2
1 Anàlisi i estudi de la comunicació i el lèxic: Definicions bàsiques per a alumnes d'educació secundària obligatòria Selecció de Pere Ignasi Poy 1 LlegendaNarració, d'aparença més o menys històrica, en la qual fets reals es barregen amb elements imaginaris i simbòlics. Generalment, es relaciona amb un personatge, un grup humà, un monument, un lloc o un territori. 2 Camp semànticGrup de paraules que estan relacionades entre elles perquè es refereixen a un mateix àmbit de la realitat. 3 HiperònimParaula que inclou el significat d'altres paraules dins el seu propi significat. 4 HipònimParaula el significat de la qual està inclòs en el d'un hiperònim i, per tant, és menys ampli. 5 Semblança biogràficaText en forma d'article en el qual s'esbossa el perfil biogràfic d'un personatge que, per un motiu o un altre, està creant o pot arribar a crear una obra per a la humanitat o bé que té una vida digna d'ésser explicada o comentada. 6 Paraules homònimesParaules que tenen la mateixa forma però un significat diferent. 7 Paraules homòfonesParaules que coincideixen en la pronúncia però no en la grafia. 8 Paraules homògrafesParaules que coincideixen en la grafia però no en la pronúncia. 9 FaulaNarració en prosa o vers generalment protagonitzada per animals o per éssers inanimats que simbolitzen vicis o virtuts humanes. En la conclusió, solen incloure una moralitat. 10 Paraules sinònimesParaules que tenen un significat molt semblant o gairebé idèntic, de manera que es poden arribar a intercanviar dins l'oració sense que en canviï el significat. 11 Paraules antònimesParaules que tenen significats contraris, oposats. 12 RondallaNarració popular transmesa oralment de pares a fills des de temps immemorials. Solen com- binar elements procedents de la fantasia i la realitat. L'argument acostuma a ésser molt senzill. Sovint té una finalitat moralitzadora, de la qual es pot extreure un ensenyament. N'hi ha de diverses menes: fantàstiques, simpàtiques, edificants, humanes... 13 Paraules derivadesParaules noves que resulten d'afegir un afix a un lexema. El lexema és la part inva- riable d'una paraula i la que hi aporta el significat bàsic. 14 GentiliciNom o adjectiu d'origen o procedència. 15 DiàlegIntercanvi d'informació entre els interlocutors, fonamental per acomplir l'objectiu de moltes situacions comunicatives, com ara una reunió, una tertúlia, una assemblea... 16 ComposicióMecanisme que consisteix a combinar dues o més paraules amb un sentit propi per crear- ne una altra de nova amb un significat diferent. [email protected] @PereIgnasiPoy

Anàlisi i estudi de la comunicació i el lèxic. Definicions bàsiques per a alumnes d'educació secundària obligatòria

  • Upload
    ppoy10

  • View
    45

  • Download
    8

Embed Size (px)

Citation preview

1

Anàlisi i estudi de la comunicació i el lèxic:Definicions bàsiques per a alumnes d'educació secundària obligatòria

Selecció de Pere Ignasi Poy

1 Llegenda–Narració, d'aparença més o menys històrica, en la qual fets reals es barregen amb elementsimaginaris i simbòlics. Generalment, es relaciona amb un personatge, un grup humà, un monument, unlloc o un territori.

2 Camp semàntic–Grup de paraules que estan relacionades entre elles perquè es refereixen a un mateixàmbit de la realitat.

3 Hiperònim–Paraula que inclou el significat d'altres paraules dins el seu propi significat.

4 Hipònim–Paraula el significat de la qual està inclòs en el d'un hiperònim i, per tant, és menys ampli.

5 Semblança biogràfica–Text en forma d'article en el qual s'esbossa el perfil biogràfic d'un personatgeque, per un motiu o un altre, està creant o pot arribar a crear una obra per a la humanitat o bé que téuna vida digna d'ésser explicada o comentada.

6 Paraules homònimes–Paraules que tenen la mateixa forma però un significat diferent.

7 Paraules homòfones–Paraules que coincideixen en la pronúncia però no en la grafia.

8 Paraules homògrafes–Paraules que coincideixen en la grafia però no en la pronúncia.

9 Faula–Narració en prosa o vers generalment protagonitzada per animals o per éssers inanimats quesimbolitzen vicis o virtuts humanes. En la conclusió, solen incloure una moralitat.

10 Paraules sinònimes–Paraules que tenen un significat molt semblant o gairebé idèntic, de manera que espoden arribar a intercanviar dins l'oració sense que en canviï el significat.

11 Paraules antònimes–Paraules que tenen significats contraris, oposats.

12 Rondalla–Narració popular transmesa oralment de pares a fills des de temps immemorials. Solen com-binar elements procedents de la fantasia i la realitat. L'argument acostuma a ésser molt senzill. Sovintté una finalitat moralitzadora, de la qual es pot extreure un ensenyament. N'hi ha de diverses menes:fantàstiques, simpàtiques, edificants, humanes...

13 Paraules derivades–Paraules noves que resulten d'afegir un afix a un lexema. El lexema és la part inva-riable d'una paraula i la que hi aporta el significat bàsic.

14 Gentilici–Nom o adjectiu d'origen o procedència.

15 Diàleg–Intercanvi d'informació entre els interlocutors, fonamental per acomplir l'objectiu de moltessituacions comunicatives, com ara una reunió, una tertúlia, una assemblea...

16 Composició–Mecanisme que consisteix a combinar dues o més paraules amb un sentit propi per crear-ne una altra de nova amb un significat diferent.

ppoy

@xt

ec.c

at@

Pere

Igna

siPo

y

2

17 Lírica–Gènere literari en el qual l'autor expressa els seus sentiments de manera subjectiva. El to íntim iemotiu hi predomina per sobre de tots els altres.

18 Paraules pseudoderivades–Paraules cultes derivades directament del llatí que formen part del nostrevocabulari actual.

19 Conte–Text narratiu que es distingeix dels altres del mateix gènere –noveŀla, rondalla, notícia, llegen-da...– perquè reuneix les característiques següents: és d'extensió curta; sol descriure una única situació,poc complexa; dóna pocs detalls dels personatges, que viuen una crisi simple; hi preval l'acció, que deseguida encamina el lector cap al desenllaç, i els temps són limitats, alhora que els espais, reduïts.

20 Refrany–Exposició en forma sentenciosa d'una idea de la qual es desprèn una conclusió, un ensenya-ment o una norma de conducta.

21 Gèneres interpretatius–Texts que tracten de temes molt variats –esports, cultura, gastronomia, religió,societat, política...– i que es poden referir a l'actualitat o bé poden parlar de temes més intemporals.

22 Article–Escrit en el qual l'autor expressa la seva opinió personal sobre una qüestió determinada, aixícom sobre els efectes i les conseqüències que se'n deriven.

23 Text expositiu–Text la finalitat del qual és la d'oferir al receptor una visió clara i ordenada d'un temadeterminat. Depenent del tema de què tracten i els receptors a qui van destinats, poden ésser divulga-tius –si s'adrecen a un públic general– o especialitzats –si la qüestió que aborden és específica d'unamatèria concreta i es dirigeix a un coŀlectiu concret d'especialistes–.

24 Barbarisme–Paraula o expressió incorrecta que procedeix d'una altra llengua i que ocupa el lloc d'unaparaula que ja existeix dins l'idioma.