ANNEX I Metodologies de càlcul de règim de cabalsaca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/directiva_marc/annexos_hidri.pdf132 Protocol d’avaluació de la qualitat HIDromorfològica

ANNEX IMetodologies de càlcul de règim de cabals

Hidri_cat_A4.qxd 11/4/06 16:31 Página 129


131Annexos

1. Principals metodologies de càlculde cabals de manteniment

Seguidament s’exposa una breu descripció dels principals

mètodes de càlcul de cabals de manteniment, extreta dels

treballs de Palau (1994).

1.1 Mètodes hidrològics (MH)

Considerada la metodologia més simple, es basa en l’ús

de les dades hidrològiques en forma de registres històrics

mensuals o diaris a partir dels quals es defineix ja sigui un

percentatge fix de cabal mig anual, o bé un valor derivat

d’algun índex i que serveix per a obtenir el cabal mínim

teòricament capaç de mantenir unes característiques de

l’ecosistema fluvial en un nivell predeterminat acceptable.

La gran majoria d’aquest tipus de mètodes es basa exclu-

sivament en dades hidrològiques per a calcular els cabals

mínims, mentre que altres metodologies, com les de tipus

holístic, utilitzen també àmpliament aquestes dades, però

dins un conjunt de fonts d’informació més ampli (dades

geomorfològiques, faunístiques, etc).

Cal indicar que algunes metodologies hidrològiques criti-

cades per la seva aparent simplicitat, han estat desenvo-

lupades considerant criteris hidràulics i geomorfològics, tal

com el Mètode de Tennant (1976), que es podria conside-

rar com el precursor dels mètodes holístics que més enda-

vant s’exposen.

Aquest tipus de mètodes, concretament els basats en per-

centatges del cabal mig interanual són els adoptats per les

Confederacions Hidrogràfiques Espanyoles i

Administracions autonòmiques. Dins d’aquest tipus de

mètodes es troba la legislació francesa, basada en la

“regla del 10%” del cabal mig interanual i la Llei Federal

Suïssa que proposa uns algoritmes constituïts per un

cabal mínim base i un cabal complementari variable en

funció del Q347.

Altres mètodes clàssics dins d’aquest bloc són el de

Hoppe (Gordon et al 1992), el Montana (Tennant, 1976), el

“Utah Water Records Methodology” (Geer, 1980 in EPRI,

1987) i l’ “Aquatic Base Flow” (ABF; Orth & Leonard, 1990)

que proposa com cabal mínim la mitjana del mes amb els

cabals mínims. Aquest juntament amb el de Montana, són

els dos mètodes més utilitzats a Nord Amèrica (Reiser et al

1989 in Orth & Leonard, 1990).

1.2 Mètodes de simulació hidràulica (MSH)

Aquestes metodologies es basen principalment en mesu-

res de seccions transversals representatives dels rius i

estudiar els canvis que es produeixen en variables hidràu-

liques simples, com el perímetre mullat o la profunditat

màxima. Per a cada una d’aquestes variables s’establei-

xen valors limitants per a la fauna aquàtica, pel que és

necessari desenvolupar els estudis de reconeixement de la

relació entre hábitat-cabal i la definició en funció del

corresponent valor limitant. En alguns casos, les relacions

entre cabal i hidràulica fluvial són simulades, utilitzant una

notable varietat de models hidráulics, però fonamental-

ment el basat en l’equació de Manning.

Es consideren aquestes metodologies com les precurso-

res de les més sofisticades simulacions d’hábitat (mètodes

hidrobiològics) que utilitzen les dades d’hidràulica recolli-

des de múltiples seccions transversals associades a la

informació de microhàbitat i biològica, però a diferència

d’aquests, la component biològica no és la base directa

dels càlculs.

Dins els mètodes de tipus hidràulic, el més rellevant i més

conegut és el del perímetre mullat (Gordon et al 1992),

segons el qual els increments de cabal no suposen un

augment substancial del perímetre mullat. Aquest mètode

se sol aplicar en zones de ràpids per ser les que més can-

vien amb la reducció de cabal.

Els mètodes que es poden considerar els precursors dins

dels hidráulics són els que es basen en una sèrie de cri-

teris relacionats amb la profunditat mínima a mantenir en

un tram de riu o l’intèrval òptim de velocitats (Stalnaker &

Arnette, 1976). A nivell de la població de truites, les

dades bibliogràfiques recopilades de Stalnaker & Arnette

(1976) i Thompson (1974) senyalen la necessitat d’una

profunditat mínima de 12 cm per al normal desplaçament

de les truites petites (< 15 cm de longitud furcal), i de 18-

Metodologies de càlcul de règim de cabals


132 Protocol d’avaluació de la qualitat HIDromorfològica dels RIus

24 cm per a les de major mida. Altres autors (Gordon et

al, 1992) estableixen que la profunditat mínima ha de ser

de 20 cm o de 25-30 cm (García de Jalón, 1992). Amés,

la velocitat màxima de l’aigua no ha de superar 1,2 m/s

per a les truites petites i 2,4 m/s per a les majors, amb

un òptim al voltant de 0,50 m/s (Gordon et al, 1992).

Aquests límits varien per a zones de refugi i per al macro-

bentos reòfil.

1.3 Mètodes de Simulació de l’hàbitat fluvial(SHF)

Han estat nombroses i sofisticades les metodologies

desenvolupades per a determinar els cabals ambientals

d’un riu sobre la base de les respostes biòtiques als can-

vis incrementals de cabal. El punt de partida és l’obtenció

exhaustiva de dades sobre un estat inicial de referència en

el que s’estudia el comportament de l’espècie o grup

d’espècies que interessi en relació amb les característi-

ques totals del seu medi. La majoria d’autors coincideixen

en que les variables fonamentals per a la truita i els peixos

en general són de principalment de tipus abiòtic, en con-

cret l’hábitat aquàtic profunditat, velocitat mitja de la

columna d’aigua, tipus de substracte i la qualitat i quanti-

tat de refugis (Lewis, 1969, Bain et al 1988, Orth &

Leonard, 1990). Aquestes variables o altres seleccionades

es quantifiquen en forma de “corbes d’idoneïtat o de pre-

ferència” per a les espècies estudiades, sobre les que es

possible mesurar quins seran els efectes d’una variació

d’algun paràmetre dels seleccionats.

Generalment els canvis són modelats en la disponibilitat i

idoneïtat de les combinacions d’hábitat hidráulic en l’espai

i en el temps, per a la qual cosa es combina la informació

dels requeriments de les espècies en relació a una sèrie de

variables de l’hàbitat, es realitza la mesura d’aquestes

variables en l’hàbitat aquàtic objecte d’estudi i s’analitza la

variació de les variables amb el cabal. A partir d’aquí es

prediu l’òptim de descàrregues en diferents estadis com

cabal mig mediambiental.

El mètode hidrobiològic més utilitzat és l’IFIM (“Instream

Flow Incremental Methodology”, Bovee, 1982), i la seva

aplicació informatitzada PHABSIM (Physical Habitat

Simulation Methodology) i la més actualitzada RHYHAB-

SIM (River Hydraulics and Habitat Simulation System)

(Jowett,1989). També existeix el model francès EVHA

(Evaluation de l’Habitat Fisique) (Ginot, 1998), o models de

simulació en dos dimensions, com el River-2D desenvolu-

pat per la Universitat de Alberta (EUA), o models de tres

dimensions (Leclerc, 2002).

1.4 Mètodes Multicriteri (holístics) (MMC)

A principis dels 90 no eren formalment reconegudes,

encara que actualment diverses d’aquestes metodologies

han emergit ràpidament en l’àmbit internacional. Es tracta

d’una aproximació a una visió global del riu, en la qual els

cabals són el suport bàsic per a tots els components o

atributs de l’ecosistema fluvial.

Els fonaments conceptuals es basen en la Teoría

d’Ecosistemes Fluvials, més particularment en la Teoría de

las Perturbacions. S’assumeix en primer lloc que el règim

hidrològic natural d’un riu manté diàriament tota la biota

del medi fluvial, geomorfologia del canal i els sistemes ripa-

ris, planes d’inundació i zones humides afectades pels

nivells del riu. S’assumeix amés que alguns dels cabals

bàsics i de les avingudes, són més esencials que altres per

a mantenir l’ecosistema fluvial. Una descripció adequada

en termes de magnitud, durada, temps i freqüència, i la

seva incorporació en un règim de cabals regulat, permetria

la conservació de les característiques biòtiques i la integri-

tat funcional del riu per a que peristeixi.

Com a metodologies representatives tenim la de Sudàfrica

“Building Block Methodology” (BBM. King & Tharme,

1994; King & Louw, 1998) i l’Australiana “Holistic

Approach” (Arthington, 1998), desenvolupades per un

camí molt paral·lel a partir del mateix origen comú

(Arthington et al. 1992).

Els mètodes hidrològics més evolucionats podrien inclou-

re’s en aquestes metodologies ja que han estat modificats

per a incloure variables de la conca i criteris ecològics en

les seves aplicacions. Per exemple, Estes (1996) propor-

ciona un exemple d’una variació del Mètode de Montana

per a l’ús a Alaska amb l’addició de l’opinió d’experts

sobre les dades fenonògiques de les espècies de peixos,

estimacions de la durada de cabals i ús d’un índex hidrolò-

gic – la mitja del cabal mig mensual – sobre tots els anys

d’un registre.

El mètode del Cabal Bàsic (QBM) és en principi una meto-

dologia hidrològica (treballa a partir de la informació de les

sèries hidrològiques), però admet en la seva posada en

pràctica els objectius holístics i hidrobiològics i amés es

valida hidràulicament.

Cadascun dels tres tipus de plantejaments metodològics

pot tenir fonaments empírics o bé teòrics. Els dos primers

tenen com ventatja que són d’aplicació senzilla, però

aquesta senzillesa és sovint criticada per considerar-se

insuficients per a explicar la complexitat dels processos


133Annexos

naturals. Els mètodes biològics són els que s’han utilitzat

més els darrers anys. Certament suposen un avanç impor-

tant en el coneixement dels aspectes que han d’intervenir

en el càlcul dels cabals de manteniment, però la seva

complexitat metodològica els converteix en poc pràctics.

2. Selecció de metodologia de càlculde cabals de manteniment a aplicar en diferents trams fluvials

Per la definició del mètode de càlcul del règim de cabals

de manteniment o ambientals en cada tram fluvial, s’han

establert els següents criteris:

En el cas que existeixi un valor de conservació definit, cal

analitzar la seva naturalesa, que serà biòtica o abiòtica. En

el primer cas, seran els requeriments de l’habitat físic del

component biòtic els que, mitjançant un mètode de

Simulació de l’Habitat Físic (SHF), definiran el cabal de man-

teniment més adient. En el segon cas, el mètode més adient

es deduirà de l’aplicació d’un Model de Simulació Hidràulica

(MSH), que permeti obtenir el cabal ambiental més adient, a

partir del mínim natural, que compleixi les condicions hidràu-

liques de preferència considerades bàsiques per la conser-

vació del component o aspecte abiòtic definit.

Com components biòtics definits s’entenen les poblacions

d’espècies de fauna i flora catalogades com valor de con-

servació específic o estratègic, tant en el riu com en les

riberes. Com components abiòtics definits hi ha, per

exemple, el manteniment d’un pla, una secció o un cabal

d’aigua per raons paisajístiques, uns usos determinats de

la llera, etc.

En el cas que no existeixi cap valor de conservació definit,

o be que calgui adreçar la conservació cap al global de l’e-

cosistema fluvial, aleshores s’ha de veure la disponibilitat

de dades hidrològiques (registres de cabals mitjos diaris

dels darrers 10 anys, aproximadament com a mínim). Si es

disposa d’aquestes dades, pot aplicar-se directament un

mètode hidrològic seqüencial com el QBM (Cabal Bàsic de

Manteniment). En cas contrari cal valorar les possibilitats

de deduir o disposar, de series de cabals restituïdes. És

important comprobar la fiabilitat d’aquestes dades (ajust a

la realitat) i no tant sols la seva representativitat (extrapola-

bilitat). Una vegada aplicat el mètode hidrològic, és impor-

tant validar el seu valor amb algun paràmetre o element de

conservació identificable, que pugui actuar com referent

per el càlcul d’un cabal de manteniment. Si és possible

identificar aquest valor de conservació de referència, cal

veure si es tracta d’un component o aspecte de natura-

lessa biòtica o bé abiòtica i aleshores seguir el mateix pro-

cediment descrit en el punt anterior.

Si es tracta d’un tram de riu amb una dinàmica complexa

i elevat coneixement en el funcionament del seu ecosis-

tema, pot optar-se per un mètode multi-criteri (MMC) o

holístic, on s’avaluïn els diferents aspectes del funciona-

ment de l’ecosistema.



• ARTHINGTON, A.H. 1998a. Comparative evaluation of environmental flow assessment techniques: review of holistic met-

hodologies. Land and Water Resources Research and Development Corporation Occasional Paper No. 26/98. Canberra,

Australia.

• ARTHINGTON, A.H., BUNN, S.E., PUSEY, B.J., BLUHDORN, D.R., KING, J.M., DAY, J.A., THARME, R.E. and O’KEEFFE,

J.H. 1992. Development of an holistic approach for assessing environmental flow requirements of riverine ecosystems. In:

Pigram, J.J. and Hooper, B.P. (eds). Proceedings of an international seminar and workshop on water allocation for the envi-

ronment. November 1991. The Centre for Water Policy Research, University of New England. Armidale, Australia. 282 pp.

• BAIN, M.B. J. T. FINN & H. E. BOOKE. 1988. Streamflow regulation and fish community structure. Ecology, 69(2): 382-392.

• BOVEE, K.D. 1982. La dynamique fluviale à l’épreuve des changements environnementaux: Quels enseignements applica-

bles à l’aménagement des rivières. La Houille Blanche, 718: 515-521.

• EPRI (ELECTRIC POWER RESEARCH INSTITUTE) 1987. Procedings: Workshop on Instream Flow Research Needs. EA-

5007 Research Project 2380-14. EA Engineering Science & Technology, Inc. San Francisco, California.

• ESTES, C.C. 1996. Annual summary of instream flow reservations and protection in Alaska. Alaska Department of Fish and

Game. Fisheries Data Series No. 96-45, Anchorage. 106 pp.

• GARCIA DE JALON, D. 1992. Impacto Ambiental de las minicentrales hidroeléctricas. Quercus, 80: 38-42.

• GINOT, D. 1998. Évaluation de l’Habitat physique des poissons en rivière (version 2.0). CEMAGREF. Lyon, BEA/LQH et

Ministère de l’aménagement du Territoire et de l’Environment. Direction de l’Eau, Paris.

• GORDON, N.D., T.A. MCMAHON & B. L. FINLAYSON. 1992. Stream Hydrology. An Introduction for Ecologists. Jonh Wiley

& Sons, UK 526 pp.

• JOWETT, I.G. 1989. River Hydraulic and Habitat Simulation, RHYHABSIM computer manual. N. Z. Fish. Misc. Rep. 49.

• KING, J.M. and THARME, R.E. 1994. Assessment of the instream flow incremental methodology and initial development

of alternative instream flow methodologies for South Africa. Water Research Commission Report No. 295/1/94. Water

Research Commission, Pretoria. 590 pp.

• KING, JM. and Louw, M.D. 1998. Instream flow assessments for regulated rivers in South Africa using the Building Block

Methodology. Aquatic Ecosystem Health and Management. 1: 109-124.

• LEWIS, S.L. 1969. Physical Factors Influencing Fish Populations in Pools of a Trout Stream. Tran. Amer. Fish. Soc.

• ORTH, D.J. & P.M. LEONARD. 1990. Comparison of discharge methods and habitat optimization for recommending ins-

tream flows to protect fish habitat. Regulated Rivers: Res. & Manag. 5: 129-138.

• PALAU, A. 1994. Los mal llamados caudales “ecológicos”. Bases para una propuesta de cálculo. OP (Obras públicas), 28

(2) 84-95.

• STALNAKER, C.B. & J.L. ARNETTE. 1976. Methodologies for the determination of stream resource flow requirements: An

assessment. Utah State University. Logan, (Utah). 199 pp.

• TENNANT, D.L. 1976. Instream Flow Regimes for Fish, Wildlife, Recreation and Related Environmental Resources.

Fisheries, 1(4): 6-10.

• THOMPSON, K. 1974. Salmonids. In: Anatomy of a River: An evaluation of water Requierements for the Hell’s Canyon

reach of the Middle Snake River. Pacific Northwest River Basins Com. Vancouver, WA: 85-103.

Referències


135Annexos

ANNEX IINaturalitat dels usos del sòl a la ribera



Relació entre les categories d’usos del sòl proposades per a la determinació de la naturalitat de la zona de ribera i les cate-

gories definides al Mapa d’usos del sòl del CREAF i a la Cartografia dels Hàbitats a Catalunya.

Ús del sòl Usos del sòl del CREAF Hàbitats a Catalunyaassignat Codi Nom Codi NomUsos naturals w Aigües continentals 11 Medi marí

v Arbrat clar 12 Entrades de mar terra endins

b Arbrat dens 15 Matollars i formacions herbàcies de sòls salins o guixencs

h Boscos de ribera 16 Platges arenoses i dunes

y Glaceres i neus permanents 17 Platges de còdols

m Matollars 18 Penya-segats i costes rocoses

l Platges 19 Illots i farallons

p Prats i herbassars 22 Aigües dolces estagnants

f Reforestacions 23 Aigües salobroses o salines, estagnants

r Roquissars 24 Aigües corrents

t Tarteres 31 Bosquines i matollars de muntanya i de llocs frescos

g Vegetació d’aiguamolls 32 Bosquines i matollars mediterranis i submediterranis

33 Matollars xeroacàntics de les terres mediterrànies càlides

34 Prats basòfil secs de terra baixa i de la muntanya mitja35 Prats acidòfils secs

36 Prats (i comunitats afins) d’alta muntanya

37 Herbassars, jonqueres i prats humits

41 Boscos caducifolis planifolis

42 Boscos aciculifolis

43 Boscos mixts de caducifolis i coníferes

44 Boscos i bosquines de ribera o de llocs molt humits

45 Boscos esclerofil·les

53 Vores d’aigua i altres hàbitats inundats

54 Molleres

61 Tarteres

62 Roques no litorals

63 Congestes permanents i glaceres

Usos agrícoles c Conreus 38 Prats de dall i pastures grasses

x Platanedes 81 Pastures intensives

o Pollancredes 82 Conreus herbacis

i Incendis de 1993 83 Conreus llenyosos i plantacions d’arbres

n Zones nues 87 Camps abandonats, ermots i àrees ruderals

90 Àrees cremades o talades

Usos urbans u Zones urbanitzades 85 Parcs urbans i jardins

s Zones esportives i lúdiques 86 Ciutats, pobles i àrees industrials

k Vies de comunicació 89 Basses i canals artificials

d Zones d’extracció minera

Naturalitat dels usos del sòl a la zona de ribera


ANNEX IIIÍndex de Vegetació Fluvial (IVF)



TÀXON PUNTUACIÓ IVF FLORA PPCC(BOLÒS et VIGO, 1984-2001)

Acer campestre 8 Querco-Fagetea

Acer negundo 0 Al·lòctona

Achillea millefolium 4 Prats i pastures frescals, Arrhenatheretalia

Aegilops sp. pl. 2 Herbeis ruderals

Agrostis capillaris capillaris 4 Pastures, landes, vores de camins

Agrostis stolonifera 6 Jonqueres, regalls de camins, etc

Ailanthus altissima 0 Al·lòctona

Aira caryophyllea caryophyllea 6 Thero-Airion

Ajuga reptans 8 Boscos caducifolis, prats humits, etc

Alliaria petiolata 6 Alliarion

Alnus glutinosa 10 Alno-Padion

Alyssum maritimum 2 Bromo-Oryzopsion

Amaranthus sp. (excepte A. blitum, graecizans i viridis) 0 Al·lòctona

Ambrosia coronopifolia 0 Al·lòctona

Amelanchier ovalis 6 Boscos esclarissats, Quercetalia pubescentis

Anacyclus sp.pl. 2 Hordeion leporini

Andrachne telephioides 6 Pimpinello-Gouffeion

Andryala integrifolia 4 Cisto-Lavanduletea

Andryala ragusina 8 Andryalo-Glaucion

Anemone hepatica 8 Querco-Fagetea

Angelica sylvestris 10 Alno-Padion, Molinietalia

Anthyllis cytisoides 4 Rosmarino-Ericion

Aphyllanthes monspeliensis 4 Aphyllanthion

Apium nodiflorum nodiflorum 4 Aigües eutròfiques, Glycerio-Sparganion

Aquilegia vulgaris vulgaris 10 Boscos caducifolis humits, Querco-Fagetea

Araujia sericifera 0 Al·lòctona

Arctium minus 2 Arction

Arenaria sp. 4 Pastures i pradells terofítics

Arrhenatherum elatius 4 Prats de dall, fenassars, pastures, etc

Índex de Vegetació Fluvial (IVF)

1. Taula de puntuació dels tàxons

Les formes i varietats de jardineria d’espècies autòctones

com Populus alba, Nerium oleander, etc, han de rebre una

puntuació corresponent al 50% de la que tenen les varie-

tats autòctones.

Quan totes les espècies d’un gènere tenen una autoeco-

logia similar només indiquem la puntuació del gènere. Cal,

però, tenir cura amb possibles tàxons al·lòctons nouvin-

guts, als que caldria assignar una puntuació de 0.


139Annexos


Artemisia campestris glutinosa 4 Brachypodietalia phoenicoidis, Bromo-Oryzopsion

Artemisia verlotiorum 0 Al·lòctona

Artemisia vulgaris 2 Arction

Arum italicum 8 Boscos de ribera, sovint amb el sotabosc alterat,Populetalia albae

Arundo donax 0 Al·lòctona

Arundo plinii 8 Imperato-Erianthion

Asparagus acutifolius 6 Boscos, garrigues, etc, Quercetalia ilicis

Asphodelus fistulosus 2 Vores de camins i erms

Asplenium ruta-muraria 4 Potentilletalia caulescentis

Aster squamatus 0 Al·lòctona

Astragalus monspessulanus 4 Aphyllanthion

Atractylis humilis 4 Rosmarinetalia

Atriplex prostrata 2 Halòfila, ruderal i arvense

Avena sp. pl. 2 Vegetació arvense i ruderal

Betula pendula 8 Boscos caducifolis (a l’estatge altimontà i subalpí formamasses primàries a les vores de cursos d’aigua)

Bidens sp. (excepte B. tripartita) 0 Al·lòctona

Biscutella sp. pl. 4 Pedrusques, herbassars, etc

Blackstonia perfoliata 6 Herbassars humits

Brachypodium distachyon 6 Thero-Brachypodietalia

Brachypodium phoenicoides 4 Brachypodion phoenicoidis, Aphyllanthion

Brachypodium retusum 4 Prats secs

Brachypodium sylvaticum 10 Boscos caducifolis humits, Querco-Fagetea

Bromus catharticus 0 Al·lòctona

Bromus diandrus 2 Thero-Bromion

Bromus hordeaceus hordeaceus 2 Prats i marges més o menys ruderalitzats

Bromus madritensis 2 Thero-Brometalia

Bromus tectorum 2 Sisymbrion, Thero-Brometalia

Bromus sp. ruderal 2 Vegetació ruderal

Bryonia cretica ssp. dioica 6 Prunetalia, Alliarion, etc

Buddleja davidii 0 Al·lòctona

Bupleurum fruticosum 6 Mantell marginal d’alzinars, Viburno-Quercetum

Buxus sempervirens 8 Quercion pubescenti-petraeae

Calystegia sepium 4 Convolvulion sepium

Capsella bursa-pastoris 2 Ruderali-Secalietea

Cardamine amara olotensis 6 Rierols d’ambient ombrívol, Apietum nodiflori

Cardamine hirsuta 4 Pradells terofítics un xic ruderals i a mitja ombra

Cardamine impatiens 10 Boscos caducifolis humits, Querco-Fagetea

Carduus sp. 2 Erms i herbassars ruderals

Carex flacca 4 Pastures mesòfiles, jonqueres, etc

Carex muricata s.l. 2 Herbassars humits més o menys ruderalitzats

Carex pendula 10 Alno-Padion

Carex sylvatica s.l. 10 Fagetalia




Carlina corymbosa 4 Brachypodietalia phoenicoidis

Carthamus lanatus 2 Scolymo-Kentrophyllion

Castanea sativa 0 Al·lòctona

Catapodium rigidum rigidum 4 Thero-Brachypodietea

Celtis australis 0 Al·lòctona

Centaurea alba 4 Aphyllanthion

Centaurea aspera ssp. aspera 4 Brachypodietalia phoenicoidis

Centaurea calcitrapa 2 Ruderali-Secalietea

Centaurium spicatum 6 Puccinellio-Salicornietea

Cerastium glomeratum 2 Ruderali-Secalietea

Chaerophyllum aureum 4 Triseto-Polygonion, Atropion, Arction

Chaerophyllum hirsutum s.l. 6 Adenostylion

Chamaerops humilis 8 Oleo-Ceratonion

Chelidonium majus 2 Arction

Chenopodium album 2 Chenopodion muralis

Chondrilla juncea 2 Erms i vores de camins

Cichorium intybus 2 Trifolio-Cynodontion, Agropyro-Rumicion

Circaea lutetiana 10 Alno-Padion

Cirsium sp. ruderal 2 Vegetació ruderal, prats molt pasturats, etc

Cirsium monspessulanum 6 Molinio-Holoschoenion

Cistus sp. pl. 4 Brolles

Clematis flammula 6 Boscos esclarissats, Quercion ilicis

Clematis recta 6 Origanetalia

Clematis vitalba 6 Prunetalia spinosae

Conium maculatum 2 Arction, Silybo-Urticion

Convolvulus arvensis 2 Ruderali-Secalietea, Brachypodietalia phoenicoidis

Convolvulus althaeoides 4 Saturejo-Hyparrhenion hirtae

Conyza sp. pl. 0 Al·lòctona

Coriaria myrtifolia 4 Rubio-Coriarietum

Cornus sanguinea 8 Querco-Fagetea

Coronilla emerus 8 Quercion pubescenti-petraeae

Coronilla juncea 4 Rosmarino-Ericion

Corylus avellana 10 Boscos caducifolis humits, Querco-Fagetea

Corynephorus canescens 6 Corynephorion canescentis, Helianthemion guttati

Crataegus monogyna 6 Prunetalia spinosae

Crithmum maritimum 4 Crithmo-Limonion

Crucianella angustifolia 6 Thero-Brachypodietalia

Crupina sp. 6 Thero-Brachypodietalia

Cucubalus baccifer 4 Convolvulion sepium

Cuscuta campestris 0 Al·lòctona

Cynanchum acutum 8 Tamaricion africanae

Cynodon dactylon 2 Camins i prats trepitjats

Cynoglossum sp. pl. 2 Vegetació ruderal

Cyperus eragrostis 0 Al·lòctona


141Annexos


Cyperus serotinus 6 Vores d’aigua

Dactylis glomerata glomerata 4 Prats

Datura stramonium 0 Al·lòctona

Daucus carota carota 4 Prats i llocs herbosos

Digitaria sanguinalis 2 Polygono-Chenopodietalia

Diplotaxis erucoides 2 Diplotaxietum ericoidis

Dipsacus fullonum 2 Silybo-Urticion

Deschampsia media 6 Molinio-Arrhenatheretea

Doronicum pardalianches 10 Alno-Padion, Fraxino-Carpinion

Dorycnium pentaphyllum 4 Matollars i pastures

Dorycnium rectum 6 Molinio-Holoschoenion

Dichantium ischaenum 4 Xerobromion, Brachypodion phoenicoidis

Echinochloa sp. pl.. 0 Al·lòctona

Echium vulgare sl. 2 Vores de camins i prats secs

Echium vulgare argentae 4 Brachypodietalia phoenicoidis

Elymus pungens 4 Brachypodion phoenicoidis

Elymus repens 4 Agropyro-Rumicion

Elymus sp. pl. 4 Fenassars, herbeis trepitjats

Epilobium hirsutum 4 Convolvulion sepium

Epilobium parviflorum 6 Molinio-Holoschoenion, Magnocaricion, Glycerio-Sparganion

Epilobium tetragonum 6 Molinio-Holoschoenion, etc.

Equisetum arvense 6 Populetalia albae, Molinio-Arrhenetheretea, etc

Equisetum ramosissimum 4 Boscos de ribera, camps de sòl humit, etc

Equisetum telmateia 8 Alno-Padion, però sobretot en espais poc o molt oberts

Eragrostis virescens 0 Al·lòctona

Erica multiflora 4 Rosmarino-Ericion

Erodium sp. pl 2 Vegetació ruderal

Eryngium campestre 4 Pastures

Eupatorium cannabinum 6 Alliarienion

Euphorbia amygdaloides 8 Querco-Fagetea

Euphorbia characias 6 Quercetum cocciferae

Euphorbia subgen. Chamaecyse 2 Ruderali-Secalietea

Euphorbia cyparissias 4 Festuco-Brometea

Euphorbia helioscopia 2 Vegetació ruderal i nitròfila

Euphorbia segetalis 2 Diplotaxion

Euphorbia seguieriana 8 Arenys de rius i torrents, Andryaletalia ragusinae

Euphorbia villosa 6 Atropion, Alliarienion

Evonymus europaeus 8 Boscos caducifolis humits i la seva vorada, Prunetalia

Fagus sylvatica 8 Fagion

Festuca arundinacea s.l. 6 Agropyro-Rumicion, Holoschoenetalia

Festuca pratensis 6 Arrhenatheretalia

Ficus carica 2 Roques, sovint subespontània en altres ambients

Filago gallica 6 Helianthemion guttati, Thero-Airion




Filago minima 6 Thero-Airion

Filago pyramidata 2 Pradells terofítics i vegetació ruderal

Filipendula ulmaria 6 Filipendulion ulmariae

Foeniculum vulgare 4 Brachypodietalia phoenicoidis

Fragaria vesca 6 Atropetalia, Origanetalia

Frangula alnus 8 Boscos caducifolis humits i la seva vorada, Rubion subatlanticum

Fraxinus angustifolia 10 Populetalia albae

Fraxinus excelsior 10 Fraxino-Carpinion

Fumana sp. pl. 4 Brolles i prats secs

Fumaria sp. pl. 2 Vegetació ruderal

Galactites tomentosa 2 Echio-Galactition

Galeopsis ladanum angustifolium. 6 Stipion calamagrostis, Thlaspietea

Galeopsis tetrahit 2 Ruderali-Secalietea

Galinsoga parviflora 0 Al·lòctona

Galium aparine aparine 2 Herbassars ruderals, Convolvuletalia sepium

Galium lucidum lucidum 4 Brachypodion phoenicoidis

Galium maritimum 4 Boscos clars, prats secs, etc

Galium parisiense 6 Pradells terofítics

Galium sp. 4

Geranium molle 2 Ruderali-Secalietea

Geranium robertianum robertianum 6 Boscos caducifolis, sovint més o menys ruderalitzats, Querco-Fagetea

Geranium rotundifolium 2 Ruderali-Secalietea

Geum urbanum 10 Populetalia albae, Fraxino-Carpinion

Glaucium flavum 8 Andryalo-Glaucion

Glyceria fluitans cf. plicata 6 Glycerio-Sparganion

Glycyrrhiza glabra 8 Tamaricetalia

Hedera helix 8 Boscos

Helianthemum sp. pl. 4 Brolles i prats secs

Helianthus tuberosus 0 Al·lòctona

Helichrysum italicum 8 Andryaletalia ragusinae

Helichrysum stoechas 4 Erms i matollars

Heliotropium europaeum 2 Diplotaxion

Helleborus foetidus 8 Quercion pubescenti-petraeae

Helleborus viridis 10 Fagetalia

Herniaria glabra 4 Polygonion avicularis, Thero-Airion, Helianthemion guttati

Hirschfeldia incana 2 Hordeion leporini

Holcus lanatus 6 Molinio-Arrhenatheretea

Hordeum murinum 2 Ruderali-Secalietea

Humulus lupulus 8 Clarianes del bosc de ribera, Populetalia albae

Hypericum perforatum 4 Brachypodion phoenicoidis

Hypericum tetrapterum 6 Molinio-Holoschoenion

Hypharrhenia hirta 4 Saturejo-Hypharrhenietum


143Annexos


Hypochoeris glabra 6 Helianthemion guttati

Hypochoeris radicata 4 Pastures, vores de camins

Impatiens balfourii 0 Al·lòctona

Imperata cylundrica 8 Imperato-Erianthion

Inula viscosa 2 Nerio-Tamaricetea, Bromo-Oryzopsion

Jasione montana 6 Thero-Airion, Helianthemion guttati

Jasonia tuberosa 6 Deschampsion mediae

Juglans regia 0 Al·lòctona

Juncus acutus 6 Juncetalia maritimi

Juncus articulatus 6 Molleres, jonqueres i llocs humits

Juncus maritimus 6 Juncetalia maritimi, Molinio-Holoschoenion

Juncus subnodulosus 6 Molinio-Holoschoenion, Molinion

Knautia dipsacifolia 6 Adenostylion, Arrhenatheretalia, etc

Lactuca serriola 2 Silybo-Urticion

Lactuca viminea 6 Pimpinello-Gouffeion

Lagurus ovatus 2 Herbeis secs més o menys ruderals

Lamarckia aurea 2 Thero-Brometalia

Lamium flexuosum 8 Boscos de ribera i clarianes, Lamio-Alnetum

Lamium maculatum 6 Alliarienion

Lathyrus angulatus 6 Helianthemion guttati

Lathyrus clymenum 4 Hyparrhenietum hirto-pubescentis

Lavandula angustifolia 4 Ononidetalia striatae, Aphyllanthion

Lavandula stoechas 4 Lavanduletalia stoechadis

Lavatera olbia 8 Vinco-Viticetum

Leontodon taraxacoides ssp. Hispidus 6 Thero-Brachypodietalia

Lepidium graminifolium 2 Thero-Brometalia

Ligustrum vulgare 6 Prunetalia

Lilium martagon 10 Fagetalia

Limonium sp. pl. 4 Prats salins, talussos, etc

Linaria arvensis arvensis 2 Pradells terofítics, conreus, etc

Linaria minor 6 Thlaspietea

Linaria supina 4 Pedruscalls, conreus, etc

Linum strictum 6 Thero-Brachypodietalia

Lithospermum purpurocaeruleum 10 Lithospermo-Ulmetum

Lonicera biflora 10 Nerio-Tamaricetea, Populion albae

Lonicera etrusca 8 Boscos i bardisses

Lonicera japonica 0 Al·lòctona

Lonicera periclymenum 8 Quercion robori-petraeae

Lonicera xylosteum 8 Querco-Fagetea

Lotus corniculatus 4 Prats i pastures

Lycopus europaeus 6 Magnocaricion

Lysimachia ephemerum 6 Inulo-Schoenetum

Lysimachia vulgaris 6 Magnocaricion

Lythrum salicaria 6 Magnocaricion




Malva sylvestris 2 Hordeion, Sisymbrion officinalis

Marrubium vulgare 2 Ruderali-Secalietea

Medicago ruderal 2 Vegetació ruderal

Medicago minima 4 Erms i pradells terofítics

Medicago nigra 2 Erms ruderalitzats, pradells terofítics

Medicago sativa sativa 0 Al·lòctona

Melica ciliata 4 Pedrusques i prats secs

Melica uniflora 10 Fagetalia

Melilotus alba 2 Dauco-Melilotion

Mentha sp. 6 Herbassars humits

Mentha longifolia 6 Molinio-Holoschoenion

Mentha suaveolens 6 Molinio-Holoschoenion

Mercurialis annua 2 Chenopodietalia

Mercurialis perennis 10 Fagetalia

Mercurialis tomentosa 8 Andryalo-Glaucion

Micropyrum tenellum 6 Thero-Airion

Molinia coerulea 6 Prats humits

Myosotis scorpioides tuxeniana 6 Cardamino-Montion

Myosoton aquaticum 4 Bidentetum tripartitae

Myricaria germanica 8 Andryalo-Glaucion

Myrtus communis 10 Màquies del fons de rambles i torrenteres, Calicotomo-Myrtetum

Nerium oleander 10 Rubo-Nerietum

Oenothera sp. pl. 0 Al·lòctona

Olea europaea 4 Oleo-Ceratonion, sovint subespontània

Onobrychis supina 4 Aphyllanthion

Ononis natrix 4 Llocs secs i assolellats

Ononis spinosa 4 Prats mesòfils

Onopordon sp. pl. 2 Vegetació ruderal

Origanum vulgare 4 Vorades de bosc, prats poc o molt ombrejats, etc

Orobanche hederae 8 Sobre Hedera helix

Oryzopsis miliacea miliacea 2 Camps abandonats, Bromo-Oryzopsion miliaceae

Osyris alba 6 Clematido-Osyrietum albae

Oxalis corniculata 0 Al·lòctona

Pallenis spinosa 4 Brachypodietalia phoenicoidis

Papaver sp. pl. 2 Secalietalia

Parapholis incurva 4 Limonietalia

Parietaria officinalis 2 Parietarietalia, Chenopodietalia

Paronychia argentea 6 Thero-Brachypodion

Parthenocyssus sp. 0 Al·lòctona

Paspalum dilatatum 0 Al·lòctona

Paspalum distichum 0 Al·lòctona

Pastinaca sativa sylvestris 2 Arction

Petasites pyrenaicus 0 Al·lòctona


145Annexos


Petrorhagia prolifera 4 Pradells terofítics més o menys ruderalitzats, Thero-Brachypodion

Phagnalon sp. pl. 4 Brolles, prats secs i llocs rocosos

Phalaris arundinacea 6 Phragmitetalia

Phragmites australis 6 Phragmition

Phytolacca americana 0 Al·lòctona

Picris echioides 2 Ruderali-Secalietea

Picris hieracioides hieracioides 4 Brachypodietum phoenicoidis

Pinus halepensis 8 Fa boscos sobre brolles, prats secs, etc

Pinus nigra 8 Violo-Quercetum faginae

Pinus pinea 8 Fa boscos sobre brolles, dunes fixades, etc

Pinus sylvestris 8 Quercion pubescenti-petraeae, Deschampsio-Pinion, etc

Pistacia lentiscus 8 Quercetalia ilicis

Plantago coronopus 2 Sòls salabrosos i terres calcigades

Plantago lagopus 2 Hordeion leporini

Plantago lanceolata 4 Prats, fenassars, pastures, etc

Plantago major major 2 Sòls calcigats més o menys humits

Plantago sempervirens 4 Andryaletalia, Thero-Brometalia

Plantago serpentina 6 Deschampsion mediae

Platanus x hybrida 0 Al·lòctona

Poa annua annua 2 Ruderali-Secalietea

Poa trivialis trivialis 6 Molinio-Arrhenatheretea

Poa pratensis s.l. 6 Molinio-Arrhenatheretea, Festuco-Brometea, etc.

Polygala exilis 4 Aphyllanthion

Polygonum aviculare 2 Sòls calcigats, Ruderali-Secalietea

Polygonum hidropiper 4 Bidention

Polygonum lapathifolium 4 Bidention

Polygonum persicaria 4 Bidention

Polypogon maritimus 6 Llocs humits més o menys salabrosos

Polypogon monspeliensis 4 Llocs herbosos

Polypogon viridis 4 Paspalo-Polypogonion

Polystichum setiferum 10 Fagetalia

Populus alba 10 Populion albae

Populus deltoides 0 Al·lòcton

Populus nigra 8 Boscos de ribera, sovint poc o molt alterats, Populetalia albae

Populus tremula 6 Boscos caducifolis clars

Populus x canadensis i altres híbrids en què intervingui P. nigra 4 Al·lòctona hibridògena

Portulaca oleracea 2 Solano-Polygonetalia

Potentilla reptans 2 Plantaginetalia majoris

Primula veris columnae 8 Quercion pubescenti-petraeae

Prunella grandiflora pyrenaica 6 Boscos clars, landes, pastures

Prunella vulgaris 6 Molinio-Arrhenatheretea

Prunus avium 10 Fraxino-Carpinion




Prunus spinosa 4 Prunetalia spinosae

Psoralea bituminosa 4 Brachypodietalia phoenicoidis

Pteridium aquilinum 4 Brugueres, bardisses i boscs

Ptychotis saxifraga 6 Thlaspietalia

Pulicaria dysenterica 6 Molinio-Holoschoenion

Punica granatum 0 Al·lòctona

Pyrus malus malus 6 Prunetalia spinosae

Pyrus sp. 4 Bardisses, sovint subespontani

Quercus faginea 8 Violo-Quercetum faginae

Quercus humilis 8 Buxo-Quercetum

Quercus ilex ilex 8 Quercetalia ilicis

Quercus robur 10 Isopyro-Quercetum roboris, Fraxino-Carpinion

Ranunculus acris 6 Arrhenatheretalia

Ranunculus ficaria s.l. 8 Alno-Padion, Populion albae

Ranunculus repens 6 Glycerio-Sparganion, Molinio-Arrhenatheretea

Reichardia picrioides 4 Thero-Brachypodietea

Rhagadiolus stellatus 2 Ruderali-Secalietea

Rhamnus alaternus 8 Quercetalia ilicis

Rhamnus lycioides 6 Querco-Lentiscetum, Rhamno-Cocciferetum, etc

Robinia pseudoacacia 0 Al·lòctona

Rorippa nasturtium-aquaticum 4 Aigües eutròfiques, Glycerio-Sparganion

Rorippa sylvestris 4 Agropyro-Rumicion

Rosa sp. 4 Bardisses i vorades de bosc

Rostraria cristata 2 Hordeion leporini

Rubia peregrina 8 Quercetalia ilicis

Rubus caesius 4 Boscos de ribera, conreus abandonats, etc

Rubus canescens 4 Pruno-Rubion ulmifoliae

Rubus ulmifolius 4 Pruno-Rubion ulmifoliae

Rumex acetosella 6 Thero-Airon, Helianthemion guttati

Rumex conglomeratus 6 Magnocaricion

Rumex crispus 2 Plantaginetalia majoris

Rumex obtusifolius 2 Arction

Rumex pulcher 2 Hordeion leporini

Rumex sp. 2

Ruscus aculeatus 8 Quercion ilicis

Ruta montana 8 Andryalo-Glaucion

Saccharum ravennae 8 Imperato-Erianthion

Salix alba 6 Boscos de ribera de plana, dominant a zones on l’espai fluvial està alterat, Populetalia albae

Salix babylonica 0 Al·lòctona

Salix caprea 6 Sambuco-Salicion capreae

Salix cinerea catalaunica 8 Boscos de ribera, dominant a zones on la verneda ha estat alterada, Alno-Padion

Salix elaeagnos 6 Saponario-Salicetum purpureae


147Annexos


Salix purpurea 6 Saponario-Salicetum purpureae

Salix triandra 6 Salicion triandro-fragilis

Sambucus ebulus 4 Herbassars higronitròfils, Urtico-Sambucetum ebuli

Sambucus nigra 4 Bardisses humides de llocs nitrificats, Prunetalia

Sanguisorba minor s.l. 4 Prats, pradells terofítics

Sanicula europaea 10 Fagetalia

Santolina chamaecyparissus s.l. 4 Erms, fenassars i pastures

Saponaria ocymoides 6 Thlaspietea

Saponaria officinalis 6 Saponario-Salicetum

Satureja calamintha 4 Vorades de bosc, fenassars, etc

Satureja montana 4 Rosmarinetalia

Scabiosa atropurpurea 4 Brachypodietalia phoenicoidis

Schoenus nigricans 6 Molinio-Holoschoenion

Scirpus holoschoenus 6 Molinio-Holoschoenion

Scirpus lacustris 6 Phragmition

Scirpus maritimus 6 Phragmition

Scrophularia auriculata s.l. 6 Molinio-Holoschoenion, Glycerio-Sparganion

Scrophularia canina 6 Thlaspietea, etc

Scrophularia nodosa 10 Alno-Padion

Sedum sp. (excepte S. villosum) 4 Prats secs, roques, etc

Senecio vulgaris 2 Ruderali-Secalietea

Setaria geniculata 0 Al·lòctona

Setaria pumila 2 Polygono-Chenopodietalia

Setaria verticillata 2 Polygono-Chenopodietalia

Silene inaperta 6 Lactuco-Silenetum, Pimpinello-Gouffeion

Silene latifolia 4 Clarianes de bosc feblement nitròfiles, Arction

Silybum marianum 2 Silybo-Urticion

Smilax aspera 8 Quercetea ilicis

Sòl nu per trepig, camins, moviments de terres, zones pavimentades... o per efecte directe d’intervencions clarament antròpiques 0

Solanum al·lòcton 0 Al·lòctona

Solanum dulcamara 6 Salzedes i bardisses humides, Populetalia albae

Solanum lycopersicum 0 Chenopodion muralis

Sonchus ruderal 2

Sonchus maritimus 6 Molinio-Holoschoenion

Sorghum halepense 0 Al·lòctona

Sparganium erectum s.l. 4 Vores d’aigua eutròfica Glycerio-Sparganion, Phragmitetalia

Spartium junceum 4 Pastures mesoxeròfiles, brolles clares, etc

Spergularia sp. 2 Marges ruderals, prats salins, etc

Spergularia purpurea 2 Hordeion

Stachys sylvatica 10 Alno-Padion

Stellaria holostea 8 Boscos humits i clarianes, Fraxino-Carpinion




Stellaria media media 2 Ruderali-Secalietea

Stellaria media neglecta 4 Bidention, Convolvulion sepium, etc.

Succisa pratensis 6 Molinion

Symphytum officinale 4 Convolvulion sepium

Symphytum tuberosum 10 Alno-Padion

Tamarix sp. pl. 10 Tamaricetalia

Tamus communis 6 Prunetalia spinosae

Taraxacum sp. pl. 4 Pastures i vores de camins

Tetragonolobus maritimus 6 Molinio-Holoschoenion

Teucrium gr. polium 4 Brolles, joncedes, prats secs, etc

Tilia cordata 10 Fraxino-Carpinion

Thymelaea hirsuta 4 Vegetació litoral i erms molt àrids

Thymus vulgaris 4 Brolles i joncedes

Tilia platyphyllos 10 Aceri-Fagenion

Torilis arvensis neglecta 6 Populion albae, etc.

Torilis arvensis arvensis 4 Vorada de bosc caducifoli, marges ruderals, etc

Torilis sp.pl. 4

Tradeschantia sp. 0 Al·lòctona

Trifolium arvense 6 Thero-Airion, Helianthemum guttati

Trifolium fragiferum 2 Trifolio-Cynodontion

Trifolium pratense 4 Prats humits, pastures nitròfiles, etc

Trifolium repens 4 Molinio-Arrhenatheretea, Plantaginetalia majoris, Onopordetalia

Trifolium scabrum 6 Thero-Brachypodion

Tussilago farfara 4 Agropyro-Rumicion

Typha sp. pl. 4 Aiguamolls eutròfics, Phragmition

Ulex parviflorus 4 Rosmarinetalia, Lavanduletalia stoechadis

Ulmus minor 10 Populion albae

Ulmus sibirica 0 Al·lòctona

Urtica dioica 2 Arction

Verbascum sp. 4

Verbena officinalis 2 Ruderali-Secalietea

V. anagallis-aquatica anag.-aquatica 6 Glycerio-Sparganion

Veronica anagallis-aquatica aquatica 4 Bidention

Veronica anagallis-aquatica s.l. 4

Veronica beccabunga 4 Vores d’aigües eutròfiques, Glycerio-Sparganion

Veronica montana 10 Fagetalia

Veronica persica 2 Solano-Polygonetalia

Vicia bithynica 4 Llocs herbosos, conreus abandonats, etc

Vicia gr. cracca 4 Prats, landes, vorades de bosc, etc

Vicia sepium 8 Querco-Fagetea

Vinca difformis 8 Boscos de ribera i sòls humits, Vinco-Populetum albae

Vinca major 8 Vinco-Viticetum

Viola alba s.l. 8 Quercion ilicis, Querco-Fagetea


149Annexos


Viola sylvestris 10 Boscos humits, Querco-Fagetea

Vitex agnus-castus 10 Nerion oleandri

Vitis vinifera sylvestris 6 Clarianes del bosc de ribera, Populion albae

Vitis vinifera vinifera 0 Al·lòctona

Vulpia ciliata 2 Thero-Brometalia

Vulpia myuros 6 Thero-Airion, Helianthemion guttati

Xanthium sp. pl. 0 Al·lòctona

Yuca sp. 0 Al·lòctona

2. Taula de classificació dels hidròfits

TÀXON GRUP BIOLÒGIC AUTOECOLOGIA

Amblystegium riparium Briòfit Eutròfic

Callitriche palustris Fanerògama Mesotròfic

Callitriche stagnalis Fanerògama Eutròfic

Ceratophyllum demersum Fanerògama Eutròfic

Chara globularis Carofícia Mesotròfic

Chara vulgaris Carofícia Mesotròfic

Cinclodotus aquaticus Briòfit Mesotròfic

Cinclidotus fontinaloides Briòfit Mesotròfic

Cinclidotus riparius Briòfit Mesotròfic

Fontinalis antipyretica Briòfit Mesotròfic

Fontinalis squamosa Briòfit Oligotròfic

Glyceria sp. pl. Fanerògama Eutròfic

Lemna gibba Fanerògama Hipereutròfic

Lemna minor Fanerògama Mesotròfic

Ludvigia grandiflora Fanerògama Al·lòctona

Myriophyllum spicatum Fanerògama Eutròfic

Myriophyllum verticillatum Fanerògama Mesotròfic

Nitella confervacea Carofícia Oligotròfic

Octodiceras fontanum Briòfit Mesotròfic

Potamogeton coloratus Fanerògama Mesotròfic

Potamogeton crispus Fanerògama Eutròfic

Potamogeton densus Fanerògama Mesotròfic

Potamogeton fluitans (=P. nodosus) Fanerògama Mesotròfic

Potamogeton pectinatus Fanerògama Eutròfic

Potamogeton perfoliatus Fanerògama Mesotròfic

Potamogeton polygonifolius Fanerògama Oligotròfic

Potamogeton pusillus Fanerògama Mesotròfic

Potamogeton trichoides Fanerògama Mesotròfic

Ranunculus subgen. Batrachium (excepte R. aquatilis pseudofluitans) Fanerògama Mesotròfic

Ranunculus aquatilis pseudofluitans Fanerògama Oligotròfic

Rhynchostegium riparioides Briòfit Mesotròfic

Zannichellia palustris Fanerògama Eutròfic



3. Taula de correcció de la puntuació IVF a partir del poblament d’hidròfits

Oligotròfics Més d’un 2,5% de recobriment respecte a la làmina d’aigua +1 punts

Menys d’un 2,5% de recobriment respecte a la làmina d’aigua +0,75 punts

Mesotròfics Més d’un 5% de recobriment o quatre o més espècies: +0,5 punts

Menys d’un 5% de recobriment respecte a la làmina d’aigua +0,25 punts

Eutròfics Més d’un 10% de recobriment respecte a la làmina d’aigua +0,25 punts

Menys d’un 10% de recobriment respecte a la làmina d’aigua 0 punts

Hipereutròfics Presència amb signes evidents de forta pol·lució o bé méso al·lòctons d’un 10% de recobriment -0,5 punts

Absència d’hidròfits Sense signes evidents de forta pol·lució 0 punts

Amb signes evidents de forta pol·lució -1 punts


151Annexos

Data Autor/a Codi localitat

26/05/2000 - FOSA

1. Dades generals 1.1. Riu Foix

1.2. Conca Foix

1.3. Localitat Sant Martí Sarroca

1.4. Municipi Sant Martí Sarroca

1.5. UTM del punt més alt 038591-458247

1.6. Delimitació de l’àrea d’estudi El tram comprèn els 150 m situats aigües amunt de la confluència amb el torrent de can Miret, limita pel marge esquerre amb uns camps de conreu i pel marge dret amb un talús natural.

1.7. Usos del sòl i vegetació circumdant a l’àrea d’estudi

Marge dret: Forestal

Marge esquerre: Camps de cereals

2. Dades del curs d’aigua i les riberes 2.1. Amplada mullada mitjana 1,5 metres

2.2. Amplada mitjana dels sorrals/codolars 0,5 metres

2.3. Pendent de les ribes

Marge dret:

suau < 22,5º

22,5º < moderat < 45º

x

45º < rost

vertical

Marge esquerre:

suau < 22,5º x


45º < rost

vertical

2.4. Nombre de bandes de vegetació de ribera llenyosa autòctona (llevat de Rubus sp) amb recobriment superior al 15 %

Marge dret: 1 Marge esquerre: 1

2.5. Amplada mitjana de la zona ripària estudiada

0-5 m 5-10 m 10-20 m 20-40 m >40 m

Marge dret: x

Marge esquerre: x

2.6. Canalització Grau de canalització Tipus de canalització

No canalitzat

<25% 25-50% 50-75% >75% mota de terra

escullera mur delimita l’espai fluvial

Marge dret X sí no

Marge esq. sí no X

4. Exemples d’aplicació de l’índex



Codi Localitat: Data: Unitat de Vegetació:FOSA 26/05/2000 Albereda i Omeda (FOSA 1)

Espècie Inventaris Recobrim. mitjà

Corylus avellana 62,5 87,5 62,5 17,5 62,5 - - - 58,5

Populus alba 17,5 62,5 87,5 62,5 37,5 - - - 53,5

Fraxinus angustifolia 37,5 17,5 0 17,5 0 - - - 14,5

Ulmus minor 5,5 17,5 5,5 17,5 17,5 - - - 12,7

Lithospermum pur. 0 17,5 17,5 0 0 - - - 7

Hedera helix 17,5 17,5 5,5 17,5 17,5 - - - 15,1

Clematis vitalba 17,5 5,5 17,5 17,5 17,5 - - - 15,1

Crataegus monogyna 5,5 5,5 5,5 5,5 5,5 - - - 5,5

Rubus ulmifolius 5,5 5,5 0 5,5 5,5 - - - 4,4

Rubus caesius 5,5 0 5,5 5,5 5,5 - - - 4,4

Cornus sanguinea 5,5 5,5 5,5 5,5 0 - - - 4,4

Brachypodium sylva. 5,5 0 0 5,5 0 - - - 2,2

Equisetum telmateia 5,5 5,5 0 0 0 - - - 2,2

Sòl nu per trepig, camins o moviments de terra 0 0 0 0 0 0 0

Codi Localitat: Data: Unitat de Vegetació:FOSA 26/05/2000 Bardissa (FOSA 2)


Rubus ulmifolius 87,5 87,5 62,5 87,5 - - - - 81,2

Ulmus minor 17,5 37,5 5,5 5,5 - - - - 16,5

Clematis vitalba 5,5 0 17,5 5,5 - - - - 7,1

Calystegia sepium 5,5 5,5 0 0 - - - - 2,7

Sambucus nigra 0 0 17,5 0 - - - - 4,4

Bryonia dioica 0 0 5,5 5,5 - - - - 2,7

Sòl nu per trepig, camins o moviments de terra 0 0 0 0 - - - - 0

Nota: En aquesta localitat s’ha realitzat un nombre d’inventaris per unitat de vegetació reduït perquè presenten unacomposició molt homogèniaa


153Annexos

Càlcul de la puntuació IVF a FOSA

Recobriment mitjà FOSA 1 de cada espècie Puntuació de l’espècie Puntuació específica

Corylus avellana 58,5 10 585

Populus alba 53,5 10 535

Fraxinus angustifolia 14,5 10 145

Ulmus minor 12,7 10 127

Lithospermum pur. 7 10 70

Hedera helix 15,1 8 120

Clematis vitalba 15,1 6 90

Crataegus monogyna 5,5 6 33

Rubus ulmifolius 4,4 4 17

Rubus caesius 4,4 4 17

Cornus sanguinea 4,4 8 35

Brachypodium sylva. 2,2 10 22

Equisetum telmateia 2,2 10 22

Sòl nu per trepig 0 0 0

Recobriment total de l’inventari 199,5%

Puntuació de totes les espècies 1821

Puntuació IVF FOSA 1 9,12 = 1821/199,5

Recobriment mitjà FOSA 2 de cada espècie Puntuació de l’espècie Puntuació específica

Rubus ulmifolius 81,25 4 325

Ulmus minor 16,5 10 165

Clematis vitalba 7,125 6 42,7

Calystegia sepium 2,75 4 11

Sambucus nigra 4,375 4 17,5

Bryonia dioica 2,75 6 16,5

Sòl nu per trepig 0 0 0


Puntuació de totes les espècies 577,8

Puntuació IVF FOSA 2 5,04 = 577,8/114,8

Càlcul de l’IVF per a la localitat: inversa del percentatge de recobriment de cada inventari (o unitat de vegetació) dins el

tram estudiat per la seva puntuació

PUNTUACIÓ IVF = (0,65 x 9,12) + (0,35 x 5,04) = 5,92 + 1,75 = 7,67



Codi localitat Tipologia del curs d’aigua FOSA

Localitat Sant Martí Sarroca

x Permanent/semipermanent

Torrencial

Efímer 1. Puntuació dels inventaris

Codi Unitats de vegetació % Puntuació FOSA 1 Albereda i omeda 65 9,12

FOSA 2 Bardissa 35 5

Puntuació IVF (0-10) 7,67

2. Correccions per a les riberes Per a qualsevol tipus de riu

marge dret No - Existència d’escullera, mur o mota de terra que restringeix l’espai fluvial.

marge esq. No Per a rius de tipus permanent / semipermanent

marge dret No - Existència de 2 o més bandes de vegetació de ribera llenyosa autòctona.

marge esq. No

marge dret No - L’espai que ocuparia la 2a o següents bandes de vegetació de ribera llenyosa autòctona ha estat ocupat per usos antròpics.

marge esq. No Per a rius de tipus torrencial o efímer

marge dret- Existència de 2 o més bandes de vegetació de ribera llenyosa autòctona o de vegetació

llenyosa climàcica en contacte amb la ribera. marge esq.

marge dret- L’espai que ocuparia la 2a o següents bandes de vegetació de ribera llenyosa autòctona o la franja de contacte amb el bosc climàcic adjacent a la ribera ha estat ocupat per usos marge esq.antròpics.

Total correcció per a les riberes (valors entre -1 i +1) -

3. Correccions per a la vegetació aquàtica Espècies Estimació recobriment

Zannichelia palustris 2 m

2

Absència de vegetació aquàtica amb símptomes evidents de contaminació -

Correcció per macròfits -

Puntuació integrada IVF

2

7,67


155Annexos

Data Autor/a Codi localitat

04/08/2003 - GA-01

1. Dades generals 1.1. Riu Barranc de la Galera

1.2. Conca Ebre

1.3. Localitat Sota Masdenverge

1.4. Municipi Masdenverge

1.5. UTM del punt més alt 29188-451263

1.6. Delimitació de l’àrea d’estudi El tram estudiat limita al marge dret amb un talús natural amb canyar i al marge esquerre amb una mota recent que protegeix camps de tarongers

1.7. Usos del sòl i vegetació circumdant a l’àrea d’estudi

Marge dret: Un camí i camps de tarongers

Marge esquerre: Camps de tarongers

2. Dades del curs d’aigua i les riberes 2.1. Amplada mullada mitjana Rambla eixuta

2.2. Amplada mitjana dels sorrals/codolars 10 metres

2.3. Pendent de les ribes

Marge dret:

suau < 22,5º


45º < rost

x

vertical

Marge esquerre:

suau < 22,5º x


45º < rost

vertical

2.4. Nombre de bandes de vegetació de ribera llenyosa autòctona (llevat de Rubus sp) amb recobriment superior al 15 %

Marge dret: 0 Marge esquerre: 0

2.5. Amplada mitjana de la zona ripària estudiada

0-5 m 5-10 m 10-20 m 20-40 m >40 m

Marge dret: x

Marge esquerre: x

2.6. Canalització Grau de canalització Tipus de canalització

No canalitzat

<25% 25-50% 50-75% >75% mota de terra

escullera mur delimita l’espai fluvial

Marge dret X

sí no

Marge esq. X X

X sí no



Codi Localitat: Data: Unidad de Vegetació:GA-01 04/08/2003 Llera amb baladrar (GA-01 1)


Nerium oleander 5,5 17,5 5,5 0 17,5 37,5 5,5 0,5 11,2

Hirschfeldia incana 0,5 0 0,5 0,5 5,5 17,5 0,5 17,5 5,31

Rubus ulmifolius 17,5 17,5 37,5 17,5 0,5 5,5 5,5 0 12,69

Arundo donax 37,5 0,5 5,5 5,5 17,5 0,5 0 0,5 8,44

Populus alba 0 17,5 5,5 0 0 0 5,5 0,5 3,63

Oryzopsis miliacea 0,5 0,5 5,5 17,5 17,5 0,5 0,5 5,5 6,0

Heliotropium europaeum 0,5 0,5 0 0,5 0,5 0,5 0,5 0 0,38

Asparagus acutifolius 0 0,5 0,5 0 0,5 0 0 0 0,19

Amaranthus sp. 0 0,5 0 0,5 0 0,5 0 0 0,19

Galactites tomentosa 0 0,5 0,5 0 5,5 5,5 0,5 0 1,56

Punica granatum 0 5,5 0 0 0 0 0 0 0,69

Crataegus monogyna 0 5,5 0 0 0 0 0,5 0,5 0,81

Paspalum distichum 0 0,5 0,5 0 0 0 0 0 0,13

Verbena officinalis 0 0 0,5 0 0 0 0 0 0,06

Verbascum sinuatum 0 0 0,5 0 0,5 5,5 0,5 0,5 0,94

Osyris alba 0 0 0,5 0 0 0 0 0 0,06

Foeniculum vulgare 0 0 0,5 0,5 5,5 0,5 0 0,5 0,94

Rumex conglomeratus 0 0 0,5 0,5 0 0 0 0 0,13

Hyparrhenia hirta 0 0 0 0 0,5 5,5 5,5 0,5 1,5

Rosa sp. 0 0 0 0 0 0,5 0 0 0,06

Sonchus tenerrimus 0 0 0 0 0 0,5 0,5 0,5 0,19

Bryonia dioica 0 0 0 0 0 0 0,5 0 0,06

Cynodon dactylon 0 0 0 0 0 5,5 0 0 0,69

Elymus sp. 0 0 0 0 5,5 0,5 5,5 5,5 2,13

Cichorium intybus 0 0 0 0 0,5 0,5 0,5 0 0,19

Sòl nu per trepig, camins o moviments de terra 0 0 0 0 17,5 17,5 0 5,5 5,06


157Annexos

Càlcul de la puntuació IVF a GA-01

Recobriment mitjà GA-01 1 de cada espècie Puntuació de l’espècie Puntuació específica

Nerium oleander 11,2 10 111,9

Hirschfeldia incana 5,31 2 10,63

Rubus ulmifolius 12,69 4 50,75

Arundo donax 8,44 0 0

Populus alba 3,63 10 36,25

Oryzopsis miliacea 6,0 2 12

Heliotropium europ. 0,38 2 0,75

Asparagus acutifolius 0,19 6 1,13

Amaranthus sp. 0,19 0 0

Galactites tomentosa 1,56 2 3,13

Punica granatum 0,69 0 0

Crataegus monogyna 0,81 6 4,88

Paspalum distichum 0,13 0 0

Verbena officinalis 0,06 2 0,13

Verbascum sinuatum 0,94 2 1,88

Osyris alba 0,06 6 0,38

Foeniculum vulgare 0,94 4 3,75

Rumex conglomeratus 0,13 6 0,75

Hyparrhenia hirta 1,5 4 6

Rosa sp. 0,06 4 0,25

Sonchus tenerrimus 0,19 2 0,38

Bryonia dioica 0,06 6 0,38

Cynodon dactylon 0,69 2 1,38

Elymus sp. 2,13 4 8,50

Cichorium intybus 0,19 2 0,38

Sòl nu per trepig 5,06 0 0


Puntuació de totes les espècies 255,5

Puntuació IVFGA-01 1 4,04 = 255,5/63,19

Càlcul de l’IVF per a la localitat: inversa del percentatge de recobriment de cada inventari (o unitat de vegetació) dins el

tram estudiat per la seva puntuació. En aquest cas hi ha un únic inventari.

PUNTUACIÓ IVF = (1 x 4,04) = 4,04



Codi localitat Tipologia del curs d’aigua GA-04

Localitat La Galera sota Masdenverge

Permanent/semipermanent

Torrencial x Efímer

81. Puntuació dels inventaris Codi Unitats de vegetació % Puntuació GA-041 Llera amb baladrar 100 4,0

Puntuació IVF (0-10) 4,0

2. Correccions per a les riberes Per a qualsevol tipus de riu

marge dret No - Existència d’escullera, mur o mota de terra que restringeix l’espai fluvial. marge esq. Mota de terra

Per a rius de tipus permanent / semipermanent marge dret

- Existència de 2 o més bandes de vegetació de ribera llenyosa autòctona. marge esq.

marge dret- L’espai que ocuparia la 2a o següents bandes de vegetació de ribera llenyosa autòctona ha estat ocupat per usos antròpics. marge esq.

Per a rius de tipus torrencial o efímer marge dret No - Existència de 2 o més bandes de vegetació de ribera llenyosa autòctona o de vegetació

llenyosa climàcica en contacte amb la ribera. marge esq. No

marge dret No - L’espai que ocuparia la 2a o següents bandes de vegetació de ribera llenyosa autòctona o la franja de contacte amb el bosc climàcic adjacent a la ribera ha estat ocupat per usos marge esq. Si

Total correcció per a les riberes (valors entre -1 i +1) -0,5

antròpics.

3. Correccions per a la vegetació aquàtica Espècies Estimació recobriment

-

Absència de vegetació aquàtica amb símptomes evidents de contaminació -

Correcció per macròfits -

Puntuació integrada IVF 3,5


Documents

ANNEX I Metodologies de càlcul de règim de cabalsaca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/directiva_marc/annexos_hidri.pdf132 Protocol d’avaluació de la qualitat HIDromorfològica