AIGÜES D’ABASTAMENT - Ajuntament de Vilafranca del Penedès · Es fan anàlisis periòdiques de la qualitat de les aigües dels pous que abasteixen els dipòsits de subministrament

MEMÒRIA DESCRIPTIVA. Aigua

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Servei de Medi Ambient Auditoria Ambiental Municipal de Vilafranca del Penedès 157

AIGÜES D’ABASTAMENT

Introducció “Els municipis de la comarca de l’Alt Penedès pateixen, des de fa temps, importants mancances en el servei de subministrament d’aigua potable. Els recursos d’aigua de què disposen actualment s’obtenen de pous o mines d'aqüífers sovint sobrexplotats. Són recursos molt variables segons el règim de precipitacions i vulnerables a causa de la contaminació. Com conseqüència d’això, la qualitat de l’aigua és baixa. El problema del subministrament d’aigua s’accentua els mesos d’estiu per l’increment de població estacional i turística. Un dels principals objectius pels quals es va constituir l’any 1981 la Mancomunitat Intermunicipal Penedès-Garraf va ser solucionar el problema de l’aigua a les dues comarques”. El riu Foix, a l’oest de la comarca, i l’Anoia a l’est, són els principals rius del Penedès. L’aigua aportada per aquests dos rius no serveix per abastir els municipis de la regió i, per això, cal que se n’extregui de fonts o d’aqüífers. Ara bé, aquesta regió, en estar sobre uns terrenys de roques sedimentàries impermeables, no disposa d’aqüífers superficials importants, per bé que en poden existir de profunds. Per tant, la comarca no disposa d’uns recursos hídrics abundants. Aquest fet i la creixent demanda d’aigua provoquen que s’hagin de buscar altres solucions en previsió a un augment de la demanda i per tal de garantir les necessitats d’aquest recurs. En aquest cas, es tracta de portar l’aigua des del sistema Ter-Llobregat. Aquest projecte té el seu antecedent formal en el conveni de cooperació signat el 12 d’abril de 1996 entre la Junta d’Aigües de Catalunya, la Mancomunitat Intermunicipal Penedès-Garraf, Aigües Ter-Llobregat i Gestió d’Infraestructures, SA. D’aquesta manera la xarxa d’abastament a les comarques de l’Alt Penedès i del Garraf parteix de l’aigua captada al riu Llobregat i tractada a la planta potabilitzadora d’Abrera. El nou abastament projectat dota a aquestes comarques d’una infraestructura moderna de proveïment d’aigua, que permet millorar les expectatives de desenvolupament territorial, fins ara fortament limitades per la precarietat dels recursos propis. La nova xarxa d’abastament, amb un cabal mitjà a subministrar de 574 l/s (18,102 hm3/any), aporta un suplement molt important que caldrà sumar als recursos dels aqüífers, l’ús dels quals serà necessari racionalitzar per garantir-ne la qualitat exigible d’acord amb la normativa vigent per l’aigua d’ús urbà. El cabal d’aigua potable sol·licitat per Vilafranca l’any 1998 ha estat de 2.457.406 m3



Sistema de captació i distribució L’aigua subministrada a Vilafranca del Penedès prové de fonts pròpies i del sistema Ter - Llobregat. Pel que fa a les fonts de subministrament pròpies són les següents:

Taula A1. Pous de subministrament d’aigua a Vilafranca del Penedès

Pou Fondària (m) Diàmetre (m) Cases Noves 1 41.15 2 Cases Noves 2 29 1,3 Sant Jaume 225 0,4 Andrax Artesia 185 0,55 Torre petita 7,65 Torre gran 7,65 Torre Artesia 90 0,35 Trens 105 0,5 Can Sogas Petit 10,5 1,3 Can Sogas Gran 9,2 1,3 Can Sogas Artesia 226 0,45 Pegats 1 191 0,6 Pegats 2 243 0,4 Pacs Vinya 370 0,4 Pacs Riera 169 0,5 Pacs Caseta 7,5 2,4 Cristalera 323 0,3 Cal Marcas 34,5 1,15 Can Lleo 58 1,5

Es fan anàlisis periòdiques de la qualitat de les aigües dels pous que abasteixen els dipòsits de subministrament d’aigua a la població. No hi ha constància de cap episodi important de contaminació detectat als pous d’abastament.



L’extracció d’aigua dels pous pel subministrament de Vilafranca és la següent:

Taula A2. Extracció d’aigua dels pous. 1998 Manantial Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre

Pacs Vinya 20.814 18.404 20.070 22.510 9.351 19.780 Pacs Riera-Caseta 6.111 6.940 5.944 6.363 5.300 8.344 Casal 2000 24.726 20.220 22.650 23.784 19.202 21.695 Cristalera 45.196 46.736 45.383 46.713 46.926 47.385 Sant Jaume 56.427 42.977 46.090 45.655 22.589 42.170 Trens 35.947 31.105 32.043 31.719 18.723 11.783 Torre de la Bleda 33.234 40.164 36.569 35.848 24.453 54.939 Can Sogas 0 404 4.902 5.431 7.415 7.569 Ter - Llobregat 0 0 0 0 0 0

Total 222.455 206.950 213.651 218.023 153.959 213.665

Taula A3. Extracció d’aigua dels pous. 1999 Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol 13.491 696 6.234 369 3.815 324 0 9.671 9353 5.820 7.661 26 7.678 2.963

19.743 8868 20.704 5.258 12.378 7.930 9.972 38.348 24341 35.808 42.422 48.262 36.593 20.619 42.715 47600 36.015 3.271 12.153 48.774 22.128 12.170 10871 16.924 2.582 14.468 13.371 2.913 61.856 57214 67.329 60.346 45.884 20.964 3.266 20.832 44407 33.182 0 264 614 0 4.239 6103 14811 90.602 75.177 88.864 37.163

223.065 209.453 236.827 212.511 212.427 225.112 99.024

Taula A4. Resum de les aportacions d’aigua dels pous d’abastament Manantial Total Mitjana

1998 1999 1998 1999 Pacs Vinya 110.929 24.929 18.488 128 Pacs Riera-Caseta 39.002 43.172 6.500 221 Casal 2000 132.277 84.853 22.046 435 Cristalera 278.339 246.393 46.390 1.264 Sant Jaume 255.908 212.656 42.651 1.091 Trens 161.320 73.299 26.887 376 Torre de la Bleda 225.207 316.859 37.535 1.625 Can Sogas 25.721 99.299 4.287 509 Ter-Llobregat 0 316.959

Total 1.228.703 1.101.460 204.784 5.649



Cristalera23%Sant Jaume

21%

Trens13%

Can Sogas2%

Pacs Vinya9%

Torre de la Bleda18%

Pacs Riera-Caseta

3%Casal 2000

11%

De manera que la contribució de cada pou a l’abastament és la següent:

Figura A1. Contribució dels manantials de Vilafranca l’any 1998

Evoluació mensual de l'extracció de cada manantial. 1998

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre

m 3

Pacs Vinya Pacs Riera-Caseta Casal 2000Cristalera Sant Jaume TrensTorre de la Bleda Can Sogas



L’any 1999 ha suposat l’entrada d’aigua del sistema Ter-Llobregat (ATLL). De manera que la distribució anterior ha quedat de la següent manera:

Figura A2.. Contribució dels manantials de Vilafranca l’any 1999

Sant Jaume15%Trens

5%Torre de la

Bleda23%

Can Sogas7%

ATLL22%

Cristalera17%

Casal 20006%

Pacs Riera-Caseta

3%Pacs Vinya2%

Evolució mensual de l'extracció de cada manantial. 1999

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

90.000

100.000

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol

m3

Pacs Vinya Pacs Riera-Caseta Casal 2000

Cristalera Sant Jaume Trens

Torre de la Bleda Can Sogas ATLL



Un cop extreta dels pous, l’aigua segueix la següent distribució: La xarxa de distribució d’aigua potable actualment té una longitud de 48,5 km i una bona part (30 %) va ser construïda abans de 1950.

304m 125cv 173m 40cv

SANT PAU

6m 15cv

29m 8cv

27m 7,5cv

62m 10cv

216m 25cv

187m 104m 40cv

135m

216m 126cv

194m 70cv

9m 60cv

8 m 15cv

ELS PUJOLS

VILOBI-RIERA

2 m3

Sant Pere

14.000 m3

VILAFRANCA DEL PENEDÈS

LA SERRETA

PACS

PEGATS

CRISTALERA S. JAUME

40 m3

ANDRAX SOGAS

TRENS



Xarxa de subministrament Els serveis de proveïment i sanejament de l’aigua són de titularitat municipal, i els presta l’Empresa Municipal d’Aigües de Vilafranca del Penedès, SA, com a forma de gestió directa de serveis públics. Els objectius i competències d’Aigües de Vilafranca són: a) Prestació del servei d’abastament i sanejament d’aigua. b) Conservació i manteniment de la xarxa de clavegueram. L’empresa pot executar altres tasques relacionades amb el cicle de l’aigua. L’empresa municipal d’aigües de Vilafranca fa els controls analítics necessaris de l’aigua de consum. Actualment està duent a terme una campanya per afavorir la col·locació de comptadors, substituint l’antic sistema d’aforaments. En l’actualitat s’està produint un augment regular en el percentatge d’abonats que disposen de comptador com a element de mesura del consum. Concretament la situació actual és la següent:

Mesura del consum d’aigua Abonats 12.576

Comptadors 1.506 12% Aforaments 11.250 88%

Les lectures de comptador es realitzen cada dos mesos. La lectura als aforaments és instantània degut a que el cabal/minut és conegut i constant. Pel tal d’aconseguir una millora en el subministrament d’aigua potable la companyia d’aigües ha realitzat un seguit d’obres de renovació i millora de la xarxa d’abastament i distribució amb la intenció d’augmentar cabals, homogeneitzar pressions i garantir el subministrament. Les obres de renovació han suposat un augment de diàmetres de canonada i per tant de cabal. Aquestes obres han generat una renovació de les canonades amb menys diàmetre, superior al 10% del total de la xarxa.

Renovació de la xarxa d’abastament d’aigua potable Xarxa any 1997 44.000 metres Xarxa renovada 4.475 metres % xarxa renovada 10,17%

Al mateix temps s’han col·locat noves conduccions per tal de millorar i assegurar el subministrament segons els paràmetres anteriorment esmentats. L’actual xarxa de subministrament d’aigua potable té la longitud següent:

Longitud de la xarxa d’abastament d’aigua potable Xarxa any 1997 44 Km Nova xarxa 4,485 Km Total xarxa 48,5 Km



Durant el darrer semestre de l’any 1998 el volum d’aigua servida per l’Empresa d’Aigües fou de 1.228.703 m3, mentre que en el primer semestre de l’any 1999, s’han servit 1.414.419 m3. L’evolució d’aquest subministrament ha estat la següent (dades en m3):

Figura A3. Subministrament d’aigua potable (m3) en el període juliol 98 – juliol 99

No tota l’aigua que circula per les canalitzacions arriba al consumidor. L’estat en què es troben alguns trams fan que part de l’aigua es perdi a través de fuites. L’Empresa d’Aigües estima que d’un 25 % de l’aigua subministrada no es té enregistrada; una part es perd per fuites i l’altra no es té enregistrada per errades dels comptadors i aformanets o bé es utilitzada per la neteja de les conduccions, o per altres motius. Si prenem com a base els 2.548.098 m3 servits des de juliol de 1998 a juny de 1999, representa que 637.024 m3 no estan enregistrats.

80.000

100.000

120.000

140.000

160.000

180.000

200.000

220.000

240.000

260.000

280.000

Julio

lAg

ost

Setembre

Octubre

Novem

bre

Desem

breGen

er

Febre

rMarç Ab

rilMaig Ju

ny



Això obliga a l’empresa a realitzar un manteniment de les instal·lacions i de les escomeses. L’any 1998 es realitzaren un total de 15 i 89 actuacions de manteniment, respectivament. Això significa que cada quatre dies s’ha de fer una actuació de manteniment de les escomeses i cada vint-i-quatre de les instal·lacions. El repartiment percentual de les actuacions realitzades per al manteniment de les instal·lacions és el següent:

Pel que fa al manteniment de les escomeses, aquest repartiment és:

A més, per tal d’augmentar l’eficiència del sistema, s’està estudiant un pla d’abastament en el que es preveu la creació de diferents sectors i l’homogeneïtzació de les pressions.

Vilafranca68%

Vilobi7%

Les Cabanyes

4% Monjos6% Olèrdola

12%

Pacs3%

Les Cabanyes

13%Monjos

20%

Olèrdola13%

Pacs7%

Vilafranca34%

Vilobi13%



Fuites Fuita/mes Mes/fuita Fuita/dia Dia/fuitaLes Cabanyes 16 1,33 0,75 0,04 22,81Monjos 107 8,92 0,11 0,29 3,41Olèrdola 91 7,58 0,13 0,25 4,01Pacs 20 1,67 0,60 0,05 18,25Sant Martí 4 0,33 3,00 0,01 91,25Vilafranca 145 12,08 0,08 0,40 2,52Vilobi 51 4,25 0,24 0,14 7,16

Total 434 36,17 0,03 1,19 0,84

Mantenimentescomeses Actuació/mes mes/actuació Actuació/dia dia/Actuació

Les Cabanyes 4 0,3333 3,00 0,0110 91,25Monjos 5 0,4167 2,40 0,0137 73,00Olèrdola 11 0,9167 1,09 0,0301 33,18

Pacs 3 0,2500 4,00 0,0082 121,67S. Martí 0,0000 0,0000

Vilafranca 60 5,0000 0,20 0,1644 6,08Vilobi 6 0,5000 2,00 0,0164 60,83Total 89 7,4167 0,13 0,2438 4,10

MES DIA

Control estadistic de fuites

Control estadistic manteniment escomeses

Les Cabanyes4% Monjos

25%

Olèrdola21%

Vilafranca32%

Vilobi12%

Sant Martí1%

Pacs5%

Vilafranca68%

Vilobi7%

Les Cabanyes

4% Monjos6% Olèrdola

12%

Pacs3%



Mantenimentinstal·lacions Actuació/mes mes/actuació Actuació/dia dia/Actuació

Les Cabanyes 2 0,1667 6,00 0,0055 182,50Monjos 3 0,2500 4,00 0,0082 121,67Olèrdola 2 0,1667 6,00 0,0055 182,50

Pacs 1 0,0833 12,00 0,0027 365,00S. Martí 0,0000 0,0000

Vilafranca 5 0,4167 2,40 0,0137 73,00Vilobi 2 0,1667 6,00 0,0055 182,50Total 15 1,2500 0,80 0,0411 24,33

Actuacions acont o aforos Actuació/mes mes/actuació Actuació/dia dia/Actuació

LES CABANYES 25 2,0833 0,48 0,0685 14,60MONJOS 241 20,0833 0,05 0,6603 1,51

OLERDOLA 617 51,4167 0,02 1,6904 0,59PACS 230 19,1667 0,05 0,6301 1,59

ST. MARTI 14 1,1667 0,86 0,0384 26,07VILAFRANCA 8233 686,0833 0,00 22,5562 0,04

VILOBI 811 67,5833 0,01 2,2219 0,45

MES DIA

control estadistic manteniment d'instal.lacions

Control estadistic d'actuacions a contadors o aforos

MES DIA

Les Cabanyes

13%Monjos

20%

Olèrdola13%

Pacs7%

Vilafranca34%

Vilobi13%

Porcentatge d'actuacions a comptadors o aforos

0% 2%

82%

8%

0%

6%2%

LES CABANYES

MONJOS

OLERDOLA

PACS

ST. MARTI

VILAFRANCA

VILOBI



Consum d’aigua a Vilafranca del Penedès El consum d’aigua durant l’any 1998 fou de 2.457.406 m3. El consum anual per abonat, en dades de 1995 se situa en 256 m3 anuals. L’ús d’aquesta aigua és, principalment, domèstic (80-84%), el 16-20% restant es destina a la indústria. Cal dir, a més, que si bé el consum domèstic no pateix grans oscil·lacions al llarg de l’any, si que ho fa l’industrial, ja que les indústries vitivinícoles augmenten molt el seu consum durant el mes de setembre.

Taula A5. Dades de l’abastament d’aigua potable de Vilafranca del Penedès

1994 1995 1996 1997 1998 Proveïda pel Servei Municipal (l/hab/dia)

227,7

Facturació (l/usuari/dia) 731 732 723 716 737 Facturació (l/hab/dia) 276 283 288 290 309 Proveïment anual (m3) 2.457.406 Facturació anual (m3) 3.334.714 Destinació1:

Municipal 179.827 Domèstic 1.738.327 Industrial 479.538

Altres captacions: Manantials 2.457.406

Consum total: Total 2.457.406

l/hab/dia 227,7 Font: companyia Aigües de Vilafranca *Actualment s’està utilitzant aigua provinent de pous particulars pel reg d’horts i conreus de la vila així com també pel propi consum. El mateix succeeix amb l’aigua de les rieres de l’Adoberia i del Llitrà que es fa servir per regar. La qualitat d’aquestes aigües en molts casos no les fa aptes per aquests usos.

1 Valors aproximats, calculats a partir dels percentatges (un 70,5% per ús doméstic, un 7,5% per ús municipal i un 20% per ús industrial).



AIGÜES RESIDUALS Generació d’aigües residuals a Vilafranca L’origen de les aigües residuals a Vilafranca del Penedès és de tipus domèstic en un 95 % (11.423 habitatges connectats) i de tipus industrial en un 5 % (unes 200 indústries connectades). Tant un, com l’altre són abocats al clavegueram públic, tot i que, per les seves especials característiques, les aigües industrials cal que estiguin dins d’uns determinats paràmetres diferents als de les aigües urbanes. L’aigua així recollida, mitjançant 17,5 km de canonades de formigó, és conduïda fins l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Vilafranca del Penedès amb capacitat per tractar aproximadament uns 13.000 m3/dia. Vilafranca, Guardiola, Vilovi, les Cabanyes, Pacs, La Granada i Moja, aporten 10.022 m3/dia a l’EDAR, als quals s’han de sumar els 978 m3/dia que venen de Torrelles, La Ràpita i els Monjos. Això significa que en un dia entren a l’EDAR uns 11.000 m3. Aquesta depuradora gestionada per la Mancomunitat Penedès-Garraf, substituí l’antiga instal·lació propietat de l’Ajuntament la qual no va ser desmantellada pensant en que, si fes falta, es posaria al servei del polígon industrial Domenys II. El volum actual d’aigües residuals generades a Vilafranca és d’uns 9.000 m3 al dia. L’evolució seguida en els últims anys, tant a la vila com a municipis veïns, ha portat a un augment important en el volum d’aquestes aigües.

Evolució del volum d’aigües residuals generades a Vilafranca i rodalies (m3/dia) Municipi 1994

Vilafranca 7.752 Viloví 110 Cabanyes 114 Torrelles 170 La Ràpita 400 Monjos 300 Moja 307 La Granada 200 Pacs 110

Orígen de les aigües residuals

Industrial5%

domèstic95%



Evolució del volum d'aigües residuals

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999

m3 /d

ia

Evolució del volum de cabal tractat a la EDAR2:

Figura A4. Distribució de les precipitacions al llarg dels anys 1997 i 1998.

0

20

40

60

80

100

120

140

160

Gener Març Maig Juliol Setembre Novembre

mm

1997 1998

2 S’ha de tenir en compte que en aquests cabals també hi entren les aigües de pluja.



La distribució mensual d’aquestes aportacions és la següent:

Per tal de fer circular l’aigua s’aprofita la topografia del terreny i, exceptuant alguns punts concrets (9 estacions de bombament), és la força de la gravetat que la condueix cap a l’EDAR. Sistema de sanejament i Xarxa de Clavegueram Hi ha només 20 habitatges en tot el municipi que no estan connectats a la xarxa de clavegueram. Totes les aigües residuals van a parar a la EDAR. El sistema de sanejament de Vilafranca del Penedès té una longitud total de 17,5 Km. Dins el nucli urbà existeixen tres grans col·lectors de formigó que recullen les aigües residuals de diferents parts de la vila i de nuclis urbans de la perifèria: • El col·lector nord recull l’aigua del nord de la ciutat, de Guardiola, de Vilovi, de les

Cabanyes i de Pacs. Aporta un cabal de 2.7343 m3/dia. Correspon a una població equivalent de 13.670 habitants.

• El col·lector central recull l’aigua del centre de la vila. Aporta un cabal de 775 m3/dia, de

3.875 habitants equivalents. • El col·lector sud recull l’aigua de la part sud de la ciutat, de La Granada, de Moja, de

Sant Pere Molanta i Sant Cugat Sesgarrigues. Representa un cabal de 5.409 m3/dia, provinent de 27.035 habitants equivalents.

3 Dades de l’any 1995.

I II III IV V VI VII VIII IX X XI XII

250.000

350.000

450.000

550.000

650.000

m3

Evolució mensual del cabal aportat a l'EDAR

1997 1998



La trama urbana de la xarxa de clavegueram està configurada per 6 conques alhora dividides en subconques, i connectades per un col·lector interceptor que esdevé telescòpic (sector est) i d’igual secció (sector oest) i que recull les aigües de totes les conques vessants, de la següent manera: • Sector est:

- S’inicia en el punt de concentració de la Conca 2. - Recull les aigües de les diverses subconques 1a, 1b, 1c i 1d. - Recull les aigües de la Conca 4. - Recull les aigües de la Conca 5 (La Girada). - Arriba a la Conca nº 6, s’hi imbrica i segueix cap a la EDAR.

• Sector oest:

- S’inicia en el punt de concentració de la Conca 3 (Hi ha un sobreeixidor a la riera) - Continua fins la Conca nº 6 on enllaça amb el col·lector del sector est.

Figura A5. Esquema de les conques que configuren el sistema de clavegueram de Vilafranca



Actualment s’ha iniciat una neteja sistemàtica de la xarxa de clavegueram, per part d’Aigües de Vilafranca que serà la responsable del manteniment d’aquesta quan finalitzi el termini de 2 anys de traspàs del sistema de clavegueram a l’esmentada Companyia d’Aigües per tal de fer-ne una gestió de forma integrada. Competències en matèria de Sanejament a Vilafranca Des del mes de novembre de 1990 la Mancomunitat Intermunicipal del Penedès- Garraf té l’exercici de les competències en les següents matèries de sanejament: • Inspecció, vigilància i control d’abocaments industrials, nivells de contaminants i

quantitats i facultat sancionaria per incompliment del reglament vigent. • Confecció, tramitació i execució de projectes de sanejament i clavegueram amb alta. • Facultat d’establir convenis amb indústries, per les instal·lacions de depuració i

explotació, si s’escau, d’aquestes instal·lacions. • Tramesa de dades a la Junta de Sanejament per a l’aplicació del cànon corresponent. • Explotació i manteniment de l’estació depuradora d’aigües, i instal·lacions

complementàries, la titularitat de les quals continuarà sent municipal. De manera que el Sanejament a Vilafranca queda de la següent manera: • Tasques d'inspecció i control dels abocaments: són competència de la Mancomunitat. • Tasques de manteniment del sistema de sanejament:

Mancomunitat, quan s’han de realitzar en el clavegueram en alta intermunicipal:

• Connexions entre els municipis que han delegat competències. • Conductes de la Junta de Sanejament dels que se n’ha encarregat el manteniment.

Companyia d’Aigües de Vilafranca: manteniment de la xarxa de clavegueram municipal quan finalitzi el termini de 2 anys per al traspàs del Sistema de Clavegueram per part de l’ajuntament a l’esmentada companyia (gener del 2001).

Així, quan finalitzi el traspàs la Companyia d’Aigües realitzarà totes les activitats següents: planificació, disseny, construcció, gestió, manteniment preventiu i manteniment correctiu de la infraestructura.

Quines són les activitats de gestió del servei de clavegueram:

• Planificació i disseny d’infraestructures urbanes: totes les feines pròpiament d’enginyeria

com són la realització de plans directors, projectes i altres.



• Construcció d’infraestructura: feines corresponents a la realització d’obres de renovació i

nova planta, tant de la xarxa com d’escomeses. • Explotació tècnica i administrativa (gestió): en cas del clavegueram l’explotació tècnica

és pràcticament inexistent, ja que no es necessita manipular el sistema (maniobres del sistema), no es necessiten reactius ni altres recursos que tradicionalment són classificats com costos d’explotació. Quant a les activitats administratives es refereixen a totes les activitats purament de gestió com són la gestió documental, gestió econòmica del sistema, etc.

• Manteniment preventiu: actuacions preventives perquè el sistema estigui en condicions

òptimes de funcionament.- Aquí es contemplen bàsicament la neteja preventiva de trams de claveguera, buidat d’arenes, inspecció de conduccions, etc. LA neteja pot contemplar xarxa i embornals.

• Manteniment correctiu: activitats referents bàsicament a resolució d’avaries com són:

enfonsaments, embussaments, reparació de petits defectes i altres, tant de la xarxa com d’escomeses.

Explotació administrativa. Gestió

Planificar i dissenyar

Construccions (obres) nova planta Construccions (obres) de renovació

Xarxa escomeses

Manteniment Preventiu (neteja)

Correctiu (avaries)

Explotació tècnica



Respecte a la capacitat de fixació de nivells màxims permesos per a l’abocament, la Mancomunitat fixa uns valors quelcom més restrictius que d’altres ordenances Municipals d’abocaments posteriors. L’ordenança d’Abocaments d’Aigües Residuals aprovada per la Mancomunitat estableix uns valors mitjans per sobre dels quals no es pot abocar a la xarxa, permetent que aquests se superin només en períodes puntuals i sota les condicions establertes en la pròpia ordenança.4 En matèria d’abocaments industrials, cal assenyalar que des de 1994 a 1998 s’havia reduït en un 25 % la contaminació de l’EDAR de Vilafranca. Tractament i composició de les aigües residuals Les aigües residuals recollides a Vilafranca són conduïdes a la EDAR on s’hi realitza un pretractament, un tractament primari i un tractament secundari de tipus biològic. Les aigües tractades són abocades a la riera del Llitrà. La mancomunitat de municipis Penedès-Garraf és qui controla els abocaments a les xarxes de clavegueram d’aigües residuals, delegats dins del seu àmbit, a partir d’una Ordenança Reguladora d’Abocaments de Sanejament que necessàriament ha d’aprovar l’Ajuntament que li delega la gestió. En aquesta ordenança es descriu quins abocaments hi son prohibits i quins paràmetres han de complir (veure annex). Paràmetres estàndards d’entrada i sortida d’aigua a l’EDAR: L’aigua que arriba a l’estació depuradora passa sistemàticament per un control analític que ens determina la seva composició5: Sòlids en suspensió 200 - 250 ppm Nitrogen total 60 – 80 ppm Fòsfor 12 – 14 ppm DQO 500 – 800 ppm Un cop depurada l’aigua s’aboca a la riera de Llitra amb els següents paràmetres: Sòlids en suspensió 18 ppm Nitrogen total 10 - 12 ppm Fòsfor 1 - 2 ppm DQO 30 - 40 ppm DBO 2 – 5 ppm

Els fangs produïts en el procés de depuració fins l’estiu del 1999, s’enviaven a la Planta de Compostatge de Vilaseca-Salou (70-80 %) i la resta a l’abocador d’Hostalets de Pierola. Actualment tot el fang generat a l’estació depuradora és dut a compostar a diferents plantes de compostatge.

4 Veure B.O.P de Barcelona núm. 41 – 17.2.1995 5 veure taules en l’annex, dels paràmetres guia per a considerar els abocaments a la llera pública i al clavagueram.



Figura A6. Vista general de la planta depuradora d’aigües residuals de Vilafranca del Penedès

Decantació primària

Pretractament

Reactor Biològic

Decantació secundària

Deshidratació de fangs



ESTACIÓ DEPURADORA D’AIGÜES RESIDUALS DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS


DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Servei de Medi Ambient Auditoria Ambiental Municipal de Vilafranca del Penedès

178

USOS I CONSUMS D’AIGUA. 1998 (hm3)

25%20% 72,5% 7,5%

CONCA DEL LLOBREGAT (ATLL Abrera)

FONTS PRÒPIES

POUS I MINES POUS I CAPTACIONS

PARTICULARS

COMPANYIA AIGÜES DE VILAFRANCA

Dipòsit de Sant Pau. 14.000 m3

Municipal

0,13

Industrial

0,37

Pèrdues de

xarxa i cabals no

enregistrats

0,63

Domèstic

1,34

Reg i consum

Abocament

a llera

E.D.A.R de Vilafranca del Penedès

3,1 (aigües residuals + pluges)

INFILTRACIÓ

1,8 0,6

Riera del Llitrà Riu Foix

Documents

AIGÜES D’ABASTAMENT - Ajuntament de Vilafranca del Penedès · Es fan anàlisis periòdiques de la qualitat de les aigües dels pous que abasteixen els dipòsits de subministrament