Any l. Barcelona 21 de Maig de 1892 Núm. 16 ..

SETMANARI DE LITERATURA, NOVAS Y ANUNCIS Dedicat ,ab preferencia al desarrollo de la vida teatral de Catalunya

s- II Sortirà los Diss~ptes l'I;¡;:' ~;;¡¡¡;¡;;;;;;;;;;;;;;;¡;¡;;¡¡¡¡;;¡¡;¡;;¡¡¡¡;;¡¡¡¡¡¡;;;¡;;;;¡¡¡;¡;;;;;;¡¡¡;¡;;;;;;¡¡¡¡-PREUS DE SUSCRIPCIÓ: PREUS DE CADA ÚMERO:

En Barcelona. Ptas. 1'00 trimestre. Dirootor, DO JOA BRü SA CLEMENT Fora ciutat... ,. 1'50 ,.

Número corrent.. • •• 0'10 Pta!ll. » a trassa lS. • •• 1'11 »

Extranjer y Ul- R_DACCIÓ Y AD.. ISTUC.Ó: ,. ,. pera los • tramar.. .. ,. 10'00 l'any. Carrer de la Unió, 2, botiga no suscrits. • • . • •. ... »

Teatro Català -de descans en los intervals dels entreactes, sent tanta. .Iabansas, veu posar de relleu tantas bellesa., qee resla conró ,creu que ell va equivocat 1 af.i 80S

adjectius de admiració, al núvol de inceDs que ma­gesluós s' enlayra fins al sostre del oolisseo, mitj .afi-xi.nllo parer del públich de dalt, del gran públicb,

L' .A UTOR que impregnat de tanta .roma, blinca voluptuós soo Angel Guimer', direclor del dial'i La Renaixensa, cos de alleta y somriu ab oomplacencia.

poeta de robusta virilitat y principal rac tor del bando Dona gusl donchs també, lo ser espectador de las catalani ta qué' romenta la Lliga de Catalunya,' va obras de Guimer'. donar al públich en dita Dit la darrera de sas produc- En IliS de Soler, diguérem que interessava la doble oion dramo-tragiclIs. Nostre deber de crilicbs y de repl'esentació del drama .eD I taula, y del drama en periodistas nos precisa, doncbs, , parlarne, y al terbo, pa sillos y .. la de deacan , aJJó la sufrir. Peto eD la. declarém que tenim molt en compte lo marcat carac- de Guiloe"'. aconsola del pesara treBÏchs que '. d __ ler de la personalitat del autor, caracter que li han arrolla'l en lo palco esdnieb, la gran comedia que la donat sas obras y de més. més los amicbs que 'I ro- massa de espectadors represenla, conscients los uns é dejan. inconscients los allres.

Es lo Sr. Guimer' l' únich poeta cata.l' que pot glo- Nosaltres en ocasions semblants, ni SOlte sis-.. iarse de lonir URa cort de personas lIuidas, que in- quera controvertlia ab nostres companys, puig tora condicionalment l' aclaman, adorantlo en sos triunf08 iDÚlil, y tenim més ample espay pera meditar, perqu.

girant ab carinyp sas derrotas (de fora casa) conver- per pJé que lo teatro ealiga, nos bi lroWm sols. tiDtlas en gloriosas yexpan ¡vas victorias, que 's sabo· I .Cóm y per qué 's verifioa semblantfeDócneoot f

rejan entre familia, miDvant la peDa del adolorit cor .Son realment las obras de aquest autor, lo Nora P'UI del gran autor. ullra, escril en las columnasd' Hérculesf .Per qué s' ha

A Barcelona may s' ha presencial cap fraca de Gui- obert pas IOD nom y ha format tat cort de admiradol'lf .... era. Las obras sevas, molt avans de estrenarse ja La cosa té la seva esplicació: i Guimer' ab 88 obra. IOn inmillorables y al arribar lo desiljat dia del estre- hagués fanalisat al púbJicb y s' bagués fet son idol, no, la seva cort composta de esplendorós estol de ad- ben guanyal s' bo tindria, 1 sent la cou evident, I. miradors, o lo colisseo privilegiat ab distinció tan esplicació sobraria per inoecesaaria. Peto com no es magna, di posats tots 8 rer aixecar lo leló cent vega- aida, la clave del enigma estA en un altre lIucb. Gai­das, si cent vegadas es menester que s' alsi. mera no ba ret als admiradors, no e.ell lo qui ba fet

Dintre de tals condicions deu donar gust estrenar sa cort, iDO que la cort ha lel iI n'ell. Convenia e dramaJ: l' éxil, la ovació, es a iomítica. Si alguo es- determinats inieressos entre .i lliga .. , crear un autor pectador no es del paror del selecte públicb que ompla que tingués talla y erigiria eo semi-deu¡ de tal COD­

la platea, DO gose pa. dir sa opioió eD veu alLa, y al veoiencia es 81110 fenómeoo que fot.ografiém. ConvalÚa sortir' reOe ionar y recullir impfessioDs en lo saló que ell fos lo wés graD tligicb, y 1IOn molts que de

Lo TZATRO REGIONAL

bona fé creuhen que ho eSj pero si analisém Jas per­sonas que forman la cort de GuimerA, trobarém que si e11 es aixó, en cambi, un allre es lo més gran crllich y un allre lo més gran melje, lo més sabi arquitecle, lo millor prosisla, lo més prorundo pensador, lo més docte lletrat y per aque t seguit, lligats en llassada In­tima pel' un diari que fa de tots Ja apologia y per una socielat que 'Is proporciona medis de donarse a conei­xer, tots ells son sabis de indiscutible fama.

Y no es ai ó 'I tot, los aspiraots a homens célebres (dintre la cosa) per preci6ió tenen de raurer alll hont ells son y ai is forman las darreras filas de son bri-llant e ércit. '

Tot lo fet per un dels de la agrupació es bó, es se­lecle, es admirable.

ostres leclors estan ara en antecedents, respecte II qui es lo autor de L'anima morta. Sabém que vol ca­racter decidit, conei ent al home y als que 'I rodejan dir la veritat, pero ants de no dirIa dei arlam la ploma,

LA OBRA

Drama t"sleh tn • actes y en vers,orlgioal de D. Angel Guimeri¡ estrenat}a nit del U del actual, en lo teatro de Novetats.

L' a~ument de la nova tragedia consisteix en un re.y que vol venjar l' assessinat del seu pare que ha mo'rt envenenat, essent ell mateix boig, de resullas de igual atenlat. Lo oriminal es un fill bort d,,1 rey dirunt y germa del prlncep regnoul, qui d' acort ab dos no­bles, guials tots per la ambició, han perpetrat lo de­licte.

Los amich del rey tractan de casarlo pera probar si ab la amorosa inOuencia de la esposa, oalman lo arrebatos del prfncep f arriba a curar. Los contraris pensan igual, per la rahó de oreurer que ells duran lo timó de la nau del Estat, y la Cort reunida aproba lo casament, nombrant consellers de la corona a Dago­bert, ó sia lo germa bort del l'ey, a un noble que fou son cómplice en l' asse inat y a un frare, confessor de la donzella que aviat era reyna. Aquesta donzella, estil en un convent de monjas y es filla del coper cóm­plice en lo crim referit. Aquell noble, ha mort victima de os remordiments, y I morir ha pregat a sa filla que accepti com a e piació del delicte del seu pare, lo ca rse ab lo rey boig. Lo ca ament se verifica. y des­prés de var;as escenas, Dagobert tracta de seduhir a la esposa del seu germa, proposició que indignada ret-

assa III jove reyna. Hi han luego molts altre detalls que allargarfan

massa la present ressenya si haguéssim de contarlos, y luego té lI!>Ch una conspiració, que posa la corona en lo cap de Dagobert, cayent lo rey Ferran en poder dels sublevats. Mes luego s'escapo, torna é la rabó y recobra los seus Estats, venjant al seu pare; matant a Dagoberl, y recuperant Egla sa e posa, que durant dos anys bavia estat en poder de son n'lai at rival.

Trassa' no mes que a grans rasgo l'argument de L' dntma morta, son moll y de quantia los defeotes qú. debém senyalar en la producoió. Bo prilVer 1I0cb, fins a.coeptant y .'Ot la meta fora de la rra e, no es veri­tat que lo rer Ferran tinga l'anima embolada ó mor.­ta puig que bal~ impul del odi y la venjsnsa, anbe­lut llibertar' al seu pare, .. 1 qui ell creu presoner de

un rey vehfj se mOli ademés l'anima que lo Sr. Gui­mera dona per morta, al impuls del amor, y no del amor purament carnal, com en un alienat fora passa­ble, sino que lo rey Ferran, té celos y los celos sabut es que son lo comprobant del'amor. Agitantse aques­tas passions junta!! en lo pit del rey, ¿cóm gosa a sos­tenir lo autor la califlcació d' dnima morta? Luego eS 'als lo nom de la obra y fals IOn principal personalje. Un altre tipo hi ha incomprensible, per lo poch que l' ha estudiat l'autor, y es lo de fra Erwichj un frare, en lo sigle XII y il mes, un frare escullit pera conse­ller d'un rey, en cas tan escepcional, havia de ser un home de temple, destinat a tenir gran paper en la tra­gedia, y no mereixIa la trista surl de morir estrangulat rer las inconscients mans del rey Ferran. Lo senyor Guimera no fa resultar tampoch res de la mort de aquest frare, com si la comunitat. a la qual pertanyfa no existls sisquera. .

Tenim donchs altre personatje fals y falsas en con­seqüencia las situacions en que ell intervé.

Dagobert, a\Lra de las figuras principals,. esta bé en varis passatjes, pero lo seu caracler es pocb seguit é inconseqüent ab sl mateix. Un home malvat, parricida y fratricida al 'mateix temps, al derrotar al seu germa era lógicb lo manés penjar acte seguit. Criminal y lu-

uriós, devia abusar de la situació de ser amo :de la dona que ell volia, ! per lo tant, es increible la guar­dés dos anys intacta.

FerrllO, protagonista de la obra, es, acceptant la st­tuació en que lo autor lo presenta, lo qui 's porta mi­llor, mes no obstant es un boig que en escenas com en la que indaga qui es l'amant, se porta com a bome de gens vulgar criteri.

Lo primer acte, il pesar de sa molta incongruhencia, es lo millor de toiR y c&oté escenas que agradan, lo segon també en té al8una, pero son final es desgraciat y ell quant al tereer, es lo que mene va agradarnos.

La elaboració del é it hem ja manifestat que tava magistralment preparada yesclata sense de torbs al final dels actes pera convertirse en grossa ovació al acabar la representació total

L'autor fou cridat a las taulas ab deliri per los amichs de palcos y butacas y com si tot lo tealro e tremis de conval ió ner iosa, lo públich de las ga-lerias junta sos picame de man ab lo ressó del que de bai pujavan. o m contar las vegadas que lo teló va alsarsa.

Aquestos e ercicis l'on perillosos abusantne y d'ai ó poguéren convéncerse los convocats a ovetats, puiS que lo públich de veras, refet de sa sorpresa, comen .. sava il estar tip de tanta glória.

Nos dol tenir de parl¡lr ai ls, pero 'ns dol més que un bome com Guimera no vulgui véurer que corra a grans passas cap al caml del descrédit. Qui te condi­cions pera produhir oltras de ovació e pontanea, no deu may alersa de artificis.

Hem narrat ja las condicions intrfnseca! de L'anima mor'a.

Com il género literari, senyala un penediment del autor de La Boja.

AIH, a 'Volguer abj'arar del roman\ici me de Mar 11 Cel pero en aquesta d'ara torna il empendrer lo con-

Lo TEA.TJlO REGlo AL

reu de la escola romantica. Mes ba pres per divisa lo allunyarse tant com pot de la realitat y ressucita pas-80S que hagueran fet las delicias de la joventut de no~tres pares. No es, donchs, tampocb del gust nostre lo pas dOlla t, perque es ae exageració estremada.

Podriam també dir que Ferran anhelós de venjar al seu pare vilment assesinat, dú lot seguit a Hamlet a la memoria, pero aixó es en nostre concepte pecat ve­nial al costat dels apuntats.

La execució, bona per part de tots los artistas, dis­tingintse en particuhr lo Sr. Bonaplata, que va tra­"allar d' un modo com de temps no ho bavla fel. Sigue­ren los actors també cridats a las taulas.

J. BRl;.

Mal d la.-Jogupt original de D. Joseph Orla. Estrenat en I. Wr­de del 14 de Maig eo la socielat .Gayarre,1I I081.alada en lo car­rer Coto nen.

Encare qUE! son argument siga molt gastat, l' ador­nan cómicas situacions y facil versificació que fan escoltaria ab gust. Tot aixó es motiu pera que esperan­aém de son jove autor poguer aplaudirli novas pro­duccions.

Diumenge obtingué bon éxit, essent cridat ab insis­tencia a rebrer los aplausos del públich. . Lo desempenyo ~igué poch cuydat notantshi insegu­

rltat per tols quans hi prengueren part.- .

L' Almo&,Avar.-Monólecb orisinal de F. B. Y C., e trenat en la nit del UI de Maig en la societat .Almogllvar •.

Lo monólech en qUestió, tè molt poch justificat lo seu titol, si 's tè 'n compte que no 's parla gayre de Ja societat A que ell se refereix.

Conté, ademés, alguns p8ssatjes que 's podrian su­primir, COID pel' exemple l' e plicació de desde que va neixer, com també algún iste que resulta molt gastat y verl, y que fereix l' oido del espectador.

I obstant, retocat lo suficient y escursanllo, donchs resulta interminable, conté situacións .bonicas y ben trobadas. L'actor Sr. Costa que 'I recití y l'autor, fo-ren cridats al escenari.-O. .

• Meditació

Cau lo sol y mirant lo cel purlssim, veig qu' es bermós, lo trovo gran é inmens; pero lot es espay, núvols y núvols, anmensitat y llum, ayre y re8 més.

Montanyas ama~das entre boyras, al lluny del horitzó celatjes blanchs ... • Y 'I cel es sempre ai ó, núvol y núvol , ayres, inmensitaL, espays y e pays? ..

F. G ... AL. Girona.

Teatros locals

Principal.-BI Reg 'l'" rabió encare ha tornat a al al' lo cap. Dissapte y diumenge passats s' en dona­ren duas represen&acionl, oblenint lo matei é iL de sempre.

Ab los menjars bons passa aixó y es que sempre ve bé 'I repetir.

Durant la setmana s' ban anat desenterrant obras del repertori anticb y ademés estava anunciat l' estre­no de la sarsuela en dos actes Toda por ella, de la que 'n parlarém en lo número pró im.

GARíN LiCeO.-Un plé com lo del dissspte passat feya

temps que no s' havia vist en nostre Gran Teatro: pla­tea. palcos, galerlas lot vessava d'espectadors, que li pesar de la calor que 's dilfrutava en la sala d' espec­tacles, esperavan ansiosos presenciar l'estreno de l' ópera Garin, de la que s' bavlan vingut fent molls elo­gis per part de las personas inteligents que havlan assistit als ensajos.

Ademés l' eltreno d'una ópera es un espectacle que raras vegadas veyém 11 Barcelona y aÍltó feu que 's do­blés l' interés del públich.

Lo mestre Bretón tenfa una paraula empenyada ab lo públich barcelool y ha sabut compliria: havia pro­més solemnement, durant las audicions que aquf 's donaren de la óper& Gli amanti di Teruel, que la pri­mera partitura que escribls s' cstrenarll a Barcelona y li Barcelona s' ba estrenat. Pero encare bi ba més: lo senyor Bretón ha escullit pera sa obra una llegenda catalana y axó fa que deguém estarli doblement agra­bits, perque si 'I gran é it que Garin ha obtingut fa creure, y es de justicia que aixis sia, que donaré la volta per)a principals escena llricas d'Europa, la música y la llegenda seran per toL arréu celebradas y tot aixó anirém guanyant los que de debó e timém las melodlas y tradicions de nostra terra.

o som nosaltres los cridat. la discutir las bellesas de que esta plena la partitura de Garin¡ reconeidm que 'ns falla pera ferho la deguda competencia; per lo tant nos limitarém a donal' comple del é it qu' ha ob­tingut, é it francb y Ueal, pel cual felicitém al .enyor Bretón que ab sa io piració ha sabut guanyane'l y al púb1ich barcelona que ab tanta justicia ha procedit al olorg.rli.

La execució de tota la partitura valgué al Sr. Bret6D, com ja dei ém consignal. un triomf; pero las pessas musicals que més entuslliasme produhiren foren en lo primer acte un coro de donas molt original que tin­gué de repetirse; la balada de Vililda d' hermoS8 me­lodia y 'I duo de soprano y contralt que .eguei . En lo segon acte sigué molt aplaudida Ja invocació de Aldo, obra mestra de armonia que posa de reUéu lo talent musical del mestre Bretón; )' aria de baritono y lo concertant final que produhei un gran efecte. En l' acte tercer sobresaurten l' aria de contralt, lo dúo y la tempestat, admirable plana mu ical que impresio­na per sa ¡raDdiositat. Del:acte quart, a més del coro ab que comensa, de la rondalla, del raconto de Gar(y del lerceto final, cal consignar per sobre de tot la .ar­dana que 's tingué de repetir tres vegada , en mitj d' atronadora aplausos.

En quan a la e ecució podém dir que tots IOl arti.­tas trevaUaren ab verdader entu iasme. La Sra. Te­trazzini en lo paper de Vitilda bi e.tigué admirable, conqui .... nt molta aplausos, lo propi que la Sra. Sin-

Lo TUTRo REGlo AL

.. emberg J '1 tenor Garalli. També 's feren aplaudir los ra. Carobbi, De Grazia y Th08. Lo coros y la or­queata molt ajusta ls.

En reaúm, lo triomr que 'I mestre Bretón ha ob­tiDRut ab sa ópera Garàn estém segura que constituhi­ra per ell un dels Oorona m~8 valiosos de sa corona artfslica.

CirCO.-Quaai podr(am repelir lo matei1 de la setmana passada, ja que 'Is espectacles que 's donan en aquesl teafro no han variat. Sols debém afegir qu' esta anunciada la pantomima Janne er Arc, que posara en eacena la celebrada troupe Onofri.

Y res més de nou.

ROmea.-La companyia infantil s' ha reduhil a donar funcions sols los dias festius, a 6 de no cansar ala peUls actorí que la forman.

Dan fet molt santament. TivOIi.-8emblava que una obra basada en lo

siti de Saragossa y qual protagonista sigués la heroina Agustina d'Aragó, havia de tenir de precls un gran é iL, ja que l' assumpto 'a presta pera presentar una série de quadros patriólichs que havlan de produhir iodi cutiblemeot l' entussiasme del públich bullan-guer.

Donobs res d'ai ó ha paSNt ab la sarsuela Agustina de Aragón, estrenada lo dissapte passat. Ni la lletra té interés ni Ja música es inspirada. Are fassinme 'I favor de dir si ab taJs elements lo públicb se pot entussias­mar. Figúrintse que ni menos va demanar lo nom dels aulora. Lo qual que ja es un colmo.

De manera que parocUant lo radoU dels cartell , se podria dir:

Race falta una ovaolón. T1 011.- gafttna de Ara¡6n.

N ovetats.-DiveMres de la setmana passada, a benefioi del actor cómicb Sr. Odena, va estrenarse un quadro dran'latich en vers nomenat El er; lIen locial, degut a la ploma de D. Gabriel Melitón.

o sabém si es aquesta la primera obra drarnalica que dit senyor dona a la e cena; si ho es, se li deuhen di pensar certs defecte que 's notan en sa producció l Inimarlo pera que, ab preserverant tudi los es­meoi en laa que auccessi ament escriga.

Lo detecte capiUd de la obra del r. Melitón e la rllta dé vrital que 's nota en tota ella, en la e agflra­ció de las passion que agitan als peraonatjes y la ca­reneia de verosimi1itut en lo moviment escénich. Di han eo cambi, y alguoa cosa bona havra de tenir la obra, varias eSCena s que coomouhen y desperta o l' in­teré del pub1ich, que las apludl ab justicia.

La verai8caèió, ap .... t d'alguna pelita Jefectes, es cuydada.y acusa eo lo Sr. Melitón certa tacilitat en lo maoeig de la lIenguI clstellana.

La e ecució regular, disUngintse la Sra. Ferrer que Interpreta' concieocia la seva part.

Aulor y actora foren crida,. a l'escena al 8nal del drama.

Del ell no de la lragedia del Sr. Guime" L' dnima .".10, 'na ea ooupém uleullimeut en la secció cor­re8poa ......

Eldorado.-Lo caprftxo c6micb-lfrioh Julu Yert

el Compagnàe 6 el Bar6n del pelo cre8po estrenat sapte passat en aquest tea tro, obtingué lo que 'Is fran­ceasos ne diuben un lucctl d'estime.

Lo seu autor Sr. Molas y CaJlas s' ha proposat solsa" meni escriure una obreta que dongui ocasió pera pre. sentor una companyia de saltimbanquis que ab s~ cómichs treballs distreguin al públich durant los qua" tre quadros de que 's compón l'obra. D' aqui que eO ella no cal buscarhi ni verosimilitut en l'acció, lJi fi .. nesas en lo di8leeh. En quant·\ la música composta pel mestre Cotó, conté alguns números a8rada~les, breasurtint lo vals del primer quadro y 'I ooro d. clown ,del st'gon, un dlÍo del tercer y altre vals del final. Pren també part en la obra la primera bailarina se­nyoreta Monroc qu' executA di6cils balls. En l'últim quadro s'estrena una ben pintada decoració del se­nyor Urgellés que fou aplaudida. final de la repre­sentació foren cridats a la escena los autors y 'Is aclors.

Calvo-VicO.-Diumenje a la tarde 's represent' devant de numerosa concurrencia la comedia de ma­gica La pata de cabra y a la nit s'estrella lo drama Liberalismo y odio, original de E. Font y lo monólecb del Sr. Nin Loca de amor, obtenint las duas obras re­petits aplausos.

LUIlUGUEU.

Quadret

Es l' hora aquella que 'I sol s'amaga en mitj de núvols de grana yor; n'es l' hora trista que dins la ubaga

las Oors s' aclucan y 'Is auceUs plegan sos cants d'amor.

QuaD la alzina, negras... arugas ... ne semblan mon lre del me gegants; quan del cau surten lo grills arugas

y las granotaa provan las notas de' los seu cants.

Alia en ,etita, negrosa estancia esta 6nantne lo ma over; junts a ell sa esposa-que ab Ileal constanci,a

y amor lo cuyda­y ta canalla que son, IOn plaer.

De oop demaoa-eb eu plorosa­que se li acosti dels fills lo gran y 8JDanyagantli ab ma febro a

sa nua te ta, d'ei a manera li va parlant:

-Recorda sempre que 'l diu ton pare poch momenll antes d'anil a fina; no delllmparis may , ta mare,

8GS conseUa oune ylllay renyeixi ab ton germ6. .. . llor lo pobre bOIO", lo llum 'apaga y 'I quarto queda entre rOSCOr¡ ja a' ayma pura per l' éter vaga

J 611. J eaposa lo seu COI mulla .. ab mara de plor.

Glrooa. JOUI'8 1I0u.'ró Guu.

Lo TUTBO REGro AL -Nostres Corresponsals

Vilanova y Geltrú, (6 Maig de f89i.

Sr. Director de Lo TI1TRO REGIOl'fAL.

Molt senyor meu: Lo diumenge próxim obrira las portas de nostre hermós Tlvoli, la companyIa catalana

castellana que deu actuar en di~ teatro durant la temporada d' istiu, dirigida per lo distingit actor don Enrich Borrils, y de la qual forman part las aplaudidas &enyoras Sala, Llorente, Morera y Gal( y 'Is no menos aplaudits actors Srs. Labastida, Serraclara, Bais, As­peró, Fages y Marqués.

Lo sele~te repertori ab que conta y 'Is dots artístichs del Sr. Borrils y altres actors, nos fan esperar una bona temporada.

No cal dir si estan de enhorabona 'Is amants de nostre Teatro CataM.

Ab regular concurrencia celebra lo diumenge en lo Teatre del Tlvoli un meeling la «Associació de Propa­ganda Calatanislir.1I

Se tributaren aplausos als cinch oradors que reren us de la paraula y roren molt celebradas las alocucions que 's repartiren del programa polltich del «Centre Catalh de Barcelona, lo que manifesta ab eloqUencia que 'Is vilanovins son bons catalans y que lo catala­nisme portat a la vida activa té ample camp per re­correr.

Se repeteix atent y s. s. Lo CoUB8P01'lUL. •

Lo roser de ma vida

Totas las d9nzelletas que ~o conech

a mi se m afiguran Oors d'un roser.

Jo, las voldria sempre veurer en ell;

mes laJI que ara l'una, l' a'tl'a després,

mos compaoys las arrencan per darshi pler.

IAy, roser de ma vida, que pobre 't veigl

Tantas Oors com tetllas d'aroma rrescb,

y las quatre que 't restan, tristas somrient

me pregan que I~s culli, car Iu marceix

del vent de l' anyòranl8 l' humit alé.

Ay no: marcius, floreta., en lo roser.

També vaig jo morintme trial y col'S6ch.

lles val que vOIttaa rallas 88 'n duga 'I vent

que no que las arrenquin ab- cor crudel.

IA1, roH~ de ma vida, que :pobre 't veiSI

SoLa .1 us CAu •.

Societats recreativas

CAMPOAMOR.-Diumenge per la tarde se represen­taren El prólogo de un drama y Cura de moro. Lo des­empebyo sigué bó, encare que notantsbi la falta de en­sajos. Se feren mereixedors de aplauso la Srla. Carmen y los Srs. Lopez, Carrasco, Pascual, Romagosa, Marti­nell, Estrada, Parnau y Cortés.

GAYABRE.-Talhi va que no a' ho creu y l'estreno de la pessa lIal dià, de la que en 1I0ch corre ponent nos en ocupém, siguéren las obrss que formaren lo programa de diumenge' la tarde.

Reculliren aplausos la Srta. Virgiti, SI'S. Guitsr~t

Orta, Pi~6iro, Canal, Pujol, Solli y Mulet.

CLARts.-Pobre pofiado y Familia improvilada, se posaren en escena diumenge per la tarde. La direcció sigué acertada a carrech del Sr. Cirujeda, secundantlo bé las Srtas. Gandia, Amigó y Roca, junt ab lo senyòrs Riera, Torrente, Molist y en especial lo Sr. Puigener que en la segona obra se distingí notablement interpretant ab acert varios tipos.

m CATALA..-Lo pa!'l8l diumenge a la nit tingue­rem lo gust d'assistir al benefici del Conserge de dità Societat que 's vpjp favorcscuda per numerosa y dis­tingida concurrencia. e po li en escena lo bonicb dra­ma en tres actes LM joycu de Ta ROler,' dirigit per lo Sr. Gatuellas que bi feu un Mateu moll ben acabali los jóves Srs. Prats, Carru et, Figuerols y Dalmau que­daren ba tant ayrosos en sos respectius papers. Des­prés se representa lo juguet cómich lihllat Trea corI, dirigit per 11) Sr. Prats y secundanllo ab acert los seus compan)'s.

S'acabAla vetlla ab un ball de Societat qu'estigué molt animal.

ANTICHS GUERRERS.-Concurregudlssima 's vegé aquesta important Socielat en la funció que dona lo passat diumenge, ab motiu de represent.rse per pri­mera vegada en la matei s, una comedia catalana en un acte titolada SOlpital, escrita en prosa per lo jove D. Francisco Picó y Reus.

Primerament se posa en escena la comedia castellana en un acte Lo, incMable" que serví de lIuhiment li tots quants hi prenguéren part.

Acte seguit vingué la representació de las referidas SOlpitM. Es aqlJesta uoa obreta bastant ben trobada, encar que sia gastat son argument, y per mes que son autor demostra en part, ralta de conei ements escé­niclts, conté istes dI! bona lIey, que ran riurer, y que la concurrencia acuJl( ab agrado. Respecte a la execu­ció 'sobressortiren la ra. Gordillo y lo Sr. Me tres, doncbs lo aficionat Sr. Fullerachs que reya lo ~al8n jove de la obra, era un papé que li venIa massa gran, que digué ense color, rredament y ab las ma os a la but aca, recurs de lots aquells que no saben que rer­ne; n' oblltant va pintar una decoració que va estre­na1'S6 en aquesta pessa que de segó que si hagués tingut las mans en aquell 1Joch no n' haguera lret lo parlit que 'n va treurer. Resultat, com' pintor, reg1J­lar y com' comediant es massa frel. L'autor de la pessa rou cridat al final y 8urU , rébrer los a pla U 101

de la cODCurrencia.

es

Acaba la r~nció ab Lo lluir. d. min1Jeu, en que 'I Sr. Vilaplana teu un me tre '.llet, ;aecuódaDUo bé la Sras. Pa", Gordi1lo, Sr • Brich ,qoe semblava &almoot uo icot de 40 CUl1J', Foa',p, .. U, Amat, los Denl Brlchs, Jorba, Tatxé yaltr.,..

J. UDKO.

OLI PO. - Dedicada ,I C(rcU' ' ... dioionalista d' aque ta capital, se don' dill8pte1\lthQ en aque t co­UlleU una faació composta de la daa produccions catllana Cl4rl, "llA lela gallinaire. R pec.e a la pri­...... , hem de fer con tar, que se n' l'n dQIUé la palma 10 Sr. 8(, en lo dificil paper de GuilUm, acompa­D)'ID&lo discretament la Sra. MarU y los rs. Ba tardas, Ba,. , Porcelli Castell, Crous y (l'ranqQ~. Eo la I&­

gona los Srs. Saura y Gatuellu, los dem. ¡DleSuna-8ims y afónichs. L' eotraJla regular Ai ó l, IU abuo­daN lo més granat de la DoMta , '.*, Il.. Que

mal estudiat, que un tipo e ecutat a conoiencia, va paaar en LM carblll'llI d. Montroig, que dei aDt apart la precipitació dels dos 6nals d' acle, no hi ba duple qu' es la producciò que han representat més b6 los aficiona ls de «L' Almógavarll. Un aplauso a la Srta. (l'aura y als Sr. Bius, lIarU, Ribera, Sanper, Mat y Masrift!, especialment al qua~re primers que di­lueren molt bé los seos reapectiQs papers. Del mollÓ.­lecb que va estreaaree'n parlarim en la secció d. «Tea tro Cata" .•

Procuri sempre la digoa direcoió d'aqueix t vo~ cut local, proporciooarnos fucion tao a,radabl .. ~ la de diumenje.

B. O,.D".

Remembran a

Com l' espay al retorD de Primavera té més vida y 'I sol té més ardor, jo 'm sento revivar l' aoima enlera

per Ió, dolaa encisera, ab més poteot y apassionat amor.

Jorps oblidats al lIuoy de la ¡aIII __ per I I móviJ paulODI de jOftlltat, com cia ... ima... la IDemo im.,... .. ,

per tu, d'amor krlpceaa, foscors del temps pa t al fi ba .... DlUt.

Lluny de Iu per la sort que rera obU..-, • batega lo meu cor al teu reas6,

y ab la anyoraDaa del plaber qoe trip, per tu, ma úDica amip,

10 loig del jovincel .' es tornat 'pIó.

Deba

Jo t' he sentit en jorns de d eDtura ab veu mel088, m' 6nlma aleDtaDt, y derallit per Ihlyta que "no atura,

per ió, mes pr y pa ... , ab DOQ anh h. OOD&I t.

on l,oea 1* vam junta com UD estel brU a& u l, el~lteIIl'"

per tú" d'amor _Doli, marcau la edat més bella .1. Dosltea cor •.

Lo TEATRO REG'ONAL 7 -A través del Diccionari

Anatomlsta.-Sabi que busca en los morts lo secret de la vida.

Angel.-La muller del vehf. Arbltrarletat.-Poder que tothom voldria e ercir

y del que tothom se plany. Ball.-Reunió en la que 's parla de toti de modas, del

temps, del casament de Fulana y dels tripijochs de Sutana. També s' hi balla.

8é.rbaro8.-Los pobles que no 's vestei en com no­saltres.

8arrlcadas.-Fortalesas que 's desmontan. 8Iblloteca.-Diposit de veritats y d'errors ahont lo

dolent sobrepuja quasi sempre a lo bó. Molt sovint flS un moble de luxo, COIll un piano a casa de gent que no sap de música.

-CII.

Una casa de dispesas

Lo personal es idóneo, vesleix ab gran netedat, movent burgit lot lo dia lo temps mata". los criats. La mestressa, que se 'Is mira, així e clama ab orgull gran: -Mossos més inleligenls no crech que se 'n trobin pasi puig satisfan los desitjos de tols los meus parroquians.­Pero, mentre aixó murmura,

. las dotze s' ouhen tocar, y 'Is dispesers compareixen ... I nI> trobant fet lo dinar!

ARRI\'.

JOSlPR BACH.

Novas

Lo folleto del drama L'Agulla, corresponent al re­parlo d' avuy, porta los números 5t-52 y 61-62. ..

Ab lo número passat repartirem 6 nostres süscrip­tors la importaut A locució y p"ograma polítich del Cen­tre Catata. Com que per falta de temps no va poguer incluirse en los números destinats a la venta pública, participém a tots quants desitgin oblenir dit document que bastara la presentació de las escuberlas del present número a la admini tració, carrer de la Unió núm. 2, y 'Is hi sera entregat.

Pró imament publicarém las Bases pera un Concurs de Epigramas.

Lo dijous pró im tindra 110ch en la Societat Circol de la E.quer,.a, una e traordioaria funció a benefici del aplaudit jove D. Julia Sancbez.

Lo escullit del programa y las simpatias ab que 'I beneficial compta, fa que li augurem un brillant re­sultat.

Degut al e cés de original nos veyém obligats {¡ dei­ar pera 'I número próxim las solucion., corl'esponden­

cia y altres importants treballs. .. lIem rebut en nostra redacció los llibres Primeren­

cas, aplech de poesias calalanas del Sr. A. Llimoner, y un altre de D. Joan Pons y Ma saveu titulat Trescant per las serras, contenint varis quadros de costums de la Segarra.

ParlaréllJ més detingudament d'aquestas obra un altre dia, y doném a sos respectius autors gracia per la distinció que 'Is hem Illere cut. ..

Pera lo próxim dissapte 28, s'anuncia 'I benefici de D. Joan Virgili, en la favorescuda sociedad ((Picio, Adan y c.a

" posantse en escena lo drama Lanuzaj la comedia Lo ret de la Sila y estrenantse ademés lo mo­nólech dramalich catalA, original de nostre apreciat company de redacció don Ramón Ojeda, titulat Justi­cia del cel, escrita expresament pera lo beneficial. A jutjar per las simpatias ab que aquest conta y l' esculllt programa. es d'esperar un plé.

Epfgramas

Era tant sort en Duran, que gran constancia tenía en ferse remeys, y un dia, estant d'aixó enrahonant, li pregunt" un amicb eu: «"Qué tal, que no hi sent mi\lora?» y ell no sentint més que l'ora, li va contestar;-Las deu.

SAL ADOR Bo AVlA

Lo Pepet de can Batista, barber de la jovenalla, té una boca que may calla y encar li diuhen Calli.ta .

E. don Vicens Creus y Pla de Sant L10rens dels Piteus, y com alH hi té uo germa, vingué' veure al senyó Creus.

Y ahir, parlant, don Vicens, va dirne sense pensa, qu' era, aquell que va arriv', lo serma de Sant L1orens.

"No li sembla senyó Joan que no convé menjar gayre? -Crech que no, senyor Belloayre, es millar lo menjar carn.

Paósnl Gi DAU.

8 Lo T.nlRO 1bG10lUL

CONCURS DE ENIOMAS COMPOSICIONS GUA YADORAS DEL PRE I

Orlllnall de D. Claudi .u (J.rdl ....... r,.I).

ARAD l.

Lector, si 'm vols s~u', aparta 'Is escrúpuls, empunya uoa destral 6 be una da~a y 'I tall.fila y é fer merls disposa t.

Tra lédat al albor de la edaL mitja y bo entre 'Is crudels qui mé t' bo sembli' un bom desanimat, més que bome rera ' que, ent pocb f.revi or, polsé 't desgarri. Subjectal bé, y I cap ab ma segura li r s saltar y en lIocb salvat lo posas.

AI últims temps te 'n vas de la edat vella, y filat, per contrast, en un bea&o que los miracles de Jesús admira; per Ó, 00 'I compadei is ni 'I perdonis, amarra 'I pel clatell y descarrep lo cop morlallen por é la cen uras, perque si no bo m.rei per los leUS actea, é ml 'm convé son cap, pesi a qui pesi.

Conserva 'I igualment y enrera tira cercant un rey malvat de Babilonia del qual lo mon sencer encar rent'8a: li taUas també 'I cap com é n'els aUrea; aquest la pena té ben mel'8lCuda ...

Llensar pols l' arma, puig ta valeut'a molt m' ba plascut y vull donerte un premi, y aquest sera 'I secret que 't comunico: Ordena y mira las sagnanlas teslas; • no nai de sa uni6 un celebrat béroe, anticb capelil , de quals brillants bassanyas fou nostra patria 'I principal teatroL. Es cert, y una arada tens composta.

11 Berm6s oIAm cent J uo prottóat, lo qa es la prima donan per tot.

ANAGRAMA-CO VERSA -Qué ras Roseta'-Hola, Güell, be comprat ei a total que no mes me eo ta un ral y ab un 'Ol r.,- un capdell. 8eu.-ca, me n vaig tot .. uit; u11 ... I Iq. aD' .... , ... -Que , ra ~.., ja 'I fM?lI ben Iol. -Be, pro qu' es?--Ja t' bo de dit.

PROBI~EM (CUTA. D' D DIGUIfr).

« ... AI bai ra Bueno -Aire. du)'a certa canti ... t de la que eo mitja Mt Da ne ga Li .. quiota part

Pero I un 1l0p menant cotxea, l'altre traginant paqueta, raig fer dolle tona y' Tacaman f) Iol , peu,

Aqu', de la meva bolla vaig un .pt¡m di.minuí, mes, guany' fent de camélich, ju.to., quatre oaps mib..

ColO ja ten 'a algun ar&o, ab tren volpf f¡ 'l.retqrn J tUda ral. n'me ----

(I) Importe pMIaoi6 da la Bep6bUoa Arpo" ....

quedi ab doble que al vapor. Si vol. saber las pessetu

que a Buenos-Aires vaig dur, rumia, amicb, y disposa de ton servidor

Joan TrumI.»

INTR1NGULlS (I)

Si aid 'm segueis la prifMra podrés llegir lo qu' espera.

L' aoy passat' n'aquest mes vareig anarme 'n , Xina junt ab una bermosa lIina que per nom portava tre •. Per curiositat no més, li ensenyi, com natural, Jo dOI,' pro d'un modo tal s'esglaya la joveneta, que va tindre una basqueta y ca18ué son COI 'olal.

E DEVlNALLA I

, Tincb dents sense teoir boca

(potaé al contrari que tú) y si be de Ouix may obro diu ben que linch lo cap buyt.

11 Perque ningú 'm trobi, 'I pare

passa en amap 'm mol' temps, y aid 'I pretendent que 'm busca molts cops, d' aburrit me deix .

H~LICE -l -I -a -~ -I -I -7 -I -.

TOr

El noy xicb de ca 'n Parela. qu' es basLant guapo y es tot, (y es to' perque es trel de prima), y li agrada molt la nou, y porta sempre a la aurella uo brotet morat de dOI, segonl é ." sempre sento sortir' e cet-lent ten.r J eocare qoe dia q canta tant qUIJ'r, de VUll' tao sols 'nant de teatro canc/a iglesia.

• de iii pot fer 's l' /au entre pocb,

GEROGLlFICHS. I

::az- Olt 144 ON. 11

u u ':NOEn ':NOEn

H H TAT A

o I

(lAI.oluciottl en lo [JNkcim nuf1lffO).

(I) Se &miri cada T'Pela ..... UtIra d. da ... , y al,,. de dar­.... , .... LA C ......... -I.p. d, J ••• 1 ....... .,...,..' 4. Sc. ....... cII Jo