Upload
bru-av
View
230
Download
4
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Anàlisi de les inundacions de Setembre del 2009 a Borriana. (Provisional)
Citation preview
Anàlisi de les inundacions de Setembre del 2009 a Borriana.
(Provisional)
Bruno Arnandis i Ventura
Enginyer tècnic de Mines
Novembre 2009
Índex de continguts
Introducció............................................................................................................................................3
Pluviometria.........................................................................................................................................4
Intensitats màximes..........................................................................................................................6
Radar Meteorològic.....................................................................................................................7
Tronades de disseny emprades als projectes de pluvials.................................................................8
Escorrentiu superficial..........................................................................................................................9
Consideracions inicials....................................................................................................................9
Usos del sòl.................................................................................................................................9
Costa sud de Borriana....................................................................................................................10
Sector Platja:.............................................................................................................................11
Sector Port.................................................................................................................................12
Sector Serratella........................................................................................................................13
Barranc de Betxí............................................................................................................................14
Infraestructures de drenatge...............................................................................................................16
Xarxa de sèquies............................................................................................................................16
Col·lectors de pluvials i clavegueram............................................................................................17
Conclusions........................................................................................................................................18
Mesures preventives i correctores..................................................................................................18
Bibliografia.........................................................................................................................................20
__________________________________________________ Anàlisi de les inundacions de Setembre del 2009 a Borriana ______________________________________________________________
copyleft: br1 pàgina 2 de 20
Introducció.
Les pluges que va patir Borriana els darrers dies de Setembre, van provocar les pitjors inundacions
de les últimes dècades, afectant especialment a les zones marítimes, concretament a la Serratella,
port i platja.
L'objectiu del present estudi és el de determinar les causes d'aquestes inundacions per tal de
plantejar possibles mesures correctores i preventives que minven els danys de properes inundacions.
Per determinar les causes cal determinar primer la quantitat i la distribució de la pluja recollida, per
a després estudiar el moviment de l'aigua en la superfície, també caldrà fer una avaluació de les
xarxes de drenatge existents.
El primer dilema que es presenta és determinar si ens trobem davant d'un fenomen excepcional o si
per el contrari es tracta d'una tronada més habitual. Canvis importants en els usos del sòl i de la
xarxa de sèquies poden haver agreujat les conseqüències d'una tronada similar a altres
experimentades en els últims 20 o 30 anys.
__________________________________________________ Anàlisi de les inundacions de Setembre del 2009 a Borriana ______________________________________________________________
copyleft: br1 pàgina 3 de 20
Pluviometria.
Tot i que les dades de precipitació màxima en 24 hores arriben a valors corresponents al període de
retorn de 500 anys segons la publicació "Maximas lluvias diarias en la España peninsular" del
ministeri de fomento (1997), com és el cas del pluviometre situat a l'ajuntament de Borriana (no
oficial)les intensitats màximes registrades no prenen valors excepcionals. A més cal remarcar que
l'esmentada publicació es basa en una estadística global i generalista i sovint la xifra dels 300mm es
veu superada.
Com a exemple cal citar un estudi referent a Castelló i Benicàssim, poblacions amb valors de
precipitació màxima en 24 hores semblants als que s'obtindrien per a Borriana segons la publicació
abans esmentada.
Període de
retorn (anys)
Castelló. Benicàssim.
Ginés i Cerdán M. Fomento Ginés i Cerdán M. fomento
2 107,9 75,7 119,2 88,7
5 181,5 119,1 195,5 133
10 230,3 147,9 246 162,3
20 277,1 175,5 294,5 190,4
30 304 191,3 322,4 206,6
50 337,6 211,2 357,2 226,8
100 376,8 238 404,2 254
250 442,7 273,2 466,1 289,9
500 487,8 299,8 512,8 317
Font: Valores máximos de precipitación en los municipios de Castelló y Benicàssim Fernando
Ginés Llorens i Miguel Ángel Cerdán Pérez
Situació dels pluviometres utilitzats al present estudi:
__________________________________________________ Anàlisi de les inundacions de Setembre del 2009 a Borriana ______________________________________________________________
copyleft: br1 pàgina 4 de 20
Pluviometres i àrees d'influència i unitats hídriques estudiades.
La tronada patida els darrers dies de Setembre va deixar una mitjana de 220 mm al terme de
Borriana, segons el mapa inclòs a l'informe de l'AEMET, que indica una xifra de 185mm per al dia
29 i 120mm per als dies 27 i 28. El dia 29 a l'estació del CEAMET es van totalitzar 195mm , mentre
que a l'ajuntament de Borriana es van recollir 315mm. Altres estacions van recollir 205 mm (IVIA)
i 240 mm (Sindicat de recs) el dia 29.
Precipitació acumulada (AEMET)
__________________________________________________ Anàlisi de les inundacions de Setembre del 2009 a Borriana ______________________________________________________________
copyleft: br1 pàgina 5 de 20
Intensitats màximes.
El Pluviometre que el CEAMET te instal·lat al Palasiet va recollir 195 mm el dia 29
Segons aquest pluviometre la màxima intensitat horària es va observar entorn a les 09:50 hores del
dia 29, amb una intensitat horària màxima de 72 mm/h durant 20 minuts.
Segons l'ajuntament de Borriana, tot i no disposar de dades mes detallades es van recollir 315 litres.
amb aquesta quantitat total i una distribució deuminutal similar a la de l'estació del CEAMET s'ha
construït una tronada de disseny que s'ha introduït a la simulació hidrològica. S'ha optat per aquest
mecanisme per representar la pitjor opció, enlloc de fer una estadística amb les diferents estacions.
A les estacions de la CHJ a Onda, Almassora i Alfondeguilla es registren intensitats similars, tot i
que amb quantitats totals menors.
Precipitació recollida cada 10 minuts (CEAMET)
Pluja acumulada del 27 al 29 estació CEAMET (el palasiet) i extrapolació al ajuntament.
27/09/09 23:3028/09/09 02:10
28/09/09 04:5028/09/09 07:30
28/09/09 10:1028/09/09 12:50
28/09/09 15:3028/09/09 18:10
28/09/09 20:5028/09/09 23:30
29/09/09 02:1029/09/09 04:50
29/09/09 07:3029/09/09 10:10
29/09/09 12:5029/09/09 15:30
29/09/09 18:1029/09/09 20:50
0
50
100
150
200
250
300
350
400
450
500
CEAMET Ajuntament
24:00 06:00 12:00 18:00 24:00 06:00 12:00 18:0028Sep2009 29Sep2009
Pre
cip
(mm
)
0
2
4
6
8
10
12
14
200909BOR GAGE PRECIP-INC
__________________________________________________ Anàlisi de les inundacions de Setembre del 2009 a Borriana ______________________________________________________________
copyleft: br1 pàgina 6 de 20
24:00 06:00 12:00 18:00 24:00 06:00 12:00 18:0028Sep2009 29Sep2009
Pre
cip
(mm
)
0
50
100
150
200
250
R270W270 RUN:200909 PRECIP-CUM R180W180 RUN:200909 PRECIP-CUM R110W110 RUN:200909 PRECIP-CUM
Pluja acumulada, observatoris d'Alfondeguilla (R270), Onda (R110) i Almassora (R180)
Radar Meteorològic.
De les dades obtingudes del radar meteorològic de l'AEMET es pot deduir l'intensitat horaria de la
pluja. Es representen les reflectivitats de les 05:30, 06:00 i 14:00, corresponents a les màximes
intensitats.
El groc i el taronja corresponen a una reflectivitats de 45 a 47 dBZ, equivalents a intensitats d'entre
24:00 06:00 12:00 18:00 24:00 06:00 12:0028Sep2009 29Sep2009
Prec
ip (m
m)
0
1
2
3
4
5
6
7
8
200909ALF GAGE PRECIP-INC 200909OND GAGE PRECIP-INC 200909SAN GAGE PRECIP-INC
Pluja cincminutal, observatoris d'Alfondeguilla (ALF), Onda (OND) i Almassora (SAN)
__________________________________________________ Anàlisi de les inundacions de Setembre del 2009 a Borriana ______________________________________________________________
copyleft: br1 pàgina 7 de 20
40 i 120 mm/h (segons els paràmetres que s'utilitzen, en aquest cas s'ha fet servir els valors de
Marshall-Palmer i els de "Summer deep convection" segons el NOAA). Es pot observar la límitada
extensió de les pluges més intenses, tant espacial com temporalment.
Tronades de disseny emprades als projectes de pluvials.
A la següent taula s'han calculat els valors de l'intensitat màxima horaria (mm/h) que es solen
utilitzar a l'hora de dimensionar les xarxes de recollida de pluvials, per a diferents periodes de
retorn, i les intensitats màximes enregistrades per les estacions automàtiques existents, a més de la
calculada per a l'ajuntament de Borriana.
Periode de retorn (Anys) CEAMET CHJ CHJ AJBmin hores 100 25 10 Palasiet Alfondeguilla Almassora Ajuntament
Intensitat horaria (mm/h)5 0,08 456,04 334,42 261,41 79,2 86,4
10 0,17 320,8 235,25 183,89 72 54 61,2 118,7415 0,25 258,13 189,29 147,97 44,8 48,830 0,5 174,31 127,82 99,92 56 35,6 35,6 92,3660 1 114,44 83,92 65,6 50 24,4 28,2 82,46
1440 24 228,88 167,84 131,2 195 114,4 145 315
Comparant les quantitats marcades en groc es pot comprobar que l'intensitat màxima observada
durant el dia 29 en cap moment supera les intensitats màximes calculades mitjançant el métode de
Témez, tal com indiquen les instruccions del MOPU.
__________________________________________________ Anàlisi de les inundacions de Setembre del 2009 a Borriana ______________________________________________________________
copyleft: br1 pàgina 8 de 20
Escorrentiu superficial.
Consideracions inicials.
Per a la determinació de l'escorrentiu superficial s'han fet servir simulacions amb HEC-HMS,
diferenciant dues unitats hidrològiques distintes: El Barranc de Betxí i la meitat sud de Borriana.
Per a determinar l'excés de precipitació s'ha fet servir el mètode del n de corba del SCS. Els transits
s'han calculat fent servir el mètode de Muskingum-Cunge i per al càlcul del temps de concentració
de cada subconca s'ha fet servir el mètode racional, excepte a les subconques més planes de
Borriana on aquest mètode no es aplicable i s'ha fet servir el mètode de la ona cinemàtica fent servir
el software hydroCAD.
Usos del sòl.
Els usos del sòl influeixen d'una manera determinant en la quantitat d'escorrentiu i amb la velocitat
del flux difús.
S'han diferenciat tres tipus d'us: zona urbanitzada, cultius de tarongers i bosc clar, fent servir el
mapa d'usos CORINE2000.
Al mapa original s'han afegit les zones de recent urbanització, ja que l'escorrentiu que es genera a
aquestes és molt superior al de les àrees agrícoles o forestals.
Pel que fa a la zona agrícola cal indicar que s'ha considerat que la totalitat de les parcel·les de
Borriana es troben en producció i que caldria estudiar el grau d'abandonament dels camps de
tarongers, donat que un hort abandonat produeix generalment una quantitat d'escorrentiu molt
superior al que produeix un hort en funcionament. A més caldria considerar que les parcel·les
desbrossades mecànicament (returades) produeixen un escorrentiu molt menor que quan aquestes
son tractades amb herbicida.
A partir del mapa d'usos del sól i de la geologia, s'ha realitzat un mapa amb els valors de nombre de
corba.
__________________________________________________ Anàlisi de les inundacions de Setembre del 2009 a Borriana ______________________________________________________________
copyleft: br1 pàgina 9 de 20
Costa sud de Borriana.
S'ha suposat que l'aigua recollida amunt de l'AP7 i part de l'aigua recollida amunt de la CV18 ha
anat a parar a la ratlla, juntant-se a l'aigua provinent del barranc de Betxí. A més s'ha suposat que el
sistema de clavegueram de Borriana va poder evacuar tota l'aigua recollida al casc urbà i que aquest
no va aportar escorrentiu al conjunt, aquesta suposició és evidentment falsa i cal determinar quina
és la capacitat real del clavegueram de Borriana per tal de estudiar possibles millores.
Nombre de corba (SCS)
__________________________________________________ Anàlisi de les inundacions de Setembre del 2009 a Borriana ______________________________________________________________
copyleft: br1 pàgina 10 de 20
Sector Platja:
S'estima que la tronada va generar "in situ" un cabal d'uns 10 m3/s, als quals cal afegir una quantitat
semblant provinent de la zona de Jardines de la Malvarrosa, la qual va recollir l'excedent
d'escorrentiu que la xarxa de pluvials de Novenes no va poder drenar. Cal determinar quina es la
capacitat real de drenatge dels col·lectors de Novenes per tal de determinar la quantitat d'aigua
aportada a la platja.
__________________________________________________ Anàlisi de les inundacions de Setembre del 2009 a Borriana ______________________________________________________________
copyleft: br1 pàgina 11 de 20
Hidrograma representant el cabal recollit a la platja (traç curt), l'aportat d'aigües amunt (traç llarg) i total (línia continua)
Sector Port.
El cabal d'aigua recollit per precipitació directa és de 6.5 m3/s als quals cal afegir 15 m3/s que es
recullen a l'Axiamo i aigües amunt d'aquest. amb un total de 20 m3/s
00:00 12:00 00:00 12:00 00:00 12:0028Sep2009 29Sep2009 30Sep2009
Flow
(M3/
S)
0
2
4
6
8
10
12
14J unction "J PLT" Results for Run "Run 5"
Run:RUN 5 Element:J PLT Result:Outflow Run:RUN 5 Element:J AM-PLT Result:Outflow Run:RUN 5 Element:PLT Result:Outflow
__________________________________________________ Anàlisi de les inundacions de Setembre del 2009 a Borriana ______________________________________________________________
copyleft: br1 pàgina 12 de 20
00:00 12:00 00:00 12:00 00:00 12:0028Sep2009 29Sep2009 30Sep2009
Flow
(M3/
S)
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
20J unction "J POR" Results for Run "Run 5"
Run:RUN 5 Element:J POR Result:Outflow Run:RUN 5 Element:AXI-POR Result:Outflow Run:RUN 5 Element:POR Result:Outflow
Hidrograma representant el cabal recollit al port (traç curt), l'aportat d'aigües amunt (traç llarg) i total (línia continua)
Sector Serratella.
L'escorrentiu generat a la zona senyalada ascendeix a uns 15 m3/s als que caldria afegir 27 m3/s
recollits aigües amunt arribant a un cabal punta de 37 m3/s.
Cal considerar que a la realitat el temps de concentració observat va ser molt major al calculat
teòricament, això potser degut a la importància del fluxe subterrani a la zona dela marjal. A aquest
00:00 12:00 00:00 12:00 00:00 12:0028Sep2009 29Sep2009 30Sep2009
Flow
(M3/
S)
0
5
10
15
20
25
30
35
40J unction "J SER" Results for Run "Run 5"
Run:RUN 5 Element:J SER Result:Outflow Run:RUN 5 Element:LLB-SER Result:Outflow Run:RUN 5 Element:SER Result:Outflow
__________________________________________________ Anàlisi de les inundacions de Setembre del 2009 a Borriana ______________________________________________________________
copyleft: br1 pàgina 13 de 20
cabal cal afegir l'aigua provinent del barranc de Betxí.
Taula resum de les característiques de les subconques estudiades.
Codi Long. Pendent
Tc
(min)
Area
km2 Z Max Z min Qt Qr Qd Qe Vtot (m3)BOR 1500 0,33% 72 1,55 14 9 20 0 20 0 465500LLO 1000 0,50% 17,78 3,58 15 10 23 9 23 0 959600LLB 1100 0,64% 20,22 3,25 10 3 27 19 10 0 903200SER 850 0,35% 17,71 2,37 3 0 37 27 14 1 1400700AXI 2006 0,35% 28,35 2,69 10 3 11 16 10 4 453300POR 510 0,39% 21,97 0,49 2 0 20 15 6,5 5 728800NOV 582 0,86% 19,92 0,51 10 5 10 0 15 5 303400JAM 960 0,21% 25,62 1,21 5 3 17 10 7 0 317400PLT 460 0,44% 25,62 0,87 2 0 20 17 10 7 728800BET 3341 0,75% 43,71 6,59 60 35 25 0 25 0 1112900LAA 1649 0,73% 27,74 4,63 35 23 24 16 15 0 673200LAB 1600 0,63% 25,5 6,71 23 13 26 24 11 0 819000Qt: escorrentiu total.
Qr: escorrentiu rebut de les subconques situades aigües amunt.
Qd: escorrentiu directe per pluja "in situ"
Qe: cabal drenat.
Volum: correspon al volum total a drenar.
Barranc de Betxí.
Conca receptora del barranc de Betxí
__________________________________________________ Anàlisi de les inundacions de Setembre del 2009 a Borriana ______________________________________________________________
copyleft: br1 pàgina 14 de 20
El barranc de Betxí recull l'aigua dels voltants de la muntanyeta de sant antoni i de la part situada
aigües amunt de l'AP7 i part de les aigües recollides amunt de la CV-18, vials que creua amb un
pont de considerables dimensions, la depressió per la que baixa es fa gradualment més suau fins que
pràcticament desapareix el llit a l'altura del camí Llombai, escampant-se les seves aigües per la
marjal, afectant al sud de la serratella als termes de Borriana i Nules.
00:00 12:00 00:00 12:0028Sep2009 29Sep2009
Flow
(M3/
S)
0
20
40
60
80
100
120
140Sink "Mar" Results for Run "200909 A"
Run:200909 A Element:MAR Result:Outflow Run:200909 A Element:Outlet Result:Outflow
__________________________________________________ Anàlisi de les inundacions de Setembre del 2009 a Borriana ______________________________________________________________
copyleft: br1 pàgina 15 de 20
Infraestructures de drenatge.
Xarxa de sèquies.
La xarxa de sèquies de Borriana és una de les mes completes i ben estructurades dels voltants i un
patrimoni cultural històric i agrari força important. A mes del rec dels camps de tarongers serveix de
xarxa de drenatge superficial.
S'han realitzat medicions i estimacions de la capacitat d'algunes de les sequies més importants per al
drenatge superficial.
Nom
Longitud
(m)
Cota
Max
Cota
min Pendent
Am
ple
(m)
Calat
(m)
Secció
(m2) Q (m3/s)Gola Caramit 2438 2 0 1,00% 1,5 1,2 1,8 8,27Sequia Subirana 6176 17 14 0,05% 2,3 1,5 3,45 4,08Sequia de Nules 5571 21 15 0,11% 3 1,5 4,5 8,71Ull del Braç 3041 18,5 16,5 0,07% 1,4 1,4 1,96 2,16Ull del Rovellat 2T 1046 10 7 0,29% 1 1,1 1,1 2,071er braçal Caramit 2399 9,5 3 0,27% 0,9 1 0,9 1,53Ull del Fleix 2309 14 10 0,17% 1 1,2 1,2 0Rajoli de la Serratella 2420 3 1 0,08% 2,3 1,5 3,45 5,32Sequia del Ullal 1541 4 1,5 0,16% 0,75 0,85 0,64 0,75Ull del Rovellat 2T 1341 7 2 0,37% 1 1,1 1,1 2,35Braçal Axiamo - Gola 3 Finello 1677 4 0 0,24% 1 1 1 1,68Ull del Rovellat 1T 2078 10,5 3,5 0,34% 0,9 0,9 0,81 1,5Ull de la Bosca 1326 9 3,5 0,41% 0,9 0,9 0,35 1,66Braþal Axiamo 601 6,5 3,5 0,50% 1 1 1 2,43Rajoli Perolets 628 2 1 0,16% 1 1 1 1,37Gola 2 Finello 890 3 0,5 0,28% 1,5 1 1,5 3,23Braçal del Mig 2582 10,5 5 0,21% 0,8 0,9 0,72 1,01Braçal del Convent 856 5 4,3 0,08% 0,8 0,9 0,72 0,63Ull de Valero 991 5,7 4,8 0,09% 0,7 0,8 0,56 0,47Ull de la Vila 918 4 1 0,33% 2 1 2 5,14Rajoli Malva-Rosa 556 2,2 0,4 0,32% 1,5 1 1,5 3,46Ull de Llombai 1229 13,5 10,5 0,24% 0,8 1 0,9 1,46Ull de Benixola 2114 7 1,5 0,26% 1 1,5 1,5 2,84Ull del Rovellat 1002 15,5 10,5 0,50% 1 1 1 2,43Rajoli Torre Onda 281 2,2 2 0,07% 1 1 1 0,92Rajoli Torre Onda 123 2 0 1,63% 1,5 1,5 2,25 12,92Ull del Caramit 1266 15,5 10 0,43% 0,9 1 0,9 1,94Ull del Caramit 1321 5 2 0,23% 0,9 1 0,9 1,4Ull del Caramit 1542 10 5,5 0,29% 0,9 1 0,9 1,59Rajolinet del port 850 2,4 0,6 0,02% 1 1,1 1 2Gola Caramit 0 0 0 0,00% 0 0 0 8Gola nova 350 2 0 0,33% 2,5 1,5 3,75 12,84La capacitat de les sèquies s'ha estimat mitjançant les medicions de camp i fent servir l'equació de
__________________________________________________ Anàlisi de les inundacions de Setembre del 2009 a Borriana ______________________________________________________________
copyleft: br1 pàgina 16 de 20
Manning, amb un coeficient n de 0,014 que correspon a superficies de formigó ben acabat i en
bones condicions.
Només s'ha tingut en consideració la part de la xarxa que circula a cel obert, els soterraments més
antics sembla que s'han realitzat mitjançant el tancament de la sèquia original amb un encofrat,
respectant la secció rectangular original, en canvi els soterraments mes recents es fan mitjançant
tubs amb una secció menor que la sèquia original, per exemple un tub d'un metre de diametre
representa un 33% menys de capacitat que una sèquia de secció quadrada i d'un metre de costat. Pel
que fa a la desembocadura a la mar de les principals sèquies o goles sembla que la majoria
d'aquestes s'obstrueixen fàcilment, possiblement degut a l'acció de l'onatge.
D'aquestes capacitats es pot deduir que la part corresponent a la platja te (o tenia originalment) la
capacitat per a evacuar 13 m3/s, al port aquesta capacitat és d'un mínim de 5 m3/s, i a la Serratella
de 15 a 20 m3/s.
Part de l'aigua que arriba a la platja per la gola segona del Finello i pel rajolí perolets es bombeja
cap a la gola tercera del Finello, dificultant l'eixida de l'aigua que recull el braçal de l'Axiamo.
Col·lectors de pluvials i clavegueram.
Pel que es va poder observar el mateix dia 29 la capacitat de la xarxa va ser superada en molts llocs,
al nucli de Borriana l'aigua sortia per les tapes del clavegueram, al igual que al port i a la platja.
També es va veure superada a zones recentment urbanitzades com a Novenes de Calatrava on tot i
no haver encara una gran superfície construïda part important de l'escorrentiu superficial va baixar
directament cap a la zona del PAI Jardines de la Malvarosa i posteriorment a la platja.
En alguns punts la xarxa de sèquies s'uneix a la de pluvials a les zones de recent urbanització, això
pot provocar que les séquies tributaries saturen el sistema, evitant la correcta evacuació de pluvials
o inclús la surgència d'aigües a traves dels embornals i pous de la xarxa de pluvials.
Molt a sovint els embornals de drenatge de les zones urbanitzades es troben totalment obstruïts.
__________________________________________________ Anàlisi de les inundacions de Setembre del 2009 a Borriana ______________________________________________________________
copyleft: br1 pàgina 17 de 20
Conclusions.
Per les intensitats horàries observades, els sistemes de recollida de pluvials dissenyats per a
períodes de retorn de 10 o 25 anys haurien d'haver estat capaços d'evacuar la pluja recollida sobre
les zones de recent urbanització.
Pel que fa als sectors platja i port, sembla que si els rajolins existents estigueren en òptimes
condicions, ells sols haurien d'haver sigut capaços d'evacuar l'aigua caiguda in situ. Inclús
considerant l'aigua aportada de les zones situades amunt (axiamo, jardines, novenes...) les
inundacions s'hagueren reduït considerablement tant en calat com en extensió i duració.
Concretament a la platja s'hauria d'haver drenat tota l'aigua a primera hora de la nit, al port, tot i no
considerar la xarxa de pluvials o clavegueram, ni l'aigua que va arribar directament al mar per
escorrentiu superficial, l'aigua hauria d'haver estat drenada el dia 30 de matí.
A la serratella, l'existència de la marjal i del barranc de Betxí complica la situació, si be es cert que
les sèquies existents haurien d'haver pogut drenar l'aigua recollida in situ i haurien d'haver drenat
l'escorrentiu provinent d'aigües amunt (sense considerar l'esmentat barranc) abans del matí del dia
30.
Mesures preventives i correctores.
Abans d'emprendre cap mesura estructural, seria convenient realitzar un estudi d'inundabilitat de tot
el terme de Borriana, cal analitzar les causes de les possibles inundacions, les zones més
vulnerables i el recorregut natural de l'escorrentiu per tal d'avaluar les millors solucions.
Cal realitzar pla d'acció municipal davant el risc d'inundacions en el qual s'inclouen, a més de la
planificació d'emergències, programes d'informació i consells a la població i un seguiment
pluviohidrològic que permeta una alerta temprana.
Revisar, restaurar i ampliar la xarxa de sèquies, especialment els rajolins i les goles.
Revisió i millora de la xarxa de clavegueram de Borriana.
Revisió i millora de les xarxes de pluvials de les noves zones urbanitzades.
Restauració hidrològica forestal, potenciant l'explotació dels tarongers amb mètodes tradicionals
(returat) o un abandonament sense conseqüències hidrològiques.
Al rajolí de la Serratella seria aparentment fàcil obrir noves eixides a la mar, multiplicant la
capacitat de drenatge d'aquest.
Intercepció dels pluvials recollits aigües amunt de les zones marítimes urbanitzades mitjançant una
__________________________________________________ Anàlisi de les inundacions de Setembre del 2009 a Borriana ______________________________________________________________
copyleft: br1 pàgina 18 de 20
canalització que faça de cuneta perimetral, amb eixida directa a la mar.
Es podria estudiar la possibilitat de crear algun col·lector de pluvials a algunes zones que recullen
l'escorrentiu superficial difús, com l'escorredor, a més de minvar els danys provocats per inundació
al port també es reduiria el de Borriana.
Prendre les mesures estructurals necessàries per a evitar que les goles queden obstruïdes per les
ones del mar.
Canalització del barranc de Betxí amb una capacitat de 150 a 200 m3/s, cabal que suposa la
construcció d'un canal d'uns 15 metres d'amplada. Aquesta canalització permetria a més l'evacuació
de les aigües recollides aigües amunt del sector Serratella, mitjançant l'execució d'una sèquia
paral·lela al mar que desembocara en aquest canal, també es podria ampliar les sèquies de Llombai i
de l'ullal per a aquesta funció.
Considerar la possibilitat d'establir àrees de sacrifici facilitant la inundació de terrenys agrícoles
aigües amunt de les zones habitades, això provocaria majors pèrdues a les zones agrícoles però
possiblement els danys serien menors que en cas d'inundar-se àrees habitades
__________________________________________________ Anàlisi de les inundacions de Setembre del 2009 a Borriana ______________________________________________________________
copyleft: br1 pàgina 19 de 20
Bibliografia.
Fernando Ginés Llorens i Miguel Ángel Cerdán Pérez: Valores máximos de precipitación en los municipios de Castelló y Benicàssim 2002
Agència Catalana de l'Aigua. Departament de medi ambient, Generalitat de Catalunya.
“Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local” 2003.
Dirección General de Carreteras, Ministerio de Fomento; “Máximas lluvias diarias en la España
Peninsular”. Madrid, 1993
Monserrat Ferrer J., Blanco J., Ramírez J.: Propuesta metodológica para la adaptación del parámetro del número de curva a las nuevas fuentes de datos. (II congreso de ingeniería civil, territorio y medio ambiente).
Paramjit Chibber: Overland flow time of concentration on flat terrains. (tesi doctoral) 2004
Brisbane city Council: Manning roughness determination guide.
Diversos autores; Hydraulic design manual, Texas department of transport.
Hydrologic Engineering Center (HEC), Institute for Water Resources, US Army Corps of
Engineers.
Http://www.hec.usace.army.mil
Meteored:
Http://www.meteored.com
Agencia Española de Meteorología:
http://www.aemet.es
CEAMET.
http://www.ceam.es/ceamet/index.html
__________________________________________________ Anàlisi de les inundacions de Setembre del 2009 a Borriana ______________________________________________________________
copyleft: br1 pàgina 20 de 20