Any tercer.- 11.a Epoca. - N.ü 100 Dissabte 26 de Setembre 1925

Justícia Quan serà comprès que el pa-triotisme consisteix, sobre tot,en fer la pàtria digna?

GABRIEL ALOMAR

15 cts. SETMANARI SOCIALISTARedacció I Mmlm: Viladamat, 108 (Impremta)

Apartaré Correus, 757 • BARCELONA

L'ESPERITDE PARTIT

Així com hi ha deformacions orgàniques produïdes perla continuada adopció de determinades posicions, gairebésempre degut a les insanes condicions de certs treballs i,entre els pobles selvatges, per voluntàries tortures tradicio-nals, existeixen paral·lelament deformacions mentals deri-vades per la permanència en falses posicions d'esperit,adoptades a voltes inconscientment o per contagi gregari,de primer, i mantingudes després per la mesquina vanitathumana de no voler confessar als altres la nostra erradainicial.

Per això, el saber populajr té una dita, que es retrobaamb equivalències en gairebé totes les llengües, segons laqual "En de savis mudar de parer", la qual cosa vol dir queno és cosa fàcil que els necis sàpiguen fer-ho. Quan el velladagi espanyol ple de flairós regust de "justas" i de "ro-mancero", diu aquestes sàvies paraules:

"Procure siempre acertallael honrado y principal,pero si la acierta mal,defendella i no enmendalla."

sap perfectament el que es diu i a qui ho aconsella.Així, són típiques entre cada una de les dues menes de

deformacions esmentades abans, la miopia material dels re-llotgers o dels gravadors d'acer i la miopia moral dels ho-mes cauen en un sectarisme qualsevol. Per això pogué diraquell plaga de Voltaire que era cosa més fàcil civilitzar unselvatge que no la de llevar els seus prejudicis a un homecivilitzat. I en un pla més de la Boqueria, també es pot re-treure ara aquella exclamació que posà el trapella d'En Pi-tarra (que en tenia unes com a coves) en boca d'un delspersonatges de "La Butifarra de la Llibertat", si la nostramodesta erudició no ens falla:—"Primer és el partit quetot."

I quantes nicieses, sinó crims monstruosos, no ha fet lahumanitat per simple instint de cleda o de confessió. Esmés fàcil trobar cent homes que estiguin disposats a vessarllur sang, o la dels altres, arborats d'entusiasme generós perun ideal blanc o negre, que no pas trobar-ne deu que us sà-piguen explicar amb mots que tinguin una mica de claredati una punt de lògica el sentit del mateix ideal que de bonafe diuen professar.

Els deformats per un fanatisme acaben per veure no-més allò que estan mirant sempre.

El mal es greu, certament, però hi ha encara una defor-mació pitjor, puix l'obcecat i el fanàtic són sempre homessincers i poden ésser homes perfectament morals i aquestaa que ens referim ara és una deformació que corca i podreixles mateixes arrels de l'honestedat humana. Parlem d'a-quells que, veient les coses tal com elles són, fan semblantde veure-les al contrari i diuen en públic que l'aigua és vi0 que el negre és blanc, mentre que parlant en la intimitatus confessen que llur opinió privada és contraria de la quegallegen:—"Home, sí, ja veureu, però això no es pot dir.Com quedaria el partit? No veieu que, fóra donar greix alcontrari." 1 amb vaguetats d'aquest to volen fer excusablefins allò que no té perdó. Aquesta immoralitat, en determi-nats pobles, arriba a infiltrar-se a tots els ordres de la vida,convertint totes les valors socials en pures ficcions.

D'aquest mal en pateix igualment la gent de la dreta1 la de l'esquerra. La cega disciplina de partit, tan fecundaen els moments revolucionaris i quan els liders saben po-sar-se al nivell de les circumstàncies, es converteix en elpitjor dels mals en les hores de calma i d'afebliment de lesnormes ètiques. Si ara fa un any haguéssiu estat agosatsde suposar, posem per cas, que tots els comunistes no erende l'estam més pur i que n'hi havia algun de merino de cotó(per exemple el Merino Gracia), és segur que us haurientractat, pel cap baix, d"'amarillos" i de "vendidos a la bur-guesía". La malentesa disciplina de partit forçava a negarl'evidència. Si ara us atreviu a criticar els túrpids contactesd'alguns homes del socialisme oficial, els mateixos que pri-vadament es revolten indignats si els suposeu capaços d'ac-ceptar una regidoría caiguda del cel, us tractaran, si mésno, de lladre i de malnascut.

Nosaltres som homes de fe. Tots els homes necessitenuna creencia per poetitzar amb l'iris d'una bella utopia ieixamoror amb el bàlsam d'una dolça esperança les amar-gors del nostre viure d'ara. Nosaltres somniem en un futurd'ennobliment i d'emancipació humanes i diem als homesque vulguin somniar amb nosaltres. Però no donem als ^principis de la nostj-a fe la valor necessària i divina delsdogmes religiosos, sinó la valor contingent i humana queféu a la humanitat la vella Grècia, el destí esquerp us haregatejat el do de l'alada ironia, poseu almenys en la rigi-desa dels vostres cultes, un polcim de sal de lliure examen

I respecteu abans que tot la Veritat, puix sols la veritatpot fer-nos lliures.

vs*•&&<?'*

—Noia, això no és :vviure! Ära s'han apujat lesarengades...

—Bé, en canvi s'han abaixat els jornals,

LÄETELSÜin

No és estrany que els catòlics que tenen el partit pres de roman-dre catòlics tota la vida, s'oposin a tota explicació de l'aparició del'home a la terra que no sigui la de la creació directa de l'home perDéu. Tota religió burocratitzada és un edifici en equilibri inestable,i qualsevol empenteta pot fer caure l'edifici. Una part considerable dedoctrina, que serveix per mantenir un gran nombre de catòlics en unasubmissió aparent a l'església romana, perdria tota consistència, sies prescindia de la creació divina d'Adam, o almenys de la insuflaciód'una ànima especial al cos més o menys simiesc d'Adam. Malgrat elvet comprovat de l'existència d'una gran quantitat d'homes completa-ment bèsties, els catòlics es veuen obligats a sostenir que l'ànima hu-mana és específicament distinta de l'ànima dels altres animals.

A tots aquells que, per un motiu o altre, o sense cap motiu, creiemen Déu, una creació divina de l'home primitiu ens hauria d'ésser par-ticularment falaguera. Seria molt d'agrair al Creador que s'haguésocupat tan especialment de la raça humana. Però, per la meva part,tinc de declarar que la meva satisfacció s'esvairia si havia de creureque el creador de la raça humana era el déu al qual els catòlics atri-bueixen la confecció d'Adam—el déu de l'Antic Testament.

En acceptar la Bíblia com a dipòsit de les confidències de l'Espe-rit Sant, les sectes cri£±iauea_s.'fis^malïïu" nioll&_inalcltì!:a.ps^ .rfisnlieii .per la fe en la veritat revelada uua sèrie de qüestions complicades;però al mateix temps es veien obligats a acceptar com a Déu el petitdéu xovinista de l'Antic Testament.

Aquest déu—com el déu de Mahomet—era nacionalista en el malsentit de la paraula; sentia el nacionalisme—o el militarisme—delspobles opressos. Si fos ara a la terra, podria inscriure's sense capescrúpol a l'Action française, a qualsevol associació de junkers, aqualsevol agrupació pupina. Prometia als jueus una terra a la qualno tenien cap dret; feia aturar el sol perquè Josué s'hi veiés per es-tossinar filisteus. Com els déus del paganisme, Jehovà prenia parten les batalles ajudant un poble empipador i presumit. En els altresaspectes de la seva actuació, el déu de l'Antic Testament no es com-portava pas d'una manera més correcta.

Mentre retreien la figura de Jesús de Natzaret per parlar d'amorí, en general, les coses benignes que embadalien la gent, els homesdel catolicisme i de les altres sectes més o menys cristianes feien ser-vir el déu rancuniós, sorrut, miop de l'Antic Testament per aterrir lesànimes febles. 1 encara ho fan.

Però sempre hi ha hagut esperits rebels que la terror no domina.Sempre hi ha hagut gent que s'han negat a creure en aquella menade Papú diví. Per això, al segle passat, tot allò que podia desmentirla Bíblia era acollit amb fruïció en certes esferes intel·lectuals. Unapart de l'èxit de les teories de Darwin fou degut al fet que permetiende prescindir, pel que feia a l'home, d'un creador personal que s'ha-via identificat, en els pobles cristians, amb el terrible i petit Jehovàde la Bíblia.

La suposta perfecció de -la màquina humana era emprada com unargument pels defensors de la creació divina de l'home. "Agafeu unrellotge i examineu-lo", deien. "Mireu-lo funcionar; la bella concor-dancia de les parts, la meravellosa precisió amb què marca l'hora,us farien pensar de seguida que l'ha d'haver fet un rellotger, encaraque no ho sebéssiu. Ara mireu el cos humà i digueu-me si no hi hai l 'haver un creador, etc., etc." Els altres van veure el cel obert ambla teoria de l'evolució i de la selecció natural. Amb temps i paciència,la selecció natural és capaç de fer evolucionar les coses de maneraque es produeixin els resultats més meravellosos, tant si es tracta derellotges com de cossos humans.

S'ha d'agrair a Darwip que, potser sense voler-ho, hagi alliberatels homes d'un creador indesitjable. Cal lamentar, amb Bernard Shaw,que Darwin hagi negligit la part que la voluntat de l'individu puguitenir en l'evolució d'aquest, en aspectes distints del de l'anomenada"lluita per la vida". Es, almenys, evident que la voluntat de l'homepot inf lu i r en l'evolució de la humanitat.

Si descomptem els possibles cataclismes naturals que poden acabaramb la raça humana, podem dir que la sort de la humanitat és a lesnostres mans. De nosaltres depèn que siguem cada vegada més per-sones o cada dia més simis. Actualment, els homes veritables estanbarrejats amb simis que tenen una aparença humana més o menysreeixida. No es pot negar que en certs llocs de la terra, a l'Europameridional especialment, els simis manen. L'obligació dels homes dedebò és d'humanitzar els homes-sitnis; i en els casos desesperats—in'hi ha!—de fer el possible per suprimir-los.

C. A. JORDANA

Una micade serenitat,

companys!Les polèmiques, en la premsa política, que generalment no acon-

dueixen a cap resultat pràctic en allò que fa referència a les qües-tions que es debaten, tenen sempre una alta valor alliçonadora, puixper una banda permeten tot seguit de judicar la textura moral delsque discuteixen, i, per lal t ra , gairebé sempre deixa veure a cop c l ' u l ía quin costat es troba la veritat. Hi ha una regla que no fa l la : quai:dos polemitzen i l'un d'ells contesta els arguments amb insults, japodeu estar segurs que aquest no té raó. Això és més cert que el ipronòstics del Zaragozano, que és tot el que es pot dir.

Criticàvem un dia, raonadament—posant-hi una mica de sal i pe-bre, es clar—l'actitud d'un sector del nacionalisme burgès i se'ns vacontestar dient-nos que no teníem ei cap clar ni el cor net i llançantcontra un generós company nostre els dicteris més poca-soltes. Jaen vàrem tenir prou per saber que havíem posat el dit a la llaga.

La regla dita—que mai no necessita les píndoles "Duia" (i constique el reclam és gratuït)—s'ha confirmat ara una altra vegada, enla crítica que en els termes mesurats que tenim costum d'emprar(tothom té l'educació que pot), havem fet de la funesta actuació d'al-guns liders del Partido Socialista Español.

Fa mesos que venim repetint la mateixa cantarella: Davant l'es-tabilització absurda d'una situació d'interinitat, no sols com » so-cialistes, com a lliberals, com a demòcrates i simplement com a ho-mes civils (del llatí civis, ciutadà) ens era vedada no ja qualsevolcol·laboració amb poders excepcionals d'origen extrapopular, sinó elmés ínf im contacte amb tot allò que en fos una representació o unaconseqüència.

1 com que en cap lloc de l'ideari socialista (i cal no confondre,els ideals impecables, amb els partits susceptibles de contagiar-seamb les impureses de la realitat), i com que en cap lloc, repetim,de la nostra doctrina pot trobar-se un snl a.r^waoaí ciue jusüilouLlaposició contrària a l'adoptada per nosaltres, es contesta a les nostresparaules amb els insults més grollers.

Heu's aquí unes quantes floretes de les que ens dediquen les ves-tals del socialisme governamental, collides a l'atzar en el jardí ubèr-rim de les dues darreres pàgines ü'El Socialista consagrades, denom, al moviment obrer de Catalunya:

"venuts a la burgesia","anarco-comunistes-nacionalistes",

"autors de campanyes canallesques","recaptadors de diners que no se sap on han anat a parar","desacreditats"."perrillos falderos" (això ens ha fet d'allò més gràcia) ,"mancats d'honradesa", etc., etc.Naturalment, aquest llenguatge que ofèn les oides de la gent de

bon gust i ens dóna una pobra impressió de la genteta que tenim en-front, no pot fer-nos cap esgarrinxada: tots tenim la nostra història ;sabem com vivim. Tots sabem qui són els qui per un ideal han sa-crificat llur benestar o llurs honrats mitjans de vida, o han sabut anara la presó, i qui són els que viuen amb l'esquena dreta amb càr-recs burocràtics al servei del primat, els qui viatgen per aquests mónsde Déu amb "viatics" carregats al pressupost, els qui profanen peromnipotent privilegi els escons destinats als delegats de la voluntatdemocràtica, els qui trepitgen les catifes dels ministeris i els qui pu-gen les escalinates del Consell d'Estat.

Tots ho sabem: l'escàndol és públic i la contumància palesa. I ésde saber-ho tant i de saber-ho massa que sofrim en veure l'afrosadesviació d'una força que polaritzava les simpaties i les esperancesde terres ibèriques, destinada ahir a regir els destins d'Espanya, isentim en el rostre la vergonya pels pobres qui no es saben enrogi t .

Però acabaríem parlant seriosament i el to dels nostres inter-locutors no s'hi escau gaire. De tots els papers que han adoptat percombatre'ns, volem assenyalar només aquell que menys els honora:el de delators. Els qui l'adopten, si són obrers, ja sabem el juí quemereix a les col·lectivitats proletàries. El Senyor els ho pagarà i bor.profi t els faci.

Pel camí que ells volen portar-nos, no hi sabríem anar ni quevolguésim. Poden continuar l lur campanya difamatòria segurs de laimpunitat. Nosaltres que havem invitat altres grups proletaris a llan-çar en els combats de les armes enverinades, nosaltres que en èpocano pas llunyana exposàrem la nostra pell per acabar amb el selvat-venint—no volem que demà, en la fu tura companyonia, els quedi lai les injúries. El fang impur no arribarà mai a esquitxar-nos.

Altrament sentim una humaníssima pietat pels pobres obcecatsque de bona fe us segueixen i com que el jorn que es faci la llu'riVen llur esperit seran al costat nostre—com tants i tants hi han anal,-onint no volem que demà, en la fu tura companyonia, els que di l^racança de cap turpitud comesa per nosaltres. Sentim massa la res-ponsabilitat dels nostres destins per perdre en cap moment allò queestimem per damunt de tot: la nostra dignitat civil.

Visat per la censura

J U S T I C I A S O C I A L

L'antipalau del do=lor i del desesper

Molt bé la campanya iniciadaper ('"Acadèmia i Laboratori di:Ciències Mèdiques ile Catalunya"de l lu i t a social contra el cranc.Cal ensenyar a la gent a defensarla seva salut, que aprengui a es-tar sana; que al capdevall la sa-nitat ilol cos com la de l'ànima ésun producte cle l'educació. Però.estimats confrares, no peidem i·Icap. Posem t'ls peus ben plans aterra: sapiguem bé la terra quetrepitgem. Donem entenen a nos-tres ciutadans que es cu id iu , i - t l u -qiii'in-nos nosaltres a guiar-los,portem als hospitals tots els mit-jans científics per a combatre elflagell, però donem-nos cabalcompti- del moment i île les neces-sitats del moment.

Un hospital per a c rançosos rUn retòric Palau del Dolor i del'Esperança? Però és que ja te-nim un hospital per a tuberculo-sos, encara que no tingui un nomtan emfàtic? Tenim suficientshospitals per a infecciosos? Entenim per abastar als incurables?I si no tenim tots aquests hospi-tals imprescindibles, a què ensenredem a voler crear-ne un pera cancerosos?

Es que hi ha més necessitatd'hospitalitzar als que pateixincranc que al tuberculós? Pensem-ho bé això. Es innegable que avuiels mitjans que la Beneficència ofi-cial o privada posa a l'abast delsmetges per a combatre en els me-dis populars a la tuberculosis sónmigrats. Uns quants dispensarisde la "Lluita contra la tubercu-losis"; el del "Servei d'Assistèn-çja Social dels -lulierculosos deCatalunya", fundat per l'antigaMancomunitat, un parell de sana-toris amb un nombre molt limi-tat d'estatjants, no abasten a laimportància del mal ni a la sevaextensió.

Pensem en ço que passa al tu-berculós que necessita ésser hos-pital i tzat . A Santa Creu, a SantPau o al Clínic, als pocs dies, perpoca mil lora que tingui o que ellinsinui.' el desig de sortir, és do-nat d'alta. Això, si arriba a con-seguir l l i t , que la immensa majo-ria no ho logra pas. El doctorSayé diu que de 686 tuberculososque necessitaven hospitalitzar-se,visitats pel "Servei", sols ho con-segui ren 139; i estic segur queaquests 139 sols una minoria mo-ri a l'hospital.

I pensem el que és un tubercu-lós dintre del llar. Pensem ambaquelles cambres sens l lum, sensaire, de les cases humils. Senseespai, dormint amb t'ls seus pa-rents més pròxims—en un terç hatrobat el "Servei" als tuberculosospobres que tenien un l l i t per a ellssols, no una cambra que se la par-tien amb altres—. Contagiant alsdemés, als més apropats, als mésestimats, als pares, als fills, alsgermans, a la muller. Repar t intarreu ik-1 seu veïnatge la ma la l t i a ,segellant de tragèdia per molt detemps la casa on viu, essent jades d'allavors les seves cambres,el menjador, vivers de microbisque embestirán el primer sa que

hi entri, al nou estadant quehi cerqui una mica d'escalf i refu-gi. I la famil ia llunyana i els amicsi els veïns, assatentats del perillque porta, fug in t del contacte delpobre malalt , isolant-lo com unempestat que és i com un empes-tador probable. I allí dintre la for-ca, entre les males olors i l'aireviciat , mal cuidat, mal nutrii , elt r is t tuberculós no té .altra espe-rança ni altre tasca que anar unrítati, i un altre, i un altre, a San-ta Creu o al Clínic a veure si hiha l l i t per a ell, si troba un receíen la pietat humana que l'acon-horti.

Mai hi ha l l i t per ell. Perquè,què farà a l'hospital? El l l i t queocuparia el necessiten per un ti-fòdic o per un pneumonie que polguarir-se. Tindrà que entafurar-lo entremig dels altres malalts, es-sent un perill per aquests altresque han anat a la recerca de lasalut i poden trobar-hi com a veíla malaltia que difícilment perdo-na als pobres quan l'agafen. Queen farà l'hospital d'ell? 1 ell re-torna cada migdia a la casa fos-ca, on es mastega la misèria i latragèdia que hi ha portat.

El cancerós no contagia alsveïns, ni als parents, ni als amicsEl seu mal no és malura que s'en-comani i faci perillar als que l'en-volten. El seu dolor obre el cor ala pieat més enternida i troba sem-pre una veu que l'aconsola. Comtota malaltia, porta la fallida enla llar pobre, però el cranc mar-xa de pressa generalment; quanentra en el període d'incapacitatabsoluta per al treball, quan téd'cnmatllcvar a lesxlosis ¿rebtents-de morfina un moment de repòsen el seu sofrir, el malalt està molíaprop ja de la tomba. No és comel tuberculós que dura, dura...

Als hospitals sempre hi han llitsper als cancerosos que poden ope-rar-se, que hi ha un bri d'espe-rança de curació. Sempre els nos-tres cirurgians estan amatents enintervenir en aquell cos que pottrobar la seva sanitat o quanmenys un atur en el seu sofri ï ,El remei, la milloria o la mort veprompte; no és un indesitjablecom el pobre tísic. Avui, amb elsmitjans que compten els nostreshospitals no els hi manca un trac-tament ulterior. I si retorna desa-huciat a la família ja és per poctemps, el just, gairebé, per a mo-rir rodejat dels seus.

No, no hi ha paritat entre el tu-berculós i el cancerós, i mentre nopoguem hostatjar noblement alprimer, és gairebé un luxe impie-tós pensar amb el segon. Un tu-berculós és un perill social de con-tagi, si tenim present nostres me-dis humils, és la seguretat del con-tagi a bona part dels que l'envol-ten; un cancerós no és un perill,és un dissortat, amb la màxima dela dissort, la mort crudel entre do-lors esgarrifós. Però l'hospitald'això no els l l iurarà; a l'incura-ble no li estalviaran ni la mort niel sofriment; sols la família n'hau-rà el benefici de no veure el seupatir.

FL-HI tot el posible per a guarir-

Cornpany: ^ nostre periòdic és obra de=^^ , tots. Cal que el teu esforç co-rrespongui al nostre.

Fes que els teus amics llegeixin

Justícia SocialEns calen noves subscripcions.

lo, avisem-lo d'hora perquè la cu-ració sigui factible, eduquem-loper a què pugui cercar el tracta-ment quan el tractament pot éssereficaç, però no li construïm enca-ra el palau. Abans tenim de cons-truir uns humils hospitals i unshumils sanatoris per altres dissor-tats més nombrosos, legió a casanostra, que en lloc de disminuir,com en tots els pobles civilitzats,augmenten: els tuberculosos.

J. AQUADE

EspurnesParlar clar.—Amb motiu de la

famosa carta de Pex-republicà Le-rroux, parlant de les "Juventudesradicales", hom sentí els comenta-ris que en feia la gent del partit enuna taberna fosca que es la sevasocietat de Sant Martí: Sabeu quèpassa, doncs que el partit radicaldel cap damunt al cap d'avall estàtot podrit... Ja ho sabíem.

Tàctica burgesa.—"El fracàs dela vaga d'Hong-Kong". Hong-Kong, 28. Ha acabat la cinquenasetmana de vaga que tenia per ob-jecte provacar un desastre a tota lacolònia de Hong-Kong.

El Govern, les grans adminis-tracions i els grans magatzems,no s'han deixat intimidar.

Els vaguistes en gran nombre,han demanat ja de tornar al tre-ball, / no són admesos només queamb importants disminucions dejornals amb la privació dels dretsals quals podien aspirar respecteal Retir Obrer.

La vaga ha fracassat, doncs,lamentablement. — Radio."

Aquesta és companys, la tàcti-ca capifalista. Aquestes les ga-nes d'arranjar harmònicament lesqüestions entre capital i treball.

_j 9i!í:5Í_Ç.9-P. ^' que—per desgrà^eia—-En Rucabado té tota la raó,quan parlava de "la sinistra con-seqüència de la vaga", "disminu-ció de jornals" i "privació del Re-tir Obrer". Ves que hi tenen defer al món els obrers quan ja nosón bons per ésser explotats. Valmés que es morin. I fóra patir ifer patir!

Exemple a seguir.—Eugeni V.Debs, davant de l'actuació delscapitalistes nord-americans quepretenen lligar econòmicament larepública mexicana, ha enviatuna carta al general Calles, el va-lent socialista que presideix elpaís mexicà, alherint-se a la sevapolítica de dignitat i protestant deles amenaces dirigides al Qovernmexicà, pel secretari de RelacionsExteriors dels Estats Units, Mr.Kellagg. Així diu un fragment dela carta que Debs, aquest homeexemplar per tots conceptes, diri-gí al general Calles i al companyLluís Morones, secretari de Co-merçi Treball. "Sens dubte, sor-pendrà als capitalistes i a llursservidors la noticia que el poblemexicà té un Govern que coneixels seus drets i s'atreveix a afir-mar-los i sostenir-los; més peraixò mereixen el crèdit i laproba-ció, així com el respecte i apreci,dels homes justos de tot el món."Visca Debs!

Colonització i tutela.—En "LaLibertad" del dia 30 de juliol, elnostre Alomar, hi publicà un ar-ticle sobre "Colonización", "Lahegemonia de Europa", on estu-dia el problema de la colonitzaciódel Marroc, Xina i índia. Diu quela colonització és una tutela "iper tant. un suposat dret de na-ció superior sobre nació inferior oincapacitada. Aquest dret té d'es-tar condicionat amb un deure: elde l'educació del poble tutorat, afi de capacitar-lo per a la sevafutura emancipació". Ara be.Compleix Europa aquest deuresagrat?...

és( quan les nacions colonitza-

dores compendian que al pobleesclavitzat, ja li han xuclat proula sang i el declararan major d'e-dat? Encara l'historia no registracap acte de voluntari desprendi-rnent. Quan un poble ha volgutemancipar-se ha tingut de reco-rre a la força de les armes. Puixquan amb bons modos s'ha de-manat l'independència (com apassat amb la nació f i l ip ina i elsEE. U U.) se li ha contestat queno nhiha de cuits, i que... d'aquicinquanta anys ja ho mirarem.

L'Alomar, en l'esmentat articleestudia els factors, religiós, mili-tar, polític, educatiu i social queentren en la colonització.

msï'Wœsmmegézmismœëmgim

Obrers: Sou pelíls perquè esteu de genolls»Redreceu-uos.A^s.-'-î jgfcgiao: .,!«*-egs*-r:--?^aa*Kîi*X'-i%3^^S!ï---<A^ i^^•'-----.i-rfí^^^^iU'·Ji^^Pll^íX.iïíSP^PR'S'iii'·JrfSWSÇst-Ji.^aí^PF

Un èxit formidablede JUSTÍCIA SOCIAL

De fa poc temps, com la gene-ralitat dels nostres lectors deuei,ignorar, El Socialista dedica un;;pàgina setmanal al movimientoobrero y socialista de Cataluña.Doncs bé; en els clos númerosdarrers que tenim ara a la vista,un noranta per cent d'aquestesplanes està dedicat a JUSTÍCIASOCIAL i a la UNIÓ SOCIALIS-TA DE CATALUNYA. Tanma-teix, els nostres vells amics en fanun gra massa i no saben que nos-saltres som gent modesta.

Es cert que la influència deJUSTÍCIA SOCIAL i el prestigide la UNIÓ són cada dia mésgrans entre el proletariat català

_pue no bada, però daixò a preten-dre que nosaltres representemavui per avui, el 90 per 100 delmoviment obrer i socialista de Ca-talunya encara n'hi ha per una es-tona. Això sí, amb la propagandaque ens estan fent de franc éssegur que hi arribarem més aviatdel que ens pensàvem.

Convindria molt quees posessin d'acord

Ens referim als qui damunt deEl Socialista s'han proposat no-res menys que anul·lar la forçadels socialistes catalans. En pen-dre's l'acord de rebentar-nos i detreure en contra nostre l'artille-ria grossa, s'han repartit els pa-pers massa precipitadament.

Així passa que mentre en unlloc se'ns titlla de catalanistes, enun altre se'ns diu anarcosindica-listes o comunistes; mentre en unabanda se'ns diu que el nostre pe-riòdic cobra de la burgesia (oi-dà), quatre ratlles més avall esdeclara que estem a les capses;mentre err una columna es demos-tra per a més que som la cosa mésreaccionari que hi ha, a la colum-na del costat es diu que estemenfadats perquè no sha fet la re-volució...

La veritat, això acaba per feirodar el cap al pobre lector debona fe, el qual, al segon articleja no hi veu de cap ull. I és llàs-tima: com que nosaltres som gentingènua, si tots es posessin d'a-cord i alhora ens diguessin elmateix (per exemple, que som re-gidors governatius), potser aca-baríem per creure-ho fins nosal-tres mateixos. Ara, ni amb la mi-llor voluntat no podem saber elque som.

La vida del treballLa veu delsferroviaris

UNA CRIDACompanys! Companys de Bar-

celona; puix que anem a parlarde vosaltres solament, encara queallò que exposarem és per tots elsferoviaris en general, per a totsesl no solidaritzats.

Molt de temps fa que aquí, aBarcelona, es va constituir el Sin-dicat Regional d'Obrers Carrilai-res, el domicili del qual és al pas-satge de Sant Benet, número 8,Sindicat que exclusivament, vadir-se que tractaria d'asumptesque fossin de la incumbencia delsempleats carilaires. Van trame-tre's avisos a tota la regió i cor-respongueren amb llurs adhesionsde gairebé totes les estacions; encanvi, de les de Terme de Bar-celona, que compten amb un bonnombre d'empleats, són moltpocs, comptats gairebé, els ques'han fet socis.

A què és degut això companys?Es que per ventura teniu por dequè se us traslladi de despatx?ü és que ja esteu contents ambels sous que l'empresa ens dóna,misèrrimes pagues que amb proufeines ens serveixen per a comprarl'indispensable per a no morir-nosde fam? Potser perquè sou amicsdel senyor X. que us ha fet pujarteniu por d'éser socis, ja que siaquest bon senyor se n'asabentés,fóra molt fàcil que us retirés l'a-mistat (amistat d'uns, quants po-llastres anyals)?

Podria éser que anés un xicequivocat amb el que acabo d'ex-presar, i es tracta solament dequè, com vulgui que en algunsdespatxos es reben tan bones pro-pines (segons confessió pròpiad'alguns), ja es donen per satis-fets, i no volen intervenir per ares en coses que porten, segonsells, tants de mals de cap. I si elstraslladessin o els canviessin so-lament de despatx?

Jo crec que si us haguessin par-lat per ésser components d'algunclub de "futbol", posem per exem-, hauríeu acceptat.

Es una cosa sabuda. Va un casreal.

En una estació, de la qual ca-llaré el nom, quan se'ls va parlard'unificar-se, foren molts els queaixecaren el crit al cel, altres eslimitaren amb un "més endavant"o bé quan sigueu més" o lacòni-cament dient: "veurem". En can-vi, uns quants dies després d'ha-ver pasat això, un dels mateixosque categòricament tro havia sa-but respondre amb un no, contes-tant solament una tontería de lesque queden expressades, va "llen-çar" la idea de formar un clubde "futbol". Als deu minuts, 50socis.

Són molts els casos que es po-drien explicar d'aquest color din-tre del carril, però no hi ha es-mena a desgrat de les motles in-justícies que la Companyia dià-riament està cometent quan unempleat fa faltes que són casti- |gades severament sense tçnir en icompte que en gairebé tots eslcasos és la mateixa Empresa laculpable, que permet que aquellindividu hagi d'atendre a diversostreballs en el mateix moment otan sols pel fet de no tenir encompte que porta un excés d'ho-res de servei. Es això lògic?

COMPANY: Si vols ésser digne dels teusideals, has de considerar com a propis els sofri-ments i les privacions dels homes que els defensen.

Recorda't dels empresonats.

No; i per aquesta raó ens cal unpetit esforç de tots plegats,-sa-bent que es labora pel bé d'unmateix amb una cosa de justíciacom és aquesta, que repercuteixen bé de la gran família ferro-viària i dels treballadors en ge-neral, que poguem dir ben clar ifort, com els obrers d'arreu delmón, que estem constituïts i quesom una força per a fer-la valerquan es presenta l'ocasió.

Companys! Per a poder fer va-fer valer els nostres drets, us es-perem a la casa de tots, passeigde Sant Benet, 8, Sindicat d'O-brers Carrilaires.

PEROTi

La veudels barbers

HORITZONSTanmateix no teníem prou mo-

tius per a creure definitivamentesvaïda tota aquella febre delicio-sament optimista de dignitatprofessional d'altres dies, en quèla nostra bona fe fou llastimosa-ment socarrimada de manera mas-sa desencoratjadora

Després de llegir els dos arti-cles del company que signa Jak,hom cal que cuiti a esmenar lessuposicions, referents al nostresingularíssim ram de barbers.

Però és que el nostre cas, com-pany Jak, estudiant-lo sense aque-lla dosi d'ingenuïtat que us el fatan agradable i prometedor, jano té remei amb una assemblead'homes de mans netes i de bonavoluntat. La invasió peninsularque pateix ja fa molt de tempsBarcelona, d'obrers deficients enel nostre ofici, és causa de la nos-tra davallada escandalosa amb se-nyals interiors i exteriors fets perl'urpa de la misèrica. Aquests vin-guts obrers d'arreu de la Penín-sula deixen llur país atrets per unsuposat paradís barceloní. Aquestera el nom amb el qual cobejavenells les enraonades millores queens costaren innombrables des-vetllaments i sacrificis. Així i totno volern fer cap retret x l'obrersigui d'on .sigui, que es llença ala ventura per al millorament mo-ral i econòmic; però podem de-clarar indesitjables a tots aquellsque no han volgut enlairar-se dig-nament en la lluita dintre de llurspaïsos, per a venir i acomodar-se en nombre excesiu en les ba-ses que ens costaren tantes d'an-gúnies. I així han estat possiblestotes jes actuals maneres d'explo-tació, tan descarades que enrogei-xen el rostre de l'obrer, tan evi-dentment mancat de les milloresque un dia foren el goig i compen-sació dels esperits en lluita. Tam-bé haveu parlat amb optimismede la futura Comissió Mixta. Calque us recordi que estem en unpaís on malgrat haver-se consti-tuït legalment dues de les esmen-tades comissions, en dos anys nohan pogut imposar la regeneracióde l'ofici, que és el que en essèn-cia ens interessa a tots.

Si l'Estat ens mana constituir-nos en Comissió Mixta, la qualha de confeccionar les bases e»què cal regir-se legalment cadaram, és de llei que el mateix Es-tat sigui el vertader guardador deson just compliment, no?... Doncsres d'axò ha estat possible finsavui. De tot plegat sembla deduir-se'n el més negre excepticisme petobrers del nostre ram dins el nos-tre règim.

Hem d'abandonar-nos amb unarronsament d'espatlles incons-cient a tot ço que ens ungleja ladignitat d'obrers?

Altres camins podem empendrede regeneració més sòlida.

I de tot això en parlarem unaltre dia.

Pelai QUER

J U S T I C I A S O C I A L

Héctor Lombardo Pellegrino, ésavui un dels homes més popularsi més arnats del poble de Sicília.Té tanta bondat coin saviesa. Irio nega mai un servei a n i n g ú — -ni als enemics necessitats. Nat aMessina, estudià a Roma i fon e!primer de tots els seus companys—entre els quals es trobaven emi-nències actuals—que es doctorà.

Als 28 anys guanyà la càtedrade Dret Públic constitucional ennotables oposicions. Llavors founomenat professor d'aquesta as-sigantura a la Universitat de Pa-lerm. La seva extensa cul tura , laseva excepcional capacitat de tre-ball li permeteren d'explicar, f insl 'adveniment del Feixisme, Legis-lació Obrera, Economia i Històriadel Dret Italià, en la mateixa Uni -versitat.

Fou elegit diputat en 1909 i1919, ambdues voltes per l'oposi-ció, però li foren anul·lades leadues eleccions. L'any 1921, la vo-tació obtinguda fou tan nombrosai la voluntat del poble tan mani-festa, que l'anul·lació esdevinguépràcticament impossible.

En l'altra legislatura fou elegitpel grup antifeixista. Orador clar,abundant, eloqüent i d'impecablelògica, ile seguida es féu remarcara la Cambra italiana. El seu dis-curs sobre la Reforma Administra-tiva, en el que sostenia la neces-sitat de les autonomies, comba-tent ensems el centralisme de l'ad-ministració pública dels règimsabsoluts, és una bella peça oratò-ria plena d'idees. Això li permetéd'ésser el primer qui parlà contrael feixisme—compressor de la l l i -bertat—i assolir un veri table

Fulletons de JUSTÍCIA SOCIAL2u de Setembre I9¿0

H. G. WELLS

Esquema dc l'His-tòria Universal

(fragments i resum)

per C. Rotes

Del Capítol VIIEls avantpassats de l'home

Els orígenes de l'home son en-cara foscos... S'ha cregut que l'a-vantpassat de l'home fou "prubo-blement arborieola", però l'opi-nió comú de la gent experta ésque aquest avantpassat fou un si-mi o una mona que vivia a terrai que les mones actuals han evo-lucionat en el sentit de viure mésen els arbres.

Si es coloquen de costat un es-quelet d'home i un de gorila, l l u rsemblança es tan gran a primeravista que hom diria que el primerdescendeix del segon i que solsse'n diferencia pel volum del cer-vell i per un acabament més po-lit de tot l'esquelet.

Pero si s'examinen amb deten-ció, es trobaran diferències mésimportants en els membres. L'ho-

\;

t r iomf. L èxit de Lombardo Peltt-grino fou molt més gros, perquèno Ien altra cosa que t raduir elsentiment del poble italià.

Fou empresonat. Perdé les cà-tedres, àdhuc la de Messina. L'a-,ll iberaren, però no li permeterend'exercir novament la càtedra. I undels millors advocats, que hompodria dir científics, d'Italià, hade treballar com un que començaper a guanyar-se la vida. L'afec-te dels messinesos cl compensa plabé de les amargors que li prove-nen del poder i de la seva purarectitud de caràcter.

Es el fundador del Partido delLavoro i autor de molts de tre-balls entre els que són veramentnotables els següents: "II dirittodi espopriazione", "L'essenza delConto Correnta", "Saggio sui pro-cedenti della Scienza Politica","L'amore nel diritto", "Determi-nazione scientifica del DirittoConstituzionale", "La questionedel Parlamentarismo" "11 dirittode necessità nel Constituzionalis-mo Giuridico", "L'Uebermenschnella Società e nel Diritto".

JUSTICIA SOCIAL honoraavui l'honest Lombardo Pellegri-no reproduint el seu retrat. En nú-meros vinents publicarà fragmentsde discursos d'aquest home tanvolgut com admirat de tots elsproletaris de Sicília.

i r l oloe finìDort,,

B. B., 2; M. E., 2; J. C., 1; F. B., 2; iF., 2; M. R., 2; I. F., 1; F. V., 1.

Total, 13 ptes.

ErradesPer la malaltia del company Ba-

dia, qui ha réunit fins ara els càr-recs d'administrador i confeccio-nador del periòdic, ens havem tro-bat les dues darreres setmanes pri-vats del seu valuós concurs a l'horade fer la compaginació. Per aquestmotiu, el número darrer eixí ambnombróse« errades, la majoria deles quals hauran estat rectificadespel bon sentit del lector.

Volem assenyalar, només, quel'article "El Treball dels Nens" elcompany Galdric inaugurà una sec-ció que durà per titol "Notes in-formatives", i que de l'article "Po-sició de la Societat davant delsgrans criminals" n'és autor el com-pany Arix.

Regradem l'interès de tots elsamics que s'han interessat per lasalut del nostre estimat companyBadia, el qual probablement la set-mana pròxima podrà reintegrar-sea les seves tasques.

DONATIUSPer ajudar JUSTÍCIA SOCIAL.J. A., 5 pessetes; C. P., 2; S.

C., 2; J. C., 2; M. E., 5; J. R., 2;D. I)., I ; S. C., 5; A. V. 5; M. C.,2; S. A., 5; M. R., 10; J. LI., 1;J. P., 2; R. 1)., 3; J. S., lü'50;A. V., 5. Sobrant "Vermouth" decomiat al company Serra Morct,14-50; I. A., 5; R. R., 1; I. P. 1.Total, 105 pessetes.

(A tots, el nostre agraïment.)

Pel company CodinaSentim massa respecte per la

vostra vida de lluitador honrat, perno perdonar-vos la passió que usposa ara una bena als ulte i us fadir paraules que solament a vós usfaran mal un dia l'haver-les di-tes.

Una cosa déleu, però, en un deles vostres palades de fang queheu llançat en l'aire, que ens inte-ressa rectificar: Sabeu perfecta-ment que ni una sola volta s'ha es-crit en les nostres planes el nomvenerable de Pablo Iglesias, sen-se que fos tractat amb tots els ho-nors que mereix l'apòstol del veltsocialisme espanyol. Els articlesque ara puguin eixir signats ambel seu nom, no ens faran rectificarla nostra actitud. Com a bons so-cialistes sabem el culte que es deuals ancians i un elemental coneixe-ment de les inflexibles lleis de la

me camina recolzant-se damunt deltaló i el dit gros principalment. En-tre les races de simis sols els le-nutrids tenen el dit gros tan des-enrotllat com l'home. Els babuinscaminen amb els peus plans so-bre els cinc dits, aguantnt-se prin-cipalment amb el dit del mig, comels óssos. Les tres grans races demones (gorila, ximpanzé i oran-gu tan) caminen, al revés de l'ho-me, sobre la part exterior del peu.

Aquestes mones viuen en elsboscos, estan generalment sobreels arbres i caminen molt poc.

Es de suposar que l'avantpas-sat de l 'home era un simi que co-rria i que s'amagava més aviat enles roques que no dalt dels. arbres.Era capaç d'aguantar entre el ditgros i l ' index els objectes de lamanera que ho fan els japonesos.Es fàcil de compendre que aquestacriatura moria rarament en l'aiguai per això se trobin tan pocs óssosfòssils.

La major part de dades que te-nim dels homes primitius les hemtret de les cavernes. Però fins al'època ruda del pleistòcen els ho-mes vivien i morien a l'aire l l iu rei l lurs cossos eren devorats per lesbèsties, quan no es podrien. De to-

tes maneres, és necessari encare;fer moltes rnés exploracions.Aquest estudi es ve fent desde po-ques generacions i s'hi consagrenpocs homes. La majoria es dedi-quen a fer la guerra, explotar etcomerç, fer rendir més les màqui-nes o a divertirse.

Al nort de la índia s'han desco-bert restes de quadrumans molt in-teressants pel que es refereix a l l u rsemblança amb l'home (sivapiteci paleòpitec).

Es possible que aquests animalsse servissin ja d'instruments. Dar-win (1) ens refereix babuins, quetrenquen les nous amb pedres queaxequen les roques amb estaquesquan van a la caça d'insectes ique ataquen l lurs enemics ambbastons i pedres. El ximpancé esconstrueix una especie de barracaentrellaçant branques d'arbre. Espossible donc que la nostre ten-dència a servir-nos d'eines s'ha-gués ja manifestat en nostresavantpassats messozoics.

Les primeres senyals que pre-nem com a empremta humana enla terra o al menys com a per-tanyents a éssers superiors a lesgrans simis són les pedres talla-des i troços de silex que formaven

natura ens posa un vel de respec-te en l'esguard de tot crepuscled'una vella glòria.

Per ventura ignora el companyCodina que foren els amics de la"Unió Socialista" ,els qui posarenel retrat de Pablo Iglesias, juntamb el de Karl Marx, al "Centrede Dependents del Comerç i de laIndústria"?

No us farem pas retret de què ha-guéssiu callat com un mort quanfa cosa d'un mes us trobaven ambel company Serra i Moret, en ungrup d'obrers on era unànimementcensurada la desviació soferta petevostres correligionaris. El que es-perem de vós, si la passió no uslleva tot rastre de cavallerositat,és que repetiu als que us llegeixenla rectificació que fem nosaltres.

íllllllillllHlilttllIlIlilIlItllïlllISllllllfflïlllllllllllillfilliillIllltSIllIllillllllillIlIlillllll

Eli grans mestres de l'Humanitat

PestalozziUn dels grans homes que més

ha estimat la humanitat és N'En-'ric Pestalozzi, nat a Zuric Pany1746.

Qui detingudament estudiï lesidees sociològiques i pedagògi-ques a través de les pretèrites ge-neracions, forçosament ha de tro-bar en l'obra i persona de Pesta-lozzi els gèrmens de la futura Pe-dagogia Social que tan abasta-ment ha interpretat d'una maneracientífica el profund Paul Natorp.

Pestalozzi ja quan era estudiantsentí un febrós entusiasme pelsmoviments polítics i revoluciona-,ris. Fill d'un metge i educat peruna mare austera, ben prompte laseva ànima s'enriquí d'un gransentimentalisme que es sobrepo-sava a la reflexió.

D'aquí neix l'interès envers lesnecessitats del poble i l'erigir-seen guaridor de les llagues socials.

Fins l'aparició de Pestalozzi lainstrucció i l'educació popular eramigradíssima per a no dir inexis-tent.

Cap dels pensadors del segleXIII, ni els neo-humanistes i fi-lantropistes alemanys Gesner,Humbold, Lessing, Heine, olí, en-tre els primers. Bassedof, Campe,Salzinant, entre els segons—quetants d'esforços van desplegar permillorar l'estancament en què ha-via quedat la instrucció desprésdel letargisme en què l'havien em-potrallat els escolàstics, cap, re-petirn, s'havia preocupat de llimarla incultura del poble. Tots filo-sofaven i s'esforçaven en prepa-rar l'ensenyament inferior. ÀdhucRousseau, l'inconmensurable vi-

sionari genebrí en la posteritat,concebeix ej seu "Emili" d'unafaisó aristocràtica. Sols Pestaloz-zi descendeix al cor del poble, ales mul t i tuds humils, als pobres iabandonats...

Podríem ara anali tzar detingu-dament la tasca realitzada peraquest desgraciat, però gran ho-me, durant els seus vuitanta anysd'apostolat incansable. Mes, comque això traspassaria els l ímitsdel nostre intent, sigui'ns permèstan sols de parlar del gran amorque sentia per les coses humanes.

Pestalozzi, en els seus primer?temps intentà éser teòleg, desprésjurisconsult i per fi agricultor. Vaestablir-se a Neuhof i, malgrat lagran dosi de volunta t que posseïa,va arruïnar-se. Llavors fou quan,amb una heroicitat sense prece-dents en la Història, fundà exclu-sivament una "Escola per a po-bres", sense recursos, tan sols permantenir-se ell sol. L'escola haviad'ésser un assaig de regeneraciómoral; però als cinc anys de fun-cionament es veu obligat a aban-donar aquesta empresa, car elspetits vagabunds que recollia eldeixaven pal-plantat encara no esveien abillats amb robes netes inoves i ben nodrids de les viandesque ell estalviava. I així un dia iun altre dia, anava empobrint-sei endeutant-se fins que els seusmateixos amics li anunciaven lamort en un hospital o en un ma-nicomi.

Per a palesar ben manifesta-ment fins on arribava l'alt esperitde sacrifici que l'arborava, noméscal llegir el següent passatge: "Lameva vida ha estat una lluita des-esperada durant un període detrenta anys. Més de mil vegadeshe hagut de passar-me el dia sen-se menjar i a voltes quan els niéspobres seien al voltant de la tau-la, jo devorava amargament unmoc de pa en el camí; i tot aixòho feia per socórrer els més po-bres i per a realitzar els meusprincipis."

Passats cinc anys es va posara escriure. L'obra cabdal fou"Lleonart i Gertrudis", escrit enles interlinies d'un vell llibre decontes. Momentàniament es va fercèlebre i ben tost es va captarl'admiració i amistat d'homes il-lustres.

En "Lleonart i Gertrudis" ex-posa les idees que professa so-bre l'educació.

Presenta corn a protagonistauna dona de gran espiritualitat,emmaridada amb un home bon-dadós, però de voluntat tot fe-ble. El poble on viuen està a puntde perdre's degut a les tèrboles

maquinacions del taberncr Hu-me! i d'un guardabose. I en migdel desordre s'alça la impondera-ble f igura de Gertrudis, que ambla seva obra educadora estímulsels elements sans a foragitar l'es-tigma que cau damunt del poble.El llibre és un cant a la culturapopular i en ell ens presenta el ti-pus ideal d'una dona, o més bendit , d 'una mare que a l'entendrede Pestalozzi, hauria de tenir al lu r s mans la cultura del poble.

Pestalozxi roman d ivu i t anys aNeuhof , dedicant se a escriuresobre l'educació. Després de laRevolució helvètica t ransforma k"-relacions polít iques i socials i el!posa en pràctica el somni delssens principis en un orfenatori tieStanz.

Aquí treballava i obtenia resul-tats brillantíssims quan les con-tingències d'una guerra li tancàles portes de l 'orfenatori. Desprésobté una escola elemental a Bug-dorf i a l l í desenrotlla el mètodique havia practicat a Stauz.

Durant l'estada a Bugdorf faun viatge a. París com a membreconsultori de la crida que haviafet Napoleó per determinar la saride Suïssa. Pestalozzi es forja lesmés gaies ilusions per poder ex-planar l lurs idees pedagògiques al'Emperador; però aquest el re-butja bo i dient-li que tenia mas-sa mal-de-caps per poder-se en-tretenir a discutir qüestions de ab c.

Per últim s'estableix al castelld'Iverduu, situat a l'extrem delllac Neuxatel. Al l í obté un èxittan falaguer que, darreu del mónel visiten polítics, filòsofs i peda-gogs. No obstant, la seva mancad'aptituds pedagògiques i les ba-ralles dels seus col·laboradors, va-ren precipitar el desenllaç. 1 re-fugiant-se altra volta a Neuhof,on tantes d'amargors hi havia so-fert, va romandre-hi prop de dosanys per ésser enterrat a Birr lany1827.

Dintre de poc arribarem al cen-tenari de la seva mort. Si tantsde records s'han donat a homesque l lur vida potser hi trobaríemmoltes misèries i immorals ambi-cions, bé serà just que tots elshomes d'idees generoses, tots elsmestres de cor sa i tots els queestimin la cultura del poble, ser-vin en la memòria el record d'a-quest gran apòstol que tant va es-timar els in fan ts i a la Humani-tat.

Joan FORMENT

Company: LlegiuJUSTICIO SOCIfll.

l 'utillatje de l'home primitiu.Aquests primers instruments (co-lits) son devegades tan rudimenta-ris què's confonen amb trossos de:pedra naturals. Segons els geòlecs,els primers daten del "pliocé,abans del primer període glacial".

Es possible que aquelles criatu-res ampressin també trossos defusta pels mateixos fins. Certs au-tors creuen que ha precedit a l'e-dat de pedra una edat de fusta ide petxines. Els negres i boschi-mans se'n serveixen encara.

A Java, en el començament delpliocé s'han trobat óssos que espoden atribuir a l'avantpassat del'home. El crani pot contenir uncervell intermig entre el del xim-panzé i el de l'home i el fèmur éstan apte com el de l'home peraguantar-se dret i caminar; pertant aquella criatura era lliure deservir-se de les mans. Era donçun "quadrumà caminador", el"pithecanthoropus erectus" (simi-home-dret). Si no fou aquest ma-teix T antecessor de l'home deguéser un altre d'aquest gènere.

Quan els primers homes o sub-homes recorrien el continent euro-peu fa 4 o 5 cents mil anys, aques-ta terra estava poblada de mamuts,

rinoceronts, una classe d'hipopòtamgegant, castors grans, bisonts ibestiar selvatge., Hi havia cavallsselvatges, óssos, llops i una menade senglars. Existien una classe detigres dits "de dents de sabre"; talvolta l'home acabava de devorarels cadàvers que aquest tigre dei-xava, com ho fa el xacal.

Per arribar als primers fòssilsverament semblants a l'home ésnecessari acostar-nos, dos-cents-mil anys, a la segona època gla-cial allunyada també, dels nostresdies, altres dos-cents mil anys, Elfòssil més vell es un maxilar tro-bat prop de Heidelberg (Alema-nya), amb dents d'home però tanestret de derrera que es difícil quela llengua que pogués cabre entremig fos apta per parlar un llen-guatge articulat. Els instrumentsd'aquesta època son més perfec-tes. Tot i existint una fauna pa-rescuda a l'anterior, els tigres dedent de sabre eren menys nom-brosos i cl lleó es troba a Europa.

En terreny posterior, cent milanys més trd, pertanyent a la ter-cera época interglacial, s'han tro-bat fragments de crani, probable-ment colgat amb sorra d'una èpo-

ni pot èsser de la primera èpocaglacial.

Aquest crani es un intermig e|-tre el del "pithec-anthropus" i elde l'home. Aquesta criatura fou ba-tejada amb el nom de "coanthro-pus": l'home de l'alba. En la ma-teixa sorra es trobaren dents derinoceronts i d'hipopòtams i uninstrument fet amb os d'elefant.

En el registre de les roques, tro-bem durant els segles posteriors,sols instruments de silex cada ve-gada més perfectes: ganivets, purj-xons, destrals i projectils. En elquart període glacial, molt riguròs,l'home es refugia a les cavernes ideixa allí nombroses eines i res-tes de tota mena.

Farà uns cinquanta mil anys queaparegué l'home de INeanderthaanomenat també "homo antignua"i "homo primigenius". El seu ditpols posseia la flexibilitat de l'ho-me d'havui. EI seu maxi la r s'assem-bla tant al de l'home de Heidel-berg que encara que aquest foumés grosser, sembla de la sevapròpia raça. El seu cap era un xicinclinat cap al devant i no podiaaixecarlo com ho fem nosaltres.

(Continuarà)

J U á T l C l A S O C I A L

" C O M P A N Y , ,per Màxim Gorki

PREU: 10 cèntims

"Apt -imitis lie sow,,per H.-G. Wells

PREU: 30 cèntims

S ha publicat

¡libre de poesies de

EMILI SALETA i LLORENSamb un pròleg de /'

IGNACI IGLESIAS... «A lOmbra del Carni- col·loca al seuautor en un lloc distingit entre l'estolde l'rics de les noves promocions que

són glòria de Catalum a.

Edició papet de (Hornada amb boixos

5 ptes.

Es ven a totes 1rs l l ibreries

[It noshes Mis DO taHUE m atmest lu-

ITü Ullli KM mil on la

ma pnfln

Què fas pel milloramentde la nostra societat? Comcontribueixes al manteni-ment de la premsa socia-

lista i obrerista?

Company; Sì sentiu les in-quietuds que d igni f iquen lacondició humana dels opri-

mits, propagueuJ U S T I C I A S O C I A L

periòdic socialista català

TreballadorlSignes digne de la teva condi-

ció humanalCow a home, t'has de: sejntir

ciutadà I laborar amb el socia-lisme per l'adveniment d'una

societat millor.Com a productor, t'has d'a-

plegar dins les organitzacionsobreres, i treballar pel millora-ment Immediat dels teus ger-mans.

Obrers del campiLlegiu i propagueu

"LA TERRA"SETMANARI POPULAR

PORTAVEU DE LA «UNIÓ DE RA-BAS AIRES DE CATALUNYA»

Bí j)Ht>li<:a cada dissabte. l!> Cts.

geiattló i Woistracló: [aiders, IU."BARCELONA

IIPoríarfit dt la Pcdtrar.ió de Coo-

peratives de CatalunyaArticles dorlrinah sobrecooperació: El movimentcooperatiu a Catalunyai a Espanya : Problemessocidls nUïcionats amb

\n cooperació.APAREIX CADA QULN/KNA.

Suscripció anyal: 4 ptes.

ütócció 1 Untolilndi:aurora, 11 bis. - üulat

Les lletres id èr les

6n Puig ) VerräterUn altre dels que els plavia en-

fonsar-se en els fangars on el re-mat humà es mou, pastant el fangamb les seves misèries i els seussofriments. També, també, entra-va en aquelles tavernes on l'airees mastegava i era tenebrós i as-f ix ian t , però on els rostres dels:homes eren més tenebrosos i l'at-mosfera moral més asfixiant en-cara.

Cercàvem l'heroi entre els re-voltats, entre els que contra tantainjustícia tenien un gest d'altivesai el cercàvem prop dels seus do-lors i de les seves vergonyes. Cer-càvem l'home que savíem tindriaodi amb grandesa, que no fos en--'veja; que si era venjansa fos jus-tícia també.

En Puig no en tingué prou ambel míser paisatge de la ciutat, noeren prou els seus carrers rònecs,no li parlaven abastament els tèr-bols habitants del port i fugi lluny.Fugi cap a terres de França i co-negué camins i carreteres estran-geres, es barrejà amb vagabunds icaptaires, dormí als pallers i sotaespectador, un aficionat a pintordà bous al Nord. 1 begué en to-tes les fonts on l'aigua de la pas-sió raja bullenta, cremant la gor-ja i les entranyes. I el seu rostre,fou esventat per totes les tempes-tes, colrat per tots els focs que»l'ànima humana nia. I no fou unespectador, un aficionat a pintarque amb el cavallet i el berenarse'n va a distreure la tarda; fou,u nactor esperitat que es llençàen mig de la brega, portant coma defensa i com arma una ànimad'home, exposant-la a totes les fe-rides, cridant-les a totes les feri-des.

I en mig de l'aigua-barreig es-criví les seves primeres obres(l id'allí vingueren els "Diàlegs dra-màtics, i "La Dama alegre", i "LaDama Enamorada" i "El GranAleix". Portaven com una custò-dia dolors d'Humanitat. Els per-sonatges patien amb violència, escaragolaven frenètics de tantssofriments; t'esgarrapaven, pu-nien als espectadors perquè erenespectadors, perquè no pujaven al'escena i sanglotejaven junt ambells; perquè no eren prou miseri-cordiosos d'oferir un altre dolorcom a conhort;—lafraternitat d'undolor que fos prou magnànim peíensenyar a oblidar.

Avui en Puig ens torna a por-tar amb les seves novel·les aque-lles passions recollides per caminsi carrers, per asils i llars tèrboles,en mig del silenci dels camps odel silenci d'un cor en la disbau-xa. "L'home que tenia més d'u-na vida" i "Les facècies de l'a-mor", són la tragèdia dels queestimaren massa i no foren retin-guts; dels que llançaren en mig dela vida el seu cor com si fos undau, i sels jugaren a canvi dequalsevol cosa—una ficció d'a-mor o una ficció de ficció d'a-mor.—i aquell cor com una ma-grana, es bada davant de lector, icada gra és un sofriment.

* * *La nostra novel·la li mancava

bat humà. Els nostres escriptorss'han sentit atrets per la funciópolítica de descobrir C atalunyaals catalans.—Que bell serà quanestudiïn els nostres néts aquestgran acte del descobriment de Ca-talunya als catalans!—Es sentienmassa lligats al panorama i esti-maven l'anècdota perquè creienque així es lligaven més fortamentamb la terra. Estimaven ço pinto-resc i es feren retratistes fidels.No est mal pensada la cosa. Un

són carns cremades, ànimes onamb ferro roent hi marca l'em-premta d'amors i d'iXlis arborais.D'un foc on els homes ens plauescalfar-nos encara que ens tor-turem amb l lur roentor.

COT DE REDDIS

/a comarca. Representa itn esforçtjiit' cul esmentar.

dia es revelà als catalans llur exis-tència; en veure's al mirall vanacabar per reconèixer's. Però to-ta la producció literària era d'unamigradesa espiritual aclaparado-ra. Un cop conegut el botigueri el terresà i el mariner i el pastor,que no eren més que això, boti-guer, terressà, mariner i pastor ino homes, que no s'unien amb elshomes de tot arreu, que no s'hilligaven per una comunitat desentiments i de passions, perdereninterès.

La nostra novel·la sols esgrati-nyava els personatges. I ni això:sols els bernissava per a fer-loslluents i presentables. S'aturava ala porta de la consciència huma-na perquè a ella sols li interessa-va tot el que hi havia abans depassar el brancal; sols volia elque diferenciava a l'home per atrobar el localisme i mostrar-lo.Era un turisme espiritual bo pelsque volen veure i no conèixer lescoses.

Per això quan ens hem retro-bat i reconegut, quan els escrip-tors han aconseguit que ens fi-xéssim en nosaltres — beneïts si-guin —, la nostra novel·la ha per-dut tot interès i ens fa dormir.

L'equivocació ha estat preten-dre que persistís aquesta èpocafolklorista. Pretensió no prou sin-cera ja, car fou un punt estratè-gic del reaccionarisme per aixelartota revolta. Ens entretenia nar-rant-nos contes carrinclons per-què no pouéssim dintre lesperit ino embrutessin de sang aquellagrisalla. Tots els sacristans esdonaren com a sant i senya caparles angoixes dels homes que vi-vien a Catalunya, distreient-losamb les beneiteries del pagès sen-timental o del salta-taulells quevol mullerar-se. I aquella empen-ta que portava la literatura cata-lana d'abans de la Solidaritat, fouenterbolida primer, bandejadadesprés, perquè no trenqués elson de la gent de seny.

I vingué la tanda de les novel-les blanques que avorriren al lec-tor. Que fins traspassant la fi-ta feren dubtar a la gent de lanostra capacitat en fer cosa deprofit en trobar-nos tan ximples,en veure'ns sense nervis, ni pas-sions, mansois anyells que un bonrector enmena sempre per boncamí.

El que plau a l'home que lle-geix no és trobar la fidelitat delseu viure quotidià, quan vparlaamb la portera o amb el camàlic,sinó Pherocitat del viure quedorm al fons de la consciència.L'enutja que el pintin ximple, en-cara que ho sigui, perquè ho ésmalgrat ell, que ben endintreguarda una fe heroica en llurgrandesa i no vol veure-les traï-des.

Aquest poble que vibra profun-dament, que lluita amb sacrifici,Ss la recerca de l'heroicitat; queha tingut de fa un segle una vidapolítica i una vida social in-tensa; que tots els camins i via-ranys, que tots els carrers i totesles places de viletes i ciutats es-tan amarades de sang oferta a uu

\ Ideal, no s'hi trobava en les novel-les que pintaven l lur viure. No li

, plavia que li contessin precisa-ment tot allò que per ésser quo-

1 tidià i arran de terra estava man-cat de noblesa i de poesia. Aban-donava els escriptors perquè el?escriptors, per migradesa d'espe-rit els uns, per malavolença els al-tres, l'abandonaven en llurs ne-guits més pregons.

En Puig ha envaït el camp dela novel·la portant una teiera onllengoteigen focs de passió. Essen olor de socarrim a vora d'ell;

Notes marginalsPe rcauses alienes a la seva vo-

luntat, ha deixat de publicar-st.la vella i popular "L'Esquella dela Torratxa". Ha estat dene«at elpermís de publicació del nou set-manari "L'Esquellot".

* * *"La Novel·la d'Ara" ha publi-

cat darrerament un número ex-traordinari verament remarcable.Ultra la publicació de "Cors dedona", enfilall de vibracions del'ànima femenina escrites per l'es-criptor i comediògraf M. Poal-Aregall,qui tanta anomenada téassolida amb les tres sèries de lle-tres aparegudes a l'esmentada"Novel·la d'Ara", un poema sotael títol de "Dona d'Ara", "Les do-nes que estimen" i "L'ànima de lesdones", insereix "La Novel·la d'A-ra",un poema inèdit del mateixautor Poal-Aregall, sota el títolde "Tu i jo sols...", poema que haestat publicat a part i a un preumolt més alt del que poden adqui-rir-lo els compradors de la publi-cació aquesta setmana.

* # * :

El volum d'aquest mes de la"Biblioteca Nova" publica la in-teressant i notable novel·la delnostre company Alfons Maseras,"Les aventures del Mestre Blai".'

* * *Està a punt de sortir la prime-

ra obra d'En Domènec Olíanse,un volum de contes que es titu-larà "La Clínica de Psiquis". For-marà el tercer volum de les "Edi-cions Nàusica".

' * * *Es diu que En Josep Maria de

Sagarra està acabant una obrateatral per a la companyia d'EnSantpere. D'ésser veritat, ensplauria extraordinàriament. ]a erahora que els escriptors catalansescrivissin per un púbilc més com-prensiu que els seuyors Esteves iels Lluisets! Altrament, aquestaobra d'En Segarra tindrà la vir-tut de dur una mica d'art al Tea-tre Espanyol del Paral·lel, que bo-na falta U fa.

* * *... També es diu que, degut al con-flicte entre empresaris i come-diants, cosa que dificulta el for-mar les companyies, al Teatre Ro-mea s'inaugurarà amb una compa-nyia d'aficionats. Heu's aquí lapensada que ha tingut ïrmpreMper a trampejar la situació. Pobreicairc català, que no estaca en-cara !>nn per terra!

* * #El vigorós prosista Joan Santa-

maría, l'autor de les estimadas"Històries extraordinàries", té ales caixes una novel·la, que sortiràben aviat.

Noves publicacions periòdi-ques

Hem rebut a la nostra redaccióun exemplar de:

"La Llum Novella", revista lite-rària, exornada amb dibuixos i fo-tografies, de presentació excel-lent. Es publica a Tarragona.

* * *"Regeneració", notable revista

mensual de naturisme, orgue de laSocietat de Naturistes de Catalu-nya.

* * *"Reflex", portaveu dels Antics

de la Cultura, de Sabadell.* * *

"Vértice", portaven quinzenalil·lustrada amb nombrosos dibui-xos i reproduccions artístiques,publica un nodrit sumari d'interèssocial.

"Fructidor", periòdic sindicalis-ta, redactat en llengua espanyola,que es publica a Sabadell com aorgue de la Federació Obrera de

De GironaEns plau avui donar a conèi-

xer les bases que acaben de pre-sentar els obrers flequers d'aques-ta ciutat a llurs patrons, redacta-des tal com segueix:

Els obrers flequers que mésavall signen, tenen a bé presentarles bases que a continuació s'ex-posen :

Primera. Que el treball de l'e-laboració del pa es comenci a lescinc del matí i s'acabi per com-plet a les onze de la nit.

Segona. Que el treball no co-menci a la tarda a l'hora que elspatrons tinguin per convenient, ino deixar el pa fet per posar alfoc a les cinc del matí, per no po-der donar el resultat degut.

Tercera. Que l'inspector deltreball posi tot el seu zel i la mésestreta vigilància en què el treballno es prorrogui més enllà de lesonze de la nit, ni que es comenciabans de les cinc del matí.

Quarta. Quedant a totes lesfleques acabat el treball el dissab-te, a les onze de la nit, sense quecap obrer tingui necessitat de tor-nar a les fleques fins el dilluns, aIcs cinc del matí, que serà l'horaen què s'haurà de començar l'ela-boració del pa.

Cinquena. Que cap patró po-drà acomiadar als seus obrers, pelcompliment d'aquestes bases, ique recorreran a les autoritats, afi que sigui aplicada la llei.

, Sisena. Que l'inspector deltreball junt amb les autoritats vi-sitin els llocs en què estan estat-jats els obrers de l'esmentat ram,ja que molts companys viuen enllocs completament antihigiènics.

Signen els obrers que compo-nen en aquesta ciutat el ram delsflequers.

Nosaltres, no podem fer mésque desitjar-los que es vegin as-sistits pel triomf d'aquestes aspi-racions que trobem exagerada-ment modestes i raonables, totsentint que no estiguin constituïtsen societat, la qual cosa represen-taria altra força de la que avuirepresenten, i pregant-los adrecinllurs esforços a constituir una so-cietat, e nia qual hi estiguin totsassociats, ja que alguna de les ba-ses que presenten les podrien feren altra forma, i no haurien de re-córrer en el cas d'incompliment,a les lleis fetes per la burgesia,desfavorables gairebé sempre pera la classe obrera.

M. ROS

taiGrapa.—Agraim viaament les

vostres trameses. La setmana en-trant començarem llur publicació.

Ermengol Grau.—El vostre ar-ticle ens interessà vivament. Hau-ríeu d'escriure més sovint; penseuque sempre som els mateixos a labarricada i vós podeu dir moltescoses interessants. Gràcies pertot.

J. R. Igualada.—En veritat, elsocialisme no pressuposa cap ac-titud enfront de la qüestió a quèus referiu. Però els companys col-laboradors coincideixen per atzaren determinat sentit. La nostra tri-buna és oberta per parlar en sen-tit contrari. Salutacions cordials.

JustíciaJbckxi

SETMANARI SOCIALISTA2 . " è p o c a

CIÈNCIES - LITERATURA - ARTS

REDACCIÓ i ADMINISTRACIÓ:

Vila«, 168 (impremía ). «lOIHI

REDACTORS i COL·LABORADORSGabriel Alomar - Serra I MoretJosep Comaposada - Alfons Ma-seras - Dr. Aguadé Miró - Cristò-for de Domènec - J. Carner Ri-balta - ). Llorens i ArtigasDr. E. Mira - ). de C. Serra RàfolsDr. Joaquim Xirau - Francesc X.Casals - "Apa, - Rossend LiâtesDr. Muntanya - Francesc Vilado-mat • Sara Llorens - Manuel Gales"Qaldrtc, - Màrius Vidal - Ferran

Cuito - B. Farré - Josep Ricart ISala - Manuel Escorza - Dr. I. Es-tadella Arno - J. Recasens i Mer-cadé - Rafael Campalans - Pran-cesil Gandia - Dr. Josep AmorósEm i Saleta - "Shum„ - F. Caña-das- Josep M." de Sucre - J. Rou-re i Torrent - Manuel Alcántara 1Gusart - Dr. Cosme Rofes - IgnasiIglesias - Roc Gulnarí - Puig Pu-jades - Joan Fronlosà - BalaguéBaró - R. Ràfols Cam! - JaumeCardús - J. Duràn i Guardia - loan

Forment. - C. A. Jordana.

REDACTORS-CORHESPONSALSAlbert Schneeberger - Rafael Ra-

mis, FrançaJoan Comorera.—ArgentinaCarlota Goteres.—XileRené Lyr.—BélgicaRoberto Marvasi.—ItàliaDr. Andrés Ovejero.—Madrid

PREUS D'ABONAMENT:

Catalunya i Provindes:Trimestre, 2'50 ptes. - Mlg any, 4'50 pies.

Un any, 8 ptes.

Estranger:Mig any, 5'75 ptes.Un jny, IÜ'50 ptes.

JUSTICIA SOCIAL es Fúnic periodicsocialista que es publica a Cata-lunya. Teniu el deure d'ajudar-lo.

SUSCRIVIU-VOS-HIpersonalment a la redacció o aT administració, o bé trametentTimport de l'abonament a ¡'admi-nistrador, amb shells de correu,

gir postal, etc.

L'obrer que no tre-balla per la sevaemancipació ajuta fer esclaus alsseus propis fills.

S'l)a posat a la vendaT interessant follet d'enGabriel Alomartitolai

Ca pena de muertetraduit al castellà, i conté 24 pla-nes amb coberta artísticament im-presa a dues Untes i retrat del seuautor. — Es ven a 20 cèntims cadaexemplar. S'ha fet un curt tiratjed'una edició de luxe a 40 cèntims.

Les comandes s'han de fer a:Editorial VÈRTICE, VHadomat108, Barcelona.

Preguem als nostres sus-criptors per trimestres seserveixin renovar llurs sus-crípcions.

IMPREMPTA

1,1 -U . liB A R C E L O N A

No servirem cap suscrip-ció que no vagi acompaña-da del seu import.

Imp. Isidre Duch. - Viladomat, 108