Descripci i anlisi de lmbit escollit

La delinqncia prov de la voluntat d'alg en violar les normes socials. Ni problemes de salut, ni drogodependncies, ni dificultats econmiques i molt menys concepcions religioses o poltiques, poden justificar que es cometin illegalitats, injustcies o crims. Per s important veure les estadstiques: que a les presons, a Espanya i tamb en el conjunt dels pasos europeus, un alt percentatge d'interns pateixen malalties mentals que no han adquirit a la pres, pateixen drogodependncia i presenten un baix nivell educatiu, amb antecedents de fracs escolar; no han tingut mai una ocupaci estable i molts han patit en la seva infncia abusos, maltractaments, abandonaments, etc. Amb la qual cosa podem observar que la majoria de persones no han rebut una eduaci com qualsevol altra persona, o simplement no han tingut una vida fcil.El sistema penitenciari de l'estat Espanyol vol promoure la inserci i el respecte als drets de les persones privades de llibertat. A ms de recloure l'agressor, aquest rep una formaci que li proporciona les capacitats apropiades perqu en el futur pugui subsistir sense recrrer al delicte. Perqu aix sigui el mateix nivell de seguretat, la mateixa garantia de custdia dels interns i del compliment de les penes a qu van ser condemnats, tamb se li afegeix la seva rehabilitaci a travs de l'educaci, el treball i el tractament dels seus problemes de salut fsica i mental.La pres ha de ser una escola de llibertat. Un espai perqu l'intern trobi noves motivacions per viure en llibertat, adquireixi nous valors, aprengui el respecte que mereixen els altres i que mereix ell tamb i finalment es pugui reintegrar a la societat.En aquesta tasca s fonamental el paper dels funcionaris de la Instituci. El treball dels penitenciaris, del personal que treballa a les presons, sovint es desconeix i gaireb mai es valora adequadament. Desenvolupen la seva activitat amb persones que tenen molts problemes i de vegades treballen en condicions difcils.La Instituci Penitenciria s una pea ineludible de la poltica de seguretat d'un pas i tamb de la poltica d'intervenci social. Estem convenudes que noms construint espais de tractament, reeducaci i rehabilitaci per a aquelles persones que un dia van cometre un delicte podrem donar respostes eficaces que incrementin la nostra seguretat i la nostra llibertat ciutadana.El sistema penitenciari espanyol ha experimentat en les ltimes dcades un canvi radical d'orientaci i concepte, parallel a l'evoluci de la societat espanyola. El gran esdeveniment que ha propiciat aquesta transformaci ha estat l'aprovaci de la Constituci Espanyola de 1978, que des de llavors ha inspirat profunds canvis tant en la legislaci penal com en el tractament dels reclusos i en les condicions de les presons. Ha estat necessari un considerable esfor en aquests ltims anys per millorar les deficincies del sistema, dotar-lo de noves installacions, millorar les que estaven en s i reorganitzar l'activitat per aconseguir una major eficincia dels recursos humans.

La finalitat de les presons ha anat canviant al llarg de la histria. Va passar de ser un simple medi de retenci per el que esperava una condemna, a ser una condemna en si mateixa. En alguns pasos (principalment els democrtics), era un medi que tenia, com a objectiu, el de protegir la societat daquell que pogus resultar perills i a la vegada intentaven que lindividu es reinsers. Tot i que tamb podia ser utilitzat com un mitja de pressi poltica en moments difcils. De fet, la reinserci, rarament, saconseguia.Els presoners es trobaven retinguts en un mateix espai, sense tenir en compte el seu delicte i havien que pagar ells mateixos la seva manutenci. La desorganitzaci era de tal magnitud que els sospitosos dun mateix delicte podien, amb tota facilitat, canviar la versi dels fets abans del seu procs.Laplicaci de la justcia de lpoca era de domini pblic. Es mostraven els suplicis als que eren sotmesos els acusats aix com les execucions daquests mateixos.

Durant aquelles poques la pres era un mitj dexclusi per tot tipus de persones marginals, ja siguin delinqents, bojos, malalts, orfes, prostitutes, homes sense sostre, etc. Aquests eren empresonats, sense cap ordre, noms a fi de fer callar les conscincies de les honrades persones sense ms aspiraci que la de fer-los desaparixer. La creaci de les presons va sorgir davant la necessitat de mantenir en silenci el tractament de la delinqncia. Les execucions, portades a terme en pblic, cada cop eren inferiors i ms discretes, fins arribar a desaparixer, per complet, de la vista pblica.La pres va evolucionar rpidament, es va convertir en una instituci disciplinaria. La seva organitzaci, consistia en un control total del presoner que estava vigilat constantment pels carcellers. Els objectius de la pres van evolucionar amb el pas del temps. Poc a poc, la idea de que lintern havia de reparar el mal ocasionat a la societat, va prendre conscincia.Lencarcerament havia danar acompanyat del treball, el delinqent havia de pagar, amb la pres, el seu deute, no directament a les seves vctimes, per s el mal que el seu comportament havia causat a tota la societat. Desprs dhaver complert la seva condemna i haver pagat el seu deute, el delinqent quedava exempt de tota culpa i podia reprendre una nova vida. Laplicaci daquesta utopia, per, encara no sha fet realitat.El fet de considerar la pres com un lloc de reeducaci del delinqent, vasignificar un aven. La pres va fixar altres objectius: el canviar als delinqentsi adaptar-los per una vida normal en la societat. La seva principal idea era la dereeducar i reformar als delinqents que havien pres un cam equivocat.

En tot lEstat espanyol, noms la Comunitat Autnoma de Catalunya t estatut dautonomia en lexecuci de la competncia executiva (s a dir, gestionar i organitzar integrament la poltica, el personal i els establiments dels centres penitenciaris dacord amb la legislaci espanyola). Catalunya t el trasps efectiu de lanomenada competncia des de l1 de gener de 1984 (en virtut del Real Decret 3482/1983, del 28 de desembre).Com a conseqncia, el Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya exerceix en exclusiva la poltica penitenciaria a Catalunya, a travs de la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitaci i Justcia Juvenil.

Aquesta presenta la segent organitzaci:Correspon a la Generalitat la competncia executiva de la legislaci de l'Estaten matria penitenciria, que inclou en tot cas:- La capacitat per a dictar disposicions que adaptin la normativapenitenciria a la realitat social de Catalunya.- La totalitat de la gesti de l'activitat penitenciria a Catalunya,especialment la direcci, l'organitzaci, el rgim, el funcionament, laplanificaci i la inspecci de les institucions penitenciries de qualsevoltipus situades a Catalunya.- La planificaci, la construcci i la reforma dels establiments penitenciarissituats a Catalunya.- L'administraci i la gesti patrimonial dels immobles i dels equipamentsadscrits a l'Administraci penitenciria catalana i de tots els mitjansmaterials que li siguin assignats.- La planificaci i l'organitzaci del treball remunerat de la poblacireclusa, i tamb l'execuci de les mesures alternatives a la pres i de lesactivitats de reinserci.A ms, la Generalitat pot emetre informes en el procediment d'atorgament d'indults.Aix doncs, Catalunya i Espanya comparteixen un marc legal que s el CodiPenal (pel que fa la duraci de la condemna) i la Llei General Penitenciaria (pelSECRETARIA DE SERVEIS PENITENCIARIS, REHABILITACI I JUSTCIA JUVENILServei dAssessorament JurdicServei dInspeccirea dInformaci en Matria de SeguretatResponsable de Planificaci i Projectes EstratgicsSubdirecci General de Recursos Humans i EconmicsDirecci General de Recursos i Rgim PenitenciariAssessor de Suport Institucional i CoordinaciDirecci General dExecuci Penal a la Comunitat i de Justcia JuvenilCentre dIniciatives per a la Reinserci (CIRE)

que fa els rgims i graus penitenciaris que simposen). Tota la resta de criteris imodels sn propis de Catalunya.

Duraci de les penesDavant la llei totes les persones representen el mateix, i per tant les penes imposades sexerceixen de la mateixa manera per tots els membres. L ingrs a un centre penitenciari representa la pena igualitria, s a dir, la pres ens permet quantificar exactament la pena segons la variable del temps. Lentrada a la pres, doncs, monetitza el cstig en dies, mesos, anys i estableix equivalncies quantitatives delictes-duraci. Les penes reben una durada segons la seva gravetat, segons els danys ocasionats a les vctimes. Les penes sn adaptades per qualsevol individu tot estudiant la seva situaci i els motius que lhan portat a delinquir.Diferenciem entre les penes curtes (un any o menys), les penes intermdies (de ms dun any a cinc anys), les penes llargues (de ms de cinc anys a deu anys) i les penes molt llargues (ms de deu anys). Cal mencionar que aquestes tenen en compte (en un principi) que abans de la finaliztaci de la pena prevista, el condemnat hauria de poder sortir delestabliment penitenciari parcialment o temporalment perqu aquest es pogus anar integrant novament a la comunitat, que es lo que es diu la llibertat condicional.

A ms, el perode total dexecuci, definit en el moment del judici, no pot ser modificat sota cap concepte (excepte en cas dindult individual).Aquestes persones privades de llibertat, al llarg de la seva vigncia, han de sertractades segons el respecte als drets humans. Segons la Declaraci dels Drets Humans els quatre drets fonamentals de lhome sn: la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistncia contra lopressi. El primer daquests drets (per la seva mateixa naturalesa) queda susps durant el temps de compliment de condemna. Per el segon i el tercer estan garantits per la llei.La majoria sn condemnes de 3 a 8 anys. Desprs vindrien les penes demenys de 3 anys Seguidament les penes de 8 a 15 anys. A continuaci de 15a 20 anys. I per ltim les penes de ms de 20 anys. Per exemple: si unapersona comet dos homicidis, en un principi, li pertocarien 40 anys de pres,per com que la pena mxima s de vint anys o trenta anys (depn el delicte),no poden condemnar-lo a ms anys dels que la Constituci i el Reglament Penitenciari marquen.

Centres penitenciaris. Que sn?Les presons sn institucions autoritzades pels governs i formen part del Sistema de Justcia dels pasos. s un lloc (edifici o conjunt dedificis) on es confia gent que ha estat privada de llibertat per no haver respectat certesnormes duna societat (aquestes normes estan definides per les lleis).La pres t un doble fonament: jurdic-econmic i tcnic-disciplinari. Aquestdoble funcionament ha comportat que la pres shagi convertit en la forma msimmediata i ms civilitzada de totes les penes. I s aquest doble funcionamentel que dna immediatament el seu pes. La pres des dun principi ha significatuna detenci legal encarregada dun suplement correctiu, o tamb, unaempresa de modificaci dels individus que la privaci de llibertat permet ferfuncionar el sistema legal.La pres no sha de confondre amb la simple privaci de llibertat. s, en totcas, un mecanisme diferenciat i finalitzat. Diferenciat ja que no t la mateixaforma, segons es tracti dun acusat o un condemnat, per exemple. Ms omenys, sha de correspondre a aquestes diferencies i assegurar un cstig notan sols graduat en intensitat, sin diversificat sobre els seus fins. Lordre s unfactor molt important que pot contribuir molt en rehabilitar els condemnats.La pres ha de ser una estructura disciplinaria exhaustiva. En varis sentits: hadocupar-se de tots els aspectes del individu: de la seva educaci fsica, de laseva aptitud pel treball, de la seva conducta quotidiana, de la seva actitudmoral, de les seves disposicions, La pres, molt ms que lescola, un taller olexrcit, s omnidisiciplinria. A ms, la pres no te exterior ni buit; no es potinterrompre, excepte un cop acabada la condemna; la seva acci sobrelindividu ha de ser total.Aquesta edificaci, lloc dexecuci de la pena, s a la vegada, lloc dobservacidels individus. En dos sentits. Vigilncia naturalment. Per coneixement tamb,de cada intern, de la seva conducta, de les seves disposicions profundes, de la19seva progressiva esmena; les presons han de ser concebudes com un lloc deformaci per un saber clnic sobre els penats.Els centres penitenciaris no tant sols han de conixer la decisi dels jutges iaplicar-la en funci dels reglaments penitenciaris establerts: han dobtenirpermanentment sobre el detingut un saber que li permetr transformar lamesura penal en una operaci penitenciaria; utilitzar la pena imposada per lainfracci que va cometre, una modificaci del intern, til per la societat.3. 1.1 Com sorganitzen?Un organigrama dun centre penitenciari es podria explicar de la segentmanera:La mxima instncia de poder en un centre penitenciari s el director, aquest tla missi de controlar i coordinar tota activitat que es porti a terme al centrepenitenciari. Per sota daquest, hi ha un subdirector de rgim, que s quicontrola els expedients dels interns. En aquests expedients hi consta la duradade la condemna, la classificaci del grau penitenciari en qu es troba, elsinformes positius, si obt beneficis, els permisos de sortida, entre altres. Enaquests documents trobem tota la informaci dun intern. A continuaci,destaquem la figura del subdirector de tractament. Aquest s el cap de tots elseducadors socials, psiclegs, treballadors socials, mestres, majoristes, entrealtres. El subdirector de tractament s el qui porta a terme lavaluaci i lintervenci educativa, social i psicolgica. A lmbit sanitari hi trobem unsubdirector mdic que controla tota la intervenci mdica i sanitria es duu aterme dins del propi centre. Finalment un administrador que duu a terme tota lagesti econmica i administrativa.3.1.2 Tipus de centres penitenciarisHi ha una gran diversificaci de centres penitenciaris per tal de facilitar-ne eltreball que es realitza en aquests, i per aconseguir els objectius proposats de lamillor manera. Per tant, aquesta organitzaci intenta ser acurada i precisa.20Distingim entre els centres dadults i de joves. Els centres de joves comprenenpersones dedat menors de 18 anys. Els centres dadults sn aquells on lespersones ja sn considerades majors dedat i internen aquest tipus de centre.Aquests centres, a la vegada, es classifiquen en centres preventius o centresde penats. Els preventius sn formats per aquelles persones que estan enespera de sentncia (de vegades aquests centres es troben dins dels mateixoscentres penitenciaris de penats, per en Mduls diferents). Els centrespenitenciaris de penats agrupen totes aquelles persones que ja els hi ha estatimposada una condemna. Tamb cal fer distinci entre els centres dhomes idones, que han de restar separats. Hi ha centres en els que hi ha homes idones per sempre separats. Si els interessa fer una activitat junts puntualmentpoden fer-ho per en el dia a dia estan separats.Finalment distingim els centres penitenciaris de rgim obert dels de rgimordinari. Els centres de rgim ordinari sn els centres on hi ha els presos quees troben en condicions habituals de reclusi. En canvi els centres oberts sncentres on hi ha els presos en tercer grau, quan poden entrar i sortir del centreper treballar.3.1.3 Centres Penitenciaris a Catalunya8A Catalunya els centres penitenciarissorganitzen en relaci uns criteris marcatspel Pla dEquipaments Penitenciaris. Elscentres penitenciaris oberts a Catalunyasn els segents: Centre PenitenciariBrians 1(3), Centre Penitenciari Brians 2,Centre Penitenciari dHomes deBarcelona(1), Centre Penitenciari de Donesde Barcelona(2), Centre Penitenciari deFigueres(10), Centre Penitenciari deGirona(4), Centre Penitenciari de Joves(7),8 FONT 1: Mapa que ens representa el territori catal amb els centres penitenciarissituats a la seva rea geogrfica corresponent.21Centre Penitenciari Obert 1 de Barcelona, Centre Penitenciari Obert 2 deBarcelona, Centre Penitenciari de Tarragona(5), Centre Penitenciari Lledoners,Centre Penitenciari Obert de Lleida(6), Centre Penitenciari Ponent(9), CentrePenitenciari Quatre Camins(8) i el Pavell Hospitalari Penitenciari deTerrassa(12).3.1.5 Situaci actual dels centres penitenciarisActualment, es parla duna massificaci als centres penitenciaris ; fet quenimpossibilita, o si ms no dificulta, lobjectiu primordial del SistemaPenitenciari. El nombre de presos reals i el nombre de places tericamentprevistes no concorden. Per aquest fet, coneixent les previsions daugment dela poblaci reclusa, lany 2004 es va iniciar el Pla dEquipaments Penitenciarisque sencarrega de construir nous centres penitenciaris per tal de tenir msplaces o de substituir aquelles installacions velles que lEstat espanyol va cedira Catalunya lany 1984.Els requisits qualitatius i quantitatius del PlaLes caracterstiques bsiques de les infraestructures penitenciries, (dimensi,capacitat i tipologia constructiva) han dajustar-se a les exigncies de la polticade rehabilitaci i de gesti dels centres.A Catalunya, les lnies estratgiques dactuaci del govern sorienten claramenta potenciar la rehabilitaci i reinserci social dels interns, enfront daltresorientacions que prioritzen les actuacions de control. Aquest plantejament de lapoltica penitenciria i el compliment de la legislaci Llei Orgnica GeneralPenitenciria i Reglament Penitenciari defineixen un model de gestipenitenciria i determinen una srie de variables a tenir en compte en laplanificaci del Pla dEquipaments Penitenciaris. Entre aquests criteris, sha detenir en compte la importncia del rgim obert com a mecanisme de reeducacii resocialitzaci, que shaur de reflectir en el tipus destabliments i en elnombre de places.22La primera variable obliga a definir les diferents tipologies de centrespenitenciaris segons la classificaci penal i penitenciria dels interns i acombinar-la amb les caracterstiques del territori on shan dubicar, establint trestipus de centres:-Centres per a preventius i trnsits ubicats en zones urbanes i/o periurbanes.-Centres oberts ubicats en nuclis urbans.-Centres de compliment de penes ubicats fora de nuclis urbans, amb facilitatdaccs i bones comunicacions, especialment amb transport pblic, per ambun referent urb proper que asseguri una adequada oferta de serveis.Cadascun daquests tipus sha dajustar -dacord amb lexperincia- adeterminades caracterstiques estructurals, bsicament pel que fa a la capacitatrecomanable. Per tant, caldr assegurar-se que les presons no pateixenmassificaci, ja que per sobre daquesta capacitat recomanable, esreconeixerien ineficincies.La dimensi del territori catal, la distribuci de la seva poblaci, la organitzacijudicial, la disponibilitat de sl i la xarxa de comunicacions sn tamb elementsa considerar en la fixaci de les ubicacions daquests equipaments i la sevadistribuci per tot el territori, com a instruments de poltica social dintersgeneral.Finalment i en lordre quantitatiu, la darrera variable que condiciona el PladEquipaments Penitenciaris9 (vigent des de lany 2004 fins lany 2010) s lanecessitat de fer front als dficits pel que fa al nombre de places i a lasubstituci per obsolescncia dalguns dels centres actuals. El creixementprevist i la necessitat de substituir installacions inadequades per les sevescondicions denvelliment o per la seva ubicaci obliga a crear entre 2004 i 2010una quantitat aproximada de 6.500 noves places, que inclouen les de rgimordinari tancat i les de rgim obert. Cal afegir que actualment, dos anys ambantelaci de la finalitzaci del Pla, ja sestan acomplint els objectius amb9 PLA DIRECTOR DEQUIPAMENTS PENITENCIARIS (2004 - 2010) Lnies bsiquesdactuaci, Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitaci i Justcia Juvenil.