones; i finalment l’agricultura amb només 1,8% d’afiliats/des, corresponent el 17%

dels casos a dones.


130

Per últim, al Règim Especial Agrari al Berguedà hi ha només 75 persones que hi

pertanyen, el que representa un 0,74% del total d’afiliats/des a la comarca.

D’aquestes, el 34,6% són joves i poc més del 19% dones. Per tant, és un règim amb

poca importància dins la comarca.

Passem a continuació a observar les dades totals d’afiliats/des en el seu conjunt. El

sector agropecuari i forestal és el que menys afiliats/des té al Berguedà amb un 6,3%

d’aquests, dels quals el 26,7% són dones. Una mica més de pes té el sector de la

construcció amb l’11,1% d’afiliats/des, gairebé el 90% d’aquests són homes. Amb una

xifra del 18,3% tenim la indústria, que acull un 35,5% de dones afiliades, i finalment, el

sector majoritari en nombre d’afiliacions és el dels serveis amb un 64,6%. En aquest

cas, tot i que hi ha una mica més de dones afiliades, la xifra no dista massa de la dels

homes. Si ens fixem exclusivament en el col·lectiu de joves, la situació va d’acord amb

la general: 5,20% a l’agricultura, 10,3% a la construcció, 15,1% a la indústria i 70% als

serveis.

En aquest cas, s’estableix un paral·lelisme amb les dades proporcionades per l’IDESCAT

sobre l’afiliació segons residència padronal de l’afiliat24. Així, s’observa com el sector

amb més afiliacions, efectivament, és el dels serveis (67%), seguit de la indústria (19%),

la construcció (9,1%) i l’agricultura (4,6%).

Segons les dades de l’Anuari Econòmic Comarcal, l’any 2012 el PIB del Berguedà va

experimentar una davallada en tots els sectors, i en el que més en el de la construcció

(-9,63%). Aquesta dada va d’acord amb el context econòmic global de la crisi iniciada

l’any 2007. El sector que es va veure menys afectat va ser el dels serveis amb una

reducció del -0,56%; per tant, actualment, es consolida el sector terciari com a motor

principal de l’economia comarcal. Per la seva banda, la indústria i el sector primari van

24 Les dades estadístiques utilitzades per l’anàlisi comarcal les hem extret de l’Observatori del Treball del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Aquestes dades, del darrer trimestre de 2013, agrupen els afiliats segons el compte de cotització (ubicació de l’empresa). A l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) hi podem trobar les dades d ’afiliació per al mateix període segons la residència de l’afiliat, que dona una idea més aproximada a nivell comarcal però que no trobem desagregada per sexe i edat.


131

veure reduït entre un 2-3% el seu PIB. Amb aquesta contracció de l’economia

comarcal, el VAB ha patit una reducció elevada, del -9,09%, doblant la mitjana de tot el

territori català, la qual se situa en un -4,03%.

TAULA 5. RESUM DE LES DADES D’AFILIACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL DEL BERGUEDÀ

(2013)


Perfil de les empreses i perfil emprenedor

El teixit empresarial del Berguedà es defineix majoritàriament per dos sectors: amb un

37,5% per les empreses que es dediquen als serveis no relacionats directament amb el

turisme i amb un 28,8% per les que es dediquen a la construcció. Pel que fa a les

activitats turístiques, s’hi dediquen el 7,4% de les empreses i, en relació amb la

construcció, el 6,6% d’empreses es dedica a activitats immobiliàries. En un segon

terme, trobem com a sector destacat l’industrial amb un 15,5% de les empreses. A la

cua de la classificació hi ha les empreses dedicades a l’agricultura, amb un 3,7%, i a la

mineria i el carbó, amb un 0,36%. Per tant, les dades ens mostren un teixit empresarial

força concentrat en els serveis i la construcció. Aquest últim però, ha vist minvada la

seva importància degut al context global de crisi econòmica, que ha comportat una

davallada important en el sector immobiliari i de la construcció.

Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones TotalRGSS 82,9 17,1 1,8 86,5 13,5 8,9 70 30 17,2 37,5 62,5 72,1RETA 81,2 18,8 12,4 95,5 4,5 15,8 87,5 12,5 8,6 51,9 48,1 63,2REA 80,8 19,2TOTAL 81,5 18,5 5,2 89,5 19,5 10,32 72 28 15,2 40,4 59,6 70,1

Percentatges d'afiliació jove al BerguedàAgricultura Construcció Indústria Serveis


132

TAULA 6. INFORMACIÓ DE LES EMPRESES DEL BERGUEDÀ

Font: Elaboració pròpia a partir de la base de dades SABI.

Pel que fa a la grandària de les empreses i segons el nombre de treballadors, segons

les dades disponibles observem majoritàriament un teixit empresarial format a base de

petites empreses. Gairebé el 60% d’aquestes tenen menys de deu treballadors i un

11,2% en tenen entre deu i cinquanta. Únicament, un 2,08% de les empreses són

mitjanes, entre cinquanta i dos-cents cinquanta treballadors, i un 0,8% s’inclouen dins

de les empreses grans amb més de dos-cents cinquanta treballadors. En aquest cas cal

comentar que manquen dades de gairebé el 27% d’empreses i que per tant no podem

acabar de precisar el marc global empresarial que es dibuixa.

Empreses per Sector %Agricultura y pesca 3,71Construcció 28,80Indústria 15,58Mineria i Carbó 0,36Immobiliaria 6,61Tursime (Serveis) 7,43Serveis no de turisme 37,50Total 100,00

Edat de l'empresa %Menys de 5 anys 5,53Entre 5 i 10 anys 23,55Entre 10 i 25 anys 59,06Més de 25 anys 11,87NA 0,00Total 100,00

Grandària de l'empresa (facturació) %Menys de 10.000 euros 4,85Entre 10.000 i 100.000 euros 24,63Entre 100.000 i 250.000 euros 19,78Entre 250.000 i 500.000 euros 16,03Entre 500.000 i 1.000.000 euros 9,16Entre 1.000.000 i 5.000.000 euros 10,44Més de 5.000.000 euros 2,38NA 12,73Total 100,00Grandària de l'empresa (empleats) %Micro (<10 treballadors) 59,96Petites (entre 10 i 50 treballadors) 11,23Mitjanes (entre 50 i 250 treballadors) 2,08Grans (més de 250 treballadors) 0,18NA 26,54Total 100,00


133

Per complementar la informació sobre la grandària, ens fixem en el volum de

facturació de les empreses berguedanes. Es confirma que la majoria d’empreses

berguedanes son PIMES i el percentatge disminueix a mesura que augmenta la

facturació, tret de la franja d’1.000.000 a 5.000.000 d’euros, que indica la presència de

grans empreses també. Així tenim que gairebé una quarta part d’aquestes factura

entre 10.000 i 100.000 euros, mentre que el 19,7% factura de 100.000 a 250.000 i el

16,03% de 250.000 a 500.000. Un 9,16% de les empreses facturen entre 500.000 i

1.000.000 d’euros, 10,44% entre 1.000.000 i 5.000.000. Als dos extrems tenim que les

empreses que tenen una facturació més baixa (menys de 10.000 euros) representen el

4,8% del total i que aquelles que facturen una xifra més elevada (més de 5.000.000

d’euros) són només el 2,38%. Aquí també hem de tenir en compte la manca de dades

d’una part important d’empreses (el 12,73%).

Una altra qüestió important en aquest anàlisis és l’antiguitat del teixit empresarial. En

aquest cas, gairebé el 60% de les empreses fa entre deu i vint-i-cinc anys que estan

constituïdes. El 23,5% fa entre cinc i deu anys, i l’11,8% fa més de vint-i-cinc anys.

D’empreses de nova creació en els darrers anys només n’hi ha un 5,5%. Per tant,

existeix a la comarca un teixit empresarial consolidat des de fa anys, i el fet de tractar-

se de PIMES permet aventurar que es tracti d’empreses de caràcter familiar.

Però quin és l’estat general d’aquest teixit? Actualment gairebé el 71% de les

empreses es troben actives. Un 5,9% es trobaven al 2010 en procés per tancament

registral i un 0,6% en concurs de creditors. Per tant, es pot concloure que el teixit

empresarial gaudeix de bona salut i que gairebé tres quartes parts de les empreses es

troben força consolidades a la comarca; amb tot, hi ha una part afectada per la crisi,

força debilitada i amb problemes de continuïtat.

Perfil de l’emprenedor

A partir de les dades cedides per l’Agencia de Desenvolupament del Berguedà de l’any

2013 sobre les persones i les empreses ateses al seu servei d’assessorament


134

emprenedor podem definir quin és a grans trets el perfil emprenedor de la comarca

del Berguedà.

Es tracta d’un home d’entre 25 i 44 anys, amb estudis universitaris i que estableix o

vol establir la seva activitat emprenedora en l’àmbit del sector serveis.

Cal esmentar que el percentatge de dones emprenedores a la comarca és del 43 %

enfront el 57% dels homes. També cal estacar que si agafem les persones amb estudis

universitaris i les que han finalitzat el batxillerat el percentatge ascendeix al 72 % de les

persones.

Associacionisme empresarial al territori

Al Berguedà hi ha cinc associacions empresarials, tres de les quals estan enfocades a

l’agrupament dels empresaris de tota la comarca i a l’activitat turística i serveis

relacionats, i dues vinculades a productors ramaders com la vedella i els conills, que

apartats posteriors veurem que formen una marca de qualitat.

TAULA 7. ASSOCIACIONS EMPRESARIALS AL BERGUEDÀ

Nom Àmbit

Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà Comarcal

Associació d’agroturisme Comarcal

Associació d’hostaleria i turisme Comarcal

Associació Frisona Berguedà Comarcal

Agrupació de criadors de conills del Berguedà Comarcal

Font: elaboració a partir de dades de l’Agència per al Desenvolupament del Berguedà.

Anàlisi de la implantació de centres i serveis d’innovació i transferència tecnològica

Al Berguedà hi ha un viver d’empreses creat sota el paraigua del Consorci de Formació

i Iniciatives Cercs-Berguedà de caràcter público-privat, el qual pretén ser un espai

comú que ajudi a la creació, el desenvolupament i la consolidació de les empreses.

Recalcar que el Consorci s’ha integrat amb el Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà, el


135

Consorci del Parc Fluvial del Llobregat i els Serveis de Promoció Econòmica i turisme

del Consell Comarcal per constituir l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, per

afavorir un creixement cohesionat i global al territori més eficient.

Nous jaciments d’ocupació rurals i dels sectors emergents

La comarca del Berguedà té una història industrial molt marcada que, tot i la seva

decadència en la darrera part del segle XX i començaments del XXI, sobretot pel que fa

a les activitats extractives del nord de la comarca, continua marcant la identitat i la

línia de desenvolupament econòmic comarcal, essent el segon sector més important

desprès dels serveis. Pel que fa al sector primari, ha estat tradicionalment, també en

l’actualitat, territori ramader, sobretot a l’Alt Berguedà. A partir de la informació

rebuda de diferents agents comarcals des d’ODISSEU volem proposar diferents

jaciments d’ocupació que poden veure’s potenciats en un futur. En alguns casos la

comarca ja els ha començat a desenvolupar i les propostes que farem volen ser una

aportació complementaria.

Àmbit 7: El turisme.

El Berguedà disposa d’un gran potencial per aprofitar turísticament. En podem

destacar tres branques diferents i que poden complementar-se per promocionar millor

la comarca. La primera és el potencial natural que hi és present, on destaca el Parc

Natural del Cadí-Moixeró amb el massís del Pedraforca com a muntanya emblemàtica

de la comarca. A més a més del Parc Natural hi ha 11 espais que formen part dels Plans

d’Espais d’Interès Natural de Catalunya, com són les Serres de Busa-els Bastets-Lord, la

Serra del Catllaràs, la Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, la Riera de Merlès, la Serra

de Montgrony, la Riera de Navel, la Serra de Picancel, la Serra de Queralt, els Rasos de

Tubau, els Tres Hereus i la Serra del Verd. El desenvolupament turístic d’aquest

patrimoni natural està ben desenvolupat i té una oferta molt àmplia de serveis i

activitats diferents, tant pel que fa als esports d’aventura com al gaudi de la natura.


136

La segona branca turística que destaca a la comarca és la relacionada amb la seva

història i tradició industrial. Les diferents colònies industrials de la conca del riu

Llobregat i les fàbriques de ciment suposen un atractiu turístic específic amb espais

culturals propis i ben desenvolupat.

La tercera branca a destacar, tant pel desenvolupament que ja té com per la

potencialitat que pot tenir, és el turisme vinculat amb les activitats pastorils. Arran de

la tradició ramadera es mantenen recursos amb potencial turístic i a més a Castellar de

n’Hug s’hi celebra cada any el concurs de gossos pastors i hi ha el museu del pastor.

De manera transversal existeix una bona oferta d’activitats vinculades amb el turisme

cultural i monumental de la comarca, amb visites organitzades i que té com a insígnia

principal la festa de la Patum de Berga, patrimoni de la humanitat.

Des d’ODISSEU pensem que el turisme a la comarca del Berguedà està ben

desenvolupat, però es proposen alguns aspectes a enfortir i d’altres per a que es

tinguin en compte si es considera convenient. De manera general, seria positiu

promoure la col·laboració i l’associacionisme entre empreses i entitats culturals en

aquest sector per tal de vendre la comarca del Berguedà com a marca única de cara

enfora. Existeixen l’Associació d’agroturisme i l’Associació d’hostaleria i turisme, però

una plataforma més transversal pot ser un aspecte a tenir en compte, atès que tot i

trobar una àmplia oferta d’activitats diverses manquen ofertes i activitats conjuntes

que pugin conjugar els diferents recursos i tipologies d’oferta turística.

D’una manera més concreta, pensem que seria positiu tenir en compte dos aspectes.

El primer és contemplar la possibilitat de treballar les rutes de la transhumància com a

producte turístic, tenint en compte les activitats que ja es desenvolupen relacionades

amb el món pastoril. Hi ha experiències a zones veïnes com el Lluçanès que tenen èxit

organitzant diverses caminades anuals pels camins ramaders. És un recurs amb molta

potencialitat i altament adaptable com a complement d’altres activitats econòmiques i

turístiques.A més a més el lligam del Berguedà (Rasos de Peguera) amb la Conca de

Barberà (Monestir de Poblet) poden enfortir encara més aquest producte.


137

Històricament el Monestir de Poblet ha tingut pastures del Berguedà en propietat per

gestionar l’alimentació estival i hivernal dels seus ramats.

El segon aspecte que convé tenir en compte és el de vincular els productes que tenen

el distintiu de marca de qualitat a la comarca, com són les galetes de Camprodon i els

conills d’Avià, a l’estratègia turística de la comarca. També cal tenir en compte que el

Berguedà està dins de la IGP Vedella del Pirineu, que també es un important recurs

turístic.

Àmbit 13: Elaboració i comercialització de productes artesanals no alimentaris.

En l’àmbit dels nous jaciments d’ocupació que tenim en consideració per a fer les

presents propostes s’hi inclou la indústria del tèxtil. Aquest tipus d’indústria ha estat

present històricament a la comarca i ja s’ha previst des de les institucions

desenvolupar una estratègia econòmica vinculada a aquest sector. Proposem aquest

àmbit com a NJO per insistir en les oportunitats d’aquesta activitat, perquè encara no

s’ha desenvolupat aquesta estratègia tot i que ja s’han fet estudis preliminars per

portar-la a terme.

En concret es proposa, des de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, la creació

d’un clúster del sector Tèxtil – Sanitari. La promoció de la indústria tèxtil de la comarca

facilitaria l’especialització en aquest àmbit i el dinamisme en activitats i serveis

relacionats. La presència de persones aturades formades en aquest àmbit i la

tendència a l’envelliment poblacional de la regió,així com l’augment en serveis

sanitaris per aquestes persones són alguns dels arguments utilitzats per motivar el

clúster.

Àmbit 12: Elaboració i comercialització de productes agroalimentaris.

Des d’ODISSEU pensem que l’elaboració de productes alimentaris artesanals i

l’agroindústria són una línia estratègica a desenvolupar a la comarca del Berguedà i

entenem que des de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà ja s’hi està

treballant.


138

La proposta d’aquests NJO es fa per dos motius. El primer és la potencialitat de la

comarca en el sector primari, sobretot pel que fa a la ramaderia. En aquest sentit, la

comarca disposa del distintiu d’Indicació Geogràfica Protegida en la producció de

vedella del Pirineu i conté una marca de producció de conills de qualitat a Avià. Això

junt amb la diversitat de productes artesans de primera qualitat, com embotits i

formatges, són un recurs del territori a tenir en compte, ja que exigeix la imatge i

identitat d’una estratègia turística integral del Berguedà.

El segon motiu pel qual proposem aquest NJO és que la comarca, igual que amb la

indústria tèxtil-sanitària, té prevista la creació d’un clúster territorial agroalimentari

amb l’objectiu de promocionar el sector primari i la indústria alimentària de la

comarca. A més dels distintius esmentats (Els conills d’Avià i la IGP de la vedella) el

Berguedà disposa d’una altra marca de qualitat, la de Galetes de Camprodon.

Per potenciar encara més aquest sector i el desenvolupament econòmic de la comarca

pensem que cal enfortir els lligams del sector primari i la seva indústria amb el turisme

i la marca “Berguedà”. La promoció de més marques de producció de qualitat, la

vinculació d’aquesta producció amb els recursos naturals i activitats com la

transhumància poden aportar sinèrgies positives.

Àmbit 1: Cura a la població.

Hi ha tres factors que motiven a considerar aquesta activitat com un filó d’ocupació

amb potencialitat al Berguedà. El primer és la realitat demogràfica de la comarca;

l’índex d’envelliment i de sobreenvelliment és dels més alts de Catalunya i, tot i que en

els darrers anys la tendència a l’alça ha disminuït, les perspectives futures són que el

percentatge de persones amb 65 anys i més augmentarà.

El segon motiu és l’alt índex de dispersió de la població que hi ha a la comarca. A més

dels 31 municipis, la comarca disposa de 84 entitats singulars de població, el que

implica molta població dispersa (i envellida) amb necessitats concretes, especialment


139

les persones amb mobilitat reduïda i dependents, que requereixen serveis i solucions

molt adaptades.

El tercer motiu és la vinculació d’aquest NJO amb el futur clúster de la indústria del

tèxtil – sanitari que està previst construir a la comarca. Entre els seus arguments hi ha

l’augment de la població envellida i l’augment de la demanda de servis sanitaris

comarcals.

A banda de la creació del clúster industrial de tèxtil sanitari existeix la possibilitat de

promoure diferents empreses i serveis vinculades a aquest NJO. No només el servei a

domicili sanitari per a persones grans i dependents, que pot incloure aspectes com la

fisioteràpia o altres aspectes relacionats amb la recuperació de diferents intervencions

mèdiques, sinó serveis tan bàsics com l’alimentació o la neteja adaptats a les

necessitats personals, són ocupacions i activitats a tenir en compte que cada cop seran

més necessàries.

Àmbit 10. Gestió i noves energies.

Des d’ODISSEU proposem aquest NJO pensant principalment en el potencial comarcal

de generació de biomassa. La informació rebuda des dels diferents agents comarcals

indiquen que ja s’ha començat a desenvolupar aquesta línia de desenvolupament

econòmic però que encara hi ha camí per recórrer, tant des del punt de vista públic

com al privat.

Des de l’any 2012 existeix la Mancomunitat de Municipis Berguedans per la Biomassa

que agrupa els municipis de Bagà, Berga, Cercs, Gisclareny, Gósol, La Pobla de Lillet i

Saldes. De moment han enfocat la seva activitat en la gestió dels boscos de titularitat

pública en aquests municipis i ja han generat 30 llocs de treball fixes. A més de la

voluntat de fer viable la mancomunitat i de construir una central de biomassa a la

comarca, la voluntat de la mancomunitat és la de desenvolupar el sector de la

biomassa i en aquest sentit promouen la formació i la creació d’empreses

complementàries a la pròpia mancomunitat.


140

Des d’ODISSEU pensem que és un sector a promoure, sobretot tenint en compte que la

Mancomunitat esmentada només gestiona boscos de titularitat pública, valorant

també les oportunitats dels boscos privats. Seria recomanable que tant aquesta entitat

com les que puguin sorgir, especialitzessin la seva producció de biomassa per a

respondre a les necessitats del sector industrial que també es vol potenciar des de

l’Agència de Desenvolupament del Berguedà. Aquesta és una idea que la

Mancomunitat de Municipis Berguedans per la Biomassa ja es planteja en un futur.


141

LA CONCA DE BARBERÀ

La comarca

La comarca de la Conca de Barberà se situa entre les terres de Tarragona, Lleida i

Barcelona, un fet fonamental a l´hora déntendre el seu desenvolupament econòmic.

El seu paisatge presenta una gran varietat i riquesa alhora: els camps de cereal,

principalment blat i ordi, de la Baixa Segarra, contrasten amb l’àrea estrictament de la

Conca, amb un policultiu on hi predomina la vinya. La zona de les muntanyes de Prades

destaca per la presència de lámetller i el castanyer, i tot això enmig dúna superfície

bastant extensa de bosc. En el desenvolupament de láctivitat industrial a la comarca

hi ha tingut molt a veure el seu posicionament geogràfic central i de nexe dins del

territori català, i això ha provocat una gran concentració d’infraestructures lineals en

un espai limitat.

Tot i que la indústria ha deixat de ser l’activitat amb més ocupació cal destacar la

significació han tingut històricament els sectors de l’alimentació i begudes, la

metal·lúrgia, la química i el tèxtil, entre d’altres. Ara mateix, el sector que presenta

més ocupació i que manté un constant creixement és el terciari: els serveis es basen en

el petit comerç i els serveis personals, i conjuntament amb l’activitat turística

constitueixen el motor d’activitat de la comarca. En aquest sentit, els incentius que les

administracions públiques concedeixen a iniciatives empresarials i el suport de la Unió

Europea a les zones rurals mitjançant els fons FEDER i LEADER, han facilitat la

generació de riquesa econòmica i social al territori.


142

MAPA 59. LA CONCA DE BARBERÀ

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia extreta del ICC.

Pel que fa a la demografia, lány 2013 la comarca comptava amb 20.992 habitants

repartits entre els seus 22 municipis. Per aquest ordre, els més poblats són:

Montblanc, l’Espluga de Francolí, Santa Coloma de Queralt i Sarral. De la resta n’hi ha

14 que no arriben a 500 habitants, per tant el caràcter rural el trobem ben marcat en

aquesta comarca. Segons dades del mateix any, la densitat de població era de 32,2

habitants per km2 i la superfície comarcal és de 650,2 km2.

Anàlisi del teixit empresarial


Atur

A la comarca de la Conca de Barberà l’atur juvenil entre els 19 i 34 anys al desembre de

l’any 2013 era de gairebé el 25%. Disgregant el percentatge segons sexe, tenim que el

55% dels aturats són homes joves i el 45% són dones joves. Per tant, no hi ha una

diferència molt significativa en qüestió de gènere, tot i que predomina l’atur masculí.


143

Analitzant les dades d’atur en funció del nivell d’estudis i de formació dels aturats i les

aturades, observem que el percentatge varia d’una manera irregular a mesura que

augmenta el nivell de formació. Aquells que pateixen més atur són els que han assolit

un major nivell d’estudis (universitaris de primer cicle) amb un 45,4%, veient-se molt

menys afectat el col·lectiu femení amb un 26,67% respecte al masculí amb un 73,3%.

En el context global de la comarca destaca la xifra del 25% d’aturats/des que no tenen

estudis, i dels quals el 60% són homes joves.

En aquest cas l’afectació de l’atur segons sexes es distribueix d’una manera bastant

equitativa, exceptuant només en els casos dels qui han fet programes de formació

professional (dones joves 40% i homes joves 60%) i estudis universitaris de primer cicle

(dones joves 26,6% i homes joves 73,3%). En els dos casos es confirma la

masculinització de l’atur.

Analitzant les dades d’aturats a la Conca de Barberà segons els sectors d’ocupació

veiem que l’atur juvenil afecta més a persones procedents del sector agrícola i dels

serveis (27,4% i 28,1%, respectivament). Pel que fa a l’agricultura, un 76% dels aturats

són homes joves i un 24% dones joves, i en cas dels serveis el 53% de les aturades són

dones joves i el 47% són homes joves. La dada d’atur juvenil en la indústria és

d’aproximadament el 17%, amb un atur juvenil femení del 33,3% i masculí del 66,6%.

En el cas de la construcció la xifra d’aturats també és del 17%, sent un 97% homes

joves. Finalment, cal tenir en compte també que el 55,5% dels joves aturats/des no

havia tingut una ocupació anterior, afectant en un 72% a les dones joves.


144

TAULA 8 . ATURATS JOVES A LA CONCA DE BARBERÀ PER NIVELL D’ESTUDIS I

SECTORS D’ACTIVITAT



Observant les dades dels afiliats als diferents règims de la Seguretat Social (RETA, RGSS

i REA) de la Conca de Barberà, veiem que hi ha un total de 6.726 persones afiliades, de

les quals 1.707 són joves d’entre 19 i 34 anys, el que ve a representar un 25,3% del

total. A continuació, ens fixarem en les dades de cada règim per separat.

En primer lloc, tenim que el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA)

representa el 26,07% del total d’afiliacions, de les quals un 17,1% corresponen a joves.

D’aquestes, el 32% correspon a dones joves. Segons els diferents sectors d’afiliació

trobem que aproximadament el 60% de les afiliacions de joves autònoms corresponen

al sector serveis, repartint-se de manera equitativa entre sexes. Seguidament tenim el

sector agrari amb un 17%, de les quals només el 3,9% corresponen a dones joves. Molt

a prop, tenim el sector de la construcció amb un percentatge del 16,3%, un 30% del

qual són dones joves. Finalment, el sector minoritari és el de la indústria amb el 7,6%

d’afiliacions.

Ara passem a analitzar les dades del Règim General de la Seguretat Social (RGSS). Del

total d’afiliats/des a la Conca de Barberà, el 72,9% pertanyen a aquest règim, i el 25,4%




145

són joves. D’aquests, el 42% d’afiliacions corresponen al sexe femení. Distingint per

sectors d’ocupació, veiem que l’activitat econòmica es troba clarament repartida entre

dos sectors: l’industrial i els serveis. En el cas de la indústria hi recauen el 51,2% de les

afiliacions de joves, de les quals el 33,3% són de dones joves. Pel que fa als serveis,

amb un 42,4% d’afiliacions joves, la distribució entre sexes es mostra més repartida

(56,3% d’homes joves i 43,7% de dones joves). A la cua hi trobem el sector de la

construcció amb un 5,2% d’afiliacions joves(gairebé el 20% corresponen a dones) i

l’agrari amb només l’1,04% de les afiliacions de joves. Aquesta distribució per sectors

respon perfectament a la tradició industrial de la comarca.

Per últim, comentem el Règim Especial Agrari (REA). A la Conca de Barberà hi ha

només 64 persones adherides a aquest règim, el que representa un 0,9% del total

d’afiliacions. D’aquestes, el 34,3% són joves, essent la totalitat homes.

Observarem a continuació, les dades totals d’afiliats/des a la Seguretat Social en el seu

conjunt. El sector que menys afiliacions té, entre els tres règims, és el de l’agricultura

amb un 6,5%. D’aquestes el 24,3% corresponen a dones. Amb una mica més de pes

trobem la construcció (7,3%), de les quals només el 12,2% són dones. Seguidament, hi

ha el sector serveis amb un 42,3 % d’afiliacions repartides equitativament entre

gèneres, i el que més el sector industrial amb el 44,1% d’afiliacions, el 34% de les quals

corresponen a dones. Si ens fixem específicament en el col·lectiu de joves dels tres

règims, les dades són similars excepte en els dos sectors majoritaris, els quals

inverteixen el seu paper: a l’industrial hi ha un 38,7% de les afiliacions corresponents a

joves i al sector serveis un 45,6%. En el primer, la presència masculina dobla la

femenina i en el segon, les dones superen en un 10% als homes.

Establint un paral·lelisme amb les dades proporcionades per l’IDESCAT sobre l’afiliació

segons residència padronal de l’afiliat25, observem que el sector amb més afiliacions és

25 Les dades estadístiques utilitzades per l’anàlisi comarcal les hem extret de l’Observatori del Treball del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Aquestes dades, del darrer trimestre de 2013, agrupen els afiliats segons el compte de cotització (ubicació de l’empresa). A l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) hi podem trobar les dades d ’afiliació per al mateix període segons


146

el dels serveis (55,6%), seguit del de la indústria amb un 30,7% -aquest manté el seu

important pes dins de la comarca- i finalment, els dos sectors minoritaris, la

construcció i l’agricultura, amb gairebé el 7% de les afiliacions cadascun.

Segons les dades de l’Anuari Econòmic Comarcal, l’any 2012 el PIB de la Conca de

Barberà va veure una davallada del -3,69% que va afectar a tots els sectors,

especialment a l’agricultura (-14,39%). El sector menys afectat va ser el dels serveis

amb el -1,67%. Enmig, trobem el sector de la construcció (-4,80%) i l’industrial (-

3,93%). Amb la davallada experimentada en tots els sectors, el VAB comarcal se situa

en un 10,69%, per sota de la mitjana catalana.

TAULA 9. RESUM DE LES DADES D’AFILIACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL DE LA CONCA

DE BARBERÀ (2013)



El teixit empresarial de la Conca de Barberà es distribueix majoritàriament entre tres

sectors: amb un 36,2% tenim els serveis no relacionats directament amb el turisme, ja

que el turisme en sí ocupa al 9,2% del total d’empreses; el segon sector més destacat

és el de la construcció amb un 24,8%, i això fa palès que aquesta ha estat una activitat

important en els darrers anys degut al context econòmic general, tal com mostra la

dada d’empreses dedicades al sector immobiliari, la qual és del 8%; i finalment, tenim

el sector de la indústria que ocupa un 19,4% del total de les empreses que hi ha a la

comarca. Cal matissar que, en aquest últim cas, són molt poques les empreses que es

dediquen a la mineria i el carbó, que no arriben a l´1%. El sector restant és el de

la residència de l’afiliat, que dona una idea més aproximada a nivell comarcal però que no trobem desagregada per sexe i edat.

Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones TotalRGSS 84,6 15,4 1,1 80,3 20,7 5,3 66,7 33,4 51,2 43,7 56,3 42,4RETA 96 4 17 95,9 4,1 16,3 69,6 30,4 7,7 52 48 59REA 100 0TOTAL 95,3 4,7 5,4 87 13 7,1 66,4 33,2 42,1 45,8 54,3 45,5

Percentatges d'afiliació jove a la Conca de BarberàAgricultura Construcció Indústria Serveis


147

Grandària de l'Empresa (facturació) %Menys de 10.000 euros 5,42Entre 10.000 i 100.000 euros 25,83Entre 100.000 i 250.000 euros 20,00Entre 250.000 i 500.000 euros 16,46Entre 500.000 i 1.000.000 euros 8,54Entre 1.000.000 i 5.000.000 euros 10,00Més de 5.000.000 euros 3,13NA 10,63Total 100,00Grandària de l'empresa (empleats) %Micro (<10 treballadors) 57,80Petites (entre 10 i 50 treballadors) 10,80Mitjanes (entre 50 i 250 treballadors) 1,60Grans (més de 250 treballadors) 0,20NA 29,60Total 100,00Edat de l'em presa %Menys de 5 anys 5,00Entre 5 i 10 anys 24,40Entre 10 i 25 anys 57,80Més de 25 anys 12,80NA 0,00Total 100,00Empreses per Sector %Agricultura y pesca 1,80Construcció 24,80Indústria 19,40Mineria i Carbó 0,60Immobiliaria 8,00Turisme (Serveis) 9,20Serveis no de turisme 36,20Total 100,00

l’agricultura, que en el cas de la Conca de Barberà té poca presència empresarial amb

només l’1’8% de les empreses que s’hi dediquin.

TAULA 10. INFORMACIÓ DE LES EMPRESES DE LA CONCA DE BARBERÀ


Respecte a la grandària de les empreses segons el nombre de treballadors, la majoria

d’empreses de la comarca són microempreses (57,8%) o empreses petites (10,8%), que

no superen els cinquanta treballadors. Pel que fa a empreses mitjanes, d’entre

cinquanta i dos-cents cinquanta treballadors, solament suposen un 1,6%. Més

desapercebuda passa la dada d’empreses grans amb més de dos-cents cinquanta

treballadors, les quals són el 0,20%. Aquesta visió però, es mostra incompleta ja que

manquen dades del 26,9% de les empreses i és una xifra prou significativa per tenir-la

en compte en aquest anàlisi.


148

Per altra banda, també poden analitzar la grandària de les empreses des del punt de

vista de la facturació. En aquest cas, d’acord amb les dades veiem que el 25,8% de les

empreses de la Conca de Barberà tenen un volum de facturació que va dels 10.000 als

100.000 euros; el 20% facturen entre 100.000 i 250.000; i el 16,6% facturen de 250.000

a 500.000 euros. Amb menys presència, hi ha un 10% de les empreses que facturen

entre 1.000.000 i 5.000.000 d’euros, un 8,5% que ho fan entre 500.000 i 1.000.000. Als

extrems hi ha un 5,4% que facturen menys de 10.000 i només hi ha un 3,3% de les

empreses que tenen un valor de facturació superior als 5.000.000. En aquest cas,

també cal tenir en compte la manca de dades pel que fa al 10,6% de les empreses, tot i

que possiblement no faria variar massa la visió de conjunt dibuixada.

Una altra qüestió important a tenir present en l’anàlisi del teixit empresarial d’una

comarca és l’antiguitat de les empreses que el formen. En el cas de la Conca de

Barberà el 57,8% de les empreses tenen entre deu i vint-i-cinc anys, i el 24,4% entre

cinc i deu. Per tant, es pot afirmar que majoritàriament es tracta d’un teixit

empresarial fortament consolidat des de fa anys. El cas d’empreses que portin més de

vint-i-cinc anys implantades al territori representa el 12,8% del total i en el cas

d’empreses de nova creació amb menys de cinc anys, la xifra és del 5%.

Finalment, es vol veure quin és l’estat actual d’aquest teixit. Així d’acord amb les dades

disponibles, poc més del 70% de les empreses es troben actives, una dada elevada i

esperançadora al mateix temps, ja que les empreses amb majors dificultats, en aquest

cas, representen uns percentatges més aviat baixos; un 7% es troben en procés per

tancament registral i un 1,2% en concurs de creditors. Les empreses extingides

representen el 8,4% i les inactives el 4%. En aquest cas, no s’ha pogut localitzar l’estat

actual del 3% de les empreses, una dada poc significativa davant el context que es

presenta i que no alteraria la visió de conjunt.


149


Si analitzem les dades facilitades per Concactiva per a l’any 2013 referents a les

persones ateses pel servei de creació d’empreses de la comarca podem extreure un

esquema de com és el perfil emprenedor a la comarca.

Es tracta d’un home d’entre 35 i 40 anys, amb estudis secundaris, que s’estableix

com autònom, principalment, amb activitats vinculades amb el sector terciari.

Cal destacar que tant en homes com en dones, la majoria de persones que demanen

assessorament estan en una situació laboral activa. Tant en homes com en dones

destaca, en comparació amb altres comarques, l’elevat percentatge de persones amb

estudis superiors (en els dos casos el 20 %).


Tal com s’observa a la taula 11, a la Conca de Barberà hi ha cinc associacions

empresarials, tres de les quals estan relacionades amb l’activitat comercial en l’àmbit

municipal, una té a veure amb l’activitat hotelera a nivell supracomarcal i l’altra

engloba als embotelladors del sector vitivinícola, també amb caràcter supracomarcal.

No és estrany trobar una associació d’embotelladors de vins i caves atesa

l’especialització comarcal en aquest sector.

TAULA 11. ASSOCIACIONS EMPRESARIALS A LA CONCA DE BARBERÀ

Nom Àmbit

Unió de botiguers de Montblanc Municipal

Unió de botiguers de l’Espluga de Francolí Municipal

Unió de botiguers de Santa Coloma de Queralt Municipal

Associació d’empresaris d’hostaleria de la Conca

de Barberà

Supracomarcal

Associació d’embotelladors de vins i caves de la

Conca de Barberà

Supracomarcal


150

Font: elaboració pròpia a partir de Concactiva


A la Conca de Barberà hi ha un Centre d’Iniciatives Empresarials CONCACTIVA, una

delegació del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. CONCACTIVA integra una xarxa

de vivers, amb el viver de celleristes de la Conca i una delegació de REDESSA, a més del

viver comarcal del cava. L’especialització en el sector vitivinícola de la comarca com a

motor de desenvolupament és molt important, com demostra la presència d’aquests

vivers d’empreses dedicats únicament a incubar i ajudar a consolidar empreses

d’aquest sector.

Cal destacar en aquest cas el centre d’iniciatives empresarials anomenat Concactiva

des del qual s’ha assessorat a emprenedors de la comarca que han volgut

desenvolupar un projecte empresarial a través del programa Catalunya Emprén i

gestionat els ajuts Leader Eix 4, destinats a fomentar el desenvolupament de zones

rurals com la Conca de Barberà.


A partir de les dades facilitades pels diferents agents comarcals i a partir de diagnosis

prèvies a aquest anàlisi comarcal, des d’ODISSEU proposem els següents Jaciments

d’Ocupació com a possibles oportunitats per generar ocupació i per tant contribuir a

una millora de l’activitat econòmica de la comarca. No cal oblidar que és una proposta

que va en la mateixa línia estratègica de desenvolupament econòmic comarcal i que en

alguns casos matisa o vol enriquir línies que la comarca ja està desenvolupant.


Des d’ODISSEU proposem aquest jaciment d’ocupació en bona part de les comarques

rurals degut a dues característiques principals: l’envelliment i el sobreenvelliment de la

població i la dispersió territorial que existeix a la comarca. Hi ha comarques rurals en


151

les quals convergeixen alts índexs d’aquestes variables i en les quals aquest jaciment

d’ocupació pren una importància cabdal.

En el cas de la Conca de Barberà ens trobem amb una situació intermèdia pel que fa a

les altres comarques rurals catalanes i la proposta del jaciment d’ocupació ve donada

per l’evolució demogràfica que es preveu (que augmentin els índex d’envelliment i

sobreenvelliment) i, sobretot, pel grau de dispersió territorial de la població amb un

elevat nombre de nuclis agregats ( amb infraestructures de la comunicació

deficitàries), que tot i no ser dels més elevats de Catalunya, si que planteja certes

dificultats a l’hora de prestar determinats serveis a persones amb mobilitat reduïda

amb grau de dependència.

Per tant, la dispersió territorial i l’evolució a l’alça els darrers anys de l’envelliment i

l’esperança de vida fan preveure que la cura a la població és i serà un jaciment

d’ocupació emergent a la comarca. Des de places en residències i centres de dia de

nova creació, fins a diferents serveis a domicili per a la població dependent, serveis

sanitaris com per exemple la fisioteràpia o altres serveis relacionats amb la recuperació

física, o no sanitaris com per exemple serveis de menjar preparat a domicili o de neteja

seran possibles oportunitats d’ocupació per a la població local.

Dins d’aquest jaciment d’ocupació també hi hem d’encabir la cura a la població més

jove. En les diferents diagnosis que hem pogut consultar sobre la Conca de Barberà s’hi

reflecteix la baixa cobertura de llars d’infants en algunes zones.


La Conca de Barberà, atesa la seva heterogeneïtat territorial i característiques

climatològiques, compta amb una base sòlida per a la producció agrària que podem

mesurar a través de la presència a la comarca de Denominacions d’Origen Protegides

(DOP) en diferents productes. Així, la comarca compta amb la DOP Conca de Barberà

pel que fa al vi, que només engloba municipis d’aquesta comarca atesa la seva

singularitat per a la producció vitivinícola. La comarca també pertany a les DOP


152

Catalunya i DOP Cava, que tenen un caràcter més general i abasten més territoris. Pel

que fa a l’oli, la part sud de la comarca pertany a la DOP Siurana. Finalment, i pel que

fa a la producció de fruits secs, tota la comarca pertany a la DOP Avellana de Reus.

Tot i no comptar amb cap DOP protegida, la part de la Baixa Segarra compta amb una

explotació cerealística important que manté la seva productivitat gràcies a les millores

en el sector (concentració parcel·laria i modernització).

Degut a la importància de la producció agrícola de la Conca de Barberà i atesa la

creixent importància de la indústria alimentària, no podem proposar l’elaboració de

productes agroalimentaris com un nou jaciment d’ocupació, però si que volem fer

algunes aportacions per a contribuir al seu paper en el desenvolupament econòmic

comarcal.

El sector del vi pensem que està ben desenvolupat i que ja té una línia estratègica

dibuixada de cara al futur, també vinculada amb l’enoturisme que comentarem en

l’apartat referent al turisme.

Al nostre parer la potencialitat del sector primari a la comarca de la Conca de Barberà

recau també en dos sectors que es poden explorar més en profunditat, tant per la seva

productivitat, com per la seva aportació al turisme o a la diversificació del sector

industrial, que segons les dades consultades és el més important a la comarca però té

certa dependència de grans empreses en les principals activitats que fan que tingui

certa fragilitat (el sector automobilístic a Montblanc o del formigó a Santa Coloma de

Queralt, que té el seu propi clúster).

El primer cas és el sector de l’Oli. Tot i formar part de la DO Siurana la Conca de

Barberà produeix poc oli i té poca participació en aquesta DO. Trobem que hi ha camí

per recórrer en aquest sector i especialment de la mà del sector vitivinícola que en

altres comarques com el Priorat ja han començat a treballar plegats, sobretot de cara

al turisme. Augmentar la producció d’oliva i reforçar la producció d’oli de qualitat pot

ser una via per generar ocupació a la comarca. En aquest sentit l’associacionisme entre


153

productors del mateix sector i les sinèrgies amb els d’altres sectors més desenvolupats

són estratègies necessàries.

El segon és el cas de la fruita seca, i en especial de l’avellana. La Conca de Barberà

potser no aprofita suficientment el potencial del sector de pertànyer a la DO d’aquest

producte. Només una empresa en tota la comarca està vinculada a la DO Avellana de

Reus i no està especialitzada al 100% en aquest producte. Per tant, pensem que

l’especialització i la promoció al voltant de la producció de fruita seca, i en concret de

l’avellana, pot esdevenir una oportunitat econòmica que ajudi també a diversificar el

sector primari i l’industrial. Evidentment, totes aquestes accions per millorar i

promocionar els productes agroalimentaris locals poden anar acompanyades

d’estratègies més integrals que impliquin els sectors de la restauració, hoteleria i

serveis turístics relacionats.

En resum, pensem que la Conca de Barberà té molt potencial per desenvolupar

productes agraris de primera qualitat i que ja dibuixa la seva estratègia comarcal en

aquesta línia, sobretot amb el sector del vi. Prova d’això és que dels tres vivers

empresarials que hi ha a la comarca, dos estan dedicats al sector vitivinícola, un a

celleristes i un altre a cavistes. Pensem que és possible aprofundir aquesta línia de

desenvolupament amb l’oli i l’avellana i que, de manera general, cal millorar

l’associacionisme, sobretot entre els diferents subsectors. La demanda de diversificar

el sector industrial de la comarca que hem pogut consultar en diferents documents

pensem que ha d’anar de la mà de la indústria alimentària difícilment deslocalitzable,

ja ben desenvolupada a la comarca i que amb el desenvolupament afegit de l’oli i

l’avellana pot esdevenir una branca industrial important i ajudaria a equilibrar la

dependència en termes d’ocupació del sector secundari d’empreses vinculades a

l’automobilisme i la construcció.


154


Pel que fa al sector turístic de la Conca de Barberà pensem que està molt

desenvolupat, amb una gran varietat d’oferta, ben diversificada entre diferents tipus

de turisme i amb una bona promoció.

Des de la vessant del patrimoni natural la comarca compta amb cinc espais protegits

encapçalats pel Paratge Natural de Poblet com a espai més important. També ho són

les Muntanyes de Prades, les Obagues del Riu Corb, el Tossal Gros de Miramar i la

Saburella. Pensem que aquesta vessant turística de la comarca està ben

desenvolupada amb una oferta d’activitats ben diversificada i adaptada a qualsevol

perfil d’usuari, ja sigui grups, famílies, etc... També cal destacar les Coves de l’Espluga

de Francolí com a recurs destacat del turisme natural a la comarca.

Des de la vessant cultural trobem que la comarca té una oferta de serveis, recursos i

productes molt complerta. Disposa d’una gran varietat de museus i espais visitables i

un catàleg ampli de visites guiades a diverses poblacions de la comarca, algunes d’elles

de manera conjunta. Cal destacar la presència a la comarca del Monestir de Poblet

com a recurs turístic rellevant, emmarcat en el Paratge Natural de Poblet i pertanyent

a la Ruta del Cister, tot i que el seu pes en l’activitat turística comarcal s’ha vist

disminuït els darrers anys.

A més a més, la comarca ha especialitzat part de la seva atracció turística amb la

producció de vi i de cava a través de l’enoturisme, amb una gran oferta de diferents

cellers, uns modernistes i altres de nova creació, que ofereixen un catàleg gran de

diferents visites, activitats i tastos.

No podem deixar de banda com a recursos destacats la presència del Balneari de

Vallfogona de Riucorb, especialitzat en el turisme naturo-medicinal, en augment els

darrers anys, i la presència a la comarca del nucli naturista del Fonoll.

Pel que fa a l’especialització empresarial en el sector turístic, crida l’atenció que l’única

associació relacionada amb el sector turístic sigui l’Associació d’Empresaris de


155

l’Hosteleria de la Conca de Barberà, atesa la diversitat d’oferta i activitat turística que

podem trobar a la comarca. La col·laboració i l’associacionisme entre els diferents

agents operadors del sector turístic podria millorar la marca Conca de Barberà de cara

a l’exterior, i millorar la competitivitat del sector. Promoure estratègies i sinèrgies per

a unir en un únic discurs identitari el turisme cultural, el de patrimoni natural i el

vinculat al sector primari pot ajudar en aquest sentit.

En aquesta línia, diferents estudis consultats posen damunt de la taula que és

necessari un canvi en el model turístic de la comarca. Potser l’especialització en el

turisme vinculat al sector primari pot ser una bona opció per impulsar canvis i sinèrgies

que al mateix temps pot incloure els aspectes culturals i naturals de la comarca.

D’altra banda, veiem la incorporació del sector de l’oli al turisme agrari com una pas

potencialment important per al desenvolupament econòmic de la comarca. Hi ha

experiències a altres zones de rutes vinculades a la producció d’oli que podrien ser

adaptables a la Conca de Barberà, sense massa complicacions ja que implica

rendibilitzar els recursos existents més que invertir-ne de nous, i que són del tot

complementàries amb l’enoturisme i amb les activitats i recursos que posen en valor

l’entorn natural i el paisatge. El tast d’olis comença a ser una activitat que atreu

persones interessades que pot complementar-se amb el tast de diferents vins o caves,

per exemple. Al mateix temps, et tracta d’una estratègia que pot complementar-se bé

amb les infraestructures de vivers d’empreses que ja existeixen a la comarca.

També pensem que cal tenir en compte les possibilitats que tenen la ramaderia

extensiva i la transhumància com a complements de l’activitat turística de la comarca.

El Paratge Natural de Poblet, i més concretament el Monestir de Poblet consten en els

orígens de l’activitat transhumant a Catalunya, tant per la importància en la seva

situació com per les propietats i terres de pastures que per aquest fi tenia el Monestir

arreu de Catalunya.


156


La Conca de Barberà, tant per la seva orografia com per la seva massa forestal, és un

territori idoni per al desenvolupament d’energia eòlica i l’aprofitament de biomassa

forestal.

L’energia eòlica està molt desenvolupada a la comarca amb la presència de sis parcs

eòlics (Les Forques I i II, Conesa II, la Serra del Tallat, Savallà i Montargull). Tot i que

pensem que aquesta activitat econòmica no té més opcions d’aplicació amb noves

instal·lacions a la comarca si que pensem que pot complementar la seva activitat amb

el turisme. Oferir visites als parc eòlics (que ja s’ofereixen en alguns casos) pot ajudar a

complementar l’oferta turística de la comarca. D’altra banda, a nivell de serveis

relacionats amb el manteniment dels parcs, tot i ser una opció, són d’elevada

especialització i no es caracteritza per oferir moltes opcions d’ocupació als

professionals locals.

Pel que fa a l’aprofitament de la biomassa forestal des d’ODISSEU volem proposar

aquest jaciment d’ocupació com a un dels principals a la comarca degut principalment

a la presència d’una superfície forestal molt extensa i una baixa quantitat de projectes

relacionats amb l’aprofitament de la fusta i la gestió del bosc. Existeixen dos projectes

empresarials relacionats amb la biomassa a la comarca, un referent a la venta de

calderes i l’altre a l’elaboració de biomassa que són relativament joves i que tenen

molt recorregut. Per aquesta realitat comarcal referent a l’aprofitament de la

biomassa pensem que cal enfortir el sector amb noves activitats econòmiques que hi

estiguin relacionades, tant en l’elaboració de diferents tipus de biomassa com en la

gestió dels boscos i el seu manteniment. Des de Concactiva es vol promocionar

aquesta via de desenvolupament econòmic que té un potencial de generació

d’ocupació molt elevat com s’ha demostrat en altres comarques amb molta superfície

forestal com el Berguedà.

Cal tenir en compte el potencial de matèria primera que genera el sector primari i que

normalment no s’aprofita per transformar-lo en biomassa i que pensem que s’hauria


157

de considerar la seva explotació com poden ser les sobres desprès de la poda de vinya

a la Conca de Barberà o d’altres conreus en altres zones agràries.

Altres possibles NJO.

En aquest apartat es vol fer esment d’altres possibles jaciments d’ocupació que ho

poden ser d’una manera complementària, no tan incident com els proposats amb

anterioritat. En molts casos ja hi ha activitat relacionada a la comarca, però pensem

que val la pena anomenar-los per tenir-los en compte en l’estratègia econòmica

comarcal.

En primer lloc cal fer esment de l’artesania no alimentària de la comarca. Hi ha molta

tradició de treballar diferents materials com l’alabastre, la ceràmica, o el ferro i encara

es mantenen diferents establiments que ho treballen i molts d’ells amb un espai

museístic vinculat per organitzar-hi activitats i visites. Tot i que des d’ODISSEU no

valorem aquest sector com un NJO que generi molta ocupació, si que pensem que

vinculat a l’estratègia turística de la zona pot tenir una incidència important i que val la

pena de posar en valor. Sobretot tenint en compte la catalogació del nucli de Sarral

com a Zona d’Interès Artesanal. Tornem a posar sobre la taula la necessitat de crear

sinèrgies i catàlegs integrals amb les possibilitats de desenvolupament turístic de la

comarca i d’impulsar l’associacionisme per tirar-lo endavant.

En segon lloc val la pena anomenar la possibilitat del transport a la demanda en

algunes zones de la comarca. Ja hi ha alguna experiència al respecte i pensem que pot

ser de gran utilitat social el manteniment d’aquesta activitat degut a dos factors

importants: les necessitats de mobilitat adaptada de les persones dependents,

especialment les persones grans, i el gran nombre de nuclis agregats d’alguns

municipis. Aquesta activitat, en el marc d’una estratègia i catàlegs d’activitats

turístiques més integrada, podria ser una recurs a oferir als usuaris i per a millorar

qualitativament l’oferta i les rutes turístiques de la comarca.


158

En tercer lloc i per acabar, proposem tenir en compte el jaciment d’ocupació classificat

a la nostra taula en l’àmbit 16, la governança. Ja hem fet esment en diverses ocasions

de la conveniència de reforçar l’associacionisme a la Conca de Barberà, en els NJO

proposats i en altres sectors, segons hem pogut consultar en diversos documents i

amb diferents agents. En aquest sentit, la possibilitat de generar ocupació en el sector

de la mediació, l’assessorament i l’organització de les entitats pot ser una font

d’ocupació interessant.


159

LES GARRIGUES

La comarca

La comarca de les Garrigues se situa al sud de la província de Lleida, on la depressió

central de Catalunya entra en contacte amb l´àrea regada pel canal d’Urgell i els relleus

accidentats de la serra de la Llena, de Corregó i del Tallat. Això fa que al nord la

comarca presenti un relleu més pla i a mesura que ens aproximem al sud trobem una

regió més aixecada. El paisatge típic el conformen els altiplans coberts per camps

dóliveres posant de manifest una economia de caràcter agrícola, especialitzada en el

conreu de lólivera que s’ha complementat amb la ramaderia intensiva. Al voltant del

cultiu i producció de l’oli, la varietat coneguda com arbequina és la més estesa,

autòctona i d’elevada qualitat, i dóna un oli de gran prestigi. El moviment cooperatiu

gran té una gran implantació a la comarca. En l´àmbit cultural cal destacar el gran

patrimoni prehistòric i arqueològic que hi ha a la comarca, des de les construccions de

pedra seca fins a les pintures rupestres. Altres sectors, com el turístic, tenen una

presència molt escassa en aquesta zona.

MAPA 60. LES GARRIGUES


160


L’any 2013 comptava amb 20.058 habitants repartits entre 24 municipis. Els més

poblats són les Borges Blanques, Juneda, Arbeca i Castelldans. De la resta n´hi ha 16

que no arriben als 500 habitants, per tant ens trobem dins dún àmbit totalment rural.

La densitat de població és de 25,1 habitants per km2 i la superfície total comarcal és de

797,7 km2. A la pèrdua de població de la comarca s´hi afegeix un altre agreujant,

l’elevat percentatge de població envellida que lány 2012 se situava gairebé al 25 %.


Atur

A la comarca de les Garrigues la dada d’atur juvenil entre els 19 i 24 anys al desembre

de l’any 2013 és del 27,96%, afectant una mica més al sector masculí amb un 55% i

menys a les dones amb un 45%.

Si s’analitzen les dades segons el nivell d’estudis i de formació de les persones joves

aturades, s’obté que el major nombre d’aturats i aturades joves són aquells que han

completat els estudis universitaris de segon i tercer cicle amb un percentatge del

53,4%. D’aquests, el 76,4% són dones i el 23,5 homes. Els segueixen aquells que han

completat els estudis universitaris de primer cicle (40% del total, dels quals el 75% són

dones joves) i els que no tenen estudis amb un 37,50% (el 66,6% són dones joves). Tal

com es pot veure, en tots tres casos, les dades reflecteixen una major incidència en el

col·lectiu femení. Per tant, el perfil d’aturat jove serà el de dones amb estudis

superiors i homes amb estudis secundaris.

Per altra banda, en el cas d’aquells amb els estudis primaris incomplets i amb

l’educació general són els homes que presenten una major taxa d’atur, entre el 60-

65%. En els dos casos restants, amb els estudis primaris incomplets o tècnics-

professionals superiors, l’atur juvenil afecta per igual als dos gèneres.


161

Fixant-nos en les dades d’aturats segons el sector d’ocupació al qual pertanyen

observem que en el cas de les Garrigues els percentatges es troben força repartits.

Gairebé el 34% dels joves aturats procedeixen de l’agricultura, afectant al 71,2% dels

homes joves i 28,8% de les dones joves. Aproximadament el 30% d’aturats/des

procedeixen del sector serveis, sent en el 60% dels casos dones joves. Pel que fa a la

indústria, el percentatge total és del 21,1% d’aturats joves repartits de la següent

manera: 33,3% dones joves i 66,7 homes joves. Finalment i en menor mesura, trobem

els aturats/des procedents del sector de la construcció amb un 16,7%, dels quals

pràcticament el 90% són homes joves. Cal tenir en compte però, dins d’aquest anàlisi,

que en el 78,9% dels casos els joves aturats no tenien cap ocupació anterior, afectant

de manera equitativa al sector masculí i femení.

TAULA 12 . ATURATS JOVES A LES GARRIGUES PER NIVELL D’ESTUDIS I SECTORS

D’ACTIVITAT

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori del Treball del Departament d’Empresa i Ocupació.


Observant les dades dels afiliats als diferents règims de la Seguretat Social (RETA, RGSS

i REA) de la comarca de les Garrigues, veiem que hi ha un total de 5.439 persones

afiliades, de les quals 1.387 són joves d’entre 19 i 34 anys, el que ve a representar un

25,5% del total. A continuació, ens fixarem en les dades de cada règim per separat i

més endavant oferirem una visió de conjunt.




162

Pel que fa al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) representa el 42,1% del

total de les afiliacions, i d’aquestes, el 14,6% són de joves. El sexe femení en aquest cas

representa gairebé el 30% dels casos. Segons el sector econòmic, trobem que un

53,8% dels joves afiliats de les Garrigues es troben al sector serveis, repartits més o

menys en la mateixa proporció entre homes i dones. A continuació, tenim el sector

agrícola amb un 29,7% d’afiliacions joves, de les quals només el 7% són de dones

joves. Seguidament, el sector de la construcció amb un 10,7%d’afiliacions joves i amb

gairebé la seva totalitat pertanyents al sector masculí. En darrer lloc, figura la indústria

amb només el 5,6% d’afiliacions i un 73,6% d’homes joves.

Respecte al Règim General de la Seguretat Social (RGSS), un 50,1% del total

d’afiliacions corresponen a aquest règim. D’aquestes, el 33% són de joves, tant

d’homes com de dones, ja que els percentatges es distribueixen equitativament.

Centrant-nos en l’afiliació juvenil a aquest règim i segons els diferents sectors

d’ocupació, veiem que el sector majoritari és el de serveis amb gairebé el 60%

d’afiliacions joves. D’aquestes, un 62,8% són de dones joves. El segon sector més

important en nombre d’afiliacions joves és el de la indústria amb un 24,6% i un 68,4%

d’afiliacions joves masculines. En tercer lloc, hi ha el sector de la construcció amb un

discret 9,8% i on trobem bàsicament homes, i finalment, el sector més minoritari en

nombre d’afiliacions joves és el de l’agricultura amb un 5,8% del total, i un 86,7%

d’homes.

Per últim, en el Règim Especial Agrari (REA) hi ha 417 persones afiliades, el que

representa un 7,6% del total de les afiliacions. D’aquestes, el 36,2% són de joves, i en

un 91% dels casos d’homes joves. La presència de les dones en aquest cas és molt

minoritària.

A continuació, comentem les dades d’afiliats/des en el seu conjunt. En el cas de les

Garrigues, el sector majoritari en afiliacions és el dels serveis amb un 50,08%, de les

quals gairebé el 60% són de dones. El segon sector més important, i com era d’esperar,

és l’agrari, amb un 29,4% d’afiliats i un 20,1% de dones. Seguidament, apareix el sector

industrial amb el 14,2% de les afiliacions, de les quals el 14% són de dones. Per últim,


163

el sector de la construcció té gairebé un 10,1% d’afiliacions i menys del 10% són de

dones. Fixant-nos estrictament amb el col·lectiu de joves, la situació és bastant similar:

el sector serveis és majoritari amb un 51,7% d’afiliacions joves (58,7% de dones joves),

seguit de l’agrícola amb gairebé el 22% (només 8,8% de dones joves), la indústria amb

un 17,3% (31,1% de dones joves) i finalment, la construcció amb menys del 10%

(només un 5,6% d’afiliacions joves femenines).

Establint paral·lelisme amb les dades proporcionades per l’IDESCAT sobre l’afiliació

segons residència padronal de l’afiliat26, trobem que el serveis continuen sent el sector

més destacat amb un 55,3%, el torna a seguir l’agricultura amb el 20,2%, la indústria

amb el 16,5% i per últim la construcció amb el 8%.

Segons les dades de l’Anuari Econòmic Comarcal, l’any 2012 el PIB de les Garrigues va

davallar un -4,1%. Aquesta dada és molt significativa, ja que contrasta amb l’augment

del 1,53% de l’any anterior i amb la mitjana catalana de 2012 del -1,36%. Les majors

reduccions corresponen al sector de la construcció (-8,8%) i al primari (-7,8%), les

menors a la indústria (-2,2%) i als serveis (-0,6%). Amb aquesta davallada general, el

VAB comarcal es va veure reduït un -2,53%, per sota de la mitjana catalana (-4,3%).

Malgrat aquesta davallada, cal destacar que el sector primari de la comarca ha

aguantat millor que altres sectors en tots els anys de crisi general.

TAULA 13. RESUM DE LES DADES D’AFILIACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL DE LES

GARRIGUES (2013)


Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones TotalRGSS 86,8 13,2 5,8 86,8 13,2 9,8 68,5 31,5 24,6 37,3 62,7 59,8RETA 93 7 29,8 94,4 5,6 10,7 73,7 26,3 5,7 53 47 53,9REA 91,4 8,6TOTAL 91,1 8,8 21,9 94,4 5,6 9 68,9 31,1 17,4 41,3 58,7 51,7

Agricultura Construcció Indústria ServeisPercentatges d'afiliació jove a les Garrigues


164



El teixit empresarial de les Garrigues es distribueix de la següent manera segons

sectors d’activitat: en primer lloc tenim el sector serveis no vinculats a l’activitat

turística amb un percentatge del 38,4% (el turisme ocupa solament al 4% de les

empreses); en segon lloc, destaca la construcció amb gairebé el 25% del total

d’empreses (l’activitat immobiliària representa un 6,4% de les empreses); i finalment,

el tercer sector més important a la comarca és la indústria amb un 14,6%. El segueix a

no massa distància l’agricultura amb un 10,14%. La presència de la mineria i el carbó a

la comarca és pràcticament inexistent, representa l’1,36%.


165

TAULA 14. INFORMACIÓ DE LES EMPRESES DE LES GARRIGUES (2013)


En el cas de la grandària de les empreses, i segons el nombre de treballadors, ens

trobem davant d’un 55,9% d’empreses micro amb menys de deu treballadors. Les

empreses petites, d’entre deu i cinquanta treballadors, són menys significatives en

aquest cas: aproximadament un 10%. Les empreses mitjanes només tenen un 0,1% de

representació i les grans, de més de dos-cents cinquanta treballadors no hi són

presents. En el cas de les Garrigues sí que hi ha un buit important de dades respecte

aquesta qüestió, que és del 33,9% i que s’ha de tenir en compte.

Grandària de l'Empresa (facturació) %Menys de 10.000 euros 4,56Entre 10.000 i 100.000 euros 25,99Entre 100.000 i 250.000 euros 20,24Entre 250.000 i 500.000 euros 12,90Entre 500.000 i 1.000.000 euros 10,32Entre 1.000.000 i 5.000.000 euros 12,10Més de 5.000.000 euros 2,38NA 11,51Total 100,00Grandària de l'empresa (empleats) %Micro (<10 treballadors) 55,95Petites (entre 10 i 50 treballadors) 9,94Mitjanes (entre 50 i 250 treballadors) 0,19Grans (més de 250 treballadors) 0,00NA 33,92Total 100,00Edat de l'empresa %Menys de 5 anys 6,43Entre 5 i 10 anys 30,60Entre 10 i 25 anys 56,14Més de 25 anys 6,82NA 0,00total 100,00Empreses per Sector %Agricultura y pesca 10,14Construcció 24,95Indústria 14,62Mineria i Carbó 1,36Immobiliaria 6,43Turisme (Serveis) 4,09Serveis no de turisme 38,40total 100,00


166

Continuant amb la grandària de les empreses, però ara des del punt de vista de la

facturació, obtenim que un quart de les empreses factura entre 10.000 i 100.000

euros, i un 20,2% ho fa de 100.000 a 250.000 euros. Aquests són els dos grups

majoritaris. A continuació, hi ha les que facturen de 250.000 a 500.000 euros i de

1.000.000 a 5.000.000 amb el 12% de les empreses, en cada cas. Un 10,3% factura

entre 500.000 i 1.000.000 d’euros. I en els dos extrems oposats, dades poc

significatives: gairebé el 5% d’empreses facturen menys de 10.000 euros i tan sols el

2,3% facturen més de 5.000.000 d’euros. En aquest cas, també manquen dades de poc

més del 10% de les empreses.

Referent a la qüestió de l’antiguitat d’aquestes empreses, el 56,1% d’aquestes tenen

entre deu i vint-i-cinc anys, així com el 30% tenen entre cinc i deu anys. Només el 6,8%

tenen més de vint-i-cinc anys i 6,4% són de recent creació, en els darrers cinc anys. Per

tant ens trobem davant d’un teixit empresarial consolidat des de fa temps. De manera

general, podem dir que el perfil de les empreses de la comarca és el de petita i micro

empresa amb facturació relativament baixa i de caràcter familiar o si més no amb

relleu consolidat de fa anys, en la majoria de cases.

Finalment, una altra qüestió a la que cal fer referència, l’estat actual de tot aquest parc

empresarial. En aquest cas trobem que prop del 75% de les empreses es troben

actives, una dada molt positiva. Les empreses que s’han extingit representen un 9% i

les inactives un 4,6%. Aquelles en procés de tancament provisional són el 5,2% i les

que estan en concurs de creditors representen un 0,3%.


Amb les dades que ens facilita el Consell Comarcal de les Garrigues podem dibuixar el

perfil emprenedor de la comarca. Són dades referents a les persones que s’han

assessorat al Consell Comarcal hagin començat una activitat emprenedora o no.


167

El perfil emprenedor de les Garrigues respon a una dona (52%) amb estudis

secundaris i que majoritàriament es constitueix com a autònom en activitats

relacionades amb el sector terciari.

Cal destacar que la gran majoria de persones assessorades estaven treballant en el

moment de l’assessorament o d’emprendre la seva activitat econòmica (un 90%).


Com es pot observar a la taula, a les Garrigues hi ha cinc associacions empresarials,

bàsicament relacionades amb el sector del comerç i el turisme. En aquest cas, hi ha:

dues associacions de comerciants, una a les Borges Blanques i l’altre a Arbeca; també

hi ha una Associació de Turisme de les Garrigues i finalment, la Cambra de Comerç,

amb delegació a les Borges Blanques. Tot i que la ramaderia no és l’activitat primària

principal de la comarca existeixen dues associacions vinculades a aquest sector, una

dedicada a la cria de conills i l’altra a la ramaderia en general al municipi de Juncosa.

TAULA 15. ASSOCIACIONS EMPRESARIALS A LES GARRIGUES

Nom Àmbit

Associació de comerciants de les Borges Blanques Municipal

Associació de comerciants d’Arbeca Municipal

Associació de Turisme de les Garrigues Supracomarcal

Cambra de Comerç Supracomarcal

Associació de cunicultors de les Garrigues Municipal

Associació de ramaders de Juncosa Municipal

Font: elaboració pròpia a partir del Consell Comarcal de les Garrigues.


A la comarca de les Garrigues hi trobem el viver d’empreses “Garrigues Altes” creat

per l’ajuntament de la Granadella amb el suport del Parc Científic i Tecnològic de

Lleida, així com per l’ajuntament d’aquesta mateixa ciutat. Aquesta iniciativa preveu la

cooperació del parc i dels dos ajuntaments en matèria agroalimentària i tecnològica. A


168

més a més, hi ha un altre viver situat al Centre d’Innovació Tecnològica i Empresarial

de les Borges Blanques.


A partir de diferents dades obtingudes per part de diferents agents de la comarca

volem proposar alguns NJO per al desenvolupament econòmic de les Garrigues. En

alguns casos aquestes propostes no són innovadores i el que pretenen és matisar i/o

complementar estratègies que ja s’estan desenvolupant. La comarca de les Garrigues

orienta el seu desenvolupament econòmic en el sector primari, i més concretament en

la producció d’oli, però pensem que existeixen altres potencialitats a la comarca que

cal tenir en compte i promocionar.


Les Garrigues és reconeguda per la seva producció d’oli i així ho demostra que tingui

una DO pròpia de la comarca referent a l’oli. És un producte que hi està molt

desenvolupat tant en producció d’olives com en la seva transformació en oli, des d’a

granel fins a d’alta qualitat.

A la comarca també hi estan presents dues DO més, la de Costers del Segre pel que fa

al vi i la de Pera de Lleida que només abasta els pocs municipis de les Garrigues amb

dotació d’aigua de reg per poder produir fruita dolça.

La producció de fruit secs, com les ametlles o els festucs també hi és molt present però

no disposa d’una marca pròpia, de qualitat, ni estructura comercial desenvolupada que

ajudi a fer-ne una promoció diferenciada.

Les propostes que fem des d’ODISSEU en aquest àmbit van encarades a complementar

el que ja està fet atès que l’estratègia comarcal ja va encarada en aquest sentit.

Primer pensem que és necessària una coordinació i col·laboració entre els diferents

productors d’oli de la comarca. Existeixen 27 marques d’oli diferents, el que suposa


169

una segregació molt gran de cara a la promoció del producte a l’exterior, tot i

pertànyer a la DO Les Garrigues. L’especialització dins de la producció de l’oli pensem

que és un aspecte clau que ja compta amb algunes experiències com la creació de

molins especialitzats en la producció d’oli ecològic o en la premsa tradicional de les

olives. Pensem que seria molt positiu augmentar l’associacionisme en el sector.

Aprofitar la gran tradició cooperativa de la comarca és necessari per innovar en el

sector, que cada cop més tendeix a l’especialització en productes de qualitat orientats

a segments de mercat concerts, com els consumidors de luxe o la venda directa.

La innovació i la diversificació de productes, alimentaris o no, a partir de l’oliva és un

jaciment a explorar. S’han fet algunes proves per elaborar diferents productes com el

gelat d’oli d’oliva però no han acabat de funcionar.

En segon lloc pensem que cal diversificar l’especialització en el sector primari de la

comarca. Hem comentat que la zona està sota la influència de la DO Costers del Segre i

pensem que cal aprofitar aquesta conjuntura per impulsar el sector del vi a les

Garrigues. Ja hi ha sellers que produeixen vi de qualitat i pensem que pot ser molt

positiu pel sector primari i pel turisme (ho comentarem en un apartat apart) que el

sector del vi prengui protagonisme.

També s’ha de tenir en compte el conreu, la transformació i la comercialització dels

fruits secs, que com hem dit és important a les Garrigues però no compta amb un

distintiu de qualitat propi a la zona. En els mateixos termes que el vi, pensem que pot

ser un complement molt positiu a la producció d’oli, que pot beneficiar el conjunt del

sector primari comarcal i promoure dinàmica econòmica en les activitats industrials i

de serveis relacionades.

En tercer lloc, i d’una manera més residual, pensem que cal potenciar la fruita dolça,

en aquells municipis que estiguin sota la influència de la DO Pera de Lleida, no tant en

el sentit productivista com en el de promoció i difusió del producte, que pensem que

no és prou visible de cara enfora, i per a establir sinèrgies amb les estratègies

turístiques i de promoció gastronòmica. És imprescindible fomentar l’associacionisme i


170

les pròpies sinèrgies entre actors, de manera interna, en els mateixos sectors i de

manera transversal entre sectors i activitats.


La comarca de les Garrigues disposa d’una gran riquesa patrimonial, natural i cultural,

que encara no ha estat promocionada i explotada amb tota la seva potencialitat. Des

del punt de vista de patrimoni natural disposa de sis espais emmarcats a la xarxa

d’Espais d’Interès Natural (PEIN), com són els Bessons, Mas de Melons-Alfés, Serra del

Montsant, Muntanyes de Prades, Secans de Belianes-Preixana i la Vall de Vinaixa. A

més a més l’Observatori del Paisatge hi té catalogades dues unitats de paisatge pròpies

com són les Garrigues Baixes, la Vall del Corb i les Garrigues Altes. També cal tenir en

compte el paisatge de producció agrària, especialment oliveres i vinya, que també

suposa un actiu turístic a desenvolupar perquè esdevingui un recurs atractiu integrat

en les estratègies turístiques i rutes de la zona.

Des de la vessant cultural, les Garrigues tenen un patrimoni molt extens i valorat a

nivell mundial com són els Vilars d’Arbeca, les pintures rupestres del Cogul o les restes

de la Vall de la Coma, com a elements principals. També existeixen elements

arquitectònics de rellevància, com una gran diversitat de castells i esglésies que en

molts casos no han estat degudament condicionats encara per a la seva promoció

turística, tot i que si que n’hi ha que són visitables com el d’Arbeca, l’Espluga Calba o

l’església de Vinaixa.

A més del patrimoni existent, la comarca disposa d’una bona xarxa d’allotjaments

turístics, que va a l’alça, també d’una oferta d’activitats diversificada com poden ser

kàrting, paintball, quads i d’una xarxa d’espais culturals i museus visitables molt

àmplia. També hi ha rutes arreu del territori comarcal, tant a peu com en BTT,

vinculades a l’oli, la vinya, l’aigua i el patrimoni cultural.


171

Cal destacar l’oferta turística vinculada a l’oli, amb diversos museus dedicats a la

temàtica i el resort de la Masia Salat. També existeix, tot i que en menor mesura,

oferta turística vinculada al vi.

Des del projecte ODISSEU volem proposar diferents estratègies amb l’objectiu de

treure el màxim rendiment del patrimoni comarcal i al mateix temps diversificar els

sectors econòmics de la comarca. Pensem que hi ha dues línies d’oferta turística a la

comarca. La primera, vinculada al sector primari, i la segona vinculada al patrimoni

natural i cultural, però que poden desenvolupar-se amb sinèrgies entre ells i amb la

resta de recursos turístics de la zona (hostaleria, esports, etc.)

Pel que fa a la primera, i com hem proposat en altres comarques similars, pensem que

l’activitat ja molt desenvolupada del turisme oleícola s’ha de vincular amb l’enoturisme

per tal de crear sinergies en la promoció dels dos productes. També pensem que seria

positiu innovar en algunes pràctiques de manera conjunta com la d’oferir tastos d’oli i

vi en una mateixa oferta.

Pel que fa a la línia vinculada al patrimoni natural i cultural pensem que encara no està

ben desenvolupada a la comarca. Hi ha poques experiències empresarials que

ofereixin activitats turístiques aprofitant el patrimoni de les Garrigues. Els paisatges de

secà i el seu patrimoni arquitectònic i cultural poden ser un bon reclam turístic que cal

treballar. Així mateix, les rutes ja existents sobre l’oli i el vi poden vincular-se més amb

el territori que les envolta (pedra seca, infraestructures d’aprofitament d’aigua al

secans...).

Finalment, que cal valorar la possibilitat d’incloure en les diferents ofertes el turisme

cinegètic, que cada cop guanya més usuaris i és adaptable a la comarca per les seves

característiques paisatgístiques.


Proposem aquest jaciment d’ocupació per dos motius diferents. El primer i més

important és el grau d’envelliment que té la comarca, segons la diagnosi inicial del


172

projecte ODISSEU la comarca de les Garrigues és de les tres comarques catalanes que

té un índex d’envelliment i de sobreenvelliment més elevats. A més, cal tenir en

compte que la tendència a l’envelliment va en augment.

El segon motiu pel qual proposem aquest jaciment d’ocupació és la baixa trama

comercial existent a la comarca i la falta d’un nucli referent de serveis i comerços, que

actuï de pol per a la resta de poblacions. Segons les dades rebudes dels agents

comarcals els habitants de la comarca es desplacen sovint a nuclis propers, com Lleida

o Mollerussa, abans que a la seva capital, Les Borges Blanques, degut en gran mesura a

la deficient xarxa de vies de comunicació que històricament han condicionat els

desplaçaments i les relacions socials i comercials a les diferents zones de la comarca.

Per aquestes raons pensem que diferents serveis, com la cura a les persones grans, no

només en l’àmbit de la salut, sinó incorporant serveis a domicili per persones amb

mobilitat reduïda, com alimentació, fisioteràpia, neteja, etc... poden ser opcions

d’ocupació, sempre adaptades a les especificitats locals.

Altres propostes, com el transport a la demanada o el comerç a domicili poden ser

efectives en les zones menys accessibles de la comarca.


173

LA GARROTXA

La comarca

La comarca de la Garrotxa es troba situada a léxtrem oriental dels pirineus amb un

relleu molt muntanyós i una zona volcànica de gran interès geològic i natural. Des del

punt de vista territorial no existeix una homogeneïtat i és per aquest motiu que es

distingeixen dues àrees: un sector al nord de la vall del Fluvià anomenat Alta Garrotxa i

un altre sector a la part meridional anomenat la comarca dÓlot. La seva activitat

econòmica ha mantingut una estructura equilibrada entre sectors: el sector primari no

té una superfície de conreu gaire extensa, ja que la gran part de la superfície és

forestal, i la ramaderia ha viscut una forta expansió en els darrers anys; dins del sector

secundari les activitats a destacar són lálimentària i la tèxtil, seguides de la

metal·lúrgica; el sector terciari és el que lidera actualment el PIB de la comarca.

MAPA 61. LA GARROTXA



174

La comarca comptava amb 56.106 habitants l’any 2013, tenia una densitat de població

de 76,4 habitants per km2, i té una superfície de 734,6 km2. Agrupa un total de 21

municipis, alguns dels quals agrupen moltes unitats de població disperses i, per tant,

són molt extensos. La concentració demogràfica més importat té lloc a Olot amb prop

de 34.000 habitants.


Atur

A la comarca de la Garrotxa la dada d’atur juvenil entre els 19 i 24 anys al desembre de

l’any 2013 és del 25,1%, afectant de la mateixa forma als homes i dones joves.

Pràcticament, els dos percentatges es troben entorn al 50%.

Pel que fa a les dades d’atur juvenil segons el nivell d’estudis i formació, observem que

en el cas de la Garrotxa els que presenten un major índex són aquells/es amb estudis

universitaris de segon i tercer cicle, representant el 41,3% dels casos. Aquí veiem una

major afectació al col·lectiu femení amb un percentatge del 60%. El següent grup més

afectat és el dels que han completat els estudis universitaris de primer cicle o

programes de formació professionals, amb una representació de poc més del 36%, en

cadascun dels casos: en el primer, les dones representen el 68,5% i en el segon, el

53,7%. Per sota d’aquest nivell, trobem els que no tenen estudis o bé han fet estudis

tècnics-professionals superiors amb un 33% dels casos. D’aquests, la meitat o més són

del col·lectiu femení. Finalment, els grups menys afectats per l’atur són aquells amb els

estudis primaris incomplets (25%, repartit equitativament entre homes i dones joves),

amb els estudis primaris complets (15,9%, distribució equitativa segons gènere) i amb

altres estudis post-secundaris (14,20% corresponents en la seva totalitat al col·lectiu

masculí).

Si analitzem les dades d’atur juvenil segons el sector d’ocupació al qual pertanyen

veiem que el sector serveis compta amb un 28,3% dels aturats joves, on el 57,1% en

són dones. Seguidament, trobem el sector agrícola amb un 24,6 dels aturats/des, dels


175

quals 88,2% són homes joves. En tercer lloc tenim la indústria amb 17,67%

d’aturats/des, dels quals el 37,8% són dones joves i el 62,2% són homes joves. Per

tancar la classificació, hi ha el sector de la construcció amb la xifra més baixa, un

12,6%, que en el 85% dels casos afecta al col·lectiu masculí. Finalment, cal tenir en

compte la xifra d’aturats/des que no ha tingut una ocupació anterior, i que en el cas de

la Garrotxa és del 56,1%, repartida de manera més o menys igual segons gènere.

TAULA 16 . ATURATS JOVES A LA GARROTXA PER NIVELL D’ESTUDIS I SECTORS

D’ACTIVITAT



Segons les dades d’afiliats als diferents règims de la seguretat social (RETA, RGSS i

REA), a la comarca de la Garrotxa hi ha un total de 20.483 persones afiliades, de les

quals 5.424 són joves d’edats entre els 19 i 34 anys, el que ve a representar un 26,4%

del total. Seguidament, analitzem les dades de cadascun dels règims, per més tard

oferir una visió de conjunt.

Pel que fa al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA), representa el 23,03%

de les afiliacions a la comarca, de les quals el 17,2% corresponen a persones joves.

D’aquestes, el 32% són dones. Si distingim les afiliacions joves per sectors econòmics,

observem com el primer és el dels serveis amb un 61,1% amb un nombre similar

% Aturats joves % Dones joves aturades % Homes joves aturatsSense estudis 34,04 50,00 50,00Estudis primaris incomplets 25,57 52,03 47,97Estudis primaris complets 15,94 41,03 58,97Programes de formació professional - Estudis secundaris 36,53 53,75 46,25Educació general - Estudis Secundaris 24,29 48,11 51,89Tècnics-professionals superiors - Estudis post-secundaris 33,90 60,00 40,00Universitaris primer cicle - Estudis post-secundaris 36,46 68,57 31,43Universitaris segon i tercer cicle - Estudis post-secundaris 41,38 60,00 40,00Altres estudis post-secundaris 14,29 0,00 100,00Total 25,14 50,70 49,30



176

d’homes i dones joves. El segon és la indústria amb un 18,3% d’afiliacions joves i amb

un 18,1% corresponent a dones. En tercer lloc hi ha la construcció amb el 13,8% i

només un 9,7% són dones. Per últim, el sector minoritari és l’agricultura amb un 6,7%

d’afiliacions joves, de les quals un 16,3% són dones.

Respecte al Règim General de la Seguretat Social, hi ha un 76,7% de les afiliacions que

corresponen amb aquest règim. D’aquestes, el 29,2% corresponen a persones joves,

entre les quals hi ha un 47,9% de dones joves. Si comptabilitzem l’afiliació jove

d’aquest règim segons sectors d’ocupació, observem que els serveis és el sector

majoritari amb un 58,1%. D’aquestes, poc més del 60% són dones joves. La indústria és

el segon sector amb més pes, un 36,02%, i amb un 32,4% de dones joves. En tercer lloc

figura la construcció amb un discret 4,8% d’afiliacions i el 88% d’homes joves. Tanca

l’anàlisi el sector agrari amb un 1% d’afiliacions joves i el 19,5% de dones joves.

Pel que fa a l’últim règim, el Règim Especial Agrari, a la comarca de la Garrotxa hi

figuren només 47 persones adherides, el que ve a representar un 0,2% del total

d’afiliacions. D’aquestes, el 40,02% són de persones joves, de les quals només el 15,7%

corresponen a dones joves.

A continuació, comentem les dades d’afiliats/des en el seu conjunt. En el cas de la

Garrotxa, el sector més potent és el dels serveis amb un 52,5% de les afiliacions, poc

més de la meitat corresponen al gènere femení. A continuació, figura el sector

industrial amb un 37,4% d’afiliacions. Aquí la presència de les dones es veu reduïda

fins al 32,6% dels casos. En tercer lloc, tenim la construcció amb un pes relativament

baix del 7,5% i amb la presència de dones en l’11,4% dels casos. Per últim, hi ha el

sector agrícola amb una xifra poc significativa, del 2,6%, tot i que amb 26% d’afiliacions

de dones. Fixant-nos només amb el col·lectiu dels joves, les xifres a l’agricultura i la

construcció són similars. La diferencia recau una mica en el sector serveis, que ha vist

reduït el nombre d’afiliacions joves fins al 48,8% (poc més del 86% són de dones joves)

en favor del sector industrial que les ha augmentat fins a un 41% (el 31% són de dones

joves).


177

Establint un paral·lelisme amb les dades proporcionades per l’IDESCAT sobre l’afiliació

segons residència padronal de l’afiliat27, veiem que el sector amb més pes continua

sent els serveis amb un gairebé el 60% d’afiliacions, seguit de la indústria amb un

30,8%, la construcció amb un modest 6,7% i finalment l’agricultura amb un discret

2,7%. Si tenim en compte però la indústria alimentària, la importància del sector

primari no és tan baixa.

Segons les dades de l’Anuari Econòmic Comarcal, l’any 2012 el PIB de la Garrotxa va

davallar només en un -1,02%, millor que la mitjana catalana que era del -1,36%. En

aquest cas, la caiguda més important va tenir lloc als sectors de la construcció (-5,5%) –

degut a la crisi econòmica i la davallada del sector immobiliari- i l’agricultura (-3,11%),

els serveis es van veure poc afectats (-0,59%). El sector industrial es va mantenir, fins i

tot va tenir un creixement del 0,09%. Això va col·locar la reducció del VAB en només un

-0,13%, un registre força millor que la mitjana catalana (-4,03%).

TAULA 17. RESUM DE LES DADES D’AFILIACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL DE LA

GARROTXA (2013)



El teixit empresarial de la Garrotxa destaca per dedicar-se en un 37,4% als serveis no

relacionats amb el sector turístic. En aquest cas la xifra d’empreses és molt menor,

solament un 7,4%. En segon lloc els sectors on l’empresa comarcal té més pes són la


Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones TotalRGSS 80,4 19,6 1,1 88,3 11,7 4,8 67,5 32,5 36 39 61 58,1RETA 83,6 16,4 6,7 90,3 9,7 13,9 81,7 18,1 18,3 57 43 61,1REA 24,2 15,8TOTAL 82,5 17,5 2,7 89 11 7,6 68,7 31,3 41 13,8 86,2 48,9

Percentatges d'afiliació jove a la GarrotxaAgricultura Construcció Indústria Serveis


178

indústria amb el 21,9% i la construcció amb el 20,8%. Relacionat amb aquest últim,

trobem el sector immobiliari amb el 8,6%. Per tant, observem que el boom immobiliari

ha tingut certa importància a la comarca ocupant una bona part de les seves empreses.

Un altre sector que destaca, però per la seva escassa existència és el de la mineria i el

carbó, ja que tan sols el 0,1% de les empreses de la comarca s’hi dediquen.

L’agricultura tampoc és un sector empresarial estès a la Garrotxa, només hi ha un 3,3%

de les empreses que s’hi dediquin. De totes aquestes dades se’n desprèn un relatiu

equilibri entre aquells sectors més presents (serveis, indústria i construcció), i per tant

una diversificació de l’economia comarcal que possiblement ha significat un avantatge

davant el moment de crisi actual.


179

TAULA 18 . INFORMACIÓ DE LES EMPRESES A LA GARROTXA (2013)


Si ens fixem en la grandària de les empreses segons el nombre de treballadors, podem

dir que predomina l’empresa petita, ja que el 56,7% tenen menys de deu treballadors i

el 13,6% en tenen entre deu i cinquanta. Són gairebé insignificants les empreses

mitjanes d’entre cinquanta i dos-cents cinquanta treballadors (2,4%) o les grans amb

més de dos-cents cinquanta treballadors (0,17%).

Relacionat amb l’aspecte anterior, però ara des del punt de vista del volum de

facturació, observem que el 21,9% de les empreses factura entre 10.000 i 100.000

Grandària de l'empresa (facturació) %Menys de 10.000 euros 4,30Entre 10.000 i 100.000 euros 21,92Entre 100.000 i 250.000 euros 18,88Entre 250.000 i 500.000 euros 15,55Entre 500.000 i 1.000.000 euros 11,93Entre 1.000.000 i 5.000.000 euros 11,59Més de 5.000.000 euros 5,57NA 10,27Total 100,00Grandària de l'empresa (empleats) %Micro (<10 treballadors) 56,76Petites (entre 10 i 50 treballadors) 13,69Mitjanes (entre 50 i 250 treballadors) 2,45Grans (més de 250 treballadors) 0,17NA 26,93Total 100,00Edat de l'empresa %Menys de 5 anys 4,95Entre 5 i 10 anys 19,76Entre 10 i 25 anys 55,70Més de 25 anys 19,59NA 0,00Total 100,00Empreses per Sector %Agricultura y pesca 3,39Construcció 20,81Indústria 21,98Mineria i Carbó 0,11Immobiliaria 8,68Tursime (Serveis) 7,46Serveis no de turisme 37,45NA 0,11Total 100,00


180

euros, el 18,8% entre 100.000 i 250.000, i el 15,5% entre 250.000 i 500.000. Aquests

són els tres rangs de facturació més destacats. A continuació, i amb un percentatge del

12% cadascun, tenim aquelles empreses que facturen de 500.000 a 1.000.000 d’euros i

d’1.000.000 a 5.000.000 d’euros. Finalment els dos extrems, amb un percentatge del

5,5% hi ha aquelles empreses que facturen més de 5.000.000 d’euros i amb un 4,3%

les que en facturen menys de 10.000.

Pel que fa a l’antiguitat de les empreses tenim que un 55,7% tenen entre deu i vint-i-

cinc anys. Per tant, més de la meitat del teixit empresarial es troba força consolidat a la

comarca. Hi ha entorn un 20% de les empreses que es van crear fa més de vint-i-cinc

anys i un altre 20% que tenen entre cinc i deu anys. Aquelles amb una recent creació,

durant els últims cinc anys, representen un 4,9% de les empreses de la Garrotxa.

Actualment, pràcticament el 70% de les empreses de la Garrotxa es troben actives. Un

3,8% es troben en procés per tancament registral i un 0,4% en concurs de creditors.

Destaca la xifra d’empreses extingides i que ronda el 14%, valor força elevat. També hi

ha un 4,8% de les empreses que es troben inactives. Per tant, tot i que el teixit

empresarial de la comarca es troba gairebé en la seva totalitat actiu, en el període

2010-2013 hi ha gairebé un 30% de les empreses amb problemes de continuïtat.


A partir de les dades facilitades per l’Associació per al Desenvolupament Rural Integral

de la Zona Nord-Oriental de Catalunya (Adrinoc) podem extreure el perfil emprenedor

de la comarca de la Garrotxa. Les dades són del 2013 i fan referència als

assessoraments (hagin emprès o no) efectuats pel Consell Comarcal, Adrinoc i els

diferents ajuntaments que ofereixen aquest servei.

Es tracta d’una dona amb estudis secundaris que abans d’emprendre estava en

situació d’atur.

És interessant remarcar que la diferencia entre homes i dones emprenedores a la

Garrotxa és molt petita (49% els homes i 51% les dones) i que la diferència entre els


181

emprenedors que emprenen des de l’atur i els que ho fan estan en actiu només és d’un

1 % (37% aturats i 36% en actiu).

Pel que fa a les empreses creades durant el 2013, el 63% ho han estat per homes i el

37% per dones. Altre cop la formació majoritària són els estudis secundaris i la situació

prèvia dels empresaris era majoritàriament l’atur.


Com es pot observar a la taula 19, hi ha 22 associacions empresarials a la Garrotxa, una

dada força nombrosa. Les temàtiques més comunes dins d’aquest associacionisme són

la de la promoció econòmica, la potenciació de l’activitat comercial i el turisme. Un

exemple d’associació de cadascuna d’aquestes temàtiques és, l’Associació

d’empresaris de la Vall d’en Bas, l’Associació de comerciants de Besalú i l’Associació de

Càmpings de la Garrotxa, respectivament. En alguns casos tenen més incidència en un

àmbit municipal, com per exemple l’Associació de cultivadors de fesol de Santa Pau, o

en un àmbit supracomarcal, com l’Associació d’activitats de la Garrotxa.

Existeixen associacions també de temàtiques més minoritàries i concretes, com per

exemple les relacionades amb els sindicats obrers, o temàtiques singulars com

l’Associació d’artesans i distribució d’imatgeria religiosa d’Olot.

Encara que a la comarca hi hagi una activitat vinculada amb el sector agrari molt

important, només existeix una associació vinculada a aquest sector, com és

l’Associació de tofonaires. En tot cas, el que ens revelen aquestes dades és que a la

comarca hi ha una intensa activitat associativa i de caràcter empresarial.


182

TAULA 19. ASSOCIACIONS EMPRESARIALS A LA GARROTXA

Nom Àmbit

Agrupació cases de colònies de la Garrotxa Supracomarcal

Associació de cultivadors de fesol de Santa Pau Municipal

Associació artesans i distribució d’imatgeria

religiosa d’Olot

Municipal

Associació d’activitats de la Garrotxa Supracomarcal

Associació de comerciants de Sant Joan les Fonts Municipal

Associació de càmpings de la Garrotxa Supracomarcal

Associació de comerciants de Besalú Municipal

Associació de turisme i comerç de la Vall d’en Bas Municipal

Associació del nucli antic d’Olot Municipal

Associació de turisme rural de la Garrotxa Supracomarcal

Associació dels amics dels cingles de Collsacabra Municipal

Associació de comerciants d’Olot Municipal

Associació de drogodependents de la Garrotxa Supracomarcal

Associació de turisme i comerç de Rupit i Pruit Municipal

Associació d’empresaris de la Vall d’en Bas Municipal

Associació d’hostaleria de la Garrotxa Supracomarcal

Associació de turisme de la Garrotxa Supracomarcal

Associació MIFAS

Consorci d’acció social de la Garrotxa Supracomarcal

Consorci per la protecció i la gestió de l’EIN de

l’Alta Garrotxa

Supracomarcal

Consorci per la promoció econòmica de les Preses

i a la Garrotxa

Supracomarcal

Associació de tofonaires de la Garrotxa Comarcal

Font: elaboració pròpia a partir d’ADRINOC.


A la comarca de la Garrotxa hi ha el Centre d’Empreses de Les Preses creat pel propi

ajuntament del municipi, com a instrument de desenvolupament econòmic i social en

l’àmbit municipal i local. L’objectiu principal és donar un recolzament tècnic a


183

empreses, persones treballadores i als qui vulguin crear la seva pròpia empresa. A més

a més ofereixen diversos serveis com: suport a la recerca de feina, formació per

treballadors i empreses, lloguer d’equipaments a empreses i centre de teletreball.


La Garrotxa basa el seu desenvolupament econòmic en els dos sectors que tenen una

major importància, els serveis, sobretot al voltant del turisme, i la indústria, molt

diversificada i consolidada, especialment important en el sector alimentari. Atesa la

bona situació del sector industrial de la comarca entenem que la nostra proposta de

NJO no pot aportar noves oportunitats, tot i que a partir de les dades rebudes pels

diferents agents es detecta un baix grau d’associacionisme i col·laboració en aquest

sector. Pel que fa a l’altre sector important, el turístic, tot i estar molt desenvolupat, si

que pensem que hi pot haver propostes interessants a desenvolupar.

Les propostes que farem a continuació volen ser un complement a la línia de

desenvolupament econòmic comarcal i en molts casos complementen línies de

desenvolupament que ja s’estan duent a terme.


La comarca de la Garrotxa ha desenvolupat el sector turístic des de fa molts anys,

sobretot basat en el seu patrimoni natural i paisatgístic, el qual té diferents

qualificacions que el protegeixen i ajuden a difondre’l. En primer lloc a la comarca hi ha

el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa que aglutina la totalitat de la

comarca i és el millor exemple de paisatge volcànic de tota la Península Ibèrica. La

comarca compta amb quatre zones més que estan considerades Pla d’Espais d’Interès

Natural (PEIN) com són la zona de l’Alta Garrotxa, el Collsacabra, les Muntanyes de

Rocacorba i les Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt. Això es

complementa amb una bona oferta d’activitats a l’aire lliure de moltes tipologies

diferents.


184

Pel que fa al patrimoni cultural hi ha una gran diversitat de museus i espais culturals

visitables, la majoria dels quals estan especialitzats en la interpretació del medi

natural. A banda, la comarca disposa d’una gran varietat de pobles amb monuments

d’estils ben diferenciats com el romànic, amb una oferta de visites guiades que

s’adapta a qualsevol necessitat. No cal oblidar que la capital comarcal, Olot, està

denominada Zona d’Interès Artesanal (ZIA) per la seva tradicional elaboració

d’imatgeria religiosa, que suposa un atractiu per a determinat públic.

Part de l’atractiu turístic de la Garrotxa està vinculat a la seva cultura gastronòmica i

als productes agroalimentaris de qualitat amb la presència, entre altres, de la

Cooperativa la Fageda d’en Jordà, els Fesols de Santa Pau o una gran tradició en la

producció d’embotits artesanals. D’això en parlarem en un apartat específic.

Des d’ODISSEU volem fer algunes aportacions que es poden considerar NJO i que

deduïm a partir de diferents aportacions que ens han fet arribar des de diferents

agents de la comarca. Abans però, cal remarcar que des da fa uns anys la Garrotxa

aposta per un turisme sostenible i ho demostra amb l’obtenció de la Carta Europea de

Turisme Sostenible i tota una sèrie d’activitats per a ecoturistes adaptada a aquesta

filosofia.

Tot i la bona diversificació de l’oferta turística de la comarca, amb el patrimoni natural

al capdavant, diferents estudis coincideixen en remarcar la baixa difusió dels

monuments històrics i culturals de la comarca així com un dèficit en l’organització

d’activitats complementàries a l’oferta actual que ajudin a desestacionalitzar la

demanda turística durant tot l’any.

També cal tenir en compte la presència a la comarca de tres balnearis, actualment en

desús, que poden contribuir a generar una oferta turística encara més diversificada i

en línia amb el turisme sostenible promogut per la comarca. La Font Picant, Riudaura i

Montagut poden ser utilitzats per atreure un públic interessat en la natura i també

generar una oferta turística basada en la salut. Ja existeix un projecte per reconvertir

Montagut en un balneari modern.


185

Pensem que vincular el turisme sostenible de la Garrotxa amb els productes

agroalimentaris que s’hi produeixen pot generar sinèrgies entre tots els sector turístics

i de manera fàcil degut al gran associacionisme i esperit col·laboratiu de la comarca.

En definitiva, pensem que tot i que el sector turístic està molt ben desenvolupat a la

comarca poden generar-se al seu voltant activitats especialitzades que ajudin a crear

una oferta turística més diversificada i alhora estructurada.


En aquest àmbit ens volem centrar en la potencialitat que té la Garrotxa per ser

generadora de biomassa. El 75 % de la comarca és superfície forestal i el 50 %

d’aquesta es troba protegida ja sigui per la presència del Parc Natural de la Zona

volcànica o per la xarxa PEIN. Segons les dades rebudes des de la comarca, tot i ser un

sector amb molt recorregut encara no s’ha desenvolupat una sòlida activitat

econòmica relacionada amb l’obtenció de biomassa forestal.

Des de fa poc existeix un projecte de col·laboració publica i privada entre el Consell

Comarcal de la Garrotxa i la Cooperativa la Fageda anomenat carboneig 2.0que pretén

fomentar aquesta activitat a la comarca amb la inserció laboral de joves discapacitats.

El projecte, a més d’explotar la biomassa per ell mateix pretén incentivar aquesta

activitat i promoure noves iniciatives que hi estiguin directament relacionades.

Des d’ODISSEU proposem aquest sector econòmic com un jaciment d’ocupació a

explorar, atesa la presència de matèria primera i el recorregut que encara té per

desenvolupar-se a la Garrotxa. A més a més pensem que lliga amb la marca de turisme

sostenible que promou la comarca, com hem comentat en l’apartat anterior. I es

podrien explorar col·laboracions i sinèrgies amb comarques veïnes com el Ripollès i

Osona pel desenvolupament d’estratègies de gestió forestal i aprofitament de la

biomassa.


186


La comarca de la Garrotxa disposa d’una oferta de productes d’artesania alimentaria

molt diversa i vinculada amb el territori. La DO Fesols de Santa Pau està en procés de

reconeixement comunitari, però hi ha altres productes com la castanya, la patata de la

Vall d’En Bas o el nap negre de muntanya, que tot i ser productes de gran qualitat i

propis de la comarca, no tenen una marca o segell de qualitat que ajudi a la seva

difusió. Passa el mateix amb els embotits que tradicionalment es produeixen a la

comarca.

Com hem dit anteriorment des d’ODISSEU pensem que cal vincular la producció

alimentària de qualitat i tradicional amb l’oferta turística natural i cultural que té la

Garrotxa. Pensem que es poden generar sinèrgies entre les diferents ofertes

turístiques i que la producció agroalimentària hi pot estar vinculada, sobretot si es

treballa per dotar a aquesta producció d’una marca pròpia que ajudi a difondre-la. En

aquest sentit, la DO Fesol de Santa Pau pot ser un exemple a seguir per d’altres

productes locals, que tot i no tenir o poder optar a una Denominació d’Origen

Protegida si que poden treballar en una marca pròpia de qualitat.

Pensem que amb l’elevat grau de cooperativisme i associacionisme de la comarca es

podrien trobar vies per a treballar en aquesta línia.


La realitat territorial de la comarca, amb gran dispersió poblacional i petits nuclis de

població, fan que la cura a les persones, i en especial a les persones grans, sigui un

jaciment d’ocupació important. Al 2013, la comarca tenia 133 entitats singulars de

població, a més dels nuclis principals dels 21 municipis que té. Al mateix temps, la

població de la Garrotxa, com la de la majoria de comarques rurals catalanes, tendeix a

envellir-se i, tot i no ser de les comarques capdavanteres en l’índex d’envelliment, més

del 20 % de la seva població té més de 65 anys. En els darrers anys, i degut a la

immigració estrangera, la comarca ha patit un rejoveniment important però que des


187

del 2012 sembla que s’ha aturat. Degut a la crisi econòmica l’arribada de gent de fora

ja no es produeix o s’ha capgirat i ara marxen.

Tenint aquests dos factors en compte, la dispersió territorial i l’envelliment de la

població, des d’ODISSEU proposem considerar la cura a les persones grans com un

jaciment d’ocupació. No només cal tenir en compte les residències o els centres de dia,

sinó tota una sèrie de serveis a domicili per persones amb mobilitat reduïda com la

neteja, tractaments sanitaris, alimentació, etc..., serveis que s’adapten millor a les

necessitats que genera aquesta elevada dispersió dels potencials usuaris.

Tot i tenir una gran dependència de finançament públic pensem que és un sector a

explotar i que pot generar activitat econòmica en un futur, especialment pel que fa a

les dones.


188

EL MONTSIÀ

La Comarca

La comarca del Montsià és la més meridional de Catalunya i se situa dins l’àmbit

territorial de les Terres de lÉbre. Dins dels relleus plans que hi predominen podem

distingir dos sectors: un dóccidental constituït per una àmplia plana envoltada de

muntanyes (Ports de Beseït, Serra del Montsià i Serra de Godall) i un dóriental format

per les terres baixes al·luvials del Delta de l’Ebre. La presència dáquest riu ha aportat

una gran riquesa a la comarca, ja que bona part de la seva agricultura i activitat

econòmica gira entorn a ell.

Dins del sector primari hi destaquen el cítrics en primer lloc, seguits de les hortalisses i

la pesca. El sector industrial no ha estat mai molt destacat a la comarca, i actualment

presenta una gran diversificació. En els darrers anys però, el sector que es perfila com

gran dinamitzador socioeconòmic de la comarca és el turístic: la varietat i la riquesa

geogràfica del territori (Delta, Ports, Riu Ebre, plana i costa), l’extensió del turisme

rural i dáventura, i una variada oferta gastronòmica amb productes de la terra,

representen factors clau en la consolidació del sector turístic a la zona. Cal destacar, la

declaració com a Reserva de la Biosfera atorgada a les Terres de l’Ebre l’any 2012.


189

MAPA 62. EL MONTSIÀ

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia extreta del ICC.

Pel que fa a xifres de població, el Montsià constava lány 2013 amb 71.577 habitants

repartits entre 12 municipis, els més poblats dels quals són Amposta, Sant Carles de la

Ràpita i Alcanar. De la resta només n’hi ha un que no arriba als 500 habitants,

Freginals. La densitat de població és de 97,3 habitants per km2 i la superfície comarcal

és de 735,4 km2.


Atur

A la comarca del Montsià el pes de l’atur juvenil entre els 19 i 24 al desembre de l’any

2013 és del 26,91%, afectant al 51,8% de les dones joves i al 48,2% dels homes. Per

tant, l’afectació general de l’atur juvenil és elevada i es troba repartida de manera

equitativa entre els dos sexes.

Si analitzem les dades d’atur juvenil segons el nivell d’estudis i formació, observem que

els més afectats amb un percentatge de gairebé el 50% són els/les qui han completats

els estudis universitaris de segon i tercer cicle. El col·lectiu femení és el més afectat


190

amb el 66,2% d’aturades joves. A continuació, trobem el grup que ha realitzat

programes de formació professional o els estudis universitaris de primer cicle amb un

38% cadascun; en aquest cas, els percentatges es distribueixen de forma igual segons

el gènere. Amb un percentatge entre el 25-28% figuren els/les qui han completat

l’educació general o estudis tècnics-professionals superiors, veient-se repartides les

xifres equitativament entre els dos sexes. Finalment, aquells nivells de formació amb

menor incidència d’atur juvenil són els/les qui no tenen estudis (el 75% són dones

joves i el 25% homes joves) i els que han completat o no els estudis primaris (en el

primer cas les dones joves representen el 80% i els homes el 20%, i en el segon les

dones joves representen el 41,6% i els homes joves el 58,4%). En resum, es pot

concloure que el perfil del jove aturat del Montsià és majoritàriament el que té estudis

superiors, i en major grau afecta a les dones.

Per finalitzar l’anàlisi cal veure de quin sector procedeixen els aturats joves de la

comarca del Montsià. En aquest cas observem que el 30,6% procedeixen del sector

serveis, havent-hi una major presència femenina, 62,6% dels casos. Respecte al sector

agrari hi ha un 28,6% d’aturats/des, dels quals el 69,7% són homes joves. Els dos

sectors restants, la indústria i la construcció presenten valors similars pròxims al 20%,

en quant a la xifra d’aturats/des joves. Respecte al primer, majoritàriament es veuen

afectats els homes joves amb un 68,8% dels casos, les dones en representen el 31,2%;

pel que fa al segon, són pràcticament els homes joves qui es veuen afectats per l’atur

juvenil amb un 92,2%. Per completar aquesta visió general, cal dir que en el 53,9% dels

casos de joves aturats/des a la comarca del Montsià no hi havia una ocupació anterior.

Aquesta dada afecta en un 70% a les dones joves i un 30% als homes joves.


191


192

TAULA 20 . ATURATS JOVES AL MONTSIÀ PER NIVELL D’ESTUDIS I SECTORS

D’ACTIVITAT



Segons les dades d’afiliats als diferents règims de la seguretat social (RETA, RGSS i

REA), a la comarca del Montsià hi ha un total de 19.996 persones afiliades, de les quals

5.941 són joves d’edats compreses entre els 19 i 34 anys. Això representa el 29,7% del

total d’afiliacions. A continuació, analitzarem cada règim per separat per després

poder oferir una visió de conjunt.

Respecte al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA), representa el 27,5% del

total d’afiliacions a la comarca. D’aquestes, el 16,5% són de persones joves, entre les

quals hi ha un 35,8% de dones. Analitzant el RETA per sectors d’ocupació, veiem que

el sector majoritari és el dels serveis amb un 72,5% de les afiliacions, les quals es

troben més o menys repartides de forma equitativa entre sexes. El segon sector és

l’agricultura amb un 11,7 d’afiliacions joves, gairebé el 94% de les quals són d’homes

joves. En tercer lloc tenim la construcció amb un 9,04% i un 94% d’afiliacions d’homes

joves. Per últim, el sector industrial amb un 6,7% d’afiliacions joves i el 16,4% de dones

joves.

Pel que fa al Règim General de la Seguretat Social (RGSS), representa el 55,8% del

total d’afiliacions al Montsià. Un 32,9% d’aquestes, són de persones joves, entre les

% Aturats joves % Dones joves aturades % Homes joves aturatsSense estudis 12,12 75,00 25,00Estudis primaris incomplets 6,67 80,00 20,00Estudis primaris complets 6,59 41,67 58,33Programes de formació professional - Estudis secundaris 37,18 54,21 45,79Educació general - Estudis Secundaris 25,54 49,87 50,13Tècnics-professionals superiors - Estudis post-secundaris 28,75 50,43 49,57Universitaris primer cicle - Estudis post-secundaris 38,89 60,71 39,29Universitaris segon i tercer cicle - Estudis post-secundaris 49,44 66,29 33,71Altres estudis post-secundaris 0,00 0,00 0,00Total 26,91 51,82 48,18



193

quals hi ha un 56,7% de dones. Fent una relació dels sector econòmics amb més afiliats

joves, observem com un 73,03% ho estan al sector serveis, sent el 67,3% dones joves.

A continuació, tenim el sector industrial amb un 21,8% d’afiliacions joves i de les quals

31,5% són dones. Seguidament figura la construcció amb el 4,1% i un 86% d’afiliacions

d’homes joves. Per últim, l’agricultura, el sector minoritari en aquest cas, amb un 0,9%

d’afiliacions joves, de les quals un 11,8% corresponen a dones joves.

L’últim règim, el Règim Especial Agrari (REA), compta amb el 16,7% del total

d’afiliacions, el que ens dona una idea de la importància del sector primari a la

comarca, ja que és una dada de les més elevades de les comarques analitzades.

D’aquestes, el 40,5% corresponen a persones joves, i més concretament, un 83% a

homes joves; dada indicativa del dinamisme del sector agrari a la comarca.

A continuació, passem a comentar les dades d’afiliació en el seu conjunt. En el cas del

Montsià, el sector que més destaca és el dels serveis amb un 65,14% d’afiliacions, les

quals corresponen en un 67,7% dels casos a dones. El segueix l’agricultura amb el

22,1% d’aquestes i gairebé el 20% de dones. Després figura la indústria amb un 18,1%

d’afiliacions i un 30,5% de dones, i finalment, la construcció amb només el 5,5%

d’afiliacions (el 88% corresponen a homes). Fixant-nos estricament en el col·lectiu de

joves, les dades són força similars: 56,3% pels serveis (62,8% de d’afiliacions de dones

joves), 25,1% per l’agricultura (16% d’afiliacions de dones joves), 14,5% per la indústria

(30,4% d’afiliacions de dones joves) i 3,97% per la construcció (només 11,4% de dones

joves).

Establint un paral·lelisme entre les dades comentades i les proporcionades per

l’IDESCAT sobre l’afiliació segons residència padronal de l’afiliat28, veiem que el sector

amb més pes continua sent el de serveis amb gairebé el 65% d’afiliacions, seguits de la



194

indústria amb un 17,3%, l’agricultura amb un 11,6% i per últim, la construcció amb un

6,1%.

Segons les dades de l’Anuari Econòmic Comarcal, l’any 2012 el PIB del Montsià va

davallar un -2,65%, més que la mitjana de Catalunya que ho va fer en un -1,36%. Tots

els sectors van decaure, en especial el de la construcció (-6,19%) i l’agricultura (-

4,61%). La indústria també ho va fer en un -3,62%, i el que menys va patir fou el dels

serveis amb un -0,90%. Això va significar una reducció del VAB comarcal del -7,76%,

notable si tenim en compte que la mitjana catalana va ser del -4,03%.

TAULA 21. RESUM DE LES DADES D’AFILIACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL DEL MONTSIÀ

(2013)



El teixit empresarial existent al Montsià està clarament especialitzat en el sector

serveis, ja que el 42,3% d’empreses de la comarca pertanyen a aquest sector segons

dades de l’any 2013. Cal tenir en compte que són serveis no relacionats amb el

turisme, ja que aquests s’han comptat a part i només es veuen representats en un

6,2% de les empreses. En segon terme, tenim el sector de la construcció com el més

destacat amb un 21,4%, acompanyat de l’immobiliari amb un 8,6%. Això denota que el

boom immobiliari generalitzat no ha passat desapercebut a la comarca, en el seu

moment sí que va generar riquesa i ocupació però amb la crisi ha esdevingut no

sostenible i ha deixat de ser un motor econòmic, excepte en el cas del sector del moble

de qualitat ubicat a la Sènia. El mateix ha passat amb el sector turístic, que tal i com

s’ha mostrat, el nombre d’empreses que s’hi dediquen es poc significatiu, tenint en

compte l’expectativa de creixement atesa la declaració de Reserva de la Biosfera.

Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones TotalRGSS 88,2 11,8 0,9 85,7 14,3 4,2 68,5 31,5 21,9 32,7 67,3 73,0RETA 93,4 6,6 11,7 93,9 6,1 9,1 83,6 16,4 6,7 55,3 44,7 72,5REA 83,1 16,9TOTAL 84,0 16,0 25,2 88,6 11,4 4,0 70,0 30,0 14,6 37,1 62,9 56,3

Agricultura Construcció Indústria ServeisPercentatges d'afiliació jove al Montsià


195

La resta d’empreses pertanyen en un 14,6% al sector de la indústria, de les quals

només el 0,5% s’especialitzen en la mineria i el carbó, i en un 6,1% a l’agricultura i

pesca. El Montsià no ha estat mai una comarca amb una gran tradició industrial i per

això, actualment, aquest sector ha experimentat una gran diversificació, adquirint

certa importància l’agroindústria. El cas contrari passa amb el sector agrícola, en el

qual sí hi ha hagut una especialització important a la comarca.

TAULA 22. INFORMACIÓ DE LES EMPRESES AL MONTSIÀ (2013)

Grandària de l'Empresa (facturació) %Menys de 10.000 euros 5,08Entre 10.000 i 100.000 euros 29,50Entre 100.000 i 250.000 euros 20,84Entre 250.000 i 500.000 euros 14,36Entre 500.000 i 1.000.000 euros 9,69Entre 1.000.000 i 5.000.000 euros 9,54Més de 5.000.000 euros 2,33NA 8,66Total 100,00Grandària de l'empresa (empleats) %Micro (<10 treballadors) 65,41Petites (entre 10 i 50 treballadors) 10,69Mitjanes (entre 50 i 250 treballadors) 0,81Grans (més de 250 treballadors) 0,10NA 23,00Total 100,00Edat de l'empresa %Menys de 5 anys 4,59Entre 5 i 10 anys 21,43Entre 10 i 25 anys 63,29Més de 25 anys 10,59NA 0,10Total 100,00Empreses per Sector %Agricultura y pesca 6,10Construcció 21,43Indústria 14,67Mineria i Carbó 0,55Immobiliaria 8,67Tursime (Serveis) 6,20Serveis no de turisme 42,36Total 100,00


196


Pel que fa a la grandària de les empreses segons el nombre de treballadors, el Montsià

és una comarca d’empreses petites. El 65,4% de les empreses tenia el 2013 menys de

deu treballadors i el 10,6% tenia entre deu i cinquanta treballadors.

Respecte a la grandària segons el volum de facturació, gairebé el 30% de les empreses

factura entre 10.000 i 100.000 euros, i un 20% factura més de 500.000 euros. Un 6%

facturen menys de 10.000 euros i un 2,3% més de 5.000.000 d’euros.

Si ens fixem en l’edat del teixit empresarial, el 63,2% tenen entre deu i vint-i-cinc anys.

Només un 5% aproximadament han estat de recent creació, durant els últims cinc

anys. Poc més del 10% acumulen vint-i-cinc anys d’experiència. Això fa que puguem

parlar d’empreses ja bastant consolidades en el territori i amb una llarga trajectòria.

Segons dades actuals, trobem que hi ha un 67,7% d’empreses que es troben actives. El

8,9% es troben en procés de tancament registral i el 0,7 en concurs de creditors.

Només el 4,7% de les empreses es troben actualment inactives i gairebé el 10% estan o

extingides o dissoltes.

Segons totes aquestes dades podem concloure que el Montsià és una comarca amb un

teixit empresarial actiu, de petites empreses amb una facturació mitjana de 100.000

euros i amb una bona salut empresarial, ja que l’antiguitat de les empreses així ho

reflexa.


Segons les darreres dades facilitades (2012) pel Consell Comarcal del Montsià que fan

referencia a les persones que s’han assessorat i han endegat el seu negoci des del


197

mateix Consell Comarcal podem extrapolar el perfil de l’emprenedor de la comarca del

Montsià.

Es tracta d’un home menor de 25 anys amb estudis secundaris (fins a batxillerat) que

comença la seva activitat emprenedora des de una situació de desocupació. El negoci

que comença és una microempresa i és autònom. Majoritàriament el negoci pertany

al sector serveis.

Podem destacar que a la comarca del Montsià només el 37% del total de persones que

van passar pel servei d’assessorament del Consell Comarcal eren dones i que

representen el 10% de persones que tenien estudis universitaris (els homes un 7%).

També podem destacar que malgrat la importància del sector primari i del turisme a la

comarca no s’han registrat moltes activitats emprenedores que hi estiguin

relacionades. Pel que fa al sector primari no se n’ha detectat cap i pel que fa al

turisme, només el 15 % del total.


Com podem observar a la taula 23, existeixen 23 associacions empresarials al Montsià.

Cal destacar que majoritàriament pertanyen al sector primari (enfocat a l’agricultura i

la pesca), al sector turístic i al comerç. Aquests serien els tres eixos principals de

l’associacionisme empresarial a la comarca.

Pel que fa a la producció agrícola hi ha una associació que engloba tota la producció

del Delta de l’Ebre; en relació amb la pesca existeixen quatre d’associacions dedicades

als mol·luscs i dues més, una a la pesca d’arrossegament i una altra a la pesca

tradicional.

En relació a la producció industrial de la comarca cal destacar que hi ha dues

associacions vinculades amb l’elaboració de mobles.


198

Respecte al sector turístic, hi ha quatre associacions empresarials que hi pertanyen:

tres a nivell supracomarcal i una a nivell municipal, aquesta última relacionada amb els

esports nàutics.

Finalment, el tema del comerç és el que més importància té en l’associacionisme

empresarial del Montsià. Són cinc les associacions a nivell municipal dedicades a

aquest sector.

Complementàriament a tot això, i sempre en un nivell supracomarcal, hi ha tres

associacions empresarials; especialment, cal mencionar l’Associació de Dones

Empresàries, Directives i Emprenedores de les Terres de l’Ebre.

TAULA 23. ASSOCIACIONS EMPRESARIALS AL MONTSIÀ

Nom Àmbit

Unió de Comerç Rapitenc Municipal

Federació de Comerç d’Amposta Municipal

Federació de Comerç de la Sènia Municipal

Unió de Botiguers de Sant Jaume d’Enveja Municipal

Unió de Botiguers de Santa Bàrbara Municipal

Federació de Comerç d’Alcanar Municipal

Associació de Turisme Rural comarques de l’Ebre Supracomarcal

Associació de Dones Empresàries, Directives i

Emprenedores de les Terres de l’Ebre

Supracomarcal

Associació d’Empresaris de les comarques de l’Ebre Supracomarcal

Federació de Comerciants del Moble de la Sènia Municipal

Associació d’Empreses i Activitats Turístiques de les

Terres de l’Ebre

Supracomarcal

Federació d’Hostaleria i Turisme de les Terres de l’Ebre Supracomarcal

Estació Nàutica de Sant Carles de la Ràpita Municipal

Col·lectiu d’Empresaris del Moble de la Sènia Municipal

Productors del Delta Supramunicipal

Unió de Productors de Mol·lusc del Delta de l’Ebre Supracomarcal

Federació de Productors de Mol·lusc del Delta de l’Ebre Supracomarcal

Associació Frisona Baix Ebre i Montsià Supracomarcal


199

Associació de cunicultors Delta-Montsià Comarcal

Associació de musclaires de la badia dels Alfacs Municipal

Associació de productors de mol·luscs de la badia del

Fangar

Municipal

Associació d’armadors d’arrossegament dels Alfacs Municipal

Associació d’armadors de pesca tradicional de la Ràpita Municipal

Font: elaboració pròpia a partir del Consell Comarcal del Montsià.


A la comarca del Montsià hi ha un viver d’empreses que ofereix instal·lacions i serveis

als nous emprenedors del territori. També acull el Centre de Difusió Tecnològic de la

Fusta i del Moble de Catalunya, des d’on es vol afavorir la competitivitat de les

empreses d’aquest sector i en el qual participen associacions empresarials del sector

de la fusta i del moble, l’administració i la Universitat. Per últim, compta amb una seu

de l’Institut de Recerca de Tecnologia Alimentària (IRTA), que contribueix a la

modernització, la millora i l’impuls de la competitivitat en el sector.


Des de l’any 2013 la regió de les Terres de l’Ebre forma part de la xarxa de territoris

amb la marca Reserva de la Biosfera que dóna valor al patrimoni natural, històric i

cultural de la zona escollida i fomenta la conservació i protecció de la seva

biodiversitat. La comarca del Montsià, pertanyent a les Terres de l’Ebre, es pot veure

beneficiada d’aquesta marca ja que va en la línia de l’estratègia econòmica que la

comarca desenvolupa.

El sector econòmic més important desprès dels serveis és el sector primari i més si hi

afegim la indústria agroalimentària molt present a la comarca. La comarca ja treballa


200

en aquesta línia de desenvolupament econòmic i per tant les propostes que nosaltres

farem, a partir de les dades rebudes des de diferents agents comarcals, no sempre

seran noves i en molts casos reforçaran o matisaran estratègies que ja s’estan

desenvolupant.


El sector primari de la comarca del Montsià està molt desenvolupat i compta amb una

llarga tradició, tant terres endins com a nivell marítim. Prova d’això són els diferents

reconeixements de protecció territorial que fan referència a la seva producció agrària.

La comarca forma part de la DO Oli del Baix Ebre-Montsià, de la DO Arròs del Delta de

l’Ebre i de la IGP Clementines de les Terres de l’Ebre. A més, el port de Sant Carles de la

Ràpita és el segon de Catalunya a nivell pesquer, tant a nivell de captures com a nivell

de facturació.

Lligat a aquesta producció primària existeix una indústria agroalimentària ben

desenvolupada que sustenta el sector, sobretot pel que fa a l’arròs i diferents

productes marítims.

Les propostes que des d’ODISSEU volem fer en aquest àmbit dels NJO van encarades a

la millora de la producció primària i estan basades en la informació rebuda. En primer

lloc pensem que, tot i que hi ha molta producció d’oli a la comarca i que està

emmarcada sota una DO, no existeix una col·laboració suficient entre productors que

serveixi per a fer una bona promoció conjunta. Al Montsià existeixen 15 marques d’oli

diferents i tal i com hem proposat en altres comarques, pensem que l’associacionisme

és necessari per poder dibuixar estratègies comercials comunes de cara a l’exterior, i

també pel que fa a la venda directa, activitat que pot anar vinculada al turisme com

proposarem en un altre apartat. Paral·lelament, pensem que l’experiència duta a

terme a la Sènia amb l’oli d’oliveres mil·lenàries pot ser un bon exemple a seguir, ja

que vincula producció agrària de qualitat i turisme.


201

En segon lloc, també volem proposar un tractament específic dels cítrics produïts a la

comarca. Si bé és veritat que la producció de clementines si que disposa d’una IGP, la

resta de producció de cítrics no té un reconeixement propi o una marca pròpia

reconeguda i compartida que ajudi a desenvolupar-ne un mercat més obert. En aquest

sentit existeixen experiències de màrqueting i comercialització a la Comunitat

Valenciana que poden ser un bon exemple, sobretot pel que fa a la venda directa de

taronges.

La mancança detectada al Montsià pel que fa a l’elaboració de productes

agroalimentaris coincideix amb la que hi ha a altres comarques similars. Hi ha una

producció de qualitat important, moltes vegades reconeguda, però existeix una

estructuració en la seva comercialització que podria millorar la rendibilitat de la

producció.


El Montsià ja encara part de la seva estratègia de desenvolupament econòmic en el

sector turístic i ho fa en tres línies diferents. La primera és l’aprofitament de la costa,

especialment als nuclis de Sant Carles de la Ràpita i Alcanar, on es pot gaudir de

diferents tipologies de platges, moltes d’elles emmarcades dins del Parc Natural del

Delta de l’Ebre. També existeixen multitud d’activitats encarades al turista i vinculades

amb el Delta de l’Ebre i la costa de la comarca (excursions, itineraris culturals, activitats

esportives, activitats pesqueres...), així com la bona oferta cultural i gastronòmica,

orientades a la pesca.

La segona línia de desenvolupament turístic està basada en el patrimoni natural de la

comarca. A més del Parc Natural del Delta de l’Ebre que ja hem anomenat, existeix el

Parc Natural dels Ports a l’oest de la comarca i diferents àmbits naturals inclosos dins

de la xarxa d’Espais d’Interès Natural (PEIN), com són la Serra de Montsià, la Serra de

Godall, els Barrancs de Sant Antoni-Lloret-la Galera i els Secans del Montsià. També hi

són presents el camí natural de l’Ebre i el camí de Sant Jaume, com a itineraris naturals

i transversals a la comarca. L’aprofitament d’aquest patrimoni natural ja es


202

desenvolupa a la comarca i pensem que a partir de la declaració de les Terres de l’Ebre

com a Reserva de la Biosfera es veurà encara més reforçat.

La tercera línia de desenvolupament econòmic a partir del turisme són els productes

del sector primari i l’artesania. Pel que fa als productes agraris i marítims ja es

desenvolupen diferents activitats i ofertes destinades a atreure gent a partir de la

producció primària. Són bons exemples les oliveres mil·lenàries que ja hem esmentat,

la ruta del musclo i de les ostres, les festes de l’arròs o la fira de l’Oli novell de Santa

Bàrbara. Referent als productes artesanals només fer referència que existeix una Zona

d’Interès Artesanal (ZIA) a la Sènia dedicada a la fusta i que hi ha recursos turístics

basats en l’artesania a la Galera, amb terrissa, i en general a la comarca amb la

producció de pauma. Aquests darrers aspectes els tractarem en un apartat diferenciat.

Des d’ODISSEU pensem que la comarca té un potencial turístic molt important, molt

variat i basat en la sostenibilitat i el respecte per l’entorn. Trobem a faltar, però, certa

coordinació entre les diferents estratègies i activitats proposades arreu de la comarca i

en la promoció d’aquestes.

Àmbit 13: Elaboració i comercialització de productes artesanals no alimentaris.

La gran cultura i tradició artesanal de la comarca del Montsià ens fa proposar aquest

apartat com a NJO. A la comarca, com hem dit, existeix la Zona d’Interès Artesanal de

la fusta vinculada a la producció de mobles, tradicionalment molt important a la

comarca i en l’actualitat en crisi per la davallada del sector de la construcció. A més a

més aquesta activitat està lligada amb un gran centre de transferència tecnològica

especialitzat, el centre de Difusió Tecnològica de la Fusta i el Moble de Catalunya

(CINFIM). Des d’ODISSEU pensem que seria positiu utilitzar la marca “moble del

Montsià” com a marca distintiva i per a diferenciar i promocionar la indústria local.

S’han fet alguns intents de vincular la industria del moble amb el turisme però pensem

que seria bo incidir en aquest sentit, i més en aquests moments que es pot aprofitar

per donar més valor afegit a la producció sostenible i respectuosa amb el medi en el

marc de la Reserva de la Biosfera.


203

També existeix una gran tradició en producció de terrissa, especialment al nucli de la

Galera, que compta amb una fira pròpia sobre la temàtica, però que no compta amb

cap distintiu de promoció. En la mateixa situació es troba la producció de pauma i la

cultura artesanal al seu voltant, especialment al nucli de Mas de Barberans, on hi ha un

museu dedicat a aquesta activitat.

Pel que fa a la pauma, activitat tradicional no només a la comarca del Montsià, sinó a

totes les Terres de l’Ebre, i atès el seu caràcter d’artesania manual que cal preservar,

pensem que es podria promoure una ZIA o una marca referent a la cultura de la pauma

amb un doble objectiu, protegir la seva producció artesanal i promocionar-la

turísticament.

Principalment pensem que unir les dues comarques turístiques que existeixen, la de la

costa i la interior, i al mateix temps establir sinèrgies col·laboratives entre les diferents

ofertes és la tasca que manca per fer, sobretot de cara a l’exterior i pensant en una

marca única com podria ser la marca “Montsià”.

Volem proposar també, com hem comentat en l’apartat anterior, la possibilitat de

vincular encara més la producció primària amb el turisme mitjançant l’aprofitament

del conreu de cítrics, que llevat de les mandarines, no disposen d’una marca pròpia

que podria ajudar a promocionar la comarca. També cal tenir en compte la

importància de la producció oliera i l’especialització en marques de qualitat aprofitant

la DO existent. Per impulsar sinèrgies entre turisme i producció agroalimentària,

coordinació i col·laboració entre els diferents productors es fa necessària, sobretot per

poder organitzar, per exemple, una ruta de l’oli a la comarca que englobi les diferents

experiències que hi ha, o per a posar en valor el paisatge dels cultius cítrics i de la seva

producció.

Finalment insistir en recomanar estratègies que impulsin sinèrgies entre els diferents

recursos i activitats que potencialment poden generar ocupació a la comarca, per tal

d’accelerar la consecució de resultats positius i engegar dinàmiques positives que

afavoreixen que els i les joves es quedin a viure i a treballar a la comarca.


204


205

RECURSOS PER A LA JOVENTUT EN EL

TERRITORI D’ORIGEN

Introducció

En aquest capítol es detallen quins són els serveis i recursos per a la joventut a les

comarques analitzades que poden afavorir l’arrelament dels joves, especialment en el

camp del món laboral29, la formació, la mobilitat, la cultura, l’oci i el lleure, l’habitatge,

els equipaments, així com el grau d’associacionisme juvenil i la coordinació entre les

entitats juvenils i l’administració.

La metodologia utilitzada ha estat la realització d’enquestes a diferents agents i

administracions que intervenen en la dotació de serveis per a la joventut i s’ha

contactat amb les àrees de joventut i promoció econòmica dels Consells Comarcals.

L’equip tècnic especialitzat en joventut a nivell comarcal ens ha dirigit a altres entitats i

ajuntaments actius en matèria de joventut i d’interès a incloure en el recull de recursos

i serveis per a la joventut. Seguint aquest patró, aquest estudi només inclou la

informació que ens han aportat els agents consultats.

S’han recollit els equipaments d’interès per a la joventut, referits com a espais de

trobada específics o no pel jovent, equipaments d’assessorament juvenil i altres

equipaments relacionats amb el suport a la formació. Cal definir que entenem per

espais joves aquells locals adaptats i exclusius per joves, els quals s’ha diferenciat

d’altres espais socials que els i les joves també poden utilitzar per realitzar les seves

activitats com sales polivalents, centres cívics, locals d’entitats, etc. També s’han

29 Només s’han detallat els serveis referents a l’emprenedoria i del món empresarial específics per joves, per una visió més àmplia de la situació a la comarca consulteu el capítol 2. Anàlisi introductori del teixit empresarial de les zones rurals i detecció de potencialitats.


206

recollit els bucs d’assaig (equipament disponible per l’assaig musical). No s’han recollit

els equipaments esportius.

Les dades d’associacionisme juvenil s’han consultat a partir del cens d’entitats juvenil

de la Generalitat de Catalunya. S’han tingut en compte les diferents tipologies

d’entitats censades al cens d’entitats juvenils: associacions juvenils, seccions juvenils

d’altres entitats i entitats que presten serveis a la joventut. També s’ha inclòs la

tipologia d’Entitat, com associacions no juvenils formades majoritàriament per joves o

que desenvolupen activitats per la joventut.

Joves i polítiques de joventut

L’actual Pla Nacional de Joventut de Catalunya (PNJ-2010-2020) ha suposat la creació

d’un marc de referència per definir, impulsar i coordinar les polítiques de joventut a

Catalunya i reorientar les intervencions realitzades fins la data -les quals estaven

centrades bàsicament en el lleure juvenil- per polítiques i intervencions per afavorir

l’emancipació (construcció del projecte vital dels joves) i millorar la governança i

participació dels joves. A nivell teòric també s’ha introduït la idea de transversalitat de

les polítiques de joventut que afecten a diferents esferes (treball, habitatge, educació,

etc.) i agents.

El desplegament de polítiques de joventut a Catalunya es dóna a nivell local, a partir

dels Plans Locals de Joventut (PLJ), i a nivell comarcal, amb els Plans Comarcals de

Joventut. La metodologia per a l’elaboració de la planificació juvenil inclou la

participació ciutadana i la recollida de les demandes de la joventut. Malgrat tot,

sobretot des de l’àmbit local, sovint es fa difícil donar resposta a les mancances i

necessitats estructurals que afecten a la joventut. Tot i així, un dels denominadors

comuns dels PLJ és la dinamització dels i les joves i la seva cohesió com a grup social.

Si ens referim als serveis i recursos per a la joventut, la Llei 33/2010, d’1 d’octubre, de

polítiques de joventut crea la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil (XNEJ). Es tracta

d’una xarxa d’equipaments que agrupa i coordina els serveis que es presten als i les


207

joves d’un territori determinat des de les anomenades Oficines Joves. Les Oficines

joves volen ser una finestreta única de serveis i recursos especialitzats per a

l’emancipació de la joventut (treball, habitatge, salut i formació).

La figura de planejament en matèria de joventut és el Pla Local de Joventut. Per ser

aprovat, el pla ha de complir una sèrie de requisits com contemplar una diagnosi de

partida, el disseny de l’execució del pla, la metodologia de treball que inclogui la

participació juvenil, uns indicadors d’avaluació, el calendari i el pressupost30. La

Direcció General de Joventut avalua i puntua cada pla segons diferents factors: les

característiques sociodemogràfiques del municipi (volum de joves que hi ha al

municipi, el factor migratori i les dinàmiques de població), les característiques

estructurals (l’esforç que fa cada municipi per establir una estructura estable pel que

fa a polítiques de joventut), els principis de funcionament (interdepartamentalitat,

interinstitucionalitat i participació jove), les característiques metodològiques i la

valoració tècnica. Segons la puntuació el pla serà un PLJ o bé un Pla de Dinamització

Juvenil (PDJ), el qual és més modest i opta a un finançament menor que els PLJ. Un

altre tipus de planificació per municipis petits amb pocs recursos són els plans locals

mancomunats (PLM), compartits amb altres municipis més grans. L’aprovació dels

plans és voluntària, per això l’existència de plans locals de joventut no és generalitzada

a tot el territori.

Per donar cobertura al desplegament de les polítiques de joventut a nivell local i,

concretament al món rural, majoritàriament s’ha adoptat per l’estratègia dels tècnics

compartits, també anomenats tècnics mancomunats o dinamitzadors rurals. Aquest

personal tècnic especialitzat en joventut dedica un temps parcial a diferents municipis,

podent satisfer les necessitats en matèria de joventut de les poblacions més reduïdes

que no tindrien recursos per al seu propi personal. Sovint el servei és cofinançat pels

municipis i pel consell comarcal. La seva feina és la d’elaborar i redactar els plans locals

30Per més informació consulteu l’OdreASC/54/2008: http://www20.gencat.cat/docs/Joventut/Documents/Arxiu/Subvencions/Ens%20Locals/Plans%20locals/subvencions_locals_08.pdf


208

de joventut, dinamitzar i fomentar la participació i mediar i ser els interlocutors dels

joves associats i no associats amb l’administració local. Totes les comarques estudiades

compten amb aquest servei, el qual s’ha implementat al territori català a partir de dos

models:

Els/les tècnics/es distribueixen el seu temps entre els municipis que els

comparteixen.

Des d’una localització central els/les tècnics/es realitzen desplaçaments

puntuals de forma no permanent o a partir de les demandes.


209

El Berguedà

TAULA 24. HABITANTS I JOVES AL BERGUEDÀ

Habitants Habitants joves (15-34 anys) % Joves

Homes 20.234 4.472 11,02

Dones 20.321 4.116 10,1

TOTAL 40.555 8.588 21,1


Polítiques de joventut

En el cas del Berguedà, les problemàtiques que afecten a la població jove, i que

passarem a comentar a continuació, es podrien extrapolar al context general del

territori català. Per tant, no podem dir que no existeixi una especificitat o singularitat

del col·lectiu jove, en aquest cas. Les mancances més importants venen relacionades

amb la mobilitat, el transport, l’ensenyament o el treball. Davant d’aquesta situació,

les polítiques de joventut, sempre a nivell comarcal, s’han dissenyat per a treballar en

aquestes quatre direccions.

El Protocol d’Intervenció Estratègica Comarcal en Joventut és l’eina emprada i la que

defineix una sèrie d’objectius per a incidir sobre els factors comentats en l’anterior

paràgraf. Els objectius amb una major prioritat són la reducció de l’atur juvenil,

l’ajustament de l’oferta formativa post-obligatòria a les demandes d’aquells sectors

amb més sortida professional i la millora de la mobilitat entre els joves de la comarca.

Per altra banda, hi ha altres objectius amb una prioritat mitjana, com la disminució de

les conductes de risc relacionades amb les drogues i les tecnoadiccions, facilitar l’accés

dels joves a la cultura i lóci (factor molt relacionat amb la mobilitat) i millorar l’accés a

l’habitatge. Per últim, els objectius marcats amb una prioritat més baixa són donar

suport a los associacions juvenils per tal de garantir-ne la seva continuïtat i facilitar


210

l’accés als serveis d’informació/assessorament en temes vinculats amb els interessos

dels joves.

TAULA 25. OBJECTIUS I PROGRAMES DEL CONSELL COMARCAL EN MATÈRIA DE

JOVENTUT 2013 - 2016

Objectius

Reducció de l’atur juvenil

Ajustament de l’oferta formativa post-obligatòria

Millora de la mobilitat, a la vegada que de l’accés a la cultura i l’oci

Donar eines i suport a les entitats juvenils per gestionar-se i garantir continuïtat

Millora de les oportunitats per accedir a un habitatge

Major accés als serveis d’informació i assessorament dirigit als joves

Font: Pla comarcal de Joventut del Berguedà.

Els objectius comentats es desenvoluparan en 7 dels 31 municipis de la comarca a

través del seu Pla Local de Joventut (PLJ). La resta de municipis, i el que ve a

representar la majoria, no tenen cap PLJ i tampoc no formen part de cap Pla

Mancomunat. Els PLJ es complementen amb els Plans de Dinamització Juvenil,

presents a 5 municipis de la comarca.

Desplegament de les polítiques de joventut al territori i recursos

tècnics

Els sis objectius principals esmentats del Pla Comarcal de Joventut del Berguedà (PCJ)

presenten una correspondència amb els reptes plantejats pel Pla Nacional de Joventut

de Catalunya (PNJC). En aquest cas, les concordances establertes anirien relacionades

amb l’assoliment de l’èxit en la trajectòria educativa de les persones joves, així com

també en la trajectòria laboral, l’emancipació jove, la promoció d’una vida saludable,

l’avenç cap a l’autonomia personal, la universalització de la cultura entre els joves i

l’avenç cap un model de país i societat cohesionada. Des del PCJ s’han marcat una sèrie

d’estratègies en funció de les necessitats de la comarca:


211

L’educació, vista com a generadora d’oportunitats socials, ha de ser de qualitat,

existint una corresponsabilitat entre els diferents agents educatius i les

competències instrumentals, i donant un clar protagonisme a la persona jove.

La millora de l’ocupabilitat i la qualitat del treball juvenil, fomentant

l’emprenedoria i el treball autònom.

L’habitatge com a dret social, fomentant el lloguer i fent tasques de mediació.

La promoció d’hàbits saludables prevenint les conductes de risc i millorant el

coneixement i l’ús dels recursos de la salut.

Capacitar a les persones joves per a la participació i la dinamització, fent

possible la interlocució amb l’administració i fomentat

igualtat/cohesió/convivència.

Millorar l’accés al producte cultural i a la llengua catalana, impulsant-ne la

creació de nous.

Encaminar cap a una sostenibilitat i vertebració del territori.

Per comprovar l’abast de les polítiques de joventut a la comarca s’ha elaborat la

següent taula, on s’observa quins són els 7 municipis que compten amb una Pla Local

de Joventut i quins són els cinc que tenen un Pla de Dinamització Juvenil. Cal destacar

en aquest cas que dels municipis petits de menys de 500 habitants, que representen

un 64,5%, només n’hi ha un amb PLJ. D’aquells municipis entre 1.000 i 2.500 habitants,

i que representen un 16,1%, n’hi ha tres amb PLJ. Per últim, ressaltar que els dos

municipis més grans de la comarca, d’entre 5.000 i 20.000, representen el 6,5% i tots

dos tenen PLJ.

TAULA 26. DESPLEGAMENT DE LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT AL BERGUEDÀ (2013)

Nº Municipi

Pla Local de Joventut 7 Berga, Gironella, Puig-Reig, Avià, Casserres, Bagà i Guardiola del

Berguedà

Pla de Dinamització

Juvenil

5 Castellar del Riu, Cercs, Gòsol, Sant Julià de Cerdanyola i la Pobla de

l’Illet


212

Font: elaboració pròpia.

Com s’observa en la taula següent, durant l’any 2013 al Berguedà compten amb dos

tècnics/ques fixes comarcals o Oficina jove, un tècnic/a de joventut municipal i un

tècnic compartit. Per tant, un total de 4 persones dedicades a desenvolupar a la

comarca en tot allò relacionat amb el col·lectiu de joves i les polítiques de joventut.

TAULA 27. EQUIP TÈCNIC DE JOVENTUT DEL BERGUEDÀ (2013)


Com a dada resultant tenim que la càrrega mitjana de treball dels tècnics de joventut

del Berguedà és de 2.147 joves per cadascun.

Serveis i recursos

Pel que fa a serveis i recursos oferts al Berguedà, i que es comentaran de manera

detallada a continuació, cal mencionar que cap d’ells es dirigeix específicament al

col·lectiu de joves i es fan extensos al global de la població.

En primer lloc, hi ha una borsa de treball d’àmbit municipal i d’ús presencial,

gestionada per dues persones. Un altre tipus de borsa que s’ofereix és la d’habitatge,

aquesta en un àmbit comarcal, i on s’hi destinen 2 persones per atendre als usuaris.

Per últim, volem comentar la borsa per compartir cotxe emprada a nivell comarcal,

que és gestionada per un treballador.

Tècnic fix comarcal o Oficina Jove 2

Tècnic Joventut Municipal 1

Tècnic compartit 1

Total recursos tècnics 4

Mitjana de joves per personal tècnic 2.147


213

En segon lloc, pel que fa a l’oferta d’activitats tenim: les activitats culturals ofertes en

l’àmbit nacional, les activitats de formació/educació d’àmbit comarcal i finalment, les

activitats d’oci i lleure, també en un àmbit comarcal.

Altres serveis existents a la comarca, i que actuen únicament en aquest àmbit, són els

dedicats a assessorar en matèria de formació i educació, de salut, d’ocupació i inserció

laboral, d’informació general, d’empreses i d’emprenedoria.

Per a finalitzar l’anàlisi dels serveis oferts, cal comentar que al Berguedà també hi ha

un servei de participació ciutadana gestionat de manera satisfactòria per una persona i

un servei d’ajuts/subvencions, del qual se n’encarreguen d’una manera òptima dues

persones. Al final de l’apartat es mostra un resum dels serveis i recursos per a la

joventut.

De tots aquests serveis oferts, aquells més demandats per les persones joves són, en

aquest moment, l’assessorament en matèria d’educació i tot allò relacionat amb la

borsa de treball, dos serveis molt importants si tenim en compte el context econòmic

actual de crisi i manca de feina a la comarca.

Serveis i recursos laborals i d’inserció laboral

Referent als serveis d’inserció laboral hi ha una borsa de treball centralitzada pel servei

Ocupa’t, de la qual forma part l’ajuntament de Berga, Càritas, Creu Roja i l’Agència de

Desenvolupament del Berguedà, i quan les empreses necessiten treballadors/es es

posen en contacte directament amb aquest servei.

El tipus d’assessorament laboral que es dóna al Berguedà pretén ser de caràcter

puntual però amb un acompanyament continuat. També es facilita un servei de

formació relacionat amb la inserció laboral i s’aposta pel contacte directe entre

treballadors i empresa.


214

Emprenedoria

En el cas del Berguedà s’ofereix un servei d’assessorament d’emprenedoria. Aquest

servei específic però, està també centralitzat al servei Ocupa’t.

Formació

Pel que fa a les possibilitats de formació a la comarca, i dirigida específicament al

col·lectiu de joves, n’existeixen diversos tipus. El primer cas seria el de la formació no

reglada presencial (cursos, jornades,...) en matèria d’ocupabilitat i TIC. En segon lloc hi

hauria la formació ocupacional dirigida a treballadors/es en situació d’atur o

emprenedoria i relacionada també amb l’àmbit de l’ocupabilitat. Seguint en aquesta

línia, tenim una oferta de formació professional (mòduls de formació superior) i una

formació universitària, que en aquest cas pot ser presencial o a distància, a través d’un

punt d’informació de la Universitat Oberta de Catalunya.

Equipaments

La xarxa d’equipaments al Berguedà compta amb molt pocs espais exclusius per a

joves i això afecta també a municipis com Berga, Gironella, Puig-Reig, Casserres, Avià,

Bagà, Guardiola de Berguedà i la Pobla de l’Illet, on hi ha espais d’ús no exclusiu per a

joves, que normalment acostumen a ser un local polivalent o social, ateneus, centres

cívics, etc., dels quals els joves en poden fer ús. Els únics equipaments destinats

exclusivament a aquest col·lectiu són l’Oficina Jove, el Punt UOC i els dos Punts

d’Informació Juvenil, que tal com s’observa a la taula següent es troben fortament

concentrats a la capital i al segon municipi més poblat.

TAULA 28. EQUIPAMENTS D’INTERÈS PER A LA JOVENTUT A LA GARROTXA.

Tipus equipament Municipi

Oficina Jove Comarcal Berga

Punt UOC Berga


215

Punt d’Informació Juvenil Berga

Punt d’Informació Juvenil Gironella


Entitats juvenils

Tot i que el Berguedà està constituït per petits nuclis de població, l’associacionisme

juvenil és ric i participatiu. Molt jovent participa a les activitats organitzades a la

comarca, i no només a les dedicades exclusivament al col·lectiu jove, sinó també a les

activitats culturals, esportives, musicals, etc. dedicades a la població en general. A

continuació, es presenta una relació de les 14 entitats juvenils existents actualment:

TAULA 29. ENTITATS JUVENILS DEL BERGUEDÀ

Nom de l'entitat juvenil Municipi

Grup de joves Avià Avià

Centre esplai d’Avià Avià

Associació juvenil dels Diables de la Nit Avià

Acció cultural del Berguedà- Cal Panxo Berga

Associació escolta Santa M. de Queralt/Geralda Portella Berga

Grup colònies de Borredà Berga

Grup d’esplai Fent Camí Berga

Grup d’esplai Xiruques del Roc de la Mel Casserres

Assemblea de Joves de Casserres Casserres

Agrupament escolta i guia Sebastià Montraveta Gironella

Associació juvenil de Gòsol Gósol

Grup d’esplai Penyes Altes Guardiola de Berguedà

Associació juvenil l’Illet La Pobla de Lillet

Ateneu Popular Olvanès Olvan

Centre Quitxalla Excursionista Puig-reig


216

Font: elaboració pròpia a partir del cens d’entitats juvenils (Direcció General de Joventut) i consulta amb els

agents de joventut comarcals.

Participació i xarxa de coordinació dels joves

Actualment al Berguedà no existeix de manera formal una xarxa entre les associacions

de joves o entre els joves de la comarca. Es coneix que en el passat s’havia posat en

marxa una “Taula de regidors de joventut” que es reunia cada 4 mesos, s’havien fet

reunions als instituts entre els delegats dels cursos d’ESO i s’organitzava una trobada

anual de joves de la comarca.

TAULA 30. RESUM DELS RECURSOS I SERVEIS PER LA JOVENTUT AL BERGUEDÀ

Font: elaboració pròpia a partir de dades del Consell Comarcal del Berguedà

Temàtiques Àmbit Territorial*És específic per joves? (SÍ/NO)

online o presencial

Nombre de recursos humans

Són RRHH suficients per atendre

demanda? (SÍ/NO)

Borsa d'habitatge Comarcal No Presencial 2 Sí

Assessorament per l'emprenedoria Comarcal No Presencial 2 Sí

Assessorament a empreses Comarcal No Presencial 2 No

Borsa de treball Municipal No Presencial 2 No

Ofereix activitats culturals Nacional No Presencial 1 No

Ofereix activitats de formació/educació Comarcal No Presencial 2 No

Ofereix activitats d'oci i lleure Comarcal No Presencial 2 Sí

Participació ciutadana, governança Comarcal No Presencial 1 Sí

Assessorament i informació en general Comarcal No Presencial 3 Sí

Assessorament per formació/educació Comarcal No Presencial 2 No

Assessorament per salut Comarcal No Presencial 1 No

Assessorament per ocupació/inserció laboral Comarcal No Presencial 3 Sí

Borsa per compartir cotxe Comarcal No Presencial 1 Sí

Ajuts i subvencions Comarcal No Presencial 2 Sí


217

Conca de Barberà

TAULA 31. HABITANTS I JOVES A LA CONCA DE BARBERÀ


Homes 10.653 2.422 11,5

Dones 10.339 2.210 10,5

TOTAL 20.992 4.632 22,06



A partir de tres criteris principals, que són el realisme de les propostes realitzades, la

garantia de la seva cobertura i l’austeritat, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà

ha elaborat el Pla Comarcal de Joventut 2013-2016 i el Protocol d’Intervenció

Estratègica comarcal en Polítiques de Joventut (PIEJC). Els dos documents basen les

seves propostes en les conclusions del projecte Fòrum comarcal de joventut de la

Conca de Barberà que es fa desenvolupar a finals de 2012 i va comptar amb la

presència d’una vuitantena de joves per debatre sobre l’actualitat de la comarca en

aquesta temàtica. A partir dels diferents debats realitzats es va concloure que els

objectius principals de les polítiques de joventut de la comarca s’havien d’emmarcar

en tres grans eixos que podem veure en la taula següent: l’arrelament dels i les joves,

enfortir l’autonomia dels i les joves i aprofundir la feina en l’àmbit de la salut de la

joventut. Aquests tres grans eixos es veuen complementats per un objectiu

transversal, que és garantir l’assistència tècnica a nivell local i fomentar la cooperació

municipal.


218



Objectius

Crear projectes que afavoreixin l’arrelament dels joves als municipis i promoure el retorn dels joves

cap al medi rural.

Potenciar serveis i actuacions que incideixin en el procés d’autonomia dels joves de la comarca.

Reforçar les activitats de prevenció de conductes de risc i millora de la salut dels i les joves.

Assistència tècnica i cooperació municipal.

Font: Pla comarcal de Joventut de la Conca de Barberà.


tècnics

Els quatre objectius principals del Pla Comarcal de joventut de la Comarca encaixen

respectivament en diferents reptes que el Pla Nacional de Joventut de Catalunya

planteja en el seu redactat. Aquests reptes generals en els que es basa l’estratègia de

la Conca de Barberà són: avançar cap a un model de país i de societat cohesionada,

aconseguir l’èxit en la trajectòria laboral de les persones joves, promoure la vida

saludable de les persones joves, avançar cap a l’autonomia, el desenvolupament

personal i la participació. Basant-se en els objectius comarcals i els reptes a nivell

català, la Conca de Barberà proposa diferents projectes concrets a nivell local per

acomplir amb el seu objectiu.

Per tenir una idea de l’abast de les polítiques de joventut de la comarca hem elaborat

la taula 33 que ens mostra quin tipus de planificació sobre joventut hi ha als diferents

municipis de la Conca de Barberà. Dels 22 municipis que té la comarca, 14 tenen

menys de 500 habitants, el que representa el 63 % del total de municipis. D’aquests,

menys de la meitat, 6, tenen Pla Local de Joventut, que sumats als 8 municipis de més

de 500 habitants que també en tenen, trobem que a la Conca de Barberà hi ha 14


219

municipis que tenen Pla Local de Joventut. Aquests 14 municipis desenvolupen el Pla

de manera mancomunada a partir del suport que els proporciona el Consell Comarcal.

Tot i que més de la meitat dels municipis tenen PLJ, cal destacar que els 8 municipis

que no en tenen pertanyen a la franja dels que tenen menys de 500 habitants la qual

cosa fa que un dels objectius principals del Consell Comarcal, el de donar suport en

l’assistència tècnica municipal per fomentar la cooperació, prengui una especial

rellevància. Apropar les polítiques de joventut a aquests municipis és un repte per

acomplir les diferents fites que es marca el Pla Comarcal de Joventut.

TAULA 33. DESPLEGAMENT DE LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT A LA CONCA DE

BARBERÀ (2013)

Nº Municipi

Pla Local de

Joventut

14 Montblanc, l’Espluga de Francolí, Santa Coloma de Queralt, Solivella, Sarral,

Blancafort, Pira, Rocafort de Queralt, Vilanova de Prades, Vallclara, Vimbodí i

Poblet, Barberà de la Conca, Les Piles i Vilaverd.

Pla Local

Mancomunat

14 Tot els municipis amb Pla Local de Joventut.

Pla comarcal 1 Tota la comarca.

Sense

planejament

8 Conesa, Forès, Llorac, Passanant i Belltall, Pontils, Savallà del Comtat, Senan i

Vallfogona de Riucorb.


Com podem veure a la taula següent, durant el 2013 la Conca de Barberà comptava

amb 4 tècnics per desenvolupar les diferents tasques referents a la joventut. Tots ells

treballaven a l’Oficina jove, situada al Consell Comarcal. Dos tècnics són els

encarregats de gestionar les polítiques de joventut a nivell comarcal i dos tècnics

compartits desenvolupen tasques de suport territorial als diferents ajuntaments que

disposen de PLJ.


220

TAULA 34. EQUIP TÈCNIC DE JOVENTUT DE LA CONCA DE BARBERÀ (2013)


Com a dada final tenim que la càrrega mitjana de treball dels tècnics de joventut de la

Conca de Barberà és de 1.158 joves per cadascun.

Serveis i recursos

L’Oficina Jove de la Conca de Barberà és l’encarregada de centralitzar, integrar i

coordinar les diferents administracions, departaments, institucions, entitats i agents

locals que ofereixen serveis destinats als joves de la comarca. L’objectiu principal de

l’Oficina Jove de la Conca de Barberà és oferir a la joventut el màxim d’assessorament

possible de la manera més senzilla possible a través del que és una “finestreta única”

en serveis per a joves, especialment els referents als objectius principals del Pla

Comarcal de Joventut: Treball, Habitatge i Salut.

L’Oficina Jove ofereix informació general i assessorament en matèria d’educació,

formació, cultura, mobilitat, participació ciutadana, salut, treball i habitatge. Citarem

breument els diferents serveis que ofereix l’Oficina Jove i deixarem de banda els

aspectes relacionats amb el treball, l’emprenedoria i la formació, que tractarem

específicament.

Pel que fa a l’habitatge l’OJ ofereix un servei específic per a joves derivat de la borsa

d’habitatges general del Consell Comarcal. Aquest servei ofereix una mediació entre

Tècnic coordinació comarcal 1

Tècnic Oficina Jove 1

Tècnic joventut municipal 0

Tècnics compartits 2




221

propietaris i aspirants que suposa certs avantatges jurídics, tècnics i econòmics per als i

les joves que compleixin els requisits demandats.

En relació a la Salut, l’OJ ofereix un servei d’orientació i assessorament en temes

relacionats amb el consum de tòxics, l’ús responsable de les noves tecnologies,

educació sexual, alimentació saludable i altres temes específics per a joves.

Segons dades del Consell Comarcal i el registre de dades dels diferents serveis, la borsa

de treball, la borsa d’habitatge i l’oferta d’activitats de formació i/o educació són els

serveis més demandats o consultats pels joves de la comarca. Al final de l’apartat es

mostra un resum dels serveis i recursos per a la joventut de tots els agents consultats

de la Conca de Barberà.


Al Consell Comarcal de la Conca de Barberà existeixen dos serveis orientats a la

inserció laboral. El primer és la gestió d’una Borsa de Treball, que tot i no ser específica

per a la joventut és un servei al qual s’hi poden adreçar. S’han tingut en compte a

l’hora de planificar el servei sobre inserció laboral les aportacions fetes en diferents

trobades i fòrums de participació amb la joventut de la comarca.

Per donar suport a la borsa de treball, el Consell Comarcal ofereix un servei

d’assessorament i formació per a l’ocupació i la inserció laboral. Aquest servei treballa

a demanada i ofereix entre altres coses un assessorament personalitzat, un servei de

formació per a la inserció laboral i la mediació amb contacte directe entre empreses i

treballadors.


222

TAULA 35. DADES DE LES BORSES DE TREBALL I DE SERVEIS D’ASSESSORAMENT

LABORAL DE LA CONCA DE BARBERÀ

Servei

Total

d'usuaris

registrats

Percentatge

de joves

registrats

Total

empreses/

ofertes

registrades

Percentatge de

persones

inserides amb

èxit

Percentatge

de joves

inserits amb

èxit

Perfil

acadèmic

dels joves

usuaris

Borsa de

Treball i

assessorament

inserció

laboral

285 60 % 41 20% 20% Estudis

primaris

Font: Oficina Jove i Consell Comarcal de la Conca de Barberà.

De la taula anterior en podem extreure que tot i que el servei sobre inserció laboral no

sigui específic per a la joventut si que té una participació majoritària per part

d’aquesta, amb el 60 % dels participants, i que el total de persones que van trobar

feina durant el 2013 a través d’aquest servei eren joves amb estudis primaris.

Emprenedoria

Tal i com hem comentat amb anterioritat, la Conca de Barberà disposa d’un centre

d’iniciatives empresarials anomenat CONCACTIVA orientat a l’assessorament i

l’acollida d’emprenedors de diferents sectors. CONCACTIVA disposa d’un viver

d’empreses general i un altre especialitzat en el sector vitivinícola que acull celleristes i

que properament oferirà el servei a cavistes.

La presència a la Conca de Barberà d’una seu del Centre Tecnològic Forestal de

Catalunya reforça el servei i l’assessorament a emprenedors d’aquesta branca,

apropant tots els serveis dels quals disposa el CTFC.


223

Formació

Des del Consell Comarcal s’organitzen diferents activitats formatives que tot i no estar

orientades únicament a la joventut si que tenen una alta participació d’aquesta. Les

activitats formatives les podem classificar en tres grups. Una relacionada amb el lleure,

que realitzen un cop a l’any i que al 2013 va comptar amb 20 participants dels quals el

80% eren joves; un segon relacionat amb l’emprenedoria i l’empresa des del que

s’organitzen 3 activitats a l’any i que al 2013 va comptar amb la participació de 80

persones, un 40 % de les quals eren joves. I un tercer grup d'activitats relacionades

amb l’aprenentatge d’idiomes i la inserció laboral amb 4 activitats organitzades i 80

participants amb un 35,5% de joves.

A la Conca de Barberà existeixen dos centres d’extensió universitària que apropen

aquest nivell formatiu a nivell local. Un és el punt de la Universitat Oberta de

Catalunya (UOC) que hi ha a Montblanc i l’altre és l’Antena del Coneixement de la

Universitat Rovira i Virgili (URV) que hi ha a Santa Coloma de Queralt.

Equipaments

La presència d’equipaments juvenils a la Conca de Barberà està molt concentrada en 3

nuclis, Montblanc, l’Espluga de Francolí i Santa Coloma de Queralt. Aquests tres nuclis

aglutinen el Punt TIC, els Punts de la UOC i la URV i els punts d’Informació Juvenil. A

banda d’aquests, hi ha espais municipals orientats a activitats per a la joventut en 5

municipis tal i com veiem a la taula núm. 36.


224

TAULA 36. EQUIPAMENTS D’INTERÈS PER A LA JOVENTUT A LA CONCA DE BARBERÀ

Tipus equipament Nombre Municipi

Espai Jove 11 Rocafort de Queralt 2,

Solivella 1, Blancafort 1,

Sarral 4, Pira 1,

Montblanc 1, l'Espluga de

Francolí 1

Punt UOC, UNED, Aula Universitària 2 Montblanc i Santa

Coloma de Queralt

Oficina Jove 1 Montblanc

Oficina Comarcal de Joventut 1 Montblanc

Punt d’Informació Juvenil (PIJ) 3 Montblanc, Santa

Coloma de Queralt i

l’Espluga de Francolí

Punt Tic 1 l’Espluga de Francolí


Cal tenir en compte que molts dels municipis de la comarca tenen menys de 500

habitants i que per tant ha de tenir a disposició de les associacions juvenils espais per a

les seves activitats tot i que no siguin exclusivament per a joves.

Entitats juvenils

A la Conca de Barberà hi ha 19 entitats juvenils repartides en 14 municipis diferents. La

majoria de les entitats són associacions amb un grau de participació mitjà, amb

l’excepció de Auvengem i Barjula que segons les fonts consultades són les entitats amb

una participació més elevada.


225

TAULA 37. ENTITATS JUVENILS DE LA CONCA DE BARBERÀ


Agrupació escolta Mare de Déu de la Serra Montblanc

Agrupació escolta Mare de Déu del Tallat Blancafort

Agrupament escolta l'Estornell Espluga de Francolí, l'

Associació Joves Vilaverd M'agrades Vilaverd

Associació Juvenil AiAiLuJuvent Solivella

Associació Juvenil Auvënguen, jóvens de l'Espluga Espluga de Francolí, l'

Associació Juvenil Barjaula Montblanc

Associació Juvenil Els Torrats de Vilanova Vilanova de Prades

Associació Juvenil Queractiu Santa Coloma de Queralt

Associació Juvenil Ratapatxets Barberà de la Conca

Associació Juvenil Saüc Sarral

Associació Juvenil Somdepoble Vimbodí i Poblet

Associació Juvenil de Pira El Torrentill Pira

Associació de Joves de Blancafort Blancafort

Associació de Joves de Rocafort de Queralt Rocafort de Queralt

Consell Municipal de la Joventut de Montblanc Montblanc

Coordinadora d'Entitats i Grups Joves de la Conca Montblanc

Grup de Joves Espilencs Piles,les

Grup de Joves de Vallclara Vallclara




A la comarca de la Conca de Barberà no existeix una xarxa formal i fixa de coordinació

de les diferents entitats juvenils. En canvi existeix una col·laboració informal entre les

diferents associacions coordinada pel Consell Comarcal a través de reunions

periòdiques i l’oferta de diferents activitats formatives a aquestes entitats que

funciona des de l’any 2005.


226

Tot i que directament no existeixi una coordinació entre l’àrea de joventut del Consell

Comarcal i el sector empresarial de la comarca, a través de CONCACTIVA es mantenen

reunions periòdiques que apropen la realitat empresarial de la comarca amb la realitat

de la seva joventut, al mateix temps que es pot fer un intercanvi de demandes i

necessitats per part de les dues parts.

TAULA 38. RESUM DELS RECURSOS I SERVEIS PER LA JOVENTUT DE LA CONCA DE

BARBERÀ

Font: elaboració pròpia a partir dels agents consultats.

Temàtiques Àmbit TerritorialÉs específic per joves? (SÍ/NO)

Online o presencialNombre de

recursos humans

Són RRHH suficients per

atendre demanda?

(SÍ/NO)

Més informació (web, altres)

Borsa d'habitatge Comarcal No Presencial i online 2 Sí web i xarxes socialsAssessorament per l'emprenedoria Comarcal No Presencial 4 No web i xarxes socials

Assessorament a empreses Comarcal No Presencial 4 No web i xarxes socialsBorsa de treball Comarcal No Online 2 No web i xarxes socials

Ofereix activitats culturals Comarcal i municipal No 4 web i xarxes socialsOfereix activitats de formació/educació Comarcal i municipal Segons programa Presencial 6 No web i xarxes socials

Ofereix activitats d'oci i lleure Comarcal i municipal Sí 4 web i xarxes socialsAssessorament i informació en general Comarcal i municipal Sí 4 web i xarxes socialsAssessorament per formació/educació Comarcal i municipal

Assessorament per salut No assessorem Sí 4 web i xarxes socialsAssessorament per ocupació/inserció laboral Comarcal Segons programa Presencial 2 No web i xarxes socials


227

Les Garrigues

TAULA 39. HABITANTS I JOVES A LES GARRIGUES


Homes 10.444 2.309 11,5

Dones 9.611 1.988 9,9

TOTAL 20.058 4.297 21,4



A les Garrigues hi ha una població jove important, per aquest motiu, a través del Pla

Comarcal de Joventut s’han intentar detectar les problemàtiques que més afecten a

aquest col·lectiu i s’han fixat un seguit d’objectius per intentar pal·liar-les. Els joves

d’aquesta comarca presenten un abandó dels estudis a edats molt joves per a

treballar, el que provoca una manca de formació i a la vegada una dificultat per

incorporar-se al mercat laboral. D’aquí en deriven altres problemes com el risc

d’exclusió social o altres riscos associats a la salut (física i mental, afectiva i sexual,

etc.), la impossibilitat d’emancipació domiciliària i el desequilibri d’una estructura

territorial i productiva sostenible.

Per això, des del PIECJ (Protocol d’Intervenció Estratègica Comarcal en Polítiques de

Joventut) és té clar que l’objectiu prioritari ha de ser l’orientació d’aquesta persona

jove, per tal que aconsegueixi l’èxit en la seva trajectòria educativa, alhora que es doni

impuls a un projecte d’emprenedoria jove i de treball autònom, el qual millori les

oportunitats d’ocupació d’aquest col·lectiu, facilitant la inserció laboral dels i les joves

al medi rural. I no només això, sinó que cal complementar-ho amb iniciatives

dedicades a disminuir les conductes de risc associades a la salut en tots els àmbits que

afecten a les persones joves.


228



Objectius

Orientar i acompanyar la persona jove en el seu procés de formació, afavorint la realització del seu

projecte de vida i la seva autonomia personal.

Millorar l’ocupabilitat de les persones joves augmentant les seves oportunitats d’accés al mercat

laboral i impulsant l’aparició d’un projecte d’emprenedoria jove i treball autònom

Disminuir les conductes de risc associades a la salut dels joves en tots els àmbits (salut física i mental,

afectiva i sexual, laboral, social, etc.)

Facilitar el procés d’emancipació domiciliària augmentant les possibilitats d’accés a l’habitatge de les

persones joves

Mantenir una estructura territorial i productiva sostenible incentivant i facilitant el retorn i la inserció

laboral dels i les joves al medi rural

Font: PIECJ de les Garrigues.

Tots aquests objectius es volen desenvolupar en tots els municipis de la comarca, ja

que cadascun d’aquests té el seu Pla Local de Joventut. Cal destacar que l’any 2013 no

existeix cap Pla Mancomunat, tot i que l’any 2012 sí existien projectes d’aquest tipus,

per tal de promoure la coneixença entre els joves dels diferents municipis de la

comarca i activitats conjuntes.


tècnics

Els cinc objectius principals del Pla Comarcal de Joventut de la comarca encaixen

respectivament amb aquells plantejats pel Pla Nacional de Joventut de Catalunya. Els

reptes que es proposen des d’aquí són: aconseguir l’èxit en la trajectòria educativa i

laboral de les persones joves, així com també en la transició domiciliària; promoure

una vida saludable i avançar cap a un model de país i de societat cohesionada. Quines

serien les estratègies a seguir per desenvolupar-ho? Doncs, havent-hi una

corresponsabilitat dels agents educatius i donant protagonisme a la persona jove,

millorant lócupabilitat mitjançant l’emprenedoria i el treball autònom, prevenint


229

conductes de risc i veient l’educació com a generadora d’oportunitats, millorant l’ús

dels recursos i innovant, fomentant el lloguer i promocionant hàbits saludables entre

els joves. Basant-se en aquests objectius i els reptes a nivell català, el Consell Comarcal

de les Garrigues proposa diferents projectes a nivell local per complir amb el seu

objectiu.

Per veure quin és l’abast de les polítiques de joventut a la comarca s’ha elaborat la

següent taula, on es mostra el tipus de planificació sobre joventut que hi ha als

diferents municipis de les Garrigues. Dels 24 municipis que hi ha a la comarca, tots

compten amb un Pla Local de Joventut, inclosos els de menys de 500 habitants.

TAULA 41. DESPLEGAMENT DE LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT A LES GARRIGUES (2013)

Nº Municipi

Pla Local

de Joventut

24 L’Albagés, l’Albi, Arbeca, Bellaguarda, les Borges Blanques, Bovera, Castelldans,

Cervià de les Garrigues, el Cogul, l’Espluga Calba, la Floresta, Fulleda, la Granadella,

Granyena de les Garrigues, Juncosa, Juneda, els Omellons, la Pobla de Cèrvoles,

Puiggròs, el Soleràs, Tarrés, els Torms, el Vilosell i Vinaixa.


Com podem veure a la taula següent, durant el 2013 les Garrigues comptava amb un/a

tècnic/a fix comarcal, dos tècnics/es de joventut municipals i dos tècnics/es

compartits/des per desenvolupar les diferents tasques referents a la joventut. Tots

treballen a lÓficina jove, tot i que els tècnics compartits desenvolupen tasques de

suport territorial als diferents ajuntaments.


230

TAULA 42. EQUIP TÈCNIC DE JOVENTUT DE LES GARRIGUES (2013)


Com a dada final tenim que la càrrega mitjana de treball dels tècnics de joventut de les

Garrigues és de 859 joves per cadascun.

Serveis i recursos

L’Oficina Jove és l’ens que centralitza tots els serveis a la joventut de la comarca.

Aquesta es troba situada a la capital de comarca, però degut a les males

comunicacions existents, sobretot a la meitat sud del territori, es descentralitzen

alguns serveis com cursos o tallers de formació, per tal de poder arribar més fàcilment

a tota la població. Una iniciativa important a destacar són les trobades de joves

comarcals per fonamentar la cohesió. Per altra banda, aquesta oficina també

coorganitza amb els Ajuntaments i les entitats juvenils locals activitats de lleure i oci.

Un altre servei que s’ha posat en marxa des de l’Oficina Jove ha estat la borsa de

treball. En aquest cas no és només específica per al col·lectiu jove sinó que s’amplia a

tothom i la podem trobar on-line.

A nivell d’habitatge, actualment no es disposa d’una borsa d’habitatge. Amb

anterioritat, es va intentar arrencar aquest projecte però finalment no va ser dut a

terme.

A nivell comarcal, però també municipal, s’ofereixen activitats culturals i de

formació/educació, i ajuts i subvencions. També es fa ús de recursos d’àmbit nacional,

com un servei de blog de treball i tauler d’ofertes de feina.

Tècnic fixe comarcal o Oficina Jove 1




Mitjana de joves per personal tècnic 859


231

Tot i que no es disposa d’un registre estricte, els serveis més demandats dels joves a

les Garrigues són l’assessorament per l’ocupació/inserció, l’assessorament en

emprenedoria, informació sobre activitats formatives i d’educació, ajuts i subvencions,

la borsa de treball i el blog de treball. Al final de l’apartat es mostra un resum dels

serveis i recursos per a la joventut de tots els agents consultats del Priorat que podeu

veure al final del capítol.


Com a serveis d’inserció laboral a la comarca existeix la borsa de treball que ofereix el

Consell Comarcal. A l’hora de dissenyar-la es va tenir en compte el funcionament de

borses anteriors i es va plantejar com a principal objectiu facilitar el contacte entre

empresa i demandant. Normalment són les mateixes empreses qui gestionen les seves

ofertes a través de l’aplicatiu de la borsa, però n’hi ha algunes que es posen en

contacte amb el servei d’assessorament de l’Oficina Jove per tal d’encarregar-li la

selecció personal, en funció del perfil que es demandi.

El tipus d’assessorament d’inserció laboral que es facilita és de caràcter puntual però

pretén fer un acompanyament continuat. Ofereix un servei de formació relacionat amb

la inserció laboral i la borsa de treball que es gestiona es troba coordinada amb una

altra borsa, la de l’associació Pagesos Solidaris.

Per tancar aquest apartat, ens fem ressò de límpacte que té el servei d’inserció laboral

a la comarca i que es veu resumit en el següent quadre:


232

TAULA 43. DADES DE LES BORSES DE TREBALL I DE SERVEIS D’ASSESSORAMENT

LABORAL DE LES GARRIGUES

Servei

Total

d'usuaris

registrats

Percentatge

de joves

registrats

Total

empreses/

ofertes

registrades

Percentatge de

persones

inserides amb

èxit

Percentatge

de joves

inserits amb

èxit

Perfil

acadèmic dels

joves usuaris

Borsa de

treball 200 50% 25

Llicenciats,

graduats, ESO

Assessorament

per la inserció

laboral

324 100%

A excepció dels

seguiments no

es disposen de

dades exactes

Estudis

primaris,

graduats,

CFGM, CFGS,

Batxillerat,

diplomatura,

llicenciatura, ...

Xerrades,

cicles

d’inserció

professional,

etc.

32 100%

A excepció dels

seguiments no

es disposen de

dades exactes

Font: Oficina Jove i Consell Comarcal de les Garrigues.

Pel que fa a la borsa de treball el total d’usuaris registrats al 2013 va ser de 200

persones, amb un percentatge de joves del 50% i un total de 25 empreses registrades.

Normalment, el perfil acadèmic dels joves usuaris és de llicenciats o graduats amb ESO.

En l’assessorament per a la inserció laboral hi havia registrades 324 persones, de les

quals el 100% eren joves. En aquest cas el perfil acadèmic és més divers: estudis

primaris, graduats, cicles, batxillerat, diplomatura, llicenciatura, etc. Per últim,

iniciatives com xerrades, cicles d’inserció professional, etc. van comptar amb 32

usuaris, el 100% dels quals eren joves.


233

Emprenedoria

Des del Consell Comarcal s’ofereix un servei específic d’assessorament emprenedor,

que forma part de la xarxa Catalunya Emprèn i desenvolupa el projecte Foment

Integral de l'Emprenedoria. També des de l’Oficina Jove es proporcionen xerrades

informatives per a empreses, i des del Consorci per al Desenvolupament Rural els

tècnics ofereixen assessorament en matèria d’emprenedoria i ajuts al sector

agroalimentari i turístic. En aquest cas, no només es dirigeix específicament al

col·lectiu de joves sinó a tots els nivells d’edat. Finalment, destacar la presència de dos

vivers d’empreses, un situat al CEI de les Borges Blanques, i l’altre situat al municipi de

la Granadella, que depenen dels seus ajuntaments.

Formació

Existeixen diferents centres de formació secundària (IES) i altres centres especialitzats

(ECA). En el primer cas hi ha l’IES Vallverdú a les Borges Blanques i l’IES l’Olivera de la

Granadella; en el segon, l’Escola de Capacitació Agrària de les Borges Blanques.

Aquesta oferta formativa però, no impedeix que la majoria de joves hagin de

desplaçar-se a Lleida per a realitzar la formació professional o superior.

El Consell Comarcal també ofereix formació no reglada i formació ocupacional. En el

primer cas, les temàtiques que predominen són l’ocupabilitat i la inserció laboral, els

idiomes, l’emprenedoria i l’empresa. Aquesta està dedicada específicament a joves, és

de modalitat presencial i durant 2013 ha ofert 20 cursos i ha format a 502 persones.

Pel que fa al segon cas, les temàtiques predominants són les mateixes, excepte els

idiomes. Els cursos es poden adreçar específicament a joves, com els cursos “Joves per

l’ocupació” o “Fórmula Jove”, o no, com el curs “Aturats de Llarga Durada”. La

modalitat d’aquests sempre és presencial i en total al 2013 es va formar a 53 persones.

Equipaments

La presència d’equipaments juvenils a la comarca de les Garrigues es troba força

estesa pel territori, ja que degut al gran nombre d’associacions juvenils existents, cada


234

ajuntament cedeix un espai perquè aquestes puguin desenvolupar la seva activitat.

Malgrat això, no hi ha cap espai exclusivament dedicats als joves. A més, en alguns dels

municipis podem trobar un Punt TIC: Arbeca, Espluga Calba, Juneda, Puiggròs,

Castelldans, Albagés, Cogul, Soleràs, Torms i Granadella. Evidentment, existeixen altres

espais d’ús no exclusiu per a joves com biblioteques, poliesportius, etc.

TAULA 44. EQUIPAMENTS D’INTERÈS PER A LA JOVENTUT A LES GARRIGUES


Espai Associació Juvenil Grums Les Borges Blanques

Espai de l’ajuntament cedit a certes

associacions (grup de colònies Arbeca,

agrupament escolta i guia la Pejada del Secà, i

associació de joves d’Arbeca)

Arbeca

Espai de l’ajuntament cedit a l’associació de

joves

Espluga Calba

Espai de l’ajuntament cedit a Colònies Estel Nou Juneda

Espai de l'ajuntament cedit a l'Associació Vilosell

Espai de l'ajuntament cedit a l'Associació Vinaixa

Espai de l'ajuntament cedit a l'Associació Pobla de Cèrvoles

Espai de l'ajuntament cedit a l'Associació Albi

Espai de l'ajuntament cedit a l'Associació Omellons

Espai de l'ajuntament cedit a l'Associació Puigròs

Espai de l'ajuntament cedit a l'Associació Castelldans

Espai de l'ajuntament cedit a l'Associació Albagés

Espai de l'ajuntament cedit a l'Associació Cogul

Espai de l'ajuntament cedit a l'Associació Soleràs

Espai de l'ajuntament cedit a l'Associació Granyena de les

Garrigues

Espai de l'ajuntament cedit a l'Associació Juncosa

Espai de l'ajuntament cedit a l'Associació Torms

Espai de l'ajuntament cedit a l'Associació Bellaguarda

Espai de l'ajuntament cedit a l'Associació Bovera

Espai de l'ajuntament cedit a l'Associació Granadella

Espai de l'ajuntament cedit a l'Associació Cervià de les Garrigues


235

Espai de l'ajuntament cedits a les associacions:

Associació mediambiental educativa i del lleure,

Associació promotora del llibre local i comarcal,

Associació La Roca Fumada

Juneda


Entitats juvenils

A les Garrigues hi ha 29 entitats juvenils repartides entre 20 municipis. Tot i que la

capital comarcal és la que n’aglutina més, hi ha altres municipis com Juneda on

l’associacionisme juvenil hi té una forta presència. La majoria de les entitats són

associacions amb un grau de participació alt (19 entitats) i la resta, amb un grau de

participació mitjà.

TAULA 45. ENTITATS JUVENILS DE LES GARRIGUES


Associació de pares i joves: Club Juvenil Grums Les Borges Blanques

Creu Roja Joventut Les Borges Blanques

Esplai Apassomi Les Borges Blanques

Secció Juvenil Ateneu Popular Garriguenc Les Borges Blanques

Associació de Joves d’Arbeca Arbeca

Associació de Joves Espluga Calba Espluga Calba

Colònies Estel Nou Juneda

Associació de Joves Gats de Nit Vilosell

Associació de Joves Lo Corregó Vinaixa

Associació de Joves Pim Pom Pobla de Cérvoles

Associació de Joves Lo Cargol de l’Albi Albi

Associació mediambiental educativa i del lleure Juneda

Associació promotora del llibre local i comarcal Juneda

Grup de colònies Arbeca Arbeca

Associació La Roca Fumada Juneda

Agrupament escolta i guia La Petjada del Secà Arbeca


236

Associació de Joves Les Besses Cervià de les Garrigues

Associació Joves Ataraxia Puiggròs

Associació Juvenil No ho sap ningú Bellaguarda

Associació Juvenil Jig Granyena de les Garrigues

Associació Juvenil Toca-tot Bovera

Associació de Joves Lo Portal Castelldans

Associació Juvenil Lo Batall Torms

Associació Juvenil @Lb@Xik Albagés

Associació Juvenil El Triange Juncosa

Associació Juvenil La Rabassada Soleràs

Associació de Joves dels Omellons Omellons

Associació Juvenil Sers -

Associació Juvenil La Xabó Cogul




A les Garrigues no existeix una xarxa formal i fixa que aglutini les diferents entitats

juvenils però actualment s’hi està treballant per crear-ne una. Tampoc existeix cap

associació o xarxa entre les associacions i els serveis empresarials de la comarca.

TAULA 46. RESUM DELS RECURSOS I SERVEIS PER LA JOVENTUT DE LES GARRIGUES


Temàtiques Àmbit Territorial*És específic per joves?

(SÍ/NO)

Online o presencial

Nombre de recursos humans

Són RRHH suficients

per atendre

demanda? (SÍ/NO)


Assessorament per l'emprenedoria Comarca No De tot tipus 1 SíAssessorament a empreses Comarca No De tot tipus 1 Sí

Borsa de treball Comarca No On line 1 Sí http://treball.garrigues.cat/Ofereix activitats culturals Comarca/Municipis Sí Presencial 2 Sí http://oficinajove.cat/ca/oficina/oficina-jove-de-les-garrigues

Ofereix activitats de formació/educació Comarca/Municipis Sí De tot tipus 5 Sí http://oficinajove.cat/ca/oficina/oficina-jove-de-les-garriguesOfereix activitats d'oci i lleure Municipi Sí Presencial 5 Sí http://oficinajove.cat/ca/oficina/oficina-jove-de-les-garrigues

Participació ciutadana, governança Municipi Sí Presencial 5 SíAssessorament i informació en general Comarca Sí De tot tipus 5 Sí http://oficinajove.cat/ca/oficina/oficina-jove-de-les-garrigues Assessorament per formació/educació Comarca Sí De tot tipus 2 No http://oficinajove.cat/ca/oficina/oficina-jove-de-les-garrigues

Assessorament per salut Comarca Sí De tot tipus 1 http://oficinajove.cat/ca/oficina/oficina-jove-de-les-garrigues Assessorament per ocupació/inserció laboral Comarca No Presencial 2

Ajuts i subvencions Comarca/Municipis No De tot tipus 6 SíAltres: Blog de treball i taulell d'ofertes Nacional No On line 1 http://ojgarrigues.blogspot.com.es


237

La Garrotxa

TAULA 47. HABITANTS I JOVES A LA GARROTXA


Homes 28.022 6.553 11,6

Dones 28.084 6.204 11,05

TOTAL 56.106 12.757 22,7



En el cas de la Garrotxa la població jove representa només el 16%, ja que estem davant

d’una comarca amb un alt índex d’envelliment. Aquests majoritàriament, es troben

concentrats a la capital, sobretot perquè a partir dels 12 anys es veuen obligats a

desplaçar-se a Olot per cursar estudis d’ESO. Això, combinat amb l’oferta de recursos

que la capital ofereix provoca que sovint hi hagi un desarrelament dels joves als

municipis, ja des de l’adolescència. A més, el fet que sigui un territori mal comunicat

amb una oferta de transport públic insuficient, trasllada aquesta dispersió a les

polítiques de joventut: existeix una dificultat de cohesionar grups de joves que viuen a

uns quants quilòmetres i que disposen de pocs espais de referència, ja siguin

municipals o no. Aquesta situació fa que apareguin altres problemàtiques per aquest

col·lectiu, i que en el cas de la Garrotxa són: un elevat índex d’abandonament escolar

prematur i de no graduació a l’ESO, poca oferta de formació continuada, dificultats per

accedir al mercat laboral en llocs qualificats i precarietat laboral, augment de les

problemàtiques relacionades amb la salut mental i la violència, consum del món del

lleure i l’oci sovint erroni (model consumista amb un protagonisme massa elevat de

drogues i alcohol), dificultat d’accedir a l’habitatge tant si és de propietat com de

lloguer i manca de canals d’interlocució/participació del col·lectiu.

Davant d’aquesta situació, les polítiques de joventut a la comarca també presenten

certes dificultats: els serveis adreçats als joves són poc coneguts pel dèficit d’una


238

política comunicativa, el poc pes del col·lectiu provoca que des d’alguns municipis no

es consideri important treballar les polítiques de joventut, mancances en l’atenció de

certes problemàtiques i en recursos professionals dedicats als joves i dificultats per

treballar les polítiques de joventut transversalment, degut a la manca de cultura de

treball en equip i conjunt. Per incidir sobre tots aquests factors, des del PIECJ s’han

marcat una sèrie d’objectius relacionats amb la millora de l’educació de les persones

joves i alhora del seu benestar físic/mental, la facilitació d’accés al mercat laboral i de

l’habitatge tot millorant-ne les condicions existents i l’augment representatiu de la

importància del col·lectiu dins del territori.



Objectius

Augmentar el benestar físic i mental dels joves de la comarca afectats per la crisi

Reduir les dificultats d’accés a un mercat laboral de qualitat sense precarietat juvenil

Reforçament de la formació i augment de les especialitzacions

Millorar l’accés a la vivenda dels joves i a la vegada de l’emancipació, facilitant-los-hi també el

desplaçament

Millorar els canals d’expressió en els quals puguin vehicular les seves necessitats socials i

culturals

Font: Pla comarcal de Joventut de la Garrotxa.

Aquest objectius es desenvoluparan en 11 municipis a través del seu Pla Local de

Joventut. L’altra meitat de municipis (10) no compta amb un PLJ i pel que fa als Plans

Mancomunats, tampoc són presents a la comarca de la Garrotxa.


tècnics

Els cinc objectius principals esmentats del Pla Comarcal de Joventut de la Garrotxa

presenten una correspondència amb els que planteja el Pla Nacional de Joventut de


239

Catalunya. En aquest cas, els reptes proposats són aconseguir l’èxit en la trajectòria

educativa i laboral de les persones joves, la possibilitat d’una bona transició

domiciliària, la promoció d’hàbits de vida saludable i finalment, l’avenç cap a

l’autonomia personal i la participació, el que en definitiva representa un avenç cap un

model de país i societat cohesionada. Per assolir aquests reptes es plantegen una sèrie

d’estratègies com la promoció de tot tipus de conductes i hàbits saludables, la

prevenció de conductes de risc, una millora de l’ocupabilitat i de la qualitat del treball

juvenil, l’educació com a generadora d’oportunitats socials, el clar protagonisme de la

persona jove capacitant-la per la participació i una corresponsabilitat dels agents

educatius que s’encamini cap a la sostenibilitat i la vertebració territorial. En aquest

sentit, la Garrotxa proposa diferents projectes a nivell local per tal de complir els

objectius establerts en matèria de joventut.

Per comprovar l’abast de les polítiques de joventut a la comarca s’ha elaborat la

següent taula, on es mostra el tipus de planificació sobre joventut que hi ha als

diferents municipis de la Garrotxa. Dels 21 municipis que hi ha a la comarca, poc més

de la meitat (11 municipis) compten amb un Pla Local de Joventut. Dels que tenen

menys de 500 habitants i representen el 38,1%, cap té Pla Local de Joventut; en canvi,

aquells d’entre 1.000 i 2.500 habitants, representen el 23,8% de municipis i n’hi ha sis

amb PLJ. Només hi ha un municipi d’entre 20.000 i 50.000 habitants, i aquest té PLJ, és

la capital comarcal.

TAULA 49. DESPLEGAMENT DE LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT A GARROTXA (2013)

Nº Municipi

Pla Local de

Joventut

11 Olot, Besalú, Castellfollit de la Roca, les Preses, Sant Feliu de Pallerols, la Vall d’en

Bas, Riudaura, la Vall de Bianya, Sant Jaume de Llierca, Santa Pau i Sant Joan les

Fonts.


Com s’observa en la taula següent, durant l’any 2013 a la Garrotxa hi havia un/a

tècnic/a fix comarcal, tres tècnics/es de joventut municipals i tres tècnics/es

compartits/des per desenvolupar les diferents tasques referents a la joventut. Per tant,


240

un total de set persones dedicades a desenvolupar a la comarca tot el relacionat amb

el col·lectiu de joves.

TAULA 50. EQUIP TÈCNIC DE JOVENTUT DE LA GARROTXA (2013)



de la Garrotxa és de 2.551 joves per cadascun.

Serveis i recursos

Pel que fa als serveis i recursos oferts, en el cas de la Garrotxa no disposen d’una borsa

de treball pròpia sinó que donen informació sobre les borses municipals, provincials i

nacionals existents, de manera on-line. Aquest servei no es dirigeix específicament al

col·lectiu de joves, ja que s’ofereix a tots els nivells d’edat.

A un nivell comarcal s’ofereixen diferents activitats de formació/educació i d’oci/lleure,

en aquest cas, dirigides específicament al col·lectiu jove. Acostumen a tenir un caràcter

presencial i 4 treballadors són els encarregats per atendre’n la demanda.

Altres serveis existents a la comarca són l’assessorament de manera generalitzat, en

matèria de formació i educació, per salut i per ocupació/inserció laboral. Tots ells

s’ofereixen en tots els àmbits territorials, es dirigeixen de manera específica als joves,

es presenten en modalitat presencial i on-line, i són gestionats per 4 persones. Al final

de l’apartat es mostra un resum dels serveis i recursos per a la joventut.

De tots els serveis esmentats, els més demandats pels joves tenen a veure amb

l’ocupació i la inserció laboral, les activitats d’oci i lleure, i les relacionades amb la







241

formació i l’educació. En aquest cas, no es disposa d’un registre estricte de dades

sobre la demanda de serveis, simplement s’han detectat les necessitats d’aquests

serveis a través de les demandes que els usuaris han fet als ajuntaments.


Respecte als serveis d’inserció laboral, com ja hem comentat en l’apartat anterior, a la

Garrotxa existeix una borsa de treball però que no es pròpia d’ells, sinó que dóna la

informació d’altres borses a nivell municipal, provincial i nacional. En aquest sentit, hi

ha una coordinació entre el serveis d’orientació i inserció laboral de l’ajuntament

d’Olot, i la fundació Adrinoc (Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la

zona Nord-Oriental de Catalunya). Aquí, no són les empreses qui es posen en contacte

amb el Consell Comarcal quan necessiten treballadors. El tipus d’assessorament

d’inserció laboral que s’ofereix és només de caràcter puntual.

Emprenedoria

Des del Consell Comarcal de la Garrotxa no s’ofereix directament un servei

d’emprenedoria, ja que qui gestiona aquest servei és exclusivament l’ajuntament

d’Olot. Ho fa conjuntament amb la fundació ADRINOC.

Formació

Pel que fa a la formació, la comarca compta amb un punt d’informació de la

Universitat Nacional d’Educació a Distància i un altre punt d’informació UOC, tots dos

situats a la capital comarcal, Olot. Per altra banda, s’ofereix formació no reglada a base

de cursos, jornades, xerrades,... dedicades a l’àmbit de l’ocupabilitat i la inserció

laboral. Normalment, acostuma a desenvolupar-se de manera presencial i al 2013 hi ha

un curs en preparació. Per a dissenyar aquesta formació, es treballa de manera

coordinada entre el servei d’orientació/inserció laboral de l’ajuntament d’Olot i la

fundació Adrinoc.


242

Equipaments

A la Garrotxa, a nivell municipal existeixen espais joves als municipis de Sant Joan les

Fonts,Besalú,laVall d'en Bas, Les Preses, la Vall de Bianya, Sant Jaume de Llierca i

Castellfollit de la Roca. La seva gestió va tant a càrrec de l’ajuntament com del tècnic

compartit que depèn del Consell Comarcal. A més, tal com ja s’ha comentat

anteriorment hi ha l’Oficina Comarcal Jove i el Punt d’Informació Juvenil, tots dos

ubicats a Olot.

TAULA 51. EQUIPAMENTS D’INTERÈS PER A LA JOVENTUT A LA GARROTXA


Espai jove Sant Joan les Fonts

Espai jove Besalú

Espai jove Castellfollit de la Roca

Espai jove La Vall d’en Bas

Espai jove La Vall de Vianya

Espai jove Sant Jaume de Llierca

Espai jove Les Preses

Oficina Jove Comarcal Olot

Punt Informació Juvenil Olot


Entitats juvenils

Tal com s’ha comentat al principi en l’apartat de les polítiques de joventut, la Garrotxa

és una comarca mal comunicada i aquesta dispersió actua com obstacle en la cohesió

de grups de joves que viuen a quilòmetres els uns dels altres. Sumant-hi la manca

d’espais de referència, la conseqüència més clara és el baix nombre d’entitats juvenils

al territori. A continuació, es presenta una relació d’aquelles que actualment es troben

actives (11 entitats), per bé que figuren altres 11 entitats ara mateix inactives.


243

TAULA 52. ENTITATS JUVENILS DE LA GARROTXA


Centre d’esplai Sant Vicenç-Besalú Besalú

Agrupament escolta i guia Nostra dona del Tura Olot

Esplais de la Garrotxa Olot

Grup d’esplai Gamossinos Olot

Secció infantil i juvenil del Centre Excursionista d’Olot Olot

Patronat de Disminuïts Psíquics Joan de SellasCardelús Olot

Creu Roja Joventut- La Garrotxa Olot

Secció Juvenil Marboleny Jove Les Preses

Associació juvenil de teatre Klyngh Les Preses

Associació juvenil penya jove Cal Borratx Santa Pau

Cooperativa Arriant SCCL La Vall d’en Bas




En el cas de la Garrotxa no existeix una xarxa formal i fixa que aglutini les diferents

entitats juvenils, ni existeix una coordinació entre les associacions i els serveis juvenils.

De l’únic que es té constància és dels altres agents o serveis per a joves a la comarca,

com són: l’IME (Institut Municipal d’Educació) i el Pla Educatiu d’Olot, tots dos

gestionats per l’ajuntament d’Olot i de la temàtica de formació/educació; el SOIL

(Serveis d’Orientació i Inserció Laboral), també de l’ajuntament d’Olot, dedicat a

l’assessorament per ocupació/inserció i borsa de treball; per últim, el servei

d’emprenedoria de l’ajuntament d’Olot, dedicat a l’assessorament en aquest àmbit.


244

TAULA 53. RESUM DELS RECURSOS I SERVEIS PER LA JOVENTUT DE LA GARROTXA

Font: elaboració pròpia a partir de dades del Consell Comarcal.

Temàtiques Àmbit Territorial És específic per joves? (SÍ/NO)


recursos humans

Són RRHH suficients per

atendre demanda?


Borsa de treball Tots Online i presencial No és una borsa pròpia, es dona informació d'altresOfereix activitats de formació/educació Comarcal Sí Presencial 4 Sí

Ofereix activitats d'oci i lleure Comarcal Sí Presencial 4 SíAssessorament i informació en general Tots Sí Online i presencial 4 SíAssessorament per formació/educació Tots Sí Online i presencial 4 Sí

Assessorament per salut Tots Sí Online i presencial 4 SíAssessorament per ocupació/inserció laboral Tots Sí Online i presencial 4 Sí


245

El Montsià

TAULA 54. HABITANTS I JOVES AL MONTSIÀ


Homes 36.391 8.962 12,5

Dones 35.186 8.403 11,7

TOTAL 71577 17.365 24,2



Les problemàtiques que tenen els joves de la comarca del Montsià es troben

majoritàriament relacionades amb la manca d’ocupació. Sovint, hi ha un

desconeixement per part seva del teixit empresarial de la zona. Altres vegades però,

tenen la necessitat de trobar una feina que estigui relacionada directament amb els

estudis cursats, i no només amb el sector primari o terciari, que és on es generen més

ofertes. Això sí, encaminant-ho tot cap a certa estabilitat laboral que els permeti

consolidar el seu projecte de vida i fer el salt cap a l’emancipació.

Davant d’aquesta situació, les polítiques de joventut s’han dissenyat en base a una

sèrie d’objectius classificats segons si són de prioritat alta, mitja o baixa. Els més

prioritaris tenen a veure amb la millora de l’ocupabilitat de les persones joves i la

promoció del retorn al medi rural, el foment d’una cultura de participació activa i la

disminució de les conductes de risc. A un nivell mig tindríem la millora de l’accés dels

joves a la formació, la valoració en el mercat laboral de la formació no reglada i

l’increment del consum crític dels joves. Amb una menor prioritat, les polítiques se

centren en augmentar les possibilitats d’accedir a una vivenda als joves, millorar

l’acollida de les persones joves nouvingudes i millorar el coneixement del teixit

productiu i del mercat laboral del Montsià.


246

TAULA55. OBJECTIUS I PROGRAMES DEL CONSELL COMARCAL EN MATÈRIA DE


Objectius

Millorar l’ocupabilitat de les persones joves per augmentar les seves possibilitats en el mercat laboral

i la realització del propi projecte de vida

Foment de la cultura participativa, adoptant posicions més actives per part dels joves, compromeses i

crítiques amb el seu entorn

Disminució de les conductes de risc associades a la salut en tots els àmbits que afecten a les persones

joves

Promoure el retorn i la inserció laboral dels joves en el medi rural

Millorar l’accés a la formació de les persones joves

Incrementar el consum crític, potenciant la creació artística i la producció cultural juvenil

Valorar tot tipus de formació no reglada alhora d’entrar al mercat laboral

Augmentar les oportunitats d’accés a l’habitatge

Millorar l’acollida de les persones joves nouvingudes i les relacions interculturals entre les persones

joves i el seu entorn

Millorar el coneixement del mercat laboral i el teixit productiu del Montsià

Font: Pla comarcal de Joventut del Montsià.

Tots aquests objectius detallats en la taula anterior es desenvoluparan en els 12

municipis que formen la comarca a través del seu Pla Local de Joventut. En aquest cas,

no existeixen Plans Mancomunats.


tècnics

Els deu objectius marcats per les polítiques de joventut del Montsià mantenen una

correspondència amb els objectius plantejats pel Pla Nacional de Joventut de

Catalunya. Els reptes que aquí es plantegen per la comarca són l’assoliment de l’èxit en

la trajectòria educativa de les persones joves així com en la seva trajectòria laboral,

possibilitar la transició domiciliària de les persones joves, promoure la vida sana entre

el col·lectiu, l’avenç cap una autonomia personal, la universalització de la cultura entre


247

els joves i l’evolució cap un model de país i de societat cohesionada. Per aconseguir

superar amb èxit els reptes anomenats s’han dissenyat una sèrie d’estratègies com les

relacionades amb la promoció de l’educació com a generadora d’oportunitats socials,

la millora de l’ocupabilitat, l’emprenedoria i el treball autònom, la mediació en matèria

d’habitatge, la prevenció de conductes de risc i la millora de coneixements respecte als

recursos de la salut, la interlocució dels joves amb l’administració, la millora de l’accés

al consum crític i l’existència d’una cohesió social/convivència que permeti caminar

cap a la sostenibilitat i una vertebració territorial.

Per a veure l’abast d’aquestes polítiques a la comarca del Montsià s’ha elaborat la

següent taula amb el tipus de planificació en matèria de joventut i tal com ja hem dit

abans, tots els municipis compten amb un Pla Local de Joventut.

TAULA 56. DESPLEGAMENT DE LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT AL MONTSIÀ (2013)

Nº Municipi

Pla Local de

Joventut

12 Alcanar, Amposta, Freginals, La Galera, Godall, Masdenverge, Mas de Barberans,

Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d’Enveja, Santa Bàrbara, la Sènia i Ulldecona.


A la taula següent es mostra el personal tècnic de joventut del qual disposa la comarca.

En aquest cas n’hi ha 4 a l’Oficina comarcal, 9 com a tècnics/ques de joventut

municipal i un tècnic/a compartit/da. Per tant, un total de 14 persones dedicades a

desenvolupar al Montsià tot el relacionat amb el col·lectiu juvenil.


248

TAULA 57. EQUIP TÈCNIC DE JOVENTUT DEL MONTSIÀ (2013)



del Montsià és de 1.240 joves per cadascun.

Serveis i recursos

Pel que fa als serveis i recursos que s’ofereixen al Montsià dirigits als joves, tenim que

destacar en primer lloc el propi Servei d’Informació Juvenil, que constitueix el primer

nivell d’atenció al col·lectiu i el qual estableix relacions amb la resta de serveis que es

comentaran en aquest apartat. Des d’aquí es rep als usuaris/àries i s’identifiquen les

seves necessitats més immediates, fent-ne la corresponent diagnosi i resolent-les o bé

derivant-les al servei corresponent.

En matèria de treball i tal com s’aprofundirà en l’apartat Serveis i recursos laborals i

d’inserció laboral, es compta amb una borsa de treball per facilitar la recerca de feina a

les persones joves.

Pel que fa a la salut també es compta amb una àrea específica dins l’Oficina Jove

Comarcal, la qual pretén assessorar als joves en diverses temàtiques i organitzar

jornades de caràcter informatiu relacionades amb les drogues, l’adolescència, etc.

A més, s’han ofert diversos cursos i tallers a través de la Xarxa de Serveis d’Informació

Juvenil “Montsià Jove”, de la qual se’n parlarà més detalladament en l’apartat

“Participació i xarxes de coordinació pels joves”. A través d’ella s’han fet cursos de

manipuladors d’aliments, de monitor de lleure, de vetllador escolar o aquells







249

emmarcats dins dels cursos Connecta’t, relacionats amb la informàtica i les eines per a

la recerca de feina.

Un altre servei que s’ofereix des de l’Oficina Comarcal Jove és la tramitació dels

diferents carnets d’alberguista o estudiant. Aquest servei però, no és específic del

col·lectiu jove ja que s’han atès diverses demandes de persones majors de 35 anys.

Emmarcat dins d’una xarxa a nivell nacional, també hi ha un servei d’informació i

assessorament per a tots aquells joves que vulguin emancipar-se. El que fa la xarxa és

atendre les seves necessitats des del primer moment per tal que puguin culminar amb

èxit el seu procés de transició domiciliària.

Finalment, tots els serveis oferts als joves de la comarca se centralitzen a l’Oficina Jove

Comarcal perquè mitjançant la “finestreta única” es recullin tots els serveis dedicats a

aquest col·lectiu, evitant duplicitats i garantint una informació de qualitat. En aquesta

línia es va canviar la ubicació de l’oficina, que abans estava ubicada al Consell Comarcal

i es va traslladar a l’edifici El Casal, equipament més cèntric i proper als joves. Al final

de l’apartat es mostra un resum dels serveis i recursos per a la joventut de tots els

agents consultats del Montsià.


Respecte als serveis d’inserció laboral, es disposa d’una borsa de treball gestionada a

través de l’Àrea de Treball i Emprenedora de l’Oficina jove del Montsià, i a la qual hi

tenen accés els Punts d’Informació Juvenil. El fet que ho gestioni aquesta àrea fa que

s’englobi tant el servei d’orientació laboral com el d’emprenedoria, per tant s’hi

acullen des de joves de 16 a 29 anys que volen compaginar feina i estudis, a aquells

que han finalitzat els estudis universitaris i volen buscar una primera feina, o bé aquells

que volen treballar per compte propi i tenen una idea de negoci. El funcionament de la

borsa permet intruir-hi el currículum i fer difusió de les ofertes vigents, al territori i

rodalies.


250

Destacar també una sèrie de tallers emmarcats dins l’iniciativa “Càpsules formatives

Refresca’t”, a través dels quals es pretén millorar les aptituds dels i de les joves que

cerquen feina per les vies convencionals, així com per aquells que tenen en ment la via

de l’autoocupació.

Emprenedoria

Al Montsià es disposa d’un servei d’emprenedoria inclòs dins de l’Àrea de Treball de

l’Oficina Jove, tal com s’ha comentat anteriorment. El seu objectiu principal és donar

una primera informació i orientar al jove que decideix crear la seva pròpia empresa. A

partir d’aquí, si s’observa que hi ha una idea suficientment madura es deriva la

persona cap a professionals dedicats exclusivament a l’assessorament i recolzament

d’emprenedors. Aquest servei disposa d’un total de dues persones: una d’elles és qui

es troba permanentment a la instal·lació ubicada dins l’Oficina Jove Comarcal i l’altra fa

la itinerància per les diferents localitats de la comarca, tot tenint com a seu central el

Punt d’Informació Juvenil de Sant Carles de la Ràpita.

Formació

Pel que fa a la formació des de la comarca s’aposta per una formació continuada que

ajudi a ampliar el currículum professional i ajudi a obtenir més oportunitats laborals.

En aquest sentit, hi ha sis centres de formació secundària i un de formació

professional, a banda del punt UOC ubicat a Amposta.

Per altra banda, també s’ofereix formació no reglada a base de multitud de cursos,

jornades i xerrades relacionades amb diferents temàtiques com ara la salut, la recerca

de feina, el monitoratge de lleure, l’ajuda personal, etc.

Equipaments

Al Montsià hi ha diversos equipaments que estan destinats únicament a l´ús per part

de les persones joves com els Espais Joves, l’Oficina Comarcal Jove o els Punts


251

d’Informació Juvenil. Aquests es troben majoritàriament concentrats al municipi

d’Amposta però també estan presents a la resta del territori.

TAULA 58. EQUIPAMENTS D’INTERÈS PER A LA JOVENTUT AL MONTSIÀ


Espai Jove Alcanar

Espai Jove Masdenverge

Espai Jove La Sènia

Oficina comarcal jove Amposta

Punt UOC Amposta

Punt TIC Amposta

Punt PIJ Amposta

Punt PIJ Alcanar

Punt PIJ Mas de Barberans

Punt PIJ Sant Carles de la Ràpita

Punt PIJ Sant Jaume d’Enveja

Punt PIJ Santa Bàrbara

Punt PIJ La Sènia

Punt PIJ Ulldecona

Buc Assaig Alcanar

Buc Assaig Amposta

Buc Assaig Ulldecona


Entitats juvenils

Al Montsià existeix un bon nombre d’associacions juvenils, les quals faciliten

l’associacionisme entre els joves i la cohesió del col·lectiu. Concretament, hi ha un total

de 23 entitats escampades per tot el territori. En aquest cas no solament es

concentren en aquell municipi que alberga la capital, sinó que són presents a tota la

comarca. A continuació es presenta una relació detallada d’elles:


252

TAULA 59. ENTITATS JUVENILS DEL MONTSIÀ


Associació sociocultural i recreativa Tarambana Amposta

Servei diocesà de colònies de Tortosa Amposta

Agrupació Montsianell Amposta

Associació cultural Xerinola Sant Carles de la Ràpita

Centre d’esplai Verge de Pallerols La Sènia

Creu Roja joventut la Sènia La Sènia

Moviment parroquial juvenil d’Alcanar Alcanar

Grup natura i tradició el Teixet La Sènia

Creu Roja joventut Alcanar Alcanar

Creu Roja joventut Amposta Amposta

Associació de joves Font del Peu Masdenverge

Grup dolçainer de Joventut Unides La Sènia

Jóvens per la cultura i la sostenibilitat de les Terres de l’Ebre Sant Carles de la Ràpita

Secció juvenil de l’Agrupació Musical Senienca La Sènia

Associació juvenil Joves Falduts Ulldecona

Tonai que no ha sigut res Sant Carles de la Ràpita

Secció juvenil de la banda de música d’Ulldecona Ulldecona

Secció juvenil de la fundació privada Ilercavònia Futur Amposta

Associació juvenil de la lira ampostina Amposta

Secció juvenil del Patronat de la Passió d’Ulldecona Ulldecona

Associació de joves de Godall “Joventut Godallenca” Godall

Associació cultural i de lleure Dinàmics Alcanar

Espai infantil i juvenil L’Aulivera Sant Carles de la Ràpita




En el cas del Montsià, l’Àrea de Joventut del Consell Comarcal va posar en marxa,

mitjançant la Xarxa de Serveis d’Informació Juvenil “Montsià Jove”, un paquet formatiu

encarat als joves de la comarca per a contribuir al seu desenvolupament personal i

professional. Aquest projecte s’anomenava “Fem xarxa, fem Montsià” i incloïa cursos


253

de temàtiques molt diverses. Amb la creació de la Xarxa Montsià Jove també s’ha

apostat per totes aquelles eines que signifiquen una via d’apropament i de

comunicació més fluida amb el col·lectiu de joves. En aquest sentit, cal destacar el

paper rellevant de les tecnologies 2.0, les quals han permès crear una pàgina web on el

jove està degudament informat de qualsevol temàtica que sigui del seu interès. A

aquesta eina de treball cal sumar-li la utilització del twitter com aplicació que permet

mantenir informats als seguidors en tot moment. El mateix passa en el cas de la pàgina

de facebook.

Una altra xarxa important, i sota el paraigua de la qual també s’hi troba adscrita

l’Oficina Jove del Montsià, és la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil, a través de la

qual s’ofereix assessorament i informació als joves en el seu procés d’emancipació.

TAULA 60. RESUM DELS RECURSOS I SERVEIS PER LA JOVENTUT DEL MONTSIÀ


Temàtiques Àmbit TerritorialÉs específic per joves? (SÍ/NO)


recursos humans

Són RRHH suficients per atendre

demanda? (SÍ/NO)Més informació (web, altres)

Borsa d'habitatge Comarcal No Presencial 3

Assessorament per l'emprenedoria Comarcal Sí Presencial i online 2 Sí www.oficinajove.cat/montsia

Assessorament a empreses Comarcal No Presencial 1 www.montsia.cat

Borsa de treball Comarcal Sí Presencial i online 2 Sí www.oficinajove.cat/montsia

Ofereix activitats culturals Comarcal No Presencial 1 www.montsia.cat

Ofereix activitats de formació/educació Comarcal Sí Presencial 1 Sí www.monstsiajove.org

Ofereix activitats d'oci i lleure Comarcal Sí Presencial 1 Sí www.monstsiajove.org

Assessorament per formació/educació Comarcal No Presencial 2 www.montsia.cat

Assessorament per salut Comarcal Sí Presencial i online 1 Sí www.oficinajove.cat/montsia

Assessorament per ocupació/inserció laboral Comarcal Sí Presencial i online 2 Sí www.oficinajove.cat/montsia

Ajuts i subvencions comarcal No Presencial 1 www.montsia.cat


254

SÍNTESI: CONCLUSIONS I RECOMANACIONS

Síntesi dels principals resultats i conclusions de la recerca

La Catalunya rural és molt diversa; hem de parlar de peculiaritats territorials.

Pel que fa a la dispersió de la població, els valors màxims són al Pirineu i

Prepirineu lleidatà.

L’evolució de la població, en termes generals, sembla que repunta després de

dècades de pèrdua constant, gràcies en part a la immigració fins fa no molt. Les

comarques que més van patir la despoblació són ara les que es recuperen més

lentament (Ripollès, Alta Ribagorça i la Terra Alta).

• La població és envellida: hi ha comarques on la gent gran duplica el

percentatge de la gent jove, i el recanvi generacional ens indica que per

cada dues persones potencialment actives n’hi ha una d’inactiva. Per

aquest motiu és un repte imprescindible potenciar el retorn dels i les

joves als territoris rurals.

Tant l’atur com l’ocupació juvenil a les comarques rurals es concentra a la

costa, a la segona corona metropolitana i a les comarques de la demarcació de

Lleida, al Segrià principalment.

• En general hi ha menys noies aturades que nois, però el nombre de

noies aturades amb estudis superiors és més elevat.

• Ens apropem a la paritat de gènere en termes d’ocupació jove a les

comarques rurals.

• La zona pirinenca concentra les comarques amb més aturats joves

qualificats.

• L’interior de la demarcació de Tarragona i el Pirineu lleidatà tenen, de

forma molt accentuada, poca població jove ocupada.


255

• Els afiliats joves al règim especial agrari tenen un pes important a l’oest

i sud oest del país, mentre que el seu paper és gairebé insignificant a la

Catalunya Central i al Pirineu. El pes de les dones encara hi és molt baix.

• Al règim general de la seguretat social continua havent-hi la majoria

dels ocupats del món rural, i també joves. També és el règim on hi

trobem més paritat.

Continua havent-hi un flux migratori rural – urbà, que és eminentment jove: el

volum d’emigrants joves, tant d’homes com dones, de les comarques rurals

amb destinació a la ciutat suposava gairebé un 50% del total d’emigrants del

2000 al 2009. Majoritàriament provenen de la Costa Brava i de la segona

corona metropolitana.

• En canvi, el flux d’emigrants joves cap a municipis rurals (de menys de

2.000 habitants) continua essent molt inferior als fluxos vers les capitals

comarcals. Aquest és majoritàriament femení, vers el Pirineu axial i les

comarques gironines.

Un dels factors que condiciona aquesta mobilitat, i també el moment de

trencament del jove amb l’origen, és la necessitat de traslladar-se a les zones

urbanes per a realitzar els estudis superiors.

El desplegament de polítiques de joventut a nivell local i comarcal inclou la

participació dels i les joves i la recollida de les demandes de la joventut, malgrat

que a escala local es fa difícil donar resposta a les mancances i necessitats

estructurals que afecten a la joventut.

Principalment a les zones rurals s’ha adoptat l’estratègia de mancomunar

serveis en matèria de joventut a partir dels tècnics compartits, la qual permet

una millor repartició territorial dels serveis tècnics i, per tant, de la dinamització

i oferiment de serveis als i les joves, i també una bona coordinació de les

polítiques de joventut que es desenvolupen a nivell local a escala comarcal.


256

Malgrat els esforços referents a les polítiques d’ocupació de l’àmbit de

joventut i el disseny de les Oficines Joves per a l’oferiment de serveis

especialitzats per a l’emancipació, actualment les iniciatives d’inserció laboral i

de formació per joves s’orienten a feines temporals però manquen estratègies

de formació i borses de treball joves destinades a treballs més qualificats i no

temporals.

Malgrat l’existència de més o menys recursos no especialitzats en joventut

referents a habitatge, formació, salut i treball, manquen serveis destinats al

jovent que fomentin l’arrelament (borsa jove d’habitatge, orientació laboral,

etc.).

L’associacionisme juvenil ha augmentat en els darrers anys, així com la dotació

d’espais joves. Aquest fet pot fomentar la cohesió i l’arrelament dels joves a les

zones rurals.

• Malgrat tot, no existeix sempre una coordinació formal entre la

joventut/entitats juvenils d’una mateixa comarca.

• Existeixen diferents graus de coordinació entre el jovent i els serveis

comarcals de joventut, que s’ha vist afavorida per les polítiques de

joventut actuals que fomenten la participació.

Recomanacions i orientacions

En aquest apartat, procedirem a categoritzar els àmbits de recomanacions i a aportar

algunes orientacions per a les futures actuacions de cada àmbit, seguint l’objectiu que

busca el projecte ODISSEU, que és fomentar el retorn de joves amb formació

universitària als territoris rurals catalans. Es proposa, doncs, fomentar entorns que

afavoreixin l’arrelament, per a aconseguir que el capital humà jove, format i d’origen

rural, retorni i contribueixi al desenvolupament de les comarques rurals.

Si bé és cert que s’han detectat necessitats determinades i per a les que calen

actuacions específiques en els àmbits de l’ocupació, l’emprenedoria i l’empresa,

l’habitatge, l’oci i el lleure, l’educació i la salut i la sanitat, els factors que incideixen en


257

l’arrelament dels i les joves als seus llocs d’origen impliquen nuclis estratègics

d’actuació que poden tenir impactes importants.

Així doncs, aquestes són recomanacions en àmbits transversals alhora que

transcendentals. Si entenem el retorn dels joves a les zones rurals d’origen com un

procés acumulatiu, entenem que s’han de construir polítiques que ho fomentin, i de

les que es despleguin mesures concretes, sobre una base sòlida.

Proposem diferents àmbits d’actuació des de diferents perspectives que es consideren

rellevants:

La comunicació: la construcció de la realitat: “ser rural” encara no té poder de

persuasió.

La necessitat imminent de dissenyar models de desenvolupament econòmic

consensuats i sostenibles als territoris.

L’establiment de sistemes de governança que gestionin el retorn dels i les joves

als territoris rurals d’origen en un escenari competencial ampli. Per això, es fa

necessària la connexió entre els agents socials i l’administració: han d’actuar

junts i de forma transversal per acomplir l’objectiu.

Aquests reptes s’han de contrarestar amb caràcter d’urgència per tal de començar a

construir el més aviat possible unes bases sòlides pel desenvolupament sostenible del

món rural.

Tot i que aquestes recomanacions i propostes les vàrem tractar en la primera fase del

procés de diagnòstic del projecte ODISSEU pensem que són vigents i que s’han de tenir

en consideració.


258

Sensibilització, comunicació i educació

Reptes

Incidència en la identitat dels atributs encara negatius de “rural”.

Massmedia i comunicació social: es parla poc de món rural i se’n parla amb

determinades connotacions que encara són lluny de ser incentivadores.

Educació formal i informal: no es fomenta prou la vida als entorns rurals com

a opció atractiva.

Recomanacions

Cal conèixer amb precisió quina és la incidència de “ser rural” en la identitat

dels i les joves d’origen rural.

Els massmedia i els generadors d’opinió pública han d’incorporar un discurs

modernitzador d’allò “rural”.

Convé incorporar als currículums formatius de primària i secundària eixos

pedagògics relacionats amb l’agricultura o altres aspectes naturals, culturals o

socioeconòmics dels entorns rurals (ex: com a crèdit de síntesi).

Cal apostar per la formació contínua en “ruralitat” de les persones

encarregades d’impartir els diferents nivells d’educació, sigui reglada o no en

territoris rurals. Cal que els i les mestres, professors/es i /o monitors/es

coneguin la realitat social i els reptes als que s’enfronten les zones rurals, i

puguin transmetre valors positius que ajudin a descobrir les oportunitats de

quedar-se al territori.

Orientacions per a l’acció

Seguir les “Recomanacions sobre el tractament del món rural als mitjans

Audiovisuals” (CAC i FMR, 2009), fruit del compromís que va assumir el

Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

Actualitzar i ampliar els continguts pedagògics de primària i secundària en

relació als coneixements sobre el món rural i el sector agrari.

Introduir continguts de “ruralitat” en les hores lectives dels MÀSTERS, O


259

ALTRES CURSOS QUE ACREDITEN LA FORMACIÓ PEDAGÒGICA I DIDÀCTICA, PER A

EXERCIR FUNCIONS DOCENTS.

Ampliar l’oferta formativa a distància, incentivant la itinerància i la

mobilitat en la formació especialitzada.

Beques:

• Incrementar les beques de mobilitat per a joves universitaris, fent

especial incidència en les dones joves d’origen rural en aquelles

especialitzacions on estan subrepresentades.

• Impulsar un sistema de beques per a que els alumnes residents en

zones rurals puguin estudiar a distància especialitzacions o estudis

de tercer cicle.

El paper dels agents socials i de l’administració: la governança

Reptes

Manquen polítiques amb visió transversal de l’objecte d’intervenció: el retorn

dels i les joves formats/des als territoris rurals d’origen.

• Les polítiques de joventut no tenen prou en compte l’ocupació jove.

• Les polítiques d’ocupació no tenen prou en compte els joves d’origen

rural i el seu retorn.

• Manca introduir objectius empresarials, d’emprenedoria i d’ocupació

amb un prisma territorial a les polítiques de joventut.

No hi ha centralització tècnica ni política de l’objecte d’intervenció.

- No hi ha coordinació entre agents socials, privats i administració a

nivell institucional i al territori per a generar ocupació jove en zones

rurals.

- Existeixen bones pràctiques que ens poden servir per a modelar noves

experiències en el camp de la governança o com a models de


260

concertació: per exemple, determinats consorcis que centralitzen

l’anàlisi tècnic i/o la implementació de projectes de promoció econòmica

i desenvolupament territorial. Cal vetllar per la neutralitat d’aquestes

entitats.

Recomanacions

Les comarques han de tenir un projecte de desenvolupament econòmic que

inclogui a la seva joventut. Com a model de concertació, podem prendre el

model dels pactes territorials per fomentar el compromís.

Caldrà centrar esforços en la coordinació, la interdepartamentalitat i la

transversalitat de les accions i, per tant, també en la seva avaluació i

transferència al territori.

És necessari crear o decidir una referència a cada territori de l’objecte

d’intervenció -el retorn dels i les joves formats als territoris rurals d’origen-

entitat, unitat o funció a la que es doni suport en termes de finançament,

participació i personal, si cal.

Malgrat hi hagi òrgans coordinadors de la intervenció, hi ha múltiples

competències de diferents departaments que incideixen en la joventut, en el

territori, en l’ocupació, en els serveis bàsics, en la formació i en la

transferència de coneixements i la innovació. Caldrà recollir-les i avaluar

l’impacte de les accions.

Cal definir estratègies d’apropament i contacte entre el territori i el teixit

empresarial, i les universitats i els seus estudiants amb origen rural.

Cal un finançament, en les diferents fases i actuacions, que s’adeqüi a

l’impacte potencial de la intervenció.

El factor humà esdevé molt important al territori. La persona o les persones

que treballin en aquestes entitats, cal que siguin seleccionades de forma molt

acurada.

Seria interessant crear una xarxa de transferència d’accions i de bones

pràctiques entre els diferents territoris, i al mateix temps, amb altres entitats


261

o projectes a nivell espanyol, europeu i internacional.


Introduir l’objecte d’intervenció -el retorn dels i les joves formats als territoris

rurals d’origen-, al Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2010-2020.

Crear els mecanismes i les eines necessàries que garanteixin una comunicació

fluïda i àgil entre administracions, amb els agents socials i empresarials, i que

n’avaluïn els resultats de forma periòdica. Aquests mecanismes es poden

emmarcar en una comissió parlamentària que vetlli per al compliment dels

objectius, per exemple, o en un unitat, àrees o secretaries d’algun

departament de la Generalitat que centralitzin la competència.

Assegurar la continuïtat i sostenibilitat de les estructures o referències

territorials.

Fomentar el suport econòmic i d’assessorament a aquestes entitats. Per això

és important el finançament público-privat de les entitats (administració i

empreses del territori). Poden tenir un patronat divers amb coordinació i

avaluació pública.

Mancomunar serveis públics (i si s’escau privats) relacionats i a nivell

territorial, per assolir més els objectius d’eficiència, finestra única per l’usuari,

especialització i qualitat del servei.

Desenvolupament econòmic, emprenedoria i ocupació

Reptes

Molts dels territoris no tenen projectes desenvolupament econòmic

comarcals que potenciïn al màxim els seus actius.

Es constata que manquen sinèrgies entre els actors públics i privats, en el

disseny i el desplegament de les polítiques econòmiques viables i


262

sostenibles, en la generació d’ocupació i en l’impacte que tenen en el

retorn de la població jove i formada.

Manquen polítiques amb visió transversal que fomentin l’existència de

perfils trencats/arrelats de joves rurals emmarcats en l’escenari econòmic

comarcal.

No existeixen canals de comunicació entre l’oferta laboral i /o de creació

d’empreses al territori, i els seus joves mentre s’estan formant a les

universitats.

Recomanacions

En referència al model de concertació comentat en el punt anterior, es fa

necessari a cada territori de referència:

• Una bona diagnosi socioeconòmica prèvia i un bon registre

empresarial, com a primer pas imprescindible.

• Apoderament: cal buscar i trobar el/s valor/s afegit/s, cuidar-lo i

difondre’l, especialment als i les joves, com a base per a fomentar

els recursos endògens i la resiliència del territori. El valor afegit de

la comarca, un cop trobat i operativitzat, cal saber transmetre’l: ja

sigui de cara als mateixos habitants –sobretot als infants,

adolescents i joves-, i de cara a fora.

• El territori hauria de poder utilitzar eines de participació àgils i

cohesionadores que permetessin que els ciutadans participin en

aquesta creació.

La generació d’ocupació ha de tenir un paper rellevant en el focus d’atenció

del projecte econòmic de comarca. L’ocupació en sectors emergents, no

estacionària i professionalitzada és un objectiu prioritari.

• El marc de la cooperació público–privada pot ser la base per tirar

endavant moltes iniciatives, sobretot d’aquelles relacionades amb


263

els nous filons d’ocupació: convé explorar bé aquestes possibilitats

d’una forma estratègica.

• En el suport a les PIMEs, convé potenciar l’exportació, el sector

agroalimentari i les empreses amb més capacitat de generar

ocupació directa i indirecta, per la seva condició d’estratègics.

• Cal implementar mesures que incentivin la creació d’empreses al

món rural, i en aquest sentit fomentar la creació de vivers

d’empreses en sectors especialitzats i que siguin referents pel

territori.

El projecte de desenvolupament econòmic ha de ser pensat tenint en compte

que cal potenciar el retorn dels i les joves formats, amb especial cura dels

perfils lineals expansius. Cal reduir la distància entre el projecte econòmic i de

comarca i les especialitzacions formatives dels i les joves. Cal buscar

estratègies que apropin les dues tendències.

• Cal promoure la creació i la dinamització de canals de

comunicació entre les universitats i els estudiants, i les empreses

del territori, ja sigui per a fer-hi les pràctiques, relacionar-hi els

projectes de fi de carrera, com a borsa de treball o com a nínxol

d’iniciatives empresarials.


Es fa urgent desplegar un paquet de mesures associades a l’objecte

d’intervenció -el retorn dels i les joves formats als territoris rurals d’origen-.

Aquestes mesures haurien de ser d’aplicació als i les joves que retornen per a

crear la seva pròpia empresa i/o a treballar, i per a les empreses situades al

territori, i haurien de comprendre:

• Ajuts directes en la creació d’empreses, o per al seu creixement als

territoris rurals d’origen.


264

• Incentius fiscals.

• Bonificacions en les quotes de cotització a la Seguretat Social.

Les administracions competents haurien de posar a disposició dels agents

politics, econòmics i socials del territori les eines, el personal, la informació i

requeriments necessaris per a poder disposar d’una diagnosi socioeconòmica

i empresarial acurada i, sobretot, actualitzada i consensuada.

Convé continuar amb el suport públic i pressupostari als programes de foment

de l’emprenedoria, desplegament d’agents i assessors al territori en termes

de creació, creixement i consolidació d’empreses, que integri i coordini els

recursos del territori per a fomentar la finestreta única i l’assessorament

especialitzat.

Seria important impulsar incentius en les eines de finançament per a la

creació i consolidació d’empreses amb alt valor afegit en sectors emergents o

considerats estratègics a nivell territorial.

En termes d’ocupació, es fa necessari disminuir l’estacionalitat i la no

professionalització dels llocs de treball. Cal promoure mesures fiscals i laborals

que permetin la multifuncionalitat i facilitin tenir més d’un contracte laboral

en un any depenent de la zona i activitat en la que es treballi.

Per atreure professionals especialitzats en els serveis públics, cal prestigiar

especialment els i les treballadors/es dels sectors sanitari i educatiu al món

rural. Aplicar mesures socials d’acció positiva en el marc dels convenis

col·lectius a les persones assalariades que prestin els seus serveis en aquestes

activitats.

Prestigiar l’autoocupació i l’emprenedoria, especialment en el sector agrari,

augmentant les mesures de suport i acompanyament i incentivant als

autònoms i PIMEs.

Augmentar l’oferta de teletreball actual i incentivar que les empreses,

públiques i privades al món rural incorporin aquesta modalitat de treball en

els seus organigrames.

Iniciatives similars a la “Xarxa d’emprenedoria universitària” resultarien


265

eficaces a l’hora de fer de facilitadors del contacte entre estudiants i

empreses. Nou universitats catalanes estaven subscrites a la xarxa per a

desenvolupar accions de foment de l'emprenedoria, i per contribuir a la

detecció del talent emprenedor i a la creació de vocacions empresarials en la

comunitat universitària.

S’hauria de ser exigent amb l’acompliment del full de ruta de cada comarca, i

si cal, prioritzar zones més vulnerables o estratègiques, tant en plans i

polítiques comarcals com en les nacionals.


266

BIBLIOGRAFIA

ALDOMÀ, I. (1999). La crisi de la Catalunya rural. Lleida:Pagès editors.

ALDOMÀ, I. (2004). Evolució de les estructures de la producció agrària a Catalunya

1989-1999. Barcelona: Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Generalitat de

Catalunya.

ÁLVAREZ, A.; ATANCE, I. (2002). “Globalización y mundo rural”. Monogràfic

Información Comercial Española, núm. 803. Madrid: Ministerio de Economía.

ARMAND, L. (2006). Tourisme rural. Perception du territoire rural et cadragesglobaux.

París: Ministère des Transports, de l’Équipement, du Tourisme et de la Mer.

BAROUCH, G. (1995). Les demandes de Qualité de l’Espace rural (Synthèsegénérale).

París: Direction des AffairesFinancières et Économiques i Ministère de l’Agriculture, de

la Pêche et de l’Alimentation.

BECKER, G..(1962). “Investment in human capital: a theoreticalanalysis”, Journal of

PoliticalEconomy, nº 70, pp. 9-49.

BOURDIEU, P. ; PASSERON, J.C. (1990). Reproduction in education, societyandculture,

Londres : Sage (1ª versión en francés en 1970).

DAAM, (2007). Programa de Desarrollo Rural de Catalunya. Período de Programación

2007-2013 (2007). Barcelona: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca,

Alimentació i Medi Natural (DAAM), Generalitat de Catalunya.

DATAR (2003). Quelle France ruralepour 2020. París: Délégation à l'aménagement du

territoire et à l'actionrégionale. Consulta en línia:

http://lesrapports.ladocumentationfrancaise.fr/BRP/034000553/0000.pdf

http://lesrapports.ladocumentationfrancaise.fr/BRP/034000553/0000.pdf


267

DEFRA (2004). Review of the Rural White Paper. OurCountryside: theFuture. Londres:

Department for Environment, Foodand Rural Affairs.

DÍAZ, C. (1997). Estrategiasfamiliares y juventud rural. Madrid: Ministerio de

Agricultura, Pesca y Alimentación.

DIPUTACIÓ DE LLEIDA (2009). Xarxa d’espais Juvenils de Lleida. Lleida: Diputació de

Lleida.

DOMÍNGUEZ, M.; MONLLOR, N.; SIMÓ, M. (2010). Món rural i joves. Realitat juvenil i

polítiques de joventut als municipis rurals de Catalunya. Barcelona: Observatori Català

de la Joventut Secretaria de Joventut. Generalitat de Catalunya.

FUNDACIÓ DEL MÓN RURAL (2011a). “Creació d’empreses i noves oportunitats

d’ocupació en zones rurals. Detecció de nous jaciments d’ocupació i anàlisi de les

polítiques i eines públiques de suport a la creació d’empreses i al seu finançament”.

Consulta en línea: http://www.fmr.cat.

FUNDACIÓ DEL MÓN RURAL (2011b). “Anàlisi de l’oferta: Entitats de la xarxa Inicia en

les zones rurals”. Consulta en línea: http://www.fmr.cat.

FUNDACIÓ DEL MÓN RURAL (2010). “Dones i serveis d’atenció a les persones al món

rural català. Detecció de necessitats al territori. Informe complet”. Consulta en

línia:http://www.fmr.cat/web3/documentacio/ACTIVITATS/atencioDIAGNOSI%20Done

s%20i%20Serveis.pdf

FUNDACIÓ DEL MÓN RURAL (2009). “L’arrelament dels i les joves al territori rural

català. Conclusions i línies de Treball”. Consulta en línea:

http://www.fmr.cat/web3/documentacio/ACTIVITATS/joventut%20conclusions%20fm

r.pdf

http://www.fmr.cat/

http://www.fmr.cat/

http://www.fmr.cat/web3/documentacio/ACTIVITATS/atencioDIAGNOSI Dones i Serveis.pdf

http://www.fmr.cat/web3/documentacio/ACTIVITATS/atencioDIAGNOSI Dones i Serveis.pdf

http://www.fmr.cat/web3/documentacio/ACTIVITATS/joventut conclusions fmr.pdf

http://www.fmr.cat/web3/documentacio/ACTIVITATS/joventut conclusions fmr.pdf


268

FUNDACIÓ DEL MÓN RURAL; CONSELL AUDIOVISUAL DE CATALUNYA

(2009).Recomanacions sobre el tractament del món rural als mitjans Audiovisuals.

Consulta en línea:

http://www.cac.cat/pfw_files/cma/actuacions/Autorregulacio/Recomanacions_M_n_

Rural.pdf

GARCÍA RAMON, M.D.; BAYLINA, M. (eds.) (2000). El nuevopapel de las mujeres en el

desarrollo rural. Barcelona: Oikos-Tau.

GENERALITAT DE CATALUNYA; PATRONAT CATALÀ PRO EUROPA (2005). La política

rural de la Unió Europea i la seva aplicació a Catalunya. Barcelona: Generalitat de

Catalunya.

GRANOVETTER, M. (1985). “Economic action and social structure: the problem of

embeddedness”. American Journal of Sociology, nº 91, pp. 481-493.

JEAN, B. (2006). Les représentations de la ruralitédans la littérature scientifique

récente. Rimouski: Fonds Québécois de Recherche sur la Société et la Culture (FQRSC).

L’ARADA (2009). Guia d’entitats del Solsonès. Prades de Molsosa: Associació l’Arada.

LLADÓS, J.; MESEGUER, A.; TORRENT, J.; VILASECA, J. (2007). “Anàlisi del teixit

industrial de Catalunya a partir de la taula input-output”. Papers d’Economia Industrial,

núm. 25. Barcelona: departament d’Innovació, Universitats i Empresa, Generalitat de

Catalunya.

LLUVICH, E.; ORTEGA, M. (2004). Els nous rurals del Pallars Sobirà. Barcelona:

Secretaria General de la Joventut, Generalitat de Catalunya.

MALLARACH, J.M.; GERMAIN, J. (2006). Bases per a les directrius de connectivitat

ecològica de Catalunya. Barcelona: Departament de Medi Ambient i Habitatge,

Generalitat de Catalunya.

http://www.cac.cat/pfw_files/cma/actuacions/Autorregulacio/Recomanacions_M_n_Rural.pdf

http://www.cac.cat/pfw_files/cma/actuacions/Autorregulacio/Recomanacions_M_n_Rural.pdf


269

MODÉNES, J.A.; RECAÑO, J. (2003). El territori i la mobilitat migratòria dels joves a

Catalunya. Barcelona: Direcció General de Joventut, Generalitat de Catalunya.

MONLLOR, N. (2007). Incorporació de joves a l’activitat agrària a les comarques

gironines. Situació i reptes de la jove pagesia. El Pla de l’Estany com a cas d’estudi.

Girona: Universitat de Girona, Setembre de 2007 (memòria de recerca en línia).

MOYANO, E. (2001), “El enfoque del capital social y su utilidad para el análisis de las

dinámicas del desarrollo”, Revista de Fomento Social, INSA-ETEA, Córdoba, vol. 56, nº

221, pp. 35-63.

MOYANO, E.; GARRIDO, F. (2003), “Capital social y desarrollo en zones rurales. Una

aplicación a los programes Leader y Proder en Andalucía”, Revista Internacional de

Sociología, CSIC, Córdoba, nº 33, pp. 67-96.

OLIVER, J.; COSTA, M.; GAZTELUM, J.; FEU, M.; MARTÍNEZ, D. (2010).Anuari econòmic

comarcal 2010/Estimació del PIB comarcal 2009. Barcelona: Caixa d’Estalvis de

Catalunya, Tarragona i Manresa. Consulta en línea:

http://www20.gencat.cat/docs/DAR/DE_Departament/DE02_Estadistiques_observato

ris/00_Altres_publicacions/Fitxers_estatics/anuari2010.pdf

PRIETO. R. (coord.) (2000). Juventud Rural. Madrid: INJUVE.

SABATER, A.; AJENJO, M. (2005). “Una aproximació als empadronaments atípics a

Catalunya: còmput i distribució territorial d’un fenomen generalitzat”. Documents

d’Anàlisi Geogràfica, núm. 46, p. 63-79.

SWEDBERG, R.; SMELSER, N. (coords.) (1994). Handbook of Economic Sociology.

Princeton: Princeton University Press.

TREPAT, E.; VILASECA A. (2008). Ruralitat i immigració: la integració de les persones

immigrades en el món rural català. Lleida: Fundació del Món Rural.

http://www20.gencat.cat/docs/DAR/DE_Departament/DE02_Estadistiques_observatoris/00_Altres_publicacions/Fitxers_estatics/anuari2010.pdf

http://www20.gencat.cat/docs/DAR/DE_Departament/DE02_Estadistiques_observatoris/00_Altres_publicacions/Fitxers_estatics/anuari2010.pdf


270

VILADOMIU, L.; ROSELL, J.; VAILLANT, Y.; ZAMORA, A. (2004). “Empresas y empresarios

en las comarcas rurales catalanas”. Documentos de Economía Industrial, núm. 21.

Bellaterra.

VILADOMIU, L.; ROSELL, J. (2010).Creació d’empreses i noves oportunitats d’ocupació

en zones rurals. Lleida: Fundació del Món Rural.

WOOLCOCK, M. (1998), “Social capital and econòmic development: toward a

theoretical synthesis and policy framework”, Theory and Society, vol. 27, nº 2, pp. 151-

208.

Fonts d’informació local

Consell Comarcal del Berguedà.

Agència de Desenvolupament del Berguedà.

Consell Comarcal de la Conca de Barberà.

Centre d’iniciatives Empresarials de la Conca de Barberà (Concactiva).

Consell Comarcal de les Garrigues.

Consell Comarcal de la Garrotxa.

Associació de Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de

Catalunya (Adrinoc).

Consell Comarcal del Montsià.


271

INDEX DE GRÀFICS

Gràfic 1. Estructura de la població: grans grups d’edat (2010) ..................................... 31 Gràfic 2. Evolució de la immigració exterior per continent (2004-2010) ...................... 43 Gràfic 3. Evolució de la migració interior (2000-2011): saldo migratori a les comarques rurals. Saldo total. ....................................................................................................... 51 Gràfic 4. Evolució de la migració interior (2000-2011): saldo migratori jove a les comarques rurals. ....................................................................................................... 53 Gràfic 5. Evolució de la migració interior (2000-2011): saldo migratori de dones joves a les comarques rurals. .................................................................................................. 54

ÍNDEX TAULES

Taula 1. Emigrants segons tipologia de municipis per sexe i edat (2000-2011) ............ 81 Taula 2. Jaciments d’ocupació a Catalunya agrupats per àmbit. ................................ 119 Taula 3. Descripció dels NJO segons àmbit. ............................................................... 120 Taula 4. Aturats joves al Berguedà PER NIVELL D’ESTUDIS I SECTORS D’ACTIVITAT ... 128 Taula 5. Resum de les dades d’afiliació a la seguretat social del Berguedà (2013) ..... 131 Taula 6. Informació de les empreses del Berguedà .................................................... 132 Taula 7. Associacions empresarials al Berguedà ........................................................ 134 Taula 8 . Aturats joves a la Conca de Barberà PER NIVELL D’ESTUDIS I SECTORS D’activitat ................................................................................................................. 144 Taula 9. Resum de les dades d’afiliació a la seguretat social de la Conca de Barberà (2013) ....................................................................................................................... 146 Taula 10. Informació de les empreses de la Conca de Barberà .................................. 147 Taula 11. Associacions empresarials a la Conca de Barberà ....................................... 149 Taula 12 . Aturats joves a les Garrigues PER NIVELL D’ESTUDIS I SECTORS D’ACTIVITAT ................................................................................................................................. 161 Taula 13. Resum de les dades d’afiliació a la seguretat social de les Garrigues (2013)163 Taula 14. Informació de les empreses de les Garrigues (2013) .................................. 165 Taula 15. Associacions empresarials a les Garrigues .................................................. 167 Taula 16 . Aturats joves a la Garrotxa PER NIVELL D’ESTUDIS I SECTORS D’ACTIVITAT 175 Taula 17. Resum de les dades d’afiliació a la seguretat social de la Garrotxa (2013) .. 177 Taula 18 . Informació de les empreses a la Garrotxa (2013) ...................................... 179 Taula 19. Associacions empresarials a la Garrotxa ..................................................... 182 Taula 20 . Aturats joves al Montsià PER NIVELL D’ESTUDIS I SECTORS D’ACTIVITAT ... 192 Taula 21. Resum de les dades d’afiliació a la seguretat social del Montsià (2013) ..... 194 Taula 22. Informació de les empreses al Montsià (2013) ........................................... 195 Taula 23. Associacions empresarials al Montsià ........................................................ 198 Taula 24. Habitants i joves al Berguedà ..................................................................... 209 Taula 25. Objectius i programes del Consell Comarcal en matèria de joventut 2013 - 2016.......................................................................................................................... 210


272

Taula 26. Desplegament de les polítiques de joventut al Berguedà (2013) ................ 211 Taula 27. Equip tècnic de joventut del Berguedà (2013) ............................................ 212 Taula 28. Equipaments d’interès per a la joventut a la Garrotxa. ............................... 214 Taula 29. Entitats juvenils del Berguedà .................................................................... 215 Taula 30. Resum dels recursos i serveis per la joventut al Berguedà .......................... 216 Taula 31. Habitants i joves a la Conca de Barberà ...................................................... 217 Taula 32. Objectius i programes del Consell Comarcal en matèria de joventut 2013 - 2016.......................................................................................................................... 218 Taula 33. Desplegament de les polítiques de joventut a la Conca de Barberà (2013) . 219 Taula 34. Equip tècnic de joventut de la Conca de Barberà (2013) ............................ 220 Taula 35. Dades de les borses de treball i de serveis d’assessorament laboral de la Conca de Barberà ...................................................................................................... 222 Taula 36. Equipaments d’interès per a la joventut a la Conca de Barberà .................. 224 Taula 37. Entitats juvenils de la Conca de Barberà ..................................................... 225 Taula 38. Resum dels recursos i serveis per la joventut de la Conca de Barberà ........ 226 Taula 39. Habitants i joves a les Garrigues ................................................................. 227 Taula 40. Objectius i programes del Consell Comarcal en matèria de joventut 2013 - 2016.......................................................................................................................... 228 Taula 41. Desplegament de les polítiques de joventut a les Garrigues (2013) ............ 229 Taula 42. Equip tècnic de joventut de les Garrigues (2013) ....................................... 230 Taula 43. Dades de les borses de treball i de serveis d’assessorament laboral de les Garrigues .................................................................................................................. 232 Taula 44. Equipaments d’interès per a la joventut a les Garrigues ............................. 234 Taula 45. Entitats juvenils de les Garrigues................................................................ 235 Taula 46. Resum dels recursos i serveis per la joventut de les Garrigues ................... 236 taula 47. Habitants i joves a la Garrotxa .................................................................... 237 Taula 48. Objectius i programes del Consell Comarcal en matèria de joventut 2013 - 2016.......................................................................................................................... 238 Taula 49. Desplegament de les polítiques de joventut a Garrotxa (2013) .................. 239 Taula 50. Equip tècnic de joventut de la Garrotxa (2013) .......................................... 240 Taula 51. Equipaments d’interès per a la joventut a la Garrotxa ................................ 242 Taula 52. Entitats juvenils de la Garrotxa .................................................................. 243 Taula 53. Resum dels recursos i serveis per la joventut de la Garrotxa ...................... 244 Taula 54. Habitants i joves al Montsià ....................................................................... 245 Taula55. Objectius i programes del Consell Comarcal en matèria de joventut 2013 - 2016.......................................................................................................................... 246 Taula 56. Desplegament de les polítiques de joventut al Montsià (2013) .................. 247 Taula 57. Equip tècnic de joventut del Montsià (2013) .............................................. 248 Taula 58. Equipaments d’interès per a la joventut al montsià ................................... 251 Taula 59. Entitats juvenils del Montsià ...................................................................... 252 Taula 60. Resum dels recursos i serveis per la joventut del Montsià .......................... 253


273

ÍNDEX DE MAPES

Mapa 1. Densitat de població per comarca. ................................................................ 13 Mapa 2. Entitats de població per comarca (2011) ....................................................... 14 Mapa 3. Entitats de població per municipi (2011) ....................................................... 17 Mapa 4. Grau de dispersió (2011) ............................................................................... 19 Mapa 5. Evolució de població: post-èxode (1981-2001)* ............................................ 22 Mapa 6. Recuperació de la població: primer quinquenni (2001-2006) ......................... 24 Mapa 7. Recuperació de la població: segon quinquenni (2006-2011) .......................... 25 Mapa 8. Recuperació? No a tot arreu (1981-2011) ...................................................... 26 Mapa 9. Índex d’envelliment (2010) ............................................................................ 32 Mapa 10. Índex de dependència juvenil (2010) ........................................................... 34 Mapa 11.Nivell d’estudis: diplomats (2001) ................................................................ 39 Mapa 12. Nivell d’estudis: llicenciats (2001) ................................................................ 40 Mapa 13. Immigració exterior: taxa sobre població de 2010 ....................................... 44 Mapa 14. Percentatge de població jove estrangera (2011) .......................................... 47 Mapa 15. Població jove estrangera: índex de feminitat (2011) .................................... 49 Mapa 16. Moviments migratori interiors: emigrants. Percentatge de dones joves sobre total joves (2000-2011) ............................................................................................... 55 Mapa 17. Moviments migratori interiors: emigrants. Percentatge de joves sobre total d’emigrants (2000-2011) ............................................................................................. 56 Mapa 18. Moviments migratori interiors: immigrants. Percentatge de dones joves sobre total joves (2000-2011) ..................................................................................... 57 Mapa 19. Moviments migratori interiors: immigrants. Percentatge de joves sobre total d’immigrants (2000-2011) ........................................................................................... 58 Mapa 20. Moviments migratori interiors: saldo migratori. Dones joves (2000-2011) .. 59 Mapa 21. Moviments migratori interiors: saldo migratori. Joves (2000-2011) ............. 60 Mapa 22. Moviments migratori interiors: saldo migratori. Total (2000-2011) ............. 61 Mapa 46. Percentatge d’emigrants joves sobre el total d’emigrants cap a capital comarcal (2000-2011) ................................................................................................. 64 Mapa 47. Percentatge d’emigrants joves sobre el total de població cap a capital comarcal (2000-2011) ................................................................................................. 65 Mapa 48. Percentatge de dones emigrants joves sobre el total d’emigrants joves cap a capital comarcal (2000-2011) ...................................................................................... 67 Mapa 49. Percentatge d’emigrants joves sobre el total d’emigrants cap a municipis rurals (2000-2011) ...................................................................................................... 69 Mapa 50. Percentatge d’emigrants joves sobre el total de població cap a municipis rurals (2000-2011) ...................................................................................................... 70 Mapa 51. Percentatge de dones emigrants joves sobre el total d’emigrants cap a municipis rurals (2000-2011) ....................................................................................... 71


274

Mapa 52. Percentatge d’emigrants joves sobre el total d’emigrants cap a municipis semirurals (2000-2011) ............................................................................................... 73 Mapa 53. Percentatge d’emigrants joves sobre el total de població cap a municipis semirurals (2000-2011) ............................................................................................... 74 Mapa 54. Percentatge de dones joves sobre el total d’emigrants joves cap a municipis semirurals (2000-2011) ............................................................................................... 75 Mapa 55. Percentatge d’emigrants joves sobre el total d’emigrants cap a municipis urbans (2000-2011) ..................................................................................................... 77 Mapa 56. Percentatge d’emigrants joves sobre el total de població cap a municipis urbans (2000-2011) ..................................................................................................... 78 Mapa 57. Percentatge de dones emigrants joves sobre el total d’emigrants joves cap a municipis urbans (2000-2011) ..................................................................................... 80 Mapa 23. Joves aturats (juny 2012) ............................................................................. 83 Mapa 24. Joves aturats sobre total d’aturats (juny 2012) ............................................ 85 Mapa 25. Joves aturades sobre total de joves aturats (juny 2012) .............................. 86 Mapa 26. Aturades joves sense estudis sobre total d’aturats joves sense estudis (juny 2012) .......................................................................................................................... 88 Mapa 27. Aturades joves amb estudis superiors sobre total d’aturats joves amb estudis superiors (juny 2012) .................................................................................................. 89 Mapa 28. Afiliats joves sobre total d’afiliats (març 2011) ............................................ 91 Mapa 29. Afiliats joves segons sexe (març de 2011) ................................................... 93 Mapa 30. Afiliats al REA sobre total d’afiliats (març de 2011) ..................................... 94 Mapa 31. Afiliats joves al REA sobre total d’afiliats al REA (març de 2011) ................. 95 Mapa 32. Afiliats joves al REA segons sexe (març de 2011) ........................................ 96 Mapa 33. Afiliats al RETA sobre total d’afiliats (març de 2011) .................................... 97 Mapa 34. Afiliats joves al RETA sobre total d’afiliats al RETA (març de 2011) .............. 98 Mapa 35. Afiliats joves al RETA segons sexe (març de 2011) ....................................... 99 Mapa 36. Afiliats joves al RETA per sector econòmic i sexe (març de 2011)............... 100 Mapa 37. Afiliats al RGSS sobre total d’afiliats (març de 2011) .................................. 102 Mapa 38. Afiliats joves al RGSS sobre total d’afiliats al RGSS (març de 2011) ............ 103 Mapa 39. Afiliats joves al RGSS segons sexe (març de 2011) ..................................... 104 Mapa 40. Afiliats joves al RGSS per sector econòmic i sexe (març de 2011) .............. 105 Mapa 41. Associacions de joves per municipis (juny 2012) ........................................ 108 Mapa 42. Associacions de joves per comarca (juny 2012) ......................................... 110 Mapa 43. Densitat d’associacions joves (juny 2012) .................................................. 112 Mapa 44. Tipologia de les associacions de joves per comarca (març 2011) ............... 113 Mapa 45. Àmbit d’actuació de les associacions de joves per comarca (març 2011) ... 114


275

ANNEX

FIGURA ANNEX 1. SUPERFÍCIE I DENSITAT DE POBLACIÓ PER COMARCA (2011)

Comarca Superfície (km2) Densitat (hab./km2)

Alt Camp 538,0 84,0

Alt Empordà 1357,5 103,4

Alt Penedès 592,7 178,3

Alt Urgell 1447,5 15,2

Alta Ribagorça 426,9 10,0

Anoia 866,3 136,8

Bages 1299,1 143,1

Baix Ebre 1002,7 82,4

Baix Empordà 701,7 189,7

Berguedà 1185,2 35,0

Cerdanya 546,7 34,4

Conca de Barberà 650,2 32,8

Garrigues 797,7 25,5

Garrotxa 734,6 75,7

Montsià 735,4 98,3

Noguera 1784,1 22,6

Osona 1260,2 122,4

Pallars Jussà 1343,1 10,7

Pallars Sobirà 1377,9 5,5

Pla d'Urgell 305,1 122,1

Pla de l'Estany 262,8 118,6

Priorat 498,6 20,2

Ribera d'Ebre 827,3 28,9

Ripollès 956,6 27,6

Segarra 722,7 32,1

Segrià 1396,7 148,7

Selva 995,0 173,1

Solsonès 1001,2 13,8

Terra Alta 743,0 17,3


276

Urgell 579,7 64,5

Val d'Aran 633,6 16,1

Comarques rurals 27569,8 68,6

Font: Padró municipal d’habitants. 2011. Institut d’Estadística de Catalunya.

FIGURA ANNEX 2. ENTITATS I MUNICIPIS PER COMARCA (2011)

Comarca

Entitats singulars de

població

Nombre de

municipis Entitats/municipi

Alt Camp 65 23 2,8

Alt Empordà 221 68 3,3

Alt Penedès 188 27 7

Alt Urgell 144 19 7,6

Alta Ribagorça 37 3 12,3

Anoia 158 33 4,8

Bages 174 35 5

Baix Ebre 22 14 1,6

Baix Empordà 147 36 4,1

Berguedà 84 31 2,7

Cerdanya 100 17 5,9

Conca de Barberà 54 22 2,5

Garrigues 24 24 1

Garrotxa 133 21 6,3

Montsià 28 12 2,3

Noguera 124 30 4,1

Osona 124 51 2,4

Pallars Jussà 147 14 10,5

Pallars Sobirà 135 15 9

Pla d'Urgell 22 16 1,4

Pla de l'Estany 69 11 6,3

Priorat 30 23 1,3

Ribera d'Ebre 19 14 1,4

Ripollès 132 19 6,9

Segarra 108 21 5,1

Segrià 76 38 2


277

Selva 168 26 6,5

Solsonès 70 15 4,7

Terra Alta 14 12 1,2

Urgell 43 20 2,2

Val d'Aran 43 9 4,8

Comarques rurals 2903 719 4


FIGURA ANNEX 3. COEFICIENT DE DISPERSIÓ (2011)

Comarca

Dispersió

(densitat/ √nº d’entitats)

Alt Camp 10,4

Alt Empordà 7,0

Alt Penedès 13,0

Alt Urgell 1,3

Alta Ribagorça 1,6

Anoia 10,9

Bages 10,8

Baix Ebre 17,6

Baix Empordà 15,6

Berguedà 3,8

Cerdanya 3,4

Conca de Barberà 4,5

Garrigues 5,2

Garrotxa 6,6

Montsià 18,6

Noguera 2,0

Osona 11,0

Pallars Jussà 0,9

Pallars Sobirà 0,5

Pla d'Urgell 26,0

Pla de l'Estany 14,3

Priorat 3,7

Ribera d'Ebre 6,6


278

Ripollès 2,4

Segarra 3,1

Segrià 17,1

Selva 13,4

Solsonès 1,6

Terra Alta 4,6

Urgell 9,8

Val d'Aran 2,5


FIGURA ANNEX 4. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ PER COMARCA (1981-2011)

Comarca

Població (Cens) Població (Padró)

1981 2001 2006 2011

Alt Camp 32.788 35.777 41.081 45.189

Alt Empordà 80.790 103.631 123.983 140.428

Alt Penedès 64.894 79.712 96.779 105.670

Alt Urgell 19.335 19.466 21.257 22.008

Alta Ribagorça 4.549 3.617 4.074 4.284

Anoia 78.201 92.263 109.198 118.509

Bages 150.657 155.118 173.236 185.865

Baix Ebre 62.554 67.031 76.368 82.634

Baix Empordà 81.990 105.726 124.055 133.116

Berguedà 41.630 38.087 40.064 41.540

Cerdanya 12.041 14.516 17.235 18.783

Conca de Barberà 18.268 18.780 20.388 21.290

Garrigues 20.469 19.355 20.032 20.306

Garrotxa 45.245 47.940 52.834 55.597

Montsià 52.971 57.584 65.333 72.261

Noguera 36.051 34.972 38.394 40.231

Osona 115.000 129.455 145.790 154.204

Pallars Jussà 14.219 12.390 12.648 14.374

Pallars Sobirà 5.450 6.140 7.067 7.548

Pla d'Urgell 28.806 29.872 34.171 37.265


279

Pla de l'Estany 20.805 25.577 28.557 31.169

Priorat 10.431 9.228 9.796 10.087

Ribera d'Ebre 24.984 21.951 23.046 23.889

Ripollès 29.620 26.113 26.366 26.393

Segarra 17.380 18.345 21.781 23.191

Segrià 157.200 166.826 187.326 207.633

Selva 82.606 119.906 151.477 172.280

Solsonès 10.911 11.638 13.050 13.808

Terra Alta 13.732 12.231 12.715 12.847

Urgell 29.893 31.316 34.638 37.396

Val d'Aran 5.808 7.938 9.554 10.192

Comarques rurals 1.369.278 1.522.501 1.742.293 1.889.987

Font: Cens de Població i Habitatges 1981 i Padró municipal d’habitants 2001, 2006 i 2011. Institut d’Estadística de

Catalunya.

FIGURA ANNEX 5. INCREMENTS DE POBLACIÓ: CRISI I RECUPERACIÓ (1981-2011)

Comarca

Evolució de la població

Inc81-01 Inc01-06 Inc06-11 Inc01-11 Inc81-11

Alt Camp 9,12 14,83 10,00 26,31 37,82

Alt Empordà 28,27 19,64 13,26 35,51 73,82

Alt Penedès 22,83 21,41 9,19 32,56 62,83

Alt Urgell 0,68 9,20 3,53 13,06 13,82

Alta Ribagorça -20,49 12,63 5,15 18,44 -5,83

Anoia 17,98 18,36 8,53 28,45 51,54

Bages 2,96 11,68 7,29 19,82 23,37

Baix Ebre 7,16 13,93 8,21 23,28 32,10

Baix Empordà 28,95 17,34 7,30 25,91 62,36

Berguedà -8,51 5,19 3,68 9,07 -0,22

Cerdanya 20,55 18,73 8,98 29,40 55,99

Conca de Barberà 2,80 8,56 4,42 13,37 16,54

Garrigues -5,44 3,50 1,37 4,91 -0,80

Garrotxa 5,96 10,21 5,23 15,97 22,88

Montsià 8,71 13,46 10,60 25,49 36,42

Noguera -2,99 9,78 4,78 15,04 11,59


280

Osona 12,57 12,62 5,77 19,12 34,09

Pallars Jussà -12,86 2,08 13,65 16,01 1,09

Pallars Sobirà 12,66 15,10 6,81 22,93 38,50

Pla d'Urgell 3,70 14,39 9,05 24,75 29,37

Pla de l'Estany 22,94 11,65 9,15 21,86 49,81

Priorat -11,53 6,16 2,97 9,31 -3,30

Ribera d'Ebre -12,14 4,99 3,66 8,83 -4,38

Ripollès -11,84 0,97 0,10 1,07 -10,89

Segarra 5,55 18,73 6,47 26,42 33,43

Segrià 6,12 12,29 10,84 24,46 32,08

Selva 45,15 26,33 13,73 43,68 108,56

Solsonès 6,66 12,13 5,81 18,65 26,55

Terra Alta -10,93 3,96 1,04 5,04 -6,44

Urgell 4,76 10,61 7,96 19,41 25,10

Val d'Aran 36,67 20,36 6,68 28,40 75,48

Comarques rurals 11,19 14,44 8,48 24,14 38,03

Font: Cens de Població i Vivendes 1981 i Padró municipal d’habitants 2001, 2006 i 2011. Institut d’Estadística de

Catalunya.


281

FIGURA ANNEX 6. “PIRÀMIDES” DE POBLACIÓ PER COMARCA (2011)

Alt Camp

Alt Empordà

Alt Penedès


282

Alt Urgell

Alta Ribagorça

Anoia


283

Bages

Baix Ebre

Baix Empordà


284

Berguedà

Cerdanya

Conca de Barberà


285

Garrigues

Garrotxa

Montsià


286

Noguera

Osona

Pallars Jussà


287

Pallars Sobirà

Pla d’Urgell

Pla de l’Estany


288

Priorat

Ribera d’Ebre

Ripollès


289

Segarra

Segrià

La Selva


290

Solsonès

Terra Alta

Urgell


291

Val d’Aran

Font: Població segons edat i sexe. 2011. Institut d’Estadística de Catalunya.

FIGURA ANNEX 7. ENVELLIMENT, SOBREENVELLIMENT I DEPENDÈNCIA (2010)

Comarca

Índex

d'envelliment

Índex de

sobreenvelliment

Índex de

dependència

juvenil

Índex de

dependència

senil

Índex de

dependència

global

Alt Camp 106 15 24 25 49

Alt Empordà 102 14 24 24 48

Alt Penedès 88 15 26 23 49

Alt Urgell 157 16 18 29 47

Alta Ribagorça 138 18 18 25 44

Anoia 90 15 26 24 50

Bages 115 15 24 28 52

Baix Ebre 127 14 23 29 52

Baix Empordà 105 13 24 25 48

Berguedà 172 16 20 34 54

Cerdanya 106 15 21 22 43

Conca de Barberà 141 18 22 32 54

Garrigues 195 17 20 39 59

Garrotxa 133 17 23 30 53

Montsià 125 15 22 28 50

Noguera 148 18 22 33 55

Osona 97 15 25 25 50

Pallars Jussà 205 22 19 39 59

Pallars Sobirà 141 18 20 28 47


292

Pla d'Urgell 115 18 24 28 52

Pla de l'Estany 90 16 27 25 52

Priorat 205 18 19 39 57

Ribera d'Ebre 181 19 19 35 54

Ripollès 192 16 19 36 55

Segarra 104 19 25 26 51

Segrià 101 14 23 24 47

Selva 91 12 23 21 44

Solsonès 116 14 25 29 53

Terra Alta 234 18 18 42 60

Urgell 116 16 25 29 53

Val d'Aran 84 18 19 16 35

Comarques rurals 133 16 22 29 51


FIGURA ANNEX 8. NIVELL D’INSTRUCCIÓ PER COMARCA (2001)

Comarca

No sap

llegir ni

escriure

Sense

estudis

Primer

grau

ESO i

EGB FPI FPII

Batxillers

Superiors Diplomats Llicenciats

Alt Camp 2,53 7,81 31 30,03 5,24 6,43 7,64 5,28 4,03

Alt Empordà 2,24 10,98 29,19 29,85 4,16 3,09 11,23 5,04 4,22

Alt Penedès 3,34 11,44 29,38 27,06 6,58 4,35 8,54 4,91 4,39

Alt Urgell 1,36 14,41 26,56 26,09 4,91 4,4 11,99 5,55 4,74

Alta Ribagorça 1,75 13,8 27,11 19,64 6,18 4,65 12,59 7,53 6,75

Anoia 2,29 10,81 31,89 28,08 5,31 4,5 8,85 4,37 3,91

Bages 2,24 12,15 29,14 27,83 5,08 4,56 8,77 5,67 4,55

Baix Ebre 2,35 11,91 31,59 28,07 4,62 4,07 8,91 4,8 3,68

Baix Empordà 2,46 9,36 27,25 34,74 4,01 3,48 9,71 4,67 4,32

Berguedà 1,63 10,13 32,76 29,14 4,84 5,4 7,38 4,99 3,74

Cerdanya 1,36 7,83 27,6 27,75 4,25 4,79 13,92 6,15 6,33

Conca de Barberà 1,28 9,51 33,96 27,37 5,83 5,06 7,97 4,81 4,2

Garrigues 1,12 10,57 37,91 25,19 5,32 4,79 6,98 4,8 3,33

Garrotxa 2,09 10,43 29,84 29,17 4,93 4,78 8,54 5,41 4,79

Montsià 2,48 11,99 34,89 28,56 4,02 3,48 8,01 3,63 2,94


293

Noguera 1,71 10,43 32,61 27,63 5,37 4,29 8,15 5,89 3,92

Osona 2,27 11,34 28,54 28,36 5,9 4,26 9,07 5,51 4,76

Pallars Jussà 1,14 13,96 30,15 20,52 5,59 6,12 10,14 6,87 5,51

Pallars Sobirà 0,83 9,71 28,87 22,86 5,78 5,34 12,16 7,47 6,98

Pla d'Urgell 1,72 6,63 36,78 27,12 4,84 5,86 7,99 5,44 3,63

Pla de l'Estany 2,62 8,8 27,19 29,59 5,24 5,02 9,72 5,85 5,96

Priorat 1,24 6,33 34,87 30,85 4,41 5,32 8,11 4,63 4,23

Ribera d'Ebre 1,77 13,47 33,6 24,48 5,91 5,83 6,67 4,84 3,43

Ripollès 2,16 8,8 33,12 27,64 4,98 4,5 9,01 5,34 4,45

Segarra 1,56 9,26 28,79 33,2 4,43 3,84 9,7 4,97 4,25

Segrià 2,06 9,91 26,66 26,62 5,19 5,7 10,11 7,56 6,2

Selva 2,42 12,38 29,08 30,25 4,5 3,77 9,55 4,4 3,66

Solsonès 2,07 12,75 27,84 25,44 6,66 7,27 8,46 5,25 4,26

Terra Alta 1,66 14,31 39,17 25,48 5,8 2,81 5,06 3,11 2,6

Urgell 1,27 9,34 31,1 30,52 4,45 4,12 10,26 5,1 3,83

Val d'Aran 0,78 5,31 23,34 32,09 7,1 6,33 12,42 6,92 5,7

Comarques rurals 2,18 10,8 29,94 28,59 5,04 4,49 9,2 5,33 4,43

Font: Cens de Població i Habitatges. 2001. Institut d’Estadística de Catalunya.

FIGURA ANNEX 9. IMMIGRACIÓ EXTERIOR SEGONS CONTINENT DE PROCEDÈNCIA

(2004-2010)

Continent 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Europa UE 3.890 4.334 5.037 4.869 3.360 2.879 2.646

Europa no UE 10.055 9.787 11.808 17.251 8.294 4.941 4.934

Àfrica 10.233 10.176 8.687 10.828 9.892 5.796 3.636

Amèrica 7.701 7.713 9.500 10.165 7.441 3.955 3.268

Àsia 1.686 2.231 1.899 2.507 2.483 1.805 1.664

Oceania 18 20 16 23 13 13 17

Altres 4.770 4.884 7.176 5.840 7.601 6.961 7.727

Total 40.357 41.150 46.129 53.490 41.092 28.359 23.892


294

Font: Dades de la Immigració exterior segons continent de procedència. 2004-2010. Institut d’Estadística de

Catalunya.

FIGURA ANNEX 10. IMMIGRACIÓ EXTERIOR PER COMARQUES I CONTINENT DE

PROCEDÈNCIA. DADES RELATIVES (2004-2010)

Comarca Europa UE

Europa

no UE Àfrica Amèrica Àsia Oceania Altres

Immigrants

/pob 2010

Alt Camp 6,84 27,06 29,26 20,63 2,72 0,11 13,40 10,23

Alt Empordà 26,09 14,56 19,64 23,92 2,68 0,05 13,07 20,50

Alt Penedès 6,55 13,74 31,39 30,72 3,70 0,05 13,84 9,94

Alt Urgell 23,27 38,92 4,67 26,73 1,53 0,03 4,86 16,93

Alta Ribagorça 5,11 60,16 15,75 14,67 0,67 0,00 3,63 17,37

Anoia 7,88 18,03 36,06 23,24 4,00 0,02 10,77 7,66

Bages 5,09 25,65 30,29 23,51 4,72 0,11 10,63 8,95

Baix Ebre 13,74 35,22 21,50 9,62 11,35 0,05 8,52 18,36

Baix Empordà 15,77 18,93 26,86 22,68 3,38 0,06 12,32 17,37

Berguedà 5,89 37,94 18,76 23,86 6,45 0,15 6,95 8,14

Cerdanya 16,72 18,00 5,61 49,43 0,81 0,00 9,44 16,05

Conca de Barberà 3,25 35,77 17,15 13,50 5,99 0,00 24,35 9,19

Garrigues 2,19 56,48 17,68 4,90 2,71 0,00 16,04 10,50

Garrotxa 8,17 14,35 21,53 19,63 28,22 0,06 8,05 12,02

Montsià 6,99 36,63 8,23 11,18 3,75 0,00 33,23 17,16

Noguera 3,67 32,24 14,70 11,61 1,55 0,00 36,22 15,41

Osona 6,78 15,91 39,09 19,50 7,27 0,07 11,37 9,17

Pallars Jussà 4,38 20,81 15,90 10,93 0,72 0,00 47,25 10,93

Pallars Sobirà 9,96 36,20 5,32 34,26 0,34 0,00 13,92 15,50

Pla d'Urgell 1,64 24,16 8,65 2,91 1,26 0,00 61,38 16,36

Pla de l'Estany 6,61 15,21 36,05 24,98 7,65 0,06 9,44 10,96

Priorat 9,97 32,19 10,70 11,84 2,08 0,10 33,13 9,49

Ribera d'Ebre 23,67 31,45 11,40 7,54 3,65 0,21 22,07 13,55

Ripollès 6,45 17,57 32,29 33,48 3,44 0,05 6,72 7,00

Segarra 1,44 57,10 22,63 9,77 0,91 0,00 8,15 23,38

Segrià 4,02 29,28 29,46 17,85 3,92 0,03 15,45 16,75

Selva 10,50 22,44 11,60 16,09 9,83 0,04 29,50 18,72


295

Solsonès 4,26 33,43 31,72 18,46 3,67 0,00 8,46 12,31

Terra Alta 10,00 66,48 1,95 10,38 4,91 0,00 6,29 12,30

Urgell 3,99 42,34 30,15 14,00 2,94 0,00 6,58 13,57

Val d'Aran 8,75 36,48 12,93 25,22 0,88 0,05 15,68 19,93

Comarques rurals 10,29 25,56 22,58 18,95 5,44 0,05 17,13 13,94

Font: Dades de la Immigració exterior segons continent de procedència. 2004-2010. Institut d’Estadística de

Catalunya.

FIGURA ANNEX 11. JOVES (15 A 29 ANYS) ESTRANGERS SEGONS SEXE (2011)

Comarca Homes Dones Total Índex de feminitat

Alt Camp 922 885 1.807 48,98

Alt Empordà 4.520 4.601 9.121 50,44

Alt Penedès 1.857 1.852 3.709 49,93

Alt Urgell 569 615 1.184 51,94

Alta Ribagorça 135 112 247 45,34

Anoia 1.646 1.796 3.442 52,18

Bages 3.179 3.306 6.485 50,98

Baix Ebre 2.253 2.076 4.329 47,96

Baix Empordà 3.697 3.712 7.409 50,10

Berguedà 616 598 1.214 49,26

Cerdanya 419 454 873 52,00

Conca de Barberà 355 379 734 51,63

Garrigues 394 311 705 44,11

Garrotxa 1.380 1.225 2.605 47,02

Montsià 2.215 2.194 4.409 49,76

Noguera 1.148 896 2.044 43,84

Osona 2.968 3.194 6.162 51,83

Pallars Jussà 322 327 649 50,39

Pallars Sobirà 162 181 343 52,77

Pla d'Urgell 1.050 963 2.013 47,84

Pla de l'Estany 733 656 1.389 47,23

Priorat 177 168 345 48,70

Ribera d'Ebre 488 445 933 47,70


296

Ripollès 325 335 660 50,76

Segarra 820 758 1.578 48,04

Segrià 5.993 5.529 11.522 47,99

Selva 5.507 4.759 10.266 46,36

Solsonès 280 330 610 54,10

Terra Alta 297 221 518 42,66

Urgell 980 1.004 1.984 50,60

Val d'Aran 316 364 680 53,53

Comarques rurals 45.723 44.246 89.969 49,18

Font: Població segons edat i sexe. 2011. Institut d’Estadística de Catalunya.

FIGURA ANNEX 12. FLUXES MIGRATORIS PER COMARCA: EMIGRACIÓ (2000-2011)

Comarca

Dones

joves

Homes

joves

Total

joves

% Dones

joves Total

% Joves

total

Alt Camp 8.680 9.314 17.994 48,24 39.344 45,74

Alt Empordà 31.172 29.204 60.376 51,63 137.680 43,85

Alt Penedès 23.668 23.886 47.554 49,77 103.182 46,09

Alt Urgell 4.970 4.626 9.596 51,79 21.288 45,08

Alta Ribagorça 1134 1228 2.362 48,01 4.994 47,30

Anoia 26.868 27.036 53.904 49,84 114.092 47,25

Bages 34.606 34.620 69.226 49,99 146.648 47,21

Baix Ebre 12.302 16.600 28.902 42,56 60.438 47,82

Baix Empordà 30.036 28.670 58.706 51,16 134.462 43,66

Berguedà 7.264 7.602 14.866 48,86 34.316 43,32

Cerdanya 4.566 4.602 9.168 49,80 21.280 43,08

Conca de Barberà 4.068 4.204 8.272 49,18 18.974 43,60

Garrigues 3.630 3.894 7.524 48,25 16.406 45,86

Garrotxa 9.960 10.524 20.484 48,62 43.400 47,20

Montsià 12.330 12.954 25.284 48,77 53.140 47,58

Noguera 7.604 8.044 15.648 48,59 33.830 46,25

Osona 30.002 30.982 60.984 49,20 126.856 48,07

Pallars Jussà 3.098 3.944 7.042 43,99 14.722 47,83

Pallars Sobirà 2.036 2.010 4.046 50,32 9.162 44,16

Pla d'Urgell 7.374 8.352 15.726 46,89 31.850 49,38


297

Pla de l'Estany 6.140 5.786 11.926 51,48 25.324 47,09

Priorat 1.642 1.672 3.314 49,55 8.258 40,13

Ribera d'Ebre 4.302 4.420 8.722 49,32 19.080 45,71

Ripollès 5.194 4.818 10.012 51,88 22.792 43,93

Segarra 4.654 6.024 10.678 43,58 22.480 47,50

Segrià 35.618 44.428 80.046 44,50 162.320 49,31

Selva 35.218 36.954 72.172 48,80 158.402 45,56

Solsonès 2.192 2.306 4.498 48,73 10.134 44,39

Terra Alta 1.586 1.698 3.284 48,29 6.962 47,17

Urgell 7.252 8.494 15.746 46,06 33.060 47,63

Val d'Aran 3.492 3.638 7.130 48,98 14.774 48,26

Comarques rurals 372.658 392.534 765.192 48,70 1.649.650 46,39

Font: Estadística de variacions residencials. 2000-2011. Institut d’Estadística de Catalunya.

FIGURA ANNEX 13. FLUXES MIGRATORIS PER COMARCA: IMMIGRACIÓ (2000-2011)

Comarca

Dones

joves

Homes

joves

Total

joves

% Dones

joves Total

% Joves

total

Alt Camp 10.062 11.104 21.166 47,54 48.038 44,06

Alt Empordà 32.372 32.012 64.384 50,28 147.722 43,58

Alt Penedès 29.628 29.874 59.502 49,79 130.534 45,58

Alt Urgell 4.990 4.774 9.764 51,11 21.274 45,90

Alta Ribagorça 1072 1.406 2.478 43,26 4.916 50,41

Anoia 32.208 33.708 65.916 48,86 142.456 46,27

Bages 39.672 41.288 80.960 49,00 170.692 47,43

Baix Ebre 11.608 15.528 27.136 42,78 60.770 44,65

Baix Empordà 30.424 29.852 60.276 50,47 142.644 42,26

Berguedà 7.438 7.830 15.268 48,72 37.732 40,46

Cerdanya 4.974 5.388 10.362 48,00 23.762 43,61

Conca de Barberà 4.126 4.618 8.744 47,19 21.032 41,57

Garrigues 2.840 3.224 6.064 46,83 15.104 40,15

Garrotxa 10.048 11.072 21.120 47,58 46.178 45,74

Montsià 12.074 13.724 25.798 46,80 57.856 44,59

Noguera 6.632 7.850 14.482 45,79 33.098 43,75

Osona 32.966 33.728 66.694 49,43 141.348 47,18


298

Pallars Jussà 2.872 4.582 7.454 38,53 15.242 48,90

Pallars Sobirà 2.150 2.348 4.498 47,80 9.622 46,75

Pla d'Urgell 7.484 8.718 16.202 46,19 33.620 48,19

Pla de l'Estany 6.370 5.944 12.314 51,73 27.704 44,45

Priorat 1.550 1.834 3.384 45,80 9.032 37,47

Ribera d'Ebre 3.576 3.940 7.516 47,58 17.822 42,17

Ripollès 4.450 4.508 8.958 49,68 22.168 40,41

Segarra 3.842 4.816 8.658 44,38 19.346 44,75

Segrià 35.590 43.866 79.456 44,79 164.196 48,39

Selva 40.804 42.970 83.774 48,71 193.950 43,19

Solsonès 2.276 2.482 4.758 47,84 11.064 43,00

Terra Alta 1128 1.302 2.430 46,42 6.036 40,26

Urgell 6.828 8.392 15.220 44,86 33.384 45,59

Val d'Aran 3.606 4.048 7.654 47,11 14.310 53,49

Comarques rurals 395.660 426.730 822.390 48,11 1.822.652 45,12



299

FIGURA ANNEX 14. FLUXES MIGRATORIS PER COMARCA: SALDO MIGRATORI (2000-

2011)

Comarca Dones joves Homes joves Total joves Total

Alt Camp 1.382 1.790 3.172 8.694

Alt Empordà 1.200 2.808 4.008 10.042

Alt Penedès 5.960 5.988 11.948 27.352

Alt Urgell 20 148 168 -14

Alta Ribagorça -62 178 116 -78

Anoia 5.340 6.672 12.012 28.364

Bages 5.066 6.668 11.734 24.044

Baix Ebre -694 -1.072 -1.766 332

Baix Empordà 388 1.182 1.570 8.182

Berguedà 174 228 402 3.416

Cerdanya 408 786 1.194 2.482

Conca de Barberà 58 414 472 2.058

Garrigues -790 -670 -1.460 -1.302

Garrotxa 88 548 636 2.778

Montsià -256 770 514 4.716

Noguera -972 -194 -1.166 -732

Osona 2.964 2.746 5.710 14.492

Pallars Jussà -226 638 412 520

Pallars Sobirà 114 338 452 460

Pla d'Urgell 110 366 476 1.770

Pla de l'Estany 230 158 388 2.380

Priorat -92 162 70 774

Ribera d'Ebre -726 -480 -1.206 -1.258

Ripollès -744 -310 -1.054 -624

Segarra -812 -1.208 -2.020 -3.134

Segrià -28 -562 -590 1.876

Selva 5.586 6.016 11.602 35.548

Solsonès 84 176 260 930

Terra Alta -458 -396 -854 -926

Urgell -424 -102 -526 324

Val d'Aran 114 410 524 -464


300

Comarques rurals 23.002 34.196 57.198 173.002


FIGURA ANNEX 15. ATURATS I ATURADES JOVES PER COMARCA (JUNY 2012)

Comarca Aturats joves Atur total % aturats joves

Alt Camp 1.237 3.898 31,73

Alt Empordà 3.066 9.846 31,14

Alt Penedès 2.768 8.796 31,47

Alt Urgell 337 1.112 30,31


Anoia 3.518 11.561 30,43

Bages 4.567 15.732 29,03

Baix Ebre 2.206 7.106 31,04

Baix Empordà 2.770 9.527 29,08

Berguedà 960 3.292 29,16

Cerdanya 277 926 29,91

Conca de Barberà 462 1.494 30,92

Garrigues 354 1.075 32,93

Garrotxa 983 3.382 29,07

Montsià 1.919 5.962 32,19

Noguera 965 2.860 33,74

Osona 3.662 12.910 28,37


Pallars Sobirà 113 347 32,56

Pla d'Urgell 772 2.329 33,15

Pla de l'Estany 497 1.599 31,08

Priorat 175 631 27,73

Ribera d'Ebre 507 1.444 35,11

Ripollès 462 1.654 27,93

Segarra 413 1.360 30,37

Segrià 5.360 15.605 34,35

Selva 3.507 12.499 28,06

Solsonès 283 804 35,20

Terra Alta 220 654 33,64


301

Urgell 830 2.614 31,75

Val d'Aran 184 496 37,10

Comarques rurals 43.677 142.477 30,66

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori del Treball (juny de 2012). Generalitat de Catalunya.

FIGURA ANNEX 16. ATURADES JOVES SEGONS NIVELLS D’ESTUDIS PER COMARCA

(JUNY 2012).

Comarca

Aturades joves

sense estudis

Aturades joves

amb estudis

superiors

Aturades

joves totals

Aturades joves

sense estudis

sobre aturats

joves sense

estudis totals

Aturades joves

estudis superiors

sobre aturats

joves estudis

superiors totals Total % Total %

Alt Camp 32 5,36 52,00 8,71 597 50,79 65,82

Alt Empordà 204 14,05 93,00 6,40 1.452 42,59 66,91

Alt Penedès 61 4,53 141,00 10,46 1.348 46,21 65,28

Alt Urgell 1 0,63 21,00 13,29 158 33,33 67,74

Alta Ribagorça 3 11,54 2,00 7,69 26 33,33 50,00

Anoia 71 4,14 148,00 8,63 1.715 56,35 65,49

Bages 67 3,18 211,00 10,01 2.107 37,85 56,72

Baix Ebre 84 9,30 109,00 12,07 903 38,36 69,87

Baix Empordà 182 14,64 113,00 9,09 1.243 41,74 71,07

Berguedà 21 4,95 64,00 15,09 424 45,65 63,37

Cerdanya 7 4,70 18,00 12,08 149 46,67 66,67

Conca de Barberà 8 4,15 21,00 10,88 193 38,10 65,63

Garrigues 16 10,88 11,00 7,48 147 36,36 55,00

Garrotxa 66 14,07 64,00 13,65 469 43,14 71,91

Montsià 18 2,08 82,00 9,47 866 51,43 67,77

Noguera 17 3,81 54,00 12,11 446 36,96 68,35

Osona 103 5,73 228,00 12,69 1.796 47,69 68,47

Pallars Jussà 3 2,94 23,00 22,55 102 21,43 76,67

Pallars Sobirà 0 0,00 11,00 19,30 57 0,00 73,33

Pla d'Urgell 44 12,12 46,00 12,67 363 40,74 79,31

Pla de l'Estany 16 6,61 39,00 16,12 242 30,77 78,00

Priorat 2 2,56 13,00 16,67 78 40,00 65,00


302

Ribera d'Ebre 5 2,14 27,00 11,54 234 23,81 75,00

Ripollès 17 7,83 36,00 16,59 217 45,95 76,60

Segarra 28 14,21 19,00 9,64 197 38,36 65,52

Segrià 213 8,39 301,00 11,86 2.538 42,60 66,15

Selva 86 5,24 129,00 7,87 1.640 29,76 69,73

Solsonès 10 8,26 12,00 9,92 121 35,71 75,00

Terra Alta 0 0,00 14,00 17,28 81 0,00 58,33

Urgell 52 13,03 40,00 10,03 399 39,39 74,07

Val d'Aran 5 5,49 7,00 7,69 91 45,45 87,50

Comarques rurals 1.442 7,07 2.149,00 10,53 20.399 41,28 66,93


FIGURA ANNEX 17. AFILIATS JOVES SEGONS SEXE PER COMARCA (MARÇ 2011).

Comarca

Afiliats

joves Afiliades joves

% afiliades sobre

afiliats joves

Alt Camp 3.083 2.530 45,07

Alt Empordà 8.356 6.987 45,54

Alt Penedès 6.893 5.836 45,85

Alt Urgell 1.048 918 46,69


Anoia 7.499 6.633 46,94

Bages 11.553 10.712 48,11

Baix Ebre 5.070 4.216 45,40

Baix Empordà 7.302 6.272 46,21

Berguedà 2.486 2.221 47,19

Cerdanya 1.006 937 48,22

Conca de Barberà 1.374 1.114 44,77

Garrigues 1.350 963 41,63

Garrotxa 3.777 3.214 45,97

Montsià 4.264 3.544 45,39

Noguera 2.747 2.053 42,77

Osona 10.854 9.336 46,24




303

Pla de l'Estany 2.193 1.885 46,22

Pla d'Urgell 2.633 2.110 44,49

Priorat 602 454 42,99

Ribera d'Ebre 1.546 1.120 42,01

Ripollès 1.679 1.456 46,44

Segarra 1.752 1.294 42,48

Segrià 13.917 11.925 46,15

Selva 10.185 8.339 45,02

Solsonès 913 744 44,90

Terra Alta 854 583 40,57

Urgell 2.429 1.894 43,81

Val d'Aran 630 577 47,80



FIGURA ANNEX 18. AFILIATS JOVES AL REA SEGONS SEXE PER COMARCA (MARÇ 2011).

Comarca Af. Joves REA homes Af. Joves REA dones % afiliades joves REA

Alt Camp 102 15 12,82

Alt Empordà 331 45 11,97

Alt Penedès 340 88 20,56



Anoia 111 8 6,72

Bages 74 5 6,33

Baix Ebre 452 122 21,25

Baix Empordà 206 32 13,45

Berguedà 29 2 6,45

Cerdanya 12 1 7,69


Garrigues 101 26 20,47

Garrotxa 38 3 7,32

Montsià 682 324 32,21

Noguera 177 22 11,06

Osona 50 1 1,96


304




Pla d'Urgell 296 99 25,06

Priorat 96 9 8,57


Ripollès 12 2 14,29

Segarra 8 3 27,27

Segrià 1.040 190 15,45

Selva 415 41 8,99

Solsonès 47 2 4,08


Urgell 114 16 12,31

Val d'Aran 2 1 33,33



FIGURA ANNEX 19. AFILIADES JOVES AL REA SOBRE TOTAL D’AFILIADES JOVES PER

COMARCA (MARÇ 2011).

Comarca Af. Joves REA dones Afiliades joves totals

% afiliades joves REA sobre

afiliades joves

Alt Camp 15 2.530 0,59

Alt Empordà 45 6.987 0,64

Alt Penedès 88 5.836 1,51



Anoia 8 6.633 0,12

Bages 5 10.712 0,05

Baix Ebre 122 4.216 2,89

Baix Empordà 32 6.272 0,51

Berguedà 2 2.221 0,09

Cerdanya 1 937 0,11




305

Garrotxa 3 3.214 0,09

Montsià 324 3.544 9,14

Noguera 22 2.053 1,07

Osona 1 9.336 0,01



Pla de l'Estany 3 1.885 0,16

Pla d'Urgell 99 2.110 4,69

Priorat 9 454 1,98

Ribera d'Ebre 36 1.120 3,21

Ripollès 2 1.456 0,14

Segarra 3 1.294 0,23

Segrià 190 11.925 1,59

Selva 41 8.339 0,49

Solsonès 2 744 0,27


Urgell 16 1.894 0,84

Val d'Aran 1 577 0,17



FIGURA ANNEX 20. AFILIATS AL RETA SOBRE TOTAL D’AFILIATS PER COMARCA (MARÇ

2011).

Comarca Afiliats RETA Afiliats totals % af. RETA

Alt Camp 3.439 17.409 19,75

Alt Empordà 12.235 48.473 25,24

Alt Penedès 7.642 40.930 18,67

Alt Urgell 2.032 7.132 28,49

Alta Ribagorça 489 1.528 32,00

Anoia 8.003 43.048 18,59

Bages 13.022 69.594 18,71

Baix Ebre 6.410 27.903 22,97

Baix Empordà 11.024 43.987 25,06

Berguedà 3.641 14.961 24,34


306

Cerdanya 2.214 6.464 34,25


Garrigues 2.480 7.702 32,20

Garrotxa 4.812 23.144 20,79

Montsià 5.928 22.627 26,20

Noguera 4.549 15.266 29,80

Osona 14.959 63.415 23,59

Pallars Jussà 1.462 4.803 30,44

Pallars Sobirà 915 2.705 33,83

Pla de l'Estany 2.867 12.771 22,45

Pla d'Urgell 3.814 14.892 25,61

Priorat 1.146 3.662 31,29

Ribera d'Ebre 2.021 8.633 23,41

Ripollès 2.296 10.813 21,23

Segarra 2.148 9.503 22,60

Segrià 16.773 81.710 20,53

Selva 11.951 57.643 20,73

Solsonès 1.552 5.435 28,56

Terra Alta 1.977 4.729 41,81

Urgell 3.581 14.316 25,01

Val d'Aran 1.200 4.026 29,81



FIGURA ANNEX 21. AFILIATS JOVES AL RETA SEGONS SEXE PER COMARCA (MARÇ 2011).

Comarca Af. joves RETA homes Af. joves RETA dones % afiliades joves RETA

Alt Camp 394 196 33,22

Alt Empordà 1.379 634 31,50

Alt Penedès 937 471 33,45

Alt Urgell 229 108 32,05


Anoia 1.029 503 32,83

Bages 1.668 865 34,15

Baix Ebre 813 422 34,17


307

Baix Empordà 1.236 570 31,56

Berguedà 464 210 31,16

Cerdanya 265 104 28,18



Garrotxa 585 263 31,01

Montsià 759 382 33,48

Noguera 604 193 24,22

Osona 2.253 979 30,29




Pla d'Urgell 413 173 29,52

Priorat 111 52 31,90


Ripollès 239 139 36,77

Segarra 275 81 22,75

Segrià 1.901 861 31,17

Selva 1.562 671 30,05

Solsonès 180 80 30,77

Terra Alta 253 78 23,56

Urgell 432 152 26,03

Val d'Aran 129 58 31,02




308

FIGURA ANNEX 22. AFILIADES JOVES AL RETA SOBRE TOTAL D’AFILIADES JOVES PER


Comarca Afiliades joves RETA Afiliades joves totals

% afiliades joves RETA sobre

afiliades joves totals

Alt Camp 196 2.530 7,75

Alt Empordà 634 6.987 9,07

Alt Penedès 471 5.836 8,07

Alt Urgell 108 918 11,76


Anoia 503 6.633 7,58

Bages 865 10.712 8,08

Baix Ebre 422 4.216 10,01

Baix Empordà 570 6.272 9,09

Berguedà 210 2.221 9,46

Cerdanya 104 937 11,10



Garrotxa 263 3.214 8,18

Montsià 382 3.544 10,78

Noguera 193 2.053 9,40

Osona 979 9.336 10,49



Pla de l'Estany 152 1.885 8,06

Pla d'Urgell 173 2.110 8,20

Priorat 52 454 11,45

Ribera d'Ebre 97 1.120 8,66

Ripollès 139 1.456 9,55

Segarra 81 1.294 6,26

Segrià 861 11.925 7,22

Selva 671 8.339 8,05

Solsonès 80 744 10,75

Terra Alta 78 583 13,38

Urgell 152 1.894 8,03


309

Val d'Aran 58 577 10,05



FIGURA ANNEX 23. AFILIATS JOVES AL RETA SEGONS SECTOR ECONÒMIC I SEXE PER


Comarca

S. Agrari S. Industrial S. Construcció S. Serveis

Homes Dones

%

Dones Homes Dones

%

Dones Homes Dones

%

Dones Homes Dones

%

Dones

Alt Camp 51 5 8,93 48 11 18,64 98 7 6,67 197 173 46,76

Alt Empordà 118 11 8,53 97 26 21,14 382 25 6,14 782 572 42,25

Alt Penedès 75 12 13,79 93 27 22,50 248 16 6,06 521 416 44,40

Alt Urgell 47 6 11,32 15 2 11,76 65 6 8,45 102 94 47,96

Alta Ribagorça 12 4 25,00 1 0 0,00 9 3 25,00 28 22 44,00

Anoia 55 5 8,33 119 32 21,19 334 20 5,65 521 446 46,12

Bages 62 11 15,07 278 82 22,78 468 33 6,59 860 739 46,22

Baix Ebre 81 13 13,83 48 18 27,27 223 20 8,23 461 371 44,59

Baix Empordà 60 4 6,25 73 17 18,89 466 24 4,90 637 525 45,18

Berguedà 57 8 12,31 46 11 19,30 154 6 3,75 207 185 47,19

Cerdanya 42 2 4,55 10 0 0,00 102 5 4,67 111 97 46,63

Conca de Barberà 37 7 15,91 30 3 9,09 72 2 2,70 105 81 43,55

Garrigues 106 10 8,62 22 4 15,38 60 3 4,76 80 80 50,00

Garrotxa 43 7 14,00 87 26 23,01 148 9 5,73 307 221 41,86

Montsià 112 7 5,88 63 17 21,25 174 10 5,43 410 348 45,91

Noguera 195 21 9,72 48 15 23,81 151 5 3,21 210 152 41,99

Osona 156 16 9,30 692 219 24,04 555 26 4,48 850 718 45,79

Pallars Jussà 53 8 13,11 7 4 36,36 40 1 2,44 45 57 55,88

Pallars Sobirà 11 8 42,11 7 2 22,22 22 3 12,00 47 40 45,98

Pla de l'Estany 23 2 8,00 57 17 22,97 101 4 3,81 174 129 42,57

Pla d'Urgell 107 12 10,08 46 5 9,80 102 11 9,73 158 145 47,85

Priorat 30 9 23,08 11 4 26,67 40 1 2,44 30 38 55,88

Ribera d'Ebre 45 7 13,46 15 5 25,00 49 1 2,00 105 84 44,44

Ripollès 47 4 7,84 25 6 19,35 61 3 4,69 106 126 54,31

Segarra 67 3 4,29 25 7 21,88 57 3 5,00 126 68 35,05


310

Segrià 405 32 7,32 113 35 23,65 413 26 5,92 970 768 44,19

Selva 68 9 11,69 211 66 23,83 443 20 4,32 840 576 40,68

Solsonès 45 9 16,67 8 2 20,00 58 1 1,69 69 68 49,64

Terra Alta 101 11 9,82 25 13 34,21 67 3 4,29 60 51 45,95

Urgell 82 5 5,75 44 8 15,38 107 3 2,73 199 136 40,60

Val d'Aran 1 0 0,00 6 0 0,00 37 7 15,91 85 51 37,50

Comarques

rurals 2.394 268 10,07 2.370 684 22,40 5.306 307 5,47 9.403 7.577 44,62


FIGURA ANNEX 24. AFILIATS JOVES AL RGSS SEGONS SEXE PER COMARCA (MARÇ 2011).

Comarca Af. joves RGSS homes Af. joves RGSS dones % dones joves RGSS

Alt Camp 2.587 2.319 47,27

Alt Empordà 6.646 6.308 48,70

Alt Penedès 5.616 5.277 48,44

Alt Urgell 785 802 50,54


Anoia 6.359 6.122 49,05

Bages 9.811 9.842 50,08

Baix Ebre 3.805 3.672 49,11

Baix Empordà 5.860 5.670 49,18

Berguedà 1.993 2.009 50,20

Cerdanya 729 832 53,30


Garrigues 981 840 46,13

Garrotxa 3.154 2.948 48,31

Montsià 2.823 2.838 50,13

Noguera 1.966 1.838 48,32

Osona 8.551 8.356 49,42



Pla de l'Estany 1.802 1.730 48,98

Pla d'Urgell 1.924 1.838 48,86

Priorat 395 393 49,87


311

Ribera d'Ebre 1.177 987 45,61

Ripollès 1.428 1.315 47,94

Segarra 1.469 1.210 45,17

Segrià 10.976 10.874 49,77

Selva 8.208 7.627 48,17

Solsonès 686 662 49,11

Terra Alta 554 502 47,54

Urgell 1.883 1.726 47,82

Val d'Aran 499 518 50,93



FIGURA ANNEX 25. AFILIADES JOVES AL RGSS SOBRE TOTAL D’AFILIADES JOVES PER


Comarca Afiliades joves RGSS Afiliades joves totals % afiliades joves RGSS

Alt Camp 2.319 2.530 91,66

Alt Empordà 6.308 6.987 90,28

Alt Penedès 5.277 5.836 90,42

Alt Urgell 802 918 87,36


Anoia 6.122 6.633 92,30

Bages 9.842 10.712 91,88

Baix Ebre 3.672 4.216 87,10

Baix Empordà 5.670 6.272 90,40

Berguedà 2.009 2.221 90,45

Cerdanya 832 937 88,79


Garrigues 840 963 87,23

Garrotxa 2.948 3.214 91,72

Montsià 2.838 3.544 80,08

Noguera 1.838 2.053 89,53

Osona 8.356 9.336 89,50




312

Pla de l'Estany 1.730 1.885 91,78

Pla d'Urgell 1.838 2.110 87,11

Priorat 393 454 86,56

Ribera d'Ebre 987 1.120 88,13

Ripollès 1.315 1.456 90,32

Segarra 1.210 1.294 93,51

Segrià 10.874 11.925 91,19

Selva 7.627 8.339 91,46

Solsonès 662 744 88,98

Terra Alta 502 583 86,11

Urgell 1.726 1.894 91,13

Val d'Aran 518 577 89,77



FIGURA ANNEX 26. AFILIATS JOVES AL RGSS SEGONS SECTOR ECONÒMIC I SEXE PER


Comarca

S. Agrari S. Industrial S. Construcció S. Serveis

Homes Dones

%

Dones Homes Dones

%

Dones Homes Dones

%

Dones Homes Dones

%

Dones

Alt Camp 37 6 13,95 874 500 36,39 311 40 11,40 1.362 1.773 56,56

Alt Empordà 64 5 7,25 905 347 27,72 1.158 165 12,47 4.508 5.791 56,23

Alt Penedès 27 4 12,90 1.742 796 31,36 692 88 11,28 3.129 4.385 58,36

Alt Urgell 22 5 18,52 117 57 32,76 139 19 12,03 505 721 58,81

Alta Ribagorça 2 3 60,00 14 6 30,00 69 9 11,54 80 152 65,52

Anoia 46 13 22,03 1.916 1.008 34,47 781 130 14,27 3.588 4.971 58,08

Bages 68 24 26,09 3.176 1.594 33,42 1.243 207 14,28 5.255 8.007 60,38

Baix Ebre 129 43 25,00 664 379 36,34 875 90 9,33 2.128 3.160 59,76

Baix Empordà 77 10 11,49 770 368 32,34 1.408 203 12,60 3.591 5.088 58,62

Berguedà 27 8 22,86 474 207 30,40 425 48 10,15 1.054 1.744 62,33

Cerdanya 3 4 57,14 47 20 29,85 209 26 11,06 470 782 62,46

Conca de Barberà 12 8 40,00 407 235 36,60 152 19 11,11 529 758 58,90

Garrigues 59 18 23,38 233 110 32,07 187 23 10,95 500 689 57,95

Garrotxa 45 6 11,76 1.190 594 33,30 364 53 12,71 1.549 2.295 59,70


313

Montsià 48 16 25,00 811 351 30,21 497 63 11,25 1.457 2.407 62,29

Noguera 94 24 20,34 503 208 29,25 367 57 13,44 997 1.548 60,83

Osona 212 43 16,86 3.038 1.530 33,49 866 125 12,61 4.402 6.655 60,19

Pallars Jussà 26 2 7,14 53 22 29,33 138 15 9,80 307 508 62,33

Pallars Sobirà 7 0 0,00 32 13 28,89 73 4 5,19 193 287 59,79

Pla de l'Estany 50 13 20,63 600 272 31,19 248 33 11,74 900 1.412 61,07

Pla d'Urgell 51 10 16,39 509 219 30,08 260 58 18,24 1.100 1.551 58,51

Priorat 7 1 12,50 116 56 32,56 50 5 9,09 220 331 60,07

Ribera d'Ebre 17 6 26,09 332 81 19,61 227 27 10,63 600 873 59,27

Ripollès 18 2 10,00 510 210 29,17 199 29 12,72 699 1.074 60,58

Segarra 59 6 9,23 789 390 33,08 141 15 9,62 480 799 62,47

Segrià 189 47 19,92 1.350 560 29,32 1.683 259 13,34 7.716 10.004 56,46

Selva 101 12 10,62 2.088 869 29,39 1.185 177 13,00 4.811 6.564 57,71

Solsonès 24 8 25,00 149 85 36,32 180 15 7,69 333 554 62,46

Terra Alta 16 9 36,00 143 68 32,23 130 14 9,72 263 411 60,98

Urgell 57 28 32,94 578 249 30,11 285 55 16,18 960 1.394 59,22

Val d'Aran 3 3 50,00 25 8 24,24 82 16 16,33 389 491 55,80

Comarques

rurals 1.597 387 19,51 24.155 11.412 32,09 14.624 2.087 12,49 54.075 77.179 58,80



314

FIGURA ANNEX 27. NOMBRE D'ASSOCIACIONS JUVENILS CENSADES PER COMARCA

(2012).

Comarca Total d'associacions

Alt Camp 18

Alt Empordà 39

Alt Penedès 34

Alt Urgell 9

Alta Ribagorça 0

Anoia 38

Bages 42

Baix Ebre 33

Baix Empordà 35

Berguedà 21

Cerdanya 4

Conca de Barberà 10

Garrigues 35

Garrotxa 21

Montsià 22

Noguera 46

Osona 42

Pallars Jussà 6

Pallars Sobirà 5

Pla d'Urgell 17

Pla de l'Estany 20

Priorat 8

Ribera d'Ebre 11

Ripollès 20

Segarra 21

Segrià 81

Selva 34

Solsonès 17

Terra Alta 12

Urgell 24

Val d'Aran 3


315

Comarques rurals 728

Font: Cens d'associacions juvenils de la Direcció General de Joventut.

FIGURA ANNEX 28. JOVES PER ASSOCIACIÓ PER COMARCA (2012).

Comarca Població jove Nº Associacions Joves/Associació

Alt Camp 7.633 18 424,06

Alt Empordà 23.879 39 612,28

Alt Penedès 16.649 34 489,68

Alt Urgell 3.508 9 389,78

Alta Ribagorça 728 0

Anoia 19.302 38 507,95

Bages 29.095 42 692,74

Baix Ebre 13.935 33 422,27

Baix Empordà 21.945 35 627,00

Berguedà 6.299 21 299,95

Cerdanya 2.931 4 732,75

Conca de Barberà 3.339 10 333,90

Garrigues 3.097 35 88,49

Garrotxa 8.872 21 422,48

Montsià 12.566 22 571,18

Noguera 6.603 46 143,54

Osona 25.432 42 605,52

Pallars Jussà 2.380 6 396,67

Pallars Sobirà 1.183 5 236,60

Pla de l'Estany 6.257 17 368,06

Pla d'Urgell 5.250 20 262,50

Priorat 1.422 8 177,75

Ribera d'Ebre 3.925 11 356,82

Ripollès 3.727 20 186,35

Segarra 3.966 21 188,86

Segrià 36.646 81 452,42

Selva 30.026 34 883,12

Solsonès 2.216 17 130,35

Terra Alta 1.978 12 164,83


316

Urgell 6.175 24 257,29

Val d'Aran 1.905 3 635,00

Comarques rurals 312.869 728 429,77


FIGURA ANNEX 29. NOMBRE TIPOLOGIA D'ASSOCIACIÓ PER COMARCA (2011).

Comarca

Tipus d'entitat (nº absoluts) Tipus d'entitat (%)

Associació

juvenil

Entitat de

serveis a la

joventut

Secció

juvenil

Associació

juvenil

Entitat de

serveis a la

joventut

Secció

juvenil

Alt Camp 15 4 5 62,5 16,7 20,8

Alt Empordà 31 15 12 53,4 25,9 20,7

Alt Penedès 22 6 8 61,1 16,7 22,2

Alt Urgell 6 3 3 50,0 25,0 25,0

Alta Ribagorça 0 0 0 ….. ….. …..

Anoia 21 11 9 51,2 26,8 22,0

Bages 17 7 26 34,0 14,0 52,0

Baix Ebre 17 13 13 39,5 30,2 30,2

Baix Empordà 22 11 13 47,8 23,9 28,3

Berguedà 13 5 3 61,9 23,8 14,3

Cerdanya 1 1 0 50,0 50,0 0,0

Conca de Barberà 9 1 3 69,2 7,7 23,1

Garrigues 24 4 5 72,7 12,1 15,2

Garrotxa 10 6 13 34,5 20,7 44,8

Montsià 9 3 14 34,6 11,5 53,8

Noguera 29 5 15 59,2 10,2 30,6

Osona 24 9 20 45,3 17,0 37,7

Pallars Jussà 2 4 3 22,2 44,4 33,3

Pallars Sobirà 0 0 5 0,0 0,0 100,0

Pla d'Urgell 10 2 6 55,6 11,1 33,3

Pla de l'Estany 20 7 3 66,7 23,3 10,0

Priorat 11 0 0 100,0 0,0 0,0

Ribera d'Ebre 8 3 2 61,5 23,1 15,4

Ripollès 15 5 3 65,2 21,7 13,0


317

Segarra 17 2 8 63,0 7,4 29,6

Segrià 58 25 21 55,8 24,0 20,2

Selva 22 9 15 47,8 19,6 32,6

Solsonès 6 2 11 31,6 10,5 57,9

Terra Alta 9 1 3 69,2 7,7 23,1

Urgell 8 4 12 33,3 16,7 50,0

Val d'Aran 2 1 0 66,7 33,3 0,0

Comarques rurals 458 169 254 52,0 19,2 28,8



318

FIGURA ANNEX 30. EMIGRANTS CAP A CAPITAL COMARCAL O PROVINCIAL (2000-2011).

Comarca

Emigrants joves a Cap.

Comarcal Emigrants a Cap. Comarcal Població

2011

% Joves /

Total

Emigrants

% Joves /

Pob 2011

% dones /

emigrants

joves Dones Homes Total Dones Homes Total

Alt Camp 1.854 1.905 3.759 3.763 4.147 7.910 45.189 47,52 8,32 49,32

Alt Empordà 5.129 4.574 9.703 10.385 10.156 20.541 140.428 47,24 6,91 52,86

Alt Penedès 3.812 3.738 7.550 7.662 8.065 15.727 105.670 48,01 7,14 50,49

Alt Urgell 875 788 1.663 1.867 1.891 3.758 22.008 44,25 7,56 52,62

Alta Ribagorça 234 241 475 486 542 1.028 4.248 46,21 11,18 49,26

Anoia 4.054 3.968 8.022 8.190 8.482 16.672 118.509 48,12 6,77 50,54

Bages 5.797 5.490 11.287 11.291 11.683 22.974 185.865 49,13 6,07 51,36

Baix Ebre 2.296 2.840 5.136 4.701 5.942 10.643 82.634 48,26 6,22 44,70

Baix Empordà 3.820 3.438 7.258 8.184 8.251 16.435 133.116 44,16 5,45 52,63

Berguedà 1.440 1.431 2.871 3.093 3.185 6.278 41.540 45,73 6,91 50,16

Cerdanya 941 865 1.806 2.002 2.136 4.138 18.783 43,64 9,62 52,10

Conca de Barberà 968 941 1.909 2.074 2.218 4.292 21.290 44,48 8,97 50,71

Garrigues 891 914 1.805 1.926 2.049 3.975 20.306 45,41 8,89 49,36

Garrotxa 1.924 1.904 3.828 3.818 3.981 7.799 55.597 49,08 6,89 50,26

Montsià 1.750 1.674 3.424 3.389 3.585 6.974 72.261 49,10 4,74 51,11

Noguera 1.645 1.499 3.144 3.369 3.409 6.778 40.231 46,39 7,81 52,32

Osona 4.310 4.328 8.638 8.301 8.899 17.200 154.204 50,22 5,60 49,90


319

Pallars Jussà 554 597 1.151 1.324 1.390 2.714 14.374 42,41 8,01 48,13

Pallars Sobirà 386 379 765 895 924 1.819 7.548 42,06 10,14 50,46

Pla d'Urgell 1.585 1.619 3.204 3.059 3.336 6.395 37.265 50,10 8,60 49,47

Pla de l'Estany 1.225 1.096 2.321 2.325 2.284 4.609 31.169 50,36 7,45 52,78

Priorat 417 384 801 1.036 997 2.033 10.087 39,40 7,94 52,06

Ribera d'Ebre 904 872 1.776 1.866 1.859 3.725 23.889 47,68 7,43 50,90

Ripollès 1.025 937 1.962 2.091 2.131 4.222 26.393 46,47 7,43 52,24

Segarra 1.056 1.280 2.336 2.127 2.705 4.832 23.191 48,34 10,07 45,21

Segrià 5.498 5.876 11.374 10.715 12.153 22.868 207.633 49,74 5,48 48,34

Selva 4.726 4.930 9.656 9.571 10.552 20.123 172.280 47,98 5,60 48,94

Solsonès 472 434 906 1.047 1.032 2.079 13.808 43,58 6,56 52,10

Terra Alta 370 349 719 746 717 1.463 12.847 49,15 5,60 51,46

Urgell 1.641 1.792 3.433 3.300 3.804 7.104 37.396 48,32 9,18 47,80

Val d'Aran 479 562 1.041 1.014 1.122 2.136 10.192 48,74 10,21 46,01

Comarques rurals 62.078 61.645 123.723 125.617 133.627 259.244 1.889.951 47,72 6,55 50,17

Font: elaboració pròpia a partir de l’Estadística de Variacions Residencials (2000-2011). Institut d’Estadística de Catalunya.


320

FIGURA ANNEX 31. EMIGRANTS CAP A MUNICIPIS RURALS (2000-2011).

Comarca

Emigrants joves a Municipi Rural Emigrants a Municipi Rural Població

2011

% Joves /

Total

% Joves /

Pob. 2011

% dones /

emigrants joves Dones Homes Total Dones Homes Total

Alt Camp 820 846 1.666 1.773 2.037 3.810 45.189 43,73 3,69 49,22

Alt Empordà 3.154 2.899 6.053 7.569 7.831 15.400 140.428 39,31 4,31 52,11

Alt Penedès 1.410 1.327 2.737 3.133 3.329 6.462 105.670 42,36 2,59 51,52

Alt Urgell 453 424 877 1.069 1.194 2.263 22.008 38,75 3,98 51,65

Alta Ribagorça 67 80 147 128 161 289 4.248 50,87 3,46 45,58

Anoia 890 915 1.805 2.082 2.254 4.336 118.509 41,63 1,52 49,31

Bages 1.444 1.418 2.862 3.350 3.604 6.954 185.865 41,16 1,54 50,45

Baix Ebre 303 349 652 663 803 1.466 82.634 44,47 0,79 46,47

Baix Empordà 1.407 1.206 2.613 3.266 3.353 6.619 133.116 39,48 1,96 53,85

Berguedà 512 535 1.047 1.238 1.440 2.678 41.540 39,10 2,52 48,90

Cerdanya 394 366 760 943 1.048 1.991 18.783 38,17 4,05 51,84

Conca de Barberà 320 356 676 684 842 1.526 21.290 44,30 3,18 47,34

Garrigues 271 247 518 541 594 1.135 20.306 45,64 2,55 52,32

Garrotxa 987 888 1.875 2.206 2.223 4.429 55.597 42,33 3,37 52,64

Montsià 211 235 446 486 575 1.061 72.261 42,04 0,62 47,31

Noguera 722 710 1.432 1.678 1.775 3.453 40.231 41,47 3,56 50,42

Osona 1.264 1.159 2.423 2.775 2.945 5.720 154.204 42,36 1,57 52,17

Pallars Jussà 169 267 436 436 584 1.020 14.374 42,75 3,03 38,76


321

Pallars Sobirà 236 221 457 503 537 1.040 7.548 43,94 6,05 51,64

Pla d'Urgell 668 645 1.313 1.425 1.535 2.960 37.265 44,36 3,52 50,88

Pla de l'Estany 509 397 906 1.095 1.076 2.171 31.169 41,73 2,91 56,18

Priorat 156 164 320 351 441 792 10.087 40,40 3,17 48,75

Ribera d'Ebre 329 308 637 729 823 1.552 23.889 41,04 2,67 51,65

Ripollès 346 286 632 797 792 1.589 26.393 39,77 2,39 54,75

Segarra 289 309 598 668 812 1.480 23.191 40,41 2,58 48,33

Segrià 2.221 2.378 4.599 4.928 5.656 10.584 207.633 43,45 2,21 48,29

Selva 616 562 1.178 1.382 1.416 2.798 172.280 42,10 0,68 52,29

Solsonès 221 233 454 483 576 1.059 13.808 42,87 3,29 48,68

Terra Alta 101 97 198 210 237 447 12.847 44,30 1,54 51,01

Urgell 623 687 1.310 1.394 1.593 2.987 37.396 43,86 3,50 47,56

Val d'Aran 266 261 527 541 594 1.135 10.192 46,43 5,17 50,47




322

FIGURA ANNEX 32. EMIGRANTS CAP A MUNICIPIS SEMIRURALS (2000-2011).

Comarca

Emigrants joves a Municipi Semirural Emigrants a Municipi Semirural Població

2011

% Joves /

Total

% Joves /

Pob. 2011

% dones /


Alt Camp 664 699 1.363 1.402 1.613 3.015 45.189 45,21 3,02 48,72

Alt Empordà 1.812 1.550 3.362 3.981 4.070 8.051 140.428 41,76 2,39 53,90

Alt Penedès 2.869 2.845 5.714 5.945 6.407 12.352 105.670 46,26 5,41 50,21

Alt Urgell 222 207 429 438 519 957 22.008 44,83 1,95 51,75

Alta Ribagorça 106 124 230 237 274 511 4.248 45,01 5,41 46,09

Anoia 3.229 3.106 6.335 6.623 6.880 13.503 118.509 46,92 5,35 50,97

Bages 5.401 5.056 10.457 11.023 11.308 22.331 185.865 46,83 5,63 51,65

Baix Ebre 1.423 1.601 3.024 3.051 3.547 6.598 82.634 45,83 3,66 47,06

Baix Empordà 2.052 1.802 3.854 4.409 4.524 8.933 133.116 43,14 2,90 53,24

Berguedà 942 932 1.874 2.064 2.255 4.319 41.540 43,39 4,51 50,27

Cerdanya 519 453 972 1.058 1.128 2.186 18.783 44,46 5,17 53,40

Conca de Barberà 446 464 910 1.012 1.123 2.135 21.290 42,62 4,27 49,01

Garrigues 414 403 817 880 926 1.806 20.306 45,24 4,02 50,67

Garrotxa 893 833 1.726 1.764 1.827 3.591 55.597 48,06 3,10 51,74

Montsià 805 899 1.704 1.642 1.968 3.610 72.261 47,20 2,36 47,24

Noguera 669 646 1.315 1.327 1.453 2.780 40.231 47,30 3,27 50,87

Osona 4.859 4.706 9.565 9.941 10.424 20.365 154.204 46,97 6,20 50,80

Pallars Jussà 276 306 582 681 787 1.468 14.374 39,65 4,05 47,42


323

Pallars Sobirà 223 228 451 490 554 1.044 7.548 43,20 5,98 49,45

Pla de l'Estany 746 678 1.424 1.513 1.594 3.107 37.265 45,83 3,82 52,39

Pla d'Urgell 706 719 1.425 1.363 1.538 2.901 31.169 49,12 4,57 49,54

Priorat 165 158 323 354 358 712 10.087 45,37 3,20 51,08

Ribera d'Ebre 591 606 1.197 1.251 1.325 2.576 23.889 46,47 5,01 49,37

Ripollès 557 485 1.042 1.287 1.286 2.573 26.393 40,50 3,95 53,45

Segarra 522 637 1.159 1.169 1.461 2.630 23.191 44,07 5,00 45,04

Segrià 4.242 4.532 8.774 8.967 10.050 19.017 207.633 46,14 4,23 48,35

Selva 3.604 3.618 7.222 7.717 8.411 16.128 172.280 44,78 4,19 49,90

Solsonès 255 228 483 600 646 1.246 13.808 38,76 3,50 52,80

Terra Alta 133 153 286 322 346 668 12.847 42,81 2,23 46,50

Urgell 657 729 1.386 1.315 1.573 2.888 37.396 47,99 3,71 47,40

Val d'Aran 249 269 518 508 545 1.053 10.192 49,19 5,08 48,07




324

FIGURA ANNEX 33. EMIGRANTS CAP A MUNICIPIS URBANS (2000-2011).

Comarca

Emigrants joves a Municipi Urbà Emigrants a Municipi Urbà Població

2011

% Joves /

Total

% Joves /

Pob. 2011

% dones /


Alt Camp 2.285 2.393 4.678 4.746 5.259 10.005 45.189 46,76 10,35 48,85

Alt Empordà 8.095 7.484 15.579 16.723 16.978 33.701 140.428 46,23 11,09 51,96

Alt Penedès 6.208 6.045 12.253 12.701 13.433 26.134 105.670 46,89 11,60 50,67

Alt Urgell 1.043 947 1.990 2.234 2.263 4.497 22.008 44,25 9,04 52,41

Alta Ribagorça 240 239 479 490 546 1.036 4.248 46,24 11,28 50,10

Anoia 7.775 7.547 15.322 15.504 16.126 31.630 118.509 48,44 12,93 50,74

Bages 8.453 8.165 16.618 16.568 17.555 34.123 185.865 48,70 8,94 50,87

Baix Ebre 3.116 4.114 7.230 6.611 8.586 15.197 82.634 47,58 8,75 43,10

Baix Empordà 9.529 9.065 18.594 20.487 21.541 42.028 133.116 44,24 13,97 51,25

Berguedà 1.842 1.905 3.747 4.082 4.358 8.440 41.540 44,40 9,02 49,16

Cerdanya 961 985 1.946 2.116 2.353 4.469 18.783 43,54 10,36 49,38

Conca de Barberà 1.005 985 1.990 2.250 2.387 4.637 21.290 42,92 9,35 50,50

Garrigues 922 926 1.848 2.008 2.121 4.129 20.306 44,76 9,10 49,89

Garrotxa 2.484 2.653 5.137 4.954 5.573 10.527 55.597 48,80 9,24 48,36

Montsià 2.977 2.910 5.887 6.046 6.437 12.483 72.261 47,16 8,15 50,57

Noguera 1.849 1.750 3.599 3.826 3.955 7.781 40.231 46,25 8,95 51,38

Osona 7.376 7.658 15.034 14.205 15.733 29.938 154.204 50,22 9,75 49,06

Pallars Jussà 566 580 1.146 1.339 1.354 2.693 14.374 42,55 7,97 49,39


325

Pallars Sobirà 376 358 734 847 852 1.699 7.548 43,20 9,72 51,23

Pla d'Urgell 1.734 1.768 3.502 3.351 3.699 7.050 37.265 49,67 9,40 49,51

Pla de l'Estany 1.526 1.400 2.926 2.945 2.961 5.906 31.169 49,54 9,39 52,15

Priorat 424 400 824 1.099 1.099 2.198 10.087 37,49 8,17 51,46

Ribera d'Ebre 943 920 1.863 1.973 1.985 3.958 23.889 47,07 7,80 50,62

Ripollès 1.418 1.343 2.761 2.943 3.078 6.021 26.393 45,86 10,46 51,36

Segarra 1.148 1.409 2.557 2.274 2.907 5.181 23.191 49,35 11,03 44,90

Segrià 6.571 7.249 13.820 12.739 14.890 27.629 207.633 50,02 6,66 47,55

Selva 10.497 10.833 21.330 21.701 24.117 45.818 172.280 46,55 12,38 49,21

Solsonès 477 516 993 1.008 1.084 2.092 13.808 47,47 7,19 48,04

Terra Alta 422 412 834 847 839 1.686 12.847 49,47 6,49 50,60

Urgell 1.840 1.967 3.807 3.731 4.280 8.011 37.396 47,52 10,18 48,33

Val d'Aran 492 532 1.024 1.027 1.106 2.133 10.192 48,01 10,05 48,05

