Alligheri, Dante - La Divina Comedia, Ilustrada por Dalí

Aul

a de

Cul

tura

Cai

xa P

ened

èsFò

rum

Ber

ger

Bal

ague

r

LA

DIV

INA

CO

MÈ

DIA

IL

LU

ST

RA

DA

PE

R D

AL

Í

LA DIVINA COMÈDIA ILLUSTRADA PER DALÍAula de Cultura Caixa PenedèsFòrum Berger Balaguer

Un deseo de formas y límites nos gana.Viene el hombre que mide con el metro amarillo.Venus es una blanca naturaleza muerta y los coleccionistas de mariposas huyen.Al coger tu paleta, con un tiro en un ala, pides la luz que anima la copa del olvido.Ancha luz de Minerva, constructora de andamios, donde no cabe el sueño ni su flora inexacta.Haces bien en poner banderines de aviso, en el límite oscuro que relumbra de noche.Como pintor no quieres que te ablande la forma el algodón cambiante de una nube imprevista.

Federico García Lorca

Aula de Cultura Caixa Penedès

Fòrum Berger Balaguer

Rbla Nostra Senyora, 6

08720 Vilafranca del Penedès

Catalunya-España

organiza: EVOLUCIONARTE

C/ Caleras 1.40.370 Turegano Segovia

agradecimientos: Paolo Dal Bosco

ARTHEMISIA COLLEZIONI

textos: Rosa Perales

traduccion: Maria Paulina Rubio Escuder

Diseño e maquetación: Stefano Bianchini - Andrea Figoni

ANONIMA CREATIVI Roma ITALY

impresion: Tipolitografia QUATTRINI

Terminado de imprimir en el 2008

© todos los derechos reservados

LA DIVINA COMÈDIA ILLUSTRADA PER DALÍ

5


4

actitudes provocativas del Ultraísmo.

A lo largo de esos años, Dalí recibe influenciasmezcladas de la Escuela Metafísica Italiana,principalmente de Giorgio de Chirico y se forma en eldeseo de expresar más allá del consciente todo unmundo de creación simbólica.En 1925 participa en laprimera Exposición de la Sociedad de Artistas Ibéricos,celebrada en Madrid. Allí muestra su asimilación de lasdiversas corrientes que dominaban el arte europeo: elpost-cubismo, el purismo y las nuevas figuraciones. Sinolvidar su faceta de ensayista, en esta época, Dalíescribe numerosos artículos en la "Gaceta de las Artes".

Tal vez lo más significante de esta etapa es su relacióncon García Lorca, por ser controvertida, sentimental ynovelesca. Lo que si es cierto es que se estrecha y en1925 sucede la primera estancia de su amigo enCadaqués y Figueres. Hacia fin de año, Lorca escribe lavida de Salvador Dalí. Su relación culmina con larealización de numerosas obras conjuntas de diversaíndole. García Lorca publica la "Oda a Salvador Dalí", enabril, en la prestigiosa "Revista de Occidente".Dalí lecorresponde con los textos del "Sant Sebastià",publicados en "L'Amic de les Arts" en Sitges, en julio de1927 y que hacía referencia a la ironía como medio paradefinir un nuevo arte. Y Dalí en los decorados para laobra teatral "Mariana Pineda".

Dos vertientes que defienden su pintura hasta el final de susdías, y que se inicia en su juventud: clasicismo y vanguardia.

En su primera exposición individual, en las GaleríasDalmau de Barcelona, se vislumbra lo que será unamáxima en su obra: intercala citas del pensamiento delpintor francés del s. XIX Ingres sobre la importancia deldibujo en el arte con sus propias ideas. Su fascinación por el mundo clásico y sobre todo por larepresentación objetual de una realidad transmutada seexpresa al año siguiente, cuando se celebra en Madrid,una gran muestra, en febrero de 1926, sobre "ArteCatalán Moderno". Dalí presenta dos obras capitales deesos primeros años, Muchacha en la ventana y Venus ymarinero (Homenaje a Salvat-Papasseit). La crítica de la

época definirá la pintura del joven autor como “nuevo-realismo” o "neo-verista".

En París conoce la vanguardia, a Pablo Picasso y sereencuentra con Francisco Bores y Luis Buñuel. Conocetambién el surrealismo y expone en Cataluña susprimeras obras La miel es más dulce que la sangre yAparato y mano, que serán sus polémicas obrasenviadas al Saló de Tardor de Barcelona de 1927.Enestas obras se aprecia el perfil del autor por mostrar elpaisaje ensoñado de la costa catalana, las obsesiones ylos mitos surrealistas.

Pese a su admiración profunda por la pintura clásica, enmarzo de 1928 firma el "Manifest Groc" (ManifestAntiartístic Catalá), junto a Sebastià Gasch y a LluísMontanyá. En ese texto se enfrentan a la tradición másreaccionaria e incluye una lista de sus artistas y escritoresmás admirados, Picasso, Juan Gris, Miró, Le Corbusier,Ozenfant, De Chirico, Jean Cocteau, y André Breton. Lainfluencia de estos autores es tan grande sobre su pinturaque durante dos años su obra es de plenaexperimentación. Incluso se aproxima a la abstracción.

Su progresiva necesidad de encontrar un lenguajeadecuado a sus propia idiosincrasia, tanto intelectual,como artística le llevan en 1929 a instalarse en París. Allíse vincula con Joan Miró que le introduce en el grupoSurrealista de André Bretón. En las mismas fechasescribe en tres días el guión de "Un Chien Andalou" (UnPerro Andaluz) con Luis Buñuel. Film que es consideradopor la crítica como la primera película surrealista .Aunqueya existían antecedentes con Claude Chabroll. Mástarde, ya en 1930 volverán a colaborar por última vez enel guión de "La edad de oro".

Son tiempos de gran intensidad creadora. Pinta El juegolúgubre, donde mezcla de forma novedosa automatismo ynarración de los sueños, y expone por primera vez enParís. Muestra individual que le organiza la GaleríaGoemans, donde presenta entre otros lienzos, dos desus obras más inquietantes, El enigma del deseo y El granmasturbador. Se decanta su obra por una percepción delos sentidos a través de guiños a la realidad, subjetivada

SALVADOR DALÍ

La biografía de Dalí es una trayectoria llena de vaivenes,como el siglo que le tocó vivir. Llena de etapas quemodifican su vida y su obra, con su búsqueda existencial,sus pasiones conectadas al subconsciente, sus relacionescon los movimientos artísticos y con los autores.

A todo ello se une a sus logros artísticos, las tristezas yalegrías de una vida intensamente explotada. Suexperiencia vital le hace ser ambiguo en susplanteamientos y en su condición. Es nómada a la vezque sedentario, es revolucionario y a la vez se nutre delmás profundo clasicismo.

Es rompedor y tradicional. Su propia complejidad, nosincita a definir etapas de su vida en función de las propiassecuencias vitales. Según palabras de la historiadoraEstrella de Diego, su personaje es una “invención a dosmanos. Gala, su musa, y Dalí se travestían continuamentepara ser uno mismo”

INICIOS

Su condición de ampurdanés le determinó, en numerososaspectos, a la hora de conciliar su existencia con el restodel mundo. Nace en Figueres el 11 de Mayo de 1904,enun entorno familiar de burguesía catalana vinculada al arte.Estudia en la Escuela Municipal de Figueres y, en elColegio La Salle de los Hermanos Maristas, quienesmarcarán una profunda huella sobre el autor, cuyasenseñanzas serán motivo de reflexión artística en Dalídurante toda su trayectoria vital. Dalí, creció influido, al igual que el poeta italiano, DanteAligheri, por esa dualidad del bien y del mal, el infierno yla divinidad, que transmitían las enseñanzas católicas aprincipios del siglo XX y que serán parte del reflejocaótico en su obra surrealista.

Desde muy joven Dalí teoriza sobre la existencia, la

filosofía y el arte, desarrollando ensayos que irápublicando sucesivamente, primero en revistas locales,más tarde en ediciones de gran difusión. Su máxima aspiración será hacerse entender, no solo através de su pintura, sino intentando explicar sucondición vital y su obra. A través de estos ensayospodemos conocer cuales eran los maestros preferidosdel autor y sus referentes pictóricos. Sus primeros artículos aparecen en 1919 en la revistalocal "Studium". Dalí redactaba la sección de "Losgrandes maestros de la pintura" y allí reflejó sus modelosde referencia: Durero, Leonardo da Vinci, Miguel Ángel,Velázquez, El Greco y Goya.

EL SURREALISMO

La segunda etapa vital del autor se inicia con suinstalación en Madrid, y su posterior estancia en París, elencuentro con los jóvenes vanguardistas y losmovimientos que, por entonces se daban en Europa. En Madrid, estos jóvenes se mueven en torno aldesaparecido movimiento Ultraísta, surgido de laconjunción de artistas europeos procedentes dediversos países e instalados en España durante la GranGuerra y, de los autóctonos con la necesidad demodificar el clasicista panorama nacional. El Ultraismofue considerado el primer ismo literario y artísticoespañol. Y era una gran iniciativa de apertura a librepensadores y a artistas que experimentaban con nuevasformas de expresión plástica.

A su llegada a Madrid, en 1922, Dalí encontrará unaciudad efervescente de ideas literarias y artísticas,tertulias, y acciones innovadoras del panorama plástico,enfrentados al sistema tradicional de la enseñanzaestética. Ingresa en la Escuela de Bellas Artes de SanFernando y su relación con la Institución será hasta1926, fecha en la que es expulsado de forma definitiva.Instalado, el mismo año, en la Residencia de Estudiantes,hace amistad con futuras personalidades, con LuisBuñuel, Federico García Lorca, Eugenio Montes y JoséMoreno Villa. Ese grupo era, en palabras de Dalí,"estridente y revolucionario", y había asumido algunas

Castellà


7


6

declara profundamente católico y partidario del régimen delgeneral Francisco Franco. Su transformación no esgratuita, aunque se le haya tildado de snob, el autor estáprofundamente afectado por los graves acontecimientosde la II Guerra Mundial, el holocausto y la bomba atómica.

Tres años después, en 1951, publica el llamado"Manifiesto místico", ensayo donde explica su nuevaactitud artística, de clara imitación hacia algunos de losgrandes maestros de la pintura, así como el nuevo fervorreligioso que estaba experimentando. Ese periodo fuedenominado por el artista como "místico-nuclear"; seextiende desde 1949 hasta los años 70. Como el propioartista reconoció, "la explosión atómica del 6 de agostode 1945, en Hiroshima, me conmocionó sismicamente. Apartir de entonces el átomo se convirtió en el alimentofavorito de mis pensamientos".

Lo plasma en obras como Leda atómica o la primeraversión de la Madonna de Port Lligat, ambas firmadas en1949. También continuó con una de sus obsesiones másconstantes de esos años, el cuadro de Millet, El Angelus,que provocó en Dalí una doble conmoción, pictórica ypsicológica. El autor no sólo estudió las formas o lacomposición también intuyó la mística que encerraba laobra, y su vinculación con el mundo natural. Su obsesiónpor esta obra le lleva a redactar en 1963 un libro titulado"El mito trágico del Angelus de Millet", en el que explicael proceso a partir del cual surgió toda esa serie deimágenes y asociaciones delirantes, que conformarían suobra del momento.

Durante estos años continúa su labor literario- artística,iniciada en los años treinta con obras como "La conquêtede l'irrationel" (1935) y su tratado sobre arte moderno“Les Cocus du vieil art moderne” (1956), que derivan aconfesiones íntimas del autor, dónde cabría mencionar"Diario de un genio" (1964), "Dalí" por Dalí (1970) yComment on devient Dalí (publicado en castellano como“Confesiones inconfesables”), con prólogo y notas deAndré Parinaud, y “Les dîners de Gala” (Las cenas deGala), publicado por Drae.

A pesar de seguir una línea personalizada en contacto con

temáticas y modos clásicos, vistos en la perspectiva de unautor que se crea a sí mismo y constantemente, Dalí nodeja de relacionarse con los acontecimientos que pasan asu alrededor. Sobre todo con la gran eclosión de la pinturaamericana tras la II Guerra Mundial. Así a finales de losaños 50 experimenta de forma muy personal elmovimiento expresionista abstracto norteamericano,sintiendo especial admiración hacia Willem de Kooning.Posteriormente, trabajara en movimientos como el pop-art, cuyos seguidores, entre ellos Andy Warholl deben aDalí, el concepto de artista-espectáculo, o la fascinaciónque siente por la ciencia y todo lo que tenga de particularel arte óptico. En su relación con las nuevas tecnologías, Dalí se interesaen esta última etapa, por aumentar sus conocimientos enla ciencia y la holografía, sobre todo en la búsqueda deldominio de las imágenes tridimensionales. Estudiará lasposibilidades de los descubrimientos científicosrelacionados con la tercera dimensión.

Los últimos quince años de su vida se desarrollan entreCadaqués, Figueres y el castillo de Púbol. En 1974 seinaugura el Teatro-Museo Dalí en Figueres. En 1979, esnombrado miembro asociado extranjero de la Académiedes Beaux-Arts del Instituto de Francia En 1982 -año de la muerte de Gala- se inaugura el MuseoSalvador Dalí en St. Petersburg, Florida, Estados Unidos.En 1983 se crea la Fundación Gala-Salvador Dalí enFigueres. Muere en la Torre Galatea, Figueres en 1989.

LA DIVINA COMÈDIA

Dalí, en el campo de la ilustración había realizado en1934, treinta aguafuertes de "Los cantos de Maldoror",del Conde de Lautrémont, considerado una de lascumbres de su carrera. A finales de los años cincuenta,retomando la obra gráfica, realiza doce litografías para"Don Quijote de la Mancha", de Miguel de Cervantes(1957), e inicia “La Divina Comedia”.

Esta pieza magistral estaba formada por cien xilografíasen color para la "Divina Comedia", de Dante, realizadaspor el autor en 1960. Las conversaciones sobre esta

por una fuerte carga de análisis inconsciente.

Su experimentación le lleva a la creación del “métodoparanoico –crítico”, y no es una casualidad. A Dalí, influidocomo el resto de los surrealistas por las teoríaspsicoanalíticas del doctor vienés Sigmund Freud, leinteresaba no tanto el proceso científico, sino lasposibilidades artísticas que podía tener, así como laimportancia del inconsciente como fuente inagotable deimágenes poéticas. Por eso encontraba que el surrealismoque realizaban sus compañeros de grupo estaba demasiadoanclado en la escritura y en la pintura automática.Es a partir de aquí cuando el autor desarrolla su propiainterpretación del surrealismo a través de este método,que define como "método espontáneo de conocimientoirracional basado en la asociación interpretativa crítica defenómenos delirantes".

En verano de 1929 conoce a Gala (Helena Diakonoff), quehabía sido invitada a Cadaqués junto a su marido, el poetaPaul Eluard, el matrimonio Magritte y el galerista CamilleGoemans. A partir de ese momento, la relación entre Dalíy Gala se hace única y definitiva hasta el final de sus días.El impulso vital y artístico en la conjunción de estos dospersonajes supone la renovación y planteamiento de unacosmogonía única en la vida de Dalí.

Durante los años treinta, entre Francia y España, Dalíserá un gran difusor del surrealismo en Cataluña, sobretodo a través de charlas y numerosas publicaciones. Elautor era consciente del valor de la palabra escrita, comométodo no solo de difusión sino de transmisión futura.Realizará numerosas colaboraciones con revistas yperiódicos de la época. E Ilustrará textos de escritoressurrealistas, como André Breton, René Char, Paul Eluard,Georges Huguet, Tristán Tzara. También colaborará enlos periódicos "Le Minotauro" y "Cahiers D'Art", e ilustrael libro "Chants de Maldora". Éditions Surréalistespublica su libro “La Femme visible” (La mujer visible).

NUEVA YORK

La etapa egocéntrica de la que se separa de un proceso

evolutivo artístico y mental es la que vivirá en Estados Unidos.Le fascina un país progresista, abierto a nuevasexperiencias y sobre todo ajeno a las trabas milenariasde una Europa destruida en el horror de las guerras. El precedente lo encontramos en 1931-1933, cuando laparisina Galería Pierre Colle celebra exposicionesindividuales de Dalí, donde expone su obra Lapersistencia de la memoria. Obsesión del artista por elpaso del tiempo y que más tarde algunos autorescontemporáneos explotarán como tema que abarque ladesaparición del hombre y el holocausto.

También publica dos libros que definen sus ideasvinculadas a nuevos procesos artísticos, “L’Amour et lamémoire”. Y”Babaouo” en el que expone su concepcióndel cine, interesante revisión y método estético queposteriormente pondrá en marcha.

A partir de 1934, colabora en distintas exposicionessurrealistas celebradas a lo largo de la década. Aunquecolabora con ellos, su obra evoluciona hacia formas másclásicas de representación, pero modificada a medidaque recibe influencias de diversa índole. Le influye laarquitectura de Gaudí para su concepción arquitectónicade las formas, también Bocklin o la luz de Vermeer. A ellose une la preocupación creciente por el tema del Angelusde Millet y su obsesión por estudiar, en Italia, elRenacimiento y el Barroco.

El final de su vinculación con el surrealismo coincide conla evolución interior del autor. Ya en 1934, hubo unprimer intento de apartarle del grupo, cuando se mostróindiferente a los deseos de integrar al surrealismo en elPartido Comunista, pero su expulsión definitiva seproduce en 1939, cuando André Breton descalifica suvuelta al clasicismo tildándolo de retórico y académico.

REGRESO A ESPAÑA

A finales de los años cuarenta, Dalí regresa definitivamentea España, se instala en Port Lligat, aunque habitualmenteviaja a París y Nueva York. Lo más significativo de esteperiodo es su transformación personal y estética; se


9


8

Dalí realiza cien xilografías a color, editadas por JosephForét. En ellas Plantea un dibujo preciso de personajes,basados en la estética clásica y describe los motivosnarrativos del poema creando un efecto corporal en loselementos espirituales. Todo ello está cargado de un precisoefecto dramático, propio del autor, con una conjunciónperfecta de la metáfora del sufrimiento y de la redención.Siempre se ha reconocido el carácter visualcinematográfico, de las descripciones de la DivinaComedia por Dante. De hecho uno de los primerosdirectores de cine italiano Ligouro realizó la primeraversión de la Divina Comedia con Adaptacionesfantásticas de Dante (L'lnferno, 1909), sobre ilustracionesde Doré sobre Divina Comedia. Dalí utiliza este recursocomo un efecto dramático entre lo personal y la exaltaciónespiritual. Según Georges Steiner, el libro de Dalí es “elalfabeto compartido de la razón y del reconocimiento”.

EL INFIERNO

Dalí, realiza las ilustraciones en su recorrido por elinfierno, dónde Dante es detenido por la Lujuria, LaSoberbia y La Avaricia. Es Beatriz quien envía a Virgilio ensu socorro, para que le guíe por las moradas de los seresatormentados, embarcando después hacia el purgatorio,para llegar a la Contemplación de la Morada celestial.

En el Infierno aparece la Representación de los mitosclásicos, del sufrimiento de los hombres y semidiosesque se han enfrentado a los dioses, Caronte, Minos,Cerbero, el Minotauro, Gerión, el Centauro, losGigantes. Por otra parte se encuentran las pasioneshumanas: la ira, la furia, los usureros y los fraudulentos,los hipócritas ladrones, o los habitantes de Prato ( quevincula a Dante con la fobia hacia sus vecinos).La relación con su pintura se aprecia en algunasimágenes: en Los hombres que se devoran unos a otros,la imagen está tomada del Gran Masturbador o Lostraidores de su propia familia, dónde toma comoreferencia al egocéntrico Narciso.También establece la leyes de prioridades en losdefectos humanos: el bosque de los suicidas, los herejeso los adivinos. De este apartado es magnifica la

representación de Los blasfemos, con una lenguacarnosa y blanda, semejante a sus obras de putrefacciónque representa el chismorreo o, El temor a Satanás, quecomplementa la vinculación de Dante con el Diablo, alque representa en varias ocasiones, casi camuflado a lamanera griega de un Fauno.Dalí deja su sello surrealista, en dónde abundan los rostrosdescarnados, y cuerpos convertidos en agua, fuego y aire,con figuras femeninas de rostros similares a Gala.

EL PURGATORIO

En el Purgatorio podemos observar imágenes tomadasde su método paranoico crítico, con El àngel caido o Labarca de almas, donde se muestra la imagen de la lagunaEstigia en el concepto clásico de Patinir. Aparecen Losnegligentes, o Saliendo de la terraza de la rabia, comoarañas surgidas de las mentes confusas. En Los sueños, sesuceden los procesos mentales del autor, sexo y religión.Significativa es la representación fantasmagórica de lasdistintas terrazas que pueblan el denominado paraísoterreste, que no es otro que el Purgatorio, dónde lasformas blandas, simbolizan su eterna lucha con el pasodel tiempo. En Los avaros y los pródigos, vuelve arecurrir al mundo de los Sueños, sobre todo a imágenescontenidas en su obra anterior. Algunas de estasimágenes pasan a formar parte de un escenario dóndelas figuras se reducen para captar el movimiento yacción, frente al significado o el protagonismo de Dante,es el caso del tema de La lujuria.Tal vez una de las masemotivas sean El ultimo mundo de Virgilio y la Aparicióndel bosque divino, para finalizar con el Encuentro deDante y Beatriz.

EL PARAÍSO

En el paraíso, Dalí establece las distintas esferas de lapurificación con la representación de las figuras queaparecen en èl como el Ángel o Beatriz/ Gala.Con grandes escenografías muestra la nueva dimensiónde la Pureza, a través de la figura de su amada.Después establece las diferentes esferas del cielo,

serie se habían iniciado en el año 1951, con motivo delprimer encuentro entre Dalí y el Capitán Moore, etapamística del artista, quien le proporciona una visita alVaticano y la posibilidad de hablar del tema con el Papa,quien le anima a su proyecto .Durante 1955-1956,trabajara de manera desinteresada en el proyecto queserá realizado por Joseph Foret.

En esta obra Dalí toma como referentes a las obrasprecedentes y recrea a grandes maestros delRenacimiento y del Barroco como Rafael, Piero DellaFrancesca, Vermeer, Velázquez Zurbarán o Miguel Angel.De cada uno de ellos mostrará las distintas facetas porlas que Dante-Dalí se verá inmerso en El Infierno,Purgatorio y Paraíso, redimido por su propia Beatriz-Gala.

LA OBRA DE DANTE

La obra de Dante está escrita en romance italiano, eldialecto toscano entre los años 1307 y 1321. Formadapor tres partes: Infierno, Purgatorio y Paraíso. Cada unade ellas está dividida en 33 cantos, excepto el Infiernoque tiene 34. En la obra Dante conducido por el poetalatino Virgilio, es guiado a los nueve círculos del infierno,a las cumbre del purgatorio y siendo Virgilio un pagano,es Beatriz quien le conduce al Paraíso.

La concepción dantiana del universo viene influenciadapor las filosofía de Guillermo de Ockhan y Marsilio dePapua. Dentro del humanismo religioso Dante rechaza elpoder Papal, e instiga a la división de los poderesterrenales y espirituales.Por ello puede decirse que es unpoema teológico evolutivo, escrito en varias etapas de lavida del autor.

El ensayista rumano Horia-Roman Patapievici , afirma queDante era un conocedor de la ciencia de su tiempo. Eraexperto en la cultura científica, teológica y filosófica. Afinales de la Edad Media disponían de una representaciónfamiliar de nuestro cosmos en el que se reconocían deinmediato. El universo Dantesco tiene algo que nosotrosno tenemos, es un imago mundi científico y religioso.El imaginario de Dante en los tres libros de la Divina

Comedia, muestra la diferencia del modelo medievalestándar con la visión de un científico que ha aprendidode sus contemporáneos elementos nuevos, (En ungrabado de 1465 aproximadamente aparece Dante conun libro, pronunciando la primera frase de la Comedia “Nel mezzo del cammin di nostra vita mi ritrovai”). Danteaccede por una selva oscura a los infiernos, y a lasdiferentes esferas hasta llegar a la cumbre o paraísoterrenal, por el que acceder a los cielos. Larepresentación de estas distintas fases están realizadasen un grabado de Franceso Giambulari, en 1544, titulado“Lugar, forma y tamaño del Infierno de Dante”, como dosconos unidos en inversión y que hablan del concepto dela esfera dividida en hemisferio norte y hemisferioaustral. Es un embudo, nadie sube ni nadie baja

Dante se vincula a la Astronomía, no de su tiempo, sinomucho más avanzada en cuanto a elementos geográficosque más tarde se concretarán. Las ilustraciones másdestacadas, desde el punto de la cosmogonía, sonrealizadas por mujeres en el siglo XIX. Concretamente pordos autoras, Mary Acworth Orr con el titulo “Dante andthe Early Astronomers” destacando por susobservaciones el disco solar. Y la ilustradora Phoebe AnnaTraquair, de Edimburgo que publicó 21 ilustraciones de laDivina Comedia con una precisión extraordinaria, y que encierto modo en algún momento Dalí debió conocer.

Mientras los autores antiguos desarrollan una visióngeneral de la cosmogonía dantesca dónde incorporan loslugares físicos de Infierno (es un zigurat invertido),Purgatorio y Cielo, en el caso de Dalí, se reduce a loselementos humanos y míticos en una proceso deintrospección desgarrada del individuo a enfrentarseconsigo mismo.

Hasta tal punto que en las andanzas de Dante por elInfierno, uno de los pasajes más chirriantes es el de lacontemplación de los tres rostros de Lucifer, en primerplano, en el fondo del noveno pozo del Infierno. Y mássorprendente aún es la dimensión de Lucifer; Dante yVirgilio resbalan del cuerpo del monstruo y cuando llegana la cintura encuentran que es el centro de la tierra, elcentro del mundo material.


11


10

Català

SALVADOR DALÍ

La biografia de Dalí és una trajectòria plena de vaivens, comel segle que li va tocar de viure. Plena d’etapes que limodifiquen vida i obra, amb la seva recerca existencial, lesseves relacions amb els moviments artístics i amb el autors.A tot això, s’afegeixen les seves consecucionsartístiques, les tristeses i alegries d’una vida intensamentexplotada. La seva experiència vital el fa ser ambigu enels plantejaments i en la condició. És nòmada i sedentarialhora, és revolucionari i, al mateix temps, es nodreix delclassicisme més profund.És innovador i tradicional. La mateixa complexitat ensporta a definir etapes de la seva vida en funció de lesseqüències vitals pròpies. Segons la historiadora Estrellade Diego, el seu personatge és una “invenció a duesmans. Gala, la musa, i Dalí es transvestien contínuamentper ser un mateix”.

INICIS

La condició d’empordanès el determinà, en nombrososaspectes, a l’hora de conciliar la seva existència amb laresta del món. Neix a Figueres i l’ensenyament rebut alcol·legi La Salle dels germans Maristes li deixarà unaprofunda empremta i serà, per a Dalí, motiu de reflexióartística durant tota la seva trajectòria vital.Creix influït, com el poeta italià Dante Aligheri, per aquestadualitat del bé i el mal, l’infern i la divinitat, que transmetienles ensenyances catòliques a principis del segle XX i queseran part del reflex caòtic en la seva obra surrealista.Des de molt jove Dalí teoritza sobre l’existència, lafilosofia i l’art en diversos assaigs que va publicantsuccessivament, primer en revistes locals i, més tard, enedicions de gran difusió.La seva màxima aspiració serà fer-se entendre, nonomés a través de la pintura, sinó també intentantexplicar la seva condició vital i la seva obra. A travésd’aquests assaigs podem conèixer quins eren elsmestres preferits de l’autor i els seus referents pictòrics.

Els primers articles apareixen el 1919 a la revista localStudium. Dalí redactava la secció “Els grans mestres de lapintura” i aquí va reflectir els seus models de referència:Durero, Leonardo da Vinci, Miquel Àngel, Velázquez, ElGreco i Goya.

EL SURREALISME

La segona etapa vital de l’autor s’inicia amb la instal·lacióa Madrid i la posterior estada a París, la trobada amb elsjoves avantguardistes i els moviments que, aleshores,circulaven per Europa.A Madrid, aquests joves es mouen a l’entorn deldesaparegut moviment Ultraista, sorgit de la conjunciód’artistes europeus, procedents de diversos països iinstal·lats a Espanya durant la Gran Guerra, i d’autòctonsamb la necessitat de modificar el panorama nacionalclassicista. L’Ultraisme fou considerat el primer isme literarii artístic espanyol. I va ser una gran iniciativa d’obertura alliurepensadors i a artistes que experimentaven amb novesformes d’expressió plàstica.

A Madrid, on arriba el 1922, trobarà una ciutatefervescent d’idees literàries i artístiques, tertúlies iaccions innovadores del panorama artístic, enfrontats alsistema tradicional de l’ensenyament estètic. Ingressa al’Escola de Belles Arts de San Fernando i tindrà relacióamb aquesta institució fins el 1926, any en què n’ésexpulsat de forma definitiva.Instal·lat aquest mateix any a la Residencia deEstudiantes farà amistat amb futures personalitats comLuis Buñuel, Federico García Lorca, Eugenio Montes iJosé Moreno Villa. Aquest grup era, en paraules de Dalí,“estrident i revolucionari”, i havia assumit algunesactituds provocatives de l’Ultraisme.

Al llarg d’aquests anys, Dalí rep influències barrejades del’Escola Metafísica Italiana, principalment de Giorgio deChirico, i es forma en el desig d’expressar, més enllà delconscient, tot un món de creació simbòlica. El 1925participa en la primera Exposició de la Societat d’ArtistesIbèrics, celebrada a Madrid, on mostra l’assimilació queha fet dels diversos corrents que dominaven l’art

relacionadas con los planetas Venus, Mercurio, la Esferade Júpiter, o las Escaleras Divinas. Y con los serescelestiales, Cristo, los Ángeles, los Cuerpos gloriosos,el éxtasis de Dante, el triunfo de Cristo y la Virgen, Elcamino de Dios o Dante Recupera la Visión. En laaparición de Cristo, toma como modelo el formato delCristo sobre el mundo.

El Paraíso termina significativamente con la representacióndel Empíreo, paisaje lunar, casi inexistente físicamente ydiluido que debe conformarse de manera mental. Al igualque al principio de este largo recorrido.

La Divina Comedia de Dalí, une a dos grandes autoresuniversales que, aunque separados por varios siglos, porsu condición, no resultan personajes ajenos sinoestrechamente vinculados por sus concepcionesartísticas. Una semejanza que puede apreciarseclaramente en algunos pasajes de sus vidas, así como ensu obra colmada de arquetipos místicos y religiosos.Los dos crecieron influidos por esa dualidad del bien y

del mal, el infierno y la divinidad. Ambos personajesfueron grandes pensadores de sus siglos. Dalí destacódesde muy joven en el pensamiento artístico de sutiempo, mientras Dante, nacido en 1265, en Florencia,fue gran conocedor de la gramática y de algunasenseñanzas filosóficas que, más tarde, lo llevarían aldescubrimiento de la poesía y el soneto.Según Ricard Mas, Dalí se sumergía en todas lasinfluencias posibles y el autor decía “todo me influye,nadie me cambia”.Dalí hace un recorrido personalizado de la lectura deDante, y realiza su propia imagen de la obra, es unavisión interior. Es un Dalí apartado prácticamente delSurrealismo, pero que reinterpreta sus propias formassurrealistas para conjugar el sueño con la mística. SegúnLuis García Lasso, la obra es el resultado de una pasiónpor la literatura que se transforma en una oportunidadególatra de poder manifestarla. Por lo que hay quesituarla en el contexto de la evolución del pintor con unacarga emocional profunda. Una vida influida por lasteorías freudianas, la aplicación del método critico-paranoico y el estudio del subsconsciente. Es un viaje del alma humana de la oscuridad a la luz.

Fdp: Dra. Rosa Perales PiqueresUniversidad de Extremadura


13


12

L’estiu de 1929 coneix Gala (Helena Diakonoff), quehavia estat convidada a Cadaqués amb el seu marit, elpoeta Paul Eluard, el matrimoni Magritte i el galeristaCamille Goemans. A partir d’aquest moment, la relacióentre Dalí i Gala es fa única i definitiva fins al final delsseus dies. L’impuls vital i artístic en la conjunciód’aquests dos personatges suposa la renovació i elplantejament d’una cosmogonia única en la vida de Dalí.

Durant els anys trenta, entre França i Espanya, Dalí seràun gran difusor del Surrealisme a Catalunya, sobretot através de xerrades i nombroses publicacions. L’autor eraconscient del valor de la paraula escrita com a mètode nosols de difusió sinó de transmissió futura. Realitzaràmoltes col·laboracions amb revistes i diaris de l’època. Iil·lustrarà textos d’escriptors surrealistes com AndréBreton, René Char, Paul Eluard, Georges Huguet, TristanTzara. També col·laborarà en els diaris Le Minotauro iCahiers D’Art, farà les il·lustracions del llibre Chants deMaldora i Éditions Surréalistes publicarà el seu llibre Lafemme visible (La dona visible).

NOVA YORK

L’etapa egocèntrica de la qual se separa per un procésevolutiu artístic i mental és la que viurà als Estats Units.El fascina un país progressista, obert a novesexperiències i sobretot aliè a les traves mil·lenàries d’unaEuropa destruïda per l’horror de les guerresEl precedent el trobem entre 1931 i 1933, quan laparisenca galeria Pierre Colle organitza exposicionsindividuals de Dalí, on exposa l’obra La persistència de lamemòria, obsessió de l’artista pel pas del temps que,més tard, alguns autors contemporanis explotaran com atema que abasti la desaparició de l’home i l’holocaust.

També publica dos llibres que defineixen les seves ideesvinculades a nous processos artístics, L’Amour et lamémoire i Babaouo on exposa la seva concepció del cinei és una interessant revisió i mètode estètic queposteriorment posarà en marxa.

A partir de 1934 col·labora en diferents exposicions

surrealistes celebrades durant tota la dècada. Tot icol·laborar amb ells, la seva obra evoluciona cap aformes més clàssiques de representació, peròmodificada a mesura que rep influències de diversaíndole: l’arquitectura de Gaudí en la seva concepcióarquitectònica de les formes, Bocklin o la llum deVermeer. Cal sumar-hi la preocupació creixent pel temade l’Angelus de Millet i la seva obsessió per estudiar, aItàlia, el Renaixement i el Barroc.

El final de la vinculació amb el Surrealisme coincideix ambl’evolució interior de l’autor. Ja el 1934, va haver-hi unprimer intent d’apartar-lo del grup quan es va mostrarindiferent als desigs d’integrar el Surrealisme en el PartitComunista, però l’expulsió definitiva es produeix el 1939,quan André Breton desqualifica el seu retorn alclassicisme i el titlla de retòric i acadèmic.

RETORN A ESPANYA

A finals dels anys quaranta Dalí torna definitivament aEspanya i s’instal·la a Port Lligat, tot i que viatjahabitualment a París i a Nova York. El més significatiud’aquest període és la transformació personal i estètica,es declara profundament catòlic i partidari del règim delgeneral Francisco Franco. Aquesta transformació no ésgratuïta malgrat que se l’hagi acusat d’esnob; l’autor estàintensament afectat pels greus esdeveniments de la IIGuerra Mundial, l’holocaust i la bomba atòmica.

Tres anys després, el 1951, publica l’anomenat Manifestmístic, assaig on explica la seva nova actitud artística declara imitació d’alguns dels grans mestres de la pintura iel nou fervor religiós que estava experimentant. Aquestperíode és denominat per l’artista com a“místiconuclear” i va des del 1949 fins als anys 70. Tal icom l’artista mateix reconeix “l’explosió atòmica del 6d’agost de 1945 a Hiroshima em va commouresísmicament. A partir de llavors l’àtom es convertí enl’aliment favorit dels meus pensaments”.

Així ho plasma en obres com Leda atòmica o la primeraversió de la Madonna de Port Lligat , ambdues firmades

europeu: el postcubisme, el purisme i les novesfiguracions. Sense deixar de banda la seva facetad’assagista, en aquesta època Dalí escriu nombrososarticles a La Gaceta de las Artes.

Potser el més significatiu d’aquesta etapa és la relacióamb García Lorca, per controvertida, sentimental inovel·lesca. El que és cert és que es fa més estreta i el1925 es produeix la primera estada de l’amic a Cadaquési a Figueres. Cap a finals d’any, Lorca escriu la vida deDalí. La seva relació culmina amb la realització denombroses obres conjuntes de tota mena. García Lorcapublica la seva Oda a Salvador Dalí, l’abril, a laprestigiosa Revista de Occidente. Dalí correspon ambels textos del Sant Sebastià, publicats a L’Amic de lesArts a Sitges, el juliol de 1927 i que feien referència a laironia com a mitjà per definir un nou art, i també amb elsdecorats per a l’obra teatral Mariana Pineda.

En la primera exposició individual, a les Galeries Dalmaude Barcelona, s’albira el que serà una màxima en la sevaobra: intercala cites del pensament del pintor francès delsegle XIX Ingres sobre la importància del dibuix en l’artamb les seves pròpies idees.La fascinació pel món clàssic i, sobretot, per larepresentació objectual d’una realitat transmutadas’expressa l’any següent, quan se celebra a Madrid unagran mostra, el febrer de 1926, sobre Art Català Modern.Dalí presenta dues obres capitals d’aquests primers anys,Noia a la finestra i Venus i el mariner (Homenatge aSalvat-Papasseit). La crítica de l’època definirà la pinturadel jove autor com a “nou realisme” o “neoverista”.

A París coneix l’avantguarda, Pablo Picasso i es retrobaamb Francisco Bores i Luis Buñuel. Coneix també elSurrealisme i exposa a Catalunya les primeres obres Lamel és més dolça que la sang i Aparell i mà, que seranles seves obres polèmiques enviades al Saló de Tardorde Barcelona de 1927. En aquestes obres s’aprecia elperfil de l’autor per mostrar el paisatge somiejat de lacosta catalana, les obsessions i els mites surrealistes.

Malgrat l’admiració profunda per la pintura clàssica, elmarç de 1928 firma el Manifest Groc (Manifest

Antiartístic Català), juntament amb Sebastià Gasch i LluísMontanyà. En aquest text s’enfronten a la tradició mésreaccionària i s’hi inclou una llista dels seus artistes iescriptors més admirats, Picasso, Juan Gris, Miró, LeCorbusier, Ozenfant, De Chirico, Jean Cocteau i AndréBreton. La influència d’aquests autors sobre la sevapintura és tan gran que durant dos anys tota l’obra és deplena experimentació. Fins i tot s’aproxima a l’abstracció.

La progressiva necessitat de trobar un llenguatge adequata la seva pròpia idiosincràsia, tant intel·lectual com artística,el porten a instal·lar-se a París el 1929. Allà es vincula ambJoan Miró que l’introdueix en el grup surrealista d’AndréBreton. Per aquestes mateixes dates escriu en tres dies elguió de Un chien andalou (Un gos andalús) amb LuisBuñuel, film considerat per la crítica com la primerapel·lícula surrealista, tot i que ja n’hi havia antecedentsamb Claude Chabroll. Més tard, ja el 1930, tornaran acol·laborar per última vegada en el guió de L’edat d’or.

Són temps de gran intensitat creadora. Pinta El joclúgubre, on combina de forma nova automatisme inarració dels somnis, i exposa per primera vegada aParís. És una mostra individual que li organitza la GaleriaGoemans, on presenta entre d’altres, dues de les sevesobres més inquietants, L’enigma del desig i El granmasturbador. L’obra es decanta per una percepció delssentits a través de mirades a la realitat, subjectivada peruna forta càrrega d’anàlisi inconscient.

L’experimentació el porta a la creació del “mètodeparanoicocrític”, i no és una casualitat. A Dalí, influït com laresta dels surrealistes per les teories psicoanalítiques deldoctor vienès Sigmund Freud, no li interessava tant el procéscientífic com les possibilitats artístiques que podia tenir, aixícom la importància de l’inconscient com a font inexhauribled’imatges poètiques. Per això trobava que el Surrealismeque conreaven els seus companys de grup estava massaancorat en l’escriptura i en la pintura automàtica.És a partir d’aquí quan l’autor desenvolupa la seva pròpiainterpretació del Surrealisme a través d’aquest mètode, quedefineix com a “mètode espontani de coneixementirracional basat en l’associació interpretativa crítica defenòmens delirants”.


15


14

conduït pel poeta llatí Virgili, és guiat als nous cercles del’Infern, al cim del Purgatori i, com que Virgili és un pagà,és Beatriu qui el condueix al Paradís.

La concepció dantesca de l’univers està influenciada perla filosofia de Guillem d’Ockhan i Marsili de Papua. Dinsde l’humanisme religiós Dant rebutja el poder papal iincita a la divisió dels poders terrenals i espirituals. Peraixò es pot dir que és un poema teològic evolutiu, escriten diverses etapes de la vida de l’autor.L’assagista romanès Horia-Roman Patapievici afirma queDant era un coneixedor de la ciència del seu temps. Eraexpert en cultura científica, teològica i filosòfica. A finalsde l’Edat Mitjana disposaven d’una representació familiardel nostre cosmos en el qual es reconeixien de maneraimmediata. L’univers dantesc té alguna cosa quenosaltres no tenim, és un imago mundi científic i religiós.L’imaginari de Dant en els tres llibres de la DivinaComèdia mostra la diferència del model medievalestàndard amb la visió d’un científic que ha aprèselements nous dels seus contemporanis (en un gravat de1465 aproximadament apareix Dant amb un llibrepronunciant la primera frase de la Comèdia “Nel mezzodel cammin di nostra vita mi ritrovai”). Dant accedeix alsinferns per una selva fosca i a les diferents esferes finsarribar al cim o paradís terrenal, a través del qual es potaccedir al cel. La representació d’aquestes diversesfases està realitzada el 1544 en un gravat dePierfrancesco Giambullari titulat De’l sito, forma etmisure dello Inferno de Dante (Lloc, forma i mesura del’Infern de Dant), com dos cons units en inversió i queparlen del concepte de l’esfera dividida en hemisferi nordi hemisferi austral. És un embut, no puja ni baixa ningú.

Dant no es vincula a l’Astronomia del seu temps sinó auna molt més avançada quant a elements geogràfics quemés tard es concretaran. Les il·lustracions mésdestacades, des del punt de vista de la cosmogonia, sónrealitzades per dones durant el segle XIX, concretamentles fetes per dues autores: la de Mary Acworth Orr queporta per títol Dante and the Early Astronomers,destacable per les seves observacions del disc solar, i lade la il·lustradora Phoebe Anna Traquair, d’Edimburg, queva publicar 21 il·lustracions de la Divina Comèdia amb

una precisió extraordinària (i que d’alguna manera deviaconèixer Dalí).

Mentre que els autors antics desenvolupen una visiógeneral de la cosmogonia dantesca on incorporen elsllocs físics d’Infern (és un ziggurat invertit), Purgatori iCel, en el cas de Dalí es redueix als elements humans imítics en un procés d’introspecció punyent de l’individuper enfrontar-se amb ell mateix.

Fins al punt que en el recorregut de Dant per l’Infern, undels passatges més grinyolant és el de la contemplaciódels tres rostres de Llucifer, en primer pla en els fons delnovè pou d’aquest Infern. I més sorprenent encara és ladimensió de Llucifer; Dant i Virgili rellisquen pel cos delmonstre i quan arriben a la cintura troben que és elcentre de la Terra, el centre del món material.

Dalí realitza cent xilografies en color, editades perJoseph Forét. Hi planteja un dibuix precís de personatgesbasats en l’estètica clàssica i descriu els motius narratiusdel poema tot creant un efecte corporal en els elementsespirituals. Tot això està carregat d’un precís efectedramàtic, propi de l’autor, amb una conjunció perfecta dela metàfora del sofriment i de la redempció.

Sempre s’ha reconegut el caràcter visual i cinematogràficde les descripcions de la Divina Comèdia fetes per Dant.De fet un dels primers directors de cine italià, Ligouro, enrealitzà la primera versió amb adaptacions fantàstiques deDant (L’Inferno, 1909) sobre il·lustracions de Doré fetesper a aquesta obra poètica. Dalí utilitza aquest recurs com un efecte dramàtic entre elque és personal i l’exaltació espiritual. Segons GeorgesSteiner, el llibre de Dalí és “l’alfabet compartit de la raó idel reconeixement”.

L’INFERN

Dalí fa les il·lustracions en el seu recorregut per l’Infern,on Dant és detingut per la Luxúria, la Supèrbia il’Avarícia. És Beatriu qui envia Virgili a socórrer-lo perquèel guiï per les estances dels éssers turmentats i embarqui

el 1949. També continua amb una de les sevesobsessions més constants d’aquests anys, el quadre deMillet, L’Angelus, que provocà en Dalí una doblecommoció, pictòrica i psicològica. L’autor no n’estudianomés les formes i la composició, també intueix lamística que tenia l’obra i la seva vinculació amb el mónnatural. L’obsessió per aquesta obra el porta a redactarel 1963 un llibre titulat El mite tràgic de l’Angelus deMillet en què explica el procés a partir del qual sorgeixtota aquesta sèrie d’imatges i associacions delirants queconformaran la seva obra en tot moment.

Durant aquests anys continua la tasca literarioartísticainiciada els anys trenta amb obres com La conquête del’irrationel (1935) i el tractat sobre art modern Les Cocusdu vieil art moderne (1956) que deriven cap aconfessions íntimes de l’autor entre les quals calesmentar Diari d’un geni (1964), Dalí, per Dalí (1970) iComment on devient Dalí (publicat en castellà amb el títolConfesiones inconfesables), amb pròleg i notes d’AndréParinaud, i Les dîners de Gala, publicat per Drae.

Malgrat haver seguit una línia personalitzada en contacteamb temàtiques i formes clàssiques, vistes des de laperspectiva d’un autor que es crea a si mateix iconstantment, Dalí no deixa de relacionar-se amb elsesdeveniments que passen al seu voltant, sobretot ambla gran eclosió de la pintura americana després de la IIGuerra Mundial. Així a finals dels anys 50 experimenta demanera molt personal el moviment expressionistaabstracte nord-americà i sent una especial admiració perWillem de Kooning. Posteriorment treballarà enmoviments com el pop-art, els seguidors del qual (entreells Andy Warholl) deuen a Dalí el concepte d’artista-espectacle o la fascinació que sent per la ciència i tot elque tingui de particular l’art òptic.En relació amb les noves tecnologies, Dalí té interès enaquesta última etapa a augmentar els seus coneixementssobre ciència i sobre holografia, sobretot la recerca deldomini de les imatges tridimensionals. Estudiarà lespossibilitats dels descobriments científics relacionatsamb la tercera dimensió.

Els últims quinze anys de la seva vida es desenvolupen

entre Cadaqués, Figueres i el castell de Púbol. El 1974s’inaugura el Teatre-Museu Dalí a Figueres. El 1979 ésnomenat membre associat estranger de l’ Académie desBeaux-Arts de l’Institut de França.El 1982, any de la mort de Gala, s’inaugura el MuseuSalvador Dalí a Sant Petersburg (Florida, EUA). El 1983es crea la Fundació Gala-Salvador Dalí a Figueres.El 1989 Dalí mor a Torre Galatea, Figueres.

LA DIVINA COMÈDIA

En el camp de la il·lustració, el 1934 Dalí havia realitzattrenta aiguaforts d’Els cants de Maldoror del Comte deLautrémont. A finals dels anys cinquanta (1957),retornant a l’obra gràfica, realitza dotze litografies per auna edició del Quixot, de Miguel de Cervantes i inicial’obra gràfica per a La Divina Comèdia.

Aquesta peça magistral, realitzada el 1960, estavaformada per cent xilografies en color per a La DivinaComèdia, de Dant. Les converses sobre aquesta sèries’havien iniciat el 1951 arran de la primera trobada entreDalí i el Capità Moore, el qual li proporciona una visita alVaticà i la possibilitat de parlar del tema amb el Papa, quel’animarà en aquest projecte. Entre 1955 i 1956 treballaràde manera desinteressada en el projecte que seràrealitzat per Joseph Foret.

En aquesta obra, Dalí agafa com a referents les obresprecedents i recrea grans mestres del Renaixement i delBarroc com Rafael, Piero Della Francesca, Vermeer,Velázquez, Zurbarán o Miquel Àngel. De cada un d’ellsmostrarà les diferents facetes per les quals Dant-Dalí esveurà immers en l’Infern, el Purgatori i el Paradís i seràredimit per la seva pròpia Beatriu-Gala.

L’OBRA DE DANT

L’obra de Dant està escrita en romanç italià entre elsanys 1307 i 1321. Està formada per tres parts -Infern,Purgatori i Paradís- dividides, cada una d’elles, en 33cants, excepte l’Infern que en té 34. A l’obra, Dant,


17


16

molt jove en el pensament artístic del seu temps, mentreque Dant, nascut el 1265 a Florència, fou granconeixedor de la gramàtica i d’alguns ensenyamentsfilosòfics que, més tard, el portarien al descobriment dela poesia i el sonet.

Segons Ricard Mas, Dalí se submergia en totes lesinfluències possibles i l’autor deia “tot m’influeix, ningúno em canvia”.Dalí fa un recorregut personalitzat de la lectura de Dant irealitza la seva pròpia imatge de l’obra, és una visióinterior. És un Dalí apartat pràcticament del Surrealisme,però que reinterpreta les pròpies formes surrealistes perconjugar el somni amb la mística. Luis Garcia Lasso diuque l’obra és el resultat d’una passió per la literatura quees transforma en una oportunitat egòlatra de poder-lamanifestar. Per la qual cosa cal situar-la en el context del’evolució del pintor amb una càrrega emocionalprofunda. Una vida influïda per les teories freudianes,l’aplicació del mètode paranoicocrític i l’estudi delsubconscient.

És un viatge de l’ànima humana de la foscor a la llum.

Dra. Rosa Perales PiqueresUniversitat d’Extremadura

després cap al Purgatori per arribar a la Contemplació del’Estança celestial.

A l’Infern apareix la representació dels mites clàssics, delpatiment dels homes i dels semidéus que s’han enfrontatals déus, Caront, Minos, Cerber, el Minotaure, Gerió, elCentaure, els Gegants. D’altra banda trobem lespassions humanes: la ira, la fúria, els usurers i elsfraudulents, els hipòcrites lladres o els habitants de Prato(que vincula Dant amb la fòbia envers els veïns).

La relació amb la seva pintura s’aprecia en algunesimatges: en Els homes que es devoren els uns als altres,la imatge està agafada d’ El Gran Masturbador o Elstraïdors de la seva pròpia família, on pren com areferència l’egocèntric Narcís.

També estableix les lleis de prioritats en els defecteshumans: El bosc dels suïcides, Els heretges o Elsendevins. D’aquest apartat és magnífica la representaciód’Els Blasfems, amb una llengua carnosa i tova, similar ales seves obres de putrefacció que representa elxafardeig, o El temor a Satanàs, que complementa lavinculació Dant amb el Diable, al qual representa endiverses ocasions gairebé camuflat com un faune grec.

Dalí deixa el seu segell surrealista, on abunden elsrostres descarnats i cossos convertits en aigua, foc iaire, amb figures femenines de rostres semblants a Gala.

EL PURGATORI

Al Purgatori podem observar imatges agafades del seumètode paranoicocrític amb L’Àngel caigut o La barcad’ànimes, on es mostra la imatge de la llacuna Estígia enel concepte clàssic de Patinir. Apareixen Els negligents oSortint de la terrassa de la ràbia com aranyes sorgidesde les ments confuses. A Els somnis se succeeixen elsprocessos mentals de l’autor, sexe i religió.

Significativa és la representació fantasmagòrica de lesdiferents terrasses que poblen el denominat paradísterrestre, que no és altra cosa que el Purgatori, on les

formes toves simbolitzen l’eterna lluita amb el pas del temps.

A Els avars i els pròdigs torna a recórrer al món delssomnis, sobretot a imatges contingudes en l’obraanterior. Algunes d’aquestes imatges passen a formarpart d’un escenari on les figures es redueixen per captarel moviment i l’acció enfront del significat o elprotagonisme de Dant, com en el cas del tema de Laluxúria. Potser unes de les més emotives són L’últim mónde Virgili i L’Aparició del bosc diví, per acabar amb laTrobada de Dant i Beatriu.

EL PARADÍS

Al Paradís, Dalí estableix les diferents esferes de lapurificació amb la representació de les figures que hiapareixen com l’Àngel o Beatriu/Gala.Amb grans escenografies mostra la nova dimensió de laPuresa a través de la figura de l’estimada.Després estableix les diferents esferes del celrelacionades amb els planetes Venus, Mercuri, l’esferade Júpiter o les Escales Divines. I amb els ésserscelestials, Crist, els Àngels, els Cossos gloriosos,L’èxtasi de Dant, El triomf de Crist i la Verge, El camí deDéu o Dant recupera la Visió. A L’aparició de Crist agafacom a model el format de Crist sobre el món.

El Paradís acaba significativament amb la representacióde l’Empiri, paisatge lunar gairebé inexistent físicament idiluït que ha de conformar-se mentalment. Igual que alprincipi d’aquest recorregut.

La Divina Comèdia de Dalí uneix dos grans autorsuniversals que, tot i separats per diversos segles, per llurcondició no resulten personatges aliens sinó estretamentlligats per les seves concepcions artístiques. Unasimilitud que pot apreciar-se clarament en algunspassatges de llurs vides i en la seva obra plenad’arquetipus místics i religiosos.

Tots dos van créixer influïts per aquesta dualitat del bé idel mal, l’infern i la divinitat. Ambdós personatges forengrans pensadors en els seus segles. Dalí destacà des de

L`INFERN

EL INFIERNO


LES OBRES


21

L`INFERN - EL INFIERNO


20



22



23



24



25



26



27



28


EL PURGATORI

EL PURGATORIO


30

EL PURGATORI - EL PURGATORIO


31



32



33



34



35



36



37



38


EL PARADÍS

EL PARAÌSO


41

EL PARADÍS - EL PARAÌSO


40



42



43



44



45



46



47



48


LA DIVINA COMÈDIA

ILLUSTRADA PER DALÍ

Documents

Alligheri, Dante - La Divina Comedia, Ilustrada por Dalí