Ajuntament de Barberà del Vallès | - ROMÀNICA · 2010-03-10 · comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda de Carcassona confirmaven la donació que un any abans havia fet

ESGLÉSIA

ROMÀNICA

Santa Maria de Barberà

Romànica 2007 DEFINITIU.qxd 6/11/07 10:21 Página 1

Edita: Ajuntament de Barberà del Vallès 2007 Coordinació tècnica: Regidoria d’Educació Disseny original i assessorament: Llucià Pita Sabin. 2005 Redisseny i il.lustració: Ivan Rubio Garcia. 2007 Impressió: Creacions Gràfiques Canigó S.L. 93 229 23 60Dipòsit Legal: B-52494-2007


Retallable de l’església romànica de Santa Maria de Barberà

L’església de Santa Maria de Barberà

A l’extrem nord-est de la ciutat de Barberà del Vallès,arran de la fondalada del marge dret del riu Ripoll, a145 m d’altitud, s’alça l’antiga església parroquial deSanta Maria de Barberà, coneguda per la Romànica ifamosa per les pintures que guarda a l’interior.

Per arribar-hi cal prendre la carretera que uneix Barce-lona i Sabadell, en la qual, al punt quilomètric 8.450,agafarem la via de Sant Oleguer en direcció nord-est. Al’extrem oposat, a la confluència amb la ronda de SantaMaria, hi ha l’església de Santa Maria de Barberà.

Un dels primers esments del topònim del lloc data del’any 986, quan el rei Lotari, mitjançant un privilegi de confirmació de béns atorgat al monestir de Sant Cugatdel Vallès, ratificà els alous que aquest cenobi posseïa alterme de Barberanus.

Poc temps després, el 1006, és consignada ja l’existènciad’una església en aquest indret, ja que aquest any elscomtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda deCarcassona confirmaven la donació que un any abanshavia fet Guitard del castell de Barberà a la catedral deBarcelona, i també de les esglésies que havien estat fun-dades en aquest lloc. Tanmateix, l’edifici a què fa refe-rència aquesta notícia històrica no correspon al que haarribat als nostres dies. Segurament a causa del seu malestat, o bé al fet que la seva capacitat era insuficient,hom decidí bastir-ne un altre més espaiós; en aquestsentit, hi ha notícia documental de dues deixes, l’una del’any 1067 i l’altra del 1074, destinades a l’obra de l’esglé-sia. Aquest nou temple fou consagrat sota el pontificat desant Oleguer, bisbe de Barcelona (1116-1137), i dedicat asanta Maria.

Al segle XII, concretament l’any 1123, un testament atorgatper Majència i el seu fill Berenguer notifica que llegarenuna vinya a Santa Maria de Barberà. Poc temps després,el 1143, l’església de Barberà consta ja com a parròquia,segons la cessió que els esposos Guillem Berenguer de Fono-llar i Ermessenda i el germà d’aquesta, Ramon Bermon,feren dels drets que tenien sobre ella a la milícia delTemple. A partir d’aquest moment són ben poques lesreferències històriques que es coneixen d’aquesta esglé-sia, la qual fou modificada i transformada interiormenten el transcurs dels segles.

L’exterior de l’edifici segons una fotografia del començament del segle XX.



L’interès per aconseguir la restauració de Santa Maria deBarberà es veié compensat amb la descoberta feta l’any1919 per Mn. Manuel Trens, director del museu diocesàde Barcelona, i el rector Josep M. Esteve, de la decoraciómural del final del segle XII o començament del XIII toti que J. Ainaud la creu més acostada a la data de la sevaconsagració. Després de la guerra civil de 1936-1939,tant les pintures com l’església foren restaurades ambl’ajut del Servei de Conservació de Monuments de la Dipu-tació Provincial de Barcelona, i l’església fou declaradaMonument Artístic Nacional.

L’església de Santa Maria de Barberà és un edifici d’unasola nau amb transsepte, al qual s’obren tres absis de plantasemicircular. La nau, de planta rectangular i coberta peruna volta de punta d’ametlla, s’estreny a l’altura deltranssepte per formar un cos, en el creuer de la nau i eltranssepte, cobert per una volta de canó seguit. Aquestcos, de planta en forma de trapezi, és capçat a llevant perl’absis central. Els espais que defineixen els braços deltranssepte s’obren, pel costat de tramuntana i pel de migdia,directament al cos del creuer. L’absis central s’obre a aquestcos, mitjançant un simple reclau, el qual es fa doble enl’arc, i estableix una degradació entre els dos espais. Elsabsis laterals, també de planta semicircular, estan situatsdins l’àmbit del transsepte, al qual s’obren directament. Eltranssepte és cobert per una volta de canó seguit dispo-sada en sentit perpendicular a l’eix de la nau i els absis,com és usual, per voltes de quart d’esfera. La volta deltranssepte i la de l’arc de transició a l’absis central arren-quen d’una senzilla imposta motllurada amb un perfil debisell dret.

















0 1 2 3 4 5 M.

Redisseny i Il.lustració de Ivan Rubio Garcia. 2007Disseny original de Llucià Pita. 2005



La il·luminació de l’interior d’aquest edifici ha estat resoltaamb finestres de doble esqueixada i arc de mig punt, de lesquals cinc són situades a la nau i cinc al cos de la capça-lera. D’aquestes últimes, n’hi ha dues que es diferen-cien tipològicament de les altres, una d’elles, situada al’absis central, és d’una sola esqueixada i té la petitaobertura que dóna a l’exterior, emmarcada per una arqui-volta; l’altra, situada a la façana de migdia del transsepte,té forma d’ull de bou.

Sobre el braç de tramuntana del transsepte s’aixeca elcampanar, una torre prismàtica de planta rectangularamb dos nivells de finestres. Al primer nivell hi haquatre finestres estretes i allargades, una a cada cara,amb arc de mig punt. Al segon nivell les finestres sóngeminades i estan formades per dos arcs de mig puntseparats, les de les cares de migdia i tramuntana per unpilar rectangular i les de les cares de llevant i de ponentper una columna. Sobre aquesta columna, per rebre elsdos arcs, hi ha un capitell amb forma trapezoïdal mensu-liforme.



Hom va decorar l’exterior de la capçalera amb arcua-cions i faixes llombardes. L’absis central és ornamentatamb un fris d’arcuacions cegues format per tres grups detres arquets, separats per dues lesenes o faixes verticalsque acaben en un sòcol. Els absis laterals presenten tambéuna decoració a base d’un fris format per sis arquets ilimitat en els dos extrems per sengles faixes. La façanade migdia del transsepte és decorada també per un fris,el qual segueix, més o menys, els pendents de la cobertai és format per dos grups de tres d’arcuacions separatsper una faixa vertical; la de ponent té només un grup dedues. El campanar és també decorat amb aquesta classed’ornamentació, amb la particularitat que s’inclou unnou element, la dent de serra. La part baixa del campa-nar, que es correspon amb el braç de tramuntana deltranssepte, es decora igual que el de migdia, però amb elfris d’arcuacions limitat superiorment per un fris de dentsde serra. Per sobre d’aquest fris continuen unes faixesverticals que queden delimitades pels arcs de les fines-tres superiors. A les façanes de migdia i tramuntana lesfaixes ressegueixen els arcs de les finestres tot fent unaarquivolta, que continua pel pilar central fins gairebé al’ampit de les finestres. En aquest edifici queden restesencara de la rejuntada de les pedres feta a base d’unenllistonat de morter. L’aparell d’aquest edifici és, engeneral, fet amb pedra de paredar de mida petita ques’ha disposat en filades horitzontals regulars. La pedrapresenta un desbastat a la cara vista per tal de deixar-lamés o menys plana.

És interessant d’observar la complexitat de les cobertes,com a resultat directe de la seva adaptació a l’estructuradels espais interiors.

Aquest edifici es pot considerar, segons les característi-ques de l’ornamentació dels murs de la capçalera, com aobra bastida a la darreria del segle XI amb modificacionsposteriors. En particular el sector de la nau, la coberta dela qual estaria feta a cavall dels segles XII i XIII. Malgrattot, hem de considerar la possibilitat que la capçalera nosigui una obra totalment unitària, ja que presenta solu-cions molt diferents entre les arcuacions dels absis lateralsi les del central.

Les pintures murals de l’església de Santa Maria deBarberà constitueixen un dels conjunts més importantsd’aquestes característiques conservats in situ a Cata-lunya. A hores d’ara, és impossible conèixer amb totsels detalls la distribució exacta de la decoració policro-mada als paraments interns de l’església. Pel que s’haconservat, tan sols sabem que la zona de la capçalerafou sumptuosament ornamentada amb escenes pinta-des al fresc.

Font: Catalunya Romànica, Enciclopèdia Catalana,Tomo XVIII El Vallès Occidental, Barcelona 1991.




BARBERÀ DEL VALLÈSCIUTATS EDUCADORESCIUDADES EDUCADORASEDUCATING CITIESVILLES EDUCATORIES


Documents

Ajuntament de Barberà del Vallès | - ROMÀNICA · 2010-03-10 · comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda de Carcassona confirmaven la donació que un any abans havia fet