És un nou vi que ens presenta el Celler Es-pelt de Vilajuïga. El nom correspon al Cen-

tre Enològic i Lúdic Coll de Roses, ubicat almas del mateix nom, una masia reformada del’any 1720 i envoltada de vinyes. El seu objec -tiu és difondre la cultura del vi amb un espaide tast i venda de vins de Coll de Roses i al-tres productes de la comarca. El vi Coll de Ro-ses 2009 està elaborat amb Garnatxa i Ull de

Llebre, ceps conreats en sól granític meteorit-zat. Criança de prop de sis mesos en bótes deroure. És un vi negre afruitat, fresc i amb ma-tisos de joventut. De color cirera picota, ambbona expressió de fruites vermelles i negres.Suaus records de torrats i vainilla al darrere-gust. Bon maridatge amb carns a la brasa. Perla seva joventut i fina estructura es pot degustaruna mica fresc. Preu aproximat: 10 euros.

El celler elaborador: Es-pelt Viticultors és prou co-negut en el món del vi perl’elaboració de vins dequalitat amb etiquetes sin-gulars dissenyades perMariscal. A part del seu ce-ller a Vilajuïga i el de Collde Roses, impulsa un granprojecte de recuperació dela vinya del Cap de Creus.Mereixen una visita i par-ticipar en les seves activi-tats artístiques, culturals ienoturístiques. Per a mésinformació: www.espelt-viticultors.com i www.gi-rovi.cat.

14 DominicalDiumenge 19de febrer de 2012

AgustíEnsesaBonetEscola de Tastavins del Gironès

Col.leccionisme

Dimarts se celebrava arreu la diada de SantValentí, patró dels enamorats no només al’àrea d’influència anglosaxona sinó tam-

bé a bona part del món, i fins i tot aquí, per lesmodes i els reclams clarament mercantilistes (elveritable patró de l’amor a casa nostra és SantJordi, amb els seus símbols del llibre i la rosa).

En tractar-se d’una efemèride gairebé univer-sal, que ve de molt enrere, i que genera un muntde material publicitari i al.legòric, en el campdel col.leccionisme popular té molta incidèn-cia. El tema romàntic és d’antic un dels més con-reats a molts nivells, fins i tot en el terreny emi-nentment artístic i literari, com és evident.

Abans, aquí només crèiem en els Reis Magsde l’Orient, que ara comparteixen protagonis-me amb el Pare Noël, l’«invent» vingut de lati-tuds nòrdiques i que especialment pels interes-sos comercials cada cop es troba més arrelat.Pel que fa a l’amor passa el mateix: Sant Jordi,com els Reis, no farà un pas enrere, però in-evitablement haurà de compartir una parcel.lad’espai amb el més internacional Sant Valentí.

La diada encara té més tradició a la majoriade nacions llatinoamericanes, on se celebra es-pecialment com el «Día del Amor y la Amistad»,el que trenca d’alguna manera aquella aurèolatípicament anglosaxona que envolta Sant Va-

lentí, el qual, d’altra banda, en els darrers tempsha arribat amb força al Japó i a la Xina.

Valentí fou un sacerdot romà que va viure amitjans del segle III, durant el regnat de l’em-perador Claudi II. En oposar-se el futur sant ala prohibició que els joves es casessin perquèaixí tinguessin més llibertat per exercir la milí-cia (prohibició que vulnerava celebrant matri-monis en secret), seria perseguit, malgrat la pro-tecció de persones converses com l’oficial As-terius. Valentí, després d’haver de suportar pre-só durant anys, fou martiritzat i mort el 14 defebrer de l’any 270. D’aquí la data de l’efemèri-de, que recorda aquell home que facilità granquantitat de casaments. I un símbol més per al’amor, el de l’ametller, en haver estat Júlia, fillad’Asterius, qui, agraïda en haver recuperat lavista per intersecció de Valentí, plantà al costatde la seva tomba aquest fruiter tan mediterrani.

Tal com passa amb altres personatges (reli-giosos o no) de la història, en tractar-se d’èpo-ques tan pretèrites i haver-se’n obtingut la in-formació per vies exclusivament orals i en idio-mes diversos, a voltes ratllant la llegenda, l’orí-gen d’aquesta festa pot resultar confús. Diuenque pels volts de l’any 500 es declarà la festa li-túrgica de Sant Valentí, i que a Anglaterra, en-trat ja el segle XVIII, es consolidaria.

Sant Valentíi l’amor

És una tradició d’influència anglosaxona però estesa a tot el món

XavierRomero

Després de sentir les notícies a la ràdio esvan quedar en silenci. Cap dels dos no

gosava dir res. Aquella atrocitat havia pas-sat al costat de casa. Semblava impossible.Al cap d’uns instants, ell va murmurar:

– Si el doctor Agustí hagués vist una cosaaixí...

Candi Agustí Trilla va néixer el 1875 a Cas-tellfollit de la Roca i com molts altres infantsgarrotxins de la seva època va estudiar a lesEscoles Pies d’Olot. Després va marxar a Gi-rona per cursar-hi el batxillerat –que va aca-bar el 1893– i tot seguit va matricular-se a lacarrera de medicina de la Universitat de Bar-celona. Just quan tenia vint-i-cinc anys co-mençava a exercir de metge a Sant Joan lesFonts, i després va incorporar-se a la clínicadental que el doctor Bover tenia a Olot.

En aquells moments, Candi Agustí ja ha-via entrat en política: el 1901 havia assistit alcongrés d’Unió Catalanista com a delegat perOlot i, a més, poc després es convertiria enel president local de la Lliga Regionalista.Catalanista, conservador i amic personal deFrancesc Cambó, aquest metge va arribar aser tinent d’alcalde de la capital garrotxinaabans de la dictadura de Primo de Rivera.

De fet durant les dècades de 1910 i 1920va desenvolupar una intensa activitat cultu-ral i política. Des de l’ajuntament va ser undels impulsors de La Caritat, un centre pen-sat per ajudar els més necessitats (que en-cara ara funciona), va promoure la creaciód’un grup escolar i va fundar l’Assemblea Lo-cal de la Creu Roja. Paral·lelament col·labo-rava a les revistes Vida Olotina i El Deler, amés de publicar alguns llibres; tot i que vaser després de la guerra civil que va escriu-re les seves obres més remarcables, sobre-tot En Josep de Costabella. Aquesta obra vaveure la llum el 1958 i va guanyar el premidel Patronat d’Estudis Històrics Olotins. Sub-titulada «Odissea d’un olotí durant el domi-ni marxista», hi relata la seva experiència en-tre 1936 i 1939. I és que amb l’esclat de laguerra, a causa de laseva militància en lesfiles del catalanismeconservador, CandiAgustí es va haver d’a-magar per no ser assas -sinat pels revoluciona-ris. Així mateix, el 1939els franquistes el vanempresonar uns mesosa la Model de Barcelo-na. Després va podertor nar a Olot, on va re-prendre les seves acti-vi tats, com ara presidirla junta de La Caritatfins el moment de lase va mort, el 1963. Te-nia 88 anys.

CandiAgustíTrilla

Gironins del segle XIX

XavierCarmaniuMainadéHistoriadori periodista

El vi

Coll de Roses2009