Primera edició: Març ����

© Dels textos: Antoni Capilla

© De les fotogra�es: Frederic Camallonga i Robert Ramós/Pere Virgili (fotos pàgines �� i ��)

© D’aquesta edició: Ajuntament de Barcelona i Cossetània Edicions

Edita: Ajuntament de BarcelonaPasseig de la Zona Franca, ������� BarcelonaTel. �� ��� �� ��www.bcn.cat/publicacions

Cossetània EdicionsC/ de la Violeta, � – ����� VallsTel. ��� �� �� �� – Fax ��� �� �� ��www.cossetania.com – cossetania@cossetania.com

Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona: Ignasi Cardelús,Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Màrius Rubert, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo

Director d’Alcaldia i Comunicació: Enric Casas

Director d’Imatge i Serveis Editorials: José Pérez Freijo

Coordinació editorial:

Impressió: Formes Grà�ques Valls, SA

ISBN: ���-��-����-���-�

Dipòsit legal: T-�-����

El contingut d’aquest llibre no podrà ser reproduït, ni totalment ni parcialment, sense el permís previ de l’editor

Tots els drets reservats

001-003 CR‘DITS.indd 2 14/2/11 12:29:22

3

HORTA-GUINARDÓ

BARCELONABARRI A BARRI

ANTONI CAPILLAFOTOGRAFIES DE FREDERIC CAMALLONGA

2

EL BAIX GUINARDÓ · CAN BARÓ · EL CARMEL · LA CLOTA · LA FONT D’ENFARGUES · EL GUINARDÓ · HORTA · MONTBAU · SANT GENÍS DELS AGUDELLSLA TEIXONERA · LA VALL D’HEBRON

001-003 CR‘DITS.indd 33 14/2/11 12:29:2214/4/2/2/2/11 12:29:229:222

HORTA-GUINARDÓ ÉS, POSSIBLE-MENT, el districte de Barcelona amb una major diversitat física i humana. De la Travessera de Gràcia fins al peu del Tibidabo, dins dels seus límits hi ha espai per a barris residencials i bar-ris obrers, per a blocs de pisos cons-truïts als anys 50 i 60, i per a torres d’es-tiueig bastides per la petita burgesia barcelonina que, a la segona meitat del segle XIX, fugia de l’epidèmia de febre groga que assolava la ciutat.

L’orografia ha configurat l’Horta-Guinardó que avui coneixem. Dividit

HORTA-GUINARDÓLA VALL MÉS HETEROGÈNIA

en 11 barris, un breu recorregut pel districte ens servirà per entendre aquesta composició tan heterogènia. De seguida ens adonarem que els bar-ris més propers al mar (Baix Guinardó i Guinardó) ofereixen, tot i els desni-vells, certa continuïtat amb les trames de Gràcia i de l’Eixample, però que no tenen res a veure amb els nuclis que s’enfilen per les faldes de Collserola (Sant Genís dels Agudells i Montbau).

Aquests són també diferents d’Hor-ta, potser el barri més extens i homo-geni, i de la Vall d’Hebron, el que més

004-007 INTRODUCCIO.indd 4 14/2/11 12:32:42

ha crescut els últims anys. A la zona central hi trobarem Can Baró, la Font d’en Fargues, el Carmel i la Teixonera, quatre barris encastats amb gràcia desigual als vessants vertiginosos dels turons de la Rovira, del Carmel i de la Creueta del Coll. I, per últim, queda la Clota, un cas a part en la geografia barcelonina. Enclotat com està, s’ha convertit en un reducte gairebé ar-queològic que recorda el passat agrí-cola de la zona.

Ben bé tot el que avui forma part d’Horta-Guinardó (tret de la zona del Guinardó, que eren terres de Sant Martí de Provençals), pertanyia, fins l’any 1904, al municipi independent de Sant Joan d’Horta, un territori amb pocs habitants que vivien de l’agricul-tura i on l’aigua hi era abundant. La

primera zona habitada coneguda es trobava a Sant Genís dels Agudells, al peu d’on ara hi ha la carretera de la Rabassada, tot i que la capitalitat del municipi es traslladaria a Horta al se-gle XIX a causa de la seva major efer-vescència demogràfica.

Horta-Guinardó té nombrosos llocs atractius que mereix la pena visitar. De mar a muntanya, en citem alguns: el magnífic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, el Parc de les Aigües, la bateria antiaèria del turó de la Rovi-ra, el Parc dels Tres Turons, els safare-jos, el Pavelló de la República, antics palauets com la Granja Vella o el Palau de les Heures, el Parc del Laberint i el velòdrom d’Horta, i les nombroses fonts, masies i torres modernistes que hi ha repartides pel districte.

004-007 INTRODUCCIO.indd 5 14/2/11 12:32:52

EL BAIX GUINARDÓ

Plaça de la Font Castellana

Jardins d’Hiroshima

Parc de les Aigües

Casa de les Altures

Carrer Josep Ciurana

Mas Casanovas

Passatge de l’Encarnació

Jardins Príncep de Girona

L’Aliança

CAN BARÓ

Carrer Francesc Alegre

Can Baró

Bateria antiaèria

Dipòsit d’aigua de Dosrius

Miquel dels Sants Oliver, 10

EL CARMEL

Can Mora

Santuari del Carmel

Biblioteca Juan Marsé

David i Goliat

Ca n’Andalet

LA CLOTA

Torre Jussana

Torre de l’Aigua

Camí de Sant Genís a Horta

8

1�

22

�0

8

10

11

11

12

12

13

14

14

18

19

20

21

21

24

25

26

26

29

31

32

32

LA FONT D’EN FARGUES

Cooperativa de Periodistes

Can Carabassa

Can Fargas

Casa Giol

Casa Aymerich

Col·legi Princess Margaret

El Casino

Sant Antoni de Pàdua

Font d’en Fargues

EL GUINARDÓ

Els Quinze

Plaça Catalana

Torre del Suro

Escola Parc del Guinardó

Parc del Guinardó

Planetari Municipal

Escola del Mar

Can Mascaró

Jardins Pla i Armengol

Centre Cívic del Guinardó

Mas Guinardó

Mare de Déu de Montserrat

Santa Isabel d’Aragó

Torre Garcini

Liceu Castro de la Peña

Hospital de Sant Pau

HORTA

Els Safareigs d’Horta

Ca l’Eudald

Can Querol

Can Gras

35

37

37

38

39

39

40

41

41

44

44

45

45

46

48

49

50

50

51

52

53

53

55

55

56

63

63

64

65

�4

42

�0

004-007 INTRODUCCIO.indd 6 14/2/11 12:32:52

7

Ajuntament d’Horta

A Castelao

Carrer Horta

Plaça Eivissa

Casa Joaquim Puig i Grau

Can Mariner

Caixa d’Horta

Museu Africà

Casa Ramis

Sant Joan d’Horta

Mas Enric

Parc de la Unitat

Can Baliarda

Can Cortada

Can Santgenís

Cementiri d’Horta

Velòdrom

Parc del Laberint

Castell Fortí

MONTBAU

Arcàngel Sant Rafael

Ritme i Projecció

Llars Mundet

Carrer de la Ceràmica

Palau de les Heures

Ermita de Sant Cebrià

SANT GENÍS DELS AGUDELLS

Pedra de Collserola

Sant Jeroni

Font del Roure

Can Soler

Sant Genís dels Agudells

Casa Groga

Can Figuerola

Patronat Ribas

LA TEIXONERA

Plaça de la Vall d’Hebron

Centre Cívic la Taxonera

Estació de Coll-Teixonera

Forma i Espai

LA VALL D’HEBRON

Pavelló d’Esports

Centre Municipal de Tennis

Vila dels Periodistes

Museu de Carruatges

Can Marcet

Can Travi Vell

Can Travi Nou

Pavelló de la República

Els Mistos

Camí de Sant Genís

Dime, dime, querido

Granja Vella

65

66

66

67

68

68

69

70

70

72

72

74

75

76

76

78

78

80

81

83

85

85

87

87

89

92

92

93

93

95

95

96

97

99

100

102

103

106

108

109

109

110

111

112

112

113

114

115

115

82

90

98

104

004-007 INTRODUCCIO.indd 7004-007 INTRODUCCIO.indCCIO.inddd 77 14/2/11 12:32:5214/4/2/2/11 12:32:522/11 12:32:52

EL GUINARDÓ HAVIA ESTAT, histò-ricament, un espai de transició entre la vila de Gràcia, Horta i Sant Martí de Provençals. Era un terri-tori gairebé despoblat, on només hi havia camps i masies, fins que a princi-pis del segle XX s’hi van construir cases d’estiueig i alguns equipa-ments sanitaris vin-culats al proper Hos-pital de Sant Pau. La gran obra modernista de Domènech i Montaner ha exercit sempre de bar-rera entre el barri i el Guinardó, de manera que els veïns han tingut més tirada a anar cap a Gràcia o cap a l’Eixample.

HORTA-GUINARDÓEL BAIX GUINARDÓ

No cal dir que el barri està, avui, tan poblat com els altres de Barcelo-na. És un rectangle gairebé perfecte,

delimitat per Mare de Déu de Montserrat, Travessera

de Gràcia, Sardenya i Cartagena. De la Ronda del Guinar-dó cap al mar, la seva trama urba-na recorda la de

l’Eixample, mentre que a la part més alta

els carrers s’adapten a les sinuositats de la mun-

tanya, tal i com passa al veí Guinardó.El Baix Guinardó —o Guinardó

gracienc— té una població vital i re-lativament jove, composta tant per fa-mílies de tota la vida com per altres de classe mitjana que s’hi han traslladat

El Baix Guinardó és un rectangle gairebé perfecte

que baixa des delscontraforts del Turó de la Rovira cap a l'ordenada

trama urbana de l'Eixample

Ca

rre

rd

e

008-015 BAIXGUINARDO.indd 8 14/2/11 12:37:41

9

de Santa Carolina

C. de Rosalía de Castro

C. B

erg

ne

s d

e L

as

Ca

sas

Ptg

e. C

ost

a

Ptg

e.

Cas

ano

vas

C.

deGràcia

de Llorens i Barba

Castellana

Marina

Pdís. de

Pere

Lligalbé

C.

deC.

Pas de la

Sant

C.

de

del

Taxdirt

Pl.El

-kad

erded

e

Tho

us

C. Pere Costa

C

asti

llejo

s

de

C.

C.

C.

C.

Lep

an

t

Pa

dill

aC

.

C.

de

dede

C.

C.

del

Guinardó

Travessera

Sar

de

nya

Margall

Ca

rre

rd

e

C.

de

la

Ma

rin

a

Ptge. de

l'Encarnació

Ptg

e. d

e l'

En

carn

aci

ó

Ptge. de Boné

T.

de

Lligalb

é

Carta

gena

(Ro

nd

a del M

ig)

Jardins

d'Hiroshima

Jardinsdel

C. de Niça

l'Encarnació

Ptg

e. M

ari

né

Pas del'Encarnació

d'Alfonsel Savi

Parcde

les

AigüesTúnel

dela

Rovira

d'A

bd

Josep Ciurana

Carrer de Sant Antoni Maria ClaretCarrer de Sant Antoni Maria Claret

Príncepde

Girona

Pi i

C. A

lca

lde

d

e

Mó

sto

les

Ptg

e. R

ed

em

p

Ptg

e. C

amè

li

Pl.les

Camèlies

deDéu

deM

ontserrat

Pra

ga

de

C.Carrer de

de laFont 1

23

4 5

6

7

8

9

en èpoques més recents des d’altres zones més cèntriques fugint del bro-git urbà. Els atractius de la zona són diversos: un parc de finals del segleXIX, un altre de finals del XX, un pa-lauet d’estil arabesc, un col·legi queoriginàriament havia estat hotel de luxe, una clínica quasi centenària opassatges estrets amb ambient de po-ble on es conserven nombroses mos-tres d’arquitectura popular urbana.

1 PLAÇA DE LA FONT CASTELLANA

A la confluència dels carrers Camè-lies i Mare de Déu de Montserrat estroba una rotonda ovalada que du el

008-015 BAIXGUINARDO.indd 9008-015 BAIXGUINARDO.indd 9ndd 9 14/2/11 12:37:4514/4/2/2/2/11 12:37:1 12:37:4545

� JARDINS D�HIROSHIMA

L’obertura del túnel de la Rovira (����) va deixar un espai sense ur-banitzar que, quatre anys més tard, es va convertir en jardins i que l’Ajun-tament de Barcelona va dedicar a Hi-roshima, la primera ciutat que va viu-re una catàstrofe nuclear. Als Jardins

EL BAIX GUINARDÓ

nom d’una antiga font que hi havia a la zona. L’espai central de la pla-ça està ornat amb arbres, dos petits estanys, uns sortidors i una obra ce-ràmica de l’any ���� que cobreix el terra, obra de Madola (Maria Àngels Domingo Laplana), una de les figu-res més destacades de la ceràmica artística de Catalunya.

1

2

008-015 BAIXGUINARDO.indd 10 14/2/11 12:37:51

27MESÓN LAS DELICIASPetit paradís de tapes prop del cim del turó del Carmel. L’especialitat del Me-són Las Delicias (Muhlberg, 1) són les patates braves, però tampoc cal des-merèixer els bunyols de bacallà, lescroquetes i els seitons en vinagre. Per als amants de la literatura, en aquestbar el Pijoaparte, el personatge que protagonitza Últimas tardes con Tere-

sa, de Juan Marsé, hi passava el dia i hicomprava el seu inseparable paquet de Chesterfield.

4

022-029 ELCARMEL.indd 27022-029 ELCARMEL.indd 27 14/2/11 12:43:0214/4/2/2/2/11 12:43:0:022

TERRA D’ASCENSORSEl barri del Carmel es viu costa amunt i costa avall. Ens trobem en un territori de forts desnivells en què petits fets quotidians esdevenen autèntiques odissees físiques. Per aquest motiu, els millors amics del veïns són les escales mecàniques o els ascensors, com l’inclinat que funciona com a funicular des de la tardor de 2010. Serveix per salvar el pronunciat barranc que separa els carrers de Murtra i de Santuari, i facilita l’accés al Centre d’Atenció Primària i a la Biblioteca El Carmel-Juan Marsé.

recció a la Ronda de Dalt, a l’alçada de la Rambla del Carmel. L’escultura serveix per recordar els brigadistes internacionals que van defensar la República i simbolitza la caiguda del feixisme. Per a la seva construcció es va comptar amb les aportacions econòmiques de l’associació d’antics combatents de la Brigada Abraham Lincoln i de la Spanish Civil War His-torical Society. El monument té una inscripció que recull un fragment del discurs que va pronunciar la dirigent comunista Dolores Ibárruri, la Pasio-naria, l’octubre de 1��� per acomia-dar els brigadistes.

EL CARMEL

022-029 ELCARMEL.indd 28 14/2/11 12:43:08

295 CA N’ANDALET

Ca n’Andalet, també coneguda comCal Xinxó (passatge Andalet, 11), és una antiga finca del segle XVI cons-truïda al costat de la llera de la riera d’Horta que ha patit una transforma-ció total per adequar-la als seus usos actuals com a dependència municipal.

Malgrat tot, encara conserva la tradi-cional porta d’entrada d’arc de mig punt amb grans dovelles i una nota-ble galeria porticada, ara coberta devidre. Un altre element destacable delvell mas és el mur de paredat irregular i coronat per una balustrada ceràmica que, només en part, envolta la major part del perímetre.

5

022-029 ELCARMEL.indd 29 14/2/11 12:43:1214/4/2/2/2/11 12:43:1:122