Antologia de poesia Catalana

ANTOLOGIA DE POESIA CATALANA

poesia-cat.qxp:Maquetacin 1 04/04/11 17:08 Pgina 1

[1]Cansoneta leu e plana

ICansoneta leu e plana,leugereta, ses ufana,farai, e de Mon Marques,del traichor de Mataplana,qes dengan farsitz e ples.A, Marques, Marques, Marques,dengan etz farsitz e ples.

IIMarques, ben aion las peirasa Melgur depres Someiras,on perdetz de las denz tres;noi ten dan que las primeirasi son e non paron ges.A, Marques, Marques, Marques,dengan etz farsitz e ples.

Guillem de Bergued

5

10

8



IUna canoneta fcil i senzilla, lleugereta, sense pre-

tensions, far sobre Mon Marqus,1 el trador de

Mataplana, que s farcit i ple dengany. Ah, Marqus,

Marqus, Marqus, sou farcit i ple dengany.

II

Marqus, benedes siguin les pedres de Melgur,

prop de Someires,2 on vau perdre tres dents; per

tant se val, perqu les primeres hi sn i no shi veu

res. Ah, Marqus, Marqus, Marqus, sou farcit i ple

dengany.

9

EDAT MITJANA I RENAIXEMENT

1. Mon Marqus: terme amb qu Guillem de Bergued es refereix a Pon deMataplana en tots els poemes que li va dedicar. El mot marqus no indica un ttolnobiliari, sin que es refereix a qui governa un territori fronterer (o marca).2. Melgur i Someires (Mauguio i Sommires, en francs) sn municipis a prop deMontpeller i Nimes, respectivament. Se sap que Pon de Mataplana va visitar aques-tes terres entre el 1172 i el 1173 acompanyant una expedici del rei Alfons I.

[1]Canoneta lleu i plana

(versi actual en prosa de Joan Oriol i Giralt)



10

IIIDel bratz nous pretz una figa,que cabreilla par de bigae portatz lo mal estes;ops i auria ortigaqel nervi vos estendes.A, Marques, Marques, Marques,dengan etz farsitz e ples.

IVMarques, qui en vos se fiani a amor ni paria;gardar se deu totas vesqon qez an: an de clar dia,de nuoitz ab vos non an ges.A, Marques, Marques, Marques,dengan etz farsitz e ples.

VMarques, ben es fols quis vanacab vos tenga melianameins de brajas de cortves;et anc fills de crestianapejor costuma non mes.A, Marques, Marques, Marques,dengan etz farsitz e ples.

15

20

25

30

35



11

III

Pel vostre bra no us dono ni el valor duna figa, que

sembla cabir3 de biga i el porteu arronsat; caldrien

fregues dortiga que us estiressin el nervi. Ah, Mar-

qus, Marqus, Marqus, sou farcit i ple dengany.

IV

Marqus, qui es refia de vs, no t amor ni compa-

nyia; ha destar alerta sempre, vagi on vagi: que vagi

amb vs a ple dia, per que no hi vagi pas de nit.

Ah, Marqus, Marqus, Marqus, sou farcit i ple

dengany.

V

Marqus, s ben boig qui es vana de fer migdiada

amb vs sense calons de cordov;4 i mai fill de

cristiana no va introduir pitjor costum. Ah, Marqus,

Marqus, Marqus, sou farcit i ple dengany.

3. cabir: biga petita o mitjana que forma el pendent de la teulada i suporta els llis-tons.4. calons de cordov: calons de pell de cabra adobada, cuir originari de Crdova.


Guillem de Bergued (1130? 1196) va ser un noble bellics delsegle xii autor de diverses composicions trobadoresques. Aquestpoema s un sirvents dedicat a Pon de Mataplana que en el poe-ma anomena Mon Marqus, a qui acusa de trador i mal-factor, a ms de ridiculitzar-lo pel seu fsic i la condici dhomo-sexual.

Activitats

1. El poema s un sirvents, gnere potic que en la lrica dels troba-dors tenia com a finalitat la crtica, latac personal i la stira. Fes una

llista dels defectes que Guillem de Bergued atribueix a Pon de

Mataplana.

2. El poema sestructura en cinc estrofes, que en la lrica medievalrebien el nom de cobles. Fixat en els versos repetits. Quin nom

reben aquests versos que es repeteixen al final de les diferents estro-

fes duna composici?

3. Analitza la mesura dels versos. Sn tots iguals? Com sanomenen elsversos que, en una composici, tenen la mateixa mesura? I els que

tenen mesures diferents? I la rima del poema, com s?

4. Busca a internet el Plany que Guillem de Bergued va dedicar aPon de Mataplana amb motiu de la seva mort. Comparal amb la

Cansoneta leu e plana i fes un comentari breu sobre la sinceritat

en la poesia trobadoresca.

5. Aquesta composici, com les altres de la lrica trobadoresca, es can-tava amb una msica que avui sha perdut. Escolta alguna versi del

12



poema musicada modernament (Maria del Mar Bonet, Francesc

Ribera Titot). Mentre lescoltes, mira dentendrel. En acabat, refle-

xiona sobre si la msica s adequada al text.

6. Busca informaci sobre Guillem de Bergued. Quins conflictes vatenir al llarg de la seva vida? La imatge del personatge sadiu amb la

que tens dun noble medieval?

7. A banda del sirvents, quins eren els altres gneres potics impor-tants de la poesia trobadoresca? En qu es diferenciaven?

8. El termes leu i plana del primer vers fan referncia al trobar leu(o pla), un estil potic de la lrica dels trobadors que consistia a com-

pondre poemes senzills i fcils dentendre. Busca informaci sobre

els diferents estils potics dels trobadors.

Consultes

http://www.xtec.es/~malons22/trobadors/berguedavida.htm

http://lletra.uoc.edu/ca/tema/els-trobadors

13




14

[2]Nol prenatz lo fals marit

Ay s viadeyra

Nol prenatz lo fals marit, Jana delgada!

Nol prenatz lo fals jurat, que pec s, mal enseynat, Jana delgada!

Nol prenatz lo mal marit, que pec s, ez adormit,Jana delgada!

Que pec s, mal enseynat:no sia per vs amat, Jana delgada!

Que pec s, ez adormit,no jaga ab vs el lit, Jana delgada!

Cerver de Girona

5

10



15

[2]No el prengueu el fals marit

(versi actual en prosa de J. O. G.)

Aix s una viadera1

No el prengueu el fals marit, Jana delicada!2

No el prengueu, el qui jura en fals, que s un neci3

mal educat, Jana delicada!

No el prengueu el mal marit, que s neci i ensopit,

Jana delicada!

Que s neci i mal educat: no sigui per vs amat,

Jana delicada!

Que s neci i ensopit, no jegui amb vs al llit,

Jana delicada!

1. viadera: el terme viadera significa can de cam i es cantava per alleugerir la fati-ga dels viatges. El mot deriva de via (cam).2. Jana delicada: el nom pot correspondre al pseudnim o senyal que amaga el nomfemen a qui Cerver de Girona adrea la can.3. neci: estpid, poc espavilat.


No sia per vs amat: mels val cel cavetz privat, Jana delgada!

No jaga ab vs el lit; mels vos i valr lamich, Jana delgada!

15

20

16



No sigui per vs amat; val ms laltre que teniu

amagat,4 Jana delicada!

No jegui amb vs al llit; ms us hi valdr

lamic,5Jana delicada!

17


4. amagat: terme relacionat amb lamor corts, en qu la relaci amorosa entre ladama i el trobador era secreta i adltera, s a dir, fora del matrimoni.5. amic: terme usual de la lrica trobadesca per referir-se a lenamorat, a lamant.


Cerver de Girona (1259? 1290?) s lltim gran trobador de lalrica medieval catalana, un poeta virtus i certament original delqual es conserven ms dun centenar de composicions. En reali-tat es deia Guillem de Cervera, per va adoptar el pseudnimjoglaresc de Cerver de Girona desprs que el rei Jaume I li va con-cedir terres a Girona. En aquest poema tracta el tema de la mal-casada en forma de viadera (o can de cam), seguint una estruc-tura parallelstica a la manera de les cantigas de amigo de la lricagalaicoportuguesa.

Activitats

1. Llegeix el poema diverses vegades. Fixat en lestructura. Quinesparts hi distingeixes?

2. El tema de lamor secret i adlter pertany a lamor corts, per a laviadera de Cerver de Girona no es desenvolupa en un context aris-

tocrtic, sin popular. La intenci s aconsellar una dona, perqu

rebutgi el marit que li han imposat i es quedi amb lamic. Quins sn

els defectes o vicis del fals marit, segons el poema?

3. Quina mesura tenen els versos? Com s la rima?

4. Tot i que els manuscrits mostren clarament que el penltim versacaba amb el mot amic, el filleg Joan Coromines defensava que, per

raons de rima, el mot havia de ser amit, terme litrgic que designa el

llen blanc que el sacerdot es posa sobre les espatlles per celebrar la

missa. Quin dels dos termes (amic / amit) consideres ms suggerent

en el context del poema? Argumenta-ho.


18


5. El poema presenta una estructura parallelstica a la manera de lescantigas de amigo. Busca informaci sobre aquest gnere i assenya-

lan les semblances i les diferncies amb la viadera de Cerver de

Girona.

6. Escolta la versi musical que en va fer Celdoni Fonoll i comenta si etsembla adequada (www.musicadepoetes.cat).

Consultes

http://lletra.uoc.edu/ca/tema/els-trobadors


19


Documents

Antologia de poesia Catalana