AGENDA 21 DE LA COMARCA DE L’ALT URGELL - ccau.cat de dades_A21 Alt Urgell.pdf · Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades 7 Figura 30. Anàlisi de les pressions,

AGENDA 21 DE LA COMARCA

DE L’ALT URGELL

SÍNTESI DE DADESSÍNTESI DE DADESSÍNTESI DE DADESSÍNTESI DE DADES

Direcció Tècnica del CEDRICAT: Imma Pallarès i Blanch

Equip Tècnic: Cristina Barbens i Casals

Montse Carbonell i Turull

Núria Serena i Fernández

Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades

2


3

ÍNDEX

1. Generalitats...................................................................................................... 10 1.1. Àmbit geogràfic.......................................................................................... 10

1.1.1. Medi físic.................................................................................................. 10 1.1.2. Xarxa de Comunicacions ............................................................................ 12

1.2. Entorn físic ................................................................................................. 14

1.2.1. Clima i meteorologia ................................................................................. 14 1.2.2. Geologia .................................................................................................. 15

2. Anàlisi socioeconòmic ...................................................................................... 18

2.1. Població...................................................................................................... 18

2.1.1. Evolució de la població .............................................................................. 18 2.1.2. Estructura de la població ........................................................................... 20 2.1.3. Densitat i distribució de la població ............................................................ 21

2.2. Economia .................................................................................................... 21

2.2.1. Magnituds econòmiques ............................................................................ 21 2.2.2. Mercat de treball....................................................................................... 22 2.2.3. Sector agrari ............................................................................................ 25 2.2.4. Establiments d’empreses i professionals...................................................... 26

3. Aspectes estructurals o de model .................................................................... 28

3.1. Organització de l’administració ambiental local ........................................ 28

3.2. Usos del sòl, planejament territorial i urbanístic ...................................... 30

3.2.1. Usos del sòl .............................................................................................. 30 3.2.2. Planejament urbanístic .............................................................................. 33 3.2.3. Planificació territorial................................................................................. 34 3.2.3.1. Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran............................................ 34 3.2.3.2. Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya .................................. 39 3.2.3.3. Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes 2005 (PSARU) ...... 40 3.2.3.4. Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 .............................................. 40 3.2.3.5. Pla Comarcal de Muntanya 2009-2012.................................................. 42 3.2.3.6. Pla Director de les Estacions de Muntanya ............................................ 43 3.2.3.7. Altres Plans ........................................................................................ 43

3.3. Sistemes naturals i de suport .................................................................... 46

3.3.1. Vegetació ................................................................................................. 46 3.3.2. Sistema forestal........................................................................................ 47 3.3.3. Sistema agrari .......................................................................................... 48 3.3.4.Sistema hidrològic ..................................................................................... 50 3.3.4.1.Caracterització de les masses d’aigua. Rius, embassaments i aigües subterrànies ................................................................................................... 50 3.3.4.2. Anàlisi de les pressions i els impactes. Rius, embassaments i aigües subterrànies ................................................................................................... 54 3.3.4.3. Problemàtiques ambientals associades a les masses d’aigua ................... 58

3.3.5. Sistema natural ........................................................................................ 59 3.3.5.1. Espais naturals protegits ..................................................................... 59 3.3.5.2. Hàbitats d’Interès Comunitari .............................................................. 62 3.3.5.3. Arbres monumentals ........................................................................... 64


4

3.3.5.4. Altres iniciatives de protecció del territori ............................................. 65 3.3.6. Paisatge ................................................................................................... 66 3.3.7. Usos dels espais naturals: caça i pesca ....................................................... 68 → Caça .............................................................................................................. 68

3.4. Mobilitat ..................................................................................................... 71

3.4.1. Transport públic........................................................................................ 71 3.4.2. Mobilitat sostenible ................................................................................... 74 3.4.3. Pla Estratègic de la Bicicleta....................................................................... 74

3.5. Incidència de les activitats econòmiques sobre els recursos i el medi

ambient ............................................................................................................. 75

3.5.1. Intervenció de l’administració en les activitats ............................................. 75 3.5.2. Activitats extractives ................................................................................. 77 3.5.3. Emissions i transferències contaminants ..................................................... 78 3.5.4. Producció de residus industrials.................................................................. 79 3.5.4.1. Empreses productores de residus industrials i residus produïts ............... 79 3.5.4.2. Evolució de la producció de residus industrials ...................................... 80 3.5.4.3. Gestors i transportistes de residus autoritzats ....................................... 80

3.5.5. Gestió ambiental a les empreses ................................................................ 81 3.5.6. Etiqueta Ecològica de la Unió Europea i Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental .......................................................................................................... 81 3.5.7. Producció ecològica i producció integrada.................................................... 82 3.5.8. Distintius d’origen i qualitat alimentària ...................................................... 83

3.6. Educació ambiental .................................................................................... 83

3.7. Riscos ......................................................................................................... 84

El Decret 210/1999 de 27 de juliol pel qual s’aprova l’estructura del contingut per a l’elaboració i l’homologació dels plans de protecció civils municipals estableix el contingut mínim per a l’elaboració i homologació dels plans de protecció municipals. Delimita, a més, els municipis que han d’elaborar un pla i el procediment per revisar-lo i actualitzar-lo. ............................................................................................... 84 Segons aquest decret, el municipi d’Organyà té l’obligació de realitzar el Pla Bàsic d’Emergències Municipals ja que està considerat com a municipi turístic; actualment no disposa d’aquest Pla (setembre 2010). Tot i que per al municipi de la Seu d’Urgell la redacció del Pla és voluntària, el municipi disposa del Pla Bàsic d’Emergències homologat. ........................................................................................................ 84 3.7.1. Risc d’inundació ........................................................................................ 84 3.7.2. Risc de nevades ........................................................................................ 86 3.7.3. Risc sísmic ............................................................................................... 86 3.7.4. Risc d’incendi forestal................................................................................ 87 3.7.5. Riscos del transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril ........ 90 3.7.6. Riscos del sector químic ............................................................................ 90

4. Fluxos ambientals ............................................................................................ 91

4.1. Fluxos d’aigua ............................................................................................ 91

4.1.1. Abastament .............................................................................................. 91 4.1.2. Sanejament.............................................................................................. 92 4.1.3. Evolució dels cabals tractats i rendiment en DBO5, DQO, Nt i Pt ................... 93

4.2. Fluxos de residus ....................................................................................... 95

4.2.1. Residus municipals.................................................................................... 95 4.2.1.1. Sistema de recollida de residus ............................................................ 95


5

4.2.1.2. Producció de residus municipals ........................................................... 96 4.2.2. Residus de la construcció ........................................................................... 98 4.2.3. Residus sanitaris ....................................................................................... 98 4.2.4. Olis minerals i residus industrials ............................................................... 99 4.2.5. Instal·lacions de gestió de residus ............................................................ 100

4.3. Fluxos d’energia ....................................................................................... 101

4.3.1. Infraestructures elèctriques ..................................................................... 101 4.3.2. Generació d’energia i energies renovables................................................. 101 4.3.3. Consum d’energia elèctrica ...................................................................... 103

4.4. Fluxos atmosfèrics ................................................................................... 104

4.4.1. Qualitat de l’aire ..................................................................................... 104 4.4.2. Contaminació acústica ............................................................................. 106 4.4.3. Contaminació lumínica ............................................................................ 107

5. Annexes ......................................................................................................... 109 Annex 1. Previsió de construcció d’EDAR’s i col·lectors segons PSARU 2005 ....... 110 Annex 2. Actuacions del Pla Comarcal de Muntanya previstes per a l’Alt Urgell ... 112 Annex 3. Activitats de conservació i protecció previstes al Pla de recuperació del trencalòs ...................................................................................................... 116 Annex 4. Mapa de localització territorial de les problemàtiques ambientals i de garantia de recurs de la demarcació de l’Alt Segre ........................................... 118 Annex 5. Fitxes descriptives de cada espai de la Xarxa Natura 2000 a la comarca ................................................................................................................... 119 Annex 6. Línies existents de transport a la demanda ........................................ 130

6. Bibliografia ..................................................................................................... 131


6

ÍNDEX FIGURES

Figura 1. Mapa de situació de la comarca de l’Alt Urgell a Catalunya i mapa dels municipis de la comarca de l’Alt Urgell ............................................................................................................................................. 10

Figura 2. Mapa de distribució dels rius de la comarca de l’Alt Urgell ........................................................... 11

Figura 3. Distribució de la xarxa viària de la comarca de l’Alt Urgell ........................................................... 13

Figura 4. Mapa geològic de l’Alt Urgell .................................................................................................. 15

Figura 5. Espais d’Interès Geològic de l’Alt Urgell .................................................................................... 16

Figura 6. Evolució de la població de la comarca de l’Alt Urgell (1981- 2009) ................................................ 18

Figura 7. Piràmide de població de l’any 2009 de la comarca de l’Alt Urgell ................................................... 20

Figura 8. Pes de cada sector en el Producte Interior Brut per l’Alt Urgell (Any 2009) ..................................... 21

Figura 9. Pes de cada sector en ocupació de gent a l’Alt Urgell (Any 2010) .................................................. 23

Figura 10. Evolució de l’atur a l’Alt Urgell (Anys 2001-2010) ..................................................................... 23

Figura 11. Evolució de l’atur a l’Alt Urgell (Any 2009-2010) ...................................................................... 24

Figura 12. Evolució del número de places de turisme rural (Anys 2000-2009) .............................................. 26

Figura 13. Empreses per sectors d’activitat econòmica a l’Alt Urgell (Any 2002) ........................................... 26

Figura 14. Empreses per sectors d’activitat econòmica de la comarca de l’Alt Urgell (2007) ............................ 27

Figura 15. Superfície i usos del sòl en % (2006) ..................................................................................... 30

Figura 16. Evolució dels usos del sòl a la comarca (1987-2002) ................................................................ 32

Figura 17. Sistema d’espais oberts i sistema d’assentaments urbans .......................................................... 37

Figura 18. Sistema d’infraestructures de mobilitat .................................................................................. 38

Figura 19. Irradiació solar global diària (Mitjana anual) ............................................................................ 41

Figura 20. Mapa d’implantació dels parcs eòlics a l’Alt Urgell ..................................................................... 41

Figura 21. Despesa programada en Pla Comarcal de Muntanya 2009-2012, a l’Alt Urgell .....42_Toc273005081

Figura 22. Distribució dels hàbitats de la comarca ................................................................................... 46

Figura 23. Distribució de la superfície arbrada comarcal ocupada per les diferents espècies (figura esquerra) i nombre de peus en milers de les diferents espècies (figura dreta) ............................................................. 47

Figura 24. Titularitat de les forests públiques de l’Alt Urgell ...................................................................... 48

Figura 25. Distribució de camins ramaders ............................................................................................ 49

Figura 26. Distribució i caracterització dels rius de la comarca de l’Alt Urgell................................................ 50

Figura 27. Distribució i caracterització dels embassaments de la comarca de l’Alt Urgell ................................ 52

Figura 28. Distribució i caracterització de les masses subterrànies de l’Alt Urgell .......................................... 52

Figura 29. Anàlisi de les pressions, impactes i del risc d’incompliments dels rius de la comarca de l’Alt Urgell .... 54


7

Figura 30. Anàlisi de les pressions, impactes i del risc d’incompliments dels embassaments de la comarca de l’Alt Urgell ............................................................................................................................................. 56

Figura 31. Anàlisi del risc d’incompliment de les aigües subterrànies de la comarca de l’Alt Urgell ................... 57

Figura 32. Distribució espais naturals protegits (EIN, XN200 i ENPE’s) ........................................................ 61

Figura 33. Hàbitats d’interès comunitari presents a l’Alt Urgell .................................................................. 63

Figura 34. Arbres monumentals ........................................................................................................... 64

Figura 35. Distribució de les reserves Nacionals de Caça .......................................................................... 68

Figura 36. Distribució de les zones potencialment pescables a l’Alt Urgell .................................................... 69

Figura 37. Distribució de les zones de pesca controlada ........................................................................... 70

Figura 38. Caracterització de les activitats extractives ............................................................................. 77

Figura 39. Evolució de la generació de residus industrials (Període 2002-2008) ............................................ 80

Figura 39. Representació del risc d’incendi forestal a la comarca. .............................................................. 88

Figura 40. Municipis amb alt risc d’incendi forestal i perímetres de protecció prioritària. ................................ 88

Figura 41. Evolució de nombre d’incendis per any a la comarca de l’Alt Urgell (1987-2009) ............................ 88

Figura 42. Rendiments DBO5, MES, Nitrogen i Fósfor de l’EDAR de Montferrer .............................................. 93

Figura 43. Rendiments DBO5, MES, Nitrogen i Fósfor de l’EDAR d’Oliana ..................................................... 94

Figura 44. Evolució de la generació total de residus. Fracció rebuig i recollida selectiva ................................. 96

Figura 45. Evolució de la producció unitària total de residus municipals a l’Alt Urgell (2000 – 2009)................. 97

Figura 46. Evolució de la recollida de cadascuna de les fraccions (vidre, paper i cartró, envasos i matèria orgànica). Període 2000-2009 ............................................................................................................. 97

Figura 47. Evolució de la recollida de medicaments. Període 2000-2009 ..................................................... 98

Figura 48. Evolució de la recollida d’oli mineral (Període 2003-2007).......................................................... 99

Figura 49. Evolució del nombre d’instal·lacions de generació d’energia a l’Alt Urgell. 2000 -2007................... 101

Figura 50. Evolució de la generació de potencia energètica a l’Alt Urgell. 2000 -2007 .................................. 102

Figura 51. Evolució del consum d’energia elèctrica a l’Alt Urgell. 2000 -2006 ............................................. 103

Figura 52. Distribució del consum d’energia elèctrica per sectors a l’Alt Urgell. Any 2006. ............................ 103

Figura 53. Zones de Qualitat de l’Aire de l’Alt Urgell .............................................................................. 104

Figura 54. Zonificació de la comarca segons tipus de protecció de la contaminació lumínica ......................... 108


8

ÍNDEX TAULES

Taula 1. Població total per municipis de la comarca de l’Alt Urgell (1981-2009) ............................................ 19

Taula 2. Taxes de creixement de la comarca de l’Alt Urgell (2000-2008) ..................................................... 19

Taula 3. Població afiliada al RGSS i al RETA ocupada per sectors a l’Alt Urgell. Any 2010 ............................... 22

Taula 4. Tipologia d’establiments d’empreses i professionals presents a l’Alt Urgell ....................................... 27

Taula 5. Superfície i usos del sòl (2006) ................................................................................................ 30

Taula 6. Estat de la normativa urbanística municipal a la comarca de l’Alt Urgell. ACT ................................... 33

Taula 7. Distribució de la superfície forestal a la comarca de l’Alt Urgell ...................................................... 47

Taula 8. Tipus de rius de l’Alt Urgell ..................................................................................................... 51

Taula 9. Caracterització de les masses d’aigua subterrània ....................................................................... 53

Taula 10. Caracterització de les problemàtiques ambientals ...................................................................... 58

Taula 11. Espais del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya................................................................ 59

Taula 12. Espais Xarxa Natura 2000 de la comarca de l’Alt Urgell .............................................................. 60

Taula 13. Distribució percentual del hàbitats presents a la comarca ........................................................... 63

Taula 14. Dades generals de les Reserves Nacionals de Caça .................................................................... 68

Taula 15. Indrets de pesca segons tipus de zona .................................................................................... 69

Taula 16. Línies de transport públic de la comarca de l’Alt Urgell ............................................................... 71

Taula 17. Activitats a cada municipi adequades segons els Annexes de la Llei 3/98 ....................................... 76

Taula 18. Característiques de les empreses inscrites al PRTR de la comarca de l’Alt Urgell.............................. 78

Taula 19. Residus industrials (Tn) declarats per municipis. Any 2008. ........................................................ 79

Taula 20. Productors de l’Alt Urgell inscrits al Consell Català de Producció Ecològica (2010) ........................... 82

Taula 21. Productes alimentaris amb distintius coordinats i controlats pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural ...................................................................................................................................... 83

Taula 22. Municipis que han de redactar el Pla d’Actuació Municipal per Inundacions ..................................... 84

Taula 23. Punts crítics d’inundació a la comarca de l’Alt Urgell .................................................................. 85

Taula 24. Distribució de les ADF presents a l’Alt Urgell ............................................................................. 89

Taula 25. Nivell d’obligatorietat de redacció dels Plans d’Actuació Municipal per Incendis ............................... 89

Taula 26. Caracterització de les captacions d’aigua potable a la comarca .................................................... 91

Taula 27. Caracterització del sistema de sanejament d’aigües residuals urbanes a la comarca ........................ 92

Taula 28. Evolució de la generació total de residus i el % de fracció rebuig i de fracció selectiva ..................... 96

Taula 29. Instal·lacions de gestió de residus ........................................................................................ 100

Taula 30. Caracterització de l’energia renovable. Any 2007 .................................................................... 102


9

Taula 31. Principals característiques de la Zona de Qualitat de l’Aire 11. Pirineu oriental .............................. 105

Taula 32. Principals característiques de la Zona de Qualitat de l’Aire 13. Prepirineu..................................... 105

Taula 33. Valors límit d’immissió en dB (A). 2009 ................................................................................. 106


10

1. Generalitats

1.1. Àmbit geogràfic

1.1.1. Medi físic

L’Alt Urgell és una comarca d’alta muntanya situada al Pirineu de Lleida. Limita amb

Andorra al nord i amb les comarques de la Cerdanya, Solsonès, Noguera, Pallars Sobirà i

Pallars Jussà. És una de les comarques que formarà part de la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran.

Té una superfície de 1.447,5 Km2, és la segona comarca més gran de Catalunya després de

la Noguera, i ocupa el 4,5% de la superfície de Catalunya.

La Seu d’Urgell és la capital comarcal dels 19 municipis en què es divideix la comarca.

Cada un està format per un gran nombre de pobles que s’agrupen en municipis que solen ser

bastant extensos.

Figura 1. Mapa de situació de la comarca de l’Alt Urgell a Catalunya i mapa dels municipis de

la comarca de l’Alt Urgell

Font: Elaboració pròpia a partir de bases cartogràfiques de la web de la Generalitat de Catalunya.

Any 2010.

Pel seu relleu, l’Alt Urgell es pot dividir en les següents tres subcomarques fisiogràfiques:

els Alts Pirineus i els Pre-pirineus, coneguts conjuntament com a Urgellet, i l’Urgell Mitjà a la

Depressió Central.


11

L’originalitat geogràfica de l’Alt Urgell se centra sobretot en el seu caràcter pirinenc. En una

comarca que té una bona part inclosa dins dels Pirineus axials, cap pic assoleix els 2.900

metres, i els pocs que superen els 2.600 metres d’altitud són compartits amb altres

comarques.

D’altra banda, l’Alt Urgell està situat a la conca del Segre, riu que, procedent de la

Cerdanya, forma l’eix principal. A la plana o ribera de la Seu, conflueixen les aigües d’aquest

riu amb la Valira procedent del Principat d’Andorra.

El riu principal de la comarca de l’Alt Urgell és el riu Segre; riu del Principat de Catalunya i

important afluent per l’esquerra de l'Ebre. Neix al pic del Segre (Alta Cerdanya) i té una

longitud de 265 Km. Per la comarca transcorre pels municipis de: el Pont de Bar, la Seu

d’Urgell, Montferrer i Castellbó, Organyà, Coll de Nargó i Oliana.

Els seus principals afluents, per la dreta, són: el riu d'Angostrina, el riu de Querol, el riu

Duran, el riu de la Llosa, el riu d’Arànser, el riu de Bescaran, la Valira, la riera de Castellbó, el

riu de la Guàrdia i el riu de Cabó. Els de la seva esquerra són: el riu de Lavansa, el riu de

Perles i la Ribera Salada.

El Segre surt de la comarca regularitzat primer pel pantà d’Oliana, construït l’any 1959 amb

el propòsit de regular els cabals riu avall evitant les inundacions i assegurant els regatges

estiuencs dels canals d'Urgell i, més avall pel pantà de Rialb de construcció més recent, any

1991, entre els termes municipals de Bassella, Peramola i Oliana.

Figura 2. Mapa de distribució dels rius de la comarca de l’Alt Urgell

Font: Elaboració pròpia a partir de bases cartogràfiques de la web de la Generalitat de Catalunya.


12

A l’Alt Urgell hi predomina un clima mediterrani de caràcter continental i relativament

sec. Les precipitacions oscil·len entre 600 mm i 700 mm anuals. En les temperatures els

contrastos són forts. A les valls, les temperatures s’acosten als 0ºC a l’hivern i són entorn

dels 15ºC – 20ºC a l’estiu, tot i que es fan més extremes a mesura que augmenta l’altitud.

Podríem dir, per tant, que és un clima sec i fred a l’hivern, fresc i plujós a la primavera i

començament d’estiu, calorós i sec al final de l’estiu i començament de tardor, i fresc i humit

a la tardor.

La vegetació és diferent a les diverses valls, tot i que en general és vegetació

submediterrània. A la zona de la Seu d’Urgell hi predomina el roure valencià i més cap al sud,

l’alzina, el roure i la pinassa. A mesura que augmenta la cota canvia la vegetació. Entre 1.300

m i 1.700 m s’hi troba el pi roig, que a més altitud és substituït pel pi negre i la vegetació

subalpina. Aquesta vegetació cedeix terreny, cap als 2.300 m, als prats alpins, de caràcter

natural. Les pastures i prats dalladors són també part important de les valls.

1.1.2. Xarxa de Comunicacions

A l’Alt Urgell, les comunicacions han estat sempre un factor decisiu per a l’augment o la

disminució de la població i el condicionament més decisiu per al seu desenvolupament

econòmic.

La comarca es troba situada a 20 Km d’Andorra per carretera (a escassos 20 minuts de

temps de desplaçament), a 133 Km de Lleida i a 172 Km de Barcelona. Malgrat la diferència

de quilòmetres que hi ha entre la capital de província i la ciutat comtal les dos es troben, des

de la Seu d’Urgell, a unes 2 hores de desplaçament per carretera.

El nus central de la xarxa viària i bàsica és la Seu d’Urgell per on passen els principals

eixos de comunicació de la comarca:

• La C-14, que uneix Lleida amb la Seu d’Urgell, i que és una de les vies més importants

de penetració als Pirineus.

• La N-260, que uneix la Seu d’Urgell amb Puigcerdà.

• La N-145, carretera d’accés a Andorra des de la Seu.

En un segon nivell trobem un seguit de carreteres intercomarcals amb menys trànsit i un

traçat força sinuós i difícil. En aquest grup trobem:

• La C-146, d’Adrall a Sort pel port del Cantó.

• La L-301, de Bassella a Solsona.

• La L-5010 de Coll de Nargó a Isona per Bóixols.


13

• La L-401 del pont d’Espia (entre Coll de Nargó i Organyà) a Sant Llorenç de Morunys i

Solsona.

Un conjunt de carreteres locals que donen accés als nuclis de població i un teixit ampli de

camins rurals d’ús ramader, forestal o turístic (entre altres), complementen la xarxa viària

bàsica de la comarca.

Llevat de l’eix dels Pirineus i l’accés des de la Seu a Andorra, de competència estatal, la resta

són carreteres de la Generalitat i la xarxa complementària de la Diputació.

L’estació de tren més propera és la de Puigcerdà. Les línies de transport de passatgers són

curtes, només tres són superiors a 100 Km, i la Seu d’Urgell continua essent un nucli

important en la xarxa de transports públics.

La comarca té la infraestructura d’un aeroport, dins dels termes municipals de Montferrer i

Castellbó i del Pla de Sant Tirs. Inaugurat l’any 1982, va restar en desús des de l’any 1984, i

ha estat posat en servei altre cop el juny del 2010.

Figura 3. Distribució de la xarxa viària de la comarca de l’Alt Urgell

Font: Elaboració pròpia a partir de bases cartogràfiques de la web de la Generalitat de Catalunya

Pel que fa a la cobertura de comunicacions digital, d’acord amb les dades de la

Generalitat de Catalunya actualitzades el desembre del 2008, dels 91 nuclis de la comarca

dels quals es disposa de dades, el 64,8% tenen cobertura de banda ampla, en el 2,2% la


14

cobertura és parcial i el 32,9% no en tenen. Pel que fa la cobertura ADSL, en disposen tan

sols 18 dels 91 nuclis, que representen el 19,7%, 6 dels quals pertanyen al municipi de la

Seu d’Urgell, el 8,8% disposa de cobertura parcial i el 71,4% no en té.

1.2. Entorn físic

1.2.1. Clima i meteorologia

El clima de la comarca de l’Alt Urgell és de tipus mediterrani, transformat per la muntanya.

Les precipitacions són escasses, al voltant dels 700 mm anuals, i augmenten

considerablement amb l’altitud. A l’estiu, el màxim de pluges es troba a les muntanyes. És un

clima, per tant, sec i fred a l’hivern, fresc i plujós a la primavera i començament d’estiu,

calorós i sec al final d’estiu i començament de tardor, i fresc i humit a la tardor.

En les zones més elevades de la comarca el clima pren característiques alpines, amb

temperatures més baixes i precipitacions habitualment en forma de neu, que durant l’època

primaveral contribuiran a l’augment del cabal dels rius.

Segons l’Atles Climàtic de Catalunya, a l’Alt Urgell hi predomina el clima Mediterrani

Prepirinenc Occidental. Les característiques d’aquest clima són:

▪ Precipitació Mitjana Anual entre 850 i 1.100 mm. ▪ Règim Pluviomètric Estacional, màxim a l’estiu o a la primavera i mínim a l’hivern. ▪ Temperatura Màxima Anual entre 9 i 12 ºC. ▪ Amplitud Tèrmica Anual entre 16 i 19 ºC.

Per altra banda, a la comarca hi ha instal·lades tres estacions meteorològiques que

formen part de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques de Catalunya, a les

poblacions de: la Seu d’Urgell, Oliana i Organyà,


15

1.2.2. Geologia

La comarca de l’Alt Urgell s’estructura entorn de la vall del riu Segre, i bàsicament forma

part de dues unitats estructurals: el Pirineu Axial i el Pre-pirineu, mentre que la part més

meridional de la comarca s’integra ja dins de la Depressió Central Catalana. Els materials

que integren la zona septentrional són silicis, bàsicament pissarres i granits del paleozoic,

fortament deformats per l’orogènesi alpina del terciari, i modelats pel gel durant la fase

glacial del quaternari, tal i com es constata a la vall de la Valira. En aquesta zona el relleu

assoleix la màxima alçada de la comarca al pic de Salòria (2.789 metres).

Les serralades calcàries pre-pirinenques com la Serra del Cadí, la de Port del Compte o

la de Boumort, donen relleu a l’àrea meridional de la comarca, mentre que més al sud ja

apareix el perfil suaument ondulat de la Depressió Central catalana. La importància del

modelat fluvial també es notòria, destacant la vall que obre el riu Segre, travessant els

relleus pre-pirinencs tot formant estrets i congostos entre els que destaca el forat dels Tres

Ponts, obert entre el Montsec de Tost i la serra d’Ares.2

A la figura 4 es representa la geologia de la comarca de l’Alt Urgell. Com es pot veure,

predominen les roques calcàries, presents a la major part de la comarca; així com els gresos,

molt presents a la part nord de la comarca i també a algunes zones del sud. També són

importants les graves que es situen sobretot a les zones pròximes als cursos fluvials.

Figura 4. Mapa geològic de l’Alt Urgell

Font: Elaboració pròpia a partir d’informació cartogràfica del Departament de Medi Ambient i Habitatge

2 Informació obtinguda de la Diagnosis Comarcals de les Terres de Lleida. Servei d’Ocupació de Catalunya. Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. Any 2007.


16

L’Inventari d’Espais d’Interès Geològic

de Catalunya (IEIGC) és una selecció

d’afloraments i llocs d’interès geològic que en

conjunt testimonien l’evolució geològica del

territori català, i que cal preservar com a

patrimoni geològic. L’Inventari defineix dues

categories d’espais: les geozones i els

geòtops, que es diferencien per ser llocs o

bé punts concrets de dimensions reduïdes. A

la comarca de l’Alt Urgell hi ha tres zones

catalogades com a Espais d’Interès

Geològic:

Figura 5. Espais d’Interès Geològic de l’Alt

Urgell

Font: Elaboració pròpia amb dades cartogràfiques

del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

1. Paleozoic del dom de l’Orri a Castellbó. Geozona de 1.931,10 m2 situada a la part

nord-oest de la comarca, al municipi de Montferrer i Castellbò. Aquesta geozona

constitueix un dels millors conjunts d’afloraments dels materials cambroordovicians del

Pirineu i és interessant perquè presenta nombrosos exemples que permeten estudiar la

successió de la deformació herciniana, a través d'estructures de deformació de dimensions

mètriques. La zona forneix una gran quantitat d'afloraments, tots ells de molt bon accés i

de molt bona qualitat. La quantitat i qualitat dels afloraments fa que aquesta àrea tingui

moltes possibilitats de tipus didàctic, als diversos nivells, tant divulgatiu com de cara a

dur-hi a terme activitats de pràctiques. La geozona inclou 4 geòtops:

a) Carretera de Castellbò a Albet 1 b) Carretera de Castellbò a Albet 2 c) Carretera de Castellbò a Carmeniu 1 d) Carretera de Castellbò a Carmeniu 2

2. Serra del Cadí. Geozona de 1.376,3 ha situada en els municipis de Josa i Tuixén (Alt

Urgell), Saldes (Berguedà) i Montellà i Martinet (Cerdanya). La comarca de l’Alt Urgell

només en comprèn una petita superfície a l’extrem est del municipi de Josa i Tuixén. La

Serra del Cadí és una de les muntanyes més característiques de Catalunya, i el seu

principal és la sèrie de l’Eocè del mantell del Cadí i el seu substrat. Un valor afegit és el

paisatge de gran bellesa de tota la geozona. La poca dificultat per accedir-hi fan

d’aquesta zona interessant per fer excursions i petites travesses.


17

3. Anticlinal d’Oliana. Geozona de 5446 ha, emmarcada en la regió d’Oliana i que comprèn

les valls àmplies al voltant del poble d’Oliana i la zona muntanyosa al nord-oest dels

pobles d’Oliana i de Peramola. Es tracta d’un anticlinal perfectament conservat. En el

flanc nord d’aquest anticlinal s’hi preserva un conjunt de sediments sintectònics

relacionats amb una sèrie d’encavalcaments que permeten definir la seqüència de

deformació d’aquests.


18

2. Anàlisi socioeconòmic

2.1. Població

2.1.1. Evolució de la població

La comarca de l’Alt Urgell té una població de 22.037 habitants l’any 2009. Entre els anys

1981 i 2000 el nombre d’habitants no segueix cap tendència constant. No és fins a l’any 2001

que es detecta una petita recuperació de poc més de 100 habitants i un fort augment l’any

2006. En 5 anys la població va créixer un 11,2% i és que, durant aquest període la població

de la comarca va passar de 19.105 a 21.257 habitants. En els darrers anys es manté més

estable tot i que augmenta de manera progressiva.

Figura 6. Evolució de la població de la comarca de l’Alt Urgell (1981- 2009)

Font: web de l’Institut d’Estadística de Catalunya

Per municipis, la Seu d’Urgell, la capital, concentra el 59,3% de la població total. La

resta de municipis són rurals d’acord amb la definició emprada a nivell estadístic (l’Institut

Nacional d’Estadística considera que un municipi és rural quan la població és igual o inferior

als 2.000 habitants). Això suposa que el 40,7% de la població de la comarca és rural.

Dins d’aquest grup trobem que el municipi més poblat és Oliana, que concentra el 22% de la

població (1.976 habitants). També cal destacar que el 28,2% de la població (2.531 habitants)

viu en municipis de menys de 400 habitants. És una dada rellevant ja que, com ja s’ha

esmentat al principi, cada un d’aquests municipis agrupa un nombre elevat de nuclis, això vol

dir que si s’analitza la població que habita aquests pobles es detecta com molts no arriben al

centenar d’habitants.

La tendència general d’aquests municipis rurals és la pèrdua progressiva de població, que

és més acusada a les zones més muntanyoses.

19.335 18.865 19.010 19.006 19.105

21.257 22.037

0

5000

10000

15000

20000

25000

1981 1986 1991 1996 2001 2006 2009

Hab

itan

ts


19

Taula 1. Població total per municipis de la comarca de l’Alt Urgell (1981-2009)

Municipis 1981 1986 1991 1996 2001 2006 2009 Alàs i Cerc 465 424 403 409 400 404 391 Arsèguel 81 83 101 101 103 100 93 Bassella 400 393 367 341 267 256 252 Cabó 136 159 142 127 117 104 95 Cava 63 50 51 61 54 56 50 Coll de Nargó 742 684 623 606 583 618 634 Estamariu 135 140 134 135 128 117 115 Fígols i Alinyà 410 377 347 306 267 254 284 Josa i Tuixén 133 134 145 141 146 176 155 Montferrer i Castellbó 609 631 659 730 736 944 1.089 Oliana 2.104 2.075 2.017 1.844 1.880 1.939 1.976 Organyà 1.143 1.079 1.049 1.010 962 961 958 Peramola 449 408 393 375 368 377 379 el Pont de Bar 167 171 169 142 159 193 197 Ribera d’Urgellet 889 817 822 743 811 971 954 la Seu d’Urgell 10.190 10.101 10.374 10.711 10.887 12.533 13.063 les Valls d’Aguilar 270 234 229 302 325 314 307 les Valls de Valira 765 745 818 748 739 744 832 la Vansa i Fórnols 157 160 167 174 173 196 213


La taxa de creixement total de la població, resultat de la suma entre la taxa de

creixement natural i la taxa de creixement migratori, és positiva. El saldo migratori (nombre

d’immigrants menys el nombre d’emigrants), que segueix una tendència positiva, és el

component que determina el creixement positiu de la població, ja que el creixement natural

(nombre total de naixements menys el nombre total de defuncions) és negatiu des de mitjans

dels anys 80, és a dir, a la comarca, fins ara hi neix menys gent de la que hi mor.

L’any 2008 a l’Alt Urgell van arribar 504 immigrants, dels quals el 56,3% van fixar la seva

residència a la Seu d’Urgell.

Taula 2. Taxes de creixement de la comarca de l’Alt Urgell (2000-2008)

Anys taxa bruta de

creixement total taxa bruta de

creixement natural

taxa bruta de creixement migratori

2000 0,69 -5,44 6,12 2001 8,83 -4,26 13,09 2002 9,42 -7,24 16,66 2003 12,56 -7,16 19,72 2004 23,41 -4,5 27,91 2005 15,67 -6,35 22,01 2006 15,33 -3,17 18,51 2007 17,15 -4,52 21,66 2008 5,13 -3,42 8,55



20

2.1.2. Estructura de la població

Per sexes, dels 22.037 habitants empadronats a la comarca l’any 2009, 11.157 són homes i

10.880 són dones. L’estructura demogràfica destaca pel seu envelliment, atès que el 13,4%

tenen de 0 a 14 anys, el 67,8% de 15 a 64 anys i el 18,8% 65 anys i més.

Figura 7. Piràmide de població de l’any 2009 de la comarca de l’Alt Urgell


L’índex d’envelliment, que relaciona la població de 65 anys i més amb la població de 0 a

14 anys, és del 141%; és a dir, per cada habitant de 0 a 14 anys n’hi ha 1,4 de 65 anys i

més. Per municipis, excepte la Seu d’Urgell, Montferrer i Castellbó, Ribera d’Urgellet i El Pont

de Bar, tots tenen un índex d’envelliment que supera el 200%. Fígols i Alinyà és el municipi

més envellit amb un índex d’envelliment del 447%.

L’índex de dependència global, que relaciona la població de 65 anys i més i la població de

0 a 14 anys (població en edats no actives) amb la població de 15 a 64 anys (població en

edats actives o de treballar) és de 47,5%, índex que mostra un alt grau de dependència. Dit

en altres paraules: per cada 47 persones en edat activa, n’hi ha 100 de gent jove i gran.

L’índex de recanvi de la població en edats actives, que relaciona la població de 60 a 64

anys amb la població de 15 a 19 anys, és del 111%, és a dir, gairebé hi ha un equilibri entre

el nombre de sortides i entrades del mercat de treball.

6,00 4,00 2,00 0,00 2,00 4,00 6,00

0 a 45 a 9

10 a 1415 a 1920 a 2425 a 2930 a 3435 a 3940 a 4445 a 4950 a 5455 a 5960 a 6465 a 6970 a 7475 a 7980 a 8485 i +

Percentatge

Grups d'edat

HOMES DONES


21

2.1.3. Densitat i distribució de la població

Des del punt de vista administratiu, la comarca està dividida en 19 municipis i, a nivell

estadístic, en 144 entitats singulars de població3.

La densitat de població és de 15,2 habitants per Km2 l’any 2009. Per municipis, la Seu

d’Urgell és el més densament poblat amb 845,5 hab./Km2. Cal remarcar, però, que aquest

municipi és el tercer més petit de la comarca pel que fa a la superfície (15,4 Km2).

Un altre fet a destacar és que els municipis amb una població inferior als 400 habitants tenen

una superfície que representa el 54% de la comarca, on hi viu el 28,2% de la població rural i

la densitat de població és de 3,2 hab./Km2. A l’any 2009, dades més recents fins al moment,

el 92,2% dels habitants viu de manera concentrada en nuclis i el 7,8% en disseminats.

2.2. Economia

2.2.1. Magnituds econòmiques

La distribució del Producte Interior Brut (PIB) per sectors d’activitat econòmica l’any

2009, mostra com el pes del sector serveis és del 69,5%, seguit de la construcció i la

indústria amb un 13,2% i 11,3% respectivament. Finalment, el sector agrari ocupa el darrer

lloc amb el 6%.

Figura 8. Pes de cada sector en el Producte Interior Brut per l’Alt Urgell (Any 2009)

Font: Anuari Econòmic Comarcal de la Caixa Catalunya, 2010

3 Entitat singular de població: Àrea habitable, clarament diferenciada, i que pot ser identificada sense cap possibilitat de confusió.

6,00% 11,30%

13,20%69,50%

Primari

Indústria

Construcció

Serveis


22

La Renda Bruta Familiar Disponible (RBFD), que mesura els ingressos de les persones

residents en un territori per destinar al consum o a l’estalvi, és a l’Alt Urgell de 14.800 € (any

2004), un 5,1% superior respecte Catalunya.

2.2.2. Mercat de treball

En la següent taula es pot apreciar la importància del sector serveis en l’economia de la

majoria dels municipis de l’Alt Urgell, mentre que els altres tres sectors -l’agricultura, la

indústria i la construcció-, queden en un segon pla. A la comarca de l’Alt Urgell hi ha

registrades un total de 850 empreses, de les quals 590 estan localitzades a la capital

comarcal.

Taula 3. Població afiliada al RGSS i al RETA ocupada per sectors a l’Alt Urgell. Any 2010

Municipis Agricultura Indústria Construcció Serveis Alàs i Cerc 16 3 7 46 Arsèguel 1 0 0 10 Bassella 23 5 6 38 Cabó 15 0 1 7 Cava 1 1 0 2 Coll de Nargó 40 17 21 62 Estamariu 12 11 2 14 Fígols i Alinyà 11 1 9 19 Josa i Tuixén 6 1 9 17 Montferrer i Castellbó 32 34 138 227 Oliana 44 321 89 301 Organyà 17 25 44 137 Peramola 74 3 4 50 el Pont de Bar 3 1 4 31 Ribera d’Urgellet 74 30 28 81 la Seu d’Urgell 62 448 550 2864 les Valls d’Aguilar 20 10 7 20 les Valls de Valira 35 10 17 142 la Vansa i Fórnols 6 4 9 18

Font: Web de la Generalitat de Catalunya. Observatori del Treball

La població afiliada a la comarca ascendeix a 6.453 treballadors/es al segon trimestre del

2010. D’aquests treballadors/es, 4.364 (el 67,6%) es troben afiliats/des al Règim General de

la Seguretat Social, en 875 comptes de cotització, i 2.089 (el 32,4%) al Règim Especial

d’Autònoms/es. El sector que ocupa a més gent és el dels serveis amb el 63,3% dels afiliats,

seguit dels sectors de la construcció i la indústria amb un 14,6% i 14,4% dels afiliats

respectivament i, finalment, l’agricultura amb només un 7,7%.


23

Figura 9. Pes de cada sector en ocupació de gent a l’Alt Urgell (Any 2010)

Font: Web de la Generalitat de Catalunya. Observatori del Treball

L’atur segueix, al llarg dels últims 10 anys, una tendència molt paral·lela a la mitjana

catalana. El nombre d’aturats fluctua, aproximadament, entre els 250 (any 2002) i els 1077

(any 20104). El darrer any la població activa estava formada per 14.726 persones i la taxa

d’atur se situa al 6,5%, un 5,5% per sota de la taxa d’atur catalana ja que a Catalunya

durant el 2009 va ser del 12%. El 2010, amb un total de 10.077 aturats, enregistra la taxa

d’atur més alta a l’Alt Urgell dels últims anys.

Figura 10. Evolució de l’atur a l’Alt Urgell (Anys 2001-2010)


4 Atur registrat: Nombre de persones de 16 anys i més que busquen ocupació, hagin treballat amb anterioritat o no, registrades en les Oficines de Treball de la Generalitat o de l'INEM. Actualment està regulat per l'Ordre ministerial d'11 de març de 1985 (BOE del 14 de març). D'acord amb els criteris formulats en aquesta disposició en el concepte d'atur registrat, referit a un mes concret, s'hi inclouen les persones que tinguin demandes pendents de satisfer l'últim dia del mes (en aquest cas a 31 de març de cada any). www.idescat.cat

0

20

40

60

80

100

Agriculutra

Indústria

Construcció

Serveis

Catalunya

Alt Urgell

302

252 264 289442

532445

541

9521077

0

100000

200000

300000

400000

500000

600000

700000

0

200

400

600

800

1000

1200

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Aturats Catalunya

Aturats Alt Urgell

Alt Urgell Catalunya


24

Durant els últims 12 mesos, des del setembre del 2009 fins a l’agost del 2010, el número de

desocupats varia segons l’època de l’any. Durant els mesos d’hivern la tendència segueix un

augment constant de l’atur assolint el màxim durant el mes de març; però és a partir del mes

d’abril quan el nombre de població activa sense feina descendeix fina a la xifra de 948 aturats

del mes de juliol, la més baixa de tot el període. Malgrat aquesta última tendència, durant

l’últim mes el nombre d’aturats torna a augmentar en un 2,5%.

Figura 11. Evolució de l’atur a l’Alt Urgell (Any 2009-2010)


El gruix de l’atur a l’Alt Urgell es localitza a la Seu d’Urgell, on aquest any 2010 ha arribat a

la xifra de 759 aturats, que representa el 70,5% dels aturats de la comarca.

Sobre el perfil dels aturats per sexes, de les 1.077 persones aturades el 47% són dones i el

53% restant homes (506 i 571 aturats respectivament). Per edats la franja de població

activa que registra un nombre superior de parats és la de 30 a 44 anys amb el 39,4%

d’aturats, seguida per la de més de 45 anys amb el 35,5% de persones sense feina. A nivell

d’estudis, la població aturada més afectada correspon a persones amb un nivell formatiu

mitjà, i és que, gairebé tres quartes parts (70,3%) dels aturats disposen dels estudis

equivalents al Certificat Escolar, EGB i BUP. Segons el sector econòmic, el perfil

predominant dels aturats a l’Alt Urgell correspon a una població prèviament ocupada en el

sector dels serveis amb un percentatge d’aturats del 61,3%, el segueix la construcció amb un

22,8%, desprès la indústria i finalment l’agricultura amb un 11,3% i un 2,1% de persones

aturades respectivament. El 2,4% que falta és de gent sense ocupació anterior.

9891000

970

989

1038

1057

1077

1043

1003

951 948

972

850

900

950

1000

1050

1100

Nombre aturats


25

2.2.3. Sector agrari

L’Alt Urgell té una superfície agrícola total de 6.433 ha, de la qual el 62,7% és superfície

de secà i el 37,3% és de regadiu. Respecte a l’aprofitament, la producció de farratges i de

cereal representa el 91,8% de la superfície total. La resta de sòl agrícola es destina al cultiu

de llegums (1,2%), de l’olivera (1,9%), d’hortalisses (1,2%), de fruiters i vinya (0,9%) i

d’altres conreus (3,9%).

La ramaderia s’orienta principalment al sector boví (66,9% de les explotacions totals de la

comarca) i al sector de l’oví i cabrum (22,4%).

La producció ecològica i el turisme rural són dues de les principals activitats

econòmiques complementàries al sector agrari.

Un total de 15 productors/es es troben inscrits al Consell Català de la Producció Agrària

Ecològica (CCPAE) al juliol del 2010.

La comarca de l’Alt Urgell ofereix un total de 571 places d’establiments de turisme rural5.

D’aquestes places, 183 corresponen a la categoria de cases de pagès o establiments

d’agroturisme i són ofertes per 20 establiments. En aquesta categoria hi ha una

complementarietat entre el turisme rural i les activitats tradicionals agràries (agricultura i

ramaderia), perquè la normativa ho exigeix d’aquesta manera. Per altra part, 388 places

corresponen a la categoria d’allotjaments rurals i són ofertes per 60 establiments. En

aquest grup no s’exigeix una complementarietat amb el sector agrari, i per tant, sovint els

propietaris/es són aliens al sector, si bé residents en els municipis on té lloc l’activitat.

Cal tenir en compte que els establiments rurals no només es poden classificar en dos grups,

sinó que d’acord amb el Decret 31/2006, de 25 de juliol, s’estableixen 3 noves modalitats

que regulen els establiments de turisme rural, que no tenen res a veure amb les categories

abans esmentades. Segons aquesta classificació trobem que, per una banda, a l’Alt Urgell hi

ha 10 establiments que són cases de poble compartides, 47 cases de poble

independent i 23 masoveries6.

En els últims 9 anys l’oferta d’allotjaments de turisme rural a la comarca ha crescut de forma

important, passant de les 319 places de l’any 2000 a les 571 de l’any 2010. Pel que fa a la

5 Dades de l’any 2010 6 Casa de poble Compartida (CPC). Habitatge unifamiliar dins de nucli de població, que comparteix el titular amb els usuaris turístics i on presta el servei d’allotjament en règim d’habitacions i, com a mínim, d’esmorzar. Casa de poble independent (CPI). Habitatge unifamiliar, en nucli de població on es presta el servei d’allotjament en règim d’habitatge rural, és a dir, es donen claus en mà de la casa). Masoveria (MV). Habitatge unifamiliar, fora de nucli de població que es lloga en règim d’habitatge rural.


26

distribució territorial, més de la meitat d’aquestes places es concentren en només 4 dels 19

municipis: 78 places a Montferrer i Castellbó, 61 a Ribera d’Urgellet, 97 les Valls de Valira i

61 a la Vansa i Fórnols.

Figura 12. Evolució del número de places de turisme rural (Anys 2000-2009)

Font: web de la Generalitat de Catalunya.

2.2.4. Establiments d’empreses i professionals

La comarca de l’Alt Urgell tenia un total de 1.970 establiments d’empreses i

professionals l’any 2002, d’acord amb les darreres dades disponibles de l’IDESCAT, de les

quals el 46,2% d’empreses són del sector dels serveis, el 18,5% del comerç al detall, el

18,1% de la construcció, el 10,2% de professionals i artistes i finalment el 7% de la

indústria. Per municipis, la Seu d’Urgell, la capital, concentra 1.244 (el 63,1%) establiments

d’empreses i professionals. De la resta de municipis destaquen Oliana amb 172 establiments,

Montferrer i Castellbó amb 110 i Organyà que en té 102.

Figura 13. Empreses per sectors d’activitat econòmica a l’Alt Urgell (Any 2002)


121

272

388

198

185

183

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

2000 2006 2009

Número de places

Allotjament Rural Independent

Cases de pagès o establiments d'agroturisme

6,95%18,07%

18,53%46,24%

10,20%Indústria

Construcció

Comerç al detall

Serveis (llevat del comerç al detall)Professionals i artistes


27

L’any 2007, segons dades de la cambra de comerç de Lleida, hi ha un total de 2.859

establiments d’empreses i professionals repartits en 12 sectors diferents. El 28%

d’empreses són del sector del comerç, el 21,2% de la construcció i instal·lacions, el 14,4% de

restaurants i allotjament i el 11,2% de finances, assegurances, promoció immobiliària,

lloguers i serveis a empreses. Aquests 4 sectors anomenats fins ara són els més importants a

la comarca, els 8 que resten tenen una representació inferior al 10%.

Taula 4. Tipologia d’establiments d’empreses i professionals presents a l’Alt Urgell

Font: web de la cambra de comerç de Lleida

Figura 14. Empreses per sectors d’activitat econòmica de la comarca de l’Alt Urgell (2007)

Font: web de la cambra de comerç de Lleida

Fer una comparació de l’evolució dels sectors entre els dos anys és difícil ja que l’IDESCAT i

la Cambra de Comerç fan una classificació diferent de les activitats econòmiques, però sí que

és pot dir que el nombre d’establiments augmenta de manera progressiva des del 2002 fins

al 2007 en un 45,1%.

0,8%0,7%1,6%

3,1%

21,2%

28,0%

14,4%

2,2%

7,3%

11,2%

8,4%1,0%

1 2

3 4

5 6

7 8

9 10

11 12

Tipologia d’establiments d’empreses i professionals TOTAL %

(01) Extraccions i Producció d’energia i Aigua

24 0,8 (02) Mineria, Matèries Primeres, Indústria de Ceràmica, Química i

Farmacèutica

21 0,7

(03) Metal·lúrgica, Construcció de Maquinària, Electrotècnia, Mitjans de Transport i Equips Mèdics de Precisió

47 1,6

(04) Agroalimentari, Tèxtil, Calçat, Fusta, Paper, Arts Gràfiques i Plàstic. Altres Indústries Manufactureres

89 3,1

(05) Construccions i Instal·lacions

606 21,2

(06) Comerç

800 28,0 (07) Restaurants i Allotjament

411 14,4 (08) Reparacions

64 2,2 (09) Logística, Transport i Comunicacions

209 7,3 (10) Finances, Assegurances, Promoció Immobiliària, Lloguers i Serveis a Empreses 319 11,2

(11) Educació i Formació, Sanitat, Serveis Recreatius i Culturals i Espectacles Esportius

239 8,4

(12) Activitats professionals

30 1,0


28

3. Aspectes estructurals o de model

3.1. Organització de l’administració ambiental local

L’organigrama del Consell Comarcal de l’Alt Urgell està format per la Presidència i 4

Vicepresidències. El ple es composa per un total de 19 consellers. Altres òrgans de gestió

són:

▪ Gerència: s’encarrega de la direcció i la gestió dels serveis.

▪ Consell d’Alcaldes: informa i proposa actuacions.

▪ Comissió Especial de Comptes: fiscalitza les finances comarcals.

▪ Òrgans Complementaris: Junta de Portaveus, Comissió de Govern i Comissions Informatives.

La gestió i coordinació dels serveis tècnics recau en la gerència. Els serveis tècnics

s’estructuren en les següents àrees i subàrees:

Per altra banda, el Consell Comarcal de l’Alt Urgell també disposa d’una societat mercantil

anomenada Iniciatives de l’Alt Urgell, que té com a objectius fomentar, facilitar,

promoure i impulsar tota mena d'actuacions generadores d'ocupació i d'activitat

econòmica a la comarca.

El Consell Comarcal també participa com a representant corporatiu en el sí de diferents

òrgans col·legiats, que són: Associació Municipis del Pirineu, Consell d’administració Caixa

de Manresa, Consell d’administració Caixa de Sabadell,Consell d’administració Caixa de

Penedès, Consell d’administració Caixa de Catalunya, Consell d’administració “La Caixa”,

Consorci Normalització Lingüística, Comissió d’escolarització de primària, Comissió

escolarització de secundària, Govern Territorial de la Salut, Comitè Comarcal Creu Roja,

Comissió Ciutadana i immigració, AUGEMA, Parc Natural de l’Alt Pirineu, Comissió d’accés al

medi,Junta Rectora Parc Natural Cadí-Moixeró,Reserva del Boumort, Reserva de l’Alt Pallars i

Aran, Reserva de Cerdanya – Alt Urgell, Reserva del Cadí – Moixeró, Comissió seguiment,

Pla Serveis de Transport de viatgers, Consell General de Muntanya, Institut Desenvolupament

▪ Governació, finances i cooperació municipal: secretaria general, finances, governació i

societat de la informació, cooperació municipal i normalització lingüística.

▪ Promoció i serveis al territori:

- Infraestructures i medi ambient: infraestructures, transports i habitatge, oficina tècnica,

medi ambient i protecció civil.

- Desenvolupament local: promoció econòmica, turisme, cultura, patrimoni i esports.

- Atenció a altres persones: acció social, educació, sanitat, joventut i polítiques d’igualtat.


29

Alt Pirineu i Aran, Consorci Alt Urgell, GALAUS, Patronat de turisme Terres de Lleida, Localret,

Turisme la Seu, SA, Consell Esportiu de l’Alt Urgell, Consorci d la Ruta dels Oficis d’Ahir,

Consorci Paleontologia i Entorn, Fundació Vescomtat de Castellbò, Fundació St. Vivenç

Estamariu, Consell Regulador Bons Homes.

Entre aquests òrgans, destaquen els següents, per la seva vinculació directa o indirecta en

l’àmbit de la gestió ambiental:

També participa en la societat Turisme de la Seu, SA, que té com a objectiu principal

promoure el turisme al municipi de la Seu d’Urgell.

En l’àmbit dels residus, cal destacar l’existència de la Mancomunitat Intermunicipal per

a la Gestió de Residus de l’Alt Urgell Meridional, que té com a objectius gestionar,

d’acord amb la Llei del Parlament de Catalunya 6/1993 de 15 de juliol, els residus procedents

del territori mancomunat. En formen part els municipis de: Bassella, Cabó, Coll de Nargó,

Fígols i Alinyà, les Valls d’Aguilar, Peramola, Oliana i Organyà. La resta de municipis estan

gestionats per la Mancomunitat d'Escombraries de l'Urgellet, a excepció dels municipis

de la Vansa i Fórnols i de Josa i Tuixén, que tenen contractat un servei de recollida

independent.

Dels 19 municipis que integren la comarca de l’Alt Urgell, n’hi ha tres que disposen de

Regidoria de Medi Ambient: la Seu d’urgell, Montferrer i Castellbò i Oliana. En la resta de

municipis, les competències en medi ambient són assumides directament per alcaldia o

recauen en altres regidories.

▪ Consorci Alt Urgell, gestió del medi ambient, AUGEMA. Té com a objectiu preservar i millorar el territori i la qualitat de vida dels seus habitants en tots aquells aspectes que, directa o indirectament, tinguin relació amb el medi ambient.

▪ Consorci GAL Alt Urgell – Cerdanya. Fomenta el desenvolupament socioeconòmic integral i equilibrat del territori de la comarca; de forma directa o indirecta.

▪ Consorci Ruta dels Oficis d’Ahir. Vetlla per la recerca, la conservació, la difusió i la promoció del patrimoni etnològic de la comarca i per al manteniment de diversos espais d’exposicions permanents per a afavorir la divulgació.

▪ Grup d’Acció Local de l’Alt Urgell Sud (GALAUS). Pretén fomentar el desenvolupament socioeconòmic integral i equilibrat del territori dels municipis membres.

▪ Paleontologia i Entorn. Vetlla per la recerca, la conservació, la difusió i la restitució del patrimoni paleontològic de la comarca, i realitza tasques d’assessorament a aquells ens o entitats que ho sol·licitin.


30

3.2. Usos del sòl, planejament territorial i urbanístic

3.2.1. Usos del sòl

Tal i com es mostra a la taula 5 i la figura 15, l’ús del sòl predominant a la comarca és la

superfície forestal, que representa el 92,53% del total; amb el predomini de les zones

forestals boscoses (39,77%), seguit de les bosquines (24,03%), mentre que la resta són

altres formacions forestals (28,73%).

A continuació, la superfície de conreus constitueix els segon ús del sòl de la comarca,

amb una representació total del 4,45 % de la superfície total de l’Alt Urgell. La superfície

ocupada per erms sense vegetació, correspon a un 2,53%, i per últim la superfície

urbanitzada (sòl urbà, urbanitzable i infraestructures) que representa un 0,49% de la

superfície total de la comarca.

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Anuari Estadístic de Catalunya (2006)

Taula 5. Superfície i usos del sòl (2006)

Superfície Total (ha) Superfície (%)

Superfície Forestal

Boscos 57.549 39,77% Bosquines 34.772 24,03% Altres 41.572 28,73%

Sense vegetació 3.666 2,53%

Conreus Secà 4.034 2,79%

Regadiu 2.399 1,66% Urbanitzat i altres 708 0,49%

Total 144.700 100,00%

Figura 15. Superfície i usos del sòl en % (2006)

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Anuari Estadístic de Catalunya (2006)

39,77%

24,03%

28,73%

2,53%2,79% 1,66%

0,49%

Superfície Boscos

Superfície Bosquines

Forestal Altres

Sense Vegetació

Conreus Secà

Conreus Regadiu

Urbanitzat i altres


31

A la figura següent es mostra l’evolució dels usos del sòl a la comarca de l’Alt Urgell,

d’acord amb els anys 1987, 1992, 1997 i 2002. Com s’hi pot observar, no s’hi detecten

canvis substancials d’usos, simplement ’han reduït o ampliat els que ja existien.

A trets general, es pot destacar l’increment de la superfície destinada a usos

industrials (als municipis de la Seu d’Urgell, Montferrer, el Pla de Sant Tirs, Organyà, Coll

de Nargó i Oliana). A nivell general, destaca la gran superfície de bosc aciculifoli,

bosquines i prats. A la zona nord de la comarca són rellevants els boscos d’esclerofil·les,

mentre que a la part sud prenen especial importància conreus herbacis de secà. També

destaca la zona de fruiters de secà del municipi d’Organyà.


32

Figura 16. Evolució dels usos del sòl a la comarca (1987-2002)

Font: Elaboració pròpia amb dades cartogràfiques del Departament de Medi Ambient i Habitatge.


33

3.2.2. Planejament urbanístic

La majoria dels municipis de l’Alt Urgell disposen d’algun tipus de normativa urbanística

municipal, i molts d’ells es troben actualment en alguna fase del procediment administratiu

per a la redacció i aprovació d’un nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM).

Recentment el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha aprovat les normes

bàsiques de planejament urbanístic per aquells municipis que no disposen de normativa,

mentre s’estan realitzant els passos necessaris per a redactar i aprovar el corresponent

POUM.

La següent taula mostra la situació dels municipis de l’Alt Urgell en relació a la normativa

urbanística municipal:

Taula 6. Estat de la normativa urbanística municipal a la comarca de l’Alt Urgell. ACT

Normativa urbanística municipal Municipi

Normes Subsidiàries Arsèguel, Josa i Tuixén, Montferrer i Castellbó

Disposen de POUM La Seu d’Urgell i Organyà

Normes de planejament urbanístic7

Alàs i Cerc, Bassella, Cabó, Cava, Coll de Nargó, Pont de Bar, Estamariu, Fígols i Alinyà, la Vansa i Fórnols, les Valls d’Aguilar, les Valls de Valira, Oliana, Peramola i Ribera d’Urgellet

Normes Subsidiàries Arsèguel, Josa i Tuixén, Montferrer i Castellbó

Font: Elaboració pròpia a partir del Registre de planejament urbanístic de Catalunya, del Departament de

Política Territorial i Obres Públiques; i d’entrevistes als Ajuntaments. Any 2010.

7 El text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya 1/2005, de 26 de juliol, obliga als municipis a dotar-se d’un Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). A més l’aprovació dels plans territorials parcials que està duent a terme el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) ha posat de manifest la necessitat de què tots els municipis disposin al menys d’unes normes de planejament. En aquest sentit, el DPTOP ha redactat les Normes bàsiques de planejament urbanístic per aquests municipis que no disposen de normativa urbanística. Aquestes Normes permeten disposar d’una eina de planejament bàsica per als municipis, mentre aquest tramita el seu Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM).


34

3.2.3. Planificació territorial

3.2.3.1. Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran

El Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran es composa de la següent documentació:

memòria, informe de sostenibilitat ambiental, normes d’ordenació territorial i plànols,

l’informe econòmic financer i l’informe de participació. Aquesta informació es pot consultar al

web del DPTOP.

El Pla estableix les seves determinacions sobre la base de tres sistemes:

1) Espais oberts

▪ Delimitació dels espais de protecció especial, que són aquells que actualment ja estan protegits sectorialment per la legislació ambiental i aquells que el Pla considera que cal preservar pel seu valor com a connectors d’interès natural i agronatural.

▪ Delimitació dels espais de protecció territorial, que són aquells que sense assolir el grau

de valors naturals, agraris i mediambientals que tenen els sòls de protecció especial convé preservar de la transformació.

▪ L’establiment de directrius normatives per a un planejament urbanístic municipal proactiu del

sòl no urbanitzable. ▪ L’establiment de normes generals relatives a les edificacions i instal·lacions en sòl no

urbanitzable; en general, a la transformació del sòl en els paisatges rurals.

2) Assentaments urbans

▪ Determinar les 13 polaritats urbanes que vertebren el sistema d’assentaments, perquè creixin i atenyin una massa suficient per al desenvolupament adequat del conjunt del sistema i per a la prestació de serveis.

▪ Reconeixement d’aquells nuclis que poden créixer moderadament o en funció de les seves

necessitats internes i de reequilibri, sense desestructurar el territori. ▪ Recomanació d’estratègies de canvis d’ús i de reforma interior per a aqueles àrees urbanes

que han exhaurit les disponibilitats de sòl. ▪ La millora urbana i compleció d’aquells nuclis que, per la seva petita dimensió, no tenen

capacitat per a estructura extensions urbanes.

En data 25 de juliol de 2006 el Govern de Catalunya va aprovar definitivament el Pla

Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran. L’Acord de Govern i la normativa del Pla van ser

publicats en el DOGC núm. 4714, de 7 de setembre de 2006, a l’efecte de la seva executiva

immediata.El territori que integren l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran correspon a: Aran i les

comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell i la Cerdanya;

extensió que ocupa el 18% del territori de Catalunya.


35

▪ Per la resta, establir una estratègia de manteniment del caràcter rural dispers. ▪ Establiment de criteris de creixement urbà; així com l’establiment de límits físics específics a

l’extensió urbana. ▪ Assignació d’un cert paper (modest), de reequilibri poblacional del conjunt de Catalunya a la

Seu d’Urgell.

3) Infraestructures

▪ Determinació de la jerarquia i els objectius a assolir, des del punt de vista territorial de l’Alt Pirineu i Aran.

▪ La determinació de les actuacions sobre la xarxa viària i ferroviària, que hauran de ser

objecte d’execució dins del període que estableix el Pla. ▪ La priorització de les infraestructures de mobilitat.

→ En el sistema d’espais oberts, el Pla determina un conjunt d’àrees amb finalitat

reguladora, que corresponen a les següents proteccions del sòl:

a) Sòl de protecció especial. S’inclouen en aquesta classe aquells sòls en que concorren valors que justifiquen un grau de protecció altament restrictiu de les possibilitats de

transformacions que les poguessin afectar. Comprèn aquells espais que formen part d’àmbits de

protecció establerts en la normativa sectorial i aquells que el Pla considera que cal preservar pel

seu valor com a peces i connectors d’interès natural i agronatural o com a sòls d’alt valor

agrícola productiu, i també per la seva funció específica en l’equilibri mediambiental, com és el

cas de les àrees de recàrrega dels aqüífers.

b) Sòl de protecció territorial. S’inclouen en aquest tipus de sòl aquells terrenys que, sense assolir el grau de valors naturals, agraris i mediambientals que tenen els sòls de protecció

especial, convé preservar, en principi, de la transformació per algun dels següents motius:

existència de riscos que fan inadequat el seu aprofitament urbanístic; valor paisatgístic,

identitari, d’estructuració territorial o d’interès social a regular pels catàlegs i directrius del

paisatge o per plans directors urbanístics; valor per activitats econòmiques estratègiques

compatibles amb el sòl no urbanitzable; valor de reserva per raons de localització, connectivitat,

topografia i condicions de l’àrea per a possibles infraestructures o equipaments d’interès

estratègic en el futur.

c) Sòl de protecció preventiva. El Pla qualifica de sòl de protecció preventiva els sòls classificats com a no urbanitzables en el planejament urbanístic que no hagin estat considerats

de protecció especial o de protecció territorial. El Pla considera que cal protegir preventivament

aquest sòl, sense perjudici que mitjançant el planejament d’ordenació urbanística municipal, i

en el marc que les estratègies que el Pla estableix per a cada assentament, es puguin delimitar

àrees per a ésser urbanitzades i edificades, si escau.


36

Tal i com mostra la figura 17, a la comarca de l’Alt Urgell la major part del territori és sòl de

protecció especial (i d’aquest, la majoria de territori té categoria de connector biològic, una

part menys important són PEINs i altres espais protegits, mentre que petits territoris són

considerats sòls de valor agrícola). Pel que fa als sòls de protecció preventiva, aquests es

localitzen al voltant dels nuclis de població. Finalment, cal esmentar que a la comarca hi ha

una petita zona de sòl de protecció territorial, que es localitza a l’extrem sud del municipi

de la Vansa i Fòrnols.

→ En el sistema d’assentaments urbans, el Pla estableix els següents tipus de

creixement i les següents estratègies:

a) Creixement potencial. El Pla assigna aquesta estratègia de creixement a aquelles àrees

que haurien d’augmentar, o consolidar, el seu rang com a nodes territorials. Es tracta de

centres que exerceixen capitalitats clares, que han assolit una significació urbana

remarcable, que tenen un pes demogràfic rellevant dins l’àmbit, que gaudeixen d’unes

condicions excel·lents d’accessibilitat i connectivitat en el territori i que disposen de prou sòl

amb aptitud per a absorbir aquest creixement d’una manera sostenible i que, per tant,

poden adoptar un paper significatiu en l’estructuració de la xarxa de ciutats catalanes i en el

reequilibri poblacional del conjunt de Catalunya.

b) Creixement mitjà o moderat. El Pla assigna aquesta estratègies en aquells nuclis o àrees de mitjana o petita dimensió urbana que, sense l’objectiu d’augmentar el seu pes

relatiu en el territori, per les seves condicions de sòl i de connectivitat, poden tenir un

creixement proporcionat a la seva realitat física com a àrees urbanes.

c) Creixement de reequilibri. El Pla assigna aquesta estratègia en aquelles àrees i nuclis de poca extensió, on el creixement ha d’adequar-se a les dinàmiques demogràfiques i

econòmiques pròpies del municipi i a la consecució d’un millor equilibri de la piràmide

d’edats.

d) Millora urbana i compleció. El Pla assigna aquesta estratègia en aquells nuclis que per la seva petita dimensió no tenen capacitat per a estructurar extensions urbanes, no

disposen de gaire sòl apte per a la urbanització o tenen un baix nivell d’accessibilitat per

raons de posició territorial.

Per les àrees especialitzades8 el Pla estableix en funció dels objectius d’ordenació territorial,

les següents estratègies:

▪ Estratègia de Consolidació. Aquesta estratègia s’aplicarà en aquelles àrees on s’esdevé la possibilitat de desenvolupament d’acord amb el planejament vigent. Afavorint

l’augment de la integració urbana quan es trobin en contigüitat amb nuclis o àrees urbanes

complexes o el trasllat de l’aprofitament vers àrees més idònies.

8 Les àrees especialitzades són el resultat d’implantacions aïllades per al desenvolupament d’usos específics –residencials, industrials, terciaris, d’equipaments– que constitueixen una situació que el Pla tracta de racionalitzar per tal de millorar la funcionalitat del territori.


37

▪ Extensió. El Pla assenyala l’estratègia d’extensió en aquelles àrees en què per la seva localització i condicions de l’entorn, un augment de la seva dimensió es considera una

alternativa preferible a la de noves implantacions menors separades, per l’efecte

polaritzador i pels avantatges en la racionalització de la mobilitat i en la dotació de serveis

que es poden derivar d’aquesta opció.

Tal i com mostra la figura 17 en relació al sistema d’assentaments urbans, es preveu un

creixement de millora urbana i compleció per a la majoria de nuclis de la població, tot i que

en alguns d’ells s’hi preveu un creixement de reequilibri. Cal destacar que es preveu un

creixement potencial pels nuclis de La Seu d’Urgell i d’Organyà. Les altres tipologies de

creixement també es preveuen a la comarca, però en un nombre molt reduït de nuclis.

Figura 17. Sistema d’espais oberts i sistema d’assentaments urbans

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia del Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran.

Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

Per altra banda, el Pla també tracta sobre les infraestructures de mobilitat i transport,

que són: la xarxa viària, la xarxa ferroviària, el sistema aeroportuari, el sistema logístic i els

intercanviadors nodals associats als anteriors. Per tant, fa propostes de nous traçats i de

condicionaments en les xarxes viària i ferroviària, així com propostes vinculades a les àrees

logístiques que formen part del sistema aeroportuari de l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran.


38

A la figura 18 es representa la xarxa viària existent, així com les diferents actuacions

previstes en el marc del sistema d’infraestructures a la comarca de l’Alt Urgell.

La xarxa viària de la comarca es divideix en xarxa viària principal (que transcorre pels

principals nuclis de població) i xarxa viària secundària (que transcorre per petits nuclis de

població o bé que enllaça nuclis per vies diferents de les principals

.

Per altra banda, es preveu el condicionament de tres trams de la xarxa viària, la creació d’un

nou traçat en dos trams i un traçat en fase d’estudis, que corresponen a les següents

actuacions:

Figura 18. Sistema d’infraestructures de mobilitat

Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia del Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i

Aran. Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

▪ Variant d’Oliana, amb traçat a determinar per l’est o l’oest.

▪ Variant de Coll de Nargó, nou traçat per l’oest.

▪ Variant (o soterrament ) d’Organyà, en principi amb un petit nou traçat a l’est de la

població.

▪ Condicionament del tram de Tresponts.

▪ Desdoblament de la C-14 entre el Pla de Sant Tirs i la Seu d’Urgell, incloent les

variants de nova construcció del Pla de Sant Tirs, Montferrer, i la Seu d’Urgell (eix

pirinenc) amb secció a determinar segons hagi d’incorporar o no vials laterals

segregats del tronc central per donar servei al trànsit d’agitació.


39

3.2.3.2. Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya

Per a la comarca de l’Alt Urgell, el PITC preveu les següents noves infraestructures i de

millora de les ja existents:

▪ Xarxa ferroviària:

- Perllongament de la línia de Renfe de Puigcerdà a la Seu d’Urgell. - Nou corredor ferroviari entre la Seu d’Urgell i Andorra.

▪ Xarxa viària:

- Xarxa bàsica primària: o Eix Bages - Solsonès (Manresa - Solsona - Bassella). Condicionament

Solsona - Bassella. o Eix Pirinenc (N-260/N-152: Pont de Suert - Figueres), N-

260.Condicionament entre el Pont de Suert i Puigcerdà; inclou túnel de Perves i Viu i les variants del Pont de Suert, la Pobla de Segur, Gerri de la Sal, Sort i la Seu d’Urgell i condicionament del tram Canturri - Adrall. N-152: comú amb l’eix.

o Eix Tarragona/Reus – Tàrrega – Andorra C-14: desdoblament Reus – Alcover. Variants de Solivella, Tàrrega, Agramunt, Artesa de Segre, Ponts, Coll de Nargó, Organyà, el congost de Tresponts i el Pla de sant Tirs. N-260: variant d’Adrall i la Seu d’Urgell. N-145: condicionament la Seu d’Urgell – límit amb Andorra.

- Xarxa comarcal: o L-511, entre Isona i Coll de Nargó. o LV-4008, entre la LV-4008 i la Seu d’Urgell. o LV-5118, entre Peramola i Oliana. o Tram que compren la intersecció amb la C-1412b i Peramola.

- Xarxa bàsica ciclista: o Condicionament de l’eix Lleida – la Seu d’Urgell.

La secretaria per a la mobilitat va elaborar el Pla d’Infraestructures de transport de

Catalunya (PITC) amb l’objectiu de definir de manera integrada la xarxa d’infraestructures

viàries, ferroviàries i logístiques necessàries per a Catalunya amb l’horitzó temporal de

l’any 2026.

El Pla d’Infraestructures de transport de Catalunya és el pla territorial sectorial que

defineix la xarxa d’infraestructures viàries i ferroviàries necessàries per a Catalunya, tant

pel que fa al transport de viatgers com de mercaderies, en coherència amb les directrius

del planejament territorial vigent i amb una visió sostenible de la mobilitat. El PITC té

caràcter de pla territorial sectorial, d’acord amb la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de

política territorial, i de pla específic a l’efecte d’allò que estableix la Llei 9/2003, de 13 de

juny, de la mobilitat.


40

3.2.3.3. Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes 2005 (PSARU)

El PSARU 2005 preveu un sèrie d’actuacions per a la comarca de l’Alt Urgell, sobretot

actuacions de construcció de noves EDARs i nous col·lectors, així com també alguna actuació

de remodelació o ampliació. Pel que fa l’escenari d’execució, en general es preveu entre el

2009 i el 2014 (veure Annex 1. Previsió de construcció d’EDAR’s i col·lectors segons

PSARU 2005).

3.2.3.4. Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015

Segons aquest pla, la comarca de l’Alt Urgell té les següents característiques en relació a la

implantació de l’energia solar i l’energia eòlica:

Energia solar

A la comarca de l’Alt Urgell, tal com es mosta a la figura 19, la radiació solar mitjana anual

oscil·la entre 13,5 MJ/m2 i 14 MJ/m2 a les parts més baixes de la comarca, com poden ser les

valls; i uns màxims entre 15 MJ/m2 i 15,5 MJ/m2.

El Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes (PSARU 2005) és un instrument

de planificació hidrològica que desenvolupa el Pla de Sanejament de Catalunya aprovat pel

Govern de la Generalitat, en data 7 de novembre de 1995, que té com a objecte la

definició de totes les actuacions destinades a la reducció de la contaminació originada per

l’ús domèstic de l’aigua, que permetin l’assoliment dels objectius de qualitat de l’aigua.

El PSARU 2005 s’emmarca entre la Directiva 91/271/CEE sobre el tractament d’aigües

residuals urbanes, i la Directiva 2000/60/CE, per la qual s’estableix un marc comunitari

d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües, adreçada a la protecció de les aigües i que

pretén aconseguir abans de l’any 2015 un bon estat de les masses d’aigua superficials,

mitjançant el desenvolupament de mesures de protecció, millora i regeneració d’aquestes

masses.

El dia 11 d’octubre de 2005, va ser aprovat pel Govern de la Generalitat el Pla de l’Energia

de Catalunya 2006-2015. Aquest determina l’actuació de l’Administració pública

catalana i l’orientació energètica del país en el període de vigència del Pla.

Aquest Pla es fonamenta en base a 5 eixos: fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica,

impulsar les energies renovables, desenvolupar les infraestructures energètiques

necessàries i diversificar els fonts energètiques, donar suport a la investigació, i

augmentar la consciència social sobre la problemàtica energètica.


41

Energia eòlica

Aquest tipus d’energia es regeix pel Decret 174/2002, té com a objectiu establir els requisits

per a instal·lar parcs eòlics i regular el procediment d’autorització. En el següent mapa

d’implantació de l’energia eòlica, es zonifica el territori de la comarca de l’Alt Urgell en funció

de la seva idoneïtat, des del punt de vista ambiental, per a instal·lar-hi parcs eòlics. Les tres

zones que s’hi diferencien són:

Tal i com es pot veure a la figura 20, el territori de l’Alt Urgell presenta les tres categories de

zonificació. Les zones compatibles es situen sobretot al nord i al sud de la comarca (municipi

de Bassella), mentre que les zones d’implementació condicionada i les zones incompatibles

ocupen la resta de la comarca.

Figura 19. Irradiació solar global diària

(Mitjana anual)

Figura 20. Mapa d’implantació dels parcs eòlics

a l’Alt Urgell


• Zona compatible: zona idònia per a implantar-hi parcs eòlics pel que fa a la protecció del

patrimoni natural.

• Zona d’implantació condicionada: zona on hi ha valors naturals que cal protegir, la qual

cosa exigeix una declaració d’impacte ambiental positiva per a cada projecte i així, garantir

la compatibilitat del projecte o l’establiment de mesures correctores per a evitar l’impacte

sobre els valors que són objecte de protecció.

• Zona incompatible: zona del territori exclosa de la implantació de parcs eòlics, on la

presència de valors naturals de protecció prioritària consellen no fer-hi cap intervenció

d’infraestructures d’aprofitament eòlic.


42

3.2.3.5. Pla Comarcal de Muntanya 2009-2012

El programa d’actuacions recull un seguit d’accions programades per cada una de les deu

comarques de muntanya durant els propers quatre anys. A la següent figura es mostra la

distribució orgànica de la despesa programada per a la comarca de l’Alt Urgell.

Figura 21. Despesa programada en Pla Comarcal de Muntanya 2009-2012, a l’Alt Urgell

Font: Pla Comarcal de Muntanya 2009-2012.

El Pla comarcal de muntanya és l’instrument bàsic per al desenvolupament i aplicació de la

política de muntanya, tal com estableix l’article 4.1 de la Llei 2/1983, de 9 de març, d’alta

muntanya. Aquest mateix article determina, també, el seu contingut mínim, fixa un període

de vigència quinquennal i orienta el procediment d’elaboració.

L’article 2 de la mateixa Llei d’alta muntanya disposa que les comarques que tenen la

consideració de muntanya són: l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, el Berguedà, la Cerdanya, la

Garrotxa, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Ripollès, el Solsonès i la Val d’Aran.

El Pla comarcal de muntanya s’organitza en dues parts. La primera recull, d’una banda,

l’anàlisi socioeconòmica i territorial del conjunt, però també de cada una, de les deu

comarques de muntanya i, de l’altra, l’aplicació de la política de muntanya, entesa com el

recull de les activitats previstes des d’una perspectiva sectorial. La segona, conté el detall de

les activitats programades per a cada una de les comarques i el corresponent marc financer.


43

Per altra banda, el programa d’actuació preveu l’execució d’un seguit d’accions a la comarca,

que es resumeixen a l’Annex 2. Actuacions del Pla Comarcal de Muntanya previstes

per a l’Alt Urgell.

3.2.3.6. Pla Director de les Estacions de Muntanya

Les actuacions proposades per a la comarca de l’Alt Urgell són:

• Delimitació d’un nou domini esquiable a les estacions de Sant Joan de l’Erm i de

Tuixén – la Vansa. Caldria realitzar un nou projecte de circuits des de l'actual

plataforma de sortida, rectificant, ampliant o millorant els trams que ho requereixin.

• Promoure allotjaments rurals i hotels qualificats prop de les estacions.

• Millorar l’accessibilitat i la mobilitat, assumint la titularitat de les vies d’accés

(Diputació de Lleida), millorar els traçats (ferm i àrees d’aparcament) i millorar les

xarxes infraestructurals (electricitat, telefonia, aigua).

• Redactar el Pla d’equipaments singulars, per tal de millorar els equipaments.

3.2.3.7. Altres Plans

→ Pla de recuperació del trencalòs a Catalunya

La totalitat de la comarca del l’Alt Urgell, a excepció d’una petita part del municipi de

Bassella, es troba dins de l’àmbit d’aplicació del present Pla. Les activitats de conservació i

protecció previstes en aquest Pla s’exposen a l’Annex 3. Activitats de conservació i

protecció previstes al Pla de recuperació del trencalòs.

El Pla Director de les Estacions de Muntanya dels Pirineus Catalans té com a objectiu

central recolzar el turisme de neu i aportar un marc d’actuació clar i estable per a tots els

actors implicats, que millori la competitivitat del sector i asseguri la seva viabilitat i el seu

paper com a motor econòmic de les comarques de muntanya (Aran, Ribagorça, Pallars

Jussà, Pallars Sobirà, Alt Urgell, Cerdanya central, Berguedà, Ripollès i Batllia de Bellver).

El Pla de recuperació del trencalòs a Catalunya va ser aprovat pel Decret 282/1994, de 29

de setembre. En aquest Decret s'articulen totes les mesures de protecció de l'espècie

encaminades aconseguir la recuperació de les seves poblacions.


44

→ Contracte de riu transfronterer Alt Urgell-Cerdanya

En concret, el projecte consta de les següents parts:

1. Diagnosi del medi natural de la comarca de l’Alt Urgell. Estudi descriptiu del

medi natural a nivell de la comarca, en el qual es realitza una avaluació prèvia de

l’estat del riu al seu pas per la comarca.

2. Pla de gestió de Riberes del Segre. Pla que té com a objectiu millorar la gestió del

recurs de l’aigua, i concretament garantir l’equitat, l’eficiència i la sostenibilitat del riu

Segre al pas per la comarca de l’Alt Urgell. Inclou un Pla de Treball que proposa les

següents actuacions:

- Obtenció del cabal ecològic del Segre. - Estudi de les demandes hídriques dels conreus i la que pot cedir el riu respectant el

cabal ecològic i tenint en compte els altres usos de l’aigua. - Efecte de les captacions derivades de les minicentrals hidroelèctriques en l’ecosistema

fluvial. - Estudiar l’efecte de les captacions d’aigua del riu sobre l’ecosistema fluvial. - Projecte de millora de les captacions i/o trams de rec. - Instaurar un planejament de gestió integral del recurs. - Projecte de restauració de zones degradades en els marges del riu i en zones de ribera. - Pla de millora i de manteniment dels boscos de ribera. - Projecte de creació d’una zona humida. - Estudi de la influència de les activitats extractives sobre el riu i les riberes. - Estudi sobre la situació actual d ela vegetació i posterior seguiment. - Estudi sobre la situació actual d’alguns grups faunístics i posterior seguiment. - Estudi per a preservar i/o rehabilitar les espècies i els hàbitats remarcables. - Projecte de creació d’instal·lacions per a l’aprofitament turístic, cultural i d’oci del medi

hídric. - Projecte d’ampliació i millora d’un camí per al seu ús lúdic. - Estudi de sensibilització i d’educació ambiental mitjançant les activitats turístiques i

culturals lligades al riu i a les seves riberes. - Estudi per a promoure els factors d’atractiu local.

Es tracta d’un projecte realitzat en el marc del programa d’iniciativa comunitària Interreg III,

en el qual hi participen les comarques catalanes de l’Alt Urgell i Cerdanya i, per la part

francesa, la Communauté de Communes Pyrénées-Cerdagne (Cerdanya francesa), i que té

com a objectiu assegurar una gestió sostenible dels recursos hídrics del territori.


45

Les recomanacions que s’hi realitzen són:

▪ Assegurar la continuïtat del rec als prats de dall de la vall del Segre. L’actuació més important és la reparació de la sèquia de Bellver de Cerdanya.

▪ S’han de tenir en compte les fileres d’arbres i murs de pedra associats als prats de dall. ▪ Cal conservar el bosc de ribera de les vores del riu Segre. Es recomanable delimitació

oficialment les zones de ribera i reforestar amb espècies de ribera aquells indrets que ho necessitin.

▪ Ajustar al màxim possible els traçat de les noves infraestructures lineals a les vies existents i construir passos de fauna.

▪ Compactar les noves construccions i situar-les al voltant dels nuclis de població existents, per a disminuir-ne l’impacte visual.

→ Agenda 21 de la Seu d’Urgell

El Pla d’Acció Ambiental de l’Agenda 21 de la Seu d’Urgell s’estructura en 8 línies

estratègiques, que es subdivideixen en 24 programes d’actuació, i que es materialitzen en

115 accions i projectes. Les línies estratègiques són:

1) Conèixer, preservar i afavorir els ecosistemes de la Seu. 2) Cap a una mobilitat sostenible. 3) Millora del medi urbà. 4) Vers una gestió integral de l’aigua. 5) Optimitzar el consum energètic i l’ús d’energies renovables. 6) Desenvolupar un gestió de residus basada en criteris de sostenibilitat. 7) Garantir la qualitat ambiental del municipi en relació a l’Aire i el Soroll. 8) L’educació com a motor del canvi ambiental a la societat.

Per altra banda, conjuntament amb aquest programa Interreg III, també s’ha dut a terme

un projecte anomenat, Projecte LARCH – Segre: Anàlisi del paisatge i la

biodiversitat de la vall del riu Segre (Cerdanya i Alt Urgell) actualment i en

escenaris futurs. Aquest compara la situació actual del paisatge i la biodiversitat a la

Cerdanya i l’Alt Urgell, amb els canvis que es poden preveure en els properes dues

dècades, agrupats en forma de dos hipotètics escenaris. L’objectiu d’aquest projecte és

estudiar com els canvis previstos en els usos del sòl poden afectar la biodiversitat i el

paisatge. En base els resultats, es defineixen recomanacions a nivell estratègic (de

planificació general) i a nivell local, per tal de preservar la qualitat paisatgística de la Vall

El mes de gener de l’any 2007 es va finalitzar el procés d’elaboració i redacció de l’Agenda

21 Local de la Seu d’Urgell. L’objectiu d’aquest projecte ha estat fer una radiografia de

l’estat ambiental del municipi i dibuixar el model de ciutat que volen els ciutadans de La

Seu d’Urgell pel futur, que s’aconseguirà mitjançant l’execució el Pla d’Acció Ambiental.


46

3.3. Sistemes naturals i de suport

3.3.1. Vegetació L’hàbitat predominant a la comarca de l’Alt Urgell és el bosc aciculifoli, que ocupa un

42,41% de la superfície total. En segon lloc, hi ha un 11,75% de superfície ocupada per

boscos esclerofil·les i laurifolis, mentre que un 9,25% del territori és ocupat per prats

basòfils, secs, de terra baixa i de la muntanya mitjana. Altres hàbitats presents però en

menys extensió són: conreus herbacis, prats (i comunitats afins) d’alta muntanya,

tarteres, àrees talades o cremades. Per últim, cal destacar l’existència de l’hàbitat de

prats de dall i pastures grasses, que es concentra principalment en els municipis de la

Seu d’Urgell, Ribera d’Urgellet i Montferrer i Castellbò.

Figura 22. Distribució dels hàbitats de la comarca



47

3.3.2. Sistema forestal

La comarca de l’Alt Urgell té una superfície forestal total de 132.524 hectàrees, que

representa un 91,60 % del total de la comarca. D’aquesta superfície forestal, un

67,70% és propietat privada, i més de la meitat és superfície forestal arbrada (74.368

ha).

Taula 7. Distribució de la superfície forestal a la comarca de l’Alt Urgell

Superfície comarcal (ha)

Superfície forestal (ha)

Superfície forestal (%)

Superfície forestal arbrada (ha)

Superfície forestal

no arbrada (ha)

Superfície forestal pública (ha)

Superfície forestal privada (ha)

Sup. forestal priv./Sup. forestal (%)

144. 685 132.524 91,60 74.368 58.156 42.777 89.747 67,70

Font: Centre de la Propietat Forestal. Any 2006

L’Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya (IEFC) descriu les espècies vegetals que

conformen la superfície forestal.

La figura 23 mostra com l’espècie arbòria predominant a la superfície forestal de l’Alt Urgell

és el pi roig (Pinus sylvestris), que ocupa 39.330 ha (el 51,59% de la superfície forestal). La

segueix la pinassa (Pinus nigra), que ocupa un total de 18.786 ha, que equivalen al 24,64%

de la superfície forestal. La resta de la superfície arbrada comprèn altres espècies com el pi

negre, l’alzina, l’avet, el faig, el freixe, entre altres.

Figura 23. Distribució de la superfície arbrada comarcal ocupada per les diferents espècies

(figura esquerra) i nombre de peus en milers de les diferents espècies (figura dreta)

Font: Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya. Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). 1993.


48

La figura 24 mostra el total de forests

públiques i la seva titularitat. Tal i com es

pot veure, la majoria de forests públiques

són de titularitat de les Entitats Municipals

Descentralitzades (un 45%), o dels

municipis (43%). Menors extensions són

titularitat de la Generalitat (un 12%), mentre

que només un 0,08% és de titularitat

privada.

Pel que fa la gestió i ordenació forestal de

les finques privades, a la comarca de l’Alt

Urgell hi ha un total de 16.115 ha de

superfície forestal privada gestionada

mitjançant un total de 58 Plans Tècnics de

Gestió i Millora Forestal (PTGMF)9, superfície

que representa un 18% del total de la

superfície forestal privada. Per contra, no ha

cap superfície forestal ordenada mitjançant

l’instrument de Pla Simple de Gestió Forestal

(PSGF)10.

Figura 24. Titularitat de les forests públiques

de l’Alt Urgell

Font: Elaboració pròpia en base a la cartografia

digital del Departament de Medi Ambient i

Habitatge.

3.3.3. Sistema agrari

L’Alt Urgell té una superfície agrícola total de 6.433 ha, de la qual el 62,7% és superfície

de secà i el 37,3% és de regadiu. Respecte a l’aprofitament, la producció de farratges i de

cereal representa el 91,8% de la superfície total. La resta de sòl agrícola es destina al cultiu

de llegums (1,2%), de l’olivera (1,9%), d’hortalisses (1,2%), de fruiters i vinya (0,9%) i

d’altres conreus (3,9%).

La ramaderia s’orienta principalment al sector boví (66,9% de les explotacions totals de la

comarca) i al sector de l’oví i cabrum (22,4%).

La producció ecològica i el turisme rural són dues de les principals activitats

econòmiques complementàries al sector agrari. Un total de 15 productors/es es troben

inscrits al Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) al juliol del 2010.

9 La Llei 6/1988, forestal de Catalunya, crea i promou la figura del Pla tècnic de gestió i millora forestal (PTGMF), document d’ordenació forestal, aplicable als boscos privats, que permet programar la realització de treballs de gestió i millora forestal per un termini màxim de 30 anys. El PTGMF el proposa el propietari al Centre de la Propietat Forestal, el qual, vist l’informe tècnic dels serveis del CPF, pot aprovar-lo, retornar-lo amb observacions o denegar-ne l’aprovació. 10 La Llei 31/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals i administratives, crea la figura del pla simple de gestió forestal que ha de ser l’instrument d’ordenació que faciliti la gestió de finques forestals menors de 25 ha.


49

Camins ramaders

Tal i com mostra la figura 25, els municipis de Bassella i Peramola tenen camins

ramaders en tràmit de classificació11.

Figura 25. Distribució de camins ramaders

Font: Elaboració pròpia en base a la cartografia digital del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

11 La classificació és aquell acte administratiu en el qual es descriu quins camins ramaders hi ha en un municipi, on

es troben i com són. Legalment la classificació d'un camí ramader té un caràcter merament declaratiu, però el seu valor és molt important ja que és el primer pas per a poder exercir la defensa del mateix. Un cop classificat un camí ramader, es procedeix al partionament del mateix, en el qual es defineixen els seus límits. Un cop aprovat, es declara el camí com a bé de la Generalitat de Catalunya, naturalesa que preval sobre les inscripcions del Registre de la Propietat. El darrer pas és la fitació, que consisteix en assenyalar els límits del camí ramader de manera permanent sobre el terreny.

Els camins ramaders són camins públics per on discorre o ha discorregut tradicionalment

el trànsit ramader. Aquests camins tenen un paper clau en el medi natural, ja que

serveixen com a eixos de connexió entre ecosistemes diferents, fomentant la

biodiversitat de les espècies i actuant com un corredor ecològic de patrimoni públic format

pels centenars de quilòmetres que creuen Catalunya, amb un elevat valor turístic.

Aquests camins estan protegits i regulats per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies

pecuàries. La llei estableix que els camins ramaders són béns de domini públic de les

CCAA, i té per finalitat: regular-ne l'ús, defensar la seva integritat i garantir-ne l'ús públic

tant en quant facilitin el trànsit ramader com quan es destinin a altres usos compatibles o

complementaris i assegurar-ne la correcta conservació, així com d'altres elements

ambientals o culturalment valuosos directament vinculats a ells, mitjançant l'adopció de

les mesures de protecció i restauració necessàries.


50

3.3.4.Sistema hidrològic

3.3.4.1.Caracterització de les masses d’aigua. Rius, embassaments i aigües subterrànies

→ Rius

Les masses d’aigua dels rius han estat agrupades en 12 tipus fluvials diferents atenent a les

seves característiques ambientals i funcionals. Tots els rius de l’Alt Urgell estan catalogats

com a rius de muntanya humida calcària, excepte el riu Perles, el riu de Sallen, riu de

Valldarques, la conca de la Ribera Salada i el riu Rial, que estan catalogat com a rius

mediterrània calcària (figura 26 i taula 8).

Figura 26. Distribució i caracterització dels rius de la comarca de l’Alt Urgell

Font: Cartografia interactiva del document IMPRESS (Agència Catalana de l’Aigua)

En aquest apartat s’exposen les característiques del sistema hidrològic de la comarca de

l’Alt Urgell. Per a la seva redacció s’ha utilitzat la documentació del projecte IMPRESS, en

el qual es realitza una caracterització de les masses d’aigua i un anàlisi del risc

d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya (2000/60/CE). També

s’exposen les principals problemàtiques que expliquen el risc d’incompliment dels

objectius de la DMA en l’àmbit d’actuació.


51

Taula 8. Tipus de rius de l’Alt Urgell

Tipus riu Rius Principals característiques

Rius de muntanya humida calcària

Conca alta del Segre fins a la cua de l’embassament d’Oliana, Segre des de l’embassament d’Oliana fins a la confluència amb la Noguera Pallaresa, riu Segues.

� Aportació anual moderadament baixa (< 150 hm3)

� Baix percentatge de geologia superficial silícica (< 10 %)

� Temperatura ambiental baixa (< 9 ºC) � Pluviometria anual moderadament alta

(> 900 mm)

Rius de mediterrània calcària

Riu de Perles, riu Sallent, riu de Valldarques, conca de la Ribera Salada i riu Rialp.

� Baixa aportació anual (< 40 hm3) � Molt baix percentatge de geologia

superficial silícica (< 10%) � Temperatura ambiental moderadament

elevada (10 - 13 ºC) � Pluviometria anual moderadament alta

(800 - 1100 mm) Font: Cartografia interactiva del document IMPRESS (Agència Catalana de l’Aigua)

→ Embassaments

A la comarca hi ha l’embassament d’Oliana i el de Rialb, que tenen les següents

característiques:

Ambdós embassaments són embassaments d’aigües poc mineralitzades, de tipus 4

(veure figura 27), i com a tals presenten les següents característiques:

▪ Estan situats per sota els 815 metres sobre el nivell de mar i contenen aigües de mineralització relativament baixa (< 40 ppm de clorurs).

▪ Estan situats a muntanya mitjana en els trams alt i mig de rius de recorregut llarg, amb una conca on hi predomini el substrat calcari.

▪ Tenen una capacitat i una aportació anual relativament elevades (≤ 688 hm3 i ≤ 2.963 hm3/any, respectivament).

• Embassament d’Oliana. Es va acabar de construir l’any 1959 i té una capacitat

total de 101,10 hm3, es troba situat al municipi d’Oliana. S’utilitza per regar, per

abastir la població (uns 81.572 hab.) i també per generar energia elèctrica.

• Rialb. Es troba actualment en període d’execució de proves. Tindrà una capacitat

total de 402,00 hm3 i està situat al municipi de la Baronia de Rialb, però part de la

seva superfície es troba pel municipi de Bassella (Alt Urgell). S’utilitzarà per regar,

abastir la població (uns 200.000 hab.) i també per generar energia elèctrica.


52

Figura 27. Distribució i caracterització dels embassaments de la comarca de l’Alt Urgell

Font: Elaboració pròpia en base la cartografia interactiva del document IMPRESS (Agència Catalana de

l’Aigua)

→ Aigües subterrànies La delimitació de les masses d’aigua subterrànies s’ha dut a terme tenint en compte els

criteris definits en el document Guidance, núm.2 “Identification of water bodies” (Working

group on water bodies. Comunitat Europea, 2003). Segons aquesta delimitació, a l’Alt Urgell

hi ha 5 masses d’aigua, amb la distribució i característiques que es mostren a la següent

figura i taula:

Figura 28. Distribució i caracterització de les masses subterrànies de l’Alt Urgell


l’Aigua)


53

Taula 9. Caracterització de les masses d’aigua subterrània

Codi Nom massa aigua

Superfície (Km2)

Característiques hidràuliques

Tipus de circulació

Masses d’aigua superficials dependents

40 Massís Axial Pirinaic

3.253 Aqüífers lliures i confinats associats amb predomini del lliure

Càrstic Estany de Montcortés

42 Alt Urgell 101 Aqüífers lliures i confinats associats amb predomini del lliure

Porós No es coneixen zones humides depenents significatives

43 Tremp-Isona 1.686 Aqüífers lliures i confinats associats amb predomini del confinat

Càrstic

Estany gran de Basturs i estany petit de Basturs (3 hm3/any procedents del sistema Areny-Montsec)

44 Cadí-Port del Comte

392 Aqüífers lliures i confinats associats amb predomini del lliure

Porós No es coneixen zones humides depenents significatives

45 Serres Marginals Catalanes

770 Aqüífers lliures i confinats associats amb predomini del lliure

Fissurat No es coneixen zones humides depenents significatives


l’Aigua)


54

3.3.4.2. Anàlisi de les pressions i els impactes. Rius, embassaments i aigües subterrànies

→ Rius

En el gràfic següent es mostren els paràmetres d’estudi i els resultats per a la comarca de

l’Alt Urgell.

Figura 29. Anàlisi de les pressions, impactes i del risc d’incompliments dels rius de la comarca de l’Alt Urgell

ANÀLISI DE PRESSIONS

+

ESTAT ECOLÒGIC

=

ANÀLISI DEL RISC D’INCOMPLIMENT

Font: Elaboració pròpia en base la cartografia interactiva del document IMPRESS (Agència Catalana de l’Aigua)

Anàlisi de

pressions

Valoració dels impactesRisc d'incompliment

dels objectius

ambientals de la

Directiva

Per al seu càlcul :

- Es valora la magnitud de la pressió

- Es corregeix per la susceptibilitat del

medi.

-Es compara amb l'objectiu ambiental de

cada pressió.

S'obtenen 24 pressions diferents, dels

següents tipus: alteracionsmorfològiques, alteració en el règim de

cabals, ús del sòl en marges

fluvials, fonts de contaminaciópuntuals, fonts de contaminació difuses i

altres.

Per al càlcul s'utilitzen:

- Dades de qualitat biològica(macorinvertebrats, algues diatomees i

població piscícola).

-Qualitat hidromorfològica (bosc de

ribera i continuïtat fluvial).

- Qualitat fisicoquímica (càrrega

orgànica, nutrietns i salinitat)

-Substàncies prioritàries (contaminants

específics).

Es determina el VALOR ECOLÒGIC

El risc d’incompliment dels objectius ambientals de la Directiva es calcula com una

combinació de la valoració dels risc segons l’anàlisi de pressions i la valoració dels impactes,

que alhora es calculen a partir de diferents paràmetres.


55

En el gràfic anterior es pot veure com la principal pressió sobre les masses d’aigua

superficial de la comarca són les centrals hidroelèctriques (un total de 7). D’aquestes,

tres es troben al riu Valira (anomenades Santa Llúcia, Anserall-I i Anserall-II, totes tres al

municipi de les Valls de Valira), dues al riu Segre (la de Sant Ermengol a Pont de Bar i la del

Parc del Segre a la Seu d’Urgell). N’hi ha una altra que es situa al Riu de la Guàrdia i de

Castellàs, i finalment cal destacar la central hidroelèctrica situada a l’embassament d’Oliana.

De els 7 centrals, cal destacar que la del Parc del Segre i la de l’embassament d’Oliana són

les que tenen un cabal de concessió més elevat (10-50m3), mentre que la resta tenen cabals

de concessió inferiors a 10 m3 o fins i tot a 5 m3. Totes les centrals realitzen una elevada

pressió sobre els rius.

Per altra banda, es pot veure com els rius de la comarca presenten diferents estats

ecològics. Només presenten un estat ecològic molt bo el riu d’Arsèguel i el riu de Cabó,

ambdós situats a les capçaleres. Els rius de Pallerols i Llau de Poador, el riu de Vilanova, el

riu de Cerc, la riera de Perles i la Ribera Salada presenten un estat bo. La resta de rius (a

excepció de la conca del Valira) presenten un estat ecològic mediocre: el riuet de Fontanet, la

riera de Tost i el riu de la Vansa. Pel que fa el riu Segre presenta un estat ecològic bo fins

que rep com a afluent el riu Valira, i a partir de llavors el seu estat ecològic és mediocre.

Finalment, cal destacar l’estat ecològic deficient de la conca del Valira.

En referència al risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua, només presenten

un risc d’incompliment baix els cursos de la conca del Valira, el riu Segre entre el Valira i el

riu de la Guàrdia i el riu Castellbó. La resta de rius no té risc d’incompliment.


56

→ Embassaments

En el gràfic següent es mostren els paràmetres d’estudi i els resultats de l’anàlisi d’impactes

dels dos embassaments de l’Alt Urgell.

Figura 30. Anàlisi de les pressions, impactes i del risc d’incompliments dels embassaments de la comarca de l’Alt Urgell

ANÀLISI DE PRESSIONS

+

ESTAT ECOLÒGIC

=



l’Aigua)

Tal i com es pot apreciar en el gràfic anterior, no hi ha cap pressió important que afecti els

embassaments de la comarca. Per altra banda, l’anàlisi d’impactes és mig; i això fa que

ambdós embassaments tinguin un anàlisi d’incompliment baix.

Anàlisi de

pressions

Valoració dels impactesRisc d'incompliment

dels objectius

ambientals de la

Directiva

Per al seu càlcul :

-Igual que en el cas dels rius, però sense

tenir en compte les pressions de tipus hidromorfològic.

Per al càlcul s's'ha considerat el potencial

ecològic de l'embassament, mesurat apartir d'indicadors biològics (concentració

de clorofil3les i comunitats de

fitoplàncton i peixos) i físicoquímics(transparència, oxigenació i nutrients).


57

→ Aigües subterrànies

A la comarca de l’Alt Urgell no es detecten pressions ni impactes importants que afectin les

aigües subterrànies de la comarca. Tal i com mostra el mapa següent, no hi ha risc

d’incompliment de les aigües subterrànies de la comarca.

Figura 31. Anàlisi del risc d’incompliment de les aigües subterrànies de la comarca de l’Alt Urgell


Font: Elaboració pròpia en base la cartografia interactiva del document IMPRESS

(Agència Catalana de l’Aigua)

Per al càlcul de pressions sobre les aigües subterrànies, es té en compte l’estat quantitatiu

i/o químic de les masses d’aigua subterrànies. En canvi per a l’anàlisi d’impactes

s’analitzen els paràmetres de: conductivitat, nitrats, sulfats, amoni, clorurs, i també

compostes organoclorats, plaguicides i metalls.


58

3.3.4.3. Problemàtiques ambientals associades a les masses d’aigua Segons el mapa de Localització territorial de les problemàtiques ambientals i de

garantia de recurs de la demarcació de l’Alt Segre (Annex 4), a la comarca de l’Alt

Urgell es detecten les següents problemàtiques ambientals:

Taula 10. Caracterització de les problemàtiques ambientals

Tipologia Origen (Número) Localització Contaminació per insuficiències en el tractament d’aigües residuals urbanes

Abocament d’aigües residuals a Andorra (10)

Riu Valira (Valira a Anserall)

EDAR de la Seu d’Urgell (11) El Segre entre la Valira i el riu de la Guàrdia

Alteracions del règim de cabals per aprofitaments hidroelèctric

Quatre centrals hidroelèctriques amb capacitat d’alterar significativament el règim hidrològic. Cabals de concessió superiors al cabal en règim natural (4)

• Trams del curs alt i mig del Segre

• La Valira, riu de Castellàs

Contaminació d’origen industrial

Polígons industrials de la Seu d’Urgell, Montferrer i Castellbó (23)

Alt Urgell (massa d’aigua subterrània)

Contaminació per lixiviats d’abocadors i dipòsits de residus municipals

Antic abocador d’Oliana (24) Afeccions locals en aigües superficials i subterrànies

Construcció d’abocadors en finques privades per dipositar-hi materials precedents d’Andorra. Actuacions encobertes mitjançant la figura de millor de finques (25)

Afectacions locals en aigües superficials i subterrànies

Alteracions morfològiques dels marges fluvials i de les zones humides

Pressió urbanística sobre l’espai fluvial (18)

Trams fluvials de la Cerdanya i l’Alt Urgell

Extracció d’àrids als municipis de: Ribera d’Urgellet, Alàs i Cerc, Estamariu (19)

Alt Urgell (massa d’aigua subterrània)

Extracció d’àrids als municipis de: Fígols i Alinyà, Coll de Nargó, Ribera d’Urgellet i Organyà (21)

La Cerdanya (massa d’aigua subterrània)

Contaminació per adobs d’origen ramader

Municipis amb aplicacions entre 170 i 210 kg N/ha·any: Ribera d’Urgellet i Cabó (14)

Tremp-Isona (massa d’aigua subterrània) Mesura d’impacte: concentració de

nitrats moderada

Contaminació per aigües d’escorrentia i escolament de sòls agrícoles

3.960 ha de sòl agrícola (6) Alt Urgell (massa d’aigua subterrània) Mesura d’impacte: concentració de

nitrats baixes

Espècies invasores

Presència consolidada d’un mínim de 4 espècies diferents de peixos introduïdes, musclo zebra i cranc americà (8)

Embassament d’Oliana

Presència consolidada d’un mínim de 4 espècies diferents de peixos introduïdes i cranc americà (9)

Embassament de Rialb

Font: Mapa de localització de les problemàtiques ambientals i de garantia de recurs (Procés participatiu

de l’àmbit de l’Alt Segre)


59

3.3.5. Sistema natural

3.3.5.1. Espais naturals protegits

→ Pla d’Espais d’Interès Natural

Un 33,7% del territori de la comarca de l’Alt Urgell (48.794,72 ha) està inclòs en el Pla

d’Espais d’Interès Natural (PEIN), i correspon a 11 espais naturals. Aquests espais

formen part, al mateix temps, de la Xarxa Natura 2000 (a excepció de l’espai anomenat

Serra del Verd).

Taula 11. Espais del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya

Nom Espai d’Interès Natural Municipis

Hectàrees Totals de l’espai

Hectàrees incloses a l’Alt

Urgell

Alt Pirineu Montferrer i Castellbò, Valls de Valira, Valls d’Aguilar

80.149,14 10.486,48

Serra de Prada-Castellàs

Montferres i Castellbò, les valls d’Aguilar, Cabó, Ribera d’Urgellet, Fígols i Alinyà

3.735,95 3.735,95

Serra de Turp i Mora Condal-Valldan

Coll de Nargó, Fígols i Alinyà, Oliana

3.709,08 1.719,89

Beneïdor Les Valls de Valira, el Pont de Bar, Estamariu

416,33 416,33

Tossa Plana de Lles-Puigpedrós Les Valls de Valira 13.392,30 3.258,69

Serra de Boumort Coll de Nargó, Cabó 11.047,51 1.955,91

Serra de Carreu-Sant Corneli

Coll de Nargó 5.247,15 129,96

Serra d’Aubenç i Roc de Cogul

Bassella, Coll de Nargó, Peramola

6.779,12 6.779,12

Serres del Cadí-el Moixeró

Alàs i Cerc, Cava, la Vansa i Fórnols, Josa i Tuixén

41.059,69 12.314,16

Serres d’Odèn-Port del Comte

La Vansa i Fórnols, Josa i Tuixén, Ribera d’Urgellet, Fígols i Alinyà

10.954,51 7.590,12

Serra del Verd Josa i Tuixén 3.040,73 408,11

TOTAL (Hectàrees) 48.794,72

Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge

A la comarca de l’Alt Urgell conviuen 3 figures de protecció d’espais naturals: els espais

inclosos en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), els espais inclosos en la Xarxa

Natura XN2000 (XN2000) i els Espais Naturals de Protecció Especial (ENPE’s). A

banda d’aquests, també cal tenir en compte aquells espais catalogats com a sòl de protecció

especial en el Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran.


60

→ Xarxa Natura 2000

A la comarca de l’Alt Urgell hi ha delimitats 9 espais de la XN2000, 8 dels quals són

zones LIC (Lloc d’importància comunitària) i ZEPA (Zones d’especial protecció per a les aus)

al mateix temps, i 1 que és només LIC (Lloc d’importància comunitària). A l’Annex 5 es

les fitxes descriptives de cada espai de la Xarxa Natura 2000 a la comarca.

Taula 12. Espais Xarxa Natura 2000 de la comarca de l’Alt Urgell

Nom Espai Municipis

Hectàrees Totals

Hectàrees Alt Urgell

Prepirineu Central Català Fígols i Alinyà, Hosa i Tuixén, la Vansa i Fórnols, Cava, Alàs i Cerc, Ribera d’Urgellet

57.075 19.904

Tossa Plana de Lles-Puigpedrós Les Valls de Valira 13.308 3.258,7

Alt Pallars Les Valls de Valira, Montferrer i Castellbò, les Valls d’Aguilar

77.113 10.484,60

Serra d’Aubenç i Roc de Cogul Peramola, Coll de Nargó, Bassella

6.779 6.779

Serra de Turp i Mora Condal-Valldan Oliana, Fígols i Alinyà, Coll de Nargó

3.709 1.720

Serra de Boumort-Collegats Coll de Nargó, Cabó 18.639 2.085,80

Baneïdor El Pont de Bar, Estamariu, les Valls de Valira 416 416

Serra de Prada-Castellàs Les Valls d’Aguilar, Fígols i Alinyà, Ribera d’Urgellet, Cabó, Montferrer i Castellbò

3.736 3.736

Ribera Salada Bassella 5.520 257,10

TOTAL (Hectàrees) 48.641,20

Font:Elaboració pròpia amb dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge

→ Espais Naturals de Protecció Especial

Per altra banda, hi ha dos espais catalogats també com a Espais Naturals de Protecció

Especial:

La Xarxa Natura 2000 (XN2000) va ser aprovada pel Govern Català el 5 de setembre

de 2006. Aquesta aprovació inclou tots els espais que ja en formaven part amb

anterioritat a aquesta data i també l'ampliació d'alguns, així com la creació de nous

espais.

▪ Parc Natural de l’Alt Pirineu. Té una superfície de 69.850 ha, gran part de la qual forma part de la comarca del Pallars Sobirà. A l’Alt Urgell ocupa part dels municipis de Montferrer i Castellbò i les Valls de Valira.

▪ Parc Natural del Cadí-Moixeró. Té una extensió de 41.060 ha i s’estén per les comarques del Berguedà, la Cerdanya i l’Alt Urgell.


61

A la següent figura es mostren els

diferents espais naturals protegits de

la comarca.

Tal i com es pot veure, tots els espais

catalogats com a EIN estan integrats en

la Xarxa Natura 2000, mentre que només

hi ha un petit espai que està inclòs en la

Xarxa Natura 2000 però no és EIN (l’espai

Ribera Salada-Sud, dins del municipi de

Bassella). Finalment els dos espais

catalogats com a Espais Naturals de

Protecció Especial (el Parc Natural Cadí-

Moixeró i el Parc Natural de l’Alt Pirineu i

l’Aran) estan catalogats també com a EIN

i XN2000.

Figura 32. Distribució espais naturals

protegits (EIN, XN200 i ENPE’s)

Font: Elaboració pròpia en base a la cartografia digital del

Departament de Medi Ambient i Habitatge.

La Xarxa Natura 2000 ocupa un 34,98 % de la superfície de la comarca, els Espais d’Interès

Natural un 34,79%, mentre que els Espais Naturals de Protecció Especial un 14,25 %.

Per altra banda, el Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran, defineix el sòl de protecció

especial, que pot ser: connectors biològics, PEINs o altres espais protegits i sòl de

valor agrícola. Aquests tipus de caracterització del territori, està degudament explicats al

punt 4.2.


62

3.3.5.2. Hàbitats d’Interès Comunitari

A la taula i a la figura següents, es mostren els hàbitats catalogats d’interès comunitari

per a la Directiva Hàbitats de la comarca de l’Alt Urgell.

Del seu anàlisi es desprèn que més d’un 50% del territori té aquesta catalogació, i que

els hàbitats d’interès comunitari més predominants són els boscos esclerofil·les

mediterranis (un 13,06% de la superfície comarcal) i els matollars submediterranis i de

zones temperades (un 8,95% de la superfície comarcal).

Altres hàbitats d’interès comunitari que ocupen superfície d’entre un 5 i un 10% del total són:

boscos subalpins de coníferes (situats a la zona més septentrional de la comarca),

boscos de coníferes de muntanya mediterrànies i les pastures seminaturals.

La Directiva Hàbitats (Directiva 97/62/CE) defineix els hàbitats com a "aquelles zones

terrestres o aquàtiques diferenciades per les seves característiques geogràfiques,

abiòtiques i biòtiques, tant si són totalment naturals com si són seminaturals".

A continuació, defineix com a hàbitats naturals d'interès comunitari “aquells que,

entre els hàbitats naturals, compleixen alguna d’aquestes característiques”: estar

amenaçats de desaparició en la seva àrea natural a la Unió Europea, tenir una àrea de

distribució reduïda a causa de la seva regressió o per pròpia naturalesa, ser exemples

representatius d’una o diverses de les sis regions biogeogràfiques de la UE (alpina,

atlàntica, boreal, continental, macaronèsica i mediterrània).

A més, la Directiva Hàbitats defineix els hàbitats naturals prioritaris com a “aquells

hàbitats naturals d’interès comunitari presents en el territori de la UE que estan amenaçats

de desaparició, la conservació dels quals suposa una especial responsabilitat per a la UE, a

causa de l’elevada proporció de la seva àrea de distribució natural inclosa en el seu

territori”.


63

Taula 13. Distribució percentual del hàbitats presents a la comarca

Nom de l’hàbitat %

Àrees excloses 49,31 Boscos esclerofil·les mediterranis 13,06

Matollars submediterranis i de zones temperades 8,95

Boscos de coníferes de muntanya mediterrànies 6,86

Boscos subalpins de coníferes 6,13 Pastures seminaturals 5,19

Prats mesòfils 3,41

Vegetació casmofítica de parets i cingleres 2,68 Patures naturals 1,27

Tarteres de muntanya 0,90

Matollars arborescents mediterranis 0,82

Boscos caducifolis mediterranis i submediterranis 0,44

Landes i matollars de les zones temperades 0,36

Aigües corrents (rius i torrents) 0,35

Boscos caducifolis de l'Europa temperada 0,21

Matollars mediterranis continentals halòfils i gipsòfils 0,03

Pastures humides i herbassars megafòrbics 0,01

Torberes basòfiles 0,01

Font: Elaboració pròpia en base a la cartografia digital del Departament de Medi Ambient i Habitatge

Figura 33. Hàbitats d’interès comunitari presents a l’Alt Urgell

Font: Elaboració pròpia en base a la cartografia digital del Departament de Medi Ambient i Habitatge


64

3.3.5.3. Arbres monumentals

A la comarca de l’Alt Urgell no hi ha cap arbre declarat arbre d’interès comarcal i local, però

hi ha 3 arbres monumentals:

• Roures de Cal Vilàs de Vall (Quercus

faginea ssp. Fagine), al terme municipal de

Coll de Nargó, número d’identificació

04.077.01.

• Alzinera de Coma Servera (Quercus ilex

ssp. ballata), al terme municipal de Ribera

d’Urgellet, número d’identificació

04.185.01.

• Alzina de Can Clotet (Quercus ilex ssp.

ilex), al terme municipal de Valls de Valira,

número d’identificació 04.239.01.

Figura 34. Arbres monumentals

Font: Elaboració pròpia amb dades cartogràfiques

del Departament de Medi Ambient i Habitatge

Es consideren arbres monumentals els exemplars que, per les mesures excepcionals dins

de la seva espècie o per la seva edat, història o particularitat científica, són mereixedors

de mesures de protecció. El Decret 214/1987 de 9 de juny, sobre declaració d’arbres i

arbredes monumentals, estableix el mecanisme de protecció dels arbres i arbredes

esmentats. L’ordre MAH/228/2005 de 2 de maig de declaració d’arbres monumentals i

d’actualització de l’inventari dels arbres i arbredes declarats d’interès comarcal i local,

amplia i actualitza aquest inventari.


65

3.3.5.4. Altres iniciatives de protecció del territori

→ Xarxa de Custòdia del Territori

En concret a la comarca de l’Alt Urgell, hi ha 1 espai que forma part de la Xarxa de Custòdia

del Territori. Aquest correspon a l’espai de la Reserva de la Muntanya d’Alinyà (Fígols i

Alinyà), on l’entitat de Custòdia, és la Fundació Territori i Paisatge.

→ Obra Social de Caixa Catalunya (Medi Ambient)

En concret per la comarca de l’Alt Urgell, l’Obra Social és propietària i gestiona un espai

anomenat “La Muntanya l’Alinyà”. Aquest espai té una extensió de 5.350 ha i va ser

adquirida l’any 1999; la totalitat de l’espai està localitzat al municipi de Fígols i Alinyà. L’Obra

Social de la Caixa Catalunya ha realitzat diferents treballs per conèixer els valors de la finca i

elaborar diferents Plans de Gestió.

La Xarxa de Custòdia del Territori és una organització tècnica i divulgativa que vol

impulsar l’ús de la custòdia del territori a Catalunya1, Andorra, les Illes Balears i el País

Valencià.

Els seus objectius són: difondre i fomentar l’ús de la custòdia; impulsar l'ús i el

desenvolupament legislatiu, fiscal, econòmic i social; assessorar, coordinar i donar

suport a les entitats de custòdia en la seva tasca; formar a professionals i voluntaris; i

realitzar projectes pilot i de recerca.

L’Obra Social és el mitjà amb el qual Caixa Catalunya pretén desenvolupar la funció fora de

l’àmbit directe del negoci propi de Caixa Catalunya. En l’àmbit ambiental té com a objectius

principals col·laborar en la conservació del patrimoni natural i del paisatge, a més

de conscienciar la població de la necessitat de protegir el medi. Les línies bàsiques

d’actuació són:

▪ Adquirir parts de territori que representin ambients naturals ben conservats per gestionar-los

posteriorment amb la col·laboració d'entitats conservacionistes, d'altres organitzacions no

governamentals i de les administracions públiques.

▪ Col·laborar en els projectes de conservació de la natura que desenvolupen diferents entitats

del país.

▪ Fer una tasca d'educació continuada, tant en la població infantil i juvenil com en l'adulta, a fi

d'incorporar en la nostra societat els valors ambientals.


66

3.3.6. Paisatge

Durant les sessions participatives del Catàleg del Paisatge es va treballar en base a la

proposta d’unitats de paisatge (delimitacions de zones de territori amb característiques

paisatgístiques pròpies i/o semblants). Segons aquesta proposta, l’Alt Urgell presenta, en el

seu territori, parts incloses en 10 de les unitats del paisatge de l’àmbit territorial. En concret,

aquestes unitats són: Altes Nogueres, Solana del Baridà, Massís de l’Orri i Valls d’Aguilar,

Plana de l’Urgellet, Cadí, Boumort Collegats, Congost del Segre, Port del Comte-Lavansa, Vall

de Rialb i Rodalia d’Oliana.

En el document Diagnosi del medi natural a la comarca de l’Alt Urgell12, es descriuen

alguns indrets amb determinats valors paisatgístics que els fan d’especial interès i singularitat

dins la comarca. Aquestes zones són:

1. Els set inferns. Localitzat dins el municipi de Montferrer i Castellbò, entre Aravell i Bellestar. Zona de Bad-lands fortament erosionada. La manca o escassetat de vegetació, junt amb el pendent i la naturalesa de sòl, propicien tals fenòmens de pèrdua de terra i formació de còrrecs més o menys profunds. Quan l’àrea afectada és extensa, com és el cas dels set inferns que comprèn algunes ha, l’ indret pren un relleu espectacular i laberíntic. La majoria de còrrecs que s’hi han format són superficials, però també n’hi ha de profunds que han arribat a ser torrents estrets. Les argiles dels Setinferns són de color molt taronjós i daten de l’era terciària.

2. El Congost de Lavansa. Situat al sud de Montant de Tost, té una longitud de 8,5 km. Comença després de rebre les aigües del torrent del Poll i del torrent de l’Espluga, a l’alçada de cal Valentí aproximadament , a uns 3 km de la Barceloneta. S’engorja de seguida i no s’obre fins que vessa les seves aigües al Segre, al lloc conegut com el Monestir, al congost més conegut de la comarca, el dels Tresponts. El desnivell de les parets del congost del riu de Lavansa és espectacular, ja que en alguns llocs arriba als 500 m. La roca dels Morruts dóna fe de la verticalitat de l’ indret. En el seu interior, l’aigua s’encaixa per un pas que en alguns punts fa uns escassos metres d’ample. Hi ha salts d’aigua i tolles fondes. Com en tots els congostos, a l’estiu sol haver-hi menys aigua, però les pujades del nivell hi poden ser sobtades quan hi ha tempestes fortes.

12 Document redactat en el marc del projecte Contracte del Riu Segre (INTERREG III).

Actualment es troba en procés de redacció el Catàleg del Paisatge de l’Alt Pirineu i

Aran, que és l’eina d’ordenació que ha d’orientar la integració del paisatge de l’Alt Pirineu i

Aran en els instruments d’ordenació territorial a Catalunya a diferents escales, des del Pla

Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran fins els diferents planejaments urbanístics.


67

3. Boscos de Sant Joan de l’Erm. Els boscos des de les rodalies de sant Joan de l’Erm fins a

l’obaga de sant Joan Fumat sumen unes 60120 ha. La gran massa forestal que conforma aquest element patrimonial està emmarcada per serres que no depassen els 2.200 m. La majoria de boscos inclosos en aquesta unitat són obagues, mentre que les respectives solanes són molt menys exuberants de vegetació. Els fons de vall són estrets i pràcticament no hi ha presència humana en tota la zona.

4. Serra del Cadí. La serra del Cadí és la part principal del parc natural del Cadí-Moixeró, creat l’any 1983. És una serra d’alta muntanya, on hi dominen dos ambients ben diferenciats: els boscos i la roca. Els primers són a l’estatge montà i subalpí del vessant nord, sobretot, mentre que l’ambient rocallós domina la part alta de la serra i bona part del vessant sud. Aquests ambients rocosos són tarteres, canals i parets verticals. La cara nord de la serra és molt abrupta, amb uns desnivells de vertigen, i la sud és més suau. Aquesta diferència de relleu és com a resultat de la falla que sofrí en la seva formació geològica.

5. Serra del Salòria. El context natural d’aquest espai és d’alta muntanya. Hi trobem el cim més

alt de la comarca, el Salòria, amb els seus 2.789 m. Hi ha boscos subalpins, prats alpins, tarters i parets de fort pendent. Als fons de vall, hi ha ambients de ribera al costat dels rierols, bosquines caducifòlies, prats de dall, edificacions agroramaderes i el poble d’Ós de Civís. És de les poques amb cims de més de 2.500 m de la nostra comarca. Per tant, és una àrea emblemàtica de la nostra geografia comarcal. Tot i ser un paisatge d’alta muntanya, el seu relleu no és tan accidentat com tantes altres serres pirinenques. La fauna i flora alpines hi són destacables.

6. Anticlinal del roc de la Pena. Formació geològica inclosa dins l’inventari d’interès geològic de

Catalunya. Té una forma d’U invertida, com és propi d’aquest tipus de formacions. El substrat és carbonatat i d’origen cretàcic.

7. Formacions conglomeràtiques de Sant Honorat i de la roca del Corb. Situada al nord de Peramola, entre el barranc de Peramola i el barranc de les Caubes. Al Pirineu no hi ha gaires formacions de conglomerats. Aquesta tipologia rocosa forma parets i agulles espectaculars. A l’Alt Urgell no hi ha més muntanyes d’aquesta naturalesa. Els materials que la constitueixen formen part de la coberta conglomèratica d’edat oligocena que es troba per sobre dels materials carbonats cretàcics. L’erosió del vent i de l’aigua sobre aquestes roques han donat com a resultat la formació d’engorjats, roques en forma de bolet i cingles espectaculars.

8. Fageda de la serra d’Aubenç. És l’única fageda de l’Alt Urgell. Té menys de 10 ha, amb tot, hi ha fajos de 38 a prop dels 60 cm de dn. És una fageda mot pura, amb indrets on el 100 % dels arbres són fajos. Està totalment limitada a la part més obaga i fresca de la capçalera del torrent del Faig. Alguns fajos tenen cavitats naturals que serveixen de refugi a la fauna i donen un aire fantàstic al bosc.


68

3.3.7. Usos dels espais naturals: caça i pesca

→ Caça

A la comarca de l’Alt Urgell hi ha 3 Reserves Nacionals de Caça13, gestionades pel

Departament de Medi Ambient i Habitatge. A la següent taula i figura es mostra la seva

distribució i principals característiques:

Taula 14. Dades generals de les Reserves Nacionals de Caça

Nom Any creació

Superfície (ha)

Comarques Municipis Espècies

Cadí 1966 48.449

Alt Urgell, Berguedà, Cerdanya i Solsonès

Figols i Alinyà, Vansa i Fórnols, Josa i Tuixén, Alàs i Cerc, Cava

Isard

Boumort 1966 28.587 Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alt Urgell

Baix Pallars, Conca de Dalt, Abells de la Conca, les Valls d'Aguilar

Cèrvol

Cerdanya – Alt Urgell

- 19.003 Cerdanya i Alt Urgell

Ger, Guils de Cerdanya, Meranges, Bellver de Cerdanya, Llers, Estamariu, Valls de Valira i Pont de Bar

Isard

Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Figura 35. Distribució de les reserves Nacionals de Caça

Font: Elaboració pròpia amb cartografia del Departament de Medi Ambient i Habitatge

13 Les reserves nacionals de caça són territoris geogràficament delimitats, de característiques singulars, declarades per promoure, fomentar, conservar i protegir espècies de fauna autòctona. Estan situades en zones de muntanya de gran qualitat ecològica i paisatgística i amb fauna molt característica i del màxim interès, tant pel que fa a espècies cinegètiques com protegides en el nostre territori; entre les primeres destaquen la cabra salvatge, l'isard, el cérvol, i el cabirol. Per la seva gran extensió, aquestes zones mereixen un tractament cinegètic especial. Per caçar en una reserva nacional de caça cal un permís nominal i intransferible.


69

→Pesca

A l’Alt Urgell la majoria de rius són potencialment pescables, tal i com es pot veure a la figura

següent:

Figura 36. Distribució de les zones potencialment pescables a l’Alt Urgell


A la següent taula es mostren els diferents tipus de pesca que s’hi poden realitzar i els punts

on es poden dur a terme:

Taula 15. Indrets de pesca segons tipus de zona

Tipus Indrets

Zones o aigües lliures14 Totes les zones no incloses en cap dels altres tipus de zona.

Zones lliures de pesca sense mort15 � Torrent de la Bavosa o Pedra. Aiguabarreig amb el Segre - Límit amb el parc natural Cadí-Moixeró.

� Riu del Molí o Arànser. Pont del Dimoni - Pont de la Mussa.

� El Segre. Pont d'Adrall - Pont d'Arfa. � El Segre. Pont d'Arsègue - La Quera. � Riu Segre. Aiguabarreig riu la Guàrdia -

14 Les zones o aigües lliures, són aquelles aigües continentals no delimitades en una zona de pesca controlada, ni incloses dins d’un refugi de pesca, ni en el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, ni en una Reserva de Fauna, ni en un espai natural protegit en el que estigui explícitament prohibit, ni a les Reserves Naturals Integrals, en les quals es pot exercir la pràctica de la pesca mitjançant la possessió d’una llicència de pesca recreativa. 15 Les zones lliures de pesca sense mort, són zones on per les seves característiques s’aplica la reglamentació fixada per a les zones de pesca controlada sense mort de salmònids, però sense la necessitat d’estar en possessió d’un permís de pesca; totes les zones lliures incloses en les zones de reserva genètica de truites i que estiguin a la llista.


70

Aiguabarreig barranc de Gullinoves

Zones de pesca controlada16 Corresponen a la majoria dels principals rius de la comarca de l’Alt Urgell (figura 37)

Trams amb règim especial17 � Oliana (Segre) � Embassament de Rialb (Segre)

Zones de reserva genètica de truites18 � Segre. Aigua amunt de l'aiguabarreig amb el riu d'Alp.

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge

La figura següent mostra la distribució de les zones de pesca controlada de la comarca i

la distribució de les espècies de peixos potencialment pescables. I referent a les espècies,

gairebé la totalitat de la comarca és zona de salmònids (baixa muntanya), a excepció de la

zona sud de la comarca, on es caracteritza per ser una zona de ciprínids.

Figura 37. Distribució de les zones de pesca controlada


16 Les zones de pesca controlada en aigües continentals són aquelles que per les seves condicions biològiques o piscícoles tenen una regulació especial. Els afluents que hi desguassen són considerats també de pesca controlada en els seus darrers 50 metres. Per pescar en aquestes zones és necessari estar en possessió d’una llicència de pesca recreativa reglamentària i disposar d’un permís especial d’un dia de durada, personal i intransferible, el qual es pot obtenir a través de la societat de pescadors que té delegada la gestió.

17 Masses d’aigua en règim especial, són zones on s’autoritza la pesca de la truita amb canya durant tot l’any, a excepció de les Masses d’aigua en règim especial en zona de truites, on el període de pesca és d’hàbil general de la truita. S’exceptua d’aquesta excepció els embassaments de Sant Ponç, Oliana, Sant Antoni, Santa Anna i Canelles, on s’hi permet la pesca dels ciprínids i altres espècies d’aprofitament piscícola diferent als salmònids durant tot l’any. 18 Les zones de reserva genètica de truites són conques tancades en les quals les poblacions de truites són autòctones i presenten unes característiques genètiques pròpies en la totalitat dels individus. Per tal de conservar aquestes poblacions es prenen mesures integrals encaminades a conservar-les, entre les que destaquen la prohibició de realitzar repoblacions ictiològiques.


71

3.4. Mobilitat

3.4.1. Transport públic

Hi ha comunicacions amb autocar que enllacen la comarca amb Andorra, Lleida, Barcelona i

Tarragona. Malgrat això, hi ha alguns pobles de la comarca on no hi arriba cap línia

d’autocar. El transport escolar i l’existència d’un autocar que comunica la Seu d’Urgell

amb Barcelona, permet el desplaçament en transport públic als universitaris i escolars que

s’han de desplaçar per anar al seu centre educatiu.

La següent taula mostra els serveis actuals de transport públic amb autocar.

Taula 16. Línies de transport públic de la comarca de l’Alt Urgell

Trajecte Parades Freqüència Tuixén-la Seu d’Urgell (SMVM) Tuixén, Cornellana, Fórnols,

Adraénel, Ges, Cerc i la Seu d'Urgell.

1 viatge d’anada i 1 de tornada; de dilluns a dissabtes feiners.

Puigcerdà-la Seu d’Urgell-Lleida Els Arenys, el Pont de Bar, els Banys de Sant Vicenç, el Pont d'Arsèguel, Alàs, la Seu d'Urgell, Castellciutat, Arfa, Adrall, el Pla de Sant Tirs, Palanca de Noves, els Hostalets de Tost, Hostal Nou, Organyà, Coll de Nargó, Espluvins, Penella, Pont Nou, Oliana, Bassella i Castellnou de Bassella.

De 3 a 5 viatges d’anada i 2 o 5 viatges de tornada, depenent del lloc i del dia de la setmana. Viatges diaris, però varia l’horari.

La Farga de Moles-Barcelona pel túnel del Cadí

La Farga de Moles, Anserall, la Seu d'Urgell, Alàs, el Pont d'Arsèguel, els Banys de Sant Vicenç, el Pont de Bar i els Arenys.

1 viatge d’anada i 1 de tornada; diari excepte dia de Nadal.

La Farga de Moles-Barcelona per Ponts

La Farga de Moles, Anserall, la Seu d'Urgell, Castellciutat, Arfa, Adrall, el Pla de Sant Tirs, Palanca de Noves, els Hostalets de Tost, l'Hostal Nou, Organyà, Coll de Nargó, Espluvins, Penella, Pont Nou, Oliana, Bassella i Castellnou de Bassella.

2 viatge d’anada i 2 de tornada; diari.

Barcelona-Solsona-La Farga de Moles

Ogern, Bassella, Oliana, Pont Nou, Penella, Espluvins, Coll de Nargó, Organyà, l'Hostalnou, els Hostalets de Tost, Palanca de Noves, el Pla de Sant Tirs, Adrall, Arfa, Castellciutat, la Seu d'Urgell, Anserall i la Farga de Moles.


Andorra-Solsona-Manresa-Barcelona

La Farga de Moles, Anserall, la Seu d'Urgell, Castellciutat, Arfa, Adrall, el Pla de Sant Tirs, Palanca de Noves, els Hostalets de Tost, l'Hostal Nou, Organyà, Coll de



72

Nargó, Espluvins, Penella, Pont Nou, Oliana, Bassella i Ogern.

Solsona-Ponts-Lleida Ogern i Bassella

1 viatge d’anada i 1 de tornada; els dimarts.

Oliana-Coll de Nargó-la Seu d’Urgell Coll de Nargó, Organyà,

l'Hostal Nou, els Hostalets de Tost, Palanca de Noves, el Pla de Sant Tirs, Adrall, Arfa, Castellciutat, la Seu d'Urgell.

2 viatge d’anada i 2 de tornada; un viatge és operatiu de dilluns a divendres feiners, i l’altre de dilluns a divendres feiners, excepte els dies de vacances del curs escolar.

Reus-Andorra la Vella Oliana, Coll de Nargó, Organyà, Pla de Sant Tirs, la Seu d’Urgell i la Farga de Moles.

1 viatge d’anada i 1 de tornada; tots els dies de l’any excepte: Divendres Sant, Nadal i l’1de gener.

Reus-Tarragona-la Farga de Moles

Oliana, Coll de Nargó, Organyà, el Pla de Sant Tirs,la Seu d'Urgell i la Farga de Moles


La Farga de Moles-La Seu d’Urgell-Lleida

La Farga de Moles, la Seu d'Urgell i Oliana.

2 viatge d’anada i 2 de tornada; un viatge és operatiu de dilluns a divendres feiners, i l’altre diari excepte dissabte.

Lleida-Andorra la Vella Lleida - Andorra

2 viatges d’anada i 2 de tornada

El Pas de la casa-les Escaldes-la Seu d’Urgell

La Seu d’Urgell

14 viatges d’anada i 14 de tornada; de dilluns a dissabte. 5 viatges d’anada i 5 viatges de tornada; els diumenges.(La Hispano Andorrana 3768821372)

La Seu d’Urgell-Andorra La Seu d’Urgell Gallega de Viajeros SA Arànser-Músser-la Seu d’Urgell (SMVM) La Seu d’Urgell

1 viatge d’anada i 1 de tornada; de dilluns a divendres feiners.

La Seu d’Urgell-Barcelona

La Seu d’Urgell

1 viatge d’anada i 1 de tornada; divendres i diumenges del període lectiu del calendari universitari.

Manresa-La Farga de Moles La Farga de Moles

1 viatge d’anada i 1 de tornada; dissabtes i diumenges.

Font: Generalitat de Catalunya. Web de Mobilitat.


73

→ El Seubús

Concretament, el servei arriba als següents nuclis urbans i municipis:

▪ El nucli d’Arfa, ubicat al municipi de Ribera d’Urgellet (9 expedicions al dia)

▪ La cruïlla de Montferrer, dins del municipi de Montferrer i Castellbò (19 expedicions al

dia)

▪ El nucli del Poble Sec, situat al límit entre els termes municipals de Valls de Valira i la Seu

d’Urgell (9 expedicions al dia)

▪ El nucli de Castellciutat, a la Seu d’Urgell (19 expedicions al dia)

▪ El barri del Serrat de la Capella, a la Seu d’Urgell (19 expedicions al dia)

▪ El barri de Santa Magdalena, a la Seu d’Urgell (19 expedicions al dia)

▪ El barri de Sant Antoni, a la Seu d’Urgell (9 expedicions al dia)

▪ El barri de Sant Pere, a la Seu d’Urgell (9 expedicions al dia)

▪ El nucli d’Alàs, en el municipi d’Alàs i Cerc (5 expedicions al dia)

Aquest servei també permet millorar l’accessibilitat a àrees, equipaments i serveis

estratègics, com ara polígons industrials, centres sanitaris, educatius, o esportius.

Concretament, a banda d’enllaçar amb l’estació d’autobusos de la Seu d’Urgell, la nova línia

arriba als següents punts d’especial interès: Polígon industrial Montferrer 1 i 2, Polígon la Seu

1 i 2, Polígon Lleteries, Jutjats,Correus,Hospital Comarcal, Institut, Poliesportiu municipal i

Llar de Sant Josep.

→ Servei de transport a la demanda

El Seubús és un servei d’autobús que connecta, des de finals del 2008, els municipis de la

Seu d’Urgell, Ribera d’Urgellet, Montferrer i Castellbò i Alàs i Cerc.

Es tracta d’un servei que ofereix el Consell Comarcal de l’Alt Urgell, i que consta de diverses

línies de servei de bus o taxi que connecten determinades poblacions amb la Seu

d’Urgell, Oliana, Peramola, entre altres. Aquest servei facilita el desplaçament als mercats,

al metge, a l’hospital, entre altres.

A l’Annex 6 s’exposen les diferents línies existents de transport a la demanda.


74

3.4.2. Mobilitat sostenible

3.4.3. Pla Estratègic de la Bicicleta

Un de les actuacions del Pla correspon a: impulsar la construcció d’una xarxa de 1200

quilòmetres de carrils bici, tal i com preveu el Pla d’Infraestructures del Transport de

Catalunya (PITC).

En aquest sentit, i en relació al que afecta a la comarca de l’Alt Urgell, cal prendre en

consideració que un dels eixos que preveu construir el PITC, és l’eix Lleida – La Seu

d’Urgell.

A la localitat de la Seu d’Urgell s’ha impulsat el projecte COMPARTIR COTXE, que té com a

objectiu fomentar entre la població un ús més racional del cotxe. El servei consisteix a

facilitar la trobada de persones que estan interessades a compartir el vehicle privat a

l’hora de fer un viatge.

El gener de l’any 2009 es va aprovar el Pla Estratègic de la Bicicleta, que pretén

potenciar i fomentar l’ús de la bicicleta, així com, articular una planificació coherent d’acord

amb el mitjà de transport.


75

3.5. Incidència de les activitats econòmiques sobre els recursos i el

medi ambient

3.5.1. Intervenció de l’administració en les activitats

L’1 de gener de 2007 ha finalitzat el termini d’adequació de les activitats dels Annexos I i II a

la llei 3/98. Malgrat la finalització d’aquest termini, actualment a la comarca encara resten

activitats que no s’han adequat (3 activitats de l’Annex I i 43 de l’Annex II.1).

A la comarca hi ha un total de 30 activitats adequades o en procés d’adequació a l’Annex I,

175 a l’Annex II.1 i 3 a l’Annex II.2. No s’ha pogut disposar de dades d’activitats incloses en

l’Annex III, amb incidència ambiental baixa. La següent taula permet fer-se una idea de la

tipologia d’activitats que hi ha a la comarca de l’Alt Urgell, on es mostren les activitats que

s’han adequat ja a la llei 3/98, classificades en funció de l’Annex que els pertoca.

La Llei 3/98 de 27 de febrer de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental

(IIAA) va entrar en vigor l’abril de 1999, en substitució de l’antic reglament d’activitats

molestes, insalubres, nocives i perilloses. Aquesta llei estableix una nova classificació de les

activitats, així com estipula un procés específic de tramitació de la llicència d’activitat en

funció de la incidència ambiental de cadascuna d’elles. Així, es diferencien tres règims en

funció de la incidència ambiental:

– Règim d’autorització ambiental: Afecta les activitats classificades en l’Annex I de la llei

3/98, les quals es classifiquen amb incidència ambiental elevada. En aquest cas, la petició es

presenta a l’Ajuntament, qui la tramet a la Generalitat de Catalunya, que n’atorga

l’autorització.

– Règim de llicència ambiental municipal: Afecta les activitats classificades en l’Annex II de

la llei 3/98, les quals es qualifiquen amb incidència ambiental moderada. La petició es

presenta a l’Ajuntament, qui atorga l’autorització previ informe vinculant de l’Administració de

la Generalitat (cas de les activitats classificades en l’Annex II.1) o del Consell Comarcal (cas

de les activitats classificades en l’Annex II.2).

– Règim de comunicació: Afecta les activitats amb una incidència ambiental baixa. Es

presenta a l’Ajuntament i no cal obtenir autorització prèvia (Annex III).


76

Taula 17. Activitats a cada municipi adequades segons els Annexes de la Llei 3/98

Municipi Nombre d’activitats segons la tipologia d’Annex IIAA

Annex I Annex II.1 Annex II.2 Alàs i Cerc - 3 - Arsèguel - - - Bassella 6 15 - Cabó - 4 - Cava - - - Coll de Nargó 2 12 - El Pont de Bar 2 - 1 Estamariu - 1 - Fígols i Alinyà - 4 - Josa i Tuixén - 3 - La Seu d’Urgell 4 15 - La Vans i Fórnols - - - Les Valls d’Aguilar 1 8 - Les Valls de Valira - 6 1 Montferrer i Castellbò 2 24 1 Oliana 1 15 - Organyà - 12 - Peramola 4 20 - Ribera d’Urgellet 8 33 -

Total 30 175 3 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’OGAU (Annex I i Annex II.1. Any 2010) i de dades del Consell Comarcal de

l’Alt Urgell (Annex II.2, Any 2009)


77

3.5.2. Activitats extractives

A la figura 38 es pot veure la distribució de les activitats extractives a la comarca de l’Alt

Urgell. En total hi ha 186 activitats extractives, de les quals 89 es troben en domini públic

hidràulic. De la resta, 51 es troben en actiu i 46 estan abandonades. D’aquestes últimes, un

52,17 % representen un estat de recuperació baix, un 2,17 % un estat de recuperació molt alt

i la resta (45,65 %) un estat mitjà-alt.

Figura 38. Caracterització de les activitats extractives

Font: Elaboració pròpia amb cartografia del Departament de Medi Ambient i

Habitatge


78

3.5.3. Emissions i transferències contaminants

Segons la base de dades EPER-CAT i PRTR-CAT, consultable a través del web del Departament

de medi Ambient i Habitatge, a l’Alt Urgell, hi ha 7 empreses inscrites en el Registre

d’Emissions i Transferència de Contaminants de Catalunya, que es caracteritzen de la següent

forma:

Taula 18. Característiques de les empreses inscrites al PRTR de la comarca de l’Alt Urgell

Font: Registre E-PRTR “European Pollutant Release and Transfer” (Registre Europeu d’Emissions i

Transferències de Contaminants)

Nom establiment Municipi Apartat PRTR Descripció Subapartat PRTR

Dipòsit controlat de Montferrer i Castellbò (Benavarre)

MONTFERRER I CASTELLBO Gestió de Residus

Abocadors de tot tipus de residus que rebin més de 10 t/d o que tinguin una capacitat total superior a 25.000 t, amb exclusió dels abocadors de residus inerts

Piensos y Ganados del Valles S.A.

BASSELLA Indústria agroalimentària i ramadera

2.000 places per a porcs d’engreix de més de 30 kg. 2.500 places per a porcs d'engreix de més de 20 kg

Esteve Puigpinos i Font OLIANA Indústria agroalimentària i ramadera

2.000 places per a porcs d’engreix de més de 30 kg. 2.500 places per a porcs d'engreix de més de 20 kg

Ramadera Boix, SL OLIANA Indústria agroalimentària i ramadera

750 places per a truges. 530 places per a truges en cicle tancat. 530 places per a truges en cicle tancat equivalen a 750 truges reproductores

Ramon Torra i Alet OLIANA Indústria agroalimentària i ramadera

En el cas d¿explotacions mixtes de porcí, en què coexisteixin animals dels apartats 7.a.ii i 7.a.iii que superi l’equivalència en Unitat Ramadera Major (UGM)

SAT-OLIOLA, S.L OLIANA Indústria agroalimentària i ramadera

750 places per a truges. 530 places per a truges en cicle tancat. 530 places per a truges en cicle tancat equivalen a 750 truges reproductores

E-PRTR són les sigles de European Pollutant Release and Transfer (Registre Europeu

d’Emissions i Transferències de Contaminants), aprovat per la Comissió Europea el febrer

de 2006. Aquest nou registre substitueix l’inventari EPER (Inventari d’emissions i fonts

contaminants de Catalunya) i amplia el seu camp d’actuació en relació a activitats

afectades i contaminants. A més, afegeix emissions al sòl i de transferència de residus.

A l’Estat Espanyol, els establiments afectats hauran de notificar les dades segons el

format especificat al Reial Decret 508/2007, de 20 d’abril, pel qual es regula el

subministrament d’informació sobre emissions del Reglament E-PRTR i de les

autoritzacions ambientals i integrades. Aquest Reial Decret especifica:Les activitats

afectades pel nou registre E-PRTR (Annex I), la llista de substàncies que cal notificar

(Annex II) i la informació que cal declarar de l’establiment i dades d’emissions (Annex

III).

A l’igual que a l’EPER, els objectius previstos són els següents:

• Fomentar l’accés públic a la informació mediambiental

• Ajudar a provenir i reduir la contaminació del medi ambient

• Facilitar la participació ciutadana pública en el procés de presa de decisions en

assumptes mediambientals.


79

3.5.4. Producció de residus industrials

3.5.4.1. Empreses productores de residus industrials i residus produïts

Segons les dades que es poden consultar a la pàgina web de l’Agència de Residus de Catalunya

(taula 19), a la comarca de l’Alt Urgell hi ha un total de 40 empreses registrades que han

fet la corresponent DARI de l’any 2008. Aquestes empreses es localitzen sobretot als

municipis amb més activitat industrial: Montferrer i Castellbó, Oliana, la Seu d’Urgell, Organyà,

Ribera d’Urgellet, Valls d’Aguilar i Valls de Valira.

Pel que fa la producció de residus, la major part es produeixen als municipis d’Oliana, la Seu

d’Urgell i Peramola. Cal destacar que la major part dels residus industrials produïts són no

perillosos (un 98,6%).

Taula 19. Residus industrials (Tn) declarats per municipis. Any 2008.

Municipi Nombre

d’empreses Perillosos

(Tn) No perillosos

(Tn) Total (Tn)

Alàs i Cerc 1 1 0 1 Arsèguel 1 0 0 0 Bassella 2 0 0 0 Cabó 0 0 0 0 Cava 0 0 0 0 Coll de Nargó 0 0 0 0 Estamariu 1 0 1 1 Fígols i Alinyà 0 0 0 0 Josa i Tuixén 0 0 0 0 Montferrer i Castellbò 4 0 229 229 Oliana 3 6 2.384 2.390 Organyà 3 3 0 3 Peramola 2 0 629 629 Pont de Bar 0 0 0 0 Ribera d'Urgellet 3 1 7 8 Seu d'Urgell 14 46 803 849 Valls d'Aguilar 3 0 24 24 Valls de Valira 3 1 0 1 Vansa i Fórnols 0 0 0 0 TOTAL 40 58 4.078 4.136

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). Any 2008

La Declaració Anual de Residus Industrials (DARI) és el document on es recullen les

dades dels residus produïts per cada centre de producció en el període d’un any natural, i

fa referència a la declaració de l’anterior exercici empresarial. Hi ha una tipologia

d’empreses que estan obligades a estar inscrites en el registre de productors de residus

industrials i a fer la Declaració Anual de Residus Industrials (DARI), document que permet

obtenir informació sobre les característiques i l’evolució dels residus industrials produïts a

Catalunya.


80

3.5.4.2. Evolució de la producció de residus industrials

La figura 39 mostra l’evolució dels residus perillosos i no perillosos a la comarca de l’Alt Urgell,

pel període 2002-2008. Els residus no perillosos en general han tendit a disminuir en el

període 2002-2005. A l’any 2006 van incrementar considerablement i l’any següent tornaven a

disminuir. Aquest darrer any han tornat ha incrementar considerablement. Per altra banda, els

residus perillosos van incrementar any a any en el període 2002-2006. A partir de l’any 2006

s’observa una davallada d’aquests.

Figura 39. Evolució de la generació de residus industrials (Període 2002-2008)

Font: Agència de Residus de Catalunya i Institut d’Estadística de Catalunya

3.5.4.3. Gestors i transportistes de residus autoritzats

A l’Alt Urgell hi ha 1 instal·lació per a la gestió de residus industrials anomenada

Recuperacions Ramon Vallès, S.C.P, a la Seu d’Urgell. Aquesta instal·lació realitza les

següents activitats: recuperació de ferralla mitjançant classificació, tallat i premsat,

classificació i premsat de paper, classificació de vidre i plàstic, desballestament de VDU i

emmagatzematge de bateries i frigorífics.

050010001500200025003000350040004500500055006000

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Tones

Residus Perillosos (Tn) Residus no Perillosos (Tn)


81

3.5.5. Gestió ambiental a les empreses

Segons la base de dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge, el Parador de

Turisme de la Seu d’Urgell disposa de la certificació EMAS des de l’any 2005. No hi ha

constància de cap altra empresa de l’Alt Urgell amb aquest sistema de gestió mediambiental.

No s’ha pogut saber si hi ha alguna empresa de la comarca que disposi de la ISO 14001, ja

que l’equip tècnica ha confirmat que la única base de dades disponible (IHOBE -Sociedad

Pública de Gestión Ambiental), consultable des del web del Departament de Medi Ambient i

Habitatge, no està degudament actualitzada.

3.5.6. Etiqueta Ecològica de la Unió Europea i Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental

A la comarca de l’Alt Urgell no hi ha cap producte o servei que disposi del distintiu d’Etiqueta

Ecològica de la Unió Europea.

Per altra banda, sí que hi ha establiments de turisme rural que disposen del Distintiu de

Garantia de Qualitat Ambiental, atorgat per la Generalitat de Cataluya. Aquests

establiments són:

▪ Casa Mestre Gros (Alàs i Cerc) ▪ Hotel Font de Genil (Arsèguel) ▪ Hotel Cal Teixidó (Estamariu) ▪ Cal Serni (Les Valls de Valira) ▪ Cases Artigues I i II (Les Valls de Valira) ▪ Cal Farragetes (Tuixén) ▪ El paller de l’Antonet (Montferrer i Castellbó) ▪ Mas d’en Roqueta (Montferrer i Castellbó) ▪ Cal Gol (Montferrer i Castellbó) ▪ El Racó de Cal Moró (Montferrer i Castellbó)


82

3.5.7. Producció ecològica i producció integrada

A la comarca de l’Alt Urgell hi ha 15 productors inscrits al Consell Català de Producció Ecològica

(veure taula 20). Per altra banda, a l’Alt Urgell no hi ha cap productor inscrit en el Consell

Català de la Producció Integrada.

Taula 20. Productors de l’Alt Urgell inscrits al Consell Català de Producció Ecològica (2010)

Productor/a Població Productes certificats

Elmer, Peter Ossera

plantes aromàtiques, medicinals i cosmètica - erms a pastures - sal amb herbes - api - julivert - achillea millefolium - anethum graveolens - arctostaphylos uva-ursi - artemisia sp. - artemisia dracunculus - crataegus monogyna - malva sylvestris - melissa officinalis - mentha sp. - mentha piperita - mentha pulegium - ocimum basilicum - origanum vulgare - sambucus nigra - satureja hortensis - thymus vulgaris - hypericum sp. - hyssopus officinalis - juglans regia - matricaria sp. - rosmarinus officinalis - salvia officinalis - tilia sp. - galium sp. - lippia citriodora - barreja d'herbes

Ecoges Natura, sl. La Seu d’Urgell

c. ametllers - oliveres - contorn oliveres - c. pastures arbrades permanents - c. pastures arbustives permanents - guarets tradicionals - bosc, matolls i recol·lecció silvestre - sup. forestals fustereres - oli dóliva

Tende scp Les Valls d’Aguilar

c. alfals - c. prat artificial - c. prat natural - c. prat natural de pastura - c. pastures arbustives permanents - erms a pastures - sup. forestals fustereres - vaquí

Parra Just, Francesc Montferrer i Castellbò

coco - figa - poma - pruna - ametlla - avellana - dàtil - pansa - nou - pinyó - orellana - arròs integral - civada - blat - ordi - sègol - espelta - mill - cigró - llentia - fajol - azuki - soja verda - llavor dálfals - llavor de girasol - sèsam - quinoa - lli - llavor de carbassa - llavor de rosella - farina de blat - farina dárròs - farina de blat de moro - farina de civada - farina de fajol - farina de sègol - farina de soja - farina déspelta - farina de cigró - farina dórdi - sèmola - sèmola dárròs - sèmola de blat - segó de blat - segó de civada - gofio - cous-cous - bulghur - flocs de cereals - muesli - tempe - tofu - seitan - crema dárròs - crema de blat - proteïna de soja - sucre de canya - sense definir

Fàbrega Canal, Josep Maria

Coll de Nargó

c. prat natural de pastura - c. pastures arbrades permanents - bosc, matolls i recol·lecció silvestre - vaquí

Mafriseu S.A. La Seu d’Urgell

carn de vedella - carn de porc - carn de xai - mandonguilles - salsitxa - hamburguesa - carn adobada

Ponte Trilla, David Coll de Nargó

c. altres fruiters - c. civada - c. alfals - c. trepadella - c. prat artificial - c. pastures arbustives permanents - conreus sense ajut - bosc, matolls i recol·lecció silvestre - sup. forestals fustereres - cabrum

Colell Boix, Josep Maria La Seu d’Urgell

arrels i tubercles per al consum humà - c. blat semidur i tou - c. ordi - c. erb - c. alfals - c. trepadella - c. prat artificial - c. pastures arbrades permanents - c. pastures arbustives permanents - construccions i edificacions - sup. forestals fustereres

Lecum Falla, Joan Josep Fígols i Alinyà

c. prat artificial - c. pastures arbrades permanents - c. pastures arbustives permanents - improductiu - bosc, matolls i recol·lecció silvestre - sup. forestals fustereres - cabrum

Pascual Anivella, Carlos Arén c. ordi - c. civada - c. alfals - c. pastures arbrades permanents - c. pastures arbustives permanents - c. altres farratges - guarets tradicionals - improductiu - bosc, matolls i recol·lecció silvestre - vaquí

Viulan S.C.P. Arén c. alfals - c. prat natural de pastura - c. altres farratges - vaquí

Sánchez Ortiz, Antoni Organyà c. ametllers - oliveres - vinya

F.Baró Carrabina i A. Baró Gu

Civís c. prat artificial - c. prat natural - c. prat natural de pastura - c. pastures arbustives permanents - construccions i edificacions - erms a pastures - vaquí

Carrabina Nadal, Roser Civís c. prat natural - c. prat natural de pastura - c. pastures de port permanent - vaquí - equí

Glops Estamariu, S.L. Estamariu Font: Elaboració pròpia a partir del Consell Català de Producció Ecològica (2010)


83

3.5.8. Distintius d’origen i qualitat alimentària

A la comarca de l’Alt Urgell hi ha diferents productes alimentaris que disposen de distintius que

acrediten la seva qualitat. Són els següents:

Taula 21. Productes alimentaris amb distintius coordinats i controlats pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural

Distintiu Producte Empresa

Indicacions Geogràfiques

Protegides (IGP)

En procés de reconeixement comunitari la Vedella dels Pirineus catalans.

Mafriseu, S.A.

Marca de Qualitat

Formatge (Marca de Qualitat Formatge Q) Cadí, SCCL

Denominació d’Origen

Protegida

Formatge de l’Alt Urgell i la Cerdanya

Cadí, SCCL

Mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya

Cadí, SCCL

Formatges de Catalunya

Cadí SCCL Formatgeria Baridà Formatgeria Mas d’Eroles Formatges Castell-Llebre Serrat Gros

Font: Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural

3.6. Educació ambiental

En relació a l’educació formal, l’Escola de Capacitació Agrària del Pirineu (ECA) imparteix

tres mòduls de grau mitjà: conducció d’activitats fisicoesportives en el medi natural,

explotacions agràries extensives, i treballs forestals i de conservació del medi natural. També

s’hi realitza formació continuada presencial (per exemple cursos sobre la gestió agrària).

Per altra banda, a la comarca de l’Alt Urgell hi ha 2 centres educatius de la Seu d’Urgell

que estan adherits al Programa d’Escoles Verdes (CEIP Pau Claris i IES Joan

Brudieu).


84

3.7. Riscos

El Decret 210/1999 de 27 de juliol pel qual s’aprova l’estructura del contingut per a l’elaboració

i l’homologació dels plans de protecció civils municipals estableix el contingut mínim per a

l’elaboració i homologació dels plans de protecció municipals. Delimita, a més, els municipis

que han d’elaborar un pla i el procediment per revisar-lo i actualitzar-lo.

Segons aquest decret, el municipi d’Organyà té l’obligació de realitzar el Pla Bàsic

d’Emergències Municipals ja que està considerat com a municipi turístic; actualment no

disposa d’aquest Pla (setembre 2010). Tot i que per al municipi de la Seu d’Urgell la redacció

del Pla és voluntària, el municipi disposa del Pla Bàsic d’Emergències homologat.

3.7.1. Risc d’inundació

Taula 22. Municipis que han de redactar el Pla d’Actuació Municipal per Inundacions

Obligatorietat PAM Municipis

No obligat Arsèguel, Cabó, Cava, i Josa i Tuixén.

Sí obligat La Seu d’Urgell, Montferrer i Castellbò, Oliana, Organyà i Ribera d’Urgellet.

Recomanat Alàs i Cerc, Bassella, Coll de Nargó, el Pont de Bar, Estamariu, Fígols i Alinyà, la Vansa i Fórnols, les Valls d’Aguilar, les Valls de Valira i Peramola.

Font: Pla Especial d’Emergències per Inundacions (INUNCAT). Setembre 2010

De tots els municipis que obligatòriament han de redactar aquest Pla (5 municipis), n’hi ha 3

que el tenen homologat (la Seu d’Urgell, Organyà i Ribera d’Urgellet) i 2 municipis que no el

tenen homologat o que no en disposen (Montferrer i Castellbò i Oliana). D’altra banda, els

El Pla Especial d’Emergències per Inundacions (INUNCAT) és l’eina bàsica

d’actuació en emergències per inundacions a Catalunya, i té com a objectiu fer

front a les emergències per inundacions, establint els avisos, l’organització i els

procediments d’actuació. El Pla quantifica i localitza dins de tot el territori: els aspectes

fonamentals per a l’anàlisi del risc, la vulnerabilitat, la zonificació del territori,

l’establiment de les èpoques de perill, el desplegament de mitjans i recursos i la

localització d’infraestructures de recolzament per als treballs d’actuació en cas

d’emergència. Per altra banda, determina quins municipis han de redactar el seu propi Pla

d’Actuació Municipal, d’acord amb la perillositat que tenen assignada. A la taula es

mostra l’obligatorietat dels municipis de redactar el Pla d’actuació Municipal per

Inundacions.


85

municipis de les Valls d’Aguilar i el de les Valls de Valira també disposen del Pla homologat,

malgrat no estan obligats a tenir-lo.

Segons el Pla Inuncat, a la comarca de l’Alt Urgell hi ha punts crítics d’inundació. Aquests

punts coincideixen amb aquells indrets on en el llarg dels anys hi hagut problemes d’inundació.

La taula següent enumera els punts crítics d’inundació a la comarca, la majoria dels quals es

troben als municipis de la Seu d’Urgell i de les Valls de Valira. Més de la meitat dels punts es

caracteritzen per un perill mig.

Taula 23. Punts crítics d’inundació a la comarca de l’Alt Urgell

Municipi Codi Curs fluvial Afecció Perill

Alàs i Cerc SG-L25005-55-01 Riu Segre Inundacions en vies de comunicació Mig SG-L25005-56-01 Riu Segre Fenòmens geomorfològics Mig

Arsèguel SG-L25032-55-01 Riu Segre Altres Mig SG-L25032-55-01 Riu Segre Inundacions en vies de comunicació Mig SG-L25032-56-01 Riu Segre Fenòmens geomorfològics Mig

Bassella SG-L25044-55-01 Ribera Salada Inundacions en vies de comunicació Mig SG-L25044-55-02 Ribera Salada Inundacions en vies de comunicació Mig SG-L25044-56-01 Riu Segre Fenòmens geomorfològics Baix

Coll de Nargó

SG-L25077-55-01 Riu Sallent Altres Baix

El Pont de Bar

SG-L25030-55-01 Riu Segre Inundacions en zones urbanitzades Alt SG-L25030-55-02 Riu Segre Inundacions en vies de comunicació Baix SG-L25030-55-03 Riu Segre Inundacions en vies de comunicació Mig SG-L25030-55-04 Riu Segre Inundacions en vies de comunicació Baix SG-L25030-56-01 Riu Segre Fenòmens geomorfològics Mig TB-L25030-55-01 Torrent de la Barguja Inundacions en zones rústiques Baix

Fígols i Alinyà

SG-L25908-55-01 Riu Segre Altres Baix

La Seu d’Urgell

SG-L25203-55-01 Riu Segre Inundacions en zones urbanitzades Alt SG-L25203-55-02 Riu Segre Inundacions en vies de comunicació Alt SG-L25203-56-01 Riu Segre Fenòmens geomorfològics Alt VA-L25203-55-01 Riu Valira Inundacions en zones urbanitzades Alt VA-L25203-55-02 Riu Valira Inundacions en vies de comunicació Alt VA-L25203-55-03 Riu Valira Inundacions en vies de comunicació Alt VA-L25203-55-04 Riu Valira Inundacions en vies de comunicació Alt

La Vansa i Fòrnols

VN-L25909-56-01 Riu de la Vansa Fenòmens geomorfològics Mig

Les Valls d’Aguilar

SG-L25906-55-01 Riu Segre Inundacions en vies de comunicació Baix

SG-L25906-56-01 Riu Segre Fenòmens geomorfològics Alt

Les Valls de Valira

OC-L25239-56-01 Barranc d’Os de Civís Fenòmens geomorfològics Alt SG-L25239-56-01 Riu Segre Fenòmens geomorfològics Alt VA-L25239-55-01 Riu Valira Inundacions en vies de comunicació Mig VA-L25239-55-02 Riu Valira Inundacions en vies de comunicació Baix VA-L25239-55-03 Riu Valira Serveis bàsics Baix VA-L25239-55-04 Riu Valira Inundacions en vies de comunicació Alt VA-L25239-55-05 Riu Valira Inundacions en vies de comunicació Mig

Montferrer i Castellbò

CS-L25140-56-01 Riu Castellbò Fenòmens geomorfològics Mig PL-L25140-56-01 Riu Pallerols Fenòmens geomorfològics Baix SG-L25140-56-01 Riu Segre Fenòmens geomorfològics Alt

Oliana SG-l25149-55-01 Riu Segre Altres Mig

Organyà FT-L25155-55-01 Riu Fontanet Inundacions en zones rústiques Baix


86

SG-L25155-55-01 Riu Segre Serveis bàsics Mig SG-L25155-55-02 Riu Segre Inundacions en vies de comunicació Mig SG-L25155-56-01 Riu Segre Fenòmens geomorfològics Alt

Peramola SG-L25165-55-01 Riu Segre Altres Mig

Ribera d’Urgellet

SG-L25185-55-01 Riu Segre Inundacions en zones urbanitzades Alt SG-L25185-55-02 Riu Segre Inundacions en vies de comunicació Alt SG-L25185-55-03 Riu Segre Inundacions en vies de comunicació Mig SG-L25185-55-04 Riu Segre Inundacions en vies de comunicació Mig SG-L25185-55-01 Riu Segre Fenòmens geomorfològics Alt

Font: Agència Catalana de l’Aigua (Delimitació de les zones inundables de les conques de l’Ebre)

3.7.2. Risc de nevades

Tots els municipis de l’Alt Urgell compleixen la segona condició i estan obligats a elaborar i

homologar el corresponent manual d’acord al pla NEUCAT. Actualment hi ha 5 municipis que

no disposen del Pla homologat (Bassella, el Pont de Bar, la Seu d’Urgell, Oliana i Organyà).

Font: Elaboració pròpia amb les dades aportades pel Departament d’Interior, Relacions

Institucionals i Participació. Setembre 2010

3.7.3. Risc sísmic

Segons el SISMICAT, tots els municipis de la comarca (a excepció de Bassella, al qual se li’n

recomana la redacció) han d’elaborar el Pla d’Actuació Municipal, ja que són municipis amb

intensitat sísmica igual o superior a VII (període de retorn associat de 500 anys). Referent a

El Pla Especial per Emergències per Nevades a Catalunya (NEUCAT) obliga a

elaborar el corresponent manual d’actuació per risc de nevades a tots aquells municipis

de més de 20.000 habitants o bé aquells que es trobin a una alçada superior als 400

metres d’altitud.

El Pla Especial d’Emergències Sísmiques (SISMICAT) estableix que a Catalunya es

pot qualificar com una zona d’activitat sísmica moderada. En els registres històrics hi són

descrits fenòmens sísmics de considerable intensitat. Alhora, els diferents estudis

prediuen zones a on és previsible sismes d’una intensitat igual o superior a VII, per a un

període de retorn de 500 anys.


87

l’estat d’elaboració dels Plans, només estan homologats els Plans del municipis d’Alàs i

Cerc i de Cava (Setembre de 2010). A la resta de municipis no està elaborat.

3.7.4. Risc d’incendi forestal

→ Risc d’incendi

Analitzant la figura 39, s’observa com les zones de risc alt d’incendi forestal es localitzen

sobretot a la part sud de la comarca. A les zones més elevades els correspon un risc moderat

o fins i tot en molts casos risc baix.

Per altra banda, a la figura de la dreta (núm. 40) es mostren aquells municipis classificats

amb un alt risc d’incendi forestal segons el Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Tenen aquesta classificació tots els municipis de la comarca a excepció de la Seu d’Urgell,

Ribera d’Urgellet, Organyà i Cava. Finalment a la figura de la dreta també es pot veure com

els municipis de Bassella, Peramola, Oliana i part dels municipis de Coll de Nargó i de Fígols i

Alinyà, es troben inclosos dins del perímetre de protecció prioritària19.

19 Els Perímetres de Protecció Prioritària (PPP) són delimitacions unitats geomorfològiques amb característiques forestals homogènies on el risc d’incendi és molt elevat.


88

→ Evolució dels incendis forestals

El nombre d’incendis forestals a l’Alt Urgell ha anat fluctuant durant els darrers 20 anys, però

destaquen els anys 1994 i 2005, en què n’hi va haver un major nombre (28 i 23,

respectivament). En els darrers anys el nombre d’incendis a disminuït considerablement.

Figura 41. Evolució de nombre d’incendis per any a la comarca de l’Alt Urgell (1987-2009)

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya

0,0050,00100,00150,00200,00250,00300,00350,00400,00450,00500,00550,00600,00650,00

0

5

10

15

20

25

30

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009 Hectàrees Cremades/any

Nombre Incendis/any

Nombre Incendis Hectàrees Cremades

Figura 39. Representació del risc d’incendi forestal a la comarca.

Figura 40. Municipis amb alt risc d’incendi forestal i perímetres de protecció prioritària.

Font: Elaboració pròpia amb cartografia del Departament de Medi Ambient i Habitatge.


89

A la comarca de l’Alt Urgell hi ha cinc ADF’s (Agrupació de Defensa Forestal), que tenen els

següents àmbits d’actuació:

Taula 24. Distribució de les ADF presents a l’Alt Urgell

ADF Municipis àmbit d’actuació

Urgellet Les Valls de Valira, Montferrer i Castellbò, Estamariu, la Seu d’Uregell, Alàs i Cerc, Cava i Arsèguel

Barida Pont de Bar

Solana del Cadí La Vansa i Fórnols, Josa i Tuixén, i Ribera d’Urgellet

Mig Alt Urgell Les Valls d’Aguilar, Cabó, Organyà, Fígols i Alinyà, i Coll de Nargó

Baix Alt Urgell Peramola, Oliana i Bassella

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya

→ Pla INFOCAT

El Pla estableix que 14 dels 19 municipis de la comarca estan obligats a fer i homologar el

corresponent Pla d’Actuació d’Emergències per Incendis, ja sigui per motius de perill o bé

de vulnerabilitat. Als altres 5 municipis se’ls recomana la seva redacció per motius de perill

(veure taula 26).

Taula 25. Nivell d’obligatorietat de redacció dels Plans d’Actuació Municipal per Incendis

Classificació Municipis

Municipis obligats

Bassella, Cabó, Coll de Nargó, Estamariu, Fígols i Alinyà, Josa i Tuixén, la Seu d’Urgell, la Vansa i Fórnols, les Valls de Valira, Montferrer i Castellbò, Oliana, Organyà, Peramola i Ribera d’Urgellet.

Municipis als quals se’ls recomana pel perill

Alàs i Cerc, Arsèguel, Cava, el Pont de Bar i les Valls d’Aguilar.

Font: Pla Especial d’Emergències per Incendis Forestals a Catalunya. Setembre de 2010.

Referent a l’estat d’elaboració dels Plans de la comarca, dels 14 municipis que estan obligats a

elaborar el Pla n’hi ha 4 que no disposen del Pla homologat (Josa i Tuixén, la Seu d’Urgell,

L’objectiu del Pla INFOCAT és fer front a les emergències per incendis forestals, dins de

l’àmbit territorial de Catalunya, establint els avisos, l’organització i els procediments

d’actuació dels serveis de la Generalitat de Catalunya, de les altres administracions

públiques i de les entitats privades.


90

Oliana i Organyà). D’altra banda, hi ha 2 municipis (Arsèguel i les Valls d’Aguilar) que se’ls

recomana disposar del pla i el tenen homologat.

3.7.5. Riscos del transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril

A la comarca de l’Alt Urgell no hi ha cap municipi que hagi de redactar aquest Pla.

3.7.6. Riscos del sector químic

Segons el PLASEQCAT, a l’Alt Urgell s’hi troba l’empresa Repsol Butano, situada al municipi de

la Seu d’Urgell, que presenta un risc de nivell baix. Això fa que sigui aconsellable que la Seu

d’Urgell disposi del corresponent Pla d’Actuació Municipal per a riscos del sector químic.

Segons el Pla Especial d’Emergències per Accidents en el Transport de

Mercaderies Perilloses per Carretera i Ferrocarril a Catalunya (TRANSCAT), els

municipis classificats amb risc molt important han d’elaborar el corresponent Pla

d’Actuació Municipal.

El Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic a Catalunya (PLASEQCAT) és el

marc orgànic i funcional per a fer front a les emergències per accidents greus amb

substàncies. En qual s’estableix quins municipis han de redactar i homologar el Pla

d’Actuació Municipal per a riscos del sector químic.


91

4. Fluxos ambientals

4.1. Fluxos d’aigua

4.1.1. Abastament

Segons el Pla de Gestió de les Riberes del Riu Segre, les captacions d’aigua de la comarca són:

Taula 26. Caracterització de les captacions d’aigua potable a la comarca

Municipi Tipus i nombre de captacions

Pou Deu Riu Alàs i Cerc 1 6 0 Pont de Bar 2 3 0 Arsèguel 1 0 1 Bassella 1 0 0 Cabó 0 3 0 Cava 0 3 0 Coll de Nargó 0 3 1 Estamariu 0 0 1 Montferrer i Castellbò 2 9 0 Oliana 0 1 0 Organyà 0 1 0 Peramola 0 1 0 Ribera d’Urgellet 1 4 0 La Seu d’Urgell 1 0 1 Valls de Valira 0 9 1 Valls d’Aguilar 0 4 2 Fígols i Alinyà 0 4 0 La Vansa i Fórnols 0 5 3 Josa i Tuixén 0 1 1 Alt Urgell 9 57 11

Font: Pla de gestió de les riberes del Segre (Interreg III). Gener 2006.

Analitzant la taula, s’observa com el 75% de les captacions d’aigua a l’Alt Urgell es fa a través

de deus (57 captacions), un 15% a partir de rius (11 captacions) i un 10% a partir de pous.

Els municipis que tenen més captacions d’aigua potable són Montferrer i Castellbò i les Valls de

Valira, amb 11 i 9 captacions respectivament.


92

4.1.2. Sanejament

A la següent taula s’exposa l’existència o no de sistemes de depuració d’aigües residuals

als municipis de la comarca, especificant el tipus de sistema per als diferents nuclis del

municipi. Analitzant la taula, s’observa que hi ha 36 nuclis sense cap sistema de sanejament,

mentre que 48 municipis sí que disposen d’algun sistema. D’aquest, 20 disposen de fosses

sèptiques, 18 d’altres sistemes, 6 tenen sistema de llacunatge i 4 tenen una depuradora

convencional.

Taula 27. Caracterització del sistema de sanejament d’aigües residuals urbanes a la comarca

Municipi Si depuradora/sistema No

depuradora/ sistema

Depuradora convencional

Fossa sèptica

Sistema de llacunatge

Altres Sistemes

Alàs i Cerc 0 1 1 5 0 Pont de Bar 0 1 0 0 4

Arsèguel 0 1 0 0 0 Bassella 0 0 0 0 1 Cabó 0 2 0 1 0 Cava 0 1 0 1 1 Coll de Nargó 0 1 0 3 0

Estamariu 0 0 0 3 0 Montferrer i Castellbò

0 0 4 0 7

Oliana 1 0 0 0 0 Organyà 0 0 0 0 3 Peramola 0 0 0 0 1 Ribera d’Urgellet 0 2 1 0 2

La Seu d’Urgell 1 0 0 0 3

Valls de Valira 1 5 0 0 7

Valls d’Aguilar 1 2 0 0 2

Fígols i Alinyà

0 2 0 1 0

La Vansa i Fórnols 0 2 0 0 6

Josa i Tuixén 0 0 0 4 0

Alt Urgell 4 20 6 18 36 Font: Pla de gestió de les riberes del Segre (Interreg III). Gener 2006.


93

4.1.3. Evolució dels cabals tractats i rendiment en DBO5, DQO, Nt i Pt

Segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua, a l’Alt Urgell hi ha 2 estacions depuradores

d’aigües residuals en funcionament: l’EDAR de Montferrer (EDAR de llacunatge airejat) i

l’EDAR d’Oliana (EDAR biològica).

L’estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Montferrer és gestionada per

Iniciativa Alt Urgell S.A i l’administració actuant és el Consell Comarcal de l’Alt Urgell. Es va

inaugurar l’any 1995 i actualment tracta les aigües residuals d’Alàs i Cerc, la Seu d’Urgell

(Castellciutat), Montferrer i Castellbò (Aravell, Bellestar) i Ribera d’Urgellet. Està dissenyada

per tractar un cabal de 5.000 m3/dia, serveix un total de 14.082 habitants i té 17 Km de

col·lectors amb un tractament biològic de fangs activats.

Per la seva part, l’estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) d’Oliana és gestionada

per Isolux Ingenieria S.L i l’administració actuant és l’agència Catalana de l’Aigua. Es va

inaugurar l’any 1996 i tracta les aigües residuals del municipi d’Oliana. Està dissenyada per

tractar un cabal de 750 m3/dia, serveix un total de 1.982 habitants i té 1,6 Km de col·lectors

amb un tractament biològic de fangs activats. El sistema de tractament és biològic.

A les següents figures es pot veure l’evolució dels diferents paràmetres durant el període abril

2009-març 2010.

Figura 42. Rendiments DBO5, MES, Nitrogen i Fósfor de l’EDAR de Montferrer

Font: web de l’Agència Catalana de l’Aigua (2010)


94

Figura 43. Rendiments DBO5, MES, Nitrogen i Fósfor de l’EDAR d’Oliana

Font: web de l’Agència Catalana de l’Aigua (2010)

Rendiments DBO5, MES, Nitrogen i Fósfor de les EDARs de Montferrer i Oliana

Pel que fa els cabals tractats, es pot veure com en ambdues depuradores aquest pren el

valor més elevat el mes d’agost. El rendiment d’eliminació de la DBO5 es manté sempre en

valor elevats, entre el 90 i el 100% en el cas de la depuradora d’Oliana i entre el 85% i el 95%

en la de Montferrer. Per altra banda, el rendiment d’eliminació de MES presenta valors

entre el 85% i el 100% en ambdues depuradores. Cap dels dos paràmetres presenta

diferències considerables en funció dels mesos de l’any.

Els valors de rendiment d’eliminació de la DQO oscil·len, en el cas de la depuradora

d’Oliana, entre el 85% i el 95%. Els rendiments de la depuradora de Montferrer són menors:

entre un 70% i un 85% en la majoria dels casos, amb un mínim d’un 60% el mes d’agost.

Finalment, es pot veure com els rendiments d’eliminació del fòsfor total i del nitrogen

són més elevats a la depuradora d’Oliana que no pas a la de Montferrer. En aquest sentit,

els rendiments d’eliminació del nitrogen de la depuradora d’Oliana oscil·len entre el 50% i el

90%, mentre que per a la depuradora de Montferrer ho fan entre el 5% i el 45%. Per altra

banda, el rendiment d’eliminació del fòsfor total oscil·la entre el 50% i el 80% a Oliana i entre

el 20% i el 50% a Montferrer.


95

4.2. Fluxos de residus

4.2.1. Residus municipals

4.2.1.1. Sistema de recollida de residus

A l’Alt Urgell es realitza un sistema de recollida selectiva mitjançant contenidors de

superfície, a excepció d’algun carrer de la Seu d’Urgell on hi ha contenidors soterrats. Per

tant, els municipis de l’Alt Urgell disposen de contenidors per a la fracció resta (rebuig) i per a

la fracció orgànica i iglús per a les fraccions restants: fracció paper/cartró, fracció envasos

lleugers i fracció vidre. La recollida de la matèria orgànica ja fa anys que es realitza als

municipis que formen part de la Mancomunitat de Recollida d’Escombraries de l’Urgellet,

mentre que als municipis de la Mancomunitat Intermunicipal per a la Gestió de Residus de l’Alt

Urgell Meridional es realitza des del gener de 2010.

A la comarca hi ha dues mancomunitats de recollida de residus que donen servei als següents

municipis:

Mancomunitat de Recollida d’Escombraries de l’Urgellet: Àlas i Cerc, Arsèguel, Cava, Estamariu, Pont de Bar, la Seu d’Urgell, les Valls de Valira, Montferrer i Castellbò, i la Ribera d’Urgellet

Mancomunitat Intermunicipal per a la Gestió de Residus de l’Alt Urgell Meridional Municipis: Bassella, Cabó, Coll de Nargó, Fígols i Alinyà, les Valls d’Aguilar, Peramola, d’Oliana i d’Organyà

Els municipis de la Vansa i Fórnols i Josa i Tuixén tenen a dia d’avui un servei de recollida

independent. Tot i que anys enrere formaven part de la Mancomunitat Intermunicipal per a la

Gestió de Residus de l’Alt Urgell, ara estan pendents d’entrar a formar part de la Mancomunitat

de Recollida d’Escombraries de l’Urgellet.

El sistema de la recollida de voluminosos varia depenent de la Mancomunitat que ho

gestiona. La Mancomunitat de Recollida d’Escombraries del Nord passa a recollir, en alguns

municipis, els voluminosos que hi ha als costat dels contenidors un dia al mes. En altres

municipis, passa a recollir els voluminosos en base a una trucada prèvia. Per últim, alguns

municipis d’aquesta mancomunitat han de dur els residus voluminosos directament a la

deixalleria. Per la seva banda, la Mancomunitat Intermunicipal per a la Gestió de Residus de

l’Alt Urgell Meridional, té instal·lat un contenidor en els municipis que gestiona, on es poden

deixar. També es poden dur els residus a la deixalleria d’Oliana.

Les piles es recullen a 9 dels municipis de la comarca, mitjançant contenidors situats als

edificis dels Ajuntaments, botigues o altres locals públics.


96

4.2.1.2. Producció de residus municipals

A la taula i la figura següents es mostren les tones de residus totals generades a la

comarca de l’Alt Urgell, pel període 2000–2009, així com el percentatge de la fracció rebuig i el

de selectiva20, del total de residus.

Taula 28. Evolució de la generació total de residus i el % de fracció rebuig i de fracció selectiva

Any Generació Total

(Tones) % Fracció Rebuig

% Fracció Selectiva

2000 8.933,34 71,40% 28,60% 2001 8.414,15 65,18% 34,82% 2002 10.258,15 68,18% 31,82% 2003 9.743,22 61,94% 38,06% 2004 9.555,73 56,19% 43,81% 2005 9.523,94 53,17% 46,83% 2006 10.150,44 49,93% 50,07% 2007 10.139,92 50,91% 49,09% 2008 10.809,80 54,35% 45,65% 2009 10.664,93 53,61% 46,39%

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC)

Figura 44. Evolució de la generació total de residus. Fracció rebuig i recollida selectiva


Tal i com s’observa, la producció total de residus es manté força estable a la comarca de

l’Urgell. Pel que fa el percentatge de recollida selectiva aquest va augmentar des del 28%

al 50% entre els anys 2000 i 2006. Des de llavors fins l’any 2009, aquest valor s’ha situat

entre el 45% i el 50%.

20 La fracció Selectiva inclou: matèria orgànica, vidre, paper i cartró, envasos lleugers, residus voluminosos, poda i jardineria, piles, medicaments, tèxtil i altres residus deixalleria.

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Ton

es

Rebuig Recollida selectiva


97

En relació la producció de

residus per habitant i dia

(Figura 45), s’observa com els

darrers 6 anys el valor es troba

entorn de l’1,30 Kg. En concret,

el valor per a l’any 2009 va ser

de 1,33 kg/habitant i dia, menor

que el valor pel total de

Catalunya, que va ser d’1,46

Kg/habitant i dia.

Figura 45. Evolució de la producció unitària total de

residus municipals a l’Alt Urgell (2000 – 2009)

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Agència de Residus de Catalunya

L’evolució de les diferents fraccions de recollida selectiva augmenta durant els darrers

anys. Tal i com es pot observar a la figura 46, la recollida d’envasos augmenta

considerablement, fins a multiplicar fins a 3,6 el volum recollit entre els anys 2000 i 2009. La

fracció vidre també presenta un fort augment, ja que, en el període 2000-2009, pràcticament

dobla el volum total recollit. Per altra banda, la fracció paper/cartró presenta el seu màxim de

recollida els anys 2007 i 2008, mentre que ha disminuït lleugerament l’any 2009. Per últim,

destaca l’important increment en la recollida de matèria orgànica, motivat pel fet que és un

recollida de recent posada en marxa. En aquest cas, el màxim de volum recollit va ser l’any

2006, amb un total de 1.658 tones recollides.

Figura 46. Evolució de la recollida de cadascuna de les fraccions (vidre, paper i cartró, envasos i matèria orgànica). Període 2000-2009


1,29

2,21

1,471,33 1,29 1,25 1,31 1,29

1,35 1,33

0

0,5

1

1,5

2

2,5

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Kg/

hab

i d

ia

0,00

200,00

400,00

600,00

800,00

1000,00

1200,00

1400,00

1600,00

1800,00

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Ton

es/a

ny

Vidre Paper/cartró Envasos Matèria orgànica


98

4.2.2. Residus de la construcció

Actualment hi ha un dipòsit controlat de runes a Benavarre (Montferrer i Castellbó),

que és gestionat per la Mancomunitat de recollida d’escombraries de l’Urgellet. Aquest dóna

servei a tota la comarca i recull les runes i altres residus assimilables a residus de la

construcció.

Segons l’Agència de Residus de Catalunya, l’any 2008 es van generar 2.178 tones de

residus de la construcció i de demolició (inclosa la terra excavada de zones contaminada)

a la comarca de l’Alt Urgell.

4.2.3. Residus sanitaris

A l’Alt Urgell, els residus de medicaments procedents dels CAP’s els recull i classifica la

Fundació Humanitària pel Tercer i Quart Món Dr. Trueta i, posteriorment, es gestionen a

plantes autoritzades de tractament juntament amb la resta de residus de medicaments de

procedència domiciliària.

A continuació es mostra l’evolució de la recollida de medicaments a la comarca de l’Alt

Urgell (figura 47). S’observa com, malgrat la lleugera davallada dels anys 2001, 2002 i 2003,

el volum de medicaments augmenta considerablement al llarg dels anys. Destaca el valor més

elevat de l’any 2009, corresponent a 2,08 tones.

Figura 47. Evolució de la recollida de medicaments. Període 2000-2009


0,9

0,59 0,63 0,71

1,081,28

1,521,68

1,932,08

0

0,5

1

1,5

2

2,5

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Ton

es

La recollida de medicaments aprofita el mateix canal de distribució que fan servir les

farmàcies però en sentit invers: el consumidor porta els envasos i restes de medicaments

a la farmàcia, aquests són recollits pel servei de distribució farmacèutica i lliurats als

gestors per a la seva classificació i posterior tractament.


99

4.2.4. Olis minerals i residus industrials

A l’Alt Urgell l’empresa CATOR recull l’oli mineral de 42 tallers (municipis de Coll de Nargó,

Montferrer i Castellbò, Oliana, Organyà, la Seu d’Urgell i les Valls d’Aguilar) i de 37 indústries.

La següent figura mostra com hi va haver un fort retrocés de la recollida d’aquest residus els

anys 2004 i 2005. Malgrat això, els anys 2006 i 2007 s’ha tornat a recuperar la situació inicial

de recollida.

Figura 48. Evolució de la recollida d’oli mineral (Període 2003-2007)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per CATOR, S.A.

Les dades relatives a altres residus industrials s’exposen a l’apartat 4.5. Incidència de les

activitats econòmiques sobre els recursos i el medi ambient.

85858

7393475912

8692684950

65000

70000

75000

80000

85000

90000

2003 2004 2005 2006 2007

Kg

La recollida d’olis minerals la realitza de l’empresa CATOR S.A., que actua com a

concessionària del servei públic de la Generalitat de Catalunya per a la gestió integral dels

olis residuals i proporciona servei de recollida a tots els tallers i indústries de Catalunya.

L’oli recollit es refina a la planta que l’empresa té a Alcover, província de Tarragona.


100

4.2.5. Instal·lacions de gestió de residus

La comarca de l’Alt Urgell disposa de les següents instal·lacions de gestió de residus:

Taula 29. Instal·lacions de gestió de residus

Instal·lació Ubicació Estat Tipus gestió Titular

Deixalleria d’Oliana Oliana En servei Residus d’origen municipal.

Mancomunitat Intermunicipal de Gestió de Residus de l’Alt Urgell Meridional

Deixalleria de la Seu d’Urgell

Seu d’Urgell En servei Residus d’origen municipal.

Mancomunitat de Recollida d’Escombraries de l’Urgellet

Dipòsit controlat de Montferrer i Castellbò

Benavarre (Montferrer i Castellbò)

En servei Residus d’origen municipal i runes.


Planta de compostatge de la Seu d’Urgell

Seu d’Urgell En servei Residus d’origen municipal.


Planta de transvasament d’Organyà

Organyà En servei Residus d’origen municipal.

Consell Comarcal de l’Alt Urgell

Recuperacions Ramon Vallès, S.C.P.

Seu d’Urgell En servei Residus d’origen industrial.

Recuperacions Ramon Vallès, S.C.P.

María Socorro Fernández Bouzas

Seu d’Urgell En servei Residus d’origen industrial

María Socorro Fernández Bouzas

Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). Febrer 2010.


101

4.3. Fluxos d’energia

4.3.1. Infraestructures elèctriques

Per la comarca de l’Alt Urgell transcorren 4 línies elèctriques d’alta tensió. La primera

prové de la zona nord-est de la comarca en direcció a la localitat d’Adrall i té una tensió de 110

kV. Des de l’extrem nord-oest prové una línia de 110 kV que també finalitza a la localitat

d’Adrall. Des d’Adrall continua una línea que passa per la localitat d’Organyà i que es dirigeix

cap a Solsona per l’extrem sud-est de la comarca. Per altra banda, des del nord-oest prové

una línea de 220 kV, que passa pròxima a la localitat d’Hostalets de Tost i que es dirigeix cap a

l’extrem est de la comarca. A més, des del pantà d’Oliana s’inicia una línea elèctrica de 110 kV

en direcció Solsona per l’extrem sud de la comarca.

4.3.2. Generació d’energia i energies renovables

En els següents gràfics es mostra l’evolució del nombre d’instal·lacions generadores d’energia

elèctrica i l’evolució de la potència instal·lada. Tal i com es pot veure, el nombre d’instal·lacions

augmenta considerablement els darrers anys, passant d’un total de 5 instal·lacions l’any 2000

a 21 l’any 2007. Cal destacar el nombre de noves instal·lacions fotovoltaiques en aquest

període, un total de 14, mentre que només s’instal·len dues noves instal·lacions hidràuliques.

Figura 49. Evolució del nombre d’instal·lacions de generació d’energia

a l’Alt Urgell. 2000 - 2007

Font: Institut Català de l’Energia. Generalitat de Catalunya

Per contra, tal i com es pot observar a la figura 50, l’evolució de la potència instal·lada no

incrementa de manera proporcional al nombre d’instal·lacions. Els increments més importants

5 6 7 7 7 7 7 70

00

2 37 9

14

0

5

10

15

20

25

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

No

mb

re d

'inst

al·la

cio

ns

Energia hidràulica Energia fotovoltaica


102

tenen lloc entre els anys 2000 i 2002, a causa de la posada en funcionament de noves

infraestructures hidràuliques. A partir de l’any 2002 la potència instal·lada augmenta només un

total de 211 KW, ja que les estacions fotovoltaiques tenen valors de potència molt inferiors a

les centrals hidroelèctriques. L’any 2007 aquestes instal·lacions van generar un total de

40.577 MWh d’electricitat.

Figura 50. Evolució de la generació de potencia energètica a l’Alt Urgell. 2000 -2007

Font: Institut Català de l’Energia. Generalitat de Catalunya

En el següent quadre es mostren les instal·lacions de producció d’energia elèctrica per a l’any

2007 que hi ha en cadascun dels municipis, així com la seva potència. Tal i com es pot veure,

el municipi de Montferrer i Castellbò és el que més instal·lacions concentra, amb un total de 7.

Taula 30. Caracterització de l’energia renovable. Any 2007

Municipi Tipus Instal·lació Nombre instal·lacions

Potència (KW)

Alàs i Cerc Fotovoltaica 1 15,0

Bassella Hidràulica 1 54,0

Estamariu Fotovoltaica 2 8,0

Montferrer i Castellbó

Fotovoltaica 7 123,5

Ribera d’Urgellet Hidràulica 1 1.880,0

La Seu d’Urgell Fotovoltaica 2 58,2

Hidràulica 1 944,0

Les Valls d’Aguilar Hidràulica 1 2.250,0

Les Valls de Valira Fotovoltaica 2 6,3

Hidràulica 3 9.126,0

Total 21 14.254,0 Font: Institut Català de l’Energia. Generalitat de Catalunya

0,0

2.000,0

4.000,0

6.000,0

8.000,0

10.000,0

12.000,0

14.000,0

16.000,0

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Po

tèn

cia

inst

a·la

da

(KW

)

Energia hidràulica Energia fotovoltaica


103

4.3.3. Consum d’energia elèctrica

En els següents gràfics es mostra el consum d’energia elèctrica a la comarca de l’Alt Urgell.

El primer gràfic (figura 51) mostra l’evolució del consum d’energia elèctrica a la comarca des

de l’any 2000 fins al 2006. Com es pot observar, el consum d’energia elèctrica ha augmentat

any rere any, passant d’un consum de 75.888,23 MWh l’any 2000 a 104.015,64 MWh l’any

2006.

Figura 51. Evolució del consum d’energia elèctrica a l’Alt Urgell. 2000 -2006

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN)

A continuació en la figura 52 es mostra la distribució del consum d’energia elèctrica per sectors

a la comarca, durant l’any 2006. Com es pot veure, el sector que consumeix més energia

elèctrica és el terciari i transport (42.403,63 MWh), seguit del sector usos domèstics

(37.429,09 MWh) i del sector industrial i energètic (20.425,14 MWh). Els sectors que

consumeixen menys energia elèctrica a la comarca són el sector primari (2.580,09 MWh) i el

sector de la construcció i obres públiques (1.177,70 MWh).

Figura 52. Distribució del consum d’energia elèctrica per sectors a l’Alt Urgell. Any 2006.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN)

75.888,23

80.819,83

84.616,52

90.362,92

96.995,51

99.845,51

104.015,64

0,0010.000,0020.000,0030.000,0040.000,0050.000,0060.000,0070.000,0080.000,0090.000,00100.000,00110.000,00

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

MWh

2.580,09

20.425,14

1.177,70

42.403,6337.429,09

0,005.000,0010.000,0015.000,0020.000,0025.000,0030.000,0035.000,0040.000,0045.000,00

Primari Industrial i energètic

Construcció i obres públiques

Terciari i transport (Tracció elèctrica)

Usos domèstics

MWh

Sectors


104

4.4. Fluxos atmosfèrics

4.4.1. Qualitat de l’aire

La comarca de l’Alt Urgell té territori en dues zones de qualitat de l’aire: la número 11

(Pirineu Oriental) i la Zona 13 (Prepirineu), tal i com es mostra en el següent mapa:

Figura 53. Zones de Qualitat de l’Aire de l’Alt Urgell

Zona de Qualitat de l’Aire 11. Pirineu oriental Zona de Qualitat de l’Aire 11. Prepirineu

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge

A l’Alt Urgell no hi ha cap estació de mesurament de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la

Contaminació Atmosfèrica.

En el quadres següents s’exposen les principals característiques de cadascuna

d’aquestes zones, així com també els resultats de l’Informe de la Qualitat de l’Aire elaborat

l’any 2008 per a cadascuna d’elles.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge és l’òrgan responsable de l’avaluació de la

qualitat de l’aire a Catalunya. Una de les eines que disposa per realitzar aquesta tasca és

la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) que

integra els diferents punts de mesura distribuïts al territori. Es tracta d’un sistema de

detecció dels nivells d’immissió d’un conjunt de contaminants per tal de mesurar la

qualitat de l’aire. D’acord amb l’actual marc normatiu sobre avaluació i gestió de la

qualitat de l’aire ambient, definit per la Directiva 2008/50/CE, de 21 de maig, i el Reial

decret 1073/2002, de 18 d’octubre, el territori es divideix en zones de qualitat de

l’aire (ZQA). Actualment existeixen 15 zones de qualitat de l’aire.


105

Taula 31. Principals característiques de la Zona de Qualitat de l’Aire 11. Pirineu oriental

Zona de Qualitat de l’Aire 11. Pirineu oriental

Municipis Alàs i Cerc, Arsèguel, Cabó, Cava, Coll de Nargó, Estamariu, Fígols i Alinyà, Josa i Tuixén, Montferrer i Castellbó, Organyà, el Pont de Bar, Ribera d’Urgellet, la Seu d’Urgell, les Valls d’Aguilar, les Valls de Valira i la Vansa i Fórnols.

Condicions de dispersió

És una zona de muntanya on hi ha una important pluviositat que afavoreix l’efecte de rentatge de l’atmosfera i la baixa resuspensió de partícules del sòl. S’hi pot formar un règim de brises de muntanya i, durant l’estiu, arribar-hi la brisa marina al final de tarda, canalitzada per les valls del Llobregat i el Ter.

Emissions Nivells baixos d’emissions difuses provinents de les d’activitats domèstiques i del trànsit. Respecte a la IMD de les vies interurbanes, hi ha trams amb trànsit escàs, moderat i intens. Pràcticament no hi ha focus industrials, i la majoria dels existents són del tipus C.

Nivells d’immissió

Les estacions actuals estan orientades als valors de fons d’ozó. Durant la primavera i l’estiu, el comportament dels episodis amb incidències d’ozó diferencien clarament aquesta zona de la resta del Pirineu, així com de la resta de Catalunya pel que fa a les hores en què es donen els màxims. No es disposa de mesures per a la resta de contaminants

Resum de l’Informe de

Qualitat de l’Aire 2009

A la Zona de qualitat de l’aire 11, Pirineu Oriental, els nivells mesurats pel diòxid de nitrogen, diòxid de sofre, el benzè i el plom estan per sota dels valors límit establerts per la normativa vigent. Respecte als nivells mesurats d’arsènic, cadmi i níquel no s’han superat els valors objectiu establerts a la legislació. Pel que fa als nivells d’ozó troposfèric mesurats són superiors al valor objectiu de protecció de la salut humana d’aplicació a partir de l’any 2013. S’ha detectat 1 superació del llindar d’informació a la població, però no s’ha excedit en cap ocasió el llindar d’alerta. Els estudis del comportament de l’ozó troposfèric en aquesta zona indiquen que el contaminant determinant per a la seva formació són els òxids de nitrogen que provenen bàsicament de la Regió Metropolitana de Barcelona. Es preveu que amb l’aplicació del Pla d’actuació corresponent a la declaració de zona de protecció especial, d’acord amb el Decret 226/2006, de 23 de maig, es reduiran les emissions dels òxids de nitrogen de la Regió Metropolitana de Barcelona contribuint a la disminució dels nivells d’ozó troposfèric en aquesta zona.

Font: Elaboració pròpia segons dades de la Delimitació de Zones de Qualitat de l’Aire a Catalunya.

Taula 32. Principals característiques de la Zona de Qualitat de l’Aire 13. Prepirineu

Zona de Qualitat de l’Aire 11. Pirineu oriental Municipis Bassella, Oliana i Peramola

Condicions de dispersió

És una zona de muntanya amb una important coberta vegetal amb el conseqüent afavoriment respecte al rentatge de l’atmosfera i en la baixa resuspensió de partícules del sòl. S’hi pot formar un règim de brises de muntanya. No s’hi detecta l’arribada de la brisa marina, la qual cosa pot ser una explicació de l’absència d’incidències d’ozó durant el període primavera-estiu.

Emissions

Nivells molt baixos d’emissions difuses provinents de les d’activitats domèstiques i del trànsit. La IMD de les vies interurbanes es caracteritza per ser arreu inferior a 10000 vehicles per dia. Només hi ha trams amb trànsit escàs i moderat. Pràcticament no hi ha àrees industrials. Només hi ha una incineradora de residus com a activitat de tipus A.

Nivells d’immissió

L’única estació actual està orientada als valors de fons d’ozó. En aquesta zona, al contrari de la resta del Pirineu, no s’han produït mai incidències d’ozó. No es disposa de mesures per a la resta de contaminants

Resum de l’Informe de

Qualitat de l’Aire 2009

A la Zona de qualitat de l’aire 13, Prepirineu, els nivells de benzè mesurats en aquesta zona són inferiors als valors límit establerts per la legislació. Respecte als nivells mesurats d’ozó troposfèric són superiors al valor objectiu per a la protecció de la salut humana d’aplicació a partir de l’any 2013. No s’han detectat uperacions del llindar d’informació a la población ni del llindar d’alerta. Respecte a l’avaluació dels nivells de la resta de contaminants, a partir de l’inventari d’emissions i les condicions de dispersió de la zona, s’estima que els nivells són inferiors als valors límit.

Font: Elaboració pròpia segons dades de la Delimitació de Zones de Qualitat de l’Aire a Catalunya.


106

4.4.2. Contaminació acústica

Taula 33. Valors límit d’immissió en dB (A). 2009 Valors límits d’immissió en dB (A)

Zonificació acústica del territori Ld (7h -21h) Le (21h – 23h) Ln (23 h – 7h)

Zona A 60 60 50

Zona B 65 65 55

Zona C 70 70 65

Font: Decret 176/2009, de 10 de novembre

Per facilitar l’elaboració d’aquests mapes, el Departament de Medi Ambient i Habitatge va

elaborar una proposta de mapa per a cadascun dels municipis de Catalunya, que es van

donar a conèixer als diferents Ajuntaments. Aquesta informació està a disposició dels

Ajuntaments, els quals poden demanar-lo al Consell comarcal o a la Direcció General de

Qualitat Ambiental.

Actualment a la comarca només 9 dels 19 municipis disposen del mapa de capacitat

acústica i ho han comunicat a la Direcció General de Qualitat Ambiental: Alàs i Cerc, Arsèguel,

Bassella, Estamariu, Fígols i Alinyà, Josa i Tuixent, Peramola, Ribera d’Urgellet i les Valls

d’Aguilar. No es té coneixement que l’Ajuntament de la Seu d’Urgell disposi de la corresponent

Ordenança reguladora de sorolls i vibracions.

En general, les principals fonts de contaminació acústica són el trànsit, les activitats

industrials i recreatives i el veïnatge. D’acord amb la llei 16/2002 de protecció contra la

contaminació acústica, els ajuntament han de tenir una mapa de capacitat acústica

del municipi, que estableixi els nivells d’immissió a les zones urbanes, els nuclis de

població i, si s’escau, a les zones del medi natural, mitjançant l’establiment de les zones de

sensibilitat acústica que determinen els objectius de qualitat. La llei estableix una divisió del

territori, com a mínim, de 3 zones de sensibilitat acústica: zona de sensibilitat acústica alta

(A), zona de sensibilitat acústica moderada (B) i zona de sensibilitat acústica baixa (C).

En el Decret 245/2005, de 8 de novembre, es fixen els criteris per a l’elaboració dels

mapes de capacitat acústica i s’estableix que els municipis majors de 5000

habitants hauran d’elaborar una ordenança per a la regulació de la contaminació

acústica.


107

4.4.3. Contaminació lumínica

La zonificació de Catalunya, segons la protecció del territori vers la contaminació lluminosa,

preveu diverses zones de protecció, atenent d’una banda la necessitat de mantenir una

correcta il·luminació en aquelles àrees en què es desenvolupa l’activitat humana, i de l’altra, la

protecció tant com sigui possible dels espais naturals i la visió natural del cel de nit. Així, es

diferencien quatre zones de protecció:

▪ Zona E1: màxima protecció (coincidents amb espais d’interès natural, àrees de protecció especial i àrees

coincidents amb la Xarxa Natura 2000).

▪ Zona E2: sòl no urbanitzable fora d’un espai d’interès natural.

▪ Zona E3: sòl urbà o urbanitzable.

▪ Zona E4: sòl urbà d’ús intensiu a la nit (zones comercials, industrials o de serveis, vials urbans, ).

El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha elaborar el mapa de zonificació del territori

català envers la contaminació lluminosa, que es va trametre a cadascun dels municipis

per tal que els diferents ajuntaments proposin modificacions raonades.

Paral·lelament, el decret estableix que cadascun dels municipis ha d’elaborar un pla

municipal d’adequació de la il·luminació exterior existent del seu municipi, i fixa com a

data límit el 31 de desembre de 2007 per a la redacció d’aquest pla d’adequació.

En compliment d’aquesta normativa, els municipis de Bassella, Josa i Tuixent, Peramola i

Organyà, tenen aprovat el Pla municipal d’adequació de la il·luminació exterior. Des de

l’Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Lluminosa, s’informa que es desconeix l’estat

dels Plans de la resta de municipis. Els plans contenen l’anàlisi de la il·luminació exterior dels

municipis, concreta el programa d’actuacions per a l’adaptació de l’enllumenat públic i un

calendari d’execució de l’adaptació.

La contaminació lumínica és l’augment del fons de brillantor del cel nocturn a causa de

la dispersió de la llum procedent de la il·luminació artificial.

La reglamentació en aquesta matèria té com a finalitat la regulació de sistemes

d’il·luminació per protegir el medi ambient a la nit, mantenir tant com sigui possible la claror

natural del cel, evitar la contaminació lumínica i globalment millorar l’eficiència del procés,

cosa que comportarà l’estalvi d’energia i de recursos naturals. El Decret 82/2005, de 3 de

maig, aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig,

d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn.


108

Si s’observa el mapa de contaminació lumínica a la comarca de l’Alt Urgell, es pot apreciar que

la major part del territori està classificat com a Zona E2 (Protecció Alta), la resta es classifica

com a Zona E1 (Protecció Màxima); exceptuant algunes petites zones, que coincideixen amb

els nuclis urbans, que estan classificats com a Zona E3 (Protecció Moderada).

Figura 54. Zonificació de la comarca segons tipus de protecció de la contaminació lumínica

Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del Departament de Medi Ambient i Habitatge.


109

5. Annexes


110

Annex 1. Previsió de construcció d’EDAR’s i col·lectors segons PSARU 2005

Municipi Actuació Escenari Alàs i Cerc (Vilanova de Banat) EDAR i col·lectors 2009-2014 Alàs i Cerc (Cerc) EDAR i col·lectors 2009-2014 Alàs i Cerc (Ortedó) EDAR i col·lectors 2009-2014 Alàs i Cerc (La Bastida d’Hortons) EDAR i col·lectors 2009-2014 Alàs i Cerc (El Ges) EDAR i col·lectors 2009-2014 Arsèguel EDAR i col·lectors 2009-2014 Arsèguel (Pont d’Arsèguel) EDAR i col·lectors 2009-2014 Bassella (Altès) EDAR i col·lectors 2009-2014 Bassella (Ogern) EDAR i col·lectors 2009-2014 Cabó (El Pujal de Cabó) EDAR i col·lectors 2009-2014 Cabó (El Vilar de Cabó) EDAR i col·lectors 2009-2014 Cabó EDAR i col·lectors 2009-2014 Cava (El Querforadat) EDAR i col·lectors 2009-2014 Cava EDAR i col·lectors 2009-2014 Cava (Ansovell) EDAR i col·lectors 2009-2014 Coll de Nargó (Montanissell) EDAR i col·lectors 2009-2014 Coll de Nargó (Les Masies de Nargó)

EDAR i col·lectors 2009-2014

Coll de Nargó EDAR i col·lectors 2009-2014 Coll de Nargó (Gavarra) EDAR i col·lectors 2009-2014 Estamariu EDAR i col·lectors 2009-2014 Fígols i Alinyà (l’Alzina d’Alinyà) EDAR i col·lectors 2009-2014 Fígols i Alinyà (Canelles) EDAR i col·lectors 2009-2014 Fígols i Alinyà (Figols) EDAR i col·lectors 2009-2014 Fígols i Alinyà (Perles) EDAR i col·lectors 2009-2014 Fígols i Alinyà (Llobera) EDAR i col·lectors 2009-2014 Fígols i Alinyà (Les Sorts) EDAR i col·lectors 2009-2014 Fígols i Alinyà (Alinyà) EDAR i col·lectors 2009-2014 Josa i Tuixén (Josa del Cadí-W) EDAR i col·lectors 2009-2014 Josa i Tuixén (Tuixén-S) EDAR i Col·lectors 2009-2014 Josa i Tuixén (Tuixén-W) EDAR i col·lectors 2009-2014 Josa i Tuixén (Tuixén-N) EDAR i col·lectors 2009-2014 Josa i Tuixén (Josa del Cadí-E) EDAR i col·lectors 2009-2014 Montferrer i Castellbò (Vilamitjan del Cantó)

EDAR i Col·lectors 2009-2014

Montferrer i Castellbò (Turbiàs) EDAR i col·lectors 2009-2014 Montferrer i Castellbò (Sant Andreu de Castellbò)


Montferrer i Castellbò (Pallerols del Cantó)


Montferrer i Castellbò (Guils del Cantó)


Montferrer i Castellbò (Castellbó) EDAR i col·lectors 2009-2014 Montferrer i Castellbò (Cassovall) EDAR i col·lectors 2009-2014 Montferrer i Castellbò (Avellanet) EDAR i col·lectors 2009-2014 Montferrer i Castellbò (Albet) EDAR i col·lectors 2009-2014

Montferrer i Castellbò, la Seu d’Urgell, Alàs i Ribera d’Urgellet

Remodelació de l'EDAR i millora dels col·lectors de la seu d'Urgell, Montferrer i Castellbò, Alàs i nuclis urbans d'Arfa i les Bordes d'Arfa de Ribera d'Urgellet.

2006-2008

Oliana Ampliació EDAR 2009-2014 Organyà EDAR i col·lectors 2009-2014 Peramola (Tragó) EDAR i col·lectors 2009-2014 Peramola EDAR i col·lectors 2009-2014 Peramola (Nuncarga) EDAR i col·lectors 2009-2014 Pont de Bar EDAR i col·lectors 2009-2014 Pont de Bar (Castellnou de Carcolze)



111

Pont de Bar (Bar) EDAR i col·lectors 2009-2014 Pont de Bar (Aristot) EDAR i col·lectors 2009-2014 Pont de Bar (Toloriu) EDAR i col·lectors 2009-2014 Ribera d’Urgellet (Parròquia d’Hortó) EDAR i col·lectors 2009-2014

Ribera d’Urgellet (Pla de Sant Tirs) EDAR i col·lectors 2009-2014

Ribera d’Urgellet (Montant de Tost) EDAR i col·lectors 2009-2014

Ribera d’Urgellet (Castellar de Tost)


Ribera d’Urgellet (Adrall) EDAR i col·lectors 2009-2014 Les Valls d’Aguilar (Taús) EDAR i col·lectors 2009-2014 Les Valls d’Aguilar (Noves de Segres)


Les Valls d’Aguilar (Junyent) EDAR i col·lectors 2009-2014 Les Valls d’Aguilar (La Guàrdia d’Ares) EDAR i col·lectors 2009-2014

Les Valls d’Aguilar (Espaen) EDAR i col·lectors 2009-2014 Les Valls d’Aguilar (Els Castells) EDAR i col·lectors 2009-2014 Les Valls d’Aguilar (Castellàs) EDAR i col·lectors 2009-2014 Les Valls d’Aguilar (Bellpui) EDAR i col·lectors 2009-2014 Les Valls d’Aguilar (Biscarbó) EDAR i col·lectors 2009-2014 Les Valls de Valira (Anserall) EDAR i col·lectors 2009-2014 Les Valls de Valira (Sant Joan Fumat)


Les Valls de Valira (Argolell) EDAR i col·lectors 2009-2014 Les Valls de Valira (Arcavell) EDAR i col·lectors 2009-2014 Les Valls de Valira (Os de Civis) EDAR i col·lectors 2009-2014 Les Valls de Valira (Civis) EDAR i col·lectors 2009-2014 Les Valls de Valira (Calbinyà) EDAR i col·lectors 2009-2014 Les Valls de Valira (Bescaran) EDAR i col·lectors 2009-2014 Les Valls de Valira (Asnurri) EDAR i col·lectors 2009-2014 Les Valls de Valira (Ars) EDAR i col·lectors 2009-2014 Vansa i Fórnols (Padrinàs) EDAR i col·lectors 2009-2014 Vansa i Fórnols (Cornellana) EDAR i col·lectors 2009-2014 Vansa i Fórnols (Sorribes) EDAR i col·lectors 2009-2014 Vansa i Fórnols (Sant Pere) EDAR i col·lectors 2009-2014 Vansa i Fórnols (Adraen) EDAR i col·lectors 2009-2014 Vansa i Fórnols (Ossera) EDAR i col·lectors 2009-2014 Vansa i Fórnols (Fórnols) EDAR i col·lectors 2009-2014 Font: PSARU 2005 (Actualització 2007).


112

Annex 2. Actuacions del Pla Comarcal de Muntanya previstes per a l’Alt Urgell

Actuacions de dotació d’infraestructura, equipament i suport a l’activitat Programa de concentració parcel·lària -Concentració parcel·lària en els termes municipals de la Seu

d’Urgell, Alàs i Cerc i Ribera d’Urgellet.

Programa d’actuacions als espais naturals de protecció especial

-Parc Natural del Cadí-Moixeró. Casa de Tuixén

Programa de millora de regadius -Actuacions de creació, ampliació i modernització del regadiu Programa de sòl d’activitats econòmiques -Sòl activitats econòmiques. Vilansats, Organyà Programa de condicionament i millora general de la xarxa viària

-Condicionament i millora de la C-14. Tram: Oliana-Montant de Tost

Programa de conservació, manteniment i actuacions locals a la xarxa viària

- -Conservació extraordinària de carreteres -Conservació ordinària de carreteres -Millora de drenatge i balissament a la L-401. Tram: Col de Nargó - Guixers

Programa d’estalvi i eficiència energètica -Ajuts a l’estalvi i a l’eficiència energètica. Programa d’arranjament de la xarxa de camins rurals -Millora de camins rurals Programa de millora dels serveis de transport públic comarcal

-Actuacions de consolidació dels serveis de transport públic

Programa de millora d’infraestructures de telecomunicacions

-Elaboració d’estudis radioelèctrics, execució d’infraestructures i instal·lació d’equips de TDT, telefonia mòbil i banda ampla

Programa de sanejament d’aigua -Remodelació de l’EDAR i millora dels col·lectors de la Seu d’Urgell, Montferrer i Castellbò i les Bordes d’Arf.

Programa de residus -Millora de la planta de lixiviats de Montferrer i Castellbò -Millores a la planta de compostatge de la Seu d’Urgell -Construcció d’una planta de RESTA

Programa d’electrificació rural -Electrificació rural Programa d’energies renovables -Instal·lacions d’energies renovables Programa de gasificació mitjançant xarxes locals -Gasificació mitjançant xarxes locals Programa d’equipaments docents -Escola Pau Claris de la Seu d’Urgell

-Escola els Agols – ZER Urgellet de Montferrer -Escola la Valira de la Seu d’Urgell


113

Programa de reforma, adequació i millora de centres docents

-Institut Joan Brudieu de la Seu d’Urgell -Escola la Valira de la Seu d’Urgell

Programa d’equipaments assistencials -Adaptació i millora del centre ocupacional de persones amb discapacitat de la Seu d’Urgell

Programa d’equipaments sanitaris -Ampliació i reforma de l’hospital de la Seu d’Urgell -Construcció d’un nou CAP a la Seu d’Urgell

Programa d’equipaments esportius -Equipaments esportius: Material esportiu d’alta competició i condicionament de les instal·lacions del Parc del Segre a la Seu d’Urgell.

Programa d’equipaments d’emergències i seguretat -Ampliació del parc de bombers de la Seu d’Úrgell Programa de sòl residencial -Sòl residencial. La Trobada (UA7), Montferrer i Castellbò

-Sòl residencial. Horta de la Valira (Sub-1), la Seu d’Urgell Programa d’habitatges de protecció oficial -Habitatges de protecció oficial. Horta de la Valira 1001 (60 hab.),

la Seu d’Urgell -Habitatges de protecció oficial. Horta de la Valira 1002 (54 hab.), la Seu d’Urgell

Programa de biblioteques -Bibliobús comarcal de l’Alt Urgell -Redacció del projecte d’ampliació de la biblioteca municipal a la Seu d’Urgell -Construcció d’una nova biblioteca municipal a la Seu d’Urgell

Programa de nuclis antics -Nuclis antics. Sant Serni de Tavèrnoles, les Valls de Valira -Nuclis antics. Rehabilitació de Sant Martí de Tost, Ribera d’Urgellet -Nuclis antics. Restauració de l’església de Santa Maria, 3a fase, Organyà -Nuclis antics. Rehabilitació de la capella Immaculada, 2a fase, la Seu d’Urgell -Nuclis antics. Rehabilitació de la capella Immaculada per a auditori i sala de conferències, la Seu d’Urgell -Nuclis antics. Restauració de la col·legiata de Castellbò, 4a fase, Montferrer i Castellbò -Nuclis antics. Rehabilitació de places al nucli antic, Oliana -Nuclis antics. Adequació d’espais visitables a l’església de Santa Maria, 4a fase, Organyà -Nuclis antics. Rehabilitació de l’església de Sant Serni, les Valls


114

d’Aguilar Programa d’actuacions sobre el patrimoni cultural -Millora d’elements del patrimoni cultural

Actuacions d’ampliació de serveis i de promoció local Programa de planificació turística -Ruta dels orígens de Catalunya

-Desplegament de l’ordre d’incentius Pladetur -Senyalització turística (G1 i G2)

Programa d’informació turística -Publicacions (Edicions anuals de les guies de la marca turística Pirineus, de la marca turística Val d’Aran i dels opuscles de les deu comarques de muntanya) -Oficines de turisme

Programa de promoció turística -Centres BTT (Centres de la Xarxa de centres BTT) -Programa Pirineos -Marca Pirineus

Programa de consultoris locals -Subvencions per a la construcció, l’ampliació, la remodelació i l’equipament de consultoris locals i CAP de titularitat municipal

Programa de transport sanitari -Desplegament del transport sanitari no urgent -Desplegament del transport sanitari urgent

Programa d’implantació de serveis de rehabilitació -Rehabilitació ambulatòria, domiciliària i logopèdia (Seu d’Urgell i Oliana)

Programa de telemedicina -Desenvolupament de la telemedicina Programa de serveis socials bàsics -Serves socials bàsics Programa d’atenció a la gent gran i a les persones amb discapacitat

-Atenció a la gent gran i a les persones amb discapacitat

Programa d’atenció a la infància i l’adolescència -Atenció a la infància i a l’adolescència Programa d’atenció a la immigració -Atenció a la immigració Programa d’atenció a les famílies -Atenció a les famílies Programa d’atenció a els dones -Atenció a els dones Programa d’atenció a la joventut -Atenció a la joventut Programa d’activitats esportives -Activitats esportives: pla Esport Ciutadà (programa C)

-Activitats esportives: pla Esport contra les Desigualtats (programa F) -Activitats esportives: programa de suport als clubs esportius -Activitats esportives: programa de tecnificació


115

Font: Pla Comarcal de Muntanya 2008-2012.

Actuacions específiques de muntanya del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (D.G. d’Arquitectura i Paisatge)

Programa de dinamització territorial -Actuacions de dinamització territorial Programa de millora de la xarxa veïnal i rural de camins -Actuacions de millora de camins Programa de neteja de neu -Actuacions de neteja de les vies municipals afectades per les

nevades Programa d’actuacions pilot per al desenvolupament local -Actuacions per a l promoció d’iniciatives de desenvolupament

local Programa de millora de les instal·lacions de les estacions d’esquí

-Actuacions de renovació de les instal·lacions de producció de neu i dels sistemes de transport per cable de les estacions d’esquí

Programa d’adequació i neteja dels accessos a les estacions d’esquí

-Actuacions de manteniment i neteja de neu en els accessos a les estacions de muntanya

Programa d’impuls de les estacions d’esquí nòrdic -Actuacions de millora de la infraestructura de l’estació d’esquí nòrdic de Tuixén – Lavansa (Josa i Tuixén) -Actuacions de millora de la infraestructura de l’estació d’esquí nòrdic de Sant Joan de l’Erm (EMD Castellbò)

Actuacions sobre els grans eixos de comunicació interterritorials Programa de condicionament de la xarxa estatal de carreteres

-N-145. La Seu d’Urgell – Andorra -N-260. Variant de la Seu d’Urgell -N-260. Adrall - Canturri


116

Annex 3. Activitats de conservació i protecció previstes al Pla de recuperació del trencalòs

A continuació es detallen les activitats de conservació i protecció previstes:

▪ Els estudis d’impacte ambiental dels projectes que hagin de realitzar-se en

l’àmbit territorial especificat a l’article 2 d’aquest Decret i que estiguin

subjectes a tràmit d’avaluació ambiental d’acord amb la legislació específica

hauran de fer constar la incidència del projecte sobre l’hàbitat del trencalòs.

A aquest efecte, els promotors dels projectes hauran de sol·licitar informe

preceptiu del Servei de Protecció i Gestió de la Fauna, el contingut del qual

es farà constar explícitament en l’estudi d’impacte corresponent.

▪ En el cas dels informes preceptius que emeten els òrgans rectors dels espais

naturals de protecció especial o dels espais inclosos en el PEIN, aquests

hauran de tenir també en compte la incidència de l’activitat o l’actuació

objecte d’informe sobre l’hàbitat i la població del trencalòs en l’àmbit

d’aplicació d’aquest Pla, independentment del que estableixin els altres

apartats d’aquest article.

▪ Es consideren àrees crítiques la zona o zones situades en un radi de 1.000

metres al voltant del/s niu/s de cada territori de trencalòs. La delimitació

d’aquestes àrees es realitzarà per part del coordinador del Pla de

recuperació.

Les activitats de protecció són:

▪ Per tal de controlar els factors que produeixen la mort dels exemplars, es

realitzaran les actuacions següents: quant a les línies elèctriques ja existents

dins l’àmbit d’aplicació del Pla, es realitzarà un inventari de tots els traçats

i/o punts que puguin resultar perillosos per a l’espècie i en ells es realitzaran

les modificacions adients, segons les possibilitats tècniques, per evitar la

mort dels exemplars.

▪ Per tal de controlar els factors que afecten la reproducció, es realitzaran les

actuacions següents: les batudes de caça i els treballs forestals que es

realitzin dins l’àmbit d’aplicació del Pla es regularan, per part de la Direcció

General del Medi Natural, de manera que no afectin el període reproductor.

Es prohibeix l’escalada en totes les àrees crítiques dels territoris que es

trobin dins d’algun espai protegit. Aquestes zones se senyalitzaran

convenientment i es posaran en coneixement de les federacions esportives

corresponents. L’atorgament d’autoritzacions per realitzar activitats de


117

fotografia i filmacions només es permetrà en casos molt justificats i prenent

totes les mesures de protecció que calguin.

▪ Per tal de garantir la màxima tranquil·litat durant el període especial de la

reproducció, es realitzarà un inventari de tots els senders i camins que

transcorrin a prop de les àrees crítiques, determinant-ne el grau de

perillositat per a l’espècie. Aquells que resultin perillosos hauran de ser

senyalitzats i tancats, si més no, entre els mesos de desembre a juliol, i se’n

regularà l’accés.


118

Annex 4. Mapa de localització territorial de les problemàtiques ambientals i de garantia de recurs de la demarcació de l’Alt Segre


119

Annex 5. Fitxes descriptives de cada espai de la Xarxa Natura 2000 a la comarca

Nom Espais Prepirineu Central Català

Codi ES0000018

Descripció

Espai catalogat com a ZEPA i com a LIC. Ocupa una superfície de 57.075 ha, de

les quals un 91,5 % estan incloses al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i el

65,3 % del territori, està inclòs en les Reserves Nacionals de Caça. La Comarca

de l’Alt Urgell ocupa un 35 % (19.904 ha); inclou els municipis de: Fígols i

Alinyà, Hosa i Tuixén, la Vansa i Fórnols, Cava, Alàs i Cerc, Ribera d’Urgellet

Hàbitats (LIC)

▪ 3240 Rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya ▪ 3260 Rius de terra baixa i de la muntanya mitjana amb vegetació

submersa o parcialment flotant (Ranunculion fluitantis i Callitricho-Batrachion)

▪ 3270 Rius amb vores llotoses colonitzades per herbassars nitròfils del "Chenopodion rubri" ( pp) i del "Bidention" (pp)

▪ 4030 Landes atlàntiques i subatlàntiques seques ▪ 4060 Matollars alpins i boreals ▪ 4090 Matollars xeroacàntics endèmics oromediterranis ▪ 5110 Boixedes xerotermòfiles permanents, dels vessants rocosos ▪ 5120 Formacions muntanyenques de bàlec (Genista balansae subsp.

europaea = Cytisus purgans) ▪ 5210 Màquies i garrigues amb "Juniperus spp" arborescents, no dunars ▪ 6170 Prats calcícoles alpins i subalpins ▪ 6210 Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre

calcari (Festuco-Brometea) ▪ 6410 Herbassars de "Molinia coerulea" en sòls calcaris torbosos o argil·lo

llimosos (Molinion caeruleae) ▪ 6420 Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del

"Molinio-Holoschoenion" ▪ 6430 Herbassars higròfils, tant de marges i vorades com de l'alta

muntanya ▪ 6510 Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana

(Arrhenatherion) ▪ 6520 Prats de dall altimontans i subalpins (Triseto-Polygonion bistortae) ▪ 7230 Molleres alcalines ▪ 8130 Tarteres de l'Europa meridional amb vegetació poc o molt termòfila ▪ 8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola ▪ 8220 Costers rocosos silicis amb vegetació rupícola ▪ 8230 Terraprims silicis amb vegetació pionera (Sedo-Scleranthion) ▪ 9120 Fàgedes acidòfiles ▪ 9130 Fagedes neutròfiles ▪ 9150 Fagedes calcícoles xerotermòfiles ▪ 9180 Boscos de vessants rostos, tarteres o barrancs, del "Tilio-Acerion" ▪ 91E0 Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion) ▪ 9240 Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea) i roure

africà (Quercus canariensis) ▪ 9340 Alzinars i carrascars ▪ 9530 Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii)

Espècies (LIC)

FLORA: Dracecephalum austriacum, Cypripedium calceolus (Sabateta de la Mare de Déu).

INVERTEBRATS: Callimorpha quadripunctaria, Eriogaster catax, Graellsia isabellae

(Graelsia), Rosalia alpina (Rosalia). PEIXOS: Chondrostoma toxostoma (Madrilla).

MAMÍFERS: Myotis bechsteini (Rat penat de Bechstein), Barbastella barbastellus (Rat penat

de bosc), Galemys pyrenaicus (Almesquera), Lutra lutra (Llúdriga), Rhinolophus ferrum-


120

equinum (Rat penat gran de ferradura), Rhinolophus euryale Rat penat mediterrani de

ferradura) i Rhinolophus hipposideros (Rat penat petit de ferradura).

Aus (ZEPA)

▪ Aegolius funereus (Mussol pirinenc)

▪ Alcedo atthis (Blauet)

▪ Anthus campestris (Trobat)

▪ Aquila chrysaetos (Àliga daurada)

▪ Bubo bubo (Duc)

▪ Caprimulgus europaeus (Enganyapastors)

▪ Circaetus gallicus (Àliga marcenca)

▪ Dryocopus martius (Picot negre)

▪ Emberiza hortulana (Hortolà)

▪ Falco peregrinus (Falcó)

▪ Gypaetus barbatus (Trencalòs)

▪ Gyps fulvus (Voltor)

▪ Lanius collurio (Escorxador)

▪ Lullula arborea (Cotoliu)

▪ Milvus migrans (Milà negre)

▪ Milvus milvus (Milà reial)

▪ Neophron percnopterus (Aufrany)

▪ Perdix perdix hispaniensis (Perdiu xerra)

▪ Pernis apivorus (Falcó vesper)

▪ Pyrrhocorax pyrrhocorax (Gralla de bec vermell)

▪ Sylvia undata (Tallareta cuallarga)

▪ Tetrao urogallus (Gall fer)

▪ Circus cyaneus (Arpella pàl·lida)


121

Nom Espais Tossa Plana de Lles - Puigpedrós

Codi ES5120026

Descripció




de l’Alt Urgell ocupa un 24 % (3.258,70 ha); inclou el municipi de les Valls de

Valira.

Hàbitats (LIC)

▪ 3110 Aigües estagnants oligotròfiques, molt poc mineralitzades, de les planes arenoses (Littorelletalia uniflorae)

▪ 4060 Matollars alpins i boreals ▪ 5110 Boixedes xerotermòfiles permanents, dels vessants rocosos ▪ 5120 Formacions muntanyenques de bàlec (Genista balansae subsp.

europaea = Cytisus purgans) ▪ 6140 Gespets tancats, silicícoles, dels Pirineus ▪ 6170 Prats calcícoles alpins i subalpins

▪ 6210 Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre calcari (Festuco-Brometea)

▪ 6510 Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana

(Arrhenatherion) ▪ 6520 Prats de dall altimontans i subalpins (Triseto-Polygonion bistortae) ▪ 8220 Costers rocosos silicis amb vegetació rupícola

▪ 91E0 Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion) ▪ 9340 Alzinars i carrascars

Espècies (LIC)

MAMÍFERS: Myotis schreibersii (Rat penat de cova), Myotis blythii (Rat penat rellut mitjà),

Myotis emarginatus (Rat penat d’orelles dentades), Galemys pyrenaicus (Almesquera), Lutra

lutra (Llúdriga), Rhinolophus euryale Rat penat mediterrani de ferradura) i Rhinolophus

hipposideros (Rat penat petit de ferradura).

Aus (ZEPA)











▪ Hieraaetus pennatus (Àliga calçada)

▪ Lagopus mutus pyrenaicus (Perdiu blanca)











122

Nom Espais Alt Pallars

Codi ES5130003

Descripció




de l’Alt Urgell ocupa un 14 % (10.484,60 ha); inclou els municipis de: les Valls

de Valira, Montferrer i Castellbò, i les Valls d’Aguilar.

Hàbitats (LIC)

▪ 1520 Vegetació gipsícola ibèrica (Gypsophiletalia)

▪ 3110 Aigües estagnants oligotròfiques, molt poc mineralitzades, de les planes arenoses (Littorelletalia uniflorae)

▪ 3240 Rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya

▪ 4030 Landes atlàntiques i subatlàntiques seques ▪ 4060 Matollars alpins i boreals ▪ 5110 Boixedes xerotermòfiles permanents, dels vessants rocosos

▪ 5120 Formacions muntanyenques de bàlec (Genista balansae subsp. europaea = Cytisus purgans)

▪ 5210 Màquies i garrigues amb "Juniperus spp" arborescents, no dunars ▪ 6140 Gespets tancats, silicícoles, dels Pirineus ▪ 6170 Prats calcícoles alpins i subalpins


▪ 6410 Herbassars de "Molinia coerulea" en sòls calcaris torbosos o

argil·lo-llimosos (Molinion caeruleae) ▪ 6510 Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana

(Arrhenatherion)

▪ 6510 Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion)

▪ 6520 Prats de dall altimontans i subalpins (Triseto-Polygonion bistortae)

▪ 7230 Molleres alcalines ▪ 8130 Tarteres de l'Europa meridional amb vegetació poc o molt termòfila ▪ 8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola

▪ 8220 Costers rocosos silicis amb vegetació rupícola ▪ 9120 Fàgedes acidòfiles ▪ 9180 Boscos de vessants rostos, tarteres o barrancs, del "Tilio-Acerion"

▪ 91E0 Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion) ▪ 9240 Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea) i roure

africà (Quercus canariensis)

▪ 9340 Alzinars i carrascars ▪ 9530 Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii)

Espècies (LIC)

FLORA: Orthotrichum rogeri. INVERTEBRATS: Callimorpha quadripunctaria,Euphydryas

aurinia, Lucanus cervus (Escanyapolls o cérvol volant), Graellsia isabellae (Graelsia).

PEIXOS: Chondrostoma toxostoma (Madrilla). MAMÍFERS: Myotis blythii (Rat penat orellut

mitjà), Ursus arctos (ós bru), Galemys pyrenaicus (Almesquera), Lutra lutra (Llúdriga),

Rhinolophus ferrum-equinum (Rat penat gran de ferradura), Rhinolophus euryale (Rat penat

mediterrani de ferradura) i Rhinolophus hipposideros (Rat penat petit de ferradura).

Aus (ZEPA)





123


▪ Bubo bubo (Duc)








▪ Lagopus mutus pyrenaicus (Perdiu blanca)











124

Nom Espais Serra d’Aubenç i Roc d Cogul

Codi ES5130008

Descripció


les quals un 50,80 % estan incloses al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). Tot

l’espai forma part de la Comarca de l’Alt Urgell i inclou els municipis de:

Peramola, Coll de Nargó i Bassella.

Hàbitats (LIC)

▪ 4090 Matollars xeroacàntics endèmics oromediterranis ▪ 5110 Boixedes xerotermòfiles permanents, dels vessants rocosos ▪ 5210 Màquies i garrigues amb "Juniperus spp" arborescents, no dunars


▪ 6220 Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia)

▪ 8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola ▪ 9240 Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea) i roure

africà (Quercus canariensis)

▪ 9340 Alzinars i carrascars ▪ 9530 Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii) ▪ 9540 Pinedes mediterrànies

Espècies (LIC)

INVERTEBRATS: Euphydryas aurinia, Lucanus cervus (Escanyapolls o cérvol volant),

Graellsia isabellae (Graelsia). MAMÍFERS: Myotis emarginatus (Rat penat d’orelles

dentades), Lutra lutra (Llúdriga), Rhinolophus ferrum-equinum (Rat penat gran de ferradura).

Aus (ZEPA)


▪ Bubo bubo (Duc)









125

Nom Espais Serra de Turp i Mora Condal-Valdan

Codi ES5130009

Descripció


les quals un 15,90 % estan incloses al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). La

Comarca de l’Alt Urgell ocupa un 49 % (1.720 ha); inclou els municipis de:

Oliana, Fígols i Alinyà, i Call de Nargó.

Hàbitats (LIC)


▪ 8130 Tarteres de l'Europa meridional amb vegetació poc o molt termòfila ▪ 8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola ▪ 9340 Alzinars i carrascars

▪ 9530 Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii) ▪ 9540 Pinedes mediterrànies

Espècies (LIC)

FLORA: Petrocoptis montsicciana INVERTEBRATS: Austropotamobius pallipes (Cranc de

riu autòcton), Graellsia isabellae (Graelsia). PEIXOS: Chondrostoma toxostoma (Madrilla).

MAMÍFERS: Rhinolophus ferrum-equinum (Rat penat gran de ferradura).

Aus (ZEPA)




▪ Bubo bubo (Duc)







▪ Gyos fulvus (Voltor)










126

Nom Espais Serra de Boumort - Collegats

Codi ES5130010

Descripció




de l’Alt Urgell ocupa un 11 % (2.085,80 ha); inclou els municipis de: Coll de

Nargó i Cabó.

Hàbitats (LIC)

▪ 4060 Matollars alpins i boreals


▪ 6170 Prats calcícoles alpins i subalpins ▪ 6210 Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre

calcari (Festuco-Brometea)

▪ 6220 Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia) ▪ 8130 Tarteres de l'Europa meridional amb vegetació poc o molt termòfila

▪ 8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola ▪ 9180 Boscos de vessants rostos, tarteres o barrancs, del "Tilio-Acerion" ▪ 91E0 Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion)

▪ 9240 Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea) i roure africà (Quercus canariensis)

▪ 9340 Alzinars i carrascars

▪ 9530 Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii)

Espècies (LIC)

INVERTEBRATS: Lucanus cervus (Escanyapolls o cérvol volant), Graellsia isabellae

(Graelsia). PEIXOS: Chondrostoma toxostoma (Madrilla). MAMÍFERS: Lutra lutra (Llúdriga),

Rhinolophus ferrum-equinum (Rat penat gran de ferradura), Miniopterus schreibersii (Rat

penat de cova).

Aus (ZEPA)




▪ Bubo bubo (Duc)













▪ Neophronpercnopterus (Aufrany)






127

Nom Espais Beneïdor

Codi ES5130023

Descripció

Espai catalogat com a ZEPA i com a LIC. Ocupa una superfície de 416 ha. La

totalitat de l’espai forma part de la comarca de l’Alt Urgell i inclou els municipis

de: el Pont de Bar, Estamariu i les Valls de Valira.

Hàbitats (LIC)


▪ 6510 Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana

(Arrhenatherion) ▪ 9340 Alzinars i carrascars ▪ 9530 Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii)

Espècies (LIC)

MAMÍFERS: Miniopterus schreibersii (Rat penat de cova), Myotis emarginatus (Rat penat

d’orelles dentades), Myotis blythii (Rat penat orellut mitjà), Rhinolophus euryale (Rat penat

mediterrani de ferradura) i Rhinolophus hipposideros (Rat penat petit de ferradura).

Aus (ZEPA)



▪ Bubo bubo (Duc)


















128

Nom Espais Serra de Prada - Castellàs

Codi ES5130026

Descripció


les quals un 14,10 % estan incloses en les Reserves Nacionals de Caça. La

totalitat de l’espai és de la comarca de l’Alt Urgell i inclou els municipis de: les

Valls d’Aguilar, Fígols i Alinyà, Ribera d’Urgellet, Cabó, i Montferrer i Castellbò.

Hàbitats (LIC)

▪ 1520 Vegetació gipsícola ibèrica (Gypsophiletalia) ▪ 5110 Boixedes xerotermòfiles permanents, dels vessants rocosos ▪ 5120 Formacions muntanyenques de bàlec (Genista balansae subsp.

europaea = Cytisus purgans) ▪ 5210 Màquies i garrigues amb "Juniperus spp" arborescents, no dunars ▪ 6210 Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre

calcari (Festuco-Brometea) ▪ 6510 Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana

(Arrhenatherion)

▪ 8130 Tarteres de l'Europa meridional amb vegetació poc o molt termòfila ▪ 8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola ▪ 91E0 Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion)

▪ 9340 Alzinars i carrascars ▪ 9530 Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii)

Espècies (LIC) MAMÍFERS: Rhinolophus ferrum-equinum (Rat penat gran de ferradura).

Aus (ZEPA)




▪ Bubo bubo (Duc)












▪ Neiphron percnopterus (Aufrany)






129

Nom Espais Ribera Salada

Codi ES5130028

Descripció

Espai catalogat com a LIC. Ocupa una superfície de 5.520 ha, de les quals un 9,3

% està inclòs al Pla d’Espais d’Interès Natural. Un 5 % de la superfície forma

part de la Comarca de l’Alt Urgell (257,10 ha); i inclou el municipi de Bassella.

Hàbitats (LIC)

▪ 5110 Boixedes xerotermòfiles permanents, dels vessants rocosos ▪ 5210 Màquies i garrigues amb "Juniperus spp" arborescents, no dunars ▪ 6220 Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia)

▪ 8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola ▪ 91E0 Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion) ▪ 9240 Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea) i roure

africà (Quercus canariensis) ▪ 9340 Alzinars i carrascars

▪ 9530 Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii)

Espècies (LIC)

INVERTEBRATS: Austropotamobius pallipes (Cranc de Riu), Lucanus cervus (Escanyapolls

o cérvol volant), Graellsia isabellae (Graelsia). MAMÍFERS: Lutra lutra (Llúdriga),

Rhinolophus ferrum-equinum (Rat penat gran de ferradura).


130

Annex 6. Línies existents de transport a la demanda

ZONA DIES DE SERVEI HORARI

Vall d’Alinyà a la Seu d’Urgell Dimarts Alzina (7:10h)

La Seu d’Urgell (13:00 h) Vall de Bescaran i Estamariu a la Seu

Dimarts Divendres

Bescaran (9:00 h) La Seu d’Urgell (13:30 h)

Vall de Cabó a Organyà Dimarts Divendres

Cabó (9:30 h) Organyà (14:00 h)

Vall de Castellbò a la Seu Dimarts Divendres

Albet (7:30 h) La Seu d’Urgell (14:00 h)

Vall de Civís a la Seu Dimarts Divendres

Ars (8:00 h) La Seu d’Urgell (13:30 h)

Arduix, Argolell i Arcavell a la Seu

Dimarts Divendres

Arduix (8:30 h) La Seu d’Urgell (14:00 h)

Valls d’Aguilar a la Seu Dimarts Divendres

Castells (8:00 h) La Seu d’Urgell (14:00 h)

Querforadat-Castellnou-Aristot a la Seu

Dimarts Divendres

Arenys (8:15 h) La Seu d’Urgell (13:30 h)

Vall de Cava a la Seu Dimarts Divendres

Ansovell (8:20 h) La Seu d’Urgell (14:00 h)

Vall de Banat a la Seu Dimarts Divendres

Vilanova (8:20 h) La Seu d’Urgell (14:00 h)

Vall de La Vansa Dimarts

Ossera a la Seu Dimarts Divendres

Ossera (7:50 h) La Seu d’Urgell (17:00 h)

Calbinyà a la Seu Dimarts Calbinyà (9:40 h)

La Seu d’Urgell (14:00 h)

La Seu d’Urgell a Sort Diari

Sort (17:30 h) La Seu d’Urgell (19:30 h)

Sort (7:45 h) La Seu d’Urgell (10:15 h)

La Seu d’Urgell a Puigcerdà Diari

Peramola a Oliana Dimecres Dissabtes

Peramola (9:30 h) Oliana (13:30 h)

Font: Consell Comarcal de l’Alt Urgell (2008)


131

6. Bibliografia

Per a la redacció d’aquest treball, a banda de les dades que s’han sol·licitat formalment a diferents organismes (i la font dels quals s’indica en cadascuna de les taules o figures); s’han consultat les següents fonts en suport paper o digitals:

▪ Anuari Econòmic Comarcal de la Caixa Catalunya (2010).

▪ Anuari Estadístic de Catalunya (2006).

▪ Centre de Desenvolupament Rural Integrat de Catalunya. (2009): Atles dels Municipis Rurals de Catalunya. Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Barcelona.

▪ Centre de Desenvolupament Rural Integrat de Catalunya (2009): Fitxes-resum municipals de Superfície ocupada per cultius agrícoles, dins de l’Atles

dels municipis rurals de Catalunya. Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Barcelona.

▪ Consell Comarcal de l’Alt Urgell (2005). Document de diagnosi del medi

natural a la comarca de l’alt Urgell. Seu d’Urgell.

▪ Consell Comarcal de l’Alt Urgell (2006). Pla de gestió de les riberes del Segre (Alt Urgell). Seu d’Urgell.

▪ Departament d’Economia i Finances. (2005): Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015. Generalitat de Catalunya, Barcelona .

▪ Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació. (2003): SISMICAT. Pla Especial d’Emergències per a Sismes. Generalitat de Catalunya, Barcelona .

▪ Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació. (): NEUCAT. Pla Especial d’Emergències per a Nevades. Generalitat de Catalunya, Barcelona (2009, darrera actualització)

▪ Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació. (2008): INFOCAT. Pla Especial d’Emergències per a Incendis Forestals. Generalitat de Catalunya, Barcelona (darrera actualització) .

▪ Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació. (2009): INUNCAT. Pla Especial d’Emergències per Inundacions. Generalitat de Catalunya, Barcelona (darrera actualització).

▪ Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació. (2009): TRANSCAT. Risc de Transport de Matèries Perilloses. Generalitat de Catalunya, Barcelona (darrera actualització).

▪ Departament de Medi Ambient i Habitatge (2009): Atles Climàtic de

Catalunya. Generalitat de Catalunya, Barcelona.

▪ Departament de Medi Ambient i Habitatge. Agència Catalana de l’Aigua. (2005): Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes 2005

(PSARU). Generalitat de Catalunya, Barcelona.

▪ Departament de Medi Ambient i Habitatge (2007): Pla de recuperació del trencalòs a Catalunya. Generalitat de Catalunya, Barcelona.


132

▪ Departament de Política Territorial i Obres Públiques. (1995): Pla Territorial General de Catalunya. Generalitat de Catalunya, Barcelona.

▪ Departament de Política Territorial i Obres Públiques. (2009): Pla Comarcal

de Muntanya 2009-2012. Generalitat de Catalunya, Barcelona.

▪ Departament de Política Territorial i Obres Públiques. (2003): Pla

d’Infraestructures del transport de Catalunya 2006-2026. Generalitat de Catalunya, Barcelona.

▪ Departament de Política Territorial i Obres Públiques. (2006): Pla Director de les Estacions de Muntanya. Generalitat de Catalunya, Barcelona.

▪ Departament de Política Territorial i Obres Públiques. (2003): Pla estratègic de la bicicleta a Catalunya (2008-2012). Generalitat de Catalunya, Barcelona.

▪ Departament de Política Territorial i Obres Públiques. (2008): Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran. Generalitat de Catalunya, Barcelona.

▪ ENTRUM i ALTERRA. Projecte LARCH – Segre: Anàlisi del paisatge i la biodiversitat de la vall del riu Segre (Cerdanya i Alt Urgell) actualment i en

escenaris futurs. Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Seu d’Urgell.

▪ Tecnoambiente (2007). Agenda 21 de la Seu d’Urgell. Ajuntament de la Seu d’Urgell, Seu d’Urgell.

Pàgines web consultades:

• Consell Comarcal de l’Alt Urgell: www.ccau.cat

• Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals: www.creaf.uab.es

• Consell Català de la Producció Agrària Ecològica: www.ccpae.org

• Consell Català de la Producció Integrada: www.producciointegrada.org

• Camerdata: www.camerdata.es/php/Home/index.php

• Cambra de Comerç de Lleida: www.cambralleida.com

• Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DARP): www.gencat.cat/darp

• Departament d’Economia i Finances: www.gencat.cat/economia

• Departament d’Educació: www.gencat.cat/educacio

• Departament d’Innovació, Universitats i Empresa: www.gencat.cat/diue

o Registre d’Establiments Industrials de Catalunya (REIC): www.gencat.cat/empresa

• Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació: www.gencat.cat/interior


133

• Departament de Medi Ambient i Habitatge: www.mediamb.gencat.cat

o Agència Catalana de l’aigua: www.mediambient.gencat.cat/aca

o Agència de Residus de Catalunya: www.arc.cat

o Servei Meteorològic de Catalunya: www.metocat.com

o Centre de la Propietat Forestal: www.mediambient.gencat.cat/cat/cpf

• Departament de Política Territorial i Obres Públiques: www.gencat.cat/ptop

• Departament de Salut: www.gencat.cat/salut

• Departament de Treball: www.gencat.cat/treball

• Institut Català de l’Energia: www.icaen.net

• Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT): www.idescat.cat

• Instituto Nacional de Estadística (INE): www.ine.es

• Observatori del Paisatge: www.catpaisatge.net

• Obra Social de Caixa Catalunya (Medi Ambient): obrasocial.caixacatalunya.es/osocial/main.html?idioma=1

• Xarxa de Custòdia del Territori: www.custodiaterritori.org

Documents

AGENDA 21 DE LA COMARCA DE L’ALT URGELL - ccau.cat de dades_A21 Alt Urgell.pdf · Agenda 21 de la comarca de l’Alt Urgell Síntesi de Dades 7 Figura 30. Anàlisi de les pressions,