16

Apolo y dafne

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Apolo y dafne
Page 2: Apolo y dafne

Fitcha tècnicaFitcha tècnica TITOL: Apol lo i Dafne.·

AUTOR: Gian Lorenzo Bernini (Nàpols, 1598-Roma, 1625).

CRONOLOGIA: 1622-1625

TIPOLOGIA: Escultura exempta.

MATERIA: Màrbre.

MIDES: 2.43 m.

ESTIL: Barroc.

TEMA: mitològic.

LOCALITAZCIÓ: Galleria Borghese (Roma).

Page 3: Apolo y dafne

Context històricContext històric Religió dividida en protestantisme i catolicisme.

Contrareforma de l’Església.

Europa enfrontada políticament entre monarquies protestants i catòliques.

Neix l’estat absolutista.

Neix el parlamentarisme anglès.

Espanya entra en crisi política, no artística.

Prosperitat artística als Estats Pontificis.

XVII - XVIII

Page 4: Apolo y dafne

BiografíaBiografía

Nàpols (1598) – Roma (1680)

Escultor més important del Barroc italià.

Aprèn del seu pare, escultor manierista.

Té contacte amb destacats mecenes.

Treballa per diversos papes.

Al principi, utilitza els cànons clàssics però més tard mostra el seu gust per l’art hel lenístic. ·

Capaç de fusionar l’arquitectura, pintura i escultura amb la llum i el color.

GIAN LORENZO BERNINI

Page 5: Apolo y dafne

Art BarrocArt Barroc Art a favor de la Contrareforma.

El terme “Barroc” és pejoratiu.

Prové de barrueco.

Es manifesta en els tres poders: monarquia, església i burgesia.

Dos grups: burgesia protestant i el de l’església i poder reial.

Art globalitzant: cultura i escultura es converteixen en un.

Page 6: Apolo y dafne

Anàlisi FormalAnàlisi Formal

Grup escultòric exempt, d’empeus i assimètric.

De marbre blanc a partir de la talla.

Dramatisme.

Page 7: Apolo y dafne

Diferents textures que contrasten.

Gran expressivitat corporal.

Tensió

Contrast entre els rostres.

Page 8: Apolo y dafne

Anàlisi formalAnàlisi formal

Page 9: Apolo y dafne

Anàlisi formalAnàlisi formal

Dividida en diagonal

Diferents punts de vista.

Moviment representat amb la torsió dels cossos i la postura

Plasmació màxima del moviment i de l'instant.

Page 10: Apolo y dafne

Funció i significatFunció i significat

Funció: estètica.

Encarregada pel cardenal Borghese.

Representació del clàssic mite d'Apolo i Dafne, Les metamorfosis d'Ovidi

Page 11: Apolo y dafne

Mite d’Apol.lo i DafneMite d’Apol.lo i Dafne

Apol lo, déu del sol i la música, va ser maleït pel jove Eros després que es ·burlés d'aquest per jugar amb un arc i fletchess.

Eros va prendre dues fletxes, una d'or i una de ferro. La d'or incitava l'amor, la de ferro incitava l'odi. Amb la fletxa de ferro va disparar a la nimfa Dafne i amb la d'or va disparar a Apol lo al cor. Apol lo es enamorar de Dafne i en · ·canvi ella ho avorrir.

Apol lo contínuament la va perseguir, pregant-li que es quedés amb ell, però ·la nimfa va seguir fugint fins que els déus van intervenir i van ajudar a Apol ·lo la. Dafne va invocar al seu padre. Qui la va convertir en un llaurer. Com ja no la podia prendre com a esposa, va prometre estimar eternament com el seu arbre i que les seves branques coronarien els caps de líders. Apol lo va emprar ·els seus poders d'eterna joventut i immortalitat perquè sempre estiguès verd.

Page 12: Apolo y dafne

Funció i significatFunció i significat

Bernini va captanr la "fugacitat de l'instant", el tòpic "Tempus fugit”.

Durant l'edat mitjana aquest mite va ser un símbol de castedat, d'aquí que l'encarreguès un cardenal.

Page 13: Apolo y dafne

Models i influènciesModels i influències

Del renaixement conserva el punt de vista únic i l’adopció de temes mitològics únics.

Ho va combinar com Giambologna, amb l’ús manierista de la composició concebuda.

Paraigma de l’escultura barroca.

Supera l’obra de qualsevol escultor del seu temps.

Inspirador de l’escultura occidental durant el s. XVIII fins al Neoclassicisme

Page 14: Apolo y dafne

Giambologna, El rapte de les sabines.

Page 15: Apolo y dafne
Page 16: Apolo y dafne