Embed Size (px)
Citation preview
Control OJD-PGD – Publicació mensual | redacció: 657 165 047 - [email protected] | anuncia’t: [email protected]
7 anys
Juliol 2020 · Núm. 81 · liniavalles.cat cerdanyola · barberà · ripollet líniavallès
pàg 3
Augment considerabledels maltractamentsa la gent gran durantel confinament
Quanels avissón lesvíctimes
BARBERÀ pàg 9
L’Aeroport de Sabadell,en el punt de mira perla contaminació acústica
TRIBUNALS pàg 8
Mel, el nom que ha generatdiscriminacions a Cerdanyola
FESTES pàg 9
La Festinada de Barberà,entre l’èxit i la polèmica
CERDANYOLA pàg 8
L’Ajuntament anunciaque invertirà 4,5 milionsa fer front a la crisi
ESPORTS pàg 12
La veterana jugadora argentinaAdriana Gutiérrez torna al’Hoquei Sarda 5 anys després
Sintermetal tancarà ideixarà190persones sense feina
La notícia cau com un gerro d’aigua freda a Ripollet, on molts veïns treballaven a la històrica empresa pàg 10
líniavallès.catJuliol 2020
3 |
A fons
Recorden quan corria per casaamb uns bolquers que feienque a cada pas hagués de lluitarper no caure de cul a terra;quan li feien moixaines mentrese li aclucaven els ulls o la il·lu-sió amb la qual els esperava a laporta de l’escola i els demana-va l’entrepà. Ho recorden tot.Per això, i per un amor incon-dicional, molts cops la gentgran no denuncia el seu mal-tractador, que acostuma a ser elseu fill o algun familiar proper,com explica el director d’Amicsde la Gent Gran, Albert Aquiles,a aquesta publicació.
Segons les dades que publi-cava recentment la Diputació de
Barcelona, la violència contra lagent gran ha augmentat durantel confinament. Des de la sego-na quinzena del mes de febrerfins a l’inici del confinament esvan registrar 52 casos d’abusos,mentre que des de l’inici delconfinament fins al 9 d’abrilaquesta xifra es va doblar, amb
un total de 112 casos. A més, l’in-forme de la Diputació mostra queel perfil de persona gran mal-tractada és en un 80% de les si-tuacions una dona d’entre 80 i 84anys, sense deteriorament cog-
nitiu i que necessita ajuda ambles activitats bàsiques de la vidadiària. “El perfil de la personapresumptament maltractadoraés moltes vegades el fill de la víc-tima i les tipologies més fre-qüents d’agressions són psicolò-giques, de negligència i econò-miques”, confirma l’estudi.
Les xifres parlen per si soles.L’any 2019 la Diputació va de-tectar 392 casos de persones ensituació de maltractament –enun estudi de 42 municipis–.298 eren dones (76%) i 94 ho-mes (23,97%). Per desgràcia,“que arribin a denunciar ésquasi impossible perquè es tro-ben dins d’un cercle familiar”,apunta Aquiles.
El director d’Amics de laGent Gran també remarca que elmaltractament contra els avismolts cops queda invisibilitzat i
és menys identificable “perquèen la majoria de les situacions noes tracta d’una violència físicasinó psicològica, econòmica oinstitucional”. “Sovint parlemd’un maltractament inconscient.
Per exemple, treure autonomiaper decidir a una persona gran ésincapacitar-la, o dir-li que calliperquè s’està repetint és menys-prear-la”, exemplifica Aquiles.
Actualment, Amics de laGent acompanya uns 2.600avis de 13 comarques catalanes.L’exèrcit de voluntaris que té
desplegat aquesta entitat tre-balla per salvar la gent grand’un dels pitjors mals d’envellir:la soledat. Alhora, els volunta-ris serveixen d’eina per detec-tar els maltractaments que pa-teixen les persones que l’entitatacompanya.
“Nosaltres, en entrar a les ca-ses, ens convertim en un mur decontenció dels abusos. És peraixò que hem de procurar estaral costat de les víctimes i evitarque se’ns faci fora de les sevescases, perquè si no això implicaque molts cops no podem plan-tar cara al maltractador”, con-clou Aquiles fent referència al fetque a la vellesa les personestendeixen a ser tractades com sifossin infants i poden perdrecontrols tan bàsics com el per-mís de deixar entrar o sortir quivulguin de casa seva.
Els cops més invisibles » Els maltractaments a la gent gran han augmentat considerablement durant el confinament
» Els voluntaris d’Amics de la Gent Gran són una eina clau per detectar aquestes situacions
El perfil de la personapresumptamentmaltractadora moltesvegades és el fill
El 80% de les víctimessón dones d’entre80 i 84 anys sensedeteriorament cognitiu
Júlia GamissansCERDANYOLA
Els maltractaments a la gent gran han crescut durant el confinament. Foto: Arxiu
Opinió
| 4
líniavallès.cat Juliol 2020
Dipòsit Legal: B 12316-2013Difusió controlada
www.liniaxarxa.catPremi Tassis Torrent de Comunicació 2011 Diputació de Barcelona
Editor-Gerent: David Centol i Lozano
Director Editorial: Arnau Nadeu
Coordinador de Vendes: Marcelo Villanueva
Coordinadora de Producció gràfica: Marga Moreno
Webs temàtics: Pere Giménez i Quim Miró
Director Editorial: Arnau Nadeu
Subdirector d’edicions: Albert Ribas
Redacció: Anton Rosa (Barcelonès Nord i
Baix Maresme), Júlia Gamissans (Vallès),
Pau Massip (l’Hospitalet i Baix Llo bregat),
Albert Ribas (Barcelona), Anna Utiel (Mont-
serratí), Pau Arriaga (Esports i Xarxes), Víctor
Ferran i Lola Surribas
Dept. Comercial: Lola Gutiérrez
Distribució: Andrés Meca i Yussef Ekiael
La lupa
per @ModernetdeMerda
Els desesperats
Som com les onades de calor o les lle-vantades catastròfiques. Les polèmi-ques sobre l’ús del català cada vegadasón més freqüents i cada cop arribenmés polaritzades i agres. Sovint quedenlimitades a Twitter, però creixen ambuna força destructiva (i autodestructi-va) impressionant.
No entraré en el debat sobre Dra-ma (sèrie amb una Elisabet Casanovasnovament radiant, per cert), perquè elque m’ha marcat més no són les opi-nions d’uns i altres, sinó elcontext social en què ja s’es-tan produint aquesta menade debats.
El context és el de l’ab-soluta desesperació delsparlants d’una llengua quemor. És un context conta-minat pel no poder més, per la impo-tència de veure com la llengua s’esco-la per mil forats i com cada vegada que-den menys mans per tapar-los.
Els catalanoparlants implicats ac-tivament en la supervivència del cata-là (una minoria) ens trobem en tal puntdestrès sentimental que ens deixem en-dur per les entranyes i ens veiem ambla necessitat de denunciar cada mínimforat de més que aparegui en l'enormecolador, perquè ens sembla mentidaque encara puguin néixer nous foratscada dia. I ens aboquem a la crítica ambmés o menys encert argumental perquè
el català se'ns mor als braços i enaquestes situacions no pretens ni tansols ser brillant clamant al cel, nomésdesitges desesperadament que la cria-tura respiri.
Som aquí, amb la criatura als bra-ços. I per això som durs, desagradables,poc atractius. Perquè la situació és tancrítica –i les opcions de capgirar la si-tuació, tan poques– que només ensqueda compartir amb una ràbia a ve-gades imprecisa la desesperació, la
sensació de solitud, i esperar que el critde socors alteri alguna consciència en-tre els catalanoparlants despreocu-pats. Però no les altera. I no només noles altera, sinó que moltes vegades en-cara les aïlla més de nosaltres.
Però avui no penso culpar-nos, per-què estem parlant de la possible mortde la nostra llengua, de bona part de lanostra cultura, i només faltaria quesempre haguéssim de fustigar-nos per-què cridem massa en no notar el polsa la criatura. No escric això per con-demnar la desesperació ni la maneracom s’expressa. Crec que és més urgent
condemnar la fredor i la inacció d’a-quells que es limiten a observar-nos ia subratllar-nos aquesta desesperació.
“Estan desesperats”, diuen quanuna Vilallonga de torn parla. Sí, ho es-tem. La nostra llengua, la teva, se’nsmor. I això ens fa més inestables i ter-riblement emocionals. I a la desespe-ració que ens genera aquest ocàs mil·le-nari encara hi hem de sumar el vostretuit en què –en aquesta mateixa llen-gua!– us limiteu a remarcar que estem
desesperats. Ho remar-queu, a més, des d’una visiónormalment partidista i debatalla curta, utilitzant lallengua per combatre lesvostres fòbies polítiques.
Sento molta pena pernosaltres i per aquesta llen-
gua que de mica en mica es va consu-mint. No estem sabent o volent salvar-la millor. Però encara sento més pena–i incomprensió– pels que, en unaemergència com la que estem patint, secentren a denunciar la desesperació delsaltres i, de retruc, convertir en víctimala tercera o quarta llengua més parla-da del món. En una cruïlla tan delica-da, han decidit asseure’s al marge perridiculitzar els que vivim desesperatsper la situació de la nostra –la seva–llengua. La nostra –la seva– cultura. Lanostra –la seva– història. I això és, en-tre moltes altres coses, desesperant.
Sento molta pena per nosaltres i per aquesta llengua que de mica
en mica es va consumint
Dijous, Fernando Si-món anuncia que la
Generalitat valora confi-nar Lleida. La Conselleria ho nega. Di-vendres, la consellera diu que no esconfinarà. Molta gent marxa de va-cances o de cap de setmana. Dissabteconfinen. Algú em pot explicar què hapassat?
El Twitter en paperAquí espiula
Acabamos de hacer loscálculos de lo que ha
costado hacer un repor-taje solo en kilometraje, peajes y par-king: 155,02 euros. Sin contar horas detrabajo ni dietas. Es decir, el periodis-mo freelance que haga algo que no seaa base de llamadas lo hace, de entra-da, perdiendo pasta.
@17Mn
¿De verdad es critica-ble que el presidente
del Gobierno de un es-tado aconfesional no participe en unacto organizado por la ConferenciaEpiscopal? La misma, por cierto, queapoyó la manifestación de junio de2005 contra la legalización del matri-monio entre personas del mismo sexo.
La gent del Segrià noha fet les coses més ma-
lament que la resta decatalans en aquest desconfinament. Se-ria una conclusió injusta i errònia. Calposar el focus en les activitats profes-sionals al camp i en indústries agroa-limentàries. El problema rau aquí, so-bretot.
@AlvarLlobet@joseramonpatter@evapelegri_
Els semàfors
Aj. de CerdanyolaL’Ajuntament de Cerdanyola asseguraque invertirà 4,5 milions d’euros a re-construir la ciutat i pal·liar els efectessocials i econòmics de la Covid-19. Si
s’acaba materialitzant –al plenari hi vahaver dubtes–, serà una gran inversió.
pàgina 8
SintermetalL’empresa històrica de Ripollet Sinter-
metal ha anunciat el seu tancament, dei-xant 190 persones sense feina. El comitèd’empresa i l’Ajuntament del municipi
han començat a mobilitzar-se per trobaruna solució per als acomiadats.
pàgina 10
Aj. de BarberàEls barberencs han pogut gaudir d’unaFesta Major alternativa, la Festinada.
L’Ajuntament s’ha assegurat que l’estiuno quedi desert de cultura, però la pro-
gramació de les activitats ha aixecatqueixes entre el teixit associatiu local.
pàgina 9
Envia’ns les teves cartes a: [email protected]
| 6
líniavallès.cat Juliol 2020
La lluita de la petita Chloe contra una malaltia minoritària1
2Un estiu atípic: hi haurà pla B en lloc de les Festes Majors?
Nissan: un abans i un després a l’economia vallesana
L’oposició de Barberà posa el crit al cel per l’edifici de Santa Maria 213
Mel, el nom que ha despertat discriminacions a Cerdanyola
El + llegit líniavallès.cat
3
4
5 Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]
Línia Vallès no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.
Safata d’entrada
Els tres grans estats del món –elsEUA, amb Donald Trump; Rússia,amb Vladímir Putin, i la Xina,amb Xi Jinping– estan en mansd’uns megalòmans. Trump, quepassa per alt qualsevol mesura deprudència; Putin que canviant laconstitució aconsegueix ser reele-git per poder comandar el seu paísfins a l’any 2026, i Xi Jinping, quecondueix amb mà de ferro la Xina,que és una dictadura que no ad-met la discrepància, amb un sis-tema econòmic mixt, entre comu-nisme i capitalisme, ben estrany.
Davant d’aquest panorama,apareix una figura en la políticaeuropea que és i serà un referentde la democràcia: Angela Merkel.Durant els pròxims sis mesos os-tentarà la presidència europea, aveure si posa ordre i aconsegueixque en l’actual crisi econòmica isocial el resultat sigui equilibrat,sense deixar cap estat de la UE ar-raconat, i aturar les derives auto-ritàries en alguns estats perquè re-baixin el to populista ultradretà.D’altra banda, la ministra de De-fensa alemanya ha dissolt una fac-ció d’una unitat d’elit de l’exèrcitper tenir molts dels seus membresinvolucrats en grups d’extremadreta, i haver “distret” explosius iarmes de l’arsenal de l’exèrcit.Algú es pot imaginar que a Espa-nya es fes el mateix amb els ultra-dretans de l’exèrcit, Guàrdia Civil,Policia Nacional i altres personat-ges que exalten el general Franco?Potser quedarien quatre gats.També estaria bé que es depures-sin els ultradretans infiltrats alsMossos d’Esquadra.
Angela Merkel, un exemple dedirigent que creu en la democrà-cia, ens dona un bri d’esperança.
Esperançaper Jordi Lleal
Ganas locas de quedarme per Mani Martínez
Tras nueve meses de prisiónpreventiva, acaban de dejar en li-bertad (en espera de juicio) aIbrahim Afquir i Charaf Fadlao-ui, acusados de desorden públi-co, atentado contra la autori-dad y lesiones y daños, por haberparticipado en las manifestacio-nes contra la sentencia del juiciodel Procés. La Fiscalía les pidenueve años de prisión y multas de7.200 euros (sí, nueve años).
Los siete primeros acusadosde terrorismo en la operación Ju-das están también en libertadpese a la gravedad de los cargosimputados.
Esther, Sònia, Rafael i Que-ralt Casoliva siguen a la espera dejuicio también por terrorismo.
La semana pasada acusarontambién de terrorismo a DavidBudria i Clara Borrero, deján-doles también en libertad pese aser presuntos terroristas.
En estos días también quedó
listo para sentencia el juicio a Tra-pero, que sigue en espera de re-solución. La Fiscalía pide diezaños de cárcel por Sedición.
También esta semana, Ciu-dadanos, PP y Vox anuncianque no permitirán que las con-denas de los nueve activistas ypresas y presos políticos pasen atercer grado...
Esta es la famosa normalidaddel Estado y del Gobierno másprogresista de la democracia es-pañola, cuya Fiscalía sigue acu-sando de terrorismo a decenas depersonas sin haber una sola víc-tima ni atentado.
Decenas de personas exilia-das y juicios abiertos constante-mente con causas inverosímilesque significan cárcel, inhabilita-ciones, deportaciones y vidastruncadas por defender un de-recho universal.
Unas ganas locas de que-darme en esta España, oiga.
Les millorsperles
El municipi de Pinell de Brai (Terra Alta) s’ha fet viral per plantarcara al feixisme de Vox. Diversos militants d’aquesta formacióvan arribar al poble en cotxe per assistir a un acte, però un
grup de veïns va començar a travessar un pas de vianants de formaconstant, d’un cantó a l’altre, impedint que els vehicles avancessin.
Prohibit fer servir desodorant al transport públic. Aquestaés la curiosa mesura que ha anunciat l’autoritat que regulaels tramvies i autobusos de Berlín a través de Twitter, amb
l’objectiu que les olors corporals convencin els passatgers de ferservir correctament la mascareta durant els trajectes.
Les autoritats sanitàries xineses han confirmat un cas de pestabubònica a la Regió Autònoma de Mongòlia Interior. Tambéhan establert l’alerta de nivell 3 a la zona per prevenir els con-
tagis i controlar els possibles brots. Per ara, només hi ha un pacientingressat i està estable. Veurem com va la segona meitat de l’any...
Estar tan tranquil al teu bar i, de sobte, veure que el sostrecau. És el que li ha passat al propietari d’un establiment deTerrassa, que afortunadament no ha patit cap ferida greu.
Però, com pot ser que un sostre caigui? Pel pes d’una piscina queun veí havia instal·lat al seu terrat, sense tenir en compte el risc.
Alguns nens neixen amb un pa sota l’aixella i d’altres, amb elDIU de la seva mare a la mà. És el cas d’un nadó que ha nas-cut al Vietnam subjectant el dispositiu que, dos anys enrere, la
seva mare s’havia fet implantar precisament per no quedar-se em-barassada. Sembla que no va funcionar.
A les xarxes
@joeldiazbrah: Us imagineu ser clients ha-bituals d’una empresa, encarregar-li un ser-vei i que el resultat d’aquest servei vagi con-tra els vostres interessos? Bartomeu tampoc.
@Cel_Mu: La culpa no és dels temporers,la culpa és de les administracions i les em-preses que posen els beneficis per sobrede la vida.
#LleidaConfinada
@inarobles13: Juan Carlos cobraba160.000 €/año. Por tanto, estuvo 722 añosahorrando para regalar 65 millones a Co-rinna. Eso, o los Borbones son unos ladrones.
#65MilionsPerGratitud #AuditoriaDelBarçagate
líniavallès.cat
Cerdanyola
| 8
Juliol 2020
Mel, el nom que ha despertatdiscriminacions a CerdanyolaSOCIETAT4La Mel és una nenacerdanyolenca que va néixer el 17de març de l’any passat. Des d’a-leshores la seva mare, Laia Rovi-ra, ha entrat en una guerra admi-nistrativa per aconseguir que laMel se segueixi dient Mel.
Els motius són ben simples.Tres dies més tard d’haver inscritla Mel al registre Civil de Cerdan-yola, els pares de la criatura van re-bre una carta que els obligava acanviar-li el nom per motius “deconfusió de gènere”, ja que Mel estractava d’un “nom masculí d’o-rigen hebreu”. És per això que els
pares, temporalment, van decidirposar-li Adela a la nena mentre es-peraven que sortís la resolució delrecurs que els prohibeix anome-nar com volen la seva filla.
Ara, els jutjats de Cerdanyolahan informat a la família que el re-curs pot trigar un any i mig en serresolt. És a dir, la nena podria dir-se Mel quan tingués quasi quatreanys. Per aquest motiu, els pareshan decidit que la nena es diràAdela, tot i que consideren una in-justícia la situació i tenen cons-tància que hi ha 125 Mels a Cata-lunya i només 21 són nois.
POLÍTICA4El ple ordinari dejuny de Cerdanyola aprovavaper unanimitat una modificacióde crèdits de 2.255.639 euros perpal·liar els efectes socials i eco-nòmics de la Covid-19.
L’equip de govern cerdan-yolenc i l’oposició parlaven d’un“acord històric”, però l’oposi-ció considerava que les ajudesno arribaven als 4 milions d’eu-ros plantejats a la Taula de Re-construcció Social i Econòmicade Cerdanyola. Tanmateix, l’e-quip de govern va defensar quees mobilitzarien 4,5 milionsd’euros “entre tot” per donarcompliment a les mesures con-sensuades a la Taula.
“Són els ajuts més impor-tants que ha portat a termeaquest Ajuntament amb l’ob-jectiu d’acompanyar i protegir lespersones que estan patint lesconseqüències de la crisi sani-tària”, va concloure el regidor deServeis Econòmics, Javier Sán-chez, durant la sessió plenària.
Segons el govern municipal,a la modificació del crèdit -de
2.255.639 euros- se li sumarantambé els 2,3 milions d’eurosprocedents de les partides jaexistents. Aquestes partides te-nen 9 eixos d’actuació: 200.000euros per garantir les necessitatsbàsiques dels col·lectius mésvulnerables; 619.896,59 eurosen l’àmbit de l’educació i per a lainfància; 1.167.628,75 euros en
impuls econòmic i fiscal; 43.550euros per a la gent gran i perso-nes amb discapacitat; 1.668.100euros per ajudar les famílies;373.000 euros en promoció delcomerç local i l’hostaleria;330.000 euros en protecció del’ocupació; 71.973,92 euros enespai públic i 42.639,11 euros enorganització municipal.
L’Oficina d’Ajuts Covid-19 en funcionament. Foto: Aj. de Cerdanyola
4,5 milions d’euros perreconstruir Cerdanyola?
Arqueologia |S’estudia un timateri del poblat Ibèric Ca n’OliverLa restauradora Judith Martí Caballero ha dedicat el seu treball final del Títol Superior de Con-servació i Restauració de Béns Culturals en l’especialitat d’arqueologia al timateri trobat durantla darrera excavació al fossat defensiu de Ca n’Oliver. Els timateris són objectes fets a motlle.
líniavallès.cat
Barberà
9 |
Juliol 2020
La Festinada 2020, entre l’èxit i la polèmica
SOCIETAT4Un pregó que reco-neixia totes les persones que hantingut un paper essencial du-rant la crisi sanitària va ser el tretde sortida de la Festa Major al-ternativa que ha celebrat Barbe-rà durant el primer cap de set-mana de juliol.
La Festinada 2020 va acollirdurant tres dies tota mena d’es-pectacles als equipaments muni-cipals de la ciutat. Humor, músi-ca, teatre i cultura popular van serels protagonistes d’una Festa Ma-jor on les pantalles i elsstreamingsvan tenir un paper fonamental.
Gràcies a les retransmissions endirecte, tots els barberencs van po-der gaudir des de casa de la ma-joria d’espectacles.
Els actes itinerants també vanmarcar la diferència a la Festina-da 2020: els carrers barberencs esvan omplir de màgia i entreteni-ment perquè els veïns poguessinsubmergir-se en aquesta FestaMajor postconfinament.
Malgrat tot, la Festinada 2020va aixecar molta polèmica i ma-lestar entre les entitats locals, quehan denunciat que se les ha dei-xat de banda i “menystingut”.
Societat | Espais municipals per celebrar cerimònies de dolL’Ajuntament de Barberà ha posat a la disposició dels barberencs establiments muni-cipals perquè hi celebrin les vetlles que el confinament va eclipsar. Aquesta iniciativa
se suma al pla de mesures per recuperar la ciutat socialment i econòmicament.
POLÈMICA4L’Aeroport de Sa-badell és l’Aeroclub més famósde Catalunya, on es porten a ter-me la majoria d’activitats de volamb motor i helicòpter.
Fa temps que els veïns de leslocalitats properes a l’Aeroportdenuncien el soroll que provocal’alta afluència de vols que s’en-lairen i aterren, sense parar,cada dia.
És per això que la Coordina-dora del Moviment Veïnal delVallès ha celebrat, durant la pri-mera setmana de juliol, que fi-nalment la Generalitat hagi ins-tal·lat sonòmetres als municipisafectats. La coordinadora veïnalespera que el control dels sorollsi l’estudi econòmic que es faràper saber la rendibilitat econò-mica de les instal·lacions re-dueixi la contaminació acústicad’aquest espai.
Un dels membres del Movi-ment Veïnal del Vallès, JosepMolins, explicava a Nació Digi-tal que perquè els sonòmetrespuguin captar realment l’im-pacte acústic de les aeronaus
s’han de situar a prop de les zo-nes d’aterratge: a la banda deBarberà i a la zona de l’estació deFerrocarrils de la Generalitatde Catalunya (FGC) de SantQuirze.
Tanmateix, al Moviment Veï-nal li sembla sospitós que lesproves de l’impacte acústic coin-cideixin amb un període que
l’activitat ha baixat a les ins-tal·lacions de l’Aeroport a causade la crisi sanitària.
Sigui com sigui, els anys delluita de la coordinadora co-mencen a donar els seus fruits,però no pararan fins que acon-segueixin acabar amb “el perillpotencial que suposa l’Aeroportper als municipis que el rodegen”.
L’Aeroport de Sabadell en una imatge d’arxiu. Foto: Twitter (@aeroclubbs)
L’Aeroport de Sabadell,en el punt de mira
líniavallès.cat
| 10
Juliol 2020
Ripollet
La gent gran recupera un punt d’acollida
GENT GRAN4El centre de diaCan Vargas, que ofereix un espaid’acollida durant tota la jornadaper a la gent gran -com també hofa l’única residència de Ripollet-,ha tornat a obrir les portes.
Però Can Vargas ha reobertamb un 50% del seu aforamentper raons de seguretat sanitària iha hagut d’establir dos torns en-tre els assistents. A més, ha reor-ganitzat el material i l’espai perquèse’n pugui fer un ús individual i s’hievitin contactes perillosos.
Amb el retorn al centre tambés’ha restablert el servei de trans-
port de recollida col·lectiva. Enaquest cas, des de la direcció delcentre s’ha demanat als usuarisque “l’utilitzin el mínim possible”.
Altres serveis, com el de men-jador, de perruqueria o de podo-logia, de moment només estarandisponibles per als usuaris fixos.
La reobertura de Can Vargass’ha rebut amb il·lusió entre els ri-polletencs perquè per a moltes fa-mílies ha estat molt complicat, du-rant aquests mesos, oferir la ma-teixa atenció i recursos que do-naven els professionals als seus fa-miliars més estimats.
ECONOMIA4Després que la no-tícia del tancament de Nissansacsegés Ripollet, una indústriaque donava feina a molts veïns delmunicipi, l’empresa ripolletencaSintermetal ha anunciat el seu tan-cament a principis d’aquest juliol.
La notícia ha caigut com un ge-rro d’aigua freda tant a l’Ajunta-ment com entre els ripolletencs, jaque en qüestió de pocs mesoshan vist tancar dues de les em-preses que més feina han donat alterritori. Actualment a Sinterme-tal hi treballaven 190 persones,moltes d’elles veïnes del municipi.
Ara, l’empresa que pertany algrup Motherson mirarà d’estudiarla possibilitat de reubicar els tre-balladors a empreses properesdel grup.
El president del comitè d’em-presa, José Beltran, ha informatque ja s’ha creat una comissió ne-gociadora que “estudiarà les reu-bicacions” i que, de moment, no-més saben que el grup empresa-rial “vol tancar la planta de Ripo-llet”. Els treballadors de Sinter-metal ja es van concentrar diven-
dres 3 de juliol davant de la por-ta de la fàbrica perquè es temienel tancament. Des d’aleshores,han començat a mobilitzar-se perexigir a l’empresa una solució.
L’alcalde de Ripollet, José Ma-ría Osuna, i altres membres delspartits polítics municipals tambéhan assistit a les concentracionsque s’han dut a terme per donar
suport als treballadors i per “exi-gir explicacions a l’empresa”. Elportaveu dels socialistes ripolle-tencs, Luís Tirado, ha deixat clarque no volen que es tanqui una deles fàbriques “històriques del mu-nicipi” i que es poden fer accions“tant des del Parlament com desdel ministeri d’Indústria”, on haassegurat que tenen “contactes”.
Cartells que han fet els treballadors durant les concentracions. Foto: Aj.
Estiu d’acomiadaments massiusi tancaments de fàbriques
Cultura | La vida cultural torna als carrers ripolletencsDesprés d’uns mesos confinats, els equipaments de Ripollet han començat a progra-mar els primers actes culturals. Per exemple, l’Espai M. Aurèlia Capmany ha organit-zat l’Hora del Conte Familiar i al Centre Cultural s’han celebrat espectacles de dansa.
Esports
El passat dijous 9 es confirmavala notícia: la plantilla del sènior fe-mení de l’Hoquei Sarda guanyaqualitat i veterania amb el fitxat-ge (o millor dit, el retorn) de la in-ternacional argentina AdrianaGutiérrez. “Tinc molt bons re-cords del club i el considero casameva”, va dir la jugadora, que jahavia vestit del verd del Sarda enels cursos 2009-10 i 2014-15.
L’experimentada jugadora del’albiceleste arriba procedent del’Sporting de Portugal, amb qui elcurs passat va ser subcampionade lliga, quedant-se a tres puntsdel seu etern rival, el Benfica. “Vo-lia tornar a Espanya i no m’hovaig pensar quan el Cerdanyola esva posar en contacte amb mi”, vadir durant la seva presentació.
“És un luxe i un privilegi tor-nar a tenir-la aquí. No vam dub-tar davant la possibilitat que s’in-corporés a l’equip”, va apuntar el
president del Cerdanyola CH,Mario Núñez.
El palmarès de Gutiérrez ésdels que fan goig, tant amb la se-lecció com amb els clubs amb elsquals ha jugat: quatre títols mun-dials, Campionats Sudamericans,Panamericans, la Copa Amèricai el Prepanamericà, lligues espa-nyoles (amb el Sarda i el Voltre-gà), Copes d’Europa (amb el con-junt de Sant Hipòlit) i dues Copes
de la Reina (una amb el Sarda iuna altra amb el Voltregà).
EL CALENDARI, EL MES QUE VEAra sí, amb la plantilla tancada,el club espera la publicació del ca-lendari del curs 2020-21. Abans,el dia 18 d’aquest mes, la Fede-ració Espanyola de Patinatge(FEP) celebrarà l’Assemblea Ge-neral Ordinària, que ha de servirper tancar el curs actual.
La primera etapa de Gutiérrez al club va ser l’any 2009. Foto: CCH
Adriana Gutiérrez torna a l’Hoquei Sarda
Pau ArriagaCERDANYOLA
Bàsquet | En marxa el casal de la Unió Esportiva BarberàDes del dia 29 del mes passat i fins al dia 31 d’aquest, el poliesportiu municipal de Can
Serra és l’escenari del 27è casal esportiu de tecnificació de la UE Barberà. El primerequip, mentrestant, és de vacances esperant que la FEB publiqui el calendari 2020-21.
El futbol i el futsal arrencarana principis del mes d’octubreFUTBOL4Una de les notíciesmés esperades pels clubs de lacomarca i de la resta del país esva comunicar el passat dimarts7: la temporada de futbol i fut-bol sala 2020-21 es posarà enmarxa el primer cap de setma-na del mes d’octubre, tot i queno totes les competicions ar-rencaran en aquest dissabte i di-umenge.
La decisió afecta totes lescompeticions des de Primerafins a Quarta Catalana masculi-na, de Preferent cap avall en el
cas de les categories femeninesi tot el futbol base, des de futbol5 fins a futbol 11 en les catego-ries que no organitzi la Federa-ció Espanyola.
El mateix criteri és aplicablea totes les competicions de futbolsala: la Divisió d’Honor i les lli-gues de Primera masculina i fe-menina també arrencaran el pri-mer cap de setmana d’octubre,mentre que per veure l’inici de laresta de categories (sèniors i deformació) caldrà esperar duessetmanes més.
| 12
| 14
Andreu Farràs s’ha envoltat de cinc pe-riodistes més per escriure Els invisibles: PauFarràs (el seu fill), Inma Santos, GemmaVarela i Andrea Vargas. Aquest llibre ofe-reix un retrat de la immigració a Catalunyaa través d’entrevistes a una trentena detestimonis, que expliquen per què vanmarxar dels seus països, com van arribari com els ha canviat la vida tot plegat.
Viu en línia
Llibres
Els invisiblesAndreu Farràs i altres
La Perla 29 torna a la càrrega aquest ju-liol. Dins de la programació del FestivalGrec 2020, la companyia presenta Asse-degats, una obra de Wajdi Mouawad di-rigida per Oriol Broggi. Es tracta d’unapeça que s’endinsa en la complexitat del’adolescència i de la transició cap a l’edatadulta a través de tres personatges.
Al Teatre Biblioteca de Catalunya.
Teatre
AssedegatsOriol Broggi
El trio que es va fer famós des d’un bal-có de l’Esquerra de l’Eixample durant elconfinament ha presentat la seva primeramixtape. Sota el títol Desconfination, elsStay Homas han publicat les seves cinccançons més aclamades pel públic, ambcol·laboracions amb Judit Neddermann,El Kanka, Oques Grasses i Nil Moliner. Tot,mentre preparen un disc per a la tardor.
Música
Cate Blanchett protagonitza la novapel·lícula de Richard Linklater (autor i di-rector de Boyhood). A Dónde estás, Ber-nadette, Blanchett dona vida a una mareagorafòbica que fuig de casa sense dei-xar rastre just quan havia d’emprendre unviatge a l’Antàrtida amb la seva família.El film és una adaptació del llibre ho-mònim, escrit per Maria Semple.
Pelis i sèries
Dónde estás, BernadetteRichard Linklater
DesconfinationStay Homas
CosmoNitsTornen les CosmoNits del CosmoCaixa, un cicle de ses-
sions nocturnes de cinema a la fresca. Tots els dijous del2 de juliol al 27 d’agost, a les deu de la nit, els amants deles pel·lícules de ciència-ficció tenen una cita al Cosmo-Caixa de Barcelona. Per només sis euros, podran accedira l’interior del museu, visitar l’exposició temporal i gau-dir de pel·lícules com ¡Olvídate de mí!, Próxima o El viaje
de Chihiro, entre altres grans títols. Les projeccions, comsempre, es fan a la plaça de la Ciència, però aquest cop
s’han hagut d’adoptar diverses mesures de seguretat.
La Laia de Porca misèria o la Lídia de La Riera sónels dos personatges més populars d’Anna Sahun
(Barcelona, 1975), una de les cares conegudes dela ficció de TV3. Però, deixant de banda la panta-
lla petita, aquesta actriu ha demostrat al llargd’uns vint anys de carrera que és tot terreny: ha
fet dues pel·lícules i ha convertit els escenaris enla seva segona llar. Ha treballat amb directors
com Sergi Belbel, Jordi Casanovas o Joel Joan, laseva parella i pare de les seves filles. A principisd’aquest 2020, va formar part de Justícia, la da-rrera obra de Guillem Clua estrenada el mes de
febrer al TNC. Tot i que el coronavirus va obligar asuspendre’n les funcions, la seva interpretació ha
estat un dels motius pels quals ha rebut el 46èpremi de teatre Memorial Margarida Xirgu, queatorguen l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i
l’Ajuntament de Molins de Rei.
A N N A S A H U N
ÉS FAMOSA PER...
A LES XARXES...
Ser actriu de televisió, teatre i cinemaSobretot per ‘Porca Misèria’ i ‘La Riera’, sèries de TV3
Famosos
Guanyar el premi Memorial Margarida XirguHan valorat el seu paper a l’obra ‘Justícia’, de Guillem Clua
Felicitacions del món del teatreMolts companys de professió li han donat l’enhorabona
QUÈ HA FET?
No t’ho perdis
| Sword Art OnlineLa famosa saga de jocs de rol creada per l’empresa japonesa Bandai Namco té
una nova entrega: Sword Art Online. Alicization Lycoris. Per a PC, Xbox One i PS4.
QUI ÉS?La fitxa
15 |
EL CONSELL DE LA SETMANA
PITJORS HORES
Quan fa tanta calor, és encara més important que normalment hidratar-se amb molta freqüència
ACCESSORIS
HIDRATACIÓ
PROTECCIÓ
E S T I L S D E V I D A
i SALUT
En un any en què hem estat més hores que mai tancats acasa, és normal que, ara que es pot, el cos ens demanisortir al carrer i que ens toqui el sol, malgrat que això im-
pliqui passar molta calor. Tot i que és cert que estar a l’airelliure ens comporta molts beneficis, no podem perdre de vis-ta el perill que suposa l’exposició a la radiació solar i a les altestemperatures. En aquest sentit, el Departament de Salut de laGeneralitat recorda que “només quinze minuts d’exposició ales radiacions ultraviolades ja poden danyar la pell”.
Per prevenir tant els problemes a la pell com els cops decalor, és important evitar l’exposició directa al sol durant leshores de més calor –entre les dotze del migdia i les quatre dela tarda–, buscar les zones d’ombra i hidratar-se freqüent-ment. També és útil portar gorra o barret, ulleres de sol (elsulls també pateixen amb el sol) i, si vas a la platja, un para-sol.
I, evidentment, les cremes de protecció solar són les nos-tres millors aliades durant l’estiu. Cal aplicar-se un protectoramb un factor adequat al tipus de pell (mínim, factor 15) vinto trenta minuts abans de l’exposició al sol i cada dues hores,després de cada bany o si se sua molt.
Davant del sol i la calor, seny
Cal evitar exposar-se al sol durant les hores de més calor, de dotze del migdia a quatre de la tarda
Les claus
Gorres, barrets i ulleres de sol són bons aliats durant l’estiu,sense oblidar el para-sol quan anem a la platja
Cal posar-se crema solar 30 minuts abans de l’exposició al sol i cada 2 hores, després de cada bany o si suem molt
Viu en línia
| 16
líniavallès.cat Pròxima edició: 14 de setembreJuliol 2020
![CatalanaCas.ppt [Modo de compatibilidad] · Malaltia actual II •Posteriorment consulta a urgències per – Sd. febril d’una setmana – Deteriorament cognitiu progressiu –](https://img.pdfslide.es/doc/110x75/5bf851d409d3f209398c10b1/modo-de-compatibilidad-malaltia-actual-ii-posteriorment-consulta-a-urgencies.jpg)
