Anàlisi Química Agrícola. ESAB

M.Soliva

Volumetries neutralització

ESA

B. M

ST, 2

00

4

Volumetries

ESA

B. M

ST, 2

00

4

Anàlisi Quantitativa

Volumetries

Gravimetries

En la darrera transparència d’aquesta presentació trobareu una comparació resumida de volumetries i gravimetries

ESA

B. M

ST, 2

00

4

• Què és una volumetria?

• En quin tipus de reaccions es basen?

• Quines condicions han de complir les reaccions per poder-les utilitzar en mètodes volumètrics?

• Són les mateixes condicions que han de complir-se en l’aplicació de mètodes gravimètrics?

Indiqueu tres exemples de volumetries aplicades a productes

agrícoles

ESAB. MST, 2004

• Què és una volumetria?

A un volum conegut de la solució problema se li afegeix una quantitat de SOLUCIÓ VALORANT (de concentració exactament coneguda), fins que les dues sigui químicament equivalents.

Per conèixer quan s’arriba a aquest moment (punt d'equivalència, concepte teòric) tenim que observar algun canvi físic; majoritàriament s’observa un canvi de color gràcies a l'addició d’un INDICADOR. Així es troba el punt experimental anomenat punt final.

Com mes s’acosti el punt d'equivalència al punt final mes exacte serà el resultat.

Les valoracions poden ser directes o per retrocésLes valoracions poden ser directes o per retrocés

Recordeu que vol dir exactitud i precisió d’una determinació. Quan hàgiu fet les pràctiques intenteu veure què afecta a l'exactitud i què a la precisió d’una volumetria.

•En quin tipus de reaccions es basen les volumetries?

Neutralització, precipitació, oxidació-reducció i formació de complexes

Cada tipus de reacció tindrà els seus reactius valorants, els seus indicadors i els càlculs del pes equivalent també seran diferents

Reviseu alguns conceptes en el document que s’anomena pes equivalent

• Quines condicions han de complir les reaccions per poder-les utilitzar en mètodes volumètrics?

Han de ser ràpides, complertes (l’equilibri ha d’estar desplaçat al màxim perquè el canvi a observar sigui notable), estequiometriques i especifiques

• Són les mateixes condicions que han de complir-se en l’aplicació de mètodes gravimètrics?

Penseu la resposta quan hàgiu fet alguna gravimetria

ESAB. MST, 2004

ESA

B. M

ST, 2

00

4

Les volumetries de neutralització són les mes conegudes i tenen aplicació en la determinació de l’alcalinitat de les mostres d’aigua de diferents tipus.

Ens poden servir per revisar conceptes bàsics.

Recordeu : reactiu valorant, patró primari, factor de correcció, indicador, punt d'equivalència i punt final, corbes de valoració. Quins tipus d’errors podem fer?

Quin material de laboratori es necessita per realitzar mètodes volumètrics?

ESAB. MST, 2004

VolumetriesImportancia de la lectura de la bureta

Indicador

Reactiu valorant de concentració coneguda

Càlculs

Totes les determinacions que es fan del punt final en les volumetries de neutralització es basen en els canvis de pH que tenen lloc en les proximitats dels punts d'equivalència

Per tant tenim que tenir molt clars tots els factors que influeixen en la [H+] o [OH-]

•Kw de l’aigua 1.10-14

• existència d'àcids i bases forts i dèbils

• concepte de hidròlisi

• solucions tampó

ESAB. MST, 2004

ESAB. MST, 2004

Saña, 1993

ESAB. MST, 2004

CHRISTIAN, 1981

ESAB. MST, 2004

CHRISTIAN, 1981

ESAB. MST, 2004ESAB. MST, 2004

http://www.carlton.paschools.pa.sk.ca/chemical/equilibrium/abindicators.htm

ESAB. MST, 2004

Hidròlisi de diferents tipus de sals

Sal d’àcid fort i base forta hidròlisi neutra

Sal d’àcid fort i base dèbil hidròlisi àcida

Sal d’àcid dèbil i base forta hidròlisi bàsica

Sal d’àcid dèbil i base dèbil la hidròlisi dependrà de la fortalesa relativa de l’àcid respecte de la base.

ESAB. MST, 2004

CHRISTIAN, 1981

ESAB. MST, 2004

CHRISTIAN, 1981

ESAB. MST, 2004

CHRISTIAN, 1981

ESAB. MST, 2004

CHRISTIAN, 1981

ESAB. MST, 2004

CHRISTIAN, 1981

ESAB. MST, 2004

Els canvis de pH al llarg d’una volumetria es poden determinar introduint un elèctrode de pH en la solució a valorar i anar fent lectures desprès de l'addició de reactiu valorant i desprès de agitar la barreja. Però ara el que es farà és calcular teòricament com varia el pH. Es comença per un exemple senzill valorant un àcid fort amb una base fortaValorar 100 mL de HCl 0,1M amb solució de NaOH O,1M.

(o be el mateix pero 0,01M)

HCl 0,1M HCl 0,01M

V de NaOH pH pH

0,0 1,0 2,0

50,0 1,5 2,5

90,0 2,3 3,3

98,0 3,0 4,0

99,0 3,3 4,3

99,50 3,6 4,6

99,8 4,0 5,0

100 7,0 7,0

100,2 10,0 9,0

100,5 10,4 9,4

102 11,0 10,0

110 11,7 10,7

Indiqueu el pH en els punts d'equivalència

ESAB. MST, 2004

Seguiment d’una volumetria per la mesura continua del pH

Corbes volumètriques

ESAB. MST, 2004

SKOGG-WEST

ESAB. MST, 2004

SKOGG-WEST

ESAB. MST, 2004

Valoració d’un àcid fort a dos concentracions diferents amb una base forta

Quin indicador és el mes adequat?