Analitzar - govern.cat€¦ · de l’anàlisi DAFO ... FASE 3: PLA D’ACCIÓ ... Nespra 12 13 11 5 5 16 33,3% Alvocat 0 0 0 2 2 2 - 16 SUPERFÍCIE Font: Departament d’Agricultura,

3

Analitzar conjuntament amb

agents i experts la situació del

sector fruiter català.

Promoure la participació dels

agents i dinamitzadors del sector.

Identificar els principals reptes i

oportunitats del sector pels

propers anys.

Definir les mesures i les accions

per a consolidar i enfortir el sector

fruiter a llarg termini.

OBJECTIUS DEL PLA D’ACCIÓ

4

LES FASES DEL PLA D’ACCIÓ

FASE 1

Anàlisi del sector

FASE 2

Jornades de treball amb agents i

experts

FASE 3

Pla d'acció

FASE 4

Implementació i seguiment

Per a l’assoliment d’aquests objectius, el Pla d’acció de la Fruita dolça ha implementat una metodologia amb les següents fases

de treball:

5

1.1. Anàlisi de la documentació i d’estudis realitzats a l’entorn del

sector de la fruita.

1.2. Anàlisi quantitativa del sector. > Superfície

> Producció

> Organització del sector

> Indicadors econòmics

> Consum

> Comercialització

> Exportació

FASE 1: ANÀLISI DEL SECTOR

6

Jornades de treball Resultats

1. Seminari de la fruita dolça (Maig 2017) - Anàlisi de l’estat del

sector

2. Grups de treball – Diagnosi

(Setembre 2017): 2 grups.

- Anàlisi DAFO - Llavor

- Anàlisi DAFO - Pinyol

3. Grups de treball –Pla d’acció (Desembre 2017 i febrer 2018): 10 grups.

- Comercialització

- Distribució del valor a través de la cadena

- Marc normatiu i actuació de l’Administració - Consum

- Producció

- Validació de la diagnosi i

de l’anàlisi DAFO

- Recollida de propostes

d’actuació

3. Jornada d’experts (Febrer 2018)

- Controls de la fruita dolça en els punts de venda

- La comercialització de la fruita dolça a Mercabarna

- Estratègies per afrontar la crisi del sector fruiter

- Presentació del “Plan estratégico para la fruta dulce”

- Ponència dels experts

FASE 2: JORNADES DE TREBALL

7

Participants a les jornades de treball:

Sector productiu

Centrals i cooperatives

Distribució

Organitzacions professionals agràries

Centres de recerca

Consultors i experts del sector

Generalitat de Catalunya

Ministerio de Agricultura, Pesca,

Alimentación y Medioambiente

8

Accions realitzades al llarg del Pla

2 Grups de Treball en la fase de Diagnosi

10 Grups de Treball en la fase de Pla d’acció

10 Reunions específiques

4 presentacions a càrrec d’experts del

sector.

Sessió de Presentació del Pla d’Acció

9

FASE 3: PLA D’ACCIÓ

Anàlisi i contrast del contingut de les

jornades de treball.

Identificació de propostes d’actuació.

Elaboració de les fitxes d’actuació.

Anàlisi Propostes

d’acció Fitxes

10

FASE 4: IMPLEMENTACIÓ

I SEGUIMENT

Calendari d’implementació

Espai de seguiment del Pla

Actors implicats

Implementació Seguiment Actors

12

DADES DEL SECTOR

13

SUPERFÍCIE

SUPERFÍCIE DE FRUITA DOLÇA (ha)

1-5

5-25

25-100

100-500

>500

LLEIDA: 82%

TARRAGONA: 9%

GIRONA: 7% BARCELONA 3%

Lleida (40.489 ha) Tarragona (4.502 ha)

Girona (3.234 ha) Barcelona (1.242 ha)

Distribució de la superfície de fruita fresca a Catalunya, 2016.

Distribució de la superfície (ha i %) de fruita

fresca a Catalunya segons territoris, 2016.

Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi natural, 2017.

14

SUPERFÍCIE

Distribució de la superfície (ha i %) de fruita

fresca a Catalunya segons espècie, 2016.


481 ha (1,0%)

668 ha (1,3%)

1.594 ha (3,2%)

2.709 ha (5,5%)

9.980 ha (20,2%)

10.062 ha (20,3%)

10.632 ha (21,5%)

13.341 ha (27%)

0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 14.000 16.000

Pruna

Altres

Albercoc

Cirera i guinda

Nectarina

Poma

Pera

Pressec

15

SUPERFÍCIE


Evolució de la superfície de fruiters a Catalunya (ha)

2011 2012 2013 2014 2015 2016 Evolució

2011-2016

Préssec 12.377 12.399 12.974 13.209 13.204 13.341 7,8%

Pera 12.610 11.680 11.113 10.925 10.632 10.632 -15,7%

Poma 10.019 9.467 9.426 9.657 9.855 10.062 0,4%

Nectarina 9.298 9.561 9.653 9.958 9.931 9.980 7,3%

Cirera i guinda 2.386 2.302 2.320 2.341 2.506 2.709 13,5%

Albercoc 883 916 1.115 1.193 1.395 1.594 80,5%

Pruna 553 473 457 462 471 481 -13,0%

Figa 174 237 279 286 316 353 102,9%

Festuc (closca) 370 376 286 304 339 335 -9,5%

Castanya (fruit) - 30 30 115 109 103 243,3%

Caqui i altres 15 25 74 69 100 98 553,3%

Magrana 2 1 3 12 92 97 4750,0%

Codony 81 68 69 65 68 75 -7,4%

Kiwi 17 63 56 65 31 27 58,8%

Nespra 12 13 11 5 5 16 33,3%

Alvocat 0 0 0 2 2 2 -

16

SUPERFÍCIE


Evolució de la superfície dels principals fruiters a Catalunya (ha)

11.299

11.435

12.377

12.399

12.974

13.209 13.204

13.341

10.000

10.500

11.000

11.500

12.000

12.500

13.000

13.500

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Préssec

12.943

12.716 12.610

11.680

11.113

10.925 10.632

10.632

8.000

9.000

10.000

11.000

12.000

13.000

14.000

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Poma

10.819

10.356 10.019

9.467 9.426

9.657 9.855

10.062

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

11.000

12.000

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Pera

7.607

8.456

9.298

9.561 9.653

9.958 9.931

9.980

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

9.000

10.000

11.000

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Nectarina

17

SUPERFÍCIE

Distribució de la superfície

(ha i %) de préssecs i

nectarines, pomes i peres.

Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi natural, Març 2017.

35 ha (0,4%)

83 ha (0,8 %)

411 ha (4,1%)

758 ha (7,6%)

824 ha (8,2 %)

995 ha (9,9%)

1.977 ha (19,7%)

4.948 ha (49,3%)

0 1000 2000 3000 4000 5000 6000

Sense especificar

Altres

Cripps Pink

Vermelles

Granny Smith

Fuji

Gala i estiu

Golden i similars

50 ha (0,5%)

426 ha (4,0%)

594 ha (5,6%)

1.101 ha (10,3%)

1.267 ha (11,8 %)

1.468 ha (13,7%)

1.596 ha (14,9%)

4.195 ha (39,2%)

0 1000 2000 3000 4000 5000

S/especificar

Altres estiu

Ercolini

Blanquilla

Altres tardor

Williams i Barlett

Llimonera

Conference

88 ha (0,4%)

449 ha (1,9%)

606 ha (2,7%)

1.607 ha (7,0%)

5.294 ha (22,9%)

5.915 ha (25,6%)

9.129 ha (39,5%)

0 2000 4000 6000 8000 10000

Nect. s/especificar

Press. s/especificar

Nectarina plana

Pavia

Préssec rodó

Préssec Pla

Nectarina rodona

Préssec i nectarina

Poma Pera

18

PRODUCCIÓ


16

20

46

79

335

481

683

1.277

1.426

2.066

3.160

3.675

7.439

8.042

138.323

157.222

222.005

305.299

0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000 300.000 350.000

Nabius

Alvocat

Castanua (fruit)

Nespra

Festuc (closca)

Kiwi

Codony

Magrana

Caqui i altres

Nou (closca)

Figa

Pruna

Albercoquer

Cirera i guinda

Pera

Nectarina

Préssec

Poma

Producció de fruiters a Catalunya, 2016 (tones)

19

PRODUCCIÓ


Evolució de la producció de fruiters a Catalunya (tones)

2011 2012 2013 2014 2015 2016

Evolució

2011-2016

Poma 329.746 236.641 225.341 296.530 277.769 305.299 -7,4%

Préssec 221.832 178.060 196.514 229.536 221.218 222.005 0,1%

Nectarina 175.899 143.965 154.778 176.743 159.462 157.222 -10,6%

Pera 262.650 172.989 204.296 198.276 147.727 138.323 -47,3%

Ametlla (closca) 20.344 18.028 12.294 17.427 14.012 13.921 -31,6%

Avellana (closca) 16.833 13.783 14.229 12.649 10.492 8.822 -47,6%

Cirera i guinda 9.236 8.357 7.570 7.900 10.334 8.042 -12,9%

Albercoc 3.866 6.067 7.238 7.678 8.504 7.439 92,4%

Pruna 5.367 3.839 3.716 3.936 3.716 3.675 -31,5%

Figa 2.006 1.910 2.852 3.325 3.239 3.160 57,5%

Nou (closca) 2.129 1.948 1.824 2.134 2.019 2.066 -3,0%

Caqui i altres 147 184 1.222 979 1.328 1.426 870,1%

Magrana 16 12 25 0 1.088 1.277 7881,3%

Codony 932 516 493 475 734 683 -26,7%

Kiwi 216 1.109 992 1.109 490 481 122,7%

Festuc (closca) 267 277 203 322 311 335 25,5%

Nespra 154 116 100 29 54 79 -48,7%

Castanya (fruit) 24 24 52 46 46 91,7%

Alvocat 0 0 0 0 0 20 -

Atzerola, serva i altres 1 5 0 0 0 0 -100,0%

Figa de moro 21 19 21 0 0 0 -100,0%

20

PRODUCCIÓ


Evolució de la producció de fruiters a Catalunya (tones)

278.553

320.844

329.746

236.641 225.341

296.530

277.769

305.299

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Poma

189.027

208.411

221.832

178.060

196.514

229.536

221.218 222.005

100.000

120.000

140.000

160.000

180.000

200.000

220.000

240.000

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Préssec

118.823

152.681

175.899

143.965

154.778

176.743

159.462 157.222

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

160.000

180.000

200.000

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Nectarina

217.439

249.084

262.650

172.989

204.296

198.276

147.727 138.323

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Pera

21

CONSUM


Consum de fruites fresques a les llars catalanes, 2016 (milers de quilos)

2011 2012 2013 2014 2015 2016 Evolució

2011-2016

Poma 87.596 88.883 80.986 78.307 83.037 76.858 -12,3%

Pera 51.391 46.351 41.395 41.468 38.738 38.988 -24,1%

Préssec i nectarina 46.649 46.460 44.035 40.047 50.932 54.095 16,0%

Cirera 13.219 11.131 12.688 12.487 9.000 8.551 -35,3%

Pruna 13.840 13.360 10.880 10.959 9.047 9.016 -34,9%

Albercoc 7.152 7.108 8.692 6.230 6.280 6.529 -8,7%

Total 219.847 213.293 198.676 189.498 197.034 194.037 -11,7%

76.858

54.095

38.988

9.016 8.551 6.529

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

90.000

Poma Préssec i nectarina Pera Pruna Cirera Albercoc

Evolució del consum de fruites fresques a les llars catalanes, 2016 (milers de quilos)

22

CONSUM


Evolució del consum de fruita fresca a les llars catalanes (milers de quilos)

87.596

88.883

80.986

78.307

83.037

76.858

70.000

72.000

74.000

76.000

78.000

80.000

82.000

84.000

86.000

88.000

90.000

2011 2012 2013 2014 2015 2016

Poma

51.391

46.351 41.395

41.468

38.738

38.988

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

45.000

50.000

55.000

2011 2012 2013 2014 2015 2016

Pera

46.649

46.460

44.035

40.047

50.932

54.095

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

45.000

50.000

55.000

60.000

2011 2012 2013 2014 2015 2016

Préssec i nectarina

23

CONSUM


Evolució del consum total de fruita fresca a les llars catalanes, 2016 (milers de quilos)

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre

Poma 7593 7766 7551 8313 7007 5468 4167 3110 5702 7146 7214 5822

Pera 3342 3861 3754 4095 3530 2368 1960 2305 2952 4123 3662 3037

Préssec 69 25 23 110 1287 5071 9498 9376 8640 5006 1137 58

Total 11145 11714 11410 12715 13005 14872 19205 18006 19760 17081 12086 8943

Evolució del consum de fruita fresca a les llars catalanes, 2016 (milers de quilos)

11145 11714 11410 12715 13005

14872

19205 18006

19760

17081

12086

8943

0

5000

10000

15000

20000

25000


24

CONSUM


Consum per càpita de fruita fresca a les llars catalanes, 2016 (quilos)

1,51 1,59 1,55 1,73 1,76

2,02

2,62 2,44

2,67

2,32

1,64

1,21

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3


1,88

5,29

5,45

10,44

0 2 4 6 8 10 12

Nectarina

Pera

Préssec

Poma

25

COMERÇ EXTERIOR

Mercat exterior de les principals espècies de fruita fresca a Catalunya (tones)

EXPORTACIÓ 2013 2014 2015 2016 Evolució 2013-2016

(%)

Préssec 163.691,59 153.794,02 165.451,64 181.019,03 10,6%

Nectarina 156.418,41 172.934,58 165.729,68 162.473,17 3,9%

Pera 82.093,02 81.336,99 61.054,68 65.407,13 -20,3%

Poma 71.882,48 74.570,77 84.129,14 90.345,55 25,7%

IMPORTACIÓ 2013 2014 2015 2016 Evolució 2013-2016

(%)

Préssec 11.617,04 5.855,23 1.916,98 3.580,90 -69,2%

Nectarina 1.681,23 3.938,73 2.151,74 4.203,42 150,0%

Pera 26.349,34 19.000,07 21.894,45 25.206,32 -4,3%

Poma 92.851,92 103.495,88 84.058,00 98.804,05 6,4%

Font: Datacomex-Duanes, març 2017.

26

COMERÇ EXTERIOR

Font: Datacomex-Duanes, març 2017.

Importacions (tones) dels principals fruiters a Catalunya (2017)

3.143,88

272,75 44,55 35,21 25,28

0,00

500,00

1.000,00

1.500,00

2.000,00

2.500,00

3.000,00

3.500,00Préssec

4.073,44

49,55 34,01 21,33 4,53

0,00

500,00

1.000,00

1.500,00

2.000,00

2.500,00

3.000,00

3.500,00

4.000,00

4.500,00Nectarina

11.052,86

7.960,05

1.721,45

1.718,32 1.247,45

0,00

2.000,00

4.000,00

6.000,00

8.000,00

10.000,00

12.000,00Pera

57.609,68

25.214,45

3.718,81

2.891,20 1.849,80

0,00

10.000,00

20.000,00

30.000,00

40.000,00

50.000,00

60.000,00

70.000,00Poma

49.713,40

35.615,75

26.293,25

12.007,24 10.495,33

0,00

10.000,00

20.000,00

30.000,00

40.000,00

50.000,00

60.000,00

70.000,00

80.000,00 Préssec

53.716,50

21.769,69

18.180,78

12.471,93 9.797,13

0,00

10.000,00

20.000,00

30.000,00

40.000,00

50.000,00

60.000,00

70.000,00

80.000,00 Nectarina

13.151,47

10.816,27 10.352,70

7.562,40

3.686,25

0,00

2.000,00

4.000,00

6.000,00

8.000,00

10.000,00

12.000,00

14.000,00

16.000,00

18.000,00 Pera 18.948,57

12.882,88

10.580,98

6.612,27

5.326,02

-1.000,00

4.000,00

9.000,00

14.000,00

19.000,00

24.000,00 Poma

Exportacions (tones) dels principals fruiters a Catalunya (2017)

27 Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi natural, 2017.

Evolució (%) de la superfície, producció i consum de fruiters a Catalunya, 2011-2016

Superfície Producció Consum

Albercoc 80,50% 92,40% -8,71%

Préssec i nectarina 7,59% -4,65% 15,96%

Poma 0,40% -7,40% -12,26%

RESUM DE SUPERFÍCIE, PRODUCCIÓ I CONSUM

28

ORGANITZACIÓ SECTORIAL

Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi natural, 2017

Nombre d’OPFH a Catalunya segons àmbit, 2016

38 (50,7%)

21 (28,0%)

12 (16,0%)

4 (5,3%)

0

10

20

30

40

Fruites Fruites ihortalisses

Fruits secs Cítrics

195.051 (83,8%)

15.470 (6,6%) 19.246 (8,3%) 3.017 (1,3%) 0

50000

100000

150000

200000

250000

Fruits de closca Fruites Fruites ihortalisses

Cítrics

Superfície (ha) que agrupen les OPFH catalanes, 2016

Evolució del nombre de OPFH a Catalunya, per categories

29 Font: Xarxa comptable agrària de Catalunya (XCAC)

Marge econòmic d’una hectàrea de pomers

8.349,79

11.533,90 10.988,19

13.791,75

11.328,69

9.399,41

9.024,23

10.232,84 9.852,06

10.494,16 9.534,82 9.040,22

-674,44

1.301,05 1.136,13

3.297,59 1.793,87

359,20

-2.000,00

0,00

2.000,00

4.000,00

6.000,00

8.000,00

10.000,00

12.000,00

14.000,00

16.000,00

2010 2011 2012 2013 2014

Ingressos Costos Marge

6.835,93 6.234,72

7.501,64 8.239,64

6.833,52

7.194,97 6.974,68 7.181,15

6.798,91 7.326,80

7.329,29

7.193,76

-138,76

-946,43

702,73 912,83

-495,77

1,21

-2.000,00

0,00

2.000,00

4.000,00

6.000,00

8.000,00

10.000,00

2010 2011 2012 2013 2014 2015


Marge econòmic d’una hectàrea de perers

DADES ECONÒMIQUES

30 Font: Xarxa comptable agrària de Catalunya (XCAC)

Marge econòmic d’una hectàrea de presseguers

Marge econòmic d’una hectàrea d’altres fruiters de pinyol

5.486,64 6.227,35 6.371,15

7.942,62 7.048,03

8.084,12

6.667,44 7.835,77

6.947,57

8.057,08 8.339,41 8.436,10

-1.180,80 -1.608,42 -576,42 -114,46 -1.291,38 -351,98 -4.000,00

-2.000,00

0,00

2.000,00

4.000,00

6.000,00

8.000,00

10.000,00

2010 2011 2012 2013 2014 2015


6.745,72

3.036,21

5.033,08

7.085,10 5.665,23

6.956,06

8.385,25

4.912,26

6.281,12 7.261,24 7.317,04 7.096,53

-1.639,53 -1.876,05 -1.248,04 -176,15 -1.651,81 -140,47

-4.000,00

-2.000,00

0,00

2.000,00

4.000,00

6.000,00

8.000,00

10.000,00

2010 2011 2012 2013 2014 2015


DADES ECONÒMIQUES

31

Font: Xarxa comptable agrària de Catalunya (XCAC)

Comparativa dels marges econòmics d’una hectàrea de fruiters

-674,44

1.301,05 1.136,13

3.297,59

1.793,87

359,20

-138,76

-946,43

702,73

912,83

-495,77

1,21

-1.180,80 -1.608,42

-576,42

-114,46

-1.291,38 -351,98

-1.639,53 -1.876,05

-1.248,04

-176,15

-1.651,81

-140,47

-3.000,00

-2.000,00

-1.000,00

0,00

1.000,00

2.000,00

3.000,00

4.000,00

2010 2011 2012 2013 2014 2015

Poma Pera Prèssec Altres

DADES ECONÒMIQUES

32

CONCLUSIONS DE L’ANÀLISI QUANTITATIVA (I)

> Lleida concentra, amb 40.489ha, el 82% de la superfície de fruita fresca catalana del 2016.

> El préssec, la pera, la poma i la nectarina concentren el 89% de la superfície

i el 93% de la producció de fruita fresca al 2016.

> La superfície total destinada a fruiters ha augmentat en 1.105ha (un 2,3%) en

el període 2011-2016

> La producció de fruiters ha disminuït en 177.341 tones (un 16,9%) en el període 2011-2016.

> De les fruites amb major producció, la pera (-47,3%) és la que experimenta una caiguda de la producció més intensa des del 2011. La poma es redueix

un 7,4% i la nectarina un 10,6%.

> L’albercoc (+92,5%) i la figa (+57,5%) són dos de les fruites fresques que

augmenten la seva producció de forma significativa en els darrers cinc anys. El préssec és manté nivells similars als de fa cinc anys, tot i les fluctuacions en

aquest període (+0,1%).

33

CONCLUSIONS DE L’ANÀLISI QUANTITATIVA (II)

> La fruita més consumida a les llars catalanes (en tones) és la poma, seguida del préssec i la nectarina, i la pera. Amb tot, el consum de la poma cau un

12,3%, un 24,1% de la pera, un 35,3% de la cirera i un 34,9% de la pruna. El

consum de préssecs i nectarines puja un 16,0%.

> El consum de fruita fresca per càpita a Catalunya és de 26,32kg. El juliol (3,45kg), el juny (2,98) i setembre (2,97) són els mesos de major consum. El de

menys, desembre (1,27).

> El 58,2% de la fruita fresca de les llars espanyoles es compra a supermercats (28,0%) i comerços tradicionals (30,2%).

> Les exportacions dels quatre principals fruiters (poma, pera, nectarina i préssec) ha augmentat un 5,3% en els darrers cinc anys, tot i la davallada

de les exportacions de pera (-20,3%). La poma creix un 25,7%.

> Les importacions de les principals fruites fresques produïdes a Catalunya disminueixen un 0,5% en el mateix període. El préssec cau un 69,2%. Les

importacions de nectarina, per contra, es dispara un 150%.

34

DAFO DEL SECTOR

35

DAFO DEL SECTOR

Els grups de treball i les entrevistes realitzades han permès

identificar un conjunt de debilitats, amenaces, fortaleses i

oportunitats (DAFO) transversals al sector de la fruita dolça

catalana.

36

DEBILITATS

1. Desequilibri estructural entre oferta i demanda. Sobreproducció i excessiu

creixement en algunes espècies i varietats que han provocat una

comercialització de la fruita a preus poc rendibles per als productors.

2. Poca concentració i estructuració de la producció. Fragmentació de

l’oferta que genera incentius a la venda oportunista.

3. Pèrdua de consum interior que s’atribueix a la poca promoció,

diferenciació del producte, pèrdua de qualitat en alguns casos i

priorització del sector cap a l’exportació.

4. Una part important de les plantacions estan envellides i poc adaptades (i

poc rendible en pera).

5. Algunes varietats no estan alineades amb la demanda del mercat. Cal

certa reconversió varietal especialment en pomes Conference i Golden i

en aquelles varietats considerades Commmodities (de menor qualitat i

poc competitives).

6. Hi ha varietats que caldria descartar, tot i que s'acaba de tancar un pla

de reconversió (funcionament millorable).

37

DEBILITATS

7. Inexistent ordenació de plantacions (per donar estabilitat a les plantacions

i regular qui planta).

8. Manca d'informació rigorosa del sector per facilitar la presa de decisions

dels agents. En particular respecte de: produccions, preus i això dificulta la

presa de decisió: no hi ha un registre real.

9. Manca d'estructures de producció i comercialització sòlides i poca

col·laboració sectorial que permeti estabilitzar i cobrir determinades

demandes en relacions comercials.

10. Manca de coordinació sectorial i de planificació conjunta de les

campanyes de producció.

11. Manca de dimensió empresarial.

12. La venda a resultes és una practica estesa al sector tant al mercat local

com a l'exportació: està regulada per la Llei de la Cadena Alimentària

(revisar normativa i aplicació).

13. Espai per a l'estandarització logística (formats i presentació).

14. Poca o nul·la valorització del producte (al mercat interior).

38

DEBILITATS

15. No es produeix una diferenciació sistemàtica dels mercats per qualitat del

producte (poca segmentació) i per tant el preu està poc segmentat.

16. Molta heterogeneïtat en la qualitat de producte. Sovint, aquesta pèrdua

de qualitat té l’origen en un recollida precoç de la fruita i en el seu

excessiu emmagatzematge abans de la seva comercialització.

17. Manquen controls administratius i sobre la qualitat.

18. Relacions comercials poc serioses degut a una poca professionalització.

Poca professionalització del sector comercial.

19. Manca de sistemes de gestió de crisi eficaços. En aquest sentit, no s’aprofiten totes les oportunitats que ofereixen els programes operatius per desincentivar la producció i reconvertir varietats.

20. Tot i que les OPFH existents concentren el 60% producció es considera que

aquestes tenen marge per millor: El seguiment administratiu. L’ús dels mecanismes de gestió de crisis.

La planificació de la producció.

39

AMENACES

1. Impacte de la promoció de varietats i marques europees.

2. Sistemes de fixació dels preus de venda al públic.

3. Grans MERCA'S (Barna, Madrid, etc.) que generen incertesa en cicle de

preu baix.

4. A l'hora de prendre mesures cal tenir en compte que hi ha diferents models

productius (Producció-venda, Producció-Compra-venda).

5. Abordar l'enfocament de les pràctiques especulatives.

6. Localment, les estructures de les empreses estan poc professionalitzades

(per manca de cultura professional).

7. Països competidors més organitzats que els permet entrar al mercat local.

(considerar concentració).

8. Prestar atenció a canvis climàtics (riscos d'aigua, temperatures, etc.).

9. Impacte de campanyes europees contra els fitosanitaris.

10. Cal prestar atenció a les possibles plagues (emergents) i als límits màxims

dels residus que puguin produir-se.

40

FORTALESES

1. Creixent producció destinada a l'exportació. Cal, però, consensuar un

model d'exportació, planificar la producció i una major

professionalització.

2. El Sector presenta:

Una gran capacitat tècnica.

Un referent en qualitat internacional, especialment e UE.

Elevada competitivitat.

Gran capacitat de subministrament i de les centrals.

Bones perspectives en relació als beneficis per la salut del

producte.

3. Existència d’un pla de consum a les escoles.

4. L'existència d'AFRUCAT és un element estructurador important del sector.

5. Elevada especialització varietal, en particular en préssec pla.

41

OPORTUNITATS

1. Capacitat de guanyar quota de mercat interior (i també exterior)

2. Hi ha recorregut per apostar per la Qualitat i la diferenciació del producte

(marca Q, IGP, DOP; desenvolupar nous segments per sabors, nous

productes o formats).

3. Club varietals (poc accessibles)

4. Les innovacions en producte són un pas en el que es pot aprofundir.

5. Hi ha marge per créixer en el consum intern

6. Oportunitats per incrementar les exportacions a països tercers (fora de la

UE), en particular pel que fa la fruita de pinyol.

7. Noves varietats de més valor o recuperació de varietats tradicionals.

8. Canvis en els hàbits de consum de fruita.

9. Sensibilització de la societat.

10. Encara es pot integrar la cadena de valor, per capturar un millor marge

del procés (concentració de centrals i d'oferta).

42

OPORTUNITATS

10. Espais per a fomentar la cultura de col·laboració en la cadena de valor

(taules tècniques, abordar mercats conjuntament, major relació

productor-proveïdor, etc.).

11. Es pot millorar l'entorn del sector a partir de l'ordenació de les plantacions

(evitant sector refugi del capital) i varietats (prioritzar/orientar els incentius

a varietats concretes).

12. Espai per generar fluxos i mecanismes d'informació del sector (previsions

economètriques informació, dades de varietats, preus, etc.).

13. Pla de reconversió varietal com a eina puntual d'estabilització de les

hectàrees.

14. Circumscripció econòmica.

15. OPFH.

16. Major proactivitat i seguiment per part de l'Administració.

44

GRUPS DE TREBALL DEL PLA D’ACCIÓ

Per a l’elaboració del Pla d’acció, s’han portat a terme diferents

reunions i sessions de treballs orientades a la recollida i validació de

propostes que donin resposta als reptes del sector fruiter.

Les sessions, que han comptat amb la participació d’agents públics i

privats, s’han estructurat a l’entorn dels següents àmbits:

CONSUM PRODUCCIÓ COMERCIALITZACIÓ

DISTRIBUCIÓ DE VALOR A

TRAVÉS DE LA CADENA

MARC NORMATIU I

ADMINISTRACIÓ

45

EIXOS D’ACTUACIÓ

El Pla d’Acció s’estructura a l’entorn de quatre grans eixos

d’actuació, cadascun dels quals contempla diferents

mesures i accions específiques.

En conjunt, el Pla d’acció incorpora:

4 eixos d’actuació

10 Mesures

32 Accions

46

EIXOS D’ACTUACIÓ

Els quatre eixos d’actuació que conformen el Pla d’Acció

de la fruita dolça són:

REORIENTACIÓ DE LA PRODUCCIÓ

REFORÇ AL SECTOR FOMENT DEL

CONSUM PROFESSIONALITZACIÓ

I CREIXEMENT

47

1. REORIENTACIÓ DE LA PRODUCCIÓ

PLA D’ARRENCADES

1. Dur a terme Pla Arrencades

PLA DE RECONVERSIÓ

2. Dur a terme Pla Reconversió

CADENA DE VALOR

3. Determinar composició i pes

4. Articular mesures per a cada una de

les baules

5. Prioritzar inspeccions

48

2. REFORÇ AL SECTOR

DISPOSAR DE DADES REALS

6. Observatori de la fruita dolça

CIRCUMSCRIPCIÓ ECONÒMICA

7. Impuls de mesures per part de la

Circumscripció Econòmica

49

3. FOMENT DEL CONSUM (I)

PRESÈNCIA I ATRACTIVITAT

8. Preferències de consum

9. Relat de la fruita

10. Pla de comunicació

11. Campanyes 012

12. Impuls de Venda de Proximitat

13. Actuacions de promoció conjuntes

amb el Departament de Salut i

Exteriors

14. Impuls a major presència en

restauració

15. Sensibilització Contractació pública

50

3. FOMENT DEL CONSUM (II)

ENTORN NORMATIU

16. Elaborar i publicar document

“Etiquetatge”

17. Posar em marxa el Programa de

millora de la Qualitat

18. Grup de treball per a fer la “Guia

d’autocontrol de la Qualitat”

19. Sensibilització, formació i inspeccions

51

5. PROFESSIONALITZACIÓ I CREIXEMENT (I)

INTERNACIONALITZACIÓ

20. Anàlisi territorialitzada

21. Taula per la internacionalització

22. Priorització de mercats 2018-2020

23. Articulació d’instruments de

tecnificació

24. Reforç i adaptació dels mecanismes de

comercialització

25. Organització de tres missions

específiques

26. Desenvolupament professional del

sector

52

5. PROFESSIONALITZACIÓ I CREIXEMENT (II)

INNOVACIÓ

27. Innovació sectorial

28. Foment de projectes empresarials

innovadors

29. Mapa de la innovació

30. Impuls Projectes Demostratius fruita

PLANS ESTRATÈGICS

31. Elaborar el Pla Estratègic Sectorial

32. Suport a l’elaboració de plans

estratègics empresarials

54

La darrera fase del projecte presenta el

calendari d’implementació dels diferents eixos del Pla d’Acció de la Fruita dolça.

Així mateix, incorpora el detall del

pressupost de les accions, els recursos

necessaris per la seva execució, els agents implicats en la seva implementació i els

mecanismes de seguiment del Pla.

55

Calendari i pressupost detallat (I)

Any 2018 Any 2019 Any 2020 TOTAL RESPONSABLE

Pla d'Arrencades 10.000.000 € UNIÓ EUROPEA

Pla d'Arrencades 5.000.000 € 5.000.000 €

Plans de reconversió 4.500.000 € MAPAMA, DARP I OPA

Impuls a la implementació de plans de reconversió 2.250.000 € 2.250.000 €

- € 7.250.000 € 7.250.000 € 14.500.000 €

Cadena de valor 40.000 € CBPC

Determinació de la composició de la cadena de valor 20.000 € 20.000 €

Definir mesures

Prioritzar inspeccions

Disposar de dades actuals 200.000 € DARP, AFRUCAT

Observatori de la Fruita 100.000 € 100.000 €

Circumscripció Econòmica - € AFRUCAT

Impuls de les extensions de norma

Presència i atractivitat 786.000 € DARP, SALUT, EXTERIORS

Preferències dels consumidors 25.000 €

Relat de la fruita 20.000 €

Pla de Comunicació 30.000 €

Campanya 012 7.500 € 7.500 €

Impuls Venda de Proximitat 100.000 € 100.000 € 100.000 €

Actuacions conjuntes amb Departament de Salut i Exteriors 25.000 € 325.000 € 25.000 €

Aprofundir en presència en restauració 21.000 €

Sensibilització sobre contractació pública

Normativa 95.000 € DARP/ACC

Elaboració i publicació del document d'etiquetatge 5.000 €

Grup de Treball definició guia d'autocontrol de qualitat 5.000 € 45.000 €

Programa de millora de la qualitat 20.000 € 20.000 €

Sensibilització, formació i inspecció

56

Calendari i pressupost detallat (II)

Internacionlització 1.430.000 € PRODECA, AFRUCAT

Constitució Taula Internacionalització fruita dolça

Anàlisi territorialitzada 20.000 €

Priorització de mercats

Instruments de tecnificació 75.000 € 75.000 €

Reforç de mecanismes de comercialització 440.000 € 290.000 € 440.000 €

Tres missions 20.000 € 20.000 € 20.000 €

Desenvolupament professional 10.000 € 10.000 € 10.000 €

Innovació 1.865.000 € DARP, AFRUCAT, IRTA

Innovació de sector 400.000 € 400.000 € 400.000 €

Projectes empresarials innovadors 25.000 €

Mapa de la innovació 40.000 €

Impuls de Projectes Demostratius 200.000 € 200.000 € 200.000 €

Plans Estratègics 450.000 € DARP, AFRUCAT

Pla Estratègic Sectorial

Plans Estratègics Empresarials 150.000 € 150.000 € 150.000 €

1.622.500 € 1.871.000 € 1.372.500 € 4.866.000 €

57

Pressupost per mesura

Any 2018 Any 2019 Any 2020 TOTAL RESPONSABLE

Pla d'Arrencades - € 5.000.000 € 5.000.000 € 10.000.000 € UNIÓ EUROPEA

Plans de reconversió - € 2.250.000 € 2.250.000 € 4.500.000 € MAPAMA, DARP I OPA

- € 7.250.000 € 7.250.000 € 14.500.000 €

Cadena de valor 20.000 € 20.000 € - € 40.000 € CBPC

Disposar de dades actuals 100.000 € 100.000 € - € 200.000 € DARP, AFRUCAT

Circumscripció Econòmica - € - € - € - € AFRUCAT

Presència i atractivitat 177.500 € 476.000 € 132.500 € 786.000 € DARP, SALUT, EXTERIORS

Normativa 10.000 € 65.000 € 20.000 € 95.000 € DARP/ACC

Internacionlització 565.000 € 395.000 € 470.000 € 1.430.000 € PRODECA, AFRUCAT

Innovació 600.000 € 665.000 € 600.000 € 1.865.000 € DARP, AFRUCAT, IRTA

Plans Estratègics 150.000 € 150.000 € 150.000 € 450.000 € DARP, AFRUCAT

1.622.500 € 1.871.000 € 1.372.500 € 4.866.000 €

1.622.500 € 9.121.000 € 8.622.500 € 19.366.000 €

RECURSOS

58

Pla d’acció de la fruita

dolça

Abril 2018

Documents

Analitzar - govern.cat€¦ · de l’anàlisi DAFO ... FASE 3: PLA D’ACCIÓ ... Nespra 12 13 11 5 5 16 33,3% Alvocat 0 0 0 2 2 2 - 16 SUPERFÍCIE Font: Departament d’Agricultura,