Upload
others
View
4
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 2. Planejament urbanístic
1
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ................................................................................................... 3
2. PLANEJAMENT MUNICIPAL ............................................................................. 3
2.1. Sant Joan de les Abadesses........................................................................... 3 2.2. Sant Pau de Segúries ..................................................................................... 5 2.3. Camprodon ..................................................................................................... 6 2.4. Llanars ............................................................................................................ 6 2.5. Vilallonga de Ter ............................................................................................. 7
3. PLANEJAMENT SUPRA-MUNICIPAL................................................................ 8
3.1. Pla territorial general de Catalunya (PTG) ...................................................... 8 3.2. Pla territorial de les comarques gironines ....................................................... 8 3.3. Plans sectorials ............................................................................................... 8 3.3.1. Pla d’infraestructures del transport 2006-2026 (PITC)................................ 8 3.3.2. Pla de transport de viatgers de Catalunya (PTVC) ..................................... 9 3.3.3. Pla estratègic de la bicicleta a Catalunya (PEB)....................................... 10
3.4. Pla comarcal de muntanya 2009-2012 ......................................................... 10
APÈNDIX NÚM. 1.- POUM DE SANT JOAN DE LES ABADESSES ........................ 11
APÈNDIX NÚM. 2.- POUM DE SANT PAU DE SEGÚRIES ..................................... 13
APÈNDIX NÚM. 3.- POUM DE CAMPRODON ......................................................... 15
APÈNDIX NÚM. 4.- NORMES SUBSIDIÀRIES DE LLANARS ................................. 17
APÈNDIX NÚM. 5.- NORMES SUBSIDIÀRIES DE VILALLONGA DE TER ............. 19
TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 2. Planejament urbanístic
3
1. INTRODUCCIÓ
L’àmbit d’actuació del present estudi compren l’afecció a terrenys de cinc municipis
diferents: Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau de Segúries, Camprodon, Llanars i
Vilallonga de Ter.
Per saber el planejament i usos del sòl dels municipis que travessa la via ciclista
objecte d’aquest estudi informatiu “Via ciclista del Ter. Tram: Sant Joan de els Abadesses – Vilallonga de Ter”, amb clau de projecte EI-XC-10020.1, s’ha consultat
amb els ajuntaments implicats.
Els municipis afectats es regeixen per les següents normatives de planejament
municipal:
- Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Joan de les Abadesses.
- Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Pau de Segúries.
- Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Camprodon.
- Normes subsidiàries de Llanars.
- Normes subsidiàries de Vilallonga de Ter.
A nivell de planejament supra-municipal s’han consultat els següents plans:
- Pla territorial general de Catalunya
- Pla territorial de les Comarques Gironines
- Pla d’infraestructures del transport 2006-2026
- Pla de transport de viatgers de Catalunya
- Pla estratègic de la bicicleta
- Pla comarcal de muntanya
2. PLANEJAMENT MUNICIPAL
2.1. Sant Joan de les Abadesses
Aquest municipi compta amb el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Joan
de les Abadesses, elaborat l’any 2008. Aquest pla constitueix la revisió del Pla General
d’Ordenació de 1986.
TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 2. Planejament urbanístic
4
El sòl s’estructura de la següent forma:
Sòl urbà consolidat Sòl urbà no consolidat Sòl urbanitzable delimitat Sòl urbanitzable no delimitat Sol urbà i urbanitzable. Sistemes:
1) S. hidrològic
2) S. comunicacions viàries
3) S. parcs i jardins
4) S. equipaments i dotacions
5) S. infraestructures dels serveis urbans
Sòl no urbanitzable
El sòl no urbanitzable és aquell pel qual l’objectiu del pla és que no s’hi produeixi un
creixement de tipus urbà. Es classifiquen dos tipus de sòl no urbanitzable:
1. Sòl no urbanitzable ordinari.
2. Sòl no urbanitzable d’Especial Protecció.
El Pla General d’Ordenació Urbana de l’any 1986 de Sant Joan de les Abadesses,
estableix les següents subzones:
Zona forestal (F): Sobre aquest sòl es prohibeix l’edificació, exceptuant els refugis
forestals públics i aquelles instal·lacions per a la prevenció i per a l’estudi de la flora i la
fauna.
Es prohibeix també la realització de moviments de terra i l’obertura de camins que no
siguin necessaris per a l’explotació de la finca. Per a la seva autorització caldrà
presentar un projecte que contempli el traçat i condicions de construcció del camí, la
justificació i l’autorització de la tala prevista.
L’obertura del camí no produirà terraplens de més de 5 m d’amplada ni desmunts de
més de 4 m d’alçada, desfeta de marges existents, desforestació parcial, modificació
de les escorrenties ni creació d’erosions en el sòl vegetal.
Es prohibeix l’obertura de camins en cornisa o de vistes panoràmiques.
Es prohibeix el trànsit de vehicles rodats fora de les vies i camins existents.
Es protegirà la xarxa de camins.
En els espais protegits i zones forestal es pot dissenyar un sistema d’equipaments i
espais públics, orientats al gaudiment i coneixement del medi natural (àrees d’esplai,
cases de colònies, itineraris de la natura i centres d’informació permanent).
La repoblació forestal es portarà a terme amb espècies pròpies de la zona i amb
autorització de l’Ajuntament, prohibint-se la plantació intensiva d’espècies que puguin
alterar l’equilibri ecològic i l’entitat de les vegetacions autòctones.
Zona rústec (R): Són aquells terrenys destinats a erms i pastures, que en cap
moment poden incorporar-se a processos urbans.
Zona agrícola-conreus (A): Són aquelles terres que per la seva excepcional aptitud
agrícola han de reservar-se a aquesta activitat. Únicament s’admeten les ampliacions i
millora de les construccions ja existents.
Protecció de les infraestructures: Les franges de protecció seran les determinades per
la Llei de Carreteres 51/1974, de 19 de setembre (BOE de 21 de desembre).
Les franges de protecció dels camins seran de 6 m des de l’eix del camí.
Les franges de protecció seran de 20 m comptats a partir del límit exterior del terraplè
o trinxera que dóna suport a la via o des de la cuneta.
TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 2. Planejament urbanístic
5
D’acord amb l’article 86-2 de la Llei del Sòl els terrenys compresos en aquesta zona no
podran ésser dedicats a usos que suposin transformació de les condicions actuals,
excepte les d’utilitat pública, en les quals es procurarà un mínim impacte visual.
Els moviments de terra seran els mínims, i en cap cas suposar murs o talussos de més
de 3 m d’alt.
La tala d’arbres ha de ser la mínima imprescindible i subjectar-se a la llicència
municipal.
L’obertura de nous camins només s’admet per a l’accés a masos ja existents, per a
l’explotació forestal o per a la millora de les condicions d’accés a les zones de conreu.
El camí amb les limitacions assenyalades per la zona forestal estarà subjecte a
llicència, tindrà una amplada no superior a 30,4 m i s’adaptarà a la topografia. Els
moviments de terra i el respecte a l’arbrat seran molt estrictes.
Altres aspectes
Val a dir que en aquest terme existeix una modificació puntual, en l’àmbit de la Colònia
Llaudet, on es contempla el recorregut d’una via verda. El document és Modificació
Puntual del Pla General d’Ordenació Urbana. Sant Joan de les Abadesses Girona,
aprovada l’any 2008.
D’altra banda, també cal fer esment a una reserva de sòl per una variant que
transcorreria pel marge dret del Ter.
A l’Apèndix núm. 1 es presenten còpies dels plànols del POUM de Sant Joan de les
Abadesses i de la modificació puntual en l’àmbit de la Colònia Llaudet.
2.2. Sant Pau de Segúries
Compta amb un Pla d’Ordenació Urbanística aprovat inicialment l’any 2007. Aquest
POUM classifica el sòl del terme municipal de Sant Pau de Segúries, als efectes del
seu règim jurídic, de conformitat amb la seva destinació bàsica, i d’acord amb els
articles 24 i següents del DL 1/2005, en:
a) sòl urbà b) sòl urbanitzable c) sòl no urbanitzable
Dins del sòl urbà, atenent als criteris establerts als articles 30 i 31 del DL 1/2005, el
POUM diferencia entre sòl urbà consolidat i sòl urbà no consolidat. Dins del sòl urbanitzable, el POUM només defineix sòl urbanitzable delimitat.
Les qualificacions urbanístiques establertes en el sòl no urbanitzable són:
Clau 11 Activitats i serveis propis del sòl rústic
Clau 12 Sòl agrícola. Comprèn els sòls de valor agrícola, estiguin o no conreats en el
moment de la seva classificació. Es distingeix:
o 12a d’interès
o 12b d’especial interès
Clau 13 Sòl forestal: comprèn aquells sòls que, pels seus valors forestals, actuals o
potencials, han d’ésser preservats de qualsevol activitat que en pugui perjudicar les
condicions naturals. La finalitat de l’ordenació d’aquests sòls és assegurar-ne la
conservació, regeneració i millora. S’inclouen dins d’aquesta qualificació tant els
entorns de bosc com els de pastura. Es distingeix:
o 13a d’interès
o 13b d’especial interès
o 13c marges
Clau 14 Àmbit fluvial – Xarxa Natura 2000. Comprèn els entorns que conformen el
paisatge del riu Ter i que es troben recollits dins la Xarxa Natura 2000. Ha estat
proposat (i aprovat) com a Lloc d’Importància Comunitària (LIC). Aquesta zona admet
els usos agrícoles i forestals que respectin l’orografia existent i evitin l’erosió. A
diferència del sistema hídric definit en aquesta normativa, aquesta qualificació té
característiques d’espai privat.
TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 2. Planejament urbanístic
6
Clau 15 Talussos. Comprèn els terrenys de fort pendent que delimiten les diferents
terrasses fluvials del riu Ter. S’hauran de conservar en l’estat actual, sense
desenvolupar-hi cap tipus d’activitat ni talar-ne els arbres existents.
El POUM qualifica el sòl en sistemes urbanístics i zones.
Clau X Sistema viari
Clau F Sistema ferroviari
Clau H Sistema hidrogràfic
Clau V Sistema d’espais lliures i zones verdes
Clau E Sistema d’equipaments
Clau HD Sistema d’habitatges dotacionals
Clau T Sistema de serveis tècnics
A l’Apèndix núm. 2 es presenten còpies dels plànols del POUM de Sant Pau de
Segúries.
2.3. Camprodon
El traçat, al seu pas per Camprodon, travessa majoritàriament sòl no urbanitzable
delimitat en la Revisió del Pla General de Camprodon (Text Refós de l’any 2000) com
a Espais de conreu i pastura, espais de bosc, i espais de bosc de ribera i de protecció
dels cursos fluvials i torrencials.
També al centre del nucli urbà i a l’oest existeixen el Castell del Puig de les Relíquies i
el Bac de Sant Antoni, respectivament, espais declarats com a àmbits de protecció
especial.
La protecció és compatible amb l’existència d’edificis o instal·lacions d’utilitat pública i
d’interès social, com també és compatible amb els usos o utilitzacions agrícoles,
ramaderes extensives, o silvícoles.
L’obertura de nous camins de rodadura dins del sòl no urbanitzable es limitarà a les
especialment previstes en el pla general i les derivades dels projectes promoguts per
l’administració d’acord amb la Llei de Carreteres.
La traça de nous camins de la xarxa viària rural, així com les modificacions dels
existents s’adaptarà a la morfologia del lloc, de manera que els moviments de terra
siguin mínims, procurant que les plataformes dels vials s’excavin o terraplenin
provocant els mínims desnivells amb els terrenys confrontants, i amb les inclinacions
adequades per permetre la seva revegetalització, que haurà d’estar contemplada al
projecte, o bé la construcció de murets de contenció tenint sempre en compte les
característiques paisatgístiques de l’indret que solquen.
Quant a les vies per on passa o passava tradicionalment el bestiar (carrerades), es
seguirà el que disposa el costumari català i el seu Reglament de 3.1.78.
Limitacions generals a fi de protegir la integritat del paisatge:
- No es permeten els anuncis, cartells, rètols ni inscripcions als arbres, edificis,
roques, que representin propaganda de qualsevol tipus. S’exceptuen aquells
que instal·li l’autoritat competent.
- La reforestació dels espais de dedicació agropecuària principal i la introducció
d’espècies forestals exòtiques estaran subjectes a l’informe favorable del
departaments d’Agricultura i Medi Ambient, i no s’admetran aquelles espècies
que tendeixen a modificar negativament el potencial biòtic dels espais forestals
actuals o potencials. Tampoc s’admeten els aterrossaments.
A l’Apèndix núm. 3 es presenten còpies dels plànols del POUM de Camprodon.
2.4. Llanars
El municipi de Llanars disposa d’unes NNSS de planejament aprovades en data de 10
de juny de 1981.
Per altra banda, en el document de “Modificació de les normes subsidiàries -
reajustament límit espai lliure carretera de Setcases i ampliació sòl urbà”, que data del
juliol del 2008, es denota l’existència d’una reserva de sòl per a una futura variant, la
qual transcorreria pel marge oposat del Ter oposat al poble.
TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 2. Planejament urbanístic
7
El planejament qualifica els diferents tipus de sòl en:
Sistemes V: Viari
E.ll.: Espais lliures
Eq.: Equipaments
Sòl urbà 1) Cas antic
2) Edificació plurifamiliar aïllada
3) Edificació plurifamiliar en filera
4) Unifamiliar aïllada
5) Unifamiliar en filera
6) Edificació aïllada a mantenir
7) Hoteler
8) Tolerància industrial
Sòl apte per urbanitzar 9) Urbanitzable residencial
Sol no urbanitzable 10) Àmbit del sector de la rosa
11) Àmbit dels nuclis rurals d’Espinela i Feitus
12) Zona agrícola
13) Zona forestal de muntanya
14) Zona d’afecció protecció dels cursos fluvials
15) Espai d’interès natural de serra Cavallera
El recorregut de la VCT en el seu tram abans del poble transcorre per terrenys
A l’Apèndix núm. 4 es presenten còpies dels plànols de les Normes Subsidiàries de
Vilallonga de Ter.
2.5. Vilallonga de Ter
S’ha consultat el planejament d’aquest municipi el qual ha estat facilitat ple mateix
consistori. Aquest planejament es regeix per les Normes Subsidiàries de Planejament
del municipi de Vilallonga de Ter. Aquestes no han sofert canvis respecte el Text
Refós redactat en compliment de l’acord de la Comissió d’Urbanisme de Girona de
data 12/09/95 corresponent a l’expedient de Normes Subsidiàries aprovat
provisionalment
per l’Ajuntament en data 05/05/95.
En aquest sentit, el planejament del municipi s’ordena en les següents classificacions:
SISTEMES 1) Sistema viari.
2) Sistema d’espais lliures.
3) Sistema d’equipaments públics.
4) Sistema de rius i riberes.
5) Serveis tècnics.
SOL URBÀ 1) Zona de casc antic Vilallonga (clau 1a).
2) Nucli urbà de La Roca. (clau 1b)
3) Nucli urbà de Tregurà i Abella. (clau 1c).
4) Edificació plurifamiliar aïllada (clau 2a, 2b, 2c)
5) Edifici plurifamiliar en filera.
6) Unifamiliar aïllada. (clau 4a, 4b)
7) Edificació aïllada a mantenir. (clau 5)
SOL APTE PER URBANITZAR El Règim d’usos previstos dins el sector seran els d’habitatges residencials turístics i
els usos d’equipament i complementaris aquesta activitat.
SOL NO URBANITZABLE 1) Càmping. (clau 10).
2) Àmbit dels nuclis rurals de Tregurà i l'Abella (clau 11).
3) Zona agrícola (clau 12).
4) Zona forestal i de muntanya. (clau 13)
5) Zona d'afecció i protecció dels cursos d'aigua. (clau 14).
TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 2. Planejament urbanístic
8
6) Espais d'interès natural de Serra Cavallera capçalera del Ter- Freser. (clau 15)
Val a dir que la major part del recorregut en aquest municipi té lloc al llarg del sòl no
urbanitzable. En aquet sentit, el recorregut es mou al límit de la zona agrícola (Clau
12) amb Ia Zona d’afecció i protecció dels cursos d’aigua (Clau 14). Per norma
general, en els espais no urbanitzables s’haurà de tenir en consideració el seguit de
normes i directrius per a la protecció del paisatge natural. Per últim, cal fer esment al
fet que en aquests espais, l’obertura de nous camins i pistes serà possible mitjançant
la redacció del Pla Especial corresponent.
A l’Apèndix núm. 5 es presenten còpies dels plànols de les Normes Subsidiàries de
Vilallonga de Ter.
3. PLANEJAMENT SUPRA-MUNICIPAL
3.1. Pla territorial general de Catalunya (PTG)
El Pla territorial general de Catalunya (1995) defineix els objectius d’equilibri territorial
d’interès general per a Catalunya. Els Pans Territorials Parcials concreten els objectius
del PTG amb més concreció per als diferents àmbits territorials.
El PTG aprovat per la Llei 1/1995, de 16 de març, defineix sis àmbits d’aplicació dels
plans territorials parcials, basats en la funcionalitat territorial. L’àmbit de l’estudi
correspon a les comarques gironines.
Els criteris de planejament territorial de Catalunya, entre d’altres inclouen el dret a la
mobilitat, la facilitació del transport públic, la viabilitat del territori i els
desenvolupaments urbans. Considera els viatges a peu i en ferrocarril per a
descongestionar les infraestructures i desincentivar l’ús del vehicle a motor.
Tanmateix, però, no considera l’ús de la bicicleta directament.
3.2. Pla territorial de les comarques gironines
El Pla territorial de les Comarques Gironines es troba en fase d'informació pública i
publicat al DOGC núm. 5567 de 15 de febrer de 2010.
Aquest Pla no contempla dins del sistema d’infraestrutures de mobilitat la xarxa de
senders i rutes, tant per la mobilitat a peu com amb bicicleta.
El Pla recomana la realització d’un pla director urbanístic on s’hauria de contemplar les
diferents xarxes de mobilitat (transport privat, transport col·lectiu, bicicleta i vianants)
entre els nuclis urbans de l’àmbit i les necessitats derivades de les seves activitats
socioeconòmiques (accessibilitat als polígons industrials, trànsit de maquinaria
agrícola,...).
3.3. Plans sectorials
3.3.1. Pla d’infraestructures del transport 2006-2026 (PITC)
Pla d’infraestructures de transport de Catalunya 2006 - 2026 (PITC). És el pla territorial
sectorial que permet el desenvolupament coordinat de les xarxes viàries, ferroviàries i
logístiques a Catalunya, tant per al transport de viatgers com de mercaderies.
Una de les directrius que directament emmarquen el PITC en el període 2006-2012 (el
PITC té com a horitzó el 2026) és que els quilòmetres de vies ciclistes, especialment la
xarxa bàsica ciclista, experimentaran un notable augment, fins a situar-se al voltant
dels 1.300 km.
La proposta de xarxa ciclista del PITC es basa en el Pla estratègic de la bicicleta que
estableix tres nivells de xarxa (bàsica, comarcal i municipal), les seves relacions
funcionals i les connexions amb les xarxes transeuropees de vies ciclistes. Es
consideren com a vies ciclistes que han d'integrar la xarxa les definides al Reglament
de circulació. Una via ciclista és una via específicament condicionada per al trànsit de
bicicletes, amb la senyalització horitzontal i vertical corresponent, l'amplada de la qual
permet el pas segur d'aquests vehicles. Inclou els següents tipus:
- Carril-bici: via ciclista adossada a la calçada, en un sol sentit o en doble sentit.
- Carril-bici protegit: carril-bici amb elements laterals que el separen físicament
de la resta de la calçada així com de la vorera.
- Vorera-bici: via ciclista senyalitzada sobre la vorera.
TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 2. Planejament urbanístic
9
- Pista-bici: via ciclista segregada del trànsit motoritzat, amb traçat independent
de les carreteres.
- Senda ciclable: via per a vianants i ciclistes segregada del trànsit motoritzat
que passa per espais oberts, parcs, jardins i boscos.
La definició de la xarxa es basa tant en les infraestructures ja existents (unint
carreteres en desús i vies potencialment ciclistes, locals i regionals, dins d'una
senyalització comuna) com en el desenvolupament de noves infraestructures per
ampliar la xarxa.
S'estableix com a primera fase de la construcció de la xarxa bàsica ciclista l'adequació
dels eixos principals del territori a la mobilitat ciclista de manera que tots els ciutadans
de Catalunya puguin desposar de vies ciclistes com a alternativa al vehicle motoritzat
per als desplaçaments. Quedaran per a fases posteriors aquells eixos situats en
corredors de baixa demanda o de difícil accessibilitat; per aquesta raó caldrà mantenir
una xarxa de transport públic adaptada al transport de bicicletes per tal de donar
accessibilitat a tot el territori.
3.3.2. Pla de transport de viatgers de Catalunya (PTVC)
És el Pla territorial sectorial que defineix les directrius i les línies d'actuació per als
propers anys en relació amb l'oferta dels serveis de transport públic a Catalunya i la
gestió del conjunt del sistema.
Té caràcter de pla territorial sectorial, d'acord amb la Llei 23/1983, de 21 de novembre,
de política territorial, i de pla específic de mobilitat a l'efecte d'allò que establei la Llei
9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat.
Els seus continguts i actuacions s'emmarquen dins la normativa i el planejament
vigents i, particularment, desplega el Pla d'infraestructures de transport de Catalunya.
El PTVC va ser aprovat definitivament en acord de govern el 7 de gener de 2009.
El PTVC vol impulsar la complementarietat dels serveis de transport públic amb altres
mitjans de transport sostenible. D’aquesta manera, incorpora el que s’estableix en el
Pla estratègic de la bicicleta quant a aquesta complementarietat dels serveis, la qual
s’haurà de tenir en consideració en el disseny i adequació de les estacions d’autobús i
de ferrocarril i dels intercanviadors, així com la progressiva adaptació dels mitjans de
transport a l’ús de la bicicleta a través de la instal·lació d’aparcaments específics i
l’adaptació dels combois.
El PTVC també proposa
- Aplicar noves tecnologies que integrin el bitlletatge en processos electrònics de
pagament (targetes intel·ligents, venda per Internet...) que integrin les xarxes
de transport públic amb altres serveis (taxi, peatges, hotels, teatres,
aparcaments de dissuasió, lloguer de bicicletes...).
- Assegurar la connexió a peu i amb bicicleta en condicions de màxima seguretat
des de les parades de transport públic fins a l’origen o la destinació del
desplaçament.
- Ampliar el radi de cobertura de la xarxa de transport mitjançant sistemes de
facilitació de park & ride, bicicletes, cotxe compartit (car pooling).
- Facilitar l’accessibilitat als centres de treball i d’estudi, a peu i amb bicicleta.
TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 2. Planejament urbanístic
10
3.3.3. Pla estratègic de la bicicleta a Catalunya (PEB)
El Pla estratègic de la bicicleta 2006-2010 és un pla sectorial específic establert per la
Llei 9/2003 de la mobilitat, de jerarquia inferior a les Directrius nacionals de mobilitat
de Catalunya, i impulsat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
Aquest Pla estratègic de la bicicleta a Catalunya (en endavant, PEB) es va sotmetre
aprovació definitiva en acord de Govern del 7 de gener de 2009.
L’objectiu principal del PEB és potenciar i fomentar l’ús de la bicicleta com a mitjà de
transport a tot Catalunya, que en els darrers anys ha aconseguit consolidar-se com un
mitjà de mobilitat dels catalans.
Els principals eixos estratègics d’aquest pla són:
- Elaborar un inventari de tots els camins i vies susceptibles de ser carrils bici o
vies pedalables.
- Impulsar la construcció d’una xarxa de 1200 quilòmetres de carrils bici, tal i
com preveu el Pla d’Infraestructures de Catalunya (PITC).
- Crear un manual de disseny per a la construcció de la xarxa: característiques
geomètriques, enllumenat, estacionament i senyalització.
- Crear una normativa que reguli tots els aspectes referents a la bicicleta i les
noves vies previstes.
- Prioritzar la seguretat del ciclista mitjançant la pacificació del trànsit, la
classificació de zones amb velocitat reduïda i el manteniment i neteja de les
infraestructures.
- Afavorir la intermodalitat amb els altres mitjans de transport públic, adaptant
llocs per transportar les bicicletes al seu interior i modificant els horaris i els
requisits d’admissió.
- Establir espais segurs per la guarda i custòdia de bicicletes.
- Promocionar l’ús de la bicicleta a través de campanyes de comunicació.
- Formar en l’ús correcte de la bicicleta des de les escoles i autoescoles.
- Impulsar la compatibilitat del Bicing de diferents ciutats.
3.4. Pla comarcal de muntanya 2009-2012
Els plans comarcals de muntanya són el principal instrument que la Llei d'alta
muntanya preveu per al seu desenvolupament. Aquests documents de planificació es
configuren com un pla integral de desenvolupament socioeconòmic on es coordinen
les actuacions i les inversions dels diversos agents de l'Administració de la Generalitat
i de l'Estat a cadascuna de les comarques de muntanya.
Aprovat definitvament pel Govern de la Generalitat el 10 de novembre de 2009 i
publicat alDOGC núm. 5511 de 23 de novembre de 2009.
El Pla comarcal de muntanya dins el programa de condicionament i millora de la
xaraxa viària contempla per part del Departament de Politica Territorial i Obres
Publiques l’actuació programada per al període de 2010-2012 de l’execució de la “Via
ciclista del Ter. Tram Vic – Camprodon” per un import de 12.100.000,00 €
TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 2. Planejament urbanístic
11
APÈNDIX NÚM. 1.- POUM DE SANT JOAN DE LES ABADESSES