ANLISI DE PEL.LCULES DISNEYData: Abril 2000INDEX PgIntroducci ....................................................................................... 1Justificaci de l'anlisi ..................................................................... 2Valors de la reforma educativa ......................................................... 41 part:TRETS MS CARACTERSTICS DE LES PEL.LCULES DISNEY...........5* El jorobado de Notredam ................................................................ 6* El Rei Lle ...................................................................................... 9* 101 Dlmates ................................................................................... 11* Tod y Toby ...................................................................................... 132 part:ANLISI COMPARATIU DE PEL.LCULES DISNEY............................ 14* La Bella i La Bstia ......................................................................... 15* La Sirenita ....................................................................................... 17* La Ventafocs ................................................................................... 19* La Bella Dorment............................................................................. 22Opini personal ................................................................................... 24Bibliografia .......................................................................................... 25--------LITERATURA INFANTIL--------------------------------------------INTRODUCCILa factoria de Walt Disney va nixer de mans del creador de dibuixos animats i productor cinematogrfic estadounidens, Walter Elias. Creador de personatges tan coneguts com Pluto, Goofy, Mickey Mouse i el Pato Donald entre d'altres, l'any 1923 va fundar els estudis Disney per a la realitzaci de dibuixos animats.L'any 1938 Disney va presentar al pblic el seu primer llargmetratge de dibuixos animats Blancaneus i els set nans, extret d'un conte dels germans Grimm. D'en fins avui dia les produccions no han deixat de captivar als infants una dcada rera l'altra, amb produccions noves o b, amb actualitzacions de les versions ms populars i de gran xit en anys anteriors.Les pel.lcules Disney solen tenir un esquema d'opereta. Tenen un gui, i al mig, uns nmeros musicals que, de vegades, no tenen gaire relaci amb l'obra i que sovint recorden les comedies musicals europees. Aquest s un tret caracterstic que es constata constantment, per tamb hi ha molts altres, com els valors de la reforma educativa, els colors, l'animaci, etc., en els quals ens fixarem en l'anlisi de les segents pel.lcules de la factoria Disney:Tod i Toby,101 Dlmates,El Jorobado de Notredam, iEl Rei Lle.Finalment farem tamb un anlisi comparatiu de com es repeteixen una srie de constants en la majoria d'aquestes pel.lcules. A tall d'exemple triarem les segents:La Bella i La Bstia,La Sirenita,La VentafocsiLa Bella dorment.--------LITERATURA INFANTIL----------------------------------------------------------------JUSTIFICACI DE L'ANLISILa idea d'analitzar psicolgicament un conte infantil no s una idea nova a la narrativa escrita o oral de contes que tenen el seu origen en la seva transcripci pura.Aleshores:quina s la justificaci de l'anlisi?Quan som adults ens adonem que darrere de totes les informacions que rebem hi ha interessos creats i per tant intencions de fer-nos veure les coses des d'una perspectiva o un altre. I, analitzant una mica les pel.lcules Disney de seguida ens podem fixar en aquestes tampoc sn simplement fruit de la imaginaci per fer entretenir als nen i prou, sin que al darrera hi ha tota una intenci, que es concreta en el tipus de llenguatge emprat, en les imatges, en les caracterstiques dels personatges,etc. Alguns exemples del perqu aix s aix els trobem, sovint, en l' origen de la humanitat. Veiem-ne alguns:! L'origen es troba en el mite originri deltab, paraula que a les tribus primitives es tradueix com prohibit. Freud parla de tot aix en el llibreEl malestar de la cultura.Tal com explica l'antropologia cultural, en l'origen de l'home no hi havia res prohibit, per l'instint de supervivncia li va fer veure que no podia fer tot el que volia si no la seva raa desapareixeria. s llavors quan va nixer la llei del'incest per la qual un pare no podia disfrutar sexualment d'una filla i al revs a fi que no es portssin a terme combinacions gentiques i la raa romangus ms forta.! Un altre s el dela mort del pare.A les tribus prehistriques trobem elTtem,que s un signe flic i representa un gran pnis, el pnis del cap de famlia, de l'autoritat absoluta. Si preguntssim a totes les tribus, no importa el seu orgen, afric, asitic o indoeuropeu, en totes elles trobariem l'explicaci del mite del ttem, recollit en un conte popular i que s'explica de la segent manera: abans de ser cap natural de famlia i abans de l'existncia del ttem, la llei per ser cap de famlia deia que el cap era el ms fort i el que guanyaba en batalla mortal. Per en algunes tribus s'havia donat el cas que un fill abans de ser cap natural havia assassinat al seu pare. Llavors els caps de les tribus properes van inventar-se el ttem simblic que representava que l'autoritat no estava en ells mateixos sino en alguna cosa externa. Aquesta cosa externa estava representada pel gran ttem, situat al mig de la tribu i era recobert amb els seus trofeus de batalles i guerres.Aix pass molts milions d'anys, abans que hi hagessin religions institucionaltzades com el cristianisme, el budisme, el judaisme, et.. Aquest mites i tabs es van anar transmetent de generaci en generaci i donaren lloc al conte oral. Per tant, fer el psicoanlisi d'alguns d'aquests contes s fer el psicoanlisi de l'insconcient col.lectiu des de l'origen de la humanitat.Amb tot doncs, podem constatar que el llenguatge subliminal s molt important, l'eina instrumental utilitzada en les pel.lcules per transmete una srie d'idees culturals que estan regides per tot tipus d'interessos (econmics, socials, ..)Quan es fa una pel.lcula, per exemple de Disney, darrere hi ha un equip d'assesorament que supervisa els valors que es poden transmetre a travs de la mateixa. Dins d'aquests equips d'assessorament hi ha psiclegs, socilegs i experts en tcniques de comunicaci que, com hem dit, estan guiats per uns interessos (econmics, culturals, socials, etc).--------LITERATURA INFANTIL----------------------------------------------------------------VALORS DE LA REFORMA EDUCATIVADins del fons o contingut cinematogrfic, en aquest primer apartat del treball, em centrar en l'estudi dels continguts dels contes infantils adaptats per la factoria Disney , destacant aquells trets ms significatius que es poden extreure del missatge que se'ns vol transmetre a cada pel.lcula, tot relacionant-los amb els valors que vol transmetre la reforma educativa.Aquests valors sn: INTEGRACI: definida com el que a classe i a la societat entri tothom independentment de la seva raa, ideologia o religi DIVERSITAT: aix vol dir que hem d'acceptar totes les possibles cultures i donar-lis un lloc a la classe, a l'escola i a la societat independentment de l'ideri especfic del centre o de la cultura concreta que ens ha tocat viure. CONSTRUCTIVISME : principi que defineix com es desenvolupa intel.lectualment el nen. Cada coneixement nou s integrat als antics fent un tot homogeni. IGUALTAT: Tots els nens a l'escola i totes les persones a la societat tenen els mateixos drets i deures. PRACTICISME: vo dir que els continguts que s'ensenyen a l'escola no poden estar deslligats de l'entorn, les experincies i la societat que envolta al nen.EL JOROBADO DE NOTREDAMDestacarem aqu els trets ms significatius que podem analitzar del missatge que sen's vol transmetre en aquesta pel.lcula. Abans per, de comentar-la amb ms profunditat, llegirem un breu resum de l`argument per situar-nos en la historia.Aquesta obra de Disney resumeix la histria de Quasimodo aixi. Ocult a les mirades de tots els ciutadans de Paris viu Quasimodo, dalt de tot del campanri de la catedral de Notre Dame. El seu tutor, el jutge Frollo, no li permet de baixar mai del campanri. En companyia de tres simptiques grgoles de pedra: Victor, Hugo i Laverna, Quasimodo passa les horas observant el bullicis anar i venir de la gent. Fins que un dia decideix baixar d' amagatotis i coneix a la bella Esmeralda, amb la qual viur la seva aventura ms gran.Per comenar cal destacar un aspecte que es dna, en general, a totes les pel.lcules Disney. D'una banda, s una constant la col.laboraci i la solidaritat que s'estableix entre animals de diferents races. I d'altre banda i en un altre lnea destacar que s tamb caracterstic de Disney treballar amb colors exageradament vius, els colors elementals perqu sn els que criden ms l'atenci als nens.I centrant-nos ja enEl Jorobado de Notredam, per treballar de cara als nens tenim: Els valors que vnen marcats per la reforma: els valors de la diversitat, la igualtat i la integraci. No importa que les persones siguin diferents; tothom ha de poder insertar-se a la societat que li ha tocat viure. I per assolir aquest fi, s molt important no posar etiquetes. Podem utilizar com exemple, la crtica a la frase: Los gitanos sn incapaces de amar. (Frollo) Treballar la figura de l'antiheroi : els protagonistes no sempre han de ser bonics fsicament. Com aquest tipus de personatge est sempre tan maltractat a tot arreu, es diu protagonista quan s protagonista, encara que no s'endugui a la noia. Enfront d'aix hi ha l'heroi que no s protagonista per que si s'endu la noia. Per treballar el tema de l'antiheroi podem basar-nos en les pel.lcules del director de cinema Steven Spilberg perqu ell juga molt amb el ms primari de la persona, les pasions, les pors... Ex: Els gremlins, E.T., Parc Jurssic... La festa de carnestoltes. La festa que surt a la pel.lcula s la festa de tot, i a l'inrevs t la mateixa significaci que el carnestoltes. (Recordem que el carnestoltes s una festa pagana, d'origen rom, eren las festes Saturnalies - en favor de Saturn-. Durant aquell dia com tot canviava podia manar la dona i l'esclau) Com en el carnestoltes, en la pel.lcula t importncia la utilizaci de la mscara, perqu quan ens tapem la cara podem ser el que no som normalment el que volem ser.Per treballar el tema de la mscara podem basar-nos en la pel.lculaLa Mscara, i en les dues versions deEl fantasma de l'pera.!Des del punt de vista dels adults en la pel.lcula podem veure reflectit el segent:A nivell psicolgic trobem un exemple del que s un acte fallit. Concretament quan Frollo visita a Quasimodo per primera vegada i fan entre els dos una mena de joc interactiu. El joc consisteix en que Frollo diu una lletra en ordre alfabetic i Quasimodo ha de repetir una paraula que comenci per aquesta lletra i que, amb anterioritat, Frollo li ha fet memoritzar. Totes les paraules tenen a veure amb el pecat i quan arriben a la f el desitg inconscient de Quasimodo el traeix i diu: Festival. Un acte fallit s una paraula o frase que es du en un moment que no ha de dir-se.Tamb a nivell psicolgic observem com Frollo presenta un problema de repressi. Veiem com s incapa de subliminar els instins sexuals que sent vers l'Esmeralda, els reprimeix no els sublima, i ho converteix tot en pecat. Des del punt de vista del Frollo, l' Esmeralda s una neurtica histrica perqu li desperta en ell el desitg carnal i el deixa penjat sense donar-li sortida a aquest desitg.D'altra banda destacar que la pel.licula ens presenta als dos protagonistes de manera que quan estn junts en Quasimodo i en Febo el primer resulti un xic ms intel.ligent, cosa que no passa en la novel.la original de Victor Hugo. En la versi de Disney s en Quasimodo i no Febo qui descobreix que el penjoll que li ha regalat l'Esmeralda s el plnol de la ciutat. I quan estn buscant la ciutat dels marginats s tamb en Quasimodo qui descubreix la manera ms lgica de baixar per les escales, mentre que Febo s'entreten a traduir paraules del llat. Malgrat tot per, l'Esmeralda es casa amb en Febo qu s bnic fisicament tot i que no s llest.A nivell formal i tamb de cara a nosaltres, veiem com la pel.lcula t la forma tpica d'opereta, que es un gui definit amb nmeros musicals intercalats i que no sempre tenen una relaci directa amb aquell gui. Sn nmeros molt espectaculars i que recorden a la comedia francesa. (Ex: Rei Lle).Per primera vegada a una pel.lcula Disney trobem la mort d'una mare en escena. (a Tod i Toby era una gossa).La pel.lcula t elements del conte popular, per exemple el conte popular combina moltes vegades elements fantstics amb elements realistes. Al llibre de Victor Hugo el jorobado mor, i s ell qui rapta l'Esmeralda, s un personatge molt dolent, un monstre. Disney li dna la volta i converteix el que era un amor impossible en una amistat. Si no considerem l'existncia d'elements fantstics, com passa en el conte popular, no ens queda un altre remei que afirmar que Quasimodo era un psictic perqu es passa la vida delirant, quan est sol, pensant que les grgoles tenen vida.La moral que vol transmetre Disney s que els lletjos tamb tenen un lloc a la societat per la realitat s que on s'integra a Quasimodo s amb la xusma i a part, no aconsegueix a l'Esmeralda. La xusma representa al poble facil de manipular. Frollo els matxaca i ells callen. Un exempe d'aix s que la gurdia de Frollo tira de tot a Quasimodo i ells callen i a ms tamb li tiren coses perqu es deixen portar.Per acabar dir que a la novel.la de Victor Hugo, Quasimodo, no s un personatge tant sensible com a la versi de Disney. En la versi original s ms primri, est amargat i s gels perqu no es corresps per l'Esmeralda. Es ell qui la rapta perqu no pot viure sense ella. I finament mor axafat per una biga mentre defensa la Catedral de Notredam. Disney converteix aquesta histria en una apologia de la amistat.EL REI LLEBreu resum de l'argument per situar-nos en la historia:Aquesta obra mestre de Disney narrala increble relaci entre un orgulls Rei Lle, Mufasa, i el seu fill, Simba, un ingenu i curis cadell que ha de lluitar per trobar el seu lloc en el cercle de la vida. Acompanyat de molts bons amics, Simba experimenta alguns dels moments ms gloriosos i tamb els reptes ms durs de la vida. Abans per de que pugui ocupar el seu lloc com a rei, Simba ha de superar moltes adversitts i pors que acabarn en una ferotge lluita amb el seu malvat i codicis oncle Skar. A partir d'aqu, anem a comentar tot el que subliminalment es transmet desprs d'haver vist la pel.lcula.Trets a destacar d'aquesta producci:En el Rei Lle es presenta un valor educatiu que t a veure amb lainserci socialque caracteritza a molts pobles i tribus humanes, que s un fenmen que s'estudia des de l'antropologia: la inserci social es dna per la benedicci d'un gur que t poder del fill del cap de la tribu.Tamb en aquesta pel.lcula, i com ja hem comentat abans, es dna larelaci entre espcies animalsque a la realitat no es dna, i que s per tant, una relaci fictcia per que es treballa com a personificaci, s a dir als animals sel's hi donen qualitats humanes. Aix el que ens permet treballar sn aspectes com la interacci amb els nens, l' amistat i la lleialtat.La gelosia:Un altre punt que tamb es tracta sn els gelos entre germans. Aix en psicologia es coneix com el Sndrome de Can, que es basa en que el germ que presenta la gelosia no respn a les espectatives del pare. Skar diu textualment: En qestions d'intel.ligncia m'ha tocat la part del lle, per en qesti de fora m' he emportat la pitjor part genticament. Skar no s un lle idoni per gobernar. No respn a les espectatives d'un futur rei.L'ecologia: podem dir que, el Rey Len s una pel.lcula que pretn ser ecologista i presenta el fet de la caera com una necessitat per mantenir el sistema ecolgic. Apendre a caar s sinnim d'inserci social com ho s a moltes tribus humanes, fet que s'estudia tamb, desde l'antropologia.Tamb cal dir , que com en el cas dels humans, el fet d'enfrontar-se a una cosa desconeguda (cementiri d'elefants) s una manera dedesafiar l'autoritat paterna i sentir-se independent. Des del mn hum s el que es coneix com a sndrome de sortir de nit, que es dna sobretot a l'adolescncia.Quan hi ha un enfrontament a l'autoritat s quan posteriorment si hi ha algun problema es presentael sentiment de culpabilitat, que s el que li passa a Simba davant la mort del seu pare. En cap moment es planteja per s mateix el fet de que ell no s culpable d'aquesta mort.Un altre cosa que es planteja, i s com a moltes pel.licules de Disney, s el fet delmatrimoni per convenincia i entre iguals, que s una manera de mantenir el estatus de poder de la classe dominant. Simba i la seva amiga Nala, estn pactats des de petits per al matrimoni. Un prncep sempre s'ha de casar amb una princesa.Subliminalmentla pel.lcula est criticant qualsevol tipus de revoluci, el que val s el poder (representa que les hienes sn la classe marginal de la societat). La revoluci es presenta com un aixecament de les hienes que sn els marginats a la ltima anella de la cadena alimentria i per tant, estn destinades al fracs.I, per ltim, remarcar que la paraulaHakuna Matatas una excusa per reprimir els sentiments de culpabilitat. Hi ha un paral.lelisme gaireb exacte entre el Rey Len i el rei Hamlet de Skaspeare, es fa el mateix discurs psicolgic de l'Edipus i de l'autoritat.1 0 1 D A L M A T A SAquesta pel.lcula s una de les creacions de Disney en la qual conviuen animals i humans. Els personatges principals sn els animals -en aquest cas gossos dlmates- i els secundris sn els humans.!A nivell de valors podem treballar fonamentalment dues qestions: El valor de l'amistat. El valor que potencia la intengraci de totes les classes socials. Tal i com apareix a la pel.lcula, l'amistat est per sobre dels interessos personals.Tots els animals que col.laboren en el rescat dels gossets no guanyen res a canvi, ms que la gratificaci d' haver fet el que consideraven oport. D'alguna manera podem ensenyar als nens que l 'amistat veritable no s sinnim de possesi sin que la podriem definir com una suma de trobades com definia el filsof itali Alveori.No hem de confondre amistat i solidaritat, qu sn dos valors qu tamb els podem treballar en base a la reforma.L'amistatnecessita una motivaci comuna. No necessriament les persones que sn amigues han de tenir una personalitat similar, uns trets comuns unes activitats semblant, per si que es troben b quan estan juntes. Estadsticament es considera per, molt ms factible que puguin arribar a ser similars amb l'amor, en el sentit que tots dos sentiments tenen quelcom inexplicable o mgic. Per aix l'amistat no ha de ser possesiva i ha de dependre exclusivament de la llibertat del subjecte.La solidaritatpot existir entre persones que estiguin lluitant per una mateixa causa i s independent de la relaci d'amistat que pot haver-hi entre elles. D'aquesta manera pot haver-hi solidaritat entre persones que no es coneixen o que per caracterstiques personals mai establirien entre elles una relaci d'amistat perqu no es troben b juntes (aix no vol dir per qu no es tolerin). La solidaritat s puntual i en l'amistat s'estableix un altre tipus de comproms. Hi ha una complicitat que no s'escolleix, hi s.En aquest sentit la pel.lcula s bona per treballar la solidaritat, perqu els gossos, no importa la seva raa, s'uneixen per ajudar a una familia que t problemes.!ALTRES PUNTS QU PODEM TREBALLAR DE 101 DALMATAS La pel.lcula t unfons clarament ecologistaen el sentit qu posa o situa a la protagonista negativa La Cruella de Vil en el lmit de lo grotesc. Automticament, de manera subliminal ens fa odiar el personatge i, al mateix temps, aquelles persones partidries de portar abrics de pells. El nom de la protagonista negativa, com en altres casos de la factoria Disney no s gratuit, Cruella evoca l'adjectiu cruel.La diversitatqueda manifesta amb la particular personalitat de cadascn dels gossets. Aquest fet s una tcnica per treballar la individualitat que es dna tamb en altres pel.lcules Disney. Com a exemple podem pendre els nans de Blancaneus, qu vnen caracteritzats per un sol adjectiu (sordito, mocosito). I ens podem preguntar: Perqu aquesta exclusivitat d'una qualitat per treballar la individualitat? La resposta a aquesta qesti la podem extreure de com treballen els valors els grans terics de l'evoluci infantil: PIAGET, S. FREUD, ANNA FREUD, MELANIE CLEANE, etc.Tots ells coincideixen en afirmar qu, el nen que t menys de sis anys adquireix l'escala de valors de forma molt extrema. Est all qu s bo i all qu s dolent i el mateix passa amb la seva percepci de la individualitat. Per exemple, ens explica Piaget que el nen a l'etapa pre-operacional veu si una cosa est propera o lluyana, per no pot veure que est en una situaci intermitja.Es bo perqu els aprenentages posteriors del nen es facin de forma correcta, que comenci per apendre els valors extrems i, en aquest sentit aquesta pel.lcula est molt ben treballada.Per tant, amb els dlmates prcticament podem treballar tots els valors relacionats amb la reforma i la integraci social. Perqu es treballa:-La diversitatperqu tots els gossets tenen carcters diferents.-La integraci socialen un mateix grup social, la familia. La integraci social dels dlmates s tan profunda que prcticament no t barreres perqu els dlmates admeten fins i tot com a fills, fills que no sn biolgicament seus.Si comparem aquesta versi amb la posterior trobem diferncies substancials. En la pel.lcula de dibuixos animats en cap moment apareixen descendents dels protagonistas humans. A la pel.lcula de carn i ssos t una importncia cabdal la famlia humana. Gaireb t tanta importncia com la idea ecologista. I d'altra banda tamb apareix la idea moderna de psicopata. s explicitament un psicpata l'encarregat de matar els gossos. En aquesta versi posterior queda diluida la fora de la primera pel.lcula de dibuixos per la influncia d'altres pel.licules posteriors a la de dibuixos com poden serSolo en casa.TOD I TOBYBreu resum de l'argument per situar-nos en la historia:Relat narratiu de la relaci entre un gos i una guineu:Tod s un cadell de guineu, i Toby, una alegre cadell de gos caador : dos inseparables amics que no saben que hauren de ser enemics. Sota l'atenta mirada vigilant de Mam Buho, Tod i Toby juguen i es diverteixen en el bosc, inconscients que en el futur haurn d'enfrontarse i posar a prova la seva amistad.Trets ms caracterstics de la pel.lcula: En Tod i Toby es dona la mateixa situaci que en El Rei Lle, pel que fa ala relaci entre espcies animals que a la realitat no es dna.Aquesta s, per tant, una relaci fictcia i que com hem destacat abans, es treballa com a personificaci, s a dir als animals sel's hi donen qualitats humanes el que ens permet treballar aspectes com la interacci amb els nens, la amistad i la lleialtat. Cal destacar tamb que hi ha animals concrets que a la producci Disney tenen unsimbolismeconstant. I concretament en aquesta pel.licula veiem clarament com el mussol simbolitza la protecci (mama mussol) i la saviesa, perqu es tracta d'un animal molt observador. Tanmateix observem com al llarg de la pel.l cula mama mussol repeteix varies vegades que est pensant.Un tret que tamb es caracterstic de la producci Disney s la col.laboraci i solidaritat entre animals de diferents races. Es el cas tamb, com hem vist, dels 101 Dalmates. Tod i Toby ens pot ajudar a treballar amb els nens el valors que la reforma de l'educaci assenyala comintegraci. La solidaritat s'ha de donar tamb a l'escola entre les diferents races.Un altre cosa que es planteja, i s com a moltes pel.licules de Disney, s el fet delmatrimoni per conveninciai entre iguals. En aquesta pel.lcula veiem com Tod acaba aparellant-se tamb amb una guineu. ( Igual que en el rei lle).Es pot treballar per tant, a nivells proporcionats per la reforma,la negaci a la predestinaci social, la posibilitat de canviar de classe social. Hi ha qui sembla predestinat a ser caador, com en Toby, i qui sembla predestinat a ser caat, s el cas d'en Tod, i aix pot canviar.Amb els nens, a l'escola tamb podem treballar el centre d'interes delsanimals de companyia, aix com elsanimals de granja.Observem tamb com t molta importncia, i s una constant a Disney, leshistries paral.leles dels personatges secundris.Aquets tenen la seva prpia histria, com pot ser, per exemple, la histria dels vens a la del cuc i els ocells que el volen caar, que trobem en aquesta pel.lcula.Un altre centre d'inters que queda molt clar al llarg de la pel.licula, snles estacions de l'any. Apareixen les quatre, primavera, estiu, tardor i hivern de las quals es fa una clara diferenciaci de cara als nens.La pel.licula manifesta tamb el fet de com elcarcter de les personespot determinar la seva relaci amb els altres i les conseqncies que poden tenir certs tipus d'actituds. Podem tractar el tema dela gelosia i l'enveja, a nivell de valors, per fer-los compendre que son caracterstiques que no sn bones per la persona.Pel que fa a la seva banda sonra cal destacar que es tracta d'una msica lenta amb uns tons populars, que precisament, es pot associar a la vida en una granja, que s una vida lenta que depen de l'evoluci del temps, les collites i els animals de la granja.Cal tenir en compte que el llenguatge en Tod i Toby s encara unllenguatge hisp, s un castell diferent, precisament, perqu hi ha una diversitat de persones.Per ltim i tamb com a centre d'inters de cara als nens, tractat amb paraules sencilles, els podem explicar el fenmen dela migraci,s a dir, poden compendre que hi ha animals que varien el lloc d'habitat depenent de l'estaci de l'any.-----LITERATURA INFANTIL--------------------------------------------------------------------------LA BELLA I LA BSTIAPerqu s bstia la Bstia?El protagonista de la Bstia, que en realitat s un prncep encantat, s un superprotegit, s un nen mimat que desenvolupa actituds capritxoses degudes a un complexe d'Edip no superat correctament per falta de circulaci paterna. El prncep encantat va ser rei abans d'hora, s a dir, s un edpic.La Bstia ha de portar a terme el mateix procs que la Bella per poder comportar-se com ella, s a dir, superar correctament el complexe d'Edip. En llenguatge Piaget: ha d'apendre a relegar a un segon terme el principi de plaer i deixar circular el principi de realitat. Cada cosa al seu temps.All que s mgic es dna noms quan no s'ha superat el complexe d'Edip. Per qu? Perqu all que s mgic est relacionat amb el mn mtic dels fantasmes infantils, per tant, quan es dna la caiguda del complexe d'Edip i, en conseqncia, la trobada sense traumes de l'obsessiu i de la histrica ben equilibrats, s quan es dna una veritable trobada d'all que es diu lo real; cauen els fantasmes i el mite, ja no hi ha lloc per a la mgia. s ben curis apreciar com el primer acte de tendresa de la Bella vers a la Bstia, s quan aquesta ltima reprodueix una conducta que pot ser associada a una conducta que podria ser del pare. Aquesta conducta s la de protecci.Inmediatament, desprs de la conducta protectora, apareix el que s'anomena el sndrome del soldat i la infermera, la reacci de la Bella s curar a la Bstia, la Bstia la necessita. Aquesta s una actitud prpia d'una mare.Relacions Identificaci Substituci iDiverses! ! Rol sexual comprensiOdi IdentificaciNo es el que yo soaba, pero hay algo en l que empiezo a descubrir-----LITERATURA INFANTIL--------------------------------------------------------------------------LA SIRENITAPresenta la figura d'una dona histrica radicalment diferent a la neurtica histrica de La Bella i la Bstia. Aquesta ltima t un pare respecte al qual ha d'asumir un paper maternal.En canvi, el pare de la Sirenita s un pare autoritari, tot poders, que no necessita assumir tan necessriament la sustituci de la mare com la Bella, per dues raons: L'autoritarisme exagerat del pare i la manera com queda diluda la seva funci entre la resta de las germanes. Evidentment el pare vol tenir a casa les filles, concretament a la ms petita, per no en sentit que el cuidin , sin que s, senzillament, per la necessitat de tenir-la al seu costat. Al final de la pel.lcula Tritn diu: Noms queda un problema per resoldre, que s el molt que trobar a faltar a la meva filla. Aquesta s la ra que el carcter de la Sirenita i la Bella siguin tan diferents. Bella t una bellesa natural. La Sirenita s una seductora nata. Bella no vol deixar al seu pare i no ho hauria fet si no fs per una causa forada; la Sirenita ho t ms fcil: el seu pare s autoritari i tot autoritarisme porta a cercar la fugida i la bsqueda del contrari. La bruixa t moltes caracterstiques de la madrastra de la Blancaneus (t la mateixa corona i el recurs del mirall, igual, per en grossa). En totes elles hi ha el costat fosc, hi ha una lluita pel poder que sustenta el pare, el seu regne. Totes sn unalter egode la protagonista (costat fosc). Alguna cosa ha d'identificar que s una usurpadora perqu vol conquerir un regne que no li pertany, un regne de sirenes, no de pops.Podem contrastar tamb, entre la Bella i la Sirenita, el procs de superaci del complexe d'Edip. D'una banda el de la Sirenita es pot veure reflectit en les segents paraules del pare i de la protagonista respectivament:Mientras vivas en mi ocano seguirs mis reglas(independentment de la preparaci psicolgica que ella tingui per seguir les seves prpies normes). S quiero ms, mucho ms, quiero tener piernas para ir a ese sitio donde no prohiben nada. L'amor de la Sirenita vers el princep Blau no s un amor treballat, s un amor de primera vista que representa el desig absolut, espontni, i la bsqueda directa de la superaci del pare. Una edpica, molt edpica mai no s'anamorar a primera vista. La Sirenita est ms preparada per les seves circunstncies per idealitzar la figura masculina fora de la paterna, est ms preparada per buscar el mite del macho, de l'home valent. Aquest mite s ms fcil que caigui que no pas l'amor madur de la conversi de la Bstia en el home real, la Bella s per tant, ms realista. Mitolgicament les sirenes tenen la fama d'aix: als viatges d'Ulisses les sirenes cantaven per despertar els desitjos de l'altre, aprofitaven la sexualitat lleugera dels mariners per deixar-los sense res. I aqu es veu clarament com, La Sirena, quan pot triar entre la germana, l'home i el pare (quan la bruixa li proposa el tracte), ella tria a l'home.Finalment destacar que hi ha moments on es podem trobar que el llenguatge subliminal est destinat a l'adult, i aix ho trobem representat en l'escena de la cuina, quan canten la can francesa. El personatge malgrat no s'assembla a Maurice Chevalire, canta igual que ell i en un moment determinat aix ho diu.Crtica al princepUna vegada la Sirenita no t la veu perqu la ha canviada per les cames, el prncep no la reconeix, ja que no pot parlar i no sent la seva veu, i aix per ella s un fet desesperant. Es fa pals que el prncep est enamorat d'un somni, per tant, el problema del prncep blau s que no s'adona que les coses no sn el que semblen, com es diu a la pel.lcula de La Bella i la Bstia.-----LITERATURA INFANTIL--------------------------------------------------------------------------LA VENTAFOCSs un dels contes de la factoria Disney que es troba ms aprop del conte de tradici oral. Sn recollits per, entre d'altres autors, els germans Grimm i Anderseen, per tant les caracterstiques que veurem a continuaci es podrien aplicar perfectament a l'anlisi d'un conte escrit. Aquestes caracterstiques sn: La importncia d'un element mgic. Humanitzaci de personatges sense vida. Aproximaci a la fbula, entenent com a fbula aquells contes en els quals els animals tenen caraterstiques i sentiments humans. Donar significat als noms propis. Donar una associaci a caracterstiques fsiques i psquiques: la bellesa s senyal de bondat i t relaci amb l'herencia, la protagonista s la ms bella, la ms bona i la nica filla biolgica del pare. La lletjor, ben al contrari, est associada a la maldat i l' enveja. Aquest tret que es dna tamb en la majoria de contes t una arrel antropolgica cultural: als segles XVI , XVII, XVIII, XIX es tenia una necessitat de conservar el patrimoni de la famlia i aix es feia per mitj de les filles, casant-les amb un bon partit. Aquesta necessitat es manifest en el conte popular en el qual, una cosa que no necessariament ha de ser certa com l'associaci d' heretat a all b i maco, es portava a terme per qestions econmiques.Amb tot aix, veiem la importncia del llenguatge subliminal que es destaca a travs dels dilegs i les associacions de fets que es fan. Alguns exemples que trobem en aquesta pel.lcula i que reflecteixen els trets que acabem d'esmentar poden ser els segents:- Hi ha una animaci animal, sobretot dels ratolins, que s una constant de la factoria Disney des del naixement de Mickey Mouse dins de la pel.lcula Fantasia, perqu s'utilitza aquest recurs per donar vida. Aquest fet el podem lligar amb el que diu Piaget sobre el simbolisme infantil: els nens tenen una qualitat especial per atorgar sentiments humans als animals i les coses, i a ms a ms, a travs d'aquest simbolisme, en una etapa evolutiva concreta, aprenen moltes qestions socials i de valors.- L'associaci d' alguns animals amb unes qualitats determinades i que sn una constant en tots els films. Per exemple aqu trobem que el gat es diu Lucifer: smbol mxim de la maldat, i que s'assembla, en quan a la forma, al gat d'Alicia en el pas de les meravelles. Un altre exemple d'aix s que la cara de la madrastra de la Ventafocs s'assembla tamb a la cara de Curela de Vill de 101 Dlmatas.- El nom de Ventafocs ve de cendra, perqu s l'encarregada de netejar la xemeneia que, en aquella poca, era el ms brut de la casa.Aix tamb passa amb el nom de Blancaneus, s un nom que li posa la mare perqu s una nena que t la cara molt blanca, com la neu.- La importncia dels personatges secundaris, fins al punt que es dna una histria secundria a l'argument principal de gaireb la mateixa importncia (ens referim a la histria dels ratolins i dels altres animals).- Trobem un paral.lelisme amb la Sirenita en el fet que el prncep ha de reconixer a la seva noia, no per la totalitat de la seva persona, sin per un fet diferencial. En el cas de la Sirenita, la descubreix quan recupera la veu, i en el cas de la Ventafocs pel peu. Aquest fet diferenciador apareix a altres contes populars com el de la princesa que noms sabem que s princesa perqu nota un cigr sota un munt de matalassos.- Pel que fa al prncep trobem que tamb hi ha semblances entre el prncep d'aquesta pel.lcula i el de la Sirenita. Ambds es neguen a contraure matrimoni per convenincia.- El mn masclista de Disney, sobretot el de les primeres pel.lcules, diferencia clarament els rols mascul i femen, i que tamb trobem exemplificats aqu molt clarament: Durant la pel.lcula s'utilitza la paraula donzella. Aquest mot atorga importncia a la virginitat que, antropolgicament parlant, s un fet necessari per assegurar la lnea hereditria. Concretament s'utilitza la frase doncellas casaderas, terme masclista que es refereix a la col-locaci de la femella per augmentar el patrimoni familiar. En un moment determinat de la pel.lcula, a l'hora de confeccionar un vestit per a la Ventafocs, una ratolina li diu a un ratol: eso son cosas de mujeres. La fada madrina, com les altres fades de Disney, majoritriament femenines,tenen un tarann d'via fsica i psquica.- Per acabar fem una ltima pincellada a l'ltim ball, la ceremnia perfecte d'aparellament hum. La Ventafocs i la Bella i la Bstia no s'escapen a aquest ceremonial.-----LITERATURA INFANTIL--------------------------------------------------------------------------LA BELLA DORMENTMatrimoni de conveninciaEns trobem per primer cop , antropolgicament parlant, la constataci del matrimoni pactat des de la infncia. En el mn Disney es procura sempre evitar contradiccions amb costums tradicionals arrelats en els prncipis burguessos que, a ms a ms, tenen una importancia desmesurada dins el mn americ on es radicalitzen aquestes qestions i, passa per poques oscil.lants al llarg de la seva histria, que va des del lliberalisme exagerat fins el dogmatisme absolut. Aquesta s la ra de que Disney solucioni el fet del matrimoni de convenincia fent que, sense saber-ho, els dos protagonistes s'enamorin a primera vista. Es combina l'atzar d'all que est pactat i aix no es dna un conflicte familiar.El prncep:El prncep de la Bella Durment s el prncep blau per excel.lncia. Com el de la Sirenita, s varonil, fort i capa d'enfrontar-se a qualsevol problema per conquerir a la seva estimada. A la Sirenita el mstil d'un vaixell ha d'atravessar el cos de la bruixa pop , a la Bella dorment amb una esp asa; en tots dos casos la fortalesa fsica del var enamorat pot acabar amb la mgia negra.Les fades madrinesLes fades madrines de la Bella Durment ens recorden a la fada de la Ventafocs, fades de petit tamany, no gaire primes, que recorden ms la imatge d'una via protectora que una fada de bosc mitolgica.I s significatiu el segent: les coses o els atributs que es valoren ms dins del mn mascliste de Disney com atributs importants per la dona. Aquests atributs venen donats pels dons que les fades regalen a la princesa quan neix, aquests sn la bellesa i la veu. Per tant veiem que s una constant repetici en aquest tipus de pel.lcules perqu no s'entn l'ideal de dona sense la bellesa fsica i sense la veu dola.Les bruixes i els salvadorsTrobem un paral.lelisme entre les histries de Blancaneus i la Bella Durment; en ambds casos hi ha actes diferents de bruixes i de maldat (intent de bruixeria de Blancaneus i la maldici de mort de la Bella Durment); tamb en tots dos casos hi ha alg que fa que aquesta maldici sigui ms lleugera. L'encarregat de matar a la Blancaneus, l'abandona al bosc, i la Bella Durment no morir grcies al tercer do que li donar una ltima fada, i aix es quedar en un son profund I, finalment, tamb en ambds casos s el prncep qui acaba amb la mgia negra.Finalment destacar el segent: el drac i la figura del prncep amb la creu a l'escut ens recorda a Sant Jordi i aix no s d'extranyar, ja que aquest personatge no s un personatge exclusiu de Catalunya. Jordi, George, Gorgio s un cavaller medieval conegut a tota Europa per la cristianitat i els seus xits en la lluta contra els sarrans, representats a la iconografia cristiana com un monstre mitolgic o drac; amb ra doncsaquest personatge s patr , a ms a ms de Catalunya, de Vencia, d'Anglaterra, d'Escocia i, per exportaci, de molts indrets de Nord Amrica.Opini personalCertament m'adono que quan observem les coses i ens disposem a analitzar-les aquestes no resulten ser mai com ens poden haver semblat a primer cop d'ull. I s bo, si ms no, que les persones ens parem a observar tot all que se'ns dna per tenir un esperit crtic que ens permeti formar la nostra persona. I si a aix li afegim el fet que estem tractant, que sn les pel.lcules infantils, encara doncs amb ms motiu.Crec que tothom estar d'acord en qu hem de tenir molta cura amb all que ensenyem i transmetem als infants, perqu sn ells els qui establiran els valors de la societat futura.Ara b, malgrat totes aquestes bones intencions que se suposen darrera de les nostres accions, cal tenir en compte que els interessos creats per determinats grups de persones no sn sempre com creiem que hauren de ser.Personalment crec que s important ser molt conscient de tot all que fem i diem, perqu si ms no ens trobem en un moment social, sobretot a nivell europeu , en que estem avanant en tots els camps. Per aquest aven tecnolgic, cientfic, pedaggic, etc., no hauria de conduir-nos a una preocupaci excessiva per fer-ho tot perfectament, perqu s, precisament, en la recerca d'aquesta perfecci que ens podem perdre.Amb aix vull dir i, enllaant-ho amb el tema, que crec que no sn les pel.lcules en s que poden fer mal als infants sin l'excs i abs del seu consum, que s el problema principal que sovint es planteja. No recordo jo que cap conte hagi tingut una influncia destacable en la meva vida ni en el meu desenvolupament. Qualsevol muntatge grfic o visual no pot deixar de reflectir el que som les persones, perqu sn les que ho creem. Si ms no, s important plantejar-se l' objectivitat alhora de fer-ho, per , sobretot, l's que en fem.Bibliografia JANER.G.La funci educativa del conte de fades. 1977. GEORGE JEAN.El poder de los cuentos. Colecci Dejadles leer.Pirene.Barcelona, 1988. http//www.ciudadfutura.com/cine/cine/peliculas/sirenita.htm http//www.pangea.org/carlesc/contes/porta.htm Apunts Psicologia Evolutiva. Any 1996-1997 Cintes de video de les pel.lcules Disney treballades.