ANUARI 2016 El Nunci REVISTA MUNICIPAL de Palol de ...palol.cat/nunci-18.pdf · de 22 de desembre de 2015 • Pressupost per a l’exercici 2016. Resum dels acords del ple ordinari

El Nunci REVISTA MUNICIPAL de Palol de Revardit, Riudellots de la Creu i la Mota

ANUARI 2016

NÚM. 18

2

El Nunci NÚM. 18 • GENER 2017

Plana de Serveis

TELÈFONS ÚTILSAjuntament de Palol ..........................................972 59 44 48............................ A/e: [email protected] Web: palol.catTelèfon d’atenció ciutadana ............................................. 012Consultori mèdic local de Palol ...........................972 98 01 86Centre d’Emergències de Catalunya ................................. 112 Centre Sanitari de Cornellà (metge i ATS) ............972 59 40 85Clínica de Banyoles ...........................................972 57 02 08Col·legi Públic de Cornellà del Terri .....................972 59 41 20Consell Comarcal del Pla de l’Estany ....................972 57 35 50Creu Roja (Banyoles) ........................................972 57 24 50 Farmàcia de Cornellà del Terri ............................972 59 40 11Forestals (Servei permanent) .............................972 20 09 87Hospital Josep Trueta ........................................972 20 27 00Llar d’Infants de Cornellà del Terri ......................972 59 50 19Mossos d’Esquadra de Banyoles ..........................972 57 60 16Pàgina web del Pla de l’Estany .................... www.plaestany.catPenya Barcelonista Municipi de Palol .......... [email protected]òquia ........................................................972 59 41 17Portal Internet del Pla de l’Estany ............... www.plaestany.catAvaries elèctriques (Electra Avellana) ..................900 37 32 04Àrea de Serveis Socials del Consell Comarcal .......972 58 03 88TEISA .............................................................972 57 00 53

BUS PLA DE L’ESTANY - PALOL DE REVARDIT (L106)

CC Pla Estany - El CoietCan Puig - IES J. BrugulatCAP - Pl. CatalunyaCEIP Baldiri ReixachBanyoles - CentrePl. Països CatalansPorqueres - MataBorgonyà - Pont XetmarCornellà de TerriLa BanyetaPalol de Revardit

Palol de Revardit Riudellots de la CreuLa BanyetaCornellà de TerriBorgonyàPorqueres - MataPl. Països CatalansBanyoles - CentreCEIP Baldiri ReixachCAP - Pl. CatalunyaCan Puig - CanaletaCC Pla Estany - El Coiet

----

07.1007.1207.1407.1607.1907.2107.24

07.2407.2807.3007.3207.3507.3707.3907.4307.4707.5107.5508.05

12.1012.1212.1412.1612.1812.2012.2212.2412.2712.2912.32

12.3212.3612.3812.4012.4312.4512.4712.4912.5112.5312.5513.05

15.1015.1215.1415.1615.1815.2015.2215.2415.2715.2915.32

15.3215.3615.3815.4015.4315.4515.4715.4915.5115.5315.5516.05

16.05(1)

16.07(1)

16.09(1)

16.11(1)

16.13(1)

16.15(1)

16.17(1)

16.19(1)

16.22(1)

--

------------(1) No circula els mesos de juliol i agost, Setmana Santa i els dies no lectius de Nadal i Reis.

BANYOLES - PORQUERES - CORNELLÀ DE T. - PALOL DE REVARDIT PALOL DE REVARDIT - CORNELLÀ DE T. - PORQUERES - BANYOLES

De

dillu

ns a

div

endr

es f

eine

rs

De

dillu

ns a

div

endr

es f

eine

rs

A banda d’aquests horaris, totes les Teises que surten de Girona, a una hora més 15 minuts (excepte les que fan el trajecte directe fins a Banyoles), poden ser utilitzades pels usuaris demanant que parin en el nostre municipi, encara que no tinguin la parada programada.

HORARIS D’INTERÈS

ATENCIÓ AL CIUTADÀ (AJUNTAMENT)

De dilluns a divendres, de les 10 del matí a les 2 del migdia

ALCALDE

Dilluns, de les 12 del matí a les 2 del migdia, i de les 5 de la tarda a les 8 del vespre.

REGIDORS

Dilluns, de les 5 de la tarda a les 8 del vespre.

TÈCNIC MUNICIPAL

Dilluns, de les 5 de la tarda a les 9 del vespre.

Per a una millor organització, us preguem que concerteu hora per telèfon a l’Ajuntament (972 594 448).

HORARI DEL SERVEI DE TRANSPORT TEISA BANYOLES - GIRONA (L100)

HORARI DEL SERVEI DE TRANSPORT TEISA GIRONA - BANYOLES (L100)

7.15

7.297.307.32

7.45

7.15

7.297.307.32

7.45

7.45

7.598.008.02

8.30

7.45

7.598.008.02

8.30

9.15

9.299.309.32

9.45

11.15

11.2911.3011.32

11.45

11.15

11.2911.3011.32

11.45

13.15

13.2913.3013.32

13.45

17.15

17.2917.3017.32

17.45

11.15

11.2911.3011.32

11.45

13.15

13.2913.3013.32

13.45

15.15

15.2915.3015.32

15.45

17.15

17.2917.3017.32

17.45

19.15

19.2919.3019.32

19.45

21.30

21.4421.4521.47

22.00

16.15

16.2916.3016.32

16.45

17.15

17.2917.3017.32

17.45

21.15

21.2921.3021.32

21.45

13.15

13.2913.3013.32

13.45

FEINERS DISSABTES DIUMENGESGIRONA

LA REPÚBLICARIUDELLOTS DE LA CREULA BANYETA

BANYOLES

* *

7.15

7.287.307.31

8.00

7.15

7.287.307.31

8.00

8.15

8.288.308.31

9.00

8.15

8.288.308.31

9.00

10.15

10.2810.3010.31

11.00

10.15

10.2810.3010.31

11.00

16.15

16.2816.3016.31

17.00

10.15

10.2810.3010.31

11.00

12.15

12.2812.3012.31

13.00

18.15

18.2818.3018.31

19.00

11.15

11.2811.3011.31

12.00

16.15

16.2816.3016.31

17.00

14.15

14.2814.3014.31

15.00

20.15

20.2820.3020.31

21.00

18.15

18.2818.3018.31

19.00

20.15

20.2820.3020.31

21.00

FEINERS DISSABTES DIUMENGESBANYOLES

LA BANYETARIUDELLOTS DE LA CREULA REPÚBLICA

GIRONA

* *

* Circulen la resta de dies festius

3

Revista Municipal de Palol de Revardit, Riudellots de la Creu i la Mota

Com ja és habitual al nostre municipi, a prin-cipis del nou any que encetem surt la revista El Nunci, amb la voluntat d’explicar a tothom de manera resumida totes les activitats que s’han dut a terme durant l’any, també hi tro-bareu la feina feta per l’Ajuntament, temes de salut, receptes de cuina, entrevistes, la de-mografia del municipi i l’actualitat.

D’entrada, vull agrair a tota la gent que du-rant aquest 2016 ha dedicat una part del seu temps a col·laborar amb alguna de les moltes

activitats que s’han fet. Tanmateix, aprofito aquest mitjà per convidar aquells veïns o veïnes que han arribat fa poc temps o aquells que fins ara no han col·laborat amb l’organització de les diferents activitats que es duen a terme durant l’any i tinguin ganes de participar, que ens ho diguin, ja que, com més siguem, segur que millor ho farem, comptem amb tothom.

Des de l’Ajuntament, durant aquest any hem fet totes aquelles millores que teníem previstes, com el carril bici de Palol a la Banyeta, la millora i asfaltat dels carrers de Can Comes de la Mota, l’arranjament de la majoria dels camins rurals del municipi, la instal·lació de compostadors públics, la instal·lació d’un joc infantil a l’escola la Vall del Terri i hem reforçat el servei de neteja de les diferents zones del municipi per tal de poder tenir uns pobles més nets i endreçats. En aquest sentit vull aprofitar per demanar la col·laboració de tots els veïns davant d’actes incívics que es puguin produir en els espais públics dels nostres pobles, ja que des d’un consistori petit com el nostre moltes vegades es fa difícil poder-ho controlar.

Per aquest nou any una de les prioritats serà la construcció d’un nou pou i la xarxa de connexió al dipòsit central de distribució per poder garantir el subministrament d’aigua en èpoques de sequera. També adequarem una zona lúdica amb aparcaments al costat del pont vell davant Can Clara, tancarem les zones de contenidors, potenciarem i participarem en la construcció de la via verda del Pla de l’Estany. Aquesta última infraestructura ha de connectar el Gironès amb la Garrotxa passant pel nostre municipi.

Per acabar, només volem dir que estarem al vostre costat per tot allò en què puguem ajudar i que treballarem per fer avançar el nostre municipi. Com a país segurament que aquest any dos mil disset serà un any molt transcendental, que els catalans haurem de prendre decisions impor-tants per al futur del nostre país, tant de bo que tothom pugui veure complerts els seus objectius i els seus anhels.

En nom propi, de tots els regidors i regidores i del personal de l’Ajuntament, desitgem que aquest any dos mil disset sigui un molt bon any per a tothom.

Salutació de l’alcalde

JORDI XARGAY I CONGOSTAlcalde

Els continguts i les opinions expressades als articles signats que es publiquen en aquesta revista són obra dels seus autors, i ni l’Ajuntament de Palol de Revardit (com a institució editora) ni Gorbs Comunicació (com a productora editorial) no se’n fan en cap cas ni a cap efecte responsables. Queda prohibida la reproducció total o parcial de tot el contingut d’aquesta publicació, bé sigui fotografies, gràfics o textos, sense autorització dels autors i l’editorial.

EDITA: AJUNTAMENT DE PALOL DE REVARDITREDACCIÓ: Cristina Gallego i Carles B. GorbsPORTADA: Imatge de la Mota. Autor: Pere DuranMAQUETACIÓ: Martí RiuPRODUCCIÓ EDITORIAL: Gorbs ComunicacióIMPRESSIÓ: Impremta PagèsDIPÒSIT LEGAL: GI-1221/99

Amb la col·laboració de:

SUMARI

2Serveis

3Salutació de l’alcalde

4Des de la Casa de la Vila

13Tema

16Serveis socials

19Vida social

20Pregó de Festa Major

32Activitats

38Entrevista

42Joventut

46Les nostres empreses

49Salut

51Gastronomia

4


Des de la Casa de la Vila

Resum dels plens municipalsResum dels acords del ple extraordinari

de 23 de novembre de 2015

• Sorteig per a la formació de la mesa electoral de les eleccions generals de 20 de desembre de 2015.

• Abonament al personal laboral i funcionari de la corporació del 50,27% de la paga extraordinària de desembre de 2012, deixada de percebre com a con-seqüència de la seva supressió pel Real Decret-Llei de desembre de 2012.

• Plànol de delimitació per a la prevenció d’incendis, segons el que estableix la Llei 5/2003, aprovació de-finitiva.

• Encàrrec a l’organisme Xarxa Local de Municipis Gironins (XALOC) de la Diputació de Girona, dels ser-veis d’assistència i suport comptable a l’Ajuntament.

• Projecte d’obres complementàries a l’habilitació d’un tram de la carretera GIV-5147, entre Palol de Revardit i el veïnat de la Banyeta Nova, aprovació inicial.

• Bases per a la convocatòria d’ajuts per a l’adquisició de material escolar del curs 2015-16.

• Pla intern d’Igualtat de l’Ajuntament.

• Sol·licitud de modificacions en el pressupost del projecte Nous espais entre el castell i el riu: Palol de Revardit, cofinançat pel FEDER.

Resum dels acords del ple extraordinari de 22 de desembre de 2015

• Pressupost per a l’exercici 2016.

Resum dels acords del ple ordinari de 22 de gener de 2016

• Conveni amb la Creu Roja del Pla de l’Estany per al desenvolupament d’activitats socials i sociosani-tàries per a 2015.

• Projecte d’obres complementàries a l’adequació d’un tram de la carretera GIV-5147, entre Palol de Revardit i el veïnat de la Banyeta Nova, aprovació definitiva.

• Iniciació de l’expedient de contractació de les obres del Projecte d’obres complementàries a l’adequació d’un tram de la carretera GIV-5147 entre Palol de Revardit i el veïnat de la Banyeta i aprovació del plec de clàusules administratives particulars.

• Modificació de l’article quart de l’Ordenança fis-cal reguladora de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres, afegint l’apartat 2 amb la se-güent redacció:

“Art. 4t. Exempcions, reduccions i bonificacions.4.2. Gaudiran d’una bonificació del 95% de la quota, les obres d’arranjament de façanes que es realitzin per millorar l’estètica de l’edifici i de l’entorn, i de tancament de solars no edificats.”

Resum dels acords del ple extraordinari de 22 de febrer de 2016

• Classificació de les ofertes presentades a l’expedient de contractació de les obres del Projec-te d’obres complementàries a l’adequació d’un tram de la carretera GIV-5147 entre Palol de Revardit i el veïnat de la Banyeta, i proposta d’adjudicació del contracte a Excavaciones i Pinturas S.A.U.

Resum dels acords del ple ordinari de 4 d’abril de 2016

• Modificació puntual núm. 19 del Text refós de les Normes complementàries i subsidiàries de pla-nejament, redactat pel tècnic municipal, Sr. Jordi Camps Costa, per reflectir l’augment d’edificabilitat del sector del polígon Indústria Jardí, en qualificar com a sòl d’ús industrial un tram de la vialitat no executat, aprovació inicial.

• Abonament al personal laboral i funcionari de la corporació del 49,73% de la paga extraordinària de

5



desembre del 2012, en concepte de recuperació de la quantitat efectivament deixada de percebre com a conseqüència de la supressió de la paga extraor-dinària del mes de desembre del 2012, per aplica-ció del Real Decret-Llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i de forment de la competitivitat.

• Es dóna compte del Decret d’Alcaldia d’aprovació de la liquidació del pressupost per a l’exercici 2015.

• Es dóna compte del Decret d’Alcaldia d’aprovació de la recepció de l’obra d’urbanització del tram del carrer que confronta amb la parcel·la cadastral urbana 4981608DG8548S0001JD del veïnat de la Banyeta Vella de Palol de Revardit i s’accepta a efectes d’ús públic.

Resum dels acords del ple extraordinari de 30 de maig de 2016

• Sorteig per a la formació de la mesa electoral de les eleccions generals de 26 de juny de 2016.

• Conveni entre el Consell Comarcal del Pla de l’Estany i els ajuntaments de Banyoles, Camós, Cornellà del Terri, Crespià, Esponellà, Fontcoberta, Porqueres, Serinyà, Sant Miquel de Campmajor, Vilademuls i Palol de Revardit per al desenvolupa-ment del projecte Bus Nit per a l’any 2016.

• Conveni de gestió del desfibril·lador fix instal·lat al local polivalent entre l’Ajuntament de Palol de Revardit i l’Organisme Autònom de Salut Pública de la Diputació de Girona (Dipsalut).

• Conveni de col·laboració interadministrativa en-tre els ajuntaments de Cornellà del Terri i Palol de Revardit per a la prestació de determinats serveis.

Resum dels acords del ple ordinari de 4 de juliol de 2016

• Projecte de modificació puntual núm. 19 del Text refós de les Normes complementàries i subsidiàries de planejament, redactat pel tècnic municipal, pel qual es modifiquen els paràmetres de superfície to-tal i d’edificabilitat bruta del sector SAU-3, motivat

per l’augment de la reserva de zona verda com a conseqüència de l’augment d’edificabilitat del sec-tor en qualificar de sòl d’ús industrial un tram de la vialitat no executat, aprovació provisional.

• Modificació puntual núm. 3 del Pla parcial del Sòl Apte per Urbanitzar núm. 3 (SAU-3), consistent en el canvi de qualificació d’un tram de vial de su-perfície 777,50 m2 que passa a tenir la qualificació de sòl urbà industrial consolidat, amb clau 8.4, i en la incorporació com a increment de la zona verda del sector d’un espai de 30 m2, aprovació provisional.

• Proposta de les dues festes locals del municipi de Palol de Revardit per a l’any 2017, retribuïdes i no recuperables:

- Dilluns 23 d’octubre- Dilluns 30 d’octubre

• Sol·licitud a l’Agència Catalana de l’Aigua d’una subvenció de 160.823,70 euros per finançar l’obra d’una nova captació al paratge can Vila – Mont-rodon.”

• Pla local de joventut de Palol de Revardit 2016-2019, on queden recollides les actuacions que es portaran a terme per tal de fomentar activitats de diversa naturalesa entre els joves del municipi.

• Conveni amb Hermes Comunicacions S.A. en què es determinen les condicions d’inserció de publici-tat, d’edictes i de subscripció al diari El Punt Avui, amb vigència del 13 de juliol de 2016 fins al 12 de juliol de 2017.

• Es dóna compte del Decret d’Alcaldia de recepció de l’obra civil de l’enllumenat públic realitzat per la Diputació de Girona, de les obres de condiciona-ment del primer tram de la carretera GIV-5147, de la C66 a Camós per Palol de Revardit.

• Es dóna compte del Decret d’Alcaldia de delegació per la celebració del matrimoni civil del dia 9 de juliol de 2016 entre Òscar Francisco Canales Velásquez i Astrid Marilyn Hernández Amador, al Sr. Miquel Camps Franch, 1r tinent d’alcalde d’aquesta cor-poració.

6



• Es dóna compte del Decret d’Alcaldia pel qual s’adjudica a l’empresa Agustí y Masoliver, S.A, el contracte menor de l’obra de Pavimentació del ca-rrer Land de Can Comas.

Resum dels acords del ple ordinari de 3 d’octubre de 2016

• Verificació del text refós de la modificació puntual núm. 19 del Text refós de les Normes complemen-tàries i subsidiàries de planejament, redactat pel tècnic municipal, pel qual es modifiquen els parà-metres de superfície total i d’edificabilitat bruta del sector SAU-3, motivat per l’augment de la reserva de zona verda com a conseqüència de l’augment d’edificabilitat del sector en qualificar de sòl d’ús in-dustrial un tram de la vialitat no executat.

• Verificació del text refós de la modificació puntual núm. 3 del Pla parcial del Sòl Apte per Urbanitzar núm. 3 (SAU-3), consistent en el canvi de qualificació d’un tram de vial de superfície 777,50 m2 que passa a tenir la qualificació de sòl urbà industrial consolidat, amb clau 8.4, i en la incorporació com a increment de la zona verda del sector d’un espai de 30 m2.

• Es dóna compte del Decret d’Alcaldia de delegació al Consell Comarcal del Pla de l’Estany la gestió de la recollida i manteniment de gossos abandonats o perduts al municipi.

• Conveni de col·laboració interadministrativa entre el Consell Comarcal del Pla de l’Estany i els ajunta-ments de Camós, Cornellà del Terri, Crespià, Fontco-berta, Palol de Revardit, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà i Vilademuls, per al servei de professionals de joventut compartits per a l’exercici 2016.

• Modificació de l’ordenança fiscal reguladora de la taxa per la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic local i aprovació de la nova ordenança fiscal reguladora de la taxa per l’aprofitament especial del domini públic local a fa-vor d’empreses explotadores de serveis de submi-nistraments d’interès general.

• Compte general del pressupost de l’Ajuntament corresponent a l’exercici econòmic 2015.

Resum dels acords del ple extraordinari de 19 de desembre de 2016:

• Pressupost per a l’exercici 2017, aprovació inicial.

• Bases per a la convocatòria d’ajuts per a l’adquisició de material escolar del curs 2016/17, aprovació inicial.

• Conveni amb l’Associació juvenil Joves de Palol per establir les condicions per a la realització dels casals de lleure municipals.

• Conveni amb la Federació Esportiva Catalana de paralítics cerebrals per a la utilització del local poli-valent de la Banyeta, curs 2016/17.

• Pròrroga del conveni entre l’Ajuntament i la Creu Roja del Pla de l’Estany per al desenvolupament d’activitats socials i sociosanitàries, exercici 2016.

• Revisió anual del padró municipal d’habitants, amb referència a 1 de gener de 2016.

• Es dóna compte del Decret d’Alcaldia d’acceptació de la subvenció atorgada provisionalment per l’Agència Catalana de l’Aigua per al finançament de l’actuació “Nova captació al paratge can Vila – Mont-rodon.”

• És dóna compte del Decret d’Alcaldia de mani-festació de l’acceptació perquè Localret aprovi una pròrroga per dos anys a la vigència del contracte derivat anomenat “Serveis de telecomunicacions (veu, mòbil i dades)”.

• Moció de suport als encausats pel 9N.

• Moció de suport al referèndum, al procés consti-tuent i als ens locals i electes investigats per pro-cessos relacionats amb la sobirania.

7



LLICÈNCIES D’OBRES CONCEDIDES

EXPEDIENTS DE PREVENCIÓ I CONTROL AMBIENTAL DE LES ACTIVITATS:

Disfribell, SA Ampliació del garatgeMiquel Palomeras Arranjar una oficinaAssumpció Palomeras Reforma de la barbacoaGerunda Inversions Remodelació del pati i canvi de cobertaPere Ferrer TancaJordi Oliva Pavimentar l’entradaPere Bassols Reforma a l’interiorTelefònica Instal·lació de dos pals. Retirada de cablejat coaxial soterratAntònia Font Diverses obres menorsRoser Poch PortalMetalaym Reformes a l’interior de la nauEsteve Pla TancaEugeni Martín Pintar la façanaJaume Jordà TancaJaume Vila TancaAssumpció Camps TancaNarcís Xargayó Pavimentar Aitor Soraluce PavimentarJordi Colom Tanca i ampliar el femerMarc Badosa Reforma estructural, coberta i piscinaMiquel Avícola Col·locació d’una reixa

Disfribell, SA Modificació no substancial de l’activitat de magatzem frigorífic de productes alimentaris congelats

Resultat de les Eleccions Generals de 26 de juny de 2016

ELECTORS CENSATS: 354NOMBRE DE VOTANTS: 263VOTS NULS: 6VOTS EN BLANC: 2

Vots obtinguts per candidatures:Joan Bagué i Roura CDC 141Clàudia Massó i Fontàs CDC 132Romà Codina i Maseras CDC 124Jordi Martí Deulofeu ERC-CATSÍ 79Joaquim Ayats Bartrina ERC-CATSÍ 10

Elisenda Pérez Esteve ERC-CATSÍ 67Deborah Coll i Whittall ECP 26Anna Toro i Recasens ECP 25Lluís Ciprés i Paltre ECP 17Cristina López Gonzàlez PSC-PSOE 7Joan Aguilar Destart PSC-PSOE 6Raquel Gallego Cristóbal PSC-PSOE 6Héctor Amelló Montiu C’s 2Carles Rovira Vives C’s 3Sheila Arias Malpica C’s 3Marina Guillen Campos PP 8

ELECTORS CENSATS: 354NOMBRE DE VOTANTS: 266VOTS NULS: 3VOTS EN BLANC: 0

Vots obtinguts per candidatures:Partit dels Socialistes de Catalunya 6Esquerra Republicana de Catalunya 73

Partit Animalista Contra el Maltractament Animal 2Partit Popular 11Convergència Democràtica de Catalunya 132Partit Comunista del Poble de Catalunya 2Ciutadans-Partido de la Ciudadanía 9Plataforma per Catalunya 0Recortes Cero-Grupo Verde 0En Comú Podem 28

Joan Menacho Gabardino PP 8Abraham Alberto RodríguezRequena PP 8Albert Benítez Hugas PACMA 5Sandra Brucet Balmaña PACMA 5Mónica del Mar Jordan Pujol PACMA 4Carmen Aleña Esteve Recortes Cero-Grupo Verde 1Miguel de la Cruz Astasio PCPC 0Daniel Plana Farjas PxC 0

CON

GR

ÉSSE

NA

T

8


Reunió d’agricultors

Nou carril de vianants

Nou enllumenat públic


El local social de l’Ajuntament va acollir una reu-nió d’agricultors i ramaders que va comptar amb la presència del conseller d’Agricultura, Jordi Ciuraneta.

S’ha instal·lat un nou enllumenat públic entre el poble de Palol i el veïnat de la Banyeta Nova amb l’objectiu de facilitar l’accés a aquesta carrete-ra principal i al carril de vianants i bicicletes. La instal·lació s’ha fet amb llums de tecnologia led, reguladors de flux i rellotge astrològic per tal de ser més eficients energèticament i respectar el medi ambient.

El consistori ha construït un carril per a vianants i bicicletes que connecta el municipi de Palol i el veï-nat de la Banyeta. Aquest carril enllaçarà amb la via verda que es construirà al llarg de la comarca i que comunicarà amb el Gironès i la Garrotxa.

Aquesta obra s’ha fet amb el suport econòmic de la Diputació de Girona.

9


Asfaltatge a Can Comas


S’ha arranjat el carrer Land de Can Comas de la Mota i, al mateix barri, s’ha construït un ressalt per reduir la velocitat dels vehicles.

Àrees de compostatge comunitariEls veïns del municipi poden trobar tres zones de compostatge comunitari, situades al costat del Cas-tell, del pavelló i a can Clarà. El compostatge comu-nitari pretén difondre el compostatge col·lectiu com a via de gestió i reciclatge de la fracció orgànica de les deixalles domèstiques. Els veïns poden aportar-hi les seves restes orgàniques domèstiques (restes de cui-na i restes de mida petita de poda dels seus balcons i terrasses) a aquestes unitats de compostatge. El procés natural del compostatge transforma les restes en un adob de gran qualitat: el compost.

Aquesta actuació està inclosa en el programa específic de cooperació municipal de la Diputació de Girona del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya 2016.

10


Nou joc infantilL’Ajuntament ha instal·lat aquest nou joc infantil per a la mainada a l’escola de la Vall del Terri.


Alcaldes i alcaldesses participen en la setmana europea de les regions

i les ciutats

Una delegació d’alcaldes i alcaldesses catalans van ser presents aquest octubre a Brussel·les per partici-par en la setmana europea de les regions i les ciutats, “Open Days”. Durant quatre dies, electes i tècnics locals d’arreu d’Europa participaven en la trobada per intercanviar coneixements i bones pràctiques so-bre el desenvolupament urbà dels pobles i ciutats. La delegació de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) estava encapçalada per Montserrat Carreras,alcaldessa de Cunit; Jordi Xargay, alcalde de Palol de Revardit; i Pol Pagès, alcalde de Sant Quintí de Me-diona. Al llarg dels tres dies van participar en tallers,

debats i exposicions que van permetre tenir un con-tacte més directe amb altres realitats locals. El viatge també va servir per trobar-se amb representants del Govern català com Amadeu Altafaj o eurodiputats ca-talans com Josep Maria Terricabras, Ernest Maragall i Ramon Tremosa.

11


Crida a la tinença responsable de gossosAquest Ajuntament ha comprovat que darrerament s’ha incrementat el problema dels excrements de gossos dipositats, sobretot, a la zona del castell i del veïnat de Palol.


Així, tot l’esforç que es fa per tenir un entorn polit i endreçat, no s’aconsegueix, atesa la quantitat de deposicions repartides per les zones enjardinades del castell, la plaça, les voreres i els vials.

Tot i que s’han posat indicadors demanant que no s’embruti, i dispensadors de bosses gratuïtes per recollir excrements, no s’ha aconseguit controlar el problema ni que se n’hagi pres consciència, i es con-tinua deixant que els gossos defequin per espais per on transiten vianants i hi juga la mainada, sense re-collir els excrements.

Per tot això, demanem als propietaris de gossos que ens ajudeu a controlar-ho amb la voluntat de no ha-ver d’arribar a l’extrem de sancionar aquestes mos-tres d’incivisme, i als veïns, en general, us demanem la vostra col·laboració respectant l’entorn i posant en coneixement de l’Ajuntament qualsevol comporta-ment incívic (telèfon: 972 594 448).

Un animal de companyia no és una joguina i la seva tinença comporta responsabilitats

Un animal de companyia és un ésser viu que neces-sita que ens n’ocupem i en tinguem cura durant tota la seva vida, i també que aquest mateix animal no perjudiqui amb les seves deposicions, miccions i lla-drucs, entre altres aspectes, als veïns i veïnes de la població, com ara el cas de Palol de Revardit.

La tinença responsable està basada en la convivència i respecte envers els animals i el compliment de la legislació vigent, en el marc del respecte a l’entorn i a

les persones que no comparteixen la mateixa afinitat pels animals.

La persona posseïdora d’un animal, sense perjudici de la responsabilitat subsidiària de la persona propie-tària, és responsable dels danys, els perjudicis i les molèsties que ocasioni a les persones, a altres ani-mals, a les coses, a les vies i espais públics i al medi natural en general, d’acord amb el que estableix la legislació civil aplicable.

12


Els posseïdors d’animals estan obligats a adoptar les mesures necessàries per impedir que la tranquil·litat dels seus veïns sigui alterada pel comportament i les molèsties derivades del seu manteniment i allotja-ment, tant de dia com de nit.

La decisió d’adquirir un animal de companyia s’ha de prendre de manera meditada i cal plantejar-se diver-ses preguntes:

On viurà l’animal? Tothom qui hi haurà de conviure hi està d’acord?Els sorolls o les olors poden molestar el veïnatge?Disposo cada dia de temps per treure’l a passejar?Què en faré durant els caps de setmana? I durant les vacances?Em puc fer càrrec de les despeses que comportarà (alimentació, tractaments veterinaris, residències canines, taxes municipals, responsabilitat pels possibles danys que pugui ocasionar)?

Un animal de companyia es pot adquirir en un centre d’acollida d’animals, sigui gestionat per una entitat protectora o per un ajuntament. És molt aconsellable visitar un parell de centres abans de decidir-nos per un animal.

Un animal de companyia es pot adquirir en un centre d’acollida d’animals. Foto: Dolors Gibert

Si s’adquireix en un establiment de venda d’animals, cal que estigui inscrit en el Registre de Nuclis Zoològics.

La persona propietària (o posseïdora) és la responsable de les obligacions següents:

L’animal de companyia ha d’estar identificat amb un microxip homologat. Per saber quin és el ser-vei veterinari més proper a casa vostra, podeu consultar la pàgina web del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya.L’animal ha d’estar censat a l’Ajuntament de la població on resideixi de manera habitual.Està totalment prohibit abandonar-lo.En cas de desaparició de l’animal, s’ha de comuni-car a l’Ajuntament dins les primeres 48 hores.Està prohibit tallar la cua i les orelles als animals, i extirpar-ne les ungles i les cordes vocals.

GOSSOS A LA VIA PÚBLICA

PCal evitar que causin danys o embrutin els espais.

PS’han de respectar els espais destinats als infants, els jardins i els parcs.

PNo s’ha de permetre als animals domèstics fer deposicions ni miccions en els parcs i jardins d’ús per a infants.

PCal recollir les deposicions fecals i netejar els elements afectats per les deposicions.

PLa persona responsable del gos ha de portar el document identificatiu del cens de l’animal.

PEl gos ha d’anar lligat amb un collar i una corretja o cadena i, alhora, que no ocasioni danys al propi l’animal.

Recordem, doncs, la necessitat del compliment de les obligacions dels propietaris d’animals de companyia per tal d’evitar molèsties i perjudi-cis als ciutadans.

CARLES B. GORBSCRISTINA GALLEGO

FONT: GENERALITAT DE CATALUNYA


13


Tema

© Dolors Gibert

L’aigua, un bé escàs i molt preuatAl nostre municipi de Palol de Revardit, l’aigua s’ha vist

afectada recentment pel baix cabal del Revardit, com també per l’afectació de nitrats amb l’aigua d’ús domèstic

i les conseqüències que això comporta.

L’aigua és el bé més preuat del nostre planeta, ja que és necessari per a tots els éssers vius (plantes, animals, insectes, persones...). Un 70% de la su-perfície de la terra està coberta d’aigua i, d’aquesta, el 97% és salada. Això fa que només tinguem un 3% d’aigua dolça de la qual, a més, no tota és dis-ponible per als éssers vius. No obstant això, tot i ser un bé escàs i mal distribuït, hauria d’haver-hi aigua suficient per abastar el consum i ús de tothom sempre que fos distribuïda més equitativament i no fos malversada i contaminada. Ens cal, doncs, un ús racional i una total qualitat de l’aigua.

Al marge de la seva distribució, majoritàriament a causa de les condicions climàtiques, l’aigua pateix diverses agressions contaminants voluntàries o in-voluntàries que disminueixen la seva qualitat i, fins i tot, la seva potabilitat.

A Catalunya, el 41% de les aigües subterrànies es-tan contaminades per un excés de nitrats provocat pels purins que es generen a les granges de porcs. Aquesta qüestió ha fet que el mateix Síndic de Greu-ges hagi presentat un informe en què proposa una sèrie de mesures per reduir els nitrats que generen.

La contaminació de l’aigua

El cicle de l’aigua és ben complex. Des de la seva potabilització, distribució, subministrament i, final-ment, la recuperació i reutilització a través de les depuradores, fa un llarg camí en què cada pas és essencial per al seu consum.

En definitiva, però, tot passa pel subministrament i, amb ell, la potabilització. En aquest sentit, el seu subministrament i, sobretot, la seva qualitat, ha de ser òptima per poder cobrir les nostres necessitats de supervivència i ingerir-la amb totes les garanties.

Les aigües subterrànies són un recurs vulnerable als contaminants i, un cop contaminada, la seva recu-peració és molt difícil. En aquest sentit, els aqüífers són, i han de ser, objecte prioritari de protecció. Moltes d’aquestes zones aqüíferes són susceptibles d’ésser afectades per la contaminació per nitrats provocada per l’abocament de purins, que són una de les principals fonts de contaminació de l’aigua.

Un 70% de la superfície de la terra està coberta d’aigua

14


Tema

Els nitrats, d’origen natural, són una sal química de-rivada del nitrogen que, en concentracions baixes, es troba de forma natural en l’aigua i el sòl. Tam-bé l’home els fabrica artificialment per produir adob agrícola i diferents substàncies industrials.

contaminants, l’aplicació de purins en excés a la capacitat d’absorció del sistema, és un exemple de pràctica no sostenible que afecta negativament al cicle de l’aigua i que impedeix el seu normal con-sum, fins i tot, si no s’hi posa remei, per a genera-cions futures, per la qual cosa s’hauria de prendre mesures urgents.

El seu origen en aigües subterrà-nies prové, principalment, de fer-tilitzants, sistemes sèptics i em-magatzemament de fems. Quan es fertilitza en excés, les plantes no aprofiten tot el nitrogen apor-tat, i l’excedent es filtra al subsòl, on és arrossegat fins als aqüífers en forma de nitrats.

Així doncs, un dels principals fac-tors responsables de la contami-nació de les aigües subterrànies per nitrats semblen ser les males pràctiques agrícoles, l’excés de reg i els adobs químics. La pràc-tica continuada d’ús d’aquests

A Catalunya, el 41% de les aigües subterrànies

estan contaminades per un excés de nitrats

© Dolors Gibert

© Dolors Gibert

Aigua, propietat i ús

Des de fa ja alguns temps, a Europa, s’ha ende-gat la campanya Right2Water, El dret a l’aigua i el sanejament com a dret humà. L’aigua no és un bé comercial, sinó un bé públic! Tal com diuen els seus objectius, aquesta campanya és una eina per im-pulsar el compromís amb el dret humà a l’aigua i el sanejament. És una eina perquè la Comissió Euro-pea doni un canvi d’enfocament i que en el mercat i la competència s’anteposin el gaudi de drets i la prestació de serveis públics. La seva finalitat és la consecució de l’accés universal a l’aigua i saneja-ment, i la preservació dels limitats recursos hídrics públics per a les generacions futures.

15


Si tanquem l’aixeta en rentar els plats a mà, en rentar-nos les dents o en afaitar-nos, podem estalviar una mitjana de 14 litres cada vegada.

Una bona part de l’aigua que utilitzem a la cuina la fem servir per netejar i rentar aliments, bullir o cuinar al vapor. Aquesta mateixa aigua podrem fer-la servir per regar les plantes, per exemple, si la recollim en un recipient. No la llencem al desguàs.

Omple el rentavaixella i la rentadora a la màxima capacitat abans d’utilitzar-la. Quan n’hem d’adquirir hem d’assegurar-nos que disposen d’un dispositiu d’estalvi d’aigua, senyalitzat amb l’etiqueta ecològica.

Si col·loquem dues ampolles plenes o bé totxanes dins el dipòsit del WC, o instal·lem un sistema de buidatge regulat, podem reduir el consum a la meitat.

Si ens dutxem, en comptes de banyar-nos podem estalviar uns 200 litres cada vegada.

Tanca bé les aixetes que degoten i revisa-les. El consum mitjà d’una aixeta que degota és de 30 litres al dia, uns 500 litres al mes i 6.000 litres a l’any.

Si rentem el cotxe amb un sistema a pressió en lloc de rentar-lo amb una mànega, podem estalviar fins a 300 litres d’aigua.

Estalviar aigua és molt fàcil i es troba l’abast de tots.

Si reguem el jardí al matí ben d’hora o al vespre, podem estalviar aigua, ja que es redueix l’evaporació. També és aconsellable, per disminuir l’evaporació, deixar la gespa a una mida més alta si l’estiu és sec.

Plantar vegetació mediterrània autòctona també estalvia aigua, perquè és més resistent, menys consumidora d’aigua i igual de bonica.

Utilitza l’escombra en lloc de la mànega, és molt recomanable per netejar patis i terrasses.

Utilitza amb mesura sabons i suavitzants. Cal escollir-los sense fosfats i preferentment concentrats, que significa usar-ne en menys quantitat.

Cal guardar els olis de fregir en recipients que tanquin bé i portar-los a la deixalleria, no llençar-los a l’aigüera.

Cal portar a la deixalleria dissolvents, pintures, medicaments caducats... No els llenceu mai al vàter o a l’aigüera, com tampoc compreses o preservatius.

Tema

Cal donar a l’aigua el seu valor social: reduir, reciclar,

reutilitzar, reformar i integrar

© Dolors Gibert

En aquest sentit, es convida a la Comissió Europea a pre-sentar una proposta legislativa per a la implementació del dret humà a l’aigua i al sanejament reconegut per l’ONU i a promoure el subministrament d’aigua i el sanejament com a serveis públics essencials per a tots.

Al nostre país la gestió i futur de l’aigua s’esdevé un con-flicte permanent d’interessos entre les administracions públiques i els usuaris i consumidors. Per tant, cal un pac-te, un consens, que garanteixi no només l’abastament, sinó també el seu manteniment i millora de la seva qua-litat, com també el seu abaratiment (o no increment) en el preu de consum.

En definitiva, cal que l’aigua, el bé més preuat, sigui un bé públic i sanejat i no representi permanentment un conflicte sense resoldre.

Sigui com sigui, cal donar a l’aigua el seu valor social. Això vol dir: reduir, reciclar, reutilitzar, reformar i integrar.

CARLES B. GORBS

Consells per estalviar aiguaESTALVIA A CASA ESTALVIA AL JARDÍ

CONSELLS PER NO EMBRUTAR L’AIGUA

Agència Catalana de l’Aigua (ACA)Caixa d’eines ambientals. Ajuntament de Barcelona, 1998CILMAGeneralitat de CatalunyaAGBARFO

NTS

D’I

NFO

RMAC

IÓ

16


Serveis socials

El Servei de Prevenció de la Dependència Fem Com-panyia realitza diferents activitats per a la gent gran del municipi conjuntament amb l’Ajuntament i el ca-sal de la gent gran del Castell de Palol de Revardit. Aquestes activitats tenen com a objectiu promocio-nar l’envelliment actiu i afavorir la vida sociocultural del poble. El Servei ofereix transport per a les per-sones que no es puguin desplaçar.

Taller “fem memòria” adreçat a la gent gran.

Assistents al curs “fem clic”.

Festa de cloenda 2016 de la temporada de cursos.

També es pot aprendre gramàtica bàsica amb el taller “fem català”.

En aquest taller, la gent gran aprèn a utilitzar el mòbil i les seves

aplicacions.

Fem memòria

Taller de manteniment de la memòria adreçat a persones sense patologies cognitives i que té com a objectiu treballar la cognició per mitjà d’exercicis específics. Les classes es fan els dimarts, cada 15 dies, de 15.30 a 16.30 hores, al pavelló.

Fem clic

Curs d’informàtica, aprenem a navegar per Internet, i nocions d’ofimàtica. Aquest curs serà del 20 d’abril fins al 15 de maig, d’11 a 12.30 hores, al pavelló.

Fem català

Classes de gramàtica bàsica adreçades a les perso-nes que no van poder estudiar el català. Les classes es fan els dijous de 17.15 a 18.15 hores al pavelló.

Fem smartphone

Curs sobre utilització del mòbil, en el qual s’aprèn a configurar-lo, a utilitzar el “Whatsapp” i entendre el funcionament dels mòbils amb Internet. Aquest any el curs començarà a partir del 3 d’abril, i durarà fins al 15 de maig, de 10 a 11 hores al pavelló. Cada any, en finalitzar la temporada de cursos, es

realitza un acte en un municipi diferent de la comar-ca en què estan convidades totes les persones que participen de les activitats. Aquesta activitat es va fer a Esponellà. i vam comptar amb l’actuació del grup de play-back del casal de la gent gran de Porqueres.

Cloenda Fem Companyia a Esponellà

Fem Companyia

17


Serveis socials

Festa del 3r aniversari del casal de la gent gran.

El bon caliu del casal de la gent granCom ja podeu veure, fa tres anys que

es va inaugurar el nostre casal per a la gent gran. Personalment, crec que podem estar ben orgullosos de tenir

un casalet tan bonic, és com el nostre refugi.

Quan ve gent d’altres pobles i veuen el nostre casal es queden meravellats i, al mateix temps, enamo-rats, perquè creuen que és molt meritori pel fet de

Des del casal volem tenir un record molt especial i afectuós per totes les persones del municipi que ens han deixat i per les seves famílies. ser un poble tan petit i tenir un ca-

sal tan ben arreglat.

La gent també veu les cares de fe-licitat i es pot percebre un molt bon ambient, on tothom està a gust. I als que ens en cuidem ens dóna moltes ganes de tirar endavant quan veus que la gent respon d’aquesta ma-nera.

Pel que fa al tema de les activitats, durant aquest any hem fet el ja tra-dicional dijous gras, una xerrada dels mossos (que va agradar molt) i el ter-cer aniversari del casal, que no podia faltar. Per certs motius no vam poder realitzar la castanyada, però ara fa-rem un berenar per Nadal –perquè ja som grans i no en volem perdre ni una. Durant l’any hem muntat gru-pets per tal de celebrar tots els sants i ens ho hem passat la mar de bé.

En contrapartida, la part negativa del casal és que cada vegada ens anem fent més grans i un dia un no està gaire bé, un altre dia un altre... i falta gent. No és perquè no els hi agradi, el motiu és perquè no poden.

Jo no em cansaré mai de dir que els que encara no heu provat l’ambient del casal podeu venir sempre que vulgueu per provar-lo i notar el bon caliu que hi ha entre nosaltres; de seguida se sentirà com un més de la família, ja ho veurà.

Per concloure, tota la junta del Casal de la Gent Gran us desitja que tingueu un molt bon i feliç any 2017.

JUNTA DEL CASAL DE LA GENT GRAN

18


Serveis socials

Fer salut al municipiL’augment de la longevitat és una realitat i la societat té el repte de crear les condicions òptimes que ens permetin arribar a edats avançades en bones condicions de salut global. Això s’extrapola

a nivells tant biològics, com psicològics com socials.

Els professionals de la salut defensen l’activació com la font de prevenció i que cal promocionar i difondre els programes preventius perquè es posin a l’abast de la població.

un curs de gimnàstica de manteniment adreçat a la gent gran del municipi i dirigit per tècnics de Jubilus Gerontologia.

Els organitzadors de l’activitat fan recordatori que hi ha limitacions motores produïdes per l’envelliment que poden tenir efectes en l’activitat de la vida diària i incrementar el risc d’aïllament social. Recorden que es coneixen els beneficis de la pràctica d’activitat fí-sica moderada i controlada amb objectius compar-tits: passar-ho bé fent salut, evitar l’aïllament social i rebre control i seguiment d’un professional de la fisioteràpia.

Al llarg de les sessions s’han realitzat diferents exer-cicis per treballar la mobilitat de les articulacions, l’aparell respiratori i cardiovascular per tal de com-batre aspectes físics que acaben limitant la mobilitat del cos com ara l’equilibri, l’elasticitat, la coordinació, la respiració, el treball pulmonar i la bona postura. Cada activitat ha estat realitzada de manera global i conjunta per tots els usuaris, però a la vegada de manera adaptada i individualitzada a les necessitats i demandes físiques de cadascú.

Enguany és la desena edició que el grup es troba dos cops per setmana (dilluns de 17 a 18 hores i dijous de 16 a 17 hores) al Pavelló Municipal de Palol. En finalitzar el curs se celebra una cloenda de l’activitat, enguany realitzada el 3 de juny a Banyoles, en què s’agrupen altres municipis del Pla de l’Estany per fer una mostra de l’exercici físic realitzat al llarg del curs i on es fa una entrega de diplomes per a tots els par-ticipants.

Tots els interessats amb més informació i que s’hi vulguin inscriure poden adreçar-se a l’Ajuntament.

JUBILUS GERONTOLOGIA

L’Ajuntament de Palol de Revardit no se’n desentén i aposta per donar cabuda a aquest tipus d’activitats dirigides per professionals. En aquest sentit, ofereix

19


Vida social

S’HAN CASAT:

HAN NASCUT:

El 2 d’abril:Pau Guanter Cobo i Georgina Rowan Collins

El 15 de maig: Lluís Faixeda Carré i Susana Puigdemont Masó

El 5 de desembre:Josep Serra Bassols i Marta Esteva Padilla

El 19 de febrer: Júlia Colom Molinas

El 3 de novembre: Quim Cubero Codina

El 21 de desembre: Josep Serra Esteva

El 28 de juny: Alba Farrés Romera

El 20 d’octubre: Jaume Corominas Mir

ENS HAN DEIXAT:El 2 de gener: Maria Camps BustinsEl 15 de gener: Maria Gelador CollEl 20 de febrer: Ricardo Pajuelo GuerraEl 19 d’agost: Pilar Garriga Pigem El 7 de setembre: M. Teresa Centeno GonzálezL’1 de desembre: Ramon Mir Soler

20


Festa Major de Palol de Revardit 2016, diada de Sant Miquel

Pregó a càrrec de Josep Capdevila i Vila

El Pregó de Festa Major

I l·lustre Sr. Jordi Xargay i Congost, alcalde de Palol de Revardit i president del Con-

sell Comarcal del Pla de l’Estany, senyors regidors, alcaldes dels pobles veïns, diputada al Parla-ment Sra. Dolors Rubirola, jutge de Pau Sr. Alfons Ribas, mossèn Marc, exregidors de l’Ajuntament de Palol i de tots els pobles veïns, companys metges i infermeres, familiars dels dos costats, veïns de Palol i de tots els pobles de la Vall del Terri, fins i tot dels refugis de la Mota (recordant l’amic Mingo de can Puig, que baixava amb la seva atrotinada moto i arribava a Cornellà), forans, amics i amigues i, sobretot, la meva estimada néta Mar de Can Magot, a tots gràcies per estar aquí fent-me companyia en aquest pregó de Festa Major.

Diria una mentida si no manifes-tés públicament en aquest acte la gran alegria que vaig experimen-tar quan el nostre alcalde, perdo-neu per això de nostre, jo sempre he tingut i tindré dos alcaldes, sóc molt afortunat. Que no s’enfadi el Sr. Salvador Coll.

El dia que em va proposar d’ésser el pregoner, una vegada feta la proposta ho van segellar amb un somriure i una encaixada de mans, volent dir sí. Per dos mo-tius principalment, l’un perquè Palol és com a casa, em considero palolenc i segon perquè no sem-pre hom té l’ocasió tan selecta per

dir allò que pensa de la seva gent, dels seus records, de les seves vi-vències, de la vida camperola i de com a poc a poc ha vist canviar de dalt a baix el poble de Palol. Gràcies Sr. Alcalde per confiar el pregó a una persona que no ha nascut aquí. Això queda lluny del pregó de l’amic Pere Vilà, ple de records d’infantesa i que m’ha aclarit per sempre més el nom dels masos del municipi, molts no els coneixia o simplement han cai-gut, o han canviat d’amo, o no hi són; dels altres pregons de fills/filles de Palol també m’han aclarit part de la història de Palol i m’han refrescat la meva vida de petit en un poble també de pagès a Llei-da, que en cap cas es diferenciava massa del vostre, amb poca cosa érem quasi feliços.

Casualment fa vint-i-cinc anys que em van nomenar metge titu-lar de Cornellà del Terri i de Palol de Revardit, dos municipis amb encant. Moltes gràcies per aques-ta oportunitat, tan preuada i per parlar d’alguna cosa més, que casa nostra, amb el vostre permís poder parlar-vos de la Garrotxa que ha sigut la meva vida i la del naixement de la meva estimada mare (a.c.s.), una vida de dalt a baix pels camins que també són els vostres. No podria ser d’una altra manera i també us parlaré d’anècdotes d’un metge de poble d’aquí i d’altres pobles, tranquils, no diré cap nom, la meva profes-

sió no em deixa i pesa com una llosa. Quan sentiu alguna anèc-dota, mai és per riure’s de cap pacient, ja que al darrere del que ens pot portar una rialla, hi ha una persona que ha patit o que pateix i es mereix tot el meu res-pecte. Aclarit ho deixo aquí.

En l’exercici de metge, hi veu-ran les eines que fèiem servir en aquells anys, poques. La Segure-tat Social només demanava el tí-tol de metge i si ens donava les receptes, para de comptar: la res-ta la posàvem els metges.

Palol de Revardit el formen els que han nascut aquí i els que han vin-gut a viure al poble per diferents raons, la més important gairebé ha sigut per motius de matrimo-ni, o per buscar una millor vida. Repassant la memòria i recordant als avis, molts han vingut de po-bles llunyans (dir això actualment és fer riure), però encara aquesta setmana he sentit a persones de quaranta-cinc anys dir que anar a passar la tarda de Rabós a Cornellà era tota una festa, segueixo, com Sant Miquel de Campmajor, de Vi-lavenut, d’Olot, de Canet d’Adri, de Girona, d’Esponellà, de Viert, de Bilert, de Maià de Montcal, i de més lluny, etc., vaja, que tots plegats heu ajudat a configurar el caràcter i la manera de ser del Pa-lol d’avui. Tots sou molt vàlids, im-portants i necessaris per continuar aquest progrés palolenc.

21



Avui és la festa major del nostre poble i tothom a hores d’ara ja té el dinar fet, jo només volia dir que per celebrar sant Miquel no cal de-manar cap recepta fora del poble, teniu moltíssimes receptes publi-cades al Nunci, una de les millors és la de la Maria Gelador de Can Redressa i filla de Camós (e.p.d.), que tan bé coneixia, el platillo de múrgoles. Jo havia dinat alguna festa major a casa seva i és, cert, una gran cuinera, o la millor cuine-ra de Palol, i millor persona.

Avui us diria que us podeu saltar sense més ni més els bons consells que ens va donar el metge Santi Giol de Can Comas, quan li varen fer la pregunta MENGEM BÉ?

Quan li vaig dir que sí al Sr. Alcal-de, ràpidament vaig pensar, i el pregó?, tot de cop vaig recordar el pregoner del meu poble, que a cop de corneta per les cantonades dels carrers, deia aquelles parau-les tan nostres i que portem a dins com “En nom del Sr. Alcalde es fa saber que diumenge en sortir de missa un home de cada casa es presentarà a la casa de la Vila per tal d’anar al Comú”. Saben el que és anar al Comú? (sí que ho saben, perquè tant Palol com Cor-nellà ho han practicat i Cornellà ho farà altra vegada molt aviat. L’Ajuntament convida a una jorna-da de treball un dissabte d’octubre, per tal de, conjuntament amb els voluntaris, poder desbrossar i ade-quar el camí que va des de Sords fins a Sant Andreu). Això és anar al Comú o “En nombre del Sr. Al-calde se hace saber...”. L’agutzil alternava, perquè no fos dit, aquí no es tractava d’això, ni de llegir cap escrit fet pel senyor secretari, sinó que el Sr. Alcalde em deixa

la màniga ampla per dir tot allò que faci més festa i més proper a vosaltres. Vull que sigui el pre-gó de l’amistat amb tantes famílies d’aquest poble. En pregó de Festa Major, que ens transporta des de ja a les nostres arrels, em pregunto, què tindrà això tan petit, que ens lligui per sempre més a un deter-minat poble? Per què s’enyora tan desproporcionadament aquell tros de no gran cosa que són les arrels? Que bonic és tenir arrels i cuidar-les com feu vosaltres. Les festes majors serveixen precisament per a això. Escoltats la majoria de pre-gons, gairebé tots parlen de les arrels del poble, històries des de petits que ja mai més s’oblidaran i que ens agermanen. M’agrada que el Sr. Josep Gifreu, de Can Quaran-ta, que deia als seus amics de Bar-celona “sóc de Palol de Revardit”, ignorants, estudieu geografia.

Primer vull donar les gràcies al Sr. Alcalde i amic Jordi Xargay per tot el que ha dit de mi, i dels meus es-tudis, cosa que agraeixo moltíssim.

La gent de fora que han vingut a viure aquí, sempre m’han pregun-tat si jo m’hi trobava bé en aquest poble. Jo sempre els deia que sí, penso que de vegades es pensaven que els prenia el pèl. S’està molt bé, vora el Revardit i si no que ho preguntin al Dr. José Luis Fraguas, que encara el recordo quan van arribar i d’altres veïns escampats pel municipi com en Miquel Bofill, la Marta Oró, que viuen al veïnat de can Vinardell, als amics de Can Paxaques, en Jussi i la Sara i els de Can Bufarol, l’Amelia i en Rogelio, que sempre més s’hi han quedat. Sempre els he vist contents de viu-re al mas i plens d’activitats i tants d’altres que no puc anomenar,

però que també s’hi troben com el peix a l’aigua. Palol enganxa per sempre més.

Des del dia que vaig dir que sí, he recordat que seria difícil superar els pregoners anteriors, el Sr. Carles Cornellà (secretari d’Ajuntament durant molts anys), del Sr. Joa-quim Comas mestre que fou de Pa-lol, dels testimonis i protagonistes de Soldados de Salamina ) Maria de Can Borrell i el de la Fonda Co-mas de Banyoles), a en Josep Gi-freu, fill de Can Quaranta, l’amic Antoni Escubedo, el de l’amic Pere Vilà, el de la meva companya en sanitat la Maria del Collell Roure i Bustins que tant enyorem, d’en Narcis Mir, filll de cal Hermano, i germà de l’orde de Sant Joan de Déu, el de l’exalcalde Josep Nadal, el d’en Lluís Martí i Salló, el del company metge de Can Comas el Dr. Santi Giol fill de Bellvis (Lleida), un fet que ens uneix més als dos, en Jesús Zuferri, fill de la Franja, el d’en Francesc Farres i Porxas (Can Batlle), l’emotiu de l’Elena Bassols Mià i el de la Maria Vilà Mir de cal Pastor. Un repte difícil de supe-rar. De tots he après molt. Són les arrels de què parlava abans. Molt agraït a tots.

Al final del seu pregó, de l’Antoni Escubedo parla de l’amistat i de les arrels, paraules que són presents en tots els pregons.

En aquest pregó aniran totes les virtuts d’aquest poble i d’altres de la vida d’exercici d’un metge que ha sigut un nòmada per excel·lència, podeu esperar de tot, però pri-mer cal dir les virtuts que més m’agraden del vostre poble que són: la bonhomia, l’hospitalitat, l’amor a la família, la fermesa, el

22



seny, l’esperit treballador, de com-panyonia en les tasques pròpies de la pagesia, de bon veïnatge i so-bretot de l’amistat.

No puc passar per alt recordar a qui fou el meu primer alcalde, en Jaume Ribas i Tornabells, va ser ell qui em va donar la més cordial benvinguda a Palol, posant-se a la meva disposició per tot el que con-vingués en temes de salut pública o en l’assistència als malalts. Els dos teníem clar el tema de la salut de la gent, sempre vam col·laborar i solucionar temes derivats de la famosa llei d’Activitats Classifi-cades com a nocives, perilloses i insalubres, cosa que ens va por-tar algun petit enrenou amb algu-na empresa innovadora com era Xauxa Park amb el tema de parcs aquàtics, que en aquells moments que es va implantar molta gent els desconeixia i possiblement no en tenien ni a Lloret i la pagesia amb el tema de les granges i els purins, però que amb el seu bon fer, el diàleg, la seva cordialitat i el seu bon criteri, tot quedava solucionat. A ell li devem la xarxa de subminis-trament d’aigua potable i durant la mateixa legislatura la realització de la segona i tercera fase de la xarxa, cosa importantíssima de cara a la salut pública.

Ha fet més per Palol aquesta xarxa d’aigua que jo mateix.

Des de la perspectiva que dóna el temps demano disculpes al Dr. Santi Giol per haver-li capgirat molts estius amb les meves ins-peccions sanitàries de les diferents dependències de la casa i sobretot la cuina i la piscina. Sempre acom-panyat d’un company farmacèutic

com la Sra. Marta Negre, el Sr. Joan Gratacós, el Sr. Pere Alsius, la Sra. Carme Frigolé. Però dit això, Can Comas és un lloc privilegiat per descansar el cos i l’ànima. Sempre vaig desitjar visitar-lo de paisà, o sigui, de ciutadà sense càrrec. Els el recomano, el metge Santi Giol és un excel·lent professional i un excel·lent tertulià i amfitrió, sense ell aquest racó de món no seria el mateix. Anar a Can Comas és una bona elecció, està ben indicat.

Dels primers anys recordo diverses festes majors, que feien tir gene-ral al plat, recordo especialment un que es va fer davant d’uns camps

de Can Colom, en Julià feia anar la màquina de llençar els plats, confi-dencialment aquell dia en va tirar 1500, Déu n’hi do. Deia que que-dava rebentat. Palol tenia bons ti-radors, com l’amic Pere Comas de Can Frigola (potser casa seva és de Rabós?) era molt bo (e.p.d.), en Josep Serra, en Moisès de can Redresa, en Josep de ca l’Estanyol, en Salvador Soler, en Pere de ca l’Aubó, etc. però el primer premi se’l va endur el metge de Perala-da, quines coses, oi? Aquests ac-tes de tir al plat també s’havien fet als camps de Can Vila, de Can Bo-rrell, segons m’han explicat, no sé ben bé per quin ordre. Del record

23



de l’alcalde Ribas tinc la primera (1996) i segona (1998) pujada al Revardit fins a Biert, un llarg tre-ball per netejar l’antic camí, i d’això se’n va ocupar l’ACEP (Associació cultural esportiva de Palol), si no vaig equivocat, en formaven part entre d’altres en Francesc Farrés i Porxas, l’Esteve Pla i Congost, en Josep de ca l’Estanyol i els nois de can Redressa, ep!, per mi encara sou nois. Van fer una feinada de gegants, durant tot el camí, però penso que sobretot més a partir de cal Sereno, era l’any 1996. Tres hores i unes setanta persones, amunt i de pressa, pensava que hi devia haver algun premi, però no, era per amor propi i prou. Els guanyadors o els primers a arri-bar van ser el nostre estimat jutge Pere Xargayó (e.p.d.) i el seu cosí, en Josep Xargayó, de ca l’Estrolic.

L’ambient creat per la gent de Palol em va animar a apuntar-me i vin-ga, cap a Biert. Recordo que vaig patir molt perquè no estava prepa-rat, en arribar al primer avitualla-ment, penso que els vaig fer llàsti-ma i em van animar a seguir amb doble ració de fruita. En sortir de l’Ajuntament la primera casa per on vam passar va ser Can Redres-sa, després Can Mateu, can Gine-breda, ara els caçadors en diuen El Porxo, can Coll, can Valentí i cal Sereno.

En aquestes alçades puc dir que portava la meva càmera fotogràfi-ca per deixar alguns records dels 18 km de caminada (deixo que algú em corregeixi si no són els km que dic), no en vaig fer ni una, tenia d’altres problemes. Recordo que de cop vaig veure un rètol cla-vat en una aulina que posava “Cal

Sereno”, i allí en una feixa hi havia un home que estava arrencant pa-tates i li vaig dir ara ja sé perquè us diuen El Sereno. Per resumir, vaig arribar l’últim a la rectoria de Biert, cansadíssim, l’última pujada em va costar molt, però sentia veus, així que em vaig animar a arribar a la rectoria, però tant l’alcalde Ribas, com d’altres de la família de Can Peric, la Quimeta i en Josep Ro-mañach Maderm (e.p.d.) i els de can Casas i d’altres que no recordo els noms, i la colla d’avituallament m’esperaven, era “vox populi” que el metge era l’últim. Puc dir per les quatre fotos que vaig fer que tots éreu molt joves.

Dintre del gran cansament vaig po-der esmorzar amb alguna beguda isotònica i fer unes fotos de dalt l’eixida i el pou de la rectoria, que sí que podrem veure avui, la baixa-da va ser amb autocar per la ca-rretera de Pujarnol, cosa que vaig agrair moltíssim.

Hi va haver una segona pujada al cap de dos anys i sí que vaig re-petir, però amb la preparació ade-quada, no vaig ser l’últim, vaig ser el penúltim, però em vaig veure amb cor de tornar a Palol cami-nant amb la jove de Can Carré, Assumpció.

Durant el seu mandat hi va haver una gran sequera, es varen perfo-rar nous pous. Encara recordo que molt sovint anava a visitar a la tia de la família de can Parella, la Ma-ria Bosch Salló, que era germana de l’Àngela Bosch Salló i tenia una cosina al veïnat de can Querol de Santa Llogaia, Can Bayés, es deia Maria i sempre em donava re-cords, jo feia com de missatger.

En Josep Parella un bon dia em va dir que el pou quasi estava sen-se aigua, bé jo li vaig contestar, miri si connecta amb l’aigua de la xarxa municipal, no tindrà mai més cap ensurt, tindrà aigua sí o sí. Puc dir que va connectar en el seu moment la mar de convençut. Era un any d’una gran sequera, potser no tant com enguany, que tot el país té problemes d’aigua. Recordo que tenien una palmera preciosa que feia molta ombra, tota una enveja, a més, al veï-nat de la Beguda sempre hi ha fet un airet que refresca les nits més caloroses del Pla de l’Estany. Només puc dir que la palmera de can Parella va morir ja fa anys, i jo pensava que tenia molta salut. A l’altre costat, al veïnat de can Ge-lada, a ca l’Estrolic, també hi fa un airet que Déu ni do. Recordo com si fos ahir que amb la Lourdes hi anàvem quasi cada dia per l’estat dels peus de la Carmeta, tot fent una torrada, que en Pitu les feia a consciència, sempre ens donava orientacions sobre els límits del municipi de Palol, fins on havíem d’arribar, i quan li explicàvem que de nit havia anat a can Llusca, can Farinelis s’estirava els cabells. Sempre deia en arribar a dalt dels refugis, o sigui, molt més amunt de l’església, posa terme de Ca-net d’Adri, oi que sí, doncs fins allí arribem. Fins i tot un bon dia em va acompanyar amb el cotxe per ensenyar-me els límits.

Vam arribar a l’any 1998 on l’amic i alcalde Jaume Ribas ens va deixar de manera fulminant (sempre el recordarem).

Encara recordo la primera saluta-ció de l’alcalde actual Sr. Xargay,

24



que he tingut la sort d’acompanyar durant llargs anys. Anant amb co-txe o caminant pel terme, he sigut un testimoni privilegiat de totes les millores fetes al poble, rodalia, ca-mins i carreteres (variant), el pa-velló polivalent, etc. En molts ca-sos ha sigut anar de sorpresa en sorpresa, però podia gaudir de les millores en primera persona. Anant pels masos és com es fa país.

És el moment d’agrair al nostre regidor d’Urbanisme i Obres Públi-ques, en Miquel Camps i Franch, la gran paciència que ha tingut amb mi, sempre li he preguntat sobre qualsevol tema, sobre quan asfal-taran la carretera de can Vila a cal Pastor, dintre de tres dies comença-ran, perquè la carretera de Can Vi-nardell, només arribava asfaltada a Can Colom...? Quan començarien a restaurar el castell, dilluns vinent doctor!, i així fins a l’infinit, mai no es va molestar per excés de pre-guntes. Mil gràcies Miquel. Jo mai et podré tranquil·litzar tant.

M’envelleix parlar de la construc-ció del nou cementiri de Palol, de treure el cementiri de Riudellots de la Creu, no sense fer les excava-cions necessàries i d’acord amb els veïns i finalment el trasllat defini-tiu de les restes del cementiri vell del poble, al municipal. Puc dir que el primer a estrenar el cementiri va ser en Rosendo de Can Batlle (a.c.s.). El tema dels morts porta molts problemes a qualsevol po-ble, a Palol s’ha fet amb la màxi-ma normalitat i sense polèmica, consens total. Jo per la meva feina he hagut de recomanar la clausura d’un cementiri d’un poble de 6500 habitants d’avui per demà, quel-com molt seriós i que em va portar molts problemes.

Mai no havia estat en un poble en què la gent de pagès anés a Girona a fer mercat dels seus productes i així vaig conèixer la Pilar de Can Bosch (e.p.d), que venia verdu-res, els de can Cases, la Montserrat i Pere amb un gran hort, can Sisó (la Pilar i l’Andreu que tantes hores vam parlar a la vora del foc i de les llargues caminades que li feia fer a l’Andreu amb l’ajuda de la Pi-lar), tots dos a.c.s.; can Batlle, tota una història des del principi amb el somriure i bondat de l’Emília Ma-tamala que sempre portaré al da-munt i a la seva filla Pepita i la seva gran hospitalitat, i l’hort al qual també s’hi apuntaven els joves de la casa; de cal Ferrer, que avui dia coneixem com Ferreteria So-ler, que anaven a fer mercats com a Tordera, Girona, Olot i Figueres a vendre els productes que en Vi-cens, que tant enyorem, fabricava: falç, ganivets, destrals, i a casa, picar les dalles, esmolar, ferrar ca-valls i eugues, amb algun ajudant que li espantava les mosques, etc., en Vicens aquest bon veí i millor persona es feia les ferradures, vaig passar llargues hores veient-lo tre-ballar, a estones amb en Salvador i el nét Miquel, que per això han après tan bé l’ofici, com feien anar la Farga, posant el ferro vermell per després aprimar-lo per fer una falç o una destral amb la marca sempre igual VICENTE SOLÉ. Ell mai va vo-ler canviar la seva signatura, sig-natura que mai més s’esborraria, estava cofoi del que feia. Com en Salvador pica una dalla i està es-molant eines com les falçs, amb una mola que encara està fora de la casa, quina eina tan important per a la vida dels pagesos de Palol i rodalia. Ep¡, i mai no l’han robada, que curiós, jo fa vint-i-cinc anys que la veig allí mateix, vaja, com si

la vigilés, no entro mai a veure a la Maria sense mirar-me-la.

Totes les cases s’ajudaven en les feines del camp, com per entrar la userda, a Lleida en diem alfals, o per ensitjar perquè amenaçava pluja o perquè tocava. Jo, ja no vaig veure mai com batien amb la màquina que anava d’era a era i s’ajudaven amb la casa del costat i que els vells expliquen, jo sempre he vist a Palol les recol·lectores. Sí que parlant durant tants anys amb els avis que ara ja no hi són, com en Ramon de can Redresa (a.c.s) i el seu fill Narcís vam pas-sar molts vespres seguits parlant de la vida pagès de Palol i forçant la memòria, penso que s’ajudaven amb els de cal Hermano i els de can Vila, ca l’Auger amb can Ga-rrabà i can Vinardell, ca l’Aubó amb can Vila i Can Garriga, Can Xargay s’ajudaven amb can Xar-gayó... També va sortir parlant amb en Narcis que per batre els fesols i els cigrons feien servir les batoies, que jo mai n’havia sentit a parlar, i d’aquí vam començar a parlar de com es deien les coses de pagès, com del matxo en deien Bayo, de l’era en deien la yera, ullal/uial, ullera /uiera.

Aquest era el parlar de la meva mare als divuit anys, i que en ca-sar-se amb el pare, i anar a viu-re a Lleida, en un poble medieval, que pensaven que tothom parlava amb la e oberta com mare, pare, i amb diminutius (aquesta caseta és molt petiteta, aquesta noieta, és molt donoseta, l’airet de la tarda és molt fresquet, deixeu la finestreta oberta que sentirem el Ramonet que farà el pregonet), del genoll en diuen ginoll, del soroll en diuen si-roll, etc., era motiu de comentaris i

25



la mare va haver d’anar deixant de banda la parla d’aquí, tan bonica i tan vostra; i arran d’en Pompeu Fabra ja no és normatiu i ens hem de mossegar la llengua tots ple-gats, encara que els joves ja parlen el català normatiu cent per cent.

Recomano tornar a llegir el bonic i entranyable relat titulat PEL SE-GAR, fet amb motiu del pregó de Festa Major de Cornellà del Terri l’any 2006, pel nostre veí de Santa Llogaia, en Joan Geli i Rissech, de mas Blanc.

El noi s’ha llevat quan encara era ben llostre, i mentre el pare i el mosso “condueixen” el bestiar gros, ell s’ocupa de preparar i por-tar al bassi l’aburai de les “lleones”. És molt més llarg, paga la pena llegir-lo.

Jo mentre escoltava al Sr. Geli em perdia a cada frase, vaja, no en-tenia res, tot portant tants anys a la Garrotxa i uns quants a la Vall del Terri i el pregó, reconec que és una meravella, i emocionant per a qualsevol persona d’una certa edat, el relat que ha fet el Sr. Joan Geli és un regal per a tots.

Jo, en haver sigut durant set anys metge de les Planes d’Hostoles vaig haver d’acostumar-me de bell nou a tot el bell parlar d’aquesta immensa Garrotxa que arriba fins aquí mateix. I quedava astorat quan un bon home em deia, doctor tranquil, que quan ve el bon temps l’avi s’eixoriveix, o, passi, que la mare està arrodida a la vora del foc. O en un altre moment, senyor Josep, haurà de passar per casa, el meu marit s’ha entrebancat i ha anat a botir al rec i té uns bossocs al cap, que el treuen de polleguera.

Vaig anar a peu a un mas i en arribar em diuen, senyor metge, s’haurà d’esperar, les vaques fris-sen, i ja no sabia que volia dir, em vaig esperar, quan el malalt va acabar de munyir, el vaig visitar, tenia 40º de febre, i una pulmonia. A pagès amb les coses de menjar no s’hi juga.

Segueixo a les Planes, ve una noia al despatx i em diu: venia perquè em cardessis un certificat, un cer-tificat? M’ho pot repetir? Bé, tant li carda, un paper que digui que tinc salut per donar i per vendre, per presentar a una substitució d’ensenyament.

Entro a una casa a les Planes i cri-do, Déu vos guard i no contesta ningú i jo vaig pujant per tal de tro-bar el malalt, el trobo i l’home em diu entri doctor, la meva dona no sé on és, però no tardarà. Al mo-ment arriba i em diu, perdoni, sua-ra estava conduint el bestiar. Jo li vaig contestar, cap on el porten, el canvien de corral? No havia sentit mai aquesta paraula. Ara ja fa més de trenta anys que la tinc integrada totalment.

Un fet molt bonic és que quan feia uns tres mesos que era metge d’aquí, vaig rebre una carta d’un amic meu de noranta-dos anys, al final de la carta em va desitjar... una bona adaptació a la gent que tingui encomanada, no n’hi ha prou de ser un bon metge, vostè haurà de fer seus, la seva mane-ra de viure, de parlar i d’obrar. Quanta raó tenia, i acaba la car-ta enviant-me una abraçada d’un Nyerro de cor¡, que ho vaig enten-dre sense més, clar, jo havia viscut intensament amb els “pescallunes” del poble veí.

Em porten un jove amb unes ta-ques blanquinoses a la pell de l’esquena i la mare per ajudar-me a fer el diagnòstic em diu: Com hi ha món, si no s’hagués banyat co-nill, no estaríem aquí. Conill?

Explicant aquestes anècdotes, em ve a la memòria el dia de la inau-guració del nostre centre sanitari (27-9-2008) a Palol de Revardit, cosa transcendental per a un poble que en pocs anys ha vist doblada la seva població i alhora té una gran quantitat de persones envellides i també per fer una medicina de millor proximitat, qualitat i amb més aparellatge que a domicili i… Puc dir que va ser un encert del Sr. Jordi Xargay poder construir el centre sanitari sense massa aju-da de la Generalitat de Catalun-ya, i sí una mica de la Diputació, segons informació. Tenir el metge i la infermera treballant un dia al poble dóna molta tranquil·litat i és un valor afegit a la vila de Palol... Tant al consultori de Palol com en el de Cornellà sempre hem atès fos qui fos. Recordo que els dimecres a Cornellà, quan obria als matins, trobava un grupet d’unes deu per-sones que eren de Vilamarí i que anaven caminant pel dret “mai no he sabut, quin és el camí que va pel dret de Vilamarí a Cornellà”, jo no era el seu metge, i els recor-dava que havien d’anar a Bàscara amb el Dr. Surina, però ells em contestaven que Bàscara era molt lluny. Tot s’ha de dir, després ana-ven a mercat a Banyoles. L’atenció a aquesta bona gent de Vilamarí va acabar com el rosari de l’aurora...

Quan vaig disposar d’un cen-tre com el vostre, un servidor va recordar temps passats, que el metge de poble (no parlo dels

26


companys metges d’ambulatori) anava pel món amb una mà da-vant i una altra al darrere. La Se-guretat Social només et donava un piló de receptes vermelles i un altre de verdes, lligades amb un cordill, per si havies de caminar per agafar la TEISA, com feien alguns companys i entremig t’hi entaforaven un parell de talonaris per fer derivacions als especialis-tes i res més, tota la resta ho ha-via de posar cadascú, no era res d’estrany que entre els metges veïns ens deixéssim l’otoscopi, o l’aparell de mercuri per mirar la pressió arterial un dia a la setma-na, o l’oscil·lòmetre per mirar la potència del pols de les cames, o sigui, no tothom tenia de tot, deixar-se grapes entre companys per suturar una ferida, mil pro-blemes. Recordo que tot s’havia de comprar a la cooperativa del col·legi de metges de Barcelona.

Ara és el moment de parlar-vos de quan fer de metge era més com-plicat. El consultori de Palol tant de bo l’haguera tingut trenta-sis anys enrere.

Tinc un grapat d’anècdotes, n’ex-plicaré un parell.

Més tard, en un poble en què no tenien lloc perquè el metge pogués fer les receptes, em van deixar molt amablement la casa que feien de correus, el menjador, i allí s’aplegava la gent i vinga, mentre visitava a un, l’altre esperava un certificat de defunció per enterrar el seu pare, l’altre estava llegint una carta d’algun parent llunyà i les llàgrimes li queien cara avall, una altra persona, plori que no tinc pressa, la següent que li tocava es-

tava dictant una carta a una dona pel seu xicot que feia la mili a Al-calà d’Henares, bé, l’altre acabava d’obrir una carta del notari, un altre que comprava segells enmig de la consulta, l’ambient era d’allò més estrafolari, fins i tot desitjava que m’arribés alguna carta per a mi, però no. Però era el que hi havia i encara gràcies. Quan ningú no em feia cas, feia les piles de receptes que la gent anava deixant durant la setmana i vinga, Déu sobretot i ànims.

A la facultat de Medicina no t’ensenyen ni et parlen de tot aquest món que et trobaràs a fora. Ni de la manera de parlar de la gent, no hi ha cap manual i de cop et trobes qüestions com aquestes, que costa encertar el diagnòstic: —Jo, és que tinc la sang marejada, em porta de bòlit, de vegades em puja cap amunt i d’altres cap avall, però quieta, el que es diu quieta mai, Ep!, parlant amb el carnisser del poble diu que a ell també li passa.

En un altre poble, on no teníem consultori, l’hostal del poble es va oferir perquè el metge, o sigui, un servidor, pogués passar visita un dia a la setmana. L’espai era com-partit amb el taulell de la barra del bar i a l’esquerra, en una tau-la rectangular, en què asseguts hi cabien dotze persones... allí, a partir d’aquell moment, seria el meu consultori un parell d’hores a la setmana. L’únic problema seriós que em portava és que al sostre hi havia una cinquantena de pernils penjats, que degotaven gotes de greix i de tant en tant, una taca al canto i la recepta que-dava nul·la, ja ho portava escrit

“ni ratlladures ni taques”. La roba era un altre tema.

Ep!, eren temps que d’altres com-panys també passaven visita en algun racó d’algun bar prou cone-gut sota l’actual via del tren cada dia de mercat, que eren els dis-sabtes, i no passava res. Era el Dr. Ricard Deulofeu i Carbona de Vidreres, que els dissabtes pas-sava visita a La Granja Llenas de la Plaça Marquès de Camps al fons a l’esquerre, tenia molta cliente-la i era molt valorat i estimat per molta gent del Gironès i la Selva, i no cal dir de Girona capital.

Un venia per receptes per a l’avi, però aprofita per dir-me si li vull mirar la pressió arterial (ja que sóc aquí), li dic que sí, i vinga, a fer les coses com Déu mana, No haurà pres cafè aquest mati. Oi? no, no m’agrada, resultat 130/80 mm Hg, doncs les pastilles que li vaig receptar fa quinze dies funcionen, clar, i no menjar sal ajuda molt. Sí doctor, però desenganyis, vaig tro-bar un home d’Hostalets d’en Bas, que pren aigua de fulles d’olivera, i explica que li ha sigut la solució, després de provar tres tractaments amb pastilles jo, la veritat ho he provat i miri, ja estic bé i jo que no m’ho creia, ho fa tothom i funciona. “Todo mi gozo en un pozo”, jo que pensava que ho havia fet bé!, l’altre em va retirar tot el possible mèrit. Que faig amb les seves pastilles, doncs vostè ja és major d’edat, si creu que l’aigua de fulles d’olivera és la solució doncs endavant, provi de deixar-les. Quan torno? —vostè mateix.

Seguim amb la vida d’un metge de poble.


27


Bé, també vaig passar visita en una taverna plena de bocois o ti-nes de vi, però buides, al mig una estufa i la gent s’asseia al voltant per tal d’estar calentons, la gran diferència era que no hi havia ta-faners, ni se servia cafè, el silenci era la norma, no hi havia consells que no fossin els meus. La llenya la pagava la propietària, una cosa cu-riosa, però solidària amb els veïns.

També com a consulta durant uns mesos vaig tenir l’ombra d’uns pins, que durant dos anys abans cada dimecres veia moltes dones al voltant d’un cotxe I em preguntava si aquell bon home vendria betes i fils o algun altre producte per a la llar?, o de merceria, perquè sempre estava rodejat de dones, segons la meva manera de veure les coses, tenia algun bon producte per ven-dre, però, on eren els homes?, ni un. Fins que va arribar un bon dia que Sanitat em va nomenar metge d’un ampli territori amb molts veï-nats i poblets petits. I de cop vaig preguntar a un ajuntament petit on era el consultori i l’agutzil em va dir que no n’hi havia, que era a l’entrada del poble sota uns grans pins, que feien una bona ombra, clar, la taula va ser el capó del co-txe i el seient del darrere servia de llitera d’exploracions. De cop i volta aquell personatge era jo, pensava, no pot ser, increïble però cert, la vida dóna moltes voltes.

Sort que eren altres temps, que a poc a poc van anar quedant su-perats.

Puc dir ben alt que la meva vida de metge ha estat rodejada d’excel·lents metges i de grans es-pecialistes, però també plena de

curanderos de tota mena, la gent de la Garrotxa no se n’estava, jo mai em vaig enfadar per aquest costum que ja venia de pares a fills, el que sí que em venien a explicar els remeis, cosa curiosa, perquè jo no hi entenia, però com a curiositat me’ls apuntava, de vegades no hi havia diagnòstic, però cap proble-ma. La fe mou muntanyes.

També hem de parlar d’anècdotes que omplen la vida dels metges, a mi també me n’han passat de tots colors. Em ve una pacient de l’especialista i li pregunto què li ha dit, i em diu, dir-me, no m’ha dit res, m’ha receptat aquestes pasti-lles I prou, però quina malaltia pa-teix, no hem quedat en res. I quan hi he de tornar, no hem quedat en res, com ho farem?, si em va bé el tractament doncs donaré la malaltia per curada, mira que bé!, no sé què dir-li. No em digui res, Déu dirà.

Ens diuen que els metges ex-pliquem molt poc el curs de les malalties, el tractament i d’altres possibles alternatives i les con-seqüències que poden aparèixer, els efectes secundaris i adversos, i tenen tota la raó del món. I per això la gent prova altres medici-nes alternatives, com homeopatia, acupuntura, flors de bach, aroma-teràpia, antipsiquiatria, polseres magnètiques, piràmides de meta-crilat, meridians energètics, etc. Estic convençut que havíem de mi-llorar, vaig començar a fer-ho.

Quan un bon dia vaig proposar-me explicar àmpliament al malalt i a la seva esposa, tot sigui dit, els dos amb grans coneixements acadè-mics, la malaltia que patia el marit,

que era una tromboflebitis en una cama i les complicacions que podia tenir, la pauta escrita de com ha-vien de fer el tractament i la seva durada i que cada dia el volia veu-re per valorar l’evolució; de cop toquen al timbre, era una veïna molt amiga que venia a visitar-los; jo com que ja tenia el diagnòstic fet i les explicacions oportunes so-bre la malaltia, la seva evolució i tractament que calia seguir, vaig demanar una taula, i mentre escri-via les receptes, la veïna pregunta, així què ha dit el metge? L’esposa li contesta, ha dit que té un gran cansament a la cama dreta, però amb repòs tot anirà bé, quan en-cara escrivia arriba una altra veïna i fa la mateixa pregunta. Respos-ta: del metge, ben mirat, no hem entès res del que ha dit, farem el tractament, li posaran una injecció a la panxa cada dia, però hem que-dat amb molts de dubtes, sort que ha assegurat que vindrà cada dia a visitar-lo?

Vosaltres mateixos. Déu ni do!!!

La reforma del castell la vaig viure del principi al final. Encara recordo de quan vaig arribar a Palol que per una porta lateral hi havia un femer, cosa no gens estranya a pagès, i el baster, que el vaig veure desgave-llat, vaja, buit, sense res, no recor-do que hi visqués ningú, segur que vosaltres em podríeu dir els noms de tots, però jo ho vaig trobar així.

Abans de continuar permeteu-me recordar mossèn Eduard Puigbert, fill de Tortellà, que va ser un bon rector i professor de llatí al semi-nari del futur mossèn que vam te-nir, el nostre rector mossèn Josep Colomer, recordo que els dos van


28


tenir molt bona relació amb l’amic Esteve de Can Banayeta (e.p.d.), que els ajudava en les tasques per preparar els oficis.

Parlant del castell, vaig vigilar com ho feia l’amic Fèlix, de qui més tard us en parlaré. Cada setmana entrava i parlava amb els paletes, i m’explicaven com anava tot i de les complicacions que anaven apareixent i les possibles solu-cions, jo estava més que content. Quan ja s’acabava i quedava com una caixa de bombons, pensava que hauria de ser un punt de tro-bada per a la gent jove i els grans i tenir com un bar senzill amb al-guna màquina, i que es poguessin fer xerrades i exposicions de pin-tura, d’escultura, de fotografia, etc.; la preocupació no era només meva, penso que l’equip munici-pal li donava més voltes que jo. Ara al cap de tres anys dono les gràcies a l’equip format per l’Enci Valero, per la Rosa Trullàs, per en Julian Triguero, per en Rosendo Cuberta i per l’Assumpció Palo-meras, regidora de l’Ajuntament, per com porten de bé el centre, per les festes que celebren, i per tota la seva dedicació i afecte que es fa palès en totes les trobades, i setmanalment els dies que obren. Dono les gràcies per tenir-me present en tot moment. Felicitats i continueu així, és un bon lloc de trobada per practicar les relacions humanes i alhora distreure’s de les cabòries que no ens deixen. També vull felicitar el Consistori per les múltiples exposicions de pintura i escultures i fotogràfiques que s’hi han fet.

Vaig tenir una gran alegria quan l’Ajuntament va posar una font a

la plaça de Palol i l’altra a la de Riudellots, m’encanta trobar una font i beure. A can Redressa ho saben molt bé, durant els anys que vaig anar diàriament a veu-re a en Ramon (e.p.d.), el primer que feia era anar a beure a la font que tenen davant de casa i que omple un gran safareig.

Tornant al tema de caminar, l’any 1999 vaig fer el camí de Sant Jau-me, i per preparar-me, a dies al-terns pujava caminant fins a Can Llusca o fins a la casa del Barco que ningú no m’ha sabut dir com es diu, és ja anant cap a Fontajau. Jo deixava el cotxe a Cal Rajoler, on vivien dues bones persones, la Maria Massó, la mare d’en Xavi i d’en Jaume Sala i en Paquito, home molt afable, rialler i cordial, sense obrir la boca ja m’oferia beure alguna beguda o fer una torrada al foc en temps de fred, sempre més guardaré un gran re-cord. Allí em sentia com a casa. Deixava el cotxe aparcat i vinga amunt i durant mesos sempre trobava la mateixa gent com els amics Escubedo (Toni i Assumpció i en Francesc Pérez i la seva pa-rella, Gemma), que abans havien viscut en una casa al veïnat de la Beguda, els de can Serrats (Júlia i Miquel), que sempre parlàvem de porcs senglars, i d’una verra, encara li diuen (Ramona o Ramo-neta), que quasi era o és de la fa-mília, entra i surt de casa al seu aire. La Júlia ha sigut l’única per-sona que m’ha sabut explicar i si-tuar un dels meus primers domici-lis, com a metge de Cornellà. Una nit vaig haver d’anar a Can Fari-nelis, un mas on ella hi va viure perquè hi tenia el seu padrí, però reconeix que s’avorria molt, pre-

feria anar a passar temporades a la Torre de Pujarnol, on va néixer i que feien d’Hostal i allí hi havia més ambient amb el jovent que el diumenges venia des de Falgons, Sant Miquel de Campmajor, Ca-mós, etc. Bé de Sarrià de Dalt, per anar a Can Farinelis, primer es passa per Can Sopa, Can Mai Negre i es troba Can Farinelis i si hi anem baixant de can Comas pel pont de Can Caus, en altre temps enrunat, ara fa anys en perfectes condicions, primer es troba Can Biel i després Can Farinelis. De tant en tant trobava l’amic metge Santi Giol i la seva esposa, i els seus clients que baixaven cami-nant fins a la República, segur que era per completar el règim acon-sellat pel nostre benvolgut doctor i veí. La caminada arribava fins al terme de Canet d’Adri, o sigui, més avall de Can Puig, la casa on vivia en Mingo, que era de tots co-negut i arribava fins a la casa del barco que fins fa quatre dies no he sabut com es diu, va per tots, es diu “la Castanyeda”.

Un bon dia el nostre fill gran i la seva parella ens van portar un gos petitonet, el seu pare era un xar-pei autèntic, però el gosset era un encreuament amb un pastor cata-là, pel fet és igual, era tan bonic que tot i no havent tingut mai cap gos, ens el vam quedar i, com he dit, abans ens va canviar la vida. De cop ja vam escollir un veteri-nari, el nostre veí de Camós el Sr. Joan Mariscot, que l’ha portat du-rant quinze anys. Va ser un gos estimat des del primer dia. Jo, al principi, quan sortíem a caminar li portava una ampolla d’aigua i un petit ansat perquè pogués beure. Les excavacions sempre m’han


29


agradat, i cada dia passàvem pel costat mateix, així que quedava encantat mirant als alumnes del director de les excavacions el pro-fessor Joaquim Tremoleda, parlo de la bòbila, que era una fàbrica de ceràmica romana, la finca és de la família Coll de Salt. Fa tres anys vaig tenir l’honor de fer una visita guiada amb el nostre alcal-de de Cornella i un grup nombrós de veïns del poble. El Sr. Tremo-leda ens ho va fer viure amb tota la il·lusió que ell i els alumnes ho havien excavat. Com si la bòbila estigués en plena producció. Fins i tot ens va ensenyar els plànols i el dibuix de la clau que servia per tancar i obrir la bòbila, algú la va llençar pensant que ja no torna-rien mai més.

De cop apareix el meu gos, l’Antoine, que és el nom que els meus fills li van posar, tot xop, moll de dalt a baix i jo fent el ridí-cul amb l’ampolla d’aigua. Aquell mateix moment em vaig posar les piles i vinga, a buscar bosc endins una font, no em va costar trobar-la, parlo de la font de can Farronic.

Bé, amunt, fins a arribar a un en-creuament que s’hi vas recte arri-bes a can Borrell i a Can Batlle i si esculls el camí de la dreta vas a parar a la carretera de les Ribes i en una corba a dalt d’un turonet trobes Can Quaranta, que jo vaig tenir la sort de veure-la restaurar de dalt a baix, puc dir que és un lloc molt tranquil, bonic i molt so-litari. Jo havia patit molt en aque-lla zona quan plovia, tot era fang. Allí mateix surt un camí que va fins a les granges de Can Pena i, si segueixes amunt, vas a parar a

Can Paisà i a Can Padrès, a casa de la família Cubarsi, avis de la nostra néta Mar.

Jo només he fet aquest camí una vegada, perquè sempre he esco-llit caminar cap a Palol, es troben zones de molta ombra, fins i tot en ple mes d’agost s’hi està d’allò més bé. Sent un assidu caminant de més de deu anys, us diré el nom de les persones que he trobat: el primer l’amic Francisco Martínez amb el seu gos, una veïna meva de Cornellà, Mari Àngels Vicens i Teixidor, convençuda esportista, és veloç, qui l’ha d’atrapar enca-ra ha de néixer, quan la veia, la perdia de vista en un moment, ella també és una gran coneixe-dora de la ruta de Soldats de Sa-lamina. La família de can Batlle, la Pepita, l’Assumpció i en Francesc, una tarda de diumenge, els vaig trobar a la carretera de les Ribes caminant plàcidament.

També he trobat en plena ruta de Soldats de Salamina a l’Elvireta Puig, la Carme Oliver i la Con-cepció Serrat, que durant molt de temps freqüentaven aquestes rutes.

Un bon dia vaig trobar a en Pere Xargayó i Llaho (e.p.d.), anava amb el seu tractor, ell hi té alguna finca i bé em va rebel·lar un secret per escurçar el camí i no sempre haver d’anar a parar a casa de l’Angelina, la filla de la Rosa de Can Carré. Em va dir que el seguís i ho vaig fer molt content i em va portar fins a cal Carreteric, i ja em vaig veure salvat.

El nostre gos, l’Antoine, va morir a casa, acompanyat, l’endemà del

dia de Reis de l’any passat. Mai no va mossegar ningú. Ens ha deixat moltes pàgines de records. Em va anar molt bé llegir el pregó del Sr. Jesús Zuferri, de cal Ros, els seus consells de com tractar els collies són els que vam aplicar al nostre Antoine i es va convertir en un més de la família. Moltes gràcies Sr. Zuferri.

No puc acabar sense mencionar la Dolors Busquets, de Can Ametller, fa anys que l’admiro. A ella i el seu ramat els he trobat per molts llocs, clar, amb els seus gossos, però la cosa que mai no havia vist i potser molta gent tampoc, és que tot el ramat, en engegar el 4 x 4, la seguien sense cap dubte i no paraven fins on ella decidia que allí podien pasturar i això du-rant anys. Felicitats per la seva constància i perseverança.

Tot i ser en altre temps un bon ca-minador, i reconèixer que el mu-nicipi de Palol és un dels pobles que té els camins millor arreglats, mai no he participat en la marxa popular, però sí que sé què és una de les més antigues, consolidades i ben organitzades amb molta as-sistència d’atletes. Tampoc no he participat en la nocturna. Tampoc a la Nit de Misteri.

En voltar cada dia per Palol m’adono de quasi tot, la Variant tot èxit, i el carril de vianants amb proteccions en els llocs pro-blemàtics i alhora il·luminat ser-virà per a tothom, ara que aviat serà fosc, serà ideal per fer fú-ting, caminar, servirà per a grans i petits, tot el que sigui per pro-mocionar la salut és una bona in-versió. Felicitats al Consistori. A


30


mi que el futbol em diu poca cosa, encara que a casa tenim grans seguidors del Barça, m’encanta que a Palol hagi nascut una Pen-ya Blaugrana. Enhorabona. A Pa-lol ho aprofiten tot, fins i tot ara que comença el curs començarà pel qui vulgui al Pavelló Poliva-lent, un curset per aprendre a ballar sardanes i anglès, gimnàs-tica, català, classes de memòria, unes classes de dansa que es diu zumba i tantes altres activitats que ho deixo aquí.

Em dol moltíssim, però, he de donar el meu comiat a la Mercè de ca l’Oliva de Riudellots de la Creu, persona estimada per mi i per tot el poble. De Riudellots també enyorem en Marcel·lí Puig-demont per la seva bondat i per ser el primer home i promotor de la nostra coral de Cornellà del Terri, el seu exemple va donar molt de fruit, ara són nou homes, des del cel deu estar orgullós. Mil gràcies Marcel·lí.

La gran festa que vau fer per la inauguració de la restauració de l’església i de tot el seu entorn va ser molt lluïda, la plaça sempre em va agradar, a partir d’ara és un bon lloc per descansar i llegir el diari i per fer tertúlia amb qual-sevol veí que hom hi pugui trobar. Les festes majors, n’he assistit a unes quantes, sempre han sigut molt lluïdes, encara recordo quan venia mossèn Gabriel Roura, his-toriador i degà de la catedral.

En època dels bolets no puc passar sense recordar a en Pitu Bosch de can Martorell, sabia on es feien les múrgoles i el bosc no tenia cap secret per a ell.

Us parlaré només de tres perso-nes ja grans del poble de Palol, ara toca parlar de l’Encarnació Pallerols de Can Garriga, amb ella hem passat llargues hores recor-dant als de casa seva d’Adri i de la següent història: vam parlar del molí de Can Tura, segons en Josep Serra i Plantés, masover de la propietat des de tota la vida, explica que és el més important de la vall del Llémena, ell recorda de petit que funcionava perfecta-ment, un salt d’aigua considera-ble. Una llàstima, tot ho deixem enrere. Des de Can Tura a Sant Gregori n’hi havia un grapat: molí de Can Tura, molí del Molinot, molí de Can Mitjanes, molí del Clascar, molí d’en Camós, molí d’en Glòria al Pla de Sant Joan, el molí Peredalta, molí del Castell de Ginestar, un a Sant Gregori que no es recorda del seu nom. L’Encarnació, filla d’Adri, de vui-tanta-sis anys, me n’havia parlat feia pocs dies, i em deia que des-prés de la guerra civil espanyola, el seu pare amb el carro carre-gat de sacs de blat de moro, blat, ordi, anava de nit a moldre el gra a Can Tura, molt amunt, però era l’únic que disposava de dues moles, una molt fina, per fer el farro i l’altra més granelluda per moldre els altres grans, per fer el menjar de les vaques. Fixeu-vos quant de sacrifici i risc, perquè en aquell temps tot estava inter-vingut pel “Servicio Nacional de Trigo”, si t’ho pescaven, t’ho re-quisaven tot.

També us he de parlar del meu amic, en Josep Vilà, de cal Pas-tor, sempre l’he tractat, par-lant la gent s’entén, nosaltres sempre ens hem entès, anés a

l’especialista o a l’hospital, tenia un do, ell sempre escoltava i en-tenia als metges i sabia més tard en arribar al poble explicar fil per randa el diagnòstic que li havien dit, en cap cas feia venir cap dels fills. Molt poques vegades vaig haver d’anar a veure’ls a cal Pas-tor, algunes vegades ha sigut tan sols parar el cotxe per saludar-los i parlar una estona, i veure’ls. He de dir que en llegir el pregó de la seva filla Maria Vilà el vaig veure retratat en la seva bondat i cons-tància per tirar endavant, home incansable i enamorat de la page-sia. Fins ja molt gran sempre ha vingut a la consulta amb el seu cotxe, sol o amb la companyia de la seva esposa Carmelita. A mi de gran m’agradaria ser com ell.

Abans us he dit que us parlaria d’en Fèlix, el meu veí els últims cinc anys, però pacient meu tant ell com la seva estimada esposa Rosa durant quasi vint anys, els dos (e.p.d.), abans de començar a dir com era humanament en Fèlix, sí que em va agradar que l’any 2004 reformés la façana, li va donar vida i molts van repas-sar els records acumulats.

Home vigilant-guardià de tot el que podia passar entorn de la plaça del poble i més. A casa seva es podien trobar tots els queviu-res necessaris per sortir del pas per fer un àpat i alhora magat-zem de pa del flequer de Corne-llà. Persona de diverses profes-sions, cosa habitual en una casa de pagès petita en aquell temps, tant podia llaurar, munyir les va-ques, tallar els cabells o afaitar i amb molt de gust servia vermuts amb olives o “almejes”, avui en


31


diem cloïsses, amb la qual cosa això provocava que mantingués una bona conversa il·lustrada amb anècdotes del poble: el que havia passat durant la setmana o el mes i per tant el dia clau per fer les seves tertúlies era el diu-menge en sortir de missa o a les tardes amb els veïns que anaven a fer la partida de cartes: el ca-nari, el truc, la brisca, la manilla, i la botifarra, i alhora molts d’ells fer un bon berenar (especialitats en galtes de porc amb allioli i sang i perdiu), i venien veïns des de Camós, i la Mota i de Riude-llots de la Creu. Tenia una moto “Lube negra”, que havia sigut del metge Candi de Banyoles. Els di-mecres en Fèlix anava a proveir de queviures per a la seva boti-ga a Can Paulino (ara Can Rie-ra) i la moto no es veia de tan plena de paquets ni per davant ni per darrere. Ep!, cada setma-na m’explicava les intencions que tenia l’amo del castell que era metge, jo ho faria d’una altra ma-nera, hi perdrà diners, si el seu pare ho veiés?, aquest home em fa patir, i ara segur que aques-ta setmana aniran al notari, per vendre tot aquest pla de davant del castell, segons informacions que tinc, hi volen encabir moltes cases, vindran molts castellans cap a Espanya, expressió molt antiga d’ell quan sortia el tema de l’arribada dels primers im-migrants els anys seixanta. Per acabar, i gràcies que l’entrada al consultori era just davant del seu hort, en entrar i quan no tenia gent, vam parlar de tot tipus de vianda i de les llunes si plena o vella, de si era millor plantar les patates per sant Josep, si Pasqua cau a l’abril, es planten les mon-

getes altes d’enfilar i si el temps és bo també es poden plantar les tomaqueres primerenques, en fi, no acabaria mai. Una anècdota curiosa, no li agradava gens que la Rosa de Can Carré li cacés els cargols de l’hort, i la Rosa Ba-dia, molt parladora i bona per-sona li deixava caure alguna de fresca, però al cap d’una estona, com si no hagués passat res, en-trava a comprar a la seva boti-ga. Això sí que són bons veïns. Només vull dir que en Fèlix i un servidor vam tenir molt bona re-lació i ell sempre va confiar amb mi. Em direu, com ho pot saber tot això? És que he parlat mol-tes hores amb els vells i no tan vells d’aquest poble i ell mateix també m’ho havia explicat llar-gament, el que havia sigut de la seva vida. Mainada que ara tenen seixanta-cinc anys recorden que a can Fèlix un diumenge a la tar-da s’ho passaven d’allò més bé, escoltant històries de tota mena, allí tant es parlava de la guerra civil, com de bolets, de cacera i d’històries amoroses, de les quals solien parlar-ne sovint i donava per molt. Un d’aquesta colla re-corda com si fos avui que en Fèlix va rebre un MANDAT emès per la

Guàrdia Civil perquè anés amb la seva moto “Lube negra” a Can Bosch, per avisar a en Joanet, que deia ser el cap del sometent, a portar-li el comunicat que a Can Clarà de la Mota s’hi trobava el maqui Sabaté; s’havia de passar per can Parades i can Bardera i a sota hi havia aquest mas. En Fèlix va complir fil per randa l’ordre de la Guàrdia Civil, tot s’ha de dir, la Guàrdia Civil anava amb bicicleta i comprendran...

De totes les virtuts que els ciuta-dans i ciutadanes de Palol porteu al damunt, només queda parlar de l’amistat i, ja que amb vint-i-cinc anys he tingut prou temps per comprovar que és ben cert, només us diré unes paraules que no són meves, però sí que són certes:

“L’amistat és aquella afecció dels humans que duplica les alegries i divideix per la meitat les angoixes”.

Només per acabar vull dir que a Palol sou gent de portes obertes, signe d’hospitalitat, de la qual he parlat com una gran virtut vos-tra, ja no em queda més, ho he viscut tot.

Gràcies per escoltar aquest llarguíssim pregó.

Visca Sant Miquel, Visca Palol i la seva gent, una forta abraçada

per a tots.

Bona Festa Major a propis i forans.

Sr. Alcalde he dit!


32


Activitats

EXPOSICIONS AL CASTELL

Activitats al pavelló

Resum de les activitats del municipi durant l’any 2016

Oradura de Xavier de Palau amb la col·laboració de Quim Bertran i Col·lectiu Retratus [O]º al Castell, del 12 de desembre de 2015 al 17 de gener de 2016.

Recull de Maria Antònia Campins, gravats, del 21 de febrer al 27 de març de 2016.

Moments de cada dia de Rapha Dehesa, pintures, del 24 d’abril al 19 de juny de 2016.

Els nens de la Farga d’Esteve Vilarrúbies, fotografies, del 24 de setembre al 6 de novembre de 2016.

Peculiar Girls de Nuri Ann, pintura digital, de l’11 de desembre de 2016 al 29 de gener de 2017.

Sardanes, gimnàstica, gimnàstica per a la gent gran, taller de memòria (programa “Fem companyia”), català, anglès, zumba i pilates.

Casals d’estiu infantil i jove.

Jornades de cloenda de Gent gran activa i de Fem com-panyia.

2 DE FEBRERFesta de carnestoltes al casal de la gent gran.

11 DE MARÇSopar de la dona treballadora.

21 DE FEBRERInauguració de l’exposició Recull de M. Antònia Campins a la sala d’exposicions del castell.

19 DE MARÇDiada de la flor.

33


24 D’ABRILInauguració exposició Moments del dia d’en Rafael Dehesa i presentació del llibre Palol de Revardit.

14 DE MAIGSortida al Món Sant Benet.

30 DE MAIG14a Trobada de la gent gran del Pla de l’Estany.

3 DE JUNYActuació de màgia a l’era del castell.

30 D’ABRILFesta homenatge a la vellesa de Palol i Cornellà del Terri.

Activitats

34


Activitats

23 DE JUNYRecollida de la flama del Canigó.Revetlla de sant Joan.

5 DE JULIOLXerrada sobre seguretat per a la gent gran al Casal d’avis.Un agent de l’oficina de Relacions amb la Comunitat, de la comissaria de Districte Banyoles – Pla de l’Estany va dirigir la xerrada, orientada a donar consells sobre com millorar la seguretat al municipi. En aquest sentit, va fer una crida a la col·laboració ciutadana com a font molt important d’informació i una eina de gran utilitat per a la policia. En la xerrada es va informar els assistents del telèfon 112 per tal de relatar fets sospitosos o es-tranys, com ara: el soroll de vidres trencats, de cops o d’altres no habituals, presència de persones i/o vehicles desconeguts a la zona, activitats aparentment delictives (persones saltant tanques, retirant mobles o electro-domèstics d’habitatges, vehicles observant habitatges, altres situacions que us creïn inseguretat) i, sobretot, aquells que són clarament fets delictius. També va des-tacar la necessitat de fixar-se en el màxim de detalls per poder donar una descripció el més acurada possible de les persones i de les seves característiques físiques, prendre les dades del vehicle (matrícula, model i color) i que la comunicació sigui immediata, per tal d’oferir una actuació policial més efectiva.

19 DE JUNYFestivals d’estiu de Gimnàstica Artística i de Gimnàstica Rítmica.

2 DE JULIOLXII Nit de misteri.

4 DE JUNYNit de taverna.

Els consells de seguretat bàsics són:

• En sortir de casa, encara que sigui un moment, cal tancar sempre amb clau les portes del ca-rrer i els diferents accessos i connectar l’alarma, si n’hi ha.• No s’han de deixar mai les claus posades al pany exterior, ni sota l’estora de l’entrada, ni a la bústia, ni en cap altre amagatall extern al domicili. Si es perden les claus, cal canviar els panys.• No es poden deixar eines al jardí o a la terrassa per tal d’evitar que puguin facilitar el forçament de panys i accessos.

35


27 D’AGOSTIV cantada d’havaneres al castell.

10 DE SETEMBRESopar de la Diada.

4 DE SETEMBREFesta major de la Mota.

• No s’ha d’obrir la porta a persones desconegu-des i demanar sempre la identificació al personal de companyies d’aigua, llum, gas o telèfon. Tam-poc s’ha de facilitar l’entrada a captaires, vene-dors ambulants o desconeguts.• Si telefonen anunciant que ha tocat un viatge o qualsevol altre tipus de regal i que per obtenir-lo s’ha de trucar a un número de telèfon, és millor no fer-ho; segurament es tracta d’una estafa.• Si fan una enquesta telefònica o demanen dades de caràcter personal relacionades amb el consum d’aigua, llum o gas per comprovar si les dades són correctes, no s’han de donar. És possible que en facin un mal ús.• Cal desconfiar de persones desconegudes, que diuen que són amics d’algun familiar o d’algun veí i que de-manen diners per a alguna emergència, o que porten regals per a aquella persona, o que ofereixin produc-tes a molt bon preu. Pot tractar-se d’un engany.

Per a qualsevol incidència, cal posar-se en contacte amb el telèfon d’emergències 112.

16 DE JULIOLCaminada nocturna.

30 D’AGOST3r aniversari del casal de la gent gran.

4 DE SETEMBREFesta del pastís de la Fundació Oncolliga.

23, 24 I 25 DE SETEMBREFesta major de Palol de Revardit.

Activitats

36


Activitats

2 D’OCTUBREXXVI Marxa popular.

3 DE DESEMBRE6a jornada “Caminades Saludables, cicle de tardor”. Caminada cultural, sortida del castell de Palol fins al pou del glaç, on es va explicar la seva història i les utilitats d’aquests pous.

15 D’OCTUBRE3a jornada “Caminades Saludables, cicle de tardor”.

24 DE SETEMBREInauguració de l’exposició fotografies d’Esteve Vilarrúbies.

9 D’OCTUBREFesta major de Riudellots de la Creu.

37


Activitats

24 DE DESEMBREMissa del Gall i quina.

5 DE GENER DE 2017Patge Reial i cavalcada de Reis.

17 DE DESEMBREQuina al casal de la gent gran.

23 DE DESEMBREBerenar de Nadal al casal de la gent gran (substitució de la castanyada, que es va anul·lar).

25 DE DESEMBREMissa a Riudellots.

11 DE DESEMBREFira santa Llúcia.Inauguració de l’exposició “Un pessebre dins d’una barretina”.Inauguració de l’exposició Peculiar Girls de la Nuri Ann al castell.

38


Entrevista

L’ASSOCIACIÓ PALOLENCA “SOM MOTA”Fa tres anys que va començar

la trajectòria de l’associació Som Mota, formada per l’Aurèlia

Paradas i l’Enriqueta Argelés, veïnes de la Mota. L’entitat va agafar el

relleu a l’associació Palol t’engresca i des de llavors organitza cada primer

dissabte de juliol la Nit de Misteri, que enguany ha arribat a la 12a

edició. Com a novetat, Som Mota ha organitzat per primer cop una nit de taverna i té previst ampliar l’oferta

d’activitats al municipi, especialment les dedicades als més menuts.

L’Aurèlia i l’Enriqueta també pertanyen a l’associació “Girona Rock contra el càncer”, que recapta fons per a la fundació Oncolliga.

1a Nit de Misteri l’any 2005, amb els bruixots dels Pirineus.

Des de quan existeix l’associació Som Mota i amb quin objectiu la varen crear?Som Mota la vam crear fa uns tres anys, amb l’objectiu de no perdre la Nit de Misteri, que fins llavors s’havia organitzat a mans de l’associació Palol t’engresca. Però l’entitat es va dissoldre per-què els organitzadors no li podien

dedicar gaire temps, així que ens vam trobar totes dues i vam deci-dir fundar l’associació i començar de nou. Ens feia llàstima deixar-ho estar, perquè la Nit de Misteri tenia molt èxit de participació, i fins i tot les paradetes que vénen de fora ens van demanar organit-zar-ho elles directament si no ho tiràvem endavant nosaltres.

Per a aquelles persones que encara no coneixen la Nit de Misteri, poden fer-ne cinc cèntims?La Nit de Misteri se celebra el pri-mer dissabte de juliol i és una fira diferent de les que trobes habi-tualment a les fires d’altres dels pobles. Per exemple, no es troben paradetes de venda de productes artesans ni res per l’estil, i això els mateixos firaires ens ho agraei-xen. És una fira esotèrica que se celebra durant un vespre i nit, que consisteix en xerrades i tallers so-bre temes relacionats amb el món de l’esoterisme. Hi ha presents elements esotèrics com encens, amulets, energies de les pedres, tarot, bruixes, encanteris... Cada any hi ha un ritual màgic diferent, que agrada molt a tothom. Aques-ta fira sempre ha tingut molt bona acollida per part dels assistents, i aquesta resposta s’ha mantingut

39


Entrevista

El Mag Fèlix a la 3a edició de la Nit de Misteri, l’any 2007.

estable al llarg d’aquests dotze anys. I el temps també ens ha acompanyat perquè no ha plogut a cap edició, a excepció d’un any que va fer un ruixat, però va ser abans de començar la fira.

Com va sorgir la idea d’or-ganitzar una activitat amb aquesta temàtica?Va sorgir per la voluntat de vo-ler organitzar alguna activitat di-ferent de la resta. Ens agradava molt el programa “Catalunya Mis-teriosa”, que conduïa Sebastià d’Arbó, relacionat amb llegendes, enigmes i misteris. El vam trucar per convidar-lo i per a nosaltres va ser una sorpresa quan va ac-ceptar la nostra invitació a la pri-mera Nit Màgica, que era així com s’anomenà la primera edició de la fira. Llavors es va celebrar a dalt de la muntanya de la Mota, en un espai molt petit i vam demanar permís al mossèn fer poder fer les xerrades dins l’església. Vam tornar a quedar sorpreses quan vam veure la pila de cotxes i de gent que va començar a arribar, i l’església va quedar petita i vam haver de treure bancs i seients al carrer... El primer any ja vam as-solir més dos-cents assistents... Després de veure els resultats de la primera edició ens vam re-plantejar fer alguns canvis per a la següent fira, com ara canviar la ubicació a un altre espai més ac-cessible i proper.

A banda de la ubicació, com ha canviat la Nit de Misteri des d’aquella primera edició?Ha canviat sobretot en el tema de tallers. Abans bàsicament s’organitzaven conferències, però vam veure que a la gent el que li

agradava era participar en els ta-llers. Així que els actes principals giren entorn d’això. Les mateixes paradetes ens proposen els seus temes i llavors ho organitzem. En la darrera edició hi va haver un taller de feng-shui i harmonització d’espais, meditació a través de la vibració del so, radioestèsia i els seus estris (el pèndol i les varetes: ciència antiga per descobrir i con-trolar certes zones tel·lúriques) i taller de destil·lació d’olis essen-cials. Ens agrada proposar coses diferents perquè sigui innovadora, però també cal dir que alguna ve-gada hem intentat canviar algun contingut i realment la gent no ho vol perquè està contenta amb el que hi ha.

El 2 de juliol es va celebrar la 12a edició, com va anar?Molt bé, com en totes les altres edicions, no ens podem queixar. Ens agrada perquè és una fira en què hi participa gent diversa i de diferents edats. El fet d’oferir l’espectacle infantil i els inflables

atrau molta mainada. Per altra banda, als tallers i a les xerra-des hi assisteix majoritàriament gent més gran. I, finalment, a l’espectacle final sempre hi ha gent jove.

Com s’organitzen per planifi-car cada Nit de Misteri?Moltes vegades, els mateixos fi-raires ens proposen els tallers que els agradaria fer d’un any per l’altre, llavors ja ens fem una idea i prenem nota. I cap al mes de gener o febrer comencem a fer els contactes, sobretot amb Sebastià d’Arbó perquè és qui té l’agenda més ocupada. Ell també ens sol proposar temes. Per mun-tar i desmuntar la fira comptem amb l’ajuda de la nostra família i alguns voluntaris, tant del po-ble com de fora i amb els regi-dors de l’Ajuntament i l’alcalde. I el finançament el tenim gràcies a una subvenció de l’Ajuntament de Palol de Revardit, que fa possible que totes les activitats siguin gra-tuïtes, a excepció del bar, que és

40


Entrevista

també una petita font d’ingressos que tenim destinada a aquesta activitat.

Recorden alguna anècdota destacada al llarg d’aquests dotze anys?Sí, recordem un senyor que va venir expressament des de Brussel·les per conèixer en Se-bastià d’Arbó a la Nit de Miste-ri. Els vam presentar i van estar molta estona parlant, el senyor estava molt content. També un

any que ens vam deixar una bala de palla i la vam instal·lar en un camp pròxim a la variant. Era una bala que vam aprofitar per fer publicitat de la nit de miste-ri però la manca de temps va fer que no quedés massa ben orna-mentada. Després de la fira, vam trobar un vídeo que un noi havia penjat a Internet sobre la Nit de Misteri. Aquest vídeo consistia en un reportatge de David Parceri-sa en què parlava dels ovnis (és una persona molt reconeguda en

aquest àmbit) i ens va fer molta gràcia veure que s’havien des-plaçat fins aquella bala de palla mal feta per gravar-la en el vídeo.

Quan van començar a orga-nitzar la Nit de Misteri no hi havia gaires fires d’aquestes característiques, creuen que el municipi ha estat pioner en aquest sentit?És cert que quan vam començar, el tema de les fires esotèriques no estava tan estès. I darrere de la nostra fira n’han sorgit moltes de semblants. Fins i tot s’havia orga-nitzat una fira similar a la nostra en un poble proper a Palol el ma-teix dia. Ara hi ha molta fira eso-tèrica, però quan vam començar no eren gaire habituals. Ningú ens ho ha dit, però veiem que potser sí que vam marcar una tendència...

Sobre la Nit de Misteri, què més els agrada més fer i què menys?El que ens agrada menys és pre-parar la paperassa, sol·licitar la subvenció, i desmuntar la fira. Gaudim més el dia i quan co-mença a arribar gent. Sobretot des que estem a la plaça i vam canviar la ubicació inicial, ja que allà hi havia un cert perill d’incendi en trobar-nos en mig del bosc, poc espai disponible i poques infraestructures (locals, serveis, etc.). Després es va fer a fora del pavelló perquè el Cas-tell s’estava restaurant, realment allà era molt pràctic, però no te-nia gaire encant. En canvi, des de la 9a edició celebrem la fira al nu-cli del poble i des de llavors està molt més ben situada, la gent també aprofita per visitar el Cas-tell i fer tallers a la pallissa.

Una de les paradetes l’any 2014.

Espectacle a la 10a edició de la fira.

41


Entrevista

El ponent Sebastià d’Arbó a la Nit de Misteri de l’any passat.

Alguns dels assistents a la passada edició.

Imatge de la darrera edició de la Nit de Misteri.

A banda de la Nit de Misteri, organitzen alguna altra activi-tat des de Som Mota?Sí, aquest any per primer cop hem organitzat l’activitat Nit de Taver-na, per fer alguna cosa diferent. Volem continuar fent altres co-ses. Es va celebrar el passat 4 de juny i, inicialment, la ubicació era el Castell, però per pluja ho vam haver de traslladar el pavelló. I va anar molt bé, perquè la gent va coneixent el poble. Els assistents van poder escoltar un repertori de música de taverna, folk irlan-dès i empordanès en mans del grup “la Puça Diatònica”, i tam-bé gaudir d’un grup de percussió

“Els cornuts de Cornellà” (format per nens de l’escola de Cornellà) i l’il·lusionista Isaac Trias. Va anar molt bé i això ens ha animat a voler ampliar l’oferta d’activitats. Potser per a aquest any encara no, però tenim al cap preparar al-guna cosa per Nadal adreçat a la

mainada, tot i que ja seria a partir de l’any vinent, com també altres activitats més petites i senzilles perquè som poca gent.

Poden concretar una mica més aquests projectes futurs?Es tractaria d’organitzar uns mo-nogràfics, semblants al tema de la Nit de taverna. Volem oferir coses a la gent del poble per al mes de juny, que tothom surti i aprofiti les nits de fresca al castell, i altres coses per als nens. Però ens falta temps personal i molta ajuda, per això ens agradaria fer una crida perquè la gent col·labori amb no-saltres, perquè realment no po-dem fer més coses nosaltres soles. Compaginar la nostra feina amb l’associació no seria tan complicat si tinguéssim més suport. Agraïm a l’Ajuntament i als treballadors municipals la seva ajuda, però ens agradaria animar a la gent del po-ble perquè vingui a donar un cop de mà de forma desinteressada. Només comptem amb companys de l’Ajuntament, amics i fami-liars. I realment hi ha més feina del que sembla, sobretot en mun-tar les infraestructures (escena-ris, llums, cadires, etc.). Però som conscients que tenim un parell d’inconvenients. Per una banda, es tracta d’un problema geogràfic, ja que el poble està molt disseminat. I l’altre, que aquí es treballa molt la pagesia, hi ha poc nucli urbà, per tant costa molt trobar gent que visqui i pugui combinar horaris per donar-nos un cop de mà. Tot i això, ens agradaria que més gent entrés a l’associació Som Mota per continuar organitzant aquestes i moltes altres activitats.

CRISTINA GALLEGO

42


Joventut

Nens i joves es diverteixen al casal d’estiu 2016

Casal d’Estiu per a infants den als més grans, formant un bon equip cohesionat i cooperatiu.

Aquest any, les activitats han girat entorn d’un centre d’interès comú per a cada setmana, i a la vegada di-ferent. Aquest any s’ha treballat per mitjà de Disney i les seves pel·lícules. Aquest centre d’interès ha per-mès fer activitats i jocs d’allò més divertits!

Durant el casal també s’han realitzat algunes activi-tats extraordinàries com per exemple una sortida a l’hípica La Campana, on tots els nens i nenes van po-der veure, tocar i muntar en poni. Aquesta ha estat una de les activitats que més ha agradat a tots els petits, ja que sempre troben molt emocionant poder compartir una estona entre cavalls.

Una de les novetats d’aquest any ha estat la intro-ducció d’activitats en anglès entre els més petits. Mitjançant cançons, jocs i activitats, els infants han pogut descobrir que l’anglès és una manera de comu-nicar-nos molt divertida.

Durant les setmanes d’estiu que ha durat el casal els participants han gaudit molt i això fa engrescar a l’equip de monitoratge a continuar planificant nous

El casal de Palol és un casal petit i rural en què els nens i nenes es coneixen entre ells i fan molta pinya. Aquest és un dels punts forts del casal, ja que permet potenciar activitats diverses com la descoberta i el respecte de l’entorn, la cooperació, l’aprenentatge en-tre infants de diverses edats, l’educació en valors, etc.

Les activitats estan pensades per tal que tot el grup les pugui fer, des dels nens i nenes de tres anys als més grans. Es treballa fomentant la cooperació entre infants tot utilitzant el joc com a eina principal. Encara que sembli que les activitats no poden agradar el ma-teix grau a les diferents edats, no és així, ja que els més grans ajuden als més petits i els més petits aju-

casals com el de Nadal o Setma-na Santa i també altres activitats puntuals.

Aquest any ha estat l’associació juvenil Joves de Palol qui ha or-ganitzat el casal infantil i de jo-ves, juntament amb la Federació Coordinadora de Lleure del Pla de l’Estany.

Des de l’Ajuntament s’ha donat ple suport al casal municipal perquè el lleure educatiu fa unes aportacions molt importants, en el desenvolu-

43


Joventut

Casal d’Estiu per a joves: Estiu Palol Anima’t

pament dels infants i també per-què creiem que donar suport als joves del municipi per organitzar i participar en un projecte com aquest és una gran experiència per als joves que hi participen.

Per això, volem donar les gràcies a les famílies que han confiat en aquest equip de joves i han apos-tat per un lleure educatiu i de qualitat.

El projecte de Casal d’Estiu per a joves és un projecte impulsat per la regidoria de joventut de l’Ajuntament de Palol de Revardit. Els joves poden gaudir d’un ca-sal d’estiu d’un mes de durada en què poden viure experiències i vivències especialment dissenyades per a joves. Dinàmiques de grup, jocs, activitats en anglès i sortides fan d’aquest mes un moment de convivència únic per als joves del nostre municipi.

Algunes de les activitats d’aquest any han estat, per exemple, una visita a la Fundació Mona de Riude-llots de la Selva, on els joves han pogut conèixer de ben a prop el projecte de recuperació de primats del centre; activitats esportives, com anar en caiac a l’estany, o a banyar-se a la piscina de Cornellà. Tam-bé han pogut conèixer projectes socials com el de la Fundació Tali. Fer visites a instal·lacions i empreses locals com la depuradora de la Vall del Terri. Fer una sortida de cap de setmana amb altres casals de joves

i també excursions pel pla de l’Estany i per la Costa Brava, com la sortida final que van fer pel camí de ronda que va de Pals a Begur.

De ben segur que tots aquests joves han pogut viure un estiu inoblidable!

44


Joventut

En Lluc, l’Andreu i el Jonàs, joves promeses de Palol

En Lluc Camps, l’Andreu Vila i en Jonàs Tuukkanen tenen 11 anys i viuen a Palol de Revardit. Tots tres formen part del grup

Robo-Terri, que va participar en el torneig de robòtica First Lego League, organitzat per la Fundació Scentia i celebrat

el passat mes de febrer de 2016 a la Universitat de Girona.

Aquest torneig promou les vocacions científiques i tecnològiques dels joves d’entre 10 i 16 anys per mitjà de valors com la innovació, la creativitat i el treball en equip. En aquest sentit, organitza diver-ses proves que els grups han d’anar superant.

En la darrera edició, els participants van haver de construir un robot i programar-lo per desenvolupar amb èxit unes missions determinades. També van presentar un projecte de reciclatge i, per últim, es van puntuar els valors d’equip, com ara la resolució de problemes, la comunicació i el fet d’aprendre dels altres companys, i la competició amistosa.

“Nosaltres tres formem part d’un grup amb qua-tre companys més de Cornellà, és a dir, en total som set membres”, expliquen. La idea de partici-par en aquest torneig va sorgir del pare d’un dels

companys, en Jordi Figueras, “va ser ell qui ens va proposar participar en el concurs i ens va dirigir tot el projecte”.

D’aquesta manera, van construir el robot i van resoldre un seguit de proves. Pel que fa al projecte de reciclatge, el grup va dissen-yar i elaborar un projecte pensat per millorar el reciclatge al po-ble de Cornellà: “Vam treballar materials reciclats, com ara car-trons, per presentar el projecte d’una minideixalleria, perquè la deixalleria només va una vega-da al mes al poble, així que en volíem una de petita fixa perquè tothom pugui reciclar quan ho vulgui, sense haver d’esperar el dia que toca”.El grup elaborant el projecte de la minideixalleria, durant el torneig.

Tots tres formen part del grup Robo-Terri, format per set companys en total.

45


Joventut

Des de principis de curs, els dissabtes a la tarda es dedicaven a la preparació del seu projecte, ja que es reunien a casa d’un dels companys.

El dia del torneig el recorden amb il·lusió. Com a premi, van rebre un diploma, una medalla i un tro-feu. “Hi havia nois més grans que nosaltres, de se-cundària i de batxillerat, per això pensàvem que no quedaríem tan ben classificats... D’una vintena de grups vam quedar sisens, per davant de grups més

En Lluc, l’Andreu i el Jonàs lluint la samarreta de l’equip Robo-Terri i els trofeus aconseguits al torneig First Lego League.

Moment de la recollida del premi, acompanyats per en Jordi Figueras.

grans i preparats que nosaltres. Érem els més jo-ves i vam guanyar”, tota una sorpresa en la prime-ra edició en què participaven.

Aquest èxit aconseguit els ha animat a continuar participant en el torneig. De fet, ja estan treba-llant en la pròxima edició, que tindrà lloc a finals d’aquest mes de gener. Enguany, la temàtica es-collida és animal allies i tracta sobre els animals que s’ajuden entre ells i col·laboren en el desenvo-lupament de la naturalesa. “Per exemple, tractaria sobre les abelles que fabriquen la mel. Hem estat mirant les proves per intentar superar-les, i ja te-nim algunes idees”.

En el seu temps lliure, a tots tres els agrada fer esport, com ara futbol o bàsquet, i estar amb els amics. De grans, volen ser polític, enginyer robòtic o no ho tenen clar, encara.

Sobre el seu pas pel torneig First Lego League afirmen sentir-se molt contents, perquè “els pa-res també ho estan i els nostres amics ens animen molt”. Per això se senten molt agraïts pel seu su-port, especialment pel d’en Jordi, “perquè sense ell, no sabríem ni per on començar...”.

CRISTINA GALLEGO

46


Les nostres empreses

Gairebé set-centes empreses de les comarques gironines s’apleguen en aquesta organització empresarial nascuda l’any 1977.

Tot i que la seu central està situada a Girona, des de l’any 2007 la UEC disposa a Palol de Revardit d’una escola taller on s’ofereix formació

relacionada amb el món de la construcció.

Unió d’Empresaris de la Construcció (UEC)

El Sr. Josep Agustí Ros, president de la UEC.

Aquesta associació patronal té per objectiu representar el sec-tor de la construcció dins del món professional i tenir poder de de-cisió propi. En Josep Agustí Ros, president de la UEC, explica que aquesta va néixer com a conti-nuïtat del Sindicat Vertical, ja que l’any 1977 les empreses estaven obligades a estar donades d’alta i en aquell moment n’hi havia unes mil tres-centes. “Però les èpoques cícliques dels darrers trenta anys han motivat diferents moviments dins dels gremis i ara hi ha enti-tats que ja no existeixen, d’altres que desenvolupen poca activitat i, unes altres, com és el nostre cas, que ens hem reinventat. Ara som un gremi de constructors, una as-sociació patronal, però una em-presa de serveis, al cap i a la fi, perquè cobrem unes quotes als nostres agremiats a canvi d’uns serveis”.

Els agremiats

La majoria dels agremiats de la UEC són petites i mitjanes em-preses de les comarques gironi-nes, i altres professionals de la construcció, dedicades a tasques com ara la construcció i feines de paleta en general, excavacions, enderrocs, moviment de terres,

enrajolat, rehabilitació i restau-ració, pintors, guixaires, etc. Els agremiats troben a la UEC una representació i defensa dels seus drets i la promoció d’accions per a la seva millora econòmica i so-cial. Per exemple, amb la quota trimestral se’ls ofereix assesso-rament i informació en els àmbits laboral, tècnic, administratiu, fis-cal i jurídic. Algunes de les con-sultes més habituals tracten sobre l’IVA, la nova normativa de pre-venció de riscos laborals o la pro-tecció de dades, entre altres. Per exemple, l’any 1998 es va reno-var la normativa de prevenció de riscos laborals i des de la UEC es va valorar aquesta qüestió com a una de les més importants a tenir en compte. “A diferència d’altres empreses, gestories o assessories, cada any negociem el conveni col·lectiu, i això és el que ens marca la di-ferència. A la taula s’asseuen sin-dicats (UGT i CCOO) i la patronal. Aprovem unes taules salarials que són les que tothom aplica. Hi ha molta feina que fem i crec que és important valorar-la. Hem estat molt cautes, en els últims anys de crisi hem aplicat un increment salarial zero, i aquest any és del 0,9%”, explica en Josep Agustí.

L’escola taller de Palol

És el centre que representa la part més pràctica de la UEC i existeix des de l’any 2007. “Des de la seva posada en marxa ha esdevingut un centre de referència en tema de formació arreu de la provín-cia”, explica.

Es tracta d’un complex de 15.000 m2 que acull un espai d’oficines, quatre aules teòriques per a grups d’uns vint alumnes, un camp de pràctiques per a minicarregadores i miniexcavadores, una zona por-xada per a les pràctiques de fei-nes de paleta, una parcel·la reser-vada per a la conducció de grues i un simulador de riscos.

47



El centre formatiu de Palol de Revardit ha esdevingut un centre de referència

arreu de la província

El centre també compta amb qua-tre grues per fer-hi pràctiques i un simulador virtual d’operador de grua. Es tracta d’un centre ho-mologat per la Generalitat per im-partir el curs d’operador de grua torre, i per preparar els alumnes a superar l’examen del Departa-ment de Treball i poder obtenir el carnet oficial.

Un 80% de les pràctiques és a Pa-lol de Revardit, i la resta a pobles com Puigcerdà o Ripoll, i tam-bé en altres pobles en els quals s’organitzen cursos formatius. “Les pràctiques són bàsicament de camp, fugim dels ordinadors, la comptabilitat o cursets de llen-gua. Oferim el que ens dema-nen: cursos de torero, bastides, grues, prevenció de riscos, feines de paleta, cistelles elevadores...”. Aquesta activitat formativa perse-

gueix l’objectiu de formar treba-lladors perquè puguin assolir un lloc de feina qualificat o una espe-cialització.

El conveni vigent senyala que hi ha trenta-dos oficis diferenciats en el gremi de la construcció. En aquest sentit, tots els treba-lladors del sector de la construc-ció han d’haver assolit un curs de formació de vint hores mínim d’un d’aquests oficis. D’aquestes, un total de catorze hores són co-munes i les altres sis hores són troncals, per tant, si una perso-na desenvolupa diferents oficis, només ha de superar les catorze hores comunes i després realit-zar les sis hores que li pertoquin per a cada ofici. Per aquest mo-tiu, sovint hi ha treballadors que disposen de diverses especialit-zacions.

A banda dels cursos formatius adreçats als agremiats, des de la seva posada en marxa, el centre imparteix cursos de formació ocu-pacional com a centre homologat pel Servei d’Ocupació de Catalun-ya (SOC). La voluntat és la de for-mar persones desocupades perquè puguin accedir a una feina digna amb coneixements previs dins del ram de la construcció. “Malaura-dament, no comptem amb cap subvenció per als cursos per a per-sones en situació d’atur, perquè el govern no creu que les tres mil persones que han acabat a l’atur en els darrers deu anys tornin a anar al sector de la construcció perquè no pot absorbir les matei-xes persones que abans, per això no hi ha cursos subvencionats”.

Sovint, els professors dels cur-sos es troben amb dificultats, els alumnes tenen entre trenta-cinc i quaranta anys de mitjana, la majoria dels quals no entenen ni parlen l’idioma català o castellà, fet que dificulta l’ensenyança i la comprensió.

De tota l’oferta formativa, en Josep Agustí destaca el curs de mestratge en construcció tradicional, un curs per aprendre rehabilitació d’edificis amb valor arquitectònic. El curs l’organitza la UEC, conjuntament amb el Grup de Recuperació i Es-tudi de la Tradició Arquitectònica (GRETA) del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, demarcació de Giro-na. El curs té una durada de dos anys i s’estructura en un mòdul se-mestral: de la pedra, de la calç, de la fusta i de la ceràmica. Aquesta tardor va acabar la primera edició i s’ha editat un llibre. “Ens inte-ressen projectes a llarg termini,

48


el GRETA ens va proposar fer aquest curs amb l’objectiu de no perdre els oficis, conservar el co-neixement i el saber. S’ha obtingut un gran èxit, ara hi ha gent que hi treballa per millorar, per aprendre. Els monitors són molt pràctics i ex-perts en l’ofici”.

Pel que fa a la situació actual del gremi de la construcció en el con-text actual, en Josep Agustí des-taca que molts afirmen haver re-gistrat una millora en els darrers dos anys. Però segons el seu pa-rer, “és veritat que les empreses reben més comandes i fan més pressupostos, però cal ser realis-tes, perquè els preus es van reta-llar i els marges de benefici es van escurçar, i avui en dia tot continua igual. Les empreses estan cansa-des de girar volum, facturar i tre-ballar, però a final d’any no hi ha beneficis. És cert que hi ha més activitat, però el sector no està content ni es respira eufòria”. A això cal sumar-hi els problemes d’impagats, l’opinió generalitzada de què la construcció és un sec-tor car, i també l’intrusisme, que

És cert que ara hi ha més activitat, però el sector de la construcció no està

content ni es respira eufòria

“no ha ajudat gens, especialment en l’ofici de pintor”. En moments difícils com els que es viuen actual-ment, “nosaltres lluitem per donar suport al sector, vetllem pels seus interessos i per això donem tanta importància a l’associacionisme, perquè junts fem pinya”.

CRISTINA GALLEGO

El centre disposa d’una parcel·la reservada per a la conducció de grues i un simulador de riscos.

Zona porxada per a les pràctiques de feines de paleta.


49


Salut

“Un Déu, una dona, vi fluixet i teca bona” és una encertada dita catalana, que recomana moderació per gaudir de salut i, per tant, de felicitat. “La salut no

ho és tot, però sense ella tota la resta és res”, deia Schopenhauer.

Parlem de salut: A PALOL HI HA MOLTS POLIFENOLS

De dones i de déus jo no hi entenc, però sí que crec que puc opinar sobre el vi fluixet i la teca bona com a factors de salut i d’aquest tema parlarem avui.

Marc Lalonde, expert en temes de salut, diu que depèn de quatre factors:

1 La nostra genètica2 El nostre estil de vida3 El medi ambient en el qual ens movem4 Els mitjans sanitaris que la nostra societat ens posa a l’abast

La genètica és responsabilitat dels nostres avantpassats.

L’estil de vida és la nostra responsabilitat. La ciència (sobretot la que no és mercenària) va investigant cada dia més i, per tant, cada dia hi ha més informació sobre el que és un estil de vida saludable.

El medi ambient físic i psicològic, en el que està im-mersa la nostra vida, ens afecta tant pels ambients pol·lucionats de les grans concentracions urbanes, com pels ambients tòxics psicològicament, que podem patir. Tots aquests ambients generen estrès i patologies físi-ques i mentals i per això són factors d’infelicitat.

Els mitjans sanitaris són responsabilitat dels nostres po-lítics i també afortunadament dels bons professionals de la salut.

La combinació d’estils de vida nocius sumats als medis ambients tòxics estan reconeguts com la causa de més del 60% de les malalties de la nostra civilització.

Penso que quan es té la sort de viure en entorns natu-rals privilegiats com és el nostre municipi, on el medi ambient està en una situació de privilegi, val la pena seguir uns bons hàbits alimentaris per no espatllar la nostra salut amb la forquilla i el ganivet.

NUTRICIÓ

Sobre nutrició, històricament s’han sobrevalorat les proteï-nes (carns, ous, llet, llegums, etc.) lípids o grasses (grasses animals i vegetals) i carbohidrats (cereals, fruites, etc.).

El consumisme alimentari ho segueix magnificant. Mal-grat l’abundància d’aliments, característica de la so-cietat occidental consumista, un alt percentatge de la població presenta carències de determinats micronu-trients. Els estudis científics estan traient a la llum la importància d’aquestes humils substàncies que havien passat desapercebudes, però que són fonamentals en la nutrició: vitamines, minerals, oligoelements, enzims…

Avui parlarem d’una de les funcions que realitzen algu-nes d’aquestes substàncies: l’efecte antioxidant.

ANTIOXIDANTS

L’oxigen, que és imprescindible per al nostre organis-me, és també responsable d’algun efecte negatiu sobre el nostre cos, de la mateixa manera que oxida el ferro, podríem dir que ajuda a oxidar les cèl·lules i genera els anomenats “radicals lliures”. Aquests radicals lliures en excés són tòxics per a les cèl·lules i per tant causa d’envelliment prematur i de malalties de la nostra civi-lització: arteriosclerosis, càncer, malalties neurodege-neratives, malalties cardiovasculars, etc.

Els radicals lliures es formen en el procés d’assimilació de determinades substàncies tòxiques a les quals estem exposats: durant el procés alimentari i el procés respi-ratori, també la pol·lució atmosfèrica, el tabac, deter-minats medicaments, molts additius químics presents en l’alimentació, els pesticides i sense oblidar els camps electromagnètics.

La naturalesa, previsora, ens proporciona uns elements per poder frenar els efectes dels radicals lliures: els anomenats antioxidants.

És molt important que ingerim antioxidants amb la nos-tra alimentació per neutralitzar els radicals lliures. Els an-tioxidants bàsics són les vitamines A, C, E i els polifenols.

Els polifenols són el grup més extens de substàncies no energètiques presents en els aliments d’origen vegetal. Els vegetals, com tot ésser viu, també pateixen d’estrès ambiental, a causa de les relativament altes tempera-tures, a les radiacions ultraviolades que suporten per la

50


Salut

seva exposició al sol i a les deficiències hídriques en el seu creixement (no caminen i no es poden amagar).

Per defensar-se d’aquestes agressions ambientals pro-dueixen unes substàncies entre les quals destaquen els polifenols, que tenen la funció de protegir-les d’aquesta duresa i que també tenen la funció de defensar la seva integritat per generar resistència a l’atac de microorga-nismes i insectes.

Els nostres hàbits alimentaris, la manera en què ela-borem els nostres aliments i els processos industrials de preparació, afecten en gran mesura a la inges-ta d’aquests antioxidants i a la seva biodisponibilitat i bioactivitat.

No totes les varietats de vegetals del mateix gènere porten el mateix contingut de polifenols. És important si volem millorar la nostra nutrició conèixer els continguts i en igualtat de condicions consumir els que ens mante-nen amb més salut.

Les investigacions científiques aconsellen un consum de vegetals, fruites i hortalisses amb una forta coloració per la seva abundància de vitamines i antioxidants.

Tenim aliments de color taronja com pastanagues cara-bassa, blat de moro albercocs, mangos; vermells com tomates, pebrots, pomelos vermells; verds com en-ciams, cols, bròquil; hortalisses verdes groguenques, hortalisses de fulla; vermells-púrpura com fruits del bosc, raïm negre, pomes vermelles vi negre.

Per exemple, en el cas concret de l’enciam, com més blanc i descolorit és, menys polifenols porta: 100 gr. d’enciam ice-berg porten 10 mg. de polifenols, en canvi 100 gr. d’enciam “fulla de roure”, ben torrat pel sol, en porten 300 mg, és a dir, trenta vegades més i, generalment, pel mateix preu.

ALIMENTACIÓ SALUDABLE

Per fer salut l’alimentació ha de ser variada, moderada i el menys elaborada possible, i així, equilibrada en prin-cipis immediats (proteïnes, grasses i hidrats de carboni) i sobretot rica en substancies vitals (vitamines, mine-rals, fibra, oligoelements).

Moderada i equilibrada: menjar menys per viure més, ja que nombrosos estudis avalen que una alimentació equi-librada, però hipocalòrica, és a dir, restrictiva en calories, és el més encertat per viure amb salut una vida longeva. Com més calories cremem més radicals lliures es gene-ren. Hem d’intentar consumir els aliments el menys ela-borat possible i el més natural possible, tal com ens els ofereix la naturalesa i amb el mínim d’additius.

CONSELLS PRÀCTICS

La gastronomia i la ciència alimentària moltes vegades no es posen d’acord. A vegades sembla certa la dita “Déu ha creat els aliments i el diable els cuiners”.

Avui farem cas dels estudiosos de la salut i de les seves recomanacions:

El consum abundant de fruites i verdures és molt re-comanable perquè a més d’hidratar aporten vitamines, minerals, antioxidants, enzims, etc.

• Mínim cinc racions al dia, bàsiques per aportar fibra, vitamines i antioxidants. • Consumir-les de colors vistosos que alegren la vista i beneficien l’organisme.• Recollides al punt de maduració, cosa difícil amb la industrialització de l’agricultura.• Fruites vermelles com cireres, maduixes, móres, magranes, gerds, nabius.

Cal consumir aliments frescos de producció local i de temporada i ser curosos amb la seva preparació perquè no perdin les seves propietats.

És millor tenir preferències pels aliments integrals. Són més nutritius, saludables i aporten fibra: més arròs in-tegral, pa integral, pasta de cereals integral...

Cal incrementar el consum de llegums i fruits secs, so-bretot les nous.

S’ha d’evitar excés de calories, fer una alimentació òpti-ma però restrictiva en calories: menjar menys per viure millor; més varietat i menys quantitat.

S’ha de tenir moderació en el consum de greixos (em-botits, grasses animals, margarines...). El millor greix és l’oli d’oliva verge, per amanir i per cuinar.

Val més poca carn i de qualitat: carn vermella una ve-gada per setmana, millor carn blanca i peix.

És millor poca sal a la cuina i a la taula.

La beguda preferible és l’aigua, ideal per a la hidratació de la pell i les mucoses.

D’alcohol, com menys millor, si de cas, consum respon-sable de vi negre de qualitat i elaborat amb bóta de fus-ta, que són les tres condicions per mantenir els nivells d’antioxidants que porta la pell i les llavors de raïm negre.

SANTI GIOL

51


INGREDIENTS PER A LA BRANDADA:

• 400 gr. de bacallà• 100 gr. patates• 2 grans d’all• 150 gr. d’oli d’oliva• 100 gr. llet• Sal i pebre al gust

Primer posarem el bacallà amb ai-gua freda a coure i quan arrenqui el bull pararem el foc i deixarem reposar un quart d’hora. Un cop passat el temps, ja el podem es-micolar i barrejar amb la patata que ja tindrem cuita. Ratllarem els alls i els passarem per la paella vi-gilant que no es cremin. Agafarem una cassola amb el foc ben baix i posarem la barreja i hi afegirem la llei i l’oli de mica en mica, també la sal i el pebre, sense deixar mai de remenar. Per últim, passarem la batedora fins que quedi ben fi.

Gastronomia

INGREDIENTS PER A LA CREMA DE SAMFAINA:

• 1 ceba gran• 1 pebrot gran• 1 albergínia• 1 carbassó• 3 grans d’all• 150 gr. de tomata• 100 gr. de nata líquida• 1 llauna de pebrots de “piquillo” • Sal, sucre, oli i mantega

Agafarem una cassola i posarem tots els ingredients tallats a daus per fer-los coure ben a poc a poc. Quan estiguin daurats els passa-rem per la batedora per tornar-los al foc i afegir-hi la nata, es rec-tifica de sal i pebre i es continua coent uns minuts més.

PEBROTS “PIQUILLOS” FARCITS DE BRANDADA A LA CREMA DE SAMFAINA

PREPARACIÓ FINAL:

Agafarem els “piquillos” i els farem fregir una mica, ja que queden més gustosos, i els omplirem de la bran-dada i els naparem de la crema de samfaina. Seguidament els posa-rem a gratinar al forn i llestos per servir.

Bon profit!ASSUMPCIÓ ROVIRA FERRER

Imatges del municipi. Autor: Pere Duran

Documents

ANUARI 2016 El Nunci REVISTA MUNICIPAL de Palol de ...palol.cat/nunci-18.pdf · de 22 de desembre de 2015 • Pressupost per a l’exercici 2016. Resum dels acords del ple ordinari