Click here to load reader

Àngel Guimerà (ander)

  • View
    3.059

  • Download
    4

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Fet per Po3ta l'Andel

Text of Àngel Guimerà (ander)

  • 1. ngel Guimer
    Nom: Luciano Chamaco i Asar Irfan

2. Biografia
ngel Guimer va nixer a Santa Cruz de Tenerifeelde maig de 1845. El seu pare i la seva mare van conviure junts durant un temps i es van casar desprs del naixement d'ngel Guimer. Aquest fet el va marcar tan fondament, que fins i tot va canviar la data de naixement per adequar-la a la data de casament dels seus pares, Agust Guimer (Comerciant de vins del Vendrell establert a les Canries) i Margarita Jorge (Canria).
A la seva infncia no noms el va trasbalsar aquesta circumstncia, sin tamb el de deixar la seva ptria canria i traslladarse al Vendrell. Els primers versos de Guimer que es conserven -en castell- evoquen aquelles terres llunyanes amb una enyorana pregona.
3. Biografia
L'allunyament de la terra on havia nascut minvava amb la presncia de la mare, el nexe que l'unia amb la ptria que havia abandonat el 1853. La seva mare, doncs, idealitzada, es va anar convertint en un mite que Guimer trasllad moltes vegades a les seves obres dramtiques. Potser per aquesta idealitzaci i perqu la primera relaci sentimental que va tenir amb una noia va fracassar, ngel Guimer no es va arribar a casar mai.
L'enyorana de la terra on va nixer, per, va anar canviant amb els anys. Guimer va haver de renunciar a aquells anys d'infantesa per crear nous records que l'ajudessin a formar part de la terra i la gent catalana i arribar a sentir un cert fanatisme per Catalunya i per tot el que era catal. Per el record de la infantesa canria no el va deixar mai, perqu a travs dels personatges torna a un mon d'ssers marginats i ticament mestissos. Aix doncs, podem dir que la vida i l'obra d'ngel Guimer no es poden entendre l'una sense l'altra.
4. Obra: Primera etapa(1879-1890)
Tot que ngel Guimer aviat va destacar com a poeta de la renaixena, l'activitat teatral se li va comenar a reconixer a partir de l'any 1879. Hi podem distingir quatre etapes ben diferenciades:
Primera etapa (1879-1890): La tragdia romntica. L'any 1879 Guimer es va introduir en la literatura dramtica amb l'estrena d'una tragdia romntica, Gala plcida. Els protagonistes d'aquesta obra representen la sntesi entre dues cultures diferents ( fet que Guimer ens remet als sentiments que tenia repartits entra la cultura catalana i la terra canria). Una altre obra important d'aquesta etapa s Judit de Welp (1883), que t com a protagonista la mare de Carles el Calp.
5. Primera etapa(1879.1924)
Les dues tragdies esmentades se serveixen del pretext histric per desenvolupar-se, cosa que no passa a la resta de tragdies d'aquesta etapa, com el fill del rei(1883). Mar i cel (1888), que els estudiosos acorden de qualificar com l'obra ms ben construda de la primera etapa, narra la relaci de dos joves, Said i Blanca, que pertanyen a dues cultures diferents, fet que els mena al final trgic .
En canvi, a Rei i monjo (1890) Guimer s que recupera un pretext histric per desenvolupar l'obra (el protagonista s el rei d'Arag, Ramir, que va deixar la poltica per tancar-se en un monestir). A la boja (1890), per, torna a eliminar la perspectiva histrica i, per primera vegada, s'enfronta amb un fet contemporani i comena a posar en prctica un estil de dileg entre els personatges que, posteriorment, aplicar a totes les seves obres: l'alternana entre un estil contundent i expressions quotidianes conegudes de tothom.
6. Segona Etapa (1890-1900) la introducci dels corrents realistes
A la segona etapa Angel Guimer va dur als escenaris barcelonins les seves obres mes importants i es va imposar duna manera absoluta com a primer dramaturg en llegua catalana.
Maria Rosa(1894)s una bella mostra daquest nova etapa; com tamb ho fou, un any abans, En Plovera(1893), una drama centrat en la conflictivitat social(obrera) i la violncia que comporta. Amb un conflicte passional en primer pla, aquesta obra recull la forta agitaci social que es vivia a Barcelona.
A Terra Baixa (1897)Guimer presenta, a traves dels conflictes dun mon rural que aparentment sembla feli, una relaci damor i odi entre 3 personatges, que resol amb la mort inevitable del mal del llop, per accedir a la felicitat nomes la terra alta, la terra no contaminada per la corrupci humana pot oferir.
7. Segona etapa
La filla del mar(1900 )es el drama en que Guimer es va recrear mes en un sol personatges, construt amb una gran intensitat. gata, la protagonista, sobreviu a un naufragi i es recollida per un poble mariner; es sent rebutjada per la gent i fuig per tornar al lloc don ha vingut: el mar
Parallelament a aquests grans drames, Angel Guimer va escriuredues obres patritiques(Mestre Oleguer, del 1892, sobre setge que van posar a Barcelona les tropes borbniques lany 1714, i Mort den Jaume dUrgell, del 1896, sobre lempresonament i lassassinat del lltim pretendent del Casal de Barcelona) idues obres religioses(Jess de Natzaret, del 1894 i Les monges de Sant Aiman, del 1895.)
8. Tercera etapa (1901-1911): la conversi modernista
Al final dels segle una nova tendncia esttica, elModernisme,sanava imposant, i Guimer prov descriure peces teatrals seguint la nova moda. Per, com li havia passat amb els corrents romntics, va interessar-se pel modernisme massa tard i sense gaire convenciment; aix va fer que mai no fos acceptat de ple pels joves artistes bohemis barcelonins que integraven el nou moviment.
Malgrat tot, les obres daquets perode tenen un cert aire modernista; es obvi que son peces molt diferents de les que havia fet i que incorporen elements molt propis de la nova tendncia: lanaturalesa com un tot integrador, la presencia mgica de la nit, un mon fantstic farcit i bruixots... parlem dobres com La santa espina(1907), La reina vella(1908) o Sainet trist(1910).
9. Quarta etapa(1917-1921): ultimes obres
En aquesta darrera etapa podem descobrir un Angel Guimer preocupat per la historia mes immediata.
Va estrenar una tragdia, Indbil i Mandoni (1917), en la qual va voler superar la temtica que anys enrere ell mateix havia recreat en un poema.
En una obra com ara Jess que torna(1917), Guimer ens fa evident la preocupaci que sentia pel conflicte europeu de la Primera Guerra Mundial, mentre que a Altabanca(1921) intenta analitzar-sense tenir prou coneixement del tema- les crisis econmiques i el capitalisme en general.
Angel Guimer fou lartfex dramtic mes gran que hi havia tingut la literatura catalana, lhome que, dins del marc de la Renaixena, contribu duna manera absoluta al desenvolupament del teatre en catal
10. ngelGuimer: La poesia
1. Importncia de Guimer com a poeta. Influencies
La importncia com a poeta d'ngel Guimer s indiscutible, no noms perqu va compondre poemes de gran qualitat, si no perqu totes les seves peces teatrals inspiren poesia. Potser la presncia gegantina de Verdaguer dins el panorama potic de l'poca.
Com a poeta, Guimer va rebre lempremt romntica del segle. s dins del marc del romanticisme histric que hem dentendre la sevapoesia, marcada per un to gaireb sempre declamatori i efectista, i per una tendncia a l'acci dramtica; no oblidem que, en Guimer, poesiai teatre caminen estretament units: Una bona part de les obresdramtiques sn escrites en vers
Els poemes de Guimer tenen argument, una acci que comena i acaba, i fan lefecte que sn treballs preparatoris per a les obres deteatre. Aquesta correspondncia entre poeta i el dramaturgva ser tant forta que es trenc ( a lentorn del 1900).
11. Caracterstiques de la poesia de Guimer
Guimer es dona a conixer com a poeta lany 1875, en qu va obtenir un accssit(premi de consolaci)als jocs florals. Lany segent el 1876, hi va aconseguir la flor natural amb el poema Cleopatra . Per la seva consagraci definitiva arribar el 1877.
La poesia dngel Guimer s recollida als llibres segents: poesies (1877), Glorioses (1913), que cont tamb treballs en prosa. Segon llibre de poesies (1920), Poesies (1924) i Antologia potica (1948).
Les principals caracterstiques de la poesia de Guimer giren a lentorn de tres aspectes importants:
-El primer, el carcter pic, en contraposici a lexaltaci lrica de la ptria dels poetes dels jocs florals (narraci heroica de grans fets histrics).
- El segon, laspecte religis (exaltaci de les virtuts cristianes i fe ingnua i sincera ).
-El tercer, el descobriment i la idealitzaci del mn rural, a partir dels records infantils delsanys que va passar al Vendrell (mitificaci duna societat idllicalligada al cicle de les estacions).
12. Lobre ms important dngel Guimer
Mar i cel: Va ser estrenada amb gran xit el 1888. La Crtica ha coincidit a afirmar que es tracta de lobra ms ben construda del teatre de Guimer, en la qual arriba tamb al punt ms lgid de la seva primera etapa com a dramaturg, marcada pel to trgic de les seves peces plenament romntiques.
Estructura en vers (s notori destacar ls permanent del decasllab a tota l'obra), Mar i cel presenta la relaci de dos joves -Blanca i Said- que pertanyen a cultures diferents i que, per tant, hauran denfrontar-se a la fatalitat. El seu dest trgic es pot preveure ja de bell comenament, en quedar clar el mestissatge del protagonista mascul, Said, fill de mare cristiana i pare musulm, un sser condemnat pels seus orgens a no poderassolir mai la pau i la felicitat.
13. Mar i cel
En el plantejament del tema podem observar una de les caracterstiques fonamentals del teatre de Guimer:
La presencia dessers marginats, incompresos, que
arrosseguen, com una marca indeleble, les
circumstancies dels seus orgens i que, malgrat la seva
fora apassionada i la seva lluita per la llibertat
individual, no poden superar el fatdic final que el dest,
immutable, els prepara.
14. Mar i cel: Personatges
Blanca:
Protagonista de lobra.
Dona cristiana.
Filla de Carles.
Vctima duna ed