Antologia Poesia Activitats

ACTIVITATS SOBRE POESIA

Valencià-3r ESO.

NOM: CURS: Data d’inici: _________ Data final: ___________

IES Riu Túria. Quart de Poblet Curs 2011-12 Departament de Valencià

Activitats de poesia-2 3rESO

1. ABANS DE LLEGIR 1. És possible que no hages llegit molta poesia i que penses que no t’agrada. Explica quines són les dificultats que tens davant un poema i les raons per les quals creus que no t’agrada. 2. Explica, segons el que tu saps, què és la poesia. 3. Llig aquests textos que parlen sobre la poesia o expressen idees i sentiments sobre la creació poètica. En equip, anoteu les idees que us pareguen interessants per començar a entendre millor aquest gènere literari:

El poeta no pot crear sense sentir abans la inspiració, eixir fora de si mateix i

perdre l’ús de raó (Plató).

Poesia és tot allò bell que no es pot explicar i que no necessita explicació (Juan

Ramón Jiménez).

La poesia és el punt d’intersecció entre el poder diví i la llibertat humana (Octavio

Paz).

La poesia és indispensable, però m’agradaria saber per a què (Jean Cocteau).

He deixat al paper tota la sang (Josep Palau i Fabre).

Alguna cosa més que el do de síntesi:

veure en la llum el trànsit de la llum

(Pere Gimferrer).

Poesia: Art d'expressar, de traduir en forma concreta, el contingut espiritual

propi, mitjançant paraules disposades segons unes determinades lleis mètriques

(Enciclopèdia).



2. LA FORMA DELS POEMES La poesia clàssica s’escriu en versos, que tenen una quantitat de síl·labes regular, rimen entre sí i s’agrupen en estrofes. En la poesia moderna és habitual que no apareguen tots aquests elements. EL VERS El vers és una sèrie de paraules determinada per un nombre de síl·labes, pauses, ritmes, accents, etc., que sol ocupar una línia. LA MESURA DEL VERS (MÈTRICA) Per saber la mesura o metre del vers, en comptem les síl·labes fins a l’última tònica. Segons els nombre de síl·labes, els versos poden ser: monosíl·labs (1 síl·laba); bisíl·labs (2), trisíl·labs (3), tetrasíl·labs (4), pentasíl·labs (5), hexasíl·labs (6), heptasíl·labs (7), octosíl·labs (8), eneasíl·labs (9), decasíl·labs (10), hendecasíl·labs (11) i dodecasíl·labs (o alexandrí) (12).

� Versos d’art menor: huit síl·labes o menys. � Versos d’art major: nou síl·labes o més.

LA CESURA La cesura és una pausa interna que sol dividir alguns versos d’art major en dos hemistiquis, d’idèntic o de diferent nombre de síl·labes. LA RIMA La rima és la repetició total o parcial de sons al final de dos o més versos a partir de l’última vocal tònica, incloent aquesta. La rima pot ser:

� Rima consonant: repetició dels sons vocàlics i consonàntics. � Rima assonant: repetició només dels vocàlics. (No s’inclou ni les semivocals o les

semiconsonants dels difongs, ni la vocal postònica dels mots esdrúixols. Així, rima en assonant, p. ex., Arnau – val; galera – audiència).

La rima s’indica amb una lletra: majúscula si el vers és d’art major; o minúscula, si el vers és d’art menor. Si no hi ha rima, ho indiquem amb una x (versos lliures). L’ESTROFA L’estrofa és l’agrupació d’un determinat nombre de versos. En la poesia clàssica, en diem cobles. Les més habituals són les següents:

1. APARIAT. Combinació de dos versos. 2. QUARTET (art major) i QUARTETA (d’art menor). Combinació de quatre versos. 3. OCTAVA CLÀSSICA, característica de la nostra poesia medieval. Cobla de huit versos,

generalment decasíl·labs amb cesura 4. ROMANÇ. Tirallonga de versos de set síl·labes: els senars són blancs i els parells

mantenen una rima assonant constant. 5. SONET. Forma poètica formada per dos quartets i dos tercets (3 versos).



1. Després de llegir la informació de la pàgina anterior, fixa’t en l’anàlisi de les formes de l’estrofa següent (La barraca, Teodor Llorente):

Com/ la/ ga/vi/na de/ la/ mar/ bla/vo/sa 10 A que (e)n/ la/ tran/quil/�la/ plat/ja/ fa/ son/ niu, 10 B com/ lo/ ne/vat/ co/lom/ que (e)l/ vol/ re/po/sa 10 A de/ l’ar/bre/ verd/ en/ lo/ bran/cat/g(e) om/briu, 10 B blanca, polida, somrisent, bledana, 10 C casal d’humils virtuts i honrats amors, 10 D l’alegre barraqueta valenciana 10 C

s’amaga entre les flors. 6 D Són 8 versos decasíl·labs, excepte l’últim (hexasíl·lab), sense cesura, amb rima consonant. Per tant, l’estrofa és una octava clàssica, encara que amb el trencament de l’últim vers. 2. Analitza els versos, la rima i l’estrofa dels dos poemes següents:

Així com cell qui es veu prop de la mort, corrent mal temps, perillant en la mar, e veu lo lloc on se pot restaurar e no hi ateny per sa malvada sort, ne pren a me, qui vaig afanys passant e veig a vós, bastant mos mals delir: desesperat de mos desigs complir, iré pel món vostre ergull recitant

(Ausiàs March)

Sabia que vindries, que ja era l’hora de parar taula dignament, d’obrir la porta i enramar el vent amb les paraules de la primavera. Amor i més amor d’aquell que espera, amor i més amor d’aquell que sent la pentecosta de l’amor, l’advent, i en el vent el gran crit de la bandera. Tenia a punt, amor, totes les coses perquè sabia que vindries, ara, amb un escàndol de sonets i roses. Amor i més amor i més encara, i avemaries i vitralls i aloses, i tots els blats novells de la tarara.

(L’amant de tota la vida, Vicent Andrés Estellés)



3. LES FIGURES RETÒRIQUES Les figures retòriques o estilístiques són els diversos recursos lingüístics que utilitza un autor per fer més expressiu el contingut del seu missatge i per cridar l’atenció del lector.

Figura retòrica Exemple Ús

Anàfora. Repetició d’una paraula o més al principi de diversos versos o oracions.

Diners fan bé, diners fan mal,

diners fan l’home infernal

i el fan sant celestial,

segons que els usa. ANSELM TURMEDA

Així s’emfasitza més la paraula repetida.

Hipèrbaton. Alteració de l’ordre lògic de les paraules en l’oració.

Ab los peus verds, los ulls e celles negres,

pennatge blanc, he vista una garsa.

JOAN ROÍS DE CORELLA.

Produeix elegància, bellesa, sorpresa... L’ordre lògic seria: He vist

una garsa amb els peus

verds, els ulls i les celles

negres, i el plomatge blanc.

Paral·lelisme. Repetició en dos versos o més d’estructures sintàctiques semblants.

No esperis altre do que el de tes llàgrimes

ni vulles més consol que els teus sospirs

JOAN MARAGALL

Intensitat i expressivitat de la idea que es vol transmetre

Comparació. Presentació de la relació existent (real o imaginària) entre dos termes per mitjà de partícules comparatives: com,

igual que, tal com, semblant a...

Tal com el brau que fuig cap al desert,

... així, em convé allunyar-me de vós.

AUSIÀS MARCH Les canyes / -com exèrcit filipí-

amenacen el cel blau

CARLES SALVADOR

Valor expressiu i significatiu

Metàfora. Substitució d’una paraula per un altra de diferent gràcies a alguna semblança de significat. En la metàfora pura només apareix el terme imaginat.

Un gran arbre ajagut és lo Pirine.

JACINT VERDAGUER Joventut! Coet rebel

Que escampa colors i fúria.

FRANCESC ALMELA I VIVES

Gran ocell de silenci (es refereix a la mort) MÀRIUS TORRES

Gran valor expressiu. És un dels recursos més importants en la poesia.

Sinestèsia. Associació d’elements que provenen de camps sensorials diferents.

Se’ns va morint la llum, que era color

de mel, i ara és de color d’olor de poma. GABRIEL FERRATER

Es combinen diferents percepcions: vista (color), gust (mel), olfacte (olor) i gust (poma).

Antítesi. Contraposició d’una paraula o sintagma amb una altra de sentit oposat.

M’exalta el nou i m’enamora el vell. JOSEP-VICENÇ FOIX

... del temps, oració nostra i blasfèmia

nostra SALVADOR ESPRIU

Provoca contradiccions i intensifica la idea.

Hipèrbole. Exageració extremada. No hi havia a València dos amants com

nosaltres. VICENT-ANDRÉS ESTELLÉS

Exagerar una experiència...

Personificació. Atribució de qualitats humanes a éssers inanimats.

Sospira amb homes i arbres la campana. JACINT VERDAGUER

Somnia la nit amb èbries sirenes FRANCESC RODRIGO

Identificació amb la natura



1. Busca exemples de les figures retòriques següents en l’estrofa de La barraca que has analitzat en l’apartat anterior (pàg. 4, activitat 1): COMPARACIÓ: PERSONIFICACIÓ: HIPÈRBATON: ANÀFORA: 2. Identifica les figures d’aquests versos:

a) Diuen que volen tallar-lo, que molesta, que el seu verd trenca l’estètica pura dels edificis que té voltant-lo, voltors altíssims a punt de menjar-se el cel (L’arbre vell. Marc Granell) b) ai el temps, aquest corc que se’ns menja la fusta Perfum d’espígol. Vicent Alonso) c) Veus eixa mar que abraça de pol a pol la terra? (Jacint Verdaguer) d)... i em dibuixe amb vermell de lluna roses de sang als llavis (Anna Montero)

e) (Plou)... Arruga el riu la seva pell lluenta. Els campanars miren el cel, plujós (Pluja a Florència des d’una finestra dels Ufizzi. Narcís Comadira) f) Evoco rams de fosca i rams de llum. Amb rams de llum guarneixo solituds, amb rams de fosca encenc tots els desigs. Evoco cossos bells, i d’entre tots evoco el teu que estimo i que conec. (Miquel Martí i Pol) g) Vinyes verdes vora el mar, ... verd suau de cap al tard (Vinyes verdes vora el mar. Josep M. de Sagarra) h) El meu ofici és l’alegria, siga de nit, siga de dia. El meu ofici és el dolor. (El meu ofici. Vicent A. Estellés)

3. Escriu exemples d’algunes de les figures retòriques. No és tan difícil com sembla. Fixa’t en aquestes expressions:

Era alt com un pi: COMPARACIÓ-HIPÈRBOLE El ratolí de l’ordinador: METÀFORA.



4. ENTENDRE EL POEMA Identificar els tipus de versos, la rima, l’estrofa i les figures retòriques d’un poema pot ser més o menys senzill però comprendre un poema, entendre el que diu, conta o expressa el poeta en el seu text és una tasca més complexa. Això és així perquè, a diferència del que succeeix amb una novel·la o una obra de teatre, el poema no és transparent, va més enllà del llenguatge lògic habitual, se situa dins de la dimensió inconscient del poeta i del lector: diu coses incoherents i contradictòries, que escapen al raonament lògic. El missatge poètic utilitza al màxim les possibilitats expressives de llenguatge i permet tota una varietat de nous significats i de noves formes de comprensió. Per això, es pot dir que explicar un poema consisteix a entendre quin efecte ha produït en nosaltres i per què: les sensacions i sentiments que ens provoca el poema. Això no obstant, el coneixement dels elements que constitueixen la poesia pot ajudar a captar millor el sentit d’un poema, a comprendre (si és que això és possible) els sentiments, les reflexions o les emocions que expressa el poeta i les que sentim els lectors. FORMES TEXTUALS De la mateixa manera que en altres tipus de textos (els blocs personals, per exemple), en els poemes poden aparéixer o predominar diversos tipus de formes o tipus textuals: – Descriptiu: observació de les característiques físiques i/o psicològiques de persones o paisatges, de d’un punt de vista personal i subjectiu; hi abunden els adjectius, les comparacions i les personificacions. Exemple: “L’ametller” (pàg. 3) – Narratiu: relat de fets, sensacions, amb tendència realista, ordenats cronològicament; ús abundant de formes verbals. “L’arbre vell” (pàg. 22). – Expositiu: expressió de sentiments i pensaments, presentació o declaració d’idees, conceptes, desitjos, emocions personals, on el món interior és més important que la realitat. Exemple: “El temps” (pàg. 11) LA VEU POÈTICA – El jo poètic: apareix al text a través dels pronoms personals, possessius i verbs en 1a persona. És la veu poètica o punt de vista més habitual en poesia. Aquest jo del poema no és directament el de l’autor real, el de la persona amb noms i cognoms, sinó una espècie de personatge del món fictici del poema. Exemple: “Horacianes” (pàg. 18) – El tu líric: s’identifica pel pronoms, possessius i verbs en 2a persona, de vegades fins i tot amb noms propis. És el personatge fictici a qui s’adreça el poema. Exemple: “Compliment a Mercedes” (pàg. 4). – 3a persona: es refereix a persones, objectes, animals, paisatges... És habitual en els poemes descriptius i narratius. Exemple: “El temps” (pàg. 11). EL TEMA Els temes genèrics més habituals en poesia són: l’amor, la mort, el temps, la societat, la vida quotidiana, la naturalesa... Els temes poden mesclar-se en un mateix poema i es desenvolupen en subtemes molt variats: per exemple, el desamor, la joia de l’enamorament, la lloança de la persona amada, una situació quotidiana d’una parella enamorada... Exemples: “Vora el barranc dels Algadins” (pàg. 8). Tema: la naturalesa. “Els amants” (pàg. 17). Tema: l’amor.



ACTIVITATS Les formes textuals 1. Llig els poemes següents i indica’n la forma textual que predomina:

– “Vora el barranc dels Algadins” (pàg. 8):

– “Amb música potser ho escoltaries millor” (pàg. 12):

– “Els amants” (pàg. 17): La veu poètica 2. Identifica les veus poètiques dels poemes següents:

– Ayço es viadeyra” (pàg. 7):

– “Divisa” (pàg. 19):

– “Drap de la pols...” (pàg. 19): El tema. 3. Llig els poemes següents i explica’n el tema. Has d’indicar el tema general (amor, naturalesa...) i el subtema o aspecte específic del tema del poema (amor: relacions sexuals, desamor, desig...):

– “L’ametller” (pàg. 3):

– “A vegades és necessari i forçós” (pàg. 13):

– “Si parlo dels teus ulls” (pàg. 14):

– “Horacianes” (pàg. 18):

– “Drap de la pols” (pàg. 19):

– “Pollets” (pàg. 24): Entendre el poema 4. Llig el poema “Vinyes verdes vora el mar” (pàg. 9) i explica les formes textuals, les veus poètiques i el tema. 5. Llig “Idil·li”(pàg. 10) i escriu un text explicatiu que resumisca el que s’expressa en el poema. En aquest text has de fer referència a tots els elements que hem treballat (formes textuals, veus poètiques, tema).



5. LECTURA DE L’ANTOLOGIA Ara ja estàs més preparat/ada per a llegir tots els poemes de l’antologia. La majoria han aparegut en les activitats anteriors, però pots tornar a llegir-los amb calma. 1. Llig el poema “Evoco rams de fosca..” (pàg, 15). Respon aquestes qüestions: – Mesura dels versos: – Figures retòriques: anàfora, comparació, metàfora, antítesi. – Formes textuals: – Veus poètiques: – Tema: 2. Llig el poema “Saps? M’agrada...” (pàg. 19) i explica el que has entés. 3. Llig el poema “Mester d’amor” (pàg. 20). – Fes-ne l’anàlisi formal (mesura, rima, estrofa): – Busca algunes figures retòriques (comparacions, metàfores): – Explica el tema i la veu poètica: 4.Llig els poemes “Canyar” (pàg. 21), “La pluja tot el dia” (pàg.21), “Sol” (pàg. 24) i “A voltes resaria” (pàg. 23). Tria el que més t’agrada i explica per què.



5. Ja has vist que alguns poemes no tenen rima ni mesura regular dels versos ni estrofes. Però en la poesia del segle XX encara hi ha altres formes poètiques que fins i tot no s’organitzen en versos. Llig els poemes següents i busca informació, si cal, per explicar-los. – El poema “Les formigues” (pàg. 20) és un cal·ligrama. Explica en què consisteix. – El poema “No m’omplis més de flors...” (pàg. 25) és un poema en prosa. Explica per què es considera poesia. – L’últim text de l’antologia (pàg 25) és un poema visual. Explica en què consisteix. 6. Tria dos dels poemes següents i redacta dos textos on expliques tots els aspectes que consideres importants per a la comprensió de cada poema (forma, figures retòriques, formes textuals, veus poètiques, tema...): – “Amb música ho escoltaries potser millor” (pàg. 12). – “A vegades és necessari i forçós” (pàg. 13). – “Si parlo dels teus ulls” (pàg. 14). – “Els amants” (pàg. 17). – “Horacianes” (pàg. 18).



6. RECITAL POÈTIC L’activitat final de la lectura de l’antologia és la realització d’un recital poètic en equip. Per recitar poesia, cal que entengues que un element fonamental d’un poema és el ritme. Com passa amb la música, els poemes tenen un ritme intern, que es crea amb la combinació de síl·labes tòniques i àtones.

CONDICIONS DEL RECITAL – Heu de seleccionar, com a mínim, un poema per cada membre de l’equip. Cada persona haurà de recitar un mínim de 10 versos. Podeu recitar un mateix poema entre diverses persones. – El recital constarà dels següents elements:

• Presentació general

• Presentació de cada poema: � informació sobre l’autor � comentaris sobre aspectes del poema: aspectes formals (mesura, rima,

estrofa), figures retòriques destacades, formes textuals, veus poètiques, tema; en definitiva, informació variada sobre el text.

• Recitació del poema (memoritzat). – Podeu usar música, imatges i qualsevol altre element (objectes, ball, dramatitzacions...) que siga adequat al contingut del poema. – Podeu realitzar el recital “en viu i en directe” o enregistrat: vídeo, movie-maker, power-point... – Els textos de les presentacions (general, informació sobre l’autor i sobre el poema) s’han d’escriure prèviament i hauran de ser corregit pel professor/a. En el recital, podreu llegir-los (si ho feu en power-point poden aparéixer escrits). – En la recitació del poema, no us poseu nerviosos: no aneu ràpids, vocalitzeu bé, useu l’entonació adequada. El poema transmet un sentiment, per això heu d’intentar transmetre eixe sentiment quan l’estigueu dient.

EXEMPLE DE PRESENTACIÓ D’UN POEMA El poema que vaig a recitar és de Maria Mercè Marçal, poetessa catalana nascuda el 1952, que va morir als 45 anys. A més d’escriure, va tindre una activitat política intensa, sobretot en moviments feministes. El poema sense títol, que comença a amb el vers “Drap de la pols...” pertany al llibre Cau de llunes, el seu primer llibre de poesia, publicat el 1977. Són 8 versos decasíl·labs sense rima, en els quals hi ha una enumeració d’objectes i productes de neteja, que conclou amb un vers en què usa una metàfora per a referir-se a la dona que usa aquests productes com un guerrer. Com veureu, el poema és narratiu i té un to humorístic i de reivindicació feminista.



7. ARTICLE PER AL BLOC Com heu fet en les lectures de Solidaritat i Spot, acabem el treball de l’Antologia de poemes amb l’escriptura d’un text on contes, descrigues, expliques i expresses els teus sentiments i pensaments sobre la lectura dels poemes, sobre el que has aprés i, en especial, sobre l’experiència del recital poètic. Recorda que el per escriure aquest text has de seguir 3 passos:

– Planificació d’idees – Redacció del text – Revisió.

Documents

Antologia Poesia Activitats