ANNEX NÚM. 9: TRÀNSITgencat.cat/territori/actuacions/DB_02125_2/a09_transit... · 2015. 12. 18. · “Estudi de trànsit. Interacció enllaç “El Guix” (C-16c i N-141c i xarxa

Projecte Constructiu. Millora general. Desdoblament de la carretera C-55, del PK 21+500 al 24+700. Tram: Sant Vicenç de Castellet - Manresa.

Clau: DB-02125.2

ANNEX NÚM. 9: TRÀNSIT


Clau: DB-02125.2

Annex de Trànsit i

ANNEX DE TRÀNSIT

ÍNDEX

1 ANTECEDENTS ....................................................................................................... 1 2 DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT D’ESTUDI ......................................................................... 1 3 ANÀLISI SOCIO-ECÒNOMIC .................................................................................. 1

3.1 Evolució de la població ..................................................................................... 2 3.2 Evolució de la motorització ............................................................................... 3

3.2.1 Evolució motorització per comarques ....................................................... 3 3.2.2 Evolució turismes per comarques ............................................................. 3 3.2.3 Evolució motocicletes per comarques ....................................................... 4 3.2.4 Evolució motorització per municipis .......................................................... 5 3.2.5 Evolució turismes per municipis ................................................................ 5 3.2.6 Evolució motocicletes per municipis .......................................................... 6

3.3 Ocupació ........................................................................................................... 6 3.4 Mobilitat ............................................................................................................. 7

4 ANÀLISI DEL TRÀNSIT ........................................................................................... 8 4.1 Introducció ......................................................................................................... 8 4.2 Estudis de trànsit previs .................................................................................... 8 4.3 Pla d’aforaments. Direcció General de Carreteres (DTES) .............................. 11 4.4 Estacionalitat del trànsit .................................................................................... 12

4.4.1 Estacionalitat mensual Estació 331308 – Castellgalí ................................ 12 4.4.2 Estacionalitat setmanal Estació 331308 - Castellgalí ................................ 13

4.5 Evolució del trànsit ............................................................................................ 13 4.6 Anàlisi de funcionalitat. Nivells de servei .......................................................... 16

4.6.1 Tram bàsic d’autopista .............................................................................. 16 4.6.2 Tram amb influència d’entrades i sortides i carrils de trenat ..................... 19

5 CATEGORIA DEL TRÀNSIT .................................................................................... 22

APÈNDIX 1: ESTUDI DE TRÀNSIT. INTERACCIÓ ENLLAÇ “EL GUIX” (C-16c i N-141c i XARXA VIÀRIA URBANA) AMB LA C-25. MANRESA – SANT FRUITÓS DE BAGES. CLAU: ET-DB-02125.1 (PDF)

APÈNDIX 2: AFORAMENTS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA


Clau: DB-02125.2

Annex de Trànsit 1

ANNEX DE TRÀNSIT

1 ANTECEDENTS

El present Projecte Constructiu té com a antecedents respecte al ‘Estudi de Trànsit els següents:

“Estudi de trànsit. Interacció C-16/C-55. Manresa” redactat al juliol de 2005 amb clau ET-DB-02125.

“Estudi de trànsit. Interacció enllaç “El Guix” (C-16c i N-141c i xarxa viària urbana) amb la C-25. Manresa – Sant Fruitós de Bages” redactat al desembre de 2007 amb clau ET-DB-02125.1.

Annex de trànsit del “Estudi Informatiu. Desdoblament C-55, PK 15+700 al 30+800, i nou vial connexió amb la C-25. Tram: Castellbell i El Vilar – Sant Fruitós de Bages” redactat a l’octubre de 2007 amb clau EI-DB-02125.

Els citats Estudis tenien per objectiu lliurar una prognosi de trànsit, el màxim de precisa possible, per a les principals carreteres de l’eix del Llobregat en el tram Castellbell i El Vilar – Sant Fruitós de Bages, tenint en compte les millores que es tenien que executar en la xarxa viària que conforma el corredor Barcelona – Manresa ( carreteres, C-16, C-55 i C-58).

En els estudis s’arriba a la conclusió que considerant el desdoblament de la C-55 es produiria en l’any horitzó 2013 en el tram equivalent de l’autopista C-16 una reducció del trànsit d’un 46%, de forma que es carregarà més la variant de Manresa i es reduirà el trànsit dels accessos de Manresa a l’autopista. En aquest escenari l’any 2013 en el PK 21 de la C-55 s’assoliria una IMD de 39.728 veh/dia

Els antecedents del present Projecte Constructiu es consideren adequats de forma que en el present annex es desenvoluparà l’estudi de trànsit en base a les dades obtingudes en els estudis de referència.

2 DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT D’ESTUDI

El tram d’àmbit d’estudi del desdoblament de la C-55, entre el PK 21+500 i el 24+700 comprèn els municipis de Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Manresa. Principalment el traçat es desenvolupa en el municipi de Castellgalí, situat a la comarca del Bages.

La longitud del nou tram desdoblat de la C-55 és de 2.993 metres.

El desdoblament està format per una via preferent de doble calçada amb 2 carrils per sentit de circulació, velocitat de projecte de 80 Km/h i secció 14/19, exceptuant algun tram on s’ha augmentat per visibilitat.

A l’inici del tram, la nova carretera es situa sobre l’existent en un tram d’uns 300 m, el qual es paral·lel al riu Llobregat.

Posteriorment, el nou traçat s’independitza de l’existent en la zona de confluència dels rius Llobregat i Cardener plantejant una variant a la població de Castellgalí per l’est.

Un cop creuat el riu Cardener amb el viaducte esmentat, es projecta l’enllaç de Castellgallí a la zona anomenada Can Font dels Cirerencs. Aquest està constituït per un enllaç tipus

diamant amb peses que permet connectar amb la carretera antiga C-55 i amb la ctra. BV-1424 ,a través de l’eix 17 (Ramal Castellgalí C-55a).

El traçat torna a creuar la línia de ferrocarril de Barcelona a Manresa i el riu Cardener per tal de tornar a coincidir en planta amb la carretera actual en la zona del polígon industrial Els Torrents, on finalitza el tram objecte d’aquest Projecte. En el Projecte Constructiu de clau DB-02125.3 es defineix l’enllaç Els Comdals el qual es dóna accés a les vivendes emplaçades a aquest paratge i al Polígon industrial Els Torrents.

3 ANÀLISI SOCIO-ECÒNOMIC

En aquest capítol es recull l’anàlisi socioeconòmic de l’àrea d’estudi, l’evolució de les variables al llarg dels últims anys i la seva projecció a futur, i es recullen les dades urbanístiques dels principals municipis de l’àrea, segons la informació disponible recopilada tant de les àrees d’urbanisme de cada ajuntament com de l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya).

S’analitzaran les principals variables socioeconòmiques que afecten a la mobilitat, i que són població, motorització, i ocupació.

S’han analitzat els municipis directament afectats pel desdoblament de la C-55 ( Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí, Manresa). Així com les comarques veïnes ja que les carreteres C-55, C-16 i C-58 representen uns eixos viaris (Eix del Llobregat) que comuniquen el Bages amb la regió metropolitana de Barcelona (Bages, Baix Llobregat, Vallès Occidental i Barcelonès) a través dels quals es distribueix el trànsit de la pròpia comarca, intracomarcal i de llarg recorregut.

Figura 1: Àmbit del Projecte


Clau: DB-02125.2

Annex de Trànsit 2

Figura 2: Àmbit del Projecte per municipis i comarques

3.1 Evolució de la població

A fi de conèixer les característiques de les carreteres, així com el comportament de la mateixa un cop entri en funcionament el desdoblament, és necessari estudiar els municipis de la zona, contemplant les dimensions dels municipis, l’estudi de la població i saber els motius dels possibles desplaçaments entre els municipis de l‘àmbit d’estudi. Al següent estudi no s’han analitzat únicament els municipis afectats directament per la millora de les carreteres, sinó també les comarques relacionades amb els moviments intracomarcals a través dels eixos de la C-55, C-16 i C-58.

De forma general s’analitzarà en un inici la situació actual de la població per comarques:

Bages Vallès Occidental Baix Llobregat Barcelonès

Població (any 2012) 186.084 898.173 806.799 2.254.052

Superfície (km2) 1.299,1 583,1 486 145,8

Densitat de població (hab./km2) 143,2 1.540,3 1.660,1 15.465,2

Capital comarcal Manresa Sabadell i Terrassa

St. Feliu de Llobregat Barcelona

Taula 1: Dades demogràfiques de les comarques estudiades. (Font: Elaboració pròpia a partir d’IDESCAT).

Com es pot apreciar la comarca amb més volum de població és el Barcelonès, i la de menor volum el Bages. D’igual manera la densitat de la població es presenta en major nombre a la comarca del Barcelonès i en menor a la del Bages.

En conjunt, Catalunya presenta focus de poblacions perfectament definides, amb Barcelona i les seves rodalies com el principal agrupament de població.

A continuació s’adjunta una taula amb el nombre d’habitants per municipi i any, permetent comparar de manera ràpida l’evolució de la poblacions entre municipis al llarg dels anys:

hab/any Manresa Castellgalí Sant Vicenç de Castellet

2012 76.570 2.001 9.314 2011 76.589 1.966 9.126 2010 76.209 1.958 8.688 2009 76.558 1.918 8.564 2008 75.053 1.760 8.275 2007 73.140 1.611 8.096 2006 71.772 1.436 7.835 2005 70.343 1.282 7.737 2004 68.505 1.145 7.532 2003 67.269 1.066 7.334 2002 65.440 993 7.139 2001 63.929 984 7.190 2000 63.742 928 7.212 1999 63.688 901 7.323 1998 64.067 853 7.386

Creixement de població

17,93 % 87,73 % 23,37 %

Taula 2: Evolució de la població. (Font: Elaboració pròpia a partir d’IDESCAT).

De manera general es pot assegurar que els principals municipis estudiats al següent annex presenten creixements desiguals de la població, sent el creixement del municipi de Castellgalí més del doble que els dels municipis veïns.

A Castellgalí el creixement de la població ha estat del 87,73% en els últims 15 anys, mentre que a Manresa i Sant Vicenç de Castellet el creixement ha estat del 17,93 % i 23,37%, respectivament. Manresa i Sant Vicenç de Castellet han tingut un creixement similar de l’entorn del 20%.

A Castellgalí el creixement de població entre 2005 i 2009 és molt important, mentre que entre 2009 i 2012 s’observa una tendència a estabilitzar-se, que es similar a la dels municipis de Manresa i Sant Vicenç de Castellet.

Al següent gràfic es por observar de manera esquemàtica l’evolució de la població dels diferents municipis analitzats:

BAIX

LLOBREGAT

BARCELONÈS

VALLÈS

OCCIDENTAL

BAGES


Clau: DB-02125.2

Annex de Trànsit 3

0,5

1

1,5

2

2,5

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Índe

x de

cre

ixem

ent

Manresa Castellgalí Sant Vicenç de Castellet

Figura 3: Evolució de la població dels municipis analitzats (Font: Elaboració pròpia a partir d’IDESCAT).

3.2 Evolució de la motorització

La motorització indica el nombre de vehicles per cada 1000 habitants, ja siguin turismes o el conjunt de vehicles (inclosos vehicles pesats, motocicletes, etc.).

L'increment de la motorització va associat a un increment de la mobilitat, encara que existeixen excepcions, on una política fiscal favorable (impostos de circulació i taxes baixes), pot originar que existeixin vehicles empadronats en un municipi, i no circulin per la zona (empreses de renting, vehicles pesats, etc.).

3.2.1 Evolució motorització per comarques

Les quatre comarques d’àmbit d’estudi han experimentat un decrement dels vehicles en els últims 6 anys. L’Índex de creixement per cada una de les comarques ha estat diferent. La comarca amb un major creixement de la motorització ha estat el Bages, seguida del Baix Llobregat.

De manera general, el creixement de vehicles a les comarques analitzades ha experimentat índexs alts entre els anys 1995 - 2005. En els últims anys el índex de motorització ha estat negatiu, quedant l’últim any al 1,3%.

Any/ motorització Baix Llobregat Bages Barcelonès Vallès

Occidental mitja

comarcal Index

creixement 2011 632,05 1222,15 553,19 653,93 765,33 1,3% 2010 633,34 1175,55 553,87 657,82 755,15 -0,5% 2009 638,93 1184,56 554,12 658,75 759,09 -3,7% 2008 648,51 1273,52 562,93 668,97 788,48 1,2%

Any/ motorització Baix Llobregat Bages Barcelonès Vallès

Occidental mitja

comarcal Index

creixement 2007 649,23 1224,52 567,88 674,73 779,09 7,2% 2006 620,93 1094,37 544,64 647,56 726,88 -2,8% 2005 621,94 1169,81 551,03 649,48 748,07 4,7% 2004 620,43 1044,02 543,22 649,17 714,21 3,3% 2003 602,54 993,58 533,72 635,09 691,23 -0,1% 2002 620,94 920,71 571,58 654,01 691,81 2,5% 2001 625,62 844,82 581,88 648,39 675,18 3,5% 2000 631,6 753,15 571,51 652,55 652,20 3,5% 1999 619,4 692,14 570,19 637,89 629,91 5,5% 1998 584,02 639,21 557,16 606,98 596,84 4,9% 1997 559,95 594,8 539,18 581,89 568,96 3,8% 1996 531,47 572,45 536,68 551,1 547,93 4,3% 1995 507,48 557,3 504,63 532,79 525,55 3,1% 1994 483,84 544,08 494,84 516,75 509,88 0,6% 1993 480,05 536,63 499,25 512,16 507,02 0,8% 1992 474,17 527,57 500,04 511,03 503,20 4,4% 1991 450,06 505,21 486,21 486,96 482,11 Índex

creixement anual mig 1991-2011

1,71% 4,52% 0,65% 1,49% 2,34%

Taula 3: Índex de motorització per comarques.

3.2.2 Evolució turismes per comarques

La comarca del Bages és la que presenta un índex major de turismes i la que ha experimentat un major creixement en els últims 20 anys. De manera contrària, el Barcelonès han experimentat una disminució del nombre de turismes en el municipi en els últims anys des del 2001. De manera general, la taxa de turismes comarcal ha experimentat una disminució en nombre respecte èpoques anteriors:


Clau: DB-02125.2

Annex de Trànsit 4

Any/turismes Baix Llobregat Bages Barcelonès Vallès

Occidental mitja

comarcal Index

creixement 2011 444,01 828,72 360,75 459,22 523,18 2,0% 2010 445,08 780,3 363,59 462,22 512,80 -0,9% 2009 446,63 794,84 365,81 462,56 517,46 -5,2% 2008 454,66 883,44 374,68 470,38 545,79 1,0% 2007 458,28 845,48 381,87 476,93 540,64 6,2% 2006 442,88 758,66 371,32 462,78 508,91 -5,4% 2005 450,26 847,42 383,1 470,95 537,93 3,8% 2004 455,9 757,75 382,88 476,47 518,25 3,0% 2003 444,78 721,04 378,81 468,41 503,26 -0,2% 2002 464,37 661,5 407,7 484,21 504,45 2,2% 2001 469,48 607,32 416,42 480,25 493,37 3,4% 2000 475,5 538,97 410,37 483,09 476,98 3,5% 1999 466,42 491,85 411,61 473,45 460,83 5,4% 1998 439,45 453,98 404,73 450,52 437,17 5,1% 1997 420,79 418,56 392,92 431,44 415,93 3,7% 1996 398,1 404,81 392,43 408,55 400,97 4,5% 1995 378,02 393,05 369,63 394,03 383,68 3,1% 1994 358,47 384,62 362,92 381,88 371,97 0,1% 1993 356,41 382,55 367 380,05 371,50 0,3% 1992 352,57 378,65 369,3 380,66 370,30 3,4% 1991 336,87 365,78 363,69 365,8 358,04 Índex


1,39% 4,17% -0,04% 1,14% 1,91%

Taula 4: Índex de turismes per comarques.

3.2.3 Evolució motocicletes per comarques

D’igual manera que a l’apartat anterior, també s’ha analitzat l’evolució del nombre de motocicletes en les comarques de l’estudi. Aquest tipus de vehicle ha resultat el que major creixement ha experimentat en els últims anys en comparació amb els turismes. La sèrie anual que ha experimentat un major creixement ha estat en el 2006-2007, amb un 10,20%.

Any/motos Baix Llobregat Bages Barcelonès Vallès

Occidental mitja

comarcal Index

creixement 2011 79,28 74,45 115,2 73,14 85,52 2,4% 2010 77 73,66 112,23 71,17 83,52 2,9% 2009 74,51 72,14 108,99 68,97 81,15 2,0% 2008 72,42 71,65 106,52 67,53 79,53 4,9% 2007 68,14 68,79 102,54 63,82 75,82 10,2% 2006 61,23 63,22 93,56 57,2 68,80 8,0% 2005 55,99 58,43 88 52,31 63,68 7,6% 2004 51,35 55,21 82,16 48,12 59,21 4,4% 2003 48,78 53,44 79 45,73 56,74 -4,0% 2002 50,27 54,77 83,7 47,75 59,12 -0,1% 2001 50,09 54,93 84,36 47,34 59,18 0,9% 2000 50,34 54,47 81,93 47,93 58,67 1,7% 1999 49,43 54,29 80,16 46,8 57,67 3,4% 1998 47,5 52,42 77,92 45,18 55,76 2,7% 1997 46,58 51,51 74,67 44,3 54,27 2,0% 1996 45,06 50,79 74,14 42,76 53,19 2,4% 1995 44,05 50,87 70,13 42,69 51,94 1,0% 1994 43,24 50,9 69,08 42,45 51,42 0,2% 1993 42,92 50,68 69,1 42,52 51,31 1,2% 1992 42,2 50,34 67,99 42,3 50,71 7,3% 1991 38,55 47,8 62,97 39,72 47,26 Índex


3,67% 2,24% 3,07% 3,10% 3,01%

Taula 5: Índex de motocicletes per comarques.


Clau: DB-02125.2

Annex de Trànsit 5

3.2.4 Evolució motorització per municipis

Si s’analitzen més en concret les dades anteriors en funció dels municipis de l’àmbit d’estudi, s’obté que el municipi amb el major índex de motorització en els últims 20 anys ha estat Sant Vicenç de Castellet, amb un augment del 1,8% i amb un creixement igual es troben Manresa i Castellgalí, increments del 1,1%.

Manresa Castellgalí Sant

Vicenç de Castellet

2011 637,2 775,7 623,0 2010 644,0 746,7 646,4 2009 642,5 747,7 651,1 2008 664,8 784,7 667,1 2007 673,3 819,4 662,7 2006 656,3 818,3 639,7 2005 665,7 833,9 619,8 2004 659,0 842,8 608,6 2003 648,2 852,7 597,5 2002 660,9 836,9 607,4 2001 666,0 804,4 600,9 2000 656,4 815,8 558,0 1999 641,1 772,6 540,9 1998 619,9 744,4 519,6 1997 593,6 757,0 498,9 1996 583,7 718,7 483,1 1995 561,6 713,4 469,3 1994 549,5 721,2 459,2 1993 543,6 701,5 451,6 1992 534,2 652,5 445,3 1991 511,9 622,5 433,3

% creixement anual mig 1,1% 1,1% 1,8%

Taula 6: Evolució de la motorització per municipis.

3.2.5 Evolució turismes per municipis

Els índex de creixement de turismes té una evolució similar al índex de motorització. Sant Vicenç de Castellet ha augmentat un 1,6%, mentre Manresa i Castellgalí tenen increments entorn al 1,0%.



2011 443,5 496,4 447,3 2010 448,2 472,9 465,1 2009 445,7 471,3 464,6 2008 462,4 491,5 472,4 2007 471,0 510,2 471,0 2006 463,6 508,4 459,1 2005 473,4 531,2 453,3 2004 471,4 534,5 446,6 2003 464,8 531,0 436,5 2002 472,5 512,6 447,0 2001 476,0 497,9 440,5 2000 468,3 513,9 408,6 1999 457,7 502,9 393,7 1998 443,3 487,7 379,2 1997 425,7 483,4 362,3 1996 419,2 451,4 352,6 1995 402,8 443,7 341,4 1994 395,1 454,7 335,1 1993 393,7 445,7 332,1 1992 390,0 428,4 328,2 1991 377,3 407,4 322,6


Taula 7: Evolució de turismes per municipis.


Clau: DB-02125.2

Annex de Trànsit 6

3.2.6 Evolució motocicletes per municipis

Les motocicletes han experimentat un creixement bastant important al llarg dels anys en gairebé tots els municipis de la zona. Castellgalí és la població que presenta una major evolució d’aquest tipus de vehicle, on des de l’any 1991 fins a l’actualitat, ha crescut un 1,9% anual. El municipi de Sant Vicenç de Castellet és el que presenta un creixement inferior, amb valor del 1,3%.



2011 67,5 91,1 55,1 2010 67,2 84,8 56,4 2009 65,9 77,7 56,3 2008 66,2 83,5 57,9 2007 64,2 93,1 51,8 2006 59,4 82,9 48,8 2005 55,5 70,2 45,2 2004 53,8 68,1 43,6 2003 52,4 69,4 44,3 2002 54,7 68,5 43,3 2001 55,1 63,2 43,0 2000 55,2 63,3 41,9 1999 55,1 63,3 43,2 1998 53,4 63,3 41,8 1997 52,1 70,3 41,1 1996 52,7 79,3 41,7 1995 51,9 82,5 44,2 1994 52,1 77,1 43,7 1993 52,3 74,3 43,1 1992 52,2 59,6 43,1 1991 48,8 62,7 42,5


Taula 8: Evolució de motocicletes per municipis.

S’han escollit dues poblacions del tram d’estudi i s’ha analitzat el percentatge de cada tipus de vehicle. Les poblacions estudiades han estat, per la carretera C-55, Castellgalí i Sant Vicenç de Castellet:

64%12%

19%

5%

C-55 Castellgalí

Turismes

Motocicletes

furgonetes

Altres

70%

10%

16%

4%

C-55 Sant Vicenç de Castellet

Turismes

Motocicletes

furgonetes

Altres

Figura 4: Repartiment del trànsit segons tipus de vehicles a la carretera C-55

Es pot observar que el repartiment del tipus de vehicles en els dos municipis es molt similar, essent la major part turismes en un 70%, un 10% de motocicletes i camions i furgonetes entorn a un 15%.

3.3 Ocupació

Per poder estudiar amb més detall els principals moviments de la zona, s’han de conèixer les activitats més significatives dels diferents municipis de l’àmbit del projecte que generen o atrauen desplaçaments importants.

S’ha realitzat un anàlisi de l’evolució dels sectors de treball més importants de cada municipi a partir de les dades extretes de Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) d’estudis realitzats en anys anteriors. De les principals activitats dels municipis, el sector amb el percentatge més elevat de treballador són els serveis, seguit per la indústria, la construcció i


Clau: DB-02125.2

Annex de Trànsit 7

l’agricultura. Els serveis representen més del 50% del total de les activitats en tots els casos, excepte en Sant Vicenç de Castellet on la indústria es la que representa el 50%. Els sectors de la industria està al voltant del 30% a Manresa i Castellgalí. En menor mesura es troba el sector de l’agricultura que està cada vegada més en minoria, presentant un índex d’entorn al 1% en Manresa i Sant Vicenç de Castellet i de un 2% a Castellgalí.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

% O

cupa

ts p

er S

ecto

rs

AgriculturaIndústriaConstruccióServeis

Figura 5: Ocupació en els municipis per diferents activitats comercials (Font: Elaboració pròpia a partir d’IDESCAT).

3.4 Mobilitat

Un altre aspecte important a tenir en compte són els hàbits de mobilitat del municipis d’àmbit d’estudi, conèixer com, on i perquè es produeixen els desplaçaments diaris a les carreteres C-55 i C-16. En el present annex s’han estudiat els principals moviments de cada municipi en quant a Residència-Treball i Residència-Estudi, d’aquesta manera podem saber quin és el comportament de les poblacions objecte d’estudi, cap a on es desplacen diàriament, en quin mode de transport i per què.

Les dades per realitzar l’estudi i extreure’n les conclusions oportunes provenen de l’IDESCAT, amb estudis realitzats per l’institut anys enrere.

0

10

20

30

40

50

60


% d

espl

açam

ents

Desplaçamens Residència-Treball

Desplaçaments intermunicipals

Desplaçaments Generats al municipi

Desplaçaments Atrets pel municipi

Figura 6: Desplaçaments residència-treball en els municipis estudiats (Font: Elaboració pròpia partir d’IDESCAT).

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


% d

espl

açam

ents

Desplaçamens Residència-Estudi

Desplaçaments intermunicipals

Desplaçaments Generats al municipi

Desplaçaments Atrets pel municipi

Figura 7: Desplaçaments residència-treball en els municipis estudiats (Font: Elaboració pròpia partir d’IDESCAT)

Del total de desplaçaments diaris que es produeixen a les poblacions estudiades, els moviments causats pel treball representen a Manresa el 88,6%, a Castellgalí el 95,1% i a


Clau: DB-02125.2

Annex de Trànsit 8

Sant Vicenç de Castellet el 90,5% del total de desplaçaments. Per aquest motiu s’han analitzat amb més detall els desplaçaments diaris Residència-Treball entre municipis.

En la gràfica anterior es pot observar que tots tres municipis atreuen més desplaçaments que els que generen. Els desplaçaments atrets representen gairebé el 50% dels desplaçaments totals, això es degut a la forta activitat industrial dels municipis. Castellgalí es el municipi que menys desplaçaments genera, representant un 11% del total.

Manresa atreu 29.544 desplaçaments que representen el 51 % del total dels desplaçaments, Castellgalí atreu 342 desplaçaments que representen el 46% del total de desplaçaments, i Sant Vicenç de Castellet atreu 2.222 desplaçaments que representen el 44 % del total dels desplaçaments.

En la gràfica anterior es pot observar que a Castellgalí es produeixen més desplaçaments cap a l’exterior que els que genera el propi municipi, a Manresa menys i a Sant Vicenç de Castellet està molt equilibrat. Tenint en compte que la principal ciutat generadora de treball és Manresa, es por observar que únicament esdevé un 17% de desplaçaments a altres municipis i que gairebé el 32% dels desplaçaments totals del municipi es generen dins la pròpia ciutat, i el 51% dels desplaçaments d’aquesta ciutat es generen des de l’exterior, aquest valor es tradueix en un total de 29.544 desplaçaments diaris cap a Manresa.

Pels 3 municipis principals que es troben dins de l’àmbit de millora de la carretera C-55, s’ha realitzat una comparativa de viatges atrets i generats, com a resultat s’obté que Manresa és la que atreu més desplaçaments:

Desplaçaments diaris Manresa Castellgalí Sant


A altres municipis 9.860 312 1.421

Des d’altres municipis 11.098 258 764

Taula 9: Desplaçaments que s’efectuen entre els municipis estudiats.

4 ANÀLISI DEL TRÀNSIT

4.1 Introducció

Com antecedents més immediats d’aquest Estudi de Trànsit tenim els següents:

“Estudi de trànsit. Interacció C-16/C-55. Manresa” redactat al juliol de 2005 amb clau ET-DB-02125, redactat per Advanced Logistic Group (ALG)

“Estudi de trànsit. Interacció enllaç “El Guix” (C-16c i N-141c i xarxa viària urbana) amb la C-25. Manresa – Sant Fruitós de Bages” redactat al desembre de 2007 amb clau ET-DB-02125.1, redactat per ALG

Annex de trànsit del “Estudi Informatiu. Desdoblament C-55, PK 15+700 al 30+800, i nou vial connexió amb la C-25. Tram: Castellbell i El Vilar – Sant Fruitós de Bages” redactat a l’octubre de 2007 amb clau EI-DB-02125, redactat per ALG i Geoplank.

Dades del Pla d’Aforaments publicades per la Generalitat de Catalunya.

4.2 Estudis de trànsit previs

Els estudis de trànsit previs realitzats per ALG tenien com objectiu caracteritzar els trànsits, actuals i futurs, del corredor de l’eix del Llobregat, entre Barcelona i Manresa. L’àmbit d’estudi estava definit per les carreteres C-16, C-55 i C-58, i els accessos a Manresa.

Com a dades de partida es tenien els aforaments de les estacions existents dins l’àmbit d’influència pels anys 1998, 1999, 2000 i 2001. Aquestes dades es van completar amb enquestes i aforaments automàtics en diferents punts del corredor.

Els treballs de camps realitzats van ser:

Campanya base:l’any 2003 es van realitzar 5 aforaments automàtics (peatge C-16 Sant Vicenç de Castellet, PK 21 C-55, PK 13,2 C-55, PK 34 C-58 i PK 24 C-58) durant 2 dies i enquestes de mobilitat.

Campanya accessos a Manresa: l’any 2003 es van realitzar 5 aforaments automàtics (peatge C-16 troncal Sant Vicenç de Castellet, peatge C-16 lateral Sant Vicenç de Castellet, C-16 enllaç Pont de Vilomara, C-16 enllaç Viladordis i C-55 PK 23 a Castellgalí) durant 1 dia i enquestes de mobilitat en 2 punts aforament.

Campanya xarxa bàsica de Manresa: l’any 2004 es van realitzar 1 aforament automàtic a la C-55 PK 23 a Castellgalí durant 5 dies, i 10 aforaments automàtics a C-55 PK 29,6, C-55 PK 32,5 i 8 punts de les entrades de Manresa durant 1 dia feiner, i enquestes de mobilitat en 7 punts d’aforament.

A partir d’aquestes dades es va realitzar una modelització del trànsit mitjançant el programa TransCAD.

Com a resultat de la calibració del model es van obtenir els següents resultats:

IMD Total Calibració Error1. C-16 peatge 11.212 12.524 11,70%

2. C-55 pk21 30.131 31.976 6,12%

3. C-55 pk13.2 17.883 16.906 -5,46%

4. C-58 pk34 12.214 12.959 6,10%

5. C-58 pk24 28.886 28.510 -1,30%

Totals 100.326 102.875 2,54%Error mig ponderat = 7,78%

Error global = 2,54% Taula 10: Resultats de la calibració en els punts de control (Font: ET-DB-02125.1)


Clau: DB-02125.2

Annex de Trànsit 9

Punts d'Aforament Calibrats

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

Punt d'Aforament

Vehi

cles

lleu

gers

dia

ris

IMD Total Calibració

Figura 8: Punts d’aforament calibrats (Font: ET-DB-02125.1)

Principals Dades IMD (Veh/Dia)

C-16 Peatge 12.524

C-55 PK 21 31.976

C-55 PK 13,2 16.906

C-58 PK 34 12.959

C-58 PK 24 28.510 Taula 11: Calibració dels punts d’aforament del model (Font: ET-DB-02125.1).

C-16

Barcelona

Sant Vicençdels Horts

El Papiol

Martorell

Abrera

Sant Cugat

Cerdanyola

Terrassa

Castellbell i el Vilar

Manresa

Sallent

Rajadell

Artés

Sant Vicençde Castellet

C-25

C-25

C-16

C-55

C-16

C-55

C-58

N-150

N-150

C-16

C-16C-58

C-58

N-II

BP-1415

BP-1417

C-243

C-16Olesa de Montserrat

Castellgali

31.976

12.524

16.906

28.510

12.959

Figura 9: Aranya d’assignació dels vehicles totals, lleuger + pesants (Font: ET-DB-02125.1)

IMD 30.131Assignació 31.974





Figura 10: Aranya de trànsit any 2003(Font: ET-DB-02125.1)

Les aranyes de tràfic mostraven com el calibratge del model en els principals punts de control, s’ajustava als valors reals d’ IMD per a l’any base 2003.

A partir de la campanya d’aforaments dels accessos a Manresa es deduïa que els usuaris de la C-55 s’hi incorporen: un 40% pels enllaços sud de Manresa (Passeig de Riu i Ctra. Igualada), un 24% pels enllaços centrals (Viladordis, Pont de Vilomara i Bufalvent) i un 37 % pel nus del Guix. I els usuaris de l’autopista C-16 amb Origen o destinació Manresa s’hi incorporen majoritàriament pels enllaços de Sant Vicenç-Castellbell (40%), Manresa Centre – Viladordis (32%) i Manresa Sud – Pont de Vilomara (22%).

1

23

4 5

6 7

8

910

11

Figura 11: Aforaments automàtics xarxa bàsica Manresa (Font: ET-DB-02125.1)


Clau: DB-02125.2

Annex de Trànsit 10

Lleugers Pesants Totals Lleugers Pesants Totals1 C-55 (Pk. 23) 15.207 3.092 18.299 13.242 3.295 16.537 34.8361 C-55 (Pk. 23) 15.261 2.988 18.249 13.226 3.218 16.444 34.6931 C-55 (Pk. 23) 15.338 2.874 18.211 13.915 2.567 16.482 34.6931 C-55 (Pk. 23) 15.233 2.978 18.211 14.138 2.658 16.796 35.0071 C-55 (Pk. 23) 14.999 2.978 17.977 14.348 2.638 16.986 34.9637 C-55 (Pk. 29,6 ) 16.321 3.410 19.731 22.105 2.712 24.817 44.549

10 C-55 (Pk .32,5 ) 0 0 0 0 0 0 24.1172 Ctra. Igualada/RENFE 1.093 104 1.197 1.078 93 1.171 2.3683 Passeig del Riu/Sant Pau 9.069 351 9.420 7.037 641 7.678 17.0984 CARREFOU/Pont de Vilomara 9.599 598 10.197 14.553 1.076 15.629 25.8265 CARREFOU/Pont de Vilomara 9.741 671 10.412 2.855 405 3.260 13.6726 Ctra. Viladordis 4.659 4.904 4.720 4.968 9.8728 Ctra. Vic (El Guix) 10.239 10.778 12.253 12.898 23.6769 Ctra. Santpedor 3.608 110 3.718 10.887 353 11.241 14.958

11 Ctra de Solsona 11.127 674 11.801 11.335 645 11.979 23.780

Sentit Entrada/Nord Sentit Sortida/Sud TotalPunts Accés/Ctra

Taula 12:Resultats de les IMD obtingudes en la campanya d’aforaments accessos a Manresa (Font: ET-DB-02125.1)

Les prognosis dels trànsits futurs i de les matrius de mobilitat en l’àmbit d’estudi es van realitzar per anys horitzons 2013 i 2026. Es va suposar un creixement del trànsit mig d’un 4% anual. De la matriu de mobilitat al 2003 s’extreien les conclusions que el 37% del trànsit del corredor es genera als municipis d’aquest, mentre que el 21% es trànsit de pas. Un 14% dels viatges del tram estudiat de l’Eix del Llobregat té com a Origen/Destí la ciutat de Manresa. El 32% de la mobilitat generada i el 29% de la mobilitat atreta en l’àmbit es concentra en les zones de l’interior de Manresa.

Terr

assa

Man

resa

Vila

deca

valls

Vaca

risse

s

Sant

Vic

enç

de C

aste

llet

Cas

tellb

ell i

el

Vila

r

Ole

sa d

e M

onts

erra

t

Cas

tellg

alí

Saba

dell

Bar

celo

na

Sant

Fel

iu

Sass

erra

Bag

es

Bai

x Ll

obre

gat

Nor

d-Es

t

Sud-

Est

Nor

d-O

est

Terrassa 0 1.157 4.189 2.554 241 468 497 161 0 0 459 574 0 0 75 414 10.789Manresa 1.194 0 76 121 2.000 244 254 0 472 2.242 91 0 1.255 1.153 1.234 0 10.335Viladecavalls 3.896 66 0 0 0 0 0 0 148 422 75 0 633 444 82 0 5.766Vacarisses 2.421 105 0 186 67 153 37 0 348 571 133 95 367 196 91 0 4.769Sant Vicenç de Castellet 261 2.066 0 77 0 0 91 1.375 120 118 37 317 320 63 107 0 4.950Castellbell i el Vilar 472 252 0 177 0 0 0 65 33 322 0 223 237 188 112 0 2.081Olesa de Montserrat 463 276 0 41 99 0 0 41 74 0 417 82 74 126 104 0 1.796Castellgalí 154 0 0 0 1.331 63 37 0 33 307 63 0 212 0 335 0 2.534Sabadell 0 443 159 374 104 29 80 29 0 0 67 232 0 0 0 237 1.753Barcelona 0 2.276 453 608 119 332 0 317 0 0 581 1.250 0 0 58 1.211 7.206Sant Feliu Sasserra 512 99 87 154 41 0 390 65 77 564 190 158 347 44 625 37 3.388Bages 587 0 0 107 307 216 75 0 240 1.220 153 0 680 132 721 0 4.438Baix Llobregat 0 1.300 680 381 338 233 80 217 0 0 379 710 0 33 134 192 4.678Nord-Est 0 1.118 477 202 68 187 135 0 0 0 38 130 33 0 57 515 2.960Sud-Est 87 1.279 87 99 117 123 105 346 0 53 675 766 140 61 261 228 4.426Nord-Oest 415 0 0 0 0 0 0 0 227 1.196 41 0 190 519 222 0 2.811

10.460 10.436 6.209 5.081 4.831 2.047 1.781 2.614 1.773 7.014 3.398 4.537 4.487 2.958 4.218 2.833 74.679

Transit intern a l'àmbit (37%) Transit amb Origen o Destinació a l'àmbit (42%) Transit de pas (21%)

TOTAL

TOTAL

Orig

en

Destinació

Taula 13:Matriu Origen/Destinació del Corredor Barcelona – Manresa agrupada per grans àrees (Font: ET-DB-02125.1)

Els viatges originats o en destinació a Castellgalí representen un 7 % del volum de viatges totals en el corredor.

En la prognosi de trànsit dels es contemplaven les actuacions previstes en les carreteres els propers 20 anys.

Sentmenat

Polinyà

Barberàdel Vallès

Ripollet

els Hostalets

Sant Sadurníd’Anoia

d’HortonsSant Llorenç

de Pierola

Masquefa

Sant EsteveSesrovires

Gelida

Esparreguera

el Papiol

Ullastrell

Sant Andreude la Barca

Castellbisbal

Abrera

Martorell

de RosanesCastellví

del Vallès

Sant Cugat del Vallès

Sant Quirze

Rubídel VallèsBadia

Cerdanyoladel Vallès

Olesa deMontserrat

Sant Vicenç de Castellet

el Pont de Vilomara

Sant Fruitós

el Pont de Vilomara

Sant Salvador

el Bruc

de Guardiola

Collbató

de Montserrat

Castellbell i el Vilar

Manresa

Monistrol

Castellgalí

Marganell

Sant Joande Vilatorrada

el Borràs

de Bages

Matadepera

de CaldersMonistrol

TerrassaViladecavalls

Rellinars

i Rocafort

Vacarisses

Navarcles

Mura

Talamanca

Sant Llorenç Savall

Castellardel Vallès

Granera

Castellterçol

Gallifa

Sabadell

Sant Feliude Codines

Construcció B-40

Millora EnllaçSud

Millora EnllaçCentre

Desdoblament C-55

Nou enllaçSud

Millora enllaçVacarisses

Millora enllaçViladecavalls

Millora B-120/B-121

Figura 12: Principals actuacions en infraestructura i enllaços (Font: ET-DB-02125.1)

Es van definir diversos escenaris. A continuació es presenten els següents escenaris:

Xarxa actual: Any horitzó 2013 amb la xarxa viària actual

Escenari I1U1: Any horitzó 2013 amb el desdoblament de la C-55 entre Castellbell i Manresa més millores a la xarxa urbana de Manresa.

Xarxa actual 2013 El creixement de la demanda de l’Eix del Llobregat es canalitzarà principalment per l’autopista C-16 (82% d’increment de trànsit), ja que la Ctra. C-55 assolirà un nivell de servei molt deficient, tant a la variant de Manresa com a la resta de la carretera.

Urbanisme

Actual

Enllaços

Actual

ActualXarxa Actual

Infraestructures

Actual

Peatges

Urbanisme

Actual

Enllaços

Actual

ActualXarxa Actual

Infraestructures

Actual

Peatges

calibrat Base 20131 C-16 Pk44 12.524 22.769 10.246 81,81%2 C-55 pk21 31.976 42.707 10.731 33,56%3 C-55 pk13,2 16.906 25.036 8.130 48,09%4 C-58 pk34 12.959 12.757 -202 -1,56%5 C-16 Vacarisses 20732 31.194 10.462 50,46%6 C-58 pk24 28.510 40.146 51.003 41,26%

Aforament Variació

calibrat Base 20131 C-16 Pk44 28,14% 34,77%2 C-55 pk21 71,86% 65,23%3 C-55 pk13,2 56,61% 66,25%4 C-58 pk34 43,39% 33,75%4 C-58 pk34 61,54% 70,97%5 C-16 Vacarisses 68,75% 75,89%

2

3

BarreraPes de l'aforament per barrera

Aforament

1

Escenari I1U1 El desdoblament del tram Manresa-Castellbell de la C-55, una vegada completada la xarxa urbana, només reduirà el trànsit del tram equivalent de l’autopista en un 35%. Les noves


Clau: DB-02125.2


avingudes de la xarxa urbana de Manresa descarregaran una mica el trànsit d’agitació d’alguns trams de la variant de la C-55.

Urbanisme

Actual

Enllaços

Millores xarxa urbana de Manresa

Desdoblament C-55 entre Castellbel-Manresa

Infraestructures

EscenariI1U1

Actual

Peatges

Urbanisme

Actual

Enllaços

Millores xarxa urbana de Manresa

Desdoblament C-55 entre Castellbel-Manresa

Infraestructures

EscenariI1U1

Actual

Peatges

Base 2013 Esc I1U11 C-16 Pk44 22.769 14.826 -7.944 -34,89%2 C-55 pk21 42.707 53.913 11.206 26,24%3 C-55 pk13,2 25.036 26.548 1.511 6,04%4 C-58 pk34 12.757 14.762 2.005 15,71%5 C-16 Vacarisses 31.194 33.526 2.332 7,48%6 C-58 pk24 40.146 41.617 1.471 3,67%

Aforament Variació

Base 2013 Esc I1U11 C-16 Pk44 34,77% 21,57%2 C-55 pk21 65,23% 78,43%3 C-55 pk13,2 66,25% 64,27%4 C-58 pk34 33,75% 35,73%4 C-58 pk34 29,03% 30,57%5 C-16 Vacarisses 70,97% 69,43%

2

3

BarreraPes de l'aforament per barrera

Aforament

1

4.3 Pla d’aforaments. Direcció General de Carreteres (DTES)

Per tal de poder establir el creixement natural de les carreteres de l’àmbit d’estudi s’han tingut en compte les IMD dels últims anys, publicades per la Direcció general de Carreteres del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, que es presenten a continuació en forma de taules:

C‐16 Terrassa C‐16 Sant Vicenç de Castellet

AUTEMA concessió cobertura PK 28,000

AUTEMA concessió permanent PK 41,897

Any IMD % pesant IMD % pesant 2003 ‐ ‐ 15.548 7,32% 2004 ‐ ‐ ‐ ‐ 2005 ‐ ‐ 17.967 6,88% 2006 ‐ ‐ 17.476 7,05% 2007 20.391 8,63% 18.033 8,40% 2008 ‐ ‐ ‐ ‐ 2009 20.391 8,63% ‐ ‐ 2010 ‐ ‐ 18.817 4,30% 2011 17.665 9,77% 13.469 8,36% 2012 21.220 3,45% 13.442 5,65% 2013 19.313 3,43% 11.228 3,30%

Creixement trànsit entre 2003‐2013 ‐0,93% ‐25,27% ‐3,85% ‐12,18%

C‐55 Castellbell i el

Vilar C‐55 Castellgalí C‐55 Manresa C‐55 Manresa

33‐308 permanent

PK 16,703 331308 permanent

PK 23,138

35502908 cobertura PK 29,000

35503208 permanent PK 32,67

Any IMD % pesant IMD % pesant IMD % pesant IMD % pesant2003 24.825 12,06% 30.546 13,49% 29.885 13,29% 15.929 5,78% 2004 27.163 12,65% 30.846 13,45% ‐ ‐ 17.127 6,65% 2005 27.075 11,69% 32.432 10,45% ‐ ‐ 17.675 5,05% 2006 27.365 11,10% ‐ ‐ ‐ ‐ 19.582 14,97% 2007 26.253 10,27% ‐ ‐ 21.588 13,24% 2008 ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ 2009 ‐ ‐ ‐ ‐ 28.150 8,20% ‐ ‐ 2010 27.723 9,52% 32.303 7,11% 28.150 8,30% ‐ ‐ 2011 28.154 9,04% 32.759 7,00% ‐ ‐ 23.167 4,59% 2012 26.089 7,89% 30.957 7,44% ‐ ‐ 24.482 4,49% 2013 26.659 7,75% 30.695 6,88% ‐ ‐ 23.971 3,95% Creixe‐ment trànsit entre 2003‐2011

0,69% ‐5,56% 0,05% ‐9,61% ‐0,88% ‐8,59% 3,35% ‐4,63%

Taula 14: IMD 2003-2013 de les carreteres C-55 i C-16 (Font: Plans d’aforament de la DGC del DTS)

Es pot observar que respecte a les dades de trànsit obtingudes en els Estudis Previs no s’ha mantingut el creixement de trànsit previst. A conseqüència de la crisi econòmica i del petit creixement del índex de motorització la IMD de les carreteres ha anat disminuint els últims anys.

Amb les dades obtingudes en les estacions d’aforament permanent entre el 2003 i el 2013 s’observa que a la C-16 la IMD ha disminuït en un 3,85% anual respecte al 2003, i a la C-55 la IMD ha crescut molt lleugerament entre Castellbell i el Vilar i Manresa (0,69%), i a Manresa, en la zona pròxima a la connexió amb l’Eix transversal C-25, ha augmentat en un 3,35% anual.

Les estacions pròximes a Manresa 35502908 i 35503208 no es consideren representatives del tram d’estudi, ja que tenen en compte tot el trànsit d’atracció i generació de Manresa, el qual pot provenir en part des de la C-16 a través dels enllaços de Centre-Viladordis o Manresa sud-Pont de Vilomara.

En el present Projecte Constructiu es consideren com a representatives del tram d’Estudi les estacions de la C-55 a Castellgalí PK 23,138 i de la C-16 a Sant Vicenç de Castellet PK 41,897, ja que representen el trànsit que circula per la C-55 en el tram comprès entre Sant Vicenç de Castellet i Manresa abans d’arribar a la ronda sud de Manresa o a la xarxa urbana de Manresa.

A partir de les dades de les estacions d’aforament del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya s’ha representat la mobilitat de la zona d’estudi per l’any 2013.


Clau: DB-02125.2


8.085 veh/dia IMD (2013)= 11.228 veh/dia

IMD (2013)= 19.313 veh/dia

IMD (2013)= 26.659 veh/dia

IMD (2013)= 30.695 veh/dia

IMD (2013)= 28.150 veh/dia

4.049 veh/dia

Castellgalí C‐55 PK 23,138

Manresa C‐55 , PK 30

Sant Vicenç de Castellet C‐16 PK 41,897

Terrassa C‐16 PK 46,00

Castellbell i El Vilar PK 16,703

2.545 veh/dia

Figura 13: Mobilitat en la zona d’estudi l’any 2011 (Font: aforaments DGC)

Es pot observar com, en el tram Castellbell i el Vilar – Manresa, el principal punt d’atracció és l’enllaç amb la C-16 a Sant Vicenç de Castellet. (8.085 veh/dia).

Segons l’Estudi de Trànsit ET-DB-020125.1, el nucli de Castellgalí atrau un 2,5% de la IMD de la C-55.

4.4 Estacionalitat del trànsit

És important conèixer les variacions de trànsit, ja siguin setmanals o mensuals, per a una correcta expansió dels aforaments i millor coneixement de funcionament de la carretera.

A continuació s’analitzen les dades de l’estació més representativa per al tram d’estudi de la carretera C-55 per a l’últim any d’aforament:

Figura 14: Situació estació aforament 331308 permanent, Castellgalí, PK 23,138 C-55 (Font: aforaments DGC)

4.4.1 Estacionalitat mensual Estació 331308 – Castellgalí

El tram de la C-55 entre Sant Vicenç de Castellet i Manresa posseeix una estació permanent que permet obtenir l’estacionalitat de la carretera. Per a aquest tram el mes que experimenta major trànsit és desembre, amb 34.272 vehicles diaris, mentre que el mes amb menor circulació és Juliol amb 28.976 vehicles/dia:


Clau: DB-02125.2


C‐55 PK 23,138 IMD Lleugers Pesats Gener 34.272 32.344 1.928 Febrer 31.773 30.171 1.603 Març 34.180 32.404 1.776 Abril 31.896 30.135 1.761 Maig 29.687 28.107 1.580 Juny 30.225 28.523 1.702 Juliol 28.976 27.398 1.578 Agost 33.938 31.855 2.083 Setembre 29.439 27.832 1.607 Octubre 30.112 28.417 1.695 Novembre 31.333 29.661 1.672 Desembre 32.771 30.719 2.051

05.000

10.00015.00020.00025.00030.00035.000

IMD Lleugers Pesats

Figura 15: Estacionalitat mensual del trànsit any 2011 (Font: Elaboració pròpia a partir dades aforament DGC)

4.4.2 Estacionalitat setmanal Estació 331308 - Castellgalí

A la següent taula es mostren les variacions d’intensitats en funció dels dies de la setmana. Com es pot comprovar, els dies de major trànsit són dimecres i divendres, arribant entorn als 35.000 vehicles/dia. Als dies festius la IMD total disminueix als 31.622-27.151 vehicles, sent més significativa la disminució dels vehicles pesats que passen de ser uns 3.000 vehicles pesats/dia de dilluns a divendres, a ser entre 348 i 600 vehicles pesats/dia els festius.

C‐55 IMD Lleugers Pesats

Dilluns 33.709 30.667 3.042

Dimarts 33.755 30.541 3.213

Dimecres 34.901 31.792 3.109

Dijous 33.182 30.321 2.860

Divendres 35.154 32.247 2.907

Dissabte 31.622 31.022 600

Diumenge 27.151 26.802 348

05.000

10.00015.00020.00025.00030.00035.00040.000

IMD Lleugers festius

Figura 16: Estacionalitat setmanal del trànsit any 2011 (Font: Elaboració pròpia a partir dades aforaments DGC)

4.5 Evolució del trànsit

L’evolució del trànsit en la carretera C-55 s’estudiarà a partir de les dades més significatives. Tenint en compte que el trànsit d’una via augmenta en funció de l’evolució dels municipis de la zona i per la millora de les vies connectores del voltant, s’ha estudiat l’evolució del trànsit, així com els nivells de servei que oferirà la carretera un cop entri en funcionament amb el desdoblament, per a tres escenaris diferents en funció del percentatge de creixement anual de les vies:

Escenari 1: Creixement del 1,5 % anual + 10% els tres primers anys

Escenari 2: Creixement del 2,5% anual + 10% els tres primers anys

Escenari 3: Creixement del 3,5% anual + 10% els tres primers anys


Clau: DB-02125.2


L’increment afegit del 10% els tres primers anys respon a la demanda induïda.

Les magnituds de les tasses de creixement anual (1,5%; 2,5% i 3,5%), així com la de la tassa d’inducció (10%), venen definides en el Plec de Prescripcions per a l’Assistència Tècnica a la Redacció de Projectes de Carreteres (Infraestructures.cat, 2012).

Tenint en compte que l’any de posada en servei de la via desdoblada es preveu per al 2014, per a la prognosi s’ha fixat com a any horitzó d’estudi 20 anys des de la posada en servei, fent una observació a l’any 10.

A continuació es mostren les IMD’s de les carreteres objectes d’estudi des de l’últim any d’aforament fins l’any de posada en servei. Els percentatges dels creixements anuals s’han calculat a partir de les dades extretes en diversos anys estudiats, tenint en compte que:

IMD any horitzó = IMD actual x ( 1 + Creixement (tant per 1)) (any horitzó – any actual)

En l’apartat 4.3 del present annex es presenta l’evolució del trànsit d’acord amb les estacions d’aforament a la C-55 i a la C-16. A la carretera C-55 el creixement anual mitjà des de l’any 2003 al 2013, a l’estació de Castellgalí PK 23,138, ha estat d’un 0,05%, disminuint el volum de pesats un 9,61% anual. A l’autopista C-16 des de l’any 2003 al 2013, a l’estació de St. Vicenç de Castellet PK 41,897, s’ha produït una disminució del trànsit de l’ordre d’un 3,85% anual, disminuint el volum de pesats un 12,18% anual.

Així doncs, donada la situació actual de crisi econòmica i la disminució general del volum de trànsit, es suposa que entre l’any 2013, el qual és l’últim any amb dades significatives, i l’any de posada en servei (2018), es produeix un augment de trànsit conservador de l’1% anual.

D’acord amb l’Estudi de trànsit ET-DB-02125.1, realitzat per ALG, el desdoblament de la carretera C-55 fa preveure una redistribució dels trànsits en la zona d’Estudi, reduint el trànsit del tram equivalent de l’autopista en un 35%. Així doncs, a partir de la mobilitat definida en l’Estudi de Trànsit ET-DB-02125.1, i l’evolució del trànsit els últims anys, es defineix l’escenari en l’any de posada en servei 2018.

ANY

ESTACIÓ Autema permanent C-16 PK 41,897 ESTACIÓ 331308 - C-55 PK 23,138

IMD (v/dia) PESATS (vp/dia) % PESATS IMD (v/dia)

PESATS (vp/dia) % PESATS

2003 15.548 1.138 7,32% 30.546 4.121 13,49% 2004 30.846 4.149 13,45% 2005 17.967 1.236 6,88% 32.432 3.389 10,45% 2006 17.476 1.232 7,05% 2007 18.033 1.515 8,40% 2008 2009 2010 18.817 809 4,30% 32.303 2.297 7,11% 2011 13.469 1.126 8,36% 32.759 2.293 7,00% 2012 13.442 759 5,65% 30.957 2.303 7,44% 2013 11.228 371 3,30% 30.695 2.112 6,88% 2014 11.340 374 3,30% 31.002 2133 6,88% 2015 11.454 378 3,30% 31.312 2154 6,88% 2016 11.568 382 3,30% 31.625 2176 6,88% 2017 11.684 386 3,30% 31.941 2198 6,88% 2018 7.595 251 3,30% 34.919 2402 6,88%

Taula 15: Evolució del trànsit fins a l’any de la posada en servei.

A continuació, s’ha estudiat l’evolució del trànsit per als tres escenaris diferents, en funció del percentatge de creixement des de l’any de posada en servei fins els anys horitzons, pel que fa al % de pesats de les carreteres també s’ha estudiat l’evolució del nombre de pesats que circulen per les vies, expressant els resultats obtinguts a les taules següents:

Escenari 1:

Creixement anual de 1,5% des de l’any de posada en servei fins els anys horitzons, més un 10% d’increment degut a la demanda induïda els tres primers anys:

ANYESTACIÓ Autema permanent C-16 PK 41,897 ESTACIÓ 331308 - C-55 PK 23,138 IMD (v/dia) PESATS (vp/dia) % PESATS IMD (v/dia) PESATS (vp/dia) % PESATS

2018 7.595 251 3,30% 34.919 2.402 6,88% 2019 8.017 265 3,30% 36.860 2.536 6,88% 2020 8.381 277 3,30% 38.536 2.651 6,88% 2021 8.762 289 3,30% 40.287 2.772 6,88% 2022 8.894 293 3,30% 40.891 2.813 6,88% 2023 9.027 298 3,30% 41.505 2.856 6,88% 2024 9.162 302 3,30% 42.127 2.898 6,88% 2025 9.300 307 3,30% 42.759 2.942 6,88% 2026 9.439 311 3,30% 43.401 2.986 6,88% 2027 9.581 316 3,30% 44.052 3.031 6,88% 2028 9.725 321 3,30% 44.712 3.076 6,88% 2029 9.870 326 3,30% 45.383 3.122 6,88% 2030 10.018 331 3,30% 46.064 3.169 6,88% 2031 10.169 336 3,30% 46.755 3.217 6,88% 2032 10.321 341 3,30% 47.456 3.265 6,88% 2033 10.476 346 3,30% 48.168 3.314 6,88% 2034 10.633 351 3,30% 48.890 3.364 6,88% 2035 10.793 356 3,30% 49.624 3.414 6,88% 2036 10.955 362 3,30% 50.368 3.465 6,88% 2037 11.119 367 3,30% 51.124 3.517 6,88% 2038 11.286 372 3,30% 51.891 3.570 6,88%

Taula 16: Prognosi de trànsit considerant un creixement anual de l’1,5%.


Clau: DB-02125.2


Escenari 2:


ANY ESTACIÓ Autema permanent C-16 PK 41,897 ESTACIÓ 331308 - C-55 PK 23,138 IMD (v/dia) PESATS (vp/dia) % PESATS IMD (v/dia) PESATS (vp/dia) % PESATS

2018 7.595 251 3,30% 34.919 2.402 6,88% 2019 8.096 267 3,30% 37.223 2.561 6,88% 2020 8.547 282 3,30% 39.299 2.704 6,88% 2021 9.024 298 3,30% 41.490 2.854 6,88% 2022 9.249 305 3,30% 42.527 2.926 6,88% 2023 9.480 313 3,30% 43.590 2.999 6,88% 2024 9.717 321 3,30% 44.680 3.074 6,88% 2025 9.960 329 3,30% 45.797 3.151 6,88% 2026 10.209 337 3,30% 46.942 3.230 6,88% 2027 10.465 345 3,30% 48.115 3.310 6,88% 2028 10.726 354 3,30% 49.318 3.393 6,88% 2029 10.994 363 3,30% 50.551 3.478 6,88% 2030 11.269 372 3,30% 51.815 3.565 6,88% 2031 11.551 381 3,30% 53.110 3.654 6,88% 2032 11.840 391 3,30% 54.438 3.745 6,88% 2033 12.136 400 3,30% 55.799 3.839 6,88% 2034 12.439 410 3,30% 57.194 3.935 6,88% 2035 12.750 421 3,30% 58.624 4.033 6,88% 2036 13.069 431 3,30% 60.089 4.134 6,88% 2037 13.396 442 3,30% 61.592 4.237 6,88% 2038 13.730 453 3,30% 63.131 4.343 6,88%

Taula 17: Prognosi de trànsit considerant un creixement anual del 2,5%.

Escenari 3:


ANYESTACIÓ Autema permanent C-16 PK 41,897 ESTACIÓ 331308 - C-55 PK 23,138 IMD (v/dia) PESATS (vp/dia) % PESATS IMD (v/dia) PESATS (vp/dia) % PESATS

2018 7.595 251 3,30% 34.919 2.402 6,88% 2019 8.175 270 3,30% 37.587 2.586 6,88% 2020 8.715 288 3,30% 40.069 2.757 6,88% 2021 9.290 307 3,30% 42.716 2.939 6,88% 2022 9.615 317 3,30% 44.211 3.042 6,88% 2023 9.952 328 3,30% 45.758 3.148 6,88% 2024 10.300 340 3,30% 47.360 3.258 6,88% 2025 10.661 352 3,30% 49.017 3.372 6,88% 2026 11.034 364 3,30% 50.733 3.490 6,88% 2027 11.420 377 3,30% 52.509 3.613 6,88% 2028 11.820 390 3,30% 54.346 3.739 6,88% 2029 12.234 404 3,30% 56.249 3.870 6,88% 2030 12.662 418 3,30% 58.217 4.005 6,88% 2031 13.105 432 3,30% 60.255 4.146 6,88% 2032 13.564 448 3,30% 62.364 4.291 6,88% 2033 14.038 463 3,30% 64.547 4.441 6,88% 2034 14.530 479 3,30% 66.806 4.596 6,88% 2035 15.038 496 3,30% 69.144 4.757 6,88% 2036 15.565 514 3,30% 71.564 4.924 6,88% 2037 16.109 532 3,30% 74.069 5.096 6,88% 2038 16.673 550 3,30% 76.661 5.274 6,88%

Taula 18: Prognosi de trànsit considerant un creixement anual del 3,5%.


Clau: DB-02125.2


4.6 Anàlisi de funcionalitat. Nivells de servei

A partir de les IMDs adoptades s’ha procedit a realitzar un anàlisi de funcionalitat de la nova carretera C-55 objecte del present Projecte Constructiu. Per a dur a terme l’anàlisi de funcionalitat s’han estimat els nivells de servei pels diferents escenaris seguint la metodologia descrita al Manual de Capacitat de Carreteres (Highway Capacity Manual, HCM 2010), considerant la nova via, a partir de la classificació del HCM 2010, com una carretera de dos calçades separades amb els accessos controlats (Freeway).

El nivell de servei (NS) és un indicador que relaciona la intensitat registrada en una secció de carretera amb la capacitat màxima teòrica que podria arribar a aconseguir en un interval de temps concret, generalment una hora. El nivell de servei s’indica mitjançant lletres, des de l’A fins a la F. Un nivell de servei A representa una intensitat de trànsit baixa i una circulació de vehicles fluida. Pel contrari, un nivell de servei F representa les pitjors condicions de la via, ja que es supera la seva capacitat i hi existeix congestió.

El nivell de servei es calcula per a una hora concreta d’anàlisi, generalment compresa entre la 30 i la 100. Aquest valor indica el nombre de vegades que es supera la intensitat de l’hora d’estudi durant tot l’any. En el present cas s’adopta l’hora 100 com l’hora de projecte.

L’anomenat Factor d’Hora 100 relaciona la intensitat de l’hora 100 (IH100) amb la IMD de la via estudiada. El mateix s’obté a partir de la següent expressió:

Factor Hora 100 IMD100IH

.

El factor d’hora 100 és una dada que s’adjunta dins dels plans d’aforament de les estacions permanents, primàries i secundàries que la Generalitat de Catalunya publica anualment.

El factor d’hora 100 de l’estació 331308 l’any 2013 d’acord amb els aforaments era de 8,1% (0,081).

En el procés d’estimació dels nivells de servei s’utilitza l’anomenat Factor d’Hora Punta (FHP), el qual és la relació entre la intensitat de l’hora punta i la mitjana d’afluència corresponent a un període de temps fixat dins de l’hora punta. Es tracta d’una mesura de les característiques de la punta de circulació de vehicles. El període de temps que es sol considerar és de 15 minuts, pel que, en conseqüència, el factor d’hora punta s’obté de l’expressió següent:

51

06

I4IFHP

on: FHP= Factor d’hora punta. I60’= Intensitat de l’hora punta (hora 100 en el present cas). I15’= Intensitat dels 15 minuts amb més trànsit.

El valor de FHP oscil·la entre 0,25 i 1. Una magnitud de 0,25 implica que el trànsit es reparteix molt irregularment durant l’hora de projecte. Pel contrari, un valor de FHP=1 representa un repartiment regular del trànsit durant l’hora de projecte, fet que a la pràctica resulta impossible. Normalment, el valor de FHP es situa a l’interval 0,90-0,95.

D’acord amb les dades de l’estació 331308 per l’any 2013 el FHP es de 0,95.

En el present projecte es poden distingir 2 trams pel càlcul del nivell de servei d’acord amb la metodologia del HCM2010.

Tram bàsic d’autopista (PK 21+500 a 22+350, 22+800 a 23+600)

Tram amb influencia d’entrades i sortides (22+350 a 22+800) i zones de trenat (PK 23+600 a 24+300)

A continuació es determina el nivell de servei per cadascun dels trams de càlcul.

4.6.1 Tram bàsic d’autopista

En aquest cas es realitza el càlcul del nivell de servei d’acord amb el capítol 11 del HCM2010. Per tal d’obtenir el nivell de servei es calcula la densitat del tram i es compara amb la capacitat en les condicions ideals.

La velocitat lliure (free-flow speed, FFS) pot venir donada o es pot calcular en funció de les característiques de la via:

84,0*22,34,75 TRDffFFS LCLW

On fLW es el factor d’ajust per amplada del carril (mi/h) (taula 11-8, HCM2010)

fLC es el factor d’ajust per amplada del voral (mi/h) (taula 11-9, HCM2010)

TRD es la densitat de ramals d’entrada o sortida (ramals/mi)

La densitat ve determinada per la següent fórmula:

Sv

D p on:

vp és el volum de demanda de trànsit sota les condicions normals (veh/h/carril)

S és la velocitat mitja en una secció sota les condicions normals (km/h)

vp es calcula d’acord amb la següent expressió (equació 11-2 del HCM2010):

pHVp ffNPHF

Vv

on:

V és el volum total de demanda de trànsit en la calçada més desfavorable (veh/dia)

La densitat obtinguda en el càlcul es compara amb la taula 11.5 del HCM2010 per determinar el nivell de servei.

Taula 19: Taula nivell de servei per a un segment d’autopista en condicions normals (Font: HCM2010, exhibit 11-5)


Clau: DB-02125.2


Els resultats per la prognosi de trànsit realitzada en la hipòtesis del menor creixement es resumeixen a continuació:

% IP (IH100) 8,11%

FHP 0,95 Repartiment trànsit 50/50

Tipus terreny Level

núm carils 2

factor conductor habitual fp

1

Càlcul FFS fLW (taula 11.8) 1,9

fLC (taula 11.9) 0,6

TRD 1,61

FFS (mph) 68,10

FFS(mph) adoptada 70

Taula 20: dades de partida (Font: metodologia HCM2010)


Clau: DB-02125.2


Taula 21: Nivell de servei d’un tram de carretera desdoblada en condicions normals (Font: metodologia HCM2010)

Any IMD [veh/dia] % pesats IMDp

[veh/h] V(IH100) [veh/h]

Nivell de servei per densitat D

ET fHV vp S D=vp / S

N.S. [veh/h/carril] [mph] [veh/mi/carril]

2018 34.919 6,88% 2.402 2.825 1,5 0,967 769 74,4 10,33 A

2019 36.860 6,88% 2.536 2.982 1,5 0,967 812 74,6 10,88 A

2020 38.536 6,88% 2.651 3.118 1,5 0,967 849 74,7 11,35 B

2021 40.287 6,88% 2.772 3.259 1,5 0,967 887 74,9 11,85 B

2022 40.891 6,88% 2.813 3.308 1,5 0,967 901 74,9 12,02 B

2023 41.505 6,88% 2.856 3.358 1,5 0,967 914 74,9 12,20 B

2024 42.127 6,88% 2.898 3.408 1,5 0,967 928 74,9 12,38 B

2025 42.759 6,88% 2.942 3.459 1,5 0,967 942 75,0 12,56 B

2026 43.401 6,88% 2.986 3.511 1,5 0,967 956 75,0 12,75 B

2027 44.052 6,88% 3.031 3.564 1,5 0,905 1.036 72,0 14,39 B

2028 44.712 6,88% 3.076 3.617 1,5 0,967 985 75,0 13,13 B

2029 45.383 6,88% 3.122 3.671 1,5 0,967 999 75,0 13,33 B

2030 46.064 6,88% 3.169 3.727 1,5 0,967 1.014 75,0 13,53 B

2031 46.755 6,88% 3.217 3.782 1,5 0,967 1.030 75,0 13,73 B

2032 47.456 6,88% 3.265 3.839 1,5 0,967 1.045 75,0 13,94 B

2033 48.168 6,88% 3.314 3.897 1,5 0,967 1.061 75,0 14,15 B

2034 48.890 6,88% 3.364 3.955 1,5 0,967 1.077 74,9 14,37 B

2035 49.624 6,88% 3.414 4.015 1,5 0,967 1.093 74,9 14,59 B

2036 50.368 6,88% 3.465 4.075 1,5 0,967 1.109 74,9 14,82 B

2037 51.124 6,88% 3.517 4.136 1,5 0,967 1.126 74,8 15,05 B

2038 51.891 6,88% 3.570 4.198 1,5 0,967 1.143 74,8 15,28 B


Clau: DB-02125.2


4.6.2 Tram amb influència d’entrades i sortides i carrils de trenat

En el cas que la distància de trenat no sigui suficient i la distància d’influència dels ramals d’entrada i sortida es solapi per tal de determinar el nivell de servei s’ha d’escollir el ramal amb major densitat, d’acord amb la metodologia del capítol 13 del HCM2010.

D’acord amb l’estudi de trànsit realitzat ET-DB-02125.1 i les dades dels aforaments de la Direcció General de Carreteres a la zona dels Comtals es genera i atreu un 4% de la IMD del tram d’estudi de la C-55, i a Castellgalí es genera i atreu un 2,5 % de la IMD del tram d’estudi de la C-55.

La densitat en una entrada ve determinada per la següent fórmula (equació 13-21 HCM2010):

AR LvvD *00627,0*0078,0*00734,0457,5 12

On VR volum (veh/h) en el ramal de sortida

V12 volum (veh/h) en els carrils 1 i 2 del tronc

LA longitud del carril d’acceleració (en milles)

La densitat en una sortida ve determinada per la següent fórmula (equació 13-22):

DLvD *009,0*0086,0252,4 12

On V12 volum (veh/h) en els carrils 1 i 2 del tronc

LD longitud del carril de desacceleració

La densitat obtinguda en el càlcul es compara amb la taula 13.2 del HCM2010 per determinar el nivell de servei.

Taula 22: Taula nivell de servei per ramals d’entrada i sortida(Font: HCM2010, exhibit 13-2)

Els resultats per la prognosi de trànsit realitzada en la hipòtesis del menor creixement es resumeixen a continuació:

Ramals ramal entrada ramal sorida

long carril canvi velocitat (m) 200 100

tipus terreny Level Level

% pesats 7 7

FFS (mph) 37,5 37,5

FFS tronc (mph) adoptada 70

factor conductor habitual fp 1

% IP (IH100) 8,09%

FHP 0,95

núm carils 2

distància entre ramals (m) 650

Taula 23: dades de partida (Font: metodologia HCM2010)


Clau: DB-02125.2


Any IMD [veh/dia]

IMD entrada [veh/dia] % pesats

Nivell de servei per densitat en ramal entrada

ET fHV vp PFM vr D

N.S. [veh/h/carril] [veh/h/carril] [veh/mi/carril]

2018 34.919 436 6,88% 1,5 0,967 39 1,0 39 11 B

2019 36.860 461 6,88% 1,5 0,967 41 1,0 41 11 B

2020 38.536 482 6,88% 1,5 0,967 43 1,0 43 11 B

2021 40.287 504 6,88% 1,5 0,967 44 1,0 44 11 B

2022 40.891 511 6,88% 1,5 0,967 45 1,0 45 12 B

2023 41.505 519 6,88% 1,5 0,967 46 1,0 46 12 B

2024 42.127 527 6,88% 1,5 0,967 46 1,0 46 12 B

2025 42.759 534 6,88% 1,5 0,967 47 1,0 47 12 B

2026 43.401 543 6,88% 1,5 0,967 48 1,0 48 12 B

2027 44.052 551 6,88% 1,5 0,967 49 1,0 49 12 B

2028 44.712 559 6,88% 1,5 0,967 49 1,0 49 12 B

2029 45.383 567 6,88% 1,5 0,967 50 1,0 50 12 B

2030 46.064 576 6,88% 1,5 0,967 51 1,0 51 13 B

2031 46.755 584 6,88% 1,5 0,967 52 1,0 52 13 B

2032 47.456 593 6,88% 1,5 0,967 52 1,0 52 13 B

2033 48.168 602 6,88% 1,5 0,967 53 1,0 53 13 B

2034 48.890 611 6,88% 1,5 0,967 54 1,0 54 13 B

2035 49.624 620 6,88% 1,5 0,967 55 1,0 55 13 B

2036 50.368 630 6,88% 1,5 0,967 56 1,0 56 13 B

2037 51.124 639 6,88% 1,5 0,967 56 1,0 56 13 B

2038 51.891 649 6,88% 1,5 0,967 57 1,0 57 14 B

Taula 24: Nivell de servei en el ramal d’entrada (Font: metodologia HCM2010)

En el ramal d’entrada de Castellgalí el nivell de servei fins a l’any 2038 és un nivell de servei B.


Clau: DB-02125.2


Any IMD [veh/dia]

IMD sortida [veh/dia] % pesats

Nivell de servei per densitat en ramal sortida

ET fHV vp PFM vr D

N.S. [veh/h/carril] [veh/h/carril] [veh/mi/carril]

2018 34.919 698 6,88% 1,5 0,967 62 1,0 62 10 A

2019 36.860 737 6,88% 1,5 0,967 65 1,0 65 10 B

2020 38.536 771 6,88% 1,5 0,967 68 1,0 68 11 B

2021 40.287 806 6,88% 1,5 0,967 71 1,0 71 11 B

2022 40.891 818 6,88% 1,5 0,967 72 1,0 72 11 B

2023 41.505 830 6,88% 1,5 0,967 73 1,0 73 11 B

2024 42.127 843 6,88% 1,5 0,967 74 1,0 74 11 B

2025 42.759 855 6,88% 1,5 0,967 75 1,0 75 11 B

2026 43.401 868 6,88% 1,5 0,967 77 1,0 77 12 B

2027 44.052 881 6,88% 1,5 0,967 78 1,0 78 12 B

2028 44.712 894 6,88% 1,5 0,967 79 1,0 79 12 B

2029 45.383 908 6,88% 1,5 0,967 80 1,0 80 12 B

2030 46.064 921 6,88% 1,5 0,967 81 1,0 81 12 B

2031 46.755 935 6,88% 1,5 0,967 83 1,0 83 12 B

2032 47.456 949 6,88% 1,5 0,967 84 1,0 84 12 B

2033 48.168 963 6,88% 1,5 0,967 85 1,0 85 12 B

2034 48.890 978 6,88% 1,5 0,967 86 1,0 86 13 B

2035 49.624 992 6,88% 1,5 0,967 88 1,0 88 13 B

2036 50.368 1.007 6,88% 1,5 0,967 89 1,0 89 13 B

2037 51.124 1.022 6,88% 1,5 0,967 90 1,0 90 13 B

2038 51.891 1.038 6,88% 1,5 0,967 92 1,0 92 13 B

Taula 25: Nivell de servei en el ramal de sortida (Font: metodologia HCM2010)

En el ramal de sortida del enllaç Els Comtals el nivell de servei fins a l’any 2038 és un nivell de servei B.

La distància entre el ramal d’entrada i de sortida es de 650 m pel que no tenen la separació suficient d’acord amb la norma de traçat 3.1-I.C., pel que s’hauria de disposar d’un carril de trenat. No obstant, fent l’anàlisi del nivell de servei que assoleixen els ramals d’entrada i sortida que en l’any de posada en servei i en l’any horitzó es B, no es considera necessària l’execució del carril de trenat.


Clau: DB-02125.2


5 CATEGORIA DEL TRÀNSIT

A partir del Estudi de Trànsit realitzat en el present Projecte Constructiu s’ha obtingut la IMD del tronc de la carretera per l’any de posada en servei (2018). Els valors obtinguts són els següents:

IMD a la ctra C-55 (2018)= 34.919 veh/dia amb un 6,88% de vehicles pesats

IMD als ramals enllaç Castellgalí (2018)= 436 veh/dia amb un 6,88% de vehicles pesats

Partint de les dades de IMD a l’any de posada en servei, el percentatge de vehicles pesats i distribució per carrils (50-50%), s’obté la següent IMDp per carril:

IMDp tronc C-55 (2018) = 34.919 · (0,0688) · (0,50) = 1.201 vhp/dia/carril

IMDp ramal enllaç Castellgalí (2018) = 462 · (0,0688)= 31,78 vhp/dia

Per tant, la categoria de trànsit adoptada en el tronc de la carretera C-55 es la T-1, que correspon a intensitats compreses entre 800 i 2.000 vhp/dia/carril segons la Norma 6.1-I.C. “Secciones de Firme”.

Pel que fa als ramals d’enllaç (unidireccionals, rotondes i calçades de doble sentit) la categoria de trànsit seria una T-41, que correspon a intensitats compreses entre 25 i 50 vhp/dia, segons la Norma 6.1-I.C. “Secciones de Firme”, no obstant, per tal de no disminuir en més de dos nivells la categoria del trànsit del tronc s’ha adoptat pel dimensionament dels ramals una categoria de trànsit T31, que correspon a intensitats compreses entre 100 i 200 vhp/dia, segons la Norma 6.1-I.C. “Secciones de Firme”.

Documents

ANNEX NÚM. 9: TRÀNSITgencat.cat/territori/actuacions/DB_02125_2/a09_transit... · 2015. 12. 18. · “Estudi de trànsit. Interacció enllaç “El Guix” (C-16c i N-141c i xarxa