Membres del grup:Judith MateuTamara FernándezAlbano CastañoSergio DalmauAida Guillem2º batxillerat grup A

TEXTO 1 Manifiesto de Miguel Primo de Rivera

Al país y al ejército. Españoles: ha llegado para nosotros el momento, más temido que esperado, (...) de recoger las ansias, de atender el clamoroso requerimiento de cuantos, amando a la patria, no ven para ella otra salvación que libertarla de los profesionales de la política, de los que, por una u otra razón, nos ofrecen el cuadro de desdichas e inmoralidades que empezaron el año 98 y amenazan a España con un próximo fin trágico y deshonroso. La tupida red de la política de concupiscencia ha cogido en sus mallas, secuestrándola, hasta la voluntad real. Con frecuencia parecen pedir que gobiernen los que ellos dicen que no dejan gobernar, aludiendo a los que han sido su único, aunque débil, freno, y llevaron a las leyes y costumbres, la poca ética sana, el tenue tinte de moral y equidad que aún tienen; pero en la realidad se avienen fáciles y contentos al turno y al reparto, y entre ellos mismos designan la sucesión. Pues bien, ahora vamos a recabar todas las responsabilidades y a gobernar nosotros u hombres civiles que representen nuestra moral y doctrina (...) Este movimiento es de hombres: el que no sienta la masculinidad completamente caracterizada, que espere en un rincón, sin perturbar los días buenos que para la patria esperamos. ¡Españoles!: ¡Viva España y viva el Rey! 13 de septiembre de 1923

TEXTO 2 Manifiesto de Alfonso XIII

Las elecciones celebradas el domingo, me revelan claramente que no tengo el amor de mi pueblo. Mi conciencia me dice que ese desvío no será definitivo, porque procuré siempre servir a España, puesto el único afán en el interés público hasta en las más críticas coyunturas. Un Rey puede equivocarse y sin duda erré yo alguna vez, pero sé bien que nuestra patria se mostró siempre generosa ante las culpas sin malicia. Soy el Rey de todos los españoles y también un español. Hallaría medios sobrados para mantener mis regias prerrogativas en eficaz forcejeo contra los que las combaten; pero resueltamente quiero apartarme de cuanto sea lanzar a un compatriota contra otro, en fratricida guerra civil. No renuncio a ninguno de mis derechos, porque más que míos son depósitos acumulados por la Historia de cuya custodia me han de pedir un día cuenta rigurosa. Espero conocer la auténtica expresión de la conciencia colectiva. Mientras habla la nación suspendo deliberadamente el ejercicio del Poder Real reconociéndola como única señora de sus destinos. También quiero cumplir ahora el deber que me dicta el amor de la Patria. Pido a Dios que también como yo lo sientan y lo cumplan todos los españoles. Alfonso, Rey. 14 de abril de 1931. (Periódico La Vanguardia, Barcelona, 17 de abril de 1931)

Dictadura Primo de Rivera

Comentari de text

Analitzarem dos textos, un 'El manifest de Primo de Rivera' i l'altre 'Manifiesto d'Alfons XIII'. Per a començar anem a parlar sobre el període de la dictadura de Primo de Rivera. Els dos textos són fonts primàries perquè estan escrits en la època que va succeir. Les dues fonts són textos polítics perquè els dos son manifestos. Els dos autors son individuals, el primer text esta escrit per Primo de Rivera y el segon per el rei Alfons XIII.

Miguel Primo de Rivera va nàixer a Jerez de la Frontera, Cadis el 8 de gener de 1870, va ser un militar que exercí una dictadura a Espanya des de 1923 fins al 1930, 3r marquès d’Estella i 7è de Sobremonte. De 1923 a 1930 va ser President del govern espanyol. Va morir en París el 16 de març de 1930.

Alfons XIII d'Espanya va nàixer a Madrid en 1886, fou rei d'Espanya des de 1902 fins a 1931 i cap de la casa reial espanyola des de 1931 fins a 1941. Fou fill pòstum d'Alfons

XII d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria. Va morir el 1941 a Roma.

La finalitat del primer text és informar sobre els aconteciments que varen ocórrer en aquella època i de quan és va proclamar el colp d’ Estat per acabar amb el govern i la classe governant.

I la finalitat del segon text és informar sobre els aconteciments que varen ocórrer en aquella època i, seguidament el manifest d’Alfons XIII, en el que explica que Alfons es retira del govern i comença la segona República.

Els destinataris d’aquests textos son públics perquè està dirigit al poble espanyol.

En el primer text, que és clarament quan Primo de Rivera fa un colp d’Estat, el 13 de setembre de 1923 l’idea principal del text és la defensa del Colp d’ Estat de Primo de Rivera.

I les idees secundaries son arguments que recolzen el colp d’estat com son “atender el clamoroso requerimiento de cuantos amando la Patria no ven para otra otra salvacion que liberarla de los profesionales de la politica” i “con frecuencia parecen pedir que gobiernen lo que ellos dicen no dejan governar, aludiendo a los que han sido su unico, aunque dèbil freno y llevaron sus leyes y costumbres la poca ètica sana, este tènue tiente de moral y equidad que aun tienen.”

Pel que fa al segon text, la idea principal es que Alfons XIII indignat perquè Espanya no li recolzava, i per el resultat pèssim de les eleccions va decidir desaparèixer.

Les idees secundaries serien la pròxima proclamació de la Segona República i quina es la seua aportació per a disculpar-se amb tots els espanyols “Un Rey puede equivocarse y sin duda erré yo alguna vez, pero sé bien que nuestra patria se mostró siempre generosa ante las culpas sin malicia. Soy el Rey de todos los españoles y también un español. Hallaría medios sobrados para mantener mis regias prerrogativas en eficaz forcejeo contra los que las combaten; pero resueltamente quiero apartarme de cuanto sea lanzar a un compatriota contra otro, en fratricida guerra civil.”

Página 3

Dictadura Primo de Rivera

Per el que fa la contextualització, anem a analitzar el Crisis de la Restauració, en concret la dictadura de Primo de Rivera, que coincidix amb el regnat d’Alfons XIII a Espanya.

El manifest de Primo de Rivera donà lloc al règim el qual va suspendre la constitució, una sola meca al desamortitzament del sistema polític de la Restauració, el qual va implantar el estat de guerra, la política de repressió que varen disminuir les llibertats públiques. El conflicte entre Espanya i Marroc va tindre bastant impopularitat entre la població, ací com aquesta fou liquidada. Açi va començar la dictadura de Miguel Primo de Rivera.

Una vegada resolta els dos grans problemes que justifiquen el malestar del poble, Primo de Rivera va idear un nou règim a la seua mida en la que les seues bases foren les següents.: Unió Patriòtica, Assemblea Nacional Consultiva i el projecte de la nova Constitució. Cada vegada més aïllat políticament, el dictador va demanar el suport als seus capitans que no varen ser correspost açò va tindre com desenllaç la presentació de la dimissió d’ Alfons XIII, el qual va formular el manifest del segon text acte continu.

Anem a definir aquestes dos paraules, el partit comunista y protectorat.

El Partit Comunista d’Espanya, és un polític espanyol originat d’una primera escissió del PSOE l’any 1920 i d’una segona al 1921. La primera fou provocada per les “Juventus Socialistes”. La segona escissió va donar lloc al PCOE (Partit Comunista Obrer Espanyol). Aquestes escissions estaven formades per persones que no estaven d’acord amb la socialdemocràcia i tenien com a objectiu sumar-se a la III Internacional convocada per Lenin. Poc després, la III Internacional aconseguí la celebració d’una conferència de fusió entre el PCE i el PCOE donant lloc al Partit Comunista d’Espanya. El primer congrés del PCE tingué lloc a Madrid l’any 1922.

El protectorat es la part de sobirania que un estat exerceix sobre un altre, sense annexar-lo al territori nacional, respectant-li el govern intern però reservant-se les relacions exteriors. Parlem del protectorat espanyol al Marroc l’any 1912, encara que hi van haver rebels que es negaven i va ser en 1927 amb la dictadura quan a començar a estabilitzar-se el protectorat i va ser negada la independència a les colònies espanyoles.

A continuació farem una redacció .

La dictadura militar és contemplarà com una solució a la crisi del país entre l'alta burgesia, gran part de les classes mitjanes i l'Exèrcit, es a dir, la dictadura fou la solució autoritària a una situació ja insostenible, les causes de les quals van ser: la crisi del sistema polític , incapaç de renovar-se des de dins i cada vegada més minat per la inestabilitat social des de la crisi de 1917, i l’altra causa va ser el fracàs de la política en Marroc, aguditzat sobretot des de el desastre de Annual de 1921. Entre aquestes causes trobem la crisi del bipartidisme i del torn en el poder, als que fa despectiva observació la intervenció de Primo de Rivera davant els periodistes en la font primera.

El colp de Primo de Rivera va triomfar perquè des del començament va comptar amb el suport d'Alfons XIII, que veia amenaçada la pròpia institució monàrquica, un altre sector que el va recolzar va ser l'exèrcit, partidari del restabliment de l'ordre, cada vegada més alterat per la creixent

Página 4

Dictadura Primo de Rivera

conflictivitat social i l'últim sector va ser l'empresariat català, que aspirava a acabar amb el perill anarquista i restaurar així l'ordre públic a Barcelona.

Així mateix, també va ser important la passivitat de socialistes i anarquistes, indiferents davant la caiguda del vell règim. Només els minoritaris comunistes, forts a Bilbao, es van oposar obertament.

Una vegada explicada aquesta Dictadura de Primo de Rivera, i per a concloure aquesta redacció, situarem el que s’ha explicat anteriorment dintre del procés històric corresponent i analitzarem les diferències existents entre l’Antic Règim i el Sistema Liberal fent referència a la societat democràtica.

Al segle XVIII Espanya es caracteritzava, al igual que la resta d'Europa, pel manteniment d'un sistema econòmic i social d'Antic Regim. Els revolucionaris francesos van anomenar aquesta societat “Antic Règim” perquè consideraven que era un sistema “antiquat”. Les seues característiques principals eren: Era una societat teocèntrica, s’accepta la monarquia perquè consideraven que el poder l’atorga Déu (centre de l’univers). A més, era una monarquia absoluta, el la que els poders legislatiu, executiu i judicial estaven concentrats en el rei.Era un regim basat en la societat estamental, a la qual es pertanyia per naixement. I finalment era una economia agrícola de subsistència. Les terres eren propietat de la noblesa i les arrendaven als camperols. I l’artesania estava controlada pels gremis.

Les revolucions burgeses, junt als canvis en la agricultura i en la indústria, ens porten a un nou model de societat, el Sistema Liberal.Les seues característiques eres un poc diferents a l’Antic Regim, hi havien dos tipus de govern, la monarquia o la república, hi havia divisió de poders (legislatiu, executiu i judicial), a més, hi havia drets individuals e igualtat jurídica dels ciutadans. Les classes socials fonamentals eren la burgesia i el proletariat. I la base econòmica era la indústria i el comerç, mentre que en l’Antic Regim era la economia de subsistència.

A partir del sistema liberal es produeixen millores legislatives demandades pels treballadors mitjançant les organitzacions sindicals i aprovades, a proposta dels governs, pels parlaments, que beneficien a la majoria de la població. Les característiques principals eren la sobirania popular, el Sufragi universal (masculí i femení) per a tots els ciutadans majors d’ edat, la Llibertat i acció sindical, i finalment s’implanta l’Estat de Benestar: els drets socials de protecció (educació, sanitat, pensions, atur, dependència, igualtat, seguretat, higiene...)

Página 5

Dictadura Primo de Rivera

Bibliografia

Apunts d’història del blog: www.historiadespanyaenbatxillerat.blogspot.com

Pagines web: www.wikipedia.com

Imatges Google

Página 6