Upload
others
View
2
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
AIGUA SALADA / AIGUA DOLÇA
Font: Inèdit
Introducció
Sovint els alumnes es pregunten per què l’aigua dels rius és dolça i l’aigua del mar és salada?
Responen: “És un tema molt complex perquè com pot ser que de la mateixa aigua des d’on
“neix” fins que arriba al mar pot canviar tan el seu sabor, els seus components...”
L’aigua és salada perquè té un contingut alt en sals dissoltes, en forma de ions clorurs,
magnesi, sodi, potassi, etc. L’aigua del mar, quan s’evapora només ho fa l’aigua, no pas les sals,
de manera que la pluja és dolça. Quan l’aigua de la pluja travessa el sòl, baixa pels rius, passa
per llacs i és absorbida per plantes, va absorbint sals minerals, per això quan arriba al mar és
menys dolça que al principi.
Material
- Sal potàssica, magnèsica i sòdica.
- Un bol.
- 500 ml d’aigua calenta.
- Una cullera.
- Paper film.
- Un escalfador.
- Un vas de precipitats.
Procediment
• Feu un tastet de les tres sals i
noteu les diferències gustatives.
• Escalfeu amb l’escalfador 500 ml
d’aigua dins un vas de precipitats.
• Poseu l’aigua calenta al vol i
barregeu-la amb la sal sòdica.
• Tapeu ràpidament el vol amb el
paper film.
• Després d’un instant veureu com
es comencen a formar gotetes.
• Quan n’hi hagi força obriu el paper
film i passeu-hi el dit.
• Proveu l’aigua que ha quedat al
paper film, és dolça o salada?
• Ara proveu l’aigua que ha quedat
al vol, és dolça o salada?
Nivell educatiu
Temps
Dificultat tècnica
Punts forts
Limitacions
CRISTAL·LITZACIÓ
Font: Magic crystal snowflake.
http://www.stevespanglerscience.com/lab/experiments/magic-crystal-snowflake
Introducció
La cristal·lització succeeix quan l’aigua conté una sal dissolta i aquesta comença a precipitar. Primer forma partícules molt petites i després a partir d’aquestes es van formant els cristalls. Aquest fenomen també passa en la naturalesa, en la formació de flocs de neu o la sal. Material - 1-2 neteja-pipes - ½ - 1 tassa de bòrax - ½ - 1 tassa d’aigua bullint - 1 llapis - 1 cullera
- 25 cm de cordill - 1 ampolla de 1,5L - 1 tisores - 1 vas de precipitats - 1 escalfador
Procediment
• Tria la neteja-pipes del color que
vulguis i fes-li la forma que més
t’agradi.
• Lliga un extrem de la corda al neteja-
pipes i l’altre extrem a la meitat del
llapis. Quedant en forma de “T”.
• Talla l’ampolla d’aigua per la meitat i
omple d’aigua bullint el cul.
• Afegeixi el bòrax a l’aigua fins que
aquesta quedi tèrbola.
• Col·loca el llapis recolzat a la boca de
l’ampolla i deixa caure la neteja-pipes,
amb l’aigua encara calenta.
• Deixa-ho refredar tot, el bòrax formarà
petits cristalls en la neteja-pipes. Com
més temps ho deixis més cristalls es
formaran i més grans seran.
• Treu la neteja-pipes de l’ampolla i
deixa-la sacar. I ja hauràs creat cristalls.
Nivell educatiu
Temps
Dificultat tècnica
Punts forts
Limitacions
FEM DE PALEONTÒLEGS
Font: Excava el dinosaure. Fes-te caçador de fòssils i excava un dinosaure.
www.earthlearningidea.com
Introducció
Fa uns 200 anys els científics americans excavaven ràpidament els ossos de dinosaure, sense
anotar amb cura d’on provenien. Científics d’universitats rivals havien arribat a trencar ossos
de les rivals per tal de ser els primers en mostrar un dinosaure.
Actualment, s’extreuen d’una manera més acurada per facilitar la seva reconstrucció i no
perdre dades que serien molt importants.
Material
- Una safata gran (per exemple d’uns
40x30 cm).
- Força sorra seca.
- Un esquelet de dinosaure de fusta o de
plàstic. A la font hi ha la plantilla.
- Uns quants pinzells vells i culleres.
- Un pot per deixar a part la sorra
extreta.
- Cordill o gomes elàstiques.
- Un full de les mateixes dimensions que
la safata.
Procediment
• Disposeu d’una safata plena de sorra
seca en la qual hi ha amagades peces
desmembrades de l’esquelet d’un
dinosaure de joguina.
• Observeu que sobresurten una o dues
peces.
• Construïu una retícula (quadrícula)
senzilla a través de la safata amb els
cordills.
• Dibuixeu la retícula en un full de les
mateixes dimensions.
• Excaveu l’esquelet enterrat seguint
mètodes científics. És a dir, a mesura que
es troba cada peça s’ha de posar sobre la
retícula i dibuixar el contorn de l’os.
• La sorra extreta cal guardar-la en un pot
apart.
• Finalment, intenteu reconstruir l’esquelet
de dinosaure.
Nivell educatiu
Temps
Dificultat tècnica
Punts forts
Limitacions
DINÀMICA EÒLICA
Font: Inèdit.
Introducció
El vent es produeix quan tenim aire en moviment. Aquest moviment es genera per masses
d’aire a diferent pressions atmosfèriques. L’aire es mou per igualar les pressions, de manera
que el vent sempre bufa des de les altes pressions cap a les baixes. Les diferències de pressions
són causades per diferències de temperatura de l’aire. Quan l’aire està més calent es dilata i té
menys pressió, en canvi, si està fred es contrau i té més pressió.
El vent realitza l’acció erosiva, de transport i de sedimentació en zones desèrtiques, perquè no
hi ha cobertura vegetal que sostingui els sediments. Però no tots els sediments responen de la
mateixa manera al vent.
Material
- Capsa de plàstic 30x30x60cm.
- Un tros de paper transparent.
- Assecador de cabell.
- 200g de sorra de diferent
granulometria.
- Una dotzena de còdols.
Procediment
• Ompliu la safata plena de sorra.
• Humitegeu la sorra.
• Modeleu la sorra creant relleu: muntanyes,
valls, carenes, etc.
• Poseu sorra seca i còdols repartits per la
safata.
• Comproveu que succeeix en les diferents
velocitats de l’assecador.
• Com s’ha distribuït els diferents grans de
sorra?
Nivell educatiu
Temps
Dificultat tècnica
Punts forts
Limitacions
Deformació de les roques: PLECS
Font: Llibre-Areal (Portugal), Col·lecció- Geologia novo programa, Curs-12, pp-39.
Introducció
Alguns dels esdeveniments més dramàtics (i perillosos) de la Terra tenen lloc als límits
destructius de les plaques, allà on dos continents xoquen. Això passa quan una placa és
empesa cap avall (subducció) davant d’una altra placa, tot produint terratrèmols i erupcions
volcàniques. En aquests límits es produeixen amb grans forces de compressió que provoquen
el plegament de capes horitzontals i posen en contacte masses que estaven prèviament
allunyades. Aquests materials no s’enfonsen perquè el medi té una densitat més elevada i
formen prismes d’acreció.
Per mostrar les característiques d’un límit destructiu de plaques continent-continent fareu
servir un model de cartolina.
Material
- Un tros de cartró d’uns 30 x 20 cm. - Un tira de cartolina 50 x 6 cm. - Dos blocs de fusta de 10x6x2 cm.
- Clips. - Tovallons de paper de diferents colors. - Cinta adhesiva.
Procediment
• Talleu una peça de cartró d’uns 30 x 20
cm i una tira de cartolina d’uns 50 x 6 cm.
• Enganxeu un bloc de fusta a un dels
extrems de la peça de cartró.
• Arran del bloc, a la part interior de la
peça de cartró, feu un tall d’uns 6’5 cm i
passeu-
hi la cartolina.
• A sobre la cartolina col·loqueu els
tovallons doblegats subjectats amb clips.
• Al límit amb els tovallons enganxeu
amb cinta a la cartolina l’altre bloc.
• Finalment, estireu la cartolina pel tall fet
a la part de davant del bloc fixe, tal i com
mostra l’esquema.
Nivell educatiu
Temps
Dificultat tècnica
Punts forts
Limitacions
Deformació de les roques: FALLES
Font: Una vall en 30 segons – separant roques.
www.earthlearningidea.com
Introducció
Una falla és una ruptura de materials acompanyada de desplaçaments entre dos blocs,
desplaçant-se al llarg del pla de trencament. Si no hi ha moviment la ruptura rep el nom de
diàclasis.
En situacions en què les masses de roques es separen i les roques d’una banda es mouen avall
per gravetat és forma el que s’anomena falla normal. El comportament d’aquestes roques és
fràgil perquè s’acaben trencant.
Material
- Capsa petita transparent de plàstic o de vidre
- Sorra seca - Un bloc de fusta per mantenir el tauler
vertical
- Farina o qualsevol altre pols de color contrastat amb la sorra
- Cullera, etc. Per afegir la sorra i la farina a la capsa
Procediment
• Situeu el tauler vertical en la meitat de la
capsa i demaneu que algú el sostingui.
• Dipositeu capes de sorra seca i farina
només a una banda del tauler.
• Feu capes gairebé fins al seu límit
superior.
• Aneu tirant enrere amb molta cura el
tauler, mantenint-lo vertical.
• Observeu com els estrats es van
deformant.
• Finalment, amb un retolador dibuixa a la
caixa les línies entre les capes que s’han
format. Seran les falles.
Nivell educatiu
Temps
Dificultat tècnica
Punts forts
Limitacions