L’AMOR

Eros i

Pisque

Van Dick, Eros y Psique

W. Bouguereau, El rapte de Psique 

Girode, Cupido y Psyché

Etty William. Cupido i Psyche

Picot, Amor i Psique,

Les quatre proves

Giulio Romano, La prova de les llavors, h. 1526-1528,

Les fonts de l’Estígia vigilades per dragons

L’àguila de Zeus ajuda a Psique en altra prova: omplir un petit bagul amb aigua de l’Estígia, el ríu infernal.

P. Rubens,Paisatge amb Júpiter i Psique,

Padovanino (?), Psique rep de Venus el vas per a omplir-lo amb l’essència de Proserpina

Boucher. El matrimoni de Psique i Eros

Canova,Eros i Psique

Què ens diu el mite sobre l’amor?

Atracció involuntària (però acceptada) envers l’altra persona

Sorgeix de manera repentina: amor a primera vista (#amistat)

Exclusivitat i interpersonalitat (# sexe)

Transgressió i obstacles a superar: Eros s’enamora de qui no deu (una mortal) i s’enfronta a Afrodita pel seu amor.

Altres elements a destacar:1.PSIQUIS = ànima humana (el ser humà és essencialmen AMOR)2.La CURIOSITAT; atribut de l’ànima humana (avanços científics i tècnics) o del caràcter femeni (Pandora)?

EROS

Georges Batailles:  Les llàgrimes d'Eros

Eros sorgí de Caos juntament a Gea, la Terra, i Tàrtar, l’Inframón.

(Hesíode, Teogonia)

Fill d'Afrodita i Ares

ORIGEN

dominiDéu de l'amor: responsable de la luxúria, l'amor i el desig, i també venerat com un déu de la fertilitat.

Eros era principalment el patró de l'amor entre els homes. 

atributsNen alat, porta un arc i fletxes. Les fletxes daurades infonen amor, en canvi si són plom, produeixen indiferència a qui les rep.

Per als grecs era Eros, Els romans l'anomenaven Cupido o Amor

noms

Eros Farnese Museo Nacional de Nàpols

Cupido Museu Capitolí

Eros, Ceràmica grega

PSIQUE

Sava Henţia, Psyche paralitzada d’amor

ψύχω, psycho, significa «bufar». ψυχή, bufit, hàlit, alè que exhala en morir l’esser humà > ànima, vida.

Quan la psique deixa el cadàver, porta una existencia autònoma: una figura antropomorfa i alada, un doble del difunt, que va a l’Hades.

Psique ix de la boca del mort com si fóra una papallona (en grec també psiqué),

ORFEU

EUR ID ICE

Fill del rei de Tràcia, Eagre (o d’Apol·lo), i de la Musa Cal·líope, Orfeu és el més gran músic entre els mortals de la mitologia grega.

Quan canta, acompanyant-se amb la lira, subjuga la natura i les feres.

Orfeu participà a l’expedició dels Argonautes a la Còlquide en busca del velló d’or.

Amb la seua música aconseguí:

> adormir el drac que vigilava el velló d’or?.

> enfrontar-se musicalment, i guanyar a les sirenes.

En tornar de la Còlquide, es va enamorar i es casà amb Eurídice.

Més tard, Eurídice, fugint d’Aristeu, un pastor que també s’havia enamorat d’ella i intentava raptar-la, va trepitjar

una serp i va morir enverinada.

Però Orfeu, boig de dolor, no va dubtar a anar als Inferns en busca d’Eurídice i, després de commoure amb el seu cant Caront, el Ca Cèrber i els Tres Jutges dels Morts ...

però amb una condició: ell no es podria girar fins

que no hagués abandonat

completament. l’Hades

...obté excepcionalment el permís d’Hades i Persèfone per a tornar amb Eurídice al món dels vius….

Orfeu va guiar Eurídice amb la seva música pel mig de les tenebres

Però quan arriben a l’eixida, Orfeu es gira impacient, i Eurídice desapareix.

Des d’aleshores Orfeu erra vagabund cantant el seu dolor. Rebuja el contacte amb les dones

Es troba amb les Ménades, que el despedassen en el curs d’una orgia bàquica.

Les Muses recullen i deposen els seus membres al peu del mont Olimp,

,

Quin tòpic literari representa la història d’amor entre Orfeu

i Eurídice?