Upload
others
View
6
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
Algo va de Stan a Pedro Paregravemies populars a les traduccions
romaneses integrals del Quijote
Joan Fontana i Tous
ADVERTIMENT La consulta drsquoaquesta tesi queda condicionada a lrsquoacceptacioacute de les seguumlents condicions duacutes La difusioacute drsquoaquesta tesi per mitjagrave del servei TDX (wwwtdxcat) i a traveacutes del Dipogravesit Digital de la UB (dipositubedu) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intelmiddotlectual uacutenicament per a usos privats emmarcats en activitats drsquoinvestigacioacute i docegravencia No srsquoautoritza la seva reproduccioacute amb finalitats de lucre ni la seva difusioacute i posada a disposicioacute des drsquoun lloc aliegrave al servei TDX ni al Dipogravesit Digital de la UB No srsquoautoritza la presentacioacute del seu contingut en una finestra o marc aliegrave a TDX o al Dipogravesit Digital de la UB (framing) Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentacioacute de la tesi com als seus continguts En la utilitzacioacute o cita de parts de la tesi eacutes obligat indicar el nom de la persona autora ADVERTENCIA La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptacioacuten de las siguientes condiciones de uso La difusioacuten de esta tesis por medio del servicio TDR (wwwtdxcat) y a traveacutes del Repositorio Digital de la UB (dipositubedu) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual uacutenicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigacioacuten y docencia No se autoriza su reproduccioacuten con finalidades de lucro ni su difusioacuten y puesta a disposicioacuten desde un sitio ajeno al servicio TDR o al Repositorio Digital de la UB No se autoriza la presentacioacuten de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR o al Repositorio Digital de la UB (framing) Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentacioacuten de la tesis como a sus contenidos En la utilizacioacuten o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora WARNING On having consulted this thesis yoursquore accepting the following use conditions Spreading this thesis by the TDX (wwwtdxcat) service and by the UB Digital Repository (dipositubedu) has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities Reproduction with lucrative aims is not authorized nor its spreading and availability from a site foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository is not authorized (framing) Those rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents In the using or citation of parts of the thesis itrsquos obliged to indicate the name of the author
Universitat de Barcelona Departament de Filologia Romagravenica
Programa de Doctorat Tradicions i Crisis
ALGO VA DE STAN A PEDRO PAREgraveMIES POPULARS A LES
TRADUCCIONS ROMANESES INTEGRALS DEL QUIJOTE
Joan FONTANA i TOUS Director Joseacute Enrique GARGALLO GIL
Tutora Anna Maria MUSSONS i FREIXAS
A la nostra vital inevitable Romagravenia (El Vendrell
Remanzacircs Bucureşti Sarceada) tot un moacuten de
romanccedilos i histograveries de la vora el cor
1 IacuteNDEX
1 IacuteNDEX 1
2 RESUM 7
3 A LrsquoOMBRA DE LES PAREgraveMIES EN FLOR 9
4 ALGO VA DE PAREMIA A PAREMIA 11
5 ESTRUCTURA DE LES FITXES 17
51 CONTINGUT 17
52 ASPECTES FORMALS 20
6 OBJECTIUS 27
7 FITXES DE LES PAREgraveMIES POPULARS DEL QUIJOTE 29
minus A buen salvo estaacute el que repica 29
minus A buen servicio mal galardoacuten 31
minus A dineros pagados brazos quebrados 32
minus A Dios rogando y con el mazo dando 34
minus A Dios y veaacutemonos como dijo un ciego a otro 38
minus A idos de mi casa y queacute quereacuteis con mi mujer no hay responder 41
minus A los dos que Dios junta no podraacute separar el hombre 43
minus A mal viento va esta parva 44
minus A otro perro con ese hueso 46
minus A pecado nuevo penitencia nueva 48
minus A quien Dios quiere bien la casa le sabe 49
minus A quien se humilla Dios le ensalza 52
minus Al buen callar llaman Sancho 54
minus Al buen entendedor pocas palabras 58
minus Al buen pagador no le duelen prendas 63
minus Al cielo el cual del estieacutercol sabe levantar los pobres y de los tontos hacer
discretos 67
minus Al enemigo que huye hacerle la puente de plata 69
minus Algo va de Pedro a Pedro 72
minus Allaacute se lo haya cada uno con su pecado 75
minus Allaacute se lo hayan con su pan se lo coman 77
minus Allaacute van leyes do quieren reyes 79
minus Allaacute van leyes etceacutetera 81
minus Allaacute van reyes do quieren leyes 81
1
minus Aacutendeme yo caliente y riacutease la gente 82
minus Antes hoy que mantildeana 84
minus Antes se ha de perder por carta de maacutes que de menos 86
minus Antes se toma el pulso al haber que al saber 88
minus Aquiacute moriraacute Sansoacuten y cuantos con eacutel son 90
minus Auacuten la cola falta por desollar 92
minus Aunque la traicioacuten aplace el traidor se aborrece 94
minus Aunque tiene oiacutedos para oiacuter no tiene lengua para hablar 96
minus Bien vengas mal si vienes solo 98
minus Buen corazoacuten quebranta mala ventura 100
minus Cada oveja con su pareja 102
minus Cada uno case con su igual 105
minus Cada uno es artiacutefice de su ventura 107
minus Casadla con su igual 109
minus Con la iglesia hemos dado 110
minus Con su pan se lo coma y allaacute se lo haya 111
minus Cuando a Roma fueres haz como vieres 112
minus Cuando Dios amanece para todos amanece 115
minus Cuando la cabeza duele todos los miembros duelen 117
minus Cuando te dieren la vaquilla acudas con la soguilla 120
minus Cuando te dieren la vaquilla corre con la soguilla 123
minus Cuando viene el bien meacutetelo en tu casa 124
minus Cuidados ajenos matan al asno 126
minus Daacutedivas quebrantan pentildeas 129
minus De amigo a amigo la chinche etc 132
minus De la abundancia del corazoacuten habla la lengua 135
minus De los desagradecidos estaacute lleno el infierno 137
minus De noche todos los gatos son pardos 139
minus De paja y de heno 141
minus Debajo de mala capa suele haber buen bebedor 143
minus Del dicho al hecho hay gran trecho 146
minus Del dolor de la cabeza han de participar los miembros 149
minus Desnudo naciacute desnudo me hallo ni pierdo ni gano 150
minus Detraacutes de la cruz estaacute el diablo 153
minus Dijo la sarteacuten a la caldera Quiacutetate allaacute ojinegra 155
2
minus Dime con quieacuten andas decirte he quieacuten eres 160
minus Dios que da la llaga da la medicina 164
minus Donde las dan las toman 166
minus Donde menos se piensa se levanta la liebre 168
minus Donde no piensa salta la liebre 171
minus Donde reina la envidia no puede vivir la virtud 172
minus Donde una puerta se cierra otra se abre 174
minus El abad de donde canta yanta 175
minus El abad de lo que canta yanta 177
minus El asno hablando a lo grosero sufre la carga mas no la sobrecarga 178
minus El buey suelto bien se lame 180
minus El comenzar las cosas es tenerlas medio acabadas 182
minus El consejo de la mujer es poco y el que no le toma es loco 184
minus El pan comido y la compantildeiacutea deshecha 186
minus El poeta nace 188
minus El principio de la sabiduriacutea el temor de Dios 190
minus El que hace un vaso hermoso tambieacuten puede hacer dos y tres y ciento 192
minus El que luego da da dos veces 195
minus El que no madruga con el sol no goza del diacutea 197
minus El que vee la mota en el ojo ajeno vea la viga en el suyo 200
minus El vino demasiado ni guarda secreto ni cumple palabra 204
minus En cada tierra su uso 208
minus En las cortesiacuteas antes se ha de perder por carta de maacutes que de menos 210
minus En salvo estaacute el que repica 210
minus Entreacute desnudo y desnudo me hallo ni pierdo ni gano 210
minus Espantose la muerta de la degollada 211
minus Estaacute ya duro el alcacel para zampontildeas 214
minus Ha de ser mal para el caacutentaro 216
minus Haceos miel y comeros han moscas 217
minus Haceos miel y paparos han moscas 220
minus Has de temer a Dios porque en el temerle estaacute la sabiduriacutea 220
minus Hombre apercebido medio combatido 221
minus Hoy por ti y mantildeana por miacute 224
minus Juacutentate a los buenos y seraacutes uno de ellos 226
minus La alabanza propria envilece 228
3
minus La codicia rompe el saco 232
minus La culpa del asno no se ha de echar a la albarda 236
minus La diligencia es madre de la buena ventura 238
minus La fuerza es vencida del arte 240
minus La honra pueacutedela tener el pobre pero no el vicioso 242
minus La ingratitud es hija de la soberbia 244
minus La lengua queda y los ojos listos 246
minus La letra con sangre entra 248
minus La mejor salsa del mundo es la hambre 251
minus La muerte [hellip] con igual pie pisaba las altas torres de los reyes como las
humildes chozas de los pobres 255
minus La sangre se hereda y la virtud se aquista 259
minus La verdad [] siempre anda sobre la mentira como el aceite sobre el agua 261
minus La verdad adelgaza y no quiebra 264
minus Las alas de la hormiga 265
minus Las paredes tienen oiacutedos 266
minus Las propias alabanzas envilecen 268
minus Maacutes vale el buen nombre que las muchas riquezas 269
minus Maacutes vale paacutejaro en mano que buitre volando 272
minus Maacutes vale salto de mata que ruego de hombres buenos 279
minus Maacutes vale un toma que dos te dareacute 282
minus [Maacutes valiacutea] el paacutejaro en la mano que el buitre volando 284
minus Maacutes valiacutea un toma que dos te dareacute 284
minus Muera Marta y muera harta 285
minus Nadie diga laquodesta agua no bebereacuteraquo 287
minus Nadie nace ensentildeado 290
minus Nadie tienda maacutes la pierna de cuanto fuere larga la saacutebana 292
minus Ni quito rey ni pongo rey [] sino ayuacutedome a miacute que soy mi sentildeor 296
minus No deis consejos a quien no os los pide 298
minus No es la miel para la boca del asno 300
minus No es la miel etceacutetera 303
minus No es oro todo lo que reluce 304
minus No es posible que esteacute continuo el arco armado 307
minus No hay camino tan llano [hellip] que no tenga alguacuten tropezoacuten o barranco 309
minus No hay padre ni madre a quien sus hijos le parezcan feos 312
4
minus No hay regla sin excepcioacuten 315
minus No hemos conocido el bien hasta que le hemos perdido 316
minus No os metaacuteis donde no os llaman 318
minus No pidas de grado lo que puedes tomar por fuerza 321
minus No pierdas por carta de maacutes ni de menos 323
minus No se ganoacute Zamora en un hora 324
minus No se ha de mentar la soga en casa del ahorcado 326
minus No se toman truchashellip 329
minus No son todos los tiempos unos 332
minus No todos los tiempos son unos 333
minus Nunca la lanza embotoacute la pluma ni la pluma la lanza 334
minus Nunca lo bueno fue mucho 336
minus Pagan a las veces justos por pecadores 338
minus Para mi santiguada que no me han de echar dado falso 341
minus Para todo hay remedio si no es para la muerte 343
minus Por la untildea se saca el leoacuten 345
minus Por su mal le nacieron alas a la hormiga 347
minus Quien busca el peligro perece en eacutel 350
minus Quien canta sus males espanta 353
minus Quien las sabe las tantildee 355
minus Saliacuteos de mi casa y queacute quereacuteis con mi mujer 356
minus Seacute doacutende me aprieta el zapato 357
minus Si al palomar no le falta cebo no le faltaraacuten palomas 361
minus Si da el caacutentaro en la piedra o la piedra en el caacutentaro mal para el caacutentaro 363
minus Si el ciego guiacutea al ciego ambos van a peligro de caer en el hoyo 365
minus Si tal vez me sucede que me den la vaquilla corro con la soguilla 367
minus Soacutelo se vence la pasioacuten amorosa con huilla 368
minus Su San Martiacuten se le llegaraacute como a cada puerco 370
minus Tantas veces va el cantarillo a la fuentehellip 373
minus Tanto la mentira es mejor cuanto maacutes parece verdadera 378
minus Tanto maacutes agrada [la mentira] cuanto tiene maacutes de lo dudoso y posible 379
minus Tanto monta cortar como desatar 381
minus Tanto se pierde por carta de maacutes como por carta de menos 383
minus Tanto vales cuanto tienes 383
minus Tanto vales cuanto tienes y tanto tienes cuanto vales 384
5
minus Tiempos hay de acometer y tiempos de retirar 387
minus Todas las cosas tienen remedio si no es la muerte 388
minus Todo lo cubre y tapa la gran capa 389
minus Tras la cruz estaacute el diablo 390
minus Tripas llevan corazoacuten que no corazoacuten tripas 391
minus Tripas llevan pies que no pies a tripas 392
minus Un abismo llama a otro y un pecado a otro pecado 393
minus Un asno cargado de oro sube ligero por una montantildea 394
minus Un buen corazoacuten quebranta mala ventura 395
minus Un palo compuesto no parece palo 396
minus Una golondrina sola no hace verano 399
minus Vaacuteyase el muerto a la sepultura y el vivo a la hogaza 405
minus Viva la gallina aunque con su pepita 407
minus Viva la gallina aunque sea con su pepita 408
minus iquestY doacutende hallastes vos ser bueno el nombrar la soga en casa del ahorcado 409
8 PER A UNA TRADUCCIOacute PAREMIOLOgraveGICA 411
81 BON VENT I PAREgraveMIA NOVA 411
82 QUI TEacute LrsquoEINA FA FEINA (CRITERIS PER A UNA TRADUCCIOacute PAREMIOLOgraveGICA) 413
821 EQUIVALEgraveNCIA AD LITTERAM 414
822 EQUIVALEgraveNCIA AD SENSUM 415
823 ANOSTRAMENT PARAPHRASTICI GENERIS 416
824 ANOSTRAMENT AD LITTERAM 417
825 ANOSTRAMENT SUB SPECIE PAROEMIAE 418
826 QUANDOQUE HOMERUS 420
8261 ERROR 420
8262 OMISSIOacute 420
9 CONCLUSIONS 421
BIBLIOGRAFIA 425
ANNEXOS 439
ANNEX 1 EQUIVALEgraveNCIA AD LITTERAM 441
ANNEX 2 EQUIVALEgraveNCIA AD SENSUM 445
ANNEX 3 ANOSTRAMENT PARAPHRASTICI GENERIS 447
ANNEX 4 ANOSTRAMENT SUB SPECIE PAROEMIAE 449
ANNEX 5 ANOSTRAMENT AD LITTERAM 457
ANNEX 6 QUANDOQUE HOMERUS 471
6
2 RESUM
En aquesta tesi pretenem analitzar com srsquoha traduiumlt una seleccioacute significativa (el 52) de les
paregravemies populars (tambeacute anomenades clagravessiques) del Quijote a les dues versions romaneses
integrals (afaiccedilonades a partir de lrsquooriginal castellagrave) que a dia drsquoavui nrsquoexisteixen (Ion
FRUNZETTI Edgar PAPU 1965 Sorin MĂRCULESCU 2007 [2005]) Per a aixograve ens basem en el
corpus fraseologravegic de lrsquoobra cervantina establert pels reputats paremiogravelegs Jesuacutes CANTERA
ORTIZ DE URBINA Julia SEVILLA MUNtildeOZ i Manuel SEVILLA MUNtildeOZ (2005)
Despreacutes de confessar la magdalena proustiana del treball (ldquo3 A lrsquoombra de les paregravemies en
florrdquo) una breu introduccioacute (ldquo4 Algo va de Paremia a Paremiardquo) justifica la tria del corpus entre
els nombrosos estudis centrats en les unitats fraseologravegiques A continuacioacute abans drsquoesbossar a
grans trets els objectius de lrsquoestudi (ldquo6 Objectiusrdquo) comentem la metodologia emprada (ldquo5
Estructura de les fitxesrdquo) en el nucli de la tesi eacutes a dir en la redaccioacute de 146 fitxes quixotesques
(ldquo7 Fitxes de les paregravemies populars del Quijoterdquo) que entre variants de la paregravemia de
referegravencia io repeticions drsquoalgun refrany al text quixotesc contempla un total de 202 paregravemies
populars A cada fitxa es procura en primer lloc ubicar la paregravemia cervantina en els reculls
hispagravenics aixiacute com buscar-li quan escau referents romagravenics i agravedhuc anglesos perograve sobretot
lrsquoobjectiu principal rau en analitzar ambdues traduccions romaneses en base a les dades
espigolades als diversos reculls paremiologravegics drsquoaquesta llengua
En la darrera part del treball gragravecies a la informacioacute aplegada al llarg de les fitxes elaborem
una proposta personal amb un seguit de criteris per a una traduccioacute paremiologravegica bo i basant-
nos en les caracteriacutestiques del corpus estudiat (ldquo8 Per a una traduccioacute paremiologravegicardquo)
Finalment en base a aquesta anagravelisi mirem drsquoescatir (ldquo9 Conclusionsrdquo) quin drsquoaquests criteris
va seguir cada traductor a lrsquohora de traslladar al romanegraves les paregravemies del millor refranyer
literari de la literatura hispagravenica el Quijote
7
8
3 A LrsquoOMBRA DE LES PAREgraveMIES EN FLOR
En lrsquoarticle laquoTraducciones rumanas de la obra de Cervantesraquo Tudora ŞANDRU-MEHEDINŢI
(2004) ens assabenta que en el cas del Quijote malgrat les nombroses temptatives dutes a
terme
ldquoLa historia de las traducciones rumanas del Quijote consigna otros intentos numerosos a
lo largo del tiempo pero en su gran mayoriacutea se trata de ediciones abreviadas o
reelaboradas especialmente para joacutevenes y nintildeos realizadas sin duda a traveacutes del franceacutes
(prueba de ello es el nombre del protagonista Quichotte)rdquo (ŞANDRU-MEHEDINŢI 2004 p
262)
De fet la primera versioacute integral1 intitulada Don Quijote de la Mancha2 correspon a Ion
Frunzetti (1918-1985) encarregat de traduir tant la primera part com els versos de tota lrsquoobra3 i
a Edgar Papu (1908-1993) traductor de la segona part En el breu comentari al que representa
una gota menyspreable fita traductologravegica per a la cultura romanesa ŞANDRU-MEHEDINŢI
(2004 p 264-265) no srsquoestagrave de destacar-ne el seguumlent
ldquoOtra virtud que trasciende es la equivalencia de los dichos y refranes que tanto encanto
dan al Quijote sobre todo en boca del escudero Sancho Panza Es verdad que tambieacuten bajo
este aspecto el rumano se halla en una situacioacuten privilegiada por sus concordancias y
semejanzas muacuteltiples con el espantildeol en el campo de la paremiologiacuteardquo
Eacutes de justiacutecia reconegraveixer que la gegravenesi de la present tesi rau tant en lrsquoanterior comentari com en
lrsquoanunci pas intranscendent amb quegrave es clou lrsquoarticle
ldquoPor fin una noticia reciente de destacada importancia el mismo Sorin Mărculescu estaacute
preparando una nueva edicioacuten rumana del Quijote que se publicaraacute en 2005 a manera de
homenaje y que seraacute sin duda a su vez la versioacuten rumana definitiva de la inmortal novela
del Priacutencipe de las letras espantildeolasrdquo (ŞANDRU-MEHEDINŢI 2004 p 266)
1 Tal com ens indica la Nota asupra ediţiei [lsquoNota sobre lrsquoedicioacutersquo] (1965 I p 5) ldquoAceastă versiune a celor două părţi ale romanului laquoDON QUIJOTEraquo pentru prima dată tradusă integral icircn romacircneşte din originalul spaniol a fost lucrată după ediţia critică a lui Francisco Rodriacuteguez Mariacuten EL INGENIOSO HIDALGO DON QUIJOTE DE LA MANCHA Madrid Ediciones de laquoLa Lecturaraquo 1922rdquo [lsquoAquesta versioacute de les dues parts de la novelmiddotla laquoDON QUIJOTEraquo per primera vegada traduiumlda integralment en romanegraves a partir de lrsquooriginal castellagrave ha estat elaborada seguint lrsquoedicioacute criacutetica de Francisco Rodriacuteguez Mariacuten EL INGENIOSO HIDALGO DON QUIJOTE DE LA MANCHA Madrid Ediciones de laquoLa Lecturaraquo 1922rsquo] 2 Publicat en dos volums a Bucarest el 1965 sota lrsquoegravegida de lrsquoEditura pentru literatură universală 3 Segons lrsquoanteriorment esmentada Nota asupra ediţiei [lsquoNota sobre lrsquoedicioacutersquo] (1965 I p 5) ldquoPartea icircnticircia a fost tradusă de Ion Frunzetti căruia-i aparţine şi traducerea versurilor din ambele părţi [] Partea a doua a fost tradusă de Edgar Papurdquo [lsquoLa primera part ha estat traduiumlda per Ion Frunzetti al qual tambeacute correspon la traduccioacute dels versos drsquoambdues parts [] La segona part ha estat traduiumlda per Edgar Papursquo]
9
En efecte la saludada traduccioacute de Sorin Mărculescu apareguda lrsquoany 2005 no va trigar pas
gaire a obtenir prestigiosos reconeixements com ara els premis de la Societat drsquoEditors o de la
Unioacute drsquoEscriptors de Romania
Aprofitant-nos doncs de lrsquoexistegravencia de dues traduccions integrals romaneses de prestigi4
separades per un lapse de quatre decennis ens proposem drsquoespigolar-hi una seleccioacute
significativa de paregravemies populars5 quixotesques i analitzar-ne el tractament en cadascuna de les
dues versions esmentades per tal de veure quins recursos despleguen els nostres tres traductors
a lrsquohora drsquoenfrontar-se amb lrsquoincommensurable tresor paremiologravegic de lrsquoobra mestra cervantina
batalla filologravegica de quegrave esperem sortir airosos i no pas esventats risc tal volta ben difiacutecil
drsquoevitar per a qui malda de A se bate cu morĭ de vicircnt6 [lsquoLluitar amb molins de ventrsquo] (ZANNE
2004 [1899] III p 249 n 7404)
4 Acabem drsquoesmentar lrsquoegravexit de la traduccioacute de Mărculescu avalada per diversos guardons Quant a la traduccioacute de Frunzetti i Papu tingueu en compte que despreacutes de la publicacioacute inicial lrsquoany 1965 a lrsquoEditura pentru literatură universală es va reeditar lrsquoany 1987 en quatre volums (nuacutem 1271-1274) a la miacutetica colmiddotleccioacute Biblioteca pentru toţi [lsquoLa biblioteca per a totsrsquo] la qual conforma lrsquoimaginari cultural (ens atreviriacuteem a dir que fins i tot domegravestic) drsquounes quantes generacions de romanesos Aixiacute doncs el prestigi com a hispanistes i coneixedors de la llengua espanyola per part dels tres traductors queda completament demostrat 5 Vegeu quegrave entenem per ldquoparegravemies popularsrdquo al capiacutetol intitulat ldquoAlgo va de Paremia a Paremiardquo 6 Amb la nota explicativa ldquoAdică cu protivnicĭ saŭ greutăţĭ icircnchipuiterdquo [lsquoEacutes a dir amb contrarietats o dificultats imaginadesrsquo] i almiddotlusioacute a lrsquoequivalent francegraves Se battre contre les moulins agrave vent (2004 [1899] III p 250 n 7404) Drsquoaltra banda si volgueacutessiu aprofundir en aquest fraseologisme us resultaria imprescindible el llibre de Wolfang MIEDER (2006) ldquoTilting at Windmillsrdquo History and Meaning of a Proverbial Allusion to Cervantersquos Don Quixote Burlington Vermont ldquoProverbiumrdquo in cooperation with the Department of German and Russian The University of Vermont
10
4 ALGO VA DE PAREMIA A PAREMIA
Amb una rastellera drsquounitats paremiologravegiques que conteacute cent denominacions en castellagrave1 vet
aquiacute com SEVILLA (1988 p 8-9) enceta un llibre que preteacuten acostar-se conceptualment a les
paregravemies espanyoles i franceses Permeteu-nos vessar un altre rajoliacute drsquoaigua al vi bo i portant a
colmiddotlacioacute el primer paragravegraf amb quegrave COMBET (1996 p 11) encetava lrsquoarticle intitulat laquoLos
refranes origen funcioacuten y futuroraquo ldquoNunca se acaba con el tema de los refranes Pese a todo lo
que ya se ha dicho quedan todaviacutea dudas sobre su origen su funcioacuten y su formacioacutenrdquo Amb
aquests dos ldquovenerandsrdquo exemples no volem sinoacute subratllar la dificultat drsquoesbrinar les
caracteriacutestiques i en consequumlegravencia establir els liacutemits de les diferents unitats fraseologravegiques
A fi de no navegar a la deriva a lrsquohora de circumscriure amb claredat el corpus de treball
nosaltres tambeacute ens ldquohemos basado en la obra utiliacutesima de Jesuacutes Cantera Ortiz de Urbina Julia
Sevilla Muntildeoz y Manuel Sevilla Muntildeoz (2005) titulada Refranes otras paremias y
fraseologismos en Don Quijote de la Manchardquo2 (CHACOTO 2008 p 98) Parem atencioacute al tiacutetol
ja que resulta drsquoallograve meacutes alliccedilonador drsquouna banda amb la formulacioacute Refranes otras
paremias3 es destaca el fet que els refranys formen part drsquoun grup meacutes ampli anomenat
paregravemies Drsquoaltra banda amb lrsquoafegitoacute y fraseologismos els autors palesen que les paregravemies
(amb els refranys inclosos) i els fraseologismes no van pas al mateix sac (per beacute que siacute al mateix
graner) A tall drsquoexemple vegem la seguumlent definicioacute urpada de MORVAY (2001 p 71)
ldquoLa fraseologiacutea es una disciplina linguumliacutestica que se ocupa de las unidades leacutexicas
denominadas unidades fraseoloacutegicas (UFs) fraseologismos o frasemas a los cuales que
[sic] el hablante comuacuten y corriente ndash y tambieacuten muchos especialistas ndash se refieren con la
ayuda de diferentes teacuterminos tradicionales como modos de decir modismos dichos giros
expresiones (idiomaacuteticas) idio(ma)tismos locuciones y frases hechas frases proverbiales
etcrdquo
Un cop escatit lrsquoagravembit fraseologravegic ens convindria endinsar-nos en el paremiologravegic per beacute que
SEVILLA (1993 p 15) enceti un article de referegravencia en quegrave malda per classificar i definir les
paregravemies espanyoles de la seguumlent manera ldquoUno de los grandes escollos con el que se enfrenta
todo aquel que se adentra en el mundo paremioloacutegico es la marantildea conceptual que reina por
1 Nogravemina extreta al seu torn drsquoun article de Joseacute GELLA ITURRIAGA (1977) laquoDatos para una teoriacutea de los dichosraquo Revista de Dialectologiacutea y Tradiciones Populares XXXIII p 119-128 2 Igualment per citar-ne un altre exemple JERŠIN (2009 p 184) reconeix que per al seu treball sobre la traduccioacute dels refranys de Sancho Panza a lrsquoitaliagrave i a lrsquoeslovegrave ldquoLa base de la terminologiacutea y del corpus de refranes ha sido la monografiacutea Refranes otras paremias y fraseologismos en Don Quijote de la Mancha de Jesuacutes Cantera Ortiz de Urbina Julia Sevilla Muntildeoz y Manuel Sevilla Muntildeozrdquo 3 Aixiacute com la famiacutelia de Gerald Durrell (1925-1995) formava part de la fauna circumdant en el reeixit tiacutetol My Family and Other Animals (1956)
11
doquierrdquo Vint anys despreacutes el 2013 la doctora Sevilla juntament amb el doctor Carlos Alberto
Crida va publicar un article que pretenia actualitzar4 i ampliar5 el de 1993 bo i oferint-nos una
classificacioacute meacutes clara i detallada de les diferents paregravemies Aixograve no obstant en primer lloc a fi
de comenccedilar la casa pels fonaments i no pas per la teulada caldria cercar una definicioacute escaient
al concepte lsquoparegravemiarsquo
ldquoUna paremia[6] es una unidad fraseoloacutegica (UF) constituida por un enunciado breve y
sentencioso que corresponde a una oracioacuten simple o compuesta que se ha fijado en el
habla y que forma parte del acervo socio-cultural de una comunidad hablanterdquo7 (SEVILLA
CRIDA 2013 p 106)
Les comparacions poden ser odioses perograve a voltes ben necessagraveries Fixem-nos que la definicioacute
de MORVAY (2001 p 71) i la que acabem drsquoesmentar coincideixen a posar al sac de les
unidades fraseoloacutegicas tant els fraseologismes com les paregravemies eacutes per aixograve que a fi drsquoesvair
dubtes caldragrave filar meacutes prim
ldquoLas paremias y los fraseologismos son dos tipos de unidades fraseoloacutegicas bien
diferenciadas[8] entre siacute las paremias son enunciados sentenciosos y los fraseologismos son
4 Com palesen els autors al resum inicial (SEVILLA CRIDA 2013 p 105) el problema plantejat vint anys enrere (a SEVILLA 1993) segueix vigent ldquoSin embargo la definicioacuten y clasificacioacuten de las paremias sigue planteando problemas por su compleja naturaleza por el uso incorrecto que con frecuencia se hace del teacutermino laquoparemiaraquo y por la ausencia de una terminologiacutea aceptada de forma unagravenime por la comunidad linguumliacutesticardquo 5 Pareu esment al fet que lrsquoarticle de 1993 agafat amb posterioritat per nombrosos autors com a cagravenon paremiologravegic hispagravenic es proposava en un principi drsquoestablir vincles entre paregravemies espanyoles i franceses 6 Per pouar des dels oriacutegens tinguem en compte que ldquoEl vocablo paremia proviene del griego claacutesico παροιμία cuyo significado sigue siendo en griego moderno el de refraacuten o proverbio que ya teniacutea en la Antiguumledad [hellip] estaacute conformada por παρά + οἴμη [= junto adurante + el cantopoemarecitado] es decir era algo que integraba el canto parte de su letra del poema cantado o recitadordquo (SEVILLA CRIDA 2013 p 106) Tanmateix per a la comunitat cientiacutefica el mot ha esdevingut ldquoun neologismo reciente usado por los especialistas que da nombre ademaacutes a la revista dirigida por Julia Sevilla Muntildeoz creada en 1993 y cuyo principal objetivo es laquoabarcar de forma global el estudio de las foacutermulas de la sabiduriacutea popularraquordquo (TORRES 2013 p 90-91) En efecte quan la Dra Julia Sevilla Muntildeoz va comenccedilar a aprofundir en aquestes foacutermulas de la sabiduriacutea popular va considerar oportuacute ldquobuscar un teacutermino geneacuterico que permitiera definir y distinguir los distintos enunciados estables El anaacutelisis seacutemico de los distintos enunciados sentenciosos nos condujo a paremia procedente del griego παροιμία Tras estudiar sus rasgos concluimos que es el archilexema del campo sapiencial por ser el enunciado breve y sentencioso de forma estable y memorizado en competenciardquo (SEVILLA 2008b p 241) En aquest sentit i en clau francesa segons RĂDULESCU (2013 p 55) ldquoDans la majoriteacute des cas la pareacutemie constitue une sorte de mot-valise qui enregistre une avalanche de termes plus ou moins synonymes (proverbe dicton maxime sentence adage aphorisme axiome locution proverbiale formule gnomique uniteacute phraseacuteologique figement phraseacuteologique etc) et qui pose de seacuterieux problegravemes aux linguistes amateurs de taxonomies parce que les frontiegraveres en sont fragilesrdquo 7 Si voleu aprofundir en la taxonomia i les caracteriacutestiques comunes de les paregravemies consulteu-ne les pagravegines 106-107 8 SEVILLA ARROYO (1993 p 254) manifestaven ldquoLos fraseologismos engloban las laquoexpresiones pluriverbales fijas e idiomaacuteticas que no forman oracioacuten cabal y funcionan como elemento oracional (adjetivo adverbio)raquordquo i drsquoaltra banda hi afegien ldquolos fraseologismos no poseen el caraacutecter sentencioso de las paremias ni su complejidad sintaacutectica ni su condensacioacuten semaacutentica tampoco contienen la fuerte leccioacuten moral caracterizadora de las paremias y en su mayoriacutea no forman oracioacuten cabalrdquo (SEVILLA ARROYO 1993 p 257) Per desgragravecia i drsquoaixograve plora la criatura els liacutemits no soacuten sempre tan clars a tall drsquoexemple la frase proverbial que MORVAY (2001 p 71) considerava un tipus de fraseologisme SEVILLA CRIDA (2013 p 112) en canvi la colmiddotloquen al prestatge de les paregravemies concretament a les Paremias de origen anoacutenimo y uso preferentemente popular tot fornint-nos-en la seguumlent definicioacute ldquoLa frase proverbial es una paremia de origen anoacutenimo ndashen su inmensa mayoriacuteandash y de uso popular cuya estructura es generalmente unimembre sin elementos mnemoteacutecnicos con potencial presencia de elementos jocosos basado en la
12
combinaciones estables de dos o maacutes palabras que funcionan como elementos oracionalesrdquo9
(SEVILLA 2005 p 126)
Bo i tornant a lrsquoarticle de Sevilla Crida els autors hi classifiquen les paregravemies en dos grans
grups Paremias de origen conocido y uso preferentemente culto10 dividides al seu torn en El
proverbio11 i El aforismo12 i Paremias de origen anoacutenimo y uso preferentemente popular13 eacutes
a dir El refraacuten La frase proverbial [La] Locucioacuten proverbial i El dialogismo Arribats doncs
al refraacuten14 comenccedilaran noves dificultats per tal com
ldquoLa definicioacuten del refraacuten[15] es uno de los principales problemas a los que se enfrenta
cualquier paremioacutelogo En el Quijote Cervantes plantea y resuelve esta cuestioacuten con cuatro
definiciones que se van matizandordquo (RODRIacuteGUEZ 2008b p 207)
Per ordre drsquoaparicioacute vet aquiacute les quatre definicions esmentades ldquono hay refraacuten que no sea
verdadero porque todos son sentencias sacadas de la mesma experiencia madre de las ciencias
todasrdquo16 (I Cap 21 p 243) ldquoHay un refraacuten en nuestra Espantildea a mi parecer muy verdadero
como todos lo son por ser sentencias breves sacadas de la luenga y discreta experienciardquo17 (I
Cap 39 p 494) quant als dos uacuteltims fragments ambdoacutes de la segona part del Quijote18
experiencia y con valor de verdad universalrdquo a lrsquohora de distingir-la del refraacuten podriacuteem assenyalar que es tracta de ldquoparemias populares desprovistas de elementos mnemoteacutecnicos y de supresiones leacutexicasrdquo (CANTERA et alii 2005 p 15) 9 A tiacutetol informatiu vet aquiacute un exemple de paremia i un altre de fraseologismo calaix de sastre en quegrave inclourem tant les locuciones com les expresiones ldquolas paremias son enunciados sentenciosos insertados en el discurso (laquoDe tal palo tal astillaraquo) mientras que las locuciones son elementos oracionales no sentenciosos que se diluyen en el discurso (laquometer la pataraquo ndash laquohas metido la pata al decir estoraquo) Con el tiempo surgiraacute un apelativo que reemplazaraacute a la denominacioacuten expresiones Nos referimos a los fraseologismosrdquo (SEVILLA 2008b p 241) 10 ldquoEntendemos por paremia de origen conocido el enunciado sentencioso extraiacutedo de un texto o de un hecho el cual participa de las caracteriacutesticas generales de las paremias y cuyo uso actual puede ser culto o popularrdquo (SEVILLA CRIDA 2013 p 108) 11 ldquoEl proverbio es un enunciado sentencioso de origen conocido cuyas caracteriacutesticas son la procedencia culta la antiguumledad el tono grave la gradacioacuten idiomaacutetica la potencial variacioacuten y el uso preferentemente cultordquo (SEVILLA CRIDA 2013 p 109) 12 ldquoEl aforismo es un enunciado sentencioso de origen conocido cuyas caracteriacutesticas son la procedencia culta el potencial conocimiento del autor el tono grave el alto grado de fijacioacuten interna la gradacioacuten idiomaacutetica la escasa variacioacuten y el uso preferentemente cultordquo (SEVILLA CRIDA 2013 p 109) 13 ldquoEntendemos por paremia de origen anoacutenimo el enunciado sentencioso por lo general de uso popular el cual participa de las caracteriacutesticas generales de las paremias pero cuyo origen nos es desconocido son [sic] el refraacuten la frase proverbial la locucioacuten proverbial el dialogismordquo (SEVILLA CRIDA 2013 p 110) 14 Si voleu aprofundir en lrsquoetimologia i evolucioacute del mot refraacuten us recomanem consultar COLOacuteN (2010 p 15-16) 15 En efecte el refrany genera tot tipus de definicions des de les meacutes monumentals ldquoverdaderos monumentos del idiomardquo (MARTIacuteNEZ KLEISER 1989 [1953] p XVII) a les meacutes drsquoanar per (la bodega de) casa ldquoEacutes el vi ranci drsquouna vella collitardquo (SOLIU 1986 p 209) Per a una fascinant volta a la semagraventica diacrogravenica del refraacuten no en vuitanta dies sinoacute en trenta-tres pagravegines vegeu TOMASSETTI (2008 p 269-301) 16 ldquoLa famosa frase de Don Quijote dirigida a Sancho se convierte en el refraacuten maacutes citado de la obra (con maacutes de una decena de miles de apariencias [sic] en Internet) son pocos los paremioacutelogos y aficionados de refranes que no hayan tenido la tentacioacuten de acudir a ella para ilustrar la universalidad de esas creaciones paremioloacutegicasrdquo (TARNOVSKA 2008 p 270) de guisa ben similar la mateixa TARNOVSKA (2005 p 287) manifestava tres anys abans que lrsquoesmentada frase ldquotiene casi trece mil () referencias en Internet (wwwgooglecom)rdquo 17 Mots pronunciats pel pare del Cautivo pel que fa a les tres aparicions restants provenen de llavis del protagonista 18 No esdevindragrave balder apuntar a peu de pagravegina que el prohom de la paremiologia mexicana Heroacuten Peacuterez Martiacutenez ldquodistingue dos tipos de refraneros laquolos refraneros-acervoraquo y laquolos refraneros-literaturaraquo (por ejemplo El Quijote y La Celestina)rdquo (CHACOTO 2008 p 98 n 2) Mentre el primer grup el conformen ldquolibros moralizantes que contienen en
13
serveixen alhora tant de definicioacute com de ldquoteoriacutea sobre el buen uso de las paremiasrdquo (SEVILLA
2005 p 119) ldquolos refranes son sentencias breves muchas veces los traes tan por los cabellos
que maacutes parecen disparates que sentenciasrdquo (II Cap 43 p 1064) i ldquolos refranes son sentencias
breves sacadas de la experiencia y especulacioacuten de nuestros antiguos sabios y el refraacuten que no
viene a propoacutesito antes es disparate que sentenciardquo (II Cap 67 p 1287) Drsquoaquests fragments
quixotescs sembla partir AMADES (2008 [1933] p 13) a lrsquohora de definir no nomeacutes el refrany
sinoacute la paremiologia en general la qual al seu juiacute seria
ldquoLa ciegravencia que estudia les frases consagrades i acceptades per un llarg uacutes que contenen
una magravexima moral sentegravencia sagravevia reflexioacute filla de lrsquoexperiegravencia un consell aplicat a un
ordre qualsevulla de la vida un gir i una forma especial drsquoexpressioacute de conceptes precisos i
determinats rep el nom de paremiologiardquo
De retorn a CANTERA et alii (2005) aquests divideixen el ldquoCorpus fraseoloacutegico de Don Quijote
de la Manchardquo en cinc parts (1) Paremias claacutesicas (p 49-116) (2) Maacuteximas y sentencias (p
117-131) (3) Frases hechas Expresiones Locuciones Modismos Idiotismos (p 133-172) (4)
Saludos Exclamaciones Juramentos (p 173-178) i (5) Latinismos (p 179-189) En el nostre
treball ens centrarem en el primer grup les paregravemies clagravessiques o populars que ldquoincluyen los
refranes[19] las frases proverbiales[20] los dialogismos[21] los wellerismos[22] y las expresiones
proverbiales[23]rdquo (CANTERA et alii 2005 p 49)
ldquoDentro de las paremias populares y claacutesicas el grupo maacutes numeroso es el de los refranes
en su mayoriacutea de contenido moral pues conciernen a la vida afectiva y eacutetica de los
forma sentenciosa maacuteximas del habla cotidiana de las cuales se desprende una moralejardquo (PEacuteREZ MARTIacuteNEZ 1996 p 128) eacutes a dir diccionaris o llibres drsquoensenyaments morals el segon estagrave integrat per aquells que ldquono soacutelo recogen y ponen a circular refranes sino que los insertan en un discurso por lo general literario con sus correspondientes contextos situacionales y funciones discursivasrdquo (PEacuteREZ MARTIacuteNEZ 1996 p 134) I ben entegraves dins drsquoaquest segon grup lrsquoautor com palesa SEVILLA (2005 p 122) ldquoasigna un lugar privilegiado a Don Quijote de la Mancha Asiacute lo afirmoacute en una conferencia pronunciada en el antildeo 2000 sobre la obra cervantina laquoEl Quijote pues puede ser asumido no soacutelo como uno de los refraneros de la tradicioacuten hispaacutenica sino como el primero y maacutes notable de los refraneros literariosraquordquo La conferegravencia a quegrave almiddotludeix Sevilla srsquointitulava La argumentacioacuten paremioloacutegica en el Quijote i fou pronunciada el 22 drsquoabril de lrsquoany 2000 a la Universidad Autoacutenoma del Estado de Meacutexico en el marc del Coloquio Internacional sobre el Quijote 19 Per citar-ne una definicioacute profusament adjectivada el refrany seria ldquoun tipo de enunciado popular breve sentencioso basado en la experiencia antiguo con elementos mnemoteacutecnicos repetitivo de estructura cerrada general metafoacuterico verdadero praacutectico jocoso engastado agudo universal bimembre y autoacutectonordquo (HERNANDO 2010 p 166) 20 ldquoLa frase proverbial es una paremia de origen anoacutenimo ndashen su inmensa mayoriacuteandash y de uso popular cuya estructura es generalmente unimembre sin elementos mnemoteacutecnicos con potencial presencia de elementos jocosos basado en la experiencia y con valor de verdad universalrdquo (SEVILLA CRIDA 2013 p 112) 21 ldquoEl dialogismo es una paremia de origen anoacutenimo y uso popular de estructura oracional bimembre o trimembre el cual se presenta como microtexto narrativo en el que el discurso dialogado es fundamentalrdquo (SEVILLA CRIDA 2013 p 112) 22 La frontera entre el dialogisme i el wellerisme no sempre eacutes diagravefana Per espigolar-ne meacutes detalls vegeu les fitxes quixotesques A Dios y veaacutemonos como dijo un ciego a otro (I Cap 50 p 627) i Dijo la sarteacuten a la caldera Quiacutetate allaacute ojinegra (II Cap 67 p 1287) 23 Enteneu-hi locuciones proverbiales eacutes a dir ldquouna paremia en tanto en cuanto posee caraacutecter de enunciado sentenciosordquo (SEVILLA CRIDA 2013 p 112)
14
individuos en su relacioacuten con los demaacutes por este motivo de ahora en adelante nos
referiremos al grupo de las paremias con el teacutermino lsquorefraacutenrsquo[24] como voz englobadora de
todas ellasrdquo (GARCIacuteA YELO GARCIacuteA JOVE 2008 p 146)
En aquesta breu bornada per les unitats fraseologravegiques no hem maldat pas de posar ordre en
lrsquoencara avui embullat garbuix paremiologravegic25 sinoacute simplement drsquoesbossar uns breus apunts
que justifiquin la tria del corpus paremiologravegic en quegrave es fonamenta el present estudi
24 A efectes terminologravegics emprarem indistintament al llarg del nostre estudi els mots paregravemia i refrany bo i eludint la denominacioacute proverbi la qual tanmateix resulta la meacutes habitual en drsquoaltres llenguumles com ara el francegraves (proverbe) lrsquoitaliagrave (proverbio) o el romanegraves (proverb) Consequumlentment quan haguem drsquoafrontar traduccions del romanegraves al catalagrave els proverbe esdevindran refranys Per a meacutes detalls sobre les similituds i diferegravencies entre refraacuten i proverbio us remetem a lrsquoarticle de MUNTEANU (2007 p 470) Drsquoaltra banda no oblidem que SEVILLA CRIDA (2013 p 109) colmiddotloquen el proverbio ensems amb lrsquoaforismo a la lleixa de les Paremias de origen conocido y uso preferentemente culto bo i definint-lo talment ldquoEl proverbio es un enunciado sentencioso de origen conocido cuyas caracteriacutesticas son la procedencia culta la antiguumledad el tono grave la gradacioacuten idiomaacutetica la potencial variacioacuten y el uso preferentemente cultordquo En un article anterior la professora Sevilla Muntildeoz distingia refraacuten i proverbio talment ldquoEl refraacuten es una paremia popular y el proverbio posee mayor carga filosoacutefica forma no tan popular caraacutecter culto y graverdquo (SEVILLA 2008b p 247) 25 A tall drsquoexemple llegiu el seguumlent comentari de TARNOVSKA (2005 p 286 n 1) ldquoNo voy a entrar en aclaraciones terminoloacutegicas sobre los rasgos distintivos de los representantes de la paremiologiacutea espantildeola ―refranes frases proverbiales proverbios locuciones proverbiales dichos adagios maacuteximas apote[g]mas sentencias dialogismos wellerismos etc― porque aunque hay muchos estudios sobre el tema sus rasgos distintivos no se han podido identificar de manera concluyenterdquo Drsquoaltra banda si beacute nosaltres ens hem centrat en la realitat paremiologravegica hispagravenica que eacutes la que ens interessa de cara a les unitats fraseologravegiques del Quijote no perdem de vista que qui no teacute un all teacute una ceba ategraves que per exemple en italiagrave la terminologia tampoc no eacutes gota unitagraveria com deduiumlm drsquoaquest breu apunt drsquoinnocegravencia nomeacutes aparent ldquoil proverbio ― o come meglio amiamo dire il detto proverbiale o detto paremigraveaco (DP) ―rdquo (FRANCESCHI 1999 p 4)
15
16
5 ESTRUCTURA DE LES FITXES 51 CONTINGUT
La part central drsquoaquesta tesi en quegrave incloem 146 fitxes corresponents a 202 refranys
quixotescs (entre variants io repeticions) aborda el 521 de paregravemies populars o clagravessiques de
lrsquoobra mestra cervantina totes elles incloses a CANTERA et alii (2005 p 49-116) Per tal
drsquoagilitzar-ne la consulta i parant esment a les diverses informacions que srsquohi contenen hem
maldat perquegrave totes les fitxes seguissin un esquema en la mesura del possible prou unitari
En primer lloc cadascuna srsquoencapccedilala amb el refrany quixotesc objecte drsquoestudi bo i
especificant-ne parts capiacutetols i pagravegines de referegravencia sempre que les diferents aparicions de la
paregravemia coincideixin formalment En el cas en quegrave la paregravemia es presenti en dues o meacutes
variants les ordenarem alfabegraveticament2 i les esmentarem totes on aixiacute els correspongui tot
remetent el lector a la primera variant sota la qual trobaragrave la corresponent fitxa Aixiacute doncs per
exemple la paregravemia Detraacutes de la cruz estaacute el diablo que apareix als capiacutetols 33 i 47 de la
segona part (p 990 i 1101) compta amb la variant Tras la cruz estaacute el diablo (I Cap 6 p 86)
en aquest cas optem per redactar la fitxa a lrsquoempara de la primera variant esmentada la qual
conveacute destacar-ho ostenta la prioritat alfabegravetica perograve no pas discursiva Drsquoaltra banda la
segona variant apareixeragrave esmentada on alfabegraveticament li toqui bo i recordant al lector la
primera variant alfabegravetica on trobaragrave la pertinent fitxa Drsquoaquesta manera evitem dues o meacutes
fitxes ldquobessonesrdquo alhora que informem de lrsquoapartat en quegrave es tracta cada variant3
La paregravemia quixotesca que ens serveix de tiacutetol identificador de cada fitxa es completa quan
escau amb una nota a peu de pagravegina en quegrave transcrivim els comentaris que en contingui
lrsquooriginal quixotesc4 Tot seguit despreacutes de dues liacutenies en blanc citem la traduccioacute de Ion
FRUNZETTI o Edgar PAPU (1965) en aquest sentit cal aclarir que Frunzetti srsquoocupa de la
traduccioacute de la primera part mentre que Papu ho fa de la segona a excepcioacute de tots els versos
de lrsquoobra que corren a cagraverrec de Frunzetti tal com srsquoindica en la Nota asupra ediţiei [lsquoNota
1 Calculat i debatut el percentatge exacte eacutes drsquoun 52rsquo21518987341772 que correspon a 165 paregravemies populars de les 316 indexades per Cantera et alii El ball de nuacutemeros entre aquestes 165 paregravemies i les 146 fitxes esmentades obeeix al fet que les variants drsquouna paregravemia no disposen de fitxa progravepia sinoacute que es troben sota un mateix epiacutegraf 2 No eacutes balder aclarir que seguim un ordre alfabegravetic basat no pas en la sequumlegravencia de lletres sinoacute en la de paraules en consequumlegravencia la paregravemia A quien se humilla Dios le ensalza precedeix Al buen callar llaman Sancho per tal com a lrsquohora drsquoestablir-ne lrsquoordre no prenem en consideracioacute A quien sinoacute A respecte a Al 3 En aquest sentit potser el cas meacutes llampant sigui el de la fitxa recollida sota la variant Antes se ha de perder por carta de maacutes que de menos (II Cap 17 p 840) la qual inclou tres variants meacutes En las cortesiacuteas antes se ha de perder por carta de maacutes que de menos (II Cap 33 p 996) No pierdas por carta de maacutes ni de menos (II Cap 71 p 1312) i Tanto se pierde por carta de maacutes como por carta de menos (II Cap 37 p 1024) 4 Recordem que el nostre original correspon a lrsquoedicioacute de 2004 a cagraverrec de lrsquoInstituto Cervantes dirigida per Francisco Rico
17
sobre lrsquoedicioacutersquo] que en precedeix la traduccioacute ldquoIon Frunzetti căruia-i aparţine şi traducerea
versurilor din ambele părţirdquo [lsquoIon Frunzetti al qual pertany tambeacute la traduccioacute dels versos
drsquoambdues partsrsquo] (1965 I p 5) Aixiacute doncs un refrany com ara De amigo a amigo la chinche
etc (II Cap 12 p 786) que figura a la segona part del Quijote sagnat a mitja pagravegina i que
probablement teacute lrsquoorigen en ldquoel estribillo de una letrillardquo5 no el considerarem obra de Papu
com semblaria logravegic sinoacute de Frunzetti
A la liacutenia seguumlent entre claudagravetors i cometes simples segueix la traduccioacute literal en catalagrave6 de la
versioacute romanesa de Frunzetti o Papu a sota mateix hi figura la traduccioacute de la paregravemia
quixotesca tal com apareix a la versioacute de Sorin MĂRCULESCU (2007 [2005]) i a la liacutenia
posterior com en el primer cas la corresponent traduccioacute literal en catalagrave A meacutes drsquoaixograve cal
esmentar que quan en la traduccioacute romanesa consta alguna nota a peu de pagravegina referida a la
paregravemia estudiada la copiem i traduiumlm tambeacute a peu de pagravegina bo i remetent-hi a traveacutes drsquouna
crida situada darrere la citacioacute de pagravegina7
Quan una paregravemia castellana apareix diverses vegades en la mateixa variant com per exemple
en el cas de Al buen pagador no le duelen prendas (II Cap 14 30 34 59 i 71 p 804 956
1000 1214 i 1312 respectivament) en citem totes les aparicions tot separant-les amb una liacutenia
en blanc la qual cosa ens permet individuar les opcions que han triat per a cadascuna de les
variants les dues traduccions romaneses que malgrat la repeticioacute formal de lrsquooriginal quixotesc
no sempre coincideixen
Despreacutes de dues liacutenies en blanc comenccedila el redactat de la fitxa que podriacuteem dividir en dues
parts canograveniques la primera de careacutes explicatiu combina al seu torn dos tipus de fonts
bibliogragravefiques estudis sobre els refranys del Quijotecedil que ens aporten explicacions teograveriques de
cada paregravemia (o refranyers castellans drsquoagravembit meacutes general on pouem drsquoaltres paregravemies
castellanes equivalents) i traduccions integrals de lrsquoobra mestra cervantina a diferents llenguumles
romagraveniques Pel que fa a aquesta bibliografia i per tal drsquoemmarcar la tesi en un context
panromagravenic ens hauria agradat qui-sap-lo consultar dues traduccions quixotesques en
cadascuna de les llenguumles neollatines aixograve no obstant en gallec ens hem hagut de conformar
amb lrsquouacutenica que nrsquoexisteix i pitjor encara pel que fa a drsquoaltres llenguumles com ara el nostre
estimat friuumllagrave lrsquooccitagrave el sard ens hem vist constrets a obviar-les per tal com no disposen de
cap traduccioacute quixotesca Per sort el nostre afany drsquoobtenir-ne dues traduccions ha estat
5 Vegeu la nota 24 (II Cap 12 p 786) 6 A fi drsquoapropar al lector lrsquooriginal romanegraves la traduccioacute preteacuten ser el meacutes fidel possible En no pocs casos recorrem als paregraventesis per traslladar aspectes morfologravegics o gramaticals que en catalagrave no farien sentit o beacute per afegir a la traduccioacute catalana algun matiacutes que en romanegraves no hi figura 7 En molt comptades ocasions en lloc drsquoesmentar-la a peu de pagravegina lrsquoaprofitem per encetar la fitxa Vegeu per exemple Antes se toma el pulso al haber que al saber (II Cap 20 p 872)
18
recompensat amb certa facilitat tant en portuguegraves com en francegraves i italiagrave i quant al catalagrave
ultra les traduccions de Joaquim CIVERA (1969) i Antoni BULBENA (2005) ambdues en la
variant catalana del Principat no hem venccedilut pas la temptacioacute de submergir-nos en lrsquoimpagable
mallorquiacute de principis de segle XX que mossegraven Ildefonso RULLAN (2005 [1905]) descabdella en
una dolciacutessima bresca linguumliacutestica En resum hem buidat deu traduccions integrals del Quijote
en un total de cinc llenguumles romagraveniques8 Per altra part si a la mateixa fitxa apareguessin dues o
meacutes variants castellanes drsquouna uacutenica paregravemia quixotesca a lrsquohora drsquoesmentar-ne una solucioacute
romagravenica i a fi drsquoevitar confusions especifiquem a quin capiacutetol es troba la citada versioacute per tal
que el lector sagravepiga a quina de les variants originals correspon
Un cop explicat el significat de la paregravemia quixotesca i si escau despreacutes drsquohaver-la relacionada
amb drsquoaltres paregravemies o traduccions quixotesques drsquoagravembit romagravenic ens endinsem en la segona
part canogravenica de la fitxa dedicada al moacuten romanegraves En aquest apartat intentem escatir si les
traduccions proposades per Frunzetti Papu i Mărculescu gaudeixen de tradicioacute paremiologravegica
en els diferents reculls romanesos emprats9 i drsquoaltra banda no ens estem de proposar drsquoaltres
solucions equivalents o de comentar alguna particularitat linguumliacutestica al nostre entendre
destacable de les dues traduccions romaneses protagonistes
Evidentment lrsquoestructura model dessuacutes descrita es pot veure en alguns casos alterada per mor
de la claredat i de la coheregravencia expositives o beacute quan la informacioacute espigolada ja sigui per
abundagravencia o escassesa ens impelmiddotleixi a efectuar-hi un capgirell10
8 Entenguirsquos que considerem el mallorquiacute drsquoIldefonso Rullan com a integrant drsquoun meacutes genegraveric ldquocatalagraverdquo 9 Si beacute la tesi srsquoemmarca en un context romagravenic ens han estat drsquoallograve meacutes uacutetils un diccionari anglegraves francegraves i romanegraves de refranys equivalents (FLONTA 1992a) un altre recull de paregravemies similars en anglegraves castellagrave portuguegraves i romanegraves (FLONTA 1992b) i un tercer diccionari de paregravemies angleses i romaneses comparades (MILLIO 1999) En aquests tres casos tot i que la llengua de Shakespeare srsquoallunyi del nostre objectiu no oblidem esmentar la paregravemia anglesa de referegravencia a peu de pagravegina excepte quan citem aquestes obres precisament a peu de pagravegina cas en quegrave prescindim de la paregravemia anglesa a fi de no atapeir la nota amb massa informacioacute 10 Vegeu per exemple la fitxa del refrany Antes se toma el pulso al haber que al saber (II Cap 20 p 872) en quegrave partim drsquouna interessant nota a peu de pagravegina urpada de la traduccioacute romanesa de 1965
19
52 ASPECTES FORMALS
A lrsquohora de presentar els diferents textos o paregravemies espigolats arreu de la bibliografia vagi per
endavant que en la majoria de casos hem prioritzat el criteri filologravegic al pragmagravetic de tal
manera que les citacions respectin fidelment lrsquooriginal Aixiacute doncs transcrivim les majuacutescules i
minuacutescules tal com hi figuren encara que a vegades quan inserim la citacioacute en la nostra frase
la inicial del primer mot esmentat no srsquohi adigui Vegem-ne un exemple extret de la fitxa Allaacute
se lo hayan con su pan se lo coman (I Cap 25 p 298)
ldquoTant en una ocasioacute com en lrsquoaltra laquoEl[11] dicho equivale a desentenderse de un asunto
pero no de los beneficios de tan celebrado manjar en el refraneroraquo (LEYVA 2004 p 38)rdquo
Pel que fa a les citacions de textos srsquoesmenten entre cometes dobles12 tot seguint la font drsquoon
srsquoextreuen (per tant gairebeacute sempre en rodona) i quan el passatge espigolat ultrapassa les tres
liacutenies preferim citar-lo per regla general en un paragravegraf a part (sagnat per davant i per darrere i
amb un cos de lletra 10)13
Lrsquoesmentada fidelitat filologravegica a lrsquooriginal cedeix al pragmatisme i a la claredat expositiva
quan es tracta de citar refranys quixotescs llurs traduccions romagraveniques o qualsevulla tipus de
paregravemia casos en els quals emprem sistemagraveticament la cursiva i la majuacutescula inicial14 encara
que no figuri aixiacute a lrsquooriginal consultat15 com en el cas drsquoambdoacutes diccionaris de Calciu16
CALCIU et alii (1979) i CALCIU SAMHARADZE (20052) en quegrave les paregravemies se citen sempre
amb minuacutescula a lrsquoinici Aixiacute doncs a tall drsquoexemple vegem-ne el modus operandi a lrsquohora
drsquoencercar lrsquoequivalent del refrany Algo va de Pedro a Pedro (I Cap 47 p 598) a la traduccioacute
francesa de FANLO (2010 [2008] I p 637-638) en quegrave sersquons presenta talment
11 La negreta eacutes nostra 12 Al llarg de tot el treball seguim la seguumlent jerarquia ldquolaquoraquordquo la qual respectem i adaptem de les fonts consultades per tal com aquestes a voltes empren cometes simples dins de cometes dobles combinacioacute que de cara a un treball de certa amplitud com ara aquest ens semblaria prou confusionista Nomeacutes en el cas de fonts romaneses com ara ambdues traduccions quixotesques respectem les cometes emprades (bdquoldquo) tot i que a lrsquohora drsquoafaiccedilonar-ne la traduccioacute catalana respectem el criteri general dessuacutes esmentat 13 Vegeu a guisa drsquoexemple lrsquoinici de la fitxa Al buen entendedor pocas palabras (II Cap 37 p 1024) o beacute de Al buen callar llaman Sancho (II Cap 43 p 1067) 14 Als reculls de FLONTA (1992a i 1992b) i MILLIO (1999) la paregravemia anglesa de referegravencia se cita amb els mots clau en majuacutescula Com que aquests refranys ultraromagravenics els esmentem a simple tiacutetol informatiu considerem que poden ser uacutetils a hipotegravetics lectors drsquoaquesta tesi i per tant ens decantem per respectar lrsquoesmentada caracteriacutestica tipogragravefica bo i formulant aixograve siacute tota la paregravemia en cursiva i sense negreta (caracteriacutestica aquesta negreta drsquoambdoacutes reculls de Flonta) 15 Mencioacute a part mereix el recull de CARTALEANU et alii (2007) en quegrave les paregravemies romaneses apareixen en negreta i majuacutescula format que traslladem a cursiva i minuacutescula (excepte la inicial del refrany) 16 Tal com demostren els dos reculls drsquoaquest autor en citem els cognoms amb barra inclinada quan es tracta de dos coautors (CALCIU SAMHARADZE 20052) ara beacute quan entren en joc tres o meacutes autors optem per esmentar-ne nomeacutes el primer (CALCIU et alii 1979)
20
ldquoAttention agrave votre faccedilon de parler monsieur le barbier ce nrsquoest pas tout de faire des barbes
et tous les Pedro ne se ressemblent pas Je le dis parce que nous nous connaissons tous et
moi on ne me la fait pasrdquo
En aquests casos nrsquoespigolem el text que ens interessa i com que el fragment urpat coincideix
amb una paregravemia o traduccioacute paregravemica la presentem amb majuacutescula inicial i cursiva per tant
Tous les Pedro ne se ressemblent pas
Nogensmenys optem per la rodona les cometes i el respecte a les majuacutescules o minuacutescules de
lrsquooriginal quan en aquest figuren dues o meacutes paregravemies seguides ldquoLegile bat icircncotro vor regiise
fac după placul regilor legea-i după cum o fac domniirdquo17 o ldquoesto no es cuenta miacutea esto no me
atantildee ni entro ni salgo ni miacuteo es el trigo ni miacutea es la cibera y muela quienquiera cada uno va a
su aviacuteo y yo voy al miacuteordquo18 Altres vegades encara que nomeacutes es tracti drsquoun uacutenic refrany aquest
apareix salpebrat per alguna intervencioacute externa del compilador que ens convida a emprar el
criteri dessuacutes esmentat Vegem el seguumlent exemple extret del diccionari de CALCIU et alii
(1979 p 708 sv oală) ldquoAjunge un ciomag (o bicirctă sau o măciucă) la un car de (sau cu) oalerdquo
[lsquoBasta un garrot (una clava o una porra) a un carro de (o amb) ollesrsquo] la paregravemia sersquons ofereix
amb dues variants entre paregraventesis fet que no suposaria cap problema a lrsquohora de citar-la en
cursiva i sense cometes perograve a meacutes a meacutes els autors hi esquitxen un parell de sau [lsquoorsquo] que
evidentment corresponen a intervencions alienes En ambdoacutes casos presentats no ens esperona
altra comesa que la coheregravencia de tal manera que bo i considerant que aquest tipus de paregravemies
ratllen quan no srsquohi immisceixen clarament lrsquoesfera del comentari o la glossa ens decantem
per aplicar-hi el tractament habitual de les citacions textuals no pas el de les paregravemiques
Aquest criteri formal lrsquoapliquem a paregravemies singulars o beacute a refranys que afegeixen alguna altra
variant per mitjagrave de paregraventesis (o de barres inclinades com veurem encontinent) Haĭna
(haĭnele)[19] face pe om [lsquoEl vestit (els vestits) fa lrsquohomersquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 182
nuacutem 7163) o si foacutessiu del parer contrari i considereacutessiu que els hagravebits no fan pas la persona
Haĭnele nu fac pe om (omul)[20] maĭ de treacutebă [lsquoEls vestits no fan a lrsquohome (lrsquohome) meacutes com
calrsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 180 nuacutem 7160)
Tal com anteriorment apuntagravevem lrsquouacutes de la barra inclinada no es limita a separar els dos
coautors drsquouna publicacioacute CAMPOS BARELLA (1998) o BOTEZATU HAcircNCU (20033) la
17 Urpem lrsquoexemple de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 566 sv ley) Drsquoaltra banda si us nrsquointeresseacutes la traduccioacute heus-la aquiacute ldquoLes lleis piquen contra drsquoon volen els reises fan segons el voler dels reis la llei eacutes segons com la fan els senyorsrdquo 18 Tirallonga espigolada a CALCIU et alii (1979 p 101 sv băga) 19 La negreta eacutes nostra 20 Iacutedem
21
transcrivim sempre que figuri als originals consultats ja sigui a lrsquohora drsquoesmentar dues o meacutes
possibilitats dins drsquouna mateixa paregravemia Ştiinţa nu aduce pagubănu cere de macircncare21 o beacute
quan lrsquoautor ens hi indica el final de vers o hemistiqui22 com ara al recull de MILLIO (1999 p
364 nuacutem 3084c p 365 nuacutem 3092b) ldquoAzi joacă ursul la voi Macircine va juca la noi [lsquoAvui
balla lrsquooacutes a casa vostra Demagrave ballaragrave a casa nostrarsquo]rdquo Drsquoaltra banda i a fi drsquoevitar confusions
marquem amb una barra inclinada entre claudagravetors el canvi de liacutenia a lrsquooriginal (en el cas de
paregravemies o textos versificats) com ara Ochi au şi nu văd [] urechi au şi nu aud23 o beacute
ldquoSpuneţi-mi ce-i dreptatea ‒ Cei tari se icircngrădiră [] Cu-averea şi mărirea icircn cercul lor de
legirdquo24 En darrer lloc a la traduccioacute catalana drsquoun text o paregravemia romanesos que presentem
entre claudagravetors i cometes simples a voltes oferim dues possibles traduccions bo i separant-les
amb lrsquoesmentada barra inclinada com ara en el seguumlent exemple ldquoOrbul cu icircntrebare a nimerit
Vaşcăul [lsquoEl cec amb preguntapreguntant ha fet cap a Vaşcăursquo] (MUNTEAN 1967 p 300 nuacutem
5875)rdquo
Un altre aspecte formal que pot sobtar en el cas de les obres que numeren les paregravemies eacutes
lrsquoabsegravencia de punt despreacutes dels milers en tots els reculls a excepcioacute del Refranero general
ideoloacutegico de MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953]) en aquest sentit hem optat per respectar la
puntuacioacute de lrsquooriginal de tal manera que posem per cas CABALLERO (1970) se citaragrave com
segueix ldquo(CABALLERO 1970 p 91 nuacutem 1117[25])rdquo mentre que MARTIacuteNEZ KLEISER (1995
[1953]) drsquoaquesta altra faisoacute ldquo(MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 641 nuacutem 56146[26])rdquo
Aixograve no obstant potser el cas meacutes curioacutes resulti el Dizionario dei proverbi de BOGGIONE
MASSOBRIO (2004) en el qual lrsquoagravemplia compartimentacioacute dels refranys en temes subtemes
subtemes de subtemes et caetera aconsegueix que el nuacutemero de referegravencia de la paregravemia Le dita
della mano non sono tutte eguali esdevingui un dilatat ldquoIV2227gIrdquo27 Per uacuteltim ens fem
ressograve de la divisioacute en deu centuacuteries a La Philosophiacutea vulgar de MAL LARA (2013 [1568]) aixiacute
doncs esmentarem amb nuacutemeros romans i abans del nuacutemero de pagravegina la centuacuteria a quegrave
pertany lrsquoesmentada paregravemia com per exemple ldquoX[28] p 1365 nuacutem 72rdquo Tenint en compte la
canogravenica divisioacute de lrsquoobra i drsquoaltra banda que lrsquoexemplar de Mal Lara de quegrave disposem estagrave
21 Exemple extret de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 817 sv saber) que es podria traduir talment ldquoEl saber no fa cap malno demana menjarrdquo 22 Resulta curioacutes el cas drsquoARTHABER (1929 p 344 nuacutem 674) el qual per marcar aquesta separacioacute empra la barra vertical que nosaltres ben entegraves reproduiumlm fidelment Cuando te dieren la vaquilla | Acorre con la soguilla 23 Paregravemia que pouem a MUNTEAN (1967 p 288 nuacutem 5627) i de la qual us oferim la seguumlent traduccioacute ldquoTenen ulls i no (hi) veuen [] tenen orelles i no (hi) sentenrdquo 24 Versos 11 i 12 de la poesia de Mihai Eminescu (1850-1889) Icircmpărat şi proletar [lsquoEmperador i proletarirsquo] que urpem de la pagravegina 264 del volum Mihai Eminescu - Opera poetică publicat a Bucarest per lrsquoEditura Semne lrsquoany 2007 La traduccioacute correspondria a ldquoDigueu-me quegrave eacutes la justiacutecia ‒ Els poderosos es posaren drsquoacord [] Amb la riquesa i la importagravencia en llur cercle de lleisrdquo 25 La negreta eacutes nostra 26 Iacutedem 27 Per tant la citacioacute iacutentegra de la font bibliogragravefica seragrave la seguumlent ldquoBOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 171 nuacutem IV2227gI)rdquo 28 La negreta eacutes nostra
22
editat en un uacutenic volum no considerem que aquest tipus de numeracioacute pugui generar gaire
maldecaps
Manta vegada espigolem paregravemies romaneses (i en menor grau castellanes italianes franceses
etc) gairebeacute idegraventiques tanmateix per miacutenima que sigui la diferegravencia (com ara la separacioacute
entre hemistiquis la grafia la puntuacioacute o hesitacions ortogragravefiques la majoria de vegades en
el cas del romanegraves entre icirc i acirc29) ens atenim fidelment a lrsquooriginal En aquest sentit la
monumental obra de Iuliu Zanne (deu volums publicats entre 1895 i 1912) adquirible en edicioacute
facsiacutemil des de principis del segle XXI ens assegura en gairebeacute tots els casos una versioacute
tipogragraveficament ben particular que no coincideix amb cap altre dels reculls consultats els quals
podriacuteem titllar de meacutes ldquomodernsrdquo Acabat aquest excurs heus aquiacute un exemple urpat de la fitxa
quixotesca A pecado nuevo penitencia nueva (I Cap 30 p 388)
ldquoPěcatul vechĭu aduce osicircndă nouă [lsquoEl pecat vell duu cagravestig noursquo] (ZANNE 2004 [1901] VII
p 69 nuacutem 15484) Păcatul vechi aduce osicircndă nouă (MUNTEAN 1967 p 309 nuacutem 6031)
Păcatul vechi aduce osacircndă nouă (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 218)rdquo
Nrsquohi hauragrave prou amb una mirada sumagraveria per observar-hi una uacutenica paregravemia presentada sota tres
variants formals diferents En aquests casos de coincidegravencia legravexica com comentarem a
continuacioacute nrsquooferim la traduccioacute catalana despreacutes del primer refrany Sense deixar lrsquoanterior
exemple fixem-nos que les paregravemies srsquohi citen per ordre cronologravegic criteri que tambeacute seguim
quan es tracta drsquouna variant idegraventica espigolada en diferents reculls com ara en el seguumlent
exemple que no ens veiem amb cor de callar
ldquoTăcerea e de aur[30] (ZANNE 2003 [1897][31] II p 765 nuacutem 6093 MUNTEAN 1967 p
370 nuacutem 7134 GHEORGHE 1986 p 338 nuacutem 351 MILLIO 1999 p 34 nuacutem 281a p
63 nuacutem 524b p 236 nuacutem 1973a p 317 nuacutem 2695 i 2696 p 335 nuacutem 2827
BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 61 CARTALEANU et alii 2007 p 261 nuacutem 2403)rdquo
Observeu com en el cas en quegrave la paregravemia es repeteixi dins del mateix recull per exemple a
Millio citem les pagravegines (i en consequumlegravencia la numeracioacute dels refranys) per ordre drsquoaparicioacute
29 Recordem que nomeacutes des de 1993 eacutes normatiu escriure icirc a principi i final de mot i acirc a interior de paraula En consequumlegravencia parant esment a lrsquoampli ventall cronologravegic en quegrave srsquoemmarquen els reculls romanesos consultats les vacilmiddotlacions esdevenen ben nombroses 30 A continuacioacute de la paregravemia romanesa no hi apareix la traduccioacute catalana (lsquoEl silenci eacutes drsquoorrsquo) com seria esperable per tal com a la fitxa de procedegravencia Al buen callar llaman Sancho (II Cap 43 p 1067) ja srsquohi esmenta despreacutes drsquoaltres variants formals precedents 31 Fixeu-vos com en el cas de reedicions drsquoobres clagravessiques prenem com a referegravencia la primera data de publicacioacute motiu pel qual el recull de Zanne figura al primer lloc drsquoaquest elenc bibliogragravefic puix que ens guiem per lrsquoany 1897 no pas pel 2003 any de publicacioacute de lrsquoedicioacute facsiacutemil de quegrave disposem
23
Tenint en compte que el nostre treball no srsquoadreccedila a especialistes en romanegraves traduiumlm
sistemagraveticament totes les paregravemies mots o expressions en aquesta llengua esmentats al llarg de
la tesi Aixograve no obstant intentem casar aquest criteri filologravegic amb el pragmagravetic eacutes a dir que
drsquouna tirallonga de paregravemies romaneses idegraventiques (si no fos per algunes vacilmiddotlacions formals
que no afecten la unicitat del mot transmegraves) en traduiumlm uacutenicament el primer refrany
ldquoCine nrsquoa gustat amarul [] Nu scie ce e zaharul [lsquoQui no ha tastat lrsquoamarg [] No sap quegrave
eacutes el sucrersquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 440 nuacutem 8064) Cine n-a gustat amarul [] nu
ştie ce e zaharul (MUNTEAN 1967 p 90 nuacutem 2031 MILLIO 1999 p 386 nuacutem 3263)
Cine n-a gustat amarul [] Nu ştie ce a [sic] zaharul (HINŢESCU 1985 p 56 nuacutem 485)
Cine n-a gustat amarul Nu ştie ce e zaharul (MILLIO 1999 p 217 nuacutem 1820a p 265
nuacutem 2229) Cine n-a gustat amarul nu ştie ce e zaharul (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p
201) amb la variant Cine n-a gustat amarul nu ştie ce e dulcele [lsquoel dolccedilrsquo] (HINŢESCU
1985 p 186 nuacutem 3600)rdquo
Altres vegades com ja observem en el darrer exemple de lrsquoanterior tirallonga en quegrave apareix
dulcele [lsquoel dolccedilrsquo] en comptes de zaharul [lsquoel sucrersquo] es produeix alguna novetat significativa
en la paregravemia original (un mot nou un sintagma) que no oblidem traduir bo i evitant com
sempre repeticions innecessagraveries
ldquoFereşte-mă Doamne de prieteni că de duşmani mă feresc eu [lsquoGuardarsquom() Senyor() dels
amics que dels enemics em guardo jorsquo] (MUNTEAN 1967 p 174 nuacutem 3618) Fereşte-mă
Doamne de prieteni că de duşmani mă feresc eu (FLONTA 1992a p 92 nuacutem 621 1992b
p 108 nuacutem 624 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 207) Fereşte-mă Doamne de prieteni că
de duşmani mă păzesc singur [lsquoem defenso solrsquo] (CALCIU et alii 1979 p 341 sv duşman
p 376 sv feri) Fereşte-mă Doamne de prieteni că de duşmani mă ferescpăzesc singur
[lsquoem guardodefenso solrsquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 54 sv amigo) Fereşte-mă
Doamne de prieteni că de duşmani mă feresc eumă păzesc singur [lsquoem guardo joem
defenso solrsquo] (CARTALEANU et alii 2007 p 136 nuacutem 1188) Fereşte-mă Doamne de
prieteni că de duşmani mă voi păzi singur [lsquoem defensareacute solrsquo] (MILLIO 1999 p 125
nuacutem 1059a) Fereşte-mă Doamne de prieteni că de duşmani mă voi păzi singurştiu eu
[lsquoseacute jo (com encarregar-mersquon)rsquo] (MILLIO 1999 p 143 nuacutem 1207)rdquo
En la liacutenia del que anomenagravevem repeticions innecessagraveries evitarem farcir el text amb mant
ldquo[sic]rdquo A tal efecte respectarem la grafia original dels reculls de MAL LARA (2013 [1568])
COVARRUBIAS (1977 [1611]) CORREAS (2000 [1627]) Autoridades (1984 [1726-1739]) COLL
(1874) ZANNE (2003-2004 [1895-1912]) o de la traduccioacute de RULLAN (2005 [1905]) puix que
es tracta drsquoobres anteriors al segle XX o del primer quart de segle Drsquoaquesta manera el refrany
de COVARRUBIAS (1977 [1611] p 870 sv pierna) Estender la pierna hasta do llegare la
24
saacutevana el transmetrem tal com figura a lrsquooriginal i alhora evitarem estigmatitzar-lo en aquest
cas amb dos ldquo[sic]rdquo un darrere drsquoestender i un altre despreacutes de saacutevana
Per acabar quan citem el DEX (Dicţionarul explicativ al limbii romacircne [lsquoEl Diccionari
explicatiu de la llengua romanesarsquo]) o drsquoaltres diccionaris romanesos en liacutenia32 en respectem la
grafia original i per tant encara que el romanegraves no disposi drsquoaccent gragravefic formulem la paraula
tal i com es troba al web33 en consequumlegravencia ldquoDEX (sv luacutentre)rdquo Drsquoaltra banda prenent
drsquoexemple aquesta mateixa font bibliogragravefica els nuacutemeros volats darrere la paraula esmentada
corresponen a les diferents accepcions del mot aixiacute doncs en el cas de pagubă
ldquoPAacuteGUBĂ pagube s f 1 Pierdere materială suferită de cineva sau adusă cuiva
stricăciune care provoacă o pierdere o daună [hellip] 2 Fig Știrbire pierdere a calității a
valorii unui lucru prejudiciu moralrdquo
Si ens volem referir al primer sentit ldquoPierdere materială suferită de cineva sau adusă cuiva
stricăciune care provoacă o pierdere o daunărdquo [lsquoPegraverdua material patida per alguacute o ocasionada a
alguacute destrossa que provoca una pegraverdua un danyrsquo] ho assenyalarem talment ldquoDEX (sv
paacutegubă1)rdquo mentre que si ens decantem pel significat figurat de la segona accepcioacute ldquoŞtirbire
pierdere a calităţii a valorii unui lucru prejudiciu moralrdquo [lsquoPerjudici pegraverdua de la qualitat del
valor drsquouna cosa dany moralrsquo] ho marcarem de la seguumlent manera ldquoDEX (sv paacutegubă2)rdquo
32 Tots consultables a httpwwwdexonlinero 33 A dreta llei al web el mot hi apareix en negreta i majuacutescula Com ja comentagravevem a propogravesit del recull de CARTALEANU et alii (2007) optem bo i maldant de facilitar la consulta de les fitxes al nostre possible lector per la minuacutescula i cursiva
25
26
6 OBJECTIUS Primerament el nostre estudi teacute com a objectiu afaiccedilonar 146 fitxes quixotesques eacutes a dir una
xifra que correspon a meacutes de la meitat de paregravemies populars presents al Quijote segons el
corpus indexat al recull de CANTERA et alii (2005) per ser exactes srsquohi tracten 165 paregravemies
populars de les 316 que aplega lrsquoesmentat corpus fraseologravegic de referegravencia Aquestes fitxes
volen proporcionar informacioacute per entendre el sentit i situar lrsquoevolucioacute de cada refrany
quixotesc el qual a voltes es completaragrave o glossaragrave per mitjagrave drsquoalguna variant repicoacute io
paregravemia similar present a reculls hispagravenics posteriors
Drsquoaltra banda analitzarem la fortuna paremiologravegica de les opcions escollides en ambdues
traduccions romaneses bo i aprofitant si escau lrsquoavinentesa per proposar-hi drsquoaltres
alternatives que nrsquohem espigolat als diferents reculls en romanegraves La citacioacute sistemagravetica aixiacute
com el respecte a les fonts consultades transcrivint-ne escrupolosament qualsevulla peculiaritat
ortogragravefica procura aplegar un substancioacutes material paremiologravegic (sobretot en romanegraves i en
castellagrave aixiacute com potser en menor mesura en italiagrave francegraves portuguegraves anglegraves catalagrave i gallec)
de cara a possibles treballs de paremiologia comparada que poden fagravecilment ultrapassar lrsquoagravembit
estricte del Quijote
A partir de les dades recollides a les fitxes quixotesques elaborarem una proposta de criteris per
a una traduccioacute paremiologravegica que aplicarem al corpus estudiat Gragravecies a aquesta classificacioacute
ad hoc mirarem de posar en relleu el demble traductologravegic drsquoambdues versions romaneses (la
de 1965 i la de 2007 [2005]) aixiacute com les divergegravencies existents en una mateixa edicioacute la de
1965 ategraves que en aquest cas cada part correspon a un traductor diferent (mentre que Frunzetti
srsquoocupagrave de la primera Papu srsquoencarregagrave de la segona) Finalment la major o menor
funcionalitat dels esmentats criteris de traduccioacute paremiologravegica demostraragrave si meacutes enllagrave de
lrsquoagravembit drsquoaccioacute en quegrave es mou la present tesi (eacutes a dir les traduccions al romanegraves del Quijote) la
nostra proposta resulta aplicable a drsquoaltres treballs que combinin la paremiologia amb la
traductologia
27
28
7 FITXES DE LES PAREgraveMIES POPULARS DEL QUIJOTE
A buen salvo estaacute el que repica (II Cap 31 i 43 p 967 i 1064) (II Cap 31 p 9671) Mă aflu la adăpost aşa cum se află totdeauna cel ce trage clopotele de primejdie (PAPU 1965 II p 284) [lsquoEm trobo a recer aixiacute com es troba sempre el que toca les campanes a sometentrsquo] Cine trage clopotul a foc e sub oboroc (MĂRCULESCU 2007 II p 264) [lsquoQui toca la campana a foc estagrave sota cobertrsquo] (II Cap 43 p 1064) Cine trage clopotul a primejdie acela la bun adăpost se găseşte (PAPU 1965 II p 379) [lsquoQui toca la campana a sometent aquell en bon recer es trobarsquo] Cine trage clopotul a foc e sub oboroc (MĂRCULESCU 2007 II p 350) [lsquoQui toca la campana a foc estagrave sota cobertrsquo] En salvo estaacute el que repica (II Cap 36 p 1018) Cine trage clopotul a primejdie acela se află la adăpost (PAPU 1965 II p 333) [lsquoQui toca la campana a sometent aquell es troba a recerrsquo] E sub oboroc cine trage clopotul (MĂRCULESCU 2007 II p 307) [lsquoEstagrave sota cobert qui toca la campanarsquo]
ldquoAlude a una costumbre de los pueblos marineros o de ciertos pueblos de montantildea Cuando
se preveacute tormenta o mal tiempo el alguacil o el sacristaacuten hace sonar la campana de la
iglesia para poner sobre aviso a los pescadores en la mar o a los pastores en la montantildea
De este modo se les recomienda que se pongan a cubierto y en lugar seguro o que regresen
a la aldea Este refraacuten se utilizaba para recriminar a quien presume de consejero no
teniendo eacutel a [sic] ninguacuten problemardquo (CALLES 2006 p 282 nuacutem 964)
En el mateix sentit segons CANTERA et alii (2005 p 78) aquesta paregravemia ldquoSe dice para significar que es faacutecil decir coacutemo en caso de peligro[2] se han de portar los demaacutes estando eacutel en sitio seguro[3] Cabe recordar que en los pueblos se suelen anunciar los fuegos y otros peligros mediante el toque de las campanas de la iglesiardquo Ben mirat COVARRUBIAS (1977 [1611] p 905 sv repicar) ja advertia ldquoEn las costas de la mar descubren desde las torres quando ay enemigos y al punto el que estaacute alliacute tantildee a rebato y eacuteste no tiene peligro[4] porque estaacute
1 Amb la nota (II Cap 31 p 967 n 41) ldquolaquoPase lo que pase yo no tengo por queacute preocuparmeraquo es frase hechardquo 2 Drsquoaltra banda LEYVA (2004 p 11) amplia el toc de campanes a gaies circumstagravencies ldquoEl dicho tomado de la costumbre de voltear las campanas para anunciar un acontecimiento ndashbueno o malondash a los habitantes de un pueblo afecta al que las repica por el mero hecho de no poder estar en ambos sitiosrdquo 3 Igualment CAMPOS BARELLA (1998 p 306 nuacutem 3009) afirmen que el refrany ldquoNota la facilidad del que reprende a otro el modo de portarse en las acciones peligrosas estando eacutel en seguro o fuera del lancerdquo i ETXABE (2001 p 179) glossa que la paregravemia ldquoReprende al que estando a salvo o convenientemente arropado critica la actitud o reaccioacuten de quienes se encuentran desguarnecidos frente a una situacioacuten de peligrordquo 4 No endebades BODINI (2005 [1957] II Cap 31 p 842 Cap 43 p 931) tradueix la paregravemia quixotesca com a A chi consiglia non gli duole il capo i Il sano consiglia bene il malato i si encara ho voleu meacutes clar amb mots de RULLAN (2005 [1905] II Cap 36 p 214) traductor mallorquiacute del Quijote Teng sa peacutella pe rsquos manig
29
encastillado en la torrerdquo5
Observem que les traduccions romaneses es basen en versions prou literals de les quals
destaquem el sintagma sub oboroc [lsquosota cobertrsquo] emprat per Mărculescu en tots tres casos El
DEX (sv oboroc2) ens lrsquoesmenta en una expressioacute amb diferents variants ldquoA pune (sau a
ascunde a ţine etc) ceva sub obroc [sic] = a feri ceva de văzul lumii a ţine ascuns a ascunde
bine cevardquo [lsquoPosar (o amagar mantenir etc) quelcom a recer = protegir quelcom dels ulls de la
gent mantenir amagat amagar beacute quelcomrsquo] les quals CALCIU et alii (1979 p 712 sv
oboroc) tradueixen per ldquoGuardar algo tapado (escondido bajo siete llaves sau con siete
candados)rdquo
Nogensmenys el diccionari espanyol-romanegraves de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 795 sv
repicar) inclou el refrany quixotesc6 i el tradueix de dues guises Cine trage clopotul a
primejdie acela la bun adăpost se găseşte [lsquoQui toca la campana a sometent aquell en bon
recer es trobarsquo] coincident amb la traduccioacute de Papu per al Cap 43 i Paza bună trece primejdia
rea7 [lsquoLa bona proteccioacute passa el mal perillrsquo] versioacute ad sensum ben representada als reculls
romanesos consultats Paza bună trece primejdia rea (MUNTEAN 1967 p 309 nuacutem 6023
HINŢESCU 1985 p 131 nuacutem 2243 MILLIO 1999 p 73 nuacutem 605 BOTEZATU HAcircNCU
20033 p 218) o en la variant de ZANNE (2004 [1901] VII p 849 nuacutem 18745) Paza bună
păzesce primejdĭa rea [lsquoLa bona proteccioacute protegeix (d)el mal perillrsquo]
5 Tambeacute ETXABE (2001 p 179) considera ldquoPara comprender el sentido de estos refranes conviene recordar que antiguamente en algunas pequentildeas poblaciones se tocaban las campanas para avisar de la inminencia de un peligrordquo 6 Per a gran sort nostra el diccionari de Calciu Samharadze inclou entre els exemples citats un gavadal de paregravemies extretes del Quijote i marcades expressament amb lrsquoabreviacioacute DQ Tal volta avanccedilant esdeveniments no ens estem pas drsquoapuntar que en la gran majoria dels casos la traduccioacute escollida o una de les traduccions triades recull la versioacute oferta per Papu Frunzetti el 1965 7 Refrany que CALCIU et alii (1979 p 753 sv pază) tradueixen pel ben conegut Hombre precavido vale por dos
30
A buen servicio mal galardoacuten (II Cap 66 p 12778) Bună slujbă rea răsplată (PAPU 1965 II p 588) [lsquoBona feina mala recompensarsquo] La slujire bună răsplată rea (MĂRCULESCU 2007 II p 539) [lsquoA servei bo recompensa dolentarsquo] El nostre refrany ldquoHace referencia a la conducta de quien paga con ingratitud los favores
recibidosrdquo (LEYVA 2004 p 12) i ldquoAmonesta a quienes no saben agradecer un buen servicio
recibidordquo (ETXABE 2001 p 4) Si beacute sense coma separant ambdoacutes hemistiquis el retrobem a
COVARRUBIAS (1977 [1611] p 621 sv galardoacuten) i amb un curioacutes afegitoacute inicial a CAMPOS
BARELLA (1998 p 339 nuacutem 3311) A uso de Aragoacuten a buen servicio mal galardoacuten9 Drsquoaltra
banda a la traduccioacute francesa del Quijote obra de DE ROSSET CASSOU (2006 [1949] p 547-
548) la paregravemia esdeveacute una glossa ben aclaridora Un bon service trouve une pauvre
reacutecompense
Papu amb lrsquouacutes de lrsquoestructura ldquoadjectiu + substantiu adjectiu antogravenim + substantiurdquo (eacutes a dir
lrsquooriginal quixotesc sense la preposicioacute inicial) sembla seguir un paradigma paremiologravegic
romanegraves present per exemple al refrany Bună casă rea tocmeală [lsquoBona casa mal acordrsquo]
(HINŢESCU 1985 p 46 nuacutem 262) La solucioacute de Papu tambeacute la donen per bona CALCIU
SAMHARADZE (20052 p 838 sv servicio) els quals lrsquoempren com a uacutenica traduccioacute del
refrany castellagrave En el cas de Mărculescu fixem-nos que no elimina la preposicioacute inicial i canvia
lrsquoordre dels dos adjectius i els dos substantius bo i mantenint el paralmiddotlelisme entre hemistiquis
Quant al mot răsplată cal observar que a meacutes del sentit de lsquorecompensa pagarsquo pel qual ens
hem decantat en aquest cas tambeacute posseeix el de lsquocagravestigrsquo10 De fet una paregravemia romanesa ben
coneguda es basa en lrsquoambivalegravencia del terme După faptă şi răsplată11 [lsquoDespreacutes de lrsquoaccioacute
tambeacute (la) recompensa(el) cagravestigrsquo] (NODEX sv răsplaacutetă)
8 Amb la nota (II Cap 66 p 1277 n 15) ldquoEn algunas versiones el proverbio termina (o a veces empieza) con A fuer de Aragoacuten o como en Aragoacuten palabras que DQ calla por gentileza suya o de C hacia la tierra cercanardquo 9 Acompanyat de la glossa ldquoContra la ingratitudrdquo 10 Segons el DEX (sv răsplaacutetă) pot significar ldquoCeea ce se face sau se dă cu scopul de a recompensa pe cineva pentru o acţiune săvacircrşită recompensărdquo [lsquoAllograve que es fa o es doacutena amb lrsquoobjectiu de recompensar alguacute per una accioacute acomplerta recompensarsquo] perograve tambeacute ldquoAcţiune prin care se pedepseşte o faptă pedeapsă primită de cineva pentru faptele săvacircrşiterdquo [lsquoAccioacute per la qual es castiga una accioacute cagravestig rebut per alguacute per les accions acomplertesrsquo] 11 Amb lrsquoaclariment ldquoOrice faptă are urmări corespunzătoarerdquo [lsquoTota accioacute teacute (les) consequumlegravencies corresponentsrsquo]
31
A dineros pagados brazos quebrados (II Cap 71 p 131312) La plăcinte icircnainte la război icircnapoi (PAPU 1965 II p 623) [lsquoAls pastissets davant a la guerra darrerersquo] La arvuna plătită macircna scracircntită (MĂRCULESCU 2007 II p 571) [lsquoA (la) bestreta pagada la magrave torccediladarsquo] Segons aquest refrany eacutes aconsellable no pagar a la bestreta ja que Chi paga innanzi egrave servito
dopo (BODINI 2005 [1957] II p 1162) o si ho voleu meacutes ampliat Paga adelantada paga
viciada ograve qui paga endevant estaacute mal servit ograve music pagat tograveca malament (RULLAN 2005
[1905] II p 379) on lrsquouacuteltim component de la terna en efecte respon al ben conegut refrany
catalagrave Muacutesic pagat no fa bon so13 (BULBENA 2005 p 821) que en castellagrave podem arribar a
centrar en un tipus ben concret de muacutesic Tamborilero pagado hace mal son (MARTIacuteNEZ
KLEISER 1995 [1953] p 552 nuacutem 48248) Drsquoaltra banda a CALLES (2006 p 257 nuacutem 874)
espigolem una lleugera variant de lrsquooriginal quixotesc A dineros dados brazos quebrados la
qual srsquoacompanya de la seguumlent glossa
ldquoRecomendacioacuten para gentes que tengan asalariados o trabajadores El refranero supone
que el trabajo debe pagarse cuando la obra esteacute concluida y nunca antes porque cuando el
obrero ha cobrado no pone ninguacuten intereacutes en su tarea y puede abandonarla en cualquier
momentordquo14
Finalment resulta curioacutes veure com la versioacute que VISCONDES (2002 p 666) nrsquoofereix
Merenda feita companhia desfeita equival a dreta llei no pas a aquest refrany sinoacute a un altre
tambeacute de careacutes quixotesc que retrobarem meacutes endavant15 El pan comido y la compantildeiacutea
deshecha
A semblanccedila del francegraves Argent verseacute bras casseacute16 (FANLO 2010 [2008] II p 681) tambeacute
Mărculescu opta per una traduccioacute literal bo i ajudant-se de la rima plătită [lsquopagadarsquo] ndash
scracircntită [lsquotorccediladarsquo] Tanmateix sembla tractar-se drsquouna neoparegravemia per tal com no apareix en
cap dels reculls consultats Ben al contrari succeeix amb lrsquoopcioacute de Papu que espigolem arreu
La plăcinte [] icircnainte [] şi la război [] icircnapoi [lsquoAls pastissets [] davant [] i a la guerra []
12 A peu de pagravegina figura la nota (II Cap 71 p 1313 n 23) ldquolaquoDespueacutes de cobrar todo son excusas para no hacer lo acordadoraquo refraacutenrdquo 13 Refrany que evidentment no manca al recull drsquoAmades Refranys musicals (1983 p 101) acompanyat de la seguumlent glossa ldquoAconsella no pagar cap feina o altra cosa per endavant puix que mai no es fa tan beacute ni resulta tan perfecterdquo Tambeacute en castellagrave Copla pagada tiene mal son (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 552 nuacutem 48247) 14 Molt adient al careacutes laboral de la glossa resulten les dues paregravemies amb quegrave Calles la clou Mozo pagado el brazo quebrado i Jornal adelantado brazos quebrados 15 Vegeu la fitxa del refrany El pan comido y la compantildeiacutea deshecha (II Cap 7 p 745) 16 Vegeu els refranys castellans A dineros pagados brazos cansados (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 552 nuacutem 48240) i A dineros tomados brazos quebrados (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 552 nuacutem 48238)
32
darrerersquo] (MUNTEAN 1967 p 229 nuacutem 4518) La plăcinte icircnainte şi la război icircnapoi
(HINŢESCU 1985 p 102 nuacutem 1539) Fins i tot amb una variant a la primera part La pomană
[] năvală [] şi la război [] icircnapoi [lsquoA (lrsquo)almoina [] invasioacute [] i a (la) guerra [] darrerersquo]
(MUNTEAN 1967 p 229 nuacutem 4520) que sersquons amplia amb una conclusioacute moral en La război
[] icircnapoi [] şi la pomană [] navală [] parcă nu prea vine la socoteală [lsquoA (la) guerra []
darrere [] i a (lrsquo)almoiumlna [] invasioacute [] sembla que no acaba de quadrarrsquo] (MUNTEAN 1967 p
230 nuacutem 4532) Per acabar CARTALEANU et alii (2007 p 165 nuacutem 1457) que tambeacute citen
mutatis mutandis la traduccioacute de Papu (La plăcinte ndash icircnainte la război ndash icircnapoi) hi afegeixen
la seguumlent glossa ldquoUnii sunt viteji la masă şi fricoşi icircn alte situaţii Se spune despre cei care se
retrag de la o afacere dacă nu văd chilipirulrdquo [lsquoAlguns soacuten valents a taula i porucs en drsquoaltres
situacions Es diu dels que es retiren drsquoun afer si no hi veuen gangarsquo]
33
A Dios[17] rogando y con el mazo dando (II Cap 35 i 71 p 1011 i 1316) (II Cap 35 p 1011) La ceruri rugi rosteşti iar cu ciocanul tot loveşti (PAPU 1965 II p 327) [lsquoAls cels precs adreces mentre que amb el martell no pares de picarrsquo] Roagă-te la Dumnezeu şi dă-i maiul greu (MĂRCULESCU 2007 II p 302) [lsquoPrega a Deacuteu i fum-li fort al mallrsquo] (II Cap 71 p 1316) Pe licircngă rugăciuni mai trebuie să dai şi din micircini (PAPU 1965 II p 626) [lsquoA part drsquooracions tambeacute cal que trsquohi posisrsquo] La Dumnezeu roagă-te şi cu maiul bate-te (MĂRCULESCU 2007 II p 573) [lsquoA Deacuteu prega i amb el mall barallarsquotrsquo]
ldquoAviendo de ofrecerme a una obra no menos difiacutecil que provechosa para miacute y para todos
los estados de los hombres no se pudo escoger otro refraacuten en los que tienen en su lugar y
tiacutetulo la sentildeal de Dios que el presente porque estaacute elegantemente compuesto de dos
oraciones que cada una declara maravillosamente lo que en cualquier obra ha de hazer en
servicio de Dios el hombre Assiacute tomeacute este refraacuten como siacutembolo de todos mis trabajos en
esta declaracioacuten de tan varias materias para poner delante assiacute mi trabajo como el mucho
provecho que se puede seguir de proseguir mi intento el qual aunque no llegasse a su fin
tan desseado mdashcomo espero en Dios que llegaraacutemdash no dexareacute de merescer con la voluntad
que en las grandes cosas basta declararserdquo
Amb aquesta apologia del clagravessic ora et labora18 Juan de MAL LARA (2013 [1568] I p 439
nuacutem 1) enceta La Philosophiacutea vulgar obra de referegravencia ineludible quant a la paremiologia
hispagravenica que no ha passat pas desapercebuda a ulls drsquoautors com ara IRIBARREN (19744 p
568) MARIacuteN (2003 p 8-9) o CALLES (2006 p 70-7119) els quals pouen de la doble llegenda
recollida per MAL LARA (2013 [1568] I p 442 nuacutem 1)
ldquoDizen que un carretero llevava un carro cargado y que se le quebroacute en el camino por donde
veniacutea sant Bernardo a quien se llegoacute por la fama de la sancta vida que haziacutea y rogoacutele que
Dios por su intercesioacuten le sanasse el carro El sancto dizen que le dixo laquoYo lo rogareacute a
Dios amigo y tuacute entre tanto da con el maccediloraquo Otros dizen que fue el dicho de un
entallador que aviacutea de hazer ciertos bultos y con laquoDios quiera que se haganraquo no poniacutea la
mano en ellos hasta que le dixo su padre A Dios rogando y con el maccedilo dando Donde
bien seraacute que en principio de toda obra os encomendeacuteis a Dios pero no encomendar la obra
a Dios que Eacutel por milagro la hagardquo
17 Per a una llarga tirallonga de paregravemies comparades en castellagrave i italiagrave amb Deacuteu de protagonista vegeu BARRADO (2011 p 208-217) 18 Juan de Mal Lara en pren la variant A Dios rogando y con el maccedilo dando 19 Calles tot sigui dit remet la mencioacute a ldquoJuan Mal de Larardquo
34
El nostre refrany segons LEYVA (2004 p 15) ldquoEquivale al pensamiento miacutestico de san
Benito[20] ora et labora y aconseja unir el trabajo a la oracioacuten[21] suponiendo asiacute que con la
ayuda divina el esfuerzo daraacute por resultado el bien que se busca con empentildeordquo De faisoacute prou
similar ROMERO (20012 p 17 nuacutem 20) ens apunta
ldquoEste refraacuten y muchos otros configuran una sana teologiacutea popular Contra el peligroso
quietismo falsamente providencialista del que se abandona descuidando el trabajo
aconseja poner como san Ignacio de Loyola todos los medios humanos como si no
existieran los divinos en lugar de esperarlo todo de los recursos divinos como si nada
lograran los humanosrdquo
La paregravemia lrsquoespigolem des de COVARRUBIAS (1977 [1611] p 913 sv rogar) A Dios
rogando y con el maccedilo dando22 o CORREAS (2000 [1627] p 10 nuacutem 142) A Dios rogando y
con el mazo dando23 fins a per exemple CAMPOS BARELLA (1998 p 135 nuacutem 133824) que
es fan ressograve de la variant de Correas o beacute ETXABE (2001 p 10) A Dios rogando y con el mazo
dando25 Drsquoaltra banda CASADO et alii (1998 p 4326) relacionen la paregravemia amb lrsquoitaliagrave
Aiutati che Dio ti aiuta27 i el francegraves Aide-toi et le Ciel trsquoaidera28 refrany aquest darrer que
ZANNE (2004 [1901] VII p 735 nuacutem 17956) no negligeix29 a propogravesit del romanegraves Ajută-te
şi cerul te va ajutagrave [lsquoAjudarsquot i el cel trsquoajudaragraversquo] recollit per MUNTEAN (1967 p 27 nuacutem 731)
sota la forma Ajută-te şi cerul te va ajuta A meacutes aprofitarem el catalagrave Deacuteu diu ajudarsquot que
trsquoajudareacute (BULBENA 2005 Cap 71 p 823) per enllaccedilar-lo amb el francegraves Aide-toi Dieu
20 Aprofitem lrsquoesment a Sant Benet per treure a colmiddotlacioacute OLMOS (19982 [1940] p 14) mediante la santa que moria perquegrave no moria (i tanmateix acabagrave immortalment morta) ldquodeciacutea Santa Teresa de Jesuacutes laquoConfiemos en Dios como si todo lo hiciera Eacutel y procedamos como si todo se debiese a nuestro esfuerzoraquo A cuantos hacen lo posible Dios nunca niega su auxilio ya que su ayuda y nuestra voluntad se complementanrdquo 21 Segons Autoridades (sv Dios) ldquose da a entender se deben hacer las diligencias necessarias para el logro y consecucioacuten de alguna cosa al mismo tiempo que se pide a Dios con ruegos y oracionesrdquo 22 Amb la glossa ldquodevemos hazer de nuestra parte lo que nos fuere possible y suplicar a Dios que nos ayuderdquo 23 CABALLERO (1970 p 237 nuacutem 3340) ja ens adverteix que es tracta drsquoun ldquoRefraacuten que inserta Correas hay que poner esfuerzo personal si queremos que Dios nos ayuderdquo Al seu torn Correas lrsquoacompanya de la seguumlent glossa ldquoEl mazo es de los oficios de fuerza de hacer carretas y poner los arcos a las cubas Quiere decir que nosotros obremos y nos ayudaraacute Dios y no queramos que nos sustente holgandordquo Quant a lrsquoesment del mazo tingueu en compte que en gallec per exemple lrsquoeina esmentada srsquoadapta a la realitat agriacutecola drsquoaquell tocom A Deus pregando e co arado arando (ARIAS et alii 2005 [1992] II p 356 i 679) 24 Les autores anoten ldquoAconseja hacer de nuestra parte cuanto es posible para el logro de nuestros deseos sin esperar que Dios haga milagrosrdquo Aixiacute mateix JUNCEDA (1991 p 216) en recull la mateixa variant bo i acompanyant-la del seguumlent comentari ldquoNo basta ndashdice el refraacutenndash con pedir ayuda a Dios para nuestras necesidades es preciso que cada cual en la medida de sus fuerzas ponga de consuno en el empentildeo lo mejor de siacute mismordquo 25 Segons Etxabe ldquoEnsentildea que el esfuerzo personal es el mejor medio para alcanzar un objetivo o terminar una tarea No suele ser praacutectico esperar la ayuda divina ni la de terceras personasrdquo 26 La variant transmesa pels autors coincideix amb la quixotesca i srsquoacompanya de la glossa ldquoSe debe pedir ayuda a Dios pero[] a la vez debemos poner todo lo que esteacute de nuestra parte Dios no podraacute sacar del estado de embriaguez a quien no tiene intencioacuten de dejar de beberrdquo 27 Certament Chi srsquoaiuta Dio lrsquoaiuta (BODINI 2005 [1957] II Cap 71 p 1164) i Aiuacutetati che il ciel trsquoaiuta (VIAN COZZI 1960 II Cap 35 p 278) A tiacutetol anecdogravetic NAVARRO (1999 p 162) relaciona la ja esmentada paregravemia de CORREAS (2000 [1627] p 10 nuacutem 142) amb el refrany de I Malavoglia Aiutati che trsquoaiuto Finalment si voleu comparar la paregravemia quixotesca amb tres traduccions italianes meacutes vegeu SARDELLI (2008 p 242) 28 Opcioacute que Fanlo tambeacute comparteix Aide-toi et le Ciel trsquoaidera (FANLO 2010 [2008] II Cap 35 p 352) i Aide-toi le Ciel trsquoaidera (FANLO 2010 [2008] II Cap 71 p 683) 29 Per beacute que amb ciel en lloc de Ciel
35
trsquoaidera refrany que ZANNE (2004 [1901] VI p 656 nuacutem 15164) agermana amb Dumneḑeŭ
dă numaĭ trebuĭe să daĭ şi tu cu macircna [lsquoDeacuteu doacutena nomeacutes cal que tu trsquohi posisrsquo] el segon
hemistiqui del qual ens evoca clarament la solucioacute de Papu per al capiacutetol 71 en quegrave apareix el
fraseologisme A da din macircini [lsquoPosar-srsquohirsquo] definit segons el DEX (sv macircnă) com a ldquoa face
eforturi pentru obţinerea unui lucru a se strădui a-şi da ostenealardquo [lsquofer esforccedilos per a
lrsquoobtencioacute drsquouna cosa esforccedilar-se escarrassar-sersquo] El refranyer romanegraves relaciona aquest esforccedil
amb la celestial ajuda Dă din macircnĭ şi cerul rsquoţĭ va ajutaacute [lsquoPosa-trsquohi i el cel trsquoajudaragraversquo] (ZANNE
2003 [1897] II p 233 nuacutem 3745) Dă din micircini şi ceru-ţi va ajuta (MUNTEAN 1967 p 133
nuacutem 2873) Dă din macircini şi cerul icircţi va ajuta (MILLIO 1999 p 130 nuacutem 1115f30) Dă din
macircini şi ceru-ţi va ajuta (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 164) o beacute amb lrsquoajut diviacute Dă din
macircini şi Dumnezeu icircţi va ajuta [lsquoPosa-trsquohi i Deacuteu trsquoajudaragraversquo] (MILLIO 1999 p 143 nuacutem
1208d31) per tal com Dumnezeu dă numai trebuie să dai şi tu din macircnă32 [lsquoDeacuteu doacutena nomeacutes
cal que tu tambeacute trsquohi posisrsquo] (MILLIO 1999 p 143 nuacutem 1209e33) i ben entegraves en una situacioacute
liacutemit encara ens hi hem drsquoescarrassar meacutes com demostra el dialogisme ― Scapă-mě Doacutemne
[] ― Dă din macircnĭ Romacircne34 [lsquomdash Salvarsquom Senyor [] mdash Posa-hi de la teva part Romanegravesrsquo]
(ZANNE 2004 [1901] VI p 284 nuacutem 13961)
Drsquoaltra banda a semblanccedila de la magravexima benedictina dessuacutes esmentada en romanegraves tambeacute
srsquoaconsella Roacutegă-te şi lucră35 [lsquoPrega i treballarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 540 nuacutem
17199) Roagă-te şi lucră (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 42 nuacutem 308) paregravemia que
podem ampliar en la popular variant Roacutegă-te la (luĭ) Dumneḑeǔ [] Şi munceşte tot mereǔ
[lsquoPrega a Deacuteu [] I no paris de treballarrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 564 nuacutem 17284)
Roagă-te lui Dumnezeu [] Şi munceşte tot mereu (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 50 nuacutem
384) Roagă-te lui Dumnezeu [] şi munceşte tot mereu (MUNTEAN 1967 p 333 nuacutem 6461)
Roagă-te lui Dumnezeu şi munceşte tot mereu (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 162) En efecte
les altures nomeacutes ens ajudaran si acompanyem el prec del nostre treball Cacircnd rogi pe
Dumnezeu munceşte [] Că atunci te milueşte [lsquoQuan pregues a Deacuteu treballa [] Que llavors
srsquoapiada de tursquo] (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 50 nuacutem 385) o beacute Cacircnd omul se sileşte
şi Dumnezeu icircl ajută [lsquoQuan lrsquohome srsquoesforccedila tambeacute Deacuteu lrsquoajudarsquo] (BOTEZATU HAcircNCU
20033 p 101) i de fet lrsquoajuda seragrave proporcional al treball realitzat Cum icirci lucragrave aşagrave ţi-a da
Dumnezeu [lsquoCom treballaragraves aixiacute et donaragrave Deacuteursquo] (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 42 nuacutem
310) Gragravecies a les anteriors paregravemies es palesa que Dumnezeu dă dar nu aduce acasă [lsquoDeacuteu
30 FORTUNE helps him that is willing 31 GOD gives the milk but not the pail 32 Noteu malgrat el sentit idegraventic el singular macircnă [lsquomagraversquo] en lloc de macircini [lsquomansrsquo] 33 GOD helps them that help themselves 34 Amb la glossa ldquoAjută-te singur nu aşteptagrave scăparea ta de la alţiĭrdquo [lsquoAjudarsquot sol no esperis la teva salvacioacute dels altresrsquo] 35 O en catalagrave Cal pregar i alhora treballar (CIVERA 1969 Cap 35 p 529)
36
doacutena perograve no duu a casarsquo] (MUNTEAN 1967 p 154 nuacutem 3312 MILLIO 1999 p 143 nuacutem
1208b36 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 161 CALCIU SAMHARADZE 20052 p 608 sv mazo)
Estirant el fil de lrsquoanterior premisa arribem a la representacioacute paremiologravegica meacutes nombrosa la
qual combina lrsquoajuda divina amb algun tipus de continent que Deacuteu ndashentre el poc i massa la
mesura passandash no es mostra pas disposat a omplir com ara el sarroacute Dumneḑeŭ dă omuluĭ dară
(dar) icircn traistă nursquoĭ bagă37 [lsquoDeacuteu doacutena a lrsquohome perograve (perograve) al sarroacute no li ficarsquo] (ZANNE 2004
[1901] VI p 657 nuacutem 15165) Dumnezeu dă omului dar icircn traistă nu-i bagă (MUNTEAN
1967 p 155 nuacutem 3314 MILLIO 1999 p 183 nuacutem 1548d38 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p
161 CALCIU SAMHARADZE 20052 p 608 sv mazo) paregravemia que MILLIO (1999 p 143
nuacutem 1208a39) amplia talment Dumnezeu dă dar nu icircţi bagă icircn gurătraistă [lsquoDeacuteu doacutena perograve
no et fica a la bocasarroacutersquo] Fem constar que lrsquoopcioacute bucal es troba a ZANNE (2004 [1901] VI p
658 nuacutem 15169) Dumneḑeŭ icircţĭ [rsquoetrsquo] dă dar nu rsquoţĭ bagă icircn gură Altres tipus de continents
poden eacutesser el sac Dumneḑeŭ icircţĭ dă dar icircn sac nursquoţĭ bagă [lsquoDeacuteu et doacutena perograve al sac no et ficarsquo]
(ZANNE 2004 [1901] VI p 657 nuacutem 15167) o beacute la bossa Dumneḑeŭ dă dar nu bagă icircn
pungă [lsquoDeacuteu doacutena perograve no fica a la bossarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI p 657 nuacutem 15166)
variant que MILLIO (1999 p 183 nuacutem 1548c40) combina amb la mioriacutetica41 cleda Dumnezeu
icircţi dă dar nu-ţi bagă icircn pungădar icircn obor nu-ţi bagă [lsquoDeacuteu et doacutena perograve no et fica a la
bossaperograve a la cleda no et ficarsquo] Aixograve no obstant ja des de ZANNE (2004 [1901] VI p 658
nuacutem 15168) nrsquoespigolem separadament la variant ovina Dumneḑeŭ dă dar (da) [lsquo(perograve)rsquo] icircn
obor nu bagă Dumnezeu dă dar icircn obor nu bagă (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 28 nuacutem
186) Dumnezeu dă dar icircn obor nu-ţi bagă (MILLIO 1999 p 143 nuacutem 1208c42)
36 GOD gives the milk but not the pail 37 Zanne relaciona aquest refrany amb el francegraves Dieu donne le bœuf et non les cornes 38 HE THAT GAPES till he is fed well may wait until he be dead 39 GOD gives the milk but not the pail 40 HE THAT GAPES till he is fed well may wait until he be dead 41 Vegeu la fitxa del refrany Auacuten la cola falta por desollar (II Cap 2 p 702) 42 GOD gives the milk but not the pail
37
A Dios y veaacutemonos como dijo un ciego a otro (I Cap 50 p 62743) Adio să ne vedem sănătoşi cum cic-a zis un orb altuia (FRUNZETTI 1965 I p 659) [lsquoAdeacuteu que ens veiem amb salut com diuen que va dir un cec a un altrersquo] Adio şi la bună vedere cum i-a zis un orb altuia (MĂRCULESCU 2007 I p 541) [lsquoAdeacuteu i a bon reveure com li va dir un cec a un altrersquo] Segons lrsquoapunt de LEYVA (2004 p 16) ldquoA Dios equivale al actual adioacutes de despedida El juego
de palabras desemboca en una ironiacutea recurrente al equivocar el sentido de la accioacuten ndashvaacutemonosndash
por otra imposible para quien la expresardquo A meacutes lrsquoautor relaciona el refrany quixotesc amb una
altra paregravemia de careacutes similar Adioacutes y nos vemos y eran dos ciegos44 la qual documentem a
CORREAS (2000 [1627] p 10 nuacutem 147) en la forma laquoA Dios y veaacutemonosraquo Y eran dos ciegos
Drsquoaltra banda conveacute esmentar que ens trobem davant drsquoun wellerismo45 en aquest sentit
CANTERA et alii (2005 p 14) argumenten
ldquoConsiderados por algunos tambieacuten dentro del grupo de los refranes dialogados existen
enunciados que antildeaden una apostilla iroacutenica a su forma dialogada laquoA Dios y veaacutemonos
como dijo un ciego a otroraquo (Sancho I 50) Para distinguirlos de los denominados
dialogismos se los llama wellerismos[46] por el personaje Sam Weller[47] el laquoSancho
Panzaraquo de la obra de Charles Dickens Papers Pickwick que utiliza con frecuencia
enunciados de este tipordquo
A lrsquoarticle laquoEl wellerismo en la tradicioacuten paremioloacutegica espantildeolaraquo ORERO (1997 p 459-464)
ens nrsquoapunta lrsquoestructura tiacutepica de careacutes ternari (1997 p 460)
43 Amb la nota (I Cap 50 p 627 n 37) ldquoEs foacutermula popular que se emplea cuando no se estaacute dispuesto a escuchar maacutes razones en una discusioacuten No estaacute claro quieacuten pronuncia la siguiente reacuteplica al parecer del canoacutenigo que entonces hablariacutea de tuacute a Sanchordquo 44 I potser estirant un xic massa el fil tambeacute troba similituds amb lrsquoorgulloacutes comiat vital drsquoun ataconador madrileny iexclAdios Madrid que te quedas sin gente 45 Nrsquourpem la seguumlent definicioacute de GARCIacuteA BORROacuteN (1998-1999 p 39) el qual al seu torn lrsquoespigolagrave de Combet ldquoproverbio escenificado que presenta una incongruencia loacutegica La sorpresa viene dada por la inadecuacioacuten del sentido de lo dicho con la situacioacuten en que se dicerdquo 46 Vegeu lrsquoarticle de GARCIacuteA BORROacuteN (1998-1999 p 39-54) anteriorment esmentat en quegrave lrsquoautor ens ofereix dues llistes drsquoallograve meacutes uacutetils drsquouna part lrsquoelenc de ldquoWellerismos de Pickwickrdquo en la traduccioacute castellana (per desgragravecia sense indicacioacute de pagravegina) publicada a Planeta el 1980 (p 40-43) i drsquoaltra banda el llistat de ldquoWellerismos del Refranero general ideoloacutegico espantildeolrdquo (p 43-54) de MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953]) 47 Tot i que ara no sigui el moment drsquoallargar-srsquohi gaire no ens estarem drsquoesmentar lrsquoarticle de BOQUERA (1996 p 79-86) intitulat laquoLa traduccioacuten al espantildeol de paremias en The Pickwick Papers los wellerismosraquo Per citar-ne un exemple (1996 p 84) quan lrsquoenllustrador Sam Weller apareix en escena al desegrave capiacutetol i una criada el convida a netejar en primer lloc un determinat parell de sabates exclama ldquoNo no regrsquolar rotation as Jack Ketch said wen he tied the men uprdquo wellerisme per al qual lrsquoautora despreacutes de comentar-ne diverses traduccions anteriors ens en proposa la seguumlent ldquoNo no por turno riguroso como deciacutea el verdugo Jack Ketch mientras poniacutea la soga al cuello a los condenadosrdquo Per altra part bo i aprofitant que els tres volums taronges de la biblioteca A tot vent drsquoEdicions Proa que corresponen a la traduccioacute ldquopickwickianardquo de Josep Carner (en la segona edicioacute publicada a Barcelona el 1970) formen part indeleble del paisatge visual de la nostra biblioteca paterna no resistim la temptacioacute un cop meacutes drsquoacaronar-ne el primer volum per extreurersquon la traduccioacute afaiccedilonada pel Priacutencep dels poetes ldquoNo no lrsquoun darrera lrsquoaltre com deia Jack Ketch als mestres que havia de penjarrdquo (p 163)
38
ldquoLa estructura del wellerismo es triaacutedica La primera parte consta de un proverbio un
refraacuten o una expresioacuten idiomaacutetica La segunda parte es una identificacioacuten del hablante y la
tercera es la identificacioacuten de la situacioacuten creando eacutesta una expresioacuten iroacutenica con resultado
humoriacutestico En ingleacutes esta tercera parte normalmente es un juego de palabras o laquopunraquordquo48
Tanmateix la nostra paregravemia lrsquoaprofita lrsquoautora (1997 p 462) per exemplificar els wellerismes
que manquen de tercera part eacutes a dir que es limiten a una expressioacute idiomagravetica (A Dioacutes y
veaacutemonos) i a la identificacioacute del parlant (como dijo un ciego a otro) Ara beacute no ens sembla
gota forassenyat considerar lrsquoesment del receptor (a otro [ciego]) com a ldquopunrdquo caracteriacutestic de
la tercera part dels wellerismes per tal com en la circumstagravencia que tant lrsquoemissor com el
receptor de la frase siguin orbs ndashi meacutes encara quan no descobrim fins al darrer mot la ceguesa
del segonndash rau al nostre parer la gragravecia de la paregravemia
Pel que fa a les traduccions romaneses eacutes evident ja des dels primers mots que topen amb un
escull insalvable el joc de paraules entre A Dios i Adioacutes queda ben allunyat de la inexistent
relacioacute que en romanegraves podem establir entre La Dumnezeu [lsquoA Deacuteursquo] i Pa [lsquoFins despreacutesrsquo] o
La revedere [lsquoA reveurersquo] Eacutes per aixograve que tant Frunzetti com Mărculescu es decanten per la
forma Adio [lsquoAdeacuteursquo] similar a lrsquooriginal castellagrave per beacute que en romanegraves drsquoun marcat sentit
vexatori com ens palesa el DEX (sv adiacuteo) ldquoRămas bun (pentru totdeauna) rămacirci cu binerdquo
[lsquoComiat (per sempre) adeacuteu-siaursquo] i drsquouna altra banda la paregravemia Adio şi un praj [sic] verde
[lsquoAdeacuteu i un porro verdrsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 195 nuacutem 9493) Adio şi un praz verde
(MUNTEAN 1967 p 15 nuacutem 371) Adio şi-un praz verde49 (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p
176) que Zanne per si encara en romania algun dubte glossa talment ldquoAdică du-te că nu te
dorescrdquo [lsquoEacutes a dir veacutes-tersquon que no et vullrsquo] Tenint en compte que en italiagrave el sentit drsquoAddio eacutes
igualment injurioacutes no sorpregraven que BODINI (2005 [1957] I p 556) hagi creat una disjuntiva
entre lrsquoAddio definitiu i el cordial a rivederci Addio o a rivederci come disse un cieco a un
altro50 En romanegraves quant al quixotesc veaacutemonos (equivalent del qual era lrsquoa rivederci que
acabem drsquoesmentar) ambdoacutes traductors opten per solucions ben genuiumlnes en el cas de
Frunzetti să ne vedem sănătoşi51 [lsquoque ens veiem amb salutrsquo] i en el de Mărculescu la bună
vedere [lsquoa bon reveurersquo] que el DEX (sv vedeacutere) marca com a regionalisme i defineix com a
48 Lrsquoautora ilmiddotlustra lrsquoexplicacioacute amb el wellerisme Algo es algo dijo un calvo al encontrarse con un peine [sin puacuteas] i el desglossa talment ldquoLa primera parte del wellerismo laquoAlgo es algoraquo alberga el refraacuten proverbio o expresioacuten idiomagravetica La segunda parte laquodijo un calvoraquo [] La tercera parte laquoal encontrarse con un peine [sin puacuteas]raquo es la que caracteriza al wellerismo Es la parte que converge al hablante y al proverbio en una situacioacuten ndashnormalmentendash inverosiacutemil o incongrua generando siempre una situacioacuten humoriacutesticardquo 49 A tiacutetol anecdogravetic apuntarem que RUSU-PĂSĂRIN (2006 p 29) subtitula lrsquoarticle dedicat a ldquo23 ianuarierdquo [lsquo23 de generrsquo] de la seguumlent manera ldquoPrazul ceapa oltenilorrdquo [lsquoEl porro la ceba dels drsquoOltegraveniarsquo] escrit que no oblida cloure amb lrsquoesmentada paregravemia ldquoPrazul e o distincţie iar oltenii nu uită formule de rămas bun Adiohellip şi-un praz verderdquo [lsquoEl porro eacutes una distincioacute i els drsquoOltegravenia no obliden foacutermules de comiat Adeacuteuhellip i un porro verdrsquo] 50 Si voleu comparar la paregravemia quixotesca amb tres traduccions italianes meacutes vegeu SARDELLI (2008 p 242) 51 Certament en romanegraves resulta ben habitual acomiadar-se amb la salutiacutefera expressioacute ldquoSănătaterdquo [lsquoSalutrsquo]
39
ldquoformulă de salut la despărţirerdquo [lsquofoacutermula de salutacioacute en el comiatrsquo] Al nostre torn no ens
acomiadarem pas sense esmentar lrsquoafegitoacute de lrsquoimpersonal cică52 [lsquodiuenrsquo] amb quegrave Frunzetti
aconsegueix allunyar un grau meacutes la tradicioacute oral drsquoaquest encegador wellerisme
52 Posats a dir direm que el DEX (sv ciacutecă) nrsquoapunta la seguumlent etimologia ldquo[se zi]ce cărdquo [lsquoes diu quersquo]
40
A idos de mi casa y queacute quereacuteis con mi mujer no hay responder (II Cap 43 p 1068) (II Cap 43 p 1068) La bdquoieşi afarăldquo sau la bdquoce-ai de icircmpărţit cu nevastă-mealdquo n-ai ce să mai răspunzi (PAPU 1965 II p 382) [lsquoA laquosurt a foraraquo o a laquoquegrave et duus entre mans amb la meva donaraquo no hi ha resposta que et valguirsquo] Cui zice cară-te din casa mea şi ce-ai cu nevastă-mea nu-ncape răspuns (MĂRCULESCU 2007 II p 352) [lsquoA qui diu fot el camp de casa meva i quegrave tens amb la meva dona[] no hi val respostarsquo] Saliacuteos de mi casa y queacute quereacuteis con mi mujer (II Cap 43 p 1068) La bdquoieşi afarăldquo sau la bdquoce-ai de icircmpărţit cu nevastă-mealdquo (PAPU 1965 II p 382-383) [lsquoA laquosurt a foraraquo o a laquoquegrave et duus entre mans amb la meva donaraquorsquo] Cară-te din casa mea şi ce-ai cu nevastă-mea (MĂRCULESCU 2007 II p 353) [lsquoFot el camp de casa meva i quegrave tens amb la meva donarsquo]
ldquoMientras la primera de estas sentencias da a entender la indiscutible autoridad del duentildeo
de la casa ante quien la pone en duda la segunda denuncia sin ambages la desairada postura
de quien se ha extralimitado[53] con las normas hospitalarias y abusado de la amistad Son
por tanto dos planteamientos definitivos unidos por una intencioacuten tajante para sentildealar la
sustancia de un reproche ante el que solo cabe abandonar el campo e irse laquocon la muacutesica a
otra parteraquordquo
Vet aquiacute la glossa de LEYVA (2004 p 17) que coincideix en essegravencia amb la de CAMPOS
BARELLA (1998 p 83 nuacutem 803) ldquoSignifica que al que manda o reconviene con autoridad y
evidente derecho no se le puede replicarrdquo i la drsquoETXABE (2001 p 16) ldquoCon este refraacuten se
recomienda no contestar ni replicar a quien tiene poder derecho o autoridad para mandarnosrdquo
autors que concorden a lrsquohora de recollir la nostra paregravemia en la variant A laquoidos de mi casaraquo y
laquoqueacute quereacuteis con mi mujerraquo no hay que responder
En romanegraves les traduccions drsquoambdoacutes passatges (recordem que el segon repregraven el primer
poques liacutenies despreacutes i en tot cas dins la mateixa almiddotlocucioacute de Sancho) en absegravencia
drsquoequivalents precisos advoquen per la literalitat Aixograve no obstant opcions com la de RULLAN
(2005 [1905] II Cap 43 p 245) Pren el portante a ca teua tens sas feinas54 ens traslladen a
lrsquoograverbita drsquouna altra paregravemia quixotesca No os metaacuteis donde no os llaman (II Cap 62 p 1241)
que comentarem en el seu moment Bo i tornant a la que suara ens ocupa en voldriacuteem destacar
53 Segons la glossa drsquoOLMOS (19982 [1940] p 15) ldquoSupone este refraacuten intencioacuten bastarda en el merecedor de tamantildeo reproche cuya respuesta dignamente no es otra que marcharse Tambieacuten puede interpretarse como reconocimiento a la autoridad del marido en el hogarrdquo 54 A la mateixa pagravegina en la segona aparicioacute de la paregravemia Rullan opta per la lleu variant Pren el portante y a ca teua tens sas feinas
41
el pas de rosca que Mărculescu realitza en interpretar el saliacuteos quixotesc per mitjagrave drsquoun
descaradament exhortatiu cară-te [lsquofot el camprsquo] que no en va CALCIU et alii (1979 p 166
sv căra) tradueixen talment ldquoiexclvaya iexclvete de aquiacute iexclfuera iexcllargo (de aquiacute) iexclquiacutetate de aquiacute
(sau de en medio) iexcllaacutergate iexclquita allaacuterdquo
42
A los dos que Dios junta no podraacute separar el hombre55 (II Cap 21 p 88156) Pe doi pe care Dumnezeu icirci uneşte nu poate omul să-i despartă (PAPU 1965 II p 198) [lsquoEls dos que Deacuteu (els) uneix no pot lrsquohome separar-losrsquo] Pe cei pe care Domnul icirci uneşte omul nu va putea să-i despartă (MĂRCULESCU 2007 II p 18657) [lsquoEls que Deacuteu (els) uneix lrsquohome no podragrave separar-losrsquo] Vet aquiacute els reverenciables mots que don Quijote pronuncia per tallar de soca-rel lrsquoenverinada
disputa entre el burlat Camacho i lrsquoenginyoacutes Basilio la induacutestria del qual acaba de conquerir
lrsquoanhelada magrave de la xamosa Quiteria Lrsquoefecte de la paregravemia entre els presents es remunta al seu
origen biacuteblic apuntat per nombrosos estudiosos com ara CANTERA et alii (2005 p 50) o
CABALLERO (1970 p 205-206) Certament a lrsquoEvangelium secundum Matthaeum (XIX 6)
espigolem Quod ergo Deus coniunxit homo non separet58 admonicioacute que en romanegraves sona
talment Ce a icircmpreunat Dumnezeu omul să nu despartă59 [lsquoEl que ha ajuntat Deacuteu que lrsquohome
no ho separirsquo] Aquesta versioacute confrontada amb les de Papu i Mărculescu ens palesa la voluntat
drsquoaquests darrers per tal drsquooferir-nos una traduccioacute prou literal de la paregravemia cervantina En
aquest sentit i posats a esmentar-ne les divergegravencies observem com Papu formula el quixotesc
no podraacute en present nu poate [lsquono potrsquo] mentre que Mărculescu tot i mantenir aquest acord de
temps verbal respecte a lrsquooriginal prescindeix del dos castellagrave en una opcioacute que fins a cert
punt lrsquoacosta a la foacutermula biacuteblica romanesa dessuacutes citada
ZANNE (2004 [1901] VI p 633-690 nuacutem 15088-15291) al capiacutetol XII (ldquoCredinţe obiceĭurĭrdquo
[lsquoCreences costumsrsquo]) del seu mai prou lloat recull paremiologravegic refereix meacutes de dos-cents
exemples amb Dumneḑeǔ [lsquoDeacuteursquo] Drsquoentre aquests suara nomeacutes ens nrsquointeressaria un Ce a
legat Dumneḑeŭ omul să nu deslege [lsquoEl que ha unit Deacuteu que lrsquohome no ho desuneixirsquo]
(ZANNE 2004 [1901] VI p 661 nuacutem 15177) paregravemia que es contextualitza en lrsquoagravembit
matrimonial amb la seguumlent glossa ldquoSě ḑice maĭ ales despre căsătoriĭrdquo [lsquoEs diu sobretot dels
casamentsrsquo]
55 Si voleu comparar la paregravemia quixotesca amb tres traduccions italianes vegeu SARDELLI (2008 p 243) 56 Acompanyat amb la nota (II Cap 21 p 881 n 42) ldquoPalabras calcadas del Evangelio de San Mateo XIX 6 laquoQuod ergo Deus coniunxit homo non separetraquordquo 57 Srsquoindica a peu de pagravegina la procedegravencia biacuteblica del refrany (2007 II p 186 n 355) ldquoCf Matei 19 6rdquo 58 Segons la traduccioacute catalana que ens ofereix La Biacuteblia didagravectica (200610) publicada a Barcelona per lrsquoEditorial Cruiumllla ldquoAllograve que Deacuteu ha unit que lrsquohome no ho separirdquo (p 440) 59 Traduccioacute de Dumitru Cornilescu afaiccedilonada lrsquoany 1924 i consultable en liacutenia a httpbibliaresursecrestinero
43
A mal viento va esta parva60 (II Cap 68 p 129361) Afurisit vicircnt mai bate icircn cuprinsul ăsta (PAPU 1965 II p 604) [lsquo(Un) vent endimoniat segueix bufant fort en aquesta contradarsquo] Rea vielişte suflă-n vraful ăsta (MĂRCULESCU 2007 II p 55462) [lsquoMala ventada bufa en aquesta pilarsquo] A fi de contextualitzar la paregravemia recorrem a CANTERA et alii (2005 p 50) ldquoSorprendidos don
Quijote y Sancho Panza por una cuadrilla de diez hombres de a caballo y otros cuatro o cinco de
a pie fueron apresados por eacutestos y conducidos con muy malos modales hacia un castillo Fue
entonces cuando para sus adentros dijo Sancho esta fraserdquo Aixiacute doncs podem clamar als
quatre vents que es tracta drsquoun refrany ldquocon que se da a entender que un negocio pretensioacuten o
granjeriacutea no va por buen caminordquo (CABALLERO 1970 p 298 nuacutem 4225)
En les traduccions romagraveniques hi ha qui com en la versioacute de Mărculescu ndashno aixiacute en la de
Papu que no situa lrsquoaccioacute a lrsquoera sinoacute en una contrada meacutes vagandash intenta mantenir la referegravencia
agriacutecola del text original com ara els francesos DE ROSSET CASSOU (2006 [1949] p 562) Ce
grain est exposeacute agrave mauvais vent o lrsquoitaliagrave BODINI (2005 [1957] II p 1144) Brutto vento crsquoegrave
sullrsquoaia63 Aixograve no obstant la majoria de traductors nrsquoeliminen la batuda i romanen amb lrsquoatziac
vent nrsquoesmentem exemples en portuguegraves catalagrave francegraves i en darrer lloc en italiagrave llengua en
quegrave el vent pren un nom ben concret ensems que temible Natildeo eacute bom o vento que sopra
(VISCONDES 2002 p 655) Mal vent corre per aciacute (BULBENA 2005 p 806) Mauvais vent sur
lrsquoaire (FANLO 2010 [2008] II p 658) i Tira vento di tramontana (VIAN COZZI 1960 II p
517) Amb un referent del tot divers permeteu-nos esmentar i esventar una de les
innombrables troballes paremiologravegiques de la traduccioacute de RULLAN (2005 [1905] II p 367)
Mala llana te rsquos pograverc
Com abans apuntagravevem els traductors romanesos srsquohan decidit per una versioacute literal que en el
cas de Papu augmenta la dolenteria del vent bo i titllant-lo drsquoldquoafurisitrdquo [lsquoendimoniatrsquo] i drsquoaltra
banda tambeacute en subratlla la persistegravencia amb lrsquoexpressioacute ldquomai baterdquo [lsquosegueix bufant fortrsquo]
Meacutes enllagrave drsquoaquestes versions prou acostades a lrsquooriginal CALCIU SAMHARADZE (20052 p
60 Mot avui en dia relegat a lrsquoagravembit agriacutecola que COVARRUBIAS (1977 [1611] p 855 sv parva) defineix de la seguumlent guisa ldquoLa mies que tiene el labrador en la era trillada y recogida en un montoacuten antes de ablentarla y apartar la paja del granordquo 61 Amb la nota (II Cap 68 p 1293 n 34) ldquolaquomies trillada preparada para aventarraquo la frase es proverbial Si hay mal viento (laquoviento que hace remolinos o a rachasraquo) el grano y la paja no se separan o no caen en el montoacutenrdquo 62 MĂRCULESCU (2007 II p 554 n 954) apunta ldquoExpresie proverbială [lsquoExpressioacute proverbialrsquo] laquoA mal viento va esta parvaraquo derivată din practica străveche a vacircnturării cerealelor Am echivalat-o cu termeni romacircneşti corespunzători laquoVielişteraquo suflare puternică a vacircntului [lsquoderivada de la pragravectica ancestral drsquoesventar els cereals Lrsquohe relacionada amb termes romanesos equivalents laquoVielişteraquo cop fort de ventrsquo]rdquo 63 Segons el TRECCANI (sv aia) ldquoArea contigua alla casa rurale di solito pavimentata in pietra in mattoni o con un battuto di cemento sulla quale si esegue la manipolazione e lrsquoessiccazione dei prodotti agricolirdquo
44
941 sv viento) tradueixen lrsquohiacutebrid A buenmal viento va la parva per Treaba merge bineprost
[lsquoLrsquoafer va beacutemalamentrsquo] En la mateixa liacutenia hiperoniacutemica NEAGU et alii (2008 p 613 sv
viento) basant-se tambeacute en A buen[64] mal viento va la parva nrsquoofereixen un seguit
drsquoequivalents drsquoagravembit general ldquoMerge bine rău a pornit pe un drum bun prost a icircnceput bine
prostrdquo [lsquoVa beacute malament ha agafat un bon mal camiacute ha comenccedilat beacute malamentrsquo]
64 Malgrat que en aquest recull sersquon transcriu el sentit literal no cal perdre de vista que el buen viento pot ser marcadament irogravenic com ens demostra COLL (1874 p 55 nuacutem 75) ldquoEn el mismo sentido [Sancho] pudiera haber dicho iroacutenicamente A buen viento va la parva que es como generalmente se dicerdquo
45
A otro perro con ese hueso (I Cap 32 p 40865) Asta să i-o spui lui mutu (FRUNZETTI 1965 I p 428) [lsquoAixograve() digues-li-ho al mutrsquo] La alt cacircine cu osul ăsta (MĂRCULESCU 2007 I p 34366) [lsquoA un altre gos amb aquest osrsquo]
ldquoCon este castizo dicho se suele rechazar alguna oferta que encierra una trampa[67] bajo su
apariencia apetitosa Normalmente quien tiene la intencioacuten de colar mercanciacutea averiada
[sic] la disimula bajo afeites y aires de laquogangaraquo pero eso mismo nos ha de hacer examinar
con detenimiento laquoel huesoraquo que nos ofrecen no sea que se nos atraganterdquo (ROMERO
20012 p 23 nuacutem 36)
Per la seva banda DOVAL (1995 p 14) ens nrsquoaclareix la referegravencia canina ldquoAlude a la
ingenuidad de los perros que corren tras cualquier hueso o cosa que se le parezca aunque eacuteste
sea en realidad piedra o como ocurre en la actualidad plaacutesticordquo La paregravemia ja lrsquoesmenta
COVARRUBIAS (1977 [1611] p 864 sv perro) A otro perro con esse huesso i CORREAS
(2000 [1627] p 29 nuacutem 586) la completa amb un afegitoacute A otro perro con ese guumleso que eacuteste
ya estaacute roiacutedo Com a refrany equivalent ROMERO (20012 p 23 nuacutem 36) i LEYVA (2004 p
19) recullen A otro burro con esa albarda
Tenint en compte que la nostra paregravemia quixotesca ldquoEnfatiza que no se cree lo que se le cuentardquo
(CABALLERO 1970 p 114 nuacutem 1505) i ldquoExpresa desdeacuten y desprecio de una opinioacuten que
estimamos engantildeosa falsa o amantildeadardquo (OLMOS 19982 [1940] p 20) el liacutemit amb la interjeccioacute
eacutes ben fi68 Certament CALCIU et alii (1979 p 95 sv barbă) lrsquoempren entre drsquoaltres breus
expressions interjectives com a traduccioacute de Barbă69 ldquoiexclmentira iexclbola (fam) iexclmiau iexcla otro
perro con ese hueso (Am) iexcles un globordquo
De les dues traduccions romaneses la de Frunzetti lrsquoencerquem tant a CALCIU SAMHARADZE
(20052 p 713 sv perro70) com a CALCIU et alii (1979 p 648 sv mut71 p 946 sv spune72)
autors aquests darrers que ens nrsquoofereixen respectivament els seguumlents equivalents castellans
65 Amb la nota (I Cap 32 p 408 n 41) ldquoLocucioacuten que se usa para indicar que uno no se deja engantildearrdquo 66 MĂRCULESCU (2007 I p 343 n 603) en recorda lrsquooriginal ldquoLocuţiune proverbială semnificacircnd refuzul de a te lăsa icircnşelat [lsquoLocucioacute proverbial que almiddotludeix al refuacutes de deixar-se enganyarrsquo] laquoA otro perro con ese huesoraquordquo 67 De fet segons LEYVA (2004 p 19) ldquoEl refraacuten respira cierto enfado por parte de quien lo aplica pues se ve tratado despectivamente por su fe ciega especialmente si lo dicen autores reconocidosrdquo 68 Pensem per exemple en la traduccioacute de VIAN COZZI (1960 I p 368) Questa egrave buona 69 Agafem ben beacute pels pegravels la coincidegravencia semagraventica entre aquesta expressioacute romanesa i una de catalana ben nostrada amb quegrave espontagraveniament traduiriacuteem el refrany quixotesc Demagrave mrsquoafaitaragraves (DIEC sv afaitar) 70 Amb el pronom neutre inicial entre paregraventesis (Asta) să i-o spui lui mutu [lsquo(Aixograve) digues-li-ho al mutrsquo] 71 Coincident amb la forma de Frunzetti 72 Iacutedem
46
ldquoeso es (una) grilla cueacutentaselo a tu tiacutea[73] a otro perro con ese hueso cueacutentaselo a tu abuelardquo i
ldquoiexclcueacutentaselo a Rita (a su abuela sau a su tiacuteo) iexcla otro perro con ese huesordquo A aixograve encara
caldria afegir ldquoSpune-i lui muturdquo [lsquoDigues-li al mutrsquo] que CALCIU et alii (1979 p 89 sv ba)
treuen a colmiddotlacioacute com a glossa de les expressions Bă că chiar i Ba aia-i vorbă74 Quant a
Mărculescu es decanta per una traduccioacute literal bo i obviant una versioacute genuiumlnament
romanesa75 alhora que de caracteriacutestiques similars a lrsquooriginal quixotesc Dă-i altuia să roadă
osul ăsta [lsquoDoacutena-li a un altre que el rosegui() aquest osrsquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p
713 sv perro) que en efecte CALCIU et alii (1979 p 738 sv os) recullen i comparen en
primer lloc amb la paregravemia que ens ocupa ldquoa otro perro con este hueso la vieja raposa con lazo
no se toma paacutejaro viejo no entra en jaulardquo No deixem de banda el diccionari de CALCIU
SAMHARADZE (20052 p 713 sv perro) per tal com hi espigolem dues alternatives meacutes Ai
greşit adresa [lsquoHas errat lrsquoadreccedilarsquo] que un cop meacutes ja apareixia a CALCIU et alii (1979 p
24 sv adresă) amb els seguumlents equivalents ldquoiexclestaacutes equivocado (fam) iexcla otro perro con ese
huesordquo En segon lloc sersquons proposa lrsquoexpressioacute Fugi de acolode-aiciicircncolo [lsquoFuig
drsquoalliacutedrsquoaquiacutecap alliacutersquo] Per la seva part CALCIU et alii (1979 p 216 sv colo) inclouen Fugi
colo amb el nostre refrany com a uacutenica traduccioacute lrsquoexpressioacute Dă-o icircncolo (1979 p 271 sv
da) aquesta volta amb diferents traduccions ldquoiexclvamos anda iexclqueacute (sau allaacute) va iexclhala iexcla otro
perro con ese huesordquo i tambeacute el doble fraseologisme ldquoFugi de acolo (sau icircncolo)rdquo (1979 p
398-399 sv fugi) amb una bona tirallonga de versions equivalents en castellagrave ldquoiexcl(vamos)
anda iexclni hablar iexclni pensarlo iexclallaacute va iexclhala (pr a-la) iexclesa es grilla iexclquita (de ahiacute)
iexcldeacutejate de cosas iexcla otro perro con ese hueso iexclliacutempiate que estas [sic] de huevo iexclpare el
carro iexclapaga y vamos iexclca hombre iexclno me vengas con tonteriacuteas (fam) iexclmiaurdquo
73 Aixiacute mateix ho ha traduiumlt CIVERA (1969 p 205) Aixograve conteu-ho a la vostra tia i de faisoacute meacutes genegraverica ultra lrsquoagravembit familiar RULLAN (2005 [1905] I p 212) Que hu conti a un altre i BODINI (2005 [1957] I p 349) Questa raccontatela a qualcun altro 74 Amb la traduccioacute ldquoiexclcueacutentaselo a tu tiacutea (sau a Rita) iexclestaacuten verdesrdquo 75 De fet per a una situacioacute quotidiana tan important com la de rebatre un comentari o oferta que sota lrsquoaparenccedila de benefici ens acabaria perjudicant no cal dir que els equivalents romanesos (que soacuten els que suara ens interessen) esdevenen ben nombrosos Nomeacutes cal consultar a tall drsquoexemple el diccionari en liacutenia romanegraves-anglegraves ro-enro (httpro-engsproinDEXphpd=eampq=Tell+it+to+the+marines21) per trobar a meacutes de lrsquoopcioacute de Frunzetti drsquoaltres equivalents com ara Fugi cu ursul [lsquoFuig amb lrsquooacutesrsquo] Fugi cu ursul că sperii copiii [lsquoFuig amb lrsquooacutes que espantes la mainadarsquo] Las-o mai moale [lsquoPren-trsquoho amb meacutes calmarsquo] o Lasă braşoavele [lsquoDeixarsquot de falograverniesrsquo] Eacutes per aixograve que a fi de no navegar a la deriva aixiacute com per evitar que el lector ens enviiuml a dida ens hem cenyit a les expressions romaneses en quegrave srsquoalmiddotludia al nostre refrany castellagrave de referegravencia
47
A pecado nuevo penitencia nueva (I Cap 30 p 38876) Altă greşeală altă canoneală (FRUNZETTI 1965 I p 409) [lsquoUn altre error un altre patimentrsquo] La păcat nou penitenţă nouă (MĂRCULESCU 2007 I p 326) [lsquoA pecat nou penitegravencia novarsquo]
El refrany castellagrave aclareix que cada falta rep la seva corresponent pena en consonagravencia al Dret
comuacute el qual adverteix que ninguacute no pot ser condemnat dos cops per un mateix delicte non bis
in idem Quant a les traduccions romaneses mentre Mărculescu opta per una traduccioacute literal de
la paregravemia original Frunzetti la desvincula de lrsquoagravembit religioacutes77 i es limita a assenyalar que
qualsevol error (sigui del tipus que sigui) redundaragrave en un nou patiment Resulta curioacutes observar
el caient drsquoambdues traduccions que ben beacute passarien per refranys romanesos originals (nomeacutes
cal observar la variant bimembre de Frunzetti amb paralmiddotlelisme sintagravectic i rima entre
hemistiquis) tot i que no encertem a documentar-los en cap recull
Aixograve no obstant si ens entestem a seguir la via del pecat acabarem desembocant en el conegut
Pěcatul vechĭu aduce ruşine noacuteuă [lsquoEl pecat vell duu vergonya novarsquo] (ZANNE 2004 [1903] X
p 376 nuacutem 10861) Păcatul vechi aduce ruşine nouă (MUNTEAN 1967 p 309 nuacutem 6032
BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 160) amb una variant meacutes propera al refrany quixotesc ja que
conteacute osacircndă [lsquocagravestigrsquo] en lloc de ruşine [lsquovergonyarsquo] Pěcatul vechĭu aduce osicircndă nouă [lsquoEl
pecat vell duu cagravestig noursquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 69 nuacutem 15484) Păcatul vechi aduce
osicircndă nouă (MUNTEAN 1967 p 309 nuacutem 6031) Păcatul vechi aduce osacircndă nouă
(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 218) Una segona variant Pěcat vechĭu pomană nouă [lsquoPecat
vell ofrena novarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 69 nuacutem 15485) deixa clares les diferegravencies
entre la paregravemia del Quijote que a un nou pecat li aplica un nou cagravestig i les tres variants
esmentades en quegrave un uacutenic pecat antic i no resolt plana sobre nostre com una espasa de
Dagravemocles bo i lliurant-nos a nous cagravestigs o vergonyes noves o fins i tot com en la darrera
variant obligant-nos a dedicar-li ara i adeacutes un sens fi drsquoestrenes
76 Acompanyat de la nota (I Cap 30 p 388-389 n 68) ldquoEs foacutermula de refraacuten pero sin duda estaacute relacionado con la vida religiosardquo A continuacioacute la nota srsquoembranca en un apunt llarguiacutessim sobre la trentena de liacutenies que la segona edicioacute impresa de Juan de la Cuesta hi insereix 77 Citem de guisa ben impenitent el Tesoro de COVARRUBIAS (1977 [1611] p 861 sv penitencia) drsquoon espigolem ldquoEste sacramento se llama segunda tabla despueacutes del naufragio porque assiacute como el que en una tormenta ha perdido el naviacuteo tiene necessidad de asirse a alguna tabla para no ahogarse assiacute el que en la tormenta del pecado perdioacute la inocencia baptismal tiene necesidad del sacramento de la penitencia para no ahogarse en el profundo del infiernordquo
48
A quien Dios quiere bien la casa le sabe (II Cap 43 p 1066-106778) Dumnezeu ştie el casa celuia pe care-l icircndrăgeşte (PAPU 1965 II p 381) [lsquoDeacuteu sap ell la casa del que agafa afectersquo] Cine-i de Dumnezeu iubit casa i-a sporit (MĂRCULESCU 2007 II p 351-35279) [lsquoQui eacutes per Deacuteu estimat la casa li ha augmentatrsquo] Segons MAL LARA (2013 [1568] I p 445 nuacutem 2) ldquoentendemos drsquoeste refraacuten que Dios no se
guiacutea por los sitios y puestos de las casas No es menester que te pongas en medio de las placcedilas
para que te venga a hallar la merced de Dios En un rincoacuten en lo maacutes escondido proveeraacute tu
necessidad[80] y te buscaraacuterdquo Per altra banda LEYVA (2004 p 23) a part drsquoapuntar que la nostra
paregravemia ldquoviene a decir que a los benditos de Dios todo les sale bien[81] incluso con poco
esfuerzordquo proposa una reduplicacioacute de lrsquoadverbi ldquoParece que salvando la redundancia el
refraacuten deberiacutea decir laquoA quien Dios quiere bien la casa bien le saberaquordquo Ben al contrari sense
cap dels adverbis reclamats per Leyva eacutes la variant drsquoAutoridades (sv casa82) CAMPOS
BARELLA (1998 p 136 nuacutem 134883) o ETXABE (2001 p 52) A quien Dios quiere la casa le
sabe Lrsquoomnipotegravencia divina84 la demostra MAL LARA (2013 [1568] II p 574 nuacutem 57) bo i
afirmant Quando Dios quiere en sereno llueve Aixiacute doncs quan es tracti drsquoafavorir una
persona estimada Deacuteu seragrave capaccedil de tot i meacutes85 A quien Dios bien quiere durmiendo le llueven
los bienes (ETXABE 2001 p 51) A quien Dios quiere bien el viento le junta la lentildea86
(ETXABE 2001 p 52) A quien Dios quiere bien se le cae la sopa en la miel (ETXABE 2001 p
52) o fins i tot estrambogravetic miracle zoologravegic A quien Dios quiere bien la perra le pare
lechones87 (ETXABE 2001 p 52) A quien Dios quiere bien la perra le pare puercos88
(CORREAS 2000 [1627] p 33 nuacutem 674) paregravemia que CORREAS (2000 [1627] p 56 nuacutem
78 Acompanyat de la nota (II Cap 43 p 1067 n 30) ldquolaquoel que es afortunado [sic] no tiene de queacute preocuparseraquo refraacutenrdquo 79 Amb lrsquoapunt (2007 II p 352 n 630) ldquoProverb laquoA quien Dios quiere bien la casa le saberaquordquo 80 En una liacutenia similar OLMOS (19982 [1940] p 23) afirma ldquoSignifica que Dios bendice protege inspira y orienta a los que bien quiere y hasta en la adversidad y en la tribulacioacuten les concede aacutenimos para trocar en bienandanzas los mismos males terrenosrdquo 81 No endebades CABALLERO (1970 p 252 nuacutem 3557) opina que es tracta drsquoun ldquoRefraacuten que pondera lo que vale la suerterdquo 82 Amb lrsquoapunt ldquocon que se da a entender que el que es afortunado no necessita de hacer diligeacutencias pues las conveniencias se le vienen sin buscarlasrdquo 83 Amb la glossa ldquoDa a entender que al que es afortunado se le vienen las conveniencias a la mano sin que se fatigue en solicitarlasrdquo 84 Per omnipotegravencia divina hi entenem la referida exclusivament a Deacuteu per tal com Cuando Dios no quiere los santos no pueden (COLL 1874 p 136 nuacutem 172) 85 I palesaragrave lrsquoenraonada traduccioacute portuguesa de VISCONDES (2002 p 539) Mais vale quem Deus ajuda que quem muito madruga 86 FLONTA (1992b p 117 nuacutem 673) nrsquoesmenta la variant portuguesa A quem Deus ajuda o vento lhe junta a lenha i encara una altra de propina Ao afortunado ateacute os galos lhe potildeem ovos 87 Lrsquoautor remarca que el refrany ldquoAlude a que todo le sale bien a quien tiene buena suerterdquo 88 Amb la variant A quien Dios quiere bien la perra le pare lechones que ARTHABER (1929 p 269 nuacutem 524) relaciona amb lrsquoitaliagrave A chi ha fortuna il bue gli fa un vitello i amb el francegraves A lrsquohomme heureux son boeuf lui fait des veaux La paregravemia italiana es troba a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 4 nuacutem 36) Drsquoaltra banda si voleu comparar la paregravemia quixotesca amb tres traduccions italianes vegeu SARDELLI (2008 p 243)
49
1208) es permet de passar infaustament a passiva Al desdichado las puercas le paren perros89
Sense deixar el moacuten animal en alguns casos lrsquoajuda divina seragrave rebuda a traveacutes de la diminuta
i nogensmenys diligent formiga A quien Dios quiere bien la hormiga le va a buscar (MAL
LARA 2013 [1568] I p 471 nuacutem 26 CORREAS 2000 [1627] p 32 nuacutem 673) A quien Dios
quiere bien la hormiga le va aacute buscar (COLL 1874 p 136 nuacutem 172) A quien Dios quiere
bien la hormiga a buscarle vien (CORREAS 2000 [1627] p 32 nuacutem 673) A quien Dios bien
quiere la hormiga a buscarle viene (CORREAS 2000 [1627] p 32-33 nuacutem 673) en resum
Quien estaacute en ventura[90] hasta la hormiga le ayuda (COLL 1874 p 136 nuacutem 172) Tornant a
la paregravemia de referegravencia COVARRUBIAS (1977 [1611] p 314 sv casa) respecta lrsquooriginal
cervantiacute mentre que CORREAS (2000 [1627] p 32 nuacutem 671 i nuacutem 672) lrsquoacompanya de dos
possibles repicons que en subratllen el cas contrari A quien Dios quiere bien la casa le sabe y
el hogar tambieacuten y a quien mal la casa y el hogar i A quien Dios quiere bien la casa le sabe
y a quien mal ni la casa ni el hogar
Per a la paregravemia quixotesca el diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 187 sv casa)
proposa dues traduccions romaneses que resumeixen prou beacute el punt de vista global drsquoaquest
refranyer pel que a la nostra paregravemia respecta Cacircnd te ajută Dumnezeu icircţi merg toate [lsquoQuan
trsquoajuda Deacuteu et ponen totesrsquo] i Cine are noroc reuşeşte icircn toate [lsquoQui teacute sort se(rsquon) surt en totrsquo]
En el primer cas queda clar que Cuĭ Dumnedeŭ vre arsquoĭ dagrave şi pe fereacutestră icircĭ ţicircpă [lsquoA qui Deacuteu vol
donar-li fins i tot per la finestra el cridarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI p 651 nuacutem 15146) i no
cal dir que lrsquoamor diviacute resulta incontestable per tal com Cacircnd icircĭ dă Dumneḑeŭ nicĭ dracul
nrsquoare ce rsquoĭ face [lsquoQuan li doacutena Deacuteu() ni el dimoni no hi teacute res a ferrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI
p 650 nuacutem 15142) Cicircnd icirci dă Dumnezeu nici dracul n-are ce-i face91 (MUNTEAN 1967 p
105 nuacutem 2322) Cicircnd icirci dă Dumnezeu nici dracursquo n-are ce-i face (HINŢESCU 1985 p 62
nuacutem 612) Quant a les possibilitats pragmagravetiques drsquoaquest ajut no resulten gota menyspreables
Dumnezeu cicircnd icircţi ajută [] şi ferul se face plută [lsquoDeacuteu quan trsquoajuda [] fins i tot el ferro es torna
rairsquo] (MUNTEAN 1967 p 154 nuacutem 3310) Dumnezeu cicircnd icircţi ajută şi ferul se face plută
(FLONTA 1992a p 99 nuacutem 67292 1992b p 117 nuacutem 67393) o beacute Daca vreacute Dumnedeŭ şi
tureacutetcă (turueacutetcă) se face94 [lsquoSi (ho) vol Deacuteu fins i tot (la) canya de la bota (canya de la bota) es
fapot fer aparegraveixerrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI p 651 nuacutem 15143) Dacă vrea Dumnezeu şi
tureatcă se face (MUNTEAN 1967 p 131 nuacutem 2828) El segon cas canvia lrsquoadvocacioacute divina
89 I de sentit similar a la paregravemia proposada Quien ha de ser burro de carga del cielo le cae la albarda (ETXABE 2001 p 347) o beacute Si monta un circo le crecen los enanos (ETXABE 2001 p 377) 90 Vet aquiacute el sentit de la traduccioacute catalana de BULBENA (2005 p 652) Aquell qui eacutes afortunat tot li ix beacute 91 RĂDULESCU (2013 p 65 nuacutem 8) ens nrsquoofereix la seguumlent traduccioacute literal al francegraves ldquoQuand Dieu lui en donne mecircme le diable nrsquoa que fairerdquo aixiacute com dues paregravemies equivalents Quand la chance vous sourit crsquoest pour de bon i Celui que Dieu aide nul mecircme le diable ne peut nuire 92 Whom GOD will help nothing does harm (none can hinder) 93 Whom GOD loves his bitch brings forth pigs 94 Amb la glossa ldquoDacă aĭ noroc din desculţ umbli icircn cizmerdquo [lsquoSi tens sort() de descalccedil passes a caminar amb botesrsquo]
50
per la de noroc [lsquosortrsquo] mot que el DEX (sv noroacutec1) defineix talment ldquoSoartă ursită destin
(favorabil)rdquo [lsquoSort fat destiacute (favorable)rsquo] certament CALCIU et alii (1979 p 698 sv noroc) a
lrsquohora de traduir la paregravemia quixotesca es decanten per ldquonuma (sau tot) de noroc să se plicircngă
omulrdquo [lsquoque nomeacutes (o sempre) de la sort es lamenti lrsquohomersquo95] la segona variant drsquoaquest
refrany hiacutebrid lrsquoespigolem a MUNTEAN (1967 p 376 nuacutem 7278) Tot de noroc să sa plicircngă
omul [lsquoQue sempre de la sort es lamenti lrsquohomersquo] Tanmateix i malgrat lrsquoanterior deix drsquoironia
no costa pas gaire constatar que per meacutes beacute que li vagin les coses Omul cacirct trăieşte de noroc se
placircnge [lsquoLrsquohome tot el temps que viu de la sort es lamentarsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p
159) i de res serveix aconsellar-li directament Numai de noroc să nu te placircngi [lsquoNomeacutes de la
sort no et lamentisrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 159) No voldriacuteem cloure aquesta fitxa
sense assegurar-nos que la diferegravencia entre lrsquohome sortoacutes i dissortat romangui clara a aquest
efecte vegeu com es comporta el foc en mans drsquoun o drsquoun altre La omul cu noroc fierbe oala
fără foc [lsquoA lrsquohome amb sort (li) bull lrsquoolla sense focrsquo] (FLONTA 1992b p 117 nuacutem 67396) en
canvi La omul fără noroc [] şi condacul ia foc [lsquoA lrsquohome sense sort [] fins i tot al magravenec se li
cala focrsquo] (MUNTEAN 1967 p 228 nuacutem 4501)
95 Dit altrament si ens permeteu una glossa ad hoc ldquoTant de bo que lrsquohome nomeacutes de tenir massa sort srsquohagi de lamentarrdquo 96 Whom GOD loves his bitch brings forth pigs
51
A quien se humilla Dios le ensalza (I Cap 11 p 13297) Pe cel care se umileşte Dumnezeu icircl icircnalţă (FRUNZETTI 1965 I p 154) [lsquoAl que es rebaixa Deacuteu lrsquoexalccedilarsquo] Pe cine se smereşte Dumnezeu icircl icircnalţă (MĂRCULESCU 2007 I p 10398) [lsquoA qui srsquohumilia Deacuteu lrsquoexalccedilarsquo]
ldquoLa escena en mitad del bosque nos muestra a Don Quijote sobre laquoun dornajo[99] que
vuelto del reveacutes le pusieronraquo presidiendo la ruacutestica mesa de los cabreros cuyos manteles
eran unas pieles de oveja En esta situacioacuten laquoquedaacutebase Sancho en pie para servirle la
copa que era hecha de cuernoraquordquo (LEYVA 2004 p 25)
Vet aquiacute el moment en quegrave don Quijote pronunciant aquest refrany ldquoy asieacutendole por el brazo le
forzoacute a que junto deacutel se sentaserdquo (I Cap 11 p 132) Com beacute assenyala OLMOS (19982 [1940]
p 24) ldquoEs sentencia de la Sagrada Escriturardquo circumstagravencia que no desaprofita per a un dels
seus habituals circumloquis morals ldquocuya exactitud atestigua la Historia Nadie tan humilde
como los Santos y ninguno como ellos tan exaltado e inmortalizado Porque Dios hace siempre
que la humildad tenga su premiordquo Tornant a la Biacuteblia les fonts drsquoon la nostra paregravemia poua soacuten
lrsquoEvangelium secundum Lucam per partida doble (XIV 11) ldquoQuia omnis qui se exaltat
humiliabitur et qui se humiliat exaltabiturrdquo100 i (XVIII 14) ldquoqui se exaltat humiliabitur et
qui se humiliat exaltabiturrdquo101 i lrsquoEvangelium secundum Matthaeum (XXIII 12) ldquoQui autem
se exaltaverit humiliabitur et qui se humiliaverit exaltabiturrdquo102 Ben interessant resulta la
traduccioacute portuguesa de VISCONDES (2002 p 72) Quem mais se humilha mais se exalta on
aquesta humiliacioacute eacutes directament proporcional a lrsquoexaltacioacute posterior sense ndashdit sigui de
passadandash manifesta intervencioacute divina
Drsquoaltra banda les traduccions romaneses reprenen el ressograve biacuteblic amb dues miacutenimes diferegravencies
lrsquouacutes del relatiu cel care [lsquoel quersquo] en el cas de Papu i de cine [lsquoquirsquo] en el de Mărculescu i en
segon lloc lrsquoalternanccedila entre el verb a se umili que el DEX (sv umiliacute2) defineix talment ldquoA
adopta o atitudine de supunere de smerenie faţă de cineva sau de cevardquo [lsquoAdoptar una actitud
97 Amb la glossa (I Cap 11 p 132 n 14) ldquoFrase del Evangelio de Lucas (XIV 11) que se refiere precisamente a los invitados a un banqueterdquo 98 MĂRCULESCU (2007 I p 103 n 217) nrsquoindica lrsquoorigen biacuteblic ldquoCf Luca 14 11 laquoCel care se smereşte pe sine va fi icircnălţatraquo [lsquoEl que se sotmet a si mateix seragrave exalccedilatrsquo]rdquo 99 LEYVA (2004 p 25 n 40) no srsquoestagrave drsquoexplicar-nos a peu de pagravegina el significat drsquoaquest mot ldquoEspecie de artesa pequentildea y redonda que sirve para dar de comer a los cerdos para fregar o para otros usosrdquo 100 Segons lrsquoesllomada Sacra Bibbia de quegrave disposem a Remanzacircs (Friuumll) publicada el 1962 a Roma per les Edizioni Paoline ldquoPerchegrave chi si esalta saragrave umiliato e chi si umilia saragrave esaltatordquo (p 1116) Noteu que als reculls actuals la paregravemia hi ha penetrat en la variant Chi si umilia saragrave esaltato chi si esalta saragrave umiliato (SCHWAMENTHAL STRANIERO 1991 p 151 nuacutem 1651 BOGGIONE MASSOBRIO 2004 p 569 nuacutem IX2614) Drsquoaltra banda si voleu comparar la paregravemia quixotesca amb tres traduccions italianes vegeu SARDELLI (2008 p 243) 101 Iacutedem ldquopercheacute chi si esalta saragrave umiliato e chi si umilia saragrave esaltatordquo (p 1120) 102 Iacutedem ldquoChi si esalta saragrave umiliato e chi si umilia saragrave esaltatordquo (p 1069)
52
de submissioacute drsquohumiliacioacute davant drsquoalguacute o quelcomrsquo] i el verb a se smeri ldquoA avea o atitudine
umilă modestă supusă plină de respectrdquo [lsquoTenir una actitud humil modesta sotmesa plena de
respectersquo] (DEX sv smeriacute) Gragravecies a aquestes definicions que per a se smeri recorren a
umilă [lsquohumilrsquo] i quan es tracta de a se umili [lsquorebaixar-sersquo] a smerenie [lsquohumiliacioacutersquo] la
similitud semagraventica resulta evident
53
Al buen callar llaman Sancho (II Cap 43 p 1067103) Leită Sancho care ştie aticirct de bine să tacă (PAPU 1965 II p 382) [lsquoPastat a Sancho que tan beacute sap callarrsquo] Tăcerii de aur i se zice Sancho (MĂRCULESCU 2007 II p 352104) [lsquoAl silenci drsquoor() se li diu Sanchorsquo]
ldquoEs explicacioacuten comuacuten que el origen del dicho proviene del romance del Cid[105] y se
refeririacutea a don Sancho II[106] que guardoacute silencio ante la decisioacuten de Fernando el Magno[107]
de repartir sus estados Aunque muchos estudiosos sostienen esta tesis Iribarren demuestra
coacutemo el origen se desvela con claridad cuando descubrimos que laquoSanchoraquo es una
corruptela de laquosantoraquo[108] por lo que en origen se tratariacutea de una maacutexima moral laquoal buen
callar llaman santoraquordquo (ROMERO 20012 p 33 nuacutem 61)
Maacutexima moral que COVARRUBIAS (1977 [1611] p 272 sv callar) recull en la variant Al bien
callar llaman santo Per tal drsquoampliar la solucioacute109 que ens apuntava Romero heus aquiacute un
passatge fonamental de CORREAS (2000 [1627] p 54 nuacutem 1148110)
ldquoAlgunos porque no entienden el misterio de Sancho dicen laquoAl buen callar llaman
Santoraquo pero no es menester mudar la letura antigua sino saber que Sancho aunque por una
parte es nombre propio por otra sinifica santo porque salioacute de laquoSanctusraquo como pecho de
laquopectusraquo derecho de laquodirectusraquo duecho de laquodoctusraquo en los cuales y otros muchos laquoctraquo las
mudaron en laquochraquo Demaacutes desto en la lengua espantildeola usamos mucho la figura
laquoparonomasiaraquo que es semejanza de un nombre a otro porque para dar gracia con la
alusioacuten y ambiguumledad a lo que decimos nos contentamos y nos basta parecerse en algo un
103 Amb la nota (II Cap 43 p 1067 n 39) ldquoSancho elige un refraacuten para aplicarlo con ironiacutea a su propia personardquo 104 MĂRCULESCU (2007 II p 352 n 634) apunta ldquoSancho alege un proverb aplicabil lui icircnsuşi [lsquoSancho escull un refrany aplicable a si mateixrsquo] laquoAl buen callar llaman Sanchoraquordquo 105 CANDOacuteN BONNET (1993 p 188) es fan ressograve drsquoaquests versos ldquoquien te la quitare fija [] la mi maldicioacuten le caiga [] Ameacuten ameacuten dicen todos [] sino don Sancho que calla [] [] [] Juramento tiene fecho [] sobre la cruz de su espada [] antes de la medianoche [] de teneacutersela quitadardquo 106 En tot cas com apunta CALLES (2006 p 14 nuacutem 11) ldquoNo debe confundirse este Sancho con el buen escudero de Don Quijoterdquo 107 ldquoY cuando el rey Magno proacuteximo a morir otorgaba testamento en presencia de sus herederos maldiciendo de antemano a quien seguacuten temiacutea llegase a despojar a su hija Dontildea Urraca de la ciudad de Zamora es fama (y asiacute nos lo certifica el Poema del Cid) que laquoameacuten ameacutenraquo dijeron todos los presentes menos Sancho II que guardoacute hosco silencio Y en verdad que los hechos ulteriores abonariacutean cumplidamente aquel mutismo del ambicioso monarcardquo (JUNCEDA 1991 p 9) 108 Tambeacute segons DOVAL (1995 p 9) ldquoparece probado que en realidad se trata de una frase proverbial de origen muy antiguo que al parecer es una deformacioacuten popular de la frase original Al buen callar lo llaman santo que expresa la misma idea de que ser comedido en el uso de las palabras es una [sic] haacutebito de comportamiento que soacutelo reporta beneficiosrdquo Nogensmenys LEYVA (2004 p 29) afirma ldquoEl dicho se remonta a Sancho II el Fuerte (1037-1072) rey de Castilla y Leoacutenrdquo perograve no esmenta en cap moment la meacutes que possible deformacioacute popular entre santo i Sancho 109 Solucioacute que CAMPOS BARELLA (1998 p 65 nuacutem 622) prenent com a base el refrany quixotesc resumeixen talment ldquoEl origen de este refraacuten es incierto Hay quienes se inclinan por la explicacioacuten histoacuterica suponiendo a distintos Sanchos esta cualidad y otros mdashy parece lo maacutes probablemdash suponen que Sancho es nombre comuacuten por santo bueno etcrdquo 110 El qual opta per la paregravemia Al buen callar llaman Sancho amb el repicoacute al bueno bueno Sancho Martiacutenez
54
nombre a otro para usarle por eacutel y ansiacute decimos laquoEs de Durangoraquo para decir que es duro
apretado y escaso y que laquoestaacute en Pentildearandaraquo una cosa para decir que estaacute empentildeada y
que laquoes ladrilloraquo para llamar a uno ladroacutenrdquo
Amb aquests apunts preliminars deixem de banda la controvertida genegravetica de la paregravemia per passar al seu sentit el qual siacute que no genera cap mena de dubte per tal com es tracta drsquoun ldquoRefraacuten que aconseja evitar las palabras inuacutetiles y neciasrdquo (CABALLERO 1970 p 253 nuacutem 3568) i ldquoRecomienda prudencia y moderacioacuten en el hablarrdquo111 (ETXABE 2001 p 25112) OLMOS (19982 [1940] p 16) hi afegeix ldquoNo olvidemos que laquonunca nos arrepentimos de lo que no decimosraquordquo113 alhora que hi lliga ldquootro refraacuten laquola palabra es plata el silencio es ororaquordquo Aquest darrer citat per Olmos concorda amb el romanegraves Vorba e de argint tăcerea e de aur114 [lsquoLa paraula eacutes drsquoargent el silenci eacutes drsquoorrsquo] (GHEORGHE 1986 p 338 nuacutem 351 MILLIO 1999 p 342 nuacutem 2886115) Vorba-i de argint tăcerea-i de aur (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 145) o beacute del dret i del reveacutes Tăcerea e de aur cuvicircntul [lsquoel motrsquo] de argint116 (CALCIU et alii 1979 p 1001 sv tăcere) i Cuvacircntul e de argint tăcerea e de aur (MILLIO 1999 p 267 nuacutem 2254b117) Sense lrsquohemistiqui corresponent a lrsquoargentat discurs vet aquiacute una omnipresent paregravemia que Mărculescu ha tingut ben present a lrsquohora drsquoafaiccedilonar la seva traduccioacute Tăcerea e de aur (ZANNE 2003 [1897] II p 765 nuacutem 6093 MUNTEAN 1967 p 370 nuacutem 7134 GHEORGHE 1986 p 338 nuacutem 351 MILLIO 1999 p 34 nuacutem 281a118 p 63 nuacutem 524b119 p 236 nuacutem 1973a120 p 317 nuacutem 2695121 i 2696122 p 335 nuacutem 2827123 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 61 CARTALEANU et alii 2007 p 261 nuacutem 2403) no aixiacute Papu el qual renuncia a la preuada mineralitat de Sancho ben palesa com vegraveiem al refranyer romanegraves i en canvi prefereix subratllar la semblanccedila124 entre tăcerea [lsquoel silencirsquo] i Sancho Per la seva banda el Refranero Multilinguumle del Centro Virtual Cervantes a propogravesit del nostre refrany opta per la
111 En aquest sentit MAL LARA (2013 [1568] X p 1318 nuacutem 27) afirma ldquoLa moderacioacuten del callar diremos en el refraacuten Al buen callar llaman Sanchordquo 112 En aquesta pagravegina Etxabe recull tant Al buen callar llaman Sancho com Al buen callar llaman santo 113 Penediment ben present tambeacute al refranyer romanegraves Nicĭ odată nu te veĭ căigrave că aĭ tăcut [lsquoMai no et penediragraves drsquohaver callatrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 824 nuacutem 18562) Niciodată nu te vei căi că ai tăcut (MUNTEAN 1967 p 268 nuacutem 5219 MILLIO 1999 p 236 nuacutem 1973c p 267 nuacutem 2254a) o beacute Mai bine să-ţi pară rău că ai tăcut decacirct că ai zis [lsquoMillor que et sagravepiga greu haver callat que haver parlatrsquo] (MILLIO 1999 p 236 nuacutem 1973b) 114 Ens sembla qui-sap-lo interessant lrsquoapunt transmegraves per GHEORGHE (1986 p 339 nuacutem 351) i pouat a lrsquoobra de Zanne segons el qual aquest refrany circularia nomeacutes a les ciutats i estaria agafat del francegraves Tanmateix Gheorghe hi afegeix encontinent que el Dr E M Cristea el va recollir al poblet de Sinersig a Ardeal Pel que fa al suposat calc francegraves heus aquiacute lrsquoequivalent en aquesta llengua (GHEORGHE 1986 p 338 nuacutem 351) La parole est drsquoargent le silence est drsquoor acompanyat de les versions italiana castellana i portuguesa per partida doble La parola egrave drsquoargento il silenzio egrave drsquooro La palabra es de plata pero el silencio es de oro A palavra eacute de prata e o silecircncio eacute de ouro i Prata eacute o bom falar e oiro o bom calar 115 SPEECH is silvern silence golden 116 Amb dues traduccions al castellagrave ldquoen boca cerrada no entran moscas siembra quien habla y recoge quien callardquo 117 MORE have repented speech than silence 118 A good BESTILLbe still is worth a groat 119 CLOSE mouth catches no flies 120 LEAST said soonest mended 121 QUIETNESS is a great treasure 122 QUIETNESS is best 123 SILENCE is golden 124 El significat de lrsquoadjectiu leită [lsquopastatrsquo] segons el NODEX (sv leiacutet) eacutes ldquoCare se aseamănă perfect foarte asemănătorrdquo [lsquoQue srsquoassembla perfectament molt semblantrsquo]
55
versioacute Cine tace merge-n pace125 [lsquoQui calla va en paursquo] coincident amb CALCIU SAMHARADZE (20052 p 164 sv callar) i FLONTA (1992a p 194 nuacutem 1333126 1992b p 230 nuacutem 1329127) i ben similar a HINŢESCU (1985 p 58 nuacutem 551) Cine tace [] Merge icircn pace i MUNTEAN (1967 p 96 nuacutem 2168) Cine tace [] merge-n pace Drsquoaltra banda si tenim en compte que Toacutetă pasěrea pe limba (sa) eĭ pĭere (pere)128 [lsquoTot ocell per la seva (seva) llengua mor (mor)rsquo] (ZANNE 1895 I p 583 nuacutem 2268) res esdevindragrave meacutes meloacutes que el silenci Tăcerea [] e ca mierea129 [lsquoEl silenci [] eacutes com la melrsquo] (MUNTEAN 1967 p 370 nuacutem 7133) Tăcerea [] E ca mierea (HINŢESCU 1985 p 152 nuacutem 2705) Tăcerea e ca mierea (GHEORGHE 1986 p 338 nuacutem 351 MILLIO 1999 p 63 nuacutem 524c130 p 271 nuacutem 2290b131 p 317 nuacutem 2696a132 CARTALEANU et alii 2007 p 261 nuacutem 2403) Tăcerea ca mierea (HINŢESCU 1985 p 218 nuacutem 4375) aixiacute doncs despreacutes de lrsquoanterior tirallonga no en roman cap dubte Tăcerea aduce dulceacuteţă [lsquoEl silenci duu dolccedilorrsquo] (ZANNE 2004 [1903] X p 144 nuacutem 9528)
El diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 164 sv callar) presenta una triple paregravemia
Tăcerea e de aure ca miereanu sparge capul133 [lsquoEl silenci eacutes drsquooreacutes com la melno
captrencarsquo] en quegrave a les dues primeres variants ja esmentades se nrsquohi afegeix una tercera
Tăcerea nu sparge capul [lsquoEl silenci no captrencarsquo] (ZANNE 2004 [1903] X p 144 nuacutem
9527 FLONTA 1992b p 230 nuacutem 1329134 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 223) Ben al
contrari Gura [] aduce ura [lsquoLa boca [] duu lrsquoodirsquo] (MUNTEAN 1967 p 186 nuacutem 3848)
Gura aduce ura (HINŢESCU 1985 p 198 nuacutem 3888 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 93) i
Gura farfara Te dă de belea [lsquoLa boca xerraire Et doacutena maldecapsrsquo] (MILLIO 1999 p 117
nuacutem 995e135) mentre que en canvi Gura tăcută nu umblă bătută136 [lsquoLa boca callada no acaba
apallissadarsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 50) Queda doncs palegraves que la paraula a destemps
ens pot ocasionar greus maldecaps per tal com Cine nu-şi păzeşte limba să-şi păzească capul
125 Consultable a traveacutes del seguumlent enllaccedil httpcvccervanteseslenguarefraneroFichaaspxPar=58159ampLng=13 126 SILENCE does seldom harm 127 Iacutedem 128 Amb un popular ressograve aquagravetic en castellagrave (ETXABE 2001 p 323) Por la boca muere el pez per beacute que com en romanegraves la paregravemia tambeacute pot prendre alta volada Por el pico muere el pajarico (ETXABE 2001 p 322) 129 De fet tambeacute la llengua podria convertir-se en un dolciacutessim aliat perograve segons com tambeacute en el pitjor enemic Duşmanul cel mai aproape omului este limba şi prietenul cel mai dulce tot ea [lsquoLrsquoenemic meacutes proper a lrsquohome eacutes la llengua() i lrsquoamic meacutes dolccedil() sempre ellarsquo] (MUNTEAN 1984 p 317 nuacutem CLXXX) 130 CLOSE mouth catches no flies 131 MUM is counsel 132 QUIETNESS is best 133 No atzarosament el refrany meacutes usat amb el verb a sparge [lsquotrencarrsquo] tambeacute es relaciona amb la testa Adevărul umblă (de multe ori) cu capul spart [lsquoLa veritat tomba (manta vegada) amb el cap trencatrsquo] paregravemia que a tall drsquoexemple per esmentar-ne la font meacutes antiga i la meacutes moderna figura a ZANNE (2004 [1901] VII p 483 nuacutem 16959) Adevĕrul umblă cu capu spart i a CUCEU (2008 p 32 nuacutem 34) Adevărul umblă de multe ori cu capul spart 134 SILENCE does seldom harm 135 FEW words are best 136 Salutiacutefera admonicioacute que ens recorda el lema bagravesic de lrsquoOmertagrave codi drsquohonor de la magravefia siciliana Passu longu e vucca curta A tall drsquoexemple lrsquoesmentat lema apareix al best-seller El uacuteltimo Catoacuten de Matilde Asensi (p 449 n 41) editat a Barcelona per Planeta el 20125
56
[lsquoQui no teacute cura de la seva llengua que tingui cura del seu caprsquo] (MILLIO 1999 p 195 nuacutem
1644137) i en consequumlegravencia Cine-şi păzeşte limba icircşi păzeşte capul [lsquoQui teacute cura de la seva
llengua teacute cura del seu caprsquo] (MUNTEAN 1967 p 96 nuacutem 2161) En aquest sentit Christopher
Marlowe (1564-1593) no anava gens lluny drsquoosques quan feia exclamar al seu Faust ldquoBe silent
then for danger is in wordsrdquo138
A lrsquohora drsquoestablir quegrave eacutes millor no hi ha dubte Bine rsquoĭ a vorbigrave dar maĭ bine a tăce numaĭ să
sciĭ cacircndursquoĭ vreme139 [lsquoEstagrave beacute parlar perograve millor callar sagravepigues nomeacutes quan (nrsquo)eacutes lrsquohorarsquo]
(ZANNE 2004 [1901] VII p 742 nuacutem 17992) per tal com Vorba icircşĭ are şi ea vremea eĭ [lsquoLa
paraula tambeacute teacute ella la seva horarsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 814 nuacutem 6350) Vorba icircşi are
şi ea vremea ei (MUNTEAN 1967 p 420 nuacutem 8021) i Cea mai mare icircnvăţătură să ştie
oricine cacircnd să tacă din gură [lsquoLa lliccediloacute meacutes gran que cadascuacute sagravepiga quan mantenir la boca
tancadarsquo] (MILLIO 1999 p 267 nuacutem 2254c140) Cal doncs tenir en compte el seguumlent De
multe ori tăcerea e mai bună decicirct răspunsul [lsquoMoltes vegades el silenci eacutes millor que la
respostarsquo] (HINŢESCU 1985 p 193 nuacutem 3771) aleshores Ori zi ceva mai bun decicirct tăcerea
ori taci141 [lsquoO digues quelcom millor que el silenci o callarsquo] (HINŢESCU 1985 p 129 nuacutem
2197) perquegrave no endebades Omul are două urechi şi o limbă de două ori mai multe să auzim
decacirct să vorbim [lsquoLrsquohome teacute dues orelles i una llengua perquegrave escoltem dues vegades meacutes que
no parlemrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 45) talment com feia lrsquoavi Juliagrave escoltar veure i
callar142 (AMADES 1983 p 140) A tall de conclusioacute si Cesare Pavese (1908-1950) afirmava
que ldquoTacere egrave la nostra virtugraverdquo143 i ZANNE (2004 [1901] VII p 901 nuacutem 19225) en una
magravexima extreta de Dimitre Cantemir (1673-1723) Tăcerea capul filosofiĭ este [lsquoEl silenci eacutes el
capcomenccedilament de la filosofiarsquo] el nostre Sancho del buen callar quixotesc en romanegraves
tindragrave un nom ben eloquumlent Tac mă cheamă [lsquoCallo em dicrsquo] (MUNTEAN 1967 p 369 nuacutem
7112)
137 HE THAT STRIKES with his tongue must ward with his head 138 Vers que figura a la pagravegina 152 del recull Marlowersquos Plays and Poems a cura de MR Ridley editat a Londres per Everymanrsquos Library lrsquoany 1967 Pel que fa a la traduccioacute castellana de lrsquoesmentat vers ldquoSilencio pues que en las palabras estaacute el peligrordquo lrsquoespigolem de lrsquoedicioacute de Julio Ceacutesar Santoyo i Joseacute Miguel Santamariacutea intitulada La traacutegica historia de la vida y muerte del doctor Fausto publicada a Caacutetedra lrsquoany 1984 (p 162) 139 Si ho voleu en la traduccioacute catalana de CIVERA (1969 p 561) De callar a temps en diuen Sanxo 140 MORE have repented speech than silence 141 Segons MILLIO (1999 p 187 nuacutem 1575) Cine nu ştie să tacă nu ştie nici să vorbească [lsquoQui no sap callar tampoc no sap parlarrsquo] 142 De guisa no pas gaire diversa Poloni el camarlenc hamletiagrave aconsella al seu fill Laertes ldquoGive every man thine ear but few thy voicerdquo (citacioacute extreta de la pagravegina 1935 de les William Shakespeare Complete Works editades per The Modern Library a Nova York lrsquoany 2007) Segons la traduccioacute de Salvador Oliva publicada a Barcelona per Vicens Vives lrsquoany 2005 ldquoPresta lrsquoorella a tots perograve la veu a pocsrdquo (p 29) 143 Mots inclosos a la poesia I mari del Sud (1930) que enceta el recull Lavorare stanca (publicat el 1936)
57
Al buen entendedor pocas palabras (II Cap 37 p 1024)
Doar n-o să vicircnd castraveţi la grădinar (PAPU 1965 II p 340) [lsquoNi que vengueacutes cogombres al jardinerrsquo] Cui icircnţelege bine vorbe puţine (MĂRCULESCU 2007 II p 313144) [lsquoA qui enteacuten beacute poques paraulesrsquo]
ldquoCueacutentase que un diacutea cierto menesteroso quiso llegar hasta el cardenal Mazarino primer
ministro de Luis XIV para hacerle saber laquoen dos palabrasraquo la penuria que padeciacutea
Solicitaba la entrevista por intermedio de un amigo del privado y eacuteste despueacutes de dudarlo
bastante consintioacute en recibir al peticionario a condicioacuten de que conforme prometiacutea
expresase sus deseos no maacutes que laquoen dos palabrasraquo Ajustada pues en tales teacuterminos la
audiencia penetroacute el hombre en el gabinete del cardenal y no dijo sino
ndash Hambre friacuteo
Mazarino le oyoacute imperturbable y volvieacutendose hacia su secretario dispuso
ndash Comida ropas
La entrevista habiacutea terminado Como se ve con el mejor eacutexito y ajustada por entero al
refraacuten[145]rdquo (JUNCEDA 1991 p 240-241)
Amb lrsquoanterior exemple es palesa que la nostra paregravemia ldquoSentildeala que los inteligentes entienden
bien las sugerencias avisos y advertencias sin necesidad de repetiacuterselas mil veces Porque a los
que son torpes y burros hay que explicarles claramente lo que se les quiere decir pero los
avisados[146] comprenden las cosas con una leve indicacioacutenrdquo (CALLES 2006 p 126 nuacutem 426)
Respecte a les diferegravencies entre la forma quixotesca i la que emprem avui en dia LEYVA (2004
p 30) afirma ldquoEl dicho se modernizoacute con la supresioacuten del artiacuteculo y el antildeadido de un apeacutendice
quedando asiacute laquoA buen entendedor pocas palabras bastanraquordquo variant en quegrave el verb final resulta
ben entenedor147 i per tant A buen entendedor pocas palabras (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995
[1953] p 236 nuacutem 21458 ETXABE 2001 p 3) o fins i tot davant un sagaccedil interlocutor A
buen entendedor con media palabra basta (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 236 nuacutem
21462) Aixograve no obstant la variant que meacutes sovinteja al refranyer eacutes A buen entendedor breve
144 Amb la remissioacute (II p 313 n 560) al refrany original ldquoProverb laquoAl buen entendedor pocas palabrasraquordquo 145 Refrany que lrsquoautor recull sense article A buen entendedor pocas palabras 146 Per explicar el refrany CANDOacuteN BONNET (1993 p 184) porten a colmiddotlacioacute el seguumlent fragment de lrsquoOraacuteculo manual y arte de prudencia de Baltasar Graciaacuten (1601-1658) ldquoArte era de artes saber discurrir ya no basta menester es adivinar y maacutes en desengantildeos No puede ser entendido el que no fuere buen entendedor Hay zahoriacutees del corazoacuten y linces de las intenciones las verdades que maacutes nos importan vienen siempre a medio decir reciacutebanse del atento a todo entender en lo favorable tirante la rienda a la credulidad en lo odioso picarlardquo 147 De fet ROMERO (20012 p 14 nuacutem 9) transmet el refrany en la forma A buen entendedor pocas palabras (bastan) bo i glossant-lo amb la seguumlent explicacioacute ldquoRefraacuten de estirpe antiquiacutesima pues ya los latinos sentenciaban aquello de intelligenti pauca (laquoa los inteligentes pocas cosas pocas palabrasraquo pues lo cogen todo al vuelo) Es propio de seres inteligentes el comprender por indicios y el no necesitar siempre la evidencia De este modo se evita muchas veces decir cosas en demasiacutea que se pueden comprometer a quien las refiere Al tiempo con esta frase se halaga el ego del oyente pues a nadie le sabe mal que le tengan por listo Motivo por el cual algunos aun sin entender lo que se les insinuacutea con el refraacuten dejan de preguntar con tal de no pasar por ignorantesrdquo
58
hablador (CORREAS 2000 [1627] p 5 nuacutem 32 MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 236
nuacutem 21460 GHEORGHE 1986 p 301 nuacutem 300 CAMPOS BARELLA 1998 p 148 nuacutem
1478148 ETXABE 2001 p 3149)
I tanmateix per meacutes que vulguem ensenyorir-nos de la lliccediloacute pragravectica drsquoaquesta paregravemia no nrsquohi
hauragrave pas prou amb mitja paraula per resseguir-la al refranyer romanegraves el qual drsquoantuvi
estableix la capacitat drsquoentesa en un uacutenic mot O singură vorbă e de ajuns celuĭ ce va să te
icircnţeleacutegă [lsquoAmb una sola paraula en teacute prou el que et vol entendrersquo] (ZANNE 2004 [1901] VII
p 847 nuacutem 18732) O singură vorbă e de ajuns celui ce va să te icircnţeleagă (MUNTEAN 1967
p 302 nuacutem 5925 FLONTA 1992a p 237 nuacutem 1640150 1992b p 283 nuacutem 1646151) O
singură vorbă e deajuns celui ce va (vrea) să (te) icircnţeleagă (GHEORGHE 1986 p 300 nuacutem
300) O singură vorbă e deajuns celui ce va să te icircnţeleagă (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p
218) O singură vorbă e de ajuns celui ce vrea să (te) icircnţeleagă (CALCIU SAMHARADZE 20052
p 379 sv entendedor) Aixograve no obstant a voltes es pot fer de meacutes (no pas de menys) bo i
doblant la paraula Omului cu minte icirci ajung două cuvinte [lsquoA lrsquohome amb seny() li basten dos
motsrsquo] (CALCIU et alii 1979 p 256 sv cuminte152 CALCIU SAMHARADZE 20052 p 379 sv
entendedor) o beacute amb un nombre indeterminat per beacute que exigu Celui care icircnţelege icirci ajung
puţine cuvinte [lsquoAl que enteacuten() li basten pocs motsrsquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 379
sv entendedor) Celui icircnţelept puţin icirci e destul153 [lsquoA lrsquointelmiddotligent poc li eacutes suficientrsquo]
(CALCIU SAMHARADZE 20052 p 379 sv entendedor) En drsquoaltres casos es posa en relleu la
capacitat comprensiva del buen entendedor a traveacutes de la ben odiosa comparacioacute amb el
neicircnţelegător [lsquodur de clepsarsquo] La cel ce icircnţelege un cuvacircnt icircndestul iar la neicircnţelegător mii şi
sute icircn zadar [lsquoA aquell que enteacuten un mot (eacutes) suficient mentre que al dur de clepsa milers i
centenars (de mots soacuten) endebadesrsquo] (MILLIO 1999 p 118 nuacutem 996IIc154) o encara meacutes
sovint amb el nebun155 [lsquoboigrsquo] De puţine vorbe icircnţeleptul icircnţelege iar cel nebun nici cicircnd
148 Amb lrsquoapunt ldquolaquoAdvierte que el sujeto capaz y de buen entendimiento comprende faacutecilmente lo que se le quiere decirraquo Modernamente suele decirse solo la primera parte del refraacuten para hacer una advertencia sin emplear palabras ofensivas o para aludir a una cosa que no se quiere declarar de manera expresardquo 149 Lrsquoautor glossa el refrany talment ldquoLa persona que es inteligente no necesita demasiadas explicaciones En ocasiones se usa omitiendo la segunda parte para referirse a algo que no se quiere decir directamenterdquo 150 A WORD to a wise man is enough Flonta esmenta lrsquoequivalegravencia francesa Agrave bon entendeur il ne faut qursquoune parole 151 A WORD to a wise man is enough Lrsquoautor estableix vincles amb el castellagrave A buen entendedor breve hablador 152 Calciu et alii en donen tres traduccions ldquoa buen entendedor con pocas palabras basta a buen entendedor al buen entendedor pocas palabras bastanrdquo Noteu que la segona opcioacute coincideix amb el tiacutetol de lrsquoobra de Candoacuten Bonnet 153 Compareu-ho amb la paregravemia llatina Intelligenti pauca [lsquoA lrsquointelmiddotligent (basten) poques paraulesrsquo en la traduccioacute de lrsquoautor] (PERIS 2001 p 94 nuacutem 1403) 154 Few WORDS to the wise suffice 155 Literalment ldquono bordquo perograve no pas en sentit moral sinoacute com potser diriacuteem en una catalana pars ex toto ldquoque no hi eacutes totrdquo El savi que hi contrasta lrsquoensopeguem en el francegraves Le sage entend a demi-mot (GHEORGHE 1986 p 300 nuacutem 300) i en el catalagrave A savi poques noves basten (GHEORGHE 1986 p 301 nuacutem 300)
59
urechile i le spargi [lsquoAmb poques paraules lrsquointelmiddotligent (ho) enteacuten mentre que el boig ni
quan() les orelles() les hi reventesrsquo] (FLONTA 1992b p 284 nuacutem 1654156) De puţine vorbe
(cuvinte) [lsquo(mots)rsquo] icircnţeleptul icircnţelege iar cel nebun nici cicircnd urechile i le spargi (FLONTA
1992a p 239 nuacutem 1649157) Din puţine vorbe icircnţeleptul icircnţelege iar cel nebun nici cacircnd
urechile i le spargi (MILLIO 1999 p 118 nuacutem 996IIa158) en consequumlegravencia com a sospir final
de gratitud ensems que de resignacioacute serveixi la paregravemia Ferice de acela cărui icirci spui o vorbă
şi pricepe zece şi vai de acela cărui icirci spui zece şi nu pricepe nici una [lsquoFeliccedil (drsquo)aquell a qui
(li) dius una paraula i (en) compregraven deu i ai drsquoaquell a qui lirsquon dius deu i no (nrsquo)enteacuten caprsquo]
(MUNTEAN 1967 p 174 nuacutem 3626) Ferice de acela căruia icirci spui o vorbă şi pricepe zece şi
vai de acela căruia icirci spui zece şi nu pricepe nici una (GHEORGHE 1986 p 300 nuacutem 300)
Aixiacute com una paraula o agravedhuc mitja en castellagrave i en el millor dels casos eacutes suficient per al bon
entenedor igualment Calului bun numai o lovitură icirci este destul [lsquoAl bon cavall nomeacutes un cop
li eacutes suficientrsquo] (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 17 nuacutem 87) La calul cel bun [lsquoAl cavall
borsquo] [] o lovitură numai icirci este destul (MUNTEAN 1967 p 223 nuacutem 4399) La calul cel bun
o lovitură icirci este destul (MILLIO 1999 p 208 nuacutem 1758159) La calul cel bun o lovitură numai
icirci este icircndestul (MILLIO 1999 p 118 nuacutem 2996IIe160) Les similituds semagraventiques entre
aquesta paregravemia i la quixotesca soacuten tan paleses que ambdues srsquoarriben a combinar en una
mateixa entitat bimembre Pentru un cal bun e destul o lovitură pentru omul icircnţelegětor o
vorbă [lsquoPer a un bon cavall eacutes suficient un cop per a lrsquohome comprensiu() una paraularsquo]
(ZANNE 2004 [1901] IX p 553 nuacutem 7563) Pentru un cal bun e destul o lovitură [] pentru
omul icircnţelegător o vorbă (MUNTEAN 1967 p 313 nuacutem 6119) Pentru un cal bun e destul o
lovitură pentru omul icircnţelegător o vorbă (GHEORGHE 1986 p 300 nuacutem 300) Aixiacute mateix
perograve suara sense deixar canya dreta amb un exemple que parant esment als nostres seculars
antecedents ceragravemics ens esfereeix nomeacutes de pensar-hi Ajunge un cĭomag la un car de oacutele161
[lsquoBasta un garrot a un carro drsquoollesrsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 9 nuacutem 8902) refrany que
CALCIU et alii (1979 p 708 sv oală) tambeacute relacionen amb A buen entendedor pocas
156 Few WORDS to the wise suffice Lrsquoautor aprofita per esmentar el castellagrave A buen entendedor pocas palabras i el portuguegraves A bom entendedor poucas palavras paregravemia que GHEORGHE (1986 p 300 nuacutem 300) completa amb la variant A bom entendedor meia palavra basta (poucas palavras) la qual al seu torn i sense lrsquoafegitoacute final entre paregraventesis eacutes la versioacute escollida per VISCONDES (2002 p 518) Igualment suara en mallorquiacute Un bon entenedor ab mitja paraula en te prograveu (RULLAN 2005 [1905] II p 219) 157 Few WORDS to the wise suffice Flonta treu a colmiddotlacioacute el francegraves Agrave bon entendeur peu de paroles que GHEORGHE (1986 p 300 nuacutem 300) completa amb dues variants meacutes A bon entendeur demi-mot (peu de paroles il ne faut qursquoune parole) 158 FEW words the wise suffice 159 A good HORSE should be seldom spurred 160 Few WORDS to the wise suffice 161 ZANNE (2004 [1900] IV p 11 nuacutem 8902) cita drsquoaltres equivalents romagravenics en portuguegraves francegraves i italiagrave A bon entendedor poucas palavras A bon entendeur demi-mot i A buon intenditor poche parole refrany aquest darrer que coincideix amb el proposat per SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 1 nuacutem 7) BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 292 nuacutem VI541) i GHEORGHE (1986 p 300 nuacutem 300) el qual encara nrsquohi afegeix un altre Al savio poche parole bastano
60
palabras i A buen entendedor con pocas palabras basta162 si beacute ens en procuren una versioacute
meacutes ampliada ldquoAjunge un ciomag (o bicirctă sau o măciucă) la un car de (sau cu) oalerdquo [lsquoBasta un
garrot (una clava o una porra) a un carro de (o amb) ollesrsquo]
Finalment no podem pas obviar la sorprenent versioacute de Papu Doar n-o să vicircnd castraveţi la
grădinar [lsquoNi que vengueacutes cogombres al jardinerrsquo] la qual srsquoallunya completament de les
paregravemies vistes fins ara tot optant per una construccioacute exclamativa introduiumlda per Doar n(u)
[lsquoNomeacutes norsquo literalment] que trobem en drsquoaltres expressions similars com ara Doar nrsquoam
macircncat păstrăvĭ [lsquoNi que hagueacutes menjat truites (de riu)rsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 70 nuacutem
9093) amb la glossa ldquoDoar nrsquoam icircnnebunit ca să fac cutare lucrurdquo [lsquoNi que mrsquohagueacutes tornat
boig per fer tal cosarsquo] o beacute Doar nrsquoam macircncat cĭupercĭ [lsquoNi que hagueacutes menjat boletsrsquo]
(ZANNE 2004 [1899] III p 528 nuacutem 8380) Doar n-am macircncat ciuperci163 (BOTEZATU
HAcircNCU 20033 p 206) que Zanne glossa talment ldquoNu sunt nebun să fac cutare lucrurdquo [lsquoNo
estic boig per fer tal cosarsquo] Una vegada aclarida la foacutermula inicial ens interessa esbrinar el
sentit del fraseologisme A vinde castraveţi la grădinar164 [lsquoVendre cogombres al jardinerrsquo]
(MUNTEAN 1967 p 48 nuacutem 1262 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 83) A vinde grădinarului
[lsquoal jardinerrsquo] castraveţi (HINŢESCU 1985 p 179 nuacutem 3442) que srsquoexpressa negativament
quan srsquoaconsella Nu vinde castraveţi la grădinar [lsquoNo venguis cogombres al jardinerrsquo]
(MILLIO 1999 p 150 nuacutem 1271b165) Nu-i vinde [lsquoNo li venguisrsquo] castraveţi grădinarului
(MILLIO 1999 p 67 nuacutem 555b166) La grădinar să nu vinzi castraveţi [lsquoAl jardiner no venguis
cogombresrsquo] (MILLIO 1999 p 404 nuacutem 3408c167) La grădinar castraveţi să nu vinzi
(MILLIO 1999 p 131 nuacutem 1124a168) amb la possibilitat de doble fructificacioacute Nu vinde
castraveţipepeni la grădinar [lsquoNo venguis cogombresmelons al jardinerrsquo] (MILLIO 1999 p
350 nuacutem 2962d169) Nu vinde pepeni la grădinar (MILLIO 1999 p 67 nuacutem 555c170 p 131
nuacutem 1124b171) En efecte CALCIU et alii (1979 p 424 sv grădinar) tradueixen lrsquoesmentat
fraseologisme Nu vinde castraveţi grădinarului amb el castellagrave No se viende miel al colmenero
162 En el cas que ens ocupa massa tangencial ens sembla la relacioacute que CALCIU et alii (1979 p 83 sv auzi) estableixen amb la paregravemia drsquoorigen biacuteblic (vegeu lrsquoEvangelium secundum Matthaeum XIII 9 ldquoQui habet aures audiatrdquo) Cine are urechi de auzit să audă [lsquoQui teacute orelles per sentir(-hi) que (hi) sentirsquo] la qual tradueixen primerament per El que tiene oiacutedos para oiacuter oiga perograve tambeacute amb el nostre Al buen entendedor pocas palabras bastan El mateix fenomen es produeix amb el refrany Cine are urechi să audă [lsquoQui teacute orelles() que (hi) sentirsquo] (CALCIU et alii 1979 p 1069 sv ureche) en quegrave a la proposta El que tiene oiacutedo oiga srsquohi afegeix Al buen entendedor pocas palabras bastan El pes de la tradicioacute religiosa i lrsquoexistegravencia drsquoequivalents en totes les llenguumles que hi pouen ens han aconsellat no endinsar-nos en un agravembit semagraventicament proper ben cert perograve tanmateix formalment i etimologravegica ben divers 163 Aquesta variant amb signe exclamatiu al final OPRICA (2013 p 138) la tradueix literalment com a ldquoiexclQue yo sepa no he comido setasrdquo i la interpreta amb la paregravemia castellana Verdes las han segado 164 O en el mateix sentit A vinde flori grădinarului [lsquoVendre flors al jardinerrsquo] (HINŢESCU 1985 p 179 nuacutem 3441) 165 Learn your GOODMAN to make milk kail 166 A COOK is not to be taught in their own kitchen 167 YOU must not teach fish to swim 168 An old FOX needs learn no craft 169 TEACH the dog to bark 170 A COOK is not to be taught in their own kitchen 171 An old FOX needs learn no craft
61
igual com i ara de nou en romanegraves Să nu vinzi apă la sacagiu [lsquoNo venguis aigua a lrsquoaiguaderrsquo]
(MILLIO 1999 p 67 nuacutem 555d172) que el DEX (sv sacagiacuteu) inclou en la variant A vinde apă
la sacagiu173 [lsquoVendre aigua a lrsquoaiguaderrsquo] amb la seguumlent explicacioacute ldquoa icircncerca să dai cuiva
un lucru pe care icircl are din belşug a icircncerca să icircnveţi (sau să icircnşeli) pe cineva mai priceput (sau
mai şiret) decacirct tinerdquo [lsquoprovar de donar a alguacute quelcom que teacute amb escreix provar drsquoensenyar (o
drsquoenganyar) a alguacute meacutes instruiumlt (o meacutes espavilat) que tursquo] Abans drsquoabandonar el cogombrar vet
aquiacute algunes paregravemies que en completen el sentit amb un repicoacute final Vinde castraveţi la
grădinar şi lui icirci inima acră174 [lsquoVen cogombres al jardiner i ell nrsquoestagrave fart i cuitrsquo] (MUNTEAN
1967 p 415 nuacutem 7921) La grădinar castraveţi să nu vinzi că inima lui e acră de ei [lsquoAl
jardiner no venguis cogombres que nrsquoestagrave fart i cuitrsquo] (HINŢESCU 1985 p 101 nuacutem 1513)
Umblă la grădinar castraveţi să vicircnză [] Şi lui de dicircnşii icirci este acră ricircnza175 [lsquoVa al jardiner a
vendre cogombres [] I ell estagrave fart i cuit de menjar-nersquo] (HINŢESCU 1985 p 158 nuacutem 2859)
de manera que fart i cuit de cogombres no eacutes estrany que maldi per desfer-sersquon Nu vinde
castraveţi grădinarului cicircnd el icirci aruncă peste gard [lsquoNo venguis cogombres al jardiner quan
ell els llanccedila per sobre la tancarsquo] (MUNTEAN 1967 p 283 nuacutem 5582)
172 A COOK is not to be taught in their own kitchen 173 Aquest fraseologisme al diccionari de CALCIU et alii (1979 p 886 sv sacagiu) es tradueix de faisoacute impagable Llevar hierro a Vizcaya 174 En romanegraves literalment es diu que per mor de tants cogombres inima [lsquoel corrsquo] del jardiner srsquoha tornat acră [lsquoagrersquo] 175 Inima [lsquoel corrsquo] dels dos anteriors refranys aquiacute es converteix en racircnza [lsquola panxarsquo] terme popular per referir-se a lrsquoestoacutemac
62
Al buen pagador no le duelen prendas (II Cap 14 30 34 59 i 71 p 804 956 1000 1214 i 1312) (II Cap 14 p 804176) Bunul platnic nu se sperie de nici un zălog (PAPU 1965 II p 126) [lsquoEl bon pagador no srsquoespanta de cap penyorarsquo] Pe bunul platnic zăloagele nu-l dor (MĂRCULESCU 2007 II p 122177) [lsquoAl bon pagador() les penyores no li dolenrsquo] (II Cap 30 p 956178) Pe bunul platnic chezăşia nu-l doare (PAPU 1965 II p 274) [lsquoAl bon pagador() la fianccedila no li dolrsquo] Pe bunul platnic zăloagele nu-l dor (MĂRCULESCU 2007 II p 254179) [lsquoAl bon pagador() les penyores no li dolenrsquo] (II Cap 34 p 1000) Pe bunul platnic zălogul nu-l doare (PAPU 1965 II p 317) [lsquoAl bon pagador() la penyora no li dolrsquo] Pe bunul platnic zăloagele nu-l dor (MĂRCULESCU 2007 II p 292180) [lsquoAl bon pagador() les penyores no li dolenrsquo] (II Cap 59 p 1214) Pe bunul platnic zălogul nu-l sperie (PAPU 1965 II p 525) [lsquoAl bon pagador() la penyora no lrsquoespantarsquo] Pe bunul platnic zăloagele nu-l dor (MĂRCULESCU 2007 II p 482) [lsquoAl bon pagador() les penyores no li dolenrsquo] (II Cap 71 p 1312) Bunul platnic [sic] de nici un zălog nu se sperie (PAPU 1965 II p 622) [lsquoEl bon pagador() de cap penyora no srsquoespantarsquo] Pe bunul platnic zăloagele nu-l dor (MĂRCULESCU 2007 II p 570) [lsquoAl bon pagador() les penyores no li dolenrsquo] Tal com anota ETXABE (2001 p 26) el nostre refrany ldquoExpresa que el que estaacute dispuesto a
pagar lo que debe[181] no tiene ninguacuten inconveniente en dejar las pruebas o anticipos que se le
pidanrdquo Aquesta bestreta o prenda en el text quixotesc
ldquoes lo que se da o hace en sentildeal prueba o demostracioacuten de una cosa Y quien asiacute procede
en el estricto mundo de las transacciones comerciales garantiza el cumplimiento de la
176 Amb lrsquoapunt a peu de pagravegina (II Cap 14 p 804 n 20) ldquolaquoAl que tiene razoacuten no le importa comprometerseraquo es refraacuten auacuten usadordquo 177 Acompanyat de la nota (2007 II p 122 n 264) ldquoProverb laquoAl buen pagador no le duelen prendasraquo frecvent [lsquofrequumlentmentrsquo] citat icircn DQII 30 34 59rdquo 178 Amb una nota (II Cap 30 p 957 n 8) srsquoaclareix que tant aquesta expressioacute com la seguumlent En casa llena presto se guisa la cena ldquoSon dos refranesrdquo 179 Amb la remissioacute (2007 II p 254 n 465) ldquoVezi [lsquoVegeursquo] II 14rdquo 180 A peu de pagravegina es recorda (2007 II p 292 n 519) ldquoProverb deja [lsquojarsquo] citat icircn II 14 şi [lsquoirsquo] II 30rdquo 181 En el mateix sentit CAMPOS BARELLA (1998 p 268 nuacutem 2618) apunten ldquoDa a entender que el que quiere cumplir con lo que debe no repugna dar cualquiera seguridad que le pidanrdquo Mots similars a la traduccioacute de CIVERA (1969 p 497) A qui vol complir amb el seu deure no li sap greu donar tota mena de seguretats la qual presenta un caient meacutes de glossa que no pas de refrany
63
palabra dada Es decir quien estaacute en disposicioacuten de pagar lo que debe[182] no tiene
inconveniente alguno en ofrecer todo tipo de pruebas de su buena voluntadrdquo (LEYVA 2004
p 31)
En resum i clar i en aquest cas catalagrave Qui ha fet avuy faraacute demaacute183 (RULLAN 2005 [1905] II
Cap 14 p 80) En romanegraves observem la uniacutevoca traduccioacute platnic per al castellagrave pagador
Certament eacutes sota aquest substantiu que el DEX (sv plaacutetnic) recull lrsquoexpressioacute
ldquoBun (sau rău) platnic = persoană care icircşi icircndeplineşte bine (sau rău) obligaţiile băneşti care
plăteşte uşor şi la timp (sau greu şi cu icircntacircrziere)rdquo [lsquoBon (o mal) pagador = persona que
compleix beacute (o malament) les seves obligacions monetagraveries que paga amb facilitat i a temps (o
amb dificultat i amb retard)rsquo] aixiacute mateix tambeacute el diccionari de CALCIU et alii (1979 p 850
sv rău) inclou lrsquoexemple ldquoRău platnicrdquo bo i traduint-lo per ldquomorosordquo i el de ldquoReputaţie de
bun platnicrdquo que equivaldria a ldquocreacuteditordquo (1979 p 865 sv reputaţie) Altres paregravemies
romaneses opten en canvi pel substantiu datornic184 [lsquodeutorrsquo] com ara De la un datornic rău
nu vei lua nimic decicirct la poarta raiului [lsquoDrsquoun mal deutor no rebragraves res fins a la porta del
paradiacutesrsquo] (MUNTEAN 1967 p 144 nuacutem 3090) De la un datornic rău no vei lua nimic decicirct la
puntea [lsquoel pontrsquo] (poarta) raiului (GHEORGHE 1986 p 188 nuacutem 150) De la un datornic rău
nu vei lua nimic decacirct la poarta raiului (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 205) Drsquoaltra banda a
partir del refrany De la un rău platnic şi cu cenuşa după vatră să te mulţumeşti [lsquoDrsquoun mal
pagador() tingues-ne ben beacute prou amb la cendra de la llar de focrsquo] (MUNTEAN 1967 p 144
nuacutem 3093) arribem a una variant que introduiragrave un concepte clau en el refranyer romanegraves (i no
nomeacutes) a lrsquohora de tractar la figura del mal pagador De la un rău platnic şi cu cenuşa după
vatră sau cu un sac de paie [lsquoo amb un sac de pallarsquo] să te mulţumeşti (HINŢESCU 1985 p 76
nuacutem 937) De la rău platnic şi cu cenuşa de pe vatră (sau un sac de paie) să te mulţumeşti
(GHEORGHE 1986 p 188 nuacutem 150) Aixiacute doncs Dě la un datornic rěŭ şrsquoun sac dě paĭe este
bun185 [lsquoDrsquoun mal deutor fins i tot un sac de palla va beacutersquo] (ZANNE 2004 [1900] V p 262 nuacutem
11825) De la un datornic rău ş-un sac de paie este bun (MUNTEAN 1967 p 144 nuacutem 3091)
De la un datornic racircu [sic] ş-un sac de paie este bun (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 205) De
la un rău plătitor[186] primeşte şi un sac de paie [lsquoDrsquoun mal pagador rep(-ne) fins i tot un sac
182 Igualment OLMOS (19982 [1940] p 16) anota ldquoQuien estaacute dispuesto a pagar lo que debe no rehusa dar garantiacutea Deudor que asiacute no procede no merece confianzardquo 183 El Refranero Multilinguumle del Centro Virtual Cervantes (httpcvccervanteseslenguarefraneroFichaaspxPar=58161ampLng=1) ens ofereix una paregravemia francesa de construccioacute a primera vista desraonada que tanmateix teacute tota la raoacute del moacuten Qui paie ses dettes srsquoenrichit 184 Noteu lrsquouacutes del del sufix -nic tant en el cas de platnic ldquoel que ha de pagarrdquo com en el de datornic ldquoel que ha de donarrdquo 185 ZANNE (2004 [1900] V p 263 nuacutem 11825) relaciona aquesta paregravemia amb el francegraves Drsquoun mauvais deacutebiteur et payeur [] Prends paille et foin pour ton labeur vincle que tambeacute estableix GHEORGHE (1986 p 188 nuacutem 150) De mauvais deacutebiteur et payeurPrends paille et foin pour ton labeur alhora que nrsquoafegeix dues meacutes De mauvais payeur prend-on la paille i Drsquoun mauvais payeur on tire ce qursquoon peut 186 Tercer substantiu en discograverdia juntament amb platnic [lsquopagadorrsquo] i datornic [lsquodeutorrsquo] a lrsquohora drsquoalmiddotludir a la persona de qui obtenir el retorn del preacutestec esdeveacute tasca gairebeacute infactible Hem optat per donar-ne la mateixa
64
de pallarsquo] (HINŢESCU 1985 p 76 nuacutem 936) Ultra la palla lrsquoesmentat sac pot contenir
elements drsquoigual valor De la un datornic rău e bine să iei şi-un sac de pleavă (tăricircţe paie)
[lsquoDrsquoun mal deutor va beacute prendre(rsquon) fins i tot un sac de boll (segons palla)rsquo] Tornant a la palla
la quantitat retornada es pot veure considerablement augmentada De la un rěŭ platnic primesce
şi un car de paĭe [lsquoDrsquoun mal pagador rep(-ne) fins i tot un carro de pallarsquo] (ZANNE 2004
[1900] V p 502 nuacutem 12536) vet aquiacute una variant que combina ambdues mesures De la un
datornic rău (e bine) şi-un sac (car) de paie este bun [lsquoDrsquoun mal deutor (va beacute) fins i tot un sac
(carro) de palla estagrave beacutersquo] (GHEORGHE 1986 p 188 nuacutem 150) A meacutes de les versions franceses
dessuacutes citades GHEORGHE (1986 p 188 nuacutem 150) espigola altres equivalents romagravenics que
uneixen el (mal) pagador i la (mala) paga eacutes a dir el segoacute o la palla en portuguegraves De ruim
pagador em farelos[187] recebe en castellagrave Del mal pagador siquiera en pajas Del mal
pagador aunque sea en paja188 en catalagrave Del mal pagador gra o palla189 o en italiagrave Da
cattivo debitorTogli paglia per lavor190
Sense mencioacute expressa al deutor ni al preacutestec o quantitat tornada drsquoaltres paregravemies es
concentren en les que a dreta llei podriacuteem anomenar ldquoexcuses de mal pagadorrdquo com ara
aquesta Cacircnd icircĭ daĭ icircĭ fată ĭeacutepa cacircnd icircĭ cerĭ (ceĭ) icircĭ moacutere macircnzul191 [lsquoQuan li doacutenes() li pareix
lrsquoeuga quan li demanes (demanes)() li mor el poltrersquo] (ZANNE 2004 [1900] V p 243 nuacutem
11769) Cicircnd icirci dai icirci fată iapa şi cicircnd icirci ceri icirci moare micircnzul (HINŢESCU 1985 p 62 nuacutem
611) Cacircnd icirci dai icirci fată iapa cacircnd icirci ceri icirci moare macircnzul (MILLIO 1999 p 382 nuacutem
3224b192) Cacircnd icirci dai icirci fată iapa cacircnd icirci ceri icirci moare macircnzul (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p
96) En clau vacuna la transposicioacute o no presenta diferegravencies Cacircnd icircĭ daĭ fată vaca cacircnd icircĭ
cerĭ (ceĭ) (icircĭ) moacutere viţelul [lsquoQuan li doacutenes() li pareix la vaca quan li demanes() (li) mor el
vedellrsquo] (ZANNE 2004 [1900] V p 244 nuacutem 11770) o beacute canvia lleugerament la formulacioacute
Cacircnd se icircmprumută icircĭ fată vaca şi cacircnd icircntoacuterce icircmprumutul icircĭ moacutere viţelul193 [lsquoQuan se li fa el
preacutestec() li pareix la vaca i quan torna el preacutestec() li mor el vedellrsquo] (ZANNE 2004 [1900] V
traduccioacute que platnic pagador parant esment no tant a la diferegravencia de sufix com a la coincidegravencia de lrsquoarrel derivada en ambdoacutes casos del verb a plăti [lsquopagarrsquo] 187 Segons el DPLP (sv farelo1) ldquoParte mais grosseira que fica na peneira depois de se peneirar a farinha (ex farelo de trigo)rdquo 188 Paregravemia recollida per ETXABE (2001 p 114) amb drsquoaltres de similars A mala paga siquiera en pajas (ETXABE 2001 p 40) La mala paga aunque sea en paja (ETXABE 2001 p 219) 189 Vegeu PAREacuteS (1999 p 424 nuacutem 176) 190 Amb coma entre hemistiquis a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 189 nuacutem 2045) Da cattivo debitor togli paglia per lavor A tiacutetol anecdogravetic NAVARRO (1999 p 168) relaciona la paregravemia quixotesca amb el refrany de I Malavoglia Chi dagrave acconto non egrave cattivo pagatore 191 Amb la seguumlent nota (2004 [1900] V p 244 nuacutem 11769) ldquoPentru cel rĕŭ de plată Cacircnd icircĭ daĭ nursquol maĭ ţine pămicircntul de bucurie şi cacircnd icircĭ ceĭ la termen nicĭ să te vadă icircn ochĭ de supĕrarerdquo [lsquoPer a qui ronseja a pagar Quan li doacutenes estagrave meacutes content que un giacutenjol i quan li demanes a termini no et vol ni veure drsquoenuigrsquo] i lrsquoesment a la paregravemia castellana Quien presta no cobra y si cobra no todo y si todo no tal y si tal ennemigo [sic] mortal 192 WHEN I LENT I was a friend WHEN I asked I was unkind 193 Bo i recordant la paregravemia castellana anteriorment esmentada Quien presta no cobra y si cobra no todo y si todo no tal y si tal ennemigo [sic] mortal
65
p 335 nuacutem 12034) Cicircnd se icircmprumută icirci fată vaca şi cicircnd icircntoarce icircmprumutul icirci moare
viţelul (HINŢESCU 1985 p 63 nuacutem 637)
66
Al cielo el cual del estieacutercol sabe levantar los pobres y de los tontos hacer discretos (II Cap 51 p 1144194) Cerului care ştie să-i ridice din gunoaie pe săraci şi din nerozi să facă firoscoşi (PAPU 1965 II p 457195) [lsquoAl cel que sap aixecar dels fems els pobres i dels babaus fer(-ne) saberutsrsquo] Cerului care ştie să-i ridice pe săraci din gunoi şi să facă din tonţi discernători (MĂRCULESCU 2007 II p 420196) [lsquoAl cel que sap aixecar els pobres del(s) fem(s) i fer dels tanoques discernidorsrsquo] Entre els nostres llibres de referegravencia lrsquouacutenic que esmenta aquesta paregravemia eacutes CANTERA et alii
(2005 p 72197) bo i relacionant-la amb els tres refranys seguumlents El cielo manda en el suelo
(MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 120 nuacutem 10767) Dios hace todo lo que le place198 i
Dios sus gracias reparte donde quiere y maacutes le place (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 204
nuacutem 18575) Lrsquoorigen del primer hemistiqui Al cielo el cual del estieacutercol sabe levantar los
pobres cal cercar-lo en dues fonts biacutebliques el Liber Primus Samuelis (II 8) ldquosuscitat de
pulvere egenum et de stercore elevat pauperemrdquo199 i el Liber Psalmorum (CXIII [CXII] 7)
ldquoSuscitans de terra inopem de stercore erigens pauperemrdquo200
Pel que fa a la segona part del refrany y de los tontos hacer discretos es tracta drsquouna creacioacute cervantina ad hoc que quant a la traduccioacute romanesa del darrer mot discretos ens doacutena prou joc com ja intuiacuteem drsquoaltres versions romagraveniques com ara el francegraves per[s]picaces (FANLO 2010 [2008] II p 498) lrsquoitaliagrave saggi (BODINI 2005 [1957] II p 1002 VIAN COZZI 1960 II p 392) o el catalagrave homes savis i discrets (BULBENA 2005 p 706) traduccions totes elles que ultrapassen lrsquoestricte agravembit de la discrecioacute En efecte en romanegraves cap dels traductors no ha optat per discret sinoacute ndashdalle stalle alle stellendash per una veu popular i una creacioacute propia Papu empra firoscos201 [lsquosaberutrsquo] que com el DER (sv firoscoacutes) ens indica es tracta drsquouna
194 Acompanyada de la nota (II Cap 51 p 1144 n 16) ldquoEs traduccioacuten de un texto biacuteblicordquo 195 PAPU (1965 II p 457 n 1) ens apunta ldquoAluzie la un pasaj din psalmul CXII laquoSuscitans a terra inopem et de stercore erigens pauperemraquo (laquoCare ridică pe cel neputincios de la pămicircnt şi icircnalţă din gunoaie pe cel sărmanraquo)rdquo [lsquoAlmiddotlusioacute a un passatge del psalm CXII laquoSuscitans a terra inopem et de stercore erigens pauperemraquo (laquoQue aixeca el necessitat de terra i alccedila dels fems el pobreraquo)rsquo] 196 MĂRCULESCU (2007 II p 420 n 735) rebla lrsquoanterior nota amb una nova referegravencia ldquoTraducere a unui text biblic laquoSuscitat de pulvere egenum et de stercore elevat pauperumraquo (laquoEl ridică pe cel sărac din pulbere şi din gunoi pe cel lipsitraquo I Samuel [I Regi] 2 8 [7]) sau laquoSuscitans a terra inopem et de stercore erogens pauperum [sic]raquo (laquoCel ce scoate din ţăracircnă pe cel sărac şi ridică din gunoi pe cel sărmanraquo Psalmi 112 [113] 7)rdquo [lsquoTraduccioacute drsquoun text biacuteblic laquoSuscitat de pulvere egenum et de stercore elevat pauperumraquo (laquoEll aixeca el pobre de la pols i dels fems el necessitatraquo I Samuel [I Reis] 2 8 [7]) o laquoSuscitans a terra inopem et de stercore erogens pauperum [sic]raquo (laquoEl que treu de la pols el pobre i aixeca del(s) fem(s) el miserableraquo Psalms 112 [113] 7)rsquo] 197 Sota la forma El cielo del estieacutercol sabe levantar los pobres y de los tontos hacer discretos 198 En realitat la font que Cantera et alii esmenten per a aquesta paregravemia ldquoMKl 18589 [=MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 204 nuacutem 18589]rdquo correspon a Dios lo que quiera ha de hacer sin que valga esperar ni temer El seguumlent refrany (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 204 nuacutem 18590) en canvi semblaria adiure-srsquohi meacutes Soacutelo Dios hace todo lo que le place 199 Amb el seguumlent equivalent en italiagrave segons la Sacra Bibbia publicada el 1962 a Roma per les Edizioni Paoline ldquoDalla polvere il misero rialza [] daglrsquoimmondi rifiuti eleva il mendicordquo (p 271) 200 Iacutedem ldquoInnalza il misero dalla polve [] dal fango il povero sollevardquo (p 663) 201 CALCIU et alii (1979 p 383 sv firoscos) en donen una uacutenica traduccioacute ldquosabienterdquo
67
ldquoFormaţie umoristică pe baza lui filosof plecicircnd probabil de la o pronunţare firosof (cf filosof) combinat cu (din) fire scos laquodezechilibrat nebunraquordquo [lsquoFormacioacute humoriacutestica basada en filosof() que probablement deriva drsquouna pronunciacioacute firosof (cf filosof) combinat amb (din) fire scos laquodesequilibrat follraquorsquo] Per la seva banda Mărculescu ginya a partir del verb a discerne [lsquodiscernirrsquo] el substantiu discernător [lsquodiscernidorrsquo] inexistent als diccionaris romanesos consultats
68
Al enemigo que huye hacerle la puente de plata (II Cap 58 p 1208) Vrăjmaşului ce-o ia la sănătoasa să-i faci o punte de argint (PAPU 1965 II p 520) [lsquoA lrsquoenemic que escampa la boira() fes-li un pont drsquoargentrsquo] Duşmanului fugind fă-i pod de argint (MĂRCULESCU 2007 II p 477) [lsquoA lrsquoenemic fugint() fes-li pont drsquoargentrsquo]
ldquoEs menester despejar una viacutea de salida para que el enemigo derrotado pueda retirarse No
se trata soacutelo de cortesiacutea castrense o de buen espiacuteritu de lucha Tambieacuten es una medida de
prudencia[202] pues en muchas ocasiones quien tiene ganado y bien ganado un combate
guiado por la santildea quiere no soacutelo vencer sino destrozar al contrincante[203] De este modo
obliga al enemigo abocado a la muerte a luchar denodadamente ya que no tiene forma de
huir De manera que muchas victorias se trocan en humillantes derrotas Es mejor dejar
siempre al adversario incluso en una discusioacuten una honorable[204] posibilidad de retirada
no vaya a ser que saque fuerzas de flaqueza y nos amargue la victoriardquo
Aixiacute glossa ROMERO (20012 p 18 nuacutem 21) el refrany Al enemigo que huye puente de plata el
qual a semblanccedila de la formulacioacute quixotesca ‒si beacute sense verb expliacutecit‒ espigolem a
CORREAS (2000 [1627] p 57 nuacutem 1215) Al enemigo si huye la puente de plata205 o a
CAMPOS BARELLA (1998 p 146 nuacutem 1451) Al enemigo que huye la puente de plata206
quant a COVARRUBIAS (1977 [1611] p 518 sv enemigo) ens nrsquoofereix una variant encara
meacutes simplificada Al enemigo[] la puente de plata La fortuna romagravenica de la nostra paregravemia
ens la demostra per exemple lrsquostendhaliana Madame Louise de Recircnal207 quan afirma ldquoMoi
aussi je dirai agrave mon mari que jrsquoai reccedilu une lettre anonyme et qursquoil faut agrave lrsquoinstant te faire un
pont drsquoor trouver quelque preacutetexte honnecircte et sans deacutelai te renvoyer agrave tes parentsrdquo De fet
ZANNE (2004 [1901] VII p 395 nuacutem 16624) ens doacutena com a equivalent al romanegraves
Inimiculuĭ care se duce fărsquoĭ pod [lsquoA lrsquoenemic que sersquon va fes-li pontrsquo] el francegraves Il faut faire
un pont drsquoor agrave lrsquoennemi qui fuit208 on observem una revaloritzacioacute del metall emprat en la
202 Al seu torn JUNCEDA (1991 p 45) apunta que ldquoseraacute siempre decisioacuten prudente facilitar al adversario que flaquea un portillo de escape en lugar de extremar con eacutel los rigores de la derrota El consejo obviamente resulta por entero trasladable a cualquier geacutenero de disputa civil y de ahiacute sin duda la pervivencia que goza este viejo refraacuten en el lenguaje de todos los diacuteasrdquo 203 Segons la glossa de CANDOacuteN BONNET (1993 p 303) ldquoEn ocasiones conviene facilitar la huida al enemigo Diacutecese cuando se procura allanar las dificultades que pueda encontrar un adversario en primer lugar por ser una ventaja para el vencedor y tambieacuten para evitar el ensantildeamiento a que puede dar lugar su derrotardquo 204 En aquest sentit AacuteLVAREZ (2008 p 24) ens apunta que el refrany ldquoAconseja que debe proporcionarse al enemigo una salida honrosa sin menoscabo de su dignidadrdquo 205 Correas hi afegeix dues variants meacutes Al enemigo si vuelve la espalda la puente de plata i Al enemigo que huye hacelle la puente de plata 206 Les autores apunten ldquoEnsentildea que en ciertas ocasiones conviene facilitar la huida al enemigo o el desistimiento de quien nos estorbardquo 207 STENDHAL (1964) Le rouge et le noir Paris Garnier-Flammarion p 141 208 Aixiacute mateix a MONTREYNAUD et alii (1993 p 60 nuacutem 1195) Tambeacute a CARTALEANU et alii (2007 p 129 nuacutem 1132) se cita la variant francesa si beacute en traduccioacute romanesa Inamicului care fuge trebuie să-i faci pod de aur [lsquoA lrsquoenemic que fuig() li has de fer pont drsquoorrsquo]
69
construccioacute del pont (or) en comparacioacute al castellagrave i romanegraves (argent) Drsquoaltra banda tambeacute es
mostren coincidents amb el francegraves les dues traduccions italianes A nemico che fugge ponti
drsquooro209 (BODINI 2005 [1957] II p 1062 VIAN COZZI 1960 II p 445)
Com acabem de veure aquesta magravexima marcial atribuiumlda210 al Gran Capitaacuten Gonzalo
Fernaacutendez de Coacuterdoba (1453-1515) militar espanyol al servei dels Reis Catogravelics a traveacutes de
lrsquoanecdotari que nrsquoesbossa Melchor de Santa Cruz de Duentildeas a la Floresta espantildeola de
apotegmas y sentencias (1584) (IRIBARREN 19744 p 567 LUJAacuteN 19932 p 10-11) aconsella
donar totes les facilitats a lrsquoenemic perquegrave srsquoescapi211 si ho voleu clar i catalagrave A lrsquoenemic qui
fuig mostra-li la drecera (BULBENA 2005 p 751) o amb un refrany ben nostrat Dersquos que
fuig bon vent y barca nograveva (RULLAN 2005 [1905] II p 323)
A lrsquohora de buscar la paregravemia de referegravencia212 als diferents reculls romanesos la hi trobem ben
representada Inimicului care se duce fă-i pod [lsquoA lrsquoenemic que sersquon va fes-li pontrsquo]
(MUNTEAN 1967 p 201 nuacutem 4050) Inamicului care se duce fă-i pod (GHEORGHE 1986 p
222 nuacutem 198 MILLIO 1999 p 124 nuacutem 1057213) Inamicului care se duce fă-i pod
(FLONTA 1992a p 68 nuacutem 459214 1992b p 80 nuacutem 459215) Inamicului fugător să-i faci
pod [lsquoA lrsquoenemic fugitiu fes-li pontrsquo] (HINŢESCU 1985 p 93 nuacutem 1330) Duşmanului [lsquoA
lrsquoenemicrsquo] care se duce fă-i pod (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 206) Duşmanului care se duce
fă-i pod (CARTALEANU et alii 2007 p 129 nuacutem 1132) Resulta digne de mencioacute el fet que en
romanegraves no srsquoespecifiqui el material del pont i cas drsquoembrancar-nos en la recerca paremiologravegica
drsquoalgun pont drsquoargent acabariacuteem desembocant en lrsquoexpressioacute Arsquoĭ aşterne un pod de argint
[lsquoPreparar-li un pont drsquoargentrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI p 264 nuacutem 13899) A-i aşterne un
pod de argint (MUNTEAN 1967 p 22 nuacutem 592) ben llunyana del nostre objectiu ja que com
glossa Zanne significa ldquoA ajunge la un scop prin banĭ saŭ mituirĭrdquo [lsquoArribar a un objectiu per
mitjagrave de diners o subornsrsquo] Queda clar doncs que tant a Papu com a Mărculescu lrsquoafegitoacute de
argint esdeveacute de collita progravepia En el cas de Mărculescu lrsquoargent eacutes lrsquouacutenic que el diferencia del
209 Talment a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 10 nuacutem 114) i a BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 392 nuacutem VIII651) Per la seva banda GHEORGHE (1986 p 222 nuacutem 198) ens nrsquoapunta una variant singular A nemico che fugge ponto (ponti) drsquooro 210 AacuteLVAREZ (2008 p 25-26) per la seva banda destaca ldquola antiguumledad de la idea que expresa que tratadistas militares como el italiano Vegecio (siglo V) o el historiador Julio Frontino (siglo I) atribuyen a Escipioacuten el Africano laquoEscipioacuten el Africano dijo Al enemigo no se le debe conceder soacutelo un camino para la huida sino tambieacuten haceacutersela seguraraquordquo 211 Segons una glossa a la traduccioacute portuguesa de VISCONDES (2002 p 611) ldquoDar facilidades para escaparrdquo 212 Recordeu la paregravemia de ZANNE (2004 [1901] VII p 395 nuacutem 16624) Inimiculuĭ care se duce fărsquoĭ pod que citagravevem a lrsquoinici de la fitxa i que suara per no enfarfegar-la massa esmentem a peu de pagravegina 213 MakeBuild a bridge of goldsilver for the FLYING enemy 214 For a flying ENEMY make a golden (silver) bridge Lrsquoautor hi relaciona la paregravemia francesa Agrave lrsquoennemi qui srsquoenfuit il faut faire un pont drsquoor 215 For a flying ENEMY make a golden (silver) bridge Amb almiddotlusioacute als refranys castellans Al enemigo que huye puente de plata i Al enemigo si vuelve la espalda la puente de plata i als portuguesos A inimigo que foge ponte de prata i Ao inimigo que te vira a espalda ponte de prata
70
refrany romanegraves documentat mentre que Papu tendeix vers altres viaranys bo i canviant pod
per punte i emprant en lloc de a fuge la popular expressioacute A o lua la sănătoasa que el DEX (s
v sănătos) defineix com a ldquoA o lua la fugă a pleca repede pentru a nu păţi cevardquo [lsquoTocar el dos
marxar ragravepidament per no sortir-ne escaldatrsquo] i drsquoaltra banda el diccionari romanegraves-castellagrave de
CALCIU et alii (1979 p 586 sv lua) tradueix en un impagable enfilall de frases fetes ldquoponer
los pies en polvorosa tomar las de Villadiego tomar la del humo (sau del cuervo) ahuecar el
ala (sau las alas) apretar los talones tomar el olivordquo216 A tall de conclusioacute apuntem suara
sense pont una darrera paregravemia que ens participa una faisoacute meacutes protocolagraveria drsquoaviar el nostre
enemic Vrăjmaşul cicircnd ş-arată spatele[217] batersquol cu aur icircn spate [lsquoLrsquoenemic() quan mostra la
seva esquena tustarsquol amb or218 a lrsquoesquenarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 480 nuacutem 16951)
Vrăjmaşul cicircnd şi-arată spatele bate-l cu aur icircn spate (GHEORGHE 1986 p 222 nuacutem 198
FLONTA 1992a p 68 nuacutem 459219 1992b p 80 nuacutem 459220)
216 Si realitzem lrsquoexperiment a la inversa eacutes a dir en diccionaris (en aquest cas de frases fetes) castellagrave-romanegraves lrsquoexpressioacute A o lua la sănătoasa esdeveacute lrsquoequivalent de ldquoPoner alguien (los) pies en polvorosatierra de por medio cogertomar alguien las de Villadiego salir alguien por piespiernas levantar el vuelordquo (PISOT et alii 2002 p 361) o ldquoCoger tomar las (calzas) de Villadiegordquo (NEAGU et alii 2008 p 614) i ldquoPoner pies en polvorosardquo (NEAGU et alii 2008 p 475) 217 Lrsquoaccioacute de girar cua per beacute que amb el pont ben present apareix per exemple al castellagrave Al enemigo si vuelve la espalda la puente de plata (GHEORGHE 1986 p 223 nuacutem 198) o al portuguegraves Ao inimigo que foge (que te vira a espalda) ponte de prata (GHEORGHE 1986 p 222 nuacutem 198) 218 Per si lrsquoexpressioacute no fos prou entenedora Zanne hi introdueix la seguumlent glossa ldquoAdică cacircnd fuge dărsquoĭ ajutor să fugărdquo [lsquoEacutes a dir quan fugi ajudarsquol a fugirrsquo] 219 For a flying ENEMY make a golden (silver) bridge Lrsquoautor hi relaciona la paregravemia francesa Agrave lrsquoennemi qui srsquoenfuit il faut faire un pont drsquoor 220 For a flying ENEMY make a golden (silver) bridge Amb almiddotlusioacute als refranys castellans Al enemigo que huye puente de plata i Al enemigo si vuelve la espalda la puente de plata i als portuguesos A inimigo que foge ponte de prata i Ao inimigo que te vira a espalda ponte de prata
71
Algo va de Pedro a Pedro (I Cap 47 p 598221) Una-i Stan cicircnd era golan şi alta-i Stan ajuns căpitan (FRUNZETTI 1965 I p 630) [lsquoUna cosa eacutes Stan quan era vagabund i una altra eacutes Stan arribat a capitagraversquo] Nu-i la fel Pedro cu Pedro (MĂRCULESCU 2007 II p 515-516222) [lsquoNo eacutes el mateix Pedro que Pedrorsquo]
ldquoSancho Panza no se anda por las ramas ndashes un decirndash para dejar bien claro que eacutel es quien
es y que no quiere que lo confundan con otro Eso mismo significa el dicho y laquocada cual
en su corralraquo o laquocada uno en su casa y Dios en la de todosraquo formas de establecer distancias
y preservar la intimidadrdquo (LEYVA 2004 p 36)
Certament ens trobem davant drsquoun ldquoRefraacuten que da a entender que hay diferencia[223] de un
sujeto a otrordquo224 (CABALLERO 1970 p 142 nuacutem 2002) En la formulacioacute quixotesca
espigolem la paregravemia a CAMPOS BARELLA (1998 p 279 nuacutem 2743225) i a ETXABE (2001 p
31226) el qual hi afegeix el seguumlent apunt ldquoUn refraacuten similar ampliacutea auacuten maacutes la distancia entre
la forma de ser de las personas Mucho va de Pedro a Pedrordquo Aquesta variant que ens proposa
Etxabe apareix tant a CORREAS (2000 [1627] p 535 nuacutem 1242) com a MARTIacuteNEZ KLEISER
(1995 [1953] p 198 nuacutem 17941) autor que ens presenta la paregravemia amb un repicoacute final
Mucho va de Pedro a Pedro porque el uno es malo y el otro es bueno (MARTIacuteNEZ KLEISER
1995 [1953] p 198 nuacutem 17942) i fins i tot amb un afegitoacute inicial Yo Pedro y tuacute Pedro
mucho va de Pedro a Pedro (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 198 nuacutem 17943) Pel que
fa a la fortuna del nom propi LUJAacuteN (19932 p 48) afirma
ldquoNo olvidemos que hay unos nombres que aparecen de una manera arbitraria y sin un
origen rigurosamente histoacuterico en los modismos y refranes En el caso de Pedro por
ejemplo podriacuteamos multiplicar las citas con Pedros anoacutenimos Peros y Pericosrdquo227
Una mirada encuriosida a les diverses traduccions romagraveniques posaragrave de relleu diferents
versions Comencem amb les que respecten la doble mencioacute del nom propi Pedro bo i adaptant-
lo a la respectiva llengua com ara els dos traductors italians Fra Pietro e Pietro crsquoegrave differenza
221 Amb la nota (I Cap 47 p 598 n 40) ldquolaquoaunque parezcamos iguales hay diferencia entre nosotrosraquo refraacutenrdquo 222 MĂRCULESCU (2007 II p 516 n 836) apunta ldquoProverb laquoAlgo va de Pedro a Pedroraquordquo 223 Segons COLL (1874 p 85 nuacutem 114) ldquoCon este refraacuten expresamos la diferencia que va de un sugeto aacute otro y suele usarse contra los que nos creen capaces de hacer lo que hacen ellos uacute otras personasrdquo 224 I a voltes en un mateix individu com afirma el primer vers del famoacutes sonet drsquoUgo Foscolo (1778-1827) ldquoNon son chi fui perigrave di noi gran parterdquo 225 Amb la glossa ldquoDa a entender que hay diferencia de un sujeto a otrordquo 226 Lrsquoautor ens indica que el refrany ldquoEnsentildea que todas las personas son diferentes entre siacuterdquo 227 Aquest nom en efecte resulta habitual entre personatges proverbials com ara criats pastors mandrosos babaus bonifacis cornuts etc Per a meacutes detalls sobre el particular recomanem lrsquoestudi de Margit FRENK laquoMucho va de Pedro a Pedro (polisemia de un personaje proverbial)raquo publicat a Scripta philologica in honorem Juan M Lope Blanch (coord per Elisabeth LUNA TRAILL) a cagraverrec de la Universidad Nacional Autoacutenoma de Meacutexico el 1991 (III p 203-220)
72
(BODINI 2005 [1957] I p 532) i Da Pietro a Pietro ci corre (VIAN COZZI 1960 I p 528) o
beacute en catalagrave CIVERA (1969 p 313) Alguna diferegravencia hi ha de Pere a Pere Un segon grup
opta per esmentar una uacutenica vegada el nom propi aixiacute en portuguegraves Um Pedro e outro natildeo satildeo
iguais (SERRAS 2005 p 294) o en francegraves Tous les Pedro ne se ressemblent pas (FANLO
2010 [2008] I p 638) drsquoaltres en canvi prefereixen substituir un dels dos noms propis com el
francegraves Il y a quelque diffeacuterence agrave faire de Pierre agrave Paul (OUDIN CASSOU 2002 [1949] p
565) o beacute tots dos en benefici drsquoun altre nom De Juan a Juan hi ha un camp gran (RULLAN
2005 [1905] I p 293) Per uacuteltim hi ha qui es decanta per una solucioacute meacutes general sense cap
personatge concret Natildeo haacute soacute basbaques[228] no mundo (VISCONDES 2002 p 315) Aixiacute doncs
a tall de resum pensem que el Refranero Multilinguumle del Centro Virtual Cervantes com a
hiperogravenim paregravemic del refrany quixotesc ens proposa un entenedor No todos somos iguales229
o si ho voleu en italiagrave tot aprofitant aquesta egravepoca eminentment ldquodigitalrdquo Le dita della mano
non sono uguali230 (SCHWAMENTHAL STRANIERO 1991 p 212 nuacutem 2297)
En romanegraves mentre Mărculescu opta per mantenir el Pedro quixotesc Frunzetti es decanta per Stan un dels noms propis meacutes presents en aquest refranyer231 a semblanccedila del Pedro castellagrave A propogravesit de Stan ZANNE (2004 [1901] VI p 321 nuacutem 14080) ens en fa avinent el significat ldquoOm păţit cu experienţărdquo [lsquoPersona treballada amb experiegravenciarsquo] a partir del qual desemboquem en lrsquohabitual epiacutetet Stan Păţitul [lsquoStan el Treballatrsquo] que segons DUŢĂ (1997 p 329 nuacutem 3973) ldquoEste porecla unui om care a trecut prin multe şi căpătacircnd experienţă poate da sfaturi altorardquo [lsquoEacutes el renom drsquouna persona que nrsquoha passat moltes i() havent(-ne) adquirit experiegravencia() pot donar consells als altresrsquo] De lrsquoesmentat epiacutetet arribem al seguumlent fraseologisme A fi Stan Păţitul [lsquoSer Stan el Treballatrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI p 317 nuacutem 14076232) A fi Stan-Păţitul (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 180) Este [lsquoEacutesrsquo] Stan păţitul (HINŢESCU 1985 p 84 nuacutem 1126) i de lrsquoanterior fraseologisme als seguumlents refranys La orice treabă [] Pe Stan păţitul icircntreabă [lsquoPer a qualsevol tasca [] A Stan el treballat preguntarsquo] (HINŢESCU 1985 p 102 nuacutem 1533) Mai multe ştie Stan Păţitul decacirct toţi cărturarii [lsquo(En) Sap meacutes Stan el Treballat que tots els eruditsrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 57) paregravemia aquesta darrera que no ens ha de sorprendre gota per tal com Cine a păţit multe ştie multe [lsquoQui (nrsquo)ha patit molt(es) (en) sap molt(es)rsquo] (MUNTEAN 1967 p 84 nuacutem 1898 MILLIO 1999 p 7 nuacutem 47a233) i per tant Omul păţit e mai icircnvăţat [lsquoLrsquohome treballat estagrave meacutes ensenyatrsquo] (MUNTEAN 1967 p 297 nuacutem 5810)
228 Segons el diccionari en liacutenia DPLP (sv basbaque) ldquoQue ou aquele que pasma de tudordquo 229 Consultable en liacutenia a httpcvccervanteseslenguarefranerofichaaspxPar=58197ampLng=0 230 En la versioacute de BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 171 nuacutem IV2227gI) Le dita della mano non sono tutte eguali 231 Vegeu ZANNE (2004 [1901] VI p 313-321 nuacutem 14064-14080) 232 Amb la glossa ldquoSĕ ḑice despre un om care a păţit multe icircn vieacuteţa luĭ şi prin urmare scie multe e om cu judecatărdquo [lsquoEs diu drsquouna persona que ha patit molt a la seva vida i per tant (en) sap molt(es) eacutes persona amb senyrsquo] 233 AFTER-WIT is dear bought
73
Si seguim estirant el fil de la versioacute proposada per Frunzetti hi individuarem tres mots clau
Stan golan [lsquovagabundrsquo] i căpitan [lsquocapitagraversquo] dels quals els dos primers amb els antecedents
dessuacutes esmentats semblen pressuposar-se reciacuteprocament Stan seria un pobre diable que a
causa de la seva escassedat material hauria de gruar-se el dia a dia a favor drsquoaquest raonament
heus aquiacute la paregravemia exclusiva Orĭ Stan orĭ căpitan [lsquoO Stan o capitagraversquo] (ZANNE 2004 [1900]
IV p 297 nuacutem 9838 2004 [1901] VI p 314 nuacutem 14066) Ori Stan ori căpitan (HINŢESCU
1985 p 129 nuacutem 2192) i si anem un punt meacutes enllagrave com en la versioacute de Frunzetti el nostre
Stan drsquoavui demagrave pot esdevenir capitagrave Aḑĭ Stan macircine căpitan [lsquoAvui Stan demagrave capitagraversquo]
(ZANNE 1895 I p 10 nuacutem 36234) Aḑĭ Stan macircĭne căpitan (ZANNE 2004 [1901] VI p 314
nuacutem 14067) Azi Stan [] micircine căpitan (MUNTEAN 1967 p 49 nuacutem 1288)
Cloem aquesta fitxa amb una altra proposta paremiologravegica envalentits per la seguumlent glossa
ldquoArată deosebirea icircntre treacutebă şi treacutebă icircntre lucru şi lucrurdquo [lsquoMostra la diferegravencia entre feina i
feina entre cosa i cosarsquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p 562 nuacutem 7615) la qual correspon al
refrany Nursquoĭ numaĭ un cacircne scurt de coacutedă [lsquoNo hi ha nomeacutes un gos curt de cuarsquo] fagravecilment
localitzable en drsquoaltres variants Nu e numai un cicircine scurt de coadă (PANN 1982 [1847] p
390 MUNTEAN 1967 p 273 nuacutem 5349 HINŢESCU 1985 p 119 nuacutem 1947) Nu-i numai un
cacircine scurt de coadă (MILLIO 1999 p 104 nuacutem 887235 BOTEZATU HAcircNCU 2003 p 38)
Nu-i doar [lsquosolamentrsquo] un cacircine scurt de coadă (MILLIO 1999 p 376 nuacutem 3180236) Aixiacute
doncs si alguacute goseacutes preguntar-nos Numaĭ un cacircĭne scurt de coacutedă [lsquoNomeacutes un gos curt de
cuarsquo] (ZANNE 1895 I p 363 nuacutem 1453) hauriacuteem drsquoaclarir-li que Hi ha meacutes dies que
llonganisses237 per beacute que aquestes no les emprem pas per lligar cap caniacute drsquoexiacutegua extremitat
234 Amb la glossa ldquoAḑĭ soldat de racircnd macircine căpitan De aḑĭ pacircnă macircine starea omuluĭ se poacutete schimba icircn bine saŭ icircn rěŭrdquo [lsquoAvui soldat ras demagrave capitagrave Drsquoavui per demagrave lrsquoestat de la persona es pot canviar cap a beacute o cap a malrsquo] 235 In EVERY country dogs bite 236 WHAT chances to one man may HAPPEN to all men 237 PAREacuteS (1999 p 61 nuacutem 89) nrsquoesmenta unes quantes variants la meacutes generosa de les quals hi afegeix un doble repicoacute meacutes setmanes que botifarres i meacutes anys que capellans
74
Allaacute se lo haya cada uno con su pecado (I Cap 22 p 267) Să-şi vadă fiecare de păcatele lui (FRUNZETTI 1965 I p 287) [lsquoQue es miri cadascuacute els seus pecatsrsquo] Vază-şi fiecare de păcatele lui (MĂRCULESCU 2007 I p 220) [lsquoMirirsquos cadascuacute els seus pecatsrsquo]
ldquoPara tratar de justificar su absurdo proceder de liberar a los galeotes Don Quijote aun
reconociendo que eran castigados por sus fechoriacuteas alega esta razoacuten de que laquoAllaacute se lo
haya cada uno con su pecadoraquo y lo explica con estas palabras laquoDios hay en el cielo que no
se descuida de castigar al malo ni de premiar al bueno y no es bien que los hombres
honrados sean verdugos de los otros hombres no yeacutendoles nada en elloraquordquo (CANTERA et alii
2005 p 53)
Drsquouna manera meacutes pagana podriacuteem convertir la paregravemia en Allaacute se lo aya Marta con sus pollos
(COVARRUBIAS 1977 [1611] p 791-792 sv Marta) Allaacute se lo haya con sus pollos Marta
(CORREAS 2000 [1627] p 75 nuacutem 1625) Allaacute se lo haya Marta con sus pollos (CORREAS
2000 [1627] p 75 nuacutem 1625 ETXABE 2001 p 33238) o tal com ens indiquen CANTERA et
alii (2005 p 53) ldquoRecueacuterdese laquoCada palo aguante su velaraquo (expresioacuten marinera[239])rdquo refrany
que en efecte si ens atenim a la glossa de CAMPOS BARELLA (1998 p 271 nuacutem 2652)
srsquoadiu perfectament al refrany de referegravencia ldquoDa a entender que cada uno debe sufrir lo que le
corresponda o merezcardquo Tot estirant una punta meacutes el fil de lrsquoesmentada vela arribem a
lrsquoequivalegravencia romanesa proposada per CALCIU SAMHARADZE (20052 p 684 sv palo)
Fiecare să suportetragă consecinţele [lsquoQue cadascuacute (en) suportitregui les consequumlegravenciesrsquo]
tambeacute recollida en el diccionari de CALCIU et alii (1979 p 227 sv consecinţă240) com a
equivalent als castellans ldquocada uno aguante (afronte sau cargue con) las consecuencias (fam)
cada palo aguante su velardquo
En romanegraves meacutes enllagrave de la pecaminosa via quixotesca seguida per ambdoacutes traductors241 no hi
ha dubte que Cinstea-i cum şi-o face omul [lsquoLrsquohonor eacutes com sersquol fa lrsquohomersquo] (BOTEZATU
HAcircNCU 20033 p 55) eacutes a dir que Cine ce face lui icircşi face [lsquoEl que cadascuacute fa() a ell srsquoho farsquo]
238 Amb la glossa ldquoAconseja no inmiscuirse en lo que no nos incumberdquo 239 Expressioacute marinera en castellagrave perograve no pas en italiagrave llengua que com recull el Refranero Multilinguumle del Centro Virtual Cervantes (httpcvccervanteseslenguarefraneroFichaaspxPar=58304ampLng=8) opta per la solucioacute Ogni legno ha il suo tarlo [lsquocorcrsquo] paregravemia que espigolem tant a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 363 nuacutem 3950) com a BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 82 nuacutem II7126) 240 Amb la formulacioacute ldquoFiecare să suporte (sau să tragă) consecinţelerdquo [lsquoQue cadascuacute (en) suporti (o (en) tregui) les consequumlegravenciesrsquo] 241 Amb una uacutenica diferegravencia entre ells que rau en la forma de subjuntiu del verb a vedea [lsquoveurersquo] lrsquoestagravendard să-şi vadă [lsquoque es mirirsquo] (Frunzetti) i una variant meacutes imperativa vază-şi [lsquomirirsquosrsquo] (Mărculescu) sense el preceptiu să introductor del subjuntiu i amb una alternanccedila entre d i z tret gens sorprenent si parem esment a un derivat com ara prevăzător [lsquoprevisorrsquo]
75
(MILLIO 1999 p 186 nuacutem 1569242) per tal com Fie-care măgar cu povara luĭ [lsquoCada ase
amb la seva cagraverregarsquo] (ZANNE 1895 I p 540 nuacutem 2103) Fiecare măgar cu povara lui
(HINŢESCU 1985 p 87 nuacutem 1185) o si ho voleu en el mallorquiacute de RULLAN (2005 [1905] I
p 129) Cada uacute de rsquos seu pa faraacute sopas
242 HE THAT HURTS another hurts himself
76
Allaacute se lo hayan con su pan se lo coman (I Cap 25 p 298) Să le fie de bine şi icircntr-un ceas bun (FRUNZETTI 1965 I p 319) [lsquoJa srsquoho faran i en bona horarsquo] Asta le e strachina cu pacircinea lor să şi-o-ntingă (MĂRCULESCU 2007 I p 246243) [lsquoAquest eacutes el seu bol amb el seu pa sersquol suquinrsquo] Con su pan se lo coma y allaacute se lo haya (II Proacutelogo p 673244) Să-i fie de bine şi de-asta să aibă parte (PAPU 1965 II p 11) [lsquoJa srsquoho faragrave i drsquoaixograve (en) gaudeixirsquo] Mănacircnce-şi-l pe pacircine şi să-i fie de bine (MĂRCULESCU 2007 II p 11245) [lsquoMengi-srsquoho amb pa i ja srsquoho faragraversquo] En el primer cas ldquoCervantes pone este refraacuten en boca de Sancho para significar que a eacutel le tiene
sin cuidado si la reina Madaacutesima estaba o no amancebada con el maestro Elisabatrdquo i en la
segona aparicioacute ho fa ldquoal referirse al autor del segundo Don Quijoterdquo (CANTERA et alii 2005 p
61) Tant en una ocasioacute com en lrsquoaltra ldquoEl dicho equivale a desentenderse de un asunto pero no
de los beneficios de tan celebrado manjar en el refranerordquo (LEYVA 2004 p 38) A lrsquohora
drsquoexplicar lrsquoexpressioacute Con su pan se lo coma IRIBARREN (19744 p 198246) la compara
precisament amb els mots que en completen la paregravemia quixotesca iexclAllaacute eacutel iexclAllaacute se las haya
o iexclAllaacute se las entienda247 En aquesta liacutenia CABALLERO (1970 p 91 nuacutem 1117248) glossa per
separat ambdues locucions249 aixiacute doncs Allaacute se lo hayan ldquose usa para denotar que uno no
quiere tener participacioacuten en alguna cosa o que se separa del dictaacutemen [sic] de otro por temer
mal efectordquo i amb Con su pan se lo coman ldquouno da a entender la indiferencia con que mira el
medro la conducta o resolucioacuten de otra personardquo expressioacute que sota la variant Con su pan se lo
coma250 recullen tant COVARRUBIAS (1977 [1611] p 848 sv pan) com CORREAS (2000
[1627] p 185 nuacutem 973251) Pel que fa a les traduccions romagraveniques si beacute nrsquohi ha que diuen pa
243 Lrsquoautor fa constar (2007 I p 246 n 464) ldquoIcircn text [lsquoAl textrsquo] laquoAllaacute se lo hayan con su pan se lo comanraquordquo 244 Amb la nota a peu de pagravegina (II Proacutelogo p 673 n 4) ldquolaquoallaacute eacutel a miacute no me importa en absolutoraquo son tres frases hechasrdquo Tres i no pas dues car la nota tambeacute almiddotludeix a lrsquoanterior ldquocastiacuteguele su pecadordquo 245 MĂRCULESCU (2007 II p 11 n 13) apunta ldquoIcircn text [lsquoAl textrsquo] laquocon su pan se lo comaraquo expresie proverbială [lsquoexpressioacute proverbialrsquo]rdquo 246 Lrsquoautor (19744 p 198-199) esmenta el treball de Leoacuten Medina laquoFrases literarias afortunadasraquo (Revue Hispanique tomo XX Pariacutes 1909) segons el qual la frase podria provenir de la faula drsquoIriarte intitulada El elefante y otros animales de la qual cita els seguumlents versos ldquoA todos y a ninguno [] mis advertencias tocan [] Quien las siente se culpa [] el que no que las oiga [hellip] Y pues no vituperan [] sentildealadas personas [] quien haga aplicaciones [] con su pan se lo comardquo Tanmateix aclareix que al seu juiacute ldquoIriarte no hizo maacutes que popularizar una frase muy vieja en nuestra lenguardquo 247 Expressions molt en consonagravencia per exemple amb la traduccioacute de CIVERA (1969 Cap 25 p 145) Ells mateixos ja srsquoapanyaran 248 A propogravesit de la paregravemia quixotesca Caballero ens recorda el refrany Allaacute se lo haya Marta con sus pollos i la font drsquoon el poua CORREAS (2000 [1627] p 75 nuacutem 1625) 249 De fet tambeacute OLMOS (19982 [1940] p 18) agafa com a referegravencia Allaacute se las hayan ldquoEquivale a desentenderse de un asunto Concuerda con este refraacuten laquoCon su pan se lo comanraquordquo 250 Tambeacute a Autoridades (sv comerse) amb la glossa ldquoPhrase con que se da a entender que alguno possee o tiene alguna cosa con mala fe o dice y obra algo que no es justo ni razonable y que por consequumlencia no se le aprueba ni enviacutedia poruqe [sic] no puede tener buen paraderordquo 251 Correas tambeacute recull la forma plural Con su pan se lo coman
77
al pa com ara DE ROSSET CASSOU (2006 [1949] p 11) Qursquoil ronge sa croucircte et nrsquoen
demande pas plus tambeacute nrsquohi ha drsquoaltres que li donen una utilitat ben determinada per
exemple RULLAN (2005 [1905] I p 148-149) Que de rsquos seu pa faraacuten sopas252 producte final
que pot obviar lrsquoanterior mategraveria prima cas de BODINI (2005 [1957] II p 587) Si cuoccia col
proprio brodo[253] e buon pro gli faccia
El diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 685 sv pan) per a lrsquoexpressioacute Con su pan se lo coma ens proposa quatre possibles solucions romaneses la primera proposta Treaba lui254 [lsquoFeina sevarsquo] i la quarta Să-i fie de bine [literalment lsquoQue li vagi beacutersquo] es combinen en lrsquoopcioacute de CALCIU et alii (1979 p 111 sv bine) Să-i fiacutee de bine (treaba lui) que srsquoacompanya de les traduccions ldquoallaacute eacutel allaacute se las haya (sau entienda)rdquo Bo i aprofitant aquest fraseologisme no ens sembla gota anodiacute remarcar lrsquoabisme existent entre la locucioacute que acabem drsquoesmentar Să-i fie de bine (o lrsquoopcioacute plural Să le fie de bine emprada per Frunzetti a la primera part) i lrsquoexpressioacute Să vă[255] fie de bine eacutes a dir iexclQue (le) aproveche (CALCIU et alii 1979 p 378 sv fi) Quant a la tercera proposta de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 685 sv pan) Icircl priveşte256 [lsquoEl concerneixrsquo] CALCIU et alii (1979 p 815 sv privi) la reblen amb un signe drsquoexclamacioacute i la tradueixen tot just per iexclCon su pan se lo coma257 En darrer lloc Să fie la el (acasă) [lsquoQue srsquoestigui a casa sevarsquo] en el diccionari de CALCIU et alii (1979 p 14 sv acasă) lrsquoencerquem sense paregraventesis ni signe exclamatiu i amb quatre possibles traduccions ldquoallaacute eacutel con su pan se lo coma allaacute se las haya (sau entienda)rdquo Als quatre equivalents romanesos proposats encara podriacuteem afegir-nrsquohi un altre Să se spele pe cap cu el [lsquoQue srsquohi renti el caprsquo] el qual CALCIU et alii (1979 p 939 sv spăla) interpreten amb el ben conegut Con su pan se lo coma
En ambdues traduccions de Mărculescu hi destaquem la presegravencia del pan original en el primer cas acompanyat de strachina [lsquoel bolrsquo] recipient que cal rostar Les traduccions de Frunzetti i Papu drsquoaltra banda procuren mantenir-ne el sentit de faisoacute meacutes lliure Frunzetti per exemple introdueix al segon hemistiqui una locucioacute que espigolem al DEX (sv ceas) (Să fie) icircntr-un ceas bun [lsquo(Que sigui) en bona horarsquo] amb la seguumlent explicacioacute ldquoformulă prin care se urează cuiva sucees [sic] cacircnd icircntreprinde cevardquo [lsquofoacutermula amb quegrave es desitja a alguacute egravexit quan empregraven alguna cosarsquo]
252 Solucioacute gairebeacute idegraventica a la que esmentagravevem al final de lrsquoanterior fitxa 253 Brous que VISCONDES (2002 p 154-155) reinventa bo i entrant de ple en lrsquoagravembit escatologravegic Os outros laacute se avenham e se maus caldos mexerem tais os bebam 254 En aquest sentit menefreghista fixem-nos en la primera part de les traduccions drsquoOUDIN CASSOU (2002 [1949] p 280) Crsquoest affaire agrave eux je ne mange point de ce pain i de BODINI (2005 [1957] I p 249) Fatti loro E se li sbrighino da seacute 255 Lrsquoexemple citat es formula en segona persona del plural (coincident amb el tractament de cortesia de vostegrave) En el cas drsquoadreccedilar-nos per mitjagrave de voacutes o de tu caldria canviar-ne el pronom Să-ţi fie de bine 256 Expressioacute que juntament amb la de Treaba lui [lsquoFeina sevarsquo] poc abans esmentada ens recorda la versioacute de FANLO (2010 [2008] I p 323) Ccedila les regarde crsquoest leur affaire 257 Darrere el signe drsquoexclamacioacute optem per no colmiddotlocar-hi cap punt a fi drsquoevitar lrsquoestrident contacte de dos punts seguits
78
Allaacute van leyes do quieren reyes (II Cap 37 p 1023) Dreptatea celui tare este lege peste ţară (PAPU 1965 II p 339) [lsquoLa justiacutecia del fort eacutes llei al paiacutesrsquo] Mersul legilor e după voia regilor (MĂRCULESCU 2007 II p 311) [lsquoLa marxa de les lleis eacutes segons la voluntat dels reisrsquo] Allaacute van leyes etceacutetera (I Cap 45 p 573) Aşa-i cicircnd se-ntoarce roata legii (FRUNZETTI 1965 I p 605) [lsquoAixiacute eacutes quan gira la roda de la lleihelliprsquo] Mersul legilor (MĂRCULESCU 2007 I p 494) [lsquoLa marxa de les lleisrsquo] Allaacute van reyes do quieren leyes (II Cap 5 p 728) Aşa-i soarta regilor după placul legilor (PAPU 1965 II p 56) [lsquoAixiacute eacutes el destiacute dels reis segons el voler de les lleisrsquo] Mersul regilor e după voia legilor (MĂRCULESCU 2007 II p 57) [lsquoLa marxa dels reis eacutes segons la voluntat de les lleisrsquo] A propogravesit del refrany quixotesc Allaacute van reyes do quieren leyes la traduccioacute gallega drsquoARIAS et
alii (2005 [1992] II p 65 n 7) creu necessari apuntar que es tracta drsquouna ldquoInversioacuten do dito
laquoAlaacute van leis onde queren reisraquo orixinado na institucioacuten por Alfonso VI do rito romano cando o
pobo queriacutea o mozaacuteraberdquo una explicacioacute meacutes aviat exiacutegua que ens permetem drsquoampliar per
ploma drsquoIRIBARREN (19744 p 570)
ldquoCoinciden muchos autores en que este proverbio se originoacute en Espantildea cuando el rey don
Alfonso VI accediendo a los deseos del Papa Gregorio VII y a la persuasioacuten de su primera
esposa la reina dontildea Ineacutes mandoacute sustituir el rito goacutetico o mozaacuterabe por el romano
Los espantildeoles se opusieron a la novedad y acudieron al duelo o Juicio de Dios Verificoacutese
este el Domingo de Ramos del antildeo 1077 y aunque el caballero que defendiacutea el rito
mozaacuterabe vencioacute al que defendiacutea el oficio romano el rey no quiso darse por vencido y
desde el antildeo siguiente se introdujo en los reinos de Castilla y Leoacuten el oficio romano
Conquistada en 1085 la ciudad de Toledo quiso el rey a instancias de su segunda esposa
dontildea Constanza desterrar de ella el rito mozaacuterabe Los toledanos se opusieron a la
innovacioacuten recurrieron a la prueba del fuego echando a las llamas ambos oficios y aunque
en la prueba vencioacute nuevamente el mozaacuterabe el rey mandoacute suprimir este lo que dio origen
al proverbio Allaacute van leyes do quieren reyesrdquo258
258 CORREAS (2000 [1627] p 76 nuacutem 1636) ho explica de la seguumlent manera ldquoLa Historia grande del Cid dice que tuvo principio este refraacuten en el rey don Alfonso que ganoacute a Toledo porque pretendiacutea la reina que se usase el rezado romano en Espantildea como en Francia y se dejase el mozaacuterabe de San Isidoro Resistioacute el clero y remitioacutese el caso a batalla de dos caballeros y vencioacute el de la parte del mozaacuterabe con todo esto porfioacute la reina y volvioacutese a remitir a juicio de fuego que echasen dos misales en una gran hoguera y echados saltoacute fuera el romano como echado vencido fuera de la estacada quedoacute el mozaacuterabe en medio sano hacieacutendole plaza el fuego Con todo insistieron los reyes y mandaron usar el romano a disgusto de todos y dijeron laquoAllaacute van leyes do quieren reyesraquordquo I encara hi afegeix ldquoBien puede ser y es creiacuteble que sea el refraacuten maacutes antiguo y se acomodase entonces tan al propiordquo
79
Amb aquests mots queda palegraves que el refrany ldquoSe dice para significar que las personas con
poder pueden ser propensas interpretar [sic] la ley[259] a su conveniencia acomodaacutendola a su
propio intereacutesrdquo260 (CANTERA et alii 2005 p 54)
ldquoNel mezzo del cammin di [sua] vitardquo Dante srsquoencaparrava amb la pregunta ldquoLe leggi son ma
chi pon mano ad esserdquo261 (Purgatorio XVI v 97) ben conscient que Le leggi si volgono dove
i regi vogliono (BOGGIONE MASSOBRIO 2004 p 385 nuacutem VIII5132I) o dit sigui en
romanegraves Legea ― ca pacircnza de păianjen tăunul o sparge iar musca se prinde [lsquoLa llei ― com
la teranyina el tagravevec la trenca mentre que la mosca srsquo(hi )enganxarsquo] (BOTEZATU HAcircNCU
20033 p 36 i 139) Aixiacute mateix sense deixar de banda les paregravemies romaneses Legea rsquoĭ după
cum o fac domniĭ [lsquoLa llei eacutes segons com la fan els senyorsrsquo] (ZANNE 2004 [1900] V p 379
nuacutem 12179) Legea-i după cum o fac domnii (MUNTEAN 1967 p 235 nuacutem 4636) Legea-i
cum o fac domnii (HINŢESCU 1985 p 202 nuacutem 3988) O tambeacute bo i substituint legea [lsquola
lleirsquo] per dreptatea262 [lsquola justiacuteciarsquo] Dreptatea rsquoĭ cum o fac domniĭ [lsquoLa justiacutecia eacutes com la fan els
senyorsrsquo] (ZANNE 2004 [1900] V p 282 nuacutem 11887) Dreptatea-i cum o fac domnii
(MUNTEAN 1967 p 153 nuacutem 3289 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 148) Dreptatea o fac
domnii [lsquoLa justiacutecia() la fan els senyorsrsquo] (MILLIO 1999 p 263 nuacutem 2219b263)
Un cop drsquoull a les versions romaneses dels refranys castellans ens mostraragrave com Mărculescu
manteacute la mateixa estructura en les tres paregravemies Mersul legilorregilor e după voia
regilorlegilor [lsquoLa marxa de les lleisdels reis eacutes segons la voluntat dels reisde les lleisrsquo] Per la
seva banda Frunzetti264 (traductor de la primera part) i Papu (traductor de la segona) no
coincideixen en les seves versions filant encara meacutes prim Papu ndashcom degraveiem responsable de la
segona part del Quijotendash tampoc respecta el joc de paraules entre leyes i reyes dels capiacutetols 5 i
37 en el primer cas declina la reialesa en favor de dreptatea celui tare [lsquola justiacutecia del fortrsquo]
259 Per tant ldquoSe utiliza esta frase para constatar que la ley se aplica de forma arbitraria seguacuten los deseos del gobernante de turnordquo (CANDOacuteN BONNET 1993 p 305) 260 Igualment segons CAMPOS BARELLA (1998 p 204 nuacutem 2023) ldquoDa a entender que los poderosos quebrantan las leyes acomodaacutendolas o interpretaacutendolas a su gustordquo i amb mots ben semblants si beacute destacant lrsquoantipopularitat de les decisions ETXABE (2001 p 33) ldquoDa a entender que las personas poderosas tienen la capacidad de quebrantar o modificar las leyes a su antojo y en contra muchas veces de la opinioacuten generalrdquo Aixiacute doncs ldquoal menos en su sentido lato el refraacuten mantiene su vigencia como clamor desalentado hacia cualquier forma arbitraria de poderrdquo (JUNCEDA 1991 p 191) 261 No en va BODINI (2005 [1957] II Cap 37 p 892) tradueix la paregravemia del Quijote talment Chi comanda fa le leggi que en versioacute catalana quedaria Qui mana comanda (RULLAN 2005 [1905] II Cap 37 p 218) I de manera prou meacutes gragravefica a lrsquoensems que gastronogravemica Qui te sa pella pe rsquos manig fa rsquona srsquo ograveli ahont vogravel (RULLAN 2005 [1905] I Cap 45 p 278) 262 Noteu la convergegravencia drsquoambdoacutes mots a la traduccioacute de PAPU (1965 II p 339) Dreptatea celui tare este lege peste ţară [lsquoLa justiacutecia del fort eacutes llei al paiacutesrsquo] 263 MIGHT isovercomes right 264 La seva opcioacute i meacutes concretament el sintagma roata legii [lsquola roda de la lleirsquo] ens duu al magiacute roata lumii [lsquola roda del moacutenrsquo] present per exemple al refrany Aşa e roata lumii unii suie alţii coboară [lsquoAixiacute eacutes la roda del moacuten uns pugen altres baixenrsquo] (MUNTEAN 1967 p 42 nuacutem 1107)
80
mentre que en el segon siacute que es decanta per soarta regilor [lsquoel destiacute dels reisrsquo] Per acabar
CALCIU SAMHARADZE (20052 p 566 sv ley) tradueixen la nostra paregravemia inicial (II Cap
37 p 1023) amb tres variants la darrera de les quals trobagravevem profusament representada als
reculls romanesos consultats ldquoLegile bat icircncotro vor regiise fac după placul regilor legea-i
după cum o fac domniirdquo [lsquoLes lleis piquen contra drsquoon volen els reises fan segons el voler dels
reis la llei eacutes segons com la fan els senyorsrsquo] A tall de conclusioacute permeteu-nos dos versos
extrets de la poesia de Mihai Eminescu (1850-1889) Icircmpărat şi proletar [lsquoEmperador i
proletarirsquo] ldquoSpuneţi-mi ce-i dreptatea ‒ Cei tari se icircngrădiră [] Cu-averea şi mărirea icircn cercul
lor de legirdquo265 [lsquoDigueu-me quegrave eacutes la justiacutecia ‒ Els poderosos es posaren drsquoacord [] Amb la
riquesa i la importagravencia en llur cercle de lleisrsquo]
Allaacute van leyes etceacutetera (I Cap 45 p 573)
Vegeu Allaacute van leyes do quieren reyes (II Cap 37 p 1023)
Allaacute van reyes do quieren leyes (II Cap 5 p 728)
Vegeu Allaacute van leyes do quieren reyes (II Cap 37 p 1023)
265 Els versos 11 i 12 de lrsquoesmentada poesia els urpem de la pagravegina 264 del volum Mihai Eminescu - Opera poetică publicat a Bucarest per lrsquoEditura Semne lrsquoany 2007
81
Aacutendeme yo caliente y riacutease la gente266 (II Cap 50 p 1138267) Lasrsquo să ricircdă fitecine mie doar să-mi fie de bine (PAPU 1965 II p 450) [lsquoDeixa que rigui qui sigui a mi() nomeacutes que em vagi beacutersquo] Meargă-mi mie bine şi racircdă toţi de mine (MĂRCULESCU 2007 II p 414268) [lsquoEm vagi() a mi() beacute i riguin tots de mirsquo] La fama del nostre refrany es deu en gran part al seguumlent fragment drsquouna corranda obra de Luis de Goacutengora (1561-1627) que nosaltres pouem drsquoIRIBARREN (19744 p 564)
ldquoTraten otros del gobierno del mundo y sus monarquiacuteas mientras gobiernan mis diacuteas mantequillas y pan tierno y las mantildeanas de invierno naranjadas y aguardiente y riacutease la genterdquo269
Quant al seu sentit recorrem als mots de CALLES (2006 p 239 nuacutem 807) ldquoCon este refraacuten se da a entender la poca importancia que se da a los comentarios o habladuriacuteas[270] de la gente en especial cuando se tiene una buena posicioacuten o se realizan trabajos que a uno le interesan Recomienda actuar conforme a las ideas personales sin tener en cuenta la opinioacuten ajenardquo271 en consequumlegravencia ldquoEl refraacuten proclama la independencia frente a los convencionalismos ‒la
comodidad y los gustos personales antes que el criterio impuesto‒rdquo (LEYVA 2004 p 41) Als
reculls emprats lrsquoencerquem en la forma quixotesca a CORREAS (2000 [1627] p 87 nuacutem 1864) sense coma a COVARRUBIAS (1977 [1611] p 269 sv calentura) i ETXABE (2001 p 45) en la variant Ande yo caliente[272] y riacutease la gente a CAMPOS BARELLA (1998 p 166 nuacutem 1656273) i CASADO et alii (1998 p 17274) i en la versioacute Ande yo caliente riacutease la gente a ETXABE (2001 p 45275)
266 Refrany drsquoallograve meacutes exacte almenys pel que fa al primer hemistiqui tenint en compte que la present fitxa fou redactada durant la caniacutecula de lrsquoany 2013 267 Amb la nota (II Cap 50 p 1138 n 43) ldquolaquono me importa nada lo que digan de miacute si hago lo que quieroraquo es frase hecha ceacutelebre por una letrilla de Goacutengorardquo 268 El traductor ens indica (II p 414 n 726) ldquoExpresie idiomatică [lsquoExpressioacute idiomagraveticarsquo] laquoAacutendeme yo caliente y riacutease la genteraquo devenită celebră ca refren al unei compoziţii satirice a lui Goacutengora [lsquoesdevinguda cegravelebre com a tornada drsquouna composicioacute satiacuterica de Goacutengorarsquo] laquoTraten otros del gobiernoraquordquo 269 Tambeacute ROMERO (20012 p 36 nuacutem 70) esmenta la gongorina corranda aixiacute com JUNCEDA (1991 p 213) del qual espigolem aquest apunt ldquoSabido es hasta queacute punto los dictados de la moda determinan por lo comuacuten nuestra conducta con mengua muchas veces de haacutebitos y prendas de valor acreditadordquo 270 Segons OLMOS (19982 [1940] p 20) ldquoEncarece el poco o ninguacuten caso que se debe hacer de murmuraciones o hablillas injustificadas esto es la indiferencia hacia la opinioacuten ajena a trueque de la comodidad propiardquo 271 Lrsquoautor no srsquooblida de citar la corranda de Goacutengora que popularitzagrave el refrany 272 Aprofitem per esmentar lrsquoanatogravemica precisioacute de DE ROSSET CASSOU (2006 [1949] p 421) a lrsquohora drsquoevitar el fred Srsquoen rie qui voudra pourvu que jrsquoaie les pieds au chaud No endebades les agravevies ens repetien sempre que el fred entra per dalt (el cap) o per baix (els peus) 273 Amb la glossa ldquoSe aplica al que prefiere su gusto o su comodidad al bien parecerrdquo
82
Pel que fa al romanegraves CALCIU SAMHARADZE (20052 p 59 sv andar) a partir de lrsquohiacutebrid
AndeAacutendeme yo caliente y riacutease la gente ens ofereixen uns quants equivalents que tambeacute
inclouen mutatis mutandis la versioacute de Papu Las să racircdă fitecine mie doar să-mi fie bine
[lsquoDeixa que rigui qui sigui a mi() nomeacutes que em vagi beacutersquo] Per comenccedilar dues solucions
(20052 p 59 sv andar) que no espigolem a cap altra font Eu să fiu sănătos şi lasă lumea să
racircdă [lsquoEstigui jo sa i deixa que la gent riguirsquo] i Eu să fiu bine chiar de-or racircde de mine
[lsquoEstigui jo beacute encara que es riguin de mirsquo] el qual ens recorda la versioacute quixotesca italiana de
BODINI (2005 [1957] II p 996) Purcheacute stia bene[276] io dicano quel che vogliono Quant als
tres seguumlents equivalents a lrsquoanterior diccionari de Calciu et alii Nu-i frumos dar e sănătos
[lsquoNo eacutes bonic perograve eacutes sarsquo] (CALCIU et alii 1979 p 397277 sv frumos CALCIU SAMHARADZE
20052 p 59 sv andar) Zică lumea ce-o vrea [lsquoLa gent que digui el que vulguirsquo] (CALCIU et
alii 1979 p 589278 sv lume CALCIU SAMHARADZE 20052 p 59 sv andar) i Lasă lumea
să vorbească [lsquoDeixa que la gent parlirsquo] (CALCIU et alii 1979 p 589279 sv lume CALCIU
SAMHARADZE 20052 p 59 sv andar) Si reblem aquesta darrera possibilitat amb un repicoacute
arribarem al cap del carrer eacutes a dir a una paregravemia escaient ldquoPentru ceĭ care fac ce le place fără a
se icircngrijigrave de părerea altorardquo [lsquoPer als que fan allograve que els agrada sense cuidar-se de lrsquoopinioacute dels
altresrsquo] vet aquiacute la glossa de ZANNE (2003 [1897] II p 839 nuacutem 6469) al refrany Lasă
lumea să vorbeacutescă [] Numaĭ puĭca sărsquomĭ trăĭeacutescă [lsquoDeixa que la gent parli [] basta que la polla
em visquirsquo] paregravemia que tampoc no descuren ni MUNTEAN (1967 p 230 nuacutem 4540) ni
BOTEZATU HAcircNCU (20033 p 211) Lasă lumea să vorbească [] numai puica să-mi trăiască
Ras i curt si ens permeteu cloure aquesta fitxa amb la jaculatograveria versioacute quixotesca de
BULBENA (2005 p 703) Val meacutes fer enveja que llagravestima
274 Els autors inclouen el seguumlent comentari ldquoHay que despreciar los convencionalismos y acomodar las cosas al gusto propio No hay que hacer caso del queacute diraacutenrdquo A meacutes a meacutes relacionen la paregravemia amb dos refranys romagravenics un en francegraves i un altre en italiagrave Fais ce que dois advienne que pourra i Fa il dovere e non temere Gosem suposar que entre les fonts emprades srsquohi compta tambeacute ARTHABER (1929 p 230 nuacutem 450) al recull del qual apareixen la paregravemia francesa i la italiana drsquoidegraventica faisoacute pel que fa al referent castellagrave Arthaber el transmet talment Ande yo caliente | Y riacutease la gente 275 Etxabe glossa aixiacute el refrany ldquoSe aplica a la persona que concede maacutes importancia al bienestar que a las aparienciasrdquo alhora que recorda la corranda de Goacutengora que nrsquoimpulsagrave lrsquouacutes fins al punt que no pocs arribaren a creure (errograveniament com demostren els refranyers anteriors a ell) que el poeta cordovegraves nrsquoera lrsquoinventor 276 Mentre que lrsquoaltra traduccioacute quixotesca emprada per a lrsquoitaliagrave la de VIAN COZZI (1960 II p 386) no es limita a stare bene ans apunta a meacutes altes esferes Fincheacute io starograve da papa rida pure la gente 277 Amb coma entre hemistiquis i almiddotlusioacute al castellagrave Vaya yo caliente y riacutease la gente eacutes a dir la variant del refrany quixotesc meacutes habitual avui en dia 278 El diccionari esmenta la paregravemia iexclAnde yo caliente y riacutease la gente 279 Sense signe drsquoexclamacioacute A continuacioacute es recorda el castellagrave Ande yo caliente y riacutease la gente
83
Antes hoy que mantildeana (II Cap 50 p 1138) Să se-nticircmple asta azi (PAPU 1965 II p 450) [lsquoQue passi aixograve avuirsquo] Mai degrabă azi decacirct macircine (MĂRCULESCU 2007 II p 414) [lsquoAbans avui que demagraversquo] Ben pocs avis o pares no deuen haver maldat per inculcar a la mainada que Treacuteba de astă-ḑĭ nu o
lăsagrave pe macircine280 [lsquoLa feina drsquoavui no la deixis per demagraversquo] (ZANNE 1895 I p 13 nuacutem 49) tot
oposant-se a la vagarosa sponsio del corb281 del bec del qual no surt altre mot que cras [lsquodemagraversquo en
llatiacute] Din gura corbuluĭ nrsquoauḑĭ de cacirct bdquoCralaquo [sic] [lsquoDe la boca del corb no sents meacutes que laquoCraraquorsquo]
(ZANNE 1895 I p 436 nuacutem 1723) Din gura corbului n-auzi decicirct bdquocraldquo (HINŢESCU 1985 p
79 nuacutem 992) Avui en dia tal com ens informa VIZCARRONDO (2008 p 334) la paregravemia
quixotesca ha sofert una ampliacioacute bo i derivant en la forma No dejes para mantildeana lo que puedas
hacer hoy la qual espigolem per exemple a ETXABE (2001 p 282282)
En el cas que ens ocupa Papu resol la traduccioacute amb una foacutermula desiderativa en quegrave desapareix
la temporalitat futura mentre que Mărculescu opta per una traduccioacute ad litteram que no apareix als
reculls consultats on siacute que trobem lrsquoesmentat consell ancestral en drsquoaltres variants Lucrul de
astăzi nu-l lăsa pentru micircine [lsquoLa feina drsquoavui no la deixis per demagraversquo] (HINŢESCU 1985 p 105
nuacutem 1619) Lucrul de astăzi nu-l lăsa pe macircine (MILLIO 1999 p 21 nuacutem 169283 p 316 nuacutem
2685b284) Lucrul de astăzi nu-l lăsa pe micircine (MUNTEAN 1967 p 239 nuacutem 4731 GHEORGHE
1986 p 283 nuacutem 278) Lucrul de azi nu-l lăsa pe macircine (MILLIO 1999 p 278 nuacutem 2338b285 p
299 nuacutem 2532b286) Lucrul de azi nu-l lăsa pentru macircine (MILLIO 1999 p 377 nuacutem 3187d287)
Nu lăsa pe macircine ce poţi face astăziazi [lsquoNo deixis per demagrave el que pots fer avuirsquo] (MILLIO 1999
p 278 nuacutem 2338a288) Nu lăsa pe macircine ce poţi face azi (MILLIO 1999 p 298 nuacutem 2532a289 p
316 nuacutem 2685a290 p 377 nuacutem 3187c291 CALCIU SAMHARADZE 20052 p 64 sv antes) o Nu
lăsa pe micircine [sic] ce poţi face (ceea ce ai de făcut să faci) astăzi [lsquoNo deixis per demagrave() el que
pots fer (allograve que has de fer fer) avuirsquo] (GHEORGHE 1986 p 283 nuacutem 278) Fins i tot si som a
les acaballes del dia eacutes preferible fer via al meacutes aviat possible i no refiar de lrsquoendemagrave Lucrul de
280 Vegeu per citar-ne un exemple lrsquoitaliagrave Oggi stesso anzicheacute domani (BODINI 2005 II p 996) 281 CALCIU et alii (1979 p 1113 sv vreme) citen la paregravemia Mai este vreme şi micircine que tradueixen ldquoscarlett-orsquohariamentrdquo com a Mantildeana seraacute otro diacutea 282 Amb la glossa ldquoAconseja puntualidad en el cumplimiento de las obligacionesrdquo 283 AS good do it at first than last 284 Never PUT off till to-morrow what you can do to-day 285 Iacutedem 286 ONE hour TO-DAY is worth two to-morrow 287 WHAT MAY be done at any time will be done at no time 288 NEVER put off till to-morrow what you can do to-day 289 ONE hour TO-DAY is worth two to-morrow 290 Never PUT off till to-morrow what you can do to-day 291 WHAT MAY be done at any time will be done at no time
84
seară nu-l lăsa pe dimineaţa [sic] [lsquoLa feina de la tarda no la deixis per al matiacutersquo] (MUNTEAN 1967
p 239 nuacutem 4732) Lucrul de seară nu-l lăsa pentru dimineaţă (GHEORGHE 1986 p 283 nuacutem
278) paregravemia que ens recorda la traduccioacute portuguesa Antes fosse hoje do que amanhatilde pela
manhatilde292 (VISCONDES 2002 p 575)
Aixiacute doncs sense especificar dies concrets i com a regla general Mai bine mai devreme decacirct prea
tacircrziu [lsquoMillor aviat que massa tardrsquo] (MILLIO 1999 p 36 nuacutem 302293) o Vremea de astăzi n-o
lăsa pentru macircine că nu ştii pacircnă macircine ce o să se icircntacircmple [lsquoEl dia drsquoavui no el deixis per demagrave
que no saps fins demagrave quegrave passaragraversquo] (MILLIO 1999 p 377 nuacutem 3187a294) o encara Orice trebuie
să fie făcut astăzi şi se lasă pe macircine fără vreme este [lsquoTot el que srsquoha de fer avui i es deixa per
demagrave (ja) no srsquohi eacutes a tempsrsquo] (MILLIO 1999 p 377 nuacutem 3187b295) Perquegrave sabem prou beacute que
feina feta no fa destorb i que tot el que puguem enllestir hodiernament ens deixaragrave meacutes lleure per a
la resposta del corb demagrave Vui fos i demagrave festa (BULBENA 2005 p 703)
292 Per la seva banda GHEORGHE (1986 p 283 nuacutem 278) ens recorda la paregravemia lusa Natildeo deixes (guardes) para amanhatilde o que podes fazer hoje que posa en relacioacute amb drsquoaltres exemples en italiagrave Quel che puoi far oggi non rimandare a domani i en francegraves Ne renvoie (remets) pas au lendemain (agrave demain) ce qui peut ecirctre fait aujourdrsquohui Ne remettez jamais au lendemain ce que vous pouvez faire le jour mecircme Tout ce qui peut ecirctre fait un autre jour le peut ecirctre aujourdrsquohui i Ne remets pas agrave demain les affaires 293 BETTER EARLY than late 294 WHAT MAY be done at any time will be done at no time 295 Iacutedem
85
Antes se ha de perder por carta de maacutes que de menos (II Cap 17 p 840296) (II Cap 17 p 840) [Că]-i mai bine să joci pe-o carte prea mare decicirct pe una prea mică (PAPU 1965 II p 161) [lsquo[Que] eacutes millor jugar una carta massa gran que una massa petitarsquo] E preferabil să pierzi pe o carte icircn plus decacirct pe una icircn minus (MĂRCULESCU 2007 II p 153) [lsquoEacutes preferible perdre per una carta de meacutes que per una de menysrsquo] En las cortesiacuteas antes se ha de perder por carta de maacutes que de menos (II Cap 33 p 996297) Cicircnd icirci vorba de curtenie mai bine-i să sări peste şa decicirct să te poticneşti (PAPU 1965 II p 312) [lsquoQuan es tracta de cortesies eacutes millor saltar per sobre la sella que entrebancar-sersquo] Icircn curtenii e mai bine să pierzi cu o carte mai mare decacirct cu una mai mică (MĂRCULESCU 2007 II p 288) [lsquoEn les cortesies eacutes millor perdre amb una carta meacutes gran que amb una meacutes petitarsquo] No pierdas por carta de maacutes ni de menos (II Cap 71 p 1312298) Ca să nu pierzi nici pe-o carte prea mare nici pe una prea mică (PAPU 1965 II p 622) [lsquoPerquegrave no perdis ni per una carta massa gran ni per una massa petitarsquo] Ca să nu pierzi cu o carte mai mult sau mai puţin (MĂRCULESCU 2007 II p 570) [lsquoPerquegrave no perdis amb una carta (de) meacutes o (de) menysrsquo] Tanto se pierde por carta de maacutes como por carta de menos (II Cap 37 p 1024299) Mai bine-i să sări peste şa decicirct să te poticneşti (PAPU 1965 II p 340) [lsquoEacutes millor saltar per sobre la sella que entrebancar-sersquo] Pierzi la fel de bine cu o carte mai mult ca şi cu o carte mai puţin (MĂRCULESCU 2007 II p 313) [lsquoPerds igual de beacute amb una carta (de) meacutes com tambeacute amb una carta (de) menysrsquo]
ldquoLa expresioacuten[300] estaacute tomada de diversos juegos de naipes populares en Espantildea en
distintas eacutepocas entre ellos el maacutes moderno de las siete y media en que el jugador puede
perder una baza o bien por quedarse con escasa puntuacioacuten y no atreverse a pedir otra carta
(pecar por carta de menos) o bien como suele ser lo maacutes comuacuten por arriesgarse a pedir
maacutes cartas y pasarse (pecar por carta de maacutes)rdquo (DOVAL 1995 p 155)
Tanmateix i malgrat lrsquouniacutevoc referent luacutedic cal distingir en les quatre paregravemies quixotesques
dos sentits diversos drsquouna banda el dels refranys dels capiacutetols 17 i 33 i drsquoaltra banda el dels
capiacutetols 37 i 71 En el primer cas tal com afirma BULBENA (2005 Cap 17 p 507) Val meacutes
perdrersquos per massa que no per poc que dit sigui en romanegraves Mai bine să icircntreacă decicirct să nu
ajungă [lsquoMillor que sobri que no que no nrsquohi hagi proursquo] (MUNTEAN 1967 p 247 nuacutem 4835)
296 Amb lrsquoapunt (II Cap 17 p 840 n 57) ldquolaquomaacutes vale excederse que quedarse cortoraquo (II 33 996 71 1312) la frase es corriente y procede del juego del quince o de la veintiunardquo 297 A peu de pagravegina (II Cap 33 p 996 n 60) ldquolaquoes preferible excederse antes que quedarse cortoraquo veacutease II 17 840 n 57rdquo 298 Amb la remissioacute (II Cap 71 p 1312 n 19) a ldquoVeacutease II 17 840 n 57rdquo 299 Vet aquiacute lrsquoexplicacioacute que acompanya la paregravemia (II Cap 37 p 1024 n 16) ldquolaquotanto da pasarse como quedarse cortoraquo compaacuterese con II 17 840 n 56 [sic] 33 996 n 60 donde el matiz es distintordquo 300 Doval es refereix a lrsquoexpressioacute Pecar por carta de maacutes o de menos
86
o Mai bine să prisosească decacirct să lipsească [lsquoMillor que nrsquohi hagi de meacutes que no que faltirsquo]
(CALCIU SAMHARADZE 20052 p 186 sv carta) per tal com De ce-i mult nimeni nu se
placircnge [lsquoDel que (nrsquo)hi ha molt() ninguacute no es lamentarsquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 186
sv carta) No endebades tant ZANNE (2004 [1900] IV p 174 nuacutem 9412) com MUNTEAN
(1967 p 213 nuacutem 4302) afirmen respectivament In vasu mare intră şi mult şi puţintel301 [lsquoA
lrsquoatuell gran entra tant molt com poquetrsquo] i Icircn vasul mare intră şi mult şi puţintel La segona
tongada (paregravemies dels capiacutetols 37 i 71) en canvi en blasma no nomeacutes la mancanccedila sinoacute tambeacute
lrsquoexceacutes i per tant ldquoAconseja como norma de conducta rehuir los extremos y no pecar por
exceso ni por defecto Se aplica habitualmente a los vicios a los deseos y en general a todo
tipo de tentacionesrdquo302 (ETXABE 2001 p 320) glossa que ultrapassa clarament lrsquoagravembit luacutedic
com demostren les seguumlents traduccions en portuguegraves i catalagrave Tanto se perde por mais como
por menos (SERRAS 2005 Cap 37 p 475) i No et perdis per massa aixiacute com per massa poc
(BULBENA 2005 Cap 71 p 821) dues versions que es mouen en lrsquoagravembit de la morigeracioacute
tan dilecta als clagravessics com per exemple ens palesa Ovidi (Metamorphoseon II v 137) en
aquest final drsquohexagravemetre ldquoMedio tutissimus ibisrdquo303
Drsquoaltra banda de les vuit traduccions romaneses que es posen en joc sis es limiten a traduir
lrsquooriginal quixotesc en canvi les versions de Papu per als capiacutetols 33 i 37 contenen un referent
ben divers Mai bine-i să sări peste şa decicirct să te poticneşti [lsquoEacutes millor saltar per sobre la sella
que entrebancar-sersquo] Vet aquiacute una interpretacioacute que posa en relleu la positivitat de lrsquoexceacutes i que
per tant va com anell al dit a la paregravemia original En las cortesiacuteas antes se ha de perder por
carta de maacutes que de menos (Capiacutetol 33) perograve no pas al quixotesc Tanto se pierde por carta de
maacutes como por carta de menos (Capiacutetol 37) en quegrave hauriacuteem drsquoentendre seguint la metagravefora
hiacutepica proposada per Papu que tan dolent seria no arribar a la sella com saltar-hi per sobre
301 Zanne completa aquesta paregravemia amb un altre refrany Maĭ bine să prisoseacutescă decacirct să fie lipsă [lsquoMillor que nrsquohi hagi de meacutes que no que (en) manquirsquo] 302 Tambeacute CAMPOS BARELLA (1998 p 82 nuacutem 800) a propogravesit de la paregravemia Por carta de maacutes o de menos se pierden los juegos ldquoAconseja huir de los extremos viciososrdquo Drsquoaltra banda COVARRUBIAS (1977 [1611] p 312 sv carta) ens nrsquoofereix meacutes detalls ldquoPecar por carta de maacutes o por carta de menos quando o se excede o no se llegoacute al justo es tomado del juego del quinze o del ventiunordquo I finalment IRIBARREN (19744 p 142) ens acaba drsquoensenyar les cartes ldquoEl juego del Veintiuno o la veintiuna a que alude Covarrubias era el juego de naipes con el cual el heacuteroe cervantino Rinconete se ganaba la vida en mesones y ventasrdquo En lrsquoesmentat joc de cartes ldquogana quien hace 21 o se acerca maacutes a ellos sin pasarrdquo (DRAE sv veintiuna) 303 Lrsquoadmonicioacute es completa talment ldquoAltius egressus caelestia tecta cremabis [] inferius terras medio tutissimus ibisrdquo Agafem al vol la traduccioacute que Consol Barrueco afaiccedilonagrave dels tres primers llibres de Les Metamorfosis (Barcelona Editorial Irina 1990) ldquoSi puges massa amunt cremaragraves els palaus celestes si vas massa avall() les terres pel mig aniragraves molt meacutes segurrdquo (p 71)
87
Antes se toma el pulso al haber que al saber (II Cap 20 p 872) Te-ntreabă toţi mai mult ce ai decicirct ce ştii (PAPU 1965 II p 190304) [lsquoEt pregunten tots meacutes el que tens que el que sapsrsquo] Lumea icircntacirci ia pulsul averii şi-apoi pe cel al ştiinţei (MĂRCULESCU 2007 II p 179) [lsquoLa gent primer pren el pols al tenir i despreacutes al del saberrsquo]
ldquoIcircn original [lsquoA lrsquooriginalrsquo] laquoantes se toma el pulso al haber que al saberraquo (laquomai degrabă te
pipăie la avere decicirct la ştiinţăraquo) inversarea vechiului [lsquo(la) inversioacute de lrsquoanticrsquo] laquomaacutes vale
saber que haberraquo (laquomai mult valorează ştiinţa decicirct averearaquo) Infantele don Juan Manuel icircn
introducerea cunoscutului său [lsquoLrsquoinfant don Juan Manuel en la introduccioacute del seu
conegutrsquo] Libro de los castigos (Cartea pedepselor) scrie [lsquoescriursquo] laquohellip cierto es que el
saber puede guardar el haber et el haber non puede guardar el saberraquo (laquohellipe sigur că ştiinţa
poate păstra averea dar averea nu poate păstra ştiinţaraquo) laquoEl sabio puede ser rico maacutes el rico
no compra cienciaraquo spune şi un cicircntec popular vechi ce icircncepe cu [lsquodiu tambeacute una vella
canccediloacute popular que comenccedila ambrsquo] laquoMaacutes vale saber que haberraquohellip Icircntre vremea infantelui
icircnsă şi cea a lui Cervantes averea a icircnfricircnt ştiinţa [lsquoEntre lrsquoegravepoca de lrsquoinfant perograve i la de
Cervantes la riquesa ha venccedilut el saberrsquo]rdquo (FRUNZETTI305 1965 II p 190 n 2)
En efecte com tambeacute apunta CABALLERO (1970 p 203 nuacutem 2838) ldquoel adagio lo dice al
reveacutes laquoMaacutes vale saber que haberraquordquo paregravemia que recullen CAMPOS BARELLA (1998 p 314
nuacutem 3078306) ETXABE (2001 p 260307) i que CORREAS (2000 [1627] p 507 nuacutem 630) rebla
amb un repicoacute Maacutes vale saber que haber para no menester aixiacute doncs resultaria fagravecil deduir
que Del saber viene el haber (ETXABE 2001 p 116308) Nogensmenys Sancho estrafagrave el
refrany a la seva conveniegravencia encaterinat amb les ldquoabundantes espumasrdquo (II Cap 20 p 872)
de Camacho meacutes que no pas amb lrsquoldquoaguachirlerdquo (II Cap 20 p 872) de Basilio No endebades
LEYVA (2004 p 43) el compara amb una altra paregravemia alhora que lrsquoacompanya amb un nou
escantell de la filosofia de Sancho
ldquoEl refraacuten equivale a laquotanto tienes tanto valesraquo[309] ejemplo de injusticia social en cuanto a
valoracioacuten humana se refiere laquoSobre un buen cimiento se puede levantar un buen edificio
304 En aquest cas lrsquointeressantiacutessim contingut de la nota a peu de pagravegina que acompanya el refrany ens constreny si meacutes no moralment a esmentar-la a lrsquoinici de la fitxa 305 Atribuiumlm la nota a Frunzetti i no pas a Papu com semblaria escaient per tal com en la Notă asupra ediţiei (1965 II p 7) sersquons informa que ldquoNotele critice filologice şi istorice sicircnt alcătuite pentru icircntreaga ediţie de Ion Frunzettirdquo [lsquoLes notes criacutetiques filologravegiques i histograveriques les ha elaborat per a tota lrsquoedicioacute Ion Frunzettirsquo] 306 Amb la glossa ldquoEnsentildea que debe preferirse la ciencia a la riquezardquo 307 Lrsquoautor apunta ldquoValora los conocimientos por encima de los bienes materialesrdquo 308 Etxabe anota que el refrany ldquoSentildeala que el conocimiento y la informacioacuten son fuentes de riquezardquo 309 OLMOS (19982 [1940] p 20) tambeacute aprofita aquesta paregravemia en la seva glossa ldquoDice que se tiene en maacutes el dinero que el saber Semejante a eacuteste es laquotanto tienes tanto valesraquo refraacuten que soacutelo aceptan las generaciones decadentesrdquo Per a meacutes informacioacute aconsellem consultar la fitxa del refrany Tanto vales cuanto tienes y tanto tienes cuanto vales (II Cap 20 p 872)
88
y el mejor cimiento y zanja del mundo es el dineroraquo[310] sentencia en otra ocasioacuten Sancho
Panzardquo
Seguint doncs aquest raonament vet aquiacute una paregravemia que a cop segur Sancho subscriuria a
ulls clucs (i boca ben badada) El que dijo que saber vale maacutes que tener un borracho debioacute de
ser (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 641 nuacutem 56146)
En romanegraves si beacute eacutes cert que Dacă ai avere toţi te omenesc311 [lsquoSi tens riquesa tots trsquohonorenrsquo]
(HINŢESCU 1985 p 190 nuacutem 3710) no eacutes menys veritat la seguumlent pregunta retograverica Ce poţi
face dacă ai bani şi n-ai minte [lsquoQuegrave pots fer si tens diners i no tens entenimentrsquo] (HINŢESCU
1985 p 52 nuacutem 392) Ce poţi face dacă ai bani şi n-ai minte (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p
86) Drsquoaltra banda tambeacute hi ha qui de guisa una punta meacutes radical es decanta per la mancanccedila
tant de saber com de tener Omul cicircnd are avere n-are minte cicircnd are minte n-are avere mai
cuminte e cicircnd n-are nimic [lsquoLrsquohome quan teacute riquesa no teacute enteniment quan teacute enteniment no
teacute riquesa meacutes assenyat eacutes quan no teacute resrsquo] (MUNTEAN 1984 p 324 nuacutem CCLXXXXVII)
Pel que fa a les versions romaneses conveacute destacar la troballa drsquoambdoacutes traductors a lrsquohora
drsquointroduiumlr una omnipotent presegravencia externa la qual convenccediluda de lrsquohegemonia del tenir
front al saber estagrave formada per toţi [lsquotothomrsquo] (Papu) o per lumea [lsquola gentrsquo] (Mărculescu)
Lrsquoesmentat afegitoacute ben entegraves no fa sinoacute justificar la preferegravencia ndashtal volta lrsquoobligacioacutendash de no
pensar contra corrent Per altra part la paregravemia castellana Maacutes vale ciencia que renta
(MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 651 nuacutem 56884) ens recorda que el mot romanegraves ştiinţă
emprat per Mărculescu teacute dos significats bagravesics lsquosaberrsquo i lsquociegravenciarsquo en el primer cas que eacutes el
que suara ens ocupa pensem que el famoacutes refrany El saber no ocupa lugar (ETXABE 2001 p
167) en romanegraves es formula talment Ştiinţa nu aduce pagubănu cere de macircncare [lsquoEl saber no
fa cap malno demana menjarrsquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 817 sv saber)
310 Vegeu II Cap 20 p 864 311 Per a meacutes exemples romanesos insistim a adreccedilar-vos a la fitxa Tanto vales cuanto tienes y tanto tienes cuanto vales (II Cap 20 p 872)
89
Aquiacute moriraacute Sansoacuten y cuantos con eacutel son (II Cap 71 p 1314) Aci o să piară Samsoacuten [sic] şi toţi cicircţi sicircnt de partea lui (PAPU 1965 II p 623) [lsquoAquiacute periragrave Samsoacute i tots els que estan de la seva partrsquo] Aici va muri Samson şi cacircţi cu el sodom (MĂRCULESCU 2007 II p 571312) [lsquoAquiacute moriragrave Samsoacute i tots els que estan amb ell munioacutersquo] El Liber Iudicum narra la vida de Samsoacute des del naixement (XIII 24) fins a la gloriosa mort
final (XVI 31) que eacutes precisament el passatge que suara ens interessa bo i aprofitant que els
filisteus srsquohavien aplegat al temple per oferir un gran sacrifici al seu deacuteu Dagon i celebrar-hi una
festa Samsoacute es va repenjar sobre les dues columnes centrals que lrsquoaguantaven i despreacutes de
cridar ldquoMoriatur anima mea cum Philistimrdquo313 (Liber Iudicum XVI 30) en va provocar
lrsquoensulsida Vet aquiacute lrsquoorigen del refrany quixotesc el qual ldquoSe usa para indicar que ha llegado
el momento en que es preciso arrostrar el mayor peligro sin reparar en las consecuenciasrdquo
(CAMPOS BARELLA 1998 p 316 nuacutem 3104) glossa que pertany a la paregravemia Aquiacute moriraacute
Sansoacuten con todos los filisteos314 i que coincideix mutatis mutandis amb la versioacute adoptada per
un dels traductors italians Muoia Sansone e tutti i Filistei (BODINI 2005 [1957] II p 1162)
En honor a la veritat cal dir que CAMPOS BARELLA (1998 p 316 nuacutem 3106) citen ben poc
despreacutes el refrany Muera Sansoacuten y cuantos con eacutel son remetent a la glossa del nuacutemero 3104
que acabem drsquoesmentar Tampoc no manquen els traductors que opten per una traduccioacute ad
sensum bo i negligint la referegravencia biacuteblica com ara i ben curiosament el prevere RULLAN
(2005 [1905] II p 379) Que tot se perdi barca y bolitx315
Ara perograve tornem a tocar de peus a terra Samsoacute apareix a Zanne per partida doble i tanmateix
en una uacutenica paregravemia En efecte al capiacutetol XI intitulat ldquoŢěrĭ oraşe nume propriĭrdquo [lsquoPaiumlsos
ciutats noms propisrsquo] el nom Samson (ZANNE 2004 [1901] VI p 295) ens remet al seguumlent
capiacutetol dedicat a ldquoCredinţe obiceĭurĭrdquo [lsquoCreences costumsrsquo] en el qual es recull la frase feta A
312 MĂRCULESCU (2007 II p 571 n 978) apunta ldquoExpresia icircşi are originea icircn Biblie [lsquoLrsquoexpressioacute teacute el seu origen en la Biacutebliarsquo] laquoMoriatur anima mea cum Philistinimraquo Judecătorii [lsquoLlibre dels Jutgesrsquo] 16 30 (laquoMori suflete al meu cu Filisteniiraquo [lsquolaquoMor agravenima meva amb els Filisteusraquorsquo])rdquo 313 ldquoQue mori jo amb tots els filisteusrdquo segons lrsquoexemplar de la Biacuteblia de quegrave disposem La Biacuteblia didagravectica (200610) Barcelona Editorial Cruiumllla p 139 314 Paregravemia que DOVAL (1995 p 15-16) aprofita per explicar-nos la figura de Samsoacute en un generoacutes fragment que no considerem balder drsquoinclourersquol a peu de pagravegina ldquoAlude a la figura histoacuterica de Sansoacuten duodeacutecimo juez de Israel Este personaje legendario dotado de una enorme y proverbial fuerza se distinguioacute en la lucha contra los invasores filisteos matando a muchos de ellos Enamorado de una mujer llamada Dalila eacutesta descubrioacute que el secreto de su fuerza residiacutea en sus cabellos por lo que vendida a los enemigos se los cortoacute Gracias a ello los filisteos pudieron apresar a Sansoacuten Para estar maacutes seguros de haberle derrotado sus verdugos le cegaron y le pusieron a trabajar moviendo la rueda de un molino en Gaza Con motivo de una festividad religiosa fue llevado al templo de Dagoacuten y atado a unas columnas para que el pueblo lo pudiera conocer Milagrosamente Sansoacuten recobroacute su prodigiosa fuerza y tirando de sus propias cadenas consiguioacute derribar los pilares del edificio que se derrumboacute matando mdashseguacuten el relato de sus hazantildeas que nos ha llegado contenido en el biacuteblico Libro de los Juecesmdash a maacutes de tres mil filisteosrdquo A lrsquoanterior explicacioacute lrsquoautor hi afegeix aquesta glossa ldquoFrase proverbial que se usa para indicar que ha llegado el momento en que es preciso arrostrar el mayor peligro sin reparar en las consecuenciasrdquo 315 El DCVB (sv bolitx) ens aclareix que a Mallorca barca i bolitx significa ldquotot el conjunt drsquouna cosardquo
90
aveacute puterea luĭ Samson [lsquoTenir la forccedila de Samsoacutersquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 145 nuacutem
15734) amb la variant A fi tare ca Samson316 [lsquoSer fort com Samsoacutersquo] i acompanyada de la
glossa ldquoPentru omul foacuterte puternicrdquo [lsquoPer a lrsquohome molt fortrsquo] Amb aquest hagravepax paremiologravegic
no eacutes estrany que als nostres traductors no els hagin quedat altres tornes que improvisar una
traduccioacute de la paregravemia quixotesca En el cas de Mărculescu lrsquooriginalitat arriba al final quan
ens sorpregraven amb el mot colmiddotloquial (drsquoorigen eslau) sodom [lsquomunioacutersquo] que li permet donar un
caient paregravemic a la seva versioacute a traveacutes de la rima interna317 amb Samson
316 Aprofitem per recordar lrsquoaltre Sansoacuten del Quijote el menut batxiller Sansoacuten Carrasco i eacutes que en mots drsquoEISENBERG (1993 p 78) ldquoCervantes creativo con los nombres da el nombre de Sansoacuten a un hombre pequentildeordquo Per la seva banda i no endebades el fabulista Grigore Alexandrescu (1838-1907) tria el nom Samson per a un ldquodulău de curte ce latră foarte tarerdquo [lsquomastiacute de jardiacute que borda molt fortrsquo] a la faula Cicircinele şi căţelul [lsquoEl gos i el gossetrsquo] 317 Un procediment prou habitual en Mărculescu vegeu per exemple la traduccioacute Nici Zamora n-a fost cucerită icircntr-o clipită [lsquoNi Zamora no va ser conquerida en un batre drsquoullsrsquo] que correspon al quixotesc No se ganoacute Zamora en un hora (II Cap 71 p 1313)
91
Auacuten la cola falta por desollar (II Cap 2 p 702) Abia acum vine grosul (PAPU 1965 II p 34) [lsquoTot just ara ve el gruixutrsquo] Mai e de jupuit şi coada (MĂRCULESCU 2007 II p 36318) [lsquoEncara hi ha per escorxar (tambeacute) la cuarsquo] Auacuten le falta la cola por desollar (II Cap 35 p 1013319) De-acum abia icircncepe greul (PAPU 1965 II p 329) [lsquoA partir drsquoara tot just comenccedila el difiacutecilrsquo] I-a mai rămas coada de jupuit (MĂRCULESCU 2007 II p 303320) [lsquoEncara li ha quedat la cua per escorxarrsquo] El fet que MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 198 nuacutem 17960) colmiddotloqui el refrany Andar
andar el rabo estaacute por desollar dins lrsquoapartat ldquoDificultadesrdquo ja sembla indicar-nos que la
paregravemia quixotesca ldquoEs un siacutemil que se refiere a la operacioacuten de quitar el pellejo o la piel a los
animales y a la dificultad de desollar la colardquo321 (IRIBARREN 19744 p 249) Aixiacute doncs ldquoAlude
a los asuntos al parecer resueltos que todaviacutea ofrecen dificultadesrdquo (OLMOS 19982 [1940] p
25) Certament les dificultats que encara romanen per afrontar no soacuten pas les meacutes falagueres
ans al contrari segons CANTERA et alii (2005 p 56) el refrany ldquoSe dice para significar que auacuten
queda por hacer lo maacutes difiacutecilrdquo322 glossa ratificada per aquestes dues traduccions en portuguegraves
i en italiagrave Falta ainda o rabo que eacute o pior de esfolar323 (VISCONDES 2002 Cap 2 p 362) i
Manca la coda che egrave la piuacute [sic] difficile da scuoiare324 (VIAN COZZI 1960 II Cap 2 p 28)
Pel que fa al romanegraves el diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 322 sv desollar) ens ofereix dues possibles solucions prou coincidents tal com ens tenen acostumats els autors amb les versions de Papu Abia acum vine grosulgreul [lsquoTot just ara ve el gruixutdifiacutecilrsquo] i Greul (de) abia urmeazăicircncepe [lsquoEl difiacutecil tot just ve aracomenccedilarsquo] Un altre diccionari el de CALCIU
et alii (1979 p 427 sv greu3) esmenta els refranys Greul abia icircncepe [lsquoEl difiacutecil tot just comenccedilarsquo] i A rămas ce e mai greu [lsquoHa quedat el que eacutes meacutes dificilrsquo] dels quals doacutena lrsquoesperada versioacute castellana ldquoAuacuten queda (estaacute sau falta) el rabo por desollarrdquo
318 Amb la seguumlent explicacioacute a peu de pagravegina (II p 36 n 64) ldquoAdică mai e de trecut hopul cel mai greurdquo [lsquoEacutes a dir() encara srsquoha de superar lrsquoobstacle meacutes difiacutecilrsquo] 319 Acompanyat de la nota (II Cap 35 p 1013 n 52) ldquoLe quedan por cumplir los uacuteltimos detallesrdquo referida a Montesinos el qual ldquose estaacute en su cueva [] esperando su desencantordquo 320 Amb la seguumlent glossa (II p 303 n 543) ldquoAdică i-au mai rămas de rezolvat cacircteva amănunte nu tocmai uşoarerdquo [lsquoEacutes a dir() encara li han quedat per resoldre uns detalls no precisament fagravecilsrsquo] 321 Igualment segons DOVAL (1995 p 19) ldquoalude al antiguo oficio de los desolladores de animales que soliacutean acabar su tarea quitando el pellejo o la piel de la cola o rabo lo cual no era precisamente lo maacutes faacutecil sino todo lo contrariordquo 322 No endebades DOVAL (1995 p 19) ens apunta que ldquola frase se aplica a aquellas operaciones que a punto de ser finalizadas auacuten exigen un uacuteltimo esfuerzo para acometer una labor que ademaacutes es de las maacutes difiacuteciles de todas Se suele usar para hacer ver que hasta ahora todo va bien pero que auacuten queda lo maacutes difiacutecil de todo y que por tanto no conviene descuidarserdquo 323 Amb una explicacioacute a peu de pagravegina (II Cap 2 p 362 n 1) ldquoQuer dizer que ainda falta acabar o final de tudordquo 324 Segons LAPUCCI (1983 p 159) que en recull la variant La coda egrave la piugrave dura a spellare ldquoEgrave usato soprattutto in senso figurato la parte finale della faccenda egrave sempre la piugrave difficile In senso proprio avverte che spellare lrsquoanimale presenta tali difficoltagrave che solo un esperto puograve spellarne la codardquo
92
No voldriacuteem deixar de comentar el refrany de ZANNE (1895 I p 154 nuacutem 591) Maĭ e un deacutel
şi o vale [lsquoEncara hi ha un turoacute i una vallrsquo] que posa de manifest lrsquohoritzoacute espacial romanegraves que
el filogravesof Lucian Blaga (1895-1961) tan reveladorament batejagrave com a Spaţiul mioritic [lsquoLrsquoespai
ldquomioriacuteticrdquo325rsquo] a lrsquoassaig Trilogia culturii326 [lsquoLa trilogia de la culturarsquo] (1944) Partint de la
marcada verticalitat drsquoOccident (pensem a tall drsquoexemple en una espigada catedral gogravetica) i de
la no menys manifesta horitzontalitat drsquoOrient (posem per cas un camp amb tot drsquoestagravetues de
Buda completament idegraventiques fins a pegraverdua de vista) Blaga proposa a mig camiacute la siacutentesi
romanesa drsquoambdoacutes extrems lrsquoespai ldquomioriacuteticrdquo compost per una alternanccedila infinita de valls i
turons327 espai que almiddotludeix a la transhumagravencia vital i sentimental del pastor romanegraves en
contiacutenua peregrinacioacute allunyat de casa i els seus No eacutes aquest el lloc ni el moment drsquoallargar-
nos-hi gaire meacutes meacutes encara quan la paregravemia quixotesca apuntava una gran dificultat final no
pas una successioacute infinita de petits obstacles perfectament idegraventics Per cloure el tema
permeteu-nos deixar constagravencia que aquesta divisioacute maniquea de lrsquoespai fiacutesic romanegraves es troba
ben present al refranyer aixiacute doncs alguacute que eacutes meacutes ruc que un sabatot Nu scie nĭcĭ la deacutel nicĭ
la vale [lsquoNo sap (res) ni al turoacute ni a la vallrsquo] (ZANNE 1895 I p 155 nuacutem 594) mentre que
ben entegraves qui teacute uns quants dits de front Scie şi la degravel şi la vale [lsquo(En) Sap tant al turoacute com a la
vallrsquo] (ZANNE 1895 I p 155 nuacutem 595)
325 Eacutes a dir el marc pastoral tan caracteriacutestic de certes zones de Romania sobretot al nord on es desenvolupa la balada popular Mioriţa [lsquoLrsquoanyelletarsquo] Vegeu la fitxa del refrany Cada oveja con su pareja (II Cap 19 i 53 p 855 i 1164) 326 La segona part de lrsquoesmentat estudi srsquointitula precisament Spaţiul mioritic Si en voleu consultar una reedicioacute actual vegeu-ne sobretot les pagravegines 157-172 del volum publicat a lrsquoeditorial Humanitas (Bucarest 2011) 327 Ondulacioacute que en romanegraves srsquoexplicita per mitjagrave del mot plai segons el DEX (sv plai2) ldquoRegiune de munte sau de deal aproape plană acoperită icircn general cu pășunirdquo [lsquoRegioacute de muntanya o de turoacute gairebeacute plana coberta generalment amb pasturesrsquo]
93
Aunque la traicioacuten aplace el traidor se aborrece (I Cap 39 p 502) Iubesc trădarea dar urăsc pe trădători (FRUNZETTI 1965 I p 528328) [lsquoEstimo la traiumlcioacute perograve odio els traiumldorsrsquo] Deşi trădarea place trădătorul e detestat (MĂRCULESCU 2007 I p 429329) [lsquoEncara que la traiumlcioacute agrada el traiumldor eacutes detestatrsquo] Alexandru Lăpuşneanul traditoribus non praemiat Vet aquiacute com hauriacuteem drsquoestrafer la citacioacute
clagravessica330 per adaptar-la a lrsquoexemple literari romanegraves que al nostre parer meacutes srsquoadiuria al
caient drsquoaquesta paregravemia Ens referim a Alexandru Lăpuşneanul (1840) narracioacute histograverica de
Constantin Negruzzi (1808-1868) que ens narra la tornada al paiacutes i al govern de Moldagravevia
(1564-1568) drsquoAlexandru Lăpuşneanul El fet drsquohaver estat foragitat una vegada del tron de
Moldagravevia permet al protagonista saber de quin peu calcen els boiars que (mirabile dictu) el
reben amb els braccedilos oberts Drsquoentre aquests nobles destaca lrsquoinnoble Moţoc qui srsquoofereix en
tot i per tot al nou senyor el qual lrsquoacull i se nrsquoaprofita fins que li conveacute eacutes a dir fins que el
poble fart dels abusos de Lăpuşneanul es rebelmiddotla i tot cercant un cap de turc pensa en
lrsquoexecrable Moţoc i exigeix ldquoCapul lui Moţoc vremrdquo [lsquoVolem el cap de Moţocrsquo] Les raons de
Moţoc per salvar la vida es basen en el qualitatiu ldquoEu sicircnt boier mare ei sicircnt nişte proştirdquo [lsquoJo
soacutec un gran boiar ells soacuten uns babausrsquo] tanmateix Lăpuşneanul les rebat amb el tan lacogravenic
com immortal ldquoProşti dar mulţirdquo [lsquoBabaus perograve moltsrsquo] i se sotmet ufanoacutes a la voluntat del
poble Una vegada meacutes la nostra narracioacute ldquoSentildeala que el traidor es despreciado incluso por
quien se beneficia de sus traicionesrdquo (ETXABE 2001 p 231) per tal com ldquoCometida la traicioacuten
el traidor no interesa y suele molestar al mismo sentildeor a quien sirvioacute y es frecuente que se
deshaga de aqueacutel con cualquier pretexto331 Es el sino de los traidores a los cuales el refraacuten
aluderdquo (OLMOS 19982 [1940] p 26) Ras i curt primer en castellagrave i despreacutes encara meacutes clar en
italiagrave El rey ama la traicioacuten mas al que la hizo no332 (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p
328 Refrany acompanyat de la nota (I p 528 n 4) ldquolaquoQue aunque la traicioacuten aplace el traidor se aborreceraquo (literal Chiar dacă trădarea convine trădătorul este vrednic de ură [lsquoEncara que la traiumlcioacute convingui el traiumldor eacutes digne drsquoodirsquo])rdquo 329 Amb la seguumlent nota (I p 429 n 719) ldquoForma uzuală a proverbului e [lsquoLa forma usual del refrany eacutesrsquo] laquoLa traicioacuten aplace y no el que la haceraquo (laquoTrădarea place nu şi cel care-o faceraquo)rdquo 330 Almiddotludim al cegravelebre Roma traditoribus non praemiat que el cogravensol Servili Escipioacute va engaltar als assassins a traiumldoria de Viriat (Agraveudax Ditalc i Minurus enviats lusitans que tenien com a objectiu arribar a un acord de pau amb els romans) instants abans de fer-los executar 331 Vegeu per exemple lrsquoanegravecdota de COVARRUBIAS (1977 [1611] p 973 sv traycioacuten) que relata la mala fi drsquoldquoun hombre llamado Domingordquo que serviacute el rei don Alonso fill del rei don Sancho durant el setge de la fortalesa de Zorita (Cagraveceres) i a qui buidaren els ulls com a premi a la traiumlcioacute Lrsquoesmentat Domingo reduiumlt a ldquoDominguejordquo no pateix un tracte gaire meacutes falaguer en la versioacute de JUNCEDA (1991 p 107-108) ldquoel rey de Castilla dictoacute a la par dos disposiciones respecto a Dominguejo una que en premio al servicio prestado como buen vasallo se le diesen laquociertos maravediacutees de juroraquo y otra que en tanto criado traidor le fuesen amputados los pies y las manosrdquo 332 A part del refrany quixotesc i aquest de Martiacutenez Kleiser apuntem que LEYVA (2004 p 48) esmenta La traicioacuten place mas no el que la hace i ens el glossa aixiacute ldquoSupone el desprecio del que el sicario se hace acreedor despueacutes de cumplir la orden recibida Este sentimiento inicial desemboca en animadversioacuten e incluso temor por lo que la vida del traidor peligrardquo Lrsquoesmentada paregravemia amb aplace en lloc de place tambeacute eacutes recollida per CAMPOS BARELLA (1998 p 316 nuacutem 3286) i acompanyada del seguumlent comentari ldquoEnsentildea que aun aquel a quien aprovecha la traicioacuten desprecia al traidor y desconfiacutea de eacutelrdquo
94
187 nuacutem 17000) i Il tradimento va bene ma il traditore fa schifo (BODINI 2005 [1957] I p
440)
El diccionari drsquoaforismes expressions magraveximes proverbis i dites de Victor Duţă recull dos
testimonis literaris imprescindibles En primer lloc Duţă es fa ressograve de la millor obra de teatre
romanesa ndashalmiddotludim ben entegraves a O scrisoare pierdută333 [lsquoUna carta perdudarsquo] (1883) de Ion
Luca Caragiale (1852-1912)ndash quan cita els mots ja proverbials drsquoun dels personatges Tache
Farfuridi (advocat i membre de diferents comissions i comitegraves poliacutetics) Trădare să fie dar s-o
ştim şi noi [lsquoQue hi hagi traiumlcioacute perograve que tambeacute ho sapiguem nosaltresrsquo] (DUŢĂ 1997 p
350 nuacutem 4256) Com comprovarem encontinent no seragrave balder recoacuterrer a un original de lrsquoobra
per citar el fragment meacutes in extenso ldquoTrădare să fie (cu oarecare emoţie) dacă o cer interesele
partidului dar s-o ştim şi noi De aceea eu totdeauna am repetat cu străbunii noştri cu Mihai
Bravul şi Ştefan cel Mare[334] iubesc trădarea (cu intenţie) dar urăsc pe trădătorirdquo335 [lsquoQue hi
hagi traiumlcioacute (amb certa emocioacute) si la demanen els interessos del partit perograve que tambeacute ho
sapiguem nosaltres Per aixograve jo sempre he repetit amb els nostres avantpassats amb Miquel el
Valent i Esteve el Gran estimo la traiumlcioacute (amb intencioacute) perograve odioacute els traiumldorsrsquo] Aixiacute doncs
ens adonem que encara no haviacuteem acabat de descabdellar el fil els darrers mots de Farfuridi
recorden els que Plutarc posagrave en boca de Juli Cegravesar i que segons DUŢĂ (1997 p 350 nuacutem
4257) foren (un cop passats pel sedagraves romanegraves) Icircmi place trădarea dar urăsc pe trădător
[lsquoMrsquoagrada la traiumlcioacute perograve odio el traiumldorrsquo] Resulta drsquoallograve meacutes sorprenent que Duţă nrsquoimprovisi
una traduccioacute i no srsquoaferri a la versioacute de Farfuridi (entenguirsquos Caragiale) que ha esdevingut
proverbial Tant eacutes aixiacute que Frunzetti a lrsquohora de traduir la paregravemia quixotesca es permet una
picada drsquoull336 al gran clagravessic romanegraves respectant-ne fins i tot el plural trădători [lsquotraiumldorsrsquo]
en comptes de lrsquooriginal quixotesc traidor que Mărculescu en canvi siacute que respecta en la seva
opcioacute de traduir literalment la paregravemia
333 El nostre benvolgut professor Virgil Ani ens ha insistit manta vegada en la inadequacioacute del tiacutetol que al seu juiacute hauria de reformular-se en O scrisoare rătăcită [lsquoUna carta extraviadarsquo] no pas pierdută [lsquoperdudarsquo] per tal com lrsquoesmentada carta srsquoacaba retrobant al final de lrsquoobra 334 Encara que la mencioacute a Mihai Bravul (meacutes conegut com a Mihai Viteazul) i Ştefan cel Mare obeeixi a criteris purament emfagravetics (agravedhuc teatrals ens atreviriacuteem a dir) no ens estem drsquoapuntar que Miquel el Valent (1558-1601) fou el primer que aconseguiacute el 1600 la unioacute de Moldagravevia Transilvagravenia i Valagravequia sota un uacutenic poder per la seva part Esteve el Gran (1433-1504) va governar Moldagravevia durant gairebeacute cinquanta anys (1457-1504) i va destacar per la seva destresa a lrsquohora de defensar la regioacute contra els enemics otomans hongaresos i polonesos No endebades el Papa Sixt IV lrsquoanomenagrave Athleta Christi 335 Fragment extret de les Opere alese (1972) de Ion Luca CARAGIALE (Bucureşti Editura Cartea Romacircnească II p 170) 336 Llicegravencia que tambeacute es permeten CALCIU SAMHARADZE (20052 p 901 sv traidor) per beacute que a la mateixa pagravegina (sv traicioacuten) ens nrsquoofereixen una altra traduccioacute Iubim trădarea dar icircl urăm pe trădător [lsquoEstimem la traiumlcioacute perograve (lrsquo)odiem el traiumldorrsquo]
95
Aunque tiene oiacutedos para oiacuter no tiene lengua para hablar (II Cap 62 p 1239) Măcar că are urechi să audă nu are limbă să grăiască (PAPU 1965 II p 551) [lsquoEncara que teacute orelles per sentir(-hi) no teacute llengua per expressar-sersquo] Chiar dacă are urechi de auzit nu are limbă de vorbit (MĂRCULESCU 2007 II p 505) [lsquoTot i que teacute orelles per sentir(-hi) no teacute llengua per parlarrsquo] Don Antonio Moreno abans de confiar-se a don Quijote vol assegurar-se que tot el que es diragrave
el nostre heroi ldquolo ha de dipositar en los uacuteltimos retretes del secretordquo Aquest srsquoapressa a jurar-
ho i per a meacutes seguretat pronuncia lrsquoesmentada paregravemia gragravecies a la qual don Antonio pot
ldquotrasladar lo que tiene en su pecho [hellip] y hacer cuenta que lo ha arrojado en los abismos del
silenciordquo per tal com don Quijote en mots de RULLAN (2005 [1905] II p 340) Te oreyas per
escoltar y llengo per callar La font del refrany la pouem a dos passatges biacuteblics concretament
al Liber Psalmorum (CXV 5-7) ldquoOs habent et non loquentur [] oculos habent et non videbunt
[] Aures habent et non audient [] nares habent et non odorabunt [] Manus habent et non
palpabunt [] pedes habent et non ambulabunt non clamabunt in gutture suordquo337 i en segon
lloc al mateix Liber Psalmorum (CXXXV 16-17) ldquoOs habent et non loquentur [] oculos
habent et non videbunt [] Aures habent et non audient [] neque enim est spiritus in ore
ipsorumrdquo338 Es tracta drsquouna paregravemia que entre tots els reculls castellans consultats nomeacutes hem
estat capaccedilos de trobar al nostre llistat de referegravencia CANTERA et alii (2005 p 56)
Bo i passant al romanegraves ZANNE (2003 [1897] II p 178 nuacutem 3472) relaciona el refrany Gură
are şi gura nu i se aude [lsquoTeacute boca i la boca no se li sentrsquo] aplicat als babaus o ben al contrari
als prudents que no gosen parlar en determinades circumstagravencies amb la traduccioacute del Salteri
(1673) de Sant Dosoftei (1624-1693 pel que fa a la vida terrena) ldquoGuracirc aŭ şi nu pot să grăĭascacirc
[] Cu ochĭ sicircnt şi nu pot să zăreacutescacirc [] Urechĭ aŭ şi nu pot să audzacirc [] Nice aburĭ nu le ĭaste rsquon
budzacirchelliprdquo339 (2003 [1897] II p 179 nuacutem 3472) A partir dels versos centrals drsquoaquest
passatge (Liber Psalmorum CXXXV 16-17) MUNTEAN (1967 p 288 nuacutem 5627) nrsquoelabora
la seguumlent paregravemia Ochi au şi nu văd [] urechi au şi nu aud [lsquoTenen ulls i no (hi) veuen []
tenen orelles i no (hi) sentenrsquo] Drsquoaltra banda la principal diferegravencia entre les versions de Papu i
Mărculescu rau en la guisa drsquoexpressar la finalitat dels ogravergans sensorials esmentats (orelles i
llengua) mentre el primer opta pel subjuntiu să audă [lsquoper sentir(-hi)rsquo] i să grăiască [lsquoper
expressar-sersquo] el segon es decanta pel supiacute de auzit [lsquoper sentir(-hi)rsquo] i de vorbit [lsquoper parlarrsquo]
337 Segons la Sacra Bibbia publicada el 1962 a Roma per les Edizioni Paoline ldquoHanno la bocca e non parlano [] hanno gli occhi ma non ci vedono [] han gli orecchi ma non ascoltano [] han le nari ma non odorano [] Con le lor mani non palpano [] con i lor piedi non camminano [] non dan suono con la lor golardquo (p 663) 338 En aquest cas la traduccioacute que ens ofereix lrsquoesmentat exemplar de la Sacra Bibbia eacutes la seguumlent ldquoHanno la bocca e non parlano [] hanno gli occhi ma non ci vedono [] hanno gli orecchi e non sentono [] non crsquoegrave fiato nella bocca lorordquo (p 673) 339 Versos que corresponen al Liber Psalmorum (CXXXV v 16-17) esmentats dessuacutes juntament amb la traduccioacute italiana
96
Conveacute notar que la rima auzit - vorbit srsquohauria produiumlt igualment si Mărculescu hagueacutes
mantingut lrsquoopcioacute legravexica de Papu eacutes a dir el verb a grăi [lsquoexpressar-sersquo] el supiacute del qual seria
de grăit [lsquoper expressar-sersquo] forma que trobem a la seguumlent paregravemia acompanyant tot just el
supiacute de auzit [lsquoper sentir(-hi)rsquo] Multe multe să auzi şi puţine să grăieşti (că urechi de auzit
două ai dobacircndit iar gură de grăit numai una)340 [lsquoMoltes escolta(rsquon) moltes i digues(-ne)
poques (que orelles per sentir(-hi) dues (nrsquo)has rebut i boca per expressar-te nomeacutes una)rsquo]
(MILLIO 1999 p 36 nuacutem 303a341) En una variant ad sensum de lrsquoanterior paregravemia observem
el canvi de a auzi [lsquosentir(-hi)rsquo] per a asculta342 [lsquoescoltarrsquo] i drsquoaltra banda de a grăi
[lsquoexpressar-sersquo] per a vorbi [lsquoparlarrsquo] coincident aquest darrer amb la tria de Mărculescu
Douĕ urechĭ şi o gură [] Ţiacute-a lăsat buna natură [] Multe multe să asculţĭ [] Dar puţine să
vorbescĭ343 [lsquoDues orelles i una boca [] Trsquoha deixat la bona natura [] Perquegrave moltes moltes
(nrsquo)escoltis [] Perograve (de) poques (en) parlisrsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 460 nuacutem 4762)
340 I tanmateix malgrat tan sagravevia admonicioacute O gură numaĭ are omul şi urechĭ douĕ dar drsquoimpotrivă maĭ mult grăĭesce de cacirct ascultă [lsquoNomeacutes una boca teacute lrsquohome i() drsquoorelles() dues perograve en canvi diu meacutes que no escoltarsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 169 nuacutem 3423) amb la glossa ldquoArată năravul oacutemenilor şi ne icircndeacutemnă a urmagrave icircmpotrivărdquo [lsquoMostra el vici dels homes i ens exhorta a contrarestar-lorsquo] 341 BETTER to play with the EARS than with the tongue Altres variants de la mateixa paregravemia es poden consultar a la p 201 nuacutem 1694c p 300 nuacutem 2542b o a la p 366 nuacutem 3102b 342 Malgrat aixograve la frontera entre ambdoacutes verbs a voltes esdeveacute ben tegravenue com ens demostra MILLIO (1999 p 33 nuacutem 264 p 93 nuacutem 784) Pacircntecele gol nu are urechi (de auzit) [lsquoLa panxa buida no teacute orelles (per sentir[-hi])rsquo] i Pacircntecele gol n-are urechi de ascultat [lsquoper escoltarrsquo] 343 Per a meacutes exemples drsquoaquest careacutes us adrecem a la fitxa quixotesca La lengua queda y los ojos listos (I Cap 4 p 68)
97
Bien vengas mal si vienes solo (II Cap 55 p 1178) Bun venit năpastă dacă vii singură (PAPU 1965 II p 491) [lsquoBenvinguda calamitat si veacutens solarsquo] Vino sănătos necazule dacă vii singur (MĂRCULESCU 2007 II p 451) [lsquoVine amb salut infortuni si veacutens solrsquo] Si tenim en compte que Um mal nunca vem soacute344 (VISCONDES 2002 p 596) desitjarem que el
que ens visita sigui uacutenic i posats a demanar tolerable ldquoque ya es alguacuten consuelo saber que el
mal es bueno que no trae tras siacute otros malesrdquo345 (MAL LARA 2013 [1568] V p 868 nuacutem 92)
perquegrave altrament ldquoabyssus [sic] abyssum invocat y vienen encadenados los males y juntos
los bienes sueltos y esparcidosrdquo (COVARRUBIAS 1977 [1611] p 215 sv bien) En la mateixa
liacutenia LEYVA (2004 p 53) argumenta que la paregravemia ldquoimplica la sospecha de que un mal llama
a otro y que las calamidades se encadenan para sumarse a la desgraciardquo346 Per tant Bun venit
răului ce vine singur [lsquoBenvinguda al mal que ve solrsquo] (MILLIO 1999 p 15 nuacutem 122b347) i
perquegrave a hom no succeeixi que Fuge de un rău şi dă peste altul [lsquoFuig drsquoun mal i topa amb un
altrersquo] (MUNTEAN 1967 p 180 nuacutem 3758) resultaragrave molt meacutes assenyat Cicircnd dintr-un rău
vrei să treci icircn alt rău rămicirci mai bine cu cel dinticirci cu care te-ai deprins [lsquoQuan drsquoun mal vols
passar a un altre mal millor que et quedis amb el primer amb el qual trsquohas acostumatrsquo]
(MUNTEAN 1967 p 103 nuacutem 2295)
La traduccioacute de Papu eacutes recollida per CALCIU SAMHARADZE (20052 p 588 sv mal) Bun
venit năpastă dacă vii singură348 Cal destacar-hi lrsquouacutes de lrsquoeslavisme năpastă [lsquocalamitatrsquo] que
augmenta considerablement les dimensions del mal original349 Mărculescu per la seva banda
afegeix un irogravenic sănătos [lsquoamb salutrsquo] a la seva adaptacioacute drsquouna paregravemia ben coneguda Vino
necazule dar vino singur [lsquoVine infortuni perograve vine solrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 411
nuacutem 16693) Vino necazule dar vino singur (MUNTEAN 1967 p 416 nuacutem 7933) Vino
necazule dar vino singur (MILLIO 1999 p 15 nuacutem 122a350)
A tall de conclusioacute no ens estarem pas drsquoinvocar la proteccioacute divina Doamne fereşte de altă
[sic] rău mai mare [lsquoDeacuteu guarda(rsquons) drsquoun altre mal meacutes granrsquo] (HINŢESCU 1985 p 194 nuacutem
3800) o Doamne fereşte de mai rău [lsquoDeacuteu guarda(rsquons) de meacutes malrsquo] (HINŢESCU 1985 p 194
344 Vegeu la fitxa del refrany Un mal llama a otro (I Cap 28 p 362) Fem notar que la similitud entre paregravemies aconseguiacute que VISCONDES (2002 p 188 i 596) les traduiacutes ambdues de la mateixa guisa 345 Comentari a la variant Bien vengas mal si vienes solo 346 Semblantment a OLMOS (19982 [1940] p 29) ldquoPorque los males suelen ir acompantildeados de otras calamidadesrdquo i a CAMPOS BARELLA (1998 p 213 nuacutem 2101) ldquoDa a entender que una desventura no suele ser uacutenicardquo 347 Welcome evil if thou comest ALONE 348 Darrere el signe drsquoexclamacioacute optem per no colmiddotlocar-hi cap punt a fi drsquoevitar lrsquoestrident contacte de dos punts seguits 349 La primera accepcioacute del DEX (sv năpaacutestă1) eacutes precisament ldquonenorocire marerdquo [lsquodesgragravecia granrsquo] 350 Welcome evil if thou comest ALONE
98
nuacutem 3801) Com hem observat dessuacutes meacutes val mal conegut que desgragravecia per conegraveixer ja que
lrsquoabsegravencia de mals en convida lrsquoaparicioacute immediata amb una virulegravencia de pronogravestic qui-sap-lo
difiacutecil quan no reservat Rău cu rău [] dar mai rău fără rău [lsquoMalament amb (un) mal [] perograve
pitjor sense (cap) malrsquo] (MUNTEAN 1967 p 330 nuacutem 6417) Rău cu rău dar mai rău fără rău
(MILLIO 1999 p 18 nuacutem 147I351 p 26 nuacutem 205a352) Ieşi rău Din pacircrău Că-i mai rău
Fără rău [lsquoMalament (si) surts Del rierol Que eacutes pitjor Sense malrsquo] (MILLIO 1999 p 26
nuacutem 205b353) Comptat i debatut tal com ens proposen CALCIU SAMHARADZE (20052 p 588
sv mal) per a la paregravemia quixotesca Ferească Dumnezeu de mai rău [lsquoGuardi(lsquons) Deacuteu de meacutes
malrsquo]
351 ANY good Lord before none 352 Better BAD than boutwithout 353 Iacutedem
99
Buen corazoacuten quebranta mala ventura (II Cap 10 p 764) Inima de-i oţelită sfarmă nenorocu-n pripă (PAPU 1965 II p 90) [lsquoEl cor si eacutes fort com lrsquoacer destrossa lrsquoinfortuni de seguidarsquo] Inima bună nenorocu-l icircmbună (MĂRCULESCU 2007 II p 89354) [lsquoEl bon cor() lrsquoinfortuni() lrsquoesmenarsquo] Un buen corazoacuten quebranta mala ventura (II Cap 35 p 1012) O inimă bună biruie năpasta (PAPU 1965 II p 328) [lsquoUn bon cor venccedil la calamitatrsquo] Inima bună nenorocu-l icircmbună (MĂRCULESCU 2007 II p 303355) [lsquoEl bon cor() lrsquoinfortuni() lrsquoesmenarsquo] Segons LEYVA (2004 p 54) es tracta drsquouna ldquoExhortacioacuten en ambos casos al buen aacutenimo[356]
con que se han de afrontar las cuestiones arduas de la vida toda vez que el apocamiento aleja el
eacutexito de cualquier empresardquo Aixiacute doncs la paregravemia palesa ldquoque cuando uno tiene buen aacutenimo y
coraje puede sobrellevar cualquier adversidad o reveacutes de la fortunardquo357 (ROMERO 20012 p 52
nuacutem 120) En idegraventica forma quixotesca358 bo i acompanyant-la de lrsquoapunt ldquoQue el esfuerzo la
vencerdquo359 la recull CORREAS (2000 [1627] p 132 nuacutem 334) aixiacute com tambeacute MARTIacuteNEZ
KLEISER (1995 [1953] p 236 nuacutem 21494360) CAMPOS BARELLA (1998 p 105 nuacutem
1049361) ETXABE (2001 p 70362) o ARTHABER (1929 p 323-324 nuacutem 634) el qual lrsquoaprofita
per relacionar-la amb lrsquoitaliagrave Cuor forte rompe cattiva sorte363 amb el corresponent hiperogravenim
paregravemic en francegraves i italiagrave Rien nrsquoest impossible i Nulla crsquoegrave drsquoimpossibile364 o fins i tot amb
la categograverica frase de Napoleoacute I ldquoImpossible nrsquoest pas un mot franccedilaisrdquo
Pel que fa al refranyer romanegraves una cerca al volum de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 258
sv corazoacuten) ens donaragrave com a resultat la primera versioacute de Papu amb una lleugera variant
354 MĂRCULESCU (2007 II p 89 n 190) nrsquoapunta la paregravemia original ldquoProverb laquoBuen corazoacuten quebranta mala venturaraquordquo 355 Amb lrsquoapunt (2007 II p 303 n 542) ldquoUn buen corazoacuten quebranta mala venturardquo 356 Estintolant-se en el buen aacutenimo OLMOS (19982 [1940] p 29-30) srsquoesplaia ldquoEs decir el buen aacutenimo favorece el feliz eacutexito de las empresas tanto como lo entorpecen la pusilinamidad y el apocamiento A este geacutenero pertenece laquola fortuna ayuda a los audacesraquo Los cobardes e indecisos no han escrito ninguna paacutegina en la Historiardquo 357 Lrsquoautor aprofita la glossa quixotesca per enllaccedilar-hi una reflexioacute que ens sembla drsquoallograve meacutes actual i inspirada ldquoNo deben de estar muy de acuerdo los brujos astroacutelogos y adivinadores del futuro pues tienen su negocio en el miedo que los demaacutes albergan hacia laquola mala venturaraquo asiacute que[] si hicieacuteramos maacutes caso a este refraacuten las artes adivinatorias no resultariacutean nada rentablesrdquo 358 Ens referim a la variant del capiacutetol X sense article inicial 359 Glossa que ens recorda CABALLERO (1970 p 180 nuacutem 2480) 360 Amb el breu apunt ldquoAacutenimo vencerdquo 361 Amb dues glosses ad hoc ldquoQuien tiene aacutenimo valeroso vence las dificultades e incluso la mala suerterdquo i ldquoExhorta a no descaecer en los infortunios porque con el aacutenimo se hacen maacutes tolerables y aun suele enmendarse o evitarse la desgraciardquo 362 Lrsquoautor apunta ldquoAnima a actuar con valentiacutea y decisioacuten ya que de este modo se vencen las dificultades y la mala suerterdquo alhora que en la mateixa pagravegina 70 ens ofereix dues paregravemies similars Buen conorte vence mala ventura i Buen esfuerzo quebranta mala ventura 363 Aixiacute el recullen BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 522 nuacutem IX1847) a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 188 nuacutem 2042) en la variant Cuore forte rompe cattiva sorte 364 Aixiacute mateix a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 354 nuacutem 3857)
100
formal Inima de-i oţelită sfarmă nenorocu-n pripă [lsquoEl cor() si eacutes fort com lrsquoacer destrossa
lrsquoinfortuni de seguidarsquo] Aprofitem per assenyalar que en el segon cas Papu es decanta per una
opcioacute completament diferent O inimă bună biruie năpasta [lsquoUn bon cor venccedil la calamitatrsquo] per
la seva banda Mărculescu en ambdoacutes casos empra la mateixa versioacute Inima bună nenorocu-l
icircmbună [lsquoEl bon cor() lrsquoinfortuni() lrsquoesmenarsquo] la qual palesa lrsquoesforccedil drsquooferir-li una pagravetina
paremiologravegica per mitjagrave de la rima bună [lsquobonrsquo] ndash icircmbună [lsquoesmenarsquo] Drsquoaltra part el diccionari
de FLONTA (1992b p 134 nuacutem 760365) ens ofereix el seguumlent equivalent al primer referent
quixotesc Nu-ţi este puterea cicirct icircţi este vrerea [lsquoNo trsquoeacutes la forccedila com trsquoeacutes la voluntatrsquo] que
ensopeguem exactament igual a PANN (1982 [1847] p 370) i HINŢESCU (1985 p 209 nuacutem
4152) ZANNE (2003 [1897] II p 683 nuacutem 5727) ens la transmet sota la forma Nu rsquoţĭ este
puterea [] Cacirct icircţĭ este vrerea i ens lrsquoexplica talment ldquoVoinţa omuluĭ icircntrece adese-orĭ puterile
luĭrdquo [lsquoLa voluntat366 de lrsquohome sovint supera les seves forcesrsquo] Quant a drsquoaltres reculls hi
espigolem una variant en dos hemistiquis Nu-ţi este puterea [] cicirct icircţi este vrerea (MUNTEAN
1967 p 282 nuacutem 5567) o beacute la normalitzacioacute de la primera paregravemia citada Nu-ţi este puterea
cacirct icircţi este vrerea (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 240 CARTALEANU et alii 2007 p 214 nuacutem
1917)
365 Nothing is impossible to a willing HEART (mind) Amb almiddotlusioacute ultra la ja esmentada paregravemia quixotesca al refrany lusitagrave O bom coraccedilatildeo quebranta maacute ventura (vontade) Estranyament per al mateix refrany anglegraves de partenccedila FLONTA (1992a p 113 nuacutem 757) recull el francegraves Agrave coeur vaillant rien drsquoimpossible perograve en canvi per al romanegraves escull una traduccioacute literal La mintea cutezătoare totul e posibil [lsquoA la ment atrevida tot eacutes possiblersquo] opcioacute marcada per un asterisc a fi drsquoassenyalar que davant la impossibilitat de trobar-li un equivalent romanegraves ha calgut recoacuterrer a la traduccioacute literal de lrsquooriginal 366 Seguint un criteri etimologravegic optem per traduir tant voinţă (del verb a voi [lsquovolerrsquo]) com vrere (del verb a vrea [lsquovolerrsquo]) amb un uacutenic substantiu voluntat
101
Cada oveja con su pareja (II Cap 19 i 53 p 855 i 1164) (II Cap 19 p 855367) Fitece[368] mioară cu-a ei perechioară (PAPU 1965 II p 175) [lsquoCada anyella amb la seva parelletarsquo] Fiecare oaie cu perechea sa e (MĂRCULESCU 2007 II p 166369) [lsquoCada ovella amb la seva parella eacutesrsquo] (II Cap 53 p 1164) Fiecare mioară cu-a ei perechioară (PAPU 1965 II p 477) [lsquoCada anyella amb la seva parelletarsquo] Fiecare oaie cu perechea sa e (MĂRCULESCU 2007 II p 438370) [lsquoCada ovella amb la seva parella eacutesrsquo] Els diferents traductors romagravenics del Quijote es veuen en la disjuntiva drsquooferir al possible lector
una versioacute del refrany ad litteram371 o beacute ad sensum372 Bona prova drsquoaquest dilema nrsquoeacutes el cas
de BODINI el qual primerament opta per Pari cerca pari373 (2005 [1957] II Cap 19 p 740)
si beacute a continuacioacute es decanti per La pecora con la pecora (2005 [1957] I Cap 53 p 1021) La
paregravemia quixotesca srsquoamara drsquoun tint matrimonial que ldquoRecomienda las uniones entre personas
de igual condicioacutenrdquo374 (ETXABE 2001 p 74) per tal com ldquoLos casamientos entre individuos de
distinta clase social suelen acarrear muchos sinsabores a las familiasrdquo375 (OLMOS 19982 [1940]
p 30) Tanmateix la glossa de CAMPOS BARELLA (1998 p 262 nuacutem 2581) trasllada la
paregravemia a un agravembit social molt meacutes genegraveric ldquoEnsentildea que cada uno se contenga en su estado
igualaacutendose solo con los de su esferardquo formulacioacute que es repeteix a CALLES (2006 p 39 nuacutem
109) a lrsquohora drsquoexplicar el refrany Cada pardal con su igual376
ldquoEl refranero popular recomienda establecer relaciones sociales entre iguales[377] Porque es
muy comuacuten que los subordinados envidien o vituperen al superior y eacuteste desprecie a sus
367 La paregravemia va acompanyada de la nota (II Cap 19 p 855 n 19) ldquoEl refraacuten sigue siendo bien conocidordquo De tan conegut MAL LARA (2013 [1568] III p 662 nuacutem 57) lrsquoesmenta de passada bo i comprometent-se a comentar-lo meacutes endavant promesa que per desgragravecia nostra mai no duragrave a terme 368 Variant popular de fiecare [lsquocadarsquo] Vegeu el DEX (sv fiteceacute) 369 Fent-se ressograve de la nota anterior MĂRCULESCU (II Cap 19 p 166 n 328) apunta ldquoProverb usual şi azi [lsquoRefrany habitual encara avuirsquo] laquoCada oveja con su parejaraquordquo 370 Amb el seguumlent particular a peu de pagravegina (II Cap 53 p 438 n 760) ldquoProverb laquoCada oveja con su parejaraquordquo 371 Vegeu per exemple els dos traductors francesos consultats Chaque brebis avec sa pareille (DE ROSSET CASSOU 2006 [1949] p 164 i 446) i Agrave chaque brebis son mouton (FANLO 2010 [2008] II p 185 i 519) 372 Vegeu posem per cas VIAN COZZI (1960 II p 147 i 408) Ogni simile col suo simile i Ognuno con il suo simile que ens recorden lrsquoopcioacute italiana del refrany quixotesc proposada per CASADO et alii (1998 p 89) Ogni suo simili [sic] ama il suo simile 373 Paregravemia que GHEORGHE (1986 p 147 nuacutem 100) amplia fins a Pari con pari bene sta e dura i aprofita per relacionar-la entre drsquoaltres amb el refrany quixotesc 374 Vegeu la fitxa del refrany quixotesc Cada uno case con su igual (II Cap 19 p 855) 375 En aquest sentit LEYVA (2004 p 56) afirma ldquoLa creencia seguacuten la cual los matrimonios entre personas de distinta clase social suelen traer malas consecuencias [sic] tiene su bandera en este refraacutenrdquo 376 Refrany que dit sigui de passada MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 448 nuacutem 39111) colmiddotlocava sota la categoria ldquoIgualdad entre coacutenyugesrdquo 377 Aixiacute mateix segons ROMERO (20012 p 59 nuacutem 137) el refrany quixotesc ldquoSugiere que cada uno se encuentra mejor con sus iguales con laquosu genteraquo Se suele utilizar cuando se ha vivido una mala experiencia al rodearse de gente con la que no se sintoniza plenamenterdquo
102
inferiores Para evitar los disgustos que proporcionan las relaciones desiguales los refranes
han establecido que cada cual tenga trato con personas y gentes de su misma categoriacutea
social econoacutemica o laboralrdquo
Ambdoacutes autors romanesos han preferit la traduccioacute literal per beacute que amb una diferegravencia prou
significativa Papu rejoveneix lrsquoovella en anyella378 i es treu de la magraveniga un diminitiu de
pereche [lsquoparellarsquo] per obtenir-ne perechioară [lsquoparelletarsquo] i en consequumlegravencia tambeacute la rima
amb mioară [lsquoanyellarsquo] Mărculescu en canvi respecta lrsquoovella original (amb aquest meravelloacutes
mot romanegraves oaie afaiccedilonat nomeacutes per quatre vocals gragravefiques totes elles diferents) i a fi
drsquoencabir-hi una rima remata la paregravemia amb un tal volta forccedilat e [lsquoeacutesrsquo] que aixograve siacute es
beneficia de la pronunciacioacute amb ldquoirdquo epentegravetica de totes les formes del verb a fi [lsquoserrsquo] amb ldquoerdquo
inicial Abans de girar full tornem un instant a mioară per recalcar que en la tria de Papu srsquohi
amaga conscientment o inconscient una raoacute folklograverica de pes la poesia anogravenima meacutes popular
de la literatura romanesa existent en centenars de formes i variants arreu dels territoris de parla
romanesa no duu altre tiacutetol ni teacute altra protagonista que Mioriţa379 [lsquoLrsquoanyelletarsquo] monument
anogravenim tan important ldquoicircncacirct srsquoau făcut comparări cu Divina Commedia şi mulţi icircl socotesc ca
momentul iniţial al oricărei culturi autohtonerdquo380 [lsquoque srsquohan fet comparacions amb (la) Divina
Commedia i molts el consideren el moment inicial de qualsevulla cultura autogravectonarsquo]
Meacutes enllagrave drsquoaquestes dues traduccions literals que no individuem en cap dels reculls consultats
ndasha excepcioacute del diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 676 sv oveja) el qual registra
la comentada versioacute de Papundash el refranyer romanegraves ens ofereix en primer lloc la metagravefora del
sac escagassat que necessita un pedaccedil ad hoc După sac şicirc peticul [lsquoSegons el sac() tambeacute el
pedaccedilrsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 344 nuacutem 7703) refrany que es matisa amb la glossa (III
p 347 nuacutem 7703) ldquoCacircnd doĭ inşĭ se potrivesc maĭ ales soţiĭrdquo381 [lsquoQuan dos individus tenen
afinitat sobretot espososrsquo] Vet aquiacute drsquoaltres variants de la mateixa paregravemia Tot sacul icircşi
găseşte petecul [lsquoTot sac troba el seu pedaccedilrsquo] (MUNTEAN 1967 p 377 nuacutem 7309 BOTEZATU
HAcircNCU 20033 p 111) Tot sacu-şi găseşte petecu(l) (HINŢESCU 1985 p 220 nuacutem 4414)
Cum e sacul şi peticul [lsquoCom eacutes el sac() tambeacute (ho eacutes) el pedaccedilrsquo] (HINŢESCU 1985 p 68 nuacutem
747) Fiecare [lsquoCadarsquo] sac icircşi găseşte petecul (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 109) Per clourersquon
la tirallonga CALCIU et alii (1979 p 885 sv sac) encara ens nrsquoofereixen la variant Fiecare
378 Anotarem que segons el DEX (sv mioaacuteră) lrsquoanyella de Papu eacutes una ldquoOaie tacircnără de la vacircrsta de l an pacircnă la 2 anirdquo [lsquoOvella jove des de lrsquoedat drsquo1 any a 2 anysrsquo] 379 Comentaris com el de COVARRUBIAS (1977 [1611] p 842 sv oveja) que tambeacute esmenta el refrany quixotesc ens fan encara meacutes entenedor el protagonisme folklograveric drsquoaquest animal i no pas de cap altre ldquoAnimal mansueto del qual tenemos grandiacutessimos provechos para la vida humana como a todos constardquo 380 Mots de George CĂLINESCU que extraiem de la seva immortal Istoria literaturii romacircne (de la origini pacircnă icircn prezent) [lsquo(La) histograveria de la literatura romanesa (dels oriacutegens fins al present)rsquo] (Bucureşti Editura Semne 2003 [1941] p 62) 381 I ultra la glossa srsquoacompanya drsquoun equivalent francegraves i un altre drsquoitaliagrave Tel pied tel soulier i Qual piede tale scarpa
103
sac cu peticul său [lsquoCada sac amb el seu pedaccedilrsquo] la qual en efecte tradueixen com el refrany
castellagrave de partenccedila Sense abandonar encara la induacutestria tegravextil tinguem tambeacute en compte que
Cum e acul şi cojocul [lsquoCom eacutes lrsquoagulla() tambeacute (ho eacutes) la pellissarsquo] (MUNTEAN 1967 p 119
nuacutem 2636) i serveixi per seguir nodrint esperances lrsquoafirmacioacute que meacutes tard o meacutes drsquohora Tot
acul icircşi află gaura lui [lsquoTota agulla (es) troba el seu foratrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p
111) Un altre referent amb el mateix sentit i que espigolem arreu eacutes el que almiddotludeix al
revogravelver del turc Cum e (icircĭ) turcu(l) şi pistolu(l) [lsquoCom eacutes el turc() tambeacute (ho eacutes) la pistolarsquo]
(ZANNE 2004 [1901] VI p 415 nuacutem 14356) Cum e turcul şi pistolul382 (MUNTEAN 1967 p
120 nuacutem 2647 HINŢESCU 1985 p 68 nuacutem 752) Cum e turcul şi pistolul (BOTEZATU
HAcircNCU 20033 p 137) Cum icirci turcul şi pistolul (CARTALEANU et alii 2007 p 101 nuacutem 858)
De manera meacutes general i sense entrar en delicades referegravencies veiumlnals el refranyer romanegraves
sentencia que Cei ce se potrivesc [] lesne se-mprietenesc [lsquoEls que tenen afinitat [] fagravecilment
fan amistatrsquo] (MUNTEAN 1967 p 76 nuacutem 1747) Cei ce se potrivesc lesne se icircmprietenesc
(HINŢESCU 1985 p 51 nuacutem 371) Cei ce se potrivesc lesne se-mprietenesc (GHEORGHE
1986 p 146 nuacutem 100) o beacute que Cine se aseamănă se adună [lsquo(Els) Qui srsquoassemblen
srsquoajuntenrsquo] (MUNTEAN 1967 p 94 nuacutem 2115 GHEORGHE 1986 p 146 nuacutem 100)
382 CALCIU et alii (1979 p 783 sv pistol) esmenten el refrany tot i que amb una traduccioacute prou allunyada del sentit original Colas [sic] y nabos para en una son entrambos Cerquem lrsquoexplicacioacute del refrany castellagrave a ETXABE (2001 p 66) el qual sota la variant Berzas y nabos para en una son entrambos ens en demostra el sentit hostil ldquoHace referencia a las personas de malas intenciones o cualidades que se unen y llegan a acuerdos entre siacute para llevar a cabo alguna empresardquo
104
Cada uno case con su igual (II Cap 19 p 855) (II Cap 19 p 855) Să se căsătorească fiecare doar cu unul pe potriva lui (PAPU 1965 II p 175) [lsquoQue es casi cadascuacute nomeacutes amb un drsquoigual a ellrsquo] Fiecare să se căsătorească cu cel de-o potrivă (MĂRCULESCU 2007 II p 166) [lsquoQue cadascuacute es casi amb lrsquoigualrsquo] Casadla con su igual (II Cap 5 p 726) Mărit-o mai bine cu unul pe potriva ei (PAPU 1965 II p 54) [lsquoMillor que la maridis amb un drsquoigual a ellarsquo] Mărit-o cu unul de-o seamă cu ea (MĂRCULESCU 2007 II p 55) [lsquoMarida-la amb un de semblant amb ellarsquo] Quan Ovidi improvisant una epiacutestola de la despitosa Deianira a Hegraveracles afirmava ldquoSiqua
uoles apte nubere nube parirdquo383 (Heroides IX v 32) no feia sinoacute reprendre la sagravevia admonicioacute
drsquoEgravesquil ldquoEra un savi siacute un savi el primer que en el seu esperit sospesagrave i amb la seva llengua
formulagrave [sic] que laquocasar-se dins el seu braccedilraquo eacutes el que val meacutes de molt i quan srsquoeacutes menestral
no pretendre unes noces entre gent aviciada per la riquesa o ensuperbida pel llinatgerdquo384 Dit
sigui en castellagrave Casa con tu igual[385] y no te iraacute mal (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p
448 nuacutem 39112) Casa tu hijo con tu igual y no diraacuten de ti mal (MAL LARA 2013 [1568] III
p 657 nuacutem 57) Si quieres bien casar casa con tu ygual386 (MAL LARA 2013 [1568] V p
865 nuacutem 88) Si quieres bien casar casa con tu igual387 (CORREAS 2000 [1627] p 742 nuacutem
584 MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 448 nuacutem 39103) o fins i tot Casar y compadrar
cada cual con su igual (CORREAS 2000 [1627] p 159 nuacutem 391 MARTIacuteNEZ KLEISER 1995
[1953] p 448 nuacutem 39106 CAMPOS BARELLA 1998 p 89 nuacutem 875388) Aixiacute mateix en
romanegraves tambeacute sersquons aconsella Să rsquoţĭ ĭeĭ neveacutestă de potriva ta [lsquoPren-te muller igual a tursquo]
(ZANNE 2004 [1900] IV p 501 nuacutem 10427) Să-ţi iei nevastă de potriva ta (HINŢESCU
1985 p 144 nuacutem 2533) Aprofitem lrsquoanterior paregravemia per apuntar que la locucioacute preposicional
383 Segons la traduccioacute drsquoAdela Mordf Trepat i Anna Mordf de Saavedra a la Fundacioacute Bernat Metge (1927 Barcelona p 45) ldquosi vols maridar-te beacute maridarsquot amb un igualrdquo 384 El fragment pertany als versos 887-893 del Prometeu encadenat Nrsquourpem la versioacute de Carles Riba publicada al segon volum de les Tragegravedies drsquoEgravesquil a la Fundacioacute Bernat Metge (1933 Barcelona p 87) 385 Citem si beacute de passada COVARRUBIAS (1977 [1611] p 730 sv igual) que tambeacute recull el ldquoProverbio laquoCada qual case [sic] con su igualraquordquo 386 Ens permetem de repescar bona part de la glossa de Mal Lara ldquoaunque muchas vezes se repita muchas vezes es menester dezillo porque muchas vezes se yerra y piensa cada uno subir casando con mayor que eacutel y cae Y para alcanccedilar una cosa tan excelente como bien casar razoacuten es que sea puesto en obra tan buen aviso que sea con su igual en estado linage tierra costumbres affectiones riquezas de tal manera que no aya entre ellos notable desigualdad para que se sigan enojos y aquella tan mala palabra que despueacutes viene a entrar en ellos que es malcasadosrdquo (p 865-866) 387 DUŢĂ (1997 p 74 nuacutem 763) transcriu la seguumlent frase de M Mitchel Nu sunt fericite decacirct căsătoriile icircntre oameni care se aseamănă [lsquoNo soacuten feliccedilos meacutes que els casaments entre persones que srsquoassemblenrsquo] En aquest sentit CORREAS (2000 [1627] p 144 nuacutem 68) aconsella Cada cual con su igual trate y se case 388 Amb la glossa ldquoEnsentildea a mantenerse cada cual en su esfera sin aspirar a maacutes ni descender a menosrdquo
105
pe potriva389 (present en ambdues traduccions de Papu) srsquoacostuma a acompanyar de genitiu i
significa ldquola fel cu asemănător cu egal curdquo [lsquoigual a semblant a idegraventic arsquo] (DUDA 2007 p
182 sv potrivă) a Mărculescu nrsquoobservem la variant (concretament una locucioacute adverbial) de-
o potrivă mentre que en el segon exemple (II p 55) aquest mateix autor es decanta per de-o
seamă cu390 drsquoidegraventic significat
El refranyer romanegraves ens ofereix drsquoaltres exemples que no es desmarquen gens ni mica dels
postulats anteriors ja sigui des drsquoun punt de vista estegravetic Să-ţi iei nevastă de casă [] nici uricirctă
nici frumoasă [lsquoPren-te muller de casa [] ni lletja ni bonicarsquo] (MUNTEAN 1967 p 344 nuacutem
6695) o a voltes geogragravefic Decicirct frumoasa din sat strein mai bine sluta din satul tău [lsquoMeacutes
que la bonica de(l) poble estranger millor lrsquoestrafeta del teu poblersquo] (MUNTEAN 1967 p 138
nuacutem 2986) o beacute last but not least la crematiacutestica visioacute ageogragravefica De n-ai bani nu lua fată
cu zestre ca să nu-ţi zică taci tu să vorbesc eu [lsquoSi no tens diners no prenguis noia amb dot
perquegrave no et digui calla tu que parlo jorsquo] (HINŢESCU 1985 p 77 nuacutem 948)
389 El diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 510 sv igual) esmenta lrsquoexemple ldquoLa casoacute con su igualrdquo que tradueix com a ldquoA măritat-o cu unul pe potriva eirdquo [lsquoLa va maridar amb un drsquoigual a ellarsquo] Permeteu-nos fer notar lrsquoequivalegravencia existent entre romanegraves i catalagrave pel que fa als verbs a (se) căsători ndash casar(-se) i a (se) mărita ndash maridar(-se) als quals encara podriacuteem afegir a (se) icircnsura ndash (a)mullerar(-se) 390 Vegeu DUDA (2007 p 213 sv seamă)
106
Cada uno es artiacutefice de su ventura (II Cap 66 p 1276) Fiştecare e meşterul bunei lui ursite (PAPU 1965 II p 587) [lsquoCadascuacute eacutes lrsquoartiacutefex del seu bon fatrsquo] Fiecare icircşi e artizanul propriei sale sorţi (MĂRCULESCU 2007 II p 538391) [lsquoCadascuacute srsquoeacutes lrsquoartesagrave del seu propi destiacutersquo] La informacioacute que ja ens venia apuntada per la nota a peu de pagravegina de Mărculescu es detalla
meacutes profusament en aquesta altra de FANLO (2010 [2008] II p 639 n 1392) ldquoSentence connue
attribueacutee agrave Appius Claudius par lrsquoEacutepicirctre agrave Ceacutesar du Pseudo-Salluste (1 1 2) laquo Mais les faits
montrent la veacuteriteacute de ce que dit Appius dans ses poegravemes que chacun est lrsquoartisan de sa propre
fortune raquordquo En el context quixotesc el refrany ldquoSe lo dice don Quijote a Sancho para dar a
entender que las cosas que nos ocurren no suelen venir por casualidadrdquo (CANTERA et alii 2005
p 58) Es tracta aixiacute doncs drsquouna sentegravencia que ldquoSe endereza contra los que fiacutean a la suerte los
buenos eacutexitos cuando en realidad somos lo que queremos y labramos nuestra ventura con el
libre ejercicio de una voluntad tenaz y constanterdquo393 (OLMOS 19982 [1940] p 30)
El diccionari de Calciu Samharadze inclou informacioacute pertinent sota dos mots en primer lloc
el substantiu artiacutefice els serveix per amollar el refrany Cada cual es el artiacutefice de su propia
suerte bo i vinculant-hi la versioacute romanesa Fiecare este făuritorul propriului său destin
[lsquoCadascuacute eacutes lrsquoartiacutefex del seu propi destiacutersquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 89 sv artiacutefice)
Drsquoaltra banda a recer del nom ventura (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 934 sv ventura)
espigolem el nostre refrany quixotesc acompanyat de les seguumlents traduccions Norocul e (după)
cum şi-l face omul [lsquoLa sort eacutes (tal) com se la fa la personarsquo] Fiecare icircşi croieşte[394] singur
norocul [lsquoCadascuacute eacutes teixeix sol la sortrsquo] i Fiştecare e meşterul bunei lui ursite [lsquoCadascuacute eacutes
lrsquoartiacutefex del seu bon fatrsquo] Com es pot fagravecilment observar la darrera paregravemia obeeix a la
traduccioacute de Papu Quant a la primera soacuten nombrosos els testimonis que el refranyer romanegraves
ens brinda comenccedilant per la variant de CARTALEANU et alii (2007 p 201 nuacutem 1782) Norocul
e cum şi-l face omul que srsquoacompanya de la glossa ldquoAnihilează importanţa sorţii trecacircnd
succesele şi insuccesele pe seama fiecăruiardquo [lsquoAniquila la importagravencia del destiacute passant els egravexits
i els fracassos al cagraverrec de cadascuacutersquo] aquesta mateixa variant tambeacute lrsquoespigolem tant a MILLIO
391 Amb la seguumlent explicacioacute (II Cap 66 p 538 n 916) ldquoEste vorba de o formulare a lui Claudius Appius cel Orb care s-a răspacircndit prin intermediul unei scrisori a lui Pseudo-Sallustiusrdquo [lsquoEs tracta drsquouna formulacioacute drsquoApi Claudi el Cec que es va difondre per mitjagrave drsquouna carta de Pseudo-Salmiddotlustirsquo] 392 Lrsquoesmentada nota correspon a la traduccioacute francesa Chacun est lrsquoartisan de sa propre fortune 393 I continua en uns termes que preferim anotar a peu de pagravegina ldquoLa suerte en general es una frase en que se escudan los holgazanes o fracasados No he tenido suerte dicen El hombre honrado y laborioso en su esfera siempre tiene suerterdquo 394 Metagravefora que ens recorda un refrany que suara ens ve com anell al dit Fie-care pentru sine [] Croitor de pacircne [lsquoCadascuacute per a si (mateix) [] Teixidor de parsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 49 nuacutem 9017) Fiecare este [lsquoeacutesrsquo] croitor de picircine pentru sine (HINŢESCU 1985 p 87 nuacutem 1183) Zanne hi relaciona la paregravemia llatina Quisquis faber fortuna[e]
107
(1999 p 97 nuacutem 815a395 p 130 nuacutem 1115c396) com a CALCIU et alii (1979 p 698 sv
noroc) els darrers dels quals la tradueixen de la seguumlent faisoacute ldquoViene ventura a hombre que la
procura (sau a quien se la procura) cada uno es artiacutefice de su fortuna (sau ventura)rdquo
Prosseguim amb drsquoaltres variants ben similars Norocu rsquoĭ după cum şirsquol face omul [lsquoLa sort eacutes
(tal) com se la fa la personarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 420 nuacutem 16724) Norocu-i după
cum şi-l face omul (MUNTEAN 1967 p 270 nuacutem 5274 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 159)
Norocu-i (după) cum şi-l face omul (GHEORGHE 1986 p 278 nuacutem 271) paregravemia que el darrer
autor relaciona amb el refrany quixotesc397 i amb el francegraves Chacun est artisan de sa fortune o
lrsquoitaliagrave Ognuno egrave artefice della propria fortuna398 En una o altra variant lrsquoanterior paregravemia
romanesa no expressa altra cosa que Adesea norocul şi-l face omul singur [lsquoSovint el destiacute sersquol
fa la persona solarsquo] (MILLIO 1999 p 97 nuacutem 815b399) Adeseori norocul şi-l face omul singur
(MILLIO 1999 p 130 nuacutem 1115b400) per tal com Fiecare este stăpicircn pe capul lui [lsquoCadascuacute
eacutes responsable (del que passi) al seu caprsquo] (MUNTEAN 1967 p 175 nuacutem 3643) Fiecare e
stăpacircn pe capul lui401 (CARTALEANU et alii 2007 p 137 nuacutem 1200) eacutes a dir que Eşti stăpicircn
pe capul tău [] ori la bine ori la rău [lsquoEts responsable (del que passi) al teu cap [] o per a beacute o
per a malrsquo] (MUNTEAN 1967 p 165 nuacutem 3466) Pensem doncs a tall de conclusioacute que no
nomeacutes el destiacute (santa paraula) rau a les nostres mans sinoacute que cada acte ndashcada ldquofetrdquondash que
realitzem ens repercuteix positivament o negativa Cine face [] lui icircşi face [lsquoQui fa [] a ell es
farsquo] (MUNTEAN 1967 p 87 nuacutem 1976) Cine face [] lui icircşi face [] cine dă [] lui icircşi dă [lsquoqui
doacutena [] a ell es doacutenarsquo] (MUNTEAN 1967 p 87 nuacutem 1977)
Quant a les traduccions romaneses caldria esmentar-ne tres detalls lrsquouacutes del meacutes rar fiştecare en
lloc de fiecare [lsquocadarsquo] en el cas de Papu Segonament la tria de meşter402 (Papu) i drsquoartizan403
(Mărculescu) I en darrer lloc lrsquoalternanccedila entre ursită [lsquofatrsquo] i soartă [lsquodestiacutersquo] de sentit prou
semblant com ens demostren les definicions que el DEX ens nrsquoindica ldquoDestin soartă
fatalitaterdquo [lsquoDestiacute sort fatalitatrsquo] (DEX sv ursiacutet2) i ldquoForţă supranaturală despre care se crede
că hotărăşte irevocabil fatal toate acţiunile şi icircntacircmplările din viaţa oamenilor destin fatalitate
noroc scrisă ursitărdquo [lsquoForccedila sobrenatural de la qual es creu que decideix irrevocablement
395 EVERY man is the ARCHITECT of his own fortune 396 FORTUNE helps him that is willing 397 En la forma Cada uno es (el) artiacutefice de su fortuna (ventura) 398 Paregravemia que SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 369 nuacutem 4014) recullen en la variant Ognuno egrave artefice del proprio destino 399 EVERY man is the ARCHITECT of his own fortune 400 FORTUNE helps him that is willing 401 Amb la seguumlent explicacioacute ldquoReplică dată de cei pe care alţii icircncearcă să-i povăţuiască să-i icircnveţe minterdquo [lsquoRegraveplica donada per aquells a qui drsquoaltres intenten aconsellar alliccedilonarrsquo] 402 Segons el DEX (sv meacuteşter1) ldquoPersoană care are şi practică o meserierdquo [lsquoPersona que teacute i practica un oficirsquo] 403 La definicioacute del DEX (sv artizaacuten) eacutes la seguumlent ldquoPersoană care execută produse de artizanat meşteşugar care lucrează cu artărdquo [lsquoPersona que executa productes drsquoartesanat artesagrave que treballa amb artrsquo]
108
fatalment totes les accions i els esdeveniments de la vida de les persones destiacute fatalitat sort
averany fatrsquo] (DEX sv soaacutertă1)
Casadla con su igual (II Cap 5 p 726)
Vegeu Cada uno case con su igual (II Cap 19 p 855)
109
Con la iglesia hemos dado404 (II Cap 9 p 759405) De biserică am dat (PAPU 1965 II p 85) [lsquoAmb lrsquoesgleacutesia hem topatrsquo] De biserică am dat (MĂRCULESCU 2007 II p 84406) [lsquoAmb lrsquoesgleacutesia hem topatrsquo]
ldquoFrase[407] supuestamente extraiacuteda de El ingenioso hidalgo Don Quijote de Cervantes
aunque la cita estaacute trastocada en forma y fondo[408] En el capiacutetulo IX de la 2ordf parte de
aquella obra aqueacutel en que Don Quijote y Sancho Panza llegan a El Toboso en busca del
palacio de Dulcinea la frase que figura es laquoCon la iglesia hemos dado Sanchoraquo Ese
cambio de verbo y el hecho de que la palabra laquoiglesiaraquo aparezca en minuacutesculas hacen cierta
la opinioacuten de que en aquella ocasioacuten Cervantes no introdujo en ella una criacutetica velada a la
Iglesia[409] Todo hace pensar que a diferencia de como suele ser utilizada la frase en
aquella ocasioacuten soacutelo expresaba una circunstancia fiacutesica de chocar contra el muro de la
iglesia de El Toboso expresando eso siacute temor porque confundidos por la oscuridad
estaban pisando el camposanto de la iglesia pues por entonces era costumbre colocar los
cementerios ante los atrios de los templosrdquo (DOVAL 1995 p 264)
Per al dado de lrsquooriginal CABALLERO (1970 p 179 nuacutem 2463) proposa ldquoO tropezado topadordquo variant que com hem vist eacutes posterior a lrsquoobra cervantina i posseeix una intencionalitat410 que no teacute res a veure amb lrsquooriginal quixotesc en el qual ens trobem davant
404 Si voleu comparar la paregravemia quixotesca amb tres traduccions italianes vegeu SARDELLI (2008 p 242) 405 Amb la nota (II Cap 9 p 759 n 12) ldquolaquohemos tropezado con el edificio de la iglesiaraquo el mayor del pueblo y por eso de faacutecil confusioacuten con el imaginario alcaacutezar de Dulcinea Con la variante topado por dado se ha convertido en frase proverbial para indicar un enfrentamiento con cualquier tipo de autoridad a la que puede resultar problemaacutetico contradecirrdquo 406 MĂRCULESCU (2007 II p 84 n 180) apunta ldquoIcircn text laquoCon la iglesia hemos dado Sanchoraquo Enunţul trebuie icircnţeles literal fără a-i atribui lui Cervantes intenţii secunde Şi totuşi propoziţia desfigurată a stacircrnit valuri de interpretări esoterice şi anticlericale Sub o variantă uşor modificată (topado [lt topar laquoa se ciocni a se izbiraquo] icircn loc de dado) enunţul a căpătat valenţe proverbiale exprimacircnd confruntarea cu o instituţie dificil sau riscant de contrazisrdquo [lsquoAl text laquoCon la iglesia hemos dado Sanchoraquo Lrsquoenunciat cal entendrersquol literalment sense atribuir(-li) a Cervantes segones intencions I tanmateix la proposicioacute desfigurada ha provocat multitud drsquointerpretacions esotegraveriques i anticlericals Amb una variant lleugerament modificada (topado [lt topar laquocolpejar-se xocarraquo] en lloc de dado) lrsquoenunciat ha assumit matisos proverbials que expressen lrsquoenfrontament amb una institucioacute que difiacutecilment o arriscada es pot contradirrsquo] 407 Lrsquoautor es refereix a ldquoCon la Iglesia hemos topadordquo 408 En aquest sentit LUJAacuteN (19932 50) afirma ldquoLas gentes sustituyeron el dado con el topado y le atribuyeron una segunda intencioacuten que a buen seguro Cervantes no se propuso jamaacutesrdquo I meacutes endavant ldquoNo obstante desfigurada de como la escribioacute Cervantes ha venido a significar que no es conveniente que en los asuntos de uno se interpongan la Iglesia y sus ministros a pesar de que nada de ello estuviera en la intencioacuten de Cervantes Auacuten maacutes que esto se ha convertido para muchos en la insinuacioacuten de que es peligroso tropezar con la Iglesia y con sus intereses por su fuerza su poder y su solapada intencioacutenrdquo 409 Vet aquiacute la primera part de la glossa ad hoc drsquoOLMOS (19982 [1940] p 31-32) ldquoSi bien Don Quijote pronuncioacute estas palabras al encontrarse de noche con Sancho ante el templo parroquial del Toboso han adquirido la categoriacutea de refraacuten en que se alude a los obstinados en atacar a la Iglesia negando su caraacutecter divino La Historia estaacute empedrada de tumbas cavadas por la Iglesia para sus perseguidores De las persecuciones sale siempre la Iglesia maacutes pura y mejor afianzada La promesa del Divino Fundador laquolas puertas del infierno no prevaleceraacuten contra ellaraquo se ha cumplido y se cumpliraacute hasta el fin del mundordquo Ameacuten 410 Per exemple segons LEYVA (2004 p 65) ldquoEl dicho desvirtuado auacuten se viene repitiendo con esta intencionada versioacuten laquoCon la iglesia hemos topadoraquo en el sentido de tropezar o embarazarse en algo por alguacuten obstaacuteculo dificultad o falta que se advierterdquo
110
drsquouna frase afirmativa sense cap mena de segona intencioacute com argumenta RIQUER (2003 p 179)
ldquoYa puede verse que esta frase estaacute perfectamente acomodada a lo que ocurre y que lo que
ocurre no puede ser maacutes loacutegico pues en todo pueblo el edificio de maacutes laquobultoraquo y que hace
maacutes sombra es la iglesia que por estar en el centro y en la plaza mayor se encuentra aunque
no se busquerdquo411
Per subratllar la fortuna de quegrave gaudeix encara avui en dia la paregravemia pseudoquixotesca Con la
Iglesia hemos topado creiem que nrsquohi hauragrave prou amb la seguumlent anegravecdota ocorreguda el mes
de juliol de 2012 en el marc drsquouna visita guiada pel monumental casc antic de Salamanca
durant el recorregut la nostra guia Yolanda Huertas Cabezas412 no nomeacutes va treure a colacioacute el
refrany sinoacute que ens nrsquoargumentagrave lrsquoorigen bo i basant-se en la peripegravecia del carro funerari el
qual a lrsquohora de girar lrsquoestreta cantonada de la calle de Jesuacutes (no endebades tambeacute anomenada
calle del Atauacuted) on srsquohi ubicava una esgleacutesia picava no poques vegades contra els murs del
sacre recinte circumstagravencia que els duia a certificar lrsquoaccident amb el ja conegut (en aquest cas
en minuacutescula) Con la iglesia hemos topado
Quant al refranyer romanegraves si voleu topar amb lrsquoesgleacutesia us aconsellem de consultar ZANNE
(2004 [1901] VI p 486-493 nuacutem 14591-14624) amb paregravemies que tracten la presegravencia
paremiologravegica del mot biserică [lsquoesgleacutesiarsquo] de guisa ben diversa a la derivacioacute postquixotesca
Drsquoaltra banda resulta curioacutes observar que tant Papu com Mărculescu (aquest segon amb una
pertinent explicacioacute en nota a peu de pagravegina) coincideixen en traduir lrsquoenunciat original de la
mateixa guisa De biserică am dat [lsquoAmb lrsquoesgleacutesia hem topatrsquo] bo i emprant una expressioacute A
da de ceva [lsquoTopar amb alguna cosarsquo] que CALCIU SAMHARADZE (20052 p 895 sv topar)
ens ofereixen en forma personal ldquoAi dat de cevardquo a traveacutes drsquoun altre context quixotesc413
ldquoiquestHas topado algordquo
Con su pan se lo coma y allaacute se lo haya (II Proacutelogo p 673) Vegeu Allaacute se lo hayan con su pan se lo coman (I Cap 25 p 298)
411 Fragment que IRIBARREN (19744 p 477) urpant-lo drsquouna edicioacute ogravebviament anterior a la que posseiumlm nosaltres no srsquooblida drsquoesmentar 412 A qui agraiumlm la gentilesa i celeritat a lrsquohora de completar lrsquoanegravecdota amb detalls que ens fugien de la memograveria 413 La frase en quumlestioacute es troba al capiacutetol 29 de la segona part (p 952)
111
Cuando a Roma fueres haz como vieres (II Cap 54 p 1169414) Cu şchiopul de te icircnsoţeşti să şchiopătezi te-obişnuieşti (PAPU 1965 II p 481) [lsquoDel coix si trsquoacompanyes a coixejar trsquoacostumesrsquo] La Roma de eşti fă ce zăreşti (MĂRCULESCU 2007 II p 442415) [lsquoA Roma si ets fes el que lluquesrsquo]
ldquoRefraacuten[416] muy usual y que aconseja adaptarse[417] cada cual al modo de ser y a las
costumbres del paiacutes donde se halle[418] Debe de provenir del refraacuten antiguo Cuando a
Roma fueres haz como vieres el cual a su vez es una traduccioacuten en forma proverbial del
verso vulgar latino[419] Cum Romae fueris [] Romano vivito more[420]rdquo (IRIBARREN 19744
p 557)
ETXABE (2001 p 96) despreacutes drsquoesmentar la paregravemia cervantina421 inclou la seguumlent
observacioacute ldquoLa mayoriacutea de las variantes de este refraacuten entre ellas las utilizadas en la
actualidad han perdido la referencia a Roma Allaacute donde fueres haz lo que vieres Donde
fueres haz como vieres[422] Donde quiera que fueres haz como vieres Por donde fueres haz
como vieres y Ve do vas y como vieres asiacute haz[423]rdquo variants a les quals encara podriacuteem afegir-
ne un parell meacutes que pouem a CORREAS (2000 [1627] p 236 nuacutem 479 p 806 nuacutem 92) Do
fueres haraacutes como vieres i Ve do fueres y haz como vieres
Quant al romanegraves TEODORESCU-KIRILEANU (1923 p 58 nuacutem 469) ens recomana Să te porţi
cum cere locul ― unde te găseşti ― nu cum ştii [lsquoPortarsquot com demana el lloc ― on et trobes
― no com sapsrsquo] i drsquoaltra banda el diccionari de CALCIU et alii (1979 p 336 sv duce) ndasha
414 Refrany acompanyat de la glossa (II Cap 54 p 1169 n 27) ldquoAdaptacioacuten en forma de refraacuten del proverbio latino laquoCum Romae fueris romano vivito moreraquordquo 415 Amb lrsquoapunt (II p 442 n 768) ldquolaquoA Roma fueres haz como vieresraquo sau mai icircn general [lsquoo de manera meacutes generalrsquo] laquoDo fueres haraacutes como vieresraquo adaptare a proverbului latinesc [lsquoadaptacioacute del refrany llatiacutersquo] laquoCum Romae fueris romano vivito moreraquordquo 416 Iribarren en comenta la variant A donde fueres haz como vieres 417 Eacutes a dir ldquoacomodarse a las costumbres del lugar que se visita evitando llamar la atencioacutenrdquo (LEYVA 2004 p 70) En aquest sentit OLMOS (19982 [1940] p 36) hi afegeix ldquoEs ridiacuteculo pretender singularizarse y llamar la atencioacuten Asiacute proceden los insensatosrdquo Tambeacute Dante sembla ser del mateix parer segons els versos en quegrave afirma ldquone la chiesa [] coi santi e in taverna coi ghiottonirdquo (Inferno XXII v 14-15) afortunada expressioacute que SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 270 nuacutem 2944) converteixen en paregravemia In chiesa coi Santi e in taverna coi ghiottoni (bricconi) A tall anecdogravetic heus aquiacute la traduccioacute sagarriana del passatge dantesc segons el volum publicat per la barcelonina Editorial Alpha el 1955 ldquoamb els sants [] al temple i amb els farts a la tavernardquo (p 260) 418 En poques paraules indica ldquola conveniencia de amoldarse al ambienterdquo (CABALLERO 1970 p 278 nuacutem 3933) 419 Com COLL (1874 p 140 nuacutem 175) ja beacute anotava ldquoEs traduccioacuten de un conocido proverbio latinordquo 420 ARTHABER (1929 p 597 nuacutem 1190) lrsquoesmenta en la variant Si fueris Romae Romano vivito more [] Si fueris alibi vivito sicut ibi alhora que el vincula amb una paregravemia francesa amb una drsquoitaliana i ben entegraves amb la nostra paregravemia quixotesca de partenccedila (que ens estem de citar) Il faut vivre a Rome comme a Rome i Quando a Roma vai fa come vedrai refrany que SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 422 nuacutem 4616) ens presenten en versioacute futura Quando a Roma andrai fagrave come vedrai 421 Que acompanya de la seguumlent glossa ldquoRecomienda a las personas que sean respetuosas y se adapten a las costumbres y normas de los lugares que visitenrdquo 422 El qual es troba a CAMPOS BARELLA (1998 p 196 nuacutem 1957) amb la glossa ldquoAdvierte que cada uno debe acomodarse a los usos y estilos del paiacutes donde se hallardquo 423 A CORREAS (2000 [1627] p 806 nuacutem 93) amb una miacutenima diferegravencia Ve do vas como vieres ansiacute haz
112
semblanccedila de la solucioacute catalana Allagrave on vagis fes com vegis (CIVERA 1969 p 619)ndash ens
aconsella Oriunde te duci poartă-te după obiceiul locului [lsquoOn sigui que vagis portarsquot segons
el costum del llocrsquo] admonicioacute que a lrsquohora de traduir-la en castellagrave Calciu et alii resolen en
els ben coneguts ldquoa donde fueres (sau icircnv [lsquoo arcaicrsquo] cuando a Roma fueres) haz como
vieresrdquo El nostre refrany tambeacute els serveix (1979 p 120424 sv bordei) juntament amb
ldquocuantas cabezas tantos pareceres en cada tierra su uso y en cada casa su costumbrerdquo per
traduir la paregravemia Cicircte bordeie aticirctea obiceie [lsquoTants casots() tants costumsrsquo] que correspon
sense coma a la traduccioacute que PAPU (1965 II p 85) escolliacute per al refrany tambeacute quixotesc En
cada tierra su uso (II Cap 9 p 760) Ja que parlagravevem de Papu no ens deixa pas indiferents la
seva versioacute (ben allunyada de la literalitat de Mărculescu el qual tanmateix es beneficia de la
rima entre els verbs eşti [lsquoetsrsquo] ndash zăreşti [lsquolluquesrsquo]) a bastament representada mutatis
mutandis al refranyer romanegraves Cu şchiopu-ntr-un loc şezi [] Te-nveţi să şchiopetezi [lsquoAmb el
coix en un (mateix) lloc seus [] Aprens a coixejarrsquo] (PANN 1982 [1847] p 54) Cu şchiopu-
ntr-un loc (de) [lsquo(si)rsquo] şezi [] Te-nveţi să şchiopătezi (HINŢESCU 1985 p 70 nuacutem 793) o
amb companyia plural Cu şchiopii [lsquoAmb els coixosrsquo] la un loc de şezi te icircnveţi să şchiopătezi
(FLONTA 1992a p 42 nuacutem 291425 1992b p 49 nuacutem 282426) Si Papu almiddotludia a les nefastes
consequumlegravencies de sovintejar el coix i el refranyer de la tragravegica deriva que srsquoorigina en seure-
srsquohi a la vora imagineu-vos la catagravestrofe que pot comportar el fet de viure plegats Cu şchĭopul
icircmpreună dě veĭ lăcui te rsquonveţi şi tu a schĭopětaacute [lsquoAmb el coix juntament si viuragravesvius aprens
tu tambeacute a coixejarrsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 720 nuacutem 5887) Cu şchiopul icircmpreună de vei
locui te-nveţi şi tu a şchiopăta (MUNTEAN 1967 p 123 nuacutem 2720 MILLIO 1999 p 177
nuacutem 1502a427 FLONTA 1992a p 42 nuacutem 291428 1992b p 49 nuacutem 282429) Cu şchiopul
icircmpreună (de) vei locui te-nveţi şi tu a şchiopăta (MILLIO 1999 p 178 nuacutem 1503b430 p 265
nuacutem 2233b431) o en plural i amb meacutes raoacute encara Cine cu şchiopii locuieşte se-nvaţă a
şchiopăta [lsquoQui amb els coixos viu apregraven a coixejarrsquo] (MILLIO 1999 p 219 nuacutem 1835a432)
Ara beacute aquest perill no nomeacutes es limita als coixos per tal com Cine trăesce cu chĭorii se icircnvaţă
a se uĭtaacute cruciş [lsquoQui viu amb els bornis apregraven a mirar guerxorsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p
521 nuacutem 5046) Cine trăieşte cu chiorii se-nvaţă a se uita cruciş (MILLIO 1999 p 265 nuacutem
2233c433) Cine trăieşte cu chiorii icircnvaţă a se uita cruciş (MILLIO 1999 p 178 nuacutem 1503a434)
424 El mateix exemple si beacute amb coma entre hemistiquis i les mateixes traduccions castellanes apareixen a la pagravegina 709 sv obicei 425 He that dwells next door to a CRIPPLE will learn to halt 426 Iacutedem 427 HE THAT dwells near a CRIPPLE will learn to halt 428 He that dwells next door to a CRIPPLE will learn to halt 429 Iacutedem 430 HE THAT lives with CRIPPLES learns to limp 431 MOCKING is catching 432 IF thou with him that HALTES doest dwell To learn to halt thou shalt full well 433 MOCKING is catching 434 HE THAT lives with CRIPPLES learns to limp
113
Acabem amb un exemple liacutemit quan es frequumlenten els bornis o beacute els mancats de fluiumldesa
oratograveria Cu chiorii chioreşti cu gacircngavii gacircngăveşti [lsquoAmb els bornis et tornes borni amb els
tartamuts tartamudegesrsquo] (MILLIO 1999 p 178 nuacutem 1503c435 p 265 nuacutem 2233a436)
435 Igravedem 436 MOCKING is catching
114
Cuando Dios amanece para todos amanece437 (II Cap 49 p 1118-1119438) Cicircnd Dumnezeu luminează de ziuă pentru toţi luminează (PAPU 1965 II p 431) [lsquoQuan Deacuteu clareja439 per a tots clarejarsquo] Cacircnd Dumnezeu luminează de ziuă luminează pentru toţi (MĂRCULESCU 2007 II p 397440) [lsquoQuan Deacuteu clareja clareja per a totsrsquo] ldquoLa sentencia con que Sancho quiere mostrarse conciliador llama tambieacuten a la igualdad de
todos rasero medido por un sol divinizado que sale para ricos y pobresrdquo (LEYVA 2004 p 71)
Segons CAMPOS BARELLA (1998 p 137 nuacutem 1356) ldquolaquoEnsentildea que debemos comunicar[441]
nuestros bienes y felicidades a los demaacutesraquo[442] Tambieacuten significa que los bienes fundamentales
de la vida son gratuitosrdquo Si espigolem el refrany a CORREAS (2000 [1627] p 195 nuacutem 1224)
ens adonarem que de la formulacioacute quixotesca amb directa intervencioacute divina443 passem a una
sentegravencia impersonal Cuando amanece para todos amanece444 (2000 [1627] p 194 nuacutem
1193) i finalment desemboquem en lrsquoastre que divinament o fiacutesica ens ilmiddotlumina Cuando el
sol sale para todos sale (2000 [1627] p 198 nuacutem 1282 ETXABE 2001 p 98) Aquesta
solaritat eacutes precisament lrsquoeleccioacute drsquoalguns traductors del Quijote445 com ara en portuguegraves o
doblement en catalagrave O sol brilha para todos (VISCONDES 2002 p 565) Quan ix el sol ix per
tothom qui el vol (BULBENA 2005 p 691) i Es sogravel surt per tots (RULLAN 2005 [1905] II p
278) possibilitats a bastament representades en el refranyer romanegraves en el qual lrsquoastre rei
tambeacute surt per a tothom446 o altrament dit E loc sub soare pentru toţi [lsquoHi ha lloc sota el sol
per a tothomrsquo] (MILLIO 1999 p 348 nuacutem 2940b447 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 12
CALCIU SAMHARADZE 20052 p 850 sv sol) i per tant Soacuterele nu rĕsare numaĭ pentru un
437 Si voleu comparar la paregravemia quixotesca amb tres traduccions italianes vegeu SARDELLI (2008 p 244) 438 Amb la nota (II Cap 49 p 1119 n 17) ldquoRefraacuten para recalcar la igualdad de los hombresrdquo 439 Segons el DEX (sv luminaacute) lrsquoexpressioacute A se lumina de ziuă coincident en ambdoacutes traductors romanesos significaria ldquoa se face ziuărdquo [lsquofer-se de diarsquo] Eacutes per aixograve que tant al primer hemistiqui del refrany com al segon (en quegrave manca la precisacioacute de ziuă [lsquode diarsquo]) hem optat pel catalagrave clarejar 440 MĂRCULESCU (2007 II p 397 n 707) recorda lrsquooriginal ldquoProverb laquoCuando Dios amanece para todos amaneceraquordquo 441 En aquest mateix sentit ETXABE (2001 p 96) anota ldquoAnima a comunicar a los demaacutes nuestras buenas nuevas y nuestras alegriacuteas Tambieacuten se usa para ensentildear que los bienes fundamentales son universales y no requieren desembolsordquo 442 Tambeacute segons Autoridades (sv Dios) ldquonos amonesta a usar liberal y partidamente de los bienes que Dioacutes nos da a imitacioacuten suyardquo 443 Detall pas balder en la glossa drsquoOLMOS (19982 [1940] p 36-37) ldquoDios como buen padre amanece hace que salga el sol y que descienda la lluvia para todos porque todos son hijos suyos iquestPor queacute no hemos de vivir como hermanos iexclTan faacutecil como seriacutea cumpliendo todos los Mandamientos de la Ley de Dioshellip En el pecado llevamos la penitenciardquo Dit queda 444 Paregravemia que ETXABE (2001 p 96) recull en la variant Cuando amanece para todo el mundo amanece 445 No pas els dos traductors romanesos que opten per mantenir la presegravencia divina de lrsquooriginal amb versions gairebeacute idegraventiques 446 No voldriacuteem pas ennuvolir la jornada perograve tanmateix ens veiem obligats a esmentar encara que sigui a peu de pagravegina alguns refranys que palesen les limitacions solars drsquoaquests ens centrem en els espigolats al recull de HINŢESCU Soarele de e soare şi tot nu poate icircncălzi lumea toată [lsquoEl sol() per sol que sigui() i no pot escalfar tothomrsquo] (1985 p 148 nuacutem 2613) Soarele că-i soare şi tot nu poate icircncălzi lumea toată [lsquoEl sol que eacutes sol i amb tot no pot escalfar tothomrsquo] (1985 p 216 nuacutem 4328) i Soarele şi iar nu poate să le icircncălzească toate [lsquoEl sol() i tanmateix no ho pot escalfar totrsquo] (1985 p 216 nuacutem 4330) 447 The SUN shines on both sides ot the hedge (The SUN shinesstrikes upon all alike)
115
om [lsquoEl sol no surt nomeacutes per a una personarsquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p 421 nuacutem 6811)
Soarele nu răsare numai pentru un om (MUNTEAN 1967 p 350 nuacutem 6832 FLONTA 1992b
p 242 nuacutem 1397448 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 12 CARTALEANU et alii 2007 p 252
nuacutem 2311) Si el sol surt per a tothom en deduirem que no estableix cap mena de diferegravencia
egravetica i en consequumlegravencia Soarele icircncălzeşte pe toată lumea şi pe buni şi pe răi [lsquoEl sol escalfa
tothom tant els bons com els dolentsrsquo] (FLONTA 1992a p 203 nuacutem 1397449) Soarele
icircncălzeşte pe toată lumea (şi pe buni şi pe răi) (CARTALEANU et alii 2007 p 251 nuacutem 2310)
CALCIU SAMHARADZE (20052 p 850 sv sol) ens ofereixen una paregravemia hiacutebrida Soarele
icircncălzeşte şi pe buni şi pe răipe toată lumea [lsquotant els bons com els dolentstothomrsquo] la primera
part de la qual descobrim en diversos autors Soacuterele icircncălḑeşce şicirc pĕ bunĭ şicirc pĕ rĕĭ [lsquoEl sol
escalfa tant els bons com els dolentsrsquo] (ZANNE 1895 I p 74 nuacutem 270) Soarele icircncălzeşte şi
pe buni şi pe răi (MUNTEAN 1967 p 350 nuacutem 6831 FLONTA 1992b p 242 nuacutem 1397450
MILLIO 1999 p 348 nuacutem 2940a451 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 12) Soarele icirci [lsquoelsrsquo]
icircncălzeşte şi pe buni şi pe răi (MILLIO 1999 p 347 nuacutem 2939b452)
448 The SUN shines upon all alike (everywhere) Paregravemia que srsquoacompanya de dos refranys castellans El sol sale para todo el mundo i Cuando el sol sale para todos sale i de dos lusitans O sol quando nasce eacute para todos i Quando o sol nace [sic] eacute para todos 449 The SUN shines upon all alike (everywhere) Acompanyat de dues paregravemies franceses Le soleil luit pour tout le monde i Le soleil brille partout 450 The SUN shines upon all alike (everywhere) Paregravemia que srsquoacompanya de dos refranys castellans El sol sale para todo el mundo i Cuando el sol sale para todos sale i de dos lusitans O sol quando nasce eacute para todos i Quando o sol nace [sic] eacute para todos 451 The SUN shines on both sides ot the hedge (The SUN shinesstrikes upon all alike) 452 The SUN is never the worse for shining on a dunghill
116
Cuando la cabeza duele todos los miembros duelen (II Cap 2 p 699) Cicircnd te doare capul te dor şi toate celelalte mădulare (PAPU 1965 II p 32) [lsquoQuan et fa mal el cap tambeacute et fan mal tots els altres membresrsquo] Cacircnd te doare capul te dor toate mădularele (MĂRCULESCU 2007 II p 34) [lsquoQuan et fa mal el cap et fan mal tots els membresrsquo] Del dolor de la cabeza han de participar los miembros (II Cap 3 p 708) La durerea capului trebuie să ia parte toate mădularele (PAPU 1965 II p 39) [lsquoAl mal de(l) cap han de prendre part tots els membresrsquo] Din durerile capului trebuie să se icircmpărtăşească şi mădularele (MĂRCULESCU 2007 II p 41) [lsquoDels mals de(l) cap han de participar tambeacute els membresrsquo] El primer dels refranys que MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 214 nuacutem 19523) recull en la
variant Cuando duele la cabeza todos los miembros duelen ldquoLo dice don Quijote como
aclaracioacuten a Sancho que manifestaba no entender lo que acababa de decir en latiacuten Quando
caput dolet etceacuteterardquo (CANTERA et alii 2005 p 61-62) eacutes a dir sense deixar-hi res per
sobreentegraves Quando caput dolet caetera membra dolent A part de fiacutesicament453 ldquopuede usarse
tambieacuten para expresar que cuando los superiores obran mal se resienten los inferioresrdquo (COLL
1874 p 106 nuacutem 135) per tant srsquoaplica ldquoen sentido metafoacuterico[] a la autoridad[454] la cual si
abdica de sus deberes induce a los suacutebditos a que no los cumplan Nada desmoraliza tanto a los
gobernados como los escaacutendalos y francachelas de los gobernantesrdquo (OLMOS 19982 [1940] p
37)
Pel que fa al segon refrany quixotesc ARTHABER (1929 p 681 nuacutem 1355) el vincula amb el
castellagrave Si enferma la cabeza todos los miembros languidecen amb el francegraves A qui la tecircte fait
mal souffre par tout le corps i amb lrsquoitaliagrave Quando la testa duole tutte le membra
languono455 paregravemia que ZANNE (2003 [1897] II p 36 nuacutem 2884) esmenta456 a propogravesit del
romanegraves Capul cacircnd te doacutere tot trupul bolesce [lsquoEl cap() quan et fa mal tot el cos
(srsquo)emmalalteixrsquo] Amb petites diferegravencies formals espigolem lrsquoanterior refrany a diversos
reculls Capul cicircnd te doare tot trupul boleşte (MUNTEAN 1967 p 69 nuacutem 1595 FLONTA
1992a p 111 nuacutem 744457 1992b p 132 nuacutem 747458) Capul cacircnd te doare tot trupul boleşte
453 Circumstagravencia en quegrave segons CORREAS (2000 [1627] p 267 nuacutem 500) el millor remei eacutes menjar quelcom El dolor de cabeza el comer la endereza 454 Aixiacute mateix LEYVA (2004 p 73) ldquoEn sentido metafoacuterico cabeza es autoridad y si se duele a todos los sometidos a su dictado doleraacuten las consecuencias El pueblo siempre paga la mala gestioacuten de los gobernantesrdquo 455 Aixiacute mateix a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 432 nuacutem 4731) i a BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 380 nuacutem VIII4515eI) 456 A dreta llei el considera un refrany toscagrave que transmet sota la forma Quando rsquol capo duole tutte le membro [sic] languono 457 When the HEAD aches all the body is the worse Lrsquoautor esmenta el francegraves Agrave qui la tecircte fait mal souffre par tout le corps 458 When the HEAD aches all the body is the worse Amb correpondegravencia a tres paregravemies castellanes Cuando la cabeza duele los pies mal sostienen Si enferma la cabeza todos los miembros languidecen i Del dolor de la cabeza han de participar los miembros i una en portuguegraves Quando a cabeccedila natildeo regula quem o paga eacute o corpo
117
(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 122) a les quals encara caldria afegir la variant de MILLIO
(1999 p 200 nuacutem 1685a459 p 378 nuacutem 3195a460) Cacircnd capul boleşte tot trupul pătimeşte
[lsquoQuan el cap emmalalteix tot el cos (en) pateixrsquo]
Tal i com afirma MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 214 nuacutem 19524) En doliendo la
cabeza hasta los pies flaquean No endebades en el refranyer romanegraves resulta cabdal la
dependegravencia dels peus respecte del cap (o de tot el cos com hem vist a lrsquoanterior paragravegraf perograve
no pas de la resta de mădulare [lsquomembresrsquo] solucioacute literal per quegrave han optat Papu i Mărculescu
en les quatre traduccions) com a botoacute de prova heus aquiacute com CALCIU SAMHARADZE (20052
p 154 sv cabeza) tradueixen el refrany Cuando duele la cabeza todos los miembros duelen
UndeCacircndDacă nu e cap vai de picioare461 [lsquoOnQuanSi no hi ha cap ai de les camesrsquo]
paregravemia ben representada en diferents variants (si beacute sempre amb lrsquoacabament vai de picioare
[lsquoai de les camesrsquo]) la majoria introduiumldes amb lrsquoadverbi unde [lsquoonrsquo] Unde nu e cap vai de
picioare [lsquoOn no hi ha cap ai de les camesrsquo] (PANN 1982 [1847] p 147 i 305 MUNTEAN
1967 p 399 nuacutem 7621 HINŢESCU 1985 p 159 nuacutem 2893) Unde nu-i cap vai de
picioare462 (CALCIU et alii 1979 p 148 sv cap463 FLONTA 1992a p 110 nuacutem 737464
1992b p 130 nuacutem 738465 MILLIO 1999 p 395 nuacutem 3337466 i 3342a467 BOTEZATU
HAcircNCU 20033 p 55) a traveacutes de lrsquohiacutebrid UndeDacă nu-i cap [lsquoOnSi no hi ha caprsquo] vai de
picioare (MILLIO 1999 p 246 nuacutem 2070a468) passem a la variant amb dacă [lsquosirsquo] la qual eacutes
precisament lrsquoescollida per ZANNE (2003 [1897] II p 34 nuacutem 2848) Dacă nu e (rsquoi) cap vaĭ
dĕ picere (picĭoacutere)469 [lsquoSi no hi ha (hi ha) cap ai de les cames (cames)rsquo] Dacă nu e cap vai de
picioare (MILLIO 1999 p 200 nuacutem 1688a470 p 378 nuacutem 3195d471) noteu una uacuteltima
paregravemia en quegrave HINŢESCU (1985 p 71 nuacutem 826) posa en relleu no pas lrsquoabsegravencia de cap sinoacute
459 The grief of the HEAD is the grief of griefs 460 WHEN the head ACHES all the body aches 461 Per beacute que en romanegraves el mot picior tant pot significar lsquopeursquo com lsquocamarsquo (vegeu SALA 2010 p 94 i 158 on lrsquoautor ens explica que el llatiacute pes en romanegraves va desaparegraveixer en favor de petiolus lt picior) nosaltres dins el context romagravenic ens decantem per la primera opcioacute Nomeacutes cal pensar a tall drsquoexemple en el francegraves Les jambes pacirctissent pour la tecircte (ZANNE 2003 [1897] II p 36 nuacutem 2848) o beacute en aquell refrany catalagrave que a casa nostra tantes vegades ens etzibaven (i no pas mancats de raoacute) Qui no teacute memograveria ha de tenir cames (PAREacuteS 1999 p 222 nuacutem 1578) 462 Dit sigui de passada CARTALEANU et alii (2007 p 270 nuacutem 2492) ofereixen una altra solucioacute al lloc de picioare [lsquopeusrsquo] Unde nu-i cap vai de picioarecoadă [lsquopeuscuarsquo] 463 Amb almiddotlusioacute a ldquodonde no hay cabeza tiene que haber pie quien no tiene memoria ha de tener pie (sau tenga pierna)rdquo 464 A forgetful HEAD makes a weary pair of heels Amb dos refranys francesos Quand on nrsquoa pas de tecircte il faut avoir des jambes i Agrave mauvaise tecircte bonnes jambes 465 A forgetful HEAD makes a weary pair of heels Lrsquoautor hi relaciona dues paregravemies castellanes Donde no hay cabeza tiene que haber pie i Quien no tiene memoria ha de tener pie i una de portuguesa Cabeccedila que natildeo tem juiacutezo quem o paga eacute o corpo 466 Little WIT in the head makes much worse for the heels 467 WOE to the mule that sees not theher master 468 LITTLE wit in the head makes much work for the feet 469 ZANNE (2003 [1897] II p 36 nuacutem 2848) recorda el francegraves Les jambes pacirctissent pour la tecircte 470 Your HEAD will never save your legs 471 WHEN the head ACHES all the body aches
118
de contingut Dacă n-ai icircn cap vai de picioare [lsquoSi no tens (res) al cap ai de les camesrsquo] Amb
lrsquoanterior tirallonga hem demostrat que Capul duce picĭoacuterele [lsquoEl cap duu les camesrsquo] (ZANNE
2003 [1897] II p 34 nuacutem 2847) Capul duce picioarele (MILLIO 1999 p 378 nuacutem
3195e472) per tant qualsevol infirmacioacute del cap repercutiragrave en les cames les quals hauran de
mirar de suplir-la com bonament puguin Capul bolacircnd dă de lucru picioarelor [lsquoEl cap tocat
doacutena feina a les camesrsquo] (MILLIO 1999 p 201 nuacutem 1688b473 p 247 nuacutem 2070b474)
permeteu-nos doncs que ens nrsquoapiadem Vaĭ de picĭoacuterele cari poacutertă cap nebun [lsquoAi de les
cames que porten (un) cap boigrsquo] (ZANNE 2004 [1903] X p 74 nuacutem 9114) Vai de picioarele
care poartă cap nebun (MUNTEAN 1967 p 410 nuacutem 7829 MILLIO 1999 p 395 nuacutem
3342b475 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 55) Aixograve no obstant tambeacute hi ha qui no es refia gens
ni mica de les cames que depenen drsquoun cap que no toca ni quarts ni hores en aquest cas no
esdeveacute gens retograveric exclamar Cacircnd capul e putred ce să ne aşteptăm de la picioare [lsquoQuan el
cap estagrave podrit quegrave hem drsquoesperar de les camesrsquo] (MILLIO 1999 p 378 nuacutem 3195b476)
472 WHEN the head ACHES all the body aches 473 Your HEAD will never save your legs 474 LITTLE wit in the head makes much work for the feet 475 WOE to the mule that sees not theher master 476 WHEN the head ACHES all the body aches
119
Cuando te dieren la vaquilla acudas con la soguilla (II Cap 41 p 1045) De capeţi mioara stricircnge-i fricircnghioara (PAPU 1965 II p 360) [lsquoSi aconsegueixes lrsquoanyella estreny-li la soguetarsquo] Dacă ţi se dă de dar văcuţa dă fuga cu fracircnghiuţa (MĂRCULESCU 2007 II p 332) [lsquoSi sersquot doacutena de regal la vaqueta fes(-hi) una correguda amb el sogallrsquo] Cuando te dieren la vaquilla corre con la soguilla (II Cap 4 p 720477) Cicircnd icircţi pică vreo viţea fugi cu funia după ea (PAPU 1965 II p 50) [lsquoQuan et cau del cel alguna vedella corre-li al darrere amb la cordarsquo] Dacă-ţi dă de dar văcuţa dă fuga cu fracircnghiuţa (MĂRCULESCU 2007 II p 51478) [lsquoSi sersquot doacutena de regal la vaqueta fes(-hi) una correguda amb el sogallrsquo] (II Cap 50 p 1138) Cicircnd eşti dăruit cu-o vacă fugi cu funia de-o icircnşfacă (PAPU 1965 II p 451) [lsquoQuan sersquot regala una vaca corre(-hi) amb la corda per tal drsquoaferrar-larsquo] Dacă-ţi dau de dar văcuţa dă fuga cu fracircnghiuţa (MĂRCULESCU 2007 II p 414) [lsquoSi sersquot doacutena de regal la vaqueta fes(-hi) una correguda amb el sogallrsquo] Si tal vez sucede que me den la vaquilla corro con la soguilla (II Cap 62 p 1238) Dacă-mi pică o viţea fug cu funia după ea (PAPU 1965 II p 549) [lsquoSi em cau del cel una vedella li corro al darrere amb la cordarsquo] Dacă mi se-ntacircmplă uneori să-mi aducă cineva văcuţa dau fuga cu fracircnghiuţa (MĂRCULESCU 2007 II p 504) [lsquoSi alguna vegada em passa que alguacute em dugui la vaqueta (hi) faig una correguda amb el sogallrsquo]
Segons COVARRUBIAS (1977 [1611] p 988 sv vaca) que en recull la variant479 Quando te
dieren la vaquilla acude con la soguilla el nostre refrany ldquoquiere dezir que quando os
prometieren algo no dilateacuteys el recebir la merced y regalo como sea en tiempo y en saccediloacuten y
que no parezca se pide por justiciardquo En mots drsquoOLMOS (19982 [1940] p 38) ldquoEncarece que se
acepte lo que generosamente y de buen grado[480] se nos ofrece Tan descorteacutes resulta tomar lo
que no nos dan como rehusar lo que se nos brinda sinceramenterdquo Per conegraveixer-ne lrsquoorigen
recorrem481 a ROMERO (20012 p 103 nuacutem 265482) ldquoSeguacuten parece el refraacuten procede de la
costumbre que existiacutea en muchos pueblos castellanos y del resto de Espantildea de correr por las
calles con novillos atados por una soga de la que los mozos tiraban por divertimentordquo Per altra
477 Amb la nota (II Cap 4 p 720 n 43) ldquoCon este refraacuten y el siguiente [Cuando viene el bien meacutetelo en tu casa] se da entender que laquocuando se presente la ocasioacuten aproveacutechateraquo El refraacuten tambieacuten figura en II 41 1045 50 1138 y 62 1238rdquo 478 MĂRCULESCU (2007 II p 51 n 106) indica ldquoDouă proverbe conţinacircnd amacircndouă icircndemnul de a te folosi de prilejul oferit [lsquoDos refranys que contenen ambdoacutes lrsquoexhortacioacute a beneficiar-se de lrsquoavinentesa que es presentarsquo] laquoCuando te dieren la vaquilla corre con la soguillaraquo şi [lsquoirsquo] laquoCuando viene el bien meacutetelo en tu casaraquordquo 479 Aixiacute com tambeacute CORREAS (2000 [1627] p 207 nuacutem 1454) Cuando te dieren la vaquilla acude con la soguilla 480 En efecte tambeacute LEYVA (2004 p 75) ens indica que ldquoel refraacuten aboga por aceptar de buen grado lo que nos ofrecenrdquo 481 Vegeu tambeacute IRIBARREN (19744 p 584) font drsquoon reconeix pouar Romero 482 Ultra la nota genegravetica lrsquoautor manifesta que la nostra paregravemia ldquorecomienda prestar la maacutexima diligencia a las ocasiones favorablesrdquo
120
banda ETXABE (2001 p 102483) apunta ldquoEl refraacuten mata dos paacutejaros de un tiro[484] recomienda
por un lado aceptar cuanto se nos deacute y por otro no desaprovechar las oportunidades[485]rdquo
Exemples que recorden la formulacioacute condicional del capiacutetol 62 (p 1238) els trobem a
CORREAS (2000 [1627] p 746 nuacutem 685) Si te dieren la vaquilla acude con la soguilla i a
ETXABE (2001 p 381) Si te dan la vaquilla acude con la soguilla A part dels exemples que
protagonitza la vaquilla el refranyer castellagrave palesa la conveniegravencia de tenir una soguilla a
lrsquoabast per tal com no nomeacutes sersquons pot presentar lrsquooportunitat de lligar-hi la vaquilla
quixotesca sinoacute drsquoaltres animals de granja com ara la cabra Cuando te dieren la cabrilla
acorre con la soguilla (CORREAS 2000 [1627] p 207 nuacutem 1452) Cuando te dan la cabrilla
corre con la soguilla (ETXABE 2001 p 102) i Cuando te dan la cabriella acorre con la
soguiella (CALLES 2006 p 284 nuacutem 977a) o la truja Cuando te dieren la cochinilla acorre
con la soguilla (CORREAS 2000 [1627] p 207 nuacutem 1452) i Cuando te dieren la cochinilla
acorre con la soguilla (CALLES 2006 p 284 nuacutem 977) o fins i tot lrsquoovella Cuando te
dieren la oveja toma la cuerda y vay por ella486 (CORREAS 2000 [1627] p 207 nuacutem 1453)
Fixem-nos que en romanegraves lrsquoanimal protagonista per a Mărculescu eacutes sempre la văcuţă487
[lsquovaquetarsquo] mentre que Papu alterna dues vedelles488 (viţea en singular) amb una anyella
(mioară) i una vaca (vacă) Drsquoaltra banda per tal de retenir el present ofert Mărculescu se
serveix drsquouna fracircnghiuţă [lsquosogallrsquo] la qual amb un canvi de sufix a Papu esdeveacute fricircnghioară
[lsquosoguetarsquo] o beacute en tres dels casos funie [lsquocordarsquo] Sigui un o altre animal i es miri drsquoaferrar-lo
per mitjagrave drsquouna corda o beacute drsquoun sogall les vuit traduccions romaneses coincideixen en lrsquoesforccedil
drsquoafaiccedilonar una forma paremiologravegicament plausible basada en una rima la qual en el primer
hemistiqui recau sempre en lrsquoanimal aixiacute per a Mărculescu văcuţa [lsquola vaquetarsquo] ndash fracircnghiuţa
[lsquoel sogallrsquo] mentre que per a Papu mioara [lsquolrsquoanyellarsquo] ndash fricircnghioara [lsquoel sogallrsquo] viţea
[lsquovedellarsquo] ndash ea [lsquoellarsquo] i vacă [lsquovacarsquo] ndash icircnşfacă [lsquoaferrarsquo] Observeu en els uacuteltims dos
exemples de Papu com el traductor es veu constret a emprar lrsquoanimal sense lrsquoarticle determinat
483 A partir de la paregravemia Cuando te dieren la vaquilla acude con la soguilla CAMPOS BARELLA (1998 p 343 nuacutem 3336) esmenten el mateix refrany bo i acompanyant-lo de la seguumlent glossa ldquoAsiacute nos aconseja no despreciar lo que nos den aun cuando nos parezca desmedrado y mezquino como tambieacuten aprovechar la ocasioacuten por el riesgo de que no vuelvardquo 484 Durant la nostra estada al Friuumll voldriacuteem recordar la doctora Liacutedia Anoll la qual es planyia del referent de careacutes begravelmiddotlic o cinegegravetic drsquoaquesta expressioacute en les diferents llenguumles romagraveniques Matar dos pardals drsquoun tret Prendere due piccioni con una fava Faire drsquoune pierre deux coups etcegravetera Consti doncs en acta que lrsquoequivalent friuumllagrave drsquoallograve meacutes pragravectic perograve gota belmiddotligerant seria Facirc un viaccedil e doi servizis 485 Aixiacute mateix JUNCEDA (1991 p 238) opina ldquoes grave cosa dejar pasar la oportunidad cuando se presenta puesto que no suele ofrecerse dos vecesrdquo 486 Tambeacute en la traduccioacute gallega drsquoARIAS et alii (2005 [1992] II p 489) Cando che dean a ovella colle a corda e vai por ela 487 Opcioacute escollida entre drsquoaltres per SERRAS (2005 Cap 62 p 569) Se alguma vez sucede que me decircem a vaquinha ato-a bem atadinha o FANLO (2010 [2008] II Cap 41 p 389) Si on te donne la vachette mets-lui vite la cordelette 488 Animal present a les traduccions portugueses de VISCONDES (2002 Cap 41 p 528) Em te dando uma vitela vai logo por ela i SERRAS (2005 Cap 41 i 50 p 484 i 524) Quando te derem a bezerra apressa-te a tecirc-la presa i a la francesa de DE ROSSET CASSOU (2006 [1949] Cap 4 p 47) Lorsqursquoon te donnera la geacutenisse cours lui mettre au cou la cordelette
121
(traint doncs lrsquooriginal castellagrave) ja que la corresponent forma articulada viţeaua [lsquola vedellarsquo] i
vaca [lsquola vacarsquo] respectivament en dificultaria qui-sap-lo la rima al segon hemistiqui
Si seguim estirant no pas el fil sinoacute el sogall per fer-nos ben nostra la vaquilla quixotesca
arribarem al recull de CALLES (2006 p 158-159 nuacutem 533) autor que relaciona la paregravemia de
referegravencia amb una altra que suara ens va com anell al dit Cuando te dieren el anillo pon el
dedillo489 Cal destacar igualment el volum drsquoARTHABER (1929 p 344 nuacutem 674490) en quegrave
es vincula el refrany Cuando te dieren la vaquilla | Acorre con la soguilla al que acabem
drsquoesmentar per ploma de Calles A meacutes a meacutes tambeacute RULLAN (2005 [1905] II Cap 4 p 28)
opta pel referent digital a lrsquohora de traduir lrsquooriginal cervantiacute En donarte srsquo anell es dit dins
ell491 i encara meacutes interessant CALCIU SAMHARADZE (20052 p 62 sv anillo) ens ofereixen
una primera solucioacute romanesa per a la paregravemia Cuando te dieren el anillo pon el dedillo Nu
trebuie să scapi (niciodată) ocazia [lsquoNo has de deixar escapar (mai) lrsquoocasioacutersquo] refrany romanegraves
que per tancar el cercle CALCIU et alii (1979 p 715 sv ocazie) interpreten amb tres pagraveremies
diferents A la ocasioacuten la pintan calva Cuando te dieran la vaquilla corre con la soguilla i
Cuando te dieran el anillo pon el dedillo492 Tornant al recull de CALCIU SAMHARADZE
(20052 p 928 sv vaquilla) observem com tres de les quatre solucions proposades per a la
paregravemia quixotesca coincideixen amb Papu Cacircnd icircţi pică vreo viţea fugi cu funia după ea
[lsquoQuan et cau del cel alguna vedella corre-li al darrere amb la cordarsquo] (solucioacute de Papu per al
capiacutetol 4) Cacircnd eşti dăruit cu-o vacă fugi cu funia de-o icircnşfacă [lsquoQuan sersquot regala una vaca
corre(-hi) amb la corda per tal drsquoaferrar-larsquo] (que Papu empra en el capiacutetol 50) i De capeţi
mioara stracircnge-i fracircnghioară [lsquoSi aconsegueixes lrsquoanyella estreny-li el sogallrsquo] (versioacute que
apareix al capiacutetol 41) La quarta opcioacute que CALCIU SAMHARADZE (20052 p 928 sv vaquilla)
ens apunten Du-te cu sacul cacircnd icircţi făgăduie purcelul [lsquoVes amb el sac quan et promet(en) el
garriacutersquo] gaudeix drsquoun llarg recorregut al refranyer romanegraves si beacute ZANNE (2004 [1901] VII p
382 nuacutem 16565) el qual el cita talment Du-te cu sacul cacircnd icircţĭ făgădue purcelul hi afegeix
una glossa que ens fa caure lrsquoagravenima als peus ldquoIcircn bătăie de joc celuĭ care crede că i se va da
489 El refrany es troba mutatis mutandis a CORREAS (2000 [1627] p 206 nuacutem 1450) Cuando te dieren el anillo paacutera el dedillo i en la mateixa variant de Calles a ETXABE (2001 p 102) del qual pouem la seguumlent glossa ldquoAconseja aprovechar las oportunidades que se presentan para casarse Por extensioacuten invita a aceptar los retos a los que se han de enfrentar las personas a lo largo de su vidardquo 490 Dins el marc romagravenic no deixen drsquointeressar-nos les variants francesa i italiana Celui agrave qui on donne ne choisit pas i Se ti gettano la fune e tu lega la vacca paregravemia aquesta darrera que espigolem a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 473 nuacutem 5185) 491 Traduccioacute per a la qual RULLAN (2005 [1905] II p 232) es decanta novament al capiacutetol 41 si beacute amb petites variants formals En donar-te srsquo anell es dit dins ell 492 En diversos reculls dessuacutes esmentats com ara el drsquoARTHABER (1929 p 344 nuacutem 674) o el de CALLES (2006 p 158-159 nuacutem 533) vegraveiem la relacioacute entre la paregravemia original i aquesta uacuteltima Amb un xic meacutes de marrada a cop segur que com en la traduccioacute de VISCONDES (2002 Cap 4 p 370) hauriacuteem arribat a lrsquoarxiconegut A cavalo dado natildeo se olha o dente Nogensmenys les solucions dels reculls consultats i la voluntat si ens ho permeteu de no estirar meacutes la ploma que el refrany ens han aconsellat de prescindir-ne Tanmateix per a una primera aproximacioacute us adrecem al Refranero Multilinguumle del Centro Virtual Cervantes httpcvccervanteseslenguarefraneroFichaaspxPar=58047ampLng=0
122
ceea ce i srsquoa făgăduitrdquo [lsquoCom a mofa a aquell que creu que se li donaragrave el que se li ha promegravesrsquo]
Amb miacutenimes diferegravencies formals Du-te cu sacul cicircnd icircţi făgăduie purcelul (MUNTEAN 1967
p 157 nuacutem 3373 FLONTA 1992a p 173 nuacutem 1180493 1992b p 205 nuacutem 1192494) i Du-te
cu sacul cacircnd icircţi făgăduie purcelul (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 206 CARTALEANU et alii
2007 p 129 nuacutem 1134) A tall de conclusioacute i independentment de lrsquoanimal ofert o de la vagravelua
de lrsquoanell promegraves no perdem de vista una lliccediloacute ben vitalista Quan ne passen fan de bon
aplegar (BULBENA 2005 Cap 4 p 428) o beacute A coisa dada natildeo faccedilas maacute cara (SERRAS
2005 Cap 4 p 343) per tal com tard o drsquohora arriba la maltempsada Al bon dia dar-li
entrada i esperar la nuvolada (BULBENA 2005 Cap 50 p 703)
Cuando te dieren la vaquilla corre con la soguilla (II Cap 4 i 50 p 720 i 1138)
Vegeu Cuando te dieren la vaquilla acudas con la soguilla (II Cap 41 p 1045)
493 When the PIG is proffered hold up the poke Acompanyat del francegraves Celui agrave qui on donne ne choisit pas 494 When the PIG is proffered hold up the poke Flonta almiddotludeix a una paregravemia en castellagrave Cuando te dieren la vaquilla corre con la soguilla i a dues en portuguegraves Quando te derem o porquinho acode logo com o baracinho i Quando te derem a vaca vem logo com a corda
123
Cuando viene el bien meacutetelo en tu casa (II Cap 4 p 720) Cicircnd icircţi iese norocul icircn cale prinde-l şi ferecă-l (PAPU 1965 II p 50) [lsquoQuan et surt la bona sort a lrsquoencontre pren-la i encadena-larsquo] Dacă dai de bine bagă-l icircn casă la tine (MĂRCULESCU 2007 II p 51) [lsquoSi topes amb el beacute ficarsquol a casa tevarsquo] El temps ruacutefol ja vindragrave quan hagi de venir de manera que suara el meacutes assenyat seragrave bo i
reprenent la cloenda de lrsquoanterior fitxa Al bon dia dar-li entrada i esperar la nuvolada
(BULBENA 2005 p 428) o si ho voleu en una versioacute un bri meacutes participativa Cuant sa cera
cau es hogravera de coirla (RULLAN 2005 [1905] II p 28) La paregravemia495 doncs ldquoNos ensentildea a no
despreciar la buena suerterdquo496 (CAMPOS BARELLA 1998 p 44 nuacutem 417) i dit sigui en
portuguegraves amb un joc de paraules ben bonic Guarda bem o bem que te vem (SERRAS 2005 p
343) En aquest sentit ROMERO (20012 p 98 nuacutem 250) aprofita la variant Cuando el bien
pasa meacutetelo en casa per oferir-nos la seguumlent glossa ldquoLa buena fortuna debemos cogerla al
vuelo Puede tratarse de laquoun tren que no para dos vecesraquo por eso hay que estar despierto y
atentordquo
Mărculescu tradueix gairebeacute al peu de la lletra la paregravemia original en realitat nomeacutes es permet
traslladar una part del dinamisme del beacute que srsquoaproxima al destinatari humagrave que en el seu cas
hi topa eacutes a dir que en certa mesura li surt a lrsquoencontre tal com tambeacute manifesta la versioacute de
Papu recollida al diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 128 sv bien) com a
traduccioacute del refrany que ens ocupa A meacutes a meacutes Papu interpreta el bien per noroc497 [lsquobona
sortrsquo] i tractant-se de tan gaia avinentesa498 considera convenient ldquoaferrar-lardquo stricto sensu o
sigui no limitar-se a prendre-la sinoacute fins i tot immobilitzar-la amb cadenes I ja que parlem de
lligar no volem deixar passar el seguumlent consell crematiacutestic Cicircnd icircţi intră paraua[499] icircn micircnă
leag-o cu zece noduri [lsquoQuan trsquoentra el xavo a la magrave lligarsquol amb deu nusosrsquo] (MUNTEAN 1967
p 105 nuacutem 2329) o amb nou nusos en comptes de deu Cicircnd icircţi intră paraua icircn micircnă leagă-o
cu nouă [lsquonoursquo] noduri (HINŢESCU 1985 p 62 nuacutem 615) consell que a VISCONDES (2002 p
370) compta amb una variant ornitologravegica Mais vale um paacutessaro na matildeo que dois a voar500
Bo i tornant emperograve al romanegraves i a tall de conclusioacute vet aquiacute una constatacioacute empiacuterica que tal
495 Vegeu les dues variants que ens aporta MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 538 nuacutem 47026 i 47027) Cuando el bien pasa meacutetelo en tu casa i Cuando el bien pasa meacutetelo en tu casa y cierra la puerta para que no se vaya 496 Cristianament OLMOS (19982 [1940] p 38) ens aconsella ldquoDebemos aceptar y bendecir el bien que Dios nos enviacuteerdquo i el relaciona amb un altre refrany quixotesc Cuando te dieren la vaquilla corre con la soguilla 497 Segons el DEX (sv noroacutec1) ldquoSoartă ursită destin (favorabil)rdquo tres sinogravenims de destiacute (favorable) 498 Pensem en la paregravemia Norocul e oricicircnd binevenit [lsquoLa bona sort eacutes en qualsevol moment benvingudarsquo] que CALCIU et alii (1979 p 698 sv noroc) tradueixen per Nunca es tarde si la dicha es buena 499 Vegeu les traduccions de Papu esmentades a la fitxa del refrany quixotesc Tanto vales cuanto tienes y tanto tienes cuanto vales (II Cap 20 p 872) 500 Vegeu la fitxa del refrany Maacutes vale paacutejaro en mano que buitre volando (I Cap 31 p 397 II Cap 12 i 71 p 783 i 1316)
124
volta ens deixi glaccedilats Nrsquoam vĕḑut oacutemenĭ murind de cald [lsquoNo he vist persones morint de
calorrsquo] (ZANNE 1895 I p 16 nuacutem 58) paregravemia que Zanne resumeix amb aquesta glossa
ldquoBinele nu poacutete să ne aducă nicĭ un rĕŭ binele nu strică nicĭ odatărdquo [lsquoEl beacute no ens pot dur cap
mal el beacute no fa mai nosarsquo]
125
Cuidados ajenos matan al asno (II Cap 13 p 796501) Ca să-ţi scapi vecinul icircţi ucizi asinul (PAPU 1965 II p 119) [lsquoPer escapar del teu veiacute mates el teu asersquo] Grijile altora icircl omoară pe măgar (MĂRCULESCU 2007 II p 115502) [lsquoLes cures dels altres (el) maten lrsquoasersquo] ldquoEl descuido de los propios intereses a favor de los ajenos perjudica a quien asiacute procede con lo
que se refuerza el dicho seguacuten el cual laquola caridad bien entendida empieza por uno mismo[503]raquordquo
(LEYVA 2004 p 77) Segons CAMPOS BARELLA (1998 p 115 nuacutem 1151) i ETXABE (2001
p 104) que inclouen la paregravemia quixotesca als seus reculls el refrany ldquoCensura a los
entremetidosrdquo i ldquoSe usa para reprender al entrometidordquo respectivament vet aquiacute perquegrave la
traduccioacute italiana de VIAN COZZI (1960 II p 99) opta per un directe Va a cercare gatte da
pelare Certament la intrusioacute aliena es desaconsella fins i tot quan no manca de bona voluntat
ldquoAunque el ajeno se ofrezca con gran generosidad los asuntos domeacutesticos es mejor
solucionarlos en casa El refraacuten dice que los cuidados del que no es duentildeo laquomatan al asnoraquo
y es que por mejor intencioacuten que tenga nunca depositaraacute todo el cuidado que pone aquel a
quien pertenecen las cosasrdquo (ROMERO 20012 p 108-109 nuacutem 280)
Segons CORREAS els cuidados ajenos no nomeacutes matan al asno (2000 [1627] p 212 nuacutem
1571) sinoacute que en singular Cuidado ajeno de pelo cuelga i Cuidado ajeno cuelga de pelo
(2000 [1627] p 212 nuacutem 1569) o en el pitjor dels casos Cuidado ajeno no cuelga ni aun de
pelo (2000 [1627] p 212 nuacutem 1569) No endebades ARTHABER (1929 p 373 nuacutem 733504)
relaciona la nostra paregravemia amb Mal ajeno de pelo cuelga
Drsquoaltra banda CALCIU SAMHARADZE (20052 p 281 sv cuidado) ens ofereixen per al
refrany iexclCuidados ajenos mataron al asno la proteica paregravemia Nu-ţi băgavacircricirc nasulnu te
băgaamesteca unde nu-ţi fierbe oala [lsquoNo fiquisposis el teu naset fiquistrsquoentremetis on no et
bull lrsquoollarsquo] que analitzarem a propogravesit de la paregravemia quixotesca No os metaacuteis donde no os
llaman (II Cap 62 p 1241) la qual PAPU (1965 II p 553) traduiacute talment Nu-ţi mai vicircricirc nasul
unde nu-ţi fierbe oala [lsquoNo segueixis posant el teu nas on no et bull lrsquoollarsquo] Igualment CALCIU
501 Amb la nota (II Cap 13 p 796 n 37) ldquoRefraacuten dicho de los que se meten en lo que no les concierne y terminan sufriendo las consecuenciasrdquo 502 Lrsquoautor (II p 115 n 247) nrsquoindica lrsquooriginal ldquoProverb laquoCuidados ajenos matan al asnoraquordquo 503 Refrany que OLMOS (19982 [1940] p 40) tambeacute esmenta al final de la seva glossa ldquoSe cumple este refraacuten con los que descuidan los propios intereses con perjuicios graves por interferir en negocios ajenos La caridad bien entendida empieza por uno mismordquo 504 Amb els equivalents en italiagrave i francegraves (p 372) Del mal drsquoaltri lrsquouomo guarisce e del proprio muore i Mal drsquoautrui nrsquoest que songe La paregravemia italiana apareix a BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 441 nuacutem IX6513) i sense coma a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 196 nuacutem 2125)
126
et alii ens ofereixen per a la mateixa paregravemia (per beacute que sense signes drsquoexclamacioacute) dues
solucions ldquoa se amesteca (a-şi vicircricirc nasul sau a se băga) unde nu-i fierbe oalardquo [lsquoentremetrersquos
(posar el nas o ficar-se) on no li bull lrsquoollarsquo] (1979 p 708 sv oală) i Nu te amesteca icircn
treburile altuia [lsquoNo trsquoentremetis a les feines drsquoaltrirsquo] (1979 p 45 sv amesteca) Abans de
deixar aquest diccionari ens mancaria per esmentar la variant Cuidados ajenos al asno matan
que els autors tradueixen amb el tragicogravemic Copilul cu mai multe moaşe rămicircne cu buricul
netăiat [lsquoEl nen amb meacutes drsquouna llevadora roman amb el melic sense tallarrsquo] (1979 p 132 sv
buric) ben present en diferents variants al refranyer romanegraves Copilul cu multe moaşe [lsquoamb
moltes llevadoresrsquo] rămacircne cu buricul netăiat (MILLIO 1999 p 104 nuacutem 889a505) Copilul cu
moaşe multe rămacircne cu buricul netăiat (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 132) Copilul cu două
moaşe [lsquodues llevadoresrsquo] rămacircne cu buricul netăiat (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 238) Unde
sicircnt moaşe mai multe [] Rămicircne bietul băiat [] Cu buricul netăiat [lsquoOn hi ha meacutes drsquouna
llevadora [] Roman el pobre noi [] Amb el melic sense tallarrsquo] (PANN 1982 [1847] p 200506
HINŢESCU 1985 p 160 nuacutem 2910) Unde sunt moaşe multe rămicircne copilul cu buricul netăiat
[lsquoOn hi ha moltes llevadores roman el nen amb el melic sense tallarrsquo] (HINŢESCU 1985 p 222
nuacutem 4463) paregravemia que en la variant de MUNTEAN (1967 p 400 nuacutem 7658) pot prendre un
tragravegic desenllaccedil507 Unde sicircnt moaşe multe moare (rămicircne) copilul cu buricul netăiat [lsquoOn hi ha
moltes llevadores mor (roman) el nen amb el melic sense tallarrsquo] infortuni pel qual ZANNE
(2004 [1900] V p 429 nuacutem 12322) es decanta Copilu [sic] cu moacuteşe multe moacutere cu buricul
ne-tăĭat [lsquoEl nen amb moltes llevadores mor amb el melic sense tallarrsquo]
Tot seguit gragravecies al Refranero Multilinguumle del Centro Virtual Cervantes arribem a la solucioacute
Cacircinele icircmbătracircneşte de drum iar nebunul de grija altora508 [lsquoEl gos envelleix per culpa del
camiacute mentre que el boig per culpa de la cura drsquoaltrirsquo] heus-ne aquiacute les paregravemies corresponents
505 EVERYBODYrsquos business is nobodyrsquos business Lrsquoautora despreacutes de la paregravemia esmentada nrsquoofereix quatre meacutes que no ens estem de recollir a peu de pagravegina per tal com si beacute similars no hi hem trobat cap vinculacioacute amb la paregravemia quixotesca (o variants) Unde cacircntă cocoşi mulţi acolo icircntacircrzie a se face ziua [lsquoOn canten molts galls alliacute triga a fer-se de diarsquo] Unde-s mulţi popi rămacircne copilul nebotezat [lsquoOn hi ha molts mossens roman el nen sense batejarrsquo] Unde vezi că mulţi poruncesc acolo oracircnduielile cu totul lipsesc [lsquoOn veus que molts manen alliacute el bon ordre manca del totrsquo] i Unde-s prea multe bucătărese iese macircncarea prea sărată sau rămacircne nesărată [lsquoOn hi ha massa cuineres surt el menjar massa salat o roman sense salrsquo] 506 Amb el seu habitual modus operandi (o meacutes ben dit modus delectandi) Pann amolla una tirallonga de refranys per ilmiddotlustrar una histograveria en aquest cas i a la mateixa pagravegina la paregravemia esmentada srsquoacompanya drsquoaltres que si beacute ens estem de desenvolupar per considerar que srsquoallunyen massa del nostre objectiu siacute que creiem de justiacutecia citar a peu de pagravegina Picircntre mumă picircntre moaşe [] Pruncu-a rămas fără boaşe [lsquoEntre la mare entre les llevadores [] El nadoacute ha romagraves sense botons (testicles)rsquo] Unde sicircnt două cumnate [] Casele-s nemăturate [lsquoOn hi ha dues cunyades [] Les cases queden sense escombrarrsquo] Corabia cu doi cicircrmaci se icircneacă [lsquoEl navili amb dos timoners srsquoenfonsarsquo] o beacute Unde cicircntă cocoşi mulţi acolo icircnticircrzie a se face ziua [lsquoOn canten molts galls alliacute triga a fer-se de diarsquo] Per a aquesta darrera paregravemia vegeu la nota anterior 507 Comptat i debatut tambeacute la traduccioacute de Papu nrsquoeacutes prou de tragravegica per tal com bo i intuint el patiment i consequumlent mort de lrsquoase si queda en mans del veiacute prefereix no dilatar-ne lrsquoagonia i matar-lo ell mateix 508 Correspon al castellagrave Cuidados ajenos mataron al asno (httpcvccervanteseslenguarefraneroFichaaspxPar=58421ampLng=13)
127
que nrsquohem pogut espigolar Cicircinele icircmbătricircneşte de drum iar [lsquomentre quersquo] nebunul de grija
altora (PANN 1982 [1847] p 377 HINŢESCU 1985 p 60 nuacutem 582) Cacircnele icircmbĕtracircnesce de
drum şi [lsquoirsquo] (ĭar) nebunul de grija altora (ZANNE 1895 I p 369 nuacutem 1484) Cicircinele
icircmbătricircneşte de drum şi (iar) nebunul de grija altora (MUNTEAN 1967 p 100 nuacutem 2251)
Cacircinele icircmbătracircneşte de drum şi (iar) nebunul de grija altora (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p
31)
128
Daacutedivas quebrantan pentildeas (II Cap 35 p 1011) Darurile sparg şi sticircncile (PAPU 1965 II p 327) [lsquoEls regals trenquen fins i tot les roquesrsquo] Plocoanele sfarmă stacircncile (MĂRCULESCU 2007 II p 302) [lsquoEls obsequis rompen les roquesrsquo]
ldquoPoderoso caballero
es don Dinero[509]
Madre yo al oro me humillo
eacutel es mi amante y mi amado
pues de puro enamorado
de continuo anda amarillo
que pues dobloacuten o sencillo
hace todo cuanto quiero
poderoso caballero
es don Dinerordquo
Vet aquiacute ldquola famosa letrilla satiacuterica de Quevedo de 1603rdquo (CANDOacuteN BONNET 1993 p 173)
en quegrave el poeta ldquosentildeala el nacimiento ilustre de don Dinero[510] en las Indias (el oro procedente
de Ameacuterica en los siglos XVI y XVII) e indica sus continuos tratos con jueces el amor que le
tienen las damas y otras agudezas del genial escritorrdquo (CALLES 2006 p 148 nuacutem 492) Pel
que fa al refrany quixotesc ldquoPondera la eficacia de los obsequios para rendir la voluntad de
nuestros proacutejimosrdquo (OLMOS 19982 [1940] p 40) i ldquoDa a entender que con los dones o presentes
se suelen vencer las mayores repugnanciasrdquo511 (CAMPOS BARELLA 1998 p 121 nuacutem 1175)
A voltes es pot acompanyar del seguumlent repicoacute Daacutedivas quebrantan pentildeas y hacen venir a la
grentildea512 (ROMERO 20012 p 112 nuacutem 291) Dit en romanegraves de manera ben succinta i amb el
benefici de la rima Darea[513] [] vede marea [lsquoEl regal [] veu la marrsquo] (ZANNE 2004 [1900]
509 Tornada que va fer fortuna com a refrany tal com ho demostren posem per cas CAMPOS BARELLA (1998 p 59 nuacutem 557) o ETXABE (2001 p 319) Poderoso caballero es don dinero 510 Ara beacute segons JUNCEDA (1991 p 242) ldquoEl dinero ha tenido siempre dudosiacutesima reputacioacuten especialmente entre aquellos que no lo poseenrdquo 511 COVARRUBIAS (1977 [1611] p 443 sv dar) encara fila meacutes prim i en subratlla la celeritat ldquoY porque el autor tratando de la palabra daacutediva nos remite a esta de dar y soacutelo dize que daacutedivas quebrantan pentildeas el comuacuten adagio dize laquoLa presta daacutediva haze su efecto dobladoraquordquo 512 Acompanyat drsquoaquesta nota ldquoLa largueza y la generosidad tienen un doble efecto paradoacutejicamente Por un lado resulta evidente que laquoquebrantan pentildeasraquo es decir derriban suspicacias y reticencias producen alegriacutea favorecen a las personas y generan gratitud en quien las recibe En cambio tambieacuten pueden provocar el efecto contrario pues hay quien se halla en necesidad y el hecho de que el alguien venga en su socorro lo toma como una humillacioacuten y en lugar de mostrarse agradecido al donante le guarda rencor por tener maacutes que eacutel Asimismo ante un acto de generosidad puede surgir la envidia en un tercero que no tuvo la liberalidad de realizarlo y no es extrantildeo que eacutestos propaguen infamias acerca de los generosos atribuyeacutendoles segundas intenciones en sus actos liberalesrdquo 513 A diferegravencia de la sintegravetica formulacioacute del refrany quixotesc i de les paregravemies romaneses que citarem a continuacioacute CIVERA (1969 p 529) decideix allargassar les inicials daacutedivas Les coses que hom doacutena graciosament esberlen les penyes
129
V p 251 nuacutem 11789) Darea vede marea (MILLIO 1999 p 265 nuacutem 2236f514) Darea []
Umple marea [lsquoEl regal [] Omple la marrsquo] (ZANNE 2004 [1900] V p 252 nuacutem 11790)
Darea umple marea515 (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 65) Darea [] Trece marea [lsquoEl regal []
Passa la marrsquo] (ZANNE 2004 [1900] V p 252 nuacutem 11791 HINŢESCU 1985 p 73 nuacutem
858) Tres variants que srsquoagrupen en una uacutenica paregravemia Darea [] trece (umple vede) marea
[lsquoEl regal [] passa (omple veu) la marrsquo] (MUNTEAN 1967 p 132 nuacutem 2849) Darea trece
(umple vede) marea (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 238)
A lrsquohora de comentar el nostre refrany LEYVA (2004 p 78) no srsquoestagrave drsquoesmentar el quevediagrave i
ja esmentat ldquoPoderoso caballero es Don Dinerordquo516 a semblanccedila del romanegraves Aurul deschide
raĭul [lsquoLrsquoor obre el paradiacutesrsquo] (ZANNE 1895 I p 116 nuacutem 437) Aurul deschide raiul
(MUNTEAN 1967 p 47 nuacutem 1236) amb estructura bimembre gragravecies a una segona part ja
esmentada Aurul deschide raĭul şi darea trece marea [lsquoLrsquoor obre el paradiacutes i el regal passa la
marrsquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p 440 nuacutem 6916) Si lrsquoor ens permet accedir al paradiacutes
quines portes no obrirem amb claus forjades de tan preuat metall Cu cheie de aur orice uşi poţi
deschide [lsquoAmb clau drsquoor totes les portes pots obrirrsquo] (MUNTEAN 1967 p 117 nuacutem 2588) Cu
cheie de aur orice uşă [lsquoqualsevol portarsquo] poţi deschide (MILLIO 1999 p 23 nuacutem 180b517) I
esclar acabem on comenccedilagravevem al paradisiacuteac tocom Cu chei de aur şi de argint se deschid
porţile raiului [lsquoAmb claus drsquoor i drsquoargent srsquoobren les portes del paradiacutesrsquo] (MUNTEAN 1967 p
117 nuacutem 2589) factible edegraven a base de regals Dar din dar se face raiul [lsquo(De) regal en regal
es fa el paradiacutesrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 163) Ben mirat i agravedhuc sense clau si parem
esment a la crematiacutestica equivalegravencia entre diners i regals (ldquotanto abre abre tantordquo) Banul
deschide uşile fără chei [lsquoEl(s) diner(s) obre(n) les portes sense clausrsquo] (MILLIO 1999 p 23
nuacutem 180c518) i Darurile găsesc icircntotdeauna uşile deschise [lsquoEls regals troben sempre les portes
obertesrsquo] (MILLIO 1999 p 50 nuacutem 419519)
A falta drsquoagraveuries claus podem passar aixograve siacute sempre amb la mateixa mategraveria prima a mesures
meacutes expeditives Sula de aur zidurile pătrunde [lsquoLrsquoalena520 drsquoor() els murs travessarsquo] (ZANNE
514 MONEY answers all things 515 Vet aquiacute la traduccioacute que donen del refrany quixotesc CALCIU SAMHARADZE (20052 p 287 sv daacutediva) 516 El traductor mallorquiacute del Quijote RULLAN (2005 [1905] II p 210) tambeacute empra una imatge ben gragravefica Qui paga que mani feinas y qursquohan drsquountar sas corriolas perque vajan llisas 517 An ASS laden with gold would enter the gates of any city (An ASS ladenloaded with gold will go lightly uphillovertakes everything) 518 Iacutedem 519 A BRIBE will enter without knocking 520 Segons el DIEC (sv alena) ldquoEina de sabater composta drsquoun ferro amb una punxa molt fina i drsquoun magravenec de fusta que serveix per a foradar cosir i repuntarrdquo
130
2004 [1901] VII p 941 nuacutem 19720) Sula de aur zidul pătrunde521 [lsquoLrsquoalena drsquoor el mur
travessarsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 638 nuacutem 10813) que es completa amb un
esborronador consell de caient moral Sula de aur zidul pătrunde şi lăcomia icircşĭ vinde neacutemul şi
moşia [lsquoLrsquoalena drsquoor el mur travessa i la cobdiacutecia es ven la nissaga i les propietatsrsquo] (ZANNE
2004 [1901] VII p 640 nuacutem 17571) Sula de aur zidurile pătrunde [] şi lăcomia [] icircşi vinde
neamul şi moşia (MUNTEAN 1967 p 353 nuacutem 6896) Ultra lrsquoalena tambeacute espigolem un altre
instrument drsquoor lrsquoespasa que gragravecies a la forccedila lato sensu drsquoaquest material tallaragrave molt meacutes
que no pas la de ferro Sabia de aur tae maĭ mult de cacirct cea de fier [lsquoLrsquoespasa drsquoor talla meacutes que
la de ferrorsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 576 nuacutem 10647) Sabia de aur taie mai mult decicirct
cea de fier (HINŢESCU 1985 p 140 nuacutem 2440) Sabia de aur taie mai tare bine [lsquomeacutes fort
beacutersquo] decicirct cea de fier (HINŢESCU 1985 p 215 nuacutem 4282) Sabia de aur taie mai tare decicirct cea
de fier (MUNTEAN 1967 p 336 nuacutem 6489) Sabia de aur taie mai tare decacirct cea de fier
(MILLIO 1999 p 182 nuacutem 1538522 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 111)
Malgrat lrsquoampli ventall paremiologravegic que acabem de resseguir sorpregraven veure com ambdoacutes
traductors romanesos opten per transcriure literalment lrsquooriginal castellagrave Les daacutedivas
quixotesques en el cas de Papu esdevenen daruri [lsquoregalsrsquo] mot ben representat als refranys
romanesos citats dessuacutes mentre que Mărculescu decideix conferir-li una pagravetina reculada amb
lrsquoeslavisme plocon encara vigent avui en dia523 perograve que en origen es referia al ldquoDar omagial
intracircnd icircn obligațiile vasalilor către Poartă sau ale supușilor către curtea domnească sau către
stăpacircnul moșieirdquo [lsquoRegal drsquohomenatge que entrava en les obligacions dels vassalls vers la
Porta524 o dels suacutebdits vers la cort reial o vers lrsquoamo de les propietatsrsquo] (DEX sv plocoacuten)
521 Zanne afirma que es tracta de lrsquouacutenic cas en quegrave va ser capaccedil drsquoestablir sense cap mena de dubte lrsquoadopcioacute drsquoun refrany estranger Concretament lrsquointroductor en va ser Miron Costin (1630-1691) que el va traduir del polonegraves Ben poc despreacutes un altre cronista Dimitrie Cantemir (1673-1723) ja lrsquoempra amb normalitat 522 HE THAT FIGHTS with silver arms is sure to overcome 523 Emprat familiarment com a regal ldquofăcut adesea pentru un serviciu o favoarerdquo [lsquofet sovint per un servei un favorrsquo] (DEX sv plocoacuten) 524 La Porta o la Sublim Porta almiddotlusioacute a lrsquoimperi Otomagrave
131
De amigo a amigo la chinche etc (II Cap 12 p 786525) Ortac ortac dar fără ghimpe-n ochi (FRUNZETTI526 1965 II p 110) [lsquoColmiddotlega colmiddotlega perograve sense punxa a lrsquoull527rsquo] Praf icircn ochi icircntre prieteni etc (MĂRCULESCU 2007 II p 107528) [lsquoPols a lrsquoull entre amics etcrsquo] ROMERO (20012 p 116 nuacutem 300) que compara el nostre refrany amb De puta a puta
taconazo529 el glossa talment
ldquoVuelve a mostrar el refranero su rostro maacutes piacutecaro Recuerda que a menudo la extrema
intimidad lleva a tratarse sin ninguna consideracioacuten Es el reverso de la solidaridad entre los
que son de la misma condicioacuten pues esa misma igualdad lleva a ser especialmente duro y
cruel con los semejantesrdquo
Per la seva banda LEYVA (2004 p 81) considera que la paregravemia doacutena a entendre ldquoel mal
comportamiento de quien se proclama incondicional pero traiciona la amistad[530] cuando le
convienerdquo531 El referent quixotesc COVARRUBIAS (1977 [1611] p 436 sv chinche) ens el
completa i ubica De amigo a amigo chinche en el ojo Per desgragravecia les molegravesties oculars532
que lrsquoamistat genera no es limiten uacutenicament a la chinche CAMPOS BARELLA (1998 p 19
nuacutem 175) a propogravesit de la paregravemia De amigo a amigo agraz en el ojo comenten533 ldquoEl agraz
la chispa la sangre la chinche etc vienen a representar las ingratitudes que a veces se reciben
de los que se dicen amigosrdquo En efecte la paregravemia que acabem de citar tambeacute lrsquoespigolem a
CORREAS (2000 [1627] p 220 nuacutem 119) i ETXABE (2001 p 107) mentre que amb la variant
525 Amb la nota (II Cap 12 p 786-787 n 24) ldquoPuede ser el estribillo de una letrilla no identificada basado en el refraacuten laquoDe amigo a amigo chinche en el ojoraquo que se usaba para avisar que no se debe confiar en los que se dicen amigosrdquo 526 Si beacute es tracta de la segona part del Quijote nrsquoatribuiumlm la traduccioacute a Frunzetti i no pas a Papu bo i basant-nos en la Notă asupra ediţiei [lsquoNota sobre lrsquoedicioacutersquo] inicial ldquoIon Frunzetti căruia-i aparţine şi traducerea versurilor din ambele părţirdquo [lsquoIon Frunzetti al qual pertany tambeacute la traduccioacute dels versos drsquoambdues partsrsquo] (1965 I p 5) 527 El substantiu masculiacute ochi coincideix formalment en singular i plural de manera que no eacutes possible en el context actual esbrinar-ne el nombre Ara beacute seguint lrsquooriginal quixotesc optem per la versioacute singular ull tant en la traduccioacute de Frunzetti com en la de Mărculescu 528 MĂRCULESCU (2007 II p 107 n 228) indica a peu de pagravegina ldquoProbabil refren icircntr-un cacircntec (letrilla) preluat dintr-un proverb care veştejeşte falsele prietenii laquoDe amigo a amigo chinche en el ojoraquo (literal laquoIcircntre prieten şi prieten ploşniţă-n ochiraquo) [lsquoPossible tornada drsquouna canccediloacute (letrilla) agafada drsquoun refrany que blasma les falses amistats laquoDe amigo a amigo chinche en el ojoraquo (literalment laquoEntre (un) amic i (un altre) amic xinxa a lrsquoullraquorsquo]rdquo 529 Sobre aquest refrany Romero anota ldquopretende sentildealar maacutes bien que entre maleantes o personas de dudosa reputacioacuten no se suele dar auteacutentica amistad sino complicidad momentaacutenea que se disipa en el momento en que los intereses de los compantildeeros entran en colisioacuten con los propiosrdquo Conflicte drsquointeressos que si ens permeteu el comentari no es doacutena pas uacutenicament ldquoentre maleantes o personas de dudosa reputacioacutenrdquo 530 Tal com afirma CABALLERO (1970 p 186 nuacutem 2564) ldquoY quiere decir que al mayor amigo se le engantildeardquo 531 Lrsquoautor acaba afirmant ldquoTal y como aparece en el texto se supone estribillo de alguna copla popular en tiempos de Cervantesrdquo 532 O no nomeacutes oculars com demostra la traduccioacute francesa de DE ROSSET CASSOU (2006 [1949] p 103) bo i jugant amb el fraseologisme Avoir la puce agrave lrsquooreille (eacutes a dir Estar a lrsquoaguait) Entre amis les plus sucircrs la puce est agrave lrsquooreille 533 Alhora que tambeacute glossen ldquoEnsentildea que no se debe confiar demasiado en todos los que se venden por amigosrdquo
132
chispa (o chispe) De amigo a amigo chispe en el ojo (CORREAS 2000 [1627] p 220 nuacutem
119) i De amigo a amigo chispa en el ojo (ETXABE 2001 p 107) Pel que fa a la sangre De
amigo a amigo sangre en el ojo534 (ETXABE 2001 p 107) Als referents proposats per Campos
Barella encara podriacuteem afegir-hi la chinilla o chinela De amigo a amigo chinilla en el ojo i
De amigo a amigo chinela en el ojo (CORREAS 2000 [1627] p 219 nuacutem 118) A meacutes a meacutes
alguns dels anteriors exemples poden presentar compadre en comptes drsquoamigo com ara De
compadre a compadre chinche en el ojo (ETXABE 2001 p 109) De compadre a compadre
sangre en el ojo (ETXABE 2001 p 109) o De compadre a compadre chinilla en el ojo535
(MAL LARA 2013 [1568] X p 1301 nuacutem 6) A tall (mai meacutes ben dit) de conclusioacute valgui la
punyent traduccioacute catalana de RULLAN (2005 [1905] II p 70) Amig leal y derrera un pam de
punyal536
Pel que fa a les traduccions romaneses destaquem el fet que si beacute la molegravestia se centra sempre a lrsquoull (ochi) la gegravenesi divergeix de les opcions castellanes Frunzetti lrsquoatribueix a ghimpe [lsquopunxarsquo] mentre que Mărculescu a praf [lsquopolsrsquo] A meacutes noteu com Frunzetti recull lrsquoamigo quixotesc amb el regionalisme ortac que el DEX (sv ortaacutec) defineix aixiacute ldquoTovarăş (de drum de muncă etc) camarad p ext prietenrdquo [lsquoColmiddotlega (de viatge de treball etc) company p ext amicrsquo] Com que les versions de Frunzetti i Mărculescu no pouen ni gaudeixen de posterior continuiumltat al refranyer romanegraves ens veiem abocats a encercar-hi alguna altra solucioacute vet aquiacute la nostra proposta per al cas actual Tu ḑicĭ cărsquomĭ voĭescĭ binele [] Şi mĕ rsquonghimpĭ ca albinele [lsquoTu dius que em desitges (tot) el beacute (del moacuten) [] I em piques com les abellesrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 501 nuacutem 17036) com apunta Zanne es tracta drsquouna paregravemia ldquoPentru prietenul falş şi vicleacutenrdquo [lsquoPer a lrsquoamic fals i astutrsquo] Amb miacutenimes diferegravencies formals el refrany es presenta a drsquoaltres volums Tu zici că-mi voieşti binele şi mă-nghimpi ca albinele (PANN 1982 [1847] p 295) Tu zici că-mi voieşti binele [] şi mă-nghimpi ca albinele (MUNTEAN 1967 p 383 nuacutem 7426) Tu zici că-mi voieşti binele [] Şi mă-nghimpi ca albinele (HINŢESCU 1985 p 157 nuacutem 2830) Gragravecies a la traduccioacute italiana de VIAN COZZI (1960 II p 92) Dagli amici ci guardi Iddio ccedilo eacutes el primer hemistiqui en primera persona plural del conegut refrany Dagli amici mi guardi Iddio che dai nemici mi guardo io537 (SCHWAMENTHAL STRANIERO 1991 p 191 nuacutem 2074) arribem encontinent al romanegraves Feresce-mĕ Doacutemne de prietenĭ că de duşmanĭ
534 Amb lrsquoapunt ldquoUna maacutes de las frecuentes recomendaciones sobre la prudencia que debemos mantener con los amigosrdquo 535 Segons lrsquoautor ldquoApliacutecase a los que en el intereacutes cargan de mal a su compantildeero como dize en otro refraacuten De amigo a amigo chinche etc Y parece mejor letra china en el ojordquo passatge del qual es fa ressograve IRIBARREN (19744 p 51) 536 Versioacute que sembla justificar una de les paregravemies preferides de la nostra agravevia Antonieta Qui teacute amics teacute fatics qui teacute amigues teacute fatigues 537 A ARTHABER (1929 p 447 nuacutem 884) en la variant Dagli amici mi guardi Dio [] Che dai nemici mi guardo io En el cas de BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 283 nuacutem VI278) Dagli amici mi guardi Dio che dai nemici mi guarderograve io
133
mĕ voĭu păzi singur (sciŭ să mĕ păzesc sciŭ a mĕ păzi) [lsquoGuardarsquom Senyor dels amics que dels enemics em defensareacute sol (seacute defensar-me seacute defensar-me)rsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 460 nuacutem 16869) que no endebades es compara a dues paregravemies (2004 [1901] VII p 461 nuacutem 16869) la francesa Dieu me garde de mes amis je me garderai de mes ennemis i la italiana Da chi mi fido mi guardi Dio da chi non mi fido mi guardaro [sic] io No cal dir que un consell drsquoaquesta iacutendole (amb el prec a la intervencioacute divina) es troba profusament documentat al refranyer romanegraves Fereşte-mă Doamne de prieteni că de duşmani mă feresc eu [lsquoGuardarsquom() Senyor() dels amics que dels enemics em guardo jorsquo] (MUNTEAN 1967 p 174 nuacutem 3618) Fereşte-mă Doamne de prieteni că de duşmani mă feresc eu (FLONTA 1992a p 92 nuacutem 621538 1992b p 108 nuacutem 624539 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 207) Fereşte-mă Doamne de prieteni că de duşmani mă păzesc singur540 [lsquoem defenso solrsquo] (CALCIU et alii 1979 p 341 sv duşman p 376 sv feri) Fereşte-mă Doamne de prieteni că de duşmani mă ferescpăzesc singur541 [lsquoem guardodefenso solrsquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 54 sv amigo) Fereşte-mă Doamne de prieteni că de duşmani mă feresc eumă păzesc singur [lsquoem guardo joem defenso solrsquo] (CARTALEANU et alii 2007 p 136 nuacutem 1188) Fereşte-mă Doamne de prieteni că de duşmani mă voi păzi singur [lsquoem defensareacute solrsquo] (MILLIO 1999 p 125 nuacutem 1059a542) Fereşte-mă Doamne de prieteni că de duşmani mă voi păzi singurştiu eu [lsquoseacute jo (com encarregar-mersquon)rsquo] (MILLIO 1999 p 143 nuacutem 1207543) Lrsquouacuteltim exemple de la tirallonga canvia la tradicional forma inicial drsquoadreccedilar-se a la divinitat per una altra no menys fructiacutefera Apară-mă Doamne de prieteni că de duşmani ştiu eu [lsquoProtegeix-me Senyor dels amics que dels enemics seacute jo (com encarregar-mersquon)rsquo] (MILLIO 1999 p 135 nuacutem 1151544)
538 God defend me from my FRIENDS from my enemies I can defend myself Acompanyat del francegraves Dieu me garde de mes amis je me garderai de mes ennemis 539 God defend (deliver) me from my FRIENDS from my enemies I can (will) defend myself Lrsquoautor cita dues paregravemies en castellagrave De los amigos me guarde Dios que de los enemigos me guardareacute yo i De quien me fiacuteo Dios me guarde de quien no me fiacuteo me guardareacute yo i una en portuguegraves Deus me defenda do amigo que do inimigo me defendo eu 540 Amb almiddotlusioacute al castellagrave Del agua mansa liacutebreme Dios que de la brava me libro yo 541 Els autors donen el romanegraves com a traduccioacute del refrany De mis amigos me libre Dios que de mis enemigos me libro yo 542 A FOE is better than a dissembling friend 543 GOD defenddeliver me from my friends Irsquoll keep myself from my enemies (GOD defend me from my friends from my enemies I canwill defend myself) 544 Save a man from his FRIENDS and let him to struggle with his enemies
134
De la abundancia del corazoacuten habla la lengua (II Cap 12 p 788) Din preaplinul inimii grăieşte şi limba (PAPU 1965 II p 112) [lsquoDe lrsquoabundagravencia del cor srsquoexpressa tambeacute la llenguarsquo] Din prisosul inimii vorbeşte limba (MĂRCULESCU 2007 II p 109) [lsquoDe lrsquoabundor del cor parla la llenguarsquo] VISCONDES (2002 p 401 n 1) ens informa que el refrany ldquoEacute do Evangelho de Satildeo Mateus
XII 34rdquo545 i FANLO (2010 [2008] II p 118 n 1) hi afegeix que tambeacute es troba a ldquoLuc 6
45rdquo546 Es tracta doncs drsquouna sentegravencia biacuteblica547 que ldquodenota que por lo comuacuten se habla
mucho de aquello que sentimos hondamenterdquo548 (IRIBARREN 19744 p 620) El mateix autor del
comentari Iribarren (que parla de la paregravemia en un article no pas intitulat amb el refrany
castellagrave sinoacute amb Ex abundantia cordis) cita un altre refrany prou semblant ensems que
aclaridor No dice maacutes la lengua que lo que siente el corazoacuten
El volum II de ZANNE (2003 [1897]) conteacute el quart capiacutetol intitulat ldquoOmul şi organele salerdquo
[lsquoLrsquohome i els seus ogravergansrsquo] en quegrave es dediquen les pagravegines 199-216 (paregravemies nuacutemero 3581-
3675) a inimă i de la pagravegina 217 a la 232 (paregravemies nuacutemero 3678-3741) a limbă En aquestes
trenta-tres pagravegines (i meacutes de cent cinquanta paregravemies) inimă i limbă coincideixen en dos
refranys Inima o aǔ pe limbă549 [lsquoEl cor el tenen a la llenguarsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 200
nuacutem 3582) utilitzat per a aquell que ldquoSpune tot ce gacircndesce tot ce are pe inimărdquo [lsquoDiu tot el
que pensa tot el que teacute al corrsquo] i drsquoaltra banda una paregravemia dedicada als bocamolls Inima şi
limba sunt de o palmă una de alta [lsquoEl cor i la llengua estan a un pam lrsquouna de lrsquoaltrarsquo] (ZANNE
2003 [1897] II p 200 nuacutem 3585)
Si encerquem la paregravemia quixotesca al Refranero Multilinguumle del Centro Virtual Cervantes550
hi ensopegarem la solucioacute Ce are icircn (pe) inimă are şi pe buze [lsquoEl que teacute a (en) el cor (ho) teacute
tambeacute als llavisrsquo] acompanyada de dos fraseologismes que lrsquoesmentat web inclou en lrsquoapartat
de variants A avea (a fi cu) inima aproape de gură [lsquoTenir (estar amb) el cor a prop de la
545 ldquoEx abundantia enim cordis os loquiturrdquo (Evangelium secundum Matthaeum XII 34) Segons la traduccioacute romanesa consultable en liacutenia a wwwebiblero ldquodin prisosul inimii vorbeste limba [sic]rdquo 546 ldquoEx abundantia enim cordis os eius loquiturrdquo (Evangelium secundum Lucam VI 45) Segons la traduccioacute romanesa consultable en liacutenia a wwwebiblero ldquodin prisosul inimii vorbeste gura [sic]rdquo 547 Aixiacute ens ho palesa ROMERO (20012 p 122 nuacutem 316) ldquoEn esta ocasioacuten el refranero manifiesta la raigambre catoacutelica de la cultura hispana pues la diccioacuten castellana de este dicho es literalmente la traduccioacuten de las palabras de Cristo en el Evangelio de san Mateo (12 34) tal como las vertiera en latiacuten san Jeroacutenimo Ex abundantia cordis os loquitur Esta regla de oro sirve para penetrar en las intenciones y en lo profundo de quien habla (en su laquocorazoacutenraquo) a traveacutes de la observacioacuten de sus palabrasrdquo 548 El profit que Leyva va extreure de lrsquoobra drsquoIribarren es fa palegraves en casos com ara aquest en quegrave glossa ldquoSentencia con que se denota que por lo comuacuten se habla mucho de aquello de que el aacutenimo estaacute muy penetradordquo (LEYVA 2004 p 83) En aquest sentit SOLIU (1986 p 158) ens en recorda lrsquoexpansiva versioacute catalana ldquolaquoLa boca parla drsquoallograve que sobreiumlx del corraquo diu lrsquoEvangelirdquo 549 Zanne acompanya la paregravemia romanesa amb la francesa Avoir le cœur agrave la bouche 550 Vegeu lrsquoenllaccedil httpcvccervanteseslenguarefraneroFichaaspxPar=58451ampLng=13
135
bocarsquo] que espigolem tant a MUNTEAN (1967 p 6 nuacutem 107) com a BOTEZATU HAcircNCU
(20033 p 120) i A nu avea inima departe de gură [lsquoNo tenir el cor lluny de (la) bocarsquo] que en
aquest cas evoquem de HINŢESCU (1985 p 174 nuacutem 3274)
Sense deixar de banda les fonts romaneses qui siacute que recullen la paregravemia biacuteblica en versioacute
castellana soacuten CALCIU SAMHARADZE (20052 p 9 sv abundancia) ldquode la abundancia del
corazoacuten habla la boca din prisosul inimii vorbeşte gura inima cacircnd se-nveseleşte faţa icircnfloreşte
[lsquode lrsquoabundor del cor parla la boca el cor quan srsquoalegra la cara floreixrsquo]rdquo Dos trets ens criden
lrsquoatencioacute en primer lloc que no tracten el refrany com a extret del Quijote (ja que en tal cas
srsquohaurien vist constrets a canviar boca per lengua) i en segon lloc el fet que la primera
traduccioacute correspongui fora del detall que acabem drsquoesmentar a la versioacute de Mărculescu
Per acabar CASADO et alii (1998 p 33) inclouen equivalents del refrany quixotesc (eacutes a dir
amb lengua no pas amb la boca que traduiria lrsquoos original drsquoambdues citacions biacutebliques) en
francegraves De lrsquoabondance du cœur la bouche parle551 i en italiagrave Per lrsquoabbondanza del cuor la
bocca parla la primera de les quals coincideix amb la traduccioacute francesa de DE ROSSET
CASSOU (2006 [1949] p 104) La bouche parle de lrsquoabondance du cœur552 i la segona
recollida per ARTHABER (1929 p 176 nuacutem 345553) recorda la italiana de VIAN COZZI (1960
II p 93) Dallrsquoabbondanza del cuore parla la lingua554
551 Sense coma a MONTREYNAUD et alii (1993 p 37 nuacutem 644) 552 Lrsquoaltra traduccioacute francesa del Quijote consultada nrsquoofereix la versioacute Crsquoest le trop-plein du cœur qui fait parler la langue (FANLO 2010 [2008] II p 118) Hi fem notar lrsquoexpressioacute le trop-plein du cœur que concorda amb el preaplinul inimii de Papu 553 Autor que dit sigui de passada relaciona el refrany italiagrave amb el francegraves De lrsquoabondance du coeur la bouche parle 554 BODINI (2005 [1957] II p 681) en canvi el tradueix per La bocca parla quando il cuore egrave gonfio
136
De los desagradecidos estaacute lleno el infierno (II Cap 58 p 1205) De nerecunoscători geme iadul (PAPU 1965 II p 517) [lsquoDe desagraiumlts es plany lrsquoinfernrsquo] Infernul este plin de nerecunoscători (MĂRCULESCU 2007 II p 474) [lsquoLrsquoinfern eacutes ple de desagraiumltsrsquo] El nostre refrany segons ROMERO (20012 p 118 nuacutem 306555) ldquoCalibra que de todos los que
pueblan el Averno el nuacutemero de los que practicaron la ingratitud es altiacutesimordquo Al seu torn
COVARRUBIAS (1977 [1611] p 736 sv infierno) anota ldquoTambieacuten se toma muchas vezes esta
palabra infierno por el lugar de los dantildeados y condenados al fuego eternordquo que eacutes precisament
el sentit que suara ens interessa El Cant XXXIV de lrsquoInferno dantesc srsquoendinsa al cercle meacutes
pregon i pecaminoacutes del con invertit lrsquoanomenada Giudecca en (des)honor a Judes Iscariot556
menyspreable paradigma dels desagraiumlts o altrament dit drsquoaquells que traeixen els seus
benefactors Tambeacute LEYVA (2004 p 84) apunta ldquoEl pecado de la ingratitud mueve a Don
Quijote[557] a sentildealarlo como el mayor de cuantos se puedan cometerrdquo Drsquoaltra banda CAMPOS
BARELLA (1998 p 126 nuacutem 1230) nrsquoesmenten un altre factor ldquoSe vitupera la ingratitud y se
nota que es muy frecuenterdquo En aquesta direccioacute temporal srsquoorienta la citacioacute que fa DUŢĂ
(1997 p 224 nuacutem 3596) de lrsquoEstagirita ldquoCe icircmbătracircneşte iute Recunoştinţardquo [lsquoQuegrave envelleix
de seguida Lrsquoagraiumlmentrsquo] per beacute que segons el proteic Nicolae Iorga (1871-1940)
ldquoRecunoştinţa e icircnainte de toate o datorie către tinerdquo [lsquoLrsquoagraiumlment eacutes abans de res una obligacioacute
vers tursquo] (DUŢĂ 1997 p 224 nuacutem 3595)
Al diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 302 sv desagradecido) srsquohi inclou el refrany original traduiumlt amb la planyiacutevola versioacute de Papu ara beacute tot seguit srsquohi afegeix de collita progravepia Recunoştinţa e floare rară [lsquoLrsquoagraiumlment eacutes flor estranyarsquo] paregravemia molt en consonagravencia amb la reflexioacute aristotegravelica dessuacutes citada Tenint doncs en compte la gravetat del pecat i la seva frequumlegravencia no eacutes estrany que Uşor ajungĭ la ĭad558 [lsquoFagravecilment arribes a lrsquoinfernrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 15 nuacutem 15337) puix que per meacutes eixabuc que srsquohi produexi Nicĭ ĭadul nicĭ muĭerea nicĭ pămicircntul secetos nu ḑice laquoAjungeraquo [lsquoNi lrsquoinfern ni la dona ni la terra agraverida no diu(en) laquoProuraquorsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 15 nuacutem 15336) En romanegraves per a lsquoinfernrsquo existeix el doblet559 iad560 drsquoorigen eslau561 i infern562 neologisme
555 Romero ens presenta dues paregravemies De desagradecidos estaacute el mundo lleno i De desagradecidos estaacute el infierno lleno 556 ldquolaquoQuellrsquoanima lagrave sugrave crsquoha maggior penaraquo [] dissersquol maestro laquoegrave Giuda Scariumlottoraquordquo (Inferno XXXIV v 61-62) 557 Vegeu la fitxa drsquoun altre refrany quixotesc de sentit similar El pan comido y la compantildeiacutea deshecha (II Cap 7 p 745) 558 Seguit de la glossa ldquoRěul uşor se face e greǔ să fiĭ om de treacutebărdquo [lsquoEl mal fagravecilment es fa eacutes difiacutecil ser (una) persona com calrsquo] 559 I aixiacute mateix per a lsquoparadiacutesrsquo tambeacute comptem amb rai (eslavisme) i paradis (neologisme llatiacute)
137
de clara arrel llatina Eacutes logravegic doncs parant esment a la ldquonovetatrdquo drsquoinfern que en el camp paremiologravegic el mot escollit sigui iad Aixiacute ens ho demostren per exemple PISOT et alii (2002 p 263 sv infierno) que tradueixen infierno per iad i sobretot el mestre Zanne el qual en el dotzegrave capiacutetol dedicat a ldquoCredinţe obiceĭurĭrdquo [lsquoCreences costumsrsquo] hi inclou iad (2004 [1901] VII p 14-16 nuacutem 15336-15341) perograve no pas infern Drsquoacord amb aixograve no hauriacuteem drsquoexcloure que la tria de Mărculescu infern en lloc de iad no obeeixi a una picada drsquoullet al referent dantesc que esmentagravevem a lrsquoinici
560 DEX (sv iad) ldquo(Icircn credința creștină) Loc icircn care sufletele păcătoșilor ar fi supuse la chinuri veșnicerdquo [lsquo(En la fe cristiana) Lloc en quegrave les agravenimes dels pecadors estarien sotmeses a turments eternsrsquo] Drsquoaltra banda el DER (sv iaacuted) en postula lrsquoetimologia a partir del mitologravegic i miacutetic Hades grec 561 Vegeu SALA (2010 p 206) 562 DEX (sv infeacutern) ldquoLoc unde sălășluiesc sufletele celor păcătoși după moarte supuse la chinuri veșnicerdquo [lsquoLloc on viuen les agravenimes dels (que han estat) pecadors despreacutes de la mort sotmesos a turments eternsrsquo]
138
De noche todos los gatos son pardos563 (II Cap 33 p 990) Noaptea toate micircţele[564] sicircnt sure (PAPU 1965 II p 306-307) [lsquoDe nit tots els gats soacuten brunsrsquo] Noaptea toate macircţele par sure (MĂRCULESCU 2007 II p 283) [lsquoDe nit tots els gats semblen brunsrsquo] Des de COVARRUBIAS (1977 [1611] p 829 sv noche) fins a ETXABE (2001 p 117565)
passant per Autoridades (sv noche566) o CAMPOS BARELLA (1998 p 250 nuacutem 2488567) el
refrany quixotesc sense cap variant significativa ens mostra un ample recorregut Quant al
sentit de la paregravemia ldquoes que la noche[568] desvanece a la vista todos los colores En el sentido
metafoacuterico como la muerte es la noche de la vida en ella todos se igualan desapareciendo
dignidades y diferencias socialesrdquo (OLMOS 19982 [1940] p 44)
Si observem les equivalegravencies romaneses tant Papu com Mărculescu malgrat la divergegravencia entre lsquoeacutesserrsquo i lsquosemblarrsquo coincideixen en la color que adopta la nocturna gatada sur adjectiu (en les paregravemies en la forma femenina plural sure) que segons el diccionari romanegraves-castellagrave de CALCIU et alii (1979 p 976 sv sur) significa ldquogris griacuteseo grisaacuteceo rucio pardo[569]rdquo Afegim-hi que els dos traductors francesos drsquouna banda i els dos italians drsquoaltra banda arriben a solucions cromagraveticament idegraventiques De nuit tous chats sont gris (DE ROSSET CASSOU 2006 [1949] p 288) La nuit tous les chats sont gris570 (FANLO 2010 [2008] II p 328) i Di notte
563 Segons MORVAY (2001 p 77) aquest eacutes un drsquoaquells refranys que ldquopodriacuteamos considerar europeismos ya que se usan en varias lenguas en forma ideacutentica o muy similarrdquo 564 Cal esmentar que en romanegraves macircţă teacute geacutenere femeniacute (vegeu FONTANA 2009 p 408-409) Tanmateix com que es tracta juntament amb pisică de lrsquoapelmiddotlatiu feliacute meacutes emprat independentment del sexe ens ha semblat que el caient de la nostra llengua es veuria traiumlt si respectagravevem lrsquooriginal Aixiacute doncs hem preferit optar per la variant genegraverica masculina En aquest sentit i al nostre parer lrsquoorigen del refrany catalagrave Paga que eacutes gata ens ve a donar la raoacute ldquoUns estudiants afamats anaven pels hostals amb un sac dintre del qual portaven una gata Arribada lrsquohora de pagar com que no duien diners feien una proposicioacute a lrsquohostaler si endevinava quegrave duien en aquell sac li pagarien el doble de lrsquoimport del que havien menjat i si no ho endevinava foacutera ell qui pagaria a ells Abans de fer la juguesca ja havien procurat de fer miolar la gata Lrsquohostaler acceptava la proposta i deia que el que hi havia era un gat llavors els estudiants feien pagar lrsquohostaler tot exclamant alegrement Paga que eacutes gatardquo (AMADES 1985 [1951] p 179) 565 Amb coma despreacutes de noche i la glossa ldquoSe emplea cuando una circunstancia como es la falta de luz o de claridad iguala y asemeja las cosas o las personas distintas entre siacute u oculta o atenuacutea sus defectos y diferenciasrdquo 566 Amb la glossa ldquoModo de hablar del estilo familiar con que se explica que con la obscuridad de la noche o falta de luz es faacutecil dissimular las tachas de lo que se vende o se comerciardquo 567 Segons les autores ldquoExplica que con la oscuridad de la noche o con la falta de luz es faacutecil disimular las tachas de lo que se hace vende o comerciardquo Vegeu-ne una glossa gairebeacute idegraventica a BARSANTI (2006 p 182) 568 No endebades ROMERO (20012 p 128 nuacutem 332) a propogravesit del nostre refrany afirma ldquoLa noche como podemos comprobar no sale bien tratada por el refranero pues es ocasioacuten de sufrir muchos engantildeos Para tomar cualquier resolucioacuten mejor la luz del diacuteardquo 569 Cromagraveticament segons LEYVA (2004 p 86) ldquoPardo es color de tierra y parda la piel del oso comuacuten intermedio entre blanco y negro con tinte rojo amarillento y maacutes oscuro que el gris El pelaje de los gatos puede ser blanco gris pardo rojizo o negro tonos que con el ocaso nocturnal se igualanrdquo 570 Aixiacute mateix a MONTREYNAUD et alii (1993 p 33 nuacutem 549) Al recull de CASADO et alii (1998 p 51) amb coma despreacutes de nuit i relacionada amb lrsquooriginal quixotesc aixiacute com amb lrsquoitaliagrave Al buio tutti i gatti son bigi Tambeacute a ARTHABER (1929 p 291 nuacutem 569) ultra la paregravemia cervantina srsquoesmenta la variant francesa de Fanlo i quant a lrsquoitaliagrave una versioacute en clau femenina que ens recorda la dessuacutes esmentada anegravecdota extreta del recull drsquoAmades Al buio tutte le gatte sono bigie Amb son en lloc de sono aquesta paregravemia la retrobem a BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 619 nuacutem X7611) Finalment SEVILLA (1999 p 99) relaciona lrsquoesmentada paregravemia francesa amb el refrany quixotesc de referegravencia (si beacute amb coma despreacutes de noche) i lrsquoitaliagrave Al buio tutti i gatti son grigi
139
tutti i gatti son bigi571 (BODINI 2005 [1957] II p 863) Di notte tutti i gatti sono bigi (VIAN COZZI 1960 II p 261) Ara beacute la referegravencia felina no apareix a les fonts romaneses consultades a excepcioacute de MILLIO
(1999 p 9 nuacutem 63572 p 380 nuacutem 3206a573) que nrsquoacaba drsquoennegrir el pelatge Noaptea
toate pisicile sunt negre En efecte la nit ho acaba enfosquint tot tant gats com no gats fet que
en una dimensioacute metazoologravegica significa que A las foscas tots som iguals (RULLAN 2005
[1905] II p 197) Aixiacute doncs no ens ha de sorprendre que el refranyer romanegraves hagi tendit a
drsquoaltres solucions ja siguin dins del mateix domini animal com ara Noacuteptea toacutetă (orĭ-ce) vaca rsquoĭ
neacutegră [lsquoDe nit tota la vaca eacutes negrarsquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p 414 nuacutem 6770) Noaptea
toată vaca-i neagră (MUNTEAN 1967 p 270 nuacutem 5268 GHEORGHE 1986 p 277 nuacutem 270
BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 18) o beacute que es deixi guiar per lrsquoaforisme estegravetic ndashque no
escauria perdre mai de vistandash De nit tots som igualment bonics (CIVERA 1969 p 517) Noacuteptea
şi hicircdele rsquos frumoacutese [lsquoDe nit fins i tot les lletges com un pecat soacuten boniquesrsquo] (ZANNE 2004
[1901] IX p 414 nuacutem 6769) Noaptea şi hicircdele-s frumoase (MUNTEAN 1967 p 270 nuacutem
5267 GHEORGHE 1986 p 277 nuacutem 269) Noaptea şi hacircdele sunt frumoase (MILLIO 1999 p
380 nuacutem 3206b574) A meacutes drsquoaquestes dues variants CARTALEANU et alii (2007 p 200 nuacutem
1777) encara en citen una altra Toanta la lumacircnare pare floare [lsquoLa beneita a (la llum de)
lrsquoespelma sembla florrsquo] refrany que srsquoacompanya de la seguumlent glossa ldquoAtunci cacircnd
vizibilitatea e redusă percepţia poate fi eronată Atenţionază asupra posibilităţii de a ne icircnşela la
o primă impresie fără un examen atentrdquo [lsquoLlavors quan la visibilitat eacutes reduiumlda la percepcioacute pot
ser errogravenia Adverteix de la possibilitat de confondrersquons en una primera impressioacute sense un
examen atentrsquo] Curiosament CARTALEANU et alii (2007 p 200 nuacutem 1777) acaben citant la
traduccioacute (a partir del catalagrave575) Noaptea toate pisicile sunt negre [lsquoDe nit tots els gats soacuten
negresrsquo] aixiacute com la versioacute oferta per MILLIO (1999 p 9 nuacutem 63 p 380 nuacutem 3206a) qui sap
si no influiumlda per les paregravemies angleses All cats are grey in the dark i When candles are out
all cats are grey
571 ldquoDi colore grigio cenererdquo (TRECCANI sv bigio) Amb aquesta i drsquoaltres variants a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 202 nuacutem 2201) Di notte (Al buio) tutti i gatti sono grigi (bigi neri) 572 ALL CATS are grey in the dark 573 WHEN CANDLES are out all cats are grey 574 Iacutedem 575 Paregravemia esmentada fins i tot al recull romanegraves de GHEORGHE (1986 p 278 nuacutem 270) De nits tots els gats soacuten negres
140
De paja y de heno (II Cap 3 i 33 p 712 i 990) (II Cap 3 p 712576) Ori cu paie ori cu ficircn burdihanul tot e plin (PAPU 1965 II p 42) [lsquoO amb palla o amb fenc la tripa sempre eacutes plenarsquo] Cu facircn şi paie cu hurta (MĂRCULESCU 2007 II p 44) [lsquoAmb fenc i palla a betzefrsquo] (II Cap 33 p 990) Ori cu paie ori cu ficircn de umplut tot o umpli (PAPU 1965 II p 307) [lsquoO amb palla o amb fenc drsquoomplir ho acabes omplintrsquo] Cu paie şi facircn (MĂRCULESCU 2007 II p 283) [lsquoAmb palla i fencrsquo] Tal com ens indiquen alguns traductors577 en diferents notes a peu de pagravegina la paregravemia original disposa drsquoun segon hemistiqui que en perfila el sentit De palha ou de feno a panccedila cheia (VISCONDES 2002 p 366 n 3) De paille et de foin le ventre est plein (FANLO 2010 [2008] II p 45 n 1) o Di paglia e di fieno il ventre pieno578 (VIAN COZZI 1960 II p 34) Tambeacute LEYVA (2004 p 87) ens ho mira drsquoaclarir ldquoEn ambas citas el refraacuten queda incompleto bien porque se daba por sabido bien por olvido ndashvoluntario[579]ndash de Cervantes y a los puntos suspensivos de Don Quijote hay que antildeadir pues laquoel pancho[580] llenoraquordquo i ho arrodoneix amb la seguumlent explicacioacute ldquoEl dicho viene a significar que lo importante es satisfacer el apetito sea como quierardquo581 observacioacute que al nostre torn ens permetem de completar amb els mots drsquoETXABE (2001 p 118) ldquoAntes hay que satisfacer el estoacutemago que el paladar o dicho de otro modo antes estaacute saciar el apetito que comer los manjares favoritosrdquo582 I per si encara no hagueacutes quedat prou clar Tot lo que no mata engreixa583 (RULLAN 2005 [1905] II p 24) Una consulta584 al Refranero Multilinguumle allotjat al Centro Virtual Cervantes ens permet localitzar ragravepidament el refrany De paja o heno[585] el vientre lleno al qual complementa una
576 Amb aquesta nota (II Cap 3 p 712 n 55) ldquoRefraacuten con que se aludiacutea a cosas de poca sustanciardquo 577 Un traductor portuguegraves SERRAS (2005 p 340) sembla anar ben lluny drsquoosques Muita parra etc eacutes a dir la primera part de lrsquoexpressioacute Muita parra e pouca uva que segons el diccionari en liacutenia DPLP (sv parra) significa ldquoMuitas palavras e poucas obrasrdquo 578 Acompanyada de la sorprenent glossa ldquoOssia non se ne ha mai abbastanzardquo Lrsquoaltra traduccioacute italiana del Quijote que hem consultat subratlla la prioritat drsquoomplir el ventrell Di paglia o di fieno purcheacute il ventre sia pieno (BODINI 2005 [1957] II p 617) 579 LEYVA (2004 p 87 n 32) explica aquest adjectiu suspecte per mitjagrave de la seguumlent nota ldquoDecimos voluntario porque tal vez el autor quiso evitar la redundancia de laquopanchoraquo laquoSanchoraquo y laquoPanzaraquo siendo estas uacuteltimas voces nombre y apellido del escudero de Don Quijote Curiosamente el refraacuten aparece incompleto en las dos citasrdquo 580 CANTERA et alii (2005 p 65) en recullen tres variants amb vientre en comptes de pancho 581 Amb una glossa ben similar CAMPOS BARELLA (1998 p 268 nuacutem 2624) afirmen ldquoIndica que lo que importa es satisfacer el apetito sea como quiera a falta de lo que se apetecerdquo 582 Segons lrsquoapunt de CASTILLO (1996 p 45) ldquono cabe duda de que maacutes que a la calidad [el refraacuten] aluda a la cantidad de alimentos tema de gran intereacutes en nutrologiacutea ya que estaacute bien probado que la alimentacioacuten no es problema exclusivo de riqueza de vitaminas ni de equivalencia de caloriacuteas ni otros coeficientes sino que necesita un cierto volumen de alimento para poder realizar la digestioacuten gastro-intestinal asiacute como la evacuacioacuten por eso los alimentos sinteacuteticos en forma de pastillas o inyectables ni pueden ser administrados maacutes que transitoriamente como pasa en los naacuteufragos y paracaidistasrdquo 583 Refrany al qual a la zona del Vendrell no ens estem mai drsquoafegir el repicoacute o si no ajuda a creacuteixer 584 Consultable en liacutenia a httpcvccervanteseslenguarefranerofichaaspxPar=58472ampLng=0
141
explicacioacute ponderativa del poc valor de ldquola paja o el heno considerados alimentos vegetales para los animales de poco valor nutritivordquo
En romanegraves espigolem (mai meacutes ben dit) la paregravemia Picircntecele se umple şi cu paie şi cu ficircn [lsquoLa
panxa srsquoomple tant amb palla com amb fencrsquo] (MUNTEAN 1967 p 320 nuacutem 6243) Pacircntecele
se umple şi cu paie şi cu facircn (MILLIO 1999 p 310 nuacutem 2627e586) i si del que es tracta eacutes de
comentar-ne les traduccions en destacarem en la de Papu el mot burdihan variant de
burduhan que segons el DEX (sv burduhaacuten) significa ldquo(Pop) Stomacul animalelor
rumegătoarerdquo [lsquoLrsquoestogravemac dels animals remugantsrsquo] i per extensioacute ldquoburtărdquo [lsquopanxarsquo] Drsquoaltra
banda tambeacute subratllem lrsquoexpressioacute de Mărculescu cu hurta que DUDA (2007 p 102 sv
hurta) registra com a progravepia de les regions de Moldagravevia i Bucovina i que ens explica amb una
altra expressioacute cu grămada [lsquoa gavadalsrsquo]
585 No eacutes aquest lrsquouacutenic refrany en quegrave coincideixen ambdoacutes elements vegetals Vegeu per exemple En antildeo bueno el grano es heno en antildeo malo la paja es grano (LEYVA 2004 p 87) o beacute Caballo de heno caballo de nada caballo de paja caballo de campantildea (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 93 nuacutem 8290) 586 POOR folk are glad of porridge
142
Debajo de mala capa suele haber buen bebedor (II Cap 33 p 994587) Adesea sub o mantie roasă se ascunde un straşnic băutor (PAPU 1965 II p 311588) [lsquoSovint sota una capa ratada srsquoamaga un formidable bevedorrsquo] Sub cojoc răpănos dai de băutor vacircrtos (MĂRCULESCU 2007 II p 287589) [lsquoSota pellissa ronyosa topes amb (un) bevedor robustrsquo] ldquoNo fiarse de las apariencias y no juzgar a traveacutes de ellas son dos recomendaciones que
aparecen permanentemente en el refranerordquo (ETXABE 2001 p 108) En el cas del nostre
refrany COVARRUBIAS (1977 [1611] p 294 sv capa) lrsquoesmenta talment Debaxo de mala
capa ay buen bebedor i hi afegeix la glossa ldquosuelen algunos hombres humildes[590] y no
conocidos ser de maacutes letras y capacidad que los que estaacuten en grandes lugares con opinion de
muy letradosrdquo per tal com ldquoaacute veces en los sugetos cuyas prendas exteriores[591] no prometen
gran cosa suelen encontrarse prendas y circunstancias de gran valiacutea[592]rdquo (COLL 1874 p 84
nuacutem 113) Drsquoaltra banda LEYVA (2004 p 88) assenyala ldquoEs vividor para otras fuentes
acadeacutemicas coincidentes ambos [refranes] en que laquolas apariencias engantildeanraquo[593] y pueden
esconder prendas que a simple vista no se vislumbranrdquo en efecte CORREAS (2000 [1627] p
222 nuacutem 167) a propogravesit de la paregravemia Debajo de mala capa hay buen bebedor ens aclareix
ldquoPor gracia dicen algunos laquohay buen vividorraquo por la semejanza de la palabrardquo refrany que
espigolem per exemple a ETXABE (2001 p 108) Debajo de una mala capa suele haber un
buen vividor
Sota lrsquoegravegida de la paregravemia Nu te uĭtagrave la haĭne ci la ce este icircn haĭne594 [lsquoNo miris els vestits sinoacute
el que hi ha en els vestitsrsquo] ZANNE (2004 [1899] III p 180 nuacutem 7159) transcriu la tribulacioacute
de Nastratin Hogea (lrsquoimmortal personatge creat pel no meacutes mortal Anton Pann) en unes noces
a les quals assistiacute amb un vestit pobre i tronat circumstagravencia que li valgueacute drsquoanar a raure a
587 Amb la nota (II Cap 33 p 994 n 49) ldquolaquobajo mal aspecto puede esconderse algo de valorraquo es refraacutenrdquo 588 PAPU (II p 311 n 3) apunta ldquolaquoDebajo de mala capa suele haber buen bebedorraquo proverb fără echivalent romacircnesc Ceva cam ca laquoAdesea sub sumanul rupt e unul priceput la suptraquo [lsquorefrany sense equivalent romanegraves Alguna cosa com ara laquoSovint sota la samarra trencada (nrsquo)hi ha un entegraves en mamarraquorsquo]rdquo 589 Lrsquoautor ens indica lrsquooriginal quixotesc (II p 287 n 512) ldquoDebajo de mala capa suele haber buen bebedorrdquo 590 Tambeacute OLMOS (19982 [1940] p 41) adverteix el perill de refiar-se de les aparences ldquoSignifica que con la apariencia de inculto e iletrado se puede ser discreto prudente y ecuaacutenimerdquo 591 Segons CAMPOS BARELLA (1998 p 76 nuacutem 732) ldquoAdvierte que se suelen encontrar en un sujeto prendas y circunstancias que las sentildeales exteriores no prometiacuteanrdquo 592 Persones de gran vagravelua que podrien prendre com a lema la paregravemia Aunque vestido de lana no soy borrego (ETXABE 2001 p 62) 593 Si beacute en el refrany que ens ocupa les aparences enganyen negativament eacutes a dir que un aspecte tronat amaga virtuts inaudites tanmateix el refranyer castellagrave tambeacute es fa ressograve del cas contrari amb un refrany com ara Debajo del buen sayo estaacute el hombre malo (CORREAS 2000 [1627] p 222 nuacutem 171 ETXABE 2001 p 107) o So el buen sayo estaacute el hombre malo (CORREAS 2000 [1627] p 751 nuacutem 805) 594 La similitud semagraventica entre aquest refrany i per exemple Todo lo cubre y tapa la gran capa (II Cap 8 p 751) ens obligaria a repetir les diferents troballes del refranyer romanegraves A fi drsquoevitar la creacioacute de fitxes gairebeacute bessones hem optat per dividir les paregravemies romaneses entre les diferents fitxes eacutes per aixograve que per tal de completar-ne el sentit us aconsellem de consultar la fitxa quixotesca dessuacutes esmentada juntament amb una tercera Un palo compuesto no parece palo (II Cap 51 p 1144-1145)
143
lrsquouacuteltim raconet de la darrera taula Veient quin pa srsquohi donava anagrave corrents a casa drsquoun amic per
demanar-li un vestit ben elegant que conjuntagrave amb una casaca de pell i un fulard drsquoun vermell
ben cridaner Un cop tornat drsquoaquesta guisa al banquet nupcial tots li sortiren a lrsquoencontre i li
insistiren perquegrave es colmiddotloqueacutes al cap de taula Quan srsquohi hagueacute assegut va allargar el braccedil i va
sucar la magraveniga al plat En veure-ho els altres convidats li preguntaren esbalaiumlts per quins set
sous ho feia i ell els respongueacute ldquoDoncs perquegrave quan vaig arribar amb un vestit pobre i tronat
tothom es va fer lrsquoorni en canvi ara que he tornat amb aquest vestit tots mrsquoheu corregut
darrere Vet aquiacute per quegrave convido la casaca a menjar per tal com tothom mira els vestits i no
honora la personardquo Aquesta deliciosa anegravecdota ens demostra una vegada meacutes quelcom
evident Omul cinstesce haĭna nu haĭna pe om [lsquoLrsquohome honora el vestit no el vestit lrsquohomersquo]
(ZANNE 2004 [1899] III p 181 nuacutem 7161)
Quant a les traduccions romaneses del referent quixotesc malgrat lrsquoesforccedil de Mărculescu per
traslladar-lo a una possible realitat paremiologravegica romanesa bo i ajudant-se de la rima
răpănos595 [lsquoronyoacutesrsquo] ndash vacircrtos [lsquorobustrsquo] cap drsquoelles no srsquoallunya de lrsquoagravembit de la literalitat Vet
aquiacute la direccioacute que Papu apuntava en la nota a peu de pagravegina a la seva traduccioacute (1965 II p
311 n 3) lrsquoautor hi confessava la impossibilitat de trobar algun equivalent romanegraves per al
refrany cervantiacute i nrsquoimprovisava una versioacute rimada de la qual juntament amb la traduccioacute
escollida (1965 II p 311) sersquon fan ressograve CALCIU SAMHARADZE (20052 p 176 sv capa)
Adesea sub sumanul rupt e unul priceput la supt [lsquoSovint sota la samarra trencada (nrsquo)hi ha un
entegraves en mamarrsquo] a propogravesit drsquoaquesta traduccioacute aventurem la possible influegravencia de la seguumlent
admonicioacute Nu după suman trebue judecat omul [lsquoNo per la samarra srsquoha de jutjar lrsquohomersquo]
(ZANNE 2004 [1899] III p 389 nuacutem 7872) En el mateix sentit quan MILLIO (1999 p 139
nuacutem 1183a596) afirma Nu haina face pe om597 [lsquoNo el vestit fa (a) lrsquohomersquo] acompanya la
paregravemia drsquouna altra que ens resultaragrave drsquoallograve meacutes coneguda Rasa nu te face călugăr [lsquoLrsquohagravebit no
et fa monjorsquo] que no endebades ZANNE (2004 [1899] III p 335 nuacutem 7677) relaciona amb el
francegraves Lrsquohabit ne fait pas le moine598 Amb idegraventica formulacioacute lrsquoesmentada paregravemia apareix
als reculls de MUNTEAN (1967 p 329 nuacutem 6394) MILLIO (1999 p 138 nuacutem 1174b599 p
139 nuacutem 1183b600 p 208 nuacutem 1751601) i BOTEZATU HAcircNCU (20033 p 170) Com a logravegica
595 Observeu com el substantiu capa en romanegraves mantie tambeacute de gegravenere femeniacute hauria atret lrsquoadjectiu en la forma răpănoasă impossibilitant-ne la rima amb vacircrtos artifici que en canvi siacute que permet el substantiu neutre cojoc [lsquopellissarsquo] 596 GILT spurs do not make the knight 597 Per a meacutes dades us tornem a aconsellar que consulteu les fitxes quixotesques Todo lo cubre y tapa la gran capa (II Cap 8 p 751) i Un palo compuesto no parece palo (II Cap 51 p 1144-1145) 598 Aixiacute mateix a MONTREYNAUD et alii (1993 p 95 nuacutem 2001) Endemeacutes la mateixa mencioacute al refrany francegraves a propogravesit de Haĭnele nu fac pe om (omul) maĭ de treacutebă [lsquoEls vestits no fan a lrsquohome (lrsquohome) meacutes com calrsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 180 nuacutem 7160) 599 It is not the GAY COAT that makes the gentleman 600 GILT spurs do not make the knight 601 The HOOD does not make the monk
144
extrapolacioacute de lrsquoanterior paregravemia no trobem fora de lloc afirmar Nu tot ce poacutertă rasa şi
camilafca e călugăr [lsquoNo tot el que porta lrsquohagravebit i el bonet amb el vel eacutes monjorsquo] (ZANNE 2004
[1899] III p 335 nuacutem 7678) i consequumlentment Sfinţenia nu stă-n port şi haine lungi [lsquoLa
santedat no es troba en (lrsquo)abillament i (els) vestits llargsrsquo] (MILLIO 1999 p 13 nuacutem 101602 p
226 nuacutem 1895d603 p 352 nuacutem 2982a604)
602 ALL are not SAINTS that go to church 603 IT is not the COAT that makes the man 604 THEY are not all SAINTS that use holy water
145
Del dicho al hecho hay gran trecho (II Cap 34 i 64 p 1000 i 1264) (II Cap 34 p 1000) De la vorbă picircnrsquo la faptă-i lungă calea (PAPU 1965 II p 317) [lsquoDe la paraula fins al fet eacutes llarg el camiacutersquo] De la spuse la faptă cale lungă te-aşteaptă (MĂRCULESCU 2007 II p 292) [lsquoDel que es diu al fet (un) llarg camiacute trsquoesperarsquo] (II Cap 64 p 1264) De la vorbă şi picircnrsquo la faptă icirci cale lungă (PAPU 1965 II p 576) [lsquoDe la paraula i fins al fet hi ha (un) llarg camiacutersquo] De la vorbă la faptă multe te-aşteaptă (MĂRCULESCU 2007 II p 527605) [lsquoDe la paraula al fet moltes coses trsquoesperenrsquo] Vet aquiacute un refrany que no ens sonaragrave gota estrany sense anar meacutes lluny la seva vigegravencia es
palesa en el tiacutetol de dos dels refranyers castellans de quegrave hem pouat per a aquesta tesi Ens
referim a les obres de JUNCEDA (1991) Del dicho al hecho i de DOVAL (1995) Del hecho al
dicho En el cas del Quijote LEYVA (2004 p 92) ens ajuda a contextualitzar-ne les dues
aparicions
ldquoSi en la primera cita el refraacuten sirve a Don Quijote para prevenir a Sancho acerca de los
riesgos de la ociosidad en la segunda es el escudero quien lo saca a colacioacuten en la tesitura
de ver a su amo camino de Berberiacutea El significado es el mismo entre lo que se dice y lo
que se hace siempre aparecen obstaacuteculos que impiden muchas veces cumplir lo
prometidordquo606
De manera encara meacutes aprofundida ens ho ilmiddotlustra ROMERO (20012 p 136 nuacutem 353607)
ldquoEste sabio refraacuten sentildeala la gran diferencia que existe entre los buenos propoacutesitos y su
cumplimiento Con harta facilidad nos proponemos las maacutes nobles empresas y los mejores
actos ahora bien de ahiacute a ponerlos por obra algo sucede en el ser humano que torna la
ejecucioacuten mucho maacutes mortificante que la decisioacuten Por eso hay que tomarse a beneficio de
inventario las promesas halaguumlentildeas y esperar cautamente a ver si se cumplenrdquo
La paregravemia quixotesca apareix tant a MAL LARA (2013 [1568] II p 548 nuacutem 14) com a
COVARRUBIAS (1977 [1611] p 470 sv dicho) en aquest cas sota la forma Del dicho al hecho
ay gran trecho que retrobem amb la mateixa formulacioacute cervantina i quatre segles despreacutes a
605 Amb la nota (II p 527 n 897) ldquoExpresie proverbială [lsquoExpressioacute proverbialrsquo] laquoDel dicho al hecho hay gran trechoraquordquo 606 Igualment OLMOS (19982 [1940] p 43) postilmiddotla ldquoSiempre suele hacerse menos de lo que se dice cumplir menos de los [sic] que se prometerdquo 607 El refrany sota el qual srsquoinclou la glossa eacutes Del dicho al hecho va un largo trecho (o hay un gran trecho)
146
CAMPOS BARELLA (1998 p 131 nuacutem 1296608) fet que no ens sobta per tal com es tracta
drsquouna formulacioacute paremiologravegica quotidianament demostrada i ineludible que subsisteix en
multitud de variants com ho demostra per exemple ETXABE (2001 p 113609) que lrsquoesmenta
de quatre maneres diferents Del dicho al hecho hay un gran trecho Del decir al hacer mucho
hay Del dicho al hecho va un trecho i Guardaos del dicho y escapareacuteis del hecho (ETXABE
2001 p 193) o beacute Calles el qual aprofita per afegir als quatre exemples anteriors encara tres
variants meacutes Del dicho al hecho hay un trecho (CALLES 2006 p 254 nuacutem 859) Del dicho al
hecho va un trecho (CALLES 2006 p 254 nuacutem 859a) i Del dicho al hecho hay mucho
trecho610 (CALLES 2006 p 254 nuacutem 859b) Per la seva banda CASADO et alii (1998 p 40611)
vinculen la paregravemia quixotesca amb el francegraves Il est plus facile de dire que de faire612 i amb
lrsquoitaliagrave Tra il dire e il fare crsquoegrave di mezzo il mare refrany que es fan seu VIAN COZZI (1960 II
Cap 34 p 269) i que no endebades apareix als reculls paremiologravegics drsquoSCHWAMENTHAL
STRANIERO (1991 p 507 nuacutem 5547) i BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 298 nuacutem
VI51012e613)
De tothom eacutes ben sabut que Una-i a vorbi şi alta a făptui614 [lsquoUna (cosa) eacutes parlar i una altra
realitzarrsquo] (CALCIU et alii 1979 p 372 sv făptui CALCIU SAMHARADZE 20052 p 333 sv
dicho) Una e [lsquoUna (cosa) eacutesrsquo] a vorbi şi alta a făptui615 (CALCIU et alii 1979 p 1110 sv
vorbi) per tal com Del prometre al complir hi ha molt tros per penedir (BULBENA 2005 Cap
34 p 607) o dit sigui en romanegraves De la zisă picircnărsquola faptă [] tot mai este o bucată [lsquoDel dit
fins al fet [] encara hi ha un trosrsquo] (MUNTEAN 1967 p 144 nuacutem 3097) De la zisă picircn-la
faptă tot mai este o bucată616 (FLONTA 1992a p 238 nuacutem 1642617 1992b p 283 nuacutem
608 Amb la glossa ldquoEnsentildea la distancia que hay entre lo que se dice y lo que se ejecuta y que no se debe confiar enteramente en las promesas pues suele ser mucho menos lo que se cumple que lo que se ofrecerdquo 609 Etxabe ens explica breument el sentit del refrany ldquoExpresa que es maacutes faacutecil hablar que actuar maacutes faacutecil prometer que cumplirrdquo 610 Tambeacute VIZCARRONDO (2008 p 333) ens apunta que en lloc de gran trecho ldquoactualmente decimos mucho trechordquo 611 Pel que fa a la paregravemia de base Del dicho al hecho hay un gran trecho els autors apunten a peu de pagravegina ldquoQuiere decir que entre lo que se dice y lo que se hace puede transcurrir mucho tiempo por lo que no siempre se cumple lo prometidordquo 612 Aixiacute mateix a MONTREYNAUD et alii (1993 p 75 nuacutem 1549) 613 En aquest cas amb la preposicioacute Fra en lloc de Tra 614 Els autors lrsquoesmenten com a equivalent del castellagrave Del dicho al hecho hay gran trecho Pel que fa a lrsquoagravembit italiagrave GHEORGHE (1986 p 96 nuacutem 35) ens en proposa dos meacutes Altro egrave dire altro egrave fare i Il dire egrave una cosa il fare egrave unrsquoaltra el primer dels quals lrsquoespigolem a BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 298 nuacutem VI51012) i sense coma a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 32 nuacutem 356) 615 El refrany romanegraves se cita al costat del castellagrave Del dicho al hecho hay gran trecho 616 Lrsquoautor en proposa dos equivalents francesos Du dit au fait il y a un grand trait i Entre faire et dire il y a beaucoup agrave dire (1992a) el castellagrave Del dicho al hecho hay un gran trecho (1992b) i els portuguesos Do dito ao feito vai um grande eito Do dizer ao fazer vai muito i Entre dizer e fazer muito coisa haacute a meter (1992b) a meacutes drsquoaquests refranys encara podriacuteem posar sobre la taula una altra paregravemia similar Dizer e fazer natildeo comem agrave mesma mesa (GHEORGHE 1986 p 96 nuacutem 35) 617 From WORD to deed is a great space
147
1648618) De la zisă pacircnrsquo la faptă tot mai este o bucată (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 205)
De la zisă pacircn-la faptă tot mai este o bucată (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 333 sv
dicho) Un trecho o bucată que acaba esdevenint un meacutes que bon tros com veiem en la cale
lungă [lsquollarg camiacutersquo] o lungă calea [lsquollarg el camiacutersquo] de les versions619 de Papu i Mărculescu
presents tambeacute al refranyer romanegraves De la vorbă la faptă e cale lungă [lsquoDe la paraula al fet hi
ha (un) llarg camiacutersquo] (MILLIO 1999 p 399 nuacutem 3373b620) De la vorbă pacircn-la faptă-i lungă
calea621 [lsquoDe la paraula fins al fet eacutes llarg el camiacutersquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 333 sv
dicho) De la a zice la a face e cale lungă622 [lsquoDe dir a fer hi ha (un) llarg camiacutersquo] (CARTALEANU
et alii 2007 p 116 nuacutem 1007) Si beacute de guisa prou metafograverica la distagravencia entre el punt X del
dir i el punt Y del fer es podria arribar a concretar De la vorbă pacircnă la faptă ca de la pămicircnt la
cer [lsquoDe la paraula fins al fet com de la terra al celrsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 820 nuacutem
6365) De la vorbă picircnă la faptă ca de la pămicircnt la cer623 (MUNTEAN 1967 p 144 nuacutem
3096 FLONTA 1992a p 238 nuacutem 1642624 1992b p 283 nuacutem 1648625) suara en pla picat
De la vorbă pacircnă la faptă ca de la cer la pămacircnt [lsquocom del cel a la terrarsquo] (CALCIU
SAMHARADZE 20052 p 333 sv dicho)
A continuacioacute ndashdir-ho eacutes fagravecilndash voldriacuteem portar a colmiddotlacioacute una segraverie de paregravemies que es
caracteritzen per la foacutermula introductograveria lesne a zice [lsquofagravecil de dirrsquo] En el primer cas oposen la
facilitat de la verbalitzacioacute amb la dificultat de lrsquoacompliment Lesne a zice [] greu a face626
[lsquoFagravecil de dir [] difiacutecil de ferrsquo] (MUNTEAN 1967 p 236 nuacutem 4666) Lesne a zice greu de
făcut627 [lsquodifiacutecil de ferrsquo] (MILLIO 1999 p 398 nuacutem 3373a628) Mai lesne a zice decacirct a face
[lsquoMeacutes fagravecil de dir que de ferrsquo] (MILLIO 1999 p 90 nuacutem 751629) Amb aquesta primera
tongada resulta drsquoallograve meacutes entenedor el lleacutepol refrany E lesne a ḑice plăcinte [lsquoEacutes fagravecil dir
pastissetsrsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 86 nuacutem 9148) en efecte com tots haureu deduiumlt E
lesne a zice plăcintă dar icirci mult picircnă se face [lsquoEacutes fagravecil dir pastisset perograve cal molt fins que (no)
es farsquo] (MUNTEAN 1967 p 162 nuacutem 3410) E lesne a zice plăcintă dar icirci mult pacircnă se face
618 Iacutedem 619 Si beacute Mărculescu en la traduccioacute del capiacutetol 64 prescindeix drsquoaquesta itinerant opcioacute en benefici drsquoun abstracte multe te-aşteaptă [lsquomoltes coses trsquoesperenrsquo] 620 From WORDS to deeds is a great space 621 Variant pragravecticament coincident amb la traduccioacute de Papu del capiacutetol 34 622 Amb la glossa ldquoPromisiunile se fac mai uşor decacirct se realizează cele promiserdquo [lsquoLes promeses es fan meacutes fagravecilment del que es realitzen les coses promesesrsquo] 623 Flonta hi relaciona les paregravemies franceses Du dit au fait il y a un grand trait i Entre faire et dire il y a beaucoup agrave dire (1992a) la castellana Del dicho al hecho hay un gran trecho (1992b) i les luses Do dito ao feito vai um grande eito Do dizer ao fazer vai muito i Entre dizer e fazer muito coisa haacute a meter (1992b) a meacutes drsquoaquests refranys encara podriacuteem posar sobre la taula una altra paregravemia similar Dizer e fazer natildeo comem agrave mesma mesa (GHEORGHE 1986 p 96 nuacutem 35) 624 From WORD to deed is a great space 625 Iacutedem 626 El professor Virgil Ani ens recorda la paregravemia drsquoorigen romaniacute Teoria ca teoria dar practica te omoară [lsquoLa teoria com a teoria perograve la pragravectica et matarsquo] 627 Observeu el xamoacutes supiacute de făcut [lsquode ferrsquo] 628 From WORDS to deeds is a great space 629 EASIER said than done
148
(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 109) E lesne a zice plăcintă dar e mult pacircnă se face
(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 239) Lesne-i a zice plăcintă da anevoie se face [lsquoEacutes fagravecil dir
pastisset perograve amb penes i treballs es farsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 117) Lrsquouacuteltima
paregravemia per mitjagrave de lrsquoadverbi anevoie [lsquoamb penes i treballsrsquo] palesa que en el cas del
pastisset no eacutes pas dit i fet ans al contrari ultra temps i traccedila culinagraveria haurem de disposar dels
ingredients ad hoc heus aquiacute un dialogisme ben expliacutecit curull drsquohumor Neveacutestă fă plăcinte ―
Icircndată bărbăţele Daca [sic] ar fi făină şi bracircnză cum nursquos ouě şi unt sunt gata numaĭ de cacirct
[lsquoDona() fes pastissets ― De seguida home Si hi hagueacutes farina i formatge tal com no hi ha
ous ni mantega estic a punt encontinentrsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 90 nuacutem 9152) En
resum ja es tracti de postres o de primers plats Numai cu vorba nu se face ciorba [lsquoNomeacutes amb
la paraula no es fa la soparsquo] (HINŢESCU 1985 p 120 nuacutem 1976 MILLIO 1999 p 110 nuacutem
943a630) Passant de les menges a la beguda igualment posats a dir i a demanar Din gură e
lesne [] Pune viţă [] Bea viniţă [lsquoDe boca eacutes fagravecil [] Posa vinya [] Beu vinetrsquo]
(TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 83 nuacutem 699) Cloem aquest apartat amb lrsquoagriacutecola Lesne
a zice bdquobou breaz[631]rdquo da greu se brezuieşte [lsquoFagravecil dir ldquobou pintatrdquo perograve difiacutecilment es
comporta com un bou pintatrsquo] (CARTALEANU et alii 2007 p 116 nuacutem 1007)
En resum i per regla general Cine spune multe face puţine [lsquoQui (en) diu moltes (en) fa
poquesrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 773 nuacutem 18212) o tambeacute Vorbă multă [] Treabă
puţină [lsquoMolta xerrameca [] Poca feinarsquo] (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 78 nuacutem 657)
Per tant com que No es lo mateix xerraacute que posarhi sas mans (RULLAN 2005 [1905] II Cap
64 p 351) manta vegada es compleix la seguumlent regla de tres Bun de gură rău de treabă [lsquoBo
de boca dolent de feinarsquo] (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 78 nuacutem 658) Bun de gură rău
de lucru [lsquodolent de treballrsquo] (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 43 nuacutem 313 p 45 nuacutem
349)
Del dolor de la cabeza han de participar los miembros (II Cap 3 p 708)
Vegeu Cuando la cabeza duele todos los miembros duelen (II Cap 2 p 699)
630 FAIR words butter no parsnips 631 Segons el DEX (sv breaz1) ldquoCu o pată albă icircn frunte sau cu o dungă albă pe botrdquo [lsquoAmb una taca blanca al front o amb una franja blanca al morrorsquo]
149
Desnudo naciacute desnudo me hallo ni pierdo ni gano (I Cap 25 p 298 II Cap 8 53 i 57 p 751 1163 i 1190) (I Cap 25 p 298632) Gol m-a făcut mama şi gol oi pleca să dau seama n-am nici de pierdut nici de cicircştigat (FRUNZETTI 1965 I p 319) [lsquoNu em va fer la mare i nu marxareacute a retre comptes no tinc res a perdre(-hi) ni a guanyar(-hi)rsquo] Gol m-am născut gol m-am văzut ce-am avut şi ce-am pierdut (MĂRCULESCU 2007 I p 247633) [lsquoNu vaig neacuteixer nu mrsquohe vist si res no vaig tenir res no he pogut perdrersquo] (II Cap 8 p 751634) Gol-goluţ am venit pe lume gol-goluţ mă aflu şi-acuma nici nu pierd nici nu cicircştig (PAPU 1965 II p 78) [lsquoEn pegravel vaig venir al moacuten en pegravel em trobo encara ara ni (hi) perdo ni (hi) guanyorsquo] Golaş m-am născut golaş mă aflu nici nu pierd nici nu cacircştig (MĂRCULESCU 2007 II p 77) [lsquoDespullat vaig neacuteixer despullat em trobo ni (hi) perdo ni (hi) guanyorsquo] (II Cap 53 p 1163635) Gol-goluţ am venit pe lume gol-goluţ mă aflu şi acuma nici nu cicircştig şi nici nu pierd nimica (PAPU 1965 II p 476) [lsquoEn pegravel vaig venir al moacuten en pegravel em trobo encara ara ni (hi) guanyo ni (hi) perdo resrsquo] Gol m-am născut gol mă aflu nici nu pierd nici nu cacircştig (MĂRCULESCU 2007 II p 437) [lsquoNu vaig neacuteixer nu em trobo ni (hi) perdo ni (hi) guanyorsquo] (II Cap 57 p 1190636) Gol-goluţ am venit pe lume gol-goluţ mă aflu şi-acuma nici păgubit nici procopsit (PAPU 1965 II p 503) [lsquoEn pegravel vaig venir al moacuten en pegravel em trobo encara ara ni perjudicat ni enriquitrsquo] Gol m-am născut gol m-am văzut ce-am avut şi ce-am pierdut (MĂRCULESCU 2007 II p 461637) [lsquoNu vaig neacuteixer nu mrsquohe vist si res no vaig tenir res no he pogut perdrersquo] Entreacute desnudo y desnudo me hallo ni pierdo ni gano (II Cap 55 p 1182) Gol-goluţ am intrat şi gol-goluţ mă aflu şi acuma vorba aceea nici păgubit nici pricopsit (PAPU 1965 II p 494) [lsquoEn pegravel vaig entrar i en pegravel em trobo encara ara aquella dita ni perjudicat ni enriquitrsquo] Gol am intrat şi gol mă aflu nu pierd şi nici nu cacircştig (MĂRCULESCU 2007 II p 454) [lsquoNu vaig entrar i nu em trobo no (hi) perdo ni (hi) guanyorsquo]
632 A peu de pagravegina srsquoapunta (I Cap 25 p 298 n 13) ldquoSancho repite este refraacuten de reminiscencias biacuteblicas varias veces en la Segunda parte (II 8 751 53 1163 55 1182 y 57 1190)rdquo 633 La nota de MĂRCULESCU (2007 I p 247 n 466) comenta la tirallonga de refranys que Sancho Panza enfila pel que fa al que suara ens interessa anota ldquolaquodesnudo naciacute desnudo me hallo ni pierdo ni ganoraquo (posibil ecou din Iov [lsquopossible ressograve de Jobrsquo] 1 21)rdquo 634 Acompanyada de la glossa (II Cap 8 p 751 n 25) ldquolaquono debo nada a nadie ni de nadie me he aprovechadoraquo Sancho lo dice con cierta frecuencia (veacutease I 25 298 n 13)rdquo 635 Amb la nota (II Cap 53 p 1163 n 30) ldquoProverbio de origen biacuteblico (veacutease I 25 298 n 13)rdquo 636 Es recorda a peu de pagravegina (II Cap 57 p 1190 n 4) ldquolas mismas palabras repetiacutea atraacutes el escudero Veacutease I 25 298 n 13rdquo 637 MĂRCULESCU (2007 II p 461 n 797) ens recorda ldquoscutierul mai folosise aceleaşi cuvinte icircn I 25rdquo [lsquolrsquoescuder ja havia utilitzat els mateixos mots a I 25rsquo]
150
Segons ens informa OLMOS (19982 [1940] p 46-47) ldquoEstas palabras las pronuncioacute Sancho
Panza al dejar el gobierno de la Isla Barataria en prueba de que nada se habiacutea lucrado en su
cargordquo mots que tot seguit matisa amb una breu lliccediloacute moral
ldquoLa satisfaccioacuten con que las pronuncia expresan la rectitud y pobreza de espiacuteritu que tanto
enalteciacutean al buen escudero Esta pobreza es el fundamento de la felicidad Cuando llegue a
sernos indiferente salud o enfermedad vida larga o vida corta riqueza o pobreza seguacuten
dice San Ignacio seremos felicesrdquo
Per la seva banda LEYVA (2004 p 94) afirma amb conviccioacute ldquoEs sin duda el refraacuten maacutes
insistente del Quijote deja constancia de la honradez de quien lo repite hasta la saciedad
Sancho Panza es el ejemplo de responsabilidad puacuteblicardquo Quant al refranyer castellagrave es troba
present en la forma quixotesca als reculls de CAMPOS BARELLA (1998 p 245 nuacutem 2440638)
o ETXABE (2001 p 121639) De lrsquoorigen del refrany ens informen CANTERA et alii (2005 p
66) ldquoRecuerda lo que leemos en Job 1 21rdquo640 Certament al Liber Iob (I 21) llegim ldquoNudus
egressus sum de utero matris meae et nudus revertar illucrdquo641 passatge que podriacuteem completar
amb un altre del Liber Ecclesiastes (V 14) ldquoSicut egressus est de utero matris suae nudus
iterum abibit sicut venit et nihil auferet secum de labore suo quod tollat in manu suardquo642
Amb la glossa ldquoSărac am fost sărac o să mor Ḑicere luată din Biblierdquo [lsquoPobre he estat pobre morireacute Dita extreta de la Biacutebliarsquo] ZANNE (2004 [1899] III p 169 nuacutem 7115) ens desenvolupa la paregravemia Gol aĭ venit gol te ducĭ cu tine drsquoaicĭ nimic ducĭ643 [lsquoNu vas venir nu tersquon vas amb tu drsquoaquiacute res (no) trsquoenduusrsquo] la qual tambeacute espigolem a MUNTEAN (1967 p 185 nuacutem 3829) Gol ai venit [] gol te duci [] cu tine d-aici nimic duci i a BOTEZATU HAcircNCU
(20033 p 128) Gol ai venit gol te duci cu tine d-aici nimic duci Amb lleugeriacutessimes diferegravencies vet aquiacute dues variants meacutes Gol ai venit gol te duci Cu tine nimic nu duci [lsquo Amb tu res no trsquoenduusrsquo] (MILLIO 1999 p 13 nuacutem 97b644) i Gol ai venit gol te duci Cu tine de-
638 Amb la glossa ldquoDenota que el que no tiene ambicioacuten se conforma faacutecilmente aunque pierda o deje de adquirir algunos bienesrdquo 639 Lrsquoautor ens lrsquoexplica talment ldquoA las personas sin mayores pretensiones econoacutemicas o sociales no les mella el perder ni les regocija el ganarrdquo 640 Una altra almiddotlusioacute a lrsquoestoic ramader Job lrsquoensopeguem a la primera part del tretzegrave capiacutetol del best-seller de Ken Follet The Pillars of the Earth (segons lrsquoedicioacute de New American Library publicada el 2007 a Nova York) ldquoI was born naked and Irsquoll die naked The Lord gives and the Lord takes awayrdquo (p 714) fragment que en romanegraves segons la traduccioacute drsquoAndreea Şeler intitulada Stacirclpii pămacircntului i publicada a Bucarest el 2009 per RAO International Publishing Company sona aixiacute ldquoGol m-am născut şi gol voi muri Domnul dă şi Domnul iardquo [lsquoNu vaig neacuteixer i nu morireacute El Senyor doacutena i el Senyor prenrsquo] (p 770) 641 ldquoVaig sortir nu de les entranyes de la mare i nu hi tornareacuterdquo segons La Biacuteblia didagravectica (200610 p 379) editada a Barcelona per lrsquoEditorial Cruiumllla 642 ldquoVa sortir nu de les entranyes de la mare i nu sersquon tornaragrave tal com va venir Del seu treball no nrsquoha tret res que es pugui empor-tar [sic]rdquo segons La Biacuteblia didagravectica (200610 p 394) anteriorment esmentada 643 Si ens ho permeteu en catalagrave Entriacute nu tal com me trobo ara i qui res no teacute res no perd (BULBENA 2005 II Cap 55 p 731) o Tal mrsquoestic com mrsquoestava i qui res no teacute res no pot perdre (BULBENA 2005 II Cap 8 p 448) 644 ALL come from and will go to OTHERS Permeteu-nos aprofitar lrsquoanterior paregravemia anglesa per esmentar una reflexioacute que el Rei Lear adreccedila a si mateix molt en sintonia amb lrsquooriginal quixotesc ldquounaccomodated man is no
151
aici [lsquodrsquoaquiacutersquo] nimic nu duci (MILLIO 1999 p 138 nuacutem 1172b645) Ben entegraves que la paregravemia resulta prou entenedora encara que prescindeixi de lrsquohemistiqui final Gol m-am născut gol o să mă duc [lsquoNu vaig neacuteixer nu me nrsquoanireacutersquo] (HINŢESCU 1985 p 90 nuacutem 1266 MILLIO 1999 p 12 nuacutem 97a646) De fet fins i tot prescindint de lrsquoabsegravencia drsquohagravebits el refrany roman igualment palmari Omul icircn ce chip a venit icircn lume icircn acelaş chip se icircntoacuterce [lsquoLrsquohome() de la manera en quegrave va venir al moacuten de la mateixa manera sersquon tornarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 843 nuacutem 18701)
Tornant emperograve a la nuesa cal comentar que si beacute Frunzetti i Mărculescu se cenyeixen al
desnudo de lrsquooriginal que traduixen per gol [lsquonursquo] (i Mărculescu en el cas concret del capiacutetol 8
per golaş [lsquodespullatrsquo]) Papu no perd lrsquoocasioacute de rabejar-srsquohi bo i introduint-hi el fraseologisme
gol-goluţ [lsquoen pegravelrsquo] que el diccionari de CALCIU et alii (1979 p 421 sv gol) interpreta
llargament ldquocompletamente desnudo en cueros (vivos) en carne (sau pelota) como vino al
mundo como lo parioacute su madre como Dios le mandoacute (sau como su madre lo echoacute) al mundo
al natural corito con la hoja de parra (Peruacute) calatordquo Drsquoaltra banda de la traduccioacute de
Mărculescu corresponent als capiacutetols 25 i 57 ce-am avut şi ce-am pierdut [lsquosi res no vaig tenir
res no he pogut perdrersquo] sersquon fan ressograve CALCIU SAMHARADZE (20052 p 321 sv desnudo)
que precisament consideren el fraseologisme Ce-am avut şi ce-am pierdut [lsquoSi res no vaig
tenir quegrave haig drsquohaver perdutrsquo] equivalent al nostre Desnudo naciacute desnudo me hallo
more but such a poor bare forked animal as thou artrdquo (vegeu la pagravegina 2045 de les William Shakespeare Complete Works editades per The Modern Library a Nova York lrsquoany 2007) Quant a la traduccioacute catalana nrsquourpem la de Salvador Oliva (editada per Vicens Vives a Barcelona el 1988) ldquolrsquohome en estat pur no eacutes meacutes que aixograve[] un animal de dues cames pobre i despullat tal com tu etsrdquo (p 98) 645 Our last GARMENT is made without pockets 646 ALL come from and will go to OTHERS
152
Detraacutes de la cruz estaacute el diablo (II Cap 33 i 47 p 990 i 1101) (II Cap 33 p 990) După cruce stă ascuns Necuratul (PAPU 1965 II p 307) [lsquoDarrere la creu hi ha amagat en Banyetarsquo] [Că]-n spatele crucii stă dracul (MĂRCULESCU 2007 II p 284) [lsquo[Que] Al darrere de la creu hi ha el dimonirsquo] (II Cap 47 p 1101) Necuratul după cruce se ascunde (PAPU 1965 II p 414) [lsquoEn Banyeta darrere la creu srsquoamagarsquo] Icircn spatele crucii stă dracul (MĂRCULESCU 2007 II p 382) [lsquoAl darrere de la creu hi ha el dimonirsquo] Tras la cruz estaacute el diablo (I Cap 6 p 86647) De dindărătul crucii se iţeşte Diavolul (FRUNZETTI 1965 I p 113) [lsquoDel darrere de la creu treu el cap el Diablersquo] Icircndărătul crucii stă dracul (MĂRCULESCU 2007 I p 66) [lsquoDarrere de la creu hi ha el dimonirsquo] El nostre refrany ldquoAconseja prevenirnos de las apariencias que a lo mejor engantildean[648] En lo
modesto y humilde puede hallarse lo discreto y prudente y en lo encumbrado y fachendoso lo
imprudente e indiscretordquo (OLMOS 19982 [1940] p 47) La variant principal Detraacutes de la cruz
estaacute el diablo lrsquoespigolem per exemple a ETXABE (2001 p 122649) i a CAMPOS BARELLA
(1998 p 111 nuacutem 1112) autores aquestes uacuteltimes que la glossen talment ldquoAdvierte el
peligro que hay de que las obras se vicien por la vanidad del que las hace Apliacutecase tambieacuten a
los hipoacutecritas que con la apariencia de virtud intentan encubrir sus viciosrdquo Anotem a tall
drsquoanegravecdota final que lrsquoescriptor valenciagrave Josep Iborra a lrsquoassaig Inflexions650 es feia seu el
refrany bo i reblant-lo amb el seguumlent repicoacute ldquoEl dimoni es troba sempre darrere la creu Per
alguna cosa deu serrdquo (p 109)
Si ens traslladem al romanegraves observarem com el diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052
p 273 sv cruz) tradueix la paregravemia dels capiacutetols 33 i 47 per De după cruce se iţeşte diavolul
[lsquoDe darrere la creu treu el cap el diablersquo] a la versioacute que ens ofereixen CALCIU et alii (1979 p
311 sv diavol) nomeacutes canvia el sintagma preposicional (que obliga el mot cruce a formular-se
en genitiu crucii) De dindărătul crucii se iţeşte diavolul [lsquoDe darrere de la creu treu el cap el
diablersquo] paregravemia que els autors en aquest cas relacionen amb la variant del capiacutetol 6 Tras la
647 Vet aquiacute la nota a peu de pagravegina que acompanya la paregravemia (I Cap 6 p 86 n 24) ldquolaquodetraacutes de lo que aparenta ser lo mejor o maacutes santo puede ocultarse lo maloraquo o laquobajo visos de santidad se encuentra la hipocresiacutearaquo es refraacutenrdquo 648 Tambeacute segons LEYVA (2004 p 95) ldquoEl dicho hace hincapieacute en que las apariencias engantildean y esto porque seguacuten el refranero laquoel diablo cuando se acicala parece un aacutengel por las alasraquordquo 649 Amb lrsquoapunt ldquoAvisa de que tras la bondad aparente de una persona pueden ocultarse malas intencionesrdquo 650 Lrsquoobra meresqueacute lrsquoany 2004 el VI premi drsquoAssaig Mancomunitat de la Ribera Alta i es publicagrave a la colmiddotleccioacute Textures de lrsquoEditorial Bromera
153
cruz estaacute el diablo i que a nosaltres ens serveix per comparar-la amb lrsquoopcioacute de Frunzetti
Quant a les traduccions de Frunzetti Papu i Mărculescu voldriacuteem destacar-ne les muacuteltiples
designacions651 de lrsquoenemic de Deacuteu que apareix sota tres noms diversos dracul652 [lsquoel
dimonirsquo] Diavolul653 [lsquoel Diablersquo] i Necuratul [lsquoen Banyetarsquo] Respecte al tercer nom diabogravelic
Necuratul si beacute el DEX (sv necuraacutet) ens el defineixi a partir dels dos apelmiddotlatius anteriors
ldquoDracul diavolulrdquo tanmateix caldria afegir-hi una breu nota etimologravegica per entendrersquon la
formacioacute a partir de lrsquoadjectiu curat [lsquonet purrsquo] i el prefix negatiu ne- Drsquoaquesta manera queda
clara a ulls del poble romanegraves la naturalesa de Necuratul eacutesser sutze i immund en oposicioacute a
la puresa de Deacuteu Nostre Senyor
Per altra banda ZANNE (2004 [1901] VI p 486 nuacutem 14591) a propogravesit de la paregravemia Cu
trupul icircn biserică şi cu gacircndul la dracu [lsquoAmb el cos a lrsquoesgleacutesia i amb el pensament al
dimonirsquo] esmenta el castellagrave Detras [sic] de la cruz estagrave [sic] el Diablo En un altre volum el
mateix autor recull el refrany In curul smeritului lăcuĭesce dracul [lsquoAl cul del piadoacutes viu el
dimonirsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 595 nuacutem 17405) que relaciona amb el francegraves Derriegravere
la croix souvent se tient le diable variant prou aproximada a la traduccioacute quixotesca de DE
ROSSET CASSOU (2006 [1949] Cap 33 i 47 p 288 i 387) Le diable se tient derriegravere la croix
A continuacioacute de lrsquoesmentada paregravemia ZANNE (2004 [1901] VII p 595 nuacutem 17406) nrsquohi
afegeix una altra In inima smeritului şede dracul grecesce654 [lsquoAl cor del piadoacutes seu el dimoni a
la manera gregarsquo] Posem fi i no pas sense vergonya a aquest recorregut anatogravemic a traveacutes de
cors i perdoacute culs ndashde la magrave de Zannendash amb un darrer refrany que per motius obvis lrsquoautor no
va tenir altres tornes que censurar Dracul se ascunde icircn barba popiĭ şi icircn p [655] muĭeriĭ [lsquoEl
dimoni srsquoamaga a la barba del mossegraven i al c[ony] de la donarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI p 574
nuacutem 14872)
651 Per a una llista amb una setantena de noms del Maligne vegeu OLINESCU (2004 [1944] p 25) 652 El DEX (sv drac1) ens explica ldquoFiinţă imaginară de sex masculin icircntruchipare a spiritului răurdquo [lsquoEacutesser imaginari de sexe masculiacute personificacioacute del mal esperitrsquo] Per a una bona tirallonga de paregravemies romaneses amb aquest mot aprofitem per recomanar-vos lrsquoarticle de RĂDULESCU (2013) 653 Segons el DEX (sv diaacutevol1) ldquoFiinţă imaginară considerată drept icircntruchipare a spiritului răurdquo [lsquoEacutesser imaginari considerat (la) personificacioacute exacta del mal esperitrsquo] 654 Aquesta faisoacute de seure consisteix en ldquoa şedea (sau a se aşeza etc) cu genunchii la gură a şedea (sau a se aşeza) cu picioarele icircncrucişate sub corprdquo [lsquoseure (o asseurersquos etc) amb els genolls a (lrsquoaltura de) la boca seure (o asseurersquos) amb les cames creuades sota el cosrsquo] (DEX sv greceacuteşte) 655 Eacutes a dir pizdă vulgarisme que almiddotludeix a lrsquoogravergan genital femeniacute
154
Dijo la sarteacuten a la caldera Quiacutetate allaacute ojinegra (II Cap 67 p 1287656) Ricircde dracu de porumbe negre şi pe sine nu se vede657 (PAPU 1965 II p 598) [lsquoRiu el diable drsquoaranyons negres i ell no es veursquo] Zice tigaia către ceaun piei din ochii mei cur negru (MĂRCULESCU 2007 II p 548658) [lsquoDiu la paella a (la) caldera fuig de la meva vista cul negrersquo]
Segons COLL (1874 p 91 nuacutem 121) ldquoEste refran increpa todaviacutea de un modo maacutes directo aacute
los que teniendo ciertos vicios oacute defectos[659] los echan en cara aacute los demaacutesrdquo Es tracta drsquoun
ldquobreve diaacutelogo de sendos adminiacuteculos de cocina a cuaacutel maacutes decolorado por el uso al fuegordquo
(LEYVA 2004 p 96) dialogisme en quegrave ldquoLa sarteacuten tan negra como es moteja a la calderardquo660
(OLMOS 19982 [1940] p 47) i que nosaltres urpem de diverses fonts com ara COVARRUBIAS
(1977 [1611] p 929 sv sarteacuten) Dixo la sarteacuten a la caldera quiacutetate allaacute negra CORREAS
(2000 [1627] p 228 nuacutem 306) Dijo la sarteacuten a la caldera laquoQuiacutetate allaacute culnegraraquo661 o
laquoTiacuterate allaacute buznegraraquo MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 546 nuacutem 47825) Dijo le [sic]
sarteacuten a la caldera ldquoTirte [sic] allaacute culnegrardquo CAMPOS BARELLA (1998 p 317 nuacutem
3115) Dijo la sarteacuten a la caldera quiacutetate allaacute culinegra662 ETXABE (2001 p 125) Dijo la
sarteacuten a la caldera quiacutetate allaacute ojinegra663 o ARTHABER (1929 p 483 nuacutem 958) Dijo la
sarteacuten a la caldera Tiacuterate allaacute colinegra autor que aprofita per vincular-hi dues paregravemies
franceses La [sic] chaudron macircchure la poecircle664 i La pelle se moque du fourgon665 i una
drsquoitaliana La padella dice al paiuolo Fatti in lagrave che mi tingi666
656 Amb la nota (II Cap 67 p 1287 n 37) ldquolaquoel que tiene una falta no puede achacaacutersela a los demaacutesraquo el refraacuten que hoy se apocopa en laquoDijo la sarteacuten al cazoraquo en la eacutepoca de C terminaba usualmente laquotirte [sic] allaacute culnegraraquordquo 657 Si ens aturem un instant en la traduccioacute de Papu observarem que coincideix al peu de la lletra amb la versioacute oferta per a la paregravemia quixotesca Espantose la muerta de la degollada (II Cap 43 p 1068) Per aixograve a fi de no repetir en ambdues fitxes la mateixa informacioacute hem optat per tractar aquiacute les paregravemies romaneses que com el refrany quixotesc de referegravencia es relacionen amb els atuells de cuina bo i deixant la traduccioacute de Papu i drsquoaltres variants similars per a la fitxa del ja esmentat refrany Espantose la muerta de la degollada (II Cap 43 p 1068) 658 MĂRCULESCU (2007 II p 548 n 939) apunta ldquoProverb laquoDijo la sarteacuten a la caldera Quiacutetate allaacute ojinegraraquo sau [lsquoorsquo] laquotirte [sic] allaacute culnegraraquo echivalabil cu zicala noastră laquoRacircde hacircrb de oală spartăraquo [lsquoequivalent a la nostra dita laquoRiu bociacute drsquoolla trencadaraquorsquo]rdquo 659 Tambeacute segons LUJAacuteN (19932 p 63) ldquoesta frase reprende a los que estando manchados por vicios y otros defectos dignos de nota vituperan en otros faltas mucho maacutes menoresrdquo 660 La glossa drsquoOlmos acaba amb la seguumlent reflexioacute ldquoAsiacute procedemos al ponderar los defectos ajenos sin mirar los propios mucho mayores acasordquo 661 Encara amb una altra variant Dijo la sarteacuten a la caldera laquoTiacuterate allaacute buznegraraquo 662 Amb la glossa ldquoReprende a los que estando manchados con vicios u otros defectos dignos de nota vituperan en otros las menores faltasrdquo 663 ETXABE (2001 p 124) en desplaccedila la negror a traveacutes drsquouna altra variant Dijo la sarteacuten a la caldera quiacutetate allaacute culinegra la qual acompanya del seguumlent apunt ldquoCensura a quienes critican un vicio o defecto del que ellos mismos adolecenrdquo 664 Paregravemia que apareix als reculls de GHEORGHE (1986 p 317 nuacutem 321) Le chaudron macircchure la poecircle i de MONTREYNAUD et alii (1993 p 53 nuacutem 1045) Le chaudron machure [sic] la poecircle 665 Aixiacute mateix a GHEORGHE (1986 p 317 nuacutem 321) i MONTREYNAUD et alii (1993 p 55 nuacutem 1110) 666 Variant que retrobem a GHEORGHE (1986 p 317 nuacutem 321) Pel que fa als habituals refranyers italians consultats SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 375 nuacutem 4085) en recullen la variant La padella dice al paiuolo fatti in lagrave che mi tingi mentre que BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 486 nuacutem IX121033VII) nrsquoesmenten el rebuig La padella dice al paiolo ldquoFatti in lagraverdquo per a tot seguit explicar-ne el motiu Disse la padella al paiolo ldquoFatti in lagrave che tu non mi tingardquo (BOGGIONE MASSOBRIO 2004 p 486 nuacutem IX121033II) Eacutes aixiacute com arribem a la versioacute quixotesca de VIAN COZZI (1960 II p 512) Disse la padella al paiolo fatti in lagrave che mi sporchi di fuliggine En el cas de lrsquoaltra traduccioacute quixotesca italiana consultada sembla que a partir de la forma Il paiolo disse ldquoNerardquo alla
155
ldquoEl dicho[667] se actualizoacute con la desaparicioacuten generalizada de la caldera quedando asiacute en el
refranero laquoDijo la sarteacuten al cazo quiacutetate allaacute que me tiznasraquo[668] que seguacuten los eruditos
laquoreprende a los que estando manchados con vicios u otros defectos dignos de nota
vituperan en otros las menores faltasraquordquo (LEYVA 2004 p 96)
Aquesta actualitzacioacute del refrany es demostra per exemple en el volum de ROMERO (20012 p
144 nuacutem 376669) quan lrsquoautor nrsquoesmenta tant la variant clagravessica Dijo la sarteacuten a la caldera
laquoQuiacutetate allaacute culinegraraquo com la moderna Dijo la sarteacuten al cazo laquoApaacutertate que me tiznasraquo
Pel que fa a aquesta darrera la retrobem mutatis mutandis als reculls de MARTIacuteNEZ KLEISER
(1995 [1953] p 546 nuacutem 47827) Dijo la sarteacuten al cazo ldquoQuiacutetate allaacute que me tiznasrdquo670
ETXABE (2001 p 125) Dijo la sarteacuten al cazo quiacutetate allaacute que me tiznas671 o CALLES (2006
p 269 nuacutem 913) Dijo la sarteacuten al cazo quita allaacute que me tiznas672
Bo i passant al romanegraves cal assenyalar que malgrat els nombrosos equivalents que posen en joc
diversos atuells de cuina iacutentegrament o esbocinada al llarg de tot el refranyer enlloc no
ensopeguem cap tigaie [lsquopaellarsquo] ni ceaun [lsquocalderarsquo] eacutes a dir els protagonistes de la solucioacute
literal de Mărculescu673 Potser lrsquoestri meacutes representat al refranyer romanegraves sigui el ciob
[lsquoescantellrsquo] el qual es combina per exemple amb el hacircrb [lsquobociacutersquo] en la seguumlent paregravemia de
ZANNE (2004 [1899] III p 524 nuacutem 8364) Ricircde cĭobu de hicircrb [lsquoRiu lrsquoescantell de(l) bociacutersquo]
padella (BOGGIONE MASSOBRIO 2004 p 486 nuacutem IX121033IV) i del canvi de padella per caldaia arribem a la solucioacute de BODINI (2005 [1957] II p 1137) La padella disse alla caldaia laquoFatti piuacute [sic] in lagrave che sei neraraquo 667 No eacutes aquest el moment drsquoentrenir-nos en precisions terminologravegiques perograve tanmateix no ens podem estar drsquoapuntar que aquest dicho normalment inclograves en la categoria paremiologravegica dels dialogismos a voltes tambeacute eacutes considerat wellerismo tal com afirma ORERO (1997 p 463) autora que considera que srsquohi ha produiumlt una ldquoalteracioacuten en la presentacioacuten del wellerismo claacutesico La segunda parte se encuentra al principiordquo Per la seva banda GARCIacuteA-BORROacuteN (1998-1999 p 52) inclou la paregravemia Dijo la sarteacuten al cazo ldquoQuiacutetate allaacute que me tiznasrdquo i tot un seguit de variants dins la categoria de wellerismos 668 Exemple drsquoactualitzacioacute paremiologravegica que tambeacute esmenta VIZCARRONDO (2008 p 329) 669 Per a ambdues paregravemies una mateixa glossa ldquoEl simpaacutetico refraacuten castellano se emplea para hacer burla de los que se escandalizan al ver en el proacutejimo lo que hacen ellos mismos Satiriza a los hipoacutecritas y farsantesrdquo 670 Pel que fa a aquest tipus de paregravemies resulta impagable la pagravegina 546 del diccionari de Martiacutenez Kleiser en el qual trobareu un gavadal de refranys castellans similars en quegrave els atuells en conflicte soacuten per exemple la sarteacuten i el cazo Le dijo la sarteacuten al cazo ldquoiexclApaacutertate tiznajordquo (1995 [1953] p 546 nuacutem 47826) el cazo i la caldera Dijo el cazo a la caldera ldquoQuiacutetate allaacute tiznerardquo (1995 [1953] p 546 nuacutem 47834) lrsquoolla i la cobertera Dice la olla a la cobertera ldquoiexclQuiacutetate allaacute haz negrardquo (1995 [1953] p 546 nuacutem 47835) la sarteacuten i lrsquoalcuza La sarteacuten le dijo a la alcuza ldquoRetiacuterate que me ensuciasrdquo (1995 [1953] p 546 nuacutem 47833) la cazuela i el perolillo Dijo la cazuela al perolillo ldquoiexclApaacutertate tiznadillordquo (1995 [1953] p 546 nuacutem 47836) o beacute amb intervencioacute fagravetica drsquoambdoacutes adminicles en aquest cas el candil i la alcuza Dijo el candil a la alcuza ldquoAparta allaacute que me ensuciasrdquo Y dijo la alcuza al candil ldquoPues sin miacute iquestqueacute fuera de tirdquo (1995 [1953] p 546 nuacutem 47838) o fins i tot un darrer exemple entre lrsquoolla i la cazuela en quegrave el repicoacute final arriba per part drsquoun tercer atuell la sarteacuten ldquoiexclCuidado que eres negrardquo dijo a la olla la cazuela ldquoiexclY tuacute cazuela tambieacutenrdquo dijo entonces la sarteacuten (1995 [1953] p 546 nuacutem 47837) 671 Etxabe tambeacute nrsquoesmenta la variant Dijo la sarteacuten al cazo tiacuterate allaacute ojinegra 672 Amb la glossa ldquoRefleja la soberbia y la necedad de quien teniendo muchos defectos no quiere tratos ni relacioacuten con otra persona y la acusa de cometer errores o de tener vicios Con este refraacuten se reprende a aquellos individuos viles que nos critican por tener algunos fallos y se da a entender que los soberbios y los vanidosos suelen ver los defectos ajenos pero son incapaces de ver los propiosrdquo 673 Vegeu MĂRCULESCU (2007 II p 548 n 939)
156
la qual srsquoacompanya drsquouna nota674 qui-sap-lo uacutetil a lrsquohora de filar prim en els matisos legravexics
drsquoaquests suposats sinogravenims
ldquoE de observat că cuvicircntul hicircrb arată bucăţile unuĭ vas de lut spart ĭar cĭob bucăţile unuĭ
vas de lemn Acest din urmă cuvicircnt se trage de la persanul coacuteb lemn bucată de lemn
aschie [sic] In limbagiul curent nu se păzesce aceacutestă deosebire icircntrebuinţacircndu-se ambele
cuvinte unul icircn locul celuĭ-l-altrdquo [lsquoCal observar que el mot hicircrb indica els trossos drsquoun
atuell de fang mentre que cĭob els trossos drsquoun atuell de fusta Aquest darrer proveacute del
persa coacuteb fusta tros de fusta estella A la parla quotidiana no es conserva aquesta
diferegravencia bo i emprant-se ambdoacutes mots lrsquoun en el lloc de lrsquoaltrersquo]
No eacutes gota estrany que a voltes es giri la truita i el plaga esdevingui objecte drsquoescarni en un
exemple drsquoallograve tan conegut del ldquoburlador burladordquo Ricircde hicircrbul de cĭob [lsquoRiu el bociacute de
(lrsquo)escantellrsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 574 nuacutem 8534) Ara beacute en el cas de oală spartă
[lsquoolla trencadarsquo] el refranyer no deixa cap mena de dubte pel que fa a la direccionalitat de
lrsquoescarn Racircde ciob ( hacircrb) [sic] de oală spartă [lsquoRiu escantell (bociacute) drsquoolla trencadarsquo]
(BOTEZATU HANCU 20033 p 111) Racircde ciobhacircrb de oală spartă (CALCIU SAMHARADZE
20052 p 397 sv espantar) Si analitzem les dues dernes per separat vet aquiacute en primer lloc
la relacioacute de lrsquoescantell amb lrsquoolla trencada Ricircde cĭob de oacutelă spartă [lsquoRiu escantell drsquoolla
trencadarsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 524 nuacutem 8365) Ricircde ciob de oală spartă (CALCIU et
alii 1979 p 189675 sv ciob p 708676 sv oală p 874677 sv ricircde FLONTA 1992a p 94
nuacutem 631678 p 178 nuacutem 1214679 1992b p 110 nuacutem 634680) Racircde ciob de oală spartă
(MILLIO 1999 p 78 nuacutem 653c681 BOTEZATU HANCU 20033 p 78 CARTALEANU et alii
2007 p 242 nuacutem 2224) Ricircde ciob de oala [lsquode lrsquoollarsquo] spartă (MUNTEAN 1967 p 332 nuacutem
6438) En segon lloc quant al bociacute i a lrsquoolla trencada Ricircde hicircrbul de oacutela spartă [lsquoRiu el bociacute de
674 Aixiacute com drsquouna glossa sobre el sentit de la paregravemia ldquoCacircnd unul icircşĭ bate joc de altul pentru un cusur pre carersquol are şi dicircnsulrdquo [lsquoQuan un es riu drsquoun altre per un defecte que ell tambeacute teacutersquo] 675 Els autors relacionen el refrany romanegraves amb els seguumlents espanyols ldquodijo la sarteacuten a la caldera iexclquiacutetate allaacute culinegra diacutejole la sarteacuten al cazo apaacutertate que tiznas espantoacutese la muerta de la degollada (Cuba) queacute fea eres le dijo el sijuacute a la lechuzardquo 676 Calciu et alii proposen com a equivalegravencia una variant de la nostra paregravemia de referegravencia Dijo la sarteacuten a la caldera iexclquiacutetate allaacute culinegra 677 En aquest cas lrsquoequivalegravencia es formula sense coma abans del vocatiu Dijo la sarteacuten a la caldera iexclquiacutetate allaacute culinegra 678 The FRYING-PAN said to the kettle ldquoAvaunt black browsrdquo Amb almiddotlusioacute a la paregravemia francesa Le chaudron macircchure la poecircle 679 The POT calls the kettle black Lrsquoautor esmenta el refrany francegraves La poecircle se moque du chaudron 680 The FRYING-PAN said to the kettle ldquoAvaunt black browsrdquo Amb esment drsquouna paregravemia castellana Dijo la sarteacuten a la caldera iexclQuiacutetate (Tiacuterate) allaacute culinegra i dues de portugueses Diz o tacho agrave caldeira sai para laacute natildeo me enfarrusques i Diz a caldeira agrave certatilde sai para laacute natildeo me enfarrusques lrsquoultima opcioacute de les quals coincideix prou fidelment amb la solucioacute quixotesca proposada per VISCONDES (2002 p 652) Disse a caldeira agrave serta tira-te laacute natildeo me enfarrusques Anotem de passada la sorpresa que ens produeix la versioacute lliure de lrsquoaltre traductor portuguegraves consultat SERRAS (2005 p 591) Faze o que eu digo natildeo faccedilas o que eu faccedilo traduccioacute que no deixa de recordar-nos el magniacutefic refrany romanegraves Fă ce icircţi zice popa şi nu ce face el [lsquoFes el que et diu el mossegraven i no el que fa ellrsquo] (HINŢESCU 1985 p 86 nuacutem 1162) 681 The DEVIL rebuking sin
157
lrsquoolla trencadarsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 574 nuacutem 8535) Ricircde hicircrb de oală [lsquoRiu bociacute
drsquoollarsquo] spartă (CALCIU et alii 1979 p 444682 sv hicircrb) Racircde hacircrb de oală spartă683
(CARTALEANU et alii 2007 p 242 nuacutem 2224) i amb un plural motiu drsquoescarni Racircde hacircrbul
de oale sparte [lsquoRiu el bociacute drsquoolles trencadesrsquo] (CUCEU 2008 p 161 nuacutem 3209) En una altra
variant que encara posa meacutes de manifest la inferioritat del plaga ja que lrsquoolla no srsquoespecifica
que estigui trencada Seacutede hicircrbu rsquon drum şi ricircde de oacutelă684 [lsquoSrsquoestagrave el bociacute al camiacute i riu de
lrsquoollarsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 573 nuacutem 8532) Şede hicircrbu-n drum şi ricircde de oală
(MUNTEAN 1967 p 358 nuacutem 6939) o en plural Şade hacircrbursquo icircn drum şi racircde de oale [lsquode les
ollesrsquo] (CUCEU 2008 p 161 nuacutem 3211) Şade hacircrbu-n cale [lsquocamiacutersquo] Şi racircde de oale (CUCEU
2008 p 161 nuacutem 3212) o fins i tot de qualssevulla passavolants Şade hacircrbul icircn drum şi
racircde de cei ce trec [lsquoi riu dels que passenrsquo] (MILLIO 1999 p 78 nuacutem 653f685) Finalment
abans drsquoentrar en un altre agravembit aprofitem lrsquoanterior tirallonga per oferir a lrsquoolla una oportunitat
de venjanccedila que per desgragravecia no srsquoadreccedila als anteriors burladors sinoacute a la caldera Racircde oala
de ceaun dar singură-i neagră icircmprejur [lsquoRiu lrsquoolla de la caldera perograve eacutes lrsquouacutenica negra tot
voltantrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 111) Racircde oala de ceaun da singură-i neagră
icircmprejur (CARTALEANU et alii 2007 p 242 nuacutem 2224) Finalment sortim ara siacute de la cuina
bo i escarnint lrsquoescudella686 Ricircde cĭobu de strachină [lsquoRiu lrsquoescantell de lrsquoescudellarsquo] (ZANNE
2004 [1903] X p 217 nuacutem 9951)
Gragravecies a ZANNE (2004 [1900] IV p 685 nuacutem 10963) que porta a colmiddotlacioacute la paregravemia
francesa La pelle se moque du fourgon i lrsquoespanyola (amb muacuteltiples imprecisions
ortogragravefiques) Dice la sartena a la caldera [] Tirte alla cullo negro descobrim el refrany
romanegraves Ricircde vicircrşa de baltă [lsquoRiu la nansa de la tollarsquo] (2004 [1900] IV p 684 nuacutem 10963)
tambeacute present a CALCIU SAMHARADZE (20052 p 397 sv espantar) Racircde vacircrşa de baltă i
que GHEORGHE (1986 p 316 nuacutem 321) amplifica amb un repicoacute que ens serveix de glossa ad
hoc Ricircde vicircrşa de baltă (şi nu vede că-i putrezeşte coada icircntr-icircnsa) [lsquo(i no veu que se li podreix
el magravenec en ella)rsquo] No ens deseixim de ZANNE (2004 [1900] V p 175 nuacutem 11554) el qual
en un altre passatge torna a aprofitar lrsquoesmentada paregravemia francesa i una de ben aproximativa
en castellagrave Dixo la sarten a la caldera [] Tirse alla cul negra per martellejar-nos amb el
seguumlent Ricircde cĭocanul de nicovală [lsquoRiu el martell de lrsquoenclusarsquo] refrany tambeacute present al
recull de GHEORGHE (1986 p 316 nuacutem 321) Ricircde ciocanul de nicovală
682 Els autors relacionen el refrany romanegraves amb els seguumlents espanyols ldquodijo la sarteacuten a la caldera iexclquiacutetate allaacute culinegra diacutejole la sarteacuten al cazo iexclapaacutertate que tiznas espantoacutese la muerta de la degolladardquo 683 Recordem que eacutes precisament aquesta la paregravemia que Mărculescu en nota a peu de pagravegina dessuacutes esmentada proposa tot i que no empra per a lrsquooriginal quixotesc 684 ZANNE (2004 [1899] III p 574 nuacutem 8532) vincula la paregravemia romanesa amb el francegraves La pelle se moque du fourgon i lrsquoitaliagrave La padella vuol dir nero al paiuogravelo 685 The DEVIL rebuking sin 686 Ens referim a lrsquoatuell no pas a la menja
158
Pel que fa a la roba i a semblanccedila de les paregravemies gastronogravemiques dessuacutes citades tambeacute
succeiragrave que el plaga no esdeveacute precisament el model drsquoelegagravencia a seguir Ricircde rupt de cicircrpit
[lsquoRiu (lrsquo)espellifat d(e l)rsquoapedaccedilatrsquo] (MUNTEAN 1967 p 332 nuacutem 6445 GHEORGHE 1986 p
316 nuacutem 321) Racircde rupt de cacircrpit (MILLIO 1999 p 78 nuacutem 653d687 p 320 nuacutem 2715b688
CARTALEANU et alii 2007 p 242 nuacutem 2224) Racircde rupt de cacircrpit (CUCEU 2008 p 268
nuacutem 5912) i amb un repicoacute irogravenic Racircde ruptul de cacircrpit că el e mai potrivit [lsquoRiu lrsquoespellifat
d(e l)rsquoapedaccedilat que ell va meacutes adequatrsquo] (BOTEZATU HANCU 20033 p 114) A continuacioacute
esmentarem un altre cas ben interessant quan la persona escarnida presenta un vici que ben
mirat el burleta no pateix si beacute en posseeixi un altre drsquoigual o pitjor Ricircde orbul de schĭop [lsquoRiu
el cec de(l) coixrsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 655 nuacutem 5634) o beacute Ricircde surdul de schĭop şi
amicircndoĭ nu aŭ noroc [lsquoRiu el sord de(l) coix i ambdoacutes no tenen sortrsquo] (ZANNE 2004 [1903] X
p 130 nuacutem 9443) Ricircde surdul de şchiop şi amicircndoi nu au noroc (MUNTEAN 1967 p 332
nuacutem 6446) Ricircde surdul de şchiop şi amicircndoi nu au noroc (GHEORGHE 1986 p 316 nuacutem
321) En resum cloem aquesta fitxa amb un seguit drsquoadmonicions ben serioses Ricircde de mine
[] dar uită-te şi la tine [lsquoRiu de mi [] perograve mirarsquot tambeacute a tursquo] (MUNTEAN 1984 p 326 nuacutem
CCCXXXVII) Nu ricircde de alţii uită-te la tine [lsquoNo riguis dels altres mirarsquot a tursquo] (MUNTEAN
1967 p 279 nuacutem 5478) Nu racircde de alţii uită-te la tine (MILLIO 1999 p 78 nuacutem 653h689 p
177 nuacutem 1501a690) o finalment amb una darrera plantofada paremiologravegica a guisa de cura
drsquohumiltat Noi ricircdem de unul doi [] şi patruzeci ricircd de noi [lsquoNosaltres riem drsquoun dos [] i
quaranta riuen de nosaltresrsquo] (MUNTEAN 1967 p 270 nuacutem 5272) la prova un cop meacutes que
mig moacuten es riu de lrsquoaltre mig
687 The DEVIL rebuking sin 688 The RAVEN said to the rock laquoStand away black-coatraquo 689 The DEVIL rebuking sin 690 HE THAT mocks a CRIPPLE ought to be whole
159
Dime con quieacuten andas decirte he quieacuten eres (II Cap 10 i 23 p 766-767 i 900) (II Cap 10 p 766-767) Spune-mi cu cine te icircnsoţeşti ca să-ţi spun cine eşti (PAPU 1965 II p 92) [lsquoDigues-me de qui trsquoacompanyes perquegrave et digui qui etsrsquo] Spune-mi cu cine te-nsoţeşti ca să-ţi spun cine eşti (MĂRCULESCU 2007 II p 90-91691) [lsquoDigues-me de qui trsquoacompanyes perquegrave et digui qui etsrsquo] (II Cap 23 p 900692) Spune-mi cu cine te-nsoţeşti ca să-ţi spun cine eşti (PAPU 1965 II p 217) [lsquoDigues-me de qui trsquoacompanyes perquegrave et digui qui etsrsquo] Spune-mi cu cine te-nsoţeşti ca să-ţi spun cine eşti (MĂRCULESCU 2007 II p 204693) [lsquoDigues-me de qui trsquoacompanyes perquegrave et digui qui etsrsquo] ZANNE (2004 [1900] IV p 198 nuacutem 9495) ens conta la histograveria drsquoun pagegraves que havia disposat
paranys al seu tros per atrapar les grues que li picotejaven les llavors Un dia va observar que a
part dels ocells paragravesits tambeacute srsquohi havia entrampat una cigonya la qual se li planyia bo i
recordant-li que no era pas una grua sinoacute tal com palesaven les seves plomes una cigonya ndasheacutes
a dir lrsquoocell meacutes com cal que tombandash i per tant no era pas ella qui li malmetia els sembrats A
aixograve el pagegraves respongueacute que ben mirat no podia saber de quin peu calccedilava ni quina mena de
vida duia i que lrsquouacutenic que podia assegurar eacutes que es trobava entre les grues que havien malmegraves
els seus camps Per tant si amb les grues anava amb les grues moriria Gragravecies a aquesta faula
entendrem que ldquoTradicionalmente se aplica este refraacuten a la influencia ndashbuena o malandash de las
amistades[694] en el comportamiento de una persona sin olvidar el medio y los haacutebitos tambieacuten
llamados a dejar huellas en todos nosotrosrdquo (LEYVA 2004 p 97) Com que ldquoDe los amigos y
ambientes que frecuenta una persona se pueden deducir sus gustos y aficionesrdquo la nostra
paregravemia ldquoAdvierte lo mucho que influyen en las costumbres las buenas o malas compantildeiacuteasrdquo695
(CAMPOS BARELLA 1998 p 124 nuacutem 1209) Sens dubte ens trobem davant drsquouna de les
paregravemies castellanes meacutes conegudes696 que a meacutes a meacutes compta amb un bon reguitzell de
variants697 com ara Dime con quieacuten andas te direacute quieacuten eres698 (JUNCEDA 1991 p 215)
691 Acompanyat de la nota (2007 II p 91 n 198) ldquoProverb laquoDime con quien [sic] andas decirte he quieacuten eresraquordquo 692 En aquest cas lrsquooriginal presenta dos punts en lloc de coma 693 A peu de pagravegina srsquoapunta (2007 II p 204 n 388) ldquoProverb laquoDime con quien [sic] andas decirte he quieacuten eresraquordquo 694 En un to meacutes aviat moralitzant OLMOS (19982 [1940] p 48) afirma ldquoNo es faacutecil soportar por mucho tiempo una amistad de distinto pensar que el nuestro Las amistades sinceras comienzan por el espiacuteritu por eso es faacutecil deducir coacutemo es uno de la manera de ser de sus amigos Aquiacute viene al caso ponderar la eficacia para el bien de las buenas compantildeiacuteasrdquo Si la protagonista de la faula inicial hagueacutes pres esment drsquoaquests mots ben entegraves que ldquouna altra cigonyardquo cantaria 695 La glossa pertany a la variant Dime con quien andas te direacute quieacuten eres 696 No nomeacutes en castellagrave per exemple Josep Iborra al seu llibre Inflexions editat per Bromera a Alzira el 2004 nrsquoestrafagrave lrsquoestructura original per afirmar ldquoDigues lector si tens un llibre de capccedilalera i et direacute qui etsrdquo (p 47) 697 Ens limitem a algunes variants formals per tal com el sentit de la paregravemia caldria encercar-lo en un gavadal drsquoexemples com ara Quien con mulos anda presto le sale a la cara (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 131 nuacutem 11833) Quien con mulos anda presto le sale la cara (ETXABE 2001 p 125) O beacute per esmentar-ne un altre el maniqueu Entre santos seraacutes santo entre diablos diablo (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 131 nuacutem 11838) Entre santos seraacutes santo entre diablos diablo (ETXABE 2001 p 125)
160
Dime con quieacuten andas y te direacute quieacuten eres699 (ETXABE 2001 p 125) Dime con quieacuten andas
decirte he quieacuten eres (ETXABE 2001 p 125) Dime con quieacuten fueres direacutete quieacuten eres
(MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 131 nuacutem 11814) Drsquoaltres vegades la companyia
pressuposa el tema de conversa Dime con quieacuten andas direacutete lo que hablas (CORREAS 2000
[1627] p 228 nuacutem 316) Dime con quieacuten andas y decirte he lo que hablas (MARTIacuteNEZ
KLEISER 1995 [1953] p 131 nuacutem 11813) Dime con quieacuten andabas y decirte he queacute
hablabas (ETXABE 2001 p 125) o beacute les habilitats de cadascuacute Dime con quieacuten andas direacutete
tus mantildeas700 (CORREAS 2000 [1627] p 228 nuacutem 316) Finalment dos exemples que
srsquoestintolen en la rima paces ndash haces Dime con quieacuten paces y decirte he queacute haces (MARTIacuteNEZ
KLEISER 1995 [1953] p 131 nuacutem 11818) i Dime con quieacuten paces y te direacute lo que haces
(ETXABE 2001 p 125)
En el cas del romanegraves ens sorpregraven gratament la coincidegravencia ndashmeacutes enllagrave drsquoalgun detall
purament formalndash drsquoambdoacutes traductors en les quatre paregravemies fet que constata la vigegravencia i uacutes
del refrany No endebades esdeveacute gairebeacute retograverica la pregunta Vreacuteĭ să ţĭ spun eŭ care rsquoḿĭ estĭ
[] Spune-ḿĭ cu careacute te rsquonsoţescĭ [lsquoVols que et digui jo qui mrsquoets [] Digues-me amb qui
trsquoacompanyesrsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 210 nuacutem 9530) perquegrave de tothom eacutes ben sabut
Staĭ cu ţiganu icircnveţĭ ţigănesce cu turcul turcesce cu neacutemţul nemţesce [lsquoTrsquoestagraves amb el gitano()
aprens a actuar com els gitanos amb el turc() a actuar com els turcs amb els alemanys() a
actuar com els alemanysrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI p 375 nuacutem 14240) En efecte FLONTA
(1992b p 119 nuacutem 679701) per als castellans702 Dime con quieacuten andas te direacute quieacuten eres
Dime con quieacuten iraacutes y decirte he lo que haraacutes i Dime con quieacuten vas decirte he queacute mantildeas has
esmenta el ja conegut Spune-mi cu cine te icircnsoţeşti ca să-ţi spun cine eşti [lsquoDigues-me de qui
trsquoacompanyes perquegrave et digui qui etsrsquo] que espigolem arreu del refranyer romanegraves Spune rsquomĭ
698 Junceda confessa haver urpat el refrany de Covarrubias i pel que a nosaltres respecta reconeixem la dificultat drsquoobviar una anegravecdota ben saborosa de lrsquoesmentat autor ldquoTorquemada y su asno de los que dondequiera que vayan llevan en su compantildeiacutea un necio pesado y nacioacute de que Torquemada era aguador y pasando por una calle aguijando a su asno con muchos palos le dixo un sentildeor que se compadeciesse de aquel animal y quitando su caperuza le dixo Yo hareacute lo que VS me manda que no penseacute teniacutea mi asno parientes en la Corte Cayoacutele en gracia y truacutexolo a su casa y salioacute lindo oficial de plazer teniendo racioacuten para siacute y para su asno con que no le trabajasse Llevaacutevale donde quiera que yva consigo previniendo dixessen estava alliacute Torquemada y su asnordquo (COVARRUBIAS 1977 [1611] p 158 sv asno) 699 Lrsquoautor senyala que ldquoLas compantildeiacuteas pueden ser un buen indicio para definir a una personardquo La mateixa paregravemia sense coma entre hemistiquis la recull ROMERO (20012 p 144 nuacutem 377) i la glossa talment ldquoTan importante es la compantildeiacutea que se frecuenta para configurar la personalidad de un individuo que el refraacuten se aventura a adivinar la catadura de una persona a traveacutes del conocimiento de sus amistades Se dice maacutes bien en sentido exhortativo es decir invitando a cuidar el entorno de uno para evitar malas influenciasrdquo 700 Tot just aquesta eacutes la via seguida per un dels traductors portuguesos Diz-me com quem andas dir-te-ei as manhas que tens (VISCONDES 2002 Cap 10 p 391) i Dize-me com quem andas dir-te-ei as manhas que tens (VISCONDES 2002 Cap 23 p 455) GHEORGHE (1986 p 325 nuacutem 333) completa amb una variant la primera versioacute de Viscondes Diz-me com quem lidas (andas) dir-te-ei as manhas que tens i ens nrsquoofereix un altre equivalent Diz-me com quem vaacutes dir-te-ei o que faraacutes 701 Tell me with whom thou GOEST and Irsquoll tell thee what thou doest 702 Aixiacute com tambeacute per als portuguesos Diz-me com quem andas dir-te-ei as manhas que tens i Dize-me com quem vaacutes dir-te-ei o que faraacutes Vegeu-ne dues variants ben similars proposades per GHEORGHE (1986 p 325 nuacutem 333) Diz-me com quem lidas (andas) dir-te-ei as manhas que tens i Diz-me com quem vaacutes dir-te-ei o que faraacutes
161
cu cine te-icircnsoţescĭ [] Ca să rsquoţĭ spuĭu cine eştĭ (ZANNE 2004 [1900] IV p 209 nuacutem 9529)
Spune-mi cu cine te icircnsoţeşti [] ca să-ţi spun cine eşti (MUNTEAN 1967 p 351 nuacutem 6857)
Spune-mi cu cine te-nsoţeşti ca să-ţi spun cine eşti (HINŢESCU 1985 p 148 nuacutem 2624
MILLIO 1999 p 256 nuacutem 2149a703 p 351 nuacutem 2964704) Spune-mi cu cine te icircnsoţeşti ca
să-ţi spun cine eşti (MILLIO 1999 p 10 nuacutem 70b705 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 222)
Spune-mi cu cine te-nsoţeşti ca să-ţi spun cine eşti (MILLIO 1999 p 22 nuacutem 174a706) Spune-
mi cu cine te-nsoţeşti ca să-ţi spun cine eşti707 (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 59 sv
andar) o tambeacute Spune [lsquoDiguesrsquo] cu cine te icircnsoţeşti ca să-ţi spun cine eşti la qual inclou el
Refranero Multilinguumle708 (hostatjat al web del Centro Virtual Cervantes) bo i afegint-hi el
sinogravenim Rău cu rău bun cu bun se icircnsoţesc [lsquoDolent amb dolent bo amb bo es trobenrsquo] que
nosaltres localitzem per exemple a BOTEZATU HAcircNCU (20033 p 220) Rău cu rău şi [lsquoirsquo] bun
cu bun se icircnsoţesc
Una opcioacute ampliada de la paregravemia romanesa original amb el verb a se aduna [lsquoajuntar-sersquo] ens
arriba de magrave de MILLIO (1999 p 43 nuacutem 366c709) Spune-mi cu cine te adunite-nsoţeşti
[lsquotrsquoajuntestrsquoacompanyesrsquo] ca să-ţi spun cine eşti variant que HINŢESCU (1985 p 216 nuacutem
4335) arriba a prendre de model bo i eliminant-ne el preceptiu te icircnsoţeşti [lsquotrsquoacompanyesrsquo]
Spune-mi cu cine te aduni să-ţi spun cine eşti refrany que ja trobem mutatis mutandis a
ZANNE (2004 [1900] IV p 197 nuacutem 9495) Spunersquomĭ cu cine te adunĭ să rsquoţĭ spun ce fel de
om eşti [lsquoperquegrave et digui quina mena de persona etsrsquo] Aquest autor per cert vincula el refrany
amb lrsquoitaliagrave Dimmi con chi vai e te [sic] dirograve chi sei710 (2004 [1900] IV p 198 nuacutem 9495) i
el francegraves Dis moi qui tu hantes je te dirai qui tu es711 paregravemia que tambeacute recull FLONTA
(1992a p 100 nuacutem 675712) sota la forma Dis-moi qui tu hantes et je te dirai qui tu es com a
complement del romanegraves Spune-mi cu cine te icircnsoţeşti ca să-ţi spun cine eşti [lsquoDigues-me de
qui trsquoacompanyes perquegrave et digui qui etsrsquo] Com en lrsquoanterior exemple de Hinţescu el verb del
primer hemistiqui es pot mudar en formes ben diverses com ara te icircntacirclneşti [lsquoet trobesrsquo]
Spunersquomĭ cu cine te icircnticirclnescĭ [] Ca sărsquoţĭ spun cine eştĭ (ZANNE 2004 [1900] IV p 212 nuacutem
703 A MAN is known by his companyfriendsthe company he keeps 704 TELL me with whom thou goest and Irsquoll tell you what thou doest 705 ALL FELLOWS at football 706 ASK my brother if I be a thief (ASK my fellow if I be a thief ASK the mother if the child be like his father ASK the sons if the father be a thief) 707 Eacutes a dir la variant emprada per PAPU (1965 II p 217) 708 Lrsquoenllaccedil a quegrave almiddotludim eacutes el seguumlent httpcvccervanteseslenguarefraneroFichaaspxPar=58521ampLng=13 709 BIRDS of a feather flock together 710 A ZANNE (2004 [1900] V p 254 nuacutem 11795) el mateix refrany italiagrave serveix com a equivalent del romanegraves Cu ce dascal locuĭesce [] Aşa carte alcătuesce [lsquoAmb tal mestre viu [] Tal llibre basteixrsquo] Drsquoaltra banda SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 207 nuacutem 2253) completen la paregravemia italiana amb meacutes variants possibles Dimmi con chi vai (pratichi) e ti dirograve chi sei (che fai) 711 Tambeacute DE ROSSET CASSOU srsquohi decanten en llur traduccioacute (2006 [1949] p 86 i 204) Dis-moi qui tu hantes je te dirai qui tu es i Dis-moi qui tu hantes et je te dirai qui tu es La primera variant tambeacute ens la presenta GHEORGHE (1986 p 325 nuacutem 333) Pel que fa al recull de MONTREYNAUD et alii (1993 p 61 nuacutem 1200) srsquohi opta per la variant Dis-moi qui tu freacutequentes je te dirai qui tu es 712 Tell me with whom thou GOEST and Irsquoll tell thee what thou doest
162
9536) o beacute en trăieşti [lsquoviusrsquo] en aquest cas amb el verb del segon hemistiqui en futur
Spunersquomĭ cu cine trăescĭ [] Si rsquoţĭ voiŭ spune cine eştĭ [lsquoDigues-me amb qui vius [] i et direacute qui
etsrsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 776 nuacutem 6142) Spune-mi cu cine trăieşti şi-ţi voi spune cine
eşti (HINŢESCU 1985 p 148 nuacutem 2623) Per la seva banda CARTALEANU et alii (2007 p
253 nuacutem 2324) es decanten per una paregravemia que inclou quatre possibles verbs per al primer
hemistiqui Spune-mi cu cine te icircnsoţeştiicircmprieteneştiumbliaduni [lsquotrsquoacompanyeset
fasvastrsquoajuntesrsquo] ca să-ţi spun cine eşti713 a la qual encara caldria afegir una nova variant amb
el verb te icircntovărăşeşti [lsquofrequumlentesrsquo] i de bell nou amb el segon hemistiqui en futur Spune-mi
cu cine te icircntovărăşeşti şi-ţi voi spune cine eşti [lsquoDigues-me qui frequumlentes i et direacute qui etsrsquo]
(CALCIU SAMHARADZE 20052 p 59 sv andar)
Si seguiacutessim estirant el fil arribariacuteem a opcions que sense perdre el caient de la paregravemia
original se nrsquoallunyarien com meacutes va meacutes Per tant ens limitem a una triada triacuteada drsquoexemples
Spune rsquomĭ cu cine mergĭ [] Şi rsquoţĭ voĭŭ spune ce plătescĭ [lsquoDigues-me amb qui vas [] I et dire
quegrave valsrsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 220 nuacutem 9575) Spune-mi cu cine mergi [] şi-ţi voi
spune ce plăteşti (MUNTEAN 1967 p 351 nuacutem 6856) Spune-mi cu cine mergi şi-ţi voi spune
ce plăteşti (GHEORGHE 1986 p 324 nuacutem 333) Spune-mĭ cu cine rsquompreună vĭeţuescĭ să rsquoţĭ
ghicesc ce fel dě om eştĭ [lsquoDigues-me juntament amb qui vius perquegrave trsquoendevini quina mena de
persona etsrsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 803 nuacutem 6300) amb la variant Spune-mi cu cine
icircmpreună vieţuieşti ca să-ţi spun [lsquoperquegrave et diguirsquo] ce fel de om eşti (HINŢESCU 1985 p 216
nuacutem 4334) i finalment Spune-mĭ cum te chĭeacutema sărsquoţĭ spun cine eştĭ [lsquoDigues-me com et dius
perquegrave et digui qui etsrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 860 nuacutem 18823) Spune-mi cum te
cheamă să-ţi spune [sic] cine eşti (HINŢESCU 1985 p 216 nuacutem 4336)
713 Amb la glossa ldquoCaracterul şi comportamentul celor care te icircnconjoară te marchează şi pe tinerdquo [lsquoEl caragravecter i el comportament dels que trsquoenvolten et marquen tambeacute a tursquo]
163
Dios que da la llaga da la medicina714 (II Cap 19 p 857715) Domnul dă dalacul şi tot el dă leacul (PAPU 1965 II p 177) [lsquoEl Senyor doacutena lrsquoagraventrax i tambeacute ell doacutena la metgiarsquo] Dumnezeu cacircnd răneşte şi lecuieşte (MĂRCULESCU 2007 II p 167716) [lsquoDeacuteu quan fereix tambeacute curarsquo] ldquoCon esta sentencia el enfermo pone su curacioacuten en manos de la Providencia[717] seguro de
contar con las fuerzas necesarias para superar el trancerdquo (LEYVA 2004 p 98) Des drsquoun vessant
religioacutes OLMOS (19982 [1940] p 48) explana ldquoEs decir que Dios al visitarnos con la
enfermedad o la tribulacioacuten nos infunde valor y fortaleza para resistirlas y sobrellevarlasrdquo718
Iniciem una tirallonga de variants amb CAMPOS BARELLA (1998 p 139 nuacutem 1373) que
recullen literalment la paregravemia quixotesca i la glossen bo i informant-nos que ldquoEnsentildea que
debemos esperar el remedio de nuestros males de la misma mano de Dios que nos los enviacuteardquo
Cuando Dios da la llaga da el remedio que la sana (CORREAS 2000 [1627] p 195 nuacutem
1226 MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 207 nuacutem 18894) Cuando Dios da la llaga da la
medicina (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 207 nuacutem 18895 CALLES 2006 p 128 nuacutem
428) Dios que da el mal da su remedio cabal (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 207 nuacutem
18897) Dios que da la llaga da el baacutelsamo para sanarlo (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953]
p 207 nuacutem 18898) i Quien da la llaga da la medicina y quien da la herida[719] da la cura
(MAL LARA 2013 [1568] II p 585 nuacutem 75 MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 207 nuacutem
18893) El caient de la paregravemia ens porta a buscar-ne un possible origen biacuteblic que descobrim
en el Liber Iob (V 18) ldquoQuia ipse vulnerat et medetur [] percutit et manus eius sanabuntrdquo720
Afegim-hi que FANLO (2010 [2008] II p 186 n 1) aprofita la traduccioacute Dieu qui donne la
blessure donne aussi le remegravede per fornir-nos-en a peu de pagravegina una altra referegravencia
ldquoDeuteacuteronome 32 39 laquo Je frappe et je gueacuteris raquordquo En efecte lrsquoesmentat apunt ens remet a un
714 Si voleu comparar la paregravemia quixotesca amb tres traduccions italianes vegeu SARDELLI (2008 p 244-245) 715 Amb la glossa (II Cap 19 p 857 n 31) ldquolaquoDios nunca deja sin remedioraquo es refraacutenrdquo 716 MĂRCULESCU (2007 II p 167 n 330) ens apunta ldquoCf Iov 5 18 laquoQuia ipse vulnerat et medetur [] Percutit et manus eius sanabuntraquo (laquoCăci El răneşte şi El leagă rana El loveşte şi macircinile lui tămăduiescraquo) [lsquo(laquoCar Ell fereix i Ell trsquoembena la ferida Ell colpeja i les seves mans curenraquo)rsquo]rdquo 717 O segons Autoridades (sv Dios) en ldquola mano de Diosrdquo ja que ldquoeacutel tiene prevenido el remedio de ellos [los males o infortuacutenios] que nos franquea a su tiempordquo 718 En lrsquoapunt de CASTILLO (1996 p 44) ldquoBioloacutegicamente es tan verdad como en teologiacutea ya que es indudable la defensa natural que existe en el organismo para todas las dolencias asiacute tenemos los anticuerpos en las infecciones la regularizacioacuten del equilibrio aacutecido-baacutesico en los trastornos del metabolismo las reacciones de defensa en los dolores las compensaciones orgaacutenicas y funcionales en las alteraciones patoloacutegicas de otros oacuterganos etc etcrdquo 719 Segons MAL LARA (2013 [1568] II p 586 nuacutem 75) ldquoTambieacuten se puede reduzir este refraacuten a la herida que dio Achiles a Telepho que eacutel mismo lo vino a curarrdquo passatge que JUNCEDA (1991 p 251) a propogravesit del refrany Dios que da la llaga da la medicina ens explica amb meacutes detall ldquoProcede por analogiacutea de un legendario lance atribuido a Telefo rey de Misia el cual cuando marchaba a la conquista de Troya resultoacute descalabrado por la espada de Aquiles A instancias del Oraacuteculo el monarca herido traboacute alianza con el priacutencipe tesalio y eacuteste compadecido le puso en manos del sabio Chiroacuten quien aplicando a la herida un unguumlento elaborado con el propio oriacuten de la espada de Aquiles le dejoacute sanordquo 720 Segons la traduccioacute catalana que ens ofereix La Biacuteblia didagravectica (200610) publicada a Barcelona per lrsquoEditorial Cruiumllla ldquoPerquegrave ell si et fa mal trsquoembena les ferides [] si et doacutena un cop et cura amb la seva magraverdquo (p 380)
164
altre passatge de la Biacuteblia no menys similar ldquoEgo occidam et ego vivere faciam [] percutiam
et ego sanabordquo721 (Liber Deuteronomii XXXII 39)
Partint de la base que Doftor icircĭ numaĭ Dumneḑeŭ [lsquoDoctor (ho) eacutes nomeacutes Deacuteursquo] (ZANNE 2004
[1900] V p 269 nuacutem 11847) no eacutes gota estrany que precisament ell curi les malalties que
havia provocat amb anterioritat A dat Dumnezeu boale dar a dat şi leacuri [lsquoHa donat Deacuteu
malalties perograve ha donat tambeacute metgiesrsquo] (MUNTEAN 1967 p 14 nuacutem 346 BOTEZATU
HAcircNCU 20033 p 160) A dat Dumnezeu şi boale dar a lăsat [lsquoha deixatrsquo] şi leacuri (MILLIO
1999 p 322 nuacutem 2727a722) En les versions romaneses de Papu i Mărculescu sobta lrsquointeregraves
palesat a lrsquohora de fornir la traduccioacute drsquoun cert caient paremiologravegic afavorit per la rima en el
cas de Papu prou forccedilada entre dalacul [lsquolrsquoagraventraxrsquo] i leacul [lsquola metgiarsquo] i răneşte [lsquofereixrsquo] i
lecuieşte [lsquocurarsquo] pel que fa a Mărculescu Drsquoaltra banda ens abelleix subratllar lrsquoalternanccedila
entre Domnul723 [lsquoel Senyorrsquo] i Dumnezeu [lsquoDeacuteursquo] mots que remonten llur etimologia a un
origen similar (concretament a dǒm(ĭ)nus i a dǒm(ĭ)nĕ dĕus respectivament)
721 ldquoJo dono la mort o la vida [] jo fereixo i curo les feridesrdquo (traduccioacute extreta del web BIBLIJAnet) 722 There is a REMEDY for everything could men find it 723 Segons la primera accepcioacute del DEX (sv domn1) ldquoTermen de politeţe pentru un bărbatrdquo [lsquoTerme de cortesia per a un homersquo] Pel que fa a la quarta accepcioacute (DEX sv domn4) que eacutes la que suara ens interessa ldquoDumnezeu Isus Cristosrdquo [lsquoDeacuteu Jesucristrsquo] Resulta curioacutes observar com ambdues accepcions des drsquoun punt de vista morfologravegic es distingeixen perfectament quan es formulen en vocatiu crida que com eacutes ben fagravecil drsquoentendre esdeveacute drsquoallograve meacutes emprada a lrsquohora drsquoencercar lrsquoatencioacute de la divinitat En aquest cas doncs domnule correspondria a lrsquoindividu masculiacute mentre que Doamne a Deacuteu
165
Donde las dan las toman (II Cap 65 p 1270724) Nu dai niciodată fără să iei ceva icircn schimb (PAPU 1965 II p 582) [lsquoNo doacutenes mai sense prendre alguna cosa a canvirsquo] Ce ţi se dă cu o macircnă ţi se ia cu alta (MĂRCULESCU 2007 II p 533725) [lsquoEl que sersquot doacutena amb una magrave sersquot pren amb una altrarsquo] La paregravemia que recullen per exemple CORREAS (2000 [1627] p 240 nuacutem 580726) i CAMPOS
BARELLA (1998 p 122 nuacutem 1192727) ldquoSe usa como amenaza para advertir al que actuacutea mal
de que recibiraacute el mismo tratordquo728 (ETXABE 2001 p 130) En el mateix sentit perograve amb
drsquoaltres mots729 es tracta drsquoun ldquoRefraacuten de corrosiva conformidad para quien sufre dantildeo de otro
con la esperanza puesta en que el efecto bumeraacuten se confirme y el arma arrojadiza vuelva con
certeza al punto de partidardquo (LEYVA 2004 p 102) CASADO et alii (1998 p 35730) la relacionen
amb el francegraves Agrave bon chat bon rat731 i el pseudoitaliagrave Comme farai cosi aurai732 Per la nostra
part ens permetem recordar diverses formulacions en les traduccions quixotesques en
portuguegraves italiagrave i catalagrave Onde se fazem aiacute se pagam (VISCONDES 2002 p 644) Come si
dagravenno si prendono (BODINI 2005 [1957] II p 1123) i El qui la fa la paga (BULBENA 2005
p 791)
Ambdues traduccions romaneses es caracteritzen per la tendegravencia a glossar el refrany original
Tanmateix si el que encerquem soacuten paregravemies genuiumlnes que pertanyin al saber popular romanegraves
sempre podem recoacuterrer al diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 289 sv dar) que
ens nrsquoofereix quatre de ben conegudes La primera Cum icircţi vei aşterne aşa vei dormi [lsquo(Tal)
Com et faragraves el llit aixiacute dormiragravesrsquo] lrsquoespigolem per exemple a les antologies de MUNTEAN
(1967 p 120 nuacutem 2661) HINŢESCU (1985 p 68 nuacutem 758) i BOTEZATU HAcircNCU (20033 p
203) perograve eacutes en el diccionari de CALCIU et alii (1979 p 76 sv aşterne) on lrsquoesmentada
paregravemia srsquoacompanya drsquouna impagable tirallonga de refranys entre els quals ben entegraves srsquohi
724 Amb lrsquoanotacioacute (II Cap 65 p 1270 n 13) ldquoFrase proverbialrdquo 725 MĂRCULESCU (2007 II p 533 n 904) apunta ldquoExpresie proverbială [lsquoExpressioacute proverbialrsquo] laquoDonde las dan las tomanraquordquo 726 Lrsquoautor en realitat recull sota la mateixa numeracioacute dues variants Donde las dan ahiacute las toman i Donde las dan las toman 727 Acompanyada amb la glossa ldquoEnsentildea que al que hace dantildeo o habla mal se le suele pagar en la misma monedardquo 728 Etxabe no srsquoestagrave de reblar-ho amb el seguumlent comentari ldquoUna variante jocosa del refraacuten afirma que Donde las dan se quedan sin ellasrdquo 729 Esmentem a peu de pagravegina la glossa de CALLES (2006 p 207 p 694) de careacutes prou meacutes subjectiu ldquoSe usa este refraacuten para expresar la satisfaccioacuten ante una persona que recibe el mismo dantildeo que eacutel ha hecho a otros Se expresa ante casos graves como cuando uno perjudica seriamente a otro y eacuteste se venga perjudicaacutendolo en los mismos teacuterminos Pero es maacutes habitual oiacuter este refraacuten en boca del vengador de bromas o afrentas veniales Tambieacuten es comuacuten ver sonreiacuter maliciosamente a quien lo dicerdquo 730 Els autors expliquen talment la paregravemia ldquoLa persona que por lo general hace dantildeo o molesta terminaraacute por ser pagada con la misma monedardquo 731 Sense coma a MONTREYNAUD et alii (1993 p 32 nuacutem 538) i amb la glossa ldquoLa deacutefense vaut lrsquoattaquerdquo 732 Malgrat les atzagaiades ortogragravefiques deduiumlm que es tracta del refrany Come farai cosigrave avrai (SCHWAMENTHAL STRANIERO 1991 p 174 nuacutem 1898)
166
troba lrsquooriginal quixotesc ldquoseguacuten se hace uno la cama asiacute se acuesta en cama blanda se duerme
blando quien mala cama hace en ella se yace como te curas duras quien mal anda mal acaba
donde las dan las toman quien bien ata bien desata quien bien siembra bien recoge ara bien y
hondo y cogeraacutes trigo abondordquo En segon lloc sersquons ofereix lrsquoadmonicioacute Rău faci rău găseşti733
[lsquoMal fas mal trobesrsquo] inclosa a MUNTEAN (1967 p 330 nuacutem 6421) HINŢESCU (1985 p
140 nuacutem 2428) i BOTEZATU HAcircNCU (20033 p 221734) En aquest cas CALCIU et alii (1979
p 851 sv rău) es decanten per la variant Rău faci cu rău te-alegi [lsquoMal fas amb mal et
quedesrsquo] que en efecte tradueixen per ldquodonde las dan las toman mal con mal se pagardquo La
tercera solucioacute de Calciu Samharadze Capul face capul trage [lsquoEl cap fa el cap reprsquo] la
descobrim a ZANNE (2003 [1897] II p 42 nuacutem 2872735) HINŢESCU (1985 p 48 nuacutem 303)
BOTEZATU HAcircNCU (20033 p 50) i a MUNTEAN (1967 p 69 nuacutem 1597) amb salt de liacutenia
entre ambdoacutes hemistiquis Capul face [] capul trage Tampoc en aquest cas per a sort nostra
CALCIU et alii (1979 p 148 sv cap1) no lrsquoobliden ni ens nrsquoestalvien els seguumlents equivalents
ldquoel que la hace la paga donde las dan las toman quien hizo el cohombro[736] que lo lleve al
hombro quien rompe pagardquo paregravemies castellanes que ens duen a la memograveria el refrany
romanegraves Meşterul strică [] şi drege de frică [lsquoEl mestre (artesagrave) espatlla [] i (ho) arregla per
porrsquo] (MUNTEAN 1967 p 253 nuacutem 4959) Meşterul strică şi drege de frică (HINŢESCU 1985
p 110 nuacutem 1725 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 103) Per uacuteltim la quarta paregravemia După
faptă şi răsplată737 [lsquoDespreacutes de lrsquoaccioacute tambeacute (la) recompensa(el) cagravestigrsquo] es pot localitzar
per exemple al diccionari en liacutenia NODEX (sv răsplaacutetă738) Quant al diccionari de CALCIU et
alii (1979 p 368 sv faptă) no pas en liacutenia sinoacute en prestatge tambeacute srsquohi esmenta i talment
srsquohi interpreta ldquocual el trabajo tal la paga tal obra tal pago donde las dan las toman quien
hizo el cohombro que se lo cargue al hombrordquo
733 Vegeu la coneguda paregravemia catalana Tal faragraves tal trobaragraves a PAgraveMIES PALOU (20122 p 30-32) els quals no endebades la situen al nuacutemero 8 al seu top dels 100 refranys meacutes populars (del catalagrave) A PAREacuteS (1999 p 258 nuacutem 185) sota la variant Fill ets pare seragraves tal faragraves tal trobaragraves 734 En aquesta font la paregravemia finalitza amb dos punts horitzontals eacutes a dir que meacutes que davant de punts suspensius ens trobem davant de punts en suspens 735 A continuacioacute Zanne esmenta lrsquoequivalent francegraves Qui fait la faute la boit que sense coma espigolem a MONTREYNAUD et alii (1993 p 90 nuacutem 1896) 736 A tall informatiu apuntem que segons el DRAE (sv cohombro1) es tracta drsquouna ldquoPlanta hortense variedad de pepinordquo 737 Vegeu la fitxa del refrany quixotesc A buen servicio mal galardoacuten (II Cap 66 pagraveg 1277) 738 Amb lrsquoaclariment ldquoOrice faptă are urmări corespunzătoarerdquo [lsquoTota accioacute teacute (les) consequumlegravencies corresponentsrsquo]
167
Donde menos se piensa se levanta la liebre (II Cap 30 p 959739) Nu ştii de unde sare iepurele (PAPU 1965 II p 277) [lsquoNo saps drsquoon salta la llebrersquo] De unde te aştepţi mai puţin sare iepurele (MĂRCULESCU 2007 II p 257740) [lsquoDrsquoon menys trsquoesperes salta la llebrersquo] Donde no piensa salta la liebre (II Cap 10 p 764-765741) Nu ştii de unde sare iepurele (PAPU 1965 II p 90) [lsquoNo saps drsquoon salta la llebrersquo] De unde nu te-aştepţi sare iepurele (MĂRCULESCU 2007 II p 89742) [lsquoDrsquoon no trsquoesperes salta la llebrersquo]
ldquoSalta en un caso y se levanta en otro la liebre de este el [sic] refraacuten viene a decirnos lo
avisados que hemos de estar en cualquier empresa pues lo imprevisto[743] puede modificar
la meta Tanto que la misma batida sorprende al maacutes despierto y laquodonde menos lo piensa el
galgo da la liebre el saltoraquordquo744 (LEYVA 2004 p 103)
Un cop drsquoull sumari al refranyer castellagrave ens permetragrave comprovar que la llebre hi salta meacutes que
no pas srsquohi levanta Donde no piensan salta la liebre (CORREAS 2000 [1627] p 241 nuacutem
612) Donde hombre no cata la liebre salta Donde hombre no piensa salta la liebre
(CORREAS 2000 [1627] p 240 nuacutem 574) Donde menos se piensa salta la liebre (CAMPOS
BARELLA 1998 p 205 nuacutem 2027745 ETXABE 2001 p 130746) o beacute Cuando (donde) menos
se piensa salta la liebre (CASADO et alii 1998 p 65747) paregravemia que els autors relacionen amb
lrsquoitaliagrave Da dove meno si pensa spunta la lepre748 i el francegraves Ccedila arrive toujours au moment ougrave
on srsquoy attend le moins Aixiacute mateix FLONTA (1992a p 108 nuacutem 725749) aprofita el romanegraves
De unde nu gicircndeşti d-acolo sare iepurele [lsquoDrsquoon no penses drsquoalliacute salta la llebrersquo] per vincular-
lo amb paregravemies franceses que a diferegravencia de lrsquoanteriorment citada en aquesta llengua siacute que
739 Amb la nota (II Cap 30 p 959 n 24) ldquolaquosiempre puede suceder lo inesperadoraquo es refraacuten (II 10 765 n 9)rdquo 740 MĂRCULESCU (II p 257 n 470) especifica ldquoProverb laquoDonde menos se piensa se levanta la liebreraquo vezi şi [lsquovegeu tambeacutersquo] II 10rdquo 741 A peu de pagravegina sersquons explica (II Cap 10 p 765 n 9) ldquoEl refraacuten vale por laquolas cosas suceden cuando menos se esperanraquordquo 742 Amb la indicacioacute (II p 89 n 192) ldquoProverb laquoDonde no piensa salta la liebreraquordquo 743 En la mateixa liacutenia OLMOS (19982 [1940] p 51) ldquoDos advertencias encierra este refraacuten andar apercibidos y no desconfiar en la consecucioacuten de lo que intentamos porque lo inesperado no debe sorprendernosrdquo 744 Amb evident sentit translatici com ens palesa a propogravesit de la paregravemia Cuando menos se la espera salta la liebre ROMERO (20012 p 102 nuacutem 261) ldquoAsiacute sucede frecuentemente en otros terrenos de la vida Hay que estar atento laquocon el gatillo levantadoraquo para poder atrapar la ocasioacuten que aparece laquocuando menos se la esperaraquordquo 745 Les autores hi inclouen aquesta glossa ldquoDa a entender el suceso repentino de las cosas que menos se esperabanrdquo 746 Etxabe ens informa del seguumlent ldquoSe dice cuando determinado suceso poco probable ocurre de forma imprevista y repentinardquo 747 Amb lrsquoapunt ldquoEn ocasiones cuando menos se piensa en algo sale eso a relucirrdquo 748 LAPUCCI (1983 p 115) nrsquoinclou la variant Di dove men si pensa si leva la lepre bo i acompanyant-la del seguumlent comentari ldquoNon ci sono posti dove la selvaggina non puograve assolutamente stare quindi quando si caccia bisogna essere sempre pronti a intervenirerdquo Lrsquoesmentada variant tambeacute lrsquoespigolem a GHEORGHE (1986 p 189 nuacutem 152) 749 Where we least think there goeth the HARE away
168
esmenten el lepograverid De lagrave ougrave lrsquohomme ne pense pas sort[750] le liegravevre i Ougrave lrsquoon ne srsquoy attend
pas saute le liegravevre751
Abans de passar al refranyer romanegraves i per tal drsquoescatir fins a quin punt el salt de la llebre
srsquoadequa a la realitat voldriacuteem citar un delicioacutes fragment de lrsquoetograveleg i brillant comunicador
Vitus B DROumlSCHER (1984 p 101-102)
ldquoCon gran precaucioacuten el cazador dio un paso maacutes en direccioacuten al animal En ese momento
la liebre se catapultoacute en el aire con un salto de un metro como si bajo ella hubiera
explotado una mina y se alejoacute corriendo a una velocidad de setenta kiloacutemetros por hora
Ya el hecho de ese salto violento como causado por una explosioacuten con el que la liebre
inicioacute su carrera debioacute hacer sospechar a los defensores del refraacuten[752] que algo fallaba pues
quien se despierta de repente de un suentildeo profundo nunca y en ninguna circunstancia
estaraacute en condiciones de realizar esa auteacutentica hazantildea laquodeportivaraquo
He aquiacute lo que ahora han demostrado los etoacutelogos cuando las liebres duermen tienen los
ojos tan cerrados como cualquier otro animal durmiente o como el hombre La llegada de
los cazadores y ojeadores habiacutea sido vista por la liebre con los ojos muy abiertos y asiacute los
mantuvo aunque sin moverse en absoluto de su sitio mientras se preparaba para actuar con
la velocidad del rayo Y maacutes auacuten como el coche de carreras cuyo motor se hace funcionar
en punto muerto al maacuteximo de sus revoluciones antes de la salida para que eacutesta pueda ser
hecha con la mayor aceleracioacuten y velocidad inicial asiacute la liebre se va bombeando energiacutea
mientras sigue en el suelo preparando su salto con fuerte latir cardiacuteaco que produce una
intensificacioacuten del riego sanguiacuteneo ―y una acumulacioacuten de energiacutea― en todos los
muacutesculos para en el uacuteltimo segundo poder emprender su carrera salvadora con un gran
salto y la maacutexima velocidadrdquo
Per tant si beacute queda prou demostrada la falsedat de la creenccedila que les llebres dormen amb els
ulls oberts no succeeix aixiacute amb el saltiroacute del nostre animal gesta fiacutesica que no omet pas el
refranyer romanegraves en el qual la formulacioacute meacutes habitual eacutes la seguumlent De unde nu gicircndeşti d-
acolo sare iepurele753 [lsquoDrsquoon no penses drsquoalliacute salta la llebrersquo] (MUNTEAN 1967 p 148 nuacutem
3172 HINŢESCU 1985 p 78 nuacutem 978 GHEORGHE 1986 p 189 nuacutem 152) De unde nu
750 En francegraves la llebre per sortir-sersquon prefereix sortir drsquoon oi quan hom menys srsquoho espera Una formulacioacute similar la trobem en la traduccioacute de FANLO (2010 [2008] II Cap 10 p 96) Le liegravevre sort du bois quand on ne srsquoy attend pas Dit sigui de passada tambeacute en mallorquiacute Drsquo allaacute hont no rsquos pensan sur sa llocada (RULLAN 2005 [1905] II Cap 10 p 56) 751 Ambdues paregravemies franceses es troben a GHEORGHE (1986 p 189 nuacutem 152) 752 Es refereix al refrany Duerme como la liebre con los ojos abiertos 753 Refrany dessuacutes esmentat a propogravesit de FLONTA (1992a p 108 nuacutem 725)
169
gicircndeşti d-acolo sare iepurele (FLONTA 1992b p 128 nuacutem 728754) ndashacompanyada del
castellagrave Donde menos se piensa salta la liebre i del portuguegraves Donde se natildeo cuida salta a
lebre755ndash De unde nu gacircndeşti d-acolo sare iepurele (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 34
CALCIU SAMHARADZE 20052 p 568 sv liebre) De unde nu gacircndeşti de acolo sare iepurele
(CARTALEANU et alii 2007 p 119 nuacutem 1040756) Amb el canvi de gacircndeşti [lsquopensesrsquo] per te-
aştepţi [lsquotrsquoesperesrsquo] ndashcoincident doncs amb les versions de Mărculescundash MILLIO (1999 p
384 nuacutem 3239a757) ens ofereix la plurivariant (De) unde nu te-aştepţi (de-) acolo sare
iepurele [lsquo(Drsquo)on no trsquoesperes (drsquo)alliacute salta la llebrersquo] Quant a Papu la seva tria tampoc no
manca dels reculls romanesos Nu sciĭ de unde sare ĭepurele [lsquoNo saps drsquoon salta la llebrersquo]
(ZANNE 2004 [1901] IX p 628 nuacutem 8007) Nu ştii de unde sare iepurele (CALCIU et alii
1979 p 452758 sv iepure HINŢESCU 1985 p 208 nuacutem 4144) La impossibilitat de
lrsquoenunciat es referma amb la variant Niciodată [lsquoMairsquo] nu ştii de unde sare iepurele (MILLIO
1999 p 161 nuacutem 1353759) En consequumlegravencia esdevenen completament retograveriques760 les
seguumlents preguntes Mai ştii de unde sare iepurele761 [lsquoEacutes que saps drsquoon salta la llebrersquo]
(MILLIO 1999 p 384 nuacutem 3239b762) i Dě unde sare ĭepurele [lsquoDrsquoon salta la llebrersquo]
(ZANNE 1895 I p 490 nuacutem 1916) paregravemia que lrsquoautor (1895 I p 492 nuacutem 1916) aprofita
per citar el catalagrave Drsquoahont menos se pensa salta la llebra [sic] Drsquoaltra banda HINŢESCU (1985
p 122 nuacutem 2018) ens en precisa lrsquoamagatall Nu ştii din de sub ce tufă sare iepurele [lsquoNo
saps de de sota quin matoll salta la llebrersquo] Deixant de banda la llebre tinguem en compte de
manera meacutes general que Nici nu ştii unde te aşteaptă norocul [lsquoNi tan sols saps on trsquoespera la
(bona) sortrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 159) i que Cacircnd nu te gacircndeşti atunci te tracircnteşti
[lsquoQuan no ho penses llavors causrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 198) o amb intervencioacute
aliena Cacircnd nicĭ nu gacircndescĭ atuncĭ te tracircntesce [lsquoQuan ni tan sols ho penses llavors et fa
caurersquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 745 nuacutem 18014) Ras i curt no val a badar perquegrave A
vegadas mos surt un bony allaacute hon no pensaacutem (RULLAN 2005 [1905] II Cap 30 p 177) i en
pacient clau positiva nomeacutes Odată icircn patru-ḑecĭ de anĭ sboacuteră o gacircscă friptă [lsquoUn cop cada
quaranta anys vola una oca rostidarsquo] (ZANNE 1895 I p 482 nuacutem 1883)
754 Where we least think there goeth the HARE away 755 Sense coma a GHEORGHE (1986 p 189 nuacutem 152) 756 Paregravemia seguida de les admonicions ldquoFii pregătit pentru surprize Nu crede că ştii şi ai calculat totulrdquo [lsquoEstigues preparat per a les sorpreses No creguis que ho saps i (que) ho has calculat totrsquo] 757 WHERE we least think there goes the HARE away 758 Calciu et alii esmenten el ja conegut Donde menos se piensa salta la liebre i el reblen amb un demoniacuteac Soacutelo el diablo sabe lo que puede ocurrir 759 The HARE starts when a man least expects it 760 Per tal com la llebre salta drsquoon vol a semblanccedila de lrsquohome ric Omul bogat e ca iepurele sare unde vrea [lsquoLrsquohome ric eacutes com la llebre salta (drsquo)on volrsquo] (MUNTEAN 1967 p 291 nuacutem 5690) 761 HINŢESCU (1985 p 204 nuacutem 4035) canvia el signe drsquointerrogacioacute pel drsquoexclamacioacute bo i dotant la paregravemia drsquoun sentit lleugerament divers Mai ştii de unde sare iepurele [lsquoCom has de saber drsquoon salta la llebrersquo] 762 WHERE we least think there goes the HARE away
170
Donde no piensa salta la liebre (II Cap 10 p 764-765)
Vegeu Donde menos se piensa se levanta la liebre (II Cap 30 p 959)
171
Donde reina la envidia no puede vivir la virtud (I Cap 47 p 597) Unde domneşte pizma virtutea n-are cum trăi (FRUNZETTI 1965 I p 629) [lsquoOn senyoreja lrsquoenveja la virtut no (hi) teacute com viurersquo] Acolo unde domneşte pizma nu poate să trăiască virtutea (MĂRCULESCU 2007 I p 515) [lsquoAlliacute on senyoreja lrsquoenveja no pot viure la virtutrsquo] Un dels quadres del Museacutee drsquoOrsay que en el seu moment meacutes ens va corprendre va ser
lrsquoimmens lato sensu Cain fuyant avec sa famille (1880) de Fernand Cormon (1845-1924)
creacioacute que es rabeja en les funestes consequumlegravencies drsquoaquella enveja atagravevica ldquoLa envidia no
solo impide que la virtud viva[763] tampoco sus hijas cardinales prudencia justicia fortaleza y
templanza cuatro pilares de un edificio llamado convivencia laquoSi los envidiosos volaran no nos
daba nunca el solraquo dicta la sabiduriacutea popularrdquo (LEYVA 2004 p 104) En el cas que ens ocupa
tinguem en compte que el refrany ldquoSe lo dice Sancho al cura cuando llevaban enjaulado a don
Quijote Estaacute Sancho muy contrariado e indignado porque[] al impedir que su amo se casara
con la infanta Micomicona eacutel se quedaba sin ser conderdquo (CANTERA et alii 2005 p 70) Un
refrany castellagrave ben conegut afirma Si la envidia tintildea fuera iexclqueacute de tintildeosos hubiera (CAMPOS
BARELLA 1998 p 149 nuacutem 1483) paregravemia que CASADO et alii (1998 p 47764) prenen
drsquoexcusa per esmentar el francegraves Le potier au potier porte envie765 i lrsquoitaliagrave Se lrsquoinvidia dosse
[sic] febbre tutto il mondo ne avrebbe766 Ras i curt Srsquo enveja es enemiga de virtut (RULLAN
2005 [1905] I p 292)
Malgrat no haver estat capaccedilos drsquoencertar cap equivalent romanegraves per al refrany quixotesc (en la
nostra ajuda semblen acudir les traduccions de Frunzetti i Mărculescu les quals advoquen
clarament en favor de la literalitat) eacutes ben palegraves que els reculls romanesos no poden ignorar un
sentiment capital i intestiacute com lrsquoenveja A tall drsquoexemple tinguem en compte Pizma este ca
(şi) cariul icircn inima copacului [lsquoLrsquoenveja eacutes com (tambeacute) el corc al cor de lrsquoarbrersquo] (BOTEZATU
HAcircNCU 20033 p 91) i Pizma scoate beşici [] ca picioarele d-opinci [lsquoLrsquoenveja fa sortir
butllofes [] com els peus() per (les) avarquesrsquo] (MUNTEAN 1967 p 317 nuacutem 6183) Pizma
scoate beşici ca picioarele opinci767 [lsquocom els peus avarquesrsquo] (CALCIU et alii 1979 p 784 sv
pizmă) de tal manera que Pentru pizmaş găina vecinului totdeauna e curcă [lsquoPer a lrsquoenvejoacutes la
763 En paraules drsquoOLMOS (19982 [1940] p 51) ldquoEl envidioso no reconoce la virtud antes atribuye sus manifestaciones a motivos mezquinos o bastardos y este falso concepto origina que entre envidiosos sea imposible la virtudrdquo 764 En realitat el refrany citat presenta lleugeres diferegravencies respecte al de Campos Barella Si la envidia fuera tintildea iexclcuaacutentos tintildeosos habriacutea Transcrivim tambeacute la glossa que lrsquoacompanya ldquoAlude a la cantidad de personas envidiosas que hay en el mundordquo 765 Aixiacute mateix a MONTREYNAUD et alii (1993 p 71 nuacutem 1458) 766 Vegeu SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 467 nuacutem 5110) Se lrsquoinvidia fosse febbre tutto il mondo ne avrebbe (sarebbe infermo) o beacute BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 480 nuacutem IX1228) Se lrsquoinvidia fosse febbre tutto il mondo ce lrsquoavrebbe 767 Calciu et alii en donen el seguumlent equivalent castellagrave El envidioso afiacutelasele el gesto y creacutecele el ojo
172
gallina del veiacute sempre eacutes polla diacutendiarsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 39) CARTALEANU et alii
(2007 p 144 nuacutem 1260) tambeacute esmenten la darrera paregravemia768 lrsquoacompanyen de la glossa
ldquoCeea ce nu e al nostru ni se pare mai mare mai frumosrdquo [lsquoAllograve que no eacutes nostre ens sembla
meacutes gran meacutes bonicrsquo] i hi afegeixen una bona tirallonga de refranys equivalents que suara per
no allunyar-nos excessivament del refrany original ens limitem a esmentar Bună să fie găina
mea tot mai bună pare a vecinului [lsquoPer bona que sigui la meva gallina sempre sembla millor
la del veiacutersquo] Bucăţica din macircna străină pare mai mare [lsquoEl trosset de la magrave aliena sembla meacutes
granrsquo] Capra vecinului are laptele mai gras [lsquoLa cabra del veiacute teacute la llet meacutes greixosarsquo] Găina
vecinului e mai grasă [lsquoLa gallina del veiacute eacutes meacutes grassarsquo] Găina vecinului este tot mai bună769
[lsquoLa gallina del veiacute eacutes sempre millorrsquo] i finalment Punga altuia e mai mare [lsquoLa bossa drsquoaltri
eacutes meacutes granrsquo]
Quan fullegem el capiacutetol XIX de la monumental obra de Zanne intitulat ldquoPovăţuiri şi cuvinte
adevěraterdquo [lsquoConsells i mots veritablesrsquo] a la recerca de les paregravemies Pentru pizmă [lsquoPer a
lrsquoenvejarsquo] (ZANNE 2004 [1900] VIII p 448) descobrim que lrsquoautor ens remet a lrsquoepiacutegraf
dedicat a Zavistie [lsquomalvolenccedilarsquo] mot que segons el NODEX (sv zaviacutestie1) significa
ldquoSentiment de nemulţumire egoistă provocat de situaţia icircn societate sau de realizările cuivardquo
[lsquoSentiment drsquoinsatisfaccioacute egoista provocat per la situacioacute en la societat o pels reeiximents
drsquoalguacutersquo] En efecte Zavistia muma tutulor [sic] răutăţilor icircn lumea aceasta este [lsquoLa
malvolenccedila mare de totes les maldats en aquest moacuten eacutesrsquo] (MUNTEAN 1967 p 427 nuacutem 8125)
o tambeacute Zavistia nu cunoacutesce nicĭ o facere dě bine [lsquoLa malvolenccedila no coneix cap acte de beacutersquo]
(ZANNE 2004 [1900] VIII p 213 nuacutem 4246) en consequumlegravencia Zavistia muma rěutăţilor
nrsquoo primigrave icircn casa ta [lsquoLa Malvolenccedila mare de les maldats no lrsquoacullis a casa tevarsquo] (ZANNE
2004 [1900] VIII p 213 nuacutem 4243) A tall de conclusioacute permeteu-nos la seguumlent
comparacioacute per odiosa que resulti Cumplită macircnia groacuteznică urgia uricirctă cruḑimea ĭar pizma
pě cacircte treĭ le icircntrece [lsquoTerrible lrsquoira horrible la calamitat repugnant la crueltat perograve lrsquoenveja a
totes tres (les) superarsquo] (ZANNE 2004 [1900] VIII p 215 nuacutem 4299) o si encara ho voleu
meacutes clar Pizma nu moare niciodată [lsquoLrsquoenveja no mor mairsquo] (FLONTA 1992b p 81 nuacutem
466770) paregravemia que lrsquoautor tambeacute ens ofereix en castellagrave i portuguegraves La envidia no muere
jamaacutes i A inveja estaacute sempre em jejum771
768 En la variant Găina vecinului (pentru pizmaş) icirci curcă [lsquoLa gallina del veiacute (per a lrsquoenvejoacutes) eacutes polla diacutendiarsquo] 769 El professor Virgil Ani ens en regala la variant Găina vecinei face ouă mai mari [lsquoLa gallina de la veiumlna fa ous meacutes gransrsquo] 770 ENVY never dies 771 Vegeu DPLP (sv jejum1) ldquoPrivaccedilatildeo de comida durante um periacuteodordquo
173
Donde una puerta se cierra otra se abre (I Cap 21 p 243) Unde se icircncuie o poartă se descuie alta (FRUNZETTI 1965 I p 263) [lsquoOn es tanca amb clau una porta s(e n)rsquoobre amb clau una altrarsquo] Unde o poartă se-nchide alta se deschide (MĂRCULESCU 2007 I p 198772) [lsquoOn una porta es tanca una altra s(e n)rsquoobrersquo] El nostre refrany recollit773 per CORREAS (2000 [1627] p 242 nuacutem 631) ldquoConsuela y anima a quienes han sido visitados por la desgracia y la mala suerterdquo (ETXABE 2001 p 102) alhora que ldquoEnsentildea que no debemos desesperar porque nos acontezca un mal suceso o se nos retire una proteccioacuten porque la Providencia nunca abandona a los que en ella confiacuteanrdquo (OLMOS 19982
[1940] p 53) Avui en dia srsquoacostuma a emprar en les variants Cuando una puerta se cierra ciento se abren (CAMPOS BARELLA 1998 p 297 nuacutem 2933774) o beacute Cuando una puerta se cierra cien se abren (CASADO et alii 1998 p 105775) paregravemia que en la font esmentada es relaciona amb el francegraves Une de perdue dix de retrouveacutees i amb lrsquoitaliagrave Non si chiude mai una porta senza che non se nrsquoapra unrsquoaltra Sense deixar lrsquoesfera italiana volem fer notar el canvi de referent que aporta la traduccioacute de VIAN COZZI (1960 I p 229) Dove si serra una porta si apre una finestra En el capiacutetol VI centrat en ldquoIcircmbrăcăminte casărdquo [lsquoVestuari casarsquo] ZANNE dedica cinc refranys al mot poacutertă776 (2004 [1899] III p 315-316 nuacutem 7630-7634) i una trentena llarga a uşă777 (2004 [1899] III p 420-427 nuacutem 7995-8027) entre els quals emperograve no descobrim cap formulacioacute que recordi lrsquooriginal quixotesc De fet les traduccions de Frunzetti i Mărculescu es basen en la literalitat si beacute Frunzetti en comptes drsquooptar pels verbs a icircnchide [lsquotancarrsquo] i a deschide [lsquoobrirrsquo] es decanta per a icircncuia [lsquotancar amb claursquo] i a descuia [lsquoobrir amb claursquo] que impliquen lrsquouacutes de clau o forrellat CALCIU SAMHARADZE (20052 p 758 sv puerta) esmenten la traduccioacute de Frunzetti i hi avantposen de collita propia Unde se icircnchide o uşă se deschide alta [lsquoOn es tanca una porta s(e n)rsquoobre una altrarsquo]
772 Despreacutes del refrany MĂRCULESCU (2007 I p 198 n 385) anota ldquoAceastă reflecţie despre proverbe e reluată şi icircn I 39rdquo [lsquoAquesta reflexioacute sobre els refranys es repregraven tambeacute a I 39rsquo] comentari que ben entegraves no es refereix tant a la nostra paregravemia com a la precedent afirmacioacute de Don Quijote ldquoPareacuteceme Sancho que no hay refraacuten que no sea verdadero porque todos son sentencias sacadas de la mesma experiencia []rdquo 773 COVARRUBIAS (1977 [1611] p 886 sv puerta) tambeacute lrsquoesmenta perograve tanmateix sense coma entre hemistiquis 774 Amb la glossa ldquoConsuela a uno en los infortunios y desgracias pues tras un lance desdichado suele venir otro feliz y favorablerdquo 775 Acompanyat del comentari ldquoAconseja no caer en el pesimismo Cuando todo parece perdido puede haber otras solucionesrdquo 776 Al DEX (sv poaacutertă1) srsquoexplica talment ldquoDeschidere amenajată icircntr-un zid icircntr-un gard etc icircn care s-au prins cu balamale tăblii de lemn de fier etc pentru a permite accesul din interior icircn exterior şi inversrdquo [lsquoObertura practicada en un mur en una valla() etc en quegrave srsquohan subjectat amb frontisses taulons de fusta de ferro() etc per permetre lrsquoacceacutes de lrsquoexterior a lrsquointerior i a la inversarsquo] 777 Segons el DEX (sv uacuteşă) ldquoDeschizătură de formă regulată lăsată icircn peretele unei clădiri la un vehicul la o mobilă pentru a permite intrarea (şi ieşirea) ansamblu format dintr-un cadru fix de care se prinde o tăblie mobilă de lemn sau de metal care icircnchide sau deschide această deschizăturărdquo [lsquoObertura de forma regular deixada a la paret drsquoun edifici a un vehicle a un moble per permetre lrsquoentrada (i la sortida) conjunt format per un marc fix al qual se subjecta un tauloacute mogravebil de fusta o de metall que tanca o obre aquesta oberturarsquo]
174
El abad de donde canta yanta (II Cap 71 p 1310778) Popa trăieşte din ce slujeşte (PAPU 1965 II p 620) [lsquoEl mossegraven viu del que oficiarsquo] Abatele din ce cacircntă macircncă (MĂRCULESCU 2007 II p 568779) [lsquoLrsquoabat del que canta menjarsquo] El abad de lo que canta yanta (II Cap 60 p 1231780) Popa trăieşte din ce slujeşte (PAPU 1965 II p 543) [lsquoEl mossegraven viu del que oficiarsquo] Abatele din ce cacircntă macircnacircncă [sic] (MĂRCULESCU 2007 II p 498-499781) [lsquoLrsquoabat del que canta menjarsquo] Si en Rocaguinarda personatge que pronuncia el refrany del capiacutetol 60 lrsquohagueacutes etzibat ldquoen
lengua catalanardquo782 potser srsquohauria decantat pel personal A la casa drsquoEn Comenja qui no
treballa no menja (BULBENA 2005 Cap 60 p 767-768) per lrsquoeclesiagravestic Diners fan cantar
els capellans (BULBENA 2005 Cap 71 p 819) o beacute pel genegraveric Tothom de sa feina menja783
(RULLAN 2005 [1905] II Cap 71 p 377) En tot cas la nostra paregravemia segons CANTERA et
alii (2005 p 70) ldquoSe dice para significar que el trabajo ha de ser debidamente retribuido de
acuerdo con la frase evangeacutelica laquodignus est operarius mercede suaraquo de San Lucas 10 7 o
laquodignus est operarius cibo suoraquo de San Mateo 10 10rdquo En consequumlegravencia ldquocada uno come de su
trabajo[784] por consiguiente quien no trabaja no tiene derecho a comerrdquo (OLMOS 19982 [1940]
p 54) Als refranyers castellans la variant del capiacutetol 60 es troba per exemple a CAMPOS
BARELLA (1998 p 1 nuacutem 6785) ETXABE (2001 p 137786) o amb coma entre verbs a CALLES
(2006 p 226 nuacutem 759787) Quant a la variant del capiacutetol 71 lrsquoencerquem amb algunes
diferegravencies formals a COVARRUBIAS (1977 [1611] p 24 sv abad) El abad de donde canta
de alliacute yanta a CORREAS (2000 [1627] p 251 nuacutem 92) El abad de do canta de alliacute yanta i
El abad donde canta dende yanta o a ETXABE (2001 p 137) El abad de donde canta yanta
A tall anecdogravetic apuntem que la necessitat estomacal drsquoaltres vegades pot mudar-se en degravermica
778 Amb la nota (II Cap 71 p 1310 n 6) ldquolaquoque cada uno vive de su trabajoraquo veacutease II 60 1231 n 59rdquo 779 MĂRCULESCU (II p 568 n 972) recorda ldquoProverb citat şi icircn [lsquoRefrany citat tambeacute arsquo] II 60rdquo 780 A peu de pagravegina (II Cap 60 p 1231 n 59) srsquoapunta ldquolaquocada uno vive de lo que hace de su trabajoraquo refraacuten (II 71 1310)rdquo 781 El traductor anota (II p 499 n 856) ldquoProverb laquoEl abad de lo que canta yantaraquo fiecare trăieşte din ce munceşte (vezi şi II 71)rdquo [lsquocadascuacute viu del que treballa (vegeu tambeacute II 71)rsquo] 782 Expressioacute que es troba a II Cap 60 p 1221 783 Per tant el nostre refrany segons ROMERO (20012 p 12 nuacutem 5) ldquoViene a dejar claro que cada cual ha de ganarse el pan con el sudor de su frente con su oficio Recueacuterdese que los estipendios se les abonan a los curas por laquocantarraquo la misa es decir por hacer su oficiordquo 784 Aixiacute mateix segons BARSANTI (2006 p 185) es tracta drsquoun refrany ldquocon que se da a entender que cada uno debe vivir y sustentarse de su trabajordquo 785 Amb lrsquoapunt ldquoDa a entender que cada uno debe vivir y sustentarse de su trabajordquo 786 Etxabe ens informa que el refrany ldquoEnsentildea que lo mismo que el abad vive de sus cantos y plegarias es decir de su oficio cada persona vive de su trabajordquo 787 Segons lrsquoautor ldquoSignifica este refraacuten que cada cual logra su sustento en virtud del trabajo que realiza y que no se puede pensar en comer sin trabajar ni en trabajar para no comer En definitiva se elogia a quien se busca los garbanzos y se reprende a quien[] sin trabajar quiere comerrdquo
175
El abad de do canta de alliacute viste (ETXABE 2001 p 137) variant que com us anunciagravevem
prescindeix de lrsquoarcaisme yantar ldquoque en espantildeol actual ha reducido su uso a la locucioacuten el buen
yantarrdquo (GARCIacuteA YELO GARCIacuteA JOVE 2008 p 154)
Pel que fa al romanegraves lrsquoopcioacute de Papu la recullen CALCIU SAMHARADZE (20052 p 1 sv
abad) bo i acompanyant-la de Cine slujeşte altarul din altar mănacircncă [lsquoQui serveix lrsquoaltar de
lrsquoaltar menjarsquo] paregravemia que amb el datiu altarului [lsquoa lrsquoaltarrsquo] en comptes drsquoaltarul [lsquolrsquoaltarrsquo]
espigolem arreu del refranyer romanegraves Cine slujesce altaruluĭ [lsquoQui serveix a lrsquoaltarrsquo] din altar
mănacircncă788 (ZANNE 2004 [1901] VI p 475 nuacutem 14560) Cine slujeşte altarului din altar
mănicircncă (MUNTEAN 1967 p 96 nuacutem 2151 HINŢESCU 1985 p 58 nuacutem 538) Cine altarului
slujeşte din altar mănacircncă (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 168) Dit sigui en italiagrave i encara
meacutes succintament en llatiacute Il prete dove canta mangia789 i Ubi missa ibi mensa (ZANNE 2004
[1901] VII p 120 nuacutem 15670)
Drsquoaltra banda la consideracioacute paremiologravegica del mossegraven al refranyer romanegraves podria resumir-se
en aquests dos refranys els quals palesen que durant lrsquoofici si al mossegraven se lirsquon va el sant no
eacutes pas al cel Popa cacircnd slujeşte icircn altar tot nu uită de buzunar [lsquoEl mossegraven quan serveix a
lrsquoaltar mai no srsquooblida de la butxacarsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 169) i Popa cacircnd
tămacircieşte la banii tăi gacircndeşte [lsquoEl mossegraven quan encensa als teus diners pensarsquo] (BOTEZATU
HAcircNCU 20033 p 169) Els exemples anteriors poden derivar en un meacutes que justificable
sentimentalisme crematiacutestic Popa placircnge[790] cacircnd nu are morţĭ de icircngropat [lsquoEl mossegraven plora
quan no teacute morts per enterrarrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 85 nuacutem 15545) Popa plicircnge cicircnd
nu are morţi de icircngropat (MUNTEAN 1967 p 322 nuacutem 6288) Popa placircnge cacircnd nu are morţi
de icircngropat (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 170) o tambeacute Popa rsquoĭ buzumflat [] Cacircnd nrsquoare
slujbă rsquon sat [lsquoEl mossegraven estagrave emmurriat [] Quan no teacute ofici al poblersquo] (ZANNE 2004 [1901]
VII p 86 nuacutem 15546) ben al contrari quan toquin a morts el mossegraven sersquon gaudiragrave com
afirma el fraseologisme Se bucură ca popa la clopot [lsquoSrsquoalegra com el mossegraven a(l toc de) la
campanarsquo] (MUNTEAN 1967 p 346 nuacutem 6736) En resum Popa are micircna de luat [] nu de dat
[lsquoEl mossegraven teacute la magrave per agafar [] no per donarrsquo] (MUNTEAN 1967 p 322 nuacutem 6282) per tal
com Sacul popii icirci fără fund [lsquoEl sac del mossegraven eacutes sense fonsrsquo] (MUNTEAN 1967 p 336 nuacutem
6499) Parant esment a la fortuna paremiologravegica de popă sorpregraven que Mărculescu es decanti per
788 ZANNE (2004 [1901] VI p 476 nuacutem 14560) relaciona el refrany amb el francegraves Qui sert agrave lrsquoautel doit vivre de lrsquoautel paregravemia que espigolem al recull de MONTREYNAUD et alii (1993 p 96 nuacutem 2015) en dues variants Il faut que le precirctre vive de lrsquoautel i Qui autel sert drsquoautel doit vivre Drsquoaltra banda nosaltres no ens estem drsquoafegir-lirsquon un altre drsquoitaliagrave Chi serve allrsquoaltare vive drsquoaltare (BOGGIONE MASSOBRIO 2004 p 412 nuacutem VIII8913) 789 A BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 412 nuacutem VIII8913b) en la variant Il prete dove canta mangia 790 Tragravegica plorera que ens recorda el refrany castellagrave Cuando los meacutedicos ayunan lloran los curas talment glossat per CALLES (2006 p 226 nuacutem 760) ldquoPorque cuando los meacutedicos ayunan es que no ganan dinero es decir no hay enfermos Y cuando no hay enfermos no hay entierros y por eso lo lamentan los curas que ganan su sueldo con esos oficios Fuera del sentido literal se entiende que la falta de bienes en una persona repercute en la falta de sustento de los que dependen de eacutelrdquo
176
una traduccioacute tan literal que fins i tot inclou en lloc de lrsquoesmentat mossegraven abatele [lsquolrsquoabatrsquo]
substantiu romanegraves mancat de tradicioacute paremiologravegica
Per acabar no ens queden altres tornes que allunyar-nos de lrsquoagravembit eclesiagravestic a fi de formular
de manera prou meacutes general De unde munceşti deacolo [sic] trebuie să mănacircnci [lsquoDrsquoon
treballes drsquoalliacute has de menjarrsquo] (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 51 nuacutem 402) De unde
munceşti [] de acolo trebuie să mănicircnci (MUNTEAN 1967 p 148 nuacutem 3171) o beacute De unde
alergĭ drsquoacolo mănacircnci [lsquoDrsquoon corres drsquoalliacute mengesrsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 473 nuacutem
4832) De unde alergi d-acolo mănacircnci (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 13) per tal com
Lucrătorul mănicircncă de unde lucrează [lsquoEl treballador menja drsquoon treballarsquo] (MUNTEAN 1967
p 239 nuacutem 4720) Lucrătorul mănacircncă de unde lucrează (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p
212) i per tant ras i curt Cine nu muncă nu macircncă [lsquoQui no treballa no menjarsquo] (MILLIO
1999 p 187 nuacutem 1577791)
El abad de lo que canta yanta (II Cap 60 p 1231)
Vegeu El abad de donde canta yanta (II Cap 71 p 1310)
791 HE THAT will not LABOURwork will not eat
177
El asno hablando a lo grosero sufre la carga mas no la sobrecarga (II Cap 71 p 1313792) Măgarul ca să vorbim mai din topor rabdă să fie icircncărcat dar nu şi să fie strivit (PAPU 1965 II p 623) [lsquoLrsquoase per dir-ho meacutes tal com raja suporta ser carregat perograve no pas ser esclafatrsquo] Vorbind mai necioplit măgarul rabdă o povară dar două-l doboară (MĂRCULESCU 2007 II p 571793) [lsquoParlant meacutes grollerament lrsquoase suporta una cagraverrega perograve dues el fan caurersquo] ldquoEl refraacuten que razona Don Quijote advierte del posible fracaso que entrantildean las tareas
superiores a nuestras fuerzasrdquo (LEYVA 2004 p 111) i aixiacute mateix ldquoAconseja que no
aceptemos empresa que supere nuestras facultades fiacutesicas o morales porque nos exponemos a
un seguro fracasordquo (OLMOS 19982 [1940] p 55-56) ldquoPor extensioacuten indica que cuando a una
persona se le sobrecarga de responsabilidades tareas deberes u obligaciones su rendimiento se
veraacute afectadordquo794 (ETXABE 2001 p 18) No endebades ldquola paciencia tiene sus liacutemitesrdquo com
afirmen CAMPOS BARELLA (1998 p 34 nuacutem 329) a propogravesit de la variant El asno sufre la
carga pero no la sobrecarga795 En efecte el nostre refrany bo i desvinculant-se de lrsquoestricte
agravembit de la zoologia pot formular-se en jaculatograveries com ara Suacutefrese la carga mas no la
sobrecarga (CORREAS 2000 [1627] p 758 nuacutem 966) o beacute La carga cansa la sobrecarga
mata (CORREAS 2000 [1627] p 414 nuacutem 105 ETXABE 2001 p 214) Tornant a lrsquoase i a la
paregravemia quixotesca la qual advertim a CORREAS (2000 [1627] p 255 nuacutem 202) se nrsquoafirma
Sufre el asno la carga mas no la sobrecarga (CORREAS 2000 [1627] p 758 nuacutem 961) i No
mata al asno la carga sino la sobrecarga (ETXABE 2001 p 294) De manera meacutes genegraverica
passant drsquoase a begravestia grossa espigolem refranys ben similars La bestia lleva la carga mas no
la sobrecarga (CORREAS 2000 [1627] p 411 nuacutem 25) determinacioacute que considerem qui-sap-
lo assenyada perquegrave si ajupiacutes el cap i accepteacutes tot el fardell hi acabaria deixant la pell La
sobrecarga la bestia mata i La sobrecarga mata la bestia (CORREAS 2000 [1627] p 445
nuacutem 863) o A la bestia cargada el sobernal[796] la mata (CORREAS 2000 [1627] p 15 nuacutem
272)
El refranyer romanegraves teacute ben clar quina eacutes la feina de lrsquoase Măgarul cară pentru alţii povară
[lsquoLrsquoase transporta per als altres cagraverregarsquo] (PANN 1982 [1847] p 362 HINŢESCU 1985 p 109
nuacutem 1703 CARTALEANU et alii 2007 p 187 nuacutem 1642) Măgarul cară [] Pentru alţiĭ
792 Amb la nota (II Cap 71 p 1313 n 22) ldquoEs refraacuten que en forma maacutes extremada dice laquoLa bestia sufre la carga mas no la sobrecargaraquordquo 793 MĂRCULESCU (2007 II p 571 n 976) ens indica ldquoIcircn forma sa completă proverbul e următorul [lsquoEn la seva forma completa el refrany eacutes el seguumlentrsquo] laquoLa bestia sufre la carga mas no la sobrecargaraquordquo 794 Comentari a propogravesit de la paregravemia A la bestia cargada el sobornal la mata 795 Paregravemia que tambeacute espigolem a ETXABE (2001 p 141) amb el seguumlent apunt drsquoordre social ldquoDa a entender que al igual que le ocurre al asno la capacidad de sufrimiento del ser humano tiene un liacutemite que no conviene rebasarrdquo 796 Segons el DRAE (sv sobornal) ldquoPeso que se antildeade a uno de los tercios de la carga de una caballeriacutea con el fin de equilibrarlosrdquo
178
povară (ZANNE 1895 I p 535 nuacutem 2080) Măgarul cară [] pentru alţii povară (MUNTEAN
1967 p 252 nuacutem 4927) o Măgarul duce povara altuia [lsquoLrsquoase duu la cagraverrega drsquoaltrirsquo]
(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 37) Ara beacute com en les paregravemies castellanes dessuacutes esmentades
si tenim dos dits de seny i drsquohumanitat no carregarem tots els neulers a la pobra begravestia bo i
seguint la sagravevia admonicioacute Incarcă-ţĭ dobitocul [] Pacircnă unde (icircĭ) e sorocul [lsquoCarrega la teva
begravestia [] Fins a on (li) eacutes el liacutemitrsquo] (ZANNE 1895 I p 459 nuacutem 1796) paregravemia que lrsquoautor
relaciona amb el francegraves La surcharge abat lrsquoacircne i tambeacute amb el que identifiquem com a cors
Chi bou carca troppu le sumere le resta pe a strada Esquitxades de petites diferegravencies formals
heus-ne aquiacute dues variants meacutes Icircncarcă-ţi dobitocul picircnă unde e sorocul (PANN 1982 [1847]
p 192 HINŢESCU 1985 p 96 nuacutem 1402 FLONTA 1992a p 8 nuacutem 56797 1992b p 11
nuacutem 61798) i Icircncearcă-ţi dobitocul [] picircnă unde (icirci) e sorocul (MUNTEAN 1967 p 208 nuacutem
4183) La prudegravencia de no sobrecarregar lrsquoase (o el dobitoc [lsquobegravestiarsquo]) esdeveacute no tant un
exemple de filozoologia sinoacute drsquoegoiumlsme sagraveviament portat per tal com si ens quedem sense ase
no ens quedaran altres tornes que carregar-nos el seu lloc Pĕ măgar să rsquol icircncarcĭ după a luĭ
putere dacă nu veĭ să te icircncarcĭ tu icircn locul luĭ799 [lsquoLrsquoase() carregarsquol segons la seva forccedila si no
vols (haver de) carregar tu al seu llocrsquo] (ZANNE 1895 I p 534 nuacutem 2075) Pe măgar să-l
icircncarci după a lui putere dacă nu vrei să te icircncarci tu icircn locul lui (MUNTEAN 1967 p 312
nuacutem 6090 FLONTA 1992a p 8 nuacutem 56800 1992b p 11 nuacutem 61801 MILLIO 1999 p 170
nuacutem 1435802 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 234) Com a apunt final noteu la literalitat de la
versioacute de Papu i drsquoaltra banda lrsquoesforccedil de Mărculescu per sense fugir de lrsquooriginal cervantiacute
aconseguir una forma paremiologravegicament plausible en aquest cas gragravecies a la rima povară
[lsquocagraverregarsquo] ndash doboară [lsquofan caurersquo] perograve tambeacute a la progressioacute numegraverica o povară [lsquouna
cagraverregarsquo] ndash două [lsquoduesrsquo]
797 An ASS endures his burden but no more than his burden Amb almiddotlusioacute al francegraves La surcharge abat lrsquoacircne 798 An ASS endures his burden but no more than his burden Lrsquoautor recorda dos refranys castellans No mata al asno la carga sino la sobrecarga i A la bestia cargada el sobornal la mata i una de lusitana O asno aguenta a carga mas natildeo a sobrecarga 799 El sentit translatici del refrany que ja comentagravevem a propogravesit de les paregravemies castellanes es fa evident en aquesta glossa de Zanne ldquoAdică pĕ slugă după a luĭ putere dacă nu veĭ să te slujescĭ singur tu icircn locul luĭrdquo [lsquoEacutes a dir (carrega) el criat segons la seva forccedila si no vols (haver de) servir-te sol tu al seu llocrsquo] 800 An ASS endures his burden but no more than his burden Amb almiddotlusioacute al francegraves La surcharge abat lrsquoacircne 801 An ASS endures his burden but no more than his burden Lrsquoautor recorda dos refranys castellans No mata al asno la carga sino la sobrecarga i A la bestia cargada el sobornal la mata i una de lusitana O asno aguenta a carga mas natildeo a sobrecarga 802 HE NEEDS must trot afoot that tires his horse
179
El buey suelto bien se lame (II Cap 22 p 885803) Boul cel neicircnjugat rumegă mai desfătat (PAPU 1965 II p 202) [lsquoEl bou sense jou remuga meacutes satisfetrsquo] Boul slobod se linge-n voie (MĂRCULESCU 2007 II p 189804) [lsquoEl bou deixat anar es llepa a llourersquo]
ldquoSi nunca dijiste dame
si te obligaste a servir
que por si puedan decir
el buey suelto bien se lamerdquo
Vet aquiacute uns versos extrets dels Proverbios en letaniacutea de fray Luis de Escobar (segle XVI) que
al nostre torn urpem de LUJAacuteN (19932 p 76) COVARRUBIAS (1977 [1611] p 240 sv buei)
esmenta el refrany805 bo i considerant-lo escaient per parlar ldquode los que son libres y no sirven a
nadie con que hazen su voluntad sin estar obligados a la de otrordquo806 Ultra la forma quixotesca
El buey suelto bien se lame present per exemple a CAMPOS BARELLA (1998 p 54 nuacutem
525807) i a CASADO et alii (1998 p 23808) nrsquoespigolem una altra sense article i amb coma entre
hemistiquis809 Buey suelto bien se lame810 (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 416 nuacutem
36527) Tornant emperograve a la glossa de Covarrubias dessuacutes citada resultaria segons LEYVA
(2004 p 113) aplicable al celibat profagrave ldquoSancho Panza echa de menos la libertad de la solteriacutea
y no duda en aplicarse el dicho laquomaacutes vale soltero andar que mal casarraquo aunque con la
reconvencioacuten de Don Quijote que le reprocha que hable mal de Teresa Cascajordquo afirmacioacute
compartida per drsquoaltres autors com ara OLMOS (19982 [1940] p 56) ldquoAlude a la independencia
y libertad de los solterosrdquo i CABALLERO (1970 p 207 nuacutem 2879) ldquorevela las bondades de la
solteriacutea e independenciardquo Sigui com sigui permeteu-nos resumir tota llibertat interpretativa
suara des drsquoun punt de vista crematiacutestic Maacutes quiero libertad con pobreza que prisioacuten con
riqueza (CORREAS 2000 [1627] p 498 nuacutem 431)
803 Amb lrsquoapunt (II Cap 22 p 885 n 18) ldquolaquoEl hombre que es libre puede hacer su voluntadraquo Refraacuten que se aplica especialmente al solterordquo 804 MĂRCULESCU (2007 II p 189 n 358) fa notar ldquoProverb laquoEl buey suelto bien se lameraquordquo 805 Sota la forma El buei suelto bien se lame 806 Aixiacute mateix ROMERO (20012 p 54 nuacutem 126) ho rebla talment ldquoen algunas ocasiones lo uacutenico que necesitamos es que nos dejen un poco en paz y no se preocupen demasiado de nosotros que ya cuidaremos bien de nuestras necesidades Se suele utilizar para tranquilizar a una persona que se preocupa por otra con excesiva aprensioacuten generalmente de un jovenrdquo 807 Amb la glossa ldquoDenota lo apreciable que es la libertadrdquo 808 La paregravemia srsquoacompanya de la glossa ldquoSe valora maacutes la libertad con riesgos que la dependencia con comodidadrdquo i drsquoequivalents romagravenics en francegraves i italiagrave Il nrsquoest treacutesor que de vivre agrave son aise i Meglio unrsquooncia di libertagrave che dieci libre drsquooro 809 A semblanccedila de la traduccioacute gallega Boi solto de seu se lambe (ARIAS et alii 2005 [1992] II p 225) 810 CORREAS (2000 [1627] p 139 nuacutem 483) lrsquoinclou sense coma entre hemistiquis
180
Pel que fa al romanegraves observem com Papu ndashla versioacute del qual dit sigui de passada es recull al
diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 148 sv buey1)ndash condiciona la llibertat del bou
al fet de trobar-se neicircnjugat [lsquosense joursquo] i alhora el vincula no pas a lrsquoacte de llepar-se sinoacute
al de a rumega [lsquoremugarrsquo] Mărculescu per la seva banda intensifica el bien de lrsquooriginal amb
lrsquoalliberadora expressioacute (icirc)n voie811 [lsquoa llourersquo] Amb el bou de referent potser la paregravemia
romanesa meacutes coneguda sigui la que afirma Boul nu treieră cu gura legată [lsquoEl bou no trilla
amb la boca lligadarsquo] (MUNTEAN 1967 p 63 nuacutem 1512 HINŢESCU 1985 p 46 nuacutem 250)
Al primer volum de ZANNE (1895 I p 325-335 nuacutem 1318-1355b) en protagonitza gairebeacute una
quarentena a lrsquohora drsquoencercar la coincidegravencia del nostre animal amb lrsquoaccioacute de llepar-se
obtenim tres resultats Limba bouluĭ e mare dar nu poacutete grăi [lsquoLa llengua del bou eacutes gran perograve
no pot parlarrsquo] (ZANNE 1895 I p 326 nuacutem 1319) que posa de manifest lrsquoatagravevica afagravesia
bovina Lungă e limba bouluĭ dar la coacutedă tot nrsquoajunge812 [lsquoLlarga eacutes la llengua del bou perograve a
la cua ni aixiacute no arribarsquo] (ZANNE 1895 I p 326 nuacutem 1320) amb la glossa ldquoSě dice pentru ceĭ
marĭ cacircnd nu pot coprinde cacirct vorrdquo [lsquoEs diu per a la gent important quan no pot obtenir tot el
que volrsquo] i finalment Boul se icircntinde pacircnă unde ajunge cu limba [lsquoEl bou srsquoestira fins on
arriba amb la llenguarsquo] (ZANNE 1895 I p 326 nuacutem 1321) acompanyat de lrsquoapunt ldquoOmul nu
va ricircvni la lucrurĭ carĭ trec de puterile luĭrdquo [lsquoLrsquohome no aspiraragrave a coses que ultrapassen les
seves forcesrsquo]
811 Al DEX (sv voacuteie2) sersquons expliquen les expressions icircn voie la voie o icircn toată voia per mitjagrave drsquoun altre fraseologisme icircn largul lui [lsquoalleratrsquo] 812 Refrany que les seguumlents paregravemies en portuguegraves i catalagrave semblarien contradir O boi solto lambe-se todo (VISCONDES 2002 p 447) i Bograveu qui va totsol se llepa allaacute hon vogravel (RULLAN 2005 [1905] II p 128)
181
El comenzar las cosas es tenerlas medio acabadas (II Cap 41 p 1047813) Lucrul icircnceput e pe jumătate sficircrşit (PAPU 1965 II p 362) [lsquoLa cosa comenccedilada estagrave mig acabadarsquo] Lucrurile icircncepute sunt pe jumătate făcute (MĂRCULESCU 2007 II p 333814) [lsquoLes coses comenccedilades estan mig fetesrsquo] Com que comenccedilar la fitxa eacutes mig enllestir-la recorrem encontinent a LEYVA (2004 p 114) el
qual ens informa de la paregravemia que hi ha al darrere del refrany quixotesc ldquoEl refranero dice en
realidad laquoobra empezada medio acabada[815]raquo puesto que ndashreferida la sentencia a una
construccioacuten por ejemplondash se presupone la existencia de planificacioacuten y previsioacuten de
materiales lo que representa un adelanto importanterdquo glossa que va en la mateixa liacutenia
drsquoOLMOS (19982 [1940] p 59) ldquoEl comienzo supone un plan preconcebido y un meacutetodo seguacuten
haya de ser desarrollado Esto es lo maacutes difiacutecil y entretenidordquo Aixiacute doncs segons ETXABE
(2001 p 303) ldquoIndica que lo maacutes difiacutecil cuando se ha de hacer un trabajo es empezar Se suele
emplear para animar a las personas a iniciar el trabajo que tienen pendienterdquo Si estirem una
mica meacutes el fil no resultaragrave gota difiacutecil deduir Lo que no se empieza no se acaba816 (CAMPOS
BARELLA 1998 p 145 nuacutem 1444817)
A lrsquohora drsquoanalitzar les traduccions romaneses hi advertim dues divergegravencies el subjecte
singular de Papu lucrul [lsquola cosarsquo] en oposicioacute al plural de Mărculescu lucrurile [lsquoles cosesrsquo] i
lrsquouacutes del participi sficircrşit [lsquoacabatrsquo] en contrast al făcute [lsquofetesrsquo] Pel que fa al refranyer romanegraves
si beacute la formulacioacute meacutes acostada al refrany castellagrave Obra empezada medio acabada seria Un
lucru icircnceput e pe jumătate făcut [lsquoUna cosa comenccedilada estagrave mig fetarsquo] (MILLIO 1999 p 121
nuacutem 1024a818) tanmateix la paregravemia meacutes recurrent combina el subjecte singular articulat
lucrul [lsquola cosarsquo] amb el participi făcut [lsquofetrsquo] i vet aquiacute la innovacioacute romanesa respecte al
castellagrave hi encabeix lrsquoadverbi bine819 [lsquobeacutersquo] Lucrul bine icircnceput [] E pe jumătate făcut [lsquoLa
cosa ben comenccedilada [] Estagrave mig fetarsquo] (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 44 nuacutem 336)
Lucrul bine icircnceput [] e pe jumătate făcut (MUNTEAN 1967 p 239 nuacutem 4726) Lucrul bine
813 Amb lrsquoapunt clagravessic (II Cap 41 p 1047 n 13) ldquoEs dicho de Horacio Epiacutestolas I II 40 laquoDimidium facti qui coepit habetraquordquo 814 Acompanyat de lrsquoalmiddotlusioacute a un refrany castellagrave que tanmateix no coincideix amb lrsquooriginal quixotesc (2007 II p 333 n 605) ldquoProverb laquoObra empezada medio acabadaraquordquo 815 Tambeacute en catalagrave Feina comensada mitja acabada (RULLAN 2005 [1905] II p 233) refrany que mutatis mutandis fins i tot espigolem a GHEORGHE (1986 p 329 nuacutem 338) Feina comenccedilada eacutes mig acabada 816 La paregravemia tambeacute la recull ETXABE (2001 p 240) 817 Les autores glossen ldquoAconseja sacudir la pereza denotando que suele vencerse la dificultad de un negocio con solo principiarlordquo 818 The FIRST blowstroke is half the battle 819 A semblanccedila de la traduccioacute italiana Chi ben comincia egrave alla metagrave dellrsquoopera (VIAN COZZI 1960 II p 309) paregravemia que tambeacute ens presenta GHEORGHE (1986 p 329 nuacutem 338) amb una lleu vacilmiddotlacioacute morfologravegica Chi ben comincia egrave alla metagrave dellrsquoopra
182
icircnceput e pe jumătate făcut (MILLIO 1999 p 31 nuacutem 253a820 p 121 nuacutem 1024b821
BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 103 i 239 CARTALEANU et alii 2007 p 173 nuacutem 1533) A
meacutes FLONTA (1992a p 15 nuacutem 103822) aprofita lrsquoanterior refrany per citar-ne dos
drsquoequivalents en francegraves Un bon deacutebut est la moitieacute de lrsquooeuvre i Chose bien commenceacutee est agrave
demi faite823 En un altre recull (FLONTA 1992b p 20 nuacutem 110824) lrsquoautor repeteix el refrany
Lucrul bine icircnceput e pe jumătate făcut tot acompanyant-lo de la variant Treaba bine icircncepută
e pe jumătate terminată825 [lsquoLa feina ben comenccedilada estagrave mig enllestidarsquo] paregravemia que tambeacute
espigolem a CALCIU SAMHARADZE (20052 p 662 sv obra826) i a CARTALEANU et alii (2007
p 173 nuacutem 1533) acompanyada en aquest cas per la glossa ldquoPriceperea de a porni bine
corect şi cu tragere de inimă un lucru icirci asigură o mare doză de reuşitărdquo [lsquoEl senderi drsquoendegar
beacute correctament i amb bon agravenim una cosa li assegura una gran dosi drsquoegravexitrsquo] A GHEORGHE
(1986 p 328 nuacutem 338) en canvi hi apareix amb una doble possibilitat inicial Treaba (lucrul)
bine icircncepută e pe jumătate terminată [lsquoLa feina (la cosa) ben comenccedilada estagrave mig enllestidarsquo]
Acabarem amb dues formulacions relatives drsquoidegraventic significat als exemples dessuacutes proposats
Care icircncepe bine jumătate a făcut [lsquoEl que comenccedila beacute (nrsquo)ha fet la meitatrsquo] (TEODORESCU-
KIRILEANU 1923 p 40 nuacutem 287) i Care icircncepe bine sfacircrşeşte frumos [lsquoEl que comenccedila beacute
acaba bellamentrsquo] (MILLIO 1999 p 31 nuacutem 251a827)
820 Well BEGUN is half done 821 The FIRST blowstroke is half the battle 822 Well BEGUN is half done (ended) 823 Paregravemia que al recull de GHEORGHE (1986 p 329 nuacutem 338) figura talment Chose bien commenceacutee est agrave demi acheveacutee 824 Well BEGUN is half done 825 Ambdoacutes refranys romanesos srsquoacompanyen dels castellans Buen principio la mitad es hecho i com no podia ser altrament Obra empezada medio acabada aixiacute com dels portuguesos Obra comeccedilada meio acabada i O bom princiacutepio eacute ametade del primer dels quals tambeacute es fa ressograve GHEORGHE (1986 p 329 nuacutem 338) 826 Els autors com a equivalegravencia del castellagrave Obra empezada medio acabadaterminada tambeacute esmenten el ja conegut refrany romanegraves Lucrul (bine) icircnceput e pe jumătate terminat [lsquoLa cosa (ben) comenccedilada estagrave mig enllestidarsquo] 827 A good BEGINNING makes a good ending
183
El consejo de la mujer es poco y el que no le toma es loco (II Cap 7 p 741828) Sfatul femeii nu face nici cicirct o ceapă degerată dar şi că acela care-l nesocoteşte e un mare neghiob (PAPU 1965 II p 68-69) [lsquoEl consell de la dona no val ni un rave829 perograve tambeacute aquell que no el considera eacutes un gran babaursquo] Sfatul muierii e stracircmb dar cine nu-l ascultă nătacircng (MĂRCULESCU 2007 II p 68830) [lsquoEl consell de la dona831 eacutes errat perograve qui no lrsquoescolta ximplersquo] El nostre refrany que en la forma quixotesca832 espigolem a CORREAS (2000 [1627] p 262
nuacutem 376) ldquoAfirma que para asuntos de su incumbencia y competencia las mujeres son buenas
consejeras son sabias sus apreciaciones sensatas[833] sus recomendaciones y ademaacutes aciertan
en sus pronoacutesticos Al mismo tiempo el refraacuten aprovecha para reprender a quien no se deja
aconsejar por ellasrdquo (ETXABE 2001 p 144834) En una lectura actual ldquoNo hay manera de
encubrir el prejuicio[835] antifemenino de este dicho Este refraacuten machista critica[] maacutes que la
sabiduriacutea de las mujeres su supuesta falta de sentido comuacuten y de tinordquo (ROMERO 20012 p 89
nuacutem 223) en aquest sentit entroncaria amb una paregravemia tant o meacutes poliacuteticament incorrecta A
caso repentino el consejo de la mujer y al de pensado el del maacutes barbado (CORREAS 2000
[1627] p 8 nuacutem 92) ETXABE (2001 p 27) que tambeacute la recull hi refereix la seguumlent glossa
ldquoSostiene que la mujer por su intuicioacuten es buena consejera para los asuntos ligeros o
urgentes[836] mientras que para los de mayor envergadura y profundidad conviene el consejo
del hombrerdquo comentari que srsquoacompanya encontinent drsquouna necessagraveria observacioacute
ldquoAfortunadamente nadie[837] pone en duda hoy en diacutea que la mujer posee las mismas
828 Amb la seguumlent nota (II Cap 7 p 741 n 21) referida al primer hemistiqui de la paregravemia ldquola mujer aconseja pocas veces o en pocos asuntosrdquo 829 Traduiumlm ad sensum lrsquooriginal romanegraves en quegrave el fraseologisme Nu face (nici cacirct) o ceapă degerată [literalment lsquono val (ni tan sols) una ceba geladarsquo] srsquoempra ldquodespre cineva (sau despre ceva) fără nici o valoarerdquo [lsquosobre alguacute (o sobre alguna cosa) sense cap valorrsquo] (DEX sv ceaacutepă) 830 En una nota a lrsquolaquoavalanşă paremiologicăraquo [lsquoallau paremiologravegicrsquo] de Sancho MĂRCULESCU (2007 II p 68-69 n 143) apunta el refrany drsquoorigen alhora que considera que el sentit de les paregravemies a traveacutes de la traduccioacute resulta ldquoclar sau uşor de dedusrdquo [lsquoclar o fagravecil de deduirrsquo] 831 El mot muiere a semblanccedila de dona en catalagrave tant es pot emprar de manera genegraverica per al sexe femeniacute com es pot referir a la muller 832 CAMPOS BARELLA (1998 p 104 nuacutem 1037) en transmeten la variant El consejo de la mujer es poco y el que no lo toma un loco bo i acompanyant-la de la seguumlent glossa ldquoDa a entender que las mujeres en lo que alcanzan suelen acertar cuando aconsejanrdquo 833 Per aixograve segons CABALLERO (1970 p 175 nuacutem 2407) el refrany ldquorecomienda no despreciar los consejos de la mujer sensatardquo 834 Etxabe transmet la paregravemia en la variant dessuacutes esmentada a propogravesit de CAMPOS BARELLA (1998 p 104 nuacutem 1037) El consejo de la mujer es poco y el que no lo toma un loco 835 Prejudici que LEYVA (2004 p 115) resol en un brillant monograveleg interior de sis paraules ldquoiquestPoco el consejo Acaso por infrecuenterdquo Drsquoaltra banda BARRADO (2008 p 46) analitza la paregravemia quixotesca talment ldquoLa primera parte pareceriacutea casi ofensiva pero el que sea muy poco no quiere decir que sea malo sino maacutes bien que es en medida necesaria y justa y ademaacutes adecuado ya que[] en la segunda parte se aclara que el que no le toma es locordquo 836 Glossa que presenta similituds amb la que OLMOS (19982 [1940] p 57) dedica al refrany quixotesc ldquoEncarece no desdentildear el consejo de la mujer Por su gran imaginacioacuten tiene corazonadas y sugerencias que escapan al talento del hombrerdquo 837 Desafortunats exemples com la traduccioacute catalana de CIVERA (1969 p 378) ens impedeixen per desgragravecia de constatar-ho El consell de la dona eacutes poca cosa i que qui lrsquoescolta eacutes boig
184
capacidades que las que el refraacuten se atreve a atribuir en exclusividad al hombre salvo en
contadas ocasiones la de tener barbardquo838
Si avanccedilagravevem criacutetiques ensems a les degudes disculpes per a la paregravemia castellana suara que
penetrem al refranyer romanegraves qualsevol excusa resultaragrave insuficient davant drsquouna realitat
encara avui en dia marcadament masclista Comenccedilarem sense cap mena de mirament Sfatul
muierii muierilor foloseşte [lsquoEl consell de la dona a les dones serveixrsquo] (PANN 1982 [1847] p
128 i 393) Sfatul muierilor muierii [lsquoEl consell de les dones de la donarsquo] muierilor foloseşte
(HINŢESCU 1985 p 147 nuacutem 2592) Per sort a lrsquoanterior afirmacioacute podem contraposar-hi la
paregravemia Bine este să asculţi sfatul unei neveste [lsquoEstagrave beacute escoltar el consell drsquouna mullerrsquo]
(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 48) noteu la desafortunada atenuacioacute de la variant Bine este să
asculţi şi sfatul unei neveste [lsquofins i tot el consell drsquouna mullerrsquo] (MUNTEAN 1967 p 59 nuacutem
1431) Să asculţi bine este Şi sfatul unei neveste [lsquoEscoltar estagrave beacute Fins i tot el consell drsquouna
mullerrsquo] (MILLIO 1999 p 396 nuacutem 3352a839) A meacutes a meacutes aquest consell no cal840 prendrersquol
sempre en consideracioacute per tal com Ascultă din zece vorbe şi una a muierii [lsquoEscolta() de deu
paraules() tambeacute una de la donarsquo] (PANN 1982 [1847] p 128 MUNTEAN 1967 p 39 nuacutem
1014 HINŢESCU 1985 p 41 nuacutem 144 MILLIO 1999 p 396 nuacutem 3352b841) Ascultă din
ḑece vorbe şi una a mueriĭ (muĭeriĭ) (ZANNE 2003 [1897] II p 279 nuacutem 3925) Aixiacute mateix
PANN (1982 [1847] p 127-128) ens explica la histograveria de dos camperols els quals abans
drsquoanar a ciutat a cercar feina srsquoaconsellaren amb sengles dones Una fou del parer que si no li
oferien un bon salari refuseacutes qualsevulla feina en canvi lrsquoaltra aconsellagrave al seu marit de no
deixar res per verd sempre que en rebeacutes algun benefici per migrat que fos El que resulta meacutes
curioacutes drsquoaquesta histograveria no eacutes pas el desenllaccedil842 sinoacute que una de les dones per aconseguir que
el seu marit la cregui i en segueixi lrsquoadmonicioacute comenccedila talment el seu discurs ldquoFrate vezi de
ţine minte [] Şi un-a [sic] muierii din zece cuvinterdquo [lsquoGermagrave mira de recordar [] de (cada) deu
paraules tambeacute una de la donarsquo] trista captatio benevolentiae que espigolem a HINŢESCU (1985
p 221 nuacutem 4432) Ţine minte [lsquoRecordarsquo] şi una-a muierii din zece cuvinte
838 Tambeacute ROMERO (20012 p 89 nuacutem 223) traient ferro a la paregravemia quixotesca ens recorda que ldquoSanta Teresa de Jesuacutes deciacutea laquoAunque las mujeres no somos buenas para el consejo algunas veces acertamosraquordquo La mateixa ironia es troba present a la traduccioacute mallorquina de RULLAN (2005 [1905] II p 41) Sa dogravena maldement tenga es cap petit a vegadas acegraverta 839 A WOMANrsquos advice is a poor thing but he is a fool who does not take it 840 Malgrat lrsquoobvietat us recordem que no fem sinoacute glossar les paregravemies romaneses sense dit sigui de passada compartir-ne ni un bri del valor moral 841 A WOMANrsquos advice is a poor thing but he is a fool who does not take it 842 Amb consells tan contraposats no eacutes estrany que un dels camperols (en aquest cas el que considerava mal pagades totes les feines que se li oferien) acabeacutes tornant a casa amb les mans i les butxaques ben buides
185
El pan comido y la compantildeiacutea deshecha (II Cap 7 pagraveg 745) Praznicu-i gătat oaspeţii-au plecat (PAPU 1965 II pagraveg 72) [lsquoEl banquet funerari estagrave acabat els hostes han marxatrsquo] Pacircinea macircncată şi tovărăşia stricată (MĂRCULESCU 2007 II pagraveg 72) [lsquoEl pa menjat i la companyia feta malbeacutersquo] A la imatge inicial de Pacircnea coacuteptă [] Bunĭ oacutespeţĭ aşteacuteptă [lsquoEl pa cuit [] Bons hostes esperarsquo]
(ZANNE 2004 [1900] IV p 56 nuacutem 9042) srsquohi contraposa aquest desolador final
quixotesc843 el qual ldquoAlude a los desagradecidos[844] que recibiendo el beneficio olvidan al
bienhechorrdquo (OLMOS 19982 [1940] p 58) i ldquoCritica la actitud de los que una vez obtenido lo
que queriacutean abandonan y olvidan a quien ha dejado de ser uacutetilrdquo (LEYVA 2004 p 125) La
nostra paregravemia compta amb una variant845 drsquoagravembit gastronogravemic general Comida hecha
compantildeiacutea deshecha846 (CAMPOS BARELLA 1998 p 101 nuacutem 1005) que arrenglera els
diferents traductors romagravenics del Quijote amb una o altra opcioacute aixiacute doncs en clau panarra
esmentem exemples en francegraves i en italiagrave Pain mangeacute compagnie fausseacutee847 (DE ROSSET
CASSOU 2006 [1949] p 68) i Mangiato il pane sciolta la brigata (BODINI 2005 [1957] II p
644) pel que fa a la variant vet aquiacute exemples en portuguegraves i gallec Comida feita companhia
desfeita (VISCONDES 2002 p 381) i Comida feita compantildeiacutea desfeita (ARIAS et alii 2005
[1992] II p 83) Per clourersquon ornitologravegicament la tirallonga tinguem en compte que Acabados
los higos los paacutejaros idos (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 388 nuacutem 34276)
En romanegraves ZANNE (2004 [1899] III p 622 nuacutem 8685) aprofita el refrany Ceea ce srsquoa
macircncat srsquoa şicirc uĭtat [lsquoAllograve que srsquoha menjat de seguida srsquoha oblidatrsquo] per donar-ne lrsquoequivalent
portuguegraves Patildeo comido companhia desfeita848 (2004 [1899] III p 623 nuacutem 8685) A
continuacioacute hi afegim drsquoaltres paregravemies ad sensum Unde nu e ĭeacuterbă verde nu pasc oile [lsquoOn no
hi ha herba verda no pasturen les ovellesrsquo] (ZANNE 1895 I p 197 nuacutem 783) acompanyada de
la glossa ldquoOacutemeniĭ se duc acolo unde vre-un folos icircĭ aşteacuteptărdquo [lsquoLes persones sersquon van alliacute on els
espera algun beneficirsquo] Lipsesce mĭerea se duc muscele [lsquoManca la mel sersquon van les
843 Recollit entre drsquoaltres per COVARRUBIAS (1977 [1611] p 848 sv pan) o MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 388 nuacutem 34270) 844 En aquest sentit a Autoridades (sv pan) srsquoaprofita la variant El pan comido la compantildeiacutea deshecha per apuntar-hi ldquose dice por los ingratos que despueacutes de haber recibido el beneficio se olvidan del y no hacen caso y se apartan de aquel de quien le recibieronrdquo 845 Que ETXABE (2001 p 87) glossa aixiacute ldquoCritica la amistad basada en el intereacutes algo propio de las personas que estiman de otra lo que tiene o da y no lo que es De este modo el refraacuten reprende a las personas que asiacute se comportanrdquo 846 Refrany que segons les autores ldquoReprende a los que se apartan del amigo cuyos dones disfrutaron cuando cesa la utilidadrdquo 847 Lrsquoaltre traductor francegraves consultat es decanta per una traduccioacute prou meacutes explicativa Il oublie le pain partageacute qui lrsquoa nourri (FANLO 2010 [2008] II p 77) 848 Els mateixos referents que empra SERRAS (2005 p 353) per a la seva traduccioacute Comido o patildeo se desfaz a companhia
186
mosquesrsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 671 nuacutem 8853) Lipseşte mierea se duc muştele
(MILLIO 1999 p 282 nuacutem 2375849) i encara melmiddotliacutefluament parlant La mĭere nainte la
rěsboĭu icircnapoĭ850 [lsquoA (la) mel endavant a (la) guerra endarrerersquo] (ZANNE 2004 [1903] X p
274 nuacutem 10275)
Ultra lrsquointent drsquoempolainar llurs versions amb certa pagravetina paremiologravegica (observeu-ne les rimes
gătat ndash plecat en el cas de Papu i macircncată ndash stricată en el cas de Mărculescu qui tanmateix
opta per una traduccioacute literal) resulta especialment remarcable la primera traduccioacute romanesa ndash
recollida al diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 685 sv pan)ndash la qual en
substituir pan o comida per praznic hi afegeix una sagnant nota sarcagravestica No oblidem que
aquest mot significa (DEX sv praacuteznic) ldquoMasă (mare) dată după o icircnmormacircntare sau după un
parastas ori pentru pomenirea unui mortrdquo [lsquoBanquet (gran) ofert despreacutes drsquoun enterrament o
despreacutes drsquoun regravequiem() o per a la recordanccedila drsquoun mortrsquo] Queden doncs ben definits
fraseologismes del careacutes de A se grămădi ca babele la praznic [lsquoAmuntegar-se com les velles
al banquet funerarirsquo] (ZANNE 2004 [1903] X p 377 nuacutem 10873)
849 NO money no Swissmistress 850 Vegeu la fitxa A dineros pagados brazos quebrados (II Cap 71 p 1313) i meacutes concretament la traduccioacute que Papu ens nrsquoofereix
187
El poeta nace (II Cap 16 p 827851) Poet te naşti (PAPU 1965 II p 148) [lsquoPoeta neixesrsquo] Poetul se naşte (MĂRCULESCU 2007 II p 141852) [lsquoEl poeta neixrsquo]
ldquoLa poesiacutea sentildeor hidalgo a mi parecer es como una doncella tierna y de poca edad y en
todo estremo hermosa a quien tienen cuidado de enriquecer pulir y adornar otras muchas
doncellas que son todas las otras ciencias y ella se ha de servir de todas y todas se han de
autorizar con ellardquo (II Cap 16 p 825)
Bastin aquests mots per adonar-nos del valor que lrsquoautor del Quijote atorgava a la poesia853
estima que no ha passat per alt als admiradors de lrsquoobra cervantina els quals han procurat
encabir-lo tothora en el parnagraves universal ldquoY no le faltoacute razoacuten al poeta alemaacuten [Goethe] al
considerar el libro de Cervantes poesiacutea eacutepica porque lo es en efecto Ya cuidoacute el propio
Cervantes de escribir al final del capiacutetulo cuarenta y siete de la primera parte laquoque la eacutepica tan
bien puede escribirse en prosa como en versoraquo[854]rdquo (PALACIacuteN 1965 p 16) i un cop
esdevingut llorejat poeta no hi ha dubte que escau situar-lo entre els meacutes alts cims drsquoaquesta
art
ldquolaquoIliacuteada oda y comediaraquo llamoacute Viacutector Hugo al Quijote a la vez que reconocioacute que
Cervantes laquocomo poeta reuacutene los tres dones soberanos la creacioacuten que produce los tipos
y viste las ideas de carne y hueso la invencioacuten que poniendo en choque las pasiones con
los acontecimientos hace lanzar chispas al hombre contra el destino y produce el drama la
imaginacioacuten sol que derramando el claro oscuro por todas partes da relieve a las cosas y las
vivificaraquordquo (PALACIacuteN 1965 p 18)
Deixant emperograve a banda aquestes consideracions sobre el ldquoregocijo de las musasrdquo i passant a
la paregravemia que ens ocupa apuntarem que
ldquoCervantes quiso recalcar toscamente por cierto [] que la llamada a la literatura procede
de la naturaleza como un don involuntariamente adquirido Aplicado a todo geacutenero de
851 A peu de pagravegina srsquoapunta (II Cap 16 p 827 n 67) ldquoEs aforismo de origen claacutesico y ampliacutesima difusioacuten literalmente formulado en el Ion de Platoacutenrdquo 852 Amb la nota (2007 II p 141 n 296) ldquoAforismul de origine clasică a cunoscut o imensă răspacircndire mai ales sub forma sa latină [lsquoLrsquoaforisme drsquoorigen clagravessic ha conegut una immensa difusioacute sobretot sota la seva forma llatinarsquo] laquoPoeta nascitur orator fitraquordquo 853 A meacutes el citat fragment srsquoacompanya de la seguumlent nota (II Cap 16 p 825 n58) ldquoLa alegoriacutea de la poesiacutea su valoracioacuten y su situacioacuten entre las ciencias aparecen a menudo en la obra de Cervantesrdquo 854 Vegeu I Cap 47 p 602 fragment que es matisa amb lrsquoapunt (I Cap 47 p 602 n 65) ldquoLa identificacioacuten de la prosa narrativa con la epopeya era idea muy extendida en la teoriacutea literaria de la eacutepocardquo
188
actividades el dicho abunda en la aptitud precisa para el ejercicio de una empresa Lo
resume la famosa sentencia en latiacuten laquoquod natura non dat Salamanca non prestat [sic]raquo855rdquo
(LEYVA 2004 p 127)
A part de recordar-nos la precedent magravexima llatina CANTERA et alii (2005 p 74) ens apunten
ldquola paremia latina laquoNascuntur poetae fiunt oratoresraquo Y la francesa laquoOn devient cuisinier mais
on naicirct rocirctisseurraquo856rdquo Certament en la paregravemia llatina que acabem drsquoesmentar es contraposa la
genialitat del poeta amb la perseveranccedila lrsquoestudi i la pragravectica necessagraveries per esdevenir un bon
orador Aixiacute doncs per citar-ne exemples de reculls castellans catalans i italians El poeta nace
y el orador se hace857 (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 586 nuacutem 51343) El poeta neix
lrsquoorador se fa (FARNEacuteS 1998 VII p 308 nuacutem 2670) i Poeta si nasce oratore si diventa858
(SCHWAMENTHAL STRANIERO 1991 p 412 nuacutem 4498) paregravemia aquesta uacuteltima que els
autors acompanyen de la versioacute llatina original Poeta nascitur orator fit la qual PERIS (2001
p 135 nuacutem 2288859) no oblidagrave pas drsquoincloure al seu Diccionari de locucions i frases llatines
bo i afegint-hi la traduccioacute ldquoEl poeta neix lrsquoorador es fardquo
Pel que fa a les traduccions romaneses voldriacuteem assenyalar lrsquouacutes reflexiu de a se naşte
[lsquoneacuteixerrsquo] que no srsquoha de confondre en cap cas amb a naşte [lsquoparirrsquo] i drsquoaltra banda en la
versioacute de Papu la marca drsquoimpersonalitat a traveacutes de la segona persona del singular te naşti
[lsquoneixeshom neixrsquo] Per acabar dues correspondegravencies de fonts romaneses el recull de DUŢĂ
(1997 p 282 nuacutem 3296) que inclou una versioacute de la magravexima llatina dessuacutes esmentada Poeţii
se nasc oratorii se fac [lsquoEls poetes neixen els oradors es fanrsquo] i lrsquoexemple ldquoNacioacute (para)
poetardquo que CALCIU SAMHARADZE (20052 p 645 sv nacer) tradueixen com a ldquoS-a născut
(să fie) poetrdquo [lsquoVa neacuteixer (per ser) poetarsquo]
855 En la seva glossa OLMOS (19982 [1940] p 61-62) tambeacute almiddotludeix a la paregravemia salmantina ldquoNo es buen poeta el que no le viene de naturaleza bien que nunca lo seraacute perfecto si no se ayuda del arte Significa ademaacutes que para toda empresa se necesita aptitud propia ya que sin ella es difiacutecil que la empresa se resuelva con feliz eacutexito Hay un refraacuten que compendia perfectamente este anterior laquolo que la Naturaleza no da Salamanca no lo prestaraquordquo 856 Aprofitem per comentar que un dels traductors francesos del Quijote FANLO (2010 [2008] II p 156 n 2) a propogravesit de la traduccioacute Le poegravete naicirct anota a peu de pagravegina ldquolaquoOn naicirct poegravete on devient orateurraquo sentence attribueacutee agrave Ciceacuteron communeacutement admise agrave la Renaissancerdquo 857 A fi de mostrar la fortuna de la paregravemia ens permetem reblar el primer hemistiqui amb lrsquoestrafeta versioacute de Luis Buntildeuel ldquoEl paranoico como el poeta nace no se hacerdquo 858 Apuntem a tall informatiu que les dues traduccions italianes emprades es decanten per la mateixa solucioacute Poeti si nasce (BODINI 2005 [1957] II p 715 VIAN COZZI 1960 II p 124) o altrament dit segons BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 174 nuacutem IV288a p 258 nuacutem V59420) Poeti non si diventa 859 PERIS (2001 p 135 nuacutem 2287) tambeacute nrsquoesmenta la variant Poeta nascitur non fit (ldquoEl poeta neix no es fardquo en la traduccioacute de lrsquoautor)
189
El principio de la sabiduriacutea[860] el temor de Dios861 (II Cap 20 p 873862) Icircnceputul icircnţelepciunii teama de Dumnezeu (PAPU 1965 II p 192) [lsquoEl principi de la saviesa el temor de Deacuteursquo] Icircnceputul icircnţelepciunii este frica de Dumnezeu (MĂRCULESCU 2007 II p 180863) [lsquoEl principi de la saviesa eacutes la por de Deacuteursquo] Has de temer a Dios porque en el temerle estaacute la sabiduriacutea (II Cap 42 p 1059864) Trebuie să te temi de Dumnezeu fiule pentru că-n teama de el stă icircnţelepciunea (PAPU 1965 II p 374) [lsquoHas de teacutemer Deacuteu fill perquegrave en el temor drsquoell hi ha la saviesarsquo] Trebuie să ştii de frica lui Dumnezeu pentru că icircn frica de El stă icircnţelepciunea (MĂRCULESCU 2007 II p 345) [lsquoHas de tenir en compte la por de Deacuteu perquegrave en la por drsquoEll hi ha la saviesarsquo] CABALLERO (1970 p 204 nuacutem 2846) ens informa que la paregravemia del capiacutetol 20 eacutes una
ldquoSentencia biacuteblica (Proverbios I 7 Salmo CX)rdquo Seguint aquesta indicacioacute adduiumlda per
diferents fonts espigolem les dues referegravencies esmentades ldquoTimor Domini principium
scientiae865rdquo (Liber Proverbiorum I 7) i ldquoInitium sapientiae timor Dominirdquo866 (Liber
Psalmorum CXICX 10) Drsquoaltra banda CANTERA et alii (2005 p 74) vinculen la paregravemia
amb el seguumlent passatge del Liber Ecclesiastes (I 16) ldquoLocutus sum ego in corde meo dicens
laquoEcce ego magnificavi et apposui sapientiam super omnes qui fuerunt ante me in Ierusalem et
mens mea contemplata est multam sapientiam et scientiamraquordquo fragment dit sigui de passada de
vinculacioacute prou meacutes laxa que en catalagrave sona aixiacute ldquoEm deia a mi mateix laquoHe crescut i avanccedilat
en saviesa meacutes que cap altre dels reis que mrsquohan precedit a Jerusalem He fet lrsquoexperiegravencia
drsquoabundar en saviesa i coneixementraquordquo867
Una formulacioacute romanesa equivalent al refrany drsquoorigen correspon a Inceputul icircnţelepcĭuneĭ e
temerea de Dumneḑeŭ [lsquoEl principi de la saviesa eacutes la temenccedila de Deacuteursquo] (ZANNE 2004 [1901]
VI p 633 nuacutem 15088) que ens atreviriacuteem a titllar de hagravepax paremiologravegic per tal com ultra
860 Transcrivim la paregravemia tal com la recullen CANTERA et alii (2005 p 74) A lrsquooriginal quixotesc aixograve no obstant ve precedida pel gerundi siendo motiu pel qual no apareix coma despreacutes de sabiduriacutea 861 Si voleu comparar aquesta paregravemia quixotesca i la variant posterior amb tres traduccions italianes vegeu SARDELLI (2008 p 246) 862 A peu de pagravegina srsquoapunta (II Cap 20 p 873 n 72) ldquoSentencia que aparece repetidamente en la Biblia (II 42 1059 n 17)rdquo 863 MĂRCULESCU (2007 II p 180 n 348) ens facilita diferents informacions ldquoPsalmi 110 (111) laquoInitium sapientiae timor Dominiraquo Proverbe 1 7 laquoTimor Domini principium sapientiaeraquo Este primul sfat pe care i-l va da don Quijote lui Sancho cacircnd acesta avea să fie numit guvernator al Insulei Barataria (II 42)rdquo [lsquoEacutes el primer consell que (li) donaragrave don Quijote a Sancho quan aquest seragrave nomenat governador de lrsquoilla Baratariarsquo] 864 Acompanyat de la nota (II 42 1059 n 17) ldquoEl consejo procede de la Biblia donde aparece en muacuteltiples ocasiones veacutease II 20 873 n 72rdquo 865 Per a la traduccioacute portuguesa O temor de Deus o princiacutepio de toda a sabedoria VISCONDES (2002 p 442 n 2) es refereix al mateix passatge biacuteblic bo i canviant-ne scientiae per sapientiae ldquoProveacuterbios I 7 laquoTimor Domini principium sapientiaeraquordquo 866 CANTERA et alii (2005 p 74 n 12) anoten a peu de pagravegina ldquoEsta sentencia biacuteblica aparece asiacute en latiacuten en algunas monedas y en algunos escudos delos [sic] reyes Felipe V y Fernando VIrdquo 867 Ens remetem a la pagravegina 392 de La Biacuteblia didagravectica (200610) publicada a Barcelona per lrsquoEditorial Cruiumllla
190
lrsquoaparicioacute a lrsquoobra de Zanne no hem estat capaccedilos drsquoencertar-lo en cap altre recull Pel que fa al
temor de Dios (Cap 20) o beacute a temer a Dios (Cap 42) observem com Papu opta pel verb a
teme [lsquoteacutemerrsquo] i pel substantiu teamă [lsquotemorrsquo] mentre que Mărculescu es decanta en ambdues
paregravemies pel substantiu frică [lsquoporrsquo] Un cop drsquoull al diccionari de lrsquoAcadegravemia Romanesa no
resultaragrave balder ja que defineix frică (DEX sv friacutecă) en els seguumlents termes ldquoStare de adacircncă
nelinişte şi tulburare provocată de un pericol real sau imaginarrdquo [lsquoEstat de profunda inquietud i
torbacioacute provocada per un perill real o imaginarirsquo] i teamă (DEX sv teaacutemă) com a ldquoStare de
nelinişte şi de tulburare provocată de un pericol care te ameninţă de un rău care ţi se poate
icircntacircmplardquo [lsquoEstat drsquoinquietud i torbacioacute provocada per un perill que trsquoamenaccedila per un mal que
et pot esdevenirrsquo] Es palesa doncs en el cas de frică una inquietud i torbacioacute qualitativament
profunda que ultrapassa el nivell no marcat de teamă A meacutes i en la mateixa liacutenia el diccionari
de CALCIU et alii (1979 p 395 sv frică) a propogravesit del mot frică porta a colmiddotlacioacute lrsquoexemple
ldquocu frica lui Dumnezeurdquo bo i traduint-lo per ldquotemeroso de Diosrdquo
191
El que hace un vaso hermoso tambieacuten puede hacer dos y tres y ciento (II Cap 30 p 959-960) Acela care făureşte un ulcior frumos apăi tot aticirct de bine poate să făurească şi două şi trei şi o sută (PAPU 1965 II p 277) [lsquoAquell que afaiccedilona una gerra bonica despreacutes igual de beacute pot afaiccedilonar(-ne) tant dues com tres com centrsquo] Cine face un vas frumos poate face la fel de bine şi două şi trei şi o sută (MĂRCULESCU 2007 II p 257) [lsquoQui fa un atuell bonic pot fer(-ne) igual de beacute tant dos com tres com centrsquo] A propogravesit de la nostra paregravemia CABALLERO (1970 p 223 nuacutem 3130) ens apunta ldquoHay un
refraacuten laquoel que hace un cesto haraacute ciento si le dan mimbres y tiemporaquordquo que eacutes tot just la versioacute
que ens ha pervingut a dia drsquoavui normalment abreujada en Quien hace un cesto haraacute ciento
(CAMPOS BARELLA 1998 p 95 nuacutem 945868 ETXABE 2001 p 347869) variant que ja apareix
a COVARRUBIAS (1977 [1611] p 412 sv cesta) Quien haze un cesto haraacute ciento Quant al
sentit ROMERO (20012 p 278 nuacutem 798) ens informa ldquola mejor prueba de que algo puede
volver a suceder es que ya haya acaecido en el pasado Por eso el refraacuten manifiesta que quien
ha sabido hacer algo en una ocasioacuten podraacute repetirlo cuando se den las circunstancias
propiciasrdquo870 Amb igual significat i difusioacute nrsquoespigolem la variant Quien hace la canasta haraacute
el canastillo (CAMPOS BARELLA 1998 p 73 nuacutem 700871 ETXABE 2001 p 346872) Per la
seva banda CASADO et alii (1998 p 30873) aprofiten la paregravemia Quien hace un cesto hace
ciento per vincular-hi lrsquoitaliagrave Chi ruba una volta egrave sempre ladro874 i el francegraves Qui vole un œuf
vole un bœuf875 refrany que no passa gota desapercebut als reculls romanesos bo i comenccedilant
per la portada de MUNTEAN (1984) en quegrave un festiu dibuix ilmiddotlustra la paregravemia Cine fură azi un
ou [] micircine va fura un bou [lsquoQui roba avui un ou [] demagrave robaragrave un boursquo] la qual ben entegraves
es troba a lrsquointerior del recull si beacute en la variant Cine fură azi un ou [] Micircine fură un bou876
868 Amb la glossa ldquoAdvierte que quien hace una cosa puede hacer otras muchas de la misma calidad o especie Suele antildeadirse si le dan mimbres y tiempo esto es si tiene ocasiones y lugar Toacutemase por lo comuacuten en mala parterdquo 869 La paregravemia srsquoexplica talment ldquoEnsentildea que la persona que hace una cosa [sic] es capaz de volverla a hacer cuantas veces quiera Normalmente se emplea en sentido negativo y despectivordquo 870 En clau negativa la glossa ens recorda el passatge final de la balada romanesa Monastirea Argeşului [lsquoEl monestir de lrsquoArgeşrsquo] meacutes coneguda com a Meşterul Manole [lsquoEl mestre (drsquoobres) Manolersquo] en quegrave Negru-vodă el voivoda que havia encarregat a Manole i als seus nou ajudants la construccioacute drsquouna esgleacutesia (la que actualment es pot visitar a Curtea de Argeş) els preguntagrave si serien capaccedilos de bastir-ne una altra ldquoMult mai luminoasă [] Şi mai mult frumoasărdquo [lsquoMeacutes lluminosa [] I meacutes bellarsquo] Davant la resposta positiva dels deu treballadors el voivoda temeacute que alguacute altre no els llogueacutes i li bastissin una esgleacutesia molt millor que no pas la seva aixiacute doncs bo i aprofitant que Manole i els seus nou homes es trobaven a la teulada de lrsquoesgleacutesia ultimant-ne els detalls ordenagrave treurersquon les bastides drsquoacceacutes i abandonar-los a la seva (dis)sort Per a la citacioacute dels dos versos ens hem basat en la pagravegina 58 del volum Pintea Viteazul (Balade populare romacircneşti) editat per Editura Rai a Bucarest (sense indicacioacute drsquoany drsquoedicioacute) 871 Eacutes a dir ldquoEl que sabe realizar bien una labor podraacute repetirla muchas vecesrdquo 872 Segons Etxabe la paregravemia ldquoSentildeala que aquella persona que se ha mostrado capaz de hacer bien determinada cosa [sic] es igualmente capaz de repetirla con eacutexito cuantas veces seardquo 873 El refrany srsquoacompanya de la nota ldquoCuando se aprende a hacer algo faacutecilmente se puede repetirrdquo 874 Aixiacute mateix a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 145 nuacutem 1585) 875 Sense coma entre hemistiquis a MONTREYNAUD et alii (1993 p 32 nuacutem 535) 876 A lrsquoedicioacute de 1967 (p 88 nuacutem 1983) hi apareix talment Cine fură azi un ou [] micircne fură un bou
192
[lsquoDemagrave roba un boursquo] (MUNTEAN 1984 p 75 nuacutem 1983) Semblantment tambeacute amb el segon
verb en present CARTALEANU et alii (2007 p 78 nuacutem 644) recullen Cine fură azi un ou
macircine fură un bou mentre que HINŢESCU (1985 p 55 nuacutem 467) i BOTEZATU HAcircNCU (20033
p 95) hi introdueixen un intensificador Cine fură azi un ou macircine fură (şi) un bou [lsquodemagrave roba
(tambeacute) un boursquo] i Cine fură azi un ou [] Micircine fură şi un bou Pel que fa al futur va fura
[lsquorobaragraversquo] que ens apareixia a la portada de Muntean es repeteix a CALCIU SAMHARADZE
(20052 p 201 sv cesto1) Cine fură azi un ou macircine va fura un bou877 Per tancar el cercle
oviboviacute direm que FLONTA (1992a p 66 nuacutem 442878) vincula el romanegraves Cine fură azi un ou
micircine va fura un bou879 amb dos refranys francesos Qui vole aujourdrsquohui un oeuf demain
volera un boeuf i ben entegraves amb el ja conegut Qui vole un oeuf vole un boeuf
El coneixement i difusioacute de lrsquoanterior paregravemia permet emprar-la sense verb i entendrersquon el latent
in crescendo Azi un ou [] şi micircine un bou [lsquoAvui un ou [] i demagrave un boursquo] (MUNTEAN 1967
p 49 nuacutem 1290) Azi un ou şi macircine un bou (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 95) un
encadenament prou perilloacutes que pot ampliar el camp drsquoaccioacute boviacute a lrsquohiacutepic Azi un ou iară
micircine cal şi bou [lsquoi demagrave cavall i boursquo] (HINŢESCU 1985 p 180 nuacutem 3451) Amb un canvi de
referents estintolat en la rima entre ceapă [lsquocebarsquo] i iapă [lsquoeguarsquo] vet aquiacute un nou lladronici
Cine fură azi o ceapă [] micircine fură şi o iapă [lsquoQui roba avui una ceba [] demagrave roba tambeacute una
eguarsquo] (MUNTEAN 1967 p 88 nuacutem 1981) Cine fură azi o ceapă macircine fură şi o iapă
(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 95) Cine fură azi o ceapă macircine fură o iapă (CARTALEANU et
alii 2007 p 78 nuacutem 644) cleptomania que manta vegada assoleix extrems insospitats Azi o
ceapă [] micircine o iapă [] poimicircine herghelia toată [lsquoAvui una ceba [] demagrave una egua []
despuacutes-demagrave tota la cavalladarsquo] (MUNTEAN 1967 p 49 nuacutem 1286) Azi o ceapă[] micircine o
iapă poimicircine herghelia toată880 (CALCIU et alii 1979 p 171 sv ceapă) Azi o ceapă micircine o
iapă poimicircine herghelia toată (FLONTA 1992a p 66 nuacutem 442881) Azi o ceapă macircine o iapă
poimacircine herghelia toată (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 95) Azi o ceapă[] macircine o iapă
poimacircine herghelia toată (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 201 sv cesto1) Clourem aquesta
segraverie de robatoris amb un nou exemple tambeacute amplament representat al refranyer romanegraves que
aquest cop srsquoajuda de la rima ac [lsquoagullarsquo] ndash gacircnsac [lsquoocarsquo] Cine fură azi un ac [] micircne fură
un gicircnsac [lsquoQui roba avui una agulla [] demagrave roba una ocarsquo] (MUNTEAN 1967 p 88 nuacutem
1982) Cine fură azi un ac [] Micircine fură un gicircnsac (HINŢESCU 1985 p 55 nuacutem 468) Cine
fură azi un ac micircine fură un gicircnsac (FLONTA 1992a p 66 nuacutem 442882 1992b p 206 nuacutem
877 No endebades la paregravemia se cita com a equivalent del castellagrave Quien hace un cesto haceharaacute ciento 878 He that will steal an EGG will steal an ox 879 El mateix refrany a FLONTA (1992b p 206 nuacutem 1199) 880 Els autors relacionen la paregravemia romanesa amb la castellana ldquoQuien hace un cesto hace (sau haraacute) cientordquo 881 He that will steal an EGG will steal an ox 882 Iacutedem
193
1199883) Cine fură azi un ac macircine fură un gacircnsac (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 95) Cine
fură azi un ac macircine fură un gacircnsac (CARTALEANU et alii 2007 p 78-79 nuacutem 644)
Com podem fagravecilment observar totes les paregravemies romaneses que acabem drsquoesmentar
comparteixen dues caracteriacutestiques lrsquoagravembit de la roberia i la rima entre els diversos elements
cisats Davant drsquoaquesta delictiva especialitzacioacute paremiologravegica tant Papu com Mărculescu
srsquohan decantat per una traduccioacute literal de lrsquooriginal quixotesc que en el cas de Papu poetitza
el castellagrave hace i puede hacer amb făureşte [lsquoafaiccedilonarsquo] i poate să făurească [lsquopot afaiccedilonarrsquo]
formes del verb a făuri [lsquoafaiccedilonarrsquo] derivat de lrsquoarcaisme faur [lsquoferrerrsquo]
883 He that will steal a PIN will steal a better thing Drsquoaltra banda Flonta nrsquoesmenta els seguumlents equivalents en castellagrave i portuguegraves Ladroncillo de agujeta despueacutes sube a barjuleta i Ladratildeo de agulheta azinho sobe agrave barjuleta
194
El que luego da da dos veces (I Cap 34 p 439) Cel ce dă repede dă icircndoit (FRUNZETTI 1965 I p 462) [lsquoEl que doacutena ragravepidament doacutena doblatrsquo] Cine dă repede dă de două ori (MĂRCULESCU 2007 I p 372) [lsquoQui doacutena ragravepidament doacutena dues vegadesrsquo] Aquesta paregravemia ldquoPor un lado elogia la disponibilidad de las personas que se brindan
raacutepidamente a hacer algo o a ayudar a alguien por otro destaca el valor de la anticipacioacuten en
cualquier juego o disputardquo (ETXABE 2001 p 340884) COVARRUBIAS (1977 [1611] p 443 sv
dar) nrsquoesmenta la variant La presta daacutediva haze su efeto doblado de la qual885 CAMPOS
BARELLA (1998 p 121 nuacutem 1176) comenten ldquoManifiesta que es maacutes beneficioso y digno de
agradecimiento lo que se concede con prontitudrdquo886 Avui en dia la paregravemia quixotesca existeix
amb una actualitzacioacute de lrsquoarcaic luego Quien presto da dos veces da887 (MARTIacuteNEZ KLEISER
1995 [1953] p 47 nuacutem 4328)
Per mitjagrave de la sentegravencia senequiana Bis dat qui cito dat888 de la francesa Qui tocirct donne deux
fois donne889 i de la italiana Chi da [sic] presto dagrave due volte890 ZANNE (2004 [1900] V p
249 nuacutem 11781) introdueix la paregravemia Darul dat la vreme e dar icircndoit891 [lsquoEl regal donat a
temps eacutes regal doblatrsquo] que explica talment ldquoLucrul trebue dat la vreme ca să aĭbă preţrdquo [lsquoLa
cosa cal (que sigui) donada a temps perquegrave tingui preursquo] CARTALEANU et alii (2007 p 112
nuacutem 967) tambeacute la colmiddotloquen en primer lloc drsquouna tirallonga de quatre refranys equivalents (el
tercer dels quals amb variant inclosa) Darul dat la vreme e dar icircndoit [lsquoEl regal donat a temps
eacutes regal doblatrsquo] Lucrul la timp dăruit preţuieşte icircndoit [lsquoLa cosa a temps regalada val
dobladarsquo] Orice la timp dăruit preţuieşte icircndoiticircnsutit [lsquoQualsevol (cosa) a temps regalada val
dobladacentuplicadarsquo] i Orice lucru este bun la timpul său892 [lsquoQualsevol cosa eacutes bona al seu
tempsrsquo] Si ens aturem a la segona paregravemia la descobrirem de bell antuvi en una variant
primigegravenia atemporal Lucrul dăruit [] Preţuesce icircndoit [lsquoLa cosa regalada [] Val dobladarsquo]
884 Lrsquoautor inclou lrsquoesmentada glossa en la variant Quien da primero da dos veces 885 A dreta llei el refrany citat per les autores eacutes La presta daacutediva su efecto ha doblado 886 Raonament a quegrave podriacuteem afegir ldquoEs decir beneficio o favor que se hace presto es como hecho dos vecesrdquo (OLMOS 19982 [1940] p 62) 887 Vegeu MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 47 nuacutem 4319 i 4298) La primera vale por dos i Quien se adelanta eacutese gana 888 Citada per COVARRUBIAS (1977 [1611] p 443 sv dar) en la variant Qui cito dat bis dat 889 Aprofitem lrsquoavinentesa per recollir les versions del refrany quixotesc a les dues traduccions franceses consultades Qui donne tocirct donne deux fois (OUDIN CASSOU 2002 [1949] p 412) i Qui donne vite donne deux fois (FANLO 2010 [2008] I p 469) Segons el diccionari de MONTREYNAUD et alii (1993 p 65 nuacutem 1324) Qui tocirct lrsquoaccorde donne deux fois 890 Pel que fa a les traduccions italianes Chi dagrave presto dagrave due volte (BODINI 2005 [1957] I p 380) i Chi dagrave subito dagrave due volte (VIAN COZZI 1960 I p 394) Tambeacute a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 88 nuacutem 946) Chi dagrave presto dagrave due volte 891 Paregravemia recollida tambeacute per MUNTEAN (1967 p 132 nuacutem 2853) 892 Aquest darrer refrany tambeacute es troba a MUNTEAN (1967 p 301 nuacutem 5894)
195
(ZANNE 2004 [1900] V p 253 nuacutem 11793) Lucrul dăruit [] preţuieşte icircndoit (MUNTEAN
1967 p 239 nuacutem 4730) la qual srsquoafina com ja vegraveiem en Lucru la timp dăruit [] Preţuĭesce
icircndoit893 [lsquoCosa a temps regalada [] Val dobladarsquo] (ZANNE 2004 [1900] V p 252 nuacutem
11792) Lucrul [lsquoLa cosarsquo] la timp dăruit [] Preţuieşte icircndoit (HINŢESCU 1985 p 105 nuacutem
1622) Lucrul la timp dăruit preţuieşte icircndoit (HINŢESCU 1985 p 203 nuacutem 4008) Lucrul la
timp dăruit preţuieşte icircndoit (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 103)
En relacioacute al diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 289 sv dar) cal esmentar la
proteica paregravemia Cel cecine dă repede dă icircndoitde două ori894 que despreacutes drsquouna observacioacute
sumagraveria endevinem que conjumina tant la variant de Frunzetti com la de Mărculescu Drsquoaltra
banda Calciu i Samharadze ens proposen dues opcions meacutes que no ens resultaran gota
estranyes Darul dat la vreme e dar icircndoit [lsquoEl regal donat a temps eacutes regal doblatrsquo] i Lucrul la
vreme dăruit preţuieşte icircndoit [lsquoLa cosa a temps regalada val dobladarsquo]
893 A continuacioacute Zanne inclou els refranys romagravenics ja esmentats dessuacutes 894 Al diccionari publicat a finals dels anys setanta Calciu (encarregat entre moltes drsquoaltres de la redaccioacute de la lletra D) es decidia per la variant Cine dă repede dă icircndoit (CALCIU et alii 1979 p 271 sv da) de la qual oferia les seguumlents traduccions Quien presto da dos veces da i A la par es negar y tarde dar
196
El que no madruga con el sol no goza del diacutea (II Cap 43 p 1065) Cel ce nu se scoală o dată cu soarele nu se bucură de zi (PAPU 1965 II p 380) [lsquoEl que no es lleva juntament amb el sol no gaudeix del diarsquo] Cine nu se scoală o dată cu soarele nu se bucură de ziuă (MĂRCULESCU 2007 II p 350) [lsquoQui no es lleva juntament amb el sol no gaudeix del diarsquo] El qui es lleva de matiacute frueix de tot el dia (BULBENA 2005 p 651) o en versioacute passiva (mai
meacutes ben dit) Qui srsquo aixeca tard tot lo die trograveta (RULLAN 2005 [1905] II p 244) vet aquiacute dos
consells atagravevics manta vegada esgrimits pels meacutes veterans de la famiacutelia i en el cas que ens
ocupa adreccedilats per don Quijote al futur governador de lrsquoilla Barataria La paregravemia quixotesca
quintaessencia el devenir vital per tal com
ldquoEn conjunto ahiacute estaacuten tres de las reglas de oro del bien vivir moderacioacuten en el suentildeo
diligencia en el trabajo y superacioacuten de la pereza[895] En lo que a madrugar se refiere
recordemos sus significados levantarse al amanecer o muy temprano ganar tiempo en una
solicitud o empresa y anticiparse a la accioacuten de un rival o de un competidorrdquo (LEYVA 2004
p 131)
El nostre refrany compta amb una antiparegravemia tambeacute prou coneguda No por mucho madrugar
amanece maacutes temprano896 (ETXABE 2001 p 295) que reblem amb una enginyosa anegravecdota
ldquoUn padre rentildeiacutea a su hijo porque no se levantaba de mantildeana y daacutebale ejemplo que uno se habiacutea
levantado de mantildeana y habiacutea hallado una bolsa con muchos dineros Respondioacute el hijo mdashMaacutes
habiacutea madrugado el que los perdioacuterdquo897 (IRIBARREN 19744 p 564)
Amb formulacioacute negativa espigolem en romanegraves Cine nu pleacutecă de dimineacuteţă icircn urma tutulor
[sic] rěmacircne [lsquoQui no es posa en moviment de matiacute queda al darrere de totsrsquo] (ZANNE 1895 I
p 31 nuacutem 124b) Aixograve no obstant la gran majoria de paregravemies adopten un to positiu per
exemple per almiddotludir a la llunyania assolida Cine se scoală de dimineaţă departe ajunge [lsquoQui
es lleva de matiacute arriba llunyrsquo] (MUNTEAN 1967 p 95 nuacutem 2143 MILLIO 1999 p 43 nuacutem
362a898) Cine pleacutecă [lsquoes posa en movimentrsquo] de dimineacuteţă departe ajunge (ZANNE 1895 I p
30 nuacutem 122) Cine macircnecă899 maĭ [lsquomatina meacutesrsquo] dě diminegraveţă ajunge maĭ departe (ZANNE
895 OLMOS (19982 [1940] p 64) eacutes del mateix parer que Leyva quant a les tres regles agraveuries ldquoModeracioacuten en el dormir diligencia en el obrar y jamaacutes dejarnos vencer de la perezardquo 896 Acompanyada amb la seguumlent glossa ldquoAconseja paciencia al que se dispone a iniciar una tarea sin disponer previamente los pertinentes preparativosrdquo 897 Iribarren al seu torn extreu la citacioacute dels Cuentos de don Esteban de Garibay y Zamalloa (1533-1599) Lrsquoanegravecdota ha donat lloc a paregravemies com ara la que ens transmet MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 436 nuacutem 38082) Un costal se encontroacute uno que madrugoacute pero maacutes madrugoacute quien lo perdioacute 898 Itrsquos the early BIRD that catches the worm 899 Verb popular que segons el NODEX (sv a macircnecaacute1) significa ldquoA se scula icircn zorii zilei a se trezi cu noaptea icircn caprdquo [lsquoLlevar-se a trenc drsquoalba despertar-se a primeriacutessima horarsquo] Afegim-hi molt a to amb el tema tractat la
197
1895 I p 29 nuacutem 121) o a la celeritat en assolir-la Cine pleacutecă maĭ de diminegraveţă ajunge maĭ
nainte [lsquoQui es posa en moviment meacutes de matiacute arriba meacutes aviatrsquo] (ZANNE 1895 I p 29 nuacutem
120) Cine pleacă mai de dimineaţă ajunge mai lsquonainte (MILLIO 1999 p 43 nuacutem 362c900)
Drsquoelaboracioacute meacutes metafograverica vet aquiacute la imatge de qui srsquoha llevat drsquohora i srsquoha guanyat les
garrofes en contraposicioacute a qui srsquoha llevat a misses dites i no sap cap a on tirar (ni quegrave menjar)
Cine se scoacutelă de dimineacuteţă se scobesce icircn măsele cine tacircrḑiǔ se scarpină rsquon cap [lsquoQui es lleva de
matiacute srsquoescura els queixals amb furgadents qui tard es rasca el caprsquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p
404 nuacutem 6715) Cine se scoală de dimineaţă se scobeşte icircn măsele cine ticircrziu se scarpină-n
cap (MUNTEAN 1967 p 95 nuacutem 2144) Cine se scoală de dimineaţă se scobeşte icircn măsele
cine se scoală tacircrziu se scarpină icircn cap (MILLIO 1999 p 43 nuacutem 362b901) A continuacioacute una
triacuteada drsquoavantatges que comporta el bon hagravebit de matinar Cine se scoală de dimineaţă izbuteşte
mai mult icircn piaţă şi n-ajunge la spartul ticircrgului[902] nici vinde pielea ursului903 [lsquoQui es lleva
de matiacute sersquon surt millor a placcedila i no arriba a lrsquohora de plegar el mercat ni ven la pell de lrsquooacutesrsquo]
(HINŢESCU 1985 p 186 nuacutem 3618) als quals podriacuteem afegir un motiu vital de pes Scoacutelă-te
de dimineacuteţă ca să maĭ lungescĭ din vieacuteţă [lsquoLlevarsquot de matiacute per allargar meacutes la vidarsquo] (ZANNE
2004 [1901] IX p 405 nuacutem 6716) En resum al poble o onsevulla qui meacutes matini hi tindragrave
totes les de guanyar Cine se scoală mai de dimineaţă acela e mai mare icircn sat [lsquoQui es lleva meacutes
de matiacute aquell eacutes meacutes gran al poblersquo] (MUNTEAN 1967 p 95 nuacutem 2145) Cine se scoală de
dimineaţă acela e mai mare904 (MUNTEAN 1967 p 95 nuacutem 2142)
La referegravencia a lrsquoor per ponderar a tall drsquoexemple el silenci905 esdeveacute igual de vagravelida en el cas
de la primera hora per tal com Oacutera dimineţiĭ [] E aurul vĭeţiĭ906 [lsquoLrsquohora del matiacute [] Eacutes lrsquoor de
la vidarsquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p 405 nuacutem 6717) Ora dimineţii [] Ii aurul vieţii
(TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 27 nuacutem 177) Ora dimineţii [] e aurul vieţii
(MUNTEAN 1967 p 300 nuacutem 5871) Dolces paraules les seves com deduiumlm de la
personificacioacute Dimineaţa poartă aur icircn gură [lsquoEl matiacute porta or a la bocarsquo] (MUNTEAN 1967 p
seguumlent paregravemia Care macircnecă nu icircntunecă [lsquoQui matina no torna a les fosquesrsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 604 nuacutem 5422) eacutes a dir ldquoCel ce pleacutecă maĭ de dimineacuteţă ajunge seacutera maĭ de vremerdquo [lsquoEl que marxa meacutes de matiacute arriba meacutes aviat al vesprersquo] I per torna afegirem que Zanne hi relaciona etimologravegicament el nom drsquouna festa Macircnecătoacutere ldquoicircn care omul e dator să se scoacutele de noacutepte pe roua dimineţeĭ spre a se scălda icircntrrsquoicircnsardquo [lsquoen quegrave la persona srsquoha de llevar de nit durant la rosada de lrsquoalbada per banyar-srsquohirsquo] 900 Itrsquos the early BIRD that catches the worm 901 Iacutedem 902 DUDA (2007 p 219 sv spart) explica lrsquoexpressioacute La spartul tacircrgului de la manera seguumlent ldquoLa sfacircrşitul unei activităţirdquo [lsquoAl final drsquouna activitatrsquo] eacutes a dir com apuntagravevem abans arribar A misses dites (DIEC sv missa) 903 Vegeu la paregravemia Vinde pielea ursului icircn ticircrg şi ursul icircn pădure [lsquoVen la pell de lrsquooacutes a mercat i lrsquooacutes al boscrsquo] (HINŢESCU 1985 p 163 nuacutem 2974) 904 Refrany que apareix a CALCIU SAMHARADZE (20052 p 586 sv madrugar) com a traduccioacute del castellagrave Madruga y veraacutes trabaja y habraacutes paregravemia recollida per MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 436 nuacutem 38085) 905 Vegeu un refrany del careacutes de Tăcerea e de aur [lsquoEl silenci eacutes drsquoorrsquo] (MUNTEAN 1984 p 370 nuacutem 7134) a la fitxa Al buen callar llaman Sancho (II Cap 43 p 1067) 906 Si beacute com a equivalent del refrany Al que madruga Dios le ayuda CASADO et alii (1998 p 69) en recullen la versioacute italiana Le ore della mattina hanno lrsquooro in bocca paregravemia que a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 373 nuacutem 4058) figura en la variant Le ore del mattino hanno lrsquooro in bocca
198
149 nuacutem 3184 MILLIO 1999 p 269 nuacutem 2268907 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 238) I si
del que es tracta eacutes de confegir una equivalegravencia horagraveria tinguem en compte Un ceas al
dimineţii plăteşte cacirct trei după amiază [lsquoUna hora del matiacute val com tres de la tardarsquo]
(TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 27 nuacutem 178) Un ceas al dimineţii plăteşte cicirct trei după
pricircnz [lsquodespreacutes de dinarrsquo] (MUNTEAN 1967 p 395 nuacutem 7537 HINŢESCU 1985 p 159 nuacutem
2874) Un ceas dimineaţa faceplăteşte [lsquoUna hora al matiacute fapagarsquo] cacirct trei după pracircnz
(MILLIO 1999 p 250 nuacutem 2101b908)
Aprofitem per fer notar que aixiacute com als tres anteriors refranys909 Papu (i en un cas Frunzetti)
opta per traduir El que de lrsquooriginal quixotesc per Cel ce [lsquoEl quersquo] Mărculescu es decanta
sempre per Cine [lsquoQuirsquo] Drsquoaltra banda tambeacute resulta curioacutes lrsquouacutes que aquest darrer fa de ziuă
variant de zi [lsquodiarsquo] que li permet acabar la traduccioacute amb un mot bisilmiddotlagravebic paroxiacuteton i alhora
recorda certs fraseologismes en quegrave la variant habitualment emprada eacutes ziuă i no pas zi com
ara de cu ziuă [lsquoben de matiacutersquo] o despre ziuă [lsquocap a la matinadarsquo] (DUDA 2007 p 265 sv zi)
907 The MORNING hour has gold in its mouth 908 LOSE an hour in the morning and yoursquoll be all day hunting for it 909 Vegeu per exemple la fitxa El que luego da da dos veces (I Cap 34 p 439)
199
El que vee la mota en el ojo ajeno vea la viga en el suyo (II Cap 43 p 1068910) Acela ce vede gunoiul din ochiul altuia fără să vadă bicircrna din ochiul lui (PAPU 1965 II p 383) [lsquoAquell que veu la brossa de lrsquoull drsquoaltri sense veure la biga del seu ullrsquo] Cine vede paiul-n ochiul altuia vază-şi şi bacircrna din ochiul lui (MĂRCULESCU 2007 II p 353911) [lsquoQui veu la palla en lrsquoull drsquoaltri que es vegi tambeacute la biga del seu ullrsquo]
ldquoEchar de ver la paja en el ojo del vezino y no advertir a la viga que trae sobre el suyo es
un gran vicio propio de hipoacutecritas como se lo dixo nuestro Salvador Matthaei cap 7[912]
Quid autem vides festucam in oculo fratris tui et trabem in oculo tuo non vides etc[913]rdquo
(COVARRUBIAS 1977 [1611] p 1007 sv viga)
Lrsquoesmentada foacutermula biacuteblica passada pel sedagraves de Petroni (Satyricon LVII 7) esdeveacute un
punxoacutes ldquoIn alio peduclum vides in te ricinum non videsrdquo914 Tant en un com en altre cas ens
trobem davant de dues formulacions que com beacute ens indica el Refranero Multilinguumle915 del
Centro Virtual Cervantes responen a lrsquohiperogravenim paregravemic Quien a otro quiere juzgar en siacute
debe comenzar Suara emperograve ens interessa tornar a la paregravemia quixotesca (eacutes a dir
evangegravelica) per comprovar-ne el ressograve al refranyer espanyol en primer lloc el model cervantiacute
que combina la mota amb la viga lrsquoencerquem al fraseologisme Ver la mota en el ojo ajeno y
no la viga en el nuestro (CORREAS 2000 [1627] p 810 nuacutem 181) o beacute al consell El que ve la
mota en el ojo ajeno vea la viga en el suyo (ETXABE 2001 p 167) Ara beacute la paregravemia meacutes
habitual substitueix la mota quixotesca per la paja Ver la paja en el ojo ajeno y no la viga en
el nuestro (CAMPOS BARELLA 1998 p 268 nuacutem 2625916 ETXABE 2001 p 402917) Ver la
paja en el ojo ajeno y no la viga en el propio (ETXABE 2001 p 402) Veis en el ojo del vecino
una paja y en el vuestro no veis una lanza (CORREAS 2000 [1627] p 808 nuacutem 126) o fins i
910 Amb la nota (II Cap 43 p 1068 n 41) ldquoPasaje del Evangelio de Mateo (VII 3) convertido en frase proverbialrdquo 911 MĂRCULESCU (2007 II p 353 n 635) ens indica ldquoLoc din Matei 7 3 devenit proverbialrdquo [lsquoPassatge de Mateu 7 3 esdevingut proverbialrsquo] 912 La referegravencia correspon a lrsquoEvangelium secundum Matthaeum (VII 3) que en la traduccioacute catalana que ens ofereix La Biacuteblia didagravectica (200610) publicada a Barcelona per lrsquoEditorial Cruiumllla sona talment ldquoCom eacutes que veus la brossa a lrsquoull del teu germagrave i no trsquoadones de la biga que hi ha en el teurdquo (p 420) 913 De guisa ben similar retrobem la formulacioacute biacuteblica a lrsquoEvangelium secundum Lucam (VI 41) ldquoQuid autem vides festucam in oculo fratris tui trabem autem quae in oculo tuo est non considerasrdquo Curiosament la traduccioacute de La Biacuteblia didagravectica (200610 p 500) publicada a Barcelona per lrsquoEditorial Cruiumllla coincideix al peu de la lletra amb el passatge de lrsquoEvangeli dessuacutes esmentat 914 Passatge que PERIS (2001 p 89 nuacutem 1283) tradueix per ldquoVeus el poll en lrsquoaltre i no veus en tu mateix la paparrardquo alhora que lrsquoacompanya de la seguumlent glossa ldquoVeure els vicis petits dels altres i no els grossos propisrdquo Drsquoaltra banda aprofitem per esmentar una de les propostes de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 680 sv paja) per al fraseologisme Ver la paja en el ojo ajeno y no la viga en el propiosuyo A căuta păduchi icircn capul altuia [lsquoBuscar polls al cap drsquoaltrirsquo] 915 Vegeu lrsquoenllaccedil httpcvccervanteseslenguarefranerofichaaspxPar=59616ampLng=0 916 Amb el seguumlent apunt ldquoExplica con cuaacutenta facilidad reparamos en los defectos ajenos y no en los propios aunque sean mayoresrdquo 917 Lrsquoautor anota que el nostre refrany ldquoConstata la enorme facilidad de las personas para no apreciar sus propios defectos y a su vez detectar el maacutes miacutenimo en que incurran los demaacutes Se emplea para criticar a quien asiacute actuacuteardquo
200
tot sense verb expliacutecit La paja en el ojo ajeno y no la viga en el nuestro918 (CORREAS 2000
[1627] p 438 nuacutem 702) En aquesta liacutenia ARTHABER (1929 p 467-468 nuacutem 925) relaciona
la paregravemia castellana En el ojo de su vecino veen una paja y en el suyo no veen una viga
(tranca) amb exemples romagravenics ben similars en francegraves i italiagrave On voit une paille dans lrsquooeil
de son prochain et on ne voit pas une poutre dans le sien919 i Si vede la scheggia nellrsquoocchio
altrui e non si vede la trave nel proprio920 Finalment no voldriacuteem acabar aquest primer apartat
sense esmentar dues variants que es decanten per el arguero921 en comptes de la mota o la paja
Veis el arguero en el ojo ajeno y no veis la viga en el vuestro (CORREAS 2000 [1627] p 808
nuacutem 125) i en darrer lloc tot especificant-ne el tipus de biga Vese el arguero en el ojo ajeno
y no la viga de lagar en el nuestro (CORREAS 2000 [1627] p 811 nuacutem 198)
Bo i endinsant-nos en el refranyer romanegraves ndashqui-sap-lo generoacutes en aquesta mena drsquointrusos
ocularsndash comencem per algunes paregravemies en quegrave la biga apareix a lrsquoull de sengles
protagonistes Veḑĭ bicircrna din ochiul těŭ şi pe urmă pe a celuĭ-l-alt [lsquoMira la biga del teu ull i a
continuacioacute la de lrsquoaltrersquo] (ZANNE 2004 [1903] X p 64 nuacutem 9052) Vezi bicircrna din ochiul tău
şi pe urmă pe a celuilalt (MUNTEAN 1967 p 414 nuacutem 7892) Certament abans de bescantar
alguacute altre cal que hi vegem clar nosaltres Vezi bicircrna din ochiul tău [] Şi nu vorbi p-alt de rău
[lsquoMira la biga del teu ull [] I no parlis malament drsquoun altrersquo] (PANN 1982 [1847] p 7) Vezi
bicircrna din ochiul tău [] Şi nu vorbi pe alt(ul) de rău (HINŢESCU 1985 p 163 nuacutem 2967) Vezi
bicircrna din ochiul tău nu vorbi pe-altul de rău (GHEORGHE 1986 p 336 nuacutem 348) Vezi bacircrna
din ochiul tău nu vorbi pe-alţii de rău [lsquono parlis dels altres malamentrsquo] (CARTALEANU et alii
2007 p 277 nuacutem 2562)
Pel que fa a lrsquoopcioacute de Mărculescu basada en el fraseologisme A vedea paiul din ochiul
vecinului şi nu bicircrna din ochiul tău922 [lsquoVeure la palla de lrsquoull del veiacute i no la biga del teu ullrsquo]
(CALCIU et alii 1979 p 744 sv pai) nrsquoespigolem els seguumlents exemples ja sigui
afirmativament Vezi un pai icircn ochiul meu nu vezi bicircrna icircntr-al tău [lsquoVeus una palla al meu ull
no veus la biga en el teursquo] (HINŢESCU 1985 p 223 nuacutem 4493) Vede paiul din ochiul altuia şi
bacircrna din ochiul lui nu o vede [lsquoVeu la palla de lrsquoull drsquoaltri i la biga del seu ull no la veursquo]
(MILLIO 1999 p 76 nuacutem 637d923 p 108 nuacutem 921a924) Vede paiul din ochiul altuia dar
918 Sense coma a GHEORGHE (1986 p 336 nuacutem 348) 919 GHEORGHE (1986 p 336 nuacutem 348) lrsquoesmenta sense coma despreacutes de prochain 920 Paregravemia que tambeacute apareix a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 483 nuacutem 5291) i a GHEORGHE (1986 p 336 nuacutem 348) el qual encara hi afegeix aquesta altra Chi ha una scheggia nellrsquoocchio non biasimi il bruscolo nellrsquoocchio altrui 921 Segons una nota a peu de pagravegina inclosa al recull de CORREAS (2000 [1627] p 558 n 52) es tracta de ldquola paja que se mete en el ojordquo 922 El fraseologisme romanegraves correspon al castellagrave Ver la paja en el ojo del vecino y no la viga en el nuestro 923 DEEMJudge not my deeds (though thine be nought) 924 The EYE that sees all things else sees not itself
201
[lsquoperograversquo] bacircrna din ochiul lui nu o vede (MILLIO 1999 p 210 nuacutem 1779d925) Vede paiul din
ochiul altuia şi bacircrna dintr-al lui nu [lsquoi la biga del seu() norsquo] (MILLIO 1999 p 393 nuacutem
3317d926) Vede paiul din ochiul altuia şi nu vede bicircrna din ochiul său [lsquoi no veu la biga del seu
ullrsquo] (FLONTA 1992a p 72 nuacutem 485927 1992b p 85 nuacutem 493928) o beacute en to imperatiu Vezi
bacircrna din ochiul tău şi pe urmă paiul din ochiul altuia [lsquoMira la biga del teu ull i a continuacioacute
la palla de lrsquoull drsquoaltrirsquo] (MILLIO 1999 p 210 nuacutem 1779a929)
Tot i que de dimensions prou meacutes reduiumldes cal no perdre de vista gunoiul [lsquola brossarsquo] en el
propi ull abans de blasmar-lo en el drsquoaltri Vezi mai icircnticirci gunoiul din ochiul tău [] şi apoi
vorbeşte pe altul de rău [lsquoMira abans de res la brossa del teu ull [] i despreacutes parla malament
drsquoaltrirsquo] (MUNTEAN 1967 p 414 nuacutem 7894) Vezi mai icircnticirci gunoiul din ochiul tău şi apoi
vorbeşte pe altul de rău (FLONTA 1992a p 72 nuacutem 485930) Vezi gunoiul din ochiul tău şi
apoi vorbeşte pe altul de rău (MILLIO 1999 p 210 nuacutem 1779b931) Vezi gunoiul din ochiul tău
şi nu vorbi pe altul de rău [lsquoi no parlis drsquoaltri malamentrsquo] (MILLIO 1999 p 210 nuacutem
1779c932) Quan el refranyer posa gunoiul [lsquola brossarsquo] en contrast amb bacircrna [lsquola bigarsquo]
arribem a la solucioacute de Papu933 inspirada en un fraseologisme com ara ldquoa vedea gunoiul (sau
paiul) din ochiul altuia şi a nu vedea bicircrna din ochiul săurdquo934 [lsquoveure la brossa (o la palla) de
lrsquoull drsquoaltri i no veure la biga del seu ullrsquo] (CALCIU et alii 1979 p 113 sv bicircrnă) i
desenvolupada per exemple en les seguumlents paregravemies Gunoiul din ochiul altuia icircl vedem şi
bicircrna din ochiul nostru n-o vedem935 [lsquoLa brossa de lrsquoull drsquoaltri() la veiem i() la biga del nostre
ull() no la veiemrsquo] (PANN 1982 [1847] p 7 HINŢESCU 1985 p 90 nuacutem 1270) Vezi gunoiul
din ochiul altuia şi nu vezi bicircrna din ochiul tău [lsquoVeus la brossa de lrsquoull drsquoaltri i no veus la
biga del teu ullrsquo] (FLONTA 1992b p 85 nuacutem 493936) Bicircrna din ochiul său n-o vede dar
925 The HUNCHBACK does not see his own hump but sees his companionrsquos 926 WINK at small faults unless you can cast the first stone 927 You can see a mote in anotherrsquos EYE but cannot see a beam in your own Amb almiddotlusioacute al francegraves On voit une paille dans lrsquooeil de son prochain et on ne voit pas une poutre dans le sien 928 You can see a mote in anotherrsquos EYE but cannot see a beam in your own Lrsquoautor aprofita per esmentar tres paregravemies castellanes En el ojo del vecino ven una paja y en el suyo no ven una viga (tranca) No ves la viga que hay en tu ojo y ves la paja del otro i La paja en el ojo ajeno y no la viga en el nuestro aixiacute com tambeacute tres de portugueses Cada um ve o argueiro no olho do vizinho e natildeo ve a tranca no seu Ver a palinha no olho alheio e natildeo ver a trave no seu i A palha no olho alheio e natildeo a trave no nosso Per la seva banda i quant al portuguegraves GHEORGHE (1986 p 336 nuacutem 348) recull la segona paregravemia i ens ofereix una variant de la primera Ver um (o) argueiro no olho do vizinho e natildeo ver a tranca no seu 929 The HUNCHBACK does not see his own hump but sees his companionrsquos 930 You can see a mote in anotherrsquos EYE but cannot see a beam in your own Amb almiddotlusioacute al francegraves On voit une paille dans lrsquooeil de son prochain et on ne voit pas une poutre dans le sien 931 The HUNCHBACK does not see his own hump but sees his companionrsquos 932 Iacutedem 933 La versioacute de Papu aixiacute com la de Mărculescu dessuacutes esmentada srsquoagermanen en el fraseologisme recollit al diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 680 sv paja) A vedea paiulgunoiul din ochiul altuia şi a nu vedea bacircrna din ochiul său [lsquoVeure la pallala brossa de lrsquoull drsquoaltri i no veure la biga del seu ullrsquo] 934 Els autors ens nrsquoofereixen la seguumlent traduccioacute ldquover la paja en el ojo ajeno y no ver la tranca (sau viga) en el propiordquo 935 Pann apunta que la paregravemia estagrave extreta de lrsquoEvangeli 936 You can see a mote in anotherrsquos EYE but cannot see a beam in your own Lrsquoautor aprofita per esmentar tres paregravemies castellanes En el ojo del vecino ven una paja y en el suyo no ven una viga (tranca) No ves la viga que hay
202
gunoiul din ochiul altuia icircl vede [lsquoLa biga del seu ull no la veu perograve la brossa de lrsquoull drsquoaltri la
veursquo] (FLONTA 1992a p 72 nuacutem 485937) Fins i tot quan la relacioacute eacutes drsquoallograve meacutes estreta agravedhuc
fraternal cal que drsquoantuvi ens cuidem de la nostra salut ocular Maĭ bine bicircrna din ochĭul těǔ să
o scoţĭ dě cacirct gunoĭul din ochĭul frateluĭ těǔ [lsquoMillor que treguis la biga del teu ull que la
brossa de lrsquoull del teu germagraversquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 815 nuacutem 18504) Mai bine bicircrna
din ochiul tău să o scoţi decicirct gunoiul din ochiul fratelui tău (MUNTEAN 1967 p 245 nuacutem
4787) Si substituiumlm gunoiul [lsquola brossarsquo] per stercul [lsquola porqueriarsquo] espigolem aquest
fraseologisme A vedeacute stercul icircn ochĭul altuĭa eacuteră bicircrna icircn ochiĭ sěĭ a nu vedeacute [lsquoVeure la
porqueria a lrsquoull drsquoaltri perograve no veure la biga als seus ullsrsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 327
nuacutem 4158) I vet aquiacute dues paregravemies polimograverfiques que recullen variants anteriors bo i afegint-
hi alguna nova aportacioacute Vede paiulgunoiul din ochiul altuiameuvecinului şi nu vede bacircrna
din ochiul său [lsquoVeu la pallala brossa de lrsquoull drsquoaltrimeudel veiacute i no veu la biga del seu ullrsquo]
(CARTALEANU et alii 2007 p 277 nuacutem 2562) A vegades en aquest exitoacutes paremiotipus938
romanegraves interessa meacutes la inescaienccedila del fet que no pas el causant de la molegravestia ocular Pe al
altuia icircl vede [] şi pe al său nu-l vede [lsquoEl de lrsquoaltre() el veu [] i el seu no el veursquo] (MUNTEAN
1967 p 310 nuacutem 6055) Sense agravenim de posar el dit a lrsquoull a ninguacute sinoacute ben al contrari no
voldriacuteem perdre de vista un parell de paregravemies equivalents que empren drsquoaltres referegravencies
corporals Pacircnă a nu ricircde dě cel ce schĭopěteacuteză bagă dě seacutemă bine dacă tu umblĭ cu mult maĭ
bine [lsquoAbans de riure del que coixeja fixarsquot beacute si tu camines gaire millorrsquo] (ZANNE 2003
[1897] II p 721 nuacutem 5892) o beacute El e care a ḑis laquohaĭ să scoacutetem uricircţii din ţeacuteră[raquo] şi cacircnd el
a fost cel maĭ uricirct din toacutetă lumea [lsquoEll eacutes el que va dir laquovinga() expulsem els lletjos del paiacutesraquo
(i) quan ell era el meacutes lleig de tot el moacutenrsquo] (ZANNE 2004 [1903] X p 151 nuacutem 9566)
Permeteu-nos resumir tot lrsquoelenc exposat al llarg drsquoaquesta fitxa a traveacutes drsquoun possible
hiperogravenim paregravemic Omul poate povăţui pe altul dar pe sine niciodată [lsquoLrsquohome pot
aconsellar(-ne) un altre perograve a ell mairsquo] (MILLIO 1999 p 263 nuacutem 2210939)
en tu ojo y ves la paja del otro i La paja en el ojo ajeno y no la viga en el nuestro aixiacute com tambeacute tres de portugueses Cada um ve o argueiro no olho do vizinho e natildeo ve a tranca no seu Ver a palinha no olho alheio e natildeo ver a trave no seu i A palha no olho alheio e natildeo a trave no nosso Per la seva banda i quant al portuguegraves GHEORGHE (1986 p 336 nuacutem 348) recull la segona paregravemia i ens ofereix una variant de la primera Ver um (o) argueiro no olho do vizinho e natildeo ver a tranca no seu 937 You can see a mote in anotherrsquos EYE but cannot see a beam in your own Amb almiddotlusioacute al francegraves On voit une paille dans lrsquooeil de son prochain et on ne voit pas une poutre dans le sien 938 Vegeu nota 1497 939 MEN are blind in their own cause
203
El vino demasiado ni guarda secreto ni cumple palabra (II Cap 43 p 1063) Vinul peste măsură nici nu păstrează tainele şi nici nu se ţine de cuvicircnt (PAPU 1965 II p 379) [lsquoEl vi en exceacutes ni guarda els secrets ni respecta la paraularsquo] Vinul prea mult nu păzeşte secretele şi nici nu se ţine de cuvacircntul dat (MĂRCULESCU 2007 II p 349) [lsquoMassa vi no protegeix els secrets ni respecta la paraula donadarsquo]
ldquoSignifica que el vino en cantidades excesivas acarrea consecuencias siempre molestas e
incoacutemodas En este caso se recomienda la abstinencia en previsioacuten de inoportunidades en
la conversacioacuten lo comuacuten es que los beodos[940] hablen maacutes de la cuenta[941] que sean
impertinentes y poco discretos Por lo demaacutes nunca hay que creer en las promesas de los
aficionados al vinordquo (CALLES 2006 p 221 nuacutem 738)
En el mateix sentit suara segons COVARRUBIAS (1977 [1611] p 1010 sv vino) ldquolaquoEl vino no
trae bragas ni de pantildeo ni de linoraquo porque el que ha bevido no sabe guardar secretordquo En
consequumlegravencia com ens recorden CORREAS (2000 [1627] p 235 nuacutem 476) ETXABE (2001 p
128942) o CAMPOS BARELLA (1998 p 43 nuacutem 405943) Do entra beber sale saber refrany
que ARTHABER (1929 p 729 nuacutem 1448) aprofita per relacionar-lo amb dues paregravemies
italianes Vino dentro senno fuori i Dovrsquoentra il bere se nrsquoesce il sapere i dues de franceses
Le boire entre et la raison sort i Entre les verres et les pots [] Moins de sages que de sots Per
la seva banda CABALLERO (1970 p 251 nuacutem 3533) aprofita el dessuacutes esmentat Do entra
beber sale saber aixiacute com Despueacutes de beber cada cual dice su parecer i Por donde el vino
entra la verdad sale944 per recordar-nos lrsquoadagi llatiacute In vino veritas a partir del qual
considerant Noegrave lrsquoinventor del licor bagravequic arribariacuteem a la seguumlent conclusioacute antediluviana
Avant Noeacute les hommes nrsquoayant que de lrsquoeau agrave boire ne pouvainent [sic] trouver la veacuteriteacute
(ARTHABER 1929 p 728 nuacutem 1447) En efecte un cop Noegrave ens va lliurar el seu embriagador
elixir Maacutes descubren tres cuartillos de vino que diez antildeos de amigo (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995
[1953] p 87 nuacutem 7843) Com a cloenda drsquoaquest primer paragravegraf permeteu-nos treure a
colacioacute la magniacutefica traduccioacute de RULLAN (2005 [1905] II p 243) a la paregravemia quixotesca
Beurer molt y anar dret no pot esser y de vi pogravec es bograve molt es veriacute945
940 Segons LEYVA (2004 p 140) ldquoEl repertorio de refranes dedicado al vino es amplio y siempre criacutetico con su consumo abusivo En este caso se resalta la escasa confianza del ebrio pues -seguacuten las esposas de antantildeo- laquoel vino en la boticaraquo donde deberiacutea expenderserdquo 941 Aixiacute mateix el refrany ldquoEnsentildea la poca confianza que debe inspirar el borracho El mucho vino anula el juicio y suelta la lenguardquo (OLMOS 19982 [1940] p 67) 942 Amb la nota ldquoAfirma que el alcohol nubla la razoacutenrdquo 943 Les autores apunten ldquoExpresa que el exceso en beber vino embota el entendimientordquo 944 Eacutes a dir amb dos exemples de MARTIacuteNEZ KLEISER El vino demasiado ni guarda secreto ni cumple trato (1995 [1953] p 87 nuacutem 7851) o Donde el vino reina no hay cosa secreta (1995 [1953] p 87 nuacutem 7849) 945 Per una vegada no va gaire lluny drsquoosques el malvat Iago shakesperiagrave (a la tercera escena del segon acte drsquoOtelmiddotlo) quan afirma ldquogood wine is a good familiar creature if it be well usedrdquo (citacioacute extreta de la pagravegina 2113 de les William Shakespeare Complete Works editades per The Modern Library a Nova York lrsquoany 2007) Segons la
204
Segons una llegenda que urpem de ZANNE (2004 [1899] III p 470-471 sv beţiv) el borratxo
tindria tres alemanys a lrsquoestoacutemac els quals flotarien en el vi i per tant com meacutes beu lrsquoembriac
meacutes srsquoeleven fins arribar-li al cap El problema rau en el fet que al cap nomeacutes hi ha dues cadires
i com que els alemanys soacuten tres un drsquoells sempre ha de quedar dempeus situacioacute que li desplau
qui-sap-lo fins al punt drsquoesbatussar-se amb els altres dos per mirar de prendrersquols el lloc En el
moment en quegrave aquest aconsegueix apoderar-se drsquouna cadira el company que es queda sense
reinicia la batussa com meacutes va meacutes aferrissada per tal com de lrsquoestoacutemac van pujant els
embriagadors efluvis del vi consumit Finalment els tres alemanys cauen exhausts del cap a
lrsquoestogravemac i igualment el borratxo srsquoesfondra sense forces i dorm tan profundament que fins i
tot sense adonar-sersquon ldquorsquol ling cacircniĭ la gurărdquo [lsquoel llepen els gossos a la bocarsquo] Aquesta anegravecdota
ens ilmiddotlustra quelcom ben sabut Omul beţiv nu ştie [] Ce face la beţie [lsquoLrsquohome borratxo no sap
[] Quegrave fa durant lrsquoembriaguesarsquo] (HINŢESCU 1985 p 126 nuacutem 2111) Omul beat nu ştie ce
face [lsquoLrsquohome borratxo no sap quegrave farsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 68) Aixiacute doncs no eacutes
gota estrany que Omul cacircnd e beat se crede icircmpărat [lsquoLrsquohome quan estagrave borratxo es creu
emperadorrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 68) i per tal com Arama omului la beţie se arată
[lsquoEl tarannagrave de lrsquohome durant lrsquoembriaguesa es mostrarsquo] (FLONTA 1992b p 260 nuacutem
1505946) aquest estat acostuma a desembocar en una corprenedora sinceritat Ş-am să beau ş-
am să mă-mbăt ş-am să spun la lume tot [lsquoI beureacute i mrsquoembriagareacute i (ho) direacute tot a tothomrsquo]
(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 69) En efecte La beţie se spune adevărul [lsquoDurant
lrsquoembriaguesa es diu la veritatrsquo] (FLONTA 1992a p 64 nuacutem 430947 1992b p 75 nuacutem
435948) i en consequumlegravencia Vinul dezleagă limbile [lsquoEl vi deslliga les llenguumlesrsquo] (CALCIU
SAMHARADZE 20052 p 942949 sv vino CARTALEANU et alii 2007 p 278 nuacutem 2569950)
Per altra banda vet aquiacute una tan bonica com clara oposicioacute alcohogravelica i anatogravemica Ce e icircn
inima treacutezuluĭ stă icircn gura beacutetuluĭ [lsquoEl que hi ha al cor del seregrave es troba a la boca de lrsquoembriacrsquo]
(ZANNE 2004 [1899] III p 462 nuacutem 8144) Ce e icircn inima treazului este icircn gura beatului
(FLONTA 1992a p 64 nuacutem 430951 1992b p 75 nuacutem 435952)
traduccioacute de Josep Mordf de Sagarra (publicada al primer volum del Teatre de W Shakespeare editat a Barcelona per lrsquoEditorial Selecta-Catalogravenia lrsquoany 1986) ldquoEl bon vi eacutes un bon amic quan sersquon fa bon uacutesrdquo (p 169) 946 There is TRUTH in wine Amb esment de la paregravemia castellana En el vino estaacute la verdad 947 What soberness conceals DRUNKENNESS reveals Flonta esmenta dos refranys francesos Ce que le sobre tient au coeur est sur la langue du buveur i Ce qui est dans le coeur de lrsquohomme sobre est sur la langue de lrsquoivrogne 948 What soberness conceals DRUNKENNESS reveals 949 Versioacute romanesa citada a propogravesit de la paregravemia quixotesca 950 Amb lrsquoapunt ldquoLa beţie se spun multe lucruri care nu se dau icircn vileag icircn stare treazărdquo [lsquoDurant lrsquoembriaguesa es diuen moltes coses que no srsquoesbomben en estat sereacutersquo] 951 What soberness conceals DRUNKENNESS reveals Flonta esmenta dos refranys francesos Ce que le sobre tient au coeur est sur la langue du buveur i Ce qui est dans le coeur de lrsquohomme sobre est sur la langue de lrsquoivrogne 952 What soberness conceals DRUNKENNESS reveals Lrsquoautor esmenta dues paregravemies castellanes Despueacutes de beber cada uno da su parecer i Cuando el vino entra el secreto sale afuera i tres de portugueses Depois de beber cada qual daacute seu parecer Vinho e medo descobrem o segredo i O que o sabio guarda no coraccedilatildeo tem na boca o beberratildeo
205
En aquest tipus de refranys el camp semagraventic de lrsquoembriaguesa estagrave iacutentimament relacionat amb
el de la bogeria (o si ho voleu aixiacute amb el de lrsquoldquoalienacioacute mental transitograveriardquo) Omul la beţie []
cade-n nebunie [lsquoLrsquohome en embriaguesa [] Cau en bogeriarsquo] (MUNTEAN 1967 p 296 nuacutem
5786) per tal com Vinul icircntacirci te icircnveseleşte iar pe urmă te nebuneşte [lsquoEl vi primer trsquoenriola
perograve despreacutes et fa embogirrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 69) Certament per meacutes bona
voluntat amb quegrave nrsquoafrontem la ingesta Vinul icircl beĭ de bun [] Şi el te face nebun [lsquoEl vi() el
beus de bones953 [] I ell et torna boigrsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 182 nuacutem 9446954) Vinul
icircl bei de bun [] şi el te face nebun (MUNTEAN 1967 p 416 nuacutem 7948) Vinul icircl bei de bun şi
el te face nebun (MILLIO 1999 p 141 nuacutem 1196b955 p 392 nuacutem 3314956) Vinul icircl bei de
bun şi el te face nebun (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 69) o aixiacute mateix per meacutes bona persona
que en sigui el consumidor Fie omul cacirct de bun vinul icircl face nebun [lsquoPer bo que lrsquohome sigui
el vi el torna boigrsquo] (MILLIO 1999 p 8 nuacutem 57a957) Fie omul cacirct de bun Vinul icircl face nebun
(MILLIO 1999 p 360 nuacutem 3051c958) amb mots ben semblants Omul d-ar fi cicirct de bun []
Vinul icircl face nebun [lsquoLrsquohome per bo que sigui [] El vi el torna boigrsquo] (HINŢESCU 1985 p 126
nuacutem 2128) Omul de-ar fi cacirct de bun vinul icircl face nebun (BOTEZATU HANCU 20033 p 68)
En resum per trist que resulti Vinul pe cel bun l-arată nebun [lsquoEl vi al (que eacutes) bo el fa semblar
boigrsquo] (MILLIO 1999 p 392 nuacutem 3312b959)
Amb les anteriors paregravemies creiem haver palesat profusament que encara que en teoria
siguem nosaltres els que beguem vi algunes vegades sembla que sersquons engoleixi ell aixiacute doncs
no perdem de vista els seguumlents consells Să beĭ vinul dar să nu te beacute [lsquoBeu vi perograve que no et
beguirsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 176 nuacutem 9419) Să bei vinul dar să nu te bea
(MUNTEAN 1967 p 340 nuacutem 6594) Să bei vinul dar să nu te bea (BOTEZATU HAcircNCU
20033 p 69) perquegrave en el moment en quegrave fem cas omiacutes a lrsquoanterior admonicioacute Tu icircl bei pe
dicircnsul şi el te bea pe tine [lsquoTu el beus a ell i ell et beu a tursquo] (MUNTEAN 1967 p 382 nuacutem
7402) eacutes a dir un veritable despropogravesit quan ho sabem prou beacute Toată lumea bea vinul dar nu-
şi bea mintea [lsquoTothom beu vi perograve no es beu el senyrsquo] (PANN 1982 [1847] p 108) Toacutetă
lumea beacute vinul dar nursquoşĭ beacute mintea (ZANNE 2004 [1900] IV p 176 nuacutem 9418) El problema
ben entegraves rau com gairebeacute tot a la vida en la mesura Cine beacute vin mult icircşĭ beacute şi minţile960 [lsquoQui
beu molt (de) vi tambeacute es beu el senyrsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 185 nuacutem 9453) Cine bea
953 En romanegraves noteu el joc entre bun [lsquoborsquo] i nebun [lsquoboigrsquo] 954 Amb almiddotlusioacute al francegraves Le boire entre et la raison sort a lrsquoitaliagrave Dove entre [sic] il bere se nrsquoesce il sapere i al castellagrave Do entra beber sale saber (2004 [1900] IV p 183 nuacutem 9446) Lrsquoesmentada paregravemia italiana al recull de SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 222 nuacutem 2396) apareix talment Dove entra il bere esce il parere (sapere) 955 The first GLASS is for thirst the second for nourishment the third for pleasure and the fourth for madness 956 WINE is a turncoat first a friend then an enemy 957 ALE in wit out (When ALEdrinkwine is in wit is out[)] 958 TOO much cordial will destroy 959 WINE and wealth change wise mens manners 960 Sense especificar-ne la quantitat ZANNE (2004 [1900] IV p 184 nuacutem 9452) assegura que Cine beacute vin icircşi beacute punga şi mintea ba şi sănătatea [lsquoQui beu vi es beu la bossa tambeacute el seny i fins i tot la salutrsquo]
206
(vin) mult icircşi bea (şi) minţile (MILLIO 1999 p 8 nuacutem 57b961) ben mirat podriacuteem establir que
el seny srsquoescapa en la mateixa mesura en quegrave honorem el deacuteu Bacus Vinul cacircnd se bea cu gura
căscată mintea pe gură iese icircndată [lsquoEl vi quan es beu amb la boca badada el seny per la boca
surt de seguidarsquo] (MILLIO 1999 p 8 nuacutem 57c962) Igualment per mor del vi acabarem perdent
la vergonya Unde intră vinul ruşinea ese drsquoacolo [lsquoOn entra el vi la vergonya surt drsquoalliacutersquo]
(ZANNE 2004 [1900] IV p 183 nuacutem 9448) Unde intră vinul ruşinea iese d-acolo
(MUNTEAN 1967 p 398 nuacutem 7604 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 69) I tanmateix si
nrsquoarriba a ser de difiacutecil aturar a temps la ingesta de tan dolccedil negravectarhellip Per tal com Vinu rsquoĭ dulce
[] Dar te-aduce [lsquoEl vi eacutes dolccedil [] Perograve se trsquoenduacutersquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 179 nuacutem
9432) experiegravencia com certifica la seguumlent paregravemia drsquoallograve menys plaent Vinul dulce rău te-
aduce [lsquoEl vi dolccedil de mala manera se trsquoenduacutersquo] (BOTEZATU HANCU 20033 p 69) Amb
lrsquoanterior reguitzell paremiologravegic sembla clar que tenim mala peccedila al teler independentment
del tipus de vi consumit de fet Vinul să fie cacirct de slab mintea ţi-o biruieşte cacircnd lui te vei
supune [lsquoPer fluix que sigui el vi el seny() tersquol conquereix quan a ell et sotmet(ragrave)srsquo] (MILLIO
1999 p 8 nuacutem 57d963) A tall de conclusioacute permeteu-nos dues uacuteltimes recomanacions
primerament beveu aigua que no nomeacutes fa la vista clara Apa mintea ţi-o păstrează vinul ţi-o
icircndepărtează [lsquoLrsquoaigua() el seny() tersquol conserva el vi te lrsquoallunyarsquo] (MILLIO 1999 p 8 nuacutem
57e964) i en segon lloc no us fieu gota de tothom qui A jurat pe apă că nu beacute vin [lsquoHa jurat per
lrsquoaigua que no beu virsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 180 nuacutem 9436)
961 ALE in wit out (When ALEdrinkwine is in wit is out[)] 962 Iacutedem 963 Iacutedem 964 Iacutedem
207
En cada tierra su uso (II Cap 9 p 760965) Cicircte bordeie aticirctea obiceie (PAPU 1965 II p 85) [lsquoTants casots tants costumsrsquo] Fiecare baştină altă datină (MĂRCULESCU 2007 II p 84966) [lsquoCada pagravetria una altra tradicioacutersquo] Arribats els nostres dos herois al Toboso Sancho afirma ldquosi mal no me acuerdo que la casa desta sentildeora ha de estar en una callejuela sin salidardquo (II Cap 9 p 759) mots que generen lrsquoimmediat enuig de don Quijote ldquoiquestAdoacutende has tu hallado que los alcaacutezares y palacios reales esteacuten edificados en callejuelas sin salidardquo (II Cap 9 p 760) En aquesta situacioacute Sancho es treu de la magraveniga el refrany de referegravencia talment com aquells lladres que de nit escalaven una casa per la teulada i quan alguacute els descobriacute des del carrer es justificaren afirmant que reparaven la teulada com era costum en aquella terra vet aquiacute drsquoon neix el refrany laquoEn cada tierra su usoraquo Y trastejaban de noche (CORREAS 2000 [1627] p 309 nuacutem 1499) Ara beacute com que no es tracta pas de comenccedilar la fitxa per la teulada tornem a la paregravemia quixotesca en la qual ldquose denota la diversidad de usos y costumbres entre unos pueblos y otros ya para disculpar los que nos parezcan raros oacute extravagantes por diferenciarse de los nuestros ya para inculcar la conveniencia de respetar y observar[967] los del paiacutes en donde se viverdquo (COLL 1874 p 139 nuacutem 174) A meacutes a part del repicoacute ja esmentat ldquoEl refraacuten se ampliacutea con la siguiente coletilla[968] laquoEn cada tierra su uso y en cada casa su costumbreraquo sugiriendo amoldarse a los haacutebitos del lugar donde se viva y de las personas que haya en eacutelrdquo (LEYVA 2004 p 141) Aquesta variant ampliada En cada tierra su uso y en cada casa su costumbre lrsquoespigolem per exemple a CAMPOS BARELLA (1998 p 331 nuacutem 3251) ETXABE (2001 p 171969) i sense comes a MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 153 nuacutem 13826) Encara un parell de variants meacutes ens arriben de mans de CORREAS (2000 [1627] p 309 nuacutem 1498) En cada tierra su uso y en cada rueca su huso970 i de MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 153 nuacutem 13828) Todo el mundo es uno pero en cada parte hay su costumbre
965 Amb la nota (II Cap 9 p 760 n 15) ldquoEs un refraacuten que continuacutea laquoy en cada rueca su husoraquordquo 966 MĂRCULESCU (II p 84 n 182) apunta ldquoProverb care sub forma sa completă sună [lsquoRefrany que en la seva forma completa sonarsquo] laquoEn cada tierra su uso y en cada rueca su husoraquo (laquoFiecare baştină alt uz şi fiecare furcă alt fusraquo [lsquolaquoCada pagravetria un altre uacutes i cada forca un altre fusraquorsquo] sau [lsquoorsquo] laquoAltă baştină alt uz altă furcă alt fusraquo [lsquolaquoUna altra pagravetria un altre uacutes una altra forca un altre fusraquorsquo])rdquo 967 CASADO et alii (1998 p 123) per al refrany En cada tierra hay un uso proposen el francegraves Ougrave que tu sois fais ce que tu vois paregravemia que ens recorda la familiaritat semagraventica entre el nostre refrany i un altre de quixotesc al qual us remetem Cuando a Roma fueres haz como vieres (II Cap 54 p 1169) GHEORGHE (1986 p 164 nuacutem 123) al seu torn ens proposa dues paregravemies franceses ben a to amb el refrany que suara ens ocupa Chaque pays ses rabots i Autant de pays autant de guises refrany aquest darrer coincident amb la proposta drsquoARTHABER (1929 p 487 nuacutem 967) 968 Tambeacute CABALLERO (1970 p 179 nuacutem 2467) es fa ressograve del repicoacute ldquoEste refraacuten lo completan algunos antildeadiendo laquohellipy en cada casa su costumbreraquordquo 969 Amb la glossa ldquoAconseja respetar y adaptarse a los diferentes usos y costumbres propios de las personas de las familias y de las diversas culturas del mundordquo 970 Esmentada per GHEORGHE (1986 p 164 nuacutem 123) sota la forma En cada tierra su uso (y en cada rueca su huso) juntament amb el portuguegraves Cada terra com seu uso cada roca com seu fuso paregravemia lusitana que tambeacute cita FLONTA (1992b p 46 nuacutem 265)
208
La traduccioacute de Papu honora un refrany romanegraves drsquoallograve meacutes popular com beacute podem demostrar a
traveacutes de lrsquoabundagravencia de fonts reeixidament consultades Cacircte bordeĭe [] Atacirctea obiceĭe
[lsquoTants casots [] tants costumsrsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 29 nuacutem 6608) Cacircte bordeĭe
(bordee) [] Atacirctea obiceĭe (obicee) (ZANNE 2004 [1900] V p 452 nuacutem 12381) Cicircte bordeie
[] aticirctea obiceie (MUNTEAN 1967 p 112 nuacutem 2474) Cicircte bordeie aticirctea obiceie (CALCIU et
alii 1979 p 120 sv bordei) Cicircte bordeie aticirctea obiceie (CALCIU et alii 1979 p 709 sv
obicei FLONTA 1992a p 40 nuacutem 273971 1992b p 46 nuacutem 265972) Cicircte bordele [sic] aticirctea
obiceie (HINŢESCU 1985 p 188 nuacutem 3656) Cacircte bordeie atacirctea obiceie (MILLIO 1999 p
100 nuacutem 852973 p 102 nuacutem 864a974 p 259 nuacutem 2176c975 p 338 nuacutem 2853a976
BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 138) Cacircte bordeie ndash atacirctea obiceie (CARTALEANU et alii 2007
p 63 nuacutem 489) Per la seva banda GHEORGHE (1986 p 164 nuacutem 123) hi apunta una variant
Cicircte bordeie aticirctea obiceie (capete) [lsquo(caps)rsquo] inclosa al recull de HINŢESCU (1985 p 64 nuacutem
658) Cicircte bordeie aticirctea capete A meacutes parant esment a la paregravemia Cacircte sate atacirctea bordee
(bordeĭe)977 [lsquoTants pobles tants casots (casots)rsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI p 300 nuacutem
14015) Cicircte sate aticirctea bordeie (GHEORGHE 1986 p 164 nuacutem 123) aixiacute com a la logravegica
deduccioacute Cicircte sate aticirctea bordeie şi-n bordeie aticirctea obiceie [lsquoTant pobles tants casots i als
casots tants costumsrsquo] (GHEORGHE 1986 p 164 nuacutem 123) Cacircte sate atacirctea bordeie şi-n
bordeie atacirctea obiceie (CARTALEANU et alii 2007 p 63 nuacutem 489) no eacutes gota estrany
drsquoampliar la proposta de Papu a escala vilatana Cicircte sate şi bordeie [] aticirctea obiceie [lsquoTants
pobles i casots [] tants costumsrsquo] (MUNTEAN 1967 p 112 nuacutem 2488) Cicircte sate şi bordeie
aticirctea obiceie (GHEORGHE 1986 p 164 nuacutem 123 FLONTA 1992a p 40 nuacutem 273978 1992b
p 46 nuacutem 265979) Cacircte sate şi bordeie atacirctea obiceie (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 112
CARTALEANU et alii 2007 p 63 nuacutem 489) Cacircte (sate şi) bordeie atacirctea obiceie (CALCIU
SAMHARADZE 20052 p 923 sv uso) Per tant cada casot per petit o gran que sigui tindragrave un
costum propi Tot bordeĭŭ [] Icircşi are obiceĭŭ [lsquoTot casot [] Teacute el seu costumrsquo] (ZANNE 2004
[1900] V p 452 nuacutem 12382) Tot bordeiu [] icircşi are obiceiu (MUNTEAN 1967 p 375 nuacutem
7259) Tot bordeiursquo icircşi are obiceiursquo (MILLIO 1999 p 259 nuacutem 2176d980) i de la mateixa
manera Orice sat cu al său obicei [lsquoCada poble amb el seu costumrsquo] (HINŢESCU 1985 p 211
971 So many COUNTRIES so many customs (laws) 972 So many COUNTRIES so many customs 973 EVERY MAN buckles his belt his own gate 974 EVERY MAN wears his belt his own fashion 975 MANY MEN many minds 976 SO many countries so many customs 977 Ultra la paregravemia cervantina Zanne relaciona el refrany amb el francegraves Autant de pays autant de guises i amb lrsquoitaliagrave Tanti paesi tanti [sic] usanze Pel que fa al francegraves FLONTA (1992a p 40 nuacutem 273) afegeix al refrany ja esmentat aquests dos meacutes Autant de villes autant de coutumes i Autres pays autres moeurs Quant a lrsquoitaliagrave tambeacute ens el transmet GHEORGHE (1986 p 164 nuacutem 123) ara siacute en la forma correcta Tanti paesi tante usanze i el completa amb Tanti paesi tanti costumi variant que tambeacute espigolem a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 498 nuacutem 5453) 978 So many COUNTRIES so many customs (laws) 979 So many COUNTRIES so many customs 980 MANY MEN many minds
209
nuacutem 4195 CALCIU SAMHARADZE 20052 p 923 sv uso) Fiecare [lsquoCadarsquo] sat cu al său
obicei (MILLIO 1999 p 338 nuacutem 2853b981) Fins i tot quan ho contemplem des drsquouna
perspectiva nostrada982 el raonament roman igualment vagravelid i inalterable Cum e ţeacutera şi obiceĭul
[lsquoCom eacutes el paiacutes() aixiacute el costumrsquo] (ZANNE 2004 [1900] V p 451 nuacutem 12378) Cum e ţara
şi obiceiul (HINŢESCU 1985 p 68 nuacutem 753) Cum e ţara şi obiceiul (BOTEZATU HAcircNCU
20033 p 139) o beacute amb diversos costums aixograve siacute sempre per a un uacutenic paiacutes Cum este ţeacutera aşa
şi obiceĭurile [lsquoCom eacutes el paiacutes() tambeacute aixiacute els costumsrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI p 342
nuacutem 14157) Cum este ţara aşa şi obiceiurile (MUNTEAN 1967 p 120 nuacutem 2644 FLONTA
1992a p 131 nuacutem 888983) Cum e ţara aşa şi obiceiurile (GHEORGHE 1986 p 164 nuacutem
123) o si ho preferiu en la sintegravetica formulacioacute inicial Cicircte ţări aticirctea obiceie [lsquoTants paiumlsos
tants costumsrsquo] (FLONTA 1992a p 40 nuacutem 273984)
No clourem pas la fitxa sense referir-nos a la tria de Mărculescu la qual ens sembla una
suposada traduccioacute literal passada pel sedagraves de la tradicioacute paremiologravegica romanesa que en el
nostre cas srsquoinicia amb la paregravemia Cacircte bordeie atacirctea obiceie [lsquoTants casots tants costumsrsquo]
Certament el traductor respecta lrsquoestructura ldquoadjectiu + substantiu adjectiu + substantiurdquo amb
rima entre ambdoacutes noms si beacute en la seva versioacute sigui asonant entre els esdruacuteixols baştină
[lsquopagravetriarsquo] ndash datină [lsquotradicioacutersquo]
En las cortesiacuteas antes se ha de perder por carta de maacutes que de menos (II Cap 33 p 996) Vegeu Antes se ha de perder por carta de maacutes que de menos (II Cap 17 p 840)
En salvo estaacute el que repica (II Cap 36 p 1018) Vegeu A buen salvo estaacute el que repica (II Cap 31 i 43 p 967 i 1064)
Entreacute desnudo y desnudo me hallo ni pierdo ni gano (II Cap 55 p 1182) Vegeu Desnudo naciacute desnudo me hallo ni pierdo ni gano (I Cap 25 p 298 II Cap 8 53 i 57 p 751 1163 i 1190)
981 So many COUNTRIES so many customs 982 No oblidem que en catalagrave diem i eacutes precisament aixiacute com ha traduiumlt CIVERA (1969 p 388) la paregravemia quixotesca Cada terra fa sa guerra 983 Every LAND has its own law Flonta hi amolla a continuacioacute el francegraves Agrave chaque pays sa coutume 984 So many COUNTRIES so many customs (laws)
210
Espantose la muerta de la degollada (II Cap 43 p 1068985) Ricircde dracu de porumbe negre şi pe sine nu se vede (PAPU 1965 II p 383) [lsquoRiu el dimoni drsquoaranyons negres i ell no es veursquo] S-a speriat aia moartă de aia descăpăţacircnată (MĂRCULESCU 2007 II p 353) [lsquoEs va espantar aquella morta drsquoaquella decapitadarsquo] No ens hem pas drsquoespantar si el nostre refrany ldquoSe emplea para criticar a quienes detectan en las
demaacutes personas defectos que ellas mismas tienen[986] incluso maacutes acentuadosrdquo (ETXABE 2001
p 186) i per tant ldquoReprende al que nota los defectos de otros tenieacutendolos eacutel mayores tal vez y
de la misma especierdquo (CAMPOS BARELLA 1998 p 237 nuacutem 2360) En ambdoacutes casos es
tracta de glosses que potser ens duran a la memograveria una altra paregravemia quixotesca a la qual
tambeacute almiddotludeix LEYVA (2004 p 158) ldquoConceptualmente la sentencia tiene el mismo
significado que el ya comentado refraacuten laquodijo la sarteacuten a la caldera quiacutetate allaacute ojinegraraquo[987]rdquo
En efecte aquesta similitud arriba a destarotar algun traductor com en el seguumlent exemple
portuguegraves Disse a caldeira agrave serta tira-te laacute natildeo me enfarrusques (VISCONDES 2002 p 540)
Afegim-hi que ZANNE (2004 [1901] VI p 557 nuacutem 14834) en lrsquoafany drsquoexplicar la paregravemia
Dracul ricircde de porumbe negre [] Şi pe sine nu se vede [lsquoEl dimoni riu drsquoaranyons negres [] I
ell no es veursquo] nrsquoesmenta equivalegravencies romagraveniques en francegraves catalagrave (mirabile dictu) i
castellagrave (2004 [1901] VI p 558 nuacutem 14834) La pelle se moque du fourgon Lo corb diu
negra aacute la garsa988 i Dixo la corneja al cuervo quitate allaacute negro Drsquoaquestes tres opcions
noteu com la francesa ens retorna a lrsquoagravembit gastronogravemic i concretament com ja avanccedilava
Leyva al quixotesc Dijo la sarteacuten a la caldera Quiacutetate allaacute ojinegra989 (II Cap 67 p 1287)
Ara beacute tornant al refrany que suara ens ocupa lrsquoespigolem transformat en dialogisme a
CORREAS (2000 [1627] p 228 nuacutem 305) Dijo la muerte al degollado laquoiquestQuieacuten te ha tal
paradoraquo i MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 546 nuacutem 47807) Dijo el muerto al
degollado ldquoiexclA fe que estaacutes apantildeadordquo dialogismes que recorden la versioacute catalana de
BULBENA (2005 p 653) El mort preguntagrave al degollat qui trsquoha tan mal adobat
Si ens submergim dins del refranyer romanegraves copsarem990 lrsquoopcioacute de Papu al recull de MILLIO
(1999 p 78 nuacutem 653a991 p 320 nuacutem 2715a992) Racircde dracul[993] de porumbe negre şi pe sine
985 Amb la nota (II Cap 43 p 1068 n 42) ldquolaquoEscandalizoacutese el que tiene un defecto de lo que tiene menos importanciaraquo viene a decir el refraacutenrdquo 986 Per la seva banda OLMOS (19982 [1940] p 73) considera que el refrany ldquoSe dice de los que se escandalizan de los defectos ajenos sin parar mientes en los vicios propiosrdquo 987 Vegeu la fitxa quixotesca Dijo la sarteacuten a la caldera Quiacutetate allaacute ojinegra (II Cap 67 p 1287) 988 Exemple que coincideix amb la variant llatina tambeacute esmentada Corvus corvo nigritudinem objicit 989 En la fitxa corresponent a aquest refrany cervantiacute apuntagravevem la coincident traduccioacute de Papu tant en aquell cas com en el que suara ens ocupa A meacutes tambeacute ens decantagravevem a fi de no haver de repetir els mateixos referents paremiologravegics per reservar lrsquoactual fitxa a les aparicions i variants de la paregravemia emprada per Papu 990 No repetim la ja citada paregravemia de ZANNE (2004 [1901] VI p 557 nuacutem 14834) Dracul ricircde de porumbe negre [] Şi pe sine nu se vede [lsquoEl dimoni riu drsquoaranyons negres [] I ell no es veursquo]
211
nu se vede994 [lsquoRiu el dimoni drsquoaranyons negres i ell no es veursquo] parant esment al fet que
aquesta paregravemia ja apareix a PANN (1982 [1847] p 10) en la forma Dracu ricircde [lsquoEl dimoni
riursquo] de porumbe negre şi pe sine nu se vede no resulta estrany que sersquon facin ressograve tant el
diccionari de CALCIU et alii (1979 p 329 sv drac995) Ricircde dracul de porumbe negre şi pe
sine nu se vede com el de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 397 sv espantar) Racircde dracu de
porumbe negre şi pe sine nu se vede Tot amb tot el refrany es presenta en drsquoaltres variants
heus-lo aquiacute amb el [lsquoellrsquo] en lloc de sine Racircde Dracursquo de porumbe negre şi pe el [lsquoellrsquo] nu se
vede (CUCEU 2008 p 121 nuacutem 2226) forma a la qual encara podem afegir un altre canvi
dracul [lsquoel dimonirsquo] per naiba996 [lsquoel diablersquo] drsquoallograve meacutes endimoniat Ricircde naĭba [lsquoel diablersquo] de
porumbe negre şi pe el nu se vede (ZANNE 2004 [1901] VII p 45 nuacutem 15435) En drsquoaltres
casos lrsquoanterior pronom de tercera persona singular masculiacute el [lsquoellrsquo] pot substituir-se pel
corresponent de cortesia dacircnsul [lsquoellrsquo] Ricircde dracul de porumbe negre [] şi pe dicircnsul [lsquoellrsquo] nu
se vede (MUNTEAN 1967 p 332 nuacutem 6441) Ricircde dracul de porumbe negre şi pe dicircnsul nu se
vede (FLONTA 1992b p 24 nuacutem 132997) Racircde dracul de porumbe negre şi pe dacircnsul nu se
vede (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 170) Permeteu-nos a continuacioacute un breu esquitx poegravetic
ldquoy sos ulls drsquoaranyoacute y son front de lliri
ennuvolats ab boyres de tristesardquo
Heus aquiacute dos versos que espigolem del cant X del verdagueriagrave Canigoacute i meacutes concretament de
la descripcioacute que lrsquoautor ens esbossa de la comtessa Guisla de Cerdanya per als ulls de la qual
a lrsquohora de subratllar-ne la negror empra aquesta bonica metaacutefora ldquoulls drsquoaranyoacuterdquo Aquest fruit
ldquode color blau negroacutes i de gust molt acerbrdquo (DIEC sv aranyoacute2) al refranyer romanegraves presenta
una altra variant regional ultra lrsquoestagravendard porumb (plural porumbe) Ricircde dracu de porumbea
[] Şi rsquoĭ maĭ negru de cacirct ea [lsquoRiu el dimoni de lrsquoaranyoacute [] I eacutes meacutes negre que ellrsquo] (ZANNE
2004 [1901] VI p 559 nuacutem 14835) o beacute substituint el verb a racircde [lsquoriurersquo] per a zice [lsquodirrsquo]
Dracu rsquoĭ ḑice porumbea [] Şi rsquoĭ maĭ negru de cacirct ea [lsquoEl dimoni li diu aranyoacute [] I eacutes meacutes
negre que ellrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI p 559 nuacutem 14837) Dracu-i zice porumbea Şi-i
991 The DEVIL rebuking sin 992 The RAVEN said to the rock bdquoStand away black-coatldquo 993 Considerem que es tracta de la mateixa paregravemia emprada per Papu malgrat la divergegravencia entre dracu (amb articulacioacute popular) i dracul (que presenta la preceptiva articulacioacute normativa) 994 RĂDULESCU (2013 p 68 nuacutem 64) ens nrsquoofereix una traduccioacute literal en francegraves ldquoLe diable se moque des fruits noirs du prunellier mais lui ne se voit pasrdquo i tres paregravemies equivalents La pelle se moque du fourgon Le chaudron trouve que la poecircle est trop noire i Crsquoest lrsquohocircpital qui se moque de la chariteacute 995 Calciu et alii la tradueixen pel dialogisme Dijo la corneja al cuervo quiacutetate allaacute negro y el cuervo a la corneja quitaos vos allaacute negra 996 Eacutes a dir ldquoUna din numirile populare ale diavoluluirdquo [lsquoUna de les denominacions populars del diablersquo] (NODEX sv naacuteiba) 997 Thou art a bitter BIRD said the raven to the starling Amb almiddotlusioacute a dues paregravemies castellanes Dijo la corneja al cuervo iexclQuiacutetate allaacute negro i Dijo el asno al mulo anda para orejudo i a una de portuguesa Diz o asno ao mulo tira-te daqui orelhudo
212
mai negru decacirct ea (MILLIO 1999 p 78 nuacutem 653b998) Bo i tornant del dicteri a la riallada i
del fruit a lrsquoarbust nrsquourparem un exemple ben similar Ricircde dracul de porumbel[999] [] Şi nu se
vede pe el [lsquoRiu el dimoni de lrsquoaranyoner [] I no es veu ellrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI p 559
nuacutem 14836) Ricircde dracul de porumbel [] şi nu se vede pe el (MUNTEAN 1967 p 332 nuacutem
6440) Ricircde dracul de porumbel şi nu se vede pe el (FLONTA 1992a p 18 nuacutem 1251000 1992b
p 24 nuacutem 1321001) Al llarg de lrsquoanterior tirallonga hem observat la ufanosa florida de la
paregravemia romanesa i les seves variants als diferents refranyers aixiacute doncs no ens sorpregraven pas
que HINŢESCU (1985 p 214 nuacutem 4275) lrsquoinclogui nomeacutes en la primera part Ricircde dracul de
porumbe negre [lsquoRiu el dimoni drsquoaranyons negresrsquo] per tal com a buen entendedor pocs
aranyons basten Finalment caldragrave pensar que si beacute eacutes cert que mig moacuten sersquon fum de lrsquoaltre
mig en el cas drsquoen Banyeta aquest no deixa res per verd i sersquon riu del mort i de qui el vetlla1002
motiu pel qual considerem drsquoallograve meacutes enraonat que hagi acabat sol com una cucuvea Ricircde
dracu de cucuvea [] Şi rsquoĭ maĭ negru de cacirct ea [lsquoRiu el dimoni de(l) mussol [] I eacutes meacutes negre
que ellrsquo] (ZANNE 2004 [1903] X p 365 nuacutem 10789)
998 The DEVIL rebuking sin 999 Porumbel eacutes una variant de porumbar [lsquoaranyonerrsquo (Prunus Spinosa)] aixiacute com porumbea ho eacutes de porumb [lsquoaranyoacutersquo] 1000 Thou art a bitter BIRD said the raven to the starling Lrsquoautor hi relaciona el refrany francegraves Un acircne appelle lrsquoautre rogneaux 1001 Thou art a bitter BIRD said the raven to the starling Amb almiddotlusioacute a dues paregravemies castellanes Dijo la corneja al cuervo iexclQuiacutetate allaacute negro i Dijo el asno al mulo anda para orejudo i a una de portuguesa Diz o asno ao mulo tira-te daqui orelhudo 1002 No endebades com afirma ZANNE (2003 [1897] II p 689 nuacutem 5761) Ricircde om de om şi dracul de toţĭ [lsquoRiu lrsquohome de lrsquohome() i el dimoni() de totsrsquo] paregravemia que RĂDULESCU (2013 p 68 nuacutem 65) amb Racircde en lloc de Ricircde i toţi en comptes de toţĭ tradueix literalment al francegraves ldquoLes hommes se moquent lrsquoun de lrsquoautre et le diable de tousrdquo tot i que tambeacute ens en proposa una paregravemia equivalent Le diable se moque de tout et de tous
213
Estaacute ya duro el alcacel para zampontildeas (II Cap 73 p 13271003) Calul bătracircn icircntr-adevăr că nu se mai icircnvaţă icircn buestru (PAPU 1965 II p 637) [lsquoEl cavall vell ben cert que ja no apregraven a amblarrsquo] E prea uscat firul de orz pentru fluiere (MĂRCULESCU 2007 II p 5841004) [lsquoEacutes massa seca la tija drsquoordi per a flautesrsquo] En primer lloc per mitjagrave de CABALLERO (1970 p 305-306 nuacutem 4333) esbrinem que el ldquoAlcacel es la cantildea de la cebada verderdquo i les zampontildeas1005 un ldquoinstrumento musical compuesto de varias flautasrdquo1006 Un cop aclarit el significat dels dos substantius sobre els quals es fonamenta la paregravemia ens cal saber el seguumlent
ldquolos nintildeos suelen hazer de las cantildeas del alcacel quando estaacute tierno unas pipas que suenan[1007] pero si se endurecen no les pueden servir para ellas acomoacutedase a los que estaacuten envejecidos[1008] en alguacuten vicio que avieacutendolo convertido en casi naturaleza no los pueden apartar deacutel y tambieacuten a los viejos cuerdos quando los quieren persuadir a tratar cosas de moccedilosrdquo (COVARRUBIAS 1977 [1611] p 70 sv alcacel)
Lrsquoanterior glossa correspon a Duro es ya el alcacel para ccedilampontildeas variant amb lrsquoadjectiu en posicioacute inicial que gaudeix de meacutes fortuna al refranyer castellagrave1009 Duro es el alcacel para zampontildeas1010 (CORREAS 2000 [1627] p 246 nuacutem 740) Duro estaacute el alcacer para hazer ccedilampontildeas1011 (MAL LARA 2013 [1568] VIII p 1137 nuacutem 1) Duro es el alcacer para zampontildeas (CAMPOS BARELLA 1998 p 13 nuacutem 1151012 ETXABE 2001 p 1361013) Amb la
1003 Amb la nota (II Cap 73 p 1327 n 30) ldquolaquoya es viejo para cambiarraquo el refraacuten es laquoDuro es el alcacel para hacer zampontildeas de eacutelraquo La zampontildea de alcacel es una pajita verde de cebada el alcacel con una incisioacuten de abajo arriba que vibra cuando se soplardquo 1004 MĂRCULESCU (2007 II p 584 n 1007) ldquoAluzie la proverbul [lsquoAlmiddotlusioacute al refranyrsquo] laquoDuro es el alcacel para hacer zampontildeas de eacutelraquo (laquoOrzu-i prea uscat la pai fluieraş din el să tairaquo [lsquoLrsquoordi teacute massa seca la palla perquegrave en tallis (un) flabiolrsquo])rdquo Noteu que el traductor a lrsquohora drsquooferir-nos una versioacute romanesa del refrany almiddotludit intenta afaiccedilonar-la amb un caient paremiologravegic que rau en la rima interna pai [lsquopallarsquo] ndash să tai [lsquotallisrsquo] 1005 Aixiacute mateix ho trobem en les dues versions italianes emprades la de BODINI (2005 [1957] II p 1176) Ormai la canna egrave troppo dura per far zampogne i la de VIAN COZZI (1960 II p 546) Mi sembra ormai troppo dura la canna per farne zampogne Observeu com ambdoacutes traductors hi insereixen un belliacutessim ormai el qual reforccedila encara meacutes la recanccedila de la formulacioacute quixotesca 1006 No endebades segons la traduccioacute de FANLO (2010 [2008] II p 697) Lrsquoorge est maintenant trop dure pour faire une flucircte de Pan 1007 Les quals segons ens informen Carlos Nogueiro Aacutelvarez i Marisol Brantildea Loacutepez a Negueira de Muntildeiz (Lugo) srsquoanomenaven xipros i es realitzaven simplement tallant la punta drsquouna espiga de cereal tendre (bagravesicament drsquoordi segravegol i blat) esclafant-ne una mica la punta i finalment humitejant-la amb la llengua 1008 Segons COLL (1874 p 23 nuacutem 30) ldquoSuele aplicarse este refraacuten aacute las personas aacute quienes se ha pasado la sazon oacute tiempo conveniente para su ensentildeanza No habria inconveniente en extender su aplicacioacuten y uso contra los que intentan hacer oacute proseguir alguna cosa despues de haber dejado perder la ocasioacuten y tiempo oportunordquo En el mateix sentit segons Autoridades (sv alcacel) el refrany Yaacute estaacute duro el alcaceacuter para zampoacutentildeas ldquoexpliacuteca que el adulto ograve envejeciacutedo no estaacute dispuesto para ser corregido ograve ensentildeaacutedo Y tambieacuten significa que passada la sazoacuten y oportunidaacuted de los negoacutecios es dificultoso dirigirlos despues al fin que se desea como el alcaceacuter que una vez endureciacutedo ograve seco no estaacute tratable para que los muchachos de sus cantildeas hagan zampoacutentildeas ograve flautillasrdquo 1009 La paregravemia original del Quijote la trobem a ETXABE (2001 p 186) 1010 Correas nrsquoapunta dues variants comenccedilades amb Duro es ya i Ya estaacute duro 1011 Lrsquoautor esmenta la paregravemia a propogravesit de lrsquoadagi llatiacute Annosam arborem transplantare 1012 Amb la glossa ldquoExplica que el adulto o envejecido no estaacute dispuesto para ser corregido o ensentildeado Y tambieacuten significa que pasada la sazoacuten y oportunidad de los negocios es difiacutecil dirigirlos despueacutes al fin que se desea como el
214
solucioacute viejo1014 en comptes de duro lrsquoespigolem a ETXABE (2001 p 403) Viejo es el alcacer para hacer zampontildeas
En les traduccions romaneses observem una versioacute completament literal en el cas de
Mărculescu i una equivalegravencia hiacutepica ad sensum en el de Papu opcioacute ben representada als
manuals consultats comenccedilant per ZANNE (1895 I p 350 nuacutem 1405) Cal bětracircn nu sě maĭ
icircnvaţă icircn băĭestru [lsquoCavall vell ja no apregraven a amblarrsquo] el qual lrsquoacompanya de la seguumlent glossa
ldquoCu greŭ icircnvaţă saŭ se deprinde omul la bětracircneţe cu obiceĭurĭ noĭrdquo1015 [lsquoDifiacutecilment lrsquohome
apregraven o srsquoacostuma a la vellesa als nous costumsrsquo] Vet aquiacute la mateixa paregravemia amb lleus
variants formals Calul bătricircn [lsquoEl cavallrsquo] nu (se) mai icircnvaţă icircn buiestru (HINŢESCU 1985 p
47 nuacutem 280) Calul bătracircn nu se mai icircnvaţă icircn buiestru (MILLIO 1999 p 83 nuacutem 6891016)
Calul bătracircn nu se mai icircnvaţă icircn buiastru (MILLIO 1999 p 64 nuacutem 5361017) Calul bătricircn nu
se icircnvaţă icircn buiestru [lsquoEl cavall vell no apregraven a amblarrsquo] (PANN 1982 [1847] p 146) Calul
bătracircn nu se icircnvaţă la buiestru1018 (CARTALEANU et alii 2007 p 43 nuacutem 302) Amb el seu
enginy caracteriacutestic PANN (1982 [1847] p 419) rebla lrsquoanterior refrany per crear el seguumlent
rodoliacute Calul bătricircn un maestru [] Nu-l poţi icircnvăţa-n boiestru [lsquoEl cavall vell un mestre [] No
li pot(s) ensenyar a amblarrsquo] paregravemia que tambeacute recull HINŢESCU (1985 p 182 nuacutem 3497)
Calul bătricircn un maestru [] Nu-l poţi icircnvăţa-n buiestru autor que encara ens nrsquoofereix una
darrera variant que no fa sinoacute confirmar lrsquoanterior tirallonga Calul bătricircn nu-l mai icircnveţi a
umbla (icircn) buiestru [lsquoAl cavall vell() ja no li ensenyes a anar en ambladurarsquo] (HINŢESCU 1985
p 182 nuacutem 3496) Finalment i sense gosar canviar ndashara i equiacutendash de protagonista Calul bătricircn
cu greu se icircnvaţă la ham [lsquoEl cavall vell difiacutecilment apregraven a dur arreusrsquo] (MUNTEAN 1967 p
68 nuacutem 1573 FLONTA 1992a p 60 nuacutem 4081019 1992b p 71 nuacutem 4101020) Calul bătracircn
greu se icircnvaţă la ham (CARTALEANU et alii 2007 p 43 nuacutem 302) Comptat i debatut amb la
alcacer que una vez endurecido o seco no estaacute tratable para que los muchachos de sus cantildeas hagan zampontildeas o flautillasrdquo 1013 Etxabe explica talment la paregravemia ldquoEn sentido recto dice que cuando el alcacer ha secado es difiacutecil hacer con eacutel flautas zampontildeas u otros instrumentos musicales similares Por extensioacuten denota la mengua en la capacidad de aprendizaje que muestran las personas mayores En el aacutembito de los negocios avisa de que si estos se emprendieron mal seraacute difiacutecil reconducirlosrdquo 1014 A semblanccedila de la traduccioacute portuguesa de SERRAS (2005 p 609) Estaacute a cana velha para flauta 1015 Tal i com afirma la traduccioacute de CIVERA (1969 p 711) Uacutenicament escau als joves fer cabrioles 1016 An old DOG will learn no new tricks 1017 A COLT you may break but an old horse never 1018 Els autors hi inclouen la seguumlent glossa ldquoIcircnvăţătura se prinde bine la o vacircrstă fragedă ceea ce nu s-a icircnvăţat icircn copilărie sau tinereţe e greu să fie asimilat la bătracircneţerdquo [lsquoEls coneixements prenen beacute a una tendra edat allograve que no srsquoha apregraves a la infantesa o a lrsquoadolescegravencia eacutes difiacutecil que srsquoassimili a la vellesarsquo] 1019 You cannot teach an old DOG new tricks Amb almiddotlusioacute al francegraves Vieil chien est mal agrave mettre en lien 1020 You cannot teach an old DOG new tricks Lrsquoautor esmenta la paregravemia castellana Caballo viejo no aprende trote nuevo i la lusitana Perro (Burro) velho natildeo aprende liacutenguas Opcioacute canina tant en anglegraves com en portuguegraves que ens recorda el quixotesc Soy perro viejo y entiendo todo tus tus (II Cap 33 p 991)
215
sempre magniacutefica solucioacute quixotesca de RULLAN (2005 [1905] II p 387) podriacuteem concloure
que a una certa edat Sa cenra ja ha fet es lleixiu
Ha de ser mal para el caacutentaro ( I Cap 20 p 242)
Vegeu Si da el caacutentaro en la piedra o la piedra en el caacutentaro mal para el caacutentaro (II Cap 43 p 1068)
216
Haceos miel y comeros han moscas (II Cap 49 p 11191021) Cine se micircnjeşte cu miere pe acela-l micircncă muştele (PAPU 1965 II p 431) [lsquoQui es taca amb mel a aquell() el mengen les mosquesrsquo] Fiţi numai miere şi-au să vă mănacircnce muştele (MĂRCULESCU 2007 II p 3971022) [lsquoSigueu nomeacutes mel i us menjaran les mosquesrsquo] Haceos miel y paparos han moscas (II Cap 43 p 10671023) Unge-te numai cu miere şi s-or stricircnge muştele ciotcă (PAPU 1965 II p 381-382) [lsquoUntarsquot nomeacutes amb mel i srsquoaplegaran les mosques a dollsrsquo] Fă-te miere şi-au să te pape muştele (MĂRCULESCU 2007 II p 352) [lsquoFes-te mel i sersquot cruspiran les mosquesrsquo] COVARRUBIAS (1977 [1611] p 815 sv mosca) es fa ressograve mutatis mutandis de la variant del
capiacutetol 49 Hazeos miel comeros han moscas com tambeacute ETXABE (2001 p 196) Haceos miel
y os comeraacuten las moscas paregravemia que lrsquoautor glossa de la seguumlent faisoacute ldquoAdvierte de que las
personas blandas fraacutegiles de caraacutecter o poco decididas acaban siendo engullidas por las de
temperamento maacutes fuerte y caraacutecter maacutes decididordquo Drsquoaltra banda CASADO et alii (1998 p 79)
es decanten per aquesta variant A quien se hace de miel las moscas le comen1024 que comparen
amb el francegraves Qui se fait begravete le loup le mange1025 i amb lrsquoitaliagrave Fatti erba e ti mangeranno le
capre1026 Amb lrsquohabitual caient alliccedilonador OLMOS (19982 [1940] p 75) ens engega
ldquoAconseja que la bondad no degenere en pusilanimidad A este orden pertenece laquotan bueno
es Pablo que se lo lleva el diabloraquo[1027] Se debe ser bueno mas si el caso lo requiere
1021 Amb la nota (II Cap 49 p 1119 n 20) ldquolaquono conviene mostrarse uno afable y llano con las personas vilesraquo es refraacuten (veacutease II 43 1067 n 32)rdquo aquesta nota ens recorda el cant XXXIII de lrsquoInferno dantesc a la Tolomea del cercle novegrave Dant es troba amb fra Alberigo assassiacute entre drsquoaltres del seu sogre el qual li prega que li estripi el glaccedil dels ulls cosa que el nostre poeta promet a canvi drsquoescoltar la seva histograveria Tanmateix Dant falta al seu jurament bo i justificant-sersquon amb el meravelloacutes vers 150 ldquoe cortesia fu lui esser villanordquo el qual en la versioacute de Sagarra editada per lrsquoEditorial Alpha a Barcelona el 1955 sona talment ldquocar eacutesser injust amb ell fou cortesiardquo (p 399) 1022 Acompanyat drsquoun apunt amb equivalent romanegraves inclograves (2007 II p 397 n 709) ldquoProverb laquoHaceos miel y comeros han moscasraquo ca icircndemn de a nu fi familiar cu persoanele de proastă condiţie (echivalenţă romacircnească laquoDacă te bagi icircn tăracircţe te mănacircncă porciiraquo)rdquo [lsquoRefrany laquoHaceos miel y comeros han moscasraquo com a exhortacioacute a no ser familiar amb les persones de baixa condicioacute (equivalegravencia romanesa laquoSi et fiques als segons et mengen els porcsraquo)rsquo] 1023 A peu de pagravegina srsquoexplica (II Cap 43 p 1067 n 32) ldquolaquomostraos deacutebil y los ruines se aprovecharaacuten de vosotrosraquo refraacuten paparos han laquoos comeraacutenraquordquo 1024 I lrsquoacompanyen amb el seguumlent apunt ldquoDe las personas que son buenas se suele abusar con frecuencia Por eso a veces ante la gente sin escruacutepulos conviene no ceder faacutecilmente a sus requerimientosrdquo 1025 GHEORGHE (1986 p 148 nuacutem 102) ens nrsquoofereix la variant Qui se fait brebis le loup le mange (ravit) juntament amb una altra paregravemia ben similar Fais-toi mouton le loup te mangera (1986 p 149 nuacutem 102) 1026 Refrany que coincideix amb el que SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 242 nuacutem 2619) recullen a la Toscana i inclouen sota la paregravemia principal Fatti di miele e ti mangeranno le mosche No resistim la curiositat de consultar les dues traduccions italianes del Quijote de quegrave disposem per tal de comprovar si llur opcioacute coincideix amb la ldquomelosardquo versioacute italiana del refrany original La descoberta gens baldera treu a la llum un dels refranys italians meacutes populars Chi pecora si fa il lupo la mangia (BODINI 2005 [1957] II Cap 49 p 978) i Chi pecora si fa il lupo la mangia (VIAN COZZI 1960 II Cap 49 p 370) el qual ben entegraves no descuren pas SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 135 nuacutem 1494) Chi pecora si fa il lupo lo (se la) mangia ni BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 457 nuacutem IX8722h) Chi pecora si fa lupo la mangia 1027 Paregravemia a quegrave LEYVA (2004 p 161) tambeacute almiddotludeix ldquoTodo esto lo resume una sentencia del refranero laquotan bueno es Pablo que se lo lleva el diabloraquo aconsejando asiacute que la bondad no acabe en apocamientordquo
217
eneacutergico Nuestro Sentildeor[1028] era la bondad esencial y a latigazos arrojoacute a los profanadores
del templordquo
Per cloure aquest apartat esmentarem la variant amb el verb papar en lloc de comer recollida
per ROMERO (20012 p 182 nuacutem 488) Haceos de miel y paparos han las moscas1029 o per
CAMPOS BARELLA (1998 p 80 nuacutem 2286) Haceos miel y paparos han moscas paregravemia
que segons les autores ldquoDa a entender que de la persona demasiado blanda o condescendiente
se abusa con facilidadrdquo
Per comenccedilar a estirar el fil del refranyer romanegraves consultem el diccionari de CALCIU
SAMHARADZE (20052 p 621 sv miel) que aprofita lrsquoexemple castellagrave A quien se hace de miel
se la [sic] comen las moscas per oferir-nos-en dos equivalents romanesos Cine se bagă icircn
tăracircţe icircl mănacircncă porcii [lsquoQui es fica als segons el mengen els porcsrsquo] i Cine se ia după muscă
ajunge la bălegar [lsquoQui va darrere la mosca arriba al femerrsquo] Pel que fa a la segona opcioacute
protagonitzada com la paregravemia quixotesca per aquelles bestioletes que Machado gentilment
batejagrave com a ldquolas inevitables golosasrdquo1030 lrsquoespigolem als reculls de MUNTEAN (1967 p 94
nuacutem 2125) i HINŢESCU (1985 p 57 nuacutem 529) i amb coma despreacutes de muscă a BOTEZATU
HAcircNCU (20033 p 33) Per la seva banda ZANNE (1895 I p 562 nuacutem 2173b) ens assabenta del
fraseologisme A se luagrave după muscă1031 [lsquoAnar darrere la moscarsquo] que amplia en la paregravemia Cine
sě ĭea după muscă ěl duce la scacircrnă [lsquoQui va darrere la mosca el duu als excrementsrsquo]
(ZANNE 1895 I p 562 nuacutem 2173)
Bo i tornant al primer equivalent romanegraves de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 621 sv miel) Cine se bagă icircn tăracircţe icircl mănacircncă porcii [lsquoQui es fica als segons el mengen els porcsrsquo] notem que la variant Cine se bagă icircn tăricircţe icircl mănicircncă porcii es troba als reculls plurilinguumles de Teodor Flonta Aprofitem doncs lrsquoavinentesa per esmentar-ne el francegraves Faites-vous miel les mouches vous mangeront1032 (FLONTA 1992a p 116 nuacutem 7841033) els tres portuguesos Quem de mel se faz moscas (abelhas) o comem Fazei-vos mel comer-vos-ao as moscas i Natildeo te faccedilas mel que as moscas te comem1034 (FLONTA 1992b p 138 nuacutem 7841035) i last but not
1028 Lrsquoesment a Nuestro Sentildeor ens ve com anell al dit per amollar la impagable traduccioacute que RULLAN (2005 [1905] II Cap 43 p 245) efectuagrave de la paregravemia quixotesca No estigueu alerta y fareu de Bon Jesuacutes ell en sas heacuterbas mollas sersquon torcan el sentildeor onclo Aclarim que el DCVB (sv herba) ens apunta el refrany De les herbes molles sersquon torquen el cul que glossa aixiacute ldquoes diu referint-se a les persones massa benignes de les quals es sol abusarrdquo 1029 Romero hi afegeix la seguumlent glossa ldquosu utilidad es la de advertir a aquellos que tienen propensioacuten a la benevolencia excesiva del peligro en que incurren pues de tan puro buenos no faltaraacuten quienes se aprovechen de su honradez y le chupen hasta la sangrerdquo 1030 Volem entendre que en referegravencia a la mel de la paregravemia castellana no pas als fems de la romanesa 1031 Amb la glossa ldquoAdică după ceĭ rěĭ povăţuitorĭrdquo [lsquoEacutes a dir darrere dels mals consellersrsquo] 1032 Aixiacute mateix a GHEORGHE (1986 p 149 nuacutem 102) 1033 Make yourself all HONEY and the flies will devour you 1034 Paregravemies que podem complementar amb aquestes quatre urpades al recull de GHEORGHE (1986 p 149 nuacutem 102) Quem de mel se faz abelhas (moscas) o comem Por me fazer mel comeram-me as moscas Natildeo te faccedilas mel que as moscas te comem i Quem se faz mel abelhas o lambem
218
least els castellans A quien se hace miel moscas se le comen i Haceos miel y comeros han moscas (FLONTA 1992b p 138 nuacutem 7841036) Ara beacute no srsquoacaben aquiacute les variants que ens ofereix el refranyer romanegraves comenccedilant per la de CALCIU et alii (1979 p 1004 sv tăricircţă) Cine se amestecă icircn tăricircţe icircl mănicircncă porcii [lsquoQui es barreja als segons el mengen els porcsrsquo] refrany que en castellagrave els autors ens tradueixen talment Quien se mezcla en los salvados los puercos le comen Lrsquoanterior paregravemia romanesa la recullen exactament igual MUNTEAN (1967 p 94 nuacutem 2114) i GHEORGHE (1986 p 146 nuacutem 99) i tambeacute amb certes modificacions ZANNE (2004 [1900] IV p 136 nuacutem 93111037) HINŢESCU (1985 p 57 nuacutem 515) i CARTALEANU et alii (2007 p 86 nuacutem 7121038) Cine se amestecă icircn tăricircţe icircl mănacircncă porciĭ Cine s-amestecă icircn tăricircţe porcii-l mănicircncă i Cine se amestecă icircn tăracircţe icircl mănacircncă porcii respectivament Amb el canvi de tăracircţe [lsquosegonsrsquo] per lături1039 [lsquoaigua brutarsquo] ZANNE (2004 [1899] III p 204 nuacutem 7252) ens ofereix Cine sě mestecă icircn lăturĭ rsquol mănacircncă porciĭ1040 [lsquoQui es barreja en lrsquoaigua bruta el mengen els porcsrsquo] i semblantment Cine se mestecă icircn lături icircl mănicircncă porcii (GHEORGHE 1986 p 146 nuacutem 99) Cine se amestecă icircn lături icircl mănacircncă porcii (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 108) De les anteriors formulacions impersonals introduiumldes per cine [lsquoQuirsquo] passem a admonicions de careacutes molt meacutes directe Nu te amestecagrave icircn tăricircţe că te mănacircncă porciĭ [lsquoNo et barregis en els segons que et mengen els porcsrsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 139 nuacutem 9312) Nu te amesteca icircn tăracircţe că te mănacircncă porcii (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 233) Nu te băga amesteca icircn tăricircţe [lsquoNo et fiquis barregis en els segonsrsquo] că te mănicircncă porcii (HINŢESCU 1985 p 122 nuacutem 2025)
Tan bon punt hem encetat aquesta fitxa hem apuntat a peu de pagravegina que MĂRCULESCU (2007
II p 397 n 709) al seu torn tambeacute a peu de pagravegina es feia ressograve del refrany romanegraves Dacă te
bagi icircn tăracircţe te mănacircncă porcii [lsquoSi et fiques als segons et mengen els porcsrsquo] per tal de
comentar el quixotesc Haceos miel y comeros han moscas Nogensmenys ni ell ni tampoc
Papu en cap de les dues paregravemies analitzades no srsquohan decantat per aquesta solucioacute ndashla qual
com hem comprovat anteriorment hauria resultat la meacutes genuiumlnament romanesandash sinoacute que han
1035 Make yourself all HONEY and the flies will devour you 1036 Iacutedem 1037 Zanne aprofita lrsquoavinentesa i en cita dos equivalents en toscagrave i portuguegraves Chi si mette tra la semola gli asini se lo mangiano (2004 [1900] IV p 138 nuacutem 9311) i Quem com farellos [sic] se mistura porcos o comem (2004 [1900] IV p 139 nuacutem 9311) Per la seva banda GHEORGHE (1986 p 146 nuacutem 99) tambeacute ens transmet lrsquoesmentada paregravemia italiana i quant a la portuguesa hi afegeix un parell de variants meacutes Quem com farelos se mistura (mestura) porcos (maus catildees) o comem 1038 Els autors hi afegeixen la seguumlent glossa ldquoOamenii care merg de bunăvoie icircn medii inadecvate vor pătimi icircmpreună cu toţi [sic]rdquo [lsquoLes persones que van de bona voluntat en ambients inadequats nrsquoacabaran sortint tots escaldatsrsquo] i la complementen amb una nota a peu de pagravegina (2007 p 86 nuacutem 712 n 1) sobre tăracircţe [lsquosegonsrsquo] ldquoTăracircţe ndash coaja grăunţelor de gracircu de porumb etc zdrobită prin măcinare şi care se alege la cernutrdquo [lsquoSegons ndash pellofa dels grans de blat de moresc etc esmicolada per mitjagrave drsquoesclafament i que se separa a lrsquohora de passar-la pel sedagravesrsquo] 1039 Segons el DEX (sv lătuacuteri) ldquoResturi de macircncare muiate icircn apă folosite ca hrană pentru porcirdquo [lsquoRestes de menjar submergides en aigua emprades com a aliment per als porcsrsquo] No ens estem drsquoapuntar que el mot romanegraves ens recorda el gallec eslavas i el castellagrave lavazas ambdoacutes escoltats manta vegada a Casa Madrontildeo de Negueira de Muntildeiz (proviacutencia de Lugo) 1040 Amb la nota ldquoArată că omul să fugă de societatea celor stricaţi şi cu purtare reardquo [lsquoMostra que lrsquohome ha de fugir de la societat dels pervertits i amb mal comportamentrsquo]
219
optat per quatre traduccions (dues per barba) que ultra petits matisos i diferegravencies mantenen la
doble base formulativa de la paregravemia original eacutes a dir la mel en clau de conversioacute
(Mărculescu) o beacute drsquoensutzament (capiacutetol 49) o untament (capiacutetol 43) en el cas de Papu i en
segon lloc ldquolas inevitables golosasrdquo
Haceos miel y paparos han moscas (II Cap 43 p 1067)
Vegeu Haceos miel y comeros han moscas (II Cap 49 p 1119)
Has de temer a Dios porque en el temerle estaacute la sabiduriacutea (II Cap 42 p 1059)
Vegeu El principio de la sabiduriacutea el temor de Dios (II Cap 20 p 873)
220
Hombre apercebido medio combatido (II Cap 17 p 8291041) Omul prevenit pe jumătate-i micircntuit (PAPU 1965 II p 150) [lsquoLrsquohome previngut eacutes mig salvat del perillrsquo] Omul prevăzător pe jumătate-nvingător (MĂRCULESCU 2007 II p 1431042) [lsquoLrsquohome previsor mig vencedorrsquo]
ldquoAl divisar don Quijote aquel carro con dos oacute tres banderas pequentildeas en que iban
encerrados los leones para su Majestad pidioacute las armas aacute su escudero y dijo al Caballero
del verde gaban laquoHombre apercibido medio combatido no se pierde nada en que yo me
aperciba que seacute por experiencia que tengo enemigos visibles eacute invisibles y no seacute cuaacutendo
ni adoacutende ni en queacute tiempo ni en queacute figuras me han de acometerraquo
Quiere expresar don Quijote que el hombre bien dispuesto y apercibido para el combate
tiene mucho adelantado para alcanzar la victoriardquo (COLL 1874 p 43 nuacutem 57)
Segons COVARRUBIAS (1977 [1611] p 131 sv apercebir) que com MAL LARA (2013
[1568] X p 1365 nuacutem 72) CORREAS (2000 [1627] p 394 nuacutem 5021043) MARTIacuteNEZ
KLEISER (1995 [1953] p 596 nuacutem 522701044) o ETXABE (2001 p 2031045) recull el refrany
quixotesc ldquoque puede hazer cuenta ha passado y sobrepujado la mitad del combaterdquo Amb
diferegravencies al segon hemistiqui espigolem les variants Hombre apercebido no es decebido
(CORREAS 2000 [1627] p 394 nuacutem 503) i Hombre apercibido anda seguro el camino
(CORREAS 2000 [1627] p 394 nuacutem 501 MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 596 nuacutem
52277) A meacutes LEYVA (2004 p 167) ens obre una altra via ldquoEs lo mi[s]mo que laquohombre
prevenido vale por dosraquo[1046] y quiere decir que el simple hecho de acudir preparado al
encuentro con el adversario anticipa una buena proporcioacuten en la victoriardquo1047 El refrany que
Leyva ens proposa ben emprat avui en dia apareix als reculls de MARTIacuteNEZ KLEISER (1995
[1953] p 596 nuacutem 52274) CAMPOS BARELLA (1998 p 188 nuacutem 18871048) o ETXABE
1041 Amb la nota (II Cap 17 p 829 n 5) ldquoEs refraacuten que vale laquoel hombre preparado tiene medio trabajo hechoraquordquo 1042 El traductor en recorda la paregravemia quixotesca (2007 II p 143 n 303) ldquoProverb laquoHombre apercebido medio combatidoraquordquo 1043 Amb lrsquoapunt ldquoQue lo medio tiene combatidordquo 1044 Martiacutenez Kleiser canvia hombre por home 1045 Etxabe tambeacute nrsquoinclou una variant amb article inicial El hombre apercibido medio combatido (p 151) article que ens recorda lrsquouacutes paremiologravegic canogravenic que demostren ambdoacutes traductors romanesos Omul [lsquoLrsquohomersquo] A part drsquoaquest detall noteu malgrat la literalitat drsquoambdues traduccions lrsquoesforccedil per aconseguir una versioacute paremiologravegicament viable dit altrament amb rima prevenit [lsquoprevingutrsquo] ndash micircntuit [lsquosalvatrsquo] (Papu) i prevăzător [lsquoprevisorrsquo] ndash (icirc)nvingător [lsquovencedorrsquo] (Mărculescu) 1046 Paregravemia que ARTHABER (1929 p 74 nuacutem 143) compara amb el francegraves i lrsquoitaliagrave Un homme averti en vaut deux i Uomo avvisato egrave mezzo salvato per la seva banda CASADO et alii (1998 p 104) coincideixen en ambdues paregravemies si no fos per una coma voladissa Un homme averti en vaut deux i Uomo avvisato egrave mezzo salvato Aquesta darrera paregravemia tambeacute lrsquoespigolem a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 523 nuacutem 5713) 1047 Aixiacute mateix OLMOS (19982 [1940] p 77) glossa ldquoEs decir que tiene medio vencido al adversario quien estaacute preparado Esto significa el refraacuten y corre parejas con eacutel laquohombre prevenido vale por dosraquo Es consejo harto prudenterdquo 1048 Les autores anoten ldquoAdvierte la gran ventaja que lleva en cualquier lance o empentildeo el que obra con prevencioacutenrdquo
221
(2001 p 2041049) lrsquouacuteltim dels quals tambeacute lrsquoesmenta amb lrsquoadjectiu precavido Hombre
precavido vale por dos i bo i tancant el cercle amb lrsquoapercebido (en realitat apercibido) del
refrany quixotesc Hombre apercibido vale por dos (ETXABE 2001 p 203) paregravemia que
coincideix amb la solucioacute triada per VISCONDES (2002 p 420) de cara a la traduccioacute
portuguesa Homem apercebido vale por dois Lrsquoavantatge que el refrany cervantiacute assegura a
lrsquohombre apercebido augmenta considerablement en la traduccioacute francesa de FANLO (2010
[2008] II p 159) Homme preacutepareacute combat presque gagneacute i arriba a la invencibilitat en la
versioacute mallorquina de RULLAN (2005 [1905] II p 96) Hogravemo apercebut may venssut
Si beacute el diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 72 sv apercibir) es limita a traduir la
nostra paregravemia amb la versioacute de Papu Omul prevenit pe jumătate-i macircntuit [lsquoLrsquohome previngut
eacutes mig salvat del perillrsquo] aquell de CALCIU et alii (1979 p 812 sv primejdie) aprofita el
castellagrave ldquohombre precavido vale por dos un hombre prevenido vale dosrdquo per oferir-nos-en el
seguumlent equivalent Paza bună trece primejdia rea [lsquoLa bona vigilagravencia supera el mal perillrsquo]
ben representat al refranyer romanegraves al llarg de meacutes drsquoun segle Paza bună trece primejdia rea
(ZANNE 2004 [1901] VII p 572 nuacutem 17323 MUNTEAN 1967 p 309 nuacutem
6023 HINŢESCU 1985 p 131 nuacutem 2243 FLONTA 1992a p 153 nuacutem 10491050 1992b p
179 nuacutem 10431051 MILLIO 1999 p 73 nuacutem 6051052 p 113 nuacutem 963a1053 p 158 nuacutem
1330a1054 p 202 nuacutem 17021055 nuacutem 1703a1056 nuacutem 17041057 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p
218 i 234 CARTALEANU et alii 2007 p 226 nuacutem 2048) Drsquoaltra banda MILLIO (1999 p 291
nuacutem 24591058 p 372 nuacutem 3146a1059) ens ofereix la doble variant Paza bună fereştetrece
[lsquoprotegeix desuperarsquo] primejdia rea i ZANNE (2004 [1901] VII p 849 nuacutem 18745) encara
hi afegeix un recurs derivatiu Paza bună păzesce primejdĭa rea [lsquoLa bona vigilagravencia vigila el
mal perillrsquo] Aixiacute doncs queda clar que Cu paza bună din primejdia rea poate să scape [lsquoAmb
la bona vigilagravencia del mal perill (es) pot escaparrsquo] (CARTALEANU et alii 2007 p 226 nuacutem
2048) I ultra una bona vigilagravencia hi ha un parell meacutes de virtuts qui-sap-lo uacutetils a lrsquohora
1049 Amb el seguumlent apunt ldquoElogia a las personas previsoras por ser personas que se anticipan a los problemas y adelantan las solucionesrdquo 1050 Good watch prevents MISFORTUNE Amb almiddotlusioacute a dues paregravemies franceses Preacutevoyance vaut tout bien i La meacutefiance (prudence) est megravere de sucircreteacute 1051 Good watch prevents MISFORTUNE Amb dos equivalents castellans Caldo de gallina y precaucioacuten no hicieron jamaacutes dantildeo a hembra ni varoacuten i Dontildea Prudencia murioacute de vieja i dos en portuguegraves Cautela e caldos de galinha nunca fizeram mal a doentes i O que sabe recear sabe os riscos evitar 1052 A DANGER foreseen is half avoided 1053 FAR from Jupiter far from thunder 1054 HALF warned half armed MILLIO (1999 p 158 nuacutem 1330b) nrsquoesmenta un altre equivalent romanegraves Răul cunoscut e pe jumătate lecuit [lsquoEl mal conegut eacutes mig curatrsquo] que suara per no fer massa marrada ens limitarem a relacionar amb la proposta de BOTEZATU HAcircNCU (20033 p 122) Boala cunoscută e pe jumătate vindecată [lsquoLa malaltia coneguda eacutes mig guaridarsquo] 1055 Good HEED has good hap 1056 Much HEED does no harm 1057 Take HEED is a fair thinga good advicea good reed 1058 ONCE warned twice armed 1059 Good WATCH prevents misfortunes
222
drsquoafrontar segons quins perills Negraba şi chiverniseala cea[1060] bună trece primejdia rea [lsquoLa
calma i lrsquoorganitzacioacute realment bona supera el mal perillrsquo] (FLONTA 1992a p 153 nuacutem
10491061 CARTALEANU et alii 2007 p 226 nuacutem 2048) Negraba şi chiverniseala bună trece
primejdia cea rea [lsquoLa calma i la bona organitzacioacute supera el perill realment dolentrsquo] (MILLIO
1999 p 372 nuacutem 3146b1062)
1060 Noteu com lrsquouacutenica diferegravencia entre aquesta paregravemia i la seguumlent rau en lrsquouacutes de lrsquoarticle demostratiu o adjectival cea el qual en el primer cas destaca el mot chiverniseala [lsquolrsquoorganitzacioacutersquo] i en canvi en lrsquouacuteltim refrany el substantiu primejdia [lsquoel perillrsquo] 1061 Good watch prevents MISFORTUNE Amb almiddotlusioacute a dues paregravemies franceses Preacutevoyance vaut tout bien i La meacutefiance (prudence) est megravere de sucircreteacute 1062 Good WATCH prevents misfortunes
223
Hoy por ti y mantildeana por miacute (II Cap 65 p 12721063) Azi e ricircndul tău micircine-i ricircndul meu (PAPU 1965 II p 583) [lsquoAvui eacutes el teu torn demagrave eacutes el meu tornrsquo] Azi la tine şi macircine la mine (MĂRCULESCU 2007 II p 5341064) [lsquoAvui per a tu i demagrave per a mirsquo] En la seva forma llatina Hodie mihi cras tibi1065 ldquoexpresia a figurat frecvent fie la intrarea icircn
cimitire fie pe stelele funerare voind să amintească celor vii fragilitatea existenţei lor
imposibilitatea de a conta pe ziua de micircinerdquo [lsquolrsquoexpressioacute va figurar frequumlentment tant a
lrsquoentrada als cementiris com a les esteles funeragraveries volent recordar als vius la fragilitat de llur
existegravencia la impossibilitat de comptar amb el dia de demagraversquo] (GHEORGHE 1986 p 96 nuacutem
36) Igualment CORREAS (2000 [1627] p 398 nuacutem 592) comenta aixiacute el refrany Hoy por miacute
cras por ti[1066] Hoy por miacute mantildeana por ti ldquoDiacutecelo el muerto al vivo y uacutesase a otras suertes y
sucesos y correspondenciasrdquo altres esdeveniments de la terrestritat en quegrave ldquoLa amistad y en
general las relaciones humanas deben responder a contenidos reciacuteprocos de modo que quien
presta un favor espera ser correspondido[1067] en la ocasioacuten oportunardquo (LEYVA 2004 p 168) La
nostra paregravemia a voltes presenta un afegitoacute inicial Del mundo lo aprendiacute hoy por miacute y mantildeana
por ti (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 620 nuacutem 54189) o beacute pot presentar-se sense
referents temporals Cual por miacute tal por ti (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 620 nuacutem
54187) bo i passant de lrsquoabsegravencia verbal a lrsquoaccioacute meacutes efectiva Hazme la barba y hazerte he
1063 Amb la nota (II Cap 65 p 1272 n 20) ldquolaquotodos seremos igualesraquo refraacuten que en aquella eacutepoca se usaba para amenazar con una desgraciardquo 1064 El traductor anota (2007 II p 534 n 909) ldquoProverb laquoHoy por ti y mantildeana por miacuteraquo era folosit pentru a ameninţa cu o nenorocire [lsquoera usat per amenaccedilar amb una desgragraveciarsquo]rdquo 1065 A propogravesit de la paregravemia llatina ARTHABER (1929 p 469 nuacutem 929) esmenta equivalents romagravenics en castellagrave francegraves i italiagrave Hoy por mi [sic] mantildeana por ti Aujourdrsquohui agrave moi demain agrave toi i Oggi a me domani a te equivalents els dos darrers que CASADO et alii (1998 p 60) tambeacute esmenten i encara sense deixar el refrany francegraves vet aquiacute una anegravecdota histograverica de la ploma de GHEORGHE (1986 p 97 nuacutem 36) ldquoSe relatează că Francisc I regele Franţei prizonier al lui Carol Quintul icircn timp ce se găsea icircntr-o icircnchisoare din Madrid (1526) a scris pe unul din pereţi Aujourdrsquohui agrave moi demain agrave toi Carol Quintul văzicircnd icircn această expresie dacă nu o ameninţare cel puţin un avertisment a scris la ricircndul său sub inscripţia lui Francisc I binecunoscutul vers din comedia lui Terentius Heautontimorumenos (Cel care se pedepseşte singur) Homo sum humani nil a me alienum puto ceea ce voia să spună sicircnt om şi ca atare supus destinului uman accepticircnd deci ca posibilă o răsturnare de situaţiirdquo [lsquoSrsquoexplica que Francesc I el rei de Franccedila presoner de Carles V mentre es trobava en una presoacute de Madrid (1526) va escriure en una paret Aujourdrsquohui agrave moi demain agrave toi Carles V veient en aquesta expressioacute() si no una amenaccedila almenys una advertegravencia va escriure al seu torn sota la inscripcioacute de Francesc I el ben conegut vers de la comegravedia de Terenci Heautontimorumenos (El que es castiga sol) Homo sum humani nil a me alienum puto la qual cosa volia dir soacutec home i com a tal sotmegraves al destiacute humagrave i accepto per tant com a possible() un capgirament de situacionsrsquo] Quant a lrsquoequivalent italiagrave lrsquoespigolem a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 359 nuacutem 3898) i a BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 578 nuacutem X127) 1066 Tambeacute MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 620 nuacutem 54188) en recull la variant amb lrsquoarcaisme cras Hoy por miacute y cras por ti 1067 En el mateix sentit OLMOS (19982 [1940] p 77) afirma que el refrany ldquoAlude al que hace un favor en espera de ser correspondido en otra ocasioacuten y al que lo solicita prometiendo corresponder oportunamente Esto es afirma la mutua reciprocidad sobre la que debe estar basada toda sociedadrdquo I si anem un xic meacutes enllagrave la glossa de COLL (1874 p 58 nuacutem 80) srsquoentesta a demostrar-nos que per meacutes anys que passin nihil nouum sub sole ldquoEso dicen los de la oposicioacuten aacute los ministeriales y los ministeriales aacute los de la oposicioacuten y esta verdad es el eje en que se apoya y gira el complicado juego de las instituciones y turno paciacutefico de los partidos Con ella amenazamos aacute los de arriba recordaacutendoles lo caduco de las grandezas terrenales oacute consolamos aacute los que padecen tribulacioacuten exhortaacutendoles aacute sobrellevarla con resignacioacuten y pacienciardquo
224
el copete (COVARRUBIAS 1977 [1611] p 193 sv barba) Hazme y hacerte he (MARTIacuteNEZ
KLEISER 1995 [1953] p 620 nuacutem 54184) Hazme la barba hacerte he el copete (ETXABE
2001 p 2001068)
La literalitat drsquoambdoacutes traductors romanesos respecte a lrsquooriginal es demostra en el fet que contradint els testimonis del refranyer romanegraves que es caracteritzen per lrsquoestructura ldquoAvui + jo demagrave + turdquo ells srsquohagin cenyit a la foacutermula del referent cervantiacute ldquoAvui + tu demagrave + jordquo Respecte a lrsquoopcioacute quixotesca nomeacutes hem estat capaccedilos drsquoespigolar la seguumlent paregravemia romanesa (per beacute que en segona i primera persona del plural respectivament1069) Azi joacă ursul la voi Macircine va juca la noi [lsquoAvui balla lrsquooacutes a casa vostra Demagrave ballaragrave a casa nostrarsquo] (MILLIO 1999 p 364 nuacutem 3084c1070 p 365 nuacutem 3092b1071) paregravemia que sembla recollir el matiacutes drsquoamenaccedila o de canvi de sort que srsquoha subratllat en lrsquooriginal cervantiacute A continuacioacute enumerem les paregravemies romaneses espigolades a quegrave abans almiddotludiacuteem Aḑĭ mie macircine ţie [lsquoAvui a mi demagrave() a tursquo] (ZANNE 1895 I p 9 nuacutem 31) Aḑĭ mie macircne ţie (ZANNE 2004 [1901] IX p 395 nuacutem 6657) Azi mie [] micircne ţie (MUNTEAN 1967 p 49 nuacutem 1283) Azi mie micircine ţie (HINŢESCU 1985 p 43 nuacutem 182 GHEORGHE 1986 p 96 nuacutem 361072 FLONTA 1992a p 213 nuacutem 14681073 1992b p 253 nuacutem 14661074) Azi mie macircine ţie (MILLIO 1999 p 364 nuacutem 3084d1075 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 196 CARTALEANU et alii 2007 p 29 nuacutem 192) Astă-ḑĭ pe mine macircine pe tine [lsquoAvui per a mi demagrave per a tursquo] (ZANNE 1895 I p 10 nuacutem 32) A tall de conclusioacute davant lrsquoevidegravencia que Roata norocului se icircnvacircrteşte [lsquoLa roda de la sort girarsquo] (MILLIO 1999 p 364 nuacutem 3084e1076) no eacutes estrany que la paregravemia romanesa srsquohagi vist augmentada per un filosogravefic afegitoacute inicial1077 Nu sciĭ cum se rsquontoacuterce roacuteta [] Aḑĭ la mine macircine la tine [lsquoNo saps com gira la roda [] Avui per a mi demagrave per a tursquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 134 nuacutem 15715) Nu ştii cum se icircntoarce roata [] Azi la mine micircine la tine (HINŢESCU 1985 p 122 nuacutem 2017) Nu ştii cum se-ntoarce roata azi la mine macircine la tine (MILLIO 1999 p 58 nuacutem 485d1078)
1068 Amb lrsquoapunt ldquoAconseja ayudarse mutuamenterdquo 1069 Tanmateix aquests pronoms en la formulacioacute primigegravenia eacutes a dir ldquoAvui + pronom demagrave + pronomrdquo respecten lrsquoestructura clagravessica del refranyer romanegraves Astă-ḑĭ noacuteuě macircne voacuteuě [lsquoAvui per a nosaltres demagrave per a vosaltresrsquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p 395 nuacutem 6658) 1070 TURN about is fair play 1071 TWO can play at that game 1072 A part de posar-lo en relacioacute amb els equivalents en llatiacute i en italiagrave ja esmentats lrsquoautor recull per exemple una mostra portuguesa Hoje por mim amanhatilde por ti i en refagrave lrsquoequivalent francegraves Aujourdrsquohui (agrave) Moi demain (agrave) Toi Tambeacute cal subratllar que les dues versions castellanes que ens proposa mostren drsquouna banda la paregravemia quixotesca (si beacute amb coma en comptes de conjuncioacute copulativa) Hoy por ti mantildeana por miacute i drsquoaltra banda la variant meacutes estesa als diversos refranyers romagravenics eacutes a dir amb la referegravencia hodierna en primera persona i la futura en segona Hoy por miacute y mantildeana por ti 1073 I TODAY you tomorrow Almiddotludint un cop meacutes al francegraves Aujourdrsquohui agrave moi demain agrave toi 1074 I TODAY you tomorrow Lrsquoautor pren en consideracioacute dos refranys castellans Hoy por miacute mantildeana por ti i Hoy por miacute y cras por ti i un de portuguegraves Hoje por mim amanhatilde por ti 1075 TURN about is fair play 1076 Iacutedem 1077 Vegeu el ja esmentat refrany castellagrave Del mundo lo aprendiacute hoy por miacute y mantildeana por ti (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 620 nuacutem 54189) 1078 CHANGE of fortune is the lot of life
225
Juacutentate a los buenos y seraacutes uno de ellos (II Cap 32 p 973) Adună-te cu ăi de treabă şi ai să fii unul dintr-icircnşii (PAPU 1965 II p 289) [lsquoAjuntarsquot amb aquells de profit i seragraves un drsquoellsrsquo] Adună-te cu cei buni şi printre ei ai să te pui (MĂRCULESCU 2007 II p 268) [lsquoAjuntarsquot amb els bons i entre ells et posaragravesrsquo] Tal com ens fa notar GARCIacuteA YELO (2007[1079]) el primer i uacuteltim refrany del Lazarillo de
Tormes eacutes el mateix ldquoArrimarse a los buenos por ser uno dellos (Tratado I) y Sentildeor ndashle dije-
yo determineacute de arrimarme a los buenos (Tratado VII)rdquo Gragravecies a aquest hagravebil joc
arquitectogravenic basat en la nostra paregravemia la novelmiddotla
ldquoconcluye de manera magistral pues no soacutelo recupera la temaacutetica de la paremia inicial sino
que claramente nos muestra un deseo malogrado de ascender socialmente y obtener estima
a traveacutes del contacto con aquellos que en principio pueden proporcionaacuterselo pero
finalmente y como vemos al acabar el relato el protagonista no logra completamenterdquo
Juntament amb la paregravemia quixotesca present sense coma a ETXABE (2001 p 211) nrsquourpem
un parell meacutes de variants Alleacutegate a los buenos y seraacutes uno de ellos (CORREAS 2000 [1627]
p 77 nuacutem 1654 CAMPOS BARELLA 1998 p 52 nuacutem 502 ETXABE 2001 p 34) o beacute com
hem observat en ambdoacutes refranys del Lazarillo Arriacutemate a los buenos y seraacutes uno de ellos
(ETXABE 2001 p 57)
Drsquoaltra banda ZANNE (2004 [1900] IV p 196-197 nuacutem 94941080) porta a colmiddotlacioacute un poeta
persa del segle XIII (ldquode cuyo nombre no quiere acordarserdquo) el qual ens mostra per mitjagrave drsquoun
apograveleg la influegravencia positiva que la bona societat exerceix sobre alguacute mentre passejava el
poeta va observar que als seus peus hi havia una fulla mig seca que desprenia una agradable
olor La va recollir i la va ensumar amb viu plaer mentre li preguntava ldquoTu que fas tan bona
olor vols dir que no ets la flor del roserrdquo I la fulla li va respondre ldquoNo no soacutec la flor del
roser perograve he viscut un cert temps al seu costat drsquoaquiacute proveacute lrsquoagradable olor que desprencrdquo En
una quumlestioacute tan cabdal com lrsquoamistat i les relacions amicals el nostre periple cronologravegic encara
podria recular molt meacutes enrere del segle XIII per exemple fins a Horaci amb lrsquoharmogravenic
hexagravemetre ldquoOderunt hilarem tristes tristemque iocosirdquo1081 o agravedhuc (i ho deixariacuteem aquiacute) fins al
biacuteblic Liber Proverbiorum (XIII 20) ldquoQui cum sapientibus graditur sapiens erit [] amicus
1079 Prenem de referegravencia lrsquoarticle penjat a internet (httpwwwculturaspopularesorgtextos5articulosgarciayelohtm) que manca drsquoindicacions de pagravegina 1080 La seguumlent anegravecdota ilmiddotlustra el refrany Cu cine te adunĭ te asemenĭ [lsquoAmb qui trsquoajuntes() trsquoassemblesrsquo] (2004 [1900] IV p 195 nuacutem 9494) 1081 Vers que en la traduccioacute de Llorenccedil Riber de les Sagravetires i Epiacutestoles publicada el 1927 a Barcelona per la Fundacioacute Bernat Metge sona aixiacute ldquoAvorreixen els tristos a qui eacutes alegre els enjogassats no poden veure els tristosrdquo (p 104)
226
stultorum malus efficieturrdquo1082 Aixiacute doncs sembla clar que el refrany ldquoPondera la influencia en
el bien de las buenas compantildeiacuteasrdquo (OLMOS 19982 [1940] p 78) Pel que fa a la seva creacioacute
LEYVA (2004 p 172) ens en doacutena un bon indici
ldquoRefraacuten muy antiguo su primera referencia escrita data del reinado de Juan I de Castilla
(1358-1390) laquoLlegadvos[1083] a la compantildeiacutea de los buenos e seredes uno de ellosraquo deciacutea el
ayo de Pedro Nintildeo conde de Buelna a su alumnordquo
Encara que pugui resultar una bertranada no cal perdre de vista un detallet De vreĭ să aĭ nume
bun nu te unigrave cu ceĭ rěĭ [lsquoSi vols tenir bon nom no trsquouneixis amb els dolentsrsquo] (ZANNE 2004
[1900] IV p 233 nuacutem 9616) o tambeacute Cu cel icircndărătnic te vei icircndărătnici [lsquoAmb el rebel et
tornaragraves rebelrsquo] (HINŢESCU 1985 p 66 nuacutem 712) Ara beacute si ho passem a passiva Cu cel ales
ales veĭ fi [lsquoAmb lrsquoescollit escollit seragravesrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 777 nuacutem 18238) Cu
cel ales ales vei fi (HINŢESCU 1985 p 66 nuacutem 710 MILLIO 1999 p 149 nuacutem 1262a1084) o
beacute Cel ce se prieteneşte cu oameni de treabă se-ndreaptă [lsquoEl que fa amistat amb gent de profit
srsquoadreccedilarsquo] (HINŢESCU 1985 p 184 nuacutem 3566) per tal com de tots eacutes sabut que Es bons
mestres fan es bons deixebles (RULLAN 2005 [1905] II p 186) ben al contrari del seguumlent
exemple de PANN (1982 [1847] p 54) Cineva cicircnd locuieşte [] Cu magarul [sic] cel tricircndav
[] Or păr din el să [sic] lipeşte [] Or că vreun alt narav [sic] [lsquoAlguacute quan viu [] Amb lrsquoase
(que eacutes) gandul [] O pegravel drsquoell srsquoenganxa [] O que algun altre vicirsquo]
Finalment bo i consultant el diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 546 sv juntar)
ens adonem que hi citen el refrany quixotesc i a lrsquohora de traduir-lo opten per la versioacute de
Papu en quegrave destacariacuteem la locucioacute adjectiva de treabă que segons el DEX (sv treabă3)
significa ldquoBun cinstit cumsecade de omenie de ispravărdquo [lsquoBo honrat com Deacuteu mana de beacute
de bona jeiarsquo]
1082 ldquoQui va amb un savi es torna savi [] qui va amb un neci es torna meacutes necirdquo (traduccioacute extreta del web BIBLIJAnet) 1083 Recordem que CAMPOS BARELLA (1998 p 52 nuacutem 502) citen la variant Alleacutegate a los buenos y seraacutes uno de ellos i hi afegeixen la glossa ldquoEnsentildea el provecho que se saca de las buenas compantildeiacuteasrdquo 1084 Keep GOOD men company and you shall be of the number
227
La alabanza propria envilece (I Cap 16 p 185) Lauda de sine nu miroase a bine (FRUNZETTI 1965 I p 205) [lsquoLa lloanccedila progravepia no fa bona olorrsquo] Lauda de sine icircnjoseşte (MĂRCULESCU 2007 I p 148) [lsquoLa lloanccedila progravepia envileixrsquo] Las propias alabanzas envilecen1085 (II Cap 16 p 821) Lăudarea de sine aduce icircnjosire (PAPU 1965 II p 142) [lsquoEl fet de lloar-se un mateix comporta envilimentrsquo] Laudele de sine icircnjosesc (MĂRCULESCU 2007 II p 136) [lsquoLes lloances progravepies envileixenrsquo] La paregravemia drsquoorigen clagravessic tradueix lrsquoadagi llatiacute Laus in ore proprio vilescit i significa que
ldquoEl que se alaba es soberbio o vanidoso y nada como estos vicios envilecerdquo (OLMOS 19982
[1940] p 79) CARTALEANU et alii (2007 p 167 nuacutem 1471) recullen la versioacute de Frunzetti
que resumeixen aixiacute ldquoCel care se laudă singur nu-şi face un nume bunrdquo [lsquoEl que es lloa sol no
es fa un bon nomrsquo] Aquesta vanitosa olor de socarrim impregna pertot arreu el refranyer
romanegraves Lauda de sine [] Nu miroacutesě bine [lsquoLa lloanccedila progravepia [] No fa bona olorrsquo] (ZANNE
2004 [1903] X p 385 nuacutem 10912) Lauda de sine [] nu miroase a bine (MUNTEAN 1967 p
232 nuacutem 4581) Lauda de sine nu miroase bine (GHEORGHE 1986 p 232 nuacutem 211) Lauda
de sine nu miroase-a bine (MILLIO 1999 p 315 nuacutem 2674a1086 p 332 nuacutem 2803b1087 p
352 nuacutem 29761088) Lauda de sine nu miroase a bine (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 75) A
voltes la sospitosa olor ascendeix (o descendeix) en lrsquoescala olfactiva i esdeveacute fegravetida Lauda de
sine nu miroase-a binepute [lsquoputrsquo] (MILLIO 1999 p 255 nuacutem 2143a1089) Lauda de sine Nu
miroase a binepute (MILLIO 1999 p 191 nuacutem 1613b1090) Lauda proprie tare pute [lsquoLa
lloanccedila progravepia molt putrsquo] (HINŢESCU 1985 p 103 nuacutem 1574) Lauda de sine pute1091 [lsquoLa
lloanccedila progravepia putrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 258 nuacutem 16077 MILLIO 1999 p 315 nuacutem
2674b1092 p 332 nuacutem 28021093) Lauda (proprie) de sine (tare) [lsquomoltrsquo] pute (GHEORGHE
1085 Encara que ni REQUENA (2004 p 882) ni CANTERA et alii (2005 p 81) no esmentin aquesta variant a nosaltres ens sembla imprescindible Al nostre favor per exemple convergeixen la nota ldquoSe habiacutea citado la misma sentencia de procedencia claacutesica en I 16 185rdquo (II Cap 16 p 821 n 30) i el fet que CALCIU SAMHARADZE (20052 p 37 sv alabanza) marquin com a procedent del Quijote ndash(DQ)ndash la paregravemia Las propias alabanzas envilecen i no pas La propia alabanza envilece que tambeacute recullen Drsquoaltra banda tant OLMOS (19982 [1940] p 79) com LEYVA (2004 p 173) prenen en consideracioacute la paregravemia del capiacutetol 16 de la segona part sense fer cap esment al capiacutetol 16 de la primera 1086 PROPER praise stinks 1087 SELF-PRAISE is no recommendation 1088 THEY BRAY most that eat least 1089 A MANrsquos praise in his own mouth does stink 1090 HE THAT PRAISES himself spathereth himself 1091 A la pagravegina 259 Zanne nrsquoesmenta un equivalent en francegraves i un altre en italiagrave Qui se loue srsquoemboue i La lode propria puzza A continuacioacute citem la traduccioacute de BODINI (2005 [1957] I p 146) que ens recorda lrsquoanterior paregravemia francesa Chi si loda srsquoimbroda Vegeu en castellagrave Quien se loa se enloda (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 24 nuacutem 2195) Al recull de GHEORGHE (1986 p 232 nuacutem 211) srsquohi esmenten les anteriors paregravemies talment Qui se loue srsquoemboue La lode propria puzza i Chi si loda srsquoimbroda 1092 PROPER praise stinks
228
1986 p 232 nuacutem 211) Si no ens arribem a fer el cagraverrec del grau drsquoofensa olfactiva vet aquiacute
una bona imatge Lauda de sine pute [] Ca vinul rău din bute [lsquoCom el vi dolent de (la) boacutetarsquo]
(HINŢESCU 1985 p 103 nuacutem 1573) Lauda de sine pute ca vinul rău din bute (GHEORGHE
1986 p 232 nuacutem 211) Aixiacute doncs i maldant de trobar una paregravemia que ens serveixi de resum
Gura care singură pre sine se laudă pute [lsquoLa boca que sola a si mateixa es lloa putrsquo]
(GHEORGHE 1986 p 232 nuacutem 211) Gura care singură pe sine se laudă pute (BOTEZATU
HAcircNCU 20033 p 93)
La traduccioacute portuguesa de VISCONDES (2002 p 971094) O louvor em boca proacutepria eacute vitupeacuterio1095 srsquoajusta conceptualment a les opcions (en singular i en plural) de Mărculescu literals respecte a lrsquooriginal quixotesc perograve tanmateix amb ressons romanesos meacutes o menys clars Comencem amb algunes paregravemies que com Mărculescu empren el verb a icircnjosi1096 Cine pe sine se laudă acela maĭ tare se rsquonjosesce [lsquoQui a ell mateix es lloa aquell meacutes fortament srsquoenvileixrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 771 nuacutem 18194) Cine se laudă pe sine maĭ tare se icircnjosesce (ZANNE 2004 [1901] VII p 265 nuacutem 16102) Cine se laudă pe sine mai tare se icircnjoseşte (MILLIO 1999 p 191 nuacutem 1613d1097 p 315 nuacutem 2674c1098) Cine se laudă pe sine mai rău [lsquopitjorrsquo] se icircnjoseşte (MILLIO 1999 p 255 nuacutem 2143b1099) I canviant de verb Cine se laudă se măscăresce pre sine [lsquoQui es lloa es rebaixa a ell mateixrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 264 nuacutem 16101) o Cine se laudă singur se ocăreşte [lsquosrsquoinsultarsquo] pe sine (HINŢESCU 1985 p 58 nuacutem 532) Cine se laudă singur se ocăreşte pe sine (mai tare se-njoseşte) [lsquo(meacutes fortament es rebaixa)rsquo] (GHEORGHE 1986 p 232 nuacutem 211) En resum Cine se laudă pe sine nu merită lăudat [lsquoQui es lloa a ell mateix no mereix (ser) lloatrsquo] (MILLIO 1999 p 255 nuacutem 2143c1100)
En clau zoologravegica un estable o una quadra ben proveiumlts no necessitaran fer-se lrsquoarticle per tal com Calul bun se vinde din grajd [lsquoEl bon cavall es ven des de la quadrarsquo] (ZANNE 1895 I p 347 nuacutem 1396 2004 [1901] IX p 553 nuacutem 7561 HINŢESCU 1985 p 47 nuacutem 282 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 30) amb les variants Calul bun se vinde singur [lsquosolrsquo] din grajd (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 20 nuacutem 118) Calul bun [sic] se vinde din fundul grajdului [lsquodes del fons de la quadrarsquo] (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 16 nuacutem 69) paregravemies que es poden reblar amb un repicoacute Calul bun din grajd se vinde [] Şi mai bun preţ pe el prinde1101 [lsquoI meacutes bon preu per a ell prenrsquo] (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 17 nuacutem 80
1093 SELF-PRAISE comes aye stinking 1094 Correspon al capiacutetol 16 de la primera part 1095 Aixiacute mateix a GHEORGHE (1986 p 232 nuacutem 211) 1096 DEX (sv icircnjosiacute) ldquoA (se) umili a (se) dezonorardquo [lsquoHumiliar(-se) deshonrar(-se)rsquo] 1097 HE THAT PRAISES himself spathereth himself 1098 PROPER praise stinks 1099 A MANrsquos praise in his own mouth does stink 1100 Iacutedem 1101 La primera traduccioacute de Millio per a la paregravemia anglesa Good WARE makes quick market ens sobta especialment Marfa să fie bună muşterii nu lipsesc [lsquoLa mercaderia que sigui bona (que) els parroquians no faltenrsquo] (MILLIO
229
HINŢESCU 1985 p 47 nuacutem 281 MILLIO 1999 p 371 nuacutem 3137c1102) Calul bun din grajd se vinde [] şi mai bun preţ pe el prinde (MUNTEAN 1967 p 68 nuacutem 1574) Igualment en el cas de la vaca Vaca bună se vinde din staul [lsquoLa bona vaca es ven des de lrsquoestablersquo] (MUNTEAN 1967 p 409 nuacutem 7790 HINŢESCU 1985 p 162 nuacutem 2943) Vaca bună se vinde din grajd [lsquodes de la quadrarsquo] (MILLIO 1999 p 371 nuacutem 3137d1103) Vaca bună şi rsquon grajd se caută (vinde) [lsquofins i tot a la quadra es busca (ven)rsquo] (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 81 nuacutem 677) Vaca bună din ocol [lsquodes de la cledarsquo] se vinde (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 42) I finalment el respectat i respectable armăsar [lsquocavall llavorerrsquo] Armăsarul bun se vinde din grajd [lsquoEl bon cavall llavorer es ven des de la quadrarsquo] (ZANNE 1895 I p 320 nuacutem 1288 TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 9 nuacutem 24 HINŢESCU 1985 p 41 nuacutem 131 MILLIO 1999 p 371 nuacutem 3137b1104) A aquesta darrera paregravemia Zanne hi relacionava la francesa Agrave bon vin point drsquoenseigne i nosaltres desfent el camiacute i tornant al romanegraves hi referim Vinul bun dě sine sě laudă [lsquoEl bon vi per ell mateix es lloarsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 186 nuacutem 9459) i Vinul bun trece şi pe ascuns [lsquoEl bon vi passa fins i tot drsquoamagatrsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 187 nuacutem 9460)
Conveacute esmentar que al diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 37 sv alabanza)
trobem ambdues variants La propia alabanza envilecesiente [sic] mal i Las propias alabanzas
envilecen1105 Aquesta uacuteltima formulada en plural srsquoacompanya de la traduccioacute de Papu
mentre que pel que fa a la primera hi llegim dues traduccions ambdues ben conegudes Lauda
de sine nu miroase (a) bine1106 [lsquoLa lloanccedila progravepia no fa bona olorrsquo] i Cine se laudă singur se
ocăreşte pe sine1107 [lsquoQui es lloa sol srsquoinsulta a ell mateixrsquo] exemples que no ens sorprenen si
pensem que no endebades drsquoalguacute que es lloa a si mateix es diu que I-au murit lăudătorii1108
[lsquo(Se) li han mort els lloadorsrsquo]
Al llarg de totes les paregravemies esmentades ha quedat prou palegraves que Nu e bine să se laude cineva
pe sine1109 [lsquoNo estagrave beacute que es lloiuml alguacute a ell mateixrsquo] (MILLIO 1999 p 191 nuacutem 1613c1110) ja
1999 p 371 nuacutem 3137a) alhora que ens recorda un altre refrany quixotesc Si al palomar no le falta cebo no le faltaraacuten palomas (II Cap 7 p 743) 1102 Good WARE makes quick market 1103 Iacutedem 1104 Iacutedem 1105 Recordem que eacutes tot just aquesta la que els autors marquen com a extreta del Quijote 1106 Vegeu per exemple ZANNE (2004 [1903] X p 385 nuacutem 10912) MUNTEAN (1967 p 232 nuacutem 4581) MILLIO (1999 p 315 nuacutem 2674a p 332 nuacutem 2803b p 352 nuacutem 2976) o BOTEZATU HAcircNCU (20033 p 75) 1107 Vegeu HINŢESCU (1985 p 58 nuacutem 532) 1108 Vegeu al DEX (sv lăudătoacuter) el fraseologisme A-i fi murit (cuiva) lăudătorii [lsquoHaver(-se)-li mort (a alguacute) els lloadorsrsquo] que ldquose spune ironic despre cineva sau cuiva care se laudă singurrdquo [lsquoes diu irogravenicament drsquoalguacute o a alguacute que es lloa solrsquo] Resulta evident la comparacioacute amb els nostres familiars No haver de menester padrins (DCVB sv padriacute) o No tener abuela (DRAE sv abuelo) 1109 Al costat drsquoaquesta paregravemia Millio nrsquoesmenta drsquoaltres com ara dues que ens semblen un xic allunyades del sentit original Laudă-te gură că eşti destulă [lsquoLloarsquot boca que ets suficientrsquo] (MILLIO 1999 p 191 nuacutem 1613e) i Laudă-te gură Că alţii nu se-ndură [lsquoLloarsquot boca Que els altres no es compadeixenrsquo] (MILLIO 1999 p 191 nuacutem 1613f) Recordem que el refrany anglegraves de partenccedila era HE THAT PRAISES himself spathereth himself 1110 HE THAT PRAISES himself spathereth himself
230
que qui aixiacute actua perd bous i esquelles Nursquoţĭ lăudagrave singur faptele că icircţĭ pĭerḑĭ rodul [lsquoNo et
lloiumls sol els actes que et perds el fruitrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 839 nuacutem 18670) Nu-ţi
lăuda singur faptele că icircţi pierzi rodul (MILLIO 1999 p 191 nuacutem 1613a1111 p 332 nuacutem
2803c1112) Nu lăuda singur faptele căci pierzi rodul [lsquoNo lloiumls sol els (teus) actes car perds el
fruitrsquo] (GHEORGHE 1986 p 232 nuacutem 211) Lrsquoograveptim doncs sigui a nivell particular o encara
millor colmiddotlectiu eacutes la lloanccedila drsquoaltri Altul să te laude nu gura ta1113 [lsquoUn altre et lloiuml() no la
teva bocarsquo] (MUNTEAN 1967 p 30 nuacutem 785) Altul să te laude nu gura ta (BOTEZATU
HAcircNCU 20033 p 184) Nu te lăuda singur lasă să te laude satul [lsquoNo et lloiumls sol deixa que et
lloiuml el poblersquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 234) Ens permetem a tall de conclusioacute esmentar
un oxiacutemoron que ZANNE (2004 [1903] X p 36 nuacutem 8863) dedica als modests Gură are şi
gură nrsquoare1114 [lsquoTeacute boca i no teacute bocarsquo]
1111 Iacutedem 1112 SELF-PRAISE is no recommendation 1113 Refrany que ens recorda el cegravelebre passatge dantesc (Purgatorio XXX v 62-63) en quegrave lrsquoautor se cita a si mateix de necessitat ldquoquando mi volsi al suon del nome mio [] che di necessitagrave qui si registrardquo Segons la traduccioacute sagarriana editada per lrsquoEditorial Alpha a Barcelona el 1955 ldquoquan girant-me el meu nom hi vaig sentir [] que per necessitat aquiacute es registrardquo 1114 Bo i vigilant de no caure en el no menys perilloacutes Quien no se alaba de ruin se muere (CAMPOS BARELLA 1998 p 12 nuacutem 103) refrany que LEYVA (2004 p 173) acompanya del comentari ldquoSentencia que parece apropiada a los tiempos actualesrdquo Dit sigui de passada lrsquoequivalent romanegraves ens lrsquoofereixen CALCIU et alii (1979 p 802 sv praznic) Obraznicul mănicircncă praznicul (şi ruşinosul roade osul) [lsquoEl desvergonyit menja el banquet funerari (i el vergonyoacutes rosega lrsquoos)rsquo]
231
La codicia rompe el saco (I Cap 20 p 229 II Cap 13 i 36 p 796 i 1019) (I Cap 20 p 2291115) Lăcomia pierde omenia (FRUNZETTI 1965 I p 248) [lsquoLa cobdiacutecia perd la humanitathonradesarsquo] Lăcomia rupe sacul (MĂRCULESCU 2007 I p 1851116) [lsquoLa cobdiacutecia trenca el sacrsquo] (II Cap 13 p 7961117) Lăcomia pierde omenia (PAPU 1965 II p 119) [lsquoLa cobdiacutecia perd la humanitathonradesarsquo] Lăcomia rupe sacul (MĂRCULESCU 2007 II p 115) [lsquoLa cobdiacutecia trenca el sacrsquo] (II Cap 36 p 1019) Lăcomia strică omenia (PAPU 1965 II p 334) [lsquoLa cobdiacutecia espatlla la humanitathonradesarsquo] Lăcomia rupe sacul (MĂRCULESCU 2007 II p 308) [lsquoLa cobdiacutecia trenca el sacrsquo] COVARRUBIAS (1977 [1611] p 331 sv codiciar) ens proporciona una informacioacute qui-sap-lo interessant ldquoEstaacute tomado este refraacuten de uno que hurtava de un arca dineros y echaacutevalos en un saco pero apretaacutendolos mucho para que cupiessen maacutes rompioacute el saco por el assiento y vertioacutelos todos en tanto fueacute sentido con el ruydo y apenas se pudo escapar sin llevar nadardquo El nostre refrany doncs ldquoAdvierte de que el ansia desordenada de ganancias suele cegar[1118] a quienes se dejan llevar por ella y de este modo por alcanzar una riqueza mayor[1119] pierden los bienes que teniacutean a su legiacutetimo alcancerdquo (ROMERO 20012 p 42 nuacutem 88) Aquesta falmiddotlera duta a lrsquoextrem fa que ldquoEl ambicioso guiado por el apetito desordenado de riquezas no tiene escruacutepulos en ser rico incluso a costa de la pobreza de los otrosrdquo1120 (LEYVA 2004 p 175) Ultra la forma quixotesca recollida per exemple a CAMPOS BARELLA (1998 p 98 nuacutem
1115 A lrsquooriginal hi apareix cudicia en lloc de codicia detall que srsquoassenyala en nota a peu de pagravegina (I Cap 20 p 229 n 20) ldquocudicia laquocodiciaraquo la frase es proverbialrdquo Segons BARSANTI (2006 p 180) ldquola alteracioacuten vocaacutelica del teacutermino laquocodiciaraquo propio de la forma de hablar y escribir de la eacutepocardquo 1116 MĂRCULESCU (2007 I p 185 n 364) anota ldquoFormulare proverbială [lsquoFoacutermula proverbialrsquo] laquoLa codicia rompe el sacoraquordquo 1117 Amb lrsquoapunt (II Cap 13 p 796 n 34) ldquoFrase proverbialrdquo 1118 Heus-ne aquiacute un exemple histograveric passat pel sedagraves de la literatura ldquoPorque tener maacutes de lo que es justo o maacutes de lo necesario puede acarrearnos disgustos traacutegicos Como el que Leoacuten Tolstoi (1828-1910) cuenta en su gran obra Guerra y Paz el escritor ruso sugiere que la gran derrota de Napoleoacuten en Rusia fue el resultado de la avaricia y la vanidad del emperador francegraves La retirada del ejeacutercito galo se vio estorbada por las grandes riquezas que habiacutean expoliado en Moscuacute y la lentitud de su marcha propicioacute que el invierno y los soldados rusos se les echaran encima haciendo una gran carniceriacuteardquo (CALLES 2006 p 161 nuacutem 541) 1119 Com molt beacute afirma COLL (1874 p 190 nuacutem 239) ldquomuchas veces se frustra el logro de una ganancia moderada por el aacutensia de aspirar aacute una exorbitanterdquo o beacute en la liacutenea moralitzadora tan caracteriacutestica drsquoOLMOS (19982 [1940] p 80) ldquoEl avaricioso tanto quiere acaparar que con frecuencia cegado del afaacuten de ganancia sufre descuidos que se lo hacen perder todo Es muy provechosa la moderacioacutenrdquo 1120 I hi afegeix lrsquoanegravecdota de Carlos I drsquoEspanya (i V drsquoAlemanya) el qual ldquoHuiacutea de las personas influyentes por creerlas ambiciosas y capaces de laquodominar vuestra voluntad lo que os costariacutea caroraquo sentenciaba con conocimiento de causa pues laquoel avariento do tiene el tesoro tiene el entendimientoraquordquo
232
9701121) o a ETXABE (2001 p 215) nrsquoexisteix el repicoacute La codicia rompe el saco quizaacute le romperaacute donde no estaacute (CORREAS 2000 [1627] p 415 nuacutem 130) o beacute la variant La avaricia rompe el saco1122 (ETXABE 2001 p 212) els quals el Refranero Multilinguumle del Centro Virtual Cervantes fa dependre de lrsquohiperogravenim paregravemic Quien todo lo quiere todo lo pierde1123 paregravemia ben estesa en catalagrave i que no endebades els tres traductors quixotescs consultats en aquesta llengua han emprat en algun moment1124 Qui tot ho vol tot ho perd (RULLAN 2005 [1905] II Cap 36 p 215) i Qui tot ho vol tot ho perd (CIVERA 1969 Cap 20 p 109 BULBENA 2005 Cap 20 p 162) desaforada cobdiacutecia que en romanegraves podriacuteem formular de la seguumlent guisa Cine doreşte mult pierde şi pe cel puţin1125 [lsquoQui desitja molt perd fins i tot el pocrsquo] (MILLIO 1999 p 9 nuacutem 65a1126) o Cine voesce tot-deacute-una maĭ mult acela pĭerde şi cacirct aǔ avut [lsquoQui vol sempre meacutes aquell acaba perdent tot el que ha tingutrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 775 nuacutem 18226) Per no perdre-ho tot o almenys no marrar el camiacute inicial tornem a la paregravemia quixotesca la qual davant lrsquoespill romanegraves es transforma en Lăcomĭa sparge sacul [lsquoLa cobdiacutecia rebenta el sacrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 640 nuacutem 17573) Lăcomia sparge sacul (MUNTEAN 1967 p 234 nuacutem 4614 FLONTA 1992a p 41 nuacutem 2801127 1992b p 48 nuacutem 2731128 MILLIO 1999 p 9 nuacutem 65d1129 p 68 nuacutem 571a1130 p 151 nuacutem 1274f1131 p 152 nuacutem 1284g1132 p 177 nuacutem 1499c1133 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 76 CARTALEANU et alii 2007 p 168 nuacutem 1483) Ara beacute cal no oblidar que Zanne estigmatitza la paregravemia amb un punt negre marca destinada a aquells refranys estranys al romanegraves o beacute traduiumlts drsquoaltres llenguumles Precisament en aquest cas lrsquoautor recorda el francegraves Avarice rompt le sac1134 (2004 [1901] VII p 641 nuacutem 17573) del qual podria provenir la versioacute romanesa Lrsquoopcioacute de Mărculescu amb rupe
1121 Les autores que indubtablement pouen de COLL (1874 p 190 nuacutem 239) anoten ldquoEnsentildea que muchas veces se frustra el logro de una ganancia moderada por el ansia de aspirar a otra exorbitanterdquo 1122 Amb la glossa ldquoAdvierte de que en ocasiones se frustra el logro de una ganancia moderada por el ansia de obtener una mayorrdquo 1123 Consultable en liacutenia a httpcvccervanteseslenguarefraneroFichaaspxPar=58835ampLng=0 Es tracta drsquoun refrany que per exemple ETXABE (2001 p 363) tambeacute recull 1124 I aixiacute tambeacute en italiagrave VIAN COZZI (1960 I p 217) Chi troppo vuole nulla stringe refrany que per cert LAPUCCI (1983 p 120) relaciona amb Chi due lepri caccia [] una perde e lrsquoaltra lascia Al recull drsquoSCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 92 nuacutem 998) apareix en la variant Chi due lepri vuol catturare una gli sfugge lrsquoaltra gli scappa 1125 DUŢĂ (1997 p 199 nuacutem 2128) ens transmet una frase de Publili Sirus (s I ac) que confirma el perill de la cobdiacutecia ldquoSărăciei icirci lipsesc multe lăcomiei toaterdquo [lsquoA la pobresa() li manquen moltes coses a la cobdiacutecia() totesrsquo] 1126 ALL COVET all lose 1127 COVETOUSNESS breaks the bag Flonta tambeacute esmenta el francegraves La convoitise (Avarice) rompt le sac 1128 COVETOUSNESS breaks the bag (sack) Lrsquoautor hi relaciona el refrany quixotesc lrsquoequivalent portuguegraves A cobiccedila rompe o saco i un altre de ben semblant en castellagrave Codicia mala saco rompe 1129 ALL COVET all lose 1130 COVETOUSNESS breaksbursts the bag 1131 Donrsquot kill the GOOSE that laid the golden eggs 1132 GRASP all lose all 1133 HE THAT COVETS allloses all 1134 ZANNE (2004 [1901] VII p 713 nuacutem 17855) aprofita aquest mateix refrany per relacionar-hi el romanegraves Scumpul maĭ mult păgubesce (şi) leneşul maĭ mult aleacutergă [lsquoLrsquoavar molt meacutes hi perd (i) el gandul molt meacutes corrersquo] (2004 [1901] VII p 712 nuacutem 17855) Quant a la paregravemia francesa GHEORGHE (1986 p 233 nuacutem 212) ens lrsquoamplia amb un altre substantiu Avarice (la convoitise) rompt le sac el qual retrobem a les traduccions quixotesques drsquo OUDIN CASSOU (2002 [1949] Cap 20 p 217) La trop grande convoitise rompt le sac i de DE ROSSET CASSOU (2006 [1949] Cap 36 p 312) La convoitise rompt le sac
233
[lsquotrencarsquo] en comptes de sparge [lsquorebentarsquo] no fa sinoacute traduir al peu de la lletra el refrany cervantiacute el qual tanmateix al diccionari de Calciu et alii apareix esmentat dues vegades com a exemple amb les seguumlents solucions Lăcomia pierde omenia [lsquoLa cobdiacutecia perd la humanitathonradesarsquo] (CALCIU et alii 1979 p 564 sv lăcomie) i Lăcomia strică omenia [lsquoLa cobdiacutecia espatlla la humanitathonradesarsquo] (CALCIU et alii 1979 p 727 sv omenie) eacutes a dir tot just les versions escollides per Frunzetti i Papu presents sobretot la segona al refranyer romanegraves Lacomia (lăcomĭa) [] Perde omenia [lsquoLa cobdiacutecia [] Perd la humanitathonradesarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 641 nuacutem 17575) Lăcomia strică omenia (HINŢESCU 1985 p 104 nuacutem 1580 MILLIO 1999 p 9 nuacutem 65c1135 p 226 nuacutem 18941136) Lăcomia [] strică omenia (MUNTEAN 1967 p 234 nuacutem 4615) amb una precisacioacute temporal Lăcomia de multe ori [lsquomanta vegadarsquo] strică omenia (HINŢESCU 1985 p 202 nuacutem 3986) GHEORGHE (1986 p 232 nuacutem 212) encara hi afegeix una tercera variant Lăcomia strică (pierde micircncă) omenia1137 [lsquoLa cobdiacutecia espatlla (perd menja) la humanitathonradesarsquo] Finalment per tancar el cercle vet aquiacute una triple paregravemia que a les traduccions de Frunzetti i Papu afegeix la variant de Zanne amb quegrave iniciagravevem aquesta seccioacute Lăcomia stricăpierde omeniasparge sacul [lsquoLa cobdiacutecia espatllaperd la humanitat (la honradesa)rebenta el sacrsquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 228 sv codicia)
Suara ens toca endinsar-nos en la zoologia per descobrir dos animals que per mor de la
cobdiacutecia van perdre una part de la seva anatomia En primer lloc ZANNE (1895 I p 362 nuacutem
1448) recull un passatge de la Istoria Byzantina de Nichifor Grigoraş (segle XIV) en quegrave
lrsquoambicioacutes camell demana les banyes a Juacutepiter el qual enfadat per aquesta peticioacute inconvenient
no nomeacutes no les hi concedeix sinoacute que per acabar-ho drsquoadobar li arrabassa les orelles vet aquiacute
el motiu per quegrave Cămila cercacircnd coacuterne urechile rsquoşĭ-aŭ perdut [lsquoEl camell cercant banyes les
seves orelles ha perdutrsquo] Cămila cercacircnd coarne urechile şi-a pierdut (BOTEZATU HAcircNCU
20033 p 31) Cămila coacuterne cercacircnd şrsquoaǔ pĭerdut şi urechile [lsquoEl camell banyes cercant ha
perdut fins i tot les seves orellesrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 949 nuacutem 19834) Cămila
vricircnd să dobicircndească coarne şi-a pierdut şi urechile1138 [lsquoEl camell volent aconseguir banyes ha
perdut fins i tot les seves orellesrsquo] (HINŢESCU 1985 p 49 nuacutem 335) Cămila voind să
dobacircndească coarne şi-a pierdut urechile (MILLIO 1999 p 54 nuacutem 448a1139) el camell
doncs en una mena de caixa o faixa anatogravemic es planteja Ori cicircştig coarne ori pierd urechile
[lsquoO guanyo banyes o perdo les orellesrsquo] (MUNTEAN 1967 p 301 nuacutem 5898) sense haver
1135 ALL COVET all lose 1136 IT is hard for a GREEDY eye to have a leal heart 1137 Lrsquoautor aprofita aquesta paregravemia per relacionar-la amb un seguit drsquoequivalents romagravenics per exemple en portuguegraves A cobiccedila (cubiccedila) rompe o saco i O demasiado rompe o saco o en italiagrave Il troppo rompe il sacco Chi troppo insacca squarcia le sacca Il troppo bene sfonda la cassetta i La cupidigia rompe il sacco Les dues uacuteltimes paregravemies italianes les espigolem a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 512 nuacutem 5601 p 189 nuacutem 2043) 1138 En un altre cas lrsquoobjecte de desig fa encara meacutes humoriacutestica la situacioacute Vracircnd să poarte cercei mai buni icircşi pierde urechile [lsquoVolent portar arracades millors perd les seves orellesrsquo] (MILLIO 1999 p 54 nuacutem 448b) 1139 The CAMEL going to seek horns lost his ears
234
parat esment al seguumlent consell Coacuterne cine aşteacuteptă urechile pue [lsquoQui espera banyes les
orelles perdrsquo] (ZANNE 1895 I p 439 nuacutem 1732) Respecte al segon animal situem-nos en un
cru ambient hivernal en quegrave una guineu havia cercat menjar endebades durant tota la nit a
lrsquoalba srsquoassegueacute al marge del camiacute i mentre pensava quegrave havia de fer li arribagrave una oloreta de
peix fresc drsquoun trineu estirat per bous Encontinent srsquoestiragrave a la vora del camiacute i es feacuteu la morta
Mica en mica el trineu srsquohi anagrave apropant i el pagegraves que conduia els bous creient-la morta
lrsquoaferragrave drsquoun peu i la llanccedilagrave sobre el peix Dissimuladament amb els peus de darrere la guineu
comenccedilagrave a trabocar peix fora del trineu de manera que com meacutes avanccedilava el pagegraves meacutes peix
es perdia Quan la guineu es donagrave per ben servida baixagrave del trineu recolliacute els peixos que havia
anant amollant i se nrsquoanagrave al cau a menjar-sersquols en santa pau Justament llavors aparegueacute lrsquooacutes
que sorpregraves de veure tant de peix li preguntagrave com caram srsquoho havia fet La guineu li respongueacute
que era tan fagravecil com anar al llac ficar-hi la cua i estar-srsquohi ben quiet tota la nit i que llavors
quan de matinada la tragueacutes hi trobaria un beacute de Deacuteu de peix Lrsquooacutes no srsquoho feacuteu repetir se nrsquoanagrave
al llac i temps li faltagrave per entaforar-hi la cua Aquella nit feia un fred que pelava i per tant
lrsquoaigua del llac no trigagrave a gelar-se i a endurir-se bo i prement la cua de lrsquooacutes com unes tenalles
El pobre oacutes tremolava com una fulla perograve resistiacute fins a la matinada llavors prou que volia treure
la cua perograve no hi havia manera Srsquohi posagrave amb meacutes forccedila i estira que estiraragraves Srsquoarrencagrave
drsquoarrel la cua1140 Vet aquiacute per quegrave lrsquooacutes es quedagrave sense cua i ldquodespre cel lacom care cu nimic nu
sĕ maĭ satură şi care păgubesce din prea mare lăcomierdquo [lsquodrsquoaquell cobdicioacutes que no en teacute mai
prou i que hi acaba perdent per culpa de lrsquoexcessiva cobdiacuteciarsquo] es diu Drsquoaĭa nrsquoare ursul
coacutedă1141 [lsquoPer aixograve no teacute lrsquooacutes cuarsquo] (ZANNE 1895 I p 677 nuacutem 2579) D-aia De aceea n-are
ursul coadă (HINŢESCU 1985 p 190 nuacutem 3709) De ce n-are ursul coadă [lsquoPer quegrave no teacute lrsquooacutes
cuarsquo] (HINŢESCU 1985 p 191 nuacutem 3741) o en comparacioacute amb la guineu a la qual el truc
almenys fins ara1142 li ha sortit sempre rodoacute Drsquoaĭa nrsquoare ursu coacutedă şi vulpea drsquoabĭa o duce1143
[lsquoi la guineu amb prou feines la duursquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p 725 nuacutem 8559) D-aia n-
are ursu coadă şi vulpea d-abia o duce (MUNTEAN 1967 p 131 nuacutem 2835)
1140 Aquesta anegravecdota ens recorda el garrepa Hagi-Tudose personatge creat per Barbu Ştefănescu Delavrancea (1858-1918) el qual duia a tal extrem la seva gasiveria que es proposava drsquoescuar el gat de casa per tal que aixiacute quan a lrsquohivern entreacutes o sortiacutes per la porta aquesta no hauria de romandre oberta tanta estona i per tant no es perdria tanta escalfor 1141 La faula que precedeix la paregravemia lrsquohem extreta i adaptada nostri generis de ZANNE (1895 I p 677-678 nuacutem 2579) 1142 Aixograve sempre i quan no fem cas del seguumlent refrany Lasrsquo că mai are vulpea lipsă de coadă [lsquoDeixa (estar) que a la guineu encara li falta la cuarsquo] (MUNTEAN 1967 p 231 nuacutem 4554) 1143 MUNTEAN (1967 p 131 nuacutem 2834) canvia la guineu per un protagonista vegetal D-aia n-are ursu coadă şi para cocean [lsquoPer aixograve no teacute lrsquooacutes cua ni la pera pinyolrsquo]
235
La culpa del asno no se ha de echar a la albarda (II Cap 66 p 1277) Vina măgarului nu se cade s-o arunci pe şa (PAPU 1965 II p 588) [lsquoLa culpa de lrsquoase no escau llenccedilar-la a la sellarsquo] Vina măgarului nu trebuie pusă-n cacircrca samarului (MĂRCULESCU 2007 II p 539) [lsquoLa culpa de lrsquoase no srsquoha drsquoatribuir a lrsquoalbardarsquo] La paregravemia ldquoSe aplica a las personas que para disculpar sus yerros y defectos los atribuyen a otros
que no han tenido parte en ellordquo1144 (CAMPOS BARELLA 1998 p 116 nuacutem 1161) Per tant
ldquoAlude a quienes tratan de eludir[1145] la responsabilidad de un error atribuyeacutendolo a causas y
agentes que en ninguacuten momento han influido o intervenido en eacutelrdquo (ETXABE 2001 p 215) Drsquoaltra
banda mentre CORREAS (2000 [1627] p 417 nuacutem 169) ens en presenta una variant escurccedilada La
culpa del asno echarla a la albarda COVARRUBIAS (1977 [1611] p 67 sv albarda) per la seva
banda prefereix ampliar-la Quien no puede dar en el asno da en el albarda1146
ZANNE (2004 [1900] V p 326 nuacutem 12011) a lrsquohora de buscar equivalents romagravenics al refrany
Bate hlobile[1147] să sě priceacutepă calul [lsquoPega les vares perquegrave (ho) entengui el cavallrsquo] esmenta la
paregravemia francesa Qui ne peut battre le cheval [] Batte la selle ou le bast1148 i ben entegraves la
castellana Quien no puede dar en le [sic] asno da en el albarda1149 BOTEZATU HAcircNCU (20033 p
29) ens nrsquoofereixen una variant Bate hloaba să priceapă iapa [lsquoPega la vara perquegrave (ho) entengui
lrsquoeguarsquo] A primer cop drsquoull les paregravemies romaneses ens sorprenen amb lrsquoaparicioacute de la vara del
carro hloabă nogensmenys ens reserven una altra variant meacutes ben representada i a lrsquoensems meacutes
propera a lrsquooriginal quixotesc Comencem per ZANNE (1895 I p 649-650 nuacutem 2480) que a
partir de la paregravemia Bate şeaua să pricegravepă ĭeacutepa [lsquoPega la sella perquegrave (ho) entengui lrsquoeguarsquo] cita de
nou els ja coneguts refranys francegraves i castellagrave bo i afegint-los-en un drsquoitaliagrave Chi non pugraveo [sic] dare
1144 Curiosament a la novelmiddotla curta de Ramon Miquel i Planes El llibreter assassiacute de Barcelona publicada per primera vegada a la Ciutat Comtal el 1927 el protagonista confessa volenteroacutes els seus crims amb el prec que les culpes no caiguin sobre els innocents llibres origen de la seva desaforada passioacute ldquosoacutec un assassiacute perograve mrsquohi ha obligat una bona intencioacute He volgut fer un beacute a la ciegravencia conservant-li tresors que no hauria estat possible suplir mai meacutes Si he obrat malament feu de mi el que vulgueu perograve sobretot que no srsquoescampin els meus llibres no hi ha raoacute de castigar el bast per les culpes de lrsquoase que el durdquo En aquest cas prenem al vol la pagravegina 34 de lrsquoedicioacute publicada per Montesinos a Barcelona el 1991 1145 LEYVA (2004 p 176) ens ho deixa ben clar ldquoNada de buscar en otros las culpas propiasrdquo o si ho preferiu en italiagrave Chi egrave causa del suo mal pianga se stesso (BODINI 2005 [1957] II p 1128) paregravemia que SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 93 nuacutem 1007) recullen amb coma despreacutes de mal 1146 SEVILLA (1999 p 100) amb la en lloc de el vincula aquest refrany amb lrsquoitaliagrave Chi non puograve battere il cavallo batte la sella i el francegraves Qui ne peut frapper veut frapper lrsquoacircne frappe le bacirct 1147 Segons el NODEX (sv hloaacutebă) ldquoFiecare dintre cele două bare prinse de crucea unei trăsuri icircntre care se icircnhamă calul hulubărdquo [lsquoCadascuna de les dues barres agafades a la creu drsquoun carruatge entre les quals srsquoenganxa el cavall vararsquo] 1148 Al recull de GHEORGHE (1986 p 105 nuacutem 43) Qui ne peut battre le cheval bat la selle 1149 Refrany que correctament escrit Quien no puede dar en el asno da en la albarda empra ARTHABER (1929 p 59 nuacutem 112) per relacionar-hi el francegraves Qui ne peut frapper lrsquoacircne frappe le bacirct i lrsquoitaliagrave Chi non puograve dare allrsquoasino dagrave al basto Pel que fa a la paregravemia francesa la retrobem a MONTREYNAUD et alii (1993 p 25 nuacutem 369) quant a la italiana a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 129 nuacutem 1417) i BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 443 nuacutem IX66130b)
236
allrsquoasino dagrave al basto1150 Observem ara a traveacutes del mateix Zanne i drsquoaltres fonts com en romanegraves
es busca el joc entre ş(e)aua [lsquola sellarsquo] i iapa [lsquolrsquoeguarsquo] Bate şeaua (şaua) să priceacutepă ĭeacutepa [lsquoPega
la sella (la sella) perquegrave (ho) entengui lrsquoeguarsquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p 712 nuacutem 8487) Bate
şeaua să priceapă iapa (MUNTEAN 1967 p 55 nuacutem 1358 HINŢESCU 1985 p 44 nuacutem 210)
Bate şaua să priceapă iapa (MILLIO 1999 p 29 nuacutem 2381151 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p
229) Bate şaua să se priceapă [lsquonrsquoaprenguirsquo] iapa1152 (HINŢESCU 1985 p 180 nuacutem 3461
BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 29) per beacute que GHEORGHE (1986 p 105 nuacutem 43) tambeacute ens hi
proposa un referent equiacute Bate şaua să priceapă (icircnţeleagă) iapa (calul) [lsquoPega la sella perquegrave (ho)
entengui (comprengui) lrsquoegua (el cavall)rsquo] I cloem la tirallonga amb un proverbi ben divertit que
posa de manifest la inutilitat drsquoapallissar la sella Icircn zadar baţi şaua c-o fătat iapa [lsquoEn va pegues
la sella que ha parit lrsquoeguarsquo] (MUNTEAN 1967 p 214 nuacutem 4316) Icircn zadar baţi şaua c-o fătat
iapa (GHEORGHE 1986 p 105 nuacutem 43)
A CALCIU SAMHARADZE (20052 p 39 sv albarda) trobem el refrany quixotesc en la versioacute de
Papu i a continuacioacute la variant Quien no puede dar en el asno da en la albarda1153 amb la
traduccioacute Bate samarul să priceapă măgarul [lsquoPega lrsquoalbarda perquegrave (ho) entengui lrsquoasersquo] Ara siacute
que hem ensopegat la paregravemia romanesa coincident per tal com a diferegravencia de les anteriors
combinacions varavares ndash cavall o sella ndash egua lrsquoactual conjumina lrsquoalbarda i lrsquoase i eacutes fagravecilment
localitzable a diferents reculls Bate samarul [] Să priceacutepă măgarul1154 (ZANNE 1895 I p 642
nuacutem 2464) Bate samarul [] să priceapă măgarul (MUNTEAN 1967 p 55 nuacutem 1357) Bate
samarul să priceapă măgarul (GHEORGHE 1986 p 105 nuacutem 43 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p
229)
Acabarem amb lrsquoexpressioacute -(icirc)n cacircrca1155 + genitiu que seguint el diccionari de CALCIU et alii
(1979 p 199 sv cicircrcă) significa ldquoa cuestas a la(s) espalda(s) a hombro(s)rdquo i en el marc del
fraseologisme A arunca ceva icircn cicircrca cuiva pren un sentit idegraventic a la solucioacute de Mărculescu
ldquoimputarle (achacarle sau atribuirle) algo a alguienrdquo
1150 Bo i esmenant lrsquoerror eacutes a dir amb puograve en lloc de pugraveo a GHEORGHE (1986 p 105 nuacutem 43) SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 129 nuacutem 1417) i BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 443 nuacutem IX66130b) 1151 BEAT the dog before the lion 1152 HINŢESCU (1985 p 169 nuacutem 3088) tambeacute esmenta el fraseologisme A bate [lsquoPegarrsquo] şaua să priceapă iapa 1153 Variant que COVARRUBIAS (1977 [1611] p 67 sv albarda) esmenta i glossa ldquolaquoQuien no puede dar en el asno da en el albardaraquo del que no se atreve o no puede vengarse de uno y se desquita en cosa suya que tiene poca defensardquo 1154 En aquest cas Zanne es decideix a oferir-nos la paregravemia francesa Battre le chien devant la [sic] lion la qual degudament escrita amb le en lloc de la apareix a GHEORGHE (1986 p 105 nuacutem 43) 1155 Vegeu tambeacute DUDA (2007 p 45 sv cacircrcă)
237
La diligencia es madre de la buena ventura (I Cap 46 p 582 II Cap 43 p 1065) (I Cap 46 p 582) Sicircrguinţa e mama norocului (FRUNZETTI 1965 I p 614) [lsquoLa diligegravencia eacutes la mare de la bona sortrsquo] Hărnicia e mama norocului (MĂRCULESCU 2007 I p 501) [lsquoLa laboriositat eacutes la mare de la bona sortrsquo] (II Cap 43 p 1065) Hărnicia e mama bunăstării (PAPU 1965 II p 380) [lsquoLa laboriositat eacutes la mare del benestarrsquo] Hărnicia este mama norocului (MĂRCULESCU 2007 II p 350) [lsquoLa laboriositat eacutes la mare de la bona sortrsquo] A partir de lrsquoapunt ldquoEl proverbio modifica levemente unas palabras de San Agustiacutenrdquo (I Cap
46 p 582 n 15) resseguim lrsquoobra del doctor drsquoHipona fins a un passatge de lrsquoassaig De anima
et eius origine (I 3) en quegrave llegim ldquoQuod minus habet peritia suppleat diligentiardquo1156 El nostre
refrany recollit per COVARRUBIAS (1977 [1611] p 472 sv diligencia) ldquoRecuerda el bien que
acompantildea a la persona activa y disciplinadardquo (ETXABE 2001 p 216) i drsquoaltra banda ldquoEnsentildea
cuaacutento influye el cuidado y actividad en el logro de las solicitudesrdquo (CAMPOS BARELLA 1998
p 133 nuacutem 1309)
Les solucions romaneses coincideixen en traduir la diligencia per hărnicia1157 excepte en el cas
de Frunzetti qui es decanta per sicircrguinţa1158 opcioacute profusament representada al refranyer
romanegraves Sacircrguinţa-i mama norocului (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 72 nuacutem 603)
Sicircrguinţa e muma norocului (MUNTEAN 1967 p 350 nuacutem 6819) Sacircrguinţa e muma
norocului (MILLIO 1999 p 80 nuacutem 6641159 p 130 nuacutem 1115g1160 p 306 nuacutem 2592c1161
BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 61) Sacircrguinţa e muma noroculuisuccesului [lsquode lrsquoegravexitrsquo]
(MILLIO 1999 p 300 nuacutem 2544a1162) En consequumlegravencia no ens sorpregraven gota el que expressa
aquest refrany Sicircrguinciosul se face luntre şi punte şi iese icircn frunte [lsquoEl diligent fa mans i
1156 Abans drsquoabandonar la via llatina consultem el mot diligencia al vetust Thesaurus Hispano-Latinus de Bartholomeo Bravo Petro de Salas i Valeriano Requejo (editat a Barcelona el 1831) a la pagravegina 147 del qual el refrany castellagrave de referegravencia es tradueix talment ldquoDiligentia amp studium felicitatem procreant Conatus amp industria fortunatos faciunt Industriaelig fortuna acceditrdquo 1157 La definicioacute del NODEX (sv hărniciacutee) eacutes la seguumlent ldquoEfort fizic sau intelectual susţinut icircn realizarea unui lucrurdquo [lsquoEsforccedil fiacutesic o intelmiddotlectual sostingut en la realitzacioacute drsquouna cosarsquo] 1158 Tambeacute segons el NODEX (sv sacircrguiacutenţă) ldquoEfort (fizic sau intelectual) icircn realizarea unui lucru sau icircn atingerea unui scoprdquo [lsquoEsforccedil (fiacutesic o intelmiddotlectual) en la realitzacioacute drsquouna cosa o en lrsquoassoliment drsquoun objectiursquo] Aprofitem per recordar el pacient i diligent consell de BOTEZATU HAcircNCU (20033 p 61) Cu răbdare şi cu sacircrguinţă la om toate-s cu putinţă [lsquoAmb paciegravencia i amb diligegravencia (per) a lrsquohome tot eacutes possiblersquo] 1159 DILIGENCE is the mother of good lucksuccess 1160 FORTUNE helps him that is willing 1161 PERSEVERENCE kills the game 1162 OSSING comes to bossing
238
magravenigues1163 i surt endavantrsquo] (HINŢESCU 1985 p 216 nuacutem 4325) Altrament tambeacute caldria
esmentar la tria de Papu en favor de bunăstării [lsquodel benestarrsquo] mot que el DEX (sv bunăstaacutere)
ens descriu de guisa prou crematiacutestica a diferegravencia del fins a cert punt meacutes espiritual noroc1164
ldquoSituaţie materială bună prosperă prosperitaterdquo1165 [lsquoSituacioacute material bona progravespera
prosperitatrsquo]
Per uacuteltim no oblidem pas el diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 336 sv
diligencia) que suara ens brinda a part de la versioacute de Frunzetti present com vegraveiem a bona
part dels reculls romanesos una segona solucioacute qui-sap-lo original Munca e blagoslovită cacircnd
te ţii de ea ai pită [lsquoLa feina estagrave beneiumlda quan trsquohi arrapes tens parsquo] possibilitat que en el seu
dia no devia acabar de convegravencer Mărculescu malgrat que es tracti drsquouna paregravemia trobadissa
Munca e blagoslovită [] cicircnd te ţii de ea ai pită (MUNTEAN 1967 p 260 nuacutem 5096) Munca
e blagoslovită [] Cicircnd te ţii de ea ai pită (HINŢESCU 1985 p 113 nuacutem 1799) Munca e
blagoslovitămdash cacircnd te ţii de ea ai pită (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 104)
1163 Literalment luntre şi punte significa ldquobarca i pontrdquo Pel que fa a lrsquoexpressioacute A se face luntre şi punte segons el NODEX (sv luacutentre) indica ldquoa face tot posibilul pentru a atinge un scoprdquo [lsquofer tot el possible per ateacutenyer un objectiursquo] 1164 DEX (sv noroacutec1) ldquoSoartă ursită destin (favorabil)rdquo [lsquoFat designi destiacute (favorable)rsquo] 1165 En oposicioacute a la diligencia quixotesca que ens assegura lrsquoesmentada prosperitat Lenea e cucoană mare care n-are de macircncare [lsquoLa mandra eacutes (una) gran senyora que no teacute (res) per menjarrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 72)
239
La fuerza es vencida del arte (II Cap 19 p 860) Puterea cade biruită de către meşteşug (PAPU 1965 II p 180) [lsquoLa potegravencia (fiacutesica) cau derrotada per la mestriarsquo] Forţa este icircnvinsă de artă (MĂRCULESCU 2007 II p 169) [lsquoLa forccedila eacutes venccediluda per lrsquoartrsquo] La supremacia de lrsquoarte sobre la fuerza es demostra en paregravemies com ara Vencer maacutes por arte
que por fuerza ha de ser (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 331 nuacutem 29199) o Lo que
fuerzas no logran el arte lo obra (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 331 nuacutem 29196) aixiacute
doncs i en resum Quien tiene arte va por toda parte (COVARRUBIAS 1977 [1611] p 153 sv
arte CAMPOS BARELLA 1998 p 32 nuacutem 3071166 ETXABE 2001 p 3621167) per tal com
ldquoDe todos es sabido que con la violencia con la fuerza bruta no se suelen conseguir las cosas
es mejor destreza agilidad e inteligenciardquo (CASADO et alii 1998 p 74) comentari que es rebla
amb una expressiva paregravemia italiana Piugrave vale il sale in testa[1168] che la forza nei muscoli Per la
seva banda OLMOS (19982 [1940] p 81) acomboia altrament la seva glossa
ldquoSi no fuese asiacute iquestcoacutemo se celebrariacutean corridas de toros El torero con su astucia engantildea y
vence al toro No todo lo domina la fuerza Es a veces maacutes a propoacutesito el ingenio que la
fuerza Hay otro refraacuten que lo compendia claramente laquovale maacutes mantildea que fuerzaraquordquo
En efecte heus aquiacute una paregravemia ben viva avui en dia i que trobem en la forma Maacutes vale mantildea
que fuerza als reculls de CORREAS (2000 [1627] p 504 nuacutem 576) MARTIacuteNEZ KLEISER (1995
[1953] p 331 nuacutem 29188) CAMPOS BARELLA (1998 p 221 nuacutem 21881169) o ETXABE
(2001 p 2581170) i amb drsquoaltres exemples perograve sempre amb la mantildea i la fuerza de
protagonistes Do fuerza no basta mantildea alcanza (CORREAS 2000 [1627] p 236 nuacutem 481
MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 331 nuacutem 29192) Do fuerza no vale mantildea hace
(CORREAS 2000 [1627] p 236 nuacutem 481) Do fuerza no vale mantildea corre (MARTIacuteNEZ
KLEISER 1995 [1953] p 331 nuacutem 29185) La relacioacute entre lrsquoarte quixotesca i la mantildea que
acabem drsquoesmentar ens la palesa LEYVA (2004 p 182) ldquoel arte al que la sentencia se refiere es
cautela mantildea astuciardquo En aquest sentit alguns traductors romagravenics del Quijote opten per
diverses solucions a lrsquohora drsquointerpretar aquest arte o mantildea Mes val enginy que fograverssa
(RULLAN 2005 [1905] II p 114) Engin et industrie passent la force (DE ROSSET CASSOU
1166 Les autores inclouen la glossa ldquoEnsentildea cuaacuten uacutetil es saber alguacuten oficio para ganar de comerrdquo 1167 Amb la nota ldquoPondera la utilidad de ser bueno en un oficio para poder ganarse el sustento y medrar con dignidadrdquo 1168 La correspondegravencia amb lrsquoexpressioacute quixotesca ldquosal en la mollerardquo (I Cap 7 p 99) ens resulta evident 1169 Amb lrsquoapunt ldquoDenota que se saca mejor partido con la suavidad y destreza que con la violencia y el rigorrdquo 1170 Etxabe ens explica ldquoEnsentildea que en muchas ocasiones se consigue con habilidad lo que no se logra por la fuerzardquo
240
2006 [1949] p 168) o La force est vaincue par la technique (FANLO 2010 [2008] II p 190)
Quant al romanegraves mentre Mărculescu es decanta per la versioacute literal artă [lsquoartrsquo] Papu considera
meacutes escaient el mot meşteşug [lsquomestriarsquo] el qual partint drsquoun sentit originari de feina o
professioacute ha arribat a significar la destresa amb quegrave un veritable professional lrsquoexecuta1171
Drsquoaltra banda la fuerza quixotesca que no oferia dubtes a les tres traduccions (dues en francegraves i
una en catalagrave) dessuacutes esmentades en romanegraves sersquons presenta amb el binomi puterea [lsquola
potegravencia (fiacutesica)rsquo] (Papu) ndash forţa [lsquola forccedilarsquo] (Mărculescu) A fi de no limitar-nos a les versions
literals ofertes per ambdoacutes traductors romanesos recorrem al diccionari de CALCIU et alii
(1979 p 311 sv dibăcie) en el qual el refrany Maacutes vale mantildea que fuerza es tradueix com a
Dibăcia icircntrece puterea [lsquoLrsquohabilitat supera la potegravencia (fiacutesica)rsquo] solucioacute per al mateix
exemple castellagrave que amplien CALCIU SAMHARADZE (20052 p 598 sv mantildea) Dibăcia
icircntrece forţaputerea [lsquoLrsquohabilitat supera la forccedilapotegravencia (fiacutesica)rsquo] I a tall de conclusioacute vet
aquiacute una inhagravebil marrada vers el prodigioacutes i omnipotent tocom mental Mintea icircntrece orice
putere [lsquoLa ment supera tot poderrsquo] (MILLIO 1999 p 42 nuacutem 351b1172)
1171 Vegeu per exemple el DEX (sv meşteşuacuteg3) ldquoPricepere icircndemacircnare abilitate talentrdquo [lsquoDestresa traccedila habilitat talentrsquo] 1172 BETTER WIT than wealth
241
La honra pueacutedela tener el pobre pero no el vicioso (II Proacutelogo p 677) Săracul poate avea cinste ticălosul icircnsă nu (PAPU 1965 II p 15) [lsquoEl pobre pot tenir honor el depravat en canvi norsquo] Onoarea o poate avea săracul nu icircnsă viciosul (MĂRCULESCU 2007 II p 15) [lsquoLrsquohonra() la pot tenir el pobre no en canvi el vicioacutesrsquo] ldquoPobreza y honra pueden ir juntas no asiacute maldad y honor incompatibles por naturaleza
Mientras la pobreza no deshonra[1173] el vicio acaba por desmoronar el edificio del almardquo
(LEYVA 2004 p 183) Per tant queda clar que Honra y vicio no andan en un quicio
(CORREAS 2000 [1627] p 397 nuacutem 578 MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 355 nuacutem
31330) a meacutes a meacutes si parem esment al fet que ldquolas personas que se enriquecen raacutepidamente lo
hacen mediante negocios poco honradosrdquo (ETXABE 2001 p 205) conclourem Honra y
provecho no caben en un saco (COVARRUBIAS 1977 [1611] p 675 sv hambre ETXABE
2001 p 205) o la variant Honra y dinero no estaacuten en el mismo bauacutel esmentada per CALCIU
SAMHARADZE (20052 p 501 sv honor) a propogravesit de la paregravemia romanesa Onoarea şi banul
nu se icircnchină aceluiaşi zeu [lsquoLrsquohonor i el(s) diner(s) no srsquoinclinen al mateix deacuteursquo] A la mateixa
pagravegina (p 501 sv honra) espigolem un lapidari aforisme quixotesc molt escaient El hombre
sin honra peor es que el muerto1174 el qual en versioacute romanesa sona talment Omul fără de
onoare mai rău decacirct mort [lsquoLrsquohome sense honor pitjor que mortrsquo] La contundegravencia de la
citacioacute cervantina ens recorda una memorable frase de la histograveria drsquoEspanya Espantildea prefiere
honra sin barcos a barcos sin honra1175 concepte que amb mots de PANN (1982 [1847] p
253) sonaria talment Cinstea e mai scumpă decicirct toate [lsquoLrsquohonor eacutes meacutes valuoacutes que totrsquo] o beacute
a la francesa faisoacute Tout est perdu fors lrsquohonneur (ZANNE 2004 [1899] III p 97 nuacutem 6856)
paregravemia que ZANNE (2004 [1899] III p 96 nuacutem 6856) empra per ilmiddotlustrar el romanegraves
Cercelul a căḑut dar urechile aŭ rěmas [lsquoLrsquoarracada ha caigut perograve les orelles han romagravesrsquo] bo i
afegint-hi encara la glossa ldquoCinstea a rĕmas dacă averea a perdutrsquoordquo [lsquoLrsquohonor ha romagraves (fins i
tot) si la riquesa lrsquoha perdudarsquo] (p 97 nuacutem 6856)
Ambdues traduccions romaneses coincideixen en el protagonista săracul [lsquoel pobrersquo] pel que
fa a lrsquoantagonista Mărculescu recull literalment el castellagrave vicioso per mitjagrave de viciosul [lsquoel
vicioacutesrsquo] mentre que Papu opta per titllar aquest personatge de ticălos [lsquodepravatrsquo] adjectiu que
1173 Aixiacute mateix OLMOS (19982 [1940] p 81) ldquoPorque vicio y honor son incompatibles no asiacute pobreza y honra La pobreza no deshonrardquo 1174 Refrany que localitzem a lrsquooriginal quixotesc (I Cap 33 p 417) amb una lleu diferegravencia El hombre sin honra peor es que un muerto 1175 Segons IRIBARREN (19744 p 442) ldquoMuchos historiadores afirman que esta ceacutelebre frase la pronuncioacute el brigadier don Casto Meacutendez Nuacutentildeez jefe de nuestra escuadra en el Paciacutefico el diacutea 2 de mayo de 1866 con ocasioacuten del bombardeo del puerto peruano de El Callao y como contestacioacuten al comodoro Rodgers jefe de la escuadra norteamericana anclada en dicho puerto el cual le habiacutea advertido que sus buques podiacutean echar a pique a los espantildeolesrdquo
242
el DEX (sv ticăloacutes1) defineix talment ldquo(Persoană) care comite fapte reprobabilerdquo [lsquo(Persona)
que comet actes reprovablesrsquo] El pobre doncs supleix les mancances materials amb perfecta
honradesa Săracul n-are nici haină [] Nici la inimă vreo taină [lsquoEl pobre no teacute cap vestit []
Ni al cor cap secretrsquo] (HINŢESCU 1985 p 143 nuacutem 2509) No endebades ZANNE (2004
[1900] V p 565 nuacutem 12765) vincula lrsquoexpressioacute Sărac şicirc curat [lsquoPobre i decentrsquo] amb el
francegraves i lrsquoitaliagrave (p 567 nuacutem 12765) Pauvre et prudhomme i Egrave meglio povertagrave onorata che
ricchezza svergognata A aquests encara hi caldria afegir el castellagrave Maacutes vale acostarse sin una
(deuda) que amanecer con deudas esmentat per CALCIU et alii (1979 p 894 sv sărac) tambeacute
a propogravesit del fraseologisme Sărac şi curat fagravecilment ampliable Mai bine sărac şi curat
[lsquoMillor pobre i decentrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 152) Mai bine sărac dar curat
[lsquoMillor pobre perograve decentrsquo] (CARTALEANU et alii 2007 p 182 nuacutem 1600) perllongable
doncs fins al punt de les odioses comparacions Mai bine sărac curat Decacirct bogat ruşinat
[lsquoMillor pobre decent Que ric avergonyitrsquo] (MILLIO 1999 p 62 nuacutem 518a1176) Mai bine
sărac şi curat decicirct bogat şi necinstit [lsquoMillor pobre i decent que ric i deshonestrsquo] (HINŢESCU
1985 p 107 nuacutem 1662) Mai bine sărac şi curat decacirct bogat şi pătatcu păcatruşinat [lsquoque ric
i tacatamb pecatavergonyitrsquo] (CARTALEANU et alii 2007 p 182 nuacutem 1600) Lrsquoadjectiu curat
[lsquodecentrsquo] es pot transformar en onest [lsquohonestrsquo] Mai bine sărac şi onest decicirct bogat şi ruşinat
[lsquoMillor pobre i honest que ric i avergonyitrsquo] (HINŢESCU 1985 p 204 nuacutem 4027) o beacute en
cinstit [lsquohonratrsquo] Mai bine sărac cinstit decacirct bogat huiduit1177 [lsquoMillor pobre honrat que ric
foragitatrsquo] (CARTALEANU et alii 2007 p 182 nuacutem 1600) Cloem la fitxa amb una paregravemia que
sembla donar la raoacute a Papu a lrsquohora de triar els mots cinste per a la honra quixotesca (en
comptes drsquoonoarea [lsquolrsquohonrarsquo] com Mărculescu) i ticălos [lsquodepravatrsquo] per a vicioso (en lloc del
viciosul [lsquoel vicioacutesrsquo] de Mărculescu) Mai bine cinste cu sărăcie Decacirct avere cu ticăloşie
[lsquoMillor honor amb pobresa Que riquesa amb depravacioacutersquo] (MILLIO 1999 p 62 nuacutem
518b1178)
1176 A CLEAN fast is better than a dirty breakfast 1177 Els autors inclouen una nota a peu de pagravegina (2007 p 182 nuacutem 1600 n 1) per explicar el significat del verb a huidui ldquoa alunga cu strigăte şi fluierăturirdquo [lsquoforagitar amb crits i xiuladesrsquo] 1178 A CLEAN fast is better than a dirty breakfast
243
La ingratitud es hija de la soberbia1179 (II Cap 51 p 1146) Nerecunoştinţa e fiică a[1180] trufiei (PAPU 1965 II p 458) [lsquoLa desconeixenccedila eacutes filla de la supegraverbiarsquo] Ingratitudinea este fiica trufiei (MĂRCULESCU 2007 II p 422) [lsquoLa ingratitud eacutes la filla de la supegraverbiarsquo]
ldquoCon anterioridad[1181] Don Quijote ya se habiacutea pronunciado sobre el significado del
desagradecimiento diciendo a los galeotes a quienes habiacutea liberado de las cadenas laquoDe
gente bien nacida es agradecer los beneficios que reciben y uno de los pecados que maacutes a
Dios ofende es la ingratitudraquordquo1182 (LEYVA 2004 p 184)
Ultra lrsquoesmentada escena dels galiots la nostra paregravemia srsquoentrellaccedila amb dos altres refranys quixotescs A buen servicio mal galardoacuten (II Cap 66 p 1277) i De los desagradecidos estaacute lleno el infierno1183 (II Cap 58 p 1205) No hi ha dubte que La ingratitud seca la fuente de la piedad (CORREAS 2000 [1627] p 422 nuacutem 296) i que precisament aquesta supegraverbia de la qual la ingratitud deriva ldquoFue el [pecado] de Satanaacutesrdquo (CABALLERO 1970 p 272 nuacutem 3848) i hi afegiriacuteem de tots els agravengels tambeacute caiguts del seu seguici com ens demostra la seguumlent admonicioacute de ressons atagravevics Nu te da macircndrieĭ ce e muma trufieĭ ce pĕ icircngerĭ rsquoĭ-a aruncat din cer jos i-a cufundat că pămicircnt eştĭ şĭ ţĕricircnă şicirc rsquon pămicircnt şicirc icircn ţĕricircnă icircndată te veĭ preface şicirc acolo te veĭ icircntoacuterce1184 [lsquoNo cedeixis a lrsquoorgull que eacutes la mare de la supegraverbia la qual() els agravengels() els va expulsar del cel a sota (la terra) els va precipitar perquegrave terra ets i pols i en terra i en pols de seguida et convertiragraves i alliacute tornaragravesrsquo] (ZANNE 2004 [1900] VIII p 394 nuacutem 8397) Lrsquoanterior fragment ens forneix una valuosa informacioacute genealogravegica que ens permet arriscar-nos al seguumlent silmiddotlogisme si la ingratitud eacutes hija de la soberbia i lrsquoorgull eacutes muma trufieĭ [lsquola mare de la supegraverbiarsquo] aleshores en aquesta nefanda famiacutelia macircndria1185
1179 La paregravemia continua dient ldquoy uno de los mayores pecados que se saberdquo que eacutes com per exemple la presenta CABALLERO (1970 p 272 nuacutem 3848) Per la nostra banda seguim sistemagraveticament la lliccediloacute de CANTERA et alii (2005 p 83) 1180 No passeacutessiu pas per alt aquest magniacutefic exemple drsquoarticle genitival encarregat drsquoassenyalar que el genitiu trufiei [lsquode la supegraverbiarsquo] depegraven drsquoun substantiu no articulat de gegravenere femeniacute i nombre singular eacutes a dir fiică [lsquofillarsquo] La versioacute de Mărculescu correspon a la formulacioacute no marcada (substantiu articulat + genitiu) fiica trufiei [lsquola filla de la supegraverbiarsquo] 1181 Passatge del Capiacutetol 22 de la primera part (p 269) que recorda les paregravemies Es de bien nacidos saber ser agradecidos (ETXABE 2001 p 184) o Quien no es agradecido no es bien nacido (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 382 nuacutem 33732) 1182 Potser els galiots amb tan desconsiderada actuacioacute no pretenien altra cosa que fer-se ben seva la glossa drsquoOLMOS (19982 [1940] p 83) ldquoEl soberbio estima de justicia antes que de benevolencia el bien que se le hace por eso no lo agradecerdquo 1183 Paregravemia en quegrave ambdoacutes traductors proposen per al castellagrave desagradecidos el romanegraves nerecunoscători [lsquodesagraiumltsrsquo] relacionat ben entegraves amb lrsquoopcioacute de Papu nerecunoştinţa [lsquola desconeixenccedilarsquo] Aprofitem per justificar-ne la traduccioacute desconeixenccedila de tints arcaics en lloc de desagraiumlment per mor del gegravenere femeniacute el qual permet mantenir el joc amb fiică [lsquofillarsquo] 1184 Mantenim la citacioacute en cursiva eacutes a dir considerant-la paregravemia i no pas glossa amb el magravexim respecte a lrsquooriginal de Zanne 1185 No perdem de vista que segons Dante ldquoLa gente nuova e i sugravebiti guadagni [] orgoglio e dismisura han generatardquo (Inferno XVI v 73-74) eacutes a dir segons la traduccioacute sagarriana (publicada per lrsquoEditorial Alpha a Barcelona el 1955) ldquoEls nou-vinguts i el fer de pressa els guanys [] drsquoorgull i desmesura trsquohan omplertardquo (p 188)
244
[lsquolrsquoorgullrsquo] esdevindria lrsquoagravevia de la ingratitud Si anem generacioacute per generacioacute comenccedilant per la meacutes joveniacutevola vet aquiacute la ingratitud o en drsquoaltres mots ldquoIcircnsuşirea de a fi ingrat purtarea atitudinea omului ingrat nerecunoştinţărdquo [lsquoQualitat de ser ingrat el comportament lrsquoactitud de la persona ingrata desconeixenccedilarsquo] (DEX sv ingratituacutedine) Aixiacute doncs lrsquoanterior citacioacute ens autoritza a considerar les dues opcions romaneses per a la ingratitud quixotesca ingratitudine i nerecunoştinţă com a germanes bessones Pel que fa a lrsquoamantiacutessima mare Trufia e tricircmbiţa cădereĭ [lsquoLa supegraverbia eacutes la trompeta de la caigudarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 726 nuacutem 17915) Trufia e tricircmbiţa căderii (HINŢESCU 1985 p 156 nuacutem 2814 FLONTA 1992a p 180 nuacutem 12311186 1992b p 213 nuacutem 12361187) eacutes a dir sense metagravefora musical Trufia prevesteşte prăbuşirea [lsquoLa supegraverbia anuncia lrsquoensulsidarsquo] (MILLIO 1999 p 313 nuacutem 2662a1188) Acabem amb la sempre deguda veneracioacute (o si aixiacute ho voleu pauumlra) als avis Macircndria vine icircnaintea căderiĭ [lsquoLrsquoorgull ve abans de la caigudarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 655 nuacutem 17634) Micircndria vine icircnaintea căderii (FLONTA 1992a p 180 nuacutem 12311189 1992b p 213 nuacutem 12361190) Macircndria vine icircnaintea căderii (MILLIO 1999 p 313 nuacutem 2662b1191) paregravemia que en el primer exemple de ZANNE (2004 [1901] VII p 655 nuacutem 17634) srsquoacompanya de dos equivalents romagravenics Lrsquoorgueil est lrsquoavant coureur de la chucircte1192 i La superbia andograve a cavallo e tornograve a piedi1193 Orgueil superbiahellip Santa famiacutelia entestada a demostrar-nos que Els testos srsquoassemblen a les olles1194 i en aquest cas si ens permeteu drsquoestrafer-ne el repicoacute tant pel cul com per les vores
1186 PRIDE goeth before a fall (destruction) Amb esment a dues paregravemies franceses Lrsquoorgueil preacutecegravede la chute i Lrsquoorgueil est lrsquoavant-coureur de la chute 1187 PRIDE goeth before a fall (destruction) 1188 PRlDE comesgoes before a falldestruction 1189 PRIDE goeth before a fall (destruction) Amb esment a dues paregravemies franceses Lrsquoorgueil preacutecegravede la chute i Lrsquoorgueil est lrsquoavant-coureur de la chute 1190 PRIDE goeth before a fall (destruction) 1191 PRlDE comesgoes before a falldestruction 1192 Aquesta i una altra paregravemia francesa com ja hem esmentat a peu de pagravegina figuren a FLONTA (1992a p 180 nuacutem 1231) 1193 SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 495 nuacutem 5419) la formulen tambeacute en present La superbia andograve (va) a cavallo e tornograve (torna) a piedi 1194 Vegeu PAREacuteS (1999 p 563 nuacutem 1201)
245