ANY VIL NUM. 56 - SEGONA ÈPOCA - PERIÒDIC INDEPENDENT D'INFORMACIÓ LOCAL - FEBRER 1991

mmmmmm

Les carnestoltes enguany han tengut un teló de fons d'una guerra que demostra el fracàsd'una Humanitat que, albiremt el segle XXI, no ha estat capaç encara d'entendrer-se sensearribar a la destrucció.

El nostre poble, la nostra gent, té ganes de festa perquè l'esperit necessita més esplai,quan més prop es l'esplai.

Estimat lector, mes en so de pau, que mai vet aquí el nostre Artà del febrer de 1991.Salut per a tota la vostra gent!

Maquetatge i dibuix: ARPOFotografia:Julio Infante

Miquel Mestre GinardRepartidor:

Joan Bujosa TousCoordinació:

Juan Terrassa SanchoJuan Bujosa Tous

Redacció:Serafí Guiscafré

M" Àngels PineiroPep Mislata

Tomeu Femenies SardBiel Tous

Josep Cantó PlanisiJoan Sard

Arpo

Col·laboradors:Antoni Ginard

M* Dolors BonnínMiquel Bota Totxo

Josep MèliaMiquel Morey

Miquel Mestre GinardDr. Miquel Mestre Genovard

Jordi GuillemPseudònims:

En Pinxo de Son RecuitEs Santanyiner

Un de fora pobleNuredduna

Gáfese

Ad ministrado:R.S.N.

Cobrança:Matías Pastor

Direcció Artà:C/ Cardenal Despuig. n' 8-10

Telf. 83 60 05 - 83 66 52Publicitat: 83 66 52 - 83 60 05

ARTÀ: No se responsabiliza de losconceptos vertidos por sus colaborado-res, ni se identifica necesariamente conellos. La opinión de la Revista se ex-presa únicamente a través del artículoeditorial.

Dipòsit Legal PM 203-1983Impressió: Informacions Llevant

Tel. 55 03 28. MANACOR

EDITORIAL

PLAÇA DE JOAN GINARDFERRER, «SARASATE»

Imponderables que no vienen al caso, hanimpedido realizar el proyecto que habíamosdivulgado: celebrar una exposición antològi-ca de nuestro escultor, y la edición del Ca-tálogo definitivo.

La precaria salud de su viuda, María Ol-vido, ya en camino de solución, y otroscontratiempos impidieron ordenar el caosque Joan atesoraba de sus abundantes expo-siciones. Hay que destacar que hemos reci-bido la colaboración de quienes son propie-tarios de obras suyas, en el sentido de pres-tarse a aportarlas para la antològica. Es ungesto que agradecemos muy de veras y delque tomamos nota, pues confiamos podercumplir lo prometido, en el caso de quedesde «Sa Nostra» resuelvan positivamentenuestra petición, que haríamos extensiva alAyuntamiento.

En la misma acepción, debemos insistiren k resolución, por parte del Consistorio,de una petición que tuvo entrada en elmismo con el n* 2969, de fecha nueve deagosto del pasado año, para que Sarasatefuera nombrado hijo predilecto (o ilustre).

dedicándole la plazoleta en la que está em-plazado el monumento que él regaló al Pue-blo de Arta.

No entendemos la negligencia ni la cica-tería de nuestros ediles, si bien nos corroe lasospecha de que exista una resistencia a re-conocer méritos ajenos en quienes tienenpoder de decisión desde las poltronas de LaSala.

No quisiéramos tener que imputarles elmantener un candil debajo del celemín, paraque no les moleste k luz que llega a losdemás mortales. Sufrido y espeso públicomunicipal, o que lo supongan indigno demerecer el estadio superior cultural que seabrogan a sí mismos.

Tampoco quisiéramos tener que recrimi-narles su «cultúrela» de andar en la cocina osu resistencia a un hombre que, quiéranlo ono, con todas sus carencias, con todos susdefectos, hizo más por la fama de nuestropueblo que lo que posiblemente hará cual-quiera de ellos en toda su vida.

Y menos desearíamos suponer que el des-cuido sea debido a que se haya presentado

«* JONCSABATERIA I VIRMERIA

ENCÍSPERFUMERIA I LLENCERIA

C/. Gran Via, 2Tel. 83 50 66

ARTA

BOUTIQUE

NADONSBOUTIQUE INFANTIL

26

la solicitud por algún grupo político no afín,ya que sería indigno ensuciar con politique-ría la obra artística de un escultor vital queno distinguía matices de ninguna especie ala hora de realizar su obra artística.

Es posible que intenten sacarse de lamanga otra calle u otra plaza para no ple-garse a sugerencias de sus contrincantes po-líticos, minimizando al escultor a quientodos adulaban cuando pretendían algosuyo.

No es que, particularmente, nos guste lapla?a a la que han dejado hecha un adefe-sio, con un mal gusto manifiesto, con ce-mento en todas sus dimensiones, olvidándo-se que un pueblo que cuenta en su términocon piedra de singular conformación, debióescoger este material más noble, más deco-rativo y de mayor duración que el imperso-nal hormigón, sugeridor de barbaridades ur-banas.

Debió destruirse definitivamente el horri-ble pedestal que impide la contemplaciónracional de la escultura a la que envilece y ala que quita belleza y efectividad.

«Artà, poble de tots», necesita que laobra de arte sea de todos con un basamentode sesenta centímetros, como máximo, y uncontraste de césped haciendo juego con elacero. Una escultura transmite sensaciones

Í

artísticas contemplando su volumen, perotambién gozando su estructura e incluso tan-taleando sus superficies.

Sabemos que, por ahora, estas sugerenciascaerán en saco roto, pero, como siempre,queremos expresar nuestra libre opinión.

Necesitamos la libertad de proclamarlacomo la usaba Sarasate para expresarse esté-ticamente.

Una súplica:Llevad esta cuestión al pleno cuanto

antes; y sepamos, sepa el pueblo, quién o

quiénes se niegan a tener a Joan Ginardcomo hijo predilecto; aparte de la plaza delmonumento sin una placa con su nombre.

Sepámoslo, para que podamos decirle:Es inútil tratar de velar, celar y esconder

los méritos de quien durante su vida dabacon su vitalidad, una distinta dimensión anuestras calles. Cuando ya no haya memoriade tu existencia, los monumentos y Sarasateseguirán vivos, aunque te empeñaras, con tufalta de sensibilidad, en sepultarlo otra vez.

Sa Colonia de Sant Pere

Pasadas las Fiestas de Navidad, Fin de Afio y Reyes, reemprende-mos nuestras tareas normales, tratando de conseguir que en el año1.991 las cosas sigan su rumbo, a ser posible sin tropiezos ni sor-presas desagradables, sino con ilusión, buen humor y alegría.

Y como en las pasadas ñestas hubo bastante de eso, nos propone-mos detallar algunos de los actos celebrados en este pequeño pue-blo.

•Navidad.- Como siempre la más simpática reunión fue la Misadel Gallo de Nochebuena. Se reunió la mayoría de habitantes de laColonia en la Iglesia Parroquial, en donde, además de la celebraciónde la Eucaristía, hubo el Canto de la Sibila, interpretado por la bellajovencita Mari-Carmen López Martí, la que desgranó las estrofascon una seguridad, claridad y agradable voz, que entusiasmó a losasistentes.

A continuación María del Mar, hermana de la cantante 1", entonócon voz melosa, el Canto del Ángel. ¡Enhorabuena a las dos herma-nas!

A la perfección de la Sibila se unieron más interpretaciones al ór-gano a cargo de Salvador Martí Bisbal, que hicieron las delicias delos oyentes. Toda la función fue un verdadero éxito.

Al terminar el acto religioso, hubo una chocolatada en el Club dela 3* Edad, en donde se comentó apasionadamente lo agradable quehabían resultado el canto y la música. No se olvidó tampoco alcoro.

*Año Nuevo.- Con menos bulla que la fiesta anterior transcurrióla Nochevieja y la de Año Nuevo, pues si bien los jovencitos arma-ron un poco de jálenlo, las noches fueron tranquilas. Algunos asi-mismo acabaron la juerguecita tronchando algunas ramas de los ta-marindos del Paseo del Mar y arrojando un contenedor de basurasobre las rocas, echándolo por encima de la barandilla que defiendede las caídas del mar desde el aparcamiento que existe junto a la

playita. No tuvo más consecuencias que la necesidad de recogerdespués el contenedor. En realidad sólo fue una excepción juvenil,con demostración de fuerza física.

»Fiesta de Reyes.- Ésta fue como siempre: la alegría de los pe-queños.

El sábado cinco se celebró la cabalgata de los Reyes Magos, quefue esperada y seguida por multitud de jovencitos que les habían es-crito sus cartas pidiendo sus juguetes preferidos. La caravana conlos tres Reyes y sus pajes, vestidos con los clásicos atuendos, entra-ron en la iglesia, en donde se celebró la Eucaristía y la Adoracióndel Niño Jesús.

Seguidamente se procedió en el local del Centro Cultural, al re-parto de juguetes a los pequeños y a algunos que ya no eran muyniños. Eran de ver las miradas de gozo de los pequeñuelos, y la sa-tisfacción de los padres al ver tan felices a sus retoños. Resultó todomuy lucido.

*Tiempo Atmosférico.- Han seguido los vientos fuertes y tempo-rales en el mar, acompañados de persistentes lluvias. Solamentehubo unos días soleados que nos hicieron concebir esperanzas deque habían llegado las Calmas de Enero, pero, o fueron muy cortaso aun tenemos que esperarlas.

* Estadística.- En los números anteriores solamente habíamosdado noticias necrológicas, pero en la despedida del año las cosashan cambiado, pues se produjeron dos nacimientos durante el últimomes del año 90.

El día 5 de diciembre, el matrimonio formado por Pedro GarauMestre y Margarita Capó Gili, vieron alegrando su hogar con unahermosa niña, que va a llevar por nombre M* Antonia.

Al día siguiente, 6-12-90, la ciglieña visitó a los esposos MateoMorey Alzamora y M" Isabel Planisi Gili, dejándoles un robustoniño, que se llamará Mateo.

A los venturosos padres, abuelos y demás familiares de las dosventurosas parejas, les mandamos nuestra más cordial enhorabuena,deseando que los nuevos vastagos crezcan sanos, alegres y listospara que en su día puedan ser calificados de Colonienses de Pro.

Colonia de San Pedro, enero de 1.991José Cantó Planisi

27

cCoRCAÔissA P'ANTANYIA

Don Pedro Esteva Sancho, Mal, es un hombre de vasta cultura.Natural de Arta y vecino de Ciudadela, en sus años mozos fue discí-pulo aventajado del inolvidable Maestro D. Segundo Díaz Cordero,rivalizando en las tareas estudiantiles con Daniel Cano Cantallops yMartín Gili, Colom.

El campo de las matemáticas era su tema preferido. Por tal moti-vo, entró de auxiliar en la Caja Rural, entonces ubicada en la Plazade Calvo Sotelo.

Los ires i venires de su fecunda juventud, le llevaron a instalarsedefinitivamente en la vecina villa de Ciudadela, en la cual asentó suvida privada y particular, creando una familia estable.

Persona de temperamento inconformista, pero dúctil al mismotiempo, actualmente se dedica a su pasatiempo favorito: la lectura.

El Artà muestra, a continuación, una semblanza de la figura delSr. Esteva.

RESPUESTAS A UNCUESTIONARIO

1.- Las tareas docentes del Maestro Segundo Díaz Cordero pue-den ser las de cualquier otro pedagogo, pero con un interés desinte-resado en grado superlativo, máxime cuando las realizaba padecien-do una cruel dolencia física que minaba implacablemente su salud.Trazaba personalmente sus deberes escolares al alumno y los corre-gía también personalmente, indicando donde había una falta paraque no se repitiese. El edificio escolar consistía en una planta baja,no muy reluciente ni bien cuidada, que mal acogía al más del cente-nar de sus discípulos.

El alumnado era de clase trabajadora, en general; pero había unos

cuantos de la clase pudiente y media.2.- En efecto, yo trabajé en le Caja Rural de Artà, como auxiliar

del cajero, Bartolomé Alzina Font Empecé mi labor el año 1915 ycesé el 1922, yéndome a Ciutadella en febrero del año siguiente,después de varios meses de estancia en Palma de Mallorca. Las cau-sas de mi marcha fueron varias, siendo las principales: mi vida deestrecheces, mi reducidísimo sueldo y mi orfandad materna. Todoello me llevó a buscar la compañía de mi padre, en una ciudad másrica y floreciente, donde he podido hallar un bienestar satisfactorio.

3.- En cuanto a mi labor en Menorca, no he sido nunca redactorperiodístico, aunque he publicado muchos trabajos poéticos y litera-rios en el Diario «Menorca» y el «El Iris» cuando era diario y ac-tualmente en que es semanario, componiendo un notable número depoesías inéditas, que posiblemente no verán la luz nunca.

4.- Arta, mi cuna, era en mis años mozos un pueblo gris y, salvounos pocos comercios, cafés y profesiones particulares, dedicadoplenamente a la agricultura, careciendo en general de reservas mo-netarias para proveerse de una alimentación con las debidas calorías.Las tiendas de comestibles expendían harina, chocolatinas, arenquesen salazón y unas pocas fruselerías baratas. Los cafés eran frecuen-tados por un reducido número de ancianos sin pensión, y algún queotro grupo juvenil los sábados y domingos, dejando algún beneficioextra a los dueños-sirvientes, que a duras penas hilvanaban un míse-ro jornal. Déjame, lector, contarte una anécdota: «Domingo, sobre-

HIDROLOGÍA SUBTERRÁNEARealizamos estudios de alumbramientos de aguas subterráneas.

(Zaoris) con mucha experiencia. Estudios geofísicos con ingenieros cualificados. Tramitaciónde permisos para perforaciones y elevación de aguas subterráneas. Personal técnico

cualificado en nuestro gabinete técnico de ingeniería(El agua es necesaria, búsquela hoy; no espere que no le dejen)

Para más informes:Miguel Morey. C/. Pontarró, 33. ARTA (Mallorca)

$J3^ c^ßi^c VÍAESPECIALIDAD EN:

Ciutat, 35 - ARTÀ - Tel. 83 62 49

Tapas VariadasPulpo GallegoEmpanada GallegaRibeiro

28

mesa; seis jovencitos amigos entraban en un café próximo a la Pla-zuela de Marchando y piden café, coñac y punto; paga uno de ellostodas las consumiciones; da una peseta y el cafetero le devuelve aúndiez céntimos».

Los personajes principales y más relevantes entonces eran D. An-tonio Blanes Mestre y su hermano, D. Francisco?; los hermanosMateo, Juan y Rafel Amorós, D. Pedro Morell Oleza; D. Pedro Fontdels Olors; D. Valentín Massanet Beltran, el eminente médico D.José Sureda Massanet, el Rector D. Gabriel Muntaner, el Juez D.Juan Sancho Lliteras, el farmacéutico D. Lorenzo Garcías Font, losmédicos Blanes Blanes y Quintin Blanes y alguna otra autoridadque no recuerdo.

5.- Lamento no poder corresponder a la pregunta sobre la calle

del Mestral en el año 1926, por hallarme en esa fecha en Marruecos,como soldado del Batallón expedicionario del Regt. Inf. Mahón 63,ya reducido a Compañía al mando del Capitán D. Carlos Rodríguezdel Camino.

6.- El proletariado acataba mansamente el poderío de la clase po-tentada, por no haber surgido todavía ningún brote o chispa de des-contento o sublevación, que llegarían más tarde en 1930, con elarrebato rebelde de Jaca, acaudillado por los Capitanes Galán y Gar-cía Hernández, que fueron fusilados, pero que precipitaron la caídade la monarquía.

7.- El siete de septiembre de 1925, víspera de las fiestas mahone-sas de Gracia (que no se celebraron en señal de duelo), salía un ba-tallón de Regt. Inf. Mahón 63 hacia Marruecos, previa orden tele-gráfica de la Superioridad, que había yo recibido como escribientede guardia en las Oficinas militares dos días antes, mientras el regi-miento, con su Coronel D. Jaime Vidal Villalonga al frente, practi-caba ejercicios en la villa de Mercadal. El buque Jaime U, que nosconducía, fondeó en el puerto marroquí de Larache a mediodía deldía nueve, desembarcando seguidamente. Mandaba en jefe el bata-llón su Teniente Coronel D. Arturo Guerrero Plaja, con el Coman-dante D. Antonio Romero García-Junceda de segundo Jefe y el Ca-pitán D. Carlos Rodríguez del Camino, jefe de la Compañía quepermaneció expedicionaria cuando, a principios de 1926, fueron ex-patriadas las fuerzas del 1922 y 23. Los soldados del reemplazo del1924 quedamos en tierras africanas hasta finales de julio de 1927,aunque sin intervenir en acciones bélicas. En esos dos años de per-manencia en la aridez marroquí, estuve trabajando en las oficinas oresidiendo en plaza como cartero, habiéndolo hecho en la Coman-dancia Militar de la Circunscripción Sur, en Alcázarquivir, al mandodel Coronel de Caballería D. Leopoldo García-Boloix; en U oficinadel General D. Emilio González Carrasco y en la del ComandanteD. Emilio Esteban Infantes, que fue Jefe de la División Azul. Cono-cí en Targuist a los Coroneles Mola, Galbis y otros, y estuve frentea los generales Sanjurjo, Coded y otros, habiendo recorrido en ca-mión la pista construida por los prisioneros españoles a raíz del de-sastre de Annual de 1921

(continuará)

COEXA, S.A.CONSTRUCCIONES, EXCAVACIONES Y ASFALTOS

Vía Mallorca, 36 - Tels. 56 37 48 y 56 52 67

CALA RATJADA

Teléfono 58 90 12

BETLEMColonia de San PedroARTÀ, MALLORCA

SAUNA - PISCINA - TENIS - SOUVENIRS

Restaurantes / Bar

Club Cass Naval

Bodas, Banquetes, Comida mallorquina

2«)

ESPÈCIMENS ARTANENCSFestes deSant Antoni

- La festa mes arrelada dins el nostreminvat pais. Aquí la cavalcada que es cele-bra el sen demà de la nit bruixa dels foga-rons. En Julià Sureda Grau «fiutigliela» as-sossega la «montura» mentre posa per a la,foto. El públic mirant curiós.

-Aquest petit cavalcador, del qui llastimo-sament no en sabem el nom, demostra quesi de cas la festa no la porten els blasionsgenètics, s'aprèn de ben jovenets. Tot d'unaque se té sentit del ritme i se sap dominar lacualcadura.

-Preparats per anar a la beneïda. Tradicio-nalment sa surt d'es pins d'es tren,. No lesconeixem a tots, però baix aquest possat depagès autèntic hi ha En Xim, es mecànicN'Andreu Dalmau, En Murtó i En Candil.Ah! Ses ullorotes hi són de més.

-Pel forat de la carrossa descriam En BielRoses i es Rolléis disposals a menjar coquesi cantar. Per molts d'anys.

-Oh ingenuïtats infantona. S'Estol d'Esfogoners amb cara de fred però plensd'il.lusió. Què voleu? Som dia desse deGener!.

-I finalment uns altres preparats per a lasortida. Veim i coneixem es fills del nostreamic Toni Picó, En Manuel i N'Aina i laseva nora Maite. A les altres no les conei-xem, però el nostres lectors hi posaran elsnoms.

-

ESPÈCIMENS ARTANENCS

Un caràcter més artanenc, més fester i més «truios» que En JoanMctxo, no en cauen molts en romana. Aquí el teniu amb la seva ca-breta que el segueix allà a on va amb un carro fet d'ell mateix. Tot-hom s'ho passa bé i en Pere Pep Gil amb En Jaume Cinto miren lafeta.

Orgullós conductor d'un tractor que estira sa carrossa. En Torrensi un nebot seu que creim que nom Joan. Cançons i festa.

^

Oh!floret de l'artania femenívola! Frescura de l'espontaneitat.Veim N'Aina A loia, N'Antònia Mondoia, na Jaumina i N'Aina Pis-tola, filla d'aquella recordada donada de San Salvador. N'AntòniaMoma i altres que no destríam, coneixem o no en sabem els noms.Demanam perdó.

FESTES DESANT ANTONI

Una altra carrossa estibada conduïda per En Canet dd'En Salom, cabriols i carros. Trull Sant Antonier.

Es Molí

W

I

Ja caminant cap a les beneïdes. En Julio Infante, el nostre fotò-graf, va captar aquesta instantània que reflexa la diada matinera deles Festes.

I, finalment, la baralla anual de Sant Antoni amb els dimonis quesols s'espanten amb la senyal de la Creu. Aquest dimoni gros hapujat l'hàbit del Sant i guaiten unes camarines primes que suposamresultat dels seus dijunis dins el desert egipcia. Pregam als dimonisque no maltractin tant a Sant Antoni mentres dugui aquesta magror.Mos podríem quedar sense festa.

FOTOGRAFIES OFERIDES PER:

REPORTAJES INFANTE iFOTO-VIDEO CENTRE 2.000-U

31

CARTAS AL DIRECTOR

RESPUESTA A UNEDITORIAL DEL BELLPUIG

Suplicamos la inserción de la presente en respuesta a un editorialde Bellpuig cuyo título es «Obres per als externs»?. Cordialment.Obres per als externs

Siguiendo la pauta de confundir a sus lectores el culturalista pre-senta un panorama de obras subastadas y que han sido realizadaspor empresas foráneas. Olvidando la tradición empresarial de nues-tro pueblo que ha trascendido siempre sobrepasando los límites denuestro término municipal. En la memoria de todos estan los FerrerGinard, los Ferrer Pons, Hnos Fuster, Sureda, Valls, etc.

Lo que tiene que explicarle al pueblo, señor editorialista, es quecon la nefasta política de los independientes apoyados por sus acóli-tos socialistas, la empresa local está desapareciendo o emigrando aotros municipios porque entre nosotros no puede ni progresar ni en-grandecerse. El empresario mira al futuro y huye de los lugaresdonde se le ponen demansiados impedimentos.

Tenemos el ejemplo del Polígono. Suponemos que dentro de unosaños dirán que los empresarios de Artà no quieren invertir en él y

que son cobardes ante el porvenir. Seguramente tratarán de enmas-carar haciendo olvidar que lo que se hizo fue perder el tiempo y losempresarios ya han tomado otro camino comprando en Manacor oen Capdepera ante la pasividad municipal que hace con ella nuestropueblo sea el de menos venta de toda la Comarca.

En el momento de poner en venta el polígono se vendieron todoslos solares pero, señores del editorial, han pasado dos años.

A las empresas que ahora no lo quieran ¿se les culpará tambiénde abstención y cobardía?

Naturalmente que hoy hay pocas empresas fuertes en Arta. Con lapolítica del grupo dominante en el Ayuntamiento las han diezmado.Ahí es donde hay que buscar a los culpables de que a las obras lashagan «Els externs»

Un empresario artanense

SEGUIM «SIENDODIFERENTES»

D'entrada, li vull donar tota la rao del món a J.C.F.. El mes pas-sat, va escriure «SEGUIMOS SIENDO DIFERENTES» (vegeu pàg,3 del núm. de l'Artà darrer). Em fa il·lusió pensar que l'articlet tanben raonat no haurà estat escrit com un que fa retxes dins l'aigua.Ni endebades.

Perquè em diuen que la qtlestió tractada per J.C.F. ja és pudenta.És com aquell peix que es mossega la eoa, però l'han deixat moriri, és clar, fa olor. I m'expliquen més coses:

Fins ara, hi na hagut -sempre que s'ha tractat dels servíeis xerecsd'AUMASA- massa excuses de mal pagador. Una partida d'entitatss'han passat la pilota i, és bo de veure, no s'ha arreglat ni una mi-cona de tot quant ha estat denunciat contra AUMASA. M'han contatque els Ajuntaments d'Artà, Capdepera i Sant Llorenç sempre s'hantret de la mànega uns motius que farien rialles, si no es tractàs decoses tan serioses. Per exemple, han proclamat: «Això són coses dela Direcció General de...(carreteres o per l'estil) i de l'empresa AU-MASA. Després, des de la direcció General de...ens han enviat aporgar fum, i passa que mai per mai hem sabut com es menjaaquesta tal cosa. Més tard, quan qualque particular s'ha acostat a lasusdita empresa, s'ha topat amb una murada de malsmodos, de gentmalsofrida i amb l'educació a la sola de les sabates.

Sembla que ens trobam dins un cercle viciós. Dir que això fa oiés emprar paraules senzilles. Sia així com sia, em permet demanaral nostre Ajuntament i als ja esmentats (Capdepera i Sant Llorenç)que rompin o facin rompre el cercle farcit de vicis. Que posin fil al'agulla, una vegada més?, per tal d'atendre, més aviat que de pres-sa, la queixa escrita per J.C.F., queixa que subscriuríem l'estol gran-

diós de gent que tenim la desgràcia d'haver d'emprar sovint la ca-miona d'AUMASA.

Més encara: Jo vull demanar, amb tota l'ànima, que acabi aviat latremenda injustícia de que els artanencs facem una hora i mitja decamí quan anam a Ciutat, o quan en venim si ens servim de la jacitada camiona. Només són 70 quilometres, però el viatge dura sem-pre devers 90 minuts. Una barbaritat! I tot, perquè AUMASA ens fa

32

entrar fins al centre de Manacor, on no hi hem perdut res els diesque ens toca anar a Palma, o venir-ne.

Si la camiona només üngués una aturada breu devers la benzinerao l'edifici de la Guàrdia Civil (Manacor, Carretera general), estalvia-ríem -gabellins, llorencins i artanencs- aquells vint o trenta minutsque perdem, miserablement, quan ens fan entrar fins ben al mig dela Ciutat de les Perles. Això té un nom, en mallorquí: és prendre elpel!

Ja sé, ja, que les dues cap-pares d'AUMASA han estat compara-des amb la «DAMA DE FERRO», la Sra. Margaret Tatcher. Peròaquesta es va portar dignament quan va veure que no tenia raó. Esva retirar, tot permetent que Anglaterra seguís la marxa que recla-mava la majoria.

Srs. baties esmentats: Teniu un bon os que roegar. És cert; peròno poseu aigua al vi de l'entusiasme de la gent que confia en vosal-tres; és una gent en nom de la qual us escric aquestes línies, cap alt,davant Déu i tot lo món. No poseu el cap davall s'ala! Envestiu al«MIURA» o MTURES? que sia, que el poble us ho agrairà ferm.Venga, que s'acosten les eleccions!!

Un que no té cotxe.Per tant, usuari forçós d'AUMASA

CARTAS AL DIRECTOR

NEGLIGENCIESMUNICIPALS

Benvolgut director de la revista «Artà»:Si hi ha res que admir grandiosament quan pens en la vostra re-

vista, és que reflecteix les inquietuds i el malestar de tot un pobleque, al contrari de tots voltros, que us expressau clarament i sensecap pèl a la llengua, té por de dir en veu alta el que realment sent ipensa. I té por, per les possibles represàlies.

Ido bé; vull expressar-vos aquesta merescuda alabança, i aprofi-tar-la per denunciar un fet que ens perjudica a molts d'artanencs.Sobretot als nostres fills, que també són del nostre poble.

Som la mare d'un petit futbolista. Em veig obligada a anar a cer-car-lo en acabar l'entrenament, perquè tot el carrer, des de la sortidadel poble cap a les pesqueres, resta fosc com «la boca d'un llop». A

més, i per si fos poc, hi has d'anar quasi, quasi amb un «todoterre-no» per la quantitat de clots, bonys i el malambrós estat de la carre-tera. I no en partem, si és que vos decidiu a anar cap a «Sa Duàia».És un autèntic safari.

Jo sé de bona font que Joan Sureda, el qual, a més de presidentde l'Artà és regidor del P.P., ja ha posat aquests fets en coneixe-ment de l'Ajuntament més d'una vegada. És una llàstima que elsnostres fills hagin de pagar les conseqüències d'aquestes petites ven-jances polítiques-personals. Més que una llàstima és una vergonya.

Una artancnca

HOMENAJE A PEDRO MAT AMALESUI.TTMA HORA

Como sucediera en otras ocasiones, «elsartanencs», se sintieron solitarios y unieronsentimientos en un claro ejemplo de hacer«poblé».

En esta conyuntura, remomerando portodo lo alto la memoria de Pere MatamalesLlinàs, que a su manera y leal entender,vivió, sufrió y vibró para enaltecer y presti-giar el nombre de su villa natal. Todos losactos celebrados registraron masiva asisten-cia, quedando patente el cariño y aprecioque Pedro se supo granjear en el transcursode sus 60 años de existencia.

CEREMONIA RELIGIOSA

Como en los viejos tiempos, los preconci-liares, los de antaño, el «Orfeó Artanenc»,como hacía décadas atrás, nos deleitó e hizoposible la gozada de escuchar las notas im-perecederas de un Schubert solemnizado ur.aConcelebración Eucaristica, un viejo sueñode Pedro que no pudo ver realizado, perocual Cid Campeador, se hizo posible tras sumuerte. En su homilía, el P. BernardoNebot, tejió una verdadera pieza oratoria re-zumante de ternura y de nostalgia. A resal-tar que el rector Francisco Munar y el Supe-rior del Convento P. Antonio Roldan, qui-sieron asociarse al homenaje concelebrandocon su asistencia personal a los actos.

Tras la celebración religiosa que congregóa una verdadera multitud se formó la cara-vana que emprendió el camino del cemente-rio.

CEMENTERIO

La serena quietud del camposanto apenasse vio turbada por el tropel de la comitivaque, en día tan señalado, quiso dejar la im-

pronta de su testimonia y de su reconoci-miento depositando un ramo de flores al piede la tumba de! homenajeado. El fervienterezo del Padrenuestro, las sentidas palabrasde Pau Pins, los alusivos versos de Toni Gi-nard, envolvieron el ambiente de un halo demisticismo y recogimiento realmente sobre-cogedor. Sobre el pensamiento de todos lospresentes flotaba la figura entusiasta y ple-tórica de Pedro Matamales.

«SES PESQUERES»

«Ses Pesqueres», se vistió de gala y deluto para enmarcar el homenaje deportivo.El partido de «velles glorias», semejaba uncompendió de la historia viva del fútbol ar-tanense, una especie de «trailer» donde apa-recían retazos de toda una época, incluidassecuencias del mítico y añorado «Es Cos».Hablar de nombres sería improcedente, ex-poniéndonos a caer en olvidos no excusa-bles. Con decir que estaban casi todos essuficiente y significativo, porque algunasausencias eran meramente físicas ya que lamente y el corazón sí estaban allí presentes.

Terminado el partido de los «carrozas» sesucedieron una serie de actos emotivos y al-tamente espectaculares. Con el telón defondo de todos los veteranos, símbolos deun pasado glorioso, del testimonio del fút-bol actual y, de la muchacha benjamín, ex-presión de un mañana no lejano, se procedióal reconocimiento público a la memoria dePedro Matamales. El niño Lorenzo Terrassa,uniformado con los colores del C.D. Arta,entregó a Francisca Rosselló, viuda del ho-menajeado, un ramo de flores, lo mismo quehizo seguidamente Mateo Arrom, en nombrede la plantilla actual. Los presidentes del

Artà y Avance, Joan Sureda y Antonio Va-quer, respectivamente, le hicieron entrega desendas placas conmemorativas. Asimismo,el C.D. Manacor y Cardassar se adhirieroncon regalos conmemorativos, lo mismo queel Bàsquet Sant Salvador lo hizo en unaplaca entregada por la jugadora M* AntoniaPlaquer. Como colofón, el arbitro del parti-do, Sr. Sanús, hizo entrega de un balón quecontenía las firmas de todos los jugadores,tanto de Artà como de Mallorca, que habíanparticipado en aquella tarde entrañable.

CONCIERTO

Las amplias naves del templo parroquialse llenaron de asistentes ansiosos de aso-ciarse al acto necrológico. La Capella Ma-lorquina dirigida por Bernardo Julia, ofrecióun sugestivo programa-repertorio que colo-mó las apetencias de un público que se en-tregó por completo a las excelencias mostra-das por la masa coral concertante, y queante los reiterados aplausos ofertó una piezano programada.

En el intermedio Joan Escandías en unparlamento pleno de lirismo, poesía y senti-mentalismo gloseó certamente la figura dePedro Matamales. Acto seguido, una repre-sentación de «els antics companys» entrega-ron a la família una bandeja de plata consentida dedicatoria.

Las prisas de última hora. Queda pen-diente la publicación del discurso home-naje a nuestro queridísimo artancnse,Pedro Matamales, en el próximo n* deMarzo. No se lo hemos ofrecido a nues-tros lectores por problemas de tiempo yespacio.

33

Entrevista a un missioner, mig artanenc

Hem tornat veure el pare Miquel RamonCampins, T.O.R.

Bono, no volem molestar a cap ni undels artanencs -dels qui viuen dins elnostre poble- a l'hora d'explicar qui ésaquest frare franciscà de la Tercera OrdeRegular. Però, com que sempre és bo defer trobar-nos amb els desorientats detorn, direm qui és el nostre entrevistat,ben entès que veim clar que més d'undels artanencs i coloniers es posarà ariure quan expliquem qualsevol cosasobre aquest franciscà tercerol.

Fra MIQUEL RAMON I CAMPINS vanéixer a Lloseta (Mallorca), l'any 1951.Després d'estudiar al Seminari de laPorciúncula (Mallorca) i a Madrid, l'any1.982 fou ordenat de prevere pel Carde-nal Vicente E. Tarancón. Després d'unesexperiències de frare i de sacerdot, l'any1984 arribava al convent franciscà d'Ar-tà. I l'any 1985, el Sr. Bisbe de Mallorcali feia el nomenament de vicari Coadju-tor de les parròquies d'Artà i de la Co-lònia de Sant Pere.

Des d'aquest punt, l'entrevistador jaes perd. Ha sentit contar tantes de cosessobre l'entrega i la servicialitat d'En Mi-quel (a Artà i a la Colònia sempre l'hancitat així), que ara no troba ni una micaestrany que els feligresos de les duesparròquies s'hagin desfet en peces quanl'han tornat veure. I això vol dir que undia se'n va anar.

Sí, efectivament, a mitjan estiu del'any 1989, el P. Miquel ens deia«ADÉU». Però els artanencs i els colo-niers romanien aturdits i trists. Se'nanava un bon amic. Un frare i preverefarcit d'humanitat i d'un sentit modern-i encertat- de la relligiositat.

34

Les barraques i la gent que ha de contemplar, cada dia, el P. Miquel.Sense deixar la mula quasi mai.

El cas és que el P. Miquel li envelàcap a les missions de HUAMACHUCO(Peu), d'on ha tornat al cap d'un any imig. Normalment, ens conta, els missio-ners de HUMACHUCO venim cada dosanys a descansar a Espanya; però passa-va -segueix dient- que durant l'estiutenim una feinada, mentre que durantels mesos de desembre i gener, ploutant i tant que ens veim obligats a nofer gens de feina de la nostra.

En Miquel, arribat a Mallorca, ha vin-gut, més aviat que de pressa, a Artà iprecisament durant les festes de san An-toni.

L'hem cercat i l'hem trobat. I dic això,perquè no vulgueu sebre les dificultatsque ha tingut aquest entrevistador al'hora de conversar amb el P. Miquel. Esveu que tant els artanencs com el colo-niers se'l rifen. Reunions per aquí, di-nars i sopars per allà; ell no hi haviamanera de trobar en Miquel.

Li hem fet un caramull de preguntes.Totes han restat ben contestades. Peròcom que En Miquel té una amenitat queromp tots els molles prevists, els nostreslectors només podran gaudir d'unes es-pipcllades de tot allò que ha contat. Ta-llant i tomant tallar, l'entrevista encararesulta llargaruda.

-Vegem, Miquel, clar i llampant,¿perquè te'n anares d'Artà i de la Colò-nia?.

-Encara que el vot d'obediència -queem lliga greument- ens fa lliures a l'ho-ra de donar una contesta a la crida deJesucrist, i participar amb Ell en sa Mis-sió d'alliberació, he de confessar quevaig partir amb disgust. I això que feiatemps que jo tenia ganes d'anar a mis-sions, concretament, a la missió que té

la T.O.R. a la serra peruana. Ara bé;amb la mateixa sinceritat he de dir que,al cap de poc temps d'haver arribat allà,em vaig sentir contentíssim. Contentís-sim, maldament que em trobàs amb unmón completament distint. Pareix queen lloc de progressar, van enrere, comels crancs.

-¿Ho pagava anar-t'en d'un poble quet'estimava i que t'ajudava a la teva rea-lització humana, cristiana i relligiosa?

-Sens dubte que sí, perquè havent d'a-prendre dins un món nou i en migd'una cultura que jo desconeixia, hecomprovat que tot t'ajuda a créixer enl'esperit, en la fe i com a persona.

-Demostra'm que el canvi ha estatuna millorança.

-La persona sempre pot créixer més imés, i passar d'una situació benestant(com la que jo vivia a Artà) a una vidade pobresa-misèria, et fa descobrir elsvalors humans i cristians que hi ha dinsuns ambients absolutament distints. Perexemple: a vegades m'han tret de polla-güera la tranquil·litat aturmentadora, elno frissar mai, trobar temps per a tot,gaudir de la pau d'esperit, demostraralegria dins la misèria i els contratemps,uns valors indiscutibles d'aquella gentde HUAMACHUCO. Però ben aviatvaig veure que tot això són uns valorsque aquí també els varen viure els nos-tres padrins, i tot em va fer molt de bé.

-¿Què pestes fas per allà?-En aquelles terres, el «Padresito» és

—o vol ser— un seguidor de Jesús.Acompanya —encarnant-se allà on estroba— en la fe, al mateix temps que in-tenta ajudar a fer camí a tota aquellagent.

La primera passa que vaig haver de

L'na part delí feligresos del missioner entrevistat. Agüella església el unade ¡et millón que hi ha per allà.

Na «ÑUSTA», coleada pel P. Miquel Et trobena una muntanya de mét de 4.000 metres.L'acompanyament et un guia «chalilo»

donar —i amb molt de gust— va ésseraprendre a viure amb ells i com ells,dins lo possible.

En quant al treball d'evangelització ide promoció humano-social, em trobamb l'obligació —no es pot retrassar—de fer front a una religiositat amb massapoca catequesi, és a dir, un bullit de su-persticions paganes (molt aficades) pas-sades per l'Església, o «batiades».Només tres exemples: a) confesar-se,perquè tenen mal de cap; b) demanar elbateig del nin, perquè plora molt; c) su-plicar-te que els cantis «UN EVANGE-LIO» abans d'anar al metge, o en llocd'anar al metge (a més d'un dia decamí, per cert).

Sobre la promoció humana i social,has de començar per les coses més ele-mentals. Menjar, n'hi ha poc. I és po-bríssim en calories, vitamines, etc. D'al-tra banda, no se renten, o ho fan poquesvegades. Ni tampoc cuiden la netejadels utensilis per a cuinar i menjar.Quan duen una camia ben bruta, se'nposen una altra damunt (neta o bruta,segons com l'han rebuda d'obsequi).

No hi ha allò que a Mallorca dèiem«la bassa», ni res parescut. El camp —oel carrer— és el seu gran «lloc comú». I

els nins i els cans mengen dins el mateixplat, encara que els missioners hem re-petit a les famílies que allò són barbari-tats. Es queden sempre tan tranquils!.

Ja veis, idò, el camp grandiós de feinaque té allà qualsevol «Padresito». Bono,només vos he contat una mínima ex-pressió.

-Ara, ulls clucs i aviat, diga'm com ésla pobresa d'un dels pobles que tens en-carregats.

-No som capaç de contar-ho amb po-ques paraules. Emperò, teniu ben encompte que la pobresa és —sobretot—la pobresa d'esperit, del cap, de laintel·ligència... Tenen molt poca iniciati-va. S'aconhorten amb el «bolo», unabolla de fulles de coca, roegada ambcalç viva dins la boca. El «bolo» elslleva el cansament, la fam i la son.

Viuen dins casetes de fang, sòtil depalla, i dormen en terra.

Seria massa llargarut contar els detallsd'aquella pobresa-misèria.

-Tots sabem, més o manco, l'extensióde Mallorca. Tu mira de prendre com areferència a la nostra illa, i conta com ésde gran la parròquia que t'ha confiat elnovell Bisbe mallorquí (de Llubí), Móns.Sebastià Ramis Torrens, T.O.R.

-La meva parròquia està formada perquatre Districtes, i té una extensió unpoc més grossa que la Vicaria IV de Ma-llorca, la Vicaria Episcopal de la qualn'està encarregat el nostre recordat amicRafel Umbert. Però allà, més que elsquilometres, compten els camins infer-nals i el fet de que sempre van pujant odevallant muntanyes de tres, quatre icinc mil metres.

Dels 60 poblets de la parròquia, enpuc visitar 12 emprant un «Jeep» Toyo-ta; als altres, hi he d'anar colcant da-munt Na «ÑUSTA», la mula. Vegeu-la ala fotografia. ¿Durades del viatge? Elpoblet que tene més prop d'allà on viscmés, es troba a un poc més d'unes cinchores de camí de mula. I el «caserío»més lluny, em cau a unes 20 hores, pas-sades colcant damunt la mula. Més bendit: faig el camí colcant, sí, moltes d'ho-

res, però també anant a peu estones imés estones. No puc aguantar «tantamulada».

-¿Què has fet dels MIL DOLLARS queet varen entregar el P. Roldan i els arta-nencs, quan te'n anares a HUAMA-CHUCO?

-Ho he gastat —i no m'han bastat—així: 1) ajudant a catequistes malalts(medicines i menjar); 2) fent algunes mi-llores necessàries dins la casa on viscnormalment; 3) canviant rodes i pagantaltres factures del «Toyota» esmentat.Com poreu veure, MIL DOLLARS noporien donar per més.

-¿És veritat que t'arriben tots els do-blers que t'hem enviat els artanencs i elscoloniers? ¿No es perden a mitjan camí?

-M'han arribat tots els doblers quem'heu enviat.

-Podem seguir, idò, ajudant-te, és adir, enviant-te doblers?

-Clar que sí. I ja vos ho agraesc ambtot el meu cor i per endavant. D'altrabanda, la manera més pràctica que teniuels artanencs i coloniers (per allò de quevos vull llevar totes les molèsties possi-bles) és entregant el vostre donatiu aqualsevol missioner que vagi al Perú, otambé entregant-lo a qualsevol dels fra-res que hi ha al nostre convent d'Artà.Ells sempre s'han demostrat molt dili-gents a l'hora de fer-me arribar els vos-tres donatius.

-¿Quan tornaràs?-Si Déu ho vol —com deim encara els

mallorquins—, dins dos anys. És lanorma que tenim els missioners d'allà.Venim a Espanya cada dos anys. Si heromput el costum és perquè em tocavavenir durant l'estiu. I allà, durant l'es-tiu, hi ha molta de feina. La porem fer,però durant els mesos de desembre igener, plou a les totes.

-¿Vols dir qualque cosa més als nos-tres lectors?

-M'interessa donar les gràcies pelgrandiós afecte que m'han tomat de-mostrar els artanencs i coloniers. Moltagraït a Na Francesca i En Joan (el ma-trimoni de l'ONCE), perquè la mar devegades han posat la seva emissora d'a-ficionats a la disposició de gent quevolia parlar amb jo. És un favor que noté preu.

També vull dir als artanencs i colo-niers: M'heu fet empegueir del «casser»que m'heu regalat. Gràcies de tot. Se-guiu amb aquest culte que sabeu retre al'amistat humana. Continuau dins unclima de pau i d'unió. Hi sortireu guan-yant.

MIQUEL: Que tenguis bon viatge detomada a la teva missió. I que Déu etguard de perill!

UN DE FORA POBLEArtà, 17 gener 1991

35

Entrevista a... D. Francesc Mimar, Rector solidande la Parròquia d'Artà i La Colònia de Sant Pere

La revista ARTÀ es sent honrada amb l'entrevista que haconsentit Mn. Francesc Munar I Servera, el qual ja va guaitar ales nostres pàgines (desembre 1990) amb una encertada escome-sa als feligresos d'Artà 1 de La Colònia.

D'altra banda, donam la més completa enhorabona a la nos-

tra magnífica col·laboradora, una dona que ho fa molt bé I quevol romandre dins l'anonimat. Respectara aquesta postura, peròens sap greu no donar el nom.

LA DIRECCIÓ

Nom: D. Francesc Munar i Servera.Nascut a Manacor. L'any 1948.-Parròquia on ha oficiat?-Vaig acabar el seminari l'any 1973, i els

meus primers 6 anys de treball pastoral elsvaig viure a Sóller: primer com a diaca illavors —els tres darrers —essent capellà.Després vaig treballar 6 anys a Burundi(Àfrica Central), a la missió diocesana ma-llorquina. L'etapa segUent va ser Brusel·les,on vaig passar dos anys d'estudis teològics.El 1977 el Bisbe em va enviar a Lloseta, i,tres anys després, m'ha enviat aquí, a Artà.

-Records de la seva Infantesa?-La meva infantesa és la d'un nin de la

pagesia dels anys 50 als 60. No hi ha gairecoses que cridin l'atenció. Els meus recordsmés vius són una família nombrosa, la vidadel camp, una escola unitària, la parròquia,els escoltes.

-Com va sorgir la seva vocació religio-sa?

-El medi en el qual vaig viure la meva in-fantesa era religiós: una religiositat senzillai sincera. No ofegava. El contacte amb laparròquia i la motivació familiar varen serdecisius perquè anas al seminari.

-Records de la seva joventut i vida alseminari?

-El seminari significà moltes coses en elmeu record. La formació intelectual i huma-na era ('s qualitat, al meu veure. Jo almanco n'estic molt agraït. Va ser el tempsde creixement, de la maduració d'un esül deser capellà, de recerca. D'entusiasme per unmón nou. Un temps també de forjar una es-piritualitat en temps de forta secularització.Era anar quantre corrent, més que ara i tot,apuntar-se al que em vaig apuntar.

-Quins projectes té vostè per la nostraparròquia?

-¿Els projectes que tene per a la nostraparròquia? El primer és compartir la vidadel poble, conèixer les persones, les famí-lies, els distints ambients. No vull dir quevengui sense projectes. Però crec que elsprojectes els hem de fer aquí junts, tots elsqui vulguin posar les dues mans en la cons-trucció de la comunitat cristiana. El meuprojecte és una Església que sap lo que voli que està molt oberta a la vida del poble.

-¿Principal problemàtica amb la quals'enfronta l'Església actual I mesures quees prenen per poder-la combatre?

-L'Església actual es confronta a una si-tuació d'irrelevància de lo religiós. Déuocupa un lloc molt secundari en el nostrehoritzó, dins la nostra societat. Al mateixtemps, els temps actuals són sumament inte-ressants per a la nostra feina, ja que el qui

en vol, en vol. Veig la situació de l'Esglésiamillor que fa vint anys i que fa cinquantaanys. Per què? En primer lloc perquè nohem d'enyorar el passat, sinó afrontar elpresent i mirar-lo amb ulls positius. Això nolleva que hi ha molt què fer!

¿Quines mesures hem de prendre? Treba-llar, treballar i treballar. Per què? Per unaEsglésia de persones que celebren la fe, quefan un procés de creixement, que tenen unarepercussió de millorar la convivència dinsla societat. La missió de l'Església sempreés la mateixa i sempre és nova: de l'Euca-ristia treim i a l'Eucaristia duim tota la nos-tra vida. D'allà surt el nostre servei als al-tres, la llum que ens fa créixer en la fe, l'es-til de vida de Jesús que volem viure avui.

-Aquesta qüestió és una mica delicada;emperò, segons el meu punt de vista,força interessant. ¿Està vostè plenamentd'acord amb totes i cadascuna de les pos-tures I plantejaments dels seus superiorseclesiàstics, o per ventura difereix perso-nalment sobre qualque qüestió?

-En tot l'essencial estic d'acord amb elsresponsables de l'Església. Al mateix temps,no podem oblidar que la consciència de lapersona és la darrera instància que hem d'o-beir: això sí, una consciència que s'ha dei-xat il·luminar per l'Evangeli i que està ober-ta a les opinions dels altres i que reb ambserietat i amb bon esperit, l'ensenyamentdels responsables de l'Església. Acollir elsensenyaments dels responsables de l'Esglé-sia, és una obligació que no estalvia la prò-pia recerca.

-¿Què és el que més 11 agrada del nos-tre poble, i què és el que 11 ha vengut mésde nou?

-Encara conec poc el poble d'Artà. M'a-grada l'estil de conviure i el caràcter obert.

8ykoQOrr

ALQUILER DE PELÍCULAS

•JaimeMestre

, Payeias•^^TAr.^^$^/

\S *;̂ Z*V/fV_T_£

vï»l.8361 M,

INSTALACIONES ELÉCTRICASVENTA DE ELECTRODOMÉSTICOS

JAIME MESTRE PAYERASCarrer Ciutat. 46 • ARTÀ

FAX Y TELEFONOS

36

festiu, acollidor. M'agrada que s'ha conser-vat el caràcter del poble: les cases i el con-junt urbà. La primera impressió és molt po-sitiva.

-¿Missatge que voldria donar als seusfeligresos i població en general?

-Jo tene poques coses què dir, encara.Vull posar-me al servei de tots els artanencsi coloniers. Que sàpiguen que les portes deles parròquies continuen obertes a tots. Lavida de les parròquies continua. Tota inicia-tiva per a millorar la qualitat de la vida cris-tiana serà ben arribada i ben recolzada.

-Voldria afegir res més?-Vull afegir que em sent molt limitat i

que conni en l'ajuda de Déu. Confií quetots —laics, religiosos i religioses, i equip

IX

Jardineria, Disseny

Alaiiteniuii·iit t

y e na a de P la n t ex

Joan Llabfitti Morey

Plaça Conqueridor, n.° 8Tel. 88 52 44

07570 ARTÀ(Mallorca)

de capellans continuarem assumint les nos-tres responsabilitats per fer de l'Església unvertader Poble de Déu obert a totes les ne-cessitats i tota la vida del poble d'Artà i dela Colònia.

-Aquest és el nostre nou rector. De con-versa timida, emperò sumament agrada-ble. Afable i treballador, natural i espon-tani, és la viva representació de les virtutshumanes de la Institució dins la qual, tanhonrós, forma part.

Que Déu, amb tota la seva misericòr-dia, les hi conservi molts anys i ens icsmostri, mitjançant els seus actes, com amodel d'exemple a seguir.

M.A.P.E.Artà, 14 de Gener de 1991

=z£ï yFERRER AMENGUAL SA

FABRICA DE MOSAICOS Y PIEDRA ARTIFICIALALMACÉN DE MATERIALES DE CONSTRUCCIÓN

Fábrica, Almacén y Oficina: C/. Ramón Llull, 9 y 11Tel. 83 61 79 - Fax 83 61 76 - ARTÀ (Mallorca)Almacén y Tienda: C/ Velasco, 38 - Tel. 56 33 45

CALA RATJADA

Comercial

ARTAEN ARTA:carrer de ciutat, 26 - Tel. 56 21 48

EN MANACOR:Polígono industrialc/. Menestrals, 11 - Tel. 55 58 11

^

B

Per més

»»«KYFERGUS«. (f) CUTldOT

BAlLLE

.C. S. Taladoras y Segadoras

informació: Cridar al Tel. 83 61 48

MaiHv-Fírguíon

CÒNDOR

BAULE

IttURCA

AGUDO

MONDIAL V OPEM

CAVARÀ

CASPARDO

JUSCAFRESA

BLANC

BRUN

Tractor«

Motocuiitores v Motobombas

Empacadoras • fiotoempacadoras¥ Sistémasete riego

Equipos preparaciónTierra v Siembra

Cubas de vacío

Motosierns

Pulverizadores

ßarras de Corte

RemolquesPeladoras de Aim en oras

Abonadoras

M

DARRE ISDIES, 9:

A pesar de la crisi econòmica que, qui mes quimanco, pateix en palpar les butxaques; del temor a lesrepercussions sorgides a rel del conflicte del golf Pèrsic,degut principalment a la manca d'una informació clara iconcreta per part del govern Central, per raons de segu-retat (emperò, quina seguretat?. Es clar, la seva); i lescontraposades expectatives de cara a la temporada tu-rística propera, els Darrers Dies artanencs rebroten, anydarrera any, cada cop amb més força.

Ximbombades, Sa Rueta, sa Rua Grossa (aquesta ambuna participació de més de 850 desfressats). Tots elsactes, amb poques paraules, destaquen pel seu alt índexde participatiu, la seva originalitat, bon gust, ritme, ale-gria i ànim de superació.

Que no decaigui la festa!Per molts anys a tots!

K«porio/«s

FOTO-VIDEO

BODAS - COMUNIONES - BAUTIZOS

ARTÍCULOS FOTOGRÁFICOS

/f

C¡. Vinya, 2$

ARTA (Mallorca) Tal. 88 S3 84

,XO**

AUTOSESCANELLAS

EXPOSICIÓN Y VENTA

SERVICIO OFICIAL

SUZUKI5&MT&N&

Carrer Argentina, 31 - Telèfon 83 61 15 - ARTA

38 39

QUATRE ESQUITXOSSOBRE

LA NOSTRA LLENGUA

Ell ja fa vuit mesos, lector dilecte, que pots llegir la pobresad'una nota introductòria com aquesta, mentre que, acte seguit, t'heanat servint la riquesa admirable d'uns escrits de persones que handonat i segueixen donant llustre, glòria i esplendor a les «nostreslletres»

No seria gens estrany que les discussions —o les bregues?—sobre ¿Llengua o dialecte?, ¿Català o mallorquí? encara s'estigues-sin allargant dins alguns cercles de la nostra vila. Més encara: jom'arrise a assegurar que si no hi ha el seny mallorquí a l'hora dellegir, discutir o pair les opinions valuoses duites a aquest racó, enspodríem barallar fins que ens trobem a la vall de Josafat.

Ja fa molts d'anys que vaig pels camins de la vida amb una fortaconvicció: en aquest món, endemés de tenir els peus ben posats da-munt la terra que ens aguanta, és necessari (encara sé passar senseescriure «cal») somiar. Si no, mai per mai canviaríem la realitat d'a-llò que no ens agrada, com tampoc podríem arribar a fer qualquecosa que ho pagàs un poquet. Restaríem tots com a CONFORMIS-TES. Si no tenim un horitzó de poesia, per petit que sia l'horitzó,en lloc d'esmolar, farem osques. I, lògicament, coneixerem la fondà-ria de la tristesa, o de la pena del ferrer sense carbó; bono, del ferrerde temps passats.

Un escriptor francès, René Bazin, ens va deixar escrit: «Hi hapersones que neixen amb una cadernera dins el cor, i encara que lagàbia sia pobra, canten amb alegria».

A l'hora de tractar una vegada més sobre la nostra benamandallengua, m'agradaria ferm ésser com una cadernera xalesta que, ambuna gàbia pobríssima, sens dubte, cantàs pulcrament lesexcel·lències de la llengua que parlam els mallorquins. I, t'ho benassegur: per cap de les maneres voldria caure dins el vici que hacitat la Doctora Aina Moll: «Els radicalismes a favor de la lleguasón TAN PERNICIOSOS com el radicalisme en contra».

Però, lector benvolgut, m'agradaria ferm que tenguessis molt en..ipte que quan tractam sobre les qüestions —tan i tan variades—

de la llengua de Mallorca, hi ha una ignorància tan foresta i unesimposicions tan fortes, que no puc passar sense recordar aquellesparaules del valent estadista anglès. Oliven Cromwell: «Mai s'arrri-ba tan lluny com quan no es sap a on va un».

D'altra banda, a vegades em cau la cara de vergonya quan sentconverses que fan macolins la grandiositat del parlar del nostrepoble.

Davant de tants de dois escoltats -fins i tot, dins el benamat pobled'Artà-, em faig meves les paraules d'un imponderable autor caste-llà, Francisco de Quevedo y Villegas (1580-1645): «No he de callar,por más que con el dedo, ya tocando la boca, ya la frente, silencioavises, o amanaces miedo».

Mentrestant, he arribat a un moment en què veig que aquesta in-troducció ha estat allargada molt més que els mesos passats. És que,donant-li voltes i més voltes, pens que té tota la raó del món un es-criptor suïs, Dilrrenmatt, quan va assegurar: «Són ben trists elstemps en què es fa necessari lluitar per tal de demostrar allò que ésevident».

Veuràs, lector, que et present un altre docte estimador de la nos-tra llengua. Ja te'n vaig parlar, un poc, al darrer número de l'Artà.

Em referesc al P. Miquel Colom Mateu, franciscà T.O.R. Mira sitornes llegir allò que vaig escriure d'ell. Et faràs més càrrec de quiés. I veuràs que es tracta de tota una autoritat en la matèria que

41)

/'. Miguel Colom Mateu, T.O.R.

locam des de fa vuit mesos.Durant una partida llarga d'anys fou el director de la revista ma-

llorquina i franciscana «Heraldo de Cristo», enterrada, per desgràcia,per un cervellet petit i buit, insensible als valors literaris i històricsque representava dins Mallorca i fora de Mallorca aquella publicaciómensual i de devers 70 anys de vida.

Endemés, ha estat l'ànima d'una humil «fulleta», portaveu cadames de la Germandat de l'Orde Franciscà Seglar, a la ciutat d'Inca.Era el responsable d'aquella «fulleta» i de la Germanat susdita. Delsseglars franciscans n'ha estat encarregat fins fa pocs mesos. A la«fulleta» encara la fa sortir cada mes. El P. Colom ja té 90 anys.

La citada publicació ne ta (no arribà mai al tamany d'una quartilla),ha regalimat sempre relligiositat sana i literatura de bon bessó.

Durant l'any 1978 va escriure el venerable P. Colom una partidad'àrticlets sobre el MALLORQUÍ. No ho oblidis, lector benvolgut:són treballs de l'any 78, però veuràs que encara tenen actualitat ba-tegant. Bono, al cap i a la fi, hauràs d'esser tu qui hi digui la seva.Ara, fora ja més raons. Comença a llegir. Ho paga ferm.

Un de fora poble

vmEN MALLORQUÍ

Sebre llegir i escriure en mallorquí serà casi una necessitat. Arabufa molt fort el vent a favor de les autonomies. Es previsible queMallorca i les illes germanes tenguin, dins poc temps, la seva pròpiaautonomia I autonomia significa, entre altres coses, tenir un governpropi, sense perdre la dependència de l'estat espanyol.

Una de les conseqüències lògiques de l'autonomia serà la dedonar una gran empenta cap a l'ús de la lleguna regional, la nostraestimada parla mallorquina.

Aclariguem, d'una vegada per sempre, què és el parlar mallorquí.La nostra parla és un dialecte de la llengua catalana. Però, ¿què voldir dialecte? Dialecte significa una varietat dins una mateixa llen-gua. Amb un exemple s'entendrà millor. Per Mallorca s'hi veuenencara moltes figueres que fan moltes castes de figues: figues flor iagostenques, roges i albacors, bordissot, blanques i negres, coll dedama, blanques i negres, alacantines, martinenques etc. Cada classeté el gust, la forma, el color una mica distints, però totes s'anome-nen figues. Doncs la llengua catalana és un conjunt de dialectes,cada un dels quals té el seu nom i les seves particularitats, peròsense deixar de formar una mateixa llengua, la llengua catalana és

un conjunt de dialectes, cada un dels quals té el seu nom i les sevesparticularitats, però sense deixar de formar una mateixa llengua, lallengua catalana, igual que les diferents fruits de les figueres totsreben el nom comú de figa.

Això que passa dins el català succeeix també en les altres llen-gües, com castellà francès, italià, anglès, etc. Totes són conjunts dedialectes, encara que sovint n'hi hagi un que domina damunt els al-tres i que, per raons històriques, doni nom a tota la llengua. Aixípassa amb el parlar de la regió de Castella que ha tramès el nom decastellà a la majoria dels dialectes que es parlen en les diferents re-gions d'Espanya i el de Catalunya que ha dat el nom de català atota la llengua parlada a les illes balears, a València i a altres co-marques.

En pròximes «Fulletes» continuarem tocant el mateix tema.Però tal volta pregunteu: ¿A què ve parla d'aquest assumptes en

la Fulleta? Això no és franciscanisme, pensareu. I per ara us diremnomés que al Director de la Germandat també li interessa la culturadels Terciaris, dels seus estimats Terciaris.

No ens sentim gens enemics del castellà. Al contrari, creim queés educatiu i pràctic conèixer bé aquesta llengua. I millor encara si,més del castellà, es dominas algun altre dels idiomes europeus mésimportants: francès, angles alemany, italià, etc. Com ja ho hem indi-cat, l'estudi i coneixement dels idiomes contribueix a la formacióintel·lectual de la infància i joventut, i resulta una cosa molt pràcticaper a l'intercanvi comercial i turístic d'avui.

Però, per poc que un ho pensi, ha de sembla estrany, per no dirincongruent i ridícul, que persones que parlam en mallorquí, en el

nostre dialecte del català, quan hem de fer les nostres pregàries,quan amb més intimitat i confiança ens hem de dirigir al nostre Pareque està en el cel, ho hàgim de fer en una llengua que no és la nos-tra. ¿Què diríeu d'un mallorquí, que quan conversa no empra mésque el mallorquí, si, trobant-se malalt al llit, per demanar Ics cosesque necessita o desitja, envestís a parlar en castellà? Pensaríeu, na-turalment, que aquell malalt desvarieja o que li ha trabucat el cerve-ll. Doncs una cosa parescuda feim nosaltres quan en les nostres ma-lalties espirituals, adreçam a Déu les nostres peticions, la nostra ora-ció, valent-nos d'una llengua distinta de l'habitual, de la que usamen la conversa, de la que de petitons, aprenguérem a confegir dinsels amorosos braços de les nostres mares.

Ja sabem que alguns diran, o pensaran, que ells manegen tan per-fectament el castellà, perfecció molt discutible, que els és indiferentparlar i fer les pregàries espirituals en qualsevol de les dues llen-gües. O que afirmaran que Déu comprèn tots els llenguatges. Aixòdarrer és ver. Però siau sincers i admeteu que sí, que ho és una in-congruència, una cosa sense sentit, que en les nostres relacions vo-cals amb Déu, particulars, o comunitàries, usem una llengua diferentd'aquella en què parlam, en privat i en públic.

Doncs, ¿per què l'Església casi fins ara ens ha fet oir (no escol-tar!) la missa en llatí, llenguatge que no entenem? Breument: perquèl'Església, en aquest aspecte, dormia. L'expressió és una mica dura,però real. Aquest punt el tocarem si Déu ho vol, en la pròxima Fu-lleta.

Fra Miquel Colom, T.O.R.(Continuarà aquest tema)

ADÉU A «BODEGÓN EL PASO»

No és el lloc del naixament ni la procedència familiar. El senyo-riu es du dedins i la vida li afegeix aquest sebre estar en el seu lloc.

Així, en Joan i Na Magdalena, digueren adéu a la seva vida acti-va de casiners, amb un bon dinar del que en són testimoni les tresfotografies.

No vos descriurem si hi era en Gaitano, en Miquel Ferrer, enJoan Carter o na Franciscà Lluca. Seria massa llarg, perquè hi eratothom: amics, clients, familiars, companys, camarades, compares iconfrares, coneguts, adeptes i correligionaris, fent entranyable i cor-dial que En Puseta i Na Magdalena Xineta assegueren a estoballesposades un dia denou de gener de l'any de mil noucents noranta i u.

Allà lluny tronaven mortíferes les armes, aquí entre noltros la paui l'armonia.

Ho despedirem tranquils i senyorívols. «El Paso« ja és història ar-iane nca.

S.G.

4!

ARTANENSES QUE TRIUNFANDe raíz profundamente altánense, están en la cúpula de mando de

una compañía de Aviación que, a su vez, se halla en la cabeza delas compañías de vuelo no regulares. Cabe alegramos y dar la enho-rabuena a sus padres, nuestros particulares amigos. Paco Cano y Mi-quel Llodrá.

A continuación damos las notas entresacadas de las Agencias deNoticias y una nota del propio Consejo de Administración de laOasis.

La compañía de vueloscharter «Oasis», una de lascinco primeras en cuanto avolumen de pasajeros, ha des-tituido a sus principales direc-tivos y los ha reemplazado porpersonal de la charter «AirEuropa», según fuentes delsector de compañías de vuelosno regulares.

FLAMA, Efe.- La mismafuente indicó que esta decisiónfue tomada el pasado jueves enel consejo de Administracióncelebrado en Madrid y afecta aldirector General de «Oasis»,Gregorio Callejón, que será sus-tituido por José María Llodrá,

VIDRIO ALUMINIO SANEAMIENTO

IAL5AJ. Bernad, J. Zafra y J. Genovard

Otra. Santa Margarita, 57 - Teléfono 83 66 35ARTÀ

COTEXFERRER VAQUER, S.L.

C/. Parras, 90

Tels. 83 53 15 - 83 53 31

Fax 83 5162

Suministro Cortinajes,Uniformes

y Lencería Hostelería

07570 ARTÀ (MALLORCA)

director de Operaciones de «AirEuropa», con efectos del prime-ro de febrero.

También han sido destituidosel director del servicio de pasa-jeros, Florencio López Arellano,que será remplazado por CésarObón, proveniente de «Air Eu-ropa».

El director comercial, RicardoMorón, también tiene que aban-donar su cargo, sin que por elmomento se conozca su sustitu-to, así como Eutimie Blázquez,director Operaciones, y Luis Ba-llesteros, director de flota que seincorporan a Aviaco, según lasmismas fuentes.

«Oasis», línea aérea que per-tenece al grupo «Oasis Interna-tional Group», un holding inte-grado por compañías aéreas,tour operadores y establecimien-tos hoteleros, tiene previsto tras-ladar sus oficinas centrales deMadrid a Palma a partir del pri-mero de mayo próximo. Estoscambios completan los realiza-dos en noviembre pasado porlos accionistas mayoritarios,Pedro Pueyo y Mario Conde,que incorporaron en la directivade la compañía a Tomás Cano,que había desempeñado el cargode director General de «Air Eu-ropa».

OASIS INTERNATIONAL AIRLINESREFUERZA SU ESTRUCTURA

Madrid.- El consejo de Administración de la compañía aéreaOasis, ha procedido a una serie de nombramientos y modifica-ciones en su actividad operativa el pasado día 21 de enero.

Según informaciones facilitadas por la empresa, el Consejoratificó el nombramiento de Tomás Cano como vicepresidente,tal como habla decidido la presidencia. José María Llodrá se in-corpora a la misma como director general a partir del próximomes de febrero, y al mismo tiempo se ratifican todos los puestosdel Consejo. Gregorio Callejón, e-terior director general, continúaprestando sus valiosos servicios a la compañía como miembrodel Consejo de Administración.

Asimismo, y con el fin de afrontar en mejores condiciones lareordenación del mercado de transporte aéreo, el Consejo deci-dió que aunque la presidencia, la dirección administrativa y finan-ciera continúen en Madrid, la dirección de operaciones, comercialy aprovisionamiento y servicios al cliente se trasladen a Palma deMallorca mientras que la de mantenimiento continúe en Málaga.

El Consejo acordó asimismo que para los nuevos puestos detrabajo que estos traslados crearán en Palma de Mallorca tenganpreferencia los trabajadores de Madrid.

Oasis International Airlines S.A. cuenta en estos momentoscon una flota totalmente moderna, y prepara su estrategia parajunto con las otras compañías aéreas del mismo grupo afrontar elreto de la liberación del mercado aéreo ofreciendo un servicio dealta calidad, para seguir ocupando un puesto líder en el sector.

BAR - RESTAURANTE

Ï.S pl̂ S EspecialidadCocina

Mallorquina

Cl. Ciutat. 48 - Tel. 83 64 61 - 07570 Aria

42

SOCIALS

Enllaç de Jaume Garrió Vives iMa Antonia Alzamora Orell.

Dia IS de desembre a l'església de Sant Antoni de Padua d'Artà,reberen el Sant sacrament matrimonial de mans del Pare AntoniRoldan, superior d'aquest Convent aquests dos joves artanencs.

Com podeu contemplar a la fotografia, la núvia estava radiant ien Jaume, tan conegut nostre per la seva simpatia demostrada durantllargs anys, per molts més d'ajudar als de ca seva primer a l'Almu-daina i després al bar Monument.

Després d'un suculent refrigeri, partiren cap a Canàries lloc demoda pel seu càlid hivern i proximitat, dins el que hi cap.

Boda Viejo Sánchez • Espinosa jovençansPastor novells

Justito al lado de estas líneas, nuestros lectores podrán contemplarla cara de felicidad que irradian unos amigos nuestros.

El caso no era para menos. María Antonia Espinosa Pastor yFrancisco Viejo Sánchez, acababan de contraer matrimonio canóni-co, es decir, aquello de casarse «POR LA IGLESIA».

Concluida la ceremonia religiosa, celebrada en S'ESGLASETA(Arta), los novios, sus familiares y su numeroso grupo de amistades,se trasladaron al restaurante «SA GRUTA», lugar en el que fuehecha la instantánea que ilustra estas líneas.

Todo ello ocurría el 10 de noviembre de 1990.El representante de la Iglesia en la boda fue Mossèn Marià, Pá-

rroco solidario de Artà y La Colònia de Sant Pere.Testificaron oficialmente el compromiso adquirido por los contra-

yentes las personas que citamos a continuación:Por parte de la novia, sus hermanas María, Antonia y Bel, además

del también hermano, Rafael.El novio no quiso ser menos, y también escogió a hermanas y un

hermano: Antonia, Isidro, Eugenia y Estrella.Libres ya de las ataduras del gentío que les había acompañado

—en la ceremonia religiosa y en el acto civil—, los recién casadossalieron hacia Andalucía, donde pasaron y vivieron su LUNA DEMIEL. Deseamos que la alarguen hasta el momento de su últimoaliento. MOLTS D'ANYS! ¡FELICIDADES SIN FIN!.

EN ARTÀ

"la C naixa^K%f ^ CAIXA DE PENSIONS

Servicio Cajero Automático 24 horas.

El dia 3 de novembre de 1990, s'administraven el Sagrament del'Amor els nostres amics ÀNGELA MARIA FERRER i MIQUELROSSELLÓ PICÓ.

El casament es va fer al Santuari de la Mare de Déu de St. Salva-dor (Artà). Va beneir l'amor-promesa dels jovençans Mn. FrancescMunar i Servera, Rector solidari de la nostra vila i de La Colònia.

Els testimonis que donaren fe del compromís matrimonial foren:Per part de la núvia, Balbina Gil, Margarida Villalonga, Àngela

Bordoy, Maria Marià, Caterina Martí i Neus Maria. En favor delnuvi, Sebastià Sureda, Francesc Bosch, Joan Maternales, AntoniCalmés i Damià Serra.

No li reclameu a aquest cronista —home i no dona— que conticom era el vestit de la novella esposa. Mirau si la fotografía adjuntapot assaciar un poc la vostra curiositat.

La menjua, el ball i tot l'altre divertiment es va fer a «S'Alqueríad'es Comte».

El viatge de LLUNA DE MEL el varen emprendre cap a Mèxic.L'ARTÀ desitja pau, goig i prosperitat als novells jovençans.

MONTAJES SERVERASOLUCIONES CON GARANTIA

PUERTAS BASCULANTESMANUALES, AUTOMÁTICAS O CON MANDO A DISTANCIA

CON MACfflMEMBRADO DE MADERA DENORTE - TEKA - CHAPA PEGASO

MONTADAS EN SU GARAJE CONSTRUCCIÓNPÍDANOS PRESUPUESTO

C/. Pep Not, 59 - ARTA - Tel. 83 61 31

43

ONOMÀSTIQUES

Amb motiu del 90 i 93 aniversari dels germans: Joan Lliteras Va-quer i Antoni Lliteras Vaquer, els seus més estimats familiars elsprepararen un dinar a la Porxada, conmemoratiu de la seva longivi-tat i excel.lent estat de salut i ànim espiritual.

Joan Lliteras, dins la seva afició a la poesia, darrerament adquiri-

da, ens mostra aquests versos reflectors del seu agraïment i presenti-ment d'aproximar-se al que ell tan valentment afronta com a la sevameta. Llei de vida és.

Què molts anys a tots, i que Déu ens conservi la salut i l'alegria!

La familia está en fiestapara honrar la vejezy para darle brillantezestá la familia reunidatoda en un mismo díaque sucede rara vez.

Tengo una gran alegríaestoy la mar de contentode ver que hoy mismo tengola familia reuniday tan solo en algún díaella se está reuniendo.

Volviendo al mismo temade honrar a la vejezyo tan solo os diréque tenemos los cuatro hermanostrescientos cincuenta y dos añosvividos en esta tierra.

Supongo que será el últimoacto que realizemosporque de los cuatro hermanosalguno habrá fallecidoestando ya en el caminoque a la meta ya llegamos.

FALLECIÓ D. JUAN JOSÉBLANES AYMAR

Había nacido en Arta. En un hogar de gran abolengo. Y en elseno de una familia numerosa, muy católica y enormemente queridapor nuestros paisanos. Queremos decir, lo habrá adivinado el lector,que se trata de un hijo del benemérito médico D. Rafael QuintínBlanes, todavía altamente recordado dentro de nuestra villa. ¡Oh, lacaballerosidad del «METGE QUINTÍN»! ¡Oh, su ojo clínico!.

La nota necrológica no es para él; resulta muy cierto, pero hayocasiones únicas para recordar hechos plancenteros. Y no hemos re-sistido la tentación de aprovechar nada menos que el óbito de unode los hijos de tan gran caballero y facultativo. Seguro que lo com-prenderán nuestros lectores.

No murió en Artà D. Juan José, e.g.e. Fue en la vecina localidadde Son Servera. El hecho ocurría el 20 de diciembre de 1990.

D. Juan José había nacido el 22 de marzo de 1914. Hizo sus estu-dios de Bachillerato en el colegio Ramón Llull (Franciscanos T.O.R.Inca) y en el Instituto de Enseñanza Media de Ciutat.

Siendo todavía muy joven, salió hacia MAYAGÜEZ (PUERTORICO), donde quedó incorporado a la célebre fábrica textil CASABLANES, una firma comercial fundada unos 40 años antes por lafamilia Blanes de Artà.

Por aquello de que Puerto Rico pertenecía a los EE.UU.,y porqueJuan José había sido convertido en ciudadano de Morte-America,tuvo que hacer el servicio militar en Panamá, entonces en guerra.

44

Terminada la etapa militar, casó con Dña. Zulema Ribera, nacidaen Santo Domingo, pero residente en Puerto Rico.

El fruto del amor conyugal fue un hijo: Rafael Juan, el cual, den-tro de un matrimonio feliz, les dio a sus padres cuatro nietos.

Hace unos nueve años, D. Juan regresó de Puerto Rico. Se instalóen una casa de LA COSTA DELS PINS (Son Servera). Al cabo deunos años de gozar de las ventajas de su isla, enviudó.

Jamás se desentendió de su villa natal. Hasta se hizo suscriptor del'ARTA.

El funeral fue celebrado en la iglesia parroquial de Son Servera.El templo estuvo a rebosar, expresión clara del cariño que se habíagranjeado el difunto del cual nos ocupamos.

En paz descansen D. Juan y todos nuestros muertos. Y mientrassuplicamos oraciones por el eterno descanso de su alma, testimonia-mos nuestra sincera condolencia a los familiares del difunto: Hijo,Rafael Juan; hermanos, Margarita, Montserrat, Ana, Rafael, Francis-co y Fita.

ELS NOSTRES MORTS

Quan només tenia 58 anysd'edat, partia cap a la Casa delPare el nostre amic BARTO-MEU LLINÀS i FERRER, a)Bossa, al Cel sia. Això va pas-sar el dia 9 de gener, d'en-guany.

En Bartomeu havia nascut aArtà. Durant tota la seva vidahavia fet de sabater. Ens constaque deixava contenta a la gentque li acomanava les feines prò-pies de sabater.

A més a més, porem dir -ihem de dir- que En Tomeu jaera quasi el darrer d'aquestacasta de menestrals dins Artà.

Demanam oracions per a l'e-tern repòs de l'ànima del susditBartomeu, e.p.d.

Al mateix temps, acompan-yam en el sentiment a les perso-nes que el ploren:

Margarida Sancho i Danús,esposa; Maria Rosa Llinàs San-cho, filla; Joan Riera i Ginard,gendre; Margarida Riera i Lli-nàs, néta. I, naturalment, alsgermans i altres familiars delnostre difunt. Al Cel sia ell,amb tots els nostres morts.

El dia 10 de gener de 1991,ens deixava el nostre amic AN-TONI MASSANET ESTEVA(a. Bidigos), al Cel sia.

Havia viscut durant 78 anys.Sempre a Artà. I sempre ambl'honradesa dels nostres campe-rols. Perquè l'amo En Toni vafer de pagès-conrador tota lavida.

Així i tot, donà, quan totssabem les serioses dificultatseconòmiques amb les quals hanlluitat els nostres pagesos, el di-funt que avui recordam va donaruna educació admirable als seusfills, els quals s'han pogut de-fensar bé en mig de la societatactual.

Mentre demanam -sense capcasta d'empegueïment- una ora-ció pel descans etern de l'ànimadel susdit l'amo En TONIMASSANET, acompanyam enel sentiment als familiars que elploren ben legítimament: la sevaesposa, Joana Aina Brunet (a.Seva); els fills, Maria, Joana,Aína i Jaume.

Que el vegem al Cel tots ple-gats.

RECORDANÇA D'ENJAUME «TERRES»

En plena maduresa, quansemblava que a l'endavant li es-perava el gaudir d'uns anys de

RECORDANÇA D'EN JOANSUREDA

vida feliç i confortable, dissorta-dament la mon trencà l'existèn-cia de Jaume Ginard Alzamora.

En companyia de «Juanita»Danús, formaren l'arbre d'unmatrimoni que, sens dubte, calcalificar de modèlic i exemplar.

El fet de no fruitar l'enlaç, esprojectà, amb més força encara,cap al servei dels de més i espot afumar que a ca seva lesportes mai romangueren tanca-des ni necessitaren de clau, jaque sempre estigueren obertesde pinta en ample a tothom.

Casi un adolescent, en Jaumetengué la satisfacció de formarpart de l'equip fundacional delArtà, cosa de la qual sempre esmostraria orgullós. Sense ésserel que sol dir-se un artista o ma-labarista de la pilota, en Jaumeexhibí sempre entrega, voluntati esperit de sacrifìci. Amb EnSalon i N'Homar formaren unamitja molt popular i fort cone-guda dins la història del futbolartanenc.

Al cel sia.

Nacemos y vivimos para des-pués morir, qué duda cabe deello. No obstante, tenemos lasuprema esperanza de que en eltramo final, seremos recompen-sados con el premio de la vidaeterna, toda vez que de la nadavivimos y a lo mucho iremos.

Siguiendo la estela marcadapor los que nos precedieron enel camino hacia el cielo, el pa-sado día 18 de enero. MestreJoan Sureda Comila, peix, enfi-laba el sendero de la cristiandadcon la firme convicción de ha-berse preparado para responderde su honor ante Dios.

A pesar de su aparente lejaníaen el trato personal. Mestre Joanfue un hombre de un carácteramplio y agradable. Dotado deuna tranquilidad natural, dominóel arte de la albañilería con ofi-cio y ojo clínico. En una pala-bra; «veia ses feines ben fetes».

Era viudo de María VivesNebot, Tita, de cuyo matrimo-nio tuvo dos hijos, Juan y Bar-tolomé, ambos prósperos indus-triales de la construcción, in-mersos además, en cuestionespolíticas, deportivas y relacionespúblicas con las más altas esfe-ras.

Desde esta sección l'Anà seune a su dolor, al tiempo queofrece su pesar a las hijas políti-cas, María Salas y María Ginart,

nietos, hermanas, cuñados y alresto de la família. D.E.P.

USCHI I BELPerruqueriaUNISEX

tractament d'UVAObert cada dia

manco elsdilluns

C/. Gran Via de la Constituaó, 64 (Cantó Jaume III)Tel. 836382- ARTA

Pintura — Acabados de Jfyiadera

general ^^V

en

Interior

r/xterior

Ksmaltes - 1 intes - .Darnices - JLacas

C/. D. Hernán Cortés, 3Tel. 56 21 31 - 83 59 88 - ARTÀ

4?

EN PINXO DE SON RECUIT

Vos die que va remogutLa du de noltros.-No sou periodistes, ni sou res. S'aigo arriba a dalt dins es sote-

rrani de sa filla d'En Miquel Mondoi i no sou capaços de posar res.-Fiet, un descuit és un descuit.-No hi ha descuit que valgui. Un periodista ha de tenir es nas

més fi que un «ca de me».

Sa Canova, urbanitzada des de el 1972. El Sr. Pastor Vaquer con-formava la decisió del Consistori d'anomenar a Herr Brante «filladoptiu d'Artà».Avui el seu. fill diu tot lo contrari, amagant l'evidència.

-Sí però tu també hauries d'escriure millor, ja veus que te vaposar es corrector que escrivies com si diguessis «Josu» o, «zizeñó».

-Exacte. Es que jo no fas llengo o llengua. Jo fas idioma. I s'idio-ma el fa es poble que és es qui l'usa o el fa servir. Si hi ha faltesgramaticals que les corregesqui es corrector, això no és cosa meva.Jo m'exprés tal com me surt i ho tene a dedins; tot lo altra són vuitsi nous i cartes que no lliguen.

-També hi ha hagut renou amb so dir que és un ignorant.-Poc a poc. Aquí anearen sa pata es lletraferits. Vaig dir que era

un alfabet, que vol dir que sé llegir, però no me consider dins unnivell cultural gaire enlairat.

-I no me facis ses busques endins que estic emprenyadíssim.-Com és ara?-Aquesta puta guerra «d'Es Golfo». Només les faltava això an es

turistes. NO vols brou?, idò tassa i mitja.-Serà curt.-Curt? Més llarg que un filicumis. No veus que aquell puta moro

ho té ben planejat. Se veu que fa temps que se preparava. S'ha fetconstruir un «bunquer» i tantes me'n tiris de bombes.

-Haurem de pregar per sa pau!-I que no la vol a sa pau?

CENTRE DE RECONEIXEMENTMETGE - PSICOLÒGIC

ARTÀ

certificats metges perpermís de conduir illicència d'armes

Avinguda Ferrocarril, 2, 1er(Damunt Bar Almudaina)

ARTÀ

OBERTDILLUNS I DIMECRES

DE 17 A 21 H.

46

Es pitjor una gatera d'aigua que una de vi, diu sa dóna d'En ToniPanlali, que veim a sa fotografìa amb Na Marieta Bernat

-Però tú no vas a ses manifestacions?-Ja ho crec que hi vaig anar! Jo me vaig manifestar dia tres d'A-

gost just començada sa guerra. Idò vaig ésser totsol.-Idò és que se manifesten ara?-Ho fan contra Nordamèrica, oblidant que si no arriben a venir

l'any quaranta, ara seríem comandats p'En Hitler. Un altre dictadordes mateix pelatge que en Sadam Husseim.

-Ara que te tires a sa política.-Això no és política. Política se que va fer en Miquel Pascual

dins Es Parlament-I que no és guapo això?-Lo que me fot d'aquest estornell de Na Taconera és que tengui

tantes ganes de protegir «Sa Canova i Carrossa quan ell ja té unCamp de golf dins Sos Sastres sense protegir gens ni mica. Sa Fontd'Es Bramul, un altre per devers s'Heretat i Can Cabila.

-És que no deu voler competència.-I sobretot aquella brutor que han fet, que no sé com no les cau

sa cara de vergonya per devers s'Embarcador fins a Ses Covesd'Artà. Allò crida el cel. S'han carregat aquell hermós, poètic, turís-

tic, encantador camí vell de Ses Coves. Per un passava Nureddunaamb la comitiva que duia a empresonar Homer.

-No deu tener sa culpa ell.-Es seu germà i es seu partit comandaven a Capdepera quan do-

naren permís per aquestes urbanitzacions. Això és cara dura, I queningú dins es Parlament li fes sortir ses colors...

-Però ha salvat Sa Canova,-L'amo de Sa Canova, esümadet, i ho hem dit moltes vegades da-

munt aquest mateix periòdic, era això que volia. Que l'indemnitzas-sin. Mira, però haurà salvat al manco Anà perquè suposam que seràEs Parlament i com a subsidiari Es Govern és que haurà d'escaldarels milers de milions.

-Ja veurem En Gelat on se jeurà.-Lo que te dic és que no n'he de guanyar cap damunt ses urbanit-

zacions, ni cap dels qui feis l'Artà.-Ja ho pots dir.-I ara m'han venut que En Toni Manyà es tornà a presentar a ses

eleccions.

-I això no vols?. En Toni és un polític de rel.-Però és que m'han dit que se presenta amb sos Independents.-I ara que dius?-Recoranta carretons de pûtes sagrades, que eren ses sacerdotisses

egípcies.-Que te sap greu?-Pots pensar. No hi havia que esperar altra cosa. Saps que li agra-

da estar a La Sala.-Si al manco el posen amunt a sa llista.-No i no passarà gaire que mos diran que qui va salvar Sa Cano-

va fou ell.-Mira que ets dolent!-Som un reputa. No hi puc fer de manco.-Has vist ses cartes an es director.-Totes tres.-I, que t'assemblen.-Molt bé. Sa qui contesta a s'editorial de sa competència xerra

clar.-Jo trob que sí!-De manera que ells espanten s'empresariat i ara mos volen de-

mostrar que aquí no n'hi ha.-Com aquell que diu...-Mos volen fer creure que la Mare de Déu nomia Bet.-I es Carnaval? I Sa Rua?-Enguany toma s'estol més important i celebrat, actiu i renouer

amb so bon sentit de sa paraula. En Carrillo va fora corda i enPedró Sopa mana seny. Na Maria Ciutadana d'En Pentali s'ha fetvestits a escarada. En Tino, no en parlem. Amb una paraula! Qui teronya que se grat!.

-Saps res d'En Figuereta?-En Toni seguirà amb sa ximbomba fins a la Muerte.-Au! idò fins es mes que ve.-Si Déu ho vol.-I En Sadam.-Ala és gran! Amén.

m Jferreteríaascimi

Calle Cardenal Despuig,Teléfono 83 63 92A R I A - Mallorca

12

Ferretería SAN LORENZO

HERRAMIENTAS PARA LA CONSTRUCCIÓNPINTURAS • BRICOLAGESERVICIO DE ALQUILER

HORMIGONERAS • COMPRESORESCalle Mosén Calmes, 37 GENERADORES - MONTACARGASTeléfono 56 % 50 M. DISCO - ETC.SAN LORENZO - Mallorca

4-

POETES i GLOSADORS

Foto: Miquel Mestre

FESTES DE SANT ANTONIPassades ja ses festes de Sant Antoniels molts d'anys vos vull desitjari esper, de tot cor, que el dimoniles bones coses no mos hagi fet canviar.Les coques i el vi animaren,pels foguerons, a totes les comparsesque cantaven ben animadestrescant el poble i afegint-se a les rodades.Després la cavalcada ens recordàque això del bestiar és ja llarga tradicióque surtin els cavallistes amb el vermell mocadori les carrosses hi alegrin la visió.L'onci celebrat a l'esglésiaens deixà un gust de boca un poc estranysempre resulta tristveure que se'n va un altre any.Però, ara vénen els darrers diesi a Artà això sí que ho tenim clarque les festes són sempre motiu d'alegriesi ocasió per cantar i per ballar.

LA GUERRA DEL GOLF

En es «Golfo» ja ha esclafituna guerra envirmada;que de molt poca duradaseria, mos havien dit;i heu han trobat més rostitque sa força calculada.

La victòria ja teniensegura els americans;es «moro», curat d'espants,esperava si venien,i ets aliats no sabientot lo que duien entre mans.

Tot aquell qui compta, s'erra,per molt que hagi estudiat.Tremola s'humanitatque habita damunt la terra;ja voreu aquesta guerrasi durà mal resultat.

Míssils tenen preparats,i en molien de cada banda.En Hussein, que comanda,en farà de desbarats!Moriran molts de soldats;com veis, en res se desmanda.

La O.N.U. és impotent;ningú l'ha sabut convèncer.A Kuwait va fer s'ofensaaquest moro tan dolent.S'americà, tant potent,a gemegar ja comença.

Com N'Hitler és de cruel;egoista, ple de ràbia.Ara ja ha atacat Aràbia,lo mateix que Israel.No'l destronareu d'ARREL.Té es cap gros com una aufàbia.

Perquè ja toca a ses portessa tercera mundialde guerra, i serà fatal;milions de persones mortes;tenen ses armes molt fortes;i sa por és universal.

Escoltau-me, Bon Jesús:a veure si ens ho arreglau;que prest mos vengui sa pau.Guerra no n'hi hagi pus.An Es Moro i an En Busha veure si los «mansau».

Artà, gener 1.991Antoni Glnard Cantó, Butler

M* Dolors Bonnín Vivancos

VALS DE L'ESPLAIObrer que tota una vidahas consagrat al treballsense retre cap eixidai sense decaure mai,vine a la pau que te brindaaquest remans que és l'Esplaia on podràs fer memòriadels molts anys d'activitat,amb altres companys de feinaque són, ara, més companys.No tinguis cap desgaubançaper la pensió que t'han dat,que és justa per merescuda,i porta sempre alt el cap.Qui ho dóna tot tinguent força,mereix llors quan s'ha esgotat

Vine, company, cara alegre,a la pau del nostre Esplai:el jubilat no és despulla;és de tot-hom ben mirat.

PERE ESTEVAAssociació de Gent Gran

i Pensionistes de Ciutadella 1987.

48

DEPORTES

NOTICIAS DEL C.D. ARTAEl C.D. Arta parece que está

recuperando el buen camino.Los últimos tres encuentros pa-recen demostrarlo, si bien seempató en Ses Pesqueres con elMarratxí 1-1, equipo colíder dela clasificación, se armancaronsendos positivos en los camposdel Escolar 2-2 y en el de Binis-salem 1-1, ambos equipos situa-dos en el tercer y cuarto lugar,en el partido contra el Escolarde Capdepera nuestro equipojugó con solo 9 jugadores desdeel minuto 20 de la primera partedebido a la rigurosísima aplica-ción del reglamento por partedel colegiado de tumo, en estosdos partidos el C.D. Arta fuesiempre por decante en el mar-cador, consiguiendo los rivalesel empate en el período de des-cuento.

En el partido Escolar-Aria,hay que destacar a todo el con-junto y guiarle por encima detodos, contra el Binissalem.Guillermo Massanet consiguióun gol extraordinario que mere-ció la felicitación, incluso delportero del Binissalem.

Como novedades en la planti-lla hay que destacar la reincor-poración de Jordi Caldentey,que a causa de una lesión hafaltado un mes y medio, Gui-llermo Massanet sufrió un golpeen un brazo en Binissalem, peroafortunadamente no pasó a ma-yores, Juan Martí en un entrena-miento sufrió esquince en unpie, que le tendrá en el diqueseco un mes por lo menos,desde aquí deseamos su prontarecuperación.

Juan Martí, Itsionaao José Luis Grillo, jovencítimojugador con una extraordinariaproyección

Jordi Caldentey, un jugador todopundonor, que te reincorpora

TROFEOGOLEADORESGuillermo Massanet

Quique Darder

TROFEO A LAREGULARIDAD

Pedro Ginard

Sebastián Massanet

Guillermo Massanet y Pedro Ginard

Fábrica de LicoreCerveses.

Licors nacionals I estrangers

DES DE 1890Especialitat en licors mallorquins:

PALO, HERBES DOLCES I SEQUES,ANÍS SEC «LA ESTRELLA DE ARTÀ»

Carrer 31 de Març, 11

Tels. 83 60 38 - 83 62 07Fax 83 52 80 • ARTA

\/ Granizados de almendra, naranja y limón• Pastelería• Heladería• Hamburguesas• Platos combinados• Tapas variadas y meriendas

Avd. Ferrocarril, n*. 4 - Tel. 83 62 48 - ARTÀ (Mallorca)

49

Partidos de homenaje a Pere Maternales

El Prendenti C J). Ária, entrega placa conmemorativa a ¡a viuda de Pere Entrega dei ramo por parte del capitán. Mateo ArromMaiemalet

Entrega ramo de floret por el niño Lorenzo Terrassa Ferrer Presidente C.D. Artà, entrega talón 120.000 pis, sorteo vespino a D.Guillermo de' Trial

Viejas Glorias C.D. Arta

Comentario: a las 3 de latarde en el campo Ses Pesque-res, partido entre veteranos delMallorca y viejas glorias C.D.Artà, partido muy entretenidocon numerosos cambios. A finde dar entrada en el juego atodos los que quisieron sumarsea este homenaje, el partido ter-minó con el resultado de 2 a 2 yactuó como técnico de las viejasglorias Antonio Femenias.

Árbitro: José Danús.50

Veteranos C.D. Mallorca

Soledad - ArtàResultado: Artà 4 - Soledad 2Buen partido con dominio del

Artà que pudo haber goleado.Todo el equipo a buen nivel seconfirma la recuperación.

««po/ía/Aa

salsasFoi«

FitíaoV.' »J

?'~1 f~\

BODAS - COMUNIONES - BAUTIZOSARTÍCULOS FOTOGRÁFICOS

C/. Vinya, 25 - Tel. 83 53 34 ARTÀ (Mallorca)

HÍPICASDurante el mes de enero, se han celebrado importantes reuniones

hípicas, en donde la participación altánense ha sido muy notoria.El día de más inscripción fue el 6, festividad de Reyes; participa-

ban 18 equinos locales, aunque sin conseguir una sola victoria. Seclasificaron en 2* lugar RIGOLETTO y TIATINUS; en 3' posición,E. MARISOL, NIMBAU. PATRICIA y TORNADE OF FRANCE.

NI M B AU, el caballo de Benito Martínez, hizo r el día 12, aligual que el trotón QUILT DE BELLEVUE, 2« MAKA DE EGO yMORELLET, N'ARTÀ hizo 4'.

En Son Pardo y el día 13, tomaron parte MERAVELLA, LOCA-NA y LUCAS, que consiguió k victoria a 1'21.

Catorce caballos de nuestra población, tomaron parte el día deSan Antonio en Manacor. A destacar, la penúltima carrera en la quelos tres primeros clasificados fueron los tres de Arta. Entraron poreste orden: TORNADE OF FRANCE, QUILT DE BELLEVUE yOSMAN.

La carrera de galope también tuvo su importancia con la victoriade NIMBAU a 1'08; igualmente tomaron parte en la misma TIATI-NUS y PATRICIA.

MALTEMPS VX.., después de tres meses apartado de las compe-ticiones a causa de un accidente, logró un meritorio 2* puesto aT29'6.

RATA ZALEA y RUMBA, tomaron parte en la carrera especialpara potros de 3 años, al igual RIGOLETTO que hizo 3* a 1'32'8.Los demás participantes en este día fueron N'ARTÀ, MAKA DE

EGO, MORELLET y NOSTRO VX.En la diada de San Sebastián, en la sesión matinal, tomaron parte

RATA ZALEA, LIGHT FLAME y MERAVELLA, que consiguióuna tercera posición a 1'25'9, en la carrera de potros hizo 3* al'27'g, el único hijo del caballo LADSOUKO, quien en su día fueimportado por la cuadra Sa Corbaia.

Por la tarde, en la carrera con la participación de los mejores na-cionales, en el Premio Sant Sebastià, de los trece que estaban enprograma cuatro eran de Artà, FAULA. E. MARISOL, NOSTROV.X., y LUCAS, que se clasificó en 3a posición a r20'7.

Una vez finalizada esta carrera, se hizo entrega a la yegua E.MARISOL, del trofeo correspondiente a la 1* clasificada de premiokilómetro lanzado del año 90.

En la última reunión del mes, en Son Pardo, día 27, ganó su ca-rrera la yegua LUCANA a 1'25'4; TORNADE OF FRANCE, queen este día debutaba en Palma, consiguió una 4* clasificación con eltiempo de 1'21'5. E. MARISOL fue la primera en probar fortuna enla prueba kilómetro lanzado, que al igual que antaño lo hizo almismo tiempo de 1'17'3, marca que no desmerece y difícil de batirpor otro trotón nacional.

La carrera más importante del año en Europa, denominada GranPrix D'amerique, ha ganado en esta ocasión el caballo TENOR DEBAUNE, a 1'15'5.

Tomeu Femenías Sard

MOVIMENT NATURAL DELA POBLACIÓMES DE GENERNAIXEMENTS

31-12-90. Purificación Ginard Gelabert. Filla de Pedro i Maria-Antonia.

8-01-91. Laura Pons Salgado. Filla de Jaume i Maria-Ana.18-01-91. Inmaculada Alcaraz Mesa. Filla de Andrés i Antonia.22-01-91. Juan Cruz Lliteras. ful de Cipriano-Rafael i Catalina.17-01-91. Jonatan-Antonio Fernández Benítez. Fill de Manuel i

Dolores.

DEFUNCIONS7-1-91. Antonia Torres Massanet. C/ Joan Estelrich, 9. 91 anys.10-1-91. Antonio Massanet Esteva. C/ Ramón Llull, 26. 79 anys.11-1-91. Micaela Torrens Ginard. C/ Major, 67. 80 anys.12-1-91. Pedro Sancho Pastor. C/ Margalida Esplugues, 17. 93

anys.14-1-91. Margarita Frontera Perelló. C/ Peira Plana, 21. 85 anys.17-1-91. Margarita Ginard Lliteras. C/ Era Vella, 42. 95 anys.21-1-91. Àngela Sancho Ginard. C/ Montserrat Blanes, 16. 89

anys.26-1-91. Juan Bernat Ginard. C/ Costa i Llobera, 54. 85 anys.28-1-91. Juan María Massanet. C/ Pep Not, 22. 92 anys.

MATRIMONIS4-1-91. Alfred Rainer Schlesier amb Juana-Carlota Corrales

Nadal.19-1-91. Vicente Navarro Fuster amb Isabel Caldentey Bisbal

EL REPELENTE NIÑO VICENTEpor ARPO

Cr3

-A mi el presidente del gobierno me recuerda a Cantinflas, hablamucho y no dice nada.

51

FOTO COMENTADACorrien les primeries dels anys seixanta,

s'acabava s'estraperlo i començaven a fabri-car-se els primers sis-cents. Aquesta genera-ció, apareguda per l'any cinquanta, ja nohavia conegut ni la fam ni els darrers ester-tors de la guerra civil.

Venien els primers turistes i, de fet, ellesserien les que més tard durien les recepcionsi governarien l'hostaleria. A moltes no lesconeixem el cognom i les nomenaren talcom sabem. Demanam perdó per la feta ivalga las bona intenció per l'endemesa.

Són de darrera o davant i d'esquerra adreta:

Na Petra neboda d'en Monget, Na Lita,Na Margarida Leva, N'Antònia de la quesabem que se casà amb en Cabot, Na MariaÀngela Bovera, N'Antònia de Sa CreuVella, N'Antònia ReUlla, N'Antònia Coca,Na Maria Morrona, Na Margalida Ratera iNa Catalina de Son Puça que se fa sessopes per s'Atolon de Cala Millor, casadaamb s'ex-porter Juan Domenge. Na Maria,esposa d'En Jaume Maiol i per fi Sor Mar-garida Ferrer (Sagristane) que avui ja no ésmonja però segueix tan bona pedagoga comsempre que de casta li venia ja que no debades era filla de Don Andreu sagristà detan bona memòria dins la Vila.

La que ve a continuació no li treini la fi-sonomia pareix una Paies, si qualcú en sapel trellat farà bé amb assabentar-nos, a con-tinuació una nina amb covetes que mos pa-

reix una forastera (dit sense sentit pejoratiu,no fotem), una filla d'En Mateu Oliver i NaMaria del Carme Piris aquesta si coneguda,artista, protagonista del Tió Pep i encanta-dora. Na Catalina Ferrer sa primera de lesque seuen, casava amb Toni Salerò, un altrecapdavanter de la comèdia i altres herbes ar-tístiques. Isabel Amorós, N'Antònia Salur-diana i Na Maria Mestre (Metxa) conegudamolt per l'Artà, N'Antònia de Ca'n Guidet iuna altra nina peninsular.

Vet aquí aquest floret de nines, avui a laplenitud de la vida, que no podíem estar-nosde publicar damunt les nostres pàgines per-què elles són ara les que duen la doma deles activitats del nostre poble.

I... ho deim sense gens de por, segueixentan guapes i tan exerevides perquè ja és unageneració de les que enderrocaren molts de«tabús» i creis-me, no es deixaren gaireHans pel clatell.

punt FINAL

Com cada any, les nostres festes de Sant Antoni s'han vistesacompanyades de l'argument de 1990, compost pel nostrecol·laborador Antoni Ginard Cantó «Butller».

Aquest argument conserva com el de cada any el flaire de lescoses pageses i casolanes, l'estil antic dels glosadors que ens prece-diren, la història de l'anyada i arbres fruiters, desgràcies, fetes i sabeccollada que peguen sempre els glosadors a la joveneia actual.

Enhorabona al nostre col·laborador i salut per continuar-ho elsanys segUents.

Festa deSant Antoni Abat

Artà, Gener 1.991