3
í¡ f ^-~C~ , ~«*--^— ^—-t ANY I. BATALLADA XXX. BARCELONA. 27 DE NOVIEMBRE DE 1870. LA CAMPANA DE GRACIA. A IÍA FEBRE GROGA. Als peus de Tosté senyora. Disposi. Aquesta ciutat e¿ de vostè. Torni per Corpus. Ving-ni á véure '1 monarca. Gracias. Espresions á la fa- milia.—Aisó uns que tenen por que si no hi quedem bé s' enfadi y un altra any torni. ¡Arri! ¡Uis! ¡Poca vergonya! Le dia que la tornem á véurcr per aqueta barris se recordará de nosaltres iAhontváaixó! ¡Mala vellaiArri al diable! ;A matar monarcas!—Aixó uns que te- nen por que, si está contenta del tracte que 11 havem fet, l ' any que vé torni. —Ho diu la vinguda aquesta D' aquest rey, deya ahí un cabo. Si un clavo saca otro clavo, Una pesta á un altra pesta. Ja no tenim Febre groga, ja lio veuhen, al menos, si la tenim, no la tenim oñcial y aixó de las febres me sembla qu' ha de fer com los militars quant tractan de pronunciarse; quant no hi ha graus, ho déixan córrer. La solució de la Xarada del número anterior es lo color de la Febre que se 'n vá ara, lo de la corona que no ha de portar lo Duch d' Aosta, y lo dels galons y las estrellas que fan fer tanta disbaráts ais que 'ns gobernan. Es A-MA-HI-LU. Avüy so canta '1 Te-deum de la Febre gro- ga; pero de la daurada, la blava, la verda y la de color de taronja, que| son com si diguéssim la de 1' ambició, empleomanía, y pillastre- rias... D' aquestas, encara que 'Is ho dignin, no ho creguin, perqué no 's cantará may. Quant saber que rey era Diuhen que 's vá desmayar. ¡Oh! Aisó no ea res; quant ja ho sigui, AUavoraa luí veaté. Per los pochs dias que faltan, á nosaltres nos sembla que 's podria esperar que pases la Fe- bre aostina, que ha entràt detrás de 1' altre, y allavors se podia cantar ua sol Te-deum per totas duas y sempre estalviabam gastos. —Es estrany deya un monárquich Fill de la situació; Un xicot fi, sabi, guapo. Honrat, bó, y ningú 'ns lo vol, iOy que si es cert fora llàstima? —Si aixó fós cert, si senyor. CEMENTIRI DE LA FEBRE. Epilafla. I. ALS EMKRIIAIK)RS. Aquí jauhen bons y morts Uns que estavan saua y vius, Y que han mort per los motius Que avuy fan de tants las sorts. Tant vivían, vius, de morts. Que en lo viure han víst tropells. Puig, no fent do morts farcells Perqué no havém mort nosaltres. Per no podó enterró als altres S' haa hagut d' enterró ells. n. ALS INGLE608. Com que sense 1" acreedor L' home no pot ser inglés, Aquí la Inglaterra en pés Jau estesa perqué ha mort. Sense Sírs no bi ha milor, Y ara i s Sirs ja 'Is has vist prou: L' un perqué no ha cobrat sou, L' altre perqué ha mort fa mesos, Aquí han mort tota los ingleses Fins que algú 'u fassi un de nou. UI. ALS CABUL*. Aquí jauhen los carrils Del voltant de Barcelona. Qne han portat en poca estona Mòlta gent guanyant mólts^mils. Ara aquí jaurón tranquils Sens saber quasi que fe. Lo que ells van cobró en diñé Diu que no cap ja á las llistas; Pero per so 'ls accionistas No cobrarán ni un calé. IV. A LA JCMA I)- AC8SILIS. Tú que passas, mortal, vés Y ja cal que f espavilis. Perqué la junta de aussilis Te vol deinauar dinés. Morta en neci ssita més Que no pas obrant activa. Perqué si ara "1 Duch arriba St gons diuhen á reynar. Si a la reymitt va aussiliar ¿Qué ha de fe ab lo rey que arriba? V. A LAS TE.NDAM DB CAMPANTA. Aquí jauhen unas tendas Que diu que eran de campanya, Y que han fet véurer la Espanya Ab que "s vá gastant laa rendas. Prou llns ara aquestas prendas Habém víst al Tibídavo, Y aíxís de trovar acabo Que si bé tot pot cambiar. Per protegí "1 militar No cal pas González Bravo. VI. A LA SEMPRE VIVA. Aquí jauhen drets y torta Y del modo qu' han pogut. Una que mentres han pogut Sempre han fet caí xas de mort. Han tocat tots los ressorts Perqué no *s mogués lo mal, Demanantlí mólt formal Un aucell per cada gavia.

ANY I. BATALLADA XXX. BARCELONA. 27 DE NOVIEMBRE DE …

  • Upload
    others

  • View
    1

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: ANY I. BATALLADA XXX. BARCELONA. 27 DE NOVIEMBRE DE …

í¡ f

^ - ~ C ~ , ~ « * - - ^ — ^ — - t

ANY I . BATALLADA XXX. BARCELONA. 2 7 DE NOVIEMBRE DE 1 8 7 0 .

LA CAMPANA DE GRACIA. A I ÍA F E B R E G R O G A .

Als peus de Tosté senyora. Disposi. Aquesta ciutat e¿ de vostè. Torni per Corpus. Ving-ni á véure '1 monarca. Gracias. Espresions á la fa­mi l i a .—Aisó uns que tenen por que si no h i quedem bé s' enfadi y un altra any torni .

¡Arri! ¡Uis ! ¡Poca vergonya! Le dia que la tornem á véurcr per aqueta barris se recordará de nosaltres i A h o n t v á a i x ó ! ¡Mala vellaiArri al diable! ;A matar monarcas!—Aixó uns que te­nen por que, si es tá contenta del tracte que 11 havem fet, l ' any que vé torni.

—Ho diu la vinguda aquesta D ' aquest rey, deya ah í un cabo. Si un clavo saca otro clavo, Una pesta á un altra pesta.

Ja no tenim Febre groga, ja lio veuhen, al menos, si la tenim, no la tenim oñcial y aixó de las febres me sembla qu ' ha de fer com los mili tars quant tractan de pronunciarse; quant no h i ha graus, ho déixan córrer .

La solució de la Xarada del número anterior es lo color de la Febre que se ' n vá ara, lo de la corona que no ha de portar lo Duch d ' Aosta, y lo dels galons y las estrellas que fan fer tanta disbaráts ais que 'ns gobernan.

Es A-MA-HI-LU.

Avüy so canta '1 Te-deum de la Febre gro­ga; pero de la daurada, la blava, la verda y la de color de taronja, que| son com si d iguéss im la de 1' ambició, empleomanía, y pillastre-rias...

D ' aquestas, encara que 'Is ho d ign in , no ho creguin, perqué no 's cantará may.

Quant vú saber que rey era Diuhen que 's vá desmayar. ¡Oh! Ai só no ea res; quant ja ho s igui , AUavoraa luí v e a t é .

Per los pochs dias que faltan, á nosaltres nos sembla que 's podria esperar que pases la Fe­bre aostina, que ha entràt de t rás de 1' altre, y allavors se podia cantar ua sol Te-deum per totas duas y sempre estalviabam gastos.

—Es estrany deya un monárquich F i l l de la situació; U n xicot fi, sabi, guapo. Honrat, bó, y n ingú 'ns lo vol , iOy que si es cert fora llàstima? — S i aixó fós cert, si senyor.

CEMENTIRI DE LA FEBRE.

Epilafla. I .

ALS EMKRIIAIK)RS. Aqu í jauhen bons y morts

Uns que estavan saua y vius, Y que han mort per los motius Que avuy fan de tants las sorts.

Tant vivían, vius, de morts. Que en lo viure han víst tropells. Puig , no fent do morts farcells Perqué no havém mort nosaltres. Per no podó enterró als altres S' haa hagut d ' enterró ells.

n. ALS INGLE608.

Com que sense 1" acreedor L ' home no pot ser inglés , Aquí la Inglaterra en pés Jau estesa perqué ha mort. Sense Sírs no b i ha milor, Y ara i s Sirs j a 'Is has vist prou: L ' un perqué no ha cobrat sou, L ' altre perqué ha mort fa mesos,

Aquí han mort tota los ingleses Fins que a lgú ' u fassi un de nou.

U I . ALS CABUL*.

Aquí jauhen los carrils Del voltant de Barcelona. Qne han portat en poca estona Mòlta gent guanyant mólts^mils. Ara aquí j aurón tranquils Sens saber quasi que fe. Lo que ells van cobró en d iñé D i u que no cap ja á las llistas; Pero per so 'ls accionistas No cobrarán n i un calé.

I V . A LA JCMA I)- AC8SILIS.

T ú que passas, mortal, vés Y ja cal que f espavilis. Perqué la junta de aussilis Te vol deinauar d inés . Morta en neci ssita més Que no pas obrant activa. Perqué si ara "1 Duch arriba St gons diuhen á reynar. Si a la reymitt va aussiliar ¿Qué ha de fe ab lo rey que arriba?

V . A LAS TE.NDAM DB CAMPANTA.

Aquí jauhen unas tendas Que d iu que eran de campanya, Y que han fet véurer la Espanya Ab que "s vá gastant laa rendas. Prou llns ara aquestas prendas H a b é m víst al Tibídavo, Y aíxís de trovar acabo Que si bé tot pot cambiar. Per protegí "1 militar No cal pas González Bravo.

V I . A LA SEMPRE VIVA.

Aquí jauhen drets y torta Y del modo qu ' han pogut. Una que mentres han pogut Sempre han fet caí xas de mort. Han tocat tots los ressorts Pe rqué no *s mogués lo mal, Demanantl í mólt formal Un aucell per cada gavia.

Page 2: ANY I. BATALLADA XXX. BARCELONA. 27 DE NOVIEMBRE DE …

L a febra qulr ia gue ^

I

es*»,.

I

A totas duas; LA DElM !

Page 3: ANY I. BATALLADA XXX. BARCELONA. 27 DE NOVIEMBRE DE …

LA CAMPANA DE GRACIA.

Y , no podent ser, de rabia Han rebut lo cop mortal.

V I I . A LA FEUE UBOCA.

S' acaba ara d" euterrar L a que cruel, ab cor tant d ú . Fent tant mal, no ha mort n ingú Dels que havia de matar. Bé un republicà al passar Pot plorar semblant desgracia. Puig trorantse sens cap gracia E n Tos seus ú l t ims moments, -Matá unas Constituyents, A I matá á la democracia.

_ Lo FOSSER.

L O P A R T Í T D E L A S C A M P A N A S . A deixar vaig ben probá t , Ab quartetas catalanas. Que "1 partit de las campanas Sempre fóu la i UBEBTAT.

E n aquell temps, gran y bo Per nostra patria ara esclava. J a un Pere i cruel destrossava LA CAMPANA DE LA U.MH.

La invasió estavam sufrínt Mes bárbara que 's relata, Y tocava la HO^OEATA Contra '1 Borbó Felip quint .

Dedicada á la plegaria Una ' l s neos n ' han volgut, Y , esquerdada, ab veu d* ambut Respon la CAMPANA EILARIA.

Quant uo estudiant demana,. Per correr, riure y fé '1 gat. U n dia de ll ibertat . No vá al aula, y fá CAMPANA.

L a mes falsa democracia. Decretant quintas, provoca, Y contra las quintas toca L a grau CAMPANA DE GBACIA.

Tres cops en Ruix Zorril la Defensar vol la corona, Y , á cada un dels cops que dona. Se romp una CAMPANILLA.

Se ' n v á avuy per ñ la Peste, Quant van á entrar las marmolai, Y avuy las CAMPANAS totas S' a lsarán per toca á festa.

Queda donchs aixis probat A b quartetas catalanas Que '1 part i t de las campanas Sempre fóu la LLIBERTAT.

V i n g a donchs, qut democracia Y «alut y pau desitxi, V i n g a y dos quartos esquitxi Per la CAMPANA DEGRACIA.—Lo CAMPANER.

B n o u p t . —Qué patia quant tenia

Obligacions del ca r r i l , —;Donchs y a ixó, que va comprarlas? — H i havia d' aná á las cinch.

H ó l t s se queixan de que h i hagi tants re­publicans á Espanya y jo dich que si dura gaire aquesta miseria, los republicans se tor­n a r á n descamüals, que es lo que més temo.

C A N T A R E L L A S . Si algun gat per carambola

Trova 'ls drets individuals, A m é s de darli las gracias Se '1 n o m b r a r á diputat .

Entre Olózagfl y en Prim E n Rivero y Montpensier, Prefereixo al moro Musa Que es m é s formal que tots ells.

Pensa, si volias pinyas Per dú '1 re-y assegurat. Pensa, Prim, que, si vols pinyas. T é las h a u r à s d ' espinyar.

JOSEPH CAPDETURO.

D E F I C I T S . U n dia d ' aquets varem passár per la plassa

de la Constitució, y varem véurer que alguns homens á daltd" escalas, ab una galleda d ' ai­gua y una escombra, mulla vau la pedra de la casa popular.

Com que densá que h i há ' ls progressistas s' havia entervolit una mica, alió que á iu Cons­ti tución, debian rentarla.

¿Saben que lo número trenta tres 's va fent célebre?

Es el número dels anys que vá tenir Cristo. L ' a n y trenta tres, vá morir 1' absolutisme,

morint Fernando V I I . Lo més famós article de la Constitució, es lo

trenta tres. Trenta tres varen ser los diputats que no

van votar. Y per úl t im: en una llibreria de Madrit vé­

nen un tractat per guisar ' ls macarrons, de trenta tres maneras.

¿Si quant se romp una prima de guitarra fá un pet; lo dia que 's rompi en P ñ m que no es de guitarra. . . ¿Qué suchcehiria?

S' admeten respostas per lo prócxim n ú ­mero.

¿Han vist quina taleya ab las cosas grogas? Surts al carrer y veus entorxáts y galons. Parlas de política y ' t portan corona. Te cambian lo rector de la Universitat de

Madrit y diu que ' t posan un Zafra de la si­tuació actual.

¿Que 's pensan que no ho sabiam que 's diu safrá y treuhen 1' acent per no espantarnos?

Paris se 'ns afigura la CoacL· del apuntador en un teatro.

Tot voltant h i ha 1* artilleria prussiana, que pot ser lo coro ab las bocas obertas.

No falta si no que cantin un coro infernal. Lo dia del bombardeig comensan.

— Home, la meva dona té caprixo per véu­rer un hulauo. ¿Com ho faria per trovarne un?

—Aixó ray; digali que menjl á la francesa y de segur se i trova á la sopa.

La mestressa d ' una fonda de Paris ha fet impr imir targetas ab lo següent anunci:

«Avis á n ' als viatgers inglesos que vulgan gosar del s i t i .

"Habitacions cómodas. (Enterament á cu-bert de bombas.)

»En la fonda 's trovará un servey especial de carruatjes per anar á visitar totas las fort i­ficacions.

"Notas. Per sa situació especial aquest es­tabliment está fora del alcans de tota classe de projectils.

»Hi ha quartos à n ' al soterrani pe 'ls viat-jers que sigan impressionables.

Surt un pobre home que dona una pallissa cada dia á la dona. Déu sap perqué, y '1 tan-can per boig.

Pero vé '1 rey de Pruss i à que mata 300,000 homes per pendrer la Alsacià y la Lorena y tothom diu:—¡Oh quin gran rey!

De resultas de no haver volgut n i n g ú ma­carrons, lo dia que 's vá elegir lo monarca, diu que tot los mossos de las fondas varen haver-sels de menjar per forsa.

¡Ah! ¡Amigo!¡Queprenguin paciencia! ¡Tam­bé los espanyols hem de menjarnos los que no vólen á Italia.

Contan que un mili tar, l legint 1' altre dia lo nostre est imát colega, lo Ponto», vá di r :

—Quant lo rey siga á Espanya ja h i hanrá Pontons j a ; pero serán de fusta.

Aixó era en un caf5, y , un republicà que h i havia en una taula de mes avall, que llegia la Campana, vá contestar:

Quant lo rey torni j a h i haurá campanas j a ; pero serán de bronso.

EPIURAHA.

L ' altre dia un tal Boldú Deya á n ' al méu oncle Joan: — L o que es jo, '1 rey, si que tant Me 1' estimo cuit com crú . L ' oncle, que no he vist n ingú Que '1 cremi mes un cap vuit , —No; vá d i , aixó es un descuit. Que després nos fa la Uey; Lo que es jo , en parlant de rey. Rey per rey, que '1 portin cuit,

Lo NEBOT.

A L REY NOU, Y A TOTS LOS PEIXOS GROSSOS-

FELICITACIÓ.

¡Vita Espanya ab honra! —Crit de Cádii.—

Salut Duch Amadeo..,: DO 'tdich ' I ds la Crosla per pó qu' DO m lusellin, ó •m Bquin al Puntúo Salut una y mil Tollafl ¡Saint y tona pelas gnajadai d' aquest Puble, qu' pe-ion rey DO ' t \ol

Xiqaet de Beos, taludo ton cor lant patriótkh. . deTanl de (ú jo 'm poslro y 'm cáicb de genolloos. veyent la sort tan grossa que 'nt portas d la Espanya, ] com pe '1 bé ne miras de tots lot Espaojols:

Serrano... que 'ns regentas, ficat dins de I ' gabía, cobrant en dotse meses de nou á deu milions... saludo ' I patriotisme qu' dios ton cor se arrela y que ' I puesto ' t conserú demano & n' ' I re; nou.1

Topete, lú, Topete que 'ts I ' amo de la Escuadra, y en cartas sols te pintin ab lo semblant plorós... al rey íes á búscame fos cas qu' te enviessea i veure aquellas Islas, u bé a Fernando Vio:

Ruiz Zorrilla I ' beroe... la cara boniquela que 'n lo Congres vas dlrne qu' al Duch tant tols ne vols devant de sa presencia, l " humillas j basta imploras que '1 puestoqu' tú ocu as te ' I deiie ob doble sou:

ï tú Halague insigne...f Poela que gnanyavas cada any una englantinj ó bé una riola d' or, ¡e 'n vas al Duch de Aoila, dibentli ab 16 patélich •Italia y Catalunya desd' ate seran dos!»

Ministre de la Uireada, 'o acèrrim Figuerola que sembla que t proposas dur fám á lol lo moa; al punt que '1 rey ne «inga lú hi tas y I ' hi preguntes si TOI que per dos mesos remenis lo tuné?

Ttu, Caitelar digna, que miras per lo Poble y Tols que ne conservi lo puesto qu' I ' hi loch, m' ajunto ab lú y esclamo, cridant hasla escanyarme, •¡Viva la Espanya ab boara y lot* los Espanyols:»

PAO BOSHXA,

X A R A D A .

H i ha primeras de paper, H i ha segonas per guardar, Y ab primeras pots pegar Si ab srgonas pó pots fer. H i ha terceras per poder, Can tandas un castellà, Fer dormi un noy, quant voldrà En lo bressol despertarse, Y guarías per ponderarse La vergonya que ara h i ha. Lo meu tot es á la Esquella

Y á n ' al cap del qu ' ara "ns mana, Y ab tot y aixó la Cam¡iana Vos d iu qu ' es vianda novella. Vindrà aquí , ab prou mala estrella. Si es que venint desatina. Es una persona fina Que luego coneixeréu. . . ¡Ay ay! ¿No ho endevineu? ¿Qué vá que ' n Prim ho endevina?

Imprenta de la V. é H . de Gaspar . -Ataúl fo , 14

3 . J?opex, eSi le i .