Àmbit, revista de Cultura

revista de culturaÀmbitSUMARI 01 El teatre torna als orígens I 02 Ruta botànica as Torretó I 03 Montserrat Casas:

“L’educació en tots els àmbits ha de ser una prioritat” I 04 La festa de Sant Antoni I 05 Ex-

periències en gestió cultural I 06 Excavació urgent a Bintalfa I 07 Un imperi sota terra I 08

Ponç Pons: “La literatura és la gran passió de la meva vida” I 09 Art Emergent I 10 Nous tallers

d’Alternanits I 11 L’època daurada de les bandes de música de Menorca I 12 Deu anys del CEL

Publicació del Departament de Cultura, Patrimoni,

Educació i Joventut del Consell Insular de Menorca

Núm.

23

Número 23. Gener-abril 2011

Àmbit revista de cultura I número 23 · gener-abril 20102

Cent trenta-cinc anys després de la seva inauguració, el Teatre des Born compta amb un projecte de reforma per valor d’uns tres milions d’euros que pretén recuperar bona part de la seva fisonomia original. La proposta de l’equip redactor no planteja però una regressió al passat, sinó dotar Ciutadella d’un espai escènic funcional i amb projecció de futur.

01 El teatre torna als orígens

TextMaria CollFotografiesArquison

Pocs espais escènics de l’Estat espanyol han sofert tantes re-formes al llarg de la seva història com el Teatre des Born de Ciutadella. Ara, cent trenta-cinc anys després de la seva inaugu-ració, l’edifici roman tancat a l’espera que en breu comenci una nova intervenció amb projecció de futur. Es tracta del projecte de l’arquitecte José María Forteza i l’enginyer industrial Javier Abad, guanyadors del concurs que va convocar la corporació lo-cal per dissenyar l’actuació de espai escènic.A partir d’un exhaustiu estudi històric, l’equip tècnic proposa recuperar la fisonomia original de l’edifici, tant a l’interior com a l’exterior. No es tracta, però, de tornar a la foto original, sinó de completar amb fonament i rigor les intervencions que s’han executat al llarg dels anys i que, vist amb perspectiva, no han resultat prou adequades.

Es recupera la peculiar forma de ferradura de la sala del teatre i les llotges originals a la platea que van desaparèixer amb les obres de 1929. Es guanya en volum, visibilitat i es millora també l’acústica.

A l’interior de l’edifici, es torna a la configuració i ambientació originals. Es recuperen les llotges que originàriament hi havia a la platea i també la peculiar planta en forma de ferradura. La sala guanyarà en volum i visibilitat des de totes les localitats i millo-rarà la seva acústica. L’alçada entre llotges també s’incrementarà fins a 2,20 metres, ja que actualment es considera molt justa, i es recuperarà el daurat i la figura dels dos àngels de la decoració de cada llotja. La paret de fons de la sala serà de color vermell i tindrà un pes important en la decoració del conjunt. Es restau-rarà i es tornarà a col·locar el teló de boca original, amb figures d’àngels, Moratín, Lope de Vega i Calderón, mentre que el llum central serà objecte d’una reinterpretació moderna, atès que no hi ha prou documentació gràfica per a una reproducció fidedigna de l’original.Es preveu també la creació d’una nova planta soterrani, on s’ubi-caran els banys i els camerinos, que connectarà amb la zona pú-blica a través d’ascensor i escales. El vestíbul de l’edifici serà més espaiós, amb una única alçada i una escala al fons. L’edifici disposarà de totes les instal·lacions modernes necessàri-es en un edifici d’aquestes característiques, fins i tot quant a equi-pament escènic i audiovisual, i complirà amb totes les normatives vigents, també en qüestions de seguretat i accessibilitat.

01

02

Les propostes per a l’entornL’actuació al Teatre des Born inclou també l’exterior de l’edi-fici i el seu entorn. La façana principal recuperarà la confi-guració original, ja que es considera que presenta major co-herència tipològica i compositiva. Les dues portes laterals se substituiran per finestres, es recuperarà el rellotge que va presidir l’enfront des de 1881 fins a 1985, mentre que, per contra, se suprimirà la finestra central que va aparèixer els anys vuitanta sense cap tipus de raonament històric o funcional, en opinió dels autors dels nou projecte de re-forma. Per a la recuperació de la imatge original també és previst que es retirin les persianes menorquines i que es col·loqui un cartell amb la inscripció “teatre”.El to més modern de tota la intervenció el trobam a la fa-çana posterior. La paret de marès que es veu des del port de la ciutat s’il·luminarà amb dispositius tipus LED inserits a les juntes verticals de forma aleatòria.A l’entorn del teatre, s’ampliarà l’espai situat al carrer de sa Muradeta que els turistes utilitzen habitualment com a espai per captar fotografies amb vistes al port, a la vegada que també es crearà un empedrat al mateix nivell del vial que faciliti l’accessibilitat al teatre.

01 . Estètica.Imatges de com quedarà l’interior del teatre després de la intervenció.

02 . Façana.L’enfront de l’edifici re-cuperarà el seu aspecte original.

Àmbit revista de cultura I número 23 · gener-abril 2010 3

02 Ruta botànica as Torretó

03. Valors.Els terrenys des Torretó formen part de la Xar-xa Natura 2000 i des-taquen pels seus valors naturals i botànics.

03

TextPere FragaFotografiesÀrea de Medi Ambient del Consell de Menorca

El Departament de Cultura impulsa la creació d’un itinerari per posar en valor l’entorn de la finca que gestiona l’Injove.

El Departament de Cultura, Patrimoni, Educació i Joventut impulsa la creació d’un itinerari botànic a la finca des Torre-tó, de titularitat del Consell de Menorca i gestionada per l’Injove juntament amb la casa de colònies. Es tracta d’una acció que forma part del projecte LIFE+Reneix que vol posar en valor l’entorn de la casa de colònies, una zona que destaca pels valors naturals i botànics que alberga i pel seu potencial didàctic, per apropar-hi els seus usuaris.Els terrenys des Torretó formen part de la Xarxa Natura 2000. Estan formats per pastures i antics camps de conreu de ce-real de secà, una part en desús, que al-ternen amb roquissars i àrees de marina d’ullastres i de pins, que conformen el mosaic agroforestal que caracteritza el paisatge rural de l’illa. L’antic ús agrora-mader de la zona ha condicionat els va-lors paisatgístics i patrimonials que s’hi troben avui en dia, com ara la parcel·lació amb parets seques, diferents elements etnològics com ara barraques, un pou de torn, eres i aljubs, i també els valors natu-rals que hi podem trobar. A aquests dar-rers s’hi afegeix l’interès que té la zona per la proximitat immediata al barranc més important de l’illa, que suposa una frontera entre dos tipus d’ambients natu-rals molt diferenciats, fet que accentua la riquesa de flora i fauna.Quant a les comunitats vegetals de la fin-ca, a les zones no conreades hi trobam la vegetació típica de terres magres i ei-

El projecte LIFE+Reneix té per ob-jectiu restaurar zones degradades on es desenvolupen algunes de les comunitats vegetals més singulars i amenaçades de l’illa, que alberguen espècies d’interès prioritari incloses a la Directiva Hàbitats, així com al-guns endemismes vegetals o altres plantes considerades molt rares per la seva distribució restringida.

LIFE+Reneix

xutes, on la planta dominant és l’ullastre (Olea europea var. silvestris). A la zona propera al barranc la presència de petits canalons ja és suficient perquè s’hi des-envolupi l’alzinar amb totes les plantes d’ombra que habitualment duu associa-des. A les tanques de pastures semina-turals destaca la diversitat de plantes herbàcies, especialment les llegumino-ses. La presència relativament abundant dels roquissars de marès també afavoreix l’existència de comunitats vegetals amb una influència antròpica més baixa, en les quals es poden observar diversitats flo-rístiques elevades.En aquests ambients és on també podem veure alguns dels endemismes de la zona: frígola (Teucrium marum), llengua de pas-sarell (Teucrium capitatum subsp. majo-

ricum), tems bords (Micromeria filiformis i M. rodriguezii), safrà bord (Crocus cam-bessedesii) o Romulea assumptionis. Cap a la part del barranc la flora endèmica en-cara es fa més evident i s’hi poden veure els primers endemismes importants en els ribassos que van cap a aquest: patata morenera (Cyclamen balearicum), pampa-lònia (Paeonia cambessedesii), panconia de penyal (Crepis triasii).En resum, la presència del barranc ofereix un contrast molt notable en la composi-ció de la flora, ja que els microclimes i la humitat propis de l’ambient de barranc contrasten amb l’aridesa de les parts més altes, de manera que en poca distància es poden veure des de les comunitats més riques en endemismes i exclusives de l’illa fins aquelles més transformades per la mà de l’home de manera tradicional.D’altra banda, el grup faunístic amb més aparença i interès que s’hi pot observar és sense cap dubte el dels ocells asso-ciats al barranc, i molt especialment les rapinyaires, ja que el barranc és una zona important de freqüentació o nidificació d’algunes com ara el falcó (Falco peregri-nus), el xòric (Falco tinnunculus), la milo-ca (Neophron percnopterus), el milà reial (Milvus milvus), el soter (Hieraaetus pen-natus), l’òliba (Tyto alba) i el mussol (Otus scops). Un altre fet no menys destacable és la presència d’una fauna cavernícola d’elevat interès per a la conservació a les coves d’origen càrstic que trobam a les parets del barranc.


04. La rectora de la UIB. Montserrat Casas va esdevenir la primera dona amb aquest càrrec.

05. Can Salort. S’hi imparteixen actual-ment quatre titulaci-ons presencials i una en línia.

TextLaura PonsFotografiesUIB4 vents

04

-Com se sent davant la proposta de pro-nunciar la conferència de la Diada de Menorca?-Em sent molt honorada i agraïda que el Consell Insular de Menorca hagi pensat en mi com a pregonera de la Diada de Menorca.

-Com enfocarà aquesta conferència? Quins temes vol tractar?-En la meva conferència vull parlar del pa-per de la universitat i la ciència al llarg de la història.

-Quina relació té amb Menorca, al marge de la Universitat?-Som una enamorada de Menorca, de la seva gent, del seu paisatge, que és un clar exemple de conservació, malgrat que el vent hagi bufat moltes vegades cap a altres indrets.

-Com valora la situació actual de la seu universitària de Can Salort? Creu que hi ha oferta formativa suficient per als me-norquins?-Crec que l’oferta a la seu universitària de Can Salort és important, i amb això la UIB fa palès que és la Universitat de totes les illes Balears. S’hi imparteixen actualment quatre titulacions de grau de manera semipresen-cial (Infermeria, Administració d’empre-ses, Educació infantil i Dret) i una en línia: Educació social. Aquesta oferta correspon a les titulacions que imparteix la UIB amb una demanda important. Cal recordar tam-bé que ja fa tres anys que vàrem poder in-crementar les places de numerus clausus a Educació infantil, amb la finalitat de poder donar una millor resposta a la demanda. També hem pogut satisfer aquest any la sol·licitud d’impartir-hi el Màster universi-tari en formació del professorat. Els títols propis de formació contínua i la Universi-tat Oberta per a Majors tenen també molt d’èxit.

-Enguany ha augmentat la matrícula a Menorca. Preveu que el nombre de matri-culats continuï creixent el curs que ve per la crisi?

03 Casas: “L’educació en tots els àmbits ha de ser una prioritat”

Montserrat Casas Ametller (Hostalric, Girona, 1955) és la rec-tora de la Universitat de les Illes Balears. Enguany el Consell de Menorca l’ha convidada a pronun-ciar el pregó de l’acte institucional que se celebra per Sant Antoni, la Diada de Menorca. Com a experta en educació, alerta del perill de retallar aquestes partides perquè de cada vegada queda més clar que “com més educació, menys atur”.

-Efectivament, els alumnes de nou ingrés s’han incrementat un 36,36 % respecte al curs 2009-2010. A totes les universitats s’ha incrementat el nombre d’estudiants. Ja no és tan fàcil trobar una feina sense tenir formació, per la qual cosa estic segura que l’increment d’estudiants universitaris i de formació professional continuarà, i no crec que Menorca en sigui una excepció.

-Rectora des de l’any 2007, quin balanç fa del seu mandat? S’han aconseguit els ob-jectius marcats inicialment?-El balanç que en faig és positiu. Hem re-corregut un llarg camí, amb entrebancs, sobretot per culpa de la crisi; però queda encara molta feina per fer. Hem adaptat els Estatuts de la Universitat a la nova si-tuació del procés de convergència euro-pea. S’hi han adaptat, així mateix, trenta-dos títols de grau, trenta-tres de màster universitari i vint-i-sis doctorats. També hem regulat l’activitat docent del profes-

Casas és llicenciada i doctora en Ci-ències Físiques per la Universitat Au-tònoma de Barcelona. Catedràtica en Física atòmica, molecular i nuclear, ha centrat les seves investigacions en l’estudi de sistemes quàntics i la contaminació radiactiva ambiental. Tant el seu marit com el seu fill són físics, també. L’any 1983 es va incor-porar a la UIB i n’és rectora des del 2007.

El perfill


Els plats forts del dia 17 seran la confe-rència institucional a càrrec de la rectora de la UIB al Consell (18 h) i el concert de la Banda de Música de Ferreries, que es-trena el poema simfònic El triángulo de las Bermudas al Teatre Principal (20.30 h), actuació que la Banda ja farà el diumenge 16 al Socors de Ciutadella (21 h).Però entre el 14 i el 27 de gener hi hau-rà altres actes de celebració. S’han pro-gramat exposicions com la inauguració a Ciutadella de “MAE 01, Menorca Art Emergent” (dia 14, El Roser, 20 h), “Mare

El programa per celebrar la Diada de Menorca arriba amb dues setmanes plenes de propostes culturals, musicals i artístiques.

TextLaura Pons

04 La festa de Sant Antoni

sorat i les seves promocions.

-Què s’ha fet quant a recerca?-Hem establert un pla d’intensificació de la recerca que ha de contribuir a millorar els indicadors de la nostra universitat. Cal re-marcar que la feina feta pels membres de la comunitat universitària ha permès que la UIB ocupi el sisè lloc entre les universitats espanyoles quant a l’impacte de la recerca i que sigui la segona pel que fa a publicaci-ons internacionals en col·laboració amb al-tres països. Hem iniciat un programa d’esta-des postdoctorals i un programa de beques pròpies per incentivar la iniciació dels joves graduats en la recerca.

-I en altres aspectes, com ara les infraes-tructures?-En l’àmbit de les infraestructures hem construït el nou edifici d’instituts de recer-ca i s’està construint un espai de 3.500 m2 al ParcBIT. El projecte Innocampus que vàrem presentar al Ministeri de Ciència i Innovació ha estat finançat amb 5 milions d’euros, i esperam que el projecte de Campus d’Excel-lència, al qual han donat suport quaranta-set institucions públiques i privades de les Illes Balears, pugui obtenir finançament en la propera convocatòria. Així mateix, hem intensificat la transferència de coneixement amb un programa per a nous emprenedors i s’ha incrementat la col·laboració pública i privada, de manera que actualment la UIB té divuit càtedres. Els propers mesos inaugu-rarem l’ampliació del Centre de Tecnologies de la Informació i el casal de Ca n’Oleo. Fi-nalment, hem intensificat les relacions inter-nacionals de la UIB, actualment participam en diferents xarxes i programes europeus i s’ha incrementat també el nombre d’estudi-ants del programa ERASMUS.

-Enguany el Govern i l’Estat han reduït les aportacions a la UIB. Creu que el pressu-post destinat tornarà a baixar el proper any? Com afectarà açò els estudis?

Terra”, de Laetitia Lara (dia 15, Claustre del Carme de Maó, 19 h) i “Entre quatre parets”, del jove fotògraf Adrià Riudavets (dia 27, Can Victori, Maó, 20 h). Entre els concerts, destaquen el del Canto General de Pablo Neruda i Mikis Theodorakis amb el Cor Illa de Menorca (dia 15, Teatre Prin-cipal, 21 h) i el quintet de vent Lluís Vives (dia 14 a les 21 h a l’Ajuntament d’Alaior i dia 15 a les 20 h a la sala multifuncional des Mercadal). Hi haurà també teatre amb l’obra Non Solum que interpreta Sergi Ló-pez (dia 15, Calós de Ciutadella, 21.30 h i

diumenge 16, Teatre Principal, 21 h), així com el Glosat de la Diada a càrrec de Soca de Mots, enguany as Migjorn (dia 23, La Palmera, 19 h). Completen el programa un acte de presentació de Ponç Pons com a escriptor de l’any (divendres 21, Can Vic-tori, Maó, 20.30 h); la conferència “El san-tuari de Calescoves” (dia 22, Ateneu de Maó, 20 h); una taula rodona sobre “Co-operants menorquins en acció” (dia 20, Consell Insular, 20 h) i una excursió a les Pedreres de s’Hostal (dia 16, sortida de la Platja Gran a les 10 h).

05

-El pressupost de la UIB per a l’any 2011 davallarà un 7,5%. Hem procurat que això afecti tan poc com sigui possible la docèn-cia i la recerca, que són les nostres activitats fonamentals; però serà pràcticament impos-sible, en el futur, poder incrementar el nom-bre d’estudiants i mantenir les exigències de qualitat de l’espai europeu d’educació superior.

-Com valora la situació educativa a les Ba-lears en general, no sols des del punt de vista universitari?-L’educació és una inversió a mitjà i llarg termini i, si volem que millori, a més a més de fer algun canvi necessari en el sistema educatiu, l’hem de tenir com a referent en la nostra escala de valors. Si volem ser compe-titius i preservar el nostre estat de benestar, haurem d’innovar a partir del coneixement, i per això necessitarem més que mai formar i atreure persones amb talent.Per tant, ara més que mai cal tenir l’educació com un valor que hem de transmetre als més joves. Les estadístiques posen en evidència que, com més formació, menys atur i, per tant, l’educació en tots els àmbits ha de ser una prioritat, no sols de les administracions educatives sinó de tota la societat. Ningú no pot defugir d’aquesta responsabilitat.

“Som una enamorada de Menorca, de la seva gent, el seu paisat-ge, que és un exemple de conservació, malgrat que el vent hagi bufat cap a altres indrets.”

“Crec que l’ofer-ta a la seu uni-versitària de Can Salort és important i amb això la UIB fa palès que és la Universitat de totes les Illes Balears.”


05 Experiènciesen gestió culturalLes Jornades de Patrimoni Cultural se celebren al febrer as Migjorn Gran.

TextCentre d’EstudisLocals d’AlaiorFotografiaCEL

Els dies 11, 12 i 13 de febrer es faran les VII Jorna-des de Patrimoni Cultural, patrocinades per l’Obra Social Sa Nostra, l’Institut Ramon Muntaner, l’Ins-titut d’Estudis Baleàrics, l’IME, el Departament de Cultura del CIM i l’Ajuntament des Migjorn Gran i en què col·labora la UIB, el CEP, l’ACR i La Palmera. Les jornades són obertes a tothom i la inscripció és gra-tuïta. Informació al 37 90 53 o [email protected] (es gestiona amb la UIB dos crèdits de lliure con-figuració i dos crèdits per als professors al CEP).Es parlarà sobre la declaració de la cultura talaiòti-ca de Menorca com a Patrimoni de la Humanitat, la de la serra de Tramuntana com a bé protegit i de la figura de Maria Lluïsa Serra.L’experiència cultural ve del Museu de Badalona i la gestió de les restes romanes de la ciutat. S’explicarà com es conserva el patrimoni cultural de Mallorca i com s’ha recuperat el patrimoni a Menorca.S’exposarà com es pot salvaguardar el patrimoni etnològic i es coneixerà com s’ha recuperat Sant Francesc de Maó i les seves visites guiades. Es par-larà de l’estudi d’ossos per conèixer l’època talaiòti-ca i de l’excavació del jaciment de Sant Tomàs.Sobre es Migjorn Gran, es tractarà Albranca i la to-

Amb motiu de la construcció d’un pàrquing a la zona de Bintalfa a Maó, es va documen-tar una troballa arqueològica molt interes-sant: es van poder identificar una sèrie de restes òssies humanes i abundant ceràmica talaiòtica.El Servei de Patrimoni Històric del Consell Insular de Menorca va intervenir per do-cumentar el fet. Es tractava de restes hu-manes d’almenys tres individus, dos adults i un infant, sense connexió anatòmica. Aquestes restes estaven acompanyades d’abundant ceràmica, de la qual s’ha pogut recuperar entre d’altres formes un bol qua-si sencer característic dels enterraments de la cultura pretalaiòtica, així com un altre contenidor de grans dimensions amb anses horitzontals que sembla pertànyer a l’èpo-ca talaiòtica. Per tant podem estar a cavall entre una època i l’altra, cosa que fa que si-gui molt important per saber una mica més d’aquest moment.Es trobava tot bastant remenat però sem-bla que podien ser part d’una necròpolis de tombes retallades al terra, com així es va poder veure per les restes de dues fosses excavades en un sòl de marès amb moltes restes de sauló.A prop d’aquesta possible necròpolis es troba el jaciment talaiòtic de Trepucó, cosa

TextCarmen Lara AstizFotografiaServei de Patrimoni del Consell Insular de Menorca

06 Excavació urgent a Bintalfa

07. Restes.S’han identificat restes òssies humanes i abundant ceràmica talaiòtica.

que fa que poguessin estar relacionats. És possible que alguns dels habitants de Trepucó haguessin pogut enterrar-se en aquest indret.Els contextos funeraris en general ens pro-porcionen informació dels rituals d’aquests grups que habitaven Menorca i completen el que sabem de la vida en els poblats a la

prehistòria.Només s’ha recuperat una part de la possi-ble necròpolis, ja que els treballs de cons-trucció no continuaven i per tant es va de-cidir preservar la resta de la troballa en el seu lloc. No sabem si en un futur es podran continuar els treballs, si no part del nostre passat continuarà esperant.

06

ponímia, l’església de Sant Cristòfol, mestre Xico Fu-meta i l’excavació d’època romana a Binicodrellet.Les jornades es completaran amb una aportació so-bre el pi de Llorens, la Ruta Albranca i la grafia de la toponímia menorquina.Al bar La Palmera hi haurà una exposició sobre mi-niatures de fusta del camp i una sobre les eines d’araders. També se sabrà com era una cuina mu-sulmana i les feines de la pagesia a la tardor. Activi-tats: dijous es farà una xerrada sobre l’ofici d’arader, divendres es presentarà un llibre des Migjorn, dis-sabte es representarà l’obra teatral Niní i diumenge es farà una visita guiada i un taller de gastronomia a La Palmera.

06. Mostra.Desfilada de vestits menorquins a Alaior (2010).

07


07 Un imperi sota terra Les obres de rehabilitació de la plaça del Príncep de Maó posen al descobert l’antiga necròpolis romana Magontana.

Les obres de construcció de l’església i el convent del Carme de Maó, durant la primera dominació britànica del segle XVIII, van treure a la llum restes d’una necrò-polis romana que els historiadors menorquins van ba-tejar amb el nom de Magontana. A final del segle XIX, així mateix, van aparèixer noves restes i més materials romans coincidint amb les obres de reforma de cases particulars de la plaça del Príncep i dels carrers del vol-tant, entre els quals destaca una urna de plom que con-tenia una petita placa de coure. De fet, les troballes de material arqueològic d’aquesta necròpolis han estat constants al llarg dels últims se-gles, però el material està dispers i, en alguns casos, no s’ha arribat a localitzar mai. Ara, amb les obres del pla integral de millora que l’Ajuntament de Maó executa a la plaça del Príncep, no només s’han descobert noves restes d’aquest recinte funerari, sinó que, per primera vegada, s’ha pogut realitzar una excavació sistemàtica i rigorosa a la zona.Durant el setembre passat, just abans de començar les obres, es van fer cinc sondatges a la zona davant les evidències de localitzar restes de la necròpolis. Les quatre primeres cales no van donar cap resultat; però en la cinquena es va localitzar una fossa d’enterrament, una troballa que va donar peu a iniciar una excavació arqueològica d’urgència, contractada per l’empresa

08. Troballa.Excepcionalment, a dues tombes s’ha trobat un vas de pasta de vidre a l’aixovar. 09. Inhumacions.Corresponen a fillets i tenen un petit ungüen-tari al costat.

10. Aixovar.Les excavacions han posat al descobert peces de ceràmica.

09

TextMaria CollFotografiesAlbert Castellà

08

10

constructora i realitzada sota la supervisió de tècnics del Consell i de l’Ajuntament.A tot just mig metre de profunditat, sota el paviment actual de la via pública, la troballa ha estat excepcional. De moment s’han localitzat vuit tombes, cinc d’incine-ració i tres d’inhumació, amb material que corrobora la cronologia de la necròpolis entre els segles I i II després de Crist, a l’època imperial. Les urnes funeràries loca-litzades estan acompanyades de l’aixovar dels difunts, amb peces de ceràmica com ara tot tipus de gerretes, escudelles, ungüentaris, llumets... i, excepcionalment, a dues de les tombes s’ha trobat un vas de pasta de vidre que posa de manifest la jerarquització de la societat ro-mana en el moment dels enterraments.Pel que fa a les inhumacions, corresponen totes tres a fi-llets. D’aquestes, dues estaven tapades amb lloses: una d’un fillet de sis o set anys col·locat en posició fetal i amb un petit ungüentari al costat; i l’altra d’un fillet de devers dos anys sense aixovar funerari. A la tercera tomba d’en-terrament es va poder recuperar un aixovar funerari molt excepcional –format per tres recipients de ceràmica, tres més de pasta de vidre i una moneda de bronze– que in-dica la situació benestant de la seva família. En dues de les tombes d’incineració es va localitzar in situ l’urna funerària, mentre que en dues tombes més s’han trobat els ossos cremats localitzats a una part de la fossa però sense cap urna, si bé els arqueòlegs pen-sen que originàriament podrien haver estat col·locats dins una bosseta de pell o cuir. Els codirectors de l’excavació arqueòlogica de la zona, Ismael Moll i Albert Castellà, s’encarregaran d’inventa-riar i fer el dibuix de les peces localitzades a les tom-bes. Ara cal, però, que un antropòleg faci la pertinent excavació de les dues urnes funeràries i que es restauri tot el material arqueològic recuperat. Tot i que les pe-ces trobades estaven bastant senceres, el seu estat de conservació és molt fràgil, ja que, des de sempre, han romàs soterrades en una zona de camí, segons explica Albert Castellà. Per a l’arqueòleg, aquesta ha estat una feina única: per la riquesa que representa la troballa amb vista a avan-çar en el coneixement de la Menorca romana i, també, perquè la ubicació d’aquesta necròpolis al centre de Maó ha fet possible que la gent hagi tingut l’oportunitat de viure, de molt a prop, com es treballa en una excava-ció arqueològica.


08 Ponç Pons: “La literatura és la gran passió de la meva vida.”

TextMaria CollFotografiesJoan Mercadal

El nomenament com a Escriptor de l’Any 2011 per part de la Conselleria de Cultura del Govern de les Illes Balears posarà a l’abast del públic tot un seguit d’actes per descobrir o capbussar-se de nou en la poesia de Ponç Pons, un autor que compta amb una llarga trajectòria amb més de vint obres publicades, que ha estat traduït al castellà, el portuguès, l’anglès o l’alemany, que ha conreat gèneres com els contes infantils, la novel·la o el teatre i que ha rebut nom-brosos premis i reconeixements literaris. Amb tot, el poeta alaiorenc és un home que toca de peus a terra i que manté en estat pur la seva passió per la literatu-ra. Des de la seva cambra de poeta, parlam de l’enyor, el paisatge, el compromís, el prestigi, la poesia... Ens parla a través de les paraules i dels seus versos.

11

No és trenant mots sonors que vull viure la vidani escalant llagoter un fred i gris pedestalLeopardi vident benaurat m’ha advertitdecebut de l’estèril vanitat de tot.

- El prestigi és que t’estimin i jo encara som aquell fillet de casa pobra d’un poble petit d’una illa que escrivia versos dalt la cambra i tenia un somni: ser poeta. Supòs que a còpia d’esforç i molt de corregir, un dia ho aconseguiré. El millor premi és escriviure, aixe-car-te cada matí i veure que pots crear. Jo sempre he volgut ser un bon poeta i una bona persona. He acceptat açò de ser escriptor de l’any perquè és una possibilitat de difondre, de fer estimar la poe-sia i sobretot de donar a conèixer la literatura que es fa aquí, a les Illes, de la qual, humilment, em consider un autor més.

Cada nit fins molt tard entre llibres i espelmesamb el Rèquiem de Mozart vull fer que els mots fruitin

- El meu referent sempre ha estat la literatura. Com va dir Borges, totes les coses del món em duen a una citació o a un llibre. Som un lector passional i apassionat que, quan no pot més, escriu. La millor inspiració és el treball i la millor forma de teoria és la pràctica. He estat un home de fer nits seques llegint i ara escric al camp, quan es fa fosc, amb espelmes, entre gallines, moixos, muses, ocells i una petita ràdio on he sentit els millors concerts del món entre els ullastres.

Fills de Llull confinats a rars llimbs postmodernsde buidor i futilesa enyoram una pàtria.

- No som dels qui creuen que “qualsevol temps passat fou millor”, però enyor certs paisatges que ens han destrossat i sobretot per-sones que vaig estimar i no hi són. Som enyoradís. Sempre que vaig de viatge m’enduc Menorca dins el cor i de vegades he fugit d’alguna ciutat perquè no hi veia més que ciment i no hi podia respirar. Jo necessit veure arbres. Som un illòman. Si mir enrere veig llibres, camp obert i platges verges.

T’ho he dat tot i t’estim passional Poesia*No puc ésser ni sóc més que Literatura

- Vaig ser un lector precoç. Quan tenia deu anys, vaig escriure el meu primer poema i aquell dia fundacional vaig descobrir el sentit de la meva vida. Quan li vaig dir a mon pare que volia ser poeta, em va mirar amb els seus ulls blaus, plens de bondat, i em va dir amo-rós: “De poesia no en viuen, Ponç.” I jo no he viscut de la poesia, però he viscut per la poesia.

No he volgut venturós ser res més que un poetano he cedit mai als cants del poder ni a les trampes.

- La poesia és la meva forma de ser, d’existir, d’estar en el món. És la meva forma de compromís amb el món. Escric per salvar la llen-gua, per humanitzar la vida i transformar la societat, perquè llegir em fa escriguera, perquè és una aventura, perquè m’estimin més els amics, perquè si no em moriria... M’han brindat càrrecs polítics i sempre he dit que no. Jo no som home de partit. La literatura és la gran passió de la meva vida.

Sé que al món hi ha altres llocs de més verge bellorJo sóc part dels vuit vents que m’han fet menorquí*És fotut subsistir no és gens fàcil escriurequan et rompen a cops de vergonya el paisatge

- Crec que hauríem de ser conscients del do i el privilegi d’haver


nascut menorquins. Jo m’he definit: “Menorquí fins al moll emblancat dels meus ossos”. Crec que Menorca és un paradís que hem de preservar de depredadors, però no ens hem de tancar culturalment ni adorar-nos el llombrígol. Hem de viure oberts al món, sortir, viatjar... Així podrem descobrir, conèixer, comparar, saber més o menys qui som i valorar el que tenim.

Cal fer versos que ens obrin als altres i al mónNo es pot viure tancat dins l’espai d’un poema

- Sí, ja sé que venim de Ramis, Febrer i Cardona, Ruiz i Pablo..., però també de Camus, Pessoa, Faulkner, Quasimodo, Seferis... La meva tradició és la història universal de la literatura i el meu mestre, Tho-reau. No podem créixer tancats, hem de viure i estudiar totes les literatures, estimar totes les llengües, però defensar la nostra, que és l’únic tret distintiu i diferencial que tenim. I ser bona gent.

Terra humil i mortal som un nom sense orgulluna llengua que el temps ha posat de genolls

- De vegades m’han demanat: “Per què no escrius en castellà? Te llegiria més gent!”Hi ha llengües més majoritàries –que no vol dir millors ni més im-portants–, però el català és la meva-nostra llengua i si no hi escri-vim nosaltres, qui ho farà? Som menorquí i escric en català perquè la llengua té un nom i la filologia és una ciència. Açò de reivindicar el dialecte menorquí contra el català és com reivindicar l’andalús contra el castellà i el que s’ha fet amb la denominació de “llengua valenciana” és un atemptat filològic. En el fons el que volen és dis-gregar la llengua per matar-la o convertir-la en un exòtic reducte folklòric.

Com digué estràbic Sartre ple de tedi i de nàuseahem de dar-li sentit a la Literatura

- I com deia Pavese: “La literatura és una defensa contra les ofenses de la vida”. La literatura, de vegades, és terapèutica i serveix per sublimar passions, exorcitzar fantasmes i curar ferides. Hi ha ver-sos que són cicatrius. La poesia és la parenta pobra de la literatura i és un gènere minoritari en el qual hi ha més poetes que lectors de poesia. Més enllà de grups, tendències, modes, -ismes... només hi ha bona o mala poesia i el més important i ric és la diversitat. Si tots féssim el mateix tipus de poesia seria un poc avorrit.Crec que hem nascut per conviure, entre la bellesa de l’aire, amb els animals, les plantes, el paisatge... i que la cultura ens pot fer més savis i humans. Amb la inspiració que il·lumina o el desengany que desvela, integrat en la naturalesa, llegint i escrivint pel camp, cerc en la literatura sentit i veritat.

12

El món veu créixer durs insistents els renousi no sent venturoses fondals les paraules.

- Per jo el silenci té connotacions monàstiques. De petit volia ser frare i sempre m’ha fascinat la història del monaquisme cris-tià. M’agrada la tranquil·litat del camp i sobretot el silenci que hi ha enmig de la mar quan atures la barca i et deixes bressolar. Crec que, al segle XXI, el silenci serà un bé escàs i preuat.

11. Lectura.“Som un lector pas-sional i apassionat que, quan no pot més, escriu.” 12. Literatura.“La posesia és la meva forma de com-promís amb el món.”

Amb vistes al camp. A l’habitació del domicili particular on ens rep el poeta hi ha una taula central amb un ordinador portàtil i una tauleta més petita, just davant de la finestra que mira a les tanques i turons d’Alaior. Per a la conversa, em cedeix la butaca de lectura i s’asseu a una cadira me-norquina, just davant la seva biblioteca. A cada prestatge hi ha records, fotografies seves amb personatges impor-tants. “Som un poc fetitxista, dels que quan viatgen van a cementeris a veure tombes d’escriptors per retre’ls ho-menatge i en lloc de criticar m’agrada molt més fer elogis i sobretot estimar. Poder conèixer grans autors com Oc-tavio Paz, Seamus Heaney o Saramago i tenir llibres seus signats és una cosa que valor molt”. Per acompanyar el silenci, s’aixeca a engegar l’equip de música i deixar que els sons armenis de Levon Minassian bressolin les seves paraules. “També m’agrada llegir i escriure amb un cert tipus de música inspiradora. Sobretot el cant gregorià.”I acabam parlant de Lokus. Satisfet per la repercussió que ha tingut la posada en escena de la seva obra de teatre, Pons agraeix a la companyia, a tots els actors i actrius, la llarga feina que han dut a terme per fer possible que l’obra fos una realitat. “Camus va dir: ‘El teatre només s’escriu com a darrer recurs’, i jo necessitava canviar de gènere, de registre, per rallar amb humor de temes en què volia aprofundir. D’estudiant havia fet una tesina sobre el teatre de l’absurd, Beckett, Adamov, Ionesco, i rellegesc Shakes-peare i Txèkhov. Crec que més que un postmodern, som un neoromàntic.”Damunt la tauleta i dins els armaris, Pons hi acumula gran quantitat de manuscrits de poesia, teatre i assaig que esperen el moment d’una possible publicació si, abans, l’autor supera el trasbals que li suposa passar-ho a net a l’ordinador, una eina de feina que reconeix imprescindi-ble, però que no forma part dels seus costums com a es-criptor.

“Som un neoromàntic”


09 Art Emergent El primer concurs MAE desperta la creativitat artística de dinou joves que han presentat trenta-quatre obres en diferents tècniques artístiques.

El primer concurs Menorca Art Emergent (MAE 01), convo-cat pel Consell Insular a través de l’Institut de la Joventut de Menorca, ha permès que molts joves mostrin la seva creativitat i inquietuds artístiques. Fins a dinou menors de trenta anys s’han atrevit a participar en aquesta mos-tra amb un total de trenta-quatre obres classificades en dues categories: 2D per a pintures, gravats i fotografies, o 3D per a escultures, instal·lacions o videocreacions. Els guanyadors d’aquesta primera edició han estat tres joves d’entre 24 i 29 anys, la qual cosa demostra, segons el conseller de Cultura i president del jurat, Joan Lluís Torres, que “els premiats ja han fet un camí artístic i que els finalistes més joves que ara no han resultat premiats ho poden aconseguir en les properes edicions”.Pel que fa a la categoria 2D, el primer premi ha estat per a l’obra Hi ha algú aquí fora?, feta amb aquarel·la i retola-dors posca sobre paper per Cristòfol Pons Bendito. El se-gon premi d’aquesta categoria l’ha guanyat Pau Garriga Camps amb la fotografia Creixement densificat.El mateix artista ha resultat guanyador del primer pre-mi de la categoria 3D amb l’obra Sorgir II, una cuidada videocreació que transmet un missatge de renaixement després d’un estat d’incubació i que evoca el procés cí-clic de la vida i la natura. El segon premi en 3D ha estat per a Aritz Berakoetxea Roa i la videocreació Coneixes les regles?, una revisió del mític joc Pac-man amb ele-ments moderns i un final més explosiu.

El jurat va valorar en aquests casos la càrrega simbòlica dels premiats i “el seu llenguatge actual i arriscat, repre-sentatiu de l’art emergent menorquí”.L’exposició amb tots els participants es va inaugurar a començament de desembre al Claustre del Carme de Maó i allà es va poder veure el nivell dels creadors emergents que hi ha a l’illa. Entre les obres exposades n’hi ha sis que el jurat ha qualificat com a finalistes en categoria 2D: Tanta carn humana i tan fràgil II i Estrelles d’alta societat, ambdues de Cristòfol Pons Bendito; Las figuras y sus fondos, de Julia Caroggio Marin (28 anys, nascuda a Barcelona i resident a Menorca); Paisatge me-norquí emergent, de Jaume Oliver Fradera, conegut com Tutzó (28 anys, Maó); Un món a part, de Núria Pons Pérez (16 anys, Maó), i la xilografia La meditació, de Dani Triay Fuentes (28 anys, Maó). A part del conseller, el jurat va estar format per persones vinculades a l’art de Menorca com Josep Bagur, Macià Coll, Pacífic Camps, Toni Arques, Mauri Lavayén, David Monrós, Cristina Andreu, Elvira González i Biel Calafat. Del 14 de gener al 19 de març l’exposició MAE 01 es pot visitar a la sala El Roser de Ciu-tadella i després es traslladarà a La Misericòrdia (Palma) i a l’Espai Mallorca (Barcelona).Amb vista a properes edicions, el concurs serà bianu-al. Torres avança que s’eliminaran les categories i, per tant, els joves seran lliures de presentar el format que vulguin.

13. Exposició.La mostra es va inaugurar al Claustre del Carme de Maó. 14. Cristòfol Pons. Primer premi categoria 2D.

15. Pau Garriga. Segon premi categoria 2D.

16. Aritz Berakoetxea. Segon premi categoria 3D.

13

TextLaura PonsFotografiesJoan Mercadal


CRISTÒFOL PONS BENDITO

Aquest artista de Ciutadella, nascut l’any 1981, ha resultat gua-nyador de la categoria 2D i també finalista del concurs amb dues obres més. Empra tècniques com l’aquarel·la, el collage o la tinta xinesa, la qual cosa li dóna un estil semblant a la il·lustració. So-bre la temàtica, Pons Bendito explica que “pesa més el concepte que el mateix gest”. El que li interessa és transmetre i els temes que toca en aquest sentit són la soledat o la mort com a auto-reflexió. Ha estudiat Belles Arts a la Universitat de Barcelona i s’ha especialitzat en gravat i pintura mural a la Drassana. Fins al moment ha exposat en una col·lectiva de la Galería Luís Adelan-tado (València), en una mostra amb el seu germà Quique Pons Bendito a la galeria ADN de Barcelona i en una individual a la Vierter Stock de Berlín. En aquest mateix espai inaugurarà una altra mostra individual aquest gener, i uns mesos després farà una exposició conjunta amb el menorquí Tutzó. Sobre el concurs de MAE 01 afirma que “era una iniciativa necessària”. De fet, con-sidera que a Menorca “es fan coses molt interessants”.

14

Els joves de Menorca aquest hivern tindran un nou pro-grama Alternanits, que arriba ple de tallers i activitats d’oci alternatiu gratuïts per fer als diversos casals que hi ha a l’illa. Com a novetat, els responsables de l’Insti-tut de la Joventut de Menorca ens han explicat que se-ran els mateixos joves els que triaran quines activitats volen fer. És a dir, cada casal i cada punt jove tindrà la llista amb les propostes que l’Injove ofereix i seran ells els que diran quines volen i per a quins dies. A més, si una té molt d’èxit, hi haurà la possibilitat de repetir-la.Les activitats, dirigides a joves majors de catorze anys, combinen tallers amb estils i objectius molt diversos. Aquests són: el taller de maneig de fauna, per conèixer l’hospital del GOB; un taller d’introducció a les tècni-ques del circ; un taller de cuina per a joves, amb plats fàcils i productes de temporada; introducció i torneig del joc de cartes Màgic; un circuit de monopatí pels di-ferents parcs de patinatge que hi ha a Menorca; una nit de percussió brasilera; un taller de ràdio per aprendre tot el procés de producció d’un programa; un taller de curtmetratges que es gravaran en telèfon mòbil o cà-

mera digital; un taller de perruqueria i maquillatge, per aprendre a millorar la imatge personal, i un altre taller d’introducció al massatge.A més d’aquests tallers que farà cada casal, l’Injove ha programat tres activitats d’àmbit insular. Una serà la ruta nocturna de senderisme que ja es va fer l’any pas-sat per un tram del sud-est del Camí de Cavalls. També hi haurà Una Nit al Poli, que consistirà a programar un circuit amb activitats d’iniciació a diversos esports. I, fi-nalment, l’Alternanits acabarà amb el Festival Menorca Jove, que se celebra cada any el mes de maig. Al marge d’açò, es tornarà a organitzar el concurs de curtmetrat-ges, que l’any passat va tractar el tema del consum de drogues i les seves conseqüències.Aquesta serà la segona edició de l’Alternanits. El pro-grama es va iniciar el curs passat i va comptar amb la participació total d’uns 1.400 joves de Menorca. Enguany es pretén que aquesta xifra augmenti amb aquesta possibilitat que siguin els mateixos joves els que decideixin, a través del seu casal, quins interessos tenen i quan volen fer les activitats.

TextLaura Pons

10 Nous tallers d’Alternanits

PAU GARRIGA CAMPS

El més jove dels tres guanyadors va néixer l’any 1986 i és d’Alaior. Ha aconseguit el segon premi en categoria 2D i el pri-mer en 3D amb dues obres relacionades amb el naixement i la natura. La videocreació forma part d’un projecte complex que va desenvolupar al llarg d’un any sencer. Era la primera vegada que tocava aquest format i el resultat ha estat positiu. El que més ha fet fins ara és pintura, sobretot acrílic sobre tela, amb un estil que defineix com a “poètic, intimista i subtil alhora que contundent”. Garriga també és llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i actualment cursa un màster en Creació Artística. A part dels premis MAE 01, obres seves han resultat guanyadores del cartell de la Diada de Sant Antoni (any 2008) i del concurs de cartells de Sant Llorenç en dues ocasions. També ha participat en col·lectives com ALOART, Gran Migjornale, Premi de Pintura Sant Bartomeu de Ferreries o el Premi Sant Antoni de Pintura, així com en altres exposicions a Barcelona, Mallorca, Badalona o Sitges.

15

16

ARITZ BERAKOETXEA

El segon premi en categoria 3D ha es-tat obra d’aquest artista alaiorenc nascut l’any 1985. S’ha format en disseny gràfic a Barcelona i considera que el que fa no és exactament art, tot i que hi està molt rela-cionat. A part de la videocreació, Berakoet-

xea fa il·lustració, pintura, animació en 2D i creació de personatges en 3D. De fet, ara mateix es troba immers en la creació d’uns personatges per a un curtmetratge animat del qual ja té el guió. Es tracta d’un projec-te que li servirà de base per a altres feines i que alhora serà una carta de presentació, una manera de donar-se a conèixer com a dissenyador gràfic, ja que reconeix que és difícil trobar feina de la seva disciplina, no només a Menorca sinó arreu d’Espanya.

Els joves talents


11 L’època daurada de les bandes de música de Menorca

17

L’Agrupació Musical de Ciutadella té un conveni amb l’Ajuntament pel qual rep una subvenció a canvi de comprometre’s a realitzar una desena de concerts i sortides cada any, quatre dels quals tenen un pes ma-jor. Açò fa que sigui una banda molt prolífica. “Tenim moltes coses i hem de ser ràpids, no tenim mig any per assajar per a un concert, però a la vegada és més entretingut per als músics”, explica el director, Joan Mesquida. Ell va agafar el control de la banda fa deu anys, “en un moment molt delicat”. Junt amb l’equip directiu, van decidir canviar la filosofia i reconstruir el grup donant importància a l’Escola de Música munici-pal per tenir un planter de joves. “Fa cinc anys en vam començar a rebre els fruits i ara estam molt còmodes: tenim estructura, experiència i més bona salut que mai”, assegura. Però la banda pateix un problema que comparteix amb les altres de l’illa i és l’èxode d’es-tudiants que parteixen fora de l’illa quan ja havien

aconseguit un bon nivell interpretatiu. La mitjana d’edat a Ciutadella és molt jove i en poc temps can-via molt la composició de la banda. Ara mateix hi falta percussió i sobren flautes, cosa que obliga a selecci-onar els músics i és una feina difícil. També necessita un local d’assaig en condicions.Quant a estil, la banda de Ciutadella opta per músi-ca sacra per Setmana Santa, programes alegres per primavera i música lleugera per l’estiu, amb versions de grups com Queen o The Beatles, un poc seguint l’estela de la Banda des Migjorn Gran però en format més reduït. “A Menorca vivim el millor moment per a les bandes. Totes han apostat per directors ambiciosos, amb fi-losofies molt diferents però que formen una compe-tència sana. Ens avenim i col·laboram, però encara no hem aconseguit organitzar cap recital conjunt”, comenta.

TextLaura PonsFotografiesFoto Hernando, Foto Club F/Llum, Banda des Migjorn, Banda des Mercadal i Banda de Maó

Cinc bandes de música estan actives avui a Menorca i tothom coinci-deix que mai s’havia aconseguit el nivell i la qualitat que exhibeixen. A bandes ben consolidades com les de Ciutadella, Ferreries o es Migjorn Gran, s’hi han sumat en els darrers anys dues noves formacions as Mer-cadal i Maó. A part de la riquesa que suposa tenir tantes bandes per a una illa, cadascuna té un estil i una manera de fer espectacle molt dife-rent, amb la qual cosa demostren que la música és viva i que hi ha més afició que mai. Una explosió creativa que no surt del no-res, sinó que ve de la feina que en els darrers vint-i-cinc anys han fet les escoles de música i els conservatoris.

Agrupació Musical de CiutadellaLa més prolífica en concerts

17. El director diu que ara la banda recull els fruits i té més bona salut que mai.


18

18. Per segon any la Banda fa el concert institucional de Sant Antoni.

La Banda des Migjorn és una de les més conegudes de Menorca. En els darrers anys, el seu director, Isaac Mascaró, ha sabut trobar una fórmula que atreu una massa de públic molt divers als seus concerts d’estiu. Van començar amb els Blues Brothers i d’aquí han interpretat te-mes de Rocky, dels anys setanta, de Gre-ase i de Mecano amb un espectacle inte-gral en el qual inclouen instruments de banda de rock, cantants, coristes, balla-rins i una acurada escenografia. “El pitjor que et pot passar és la indiferència. Que la gent s’aixequi i digui que se li ha posat la pell de gallina és el millor premi. Per mi mereix el mateix respecte l’opinió d’una persona qualsevol del públic que la d’un expert en música”, afirma el director, que reconeix que posar en marxa un especta-cle com aquest duu més de mil hores de feina per instrumentar totes les cançons i adaptar-les per a banda, a part de totes les d’assaig. Abans d’açò, la formació ja havia introduït un plus a les actuacions de les festes patronals: el que popular-ment es coneix com a samba. Mascaró comenta que l’objectiu va ser donar més protagonisme a uns músics que es pas-sen quatre hores de jaleo repetint una peça que dura poc més d’un minut. A la vegada cercaven la interacció del públic, fer-lo cantar i ballar, i ho han aconseguit.Però la banda és més que l’espectacle. El seu cicle de concerts anuals inclou també un concert de Nadal amb temes més clàs-sics o, en el cas d’enguany, una cercavila de Reis, en què van introduir, amb molta percussió, músiques èpiques i marxes de moros i cristians.As Migjorn hi ha moltíssima afició a la música. Pels pocs habitants que té, compta amb una escola de música amb noranta alumnes que nodreix la banda. El problema, com a Ciutadella, és que quan els joves estan formats se’n van a estudiar fora i els directors han de co-mençar de nou.

Banda de Música des Migjorn GranUn nou concepte d’espectacle

Josep Colom va entrar com a director de la banda també fa deu anys i amb el temps hi ha imprès el seu segell amb repertoris molt exigents i peces complicades des del punt de vista inter-pretatiu. “Al principi al públic li costava sentir coses noves; a la gent li agrada conèixer les obres d’un concert, però de cada vegada ho valoren més i si vénen a veure la nostra banda ja saben què trobaran: obres noves i poc conegudes”, explica el director. Aquest alt nivell els ha duit satisfaccions com el fet que siguin els encarregats d’oferir el concert institucional de la diada de Menorca per segona vegada, o rebre la felicitació dels mateixos compositors. Aquests dies de Sant Antoni, a més, interpretaran l’obra El Triángulo de las Bermudas i l’autor de la peça, José Alberto Pina Picazo, assistirà al concert entre el públic. Té un planter de cinquanta músics, que assagen un dia per setmana o més quan vénen concerts. En aquest cas reben reforços i arriben a ser més de vuitanta dalt l’escenari. Per ara assagen a l’església de Santa Maria, un espai amb bona acústi-ca, però a finals de 2012 esperen poder traslladar-se a la nova sala polivalent. Enguany la banda celebrarà el 150è aniversari amb l’edició d’una monografia sobre la història de la formació, un concert especial i l’enregistrament d’un disc amb les millors peces que han interpretat.Colom reconeix que la qualitat de les bandes menorquines ha augmentat gràcies a la nova generació de músics: “El nivell ha pujat molt en comparació de fa quaranta anys. Gràcies als joves tenim bandes”.

Banda de Música de Ferreries Els repertoris més ambiciosos i complicats

19. La banda, en una actuació al Teatre Principal de Maó.

19


Durant uns anys es Mercadal no ha tingut banda però alguns músics se seguien trobant per tocar en dies es-pecials, com l’arribada dels Reis. Va ser precisament a una d’aquestes trobades fa cinc anys, amb motiu de l’aniversari de la revista Xerra i Xala, quan va sorgir la idea de crear de nou una banda. Des de llavors està en procés de creixement i consolidació i ja té prop de cinquanta músics des Mercadal i Fornells.Fa poc que ha estrenat directora nova, Natàlia Gomila, i aquest 2011 estrenarà també local d’assaig als an-tics quarters militars. Quant a recursos, el que els falta són instruments, ja que per comprar-los són molt cars, així que de moment quan fa falta les altres bandes els en deixen.

L’any 2009 van començar a fer concerts de Nadal i en fan un altre a l’estiu, que interpreten tant as Mercadal com a Fornells. Com altres bandes, també surten amb els Patges, els Reis, a les processons de Setmana San-ta i per les festes patronals.“És una banda jove i duu molta feina encaminar-la. La majoria dels nostres músics tenen entre deu i setze anys i ens arriben directament de l’escola de música, on tenim assignatures enfocades a la ban-da”, assegura la directora. Gomila sona també amb altres bandes de l’illa i aprecia que “cadascuna té la seva personalitat, i en el cas de Ferreries, Ciutadella i es Migjorn tenen un alt nivell i poden fer peces més complicades”.

Banda de Música des MercadalLa més jove de Menorca

21Banda de Música de MaóUna formació en creixement

La llavor de la Banda de Música de Maó va sorgir fa devers cinc anys i, en aquest cas, totalment lligada a l’Escola Municipal de Música. Al voltant del 2000 aquesta havia introduït a l’oferta d’ensenyament instru-ments de vent propis de banda i després va instaurar una assignatura de conjunt instrumental. Des de la mateixa escola van fer algun concert i van tocar a la festa de Sant Pere fins que després van partici-par a les festes de Maó i Sant Climent. A partir d’aquí, el director de l’escola, Ricard Ramissa, va impulsar la creació d’una as-sociació per gestionar la banda i ara es-tan en procés de creixement. “Al princi-pi havíem de demanar reforços a músics d’altres pobles però de cada vegada som més independents. Ara ja som trenta-sis músics i podem fer més coses”, explica.Des de l’any 2008 fan un concert cada

mes de març a l’Orfeó, que serveix d’al-licient als components de la banda, però la intenció és anar augmentant el progra-ma de concerts amb actuacions a l’estiu i a la tardor.L’equilibri dels trenta-sis músics és “com-plicat” i com a altres bandes de l’illa els falten clarinets, “que són el cor de la ban-da”. La mitjana d’edat és també molt baixa.

La majoria tenen entre quinze i vint anys, però també en tenen de majors de qua-ranta que aporten l’experiència necessà-ria. Actualment dirigeix la banda Miquel Llario. Ramissa reconeix que han tingut un bon suport per part de l’Ajuntament, que els ha donat un local per assajar en bones condicions, cosa que altres bandes troben a faltar.

20. La majoria dels músics tenen entre deu i setze anys.

21. Ha rebut un suport important per part de l’Ajuntament, que li ha cedit un local.

20


12 Deu anys del CEL L’entitat d’Alaior repassa en aquest article les actuacions que ha portat a terme durant la primera dècada de feina per la cultura.

Quan fundàrem el Centre d’Estudis Locals (CEL) teníem clar que la modernitat recla-mava una eina sociocultural que no tení-em. Volíem interactuar i millorar la realitat. El CEL lliga ciutadans, pràctica i transfor-mació social.Hem fet grups de treball segons la neces-sitat d’intervenir i innovar, amb resultats com editar llibres, defensar propostes as-sumides pel poble o muntar serveis comu-nitaris que funcionen bé. Què ens manca? Recursos humans, materials i econòmics.El CEL impulsa pensament, reflexió, idees, coneixement i estudis per fer avançar la societat. Són objectius semblants a altres iniciatives però sempre pensant en l’èpo-ca que ens toca viure.El 20 d’abril de 2000 neix el CEL com a secció del Fòrum 3r Mil·lenni. Treballa en camps com l’urbanisme, el patrimoni etno-lògic, accés a l’habitatge, història, joven-tut, energia renovable, l’àmbit audiovisual i medi ambient. Fomentam quatre eixos bàsics: 1. Potenciar el patrimoni cultural. Generar coneixement amb jornades sobre patrimo-ni, cultura popular, sociologia i medi am-bient. Fomentam la història local. Recollir, dipositar, catalogar i exposar els materials cedits pels ciutadans i recuperar espais per als ciutadans: alzinars...2. Usar i difondre la cultura. Aplicar el sa-ber creat i adaptar la història local per a escolars, exposicions etnogràfiques i for-mar monitors de visites turístiques.3. Suport científic a l’acció comunitària. In-vestigar temes actuals, crear una base de dades de treballs, publicacions i premsa sobre Alaior i els seus personatges.4. Arrelament comunitari del ciutadà. Arri-bar al ciutadà amb xerrades, publicacions,

22. Ruta.Visita guiada per Alaior, acompanyats per John Armstrong. 23. Publicació.L’Educòmetre, una eina útil per a l’educació familiar.

24. Llibre. Història d’Alaior, primera síntesi sobre la història i la cultura d’Alaior.

22TextCentre d’EstudisLocals d’AlaiorFotografiesCEL

23unitats didàctiques, beques i col·laborar amb altres entitats.

Les activitats del CELFérem una base de dades sobre Alaior (2000-2005). Hem fet 12 exposicions, algunes de pròpies i altres per entitats. Hem fet 14 ca-tàlegs i llibres, 2 vídeos per a exposicions i 3 de temes singulars. Des de 2004, amb les Jornades de Patrimoni Cultural es defensa i difon el patrimoni, el turisme cultural i es crea consciència.Oferim visites guiades a Alaior i la Ruta Al-branca as Migjorn Gran. Hem fet més de 20 conferències sobre temes com les coope-ratives d’habitatge, edificació sostenible, la fundació d’Ihalor i Andreu Murillo.S’han fet estudis sobre els joves, l’energia fotovoltaica o L’Educòmetre. Quan ens ho han demanat, hem redactat informes tècnics sobre Alaior i el seu àmbit.El CEL ha fundat i gestionat el casal de joves Es Bot i el servei d’ajuda escolar. Es va fer l’accés a l’habitatge amb un servei d’aval de lloguers i vam crear una cooperativa d’habi-tatge. Hem creat comissions tècniques per tractar temes com Sant Diego, accés a l’habi-tatge, l’Agenda Local 21, el PGOU, les aigües pluvials i el catàleg de protecció de patrimo-ni. Transcrivim els llibres d’actes municipals. Sobre el convent de Sant Diego, hem fet ac-tes per recuperar el convent franciscà: en-questa i trobada ciutadana i taules rodones (2005), concert reivindicatiu amb S’Albaida (2006), equip del Pla director del convent (2007-2008) i es treballa per millorar el projecte d’obra (2010). Les reunions de Lo-pervenir són un projecte per dibuixar quin Alaior volem per a les dues pròximes dè-cades. Continuarem fent feina per Alaior i Menorca.

24

El fons artístic del Consell de Menorca

Àmbitrevista de cultura

Revista quadrimestral del Departament de Cultura, Patrimoni, Educació i Joventut del Consell Insular de Menorca.

Número 23, gener-abril 2011

Imatge de la portada: Damià Rotger MiróCorrecció lingüística: Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM. Eva Florit i Pilar VinentImpressió: Model GràficRedacció i maquetació: 4vents.infoDisseny gràfic: ivankhanet.com

Dipòsit legal: ME 524/2007

Caserio menorquín. Jaume Reurer. Alaior, 1933. El Consell de Menorca va adquirir l’any 1998 aquest oli sobre tela de 60x80 centímetres. Pintor autodidacta, va rea-litzar la seva primera exposició individu-

al l’any 1983. Des de llavors, ha obtingut premis com la Medalla d’Or de l’Associa-cició de Belles Arts de Palma l’any 1989 i, dos anys després, fou finalista del Premi Sant Antoni de pintura.

Documents

Àmbit, revista de Cultura