Adaptació de Gemma Redortra i Vilà · 2020. 12. 17. · Adaptació de Gemma Redortra i Vil ... em va assenyalar els camins de la vida i em va voler allunyar de l’odi i de les

L’atles furtiu

Alfred Bosch

Adaptació de Gemma Redortra i Vilà

Eumo Editorial

Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona

ATLES_FURTIU.indd 3 31/01/13 10:44

5

Índex

Jafudà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Cresques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

Betros . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

Bernat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

Selima . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

Jaume . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63

El paradís furtiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75


JafudàJafudà


Del meu naixement, no en puc parlar gaire. Tot el que puc dir és per boca dels meus pares i pel que explicaven els veïns.

Néixer jueu a Ciutat de Mallorca l’any 1360 no era cap bona cosa. Uns anys abans, la fam i la pesta havien causat mol-tes morts i els cristians donaven la culpa als jueus. Deien que havien posat verí a l’aigua.

Quan la mare ja em duia al ventre, el rei Pere va entrar en guerra contra Castella. El rei va venir a Mallorca per demanar diners als grans senyors cristians, però aquests no li’n van donar. Llavors, el rei va buscar ajut en els jueus. Al meu pare, Cresques d’Abraham, mestre de cartes de nave-gar, el va cridar al seu castell.

En el moment just que el pare havia de sortir a trobar-se amb el rei, jo arribava a aquest món. Era un dia de tempesta i al pare li va costar molt trobar una llevadora. Finalment, el rabí Salomó va demanar a la seva dona, la Hanini, que ajudés la mare.

A la llevadora, el meu naixement li va do-nar molta feina. I de seguida va començar a dir coses dolentes sobre mi:

–Els fills de la foscor s’han emportat el nen i, en lloc seu, hi han deixat això. Aquesta criatura farà mal a la nostra raça.

atles m Llibre de mapes.

furtiu -iva adj Que es fa d’amagat.

naixement m Moment en què neix un ésser viu.

jueu -eva adj / m i f Persona que segueix la fe judaica.

pesta f Conjunt de malalties que afectava molta gent alhora.

verí m Substància dolenta, que fa mal a la salut.

ventre m

mestre m Al text, home que tenia un ofici.

carta de navegar f Mapa.

llevador -a m i f Persona que ajuda les dones quan tenen una criatura.

rabí m Mestre de la religió jueva.

9


10

call m Part de les ciutats on vivien les famílies jueves, també dit la jueria.

futur m Allò que serà, allò que passarà, el temps que encara ha de venir.

Però el pare no va fer cas de les pa-raules de la Hanini. I el mateix dia va rebre bones notícies. El rei Pere havia aconse-guit diners de la comunitat jueva i, a canvi, donaria feina als mestres del call. Allò era un bon senyal.

Pensant en la gent jueva i en el seu fu-tur, en Cresques em va posar el nom de Jafudà.


Cresques


13

frontera f Límit que separa dos territoris.

desconegut -uda adj Que no es coneix.

navegant m i f Persona que va en vaixell.

client –a m i f Al text, persona que comprava mapes al mestre Cresques.

encàrrec m Feina que es mana de fer.

En Cresques d’Abraham, pare i mestre, em va assenyalar els camins de la vida i em va voler allunyar de l’odi i de les passi-ons que fan perdre la raó.

Era un home just, un home de fe, i es-timava per damunt de tot la família i l’ofici. Em va ensenyar a fer mapes i a compren-dre el valor de ser humil.

El pare sabia que les seves cartes obrien fronteres desconegudes. Grà-cies a les cartes, els navegants arribaven a terres llunyanes i els reis estenien el seu poder sobre pobles sencers.

El call era la nostra vida i no sortíem gai-rebé mai de Ciutat de Mallorca. Jo devia tenir deu anys quan el pare em va portar, per primera vegada, a visitar uns clients. Vam sortir del call, vam passar per les drassanes, el lloc on es feien les barques, i vam arribar fins al port.

Un vaixell havia portat correu de Barce-lona. El mestre Cresques va demanar si hi havia alguna carta per a ell i ben aviat vam rebre la gran notícia.

–El rei ens ha fet un encàrrec: vol l’at-les més gran i més ric que mai s’ha dibui-xat –va dir.

El pare estava molt content i va voler


14

sàbat m Festa religiosa dels jueus, que comença el divendres al vespre i dura tot el dissabte.

de cua d’ull De manera no directa.

fortuna f Sort.

orfe òrfena adj / m i f Infant a qui s’ha mort el pare o la mare, o tots dos.

burlar-se v Riure’s d’algú o d’alguna cosa.

animar v Fer tornar feliç, donar força.

celebrar-ho l’endemà, que començava el sàbat, amb la família i els amics. També va convidar el rabí Salomó i la seva dona Hanini.

La dona del rabí em va mirar de cua d’ull i va tornar a parlar de mala sort. Però el rabí la va fer callar.

–El nostre estimat Jafudà, si porta al-gun signe al damunt, és el de la bona for-tuna. El dia que ell m’acompanyava ens va arribar la millor notícia –va dir el meu pare.

Aquells primers anys van ser molt feli-ços. Eren meus: el mestre Cresques i la mare, la Setaddar, el meu germà Isac i la meva germana Astruga. Eren meus: tota la fa-mília i els amics, fins i tot el rabí i la Hanini. Però em vaig separar d’ells. Sí, jo era jueu; era en Jafudà de Cresques. Que Déu em perdoni.

***

El rei volia l’atles acabat en tres anys i vo-lia que inclogués tot el que sabíem del món conegut. Hauríem de treballar molt i neces-sitaríem un ajudant, tal com va dir el mestre Cresques. Pocs dies després, el pare va ar-ribar a casa amb un noi. Era una mica més gran que jo, era orfe i es deia Samuel.

En Samuel va aprendre a dibuixar de seguida, abans que jo, i a vegades es burlava de mi. Per animar-me, el pare m’explicava històries. Va ser així com vaig saber coses del meu avi, el rabí Vidal.


15

brúixola f

consell m Conjunt de persones que parlen i decideixen sobre els temes que afecten un poble o una comunitat.

convèncer v Fer que algú acabi pensant com nosaltres.

secretari m Al text, persona que mana dins el consell.

esclau -ava adj / m i f Persona que no és lliure, que és propietat d’una altra persona per a qui ha de treballar.

acomiadar-se v Dir adéu.

Quan el rei Jaume de Mallorca va entrar en guerra amb el rei Pere d’Aragó, el meu pare era un nen però recordava tot el que havia passat. El rei Jaume volia fugir de Ciutat cap a Pollença per mar i l’avi Vidal li va ensenyar una brúixola.

–El vent us va en contra. Si voleu conti-nuar amb vida, heu de marxar per terra –va dir el rabí Vidal. I això va salvar la vida del rei Jaume aquell dia.

Temps més tard, quan el rei Jaume ja era mort, el rei Pere va reunir l’aljama, el consell de jueus, i els va demanar suport per continuar guanyant noves terres. El rei Pere era home de paraula fàcil i va con-vèncer els jueus. Llavors ells van voler que el rei decidís qui seria el nou secre-tari de l’aljama.

–És que no esteu contents amb el que teniu ara, en Vidal Cresques? –va pregun-tar el rei.

L’avi Vidal tenia relacions amb una es-clava cristiana, segons va dir un home del consell. A partir d’aquell moment, la des-gràcia va caure sobre l’avi. El rabí era vell, estava malalt i no volia anar a judici. Així que es va acomiadar de la família i a en Cresques li va dir unes paraules a l’orella. Va ser l’última vegada que van veure l’avi viu.

–Aquesta brúixola, fill, és la que va sal-var la vida de l’últim rei de Mallorca. Ell la va donar al meu pare; el pare me la va do-nar a mi i, quan jo mori, serà per a tu –em va dir el mestre Cresques.


16

secret m Una cosa amagada, que no es pot dir.

renyar v Dir paraules fortes contra algú que ha fet una falta.

de valent Amb força i ganes.

relat m Explicació d’una història real o imaginada.

***

Uns mesos després que arribés la car-ta del rei Pere, vam rebre un correu del seu fill Joan. Era ell qui volia l’atles i ens explicava com havia de ser. Sabíem que el príncep era un jove que estimava els lli-bres.

Va ser llavors quan el mestre Cresques ens va dir el seu secret:

–No farem un atles; en farem dos. De dia compondrem el mapa que ens ha de-manat el príncep Joan. I de nit, o quan no ens vegi ningú, en dibuixarem un altre. Al primer atles, hi posarem només allò que sigui cert. Al segon, tot el que aprenguem, sigui cert o sigui fals.

L’Isac i jo hi vam estar d’acord, però en Samuel va preguntar:

–Del segon atles, també en traurem di-ners?

El mestre Cresques el va renyar:–Si et vols fer ric amb els mapes, aquest

no és el teu ofici.

***

Treballàvem de valent moltes hores i no teníem temps per jugar. De fet, els nostres jocs sortien dels relats que, de tant en tant, ens llegia el mestre Cresques en veu alta. Eren històries escrites en di-ferents llengües. La que més m’agradava era la de Marco Polo.

–Sóc el gran Cubilai, príncep dels


17

mongol adj / m i f Al text, antic habitant de la Xina.

Orient m Al text, conjunt de països situats a l’est del Mediterrani i a l’Àsia.

suportar v Resistir.

vigilar v Mirar amb atenció algú o alguna cosa.

fràgil adj Que no és fort.

mongols, i vull que expliquis, Marco Polo, tot el que has vist en aquestes terres –deia el meu germà.

I jo només volia ser aquell famós viat-ger. Llavors, el meu pare em feia notar els seus errors.

–El savi Aitó de Gorigós va escriure un llibre que explica allò que Marco Polo no va saber explicar. Es diu La Flor de les Històries d’Orient. Però ningú no sap on és aquest llibre.

Malgrat les raons d’en Cresques, el meu interès pels viatges de Marco Polo va continuar. Aquelles històries em feien somiar i m’ajudaven a suportar una feina molt dura per a un noi de la meva edat.

En Samuel era més ràpid que jo i, quan havia acabat, el mestre Cresques el deixa-va sortir. Anava sempre amb l’Isac i a mi no m’agradava.

–No vull que es faci passar per un ger-mà més –li vaig dir un dia al pare.

La resposta d’en Cresques em va sem-blar estranya:

–Hauràs de vigilar el teu germà. És gairebé un home, però és fràgil. I si la feina et costa més que a en Samuel, ja està bé. Com més esforç hi posis, més bé aprendràs l’ofici.

***

Van passar tres anys i encara no havíem acabat els mapes, però el príncep Joan tam-poc no ens els demanava. Les coses ens


18

engrandir v Fer més gran.

taller m Lloc on treballa la gent que té un ofici.

eina f Instrument que s’agafa amb la mà i serveix per treballar.

hort m Tros de terra on es planten i es fan créixer arbres fruiters i verdures.

casament m Acte pel qual dues persones es casen.

tresor m Cosa molt important, que val molt, que és molt bona.

anaven bé: teníem molts encàrrecs, la meva germana estava a punt de casar-se i el pare va voler engrandir la casa i el taller.

Durant més d’un any, la nostra feina va ser molt difícil. Havíem de treure la pols que es posava sobre els mapes i les eines. Però, a la fi, els treballs al taller es van aca-bar. Com que l’Astruga i el seu marit Mar-zoch anaven a viure a la caseta que havíem fet a l’hort, quedava una cambra lliure. Fins aquell moment, els tres nois havíem dormit junts, però jo no volia més en Samuel al meu costat i vaig demanar si aquella cam-bra podia ser per a ell. En Cresques en va parlar amb l’Isac i l’orfe. Després, tot trist, em va dir unes paraules que no m’esperava:

–No hauràs de dormir més amb en Sa-muel, però tampoc no dormiràs amb l’Isac. El teu germà ha dit que si no vols estar amb en Samuel ets tu qui se n’ha d’anar.

L’endemà del casament de l’Astruga, va arribar un correu del príncep Joan. Ens donava dos anys per acabar l’atles. Si no ho fèiem, en Cresques hauria de tornar els diners que ja havia rebut i també perdria els favors del rei.

El pare ens va explicar que hauríem de treballar molt si volíem acabar els dos ma-pes a temps. Vaig entendre que els volia donar al rei tots dos al preu d’un. Li volia dir que em semblava un error, però en Sa-muel va parlar abans que jo:

–Tenim un tresor entre les mans. No sé què ha fet de bo el príncep perquè l’hi hàgim de donar.


19

enrabiar-se v Enfadar-se molt.

avar -a adj Que té molt i no dóna res.

boig boja adj / m i f Persona que fa o diu coses estranyes, que no són normals.

humit -ida adj Que no és sec, que està mullat.

tremolar v Fer moviments petits i ràpids pel fred, per la por, etc.

calmar v Reduir el dolor, fer tornar algú tranquil.

agutzil m Persona que fa complir les ordres de l’autoritat d’un poble o ciutat.

enterrament m Acció d’enterrar, posar el cos d’una persona morta sota terra.

En Cresques es va enrabiar tant que va dir tot el que havia callat fins llavors. Va dir que l’orfe era un avar, que no li agra-dava treballar i que no ens respectava a cap de nosaltres.

–Has canviat l’ànima de l’Isac i els seus sentiments. Em vols fer tornar boig a mi ara?

En Samuel va sortir corrent i, darrere seu, va marxar l’Isac. En Cresques tenia els ulls humits i les mans li tremolaven. Vaig provar de calmar-lo i li vaig dir que tots dos tornarien tard o d’hora.

L’orfe va tornar quan la lluna ja era alta i va dir que no sabia on era l’Isac. El pare, en Marzoch i jo el vam buscar per tots els carrers del call. Quan es va fer de dia vam anar a casa de l’agutzil. En Cresques em va fer esperar fora, però en sentir els seus crits vaig entrar. A terra hi havia el cos de l’Isac, que encara feia olor de mar. L’havien trobat uns homes que pescaven.

A l’enterrament només hi vam ser la família i en Samuel, que va callar tota l’es-tona. Aquell vespre, el mestre Cresques es va tancar amb l’orfe a la seva cambra. No sé què li va dir, però hi va estar una bona estona. Jo vaig pensar: «I si la Hanini tenia raó? Pot ser culpa meva la mort de l’Isac?».

***

El mestre Cresques ja no va tornar a ser el mateix. Tenia els ulls tristos i els ca-


20

rebel·lar v No obeir les ordres, no obeir l’autoritat.

bells se li van tornar blancs. L’única cosa que el va animar una mica va ser trobar el vell Betros. El vam tenir a casa prop de dos anys i el seu coneixement ens va aju-dar a completar els mapes. Però ja parlaré d’ell més endavant.

Vam treballar molt per complir l’encàr-rec del príncep Joan. A vegades no esta-va d’acord amb el mestre Cresques sobre què havíem de dibuixar. Ell volia posar en l’atles del rei alguns fets que no sabíem si eren certs i jo pensava que havien d’anar en l’atles furtiu. Tampoc no vaig estar d’acord amb ell sobre qui havia de portar els mapes al príncep. El pare no tenia força ni salut per fer un viatge a Barcelona, però ell pensava que jo era massa jove. A la fi, entre la Setaddar i jo el vam convèncer.

–Molt bé, molt bé. En Jafudà portarà els mapes al príncep, però l’acompanyarà en Samuel.

Aquell gos? El que havia portat la des-gràcia a la família? No hi va haver manera de fer canviar d’idea el pare. En Samuel vindria amb mi.

***

Aquell any hi va haver altres fets tristos. Els esclaus de molts pobles es van rebel-lar, i a molts els van matar. Això va deixar el camp sense homes. Després van arribar les pluges i, ben aviat, la fam. Com havia passat altres vegades, alguns cristians en van donar la culpa als jueus. Un grup de


21

salconduit m En temps de guerra, document que dóna l’autoritat a algú perquè pugui entrar o sortir d’un lloc.

sofriment m Dolor, pena.

oncle m Germà del pare o de la mare d’una persona.

cadàver m Cos mort d’una persona o un animal.

rata f

mariner -era m i f Persona que treballa en un vaixell.

reial adj Que té relació amb el rei o la reina.

coberta f Superfície plana de sobre d’un vaixell.

pagesos va provar d’entrar a casa nostra, però per sort la porta va aguantar.

Com que havia arribat l’estiu, la millor època per navegar, el mestre Cresques va decidir que era l’hora de portar els atles al príncep. Vam demanar els salconduits i, mentre esperàvem que arribessin, vam viu-re dies de gran sofriment. La pesta es va endur l’àvia i, poc després, un germà del pare. El mateix dia que enterràvem l’oncle, van arribar els papers de Barcelona.

Els carrers eren plens de cadàvers i de gent malalta que es barallava amb els gossos i les rates per una mica de men-jar. Quan vam ser al port, els salconduits no ens van servir de gaire. El pare va haver de donar diners a un mariner perquè ens deixés pujar al vaixell.

Mentre en Samuel buscava un racó on ficar-nos, jo vaig dir adéu a la mare i al mestre Cresques.

–Porta sempre els mapes al damunt, com si fossin la teva vida. I si n’has de per-dre un, que sigui el reial –em va dir en Cresques mentre em donava els dos atles.

Vaig fer un esforç per no plorar quan el vaixell es va començar a allunyar del port i de la meva ciutat.

***

El quart dia de viatge, quan jo era a coberta, va pujar en Samuel. Li vaig de-manar per què no s’havia quedat al costat dels mapes.


22

fregar v Moure’s una cosa damunt d’una altra.

ràbia f Sentiment que tenim quan estem molt enfadats.

robar v Prendre coses als altres sense permís i sense intenció de tornar-les.

–Torna a baixar i compleix el teu deu-re. M’hauria agradat fer aquest viatge amb qualsevol altra persona. Ara mateix podria ser amb l’Isac, si no fos per culpa teva.

–Jo no li vaig fer res, al teu germà. No-més li vaig dir que el deixaria. Ell sol es va tornar boig.

En sentir aquestes paraules, em vaig encendre, vaig donar un cop a en Samuel i el vaig fer caure. Mentre es fregava la cara amb la mà, em va dir amb ràbia:

–Escolta bé, fill d’en Cresques: algun dia sabràs qui sóc i de què sóc capaç.

Vaig anar a buscar els atles i em vaig quedar adormit fins que vam arribar a Bar-celona. En despertar-me, en Samuel no era enlloc i vaig veure que la gent baixava a terra. Llavors em vaig adonar que faltava un dels dos mapes. L’orfe m’havia robat l’atles furtiu.


Documents

Adaptació de Gemma Redortra i Vilà · 2020. 12. 17. · Adaptació de Gemma Redortra i Vil ... em va assenyalar els camins de la vida i em va voler allunyar de l’odi i de les