AGLAE I LES TARONGES

Aglae i les taronges s un poema escrit per Josep Carner.

Josep Carner s un autor de poesia, prosa, i teatre, tot i que destaca per sobre de les altres la seva producci potica. En tota la seva obra trobam ironia, tendresa, joc i reflexi.

En la seva producci potica podem diferenciar diverses etapes:

1. L'aprenentatge: El Modernisme (1896-1905)

2. Professionalitzaci: el Noucentisme (1906-1921)

3. Descoberta del simbolisme (1921-1939)

4. Poesia metafsica (1939-1970)

5.

Doncs, Aglae i les taronges correspon a l'etapa segona, la professionalitzaci: el Noucentisme (1906-1921), i est incls al llibre Els fruits saborosos (1906) que s el seu llibre ms representatiu, on mostra la meditaci sobre la vida que flueix constantment: la infantesa, amor, maternitat, vellesa...

Cadascun dels fruits s motiu per a parlar de les etapes de la vida de les persones, representades per dones diverses, sempre amb noms de reminiscncies grecollatines, Josep Carner utilitza unes formes cultes i de regust hellnic, en aquest cas trobem l'hellenisme sota els noms dels personatges, Aglae i Drias. Aglae s un nom femen d'origen grec i el seu significat s esplendorosa. A la mitologia grega s el nom d'una de les tres Grcies, divinitats de la bellesa. L'actitud d'aquestes persones s sempre relacionada amb els fruits. En aquest poema es tracten les taronges, on Josep Carner les relaciona amb la dona que s'ha quedat sola desprs d'una vida de sacrificis.

El poema tracta sobre una dona, Aglae, que est en un estat de defalliment, paraula que mostra el tema del poema, tot i relacionat amb les taronges, les quals Josep Carner utilitza, com ja he dit abans, per referir-se a la solitud de la dona desprs d'una vida de sacrifici. D'aquesta manera Josep Carner ens introdueix, en la primera estrofa, a la situaci de n'Aglae.

Aglae, tot just casada amb Drias, duia una vida de felicitat. Per ara est en un estat de desequilibri moral que la separa de tota esperana de felicitat.

La mossegada d'una taronja la porta a la idea que pogus tornar a la seva vida passada, on ella era feli amb el seu fill i el seu marit, Drias. Per la realitat s que es sent com una taronja que jeu al terra, sense esperana de atraure a ning, ja morta i oblidada.

El poema est compost per cinc estrofes de versos alexandrins.

I-ja-no-va a-l'en-cal-per-l'her-ba i-la-ro-sa/da,: dotze sllabes.

La rima s consonant, rimant a cada estrofa el primer vers amb el tercer, i el segon amb el quart.

Hi apareixen diversos recursos estilstics per n'hi ha que sn ms importants pel fet que acompanyen al significat del poema.

Hi trobem alguns hiprbatons, aix com als versos dotze, devuit, denou i vint.

El vers dotze ens mostra el cansament de n'Aglae, tot i referint-se al cansament de la vida, i juntament amb el vers anterior ,el joc de paraules, el desordre lgic que se'n fa, acompanya a una lectura lenta que precisament aquests versos necessita.

Els versos devuit, denou i vint ens mostren clarament uns hiprbatons. Aquests versos sn clarament el tema del poema, i per tant l'hiprbaton acompanya la idea de la dona cansada i oblidada.

Tamb trobem una anfora als versos tres i quatre- set i vuit:

I ja no va a l'encal per l'herba i la rosada,

I t la cara pllida d'un gran defalliment.

...

I ja de l'hort s'amaga per les desertes vies

I encara es fa ms blanca, perduda entre el perfum.

A ms, tamb hi trobem un polisndeton, que consisteix, en aquest cas, en l's repetitiu de la conjunci I.

Altres recursos sn per exemple:

-Una personificaci al vers disset:

la piadosa taronja que fou bella,

-Comparaci al vers segon i onze:

al lluny sent les germanes com ocellada al vent,

acluca els ulls com una morta

I indirectament, a la ltima estrofa, es fa una comparaci, la Aglae ja cansada i oblidada com la taronja al terra i sense valor.

En conclusi, el suc del poema el trobem a l'ltima estrofa. En aquesta estrofa se'ns presenta a una Aglae cansada pel pas de la seva vida, es sent cansada d'haver viscut. Al seu passat va tenir una vida feli i bella per ara ja no pot accedir a tenir-la una altra vegada, perqu ja ha passat la seva vida, el seu temps. Aquesta idea s comparada contnuament amb les taronges. A l'ltima estrofa en representaci a un passat de n'Aglae feli i bell, trobem una taronja que fou bella, per ara, i referint-se al present de n'Aglae es troba al terra i no t cap valor per ning, ja ha passat el seu temps d'atracci, igual que el de n'Aglae.

Tamb la idea de l'ltima estrofa es pot introduir amb la paraula defalliment que es cita a la primera estrofa, defalliment que t relaci amb les taronges, en relaci amb el smbol que representa per Josep Carner, que bsicament la idea es centra en el fet de perdre fora moral. I aquesta idea es pot enllaar directament amb als versos onze i dotze, que explica el cansament de n'Aglae i el fet de sentir-se morta.

En definitiva, tot el poema, les paraules claus i les idees, estan reflectides a l'ltima estrofa.