Upload
others
View
1
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
0
APORTACIONS PER A UN
ESTUDI DEL JACIMENT
ROMAgrave DELS SERDANS
DrsquoALFARA DE CARLES
(BAIX EBRE)
Helena Graciagrave Castejoacuten
2n BAT C
Departament de Clagravessiques i Filosofia
Institut Baix Penedegraves
Curs 2018-2019
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
1
IacuteNDEX
1 INTRODUCCIOacute
11 JUSTIFICACIOacute DEL TEMA3
12 HIPOgraveTESIS4
13 OBJECTIUS5
14 METODOLOGIA DE TREBALL6
2 CONTEXT GEOGRAgraveFIC
21 ELS PORTS7
22 EL BARRANC DE LA CONCA9
23 EL BARRANC DE LA VALL CERVERA10
24 EL BARRANC DEL LLOP10
3 CONTEXT HISTOgraveRICO-ARQUEOLOgraveGIC
31 EL NEOLIacuteTIC LES PINTURES RUPESTRES DE COVA PINTADA (BARRANC DE LA
CONCA)12
32 LrsquoEDAT DEL FERRO EL POBLAT IBEgraveRIC DELS MALLADARETS (BARRANC DE
LA VALL CERVERA)13
33 EgravePOCA ROMANA EL JACIMENT DELS SERDANS EL POBLAMENT AL BARRANC
DE LA CONCA ENTRE ELS SEGLES II I V DC16
4 ESTUDI DEL JACIMENT ROMAgrave DELS SERDANS
41 UBICACIOacute19
42 ESTAT ACTUAL20
43 LA NECROgravePOLIS DESAPAREGUDA I LES RESTES DE DOS MURS22
44 CARACTERIacuteSTIQUES DELS MURS23
45 LA VIA DE COMUNICACIOacute AMB DERTOSA25
46 CROgraveQUIS HIPOTEgraveTIC25
5 ESTUDI DEL MATERIAL TROBAT
51 PROCEDEgraveNCIA GEOLOgraveGICA I COMPOSICIOacute QUIacuteMICA DE LA PASTA
CERAgraveMICA26
52 LES TEULES29
521 Descripcioacute de la seva troballa i estat de conservacioacute29
522 Tipologia i datacioacute30
523 Caracteriacutestiques i mides31
524 La manufactura35
525 La construccioacute drsquouna teulada romana37
53 EL FRAGMENT DE DOLI39
531 Descripcioacute de la seva troballa i estat de conservacioacute39
532 Tipologia i datacioacute39
533 Caracteriacutestiques i mides40
534 Uacutes i manufactura41
54 LrsquoANTEFIXA44
541 Descripcioacute de la seva troballa i estat de conservacioacute44
542 Tipologia i datacioacute44
543 Caracteriacutestiques i mides45
544 Funcioacute i motius decoratius47
545 La manufactura48
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
2
546 Comparacioacute amb altres antefixes trobades a les Terres de
lrsquoEbre51
6 CONCLUSIONS54
7 AGRAIumlMENTS59
BIBLIOGRAFIA WEBGRAFIA I ALTRES FONTS INFORMATIVES
Bibliografia60
Webgrafia62
Altres fonts informatives62
Autors clagravessics62
Autors renaixentistes63
Museus arxius biblioteques i hemeroteques 63
ANNEXOS
-Annex A El poblament medieval al barranc de la Conca (segles
VIII-XV)2
1 La presegravencia islagravemica Les torres de guaita4
2 El castell i el poblat de Carles6
3 Lrsquoesgleacutesia de Carles10
-Annex B Catagraveleg del material trobat12
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
3
1 INTRODUCCIOacute
11 JUSTIFICACIOacute DEL TEMA
Els motius que mrsquohan portat a estudiar el jaciment romagrave dels Serdans a la partida de
les Planilles del municipi drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) arrenquen de lrsquoentorn
familiar Des de petita sempre havia vist en un prestatge del menjador de casa meva
una peccedila de ceragravemica amb forma triangular que no sabia quegrave era Em pensava que es
tractava drsquoun record que els meus pares guardaven drsquoalgun viatge fins i tot estava
convenccediluda que la meva mare lrsquohavia portat de Megravexic ja que el rostre que apareix en
una de les cares em recordava les figures maies i asteques que havia vist en
documentals Fa dos anys un dia vaig preguntar al meu pare quegrave era exactament aquella
peccedila tan estranya i drsquoon havia sortit El meu pare em va fer una explicacioacute molt
interessant i em va dir que lrsquohavia trobada ell mateix en un lloc proper a Alfara de
Carles Aleshores aprofitant que el meu pare eacutes drsquoaquest poble i que cada estiu la
famiacutelia hi anem a passar uns dies de vacances vaig demanar-li que mrsquohi porteacutes
Quan vaig contemplar els murs que encara es conserven em vaig emocionar molt i de
seguida vaig pensar que calia descobrir els secrets que encara es troben amagats sota
terra Va ser en aquell moment quan mersquon vaig adonar que tenia al davant un jaciment
arqueologravegic de veritat
Com que a mi mrsquoagrada molt lrsquoarqueologia em va semblar que les circumstagravencies
mrsquooferien una ocasioacute singular i lrsquohavia drsquoaprofitar en el sentit de convertir el jaciment
i els materials que srsquohi han anat trobant en objecte drsquoestudi ja que mai no srsquohi ha
realitzat cap investigacioacute a fons potser perquegrave fins ara srsquoha considerat de poca
importagravencia Amb tot la troballa casual drsquoaquella peccedila de ceragravemica que en realitat eacutes
una antefixa romana com meacutes endavant explicareacute les teules i el fragment de doli que
tambeacute hi han aparegut crec que haurien de suposar un canvi drsquoopinioacute sobre les
informacions que aquest jaciment pot aportar per tal de conegraveixer millor les vilmiddotles
romanes rurals de les muntanyes dels Ports que tot i estar situades en zones abruptes
per tant allunyades de lrsquoeix comercial i de comunicacioacute que suposava el riu Ebre
mantenien una certa relacioacute econogravemica amb la capital del territori Dertosa (actual
Tortosa)
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
4
Encara que drsquoaquest jaciment es tenen notiacutecies des dels anys 60 del segle passat ni els
historiadors ni els arqueogravelegs no lrsquohan tingut massa en compte en els seus estudis
Nomeacutes en alguna ocasioacute srsquohan referit a la seva existegravencia o han descrit superficialment
les seves caracteriacutestiques1 Per aixograve com que la informacioacute eacutes poquiacutessima mrsquoha
suposat un repte personal molt engrescador haver de recoacuterrer a moltes fonts per poder
fer la meva aportacioacute personal plantejant dues hipogravetesis que nomeacutes una excavacioacute
completa ajudaragrave a resoldre i permetragrave decidir si estem davant drsquouna vilmiddotla romana rural
dedicada essencialment a lrsquoexplotacioacute dels recursos naturals o beacute si es tracta drsquoun taller
de terrisseria tambeacute drsquoegravepoca romana una mena de bogravevila especialitzada en la
produccioacute de materials de construccioacute ceragravemics
Mrsquoagradaria destacar que aquest treball no eacutes un document arqueologravegic derivat drsquouna
excavacioacute No hi ha doncs cap descripcioacute de treballs de camp prospeccions
planimetria ni cap concrecioacute de les diferents metodologies que els arqueogravelegs fan servir
i que expliquen en els seus informes sobre les excavacions que realitzen Al contrari
es tracta drsquoun intent de recollir dades molt diverses que en aquests moments estan
disperses i interpretar-les amb lrsquoobjectiu de fer una contribucioacute perquegrave es coneguin
millor el jaciment i lrsquoentorn geogragravefic i histograveric en quegrave es va desenvolupar sense oblidar
aquells aspectes histograverico-arqueologravegics tant anteriors com posteriors que poden ajudar
a entendre lrsquoevolucioacute del poblament dels barrancs de la Conca la vall Cervera i el Llop
tots ells al terme municipal drsquoAlfara de Carles
12 HIPOgraveTESIS
A la vista de les restes que srsquohan conservat i del material que srsquoha trobat i tenint en
compte que no srsquoha realitzat cap excavacioacute podem partir de dues hipogravetesis
a Que es tracti drsquouna vilmiddotla romana rural segurament de dimensions modestes
dedicada a lrsquoexplotacioacute dels recursos forestals de la zona i a la ramaderia
Aquesta vilmiddotla hauria aprofitat lrsquoabundagravencia drsquoaigua de la zona i el poc desnivell
1 A banda de la breu descripcioacute que apareix a lrsquoInventari del Patrimoni Arqueologravegic de Catalunya
(httpinvarqueculturagencatcat) cal esmentar NEGRE J Memograveria de les prospeccions
arqueologravegiques a les terres de lEbre mem nuacutem 10722 2013 del mateix autor De Dertosa a Ṭurṭūša
Lrsquoextrem oriental drsquoal-Ṯagr al-Aˁlagrave en el context del proceacutes drsquoislamitzacioacute drsquoal-Andalus Barcelona
Universitat Autogravenoma de Barcelona 2013 tesi doctoral i GARCIacuteA RUBERT D i altres laquoLa vilmiddotla de la
Carrova (Amposta Montsiagrave Catalunya) i el poblament drsquoegravepoca romana a les terres de lrsquoEbreraquo Quaderns
de Prehistograveria i Arqueologia de Castelloacute 24 2004-2005 263
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
5
del terreny en aquest indret La troballa drsquouna antefixa podria eacutesser un indici
que la vilmiddotla disposava drsquouna part meacutes noble o urbana amb elements decoratius
fins i tot a la teulada
b Que es tracti drsquouna terrisseria dedicada sobretot a la produccioacute de maons i teules
on com era habitual segurament tambeacute srsquoelaboraven altres objectes de terrissa
antefixes recipients ceragravemics diversos etc Aquesta teuleria srsquohauria nodrit de
la terra argilosa de lrsquoindret i evidentment de lrsquoaigua del torrent que hi ha a prop
13 OBJECTIUS
A partir de les dues hipogravetesis esmentades els objectius que ens plantegem en aquest
estudi soacuten els seguumlents
- Contextualitzar geogragravefica i histogravericament la zona on es troba el jaciment
arqueologravegic
- Estudiar lrsquoantefixa les teules i el doli que srsquohi han trobat
- A partir de lrsquoestudi dels materials proposar una datacioacute del jaciment
- Catalogar les peces i els fragments trobats
- Descriure breument lrsquoaccioacute antrogravepica als barrancs de la Conca la vall
Cervera i el Llop del terme municipal drsquoAlfara de Carles i reflexionar-hi
per tal de demostrar que al llarg dels segles sempre han estat presents uns
elements naturals (abundagravencia drsquoaigua riquesa de fauna i recursos forestals
i minerals) que han permegraves el desenvolupament de tots els assentaments que
hi ha hagut des de la prehistograveria
- Valorar tota la informacioacute disponible per tal de determinar quina de les dues
hipogravetesis eacutes meacutes versemblant
- Promoure una excavacioacute o almenys una prospeccioacute del jaciment que permeti
datar-lo drsquouna manera meacutes acurada En aquest sentit proposareacute a
lrsquoAjuntament drsquoAlfara de Carles que valori la possibilitat de financcedilar
lrsquoexcavacioacute del jaciment a fi de convertir-lo en un reclam turiacutestic del
municipi juntament amb altres punts drsquointeregraves que ja teacute
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
6
14 METODOLOGIA DE TREBALL
A fi de poder fer un estudi aprofundit i tan exhaustiu com sigui possible caldragrave aplicar
una metodologia diversa i agravemplia que tindragrave en compte
a) Les fonts orals
b) Lrsquoobservacioacute del terreny i de lrsquoentorn
c) La inspeccioacute ocular de tota lrsquoagraverea que ocupa el jaciment
d) El context geogragravefic actual i del passat tant dels Ports com dels barrancs de
ponent on lrsquoactivitat antrogravepica va ser meacutes destacada
e) El context histograveric tant lrsquoanterior a lrsquoegravepoca del jaciment com el posterior
f) Lrsquoestudi detallat dels materials trobats
g) La comparacioacute dels materials trobats amb altres de similars de les Terres de
lrsquoEbre
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
7
2 CONTEXT GEOGRAgraveFIC
En aquest apartat presentem de manera molt sintegravetica les caracteriacutestiques geogragravefiques
meacutes destacades dels Ports i especialment dels tres barrancs de ponent (el de la vall
Cervera el de la Conca i el del Llop) pertanyents al terme municipal drsquoAlfara de
Carles en els quals des de fa molt de temps els homes hi han trobat tot allograve que
necessitaven per a la seva supervivegravencia caccedila pesca boscos pastures terres fegravertils
abundagravencia drsquoaigua etc
21 ELS PORTS
Els Ports soacuten un massiacutes de relleu molt complex a cavall entre la Serralada Pre-litoral
Catalana i el Sistema Ibegraveric Estagrave format per materials calcaris mesozoics que
determinen un relleu abrupte i trencat per un sistema de falles i encavalcaments que
formen una barrera natural respecte de les planes litorals2
Ubicacioacute dels Ports a cavall entre les comarques del Montsiagrave el Baix Ebre i la Terra Alta
Els rius i els barrancs en general excaven gorges profundes de gran espectacularitat
com eacutes el cas del riu Matarranya a les guacutebies del Parrissal les guacutebies del Regatxol a la
capccedilalera del riu Ulldemoacute i les guacutebies del barranc de la vall de la Figuera al terme
drsquoAlfara de Carles El massiacutes presenta muntanyes destacables per la seva alccedilada i
2 Gran geografia comarcal de Catalunya El Baix Ebre i el Montsiagrave nuacutem 13 Barcelona Fundacioacute
Enciclopegravedia Catalana 1984 15-21
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
8
singularitat amb una important agraverea superior als 1000 m El cim meacutes destacat de tot el
massiacutes eacutes el Mont Caro amb 1441 m3
Els Ports ofereixen doncs un paisatge salvatge poc humanitzat i drsquouna rica
biodiversitat El tret meacutes distintiu drsquoaquest paisatge eacutes sens dubte el seu relleu escarpat
ric en cingleres i talussos que contrasta amb les planes agriacutecoles veiumlnes A linterior
lorografia eacutes molt irregular fruit dun sistema de plecs falles i encavalcaments amb
una gran quantitat de barrancs
El barranc de la Conca amb la localitzacioacute del jaciment dels Serdans
Des del punt de vista de la fauna un dels elements meacutes distintius dels Ports eacutes la
poblacioacute de cabra salvatge animal tiacutepic de la zona i regulat per la Reserva Nacional de
Caccedila
Pel que fa a la vegetacioacute trobem des de zones tiacutepicament mediterragravenies a les parts
baixes del massiacutes fins a racons dambients humits i boirosos propis de les fagedes del
centre drsquoEuropa
Als anys 50 del segle passat amb els canvis en el model social docupacioacute humana va
comenccedilar el despoblament de les valls ponentines del massiacutes amb el conseguumlent
abandonament de les terres de conreu agriacutecola i les pragravectiques ramaderes tradicionals
Aquest fet unit a la davallada del mercat de la fusta i la creacioacute del Parc Natural ha
3 Gran geografia comarcal cit 15-21
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
9
afavorit el creixement dels boscos de manera que avui el paisatge torna a estar dominat
pels extensos pinars i alguns alzinars encara que cada cop soacuten meacutes escassos
Panoragravemica dels Ports
22 EL BARRANC DE LA CONCA
El barranc de la Conca disposa com hem avanccedilat drsquouna gran quantitat de fonts
algunes de les quals tenen forccedila cabal com ara les del Toscar lrsquoUllal el Bosc Negre
la Canaleta i la Cova Pintada A la seva capccedilalera srsquohi troben el paratge del Toscar el
castell i el despoblat de Carles Geologravegicament el terreny eacutes de formacioacute triagravesica
compost per dolomites argiolites guixos i pedra calcagraveria4
Les parts meacutes altes de la capccedilalera presenten un terreny molt escarpat perograve amb una
rica vegetacioacute de muntanya la qual cosa contrasta amb els desnivells meacutes suaus del
curs mitjagrave entre lrsquoUllal i el Pont un espai que ha estat aprofitat des de fa molts segles
per a conreus de secagrave i regadiu El punt meacutes ampli drsquoaquesta vall es troba precisament
a lrsquoalccedilada de les Planilles on trobem el jaciment dels Serdans
El barranc de la Conca a lrsquoalccedilada de la partida de les Planilles
4 Gran geografia comarcal cit 259
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
10
Per ponent i formant part tambeacute drsquoaquest massiacutes una altra serralada de cingleres
parteix amb els termes de Beseit (de la comarca del Matarranya) Arnes Horta de Sant
Joan (tots dos de la Terra Alta) i Pauumlls hi destaquen el Bosc Negre la Tosseta Rasa
(1217 m) els rasos de Maraco la punta de lrsquoEspina (1182 m) que es prolonga per la
serra de lrsquoEspina fins a la Coscollosa (878 m)5
23 EL BARRANC DE LA VALL CERVERA
El barranc de la vall Cervera presenta uns desnivells meacutes suaus que els del barranc de
la Conca encara que a les cotes meacutes altes que ja formen part de la vall de la Figuera6
capccedilalera de la vall Cervera ressalta una frondosa vegetacioacute boscos de pi blanc i pi
roig tambeacute hi ha alguns alzinars Al curs mitjagrave del barranc se situa el poblat ibegraveric dels
Malladarets
Barranc de la vall de la Cervera
24 EL BARRANC DEL LLOP
Al barranc del Llop eacutes on es troba el municipi drsquoAlfara de Carles drsquouna extensioacute de
6394 kmsup2 situat a ponent de la comarca del Baix Ebre al cor del massiacutes dels Ports els
contraforts del qual accidenten tot el terme Per llevant una cadena muntanyosa on hi
trobem el tossal de la Cova del Bou (552 m) el de Penyaflor el de Farruacutebio (792 m) i
la tossa de la Reina (1113 m) marca els liacutemits del terme amb els municipis de Xerta
Aldover Tortosa i Roquetes
5 Gran geografia comarcal cit 256 6 Hi destaquen la font de la Figuera i la de les Guacutebies prop de la cova del Tormo
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
11
Alfara de Carles amb la mola Carrascosa i el Tossal de Montcliacute al fons
El poble drsquoAlfara de Carles estagrave emplaccedilat a lrsquoesquerra del barranc del Llop dalt drsquoun
petit turoacute (334 m) i dominant la fondalada estreta perograve ben aprofitada per al conreu de
lrsquoolivera i lrsquoametller srsquohi destaquen grans parets calcagraveries i blanquinoses juragravessiques
sobre els terrenys vermellosos i groguencs7
Cal dir que les fonts drsquoaquest barranc per exemple la dels Bassis o la font Vella no
destaquen per ser massa cabaloses En els pendents muntanyosos abunden la ginesta
el romaniacute lrsquoesbarzer lrsquoargelaga el coscoll i el margalloacute la fibra del qual ha estat molt
utilitzada per a la confeccioacute de cabassos
3 CONTEXT HISTOgraveRICO-ARQUEOLOgraveGIC
Lrsquoaccioacute de lrsquohome als barrancs que hem esmentat anteriorment va eacutesser continuada i
molt intensa des de la prehistograveria fins al segle V Durant lrsquoegravepoca medieval el barranc de
la Conca tambeacute va tenir molta importagravencia per aixograve hem dedicat un apartat al final del
treball8 on descrivim els principals trets del seu poblament des del segle VI fins al XV
Evidentment aquesta accioacute humana ha continuat fins a lrsquoactualitat perograve analitzar-la
detalladament suposaria desviar-nos del tema que ens hem fixat9
7 Gran geografia comarcal cit 256 8 Vegeu Annex A 9 A partir del segle XVII al barranc de la Conca es van anant instalmiddotlant induacutestries de vidre i fusta
fagravebriques de paper i teixits molins de farina i induacutestries productores drsquoelectricitat afavorides per
lrsquoincrement demogragravefic lrsquoabundagravencia de magrave drsquoobra i sobretot la forccedila de lrsquoaigua la qual permetia moure
les diverses maquinagraveries que utilitzaven i intervenir en els processos de manufactura
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
12
Intentarem doncs descriure els fets histograverics les restes i les troballes arqueologravegiques
meacutes destacades amb lrsquoobjectiu de mostrar que hi ha uns elements que en major o menor
grau comparteixen els assentaments i els establiments que hi ha hagut
independentment de lrsquoegravepoca lrsquoaprofitament de lrsquoaigua per a finalitats molt diverses
lrsquoexplotacioacute dels recursos forestals i agropecuaris la vigilagravencia i el control del territori
31 EL NEOLIacuteTIC LES PINTURES RUPESTRES DE COVA PINTADA (BARRANC DE LA
CONCA)
La riquesa drsquoaigua els recursos forestals i la varietat de la seva fauna han permegraves que
aquest territori tot i la seva orografia complexa hagi tingut pobladors des de la meacutes
remota Antiguitat Daquesta ocupacioacute han quedat les pintures rupestres de la Cova
Pintada a la capccedilalera del barranc de la Conca que demostren assentaments neoliacutetics
de grups de caccediladors dedicats a la captura de grans cegravervids (cabres salvatges ceacutervols i
cabirols) Es tracta drsquoart esquemagravetic o abstracte de color vermell que els entesos han
datat al voltant del 6500 aC Van ser descobertes el 1914 per lrsquoinvestigador francegraves
Henri Breuil10 La meacutes important representa una trisquela de mida considerable11
lrsquouacutenica coneguda fins ara a Catalunya
Abric de la Cova Pintada i dibuix de la trisquela fet per Henri Breuil Escala 17
Estagrave formada per tres braccedilos iguals incurvats que convergeixen al centre en forma
rotativa amb gir cap a la dreta12 Segurament que cal interpretar-la com la manifestacioacute
10 BREUIL H Les peintures rupestres scheacutematiques de la Peacuteninsule ibeacuterique IV Sud-est et est de
lEspagne Lagny impr E Grevin 1933 75-77 11 Les seves mesures soacuten radi de cada braccedil 23 cm alccedilada total conservada 36 cm amplada total 44
cm 12 Trobareu meacutes informacioacute sobre aquesta pintura rupestre en httpinvarqueculturagencatcat Cal
aclarir que en el mateix lloc tambeacute srsquohi van descobrir gravats medievals de difiacutecil interpretacioacute Vegeu
SARRIAgrave BOSCOVICH E Els gravats medievals prop de la Cova Pintada (Alfara de Carles Baix Ebre
Tarragona) memograveria nuacutem 7899
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
13
drsquoalgun tipus de creenccedila de manera que lrsquoabric on es troba deuria ser una mena de
santuari13
32 LrsquoEDAT DEL FERRO EL POBLAT IBEgraveRIC DELS MALLADARETS (BARRANC DE LA
VALL CERVERA)
Despreacutes dels assentaments neoliacutetics els primers pobladors permanents drsquoaquesta part
del massiacutes van ser els ibers com ho prova lexistegravencia del poblat dels Malladarets a la
vall Cervera recentment descobert despreacutes drsquouna intervencioacute drsquourgegravencia que es va
realitzar el 201414
El poblat ibegraveric dels Malladarets es troba a lrsquooest del cim de Penyaflor (514 m) en un
petit turoacute (272 m) de planta allargada i superfiacutecie plana des del qual es domina tant el
barranc de la Conca com el pas natural que el barranc de la vall Cervera proporciona
per a poder accedir al massiacutes dels Ports des de la plana de Roquetes
Ubicacioacute del jaciment ibegraveric dels Malladarets (barranc de la vall de la Cervera)
A partir de la tipologia dels vasos ceragravemics15 exhumats els arqueogravelegs creuen que data
del periacuteode de lrsquoEdat del Ferro I entre el 650 i el 500 aC16 Des del punt de vista
urbaniacutestic el jaciment presenta un complex drsquoestances de les quals resten les primeres
filades de pedra dels murs ja que segons sembla la tegravecnica utilitzada en la seva
13 Aquest jaciment juntament amb altres del territori catalagrave fou considerat per la UNESCO Patrimoni
Mundial el 1998 Vegeu httpseswikipediaorgwikiAlfara_(Tarragona) 14 MORENO EXPOacuteSITO I Informe de la intervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment dels
Malladarets Partida de Masets Alfara de Carles (Baix Ebre) abril de 2014 15 Fonamentalment es tracta de grans vasos de ceragravemica exvasada i bisellada amb cordons aplicats 16 MORENO EXPOacuteSITO I cit 32
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
14
construccioacute consistia a disposar verticalment grans lloses en les dues cares dels murs
alhora que reomplien el seu interior amb pedruscall i terres premsades per tal de donar
consistegravencia a lrsquoestructura Com que no srsquoha conservat meacutes drsquouna filada de lloses no
se sap si aquestes parets de pedra arribaven fins al sostre o beacute si a partir drsquouna certa
alccedilada els murs disposaven drsquoaltres materials de tova
A banda de les estances tambeacute han aparegut murs de gairebeacute 1 m de gruix a lrsquoest i a
lrsquooest a la part que mira cap a la vall Cervera de manera que els arqueogravelegs opinen
que potser es tractaria drsquoun recinte fortificat En canvi cap a llevant el desnivell del
terreny eacutes meacutes suau la qual cosa fa pensar que era la zona urbanitzada intramurs
Finalment cal apuntar la presegravencia drsquoalgunes estructures de pedra amb planta circular
que es podrien relacionar amb lrsquoexistegravencia de tuacutemuls funeraris al vessant sud fora de
la zona drsquohagravebitat
Estructura de pedra amb planta circular Podria eacutesser un tuacutemul funerari
Es tracta doncs drsquoun poblat que srsquoestenia allargat pel petit turoacute al peu del cim de
Penyaflor sobretot pel vessant sud-est en canvi el vessant oest com que presenta un
gran pendent eacutes probable que no hagueacutes estat urbanitzat meacutes enllagrave del mur defensiu
Pel que fa a la zona nord que tambeacute comptava amb una gran superfiacutecie plana sembla
que devia ser la meacutes urbanitzada perquegrave hi ha un gran entramat de murs
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
15
Delimitacioacute del jaciment arqueologravegic dels Malladarets
Per la manera com es van trobar alguns vasos ceragravemics a lrsquointerior drsquouna de les
estances ben disposats verticalment in situ o lleugerament tombats o esclafats per la
caiguda del sostre i els murs perograve en bon estat de conservacioacute els arqueogravelegs suposen
que els pobladors per raons que encara no srsquohan pogut esbrinar van abandonar aquest
establiment amb pressa ja que es doacutena el cas que van deixar llavors de cereals en alguns
recipients17
Interior drsquouna de les estances
En resum estem davant drsquoun assentament que va tenir lloc entre els segles VII i V aC
quan la millora de les pragravectiques agriacutecoles i lrsquoocupacioacute de sogravels meacutes productius van
permetre que els grups socials srsquoanessin fent progressivament meacutes sedentaris Aquests
nous tipus drsquoassentament van propiciar a la vegada un urbanisme i un sistema defensiu
cada cop meacutes elaborat Segons Intildeaki Moreno18 el poblat dels Malladarets pertanyeria
17 MORENO EXPOacuteSITO I cit 31 18 MORENO EXPOacuteSITO I laquoIntervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment dels Malladaretsraquo I Jornades
drsquoArqueologia de les Terres de lrsquoEbre 6 i 7 de maig de 2016 Serveis Territorials de Cultura de les
Terres de lrsquoEbre 2 vol Tortosa 2016 226
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
16
al model drsquoestabliment situat sobre una cresta rocosa estreta i allargada la morfologia
interna del qual srsquoestructuraria en funcioacute drsquoun carrer central on anirien a parar estances
drsquoentre 10 i 20 m2 Eacutes probable que la gran extensioacute drsquoaquest jaciment
(aproximadament 3125 m2) tingui a veure amb alguna activitat minera el producte de
la qual anava destinat tant a lrsquoautoconsum com a lrsquointercanvi amb els fenicis19
33 EgravePOCA ROMANA EL JACIMENT DELS SERDANS EL POBLAMENT AL BARRANC DE
LA CONCA ENTRE ELS SEGLES II I V
Quan les tropes romanes comandades per Gneu i Publi Escipioacute van arribar a les terres
del sud del riu Ebre per a enfrontar-se amb lrsquoexegravercit cartaginegraves tres anys despreacutes de
lrsquoesclat de la Segona Guerra Puacutenica (218-201 aC) es van trobar que aquest territori
lrsquohabitaven els ilercavons diferents tribus ibegraveriques que srsquohavien aliat amb el bagravendol
cartaginegraves i anaven totalment en contra de les pretensions romanes Despreacutes de la
batalla de les goles de lrsquoEbre (215 aC) a prop de Dertosa en quegrave la flota romana va
derrotar la cartaginesa els germans Escipioacute van continuar la seva poliacutetica de conquesta
del territori i de sotmetiment de les tribus ibegraveriques especialment les que hi havia
assentades a les Terres de Ponent20
Les primeres referegravencies en els autors antics a la capital drsquoaquest ampli territori
Dertosa que tenia el riu Ebre com a via bagravesica de comunicacioacute i comerccedil les trobem en
Estraboacute21 (segle I aC - I dC) i Pomponi Mela22 (segle I dC) els quals la situen en el pas
del riu Ebre Suetoni23 (segle I dC - II dC) parla del seu important port mariacutetim i Plini24
(segle I dC) destaca que els seus habitants gaudien del dret romagrave Fins i tot va arribar a
encunyar moneda com a Mun Hibera Iulia amb la llegenda Ilergavonia fent
19 MORENO EXPOacuteSITO I laquoIntervencioacuteraquo cit 227 20 MIRA GUARDIOLA M A Cartago contra Roma Las guerres puacutenicas Madrid ediciones Alderabaacuten
2000 196 21 ESTRABOacute Geographica III 4 9 ἐκ δὲ τοῦ Ταρράκωνος ἐπὶ τὸν πόρον τοῦ Ἴβηρος κατὰ Δέρτωσσαν 22 POMPONI MELA De Chorographia II 90 super ingens Hiberus Dertosam adtingit 23 SUETONI De vita Caesarum Vita Galbae X ac subinde Alexandrina navis Dertosam appulit armis
onusta sine gubernatore sine nauta ac vectore ullo ut nemini dubium esset iustum piumque et
faventibus diis bellum suscipi 24 PLINI Naturalis Historia III 23 Nunc per singulos conventus reddentur insignia praeter supra dicta
Tarracone disceptant populi XLII quorum celeberrimi civium Romanorum Dertosani
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
17
referegravencia al territori tot i que despreacutes en egravepoca de Tiberi es va substituir per
Dertosa25
Evidentment en la seva fundacioacute hi va tenir un paper destacat la ciutat de Tagraverraco
capital de la proviacutencia romana i un important port drsquoHispagravenia Aixograve vol dir que Dertosa
pertanyia a la proviacutencia de la Hispania Citerior i posteriorment a les diverses
reorganitzacions que van tenir lloc a la Provincia Hispania Tarraconensis Aquest
vincle amb Tagraverraco va perdurar durant tot el periacuteode romagrave i visigot i fins i tot durant
les primeres degravecades de la invasioacute musulmana
A partir del segle I coincidint amb un augment de les temperatures i unes condicions
climagravetiques meacutes agraverides va tenir lloc una progressiva desforestacioacute antrogravepica del
paisatge de les planes de lrsquoEbre que segurament va fomentar en entrar al segle II una
ocupacioacute de les zones muntanyoses properes a Dertosa i a la vall del riu Ebre amb la
finalitat drsquoexplotar els seus recursos naturals26
A finals de lrsquoAlt Imperi doncs lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai rural del territori de Dertosa
va experimentar canvis significatius derivats de la progressiva fi de les villae que
srsquohavien anat fundant durant els primers segles de la nostra era i lrsquoaparicioacute de nous
models drsquoocupacioacute En agraverees marginals de lrsquoager dertosanus comencen a aparegraveixer
petits assentaments rurals amb una clara especialitzacioacute en lrsquoelaboracioacute de productes
molt concrets oli vi ceragravemica materials de construccioacute etc El jaciment dels Serdans
al massiacutes dels Ports sembla que forma part drsquoaquesta nova manera drsquoaprofitar els
recursos naturals de les explotacions Aquesta especialitzacioacute que comporta de
vegades lrsquoabsegravencia o la reduccioacute de la part residencial de la vilmiddotla neix en un context
general meacutes ampli que suposa la disminucioacute dels contactes comercials amb altres
territoris del Mediterrani de manera que es fa necessari introduir sistemes de produccioacute
que permetin que aquests nous espais rurals tinguin capacitat suficient per a
subministrar els productes que la poblacioacute del territori demana27
25 LLORENS M del Mar i AQUILUEacute X laquoIlercavonia-Dertosa i les seves encunyacions monetagraveriesraquo
Barcelona Societat Catalana drsquoEstudis Numismagravetics 2001 24-34 26 RIERA S laquoCanvis ambientals i modelacioacute antrogravepica del territori entre lrsquoegravepoca ibegraverica i lrsquoaltmedieval
a Catalunya aportacions de la palinologiaraquo Cota Zero 20 2005 104 27 NEGRE J De Dertosacit 482
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
18
En el moacuten romagrave la vilmiddotla i el territori que controlava van esdevenir els pilars
fonamentals de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai rural La definicioacute de villa rustica va anar
canviant al llarg del temps si beacute en termes generals els historiadors tendeixen a acceptar
que es tracta drsquoun assentament de tipus rural que es divideix en dos sectors un
anomenat pars massaricia que engloba lrsquoagraverea on srsquoelaboren es conserven i
srsquoemmagatzemen els productes (pars fructuaria) i on viuen normalment en regravegim
drsquoesclavitud els treballadors (pars rustica) i lrsquoaltre anomenat pars urbana o dominica
que afecta lrsquoedifici on resideix la famiacutelia principal que nrsquoeacutes propietagraveria o beacute simplement
lrsquoamo que hi passa temporades durant lrsquoany per supervisar els treballs que srsquohi fan la
qual cosa significa que aquest espai era similar a lrsquoespai urbagrave eacutes a dir reproduiumla en
gran mesura lrsquoesquema de la domus la casa de ciutat caracteritzada per ser una vivenda
particular drsquouna sola planta on residien habitualment els propietaris28
Tot i la relativa independegravencia de les vilmiddotles respecte del seu espai drsquoinfluegravencia tendien
a formar part drsquouna xarxa meacutes extensa que tenia un nucli urbagrave de referegravencia en el cas
del territori ebrenc Dertosa amb el qual estaven connectades a traveacutes de vies de
comunicacioacute29
Lrsquoocupacioacute dels vessants del massiacutes dels Ports entorn al segle II va culminar
definitivament el proceacutes de romanitzacioacute del territori de Dertosa30 Amb tota
probabilitat va ser en aquesta egravepoca quan va neacuteixer lrsquoestabliment dels Serdans el qual
va estar en funcionament fins a finals del segle V A partir drsquoaleshores i sobretot de la
primera degravecada del VI srsquoobserva un abandonament progressiu de les agraverees residencials
si nrsquohi havia en part a causa drsquouna davallada notable de les temperatures sobretot a
lrsquohivern amb un retroceacutes dels conreus i les explotacions de muntanya i en part tambeacute
pels canvis en les estructures productives drsquoaquestes villae com a consequumlegravencia de la
caiguda de lrsquoImperi Romagrave i la conquesta i la consolidacioacute del poder visigogravetic a la
Peniacutensula Ibegraverica Durant aquest periacuteode segons J Negre31 les aristocragravecies
provincials hispano-romanes haurien abandonat les seves residegravencies rurals o els
centres manufacturers propietat seva per a instalmiddotlar-se a la ciutat des drsquoon haurien
28 Ibidem i httpseswikipediaorgwikiVilla_romana 29 ARCE J laquoVillae en el paisaje rural de Hispania romana durante la antiguumledad tardiacutearaquo Anejos de
AEspA 39 2006 9 30 REVILLA V Economia i poblament romagrave al curs inferior de lrsquoEbre la vilmiddotla de Casa Blanca
(Tortosa) Tarragona Diputacioacute Provincial de Tarragona 2003 133-146 31 NEGRE J cit 483
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
19
centralitzat la defensa del territori davant la pressioacute visigogravetica i aixiacute sentir-se meacutes segurs
i protegits
4 ESTUDI DEL JACIMENT ROMAgrave DELS SERDANS
41 UBICACIOacute
Com hem dit abans el jaciment arqueologravegic dels Serdans es troba al terme municipal
drsquoAlfara de Carles concretament en el punt quilomegravetric 21 de la carretera local TV-
3422 que comunica aquesta poblacioacute amb els Reguers des drsquoon a traveacutes de la T-342
srsquoarriba a Roquetes i drsquoaquiacute per la T-341 a Tortosa capital de la comarca del Baix
Ebre
Emplaccedilament del jaciment arqueologravegic dels Serdans al terme municipal drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre)
Actualment la TV-3422 creua aquest jaciment de manera que les restes
arqueologravegiques es troben a banda i banda de la carretera Aquesta circumstagravencia tan
peculiar data de 1965 quan la Diputacioacute de Tarragona32 hi va dur a terme obres
drsquoacondicionament del ferm i hi va fer un canvi en el traccedilat del tram compregraves entre el
punt quilomegravetric 21 i 3 amb la finalitat de reduir el desnivell existent El nou traccedilat es
va fer seguint el curs del barranc de la Conca en sentit ascendent fins a un punt on la
carretera fa una girada despreacutes de bifurcar-se tot donant la possibilitat de continuar fins
al paratge del Toscar Des drsquoaquesta bifurcacioacute el jaciment es troba aproximadament a
uns 300 m en direccioacute a Alfara de Carles concretament al costat drsquoun petit pont per
sota del qual passa un torrent
32 Diario Espantildeol 25-5-1965 Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
20
Emplaccedilament del jaciment i vista aegraveria de lrsquoentorn Es pot apreciar el traccedilat del tram nou de la TV-3422 (color blau) i el camiacute vell drsquoAlfara de Carles (color groc) tambeacute conegut com a camiacute de les Planilles
Si analitzem la ubicacioacute drsquoaquest establiment segons els criteris que aplicaven els
agrogravenoms romans observarem que coincideix forccedila amb les recomanacions que
donaven per triar el lloc drsquouna vilmiddotla En primer lloc es troba en el vessant drsquouna
muntanya perograve en el punt que teacute un desnivell meacutes suau en segon lloc es troba a prop
drsquoun torrent i meacutes enllagrave hi ha el barranc de la Conca molt meacutes cabaloacutes en tercer lloc
lrsquoorientacioacute eacutes cap al sud la qual cosa permet tenir un horitzoacute forccedila ampli i moltes hores
de sol en quart lloc disposava drsquouna via de comunicacioacute relativament propera que
facilitava lrsquoacceacutes per a les persones perograve tambeacute el transport i la distribucioacute dels
productes
42 ESTAT ACTUAL
Certament les poques restes visibles drsquoaquest jaciment passen totalment
desapercebudes perquegrave es troben a la base drsquoun marge de pedra seca construiumlt a
posteriori amb lrsquoobjectiu de retenir la terra del bancal que hi ha a la part superior En
concret en el voral esquerra de la carretera anant en direccioacute a Alfara de Carles es
poden apreciar restes constructives que corresponen a dos murs truncats que
conflueixen en angle
Cal dir que si beacute el terreny drsquoaquest indret devia tenir en el passat un pendent bastant
suau en algun moment es va considerar meacutes adient lrsquoaixecament de terrasses
mitjanccedilant marges de pedra seca probablement a partir dels segles XIV I XV quan la
poblacioacute drsquoAlfara va tenir la necessitat de disposar de meacutes conreus drsquoolivera ndashguanyats
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
21
en moltes ocasions a costa dels pinars i els alzinars originarisndash de manera que aquests
treballs de condicionament del terreny van comportar la destruccioacute parcial del jaciment
Tant eacutes aixiacute que la pedra dels murs i les parets drsquoaquella antiga construccioacute es van
reaprofitar en els marges que hi ha al seu voltant encara meacutes barrejats amb la pedra
seca tambeacute srsquohi troben molts fragments de teules que servien per reomplir petits forats
o falcar
Fragments de teula tipus tegula utilitzats per falcar o reomplir el mur de pedra seca
A meacutes a meacutes en una agraverea drsquoaproximadament 3500 m2 des del pontet abans esmentat
i en direccioacute a la cruiumllla del Toscar apareixen molts fragments de teules i terracota en
general no nomeacutes en superfiacutecie en els bancals de conreu sinoacute tambeacute dintre dels marges
i a sobre drsquoells
Carretera TV-3422 a lrsquoalccedilada del jaciment arqueologravegic El rectangle vermell indica lrsquoagraverea aproximada per on es
troba una major quantitat de restes ceragravemiques
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
22
Estat actual de lrsquoemplaccedilament del jaciment en direccioacute sud-est
43 LA NECROgravePOLIS DESAPAREGUDA I LES RESTES DE DOS MURS
Quan les magravequines excavadores van comenccedilar els treballs de rebaix i anivellament en
el punt on es trobava el jaciment arran de la modificacioacute del traccedilat de la carretera TV-
3422 el primer que va aparegraveixer a la llum van ser diversos esquelets humans segons
les declaracions drsquoalguns operaris de lrsquoobra que encara viuen i van tenir lrsquoocasioacute de
poder-los contemplar Les explicacions drsquoaquests operaris coincideixen a dir que les
restes humanes van aparegraveixer barrejades amb trossos de teules planes les magravequines
van seguir avanccedilant perograve i uns metres meacutes enllagrave es van trobar amb el que semblaven
dos murs drsquouns 60 cm drsquoalccedilada els quals creuaven en sentit diagonal divergent lrsquoespai
per on havia de passar la carretera Com havia succeiumlt amb els esquelets humans les
magravequines els van arrencar i nomeacutes van deixar al lateral esquerre en direccioacute a Alfara
de Carles una petita porcioacute del que semblen les parets o murs drsquouna estanccedila
Es tracta dels dos murs que hem comentat en lrsquoapartat anterior situats a 120 m de
profunditat respecte del nivell del bancal superior i que srsquoajunten formant un angle eacutes
a dir formen la cantonada drsquoalguna habitacioacute Aquests murs segons els testimonis
abans de la seva destruccioacute continuaven un en direccioacute sud-est i lrsquoaltre en direccioacute
sud-oest de manera que devien conformar alguna estanccedila
Desgraciadament ni la descoberta dels esquelets humans ni la dels murs no van fer
aturar les obres Es va actuar amb total desiacutedia com si no hagueacutes passat res de manera
que no en va quedar constagravencia enlloc no es va fer cap fotografia ni evidentment cap
actuacioacute arqueologravegica drsquourgegravencia Lrsquouacutenic que queda eacutes la memograveria oral dels testimonis
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
23
Eacutes molt probable que els cossos que es van trobar pertanyessin a una petita necrogravepolis
orientada cap a lrsquooest i situada a la part de fora dels murs que la maquinagraveria va posar al
descobert ategraves que segons els testimonis es van localitzar uns metres abans drsquoarribar
a aquests murs La presegravencia de teules barrejades amb els esquelets srsquoexplica pel tipus
drsquoenterrament realitzat mitjanccedilant teules planes calccedilades al terra formant un prisma
triangular Cal dir que aquest tipus drsquoenterrament va ser forccedila frequumlent a lrsquoetapa tardo-
romana especialment entre els segles III i V
Enterrament de tipus tegula
44 CARACTERIacuteSTIQUES DELS MURS
Els dos trams de mur es van aixecar segons la tipologia drsquoopus incertum eacutes a dir estan
fets de maccediloneria amb pedres de diferents mides sense treballar descansant unes
sobres les altres i subjectades mitjanccedilant morter de calccedil Tenen diferent gruix la qual
cosa indica que tenien una funcioacute diferent Eacutes probable que el mur B que teacute una
amplada de 55 cm correspongui a una paret exterior o de cagraverrega mentre que el mur
A que fa 46 cm correspongui a una paret secundagraveria o interior
a) Mur A (orientacioacute sud-est)
- Amplada 46 cm
- Alccedilada 70 cm
- Llargada (cara interna) 60 cm
- Llargada (cara externa) 75 cm
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
24
Llargada Cara interior
Amplada
Alccedilada
b) Mur B (orientacioacute sud-oest)
- Amplada 55 cm
- Alccedilada 65 cm
- Llargada (cara interna) 85 cm
- Llargada (cara externa) 130 cm
Llargada interior Amplada
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
25
Alccedilada
45 LA VIA DE COMUNICACIOacute AMB DERTOSA
La vall del riu Ebre ha estat des de sempre una via de comunicacioacute natural tant fluvial
com terrestre Aixograve fa pensar en lrsquoexistegravencia drsquouna ruta interior de segon ordre que
resseguint el curs del riu permetia arribar a la ciutat de Caesaraugusta (Saragossa) En
el territori de lrsquoantiga Dertosa aquesta via devia vorejar els Ports i a part de facilitar el
desplaccedilament cap a lrsquointerior connectava diversos establiments romans situats a les
faldes del massiacutes per tant una mica apartats de la Via Augusta
Lrsquoestabliment dels Serdans tot i trobar-se allunyat de les principals xarxes de
comunicacioacute segurament estava comunicat amb Dertosa a traveacutes drsquoun camiacute que
seguint el curs del barranc anava descendint fins al lloc anomenat laquoels Estretsraquo En
aquest tram antigament la carretera continuava per la banda esquerra la qual cosa
permetia salvar fagravecilment el congost que hi ha Un cop superat aquest obstacle el camiacute
seguia en direccioacute a Dertosa i creuava el barranc de la Conca meacutes avall cap al sud per
algun indret on el desnivell era meacutes suau Fins i tot no es pot descartar que es bifurqueacutes
en algun punt de manera que tambeacute fos possible arribar als establiments que hi havia
a prop de lrsquoEbre a lrsquoalccedilada drsquoAldover o Xerta
46 CROQUIS HIPOTEgraveTIC
Com que no srsquoha fet cap excavacioacute ni cap prospeccioacute eacutes impossible delimitar
exactament lrsquoespai que ocupava aquest jaciment De tota manera si observem
lrsquoorientacioacute dels dos petits trams de mur conservats es pot plantejar una hipogravetesi de
com srsquoorientaven en relacioacute al torrent que amb tota seguretat delimitava la continuiumltat
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
26
de la construccioacute en direccioacute nord-est i sud Es evident que el dia que es duguin a terme
els treballs drsquoexcavacioacute hauran de comenccedilar per aquest punt en direccioacute nord-oest per
tal de comprovar si el tram que hi ha a la vista teacute continuiumltat en aquesta direccioacute
5 ESTUDI DEL MATERIAL TROBAT
51 PROCEDEgraveNCIA GEOLOgraveGICA I COMPOSICIOacute QUIacuteMICA DE LA PASTA CERAgraveMICA
De lrsquoobservacioacute de la pasta que es va fer servir en la fabricacioacute del material ceragravemic
que ha aparegut fins ara als Serdans i tenint en compte que no hem pogut fer cap estudi
de laboratori deduiumlm que el material que srsquoha trobat fins ara teules un fragment de
doli i una antefixa comparteixen una composicioacute quiacutemica molt similar eacutes a dir es
tracta de la mateixa argila Aixograve vol dir que amb tota seguretat procedeixen de la
mateixa terrisseria Eacutes cert que hi ha la possibilitat que aquest material hagueacutes vingut
drsquoun altre lloc i srsquohagueacutes transportat fins als Serdans per a utilitzar-se en la construccioacute
de la suposada vilmiddotla ruacutestica perograve com que el color i la composicioacute de lrsquoargila
coincideixen amb el terra argiloacutes que encara hi ha en la finca agriacutecola actual que hem
anomenat argiler dels Serdans i en lrsquoargiler del coll drsquoAlfara a uns 500 m de distagravencia
probablement hem de pensar que el material de terracota que estudiarem es va fer aquiacute
mateix eacutes a dir que estem davant un centre terrisser que devia subministrar materials
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
27
de construccioacute a la ciutat de Dertosa i les vilmiddotles situades a les terrasses fluvials de
lrsquoEbre
Argiler dels Serdans Argiler del coll drsquoAlfara
Els operaris drsquoaquest centre devien utilitzar lrsquoargila que hi havia in situ i la de lrsquoargiler
del coll drsquoAlfara33 i les devien barrejar ja que la composicioacute quiacutemica de lrsquoargila
drsquoaquest lloc eacutes altament calcagraveria la qual cosa donava consistegravencia a les peces Aquest
element calcari amb guixos i feldespats correspon als granets blancs que destaquen
sobre la base drsquoargila
Fragment de roca argilosa de lrsquoargiler del coll drsquoAlfara Sorra argilosa i granets calcaris resultants
Aquesta argila es caracteritza per ser de tipus secundari eacutes a dir del tipus drsquoargiles
vermelles amb abundant presegravencia de partiacutecules drsquoogravexid fegraverric procedecents de capes
sedimentagraveries que apareixen en nivells molt superficials
33 Aquest argiler encara srsquoexplotava a principis dels segle XX per a lrsquoobtencioacute de guixos argila i calccedil
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
28
Aixiacute doncs la pasta ceragravemica que utilitzaven era la mateixa per a tots els productes
que elaboraven teules antefixes vasos ceragravemics etc La composicioacute es basava en una
barreja drsquoargiles i feldespats amb desgreixants de mida reduiumlda que els artesans afegien
per evitar transformacions del relleu de la peccedila durant la coccioacute ja que rebaixaven la
temperatura de fundicioacute34 de manera que es podien conservar inalterades les
caracteriacutestiques originagraveries de la massa argilosa Els desgreixants a meacutes a meacutes
incrementaven la consistegravencia de la pasta bastant porosa facilitaven la impermeabilitat
i augmentaven la resistegravencia de la peccedila resultant35
Massa argilosa amb inclusions vermelles blanques i fragments de mica
Drsquoaltra banda tot i que no hem pogut recoacuterrer a cap tegravecnica de laboratori per fer una
anagravelisi quiacutemica a partir drsquoun observacioacute detallada de totes les peces hem identificat
diversos minerals que actuaven com a desgreixants propis de la massa argilosa com
ara la calcita el feldespat i la mica Hem detectat de manera homogegravenia inclusions
vermelles (ogravexids fegraverrics) i blanques (guixos calises arenisques etc) la qual cosa
indica que aquests elements ja es trobaven de manera natural en lrsquoargila Lrsquouacutenic grup
de minerals que sembla haver estat afegit de forma intencional soacuten les miques daurades
que apareixen abundantment en les pastes de produccioacute local poc depurades36
34 Lrsquoargilla acostuma a courersquos entre els 950deg i 1100deg C 35 Vegeu httpscawikipediaorgwikiArgila 36 NEGRE J De Dertosa cit 195
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
29
52 LES TEULES
521 Descripcioacute de la seva troballa i estat de conservacioacute
Hi ha dos contextos molt diferents que han envoltat la troballa de les teules Drsquouna
banda tenim les dues teules que tot i estar en estat fragmentari srsquohan pogut
recompondre Aquestes dues teules van sortir a la llum el 1965 quan es van fer les obres
per obrir el nou tram de carretera Segons les fonts orals correspondrien a les teules
que cobrien els cossos de la necrogravepolis i srsquohaurien conservat senceres fins que les
magravequines van remoure el terra i van acabar trencant-les Per sort alguacute va tenir cura de
recollir-les Actualment la seva propietagraveria ha consolidat amb un suport de fusta fet
expressament la qual cosa ha permegraves que srsquohagin mantingut en bon estat
Les dues teules tipus tegula encaixades en un marc de fusta
En canvi els altres fragments de teules han anat aflorant des de 1982 fins a lrsquoactualitat
Es tracta de trossos de mides molt diferents que en general han aparegut
superficialment
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
30
522 Tipologia i datacioacute
Dels dos tipus de teules que feien servir els romans tegulae37 teula plana i rectangular
i imbrex38 teula cogravencava als Serdans de moment nomeacutes nrsquohan aparegut del primer
Una explicacioacute probable drsquoaquesta circumstagravencia la trobem en el proceacutes de reutilitzacioacute
dels materials drsquoaquest jaciment que ha tingut lloc durant segles Tenint en compte que
les tegulae van deixar drsquoutilitzar-se cap al segle VII39 eacutes normal que les imbrices
anessin molt buscades perquegrave es van convertir en un material de construccioacute molt
adequat per cobrir el sostre de les cases Per tant no ens ha drsquoestranyar que en general
se nrsquohagin conservat tan poques perquegrave segurament que va ser un dels primers
materials destinats a ser reutilitzats
Elements drsquoun teulat segons Daremberg-Saglio
Prenent com a referegravencia la catalogacioacute de teules galo-romanes que va fer J Chauffin40
sembla que pel tipus drsquoencaix i la forma de les revores de les teules caldria situar-les
al voltant del segle III
Les teules romanes solien ser drsquoargila tot i que se nrsquohan conservat algunes elaborades
amb altres materials Les planes i rectangulars disposaven de dues pestanyes o revores
37 La paraula llatina tegula procedeix de lrsquoarrel teg- que significa laquocobrirraquo Per a meacutes informacioacute sobre aquesta etimologia vegeu sv ERNOUT A i MEILLET A Dictionnaire eacutetymologique de la langue latine
Histoire des mots Pariacutes Klincksieck 1967 38 El terme imbrex procedeix de imber lsquoplujarsquo perquegrave gragravecies a la forma corba que tenia desaiguava
lrsquoaigua de la pluja a dues vessants vegeu sv ERNOUT A i MEILLET A cit Sant Isidor (Etimologies
XIX 10 15) doacutena aquesta explicacioacute sobre lrsquoetimologia dels mots tegula i imbrex Tegulae vocatae quod
tegant aedes et imbrices quod accipiant imbres eacutes a dir laquosrsquoanomenen tegulae perquegrave cobreixen els
edificis i imbrices perquegrave contenen les plugesraquo 39 RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa ceraacutemica de aplicacioacuten arquitectoacutenica desde eacutepoca protoibeacuterica hasta eacutepoca
visigoda (ssVII aC-VIII dC)raquo en La Ruta de la ceraacutemica Castelloacute Ed Alicer 2000 32-37 40 CHAUFFIN J laquoLes tuiles gallo-romaines du BasDauphineacuteraquo CNRS Gallia XIV 1956 81-88
Imbrex
Tegula
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
31
pels dos costats meacutes allargats amb encaixos que permetien que una teula descanseacutes
sobre lrsquoaltra i quedeacutes ben falcada
Logravegicament aquestes peces tan grans aiumlllaven molt beacute la vivenda de lrsquoaigua de pluja i
segons com estigueacutes dissenyada la teulada la dirigien o beacute cap a algun impluvium o beacute
cap a lrsquoexterior de lrsquoedifici
523 Caracteriacutestiques i mides
Els oriacutegens drsquoaquests elements constructius que es feien servir en les cobertes de les
teulades els trobem en el moacuten grec De fet molts temples grecs estaven coberts amb
grans teules del tipus tegula sovint de marbre combinades amb teules imbrices les
quals tenien forma diegravedrica conegudes tambeacute com a corinthiaces perquegrave sembla que
va ser a Corint on es van utilitzar per primera vegada Despreacutes es van afegir les imbrices
lacograveniques que ja eren semiciliacutendriques o semitroncocograveniques41
Drsquoaltra banda cal destacar les marques de produccioacute En el cas de les dues teules que
srsquohan conservat iacutentegres observem tres traccedilos amb forma de ldquoNrdquo fets al voltant del
segell del terrisser el qual deixava una marca impresa mitjanccedilant un tampoacute que podia
ser metagravelmiddotlic o de fusta La marca drsquoaquest segell es troba en una zona visible a la part
plana de la teula
Marques visibles del segell de lrsquoartesagrave i la ldquoNrdquo
41 DAREMBERG CH I SAGLIO E Dictionnaire des antiquiteacutes grecques et romaines s v laquoTegularaquo Pariacutes
Hachette 1877-1919 Versioacute digital drsquoaquesta obra Universidad de Toulouse-Le Mirail httpdagruniv-tlse2fr
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
32
Les mides de les teules tipus tegula variaven una mica drsquouna zona a una altra ja que
no hi havia una mida estagravendard fixada perograve en general oscilmiddotlaven al voltant dels dos
peus romans (bipedalis) segons indica Vitruvi42 eacutes a dir uns 60 cm aproximadament
pel costat meacutes gran i drsquoun peu i mig uns 45 cm pel costat meacutes petit
Les mides de les imbrices por la seva banda feien 40 cm de llarg 12 cm drsquoample per
la banda meacutes estreta 17 cm drsquoample per la banda amb la curvatura meacutes ampla i 19 cm
de gruix
El pes drsquouna tegula en cru estava al voltant de 12 kg i un cop cuita al voltant de 7 kg
en canvi una imbrex en cru pesava uns 6 kg i despreacutes de la coccioacute uns 35 kg De tot
plegat podem deduir que els sostres havien drsquoaguantar un pes considerable
aproximadament uns 35 kgm2 calculant que per cada m2 calia ben beacute 4 tegulae i 2
imbrices
Pel que fa a les mides drsquoaquestes dues teules coincideixen forccedila amb la bipedalis
descrita per Vitruvi
Teula 1
-Estat sencera perograve amb una esquerda central que parteix la teula en dues parts
Disposa drsquoencaixos en els quatre extrems
-Llargada 62 cm
-Amplada 47 cm (incloses les revores i els encaixos)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Amplada de la revora 25 cm (la part meacutes estreta) 4 cm (la part meacutes ampla)
-Pes 8 kg aprox
-Gruix de la base 2 cm
42 VITRUVI POLmiddotLIOacute De architectura libri VII editor F Krohn Leipzig Teubner 1912 Versioacute digital
en Perseus Project
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
33
Teula 2
-Estat sencera perograve amb dues esquerdes que parteix la teula en tres trossos
-Llargada 62 cm
-Amplada 47 cm (incloses les revores i els encaixos)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Amplada de la revora 25 cm (la part meacutes estreta) 4 cm (la part meacutes ampla)
-Pes 8 kg aprox
-Gruix de la base 2 cm
Teula 3
-Estat fragmentari Correspon a lrsquoencaix de la banda dreta part inferior de la teula
-Dimensions 27 cm x 21 cm x 165 cm
-Amplada de la revora 25 cm (part meacutes estreta) i 3 cm (part meacutes ampla)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Encaix 8 cm
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
34
-Gruix de la base 2 cm
Teula 4
-Estat fragmentari Correspon a lrsquoencaix de la banda esquerra part superior de la teula
-Dimensions 20 cm x 19 cm x 9 cm
-Amplada revora 3 cm (part meacutes estreta) i 4 cm (part meacutes ampla)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Encaix 8 cm
-Gruix de la base 2 cm
Teula 5
-Estat fragmentari Correspon al lateral de la banda dreta
Dimensions 33 cm x 175 cm x 125 cm x 17 cm
Amplada revora 3 cm (part meacutes estreta) i 4 cm (part meacutes ampla)
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
35
Alccedilada de la revora 3 cm
Encaix 8 cm
Gruix de la base 2 cm
Teula 6
-Estat fragmentari Correspon al lateral dret de la part central de la teula
-Dimensions 46 cm x 25 cm x 31 cm
-Amplada revora 2 cm (part meacutes estreta) i 4 cm (part meacutes ampla)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Gruix de la base 2 cm
524 La manufactura
La fabricacioacute dels materials de construccioacute principalment teules i maons requeria la
presegravencia de forns forccedila especiacutefics de manera que resultava molt meacutes pragravectic i barat
construir el forn on es trobava lrsquoargiler o molt a prop seu meacutes que no pas construir-lo
en el lloc on srsquohavia drsquoaixecar la construccioacute
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
36
Els forns on es podien aconseguir temperatures molt elevades funcionaven amb molta
quantitat de llenya la qual cosa significa que aquesta mategraveria primera havia de trobar-
se molt a prop eacutes a dir calia tenir proper algun bosc o disposar drsquoun sistema de
transport de llenya que assegureacutes un subministrament constant
En aquests tallers el treball estava molt repartit de manera que cadascuacute tenia assignada
una tasca Hi havia els llenyataires que srsquoencarregaven de tallar i subministrar la llenya
adient els teulers professionals que tenien la funcioacute de preparar les teules i els maons
enfornar-los i courersquols i els fusters especialitzats en la construccioacute de sostres En la
majoria drsquoocasions perograve aquest treball estava en mans drsquoesclaus
Un cop les peces drsquoargila havien sortit ja cuites del forn adquirien les qualitats progravepies
de la ceragravemica Durant el proceacutes de coccioacute perograve calia que el forn arribeacutes a temperatures
molt altes entre els 900ordm i 1100ordm C El forn meacutes emprat pels romans va ser lrsquoanomenat
forn de graella Es tracta drsquoun forn amb dues cagravemeres de tir vertical en quegrave la caldera
estagrave separada de la cambra de coccioacute per una estructura sogravelida realitzada en obra que
es coneix com a graella Els forns de graella podien tenir planta circular ovalada o
rectangular43
Per tal de sustentar la graella es construiumlen arcs de mig punt o apuntats normalment
fets de maons i mitjanccedilant un gran pilar situat a la part inferior a la cambra de
combustioacute srsquoaconseguia lrsquoestabilitat de la graella
Ara per ara al jaciment dels Serdans no srsquoha descobert cap indici sobre la possible
ubicacioacute drsquoun forn Podria ser que una part la meacutes superficial hagueacutes estat arrassada
al llarg dels segles amb el reaprofitament habitual del material i que la zona de
combustioacute com que generalment es trobava sota terra encara resti amagada i coberta
per la terra dels camps de conreu
Pel que fa a les teules imbrices les fabricaven mitjanccedilant un motlle trapezoidal de fusta
srsquohi posava la massa drsquoargila i a continuacioacute es passava una fusta per enrasar beacute tot el
motlle Tot seguit se li donava la forma corva amb lrsquoajuda drsquoun altre motlle corvat En
43 DAREMBERG CH I SAGLIO E cit s v laquoFurnusraquo
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
37
canvi les teules tegulae srsquoobtenien amb lrsquoajuda drsquoun sol motlle que ja comptava amb
les revores i els encaixos corresponents44
Fabricacioacute drsquouna tegula
525 La construccioacute drsquouna teulada romana
Normalment els romans construiumlen les cobertes de les cases amb bigues de fusta que
situaven paralmiddotlelament a la distagravencia convenient Al seu torn les bigues descansaven
sobre una jagravessera una gran biga situada al carener Per sota de les bigues hi havia una
estructura de fusta anomenada cintra que les reforccedilava
Les teules descansaven sobre taulons de fusta o directament sobre les bigues a les quals
de vegades es fixaven mitjanccedilant claus Les teules es juxtaposaven per la banda on les
revores eren meacutes grans de manera que la part meacutes gruixuda srsquoorientava aiguumles avall i
se superposava a lrsquoextrem contrari de la teula inferior els encaixos dels extrems
facilitaven lrsquoensamblatge A mesura que srsquoanaven colmiddotlocant les tegulae les juntes que
quedaven entre la revora drsquouna teula i la de lrsquoaltra es cobrien amb imbrices amb un
diagravemetre suficient per abastar les juntes de les peces rectangulars Aquestes mateixes
teules perograve de mida una mica meacutes gran es colmiddotlocaven al cavalloacute superior de la teulada
44 httpwwwacademiaedu3192209Materiales_Latericios_Romanos_aplicados_a_la_construccioacuten
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
38
per cobrir la separacioacute que quedava entre les teules de la part superior dels rius que
donaven a un vessant i a lrsquoaltre si era el cas que la teulada era a dos vessants45
Cada filera de tegulae formava un canal o riu que evacuava les aiguumles de la pluja cap a
lrsquoexterior
Esglaonament de les teules
Reproduccioacute drsquouna teulada romana Museacutee Archeacuteologique Palais Rohan Estrasburg Foto H Graciagrave
45 DAREMBERG CH I SAGLIO E cit s v laquoTectumraquo
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
39
53 EL DOLI
531 Descripcioacute de la seva troballa i estat de conservacioacute
La peccedila de ceragravemica que tractarem a continuacioacute la va trobar el 2014 el senyor Joan
Valentiacute Royo veiacute drsquoAlfara de Carles mentre passejava per lrsquoindret del jaciment
Concretament el lloc de la troballa se situa a la banda esquerra en direccioacute a Alfara de
Carles a tocar del marge de pedra seca i molt a prop del punt on hi ha les restes dels
dos murs
En aquests moments es troba dipositada al Museu drsquoAlfara de Carles Segurament es
tracta drsquoun fragment de doli del llatiacute dolium lsquogerra tenallarsquo que pel gruix que presenta
devia tenir unes parets i unes mides considerables En concret sembla que correspon a
un fragment de la part superior de la boca
532 Tipologia i datacioacute
A diferegravencia de les classificacions drsquoaltres grups ceragravemics la tendegravencia meacutes
generalitzada entre els investigadors actuals no eacutes establir tipologies de dolia en funcioacute
de la cronologia sinoacute de la forma de les seves revores perquegrave les peces que han
perviscut ho han fet en un estat forccedila fragmentari i les parets drsquoaquests recipients
ofereixen molt poca informacioacute Evidentment nomeacutes les peces completes permeten
obtenir dades importants a tenir en compte com ara les mides i la capacitat46
Per la forma de la revora de la boca eacutes evident que la peccedila a la qual pertanyia el
fragment devia tenir un coll forccedila pla
46 SALIDO DOMIacuteNGUEZ J Los dolia en Hispania caracterizacioacuten funcionalidad y tipologia Manual
de ceragravemica romana III Madrid Museo Arqueoloacutegico Regional de la Comunidad de Madrid 2017 250
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
40
Seccioacute del coll i la boca del doli
Pel que fa a la datacioacute cal assignar-li una cronologia que oscilmiddotla entre els segles II-IV
igual que la resta del material que fins ara srsquoha trobat in situ
533 Caracteriacutestiques i mides
De lrsquoobservacioacute drsquoaquest fragment es dedueix la simplicitat i la poca cura amb quegrave va
ser elaborada la peccedila per exemple la vora de la boca no teacute cap tipus de motllura eacutes
completament llisa com si fos una continuacioacute de la resta del cos Amb la mateixa
pasta ceragravemica que es feien les teules i les antefixes es va elaborar aquest doli que tenia
un gruix de paret considerable aproximadament uns 3 cm
La pasta drsquoaquest tipus de recipient estava poc depurada Srsquohi pot veure una gran
quantitat de desgreixants que srsquoafegien per tal drsquoassegurar la resistegravencia necessagraveria en
un objecte drsquoaquestes mides
A la cara interior srsquoaprecien encara les liacutenies del torn i les ditades que el terrisser va
deixar quan volia rectificar el coll del doli
Detall de les ditades del terrisser i marques del torn
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
41
Pel que fa a lrsquoexterior el fragment no dona cap informacioacute sobre si disposava o no de
nanses
La fabricacioacute de dolia amb torn limitava forccedila les mides que podien tenir eacutes a dir no
era possible crear peces molt grans per les limitacions drsquoaquesta tegravecnica perograve siacute que
podien arribar a tenir unes dimensions considerables si lrsquoartesagrave era hagravebil Fent un cagravelcul
aproximat a partir del fragment conservat que mesura 14 cm a la part corresponent a
la boca i 21cm de llargada la peccedila sencera amb forma ovoide i base plana segurament
tenia una boca amb un diagravemetre que mesurava entre 30 i 35 cm i amb una alccedilada entre
90 i 100 cm la part meacutes ampla de la panxa devia mesurar tambeacute entre 90 i 100 cm de
diagravemetre i la base devia tenir un diagravemetre similar al de la boca Pel que fa al pes devia
oscilmiddotlar entre 30 i 35 kg amb capacitat per a uns 800 litres
Reconstruccioacute hipotegravetica del doli
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
42
En la cara interior el fragment no presenta cap indici que el recipient quan estava
sencer srsquohagueacutes utilitzat per guardar-hi algun producte
Com que aquests recipients pesaven molt no eren fagravecil de traginar tot i aixiacute es feien
servir tambeacute com a contenidors per al transport de productes tant per terra com per
mar47 Per tot plegat pensem que la peccedila a la qual pertany aquest fragment es deuria
fabricar per a uacutes propi dels que formaven part de lrsquoestabliment
Els dolis disposaven de tapes (opercula) generalment fabricades amb ceragravemica que
podien tenir o no nanses Ara beacute majoritagraveriament es feien servir tapes de fusta la qual
cosa explica que se nrsquohagin trobat molt poques en les excavacions
534 Uacutes i manufactura
El doli doncs era un recipient de ceragravemica de grans dimensions semblant a una gerra
La seva grandagraveria era realment excepcional Tenia la panxa molt ampla i la boca
presentava una obertura que variava molt drsquoun model a un altre eacutes a dir hi havia
exemplars amb la boca tancada i nrsquohi havia amb la boca ampla En el moacuten antic es feia
servir per emmagatzemar-hi liacutequids (vi i oli) o sogravelids (gra llegums etc) durant un
periacuteode llarg de temps
Cal destacar que lrsquouacutes de dolia en els establiments rurals romans demostra un canvi
important en la manera drsquoexplotar i aprofitar els recursos agraris ja que permet
gestionar emmagatzemar i comercialitzar tant els productes drsquoautoconsum com els
excedents drsquouna manera totalment diferent de com srsquohavia fet abans de lrsquoocupacioacute
romana48
En general els dolia els fabricaven in situ terrissaires itinerants o professionals que
treballaven en tallers que estaven especialitzats en la produccioacute de ceragravemica per a
lrsquoarquitectura destinada als establiments rurals Es feien servir en llocs de produccioacute
com ara granges o explotacions agragraveries i en punts de venda com per exemple tavernes
47 Shan descobert restes de vaixells mercants romans amb dues o tres files de dolis al llarg de la quilla
falcats per evitar el seu desplaccedilament que servien com a contenidors fixos per al transport de vi Per a
meacutes informacioacute vegeu SALIDO DOMIacuteNGUEZ J cit 277 48 SALIDO DOMIacuteNGUEZ J cit 258
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
43
i magatzems urbans Els dolis tambeacute sutilitzaven en els teatres ja que per les seves
bones qualitats acuacutestiques permetien crear efectes sonors49
Els dos megravetodes demmagatzemar els dolis eren o beacute mantenir-los mig enterrats en el
sogravel o beacute dempeus sota sostre A diferegravencia de lagravemfora el doli no es considerava un
accessori a vendre juntament amb la mercaderia que contenia sinoacute que era simplement
un contenidor per emmagatzemar o transportar productes
Dolium del Museo Arqueoloacutegico de Sevilla nordm inv REP1998156 de procedegravencia desconeguda (Fotografia J
Salido)
La fabricacioacute dels dolis era realment complexa ja que el torn nomeacutes es podia utilitzar
en peces petites o mitjanes de manera que quan es tractava de recipients molt grans
lrsquoartesagrave els havia de fer a magrave comenccedilant des de terra i sempre en un ambient caldejat
La tegravecnica utilitzada era la del tramat eacutes a dir a partir de la base el terrissaire amb les
seves mans la paleta i la massa anava afegint rotlles drsquoargila pregraveviament preparats
els moldejava i els anava ajuntant per trams fins que el cos del recipient arribava a
lrsquoalccedilada desitjada Un cop acabada la peccedila calia deixar-la assecar sota cobert fins que
perdeacutes la humitat A continuacioacute despreacutes de deixar-la a lrsquoaire lliure perquegrave srsquoacabeacutes
drsquoassecar al sol lrsquoentraven al forn50
Eacutes evident que la fabricacioacute drsquoaquest tipus de recipient no era fagravecil ni barata ja que
requeria magrave drsquoobra especialitzada Aixograve justifica que no hi haguessin produccions
49 httpscawikipediaorgwikiDoliUacutes_i_finalitat 50
SALIDO DOMIacuteNGUEZ J cit 246
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
44
massives i que normalment es limitessin a lrsquoagravembit local ja que el pes les dimensions i
la relativa fragilitat dificultaven molt el seu transport
54 LrsquoANTEFIXA
541 Descripcioacute de la troballa i estat de conservacioacute
Fins a principis de la degravecada dels vuitanta a la banda dreta on es troba el jaciment dels
Serdans en direccioacute a Alfara de Carles hi havia un bancal que estava plantat drsquooliveres
centenagraveries Tanmateix entre el 1983 i el 1984 el propietari drsquoaleshores va decidir
arrencar-les amb lrsquoobjectiu de plantar-hi ametllers Amb pocs dies maquinagraveria pesada
va arrencar les oliveres senceres tot deixant uns esvorancs enormes i profunds de 3 o
4 m drsquoamplada per 1 m de profunditat aproximadament
En veure que havien remogut la terra i a forccedila profunditat el meu pare que ja tenia
coneixent de lrsquoexistegravencia del jaciment va decidir fer-hi una vista Tombant pel bancal
va poder observar que en la majoria drsquoesvorancs hi havia forccedila quantitat de trossos
grans de teules romanes alguns dels quals va poder recollir abans que srsquoiniciessin els
treballs de replantament En un dels esvorancs perograve va observar que sobresortia un
tros de terracota que semblava tenir una forma molt peculiar De seguida va baixar fins
al fons de lrsquoesvoranc i va anar retirant la terra que cobria aquella peccedila que li havia cridat
lrsquoatencioacute Al cap drsquouna estona va poder desenterrar-la completament i vet aquiacute la gran
sorpresa que va tenir en veure que es tractava drsquouna antefixa51
Pel que fa al seu estat de conservacioacute cal dir que es troba en molt bones condicions
gairebeacute sencera a excepcioacute de lrsquoextrem dret que ha perdut una part de la revora
542 Tipologia i datacioacute
Lrsquooriacutegen drsquoaquest element decoratiu el trobem en el moacuten grec Lrsquoarquitectura grega
utilitzava antefixes esculpides en pedra que representaven motius o grups de certa
complexitat Plini el Vell52 diu que va ser el terrisser Butades de Corint el primer a
51 Per a la descripcioacute drsquoaquesta troballa ens hem basat en la informacioacute facilitada pel meu pare Guillem
Graciagrave i la sra Maria Glograveria Sabateacute propietagraveria actual de la finca 52 PLINI NH XXXV 57 Edicioacute de Karl Friedrich Theodor Mayhoff Leipzig Teubner 1906
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
45
elaborar peces de ceragravemica per substituir les de pedra Pel que fa a lrsquoarquitectura
romana sembla que lrsquouacutes de les antefixes hi va arribar a traveacutes dels etruscos
Antefixa eacutes una paraula que deriva del llatiacute antefixum laquoobjecte que es fixa a la part del
davantraquo53 Amb aquest terme els romans designaven un ornament arquitectogravenic sovint
amb forma triangular que es colmiddotlocava verticalment a lrsquoextrem inferior de la filera de
teules tipus imbrex En la cara exterior la que quedava a la vista solien tenir
representacions de caps humans animals fabulosos motius florals etc en canvi la part
posterior srsquounia a les teules imbrices abans de la coccioacute la qual cosa vol dir que hi
havia imbrices sense antefixa i drsquoaltres amb antefixa les que donaven al voladiacutes de la
cornisa
Pel que fa a la cronologia de lrsquoantefixa dels Serdans cal situar-la entre els segles II-IV
543 Caracteriacutestiques i mides
Lrsquoantefixa dels Serdans eacutes de terracota estagrave feta amb pasta argilosa atapeiumlda de
desgreixants com les teules i el fragment de doli estudiats anteriorment La seva forma
eacutes triangular i per a la seva fabricacioacute es va utilitzar un motlle perograve tot i aixiacute quan
srsquoextreia la peccedila del motlle calia fer-li diversos retocs a magrave principalment en els detalls
meacutes petits Aixiacute per exemple es deurien repassar a magrave les vuit fulles o logravebuls de la
palmeta recargolades cap a lrsquointerior a excepcioacute de les dues de lrsquoextrem superior on
srsquoaprecia una clara asimetria entre la banda esquerra i la dreta i els detalls de lrsquoenorme
cabellera del que sembla ser un eacutesser mitologravegic amb aparenccedila animal Igualment per
53 DAREMBERG CH i SAGLIO E cit s v laquoAntefixaraquo
antefixa
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
46
la banda del darrere encara srsquoaprecien les ditades que va deixar-hi el terrisser durant el
treball de compactar lrsquoargila en el motlle i unir lrsquoantefixa amb la teula imbrex
-Estat sencera Nomeacutes li falta un petit fragment de la banda inferior dreta
-Alccedilada 215 cm
-Amplada 18 cm
-Gruix 2 cm
-Pes 1 kg
Hem de pensar que aquest gruix era semblant al de les teules imbrices ja que totes dues
peces com hem explicat srsquounien per formar-ne una de sola
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
47
544 Funcioacute i motius decoratius
Les terracotes arquitectograveniques servien per decorar la part externa dels edificis54 La
tipologia de la decoracioacute eacutes molt diversa elements vegetals estilitzats palmetes caps
de Medusa magravescares teatrals cares femenines i qualsevol motiu que es pogueacutes adaptar
a la forma de lrsquoantefixa Normalment els motius iconogragravefics responen a les imatges de
moda de cada egravepoca motius religiosos poliacutetics o simplement estegravetics
Lrsquoantefixa dels Serdans teacute una decoracioacute doble o combinada eacutes a dir a la part superior
podem apreciar una palmeta i a la part inferior una figura que representa el cap drsquouna
Gorgona perograve amb un rostre que teacute les faccions i els trets propis de la cara i el cap drsquoun
lleoacute Val a dir que la presegravencia drsquoaquest monstre femeniacute de la mitologia grega en moltes
antefixes srsquoexplica perquegrave se li atribuiumlen virtuts apotropaiques per aixograve sovint es
representava amb la llengua fora ja que amb aquest posat es creia que allunyava els
mals esperits i els malvats un tret que ja es pot veure en les primeres creacions que
daten del segle VI aC55
El seu extraordinari poder capaccedil de petrificar qualsevol que intenteacutes mirar-la i les
seves virtuts protectores justifiquen que la seva imatge amb un cap que tenia serps en
lloc de cabells aparegui en les teulades de cases i temples
54 CRESPO ROS MS laquoUna terracota arquitectogravenica encontrada en el alfar de la Maja (Calahorra La
Rioja)raquo Kalakoricos 2 1997 275 55 LOacutePEZ CABALLERO J M laquoMedusa y medusas en Extremaduraraquo Revista de Estudios Extrementildeos
2016 tomo LXXII nuacutemero II 1310
Detall de la palmeta i del cap de la Gorgona de lrsquoantefixa dels Serdans Segles II-IV
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
48
545 La manufactura
La tegravecnica que es feia servir en la fabricacioacute de les antefixes seguia un procediment
que tenia diferents fases56
a) Creacioacute de lrsquoarquetip
Per tal drsquoelaborar una antefixa el primer que feien els artesans era crear normalment
amb argila un arquetip a magrave partint drsquouna idea original inspirada en la iconografia
predominant del moment Tambeacute era possible fer una copia drsquouna altra peccedila que ja
existia aleshores es creava un motlle i srsquoobtenia un prototip de segona generacioacute que
acostumava a ser una mica meacutes petit que lrsquooriginal
b) Elaboracioacute del motlle
Un cop srsquohavia creat lrsquoarquetip el pas seguumlent era courersquol o deixar-lo en cru en funcioacute
del tipus de motlles que es volguessin obtenir Nrsquohi havia de dos tipus el de ceragravemica
que era el meacutes habitual i el de creta (escaiola) que nomeacutes srsquoutilitzava per fer figures
de terracota de gran qualitat El motlle fet a partir de lrsquoarquetip o el prototip tenia un
aspecte de valva eacutes a dir representava el negatiu de la peccedila on lrsquoartesagrave encaixava un
bloc drsquoargila tova i feia pressioacute fins que lrsquoomplia completament sense que quedessin
bombolles
c) Reproduccioacute o estampillat
Per reproduir les antefixes mitjanccedilant motlles srsquoutilitzava la tegravecnica de lrsquoestampillat
que consistia a cobrir tot el motlle amb argila formant una capa uniforme Era important
calcular pregraveviament la quantitat drsquoargila que srsquohavia drsquoutilitzar ja que si lrsquoartesagrave feia
curt no en podia afegir meacutes perquegrave aixograve originava una junta que no nomeacutes deixava una
56 Per a la descripcioacute drsquoaquestes fases hem pres com a referegravencia lrsquoarticle de RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa
antigua manufactura de terracotas hispanorromanas (s I aC-s II dC)raquo Revista de Arqueologiacutea 194
1997 36-43
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
49
marca sinoacute que tambeacute era un punt degravebil per on la peccedila es podia fracturar Lrsquoartesagrave feia
pressioacute sobre lrsquoargila desplaccedilant-la des del centre cap als costats Lrsquouacutes drsquoaquesta tegravecnica
es pot observar en les ditades que deixava a la part posterior de lrsquoantefixa resultat de
la pressioacute que feia amb els seus dits per a encaixar lrsquoargila dintre del motlle
Ditades de lrsquoartesagrave a la part posterior de lrsquoantefixa
d) Assecament a lrsquoaire lliure
Quan lrsquoantefixa ja estava acabada srsquohavia drsquoassecar durant un temps a lrsquoaire lliure
Primer es deixava que la peccedila srsquoaneacutes deshidratant dintre del motlle on encara es
trobava de manera que lrsquoargila agafeacutes consistegravencia i es pogueacutes treure sense patir cap
deformacioacute Despreacutes les peces les deixaven en un lloc airejat i a lrsquoombra on no hi
toqueacutes directament el Sol ja que si no hagueacutes estat aixiacute lrsquoassecament hauria estat poc
homogeni eacutes a dir la capa superficial srsquohauria assecat massa i la meacutes profunda en
canvi hauria quedat tendra
El proceacutes drsquoassecament havia de ser molt lent sobretot en la primera fase ja que era
quan la peccedila tenia meacutes aigua i es podia trencar Tot seguit la peccedila srsquohavia de treure del
motlle i romandre en una superficie tova com ara un tros de tela o fusta que permeteacutes
un assecatge gradual
e) Retocs i unioacute de peces
Aixiacute que lrsquoargila aconseguia la duresa del cuir lrsquoartesagrave repassava la peccedila retocava els
detalls que no haguessin sortit beacute o que srsquohaguessin deteriorat durant el moment de
desemmotllar i allisava la part posterior amb les mans o una espagravetula per tal de poder
unir lrsquoantefixa amb la teula imbrex Un cop retocada la peccedila i allisada la zona de
contacte passava a unir-la amb la imbrex de la manera seguumlent primer creava la
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
50
barbotina una mena drsquoargila pastosa que servia com a pegament feta amb productes
minerals que proporcionaven meacutes adheregravencia a lrsquoargila segon aplicava la barbotina
entre les peces que havia drsquounir lrsquoantefixa i la imbrex finalment a fi de reforccedilar la
unioacute elaborava un cordoacute drsquoargila que lrsquoaplicava per sobre i per sota de la unioacute de les
peces57 A partir drsquoaquest moment ja es podia passar a la fase de cuita
Cordoacute drsquoargila que unia lrsquoantefixa amb la imbrex
f) Cuita i aplicacioacute drsquoun fons
Per a la cuita de les antefixes ja unides a les imbrices calia dur a terme dues
fornades successives en la primera la temperatura del forn estava entre 600ordm i
1000ordm C i les peces hi entraven sense cap berniacutes Quan ja estaven cuites lrsquoartesagrave
els aplicava un fons normalment blanc58 ja que srsquoelaborava amb una base de calccedil i
ogravexid de plom que feia la funcioacute drsquoadherent per tal que la capa de calccedil es fixeacutes a
lrsquoargila un cop dins al forn
Restes molt tegravenues de la capa de calccedil
57 RAMOS SAacuteINZ M L laquoProceso de fabricacioacuten de las antefijas en eacutepoca romana el caso de la Hispania
Citeriorraquo XXII Congreso Nacional de Arqueologiacutea Vigo vol I 1993 439 58 RAMOS SAacuteINZ M L Las terracotas arquitectoacutenicas de la Hispania romana la Tarraconense
Monografias de Arquitectura Romana nuacutem 31 32 Ed Universidad Autoacutenoma de Madrid 1996 55-
57
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
51
Aquest fons servia per a tapar els porus de lrsquoargila donar duresa i impermeabilitat i
preparar les peces per a la seva posterior coloracioacute Aixograve vol dir que totes les antefixes
tenien policromia encara que els colors no srsquohan conservat pragravecticament en cap
exemplar de la Hispagravenia romana perquegrave no eren colors ceragravemics eacutes a dir no es coiumlen
amb la peccedila sinoacute que es pintaven despreacutes i per aquest motiu lrsquoadheregravencia a la
superfiacutecie no era massa bona
Despreacutes drsquoaplicar el fons venia la segona cuita que es feia a una temperatura inferior
als 600ordm C per a evitar que lrsquoogravexid de plom es volatilitzeacutes i la calccedil perdeacutes adheregravencia
g) La policromia
La policromia consistia a donar color a la superficie de lrsquoantefixa i representava lrsquouacuteltima
fase abans drsquoentrar al circuit comercial Els colors meacutes habituals solien ser de tonalitat
forta vermells blaus verds grocs etc perograve no srsquohan conservat perquegrave no eren colors
ceragravemics
Eacutes probable que el procediment utilitzat per a fixar els colors fos la tegravecnica anomenada
encagraveustica que consistia a treballar els colors amb cera liacutequida la qual feia la funcioacute
drsquoaglutinant dels pigments
546 Comparacioacute amb altres antefixes trobades a les Terres de lrsquoEbre
Les antefixes tot i ser de terracota sempre han estat elements decoratius molt fragravegils
principalment pel lloc que ocupaven en les teulades dels edificis raoacute per la qual no sersquon
troben amb massa frequumlegravencia en les excavacions i si sersquon troben acostumen a estar en
estat fragmentari La seva presegravencia no nomeacutes en la nova urbanitzacioacute i
monumentalitzacioacute que va experimentar Dertosa sobretot a partir de finals del segle I
sinoacute tambeacute en el paisatge de les vilmiddotles que es van anar aixecant en les terrasses properes
a lrsquoEbre formava part drsquouna nova estegravetica que posava lrsquoart al servei de lrsquoarquitectura
Aquests petits detalls ornamentals de les teulades amb la seva iconografia i el seu
simbolisme tambeacute formaven part drsquouna nova manera drsquoentrendre la ciutat i el territori
del seu voltant en definitiva eren una manifestacioacute meacutes del proceacutes de romanitzacioacute59
59 ABASCAL J M CEBRIAacuteN R CANO T laquoAntefijas romanas de Segogravebriga (Hispania Citerior)raquo
AnMurcia 16 2000 130
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
52
Desgraciadament a la zona de les Terres de lrsquoEbre srsquohan localitzat molt poques
antefixes Al Museu de Tortosa sersquon conserven dues datades entre finals del segle I aC
i principis del segle I dC que procedeixen del nucli urbagrave de lrsquoAmpolla60 (Baix Ebre)
Van ser trobades a principis del segle XX en els baixos drsquouna casa drsquoaquesta poblacioacute
durant unes obres de reforma Per les notiacutecies que ens han arribat eacutes probable que
nrsquohaguessin aparegut meacutes perograve nomeacutes srsquohan conservat aquestes dues que lrsquoarquitecte
Joan Abril srsquoencarregagrave de guardar i lliurar a lrsquoantic Museu Municipal de Tortosa del
qual en fou fundador Pel que fa a les caracteriacutestiques morfologravegiques soacuten emmotllades
i no tenen una forma tan triangular sinoacute meacutes aviat arrodonida en lrsquoextrem superior Les
dues presenten la imatge drsquouna dona sense cap altre element decoratiu Les cares de les
figures femenines estan molt desgastades En lrsquoantefixa B podem apreciar les restes de
la capa de calccedil que com hem explicat aplicaven abans de la pintura Pel que fa a la
pasta lrsquoantefixa A es va elaborar amb argila vermella mentre que la B teacute una tonalitat
meacutes marronosa Tant en un cas com en lrsquoaltre es pot apreciar la presegravencia de
desgreixants sobretot calcites
A B
Antefixes procedents del nucli urbagrave de lrsquoAmpolla Museu de Tortosa
Al Museu de les Terres de lrsquoEbre a Amposta es conserva tambeacute un fragment
drsquoantefixa emmotllada que devia tenir una forma meacutes triangular tot i que lrsquoextrem
superior estagrave una mica desgastat Procedeix del jaciment romagrave de la Carrova
(Amposta) Curiosament presenta una iconografia molt similar a la dels Serdans ja que
60 Alguns investigadors creuen que lactual Ampolla correspon a la mansio Tria Capita (Vas III de
Vicarello) que situada just a la vora de la Via Augusta era el primer punt de parada per als viatgers que
sortien de Dertosa cap a Tagraverraco Aquesta doble possibilitat de comunicacioacute tant per via terrestre
mitjanccedilant la Via Augusta com mariacutetima devien convertir-la en un punt estrategravegic del territori del
municipi de Dertosa a meacutes de ser un lloc on es devien desenvolupar activitats comercials Sobre la Via
Augusta a Catalunya i la mansio Tria Capita vegeu PALLIacute AGUILERA F La Via Augusta en Cataluntildea
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona 1985 159
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
53
es pot observar la part superior drsquouna palmeta amb els logravebuls recargolats cap a lrsquointerior
excepte els dos de lrsquoextrem superior Pel que fa a lrsquoargila eacutes de color vermell amb
poca quantitat de desgreixants del tipus de feldespats i calcites Tampoc no srsquoaprecien
fragments de mica La superfiacutecie estagrave molt esquerdada Cronologravegicament sembla
anterior a la dels Serdans i per la mida de les fulles de la palmeta no es pot descartar
que aquest motiu ocupeacutes tota la superfiacutecie de la peccedila
Fragment drsquoantefixa Museu de les Terres de lrsquoEbre Amposta
La iconografia drsquoaquesta peccedila trobada en un lloc proper a Amposta juntament amb la
dels Serdans al cor de les muntanyes dels Ports demostra que el motiu de la palmeta
estava forccedila arrelat en el territori ebrenc de manera que devia haver motlles diferents
perograve drsquoaspecte similar
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
54
6 CONCLUSIONS
Despreacutes drsquoestudiar el context geogragravefic i histograveric del jaciment romagrave dels Serdans i
analitzar les estructures murals que queden a la vista i el material que srsquohi ha trobat
podem arribar a una segraverie de conclusions que permetran decantar-nos per una de les
dues hipogravetesis que plantejagravevem al principi del treball
a) Les condicions geogragravefiques que proporcionen el barranc de la Conca la vall
Cervera i el barranc del Llop amb la seva abundagravencia de recursos naturals molts
diversos (fauna minerals manantials boscos etc) van jugar un paper molt
important a lrsquohora de triar la ubicacioacute de lrsquoestabliment dels Serdans de la mateixa
manera que tambeacute van influir en els assentaments que hi van dur a terme pobladors
anteriors ja sigui a la prehistograveria o durant el periacuteode ibegraveric i pobladors posteriors
des de lrsquoegravepoca medieval fins a principis del segle XX Eacutes evident doncs que si en
egravepoca romana els fundadors del jaciment dels Serdans buscaven principalment un
indret ben orientat ric en recursos naturals amb un punt drsquoaigua proper i amb
alguna via de comunicacioacute que connecteacutes amb la capital del territori Dertosa als
Serdans el van trobar
b) Davant el dilema inicial de si es tracta drsquouna vilmiddotla ruacutestica dedicada a lrsquoexplotacioacute
dels recursos naturals del lloc o si cal parlar drsquouna terrisseria especialitzada en
materials de construccioacute creiem que de moment la segona opcioacute cada vegada
agafa meacutes pes tot i que hauriacuteem de poder disposar drsquoinformacioacute complementagraveria
com per exemple una anagravelisi quiacutemica molt meacutes detallada de lrsquoargila i la pasta que
es va utilitzar en lrsquoelaboracioacute de les peces trobades per poder dir-ho amb total
seguretat Detectar la procedegravencia geologravegica de lrsquoargila de les peces trobades
ajudaria a determinar si es van produir realment in situ o si contragraveriament van
ser objecte de comerccedil eacutes a dir comprades en un altre lloc i drsquoaltra banda tambeacute
donaria informacioacute sobre les habilitats i els coneixements tegravecnics dels artesans
que hi van intervenir tipus de coccioacute desgreixants utilitzats etc
c) Amb tot si el resultat de lrsquoestudi de les peces demostreacutes que es tracta drsquoun material
procedent drsquouna altra zona voldria dir que estem davant una vilmiddotla ruacutestica que
devia comptar amb una agraverea residencial de la qual lrsquoantefixa en seria ara per ara
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
55
el testimoni meacutes evident i una altra agraverea dedicada als usos derivats dels treballs
agriacutecoles i forestals Eacutes cert que totes les evidegravencies porten a pensar que es tracta
drsquouna terrisseria perograve fins que no hi hagi una excavacioacute o una prospeccioacute no en
tindrem la certesa absoluta Per tant no podem descartar completament la
possibilitat que es tracti drsquouna vilmiddotla romana ruacutestica que despreacutes de ser
abandonada a banda del reaprofitament tradicional de materials per a altres
construccions srsquoaneacutes derruint amb el pas del temps de manera que la teulada
acabeacutes caient sobre les estances i ho cobriacutes tot aixograve explicaria que a nivell
superficial les teules siguin el material meacutes frequumlent
d) La cronologia drsquoaquest suposat centre terrisser lrsquohem de situar al Baix Imperi
entre els segles II i finals del IV Durant aquest temps de funcionament eacutes normal
que hi haguessin baixes entre els operaris la majoria dels quals per cert solien
ser esclaus que treballaven en condicions precagraveries Per tant aquests treballadors
devien disposar com passava en la majoria de vilmiddotles drsquoun espai destinat als
enterraments eacutes a dir una necrogravepolis que estaria situada a la part exterior del
recinte Desgraciadament la modificacioacute del traccedilat de lrsquoactual carretera TV-3422
va esborrar els pocs vestigis que en quedaven
e) La construccioacute drsquouna terrisseria a lrsquoindret dels Serdans eacutes forccedila versemblant ja
que alliacute mateix hi ha un argiler amb argila vermella de bona qualitat perograve amb
pocs desgreixants Aquest fet justificaria la necessitat de recoacuterrer a un altre argiler
el que es troba a un quilogravemetre del poble en el lloc conegut com a coll drsquoAlfara
molt meacutes ric en aquest tipus de minerals Drsquoaquests dos argilers doncs srsquohauria
pogut obtenir la mategraveria primera per a lrsquoelaboracioacute de la pasta amb quegrave
suposadament es van fabricar tots els materials de construccioacute que srsquohan anat
localitzant fins ara i que devien tenir com a destinacioacute Dertosa i les principals
vilmiddotles romanes de la zona
f) Eacutes evident que els treballs agriacutecoles que srsquohan realitzat durant segles en el lloc que
ocupava el centre terrisser dels Serdans han canviat molt el paisatge i alhora han
anat degradant les restes fins gairebeacute esborrar-ne lrsquoexistegravencia Ara beacute estem
convenccediluts que el topogravenim laquoAlfararaquo dorigen agraverab conserva encara el record
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
56
drsquoaquella teuleria En aquest sentit lrsquohistoriador tortosiacute E Bayerri61 creu que
laquoAlfararaquo proveacute drsquoal-fakhar que significa lsquoteuleriarsquo la qual cosa donaria a
entendre el que ja hem dit que en aquest lloc existia antigament algun establiment
dedicat a la fabricacioacute de teules en canvi Alcover-Moll62 considera que deriva
drsquoal-ḥārā lsquopoblet llogaretrsquo una opinioacute que tambeacute comparteix J Negre63 quan
parla dels poblats en altura que a lrsquoegravepoca medieval es van anar fundant en
diferents llocs dels Ports Personalment creiem que tant una teoria com lrsquoaltra
tenen la seva part de raoacute i estan ben justificades histograverica i geogragraveficament Ara
beacute despreacutes de fer una observacioacute del territori hem arribat a la conclusioacute que
aquest topogravenim agraverab procedeix dels primers pobladors del lloc i que agafa com a
referegravencia el centre terrisser romagrave dels Serdans Aquest seria un nou argument per
defensar la hipogravetesi que es tractava drsquoun centre rural especialitzat en la produccioacute
de ceragravemica principalment materials de construccioacute
Cap a principis del segle X quan es van establir els primers pobladors islagravemics
les ruiumlnes drsquoaquella teuleria romana encara devien ser visibles de la mateixa
manera que tambeacute devien ser molt evidents els argilers64 dels quals srsquohavia
alimentat de manera que tots tres llocs els argilers i la teuleria romana es van
convertir segurament en una referegravencia important des del punt de vista geogragravefic
Drsquoaltra banda tambeacute estagrave ben justificada la tesi que fa procedir laquoAlfararaquo drsquoal-
ḥārā lsquopoblet llogaretrsquo ja que en la seva fundacioacute es devia tractar drsquouna petita
agrupacioacute de famiacutelies que srsquohaurien establert en aquesta muntanya cap al segle X
despreacutes que ja havien tingut lloc els assentaments islagravemics de Carles i lrsquoUllal
Aquests pobladors devien ocupar poques cases perograve per tal defensar-se i
comunicar-se amb el lloc de Carles65 van construir una torre de planta quadrada
En conclusioacute doncs la nostra opinioacute eacutes que el topogravenim laquoAlfararaquo derivat de lrsquoagraverab
designava el lloc proper a lrsquoantiga teuleria romana dels Serdans per tractar-se
61 BAYERRI E Historia de Tortosa y su comarca vol VI impremta Algueroacute Tortosa 1954 451-452 62 ALCOVER MN A M-MOLL F DE B Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Palma de Mallorca Ed
Moll 1993 t I 478 63 NEGRE J De Dertosa cit 326 64 Es tracta de lrsquoargiler dels Serdans i el del coll drsquoAlfara anteriorment esmentats En lrsquoactualitat estan
enrunats sobretot el segon ja que tenia una gran profunditat i representava un perill per a la gent que
transitava per les proximitats 65 Vegeu Annex A
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
57
drsquouna construccioacute i drsquounes instalmiddotlacions prou importants perquegrave servissin de
referegravencia geogragravefica als que frequumlentaven aquests indrets majoritagraveriament
pobladors mossagraverabs que haurien preferit aixecar els seus habitatges en un indret
meacutes elevat a dalt del turoacute on es troba actualment el poble drsquoAlfara de Carles a
tocar del barranc del Llop abans que reaprofitar lrsquoespai que havia deixat
lrsquoassentament dels Serdans Drsquoaquesta manera podien controlar millor les terres
dels voltants i aixiacute sentir-se meacutes segurs
El poblat drsquoAlfara gaudia drsquouna posicioacute privilegiada i amb la seva torre defensiva
aixecada cap a finals del segle XI66 donava seguretat als seus habitants dedicats
bagravesicament a la ramaderia els treballs forestals i drsquoarrabassament dels terrenys i
els conreus agraris tant de secagrave com de regadiu tot i que el barranc del Llop no
era tan cabaloacutes com el de la Conca
Alfara i Carles van entrar a formar part drsquoun sistema defensiu complex que va
perdurar fins al segle XIV basat en lrsquoocupacioacute del territori per part de petits nuclis
de poblacioacute protegits per una torre o un castell i situats a la part alta de les
muntanyes en llocs estrategravegics que no nomeacutes servien per controlar lrsquoespai agrari
de les valls que conreaven sinoacute tambeacute per defensar els seus pobladors en cas de
necessitat Per tant es tractaria de dos poblats autosuficients gragravecies a
66 Des del segle XVIII aquesta torre fa les funcions de campanar de lrsquoesgleacutesia actual que fou comenccedilada el 1769 i acabada el 1790 La parrogravequia de tres naus va guardar fins a la guerra civil quan es van
cremar el retaule i les pintures de lrsquoesgleacutesia de Carles que havien estat traslladats a finals del segle XV
des de Carles a lrsquoantiga esgleacutesia de Sant Agustiacute drsquoAlfara la qual se situa sobre una petita elevacioacute enmig
del municipi des don es contempla tot el poble Actualment lrsquoestat de lrsquoantiga esgleacutesia de Sant Agustiacute
eacutes ruiumlnoacutes ja que nomeacutes queda un mur on hi ha una arcada de mig punt tapiada amb lrsquoarrencada de la
volta tambeacute srsquoaprecien alguna finestra i la porta drsquoentrada El monticle tambeacute eacutes conegut com a Fossar
Vell perquegrave el lloc va funcionar com a cementiri fins a principis del segle XIX De fet tant durant la
construccioacute de lantic dipogravesit daigua a principis del segle XX com en les obres drsquoacondicionament de
lrsquoentorn que srsquohi van fer el 2009 van aparegraveixer restes ogravessies humanes Superficialment tambeacute srsquohi han
trobat fragments de ceragravemica andalusina
El 1480 quan gairebeacute tots els pobladors de Carles ja srsquohavien instalmiddotlat a Alfara el bisbe de Tortosa va autoritzar el trasllat de la parrogravequia de Carles a Alfara amb el compromiacutes que havien drsquoaixecar una nova
esgleacutesia ja que fins aleshores a Alfara no nrsquohi havia i per aixograve el rector era rector de Carles i Alfara
Aixiacute mateix Sanccedil drsquoAsquera que actuava com a vicari general en absegravencia del bisbe Alfons drsquoAragoacute
va demanar com hem avanccedilat que traslladessin el retaule les pintures i lrsquoaltar de Carles a la nova
esgleacutesia una vegada la tinguessin acabada Per tant aquesta primera esgleacutesia drsquoAlfara es deuria construir
a partir de 1480 i va funcionar fins a finals del segle XVIII Registres de Cuacuteria 92 Vicariatus 1480-81
sf Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo)
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
58
lrsquoaprofitament dels recursos naturals perograve dependents de la ciutat de Tortosa
centre drsquoaquestes terres de frontera i complementaris quan es tractava de
controlar i defensar el territori
g) Tal com hem dit en lrsquoapartat dels objectius i tenint en compte lrsquointeregraves pel
jaciment dels Serdans que ha manifestat el senyor Joan Martiacutenez arqueograveleg
territorial dels Serveis Territorials de Cultura de les Terres de lrsquoEbre farem arribar
una cogravepia drsquoaquest treball a lrsquoAjuntament drsquoAlfara de Carles amb la intencioacute que
serveixi de base per iniciar tan aviat com es pugui els tragravemits necessaris de cara
a promoure una excavacioacute o almenys una primera prospeccioacute drsquoaquest jaciment
Per acabar mrsquoagradaria expressar quegrave mrsquoha aportat aquesta recerca personalment
Drsquoentrada mrsquoha permegraves saber quin eacutes el procediment per elaborar un treball que
requereix la consulta de moltes fonts drsquoinformacioacute Durant mesos he apregraves a extreure
dades de la bibliografia que he consultat i a saber interpretar-les Ara beacute el que meacutes
satisfaccioacute mrsquoha donat ha estat poder contextualitzar histograverica i geogragraveficament el
conjunt del jaciment ja que tant si fou un centre de produccioacute i explotacioacute agriacutecola
amb una part residencial com si fou un centre terrisser aquesta vilmiddotla romana va
esdevenir una eina molt important de romanitzacioacute que va servir per controlar el
territori drsquouna manera diferent de com ho havien fet els ibers segles abans i de com es
va fer durant lrsquoegravepoca medieval
Les dificultats que he anat trobant pel camiacute per exemple la identificacioacute i la datacioacute
del fragment del doli o tambeacute la interpretacioacute de les restes murals mrsquohan fet veure que
lrsquoarqueologia no eacutes com jo me la imaginava sinoacute molt meacutes complexa i desgraciadament
molt limitada de recursos econogravemics
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
59
7 AGRAIumlMENTS
Abans de posar fi a aquest treball mrsquoagradaria donar les gragravecies a totes aquelles
persones que durant la fase drsquoelaboracioacute mrsquohan ajudat en algun moment perquegrave pogueacutes
assolir amb egravexit la meva recerca En primer lloc agraeixo a la meva tutora Agnegraves
Cruanyes lrsquoesforccedil de revisar-lo lrsquointeregraves que ha demostrat per la seva evolucioacute i els
suggeriments que mrsquoha fet arribar amb lrsquoobjectiu de millorar-ne lrsquoestil i el contingut
en segon lloc al senyor Joan Martiacutenez arqueograveleg territorial dels Serveis Territorials de
Cultura de les Terres de lrsquoEbre per haver-me facilitat bibliografia per lrsquoentrevista que
em va concedir per donar-me el seu punt de vista sobre lrsquoenfocament del treball i
explicar-me amb tot detall el protocol que hi ha abans de realitzar una excavacioacute al
meu oncle Xavier Graciagrave per haver-me facilitat unes fotos dels plafons explicatius del
Museu drsquoAlfara de Carles abans que jo hi pogueacutes anar personalment a la senyora Maria
Glograveria Sabateacute per deixar-me fotografiar les dues teules tipus tegula que soacuten de la seva
propietat a lrsquoAjuntament drsquoAlfara de Carles i en especial a Joan Valentiacute Royo per
haver permegraves tenir acceacutes al fragment de doli i tambeacute per deixar-me consultar lrsquoArxiu
Municipal i visitar el Museu drsquoAlfara de Carles la qual cosa mrsquoha ajudat a poder
completar lrsquoannex A Tambeacute vull donar les gragravecies a la meva mare Nativitat Castejoacuten
pels agravenims que en tot moment mrsquoha donat i per ajudar-me a cercar informacioacute
Finalment tambeacute mrsquoagradaria destacar el suport del meu pare Guillem Graciagrave ja que
lrsquoelaboracioacute drsquoaquest treball segurament que no hauria estat possible sense els seus
constants agravenims els seus comentaris la seva ajuda principalment en les visites i els
desplaccedilaments que hem fet a museus i arxius les seves recomanacions bibliogragravefiques
i les seves explicacions relacionades amb el jaciment romagrave i el poblament al barranc de
la Conca durant el periacuteode medieval
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
60
BIBLIOGRAFIA WEBGRAFIA I ALTRES DOCUMENTS CONSULTATS
Bibliografia
ABASCAL J M CEBRIAacuteN R CANO T laquoAntefijas romanas de Segogravebriga (Hispania
Citerior)raquo AnMurcia 16 2000 121-131
ADAM J P La construction romaine Materiaux et techniques Pariacutes Picard 1984
ALCOVER MN A M-MOLL F DE B Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Palma de
Mallorca Ed Moll 1993
ARBELOA J M V laquoLiacutemits arqueologravegics a la configuracioacute del Delta de lEbre a
lantiguitatraquo Nous Colmiddotloquis I Tortosa 1997 9-28
ARCE J laquoVillae en el paisaje rural de Hispania romana durante la antiguumledad tardiacutearaquo
Anejos de AEspA 39 2006 9-15
BARCELOacute PERELLOacute M laquoAigua i assentaments andalusins entre Xerta i Amposta (s
VI-XII)raquo II Congreso de Arqueologiacutea Medieval Espantildeola Madrid Asociacioacuten
Espantildeola de Arqueologiacutea Medieval 1987 413-420
BAYERRI E Historia de Tortosa y su comarca 1933-1959
BREUIL H Les peintures rupestres scheacutematiques de la Peacuteninsule ibeacuterique IV Sud-est
et est de lEspagne Lagny impr E Grevin 1933
Catalunya Romagravenica vol XXVI Tortosa i Les Terres de lEbre La Llitera i el Baix
Cinca Barcelona Enciclopegravedia Catalana 1997 99-100
CHAUFFIN J laquoLes tuiles gallo-romaines du BasDauphineacuteraquo Gallia XIV CNRS Pariacutes
1956 81-88
CRESPO ROS MS laquoUna terracota arquitectogravenica encontrada en el alfar de la Maja
(Calahorra La Rioja)raquo Kalakoricos 2 1997 275-280
DAREMBERG CH i SAGLIO E Dictionnaire des antiquiteacutes grecques et romaines s v
laquoAntefixaraquo laquoFurnusraquo laquoTectumraquo i laquoTegularaquo Pariacutes Hachette 1877-1919 Versioacute
digital drsquoaquesta obra Universidad de Toulouse-Le Mirail httpdagruniv-tlse2fr
DURAND A Les paysages meacutedieacutevaux du Languedoc (Xe-XIIe siegravecles) Toulouse
Presses Universitaires du Mirail 1998 21-29
ERNOUT A i MEILLET A Dictionnaire eacutetymologique de la langue latine Histoire des
mots Pariacutes Klincksieck 1967
FOLLIERI M i altres laquoDesertification trends in Spain and Italy based on pollen
analysisraquo en BALABANIS P i altres International Conference on Mediterranean
Desertification Research results and policy implications Luxemburg European
Comission 2000 33-44
FONT RIUS J M Cartas de poblacioacuten y franquicia de Cataluntildea Madrid-Barcelona
CSIC 1969 doc 270
Gran geografia comarcal de Catalunya El Baix Ebre i el Montsiagrave nuacutem 13 Barcelona
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana 1984
GALIANA J M laquoLa Dioacutecesis de Tortosa a traveacutes de la visita pastoral del Obispo Otoacuten
de Moncada (1428-1429)raquo Estudis Castellonencs 10 2003-2005 518
GARCIacuteA RUBERT D i altres laquoLa vilmiddotla de la Carrova (Amposta Montsiagrave Catalunya) i
el poblament drsquoegravepoca romana a les terres de lrsquoEbreraquo Quaderns de Prehistograveria i
Arqueologia de Castelloacute 24 2004-2005 227-269
GIMENO T Aproximacioacuten histoacuterico-arqueoloacutegica a la Ilercavonia Desde la
iberizacioacuten hasta la romanizacioacuten tesi doctoral inegravedita Barcelona 1976
IGLESIAS J El fogatge de 1497 Barcelona Fundacioacute Salvador Vives i Casajuana
1991
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
61
JULIAgrave R i altres laquoOrigin and evolution of desertification in Mediterranean
environment in Spainraquo en P BALABANIS P i altres International Conference on
Mediterranean Desertification Research results and policy implications Luxemburg
European Comission 2000 67-76
LLORENS M del Mar i AQUILUEacute X laquoIlercavonia-Dertosa i les seves encunyacions
monetagraveriesraquo Barcelona Societat Catalana drsquoEstudis Numismagravetics 2001 24-34
LOacutePEZ CABALLERO J M laquoMedusa y medusas en Extremaduraraquo Revista de Estudios
Extrementildeos 2016 tomo LXXII nuacutemero II 1309-1322
MENCHOacuteN J laquoLes esteles funeragraveries discoidals de Carles conservades al Museu de
Tortosa (Baix Ebre) Nota preliminarraquo Nous Colmiddotloquis IV 2000 97-112
MIRA GUARDIOLA M A Cartago contra Roma Las guerres puacutenicas Madrid
ediciones Alderabaacuten 2000
MORENO EXPOacuteSITO I laquoIntervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment dels
Malladaretsraquo I Jornades drsquoArqueologia de les Terres de lrsquoEbre 6 i 7 de maig de 2016
Tortosa Serveis Territorials de Cultura de les Terres de lrsquoEbre 2 vol 2016 220-228
MUNtildeOZ SEBASTIAgrave J-H laquoEl permiacutes de trasllat de la parrogravequia de Carles a Alfara (any
1480)raquo Recerca 14 2012 257
NEGRE J De Dertosa a Ṭurṭūša Lrsquoextrem oriental drsquoal-Ṯagr al-Aˁlagrave en el context del
proceacutes drsquoislamitzacioacute drsquoal-Andalus Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona
2013 tesi doctoral
ORIHUELA A laquoLa casa andalusiacute un recorrido a traveacutes de su evolucioacutenraquo Artigrama
22 2007 302
RAMOS SAacuteINZ M L laquoProceso de fabricacioacuten de las antefijas en eacutepoca romana el caso
de la Hispania Citeriorraquo XXII Congreso Nacional de Arqueologiacutea Vigo vol I 1993
437-442
RAMOS SAacuteINZ M L laquoLas antefijas romanas de la Tarraconense tipos maacutes
representativosraquo XIV Congreso Internacional de Arqueologiacutea Claacutesica Tarragona
1994 344-346
RAMOS SAacuteINZ M L Las terracotas arquitectoacutenicas de la Hispania romana la
Tarraconense Monografias de Arquitectura Romana nuacutem 31 32 Ed Universidad
Autoacutenoma de Madrid 1996
RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa antigua manufactura de terracotas hispanorromanas (s I aC-
s II dC)raquo Revista de Arqueologiacutea 194 1997 36-43
RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa ceraacutemica de aplicacioacuten arquitectoacutenica desde eacutepoca
protoibeacuterica hasta eacutepoca visigoda (ssVII aC-VIII dC)raquo en La Ruta de la ceraacutemica
Castelloacute Ed Alicer 2000 32-37
RAMOS SAacuteINZ M L i CHINCOA GALLARDO C laquoLas antefijas del Museo Arqueoloacutegico
Nacionalraquo BMusArqNac XII 1994 51-76
REVILLA V Economia i poblament romagrave al curs inferior de lrsquoEbre la vilmiddotla de Casa
Blanca (Tortosa) Tarragona Diputacioacute Provincial de Tarragona 2003 133-146
RIERA S laquoCanvis ambientals i modelacioacute antrogravepica del territori entre lrsquoegravepoca ibegraverica
i lrsquoaltmedieval a Catalunya aportacions de la palinologiaraquo Cota Zero 20 2005 99-
107
RIERA S i PALET J M laquoAportaciones de la Palinologiacutea a la historia del paisaje
mediterraacuteneo estudio de los sistemas de terrazas en las Sierras Litorales Catalanas
desde la perspectiva de la Arqueologiacutea Ambiental y del Paisajeraquo en RIERA S i JULIAgrave
R Una aproximacioacute transdisciplinar a 8000 anys drsquohistograveria dels usos del sogravel
Barcelona Seminari drsquoEstudis i Recerques Prehistograveriques (Universitat de Barcelona)
2005 70-74
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
62
RIUS J Rationes Decimarum Hispaniae (1279-80) Vol I Barcelona CSIC 1946 168
i 174
RODRIacuteGUEZ TROBAJO E laquoProcedencia y uso de madera de pino silvestre y pino laricio
en edificios histoacutericos de Castilla y Andaluciacutearaquo Arqueologiacutea de la Arquitectura 5
2008 41
SALIDO DOMIacuteNGUEZ J Los dolia en Hispania caracterizacioacuten funcionalidad y
tipologia Manual de ceragravemica romana III Madrid Museo Arqueoloacutegico Regional de
la Comunidad de Madrid 2017
VIGIL R GARCIacuteA R CALA V RAMOS M L laquoEstudio mineraloacutegico y quiacutemico de
terracotas arquitectoacutenicas de eacutepoca romana de la Tarraconenseraquo La ciudad en el mundo
romano XIV Congreso Internacional de Arqueologiacutea Claacutesica Tarragona 1994 430-
431
VIRGILI A Diplomatari de la catedral de Tortosa (1193-1212) Barcelona Fundacioacute
Noguera 2001 437 441-443
Webgrafia
httpinvarqueculturagencatcat
httpseswikipediaorgwikiAlfara_(Tarragona)
httpseswikipediaorgwikiVilla_romana
httpseswikipediaorgwikiOpera_caementicia
httpwwwacademiaedu3192209Materiales_Latericios_Romanos_aplicados_a_la_
construccioacuten
httpscawikipediaorgwikiArgila
httpwwwperseustuftseduhopper
httpscawikipediaorgwikiDoliUacutes_i_finalitat
Altres fonts informatives
MORENO EXPOacuteSITO I Informe de la intervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment
dels Malladarets Partida de Masets Alfara de Carles (Baix Ebre) abril de 2014
NEGRE J Memograveria de les prospeccions arqueologravegiques a les terres de lEbre mem
nuacutem 10722 2013
SARRIAgrave BOSCOVICH E Els gravats medievals prop de la Cova Pintada (Alfara de
Carles Baix Ebre Tarragona) memograveria nuacutem 7899
Autors clagravessics
ESTRABOacute Geografia III 4 9 ἐκ δὲ τοῦ Ταρράκωνος ἐπὶ τὸν πόρον τοῦ Ἴβηρος κατὰ
Δέρτωσσαν
PLINI Histograveria natural III 23 Nunc per singulos conventus reddentur insignia praeter
supra dicta Tarracone disceptant populi XLII quorum celeberrimi civium Romanorum
Dertosani
PLINI Histograveria natural XXV 57 Butadis inventum est rubricam addere aut ex rubra
creta fingere primusque personas tegularum extremis imbricibus inposuit quae inter
initia prostypa vocavit postea idem ectypa fecit hinc et fastigia templorum orta
propter hunc plastae appellati
POMPONI MELA De Chorographia II 90 Super ingens Hiberus Dertosam adtingit
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
63
SANT ISIDOR Etimologies XIX 10 15 Tegulae vocatae quod tegant aedes et imbrices
quod accipiant imbres
SUETONI Vida dels dotze Cegravesars Galba X ac subinde Alexandrina navis Dertosam
appulit armis onusta sine gubernatore sine nauta ac vectore ullo ut nemini dubium
esset iustum piumque et faventibus diis bellum suscipi
VITRUVI POLmiddotLIOacute Arquitectura VII 4 2 Sin autem locus non patietur structuram fieri
canales fiant et nares exeant ad locum patentem deinde tegulae bipedales ex una parte
supra marginem canalis inponantur
Autors renaixentistes
DESPUIG CRISTOgraveFOL Los Colmiddotloquis de la insigne ciutat de Tortosa ed Juan Antonio
Gonzaacutelez eHumanistaIVITRA 1 2012 llibres II i VI
Museus arxius biblioteques i hemeroteques
Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo)
Document consultat Registres de Cuacuteria 92 Vicariatus 1480-81 sf
Arxiu Comarcal del Baix Ebre
Document consultat Sentegravencia de Castles (1321)
Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona
Museu i Arxiu Municipal drsquoAlfara de Carles
Museu de les Terres de lrsquoEbre
Museu de Tortosa Histograveric i arqueologravegic de les Terres de lrsquoEbre
Museacutee Archeacuteologique Palais Rohan Estrasburg
________________
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
1
APORTACIONS PER A UN ESTUDI DEL
JACIMENT ROMAgrave DELS SERDANS
DrsquoALFARA DE CARLES
(BAIX EBRE)
-ANNEXOS-
Helena Graciagrave Castejoacuten
2n BAT C
Departament de Clagravessiques i Filosofia
Institut Baix Penedegraves
Curs 2018-2019
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
2
Annex A
El poblament medieval al barranc de la Conca (segles VIII-XV)
A partir del segle VI i fins al segle VIII va tenir lloc un nou proceacutes drsquoocupacioacute del territori
que no sempre va consistir en el reaprofitament dels espais que havien deixat les villae
del Baix Imperi Aquests nous assentaments a les serralades litorals i al massiacutes dels
Ports de dimensions forccedila modestes de caragravecter familiar amb una morfologia variada
i unes funcions molt diferents van acabar substituint el model anterior de les villae i
van introduir una nova manera drsquoexplotar el territori basada en la diversificacioacute de la
produccioacute per tal drsquoassegurar totes les necessitats del grup que formava cada
assentament1 Segurament el lloc de Carles actualment despoblat que es troba a la
capccedilalera del barranc de la Conca va neacuteixer com un drsquoaquests assentaments situats en
agraverees marginals Lrsquoabundagravencia drsquoaigua la riquesa forestal la fertilitat de la terra i la
diversitat de la fauna asseguraven les necessitats dels pobladors que no nomeacutes deurien
comenccedilar a margenar i fer bancals als pendents de la muntanya per poder obtenir meacutes
terres de conreu sinoacute que probablement tambeacute deurien aixecar una modesta fortificacioacute
al cim drsquoun turoacute situat on srsquoajunten les aiguumles del barranc del Toscar i el del Bosc Negre
un indret estrategravegic que permetia controlar la via de muntanya que des de lrsquoEbre
portava i encara porta fins al Baix Aragoacute
Si beacute en alguns punts drsquoaquest barranc les formacions rocoses han posat liacutemit des de
sempre al desenvolupament dels boscos i com a molt hi han proliferat els arbustos i
els matolls en altres indrets perograve la fusta que hi ha sortit ha estat de gran qualitat i
molt apreciada drsquoaltra banda la riquesa drsquoaigua explica que al costat de cadascun dels
assentaments rurals que es van produir en aquest barranc sempre hi trobem una font o
un torrent que han assegurat les necessitats hiacutedriques dels seus pobladors i els han
proporcionat una certa autonomia respecte de les zones meacutes properes al riu Ebre
En aquest periacuteode i fins al segle IX va augmentar el proceacutes de desforestacioacute acompanyat
de frequumlents incendis forestals que tenien com a objectiu aconseguir meacutes pastures2 De
1 NEGRE J De Dertosa cit 491 2 JULIAgrave R i altres laquoOrigin and evolution of desertification in Mediterranean environment in Spainraquo en
P BALABANIS P i altres International Conference on Mediterranean Desertification Research results
and policy implications Luxemburg European Comission 2000 67-76
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
3
fet durant tot el periacuteode islagravemic es constata una intensificacioacute de lrsquoexplotacioacute dels
boscos dels Ports principalment les boixedes i els pinars de pi roig
A partir del segle X perograve tal com argumenta Maria Follieri3 es produeix una tendegravencia
generalitzada a la recuperacioacute de les pinedes a tot el territori ebrenc aixiacute com un
augment dels conreus agriacutecoles principalment lrsquoolivera i els cereals alhora que es
manteacute lrsquoactivitat ramadera En certa mesura es pot afirmar que la consolidacioacute de la
societat islagravemica a la zona tortosina en aquesta egravepoca va propiciar que en algunes valls
dels Ports comencessin a proliferar els conreus drsquooliveres i raiumlm en contrast amb els
periacuteodes anteriors ibegraveric i romagrave en els quals no sembla haver-se donat un creixement
tan gran ni a la plana ni a les muntanyes malgrat que segurament lrsquouacutes de terrasses i
bancals en els vessants de les valls ja era forccedila frequumlent
Lrsquoolivera va tornar a recuperar una certa importagravencia en el cicle agriacutecola ebrenc durant
el segle XI a finals del segle XII i principis del XIII la vinya tambeacute experimentagrave una
notable expansioacute pel territori de manera que oliverars i vinyes es van convertir en
lrsquoelement caracteriacutestic drsquoun nou paisatge abancalat tant als vessants de les serralades
litorals com al massiacutes muntanyoacutes dels Ports amb un clar retroceacutes de les zones boscoses
Quant als alzinars les rouredes i les pinedes drsquoalta muntanya dels Ports les accions de
desforestacioacute en benefici de la ramaderia no hi van ser tan extremes com a les serralades
litorals tot i que les explotacions de boix i pi iniciades al periacuteode islagravemic van continuar
sobretot per la bona qualitat de la fusta molt apreciada en la construccioacute4
Durant els segles XII i XIII locupacioacute humana als Ports va rebre un fort impuls gragravecies
a les cartes de poblament atorgades per comtes i senyors feudals amb la intencioacute
destablir assentaments a linterior del massiacutes per a aprofitar-ne els recursos A partir
del segle XIII i fins al XV malgrat que la climatologia era forccedila adversa amb hiverns
freds i rigorosos que van afectar lrsquoentorn fiacutesic drsquoaquelles comunitats5 i els successius
3 FOLLIERI M i altres laquoDesertification trends in Spain and Italy based on pollen analysisraquo en
BALABANIS P i altres International Conference on Mediterranean Desertification Research results
and policy implications Luxemburg European Comission 2000 33-44 4 RIERA S i PALET J M laquoAportaciones de la Palinologiacutea a la historia del paisaje mediterraacuteneo estudio
de los sistemas de terrazas en las Sierras Litorales Catalanas desde la perspectiva de la Arqueologiacutea
Ambiental y del Paisajeraquo en RIERA S i JULIAgrave R Una aproximacioacute transdisciplinar a 8000 anys
drsquohistograveria dels usos del sogravel Barcelona Seminari drsquoEstudis i Recerques Prehistograveriques (Universitat de
Barcelona) 2005 70-74 5 DURAND A Les paysages meacutedieacutevaux du Languedoc (Xe-XIIe siegravecles) Toulouse Presses
Universitaires du Mirail 1998 21-29
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
4
episodis de pesta i fam que van reduir la poblacioacute locupacioacute del massiacutes va anar en
augment aixiacute com lexplotacioacute dels seus recursos naturals sobretot pel que fa a
laprofitament de la fusta per a la construccioacute de naus de guerra i edificis lelaboracioacute
de quitragrave i lestabliment de nous camps de conreu
1 La presegravencia islagravemica Les torres de guaita
Les escasses restes de la presegravencia islagravemica al barranc de la Conca tambeacute tenen a veure
amb lrsquoaprofitament dels recursos naturals (fusta i aigua) i el control del territori A
lrsquoAlta Edat Mitjana la fusta era un dels elements meacutes utilitzats en la construccioacute de
cases i naus lrsquoutillatge agriacutecola domegravestic i artesanal6 Hem de destacar que dels
espessos boscos que hi havia en general als Ports van sortir els pins que van servir per
a la construccioacute de naus andalusines a les drassanes de Ṭurṭūša (Tortosa) Es tractava
de pins (pinus sylvestris catalaunica gaussen) de gran alccedilada i molt gruixuts que
srsquoutilitzaven sobretot per a fer els mastelers i altres peces dels vaixells la coloracioacute
vermellenca tiacutepica drsquoaquesta varietat era molt apreciada per lrsquoacabat llis i inalterable
que tenia i perquegrave la mateixa pigmentancioacute servia per a protegir la fusta contra lrsquoatac
de cucs o plagues precisament aquesta qualitat va ser la que li va donar renom i la que
explica que fos exportada a tot arreu drsquoal-Andalus inclosa la Mesquita de Cograverdova on
es va fer servir per a lrsquoembigat del sostre7
Pel que fa a lrsquoaprofitament de lrsquoaigua el testimoni meacutes evident el trobem en la segravequia
que partia de lrsquoUllal on hi ha indicis drsquoun assentament musulmagrave de muntanya8 i
conduiumla lrsquoaigua fins als conreus de regadiu de la vall Precisament aquests conreus de
regadiu i tambeacute els de secagrave i la via que transcorria per la vall es van poder vigilar
gragravecies a les torres de guaita i les talaies situades en els punts meacutes adients per tenir una
bona visioacute de lrsquoentorn A banda de la fortificacioacute de Carles que ja existia quan els
musulmans van comenccedilar a establir-se per la vall cap al segle IX se nrsquohan localitzat
dues meacutes una a la punta de la Miranda a prop de lrsquoUllal i lrsquoaltra a Penyaflor La
caracteriacutestica comuna dels fonaments que resten de les torres de la punta de la Miranda
6 ORIHUELA A laquoLa casa andalusiacute un recorrido a traveacutes de su evolucioacutenraquo Artigrama 22 2007 302 7 RODRIacuteGUEZ TROBAJO E laquoProcedencia y uso de madera de pino silvestre y pino laricio en edificios
histoacutericos de Castilla y Andaluciacutearaquo Arqueologiacutea de la Arquitectura 5 2008 41 8 BARCELOacute PERELLOacute M laquoAigua i assentaments andalusins entre Xerta i Amposta (s VI-XII)raquo II
Congreso de Arqueologiacutea Medieval Espantildeola Madrid Asociacioacuten Espantildeola de Arqueologiacutea Medieval
1987 413-420
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
5
i Penyaflor eacutes que presenten una planta circular Aquest fet juntament amb els trossos
de ceragravemica que srsquohi han trobat fa pensar que probablement corresponen al periacuteode
andalusiacute i que tenien una funcioacute militar
La fortificacioacute de Carles i les altres dues torres de guaita esmentades haurien fet tasques
de vigilagravencia dels barrancs del Toscar el Bosc Negre i la Conca eacutes a dir les terres de
regadiu de la vall els conreus de secagrave dels pendents i els camins de muntanya que
procedien del nord De fet des de Carles es pot veure la punta de la Miranda a uns dos
quilogravemetres en liacutenia recta mirant cap a lrsquoesquerra i des de la punta de la Miranda es
veu Penyaflor a uns quatre quilogravemetres la qual cosa voldria dir que aquestes torres
estaven alineades i formaven una xarxa de comunicacioacute entre elles mitjanccedilant senyals
Fins i tot la torre defensiva drsquoAlfara de planta quadrada que es va aixecar cap al segle
XI devia formar part tambeacute drsquoaquest entramat de petites fortificacions ubicades en
llocs estrategravegics que tenien la finalitat de controlar i defensar el territori fronterer entre
els dominis islagravemics i els cristians Tot i que es trobaven enmig de muntanyes la
comunicacioacute amb la capital del territori Ṭurṭūša (Tortosa) quedava assegurada gragravecies
a la torre de Penyaflor des de la qual els senyals es feien arribar al castell del coll de
Som a lrsquoalccedilada de Benifallet a la banda esquerra del riu i des drsquoaquiacute a Tortosa
La datacioacute drsquoaquestes torres cal situar-la entre els segles IX i X despreacutes de la caiguda
de les ciutats de Girona (785) Barcelona (801) les ragravetzies normandes i les hostilitats
amb els comtes catalans Ara beacute mentre la torre de Penyaflor i la de la punta de la
Miranda haurien quedat abandonades cap a principis del segle XIV9 i el lloc de Carles
hauria estat forccedila remodelat en aquell moment10 la drsquoAlfara en canvi seria lrsquouacutenica que
srsquohauria mantingut no nomeacutes per necessitats defensives sinoacute tambeacute perquegrave aportava
seguretat al lloc que srsquohavia convertit en un centre drsquoexplotacioacute agriacutecola Es tractaria
doncs drsquoun sistema original que permetia vigilar i defensar el territori i tenir-lo ben
comunicat
9 En un document de 1321 conservat a lrsquoArxiu Comarcal del Baix Ebre i conegut com a laquoSentegravencia de
Castlesraquo en tractar dels liacutemits territorials es parla de la torre de guaita de Penyaflor amb el terme
laquocastellraquo 10 Cal aclarir que de moment no ha aparegut cap indici de construccioacute que es pugui atribuir clarament
al periacuteode islagravemic
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
6
Les torres de guaita al barranc de la Conca
2 El castell i el poblat de Carles
El castell de Carles estagrave situat al cim dun monticle (431 m) just on comenccedila el barranc
de la Conca i on srsquoajunten el barranc del Toscar i el del Bosc Negre El paisatge del
lloc es caracteritza per tenir conreus a la zona baixa del barranc pastures a les vessants
i boscos de pi roig i negre a les parts altes
Del castell nomeacutes queden restes de murs amb carreus a les cantonades i llenccedilos de les
muralles de maccediloneria sense lluir de poc gruix amb algun tros en forma despiga11
Srsquohi poden apreciar dos nivells diferents El superior on hi ha les construccions meacutes
importants a lextrem sud-oest hi ha les restes meacutes destacades i probablement les meacutes
antigues Era una fortificacioacute de planta trapezoiumldal amb quatre parets que semblen
construiumldes en tres moments diferents Cal remarcar que els murs est i sud els meacutes
gruixuts (1 m aproximadament) es van aixecar amb filades horitzontals de pedres
petites formant un opus spicatum La presegravencia de megravensules a les parets indica que
disposava drsquoun pis superior
11 Catalunya Romagravenica vol XXVI Tortosa i Les Terres de lEbre La Llitera i el Baix Cinca Barcelona
Enciclopegravedia Catalana 1997 99-100
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
7
Pel que fa al nivell inferior orientat de sud a nord el que meacutes destaca eacutes lrsquoesplanada
(55 m de llargada per uns 10 o 15 m drsquoamplada) i lrsquoespai no edificat que segurament
correspon a lrsquoentrada al recinte
La datacioacute drsquoaquest castell eacutes difiacutecil sobretot la de la part meacutes antiga que correspon als
murs est i sud on srsquoaprecia lrsquoopus spicatum perograve segurament cal pensar que el turoacute
tal com hem comentat anteriorment entre els segles VIII i IX va comenccedilar a fer-se servir
com a talaia la qual es va anar fortificant amb el pas del temps El proceacutes de fortificacioacute
les remodelacions i lrsquoaixecament de noves estructures com ara el mur perimetral i el
mur oest van anar succeint-se des del segle IX fins als segles XII i XIII de manera que
lrsquoantic topogravenim Castles que significa laquocastellraquo laquofortificacioacuteraquo12 procedent del mot llatiacute
castra plural de castrum lsquocampament fortificacioacutersquo del qual deriva Carles donaria raoacute
de les caracteriacutestiques del lloc El castell de Carles anomenat Castles en els documents
meacutes antics evidentment ja existia quan la conquesta de Tortosa el 1148 la qual cosa
va permetre al comte Ramon Berenguer IV de cedir-lo a Pere de Sentmenat en
recompensa per la seva participacioacute en la presa de la ciutat13 A partir drsquoaleshores el
lloc de Carles estigueacute en mans de la nissaga dels Sentmenat fins al 1434 data en quegrave
fou venut a la ciutat de Tortosa14
Aixiacute doncs a partir del segle XV Carles i Alfara que formava part de les terres
pertanyents al senyor de Carles esdevingueren una baronia depenent de la ciutat de
Tortosa i a poc a poc simposaren en aquest territori les lleis del Llibre de les Costums
de Tortosa Al segle XVI va passar a mans de Cristogravefol Despuig el qual nrsquoera el
procurador general Despuig en la seva obra Los Colmiddotloquis de la insigne ciutat de
Tortosa (1557) va descriure les principals riqueses naturals del lloc de Carles15
Aquesta baronia i la seva vinculacioacute amb Tortosa van perdurar fins al segle XIX
12 Gran geografia comarcal nuacutem 13 cit 257 13 Vegeu DESPUIG CRISTOgraveFOL Los Colmiddotloquis de la insigne ciutat de Tortosa ed Juan Antonio Gonzaacutelez eHumanistaIVITRA 1 2012 llibre II i FONT RIUS J M Cartas de poblacioacuten y franquicia
de Cataluntildea Madrid-Barcelona CSIC 1969 doc 270 14 Gran geografia comarcal nuacutem 13 cit 258 15 DESPUIG CRISTOgraveFOL Los Colmiddotloquis cit llibre VI 159-161
F En Carles ni hi ha encara que poca cosa mas no deixa de averni y si volen temps en gastarni oacute
sembrarni castantildees tinch per molt cert que hi provarien alliacute tambeacute com en altra part los llentildeams que alliacute
se crien es cosa brava primerament pi vert pi comu sapi roure carrasca oroacute magnanesa borda y estos
dos son molt singulars pera cadires corniser mopesa allsahuch faig teix boix marfull aladern
materselva rataboschs arbocer ginebre bort y ver espinal avellaner grevol de ques faacute lo visch freixa
ginebre sabinot sabina per altra part es montantildea tan grasa que produix mil altres regalos especialment
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
8
De lrsquoantic nucli de poblament de Carles nomeacutes en queden alguns murs de les cases que
ocupaven el pendent que hi ha entre el castell i lrsquoantiga esgleacutesia de Carles avui
coneguda com a ermita de Sant Juliagrave Aquests murs van aparegraveixer quan es va obrir la
carretera que porta fins al paratge del Toscar
Segons el fogatge de 1359 el poblat de Carles tenia 37 focs declarats el 1367 24 focs
Aquest descens segurament cal atribuir-lo a una crisi demogragravefica provocada per
diverses causes que van persistir fins a finals del segle XV les epidegravemies com ara la
Pesta Negra les irregularitats en les collites lrsquoaugment de la pressioacute fiscal i els saquejos
i les destruccions de les poblacions en el context de lrsquoanomenada Guerra Civil catalana
que va enfrontar les institucions poliacutetiques del Principat (la Generalitat i el Consell de
Cent de Barcelona) amb Joan II entre els anys 1462 i 147216 A causa drsquoaquesta guerra
i dels efectes drsquouna possible epidegravemia que es declaragrave a Carles segons expliquen les
fonts orals la majoria dels seus habitants es van veure obligats a buscar un nou lloc
Alfara a uns sis quilogravemetres amb unes possibilitats de defensa molt meacutes grans Aixiacute
bolets se fan alliacute una cosa admirable y de tantes maneres que es cosa de no creurer ya rovellons pebrasos robiols bateons quadernes cabrits brunets peuderrates murugules exerclons criambres
blanques criambres pardes aseroles cadorles tots aquestos son boniacutesimes de menjaacute ni ha altres tambeacute
que no son bons pera menjar mas per altres coses son bons soacute es criambres vermells bolets de bou
mataparens y tambeacute se troben alliacute tuferes perquegrave no hi falta ningun geacutenero de bolets alliacute se troba bon
jesmini molt y molt boacute atsabesa argent viu mina de ferro y un lloch tan coacutemodo pera fer una fragua
com sia en lo mon
D P Com deixan de ferlai
F Per lo mateix que s deixen de fer altres coses que serien de gran utilitat y gentilesa pera lornato de
aquest poble Criense tambeacute en aquella montantildea com jo he dit moltes salvatjines mes de les que son assiacute
baix en la ribera com som porchs selvatges cervos cabrons montesos cabirols fatgines ginetes teixons
gats cervals esquirols arrions conills llebres y son molt major que en la ribera ni tampoch falta alliacute ni assi la pesadilla de aquells dos generos de salvatgines importunes que son llops y raboses perque no
sperda lo cuidado de guardar los bestiars y les gallines tambeacute crien alliacute molts geacuteneros de ocells de rapintildea
com son aacuteguiles caudals aacuteguiles estorenyes aacuteguiles meliores aacuteguiles cerpateres falcons astors micles
alzotans esparvers ni tampoch hi falta alliacute pesquera de truches de anguiles de barbs de madrilles y
finalment es tal forma y disposicioacute de terreny que tots los que vuy son crehem y tambeacute ho cregueren los
passats que alliacute hi ha mines de or y de argent y en altre temps sabem que s feren diligencies en cercarles
y si no s trobaren es perque no era vinguda la hora per asiacute com es ya vinguda per altres parts en Espanya
ahont es cert que strau molta cosa de estos metalls se dirvos asoacute y es veritat que en una partida de
aquest terme que s diu la vall den Rubiacute se troben pedres precioses com son rubins esmeraldes jaccins
esmaragdes granats y sens dupte que de asoacute ni hi ha molta cosa sino que no la saben cercar Jo m
recorde aver ohit dir aacute n Miquel Domenech lo qual en anys passats tenia hostal en lo carrer de la Cruera que en casa sua solia arribar un lapidari italiaacute quiscun any y de aquella vall sen portava un taleconet de
pedres y que aquellas acursades restaven pedres precioses y tambeacute en estos anys prop passats contava
Matheu Mauri cassador que un dia en aquella vall mateixa estant aguardant un cervo sobrevingueacute una
pluja per la qual ell se reculliacute aacute una coveta y desde alliacute veu relluir de aquestes pedres que laigua crech
les faria relluir y sens pensar que fos tanta cosa ne prengueacute unes quantes les quals li compraacute un argenter
que s deia Mestre Bernat lo Geperut per pochs diners y despreacutes de haverles acursades los mestres les
veneacute per molts asoacute es veritat y per altres maneres tambeacute se es enteacutes y sabut que en aquest terme hi ha
moltes pedres precioses 16 MUNtildeOZ SEBASTIAgrave J-H laquoEl permiacutes de trasllat de la parrogravequia de Carles a Alfara (any 1480)raquo Recerca
14 2012 257
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
9
el 18 de maig de 1480 Sanccedil drsquoAsquera com a vicari general i administrador de la
diogravecesi de Tortosa en absegravencia del bisbe elet Alfons drsquoAragoacute va autoritzar el trasllat
de la parrogravequia del lloc de Carles al drsquoAlfara De fet el 1480 una bona part de la
poblacioacute ja srsquohavia desplaccedilat a Alfara si beacute el 1496 encara hi havia 12 cases habitades
a Carles17 A partir drsquoaleshores Alfara va passar a anomenar-se Alfara de Carles
Restes del castell medieval de Carles
3 Lrsquoesgleacutesia de Carles
La parrogravequia de Carles es va construir a finals del segle XII o principis del XIII Es troba
al peu del castell de Carles i eacutes lrsquouacutenic temple romagravenic dels Ports De fet el seu estil de
construccioacute presenta una barreja drsquoelements romagravenics i del gogravetic primerenc Eacutes drsquouna
sola nau de planta rectangular sense absis diferenciat amb volta apuntada i reforccedilada
per set arcs torals construiumlda amb maccediloneria de pedra i amb una porta drsquoentrada
dametlla formada per dovelles18
Histogravericament el dia 28 de juliol de 1211 trobem el primer esment de la parrogravequia de
Carles en una donacioacute que li fa el cavaller Drogo de Verdel19 El 1237 en la carta de
poblament atorgada per Ramon de Sentmenat sersquon torna a parlar en el sentit que
lrsquoesgleacutesia de Carles podia disposar de propietats i heretar-ne i que els habitants del lloc
estaven obligats a donar-li la trentena part de tots els beacutens de quegrave pagaven delme A
17 IGLESIAS J El fogatge de 1497 Barcelona Fundacioacute Salvador Vives i Casajuana 1991 18 Gran geografia comarcal nuacutem 13 cit 259 19 El dia 15 de juliol drsquoaquest mateix any el bisbe de Tortosa Gombau de Santa Oliva el prior Ponccedil i el
capiacutetol de canonges de Tortosa havien donat en feu a Drogo la tercera part del delme dels fruits animals
i molins dels castells de Carles i Pauumlls VIRGILI A Diplomatari de la catedral de Tortosa (1193-1212)
Barcelona Fundacioacute Noguera 2001 437 441-443
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
10
finals del segle XIII concretament durant els anys 1279-1280 quan es va dur a terme la
recaptacioacute de la degravecima papal a la diogravecesi de Tortosa es diu que el rector de lrsquoesgleacutesia
de Carles en va quedar exempt perquegrave les seves rendes eren molt baixes20
Vista de lrsquoentrada de lrsquoesgleacutesia de Carles actualmente ermita de Sant Juliagrave
Drsquoaltra banda ja en ple segle XV entre els documents relacionats amb la visita pastoral
que el bisbe de Tortosa Ot de Montcada va fer a la seva diogravecesi el 1435 hi ha una breu
anotacioacute que diu que al capdavant de la parrogravequia de Carles hi havia dos preveres un
vicari que segurament actuava fent les funcions drsquoun rector titular absent tal com era
habitual a moltes parrogravequies abans del Concili de Trento i un clergue de rang
inferior21
En la Guerra Civil catalana segons explica el permiacutes de trasllat de la parrogravequia de
Carles a Alfara de 148022 tant els edificis de la poblacioacute com lrsquoabadia van quedar
completament destruiumlts de manera que en el lloc nomeacutes restaren drets el castell i
lrsquoesgleacutesia
En les proximitats de lrsquoesgleacutesia hi havia el cementiri del qual no en queda cap testimoni
perquegrave el terreny el van margenar per a destinar-lo a usos agriacutecoles i actualment una
part eacutes camp de pastura i lrsquoaltra pertany a la zona recreativa de Sant Juliagrave Amb tot es
20 RIUS J Rationes Decimarum Hispaniae (1279-80) Vol I Barcelona CSIC 1946 168 i 174 21 GALIANA J M laquoLa Dioacutecesis de Tortosa a traveacutes de la visita pastoral del Obispo Otoacuten de Moncada
(1428-1429)raquo Estudis Castellonencs 10 2003-2005 518 22 Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo) Registres de Cuacuteria 92 Vicariatus 1480-81 sf
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
11
conserven diverses esteles discoidals cinc al Museu de Tortosa23 i tres al Museu
drsquoAlfara de Carles
23 MENCHOacuteN J laquoLes esteles funeragraveries discoidals de Carles conservades al Museu de Tortosa (Baix
Ebre) Nota preliminarraquo Nous Colmiddotloquis IV 2000 97-112
Estela discoidal procedent de lrsquoantic cementiri medieval de Carles Museu drsquoAlfara de Carles
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
12
Annex B
Catagraveleg del material trobat
Fragment de teula tipus tegula
Mides 27 cm x 21 cm x 165 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de teula tipus tegula
Mides 20 cm x 19 cm x 9 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de tipus tegula
Mides 33 cm x 175 cm x 125 cm x
17cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de tipus tegula
Mides 46 cm x 25 cm x 31cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Teula fragmentada tipus tegula
Mides 62 cm x 47 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
13
Teula fragmentada tipus tegula
Mides 62 cm x 47 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Antefixa
Mides 18 cm x 215 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de doli
Mides 14 x 21cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de tegula ilmiddotlustratiu de les
desenes de fragments similars que es
troben en superfiacutecie
Datacioacute aproximada segle II-IV
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
14
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
1
IacuteNDEX
1 INTRODUCCIOacute
11 JUSTIFICACIOacute DEL TEMA3
12 HIPOgraveTESIS4
13 OBJECTIUS5
14 METODOLOGIA DE TREBALL6
2 CONTEXT GEOGRAgraveFIC
21 ELS PORTS7
22 EL BARRANC DE LA CONCA9
23 EL BARRANC DE LA VALL CERVERA10
24 EL BARRANC DEL LLOP10
3 CONTEXT HISTOgraveRICO-ARQUEOLOgraveGIC
31 EL NEOLIacuteTIC LES PINTURES RUPESTRES DE COVA PINTADA (BARRANC DE LA
CONCA)12
32 LrsquoEDAT DEL FERRO EL POBLAT IBEgraveRIC DELS MALLADARETS (BARRANC DE
LA VALL CERVERA)13
33 EgravePOCA ROMANA EL JACIMENT DELS SERDANS EL POBLAMENT AL BARRANC
DE LA CONCA ENTRE ELS SEGLES II I V DC16
4 ESTUDI DEL JACIMENT ROMAgrave DELS SERDANS
41 UBICACIOacute19
42 ESTAT ACTUAL20
43 LA NECROgravePOLIS DESAPAREGUDA I LES RESTES DE DOS MURS22
44 CARACTERIacuteSTIQUES DELS MURS23
45 LA VIA DE COMUNICACIOacute AMB DERTOSA25
46 CROgraveQUIS HIPOTEgraveTIC25
5 ESTUDI DEL MATERIAL TROBAT
51 PROCEDEgraveNCIA GEOLOgraveGICA I COMPOSICIOacute QUIacuteMICA DE LA PASTA
CERAgraveMICA26
52 LES TEULES29
521 Descripcioacute de la seva troballa i estat de conservacioacute29
522 Tipologia i datacioacute30
523 Caracteriacutestiques i mides31
524 La manufactura35
525 La construccioacute drsquouna teulada romana37
53 EL FRAGMENT DE DOLI39
531 Descripcioacute de la seva troballa i estat de conservacioacute39
532 Tipologia i datacioacute39
533 Caracteriacutestiques i mides40
534 Uacutes i manufactura41
54 LrsquoANTEFIXA44
541 Descripcioacute de la seva troballa i estat de conservacioacute44
542 Tipologia i datacioacute44
543 Caracteriacutestiques i mides45
544 Funcioacute i motius decoratius47
545 La manufactura48
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
2
546 Comparacioacute amb altres antefixes trobades a les Terres de
lrsquoEbre51
6 CONCLUSIONS54
7 AGRAIumlMENTS59
BIBLIOGRAFIA WEBGRAFIA I ALTRES FONTS INFORMATIVES
Bibliografia60
Webgrafia62
Altres fonts informatives62
Autors clagravessics62
Autors renaixentistes63
Museus arxius biblioteques i hemeroteques 63
ANNEXOS
-Annex A El poblament medieval al barranc de la Conca (segles
VIII-XV)2
1 La presegravencia islagravemica Les torres de guaita4
2 El castell i el poblat de Carles6
3 Lrsquoesgleacutesia de Carles10
-Annex B Catagraveleg del material trobat12
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
3
1 INTRODUCCIOacute
11 JUSTIFICACIOacute DEL TEMA
Els motius que mrsquohan portat a estudiar el jaciment romagrave dels Serdans a la partida de
les Planilles del municipi drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) arrenquen de lrsquoentorn
familiar Des de petita sempre havia vist en un prestatge del menjador de casa meva
una peccedila de ceragravemica amb forma triangular que no sabia quegrave era Em pensava que es
tractava drsquoun record que els meus pares guardaven drsquoalgun viatge fins i tot estava
convenccediluda que la meva mare lrsquohavia portat de Megravexic ja que el rostre que apareix en
una de les cares em recordava les figures maies i asteques que havia vist en
documentals Fa dos anys un dia vaig preguntar al meu pare quegrave era exactament aquella
peccedila tan estranya i drsquoon havia sortit El meu pare em va fer una explicacioacute molt
interessant i em va dir que lrsquohavia trobada ell mateix en un lloc proper a Alfara de
Carles Aleshores aprofitant que el meu pare eacutes drsquoaquest poble i que cada estiu la
famiacutelia hi anem a passar uns dies de vacances vaig demanar-li que mrsquohi porteacutes
Quan vaig contemplar els murs que encara es conserven em vaig emocionar molt i de
seguida vaig pensar que calia descobrir els secrets que encara es troben amagats sota
terra Va ser en aquell moment quan mersquon vaig adonar que tenia al davant un jaciment
arqueologravegic de veritat
Com que a mi mrsquoagrada molt lrsquoarqueologia em va semblar que les circumstagravencies
mrsquooferien una ocasioacute singular i lrsquohavia drsquoaprofitar en el sentit de convertir el jaciment
i els materials que srsquohi han anat trobant en objecte drsquoestudi ja que mai no srsquohi ha
realitzat cap investigacioacute a fons potser perquegrave fins ara srsquoha considerat de poca
importagravencia Amb tot la troballa casual drsquoaquella peccedila de ceragravemica que en realitat eacutes
una antefixa romana com meacutes endavant explicareacute les teules i el fragment de doli que
tambeacute hi han aparegut crec que haurien de suposar un canvi drsquoopinioacute sobre les
informacions que aquest jaciment pot aportar per tal de conegraveixer millor les vilmiddotles
romanes rurals de les muntanyes dels Ports que tot i estar situades en zones abruptes
per tant allunyades de lrsquoeix comercial i de comunicacioacute que suposava el riu Ebre
mantenien una certa relacioacute econogravemica amb la capital del territori Dertosa (actual
Tortosa)
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
4
Encara que drsquoaquest jaciment es tenen notiacutecies des dels anys 60 del segle passat ni els
historiadors ni els arqueogravelegs no lrsquohan tingut massa en compte en els seus estudis
Nomeacutes en alguna ocasioacute srsquohan referit a la seva existegravencia o han descrit superficialment
les seves caracteriacutestiques1 Per aixograve com que la informacioacute eacutes poquiacutessima mrsquoha
suposat un repte personal molt engrescador haver de recoacuterrer a moltes fonts per poder
fer la meva aportacioacute personal plantejant dues hipogravetesis que nomeacutes una excavacioacute
completa ajudaragrave a resoldre i permetragrave decidir si estem davant drsquouna vilmiddotla romana rural
dedicada essencialment a lrsquoexplotacioacute dels recursos naturals o beacute si es tracta drsquoun taller
de terrisseria tambeacute drsquoegravepoca romana una mena de bogravevila especialitzada en la
produccioacute de materials de construccioacute ceragravemics
Mrsquoagradaria destacar que aquest treball no eacutes un document arqueologravegic derivat drsquouna
excavacioacute No hi ha doncs cap descripcioacute de treballs de camp prospeccions
planimetria ni cap concrecioacute de les diferents metodologies que els arqueogravelegs fan servir
i que expliquen en els seus informes sobre les excavacions que realitzen Al contrari
es tracta drsquoun intent de recollir dades molt diverses que en aquests moments estan
disperses i interpretar-les amb lrsquoobjectiu de fer una contribucioacute perquegrave es coneguin
millor el jaciment i lrsquoentorn geogragravefic i histograveric en quegrave es va desenvolupar sense oblidar
aquells aspectes histograverico-arqueologravegics tant anteriors com posteriors que poden ajudar
a entendre lrsquoevolucioacute del poblament dels barrancs de la Conca la vall Cervera i el Llop
tots ells al terme municipal drsquoAlfara de Carles
12 HIPOgraveTESIS
A la vista de les restes que srsquohan conservat i del material que srsquoha trobat i tenint en
compte que no srsquoha realitzat cap excavacioacute podem partir de dues hipogravetesis
a Que es tracti drsquouna vilmiddotla romana rural segurament de dimensions modestes
dedicada a lrsquoexplotacioacute dels recursos forestals de la zona i a la ramaderia
Aquesta vilmiddotla hauria aprofitat lrsquoabundagravencia drsquoaigua de la zona i el poc desnivell
1 A banda de la breu descripcioacute que apareix a lrsquoInventari del Patrimoni Arqueologravegic de Catalunya
(httpinvarqueculturagencatcat) cal esmentar NEGRE J Memograveria de les prospeccions
arqueologravegiques a les terres de lEbre mem nuacutem 10722 2013 del mateix autor De Dertosa a Ṭurṭūša
Lrsquoextrem oriental drsquoal-Ṯagr al-Aˁlagrave en el context del proceacutes drsquoislamitzacioacute drsquoal-Andalus Barcelona
Universitat Autogravenoma de Barcelona 2013 tesi doctoral i GARCIacuteA RUBERT D i altres laquoLa vilmiddotla de la
Carrova (Amposta Montsiagrave Catalunya) i el poblament drsquoegravepoca romana a les terres de lrsquoEbreraquo Quaderns
de Prehistograveria i Arqueologia de Castelloacute 24 2004-2005 263
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
5
del terreny en aquest indret La troballa drsquouna antefixa podria eacutesser un indici
que la vilmiddotla disposava drsquouna part meacutes noble o urbana amb elements decoratius
fins i tot a la teulada
b Que es tracti drsquouna terrisseria dedicada sobretot a la produccioacute de maons i teules
on com era habitual segurament tambeacute srsquoelaboraven altres objectes de terrissa
antefixes recipients ceragravemics diversos etc Aquesta teuleria srsquohauria nodrit de
la terra argilosa de lrsquoindret i evidentment de lrsquoaigua del torrent que hi ha a prop
13 OBJECTIUS
A partir de les dues hipogravetesis esmentades els objectius que ens plantegem en aquest
estudi soacuten els seguumlents
- Contextualitzar geogragravefica i histogravericament la zona on es troba el jaciment
arqueologravegic
- Estudiar lrsquoantefixa les teules i el doli que srsquohi han trobat
- A partir de lrsquoestudi dels materials proposar una datacioacute del jaciment
- Catalogar les peces i els fragments trobats
- Descriure breument lrsquoaccioacute antrogravepica als barrancs de la Conca la vall
Cervera i el Llop del terme municipal drsquoAlfara de Carles i reflexionar-hi
per tal de demostrar que al llarg dels segles sempre han estat presents uns
elements naturals (abundagravencia drsquoaigua riquesa de fauna i recursos forestals
i minerals) que han permegraves el desenvolupament de tots els assentaments que
hi ha hagut des de la prehistograveria
- Valorar tota la informacioacute disponible per tal de determinar quina de les dues
hipogravetesis eacutes meacutes versemblant
- Promoure una excavacioacute o almenys una prospeccioacute del jaciment que permeti
datar-lo drsquouna manera meacutes acurada En aquest sentit proposareacute a
lrsquoAjuntament drsquoAlfara de Carles que valori la possibilitat de financcedilar
lrsquoexcavacioacute del jaciment a fi de convertir-lo en un reclam turiacutestic del
municipi juntament amb altres punts drsquointeregraves que ja teacute
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
6
14 METODOLOGIA DE TREBALL
A fi de poder fer un estudi aprofundit i tan exhaustiu com sigui possible caldragrave aplicar
una metodologia diversa i agravemplia que tindragrave en compte
a) Les fonts orals
b) Lrsquoobservacioacute del terreny i de lrsquoentorn
c) La inspeccioacute ocular de tota lrsquoagraverea que ocupa el jaciment
d) El context geogragravefic actual i del passat tant dels Ports com dels barrancs de
ponent on lrsquoactivitat antrogravepica va ser meacutes destacada
e) El context histograveric tant lrsquoanterior a lrsquoegravepoca del jaciment com el posterior
f) Lrsquoestudi detallat dels materials trobats
g) La comparacioacute dels materials trobats amb altres de similars de les Terres de
lrsquoEbre
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
7
2 CONTEXT GEOGRAgraveFIC
En aquest apartat presentem de manera molt sintegravetica les caracteriacutestiques geogragravefiques
meacutes destacades dels Ports i especialment dels tres barrancs de ponent (el de la vall
Cervera el de la Conca i el del Llop) pertanyents al terme municipal drsquoAlfara de
Carles en els quals des de fa molt de temps els homes hi han trobat tot allograve que
necessitaven per a la seva supervivegravencia caccedila pesca boscos pastures terres fegravertils
abundagravencia drsquoaigua etc
21 ELS PORTS
Els Ports soacuten un massiacutes de relleu molt complex a cavall entre la Serralada Pre-litoral
Catalana i el Sistema Ibegraveric Estagrave format per materials calcaris mesozoics que
determinen un relleu abrupte i trencat per un sistema de falles i encavalcaments que
formen una barrera natural respecte de les planes litorals2
Ubicacioacute dels Ports a cavall entre les comarques del Montsiagrave el Baix Ebre i la Terra Alta
Els rius i els barrancs en general excaven gorges profundes de gran espectacularitat
com eacutes el cas del riu Matarranya a les guacutebies del Parrissal les guacutebies del Regatxol a la
capccedilalera del riu Ulldemoacute i les guacutebies del barranc de la vall de la Figuera al terme
drsquoAlfara de Carles El massiacutes presenta muntanyes destacables per la seva alccedilada i
2 Gran geografia comarcal de Catalunya El Baix Ebre i el Montsiagrave nuacutem 13 Barcelona Fundacioacute
Enciclopegravedia Catalana 1984 15-21
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
8
singularitat amb una important agraverea superior als 1000 m El cim meacutes destacat de tot el
massiacutes eacutes el Mont Caro amb 1441 m3
Els Ports ofereixen doncs un paisatge salvatge poc humanitzat i drsquouna rica
biodiversitat El tret meacutes distintiu drsquoaquest paisatge eacutes sens dubte el seu relleu escarpat
ric en cingleres i talussos que contrasta amb les planes agriacutecoles veiumlnes A linterior
lorografia eacutes molt irregular fruit dun sistema de plecs falles i encavalcaments amb
una gran quantitat de barrancs
El barranc de la Conca amb la localitzacioacute del jaciment dels Serdans
Des del punt de vista de la fauna un dels elements meacutes distintius dels Ports eacutes la
poblacioacute de cabra salvatge animal tiacutepic de la zona i regulat per la Reserva Nacional de
Caccedila
Pel que fa a la vegetacioacute trobem des de zones tiacutepicament mediterragravenies a les parts
baixes del massiacutes fins a racons dambients humits i boirosos propis de les fagedes del
centre drsquoEuropa
Als anys 50 del segle passat amb els canvis en el model social docupacioacute humana va
comenccedilar el despoblament de les valls ponentines del massiacutes amb el conseguumlent
abandonament de les terres de conreu agriacutecola i les pragravectiques ramaderes tradicionals
Aquest fet unit a la davallada del mercat de la fusta i la creacioacute del Parc Natural ha
3 Gran geografia comarcal cit 15-21
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
9
afavorit el creixement dels boscos de manera que avui el paisatge torna a estar dominat
pels extensos pinars i alguns alzinars encara que cada cop soacuten meacutes escassos
Panoragravemica dels Ports
22 EL BARRANC DE LA CONCA
El barranc de la Conca disposa com hem avanccedilat drsquouna gran quantitat de fonts
algunes de les quals tenen forccedila cabal com ara les del Toscar lrsquoUllal el Bosc Negre
la Canaleta i la Cova Pintada A la seva capccedilalera srsquohi troben el paratge del Toscar el
castell i el despoblat de Carles Geologravegicament el terreny eacutes de formacioacute triagravesica
compost per dolomites argiolites guixos i pedra calcagraveria4
Les parts meacutes altes de la capccedilalera presenten un terreny molt escarpat perograve amb una
rica vegetacioacute de muntanya la qual cosa contrasta amb els desnivells meacutes suaus del
curs mitjagrave entre lrsquoUllal i el Pont un espai que ha estat aprofitat des de fa molts segles
per a conreus de secagrave i regadiu El punt meacutes ampli drsquoaquesta vall es troba precisament
a lrsquoalccedilada de les Planilles on trobem el jaciment dels Serdans
El barranc de la Conca a lrsquoalccedilada de la partida de les Planilles
4 Gran geografia comarcal cit 259
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
10
Per ponent i formant part tambeacute drsquoaquest massiacutes una altra serralada de cingleres
parteix amb els termes de Beseit (de la comarca del Matarranya) Arnes Horta de Sant
Joan (tots dos de la Terra Alta) i Pauumlls hi destaquen el Bosc Negre la Tosseta Rasa
(1217 m) els rasos de Maraco la punta de lrsquoEspina (1182 m) que es prolonga per la
serra de lrsquoEspina fins a la Coscollosa (878 m)5
23 EL BARRANC DE LA VALL CERVERA
El barranc de la vall Cervera presenta uns desnivells meacutes suaus que els del barranc de
la Conca encara que a les cotes meacutes altes que ja formen part de la vall de la Figuera6
capccedilalera de la vall Cervera ressalta una frondosa vegetacioacute boscos de pi blanc i pi
roig tambeacute hi ha alguns alzinars Al curs mitjagrave del barranc se situa el poblat ibegraveric dels
Malladarets
Barranc de la vall de la Cervera
24 EL BARRANC DEL LLOP
Al barranc del Llop eacutes on es troba el municipi drsquoAlfara de Carles drsquouna extensioacute de
6394 kmsup2 situat a ponent de la comarca del Baix Ebre al cor del massiacutes dels Ports els
contraforts del qual accidenten tot el terme Per llevant una cadena muntanyosa on hi
trobem el tossal de la Cova del Bou (552 m) el de Penyaflor el de Farruacutebio (792 m) i
la tossa de la Reina (1113 m) marca els liacutemits del terme amb els municipis de Xerta
Aldover Tortosa i Roquetes
5 Gran geografia comarcal cit 256 6 Hi destaquen la font de la Figuera i la de les Guacutebies prop de la cova del Tormo
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
11
Alfara de Carles amb la mola Carrascosa i el Tossal de Montcliacute al fons
El poble drsquoAlfara de Carles estagrave emplaccedilat a lrsquoesquerra del barranc del Llop dalt drsquoun
petit turoacute (334 m) i dominant la fondalada estreta perograve ben aprofitada per al conreu de
lrsquoolivera i lrsquoametller srsquohi destaquen grans parets calcagraveries i blanquinoses juragravessiques
sobre els terrenys vermellosos i groguencs7
Cal dir que les fonts drsquoaquest barranc per exemple la dels Bassis o la font Vella no
destaquen per ser massa cabaloses En els pendents muntanyosos abunden la ginesta
el romaniacute lrsquoesbarzer lrsquoargelaga el coscoll i el margalloacute la fibra del qual ha estat molt
utilitzada per a la confeccioacute de cabassos
3 CONTEXT HISTOgraveRICO-ARQUEOLOgraveGIC
Lrsquoaccioacute de lrsquohome als barrancs que hem esmentat anteriorment va eacutesser continuada i
molt intensa des de la prehistograveria fins al segle V Durant lrsquoegravepoca medieval el barranc de
la Conca tambeacute va tenir molta importagravencia per aixograve hem dedicat un apartat al final del
treball8 on descrivim els principals trets del seu poblament des del segle VI fins al XV
Evidentment aquesta accioacute humana ha continuat fins a lrsquoactualitat perograve analitzar-la
detalladament suposaria desviar-nos del tema que ens hem fixat9
7 Gran geografia comarcal cit 256 8 Vegeu Annex A 9 A partir del segle XVII al barranc de la Conca es van anant instalmiddotlant induacutestries de vidre i fusta
fagravebriques de paper i teixits molins de farina i induacutestries productores drsquoelectricitat afavorides per
lrsquoincrement demogragravefic lrsquoabundagravencia de magrave drsquoobra i sobretot la forccedila de lrsquoaigua la qual permetia moure
les diverses maquinagraveries que utilitzaven i intervenir en els processos de manufactura
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
12
Intentarem doncs descriure els fets histograverics les restes i les troballes arqueologravegiques
meacutes destacades amb lrsquoobjectiu de mostrar que hi ha uns elements que en major o menor
grau comparteixen els assentaments i els establiments que hi ha hagut
independentment de lrsquoegravepoca lrsquoaprofitament de lrsquoaigua per a finalitats molt diverses
lrsquoexplotacioacute dels recursos forestals i agropecuaris la vigilagravencia i el control del territori
31 EL NEOLIacuteTIC LES PINTURES RUPESTRES DE COVA PINTADA (BARRANC DE LA
CONCA)
La riquesa drsquoaigua els recursos forestals i la varietat de la seva fauna han permegraves que
aquest territori tot i la seva orografia complexa hagi tingut pobladors des de la meacutes
remota Antiguitat Daquesta ocupacioacute han quedat les pintures rupestres de la Cova
Pintada a la capccedilalera del barranc de la Conca que demostren assentaments neoliacutetics
de grups de caccediladors dedicats a la captura de grans cegravervids (cabres salvatges ceacutervols i
cabirols) Es tracta drsquoart esquemagravetic o abstracte de color vermell que els entesos han
datat al voltant del 6500 aC Van ser descobertes el 1914 per lrsquoinvestigador francegraves
Henri Breuil10 La meacutes important representa una trisquela de mida considerable11
lrsquouacutenica coneguda fins ara a Catalunya
Abric de la Cova Pintada i dibuix de la trisquela fet per Henri Breuil Escala 17
Estagrave formada per tres braccedilos iguals incurvats que convergeixen al centre en forma
rotativa amb gir cap a la dreta12 Segurament que cal interpretar-la com la manifestacioacute
10 BREUIL H Les peintures rupestres scheacutematiques de la Peacuteninsule ibeacuterique IV Sud-est et est de
lEspagne Lagny impr E Grevin 1933 75-77 11 Les seves mesures soacuten radi de cada braccedil 23 cm alccedilada total conservada 36 cm amplada total 44
cm 12 Trobareu meacutes informacioacute sobre aquesta pintura rupestre en httpinvarqueculturagencatcat Cal
aclarir que en el mateix lloc tambeacute srsquohi van descobrir gravats medievals de difiacutecil interpretacioacute Vegeu
SARRIAgrave BOSCOVICH E Els gravats medievals prop de la Cova Pintada (Alfara de Carles Baix Ebre
Tarragona) memograveria nuacutem 7899
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
13
drsquoalgun tipus de creenccedila de manera que lrsquoabric on es troba deuria ser una mena de
santuari13
32 LrsquoEDAT DEL FERRO EL POBLAT IBEgraveRIC DELS MALLADARETS (BARRANC DE LA
VALL CERVERA)
Despreacutes dels assentaments neoliacutetics els primers pobladors permanents drsquoaquesta part
del massiacutes van ser els ibers com ho prova lexistegravencia del poblat dels Malladarets a la
vall Cervera recentment descobert despreacutes drsquouna intervencioacute drsquourgegravencia que es va
realitzar el 201414
El poblat ibegraveric dels Malladarets es troba a lrsquooest del cim de Penyaflor (514 m) en un
petit turoacute (272 m) de planta allargada i superfiacutecie plana des del qual es domina tant el
barranc de la Conca com el pas natural que el barranc de la vall Cervera proporciona
per a poder accedir al massiacutes dels Ports des de la plana de Roquetes
Ubicacioacute del jaciment ibegraveric dels Malladarets (barranc de la vall de la Cervera)
A partir de la tipologia dels vasos ceragravemics15 exhumats els arqueogravelegs creuen que data
del periacuteode de lrsquoEdat del Ferro I entre el 650 i el 500 aC16 Des del punt de vista
urbaniacutestic el jaciment presenta un complex drsquoestances de les quals resten les primeres
filades de pedra dels murs ja que segons sembla la tegravecnica utilitzada en la seva
13 Aquest jaciment juntament amb altres del territori catalagrave fou considerat per la UNESCO Patrimoni
Mundial el 1998 Vegeu httpseswikipediaorgwikiAlfara_(Tarragona) 14 MORENO EXPOacuteSITO I Informe de la intervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment dels
Malladarets Partida de Masets Alfara de Carles (Baix Ebre) abril de 2014 15 Fonamentalment es tracta de grans vasos de ceragravemica exvasada i bisellada amb cordons aplicats 16 MORENO EXPOacuteSITO I cit 32
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
14
construccioacute consistia a disposar verticalment grans lloses en les dues cares dels murs
alhora que reomplien el seu interior amb pedruscall i terres premsades per tal de donar
consistegravencia a lrsquoestructura Com que no srsquoha conservat meacutes drsquouna filada de lloses no
se sap si aquestes parets de pedra arribaven fins al sostre o beacute si a partir drsquouna certa
alccedilada els murs disposaven drsquoaltres materials de tova
A banda de les estances tambeacute han aparegut murs de gairebeacute 1 m de gruix a lrsquoest i a
lrsquooest a la part que mira cap a la vall Cervera de manera que els arqueogravelegs opinen
que potser es tractaria drsquoun recinte fortificat En canvi cap a llevant el desnivell del
terreny eacutes meacutes suau la qual cosa fa pensar que era la zona urbanitzada intramurs
Finalment cal apuntar la presegravencia drsquoalgunes estructures de pedra amb planta circular
que es podrien relacionar amb lrsquoexistegravencia de tuacutemuls funeraris al vessant sud fora de
la zona drsquohagravebitat
Estructura de pedra amb planta circular Podria eacutesser un tuacutemul funerari
Es tracta doncs drsquoun poblat que srsquoestenia allargat pel petit turoacute al peu del cim de
Penyaflor sobretot pel vessant sud-est en canvi el vessant oest com que presenta un
gran pendent eacutes probable que no hagueacutes estat urbanitzat meacutes enllagrave del mur defensiu
Pel que fa a la zona nord que tambeacute comptava amb una gran superfiacutecie plana sembla
que devia ser la meacutes urbanitzada perquegrave hi ha un gran entramat de murs
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
15
Delimitacioacute del jaciment arqueologravegic dels Malladarets
Per la manera com es van trobar alguns vasos ceragravemics a lrsquointerior drsquouna de les
estances ben disposats verticalment in situ o lleugerament tombats o esclafats per la
caiguda del sostre i els murs perograve en bon estat de conservacioacute els arqueogravelegs suposen
que els pobladors per raons que encara no srsquohan pogut esbrinar van abandonar aquest
establiment amb pressa ja que es doacutena el cas que van deixar llavors de cereals en alguns
recipients17
Interior drsquouna de les estances
En resum estem davant drsquoun assentament que va tenir lloc entre els segles VII i V aC
quan la millora de les pragravectiques agriacutecoles i lrsquoocupacioacute de sogravels meacutes productius van
permetre que els grups socials srsquoanessin fent progressivament meacutes sedentaris Aquests
nous tipus drsquoassentament van propiciar a la vegada un urbanisme i un sistema defensiu
cada cop meacutes elaborat Segons Intildeaki Moreno18 el poblat dels Malladarets pertanyeria
17 MORENO EXPOacuteSITO I cit 31 18 MORENO EXPOacuteSITO I laquoIntervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment dels Malladaretsraquo I Jornades
drsquoArqueologia de les Terres de lrsquoEbre 6 i 7 de maig de 2016 Serveis Territorials de Cultura de les
Terres de lrsquoEbre 2 vol Tortosa 2016 226
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
16
al model drsquoestabliment situat sobre una cresta rocosa estreta i allargada la morfologia
interna del qual srsquoestructuraria en funcioacute drsquoun carrer central on anirien a parar estances
drsquoentre 10 i 20 m2 Eacutes probable que la gran extensioacute drsquoaquest jaciment
(aproximadament 3125 m2) tingui a veure amb alguna activitat minera el producte de
la qual anava destinat tant a lrsquoautoconsum com a lrsquointercanvi amb els fenicis19
33 EgravePOCA ROMANA EL JACIMENT DELS SERDANS EL POBLAMENT AL BARRANC DE
LA CONCA ENTRE ELS SEGLES II I V
Quan les tropes romanes comandades per Gneu i Publi Escipioacute van arribar a les terres
del sud del riu Ebre per a enfrontar-se amb lrsquoexegravercit cartaginegraves tres anys despreacutes de
lrsquoesclat de la Segona Guerra Puacutenica (218-201 aC) es van trobar que aquest territori
lrsquohabitaven els ilercavons diferents tribus ibegraveriques que srsquohavien aliat amb el bagravendol
cartaginegraves i anaven totalment en contra de les pretensions romanes Despreacutes de la
batalla de les goles de lrsquoEbre (215 aC) a prop de Dertosa en quegrave la flota romana va
derrotar la cartaginesa els germans Escipioacute van continuar la seva poliacutetica de conquesta
del territori i de sotmetiment de les tribus ibegraveriques especialment les que hi havia
assentades a les Terres de Ponent20
Les primeres referegravencies en els autors antics a la capital drsquoaquest ampli territori
Dertosa que tenia el riu Ebre com a via bagravesica de comunicacioacute i comerccedil les trobem en
Estraboacute21 (segle I aC - I dC) i Pomponi Mela22 (segle I dC) els quals la situen en el pas
del riu Ebre Suetoni23 (segle I dC - II dC) parla del seu important port mariacutetim i Plini24
(segle I dC) destaca que els seus habitants gaudien del dret romagrave Fins i tot va arribar a
encunyar moneda com a Mun Hibera Iulia amb la llegenda Ilergavonia fent
19 MORENO EXPOacuteSITO I laquoIntervencioacuteraquo cit 227 20 MIRA GUARDIOLA M A Cartago contra Roma Las guerres puacutenicas Madrid ediciones Alderabaacuten
2000 196 21 ESTRABOacute Geographica III 4 9 ἐκ δὲ τοῦ Ταρράκωνος ἐπὶ τὸν πόρον τοῦ Ἴβηρος κατὰ Δέρτωσσαν 22 POMPONI MELA De Chorographia II 90 super ingens Hiberus Dertosam adtingit 23 SUETONI De vita Caesarum Vita Galbae X ac subinde Alexandrina navis Dertosam appulit armis
onusta sine gubernatore sine nauta ac vectore ullo ut nemini dubium esset iustum piumque et
faventibus diis bellum suscipi 24 PLINI Naturalis Historia III 23 Nunc per singulos conventus reddentur insignia praeter supra dicta
Tarracone disceptant populi XLII quorum celeberrimi civium Romanorum Dertosani
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
17
referegravencia al territori tot i que despreacutes en egravepoca de Tiberi es va substituir per
Dertosa25
Evidentment en la seva fundacioacute hi va tenir un paper destacat la ciutat de Tagraverraco
capital de la proviacutencia romana i un important port drsquoHispagravenia Aixograve vol dir que Dertosa
pertanyia a la proviacutencia de la Hispania Citerior i posteriorment a les diverses
reorganitzacions que van tenir lloc a la Provincia Hispania Tarraconensis Aquest
vincle amb Tagraverraco va perdurar durant tot el periacuteode romagrave i visigot i fins i tot durant
les primeres degravecades de la invasioacute musulmana
A partir del segle I coincidint amb un augment de les temperatures i unes condicions
climagravetiques meacutes agraverides va tenir lloc una progressiva desforestacioacute antrogravepica del
paisatge de les planes de lrsquoEbre que segurament va fomentar en entrar al segle II una
ocupacioacute de les zones muntanyoses properes a Dertosa i a la vall del riu Ebre amb la
finalitat drsquoexplotar els seus recursos naturals26
A finals de lrsquoAlt Imperi doncs lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai rural del territori de Dertosa
va experimentar canvis significatius derivats de la progressiva fi de les villae que
srsquohavien anat fundant durant els primers segles de la nostra era i lrsquoaparicioacute de nous
models drsquoocupacioacute En agraverees marginals de lrsquoager dertosanus comencen a aparegraveixer
petits assentaments rurals amb una clara especialitzacioacute en lrsquoelaboracioacute de productes
molt concrets oli vi ceragravemica materials de construccioacute etc El jaciment dels Serdans
al massiacutes dels Ports sembla que forma part drsquoaquesta nova manera drsquoaprofitar els
recursos naturals de les explotacions Aquesta especialitzacioacute que comporta de
vegades lrsquoabsegravencia o la reduccioacute de la part residencial de la vilmiddotla neix en un context
general meacutes ampli que suposa la disminucioacute dels contactes comercials amb altres
territoris del Mediterrani de manera que es fa necessari introduir sistemes de produccioacute
que permetin que aquests nous espais rurals tinguin capacitat suficient per a
subministrar els productes que la poblacioacute del territori demana27
25 LLORENS M del Mar i AQUILUEacute X laquoIlercavonia-Dertosa i les seves encunyacions monetagraveriesraquo
Barcelona Societat Catalana drsquoEstudis Numismagravetics 2001 24-34 26 RIERA S laquoCanvis ambientals i modelacioacute antrogravepica del territori entre lrsquoegravepoca ibegraverica i lrsquoaltmedieval
a Catalunya aportacions de la palinologiaraquo Cota Zero 20 2005 104 27 NEGRE J De Dertosacit 482
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
18
En el moacuten romagrave la vilmiddotla i el territori que controlava van esdevenir els pilars
fonamentals de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai rural La definicioacute de villa rustica va anar
canviant al llarg del temps si beacute en termes generals els historiadors tendeixen a acceptar
que es tracta drsquoun assentament de tipus rural que es divideix en dos sectors un
anomenat pars massaricia que engloba lrsquoagraverea on srsquoelaboren es conserven i
srsquoemmagatzemen els productes (pars fructuaria) i on viuen normalment en regravegim
drsquoesclavitud els treballadors (pars rustica) i lrsquoaltre anomenat pars urbana o dominica
que afecta lrsquoedifici on resideix la famiacutelia principal que nrsquoeacutes propietagraveria o beacute simplement
lrsquoamo que hi passa temporades durant lrsquoany per supervisar els treballs que srsquohi fan la
qual cosa significa que aquest espai era similar a lrsquoespai urbagrave eacutes a dir reproduiumla en
gran mesura lrsquoesquema de la domus la casa de ciutat caracteritzada per ser una vivenda
particular drsquouna sola planta on residien habitualment els propietaris28
Tot i la relativa independegravencia de les vilmiddotles respecte del seu espai drsquoinfluegravencia tendien
a formar part drsquouna xarxa meacutes extensa que tenia un nucli urbagrave de referegravencia en el cas
del territori ebrenc Dertosa amb el qual estaven connectades a traveacutes de vies de
comunicacioacute29
Lrsquoocupacioacute dels vessants del massiacutes dels Ports entorn al segle II va culminar
definitivament el proceacutes de romanitzacioacute del territori de Dertosa30 Amb tota
probabilitat va ser en aquesta egravepoca quan va neacuteixer lrsquoestabliment dels Serdans el qual
va estar en funcionament fins a finals del segle V A partir drsquoaleshores i sobretot de la
primera degravecada del VI srsquoobserva un abandonament progressiu de les agraverees residencials
si nrsquohi havia en part a causa drsquouna davallada notable de les temperatures sobretot a
lrsquohivern amb un retroceacutes dels conreus i les explotacions de muntanya i en part tambeacute
pels canvis en les estructures productives drsquoaquestes villae com a consequumlegravencia de la
caiguda de lrsquoImperi Romagrave i la conquesta i la consolidacioacute del poder visigogravetic a la
Peniacutensula Ibegraverica Durant aquest periacuteode segons J Negre31 les aristocragravecies
provincials hispano-romanes haurien abandonat les seves residegravencies rurals o els
centres manufacturers propietat seva per a instalmiddotlar-se a la ciutat des drsquoon haurien
28 Ibidem i httpseswikipediaorgwikiVilla_romana 29 ARCE J laquoVillae en el paisaje rural de Hispania romana durante la antiguumledad tardiacutearaquo Anejos de
AEspA 39 2006 9 30 REVILLA V Economia i poblament romagrave al curs inferior de lrsquoEbre la vilmiddotla de Casa Blanca
(Tortosa) Tarragona Diputacioacute Provincial de Tarragona 2003 133-146 31 NEGRE J cit 483
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
19
centralitzat la defensa del territori davant la pressioacute visigogravetica i aixiacute sentir-se meacutes segurs
i protegits
4 ESTUDI DEL JACIMENT ROMAgrave DELS SERDANS
41 UBICACIOacute
Com hem dit abans el jaciment arqueologravegic dels Serdans es troba al terme municipal
drsquoAlfara de Carles concretament en el punt quilomegravetric 21 de la carretera local TV-
3422 que comunica aquesta poblacioacute amb els Reguers des drsquoon a traveacutes de la T-342
srsquoarriba a Roquetes i drsquoaquiacute per la T-341 a Tortosa capital de la comarca del Baix
Ebre
Emplaccedilament del jaciment arqueologravegic dels Serdans al terme municipal drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre)
Actualment la TV-3422 creua aquest jaciment de manera que les restes
arqueologravegiques es troben a banda i banda de la carretera Aquesta circumstagravencia tan
peculiar data de 1965 quan la Diputacioacute de Tarragona32 hi va dur a terme obres
drsquoacondicionament del ferm i hi va fer un canvi en el traccedilat del tram compregraves entre el
punt quilomegravetric 21 i 3 amb la finalitat de reduir el desnivell existent El nou traccedilat es
va fer seguint el curs del barranc de la Conca en sentit ascendent fins a un punt on la
carretera fa una girada despreacutes de bifurcar-se tot donant la possibilitat de continuar fins
al paratge del Toscar Des drsquoaquesta bifurcacioacute el jaciment es troba aproximadament a
uns 300 m en direccioacute a Alfara de Carles concretament al costat drsquoun petit pont per
sota del qual passa un torrent
32 Diario Espantildeol 25-5-1965 Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
20
Emplaccedilament del jaciment i vista aegraveria de lrsquoentorn Es pot apreciar el traccedilat del tram nou de la TV-3422 (color blau) i el camiacute vell drsquoAlfara de Carles (color groc) tambeacute conegut com a camiacute de les Planilles
Si analitzem la ubicacioacute drsquoaquest establiment segons els criteris que aplicaven els
agrogravenoms romans observarem que coincideix forccedila amb les recomanacions que
donaven per triar el lloc drsquouna vilmiddotla En primer lloc es troba en el vessant drsquouna
muntanya perograve en el punt que teacute un desnivell meacutes suau en segon lloc es troba a prop
drsquoun torrent i meacutes enllagrave hi ha el barranc de la Conca molt meacutes cabaloacutes en tercer lloc
lrsquoorientacioacute eacutes cap al sud la qual cosa permet tenir un horitzoacute forccedila ampli i moltes hores
de sol en quart lloc disposava drsquouna via de comunicacioacute relativament propera que
facilitava lrsquoacceacutes per a les persones perograve tambeacute el transport i la distribucioacute dels
productes
42 ESTAT ACTUAL
Certament les poques restes visibles drsquoaquest jaciment passen totalment
desapercebudes perquegrave es troben a la base drsquoun marge de pedra seca construiumlt a
posteriori amb lrsquoobjectiu de retenir la terra del bancal que hi ha a la part superior En
concret en el voral esquerra de la carretera anant en direccioacute a Alfara de Carles es
poden apreciar restes constructives que corresponen a dos murs truncats que
conflueixen en angle
Cal dir que si beacute el terreny drsquoaquest indret devia tenir en el passat un pendent bastant
suau en algun moment es va considerar meacutes adient lrsquoaixecament de terrasses
mitjanccedilant marges de pedra seca probablement a partir dels segles XIV I XV quan la
poblacioacute drsquoAlfara va tenir la necessitat de disposar de meacutes conreus drsquoolivera ndashguanyats
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
21
en moltes ocasions a costa dels pinars i els alzinars originarisndash de manera que aquests
treballs de condicionament del terreny van comportar la destruccioacute parcial del jaciment
Tant eacutes aixiacute que la pedra dels murs i les parets drsquoaquella antiga construccioacute es van
reaprofitar en els marges que hi ha al seu voltant encara meacutes barrejats amb la pedra
seca tambeacute srsquohi troben molts fragments de teules que servien per reomplir petits forats
o falcar
Fragments de teula tipus tegula utilitzats per falcar o reomplir el mur de pedra seca
A meacutes a meacutes en una agraverea drsquoaproximadament 3500 m2 des del pontet abans esmentat
i en direccioacute a la cruiumllla del Toscar apareixen molts fragments de teules i terracota en
general no nomeacutes en superfiacutecie en els bancals de conreu sinoacute tambeacute dintre dels marges
i a sobre drsquoells
Carretera TV-3422 a lrsquoalccedilada del jaciment arqueologravegic El rectangle vermell indica lrsquoagraverea aproximada per on es
troba una major quantitat de restes ceragravemiques
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
22
Estat actual de lrsquoemplaccedilament del jaciment en direccioacute sud-est
43 LA NECROgravePOLIS DESAPAREGUDA I LES RESTES DE DOS MURS
Quan les magravequines excavadores van comenccedilar els treballs de rebaix i anivellament en
el punt on es trobava el jaciment arran de la modificacioacute del traccedilat de la carretera TV-
3422 el primer que va aparegraveixer a la llum van ser diversos esquelets humans segons
les declaracions drsquoalguns operaris de lrsquoobra que encara viuen i van tenir lrsquoocasioacute de
poder-los contemplar Les explicacions drsquoaquests operaris coincideixen a dir que les
restes humanes van aparegraveixer barrejades amb trossos de teules planes les magravequines
van seguir avanccedilant perograve i uns metres meacutes enllagrave es van trobar amb el que semblaven
dos murs drsquouns 60 cm drsquoalccedilada els quals creuaven en sentit diagonal divergent lrsquoespai
per on havia de passar la carretera Com havia succeiumlt amb els esquelets humans les
magravequines els van arrencar i nomeacutes van deixar al lateral esquerre en direccioacute a Alfara
de Carles una petita porcioacute del que semblen les parets o murs drsquouna estanccedila
Es tracta dels dos murs que hem comentat en lrsquoapartat anterior situats a 120 m de
profunditat respecte del nivell del bancal superior i que srsquoajunten formant un angle eacutes
a dir formen la cantonada drsquoalguna habitacioacute Aquests murs segons els testimonis
abans de la seva destruccioacute continuaven un en direccioacute sud-est i lrsquoaltre en direccioacute
sud-oest de manera que devien conformar alguna estanccedila
Desgraciadament ni la descoberta dels esquelets humans ni la dels murs no van fer
aturar les obres Es va actuar amb total desiacutedia com si no hagueacutes passat res de manera
que no en va quedar constagravencia enlloc no es va fer cap fotografia ni evidentment cap
actuacioacute arqueologravegica drsquourgegravencia Lrsquouacutenic que queda eacutes la memograveria oral dels testimonis
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
23
Eacutes molt probable que els cossos que es van trobar pertanyessin a una petita necrogravepolis
orientada cap a lrsquooest i situada a la part de fora dels murs que la maquinagraveria va posar al
descobert ategraves que segons els testimonis es van localitzar uns metres abans drsquoarribar
a aquests murs La presegravencia de teules barrejades amb els esquelets srsquoexplica pel tipus
drsquoenterrament realitzat mitjanccedilant teules planes calccedilades al terra formant un prisma
triangular Cal dir que aquest tipus drsquoenterrament va ser forccedila frequumlent a lrsquoetapa tardo-
romana especialment entre els segles III i V
Enterrament de tipus tegula
44 CARACTERIacuteSTIQUES DELS MURS
Els dos trams de mur es van aixecar segons la tipologia drsquoopus incertum eacutes a dir estan
fets de maccediloneria amb pedres de diferents mides sense treballar descansant unes
sobres les altres i subjectades mitjanccedilant morter de calccedil Tenen diferent gruix la qual
cosa indica que tenien una funcioacute diferent Eacutes probable que el mur B que teacute una
amplada de 55 cm correspongui a una paret exterior o de cagraverrega mentre que el mur
A que fa 46 cm correspongui a una paret secundagraveria o interior
a) Mur A (orientacioacute sud-est)
- Amplada 46 cm
- Alccedilada 70 cm
- Llargada (cara interna) 60 cm
- Llargada (cara externa) 75 cm
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
24
Llargada Cara interior
Amplada
Alccedilada
b) Mur B (orientacioacute sud-oest)
- Amplada 55 cm
- Alccedilada 65 cm
- Llargada (cara interna) 85 cm
- Llargada (cara externa) 130 cm
Llargada interior Amplada
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
25
Alccedilada
45 LA VIA DE COMUNICACIOacute AMB DERTOSA
La vall del riu Ebre ha estat des de sempre una via de comunicacioacute natural tant fluvial
com terrestre Aixograve fa pensar en lrsquoexistegravencia drsquouna ruta interior de segon ordre que
resseguint el curs del riu permetia arribar a la ciutat de Caesaraugusta (Saragossa) En
el territori de lrsquoantiga Dertosa aquesta via devia vorejar els Ports i a part de facilitar el
desplaccedilament cap a lrsquointerior connectava diversos establiments romans situats a les
faldes del massiacutes per tant una mica apartats de la Via Augusta
Lrsquoestabliment dels Serdans tot i trobar-se allunyat de les principals xarxes de
comunicacioacute segurament estava comunicat amb Dertosa a traveacutes drsquoun camiacute que
seguint el curs del barranc anava descendint fins al lloc anomenat laquoels Estretsraquo En
aquest tram antigament la carretera continuava per la banda esquerra la qual cosa
permetia salvar fagravecilment el congost que hi ha Un cop superat aquest obstacle el camiacute
seguia en direccioacute a Dertosa i creuava el barranc de la Conca meacutes avall cap al sud per
algun indret on el desnivell era meacutes suau Fins i tot no es pot descartar que es bifurqueacutes
en algun punt de manera que tambeacute fos possible arribar als establiments que hi havia
a prop de lrsquoEbre a lrsquoalccedilada drsquoAldover o Xerta
46 CROQUIS HIPOTEgraveTIC
Com que no srsquoha fet cap excavacioacute ni cap prospeccioacute eacutes impossible delimitar
exactament lrsquoespai que ocupava aquest jaciment De tota manera si observem
lrsquoorientacioacute dels dos petits trams de mur conservats es pot plantejar una hipogravetesi de
com srsquoorientaven en relacioacute al torrent que amb tota seguretat delimitava la continuiumltat
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
26
de la construccioacute en direccioacute nord-est i sud Es evident que el dia que es duguin a terme
els treballs drsquoexcavacioacute hauran de comenccedilar per aquest punt en direccioacute nord-oest per
tal de comprovar si el tram que hi ha a la vista teacute continuiumltat en aquesta direccioacute
5 ESTUDI DEL MATERIAL TROBAT
51 PROCEDEgraveNCIA GEOLOgraveGICA I COMPOSICIOacute QUIacuteMICA DE LA PASTA CERAgraveMICA
De lrsquoobservacioacute de la pasta que es va fer servir en la fabricacioacute del material ceragravemic
que ha aparegut fins ara als Serdans i tenint en compte que no hem pogut fer cap estudi
de laboratori deduiumlm que el material que srsquoha trobat fins ara teules un fragment de
doli i una antefixa comparteixen una composicioacute quiacutemica molt similar eacutes a dir es
tracta de la mateixa argila Aixograve vol dir que amb tota seguretat procedeixen de la
mateixa terrisseria Eacutes cert que hi ha la possibilitat que aquest material hagueacutes vingut
drsquoun altre lloc i srsquohagueacutes transportat fins als Serdans per a utilitzar-se en la construccioacute
de la suposada vilmiddotla ruacutestica perograve com que el color i la composicioacute de lrsquoargila
coincideixen amb el terra argiloacutes que encara hi ha en la finca agriacutecola actual que hem
anomenat argiler dels Serdans i en lrsquoargiler del coll drsquoAlfara a uns 500 m de distagravencia
probablement hem de pensar que el material de terracota que estudiarem es va fer aquiacute
mateix eacutes a dir que estem davant un centre terrisser que devia subministrar materials
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
27
de construccioacute a la ciutat de Dertosa i les vilmiddotles situades a les terrasses fluvials de
lrsquoEbre
Argiler dels Serdans Argiler del coll drsquoAlfara
Els operaris drsquoaquest centre devien utilitzar lrsquoargila que hi havia in situ i la de lrsquoargiler
del coll drsquoAlfara33 i les devien barrejar ja que la composicioacute quiacutemica de lrsquoargila
drsquoaquest lloc eacutes altament calcagraveria la qual cosa donava consistegravencia a les peces Aquest
element calcari amb guixos i feldespats correspon als granets blancs que destaquen
sobre la base drsquoargila
Fragment de roca argilosa de lrsquoargiler del coll drsquoAlfara Sorra argilosa i granets calcaris resultants
Aquesta argila es caracteritza per ser de tipus secundari eacutes a dir del tipus drsquoargiles
vermelles amb abundant presegravencia de partiacutecules drsquoogravexid fegraverric procedecents de capes
sedimentagraveries que apareixen en nivells molt superficials
33 Aquest argiler encara srsquoexplotava a principis dels segle XX per a lrsquoobtencioacute de guixos argila i calccedil
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
28
Aixiacute doncs la pasta ceragravemica que utilitzaven era la mateixa per a tots els productes
que elaboraven teules antefixes vasos ceragravemics etc La composicioacute es basava en una
barreja drsquoargiles i feldespats amb desgreixants de mida reduiumlda que els artesans afegien
per evitar transformacions del relleu de la peccedila durant la coccioacute ja que rebaixaven la
temperatura de fundicioacute34 de manera que es podien conservar inalterades les
caracteriacutestiques originagraveries de la massa argilosa Els desgreixants a meacutes a meacutes
incrementaven la consistegravencia de la pasta bastant porosa facilitaven la impermeabilitat
i augmentaven la resistegravencia de la peccedila resultant35
Massa argilosa amb inclusions vermelles blanques i fragments de mica
Drsquoaltra banda tot i que no hem pogut recoacuterrer a cap tegravecnica de laboratori per fer una
anagravelisi quiacutemica a partir drsquoun observacioacute detallada de totes les peces hem identificat
diversos minerals que actuaven com a desgreixants propis de la massa argilosa com
ara la calcita el feldespat i la mica Hem detectat de manera homogegravenia inclusions
vermelles (ogravexids fegraverrics) i blanques (guixos calises arenisques etc) la qual cosa
indica que aquests elements ja es trobaven de manera natural en lrsquoargila Lrsquouacutenic grup
de minerals que sembla haver estat afegit de forma intencional soacuten les miques daurades
que apareixen abundantment en les pastes de produccioacute local poc depurades36
34 Lrsquoargilla acostuma a courersquos entre els 950deg i 1100deg C 35 Vegeu httpscawikipediaorgwikiArgila 36 NEGRE J De Dertosa cit 195
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
29
52 LES TEULES
521 Descripcioacute de la seva troballa i estat de conservacioacute
Hi ha dos contextos molt diferents que han envoltat la troballa de les teules Drsquouna
banda tenim les dues teules que tot i estar en estat fragmentari srsquohan pogut
recompondre Aquestes dues teules van sortir a la llum el 1965 quan es van fer les obres
per obrir el nou tram de carretera Segons les fonts orals correspondrien a les teules
que cobrien els cossos de la necrogravepolis i srsquohaurien conservat senceres fins que les
magravequines van remoure el terra i van acabar trencant-les Per sort alguacute va tenir cura de
recollir-les Actualment la seva propietagraveria ha consolidat amb un suport de fusta fet
expressament la qual cosa ha permegraves que srsquohagin mantingut en bon estat
Les dues teules tipus tegula encaixades en un marc de fusta
En canvi els altres fragments de teules han anat aflorant des de 1982 fins a lrsquoactualitat
Es tracta de trossos de mides molt diferents que en general han aparegut
superficialment
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
30
522 Tipologia i datacioacute
Dels dos tipus de teules que feien servir els romans tegulae37 teula plana i rectangular
i imbrex38 teula cogravencava als Serdans de moment nomeacutes nrsquohan aparegut del primer
Una explicacioacute probable drsquoaquesta circumstagravencia la trobem en el proceacutes de reutilitzacioacute
dels materials drsquoaquest jaciment que ha tingut lloc durant segles Tenint en compte que
les tegulae van deixar drsquoutilitzar-se cap al segle VII39 eacutes normal que les imbrices
anessin molt buscades perquegrave es van convertir en un material de construccioacute molt
adequat per cobrir el sostre de les cases Per tant no ens ha drsquoestranyar que en general
se nrsquohagin conservat tan poques perquegrave segurament que va ser un dels primers
materials destinats a ser reutilitzats
Elements drsquoun teulat segons Daremberg-Saglio
Prenent com a referegravencia la catalogacioacute de teules galo-romanes que va fer J Chauffin40
sembla que pel tipus drsquoencaix i la forma de les revores de les teules caldria situar-les
al voltant del segle III
Les teules romanes solien ser drsquoargila tot i que se nrsquohan conservat algunes elaborades
amb altres materials Les planes i rectangulars disposaven de dues pestanyes o revores
37 La paraula llatina tegula procedeix de lrsquoarrel teg- que significa laquocobrirraquo Per a meacutes informacioacute sobre aquesta etimologia vegeu sv ERNOUT A i MEILLET A Dictionnaire eacutetymologique de la langue latine
Histoire des mots Pariacutes Klincksieck 1967 38 El terme imbrex procedeix de imber lsquoplujarsquo perquegrave gragravecies a la forma corba que tenia desaiguava
lrsquoaigua de la pluja a dues vessants vegeu sv ERNOUT A i MEILLET A cit Sant Isidor (Etimologies
XIX 10 15) doacutena aquesta explicacioacute sobre lrsquoetimologia dels mots tegula i imbrex Tegulae vocatae quod
tegant aedes et imbrices quod accipiant imbres eacutes a dir laquosrsquoanomenen tegulae perquegrave cobreixen els
edificis i imbrices perquegrave contenen les plugesraquo 39 RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa ceraacutemica de aplicacioacuten arquitectoacutenica desde eacutepoca protoibeacuterica hasta eacutepoca
visigoda (ssVII aC-VIII dC)raquo en La Ruta de la ceraacutemica Castelloacute Ed Alicer 2000 32-37 40 CHAUFFIN J laquoLes tuiles gallo-romaines du BasDauphineacuteraquo CNRS Gallia XIV 1956 81-88
Imbrex
Tegula
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
31
pels dos costats meacutes allargats amb encaixos que permetien que una teula descanseacutes
sobre lrsquoaltra i quedeacutes ben falcada
Logravegicament aquestes peces tan grans aiumlllaven molt beacute la vivenda de lrsquoaigua de pluja i
segons com estigueacutes dissenyada la teulada la dirigien o beacute cap a algun impluvium o beacute
cap a lrsquoexterior de lrsquoedifici
523 Caracteriacutestiques i mides
Els oriacutegens drsquoaquests elements constructius que es feien servir en les cobertes de les
teulades els trobem en el moacuten grec De fet molts temples grecs estaven coberts amb
grans teules del tipus tegula sovint de marbre combinades amb teules imbrices les
quals tenien forma diegravedrica conegudes tambeacute com a corinthiaces perquegrave sembla que
va ser a Corint on es van utilitzar per primera vegada Despreacutes es van afegir les imbrices
lacograveniques que ja eren semiciliacutendriques o semitroncocograveniques41
Drsquoaltra banda cal destacar les marques de produccioacute En el cas de les dues teules que
srsquohan conservat iacutentegres observem tres traccedilos amb forma de ldquoNrdquo fets al voltant del
segell del terrisser el qual deixava una marca impresa mitjanccedilant un tampoacute que podia
ser metagravelmiddotlic o de fusta La marca drsquoaquest segell es troba en una zona visible a la part
plana de la teula
Marques visibles del segell de lrsquoartesagrave i la ldquoNrdquo
41 DAREMBERG CH I SAGLIO E Dictionnaire des antiquiteacutes grecques et romaines s v laquoTegularaquo Pariacutes
Hachette 1877-1919 Versioacute digital drsquoaquesta obra Universidad de Toulouse-Le Mirail httpdagruniv-tlse2fr
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
32
Les mides de les teules tipus tegula variaven una mica drsquouna zona a una altra ja que
no hi havia una mida estagravendard fixada perograve en general oscilmiddotlaven al voltant dels dos
peus romans (bipedalis) segons indica Vitruvi42 eacutes a dir uns 60 cm aproximadament
pel costat meacutes gran i drsquoun peu i mig uns 45 cm pel costat meacutes petit
Les mides de les imbrices por la seva banda feien 40 cm de llarg 12 cm drsquoample per
la banda meacutes estreta 17 cm drsquoample per la banda amb la curvatura meacutes ampla i 19 cm
de gruix
El pes drsquouna tegula en cru estava al voltant de 12 kg i un cop cuita al voltant de 7 kg
en canvi una imbrex en cru pesava uns 6 kg i despreacutes de la coccioacute uns 35 kg De tot
plegat podem deduir que els sostres havien drsquoaguantar un pes considerable
aproximadament uns 35 kgm2 calculant que per cada m2 calia ben beacute 4 tegulae i 2
imbrices
Pel que fa a les mides drsquoaquestes dues teules coincideixen forccedila amb la bipedalis
descrita per Vitruvi
Teula 1
-Estat sencera perograve amb una esquerda central que parteix la teula en dues parts
Disposa drsquoencaixos en els quatre extrems
-Llargada 62 cm
-Amplada 47 cm (incloses les revores i els encaixos)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Amplada de la revora 25 cm (la part meacutes estreta) 4 cm (la part meacutes ampla)
-Pes 8 kg aprox
-Gruix de la base 2 cm
42 VITRUVI POLmiddotLIOacute De architectura libri VII editor F Krohn Leipzig Teubner 1912 Versioacute digital
en Perseus Project
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
33
Teula 2
-Estat sencera perograve amb dues esquerdes que parteix la teula en tres trossos
-Llargada 62 cm
-Amplada 47 cm (incloses les revores i els encaixos)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Amplada de la revora 25 cm (la part meacutes estreta) 4 cm (la part meacutes ampla)
-Pes 8 kg aprox
-Gruix de la base 2 cm
Teula 3
-Estat fragmentari Correspon a lrsquoencaix de la banda dreta part inferior de la teula
-Dimensions 27 cm x 21 cm x 165 cm
-Amplada de la revora 25 cm (part meacutes estreta) i 3 cm (part meacutes ampla)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Encaix 8 cm
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
34
-Gruix de la base 2 cm
Teula 4
-Estat fragmentari Correspon a lrsquoencaix de la banda esquerra part superior de la teula
-Dimensions 20 cm x 19 cm x 9 cm
-Amplada revora 3 cm (part meacutes estreta) i 4 cm (part meacutes ampla)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Encaix 8 cm
-Gruix de la base 2 cm
Teula 5
-Estat fragmentari Correspon al lateral de la banda dreta
Dimensions 33 cm x 175 cm x 125 cm x 17 cm
Amplada revora 3 cm (part meacutes estreta) i 4 cm (part meacutes ampla)
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
35
Alccedilada de la revora 3 cm
Encaix 8 cm
Gruix de la base 2 cm
Teula 6
-Estat fragmentari Correspon al lateral dret de la part central de la teula
-Dimensions 46 cm x 25 cm x 31 cm
-Amplada revora 2 cm (part meacutes estreta) i 4 cm (part meacutes ampla)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Gruix de la base 2 cm
524 La manufactura
La fabricacioacute dels materials de construccioacute principalment teules i maons requeria la
presegravencia de forns forccedila especiacutefics de manera que resultava molt meacutes pragravectic i barat
construir el forn on es trobava lrsquoargiler o molt a prop seu meacutes que no pas construir-lo
en el lloc on srsquohavia drsquoaixecar la construccioacute
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
36
Els forns on es podien aconseguir temperatures molt elevades funcionaven amb molta
quantitat de llenya la qual cosa significa que aquesta mategraveria primera havia de trobar-
se molt a prop eacutes a dir calia tenir proper algun bosc o disposar drsquoun sistema de
transport de llenya que assegureacutes un subministrament constant
En aquests tallers el treball estava molt repartit de manera que cadascuacute tenia assignada
una tasca Hi havia els llenyataires que srsquoencarregaven de tallar i subministrar la llenya
adient els teulers professionals que tenien la funcioacute de preparar les teules i els maons
enfornar-los i courersquols i els fusters especialitzats en la construccioacute de sostres En la
majoria drsquoocasions perograve aquest treball estava en mans drsquoesclaus
Un cop les peces drsquoargila havien sortit ja cuites del forn adquirien les qualitats progravepies
de la ceragravemica Durant el proceacutes de coccioacute perograve calia que el forn arribeacutes a temperatures
molt altes entre els 900ordm i 1100ordm C El forn meacutes emprat pels romans va ser lrsquoanomenat
forn de graella Es tracta drsquoun forn amb dues cagravemeres de tir vertical en quegrave la caldera
estagrave separada de la cambra de coccioacute per una estructura sogravelida realitzada en obra que
es coneix com a graella Els forns de graella podien tenir planta circular ovalada o
rectangular43
Per tal de sustentar la graella es construiumlen arcs de mig punt o apuntats normalment
fets de maons i mitjanccedilant un gran pilar situat a la part inferior a la cambra de
combustioacute srsquoaconseguia lrsquoestabilitat de la graella
Ara per ara al jaciment dels Serdans no srsquoha descobert cap indici sobre la possible
ubicacioacute drsquoun forn Podria ser que una part la meacutes superficial hagueacutes estat arrassada
al llarg dels segles amb el reaprofitament habitual del material i que la zona de
combustioacute com que generalment es trobava sota terra encara resti amagada i coberta
per la terra dels camps de conreu
Pel que fa a les teules imbrices les fabricaven mitjanccedilant un motlle trapezoidal de fusta
srsquohi posava la massa drsquoargila i a continuacioacute es passava una fusta per enrasar beacute tot el
motlle Tot seguit se li donava la forma corva amb lrsquoajuda drsquoun altre motlle corvat En
43 DAREMBERG CH I SAGLIO E cit s v laquoFurnusraquo
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
37
canvi les teules tegulae srsquoobtenien amb lrsquoajuda drsquoun sol motlle que ja comptava amb
les revores i els encaixos corresponents44
Fabricacioacute drsquouna tegula
525 La construccioacute drsquouna teulada romana
Normalment els romans construiumlen les cobertes de les cases amb bigues de fusta que
situaven paralmiddotlelament a la distagravencia convenient Al seu torn les bigues descansaven
sobre una jagravessera una gran biga situada al carener Per sota de les bigues hi havia una
estructura de fusta anomenada cintra que les reforccedilava
Les teules descansaven sobre taulons de fusta o directament sobre les bigues a les quals
de vegades es fixaven mitjanccedilant claus Les teules es juxtaposaven per la banda on les
revores eren meacutes grans de manera que la part meacutes gruixuda srsquoorientava aiguumles avall i
se superposava a lrsquoextrem contrari de la teula inferior els encaixos dels extrems
facilitaven lrsquoensamblatge A mesura que srsquoanaven colmiddotlocant les tegulae les juntes que
quedaven entre la revora drsquouna teula i la de lrsquoaltra es cobrien amb imbrices amb un
diagravemetre suficient per abastar les juntes de les peces rectangulars Aquestes mateixes
teules perograve de mida una mica meacutes gran es colmiddotlocaven al cavalloacute superior de la teulada
44 httpwwwacademiaedu3192209Materiales_Latericios_Romanos_aplicados_a_la_construccioacuten
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
38
per cobrir la separacioacute que quedava entre les teules de la part superior dels rius que
donaven a un vessant i a lrsquoaltre si era el cas que la teulada era a dos vessants45
Cada filera de tegulae formava un canal o riu que evacuava les aiguumles de la pluja cap a
lrsquoexterior
Esglaonament de les teules
Reproduccioacute drsquouna teulada romana Museacutee Archeacuteologique Palais Rohan Estrasburg Foto H Graciagrave
45 DAREMBERG CH I SAGLIO E cit s v laquoTectumraquo
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
39
53 EL DOLI
531 Descripcioacute de la seva troballa i estat de conservacioacute
La peccedila de ceragravemica que tractarem a continuacioacute la va trobar el 2014 el senyor Joan
Valentiacute Royo veiacute drsquoAlfara de Carles mentre passejava per lrsquoindret del jaciment
Concretament el lloc de la troballa se situa a la banda esquerra en direccioacute a Alfara de
Carles a tocar del marge de pedra seca i molt a prop del punt on hi ha les restes dels
dos murs
En aquests moments es troba dipositada al Museu drsquoAlfara de Carles Segurament es
tracta drsquoun fragment de doli del llatiacute dolium lsquogerra tenallarsquo que pel gruix que presenta
devia tenir unes parets i unes mides considerables En concret sembla que correspon a
un fragment de la part superior de la boca
532 Tipologia i datacioacute
A diferegravencia de les classificacions drsquoaltres grups ceragravemics la tendegravencia meacutes
generalitzada entre els investigadors actuals no eacutes establir tipologies de dolia en funcioacute
de la cronologia sinoacute de la forma de les seves revores perquegrave les peces que han
perviscut ho han fet en un estat forccedila fragmentari i les parets drsquoaquests recipients
ofereixen molt poca informacioacute Evidentment nomeacutes les peces completes permeten
obtenir dades importants a tenir en compte com ara les mides i la capacitat46
Per la forma de la revora de la boca eacutes evident que la peccedila a la qual pertanyia el
fragment devia tenir un coll forccedila pla
46 SALIDO DOMIacuteNGUEZ J Los dolia en Hispania caracterizacioacuten funcionalidad y tipologia Manual
de ceragravemica romana III Madrid Museo Arqueoloacutegico Regional de la Comunidad de Madrid 2017 250
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
40
Seccioacute del coll i la boca del doli
Pel que fa a la datacioacute cal assignar-li una cronologia que oscilmiddotla entre els segles II-IV
igual que la resta del material que fins ara srsquoha trobat in situ
533 Caracteriacutestiques i mides
De lrsquoobservacioacute drsquoaquest fragment es dedueix la simplicitat i la poca cura amb quegrave va
ser elaborada la peccedila per exemple la vora de la boca no teacute cap tipus de motllura eacutes
completament llisa com si fos una continuacioacute de la resta del cos Amb la mateixa
pasta ceragravemica que es feien les teules i les antefixes es va elaborar aquest doli que tenia
un gruix de paret considerable aproximadament uns 3 cm
La pasta drsquoaquest tipus de recipient estava poc depurada Srsquohi pot veure una gran
quantitat de desgreixants que srsquoafegien per tal drsquoassegurar la resistegravencia necessagraveria en
un objecte drsquoaquestes mides
A la cara interior srsquoaprecien encara les liacutenies del torn i les ditades que el terrisser va
deixar quan volia rectificar el coll del doli
Detall de les ditades del terrisser i marques del torn
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
41
Pel que fa a lrsquoexterior el fragment no dona cap informacioacute sobre si disposava o no de
nanses
La fabricacioacute de dolia amb torn limitava forccedila les mides que podien tenir eacutes a dir no
era possible crear peces molt grans per les limitacions drsquoaquesta tegravecnica perograve siacute que
podien arribar a tenir unes dimensions considerables si lrsquoartesagrave era hagravebil Fent un cagravelcul
aproximat a partir del fragment conservat que mesura 14 cm a la part corresponent a
la boca i 21cm de llargada la peccedila sencera amb forma ovoide i base plana segurament
tenia una boca amb un diagravemetre que mesurava entre 30 i 35 cm i amb una alccedilada entre
90 i 100 cm la part meacutes ampla de la panxa devia mesurar tambeacute entre 90 i 100 cm de
diagravemetre i la base devia tenir un diagravemetre similar al de la boca Pel que fa al pes devia
oscilmiddotlar entre 30 i 35 kg amb capacitat per a uns 800 litres
Reconstruccioacute hipotegravetica del doli
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
42
En la cara interior el fragment no presenta cap indici que el recipient quan estava
sencer srsquohagueacutes utilitzat per guardar-hi algun producte
Com que aquests recipients pesaven molt no eren fagravecil de traginar tot i aixiacute es feien
servir tambeacute com a contenidors per al transport de productes tant per terra com per
mar47 Per tot plegat pensem que la peccedila a la qual pertany aquest fragment es deuria
fabricar per a uacutes propi dels que formaven part de lrsquoestabliment
Els dolis disposaven de tapes (opercula) generalment fabricades amb ceragravemica que
podien tenir o no nanses Ara beacute majoritagraveriament es feien servir tapes de fusta la qual
cosa explica que se nrsquohagin trobat molt poques en les excavacions
534 Uacutes i manufactura
El doli doncs era un recipient de ceragravemica de grans dimensions semblant a una gerra
La seva grandagraveria era realment excepcional Tenia la panxa molt ampla i la boca
presentava una obertura que variava molt drsquoun model a un altre eacutes a dir hi havia
exemplars amb la boca tancada i nrsquohi havia amb la boca ampla En el moacuten antic es feia
servir per emmagatzemar-hi liacutequids (vi i oli) o sogravelids (gra llegums etc) durant un
periacuteode llarg de temps
Cal destacar que lrsquouacutes de dolia en els establiments rurals romans demostra un canvi
important en la manera drsquoexplotar i aprofitar els recursos agraris ja que permet
gestionar emmagatzemar i comercialitzar tant els productes drsquoautoconsum com els
excedents drsquouna manera totalment diferent de com srsquohavia fet abans de lrsquoocupacioacute
romana48
En general els dolia els fabricaven in situ terrissaires itinerants o professionals que
treballaven en tallers que estaven especialitzats en la produccioacute de ceragravemica per a
lrsquoarquitectura destinada als establiments rurals Es feien servir en llocs de produccioacute
com ara granges o explotacions agragraveries i en punts de venda com per exemple tavernes
47 Shan descobert restes de vaixells mercants romans amb dues o tres files de dolis al llarg de la quilla
falcats per evitar el seu desplaccedilament que servien com a contenidors fixos per al transport de vi Per a
meacutes informacioacute vegeu SALIDO DOMIacuteNGUEZ J cit 277 48 SALIDO DOMIacuteNGUEZ J cit 258
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
43
i magatzems urbans Els dolis tambeacute sutilitzaven en els teatres ja que per les seves
bones qualitats acuacutestiques permetien crear efectes sonors49
Els dos megravetodes demmagatzemar els dolis eren o beacute mantenir-los mig enterrats en el
sogravel o beacute dempeus sota sostre A diferegravencia de lagravemfora el doli no es considerava un
accessori a vendre juntament amb la mercaderia que contenia sinoacute que era simplement
un contenidor per emmagatzemar o transportar productes
Dolium del Museo Arqueoloacutegico de Sevilla nordm inv REP1998156 de procedegravencia desconeguda (Fotografia J
Salido)
La fabricacioacute dels dolis era realment complexa ja que el torn nomeacutes es podia utilitzar
en peces petites o mitjanes de manera que quan es tractava de recipients molt grans
lrsquoartesagrave els havia de fer a magrave comenccedilant des de terra i sempre en un ambient caldejat
La tegravecnica utilitzada era la del tramat eacutes a dir a partir de la base el terrissaire amb les
seves mans la paleta i la massa anava afegint rotlles drsquoargila pregraveviament preparats
els moldejava i els anava ajuntant per trams fins que el cos del recipient arribava a
lrsquoalccedilada desitjada Un cop acabada la peccedila calia deixar-la assecar sota cobert fins que
perdeacutes la humitat A continuacioacute despreacutes de deixar-la a lrsquoaire lliure perquegrave srsquoacabeacutes
drsquoassecar al sol lrsquoentraven al forn50
Eacutes evident que la fabricacioacute drsquoaquest tipus de recipient no era fagravecil ni barata ja que
requeria magrave drsquoobra especialitzada Aixograve justifica que no hi haguessin produccions
49 httpscawikipediaorgwikiDoliUacutes_i_finalitat 50
SALIDO DOMIacuteNGUEZ J cit 246
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
44
massives i que normalment es limitessin a lrsquoagravembit local ja que el pes les dimensions i
la relativa fragilitat dificultaven molt el seu transport
54 LrsquoANTEFIXA
541 Descripcioacute de la troballa i estat de conservacioacute
Fins a principis de la degravecada dels vuitanta a la banda dreta on es troba el jaciment dels
Serdans en direccioacute a Alfara de Carles hi havia un bancal que estava plantat drsquooliveres
centenagraveries Tanmateix entre el 1983 i el 1984 el propietari drsquoaleshores va decidir
arrencar-les amb lrsquoobjectiu de plantar-hi ametllers Amb pocs dies maquinagraveria pesada
va arrencar les oliveres senceres tot deixant uns esvorancs enormes i profunds de 3 o
4 m drsquoamplada per 1 m de profunditat aproximadament
En veure que havien remogut la terra i a forccedila profunditat el meu pare que ja tenia
coneixent de lrsquoexistegravencia del jaciment va decidir fer-hi una vista Tombant pel bancal
va poder observar que en la majoria drsquoesvorancs hi havia forccedila quantitat de trossos
grans de teules romanes alguns dels quals va poder recollir abans que srsquoiniciessin els
treballs de replantament En un dels esvorancs perograve va observar que sobresortia un
tros de terracota que semblava tenir una forma molt peculiar De seguida va baixar fins
al fons de lrsquoesvoranc i va anar retirant la terra que cobria aquella peccedila que li havia cridat
lrsquoatencioacute Al cap drsquouna estona va poder desenterrar-la completament i vet aquiacute la gran
sorpresa que va tenir en veure que es tractava drsquouna antefixa51
Pel que fa al seu estat de conservacioacute cal dir que es troba en molt bones condicions
gairebeacute sencera a excepcioacute de lrsquoextrem dret que ha perdut una part de la revora
542 Tipologia i datacioacute
Lrsquooriacutegen drsquoaquest element decoratiu el trobem en el moacuten grec Lrsquoarquitectura grega
utilitzava antefixes esculpides en pedra que representaven motius o grups de certa
complexitat Plini el Vell52 diu que va ser el terrisser Butades de Corint el primer a
51 Per a la descripcioacute drsquoaquesta troballa ens hem basat en la informacioacute facilitada pel meu pare Guillem
Graciagrave i la sra Maria Glograveria Sabateacute propietagraveria actual de la finca 52 PLINI NH XXXV 57 Edicioacute de Karl Friedrich Theodor Mayhoff Leipzig Teubner 1906
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
45
elaborar peces de ceragravemica per substituir les de pedra Pel que fa a lrsquoarquitectura
romana sembla que lrsquouacutes de les antefixes hi va arribar a traveacutes dels etruscos
Antefixa eacutes una paraula que deriva del llatiacute antefixum laquoobjecte que es fixa a la part del
davantraquo53 Amb aquest terme els romans designaven un ornament arquitectogravenic sovint
amb forma triangular que es colmiddotlocava verticalment a lrsquoextrem inferior de la filera de
teules tipus imbrex En la cara exterior la que quedava a la vista solien tenir
representacions de caps humans animals fabulosos motius florals etc en canvi la part
posterior srsquounia a les teules imbrices abans de la coccioacute la qual cosa vol dir que hi
havia imbrices sense antefixa i drsquoaltres amb antefixa les que donaven al voladiacutes de la
cornisa
Pel que fa a la cronologia de lrsquoantefixa dels Serdans cal situar-la entre els segles II-IV
543 Caracteriacutestiques i mides
Lrsquoantefixa dels Serdans eacutes de terracota estagrave feta amb pasta argilosa atapeiumlda de
desgreixants com les teules i el fragment de doli estudiats anteriorment La seva forma
eacutes triangular i per a la seva fabricacioacute es va utilitzar un motlle perograve tot i aixiacute quan
srsquoextreia la peccedila del motlle calia fer-li diversos retocs a magrave principalment en els detalls
meacutes petits Aixiacute per exemple es deurien repassar a magrave les vuit fulles o logravebuls de la
palmeta recargolades cap a lrsquointerior a excepcioacute de les dues de lrsquoextrem superior on
srsquoaprecia una clara asimetria entre la banda esquerra i la dreta i els detalls de lrsquoenorme
cabellera del que sembla ser un eacutesser mitologravegic amb aparenccedila animal Igualment per
53 DAREMBERG CH i SAGLIO E cit s v laquoAntefixaraquo
antefixa
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
46
la banda del darrere encara srsquoaprecien les ditades que va deixar-hi el terrisser durant el
treball de compactar lrsquoargila en el motlle i unir lrsquoantefixa amb la teula imbrex
-Estat sencera Nomeacutes li falta un petit fragment de la banda inferior dreta
-Alccedilada 215 cm
-Amplada 18 cm
-Gruix 2 cm
-Pes 1 kg
Hem de pensar que aquest gruix era semblant al de les teules imbrices ja que totes dues
peces com hem explicat srsquounien per formar-ne una de sola
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
47
544 Funcioacute i motius decoratius
Les terracotes arquitectograveniques servien per decorar la part externa dels edificis54 La
tipologia de la decoracioacute eacutes molt diversa elements vegetals estilitzats palmetes caps
de Medusa magravescares teatrals cares femenines i qualsevol motiu que es pogueacutes adaptar
a la forma de lrsquoantefixa Normalment els motius iconogragravefics responen a les imatges de
moda de cada egravepoca motius religiosos poliacutetics o simplement estegravetics
Lrsquoantefixa dels Serdans teacute una decoracioacute doble o combinada eacutes a dir a la part superior
podem apreciar una palmeta i a la part inferior una figura que representa el cap drsquouna
Gorgona perograve amb un rostre que teacute les faccions i els trets propis de la cara i el cap drsquoun
lleoacute Val a dir que la presegravencia drsquoaquest monstre femeniacute de la mitologia grega en moltes
antefixes srsquoexplica perquegrave se li atribuiumlen virtuts apotropaiques per aixograve sovint es
representava amb la llengua fora ja que amb aquest posat es creia que allunyava els
mals esperits i els malvats un tret que ja es pot veure en les primeres creacions que
daten del segle VI aC55
El seu extraordinari poder capaccedil de petrificar qualsevol que intenteacutes mirar-la i les
seves virtuts protectores justifiquen que la seva imatge amb un cap que tenia serps en
lloc de cabells aparegui en les teulades de cases i temples
54 CRESPO ROS MS laquoUna terracota arquitectogravenica encontrada en el alfar de la Maja (Calahorra La
Rioja)raquo Kalakoricos 2 1997 275 55 LOacutePEZ CABALLERO J M laquoMedusa y medusas en Extremaduraraquo Revista de Estudios Extrementildeos
2016 tomo LXXII nuacutemero II 1310
Detall de la palmeta i del cap de la Gorgona de lrsquoantefixa dels Serdans Segles II-IV
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
48
545 La manufactura
La tegravecnica que es feia servir en la fabricacioacute de les antefixes seguia un procediment
que tenia diferents fases56
a) Creacioacute de lrsquoarquetip
Per tal drsquoelaborar una antefixa el primer que feien els artesans era crear normalment
amb argila un arquetip a magrave partint drsquouna idea original inspirada en la iconografia
predominant del moment Tambeacute era possible fer una copia drsquouna altra peccedila que ja
existia aleshores es creava un motlle i srsquoobtenia un prototip de segona generacioacute que
acostumava a ser una mica meacutes petit que lrsquooriginal
b) Elaboracioacute del motlle
Un cop srsquohavia creat lrsquoarquetip el pas seguumlent era courersquol o deixar-lo en cru en funcioacute
del tipus de motlles que es volguessin obtenir Nrsquohi havia de dos tipus el de ceragravemica
que era el meacutes habitual i el de creta (escaiola) que nomeacutes srsquoutilitzava per fer figures
de terracota de gran qualitat El motlle fet a partir de lrsquoarquetip o el prototip tenia un
aspecte de valva eacutes a dir representava el negatiu de la peccedila on lrsquoartesagrave encaixava un
bloc drsquoargila tova i feia pressioacute fins que lrsquoomplia completament sense que quedessin
bombolles
c) Reproduccioacute o estampillat
Per reproduir les antefixes mitjanccedilant motlles srsquoutilitzava la tegravecnica de lrsquoestampillat
que consistia a cobrir tot el motlle amb argila formant una capa uniforme Era important
calcular pregraveviament la quantitat drsquoargila que srsquohavia drsquoutilitzar ja que si lrsquoartesagrave feia
curt no en podia afegir meacutes perquegrave aixograve originava una junta que no nomeacutes deixava una
56 Per a la descripcioacute drsquoaquestes fases hem pres com a referegravencia lrsquoarticle de RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa
antigua manufactura de terracotas hispanorromanas (s I aC-s II dC)raquo Revista de Arqueologiacutea 194
1997 36-43
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
49
marca sinoacute que tambeacute era un punt degravebil per on la peccedila es podia fracturar Lrsquoartesagrave feia
pressioacute sobre lrsquoargila desplaccedilant-la des del centre cap als costats Lrsquouacutes drsquoaquesta tegravecnica
es pot observar en les ditades que deixava a la part posterior de lrsquoantefixa resultat de
la pressioacute que feia amb els seus dits per a encaixar lrsquoargila dintre del motlle
Ditades de lrsquoartesagrave a la part posterior de lrsquoantefixa
d) Assecament a lrsquoaire lliure
Quan lrsquoantefixa ja estava acabada srsquohavia drsquoassecar durant un temps a lrsquoaire lliure
Primer es deixava que la peccedila srsquoaneacutes deshidratant dintre del motlle on encara es
trobava de manera que lrsquoargila agafeacutes consistegravencia i es pogueacutes treure sense patir cap
deformacioacute Despreacutes les peces les deixaven en un lloc airejat i a lrsquoombra on no hi
toqueacutes directament el Sol ja que si no hagueacutes estat aixiacute lrsquoassecament hauria estat poc
homogeni eacutes a dir la capa superficial srsquohauria assecat massa i la meacutes profunda en
canvi hauria quedat tendra
El proceacutes drsquoassecament havia de ser molt lent sobretot en la primera fase ja que era
quan la peccedila tenia meacutes aigua i es podia trencar Tot seguit la peccedila srsquohavia de treure del
motlle i romandre en una superficie tova com ara un tros de tela o fusta que permeteacutes
un assecatge gradual
e) Retocs i unioacute de peces
Aixiacute que lrsquoargila aconseguia la duresa del cuir lrsquoartesagrave repassava la peccedila retocava els
detalls que no haguessin sortit beacute o que srsquohaguessin deteriorat durant el moment de
desemmotllar i allisava la part posterior amb les mans o una espagravetula per tal de poder
unir lrsquoantefixa amb la teula imbrex Un cop retocada la peccedila i allisada la zona de
contacte passava a unir-la amb la imbrex de la manera seguumlent primer creava la
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
50
barbotina una mena drsquoargila pastosa que servia com a pegament feta amb productes
minerals que proporcionaven meacutes adheregravencia a lrsquoargila segon aplicava la barbotina
entre les peces que havia drsquounir lrsquoantefixa i la imbrex finalment a fi de reforccedilar la
unioacute elaborava un cordoacute drsquoargila que lrsquoaplicava per sobre i per sota de la unioacute de les
peces57 A partir drsquoaquest moment ja es podia passar a la fase de cuita
Cordoacute drsquoargila que unia lrsquoantefixa amb la imbrex
f) Cuita i aplicacioacute drsquoun fons
Per a la cuita de les antefixes ja unides a les imbrices calia dur a terme dues
fornades successives en la primera la temperatura del forn estava entre 600ordm i
1000ordm C i les peces hi entraven sense cap berniacutes Quan ja estaven cuites lrsquoartesagrave
els aplicava un fons normalment blanc58 ja que srsquoelaborava amb una base de calccedil i
ogravexid de plom que feia la funcioacute drsquoadherent per tal que la capa de calccedil es fixeacutes a
lrsquoargila un cop dins al forn
Restes molt tegravenues de la capa de calccedil
57 RAMOS SAacuteINZ M L laquoProceso de fabricacioacuten de las antefijas en eacutepoca romana el caso de la Hispania
Citeriorraquo XXII Congreso Nacional de Arqueologiacutea Vigo vol I 1993 439 58 RAMOS SAacuteINZ M L Las terracotas arquitectoacutenicas de la Hispania romana la Tarraconense
Monografias de Arquitectura Romana nuacutem 31 32 Ed Universidad Autoacutenoma de Madrid 1996 55-
57
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
51
Aquest fons servia per a tapar els porus de lrsquoargila donar duresa i impermeabilitat i
preparar les peces per a la seva posterior coloracioacute Aixograve vol dir que totes les antefixes
tenien policromia encara que els colors no srsquohan conservat pragravecticament en cap
exemplar de la Hispagravenia romana perquegrave no eren colors ceragravemics eacutes a dir no es coiumlen
amb la peccedila sinoacute que es pintaven despreacutes i per aquest motiu lrsquoadheregravencia a la
superfiacutecie no era massa bona
Despreacutes drsquoaplicar el fons venia la segona cuita que es feia a una temperatura inferior
als 600ordm C per a evitar que lrsquoogravexid de plom es volatilitzeacutes i la calccedil perdeacutes adheregravencia
g) La policromia
La policromia consistia a donar color a la superficie de lrsquoantefixa i representava lrsquouacuteltima
fase abans drsquoentrar al circuit comercial Els colors meacutes habituals solien ser de tonalitat
forta vermells blaus verds grocs etc perograve no srsquohan conservat perquegrave no eren colors
ceragravemics
Eacutes probable que el procediment utilitzat per a fixar els colors fos la tegravecnica anomenada
encagraveustica que consistia a treballar els colors amb cera liacutequida la qual feia la funcioacute
drsquoaglutinant dels pigments
546 Comparacioacute amb altres antefixes trobades a les Terres de lrsquoEbre
Les antefixes tot i ser de terracota sempre han estat elements decoratius molt fragravegils
principalment pel lloc que ocupaven en les teulades dels edificis raoacute per la qual no sersquon
troben amb massa frequumlegravencia en les excavacions i si sersquon troben acostumen a estar en
estat fragmentari La seva presegravencia no nomeacutes en la nova urbanitzacioacute i
monumentalitzacioacute que va experimentar Dertosa sobretot a partir de finals del segle I
sinoacute tambeacute en el paisatge de les vilmiddotles que es van anar aixecant en les terrasses properes
a lrsquoEbre formava part drsquouna nova estegravetica que posava lrsquoart al servei de lrsquoarquitectura
Aquests petits detalls ornamentals de les teulades amb la seva iconografia i el seu
simbolisme tambeacute formaven part drsquouna nova manera drsquoentrendre la ciutat i el territori
del seu voltant en definitiva eren una manifestacioacute meacutes del proceacutes de romanitzacioacute59
59 ABASCAL J M CEBRIAacuteN R CANO T laquoAntefijas romanas de Segogravebriga (Hispania Citerior)raquo
AnMurcia 16 2000 130
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
52
Desgraciadament a la zona de les Terres de lrsquoEbre srsquohan localitzat molt poques
antefixes Al Museu de Tortosa sersquon conserven dues datades entre finals del segle I aC
i principis del segle I dC que procedeixen del nucli urbagrave de lrsquoAmpolla60 (Baix Ebre)
Van ser trobades a principis del segle XX en els baixos drsquouna casa drsquoaquesta poblacioacute
durant unes obres de reforma Per les notiacutecies que ens han arribat eacutes probable que
nrsquohaguessin aparegut meacutes perograve nomeacutes srsquohan conservat aquestes dues que lrsquoarquitecte
Joan Abril srsquoencarregagrave de guardar i lliurar a lrsquoantic Museu Municipal de Tortosa del
qual en fou fundador Pel que fa a les caracteriacutestiques morfologravegiques soacuten emmotllades
i no tenen una forma tan triangular sinoacute meacutes aviat arrodonida en lrsquoextrem superior Les
dues presenten la imatge drsquouna dona sense cap altre element decoratiu Les cares de les
figures femenines estan molt desgastades En lrsquoantefixa B podem apreciar les restes de
la capa de calccedil que com hem explicat aplicaven abans de la pintura Pel que fa a la
pasta lrsquoantefixa A es va elaborar amb argila vermella mentre que la B teacute una tonalitat
meacutes marronosa Tant en un cas com en lrsquoaltre es pot apreciar la presegravencia de
desgreixants sobretot calcites
A B
Antefixes procedents del nucli urbagrave de lrsquoAmpolla Museu de Tortosa
Al Museu de les Terres de lrsquoEbre a Amposta es conserva tambeacute un fragment
drsquoantefixa emmotllada que devia tenir una forma meacutes triangular tot i que lrsquoextrem
superior estagrave una mica desgastat Procedeix del jaciment romagrave de la Carrova
(Amposta) Curiosament presenta una iconografia molt similar a la dels Serdans ja que
60 Alguns investigadors creuen que lactual Ampolla correspon a la mansio Tria Capita (Vas III de
Vicarello) que situada just a la vora de la Via Augusta era el primer punt de parada per als viatgers que
sortien de Dertosa cap a Tagraverraco Aquesta doble possibilitat de comunicacioacute tant per via terrestre
mitjanccedilant la Via Augusta com mariacutetima devien convertir-la en un punt estrategravegic del territori del
municipi de Dertosa a meacutes de ser un lloc on es devien desenvolupar activitats comercials Sobre la Via
Augusta a Catalunya i la mansio Tria Capita vegeu PALLIacute AGUILERA F La Via Augusta en Cataluntildea
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona 1985 159
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
53
es pot observar la part superior drsquouna palmeta amb els logravebuls recargolats cap a lrsquointerior
excepte els dos de lrsquoextrem superior Pel que fa a lrsquoargila eacutes de color vermell amb
poca quantitat de desgreixants del tipus de feldespats i calcites Tampoc no srsquoaprecien
fragments de mica La superfiacutecie estagrave molt esquerdada Cronologravegicament sembla
anterior a la dels Serdans i per la mida de les fulles de la palmeta no es pot descartar
que aquest motiu ocupeacutes tota la superfiacutecie de la peccedila
Fragment drsquoantefixa Museu de les Terres de lrsquoEbre Amposta
La iconografia drsquoaquesta peccedila trobada en un lloc proper a Amposta juntament amb la
dels Serdans al cor de les muntanyes dels Ports demostra que el motiu de la palmeta
estava forccedila arrelat en el territori ebrenc de manera que devia haver motlles diferents
perograve drsquoaspecte similar
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
54
6 CONCLUSIONS
Despreacutes drsquoestudiar el context geogragravefic i histograveric del jaciment romagrave dels Serdans i
analitzar les estructures murals que queden a la vista i el material que srsquohi ha trobat
podem arribar a una segraverie de conclusions que permetran decantar-nos per una de les
dues hipogravetesis que plantejagravevem al principi del treball
a) Les condicions geogragravefiques que proporcionen el barranc de la Conca la vall
Cervera i el barranc del Llop amb la seva abundagravencia de recursos naturals molts
diversos (fauna minerals manantials boscos etc) van jugar un paper molt
important a lrsquohora de triar la ubicacioacute de lrsquoestabliment dels Serdans de la mateixa
manera que tambeacute van influir en els assentaments que hi van dur a terme pobladors
anteriors ja sigui a la prehistograveria o durant el periacuteode ibegraveric i pobladors posteriors
des de lrsquoegravepoca medieval fins a principis del segle XX Eacutes evident doncs que si en
egravepoca romana els fundadors del jaciment dels Serdans buscaven principalment un
indret ben orientat ric en recursos naturals amb un punt drsquoaigua proper i amb
alguna via de comunicacioacute que connecteacutes amb la capital del territori Dertosa als
Serdans el van trobar
b) Davant el dilema inicial de si es tracta drsquouna vilmiddotla ruacutestica dedicada a lrsquoexplotacioacute
dels recursos naturals del lloc o si cal parlar drsquouna terrisseria especialitzada en
materials de construccioacute creiem que de moment la segona opcioacute cada vegada
agafa meacutes pes tot i que hauriacuteem de poder disposar drsquoinformacioacute complementagraveria
com per exemple una anagravelisi quiacutemica molt meacutes detallada de lrsquoargila i la pasta que
es va utilitzar en lrsquoelaboracioacute de les peces trobades per poder dir-ho amb total
seguretat Detectar la procedegravencia geologravegica de lrsquoargila de les peces trobades
ajudaria a determinar si es van produir realment in situ o si contragraveriament van
ser objecte de comerccedil eacutes a dir comprades en un altre lloc i drsquoaltra banda tambeacute
donaria informacioacute sobre les habilitats i els coneixements tegravecnics dels artesans
que hi van intervenir tipus de coccioacute desgreixants utilitzats etc
c) Amb tot si el resultat de lrsquoestudi de les peces demostreacutes que es tracta drsquoun material
procedent drsquouna altra zona voldria dir que estem davant una vilmiddotla ruacutestica que
devia comptar amb una agraverea residencial de la qual lrsquoantefixa en seria ara per ara
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
55
el testimoni meacutes evident i una altra agraverea dedicada als usos derivats dels treballs
agriacutecoles i forestals Eacutes cert que totes les evidegravencies porten a pensar que es tracta
drsquouna terrisseria perograve fins que no hi hagi una excavacioacute o una prospeccioacute no en
tindrem la certesa absoluta Per tant no podem descartar completament la
possibilitat que es tracti drsquouna vilmiddotla romana ruacutestica que despreacutes de ser
abandonada a banda del reaprofitament tradicional de materials per a altres
construccions srsquoaneacutes derruint amb el pas del temps de manera que la teulada
acabeacutes caient sobre les estances i ho cobriacutes tot aixograve explicaria que a nivell
superficial les teules siguin el material meacutes frequumlent
d) La cronologia drsquoaquest suposat centre terrisser lrsquohem de situar al Baix Imperi
entre els segles II i finals del IV Durant aquest temps de funcionament eacutes normal
que hi haguessin baixes entre els operaris la majoria dels quals per cert solien
ser esclaus que treballaven en condicions precagraveries Per tant aquests treballadors
devien disposar com passava en la majoria de vilmiddotles drsquoun espai destinat als
enterraments eacutes a dir una necrogravepolis que estaria situada a la part exterior del
recinte Desgraciadament la modificacioacute del traccedilat de lrsquoactual carretera TV-3422
va esborrar els pocs vestigis que en quedaven
e) La construccioacute drsquouna terrisseria a lrsquoindret dels Serdans eacutes forccedila versemblant ja
que alliacute mateix hi ha un argiler amb argila vermella de bona qualitat perograve amb
pocs desgreixants Aquest fet justificaria la necessitat de recoacuterrer a un altre argiler
el que es troba a un quilogravemetre del poble en el lloc conegut com a coll drsquoAlfara
molt meacutes ric en aquest tipus de minerals Drsquoaquests dos argilers doncs srsquohauria
pogut obtenir la mategraveria primera per a lrsquoelaboracioacute de la pasta amb quegrave
suposadament es van fabricar tots els materials de construccioacute que srsquohan anat
localitzant fins ara i que devien tenir com a destinacioacute Dertosa i les principals
vilmiddotles romanes de la zona
f) Eacutes evident que els treballs agriacutecoles que srsquohan realitzat durant segles en el lloc que
ocupava el centre terrisser dels Serdans han canviat molt el paisatge i alhora han
anat degradant les restes fins gairebeacute esborrar-ne lrsquoexistegravencia Ara beacute estem
convenccediluts que el topogravenim laquoAlfararaquo dorigen agraverab conserva encara el record
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
56
drsquoaquella teuleria En aquest sentit lrsquohistoriador tortosiacute E Bayerri61 creu que
laquoAlfararaquo proveacute drsquoal-fakhar que significa lsquoteuleriarsquo la qual cosa donaria a
entendre el que ja hem dit que en aquest lloc existia antigament algun establiment
dedicat a la fabricacioacute de teules en canvi Alcover-Moll62 considera que deriva
drsquoal-ḥārā lsquopoblet llogaretrsquo una opinioacute que tambeacute comparteix J Negre63 quan
parla dels poblats en altura que a lrsquoegravepoca medieval es van anar fundant en
diferents llocs dels Ports Personalment creiem que tant una teoria com lrsquoaltra
tenen la seva part de raoacute i estan ben justificades histograverica i geogragraveficament Ara
beacute despreacutes de fer una observacioacute del territori hem arribat a la conclusioacute que
aquest topogravenim agraverab procedeix dels primers pobladors del lloc i que agafa com a
referegravencia el centre terrisser romagrave dels Serdans Aquest seria un nou argument per
defensar la hipogravetesi que es tractava drsquoun centre rural especialitzat en la produccioacute
de ceragravemica principalment materials de construccioacute
Cap a principis del segle X quan es van establir els primers pobladors islagravemics
les ruiumlnes drsquoaquella teuleria romana encara devien ser visibles de la mateixa
manera que tambeacute devien ser molt evidents els argilers64 dels quals srsquohavia
alimentat de manera que tots tres llocs els argilers i la teuleria romana es van
convertir segurament en una referegravencia important des del punt de vista geogragravefic
Drsquoaltra banda tambeacute estagrave ben justificada la tesi que fa procedir laquoAlfararaquo drsquoal-
ḥārā lsquopoblet llogaretrsquo ja que en la seva fundacioacute es devia tractar drsquouna petita
agrupacioacute de famiacutelies que srsquohaurien establert en aquesta muntanya cap al segle X
despreacutes que ja havien tingut lloc els assentaments islagravemics de Carles i lrsquoUllal
Aquests pobladors devien ocupar poques cases perograve per tal defensar-se i
comunicar-se amb el lloc de Carles65 van construir una torre de planta quadrada
En conclusioacute doncs la nostra opinioacute eacutes que el topogravenim laquoAlfararaquo derivat de lrsquoagraverab
designava el lloc proper a lrsquoantiga teuleria romana dels Serdans per tractar-se
61 BAYERRI E Historia de Tortosa y su comarca vol VI impremta Algueroacute Tortosa 1954 451-452 62 ALCOVER MN A M-MOLL F DE B Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Palma de Mallorca Ed
Moll 1993 t I 478 63 NEGRE J De Dertosa cit 326 64 Es tracta de lrsquoargiler dels Serdans i el del coll drsquoAlfara anteriorment esmentats En lrsquoactualitat estan
enrunats sobretot el segon ja que tenia una gran profunditat i representava un perill per a la gent que
transitava per les proximitats 65 Vegeu Annex A
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
57
drsquouna construccioacute i drsquounes instalmiddotlacions prou importants perquegrave servissin de
referegravencia geogragravefica als que frequumlentaven aquests indrets majoritagraveriament
pobladors mossagraverabs que haurien preferit aixecar els seus habitatges en un indret
meacutes elevat a dalt del turoacute on es troba actualment el poble drsquoAlfara de Carles a
tocar del barranc del Llop abans que reaprofitar lrsquoespai que havia deixat
lrsquoassentament dels Serdans Drsquoaquesta manera podien controlar millor les terres
dels voltants i aixiacute sentir-se meacutes segurs
El poblat drsquoAlfara gaudia drsquouna posicioacute privilegiada i amb la seva torre defensiva
aixecada cap a finals del segle XI66 donava seguretat als seus habitants dedicats
bagravesicament a la ramaderia els treballs forestals i drsquoarrabassament dels terrenys i
els conreus agraris tant de secagrave com de regadiu tot i que el barranc del Llop no
era tan cabaloacutes com el de la Conca
Alfara i Carles van entrar a formar part drsquoun sistema defensiu complex que va
perdurar fins al segle XIV basat en lrsquoocupacioacute del territori per part de petits nuclis
de poblacioacute protegits per una torre o un castell i situats a la part alta de les
muntanyes en llocs estrategravegics que no nomeacutes servien per controlar lrsquoespai agrari
de les valls que conreaven sinoacute tambeacute per defensar els seus pobladors en cas de
necessitat Per tant es tractaria de dos poblats autosuficients gragravecies a
66 Des del segle XVIII aquesta torre fa les funcions de campanar de lrsquoesgleacutesia actual que fou comenccedilada el 1769 i acabada el 1790 La parrogravequia de tres naus va guardar fins a la guerra civil quan es van
cremar el retaule i les pintures de lrsquoesgleacutesia de Carles que havien estat traslladats a finals del segle XV
des de Carles a lrsquoantiga esgleacutesia de Sant Agustiacute drsquoAlfara la qual se situa sobre una petita elevacioacute enmig
del municipi des don es contempla tot el poble Actualment lrsquoestat de lrsquoantiga esgleacutesia de Sant Agustiacute
eacutes ruiumlnoacutes ja que nomeacutes queda un mur on hi ha una arcada de mig punt tapiada amb lrsquoarrencada de la
volta tambeacute srsquoaprecien alguna finestra i la porta drsquoentrada El monticle tambeacute eacutes conegut com a Fossar
Vell perquegrave el lloc va funcionar com a cementiri fins a principis del segle XIX De fet tant durant la
construccioacute de lantic dipogravesit daigua a principis del segle XX com en les obres drsquoacondicionament de
lrsquoentorn que srsquohi van fer el 2009 van aparegraveixer restes ogravessies humanes Superficialment tambeacute srsquohi han
trobat fragments de ceragravemica andalusina
El 1480 quan gairebeacute tots els pobladors de Carles ja srsquohavien instalmiddotlat a Alfara el bisbe de Tortosa va autoritzar el trasllat de la parrogravequia de Carles a Alfara amb el compromiacutes que havien drsquoaixecar una nova
esgleacutesia ja que fins aleshores a Alfara no nrsquohi havia i per aixograve el rector era rector de Carles i Alfara
Aixiacute mateix Sanccedil drsquoAsquera que actuava com a vicari general en absegravencia del bisbe Alfons drsquoAragoacute
va demanar com hem avanccedilat que traslladessin el retaule les pintures i lrsquoaltar de Carles a la nova
esgleacutesia una vegada la tinguessin acabada Per tant aquesta primera esgleacutesia drsquoAlfara es deuria construir
a partir de 1480 i va funcionar fins a finals del segle XVIII Registres de Cuacuteria 92 Vicariatus 1480-81
sf Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo)
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
58
lrsquoaprofitament dels recursos naturals perograve dependents de la ciutat de Tortosa
centre drsquoaquestes terres de frontera i complementaris quan es tractava de
controlar i defensar el territori
g) Tal com hem dit en lrsquoapartat dels objectius i tenint en compte lrsquointeregraves pel
jaciment dels Serdans que ha manifestat el senyor Joan Martiacutenez arqueograveleg
territorial dels Serveis Territorials de Cultura de les Terres de lrsquoEbre farem arribar
una cogravepia drsquoaquest treball a lrsquoAjuntament drsquoAlfara de Carles amb la intencioacute que
serveixi de base per iniciar tan aviat com es pugui els tragravemits necessaris de cara
a promoure una excavacioacute o almenys una primera prospeccioacute drsquoaquest jaciment
Per acabar mrsquoagradaria expressar quegrave mrsquoha aportat aquesta recerca personalment
Drsquoentrada mrsquoha permegraves saber quin eacutes el procediment per elaborar un treball que
requereix la consulta de moltes fonts drsquoinformacioacute Durant mesos he apregraves a extreure
dades de la bibliografia que he consultat i a saber interpretar-les Ara beacute el que meacutes
satisfaccioacute mrsquoha donat ha estat poder contextualitzar histograverica i geogragraveficament el
conjunt del jaciment ja que tant si fou un centre de produccioacute i explotacioacute agriacutecola
amb una part residencial com si fou un centre terrisser aquesta vilmiddotla romana va
esdevenir una eina molt important de romanitzacioacute que va servir per controlar el
territori drsquouna manera diferent de com ho havien fet els ibers segles abans i de com es
va fer durant lrsquoegravepoca medieval
Les dificultats que he anat trobant pel camiacute per exemple la identificacioacute i la datacioacute
del fragment del doli o tambeacute la interpretacioacute de les restes murals mrsquohan fet veure que
lrsquoarqueologia no eacutes com jo me la imaginava sinoacute molt meacutes complexa i desgraciadament
molt limitada de recursos econogravemics
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
59
7 AGRAIumlMENTS
Abans de posar fi a aquest treball mrsquoagradaria donar les gragravecies a totes aquelles
persones que durant la fase drsquoelaboracioacute mrsquohan ajudat en algun moment perquegrave pogueacutes
assolir amb egravexit la meva recerca En primer lloc agraeixo a la meva tutora Agnegraves
Cruanyes lrsquoesforccedil de revisar-lo lrsquointeregraves que ha demostrat per la seva evolucioacute i els
suggeriments que mrsquoha fet arribar amb lrsquoobjectiu de millorar-ne lrsquoestil i el contingut
en segon lloc al senyor Joan Martiacutenez arqueograveleg territorial dels Serveis Territorials de
Cultura de les Terres de lrsquoEbre per haver-me facilitat bibliografia per lrsquoentrevista que
em va concedir per donar-me el seu punt de vista sobre lrsquoenfocament del treball i
explicar-me amb tot detall el protocol que hi ha abans de realitzar una excavacioacute al
meu oncle Xavier Graciagrave per haver-me facilitat unes fotos dels plafons explicatius del
Museu drsquoAlfara de Carles abans que jo hi pogueacutes anar personalment a la senyora Maria
Glograveria Sabateacute per deixar-me fotografiar les dues teules tipus tegula que soacuten de la seva
propietat a lrsquoAjuntament drsquoAlfara de Carles i en especial a Joan Valentiacute Royo per
haver permegraves tenir acceacutes al fragment de doli i tambeacute per deixar-me consultar lrsquoArxiu
Municipal i visitar el Museu drsquoAlfara de Carles la qual cosa mrsquoha ajudat a poder
completar lrsquoannex A Tambeacute vull donar les gragravecies a la meva mare Nativitat Castejoacuten
pels agravenims que en tot moment mrsquoha donat i per ajudar-me a cercar informacioacute
Finalment tambeacute mrsquoagradaria destacar el suport del meu pare Guillem Graciagrave ja que
lrsquoelaboracioacute drsquoaquest treball segurament que no hauria estat possible sense els seus
constants agravenims els seus comentaris la seva ajuda principalment en les visites i els
desplaccedilaments que hem fet a museus i arxius les seves recomanacions bibliogragravefiques
i les seves explicacions relacionades amb el jaciment romagrave i el poblament al barranc de
la Conca durant el periacuteode medieval
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
60
BIBLIOGRAFIA WEBGRAFIA I ALTRES DOCUMENTS CONSULTATS
Bibliografia
ABASCAL J M CEBRIAacuteN R CANO T laquoAntefijas romanas de Segogravebriga (Hispania
Citerior)raquo AnMurcia 16 2000 121-131
ADAM J P La construction romaine Materiaux et techniques Pariacutes Picard 1984
ALCOVER MN A M-MOLL F DE B Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Palma de
Mallorca Ed Moll 1993
ARBELOA J M V laquoLiacutemits arqueologravegics a la configuracioacute del Delta de lEbre a
lantiguitatraquo Nous Colmiddotloquis I Tortosa 1997 9-28
ARCE J laquoVillae en el paisaje rural de Hispania romana durante la antiguumledad tardiacutearaquo
Anejos de AEspA 39 2006 9-15
BARCELOacute PERELLOacute M laquoAigua i assentaments andalusins entre Xerta i Amposta (s
VI-XII)raquo II Congreso de Arqueologiacutea Medieval Espantildeola Madrid Asociacioacuten
Espantildeola de Arqueologiacutea Medieval 1987 413-420
BAYERRI E Historia de Tortosa y su comarca 1933-1959
BREUIL H Les peintures rupestres scheacutematiques de la Peacuteninsule ibeacuterique IV Sud-est
et est de lEspagne Lagny impr E Grevin 1933
Catalunya Romagravenica vol XXVI Tortosa i Les Terres de lEbre La Llitera i el Baix
Cinca Barcelona Enciclopegravedia Catalana 1997 99-100
CHAUFFIN J laquoLes tuiles gallo-romaines du BasDauphineacuteraquo Gallia XIV CNRS Pariacutes
1956 81-88
CRESPO ROS MS laquoUna terracota arquitectogravenica encontrada en el alfar de la Maja
(Calahorra La Rioja)raquo Kalakoricos 2 1997 275-280
DAREMBERG CH i SAGLIO E Dictionnaire des antiquiteacutes grecques et romaines s v
laquoAntefixaraquo laquoFurnusraquo laquoTectumraquo i laquoTegularaquo Pariacutes Hachette 1877-1919 Versioacute
digital drsquoaquesta obra Universidad de Toulouse-Le Mirail httpdagruniv-tlse2fr
DURAND A Les paysages meacutedieacutevaux du Languedoc (Xe-XIIe siegravecles) Toulouse
Presses Universitaires du Mirail 1998 21-29
ERNOUT A i MEILLET A Dictionnaire eacutetymologique de la langue latine Histoire des
mots Pariacutes Klincksieck 1967
FOLLIERI M i altres laquoDesertification trends in Spain and Italy based on pollen
analysisraquo en BALABANIS P i altres International Conference on Mediterranean
Desertification Research results and policy implications Luxemburg European
Comission 2000 33-44
FONT RIUS J M Cartas de poblacioacuten y franquicia de Cataluntildea Madrid-Barcelona
CSIC 1969 doc 270
Gran geografia comarcal de Catalunya El Baix Ebre i el Montsiagrave nuacutem 13 Barcelona
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana 1984
GALIANA J M laquoLa Dioacutecesis de Tortosa a traveacutes de la visita pastoral del Obispo Otoacuten
de Moncada (1428-1429)raquo Estudis Castellonencs 10 2003-2005 518
GARCIacuteA RUBERT D i altres laquoLa vilmiddotla de la Carrova (Amposta Montsiagrave Catalunya) i
el poblament drsquoegravepoca romana a les terres de lrsquoEbreraquo Quaderns de Prehistograveria i
Arqueologia de Castelloacute 24 2004-2005 227-269
GIMENO T Aproximacioacuten histoacuterico-arqueoloacutegica a la Ilercavonia Desde la
iberizacioacuten hasta la romanizacioacuten tesi doctoral inegravedita Barcelona 1976
IGLESIAS J El fogatge de 1497 Barcelona Fundacioacute Salvador Vives i Casajuana
1991
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
61
JULIAgrave R i altres laquoOrigin and evolution of desertification in Mediterranean
environment in Spainraquo en P BALABANIS P i altres International Conference on
Mediterranean Desertification Research results and policy implications Luxemburg
European Comission 2000 67-76
LLORENS M del Mar i AQUILUEacute X laquoIlercavonia-Dertosa i les seves encunyacions
monetagraveriesraquo Barcelona Societat Catalana drsquoEstudis Numismagravetics 2001 24-34
LOacutePEZ CABALLERO J M laquoMedusa y medusas en Extremaduraraquo Revista de Estudios
Extrementildeos 2016 tomo LXXII nuacutemero II 1309-1322
MENCHOacuteN J laquoLes esteles funeragraveries discoidals de Carles conservades al Museu de
Tortosa (Baix Ebre) Nota preliminarraquo Nous Colmiddotloquis IV 2000 97-112
MIRA GUARDIOLA M A Cartago contra Roma Las guerres puacutenicas Madrid
ediciones Alderabaacuten 2000
MORENO EXPOacuteSITO I laquoIntervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment dels
Malladaretsraquo I Jornades drsquoArqueologia de les Terres de lrsquoEbre 6 i 7 de maig de 2016
Tortosa Serveis Territorials de Cultura de les Terres de lrsquoEbre 2 vol 2016 220-228
MUNtildeOZ SEBASTIAgrave J-H laquoEl permiacutes de trasllat de la parrogravequia de Carles a Alfara (any
1480)raquo Recerca 14 2012 257
NEGRE J De Dertosa a Ṭurṭūša Lrsquoextrem oriental drsquoal-Ṯagr al-Aˁlagrave en el context del
proceacutes drsquoislamitzacioacute drsquoal-Andalus Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona
2013 tesi doctoral
ORIHUELA A laquoLa casa andalusiacute un recorrido a traveacutes de su evolucioacutenraquo Artigrama
22 2007 302
RAMOS SAacuteINZ M L laquoProceso de fabricacioacuten de las antefijas en eacutepoca romana el caso
de la Hispania Citeriorraquo XXII Congreso Nacional de Arqueologiacutea Vigo vol I 1993
437-442
RAMOS SAacuteINZ M L laquoLas antefijas romanas de la Tarraconense tipos maacutes
representativosraquo XIV Congreso Internacional de Arqueologiacutea Claacutesica Tarragona
1994 344-346
RAMOS SAacuteINZ M L Las terracotas arquitectoacutenicas de la Hispania romana la
Tarraconense Monografias de Arquitectura Romana nuacutem 31 32 Ed Universidad
Autoacutenoma de Madrid 1996
RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa antigua manufactura de terracotas hispanorromanas (s I aC-
s II dC)raquo Revista de Arqueologiacutea 194 1997 36-43
RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa ceraacutemica de aplicacioacuten arquitectoacutenica desde eacutepoca
protoibeacuterica hasta eacutepoca visigoda (ssVII aC-VIII dC)raquo en La Ruta de la ceraacutemica
Castelloacute Ed Alicer 2000 32-37
RAMOS SAacuteINZ M L i CHINCOA GALLARDO C laquoLas antefijas del Museo Arqueoloacutegico
Nacionalraquo BMusArqNac XII 1994 51-76
REVILLA V Economia i poblament romagrave al curs inferior de lrsquoEbre la vilmiddotla de Casa
Blanca (Tortosa) Tarragona Diputacioacute Provincial de Tarragona 2003 133-146
RIERA S laquoCanvis ambientals i modelacioacute antrogravepica del territori entre lrsquoegravepoca ibegraverica
i lrsquoaltmedieval a Catalunya aportacions de la palinologiaraquo Cota Zero 20 2005 99-
107
RIERA S i PALET J M laquoAportaciones de la Palinologiacutea a la historia del paisaje
mediterraacuteneo estudio de los sistemas de terrazas en las Sierras Litorales Catalanas
desde la perspectiva de la Arqueologiacutea Ambiental y del Paisajeraquo en RIERA S i JULIAgrave
R Una aproximacioacute transdisciplinar a 8000 anys drsquohistograveria dels usos del sogravel
Barcelona Seminari drsquoEstudis i Recerques Prehistograveriques (Universitat de Barcelona)
2005 70-74
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
62
RIUS J Rationes Decimarum Hispaniae (1279-80) Vol I Barcelona CSIC 1946 168
i 174
RODRIacuteGUEZ TROBAJO E laquoProcedencia y uso de madera de pino silvestre y pino laricio
en edificios histoacutericos de Castilla y Andaluciacutearaquo Arqueologiacutea de la Arquitectura 5
2008 41
SALIDO DOMIacuteNGUEZ J Los dolia en Hispania caracterizacioacuten funcionalidad y
tipologia Manual de ceragravemica romana III Madrid Museo Arqueoloacutegico Regional de
la Comunidad de Madrid 2017
VIGIL R GARCIacuteA R CALA V RAMOS M L laquoEstudio mineraloacutegico y quiacutemico de
terracotas arquitectoacutenicas de eacutepoca romana de la Tarraconenseraquo La ciudad en el mundo
romano XIV Congreso Internacional de Arqueologiacutea Claacutesica Tarragona 1994 430-
431
VIRGILI A Diplomatari de la catedral de Tortosa (1193-1212) Barcelona Fundacioacute
Noguera 2001 437 441-443
Webgrafia
httpinvarqueculturagencatcat
httpseswikipediaorgwikiAlfara_(Tarragona)
httpseswikipediaorgwikiVilla_romana
httpseswikipediaorgwikiOpera_caementicia
httpwwwacademiaedu3192209Materiales_Latericios_Romanos_aplicados_a_la_
construccioacuten
httpscawikipediaorgwikiArgila
httpwwwperseustuftseduhopper
httpscawikipediaorgwikiDoliUacutes_i_finalitat
Altres fonts informatives
MORENO EXPOacuteSITO I Informe de la intervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment
dels Malladarets Partida de Masets Alfara de Carles (Baix Ebre) abril de 2014
NEGRE J Memograveria de les prospeccions arqueologravegiques a les terres de lEbre mem
nuacutem 10722 2013
SARRIAgrave BOSCOVICH E Els gravats medievals prop de la Cova Pintada (Alfara de
Carles Baix Ebre Tarragona) memograveria nuacutem 7899
Autors clagravessics
ESTRABOacute Geografia III 4 9 ἐκ δὲ τοῦ Ταρράκωνος ἐπὶ τὸν πόρον τοῦ Ἴβηρος κατὰ
Δέρτωσσαν
PLINI Histograveria natural III 23 Nunc per singulos conventus reddentur insignia praeter
supra dicta Tarracone disceptant populi XLII quorum celeberrimi civium Romanorum
Dertosani
PLINI Histograveria natural XXV 57 Butadis inventum est rubricam addere aut ex rubra
creta fingere primusque personas tegularum extremis imbricibus inposuit quae inter
initia prostypa vocavit postea idem ectypa fecit hinc et fastigia templorum orta
propter hunc plastae appellati
POMPONI MELA De Chorographia II 90 Super ingens Hiberus Dertosam adtingit
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
63
SANT ISIDOR Etimologies XIX 10 15 Tegulae vocatae quod tegant aedes et imbrices
quod accipiant imbres
SUETONI Vida dels dotze Cegravesars Galba X ac subinde Alexandrina navis Dertosam
appulit armis onusta sine gubernatore sine nauta ac vectore ullo ut nemini dubium
esset iustum piumque et faventibus diis bellum suscipi
VITRUVI POLmiddotLIOacute Arquitectura VII 4 2 Sin autem locus non patietur structuram fieri
canales fiant et nares exeant ad locum patentem deinde tegulae bipedales ex una parte
supra marginem canalis inponantur
Autors renaixentistes
DESPUIG CRISTOgraveFOL Los Colmiddotloquis de la insigne ciutat de Tortosa ed Juan Antonio
Gonzaacutelez eHumanistaIVITRA 1 2012 llibres II i VI
Museus arxius biblioteques i hemeroteques
Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo)
Document consultat Registres de Cuacuteria 92 Vicariatus 1480-81 sf
Arxiu Comarcal del Baix Ebre
Document consultat Sentegravencia de Castles (1321)
Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona
Museu i Arxiu Municipal drsquoAlfara de Carles
Museu de les Terres de lrsquoEbre
Museu de Tortosa Histograveric i arqueologravegic de les Terres de lrsquoEbre
Museacutee Archeacuteologique Palais Rohan Estrasburg
________________
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
1
APORTACIONS PER A UN ESTUDI DEL
JACIMENT ROMAgrave DELS SERDANS
DrsquoALFARA DE CARLES
(BAIX EBRE)
-ANNEXOS-
Helena Graciagrave Castejoacuten
2n BAT C
Departament de Clagravessiques i Filosofia
Institut Baix Penedegraves
Curs 2018-2019
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
2
Annex A
El poblament medieval al barranc de la Conca (segles VIII-XV)
A partir del segle VI i fins al segle VIII va tenir lloc un nou proceacutes drsquoocupacioacute del territori
que no sempre va consistir en el reaprofitament dels espais que havien deixat les villae
del Baix Imperi Aquests nous assentaments a les serralades litorals i al massiacutes dels
Ports de dimensions forccedila modestes de caragravecter familiar amb una morfologia variada
i unes funcions molt diferents van acabar substituint el model anterior de les villae i
van introduir una nova manera drsquoexplotar el territori basada en la diversificacioacute de la
produccioacute per tal drsquoassegurar totes les necessitats del grup que formava cada
assentament1 Segurament el lloc de Carles actualment despoblat que es troba a la
capccedilalera del barranc de la Conca va neacuteixer com un drsquoaquests assentaments situats en
agraverees marginals Lrsquoabundagravencia drsquoaigua la riquesa forestal la fertilitat de la terra i la
diversitat de la fauna asseguraven les necessitats dels pobladors que no nomeacutes deurien
comenccedilar a margenar i fer bancals als pendents de la muntanya per poder obtenir meacutes
terres de conreu sinoacute que probablement tambeacute deurien aixecar una modesta fortificacioacute
al cim drsquoun turoacute situat on srsquoajunten les aiguumles del barranc del Toscar i el del Bosc Negre
un indret estrategravegic que permetia controlar la via de muntanya que des de lrsquoEbre
portava i encara porta fins al Baix Aragoacute
Si beacute en alguns punts drsquoaquest barranc les formacions rocoses han posat liacutemit des de
sempre al desenvolupament dels boscos i com a molt hi han proliferat els arbustos i
els matolls en altres indrets perograve la fusta que hi ha sortit ha estat de gran qualitat i
molt apreciada drsquoaltra banda la riquesa drsquoaigua explica que al costat de cadascun dels
assentaments rurals que es van produir en aquest barranc sempre hi trobem una font o
un torrent que han assegurat les necessitats hiacutedriques dels seus pobladors i els han
proporcionat una certa autonomia respecte de les zones meacutes properes al riu Ebre
En aquest periacuteode i fins al segle IX va augmentar el proceacutes de desforestacioacute acompanyat
de frequumlents incendis forestals que tenien com a objectiu aconseguir meacutes pastures2 De
1 NEGRE J De Dertosa cit 491 2 JULIAgrave R i altres laquoOrigin and evolution of desertification in Mediterranean environment in Spainraquo en
P BALABANIS P i altres International Conference on Mediterranean Desertification Research results
and policy implications Luxemburg European Comission 2000 67-76
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
3
fet durant tot el periacuteode islagravemic es constata una intensificacioacute de lrsquoexplotacioacute dels
boscos dels Ports principalment les boixedes i els pinars de pi roig
A partir del segle X perograve tal com argumenta Maria Follieri3 es produeix una tendegravencia
generalitzada a la recuperacioacute de les pinedes a tot el territori ebrenc aixiacute com un
augment dels conreus agriacutecoles principalment lrsquoolivera i els cereals alhora que es
manteacute lrsquoactivitat ramadera En certa mesura es pot afirmar que la consolidacioacute de la
societat islagravemica a la zona tortosina en aquesta egravepoca va propiciar que en algunes valls
dels Ports comencessin a proliferar els conreus drsquooliveres i raiumlm en contrast amb els
periacuteodes anteriors ibegraveric i romagrave en els quals no sembla haver-se donat un creixement
tan gran ni a la plana ni a les muntanyes malgrat que segurament lrsquouacutes de terrasses i
bancals en els vessants de les valls ja era forccedila frequumlent
Lrsquoolivera va tornar a recuperar una certa importagravencia en el cicle agriacutecola ebrenc durant
el segle XI a finals del segle XII i principis del XIII la vinya tambeacute experimentagrave una
notable expansioacute pel territori de manera que oliverars i vinyes es van convertir en
lrsquoelement caracteriacutestic drsquoun nou paisatge abancalat tant als vessants de les serralades
litorals com al massiacutes muntanyoacutes dels Ports amb un clar retroceacutes de les zones boscoses
Quant als alzinars les rouredes i les pinedes drsquoalta muntanya dels Ports les accions de
desforestacioacute en benefici de la ramaderia no hi van ser tan extremes com a les serralades
litorals tot i que les explotacions de boix i pi iniciades al periacuteode islagravemic van continuar
sobretot per la bona qualitat de la fusta molt apreciada en la construccioacute4
Durant els segles XII i XIII locupacioacute humana als Ports va rebre un fort impuls gragravecies
a les cartes de poblament atorgades per comtes i senyors feudals amb la intencioacute
destablir assentaments a linterior del massiacutes per a aprofitar-ne els recursos A partir
del segle XIII i fins al XV malgrat que la climatologia era forccedila adversa amb hiverns
freds i rigorosos que van afectar lrsquoentorn fiacutesic drsquoaquelles comunitats5 i els successius
3 FOLLIERI M i altres laquoDesertification trends in Spain and Italy based on pollen analysisraquo en
BALABANIS P i altres International Conference on Mediterranean Desertification Research results
and policy implications Luxemburg European Comission 2000 33-44 4 RIERA S i PALET J M laquoAportaciones de la Palinologiacutea a la historia del paisaje mediterraacuteneo estudio
de los sistemas de terrazas en las Sierras Litorales Catalanas desde la perspectiva de la Arqueologiacutea
Ambiental y del Paisajeraquo en RIERA S i JULIAgrave R Una aproximacioacute transdisciplinar a 8000 anys
drsquohistograveria dels usos del sogravel Barcelona Seminari drsquoEstudis i Recerques Prehistograveriques (Universitat de
Barcelona) 2005 70-74 5 DURAND A Les paysages meacutedieacutevaux du Languedoc (Xe-XIIe siegravecles) Toulouse Presses
Universitaires du Mirail 1998 21-29
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
4
episodis de pesta i fam que van reduir la poblacioacute locupacioacute del massiacutes va anar en
augment aixiacute com lexplotacioacute dels seus recursos naturals sobretot pel que fa a
laprofitament de la fusta per a la construccioacute de naus de guerra i edificis lelaboracioacute
de quitragrave i lestabliment de nous camps de conreu
1 La presegravencia islagravemica Les torres de guaita
Les escasses restes de la presegravencia islagravemica al barranc de la Conca tambeacute tenen a veure
amb lrsquoaprofitament dels recursos naturals (fusta i aigua) i el control del territori A
lrsquoAlta Edat Mitjana la fusta era un dels elements meacutes utilitzats en la construccioacute de
cases i naus lrsquoutillatge agriacutecola domegravestic i artesanal6 Hem de destacar que dels
espessos boscos que hi havia en general als Ports van sortir els pins que van servir per
a la construccioacute de naus andalusines a les drassanes de Ṭurṭūša (Tortosa) Es tractava
de pins (pinus sylvestris catalaunica gaussen) de gran alccedilada i molt gruixuts que
srsquoutilitzaven sobretot per a fer els mastelers i altres peces dels vaixells la coloracioacute
vermellenca tiacutepica drsquoaquesta varietat era molt apreciada per lrsquoacabat llis i inalterable
que tenia i perquegrave la mateixa pigmentancioacute servia per a protegir la fusta contra lrsquoatac
de cucs o plagues precisament aquesta qualitat va ser la que li va donar renom i la que
explica que fos exportada a tot arreu drsquoal-Andalus inclosa la Mesquita de Cograverdova on
es va fer servir per a lrsquoembigat del sostre7
Pel que fa a lrsquoaprofitament de lrsquoaigua el testimoni meacutes evident el trobem en la segravequia
que partia de lrsquoUllal on hi ha indicis drsquoun assentament musulmagrave de muntanya8 i
conduiumla lrsquoaigua fins als conreus de regadiu de la vall Precisament aquests conreus de
regadiu i tambeacute els de secagrave i la via que transcorria per la vall es van poder vigilar
gragravecies a les torres de guaita i les talaies situades en els punts meacutes adients per tenir una
bona visioacute de lrsquoentorn A banda de la fortificacioacute de Carles que ja existia quan els
musulmans van comenccedilar a establir-se per la vall cap al segle IX se nrsquohan localitzat
dues meacutes una a la punta de la Miranda a prop de lrsquoUllal i lrsquoaltra a Penyaflor La
caracteriacutestica comuna dels fonaments que resten de les torres de la punta de la Miranda
6 ORIHUELA A laquoLa casa andalusiacute un recorrido a traveacutes de su evolucioacutenraquo Artigrama 22 2007 302 7 RODRIacuteGUEZ TROBAJO E laquoProcedencia y uso de madera de pino silvestre y pino laricio en edificios
histoacutericos de Castilla y Andaluciacutearaquo Arqueologiacutea de la Arquitectura 5 2008 41 8 BARCELOacute PERELLOacute M laquoAigua i assentaments andalusins entre Xerta i Amposta (s VI-XII)raquo II
Congreso de Arqueologiacutea Medieval Espantildeola Madrid Asociacioacuten Espantildeola de Arqueologiacutea Medieval
1987 413-420
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
5
i Penyaflor eacutes que presenten una planta circular Aquest fet juntament amb els trossos
de ceragravemica que srsquohi han trobat fa pensar que probablement corresponen al periacuteode
andalusiacute i que tenien una funcioacute militar
La fortificacioacute de Carles i les altres dues torres de guaita esmentades haurien fet tasques
de vigilagravencia dels barrancs del Toscar el Bosc Negre i la Conca eacutes a dir les terres de
regadiu de la vall els conreus de secagrave dels pendents i els camins de muntanya que
procedien del nord De fet des de Carles es pot veure la punta de la Miranda a uns dos
quilogravemetres en liacutenia recta mirant cap a lrsquoesquerra i des de la punta de la Miranda es
veu Penyaflor a uns quatre quilogravemetres la qual cosa voldria dir que aquestes torres
estaven alineades i formaven una xarxa de comunicacioacute entre elles mitjanccedilant senyals
Fins i tot la torre defensiva drsquoAlfara de planta quadrada que es va aixecar cap al segle
XI devia formar part tambeacute drsquoaquest entramat de petites fortificacions ubicades en
llocs estrategravegics que tenien la finalitat de controlar i defensar el territori fronterer entre
els dominis islagravemics i els cristians Tot i que es trobaven enmig de muntanyes la
comunicacioacute amb la capital del territori Ṭurṭūša (Tortosa) quedava assegurada gragravecies
a la torre de Penyaflor des de la qual els senyals es feien arribar al castell del coll de
Som a lrsquoalccedilada de Benifallet a la banda esquerra del riu i des drsquoaquiacute a Tortosa
La datacioacute drsquoaquestes torres cal situar-la entre els segles IX i X despreacutes de la caiguda
de les ciutats de Girona (785) Barcelona (801) les ragravetzies normandes i les hostilitats
amb els comtes catalans Ara beacute mentre la torre de Penyaflor i la de la punta de la
Miranda haurien quedat abandonades cap a principis del segle XIV9 i el lloc de Carles
hauria estat forccedila remodelat en aquell moment10 la drsquoAlfara en canvi seria lrsquouacutenica que
srsquohauria mantingut no nomeacutes per necessitats defensives sinoacute tambeacute perquegrave aportava
seguretat al lloc que srsquohavia convertit en un centre drsquoexplotacioacute agriacutecola Es tractaria
doncs drsquoun sistema original que permetia vigilar i defensar el territori i tenir-lo ben
comunicat
9 En un document de 1321 conservat a lrsquoArxiu Comarcal del Baix Ebre i conegut com a laquoSentegravencia de
Castlesraquo en tractar dels liacutemits territorials es parla de la torre de guaita de Penyaflor amb el terme
laquocastellraquo 10 Cal aclarir que de moment no ha aparegut cap indici de construccioacute que es pugui atribuir clarament
al periacuteode islagravemic
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
6
Les torres de guaita al barranc de la Conca
2 El castell i el poblat de Carles
El castell de Carles estagrave situat al cim dun monticle (431 m) just on comenccedila el barranc
de la Conca i on srsquoajunten el barranc del Toscar i el del Bosc Negre El paisatge del
lloc es caracteritza per tenir conreus a la zona baixa del barranc pastures a les vessants
i boscos de pi roig i negre a les parts altes
Del castell nomeacutes queden restes de murs amb carreus a les cantonades i llenccedilos de les
muralles de maccediloneria sense lluir de poc gruix amb algun tros en forma despiga11
Srsquohi poden apreciar dos nivells diferents El superior on hi ha les construccions meacutes
importants a lextrem sud-oest hi ha les restes meacutes destacades i probablement les meacutes
antigues Era una fortificacioacute de planta trapezoiumldal amb quatre parets que semblen
construiumldes en tres moments diferents Cal remarcar que els murs est i sud els meacutes
gruixuts (1 m aproximadament) es van aixecar amb filades horitzontals de pedres
petites formant un opus spicatum La presegravencia de megravensules a les parets indica que
disposava drsquoun pis superior
11 Catalunya Romagravenica vol XXVI Tortosa i Les Terres de lEbre La Llitera i el Baix Cinca Barcelona
Enciclopegravedia Catalana 1997 99-100
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
7
Pel que fa al nivell inferior orientat de sud a nord el que meacutes destaca eacutes lrsquoesplanada
(55 m de llargada per uns 10 o 15 m drsquoamplada) i lrsquoespai no edificat que segurament
correspon a lrsquoentrada al recinte
La datacioacute drsquoaquest castell eacutes difiacutecil sobretot la de la part meacutes antiga que correspon als
murs est i sud on srsquoaprecia lrsquoopus spicatum perograve segurament cal pensar que el turoacute
tal com hem comentat anteriorment entre els segles VIII i IX va comenccedilar a fer-se servir
com a talaia la qual es va anar fortificant amb el pas del temps El proceacutes de fortificacioacute
les remodelacions i lrsquoaixecament de noves estructures com ara el mur perimetral i el
mur oest van anar succeint-se des del segle IX fins als segles XII i XIII de manera que
lrsquoantic topogravenim Castles que significa laquocastellraquo laquofortificacioacuteraquo12 procedent del mot llatiacute
castra plural de castrum lsquocampament fortificacioacutersquo del qual deriva Carles donaria raoacute
de les caracteriacutestiques del lloc El castell de Carles anomenat Castles en els documents
meacutes antics evidentment ja existia quan la conquesta de Tortosa el 1148 la qual cosa
va permetre al comte Ramon Berenguer IV de cedir-lo a Pere de Sentmenat en
recompensa per la seva participacioacute en la presa de la ciutat13 A partir drsquoaleshores el
lloc de Carles estigueacute en mans de la nissaga dels Sentmenat fins al 1434 data en quegrave
fou venut a la ciutat de Tortosa14
Aixiacute doncs a partir del segle XV Carles i Alfara que formava part de les terres
pertanyents al senyor de Carles esdevingueren una baronia depenent de la ciutat de
Tortosa i a poc a poc simposaren en aquest territori les lleis del Llibre de les Costums
de Tortosa Al segle XVI va passar a mans de Cristogravefol Despuig el qual nrsquoera el
procurador general Despuig en la seva obra Los Colmiddotloquis de la insigne ciutat de
Tortosa (1557) va descriure les principals riqueses naturals del lloc de Carles15
Aquesta baronia i la seva vinculacioacute amb Tortosa van perdurar fins al segle XIX
12 Gran geografia comarcal nuacutem 13 cit 257 13 Vegeu DESPUIG CRISTOgraveFOL Los Colmiddotloquis de la insigne ciutat de Tortosa ed Juan Antonio Gonzaacutelez eHumanistaIVITRA 1 2012 llibre II i FONT RIUS J M Cartas de poblacioacuten y franquicia
de Cataluntildea Madrid-Barcelona CSIC 1969 doc 270 14 Gran geografia comarcal nuacutem 13 cit 258 15 DESPUIG CRISTOgraveFOL Los Colmiddotloquis cit llibre VI 159-161
F En Carles ni hi ha encara que poca cosa mas no deixa de averni y si volen temps en gastarni oacute
sembrarni castantildees tinch per molt cert que hi provarien alliacute tambeacute com en altra part los llentildeams que alliacute
se crien es cosa brava primerament pi vert pi comu sapi roure carrasca oroacute magnanesa borda y estos
dos son molt singulars pera cadires corniser mopesa allsahuch faig teix boix marfull aladern
materselva rataboschs arbocer ginebre bort y ver espinal avellaner grevol de ques faacute lo visch freixa
ginebre sabinot sabina per altra part es montantildea tan grasa que produix mil altres regalos especialment
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
8
De lrsquoantic nucli de poblament de Carles nomeacutes en queden alguns murs de les cases que
ocupaven el pendent que hi ha entre el castell i lrsquoantiga esgleacutesia de Carles avui
coneguda com a ermita de Sant Juliagrave Aquests murs van aparegraveixer quan es va obrir la
carretera que porta fins al paratge del Toscar
Segons el fogatge de 1359 el poblat de Carles tenia 37 focs declarats el 1367 24 focs
Aquest descens segurament cal atribuir-lo a una crisi demogragravefica provocada per
diverses causes que van persistir fins a finals del segle XV les epidegravemies com ara la
Pesta Negra les irregularitats en les collites lrsquoaugment de la pressioacute fiscal i els saquejos
i les destruccions de les poblacions en el context de lrsquoanomenada Guerra Civil catalana
que va enfrontar les institucions poliacutetiques del Principat (la Generalitat i el Consell de
Cent de Barcelona) amb Joan II entre els anys 1462 i 147216 A causa drsquoaquesta guerra
i dels efectes drsquouna possible epidegravemia que es declaragrave a Carles segons expliquen les
fonts orals la majoria dels seus habitants es van veure obligats a buscar un nou lloc
Alfara a uns sis quilogravemetres amb unes possibilitats de defensa molt meacutes grans Aixiacute
bolets se fan alliacute una cosa admirable y de tantes maneres que es cosa de no creurer ya rovellons pebrasos robiols bateons quadernes cabrits brunets peuderrates murugules exerclons criambres
blanques criambres pardes aseroles cadorles tots aquestos son boniacutesimes de menjaacute ni ha altres tambeacute
que no son bons pera menjar mas per altres coses son bons soacute es criambres vermells bolets de bou
mataparens y tambeacute se troben alliacute tuferes perquegrave no hi falta ningun geacutenero de bolets alliacute se troba bon
jesmini molt y molt boacute atsabesa argent viu mina de ferro y un lloch tan coacutemodo pera fer una fragua
com sia en lo mon
D P Com deixan de ferlai
F Per lo mateix que s deixen de fer altres coses que serien de gran utilitat y gentilesa pera lornato de
aquest poble Criense tambeacute en aquella montantildea com jo he dit moltes salvatjines mes de les que son assiacute
baix en la ribera com som porchs selvatges cervos cabrons montesos cabirols fatgines ginetes teixons
gats cervals esquirols arrions conills llebres y son molt major que en la ribera ni tampoch falta alliacute ni assi la pesadilla de aquells dos generos de salvatgines importunes que son llops y raboses perque no
sperda lo cuidado de guardar los bestiars y les gallines tambeacute crien alliacute molts geacuteneros de ocells de rapintildea
com son aacuteguiles caudals aacuteguiles estorenyes aacuteguiles meliores aacuteguiles cerpateres falcons astors micles
alzotans esparvers ni tampoch hi falta alliacute pesquera de truches de anguiles de barbs de madrilles y
finalment es tal forma y disposicioacute de terreny que tots los que vuy son crehem y tambeacute ho cregueren los
passats que alliacute hi ha mines de or y de argent y en altre temps sabem que s feren diligencies en cercarles
y si no s trobaren es perque no era vinguda la hora per asiacute com es ya vinguda per altres parts en Espanya
ahont es cert que strau molta cosa de estos metalls se dirvos asoacute y es veritat que en una partida de
aquest terme que s diu la vall den Rubiacute se troben pedres precioses com son rubins esmeraldes jaccins
esmaragdes granats y sens dupte que de asoacute ni hi ha molta cosa sino que no la saben cercar Jo m
recorde aver ohit dir aacute n Miquel Domenech lo qual en anys passats tenia hostal en lo carrer de la Cruera que en casa sua solia arribar un lapidari italiaacute quiscun any y de aquella vall sen portava un taleconet de
pedres y que aquellas acursades restaven pedres precioses y tambeacute en estos anys prop passats contava
Matheu Mauri cassador que un dia en aquella vall mateixa estant aguardant un cervo sobrevingueacute una
pluja per la qual ell se reculliacute aacute una coveta y desde alliacute veu relluir de aquestes pedres que laigua crech
les faria relluir y sens pensar que fos tanta cosa ne prengueacute unes quantes les quals li compraacute un argenter
que s deia Mestre Bernat lo Geperut per pochs diners y despreacutes de haverles acursades los mestres les
veneacute per molts asoacute es veritat y per altres maneres tambeacute se es enteacutes y sabut que en aquest terme hi ha
moltes pedres precioses 16 MUNtildeOZ SEBASTIAgrave J-H laquoEl permiacutes de trasllat de la parrogravequia de Carles a Alfara (any 1480)raquo Recerca
14 2012 257
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
9
el 18 de maig de 1480 Sanccedil drsquoAsquera com a vicari general i administrador de la
diogravecesi de Tortosa en absegravencia del bisbe elet Alfons drsquoAragoacute va autoritzar el trasllat
de la parrogravequia del lloc de Carles al drsquoAlfara De fet el 1480 una bona part de la
poblacioacute ja srsquohavia desplaccedilat a Alfara si beacute el 1496 encara hi havia 12 cases habitades
a Carles17 A partir drsquoaleshores Alfara va passar a anomenar-se Alfara de Carles
Restes del castell medieval de Carles
3 Lrsquoesgleacutesia de Carles
La parrogravequia de Carles es va construir a finals del segle XII o principis del XIII Es troba
al peu del castell de Carles i eacutes lrsquouacutenic temple romagravenic dels Ports De fet el seu estil de
construccioacute presenta una barreja drsquoelements romagravenics i del gogravetic primerenc Eacutes drsquouna
sola nau de planta rectangular sense absis diferenciat amb volta apuntada i reforccedilada
per set arcs torals construiumlda amb maccediloneria de pedra i amb una porta drsquoentrada
dametlla formada per dovelles18
Histogravericament el dia 28 de juliol de 1211 trobem el primer esment de la parrogravequia de
Carles en una donacioacute que li fa el cavaller Drogo de Verdel19 El 1237 en la carta de
poblament atorgada per Ramon de Sentmenat sersquon torna a parlar en el sentit que
lrsquoesgleacutesia de Carles podia disposar de propietats i heretar-ne i que els habitants del lloc
estaven obligats a donar-li la trentena part de tots els beacutens de quegrave pagaven delme A
17 IGLESIAS J El fogatge de 1497 Barcelona Fundacioacute Salvador Vives i Casajuana 1991 18 Gran geografia comarcal nuacutem 13 cit 259 19 El dia 15 de juliol drsquoaquest mateix any el bisbe de Tortosa Gombau de Santa Oliva el prior Ponccedil i el
capiacutetol de canonges de Tortosa havien donat en feu a Drogo la tercera part del delme dels fruits animals
i molins dels castells de Carles i Pauumlls VIRGILI A Diplomatari de la catedral de Tortosa (1193-1212)
Barcelona Fundacioacute Noguera 2001 437 441-443
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
10
finals del segle XIII concretament durant els anys 1279-1280 quan es va dur a terme la
recaptacioacute de la degravecima papal a la diogravecesi de Tortosa es diu que el rector de lrsquoesgleacutesia
de Carles en va quedar exempt perquegrave les seves rendes eren molt baixes20
Vista de lrsquoentrada de lrsquoesgleacutesia de Carles actualmente ermita de Sant Juliagrave
Drsquoaltra banda ja en ple segle XV entre els documents relacionats amb la visita pastoral
que el bisbe de Tortosa Ot de Montcada va fer a la seva diogravecesi el 1435 hi ha una breu
anotacioacute que diu que al capdavant de la parrogravequia de Carles hi havia dos preveres un
vicari que segurament actuava fent les funcions drsquoun rector titular absent tal com era
habitual a moltes parrogravequies abans del Concili de Trento i un clergue de rang
inferior21
En la Guerra Civil catalana segons explica el permiacutes de trasllat de la parrogravequia de
Carles a Alfara de 148022 tant els edificis de la poblacioacute com lrsquoabadia van quedar
completament destruiumlts de manera que en el lloc nomeacutes restaren drets el castell i
lrsquoesgleacutesia
En les proximitats de lrsquoesgleacutesia hi havia el cementiri del qual no en queda cap testimoni
perquegrave el terreny el van margenar per a destinar-lo a usos agriacutecoles i actualment una
part eacutes camp de pastura i lrsquoaltra pertany a la zona recreativa de Sant Juliagrave Amb tot es
20 RIUS J Rationes Decimarum Hispaniae (1279-80) Vol I Barcelona CSIC 1946 168 i 174 21 GALIANA J M laquoLa Dioacutecesis de Tortosa a traveacutes de la visita pastoral del Obispo Otoacuten de Moncada
(1428-1429)raquo Estudis Castellonencs 10 2003-2005 518 22 Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo) Registres de Cuacuteria 92 Vicariatus 1480-81 sf
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
11
conserven diverses esteles discoidals cinc al Museu de Tortosa23 i tres al Museu
drsquoAlfara de Carles
23 MENCHOacuteN J laquoLes esteles funeragraveries discoidals de Carles conservades al Museu de Tortosa (Baix
Ebre) Nota preliminarraquo Nous Colmiddotloquis IV 2000 97-112
Estela discoidal procedent de lrsquoantic cementiri medieval de Carles Museu drsquoAlfara de Carles
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
12
Annex B
Catagraveleg del material trobat
Fragment de teula tipus tegula
Mides 27 cm x 21 cm x 165 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de teula tipus tegula
Mides 20 cm x 19 cm x 9 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de tipus tegula
Mides 33 cm x 175 cm x 125 cm x
17cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de tipus tegula
Mides 46 cm x 25 cm x 31cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Teula fragmentada tipus tegula
Mides 62 cm x 47 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
13
Teula fragmentada tipus tegula
Mides 62 cm x 47 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Antefixa
Mides 18 cm x 215 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de doli
Mides 14 x 21cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de tegula ilmiddotlustratiu de les
desenes de fragments similars que es
troben en superfiacutecie
Datacioacute aproximada segle II-IV
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
14
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
2
546 Comparacioacute amb altres antefixes trobades a les Terres de
lrsquoEbre51
6 CONCLUSIONS54
7 AGRAIumlMENTS59
BIBLIOGRAFIA WEBGRAFIA I ALTRES FONTS INFORMATIVES
Bibliografia60
Webgrafia62
Altres fonts informatives62
Autors clagravessics62
Autors renaixentistes63
Museus arxius biblioteques i hemeroteques 63
ANNEXOS
-Annex A El poblament medieval al barranc de la Conca (segles
VIII-XV)2
1 La presegravencia islagravemica Les torres de guaita4
2 El castell i el poblat de Carles6
3 Lrsquoesgleacutesia de Carles10
-Annex B Catagraveleg del material trobat12
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
3
1 INTRODUCCIOacute
11 JUSTIFICACIOacute DEL TEMA
Els motius que mrsquohan portat a estudiar el jaciment romagrave dels Serdans a la partida de
les Planilles del municipi drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) arrenquen de lrsquoentorn
familiar Des de petita sempre havia vist en un prestatge del menjador de casa meva
una peccedila de ceragravemica amb forma triangular que no sabia quegrave era Em pensava que es
tractava drsquoun record que els meus pares guardaven drsquoalgun viatge fins i tot estava
convenccediluda que la meva mare lrsquohavia portat de Megravexic ja que el rostre que apareix en
una de les cares em recordava les figures maies i asteques que havia vist en
documentals Fa dos anys un dia vaig preguntar al meu pare quegrave era exactament aquella
peccedila tan estranya i drsquoon havia sortit El meu pare em va fer una explicacioacute molt
interessant i em va dir que lrsquohavia trobada ell mateix en un lloc proper a Alfara de
Carles Aleshores aprofitant que el meu pare eacutes drsquoaquest poble i que cada estiu la
famiacutelia hi anem a passar uns dies de vacances vaig demanar-li que mrsquohi porteacutes
Quan vaig contemplar els murs que encara es conserven em vaig emocionar molt i de
seguida vaig pensar que calia descobrir els secrets que encara es troben amagats sota
terra Va ser en aquell moment quan mersquon vaig adonar que tenia al davant un jaciment
arqueologravegic de veritat
Com que a mi mrsquoagrada molt lrsquoarqueologia em va semblar que les circumstagravencies
mrsquooferien una ocasioacute singular i lrsquohavia drsquoaprofitar en el sentit de convertir el jaciment
i els materials que srsquohi han anat trobant en objecte drsquoestudi ja que mai no srsquohi ha
realitzat cap investigacioacute a fons potser perquegrave fins ara srsquoha considerat de poca
importagravencia Amb tot la troballa casual drsquoaquella peccedila de ceragravemica que en realitat eacutes
una antefixa romana com meacutes endavant explicareacute les teules i el fragment de doli que
tambeacute hi han aparegut crec que haurien de suposar un canvi drsquoopinioacute sobre les
informacions que aquest jaciment pot aportar per tal de conegraveixer millor les vilmiddotles
romanes rurals de les muntanyes dels Ports que tot i estar situades en zones abruptes
per tant allunyades de lrsquoeix comercial i de comunicacioacute que suposava el riu Ebre
mantenien una certa relacioacute econogravemica amb la capital del territori Dertosa (actual
Tortosa)
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
4
Encara que drsquoaquest jaciment es tenen notiacutecies des dels anys 60 del segle passat ni els
historiadors ni els arqueogravelegs no lrsquohan tingut massa en compte en els seus estudis
Nomeacutes en alguna ocasioacute srsquohan referit a la seva existegravencia o han descrit superficialment
les seves caracteriacutestiques1 Per aixograve com que la informacioacute eacutes poquiacutessima mrsquoha
suposat un repte personal molt engrescador haver de recoacuterrer a moltes fonts per poder
fer la meva aportacioacute personal plantejant dues hipogravetesis que nomeacutes una excavacioacute
completa ajudaragrave a resoldre i permetragrave decidir si estem davant drsquouna vilmiddotla romana rural
dedicada essencialment a lrsquoexplotacioacute dels recursos naturals o beacute si es tracta drsquoun taller
de terrisseria tambeacute drsquoegravepoca romana una mena de bogravevila especialitzada en la
produccioacute de materials de construccioacute ceragravemics
Mrsquoagradaria destacar que aquest treball no eacutes un document arqueologravegic derivat drsquouna
excavacioacute No hi ha doncs cap descripcioacute de treballs de camp prospeccions
planimetria ni cap concrecioacute de les diferents metodologies que els arqueogravelegs fan servir
i que expliquen en els seus informes sobre les excavacions que realitzen Al contrari
es tracta drsquoun intent de recollir dades molt diverses que en aquests moments estan
disperses i interpretar-les amb lrsquoobjectiu de fer una contribucioacute perquegrave es coneguin
millor el jaciment i lrsquoentorn geogragravefic i histograveric en quegrave es va desenvolupar sense oblidar
aquells aspectes histograverico-arqueologravegics tant anteriors com posteriors que poden ajudar
a entendre lrsquoevolucioacute del poblament dels barrancs de la Conca la vall Cervera i el Llop
tots ells al terme municipal drsquoAlfara de Carles
12 HIPOgraveTESIS
A la vista de les restes que srsquohan conservat i del material que srsquoha trobat i tenint en
compte que no srsquoha realitzat cap excavacioacute podem partir de dues hipogravetesis
a Que es tracti drsquouna vilmiddotla romana rural segurament de dimensions modestes
dedicada a lrsquoexplotacioacute dels recursos forestals de la zona i a la ramaderia
Aquesta vilmiddotla hauria aprofitat lrsquoabundagravencia drsquoaigua de la zona i el poc desnivell
1 A banda de la breu descripcioacute que apareix a lrsquoInventari del Patrimoni Arqueologravegic de Catalunya
(httpinvarqueculturagencatcat) cal esmentar NEGRE J Memograveria de les prospeccions
arqueologravegiques a les terres de lEbre mem nuacutem 10722 2013 del mateix autor De Dertosa a Ṭurṭūša
Lrsquoextrem oriental drsquoal-Ṯagr al-Aˁlagrave en el context del proceacutes drsquoislamitzacioacute drsquoal-Andalus Barcelona
Universitat Autogravenoma de Barcelona 2013 tesi doctoral i GARCIacuteA RUBERT D i altres laquoLa vilmiddotla de la
Carrova (Amposta Montsiagrave Catalunya) i el poblament drsquoegravepoca romana a les terres de lrsquoEbreraquo Quaderns
de Prehistograveria i Arqueologia de Castelloacute 24 2004-2005 263
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
5
del terreny en aquest indret La troballa drsquouna antefixa podria eacutesser un indici
que la vilmiddotla disposava drsquouna part meacutes noble o urbana amb elements decoratius
fins i tot a la teulada
b Que es tracti drsquouna terrisseria dedicada sobretot a la produccioacute de maons i teules
on com era habitual segurament tambeacute srsquoelaboraven altres objectes de terrissa
antefixes recipients ceragravemics diversos etc Aquesta teuleria srsquohauria nodrit de
la terra argilosa de lrsquoindret i evidentment de lrsquoaigua del torrent que hi ha a prop
13 OBJECTIUS
A partir de les dues hipogravetesis esmentades els objectius que ens plantegem en aquest
estudi soacuten els seguumlents
- Contextualitzar geogragravefica i histogravericament la zona on es troba el jaciment
arqueologravegic
- Estudiar lrsquoantefixa les teules i el doli que srsquohi han trobat
- A partir de lrsquoestudi dels materials proposar una datacioacute del jaciment
- Catalogar les peces i els fragments trobats
- Descriure breument lrsquoaccioacute antrogravepica als barrancs de la Conca la vall
Cervera i el Llop del terme municipal drsquoAlfara de Carles i reflexionar-hi
per tal de demostrar que al llarg dels segles sempre han estat presents uns
elements naturals (abundagravencia drsquoaigua riquesa de fauna i recursos forestals
i minerals) que han permegraves el desenvolupament de tots els assentaments que
hi ha hagut des de la prehistograveria
- Valorar tota la informacioacute disponible per tal de determinar quina de les dues
hipogravetesis eacutes meacutes versemblant
- Promoure una excavacioacute o almenys una prospeccioacute del jaciment que permeti
datar-lo drsquouna manera meacutes acurada En aquest sentit proposareacute a
lrsquoAjuntament drsquoAlfara de Carles que valori la possibilitat de financcedilar
lrsquoexcavacioacute del jaciment a fi de convertir-lo en un reclam turiacutestic del
municipi juntament amb altres punts drsquointeregraves que ja teacute
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
6
14 METODOLOGIA DE TREBALL
A fi de poder fer un estudi aprofundit i tan exhaustiu com sigui possible caldragrave aplicar
una metodologia diversa i agravemplia que tindragrave en compte
a) Les fonts orals
b) Lrsquoobservacioacute del terreny i de lrsquoentorn
c) La inspeccioacute ocular de tota lrsquoagraverea que ocupa el jaciment
d) El context geogragravefic actual i del passat tant dels Ports com dels barrancs de
ponent on lrsquoactivitat antrogravepica va ser meacutes destacada
e) El context histograveric tant lrsquoanterior a lrsquoegravepoca del jaciment com el posterior
f) Lrsquoestudi detallat dels materials trobats
g) La comparacioacute dels materials trobats amb altres de similars de les Terres de
lrsquoEbre
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
7
2 CONTEXT GEOGRAgraveFIC
En aquest apartat presentem de manera molt sintegravetica les caracteriacutestiques geogragravefiques
meacutes destacades dels Ports i especialment dels tres barrancs de ponent (el de la vall
Cervera el de la Conca i el del Llop) pertanyents al terme municipal drsquoAlfara de
Carles en els quals des de fa molt de temps els homes hi han trobat tot allograve que
necessitaven per a la seva supervivegravencia caccedila pesca boscos pastures terres fegravertils
abundagravencia drsquoaigua etc
21 ELS PORTS
Els Ports soacuten un massiacutes de relleu molt complex a cavall entre la Serralada Pre-litoral
Catalana i el Sistema Ibegraveric Estagrave format per materials calcaris mesozoics que
determinen un relleu abrupte i trencat per un sistema de falles i encavalcaments que
formen una barrera natural respecte de les planes litorals2
Ubicacioacute dels Ports a cavall entre les comarques del Montsiagrave el Baix Ebre i la Terra Alta
Els rius i els barrancs en general excaven gorges profundes de gran espectacularitat
com eacutes el cas del riu Matarranya a les guacutebies del Parrissal les guacutebies del Regatxol a la
capccedilalera del riu Ulldemoacute i les guacutebies del barranc de la vall de la Figuera al terme
drsquoAlfara de Carles El massiacutes presenta muntanyes destacables per la seva alccedilada i
2 Gran geografia comarcal de Catalunya El Baix Ebre i el Montsiagrave nuacutem 13 Barcelona Fundacioacute
Enciclopegravedia Catalana 1984 15-21
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
8
singularitat amb una important agraverea superior als 1000 m El cim meacutes destacat de tot el
massiacutes eacutes el Mont Caro amb 1441 m3
Els Ports ofereixen doncs un paisatge salvatge poc humanitzat i drsquouna rica
biodiversitat El tret meacutes distintiu drsquoaquest paisatge eacutes sens dubte el seu relleu escarpat
ric en cingleres i talussos que contrasta amb les planes agriacutecoles veiumlnes A linterior
lorografia eacutes molt irregular fruit dun sistema de plecs falles i encavalcaments amb
una gran quantitat de barrancs
El barranc de la Conca amb la localitzacioacute del jaciment dels Serdans
Des del punt de vista de la fauna un dels elements meacutes distintius dels Ports eacutes la
poblacioacute de cabra salvatge animal tiacutepic de la zona i regulat per la Reserva Nacional de
Caccedila
Pel que fa a la vegetacioacute trobem des de zones tiacutepicament mediterragravenies a les parts
baixes del massiacutes fins a racons dambients humits i boirosos propis de les fagedes del
centre drsquoEuropa
Als anys 50 del segle passat amb els canvis en el model social docupacioacute humana va
comenccedilar el despoblament de les valls ponentines del massiacutes amb el conseguumlent
abandonament de les terres de conreu agriacutecola i les pragravectiques ramaderes tradicionals
Aquest fet unit a la davallada del mercat de la fusta i la creacioacute del Parc Natural ha
3 Gran geografia comarcal cit 15-21
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
9
afavorit el creixement dels boscos de manera que avui el paisatge torna a estar dominat
pels extensos pinars i alguns alzinars encara que cada cop soacuten meacutes escassos
Panoragravemica dels Ports
22 EL BARRANC DE LA CONCA
El barranc de la Conca disposa com hem avanccedilat drsquouna gran quantitat de fonts
algunes de les quals tenen forccedila cabal com ara les del Toscar lrsquoUllal el Bosc Negre
la Canaleta i la Cova Pintada A la seva capccedilalera srsquohi troben el paratge del Toscar el
castell i el despoblat de Carles Geologravegicament el terreny eacutes de formacioacute triagravesica
compost per dolomites argiolites guixos i pedra calcagraveria4
Les parts meacutes altes de la capccedilalera presenten un terreny molt escarpat perograve amb una
rica vegetacioacute de muntanya la qual cosa contrasta amb els desnivells meacutes suaus del
curs mitjagrave entre lrsquoUllal i el Pont un espai que ha estat aprofitat des de fa molts segles
per a conreus de secagrave i regadiu El punt meacutes ampli drsquoaquesta vall es troba precisament
a lrsquoalccedilada de les Planilles on trobem el jaciment dels Serdans
El barranc de la Conca a lrsquoalccedilada de la partida de les Planilles
4 Gran geografia comarcal cit 259
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
10
Per ponent i formant part tambeacute drsquoaquest massiacutes una altra serralada de cingleres
parteix amb els termes de Beseit (de la comarca del Matarranya) Arnes Horta de Sant
Joan (tots dos de la Terra Alta) i Pauumlls hi destaquen el Bosc Negre la Tosseta Rasa
(1217 m) els rasos de Maraco la punta de lrsquoEspina (1182 m) que es prolonga per la
serra de lrsquoEspina fins a la Coscollosa (878 m)5
23 EL BARRANC DE LA VALL CERVERA
El barranc de la vall Cervera presenta uns desnivells meacutes suaus que els del barranc de
la Conca encara que a les cotes meacutes altes que ja formen part de la vall de la Figuera6
capccedilalera de la vall Cervera ressalta una frondosa vegetacioacute boscos de pi blanc i pi
roig tambeacute hi ha alguns alzinars Al curs mitjagrave del barranc se situa el poblat ibegraveric dels
Malladarets
Barranc de la vall de la Cervera
24 EL BARRANC DEL LLOP
Al barranc del Llop eacutes on es troba el municipi drsquoAlfara de Carles drsquouna extensioacute de
6394 kmsup2 situat a ponent de la comarca del Baix Ebre al cor del massiacutes dels Ports els
contraforts del qual accidenten tot el terme Per llevant una cadena muntanyosa on hi
trobem el tossal de la Cova del Bou (552 m) el de Penyaflor el de Farruacutebio (792 m) i
la tossa de la Reina (1113 m) marca els liacutemits del terme amb els municipis de Xerta
Aldover Tortosa i Roquetes
5 Gran geografia comarcal cit 256 6 Hi destaquen la font de la Figuera i la de les Guacutebies prop de la cova del Tormo
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
11
Alfara de Carles amb la mola Carrascosa i el Tossal de Montcliacute al fons
El poble drsquoAlfara de Carles estagrave emplaccedilat a lrsquoesquerra del barranc del Llop dalt drsquoun
petit turoacute (334 m) i dominant la fondalada estreta perograve ben aprofitada per al conreu de
lrsquoolivera i lrsquoametller srsquohi destaquen grans parets calcagraveries i blanquinoses juragravessiques
sobre els terrenys vermellosos i groguencs7
Cal dir que les fonts drsquoaquest barranc per exemple la dels Bassis o la font Vella no
destaquen per ser massa cabaloses En els pendents muntanyosos abunden la ginesta
el romaniacute lrsquoesbarzer lrsquoargelaga el coscoll i el margalloacute la fibra del qual ha estat molt
utilitzada per a la confeccioacute de cabassos
3 CONTEXT HISTOgraveRICO-ARQUEOLOgraveGIC
Lrsquoaccioacute de lrsquohome als barrancs que hem esmentat anteriorment va eacutesser continuada i
molt intensa des de la prehistograveria fins al segle V Durant lrsquoegravepoca medieval el barranc de
la Conca tambeacute va tenir molta importagravencia per aixograve hem dedicat un apartat al final del
treball8 on descrivim els principals trets del seu poblament des del segle VI fins al XV
Evidentment aquesta accioacute humana ha continuat fins a lrsquoactualitat perograve analitzar-la
detalladament suposaria desviar-nos del tema que ens hem fixat9
7 Gran geografia comarcal cit 256 8 Vegeu Annex A 9 A partir del segle XVII al barranc de la Conca es van anant instalmiddotlant induacutestries de vidre i fusta
fagravebriques de paper i teixits molins de farina i induacutestries productores drsquoelectricitat afavorides per
lrsquoincrement demogragravefic lrsquoabundagravencia de magrave drsquoobra i sobretot la forccedila de lrsquoaigua la qual permetia moure
les diverses maquinagraveries que utilitzaven i intervenir en els processos de manufactura
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
12
Intentarem doncs descriure els fets histograverics les restes i les troballes arqueologravegiques
meacutes destacades amb lrsquoobjectiu de mostrar que hi ha uns elements que en major o menor
grau comparteixen els assentaments i els establiments que hi ha hagut
independentment de lrsquoegravepoca lrsquoaprofitament de lrsquoaigua per a finalitats molt diverses
lrsquoexplotacioacute dels recursos forestals i agropecuaris la vigilagravencia i el control del territori
31 EL NEOLIacuteTIC LES PINTURES RUPESTRES DE COVA PINTADA (BARRANC DE LA
CONCA)
La riquesa drsquoaigua els recursos forestals i la varietat de la seva fauna han permegraves que
aquest territori tot i la seva orografia complexa hagi tingut pobladors des de la meacutes
remota Antiguitat Daquesta ocupacioacute han quedat les pintures rupestres de la Cova
Pintada a la capccedilalera del barranc de la Conca que demostren assentaments neoliacutetics
de grups de caccediladors dedicats a la captura de grans cegravervids (cabres salvatges ceacutervols i
cabirols) Es tracta drsquoart esquemagravetic o abstracte de color vermell que els entesos han
datat al voltant del 6500 aC Van ser descobertes el 1914 per lrsquoinvestigador francegraves
Henri Breuil10 La meacutes important representa una trisquela de mida considerable11
lrsquouacutenica coneguda fins ara a Catalunya
Abric de la Cova Pintada i dibuix de la trisquela fet per Henri Breuil Escala 17
Estagrave formada per tres braccedilos iguals incurvats que convergeixen al centre en forma
rotativa amb gir cap a la dreta12 Segurament que cal interpretar-la com la manifestacioacute
10 BREUIL H Les peintures rupestres scheacutematiques de la Peacuteninsule ibeacuterique IV Sud-est et est de
lEspagne Lagny impr E Grevin 1933 75-77 11 Les seves mesures soacuten radi de cada braccedil 23 cm alccedilada total conservada 36 cm amplada total 44
cm 12 Trobareu meacutes informacioacute sobre aquesta pintura rupestre en httpinvarqueculturagencatcat Cal
aclarir que en el mateix lloc tambeacute srsquohi van descobrir gravats medievals de difiacutecil interpretacioacute Vegeu
SARRIAgrave BOSCOVICH E Els gravats medievals prop de la Cova Pintada (Alfara de Carles Baix Ebre
Tarragona) memograveria nuacutem 7899
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
13
drsquoalgun tipus de creenccedila de manera que lrsquoabric on es troba deuria ser una mena de
santuari13
32 LrsquoEDAT DEL FERRO EL POBLAT IBEgraveRIC DELS MALLADARETS (BARRANC DE LA
VALL CERVERA)
Despreacutes dels assentaments neoliacutetics els primers pobladors permanents drsquoaquesta part
del massiacutes van ser els ibers com ho prova lexistegravencia del poblat dels Malladarets a la
vall Cervera recentment descobert despreacutes drsquouna intervencioacute drsquourgegravencia que es va
realitzar el 201414
El poblat ibegraveric dels Malladarets es troba a lrsquooest del cim de Penyaflor (514 m) en un
petit turoacute (272 m) de planta allargada i superfiacutecie plana des del qual es domina tant el
barranc de la Conca com el pas natural que el barranc de la vall Cervera proporciona
per a poder accedir al massiacutes dels Ports des de la plana de Roquetes
Ubicacioacute del jaciment ibegraveric dels Malladarets (barranc de la vall de la Cervera)
A partir de la tipologia dels vasos ceragravemics15 exhumats els arqueogravelegs creuen que data
del periacuteode de lrsquoEdat del Ferro I entre el 650 i el 500 aC16 Des del punt de vista
urbaniacutestic el jaciment presenta un complex drsquoestances de les quals resten les primeres
filades de pedra dels murs ja que segons sembla la tegravecnica utilitzada en la seva
13 Aquest jaciment juntament amb altres del territori catalagrave fou considerat per la UNESCO Patrimoni
Mundial el 1998 Vegeu httpseswikipediaorgwikiAlfara_(Tarragona) 14 MORENO EXPOacuteSITO I Informe de la intervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment dels
Malladarets Partida de Masets Alfara de Carles (Baix Ebre) abril de 2014 15 Fonamentalment es tracta de grans vasos de ceragravemica exvasada i bisellada amb cordons aplicats 16 MORENO EXPOacuteSITO I cit 32
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
14
construccioacute consistia a disposar verticalment grans lloses en les dues cares dels murs
alhora que reomplien el seu interior amb pedruscall i terres premsades per tal de donar
consistegravencia a lrsquoestructura Com que no srsquoha conservat meacutes drsquouna filada de lloses no
se sap si aquestes parets de pedra arribaven fins al sostre o beacute si a partir drsquouna certa
alccedilada els murs disposaven drsquoaltres materials de tova
A banda de les estances tambeacute han aparegut murs de gairebeacute 1 m de gruix a lrsquoest i a
lrsquooest a la part que mira cap a la vall Cervera de manera que els arqueogravelegs opinen
que potser es tractaria drsquoun recinte fortificat En canvi cap a llevant el desnivell del
terreny eacutes meacutes suau la qual cosa fa pensar que era la zona urbanitzada intramurs
Finalment cal apuntar la presegravencia drsquoalgunes estructures de pedra amb planta circular
que es podrien relacionar amb lrsquoexistegravencia de tuacutemuls funeraris al vessant sud fora de
la zona drsquohagravebitat
Estructura de pedra amb planta circular Podria eacutesser un tuacutemul funerari
Es tracta doncs drsquoun poblat que srsquoestenia allargat pel petit turoacute al peu del cim de
Penyaflor sobretot pel vessant sud-est en canvi el vessant oest com que presenta un
gran pendent eacutes probable que no hagueacutes estat urbanitzat meacutes enllagrave del mur defensiu
Pel que fa a la zona nord que tambeacute comptava amb una gran superfiacutecie plana sembla
que devia ser la meacutes urbanitzada perquegrave hi ha un gran entramat de murs
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
15
Delimitacioacute del jaciment arqueologravegic dels Malladarets
Per la manera com es van trobar alguns vasos ceragravemics a lrsquointerior drsquouna de les
estances ben disposats verticalment in situ o lleugerament tombats o esclafats per la
caiguda del sostre i els murs perograve en bon estat de conservacioacute els arqueogravelegs suposen
que els pobladors per raons que encara no srsquohan pogut esbrinar van abandonar aquest
establiment amb pressa ja que es doacutena el cas que van deixar llavors de cereals en alguns
recipients17
Interior drsquouna de les estances
En resum estem davant drsquoun assentament que va tenir lloc entre els segles VII i V aC
quan la millora de les pragravectiques agriacutecoles i lrsquoocupacioacute de sogravels meacutes productius van
permetre que els grups socials srsquoanessin fent progressivament meacutes sedentaris Aquests
nous tipus drsquoassentament van propiciar a la vegada un urbanisme i un sistema defensiu
cada cop meacutes elaborat Segons Intildeaki Moreno18 el poblat dels Malladarets pertanyeria
17 MORENO EXPOacuteSITO I cit 31 18 MORENO EXPOacuteSITO I laquoIntervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment dels Malladaretsraquo I Jornades
drsquoArqueologia de les Terres de lrsquoEbre 6 i 7 de maig de 2016 Serveis Territorials de Cultura de les
Terres de lrsquoEbre 2 vol Tortosa 2016 226
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
16
al model drsquoestabliment situat sobre una cresta rocosa estreta i allargada la morfologia
interna del qual srsquoestructuraria en funcioacute drsquoun carrer central on anirien a parar estances
drsquoentre 10 i 20 m2 Eacutes probable que la gran extensioacute drsquoaquest jaciment
(aproximadament 3125 m2) tingui a veure amb alguna activitat minera el producte de
la qual anava destinat tant a lrsquoautoconsum com a lrsquointercanvi amb els fenicis19
33 EgravePOCA ROMANA EL JACIMENT DELS SERDANS EL POBLAMENT AL BARRANC DE
LA CONCA ENTRE ELS SEGLES II I V
Quan les tropes romanes comandades per Gneu i Publi Escipioacute van arribar a les terres
del sud del riu Ebre per a enfrontar-se amb lrsquoexegravercit cartaginegraves tres anys despreacutes de
lrsquoesclat de la Segona Guerra Puacutenica (218-201 aC) es van trobar que aquest territori
lrsquohabitaven els ilercavons diferents tribus ibegraveriques que srsquohavien aliat amb el bagravendol
cartaginegraves i anaven totalment en contra de les pretensions romanes Despreacutes de la
batalla de les goles de lrsquoEbre (215 aC) a prop de Dertosa en quegrave la flota romana va
derrotar la cartaginesa els germans Escipioacute van continuar la seva poliacutetica de conquesta
del territori i de sotmetiment de les tribus ibegraveriques especialment les que hi havia
assentades a les Terres de Ponent20
Les primeres referegravencies en els autors antics a la capital drsquoaquest ampli territori
Dertosa que tenia el riu Ebre com a via bagravesica de comunicacioacute i comerccedil les trobem en
Estraboacute21 (segle I aC - I dC) i Pomponi Mela22 (segle I dC) els quals la situen en el pas
del riu Ebre Suetoni23 (segle I dC - II dC) parla del seu important port mariacutetim i Plini24
(segle I dC) destaca que els seus habitants gaudien del dret romagrave Fins i tot va arribar a
encunyar moneda com a Mun Hibera Iulia amb la llegenda Ilergavonia fent
19 MORENO EXPOacuteSITO I laquoIntervencioacuteraquo cit 227 20 MIRA GUARDIOLA M A Cartago contra Roma Las guerres puacutenicas Madrid ediciones Alderabaacuten
2000 196 21 ESTRABOacute Geographica III 4 9 ἐκ δὲ τοῦ Ταρράκωνος ἐπὶ τὸν πόρον τοῦ Ἴβηρος κατὰ Δέρτωσσαν 22 POMPONI MELA De Chorographia II 90 super ingens Hiberus Dertosam adtingit 23 SUETONI De vita Caesarum Vita Galbae X ac subinde Alexandrina navis Dertosam appulit armis
onusta sine gubernatore sine nauta ac vectore ullo ut nemini dubium esset iustum piumque et
faventibus diis bellum suscipi 24 PLINI Naturalis Historia III 23 Nunc per singulos conventus reddentur insignia praeter supra dicta
Tarracone disceptant populi XLII quorum celeberrimi civium Romanorum Dertosani
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
17
referegravencia al territori tot i que despreacutes en egravepoca de Tiberi es va substituir per
Dertosa25
Evidentment en la seva fundacioacute hi va tenir un paper destacat la ciutat de Tagraverraco
capital de la proviacutencia romana i un important port drsquoHispagravenia Aixograve vol dir que Dertosa
pertanyia a la proviacutencia de la Hispania Citerior i posteriorment a les diverses
reorganitzacions que van tenir lloc a la Provincia Hispania Tarraconensis Aquest
vincle amb Tagraverraco va perdurar durant tot el periacuteode romagrave i visigot i fins i tot durant
les primeres degravecades de la invasioacute musulmana
A partir del segle I coincidint amb un augment de les temperatures i unes condicions
climagravetiques meacutes agraverides va tenir lloc una progressiva desforestacioacute antrogravepica del
paisatge de les planes de lrsquoEbre que segurament va fomentar en entrar al segle II una
ocupacioacute de les zones muntanyoses properes a Dertosa i a la vall del riu Ebre amb la
finalitat drsquoexplotar els seus recursos naturals26
A finals de lrsquoAlt Imperi doncs lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai rural del territori de Dertosa
va experimentar canvis significatius derivats de la progressiva fi de les villae que
srsquohavien anat fundant durant els primers segles de la nostra era i lrsquoaparicioacute de nous
models drsquoocupacioacute En agraverees marginals de lrsquoager dertosanus comencen a aparegraveixer
petits assentaments rurals amb una clara especialitzacioacute en lrsquoelaboracioacute de productes
molt concrets oli vi ceragravemica materials de construccioacute etc El jaciment dels Serdans
al massiacutes dels Ports sembla que forma part drsquoaquesta nova manera drsquoaprofitar els
recursos naturals de les explotacions Aquesta especialitzacioacute que comporta de
vegades lrsquoabsegravencia o la reduccioacute de la part residencial de la vilmiddotla neix en un context
general meacutes ampli que suposa la disminucioacute dels contactes comercials amb altres
territoris del Mediterrani de manera que es fa necessari introduir sistemes de produccioacute
que permetin que aquests nous espais rurals tinguin capacitat suficient per a
subministrar els productes que la poblacioacute del territori demana27
25 LLORENS M del Mar i AQUILUEacute X laquoIlercavonia-Dertosa i les seves encunyacions monetagraveriesraquo
Barcelona Societat Catalana drsquoEstudis Numismagravetics 2001 24-34 26 RIERA S laquoCanvis ambientals i modelacioacute antrogravepica del territori entre lrsquoegravepoca ibegraverica i lrsquoaltmedieval
a Catalunya aportacions de la palinologiaraquo Cota Zero 20 2005 104 27 NEGRE J De Dertosacit 482
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
18
En el moacuten romagrave la vilmiddotla i el territori que controlava van esdevenir els pilars
fonamentals de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai rural La definicioacute de villa rustica va anar
canviant al llarg del temps si beacute en termes generals els historiadors tendeixen a acceptar
que es tracta drsquoun assentament de tipus rural que es divideix en dos sectors un
anomenat pars massaricia que engloba lrsquoagraverea on srsquoelaboren es conserven i
srsquoemmagatzemen els productes (pars fructuaria) i on viuen normalment en regravegim
drsquoesclavitud els treballadors (pars rustica) i lrsquoaltre anomenat pars urbana o dominica
que afecta lrsquoedifici on resideix la famiacutelia principal que nrsquoeacutes propietagraveria o beacute simplement
lrsquoamo que hi passa temporades durant lrsquoany per supervisar els treballs que srsquohi fan la
qual cosa significa que aquest espai era similar a lrsquoespai urbagrave eacutes a dir reproduiumla en
gran mesura lrsquoesquema de la domus la casa de ciutat caracteritzada per ser una vivenda
particular drsquouna sola planta on residien habitualment els propietaris28
Tot i la relativa independegravencia de les vilmiddotles respecte del seu espai drsquoinfluegravencia tendien
a formar part drsquouna xarxa meacutes extensa que tenia un nucli urbagrave de referegravencia en el cas
del territori ebrenc Dertosa amb el qual estaven connectades a traveacutes de vies de
comunicacioacute29
Lrsquoocupacioacute dels vessants del massiacutes dels Ports entorn al segle II va culminar
definitivament el proceacutes de romanitzacioacute del territori de Dertosa30 Amb tota
probabilitat va ser en aquesta egravepoca quan va neacuteixer lrsquoestabliment dels Serdans el qual
va estar en funcionament fins a finals del segle V A partir drsquoaleshores i sobretot de la
primera degravecada del VI srsquoobserva un abandonament progressiu de les agraverees residencials
si nrsquohi havia en part a causa drsquouna davallada notable de les temperatures sobretot a
lrsquohivern amb un retroceacutes dels conreus i les explotacions de muntanya i en part tambeacute
pels canvis en les estructures productives drsquoaquestes villae com a consequumlegravencia de la
caiguda de lrsquoImperi Romagrave i la conquesta i la consolidacioacute del poder visigogravetic a la
Peniacutensula Ibegraverica Durant aquest periacuteode segons J Negre31 les aristocragravecies
provincials hispano-romanes haurien abandonat les seves residegravencies rurals o els
centres manufacturers propietat seva per a instalmiddotlar-se a la ciutat des drsquoon haurien
28 Ibidem i httpseswikipediaorgwikiVilla_romana 29 ARCE J laquoVillae en el paisaje rural de Hispania romana durante la antiguumledad tardiacutearaquo Anejos de
AEspA 39 2006 9 30 REVILLA V Economia i poblament romagrave al curs inferior de lrsquoEbre la vilmiddotla de Casa Blanca
(Tortosa) Tarragona Diputacioacute Provincial de Tarragona 2003 133-146 31 NEGRE J cit 483
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
19
centralitzat la defensa del territori davant la pressioacute visigogravetica i aixiacute sentir-se meacutes segurs
i protegits
4 ESTUDI DEL JACIMENT ROMAgrave DELS SERDANS
41 UBICACIOacute
Com hem dit abans el jaciment arqueologravegic dels Serdans es troba al terme municipal
drsquoAlfara de Carles concretament en el punt quilomegravetric 21 de la carretera local TV-
3422 que comunica aquesta poblacioacute amb els Reguers des drsquoon a traveacutes de la T-342
srsquoarriba a Roquetes i drsquoaquiacute per la T-341 a Tortosa capital de la comarca del Baix
Ebre
Emplaccedilament del jaciment arqueologravegic dels Serdans al terme municipal drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre)
Actualment la TV-3422 creua aquest jaciment de manera que les restes
arqueologravegiques es troben a banda i banda de la carretera Aquesta circumstagravencia tan
peculiar data de 1965 quan la Diputacioacute de Tarragona32 hi va dur a terme obres
drsquoacondicionament del ferm i hi va fer un canvi en el traccedilat del tram compregraves entre el
punt quilomegravetric 21 i 3 amb la finalitat de reduir el desnivell existent El nou traccedilat es
va fer seguint el curs del barranc de la Conca en sentit ascendent fins a un punt on la
carretera fa una girada despreacutes de bifurcar-se tot donant la possibilitat de continuar fins
al paratge del Toscar Des drsquoaquesta bifurcacioacute el jaciment es troba aproximadament a
uns 300 m en direccioacute a Alfara de Carles concretament al costat drsquoun petit pont per
sota del qual passa un torrent
32 Diario Espantildeol 25-5-1965 Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
20
Emplaccedilament del jaciment i vista aegraveria de lrsquoentorn Es pot apreciar el traccedilat del tram nou de la TV-3422 (color blau) i el camiacute vell drsquoAlfara de Carles (color groc) tambeacute conegut com a camiacute de les Planilles
Si analitzem la ubicacioacute drsquoaquest establiment segons els criteris que aplicaven els
agrogravenoms romans observarem que coincideix forccedila amb les recomanacions que
donaven per triar el lloc drsquouna vilmiddotla En primer lloc es troba en el vessant drsquouna
muntanya perograve en el punt que teacute un desnivell meacutes suau en segon lloc es troba a prop
drsquoun torrent i meacutes enllagrave hi ha el barranc de la Conca molt meacutes cabaloacutes en tercer lloc
lrsquoorientacioacute eacutes cap al sud la qual cosa permet tenir un horitzoacute forccedila ampli i moltes hores
de sol en quart lloc disposava drsquouna via de comunicacioacute relativament propera que
facilitava lrsquoacceacutes per a les persones perograve tambeacute el transport i la distribucioacute dels
productes
42 ESTAT ACTUAL
Certament les poques restes visibles drsquoaquest jaciment passen totalment
desapercebudes perquegrave es troben a la base drsquoun marge de pedra seca construiumlt a
posteriori amb lrsquoobjectiu de retenir la terra del bancal que hi ha a la part superior En
concret en el voral esquerra de la carretera anant en direccioacute a Alfara de Carles es
poden apreciar restes constructives que corresponen a dos murs truncats que
conflueixen en angle
Cal dir que si beacute el terreny drsquoaquest indret devia tenir en el passat un pendent bastant
suau en algun moment es va considerar meacutes adient lrsquoaixecament de terrasses
mitjanccedilant marges de pedra seca probablement a partir dels segles XIV I XV quan la
poblacioacute drsquoAlfara va tenir la necessitat de disposar de meacutes conreus drsquoolivera ndashguanyats
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
21
en moltes ocasions a costa dels pinars i els alzinars originarisndash de manera que aquests
treballs de condicionament del terreny van comportar la destruccioacute parcial del jaciment
Tant eacutes aixiacute que la pedra dels murs i les parets drsquoaquella antiga construccioacute es van
reaprofitar en els marges que hi ha al seu voltant encara meacutes barrejats amb la pedra
seca tambeacute srsquohi troben molts fragments de teules que servien per reomplir petits forats
o falcar
Fragments de teula tipus tegula utilitzats per falcar o reomplir el mur de pedra seca
A meacutes a meacutes en una agraverea drsquoaproximadament 3500 m2 des del pontet abans esmentat
i en direccioacute a la cruiumllla del Toscar apareixen molts fragments de teules i terracota en
general no nomeacutes en superfiacutecie en els bancals de conreu sinoacute tambeacute dintre dels marges
i a sobre drsquoells
Carretera TV-3422 a lrsquoalccedilada del jaciment arqueologravegic El rectangle vermell indica lrsquoagraverea aproximada per on es
troba una major quantitat de restes ceragravemiques
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
22
Estat actual de lrsquoemplaccedilament del jaciment en direccioacute sud-est
43 LA NECROgravePOLIS DESAPAREGUDA I LES RESTES DE DOS MURS
Quan les magravequines excavadores van comenccedilar els treballs de rebaix i anivellament en
el punt on es trobava el jaciment arran de la modificacioacute del traccedilat de la carretera TV-
3422 el primer que va aparegraveixer a la llum van ser diversos esquelets humans segons
les declaracions drsquoalguns operaris de lrsquoobra que encara viuen i van tenir lrsquoocasioacute de
poder-los contemplar Les explicacions drsquoaquests operaris coincideixen a dir que les
restes humanes van aparegraveixer barrejades amb trossos de teules planes les magravequines
van seguir avanccedilant perograve i uns metres meacutes enllagrave es van trobar amb el que semblaven
dos murs drsquouns 60 cm drsquoalccedilada els quals creuaven en sentit diagonal divergent lrsquoespai
per on havia de passar la carretera Com havia succeiumlt amb els esquelets humans les
magravequines els van arrencar i nomeacutes van deixar al lateral esquerre en direccioacute a Alfara
de Carles una petita porcioacute del que semblen les parets o murs drsquouna estanccedila
Es tracta dels dos murs que hem comentat en lrsquoapartat anterior situats a 120 m de
profunditat respecte del nivell del bancal superior i que srsquoajunten formant un angle eacutes
a dir formen la cantonada drsquoalguna habitacioacute Aquests murs segons els testimonis
abans de la seva destruccioacute continuaven un en direccioacute sud-est i lrsquoaltre en direccioacute
sud-oest de manera que devien conformar alguna estanccedila
Desgraciadament ni la descoberta dels esquelets humans ni la dels murs no van fer
aturar les obres Es va actuar amb total desiacutedia com si no hagueacutes passat res de manera
que no en va quedar constagravencia enlloc no es va fer cap fotografia ni evidentment cap
actuacioacute arqueologravegica drsquourgegravencia Lrsquouacutenic que queda eacutes la memograveria oral dels testimonis
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
23
Eacutes molt probable que els cossos que es van trobar pertanyessin a una petita necrogravepolis
orientada cap a lrsquooest i situada a la part de fora dels murs que la maquinagraveria va posar al
descobert ategraves que segons els testimonis es van localitzar uns metres abans drsquoarribar
a aquests murs La presegravencia de teules barrejades amb els esquelets srsquoexplica pel tipus
drsquoenterrament realitzat mitjanccedilant teules planes calccedilades al terra formant un prisma
triangular Cal dir que aquest tipus drsquoenterrament va ser forccedila frequumlent a lrsquoetapa tardo-
romana especialment entre els segles III i V
Enterrament de tipus tegula
44 CARACTERIacuteSTIQUES DELS MURS
Els dos trams de mur es van aixecar segons la tipologia drsquoopus incertum eacutes a dir estan
fets de maccediloneria amb pedres de diferents mides sense treballar descansant unes
sobres les altres i subjectades mitjanccedilant morter de calccedil Tenen diferent gruix la qual
cosa indica que tenien una funcioacute diferent Eacutes probable que el mur B que teacute una
amplada de 55 cm correspongui a una paret exterior o de cagraverrega mentre que el mur
A que fa 46 cm correspongui a una paret secundagraveria o interior
a) Mur A (orientacioacute sud-est)
- Amplada 46 cm
- Alccedilada 70 cm
- Llargada (cara interna) 60 cm
- Llargada (cara externa) 75 cm
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
24
Llargada Cara interior
Amplada
Alccedilada
b) Mur B (orientacioacute sud-oest)
- Amplada 55 cm
- Alccedilada 65 cm
- Llargada (cara interna) 85 cm
- Llargada (cara externa) 130 cm
Llargada interior Amplada
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
25
Alccedilada
45 LA VIA DE COMUNICACIOacute AMB DERTOSA
La vall del riu Ebre ha estat des de sempre una via de comunicacioacute natural tant fluvial
com terrestre Aixograve fa pensar en lrsquoexistegravencia drsquouna ruta interior de segon ordre que
resseguint el curs del riu permetia arribar a la ciutat de Caesaraugusta (Saragossa) En
el territori de lrsquoantiga Dertosa aquesta via devia vorejar els Ports i a part de facilitar el
desplaccedilament cap a lrsquointerior connectava diversos establiments romans situats a les
faldes del massiacutes per tant una mica apartats de la Via Augusta
Lrsquoestabliment dels Serdans tot i trobar-se allunyat de les principals xarxes de
comunicacioacute segurament estava comunicat amb Dertosa a traveacutes drsquoun camiacute que
seguint el curs del barranc anava descendint fins al lloc anomenat laquoels Estretsraquo En
aquest tram antigament la carretera continuava per la banda esquerra la qual cosa
permetia salvar fagravecilment el congost que hi ha Un cop superat aquest obstacle el camiacute
seguia en direccioacute a Dertosa i creuava el barranc de la Conca meacutes avall cap al sud per
algun indret on el desnivell era meacutes suau Fins i tot no es pot descartar que es bifurqueacutes
en algun punt de manera que tambeacute fos possible arribar als establiments que hi havia
a prop de lrsquoEbre a lrsquoalccedilada drsquoAldover o Xerta
46 CROQUIS HIPOTEgraveTIC
Com que no srsquoha fet cap excavacioacute ni cap prospeccioacute eacutes impossible delimitar
exactament lrsquoespai que ocupava aquest jaciment De tota manera si observem
lrsquoorientacioacute dels dos petits trams de mur conservats es pot plantejar una hipogravetesi de
com srsquoorientaven en relacioacute al torrent que amb tota seguretat delimitava la continuiumltat
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
26
de la construccioacute en direccioacute nord-est i sud Es evident que el dia que es duguin a terme
els treballs drsquoexcavacioacute hauran de comenccedilar per aquest punt en direccioacute nord-oest per
tal de comprovar si el tram que hi ha a la vista teacute continuiumltat en aquesta direccioacute
5 ESTUDI DEL MATERIAL TROBAT
51 PROCEDEgraveNCIA GEOLOgraveGICA I COMPOSICIOacute QUIacuteMICA DE LA PASTA CERAgraveMICA
De lrsquoobservacioacute de la pasta que es va fer servir en la fabricacioacute del material ceragravemic
que ha aparegut fins ara als Serdans i tenint en compte que no hem pogut fer cap estudi
de laboratori deduiumlm que el material que srsquoha trobat fins ara teules un fragment de
doli i una antefixa comparteixen una composicioacute quiacutemica molt similar eacutes a dir es
tracta de la mateixa argila Aixograve vol dir que amb tota seguretat procedeixen de la
mateixa terrisseria Eacutes cert que hi ha la possibilitat que aquest material hagueacutes vingut
drsquoun altre lloc i srsquohagueacutes transportat fins als Serdans per a utilitzar-se en la construccioacute
de la suposada vilmiddotla ruacutestica perograve com que el color i la composicioacute de lrsquoargila
coincideixen amb el terra argiloacutes que encara hi ha en la finca agriacutecola actual que hem
anomenat argiler dels Serdans i en lrsquoargiler del coll drsquoAlfara a uns 500 m de distagravencia
probablement hem de pensar que el material de terracota que estudiarem es va fer aquiacute
mateix eacutes a dir que estem davant un centre terrisser que devia subministrar materials
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
27
de construccioacute a la ciutat de Dertosa i les vilmiddotles situades a les terrasses fluvials de
lrsquoEbre
Argiler dels Serdans Argiler del coll drsquoAlfara
Els operaris drsquoaquest centre devien utilitzar lrsquoargila que hi havia in situ i la de lrsquoargiler
del coll drsquoAlfara33 i les devien barrejar ja que la composicioacute quiacutemica de lrsquoargila
drsquoaquest lloc eacutes altament calcagraveria la qual cosa donava consistegravencia a les peces Aquest
element calcari amb guixos i feldespats correspon als granets blancs que destaquen
sobre la base drsquoargila
Fragment de roca argilosa de lrsquoargiler del coll drsquoAlfara Sorra argilosa i granets calcaris resultants
Aquesta argila es caracteritza per ser de tipus secundari eacutes a dir del tipus drsquoargiles
vermelles amb abundant presegravencia de partiacutecules drsquoogravexid fegraverric procedecents de capes
sedimentagraveries que apareixen en nivells molt superficials
33 Aquest argiler encara srsquoexplotava a principis dels segle XX per a lrsquoobtencioacute de guixos argila i calccedil
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
28
Aixiacute doncs la pasta ceragravemica que utilitzaven era la mateixa per a tots els productes
que elaboraven teules antefixes vasos ceragravemics etc La composicioacute es basava en una
barreja drsquoargiles i feldespats amb desgreixants de mida reduiumlda que els artesans afegien
per evitar transformacions del relleu de la peccedila durant la coccioacute ja que rebaixaven la
temperatura de fundicioacute34 de manera que es podien conservar inalterades les
caracteriacutestiques originagraveries de la massa argilosa Els desgreixants a meacutes a meacutes
incrementaven la consistegravencia de la pasta bastant porosa facilitaven la impermeabilitat
i augmentaven la resistegravencia de la peccedila resultant35
Massa argilosa amb inclusions vermelles blanques i fragments de mica
Drsquoaltra banda tot i que no hem pogut recoacuterrer a cap tegravecnica de laboratori per fer una
anagravelisi quiacutemica a partir drsquoun observacioacute detallada de totes les peces hem identificat
diversos minerals que actuaven com a desgreixants propis de la massa argilosa com
ara la calcita el feldespat i la mica Hem detectat de manera homogegravenia inclusions
vermelles (ogravexids fegraverrics) i blanques (guixos calises arenisques etc) la qual cosa
indica que aquests elements ja es trobaven de manera natural en lrsquoargila Lrsquouacutenic grup
de minerals que sembla haver estat afegit de forma intencional soacuten les miques daurades
que apareixen abundantment en les pastes de produccioacute local poc depurades36
34 Lrsquoargilla acostuma a courersquos entre els 950deg i 1100deg C 35 Vegeu httpscawikipediaorgwikiArgila 36 NEGRE J De Dertosa cit 195
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
29
52 LES TEULES
521 Descripcioacute de la seva troballa i estat de conservacioacute
Hi ha dos contextos molt diferents que han envoltat la troballa de les teules Drsquouna
banda tenim les dues teules que tot i estar en estat fragmentari srsquohan pogut
recompondre Aquestes dues teules van sortir a la llum el 1965 quan es van fer les obres
per obrir el nou tram de carretera Segons les fonts orals correspondrien a les teules
que cobrien els cossos de la necrogravepolis i srsquohaurien conservat senceres fins que les
magravequines van remoure el terra i van acabar trencant-les Per sort alguacute va tenir cura de
recollir-les Actualment la seva propietagraveria ha consolidat amb un suport de fusta fet
expressament la qual cosa ha permegraves que srsquohagin mantingut en bon estat
Les dues teules tipus tegula encaixades en un marc de fusta
En canvi els altres fragments de teules han anat aflorant des de 1982 fins a lrsquoactualitat
Es tracta de trossos de mides molt diferents que en general han aparegut
superficialment
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
30
522 Tipologia i datacioacute
Dels dos tipus de teules que feien servir els romans tegulae37 teula plana i rectangular
i imbrex38 teula cogravencava als Serdans de moment nomeacutes nrsquohan aparegut del primer
Una explicacioacute probable drsquoaquesta circumstagravencia la trobem en el proceacutes de reutilitzacioacute
dels materials drsquoaquest jaciment que ha tingut lloc durant segles Tenint en compte que
les tegulae van deixar drsquoutilitzar-se cap al segle VII39 eacutes normal que les imbrices
anessin molt buscades perquegrave es van convertir en un material de construccioacute molt
adequat per cobrir el sostre de les cases Per tant no ens ha drsquoestranyar que en general
se nrsquohagin conservat tan poques perquegrave segurament que va ser un dels primers
materials destinats a ser reutilitzats
Elements drsquoun teulat segons Daremberg-Saglio
Prenent com a referegravencia la catalogacioacute de teules galo-romanes que va fer J Chauffin40
sembla que pel tipus drsquoencaix i la forma de les revores de les teules caldria situar-les
al voltant del segle III
Les teules romanes solien ser drsquoargila tot i que se nrsquohan conservat algunes elaborades
amb altres materials Les planes i rectangulars disposaven de dues pestanyes o revores
37 La paraula llatina tegula procedeix de lrsquoarrel teg- que significa laquocobrirraquo Per a meacutes informacioacute sobre aquesta etimologia vegeu sv ERNOUT A i MEILLET A Dictionnaire eacutetymologique de la langue latine
Histoire des mots Pariacutes Klincksieck 1967 38 El terme imbrex procedeix de imber lsquoplujarsquo perquegrave gragravecies a la forma corba que tenia desaiguava
lrsquoaigua de la pluja a dues vessants vegeu sv ERNOUT A i MEILLET A cit Sant Isidor (Etimologies
XIX 10 15) doacutena aquesta explicacioacute sobre lrsquoetimologia dels mots tegula i imbrex Tegulae vocatae quod
tegant aedes et imbrices quod accipiant imbres eacutes a dir laquosrsquoanomenen tegulae perquegrave cobreixen els
edificis i imbrices perquegrave contenen les plugesraquo 39 RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa ceraacutemica de aplicacioacuten arquitectoacutenica desde eacutepoca protoibeacuterica hasta eacutepoca
visigoda (ssVII aC-VIII dC)raquo en La Ruta de la ceraacutemica Castelloacute Ed Alicer 2000 32-37 40 CHAUFFIN J laquoLes tuiles gallo-romaines du BasDauphineacuteraquo CNRS Gallia XIV 1956 81-88
Imbrex
Tegula
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
31
pels dos costats meacutes allargats amb encaixos que permetien que una teula descanseacutes
sobre lrsquoaltra i quedeacutes ben falcada
Logravegicament aquestes peces tan grans aiumlllaven molt beacute la vivenda de lrsquoaigua de pluja i
segons com estigueacutes dissenyada la teulada la dirigien o beacute cap a algun impluvium o beacute
cap a lrsquoexterior de lrsquoedifici
523 Caracteriacutestiques i mides
Els oriacutegens drsquoaquests elements constructius que es feien servir en les cobertes de les
teulades els trobem en el moacuten grec De fet molts temples grecs estaven coberts amb
grans teules del tipus tegula sovint de marbre combinades amb teules imbrices les
quals tenien forma diegravedrica conegudes tambeacute com a corinthiaces perquegrave sembla que
va ser a Corint on es van utilitzar per primera vegada Despreacutes es van afegir les imbrices
lacograveniques que ja eren semiciliacutendriques o semitroncocograveniques41
Drsquoaltra banda cal destacar les marques de produccioacute En el cas de les dues teules que
srsquohan conservat iacutentegres observem tres traccedilos amb forma de ldquoNrdquo fets al voltant del
segell del terrisser el qual deixava una marca impresa mitjanccedilant un tampoacute que podia
ser metagravelmiddotlic o de fusta La marca drsquoaquest segell es troba en una zona visible a la part
plana de la teula
Marques visibles del segell de lrsquoartesagrave i la ldquoNrdquo
41 DAREMBERG CH I SAGLIO E Dictionnaire des antiquiteacutes grecques et romaines s v laquoTegularaquo Pariacutes
Hachette 1877-1919 Versioacute digital drsquoaquesta obra Universidad de Toulouse-Le Mirail httpdagruniv-tlse2fr
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
32
Les mides de les teules tipus tegula variaven una mica drsquouna zona a una altra ja que
no hi havia una mida estagravendard fixada perograve en general oscilmiddotlaven al voltant dels dos
peus romans (bipedalis) segons indica Vitruvi42 eacutes a dir uns 60 cm aproximadament
pel costat meacutes gran i drsquoun peu i mig uns 45 cm pel costat meacutes petit
Les mides de les imbrices por la seva banda feien 40 cm de llarg 12 cm drsquoample per
la banda meacutes estreta 17 cm drsquoample per la banda amb la curvatura meacutes ampla i 19 cm
de gruix
El pes drsquouna tegula en cru estava al voltant de 12 kg i un cop cuita al voltant de 7 kg
en canvi una imbrex en cru pesava uns 6 kg i despreacutes de la coccioacute uns 35 kg De tot
plegat podem deduir que els sostres havien drsquoaguantar un pes considerable
aproximadament uns 35 kgm2 calculant que per cada m2 calia ben beacute 4 tegulae i 2
imbrices
Pel que fa a les mides drsquoaquestes dues teules coincideixen forccedila amb la bipedalis
descrita per Vitruvi
Teula 1
-Estat sencera perograve amb una esquerda central que parteix la teula en dues parts
Disposa drsquoencaixos en els quatre extrems
-Llargada 62 cm
-Amplada 47 cm (incloses les revores i els encaixos)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Amplada de la revora 25 cm (la part meacutes estreta) 4 cm (la part meacutes ampla)
-Pes 8 kg aprox
-Gruix de la base 2 cm
42 VITRUVI POLmiddotLIOacute De architectura libri VII editor F Krohn Leipzig Teubner 1912 Versioacute digital
en Perseus Project
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
33
Teula 2
-Estat sencera perograve amb dues esquerdes que parteix la teula en tres trossos
-Llargada 62 cm
-Amplada 47 cm (incloses les revores i els encaixos)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Amplada de la revora 25 cm (la part meacutes estreta) 4 cm (la part meacutes ampla)
-Pes 8 kg aprox
-Gruix de la base 2 cm
Teula 3
-Estat fragmentari Correspon a lrsquoencaix de la banda dreta part inferior de la teula
-Dimensions 27 cm x 21 cm x 165 cm
-Amplada de la revora 25 cm (part meacutes estreta) i 3 cm (part meacutes ampla)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Encaix 8 cm
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
34
-Gruix de la base 2 cm
Teula 4
-Estat fragmentari Correspon a lrsquoencaix de la banda esquerra part superior de la teula
-Dimensions 20 cm x 19 cm x 9 cm
-Amplada revora 3 cm (part meacutes estreta) i 4 cm (part meacutes ampla)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Encaix 8 cm
-Gruix de la base 2 cm
Teula 5
-Estat fragmentari Correspon al lateral de la banda dreta
Dimensions 33 cm x 175 cm x 125 cm x 17 cm
Amplada revora 3 cm (part meacutes estreta) i 4 cm (part meacutes ampla)
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
35
Alccedilada de la revora 3 cm
Encaix 8 cm
Gruix de la base 2 cm
Teula 6
-Estat fragmentari Correspon al lateral dret de la part central de la teula
-Dimensions 46 cm x 25 cm x 31 cm
-Amplada revora 2 cm (part meacutes estreta) i 4 cm (part meacutes ampla)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Gruix de la base 2 cm
524 La manufactura
La fabricacioacute dels materials de construccioacute principalment teules i maons requeria la
presegravencia de forns forccedila especiacutefics de manera que resultava molt meacutes pragravectic i barat
construir el forn on es trobava lrsquoargiler o molt a prop seu meacutes que no pas construir-lo
en el lloc on srsquohavia drsquoaixecar la construccioacute
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
36
Els forns on es podien aconseguir temperatures molt elevades funcionaven amb molta
quantitat de llenya la qual cosa significa que aquesta mategraveria primera havia de trobar-
se molt a prop eacutes a dir calia tenir proper algun bosc o disposar drsquoun sistema de
transport de llenya que assegureacutes un subministrament constant
En aquests tallers el treball estava molt repartit de manera que cadascuacute tenia assignada
una tasca Hi havia els llenyataires que srsquoencarregaven de tallar i subministrar la llenya
adient els teulers professionals que tenien la funcioacute de preparar les teules i els maons
enfornar-los i courersquols i els fusters especialitzats en la construccioacute de sostres En la
majoria drsquoocasions perograve aquest treball estava en mans drsquoesclaus
Un cop les peces drsquoargila havien sortit ja cuites del forn adquirien les qualitats progravepies
de la ceragravemica Durant el proceacutes de coccioacute perograve calia que el forn arribeacutes a temperatures
molt altes entre els 900ordm i 1100ordm C El forn meacutes emprat pels romans va ser lrsquoanomenat
forn de graella Es tracta drsquoun forn amb dues cagravemeres de tir vertical en quegrave la caldera
estagrave separada de la cambra de coccioacute per una estructura sogravelida realitzada en obra que
es coneix com a graella Els forns de graella podien tenir planta circular ovalada o
rectangular43
Per tal de sustentar la graella es construiumlen arcs de mig punt o apuntats normalment
fets de maons i mitjanccedilant un gran pilar situat a la part inferior a la cambra de
combustioacute srsquoaconseguia lrsquoestabilitat de la graella
Ara per ara al jaciment dels Serdans no srsquoha descobert cap indici sobre la possible
ubicacioacute drsquoun forn Podria ser que una part la meacutes superficial hagueacutes estat arrassada
al llarg dels segles amb el reaprofitament habitual del material i que la zona de
combustioacute com que generalment es trobava sota terra encara resti amagada i coberta
per la terra dels camps de conreu
Pel que fa a les teules imbrices les fabricaven mitjanccedilant un motlle trapezoidal de fusta
srsquohi posava la massa drsquoargila i a continuacioacute es passava una fusta per enrasar beacute tot el
motlle Tot seguit se li donava la forma corva amb lrsquoajuda drsquoun altre motlle corvat En
43 DAREMBERG CH I SAGLIO E cit s v laquoFurnusraquo
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
37
canvi les teules tegulae srsquoobtenien amb lrsquoajuda drsquoun sol motlle que ja comptava amb
les revores i els encaixos corresponents44
Fabricacioacute drsquouna tegula
525 La construccioacute drsquouna teulada romana
Normalment els romans construiumlen les cobertes de les cases amb bigues de fusta que
situaven paralmiddotlelament a la distagravencia convenient Al seu torn les bigues descansaven
sobre una jagravessera una gran biga situada al carener Per sota de les bigues hi havia una
estructura de fusta anomenada cintra que les reforccedilava
Les teules descansaven sobre taulons de fusta o directament sobre les bigues a les quals
de vegades es fixaven mitjanccedilant claus Les teules es juxtaposaven per la banda on les
revores eren meacutes grans de manera que la part meacutes gruixuda srsquoorientava aiguumles avall i
se superposava a lrsquoextrem contrari de la teula inferior els encaixos dels extrems
facilitaven lrsquoensamblatge A mesura que srsquoanaven colmiddotlocant les tegulae les juntes que
quedaven entre la revora drsquouna teula i la de lrsquoaltra es cobrien amb imbrices amb un
diagravemetre suficient per abastar les juntes de les peces rectangulars Aquestes mateixes
teules perograve de mida una mica meacutes gran es colmiddotlocaven al cavalloacute superior de la teulada
44 httpwwwacademiaedu3192209Materiales_Latericios_Romanos_aplicados_a_la_construccioacuten
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
38
per cobrir la separacioacute que quedava entre les teules de la part superior dels rius que
donaven a un vessant i a lrsquoaltre si era el cas que la teulada era a dos vessants45
Cada filera de tegulae formava un canal o riu que evacuava les aiguumles de la pluja cap a
lrsquoexterior
Esglaonament de les teules
Reproduccioacute drsquouna teulada romana Museacutee Archeacuteologique Palais Rohan Estrasburg Foto H Graciagrave
45 DAREMBERG CH I SAGLIO E cit s v laquoTectumraquo
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
39
53 EL DOLI
531 Descripcioacute de la seva troballa i estat de conservacioacute
La peccedila de ceragravemica que tractarem a continuacioacute la va trobar el 2014 el senyor Joan
Valentiacute Royo veiacute drsquoAlfara de Carles mentre passejava per lrsquoindret del jaciment
Concretament el lloc de la troballa se situa a la banda esquerra en direccioacute a Alfara de
Carles a tocar del marge de pedra seca i molt a prop del punt on hi ha les restes dels
dos murs
En aquests moments es troba dipositada al Museu drsquoAlfara de Carles Segurament es
tracta drsquoun fragment de doli del llatiacute dolium lsquogerra tenallarsquo que pel gruix que presenta
devia tenir unes parets i unes mides considerables En concret sembla que correspon a
un fragment de la part superior de la boca
532 Tipologia i datacioacute
A diferegravencia de les classificacions drsquoaltres grups ceragravemics la tendegravencia meacutes
generalitzada entre els investigadors actuals no eacutes establir tipologies de dolia en funcioacute
de la cronologia sinoacute de la forma de les seves revores perquegrave les peces que han
perviscut ho han fet en un estat forccedila fragmentari i les parets drsquoaquests recipients
ofereixen molt poca informacioacute Evidentment nomeacutes les peces completes permeten
obtenir dades importants a tenir en compte com ara les mides i la capacitat46
Per la forma de la revora de la boca eacutes evident que la peccedila a la qual pertanyia el
fragment devia tenir un coll forccedila pla
46 SALIDO DOMIacuteNGUEZ J Los dolia en Hispania caracterizacioacuten funcionalidad y tipologia Manual
de ceragravemica romana III Madrid Museo Arqueoloacutegico Regional de la Comunidad de Madrid 2017 250
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
40
Seccioacute del coll i la boca del doli
Pel que fa a la datacioacute cal assignar-li una cronologia que oscilmiddotla entre els segles II-IV
igual que la resta del material que fins ara srsquoha trobat in situ
533 Caracteriacutestiques i mides
De lrsquoobservacioacute drsquoaquest fragment es dedueix la simplicitat i la poca cura amb quegrave va
ser elaborada la peccedila per exemple la vora de la boca no teacute cap tipus de motllura eacutes
completament llisa com si fos una continuacioacute de la resta del cos Amb la mateixa
pasta ceragravemica que es feien les teules i les antefixes es va elaborar aquest doli que tenia
un gruix de paret considerable aproximadament uns 3 cm
La pasta drsquoaquest tipus de recipient estava poc depurada Srsquohi pot veure una gran
quantitat de desgreixants que srsquoafegien per tal drsquoassegurar la resistegravencia necessagraveria en
un objecte drsquoaquestes mides
A la cara interior srsquoaprecien encara les liacutenies del torn i les ditades que el terrisser va
deixar quan volia rectificar el coll del doli
Detall de les ditades del terrisser i marques del torn
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
41
Pel que fa a lrsquoexterior el fragment no dona cap informacioacute sobre si disposava o no de
nanses
La fabricacioacute de dolia amb torn limitava forccedila les mides que podien tenir eacutes a dir no
era possible crear peces molt grans per les limitacions drsquoaquesta tegravecnica perograve siacute que
podien arribar a tenir unes dimensions considerables si lrsquoartesagrave era hagravebil Fent un cagravelcul
aproximat a partir del fragment conservat que mesura 14 cm a la part corresponent a
la boca i 21cm de llargada la peccedila sencera amb forma ovoide i base plana segurament
tenia una boca amb un diagravemetre que mesurava entre 30 i 35 cm i amb una alccedilada entre
90 i 100 cm la part meacutes ampla de la panxa devia mesurar tambeacute entre 90 i 100 cm de
diagravemetre i la base devia tenir un diagravemetre similar al de la boca Pel que fa al pes devia
oscilmiddotlar entre 30 i 35 kg amb capacitat per a uns 800 litres
Reconstruccioacute hipotegravetica del doli
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
42
En la cara interior el fragment no presenta cap indici que el recipient quan estava
sencer srsquohagueacutes utilitzat per guardar-hi algun producte
Com que aquests recipients pesaven molt no eren fagravecil de traginar tot i aixiacute es feien
servir tambeacute com a contenidors per al transport de productes tant per terra com per
mar47 Per tot plegat pensem que la peccedila a la qual pertany aquest fragment es deuria
fabricar per a uacutes propi dels que formaven part de lrsquoestabliment
Els dolis disposaven de tapes (opercula) generalment fabricades amb ceragravemica que
podien tenir o no nanses Ara beacute majoritagraveriament es feien servir tapes de fusta la qual
cosa explica que se nrsquohagin trobat molt poques en les excavacions
534 Uacutes i manufactura
El doli doncs era un recipient de ceragravemica de grans dimensions semblant a una gerra
La seva grandagraveria era realment excepcional Tenia la panxa molt ampla i la boca
presentava una obertura que variava molt drsquoun model a un altre eacutes a dir hi havia
exemplars amb la boca tancada i nrsquohi havia amb la boca ampla En el moacuten antic es feia
servir per emmagatzemar-hi liacutequids (vi i oli) o sogravelids (gra llegums etc) durant un
periacuteode llarg de temps
Cal destacar que lrsquouacutes de dolia en els establiments rurals romans demostra un canvi
important en la manera drsquoexplotar i aprofitar els recursos agraris ja que permet
gestionar emmagatzemar i comercialitzar tant els productes drsquoautoconsum com els
excedents drsquouna manera totalment diferent de com srsquohavia fet abans de lrsquoocupacioacute
romana48
En general els dolia els fabricaven in situ terrissaires itinerants o professionals que
treballaven en tallers que estaven especialitzats en la produccioacute de ceragravemica per a
lrsquoarquitectura destinada als establiments rurals Es feien servir en llocs de produccioacute
com ara granges o explotacions agragraveries i en punts de venda com per exemple tavernes
47 Shan descobert restes de vaixells mercants romans amb dues o tres files de dolis al llarg de la quilla
falcats per evitar el seu desplaccedilament que servien com a contenidors fixos per al transport de vi Per a
meacutes informacioacute vegeu SALIDO DOMIacuteNGUEZ J cit 277 48 SALIDO DOMIacuteNGUEZ J cit 258
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
43
i magatzems urbans Els dolis tambeacute sutilitzaven en els teatres ja que per les seves
bones qualitats acuacutestiques permetien crear efectes sonors49
Els dos megravetodes demmagatzemar els dolis eren o beacute mantenir-los mig enterrats en el
sogravel o beacute dempeus sota sostre A diferegravencia de lagravemfora el doli no es considerava un
accessori a vendre juntament amb la mercaderia que contenia sinoacute que era simplement
un contenidor per emmagatzemar o transportar productes
Dolium del Museo Arqueoloacutegico de Sevilla nordm inv REP1998156 de procedegravencia desconeguda (Fotografia J
Salido)
La fabricacioacute dels dolis era realment complexa ja que el torn nomeacutes es podia utilitzar
en peces petites o mitjanes de manera que quan es tractava de recipients molt grans
lrsquoartesagrave els havia de fer a magrave comenccedilant des de terra i sempre en un ambient caldejat
La tegravecnica utilitzada era la del tramat eacutes a dir a partir de la base el terrissaire amb les
seves mans la paleta i la massa anava afegint rotlles drsquoargila pregraveviament preparats
els moldejava i els anava ajuntant per trams fins que el cos del recipient arribava a
lrsquoalccedilada desitjada Un cop acabada la peccedila calia deixar-la assecar sota cobert fins que
perdeacutes la humitat A continuacioacute despreacutes de deixar-la a lrsquoaire lliure perquegrave srsquoacabeacutes
drsquoassecar al sol lrsquoentraven al forn50
Eacutes evident que la fabricacioacute drsquoaquest tipus de recipient no era fagravecil ni barata ja que
requeria magrave drsquoobra especialitzada Aixograve justifica que no hi haguessin produccions
49 httpscawikipediaorgwikiDoliUacutes_i_finalitat 50
SALIDO DOMIacuteNGUEZ J cit 246
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
44
massives i que normalment es limitessin a lrsquoagravembit local ja que el pes les dimensions i
la relativa fragilitat dificultaven molt el seu transport
54 LrsquoANTEFIXA
541 Descripcioacute de la troballa i estat de conservacioacute
Fins a principis de la degravecada dels vuitanta a la banda dreta on es troba el jaciment dels
Serdans en direccioacute a Alfara de Carles hi havia un bancal que estava plantat drsquooliveres
centenagraveries Tanmateix entre el 1983 i el 1984 el propietari drsquoaleshores va decidir
arrencar-les amb lrsquoobjectiu de plantar-hi ametllers Amb pocs dies maquinagraveria pesada
va arrencar les oliveres senceres tot deixant uns esvorancs enormes i profunds de 3 o
4 m drsquoamplada per 1 m de profunditat aproximadament
En veure que havien remogut la terra i a forccedila profunditat el meu pare que ja tenia
coneixent de lrsquoexistegravencia del jaciment va decidir fer-hi una vista Tombant pel bancal
va poder observar que en la majoria drsquoesvorancs hi havia forccedila quantitat de trossos
grans de teules romanes alguns dels quals va poder recollir abans que srsquoiniciessin els
treballs de replantament En un dels esvorancs perograve va observar que sobresortia un
tros de terracota que semblava tenir una forma molt peculiar De seguida va baixar fins
al fons de lrsquoesvoranc i va anar retirant la terra que cobria aquella peccedila que li havia cridat
lrsquoatencioacute Al cap drsquouna estona va poder desenterrar-la completament i vet aquiacute la gran
sorpresa que va tenir en veure que es tractava drsquouna antefixa51
Pel que fa al seu estat de conservacioacute cal dir que es troba en molt bones condicions
gairebeacute sencera a excepcioacute de lrsquoextrem dret que ha perdut una part de la revora
542 Tipologia i datacioacute
Lrsquooriacutegen drsquoaquest element decoratiu el trobem en el moacuten grec Lrsquoarquitectura grega
utilitzava antefixes esculpides en pedra que representaven motius o grups de certa
complexitat Plini el Vell52 diu que va ser el terrisser Butades de Corint el primer a
51 Per a la descripcioacute drsquoaquesta troballa ens hem basat en la informacioacute facilitada pel meu pare Guillem
Graciagrave i la sra Maria Glograveria Sabateacute propietagraveria actual de la finca 52 PLINI NH XXXV 57 Edicioacute de Karl Friedrich Theodor Mayhoff Leipzig Teubner 1906
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
45
elaborar peces de ceragravemica per substituir les de pedra Pel que fa a lrsquoarquitectura
romana sembla que lrsquouacutes de les antefixes hi va arribar a traveacutes dels etruscos
Antefixa eacutes una paraula que deriva del llatiacute antefixum laquoobjecte que es fixa a la part del
davantraquo53 Amb aquest terme els romans designaven un ornament arquitectogravenic sovint
amb forma triangular que es colmiddotlocava verticalment a lrsquoextrem inferior de la filera de
teules tipus imbrex En la cara exterior la que quedava a la vista solien tenir
representacions de caps humans animals fabulosos motius florals etc en canvi la part
posterior srsquounia a les teules imbrices abans de la coccioacute la qual cosa vol dir que hi
havia imbrices sense antefixa i drsquoaltres amb antefixa les que donaven al voladiacutes de la
cornisa
Pel que fa a la cronologia de lrsquoantefixa dels Serdans cal situar-la entre els segles II-IV
543 Caracteriacutestiques i mides
Lrsquoantefixa dels Serdans eacutes de terracota estagrave feta amb pasta argilosa atapeiumlda de
desgreixants com les teules i el fragment de doli estudiats anteriorment La seva forma
eacutes triangular i per a la seva fabricacioacute es va utilitzar un motlle perograve tot i aixiacute quan
srsquoextreia la peccedila del motlle calia fer-li diversos retocs a magrave principalment en els detalls
meacutes petits Aixiacute per exemple es deurien repassar a magrave les vuit fulles o logravebuls de la
palmeta recargolades cap a lrsquointerior a excepcioacute de les dues de lrsquoextrem superior on
srsquoaprecia una clara asimetria entre la banda esquerra i la dreta i els detalls de lrsquoenorme
cabellera del que sembla ser un eacutesser mitologravegic amb aparenccedila animal Igualment per
53 DAREMBERG CH i SAGLIO E cit s v laquoAntefixaraquo
antefixa
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
46
la banda del darrere encara srsquoaprecien les ditades que va deixar-hi el terrisser durant el
treball de compactar lrsquoargila en el motlle i unir lrsquoantefixa amb la teula imbrex
-Estat sencera Nomeacutes li falta un petit fragment de la banda inferior dreta
-Alccedilada 215 cm
-Amplada 18 cm
-Gruix 2 cm
-Pes 1 kg
Hem de pensar que aquest gruix era semblant al de les teules imbrices ja que totes dues
peces com hem explicat srsquounien per formar-ne una de sola
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
47
544 Funcioacute i motius decoratius
Les terracotes arquitectograveniques servien per decorar la part externa dels edificis54 La
tipologia de la decoracioacute eacutes molt diversa elements vegetals estilitzats palmetes caps
de Medusa magravescares teatrals cares femenines i qualsevol motiu que es pogueacutes adaptar
a la forma de lrsquoantefixa Normalment els motius iconogragravefics responen a les imatges de
moda de cada egravepoca motius religiosos poliacutetics o simplement estegravetics
Lrsquoantefixa dels Serdans teacute una decoracioacute doble o combinada eacutes a dir a la part superior
podem apreciar una palmeta i a la part inferior una figura que representa el cap drsquouna
Gorgona perograve amb un rostre que teacute les faccions i els trets propis de la cara i el cap drsquoun
lleoacute Val a dir que la presegravencia drsquoaquest monstre femeniacute de la mitologia grega en moltes
antefixes srsquoexplica perquegrave se li atribuiumlen virtuts apotropaiques per aixograve sovint es
representava amb la llengua fora ja que amb aquest posat es creia que allunyava els
mals esperits i els malvats un tret que ja es pot veure en les primeres creacions que
daten del segle VI aC55
El seu extraordinari poder capaccedil de petrificar qualsevol que intenteacutes mirar-la i les
seves virtuts protectores justifiquen que la seva imatge amb un cap que tenia serps en
lloc de cabells aparegui en les teulades de cases i temples
54 CRESPO ROS MS laquoUna terracota arquitectogravenica encontrada en el alfar de la Maja (Calahorra La
Rioja)raquo Kalakoricos 2 1997 275 55 LOacutePEZ CABALLERO J M laquoMedusa y medusas en Extremaduraraquo Revista de Estudios Extrementildeos
2016 tomo LXXII nuacutemero II 1310
Detall de la palmeta i del cap de la Gorgona de lrsquoantefixa dels Serdans Segles II-IV
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
48
545 La manufactura
La tegravecnica que es feia servir en la fabricacioacute de les antefixes seguia un procediment
que tenia diferents fases56
a) Creacioacute de lrsquoarquetip
Per tal drsquoelaborar una antefixa el primer que feien els artesans era crear normalment
amb argila un arquetip a magrave partint drsquouna idea original inspirada en la iconografia
predominant del moment Tambeacute era possible fer una copia drsquouna altra peccedila que ja
existia aleshores es creava un motlle i srsquoobtenia un prototip de segona generacioacute que
acostumava a ser una mica meacutes petit que lrsquooriginal
b) Elaboracioacute del motlle
Un cop srsquohavia creat lrsquoarquetip el pas seguumlent era courersquol o deixar-lo en cru en funcioacute
del tipus de motlles que es volguessin obtenir Nrsquohi havia de dos tipus el de ceragravemica
que era el meacutes habitual i el de creta (escaiola) que nomeacutes srsquoutilitzava per fer figures
de terracota de gran qualitat El motlle fet a partir de lrsquoarquetip o el prototip tenia un
aspecte de valva eacutes a dir representava el negatiu de la peccedila on lrsquoartesagrave encaixava un
bloc drsquoargila tova i feia pressioacute fins que lrsquoomplia completament sense que quedessin
bombolles
c) Reproduccioacute o estampillat
Per reproduir les antefixes mitjanccedilant motlles srsquoutilitzava la tegravecnica de lrsquoestampillat
que consistia a cobrir tot el motlle amb argila formant una capa uniforme Era important
calcular pregraveviament la quantitat drsquoargila que srsquohavia drsquoutilitzar ja que si lrsquoartesagrave feia
curt no en podia afegir meacutes perquegrave aixograve originava una junta que no nomeacutes deixava una
56 Per a la descripcioacute drsquoaquestes fases hem pres com a referegravencia lrsquoarticle de RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa
antigua manufactura de terracotas hispanorromanas (s I aC-s II dC)raquo Revista de Arqueologiacutea 194
1997 36-43
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
49
marca sinoacute que tambeacute era un punt degravebil per on la peccedila es podia fracturar Lrsquoartesagrave feia
pressioacute sobre lrsquoargila desplaccedilant-la des del centre cap als costats Lrsquouacutes drsquoaquesta tegravecnica
es pot observar en les ditades que deixava a la part posterior de lrsquoantefixa resultat de
la pressioacute que feia amb els seus dits per a encaixar lrsquoargila dintre del motlle
Ditades de lrsquoartesagrave a la part posterior de lrsquoantefixa
d) Assecament a lrsquoaire lliure
Quan lrsquoantefixa ja estava acabada srsquohavia drsquoassecar durant un temps a lrsquoaire lliure
Primer es deixava que la peccedila srsquoaneacutes deshidratant dintre del motlle on encara es
trobava de manera que lrsquoargila agafeacutes consistegravencia i es pogueacutes treure sense patir cap
deformacioacute Despreacutes les peces les deixaven en un lloc airejat i a lrsquoombra on no hi
toqueacutes directament el Sol ja que si no hagueacutes estat aixiacute lrsquoassecament hauria estat poc
homogeni eacutes a dir la capa superficial srsquohauria assecat massa i la meacutes profunda en
canvi hauria quedat tendra
El proceacutes drsquoassecament havia de ser molt lent sobretot en la primera fase ja que era
quan la peccedila tenia meacutes aigua i es podia trencar Tot seguit la peccedila srsquohavia de treure del
motlle i romandre en una superficie tova com ara un tros de tela o fusta que permeteacutes
un assecatge gradual
e) Retocs i unioacute de peces
Aixiacute que lrsquoargila aconseguia la duresa del cuir lrsquoartesagrave repassava la peccedila retocava els
detalls que no haguessin sortit beacute o que srsquohaguessin deteriorat durant el moment de
desemmotllar i allisava la part posterior amb les mans o una espagravetula per tal de poder
unir lrsquoantefixa amb la teula imbrex Un cop retocada la peccedila i allisada la zona de
contacte passava a unir-la amb la imbrex de la manera seguumlent primer creava la
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
50
barbotina una mena drsquoargila pastosa que servia com a pegament feta amb productes
minerals que proporcionaven meacutes adheregravencia a lrsquoargila segon aplicava la barbotina
entre les peces que havia drsquounir lrsquoantefixa i la imbrex finalment a fi de reforccedilar la
unioacute elaborava un cordoacute drsquoargila que lrsquoaplicava per sobre i per sota de la unioacute de les
peces57 A partir drsquoaquest moment ja es podia passar a la fase de cuita
Cordoacute drsquoargila que unia lrsquoantefixa amb la imbrex
f) Cuita i aplicacioacute drsquoun fons
Per a la cuita de les antefixes ja unides a les imbrices calia dur a terme dues
fornades successives en la primera la temperatura del forn estava entre 600ordm i
1000ordm C i les peces hi entraven sense cap berniacutes Quan ja estaven cuites lrsquoartesagrave
els aplicava un fons normalment blanc58 ja que srsquoelaborava amb una base de calccedil i
ogravexid de plom que feia la funcioacute drsquoadherent per tal que la capa de calccedil es fixeacutes a
lrsquoargila un cop dins al forn
Restes molt tegravenues de la capa de calccedil
57 RAMOS SAacuteINZ M L laquoProceso de fabricacioacuten de las antefijas en eacutepoca romana el caso de la Hispania
Citeriorraquo XXII Congreso Nacional de Arqueologiacutea Vigo vol I 1993 439 58 RAMOS SAacuteINZ M L Las terracotas arquitectoacutenicas de la Hispania romana la Tarraconense
Monografias de Arquitectura Romana nuacutem 31 32 Ed Universidad Autoacutenoma de Madrid 1996 55-
57
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
51
Aquest fons servia per a tapar els porus de lrsquoargila donar duresa i impermeabilitat i
preparar les peces per a la seva posterior coloracioacute Aixograve vol dir que totes les antefixes
tenien policromia encara que els colors no srsquohan conservat pragravecticament en cap
exemplar de la Hispagravenia romana perquegrave no eren colors ceragravemics eacutes a dir no es coiumlen
amb la peccedila sinoacute que es pintaven despreacutes i per aquest motiu lrsquoadheregravencia a la
superfiacutecie no era massa bona
Despreacutes drsquoaplicar el fons venia la segona cuita que es feia a una temperatura inferior
als 600ordm C per a evitar que lrsquoogravexid de plom es volatilitzeacutes i la calccedil perdeacutes adheregravencia
g) La policromia
La policromia consistia a donar color a la superficie de lrsquoantefixa i representava lrsquouacuteltima
fase abans drsquoentrar al circuit comercial Els colors meacutes habituals solien ser de tonalitat
forta vermells blaus verds grocs etc perograve no srsquohan conservat perquegrave no eren colors
ceragravemics
Eacutes probable que el procediment utilitzat per a fixar els colors fos la tegravecnica anomenada
encagraveustica que consistia a treballar els colors amb cera liacutequida la qual feia la funcioacute
drsquoaglutinant dels pigments
546 Comparacioacute amb altres antefixes trobades a les Terres de lrsquoEbre
Les antefixes tot i ser de terracota sempre han estat elements decoratius molt fragravegils
principalment pel lloc que ocupaven en les teulades dels edificis raoacute per la qual no sersquon
troben amb massa frequumlegravencia en les excavacions i si sersquon troben acostumen a estar en
estat fragmentari La seva presegravencia no nomeacutes en la nova urbanitzacioacute i
monumentalitzacioacute que va experimentar Dertosa sobretot a partir de finals del segle I
sinoacute tambeacute en el paisatge de les vilmiddotles que es van anar aixecant en les terrasses properes
a lrsquoEbre formava part drsquouna nova estegravetica que posava lrsquoart al servei de lrsquoarquitectura
Aquests petits detalls ornamentals de les teulades amb la seva iconografia i el seu
simbolisme tambeacute formaven part drsquouna nova manera drsquoentrendre la ciutat i el territori
del seu voltant en definitiva eren una manifestacioacute meacutes del proceacutes de romanitzacioacute59
59 ABASCAL J M CEBRIAacuteN R CANO T laquoAntefijas romanas de Segogravebriga (Hispania Citerior)raquo
AnMurcia 16 2000 130
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
52
Desgraciadament a la zona de les Terres de lrsquoEbre srsquohan localitzat molt poques
antefixes Al Museu de Tortosa sersquon conserven dues datades entre finals del segle I aC
i principis del segle I dC que procedeixen del nucli urbagrave de lrsquoAmpolla60 (Baix Ebre)
Van ser trobades a principis del segle XX en els baixos drsquouna casa drsquoaquesta poblacioacute
durant unes obres de reforma Per les notiacutecies que ens han arribat eacutes probable que
nrsquohaguessin aparegut meacutes perograve nomeacutes srsquohan conservat aquestes dues que lrsquoarquitecte
Joan Abril srsquoencarregagrave de guardar i lliurar a lrsquoantic Museu Municipal de Tortosa del
qual en fou fundador Pel que fa a les caracteriacutestiques morfologravegiques soacuten emmotllades
i no tenen una forma tan triangular sinoacute meacutes aviat arrodonida en lrsquoextrem superior Les
dues presenten la imatge drsquouna dona sense cap altre element decoratiu Les cares de les
figures femenines estan molt desgastades En lrsquoantefixa B podem apreciar les restes de
la capa de calccedil que com hem explicat aplicaven abans de la pintura Pel que fa a la
pasta lrsquoantefixa A es va elaborar amb argila vermella mentre que la B teacute una tonalitat
meacutes marronosa Tant en un cas com en lrsquoaltre es pot apreciar la presegravencia de
desgreixants sobretot calcites
A B
Antefixes procedents del nucli urbagrave de lrsquoAmpolla Museu de Tortosa
Al Museu de les Terres de lrsquoEbre a Amposta es conserva tambeacute un fragment
drsquoantefixa emmotllada que devia tenir una forma meacutes triangular tot i que lrsquoextrem
superior estagrave una mica desgastat Procedeix del jaciment romagrave de la Carrova
(Amposta) Curiosament presenta una iconografia molt similar a la dels Serdans ja que
60 Alguns investigadors creuen que lactual Ampolla correspon a la mansio Tria Capita (Vas III de
Vicarello) que situada just a la vora de la Via Augusta era el primer punt de parada per als viatgers que
sortien de Dertosa cap a Tagraverraco Aquesta doble possibilitat de comunicacioacute tant per via terrestre
mitjanccedilant la Via Augusta com mariacutetima devien convertir-la en un punt estrategravegic del territori del
municipi de Dertosa a meacutes de ser un lloc on es devien desenvolupar activitats comercials Sobre la Via
Augusta a Catalunya i la mansio Tria Capita vegeu PALLIacute AGUILERA F La Via Augusta en Cataluntildea
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona 1985 159
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
53
es pot observar la part superior drsquouna palmeta amb els logravebuls recargolats cap a lrsquointerior
excepte els dos de lrsquoextrem superior Pel que fa a lrsquoargila eacutes de color vermell amb
poca quantitat de desgreixants del tipus de feldespats i calcites Tampoc no srsquoaprecien
fragments de mica La superfiacutecie estagrave molt esquerdada Cronologravegicament sembla
anterior a la dels Serdans i per la mida de les fulles de la palmeta no es pot descartar
que aquest motiu ocupeacutes tota la superfiacutecie de la peccedila
Fragment drsquoantefixa Museu de les Terres de lrsquoEbre Amposta
La iconografia drsquoaquesta peccedila trobada en un lloc proper a Amposta juntament amb la
dels Serdans al cor de les muntanyes dels Ports demostra que el motiu de la palmeta
estava forccedila arrelat en el territori ebrenc de manera que devia haver motlles diferents
perograve drsquoaspecte similar
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
54
6 CONCLUSIONS
Despreacutes drsquoestudiar el context geogragravefic i histograveric del jaciment romagrave dels Serdans i
analitzar les estructures murals que queden a la vista i el material que srsquohi ha trobat
podem arribar a una segraverie de conclusions que permetran decantar-nos per una de les
dues hipogravetesis que plantejagravevem al principi del treball
a) Les condicions geogragravefiques que proporcionen el barranc de la Conca la vall
Cervera i el barranc del Llop amb la seva abundagravencia de recursos naturals molts
diversos (fauna minerals manantials boscos etc) van jugar un paper molt
important a lrsquohora de triar la ubicacioacute de lrsquoestabliment dels Serdans de la mateixa
manera que tambeacute van influir en els assentaments que hi van dur a terme pobladors
anteriors ja sigui a la prehistograveria o durant el periacuteode ibegraveric i pobladors posteriors
des de lrsquoegravepoca medieval fins a principis del segle XX Eacutes evident doncs que si en
egravepoca romana els fundadors del jaciment dels Serdans buscaven principalment un
indret ben orientat ric en recursos naturals amb un punt drsquoaigua proper i amb
alguna via de comunicacioacute que connecteacutes amb la capital del territori Dertosa als
Serdans el van trobar
b) Davant el dilema inicial de si es tracta drsquouna vilmiddotla ruacutestica dedicada a lrsquoexplotacioacute
dels recursos naturals del lloc o si cal parlar drsquouna terrisseria especialitzada en
materials de construccioacute creiem que de moment la segona opcioacute cada vegada
agafa meacutes pes tot i que hauriacuteem de poder disposar drsquoinformacioacute complementagraveria
com per exemple una anagravelisi quiacutemica molt meacutes detallada de lrsquoargila i la pasta que
es va utilitzar en lrsquoelaboracioacute de les peces trobades per poder dir-ho amb total
seguretat Detectar la procedegravencia geologravegica de lrsquoargila de les peces trobades
ajudaria a determinar si es van produir realment in situ o si contragraveriament van
ser objecte de comerccedil eacutes a dir comprades en un altre lloc i drsquoaltra banda tambeacute
donaria informacioacute sobre les habilitats i els coneixements tegravecnics dels artesans
que hi van intervenir tipus de coccioacute desgreixants utilitzats etc
c) Amb tot si el resultat de lrsquoestudi de les peces demostreacutes que es tracta drsquoun material
procedent drsquouna altra zona voldria dir que estem davant una vilmiddotla ruacutestica que
devia comptar amb una agraverea residencial de la qual lrsquoantefixa en seria ara per ara
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
55
el testimoni meacutes evident i una altra agraverea dedicada als usos derivats dels treballs
agriacutecoles i forestals Eacutes cert que totes les evidegravencies porten a pensar que es tracta
drsquouna terrisseria perograve fins que no hi hagi una excavacioacute o una prospeccioacute no en
tindrem la certesa absoluta Per tant no podem descartar completament la
possibilitat que es tracti drsquouna vilmiddotla romana ruacutestica que despreacutes de ser
abandonada a banda del reaprofitament tradicional de materials per a altres
construccions srsquoaneacutes derruint amb el pas del temps de manera que la teulada
acabeacutes caient sobre les estances i ho cobriacutes tot aixograve explicaria que a nivell
superficial les teules siguin el material meacutes frequumlent
d) La cronologia drsquoaquest suposat centre terrisser lrsquohem de situar al Baix Imperi
entre els segles II i finals del IV Durant aquest temps de funcionament eacutes normal
que hi haguessin baixes entre els operaris la majoria dels quals per cert solien
ser esclaus que treballaven en condicions precagraveries Per tant aquests treballadors
devien disposar com passava en la majoria de vilmiddotles drsquoun espai destinat als
enterraments eacutes a dir una necrogravepolis que estaria situada a la part exterior del
recinte Desgraciadament la modificacioacute del traccedilat de lrsquoactual carretera TV-3422
va esborrar els pocs vestigis que en quedaven
e) La construccioacute drsquouna terrisseria a lrsquoindret dels Serdans eacutes forccedila versemblant ja
que alliacute mateix hi ha un argiler amb argila vermella de bona qualitat perograve amb
pocs desgreixants Aquest fet justificaria la necessitat de recoacuterrer a un altre argiler
el que es troba a un quilogravemetre del poble en el lloc conegut com a coll drsquoAlfara
molt meacutes ric en aquest tipus de minerals Drsquoaquests dos argilers doncs srsquohauria
pogut obtenir la mategraveria primera per a lrsquoelaboracioacute de la pasta amb quegrave
suposadament es van fabricar tots els materials de construccioacute que srsquohan anat
localitzant fins ara i que devien tenir com a destinacioacute Dertosa i les principals
vilmiddotles romanes de la zona
f) Eacutes evident que els treballs agriacutecoles que srsquohan realitzat durant segles en el lloc que
ocupava el centre terrisser dels Serdans han canviat molt el paisatge i alhora han
anat degradant les restes fins gairebeacute esborrar-ne lrsquoexistegravencia Ara beacute estem
convenccediluts que el topogravenim laquoAlfararaquo dorigen agraverab conserva encara el record
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
56
drsquoaquella teuleria En aquest sentit lrsquohistoriador tortosiacute E Bayerri61 creu que
laquoAlfararaquo proveacute drsquoal-fakhar que significa lsquoteuleriarsquo la qual cosa donaria a
entendre el que ja hem dit que en aquest lloc existia antigament algun establiment
dedicat a la fabricacioacute de teules en canvi Alcover-Moll62 considera que deriva
drsquoal-ḥārā lsquopoblet llogaretrsquo una opinioacute que tambeacute comparteix J Negre63 quan
parla dels poblats en altura que a lrsquoegravepoca medieval es van anar fundant en
diferents llocs dels Ports Personalment creiem que tant una teoria com lrsquoaltra
tenen la seva part de raoacute i estan ben justificades histograverica i geogragraveficament Ara
beacute despreacutes de fer una observacioacute del territori hem arribat a la conclusioacute que
aquest topogravenim agraverab procedeix dels primers pobladors del lloc i que agafa com a
referegravencia el centre terrisser romagrave dels Serdans Aquest seria un nou argument per
defensar la hipogravetesi que es tractava drsquoun centre rural especialitzat en la produccioacute
de ceragravemica principalment materials de construccioacute
Cap a principis del segle X quan es van establir els primers pobladors islagravemics
les ruiumlnes drsquoaquella teuleria romana encara devien ser visibles de la mateixa
manera que tambeacute devien ser molt evidents els argilers64 dels quals srsquohavia
alimentat de manera que tots tres llocs els argilers i la teuleria romana es van
convertir segurament en una referegravencia important des del punt de vista geogragravefic
Drsquoaltra banda tambeacute estagrave ben justificada la tesi que fa procedir laquoAlfararaquo drsquoal-
ḥārā lsquopoblet llogaretrsquo ja que en la seva fundacioacute es devia tractar drsquouna petita
agrupacioacute de famiacutelies que srsquohaurien establert en aquesta muntanya cap al segle X
despreacutes que ja havien tingut lloc els assentaments islagravemics de Carles i lrsquoUllal
Aquests pobladors devien ocupar poques cases perograve per tal defensar-se i
comunicar-se amb el lloc de Carles65 van construir una torre de planta quadrada
En conclusioacute doncs la nostra opinioacute eacutes que el topogravenim laquoAlfararaquo derivat de lrsquoagraverab
designava el lloc proper a lrsquoantiga teuleria romana dels Serdans per tractar-se
61 BAYERRI E Historia de Tortosa y su comarca vol VI impremta Algueroacute Tortosa 1954 451-452 62 ALCOVER MN A M-MOLL F DE B Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Palma de Mallorca Ed
Moll 1993 t I 478 63 NEGRE J De Dertosa cit 326 64 Es tracta de lrsquoargiler dels Serdans i el del coll drsquoAlfara anteriorment esmentats En lrsquoactualitat estan
enrunats sobretot el segon ja que tenia una gran profunditat i representava un perill per a la gent que
transitava per les proximitats 65 Vegeu Annex A
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
57
drsquouna construccioacute i drsquounes instalmiddotlacions prou importants perquegrave servissin de
referegravencia geogragravefica als que frequumlentaven aquests indrets majoritagraveriament
pobladors mossagraverabs que haurien preferit aixecar els seus habitatges en un indret
meacutes elevat a dalt del turoacute on es troba actualment el poble drsquoAlfara de Carles a
tocar del barranc del Llop abans que reaprofitar lrsquoespai que havia deixat
lrsquoassentament dels Serdans Drsquoaquesta manera podien controlar millor les terres
dels voltants i aixiacute sentir-se meacutes segurs
El poblat drsquoAlfara gaudia drsquouna posicioacute privilegiada i amb la seva torre defensiva
aixecada cap a finals del segle XI66 donava seguretat als seus habitants dedicats
bagravesicament a la ramaderia els treballs forestals i drsquoarrabassament dels terrenys i
els conreus agraris tant de secagrave com de regadiu tot i que el barranc del Llop no
era tan cabaloacutes com el de la Conca
Alfara i Carles van entrar a formar part drsquoun sistema defensiu complex que va
perdurar fins al segle XIV basat en lrsquoocupacioacute del territori per part de petits nuclis
de poblacioacute protegits per una torre o un castell i situats a la part alta de les
muntanyes en llocs estrategravegics que no nomeacutes servien per controlar lrsquoespai agrari
de les valls que conreaven sinoacute tambeacute per defensar els seus pobladors en cas de
necessitat Per tant es tractaria de dos poblats autosuficients gragravecies a
66 Des del segle XVIII aquesta torre fa les funcions de campanar de lrsquoesgleacutesia actual que fou comenccedilada el 1769 i acabada el 1790 La parrogravequia de tres naus va guardar fins a la guerra civil quan es van
cremar el retaule i les pintures de lrsquoesgleacutesia de Carles que havien estat traslladats a finals del segle XV
des de Carles a lrsquoantiga esgleacutesia de Sant Agustiacute drsquoAlfara la qual se situa sobre una petita elevacioacute enmig
del municipi des don es contempla tot el poble Actualment lrsquoestat de lrsquoantiga esgleacutesia de Sant Agustiacute
eacutes ruiumlnoacutes ja que nomeacutes queda un mur on hi ha una arcada de mig punt tapiada amb lrsquoarrencada de la
volta tambeacute srsquoaprecien alguna finestra i la porta drsquoentrada El monticle tambeacute eacutes conegut com a Fossar
Vell perquegrave el lloc va funcionar com a cementiri fins a principis del segle XIX De fet tant durant la
construccioacute de lantic dipogravesit daigua a principis del segle XX com en les obres drsquoacondicionament de
lrsquoentorn que srsquohi van fer el 2009 van aparegraveixer restes ogravessies humanes Superficialment tambeacute srsquohi han
trobat fragments de ceragravemica andalusina
El 1480 quan gairebeacute tots els pobladors de Carles ja srsquohavien instalmiddotlat a Alfara el bisbe de Tortosa va autoritzar el trasllat de la parrogravequia de Carles a Alfara amb el compromiacutes que havien drsquoaixecar una nova
esgleacutesia ja que fins aleshores a Alfara no nrsquohi havia i per aixograve el rector era rector de Carles i Alfara
Aixiacute mateix Sanccedil drsquoAsquera que actuava com a vicari general en absegravencia del bisbe Alfons drsquoAragoacute
va demanar com hem avanccedilat que traslladessin el retaule les pintures i lrsquoaltar de Carles a la nova
esgleacutesia una vegada la tinguessin acabada Per tant aquesta primera esgleacutesia drsquoAlfara es deuria construir
a partir de 1480 i va funcionar fins a finals del segle XVIII Registres de Cuacuteria 92 Vicariatus 1480-81
sf Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo)
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
58
lrsquoaprofitament dels recursos naturals perograve dependents de la ciutat de Tortosa
centre drsquoaquestes terres de frontera i complementaris quan es tractava de
controlar i defensar el territori
g) Tal com hem dit en lrsquoapartat dels objectius i tenint en compte lrsquointeregraves pel
jaciment dels Serdans que ha manifestat el senyor Joan Martiacutenez arqueograveleg
territorial dels Serveis Territorials de Cultura de les Terres de lrsquoEbre farem arribar
una cogravepia drsquoaquest treball a lrsquoAjuntament drsquoAlfara de Carles amb la intencioacute que
serveixi de base per iniciar tan aviat com es pugui els tragravemits necessaris de cara
a promoure una excavacioacute o almenys una primera prospeccioacute drsquoaquest jaciment
Per acabar mrsquoagradaria expressar quegrave mrsquoha aportat aquesta recerca personalment
Drsquoentrada mrsquoha permegraves saber quin eacutes el procediment per elaborar un treball que
requereix la consulta de moltes fonts drsquoinformacioacute Durant mesos he apregraves a extreure
dades de la bibliografia que he consultat i a saber interpretar-les Ara beacute el que meacutes
satisfaccioacute mrsquoha donat ha estat poder contextualitzar histograverica i geogragraveficament el
conjunt del jaciment ja que tant si fou un centre de produccioacute i explotacioacute agriacutecola
amb una part residencial com si fou un centre terrisser aquesta vilmiddotla romana va
esdevenir una eina molt important de romanitzacioacute que va servir per controlar el
territori drsquouna manera diferent de com ho havien fet els ibers segles abans i de com es
va fer durant lrsquoegravepoca medieval
Les dificultats que he anat trobant pel camiacute per exemple la identificacioacute i la datacioacute
del fragment del doli o tambeacute la interpretacioacute de les restes murals mrsquohan fet veure que
lrsquoarqueologia no eacutes com jo me la imaginava sinoacute molt meacutes complexa i desgraciadament
molt limitada de recursos econogravemics
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
59
7 AGRAIumlMENTS
Abans de posar fi a aquest treball mrsquoagradaria donar les gragravecies a totes aquelles
persones que durant la fase drsquoelaboracioacute mrsquohan ajudat en algun moment perquegrave pogueacutes
assolir amb egravexit la meva recerca En primer lloc agraeixo a la meva tutora Agnegraves
Cruanyes lrsquoesforccedil de revisar-lo lrsquointeregraves que ha demostrat per la seva evolucioacute i els
suggeriments que mrsquoha fet arribar amb lrsquoobjectiu de millorar-ne lrsquoestil i el contingut
en segon lloc al senyor Joan Martiacutenez arqueograveleg territorial dels Serveis Territorials de
Cultura de les Terres de lrsquoEbre per haver-me facilitat bibliografia per lrsquoentrevista que
em va concedir per donar-me el seu punt de vista sobre lrsquoenfocament del treball i
explicar-me amb tot detall el protocol que hi ha abans de realitzar una excavacioacute al
meu oncle Xavier Graciagrave per haver-me facilitat unes fotos dels plafons explicatius del
Museu drsquoAlfara de Carles abans que jo hi pogueacutes anar personalment a la senyora Maria
Glograveria Sabateacute per deixar-me fotografiar les dues teules tipus tegula que soacuten de la seva
propietat a lrsquoAjuntament drsquoAlfara de Carles i en especial a Joan Valentiacute Royo per
haver permegraves tenir acceacutes al fragment de doli i tambeacute per deixar-me consultar lrsquoArxiu
Municipal i visitar el Museu drsquoAlfara de Carles la qual cosa mrsquoha ajudat a poder
completar lrsquoannex A Tambeacute vull donar les gragravecies a la meva mare Nativitat Castejoacuten
pels agravenims que en tot moment mrsquoha donat i per ajudar-me a cercar informacioacute
Finalment tambeacute mrsquoagradaria destacar el suport del meu pare Guillem Graciagrave ja que
lrsquoelaboracioacute drsquoaquest treball segurament que no hauria estat possible sense els seus
constants agravenims els seus comentaris la seva ajuda principalment en les visites i els
desplaccedilaments que hem fet a museus i arxius les seves recomanacions bibliogragravefiques
i les seves explicacions relacionades amb el jaciment romagrave i el poblament al barranc de
la Conca durant el periacuteode medieval
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
60
BIBLIOGRAFIA WEBGRAFIA I ALTRES DOCUMENTS CONSULTATS
Bibliografia
ABASCAL J M CEBRIAacuteN R CANO T laquoAntefijas romanas de Segogravebriga (Hispania
Citerior)raquo AnMurcia 16 2000 121-131
ADAM J P La construction romaine Materiaux et techniques Pariacutes Picard 1984
ALCOVER MN A M-MOLL F DE B Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Palma de
Mallorca Ed Moll 1993
ARBELOA J M V laquoLiacutemits arqueologravegics a la configuracioacute del Delta de lEbre a
lantiguitatraquo Nous Colmiddotloquis I Tortosa 1997 9-28
ARCE J laquoVillae en el paisaje rural de Hispania romana durante la antiguumledad tardiacutearaquo
Anejos de AEspA 39 2006 9-15
BARCELOacute PERELLOacute M laquoAigua i assentaments andalusins entre Xerta i Amposta (s
VI-XII)raquo II Congreso de Arqueologiacutea Medieval Espantildeola Madrid Asociacioacuten
Espantildeola de Arqueologiacutea Medieval 1987 413-420
BAYERRI E Historia de Tortosa y su comarca 1933-1959
BREUIL H Les peintures rupestres scheacutematiques de la Peacuteninsule ibeacuterique IV Sud-est
et est de lEspagne Lagny impr E Grevin 1933
Catalunya Romagravenica vol XXVI Tortosa i Les Terres de lEbre La Llitera i el Baix
Cinca Barcelona Enciclopegravedia Catalana 1997 99-100
CHAUFFIN J laquoLes tuiles gallo-romaines du BasDauphineacuteraquo Gallia XIV CNRS Pariacutes
1956 81-88
CRESPO ROS MS laquoUna terracota arquitectogravenica encontrada en el alfar de la Maja
(Calahorra La Rioja)raquo Kalakoricos 2 1997 275-280
DAREMBERG CH i SAGLIO E Dictionnaire des antiquiteacutes grecques et romaines s v
laquoAntefixaraquo laquoFurnusraquo laquoTectumraquo i laquoTegularaquo Pariacutes Hachette 1877-1919 Versioacute
digital drsquoaquesta obra Universidad de Toulouse-Le Mirail httpdagruniv-tlse2fr
DURAND A Les paysages meacutedieacutevaux du Languedoc (Xe-XIIe siegravecles) Toulouse
Presses Universitaires du Mirail 1998 21-29
ERNOUT A i MEILLET A Dictionnaire eacutetymologique de la langue latine Histoire des
mots Pariacutes Klincksieck 1967
FOLLIERI M i altres laquoDesertification trends in Spain and Italy based on pollen
analysisraquo en BALABANIS P i altres International Conference on Mediterranean
Desertification Research results and policy implications Luxemburg European
Comission 2000 33-44
FONT RIUS J M Cartas de poblacioacuten y franquicia de Cataluntildea Madrid-Barcelona
CSIC 1969 doc 270
Gran geografia comarcal de Catalunya El Baix Ebre i el Montsiagrave nuacutem 13 Barcelona
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana 1984
GALIANA J M laquoLa Dioacutecesis de Tortosa a traveacutes de la visita pastoral del Obispo Otoacuten
de Moncada (1428-1429)raquo Estudis Castellonencs 10 2003-2005 518
GARCIacuteA RUBERT D i altres laquoLa vilmiddotla de la Carrova (Amposta Montsiagrave Catalunya) i
el poblament drsquoegravepoca romana a les terres de lrsquoEbreraquo Quaderns de Prehistograveria i
Arqueologia de Castelloacute 24 2004-2005 227-269
GIMENO T Aproximacioacuten histoacuterico-arqueoloacutegica a la Ilercavonia Desde la
iberizacioacuten hasta la romanizacioacuten tesi doctoral inegravedita Barcelona 1976
IGLESIAS J El fogatge de 1497 Barcelona Fundacioacute Salvador Vives i Casajuana
1991
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
61
JULIAgrave R i altres laquoOrigin and evolution of desertification in Mediterranean
environment in Spainraquo en P BALABANIS P i altres International Conference on
Mediterranean Desertification Research results and policy implications Luxemburg
European Comission 2000 67-76
LLORENS M del Mar i AQUILUEacute X laquoIlercavonia-Dertosa i les seves encunyacions
monetagraveriesraquo Barcelona Societat Catalana drsquoEstudis Numismagravetics 2001 24-34
LOacutePEZ CABALLERO J M laquoMedusa y medusas en Extremaduraraquo Revista de Estudios
Extrementildeos 2016 tomo LXXII nuacutemero II 1309-1322
MENCHOacuteN J laquoLes esteles funeragraveries discoidals de Carles conservades al Museu de
Tortosa (Baix Ebre) Nota preliminarraquo Nous Colmiddotloquis IV 2000 97-112
MIRA GUARDIOLA M A Cartago contra Roma Las guerres puacutenicas Madrid
ediciones Alderabaacuten 2000
MORENO EXPOacuteSITO I laquoIntervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment dels
Malladaretsraquo I Jornades drsquoArqueologia de les Terres de lrsquoEbre 6 i 7 de maig de 2016
Tortosa Serveis Territorials de Cultura de les Terres de lrsquoEbre 2 vol 2016 220-228
MUNtildeOZ SEBASTIAgrave J-H laquoEl permiacutes de trasllat de la parrogravequia de Carles a Alfara (any
1480)raquo Recerca 14 2012 257
NEGRE J De Dertosa a Ṭurṭūša Lrsquoextrem oriental drsquoal-Ṯagr al-Aˁlagrave en el context del
proceacutes drsquoislamitzacioacute drsquoal-Andalus Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona
2013 tesi doctoral
ORIHUELA A laquoLa casa andalusiacute un recorrido a traveacutes de su evolucioacutenraquo Artigrama
22 2007 302
RAMOS SAacuteINZ M L laquoProceso de fabricacioacuten de las antefijas en eacutepoca romana el caso
de la Hispania Citeriorraquo XXII Congreso Nacional de Arqueologiacutea Vigo vol I 1993
437-442
RAMOS SAacuteINZ M L laquoLas antefijas romanas de la Tarraconense tipos maacutes
representativosraquo XIV Congreso Internacional de Arqueologiacutea Claacutesica Tarragona
1994 344-346
RAMOS SAacuteINZ M L Las terracotas arquitectoacutenicas de la Hispania romana la
Tarraconense Monografias de Arquitectura Romana nuacutem 31 32 Ed Universidad
Autoacutenoma de Madrid 1996
RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa antigua manufactura de terracotas hispanorromanas (s I aC-
s II dC)raquo Revista de Arqueologiacutea 194 1997 36-43
RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa ceraacutemica de aplicacioacuten arquitectoacutenica desde eacutepoca
protoibeacuterica hasta eacutepoca visigoda (ssVII aC-VIII dC)raquo en La Ruta de la ceraacutemica
Castelloacute Ed Alicer 2000 32-37
RAMOS SAacuteINZ M L i CHINCOA GALLARDO C laquoLas antefijas del Museo Arqueoloacutegico
Nacionalraquo BMusArqNac XII 1994 51-76
REVILLA V Economia i poblament romagrave al curs inferior de lrsquoEbre la vilmiddotla de Casa
Blanca (Tortosa) Tarragona Diputacioacute Provincial de Tarragona 2003 133-146
RIERA S laquoCanvis ambientals i modelacioacute antrogravepica del territori entre lrsquoegravepoca ibegraverica
i lrsquoaltmedieval a Catalunya aportacions de la palinologiaraquo Cota Zero 20 2005 99-
107
RIERA S i PALET J M laquoAportaciones de la Palinologiacutea a la historia del paisaje
mediterraacuteneo estudio de los sistemas de terrazas en las Sierras Litorales Catalanas
desde la perspectiva de la Arqueologiacutea Ambiental y del Paisajeraquo en RIERA S i JULIAgrave
R Una aproximacioacute transdisciplinar a 8000 anys drsquohistograveria dels usos del sogravel
Barcelona Seminari drsquoEstudis i Recerques Prehistograveriques (Universitat de Barcelona)
2005 70-74
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
62
RIUS J Rationes Decimarum Hispaniae (1279-80) Vol I Barcelona CSIC 1946 168
i 174
RODRIacuteGUEZ TROBAJO E laquoProcedencia y uso de madera de pino silvestre y pino laricio
en edificios histoacutericos de Castilla y Andaluciacutearaquo Arqueologiacutea de la Arquitectura 5
2008 41
SALIDO DOMIacuteNGUEZ J Los dolia en Hispania caracterizacioacuten funcionalidad y
tipologia Manual de ceragravemica romana III Madrid Museo Arqueoloacutegico Regional de
la Comunidad de Madrid 2017
VIGIL R GARCIacuteA R CALA V RAMOS M L laquoEstudio mineraloacutegico y quiacutemico de
terracotas arquitectoacutenicas de eacutepoca romana de la Tarraconenseraquo La ciudad en el mundo
romano XIV Congreso Internacional de Arqueologiacutea Claacutesica Tarragona 1994 430-
431
VIRGILI A Diplomatari de la catedral de Tortosa (1193-1212) Barcelona Fundacioacute
Noguera 2001 437 441-443
Webgrafia
httpinvarqueculturagencatcat
httpseswikipediaorgwikiAlfara_(Tarragona)
httpseswikipediaorgwikiVilla_romana
httpseswikipediaorgwikiOpera_caementicia
httpwwwacademiaedu3192209Materiales_Latericios_Romanos_aplicados_a_la_
construccioacuten
httpscawikipediaorgwikiArgila
httpwwwperseustuftseduhopper
httpscawikipediaorgwikiDoliUacutes_i_finalitat
Altres fonts informatives
MORENO EXPOacuteSITO I Informe de la intervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment
dels Malladarets Partida de Masets Alfara de Carles (Baix Ebre) abril de 2014
NEGRE J Memograveria de les prospeccions arqueologravegiques a les terres de lEbre mem
nuacutem 10722 2013
SARRIAgrave BOSCOVICH E Els gravats medievals prop de la Cova Pintada (Alfara de
Carles Baix Ebre Tarragona) memograveria nuacutem 7899
Autors clagravessics
ESTRABOacute Geografia III 4 9 ἐκ δὲ τοῦ Ταρράκωνος ἐπὶ τὸν πόρον τοῦ Ἴβηρος κατὰ
Δέρτωσσαν
PLINI Histograveria natural III 23 Nunc per singulos conventus reddentur insignia praeter
supra dicta Tarracone disceptant populi XLII quorum celeberrimi civium Romanorum
Dertosani
PLINI Histograveria natural XXV 57 Butadis inventum est rubricam addere aut ex rubra
creta fingere primusque personas tegularum extremis imbricibus inposuit quae inter
initia prostypa vocavit postea idem ectypa fecit hinc et fastigia templorum orta
propter hunc plastae appellati
POMPONI MELA De Chorographia II 90 Super ingens Hiberus Dertosam adtingit
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
63
SANT ISIDOR Etimologies XIX 10 15 Tegulae vocatae quod tegant aedes et imbrices
quod accipiant imbres
SUETONI Vida dels dotze Cegravesars Galba X ac subinde Alexandrina navis Dertosam
appulit armis onusta sine gubernatore sine nauta ac vectore ullo ut nemini dubium
esset iustum piumque et faventibus diis bellum suscipi
VITRUVI POLmiddotLIOacute Arquitectura VII 4 2 Sin autem locus non patietur structuram fieri
canales fiant et nares exeant ad locum patentem deinde tegulae bipedales ex una parte
supra marginem canalis inponantur
Autors renaixentistes
DESPUIG CRISTOgraveFOL Los Colmiddotloquis de la insigne ciutat de Tortosa ed Juan Antonio
Gonzaacutelez eHumanistaIVITRA 1 2012 llibres II i VI
Museus arxius biblioteques i hemeroteques
Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo)
Document consultat Registres de Cuacuteria 92 Vicariatus 1480-81 sf
Arxiu Comarcal del Baix Ebre
Document consultat Sentegravencia de Castles (1321)
Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona
Museu i Arxiu Municipal drsquoAlfara de Carles
Museu de les Terres de lrsquoEbre
Museu de Tortosa Histograveric i arqueologravegic de les Terres de lrsquoEbre
Museacutee Archeacuteologique Palais Rohan Estrasburg
________________
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
1
APORTACIONS PER A UN ESTUDI DEL
JACIMENT ROMAgrave DELS SERDANS
DrsquoALFARA DE CARLES
(BAIX EBRE)
-ANNEXOS-
Helena Graciagrave Castejoacuten
2n BAT C
Departament de Clagravessiques i Filosofia
Institut Baix Penedegraves
Curs 2018-2019
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
2
Annex A
El poblament medieval al barranc de la Conca (segles VIII-XV)
A partir del segle VI i fins al segle VIII va tenir lloc un nou proceacutes drsquoocupacioacute del territori
que no sempre va consistir en el reaprofitament dels espais que havien deixat les villae
del Baix Imperi Aquests nous assentaments a les serralades litorals i al massiacutes dels
Ports de dimensions forccedila modestes de caragravecter familiar amb una morfologia variada
i unes funcions molt diferents van acabar substituint el model anterior de les villae i
van introduir una nova manera drsquoexplotar el territori basada en la diversificacioacute de la
produccioacute per tal drsquoassegurar totes les necessitats del grup que formava cada
assentament1 Segurament el lloc de Carles actualment despoblat que es troba a la
capccedilalera del barranc de la Conca va neacuteixer com un drsquoaquests assentaments situats en
agraverees marginals Lrsquoabundagravencia drsquoaigua la riquesa forestal la fertilitat de la terra i la
diversitat de la fauna asseguraven les necessitats dels pobladors que no nomeacutes deurien
comenccedilar a margenar i fer bancals als pendents de la muntanya per poder obtenir meacutes
terres de conreu sinoacute que probablement tambeacute deurien aixecar una modesta fortificacioacute
al cim drsquoun turoacute situat on srsquoajunten les aiguumles del barranc del Toscar i el del Bosc Negre
un indret estrategravegic que permetia controlar la via de muntanya que des de lrsquoEbre
portava i encara porta fins al Baix Aragoacute
Si beacute en alguns punts drsquoaquest barranc les formacions rocoses han posat liacutemit des de
sempre al desenvolupament dels boscos i com a molt hi han proliferat els arbustos i
els matolls en altres indrets perograve la fusta que hi ha sortit ha estat de gran qualitat i
molt apreciada drsquoaltra banda la riquesa drsquoaigua explica que al costat de cadascun dels
assentaments rurals que es van produir en aquest barranc sempre hi trobem una font o
un torrent que han assegurat les necessitats hiacutedriques dels seus pobladors i els han
proporcionat una certa autonomia respecte de les zones meacutes properes al riu Ebre
En aquest periacuteode i fins al segle IX va augmentar el proceacutes de desforestacioacute acompanyat
de frequumlents incendis forestals que tenien com a objectiu aconseguir meacutes pastures2 De
1 NEGRE J De Dertosa cit 491 2 JULIAgrave R i altres laquoOrigin and evolution of desertification in Mediterranean environment in Spainraquo en
P BALABANIS P i altres International Conference on Mediterranean Desertification Research results
and policy implications Luxemburg European Comission 2000 67-76
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
3
fet durant tot el periacuteode islagravemic es constata una intensificacioacute de lrsquoexplotacioacute dels
boscos dels Ports principalment les boixedes i els pinars de pi roig
A partir del segle X perograve tal com argumenta Maria Follieri3 es produeix una tendegravencia
generalitzada a la recuperacioacute de les pinedes a tot el territori ebrenc aixiacute com un
augment dels conreus agriacutecoles principalment lrsquoolivera i els cereals alhora que es
manteacute lrsquoactivitat ramadera En certa mesura es pot afirmar que la consolidacioacute de la
societat islagravemica a la zona tortosina en aquesta egravepoca va propiciar que en algunes valls
dels Ports comencessin a proliferar els conreus drsquooliveres i raiumlm en contrast amb els
periacuteodes anteriors ibegraveric i romagrave en els quals no sembla haver-se donat un creixement
tan gran ni a la plana ni a les muntanyes malgrat que segurament lrsquouacutes de terrasses i
bancals en els vessants de les valls ja era forccedila frequumlent
Lrsquoolivera va tornar a recuperar una certa importagravencia en el cicle agriacutecola ebrenc durant
el segle XI a finals del segle XII i principis del XIII la vinya tambeacute experimentagrave una
notable expansioacute pel territori de manera que oliverars i vinyes es van convertir en
lrsquoelement caracteriacutestic drsquoun nou paisatge abancalat tant als vessants de les serralades
litorals com al massiacutes muntanyoacutes dels Ports amb un clar retroceacutes de les zones boscoses
Quant als alzinars les rouredes i les pinedes drsquoalta muntanya dels Ports les accions de
desforestacioacute en benefici de la ramaderia no hi van ser tan extremes com a les serralades
litorals tot i que les explotacions de boix i pi iniciades al periacuteode islagravemic van continuar
sobretot per la bona qualitat de la fusta molt apreciada en la construccioacute4
Durant els segles XII i XIII locupacioacute humana als Ports va rebre un fort impuls gragravecies
a les cartes de poblament atorgades per comtes i senyors feudals amb la intencioacute
destablir assentaments a linterior del massiacutes per a aprofitar-ne els recursos A partir
del segle XIII i fins al XV malgrat que la climatologia era forccedila adversa amb hiverns
freds i rigorosos que van afectar lrsquoentorn fiacutesic drsquoaquelles comunitats5 i els successius
3 FOLLIERI M i altres laquoDesertification trends in Spain and Italy based on pollen analysisraquo en
BALABANIS P i altres International Conference on Mediterranean Desertification Research results
and policy implications Luxemburg European Comission 2000 33-44 4 RIERA S i PALET J M laquoAportaciones de la Palinologiacutea a la historia del paisaje mediterraacuteneo estudio
de los sistemas de terrazas en las Sierras Litorales Catalanas desde la perspectiva de la Arqueologiacutea
Ambiental y del Paisajeraquo en RIERA S i JULIAgrave R Una aproximacioacute transdisciplinar a 8000 anys
drsquohistograveria dels usos del sogravel Barcelona Seminari drsquoEstudis i Recerques Prehistograveriques (Universitat de
Barcelona) 2005 70-74 5 DURAND A Les paysages meacutedieacutevaux du Languedoc (Xe-XIIe siegravecles) Toulouse Presses
Universitaires du Mirail 1998 21-29
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
4
episodis de pesta i fam que van reduir la poblacioacute locupacioacute del massiacutes va anar en
augment aixiacute com lexplotacioacute dels seus recursos naturals sobretot pel que fa a
laprofitament de la fusta per a la construccioacute de naus de guerra i edificis lelaboracioacute
de quitragrave i lestabliment de nous camps de conreu
1 La presegravencia islagravemica Les torres de guaita
Les escasses restes de la presegravencia islagravemica al barranc de la Conca tambeacute tenen a veure
amb lrsquoaprofitament dels recursos naturals (fusta i aigua) i el control del territori A
lrsquoAlta Edat Mitjana la fusta era un dels elements meacutes utilitzats en la construccioacute de
cases i naus lrsquoutillatge agriacutecola domegravestic i artesanal6 Hem de destacar que dels
espessos boscos que hi havia en general als Ports van sortir els pins que van servir per
a la construccioacute de naus andalusines a les drassanes de Ṭurṭūša (Tortosa) Es tractava
de pins (pinus sylvestris catalaunica gaussen) de gran alccedilada i molt gruixuts que
srsquoutilitzaven sobretot per a fer els mastelers i altres peces dels vaixells la coloracioacute
vermellenca tiacutepica drsquoaquesta varietat era molt apreciada per lrsquoacabat llis i inalterable
que tenia i perquegrave la mateixa pigmentancioacute servia per a protegir la fusta contra lrsquoatac
de cucs o plagues precisament aquesta qualitat va ser la que li va donar renom i la que
explica que fos exportada a tot arreu drsquoal-Andalus inclosa la Mesquita de Cograverdova on
es va fer servir per a lrsquoembigat del sostre7
Pel que fa a lrsquoaprofitament de lrsquoaigua el testimoni meacutes evident el trobem en la segravequia
que partia de lrsquoUllal on hi ha indicis drsquoun assentament musulmagrave de muntanya8 i
conduiumla lrsquoaigua fins als conreus de regadiu de la vall Precisament aquests conreus de
regadiu i tambeacute els de secagrave i la via que transcorria per la vall es van poder vigilar
gragravecies a les torres de guaita i les talaies situades en els punts meacutes adients per tenir una
bona visioacute de lrsquoentorn A banda de la fortificacioacute de Carles que ja existia quan els
musulmans van comenccedilar a establir-se per la vall cap al segle IX se nrsquohan localitzat
dues meacutes una a la punta de la Miranda a prop de lrsquoUllal i lrsquoaltra a Penyaflor La
caracteriacutestica comuna dels fonaments que resten de les torres de la punta de la Miranda
6 ORIHUELA A laquoLa casa andalusiacute un recorrido a traveacutes de su evolucioacutenraquo Artigrama 22 2007 302 7 RODRIacuteGUEZ TROBAJO E laquoProcedencia y uso de madera de pino silvestre y pino laricio en edificios
histoacutericos de Castilla y Andaluciacutearaquo Arqueologiacutea de la Arquitectura 5 2008 41 8 BARCELOacute PERELLOacute M laquoAigua i assentaments andalusins entre Xerta i Amposta (s VI-XII)raquo II
Congreso de Arqueologiacutea Medieval Espantildeola Madrid Asociacioacuten Espantildeola de Arqueologiacutea Medieval
1987 413-420
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
5
i Penyaflor eacutes que presenten una planta circular Aquest fet juntament amb els trossos
de ceragravemica que srsquohi han trobat fa pensar que probablement corresponen al periacuteode
andalusiacute i que tenien una funcioacute militar
La fortificacioacute de Carles i les altres dues torres de guaita esmentades haurien fet tasques
de vigilagravencia dels barrancs del Toscar el Bosc Negre i la Conca eacutes a dir les terres de
regadiu de la vall els conreus de secagrave dels pendents i els camins de muntanya que
procedien del nord De fet des de Carles es pot veure la punta de la Miranda a uns dos
quilogravemetres en liacutenia recta mirant cap a lrsquoesquerra i des de la punta de la Miranda es
veu Penyaflor a uns quatre quilogravemetres la qual cosa voldria dir que aquestes torres
estaven alineades i formaven una xarxa de comunicacioacute entre elles mitjanccedilant senyals
Fins i tot la torre defensiva drsquoAlfara de planta quadrada que es va aixecar cap al segle
XI devia formar part tambeacute drsquoaquest entramat de petites fortificacions ubicades en
llocs estrategravegics que tenien la finalitat de controlar i defensar el territori fronterer entre
els dominis islagravemics i els cristians Tot i que es trobaven enmig de muntanyes la
comunicacioacute amb la capital del territori Ṭurṭūša (Tortosa) quedava assegurada gragravecies
a la torre de Penyaflor des de la qual els senyals es feien arribar al castell del coll de
Som a lrsquoalccedilada de Benifallet a la banda esquerra del riu i des drsquoaquiacute a Tortosa
La datacioacute drsquoaquestes torres cal situar-la entre els segles IX i X despreacutes de la caiguda
de les ciutats de Girona (785) Barcelona (801) les ragravetzies normandes i les hostilitats
amb els comtes catalans Ara beacute mentre la torre de Penyaflor i la de la punta de la
Miranda haurien quedat abandonades cap a principis del segle XIV9 i el lloc de Carles
hauria estat forccedila remodelat en aquell moment10 la drsquoAlfara en canvi seria lrsquouacutenica que
srsquohauria mantingut no nomeacutes per necessitats defensives sinoacute tambeacute perquegrave aportava
seguretat al lloc que srsquohavia convertit en un centre drsquoexplotacioacute agriacutecola Es tractaria
doncs drsquoun sistema original que permetia vigilar i defensar el territori i tenir-lo ben
comunicat
9 En un document de 1321 conservat a lrsquoArxiu Comarcal del Baix Ebre i conegut com a laquoSentegravencia de
Castlesraquo en tractar dels liacutemits territorials es parla de la torre de guaita de Penyaflor amb el terme
laquocastellraquo 10 Cal aclarir que de moment no ha aparegut cap indici de construccioacute que es pugui atribuir clarament
al periacuteode islagravemic
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
6
Les torres de guaita al barranc de la Conca
2 El castell i el poblat de Carles
El castell de Carles estagrave situat al cim dun monticle (431 m) just on comenccedila el barranc
de la Conca i on srsquoajunten el barranc del Toscar i el del Bosc Negre El paisatge del
lloc es caracteritza per tenir conreus a la zona baixa del barranc pastures a les vessants
i boscos de pi roig i negre a les parts altes
Del castell nomeacutes queden restes de murs amb carreus a les cantonades i llenccedilos de les
muralles de maccediloneria sense lluir de poc gruix amb algun tros en forma despiga11
Srsquohi poden apreciar dos nivells diferents El superior on hi ha les construccions meacutes
importants a lextrem sud-oest hi ha les restes meacutes destacades i probablement les meacutes
antigues Era una fortificacioacute de planta trapezoiumldal amb quatre parets que semblen
construiumldes en tres moments diferents Cal remarcar que els murs est i sud els meacutes
gruixuts (1 m aproximadament) es van aixecar amb filades horitzontals de pedres
petites formant un opus spicatum La presegravencia de megravensules a les parets indica que
disposava drsquoun pis superior
11 Catalunya Romagravenica vol XXVI Tortosa i Les Terres de lEbre La Llitera i el Baix Cinca Barcelona
Enciclopegravedia Catalana 1997 99-100
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
7
Pel que fa al nivell inferior orientat de sud a nord el que meacutes destaca eacutes lrsquoesplanada
(55 m de llargada per uns 10 o 15 m drsquoamplada) i lrsquoespai no edificat que segurament
correspon a lrsquoentrada al recinte
La datacioacute drsquoaquest castell eacutes difiacutecil sobretot la de la part meacutes antiga que correspon als
murs est i sud on srsquoaprecia lrsquoopus spicatum perograve segurament cal pensar que el turoacute
tal com hem comentat anteriorment entre els segles VIII i IX va comenccedilar a fer-se servir
com a talaia la qual es va anar fortificant amb el pas del temps El proceacutes de fortificacioacute
les remodelacions i lrsquoaixecament de noves estructures com ara el mur perimetral i el
mur oest van anar succeint-se des del segle IX fins als segles XII i XIII de manera que
lrsquoantic topogravenim Castles que significa laquocastellraquo laquofortificacioacuteraquo12 procedent del mot llatiacute
castra plural de castrum lsquocampament fortificacioacutersquo del qual deriva Carles donaria raoacute
de les caracteriacutestiques del lloc El castell de Carles anomenat Castles en els documents
meacutes antics evidentment ja existia quan la conquesta de Tortosa el 1148 la qual cosa
va permetre al comte Ramon Berenguer IV de cedir-lo a Pere de Sentmenat en
recompensa per la seva participacioacute en la presa de la ciutat13 A partir drsquoaleshores el
lloc de Carles estigueacute en mans de la nissaga dels Sentmenat fins al 1434 data en quegrave
fou venut a la ciutat de Tortosa14
Aixiacute doncs a partir del segle XV Carles i Alfara que formava part de les terres
pertanyents al senyor de Carles esdevingueren una baronia depenent de la ciutat de
Tortosa i a poc a poc simposaren en aquest territori les lleis del Llibre de les Costums
de Tortosa Al segle XVI va passar a mans de Cristogravefol Despuig el qual nrsquoera el
procurador general Despuig en la seva obra Los Colmiddotloquis de la insigne ciutat de
Tortosa (1557) va descriure les principals riqueses naturals del lloc de Carles15
Aquesta baronia i la seva vinculacioacute amb Tortosa van perdurar fins al segle XIX
12 Gran geografia comarcal nuacutem 13 cit 257 13 Vegeu DESPUIG CRISTOgraveFOL Los Colmiddotloquis de la insigne ciutat de Tortosa ed Juan Antonio Gonzaacutelez eHumanistaIVITRA 1 2012 llibre II i FONT RIUS J M Cartas de poblacioacuten y franquicia
de Cataluntildea Madrid-Barcelona CSIC 1969 doc 270 14 Gran geografia comarcal nuacutem 13 cit 258 15 DESPUIG CRISTOgraveFOL Los Colmiddotloquis cit llibre VI 159-161
F En Carles ni hi ha encara que poca cosa mas no deixa de averni y si volen temps en gastarni oacute
sembrarni castantildees tinch per molt cert que hi provarien alliacute tambeacute com en altra part los llentildeams que alliacute
se crien es cosa brava primerament pi vert pi comu sapi roure carrasca oroacute magnanesa borda y estos
dos son molt singulars pera cadires corniser mopesa allsahuch faig teix boix marfull aladern
materselva rataboschs arbocer ginebre bort y ver espinal avellaner grevol de ques faacute lo visch freixa
ginebre sabinot sabina per altra part es montantildea tan grasa que produix mil altres regalos especialment
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
8
De lrsquoantic nucli de poblament de Carles nomeacutes en queden alguns murs de les cases que
ocupaven el pendent que hi ha entre el castell i lrsquoantiga esgleacutesia de Carles avui
coneguda com a ermita de Sant Juliagrave Aquests murs van aparegraveixer quan es va obrir la
carretera que porta fins al paratge del Toscar
Segons el fogatge de 1359 el poblat de Carles tenia 37 focs declarats el 1367 24 focs
Aquest descens segurament cal atribuir-lo a una crisi demogragravefica provocada per
diverses causes que van persistir fins a finals del segle XV les epidegravemies com ara la
Pesta Negra les irregularitats en les collites lrsquoaugment de la pressioacute fiscal i els saquejos
i les destruccions de les poblacions en el context de lrsquoanomenada Guerra Civil catalana
que va enfrontar les institucions poliacutetiques del Principat (la Generalitat i el Consell de
Cent de Barcelona) amb Joan II entre els anys 1462 i 147216 A causa drsquoaquesta guerra
i dels efectes drsquouna possible epidegravemia que es declaragrave a Carles segons expliquen les
fonts orals la majoria dels seus habitants es van veure obligats a buscar un nou lloc
Alfara a uns sis quilogravemetres amb unes possibilitats de defensa molt meacutes grans Aixiacute
bolets se fan alliacute una cosa admirable y de tantes maneres que es cosa de no creurer ya rovellons pebrasos robiols bateons quadernes cabrits brunets peuderrates murugules exerclons criambres
blanques criambres pardes aseroles cadorles tots aquestos son boniacutesimes de menjaacute ni ha altres tambeacute
que no son bons pera menjar mas per altres coses son bons soacute es criambres vermells bolets de bou
mataparens y tambeacute se troben alliacute tuferes perquegrave no hi falta ningun geacutenero de bolets alliacute se troba bon
jesmini molt y molt boacute atsabesa argent viu mina de ferro y un lloch tan coacutemodo pera fer una fragua
com sia en lo mon
D P Com deixan de ferlai
F Per lo mateix que s deixen de fer altres coses que serien de gran utilitat y gentilesa pera lornato de
aquest poble Criense tambeacute en aquella montantildea com jo he dit moltes salvatjines mes de les que son assiacute
baix en la ribera com som porchs selvatges cervos cabrons montesos cabirols fatgines ginetes teixons
gats cervals esquirols arrions conills llebres y son molt major que en la ribera ni tampoch falta alliacute ni assi la pesadilla de aquells dos generos de salvatgines importunes que son llops y raboses perque no
sperda lo cuidado de guardar los bestiars y les gallines tambeacute crien alliacute molts geacuteneros de ocells de rapintildea
com son aacuteguiles caudals aacuteguiles estorenyes aacuteguiles meliores aacuteguiles cerpateres falcons astors micles
alzotans esparvers ni tampoch hi falta alliacute pesquera de truches de anguiles de barbs de madrilles y
finalment es tal forma y disposicioacute de terreny que tots los que vuy son crehem y tambeacute ho cregueren los
passats que alliacute hi ha mines de or y de argent y en altre temps sabem que s feren diligencies en cercarles
y si no s trobaren es perque no era vinguda la hora per asiacute com es ya vinguda per altres parts en Espanya
ahont es cert que strau molta cosa de estos metalls se dirvos asoacute y es veritat que en una partida de
aquest terme que s diu la vall den Rubiacute se troben pedres precioses com son rubins esmeraldes jaccins
esmaragdes granats y sens dupte que de asoacute ni hi ha molta cosa sino que no la saben cercar Jo m
recorde aver ohit dir aacute n Miquel Domenech lo qual en anys passats tenia hostal en lo carrer de la Cruera que en casa sua solia arribar un lapidari italiaacute quiscun any y de aquella vall sen portava un taleconet de
pedres y que aquellas acursades restaven pedres precioses y tambeacute en estos anys prop passats contava
Matheu Mauri cassador que un dia en aquella vall mateixa estant aguardant un cervo sobrevingueacute una
pluja per la qual ell se reculliacute aacute una coveta y desde alliacute veu relluir de aquestes pedres que laigua crech
les faria relluir y sens pensar que fos tanta cosa ne prengueacute unes quantes les quals li compraacute un argenter
que s deia Mestre Bernat lo Geperut per pochs diners y despreacutes de haverles acursades los mestres les
veneacute per molts asoacute es veritat y per altres maneres tambeacute se es enteacutes y sabut que en aquest terme hi ha
moltes pedres precioses 16 MUNtildeOZ SEBASTIAgrave J-H laquoEl permiacutes de trasllat de la parrogravequia de Carles a Alfara (any 1480)raquo Recerca
14 2012 257
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
9
el 18 de maig de 1480 Sanccedil drsquoAsquera com a vicari general i administrador de la
diogravecesi de Tortosa en absegravencia del bisbe elet Alfons drsquoAragoacute va autoritzar el trasllat
de la parrogravequia del lloc de Carles al drsquoAlfara De fet el 1480 una bona part de la
poblacioacute ja srsquohavia desplaccedilat a Alfara si beacute el 1496 encara hi havia 12 cases habitades
a Carles17 A partir drsquoaleshores Alfara va passar a anomenar-se Alfara de Carles
Restes del castell medieval de Carles
3 Lrsquoesgleacutesia de Carles
La parrogravequia de Carles es va construir a finals del segle XII o principis del XIII Es troba
al peu del castell de Carles i eacutes lrsquouacutenic temple romagravenic dels Ports De fet el seu estil de
construccioacute presenta una barreja drsquoelements romagravenics i del gogravetic primerenc Eacutes drsquouna
sola nau de planta rectangular sense absis diferenciat amb volta apuntada i reforccedilada
per set arcs torals construiumlda amb maccediloneria de pedra i amb una porta drsquoentrada
dametlla formada per dovelles18
Histogravericament el dia 28 de juliol de 1211 trobem el primer esment de la parrogravequia de
Carles en una donacioacute que li fa el cavaller Drogo de Verdel19 El 1237 en la carta de
poblament atorgada per Ramon de Sentmenat sersquon torna a parlar en el sentit que
lrsquoesgleacutesia de Carles podia disposar de propietats i heretar-ne i que els habitants del lloc
estaven obligats a donar-li la trentena part de tots els beacutens de quegrave pagaven delme A
17 IGLESIAS J El fogatge de 1497 Barcelona Fundacioacute Salvador Vives i Casajuana 1991 18 Gran geografia comarcal nuacutem 13 cit 259 19 El dia 15 de juliol drsquoaquest mateix any el bisbe de Tortosa Gombau de Santa Oliva el prior Ponccedil i el
capiacutetol de canonges de Tortosa havien donat en feu a Drogo la tercera part del delme dels fruits animals
i molins dels castells de Carles i Pauumlls VIRGILI A Diplomatari de la catedral de Tortosa (1193-1212)
Barcelona Fundacioacute Noguera 2001 437 441-443
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
10
finals del segle XIII concretament durant els anys 1279-1280 quan es va dur a terme la
recaptacioacute de la degravecima papal a la diogravecesi de Tortosa es diu que el rector de lrsquoesgleacutesia
de Carles en va quedar exempt perquegrave les seves rendes eren molt baixes20
Vista de lrsquoentrada de lrsquoesgleacutesia de Carles actualmente ermita de Sant Juliagrave
Drsquoaltra banda ja en ple segle XV entre els documents relacionats amb la visita pastoral
que el bisbe de Tortosa Ot de Montcada va fer a la seva diogravecesi el 1435 hi ha una breu
anotacioacute que diu que al capdavant de la parrogravequia de Carles hi havia dos preveres un
vicari que segurament actuava fent les funcions drsquoun rector titular absent tal com era
habitual a moltes parrogravequies abans del Concili de Trento i un clergue de rang
inferior21
En la Guerra Civil catalana segons explica el permiacutes de trasllat de la parrogravequia de
Carles a Alfara de 148022 tant els edificis de la poblacioacute com lrsquoabadia van quedar
completament destruiumlts de manera que en el lloc nomeacutes restaren drets el castell i
lrsquoesgleacutesia
En les proximitats de lrsquoesgleacutesia hi havia el cementiri del qual no en queda cap testimoni
perquegrave el terreny el van margenar per a destinar-lo a usos agriacutecoles i actualment una
part eacutes camp de pastura i lrsquoaltra pertany a la zona recreativa de Sant Juliagrave Amb tot es
20 RIUS J Rationes Decimarum Hispaniae (1279-80) Vol I Barcelona CSIC 1946 168 i 174 21 GALIANA J M laquoLa Dioacutecesis de Tortosa a traveacutes de la visita pastoral del Obispo Otoacuten de Moncada
(1428-1429)raquo Estudis Castellonencs 10 2003-2005 518 22 Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo) Registres de Cuacuteria 92 Vicariatus 1480-81 sf
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
11
conserven diverses esteles discoidals cinc al Museu de Tortosa23 i tres al Museu
drsquoAlfara de Carles
23 MENCHOacuteN J laquoLes esteles funeragraveries discoidals de Carles conservades al Museu de Tortosa (Baix
Ebre) Nota preliminarraquo Nous Colmiddotloquis IV 2000 97-112
Estela discoidal procedent de lrsquoantic cementiri medieval de Carles Museu drsquoAlfara de Carles
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
12
Annex B
Catagraveleg del material trobat
Fragment de teula tipus tegula
Mides 27 cm x 21 cm x 165 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de teula tipus tegula
Mides 20 cm x 19 cm x 9 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de tipus tegula
Mides 33 cm x 175 cm x 125 cm x
17cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de tipus tegula
Mides 46 cm x 25 cm x 31cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Teula fragmentada tipus tegula
Mides 62 cm x 47 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
13
Teula fragmentada tipus tegula
Mides 62 cm x 47 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Antefixa
Mides 18 cm x 215 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de doli
Mides 14 x 21cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de tegula ilmiddotlustratiu de les
desenes de fragments similars que es
troben en superfiacutecie
Datacioacute aproximada segle II-IV
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
14
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
3
1 INTRODUCCIOacute
11 JUSTIFICACIOacute DEL TEMA
Els motius que mrsquohan portat a estudiar el jaciment romagrave dels Serdans a la partida de
les Planilles del municipi drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) arrenquen de lrsquoentorn
familiar Des de petita sempre havia vist en un prestatge del menjador de casa meva
una peccedila de ceragravemica amb forma triangular que no sabia quegrave era Em pensava que es
tractava drsquoun record que els meus pares guardaven drsquoalgun viatge fins i tot estava
convenccediluda que la meva mare lrsquohavia portat de Megravexic ja que el rostre que apareix en
una de les cares em recordava les figures maies i asteques que havia vist en
documentals Fa dos anys un dia vaig preguntar al meu pare quegrave era exactament aquella
peccedila tan estranya i drsquoon havia sortit El meu pare em va fer una explicacioacute molt
interessant i em va dir que lrsquohavia trobada ell mateix en un lloc proper a Alfara de
Carles Aleshores aprofitant que el meu pare eacutes drsquoaquest poble i que cada estiu la
famiacutelia hi anem a passar uns dies de vacances vaig demanar-li que mrsquohi porteacutes
Quan vaig contemplar els murs que encara es conserven em vaig emocionar molt i de
seguida vaig pensar que calia descobrir els secrets que encara es troben amagats sota
terra Va ser en aquell moment quan mersquon vaig adonar que tenia al davant un jaciment
arqueologravegic de veritat
Com que a mi mrsquoagrada molt lrsquoarqueologia em va semblar que les circumstagravencies
mrsquooferien una ocasioacute singular i lrsquohavia drsquoaprofitar en el sentit de convertir el jaciment
i els materials que srsquohi han anat trobant en objecte drsquoestudi ja que mai no srsquohi ha
realitzat cap investigacioacute a fons potser perquegrave fins ara srsquoha considerat de poca
importagravencia Amb tot la troballa casual drsquoaquella peccedila de ceragravemica que en realitat eacutes
una antefixa romana com meacutes endavant explicareacute les teules i el fragment de doli que
tambeacute hi han aparegut crec que haurien de suposar un canvi drsquoopinioacute sobre les
informacions que aquest jaciment pot aportar per tal de conegraveixer millor les vilmiddotles
romanes rurals de les muntanyes dels Ports que tot i estar situades en zones abruptes
per tant allunyades de lrsquoeix comercial i de comunicacioacute que suposava el riu Ebre
mantenien una certa relacioacute econogravemica amb la capital del territori Dertosa (actual
Tortosa)
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
4
Encara que drsquoaquest jaciment es tenen notiacutecies des dels anys 60 del segle passat ni els
historiadors ni els arqueogravelegs no lrsquohan tingut massa en compte en els seus estudis
Nomeacutes en alguna ocasioacute srsquohan referit a la seva existegravencia o han descrit superficialment
les seves caracteriacutestiques1 Per aixograve com que la informacioacute eacutes poquiacutessima mrsquoha
suposat un repte personal molt engrescador haver de recoacuterrer a moltes fonts per poder
fer la meva aportacioacute personal plantejant dues hipogravetesis que nomeacutes una excavacioacute
completa ajudaragrave a resoldre i permetragrave decidir si estem davant drsquouna vilmiddotla romana rural
dedicada essencialment a lrsquoexplotacioacute dels recursos naturals o beacute si es tracta drsquoun taller
de terrisseria tambeacute drsquoegravepoca romana una mena de bogravevila especialitzada en la
produccioacute de materials de construccioacute ceragravemics
Mrsquoagradaria destacar que aquest treball no eacutes un document arqueologravegic derivat drsquouna
excavacioacute No hi ha doncs cap descripcioacute de treballs de camp prospeccions
planimetria ni cap concrecioacute de les diferents metodologies que els arqueogravelegs fan servir
i que expliquen en els seus informes sobre les excavacions que realitzen Al contrari
es tracta drsquoun intent de recollir dades molt diverses que en aquests moments estan
disperses i interpretar-les amb lrsquoobjectiu de fer una contribucioacute perquegrave es coneguin
millor el jaciment i lrsquoentorn geogragravefic i histograveric en quegrave es va desenvolupar sense oblidar
aquells aspectes histograverico-arqueologravegics tant anteriors com posteriors que poden ajudar
a entendre lrsquoevolucioacute del poblament dels barrancs de la Conca la vall Cervera i el Llop
tots ells al terme municipal drsquoAlfara de Carles
12 HIPOgraveTESIS
A la vista de les restes que srsquohan conservat i del material que srsquoha trobat i tenint en
compte que no srsquoha realitzat cap excavacioacute podem partir de dues hipogravetesis
a Que es tracti drsquouna vilmiddotla romana rural segurament de dimensions modestes
dedicada a lrsquoexplotacioacute dels recursos forestals de la zona i a la ramaderia
Aquesta vilmiddotla hauria aprofitat lrsquoabundagravencia drsquoaigua de la zona i el poc desnivell
1 A banda de la breu descripcioacute que apareix a lrsquoInventari del Patrimoni Arqueologravegic de Catalunya
(httpinvarqueculturagencatcat) cal esmentar NEGRE J Memograveria de les prospeccions
arqueologravegiques a les terres de lEbre mem nuacutem 10722 2013 del mateix autor De Dertosa a Ṭurṭūša
Lrsquoextrem oriental drsquoal-Ṯagr al-Aˁlagrave en el context del proceacutes drsquoislamitzacioacute drsquoal-Andalus Barcelona
Universitat Autogravenoma de Barcelona 2013 tesi doctoral i GARCIacuteA RUBERT D i altres laquoLa vilmiddotla de la
Carrova (Amposta Montsiagrave Catalunya) i el poblament drsquoegravepoca romana a les terres de lrsquoEbreraquo Quaderns
de Prehistograveria i Arqueologia de Castelloacute 24 2004-2005 263
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
5
del terreny en aquest indret La troballa drsquouna antefixa podria eacutesser un indici
que la vilmiddotla disposava drsquouna part meacutes noble o urbana amb elements decoratius
fins i tot a la teulada
b Que es tracti drsquouna terrisseria dedicada sobretot a la produccioacute de maons i teules
on com era habitual segurament tambeacute srsquoelaboraven altres objectes de terrissa
antefixes recipients ceragravemics diversos etc Aquesta teuleria srsquohauria nodrit de
la terra argilosa de lrsquoindret i evidentment de lrsquoaigua del torrent que hi ha a prop
13 OBJECTIUS
A partir de les dues hipogravetesis esmentades els objectius que ens plantegem en aquest
estudi soacuten els seguumlents
- Contextualitzar geogragravefica i histogravericament la zona on es troba el jaciment
arqueologravegic
- Estudiar lrsquoantefixa les teules i el doli que srsquohi han trobat
- A partir de lrsquoestudi dels materials proposar una datacioacute del jaciment
- Catalogar les peces i els fragments trobats
- Descriure breument lrsquoaccioacute antrogravepica als barrancs de la Conca la vall
Cervera i el Llop del terme municipal drsquoAlfara de Carles i reflexionar-hi
per tal de demostrar que al llarg dels segles sempre han estat presents uns
elements naturals (abundagravencia drsquoaigua riquesa de fauna i recursos forestals
i minerals) que han permegraves el desenvolupament de tots els assentaments que
hi ha hagut des de la prehistograveria
- Valorar tota la informacioacute disponible per tal de determinar quina de les dues
hipogravetesis eacutes meacutes versemblant
- Promoure una excavacioacute o almenys una prospeccioacute del jaciment que permeti
datar-lo drsquouna manera meacutes acurada En aquest sentit proposareacute a
lrsquoAjuntament drsquoAlfara de Carles que valori la possibilitat de financcedilar
lrsquoexcavacioacute del jaciment a fi de convertir-lo en un reclam turiacutestic del
municipi juntament amb altres punts drsquointeregraves que ja teacute
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
6
14 METODOLOGIA DE TREBALL
A fi de poder fer un estudi aprofundit i tan exhaustiu com sigui possible caldragrave aplicar
una metodologia diversa i agravemplia que tindragrave en compte
a) Les fonts orals
b) Lrsquoobservacioacute del terreny i de lrsquoentorn
c) La inspeccioacute ocular de tota lrsquoagraverea que ocupa el jaciment
d) El context geogragravefic actual i del passat tant dels Ports com dels barrancs de
ponent on lrsquoactivitat antrogravepica va ser meacutes destacada
e) El context histograveric tant lrsquoanterior a lrsquoegravepoca del jaciment com el posterior
f) Lrsquoestudi detallat dels materials trobats
g) La comparacioacute dels materials trobats amb altres de similars de les Terres de
lrsquoEbre
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
7
2 CONTEXT GEOGRAgraveFIC
En aquest apartat presentem de manera molt sintegravetica les caracteriacutestiques geogragravefiques
meacutes destacades dels Ports i especialment dels tres barrancs de ponent (el de la vall
Cervera el de la Conca i el del Llop) pertanyents al terme municipal drsquoAlfara de
Carles en els quals des de fa molt de temps els homes hi han trobat tot allograve que
necessitaven per a la seva supervivegravencia caccedila pesca boscos pastures terres fegravertils
abundagravencia drsquoaigua etc
21 ELS PORTS
Els Ports soacuten un massiacutes de relleu molt complex a cavall entre la Serralada Pre-litoral
Catalana i el Sistema Ibegraveric Estagrave format per materials calcaris mesozoics que
determinen un relleu abrupte i trencat per un sistema de falles i encavalcaments que
formen una barrera natural respecte de les planes litorals2
Ubicacioacute dels Ports a cavall entre les comarques del Montsiagrave el Baix Ebre i la Terra Alta
Els rius i els barrancs en general excaven gorges profundes de gran espectacularitat
com eacutes el cas del riu Matarranya a les guacutebies del Parrissal les guacutebies del Regatxol a la
capccedilalera del riu Ulldemoacute i les guacutebies del barranc de la vall de la Figuera al terme
drsquoAlfara de Carles El massiacutes presenta muntanyes destacables per la seva alccedilada i
2 Gran geografia comarcal de Catalunya El Baix Ebre i el Montsiagrave nuacutem 13 Barcelona Fundacioacute
Enciclopegravedia Catalana 1984 15-21
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
8
singularitat amb una important agraverea superior als 1000 m El cim meacutes destacat de tot el
massiacutes eacutes el Mont Caro amb 1441 m3
Els Ports ofereixen doncs un paisatge salvatge poc humanitzat i drsquouna rica
biodiversitat El tret meacutes distintiu drsquoaquest paisatge eacutes sens dubte el seu relleu escarpat
ric en cingleres i talussos que contrasta amb les planes agriacutecoles veiumlnes A linterior
lorografia eacutes molt irregular fruit dun sistema de plecs falles i encavalcaments amb
una gran quantitat de barrancs
El barranc de la Conca amb la localitzacioacute del jaciment dels Serdans
Des del punt de vista de la fauna un dels elements meacutes distintius dels Ports eacutes la
poblacioacute de cabra salvatge animal tiacutepic de la zona i regulat per la Reserva Nacional de
Caccedila
Pel que fa a la vegetacioacute trobem des de zones tiacutepicament mediterragravenies a les parts
baixes del massiacutes fins a racons dambients humits i boirosos propis de les fagedes del
centre drsquoEuropa
Als anys 50 del segle passat amb els canvis en el model social docupacioacute humana va
comenccedilar el despoblament de les valls ponentines del massiacutes amb el conseguumlent
abandonament de les terres de conreu agriacutecola i les pragravectiques ramaderes tradicionals
Aquest fet unit a la davallada del mercat de la fusta i la creacioacute del Parc Natural ha
3 Gran geografia comarcal cit 15-21
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
9
afavorit el creixement dels boscos de manera que avui el paisatge torna a estar dominat
pels extensos pinars i alguns alzinars encara que cada cop soacuten meacutes escassos
Panoragravemica dels Ports
22 EL BARRANC DE LA CONCA
El barranc de la Conca disposa com hem avanccedilat drsquouna gran quantitat de fonts
algunes de les quals tenen forccedila cabal com ara les del Toscar lrsquoUllal el Bosc Negre
la Canaleta i la Cova Pintada A la seva capccedilalera srsquohi troben el paratge del Toscar el
castell i el despoblat de Carles Geologravegicament el terreny eacutes de formacioacute triagravesica
compost per dolomites argiolites guixos i pedra calcagraveria4
Les parts meacutes altes de la capccedilalera presenten un terreny molt escarpat perograve amb una
rica vegetacioacute de muntanya la qual cosa contrasta amb els desnivells meacutes suaus del
curs mitjagrave entre lrsquoUllal i el Pont un espai que ha estat aprofitat des de fa molts segles
per a conreus de secagrave i regadiu El punt meacutes ampli drsquoaquesta vall es troba precisament
a lrsquoalccedilada de les Planilles on trobem el jaciment dels Serdans
El barranc de la Conca a lrsquoalccedilada de la partida de les Planilles
4 Gran geografia comarcal cit 259
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
10
Per ponent i formant part tambeacute drsquoaquest massiacutes una altra serralada de cingleres
parteix amb els termes de Beseit (de la comarca del Matarranya) Arnes Horta de Sant
Joan (tots dos de la Terra Alta) i Pauumlls hi destaquen el Bosc Negre la Tosseta Rasa
(1217 m) els rasos de Maraco la punta de lrsquoEspina (1182 m) que es prolonga per la
serra de lrsquoEspina fins a la Coscollosa (878 m)5
23 EL BARRANC DE LA VALL CERVERA
El barranc de la vall Cervera presenta uns desnivells meacutes suaus que els del barranc de
la Conca encara que a les cotes meacutes altes que ja formen part de la vall de la Figuera6
capccedilalera de la vall Cervera ressalta una frondosa vegetacioacute boscos de pi blanc i pi
roig tambeacute hi ha alguns alzinars Al curs mitjagrave del barranc se situa el poblat ibegraveric dels
Malladarets
Barranc de la vall de la Cervera
24 EL BARRANC DEL LLOP
Al barranc del Llop eacutes on es troba el municipi drsquoAlfara de Carles drsquouna extensioacute de
6394 kmsup2 situat a ponent de la comarca del Baix Ebre al cor del massiacutes dels Ports els
contraforts del qual accidenten tot el terme Per llevant una cadena muntanyosa on hi
trobem el tossal de la Cova del Bou (552 m) el de Penyaflor el de Farruacutebio (792 m) i
la tossa de la Reina (1113 m) marca els liacutemits del terme amb els municipis de Xerta
Aldover Tortosa i Roquetes
5 Gran geografia comarcal cit 256 6 Hi destaquen la font de la Figuera i la de les Guacutebies prop de la cova del Tormo
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
11
Alfara de Carles amb la mola Carrascosa i el Tossal de Montcliacute al fons
El poble drsquoAlfara de Carles estagrave emplaccedilat a lrsquoesquerra del barranc del Llop dalt drsquoun
petit turoacute (334 m) i dominant la fondalada estreta perograve ben aprofitada per al conreu de
lrsquoolivera i lrsquoametller srsquohi destaquen grans parets calcagraveries i blanquinoses juragravessiques
sobre els terrenys vermellosos i groguencs7
Cal dir que les fonts drsquoaquest barranc per exemple la dels Bassis o la font Vella no
destaquen per ser massa cabaloses En els pendents muntanyosos abunden la ginesta
el romaniacute lrsquoesbarzer lrsquoargelaga el coscoll i el margalloacute la fibra del qual ha estat molt
utilitzada per a la confeccioacute de cabassos
3 CONTEXT HISTOgraveRICO-ARQUEOLOgraveGIC
Lrsquoaccioacute de lrsquohome als barrancs que hem esmentat anteriorment va eacutesser continuada i
molt intensa des de la prehistograveria fins al segle V Durant lrsquoegravepoca medieval el barranc de
la Conca tambeacute va tenir molta importagravencia per aixograve hem dedicat un apartat al final del
treball8 on descrivim els principals trets del seu poblament des del segle VI fins al XV
Evidentment aquesta accioacute humana ha continuat fins a lrsquoactualitat perograve analitzar-la
detalladament suposaria desviar-nos del tema que ens hem fixat9
7 Gran geografia comarcal cit 256 8 Vegeu Annex A 9 A partir del segle XVII al barranc de la Conca es van anant instalmiddotlant induacutestries de vidre i fusta
fagravebriques de paper i teixits molins de farina i induacutestries productores drsquoelectricitat afavorides per
lrsquoincrement demogragravefic lrsquoabundagravencia de magrave drsquoobra i sobretot la forccedila de lrsquoaigua la qual permetia moure
les diverses maquinagraveries que utilitzaven i intervenir en els processos de manufactura
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
12
Intentarem doncs descriure els fets histograverics les restes i les troballes arqueologravegiques
meacutes destacades amb lrsquoobjectiu de mostrar que hi ha uns elements que en major o menor
grau comparteixen els assentaments i els establiments que hi ha hagut
independentment de lrsquoegravepoca lrsquoaprofitament de lrsquoaigua per a finalitats molt diverses
lrsquoexplotacioacute dels recursos forestals i agropecuaris la vigilagravencia i el control del territori
31 EL NEOLIacuteTIC LES PINTURES RUPESTRES DE COVA PINTADA (BARRANC DE LA
CONCA)
La riquesa drsquoaigua els recursos forestals i la varietat de la seva fauna han permegraves que
aquest territori tot i la seva orografia complexa hagi tingut pobladors des de la meacutes
remota Antiguitat Daquesta ocupacioacute han quedat les pintures rupestres de la Cova
Pintada a la capccedilalera del barranc de la Conca que demostren assentaments neoliacutetics
de grups de caccediladors dedicats a la captura de grans cegravervids (cabres salvatges ceacutervols i
cabirols) Es tracta drsquoart esquemagravetic o abstracte de color vermell que els entesos han
datat al voltant del 6500 aC Van ser descobertes el 1914 per lrsquoinvestigador francegraves
Henri Breuil10 La meacutes important representa una trisquela de mida considerable11
lrsquouacutenica coneguda fins ara a Catalunya
Abric de la Cova Pintada i dibuix de la trisquela fet per Henri Breuil Escala 17
Estagrave formada per tres braccedilos iguals incurvats que convergeixen al centre en forma
rotativa amb gir cap a la dreta12 Segurament que cal interpretar-la com la manifestacioacute
10 BREUIL H Les peintures rupestres scheacutematiques de la Peacuteninsule ibeacuterique IV Sud-est et est de
lEspagne Lagny impr E Grevin 1933 75-77 11 Les seves mesures soacuten radi de cada braccedil 23 cm alccedilada total conservada 36 cm amplada total 44
cm 12 Trobareu meacutes informacioacute sobre aquesta pintura rupestre en httpinvarqueculturagencatcat Cal
aclarir que en el mateix lloc tambeacute srsquohi van descobrir gravats medievals de difiacutecil interpretacioacute Vegeu
SARRIAgrave BOSCOVICH E Els gravats medievals prop de la Cova Pintada (Alfara de Carles Baix Ebre
Tarragona) memograveria nuacutem 7899
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
13
drsquoalgun tipus de creenccedila de manera que lrsquoabric on es troba deuria ser una mena de
santuari13
32 LrsquoEDAT DEL FERRO EL POBLAT IBEgraveRIC DELS MALLADARETS (BARRANC DE LA
VALL CERVERA)
Despreacutes dels assentaments neoliacutetics els primers pobladors permanents drsquoaquesta part
del massiacutes van ser els ibers com ho prova lexistegravencia del poblat dels Malladarets a la
vall Cervera recentment descobert despreacutes drsquouna intervencioacute drsquourgegravencia que es va
realitzar el 201414
El poblat ibegraveric dels Malladarets es troba a lrsquooest del cim de Penyaflor (514 m) en un
petit turoacute (272 m) de planta allargada i superfiacutecie plana des del qual es domina tant el
barranc de la Conca com el pas natural que el barranc de la vall Cervera proporciona
per a poder accedir al massiacutes dels Ports des de la plana de Roquetes
Ubicacioacute del jaciment ibegraveric dels Malladarets (barranc de la vall de la Cervera)
A partir de la tipologia dels vasos ceragravemics15 exhumats els arqueogravelegs creuen que data
del periacuteode de lrsquoEdat del Ferro I entre el 650 i el 500 aC16 Des del punt de vista
urbaniacutestic el jaciment presenta un complex drsquoestances de les quals resten les primeres
filades de pedra dels murs ja que segons sembla la tegravecnica utilitzada en la seva
13 Aquest jaciment juntament amb altres del territori catalagrave fou considerat per la UNESCO Patrimoni
Mundial el 1998 Vegeu httpseswikipediaorgwikiAlfara_(Tarragona) 14 MORENO EXPOacuteSITO I Informe de la intervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment dels
Malladarets Partida de Masets Alfara de Carles (Baix Ebre) abril de 2014 15 Fonamentalment es tracta de grans vasos de ceragravemica exvasada i bisellada amb cordons aplicats 16 MORENO EXPOacuteSITO I cit 32
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
14
construccioacute consistia a disposar verticalment grans lloses en les dues cares dels murs
alhora que reomplien el seu interior amb pedruscall i terres premsades per tal de donar
consistegravencia a lrsquoestructura Com que no srsquoha conservat meacutes drsquouna filada de lloses no
se sap si aquestes parets de pedra arribaven fins al sostre o beacute si a partir drsquouna certa
alccedilada els murs disposaven drsquoaltres materials de tova
A banda de les estances tambeacute han aparegut murs de gairebeacute 1 m de gruix a lrsquoest i a
lrsquooest a la part que mira cap a la vall Cervera de manera que els arqueogravelegs opinen
que potser es tractaria drsquoun recinte fortificat En canvi cap a llevant el desnivell del
terreny eacutes meacutes suau la qual cosa fa pensar que era la zona urbanitzada intramurs
Finalment cal apuntar la presegravencia drsquoalgunes estructures de pedra amb planta circular
que es podrien relacionar amb lrsquoexistegravencia de tuacutemuls funeraris al vessant sud fora de
la zona drsquohagravebitat
Estructura de pedra amb planta circular Podria eacutesser un tuacutemul funerari
Es tracta doncs drsquoun poblat que srsquoestenia allargat pel petit turoacute al peu del cim de
Penyaflor sobretot pel vessant sud-est en canvi el vessant oest com que presenta un
gran pendent eacutes probable que no hagueacutes estat urbanitzat meacutes enllagrave del mur defensiu
Pel que fa a la zona nord que tambeacute comptava amb una gran superfiacutecie plana sembla
que devia ser la meacutes urbanitzada perquegrave hi ha un gran entramat de murs
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
15
Delimitacioacute del jaciment arqueologravegic dels Malladarets
Per la manera com es van trobar alguns vasos ceragravemics a lrsquointerior drsquouna de les
estances ben disposats verticalment in situ o lleugerament tombats o esclafats per la
caiguda del sostre i els murs perograve en bon estat de conservacioacute els arqueogravelegs suposen
que els pobladors per raons que encara no srsquohan pogut esbrinar van abandonar aquest
establiment amb pressa ja que es doacutena el cas que van deixar llavors de cereals en alguns
recipients17
Interior drsquouna de les estances
En resum estem davant drsquoun assentament que va tenir lloc entre els segles VII i V aC
quan la millora de les pragravectiques agriacutecoles i lrsquoocupacioacute de sogravels meacutes productius van
permetre que els grups socials srsquoanessin fent progressivament meacutes sedentaris Aquests
nous tipus drsquoassentament van propiciar a la vegada un urbanisme i un sistema defensiu
cada cop meacutes elaborat Segons Intildeaki Moreno18 el poblat dels Malladarets pertanyeria
17 MORENO EXPOacuteSITO I cit 31 18 MORENO EXPOacuteSITO I laquoIntervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment dels Malladaretsraquo I Jornades
drsquoArqueologia de les Terres de lrsquoEbre 6 i 7 de maig de 2016 Serveis Territorials de Cultura de les
Terres de lrsquoEbre 2 vol Tortosa 2016 226
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
16
al model drsquoestabliment situat sobre una cresta rocosa estreta i allargada la morfologia
interna del qual srsquoestructuraria en funcioacute drsquoun carrer central on anirien a parar estances
drsquoentre 10 i 20 m2 Eacutes probable que la gran extensioacute drsquoaquest jaciment
(aproximadament 3125 m2) tingui a veure amb alguna activitat minera el producte de
la qual anava destinat tant a lrsquoautoconsum com a lrsquointercanvi amb els fenicis19
33 EgravePOCA ROMANA EL JACIMENT DELS SERDANS EL POBLAMENT AL BARRANC DE
LA CONCA ENTRE ELS SEGLES II I V
Quan les tropes romanes comandades per Gneu i Publi Escipioacute van arribar a les terres
del sud del riu Ebre per a enfrontar-se amb lrsquoexegravercit cartaginegraves tres anys despreacutes de
lrsquoesclat de la Segona Guerra Puacutenica (218-201 aC) es van trobar que aquest territori
lrsquohabitaven els ilercavons diferents tribus ibegraveriques que srsquohavien aliat amb el bagravendol
cartaginegraves i anaven totalment en contra de les pretensions romanes Despreacutes de la
batalla de les goles de lrsquoEbre (215 aC) a prop de Dertosa en quegrave la flota romana va
derrotar la cartaginesa els germans Escipioacute van continuar la seva poliacutetica de conquesta
del territori i de sotmetiment de les tribus ibegraveriques especialment les que hi havia
assentades a les Terres de Ponent20
Les primeres referegravencies en els autors antics a la capital drsquoaquest ampli territori
Dertosa que tenia el riu Ebre com a via bagravesica de comunicacioacute i comerccedil les trobem en
Estraboacute21 (segle I aC - I dC) i Pomponi Mela22 (segle I dC) els quals la situen en el pas
del riu Ebre Suetoni23 (segle I dC - II dC) parla del seu important port mariacutetim i Plini24
(segle I dC) destaca que els seus habitants gaudien del dret romagrave Fins i tot va arribar a
encunyar moneda com a Mun Hibera Iulia amb la llegenda Ilergavonia fent
19 MORENO EXPOacuteSITO I laquoIntervencioacuteraquo cit 227 20 MIRA GUARDIOLA M A Cartago contra Roma Las guerres puacutenicas Madrid ediciones Alderabaacuten
2000 196 21 ESTRABOacute Geographica III 4 9 ἐκ δὲ τοῦ Ταρράκωνος ἐπὶ τὸν πόρον τοῦ Ἴβηρος κατὰ Δέρτωσσαν 22 POMPONI MELA De Chorographia II 90 super ingens Hiberus Dertosam adtingit 23 SUETONI De vita Caesarum Vita Galbae X ac subinde Alexandrina navis Dertosam appulit armis
onusta sine gubernatore sine nauta ac vectore ullo ut nemini dubium esset iustum piumque et
faventibus diis bellum suscipi 24 PLINI Naturalis Historia III 23 Nunc per singulos conventus reddentur insignia praeter supra dicta
Tarracone disceptant populi XLII quorum celeberrimi civium Romanorum Dertosani
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
17
referegravencia al territori tot i que despreacutes en egravepoca de Tiberi es va substituir per
Dertosa25
Evidentment en la seva fundacioacute hi va tenir un paper destacat la ciutat de Tagraverraco
capital de la proviacutencia romana i un important port drsquoHispagravenia Aixograve vol dir que Dertosa
pertanyia a la proviacutencia de la Hispania Citerior i posteriorment a les diverses
reorganitzacions que van tenir lloc a la Provincia Hispania Tarraconensis Aquest
vincle amb Tagraverraco va perdurar durant tot el periacuteode romagrave i visigot i fins i tot durant
les primeres degravecades de la invasioacute musulmana
A partir del segle I coincidint amb un augment de les temperatures i unes condicions
climagravetiques meacutes agraverides va tenir lloc una progressiva desforestacioacute antrogravepica del
paisatge de les planes de lrsquoEbre que segurament va fomentar en entrar al segle II una
ocupacioacute de les zones muntanyoses properes a Dertosa i a la vall del riu Ebre amb la
finalitat drsquoexplotar els seus recursos naturals26
A finals de lrsquoAlt Imperi doncs lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai rural del territori de Dertosa
va experimentar canvis significatius derivats de la progressiva fi de les villae que
srsquohavien anat fundant durant els primers segles de la nostra era i lrsquoaparicioacute de nous
models drsquoocupacioacute En agraverees marginals de lrsquoager dertosanus comencen a aparegraveixer
petits assentaments rurals amb una clara especialitzacioacute en lrsquoelaboracioacute de productes
molt concrets oli vi ceragravemica materials de construccioacute etc El jaciment dels Serdans
al massiacutes dels Ports sembla que forma part drsquoaquesta nova manera drsquoaprofitar els
recursos naturals de les explotacions Aquesta especialitzacioacute que comporta de
vegades lrsquoabsegravencia o la reduccioacute de la part residencial de la vilmiddotla neix en un context
general meacutes ampli que suposa la disminucioacute dels contactes comercials amb altres
territoris del Mediterrani de manera que es fa necessari introduir sistemes de produccioacute
que permetin que aquests nous espais rurals tinguin capacitat suficient per a
subministrar els productes que la poblacioacute del territori demana27
25 LLORENS M del Mar i AQUILUEacute X laquoIlercavonia-Dertosa i les seves encunyacions monetagraveriesraquo
Barcelona Societat Catalana drsquoEstudis Numismagravetics 2001 24-34 26 RIERA S laquoCanvis ambientals i modelacioacute antrogravepica del territori entre lrsquoegravepoca ibegraverica i lrsquoaltmedieval
a Catalunya aportacions de la palinologiaraquo Cota Zero 20 2005 104 27 NEGRE J De Dertosacit 482
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
18
En el moacuten romagrave la vilmiddotla i el territori que controlava van esdevenir els pilars
fonamentals de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai rural La definicioacute de villa rustica va anar
canviant al llarg del temps si beacute en termes generals els historiadors tendeixen a acceptar
que es tracta drsquoun assentament de tipus rural que es divideix en dos sectors un
anomenat pars massaricia que engloba lrsquoagraverea on srsquoelaboren es conserven i
srsquoemmagatzemen els productes (pars fructuaria) i on viuen normalment en regravegim
drsquoesclavitud els treballadors (pars rustica) i lrsquoaltre anomenat pars urbana o dominica
que afecta lrsquoedifici on resideix la famiacutelia principal que nrsquoeacutes propietagraveria o beacute simplement
lrsquoamo que hi passa temporades durant lrsquoany per supervisar els treballs que srsquohi fan la
qual cosa significa que aquest espai era similar a lrsquoespai urbagrave eacutes a dir reproduiumla en
gran mesura lrsquoesquema de la domus la casa de ciutat caracteritzada per ser una vivenda
particular drsquouna sola planta on residien habitualment els propietaris28
Tot i la relativa independegravencia de les vilmiddotles respecte del seu espai drsquoinfluegravencia tendien
a formar part drsquouna xarxa meacutes extensa que tenia un nucli urbagrave de referegravencia en el cas
del territori ebrenc Dertosa amb el qual estaven connectades a traveacutes de vies de
comunicacioacute29
Lrsquoocupacioacute dels vessants del massiacutes dels Ports entorn al segle II va culminar
definitivament el proceacutes de romanitzacioacute del territori de Dertosa30 Amb tota
probabilitat va ser en aquesta egravepoca quan va neacuteixer lrsquoestabliment dels Serdans el qual
va estar en funcionament fins a finals del segle V A partir drsquoaleshores i sobretot de la
primera degravecada del VI srsquoobserva un abandonament progressiu de les agraverees residencials
si nrsquohi havia en part a causa drsquouna davallada notable de les temperatures sobretot a
lrsquohivern amb un retroceacutes dels conreus i les explotacions de muntanya i en part tambeacute
pels canvis en les estructures productives drsquoaquestes villae com a consequumlegravencia de la
caiguda de lrsquoImperi Romagrave i la conquesta i la consolidacioacute del poder visigogravetic a la
Peniacutensula Ibegraverica Durant aquest periacuteode segons J Negre31 les aristocragravecies
provincials hispano-romanes haurien abandonat les seves residegravencies rurals o els
centres manufacturers propietat seva per a instalmiddotlar-se a la ciutat des drsquoon haurien
28 Ibidem i httpseswikipediaorgwikiVilla_romana 29 ARCE J laquoVillae en el paisaje rural de Hispania romana durante la antiguumledad tardiacutearaquo Anejos de
AEspA 39 2006 9 30 REVILLA V Economia i poblament romagrave al curs inferior de lrsquoEbre la vilmiddotla de Casa Blanca
(Tortosa) Tarragona Diputacioacute Provincial de Tarragona 2003 133-146 31 NEGRE J cit 483
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
19
centralitzat la defensa del territori davant la pressioacute visigogravetica i aixiacute sentir-se meacutes segurs
i protegits
4 ESTUDI DEL JACIMENT ROMAgrave DELS SERDANS
41 UBICACIOacute
Com hem dit abans el jaciment arqueologravegic dels Serdans es troba al terme municipal
drsquoAlfara de Carles concretament en el punt quilomegravetric 21 de la carretera local TV-
3422 que comunica aquesta poblacioacute amb els Reguers des drsquoon a traveacutes de la T-342
srsquoarriba a Roquetes i drsquoaquiacute per la T-341 a Tortosa capital de la comarca del Baix
Ebre
Emplaccedilament del jaciment arqueologravegic dels Serdans al terme municipal drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre)
Actualment la TV-3422 creua aquest jaciment de manera que les restes
arqueologravegiques es troben a banda i banda de la carretera Aquesta circumstagravencia tan
peculiar data de 1965 quan la Diputacioacute de Tarragona32 hi va dur a terme obres
drsquoacondicionament del ferm i hi va fer un canvi en el traccedilat del tram compregraves entre el
punt quilomegravetric 21 i 3 amb la finalitat de reduir el desnivell existent El nou traccedilat es
va fer seguint el curs del barranc de la Conca en sentit ascendent fins a un punt on la
carretera fa una girada despreacutes de bifurcar-se tot donant la possibilitat de continuar fins
al paratge del Toscar Des drsquoaquesta bifurcacioacute el jaciment es troba aproximadament a
uns 300 m en direccioacute a Alfara de Carles concretament al costat drsquoun petit pont per
sota del qual passa un torrent
32 Diario Espantildeol 25-5-1965 Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
20
Emplaccedilament del jaciment i vista aegraveria de lrsquoentorn Es pot apreciar el traccedilat del tram nou de la TV-3422 (color blau) i el camiacute vell drsquoAlfara de Carles (color groc) tambeacute conegut com a camiacute de les Planilles
Si analitzem la ubicacioacute drsquoaquest establiment segons els criteris que aplicaven els
agrogravenoms romans observarem que coincideix forccedila amb les recomanacions que
donaven per triar el lloc drsquouna vilmiddotla En primer lloc es troba en el vessant drsquouna
muntanya perograve en el punt que teacute un desnivell meacutes suau en segon lloc es troba a prop
drsquoun torrent i meacutes enllagrave hi ha el barranc de la Conca molt meacutes cabaloacutes en tercer lloc
lrsquoorientacioacute eacutes cap al sud la qual cosa permet tenir un horitzoacute forccedila ampli i moltes hores
de sol en quart lloc disposava drsquouna via de comunicacioacute relativament propera que
facilitava lrsquoacceacutes per a les persones perograve tambeacute el transport i la distribucioacute dels
productes
42 ESTAT ACTUAL
Certament les poques restes visibles drsquoaquest jaciment passen totalment
desapercebudes perquegrave es troben a la base drsquoun marge de pedra seca construiumlt a
posteriori amb lrsquoobjectiu de retenir la terra del bancal que hi ha a la part superior En
concret en el voral esquerra de la carretera anant en direccioacute a Alfara de Carles es
poden apreciar restes constructives que corresponen a dos murs truncats que
conflueixen en angle
Cal dir que si beacute el terreny drsquoaquest indret devia tenir en el passat un pendent bastant
suau en algun moment es va considerar meacutes adient lrsquoaixecament de terrasses
mitjanccedilant marges de pedra seca probablement a partir dels segles XIV I XV quan la
poblacioacute drsquoAlfara va tenir la necessitat de disposar de meacutes conreus drsquoolivera ndashguanyats
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
21
en moltes ocasions a costa dels pinars i els alzinars originarisndash de manera que aquests
treballs de condicionament del terreny van comportar la destruccioacute parcial del jaciment
Tant eacutes aixiacute que la pedra dels murs i les parets drsquoaquella antiga construccioacute es van
reaprofitar en els marges que hi ha al seu voltant encara meacutes barrejats amb la pedra
seca tambeacute srsquohi troben molts fragments de teules que servien per reomplir petits forats
o falcar
Fragments de teula tipus tegula utilitzats per falcar o reomplir el mur de pedra seca
A meacutes a meacutes en una agraverea drsquoaproximadament 3500 m2 des del pontet abans esmentat
i en direccioacute a la cruiumllla del Toscar apareixen molts fragments de teules i terracota en
general no nomeacutes en superfiacutecie en els bancals de conreu sinoacute tambeacute dintre dels marges
i a sobre drsquoells
Carretera TV-3422 a lrsquoalccedilada del jaciment arqueologravegic El rectangle vermell indica lrsquoagraverea aproximada per on es
troba una major quantitat de restes ceragravemiques
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
22
Estat actual de lrsquoemplaccedilament del jaciment en direccioacute sud-est
43 LA NECROgravePOLIS DESAPAREGUDA I LES RESTES DE DOS MURS
Quan les magravequines excavadores van comenccedilar els treballs de rebaix i anivellament en
el punt on es trobava el jaciment arran de la modificacioacute del traccedilat de la carretera TV-
3422 el primer que va aparegraveixer a la llum van ser diversos esquelets humans segons
les declaracions drsquoalguns operaris de lrsquoobra que encara viuen i van tenir lrsquoocasioacute de
poder-los contemplar Les explicacions drsquoaquests operaris coincideixen a dir que les
restes humanes van aparegraveixer barrejades amb trossos de teules planes les magravequines
van seguir avanccedilant perograve i uns metres meacutes enllagrave es van trobar amb el que semblaven
dos murs drsquouns 60 cm drsquoalccedilada els quals creuaven en sentit diagonal divergent lrsquoespai
per on havia de passar la carretera Com havia succeiumlt amb els esquelets humans les
magravequines els van arrencar i nomeacutes van deixar al lateral esquerre en direccioacute a Alfara
de Carles una petita porcioacute del que semblen les parets o murs drsquouna estanccedila
Es tracta dels dos murs que hem comentat en lrsquoapartat anterior situats a 120 m de
profunditat respecte del nivell del bancal superior i que srsquoajunten formant un angle eacutes
a dir formen la cantonada drsquoalguna habitacioacute Aquests murs segons els testimonis
abans de la seva destruccioacute continuaven un en direccioacute sud-est i lrsquoaltre en direccioacute
sud-oest de manera que devien conformar alguna estanccedila
Desgraciadament ni la descoberta dels esquelets humans ni la dels murs no van fer
aturar les obres Es va actuar amb total desiacutedia com si no hagueacutes passat res de manera
que no en va quedar constagravencia enlloc no es va fer cap fotografia ni evidentment cap
actuacioacute arqueologravegica drsquourgegravencia Lrsquouacutenic que queda eacutes la memograveria oral dels testimonis
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
23
Eacutes molt probable que els cossos que es van trobar pertanyessin a una petita necrogravepolis
orientada cap a lrsquooest i situada a la part de fora dels murs que la maquinagraveria va posar al
descobert ategraves que segons els testimonis es van localitzar uns metres abans drsquoarribar
a aquests murs La presegravencia de teules barrejades amb els esquelets srsquoexplica pel tipus
drsquoenterrament realitzat mitjanccedilant teules planes calccedilades al terra formant un prisma
triangular Cal dir que aquest tipus drsquoenterrament va ser forccedila frequumlent a lrsquoetapa tardo-
romana especialment entre els segles III i V
Enterrament de tipus tegula
44 CARACTERIacuteSTIQUES DELS MURS
Els dos trams de mur es van aixecar segons la tipologia drsquoopus incertum eacutes a dir estan
fets de maccediloneria amb pedres de diferents mides sense treballar descansant unes
sobres les altres i subjectades mitjanccedilant morter de calccedil Tenen diferent gruix la qual
cosa indica que tenien una funcioacute diferent Eacutes probable que el mur B que teacute una
amplada de 55 cm correspongui a una paret exterior o de cagraverrega mentre que el mur
A que fa 46 cm correspongui a una paret secundagraveria o interior
a) Mur A (orientacioacute sud-est)
- Amplada 46 cm
- Alccedilada 70 cm
- Llargada (cara interna) 60 cm
- Llargada (cara externa) 75 cm
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
24
Llargada Cara interior
Amplada
Alccedilada
b) Mur B (orientacioacute sud-oest)
- Amplada 55 cm
- Alccedilada 65 cm
- Llargada (cara interna) 85 cm
- Llargada (cara externa) 130 cm
Llargada interior Amplada
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
25
Alccedilada
45 LA VIA DE COMUNICACIOacute AMB DERTOSA
La vall del riu Ebre ha estat des de sempre una via de comunicacioacute natural tant fluvial
com terrestre Aixograve fa pensar en lrsquoexistegravencia drsquouna ruta interior de segon ordre que
resseguint el curs del riu permetia arribar a la ciutat de Caesaraugusta (Saragossa) En
el territori de lrsquoantiga Dertosa aquesta via devia vorejar els Ports i a part de facilitar el
desplaccedilament cap a lrsquointerior connectava diversos establiments romans situats a les
faldes del massiacutes per tant una mica apartats de la Via Augusta
Lrsquoestabliment dels Serdans tot i trobar-se allunyat de les principals xarxes de
comunicacioacute segurament estava comunicat amb Dertosa a traveacutes drsquoun camiacute que
seguint el curs del barranc anava descendint fins al lloc anomenat laquoels Estretsraquo En
aquest tram antigament la carretera continuava per la banda esquerra la qual cosa
permetia salvar fagravecilment el congost que hi ha Un cop superat aquest obstacle el camiacute
seguia en direccioacute a Dertosa i creuava el barranc de la Conca meacutes avall cap al sud per
algun indret on el desnivell era meacutes suau Fins i tot no es pot descartar que es bifurqueacutes
en algun punt de manera que tambeacute fos possible arribar als establiments que hi havia
a prop de lrsquoEbre a lrsquoalccedilada drsquoAldover o Xerta
46 CROQUIS HIPOTEgraveTIC
Com que no srsquoha fet cap excavacioacute ni cap prospeccioacute eacutes impossible delimitar
exactament lrsquoespai que ocupava aquest jaciment De tota manera si observem
lrsquoorientacioacute dels dos petits trams de mur conservats es pot plantejar una hipogravetesi de
com srsquoorientaven en relacioacute al torrent que amb tota seguretat delimitava la continuiumltat
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
26
de la construccioacute en direccioacute nord-est i sud Es evident que el dia que es duguin a terme
els treballs drsquoexcavacioacute hauran de comenccedilar per aquest punt en direccioacute nord-oest per
tal de comprovar si el tram que hi ha a la vista teacute continuiumltat en aquesta direccioacute
5 ESTUDI DEL MATERIAL TROBAT
51 PROCEDEgraveNCIA GEOLOgraveGICA I COMPOSICIOacute QUIacuteMICA DE LA PASTA CERAgraveMICA
De lrsquoobservacioacute de la pasta que es va fer servir en la fabricacioacute del material ceragravemic
que ha aparegut fins ara als Serdans i tenint en compte que no hem pogut fer cap estudi
de laboratori deduiumlm que el material que srsquoha trobat fins ara teules un fragment de
doli i una antefixa comparteixen una composicioacute quiacutemica molt similar eacutes a dir es
tracta de la mateixa argila Aixograve vol dir que amb tota seguretat procedeixen de la
mateixa terrisseria Eacutes cert que hi ha la possibilitat que aquest material hagueacutes vingut
drsquoun altre lloc i srsquohagueacutes transportat fins als Serdans per a utilitzar-se en la construccioacute
de la suposada vilmiddotla ruacutestica perograve com que el color i la composicioacute de lrsquoargila
coincideixen amb el terra argiloacutes que encara hi ha en la finca agriacutecola actual que hem
anomenat argiler dels Serdans i en lrsquoargiler del coll drsquoAlfara a uns 500 m de distagravencia
probablement hem de pensar que el material de terracota que estudiarem es va fer aquiacute
mateix eacutes a dir que estem davant un centre terrisser que devia subministrar materials
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
27
de construccioacute a la ciutat de Dertosa i les vilmiddotles situades a les terrasses fluvials de
lrsquoEbre
Argiler dels Serdans Argiler del coll drsquoAlfara
Els operaris drsquoaquest centre devien utilitzar lrsquoargila que hi havia in situ i la de lrsquoargiler
del coll drsquoAlfara33 i les devien barrejar ja que la composicioacute quiacutemica de lrsquoargila
drsquoaquest lloc eacutes altament calcagraveria la qual cosa donava consistegravencia a les peces Aquest
element calcari amb guixos i feldespats correspon als granets blancs que destaquen
sobre la base drsquoargila
Fragment de roca argilosa de lrsquoargiler del coll drsquoAlfara Sorra argilosa i granets calcaris resultants
Aquesta argila es caracteritza per ser de tipus secundari eacutes a dir del tipus drsquoargiles
vermelles amb abundant presegravencia de partiacutecules drsquoogravexid fegraverric procedecents de capes
sedimentagraveries que apareixen en nivells molt superficials
33 Aquest argiler encara srsquoexplotava a principis dels segle XX per a lrsquoobtencioacute de guixos argila i calccedil
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
28
Aixiacute doncs la pasta ceragravemica que utilitzaven era la mateixa per a tots els productes
que elaboraven teules antefixes vasos ceragravemics etc La composicioacute es basava en una
barreja drsquoargiles i feldespats amb desgreixants de mida reduiumlda que els artesans afegien
per evitar transformacions del relleu de la peccedila durant la coccioacute ja que rebaixaven la
temperatura de fundicioacute34 de manera que es podien conservar inalterades les
caracteriacutestiques originagraveries de la massa argilosa Els desgreixants a meacutes a meacutes
incrementaven la consistegravencia de la pasta bastant porosa facilitaven la impermeabilitat
i augmentaven la resistegravencia de la peccedila resultant35
Massa argilosa amb inclusions vermelles blanques i fragments de mica
Drsquoaltra banda tot i que no hem pogut recoacuterrer a cap tegravecnica de laboratori per fer una
anagravelisi quiacutemica a partir drsquoun observacioacute detallada de totes les peces hem identificat
diversos minerals que actuaven com a desgreixants propis de la massa argilosa com
ara la calcita el feldespat i la mica Hem detectat de manera homogegravenia inclusions
vermelles (ogravexids fegraverrics) i blanques (guixos calises arenisques etc) la qual cosa
indica que aquests elements ja es trobaven de manera natural en lrsquoargila Lrsquouacutenic grup
de minerals que sembla haver estat afegit de forma intencional soacuten les miques daurades
que apareixen abundantment en les pastes de produccioacute local poc depurades36
34 Lrsquoargilla acostuma a courersquos entre els 950deg i 1100deg C 35 Vegeu httpscawikipediaorgwikiArgila 36 NEGRE J De Dertosa cit 195
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
29
52 LES TEULES
521 Descripcioacute de la seva troballa i estat de conservacioacute
Hi ha dos contextos molt diferents que han envoltat la troballa de les teules Drsquouna
banda tenim les dues teules que tot i estar en estat fragmentari srsquohan pogut
recompondre Aquestes dues teules van sortir a la llum el 1965 quan es van fer les obres
per obrir el nou tram de carretera Segons les fonts orals correspondrien a les teules
que cobrien els cossos de la necrogravepolis i srsquohaurien conservat senceres fins que les
magravequines van remoure el terra i van acabar trencant-les Per sort alguacute va tenir cura de
recollir-les Actualment la seva propietagraveria ha consolidat amb un suport de fusta fet
expressament la qual cosa ha permegraves que srsquohagin mantingut en bon estat
Les dues teules tipus tegula encaixades en un marc de fusta
En canvi els altres fragments de teules han anat aflorant des de 1982 fins a lrsquoactualitat
Es tracta de trossos de mides molt diferents que en general han aparegut
superficialment
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
30
522 Tipologia i datacioacute
Dels dos tipus de teules que feien servir els romans tegulae37 teula plana i rectangular
i imbrex38 teula cogravencava als Serdans de moment nomeacutes nrsquohan aparegut del primer
Una explicacioacute probable drsquoaquesta circumstagravencia la trobem en el proceacutes de reutilitzacioacute
dels materials drsquoaquest jaciment que ha tingut lloc durant segles Tenint en compte que
les tegulae van deixar drsquoutilitzar-se cap al segle VII39 eacutes normal que les imbrices
anessin molt buscades perquegrave es van convertir en un material de construccioacute molt
adequat per cobrir el sostre de les cases Per tant no ens ha drsquoestranyar que en general
se nrsquohagin conservat tan poques perquegrave segurament que va ser un dels primers
materials destinats a ser reutilitzats
Elements drsquoun teulat segons Daremberg-Saglio
Prenent com a referegravencia la catalogacioacute de teules galo-romanes que va fer J Chauffin40
sembla que pel tipus drsquoencaix i la forma de les revores de les teules caldria situar-les
al voltant del segle III
Les teules romanes solien ser drsquoargila tot i que se nrsquohan conservat algunes elaborades
amb altres materials Les planes i rectangulars disposaven de dues pestanyes o revores
37 La paraula llatina tegula procedeix de lrsquoarrel teg- que significa laquocobrirraquo Per a meacutes informacioacute sobre aquesta etimologia vegeu sv ERNOUT A i MEILLET A Dictionnaire eacutetymologique de la langue latine
Histoire des mots Pariacutes Klincksieck 1967 38 El terme imbrex procedeix de imber lsquoplujarsquo perquegrave gragravecies a la forma corba que tenia desaiguava
lrsquoaigua de la pluja a dues vessants vegeu sv ERNOUT A i MEILLET A cit Sant Isidor (Etimologies
XIX 10 15) doacutena aquesta explicacioacute sobre lrsquoetimologia dels mots tegula i imbrex Tegulae vocatae quod
tegant aedes et imbrices quod accipiant imbres eacutes a dir laquosrsquoanomenen tegulae perquegrave cobreixen els
edificis i imbrices perquegrave contenen les plugesraquo 39 RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa ceraacutemica de aplicacioacuten arquitectoacutenica desde eacutepoca protoibeacuterica hasta eacutepoca
visigoda (ssVII aC-VIII dC)raquo en La Ruta de la ceraacutemica Castelloacute Ed Alicer 2000 32-37 40 CHAUFFIN J laquoLes tuiles gallo-romaines du BasDauphineacuteraquo CNRS Gallia XIV 1956 81-88
Imbrex
Tegula
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
31
pels dos costats meacutes allargats amb encaixos que permetien que una teula descanseacutes
sobre lrsquoaltra i quedeacutes ben falcada
Logravegicament aquestes peces tan grans aiumlllaven molt beacute la vivenda de lrsquoaigua de pluja i
segons com estigueacutes dissenyada la teulada la dirigien o beacute cap a algun impluvium o beacute
cap a lrsquoexterior de lrsquoedifici
523 Caracteriacutestiques i mides
Els oriacutegens drsquoaquests elements constructius que es feien servir en les cobertes de les
teulades els trobem en el moacuten grec De fet molts temples grecs estaven coberts amb
grans teules del tipus tegula sovint de marbre combinades amb teules imbrices les
quals tenien forma diegravedrica conegudes tambeacute com a corinthiaces perquegrave sembla que
va ser a Corint on es van utilitzar per primera vegada Despreacutes es van afegir les imbrices
lacograveniques que ja eren semiciliacutendriques o semitroncocograveniques41
Drsquoaltra banda cal destacar les marques de produccioacute En el cas de les dues teules que
srsquohan conservat iacutentegres observem tres traccedilos amb forma de ldquoNrdquo fets al voltant del
segell del terrisser el qual deixava una marca impresa mitjanccedilant un tampoacute que podia
ser metagravelmiddotlic o de fusta La marca drsquoaquest segell es troba en una zona visible a la part
plana de la teula
Marques visibles del segell de lrsquoartesagrave i la ldquoNrdquo
41 DAREMBERG CH I SAGLIO E Dictionnaire des antiquiteacutes grecques et romaines s v laquoTegularaquo Pariacutes
Hachette 1877-1919 Versioacute digital drsquoaquesta obra Universidad de Toulouse-Le Mirail httpdagruniv-tlse2fr
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
32
Les mides de les teules tipus tegula variaven una mica drsquouna zona a una altra ja que
no hi havia una mida estagravendard fixada perograve en general oscilmiddotlaven al voltant dels dos
peus romans (bipedalis) segons indica Vitruvi42 eacutes a dir uns 60 cm aproximadament
pel costat meacutes gran i drsquoun peu i mig uns 45 cm pel costat meacutes petit
Les mides de les imbrices por la seva banda feien 40 cm de llarg 12 cm drsquoample per
la banda meacutes estreta 17 cm drsquoample per la banda amb la curvatura meacutes ampla i 19 cm
de gruix
El pes drsquouna tegula en cru estava al voltant de 12 kg i un cop cuita al voltant de 7 kg
en canvi una imbrex en cru pesava uns 6 kg i despreacutes de la coccioacute uns 35 kg De tot
plegat podem deduir que els sostres havien drsquoaguantar un pes considerable
aproximadament uns 35 kgm2 calculant que per cada m2 calia ben beacute 4 tegulae i 2
imbrices
Pel que fa a les mides drsquoaquestes dues teules coincideixen forccedila amb la bipedalis
descrita per Vitruvi
Teula 1
-Estat sencera perograve amb una esquerda central que parteix la teula en dues parts
Disposa drsquoencaixos en els quatre extrems
-Llargada 62 cm
-Amplada 47 cm (incloses les revores i els encaixos)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Amplada de la revora 25 cm (la part meacutes estreta) 4 cm (la part meacutes ampla)
-Pes 8 kg aprox
-Gruix de la base 2 cm
42 VITRUVI POLmiddotLIOacute De architectura libri VII editor F Krohn Leipzig Teubner 1912 Versioacute digital
en Perseus Project
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
33
Teula 2
-Estat sencera perograve amb dues esquerdes que parteix la teula en tres trossos
-Llargada 62 cm
-Amplada 47 cm (incloses les revores i els encaixos)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Amplada de la revora 25 cm (la part meacutes estreta) 4 cm (la part meacutes ampla)
-Pes 8 kg aprox
-Gruix de la base 2 cm
Teula 3
-Estat fragmentari Correspon a lrsquoencaix de la banda dreta part inferior de la teula
-Dimensions 27 cm x 21 cm x 165 cm
-Amplada de la revora 25 cm (part meacutes estreta) i 3 cm (part meacutes ampla)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Encaix 8 cm
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
34
-Gruix de la base 2 cm
Teula 4
-Estat fragmentari Correspon a lrsquoencaix de la banda esquerra part superior de la teula
-Dimensions 20 cm x 19 cm x 9 cm
-Amplada revora 3 cm (part meacutes estreta) i 4 cm (part meacutes ampla)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Encaix 8 cm
-Gruix de la base 2 cm
Teula 5
-Estat fragmentari Correspon al lateral de la banda dreta
Dimensions 33 cm x 175 cm x 125 cm x 17 cm
Amplada revora 3 cm (part meacutes estreta) i 4 cm (part meacutes ampla)
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
35
Alccedilada de la revora 3 cm
Encaix 8 cm
Gruix de la base 2 cm
Teula 6
-Estat fragmentari Correspon al lateral dret de la part central de la teula
-Dimensions 46 cm x 25 cm x 31 cm
-Amplada revora 2 cm (part meacutes estreta) i 4 cm (part meacutes ampla)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Gruix de la base 2 cm
524 La manufactura
La fabricacioacute dels materials de construccioacute principalment teules i maons requeria la
presegravencia de forns forccedila especiacutefics de manera que resultava molt meacutes pragravectic i barat
construir el forn on es trobava lrsquoargiler o molt a prop seu meacutes que no pas construir-lo
en el lloc on srsquohavia drsquoaixecar la construccioacute
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
36
Els forns on es podien aconseguir temperatures molt elevades funcionaven amb molta
quantitat de llenya la qual cosa significa que aquesta mategraveria primera havia de trobar-
se molt a prop eacutes a dir calia tenir proper algun bosc o disposar drsquoun sistema de
transport de llenya que assegureacutes un subministrament constant
En aquests tallers el treball estava molt repartit de manera que cadascuacute tenia assignada
una tasca Hi havia els llenyataires que srsquoencarregaven de tallar i subministrar la llenya
adient els teulers professionals que tenien la funcioacute de preparar les teules i els maons
enfornar-los i courersquols i els fusters especialitzats en la construccioacute de sostres En la
majoria drsquoocasions perograve aquest treball estava en mans drsquoesclaus
Un cop les peces drsquoargila havien sortit ja cuites del forn adquirien les qualitats progravepies
de la ceragravemica Durant el proceacutes de coccioacute perograve calia que el forn arribeacutes a temperatures
molt altes entre els 900ordm i 1100ordm C El forn meacutes emprat pels romans va ser lrsquoanomenat
forn de graella Es tracta drsquoun forn amb dues cagravemeres de tir vertical en quegrave la caldera
estagrave separada de la cambra de coccioacute per una estructura sogravelida realitzada en obra que
es coneix com a graella Els forns de graella podien tenir planta circular ovalada o
rectangular43
Per tal de sustentar la graella es construiumlen arcs de mig punt o apuntats normalment
fets de maons i mitjanccedilant un gran pilar situat a la part inferior a la cambra de
combustioacute srsquoaconseguia lrsquoestabilitat de la graella
Ara per ara al jaciment dels Serdans no srsquoha descobert cap indici sobre la possible
ubicacioacute drsquoun forn Podria ser que una part la meacutes superficial hagueacutes estat arrassada
al llarg dels segles amb el reaprofitament habitual del material i que la zona de
combustioacute com que generalment es trobava sota terra encara resti amagada i coberta
per la terra dels camps de conreu
Pel que fa a les teules imbrices les fabricaven mitjanccedilant un motlle trapezoidal de fusta
srsquohi posava la massa drsquoargila i a continuacioacute es passava una fusta per enrasar beacute tot el
motlle Tot seguit se li donava la forma corva amb lrsquoajuda drsquoun altre motlle corvat En
43 DAREMBERG CH I SAGLIO E cit s v laquoFurnusraquo
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
37
canvi les teules tegulae srsquoobtenien amb lrsquoajuda drsquoun sol motlle que ja comptava amb
les revores i els encaixos corresponents44
Fabricacioacute drsquouna tegula
525 La construccioacute drsquouna teulada romana
Normalment els romans construiumlen les cobertes de les cases amb bigues de fusta que
situaven paralmiddotlelament a la distagravencia convenient Al seu torn les bigues descansaven
sobre una jagravessera una gran biga situada al carener Per sota de les bigues hi havia una
estructura de fusta anomenada cintra que les reforccedilava
Les teules descansaven sobre taulons de fusta o directament sobre les bigues a les quals
de vegades es fixaven mitjanccedilant claus Les teules es juxtaposaven per la banda on les
revores eren meacutes grans de manera que la part meacutes gruixuda srsquoorientava aiguumles avall i
se superposava a lrsquoextrem contrari de la teula inferior els encaixos dels extrems
facilitaven lrsquoensamblatge A mesura que srsquoanaven colmiddotlocant les tegulae les juntes que
quedaven entre la revora drsquouna teula i la de lrsquoaltra es cobrien amb imbrices amb un
diagravemetre suficient per abastar les juntes de les peces rectangulars Aquestes mateixes
teules perograve de mida una mica meacutes gran es colmiddotlocaven al cavalloacute superior de la teulada
44 httpwwwacademiaedu3192209Materiales_Latericios_Romanos_aplicados_a_la_construccioacuten
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
38
per cobrir la separacioacute que quedava entre les teules de la part superior dels rius que
donaven a un vessant i a lrsquoaltre si era el cas que la teulada era a dos vessants45
Cada filera de tegulae formava un canal o riu que evacuava les aiguumles de la pluja cap a
lrsquoexterior
Esglaonament de les teules
Reproduccioacute drsquouna teulada romana Museacutee Archeacuteologique Palais Rohan Estrasburg Foto H Graciagrave
45 DAREMBERG CH I SAGLIO E cit s v laquoTectumraquo
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
39
53 EL DOLI
531 Descripcioacute de la seva troballa i estat de conservacioacute
La peccedila de ceragravemica que tractarem a continuacioacute la va trobar el 2014 el senyor Joan
Valentiacute Royo veiacute drsquoAlfara de Carles mentre passejava per lrsquoindret del jaciment
Concretament el lloc de la troballa se situa a la banda esquerra en direccioacute a Alfara de
Carles a tocar del marge de pedra seca i molt a prop del punt on hi ha les restes dels
dos murs
En aquests moments es troba dipositada al Museu drsquoAlfara de Carles Segurament es
tracta drsquoun fragment de doli del llatiacute dolium lsquogerra tenallarsquo que pel gruix que presenta
devia tenir unes parets i unes mides considerables En concret sembla que correspon a
un fragment de la part superior de la boca
532 Tipologia i datacioacute
A diferegravencia de les classificacions drsquoaltres grups ceragravemics la tendegravencia meacutes
generalitzada entre els investigadors actuals no eacutes establir tipologies de dolia en funcioacute
de la cronologia sinoacute de la forma de les seves revores perquegrave les peces que han
perviscut ho han fet en un estat forccedila fragmentari i les parets drsquoaquests recipients
ofereixen molt poca informacioacute Evidentment nomeacutes les peces completes permeten
obtenir dades importants a tenir en compte com ara les mides i la capacitat46
Per la forma de la revora de la boca eacutes evident que la peccedila a la qual pertanyia el
fragment devia tenir un coll forccedila pla
46 SALIDO DOMIacuteNGUEZ J Los dolia en Hispania caracterizacioacuten funcionalidad y tipologia Manual
de ceragravemica romana III Madrid Museo Arqueoloacutegico Regional de la Comunidad de Madrid 2017 250
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
40
Seccioacute del coll i la boca del doli
Pel que fa a la datacioacute cal assignar-li una cronologia que oscilmiddotla entre els segles II-IV
igual que la resta del material que fins ara srsquoha trobat in situ
533 Caracteriacutestiques i mides
De lrsquoobservacioacute drsquoaquest fragment es dedueix la simplicitat i la poca cura amb quegrave va
ser elaborada la peccedila per exemple la vora de la boca no teacute cap tipus de motllura eacutes
completament llisa com si fos una continuacioacute de la resta del cos Amb la mateixa
pasta ceragravemica que es feien les teules i les antefixes es va elaborar aquest doli que tenia
un gruix de paret considerable aproximadament uns 3 cm
La pasta drsquoaquest tipus de recipient estava poc depurada Srsquohi pot veure una gran
quantitat de desgreixants que srsquoafegien per tal drsquoassegurar la resistegravencia necessagraveria en
un objecte drsquoaquestes mides
A la cara interior srsquoaprecien encara les liacutenies del torn i les ditades que el terrisser va
deixar quan volia rectificar el coll del doli
Detall de les ditades del terrisser i marques del torn
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
41
Pel que fa a lrsquoexterior el fragment no dona cap informacioacute sobre si disposava o no de
nanses
La fabricacioacute de dolia amb torn limitava forccedila les mides que podien tenir eacutes a dir no
era possible crear peces molt grans per les limitacions drsquoaquesta tegravecnica perograve siacute que
podien arribar a tenir unes dimensions considerables si lrsquoartesagrave era hagravebil Fent un cagravelcul
aproximat a partir del fragment conservat que mesura 14 cm a la part corresponent a
la boca i 21cm de llargada la peccedila sencera amb forma ovoide i base plana segurament
tenia una boca amb un diagravemetre que mesurava entre 30 i 35 cm i amb una alccedilada entre
90 i 100 cm la part meacutes ampla de la panxa devia mesurar tambeacute entre 90 i 100 cm de
diagravemetre i la base devia tenir un diagravemetre similar al de la boca Pel que fa al pes devia
oscilmiddotlar entre 30 i 35 kg amb capacitat per a uns 800 litres
Reconstruccioacute hipotegravetica del doli
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
42
En la cara interior el fragment no presenta cap indici que el recipient quan estava
sencer srsquohagueacutes utilitzat per guardar-hi algun producte
Com que aquests recipients pesaven molt no eren fagravecil de traginar tot i aixiacute es feien
servir tambeacute com a contenidors per al transport de productes tant per terra com per
mar47 Per tot plegat pensem que la peccedila a la qual pertany aquest fragment es deuria
fabricar per a uacutes propi dels que formaven part de lrsquoestabliment
Els dolis disposaven de tapes (opercula) generalment fabricades amb ceragravemica que
podien tenir o no nanses Ara beacute majoritagraveriament es feien servir tapes de fusta la qual
cosa explica que se nrsquohagin trobat molt poques en les excavacions
534 Uacutes i manufactura
El doli doncs era un recipient de ceragravemica de grans dimensions semblant a una gerra
La seva grandagraveria era realment excepcional Tenia la panxa molt ampla i la boca
presentava una obertura que variava molt drsquoun model a un altre eacutes a dir hi havia
exemplars amb la boca tancada i nrsquohi havia amb la boca ampla En el moacuten antic es feia
servir per emmagatzemar-hi liacutequids (vi i oli) o sogravelids (gra llegums etc) durant un
periacuteode llarg de temps
Cal destacar que lrsquouacutes de dolia en els establiments rurals romans demostra un canvi
important en la manera drsquoexplotar i aprofitar els recursos agraris ja que permet
gestionar emmagatzemar i comercialitzar tant els productes drsquoautoconsum com els
excedents drsquouna manera totalment diferent de com srsquohavia fet abans de lrsquoocupacioacute
romana48
En general els dolia els fabricaven in situ terrissaires itinerants o professionals que
treballaven en tallers que estaven especialitzats en la produccioacute de ceragravemica per a
lrsquoarquitectura destinada als establiments rurals Es feien servir en llocs de produccioacute
com ara granges o explotacions agragraveries i en punts de venda com per exemple tavernes
47 Shan descobert restes de vaixells mercants romans amb dues o tres files de dolis al llarg de la quilla
falcats per evitar el seu desplaccedilament que servien com a contenidors fixos per al transport de vi Per a
meacutes informacioacute vegeu SALIDO DOMIacuteNGUEZ J cit 277 48 SALIDO DOMIacuteNGUEZ J cit 258
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
43
i magatzems urbans Els dolis tambeacute sutilitzaven en els teatres ja que per les seves
bones qualitats acuacutestiques permetien crear efectes sonors49
Els dos megravetodes demmagatzemar els dolis eren o beacute mantenir-los mig enterrats en el
sogravel o beacute dempeus sota sostre A diferegravencia de lagravemfora el doli no es considerava un
accessori a vendre juntament amb la mercaderia que contenia sinoacute que era simplement
un contenidor per emmagatzemar o transportar productes
Dolium del Museo Arqueoloacutegico de Sevilla nordm inv REP1998156 de procedegravencia desconeguda (Fotografia J
Salido)
La fabricacioacute dels dolis era realment complexa ja que el torn nomeacutes es podia utilitzar
en peces petites o mitjanes de manera que quan es tractava de recipients molt grans
lrsquoartesagrave els havia de fer a magrave comenccedilant des de terra i sempre en un ambient caldejat
La tegravecnica utilitzada era la del tramat eacutes a dir a partir de la base el terrissaire amb les
seves mans la paleta i la massa anava afegint rotlles drsquoargila pregraveviament preparats
els moldejava i els anava ajuntant per trams fins que el cos del recipient arribava a
lrsquoalccedilada desitjada Un cop acabada la peccedila calia deixar-la assecar sota cobert fins que
perdeacutes la humitat A continuacioacute despreacutes de deixar-la a lrsquoaire lliure perquegrave srsquoacabeacutes
drsquoassecar al sol lrsquoentraven al forn50
Eacutes evident que la fabricacioacute drsquoaquest tipus de recipient no era fagravecil ni barata ja que
requeria magrave drsquoobra especialitzada Aixograve justifica que no hi haguessin produccions
49 httpscawikipediaorgwikiDoliUacutes_i_finalitat 50
SALIDO DOMIacuteNGUEZ J cit 246
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
44
massives i que normalment es limitessin a lrsquoagravembit local ja que el pes les dimensions i
la relativa fragilitat dificultaven molt el seu transport
54 LrsquoANTEFIXA
541 Descripcioacute de la troballa i estat de conservacioacute
Fins a principis de la degravecada dels vuitanta a la banda dreta on es troba el jaciment dels
Serdans en direccioacute a Alfara de Carles hi havia un bancal que estava plantat drsquooliveres
centenagraveries Tanmateix entre el 1983 i el 1984 el propietari drsquoaleshores va decidir
arrencar-les amb lrsquoobjectiu de plantar-hi ametllers Amb pocs dies maquinagraveria pesada
va arrencar les oliveres senceres tot deixant uns esvorancs enormes i profunds de 3 o
4 m drsquoamplada per 1 m de profunditat aproximadament
En veure que havien remogut la terra i a forccedila profunditat el meu pare que ja tenia
coneixent de lrsquoexistegravencia del jaciment va decidir fer-hi una vista Tombant pel bancal
va poder observar que en la majoria drsquoesvorancs hi havia forccedila quantitat de trossos
grans de teules romanes alguns dels quals va poder recollir abans que srsquoiniciessin els
treballs de replantament En un dels esvorancs perograve va observar que sobresortia un
tros de terracota que semblava tenir una forma molt peculiar De seguida va baixar fins
al fons de lrsquoesvoranc i va anar retirant la terra que cobria aquella peccedila que li havia cridat
lrsquoatencioacute Al cap drsquouna estona va poder desenterrar-la completament i vet aquiacute la gran
sorpresa que va tenir en veure que es tractava drsquouna antefixa51
Pel que fa al seu estat de conservacioacute cal dir que es troba en molt bones condicions
gairebeacute sencera a excepcioacute de lrsquoextrem dret que ha perdut una part de la revora
542 Tipologia i datacioacute
Lrsquooriacutegen drsquoaquest element decoratiu el trobem en el moacuten grec Lrsquoarquitectura grega
utilitzava antefixes esculpides en pedra que representaven motius o grups de certa
complexitat Plini el Vell52 diu que va ser el terrisser Butades de Corint el primer a
51 Per a la descripcioacute drsquoaquesta troballa ens hem basat en la informacioacute facilitada pel meu pare Guillem
Graciagrave i la sra Maria Glograveria Sabateacute propietagraveria actual de la finca 52 PLINI NH XXXV 57 Edicioacute de Karl Friedrich Theodor Mayhoff Leipzig Teubner 1906
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
45
elaborar peces de ceragravemica per substituir les de pedra Pel que fa a lrsquoarquitectura
romana sembla que lrsquouacutes de les antefixes hi va arribar a traveacutes dels etruscos
Antefixa eacutes una paraula que deriva del llatiacute antefixum laquoobjecte que es fixa a la part del
davantraquo53 Amb aquest terme els romans designaven un ornament arquitectogravenic sovint
amb forma triangular que es colmiddotlocava verticalment a lrsquoextrem inferior de la filera de
teules tipus imbrex En la cara exterior la que quedava a la vista solien tenir
representacions de caps humans animals fabulosos motius florals etc en canvi la part
posterior srsquounia a les teules imbrices abans de la coccioacute la qual cosa vol dir que hi
havia imbrices sense antefixa i drsquoaltres amb antefixa les que donaven al voladiacutes de la
cornisa
Pel que fa a la cronologia de lrsquoantefixa dels Serdans cal situar-la entre els segles II-IV
543 Caracteriacutestiques i mides
Lrsquoantefixa dels Serdans eacutes de terracota estagrave feta amb pasta argilosa atapeiumlda de
desgreixants com les teules i el fragment de doli estudiats anteriorment La seva forma
eacutes triangular i per a la seva fabricacioacute es va utilitzar un motlle perograve tot i aixiacute quan
srsquoextreia la peccedila del motlle calia fer-li diversos retocs a magrave principalment en els detalls
meacutes petits Aixiacute per exemple es deurien repassar a magrave les vuit fulles o logravebuls de la
palmeta recargolades cap a lrsquointerior a excepcioacute de les dues de lrsquoextrem superior on
srsquoaprecia una clara asimetria entre la banda esquerra i la dreta i els detalls de lrsquoenorme
cabellera del que sembla ser un eacutesser mitologravegic amb aparenccedila animal Igualment per
53 DAREMBERG CH i SAGLIO E cit s v laquoAntefixaraquo
antefixa
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
46
la banda del darrere encara srsquoaprecien les ditades que va deixar-hi el terrisser durant el
treball de compactar lrsquoargila en el motlle i unir lrsquoantefixa amb la teula imbrex
-Estat sencera Nomeacutes li falta un petit fragment de la banda inferior dreta
-Alccedilada 215 cm
-Amplada 18 cm
-Gruix 2 cm
-Pes 1 kg
Hem de pensar que aquest gruix era semblant al de les teules imbrices ja que totes dues
peces com hem explicat srsquounien per formar-ne una de sola
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
47
544 Funcioacute i motius decoratius
Les terracotes arquitectograveniques servien per decorar la part externa dels edificis54 La
tipologia de la decoracioacute eacutes molt diversa elements vegetals estilitzats palmetes caps
de Medusa magravescares teatrals cares femenines i qualsevol motiu que es pogueacutes adaptar
a la forma de lrsquoantefixa Normalment els motius iconogragravefics responen a les imatges de
moda de cada egravepoca motius religiosos poliacutetics o simplement estegravetics
Lrsquoantefixa dels Serdans teacute una decoracioacute doble o combinada eacutes a dir a la part superior
podem apreciar una palmeta i a la part inferior una figura que representa el cap drsquouna
Gorgona perograve amb un rostre que teacute les faccions i els trets propis de la cara i el cap drsquoun
lleoacute Val a dir que la presegravencia drsquoaquest monstre femeniacute de la mitologia grega en moltes
antefixes srsquoexplica perquegrave se li atribuiumlen virtuts apotropaiques per aixograve sovint es
representava amb la llengua fora ja que amb aquest posat es creia que allunyava els
mals esperits i els malvats un tret que ja es pot veure en les primeres creacions que
daten del segle VI aC55
El seu extraordinari poder capaccedil de petrificar qualsevol que intenteacutes mirar-la i les
seves virtuts protectores justifiquen que la seva imatge amb un cap que tenia serps en
lloc de cabells aparegui en les teulades de cases i temples
54 CRESPO ROS MS laquoUna terracota arquitectogravenica encontrada en el alfar de la Maja (Calahorra La
Rioja)raquo Kalakoricos 2 1997 275 55 LOacutePEZ CABALLERO J M laquoMedusa y medusas en Extremaduraraquo Revista de Estudios Extrementildeos
2016 tomo LXXII nuacutemero II 1310
Detall de la palmeta i del cap de la Gorgona de lrsquoantefixa dels Serdans Segles II-IV
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
48
545 La manufactura
La tegravecnica que es feia servir en la fabricacioacute de les antefixes seguia un procediment
que tenia diferents fases56
a) Creacioacute de lrsquoarquetip
Per tal drsquoelaborar una antefixa el primer que feien els artesans era crear normalment
amb argila un arquetip a magrave partint drsquouna idea original inspirada en la iconografia
predominant del moment Tambeacute era possible fer una copia drsquouna altra peccedila que ja
existia aleshores es creava un motlle i srsquoobtenia un prototip de segona generacioacute que
acostumava a ser una mica meacutes petit que lrsquooriginal
b) Elaboracioacute del motlle
Un cop srsquohavia creat lrsquoarquetip el pas seguumlent era courersquol o deixar-lo en cru en funcioacute
del tipus de motlles que es volguessin obtenir Nrsquohi havia de dos tipus el de ceragravemica
que era el meacutes habitual i el de creta (escaiola) que nomeacutes srsquoutilitzava per fer figures
de terracota de gran qualitat El motlle fet a partir de lrsquoarquetip o el prototip tenia un
aspecte de valva eacutes a dir representava el negatiu de la peccedila on lrsquoartesagrave encaixava un
bloc drsquoargila tova i feia pressioacute fins que lrsquoomplia completament sense que quedessin
bombolles
c) Reproduccioacute o estampillat
Per reproduir les antefixes mitjanccedilant motlles srsquoutilitzava la tegravecnica de lrsquoestampillat
que consistia a cobrir tot el motlle amb argila formant una capa uniforme Era important
calcular pregraveviament la quantitat drsquoargila que srsquohavia drsquoutilitzar ja que si lrsquoartesagrave feia
curt no en podia afegir meacutes perquegrave aixograve originava una junta que no nomeacutes deixava una
56 Per a la descripcioacute drsquoaquestes fases hem pres com a referegravencia lrsquoarticle de RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa
antigua manufactura de terracotas hispanorromanas (s I aC-s II dC)raquo Revista de Arqueologiacutea 194
1997 36-43
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
49
marca sinoacute que tambeacute era un punt degravebil per on la peccedila es podia fracturar Lrsquoartesagrave feia
pressioacute sobre lrsquoargila desplaccedilant-la des del centre cap als costats Lrsquouacutes drsquoaquesta tegravecnica
es pot observar en les ditades que deixava a la part posterior de lrsquoantefixa resultat de
la pressioacute que feia amb els seus dits per a encaixar lrsquoargila dintre del motlle
Ditades de lrsquoartesagrave a la part posterior de lrsquoantefixa
d) Assecament a lrsquoaire lliure
Quan lrsquoantefixa ja estava acabada srsquohavia drsquoassecar durant un temps a lrsquoaire lliure
Primer es deixava que la peccedila srsquoaneacutes deshidratant dintre del motlle on encara es
trobava de manera que lrsquoargila agafeacutes consistegravencia i es pogueacutes treure sense patir cap
deformacioacute Despreacutes les peces les deixaven en un lloc airejat i a lrsquoombra on no hi
toqueacutes directament el Sol ja que si no hagueacutes estat aixiacute lrsquoassecament hauria estat poc
homogeni eacutes a dir la capa superficial srsquohauria assecat massa i la meacutes profunda en
canvi hauria quedat tendra
El proceacutes drsquoassecament havia de ser molt lent sobretot en la primera fase ja que era
quan la peccedila tenia meacutes aigua i es podia trencar Tot seguit la peccedila srsquohavia de treure del
motlle i romandre en una superficie tova com ara un tros de tela o fusta que permeteacutes
un assecatge gradual
e) Retocs i unioacute de peces
Aixiacute que lrsquoargila aconseguia la duresa del cuir lrsquoartesagrave repassava la peccedila retocava els
detalls que no haguessin sortit beacute o que srsquohaguessin deteriorat durant el moment de
desemmotllar i allisava la part posterior amb les mans o una espagravetula per tal de poder
unir lrsquoantefixa amb la teula imbrex Un cop retocada la peccedila i allisada la zona de
contacte passava a unir-la amb la imbrex de la manera seguumlent primer creava la
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
50
barbotina una mena drsquoargila pastosa que servia com a pegament feta amb productes
minerals que proporcionaven meacutes adheregravencia a lrsquoargila segon aplicava la barbotina
entre les peces que havia drsquounir lrsquoantefixa i la imbrex finalment a fi de reforccedilar la
unioacute elaborava un cordoacute drsquoargila que lrsquoaplicava per sobre i per sota de la unioacute de les
peces57 A partir drsquoaquest moment ja es podia passar a la fase de cuita
Cordoacute drsquoargila que unia lrsquoantefixa amb la imbrex
f) Cuita i aplicacioacute drsquoun fons
Per a la cuita de les antefixes ja unides a les imbrices calia dur a terme dues
fornades successives en la primera la temperatura del forn estava entre 600ordm i
1000ordm C i les peces hi entraven sense cap berniacutes Quan ja estaven cuites lrsquoartesagrave
els aplicava un fons normalment blanc58 ja que srsquoelaborava amb una base de calccedil i
ogravexid de plom que feia la funcioacute drsquoadherent per tal que la capa de calccedil es fixeacutes a
lrsquoargila un cop dins al forn
Restes molt tegravenues de la capa de calccedil
57 RAMOS SAacuteINZ M L laquoProceso de fabricacioacuten de las antefijas en eacutepoca romana el caso de la Hispania
Citeriorraquo XXII Congreso Nacional de Arqueologiacutea Vigo vol I 1993 439 58 RAMOS SAacuteINZ M L Las terracotas arquitectoacutenicas de la Hispania romana la Tarraconense
Monografias de Arquitectura Romana nuacutem 31 32 Ed Universidad Autoacutenoma de Madrid 1996 55-
57
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
51
Aquest fons servia per a tapar els porus de lrsquoargila donar duresa i impermeabilitat i
preparar les peces per a la seva posterior coloracioacute Aixograve vol dir que totes les antefixes
tenien policromia encara que els colors no srsquohan conservat pragravecticament en cap
exemplar de la Hispagravenia romana perquegrave no eren colors ceragravemics eacutes a dir no es coiumlen
amb la peccedila sinoacute que es pintaven despreacutes i per aquest motiu lrsquoadheregravencia a la
superfiacutecie no era massa bona
Despreacutes drsquoaplicar el fons venia la segona cuita que es feia a una temperatura inferior
als 600ordm C per a evitar que lrsquoogravexid de plom es volatilitzeacutes i la calccedil perdeacutes adheregravencia
g) La policromia
La policromia consistia a donar color a la superficie de lrsquoantefixa i representava lrsquouacuteltima
fase abans drsquoentrar al circuit comercial Els colors meacutes habituals solien ser de tonalitat
forta vermells blaus verds grocs etc perograve no srsquohan conservat perquegrave no eren colors
ceragravemics
Eacutes probable que el procediment utilitzat per a fixar els colors fos la tegravecnica anomenada
encagraveustica que consistia a treballar els colors amb cera liacutequida la qual feia la funcioacute
drsquoaglutinant dels pigments
546 Comparacioacute amb altres antefixes trobades a les Terres de lrsquoEbre
Les antefixes tot i ser de terracota sempre han estat elements decoratius molt fragravegils
principalment pel lloc que ocupaven en les teulades dels edificis raoacute per la qual no sersquon
troben amb massa frequumlegravencia en les excavacions i si sersquon troben acostumen a estar en
estat fragmentari La seva presegravencia no nomeacutes en la nova urbanitzacioacute i
monumentalitzacioacute que va experimentar Dertosa sobretot a partir de finals del segle I
sinoacute tambeacute en el paisatge de les vilmiddotles que es van anar aixecant en les terrasses properes
a lrsquoEbre formava part drsquouna nova estegravetica que posava lrsquoart al servei de lrsquoarquitectura
Aquests petits detalls ornamentals de les teulades amb la seva iconografia i el seu
simbolisme tambeacute formaven part drsquouna nova manera drsquoentrendre la ciutat i el territori
del seu voltant en definitiva eren una manifestacioacute meacutes del proceacutes de romanitzacioacute59
59 ABASCAL J M CEBRIAacuteN R CANO T laquoAntefijas romanas de Segogravebriga (Hispania Citerior)raquo
AnMurcia 16 2000 130
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
52
Desgraciadament a la zona de les Terres de lrsquoEbre srsquohan localitzat molt poques
antefixes Al Museu de Tortosa sersquon conserven dues datades entre finals del segle I aC
i principis del segle I dC que procedeixen del nucli urbagrave de lrsquoAmpolla60 (Baix Ebre)
Van ser trobades a principis del segle XX en els baixos drsquouna casa drsquoaquesta poblacioacute
durant unes obres de reforma Per les notiacutecies que ens han arribat eacutes probable que
nrsquohaguessin aparegut meacutes perograve nomeacutes srsquohan conservat aquestes dues que lrsquoarquitecte
Joan Abril srsquoencarregagrave de guardar i lliurar a lrsquoantic Museu Municipal de Tortosa del
qual en fou fundador Pel que fa a les caracteriacutestiques morfologravegiques soacuten emmotllades
i no tenen una forma tan triangular sinoacute meacutes aviat arrodonida en lrsquoextrem superior Les
dues presenten la imatge drsquouna dona sense cap altre element decoratiu Les cares de les
figures femenines estan molt desgastades En lrsquoantefixa B podem apreciar les restes de
la capa de calccedil que com hem explicat aplicaven abans de la pintura Pel que fa a la
pasta lrsquoantefixa A es va elaborar amb argila vermella mentre que la B teacute una tonalitat
meacutes marronosa Tant en un cas com en lrsquoaltre es pot apreciar la presegravencia de
desgreixants sobretot calcites
A B
Antefixes procedents del nucli urbagrave de lrsquoAmpolla Museu de Tortosa
Al Museu de les Terres de lrsquoEbre a Amposta es conserva tambeacute un fragment
drsquoantefixa emmotllada que devia tenir una forma meacutes triangular tot i que lrsquoextrem
superior estagrave una mica desgastat Procedeix del jaciment romagrave de la Carrova
(Amposta) Curiosament presenta una iconografia molt similar a la dels Serdans ja que
60 Alguns investigadors creuen que lactual Ampolla correspon a la mansio Tria Capita (Vas III de
Vicarello) que situada just a la vora de la Via Augusta era el primer punt de parada per als viatgers que
sortien de Dertosa cap a Tagraverraco Aquesta doble possibilitat de comunicacioacute tant per via terrestre
mitjanccedilant la Via Augusta com mariacutetima devien convertir-la en un punt estrategravegic del territori del
municipi de Dertosa a meacutes de ser un lloc on es devien desenvolupar activitats comercials Sobre la Via
Augusta a Catalunya i la mansio Tria Capita vegeu PALLIacute AGUILERA F La Via Augusta en Cataluntildea
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona 1985 159
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
53
es pot observar la part superior drsquouna palmeta amb els logravebuls recargolats cap a lrsquointerior
excepte els dos de lrsquoextrem superior Pel que fa a lrsquoargila eacutes de color vermell amb
poca quantitat de desgreixants del tipus de feldespats i calcites Tampoc no srsquoaprecien
fragments de mica La superfiacutecie estagrave molt esquerdada Cronologravegicament sembla
anterior a la dels Serdans i per la mida de les fulles de la palmeta no es pot descartar
que aquest motiu ocupeacutes tota la superfiacutecie de la peccedila
Fragment drsquoantefixa Museu de les Terres de lrsquoEbre Amposta
La iconografia drsquoaquesta peccedila trobada en un lloc proper a Amposta juntament amb la
dels Serdans al cor de les muntanyes dels Ports demostra que el motiu de la palmeta
estava forccedila arrelat en el territori ebrenc de manera que devia haver motlles diferents
perograve drsquoaspecte similar
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
54
6 CONCLUSIONS
Despreacutes drsquoestudiar el context geogragravefic i histograveric del jaciment romagrave dels Serdans i
analitzar les estructures murals que queden a la vista i el material que srsquohi ha trobat
podem arribar a una segraverie de conclusions que permetran decantar-nos per una de les
dues hipogravetesis que plantejagravevem al principi del treball
a) Les condicions geogragravefiques que proporcionen el barranc de la Conca la vall
Cervera i el barranc del Llop amb la seva abundagravencia de recursos naturals molts
diversos (fauna minerals manantials boscos etc) van jugar un paper molt
important a lrsquohora de triar la ubicacioacute de lrsquoestabliment dels Serdans de la mateixa
manera que tambeacute van influir en els assentaments que hi van dur a terme pobladors
anteriors ja sigui a la prehistograveria o durant el periacuteode ibegraveric i pobladors posteriors
des de lrsquoegravepoca medieval fins a principis del segle XX Eacutes evident doncs que si en
egravepoca romana els fundadors del jaciment dels Serdans buscaven principalment un
indret ben orientat ric en recursos naturals amb un punt drsquoaigua proper i amb
alguna via de comunicacioacute que connecteacutes amb la capital del territori Dertosa als
Serdans el van trobar
b) Davant el dilema inicial de si es tracta drsquouna vilmiddotla ruacutestica dedicada a lrsquoexplotacioacute
dels recursos naturals del lloc o si cal parlar drsquouna terrisseria especialitzada en
materials de construccioacute creiem que de moment la segona opcioacute cada vegada
agafa meacutes pes tot i que hauriacuteem de poder disposar drsquoinformacioacute complementagraveria
com per exemple una anagravelisi quiacutemica molt meacutes detallada de lrsquoargila i la pasta que
es va utilitzar en lrsquoelaboracioacute de les peces trobades per poder dir-ho amb total
seguretat Detectar la procedegravencia geologravegica de lrsquoargila de les peces trobades
ajudaria a determinar si es van produir realment in situ o si contragraveriament van
ser objecte de comerccedil eacutes a dir comprades en un altre lloc i drsquoaltra banda tambeacute
donaria informacioacute sobre les habilitats i els coneixements tegravecnics dels artesans
que hi van intervenir tipus de coccioacute desgreixants utilitzats etc
c) Amb tot si el resultat de lrsquoestudi de les peces demostreacutes que es tracta drsquoun material
procedent drsquouna altra zona voldria dir que estem davant una vilmiddotla ruacutestica que
devia comptar amb una agraverea residencial de la qual lrsquoantefixa en seria ara per ara
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
55
el testimoni meacutes evident i una altra agraverea dedicada als usos derivats dels treballs
agriacutecoles i forestals Eacutes cert que totes les evidegravencies porten a pensar que es tracta
drsquouna terrisseria perograve fins que no hi hagi una excavacioacute o una prospeccioacute no en
tindrem la certesa absoluta Per tant no podem descartar completament la
possibilitat que es tracti drsquouna vilmiddotla romana ruacutestica que despreacutes de ser
abandonada a banda del reaprofitament tradicional de materials per a altres
construccions srsquoaneacutes derruint amb el pas del temps de manera que la teulada
acabeacutes caient sobre les estances i ho cobriacutes tot aixograve explicaria que a nivell
superficial les teules siguin el material meacutes frequumlent
d) La cronologia drsquoaquest suposat centre terrisser lrsquohem de situar al Baix Imperi
entre els segles II i finals del IV Durant aquest temps de funcionament eacutes normal
que hi haguessin baixes entre els operaris la majoria dels quals per cert solien
ser esclaus que treballaven en condicions precagraveries Per tant aquests treballadors
devien disposar com passava en la majoria de vilmiddotles drsquoun espai destinat als
enterraments eacutes a dir una necrogravepolis que estaria situada a la part exterior del
recinte Desgraciadament la modificacioacute del traccedilat de lrsquoactual carretera TV-3422
va esborrar els pocs vestigis que en quedaven
e) La construccioacute drsquouna terrisseria a lrsquoindret dels Serdans eacutes forccedila versemblant ja
que alliacute mateix hi ha un argiler amb argila vermella de bona qualitat perograve amb
pocs desgreixants Aquest fet justificaria la necessitat de recoacuterrer a un altre argiler
el que es troba a un quilogravemetre del poble en el lloc conegut com a coll drsquoAlfara
molt meacutes ric en aquest tipus de minerals Drsquoaquests dos argilers doncs srsquohauria
pogut obtenir la mategraveria primera per a lrsquoelaboracioacute de la pasta amb quegrave
suposadament es van fabricar tots els materials de construccioacute que srsquohan anat
localitzant fins ara i que devien tenir com a destinacioacute Dertosa i les principals
vilmiddotles romanes de la zona
f) Eacutes evident que els treballs agriacutecoles que srsquohan realitzat durant segles en el lloc que
ocupava el centre terrisser dels Serdans han canviat molt el paisatge i alhora han
anat degradant les restes fins gairebeacute esborrar-ne lrsquoexistegravencia Ara beacute estem
convenccediluts que el topogravenim laquoAlfararaquo dorigen agraverab conserva encara el record
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
56
drsquoaquella teuleria En aquest sentit lrsquohistoriador tortosiacute E Bayerri61 creu que
laquoAlfararaquo proveacute drsquoal-fakhar que significa lsquoteuleriarsquo la qual cosa donaria a
entendre el que ja hem dit que en aquest lloc existia antigament algun establiment
dedicat a la fabricacioacute de teules en canvi Alcover-Moll62 considera que deriva
drsquoal-ḥārā lsquopoblet llogaretrsquo una opinioacute que tambeacute comparteix J Negre63 quan
parla dels poblats en altura que a lrsquoegravepoca medieval es van anar fundant en
diferents llocs dels Ports Personalment creiem que tant una teoria com lrsquoaltra
tenen la seva part de raoacute i estan ben justificades histograverica i geogragraveficament Ara
beacute despreacutes de fer una observacioacute del territori hem arribat a la conclusioacute que
aquest topogravenim agraverab procedeix dels primers pobladors del lloc i que agafa com a
referegravencia el centre terrisser romagrave dels Serdans Aquest seria un nou argument per
defensar la hipogravetesi que es tractava drsquoun centre rural especialitzat en la produccioacute
de ceragravemica principalment materials de construccioacute
Cap a principis del segle X quan es van establir els primers pobladors islagravemics
les ruiumlnes drsquoaquella teuleria romana encara devien ser visibles de la mateixa
manera que tambeacute devien ser molt evidents els argilers64 dels quals srsquohavia
alimentat de manera que tots tres llocs els argilers i la teuleria romana es van
convertir segurament en una referegravencia important des del punt de vista geogragravefic
Drsquoaltra banda tambeacute estagrave ben justificada la tesi que fa procedir laquoAlfararaquo drsquoal-
ḥārā lsquopoblet llogaretrsquo ja que en la seva fundacioacute es devia tractar drsquouna petita
agrupacioacute de famiacutelies que srsquohaurien establert en aquesta muntanya cap al segle X
despreacutes que ja havien tingut lloc els assentaments islagravemics de Carles i lrsquoUllal
Aquests pobladors devien ocupar poques cases perograve per tal defensar-se i
comunicar-se amb el lloc de Carles65 van construir una torre de planta quadrada
En conclusioacute doncs la nostra opinioacute eacutes que el topogravenim laquoAlfararaquo derivat de lrsquoagraverab
designava el lloc proper a lrsquoantiga teuleria romana dels Serdans per tractar-se
61 BAYERRI E Historia de Tortosa y su comarca vol VI impremta Algueroacute Tortosa 1954 451-452 62 ALCOVER MN A M-MOLL F DE B Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Palma de Mallorca Ed
Moll 1993 t I 478 63 NEGRE J De Dertosa cit 326 64 Es tracta de lrsquoargiler dels Serdans i el del coll drsquoAlfara anteriorment esmentats En lrsquoactualitat estan
enrunats sobretot el segon ja que tenia una gran profunditat i representava un perill per a la gent que
transitava per les proximitats 65 Vegeu Annex A
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
57
drsquouna construccioacute i drsquounes instalmiddotlacions prou importants perquegrave servissin de
referegravencia geogragravefica als que frequumlentaven aquests indrets majoritagraveriament
pobladors mossagraverabs que haurien preferit aixecar els seus habitatges en un indret
meacutes elevat a dalt del turoacute on es troba actualment el poble drsquoAlfara de Carles a
tocar del barranc del Llop abans que reaprofitar lrsquoespai que havia deixat
lrsquoassentament dels Serdans Drsquoaquesta manera podien controlar millor les terres
dels voltants i aixiacute sentir-se meacutes segurs
El poblat drsquoAlfara gaudia drsquouna posicioacute privilegiada i amb la seva torre defensiva
aixecada cap a finals del segle XI66 donava seguretat als seus habitants dedicats
bagravesicament a la ramaderia els treballs forestals i drsquoarrabassament dels terrenys i
els conreus agraris tant de secagrave com de regadiu tot i que el barranc del Llop no
era tan cabaloacutes com el de la Conca
Alfara i Carles van entrar a formar part drsquoun sistema defensiu complex que va
perdurar fins al segle XIV basat en lrsquoocupacioacute del territori per part de petits nuclis
de poblacioacute protegits per una torre o un castell i situats a la part alta de les
muntanyes en llocs estrategravegics que no nomeacutes servien per controlar lrsquoespai agrari
de les valls que conreaven sinoacute tambeacute per defensar els seus pobladors en cas de
necessitat Per tant es tractaria de dos poblats autosuficients gragravecies a
66 Des del segle XVIII aquesta torre fa les funcions de campanar de lrsquoesgleacutesia actual que fou comenccedilada el 1769 i acabada el 1790 La parrogravequia de tres naus va guardar fins a la guerra civil quan es van
cremar el retaule i les pintures de lrsquoesgleacutesia de Carles que havien estat traslladats a finals del segle XV
des de Carles a lrsquoantiga esgleacutesia de Sant Agustiacute drsquoAlfara la qual se situa sobre una petita elevacioacute enmig
del municipi des don es contempla tot el poble Actualment lrsquoestat de lrsquoantiga esgleacutesia de Sant Agustiacute
eacutes ruiumlnoacutes ja que nomeacutes queda un mur on hi ha una arcada de mig punt tapiada amb lrsquoarrencada de la
volta tambeacute srsquoaprecien alguna finestra i la porta drsquoentrada El monticle tambeacute eacutes conegut com a Fossar
Vell perquegrave el lloc va funcionar com a cementiri fins a principis del segle XIX De fet tant durant la
construccioacute de lantic dipogravesit daigua a principis del segle XX com en les obres drsquoacondicionament de
lrsquoentorn que srsquohi van fer el 2009 van aparegraveixer restes ogravessies humanes Superficialment tambeacute srsquohi han
trobat fragments de ceragravemica andalusina
El 1480 quan gairebeacute tots els pobladors de Carles ja srsquohavien instalmiddotlat a Alfara el bisbe de Tortosa va autoritzar el trasllat de la parrogravequia de Carles a Alfara amb el compromiacutes que havien drsquoaixecar una nova
esgleacutesia ja que fins aleshores a Alfara no nrsquohi havia i per aixograve el rector era rector de Carles i Alfara
Aixiacute mateix Sanccedil drsquoAsquera que actuava com a vicari general en absegravencia del bisbe Alfons drsquoAragoacute
va demanar com hem avanccedilat que traslladessin el retaule les pintures i lrsquoaltar de Carles a la nova
esgleacutesia una vegada la tinguessin acabada Per tant aquesta primera esgleacutesia drsquoAlfara es deuria construir
a partir de 1480 i va funcionar fins a finals del segle XVIII Registres de Cuacuteria 92 Vicariatus 1480-81
sf Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo)
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
58
lrsquoaprofitament dels recursos naturals perograve dependents de la ciutat de Tortosa
centre drsquoaquestes terres de frontera i complementaris quan es tractava de
controlar i defensar el territori
g) Tal com hem dit en lrsquoapartat dels objectius i tenint en compte lrsquointeregraves pel
jaciment dels Serdans que ha manifestat el senyor Joan Martiacutenez arqueograveleg
territorial dels Serveis Territorials de Cultura de les Terres de lrsquoEbre farem arribar
una cogravepia drsquoaquest treball a lrsquoAjuntament drsquoAlfara de Carles amb la intencioacute que
serveixi de base per iniciar tan aviat com es pugui els tragravemits necessaris de cara
a promoure una excavacioacute o almenys una primera prospeccioacute drsquoaquest jaciment
Per acabar mrsquoagradaria expressar quegrave mrsquoha aportat aquesta recerca personalment
Drsquoentrada mrsquoha permegraves saber quin eacutes el procediment per elaborar un treball que
requereix la consulta de moltes fonts drsquoinformacioacute Durant mesos he apregraves a extreure
dades de la bibliografia que he consultat i a saber interpretar-les Ara beacute el que meacutes
satisfaccioacute mrsquoha donat ha estat poder contextualitzar histograverica i geogragraveficament el
conjunt del jaciment ja que tant si fou un centre de produccioacute i explotacioacute agriacutecola
amb una part residencial com si fou un centre terrisser aquesta vilmiddotla romana va
esdevenir una eina molt important de romanitzacioacute que va servir per controlar el
territori drsquouna manera diferent de com ho havien fet els ibers segles abans i de com es
va fer durant lrsquoegravepoca medieval
Les dificultats que he anat trobant pel camiacute per exemple la identificacioacute i la datacioacute
del fragment del doli o tambeacute la interpretacioacute de les restes murals mrsquohan fet veure que
lrsquoarqueologia no eacutes com jo me la imaginava sinoacute molt meacutes complexa i desgraciadament
molt limitada de recursos econogravemics
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
59
7 AGRAIumlMENTS
Abans de posar fi a aquest treball mrsquoagradaria donar les gragravecies a totes aquelles
persones que durant la fase drsquoelaboracioacute mrsquohan ajudat en algun moment perquegrave pogueacutes
assolir amb egravexit la meva recerca En primer lloc agraeixo a la meva tutora Agnegraves
Cruanyes lrsquoesforccedil de revisar-lo lrsquointeregraves que ha demostrat per la seva evolucioacute i els
suggeriments que mrsquoha fet arribar amb lrsquoobjectiu de millorar-ne lrsquoestil i el contingut
en segon lloc al senyor Joan Martiacutenez arqueograveleg territorial dels Serveis Territorials de
Cultura de les Terres de lrsquoEbre per haver-me facilitat bibliografia per lrsquoentrevista que
em va concedir per donar-me el seu punt de vista sobre lrsquoenfocament del treball i
explicar-me amb tot detall el protocol que hi ha abans de realitzar una excavacioacute al
meu oncle Xavier Graciagrave per haver-me facilitat unes fotos dels plafons explicatius del
Museu drsquoAlfara de Carles abans que jo hi pogueacutes anar personalment a la senyora Maria
Glograveria Sabateacute per deixar-me fotografiar les dues teules tipus tegula que soacuten de la seva
propietat a lrsquoAjuntament drsquoAlfara de Carles i en especial a Joan Valentiacute Royo per
haver permegraves tenir acceacutes al fragment de doli i tambeacute per deixar-me consultar lrsquoArxiu
Municipal i visitar el Museu drsquoAlfara de Carles la qual cosa mrsquoha ajudat a poder
completar lrsquoannex A Tambeacute vull donar les gragravecies a la meva mare Nativitat Castejoacuten
pels agravenims que en tot moment mrsquoha donat i per ajudar-me a cercar informacioacute
Finalment tambeacute mrsquoagradaria destacar el suport del meu pare Guillem Graciagrave ja que
lrsquoelaboracioacute drsquoaquest treball segurament que no hauria estat possible sense els seus
constants agravenims els seus comentaris la seva ajuda principalment en les visites i els
desplaccedilaments que hem fet a museus i arxius les seves recomanacions bibliogragravefiques
i les seves explicacions relacionades amb el jaciment romagrave i el poblament al barranc de
la Conca durant el periacuteode medieval
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
60
BIBLIOGRAFIA WEBGRAFIA I ALTRES DOCUMENTS CONSULTATS
Bibliografia
ABASCAL J M CEBRIAacuteN R CANO T laquoAntefijas romanas de Segogravebriga (Hispania
Citerior)raquo AnMurcia 16 2000 121-131
ADAM J P La construction romaine Materiaux et techniques Pariacutes Picard 1984
ALCOVER MN A M-MOLL F DE B Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Palma de
Mallorca Ed Moll 1993
ARBELOA J M V laquoLiacutemits arqueologravegics a la configuracioacute del Delta de lEbre a
lantiguitatraquo Nous Colmiddotloquis I Tortosa 1997 9-28
ARCE J laquoVillae en el paisaje rural de Hispania romana durante la antiguumledad tardiacutearaquo
Anejos de AEspA 39 2006 9-15
BARCELOacute PERELLOacute M laquoAigua i assentaments andalusins entre Xerta i Amposta (s
VI-XII)raquo II Congreso de Arqueologiacutea Medieval Espantildeola Madrid Asociacioacuten
Espantildeola de Arqueologiacutea Medieval 1987 413-420
BAYERRI E Historia de Tortosa y su comarca 1933-1959
BREUIL H Les peintures rupestres scheacutematiques de la Peacuteninsule ibeacuterique IV Sud-est
et est de lEspagne Lagny impr E Grevin 1933
Catalunya Romagravenica vol XXVI Tortosa i Les Terres de lEbre La Llitera i el Baix
Cinca Barcelona Enciclopegravedia Catalana 1997 99-100
CHAUFFIN J laquoLes tuiles gallo-romaines du BasDauphineacuteraquo Gallia XIV CNRS Pariacutes
1956 81-88
CRESPO ROS MS laquoUna terracota arquitectogravenica encontrada en el alfar de la Maja
(Calahorra La Rioja)raquo Kalakoricos 2 1997 275-280
DAREMBERG CH i SAGLIO E Dictionnaire des antiquiteacutes grecques et romaines s v
laquoAntefixaraquo laquoFurnusraquo laquoTectumraquo i laquoTegularaquo Pariacutes Hachette 1877-1919 Versioacute
digital drsquoaquesta obra Universidad de Toulouse-Le Mirail httpdagruniv-tlse2fr
DURAND A Les paysages meacutedieacutevaux du Languedoc (Xe-XIIe siegravecles) Toulouse
Presses Universitaires du Mirail 1998 21-29
ERNOUT A i MEILLET A Dictionnaire eacutetymologique de la langue latine Histoire des
mots Pariacutes Klincksieck 1967
FOLLIERI M i altres laquoDesertification trends in Spain and Italy based on pollen
analysisraquo en BALABANIS P i altres International Conference on Mediterranean
Desertification Research results and policy implications Luxemburg European
Comission 2000 33-44
FONT RIUS J M Cartas de poblacioacuten y franquicia de Cataluntildea Madrid-Barcelona
CSIC 1969 doc 270
Gran geografia comarcal de Catalunya El Baix Ebre i el Montsiagrave nuacutem 13 Barcelona
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana 1984
GALIANA J M laquoLa Dioacutecesis de Tortosa a traveacutes de la visita pastoral del Obispo Otoacuten
de Moncada (1428-1429)raquo Estudis Castellonencs 10 2003-2005 518
GARCIacuteA RUBERT D i altres laquoLa vilmiddotla de la Carrova (Amposta Montsiagrave Catalunya) i
el poblament drsquoegravepoca romana a les terres de lrsquoEbreraquo Quaderns de Prehistograveria i
Arqueologia de Castelloacute 24 2004-2005 227-269
GIMENO T Aproximacioacuten histoacuterico-arqueoloacutegica a la Ilercavonia Desde la
iberizacioacuten hasta la romanizacioacuten tesi doctoral inegravedita Barcelona 1976
IGLESIAS J El fogatge de 1497 Barcelona Fundacioacute Salvador Vives i Casajuana
1991
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
61
JULIAgrave R i altres laquoOrigin and evolution of desertification in Mediterranean
environment in Spainraquo en P BALABANIS P i altres International Conference on
Mediterranean Desertification Research results and policy implications Luxemburg
European Comission 2000 67-76
LLORENS M del Mar i AQUILUEacute X laquoIlercavonia-Dertosa i les seves encunyacions
monetagraveriesraquo Barcelona Societat Catalana drsquoEstudis Numismagravetics 2001 24-34
LOacutePEZ CABALLERO J M laquoMedusa y medusas en Extremaduraraquo Revista de Estudios
Extrementildeos 2016 tomo LXXII nuacutemero II 1309-1322
MENCHOacuteN J laquoLes esteles funeragraveries discoidals de Carles conservades al Museu de
Tortosa (Baix Ebre) Nota preliminarraquo Nous Colmiddotloquis IV 2000 97-112
MIRA GUARDIOLA M A Cartago contra Roma Las guerres puacutenicas Madrid
ediciones Alderabaacuten 2000
MORENO EXPOacuteSITO I laquoIntervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment dels
Malladaretsraquo I Jornades drsquoArqueologia de les Terres de lrsquoEbre 6 i 7 de maig de 2016
Tortosa Serveis Territorials de Cultura de les Terres de lrsquoEbre 2 vol 2016 220-228
MUNtildeOZ SEBASTIAgrave J-H laquoEl permiacutes de trasllat de la parrogravequia de Carles a Alfara (any
1480)raquo Recerca 14 2012 257
NEGRE J De Dertosa a Ṭurṭūša Lrsquoextrem oriental drsquoal-Ṯagr al-Aˁlagrave en el context del
proceacutes drsquoislamitzacioacute drsquoal-Andalus Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona
2013 tesi doctoral
ORIHUELA A laquoLa casa andalusiacute un recorrido a traveacutes de su evolucioacutenraquo Artigrama
22 2007 302
RAMOS SAacuteINZ M L laquoProceso de fabricacioacuten de las antefijas en eacutepoca romana el caso
de la Hispania Citeriorraquo XXII Congreso Nacional de Arqueologiacutea Vigo vol I 1993
437-442
RAMOS SAacuteINZ M L laquoLas antefijas romanas de la Tarraconense tipos maacutes
representativosraquo XIV Congreso Internacional de Arqueologiacutea Claacutesica Tarragona
1994 344-346
RAMOS SAacuteINZ M L Las terracotas arquitectoacutenicas de la Hispania romana la
Tarraconense Monografias de Arquitectura Romana nuacutem 31 32 Ed Universidad
Autoacutenoma de Madrid 1996
RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa antigua manufactura de terracotas hispanorromanas (s I aC-
s II dC)raquo Revista de Arqueologiacutea 194 1997 36-43
RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa ceraacutemica de aplicacioacuten arquitectoacutenica desde eacutepoca
protoibeacuterica hasta eacutepoca visigoda (ssVII aC-VIII dC)raquo en La Ruta de la ceraacutemica
Castelloacute Ed Alicer 2000 32-37
RAMOS SAacuteINZ M L i CHINCOA GALLARDO C laquoLas antefijas del Museo Arqueoloacutegico
Nacionalraquo BMusArqNac XII 1994 51-76
REVILLA V Economia i poblament romagrave al curs inferior de lrsquoEbre la vilmiddotla de Casa
Blanca (Tortosa) Tarragona Diputacioacute Provincial de Tarragona 2003 133-146
RIERA S laquoCanvis ambientals i modelacioacute antrogravepica del territori entre lrsquoegravepoca ibegraverica
i lrsquoaltmedieval a Catalunya aportacions de la palinologiaraquo Cota Zero 20 2005 99-
107
RIERA S i PALET J M laquoAportaciones de la Palinologiacutea a la historia del paisaje
mediterraacuteneo estudio de los sistemas de terrazas en las Sierras Litorales Catalanas
desde la perspectiva de la Arqueologiacutea Ambiental y del Paisajeraquo en RIERA S i JULIAgrave
R Una aproximacioacute transdisciplinar a 8000 anys drsquohistograveria dels usos del sogravel
Barcelona Seminari drsquoEstudis i Recerques Prehistograveriques (Universitat de Barcelona)
2005 70-74
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
62
RIUS J Rationes Decimarum Hispaniae (1279-80) Vol I Barcelona CSIC 1946 168
i 174
RODRIacuteGUEZ TROBAJO E laquoProcedencia y uso de madera de pino silvestre y pino laricio
en edificios histoacutericos de Castilla y Andaluciacutearaquo Arqueologiacutea de la Arquitectura 5
2008 41
SALIDO DOMIacuteNGUEZ J Los dolia en Hispania caracterizacioacuten funcionalidad y
tipologia Manual de ceragravemica romana III Madrid Museo Arqueoloacutegico Regional de
la Comunidad de Madrid 2017
VIGIL R GARCIacuteA R CALA V RAMOS M L laquoEstudio mineraloacutegico y quiacutemico de
terracotas arquitectoacutenicas de eacutepoca romana de la Tarraconenseraquo La ciudad en el mundo
romano XIV Congreso Internacional de Arqueologiacutea Claacutesica Tarragona 1994 430-
431
VIRGILI A Diplomatari de la catedral de Tortosa (1193-1212) Barcelona Fundacioacute
Noguera 2001 437 441-443
Webgrafia
httpinvarqueculturagencatcat
httpseswikipediaorgwikiAlfara_(Tarragona)
httpseswikipediaorgwikiVilla_romana
httpseswikipediaorgwikiOpera_caementicia
httpwwwacademiaedu3192209Materiales_Latericios_Romanos_aplicados_a_la_
construccioacuten
httpscawikipediaorgwikiArgila
httpwwwperseustuftseduhopper
httpscawikipediaorgwikiDoliUacutes_i_finalitat
Altres fonts informatives
MORENO EXPOacuteSITO I Informe de la intervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment
dels Malladarets Partida de Masets Alfara de Carles (Baix Ebre) abril de 2014
NEGRE J Memograveria de les prospeccions arqueologravegiques a les terres de lEbre mem
nuacutem 10722 2013
SARRIAgrave BOSCOVICH E Els gravats medievals prop de la Cova Pintada (Alfara de
Carles Baix Ebre Tarragona) memograveria nuacutem 7899
Autors clagravessics
ESTRABOacute Geografia III 4 9 ἐκ δὲ τοῦ Ταρράκωνος ἐπὶ τὸν πόρον τοῦ Ἴβηρος κατὰ
Δέρτωσσαν
PLINI Histograveria natural III 23 Nunc per singulos conventus reddentur insignia praeter
supra dicta Tarracone disceptant populi XLII quorum celeberrimi civium Romanorum
Dertosani
PLINI Histograveria natural XXV 57 Butadis inventum est rubricam addere aut ex rubra
creta fingere primusque personas tegularum extremis imbricibus inposuit quae inter
initia prostypa vocavit postea idem ectypa fecit hinc et fastigia templorum orta
propter hunc plastae appellati
POMPONI MELA De Chorographia II 90 Super ingens Hiberus Dertosam adtingit
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
63
SANT ISIDOR Etimologies XIX 10 15 Tegulae vocatae quod tegant aedes et imbrices
quod accipiant imbres
SUETONI Vida dels dotze Cegravesars Galba X ac subinde Alexandrina navis Dertosam
appulit armis onusta sine gubernatore sine nauta ac vectore ullo ut nemini dubium
esset iustum piumque et faventibus diis bellum suscipi
VITRUVI POLmiddotLIOacute Arquitectura VII 4 2 Sin autem locus non patietur structuram fieri
canales fiant et nares exeant ad locum patentem deinde tegulae bipedales ex una parte
supra marginem canalis inponantur
Autors renaixentistes
DESPUIG CRISTOgraveFOL Los Colmiddotloquis de la insigne ciutat de Tortosa ed Juan Antonio
Gonzaacutelez eHumanistaIVITRA 1 2012 llibres II i VI
Museus arxius biblioteques i hemeroteques
Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo)
Document consultat Registres de Cuacuteria 92 Vicariatus 1480-81 sf
Arxiu Comarcal del Baix Ebre
Document consultat Sentegravencia de Castles (1321)
Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona
Museu i Arxiu Municipal drsquoAlfara de Carles
Museu de les Terres de lrsquoEbre
Museu de Tortosa Histograveric i arqueologravegic de les Terres de lrsquoEbre
Museacutee Archeacuteologique Palais Rohan Estrasburg
________________
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
1
APORTACIONS PER A UN ESTUDI DEL
JACIMENT ROMAgrave DELS SERDANS
DrsquoALFARA DE CARLES
(BAIX EBRE)
-ANNEXOS-
Helena Graciagrave Castejoacuten
2n BAT C
Departament de Clagravessiques i Filosofia
Institut Baix Penedegraves
Curs 2018-2019
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
2
Annex A
El poblament medieval al barranc de la Conca (segles VIII-XV)
A partir del segle VI i fins al segle VIII va tenir lloc un nou proceacutes drsquoocupacioacute del territori
que no sempre va consistir en el reaprofitament dels espais que havien deixat les villae
del Baix Imperi Aquests nous assentaments a les serralades litorals i al massiacutes dels
Ports de dimensions forccedila modestes de caragravecter familiar amb una morfologia variada
i unes funcions molt diferents van acabar substituint el model anterior de les villae i
van introduir una nova manera drsquoexplotar el territori basada en la diversificacioacute de la
produccioacute per tal drsquoassegurar totes les necessitats del grup que formava cada
assentament1 Segurament el lloc de Carles actualment despoblat que es troba a la
capccedilalera del barranc de la Conca va neacuteixer com un drsquoaquests assentaments situats en
agraverees marginals Lrsquoabundagravencia drsquoaigua la riquesa forestal la fertilitat de la terra i la
diversitat de la fauna asseguraven les necessitats dels pobladors que no nomeacutes deurien
comenccedilar a margenar i fer bancals als pendents de la muntanya per poder obtenir meacutes
terres de conreu sinoacute que probablement tambeacute deurien aixecar una modesta fortificacioacute
al cim drsquoun turoacute situat on srsquoajunten les aiguumles del barranc del Toscar i el del Bosc Negre
un indret estrategravegic que permetia controlar la via de muntanya que des de lrsquoEbre
portava i encara porta fins al Baix Aragoacute
Si beacute en alguns punts drsquoaquest barranc les formacions rocoses han posat liacutemit des de
sempre al desenvolupament dels boscos i com a molt hi han proliferat els arbustos i
els matolls en altres indrets perograve la fusta que hi ha sortit ha estat de gran qualitat i
molt apreciada drsquoaltra banda la riquesa drsquoaigua explica que al costat de cadascun dels
assentaments rurals que es van produir en aquest barranc sempre hi trobem una font o
un torrent que han assegurat les necessitats hiacutedriques dels seus pobladors i els han
proporcionat una certa autonomia respecte de les zones meacutes properes al riu Ebre
En aquest periacuteode i fins al segle IX va augmentar el proceacutes de desforestacioacute acompanyat
de frequumlents incendis forestals que tenien com a objectiu aconseguir meacutes pastures2 De
1 NEGRE J De Dertosa cit 491 2 JULIAgrave R i altres laquoOrigin and evolution of desertification in Mediterranean environment in Spainraquo en
P BALABANIS P i altres International Conference on Mediterranean Desertification Research results
and policy implications Luxemburg European Comission 2000 67-76
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
3
fet durant tot el periacuteode islagravemic es constata una intensificacioacute de lrsquoexplotacioacute dels
boscos dels Ports principalment les boixedes i els pinars de pi roig
A partir del segle X perograve tal com argumenta Maria Follieri3 es produeix una tendegravencia
generalitzada a la recuperacioacute de les pinedes a tot el territori ebrenc aixiacute com un
augment dels conreus agriacutecoles principalment lrsquoolivera i els cereals alhora que es
manteacute lrsquoactivitat ramadera En certa mesura es pot afirmar que la consolidacioacute de la
societat islagravemica a la zona tortosina en aquesta egravepoca va propiciar que en algunes valls
dels Ports comencessin a proliferar els conreus drsquooliveres i raiumlm en contrast amb els
periacuteodes anteriors ibegraveric i romagrave en els quals no sembla haver-se donat un creixement
tan gran ni a la plana ni a les muntanyes malgrat que segurament lrsquouacutes de terrasses i
bancals en els vessants de les valls ja era forccedila frequumlent
Lrsquoolivera va tornar a recuperar una certa importagravencia en el cicle agriacutecola ebrenc durant
el segle XI a finals del segle XII i principis del XIII la vinya tambeacute experimentagrave una
notable expansioacute pel territori de manera que oliverars i vinyes es van convertir en
lrsquoelement caracteriacutestic drsquoun nou paisatge abancalat tant als vessants de les serralades
litorals com al massiacutes muntanyoacutes dels Ports amb un clar retroceacutes de les zones boscoses
Quant als alzinars les rouredes i les pinedes drsquoalta muntanya dels Ports les accions de
desforestacioacute en benefici de la ramaderia no hi van ser tan extremes com a les serralades
litorals tot i que les explotacions de boix i pi iniciades al periacuteode islagravemic van continuar
sobretot per la bona qualitat de la fusta molt apreciada en la construccioacute4
Durant els segles XII i XIII locupacioacute humana als Ports va rebre un fort impuls gragravecies
a les cartes de poblament atorgades per comtes i senyors feudals amb la intencioacute
destablir assentaments a linterior del massiacutes per a aprofitar-ne els recursos A partir
del segle XIII i fins al XV malgrat que la climatologia era forccedila adversa amb hiverns
freds i rigorosos que van afectar lrsquoentorn fiacutesic drsquoaquelles comunitats5 i els successius
3 FOLLIERI M i altres laquoDesertification trends in Spain and Italy based on pollen analysisraquo en
BALABANIS P i altres International Conference on Mediterranean Desertification Research results
and policy implications Luxemburg European Comission 2000 33-44 4 RIERA S i PALET J M laquoAportaciones de la Palinologiacutea a la historia del paisaje mediterraacuteneo estudio
de los sistemas de terrazas en las Sierras Litorales Catalanas desde la perspectiva de la Arqueologiacutea
Ambiental y del Paisajeraquo en RIERA S i JULIAgrave R Una aproximacioacute transdisciplinar a 8000 anys
drsquohistograveria dels usos del sogravel Barcelona Seminari drsquoEstudis i Recerques Prehistograveriques (Universitat de
Barcelona) 2005 70-74 5 DURAND A Les paysages meacutedieacutevaux du Languedoc (Xe-XIIe siegravecles) Toulouse Presses
Universitaires du Mirail 1998 21-29
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
4
episodis de pesta i fam que van reduir la poblacioacute locupacioacute del massiacutes va anar en
augment aixiacute com lexplotacioacute dels seus recursos naturals sobretot pel que fa a
laprofitament de la fusta per a la construccioacute de naus de guerra i edificis lelaboracioacute
de quitragrave i lestabliment de nous camps de conreu
1 La presegravencia islagravemica Les torres de guaita
Les escasses restes de la presegravencia islagravemica al barranc de la Conca tambeacute tenen a veure
amb lrsquoaprofitament dels recursos naturals (fusta i aigua) i el control del territori A
lrsquoAlta Edat Mitjana la fusta era un dels elements meacutes utilitzats en la construccioacute de
cases i naus lrsquoutillatge agriacutecola domegravestic i artesanal6 Hem de destacar que dels
espessos boscos que hi havia en general als Ports van sortir els pins que van servir per
a la construccioacute de naus andalusines a les drassanes de Ṭurṭūša (Tortosa) Es tractava
de pins (pinus sylvestris catalaunica gaussen) de gran alccedilada i molt gruixuts que
srsquoutilitzaven sobretot per a fer els mastelers i altres peces dels vaixells la coloracioacute
vermellenca tiacutepica drsquoaquesta varietat era molt apreciada per lrsquoacabat llis i inalterable
que tenia i perquegrave la mateixa pigmentancioacute servia per a protegir la fusta contra lrsquoatac
de cucs o plagues precisament aquesta qualitat va ser la que li va donar renom i la que
explica que fos exportada a tot arreu drsquoal-Andalus inclosa la Mesquita de Cograverdova on
es va fer servir per a lrsquoembigat del sostre7
Pel que fa a lrsquoaprofitament de lrsquoaigua el testimoni meacutes evident el trobem en la segravequia
que partia de lrsquoUllal on hi ha indicis drsquoun assentament musulmagrave de muntanya8 i
conduiumla lrsquoaigua fins als conreus de regadiu de la vall Precisament aquests conreus de
regadiu i tambeacute els de secagrave i la via que transcorria per la vall es van poder vigilar
gragravecies a les torres de guaita i les talaies situades en els punts meacutes adients per tenir una
bona visioacute de lrsquoentorn A banda de la fortificacioacute de Carles que ja existia quan els
musulmans van comenccedilar a establir-se per la vall cap al segle IX se nrsquohan localitzat
dues meacutes una a la punta de la Miranda a prop de lrsquoUllal i lrsquoaltra a Penyaflor La
caracteriacutestica comuna dels fonaments que resten de les torres de la punta de la Miranda
6 ORIHUELA A laquoLa casa andalusiacute un recorrido a traveacutes de su evolucioacutenraquo Artigrama 22 2007 302 7 RODRIacuteGUEZ TROBAJO E laquoProcedencia y uso de madera de pino silvestre y pino laricio en edificios
histoacutericos de Castilla y Andaluciacutearaquo Arqueologiacutea de la Arquitectura 5 2008 41 8 BARCELOacute PERELLOacute M laquoAigua i assentaments andalusins entre Xerta i Amposta (s VI-XII)raquo II
Congreso de Arqueologiacutea Medieval Espantildeola Madrid Asociacioacuten Espantildeola de Arqueologiacutea Medieval
1987 413-420
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
5
i Penyaflor eacutes que presenten una planta circular Aquest fet juntament amb els trossos
de ceragravemica que srsquohi han trobat fa pensar que probablement corresponen al periacuteode
andalusiacute i que tenien una funcioacute militar
La fortificacioacute de Carles i les altres dues torres de guaita esmentades haurien fet tasques
de vigilagravencia dels barrancs del Toscar el Bosc Negre i la Conca eacutes a dir les terres de
regadiu de la vall els conreus de secagrave dels pendents i els camins de muntanya que
procedien del nord De fet des de Carles es pot veure la punta de la Miranda a uns dos
quilogravemetres en liacutenia recta mirant cap a lrsquoesquerra i des de la punta de la Miranda es
veu Penyaflor a uns quatre quilogravemetres la qual cosa voldria dir que aquestes torres
estaven alineades i formaven una xarxa de comunicacioacute entre elles mitjanccedilant senyals
Fins i tot la torre defensiva drsquoAlfara de planta quadrada que es va aixecar cap al segle
XI devia formar part tambeacute drsquoaquest entramat de petites fortificacions ubicades en
llocs estrategravegics que tenien la finalitat de controlar i defensar el territori fronterer entre
els dominis islagravemics i els cristians Tot i que es trobaven enmig de muntanyes la
comunicacioacute amb la capital del territori Ṭurṭūša (Tortosa) quedava assegurada gragravecies
a la torre de Penyaflor des de la qual els senyals es feien arribar al castell del coll de
Som a lrsquoalccedilada de Benifallet a la banda esquerra del riu i des drsquoaquiacute a Tortosa
La datacioacute drsquoaquestes torres cal situar-la entre els segles IX i X despreacutes de la caiguda
de les ciutats de Girona (785) Barcelona (801) les ragravetzies normandes i les hostilitats
amb els comtes catalans Ara beacute mentre la torre de Penyaflor i la de la punta de la
Miranda haurien quedat abandonades cap a principis del segle XIV9 i el lloc de Carles
hauria estat forccedila remodelat en aquell moment10 la drsquoAlfara en canvi seria lrsquouacutenica que
srsquohauria mantingut no nomeacutes per necessitats defensives sinoacute tambeacute perquegrave aportava
seguretat al lloc que srsquohavia convertit en un centre drsquoexplotacioacute agriacutecola Es tractaria
doncs drsquoun sistema original que permetia vigilar i defensar el territori i tenir-lo ben
comunicat
9 En un document de 1321 conservat a lrsquoArxiu Comarcal del Baix Ebre i conegut com a laquoSentegravencia de
Castlesraquo en tractar dels liacutemits territorials es parla de la torre de guaita de Penyaflor amb el terme
laquocastellraquo 10 Cal aclarir que de moment no ha aparegut cap indici de construccioacute que es pugui atribuir clarament
al periacuteode islagravemic
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
6
Les torres de guaita al barranc de la Conca
2 El castell i el poblat de Carles
El castell de Carles estagrave situat al cim dun monticle (431 m) just on comenccedila el barranc
de la Conca i on srsquoajunten el barranc del Toscar i el del Bosc Negre El paisatge del
lloc es caracteritza per tenir conreus a la zona baixa del barranc pastures a les vessants
i boscos de pi roig i negre a les parts altes
Del castell nomeacutes queden restes de murs amb carreus a les cantonades i llenccedilos de les
muralles de maccediloneria sense lluir de poc gruix amb algun tros en forma despiga11
Srsquohi poden apreciar dos nivells diferents El superior on hi ha les construccions meacutes
importants a lextrem sud-oest hi ha les restes meacutes destacades i probablement les meacutes
antigues Era una fortificacioacute de planta trapezoiumldal amb quatre parets que semblen
construiumldes en tres moments diferents Cal remarcar que els murs est i sud els meacutes
gruixuts (1 m aproximadament) es van aixecar amb filades horitzontals de pedres
petites formant un opus spicatum La presegravencia de megravensules a les parets indica que
disposava drsquoun pis superior
11 Catalunya Romagravenica vol XXVI Tortosa i Les Terres de lEbre La Llitera i el Baix Cinca Barcelona
Enciclopegravedia Catalana 1997 99-100
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
7
Pel que fa al nivell inferior orientat de sud a nord el que meacutes destaca eacutes lrsquoesplanada
(55 m de llargada per uns 10 o 15 m drsquoamplada) i lrsquoespai no edificat que segurament
correspon a lrsquoentrada al recinte
La datacioacute drsquoaquest castell eacutes difiacutecil sobretot la de la part meacutes antiga que correspon als
murs est i sud on srsquoaprecia lrsquoopus spicatum perograve segurament cal pensar que el turoacute
tal com hem comentat anteriorment entre els segles VIII i IX va comenccedilar a fer-se servir
com a talaia la qual es va anar fortificant amb el pas del temps El proceacutes de fortificacioacute
les remodelacions i lrsquoaixecament de noves estructures com ara el mur perimetral i el
mur oest van anar succeint-se des del segle IX fins als segles XII i XIII de manera que
lrsquoantic topogravenim Castles que significa laquocastellraquo laquofortificacioacuteraquo12 procedent del mot llatiacute
castra plural de castrum lsquocampament fortificacioacutersquo del qual deriva Carles donaria raoacute
de les caracteriacutestiques del lloc El castell de Carles anomenat Castles en els documents
meacutes antics evidentment ja existia quan la conquesta de Tortosa el 1148 la qual cosa
va permetre al comte Ramon Berenguer IV de cedir-lo a Pere de Sentmenat en
recompensa per la seva participacioacute en la presa de la ciutat13 A partir drsquoaleshores el
lloc de Carles estigueacute en mans de la nissaga dels Sentmenat fins al 1434 data en quegrave
fou venut a la ciutat de Tortosa14
Aixiacute doncs a partir del segle XV Carles i Alfara que formava part de les terres
pertanyents al senyor de Carles esdevingueren una baronia depenent de la ciutat de
Tortosa i a poc a poc simposaren en aquest territori les lleis del Llibre de les Costums
de Tortosa Al segle XVI va passar a mans de Cristogravefol Despuig el qual nrsquoera el
procurador general Despuig en la seva obra Los Colmiddotloquis de la insigne ciutat de
Tortosa (1557) va descriure les principals riqueses naturals del lloc de Carles15
Aquesta baronia i la seva vinculacioacute amb Tortosa van perdurar fins al segle XIX
12 Gran geografia comarcal nuacutem 13 cit 257 13 Vegeu DESPUIG CRISTOgraveFOL Los Colmiddotloquis de la insigne ciutat de Tortosa ed Juan Antonio Gonzaacutelez eHumanistaIVITRA 1 2012 llibre II i FONT RIUS J M Cartas de poblacioacuten y franquicia
de Cataluntildea Madrid-Barcelona CSIC 1969 doc 270 14 Gran geografia comarcal nuacutem 13 cit 258 15 DESPUIG CRISTOgraveFOL Los Colmiddotloquis cit llibre VI 159-161
F En Carles ni hi ha encara que poca cosa mas no deixa de averni y si volen temps en gastarni oacute
sembrarni castantildees tinch per molt cert que hi provarien alliacute tambeacute com en altra part los llentildeams que alliacute
se crien es cosa brava primerament pi vert pi comu sapi roure carrasca oroacute magnanesa borda y estos
dos son molt singulars pera cadires corniser mopesa allsahuch faig teix boix marfull aladern
materselva rataboschs arbocer ginebre bort y ver espinal avellaner grevol de ques faacute lo visch freixa
ginebre sabinot sabina per altra part es montantildea tan grasa que produix mil altres regalos especialment
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
8
De lrsquoantic nucli de poblament de Carles nomeacutes en queden alguns murs de les cases que
ocupaven el pendent que hi ha entre el castell i lrsquoantiga esgleacutesia de Carles avui
coneguda com a ermita de Sant Juliagrave Aquests murs van aparegraveixer quan es va obrir la
carretera que porta fins al paratge del Toscar
Segons el fogatge de 1359 el poblat de Carles tenia 37 focs declarats el 1367 24 focs
Aquest descens segurament cal atribuir-lo a una crisi demogragravefica provocada per
diverses causes que van persistir fins a finals del segle XV les epidegravemies com ara la
Pesta Negra les irregularitats en les collites lrsquoaugment de la pressioacute fiscal i els saquejos
i les destruccions de les poblacions en el context de lrsquoanomenada Guerra Civil catalana
que va enfrontar les institucions poliacutetiques del Principat (la Generalitat i el Consell de
Cent de Barcelona) amb Joan II entre els anys 1462 i 147216 A causa drsquoaquesta guerra
i dels efectes drsquouna possible epidegravemia que es declaragrave a Carles segons expliquen les
fonts orals la majoria dels seus habitants es van veure obligats a buscar un nou lloc
Alfara a uns sis quilogravemetres amb unes possibilitats de defensa molt meacutes grans Aixiacute
bolets se fan alliacute una cosa admirable y de tantes maneres que es cosa de no creurer ya rovellons pebrasos robiols bateons quadernes cabrits brunets peuderrates murugules exerclons criambres
blanques criambres pardes aseroles cadorles tots aquestos son boniacutesimes de menjaacute ni ha altres tambeacute
que no son bons pera menjar mas per altres coses son bons soacute es criambres vermells bolets de bou
mataparens y tambeacute se troben alliacute tuferes perquegrave no hi falta ningun geacutenero de bolets alliacute se troba bon
jesmini molt y molt boacute atsabesa argent viu mina de ferro y un lloch tan coacutemodo pera fer una fragua
com sia en lo mon
D P Com deixan de ferlai
F Per lo mateix que s deixen de fer altres coses que serien de gran utilitat y gentilesa pera lornato de
aquest poble Criense tambeacute en aquella montantildea com jo he dit moltes salvatjines mes de les que son assiacute
baix en la ribera com som porchs selvatges cervos cabrons montesos cabirols fatgines ginetes teixons
gats cervals esquirols arrions conills llebres y son molt major que en la ribera ni tampoch falta alliacute ni assi la pesadilla de aquells dos generos de salvatgines importunes que son llops y raboses perque no
sperda lo cuidado de guardar los bestiars y les gallines tambeacute crien alliacute molts geacuteneros de ocells de rapintildea
com son aacuteguiles caudals aacuteguiles estorenyes aacuteguiles meliores aacuteguiles cerpateres falcons astors micles
alzotans esparvers ni tampoch hi falta alliacute pesquera de truches de anguiles de barbs de madrilles y
finalment es tal forma y disposicioacute de terreny que tots los que vuy son crehem y tambeacute ho cregueren los
passats que alliacute hi ha mines de or y de argent y en altre temps sabem que s feren diligencies en cercarles
y si no s trobaren es perque no era vinguda la hora per asiacute com es ya vinguda per altres parts en Espanya
ahont es cert que strau molta cosa de estos metalls se dirvos asoacute y es veritat que en una partida de
aquest terme que s diu la vall den Rubiacute se troben pedres precioses com son rubins esmeraldes jaccins
esmaragdes granats y sens dupte que de asoacute ni hi ha molta cosa sino que no la saben cercar Jo m
recorde aver ohit dir aacute n Miquel Domenech lo qual en anys passats tenia hostal en lo carrer de la Cruera que en casa sua solia arribar un lapidari italiaacute quiscun any y de aquella vall sen portava un taleconet de
pedres y que aquellas acursades restaven pedres precioses y tambeacute en estos anys prop passats contava
Matheu Mauri cassador que un dia en aquella vall mateixa estant aguardant un cervo sobrevingueacute una
pluja per la qual ell se reculliacute aacute una coveta y desde alliacute veu relluir de aquestes pedres que laigua crech
les faria relluir y sens pensar que fos tanta cosa ne prengueacute unes quantes les quals li compraacute un argenter
que s deia Mestre Bernat lo Geperut per pochs diners y despreacutes de haverles acursades los mestres les
veneacute per molts asoacute es veritat y per altres maneres tambeacute se es enteacutes y sabut que en aquest terme hi ha
moltes pedres precioses 16 MUNtildeOZ SEBASTIAgrave J-H laquoEl permiacutes de trasllat de la parrogravequia de Carles a Alfara (any 1480)raquo Recerca
14 2012 257
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
9
el 18 de maig de 1480 Sanccedil drsquoAsquera com a vicari general i administrador de la
diogravecesi de Tortosa en absegravencia del bisbe elet Alfons drsquoAragoacute va autoritzar el trasllat
de la parrogravequia del lloc de Carles al drsquoAlfara De fet el 1480 una bona part de la
poblacioacute ja srsquohavia desplaccedilat a Alfara si beacute el 1496 encara hi havia 12 cases habitades
a Carles17 A partir drsquoaleshores Alfara va passar a anomenar-se Alfara de Carles
Restes del castell medieval de Carles
3 Lrsquoesgleacutesia de Carles
La parrogravequia de Carles es va construir a finals del segle XII o principis del XIII Es troba
al peu del castell de Carles i eacutes lrsquouacutenic temple romagravenic dels Ports De fet el seu estil de
construccioacute presenta una barreja drsquoelements romagravenics i del gogravetic primerenc Eacutes drsquouna
sola nau de planta rectangular sense absis diferenciat amb volta apuntada i reforccedilada
per set arcs torals construiumlda amb maccediloneria de pedra i amb una porta drsquoentrada
dametlla formada per dovelles18
Histogravericament el dia 28 de juliol de 1211 trobem el primer esment de la parrogravequia de
Carles en una donacioacute que li fa el cavaller Drogo de Verdel19 El 1237 en la carta de
poblament atorgada per Ramon de Sentmenat sersquon torna a parlar en el sentit que
lrsquoesgleacutesia de Carles podia disposar de propietats i heretar-ne i que els habitants del lloc
estaven obligats a donar-li la trentena part de tots els beacutens de quegrave pagaven delme A
17 IGLESIAS J El fogatge de 1497 Barcelona Fundacioacute Salvador Vives i Casajuana 1991 18 Gran geografia comarcal nuacutem 13 cit 259 19 El dia 15 de juliol drsquoaquest mateix any el bisbe de Tortosa Gombau de Santa Oliva el prior Ponccedil i el
capiacutetol de canonges de Tortosa havien donat en feu a Drogo la tercera part del delme dels fruits animals
i molins dels castells de Carles i Pauumlls VIRGILI A Diplomatari de la catedral de Tortosa (1193-1212)
Barcelona Fundacioacute Noguera 2001 437 441-443
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
10
finals del segle XIII concretament durant els anys 1279-1280 quan es va dur a terme la
recaptacioacute de la degravecima papal a la diogravecesi de Tortosa es diu que el rector de lrsquoesgleacutesia
de Carles en va quedar exempt perquegrave les seves rendes eren molt baixes20
Vista de lrsquoentrada de lrsquoesgleacutesia de Carles actualmente ermita de Sant Juliagrave
Drsquoaltra banda ja en ple segle XV entre els documents relacionats amb la visita pastoral
que el bisbe de Tortosa Ot de Montcada va fer a la seva diogravecesi el 1435 hi ha una breu
anotacioacute que diu que al capdavant de la parrogravequia de Carles hi havia dos preveres un
vicari que segurament actuava fent les funcions drsquoun rector titular absent tal com era
habitual a moltes parrogravequies abans del Concili de Trento i un clergue de rang
inferior21
En la Guerra Civil catalana segons explica el permiacutes de trasllat de la parrogravequia de
Carles a Alfara de 148022 tant els edificis de la poblacioacute com lrsquoabadia van quedar
completament destruiumlts de manera que en el lloc nomeacutes restaren drets el castell i
lrsquoesgleacutesia
En les proximitats de lrsquoesgleacutesia hi havia el cementiri del qual no en queda cap testimoni
perquegrave el terreny el van margenar per a destinar-lo a usos agriacutecoles i actualment una
part eacutes camp de pastura i lrsquoaltra pertany a la zona recreativa de Sant Juliagrave Amb tot es
20 RIUS J Rationes Decimarum Hispaniae (1279-80) Vol I Barcelona CSIC 1946 168 i 174 21 GALIANA J M laquoLa Dioacutecesis de Tortosa a traveacutes de la visita pastoral del Obispo Otoacuten de Moncada
(1428-1429)raquo Estudis Castellonencs 10 2003-2005 518 22 Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo) Registres de Cuacuteria 92 Vicariatus 1480-81 sf
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
11
conserven diverses esteles discoidals cinc al Museu de Tortosa23 i tres al Museu
drsquoAlfara de Carles
23 MENCHOacuteN J laquoLes esteles funeragraveries discoidals de Carles conservades al Museu de Tortosa (Baix
Ebre) Nota preliminarraquo Nous Colmiddotloquis IV 2000 97-112
Estela discoidal procedent de lrsquoantic cementiri medieval de Carles Museu drsquoAlfara de Carles
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
12
Annex B
Catagraveleg del material trobat
Fragment de teula tipus tegula
Mides 27 cm x 21 cm x 165 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de teula tipus tegula
Mides 20 cm x 19 cm x 9 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de tipus tegula
Mides 33 cm x 175 cm x 125 cm x
17cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de tipus tegula
Mides 46 cm x 25 cm x 31cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Teula fragmentada tipus tegula
Mides 62 cm x 47 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
13
Teula fragmentada tipus tegula
Mides 62 cm x 47 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Antefixa
Mides 18 cm x 215 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de doli
Mides 14 x 21cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de tegula ilmiddotlustratiu de les
desenes de fragments similars que es
troben en superfiacutecie
Datacioacute aproximada segle II-IV
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
14
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
4
Encara que drsquoaquest jaciment es tenen notiacutecies des dels anys 60 del segle passat ni els
historiadors ni els arqueogravelegs no lrsquohan tingut massa en compte en els seus estudis
Nomeacutes en alguna ocasioacute srsquohan referit a la seva existegravencia o han descrit superficialment
les seves caracteriacutestiques1 Per aixograve com que la informacioacute eacutes poquiacutessima mrsquoha
suposat un repte personal molt engrescador haver de recoacuterrer a moltes fonts per poder
fer la meva aportacioacute personal plantejant dues hipogravetesis que nomeacutes una excavacioacute
completa ajudaragrave a resoldre i permetragrave decidir si estem davant drsquouna vilmiddotla romana rural
dedicada essencialment a lrsquoexplotacioacute dels recursos naturals o beacute si es tracta drsquoun taller
de terrisseria tambeacute drsquoegravepoca romana una mena de bogravevila especialitzada en la
produccioacute de materials de construccioacute ceragravemics
Mrsquoagradaria destacar que aquest treball no eacutes un document arqueologravegic derivat drsquouna
excavacioacute No hi ha doncs cap descripcioacute de treballs de camp prospeccions
planimetria ni cap concrecioacute de les diferents metodologies que els arqueogravelegs fan servir
i que expliquen en els seus informes sobre les excavacions que realitzen Al contrari
es tracta drsquoun intent de recollir dades molt diverses que en aquests moments estan
disperses i interpretar-les amb lrsquoobjectiu de fer una contribucioacute perquegrave es coneguin
millor el jaciment i lrsquoentorn geogragravefic i histograveric en quegrave es va desenvolupar sense oblidar
aquells aspectes histograverico-arqueologravegics tant anteriors com posteriors que poden ajudar
a entendre lrsquoevolucioacute del poblament dels barrancs de la Conca la vall Cervera i el Llop
tots ells al terme municipal drsquoAlfara de Carles
12 HIPOgraveTESIS
A la vista de les restes que srsquohan conservat i del material que srsquoha trobat i tenint en
compte que no srsquoha realitzat cap excavacioacute podem partir de dues hipogravetesis
a Que es tracti drsquouna vilmiddotla romana rural segurament de dimensions modestes
dedicada a lrsquoexplotacioacute dels recursos forestals de la zona i a la ramaderia
Aquesta vilmiddotla hauria aprofitat lrsquoabundagravencia drsquoaigua de la zona i el poc desnivell
1 A banda de la breu descripcioacute que apareix a lrsquoInventari del Patrimoni Arqueologravegic de Catalunya
(httpinvarqueculturagencatcat) cal esmentar NEGRE J Memograveria de les prospeccions
arqueologravegiques a les terres de lEbre mem nuacutem 10722 2013 del mateix autor De Dertosa a Ṭurṭūša
Lrsquoextrem oriental drsquoal-Ṯagr al-Aˁlagrave en el context del proceacutes drsquoislamitzacioacute drsquoal-Andalus Barcelona
Universitat Autogravenoma de Barcelona 2013 tesi doctoral i GARCIacuteA RUBERT D i altres laquoLa vilmiddotla de la
Carrova (Amposta Montsiagrave Catalunya) i el poblament drsquoegravepoca romana a les terres de lrsquoEbreraquo Quaderns
de Prehistograveria i Arqueologia de Castelloacute 24 2004-2005 263
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
5
del terreny en aquest indret La troballa drsquouna antefixa podria eacutesser un indici
que la vilmiddotla disposava drsquouna part meacutes noble o urbana amb elements decoratius
fins i tot a la teulada
b Que es tracti drsquouna terrisseria dedicada sobretot a la produccioacute de maons i teules
on com era habitual segurament tambeacute srsquoelaboraven altres objectes de terrissa
antefixes recipients ceragravemics diversos etc Aquesta teuleria srsquohauria nodrit de
la terra argilosa de lrsquoindret i evidentment de lrsquoaigua del torrent que hi ha a prop
13 OBJECTIUS
A partir de les dues hipogravetesis esmentades els objectius que ens plantegem en aquest
estudi soacuten els seguumlents
- Contextualitzar geogragravefica i histogravericament la zona on es troba el jaciment
arqueologravegic
- Estudiar lrsquoantefixa les teules i el doli que srsquohi han trobat
- A partir de lrsquoestudi dels materials proposar una datacioacute del jaciment
- Catalogar les peces i els fragments trobats
- Descriure breument lrsquoaccioacute antrogravepica als barrancs de la Conca la vall
Cervera i el Llop del terme municipal drsquoAlfara de Carles i reflexionar-hi
per tal de demostrar que al llarg dels segles sempre han estat presents uns
elements naturals (abundagravencia drsquoaigua riquesa de fauna i recursos forestals
i minerals) que han permegraves el desenvolupament de tots els assentaments que
hi ha hagut des de la prehistograveria
- Valorar tota la informacioacute disponible per tal de determinar quina de les dues
hipogravetesis eacutes meacutes versemblant
- Promoure una excavacioacute o almenys una prospeccioacute del jaciment que permeti
datar-lo drsquouna manera meacutes acurada En aquest sentit proposareacute a
lrsquoAjuntament drsquoAlfara de Carles que valori la possibilitat de financcedilar
lrsquoexcavacioacute del jaciment a fi de convertir-lo en un reclam turiacutestic del
municipi juntament amb altres punts drsquointeregraves que ja teacute
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
6
14 METODOLOGIA DE TREBALL
A fi de poder fer un estudi aprofundit i tan exhaustiu com sigui possible caldragrave aplicar
una metodologia diversa i agravemplia que tindragrave en compte
a) Les fonts orals
b) Lrsquoobservacioacute del terreny i de lrsquoentorn
c) La inspeccioacute ocular de tota lrsquoagraverea que ocupa el jaciment
d) El context geogragravefic actual i del passat tant dels Ports com dels barrancs de
ponent on lrsquoactivitat antrogravepica va ser meacutes destacada
e) El context histograveric tant lrsquoanterior a lrsquoegravepoca del jaciment com el posterior
f) Lrsquoestudi detallat dels materials trobats
g) La comparacioacute dels materials trobats amb altres de similars de les Terres de
lrsquoEbre
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
7
2 CONTEXT GEOGRAgraveFIC
En aquest apartat presentem de manera molt sintegravetica les caracteriacutestiques geogragravefiques
meacutes destacades dels Ports i especialment dels tres barrancs de ponent (el de la vall
Cervera el de la Conca i el del Llop) pertanyents al terme municipal drsquoAlfara de
Carles en els quals des de fa molt de temps els homes hi han trobat tot allograve que
necessitaven per a la seva supervivegravencia caccedila pesca boscos pastures terres fegravertils
abundagravencia drsquoaigua etc
21 ELS PORTS
Els Ports soacuten un massiacutes de relleu molt complex a cavall entre la Serralada Pre-litoral
Catalana i el Sistema Ibegraveric Estagrave format per materials calcaris mesozoics que
determinen un relleu abrupte i trencat per un sistema de falles i encavalcaments que
formen una barrera natural respecte de les planes litorals2
Ubicacioacute dels Ports a cavall entre les comarques del Montsiagrave el Baix Ebre i la Terra Alta
Els rius i els barrancs en general excaven gorges profundes de gran espectacularitat
com eacutes el cas del riu Matarranya a les guacutebies del Parrissal les guacutebies del Regatxol a la
capccedilalera del riu Ulldemoacute i les guacutebies del barranc de la vall de la Figuera al terme
drsquoAlfara de Carles El massiacutes presenta muntanyes destacables per la seva alccedilada i
2 Gran geografia comarcal de Catalunya El Baix Ebre i el Montsiagrave nuacutem 13 Barcelona Fundacioacute
Enciclopegravedia Catalana 1984 15-21
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
8
singularitat amb una important agraverea superior als 1000 m El cim meacutes destacat de tot el
massiacutes eacutes el Mont Caro amb 1441 m3
Els Ports ofereixen doncs un paisatge salvatge poc humanitzat i drsquouna rica
biodiversitat El tret meacutes distintiu drsquoaquest paisatge eacutes sens dubte el seu relleu escarpat
ric en cingleres i talussos que contrasta amb les planes agriacutecoles veiumlnes A linterior
lorografia eacutes molt irregular fruit dun sistema de plecs falles i encavalcaments amb
una gran quantitat de barrancs
El barranc de la Conca amb la localitzacioacute del jaciment dels Serdans
Des del punt de vista de la fauna un dels elements meacutes distintius dels Ports eacutes la
poblacioacute de cabra salvatge animal tiacutepic de la zona i regulat per la Reserva Nacional de
Caccedila
Pel que fa a la vegetacioacute trobem des de zones tiacutepicament mediterragravenies a les parts
baixes del massiacutes fins a racons dambients humits i boirosos propis de les fagedes del
centre drsquoEuropa
Als anys 50 del segle passat amb els canvis en el model social docupacioacute humana va
comenccedilar el despoblament de les valls ponentines del massiacutes amb el conseguumlent
abandonament de les terres de conreu agriacutecola i les pragravectiques ramaderes tradicionals
Aquest fet unit a la davallada del mercat de la fusta i la creacioacute del Parc Natural ha
3 Gran geografia comarcal cit 15-21
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
9
afavorit el creixement dels boscos de manera que avui el paisatge torna a estar dominat
pels extensos pinars i alguns alzinars encara que cada cop soacuten meacutes escassos
Panoragravemica dels Ports
22 EL BARRANC DE LA CONCA
El barranc de la Conca disposa com hem avanccedilat drsquouna gran quantitat de fonts
algunes de les quals tenen forccedila cabal com ara les del Toscar lrsquoUllal el Bosc Negre
la Canaleta i la Cova Pintada A la seva capccedilalera srsquohi troben el paratge del Toscar el
castell i el despoblat de Carles Geologravegicament el terreny eacutes de formacioacute triagravesica
compost per dolomites argiolites guixos i pedra calcagraveria4
Les parts meacutes altes de la capccedilalera presenten un terreny molt escarpat perograve amb una
rica vegetacioacute de muntanya la qual cosa contrasta amb els desnivells meacutes suaus del
curs mitjagrave entre lrsquoUllal i el Pont un espai que ha estat aprofitat des de fa molts segles
per a conreus de secagrave i regadiu El punt meacutes ampli drsquoaquesta vall es troba precisament
a lrsquoalccedilada de les Planilles on trobem el jaciment dels Serdans
El barranc de la Conca a lrsquoalccedilada de la partida de les Planilles
4 Gran geografia comarcal cit 259
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
10
Per ponent i formant part tambeacute drsquoaquest massiacutes una altra serralada de cingleres
parteix amb els termes de Beseit (de la comarca del Matarranya) Arnes Horta de Sant
Joan (tots dos de la Terra Alta) i Pauumlls hi destaquen el Bosc Negre la Tosseta Rasa
(1217 m) els rasos de Maraco la punta de lrsquoEspina (1182 m) que es prolonga per la
serra de lrsquoEspina fins a la Coscollosa (878 m)5
23 EL BARRANC DE LA VALL CERVERA
El barranc de la vall Cervera presenta uns desnivells meacutes suaus que els del barranc de
la Conca encara que a les cotes meacutes altes que ja formen part de la vall de la Figuera6
capccedilalera de la vall Cervera ressalta una frondosa vegetacioacute boscos de pi blanc i pi
roig tambeacute hi ha alguns alzinars Al curs mitjagrave del barranc se situa el poblat ibegraveric dels
Malladarets
Barranc de la vall de la Cervera
24 EL BARRANC DEL LLOP
Al barranc del Llop eacutes on es troba el municipi drsquoAlfara de Carles drsquouna extensioacute de
6394 kmsup2 situat a ponent de la comarca del Baix Ebre al cor del massiacutes dels Ports els
contraforts del qual accidenten tot el terme Per llevant una cadena muntanyosa on hi
trobem el tossal de la Cova del Bou (552 m) el de Penyaflor el de Farruacutebio (792 m) i
la tossa de la Reina (1113 m) marca els liacutemits del terme amb els municipis de Xerta
Aldover Tortosa i Roquetes
5 Gran geografia comarcal cit 256 6 Hi destaquen la font de la Figuera i la de les Guacutebies prop de la cova del Tormo
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
11
Alfara de Carles amb la mola Carrascosa i el Tossal de Montcliacute al fons
El poble drsquoAlfara de Carles estagrave emplaccedilat a lrsquoesquerra del barranc del Llop dalt drsquoun
petit turoacute (334 m) i dominant la fondalada estreta perograve ben aprofitada per al conreu de
lrsquoolivera i lrsquoametller srsquohi destaquen grans parets calcagraveries i blanquinoses juragravessiques
sobre els terrenys vermellosos i groguencs7
Cal dir que les fonts drsquoaquest barranc per exemple la dels Bassis o la font Vella no
destaquen per ser massa cabaloses En els pendents muntanyosos abunden la ginesta
el romaniacute lrsquoesbarzer lrsquoargelaga el coscoll i el margalloacute la fibra del qual ha estat molt
utilitzada per a la confeccioacute de cabassos
3 CONTEXT HISTOgraveRICO-ARQUEOLOgraveGIC
Lrsquoaccioacute de lrsquohome als barrancs que hem esmentat anteriorment va eacutesser continuada i
molt intensa des de la prehistograveria fins al segle V Durant lrsquoegravepoca medieval el barranc de
la Conca tambeacute va tenir molta importagravencia per aixograve hem dedicat un apartat al final del
treball8 on descrivim els principals trets del seu poblament des del segle VI fins al XV
Evidentment aquesta accioacute humana ha continuat fins a lrsquoactualitat perograve analitzar-la
detalladament suposaria desviar-nos del tema que ens hem fixat9
7 Gran geografia comarcal cit 256 8 Vegeu Annex A 9 A partir del segle XVII al barranc de la Conca es van anant instalmiddotlant induacutestries de vidre i fusta
fagravebriques de paper i teixits molins de farina i induacutestries productores drsquoelectricitat afavorides per
lrsquoincrement demogragravefic lrsquoabundagravencia de magrave drsquoobra i sobretot la forccedila de lrsquoaigua la qual permetia moure
les diverses maquinagraveries que utilitzaven i intervenir en els processos de manufactura
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
12
Intentarem doncs descriure els fets histograverics les restes i les troballes arqueologravegiques
meacutes destacades amb lrsquoobjectiu de mostrar que hi ha uns elements que en major o menor
grau comparteixen els assentaments i els establiments que hi ha hagut
independentment de lrsquoegravepoca lrsquoaprofitament de lrsquoaigua per a finalitats molt diverses
lrsquoexplotacioacute dels recursos forestals i agropecuaris la vigilagravencia i el control del territori
31 EL NEOLIacuteTIC LES PINTURES RUPESTRES DE COVA PINTADA (BARRANC DE LA
CONCA)
La riquesa drsquoaigua els recursos forestals i la varietat de la seva fauna han permegraves que
aquest territori tot i la seva orografia complexa hagi tingut pobladors des de la meacutes
remota Antiguitat Daquesta ocupacioacute han quedat les pintures rupestres de la Cova
Pintada a la capccedilalera del barranc de la Conca que demostren assentaments neoliacutetics
de grups de caccediladors dedicats a la captura de grans cegravervids (cabres salvatges ceacutervols i
cabirols) Es tracta drsquoart esquemagravetic o abstracte de color vermell que els entesos han
datat al voltant del 6500 aC Van ser descobertes el 1914 per lrsquoinvestigador francegraves
Henri Breuil10 La meacutes important representa una trisquela de mida considerable11
lrsquouacutenica coneguda fins ara a Catalunya
Abric de la Cova Pintada i dibuix de la trisquela fet per Henri Breuil Escala 17
Estagrave formada per tres braccedilos iguals incurvats que convergeixen al centre en forma
rotativa amb gir cap a la dreta12 Segurament que cal interpretar-la com la manifestacioacute
10 BREUIL H Les peintures rupestres scheacutematiques de la Peacuteninsule ibeacuterique IV Sud-est et est de
lEspagne Lagny impr E Grevin 1933 75-77 11 Les seves mesures soacuten radi de cada braccedil 23 cm alccedilada total conservada 36 cm amplada total 44
cm 12 Trobareu meacutes informacioacute sobre aquesta pintura rupestre en httpinvarqueculturagencatcat Cal
aclarir que en el mateix lloc tambeacute srsquohi van descobrir gravats medievals de difiacutecil interpretacioacute Vegeu
SARRIAgrave BOSCOVICH E Els gravats medievals prop de la Cova Pintada (Alfara de Carles Baix Ebre
Tarragona) memograveria nuacutem 7899
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
13
drsquoalgun tipus de creenccedila de manera que lrsquoabric on es troba deuria ser una mena de
santuari13
32 LrsquoEDAT DEL FERRO EL POBLAT IBEgraveRIC DELS MALLADARETS (BARRANC DE LA
VALL CERVERA)
Despreacutes dels assentaments neoliacutetics els primers pobladors permanents drsquoaquesta part
del massiacutes van ser els ibers com ho prova lexistegravencia del poblat dels Malladarets a la
vall Cervera recentment descobert despreacutes drsquouna intervencioacute drsquourgegravencia que es va
realitzar el 201414
El poblat ibegraveric dels Malladarets es troba a lrsquooest del cim de Penyaflor (514 m) en un
petit turoacute (272 m) de planta allargada i superfiacutecie plana des del qual es domina tant el
barranc de la Conca com el pas natural que el barranc de la vall Cervera proporciona
per a poder accedir al massiacutes dels Ports des de la plana de Roquetes
Ubicacioacute del jaciment ibegraveric dels Malladarets (barranc de la vall de la Cervera)
A partir de la tipologia dels vasos ceragravemics15 exhumats els arqueogravelegs creuen que data
del periacuteode de lrsquoEdat del Ferro I entre el 650 i el 500 aC16 Des del punt de vista
urbaniacutestic el jaciment presenta un complex drsquoestances de les quals resten les primeres
filades de pedra dels murs ja que segons sembla la tegravecnica utilitzada en la seva
13 Aquest jaciment juntament amb altres del territori catalagrave fou considerat per la UNESCO Patrimoni
Mundial el 1998 Vegeu httpseswikipediaorgwikiAlfara_(Tarragona) 14 MORENO EXPOacuteSITO I Informe de la intervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment dels
Malladarets Partida de Masets Alfara de Carles (Baix Ebre) abril de 2014 15 Fonamentalment es tracta de grans vasos de ceragravemica exvasada i bisellada amb cordons aplicats 16 MORENO EXPOacuteSITO I cit 32
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
14
construccioacute consistia a disposar verticalment grans lloses en les dues cares dels murs
alhora que reomplien el seu interior amb pedruscall i terres premsades per tal de donar
consistegravencia a lrsquoestructura Com que no srsquoha conservat meacutes drsquouna filada de lloses no
se sap si aquestes parets de pedra arribaven fins al sostre o beacute si a partir drsquouna certa
alccedilada els murs disposaven drsquoaltres materials de tova
A banda de les estances tambeacute han aparegut murs de gairebeacute 1 m de gruix a lrsquoest i a
lrsquooest a la part que mira cap a la vall Cervera de manera que els arqueogravelegs opinen
que potser es tractaria drsquoun recinte fortificat En canvi cap a llevant el desnivell del
terreny eacutes meacutes suau la qual cosa fa pensar que era la zona urbanitzada intramurs
Finalment cal apuntar la presegravencia drsquoalgunes estructures de pedra amb planta circular
que es podrien relacionar amb lrsquoexistegravencia de tuacutemuls funeraris al vessant sud fora de
la zona drsquohagravebitat
Estructura de pedra amb planta circular Podria eacutesser un tuacutemul funerari
Es tracta doncs drsquoun poblat que srsquoestenia allargat pel petit turoacute al peu del cim de
Penyaflor sobretot pel vessant sud-est en canvi el vessant oest com que presenta un
gran pendent eacutes probable que no hagueacutes estat urbanitzat meacutes enllagrave del mur defensiu
Pel que fa a la zona nord que tambeacute comptava amb una gran superfiacutecie plana sembla
que devia ser la meacutes urbanitzada perquegrave hi ha un gran entramat de murs
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
15
Delimitacioacute del jaciment arqueologravegic dels Malladarets
Per la manera com es van trobar alguns vasos ceragravemics a lrsquointerior drsquouna de les
estances ben disposats verticalment in situ o lleugerament tombats o esclafats per la
caiguda del sostre i els murs perograve en bon estat de conservacioacute els arqueogravelegs suposen
que els pobladors per raons que encara no srsquohan pogut esbrinar van abandonar aquest
establiment amb pressa ja que es doacutena el cas que van deixar llavors de cereals en alguns
recipients17
Interior drsquouna de les estances
En resum estem davant drsquoun assentament que va tenir lloc entre els segles VII i V aC
quan la millora de les pragravectiques agriacutecoles i lrsquoocupacioacute de sogravels meacutes productius van
permetre que els grups socials srsquoanessin fent progressivament meacutes sedentaris Aquests
nous tipus drsquoassentament van propiciar a la vegada un urbanisme i un sistema defensiu
cada cop meacutes elaborat Segons Intildeaki Moreno18 el poblat dels Malladarets pertanyeria
17 MORENO EXPOacuteSITO I cit 31 18 MORENO EXPOacuteSITO I laquoIntervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment dels Malladaretsraquo I Jornades
drsquoArqueologia de les Terres de lrsquoEbre 6 i 7 de maig de 2016 Serveis Territorials de Cultura de les
Terres de lrsquoEbre 2 vol Tortosa 2016 226
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
16
al model drsquoestabliment situat sobre una cresta rocosa estreta i allargada la morfologia
interna del qual srsquoestructuraria en funcioacute drsquoun carrer central on anirien a parar estances
drsquoentre 10 i 20 m2 Eacutes probable que la gran extensioacute drsquoaquest jaciment
(aproximadament 3125 m2) tingui a veure amb alguna activitat minera el producte de
la qual anava destinat tant a lrsquoautoconsum com a lrsquointercanvi amb els fenicis19
33 EgravePOCA ROMANA EL JACIMENT DELS SERDANS EL POBLAMENT AL BARRANC DE
LA CONCA ENTRE ELS SEGLES II I V
Quan les tropes romanes comandades per Gneu i Publi Escipioacute van arribar a les terres
del sud del riu Ebre per a enfrontar-se amb lrsquoexegravercit cartaginegraves tres anys despreacutes de
lrsquoesclat de la Segona Guerra Puacutenica (218-201 aC) es van trobar que aquest territori
lrsquohabitaven els ilercavons diferents tribus ibegraveriques que srsquohavien aliat amb el bagravendol
cartaginegraves i anaven totalment en contra de les pretensions romanes Despreacutes de la
batalla de les goles de lrsquoEbre (215 aC) a prop de Dertosa en quegrave la flota romana va
derrotar la cartaginesa els germans Escipioacute van continuar la seva poliacutetica de conquesta
del territori i de sotmetiment de les tribus ibegraveriques especialment les que hi havia
assentades a les Terres de Ponent20
Les primeres referegravencies en els autors antics a la capital drsquoaquest ampli territori
Dertosa que tenia el riu Ebre com a via bagravesica de comunicacioacute i comerccedil les trobem en
Estraboacute21 (segle I aC - I dC) i Pomponi Mela22 (segle I dC) els quals la situen en el pas
del riu Ebre Suetoni23 (segle I dC - II dC) parla del seu important port mariacutetim i Plini24
(segle I dC) destaca que els seus habitants gaudien del dret romagrave Fins i tot va arribar a
encunyar moneda com a Mun Hibera Iulia amb la llegenda Ilergavonia fent
19 MORENO EXPOacuteSITO I laquoIntervencioacuteraquo cit 227 20 MIRA GUARDIOLA M A Cartago contra Roma Las guerres puacutenicas Madrid ediciones Alderabaacuten
2000 196 21 ESTRABOacute Geographica III 4 9 ἐκ δὲ τοῦ Ταρράκωνος ἐπὶ τὸν πόρον τοῦ Ἴβηρος κατὰ Δέρτωσσαν 22 POMPONI MELA De Chorographia II 90 super ingens Hiberus Dertosam adtingit 23 SUETONI De vita Caesarum Vita Galbae X ac subinde Alexandrina navis Dertosam appulit armis
onusta sine gubernatore sine nauta ac vectore ullo ut nemini dubium esset iustum piumque et
faventibus diis bellum suscipi 24 PLINI Naturalis Historia III 23 Nunc per singulos conventus reddentur insignia praeter supra dicta
Tarracone disceptant populi XLII quorum celeberrimi civium Romanorum Dertosani
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
17
referegravencia al territori tot i que despreacutes en egravepoca de Tiberi es va substituir per
Dertosa25
Evidentment en la seva fundacioacute hi va tenir un paper destacat la ciutat de Tagraverraco
capital de la proviacutencia romana i un important port drsquoHispagravenia Aixograve vol dir que Dertosa
pertanyia a la proviacutencia de la Hispania Citerior i posteriorment a les diverses
reorganitzacions que van tenir lloc a la Provincia Hispania Tarraconensis Aquest
vincle amb Tagraverraco va perdurar durant tot el periacuteode romagrave i visigot i fins i tot durant
les primeres degravecades de la invasioacute musulmana
A partir del segle I coincidint amb un augment de les temperatures i unes condicions
climagravetiques meacutes agraverides va tenir lloc una progressiva desforestacioacute antrogravepica del
paisatge de les planes de lrsquoEbre que segurament va fomentar en entrar al segle II una
ocupacioacute de les zones muntanyoses properes a Dertosa i a la vall del riu Ebre amb la
finalitat drsquoexplotar els seus recursos naturals26
A finals de lrsquoAlt Imperi doncs lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai rural del territori de Dertosa
va experimentar canvis significatius derivats de la progressiva fi de les villae que
srsquohavien anat fundant durant els primers segles de la nostra era i lrsquoaparicioacute de nous
models drsquoocupacioacute En agraverees marginals de lrsquoager dertosanus comencen a aparegraveixer
petits assentaments rurals amb una clara especialitzacioacute en lrsquoelaboracioacute de productes
molt concrets oli vi ceragravemica materials de construccioacute etc El jaciment dels Serdans
al massiacutes dels Ports sembla que forma part drsquoaquesta nova manera drsquoaprofitar els
recursos naturals de les explotacions Aquesta especialitzacioacute que comporta de
vegades lrsquoabsegravencia o la reduccioacute de la part residencial de la vilmiddotla neix en un context
general meacutes ampli que suposa la disminucioacute dels contactes comercials amb altres
territoris del Mediterrani de manera que es fa necessari introduir sistemes de produccioacute
que permetin que aquests nous espais rurals tinguin capacitat suficient per a
subministrar els productes que la poblacioacute del territori demana27
25 LLORENS M del Mar i AQUILUEacute X laquoIlercavonia-Dertosa i les seves encunyacions monetagraveriesraquo
Barcelona Societat Catalana drsquoEstudis Numismagravetics 2001 24-34 26 RIERA S laquoCanvis ambientals i modelacioacute antrogravepica del territori entre lrsquoegravepoca ibegraverica i lrsquoaltmedieval
a Catalunya aportacions de la palinologiaraquo Cota Zero 20 2005 104 27 NEGRE J De Dertosacit 482
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
18
En el moacuten romagrave la vilmiddotla i el territori que controlava van esdevenir els pilars
fonamentals de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai rural La definicioacute de villa rustica va anar
canviant al llarg del temps si beacute en termes generals els historiadors tendeixen a acceptar
que es tracta drsquoun assentament de tipus rural que es divideix en dos sectors un
anomenat pars massaricia que engloba lrsquoagraverea on srsquoelaboren es conserven i
srsquoemmagatzemen els productes (pars fructuaria) i on viuen normalment en regravegim
drsquoesclavitud els treballadors (pars rustica) i lrsquoaltre anomenat pars urbana o dominica
que afecta lrsquoedifici on resideix la famiacutelia principal que nrsquoeacutes propietagraveria o beacute simplement
lrsquoamo que hi passa temporades durant lrsquoany per supervisar els treballs que srsquohi fan la
qual cosa significa que aquest espai era similar a lrsquoespai urbagrave eacutes a dir reproduiumla en
gran mesura lrsquoesquema de la domus la casa de ciutat caracteritzada per ser una vivenda
particular drsquouna sola planta on residien habitualment els propietaris28
Tot i la relativa independegravencia de les vilmiddotles respecte del seu espai drsquoinfluegravencia tendien
a formar part drsquouna xarxa meacutes extensa que tenia un nucli urbagrave de referegravencia en el cas
del territori ebrenc Dertosa amb el qual estaven connectades a traveacutes de vies de
comunicacioacute29
Lrsquoocupacioacute dels vessants del massiacutes dels Ports entorn al segle II va culminar
definitivament el proceacutes de romanitzacioacute del territori de Dertosa30 Amb tota
probabilitat va ser en aquesta egravepoca quan va neacuteixer lrsquoestabliment dels Serdans el qual
va estar en funcionament fins a finals del segle V A partir drsquoaleshores i sobretot de la
primera degravecada del VI srsquoobserva un abandonament progressiu de les agraverees residencials
si nrsquohi havia en part a causa drsquouna davallada notable de les temperatures sobretot a
lrsquohivern amb un retroceacutes dels conreus i les explotacions de muntanya i en part tambeacute
pels canvis en les estructures productives drsquoaquestes villae com a consequumlegravencia de la
caiguda de lrsquoImperi Romagrave i la conquesta i la consolidacioacute del poder visigogravetic a la
Peniacutensula Ibegraverica Durant aquest periacuteode segons J Negre31 les aristocragravecies
provincials hispano-romanes haurien abandonat les seves residegravencies rurals o els
centres manufacturers propietat seva per a instalmiddotlar-se a la ciutat des drsquoon haurien
28 Ibidem i httpseswikipediaorgwikiVilla_romana 29 ARCE J laquoVillae en el paisaje rural de Hispania romana durante la antiguumledad tardiacutearaquo Anejos de
AEspA 39 2006 9 30 REVILLA V Economia i poblament romagrave al curs inferior de lrsquoEbre la vilmiddotla de Casa Blanca
(Tortosa) Tarragona Diputacioacute Provincial de Tarragona 2003 133-146 31 NEGRE J cit 483
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
19
centralitzat la defensa del territori davant la pressioacute visigogravetica i aixiacute sentir-se meacutes segurs
i protegits
4 ESTUDI DEL JACIMENT ROMAgrave DELS SERDANS
41 UBICACIOacute
Com hem dit abans el jaciment arqueologravegic dels Serdans es troba al terme municipal
drsquoAlfara de Carles concretament en el punt quilomegravetric 21 de la carretera local TV-
3422 que comunica aquesta poblacioacute amb els Reguers des drsquoon a traveacutes de la T-342
srsquoarriba a Roquetes i drsquoaquiacute per la T-341 a Tortosa capital de la comarca del Baix
Ebre
Emplaccedilament del jaciment arqueologravegic dels Serdans al terme municipal drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre)
Actualment la TV-3422 creua aquest jaciment de manera que les restes
arqueologravegiques es troben a banda i banda de la carretera Aquesta circumstagravencia tan
peculiar data de 1965 quan la Diputacioacute de Tarragona32 hi va dur a terme obres
drsquoacondicionament del ferm i hi va fer un canvi en el traccedilat del tram compregraves entre el
punt quilomegravetric 21 i 3 amb la finalitat de reduir el desnivell existent El nou traccedilat es
va fer seguint el curs del barranc de la Conca en sentit ascendent fins a un punt on la
carretera fa una girada despreacutes de bifurcar-se tot donant la possibilitat de continuar fins
al paratge del Toscar Des drsquoaquesta bifurcacioacute el jaciment es troba aproximadament a
uns 300 m en direccioacute a Alfara de Carles concretament al costat drsquoun petit pont per
sota del qual passa un torrent
32 Diario Espantildeol 25-5-1965 Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
20
Emplaccedilament del jaciment i vista aegraveria de lrsquoentorn Es pot apreciar el traccedilat del tram nou de la TV-3422 (color blau) i el camiacute vell drsquoAlfara de Carles (color groc) tambeacute conegut com a camiacute de les Planilles
Si analitzem la ubicacioacute drsquoaquest establiment segons els criteris que aplicaven els
agrogravenoms romans observarem que coincideix forccedila amb les recomanacions que
donaven per triar el lloc drsquouna vilmiddotla En primer lloc es troba en el vessant drsquouna
muntanya perograve en el punt que teacute un desnivell meacutes suau en segon lloc es troba a prop
drsquoun torrent i meacutes enllagrave hi ha el barranc de la Conca molt meacutes cabaloacutes en tercer lloc
lrsquoorientacioacute eacutes cap al sud la qual cosa permet tenir un horitzoacute forccedila ampli i moltes hores
de sol en quart lloc disposava drsquouna via de comunicacioacute relativament propera que
facilitava lrsquoacceacutes per a les persones perograve tambeacute el transport i la distribucioacute dels
productes
42 ESTAT ACTUAL
Certament les poques restes visibles drsquoaquest jaciment passen totalment
desapercebudes perquegrave es troben a la base drsquoun marge de pedra seca construiumlt a
posteriori amb lrsquoobjectiu de retenir la terra del bancal que hi ha a la part superior En
concret en el voral esquerra de la carretera anant en direccioacute a Alfara de Carles es
poden apreciar restes constructives que corresponen a dos murs truncats que
conflueixen en angle
Cal dir que si beacute el terreny drsquoaquest indret devia tenir en el passat un pendent bastant
suau en algun moment es va considerar meacutes adient lrsquoaixecament de terrasses
mitjanccedilant marges de pedra seca probablement a partir dels segles XIV I XV quan la
poblacioacute drsquoAlfara va tenir la necessitat de disposar de meacutes conreus drsquoolivera ndashguanyats
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
21
en moltes ocasions a costa dels pinars i els alzinars originarisndash de manera que aquests
treballs de condicionament del terreny van comportar la destruccioacute parcial del jaciment
Tant eacutes aixiacute que la pedra dels murs i les parets drsquoaquella antiga construccioacute es van
reaprofitar en els marges que hi ha al seu voltant encara meacutes barrejats amb la pedra
seca tambeacute srsquohi troben molts fragments de teules que servien per reomplir petits forats
o falcar
Fragments de teula tipus tegula utilitzats per falcar o reomplir el mur de pedra seca
A meacutes a meacutes en una agraverea drsquoaproximadament 3500 m2 des del pontet abans esmentat
i en direccioacute a la cruiumllla del Toscar apareixen molts fragments de teules i terracota en
general no nomeacutes en superfiacutecie en els bancals de conreu sinoacute tambeacute dintre dels marges
i a sobre drsquoells
Carretera TV-3422 a lrsquoalccedilada del jaciment arqueologravegic El rectangle vermell indica lrsquoagraverea aproximada per on es
troba una major quantitat de restes ceragravemiques
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
22
Estat actual de lrsquoemplaccedilament del jaciment en direccioacute sud-est
43 LA NECROgravePOLIS DESAPAREGUDA I LES RESTES DE DOS MURS
Quan les magravequines excavadores van comenccedilar els treballs de rebaix i anivellament en
el punt on es trobava el jaciment arran de la modificacioacute del traccedilat de la carretera TV-
3422 el primer que va aparegraveixer a la llum van ser diversos esquelets humans segons
les declaracions drsquoalguns operaris de lrsquoobra que encara viuen i van tenir lrsquoocasioacute de
poder-los contemplar Les explicacions drsquoaquests operaris coincideixen a dir que les
restes humanes van aparegraveixer barrejades amb trossos de teules planes les magravequines
van seguir avanccedilant perograve i uns metres meacutes enllagrave es van trobar amb el que semblaven
dos murs drsquouns 60 cm drsquoalccedilada els quals creuaven en sentit diagonal divergent lrsquoespai
per on havia de passar la carretera Com havia succeiumlt amb els esquelets humans les
magravequines els van arrencar i nomeacutes van deixar al lateral esquerre en direccioacute a Alfara
de Carles una petita porcioacute del que semblen les parets o murs drsquouna estanccedila
Es tracta dels dos murs que hem comentat en lrsquoapartat anterior situats a 120 m de
profunditat respecte del nivell del bancal superior i que srsquoajunten formant un angle eacutes
a dir formen la cantonada drsquoalguna habitacioacute Aquests murs segons els testimonis
abans de la seva destruccioacute continuaven un en direccioacute sud-est i lrsquoaltre en direccioacute
sud-oest de manera que devien conformar alguna estanccedila
Desgraciadament ni la descoberta dels esquelets humans ni la dels murs no van fer
aturar les obres Es va actuar amb total desiacutedia com si no hagueacutes passat res de manera
que no en va quedar constagravencia enlloc no es va fer cap fotografia ni evidentment cap
actuacioacute arqueologravegica drsquourgegravencia Lrsquouacutenic que queda eacutes la memograveria oral dels testimonis
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
23
Eacutes molt probable que els cossos que es van trobar pertanyessin a una petita necrogravepolis
orientada cap a lrsquooest i situada a la part de fora dels murs que la maquinagraveria va posar al
descobert ategraves que segons els testimonis es van localitzar uns metres abans drsquoarribar
a aquests murs La presegravencia de teules barrejades amb els esquelets srsquoexplica pel tipus
drsquoenterrament realitzat mitjanccedilant teules planes calccedilades al terra formant un prisma
triangular Cal dir que aquest tipus drsquoenterrament va ser forccedila frequumlent a lrsquoetapa tardo-
romana especialment entre els segles III i V
Enterrament de tipus tegula
44 CARACTERIacuteSTIQUES DELS MURS
Els dos trams de mur es van aixecar segons la tipologia drsquoopus incertum eacutes a dir estan
fets de maccediloneria amb pedres de diferents mides sense treballar descansant unes
sobres les altres i subjectades mitjanccedilant morter de calccedil Tenen diferent gruix la qual
cosa indica que tenien una funcioacute diferent Eacutes probable que el mur B que teacute una
amplada de 55 cm correspongui a una paret exterior o de cagraverrega mentre que el mur
A que fa 46 cm correspongui a una paret secundagraveria o interior
a) Mur A (orientacioacute sud-est)
- Amplada 46 cm
- Alccedilada 70 cm
- Llargada (cara interna) 60 cm
- Llargada (cara externa) 75 cm
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
24
Llargada Cara interior
Amplada
Alccedilada
b) Mur B (orientacioacute sud-oest)
- Amplada 55 cm
- Alccedilada 65 cm
- Llargada (cara interna) 85 cm
- Llargada (cara externa) 130 cm
Llargada interior Amplada
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
25
Alccedilada
45 LA VIA DE COMUNICACIOacute AMB DERTOSA
La vall del riu Ebre ha estat des de sempre una via de comunicacioacute natural tant fluvial
com terrestre Aixograve fa pensar en lrsquoexistegravencia drsquouna ruta interior de segon ordre que
resseguint el curs del riu permetia arribar a la ciutat de Caesaraugusta (Saragossa) En
el territori de lrsquoantiga Dertosa aquesta via devia vorejar els Ports i a part de facilitar el
desplaccedilament cap a lrsquointerior connectava diversos establiments romans situats a les
faldes del massiacutes per tant una mica apartats de la Via Augusta
Lrsquoestabliment dels Serdans tot i trobar-se allunyat de les principals xarxes de
comunicacioacute segurament estava comunicat amb Dertosa a traveacutes drsquoun camiacute que
seguint el curs del barranc anava descendint fins al lloc anomenat laquoels Estretsraquo En
aquest tram antigament la carretera continuava per la banda esquerra la qual cosa
permetia salvar fagravecilment el congost que hi ha Un cop superat aquest obstacle el camiacute
seguia en direccioacute a Dertosa i creuava el barranc de la Conca meacutes avall cap al sud per
algun indret on el desnivell era meacutes suau Fins i tot no es pot descartar que es bifurqueacutes
en algun punt de manera que tambeacute fos possible arribar als establiments que hi havia
a prop de lrsquoEbre a lrsquoalccedilada drsquoAldover o Xerta
46 CROQUIS HIPOTEgraveTIC
Com que no srsquoha fet cap excavacioacute ni cap prospeccioacute eacutes impossible delimitar
exactament lrsquoespai que ocupava aquest jaciment De tota manera si observem
lrsquoorientacioacute dels dos petits trams de mur conservats es pot plantejar una hipogravetesi de
com srsquoorientaven en relacioacute al torrent que amb tota seguretat delimitava la continuiumltat
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
26
de la construccioacute en direccioacute nord-est i sud Es evident que el dia que es duguin a terme
els treballs drsquoexcavacioacute hauran de comenccedilar per aquest punt en direccioacute nord-oest per
tal de comprovar si el tram que hi ha a la vista teacute continuiumltat en aquesta direccioacute
5 ESTUDI DEL MATERIAL TROBAT
51 PROCEDEgraveNCIA GEOLOgraveGICA I COMPOSICIOacute QUIacuteMICA DE LA PASTA CERAgraveMICA
De lrsquoobservacioacute de la pasta que es va fer servir en la fabricacioacute del material ceragravemic
que ha aparegut fins ara als Serdans i tenint en compte que no hem pogut fer cap estudi
de laboratori deduiumlm que el material que srsquoha trobat fins ara teules un fragment de
doli i una antefixa comparteixen una composicioacute quiacutemica molt similar eacutes a dir es
tracta de la mateixa argila Aixograve vol dir que amb tota seguretat procedeixen de la
mateixa terrisseria Eacutes cert que hi ha la possibilitat que aquest material hagueacutes vingut
drsquoun altre lloc i srsquohagueacutes transportat fins als Serdans per a utilitzar-se en la construccioacute
de la suposada vilmiddotla ruacutestica perograve com que el color i la composicioacute de lrsquoargila
coincideixen amb el terra argiloacutes que encara hi ha en la finca agriacutecola actual que hem
anomenat argiler dels Serdans i en lrsquoargiler del coll drsquoAlfara a uns 500 m de distagravencia
probablement hem de pensar que el material de terracota que estudiarem es va fer aquiacute
mateix eacutes a dir que estem davant un centre terrisser que devia subministrar materials
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
27
de construccioacute a la ciutat de Dertosa i les vilmiddotles situades a les terrasses fluvials de
lrsquoEbre
Argiler dels Serdans Argiler del coll drsquoAlfara
Els operaris drsquoaquest centre devien utilitzar lrsquoargila que hi havia in situ i la de lrsquoargiler
del coll drsquoAlfara33 i les devien barrejar ja que la composicioacute quiacutemica de lrsquoargila
drsquoaquest lloc eacutes altament calcagraveria la qual cosa donava consistegravencia a les peces Aquest
element calcari amb guixos i feldespats correspon als granets blancs que destaquen
sobre la base drsquoargila
Fragment de roca argilosa de lrsquoargiler del coll drsquoAlfara Sorra argilosa i granets calcaris resultants
Aquesta argila es caracteritza per ser de tipus secundari eacutes a dir del tipus drsquoargiles
vermelles amb abundant presegravencia de partiacutecules drsquoogravexid fegraverric procedecents de capes
sedimentagraveries que apareixen en nivells molt superficials
33 Aquest argiler encara srsquoexplotava a principis dels segle XX per a lrsquoobtencioacute de guixos argila i calccedil
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
28
Aixiacute doncs la pasta ceragravemica que utilitzaven era la mateixa per a tots els productes
que elaboraven teules antefixes vasos ceragravemics etc La composicioacute es basava en una
barreja drsquoargiles i feldespats amb desgreixants de mida reduiumlda que els artesans afegien
per evitar transformacions del relleu de la peccedila durant la coccioacute ja que rebaixaven la
temperatura de fundicioacute34 de manera que es podien conservar inalterades les
caracteriacutestiques originagraveries de la massa argilosa Els desgreixants a meacutes a meacutes
incrementaven la consistegravencia de la pasta bastant porosa facilitaven la impermeabilitat
i augmentaven la resistegravencia de la peccedila resultant35
Massa argilosa amb inclusions vermelles blanques i fragments de mica
Drsquoaltra banda tot i que no hem pogut recoacuterrer a cap tegravecnica de laboratori per fer una
anagravelisi quiacutemica a partir drsquoun observacioacute detallada de totes les peces hem identificat
diversos minerals que actuaven com a desgreixants propis de la massa argilosa com
ara la calcita el feldespat i la mica Hem detectat de manera homogegravenia inclusions
vermelles (ogravexids fegraverrics) i blanques (guixos calises arenisques etc) la qual cosa
indica que aquests elements ja es trobaven de manera natural en lrsquoargila Lrsquouacutenic grup
de minerals que sembla haver estat afegit de forma intencional soacuten les miques daurades
que apareixen abundantment en les pastes de produccioacute local poc depurades36
34 Lrsquoargilla acostuma a courersquos entre els 950deg i 1100deg C 35 Vegeu httpscawikipediaorgwikiArgila 36 NEGRE J De Dertosa cit 195
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
29
52 LES TEULES
521 Descripcioacute de la seva troballa i estat de conservacioacute
Hi ha dos contextos molt diferents que han envoltat la troballa de les teules Drsquouna
banda tenim les dues teules que tot i estar en estat fragmentari srsquohan pogut
recompondre Aquestes dues teules van sortir a la llum el 1965 quan es van fer les obres
per obrir el nou tram de carretera Segons les fonts orals correspondrien a les teules
que cobrien els cossos de la necrogravepolis i srsquohaurien conservat senceres fins que les
magravequines van remoure el terra i van acabar trencant-les Per sort alguacute va tenir cura de
recollir-les Actualment la seva propietagraveria ha consolidat amb un suport de fusta fet
expressament la qual cosa ha permegraves que srsquohagin mantingut en bon estat
Les dues teules tipus tegula encaixades en un marc de fusta
En canvi els altres fragments de teules han anat aflorant des de 1982 fins a lrsquoactualitat
Es tracta de trossos de mides molt diferents que en general han aparegut
superficialment
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
30
522 Tipologia i datacioacute
Dels dos tipus de teules que feien servir els romans tegulae37 teula plana i rectangular
i imbrex38 teula cogravencava als Serdans de moment nomeacutes nrsquohan aparegut del primer
Una explicacioacute probable drsquoaquesta circumstagravencia la trobem en el proceacutes de reutilitzacioacute
dels materials drsquoaquest jaciment que ha tingut lloc durant segles Tenint en compte que
les tegulae van deixar drsquoutilitzar-se cap al segle VII39 eacutes normal que les imbrices
anessin molt buscades perquegrave es van convertir en un material de construccioacute molt
adequat per cobrir el sostre de les cases Per tant no ens ha drsquoestranyar que en general
se nrsquohagin conservat tan poques perquegrave segurament que va ser un dels primers
materials destinats a ser reutilitzats
Elements drsquoun teulat segons Daremberg-Saglio
Prenent com a referegravencia la catalogacioacute de teules galo-romanes que va fer J Chauffin40
sembla que pel tipus drsquoencaix i la forma de les revores de les teules caldria situar-les
al voltant del segle III
Les teules romanes solien ser drsquoargila tot i que se nrsquohan conservat algunes elaborades
amb altres materials Les planes i rectangulars disposaven de dues pestanyes o revores
37 La paraula llatina tegula procedeix de lrsquoarrel teg- que significa laquocobrirraquo Per a meacutes informacioacute sobre aquesta etimologia vegeu sv ERNOUT A i MEILLET A Dictionnaire eacutetymologique de la langue latine
Histoire des mots Pariacutes Klincksieck 1967 38 El terme imbrex procedeix de imber lsquoplujarsquo perquegrave gragravecies a la forma corba que tenia desaiguava
lrsquoaigua de la pluja a dues vessants vegeu sv ERNOUT A i MEILLET A cit Sant Isidor (Etimologies
XIX 10 15) doacutena aquesta explicacioacute sobre lrsquoetimologia dels mots tegula i imbrex Tegulae vocatae quod
tegant aedes et imbrices quod accipiant imbres eacutes a dir laquosrsquoanomenen tegulae perquegrave cobreixen els
edificis i imbrices perquegrave contenen les plugesraquo 39 RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa ceraacutemica de aplicacioacuten arquitectoacutenica desde eacutepoca protoibeacuterica hasta eacutepoca
visigoda (ssVII aC-VIII dC)raquo en La Ruta de la ceraacutemica Castelloacute Ed Alicer 2000 32-37 40 CHAUFFIN J laquoLes tuiles gallo-romaines du BasDauphineacuteraquo CNRS Gallia XIV 1956 81-88
Imbrex
Tegula
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
31
pels dos costats meacutes allargats amb encaixos que permetien que una teula descanseacutes
sobre lrsquoaltra i quedeacutes ben falcada
Logravegicament aquestes peces tan grans aiumlllaven molt beacute la vivenda de lrsquoaigua de pluja i
segons com estigueacutes dissenyada la teulada la dirigien o beacute cap a algun impluvium o beacute
cap a lrsquoexterior de lrsquoedifici
523 Caracteriacutestiques i mides
Els oriacutegens drsquoaquests elements constructius que es feien servir en les cobertes de les
teulades els trobem en el moacuten grec De fet molts temples grecs estaven coberts amb
grans teules del tipus tegula sovint de marbre combinades amb teules imbrices les
quals tenien forma diegravedrica conegudes tambeacute com a corinthiaces perquegrave sembla que
va ser a Corint on es van utilitzar per primera vegada Despreacutes es van afegir les imbrices
lacograveniques que ja eren semiciliacutendriques o semitroncocograveniques41
Drsquoaltra banda cal destacar les marques de produccioacute En el cas de les dues teules que
srsquohan conservat iacutentegres observem tres traccedilos amb forma de ldquoNrdquo fets al voltant del
segell del terrisser el qual deixava una marca impresa mitjanccedilant un tampoacute que podia
ser metagravelmiddotlic o de fusta La marca drsquoaquest segell es troba en una zona visible a la part
plana de la teula
Marques visibles del segell de lrsquoartesagrave i la ldquoNrdquo
41 DAREMBERG CH I SAGLIO E Dictionnaire des antiquiteacutes grecques et romaines s v laquoTegularaquo Pariacutes
Hachette 1877-1919 Versioacute digital drsquoaquesta obra Universidad de Toulouse-Le Mirail httpdagruniv-tlse2fr
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
32
Les mides de les teules tipus tegula variaven una mica drsquouna zona a una altra ja que
no hi havia una mida estagravendard fixada perograve en general oscilmiddotlaven al voltant dels dos
peus romans (bipedalis) segons indica Vitruvi42 eacutes a dir uns 60 cm aproximadament
pel costat meacutes gran i drsquoun peu i mig uns 45 cm pel costat meacutes petit
Les mides de les imbrices por la seva banda feien 40 cm de llarg 12 cm drsquoample per
la banda meacutes estreta 17 cm drsquoample per la banda amb la curvatura meacutes ampla i 19 cm
de gruix
El pes drsquouna tegula en cru estava al voltant de 12 kg i un cop cuita al voltant de 7 kg
en canvi una imbrex en cru pesava uns 6 kg i despreacutes de la coccioacute uns 35 kg De tot
plegat podem deduir que els sostres havien drsquoaguantar un pes considerable
aproximadament uns 35 kgm2 calculant que per cada m2 calia ben beacute 4 tegulae i 2
imbrices
Pel que fa a les mides drsquoaquestes dues teules coincideixen forccedila amb la bipedalis
descrita per Vitruvi
Teula 1
-Estat sencera perograve amb una esquerda central que parteix la teula en dues parts
Disposa drsquoencaixos en els quatre extrems
-Llargada 62 cm
-Amplada 47 cm (incloses les revores i els encaixos)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Amplada de la revora 25 cm (la part meacutes estreta) 4 cm (la part meacutes ampla)
-Pes 8 kg aprox
-Gruix de la base 2 cm
42 VITRUVI POLmiddotLIOacute De architectura libri VII editor F Krohn Leipzig Teubner 1912 Versioacute digital
en Perseus Project
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
33
Teula 2
-Estat sencera perograve amb dues esquerdes que parteix la teula en tres trossos
-Llargada 62 cm
-Amplada 47 cm (incloses les revores i els encaixos)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Amplada de la revora 25 cm (la part meacutes estreta) 4 cm (la part meacutes ampla)
-Pes 8 kg aprox
-Gruix de la base 2 cm
Teula 3
-Estat fragmentari Correspon a lrsquoencaix de la banda dreta part inferior de la teula
-Dimensions 27 cm x 21 cm x 165 cm
-Amplada de la revora 25 cm (part meacutes estreta) i 3 cm (part meacutes ampla)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Encaix 8 cm
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
34
-Gruix de la base 2 cm
Teula 4
-Estat fragmentari Correspon a lrsquoencaix de la banda esquerra part superior de la teula
-Dimensions 20 cm x 19 cm x 9 cm
-Amplada revora 3 cm (part meacutes estreta) i 4 cm (part meacutes ampla)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Encaix 8 cm
-Gruix de la base 2 cm
Teula 5
-Estat fragmentari Correspon al lateral de la banda dreta
Dimensions 33 cm x 175 cm x 125 cm x 17 cm
Amplada revora 3 cm (part meacutes estreta) i 4 cm (part meacutes ampla)
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
35
Alccedilada de la revora 3 cm
Encaix 8 cm
Gruix de la base 2 cm
Teula 6
-Estat fragmentari Correspon al lateral dret de la part central de la teula
-Dimensions 46 cm x 25 cm x 31 cm
-Amplada revora 2 cm (part meacutes estreta) i 4 cm (part meacutes ampla)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Gruix de la base 2 cm
524 La manufactura
La fabricacioacute dels materials de construccioacute principalment teules i maons requeria la
presegravencia de forns forccedila especiacutefics de manera que resultava molt meacutes pragravectic i barat
construir el forn on es trobava lrsquoargiler o molt a prop seu meacutes que no pas construir-lo
en el lloc on srsquohavia drsquoaixecar la construccioacute
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
36
Els forns on es podien aconseguir temperatures molt elevades funcionaven amb molta
quantitat de llenya la qual cosa significa que aquesta mategraveria primera havia de trobar-
se molt a prop eacutes a dir calia tenir proper algun bosc o disposar drsquoun sistema de
transport de llenya que assegureacutes un subministrament constant
En aquests tallers el treball estava molt repartit de manera que cadascuacute tenia assignada
una tasca Hi havia els llenyataires que srsquoencarregaven de tallar i subministrar la llenya
adient els teulers professionals que tenien la funcioacute de preparar les teules i els maons
enfornar-los i courersquols i els fusters especialitzats en la construccioacute de sostres En la
majoria drsquoocasions perograve aquest treball estava en mans drsquoesclaus
Un cop les peces drsquoargila havien sortit ja cuites del forn adquirien les qualitats progravepies
de la ceragravemica Durant el proceacutes de coccioacute perograve calia que el forn arribeacutes a temperatures
molt altes entre els 900ordm i 1100ordm C El forn meacutes emprat pels romans va ser lrsquoanomenat
forn de graella Es tracta drsquoun forn amb dues cagravemeres de tir vertical en quegrave la caldera
estagrave separada de la cambra de coccioacute per una estructura sogravelida realitzada en obra que
es coneix com a graella Els forns de graella podien tenir planta circular ovalada o
rectangular43
Per tal de sustentar la graella es construiumlen arcs de mig punt o apuntats normalment
fets de maons i mitjanccedilant un gran pilar situat a la part inferior a la cambra de
combustioacute srsquoaconseguia lrsquoestabilitat de la graella
Ara per ara al jaciment dels Serdans no srsquoha descobert cap indici sobre la possible
ubicacioacute drsquoun forn Podria ser que una part la meacutes superficial hagueacutes estat arrassada
al llarg dels segles amb el reaprofitament habitual del material i que la zona de
combustioacute com que generalment es trobava sota terra encara resti amagada i coberta
per la terra dels camps de conreu
Pel que fa a les teules imbrices les fabricaven mitjanccedilant un motlle trapezoidal de fusta
srsquohi posava la massa drsquoargila i a continuacioacute es passava una fusta per enrasar beacute tot el
motlle Tot seguit se li donava la forma corva amb lrsquoajuda drsquoun altre motlle corvat En
43 DAREMBERG CH I SAGLIO E cit s v laquoFurnusraquo
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
37
canvi les teules tegulae srsquoobtenien amb lrsquoajuda drsquoun sol motlle que ja comptava amb
les revores i els encaixos corresponents44
Fabricacioacute drsquouna tegula
525 La construccioacute drsquouna teulada romana
Normalment els romans construiumlen les cobertes de les cases amb bigues de fusta que
situaven paralmiddotlelament a la distagravencia convenient Al seu torn les bigues descansaven
sobre una jagravessera una gran biga situada al carener Per sota de les bigues hi havia una
estructura de fusta anomenada cintra que les reforccedilava
Les teules descansaven sobre taulons de fusta o directament sobre les bigues a les quals
de vegades es fixaven mitjanccedilant claus Les teules es juxtaposaven per la banda on les
revores eren meacutes grans de manera que la part meacutes gruixuda srsquoorientava aiguumles avall i
se superposava a lrsquoextrem contrari de la teula inferior els encaixos dels extrems
facilitaven lrsquoensamblatge A mesura que srsquoanaven colmiddotlocant les tegulae les juntes que
quedaven entre la revora drsquouna teula i la de lrsquoaltra es cobrien amb imbrices amb un
diagravemetre suficient per abastar les juntes de les peces rectangulars Aquestes mateixes
teules perograve de mida una mica meacutes gran es colmiddotlocaven al cavalloacute superior de la teulada
44 httpwwwacademiaedu3192209Materiales_Latericios_Romanos_aplicados_a_la_construccioacuten
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
38
per cobrir la separacioacute que quedava entre les teules de la part superior dels rius que
donaven a un vessant i a lrsquoaltre si era el cas que la teulada era a dos vessants45
Cada filera de tegulae formava un canal o riu que evacuava les aiguumles de la pluja cap a
lrsquoexterior
Esglaonament de les teules
Reproduccioacute drsquouna teulada romana Museacutee Archeacuteologique Palais Rohan Estrasburg Foto H Graciagrave
45 DAREMBERG CH I SAGLIO E cit s v laquoTectumraquo
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
39
53 EL DOLI
531 Descripcioacute de la seva troballa i estat de conservacioacute
La peccedila de ceragravemica que tractarem a continuacioacute la va trobar el 2014 el senyor Joan
Valentiacute Royo veiacute drsquoAlfara de Carles mentre passejava per lrsquoindret del jaciment
Concretament el lloc de la troballa se situa a la banda esquerra en direccioacute a Alfara de
Carles a tocar del marge de pedra seca i molt a prop del punt on hi ha les restes dels
dos murs
En aquests moments es troba dipositada al Museu drsquoAlfara de Carles Segurament es
tracta drsquoun fragment de doli del llatiacute dolium lsquogerra tenallarsquo que pel gruix que presenta
devia tenir unes parets i unes mides considerables En concret sembla que correspon a
un fragment de la part superior de la boca
532 Tipologia i datacioacute
A diferegravencia de les classificacions drsquoaltres grups ceragravemics la tendegravencia meacutes
generalitzada entre els investigadors actuals no eacutes establir tipologies de dolia en funcioacute
de la cronologia sinoacute de la forma de les seves revores perquegrave les peces que han
perviscut ho han fet en un estat forccedila fragmentari i les parets drsquoaquests recipients
ofereixen molt poca informacioacute Evidentment nomeacutes les peces completes permeten
obtenir dades importants a tenir en compte com ara les mides i la capacitat46
Per la forma de la revora de la boca eacutes evident que la peccedila a la qual pertanyia el
fragment devia tenir un coll forccedila pla
46 SALIDO DOMIacuteNGUEZ J Los dolia en Hispania caracterizacioacuten funcionalidad y tipologia Manual
de ceragravemica romana III Madrid Museo Arqueoloacutegico Regional de la Comunidad de Madrid 2017 250
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
40
Seccioacute del coll i la boca del doli
Pel que fa a la datacioacute cal assignar-li una cronologia que oscilmiddotla entre els segles II-IV
igual que la resta del material que fins ara srsquoha trobat in situ
533 Caracteriacutestiques i mides
De lrsquoobservacioacute drsquoaquest fragment es dedueix la simplicitat i la poca cura amb quegrave va
ser elaborada la peccedila per exemple la vora de la boca no teacute cap tipus de motllura eacutes
completament llisa com si fos una continuacioacute de la resta del cos Amb la mateixa
pasta ceragravemica que es feien les teules i les antefixes es va elaborar aquest doli que tenia
un gruix de paret considerable aproximadament uns 3 cm
La pasta drsquoaquest tipus de recipient estava poc depurada Srsquohi pot veure una gran
quantitat de desgreixants que srsquoafegien per tal drsquoassegurar la resistegravencia necessagraveria en
un objecte drsquoaquestes mides
A la cara interior srsquoaprecien encara les liacutenies del torn i les ditades que el terrisser va
deixar quan volia rectificar el coll del doli
Detall de les ditades del terrisser i marques del torn
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
41
Pel que fa a lrsquoexterior el fragment no dona cap informacioacute sobre si disposava o no de
nanses
La fabricacioacute de dolia amb torn limitava forccedila les mides que podien tenir eacutes a dir no
era possible crear peces molt grans per les limitacions drsquoaquesta tegravecnica perograve siacute que
podien arribar a tenir unes dimensions considerables si lrsquoartesagrave era hagravebil Fent un cagravelcul
aproximat a partir del fragment conservat que mesura 14 cm a la part corresponent a
la boca i 21cm de llargada la peccedila sencera amb forma ovoide i base plana segurament
tenia una boca amb un diagravemetre que mesurava entre 30 i 35 cm i amb una alccedilada entre
90 i 100 cm la part meacutes ampla de la panxa devia mesurar tambeacute entre 90 i 100 cm de
diagravemetre i la base devia tenir un diagravemetre similar al de la boca Pel que fa al pes devia
oscilmiddotlar entre 30 i 35 kg amb capacitat per a uns 800 litres
Reconstruccioacute hipotegravetica del doli
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
42
En la cara interior el fragment no presenta cap indici que el recipient quan estava
sencer srsquohagueacutes utilitzat per guardar-hi algun producte
Com que aquests recipients pesaven molt no eren fagravecil de traginar tot i aixiacute es feien
servir tambeacute com a contenidors per al transport de productes tant per terra com per
mar47 Per tot plegat pensem que la peccedila a la qual pertany aquest fragment es deuria
fabricar per a uacutes propi dels que formaven part de lrsquoestabliment
Els dolis disposaven de tapes (opercula) generalment fabricades amb ceragravemica que
podien tenir o no nanses Ara beacute majoritagraveriament es feien servir tapes de fusta la qual
cosa explica que se nrsquohagin trobat molt poques en les excavacions
534 Uacutes i manufactura
El doli doncs era un recipient de ceragravemica de grans dimensions semblant a una gerra
La seva grandagraveria era realment excepcional Tenia la panxa molt ampla i la boca
presentava una obertura que variava molt drsquoun model a un altre eacutes a dir hi havia
exemplars amb la boca tancada i nrsquohi havia amb la boca ampla En el moacuten antic es feia
servir per emmagatzemar-hi liacutequids (vi i oli) o sogravelids (gra llegums etc) durant un
periacuteode llarg de temps
Cal destacar que lrsquouacutes de dolia en els establiments rurals romans demostra un canvi
important en la manera drsquoexplotar i aprofitar els recursos agraris ja que permet
gestionar emmagatzemar i comercialitzar tant els productes drsquoautoconsum com els
excedents drsquouna manera totalment diferent de com srsquohavia fet abans de lrsquoocupacioacute
romana48
En general els dolia els fabricaven in situ terrissaires itinerants o professionals que
treballaven en tallers que estaven especialitzats en la produccioacute de ceragravemica per a
lrsquoarquitectura destinada als establiments rurals Es feien servir en llocs de produccioacute
com ara granges o explotacions agragraveries i en punts de venda com per exemple tavernes
47 Shan descobert restes de vaixells mercants romans amb dues o tres files de dolis al llarg de la quilla
falcats per evitar el seu desplaccedilament que servien com a contenidors fixos per al transport de vi Per a
meacutes informacioacute vegeu SALIDO DOMIacuteNGUEZ J cit 277 48 SALIDO DOMIacuteNGUEZ J cit 258
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
43
i magatzems urbans Els dolis tambeacute sutilitzaven en els teatres ja que per les seves
bones qualitats acuacutestiques permetien crear efectes sonors49
Els dos megravetodes demmagatzemar els dolis eren o beacute mantenir-los mig enterrats en el
sogravel o beacute dempeus sota sostre A diferegravencia de lagravemfora el doli no es considerava un
accessori a vendre juntament amb la mercaderia que contenia sinoacute que era simplement
un contenidor per emmagatzemar o transportar productes
Dolium del Museo Arqueoloacutegico de Sevilla nordm inv REP1998156 de procedegravencia desconeguda (Fotografia J
Salido)
La fabricacioacute dels dolis era realment complexa ja que el torn nomeacutes es podia utilitzar
en peces petites o mitjanes de manera que quan es tractava de recipients molt grans
lrsquoartesagrave els havia de fer a magrave comenccedilant des de terra i sempre en un ambient caldejat
La tegravecnica utilitzada era la del tramat eacutes a dir a partir de la base el terrissaire amb les
seves mans la paleta i la massa anava afegint rotlles drsquoargila pregraveviament preparats
els moldejava i els anava ajuntant per trams fins que el cos del recipient arribava a
lrsquoalccedilada desitjada Un cop acabada la peccedila calia deixar-la assecar sota cobert fins que
perdeacutes la humitat A continuacioacute despreacutes de deixar-la a lrsquoaire lliure perquegrave srsquoacabeacutes
drsquoassecar al sol lrsquoentraven al forn50
Eacutes evident que la fabricacioacute drsquoaquest tipus de recipient no era fagravecil ni barata ja que
requeria magrave drsquoobra especialitzada Aixograve justifica que no hi haguessin produccions
49 httpscawikipediaorgwikiDoliUacutes_i_finalitat 50
SALIDO DOMIacuteNGUEZ J cit 246
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
44
massives i que normalment es limitessin a lrsquoagravembit local ja que el pes les dimensions i
la relativa fragilitat dificultaven molt el seu transport
54 LrsquoANTEFIXA
541 Descripcioacute de la troballa i estat de conservacioacute
Fins a principis de la degravecada dels vuitanta a la banda dreta on es troba el jaciment dels
Serdans en direccioacute a Alfara de Carles hi havia un bancal que estava plantat drsquooliveres
centenagraveries Tanmateix entre el 1983 i el 1984 el propietari drsquoaleshores va decidir
arrencar-les amb lrsquoobjectiu de plantar-hi ametllers Amb pocs dies maquinagraveria pesada
va arrencar les oliveres senceres tot deixant uns esvorancs enormes i profunds de 3 o
4 m drsquoamplada per 1 m de profunditat aproximadament
En veure que havien remogut la terra i a forccedila profunditat el meu pare que ja tenia
coneixent de lrsquoexistegravencia del jaciment va decidir fer-hi una vista Tombant pel bancal
va poder observar que en la majoria drsquoesvorancs hi havia forccedila quantitat de trossos
grans de teules romanes alguns dels quals va poder recollir abans que srsquoiniciessin els
treballs de replantament En un dels esvorancs perograve va observar que sobresortia un
tros de terracota que semblava tenir una forma molt peculiar De seguida va baixar fins
al fons de lrsquoesvoranc i va anar retirant la terra que cobria aquella peccedila que li havia cridat
lrsquoatencioacute Al cap drsquouna estona va poder desenterrar-la completament i vet aquiacute la gran
sorpresa que va tenir en veure que es tractava drsquouna antefixa51
Pel que fa al seu estat de conservacioacute cal dir que es troba en molt bones condicions
gairebeacute sencera a excepcioacute de lrsquoextrem dret que ha perdut una part de la revora
542 Tipologia i datacioacute
Lrsquooriacutegen drsquoaquest element decoratiu el trobem en el moacuten grec Lrsquoarquitectura grega
utilitzava antefixes esculpides en pedra que representaven motius o grups de certa
complexitat Plini el Vell52 diu que va ser el terrisser Butades de Corint el primer a
51 Per a la descripcioacute drsquoaquesta troballa ens hem basat en la informacioacute facilitada pel meu pare Guillem
Graciagrave i la sra Maria Glograveria Sabateacute propietagraveria actual de la finca 52 PLINI NH XXXV 57 Edicioacute de Karl Friedrich Theodor Mayhoff Leipzig Teubner 1906
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
45
elaborar peces de ceragravemica per substituir les de pedra Pel que fa a lrsquoarquitectura
romana sembla que lrsquouacutes de les antefixes hi va arribar a traveacutes dels etruscos
Antefixa eacutes una paraula que deriva del llatiacute antefixum laquoobjecte que es fixa a la part del
davantraquo53 Amb aquest terme els romans designaven un ornament arquitectogravenic sovint
amb forma triangular que es colmiddotlocava verticalment a lrsquoextrem inferior de la filera de
teules tipus imbrex En la cara exterior la que quedava a la vista solien tenir
representacions de caps humans animals fabulosos motius florals etc en canvi la part
posterior srsquounia a les teules imbrices abans de la coccioacute la qual cosa vol dir que hi
havia imbrices sense antefixa i drsquoaltres amb antefixa les que donaven al voladiacutes de la
cornisa
Pel que fa a la cronologia de lrsquoantefixa dels Serdans cal situar-la entre els segles II-IV
543 Caracteriacutestiques i mides
Lrsquoantefixa dels Serdans eacutes de terracota estagrave feta amb pasta argilosa atapeiumlda de
desgreixants com les teules i el fragment de doli estudiats anteriorment La seva forma
eacutes triangular i per a la seva fabricacioacute es va utilitzar un motlle perograve tot i aixiacute quan
srsquoextreia la peccedila del motlle calia fer-li diversos retocs a magrave principalment en els detalls
meacutes petits Aixiacute per exemple es deurien repassar a magrave les vuit fulles o logravebuls de la
palmeta recargolades cap a lrsquointerior a excepcioacute de les dues de lrsquoextrem superior on
srsquoaprecia una clara asimetria entre la banda esquerra i la dreta i els detalls de lrsquoenorme
cabellera del que sembla ser un eacutesser mitologravegic amb aparenccedila animal Igualment per
53 DAREMBERG CH i SAGLIO E cit s v laquoAntefixaraquo
antefixa
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
46
la banda del darrere encara srsquoaprecien les ditades que va deixar-hi el terrisser durant el
treball de compactar lrsquoargila en el motlle i unir lrsquoantefixa amb la teula imbrex
-Estat sencera Nomeacutes li falta un petit fragment de la banda inferior dreta
-Alccedilada 215 cm
-Amplada 18 cm
-Gruix 2 cm
-Pes 1 kg
Hem de pensar que aquest gruix era semblant al de les teules imbrices ja que totes dues
peces com hem explicat srsquounien per formar-ne una de sola
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
47
544 Funcioacute i motius decoratius
Les terracotes arquitectograveniques servien per decorar la part externa dels edificis54 La
tipologia de la decoracioacute eacutes molt diversa elements vegetals estilitzats palmetes caps
de Medusa magravescares teatrals cares femenines i qualsevol motiu que es pogueacutes adaptar
a la forma de lrsquoantefixa Normalment els motius iconogragravefics responen a les imatges de
moda de cada egravepoca motius religiosos poliacutetics o simplement estegravetics
Lrsquoantefixa dels Serdans teacute una decoracioacute doble o combinada eacutes a dir a la part superior
podem apreciar una palmeta i a la part inferior una figura que representa el cap drsquouna
Gorgona perograve amb un rostre que teacute les faccions i els trets propis de la cara i el cap drsquoun
lleoacute Val a dir que la presegravencia drsquoaquest monstre femeniacute de la mitologia grega en moltes
antefixes srsquoexplica perquegrave se li atribuiumlen virtuts apotropaiques per aixograve sovint es
representava amb la llengua fora ja que amb aquest posat es creia que allunyava els
mals esperits i els malvats un tret que ja es pot veure en les primeres creacions que
daten del segle VI aC55
El seu extraordinari poder capaccedil de petrificar qualsevol que intenteacutes mirar-la i les
seves virtuts protectores justifiquen que la seva imatge amb un cap que tenia serps en
lloc de cabells aparegui en les teulades de cases i temples
54 CRESPO ROS MS laquoUna terracota arquitectogravenica encontrada en el alfar de la Maja (Calahorra La
Rioja)raquo Kalakoricos 2 1997 275 55 LOacutePEZ CABALLERO J M laquoMedusa y medusas en Extremaduraraquo Revista de Estudios Extrementildeos
2016 tomo LXXII nuacutemero II 1310
Detall de la palmeta i del cap de la Gorgona de lrsquoantefixa dels Serdans Segles II-IV
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
48
545 La manufactura
La tegravecnica que es feia servir en la fabricacioacute de les antefixes seguia un procediment
que tenia diferents fases56
a) Creacioacute de lrsquoarquetip
Per tal drsquoelaborar una antefixa el primer que feien els artesans era crear normalment
amb argila un arquetip a magrave partint drsquouna idea original inspirada en la iconografia
predominant del moment Tambeacute era possible fer una copia drsquouna altra peccedila que ja
existia aleshores es creava un motlle i srsquoobtenia un prototip de segona generacioacute que
acostumava a ser una mica meacutes petit que lrsquooriginal
b) Elaboracioacute del motlle
Un cop srsquohavia creat lrsquoarquetip el pas seguumlent era courersquol o deixar-lo en cru en funcioacute
del tipus de motlles que es volguessin obtenir Nrsquohi havia de dos tipus el de ceragravemica
que era el meacutes habitual i el de creta (escaiola) que nomeacutes srsquoutilitzava per fer figures
de terracota de gran qualitat El motlle fet a partir de lrsquoarquetip o el prototip tenia un
aspecte de valva eacutes a dir representava el negatiu de la peccedila on lrsquoartesagrave encaixava un
bloc drsquoargila tova i feia pressioacute fins que lrsquoomplia completament sense que quedessin
bombolles
c) Reproduccioacute o estampillat
Per reproduir les antefixes mitjanccedilant motlles srsquoutilitzava la tegravecnica de lrsquoestampillat
que consistia a cobrir tot el motlle amb argila formant una capa uniforme Era important
calcular pregraveviament la quantitat drsquoargila que srsquohavia drsquoutilitzar ja que si lrsquoartesagrave feia
curt no en podia afegir meacutes perquegrave aixograve originava una junta que no nomeacutes deixava una
56 Per a la descripcioacute drsquoaquestes fases hem pres com a referegravencia lrsquoarticle de RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa
antigua manufactura de terracotas hispanorromanas (s I aC-s II dC)raquo Revista de Arqueologiacutea 194
1997 36-43
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
49
marca sinoacute que tambeacute era un punt degravebil per on la peccedila es podia fracturar Lrsquoartesagrave feia
pressioacute sobre lrsquoargila desplaccedilant-la des del centre cap als costats Lrsquouacutes drsquoaquesta tegravecnica
es pot observar en les ditades que deixava a la part posterior de lrsquoantefixa resultat de
la pressioacute que feia amb els seus dits per a encaixar lrsquoargila dintre del motlle
Ditades de lrsquoartesagrave a la part posterior de lrsquoantefixa
d) Assecament a lrsquoaire lliure
Quan lrsquoantefixa ja estava acabada srsquohavia drsquoassecar durant un temps a lrsquoaire lliure
Primer es deixava que la peccedila srsquoaneacutes deshidratant dintre del motlle on encara es
trobava de manera que lrsquoargila agafeacutes consistegravencia i es pogueacutes treure sense patir cap
deformacioacute Despreacutes les peces les deixaven en un lloc airejat i a lrsquoombra on no hi
toqueacutes directament el Sol ja que si no hagueacutes estat aixiacute lrsquoassecament hauria estat poc
homogeni eacutes a dir la capa superficial srsquohauria assecat massa i la meacutes profunda en
canvi hauria quedat tendra
El proceacutes drsquoassecament havia de ser molt lent sobretot en la primera fase ja que era
quan la peccedila tenia meacutes aigua i es podia trencar Tot seguit la peccedila srsquohavia de treure del
motlle i romandre en una superficie tova com ara un tros de tela o fusta que permeteacutes
un assecatge gradual
e) Retocs i unioacute de peces
Aixiacute que lrsquoargila aconseguia la duresa del cuir lrsquoartesagrave repassava la peccedila retocava els
detalls que no haguessin sortit beacute o que srsquohaguessin deteriorat durant el moment de
desemmotllar i allisava la part posterior amb les mans o una espagravetula per tal de poder
unir lrsquoantefixa amb la teula imbrex Un cop retocada la peccedila i allisada la zona de
contacte passava a unir-la amb la imbrex de la manera seguumlent primer creava la
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
50
barbotina una mena drsquoargila pastosa que servia com a pegament feta amb productes
minerals que proporcionaven meacutes adheregravencia a lrsquoargila segon aplicava la barbotina
entre les peces que havia drsquounir lrsquoantefixa i la imbrex finalment a fi de reforccedilar la
unioacute elaborava un cordoacute drsquoargila que lrsquoaplicava per sobre i per sota de la unioacute de les
peces57 A partir drsquoaquest moment ja es podia passar a la fase de cuita
Cordoacute drsquoargila que unia lrsquoantefixa amb la imbrex
f) Cuita i aplicacioacute drsquoun fons
Per a la cuita de les antefixes ja unides a les imbrices calia dur a terme dues
fornades successives en la primera la temperatura del forn estava entre 600ordm i
1000ordm C i les peces hi entraven sense cap berniacutes Quan ja estaven cuites lrsquoartesagrave
els aplicava un fons normalment blanc58 ja que srsquoelaborava amb una base de calccedil i
ogravexid de plom que feia la funcioacute drsquoadherent per tal que la capa de calccedil es fixeacutes a
lrsquoargila un cop dins al forn
Restes molt tegravenues de la capa de calccedil
57 RAMOS SAacuteINZ M L laquoProceso de fabricacioacuten de las antefijas en eacutepoca romana el caso de la Hispania
Citeriorraquo XXII Congreso Nacional de Arqueologiacutea Vigo vol I 1993 439 58 RAMOS SAacuteINZ M L Las terracotas arquitectoacutenicas de la Hispania romana la Tarraconense
Monografias de Arquitectura Romana nuacutem 31 32 Ed Universidad Autoacutenoma de Madrid 1996 55-
57
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
51
Aquest fons servia per a tapar els porus de lrsquoargila donar duresa i impermeabilitat i
preparar les peces per a la seva posterior coloracioacute Aixograve vol dir que totes les antefixes
tenien policromia encara que els colors no srsquohan conservat pragravecticament en cap
exemplar de la Hispagravenia romana perquegrave no eren colors ceragravemics eacutes a dir no es coiumlen
amb la peccedila sinoacute que es pintaven despreacutes i per aquest motiu lrsquoadheregravencia a la
superfiacutecie no era massa bona
Despreacutes drsquoaplicar el fons venia la segona cuita que es feia a una temperatura inferior
als 600ordm C per a evitar que lrsquoogravexid de plom es volatilitzeacutes i la calccedil perdeacutes adheregravencia
g) La policromia
La policromia consistia a donar color a la superficie de lrsquoantefixa i representava lrsquouacuteltima
fase abans drsquoentrar al circuit comercial Els colors meacutes habituals solien ser de tonalitat
forta vermells blaus verds grocs etc perograve no srsquohan conservat perquegrave no eren colors
ceragravemics
Eacutes probable que el procediment utilitzat per a fixar els colors fos la tegravecnica anomenada
encagraveustica que consistia a treballar els colors amb cera liacutequida la qual feia la funcioacute
drsquoaglutinant dels pigments
546 Comparacioacute amb altres antefixes trobades a les Terres de lrsquoEbre
Les antefixes tot i ser de terracota sempre han estat elements decoratius molt fragravegils
principalment pel lloc que ocupaven en les teulades dels edificis raoacute per la qual no sersquon
troben amb massa frequumlegravencia en les excavacions i si sersquon troben acostumen a estar en
estat fragmentari La seva presegravencia no nomeacutes en la nova urbanitzacioacute i
monumentalitzacioacute que va experimentar Dertosa sobretot a partir de finals del segle I
sinoacute tambeacute en el paisatge de les vilmiddotles que es van anar aixecant en les terrasses properes
a lrsquoEbre formava part drsquouna nova estegravetica que posava lrsquoart al servei de lrsquoarquitectura
Aquests petits detalls ornamentals de les teulades amb la seva iconografia i el seu
simbolisme tambeacute formaven part drsquouna nova manera drsquoentrendre la ciutat i el territori
del seu voltant en definitiva eren una manifestacioacute meacutes del proceacutes de romanitzacioacute59
59 ABASCAL J M CEBRIAacuteN R CANO T laquoAntefijas romanas de Segogravebriga (Hispania Citerior)raquo
AnMurcia 16 2000 130
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
52
Desgraciadament a la zona de les Terres de lrsquoEbre srsquohan localitzat molt poques
antefixes Al Museu de Tortosa sersquon conserven dues datades entre finals del segle I aC
i principis del segle I dC que procedeixen del nucli urbagrave de lrsquoAmpolla60 (Baix Ebre)
Van ser trobades a principis del segle XX en els baixos drsquouna casa drsquoaquesta poblacioacute
durant unes obres de reforma Per les notiacutecies que ens han arribat eacutes probable que
nrsquohaguessin aparegut meacutes perograve nomeacutes srsquohan conservat aquestes dues que lrsquoarquitecte
Joan Abril srsquoencarregagrave de guardar i lliurar a lrsquoantic Museu Municipal de Tortosa del
qual en fou fundador Pel que fa a les caracteriacutestiques morfologravegiques soacuten emmotllades
i no tenen una forma tan triangular sinoacute meacutes aviat arrodonida en lrsquoextrem superior Les
dues presenten la imatge drsquouna dona sense cap altre element decoratiu Les cares de les
figures femenines estan molt desgastades En lrsquoantefixa B podem apreciar les restes de
la capa de calccedil que com hem explicat aplicaven abans de la pintura Pel que fa a la
pasta lrsquoantefixa A es va elaborar amb argila vermella mentre que la B teacute una tonalitat
meacutes marronosa Tant en un cas com en lrsquoaltre es pot apreciar la presegravencia de
desgreixants sobretot calcites
A B
Antefixes procedents del nucli urbagrave de lrsquoAmpolla Museu de Tortosa
Al Museu de les Terres de lrsquoEbre a Amposta es conserva tambeacute un fragment
drsquoantefixa emmotllada que devia tenir una forma meacutes triangular tot i que lrsquoextrem
superior estagrave una mica desgastat Procedeix del jaciment romagrave de la Carrova
(Amposta) Curiosament presenta una iconografia molt similar a la dels Serdans ja que
60 Alguns investigadors creuen que lactual Ampolla correspon a la mansio Tria Capita (Vas III de
Vicarello) que situada just a la vora de la Via Augusta era el primer punt de parada per als viatgers que
sortien de Dertosa cap a Tagraverraco Aquesta doble possibilitat de comunicacioacute tant per via terrestre
mitjanccedilant la Via Augusta com mariacutetima devien convertir-la en un punt estrategravegic del territori del
municipi de Dertosa a meacutes de ser un lloc on es devien desenvolupar activitats comercials Sobre la Via
Augusta a Catalunya i la mansio Tria Capita vegeu PALLIacute AGUILERA F La Via Augusta en Cataluntildea
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona 1985 159
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
53
es pot observar la part superior drsquouna palmeta amb els logravebuls recargolats cap a lrsquointerior
excepte els dos de lrsquoextrem superior Pel que fa a lrsquoargila eacutes de color vermell amb
poca quantitat de desgreixants del tipus de feldespats i calcites Tampoc no srsquoaprecien
fragments de mica La superfiacutecie estagrave molt esquerdada Cronologravegicament sembla
anterior a la dels Serdans i per la mida de les fulles de la palmeta no es pot descartar
que aquest motiu ocupeacutes tota la superfiacutecie de la peccedila
Fragment drsquoantefixa Museu de les Terres de lrsquoEbre Amposta
La iconografia drsquoaquesta peccedila trobada en un lloc proper a Amposta juntament amb la
dels Serdans al cor de les muntanyes dels Ports demostra que el motiu de la palmeta
estava forccedila arrelat en el territori ebrenc de manera que devia haver motlles diferents
perograve drsquoaspecte similar
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
54
6 CONCLUSIONS
Despreacutes drsquoestudiar el context geogragravefic i histograveric del jaciment romagrave dels Serdans i
analitzar les estructures murals que queden a la vista i el material que srsquohi ha trobat
podem arribar a una segraverie de conclusions que permetran decantar-nos per una de les
dues hipogravetesis que plantejagravevem al principi del treball
a) Les condicions geogragravefiques que proporcionen el barranc de la Conca la vall
Cervera i el barranc del Llop amb la seva abundagravencia de recursos naturals molts
diversos (fauna minerals manantials boscos etc) van jugar un paper molt
important a lrsquohora de triar la ubicacioacute de lrsquoestabliment dels Serdans de la mateixa
manera que tambeacute van influir en els assentaments que hi van dur a terme pobladors
anteriors ja sigui a la prehistograveria o durant el periacuteode ibegraveric i pobladors posteriors
des de lrsquoegravepoca medieval fins a principis del segle XX Eacutes evident doncs que si en
egravepoca romana els fundadors del jaciment dels Serdans buscaven principalment un
indret ben orientat ric en recursos naturals amb un punt drsquoaigua proper i amb
alguna via de comunicacioacute que connecteacutes amb la capital del territori Dertosa als
Serdans el van trobar
b) Davant el dilema inicial de si es tracta drsquouna vilmiddotla ruacutestica dedicada a lrsquoexplotacioacute
dels recursos naturals del lloc o si cal parlar drsquouna terrisseria especialitzada en
materials de construccioacute creiem que de moment la segona opcioacute cada vegada
agafa meacutes pes tot i que hauriacuteem de poder disposar drsquoinformacioacute complementagraveria
com per exemple una anagravelisi quiacutemica molt meacutes detallada de lrsquoargila i la pasta que
es va utilitzar en lrsquoelaboracioacute de les peces trobades per poder dir-ho amb total
seguretat Detectar la procedegravencia geologravegica de lrsquoargila de les peces trobades
ajudaria a determinar si es van produir realment in situ o si contragraveriament van
ser objecte de comerccedil eacutes a dir comprades en un altre lloc i drsquoaltra banda tambeacute
donaria informacioacute sobre les habilitats i els coneixements tegravecnics dels artesans
que hi van intervenir tipus de coccioacute desgreixants utilitzats etc
c) Amb tot si el resultat de lrsquoestudi de les peces demostreacutes que es tracta drsquoun material
procedent drsquouna altra zona voldria dir que estem davant una vilmiddotla ruacutestica que
devia comptar amb una agraverea residencial de la qual lrsquoantefixa en seria ara per ara
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
55
el testimoni meacutes evident i una altra agraverea dedicada als usos derivats dels treballs
agriacutecoles i forestals Eacutes cert que totes les evidegravencies porten a pensar que es tracta
drsquouna terrisseria perograve fins que no hi hagi una excavacioacute o una prospeccioacute no en
tindrem la certesa absoluta Per tant no podem descartar completament la
possibilitat que es tracti drsquouna vilmiddotla romana ruacutestica que despreacutes de ser
abandonada a banda del reaprofitament tradicional de materials per a altres
construccions srsquoaneacutes derruint amb el pas del temps de manera que la teulada
acabeacutes caient sobre les estances i ho cobriacutes tot aixograve explicaria que a nivell
superficial les teules siguin el material meacutes frequumlent
d) La cronologia drsquoaquest suposat centre terrisser lrsquohem de situar al Baix Imperi
entre els segles II i finals del IV Durant aquest temps de funcionament eacutes normal
que hi haguessin baixes entre els operaris la majoria dels quals per cert solien
ser esclaus que treballaven en condicions precagraveries Per tant aquests treballadors
devien disposar com passava en la majoria de vilmiddotles drsquoun espai destinat als
enterraments eacutes a dir una necrogravepolis que estaria situada a la part exterior del
recinte Desgraciadament la modificacioacute del traccedilat de lrsquoactual carretera TV-3422
va esborrar els pocs vestigis que en quedaven
e) La construccioacute drsquouna terrisseria a lrsquoindret dels Serdans eacutes forccedila versemblant ja
que alliacute mateix hi ha un argiler amb argila vermella de bona qualitat perograve amb
pocs desgreixants Aquest fet justificaria la necessitat de recoacuterrer a un altre argiler
el que es troba a un quilogravemetre del poble en el lloc conegut com a coll drsquoAlfara
molt meacutes ric en aquest tipus de minerals Drsquoaquests dos argilers doncs srsquohauria
pogut obtenir la mategraveria primera per a lrsquoelaboracioacute de la pasta amb quegrave
suposadament es van fabricar tots els materials de construccioacute que srsquohan anat
localitzant fins ara i que devien tenir com a destinacioacute Dertosa i les principals
vilmiddotles romanes de la zona
f) Eacutes evident que els treballs agriacutecoles que srsquohan realitzat durant segles en el lloc que
ocupava el centre terrisser dels Serdans han canviat molt el paisatge i alhora han
anat degradant les restes fins gairebeacute esborrar-ne lrsquoexistegravencia Ara beacute estem
convenccediluts que el topogravenim laquoAlfararaquo dorigen agraverab conserva encara el record
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
56
drsquoaquella teuleria En aquest sentit lrsquohistoriador tortosiacute E Bayerri61 creu que
laquoAlfararaquo proveacute drsquoal-fakhar que significa lsquoteuleriarsquo la qual cosa donaria a
entendre el que ja hem dit que en aquest lloc existia antigament algun establiment
dedicat a la fabricacioacute de teules en canvi Alcover-Moll62 considera que deriva
drsquoal-ḥārā lsquopoblet llogaretrsquo una opinioacute que tambeacute comparteix J Negre63 quan
parla dels poblats en altura que a lrsquoegravepoca medieval es van anar fundant en
diferents llocs dels Ports Personalment creiem que tant una teoria com lrsquoaltra
tenen la seva part de raoacute i estan ben justificades histograverica i geogragraveficament Ara
beacute despreacutes de fer una observacioacute del territori hem arribat a la conclusioacute que
aquest topogravenim agraverab procedeix dels primers pobladors del lloc i que agafa com a
referegravencia el centre terrisser romagrave dels Serdans Aquest seria un nou argument per
defensar la hipogravetesi que es tractava drsquoun centre rural especialitzat en la produccioacute
de ceragravemica principalment materials de construccioacute
Cap a principis del segle X quan es van establir els primers pobladors islagravemics
les ruiumlnes drsquoaquella teuleria romana encara devien ser visibles de la mateixa
manera que tambeacute devien ser molt evidents els argilers64 dels quals srsquohavia
alimentat de manera que tots tres llocs els argilers i la teuleria romana es van
convertir segurament en una referegravencia important des del punt de vista geogragravefic
Drsquoaltra banda tambeacute estagrave ben justificada la tesi que fa procedir laquoAlfararaquo drsquoal-
ḥārā lsquopoblet llogaretrsquo ja que en la seva fundacioacute es devia tractar drsquouna petita
agrupacioacute de famiacutelies que srsquohaurien establert en aquesta muntanya cap al segle X
despreacutes que ja havien tingut lloc els assentaments islagravemics de Carles i lrsquoUllal
Aquests pobladors devien ocupar poques cases perograve per tal defensar-se i
comunicar-se amb el lloc de Carles65 van construir una torre de planta quadrada
En conclusioacute doncs la nostra opinioacute eacutes que el topogravenim laquoAlfararaquo derivat de lrsquoagraverab
designava el lloc proper a lrsquoantiga teuleria romana dels Serdans per tractar-se
61 BAYERRI E Historia de Tortosa y su comarca vol VI impremta Algueroacute Tortosa 1954 451-452 62 ALCOVER MN A M-MOLL F DE B Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Palma de Mallorca Ed
Moll 1993 t I 478 63 NEGRE J De Dertosa cit 326 64 Es tracta de lrsquoargiler dels Serdans i el del coll drsquoAlfara anteriorment esmentats En lrsquoactualitat estan
enrunats sobretot el segon ja que tenia una gran profunditat i representava un perill per a la gent que
transitava per les proximitats 65 Vegeu Annex A
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
57
drsquouna construccioacute i drsquounes instalmiddotlacions prou importants perquegrave servissin de
referegravencia geogragravefica als que frequumlentaven aquests indrets majoritagraveriament
pobladors mossagraverabs que haurien preferit aixecar els seus habitatges en un indret
meacutes elevat a dalt del turoacute on es troba actualment el poble drsquoAlfara de Carles a
tocar del barranc del Llop abans que reaprofitar lrsquoespai que havia deixat
lrsquoassentament dels Serdans Drsquoaquesta manera podien controlar millor les terres
dels voltants i aixiacute sentir-se meacutes segurs
El poblat drsquoAlfara gaudia drsquouna posicioacute privilegiada i amb la seva torre defensiva
aixecada cap a finals del segle XI66 donava seguretat als seus habitants dedicats
bagravesicament a la ramaderia els treballs forestals i drsquoarrabassament dels terrenys i
els conreus agraris tant de secagrave com de regadiu tot i que el barranc del Llop no
era tan cabaloacutes com el de la Conca
Alfara i Carles van entrar a formar part drsquoun sistema defensiu complex que va
perdurar fins al segle XIV basat en lrsquoocupacioacute del territori per part de petits nuclis
de poblacioacute protegits per una torre o un castell i situats a la part alta de les
muntanyes en llocs estrategravegics que no nomeacutes servien per controlar lrsquoespai agrari
de les valls que conreaven sinoacute tambeacute per defensar els seus pobladors en cas de
necessitat Per tant es tractaria de dos poblats autosuficients gragravecies a
66 Des del segle XVIII aquesta torre fa les funcions de campanar de lrsquoesgleacutesia actual que fou comenccedilada el 1769 i acabada el 1790 La parrogravequia de tres naus va guardar fins a la guerra civil quan es van
cremar el retaule i les pintures de lrsquoesgleacutesia de Carles que havien estat traslladats a finals del segle XV
des de Carles a lrsquoantiga esgleacutesia de Sant Agustiacute drsquoAlfara la qual se situa sobre una petita elevacioacute enmig
del municipi des don es contempla tot el poble Actualment lrsquoestat de lrsquoantiga esgleacutesia de Sant Agustiacute
eacutes ruiumlnoacutes ja que nomeacutes queda un mur on hi ha una arcada de mig punt tapiada amb lrsquoarrencada de la
volta tambeacute srsquoaprecien alguna finestra i la porta drsquoentrada El monticle tambeacute eacutes conegut com a Fossar
Vell perquegrave el lloc va funcionar com a cementiri fins a principis del segle XIX De fet tant durant la
construccioacute de lantic dipogravesit daigua a principis del segle XX com en les obres drsquoacondicionament de
lrsquoentorn que srsquohi van fer el 2009 van aparegraveixer restes ogravessies humanes Superficialment tambeacute srsquohi han
trobat fragments de ceragravemica andalusina
El 1480 quan gairebeacute tots els pobladors de Carles ja srsquohavien instalmiddotlat a Alfara el bisbe de Tortosa va autoritzar el trasllat de la parrogravequia de Carles a Alfara amb el compromiacutes que havien drsquoaixecar una nova
esgleacutesia ja que fins aleshores a Alfara no nrsquohi havia i per aixograve el rector era rector de Carles i Alfara
Aixiacute mateix Sanccedil drsquoAsquera que actuava com a vicari general en absegravencia del bisbe Alfons drsquoAragoacute
va demanar com hem avanccedilat que traslladessin el retaule les pintures i lrsquoaltar de Carles a la nova
esgleacutesia una vegada la tinguessin acabada Per tant aquesta primera esgleacutesia drsquoAlfara es deuria construir
a partir de 1480 i va funcionar fins a finals del segle XVIII Registres de Cuacuteria 92 Vicariatus 1480-81
sf Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo)
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
58
lrsquoaprofitament dels recursos naturals perograve dependents de la ciutat de Tortosa
centre drsquoaquestes terres de frontera i complementaris quan es tractava de
controlar i defensar el territori
g) Tal com hem dit en lrsquoapartat dels objectius i tenint en compte lrsquointeregraves pel
jaciment dels Serdans que ha manifestat el senyor Joan Martiacutenez arqueograveleg
territorial dels Serveis Territorials de Cultura de les Terres de lrsquoEbre farem arribar
una cogravepia drsquoaquest treball a lrsquoAjuntament drsquoAlfara de Carles amb la intencioacute que
serveixi de base per iniciar tan aviat com es pugui els tragravemits necessaris de cara
a promoure una excavacioacute o almenys una primera prospeccioacute drsquoaquest jaciment
Per acabar mrsquoagradaria expressar quegrave mrsquoha aportat aquesta recerca personalment
Drsquoentrada mrsquoha permegraves saber quin eacutes el procediment per elaborar un treball que
requereix la consulta de moltes fonts drsquoinformacioacute Durant mesos he apregraves a extreure
dades de la bibliografia que he consultat i a saber interpretar-les Ara beacute el que meacutes
satisfaccioacute mrsquoha donat ha estat poder contextualitzar histograverica i geogragraveficament el
conjunt del jaciment ja que tant si fou un centre de produccioacute i explotacioacute agriacutecola
amb una part residencial com si fou un centre terrisser aquesta vilmiddotla romana va
esdevenir una eina molt important de romanitzacioacute que va servir per controlar el
territori drsquouna manera diferent de com ho havien fet els ibers segles abans i de com es
va fer durant lrsquoegravepoca medieval
Les dificultats que he anat trobant pel camiacute per exemple la identificacioacute i la datacioacute
del fragment del doli o tambeacute la interpretacioacute de les restes murals mrsquohan fet veure que
lrsquoarqueologia no eacutes com jo me la imaginava sinoacute molt meacutes complexa i desgraciadament
molt limitada de recursos econogravemics
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
59
7 AGRAIumlMENTS
Abans de posar fi a aquest treball mrsquoagradaria donar les gragravecies a totes aquelles
persones que durant la fase drsquoelaboracioacute mrsquohan ajudat en algun moment perquegrave pogueacutes
assolir amb egravexit la meva recerca En primer lloc agraeixo a la meva tutora Agnegraves
Cruanyes lrsquoesforccedil de revisar-lo lrsquointeregraves que ha demostrat per la seva evolucioacute i els
suggeriments que mrsquoha fet arribar amb lrsquoobjectiu de millorar-ne lrsquoestil i el contingut
en segon lloc al senyor Joan Martiacutenez arqueograveleg territorial dels Serveis Territorials de
Cultura de les Terres de lrsquoEbre per haver-me facilitat bibliografia per lrsquoentrevista que
em va concedir per donar-me el seu punt de vista sobre lrsquoenfocament del treball i
explicar-me amb tot detall el protocol que hi ha abans de realitzar una excavacioacute al
meu oncle Xavier Graciagrave per haver-me facilitat unes fotos dels plafons explicatius del
Museu drsquoAlfara de Carles abans que jo hi pogueacutes anar personalment a la senyora Maria
Glograveria Sabateacute per deixar-me fotografiar les dues teules tipus tegula que soacuten de la seva
propietat a lrsquoAjuntament drsquoAlfara de Carles i en especial a Joan Valentiacute Royo per
haver permegraves tenir acceacutes al fragment de doli i tambeacute per deixar-me consultar lrsquoArxiu
Municipal i visitar el Museu drsquoAlfara de Carles la qual cosa mrsquoha ajudat a poder
completar lrsquoannex A Tambeacute vull donar les gragravecies a la meva mare Nativitat Castejoacuten
pels agravenims que en tot moment mrsquoha donat i per ajudar-me a cercar informacioacute
Finalment tambeacute mrsquoagradaria destacar el suport del meu pare Guillem Graciagrave ja que
lrsquoelaboracioacute drsquoaquest treball segurament que no hauria estat possible sense els seus
constants agravenims els seus comentaris la seva ajuda principalment en les visites i els
desplaccedilaments que hem fet a museus i arxius les seves recomanacions bibliogragravefiques
i les seves explicacions relacionades amb el jaciment romagrave i el poblament al barranc de
la Conca durant el periacuteode medieval
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
60
BIBLIOGRAFIA WEBGRAFIA I ALTRES DOCUMENTS CONSULTATS
Bibliografia
ABASCAL J M CEBRIAacuteN R CANO T laquoAntefijas romanas de Segogravebriga (Hispania
Citerior)raquo AnMurcia 16 2000 121-131
ADAM J P La construction romaine Materiaux et techniques Pariacutes Picard 1984
ALCOVER MN A M-MOLL F DE B Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Palma de
Mallorca Ed Moll 1993
ARBELOA J M V laquoLiacutemits arqueologravegics a la configuracioacute del Delta de lEbre a
lantiguitatraquo Nous Colmiddotloquis I Tortosa 1997 9-28
ARCE J laquoVillae en el paisaje rural de Hispania romana durante la antiguumledad tardiacutearaquo
Anejos de AEspA 39 2006 9-15
BARCELOacute PERELLOacute M laquoAigua i assentaments andalusins entre Xerta i Amposta (s
VI-XII)raquo II Congreso de Arqueologiacutea Medieval Espantildeola Madrid Asociacioacuten
Espantildeola de Arqueologiacutea Medieval 1987 413-420
BAYERRI E Historia de Tortosa y su comarca 1933-1959
BREUIL H Les peintures rupestres scheacutematiques de la Peacuteninsule ibeacuterique IV Sud-est
et est de lEspagne Lagny impr E Grevin 1933
Catalunya Romagravenica vol XXVI Tortosa i Les Terres de lEbre La Llitera i el Baix
Cinca Barcelona Enciclopegravedia Catalana 1997 99-100
CHAUFFIN J laquoLes tuiles gallo-romaines du BasDauphineacuteraquo Gallia XIV CNRS Pariacutes
1956 81-88
CRESPO ROS MS laquoUna terracota arquitectogravenica encontrada en el alfar de la Maja
(Calahorra La Rioja)raquo Kalakoricos 2 1997 275-280
DAREMBERG CH i SAGLIO E Dictionnaire des antiquiteacutes grecques et romaines s v
laquoAntefixaraquo laquoFurnusraquo laquoTectumraquo i laquoTegularaquo Pariacutes Hachette 1877-1919 Versioacute
digital drsquoaquesta obra Universidad de Toulouse-Le Mirail httpdagruniv-tlse2fr
DURAND A Les paysages meacutedieacutevaux du Languedoc (Xe-XIIe siegravecles) Toulouse
Presses Universitaires du Mirail 1998 21-29
ERNOUT A i MEILLET A Dictionnaire eacutetymologique de la langue latine Histoire des
mots Pariacutes Klincksieck 1967
FOLLIERI M i altres laquoDesertification trends in Spain and Italy based on pollen
analysisraquo en BALABANIS P i altres International Conference on Mediterranean
Desertification Research results and policy implications Luxemburg European
Comission 2000 33-44
FONT RIUS J M Cartas de poblacioacuten y franquicia de Cataluntildea Madrid-Barcelona
CSIC 1969 doc 270
Gran geografia comarcal de Catalunya El Baix Ebre i el Montsiagrave nuacutem 13 Barcelona
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana 1984
GALIANA J M laquoLa Dioacutecesis de Tortosa a traveacutes de la visita pastoral del Obispo Otoacuten
de Moncada (1428-1429)raquo Estudis Castellonencs 10 2003-2005 518
GARCIacuteA RUBERT D i altres laquoLa vilmiddotla de la Carrova (Amposta Montsiagrave Catalunya) i
el poblament drsquoegravepoca romana a les terres de lrsquoEbreraquo Quaderns de Prehistograveria i
Arqueologia de Castelloacute 24 2004-2005 227-269
GIMENO T Aproximacioacuten histoacuterico-arqueoloacutegica a la Ilercavonia Desde la
iberizacioacuten hasta la romanizacioacuten tesi doctoral inegravedita Barcelona 1976
IGLESIAS J El fogatge de 1497 Barcelona Fundacioacute Salvador Vives i Casajuana
1991
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
61
JULIAgrave R i altres laquoOrigin and evolution of desertification in Mediterranean
environment in Spainraquo en P BALABANIS P i altres International Conference on
Mediterranean Desertification Research results and policy implications Luxemburg
European Comission 2000 67-76
LLORENS M del Mar i AQUILUEacute X laquoIlercavonia-Dertosa i les seves encunyacions
monetagraveriesraquo Barcelona Societat Catalana drsquoEstudis Numismagravetics 2001 24-34
LOacutePEZ CABALLERO J M laquoMedusa y medusas en Extremaduraraquo Revista de Estudios
Extrementildeos 2016 tomo LXXII nuacutemero II 1309-1322
MENCHOacuteN J laquoLes esteles funeragraveries discoidals de Carles conservades al Museu de
Tortosa (Baix Ebre) Nota preliminarraquo Nous Colmiddotloquis IV 2000 97-112
MIRA GUARDIOLA M A Cartago contra Roma Las guerres puacutenicas Madrid
ediciones Alderabaacuten 2000
MORENO EXPOacuteSITO I laquoIntervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment dels
Malladaretsraquo I Jornades drsquoArqueologia de les Terres de lrsquoEbre 6 i 7 de maig de 2016
Tortosa Serveis Territorials de Cultura de les Terres de lrsquoEbre 2 vol 2016 220-228
MUNtildeOZ SEBASTIAgrave J-H laquoEl permiacutes de trasllat de la parrogravequia de Carles a Alfara (any
1480)raquo Recerca 14 2012 257
NEGRE J De Dertosa a Ṭurṭūša Lrsquoextrem oriental drsquoal-Ṯagr al-Aˁlagrave en el context del
proceacutes drsquoislamitzacioacute drsquoal-Andalus Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona
2013 tesi doctoral
ORIHUELA A laquoLa casa andalusiacute un recorrido a traveacutes de su evolucioacutenraquo Artigrama
22 2007 302
RAMOS SAacuteINZ M L laquoProceso de fabricacioacuten de las antefijas en eacutepoca romana el caso
de la Hispania Citeriorraquo XXII Congreso Nacional de Arqueologiacutea Vigo vol I 1993
437-442
RAMOS SAacuteINZ M L laquoLas antefijas romanas de la Tarraconense tipos maacutes
representativosraquo XIV Congreso Internacional de Arqueologiacutea Claacutesica Tarragona
1994 344-346
RAMOS SAacuteINZ M L Las terracotas arquitectoacutenicas de la Hispania romana la
Tarraconense Monografias de Arquitectura Romana nuacutem 31 32 Ed Universidad
Autoacutenoma de Madrid 1996
RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa antigua manufactura de terracotas hispanorromanas (s I aC-
s II dC)raquo Revista de Arqueologiacutea 194 1997 36-43
RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa ceraacutemica de aplicacioacuten arquitectoacutenica desde eacutepoca
protoibeacuterica hasta eacutepoca visigoda (ssVII aC-VIII dC)raquo en La Ruta de la ceraacutemica
Castelloacute Ed Alicer 2000 32-37
RAMOS SAacuteINZ M L i CHINCOA GALLARDO C laquoLas antefijas del Museo Arqueoloacutegico
Nacionalraquo BMusArqNac XII 1994 51-76
REVILLA V Economia i poblament romagrave al curs inferior de lrsquoEbre la vilmiddotla de Casa
Blanca (Tortosa) Tarragona Diputacioacute Provincial de Tarragona 2003 133-146
RIERA S laquoCanvis ambientals i modelacioacute antrogravepica del territori entre lrsquoegravepoca ibegraverica
i lrsquoaltmedieval a Catalunya aportacions de la palinologiaraquo Cota Zero 20 2005 99-
107
RIERA S i PALET J M laquoAportaciones de la Palinologiacutea a la historia del paisaje
mediterraacuteneo estudio de los sistemas de terrazas en las Sierras Litorales Catalanas
desde la perspectiva de la Arqueologiacutea Ambiental y del Paisajeraquo en RIERA S i JULIAgrave
R Una aproximacioacute transdisciplinar a 8000 anys drsquohistograveria dels usos del sogravel
Barcelona Seminari drsquoEstudis i Recerques Prehistograveriques (Universitat de Barcelona)
2005 70-74
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
62
RIUS J Rationes Decimarum Hispaniae (1279-80) Vol I Barcelona CSIC 1946 168
i 174
RODRIacuteGUEZ TROBAJO E laquoProcedencia y uso de madera de pino silvestre y pino laricio
en edificios histoacutericos de Castilla y Andaluciacutearaquo Arqueologiacutea de la Arquitectura 5
2008 41
SALIDO DOMIacuteNGUEZ J Los dolia en Hispania caracterizacioacuten funcionalidad y
tipologia Manual de ceragravemica romana III Madrid Museo Arqueoloacutegico Regional de
la Comunidad de Madrid 2017
VIGIL R GARCIacuteA R CALA V RAMOS M L laquoEstudio mineraloacutegico y quiacutemico de
terracotas arquitectoacutenicas de eacutepoca romana de la Tarraconenseraquo La ciudad en el mundo
romano XIV Congreso Internacional de Arqueologiacutea Claacutesica Tarragona 1994 430-
431
VIRGILI A Diplomatari de la catedral de Tortosa (1193-1212) Barcelona Fundacioacute
Noguera 2001 437 441-443
Webgrafia
httpinvarqueculturagencatcat
httpseswikipediaorgwikiAlfara_(Tarragona)
httpseswikipediaorgwikiVilla_romana
httpseswikipediaorgwikiOpera_caementicia
httpwwwacademiaedu3192209Materiales_Latericios_Romanos_aplicados_a_la_
construccioacuten
httpscawikipediaorgwikiArgila
httpwwwperseustuftseduhopper
httpscawikipediaorgwikiDoliUacutes_i_finalitat
Altres fonts informatives
MORENO EXPOacuteSITO I Informe de la intervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment
dels Malladarets Partida de Masets Alfara de Carles (Baix Ebre) abril de 2014
NEGRE J Memograveria de les prospeccions arqueologravegiques a les terres de lEbre mem
nuacutem 10722 2013
SARRIAgrave BOSCOVICH E Els gravats medievals prop de la Cova Pintada (Alfara de
Carles Baix Ebre Tarragona) memograveria nuacutem 7899
Autors clagravessics
ESTRABOacute Geografia III 4 9 ἐκ δὲ τοῦ Ταρράκωνος ἐπὶ τὸν πόρον τοῦ Ἴβηρος κατὰ
Δέρτωσσαν
PLINI Histograveria natural III 23 Nunc per singulos conventus reddentur insignia praeter
supra dicta Tarracone disceptant populi XLII quorum celeberrimi civium Romanorum
Dertosani
PLINI Histograveria natural XXV 57 Butadis inventum est rubricam addere aut ex rubra
creta fingere primusque personas tegularum extremis imbricibus inposuit quae inter
initia prostypa vocavit postea idem ectypa fecit hinc et fastigia templorum orta
propter hunc plastae appellati
POMPONI MELA De Chorographia II 90 Super ingens Hiberus Dertosam adtingit
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
63
SANT ISIDOR Etimologies XIX 10 15 Tegulae vocatae quod tegant aedes et imbrices
quod accipiant imbres
SUETONI Vida dels dotze Cegravesars Galba X ac subinde Alexandrina navis Dertosam
appulit armis onusta sine gubernatore sine nauta ac vectore ullo ut nemini dubium
esset iustum piumque et faventibus diis bellum suscipi
VITRUVI POLmiddotLIOacute Arquitectura VII 4 2 Sin autem locus non patietur structuram fieri
canales fiant et nares exeant ad locum patentem deinde tegulae bipedales ex una parte
supra marginem canalis inponantur
Autors renaixentistes
DESPUIG CRISTOgraveFOL Los Colmiddotloquis de la insigne ciutat de Tortosa ed Juan Antonio
Gonzaacutelez eHumanistaIVITRA 1 2012 llibres II i VI
Museus arxius biblioteques i hemeroteques
Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo)
Document consultat Registres de Cuacuteria 92 Vicariatus 1480-81 sf
Arxiu Comarcal del Baix Ebre
Document consultat Sentegravencia de Castles (1321)
Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona
Museu i Arxiu Municipal drsquoAlfara de Carles
Museu de les Terres de lrsquoEbre
Museu de Tortosa Histograveric i arqueologravegic de les Terres de lrsquoEbre
Museacutee Archeacuteologique Palais Rohan Estrasburg
________________
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
1
APORTACIONS PER A UN ESTUDI DEL
JACIMENT ROMAgrave DELS SERDANS
DrsquoALFARA DE CARLES
(BAIX EBRE)
-ANNEXOS-
Helena Graciagrave Castejoacuten
2n BAT C
Departament de Clagravessiques i Filosofia
Institut Baix Penedegraves
Curs 2018-2019
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
2
Annex A
El poblament medieval al barranc de la Conca (segles VIII-XV)
A partir del segle VI i fins al segle VIII va tenir lloc un nou proceacutes drsquoocupacioacute del territori
que no sempre va consistir en el reaprofitament dels espais que havien deixat les villae
del Baix Imperi Aquests nous assentaments a les serralades litorals i al massiacutes dels
Ports de dimensions forccedila modestes de caragravecter familiar amb una morfologia variada
i unes funcions molt diferents van acabar substituint el model anterior de les villae i
van introduir una nova manera drsquoexplotar el territori basada en la diversificacioacute de la
produccioacute per tal drsquoassegurar totes les necessitats del grup que formava cada
assentament1 Segurament el lloc de Carles actualment despoblat que es troba a la
capccedilalera del barranc de la Conca va neacuteixer com un drsquoaquests assentaments situats en
agraverees marginals Lrsquoabundagravencia drsquoaigua la riquesa forestal la fertilitat de la terra i la
diversitat de la fauna asseguraven les necessitats dels pobladors que no nomeacutes deurien
comenccedilar a margenar i fer bancals als pendents de la muntanya per poder obtenir meacutes
terres de conreu sinoacute que probablement tambeacute deurien aixecar una modesta fortificacioacute
al cim drsquoun turoacute situat on srsquoajunten les aiguumles del barranc del Toscar i el del Bosc Negre
un indret estrategravegic que permetia controlar la via de muntanya que des de lrsquoEbre
portava i encara porta fins al Baix Aragoacute
Si beacute en alguns punts drsquoaquest barranc les formacions rocoses han posat liacutemit des de
sempre al desenvolupament dels boscos i com a molt hi han proliferat els arbustos i
els matolls en altres indrets perograve la fusta que hi ha sortit ha estat de gran qualitat i
molt apreciada drsquoaltra banda la riquesa drsquoaigua explica que al costat de cadascun dels
assentaments rurals que es van produir en aquest barranc sempre hi trobem una font o
un torrent que han assegurat les necessitats hiacutedriques dels seus pobladors i els han
proporcionat una certa autonomia respecte de les zones meacutes properes al riu Ebre
En aquest periacuteode i fins al segle IX va augmentar el proceacutes de desforestacioacute acompanyat
de frequumlents incendis forestals que tenien com a objectiu aconseguir meacutes pastures2 De
1 NEGRE J De Dertosa cit 491 2 JULIAgrave R i altres laquoOrigin and evolution of desertification in Mediterranean environment in Spainraquo en
P BALABANIS P i altres International Conference on Mediterranean Desertification Research results
and policy implications Luxemburg European Comission 2000 67-76
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
3
fet durant tot el periacuteode islagravemic es constata una intensificacioacute de lrsquoexplotacioacute dels
boscos dels Ports principalment les boixedes i els pinars de pi roig
A partir del segle X perograve tal com argumenta Maria Follieri3 es produeix una tendegravencia
generalitzada a la recuperacioacute de les pinedes a tot el territori ebrenc aixiacute com un
augment dels conreus agriacutecoles principalment lrsquoolivera i els cereals alhora que es
manteacute lrsquoactivitat ramadera En certa mesura es pot afirmar que la consolidacioacute de la
societat islagravemica a la zona tortosina en aquesta egravepoca va propiciar que en algunes valls
dels Ports comencessin a proliferar els conreus drsquooliveres i raiumlm en contrast amb els
periacuteodes anteriors ibegraveric i romagrave en els quals no sembla haver-se donat un creixement
tan gran ni a la plana ni a les muntanyes malgrat que segurament lrsquouacutes de terrasses i
bancals en els vessants de les valls ja era forccedila frequumlent
Lrsquoolivera va tornar a recuperar una certa importagravencia en el cicle agriacutecola ebrenc durant
el segle XI a finals del segle XII i principis del XIII la vinya tambeacute experimentagrave una
notable expansioacute pel territori de manera que oliverars i vinyes es van convertir en
lrsquoelement caracteriacutestic drsquoun nou paisatge abancalat tant als vessants de les serralades
litorals com al massiacutes muntanyoacutes dels Ports amb un clar retroceacutes de les zones boscoses
Quant als alzinars les rouredes i les pinedes drsquoalta muntanya dels Ports les accions de
desforestacioacute en benefici de la ramaderia no hi van ser tan extremes com a les serralades
litorals tot i que les explotacions de boix i pi iniciades al periacuteode islagravemic van continuar
sobretot per la bona qualitat de la fusta molt apreciada en la construccioacute4
Durant els segles XII i XIII locupacioacute humana als Ports va rebre un fort impuls gragravecies
a les cartes de poblament atorgades per comtes i senyors feudals amb la intencioacute
destablir assentaments a linterior del massiacutes per a aprofitar-ne els recursos A partir
del segle XIII i fins al XV malgrat que la climatologia era forccedila adversa amb hiverns
freds i rigorosos que van afectar lrsquoentorn fiacutesic drsquoaquelles comunitats5 i els successius
3 FOLLIERI M i altres laquoDesertification trends in Spain and Italy based on pollen analysisraquo en
BALABANIS P i altres International Conference on Mediterranean Desertification Research results
and policy implications Luxemburg European Comission 2000 33-44 4 RIERA S i PALET J M laquoAportaciones de la Palinologiacutea a la historia del paisaje mediterraacuteneo estudio
de los sistemas de terrazas en las Sierras Litorales Catalanas desde la perspectiva de la Arqueologiacutea
Ambiental y del Paisajeraquo en RIERA S i JULIAgrave R Una aproximacioacute transdisciplinar a 8000 anys
drsquohistograveria dels usos del sogravel Barcelona Seminari drsquoEstudis i Recerques Prehistograveriques (Universitat de
Barcelona) 2005 70-74 5 DURAND A Les paysages meacutedieacutevaux du Languedoc (Xe-XIIe siegravecles) Toulouse Presses
Universitaires du Mirail 1998 21-29
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
4
episodis de pesta i fam que van reduir la poblacioacute locupacioacute del massiacutes va anar en
augment aixiacute com lexplotacioacute dels seus recursos naturals sobretot pel que fa a
laprofitament de la fusta per a la construccioacute de naus de guerra i edificis lelaboracioacute
de quitragrave i lestabliment de nous camps de conreu
1 La presegravencia islagravemica Les torres de guaita
Les escasses restes de la presegravencia islagravemica al barranc de la Conca tambeacute tenen a veure
amb lrsquoaprofitament dels recursos naturals (fusta i aigua) i el control del territori A
lrsquoAlta Edat Mitjana la fusta era un dels elements meacutes utilitzats en la construccioacute de
cases i naus lrsquoutillatge agriacutecola domegravestic i artesanal6 Hem de destacar que dels
espessos boscos que hi havia en general als Ports van sortir els pins que van servir per
a la construccioacute de naus andalusines a les drassanes de Ṭurṭūša (Tortosa) Es tractava
de pins (pinus sylvestris catalaunica gaussen) de gran alccedilada i molt gruixuts que
srsquoutilitzaven sobretot per a fer els mastelers i altres peces dels vaixells la coloracioacute
vermellenca tiacutepica drsquoaquesta varietat era molt apreciada per lrsquoacabat llis i inalterable
que tenia i perquegrave la mateixa pigmentancioacute servia per a protegir la fusta contra lrsquoatac
de cucs o plagues precisament aquesta qualitat va ser la que li va donar renom i la que
explica que fos exportada a tot arreu drsquoal-Andalus inclosa la Mesquita de Cograverdova on
es va fer servir per a lrsquoembigat del sostre7
Pel que fa a lrsquoaprofitament de lrsquoaigua el testimoni meacutes evident el trobem en la segravequia
que partia de lrsquoUllal on hi ha indicis drsquoun assentament musulmagrave de muntanya8 i
conduiumla lrsquoaigua fins als conreus de regadiu de la vall Precisament aquests conreus de
regadiu i tambeacute els de secagrave i la via que transcorria per la vall es van poder vigilar
gragravecies a les torres de guaita i les talaies situades en els punts meacutes adients per tenir una
bona visioacute de lrsquoentorn A banda de la fortificacioacute de Carles que ja existia quan els
musulmans van comenccedilar a establir-se per la vall cap al segle IX se nrsquohan localitzat
dues meacutes una a la punta de la Miranda a prop de lrsquoUllal i lrsquoaltra a Penyaflor La
caracteriacutestica comuna dels fonaments que resten de les torres de la punta de la Miranda
6 ORIHUELA A laquoLa casa andalusiacute un recorrido a traveacutes de su evolucioacutenraquo Artigrama 22 2007 302 7 RODRIacuteGUEZ TROBAJO E laquoProcedencia y uso de madera de pino silvestre y pino laricio en edificios
histoacutericos de Castilla y Andaluciacutearaquo Arqueologiacutea de la Arquitectura 5 2008 41 8 BARCELOacute PERELLOacute M laquoAigua i assentaments andalusins entre Xerta i Amposta (s VI-XII)raquo II
Congreso de Arqueologiacutea Medieval Espantildeola Madrid Asociacioacuten Espantildeola de Arqueologiacutea Medieval
1987 413-420
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
5
i Penyaflor eacutes que presenten una planta circular Aquest fet juntament amb els trossos
de ceragravemica que srsquohi han trobat fa pensar que probablement corresponen al periacuteode
andalusiacute i que tenien una funcioacute militar
La fortificacioacute de Carles i les altres dues torres de guaita esmentades haurien fet tasques
de vigilagravencia dels barrancs del Toscar el Bosc Negre i la Conca eacutes a dir les terres de
regadiu de la vall els conreus de secagrave dels pendents i els camins de muntanya que
procedien del nord De fet des de Carles es pot veure la punta de la Miranda a uns dos
quilogravemetres en liacutenia recta mirant cap a lrsquoesquerra i des de la punta de la Miranda es
veu Penyaflor a uns quatre quilogravemetres la qual cosa voldria dir que aquestes torres
estaven alineades i formaven una xarxa de comunicacioacute entre elles mitjanccedilant senyals
Fins i tot la torre defensiva drsquoAlfara de planta quadrada que es va aixecar cap al segle
XI devia formar part tambeacute drsquoaquest entramat de petites fortificacions ubicades en
llocs estrategravegics que tenien la finalitat de controlar i defensar el territori fronterer entre
els dominis islagravemics i els cristians Tot i que es trobaven enmig de muntanyes la
comunicacioacute amb la capital del territori Ṭurṭūša (Tortosa) quedava assegurada gragravecies
a la torre de Penyaflor des de la qual els senyals es feien arribar al castell del coll de
Som a lrsquoalccedilada de Benifallet a la banda esquerra del riu i des drsquoaquiacute a Tortosa
La datacioacute drsquoaquestes torres cal situar-la entre els segles IX i X despreacutes de la caiguda
de les ciutats de Girona (785) Barcelona (801) les ragravetzies normandes i les hostilitats
amb els comtes catalans Ara beacute mentre la torre de Penyaflor i la de la punta de la
Miranda haurien quedat abandonades cap a principis del segle XIV9 i el lloc de Carles
hauria estat forccedila remodelat en aquell moment10 la drsquoAlfara en canvi seria lrsquouacutenica que
srsquohauria mantingut no nomeacutes per necessitats defensives sinoacute tambeacute perquegrave aportava
seguretat al lloc que srsquohavia convertit en un centre drsquoexplotacioacute agriacutecola Es tractaria
doncs drsquoun sistema original que permetia vigilar i defensar el territori i tenir-lo ben
comunicat
9 En un document de 1321 conservat a lrsquoArxiu Comarcal del Baix Ebre i conegut com a laquoSentegravencia de
Castlesraquo en tractar dels liacutemits territorials es parla de la torre de guaita de Penyaflor amb el terme
laquocastellraquo 10 Cal aclarir que de moment no ha aparegut cap indici de construccioacute que es pugui atribuir clarament
al periacuteode islagravemic
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
6
Les torres de guaita al barranc de la Conca
2 El castell i el poblat de Carles
El castell de Carles estagrave situat al cim dun monticle (431 m) just on comenccedila el barranc
de la Conca i on srsquoajunten el barranc del Toscar i el del Bosc Negre El paisatge del
lloc es caracteritza per tenir conreus a la zona baixa del barranc pastures a les vessants
i boscos de pi roig i negre a les parts altes
Del castell nomeacutes queden restes de murs amb carreus a les cantonades i llenccedilos de les
muralles de maccediloneria sense lluir de poc gruix amb algun tros en forma despiga11
Srsquohi poden apreciar dos nivells diferents El superior on hi ha les construccions meacutes
importants a lextrem sud-oest hi ha les restes meacutes destacades i probablement les meacutes
antigues Era una fortificacioacute de planta trapezoiumldal amb quatre parets que semblen
construiumldes en tres moments diferents Cal remarcar que els murs est i sud els meacutes
gruixuts (1 m aproximadament) es van aixecar amb filades horitzontals de pedres
petites formant un opus spicatum La presegravencia de megravensules a les parets indica que
disposava drsquoun pis superior
11 Catalunya Romagravenica vol XXVI Tortosa i Les Terres de lEbre La Llitera i el Baix Cinca Barcelona
Enciclopegravedia Catalana 1997 99-100
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
7
Pel que fa al nivell inferior orientat de sud a nord el que meacutes destaca eacutes lrsquoesplanada
(55 m de llargada per uns 10 o 15 m drsquoamplada) i lrsquoespai no edificat que segurament
correspon a lrsquoentrada al recinte
La datacioacute drsquoaquest castell eacutes difiacutecil sobretot la de la part meacutes antiga que correspon als
murs est i sud on srsquoaprecia lrsquoopus spicatum perograve segurament cal pensar que el turoacute
tal com hem comentat anteriorment entre els segles VIII i IX va comenccedilar a fer-se servir
com a talaia la qual es va anar fortificant amb el pas del temps El proceacutes de fortificacioacute
les remodelacions i lrsquoaixecament de noves estructures com ara el mur perimetral i el
mur oest van anar succeint-se des del segle IX fins als segles XII i XIII de manera que
lrsquoantic topogravenim Castles que significa laquocastellraquo laquofortificacioacuteraquo12 procedent del mot llatiacute
castra plural de castrum lsquocampament fortificacioacutersquo del qual deriva Carles donaria raoacute
de les caracteriacutestiques del lloc El castell de Carles anomenat Castles en els documents
meacutes antics evidentment ja existia quan la conquesta de Tortosa el 1148 la qual cosa
va permetre al comte Ramon Berenguer IV de cedir-lo a Pere de Sentmenat en
recompensa per la seva participacioacute en la presa de la ciutat13 A partir drsquoaleshores el
lloc de Carles estigueacute en mans de la nissaga dels Sentmenat fins al 1434 data en quegrave
fou venut a la ciutat de Tortosa14
Aixiacute doncs a partir del segle XV Carles i Alfara que formava part de les terres
pertanyents al senyor de Carles esdevingueren una baronia depenent de la ciutat de
Tortosa i a poc a poc simposaren en aquest territori les lleis del Llibre de les Costums
de Tortosa Al segle XVI va passar a mans de Cristogravefol Despuig el qual nrsquoera el
procurador general Despuig en la seva obra Los Colmiddotloquis de la insigne ciutat de
Tortosa (1557) va descriure les principals riqueses naturals del lloc de Carles15
Aquesta baronia i la seva vinculacioacute amb Tortosa van perdurar fins al segle XIX
12 Gran geografia comarcal nuacutem 13 cit 257 13 Vegeu DESPUIG CRISTOgraveFOL Los Colmiddotloquis de la insigne ciutat de Tortosa ed Juan Antonio Gonzaacutelez eHumanistaIVITRA 1 2012 llibre II i FONT RIUS J M Cartas de poblacioacuten y franquicia
de Cataluntildea Madrid-Barcelona CSIC 1969 doc 270 14 Gran geografia comarcal nuacutem 13 cit 258 15 DESPUIG CRISTOgraveFOL Los Colmiddotloquis cit llibre VI 159-161
F En Carles ni hi ha encara que poca cosa mas no deixa de averni y si volen temps en gastarni oacute
sembrarni castantildees tinch per molt cert que hi provarien alliacute tambeacute com en altra part los llentildeams que alliacute
se crien es cosa brava primerament pi vert pi comu sapi roure carrasca oroacute magnanesa borda y estos
dos son molt singulars pera cadires corniser mopesa allsahuch faig teix boix marfull aladern
materselva rataboschs arbocer ginebre bort y ver espinal avellaner grevol de ques faacute lo visch freixa
ginebre sabinot sabina per altra part es montantildea tan grasa que produix mil altres regalos especialment
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
8
De lrsquoantic nucli de poblament de Carles nomeacutes en queden alguns murs de les cases que
ocupaven el pendent que hi ha entre el castell i lrsquoantiga esgleacutesia de Carles avui
coneguda com a ermita de Sant Juliagrave Aquests murs van aparegraveixer quan es va obrir la
carretera que porta fins al paratge del Toscar
Segons el fogatge de 1359 el poblat de Carles tenia 37 focs declarats el 1367 24 focs
Aquest descens segurament cal atribuir-lo a una crisi demogragravefica provocada per
diverses causes que van persistir fins a finals del segle XV les epidegravemies com ara la
Pesta Negra les irregularitats en les collites lrsquoaugment de la pressioacute fiscal i els saquejos
i les destruccions de les poblacions en el context de lrsquoanomenada Guerra Civil catalana
que va enfrontar les institucions poliacutetiques del Principat (la Generalitat i el Consell de
Cent de Barcelona) amb Joan II entre els anys 1462 i 147216 A causa drsquoaquesta guerra
i dels efectes drsquouna possible epidegravemia que es declaragrave a Carles segons expliquen les
fonts orals la majoria dels seus habitants es van veure obligats a buscar un nou lloc
Alfara a uns sis quilogravemetres amb unes possibilitats de defensa molt meacutes grans Aixiacute
bolets se fan alliacute una cosa admirable y de tantes maneres que es cosa de no creurer ya rovellons pebrasos robiols bateons quadernes cabrits brunets peuderrates murugules exerclons criambres
blanques criambres pardes aseroles cadorles tots aquestos son boniacutesimes de menjaacute ni ha altres tambeacute
que no son bons pera menjar mas per altres coses son bons soacute es criambres vermells bolets de bou
mataparens y tambeacute se troben alliacute tuferes perquegrave no hi falta ningun geacutenero de bolets alliacute se troba bon
jesmini molt y molt boacute atsabesa argent viu mina de ferro y un lloch tan coacutemodo pera fer una fragua
com sia en lo mon
D P Com deixan de ferlai
F Per lo mateix que s deixen de fer altres coses que serien de gran utilitat y gentilesa pera lornato de
aquest poble Criense tambeacute en aquella montantildea com jo he dit moltes salvatjines mes de les que son assiacute
baix en la ribera com som porchs selvatges cervos cabrons montesos cabirols fatgines ginetes teixons
gats cervals esquirols arrions conills llebres y son molt major que en la ribera ni tampoch falta alliacute ni assi la pesadilla de aquells dos generos de salvatgines importunes que son llops y raboses perque no
sperda lo cuidado de guardar los bestiars y les gallines tambeacute crien alliacute molts geacuteneros de ocells de rapintildea
com son aacuteguiles caudals aacuteguiles estorenyes aacuteguiles meliores aacuteguiles cerpateres falcons astors micles
alzotans esparvers ni tampoch hi falta alliacute pesquera de truches de anguiles de barbs de madrilles y
finalment es tal forma y disposicioacute de terreny que tots los que vuy son crehem y tambeacute ho cregueren los
passats que alliacute hi ha mines de or y de argent y en altre temps sabem que s feren diligencies en cercarles
y si no s trobaren es perque no era vinguda la hora per asiacute com es ya vinguda per altres parts en Espanya
ahont es cert que strau molta cosa de estos metalls se dirvos asoacute y es veritat que en una partida de
aquest terme que s diu la vall den Rubiacute se troben pedres precioses com son rubins esmeraldes jaccins
esmaragdes granats y sens dupte que de asoacute ni hi ha molta cosa sino que no la saben cercar Jo m
recorde aver ohit dir aacute n Miquel Domenech lo qual en anys passats tenia hostal en lo carrer de la Cruera que en casa sua solia arribar un lapidari italiaacute quiscun any y de aquella vall sen portava un taleconet de
pedres y que aquellas acursades restaven pedres precioses y tambeacute en estos anys prop passats contava
Matheu Mauri cassador que un dia en aquella vall mateixa estant aguardant un cervo sobrevingueacute una
pluja per la qual ell se reculliacute aacute una coveta y desde alliacute veu relluir de aquestes pedres que laigua crech
les faria relluir y sens pensar que fos tanta cosa ne prengueacute unes quantes les quals li compraacute un argenter
que s deia Mestre Bernat lo Geperut per pochs diners y despreacutes de haverles acursades los mestres les
veneacute per molts asoacute es veritat y per altres maneres tambeacute se es enteacutes y sabut que en aquest terme hi ha
moltes pedres precioses 16 MUNtildeOZ SEBASTIAgrave J-H laquoEl permiacutes de trasllat de la parrogravequia de Carles a Alfara (any 1480)raquo Recerca
14 2012 257
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
9
el 18 de maig de 1480 Sanccedil drsquoAsquera com a vicari general i administrador de la
diogravecesi de Tortosa en absegravencia del bisbe elet Alfons drsquoAragoacute va autoritzar el trasllat
de la parrogravequia del lloc de Carles al drsquoAlfara De fet el 1480 una bona part de la
poblacioacute ja srsquohavia desplaccedilat a Alfara si beacute el 1496 encara hi havia 12 cases habitades
a Carles17 A partir drsquoaleshores Alfara va passar a anomenar-se Alfara de Carles
Restes del castell medieval de Carles
3 Lrsquoesgleacutesia de Carles
La parrogravequia de Carles es va construir a finals del segle XII o principis del XIII Es troba
al peu del castell de Carles i eacutes lrsquouacutenic temple romagravenic dels Ports De fet el seu estil de
construccioacute presenta una barreja drsquoelements romagravenics i del gogravetic primerenc Eacutes drsquouna
sola nau de planta rectangular sense absis diferenciat amb volta apuntada i reforccedilada
per set arcs torals construiumlda amb maccediloneria de pedra i amb una porta drsquoentrada
dametlla formada per dovelles18
Histogravericament el dia 28 de juliol de 1211 trobem el primer esment de la parrogravequia de
Carles en una donacioacute que li fa el cavaller Drogo de Verdel19 El 1237 en la carta de
poblament atorgada per Ramon de Sentmenat sersquon torna a parlar en el sentit que
lrsquoesgleacutesia de Carles podia disposar de propietats i heretar-ne i que els habitants del lloc
estaven obligats a donar-li la trentena part de tots els beacutens de quegrave pagaven delme A
17 IGLESIAS J El fogatge de 1497 Barcelona Fundacioacute Salvador Vives i Casajuana 1991 18 Gran geografia comarcal nuacutem 13 cit 259 19 El dia 15 de juliol drsquoaquest mateix any el bisbe de Tortosa Gombau de Santa Oliva el prior Ponccedil i el
capiacutetol de canonges de Tortosa havien donat en feu a Drogo la tercera part del delme dels fruits animals
i molins dels castells de Carles i Pauumlls VIRGILI A Diplomatari de la catedral de Tortosa (1193-1212)
Barcelona Fundacioacute Noguera 2001 437 441-443
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
10
finals del segle XIII concretament durant els anys 1279-1280 quan es va dur a terme la
recaptacioacute de la degravecima papal a la diogravecesi de Tortosa es diu que el rector de lrsquoesgleacutesia
de Carles en va quedar exempt perquegrave les seves rendes eren molt baixes20
Vista de lrsquoentrada de lrsquoesgleacutesia de Carles actualmente ermita de Sant Juliagrave
Drsquoaltra banda ja en ple segle XV entre els documents relacionats amb la visita pastoral
que el bisbe de Tortosa Ot de Montcada va fer a la seva diogravecesi el 1435 hi ha una breu
anotacioacute que diu que al capdavant de la parrogravequia de Carles hi havia dos preveres un
vicari que segurament actuava fent les funcions drsquoun rector titular absent tal com era
habitual a moltes parrogravequies abans del Concili de Trento i un clergue de rang
inferior21
En la Guerra Civil catalana segons explica el permiacutes de trasllat de la parrogravequia de
Carles a Alfara de 148022 tant els edificis de la poblacioacute com lrsquoabadia van quedar
completament destruiumlts de manera que en el lloc nomeacutes restaren drets el castell i
lrsquoesgleacutesia
En les proximitats de lrsquoesgleacutesia hi havia el cementiri del qual no en queda cap testimoni
perquegrave el terreny el van margenar per a destinar-lo a usos agriacutecoles i actualment una
part eacutes camp de pastura i lrsquoaltra pertany a la zona recreativa de Sant Juliagrave Amb tot es
20 RIUS J Rationes Decimarum Hispaniae (1279-80) Vol I Barcelona CSIC 1946 168 i 174 21 GALIANA J M laquoLa Dioacutecesis de Tortosa a traveacutes de la visita pastoral del Obispo Otoacuten de Moncada
(1428-1429)raquo Estudis Castellonencs 10 2003-2005 518 22 Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo) Registres de Cuacuteria 92 Vicariatus 1480-81 sf
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
11
conserven diverses esteles discoidals cinc al Museu de Tortosa23 i tres al Museu
drsquoAlfara de Carles
23 MENCHOacuteN J laquoLes esteles funeragraveries discoidals de Carles conservades al Museu de Tortosa (Baix
Ebre) Nota preliminarraquo Nous Colmiddotloquis IV 2000 97-112
Estela discoidal procedent de lrsquoantic cementiri medieval de Carles Museu drsquoAlfara de Carles
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
12
Annex B
Catagraveleg del material trobat
Fragment de teula tipus tegula
Mides 27 cm x 21 cm x 165 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de teula tipus tegula
Mides 20 cm x 19 cm x 9 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de tipus tegula
Mides 33 cm x 175 cm x 125 cm x
17cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de tipus tegula
Mides 46 cm x 25 cm x 31cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Teula fragmentada tipus tegula
Mides 62 cm x 47 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
13
Teula fragmentada tipus tegula
Mides 62 cm x 47 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Antefixa
Mides 18 cm x 215 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de doli
Mides 14 x 21cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de tegula ilmiddotlustratiu de les
desenes de fragments similars que es
troben en superfiacutecie
Datacioacute aproximada segle II-IV
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
14
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
5
del terreny en aquest indret La troballa drsquouna antefixa podria eacutesser un indici
que la vilmiddotla disposava drsquouna part meacutes noble o urbana amb elements decoratius
fins i tot a la teulada
b Que es tracti drsquouna terrisseria dedicada sobretot a la produccioacute de maons i teules
on com era habitual segurament tambeacute srsquoelaboraven altres objectes de terrissa
antefixes recipients ceragravemics diversos etc Aquesta teuleria srsquohauria nodrit de
la terra argilosa de lrsquoindret i evidentment de lrsquoaigua del torrent que hi ha a prop
13 OBJECTIUS
A partir de les dues hipogravetesis esmentades els objectius que ens plantegem en aquest
estudi soacuten els seguumlents
- Contextualitzar geogragravefica i histogravericament la zona on es troba el jaciment
arqueologravegic
- Estudiar lrsquoantefixa les teules i el doli que srsquohi han trobat
- A partir de lrsquoestudi dels materials proposar una datacioacute del jaciment
- Catalogar les peces i els fragments trobats
- Descriure breument lrsquoaccioacute antrogravepica als barrancs de la Conca la vall
Cervera i el Llop del terme municipal drsquoAlfara de Carles i reflexionar-hi
per tal de demostrar que al llarg dels segles sempre han estat presents uns
elements naturals (abundagravencia drsquoaigua riquesa de fauna i recursos forestals
i minerals) que han permegraves el desenvolupament de tots els assentaments que
hi ha hagut des de la prehistograveria
- Valorar tota la informacioacute disponible per tal de determinar quina de les dues
hipogravetesis eacutes meacutes versemblant
- Promoure una excavacioacute o almenys una prospeccioacute del jaciment que permeti
datar-lo drsquouna manera meacutes acurada En aquest sentit proposareacute a
lrsquoAjuntament drsquoAlfara de Carles que valori la possibilitat de financcedilar
lrsquoexcavacioacute del jaciment a fi de convertir-lo en un reclam turiacutestic del
municipi juntament amb altres punts drsquointeregraves que ja teacute
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
6
14 METODOLOGIA DE TREBALL
A fi de poder fer un estudi aprofundit i tan exhaustiu com sigui possible caldragrave aplicar
una metodologia diversa i agravemplia que tindragrave en compte
a) Les fonts orals
b) Lrsquoobservacioacute del terreny i de lrsquoentorn
c) La inspeccioacute ocular de tota lrsquoagraverea que ocupa el jaciment
d) El context geogragravefic actual i del passat tant dels Ports com dels barrancs de
ponent on lrsquoactivitat antrogravepica va ser meacutes destacada
e) El context histograveric tant lrsquoanterior a lrsquoegravepoca del jaciment com el posterior
f) Lrsquoestudi detallat dels materials trobats
g) La comparacioacute dels materials trobats amb altres de similars de les Terres de
lrsquoEbre
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
7
2 CONTEXT GEOGRAgraveFIC
En aquest apartat presentem de manera molt sintegravetica les caracteriacutestiques geogragravefiques
meacutes destacades dels Ports i especialment dels tres barrancs de ponent (el de la vall
Cervera el de la Conca i el del Llop) pertanyents al terme municipal drsquoAlfara de
Carles en els quals des de fa molt de temps els homes hi han trobat tot allograve que
necessitaven per a la seva supervivegravencia caccedila pesca boscos pastures terres fegravertils
abundagravencia drsquoaigua etc
21 ELS PORTS
Els Ports soacuten un massiacutes de relleu molt complex a cavall entre la Serralada Pre-litoral
Catalana i el Sistema Ibegraveric Estagrave format per materials calcaris mesozoics que
determinen un relleu abrupte i trencat per un sistema de falles i encavalcaments que
formen una barrera natural respecte de les planes litorals2
Ubicacioacute dels Ports a cavall entre les comarques del Montsiagrave el Baix Ebre i la Terra Alta
Els rius i els barrancs en general excaven gorges profundes de gran espectacularitat
com eacutes el cas del riu Matarranya a les guacutebies del Parrissal les guacutebies del Regatxol a la
capccedilalera del riu Ulldemoacute i les guacutebies del barranc de la vall de la Figuera al terme
drsquoAlfara de Carles El massiacutes presenta muntanyes destacables per la seva alccedilada i
2 Gran geografia comarcal de Catalunya El Baix Ebre i el Montsiagrave nuacutem 13 Barcelona Fundacioacute
Enciclopegravedia Catalana 1984 15-21
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
8
singularitat amb una important agraverea superior als 1000 m El cim meacutes destacat de tot el
massiacutes eacutes el Mont Caro amb 1441 m3
Els Ports ofereixen doncs un paisatge salvatge poc humanitzat i drsquouna rica
biodiversitat El tret meacutes distintiu drsquoaquest paisatge eacutes sens dubte el seu relleu escarpat
ric en cingleres i talussos que contrasta amb les planes agriacutecoles veiumlnes A linterior
lorografia eacutes molt irregular fruit dun sistema de plecs falles i encavalcaments amb
una gran quantitat de barrancs
El barranc de la Conca amb la localitzacioacute del jaciment dels Serdans
Des del punt de vista de la fauna un dels elements meacutes distintius dels Ports eacutes la
poblacioacute de cabra salvatge animal tiacutepic de la zona i regulat per la Reserva Nacional de
Caccedila
Pel que fa a la vegetacioacute trobem des de zones tiacutepicament mediterragravenies a les parts
baixes del massiacutes fins a racons dambients humits i boirosos propis de les fagedes del
centre drsquoEuropa
Als anys 50 del segle passat amb els canvis en el model social docupacioacute humana va
comenccedilar el despoblament de les valls ponentines del massiacutes amb el conseguumlent
abandonament de les terres de conreu agriacutecola i les pragravectiques ramaderes tradicionals
Aquest fet unit a la davallada del mercat de la fusta i la creacioacute del Parc Natural ha
3 Gran geografia comarcal cit 15-21
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
9
afavorit el creixement dels boscos de manera que avui el paisatge torna a estar dominat
pels extensos pinars i alguns alzinars encara que cada cop soacuten meacutes escassos
Panoragravemica dels Ports
22 EL BARRANC DE LA CONCA
El barranc de la Conca disposa com hem avanccedilat drsquouna gran quantitat de fonts
algunes de les quals tenen forccedila cabal com ara les del Toscar lrsquoUllal el Bosc Negre
la Canaleta i la Cova Pintada A la seva capccedilalera srsquohi troben el paratge del Toscar el
castell i el despoblat de Carles Geologravegicament el terreny eacutes de formacioacute triagravesica
compost per dolomites argiolites guixos i pedra calcagraveria4
Les parts meacutes altes de la capccedilalera presenten un terreny molt escarpat perograve amb una
rica vegetacioacute de muntanya la qual cosa contrasta amb els desnivells meacutes suaus del
curs mitjagrave entre lrsquoUllal i el Pont un espai que ha estat aprofitat des de fa molts segles
per a conreus de secagrave i regadiu El punt meacutes ampli drsquoaquesta vall es troba precisament
a lrsquoalccedilada de les Planilles on trobem el jaciment dels Serdans
El barranc de la Conca a lrsquoalccedilada de la partida de les Planilles
4 Gran geografia comarcal cit 259
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
10
Per ponent i formant part tambeacute drsquoaquest massiacutes una altra serralada de cingleres
parteix amb els termes de Beseit (de la comarca del Matarranya) Arnes Horta de Sant
Joan (tots dos de la Terra Alta) i Pauumlls hi destaquen el Bosc Negre la Tosseta Rasa
(1217 m) els rasos de Maraco la punta de lrsquoEspina (1182 m) que es prolonga per la
serra de lrsquoEspina fins a la Coscollosa (878 m)5
23 EL BARRANC DE LA VALL CERVERA
El barranc de la vall Cervera presenta uns desnivells meacutes suaus que els del barranc de
la Conca encara que a les cotes meacutes altes que ja formen part de la vall de la Figuera6
capccedilalera de la vall Cervera ressalta una frondosa vegetacioacute boscos de pi blanc i pi
roig tambeacute hi ha alguns alzinars Al curs mitjagrave del barranc se situa el poblat ibegraveric dels
Malladarets
Barranc de la vall de la Cervera
24 EL BARRANC DEL LLOP
Al barranc del Llop eacutes on es troba el municipi drsquoAlfara de Carles drsquouna extensioacute de
6394 kmsup2 situat a ponent de la comarca del Baix Ebre al cor del massiacutes dels Ports els
contraforts del qual accidenten tot el terme Per llevant una cadena muntanyosa on hi
trobem el tossal de la Cova del Bou (552 m) el de Penyaflor el de Farruacutebio (792 m) i
la tossa de la Reina (1113 m) marca els liacutemits del terme amb els municipis de Xerta
Aldover Tortosa i Roquetes
5 Gran geografia comarcal cit 256 6 Hi destaquen la font de la Figuera i la de les Guacutebies prop de la cova del Tormo
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
11
Alfara de Carles amb la mola Carrascosa i el Tossal de Montcliacute al fons
El poble drsquoAlfara de Carles estagrave emplaccedilat a lrsquoesquerra del barranc del Llop dalt drsquoun
petit turoacute (334 m) i dominant la fondalada estreta perograve ben aprofitada per al conreu de
lrsquoolivera i lrsquoametller srsquohi destaquen grans parets calcagraveries i blanquinoses juragravessiques
sobre els terrenys vermellosos i groguencs7
Cal dir que les fonts drsquoaquest barranc per exemple la dels Bassis o la font Vella no
destaquen per ser massa cabaloses En els pendents muntanyosos abunden la ginesta
el romaniacute lrsquoesbarzer lrsquoargelaga el coscoll i el margalloacute la fibra del qual ha estat molt
utilitzada per a la confeccioacute de cabassos
3 CONTEXT HISTOgraveRICO-ARQUEOLOgraveGIC
Lrsquoaccioacute de lrsquohome als barrancs que hem esmentat anteriorment va eacutesser continuada i
molt intensa des de la prehistograveria fins al segle V Durant lrsquoegravepoca medieval el barranc de
la Conca tambeacute va tenir molta importagravencia per aixograve hem dedicat un apartat al final del
treball8 on descrivim els principals trets del seu poblament des del segle VI fins al XV
Evidentment aquesta accioacute humana ha continuat fins a lrsquoactualitat perograve analitzar-la
detalladament suposaria desviar-nos del tema que ens hem fixat9
7 Gran geografia comarcal cit 256 8 Vegeu Annex A 9 A partir del segle XVII al barranc de la Conca es van anant instalmiddotlant induacutestries de vidre i fusta
fagravebriques de paper i teixits molins de farina i induacutestries productores drsquoelectricitat afavorides per
lrsquoincrement demogragravefic lrsquoabundagravencia de magrave drsquoobra i sobretot la forccedila de lrsquoaigua la qual permetia moure
les diverses maquinagraveries que utilitzaven i intervenir en els processos de manufactura
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
12
Intentarem doncs descriure els fets histograverics les restes i les troballes arqueologravegiques
meacutes destacades amb lrsquoobjectiu de mostrar que hi ha uns elements que en major o menor
grau comparteixen els assentaments i els establiments que hi ha hagut
independentment de lrsquoegravepoca lrsquoaprofitament de lrsquoaigua per a finalitats molt diverses
lrsquoexplotacioacute dels recursos forestals i agropecuaris la vigilagravencia i el control del territori
31 EL NEOLIacuteTIC LES PINTURES RUPESTRES DE COVA PINTADA (BARRANC DE LA
CONCA)
La riquesa drsquoaigua els recursos forestals i la varietat de la seva fauna han permegraves que
aquest territori tot i la seva orografia complexa hagi tingut pobladors des de la meacutes
remota Antiguitat Daquesta ocupacioacute han quedat les pintures rupestres de la Cova
Pintada a la capccedilalera del barranc de la Conca que demostren assentaments neoliacutetics
de grups de caccediladors dedicats a la captura de grans cegravervids (cabres salvatges ceacutervols i
cabirols) Es tracta drsquoart esquemagravetic o abstracte de color vermell que els entesos han
datat al voltant del 6500 aC Van ser descobertes el 1914 per lrsquoinvestigador francegraves
Henri Breuil10 La meacutes important representa una trisquela de mida considerable11
lrsquouacutenica coneguda fins ara a Catalunya
Abric de la Cova Pintada i dibuix de la trisquela fet per Henri Breuil Escala 17
Estagrave formada per tres braccedilos iguals incurvats que convergeixen al centre en forma
rotativa amb gir cap a la dreta12 Segurament que cal interpretar-la com la manifestacioacute
10 BREUIL H Les peintures rupestres scheacutematiques de la Peacuteninsule ibeacuterique IV Sud-est et est de
lEspagne Lagny impr E Grevin 1933 75-77 11 Les seves mesures soacuten radi de cada braccedil 23 cm alccedilada total conservada 36 cm amplada total 44
cm 12 Trobareu meacutes informacioacute sobre aquesta pintura rupestre en httpinvarqueculturagencatcat Cal
aclarir que en el mateix lloc tambeacute srsquohi van descobrir gravats medievals de difiacutecil interpretacioacute Vegeu
SARRIAgrave BOSCOVICH E Els gravats medievals prop de la Cova Pintada (Alfara de Carles Baix Ebre
Tarragona) memograveria nuacutem 7899
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
13
drsquoalgun tipus de creenccedila de manera que lrsquoabric on es troba deuria ser una mena de
santuari13
32 LrsquoEDAT DEL FERRO EL POBLAT IBEgraveRIC DELS MALLADARETS (BARRANC DE LA
VALL CERVERA)
Despreacutes dels assentaments neoliacutetics els primers pobladors permanents drsquoaquesta part
del massiacutes van ser els ibers com ho prova lexistegravencia del poblat dels Malladarets a la
vall Cervera recentment descobert despreacutes drsquouna intervencioacute drsquourgegravencia que es va
realitzar el 201414
El poblat ibegraveric dels Malladarets es troba a lrsquooest del cim de Penyaflor (514 m) en un
petit turoacute (272 m) de planta allargada i superfiacutecie plana des del qual es domina tant el
barranc de la Conca com el pas natural que el barranc de la vall Cervera proporciona
per a poder accedir al massiacutes dels Ports des de la plana de Roquetes
Ubicacioacute del jaciment ibegraveric dels Malladarets (barranc de la vall de la Cervera)
A partir de la tipologia dels vasos ceragravemics15 exhumats els arqueogravelegs creuen que data
del periacuteode de lrsquoEdat del Ferro I entre el 650 i el 500 aC16 Des del punt de vista
urbaniacutestic el jaciment presenta un complex drsquoestances de les quals resten les primeres
filades de pedra dels murs ja que segons sembla la tegravecnica utilitzada en la seva
13 Aquest jaciment juntament amb altres del territori catalagrave fou considerat per la UNESCO Patrimoni
Mundial el 1998 Vegeu httpseswikipediaorgwikiAlfara_(Tarragona) 14 MORENO EXPOacuteSITO I Informe de la intervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment dels
Malladarets Partida de Masets Alfara de Carles (Baix Ebre) abril de 2014 15 Fonamentalment es tracta de grans vasos de ceragravemica exvasada i bisellada amb cordons aplicats 16 MORENO EXPOacuteSITO I cit 32
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
14
construccioacute consistia a disposar verticalment grans lloses en les dues cares dels murs
alhora que reomplien el seu interior amb pedruscall i terres premsades per tal de donar
consistegravencia a lrsquoestructura Com que no srsquoha conservat meacutes drsquouna filada de lloses no
se sap si aquestes parets de pedra arribaven fins al sostre o beacute si a partir drsquouna certa
alccedilada els murs disposaven drsquoaltres materials de tova
A banda de les estances tambeacute han aparegut murs de gairebeacute 1 m de gruix a lrsquoest i a
lrsquooest a la part que mira cap a la vall Cervera de manera que els arqueogravelegs opinen
que potser es tractaria drsquoun recinte fortificat En canvi cap a llevant el desnivell del
terreny eacutes meacutes suau la qual cosa fa pensar que era la zona urbanitzada intramurs
Finalment cal apuntar la presegravencia drsquoalgunes estructures de pedra amb planta circular
que es podrien relacionar amb lrsquoexistegravencia de tuacutemuls funeraris al vessant sud fora de
la zona drsquohagravebitat
Estructura de pedra amb planta circular Podria eacutesser un tuacutemul funerari
Es tracta doncs drsquoun poblat que srsquoestenia allargat pel petit turoacute al peu del cim de
Penyaflor sobretot pel vessant sud-est en canvi el vessant oest com que presenta un
gran pendent eacutes probable que no hagueacutes estat urbanitzat meacutes enllagrave del mur defensiu
Pel que fa a la zona nord que tambeacute comptava amb una gran superfiacutecie plana sembla
que devia ser la meacutes urbanitzada perquegrave hi ha un gran entramat de murs
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
15
Delimitacioacute del jaciment arqueologravegic dels Malladarets
Per la manera com es van trobar alguns vasos ceragravemics a lrsquointerior drsquouna de les
estances ben disposats verticalment in situ o lleugerament tombats o esclafats per la
caiguda del sostre i els murs perograve en bon estat de conservacioacute els arqueogravelegs suposen
que els pobladors per raons que encara no srsquohan pogut esbrinar van abandonar aquest
establiment amb pressa ja que es doacutena el cas que van deixar llavors de cereals en alguns
recipients17
Interior drsquouna de les estances
En resum estem davant drsquoun assentament que va tenir lloc entre els segles VII i V aC
quan la millora de les pragravectiques agriacutecoles i lrsquoocupacioacute de sogravels meacutes productius van
permetre que els grups socials srsquoanessin fent progressivament meacutes sedentaris Aquests
nous tipus drsquoassentament van propiciar a la vegada un urbanisme i un sistema defensiu
cada cop meacutes elaborat Segons Intildeaki Moreno18 el poblat dels Malladarets pertanyeria
17 MORENO EXPOacuteSITO I cit 31 18 MORENO EXPOacuteSITO I laquoIntervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment dels Malladaretsraquo I Jornades
drsquoArqueologia de les Terres de lrsquoEbre 6 i 7 de maig de 2016 Serveis Territorials de Cultura de les
Terres de lrsquoEbre 2 vol Tortosa 2016 226
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
16
al model drsquoestabliment situat sobre una cresta rocosa estreta i allargada la morfologia
interna del qual srsquoestructuraria en funcioacute drsquoun carrer central on anirien a parar estances
drsquoentre 10 i 20 m2 Eacutes probable que la gran extensioacute drsquoaquest jaciment
(aproximadament 3125 m2) tingui a veure amb alguna activitat minera el producte de
la qual anava destinat tant a lrsquoautoconsum com a lrsquointercanvi amb els fenicis19
33 EgravePOCA ROMANA EL JACIMENT DELS SERDANS EL POBLAMENT AL BARRANC DE
LA CONCA ENTRE ELS SEGLES II I V
Quan les tropes romanes comandades per Gneu i Publi Escipioacute van arribar a les terres
del sud del riu Ebre per a enfrontar-se amb lrsquoexegravercit cartaginegraves tres anys despreacutes de
lrsquoesclat de la Segona Guerra Puacutenica (218-201 aC) es van trobar que aquest territori
lrsquohabitaven els ilercavons diferents tribus ibegraveriques que srsquohavien aliat amb el bagravendol
cartaginegraves i anaven totalment en contra de les pretensions romanes Despreacutes de la
batalla de les goles de lrsquoEbre (215 aC) a prop de Dertosa en quegrave la flota romana va
derrotar la cartaginesa els germans Escipioacute van continuar la seva poliacutetica de conquesta
del territori i de sotmetiment de les tribus ibegraveriques especialment les que hi havia
assentades a les Terres de Ponent20
Les primeres referegravencies en els autors antics a la capital drsquoaquest ampli territori
Dertosa que tenia el riu Ebre com a via bagravesica de comunicacioacute i comerccedil les trobem en
Estraboacute21 (segle I aC - I dC) i Pomponi Mela22 (segle I dC) els quals la situen en el pas
del riu Ebre Suetoni23 (segle I dC - II dC) parla del seu important port mariacutetim i Plini24
(segle I dC) destaca que els seus habitants gaudien del dret romagrave Fins i tot va arribar a
encunyar moneda com a Mun Hibera Iulia amb la llegenda Ilergavonia fent
19 MORENO EXPOacuteSITO I laquoIntervencioacuteraquo cit 227 20 MIRA GUARDIOLA M A Cartago contra Roma Las guerres puacutenicas Madrid ediciones Alderabaacuten
2000 196 21 ESTRABOacute Geographica III 4 9 ἐκ δὲ τοῦ Ταρράκωνος ἐπὶ τὸν πόρον τοῦ Ἴβηρος κατὰ Δέρτωσσαν 22 POMPONI MELA De Chorographia II 90 super ingens Hiberus Dertosam adtingit 23 SUETONI De vita Caesarum Vita Galbae X ac subinde Alexandrina navis Dertosam appulit armis
onusta sine gubernatore sine nauta ac vectore ullo ut nemini dubium esset iustum piumque et
faventibus diis bellum suscipi 24 PLINI Naturalis Historia III 23 Nunc per singulos conventus reddentur insignia praeter supra dicta
Tarracone disceptant populi XLII quorum celeberrimi civium Romanorum Dertosani
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
17
referegravencia al territori tot i que despreacutes en egravepoca de Tiberi es va substituir per
Dertosa25
Evidentment en la seva fundacioacute hi va tenir un paper destacat la ciutat de Tagraverraco
capital de la proviacutencia romana i un important port drsquoHispagravenia Aixograve vol dir que Dertosa
pertanyia a la proviacutencia de la Hispania Citerior i posteriorment a les diverses
reorganitzacions que van tenir lloc a la Provincia Hispania Tarraconensis Aquest
vincle amb Tagraverraco va perdurar durant tot el periacuteode romagrave i visigot i fins i tot durant
les primeres degravecades de la invasioacute musulmana
A partir del segle I coincidint amb un augment de les temperatures i unes condicions
climagravetiques meacutes agraverides va tenir lloc una progressiva desforestacioacute antrogravepica del
paisatge de les planes de lrsquoEbre que segurament va fomentar en entrar al segle II una
ocupacioacute de les zones muntanyoses properes a Dertosa i a la vall del riu Ebre amb la
finalitat drsquoexplotar els seus recursos naturals26
A finals de lrsquoAlt Imperi doncs lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai rural del territori de Dertosa
va experimentar canvis significatius derivats de la progressiva fi de les villae que
srsquohavien anat fundant durant els primers segles de la nostra era i lrsquoaparicioacute de nous
models drsquoocupacioacute En agraverees marginals de lrsquoager dertosanus comencen a aparegraveixer
petits assentaments rurals amb una clara especialitzacioacute en lrsquoelaboracioacute de productes
molt concrets oli vi ceragravemica materials de construccioacute etc El jaciment dels Serdans
al massiacutes dels Ports sembla que forma part drsquoaquesta nova manera drsquoaprofitar els
recursos naturals de les explotacions Aquesta especialitzacioacute que comporta de
vegades lrsquoabsegravencia o la reduccioacute de la part residencial de la vilmiddotla neix en un context
general meacutes ampli que suposa la disminucioacute dels contactes comercials amb altres
territoris del Mediterrani de manera que es fa necessari introduir sistemes de produccioacute
que permetin que aquests nous espais rurals tinguin capacitat suficient per a
subministrar els productes que la poblacioacute del territori demana27
25 LLORENS M del Mar i AQUILUEacute X laquoIlercavonia-Dertosa i les seves encunyacions monetagraveriesraquo
Barcelona Societat Catalana drsquoEstudis Numismagravetics 2001 24-34 26 RIERA S laquoCanvis ambientals i modelacioacute antrogravepica del territori entre lrsquoegravepoca ibegraverica i lrsquoaltmedieval
a Catalunya aportacions de la palinologiaraquo Cota Zero 20 2005 104 27 NEGRE J De Dertosacit 482
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
18
En el moacuten romagrave la vilmiddotla i el territori que controlava van esdevenir els pilars
fonamentals de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai rural La definicioacute de villa rustica va anar
canviant al llarg del temps si beacute en termes generals els historiadors tendeixen a acceptar
que es tracta drsquoun assentament de tipus rural que es divideix en dos sectors un
anomenat pars massaricia que engloba lrsquoagraverea on srsquoelaboren es conserven i
srsquoemmagatzemen els productes (pars fructuaria) i on viuen normalment en regravegim
drsquoesclavitud els treballadors (pars rustica) i lrsquoaltre anomenat pars urbana o dominica
que afecta lrsquoedifici on resideix la famiacutelia principal que nrsquoeacutes propietagraveria o beacute simplement
lrsquoamo que hi passa temporades durant lrsquoany per supervisar els treballs que srsquohi fan la
qual cosa significa que aquest espai era similar a lrsquoespai urbagrave eacutes a dir reproduiumla en
gran mesura lrsquoesquema de la domus la casa de ciutat caracteritzada per ser una vivenda
particular drsquouna sola planta on residien habitualment els propietaris28
Tot i la relativa independegravencia de les vilmiddotles respecte del seu espai drsquoinfluegravencia tendien
a formar part drsquouna xarxa meacutes extensa que tenia un nucli urbagrave de referegravencia en el cas
del territori ebrenc Dertosa amb el qual estaven connectades a traveacutes de vies de
comunicacioacute29
Lrsquoocupacioacute dels vessants del massiacutes dels Ports entorn al segle II va culminar
definitivament el proceacutes de romanitzacioacute del territori de Dertosa30 Amb tota
probabilitat va ser en aquesta egravepoca quan va neacuteixer lrsquoestabliment dels Serdans el qual
va estar en funcionament fins a finals del segle V A partir drsquoaleshores i sobretot de la
primera degravecada del VI srsquoobserva un abandonament progressiu de les agraverees residencials
si nrsquohi havia en part a causa drsquouna davallada notable de les temperatures sobretot a
lrsquohivern amb un retroceacutes dels conreus i les explotacions de muntanya i en part tambeacute
pels canvis en les estructures productives drsquoaquestes villae com a consequumlegravencia de la
caiguda de lrsquoImperi Romagrave i la conquesta i la consolidacioacute del poder visigogravetic a la
Peniacutensula Ibegraverica Durant aquest periacuteode segons J Negre31 les aristocragravecies
provincials hispano-romanes haurien abandonat les seves residegravencies rurals o els
centres manufacturers propietat seva per a instalmiddotlar-se a la ciutat des drsquoon haurien
28 Ibidem i httpseswikipediaorgwikiVilla_romana 29 ARCE J laquoVillae en el paisaje rural de Hispania romana durante la antiguumledad tardiacutearaquo Anejos de
AEspA 39 2006 9 30 REVILLA V Economia i poblament romagrave al curs inferior de lrsquoEbre la vilmiddotla de Casa Blanca
(Tortosa) Tarragona Diputacioacute Provincial de Tarragona 2003 133-146 31 NEGRE J cit 483
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
19
centralitzat la defensa del territori davant la pressioacute visigogravetica i aixiacute sentir-se meacutes segurs
i protegits
4 ESTUDI DEL JACIMENT ROMAgrave DELS SERDANS
41 UBICACIOacute
Com hem dit abans el jaciment arqueologravegic dels Serdans es troba al terme municipal
drsquoAlfara de Carles concretament en el punt quilomegravetric 21 de la carretera local TV-
3422 que comunica aquesta poblacioacute amb els Reguers des drsquoon a traveacutes de la T-342
srsquoarriba a Roquetes i drsquoaquiacute per la T-341 a Tortosa capital de la comarca del Baix
Ebre
Emplaccedilament del jaciment arqueologravegic dels Serdans al terme municipal drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre)
Actualment la TV-3422 creua aquest jaciment de manera que les restes
arqueologravegiques es troben a banda i banda de la carretera Aquesta circumstagravencia tan
peculiar data de 1965 quan la Diputacioacute de Tarragona32 hi va dur a terme obres
drsquoacondicionament del ferm i hi va fer un canvi en el traccedilat del tram compregraves entre el
punt quilomegravetric 21 i 3 amb la finalitat de reduir el desnivell existent El nou traccedilat es
va fer seguint el curs del barranc de la Conca en sentit ascendent fins a un punt on la
carretera fa una girada despreacutes de bifurcar-se tot donant la possibilitat de continuar fins
al paratge del Toscar Des drsquoaquesta bifurcacioacute el jaciment es troba aproximadament a
uns 300 m en direccioacute a Alfara de Carles concretament al costat drsquoun petit pont per
sota del qual passa un torrent
32 Diario Espantildeol 25-5-1965 Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
20
Emplaccedilament del jaciment i vista aegraveria de lrsquoentorn Es pot apreciar el traccedilat del tram nou de la TV-3422 (color blau) i el camiacute vell drsquoAlfara de Carles (color groc) tambeacute conegut com a camiacute de les Planilles
Si analitzem la ubicacioacute drsquoaquest establiment segons els criteris que aplicaven els
agrogravenoms romans observarem que coincideix forccedila amb les recomanacions que
donaven per triar el lloc drsquouna vilmiddotla En primer lloc es troba en el vessant drsquouna
muntanya perograve en el punt que teacute un desnivell meacutes suau en segon lloc es troba a prop
drsquoun torrent i meacutes enllagrave hi ha el barranc de la Conca molt meacutes cabaloacutes en tercer lloc
lrsquoorientacioacute eacutes cap al sud la qual cosa permet tenir un horitzoacute forccedila ampli i moltes hores
de sol en quart lloc disposava drsquouna via de comunicacioacute relativament propera que
facilitava lrsquoacceacutes per a les persones perograve tambeacute el transport i la distribucioacute dels
productes
42 ESTAT ACTUAL
Certament les poques restes visibles drsquoaquest jaciment passen totalment
desapercebudes perquegrave es troben a la base drsquoun marge de pedra seca construiumlt a
posteriori amb lrsquoobjectiu de retenir la terra del bancal que hi ha a la part superior En
concret en el voral esquerra de la carretera anant en direccioacute a Alfara de Carles es
poden apreciar restes constructives que corresponen a dos murs truncats que
conflueixen en angle
Cal dir que si beacute el terreny drsquoaquest indret devia tenir en el passat un pendent bastant
suau en algun moment es va considerar meacutes adient lrsquoaixecament de terrasses
mitjanccedilant marges de pedra seca probablement a partir dels segles XIV I XV quan la
poblacioacute drsquoAlfara va tenir la necessitat de disposar de meacutes conreus drsquoolivera ndashguanyats
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
21
en moltes ocasions a costa dels pinars i els alzinars originarisndash de manera que aquests
treballs de condicionament del terreny van comportar la destruccioacute parcial del jaciment
Tant eacutes aixiacute que la pedra dels murs i les parets drsquoaquella antiga construccioacute es van
reaprofitar en els marges que hi ha al seu voltant encara meacutes barrejats amb la pedra
seca tambeacute srsquohi troben molts fragments de teules que servien per reomplir petits forats
o falcar
Fragments de teula tipus tegula utilitzats per falcar o reomplir el mur de pedra seca
A meacutes a meacutes en una agraverea drsquoaproximadament 3500 m2 des del pontet abans esmentat
i en direccioacute a la cruiumllla del Toscar apareixen molts fragments de teules i terracota en
general no nomeacutes en superfiacutecie en els bancals de conreu sinoacute tambeacute dintre dels marges
i a sobre drsquoells
Carretera TV-3422 a lrsquoalccedilada del jaciment arqueologravegic El rectangle vermell indica lrsquoagraverea aproximada per on es
troba una major quantitat de restes ceragravemiques
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
22
Estat actual de lrsquoemplaccedilament del jaciment en direccioacute sud-est
43 LA NECROgravePOLIS DESAPAREGUDA I LES RESTES DE DOS MURS
Quan les magravequines excavadores van comenccedilar els treballs de rebaix i anivellament en
el punt on es trobava el jaciment arran de la modificacioacute del traccedilat de la carretera TV-
3422 el primer que va aparegraveixer a la llum van ser diversos esquelets humans segons
les declaracions drsquoalguns operaris de lrsquoobra que encara viuen i van tenir lrsquoocasioacute de
poder-los contemplar Les explicacions drsquoaquests operaris coincideixen a dir que les
restes humanes van aparegraveixer barrejades amb trossos de teules planes les magravequines
van seguir avanccedilant perograve i uns metres meacutes enllagrave es van trobar amb el que semblaven
dos murs drsquouns 60 cm drsquoalccedilada els quals creuaven en sentit diagonal divergent lrsquoespai
per on havia de passar la carretera Com havia succeiumlt amb els esquelets humans les
magravequines els van arrencar i nomeacutes van deixar al lateral esquerre en direccioacute a Alfara
de Carles una petita porcioacute del que semblen les parets o murs drsquouna estanccedila
Es tracta dels dos murs que hem comentat en lrsquoapartat anterior situats a 120 m de
profunditat respecte del nivell del bancal superior i que srsquoajunten formant un angle eacutes
a dir formen la cantonada drsquoalguna habitacioacute Aquests murs segons els testimonis
abans de la seva destruccioacute continuaven un en direccioacute sud-est i lrsquoaltre en direccioacute
sud-oest de manera que devien conformar alguna estanccedila
Desgraciadament ni la descoberta dels esquelets humans ni la dels murs no van fer
aturar les obres Es va actuar amb total desiacutedia com si no hagueacutes passat res de manera
que no en va quedar constagravencia enlloc no es va fer cap fotografia ni evidentment cap
actuacioacute arqueologravegica drsquourgegravencia Lrsquouacutenic que queda eacutes la memograveria oral dels testimonis
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
23
Eacutes molt probable que els cossos que es van trobar pertanyessin a una petita necrogravepolis
orientada cap a lrsquooest i situada a la part de fora dels murs que la maquinagraveria va posar al
descobert ategraves que segons els testimonis es van localitzar uns metres abans drsquoarribar
a aquests murs La presegravencia de teules barrejades amb els esquelets srsquoexplica pel tipus
drsquoenterrament realitzat mitjanccedilant teules planes calccedilades al terra formant un prisma
triangular Cal dir que aquest tipus drsquoenterrament va ser forccedila frequumlent a lrsquoetapa tardo-
romana especialment entre els segles III i V
Enterrament de tipus tegula
44 CARACTERIacuteSTIQUES DELS MURS
Els dos trams de mur es van aixecar segons la tipologia drsquoopus incertum eacutes a dir estan
fets de maccediloneria amb pedres de diferents mides sense treballar descansant unes
sobres les altres i subjectades mitjanccedilant morter de calccedil Tenen diferent gruix la qual
cosa indica que tenien una funcioacute diferent Eacutes probable que el mur B que teacute una
amplada de 55 cm correspongui a una paret exterior o de cagraverrega mentre que el mur
A que fa 46 cm correspongui a una paret secundagraveria o interior
a) Mur A (orientacioacute sud-est)
- Amplada 46 cm
- Alccedilada 70 cm
- Llargada (cara interna) 60 cm
- Llargada (cara externa) 75 cm
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
24
Llargada Cara interior
Amplada
Alccedilada
b) Mur B (orientacioacute sud-oest)
- Amplada 55 cm
- Alccedilada 65 cm
- Llargada (cara interna) 85 cm
- Llargada (cara externa) 130 cm
Llargada interior Amplada
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
25
Alccedilada
45 LA VIA DE COMUNICACIOacute AMB DERTOSA
La vall del riu Ebre ha estat des de sempre una via de comunicacioacute natural tant fluvial
com terrestre Aixograve fa pensar en lrsquoexistegravencia drsquouna ruta interior de segon ordre que
resseguint el curs del riu permetia arribar a la ciutat de Caesaraugusta (Saragossa) En
el territori de lrsquoantiga Dertosa aquesta via devia vorejar els Ports i a part de facilitar el
desplaccedilament cap a lrsquointerior connectava diversos establiments romans situats a les
faldes del massiacutes per tant una mica apartats de la Via Augusta
Lrsquoestabliment dels Serdans tot i trobar-se allunyat de les principals xarxes de
comunicacioacute segurament estava comunicat amb Dertosa a traveacutes drsquoun camiacute que
seguint el curs del barranc anava descendint fins al lloc anomenat laquoels Estretsraquo En
aquest tram antigament la carretera continuava per la banda esquerra la qual cosa
permetia salvar fagravecilment el congost que hi ha Un cop superat aquest obstacle el camiacute
seguia en direccioacute a Dertosa i creuava el barranc de la Conca meacutes avall cap al sud per
algun indret on el desnivell era meacutes suau Fins i tot no es pot descartar que es bifurqueacutes
en algun punt de manera que tambeacute fos possible arribar als establiments que hi havia
a prop de lrsquoEbre a lrsquoalccedilada drsquoAldover o Xerta
46 CROQUIS HIPOTEgraveTIC
Com que no srsquoha fet cap excavacioacute ni cap prospeccioacute eacutes impossible delimitar
exactament lrsquoespai que ocupava aquest jaciment De tota manera si observem
lrsquoorientacioacute dels dos petits trams de mur conservats es pot plantejar una hipogravetesi de
com srsquoorientaven en relacioacute al torrent que amb tota seguretat delimitava la continuiumltat
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
26
de la construccioacute en direccioacute nord-est i sud Es evident que el dia que es duguin a terme
els treballs drsquoexcavacioacute hauran de comenccedilar per aquest punt en direccioacute nord-oest per
tal de comprovar si el tram que hi ha a la vista teacute continuiumltat en aquesta direccioacute
5 ESTUDI DEL MATERIAL TROBAT
51 PROCEDEgraveNCIA GEOLOgraveGICA I COMPOSICIOacute QUIacuteMICA DE LA PASTA CERAgraveMICA
De lrsquoobservacioacute de la pasta que es va fer servir en la fabricacioacute del material ceragravemic
que ha aparegut fins ara als Serdans i tenint en compte que no hem pogut fer cap estudi
de laboratori deduiumlm que el material que srsquoha trobat fins ara teules un fragment de
doli i una antefixa comparteixen una composicioacute quiacutemica molt similar eacutes a dir es
tracta de la mateixa argila Aixograve vol dir que amb tota seguretat procedeixen de la
mateixa terrisseria Eacutes cert que hi ha la possibilitat que aquest material hagueacutes vingut
drsquoun altre lloc i srsquohagueacutes transportat fins als Serdans per a utilitzar-se en la construccioacute
de la suposada vilmiddotla ruacutestica perograve com que el color i la composicioacute de lrsquoargila
coincideixen amb el terra argiloacutes que encara hi ha en la finca agriacutecola actual que hem
anomenat argiler dels Serdans i en lrsquoargiler del coll drsquoAlfara a uns 500 m de distagravencia
probablement hem de pensar que el material de terracota que estudiarem es va fer aquiacute
mateix eacutes a dir que estem davant un centre terrisser que devia subministrar materials
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
27
de construccioacute a la ciutat de Dertosa i les vilmiddotles situades a les terrasses fluvials de
lrsquoEbre
Argiler dels Serdans Argiler del coll drsquoAlfara
Els operaris drsquoaquest centre devien utilitzar lrsquoargila que hi havia in situ i la de lrsquoargiler
del coll drsquoAlfara33 i les devien barrejar ja que la composicioacute quiacutemica de lrsquoargila
drsquoaquest lloc eacutes altament calcagraveria la qual cosa donava consistegravencia a les peces Aquest
element calcari amb guixos i feldespats correspon als granets blancs que destaquen
sobre la base drsquoargila
Fragment de roca argilosa de lrsquoargiler del coll drsquoAlfara Sorra argilosa i granets calcaris resultants
Aquesta argila es caracteritza per ser de tipus secundari eacutes a dir del tipus drsquoargiles
vermelles amb abundant presegravencia de partiacutecules drsquoogravexid fegraverric procedecents de capes
sedimentagraveries que apareixen en nivells molt superficials
33 Aquest argiler encara srsquoexplotava a principis dels segle XX per a lrsquoobtencioacute de guixos argila i calccedil
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
28
Aixiacute doncs la pasta ceragravemica que utilitzaven era la mateixa per a tots els productes
que elaboraven teules antefixes vasos ceragravemics etc La composicioacute es basava en una
barreja drsquoargiles i feldespats amb desgreixants de mida reduiumlda que els artesans afegien
per evitar transformacions del relleu de la peccedila durant la coccioacute ja que rebaixaven la
temperatura de fundicioacute34 de manera que es podien conservar inalterades les
caracteriacutestiques originagraveries de la massa argilosa Els desgreixants a meacutes a meacutes
incrementaven la consistegravencia de la pasta bastant porosa facilitaven la impermeabilitat
i augmentaven la resistegravencia de la peccedila resultant35
Massa argilosa amb inclusions vermelles blanques i fragments de mica
Drsquoaltra banda tot i que no hem pogut recoacuterrer a cap tegravecnica de laboratori per fer una
anagravelisi quiacutemica a partir drsquoun observacioacute detallada de totes les peces hem identificat
diversos minerals que actuaven com a desgreixants propis de la massa argilosa com
ara la calcita el feldespat i la mica Hem detectat de manera homogegravenia inclusions
vermelles (ogravexids fegraverrics) i blanques (guixos calises arenisques etc) la qual cosa
indica que aquests elements ja es trobaven de manera natural en lrsquoargila Lrsquouacutenic grup
de minerals que sembla haver estat afegit de forma intencional soacuten les miques daurades
que apareixen abundantment en les pastes de produccioacute local poc depurades36
34 Lrsquoargilla acostuma a courersquos entre els 950deg i 1100deg C 35 Vegeu httpscawikipediaorgwikiArgila 36 NEGRE J De Dertosa cit 195
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
29
52 LES TEULES
521 Descripcioacute de la seva troballa i estat de conservacioacute
Hi ha dos contextos molt diferents que han envoltat la troballa de les teules Drsquouna
banda tenim les dues teules que tot i estar en estat fragmentari srsquohan pogut
recompondre Aquestes dues teules van sortir a la llum el 1965 quan es van fer les obres
per obrir el nou tram de carretera Segons les fonts orals correspondrien a les teules
que cobrien els cossos de la necrogravepolis i srsquohaurien conservat senceres fins que les
magravequines van remoure el terra i van acabar trencant-les Per sort alguacute va tenir cura de
recollir-les Actualment la seva propietagraveria ha consolidat amb un suport de fusta fet
expressament la qual cosa ha permegraves que srsquohagin mantingut en bon estat
Les dues teules tipus tegula encaixades en un marc de fusta
En canvi els altres fragments de teules han anat aflorant des de 1982 fins a lrsquoactualitat
Es tracta de trossos de mides molt diferents que en general han aparegut
superficialment
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
30
522 Tipologia i datacioacute
Dels dos tipus de teules que feien servir els romans tegulae37 teula plana i rectangular
i imbrex38 teula cogravencava als Serdans de moment nomeacutes nrsquohan aparegut del primer
Una explicacioacute probable drsquoaquesta circumstagravencia la trobem en el proceacutes de reutilitzacioacute
dels materials drsquoaquest jaciment que ha tingut lloc durant segles Tenint en compte que
les tegulae van deixar drsquoutilitzar-se cap al segle VII39 eacutes normal que les imbrices
anessin molt buscades perquegrave es van convertir en un material de construccioacute molt
adequat per cobrir el sostre de les cases Per tant no ens ha drsquoestranyar que en general
se nrsquohagin conservat tan poques perquegrave segurament que va ser un dels primers
materials destinats a ser reutilitzats
Elements drsquoun teulat segons Daremberg-Saglio
Prenent com a referegravencia la catalogacioacute de teules galo-romanes que va fer J Chauffin40
sembla que pel tipus drsquoencaix i la forma de les revores de les teules caldria situar-les
al voltant del segle III
Les teules romanes solien ser drsquoargila tot i que se nrsquohan conservat algunes elaborades
amb altres materials Les planes i rectangulars disposaven de dues pestanyes o revores
37 La paraula llatina tegula procedeix de lrsquoarrel teg- que significa laquocobrirraquo Per a meacutes informacioacute sobre aquesta etimologia vegeu sv ERNOUT A i MEILLET A Dictionnaire eacutetymologique de la langue latine
Histoire des mots Pariacutes Klincksieck 1967 38 El terme imbrex procedeix de imber lsquoplujarsquo perquegrave gragravecies a la forma corba que tenia desaiguava
lrsquoaigua de la pluja a dues vessants vegeu sv ERNOUT A i MEILLET A cit Sant Isidor (Etimologies
XIX 10 15) doacutena aquesta explicacioacute sobre lrsquoetimologia dels mots tegula i imbrex Tegulae vocatae quod
tegant aedes et imbrices quod accipiant imbres eacutes a dir laquosrsquoanomenen tegulae perquegrave cobreixen els
edificis i imbrices perquegrave contenen les plugesraquo 39 RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa ceraacutemica de aplicacioacuten arquitectoacutenica desde eacutepoca protoibeacuterica hasta eacutepoca
visigoda (ssVII aC-VIII dC)raquo en La Ruta de la ceraacutemica Castelloacute Ed Alicer 2000 32-37 40 CHAUFFIN J laquoLes tuiles gallo-romaines du BasDauphineacuteraquo CNRS Gallia XIV 1956 81-88
Imbrex
Tegula
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
31
pels dos costats meacutes allargats amb encaixos que permetien que una teula descanseacutes
sobre lrsquoaltra i quedeacutes ben falcada
Logravegicament aquestes peces tan grans aiumlllaven molt beacute la vivenda de lrsquoaigua de pluja i
segons com estigueacutes dissenyada la teulada la dirigien o beacute cap a algun impluvium o beacute
cap a lrsquoexterior de lrsquoedifici
523 Caracteriacutestiques i mides
Els oriacutegens drsquoaquests elements constructius que es feien servir en les cobertes de les
teulades els trobem en el moacuten grec De fet molts temples grecs estaven coberts amb
grans teules del tipus tegula sovint de marbre combinades amb teules imbrices les
quals tenien forma diegravedrica conegudes tambeacute com a corinthiaces perquegrave sembla que
va ser a Corint on es van utilitzar per primera vegada Despreacutes es van afegir les imbrices
lacograveniques que ja eren semiciliacutendriques o semitroncocograveniques41
Drsquoaltra banda cal destacar les marques de produccioacute En el cas de les dues teules que
srsquohan conservat iacutentegres observem tres traccedilos amb forma de ldquoNrdquo fets al voltant del
segell del terrisser el qual deixava una marca impresa mitjanccedilant un tampoacute que podia
ser metagravelmiddotlic o de fusta La marca drsquoaquest segell es troba en una zona visible a la part
plana de la teula
Marques visibles del segell de lrsquoartesagrave i la ldquoNrdquo
41 DAREMBERG CH I SAGLIO E Dictionnaire des antiquiteacutes grecques et romaines s v laquoTegularaquo Pariacutes
Hachette 1877-1919 Versioacute digital drsquoaquesta obra Universidad de Toulouse-Le Mirail httpdagruniv-tlse2fr
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
32
Les mides de les teules tipus tegula variaven una mica drsquouna zona a una altra ja que
no hi havia una mida estagravendard fixada perograve en general oscilmiddotlaven al voltant dels dos
peus romans (bipedalis) segons indica Vitruvi42 eacutes a dir uns 60 cm aproximadament
pel costat meacutes gran i drsquoun peu i mig uns 45 cm pel costat meacutes petit
Les mides de les imbrices por la seva banda feien 40 cm de llarg 12 cm drsquoample per
la banda meacutes estreta 17 cm drsquoample per la banda amb la curvatura meacutes ampla i 19 cm
de gruix
El pes drsquouna tegula en cru estava al voltant de 12 kg i un cop cuita al voltant de 7 kg
en canvi una imbrex en cru pesava uns 6 kg i despreacutes de la coccioacute uns 35 kg De tot
plegat podem deduir que els sostres havien drsquoaguantar un pes considerable
aproximadament uns 35 kgm2 calculant que per cada m2 calia ben beacute 4 tegulae i 2
imbrices
Pel que fa a les mides drsquoaquestes dues teules coincideixen forccedila amb la bipedalis
descrita per Vitruvi
Teula 1
-Estat sencera perograve amb una esquerda central que parteix la teula en dues parts
Disposa drsquoencaixos en els quatre extrems
-Llargada 62 cm
-Amplada 47 cm (incloses les revores i els encaixos)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Amplada de la revora 25 cm (la part meacutes estreta) 4 cm (la part meacutes ampla)
-Pes 8 kg aprox
-Gruix de la base 2 cm
42 VITRUVI POLmiddotLIOacute De architectura libri VII editor F Krohn Leipzig Teubner 1912 Versioacute digital
en Perseus Project
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
33
Teula 2
-Estat sencera perograve amb dues esquerdes que parteix la teula en tres trossos
-Llargada 62 cm
-Amplada 47 cm (incloses les revores i els encaixos)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Amplada de la revora 25 cm (la part meacutes estreta) 4 cm (la part meacutes ampla)
-Pes 8 kg aprox
-Gruix de la base 2 cm
Teula 3
-Estat fragmentari Correspon a lrsquoencaix de la banda dreta part inferior de la teula
-Dimensions 27 cm x 21 cm x 165 cm
-Amplada de la revora 25 cm (part meacutes estreta) i 3 cm (part meacutes ampla)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Encaix 8 cm
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
34
-Gruix de la base 2 cm
Teula 4
-Estat fragmentari Correspon a lrsquoencaix de la banda esquerra part superior de la teula
-Dimensions 20 cm x 19 cm x 9 cm
-Amplada revora 3 cm (part meacutes estreta) i 4 cm (part meacutes ampla)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Encaix 8 cm
-Gruix de la base 2 cm
Teula 5
-Estat fragmentari Correspon al lateral de la banda dreta
Dimensions 33 cm x 175 cm x 125 cm x 17 cm
Amplada revora 3 cm (part meacutes estreta) i 4 cm (part meacutes ampla)
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
35
Alccedilada de la revora 3 cm
Encaix 8 cm
Gruix de la base 2 cm
Teula 6
-Estat fragmentari Correspon al lateral dret de la part central de la teula
-Dimensions 46 cm x 25 cm x 31 cm
-Amplada revora 2 cm (part meacutes estreta) i 4 cm (part meacutes ampla)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Gruix de la base 2 cm
524 La manufactura
La fabricacioacute dels materials de construccioacute principalment teules i maons requeria la
presegravencia de forns forccedila especiacutefics de manera que resultava molt meacutes pragravectic i barat
construir el forn on es trobava lrsquoargiler o molt a prop seu meacutes que no pas construir-lo
en el lloc on srsquohavia drsquoaixecar la construccioacute
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
36
Els forns on es podien aconseguir temperatures molt elevades funcionaven amb molta
quantitat de llenya la qual cosa significa que aquesta mategraveria primera havia de trobar-
se molt a prop eacutes a dir calia tenir proper algun bosc o disposar drsquoun sistema de
transport de llenya que assegureacutes un subministrament constant
En aquests tallers el treball estava molt repartit de manera que cadascuacute tenia assignada
una tasca Hi havia els llenyataires que srsquoencarregaven de tallar i subministrar la llenya
adient els teulers professionals que tenien la funcioacute de preparar les teules i els maons
enfornar-los i courersquols i els fusters especialitzats en la construccioacute de sostres En la
majoria drsquoocasions perograve aquest treball estava en mans drsquoesclaus
Un cop les peces drsquoargila havien sortit ja cuites del forn adquirien les qualitats progravepies
de la ceragravemica Durant el proceacutes de coccioacute perograve calia que el forn arribeacutes a temperatures
molt altes entre els 900ordm i 1100ordm C El forn meacutes emprat pels romans va ser lrsquoanomenat
forn de graella Es tracta drsquoun forn amb dues cagravemeres de tir vertical en quegrave la caldera
estagrave separada de la cambra de coccioacute per una estructura sogravelida realitzada en obra que
es coneix com a graella Els forns de graella podien tenir planta circular ovalada o
rectangular43
Per tal de sustentar la graella es construiumlen arcs de mig punt o apuntats normalment
fets de maons i mitjanccedilant un gran pilar situat a la part inferior a la cambra de
combustioacute srsquoaconseguia lrsquoestabilitat de la graella
Ara per ara al jaciment dels Serdans no srsquoha descobert cap indici sobre la possible
ubicacioacute drsquoun forn Podria ser que una part la meacutes superficial hagueacutes estat arrassada
al llarg dels segles amb el reaprofitament habitual del material i que la zona de
combustioacute com que generalment es trobava sota terra encara resti amagada i coberta
per la terra dels camps de conreu
Pel que fa a les teules imbrices les fabricaven mitjanccedilant un motlle trapezoidal de fusta
srsquohi posava la massa drsquoargila i a continuacioacute es passava una fusta per enrasar beacute tot el
motlle Tot seguit se li donava la forma corva amb lrsquoajuda drsquoun altre motlle corvat En
43 DAREMBERG CH I SAGLIO E cit s v laquoFurnusraquo
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
37
canvi les teules tegulae srsquoobtenien amb lrsquoajuda drsquoun sol motlle que ja comptava amb
les revores i els encaixos corresponents44
Fabricacioacute drsquouna tegula
525 La construccioacute drsquouna teulada romana
Normalment els romans construiumlen les cobertes de les cases amb bigues de fusta que
situaven paralmiddotlelament a la distagravencia convenient Al seu torn les bigues descansaven
sobre una jagravessera una gran biga situada al carener Per sota de les bigues hi havia una
estructura de fusta anomenada cintra que les reforccedilava
Les teules descansaven sobre taulons de fusta o directament sobre les bigues a les quals
de vegades es fixaven mitjanccedilant claus Les teules es juxtaposaven per la banda on les
revores eren meacutes grans de manera que la part meacutes gruixuda srsquoorientava aiguumles avall i
se superposava a lrsquoextrem contrari de la teula inferior els encaixos dels extrems
facilitaven lrsquoensamblatge A mesura que srsquoanaven colmiddotlocant les tegulae les juntes que
quedaven entre la revora drsquouna teula i la de lrsquoaltra es cobrien amb imbrices amb un
diagravemetre suficient per abastar les juntes de les peces rectangulars Aquestes mateixes
teules perograve de mida una mica meacutes gran es colmiddotlocaven al cavalloacute superior de la teulada
44 httpwwwacademiaedu3192209Materiales_Latericios_Romanos_aplicados_a_la_construccioacuten
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
38
per cobrir la separacioacute que quedava entre les teules de la part superior dels rius que
donaven a un vessant i a lrsquoaltre si era el cas que la teulada era a dos vessants45
Cada filera de tegulae formava un canal o riu que evacuava les aiguumles de la pluja cap a
lrsquoexterior
Esglaonament de les teules
Reproduccioacute drsquouna teulada romana Museacutee Archeacuteologique Palais Rohan Estrasburg Foto H Graciagrave
45 DAREMBERG CH I SAGLIO E cit s v laquoTectumraquo
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
39
53 EL DOLI
531 Descripcioacute de la seva troballa i estat de conservacioacute
La peccedila de ceragravemica que tractarem a continuacioacute la va trobar el 2014 el senyor Joan
Valentiacute Royo veiacute drsquoAlfara de Carles mentre passejava per lrsquoindret del jaciment
Concretament el lloc de la troballa se situa a la banda esquerra en direccioacute a Alfara de
Carles a tocar del marge de pedra seca i molt a prop del punt on hi ha les restes dels
dos murs
En aquests moments es troba dipositada al Museu drsquoAlfara de Carles Segurament es
tracta drsquoun fragment de doli del llatiacute dolium lsquogerra tenallarsquo que pel gruix que presenta
devia tenir unes parets i unes mides considerables En concret sembla que correspon a
un fragment de la part superior de la boca
532 Tipologia i datacioacute
A diferegravencia de les classificacions drsquoaltres grups ceragravemics la tendegravencia meacutes
generalitzada entre els investigadors actuals no eacutes establir tipologies de dolia en funcioacute
de la cronologia sinoacute de la forma de les seves revores perquegrave les peces que han
perviscut ho han fet en un estat forccedila fragmentari i les parets drsquoaquests recipients
ofereixen molt poca informacioacute Evidentment nomeacutes les peces completes permeten
obtenir dades importants a tenir en compte com ara les mides i la capacitat46
Per la forma de la revora de la boca eacutes evident que la peccedila a la qual pertanyia el
fragment devia tenir un coll forccedila pla
46 SALIDO DOMIacuteNGUEZ J Los dolia en Hispania caracterizacioacuten funcionalidad y tipologia Manual
de ceragravemica romana III Madrid Museo Arqueoloacutegico Regional de la Comunidad de Madrid 2017 250
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
40
Seccioacute del coll i la boca del doli
Pel que fa a la datacioacute cal assignar-li una cronologia que oscilmiddotla entre els segles II-IV
igual que la resta del material que fins ara srsquoha trobat in situ
533 Caracteriacutestiques i mides
De lrsquoobservacioacute drsquoaquest fragment es dedueix la simplicitat i la poca cura amb quegrave va
ser elaborada la peccedila per exemple la vora de la boca no teacute cap tipus de motllura eacutes
completament llisa com si fos una continuacioacute de la resta del cos Amb la mateixa
pasta ceragravemica que es feien les teules i les antefixes es va elaborar aquest doli que tenia
un gruix de paret considerable aproximadament uns 3 cm
La pasta drsquoaquest tipus de recipient estava poc depurada Srsquohi pot veure una gran
quantitat de desgreixants que srsquoafegien per tal drsquoassegurar la resistegravencia necessagraveria en
un objecte drsquoaquestes mides
A la cara interior srsquoaprecien encara les liacutenies del torn i les ditades que el terrisser va
deixar quan volia rectificar el coll del doli
Detall de les ditades del terrisser i marques del torn
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
41
Pel que fa a lrsquoexterior el fragment no dona cap informacioacute sobre si disposava o no de
nanses
La fabricacioacute de dolia amb torn limitava forccedila les mides que podien tenir eacutes a dir no
era possible crear peces molt grans per les limitacions drsquoaquesta tegravecnica perograve siacute que
podien arribar a tenir unes dimensions considerables si lrsquoartesagrave era hagravebil Fent un cagravelcul
aproximat a partir del fragment conservat que mesura 14 cm a la part corresponent a
la boca i 21cm de llargada la peccedila sencera amb forma ovoide i base plana segurament
tenia una boca amb un diagravemetre que mesurava entre 30 i 35 cm i amb una alccedilada entre
90 i 100 cm la part meacutes ampla de la panxa devia mesurar tambeacute entre 90 i 100 cm de
diagravemetre i la base devia tenir un diagravemetre similar al de la boca Pel que fa al pes devia
oscilmiddotlar entre 30 i 35 kg amb capacitat per a uns 800 litres
Reconstruccioacute hipotegravetica del doli
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
42
En la cara interior el fragment no presenta cap indici que el recipient quan estava
sencer srsquohagueacutes utilitzat per guardar-hi algun producte
Com que aquests recipients pesaven molt no eren fagravecil de traginar tot i aixiacute es feien
servir tambeacute com a contenidors per al transport de productes tant per terra com per
mar47 Per tot plegat pensem que la peccedila a la qual pertany aquest fragment es deuria
fabricar per a uacutes propi dels que formaven part de lrsquoestabliment
Els dolis disposaven de tapes (opercula) generalment fabricades amb ceragravemica que
podien tenir o no nanses Ara beacute majoritagraveriament es feien servir tapes de fusta la qual
cosa explica que se nrsquohagin trobat molt poques en les excavacions
534 Uacutes i manufactura
El doli doncs era un recipient de ceragravemica de grans dimensions semblant a una gerra
La seva grandagraveria era realment excepcional Tenia la panxa molt ampla i la boca
presentava una obertura que variava molt drsquoun model a un altre eacutes a dir hi havia
exemplars amb la boca tancada i nrsquohi havia amb la boca ampla En el moacuten antic es feia
servir per emmagatzemar-hi liacutequids (vi i oli) o sogravelids (gra llegums etc) durant un
periacuteode llarg de temps
Cal destacar que lrsquouacutes de dolia en els establiments rurals romans demostra un canvi
important en la manera drsquoexplotar i aprofitar els recursos agraris ja que permet
gestionar emmagatzemar i comercialitzar tant els productes drsquoautoconsum com els
excedents drsquouna manera totalment diferent de com srsquohavia fet abans de lrsquoocupacioacute
romana48
En general els dolia els fabricaven in situ terrissaires itinerants o professionals que
treballaven en tallers que estaven especialitzats en la produccioacute de ceragravemica per a
lrsquoarquitectura destinada als establiments rurals Es feien servir en llocs de produccioacute
com ara granges o explotacions agragraveries i en punts de venda com per exemple tavernes
47 Shan descobert restes de vaixells mercants romans amb dues o tres files de dolis al llarg de la quilla
falcats per evitar el seu desplaccedilament que servien com a contenidors fixos per al transport de vi Per a
meacutes informacioacute vegeu SALIDO DOMIacuteNGUEZ J cit 277 48 SALIDO DOMIacuteNGUEZ J cit 258
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
43
i magatzems urbans Els dolis tambeacute sutilitzaven en els teatres ja que per les seves
bones qualitats acuacutestiques permetien crear efectes sonors49
Els dos megravetodes demmagatzemar els dolis eren o beacute mantenir-los mig enterrats en el
sogravel o beacute dempeus sota sostre A diferegravencia de lagravemfora el doli no es considerava un
accessori a vendre juntament amb la mercaderia que contenia sinoacute que era simplement
un contenidor per emmagatzemar o transportar productes
Dolium del Museo Arqueoloacutegico de Sevilla nordm inv REP1998156 de procedegravencia desconeguda (Fotografia J
Salido)
La fabricacioacute dels dolis era realment complexa ja que el torn nomeacutes es podia utilitzar
en peces petites o mitjanes de manera que quan es tractava de recipients molt grans
lrsquoartesagrave els havia de fer a magrave comenccedilant des de terra i sempre en un ambient caldejat
La tegravecnica utilitzada era la del tramat eacutes a dir a partir de la base el terrissaire amb les
seves mans la paleta i la massa anava afegint rotlles drsquoargila pregraveviament preparats
els moldejava i els anava ajuntant per trams fins que el cos del recipient arribava a
lrsquoalccedilada desitjada Un cop acabada la peccedila calia deixar-la assecar sota cobert fins que
perdeacutes la humitat A continuacioacute despreacutes de deixar-la a lrsquoaire lliure perquegrave srsquoacabeacutes
drsquoassecar al sol lrsquoentraven al forn50
Eacutes evident que la fabricacioacute drsquoaquest tipus de recipient no era fagravecil ni barata ja que
requeria magrave drsquoobra especialitzada Aixograve justifica que no hi haguessin produccions
49 httpscawikipediaorgwikiDoliUacutes_i_finalitat 50
SALIDO DOMIacuteNGUEZ J cit 246
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
44
massives i que normalment es limitessin a lrsquoagravembit local ja que el pes les dimensions i
la relativa fragilitat dificultaven molt el seu transport
54 LrsquoANTEFIXA
541 Descripcioacute de la troballa i estat de conservacioacute
Fins a principis de la degravecada dels vuitanta a la banda dreta on es troba el jaciment dels
Serdans en direccioacute a Alfara de Carles hi havia un bancal que estava plantat drsquooliveres
centenagraveries Tanmateix entre el 1983 i el 1984 el propietari drsquoaleshores va decidir
arrencar-les amb lrsquoobjectiu de plantar-hi ametllers Amb pocs dies maquinagraveria pesada
va arrencar les oliveres senceres tot deixant uns esvorancs enormes i profunds de 3 o
4 m drsquoamplada per 1 m de profunditat aproximadament
En veure que havien remogut la terra i a forccedila profunditat el meu pare que ja tenia
coneixent de lrsquoexistegravencia del jaciment va decidir fer-hi una vista Tombant pel bancal
va poder observar que en la majoria drsquoesvorancs hi havia forccedila quantitat de trossos
grans de teules romanes alguns dels quals va poder recollir abans que srsquoiniciessin els
treballs de replantament En un dels esvorancs perograve va observar que sobresortia un
tros de terracota que semblava tenir una forma molt peculiar De seguida va baixar fins
al fons de lrsquoesvoranc i va anar retirant la terra que cobria aquella peccedila que li havia cridat
lrsquoatencioacute Al cap drsquouna estona va poder desenterrar-la completament i vet aquiacute la gran
sorpresa que va tenir en veure que es tractava drsquouna antefixa51
Pel que fa al seu estat de conservacioacute cal dir que es troba en molt bones condicions
gairebeacute sencera a excepcioacute de lrsquoextrem dret que ha perdut una part de la revora
542 Tipologia i datacioacute
Lrsquooriacutegen drsquoaquest element decoratiu el trobem en el moacuten grec Lrsquoarquitectura grega
utilitzava antefixes esculpides en pedra que representaven motius o grups de certa
complexitat Plini el Vell52 diu que va ser el terrisser Butades de Corint el primer a
51 Per a la descripcioacute drsquoaquesta troballa ens hem basat en la informacioacute facilitada pel meu pare Guillem
Graciagrave i la sra Maria Glograveria Sabateacute propietagraveria actual de la finca 52 PLINI NH XXXV 57 Edicioacute de Karl Friedrich Theodor Mayhoff Leipzig Teubner 1906
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
45
elaborar peces de ceragravemica per substituir les de pedra Pel que fa a lrsquoarquitectura
romana sembla que lrsquouacutes de les antefixes hi va arribar a traveacutes dels etruscos
Antefixa eacutes una paraula que deriva del llatiacute antefixum laquoobjecte que es fixa a la part del
davantraquo53 Amb aquest terme els romans designaven un ornament arquitectogravenic sovint
amb forma triangular que es colmiddotlocava verticalment a lrsquoextrem inferior de la filera de
teules tipus imbrex En la cara exterior la que quedava a la vista solien tenir
representacions de caps humans animals fabulosos motius florals etc en canvi la part
posterior srsquounia a les teules imbrices abans de la coccioacute la qual cosa vol dir que hi
havia imbrices sense antefixa i drsquoaltres amb antefixa les que donaven al voladiacutes de la
cornisa
Pel que fa a la cronologia de lrsquoantefixa dels Serdans cal situar-la entre els segles II-IV
543 Caracteriacutestiques i mides
Lrsquoantefixa dels Serdans eacutes de terracota estagrave feta amb pasta argilosa atapeiumlda de
desgreixants com les teules i el fragment de doli estudiats anteriorment La seva forma
eacutes triangular i per a la seva fabricacioacute es va utilitzar un motlle perograve tot i aixiacute quan
srsquoextreia la peccedila del motlle calia fer-li diversos retocs a magrave principalment en els detalls
meacutes petits Aixiacute per exemple es deurien repassar a magrave les vuit fulles o logravebuls de la
palmeta recargolades cap a lrsquointerior a excepcioacute de les dues de lrsquoextrem superior on
srsquoaprecia una clara asimetria entre la banda esquerra i la dreta i els detalls de lrsquoenorme
cabellera del que sembla ser un eacutesser mitologravegic amb aparenccedila animal Igualment per
53 DAREMBERG CH i SAGLIO E cit s v laquoAntefixaraquo
antefixa
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
46
la banda del darrere encara srsquoaprecien les ditades que va deixar-hi el terrisser durant el
treball de compactar lrsquoargila en el motlle i unir lrsquoantefixa amb la teula imbrex
-Estat sencera Nomeacutes li falta un petit fragment de la banda inferior dreta
-Alccedilada 215 cm
-Amplada 18 cm
-Gruix 2 cm
-Pes 1 kg
Hem de pensar que aquest gruix era semblant al de les teules imbrices ja que totes dues
peces com hem explicat srsquounien per formar-ne una de sola
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
47
544 Funcioacute i motius decoratius
Les terracotes arquitectograveniques servien per decorar la part externa dels edificis54 La
tipologia de la decoracioacute eacutes molt diversa elements vegetals estilitzats palmetes caps
de Medusa magravescares teatrals cares femenines i qualsevol motiu que es pogueacutes adaptar
a la forma de lrsquoantefixa Normalment els motius iconogragravefics responen a les imatges de
moda de cada egravepoca motius religiosos poliacutetics o simplement estegravetics
Lrsquoantefixa dels Serdans teacute una decoracioacute doble o combinada eacutes a dir a la part superior
podem apreciar una palmeta i a la part inferior una figura que representa el cap drsquouna
Gorgona perograve amb un rostre que teacute les faccions i els trets propis de la cara i el cap drsquoun
lleoacute Val a dir que la presegravencia drsquoaquest monstre femeniacute de la mitologia grega en moltes
antefixes srsquoexplica perquegrave se li atribuiumlen virtuts apotropaiques per aixograve sovint es
representava amb la llengua fora ja que amb aquest posat es creia que allunyava els
mals esperits i els malvats un tret que ja es pot veure en les primeres creacions que
daten del segle VI aC55
El seu extraordinari poder capaccedil de petrificar qualsevol que intenteacutes mirar-la i les
seves virtuts protectores justifiquen que la seva imatge amb un cap que tenia serps en
lloc de cabells aparegui en les teulades de cases i temples
54 CRESPO ROS MS laquoUna terracota arquitectogravenica encontrada en el alfar de la Maja (Calahorra La
Rioja)raquo Kalakoricos 2 1997 275 55 LOacutePEZ CABALLERO J M laquoMedusa y medusas en Extremaduraraquo Revista de Estudios Extrementildeos
2016 tomo LXXII nuacutemero II 1310
Detall de la palmeta i del cap de la Gorgona de lrsquoantefixa dels Serdans Segles II-IV
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
48
545 La manufactura
La tegravecnica que es feia servir en la fabricacioacute de les antefixes seguia un procediment
que tenia diferents fases56
a) Creacioacute de lrsquoarquetip
Per tal drsquoelaborar una antefixa el primer que feien els artesans era crear normalment
amb argila un arquetip a magrave partint drsquouna idea original inspirada en la iconografia
predominant del moment Tambeacute era possible fer una copia drsquouna altra peccedila que ja
existia aleshores es creava un motlle i srsquoobtenia un prototip de segona generacioacute que
acostumava a ser una mica meacutes petit que lrsquooriginal
b) Elaboracioacute del motlle
Un cop srsquohavia creat lrsquoarquetip el pas seguumlent era courersquol o deixar-lo en cru en funcioacute
del tipus de motlles que es volguessin obtenir Nrsquohi havia de dos tipus el de ceragravemica
que era el meacutes habitual i el de creta (escaiola) que nomeacutes srsquoutilitzava per fer figures
de terracota de gran qualitat El motlle fet a partir de lrsquoarquetip o el prototip tenia un
aspecte de valva eacutes a dir representava el negatiu de la peccedila on lrsquoartesagrave encaixava un
bloc drsquoargila tova i feia pressioacute fins que lrsquoomplia completament sense que quedessin
bombolles
c) Reproduccioacute o estampillat
Per reproduir les antefixes mitjanccedilant motlles srsquoutilitzava la tegravecnica de lrsquoestampillat
que consistia a cobrir tot el motlle amb argila formant una capa uniforme Era important
calcular pregraveviament la quantitat drsquoargila que srsquohavia drsquoutilitzar ja que si lrsquoartesagrave feia
curt no en podia afegir meacutes perquegrave aixograve originava una junta que no nomeacutes deixava una
56 Per a la descripcioacute drsquoaquestes fases hem pres com a referegravencia lrsquoarticle de RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa
antigua manufactura de terracotas hispanorromanas (s I aC-s II dC)raquo Revista de Arqueologiacutea 194
1997 36-43
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
49
marca sinoacute que tambeacute era un punt degravebil per on la peccedila es podia fracturar Lrsquoartesagrave feia
pressioacute sobre lrsquoargila desplaccedilant-la des del centre cap als costats Lrsquouacutes drsquoaquesta tegravecnica
es pot observar en les ditades que deixava a la part posterior de lrsquoantefixa resultat de
la pressioacute que feia amb els seus dits per a encaixar lrsquoargila dintre del motlle
Ditades de lrsquoartesagrave a la part posterior de lrsquoantefixa
d) Assecament a lrsquoaire lliure
Quan lrsquoantefixa ja estava acabada srsquohavia drsquoassecar durant un temps a lrsquoaire lliure
Primer es deixava que la peccedila srsquoaneacutes deshidratant dintre del motlle on encara es
trobava de manera que lrsquoargila agafeacutes consistegravencia i es pogueacutes treure sense patir cap
deformacioacute Despreacutes les peces les deixaven en un lloc airejat i a lrsquoombra on no hi
toqueacutes directament el Sol ja que si no hagueacutes estat aixiacute lrsquoassecament hauria estat poc
homogeni eacutes a dir la capa superficial srsquohauria assecat massa i la meacutes profunda en
canvi hauria quedat tendra
El proceacutes drsquoassecament havia de ser molt lent sobretot en la primera fase ja que era
quan la peccedila tenia meacutes aigua i es podia trencar Tot seguit la peccedila srsquohavia de treure del
motlle i romandre en una superficie tova com ara un tros de tela o fusta que permeteacutes
un assecatge gradual
e) Retocs i unioacute de peces
Aixiacute que lrsquoargila aconseguia la duresa del cuir lrsquoartesagrave repassava la peccedila retocava els
detalls que no haguessin sortit beacute o que srsquohaguessin deteriorat durant el moment de
desemmotllar i allisava la part posterior amb les mans o una espagravetula per tal de poder
unir lrsquoantefixa amb la teula imbrex Un cop retocada la peccedila i allisada la zona de
contacte passava a unir-la amb la imbrex de la manera seguumlent primer creava la
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
50
barbotina una mena drsquoargila pastosa que servia com a pegament feta amb productes
minerals que proporcionaven meacutes adheregravencia a lrsquoargila segon aplicava la barbotina
entre les peces que havia drsquounir lrsquoantefixa i la imbrex finalment a fi de reforccedilar la
unioacute elaborava un cordoacute drsquoargila que lrsquoaplicava per sobre i per sota de la unioacute de les
peces57 A partir drsquoaquest moment ja es podia passar a la fase de cuita
Cordoacute drsquoargila que unia lrsquoantefixa amb la imbrex
f) Cuita i aplicacioacute drsquoun fons
Per a la cuita de les antefixes ja unides a les imbrices calia dur a terme dues
fornades successives en la primera la temperatura del forn estava entre 600ordm i
1000ordm C i les peces hi entraven sense cap berniacutes Quan ja estaven cuites lrsquoartesagrave
els aplicava un fons normalment blanc58 ja que srsquoelaborava amb una base de calccedil i
ogravexid de plom que feia la funcioacute drsquoadherent per tal que la capa de calccedil es fixeacutes a
lrsquoargila un cop dins al forn
Restes molt tegravenues de la capa de calccedil
57 RAMOS SAacuteINZ M L laquoProceso de fabricacioacuten de las antefijas en eacutepoca romana el caso de la Hispania
Citeriorraquo XXII Congreso Nacional de Arqueologiacutea Vigo vol I 1993 439 58 RAMOS SAacuteINZ M L Las terracotas arquitectoacutenicas de la Hispania romana la Tarraconense
Monografias de Arquitectura Romana nuacutem 31 32 Ed Universidad Autoacutenoma de Madrid 1996 55-
57
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
51
Aquest fons servia per a tapar els porus de lrsquoargila donar duresa i impermeabilitat i
preparar les peces per a la seva posterior coloracioacute Aixograve vol dir que totes les antefixes
tenien policromia encara que els colors no srsquohan conservat pragravecticament en cap
exemplar de la Hispagravenia romana perquegrave no eren colors ceragravemics eacutes a dir no es coiumlen
amb la peccedila sinoacute que es pintaven despreacutes i per aquest motiu lrsquoadheregravencia a la
superfiacutecie no era massa bona
Despreacutes drsquoaplicar el fons venia la segona cuita que es feia a una temperatura inferior
als 600ordm C per a evitar que lrsquoogravexid de plom es volatilitzeacutes i la calccedil perdeacutes adheregravencia
g) La policromia
La policromia consistia a donar color a la superficie de lrsquoantefixa i representava lrsquouacuteltima
fase abans drsquoentrar al circuit comercial Els colors meacutes habituals solien ser de tonalitat
forta vermells blaus verds grocs etc perograve no srsquohan conservat perquegrave no eren colors
ceragravemics
Eacutes probable que el procediment utilitzat per a fixar els colors fos la tegravecnica anomenada
encagraveustica que consistia a treballar els colors amb cera liacutequida la qual feia la funcioacute
drsquoaglutinant dels pigments
546 Comparacioacute amb altres antefixes trobades a les Terres de lrsquoEbre
Les antefixes tot i ser de terracota sempre han estat elements decoratius molt fragravegils
principalment pel lloc que ocupaven en les teulades dels edificis raoacute per la qual no sersquon
troben amb massa frequumlegravencia en les excavacions i si sersquon troben acostumen a estar en
estat fragmentari La seva presegravencia no nomeacutes en la nova urbanitzacioacute i
monumentalitzacioacute que va experimentar Dertosa sobretot a partir de finals del segle I
sinoacute tambeacute en el paisatge de les vilmiddotles que es van anar aixecant en les terrasses properes
a lrsquoEbre formava part drsquouna nova estegravetica que posava lrsquoart al servei de lrsquoarquitectura
Aquests petits detalls ornamentals de les teulades amb la seva iconografia i el seu
simbolisme tambeacute formaven part drsquouna nova manera drsquoentrendre la ciutat i el territori
del seu voltant en definitiva eren una manifestacioacute meacutes del proceacutes de romanitzacioacute59
59 ABASCAL J M CEBRIAacuteN R CANO T laquoAntefijas romanas de Segogravebriga (Hispania Citerior)raquo
AnMurcia 16 2000 130
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
52
Desgraciadament a la zona de les Terres de lrsquoEbre srsquohan localitzat molt poques
antefixes Al Museu de Tortosa sersquon conserven dues datades entre finals del segle I aC
i principis del segle I dC que procedeixen del nucli urbagrave de lrsquoAmpolla60 (Baix Ebre)
Van ser trobades a principis del segle XX en els baixos drsquouna casa drsquoaquesta poblacioacute
durant unes obres de reforma Per les notiacutecies que ens han arribat eacutes probable que
nrsquohaguessin aparegut meacutes perograve nomeacutes srsquohan conservat aquestes dues que lrsquoarquitecte
Joan Abril srsquoencarregagrave de guardar i lliurar a lrsquoantic Museu Municipal de Tortosa del
qual en fou fundador Pel que fa a les caracteriacutestiques morfologravegiques soacuten emmotllades
i no tenen una forma tan triangular sinoacute meacutes aviat arrodonida en lrsquoextrem superior Les
dues presenten la imatge drsquouna dona sense cap altre element decoratiu Les cares de les
figures femenines estan molt desgastades En lrsquoantefixa B podem apreciar les restes de
la capa de calccedil que com hem explicat aplicaven abans de la pintura Pel que fa a la
pasta lrsquoantefixa A es va elaborar amb argila vermella mentre que la B teacute una tonalitat
meacutes marronosa Tant en un cas com en lrsquoaltre es pot apreciar la presegravencia de
desgreixants sobretot calcites
A B
Antefixes procedents del nucli urbagrave de lrsquoAmpolla Museu de Tortosa
Al Museu de les Terres de lrsquoEbre a Amposta es conserva tambeacute un fragment
drsquoantefixa emmotllada que devia tenir una forma meacutes triangular tot i que lrsquoextrem
superior estagrave una mica desgastat Procedeix del jaciment romagrave de la Carrova
(Amposta) Curiosament presenta una iconografia molt similar a la dels Serdans ja que
60 Alguns investigadors creuen que lactual Ampolla correspon a la mansio Tria Capita (Vas III de
Vicarello) que situada just a la vora de la Via Augusta era el primer punt de parada per als viatgers que
sortien de Dertosa cap a Tagraverraco Aquesta doble possibilitat de comunicacioacute tant per via terrestre
mitjanccedilant la Via Augusta com mariacutetima devien convertir-la en un punt estrategravegic del territori del
municipi de Dertosa a meacutes de ser un lloc on es devien desenvolupar activitats comercials Sobre la Via
Augusta a Catalunya i la mansio Tria Capita vegeu PALLIacute AGUILERA F La Via Augusta en Cataluntildea
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona 1985 159
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
53
es pot observar la part superior drsquouna palmeta amb els logravebuls recargolats cap a lrsquointerior
excepte els dos de lrsquoextrem superior Pel que fa a lrsquoargila eacutes de color vermell amb
poca quantitat de desgreixants del tipus de feldespats i calcites Tampoc no srsquoaprecien
fragments de mica La superfiacutecie estagrave molt esquerdada Cronologravegicament sembla
anterior a la dels Serdans i per la mida de les fulles de la palmeta no es pot descartar
que aquest motiu ocupeacutes tota la superfiacutecie de la peccedila
Fragment drsquoantefixa Museu de les Terres de lrsquoEbre Amposta
La iconografia drsquoaquesta peccedila trobada en un lloc proper a Amposta juntament amb la
dels Serdans al cor de les muntanyes dels Ports demostra que el motiu de la palmeta
estava forccedila arrelat en el territori ebrenc de manera que devia haver motlles diferents
perograve drsquoaspecte similar
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
54
6 CONCLUSIONS
Despreacutes drsquoestudiar el context geogragravefic i histograveric del jaciment romagrave dels Serdans i
analitzar les estructures murals que queden a la vista i el material que srsquohi ha trobat
podem arribar a una segraverie de conclusions que permetran decantar-nos per una de les
dues hipogravetesis que plantejagravevem al principi del treball
a) Les condicions geogragravefiques que proporcionen el barranc de la Conca la vall
Cervera i el barranc del Llop amb la seva abundagravencia de recursos naturals molts
diversos (fauna minerals manantials boscos etc) van jugar un paper molt
important a lrsquohora de triar la ubicacioacute de lrsquoestabliment dels Serdans de la mateixa
manera que tambeacute van influir en els assentaments que hi van dur a terme pobladors
anteriors ja sigui a la prehistograveria o durant el periacuteode ibegraveric i pobladors posteriors
des de lrsquoegravepoca medieval fins a principis del segle XX Eacutes evident doncs que si en
egravepoca romana els fundadors del jaciment dels Serdans buscaven principalment un
indret ben orientat ric en recursos naturals amb un punt drsquoaigua proper i amb
alguna via de comunicacioacute que connecteacutes amb la capital del territori Dertosa als
Serdans el van trobar
b) Davant el dilema inicial de si es tracta drsquouna vilmiddotla ruacutestica dedicada a lrsquoexplotacioacute
dels recursos naturals del lloc o si cal parlar drsquouna terrisseria especialitzada en
materials de construccioacute creiem que de moment la segona opcioacute cada vegada
agafa meacutes pes tot i que hauriacuteem de poder disposar drsquoinformacioacute complementagraveria
com per exemple una anagravelisi quiacutemica molt meacutes detallada de lrsquoargila i la pasta que
es va utilitzar en lrsquoelaboracioacute de les peces trobades per poder dir-ho amb total
seguretat Detectar la procedegravencia geologravegica de lrsquoargila de les peces trobades
ajudaria a determinar si es van produir realment in situ o si contragraveriament van
ser objecte de comerccedil eacutes a dir comprades en un altre lloc i drsquoaltra banda tambeacute
donaria informacioacute sobre les habilitats i els coneixements tegravecnics dels artesans
que hi van intervenir tipus de coccioacute desgreixants utilitzats etc
c) Amb tot si el resultat de lrsquoestudi de les peces demostreacutes que es tracta drsquoun material
procedent drsquouna altra zona voldria dir que estem davant una vilmiddotla ruacutestica que
devia comptar amb una agraverea residencial de la qual lrsquoantefixa en seria ara per ara
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
55
el testimoni meacutes evident i una altra agraverea dedicada als usos derivats dels treballs
agriacutecoles i forestals Eacutes cert que totes les evidegravencies porten a pensar que es tracta
drsquouna terrisseria perograve fins que no hi hagi una excavacioacute o una prospeccioacute no en
tindrem la certesa absoluta Per tant no podem descartar completament la
possibilitat que es tracti drsquouna vilmiddotla romana ruacutestica que despreacutes de ser
abandonada a banda del reaprofitament tradicional de materials per a altres
construccions srsquoaneacutes derruint amb el pas del temps de manera que la teulada
acabeacutes caient sobre les estances i ho cobriacutes tot aixograve explicaria que a nivell
superficial les teules siguin el material meacutes frequumlent
d) La cronologia drsquoaquest suposat centre terrisser lrsquohem de situar al Baix Imperi
entre els segles II i finals del IV Durant aquest temps de funcionament eacutes normal
que hi haguessin baixes entre els operaris la majoria dels quals per cert solien
ser esclaus que treballaven en condicions precagraveries Per tant aquests treballadors
devien disposar com passava en la majoria de vilmiddotles drsquoun espai destinat als
enterraments eacutes a dir una necrogravepolis que estaria situada a la part exterior del
recinte Desgraciadament la modificacioacute del traccedilat de lrsquoactual carretera TV-3422
va esborrar els pocs vestigis que en quedaven
e) La construccioacute drsquouna terrisseria a lrsquoindret dels Serdans eacutes forccedila versemblant ja
que alliacute mateix hi ha un argiler amb argila vermella de bona qualitat perograve amb
pocs desgreixants Aquest fet justificaria la necessitat de recoacuterrer a un altre argiler
el que es troba a un quilogravemetre del poble en el lloc conegut com a coll drsquoAlfara
molt meacutes ric en aquest tipus de minerals Drsquoaquests dos argilers doncs srsquohauria
pogut obtenir la mategraveria primera per a lrsquoelaboracioacute de la pasta amb quegrave
suposadament es van fabricar tots els materials de construccioacute que srsquohan anat
localitzant fins ara i que devien tenir com a destinacioacute Dertosa i les principals
vilmiddotles romanes de la zona
f) Eacutes evident que els treballs agriacutecoles que srsquohan realitzat durant segles en el lloc que
ocupava el centre terrisser dels Serdans han canviat molt el paisatge i alhora han
anat degradant les restes fins gairebeacute esborrar-ne lrsquoexistegravencia Ara beacute estem
convenccediluts que el topogravenim laquoAlfararaquo dorigen agraverab conserva encara el record
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
56
drsquoaquella teuleria En aquest sentit lrsquohistoriador tortosiacute E Bayerri61 creu que
laquoAlfararaquo proveacute drsquoal-fakhar que significa lsquoteuleriarsquo la qual cosa donaria a
entendre el que ja hem dit que en aquest lloc existia antigament algun establiment
dedicat a la fabricacioacute de teules en canvi Alcover-Moll62 considera que deriva
drsquoal-ḥārā lsquopoblet llogaretrsquo una opinioacute que tambeacute comparteix J Negre63 quan
parla dels poblats en altura que a lrsquoegravepoca medieval es van anar fundant en
diferents llocs dels Ports Personalment creiem que tant una teoria com lrsquoaltra
tenen la seva part de raoacute i estan ben justificades histograverica i geogragraveficament Ara
beacute despreacutes de fer una observacioacute del territori hem arribat a la conclusioacute que
aquest topogravenim agraverab procedeix dels primers pobladors del lloc i que agafa com a
referegravencia el centre terrisser romagrave dels Serdans Aquest seria un nou argument per
defensar la hipogravetesi que es tractava drsquoun centre rural especialitzat en la produccioacute
de ceragravemica principalment materials de construccioacute
Cap a principis del segle X quan es van establir els primers pobladors islagravemics
les ruiumlnes drsquoaquella teuleria romana encara devien ser visibles de la mateixa
manera que tambeacute devien ser molt evidents els argilers64 dels quals srsquohavia
alimentat de manera que tots tres llocs els argilers i la teuleria romana es van
convertir segurament en una referegravencia important des del punt de vista geogragravefic
Drsquoaltra banda tambeacute estagrave ben justificada la tesi que fa procedir laquoAlfararaquo drsquoal-
ḥārā lsquopoblet llogaretrsquo ja que en la seva fundacioacute es devia tractar drsquouna petita
agrupacioacute de famiacutelies que srsquohaurien establert en aquesta muntanya cap al segle X
despreacutes que ja havien tingut lloc els assentaments islagravemics de Carles i lrsquoUllal
Aquests pobladors devien ocupar poques cases perograve per tal defensar-se i
comunicar-se amb el lloc de Carles65 van construir una torre de planta quadrada
En conclusioacute doncs la nostra opinioacute eacutes que el topogravenim laquoAlfararaquo derivat de lrsquoagraverab
designava el lloc proper a lrsquoantiga teuleria romana dels Serdans per tractar-se
61 BAYERRI E Historia de Tortosa y su comarca vol VI impremta Algueroacute Tortosa 1954 451-452 62 ALCOVER MN A M-MOLL F DE B Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Palma de Mallorca Ed
Moll 1993 t I 478 63 NEGRE J De Dertosa cit 326 64 Es tracta de lrsquoargiler dels Serdans i el del coll drsquoAlfara anteriorment esmentats En lrsquoactualitat estan
enrunats sobretot el segon ja que tenia una gran profunditat i representava un perill per a la gent que
transitava per les proximitats 65 Vegeu Annex A
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
57
drsquouna construccioacute i drsquounes instalmiddotlacions prou importants perquegrave servissin de
referegravencia geogragravefica als que frequumlentaven aquests indrets majoritagraveriament
pobladors mossagraverabs que haurien preferit aixecar els seus habitatges en un indret
meacutes elevat a dalt del turoacute on es troba actualment el poble drsquoAlfara de Carles a
tocar del barranc del Llop abans que reaprofitar lrsquoespai que havia deixat
lrsquoassentament dels Serdans Drsquoaquesta manera podien controlar millor les terres
dels voltants i aixiacute sentir-se meacutes segurs
El poblat drsquoAlfara gaudia drsquouna posicioacute privilegiada i amb la seva torre defensiva
aixecada cap a finals del segle XI66 donava seguretat als seus habitants dedicats
bagravesicament a la ramaderia els treballs forestals i drsquoarrabassament dels terrenys i
els conreus agraris tant de secagrave com de regadiu tot i que el barranc del Llop no
era tan cabaloacutes com el de la Conca
Alfara i Carles van entrar a formar part drsquoun sistema defensiu complex que va
perdurar fins al segle XIV basat en lrsquoocupacioacute del territori per part de petits nuclis
de poblacioacute protegits per una torre o un castell i situats a la part alta de les
muntanyes en llocs estrategravegics que no nomeacutes servien per controlar lrsquoespai agrari
de les valls que conreaven sinoacute tambeacute per defensar els seus pobladors en cas de
necessitat Per tant es tractaria de dos poblats autosuficients gragravecies a
66 Des del segle XVIII aquesta torre fa les funcions de campanar de lrsquoesgleacutesia actual que fou comenccedilada el 1769 i acabada el 1790 La parrogravequia de tres naus va guardar fins a la guerra civil quan es van
cremar el retaule i les pintures de lrsquoesgleacutesia de Carles que havien estat traslladats a finals del segle XV
des de Carles a lrsquoantiga esgleacutesia de Sant Agustiacute drsquoAlfara la qual se situa sobre una petita elevacioacute enmig
del municipi des don es contempla tot el poble Actualment lrsquoestat de lrsquoantiga esgleacutesia de Sant Agustiacute
eacutes ruiumlnoacutes ja que nomeacutes queda un mur on hi ha una arcada de mig punt tapiada amb lrsquoarrencada de la
volta tambeacute srsquoaprecien alguna finestra i la porta drsquoentrada El monticle tambeacute eacutes conegut com a Fossar
Vell perquegrave el lloc va funcionar com a cementiri fins a principis del segle XIX De fet tant durant la
construccioacute de lantic dipogravesit daigua a principis del segle XX com en les obres drsquoacondicionament de
lrsquoentorn que srsquohi van fer el 2009 van aparegraveixer restes ogravessies humanes Superficialment tambeacute srsquohi han
trobat fragments de ceragravemica andalusina
El 1480 quan gairebeacute tots els pobladors de Carles ja srsquohavien instalmiddotlat a Alfara el bisbe de Tortosa va autoritzar el trasllat de la parrogravequia de Carles a Alfara amb el compromiacutes que havien drsquoaixecar una nova
esgleacutesia ja que fins aleshores a Alfara no nrsquohi havia i per aixograve el rector era rector de Carles i Alfara
Aixiacute mateix Sanccedil drsquoAsquera que actuava com a vicari general en absegravencia del bisbe Alfons drsquoAragoacute
va demanar com hem avanccedilat que traslladessin el retaule les pintures i lrsquoaltar de Carles a la nova
esgleacutesia una vegada la tinguessin acabada Per tant aquesta primera esgleacutesia drsquoAlfara es deuria construir
a partir de 1480 i va funcionar fins a finals del segle XVIII Registres de Cuacuteria 92 Vicariatus 1480-81
sf Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo)
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
58
lrsquoaprofitament dels recursos naturals perograve dependents de la ciutat de Tortosa
centre drsquoaquestes terres de frontera i complementaris quan es tractava de
controlar i defensar el territori
g) Tal com hem dit en lrsquoapartat dels objectius i tenint en compte lrsquointeregraves pel
jaciment dels Serdans que ha manifestat el senyor Joan Martiacutenez arqueograveleg
territorial dels Serveis Territorials de Cultura de les Terres de lrsquoEbre farem arribar
una cogravepia drsquoaquest treball a lrsquoAjuntament drsquoAlfara de Carles amb la intencioacute que
serveixi de base per iniciar tan aviat com es pugui els tragravemits necessaris de cara
a promoure una excavacioacute o almenys una primera prospeccioacute drsquoaquest jaciment
Per acabar mrsquoagradaria expressar quegrave mrsquoha aportat aquesta recerca personalment
Drsquoentrada mrsquoha permegraves saber quin eacutes el procediment per elaborar un treball que
requereix la consulta de moltes fonts drsquoinformacioacute Durant mesos he apregraves a extreure
dades de la bibliografia que he consultat i a saber interpretar-les Ara beacute el que meacutes
satisfaccioacute mrsquoha donat ha estat poder contextualitzar histograverica i geogragraveficament el
conjunt del jaciment ja que tant si fou un centre de produccioacute i explotacioacute agriacutecola
amb una part residencial com si fou un centre terrisser aquesta vilmiddotla romana va
esdevenir una eina molt important de romanitzacioacute que va servir per controlar el
territori drsquouna manera diferent de com ho havien fet els ibers segles abans i de com es
va fer durant lrsquoegravepoca medieval
Les dificultats que he anat trobant pel camiacute per exemple la identificacioacute i la datacioacute
del fragment del doli o tambeacute la interpretacioacute de les restes murals mrsquohan fet veure que
lrsquoarqueologia no eacutes com jo me la imaginava sinoacute molt meacutes complexa i desgraciadament
molt limitada de recursos econogravemics
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
59
7 AGRAIumlMENTS
Abans de posar fi a aquest treball mrsquoagradaria donar les gragravecies a totes aquelles
persones que durant la fase drsquoelaboracioacute mrsquohan ajudat en algun moment perquegrave pogueacutes
assolir amb egravexit la meva recerca En primer lloc agraeixo a la meva tutora Agnegraves
Cruanyes lrsquoesforccedil de revisar-lo lrsquointeregraves que ha demostrat per la seva evolucioacute i els
suggeriments que mrsquoha fet arribar amb lrsquoobjectiu de millorar-ne lrsquoestil i el contingut
en segon lloc al senyor Joan Martiacutenez arqueograveleg territorial dels Serveis Territorials de
Cultura de les Terres de lrsquoEbre per haver-me facilitat bibliografia per lrsquoentrevista que
em va concedir per donar-me el seu punt de vista sobre lrsquoenfocament del treball i
explicar-me amb tot detall el protocol que hi ha abans de realitzar una excavacioacute al
meu oncle Xavier Graciagrave per haver-me facilitat unes fotos dels plafons explicatius del
Museu drsquoAlfara de Carles abans que jo hi pogueacutes anar personalment a la senyora Maria
Glograveria Sabateacute per deixar-me fotografiar les dues teules tipus tegula que soacuten de la seva
propietat a lrsquoAjuntament drsquoAlfara de Carles i en especial a Joan Valentiacute Royo per
haver permegraves tenir acceacutes al fragment de doli i tambeacute per deixar-me consultar lrsquoArxiu
Municipal i visitar el Museu drsquoAlfara de Carles la qual cosa mrsquoha ajudat a poder
completar lrsquoannex A Tambeacute vull donar les gragravecies a la meva mare Nativitat Castejoacuten
pels agravenims que en tot moment mrsquoha donat i per ajudar-me a cercar informacioacute
Finalment tambeacute mrsquoagradaria destacar el suport del meu pare Guillem Graciagrave ja que
lrsquoelaboracioacute drsquoaquest treball segurament que no hauria estat possible sense els seus
constants agravenims els seus comentaris la seva ajuda principalment en les visites i els
desplaccedilaments que hem fet a museus i arxius les seves recomanacions bibliogragravefiques
i les seves explicacions relacionades amb el jaciment romagrave i el poblament al barranc de
la Conca durant el periacuteode medieval
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
60
BIBLIOGRAFIA WEBGRAFIA I ALTRES DOCUMENTS CONSULTATS
Bibliografia
ABASCAL J M CEBRIAacuteN R CANO T laquoAntefijas romanas de Segogravebriga (Hispania
Citerior)raquo AnMurcia 16 2000 121-131
ADAM J P La construction romaine Materiaux et techniques Pariacutes Picard 1984
ALCOVER MN A M-MOLL F DE B Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Palma de
Mallorca Ed Moll 1993
ARBELOA J M V laquoLiacutemits arqueologravegics a la configuracioacute del Delta de lEbre a
lantiguitatraquo Nous Colmiddotloquis I Tortosa 1997 9-28
ARCE J laquoVillae en el paisaje rural de Hispania romana durante la antiguumledad tardiacutearaquo
Anejos de AEspA 39 2006 9-15
BARCELOacute PERELLOacute M laquoAigua i assentaments andalusins entre Xerta i Amposta (s
VI-XII)raquo II Congreso de Arqueologiacutea Medieval Espantildeola Madrid Asociacioacuten
Espantildeola de Arqueologiacutea Medieval 1987 413-420
BAYERRI E Historia de Tortosa y su comarca 1933-1959
BREUIL H Les peintures rupestres scheacutematiques de la Peacuteninsule ibeacuterique IV Sud-est
et est de lEspagne Lagny impr E Grevin 1933
Catalunya Romagravenica vol XXVI Tortosa i Les Terres de lEbre La Llitera i el Baix
Cinca Barcelona Enciclopegravedia Catalana 1997 99-100
CHAUFFIN J laquoLes tuiles gallo-romaines du BasDauphineacuteraquo Gallia XIV CNRS Pariacutes
1956 81-88
CRESPO ROS MS laquoUna terracota arquitectogravenica encontrada en el alfar de la Maja
(Calahorra La Rioja)raquo Kalakoricos 2 1997 275-280
DAREMBERG CH i SAGLIO E Dictionnaire des antiquiteacutes grecques et romaines s v
laquoAntefixaraquo laquoFurnusraquo laquoTectumraquo i laquoTegularaquo Pariacutes Hachette 1877-1919 Versioacute
digital drsquoaquesta obra Universidad de Toulouse-Le Mirail httpdagruniv-tlse2fr
DURAND A Les paysages meacutedieacutevaux du Languedoc (Xe-XIIe siegravecles) Toulouse
Presses Universitaires du Mirail 1998 21-29
ERNOUT A i MEILLET A Dictionnaire eacutetymologique de la langue latine Histoire des
mots Pariacutes Klincksieck 1967
FOLLIERI M i altres laquoDesertification trends in Spain and Italy based on pollen
analysisraquo en BALABANIS P i altres International Conference on Mediterranean
Desertification Research results and policy implications Luxemburg European
Comission 2000 33-44
FONT RIUS J M Cartas de poblacioacuten y franquicia de Cataluntildea Madrid-Barcelona
CSIC 1969 doc 270
Gran geografia comarcal de Catalunya El Baix Ebre i el Montsiagrave nuacutem 13 Barcelona
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana 1984
GALIANA J M laquoLa Dioacutecesis de Tortosa a traveacutes de la visita pastoral del Obispo Otoacuten
de Moncada (1428-1429)raquo Estudis Castellonencs 10 2003-2005 518
GARCIacuteA RUBERT D i altres laquoLa vilmiddotla de la Carrova (Amposta Montsiagrave Catalunya) i
el poblament drsquoegravepoca romana a les terres de lrsquoEbreraquo Quaderns de Prehistograveria i
Arqueologia de Castelloacute 24 2004-2005 227-269
GIMENO T Aproximacioacuten histoacuterico-arqueoloacutegica a la Ilercavonia Desde la
iberizacioacuten hasta la romanizacioacuten tesi doctoral inegravedita Barcelona 1976
IGLESIAS J El fogatge de 1497 Barcelona Fundacioacute Salvador Vives i Casajuana
1991
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
61
JULIAgrave R i altres laquoOrigin and evolution of desertification in Mediterranean
environment in Spainraquo en P BALABANIS P i altres International Conference on
Mediterranean Desertification Research results and policy implications Luxemburg
European Comission 2000 67-76
LLORENS M del Mar i AQUILUEacute X laquoIlercavonia-Dertosa i les seves encunyacions
monetagraveriesraquo Barcelona Societat Catalana drsquoEstudis Numismagravetics 2001 24-34
LOacutePEZ CABALLERO J M laquoMedusa y medusas en Extremaduraraquo Revista de Estudios
Extrementildeos 2016 tomo LXXII nuacutemero II 1309-1322
MENCHOacuteN J laquoLes esteles funeragraveries discoidals de Carles conservades al Museu de
Tortosa (Baix Ebre) Nota preliminarraquo Nous Colmiddotloquis IV 2000 97-112
MIRA GUARDIOLA M A Cartago contra Roma Las guerres puacutenicas Madrid
ediciones Alderabaacuten 2000
MORENO EXPOacuteSITO I laquoIntervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment dels
Malladaretsraquo I Jornades drsquoArqueologia de les Terres de lrsquoEbre 6 i 7 de maig de 2016
Tortosa Serveis Territorials de Cultura de les Terres de lrsquoEbre 2 vol 2016 220-228
MUNtildeOZ SEBASTIAgrave J-H laquoEl permiacutes de trasllat de la parrogravequia de Carles a Alfara (any
1480)raquo Recerca 14 2012 257
NEGRE J De Dertosa a Ṭurṭūša Lrsquoextrem oriental drsquoal-Ṯagr al-Aˁlagrave en el context del
proceacutes drsquoislamitzacioacute drsquoal-Andalus Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona
2013 tesi doctoral
ORIHUELA A laquoLa casa andalusiacute un recorrido a traveacutes de su evolucioacutenraquo Artigrama
22 2007 302
RAMOS SAacuteINZ M L laquoProceso de fabricacioacuten de las antefijas en eacutepoca romana el caso
de la Hispania Citeriorraquo XXII Congreso Nacional de Arqueologiacutea Vigo vol I 1993
437-442
RAMOS SAacuteINZ M L laquoLas antefijas romanas de la Tarraconense tipos maacutes
representativosraquo XIV Congreso Internacional de Arqueologiacutea Claacutesica Tarragona
1994 344-346
RAMOS SAacuteINZ M L Las terracotas arquitectoacutenicas de la Hispania romana la
Tarraconense Monografias de Arquitectura Romana nuacutem 31 32 Ed Universidad
Autoacutenoma de Madrid 1996
RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa antigua manufactura de terracotas hispanorromanas (s I aC-
s II dC)raquo Revista de Arqueologiacutea 194 1997 36-43
RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa ceraacutemica de aplicacioacuten arquitectoacutenica desde eacutepoca
protoibeacuterica hasta eacutepoca visigoda (ssVII aC-VIII dC)raquo en La Ruta de la ceraacutemica
Castelloacute Ed Alicer 2000 32-37
RAMOS SAacuteINZ M L i CHINCOA GALLARDO C laquoLas antefijas del Museo Arqueoloacutegico
Nacionalraquo BMusArqNac XII 1994 51-76
REVILLA V Economia i poblament romagrave al curs inferior de lrsquoEbre la vilmiddotla de Casa
Blanca (Tortosa) Tarragona Diputacioacute Provincial de Tarragona 2003 133-146
RIERA S laquoCanvis ambientals i modelacioacute antrogravepica del territori entre lrsquoegravepoca ibegraverica
i lrsquoaltmedieval a Catalunya aportacions de la palinologiaraquo Cota Zero 20 2005 99-
107
RIERA S i PALET J M laquoAportaciones de la Palinologiacutea a la historia del paisaje
mediterraacuteneo estudio de los sistemas de terrazas en las Sierras Litorales Catalanas
desde la perspectiva de la Arqueologiacutea Ambiental y del Paisajeraquo en RIERA S i JULIAgrave
R Una aproximacioacute transdisciplinar a 8000 anys drsquohistograveria dels usos del sogravel
Barcelona Seminari drsquoEstudis i Recerques Prehistograveriques (Universitat de Barcelona)
2005 70-74
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
62
RIUS J Rationes Decimarum Hispaniae (1279-80) Vol I Barcelona CSIC 1946 168
i 174
RODRIacuteGUEZ TROBAJO E laquoProcedencia y uso de madera de pino silvestre y pino laricio
en edificios histoacutericos de Castilla y Andaluciacutearaquo Arqueologiacutea de la Arquitectura 5
2008 41
SALIDO DOMIacuteNGUEZ J Los dolia en Hispania caracterizacioacuten funcionalidad y
tipologia Manual de ceragravemica romana III Madrid Museo Arqueoloacutegico Regional de
la Comunidad de Madrid 2017
VIGIL R GARCIacuteA R CALA V RAMOS M L laquoEstudio mineraloacutegico y quiacutemico de
terracotas arquitectoacutenicas de eacutepoca romana de la Tarraconenseraquo La ciudad en el mundo
romano XIV Congreso Internacional de Arqueologiacutea Claacutesica Tarragona 1994 430-
431
VIRGILI A Diplomatari de la catedral de Tortosa (1193-1212) Barcelona Fundacioacute
Noguera 2001 437 441-443
Webgrafia
httpinvarqueculturagencatcat
httpseswikipediaorgwikiAlfara_(Tarragona)
httpseswikipediaorgwikiVilla_romana
httpseswikipediaorgwikiOpera_caementicia
httpwwwacademiaedu3192209Materiales_Latericios_Romanos_aplicados_a_la_
construccioacuten
httpscawikipediaorgwikiArgila
httpwwwperseustuftseduhopper
httpscawikipediaorgwikiDoliUacutes_i_finalitat
Altres fonts informatives
MORENO EXPOacuteSITO I Informe de la intervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment
dels Malladarets Partida de Masets Alfara de Carles (Baix Ebre) abril de 2014
NEGRE J Memograveria de les prospeccions arqueologravegiques a les terres de lEbre mem
nuacutem 10722 2013
SARRIAgrave BOSCOVICH E Els gravats medievals prop de la Cova Pintada (Alfara de
Carles Baix Ebre Tarragona) memograveria nuacutem 7899
Autors clagravessics
ESTRABOacute Geografia III 4 9 ἐκ δὲ τοῦ Ταρράκωνος ἐπὶ τὸν πόρον τοῦ Ἴβηρος κατὰ
Δέρτωσσαν
PLINI Histograveria natural III 23 Nunc per singulos conventus reddentur insignia praeter
supra dicta Tarracone disceptant populi XLII quorum celeberrimi civium Romanorum
Dertosani
PLINI Histograveria natural XXV 57 Butadis inventum est rubricam addere aut ex rubra
creta fingere primusque personas tegularum extremis imbricibus inposuit quae inter
initia prostypa vocavit postea idem ectypa fecit hinc et fastigia templorum orta
propter hunc plastae appellati
POMPONI MELA De Chorographia II 90 Super ingens Hiberus Dertosam adtingit
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
63
SANT ISIDOR Etimologies XIX 10 15 Tegulae vocatae quod tegant aedes et imbrices
quod accipiant imbres
SUETONI Vida dels dotze Cegravesars Galba X ac subinde Alexandrina navis Dertosam
appulit armis onusta sine gubernatore sine nauta ac vectore ullo ut nemini dubium
esset iustum piumque et faventibus diis bellum suscipi
VITRUVI POLmiddotLIOacute Arquitectura VII 4 2 Sin autem locus non patietur structuram fieri
canales fiant et nares exeant ad locum patentem deinde tegulae bipedales ex una parte
supra marginem canalis inponantur
Autors renaixentistes
DESPUIG CRISTOgraveFOL Los Colmiddotloquis de la insigne ciutat de Tortosa ed Juan Antonio
Gonzaacutelez eHumanistaIVITRA 1 2012 llibres II i VI
Museus arxius biblioteques i hemeroteques
Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo)
Document consultat Registres de Cuacuteria 92 Vicariatus 1480-81 sf
Arxiu Comarcal del Baix Ebre
Document consultat Sentegravencia de Castles (1321)
Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona
Museu i Arxiu Municipal drsquoAlfara de Carles
Museu de les Terres de lrsquoEbre
Museu de Tortosa Histograveric i arqueologravegic de les Terres de lrsquoEbre
Museacutee Archeacuteologique Palais Rohan Estrasburg
________________
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
1
APORTACIONS PER A UN ESTUDI DEL
JACIMENT ROMAgrave DELS SERDANS
DrsquoALFARA DE CARLES
(BAIX EBRE)
-ANNEXOS-
Helena Graciagrave Castejoacuten
2n BAT C
Departament de Clagravessiques i Filosofia
Institut Baix Penedegraves
Curs 2018-2019
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
2
Annex A
El poblament medieval al barranc de la Conca (segles VIII-XV)
A partir del segle VI i fins al segle VIII va tenir lloc un nou proceacutes drsquoocupacioacute del territori
que no sempre va consistir en el reaprofitament dels espais que havien deixat les villae
del Baix Imperi Aquests nous assentaments a les serralades litorals i al massiacutes dels
Ports de dimensions forccedila modestes de caragravecter familiar amb una morfologia variada
i unes funcions molt diferents van acabar substituint el model anterior de les villae i
van introduir una nova manera drsquoexplotar el territori basada en la diversificacioacute de la
produccioacute per tal drsquoassegurar totes les necessitats del grup que formava cada
assentament1 Segurament el lloc de Carles actualment despoblat que es troba a la
capccedilalera del barranc de la Conca va neacuteixer com un drsquoaquests assentaments situats en
agraverees marginals Lrsquoabundagravencia drsquoaigua la riquesa forestal la fertilitat de la terra i la
diversitat de la fauna asseguraven les necessitats dels pobladors que no nomeacutes deurien
comenccedilar a margenar i fer bancals als pendents de la muntanya per poder obtenir meacutes
terres de conreu sinoacute que probablement tambeacute deurien aixecar una modesta fortificacioacute
al cim drsquoun turoacute situat on srsquoajunten les aiguumles del barranc del Toscar i el del Bosc Negre
un indret estrategravegic que permetia controlar la via de muntanya que des de lrsquoEbre
portava i encara porta fins al Baix Aragoacute
Si beacute en alguns punts drsquoaquest barranc les formacions rocoses han posat liacutemit des de
sempre al desenvolupament dels boscos i com a molt hi han proliferat els arbustos i
els matolls en altres indrets perograve la fusta que hi ha sortit ha estat de gran qualitat i
molt apreciada drsquoaltra banda la riquesa drsquoaigua explica que al costat de cadascun dels
assentaments rurals que es van produir en aquest barranc sempre hi trobem una font o
un torrent que han assegurat les necessitats hiacutedriques dels seus pobladors i els han
proporcionat una certa autonomia respecte de les zones meacutes properes al riu Ebre
En aquest periacuteode i fins al segle IX va augmentar el proceacutes de desforestacioacute acompanyat
de frequumlents incendis forestals que tenien com a objectiu aconseguir meacutes pastures2 De
1 NEGRE J De Dertosa cit 491 2 JULIAgrave R i altres laquoOrigin and evolution of desertification in Mediterranean environment in Spainraquo en
P BALABANIS P i altres International Conference on Mediterranean Desertification Research results
and policy implications Luxemburg European Comission 2000 67-76
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
3
fet durant tot el periacuteode islagravemic es constata una intensificacioacute de lrsquoexplotacioacute dels
boscos dels Ports principalment les boixedes i els pinars de pi roig
A partir del segle X perograve tal com argumenta Maria Follieri3 es produeix una tendegravencia
generalitzada a la recuperacioacute de les pinedes a tot el territori ebrenc aixiacute com un
augment dels conreus agriacutecoles principalment lrsquoolivera i els cereals alhora que es
manteacute lrsquoactivitat ramadera En certa mesura es pot afirmar que la consolidacioacute de la
societat islagravemica a la zona tortosina en aquesta egravepoca va propiciar que en algunes valls
dels Ports comencessin a proliferar els conreus drsquooliveres i raiumlm en contrast amb els
periacuteodes anteriors ibegraveric i romagrave en els quals no sembla haver-se donat un creixement
tan gran ni a la plana ni a les muntanyes malgrat que segurament lrsquouacutes de terrasses i
bancals en els vessants de les valls ja era forccedila frequumlent
Lrsquoolivera va tornar a recuperar una certa importagravencia en el cicle agriacutecola ebrenc durant
el segle XI a finals del segle XII i principis del XIII la vinya tambeacute experimentagrave una
notable expansioacute pel territori de manera que oliverars i vinyes es van convertir en
lrsquoelement caracteriacutestic drsquoun nou paisatge abancalat tant als vessants de les serralades
litorals com al massiacutes muntanyoacutes dels Ports amb un clar retroceacutes de les zones boscoses
Quant als alzinars les rouredes i les pinedes drsquoalta muntanya dels Ports les accions de
desforestacioacute en benefici de la ramaderia no hi van ser tan extremes com a les serralades
litorals tot i que les explotacions de boix i pi iniciades al periacuteode islagravemic van continuar
sobretot per la bona qualitat de la fusta molt apreciada en la construccioacute4
Durant els segles XII i XIII locupacioacute humana als Ports va rebre un fort impuls gragravecies
a les cartes de poblament atorgades per comtes i senyors feudals amb la intencioacute
destablir assentaments a linterior del massiacutes per a aprofitar-ne els recursos A partir
del segle XIII i fins al XV malgrat que la climatologia era forccedila adversa amb hiverns
freds i rigorosos que van afectar lrsquoentorn fiacutesic drsquoaquelles comunitats5 i els successius
3 FOLLIERI M i altres laquoDesertification trends in Spain and Italy based on pollen analysisraquo en
BALABANIS P i altres International Conference on Mediterranean Desertification Research results
and policy implications Luxemburg European Comission 2000 33-44 4 RIERA S i PALET J M laquoAportaciones de la Palinologiacutea a la historia del paisaje mediterraacuteneo estudio
de los sistemas de terrazas en las Sierras Litorales Catalanas desde la perspectiva de la Arqueologiacutea
Ambiental y del Paisajeraquo en RIERA S i JULIAgrave R Una aproximacioacute transdisciplinar a 8000 anys
drsquohistograveria dels usos del sogravel Barcelona Seminari drsquoEstudis i Recerques Prehistograveriques (Universitat de
Barcelona) 2005 70-74 5 DURAND A Les paysages meacutedieacutevaux du Languedoc (Xe-XIIe siegravecles) Toulouse Presses
Universitaires du Mirail 1998 21-29
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
4
episodis de pesta i fam que van reduir la poblacioacute locupacioacute del massiacutes va anar en
augment aixiacute com lexplotacioacute dels seus recursos naturals sobretot pel que fa a
laprofitament de la fusta per a la construccioacute de naus de guerra i edificis lelaboracioacute
de quitragrave i lestabliment de nous camps de conreu
1 La presegravencia islagravemica Les torres de guaita
Les escasses restes de la presegravencia islagravemica al barranc de la Conca tambeacute tenen a veure
amb lrsquoaprofitament dels recursos naturals (fusta i aigua) i el control del territori A
lrsquoAlta Edat Mitjana la fusta era un dels elements meacutes utilitzats en la construccioacute de
cases i naus lrsquoutillatge agriacutecola domegravestic i artesanal6 Hem de destacar que dels
espessos boscos que hi havia en general als Ports van sortir els pins que van servir per
a la construccioacute de naus andalusines a les drassanes de Ṭurṭūša (Tortosa) Es tractava
de pins (pinus sylvestris catalaunica gaussen) de gran alccedilada i molt gruixuts que
srsquoutilitzaven sobretot per a fer els mastelers i altres peces dels vaixells la coloracioacute
vermellenca tiacutepica drsquoaquesta varietat era molt apreciada per lrsquoacabat llis i inalterable
que tenia i perquegrave la mateixa pigmentancioacute servia per a protegir la fusta contra lrsquoatac
de cucs o plagues precisament aquesta qualitat va ser la que li va donar renom i la que
explica que fos exportada a tot arreu drsquoal-Andalus inclosa la Mesquita de Cograverdova on
es va fer servir per a lrsquoembigat del sostre7
Pel que fa a lrsquoaprofitament de lrsquoaigua el testimoni meacutes evident el trobem en la segravequia
que partia de lrsquoUllal on hi ha indicis drsquoun assentament musulmagrave de muntanya8 i
conduiumla lrsquoaigua fins als conreus de regadiu de la vall Precisament aquests conreus de
regadiu i tambeacute els de secagrave i la via que transcorria per la vall es van poder vigilar
gragravecies a les torres de guaita i les talaies situades en els punts meacutes adients per tenir una
bona visioacute de lrsquoentorn A banda de la fortificacioacute de Carles que ja existia quan els
musulmans van comenccedilar a establir-se per la vall cap al segle IX se nrsquohan localitzat
dues meacutes una a la punta de la Miranda a prop de lrsquoUllal i lrsquoaltra a Penyaflor La
caracteriacutestica comuna dels fonaments que resten de les torres de la punta de la Miranda
6 ORIHUELA A laquoLa casa andalusiacute un recorrido a traveacutes de su evolucioacutenraquo Artigrama 22 2007 302 7 RODRIacuteGUEZ TROBAJO E laquoProcedencia y uso de madera de pino silvestre y pino laricio en edificios
histoacutericos de Castilla y Andaluciacutearaquo Arqueologiacutea de la Arquitectura 5 2008 41 8 BARCELOacute PERELLOacute M laquoAigua i assentaments andalusins entre Xerta i Amposta (s VI-XII)raquo II
Congreso de Arqueologiacutea Medieval Espantildeola Madrid Asociacioacuten Espantildeola de Arqueologiacutea Medieval
1987 413-420
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
5
i Penyaflor eacutes que presenten una planta circular Aquest fet juntament amb els trossos
de ceragravemica que srsquohi han trobat fa pensar que probablement corresponen al periacuteode
andalusiacute i que tenien una funcioacute militar
La fortificacioacute de Carles i les altres dues torres de guaita esmentades haurien fet tasques
de vigilagravencia dels barrancs del Toscar el Bosc Negre i la Conca eacutes a dir les terres de
regadiu de la vall els conreus de secagrave dels pendents i els camins de muntanya que
procedien del nord De fet des de Carles es pot veure la punta de la Miranda a uns dos
quilogravemetres en liacutenia recta mirant cap a lrsquoesquerra i des de la punta de la Miranda es
veu Penyaflor a uns quatre quilogravemetres la qual cosa voldria dir que aquestes torres
estaven alineades i formaven una xarxa de comunicacioacute entre elles mitjanccedilant senyals
Fins i tot la torre defensiva drsquoAlfara de planta quadrada que es va aixecar cap al segle
XI devia formar part tambeacute drsquoaquest entramat de petites fortificacions ubicades en
llocs estrategravegics que tenien la finalitat de controlar i defensar el territori fronterer entre
els dominis islagravemics i els cristians Tot i que es trobaven enmig de muntanyes la
comunicacioacute amb la capital del territori Ṭurṭūša (Tortosa) quedava assegurada gragravecies
a la torre de Penyaflor des de la qual els senyals es feien arribar al castell del coll de
Som a lrsquoalccedilada de Benifallet a la banda esquerra del riu i des drsquoaquiacute a Tortosa
La datacioacute drsquoaquestes torres cal situar-la entre els segles IX i X despreacutes de la caiguda
de les ciutats de Girona (785) Barcelona (801) les ragravetzies normandes i les hostilitats
amb els comtes catalans Ara beacute mentre la torre de Penyaflor i la de la punta de la
Miranda haurien quedat abandonades cap a principis del segle XIV9 i el lloc de Carles
hauria estat forccedila remodelat en aquell moment10 la drsquoAlfara en canvi seria lrsquouacutenica que
srsquohauria mantingut no nomeacutes per necessitats defensives sinoacute tambeacute perquegrave aportava
seguretat al lloc que srsquohavia convertit en un centre drsquoexplotacioacute agriacutecola Es tractaria
doncs drsquoun sistema original que permetia vigilar i defensar el territori i tenir-lo ben
comunicat
9 En un document de 1321 conservat a lrsquoArxiu Comarcal del Baix Ebre i conegut com a laquoSentegravencia de
Castlesraquo en tractar dels liacutemits territorials es parla de la torre de guaita de Penyaflor amb el terme
laquocastellraquo 10 Cal aclarir que de moment no ha aparegut cap indici de construccioacute que es pugui atribuir clarament
al periacuteode islagravemic
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
6
Les torres de guaita al barranc de la Conca
2 El castell i el poblat de Carles
El castell de Carles estagrave situat al cim dun monticle (431 m) just on comenccedila el barranc
de la Conca i on srsquoajunten el barranc del Toscar i el del Bosc Negre El paisatge del
lloc es caracteritza per tenir conreus a la zona baixa del barranc pastures a les vessants
i boscos de pi roig i negre a les parts altes
Del castell nomeacutes queden restes de murs amb carreus a les cantonades i llenccedilos de les
muralles de maccediloneria sense lluir de poc gruix amb algun tros en forma despiga11
Srsquohi poden apreciar dos nivells diferents El superior on hi ha les construccions meacutes
importants a lextrem sud-oest hi ha les restes meacutes destacades i probablement les meacutes
antigues Era una fortificacioacute de planta trapezoiumldal amb quatre parets que semblen
construiumldes en tres moments diferents Cal remarcar que els murs est i sud els meacutes
gruixuts (1 m aproximadament) es van aixecar amb filades horitzontals de pedres
petites formant un opus spicatum La presegravencia de megravensules a les parets indica que
disposava drsquoun pis superior
11 Catalunya Romagravenica vol XXVI Tortosa i Les Terres de lEbre La Llitera i el Baix Cinca Barcelona
Enciclopegravedia Catalana 1997 99-100
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
7
Pel que fa al nivell inferior orientat de sud a nord el que meacutes destaca eacutes lrsquoesplanada
(55 m de llargada per uns 10 o 15 m drsquoamplada) i lrsquoespai no edificat que segurament
correspon a lrsquoentrada al recinte
La datacioacute drsquoaquest castell eacutes difiacutecil sobretot la de la part meacutes antiga que correspon als
murs est i sud on srsquoaprecia lrsquoopus spicatum perograve segurament cal pensar que el turoacute
tal com hem comentat anteriorment entre els segles VIII i IX va comenccedilar a fer-se servir
com a talaia la qual es va anar fortificant amb el pas del temps El proceacutes de fortificacioacute
les remodelacions i lrsquoaixecament de noves estructures com ara el mur perimetral i el
mur oest van anar succeint-se des del segle IX fins als segles XII i XIII de manera que
lrsquoantic topogravenim Castles que significa laquocastellraquo laquofortificacioacuteraquo12 procedent del mot llatiacute
castra plural de castrum lsquocampament fortificacioacutersquo del qual deriva Carles donaria raoacute
de les caracteriacutestiques del lloc El castell de Carles anomenat Castles en els documents
meacutes antics evidentment ja existia quan la conquesta de Tortosa el 1148 la qual cosa
va permetre al comte Ramon Berenguer IV de cedir-lo a Pere de Sentmenat en
recompensa per la seva participacioacute en la presa de la ciutat13 A partir drsquoaleshores el
lloc de Carles estigueacute en mans de la nissaga dels Sentmenat fins al 1434 data en quegrave
fou venut a la ciutat de Tortosa14
Aixiacute doncs a partir del segle XV Carles i Alfara que formava part de les terres
pertanyents al senyor de Carles esdevingueren una baronia depenent de la ciutat de
Tortosa i a poc a poc simposaren en aquest territori les lleis del Llibre de les Costums
de Tortosa Al segle XVI va passar a mans de Cristogravefol Despuig el qual nrsquoera el
procurador general Despuig en la seva obra Los Colmiddotloquis de la insigne ciutat de
Tortosa (1557) va descriure les principals riqueses naturals del lloc de Carles15
Aquesta baronia i la seva vinculacioacute amb Tortosa van perdurar fins al segle XIX
12 Gran geografia comarcal nuacutem 13 cit 257 13 Vegeu DESPUIG CRISTOgraveFOL Los Colmiddotloquis de la insigne ciutat de Tortosa ed Juan Antonio Gonzaacutelez eHumanistaIVITRA 1 2012 llibre II i FONT RIUS J M Cartas de poblacioacuten y franquicia
de Cataluntildea Madrid-Barcelona CSIC 1969 doc 270 14 Gran geografia comarcal nuacutem 13 cit 258 15 DESPUIG CRISTOgraveFOL Los Colmiddotloquis cit llibre VI 159-161
F En Carles ni hi ha encara que poca cosa mas no deixa de averni y si volen temps en gastarni oacute
sembrarni castantildees tinch per molt cert que hi provarien alliacute tambeacute com en altra part los llentildeams que alliacute
se crien es cosa brava primerament pi vert pi comu sapi roure carrasca oroacute magnanesa borda y estos
dos son molt singulars pera cadires corniser mopesa allsahuch faig teix boix marfull aladern
materselva rataboschs arbocer ginebre bort y ver espinal avellaner grevol de ques faacute lo visch freixa
ginebre sabinot sabina per altra part es montantildea tan grasa que produix mil altres regalos especialment
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
8
De lrsquoantic nucli de poblament de Carles nomeacutes en queden alguns murs de les cases que
ocupaven el pendent que hi ha entre el castell i lrsquoantiga esgleacutesia de Carles avui
coneguda com a ermita de Sant Juliagrave Aquests murs van aparegraveixer quan es va obrir la
carretera que porta fins al paratge del Toscar
Segons el fogatge de 1359 el poblat de Carles tenia 37 focs declarats el 1367 24 focs
Aquest descens segurament cal atribuir-lo a una crisi demogragravefica provocada per
diverses causes que van persistir fins a finals del segle XV les epidegravemies com ara la
Pesta Negra les irregularitats en les collites lrsquoaugment de la pressioacute fiscal i els saquejos
i les destruccions de les poblacions en el context de lrsquoanomenada Guerra Civil catalana
que va enfrontar les institucions poliacutetiques del Principat (la Generalitat i el Consell de
Cent de Barcelona) amb Joan II entre els anys 1462 i 147216 A causa drsquoaquesta guerra
i dels efectes drsquouna possible epidegravemia que es declaragrave a Carles segons expliquen les
fonts orals la majoria dels seus habitants es van veure obligats a buscar un nou lloc
Alfara a uns sis quilogravemetres amb unes possibilitats de defensa molt meacutes grans Aixiacute
bolets se fan alliacute una cosa admirable y de tantes maneres que es cosa de no creurer ya rovellons pebrasos robiols bateons quadernes cabrits brunets peuderrates murugules exerclons criambres
blanques criambres pardes aseroles cadorles tots aquestos son boniacutesimes de menjaacute ni ha altres tambeacute
que no son bons pera menjar mas per altres coses son bons soacute es criambres vermells bolets de bou
mataparens y tambeacute se troben alliacute tuferes perquegrave no hi falta ningun geacutenero de bolets alliacute se troba bon
jesmini molt y molt boacute atsabesa argent viu mina de ferro y un lloch tan coacutemodo pera fer una fragua
com sia en lo mon
D P Com deixan de ferlai
F Per lo mateix que s deixen de fer altres coses que serien de gran utilitat y gentilesa pera lornato de
aquest poble Criense tambeacute en aquella montantildea com jo he dit moltes salvatjines mes de les que son assiacute
baix en la ribera com som porchs selvatges cervos cabrons montesos cabirols fatgines ginetes teixons
gats cervals esquirols arrions conills llebres y son molt major que en la ribera ni tampoch falta alliacute ni assi la pesadilla de aquells dos generos de salvatgines importunes que son llops y raboses perque no
sperda lo cuidado de guardar los bestiars y les gallines tambeacute crien alliacute molts geacuteneros de ocells de rapintildea
com son aacuteguiles caudals aacuteguiles estorenyes aacuteguiles meliores aacuteguiles cerpateres falcons astors micles
alzotans esparvers ni tampoch hi falta alliacute pesquera de truches de anguiles de barbs de madrilles y
finalment es tal forma y disposicioacute de terreny que tots los que vuy son crehem y tambeacute ho cregueren los
passats que alliacute hi ha mines de or y de argent y en altre temps sabem que s feren diligencies en cercarles
y si no s trobaren es perque no era vinguda la hora per asiacute com es ya vinguda per altres parts en Espanya
ahont es cert que strau molta cosa de estos metalls se dirvos asoacute y es veritat que en una partida de
aquest terme que s diu la vall den Rubiacute se troben pedres precioses com son rubins esmeraldes jaccins
esmaragdes granats y sens dupte que de asoacute ni hi ha molta cosa sino que no la saben cercar Jo m
recorde aver ohit dir aacute n Miquel Domenech lo qual en anys passats tenia hostal en lo carrer de la Cruera que en casa sua solia arribar un lapidari italiaacute quiscun any y de aquella vall sen portava un taleconet de
pedres y que aquellas acursades restaven pedres precioses y tambeacute en estos anys prop passats contava
Matheu Mauri cassador que un dia en aquella vall mateixa estant aguardant un cervo sobrevingueacute una
pluja per la qual ell se reculliacute aacute una coveta y desde alliacute veu relluir de aquestes pedres que laigua crech
les faria relluir y sens pensar que fos tanta cosa ne prengueacute unes quantes les quals li compraacute un argenter
que s deia Mestre Bernat lo Geperut per pochs diners y despreacutes de haverles acursades los mestres les
veneacute per molts asoacute es veritat y per altres maneres tambeacute se es enteacutes y sabut que en aquest terme hi ha
moltes pedres precioses 16 MUNtildeOZ SEBASTIAgrave J-H laquoEl permiacutes de trasllat de la parrogravequia de Carles a Alfara (any 1480)raquo Recerca
14 2012 257
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
9
el 18 de maig de 1480 Sanccedil drsquoAsquera com a vicari general i administrador de la
diogravecesi de Tortosa en absegravencia del bisbe elet Alfons drsquoAragoacute va autoritzar el trasllat
de la parrogravequia del lloc de Carles al drsquoAlfara De fet el 1480 una bona part de la
poblacioacute ja srsquohavia desplaccedilat a Alfara si beacute el 1496 encara hi havia 12 cases habitades
a Carles17 A partir drsquoaleshores Alfara va passar a anomenar-se Alfara de Carles
Restes del castell medieval de Carles
3 Lrsquoesgleacutesia de Carles
La parrogravequia de Carles es va construir a finals del segle XII o principis del XIII Es troba
al peu del castell de Carles i eacutes lrsquouacutenic temple romagravenic dels Ports De fet el seu estil de
construccioacute presenta una barreja drsquoelements romagravenics i del gogravetic primerenc Eacutes drsquouna
sola nau de planta rectangular sense absis diferenciat amb volta apuntada i reforccedilada
per set arcs torals construiumlda amb maccediloneria de pedra i amb una porta drsquoentrada
dametlla formada per dovelles18
Histogravericament el dia 28 de juliol de 1211 trobem el primer esment de la parrogravequia de
Carles en una donacioacute que li fa el cavaller Drogo de Verdel19 El 1237 en la carta de
poblament atorgada per Ramon de Sentmenat sersquon torna a parlar en el sentit que
lrsquoesgleacutesia de Carles podia disposar de propietats i heretar-ne i que els habitants del lloc
estaven obligats a donar-li la trentena part de tots els beacutens de quegrave pagaven delme A
17 IGLESIAS J El fogatge de 1497 Barcelona Fundacioacute Salvador Vives i Casajuana 1991 18 Gran geografia comarcal nuacutem 13 cit 259 19 El dia 15 de juliol drsquoaquest mateix any el bisbe de Tortosa Gombau de Santa Oliva el prior Ponccedil i el
capiacutetol de canonges de Tortosa havien donat en feu a Drogo la tercera part del delme dels fruits animals
i molins dels castells de Carles i Pauumlls VIRGILI A Diplomatari de la catedral de Tortosa (1193-1212)
Barcelona Fundacioacute Noguera 2001 437 441-443
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
10
finals del segle XIII concretament durant els anys 1279-1280 quan es va dur a terme la
recaptacioacute de la degravecima papal a la diogravecesi de Tortosa es diu que el rector de lrsquoesgleacutesia
de Carles en va quedar exempt perquegrave les seves rendes eren molt baixes20
Vista de lrsquoentrada de lrsquoesgleacutesia de Carles actualmente ermita de Sant Juliagrave
Drsquoaltra banda ja en ple segle XV entre els documents relacionats amb la visita pastoral
que el bisbe de Tortosa Ot de Montcada va fer a la seva diogravecesi el 1435 hi ha una breu
anotacioacute que diu que al capdavant de la parrogravequia de Carles hi havia dos preveres un
vicari que segurament actuava fent les funcions drsquoun rector titular absent tal com era
habitual a moltes parrogravequies abans del Concili de Trento i un clergue de rang
inferior21
En la Guerra Civil catalana segons explica el permiacutes de trasllat de la parrogravequia de
Carles a Alfara de 148022 tant els edificis de la poblacioacute com lrsquoabadia van quedar
completament destruiumlts de manera que en el lloc nomeacutes restaren drets el castell i
lrsquoesgleacutesia
En les proximitats de lrsquoesgleacutesia hi havia el cementiri del qual no en queda cap testimoni
perquegrave el terreny el van margenar per a destinar-lo a usos agriacutecoles i actualment una
part eacutes camp de pastura i lrsquoaltra pertany a la zona recreativa de Sant Juliagrave Amb tot es
20 RIUS J Rationes Decimarum Hispaniae (1279-80) Vol I Barcelona CSIC 1946 168 i 174 21 GALIANA J M laquoLa Dioacutecesis de Tortosa a traveacutes de la visita pastoral del Obispo Otoacuten de Moncada
(1428-1429)raquo Estudis Castellonencs 10 2003-2005 518 22 Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo) Registres de Cuacuteria 92 Vicariatus 1480-81 sf
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
11
conserven diverses esteles discoidals cinc al Museu de Tortosa23 i tres al Museu
drsquoAlfara de Carles
23 MENCHOacuteN J laquoLes esteles funeragraveries discoidals de Carles conservades al Museu de Tortosa (Baix
Ebre) Nota preliminarraquo Nous Colmiddotloquis IV 2000 97-112
Estela discoidal procedent de lrsquoantic cementiri medieval de Carles Museu drsquoAlfara de Carles
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
12
Annex B
Catagraveleg del material trobat
Fragment de teula tipus tegula
Mides 27 cm x 21 cm x 165 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de teula tipus tegula
Mides 20 cm x 19 cm x 9 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de tipus tegula
Mides 33 cm x 175 cm x 125 cm x
17cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de tipus tegula
Mides 46 cm x 25 cm x 31cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Teula fragmentada tipus tegula
Mides 62 cm x 47 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
13
Teula fragmentada tipus tegula
Mides 62 cm x 47 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Antefixa
Mides 18 cm x 215 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de doli
Mides 14 x 21cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de tegula ilmiddotlustratiu de les
desenes de fragments similars que es
troben en superfiacutecie
Datacioacute aproximada segle II-IV
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
14
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
6
14 METODOLOGIA DE TREBALL
A fi de poder fer un estudi aprofundit i tan exhaustiu com sigui possible caldragrave aplicar
una metodologia diversa i agravemplia que tindragrave en compte
a) Les fonts orals
b) Lrsquoobservacioacute del terreny i de lrsquoentorn
c) La inspeccioacute ocular de tota lrsquoagraverea que ocupa el jaciment
d) El context geogragravefic actual i del passat tant dels Ports com dels barrancs de
ponent on lrsquoactivitat antrogravepica va ser meacutes destacada
e) El context histograveric tant lrsquoanterior a lrsquoegravepoca del jaciment com el posterior
f) Lrsquoestudi detallat dels materials trobats
g) La comparacioacute dels materials trobats amb altres de similars de les Terres de
lrsquoEbre
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
7
2 CONTEXT GEOGRAgraveFIC
En aquest apartat presentem de manera molt sintegravetica les caracteriacutestiques geogragravefiques
meacutes destacades dels Ports i especialment dels tres barrancs de ponent (el de la vall
Cervera el de la Conca i el del Llop) pertanyents al terme municipal drsquoAlfara de
Carles en els quals des de fa molt de temps els homes hi han trobat tot allograve que
necessitaven per a la seva supervivegravencia caccedila pesca boscos pastures terres fegravertils
abundagravencia drsquoaigua etc
21 ELS PORTS
Els Ports soacuten un massiacutes de relleu molt complex a cavall entre la Serralada Pre-litoral
Catalana i el Sistema Ibegraveric Estagrave format per materials calcaris mesozoics que
determinen un relleu abrupte i trencat per un sistema de falles i encavalcaments que
formen una barrera natural respecte de les planes litorals2
Ubicacioacute dels Ports a cavall entre les comarques del Montsiagrave el Baix Ebre i la Terra Alta
Els rius i els barrancs en general excaven gorges profundes de gran espectacularitat
com eacutes el cas del riu Matarranya a les guacutebies del Parrissal les guacutebies del Regatxol a la
capccedilalera del riu Ulldemoacute i les guacutebies del barranc de la vall de la Figuera al terme
drsquoAlfara de Carles El massiacutes presenta muntanyes destacables per la seva alccedilada i
2 Gran geografia comarcal de Catalunya El Baix Ebre i el Montsiagrave nuacutem 13 Barcelona Fundacioacute
Enciclopegravedia Catalana 1984 15-21
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
8
singularitat amb una important agraverea superior als 1000 m El cim meacutes destacat de tot el
massiacutes eacutes el Mont Caro amb 1441 m3
Els Ports ofereixen doncs un paisatge salvatge poc humanitzat i drsquouna rica
biodiversitat El tret meacutes distintiu drsquoaquest paisatge eacutes sens dubte el seu relleu escarpat
ric en cingleres i talussos que contrasta amb les planes agriacutecoles veiumlnes A linterior
lorografia eacutes molt irregular fruit dun sistema de plecs falles i encavalcaments amb
una gran quantitat de barrancs
El barranc de la Conca amb la localitzacioacute del jaciment dels Serdans
Des del punt de vista de la fauna un dels elements meacutes distintius dels Ports eacutes la
poblacioacute de cabra salvatge animal tiacutepic de la zona i regulat per la Reserva Nacional de
Caccedila
Pel que fa a la vegetacioacute trobem des de zones tiacutepicament mediterragravenies a les parts
baixes del massiacutes fins a racons dambients humits i boirosos propis de les fagedes del
centre drsquoEuropa
Als anys 50 del segle passat amb els canvis en el model social docupacioacute humana va
comenccedilar el despoblament de les valls ponentines del massiacutes amb el conseguumlent
abandonament de les terres de conreu agriacutecola i les pragravectiques ramaderes tradicionals
Aquest fet unit a la davallada del mercat de la fusta i la creacioacute del Parc Natural ha
3 Gran geografia comarcal cit 15-21
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
9
afavorit el creixement dels boscos de manera que avui el paisatge torna a estar dominat
pels extensos pinars i alguns alzinars encara que cada cop soacuten meacutes escassos
Panoragravemica dels Ports
22 EL BARRANC DE LA CONCA
El barranc de la Conca disposa com hem avanccedilat drsquouna gran quantitat de fonts
algunes de les quals tenen forccedila cabal com ara les del Toscar lrsquoUllal el Bosc Negre
la Canaleta i la Cova Pintada A la seva capccedilalera srsquohi troben el paratge del Toscar el
castell i el despoblat de Carles Geologravegicament el terreny eacutes de formacioacute triagravesica
compost per dolomites argiolites guixos i pedra calcagraveria4
Les parts meacutes altes de la capccedilalera presenten un terreny molt escarpat perograve amb una
rica vegetacioacute de muntanya la qual cosa contrasta amb els desnivells meacutes suaus del
curs mitjagrave entre lrsquoUllal i el Pont un espai que ha estat aprofitat des de fa molts segles
per a conreus de secagrave i regadiu El punt meacutes ampli drsquoaquesta vall es troba precisament
a lrsquoalccedilada de les Planilles on trobem el jaciment dels Serdans
El barranc de la Conca a lrsquoalccedilada de la partida de les Planilles
4 Gran geografia comarcal cit 259
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
10
Per ponent i formant part tambeacute drsquoaquest massiacutes una altra serralada de cingleres
parteix amb els termes de Beseit (de la comarca del Matarranya) Arnes Horta de Sant
Joan (tots dos de la Terra Alta) i Pauumlls hi destaquen el Bosc Negre la Tosseta Rasa
(1217 m) els rasos de Maraco la punta de lrsquoEspina (1182 m) que es prolonga per la
serra de lrsquoEspina fins a la Coscollosa (878 m)5
23 EL BARRANC DE LA VALL CERVERA
El barranc de la vall Cervera presenta uns desnivells meacutes suaus que els del barranc de
la Conca encara que a les cotes meacutes altes que ja formen part de la vall de la Figuera6
capccedilalera de la vall Cervera ressalta una frondosa vegetacioacute boscos de pi blanc i pi
roig tambeacute hi ha alguns alzinars Al curs mitjagrave del barranc se situa el poblat ibegraveric dels
Malladarets
Barranc de la vall de la Cervera
24 EL BARRANC DEL LLOP
Al barranc del Llop eacutes on es troba el municipi drsquoAlfara de Carles drsquouna extensioacute de
6394 kmsup2 situat a ponent de la comarca del Baix Ebre al cor del massiacutes dels Ports els
contraforts del qual accidenten tot el terme Per llevant una cadena muntanyosa on hi
trobem el tossal de la Cova del Bou (552 m) el de Penyaflor el de Farruacutebio (792 m) i
la tossa de la Reina (1113 m) marca els liacutemits del terme amb els municipis de Xerta
Aldover Tortosa i Roquetes
5 Gran geografia comarcal cit 256 6 Hi destaquen la font de la Figuera i la de les Guacutebies prop de la cova del Tormo
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
11
Alfara de Carles amb la mola Carrascosa i el Tossal de Montcliacute al fons
El poble drsquoAlfara de Carles estagrave emplaccedilat a lrsquoesquerra del barranc del Llop dalt drsquoun
petit turoacute (334 m) i dominant la fondalada estreta perograve ben aprofitada per al conreu de
lrsquoolivera i lrsquoametller srsquohi destaquen grans parets calcagraveries i blanquinoses juragravessiques
sobre els terrenys vermellosos i groguencs7
Cal dir que les fonts drsquoaquest barranc per exemple la dels Bassis o la font Vella no
destaquen per ser massa cabaloses En els pendents muntanyosos abunden la ginesta
el romaniacute lrsquoesbarzer lrsquoargelaga el coscoll i el margalloacute la fibra del qual ha estat molt
utilitzada per a la confeccioacute de cabassos
3 CONTEXT HISTOgraveRICO-ARQUEOLOgraveGIC
Lrsquoaccioacute de lrsquohome als barrancs que hem esmentat anteriorment va eacutesser continuada i
molt intensa des de la prehistograveria fins al segle V Durant lrsquoegravepoca medieval el barranc de
la Conca tambeacute va tenir molta importagravencia per aixograve hem dedicat un apartat al final del
treball8 on descrivim els principals trets del seu poblament des del segle VI fins al XV
Evidentment aquesta accioacute humana ha continuat fins a lrsquoactualitat perograve analitzar-la
detalladament suposaria desviar-nos del tema que ens hem fixat9
7 Gran geografia comarcal cit 256 8 Vegeu Annex A 9 A partir del segle XVII al barranc de la Conca es van anant instalmiddotlant induacutestries de vidre i fusta
fagravebriques de paper i teixits molins de farina i induacutestries productores drsquoelectricitat afavorides per
lrsquoincrement demogragravefic lrsquoabundagravencia de magrave drsquoobra i sobretot la forccedila de lrsquoaigua la qual permetia moure
les diverses maquinagraveries que utilitzaven i intervenir en els processos de manufactura
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
12
Intentarem doncs descriure els fets histograverics les restes i les troballes arqueologravegiques
meacutes destacades amb lrsquoobjectiu de mostrar que hi ha uns elements que en major o menor
grau comparteixen els assentaments i els establiments que hi ha hagut
independentment de lrsquoegravepoca lrsquoaprofitament de lrsquoaigua per a finalitats molt diverses
lrsquoexplotacioacute dels recursos forestals i agropecuaris la vigilagravencia i el control del territori
31 EL NEOLIacuteTIC LES PINTURES RUPESTRES DE COVA PINTADA (BARRANC DE LA
CONCA)
La riquesa drsquoaigua els recursos forestals i la varietat de la seva fauna han permegraves que
aquest territori tot i la seva orografia complexa hagi tingut pobladors des de la meacutes
remota Antiguitat Daquesta ocupacioacute han quedat les pintures rupestres de la Cova
Pintada a la capccedilalera del barranc de la Conca que demostren assentaments neoliacutetics
de grups de caccediladors dedicats a la captura de grans cegravervids (cabres salvatges ceacutervols i
cabirols) Es tracta drsquoart esquemagravetic o abstracte de color vermell que els entesos han
datat al voltant del 6500 aC Van ser descobertes el 1914 per lrsquoinvestigador francegraves
Henri Breuil10 La meacutes important representa una trisquela de mida considerable11
lrsquouacutenica coneguda fins ara a Catalunya
Abric de la Cova Pintada i dibuix de la trisquela fet per Henri Breuil Escala 17
Estagrave formada per tres braccedilos iguals incurvats que convergeixen al centre en forma
rotativa amb gir cap a la dreta12 Segurament que cal interpretar-la com la manifestacioacute
10 BREUIL H Les peintures rupestres scheacutematiques de la Peacuteninsule ibeacuterique IV Sud-est et est de
lEspagne Lagny impr E Grevin 1933 75-77 11 Les seves mesures soacuten radi de cada braccedil 23 cm alccedilada total conservada 36 cm amplada total 44
cm 12 Trobareu meacutes informacioacute sobre aquesta pintura rupestre en httpinvarqueculturagencatcat Cal
aclarir que en el mateix lloc tambeacute srsquohi van descobrir gravats medievals de difiacutecil interpretacioacute Vegeu
SARRIAgrave BOSCOVICH E Els gravats medievals prop de la Cova Pintada (Alfara de Carles Baix Ebre
Tarragona) memograveria nuacutem 7899
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
13
drsquoalgun tipus de creenccedila de manera que lrsquoabric on es troba deuria ser una mena de
santuari13
32 LrsquoEDAT DEL FERRO EL POBLAT IBEgraveRIC DELS MALLADARETS (BARRANC DE LA
VALL CERVERA)
Despreacutes dels assentaments neoliacutetics els primers pobladors permanents drsquoaquesta part
del massiacutes van ser els ibers com ho prova lexistegravencia del poblat dels Malladarets a la
vall Cervera recentment descobert despreacutes drsquouna intervencioacute drsquourgegravencia que es va
realitzar el 201414
El poblat ibegraveric dels Malladarets es troba a lrsquooest del cim de Penyaflor (514 m) en un
petit turoacute (272 m) de planta allargada i superfiacutecie plana des del qual es domina tant el
barranc de la Conca com el pas natural que el barranc de la vall Cervera proporciona
per a poder accedir al massiacutes dels Ports des de la plana de Roquetes
Ubicacioacute del jaciment ibegraveric dels Malladarets (barranc de la vall de la Cervera)
A partir de la tipologia dels vasos ceragravemics15 exhumats els arqueogravelegs creuen que data
del periacuteode de lrsquoEdat del Ferro I entre el 650 i el 500 aC16 Des del punt de vista
urbaniacutestic el jaciment presenta un complex drsquoestances de les quals resten les primeres
filades de pedra dels murs ja que segons sembla la tegravecnica utilitzada en la seva
13 Aquest jaciment juntament amb altres del territori catalagrave fou considerat per la UNESCO Patrimoni
Mundial el 1998 Vegeu httpseswikipediaorgwikiAlfara_(Tarragona) 14 MORENO EXPOacuteSITO I Informe de la intervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment dels
Malladarets Partida de Masets Alfara de Carles (Baix Ebre) abril de 2014 15 Fonamentalment es tracta de grans vasos de ceragravemica exvasada i bisellada amb cordons aplicats 16 MORENO EXPOacuteSITO I cit 32
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
14
construccioacute consistia a disposar verticalment grans lloses en les dues cares dels murs
alhora que reomplien el seu interior amb pedruscall i terres premsades per tal de donar
consistegravencia a lrsquoestructura Com que no srsquoha conservat meacutes drsquouna filada de lloses no
se sap si aquestes parets de pedra arribaven fins al sostre o beacute si a partir drsquouna certa
alccedilada els murs disposaven drsquoaltres materials de tova
A banda de les estances tambeacute han aparegut murs de gairebeacute 1 m de gruix a lrsquoest i a
lrsquooest a la part que mira cap a la vall Cervera de manera que els arqueogravelegs opinen
que potser es tractaria drsquoun recinte fortificat En canvi cap a llevant el desnivell del
terreny eacutes meacutes suau la qual cosa fa pensar que era la zona urbanitzada intramurs
Finalment cal apuntar la presegravencia drsquoalgunes estructures de pedra amb planta circular
que es podrien relacionar amb lrsquoexistegravencia de tuacutemuls funeraris al vessant sud fora de
la zona drsquohagravebitat
Estructura de pedra amb planta circular Podria eacutesser un tuacutemul funerari
Es tracta doncs drsquoun poblat que srsquoestenia allargat pel petit turoacute al peu del cim de
Penyaflor sobretot pel vessant sud-est en canvi el vessant oest com que presenta un
gran pendent eacutes probable que no hagueacutes estat urbanitzat meacutes enllagrave del mur defensiu
Pel que fa a la zona nord que tambeacute comptava amb una gran superfiacutecie plana sembla
que devia ser la meacutes urbanitzada perquegrave hi ha un gran entramat de murs
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
15
Delimitacioacute del jaciment arqueologravegic dels Malladarets
Per la manera com es van trobar alguns vasos ceragravemics a lrsquointerior drsquouna de les
estances ben disposats verticalment in situ o lleugerament tombats o esclafats per la
caiguda del sostre i els murs perograve en bon estat de conservacioacute els arqueogravelegs suposen
que els pobladors per raons que encara no srsquohan pogut esbrinar van abandonar aquest
establiment amb pressa ja que es doacutena el cas que van deixar llavors de cereals en alguns
recipients17
Interior drsquouna de les estances
En resum estem davant drsquoun assentament que va tenir lloc entre els segles VII i V aC
quan la millora de les pragravectiques agriacutecoles i lrsquoocupacioacute de sogravels meacutes productius van
permetre que els grups socials srsquoanessin fent progressivament meacutes sedentaris Aquests
nous tipus drsquoassentament van propiciar a la vegada un urbanisme i un sistema defensiu
cada cop meacutes elaborat Segons Intildeaki Moreno18 el poblat dels Malladarets pertanyeria
17 MORENO EXPOacuteSITO I cit 31 18 MORENO EXPOacuteSITO I laquoIntervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment dels Malladaretsraquo I Jornades
drsquoArqueologia de les Terres de lrsquoEbre 6 i 7 de maig de 2016 Serveis Territorials de Cultura de les
Terres de lrsquoEbre 2 vol Tortosa 2016 226
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
16
al model drsquoestabliment situat sobre una cresta rocosa estreta i allargada la morfologia
interna del qual srsquoestructuraria en funcioacute drsquoun carrer central on anirien a parar estances
drsquoentre 10 i 20 m2 Eacutes probable que la gran extensioacute drsquoaquest jaciment
(aproximadament 3125 m2) tingui a veure amb alguna activitat minera el producte de
la qual anava destinat tant a lrsquoautoconsum com a lrsquointercanvi amb els fenicis19
33 EgravePOCA ROMANA EL JACIMENT DELS SERDANS EL POBLAMENT AL BARRANC DE
LA CONCA ENTRE ELS SEGLES II I V
Quan les tropes romanes comandades per Gneu i Publi Escipioacute van arribar a les terres
del sud del riu Ebre per a enfrontar-se amb lrsquoexegravercit cartaginegraves tres anys despreacutes de
lrsquoesclat de la Segona Guerra Puacutenica (218-201 aC) es van trobar que aquest territori
lrsquohabitaven els ilercavons diferents tribus ibegraveriques que srsquohavien aliat amb el bagravendol
cartaginegraves i anaven totalment en contra de les pretensions romanes Despreacutes de la
batalla de les goles de lrsquoEbre (215 aC) a prop de Dertosa en quegrave la flota romana va
derrotar la cartaginesa els germans Escipioacute van continuar la seva poliacutetica de conquesta
del territori i de sotmetiment de les tribus ibegraveriques especialment les que hi havia
assentades a les Terres de Ponent20
Les primeres referegravencies en els autors antics a la capital drsquoaquest ampli territori
Dertosa que tenia el riu Ebre com a via bagravesica de comunicacioacute i comerccedil les trobem en
Estraboacute21 (segle I aC - I dC) i Pomponi Mela22 (segle I dC) els quals la situen en el pas
del riu Ebre Suetoni23 (segle I dC - II dC) parla del seu important port mariacutetim i Plini24
(segle I dC) destaca que els seus habitants gaudien del dret romagrave Fins i tot va arribar a
encunyar moneda com a Mun Hibera Iulia amb la llegenda Ilergavonia fent
19 MORENO EXPOacuteSITO I laquoIntervencioacuteraquo cit 227 20 MIRA GUARDIOLA M A Cartago contra Roma Las guerres puacutenicas Madrid ediciones Alderabaacuten
2000 196 21 ESTRABOacute Geographica III 4 9 ἐκ δὲ τοῦ Ταρράκωνος ἐπὶ τὸν πόρον τοῦ Ἴβηρος κατὰ Δέρτωσσαν 22 POMPONI MELA De Chorographia II 90 super ingens Hiberus Dertosam adtingit 23 SUETONI De vita Caesarum Vita Galbae X ac subinde Alexandrina navis Dertosam appulit armis
onusta sine gubernatore sine nauta ac vectore ullo ut nemini dubium esset iustum piumque et
faventibus diis bellum suscipi 24 PLINI Naturalis Historia III 23 Nunc per singulos conventus reddentur insignia praeter supra dicta
Tarracone disceptant populi XLII quorum celeberrimi civium Romanorum Dertosani
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
17
referegravencia al territori tot i que despreacutes en egravepoca de Tiberi es va substituir per
Dertosa25
Evidentment en la seva fundacioacute hi va tenir un paper destacat la ciutat de Tagraverraco
capital de la proviacutencia romana i un important port drsquoHispagravenia Aixograve vol dir que Dertosa
pertanyia a la proviacutencia de la Hispania Citerior i posteriorment a les diverses
reorganitzacions que van tenir lloc a la Provincia Hispania Tarraconensis Aquest
vincle amb Tagraverraco va perdurar durant tot el periacuteode romagrave i visigot i fins i tot durant
les primeres degravecades de la invasioacute musulmana
A partir del segle I coincidint amb un augment de les temperatures i unes condicions
climagravetiques meacutes agraverides va tenir lloc una progressiva desforestacioacute antrogravepica del
paisatge de les planes de lrsquoEbre que segurament va fomentar en entrar al segle II una
ocupacioacute de les zones muntanyoses properes a Dertosa i a la vall del riu Ebre amb la
finalitat drsquoexplotar els seus recursos naturals26
A finals de lrsquoAlt Imperi doncs lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai rural del territori de Dertosa
va experimentar canvis significatius derivats de la progressiva fi de les villae que
srsquohavien anat fundant durant els primers segles de la nostra era i lrsquoaparicioacute de nous
models drsquoocupacioacute En agraverees marginals de lrsquoager dertosanus comencen a aparegraveixer
petits assentaments rurals amb una clara especialitzacioacute en lrsquoelaboracioacute de productes
molt concrets oli vi ceragravemica materials de construccioacute etc El jaciment dels Serdans
al massiacutes dels Ports sembla que forma part drsquoaquesta nova manera drsquoaprofitar els
recursos naturals de les explotacions Aquesta especialitzacioacute que comporta de
vegades lrsquoabsegravencia o la reduccioacute de la part residencial de la vilmiddotla neix en un context
general meacutes ampli que suposa la disminucioacute dels contactes comercials amb altres
territoris del Mediterrani de manera que es fa necessari introduir sistemes de produccioacute
que permetin que aquests nous espais rurals tinguin capacitat suficient per a
subministrar els productes que la poblacioacute del territori demana27
25 LLORENS M del Mar i AQUILUEacute X laquoIlercavonia-Dertosa i les seves encunyacions monetagraveriesraquo
Barcelona Societat Catalana drsquoEstudis Numismagravetics 2001 24-34 26 RIERA S laquoCanvis ambientals i modelacioacute antrogravepica del territori entre lrsquoegravepoca ibegraverica i lrsquoaltmedieval
a Catalunya aportacions de la palinologiaraquo Cota Zero 20 2005 104 27 NEGRE J De Dertosacit 482
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
18
En el moacuten romagrave la vilmiddotla i el territori que controlava van esdevenir els pilars
fonamentals de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai rural La definicioacute de villa rustica va anar
canviant al llarg del temps si beacute en termes generals els historiadors tendeixen a acceptar
que es tracta drsquoun assentament de tipus rural que es divideix en dos sectors un
anomenat pars massaricia que engloba lrsquoagraverea on srsquoelaboren es conserven i
srsquoemmagatzemen els productes (pars fructuaria) i on viuen normalment en regravegim
drsquoesclavitud els treballadors (pars rustica) i lrsquoaltre anomenat pars urbana o dominica
que afecta lrsquoedifici on resideix la famiacutelia principal que nrsquoeacutes propietagraveria o beacute simplement
lrsquoamo que hi passa temporades durant lrsquoany per supervisar els treballs que srsquohi fan la
qual cosa significa que aquest espai era similar a lrsquoespai urbagrave eacutes a dir reproduiumla en
gran mesura lrsquoesquema de la domus la casa de ciutat caracteritzada per ser una vivenda
particular drsquouna sola planta on residien habitualment els propietaris28
Tot i la relativa independegravencia de les vilmiddotles respecte del seu espai drsquoinfluegravencia tendien
a formar part drsquouna xarxa meacutes extensa que tenia un nucli urbagrave de referegravencia en el cas
del territori ebrenc Dertosa amb el qual estaven connectades a traveacutes de vies de
comunicacioacute29
Lrsquoocupacioacute dels vessants del massiacutes dels Ports entorn al segle II va culminar
definitivament el proceacutes de romanitzacioacute del territori de Dertosa30 Amb tota
probabilitat va ser en aquesta egravepoca quan va neacuteixer lrsquoestabliment dels Serdans el qual
va estar en funcionament fins a finals del segle V A partir drsquoaleshores i sobretot de la
primera degravecada del VI srsquoobserva un abandonament progressiu de les agraverees residencials
si nrsquohi havia en part a causa drsquouna davallada notable de les temperatures sobretot a
lrsquohivern amb un retroceacutes dels conreus i les explotacions de muntanya i en part tambeacute
pels canvis en les estructures productives drsquoaquestes villae com a consequumlegravencia de la
caiguda de lrsquoImperi Romagrave i la conquesta i la consolidacioacute del poder visigogravetic a la
Peniacutensula Ibegraverica Durant aquest periacuteode segons J Negre31 les aristocragravecies
provincials hispano-romanes haurien abandonat les seves residegravencies rurals o els
centres manufacturers propietat seva per a instalmiddotlar-se a la ciutat des drsquoon haurien
28 Ibidem i httpseswikipediaorgwikiVilla_romana 29 ARCE J laquoVillae en el paisaje rural de Hispania romana durante la antiguumledad tardiacutearaquo Anejos de
AEspA 39 2006 9 30 REVILLA V Economia i poblament romagrave al curs inferior de lrsquoEbre la vilmiddotla de Casa Blanca
(Tortosa) Tarragona Diputacioacute Provincial de Tarragona 2003 133-146 31 NEGRE J cit 483
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
19
centralitzat la defensa del territori davant la pressioacute visigogravetica i aixiacute sentir-se meacutes segurs
i protegits
4 ESTUDI DEL JACIMENT ROMAgrave DELS SERDANS
41 UBICACIOacute
Com hem dit abans el jaciment arqueologravegic dels Serdans es troba al terme municipal
drsquoAlfara de Carles concretament en el punt quilomegravetric 21 de la carretera local TV-
3422 que comunica aquesta poblacioacute amb els Reguers des drsquoon a traveacutes de la T-342
srsquoarriba a Roquetes i drsquoaquiacute per la T-341 a Tortosa capital de la comarca del Baix
Ebre
Emplaccedilament del jaciment arqueologravegic dels Serdans al terme municipal drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre)
Actualment la TV-3422 creua aquest jaciment de manera que les restes
arqueologravegiques es troben a banda i banda de la carretera Aquesta circumstagravencia tan
peculiar data de 1965 quan la Diputacioacute de Tarragona32 hi va dur a terme obres
drsquoacondicionament del ferm i hi va fer un canvi en el traccedilat del tram compregraves entre el
punt quilomegravetric 21 i 3 amb la finalitat de reduir el desnivell existent El nou traccedilat es
va fer seguint el curs del barranc de la Conca en sentit ascendent fins a un punt on la
carretera fa una girada despreacutes de bifurcar-se tot donant la possibilitat de continuar fins
al paratge del Toscar Des drsquoaquesta bifurcacioacute el jaciment es troba aproximadament a
uns 300 m en direccioacute a Alfara de Carles concretament al costat drsquoun petit pont per
sota del qual passa un torrent
32 Diario Espantildeol 25-5-1965 Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
20
Emplaccedilament del jaciment i vista aegraveria de lrsquoentorn Es pot apreciar el traccedilat del tram nou de la TV-3422 (color blau) i el camiacute vell drsquoAlfara de Carles (color groc) tambeacute conegut com a camiacute de les Planilles
Si analitzem la ubicacioacute drsquoaquest establiment segons els criteris que aplicaven els
agrogravenoms romans observarem que coincideix forccedila amb les recomanacions que
donaven per triar el lloc drsquouna vilmiddotla En primer lloc es troba en el vessant drsquouna
muntanya perograve en el punt que teacute un desnivell meacutes suau en segon lloc es troba a prop
drsquoun torrent i meacutes enllagrave hi ha el barranc de la Conca molt meacutes cabaloacutes en tercer lloc
lrsquoorientacioacute eacutes cap al sud la qual cosa permet tenir un horitzoacute forccedila ampli i moltes hores
de sol en quart lloc disposava drsquouna via de comunicacioacute relativament propera que
facilitava lrsquoacceacutes per a les persones perograve tambeacute el transport i la distribucioacute dels
productes
42 ESTAT ACTUAL
Certament les poques restes visibles drsquoaquest jaciment passen totalment
desapercebudes perquegrave es troben a la base drsquoun marge de pedra seca construiumlt a
posteriori amb lrsquoobjectiu de retenir la terra del bancal que hi ha a la part superior En
concret en el voral esquerra de la carretera anant en direccioacute a Alfara de Carles es
poden apreciar restes constructives que corresponen a dos murs truncats que
conflueixen en angle
Cal dir que si beacute el terreny drsquoaquest indret devia tenir en el passat un pendent bastant
suau en algun moment es va considerar meacutes adient lrsquoaixecament de terrasses
mitjanccedilant marges de pedra seca probablement a partir dels segles XIV I XV quan la
poblacioacute drsquoAlfara va tenir la necessitat de disposar de meacutes conreus drsquoolivera ndashguanyats
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
21
en moltes ocasions a costa dels pinars i els alzinars originarisndash de manera que aquests
treballs de condicionament del terreny van comportar la destruccioacute parcial del jaciment
Tant eacutes aixiacute que la pedra dels murs i les parets drsquoaquella antiga construccioacute es van
reaprofitar en els marges que hi ha al seu voltant encara meacutes barrejats amb la pedra
seca tambeacute srsquohi troben molts fragments de teules que servien per reomplir petits forats
o falcar
Fragments de teula tipus tegula utilitzats per falcar o reomplir el mur de pedra seca
A meacutes a meacutes en una agraverea drsquoaproximadament 3500 m2 des del pontet abans esmentat
i en direccioacute a la cruiumllla del Toscar apareixen molts fragments de teules i terracota en
general no nomeacutes en superfiacutecie en els bancals de conreu sinoacute tambeacute dintre dels marges
i a sobre drsquoells
Carretera TV-3422 a lrsquoalccedilada del jaciment arqueologravegic El rectangle vermell indica lrsquoagraverea aproximada per on es
troba una major quantitat de restes ceragravemiques
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
22
Estat actual de lrsquoemplaccedilament del jaciment en direccioacute sud-est
43 LA NECROgravePOLIS DESAPAREGUDA I LES RESTES DE DOS MURS
Quan les magravequines excavadores van comenccedilar els treballs de rebaix i anivellament en
el punt on es trobava el jaciment arran de la modificacioacute del traccedilat de la carretera TV-
3422 el primer que va aparegraveixer a la llum van ser diversos esquelets humans segons
les declaracions drsquoalguns operaris de lrsquoobra que encara viuen i van tenir lrsquoocasioacute de
poder-los contemplar Les explicacions drsquoaquests operaris coincideixen a dir que les
restes humanes van aparegraveixer barrejades amb trossos de teules planes les magravequines
van seguir avanccedilant perograve i uns metres meacutes enllagrave es van trobar amb el que semblaven
dos murs drsquouns 60 cm drsquoalccedilada els quals creuaven en sentit diagonal divergent lrsquoespai
per on havia de passar la carretera Com havia succeiumlt amb els esquelets humans les
magravequines els van arrencar i nomeacutes van deixar al lateral esquerre en direccioacute a Alfara
de Carles una petita porcioacute del que semblen les parets o murs drsquouna estanccedila
Es tracta dels dos murs que hem comentat en lrsquoapartat anterior situats a 120 m de
profunditat respecte del nivell del bancal superior i que srsquoajunten formant un angle eacutes
a dir formen la cantonada drsquoalguna habitacioacute Aquests murs segons els testimonis
abans de la seva destruccioacute continuaven un en direccioacute sud-est i lrsquoaltre en direccioacute
sud-oest de manera que devien conformar alguna estanccedila
Desgraciadament ni la descoberta dels esquelets humans ni la dels murs no van fer
aturar les obres Es va actuar amb total desiacutedia com si no hagueacutes passat res de manera
que no en va quedar constagravencia enlloc no es va fer cap fotografia ni evidentment cap
actuacioacute arqueologravegica drsquourgegravencia Lrsquouacutenic que queda eacutes la memograveria oral dels testimonis
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
23
Eacutes molt probable que els cossos que es van trobar pertanyessin a una petita necrogravepolis
orientada cap a lrsquooest i situada a la part de fora dels murs que la maquinagraveria va posar al
descobert ategraves que segons els testimonis es van localitzar uns metres abans drsquoarribar
a aquests murs La presegravencia de teules barrejades amb els esquelets srsquoexplica pel tipus
drsquoenterrament realitzat mitjanccedilant teules planes calccedilades al terra formant un prisma
triangular Cal dir que aquest tipus drsquoenterrament va ser forccedila frequumlent a lrsquoetapa tardo-
romana especialment entre els segles III i V
Enterrament de tipus tegula
44 CARACTERIacuteSTIQUES DELS MURS
Els dos trams de mur es van aixecar segons la tipologia drsquoopus incertum eacutes a dir estan
fets de maccediloneria amb pedres de diferents mides sense treballar descansant unes
sobres les altres i subjectades mitjanccedilant morter de calccedil Tenen diferent gruix la qual
cosa indica que tenien una funcioacute diferent Eacutes probable que el mur B que teacute una
amplada de 55 cm correspongui a una paret exterior o de cagraverrega mentre que el mur
A que fa 46 cm correspongui a una paret secundagraveria o interior
a) Mur A (orientacioacute sud-est)
- Amplada 46 cm
- Alccedilada 70 cm
- Llargada (cara interna) 60 cm
- Llargada (cara externa) 75 cm
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
24
Llargada Cara interior
Amplada
Alccedilada
b) Mur B (orientacioacute sud-oest)
- Amplada 55 cm
- Alccedilada 65 cm
- Llargada (cara interna) 85 cm
- Llargada (cara externa) 130 cm
Llargada interior Amplada
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
25
Alccedilada
45 LA VIA DE COMUNICACIOacute AMB DERTOSA
La vall del riu Ebre ha estat des de sempre una via de comunicacioacute natural tant fluvial
com terrestre Aixograve fa pensar en lrsquoexistegravencia drsquouna ruta interior de segon ordre que
resseguint el curs del riu permetia arribar a la ciutat de Caesaraugusta (Saragossa) En
el territori de lrsquoantiga Dertosa aquesta via devia vorejar els Ports i a part de facilitar el
desplaccedilament cap a lrsquointerior connectava diversos establiments romans situats a les
faldes del massiacutes per tant una mica apartats de la Via Augusta
Lrsquoestabliment dels Serdans tot i trobar-se allunyat de les principals xarxes de
comunicacioacute segurament estava comunicat amb Dertosa a traveacutes drsquoun camiacute que
seguint el curs del barranc anava descendint fins al lloc anomenat laquoels Estretsraquo En
aquest tram antigament la carretera continuava per la banda esquerra la qual cosa
permetia salvar fagravecilment el congost que hi ha Un cop superat aquest obstacle el camiacute
seguia en direccioacute a Dertosa i creuava el barranc de la Conca meacutes avall cap al sud per
algun indret on el desnivell era meacutes suau Fins i tot no es pot descartar que es bifurqueacutes
en algun punt de manera que tambeacute fos possible arribar als establiments que hi havia
a prop de lrsquoEbre a lrsquoalccedilada drsquoAldover o Xerta
46 CROQUIS HIPOTEgraveTIC
Com que no srsquoha fet cap excavacioacute ni cap prospeccioacute eacutes impossible delimitar
exactament lrsquoespai que ocupava aquest jaciment De tota manera si observem
lrsquoorientacioacute dels dos petits trams de mur conservats es pot plantejar una hipogravetesi de
com srsquoorientaven en relacioacute al torrent que amb tota seguretat delimitava la continuiumltat
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
26
de la construccioacute en direccioacute nord-est i sud Es evident que el dia que es duguin a terme
els treballs drsquoexcavacioacute hauran de comenccedilar per aquest punt en direccioacute nord-oest per
tal de comprovar si el tram que hi ha a la vista teacute continuiumltat en aquesta direccioacute
5 ESTUDI DEL MATERIAL TROBAT
51 PROCEDEgraveNCIA GEOLOgraveGICA I COMPOSICIOacute QUIacuteMICA DE LA PASTA CERAgraveMICA
De lrsquoobservacioacute de la pasta que es va fer servir en la fabricacioacute del material ceragravemic
que ha aparegut fins ara als Serdans i tenint en compte que no hem pogut fer cap estudi
de laboratori deduiumlm que el material que srsquoha trobat fins ara teules un fragment de
doli i una antefixa comparteixen una composicioacute quiacutemica molt similar eacutes a dir es
tracta de la mateixa argila Aixograve vol dir que amb tota seguretat procedeixen de la
mateixa terrisseria Eacutes cert que hi ha la possibilitat que aquest material hagueacutes vingut
drsquoun altre lloc i srsquohagueacutes transportat fins als Serdans per a utilitzar-se en la construccioacute
de la suposada vilmiddotla ruacutestica perograve com que el color i la composicioacute de lrsquoargila
coincideixen amb el terra argiloacutes que encara hi ha en la finca agriacutecola actual que hem
anomenat argiler dels Serdans i en lrsquoargiler del coll drsquoAlfara a uns 500 m de distagravencia
probablement hem de pensar que el material de terracota que estudiarem es va fer aquiacute
mateix eacutes a dir que estem davant un centre terrisser que devia subministrar materials
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
27
de construccioacute a la ciutat de Dertosa i les vilmiddotles situades a les terrasses fluvials de
lrsquoEbre
Argiler dels Serdans Argiler del coll drsquoAlfara
Els operaris drsquoaquest centre devien utilitzar lrsquoargila que hi havia in situ i la de lrsquoargiler
del coll drsquoAlfara33 i les devien barrejar ja que la composicioacute quiacutemica de lrsquoargila
drsquoaquest lloc eacutes altament calcagraveria la qual cosa donava consistegravencia a les peces Aquest
element calcari amb guixos i feldespats correspon als granets blancs que destaquen
sobre la base drsquoargila
Fragment de roca argilosa de lrsquoargiler del coll drsquoAlfara Sorra argilosa i granets calcaris resultants
Aquesta argila es caracteritza per ser de tipus secundari eacutes a dir del tipus drsquoargiles
vermelles amb abundant presegravencia de partiacutecules drsquoogravexid fegraverric procedecents de capes
sedimentagraveries que apareixen en nivells molt superficials
33 Aquest argiler encara srsquoexplotava a principis dels segle XX per a lrsquoobtencioacute de guixos argila i calccedil
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
28
Aixiacute doncs la pasta ceragravemica que utilitzaven era la mateixa per a tots els productes
que elaboraven teules antefixes vasos ceragravemics etc La composicioacute es basava en una
barreja drsquoargiles i feldespats amb desgreixants de mida reduiumlda que els artesans afegien
per evitar transformacions del relleu de la peccedila durant la coccioacute ja que rebaixaven la
temperatura de fundicioacute34 de manera que es podien conservar inalterades les
caracteriacutestiques originagraveries de la massa argilosa Els desgreixants a meacutes a meacutes
incrementaven la consistegravencia de la pasta bastant porosa facilitaven la impermeabilitat
i augmentaven la resistegravencia de la peccedila resultant35
Massa argilosa amb inclusions vermelles blanques i fragments de mica
Drsquoaltra banda tot i que no hem pogut recoacuterrer a cap tegravecnica de laboratori per fer una
anagravelisi quiacutemica a partir drsquoun observacioacute detallada de totes les peces hem identificat
diversos minerals que actuaven com a desgreixants propis de la massa argilosa com
ara la calcita el feldespat i la mica Hem detectat de manera homogegravenia inclusions
vermelles (ogravexids fegraverrics) i blanques (guixos calises arenisques etc) la qual cosa
indica que aquests elements ja es trobaven de manera natural en lrsquoargila Lrsquouacutenic grup
de minerals que sembla haver estat afegit de forma intencional soacuten les miques daurades
que apareixen abundantment en les pastes de produccioacute local poc depurades36
34 Lrsquoargilla acostuma a courersquos entre els 950deg i 1100deg C 35 Vegeu httpscawikipediaorgwikiArgila 36 NEGRE J De Dertosa cit 195
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
29
52 LES TEULES
521 Descripcioacute de la seva troballa i estat de conservacioacute
Hi ha dos contextos molt diferents que han envoltat la troballa de les teules Drsquouna
banda tenim les dues teules que tot i estar en estat fragmentari srsquohan pogut
recompondre Aquestes dues teules van sortir a la llum el 1965 quan es van fer les obres
per obrir el nou tram de carretera Segons les fonts orals correspondrien a les teules
que cobrien els cossos de la necrogravepolis i srsquohaurien conservat senceres fins que les
magravequines van remoure el terra i van acabar trencant-les Per sort alguacute va tenir cura de
recollir-les Actualment la seva propietagraveria ha consolidat amb un suport de fusta fet
expressament la qual cosa ha permegraves que srsquohagin mantingut en bon estat
Les dues teules tipus tegula encaixades en un marc de fusta
En canvi els altres fragments de teules han anat aflorant des de 1982 fins a lrsquoactualitat
Es tracta de trossos de mides molt diferents que en general han aparegut
superficialment
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
30
522 Tipologia i datacioacute
Dels dos tipus de teules que feien servir els romans tegulae37 teula plana i rectangular
i imbrex38 teula cogravencava als Serdans de moment nomeacutes nrsquohan aparegut del primer
Una explicacioacute probable drsquoaquesta circumstagravencia la trobem en el proceacutes de reutilitzacioacute
dels materials drsquoaquest jaciment que ha tingut lloc durant segles Tenint en compte que
les tegulae van deixar drsquoutilitzar-se cap al segle VII39 eacutes normal que les imbrices
anessin molt buscades perquegrave es van convertir en un material de construccioacute molt
adequat per cobrir el sostre de les cases Per tant no ens ha drsquoestranyar que en general
se nrsquohagin conservat tan poques perquegrave segurament que va ser un dels primers
materials destinats a ser reutilitzats
Elements drsquoun teulat segons Daremberg-Saglio
Prenent com a referegravencia la catalogacioacute de teules galo-romanes que va fer J Chauffin40
sembla que pel tipus drsquoencaix i la forma de les revores de les teules caldria situar-les
al voltant del segle III
Les teules romanes solien ser drsquoargila tot i que se nrsquohan conservat algunes elaborades
amb altres materials Les planes i rectangulars disposaven de dues pestanyes o revores
37 La paraula llatina tegula procedeix de lrsquoarrel teg- que significa laquocobrirraquo Per a meacutes informacioacute sobre aquesta etimologia vegeu sv ERNOUT A i MEILLET A Dictionnaire eacutetymologique de la langue latine
Histoire des mots Pariacutes Klincksieck 1967 38 El terme imbrex procedeix de imber lsquoplujarsquo perquegrave gragravecies a la forma corba que tenia desaiguava
lrsquoaigua de la pluja a dues vessants vegeu sv ERNOUT A i MEILLET A cit Sant Isidor (Etimologies
XIX 10 15) doacutena aquesta explicacioacute sobre lrsquoetimologia dels mots tegula i imbrex Tegulae vocatae quod
tegant aedes et imbrices quod accipiant imbres eacutes a dir laquosrsquoanomenen tegulae perquegrave cobreixen els
edificis i imbrices perquegrave contenen les plugesraquo 39 RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa ceraacutemica de aplicacioacuten arquitectoacutenica desde eacutepoca protoibeacuterica hasta eacutepoca
visigoda (ssVII aC-VIII dC)raquo en La Ruta de la ceraacutemica Castelloacute Ed Alicer 2000 32-37 40 CHAUFFIN J laquoLes tuiles gallo-romaines du BasDauphineacuteraquo CNRS Gallia XIV 1956 81-88
Imbrex
Tegula
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
31
pels dos costats meacutes allargats amb encaixos que permetien que una teula descanseacutes
sobre lrsquoaltra i quedeacutes ben falcada
Logravegicament aquestes peces tan grans aiumlllaven molt beacute la vivenda de lrsquoaigua de pluja i
segons com estigueacutes dissenyada la teulada la dirigien o beacute cap a algun impluvium o beacute
cap a lrsquoexterior de lrsquoedifici
523 Caracteriacutestiques i mides
Els oriacutegens drsquoaquests elements constructius que es feien servir en les cobertes de les
teulades els trobem en el moacuten grec De fet molts temples grecs estaven coberts amb
grans teules del tipus tegula sovint de marbre combinades amb teules imbrices les
quals tenien forma diegravedrica conegudes tambeacute com a corinthiaces perquegrave sembla que
va ser a Corint on es van utilitzar per primera vegada Despreacutes es van afegir les imbrices
lacograveniques que ja eren semiciliacutendriques o semitroncocograveniques41
Drsquoaltra banda cal destacar les marques de produccioacute En el cas de les dues teules que
srsquohan conservat iacutentegres observem tres traccedilos amb forma de ldquoNrdquo fets al voltant del
segell del terrisser el qual deixava una marca impresa mitjanccedilant un tampoacute que podia
ser metagravelmiddotlic o de fusta La marca drsquoaquest segell es troba en una zona visible a la part
plana de la teula
Marques visibles del segell de lrsquoartesagrave i la ldquoNrdquo
41 DAREMBERG CH I SAGLIO E Dictionnaire des antiquiteacutes grecques et romaines s v laquoTegularaquo Pariacutes
Hachette 1877-1919 Versioacute digital drsquoaquesta obra Universidad de Toulouse-Le Mirail httpdagruniv-tlse2fr
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
32
Les mides de les teules tipus tegula variaven una mica drsquouna zona a una altra ja que
no hi havia una mida estagravendard fixada perograve en general oscilmiddotlaven al voltant dels dos
peus romans (bipedalis) segons indica Vitruvi42 eacutes a dir uns 60 cm aproximadament
pel costat meacutes gran i drsquoun peu i mig uns 45 cm pel costat meacutes petit
Les mides de les imbrices por la seva banda feien 40 cm de llarg 12 cm drsquoample per
la banda meacutes estreta 17 cm drsquoample per la banda amb la curvatura meacutes ampla i 19 cm
de gruix
El pes drsquouna tegula en cru estava al voltant de 12 kg i un cop cuita al voltant de 7 kg
en canvi una imbrex en cru pesava uns 6 kg i despreacutes de la coccioacute uns 35 kg De tot
plegat podem deduir que els sostres havien drsquoaguantar un pes considerable
aproximadament uns 35 kgm2 calculant que per cada m2 calia ben beacute 4 tegulae i 2
imbrices
Pel que fa a les mides drsquoaquestes dues teules coincideixen forccedila amb la bipedalis
descrita per Vitruvi
Teula 1
-Estat sencera perograve amb una esquerda central que parteix la teula en dues parts
Disposa drsquoencaixos en els quatre extrems
-Llargada 62 cm
-Amplada 47 cm (incloses les revores i els encaixos)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Amplada de la revora 25 cm (la part meacutes estreta) 4 cm (la part meacutes ampla)
-Pes 8 kg aprox
-Gruix de la base 2 cm
42 VITRUVI POLmiddotLIOacute De architectura libri VII editor F Krohn Leipzig Teubner 1912 Versioacute digital
en Perseus Project
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
33
Teula 2
-Estat sencera perograve amb dues esquerdes que parteix la teula en tres trossos
-Llargada 62 cm
-Amplada 47 cm (incloses les revores i els encaixos)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Amplada de la revora 25 cm (la part meacutes estreta) 4 cm (la part meacutes ampla)
-Pes 8 kg aprox
-Gruix de la base 2 cm
Teula 3
-Estat fragmentari Correspon a lrsquoencaix de la banda dreta part inferior de la teula
-Dimensions 27 cm x 21 cm x 165 cm
-Amplada de la revora 25 cm (part meacutes estreta) i 3 cm (part meacutes ampla)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Encaix 8 cm
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
34
-Gruix de la base 2 cm
Teula 4
-Estat fragmentari Correspon a lrsquoencaix de la banda esquerra part superior de la teula
-Dimensions 20 cm x 19 cm x 9 cm
-Amplada revora 3 cm (part meacutes estreta) i 4 cm (part meacutes ampla)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Encaix 8 cm
-Gruix de la base 2 cm
Teula 5
-Estat fragmentari Correspon al lateral de la banda dreta
Dimensions 33 cm x 175 cm x 125 cm x 17 cm
Amplada revora 3 cm (part meacutes estreta) i 4 cm (part meacutes ampla)
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
35
Alccedilada de la revora 3 cm
Encaix 8 cm
Gruix de la base 2 cm
Teula 6
-Estat fragmentari Correspon al lateral dret de la part central de la teula
-Dimensions 46 cm x 25 cm x 31 cm
-Amplada revora 2 cm (part meacutes estreta) i 4 cm (part meacutes ampla)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Gruix de la base 2 cm
524 La manufactura
La fabricacioacute dels materials de construccioacute principalment teules i maons requeria la
presegravencia de forns forccedila especiacutefics de manera que resultava molt meacutes pragravectic i barat
construir el forn on es trobava lrsquoargiler o molt a prop seu meacutes que no pas construir-lo
en el lloc on srsquohavia drsquoaixecar la construccioacute
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
36
Els forns on es podien aconseguir temperatures molt elevades funcionaven amb molta
quantitat de llenya la qual cosa significa que aquesta mategraveria primera havia de trobar-
se molt a prop eacutes a dir calia tenir proper algun bosc o disposar drsquoun sistema de
transport de llenya que assegureacutes un subministrament constant
En aquests tallers el treball estava molt repartit de manera que cadascuacute tenia assignada
una tasca Hi havia els llenyataires que srsquoencarregaven de tallar i subministrar la llenya
adient els teulers professionals que tenien la funcioacute de preparar les teules i els maons
enfornar-los i courersquols i els fusters especialitzats en la construccioacute de sostres En la
majoria drsquoocasions perograve aquest treball estava en mans drsquoesclaus
Un cop les peces drsquoargila havien sortit ja cuites del forn adquirien les qualitats progravepies
de la ceragravemica Durant el proceacutes de coccioacute perograve calia que el forn arribeacutes a temperatures
molt altes entre els 900ordm i 1100ordm C El forn meacutes emprat pels romans va ser lrsquoanomenat
forn de graella Es tracta drsquoun forn amb dues cagravemeres de tir vertical en quegrave la caldera
estagrave separada de la cambra de coccioacute per una estructura sogravelida realitzada en obra que
es coneix com a graella Els forns de graella podien tenir planta circular ovalada o
rectangular43
Per tal de sustentar la graella es construiumlen arcs de mig punt o apuntats normalment
fets de maons i mitjanccedilant un gran pilar situat a la part inferior a la cambra de
combustioacute srsquoaconseguia lrsquoestabilitat de la graella
Ara per ara al jaciment dels Serdans no srsquoha descobert cap indici sobre la possible
ubicacioacute drsquoun forn Podria ser que una part la meacutes superficial hagueacutes estat arrassada
al llarg dels segles amb el reaprofitament habitual del material i que la zona de
combustioacute com que generalment es trobava sota terra encara resti amagada i coberta
per la terra dels camps de conreu
Pel que fa a les teules imbrices les fabricaven mitjanccedilant un motlle trapezoidal de fusta
srsquohi posava la massa drsquoargila i a continuacioacute es passava una fusta per enrasar beacute tot el
motlle Tot seguit se li donava la forma corva amb lrsquoajuda drsquoun altre motlle corvat En
43 DAREMBERG CH I SAGLIO E cit s v laquoFurnusraquo
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
37
canvi les teules tegulae srsquoobtenien amb lrsquoajuda drsquoun sol motlle que ja comptava amb
les revores i els encaixos corresponents44
Fabricacioacute drsquouna tegula
525 La construccioacute drsquouna teulada romana
Normalment els romans construiumlen les cobertes de les cases amb bigues de fusta que
situaven paralmiddotlelament a la distagravencia convenient Al seu torn les bigues descansaven
sobre una jagravessera una gran biga situada al carener Per sota de les bigues hi havia una
estructura de fusta anomenada cintra que les reforccedilava
Les teules descansaven sobre taulons de fusta o directament sobre les bigues a les quals
de vegades es fixaven mitjanccedilant claus Les teules es juxtaposaven per la banda on les
revores eren meacutes grans de manera que la part meacutes gruixuda srsquoorientava aiguumles avall i
se superposava a lrsquoextrem contrari de la teula inferior els encaixos dels extrems
facilitaven lrsquoensamblatge A mesura que srsquoanaven colmiddotlocant les tegulae les juntes que
quedaven entre la revora drsquouna teula i la de lrsquoaltra es cobrien amb imbrices amb un
diagravemetre suficient per abastar les juntes de les peces rectangulars Aquestes mateixes
teules perograve de mida una mica meacutes gran es colmiddotlocaven al cavalloacute superior de la teulada
44 httpwwwacademiaedu3192209Materiales_Latericios_Romanos_aplicados_a_la_construccioacuten
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
38
per cobrir la separacioacute que quedava entre les teules de la part superior dels rius que
donaven a un vessant i a lrsquoaltre si era el cas que la teulada era a dos vessants45
Cada filera de tegulae formava un canal o riu que evacuava les aiguumles de la pluja cap a
lrsquoexterior
Esglaonament de les teules
Reproduccioacute drsquouna teulada romana Museacutee Archeacuteologique Palais Rohan Estrasburg Foto H Graciagrave
45 DAREMBERG CH I SAGLIO E cit s v laquoTectumraquo
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
39
53 EL DOLI
531 Descripcioacute de la seva troballa i estat de conservacioacute
La peccedila de ceragravemica que tractarem a continuacioacute la va trobar el 2014 el senyor Joan
Valentiacute Royo veiacute drsquoAlfara de Carles mentre passejava per lrsquoindret del jaciment
Concretament el lloc de la troballa se situa a la banda esquerra en direccioacute a Alfara de
Carles a tocar del marge de pedra seca i molt a prop del punt on hi ha les restes dels
dos murs
En aquests moments es troba dipositada al Museu drsquoAlfara de Carles Segurament es
tracta drsquoun fragment de doli del llatiacute dolium lsquogerra tenallarsquo que pel gruix que presenta
devia tenir unes parets i unes mides considerables En concret sembla que correspon a
un fragment de la part superior de la boca
532 Tipologia i datacioacute
A diferegravencia de les classificacions drsquoaltres grups ceragravemics la tendegravencia meacutes
generalitzada entre els investigadors actuals no eacutes establir tipologies de dolia en funcioacute
de la cronologia sinoacute de la forma de les seves revores perquegrave les peces que han
perviscut ho han fet en un estat forccedila fragmentari i les parets drsquoaquests recipients
ofereixen molt poca informacioacute Evidentment nomeacutes les peces completes permeten
obtenir dades importants a tenir en compte com ara les mides i la capacitat46
Per la forma de la revora de la boca eacutes evident que la peccedila a la qual pertanyia el
fragment devia tenir un coll forccedila pla
46 SALIDO DOMIacuteNGUEZ J Los dolia en Hispania caracterizacioacuten funcionalidad y tipologia Manual
de ceragravemica romana III Madrid Museo Arqueoloacutegico Regional de la Comunidad de Madrid 2017 250
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
40
Seccioacute del coll i la boca del doli
Pel que fa a la datacioacute cal assignar-li una cronologia que oscilmiddotla entre els segles II-IV
igual que la resta del material que fins ara srsquoha trobat in situ
533 Caracteriacutestiques i mides
De lrsquoobservacioacute drsquoaquest fragment es dedueix la simplicitat i la poca cura amb quegrave va
ser elaborada la peccedila per exemple la vora de la boca no teacute cap tipus de motllura eacutes
completament llisa com si fos una continuacioacute de la resta del cos Amb la mateixa
pasta ceragravemica que es feien les teules i les antefixes es va elaborar aquest doli que tenia
un gruix de paret considerable aproximadament uns 3 cm
La pasta drsquoaquest tipus de recipient estava poc depurada Srsquohi pot veure una gran
quantitat de desgreixants que srsquoafegien per tal drsquoassegurar la resistegravencia necessagraveria en
un objecte drsquoaquestes mides
A la cara interior srsquoaprecien encara les liacutenies del torn i les ditades que el terrisser va
deixar quan volia rectificar el coll del doli
Detall de les ditades del terrisser i marques del torn
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
41
Pel que fa a lrsquoexterior el fragment no dona cap informacioacute sobre si disposava o no de
nanses
La fabricacioacute de dolia amb torn limitava forccedila les mides que podien tenir eacutes a dir no
era possible crear peces molt grans per les limitacions drsquoaquesta tegravecnica perograve siacute que
podien arribar a tenir unes dimensions considerables si lrsquoartesagrave era hagravebil Fent un cagravelcul
aproximat a partir del fragment conservat que mesura 14 cm a la part corresponent a
la boca i 21cm de llargada la peccedila sencera amb forma ovoide i base plana segurament
tenia una boca amb un diagravemetre que mesurava entre 30 i 35 cm i amb una alccedilada entre
90 i 100 cm la part meacutes ampla de la panxa devia mesurar tambeacute entre 90 i 100 cm de
diagravemetre i la base devia tenir un diagravemetre similar al de la boca Pel que fa al pes devia
oscilmiddotlar entre 30 i 35 kg amb capacitat per a uns 800 litres
Reconstruccioacute hipotegravetica del doli
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
42
En la cara interior el fragment no presenta cap indici que el recipient quan estava
sencer srsquohagueacutes utilitzat per guardar-hi algun producte
Com que aquests recipients pesaven molt no eren fagravecil de traginar tot i aixiacute es feien
servir tambeacute com a contenidors per al transport de productes tant per terra com per
mar47 Per tot plegat pensem que la peccedila a la qual pertany aquest fragment es deuria
fabricar per a uacutes propi dels que formaven part de lrsquoestabliment
Els dolis disposaven de tapes (opercula) generalment fabricades amb ceragravemica que
podien tenir o no nanses Ara beacute majoritagraveriament es feien servir tapes de fusta la qual
cosa explica que se nrsquohagin trobat molt poques en les excavacions
534 Uacutes i manufactura
El doli doncs era un recipient de ceragravemica de grans dimensions semblant a una gerra
La seva grandagraveria era realment excepcional Tenia la panxa molt ampla i la boca
presentava una obertura que variava molt drsquoun model a un altre eacutes a dir hi havia
exemplars amb la boca tancada i nrsquohi havia amb la boca ampla En el moacuten antic es feia
servir per emmagatzemar-hi liacutequids (vi i oli) o sogravelids (gra llegums etc) durant un
periacuteode llarg de temps
Cal destacar que lrsquouacutes de dolia en els establiments rurals romans demostra un canvi
important en la manera drsquoexplotar i aprofitar els recursos agraris ja que permet
gestionar emmagatzemar i comercialitzar tant els productes drsquoautoconsum com els
excedents drsquouna manera totalment diferent de com srsquohavia fet abans de lrsquoocupacioacute
romana48
En general els dolia els fabricaven in situ terrissaires itinerants o professionals que
treballaven en tallers que estaven especialitzats en la produccioacute de ceragravemica per a
lrsquoarquitectura destinada als establiments rurals Es feien servir en llocs de produccioacute
com ara granges o explotacions agragraveries i en punts de venda com per exemple tavernes
47 Shan descobert restes de vaixells mercants romans amb dues o tres files de dolis al llarg de la quilla
falcats per evitar el seu desplaccedilament que servien com a contenidors fixos per al transport de vi Per a
meacutes informacioacute vegeu SALIDO DOMIacuteNGUEZ J cit 277 48 SALIDO DOMIacuteNGUEZ J cit 258
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
43
i magatzems urbans Els dolis tambeacute sutilitzaven en els teatres ja que per les seves
bones qualitats acuacutestiques permetien crear efectes sonors49
Els dos megravetodes demmagatzemar els dolis eren o beacute mantenir-los mig enterrats en el
sogravel o beacute dempeus sota sostre A diferegravencia de lagravemfora el doli no es considerava un
accessori a vendre juntament amb la mercaderia que contenia sinoacute que era simplement
un contenidor per emmagatzemar o transportar productes
Dolium del Museo Arqueoloacutegico de Sevilla nordm inv REP1998156 de procedegravencia desconeguda (Fotografia J
Salido)
La fabricacioacute dels dolis era realment complexa ja que el torn nomeacutes es podia utilitzar
en peces petites o mitjanes de manera que quan es tractava de recipients molt grans
lrsquoartesagrave els havia de fer a magrave comenccedilant des de terra i sempre en un ambient caldejat
La tegravecnica utilitzada era la del tramat eacutes a dir a partir de la base el terrissaire amb les
seves mans la paleta i la massa anava afegint rotlles drsquoargila pregraveviament preparats
els moldejava i els anava ajuntant per trams fins que el cos del recipient arribava a
lrsquoalccedilada desitjada Un cop acabada la peccedila calia deixar-la assecar sota cobert fins que
perdeacutes la humitat A continuacioacute despreacutes de deixar-la a lrsquoaire lliure perquegrave srsquoacabeacutes
drsquoassecar al sol lrsquoentraven al forn50
Eacutes evident que la fabricacioacute drsquoaquest tipus de recipient no era fagravecil ni barata ja que
requeria magrave drsquoobra especialitzada Aixograve justifica que no hi haguessin produccions
49 httpscawikipediaorgwikiDoliUacutes_i_finalitat 50
SALIDO DOMIacuteNGUEZ J cit 246
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
44
massives i que normalment es limitessin a lrsquoagravembit local ja que el pes les dimensions i
la relativa fragilitat dificultaven molt el seu transport
54 LrsquoANTEFIXA
541 Descripcioacute de la troballa i estat de conservacioacute
Fins a principis de la degravecada dels vuitanta a la banda dreta on es troba el jaciment dels
Serdans en direccioacute a Alfara de Carles hi havia un bancal que estava plantat drsquooliveres
centenagraveries Tanmateix entre el 1983 i el 1984 el propietari drsquoaleshores va decidir
arrencar-les amb lrsquoobjectiu de plantar-hi ametllers Amb pocs dies maquinagraveria pesada
va arrencar les oliveres senceres tot deixant uns esvorancs enormes i profunds de 3 o
4 m drsquoamplada per 1 m de profunditat aproximadament
En veure que havien remogut la terra i a forccedila profunditat el meu pare que ja tenia
coneixent de lrsquoexistegravencia del jaciment va decidir fer-hi una vista Tombant pel bancal
va poder observar que en la majoria drsquoesvorancs hi havia forccedila quantitat de trossos
grans de teules romanes alguns dels quals va poder recollir abans que srsquoiniciessin els
treballs de replantament En un dels esvorancs perograve va observar que sobresortia un
tros de terracota que semblava tenir una forma molt peculiar De seguida va baixar fins
al fons de lrsquoesvoranc i va anar retirant la terra que cobria aquella peccedila que li havia cridat
lrsquoatencioacute Al cap drsquouna estona va poder desenterrar-la completament i vet aquiacute la gran
sorpresa que va tenir en veure que es tractava drsquouna antefixa51
Pel que fa al seu estat de conservacioacute cal dir que es troba en molt bones condicions
gairebeacute sencera a excepcioacute de lrsquoextrem dret que ha perdut una part de la revora
542 Tipologia i datacioacute
Lrsquooriacutegen drsquoaquest element decoratiu el trobem en el moacuten grec Lrsquoarquitectura grega
utilitzava antefixes esculpides en pedra que representaven motius o grups de certa
complexitat Plini el Vell52 diu que va ser el terrisser Butades de Corint el primer a
51 Per a la descripcioacute drsquoaquesta troballa ens hem basat en la informacioacute facilitada pel meu pare Guillem
Graciagrave i la sra Maria Glograveria Sabateacute propietagraveria actual de la finca 52 PLINI NH XXXV 57 Edicioacute de Karl Friedrich Theodor Mayhoff Leipzig Teubner 1906
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
45
elaborar peces de ceragravemica per substituir les de pedra Pel que fa a lrsquoarquitectura
romana sembla que lrsquouacutes de les antefixes hi va arribar a traveacutes dels etruscos
Antefixa eacutes una paraula que deriva del llatiacute antefixum laquoobjecte que es fixa a la part del
davantraquo53 Amb aquest terme els romans designaven un ornament arquitectogravenic sovint
amb forma triangular que es colmiddotlocava verticalment a lrsquoextrem inferior de la filera de
teules tipus imbrex En la cara exterior la que quedava a la vista solien tenir
representacions de caps humans animals fabulosos motius florals etc en canvi la part
posterior srsquounia a les teules imbrices abans de la coccioacute la qual cosa vol dir que hi
havia imbrices sense antefixa i drsquoaltres amb antefixa les que donaven al voladiacutes de la
cornisa
Pel que fa a la cronologia de lrsquoantefixa dels Serdans cal situar-la entre els segles II-IV
543 Caracteriacutestiques i mides
Lrsquoantefixa dels Serdans eacutes de terracota estagrave feta amb pasta argilosa atapeiumlda de
desgreixants com les teules i el fragment de doli estudiats anteriorment La seva forma
eacutes triangular i per a la seva fabricacioacute es va utilitzar un motlle perograve tot i aixiacute quan
srsquoextreia la peccedila del motlle calia fer-li diversos retocs a magrave principalment en els detalls
meacutes petits Aixiacute per exemple es deurien repassar a magrave les vuit fulles o logravebuls de la
palmeta recargolades cap a lrsquointerior a excepcioacute de les dues de lrsquoextrem superior on
srsquoaprecia una clara asimetria entre la banda esquerra i la dreta i els detalls de lrsquoenorme
cabellera del que sembla ser un eacutesser mitologravegic amb aparenccedila animal Igualment per
53 DAREMBERG CH i SAGLIO E cit s v laquoAntefixaraquo
antefixa
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
46
la banda del darrere encara srsquoaprecien les ditades que va deixar-hi el terrisser durant el
treball de compactar lrsquoargila en el motlle i unir lrsquoantefixa amb la teula imbrex
-Estat sencera Nomeacutes li falta un petit fragment de la banda inferior dreta
-Alccedilada 215 cm
-Amplada 18 cm
-Gruix 2 cm
-Pes 1 kg
Hem de pensar que aquest gruix era semblant al de les teules imbrices ja que totes dues
peces com hem explicat srsquounien per formar-ne una de sola
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
47
544 Funcioacute i motius decoratius
Les terracotes arquitectograveniques servien per decorar la part externa dels edificis54 La
tipologia de la decoracioacute eacutes molt diversa elements vegetals estilitzats palmetes caps
de Medusa magravescares teatrals cares femenines i qualsevol motiu que es pogueacutes adaptar
a la forma de lrsquoantefixa Normalment els motius iconogragravefics responen a les imatges de
moda de cada egravepoca motius religiosos poliacutetics o simplement estegravetics
Lrsquoantefixa dels Serdans teacute una decoracioacute doble o combinada eacutes a dir a la part superior
podem apreciar una palmeta i a la part inferior una figura que representa el cap drsquouna
Gorgona perograve amb un rostre que teacute les faccions i els trets propis de la cara i el cap drsquoun
lleoacute Val a dir que la presegravencia drsquoaquest monstre femeniacute de la mitologia grega en moltes
antefixes srsquoexplica perquegrave se li atribuiumlen virtuts apotropaiques per aixograve sovint es
representava amb la llengua fora ja que amb aquest posat es creia que allunyava els
mals esperits i els malvats un tret que ja es pot veure en les primeres creacions que
daten del segle VI aC55
El seu extraordinari poder capaccedil de petrificar qualsevol que intenteacutes mirar-la i les
seves virtuts protectores justifiquen que la seva imatge amb un cap que tenia serps en
lloc de cabells aparegui en les teulades de cases i temples
54 CRESPO ROS MS laquoUna terracota arquitectogravenica encontrada en el alfar de la Maja (Calahorra La
Rioja)raquo Kalakoricos 2 1997 275 55 LOacutePEZ CABALLERO J M laquoMedusa y medusas en Extremaduraraquo Revista de Estudios Extrementildeos
2016 tomo LXXII nuacutemero II 1310
Detall de la palmeta i del cap de la Gorgona de lrsquoantefixa dels Serdans Segles II-IV
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
48
545 La manufactura
La tegravecnica que es feia servir en la fabricacioacute de les antefixes seguia un procediment
que tenia diferents fases56
a) Creacioacute de lrsquoarquetip
Per tal drsquoelaborar una antefixa el primer que feien els artesans era crear normalment
amb argila un arquetip a magrave partint drsquouna idea original inspirada en la iconografia
predominant del moment Tambeacute era possible fer una copia drsquouna altra peccedila que ja
existia aleshores es creava un motlle i srsquoobtenia un prototip de segona generacioacute que
acostumava a ser una mica meacutes petit que lrsquooriginal
b) Elaboracioacute del motlle
Un cop srsquohavia creat lrsquoarquetip el pas seguumlent era courersquol o deixar-lo en cru en funcioacute
del tipus de motlles que es volguessin obtenir Nrsquohi havia de dos tipus el de ceragravemica
que era el meacutes habitual i el de creta (escaiola) que nomeacutes srsquoutilitzava per fer figures
de terracota de gran qualitat El motlle fet a partir de lrsquoarquetip o el prototip tenia un
aspecte de valva eacutes a dir representava el negatiu de la peccedila on lrsquoartesagrave encaixava un
bloc drsquoargila tova i feia pressioacute fins que lrsquoomplia completament sense que quedessin
bombolles
c) Reproduccioacute o estampillat
Per reproduir les antefixes mitjanccedilant motlles srsquoutilitzava la tegravecnica de lrsquoestampillat
que consistia a cobrir tot el motlle amb argila formant una capa uniforme Era important
calcular pregraveviament la quantitat drsquoargila que srsquohavia drsquoutilitzar ja que si lrsquoartesagrave feia
curt no en podia afegir meacutes perquegrave aixograve originava una junta que no nomeacutes deixava una
56 Per a la descripcioacute drsquoaquestes fases hem pres com a referegravencia lrsquoarticle de RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa
antigua manufactura de terracotas hispanorromanas (s I aC-s II dC)raquo Revista de Arqueologiacutea 194
1997 36-43
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
49
marca sinoacute que tambeacute era un punt degravebil per on la peccedila es podia fracturar Lrsquoartesagrave feia
pressioacute sobre lrsquoargila desplaccedilant-la des del centre cap als costats Lrsquouacutes drsquoaquesta tegravecnica
es pot observar en les ditades que deixava a la part posterior de lrsquoantefixa resultat de
la pressioacute que feia amb els seus dits per a encaixar lrsquoargila dintre del motlle
Ditades de lrsquoartesagrave a la part posterior de lrsquoantefixa
d) Assecament a lrsquoaire lliure
Quan lrsquoantefixa ja estava acabada srsquohavia drsquoassecar durant un temps a lrsquoaire lliure
Primer es deixava que la peccedila srsquoaneacutes deshidratant dintre del motlle on encara es
trobava de manera que lrsquoargila agafeacutes consistegravencia i es pogueacutes treure sense patir cap
deformacioacute Despreacutes les peces les deixaven en un lloc airejat i a lrsquoombra on no hi
toqueacutes directament el Sol ja que si no hagueacutes estat aixiacute lrsquoassecament hauria estat poc
homogeni eacutes a dir la capa superficial srsquohauria assecat massa i la meacutes profunda en
canvi hauria quedat tendra
El proceacutes drsquoassecament havia de ser molt lent sobretot en la primera fase ja que era
quan la peccedila tenia meacutes aigua i es podia trencar Tot seguit la peccedila srsquohavia de treure del
motlle i romandre en una superficie tova com ara un tros de tela o fusta que permeteacutes
un assecatge gradual
e) Retocs i unioacute de peces
Aixiacute que lrsquoargila aconseguia la duresa del cuir lrsquoartesagrave repassava la peccedila retocava els
detalls que no haguessin sortit beacute o que srsquohaguessin deteriorat durant el moment de
desemmotllar i allisava la part posterior amb les mans o una espagravetula per tal de poder
unir lrsquoantefixa amb la teula imbrex Un cop retocada la peccedila i allisada la zona de
contacte passava a unir-la amb la imbrex de la manera seguumlent primer creava la
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
50
barbotina una mena drsquoargila pastosa que servia com a pegament feta amb productes
minerals que proporcionaven meacutes adheregravencia a lrsquoargila segon aplicava la barbotina
entre les peces que havia drsquounir lrsquoantefixa i la imbrex finalment a fi de reforccedilar la
unioacute elaborava un cordoacute drsquoargila que lrsquoaplicava per sobre i per sota de la unioacute de les
peces57 A partir drsquoaquest moment ja es podia passar a la fase de cuita
Cordoacute drsquoargila que unia lrsquoantefixa amb la imbrex
f) Cuita i aplicacioacute drsquoun fons
Per a la cuita de les antefixes ja unides a les imbrices calia dur a terme dues
fornades successives en la primera la temperatura del forn estava entre 600ordm i
1000ordm C i les peces hi entraven sense cap berniacutes Quan ja estaven cuites lrsquoartesagrave
els aplicava un fons normalment blanc58 ja que srsquoelaborava amb una base de calccedil i
ogravexid de plom que feia la funcioacute drsquoadherent per tal que la capa de calccedil es fixeacutes a
lrsquoargila un cop dins al forn
Restes molt tegravenues de la capa de calccedil
57 RAMOS SAacuteINZ M L laquoProceso de fabricacioacuten de las antefijas en eacutepoca romana el caso de la Hispania
Citeriorraquo XXII Congreso Nacional de Arqueologiacutea Vigo vol I 1993 439 58 RAMOS SAacuteINZ M L Las terracotas arquitectoacutenicas de la Hispania romana la Tarraconense
Monografias de Arquitectura Romana nuacutem 31 32 Ed Universidad Autoacutenoma de Madrid 1996 55-
57
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
51
Aquest fons servia per a tapar els porus de lrsquoargila donar duresa i impermeabilitat i
preparar les peces per a la seva posterior coloracioacute Aixograve vol dir que totes les antefixes
tenien policromia encara que els colors no srsquohan conservat pragravecticament en cap
exemplar de la Hispagravenia romana perquegrave no eren colors ceragravemics eacutes a dir no es coiumlen
amb la peccedila sinoacute que es pintaven despreacutes i per aquest motiu lrsquoadheregravencia a la
superfiacutecie no era massa bona
Despreacutes drsquoaplicar el fons venia la segona cuita que es feia a una temperatura inferior
als 600ordm C per a evitar que lrsquoogravexid de plom es volatilitzeacutes i la calccedil perdeacutes adheregravencia
g) La policromia
La policromia consistia a donar color a la superficie de lrsquoantefixa i representava lrsquouacuteltima
fase abans drsquoentrar al circuit comercial Els colors meacutes habituals solien ser de tonalitat
forta vermells blaus verds grocs etc perograve no srsquohan conservat perquegrave no eren colors
ceragravemics
Eacutes probable que el procediment utilitzat per a fixar els colors fos la tegravecnica anomenada
encagraveustica que consistia a treballar els colors amb cera liacutequida la qual feia la funcioacute
drsquoaglutinant dels pigments
546 Comparacioacute amb altres antefixes trobades a les Terres de lrsquoEbre
Les antefixes tot i ser de terracota sempre han estat elements decoratius molt fragravegils
principalment pel lloc que ocupaven en les teulades dels edificis raoacute per la qual no sersquon
troben amb massa frequumlegravencia en les excavacions i si sersquon troben acostumen a estar en
estat fragmentari La seva presegravencia no nomeacutes en la nova urbanitzacioacute i
monumentalitzacioacute que va experimentar Dertosa sobretot a partir de finals del segle I
sinoacute tambeacute en el paisatge de les vilmiddotles que es van anar aixecant en les terrasses properes
a lrsquoEbre formava part drsquouna nova estegravetica que posava lrsquoart al servei de lrsquoarquitectura
Aquests petits detalls ornamentals de les teulades amb la seva iconografia i el seu
simbolisme tambeacute formaven part drsquouna nova manera drsquoentrendre la ciutat i el territori
del seu voltant en definitiva eren una manifestacioacute meacutes del proceacutes de romanitzacioacute59
59 ABASCAL J M CEBRIAacuteN R CANO T laquoAntefijas romanas de Segogravebriga (Hispania Citerior)raquo
AnMurcia 16 2000 130
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
52
Desgraciadament a la zona de les Terres de lrsquoEbre srsquohan localitzat molt poques
antefixes Al Museu de Tortosa sersquon conserven dues datades entre finals del segle I aC
i principis del segle I dC que procedeixen del nucli urbagrave de lrsquoAmpolla60 (Baix Ebre)
Van ser trobades a principis del segle XX en els baixos drsquouna casa drsquoaquesta poblacioacute
durant unes obres de reforma Per les notiacutecies que ens han arribat eacutes probable que
nrsquohaguessin aparegut meacutes perograve nomeacutes srsquohan conservat aquestes dues que lrsquoarquitecte
Joan Abril srsquoencarregagrave de guardar i lliurar a lrsquoantic Museu Municipal de Tortosa del
qual en fou fundador Pel que fa a les caracteriacutestiques morfologravegiques soacuten emmotllades
i no tenen una forma tan triangular sinoacute meacutes aviat arrodonida en lrsquoextrem superior Les
dues presenten la imatge drsquouna dona sense cap altre element decoratiu Les cares de les
figures femenines estan molt desgastades En lrsquoantefixa B podem apreciar les restes de
la capa de calccedil que com hem explicat aplicaven abans de la pintura Pel que fa a la
pasta lrsquoantefixa A es va elaborar amb argila vermella mentre que la B teacute una tonalitat
meacutes marronosa Tant en un cas com en lrsquoaltre es pot apreciar la presegravencia de
desgreixants sobretot calcites
A B
Antefixes procedents del nucli urbagrave de lrsquoAmpolla Museu de Tortosa
Al Museu de les Terres de lrsquoEbre a Amposta es conserva tambeacute un fragment
drsquoantefixa emmotllada que devia tenir una forma meacutes triangular tot i que lrsquoextrem
superior estagrave una mica desgastat Procedeix del jaciment romagrave de la Carrova
(Amposta) Curiosament presenta una iconografia molt similar a la dels Serdans ja que
60 Alguns investigadors creuen que lactual Ampolla correspon a la mansio Tria Capita (Vas III de
Vicarello) que situada just a la vora de la Via Augusta era el primer punt de parada per als viatgers que
sortien de Dertosa cap a Tagraverraco Aquesta doble possibilitat de comunicacioacute tant per via terrestre
mitjanccedilant la Via Augusta com mariacutetima devien convertir-la en un punt estrategravegic del territori del
municipi de Dertosa a meacutes de ser un lloc on es devien desenvolupar activitats comercials Sobre la Via
Augusta a Catalunya i la mansio Tria Capita vegeu PALLIacute AGUILERA F La Via Augusta en Cataluntildea
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona 1985 159
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
53
es pot observar la part superior drsquouna palmeta amb els logravebuls recargolats cap a lrsquointerior
excepte els dos de lrsquoextrem superior Pel que fa a lrsquoargila eacutes de color vermell amb
poca quantitat de desgreixants del tipus de feldespats i calcites Tampoc no srsquoaprecien
fragments de mica La superfiacutecie estagrave molt esquerdada Cronologravegicament sembla
anterior a la dels Serdans i per la mida de les fulles de la palmeta no es pot descartar
que aquest motiu ocupeacutes tota la superfiacutecie de la peccedila
Fragment drsquoantefixa Museu de les Terres de lrsquoEbre Amposta
La iconografia drsquoaquesta peccedila trobada en un lloc proper a Amposta juntament amb la
dels Serdans al cor de les muntanyes dels Ports demostra que el motiu de la palmeta
estava forccedila arrelat en el territori ebrenc de manera que devia haver motlles diferents
perograve drsquoaspecte similar
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
54
6 CONCLUSIONS
Despreacutes drsquoestudiar el context geogragravefic i histograveric del jaciment romagrave dels Serdans i
analitzar les estructures murals que queden a la vista i el material que srsquohi ha trobat
podem arribar a una segraverie de conclusions que permetran decantar-nos per una de les
dues hipogravetesis que plantejagravevem al principi del treball
a) Les condicions geogragravefiques que proporcionen el barranc de la Conca la vall
Cervera i el barranc del Llop amb la seva abundagravencia de recursos naturals molts
diversos (fauna minerals manantials boscos etc) van jugar un paper molt
important a lrsquohora de triar la ubicacioacute de lrsquoestabliment dels Serdans de la mateixa
manera que tambeacute van influir en els assentaments que hi van dur a terme pobladors
anteriors ja sigui a la prehistograveria o durant el periacuteode ibegraveric i pobladors posteriors
des de lrsquoegravepoca medieval fins a principis del segle XX Eacutes evident doncs que si en
egravepoca romana els fundadors del jaciment dels Serdans buscaven principalment un
indret ben orientat ric en recursos naturals amb un punt drsquoaigua proper i amb
alguna via de comunicacioacute que connecteacutes amb la capital del territori Dertosa als
Serdans el van trobar
b) Davant el dilema inicial de si es tracta drsquouna vilmiddotla ruacutestica dedicada a lrsquoexplotacioacute
dels recursos naturals del lloc o si cal parlar drsquouna terrisseria especialitzada en
materials de construccioacute creiem que de moment la segona opcioacute cada vegada
agafa meacutes pes tot i que hauriacuteem de poder disposar drsquoinformacioacute complementagraveria
com per exemple una anagravelisi quiacutemica molt meacutes detallada de lrsquoargila i la pasta que
es va utilitzar en lrsquoelaboracioacute de les peces trobades per poder dir-ho amb total
seguretat Detectar la procedegravencia geologravegica de lrsquoargila de les peces trobades
ajudaria a determinar si es van produir realment in situ o si contragraveriament van
ser objecte de comerccedil eacutes a dir comprades en un altre lloc i drsquoaltra banda tambeacute
donaria informacioacute sobre les habilitats i els coneixements tegravecnics dels artesans
que hi van intervenir tipus de coccioacute desgreixants utilitzats etc
c) Amb tot si el resultat de lrsquoestudi de les peces demostreacutes que es tracta drsquoun material
procedent drsquouna altra zona voldria dir que estem davant una vilmiddotla ruacutestica que
devia comptar amb una agraverea residencial de la qual lrsquoantefixa en seria ara per ara
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
55
el testimoni meacutes evident i una altra agraverea dedicada als usos derivats dels treballs
agriacutecoles i forestals Eacutes cert que totes les evidegravencies porten a pensar que es tracta
drsquouna terrisseria perograve fins que no hi hagi una excavacioacute o una prospeccioacute no en
tindrem la certesa absoluta Per tant no podem descartar completament la
possibilitat que es tracti drsquouna vilmiddotla romana ruacutestica que despreacutes de ser
abandonada a banda del reaprofitament tradicional de materials per a altres
construccions srsquoaneacutes derruint amb el pas del temps de manera que la teulada
acabeacutes caient sobre les estances i ho cobriacutes tot aixograve explicaria que a nivell
superficial les teules siguin el material meacutes frequumlent
d) La cronologia drsquoaquest suposat centre terrisser lrsquohem de situar al Baix Imperi
entre els segles II i finals del IV Durant aquest temps de funcionament eacutes normal
que hi haguessin baixes entre els operaris la majoria dels quals per cert solien
ser esclaus que treballaven en condicions precagraveries Per tant aquests treballadors
devien disposar com passava en la majoria de vilmiddotles drsquoun espai destinat als
enterraments eacutes a dir una necrogravepolis que estaria situada a la part exterior del
recinte Desgraciadament la modificacioacute del traccedilat de lrsquoactual carretera TV-3422
va esborrar els pocs vestigis que en quedaven
e) La construccioacute drsquouna terrisseria a lrsquoindret dels Serdans eacutes forccedila versemblant ja
que alliacute mateix hi ha un argiler amb argila vermella de bona qualitat perograve amb
pocs desgreixants Aquest fet justificaria la necessitat de recoacuterrer a un altre argiler
el que es troba a un quilogravemetre del poble en el lloc conegut com a coll drsquoAlfara
molt meacutes ric en aquest tipus de minerals Drsquoaquests dos argilers doncs srsquohauria
pogut obtenir la mategraveria primera per a lrsquoelaboracioacute de la pasta amb quegrave
suposadament es van fabricar tots els materials de construccioacute que srsquohan anat
localitzant fins ara i que devien tenir com a destinacioacute Dertosa i les principals
vilmiddotles romanes de la zona
f) Eacutes evident que els treballs agriacutecoles que srsquohan realitzat durant segles en el lloc que
ocupava el centre terrisser dels Serdans han canviat molt el paisatge i alhora han
anat degradant les restes fins gairebeacute esborrar-ne lrsquoexistegravencia Ara beacute estem
convenccediluts que el topogravenim laquoAlfararaquo dorigen agraverab conserva encara el record
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
56
drsquoaquella teuleria En aquest sentit lrsquohistoriador tortosiacute E Bayerri61 creu que
laquoAlfararaquo proveacute drsquoal-fakhar que significa lsquoteuleriarsquo la qual cosa donaria a
entendre el que ja hem dit que en aquest lloc existia antigament algun establiment
dedicat a la fabricacioacute de teules en canvi Alcover-Moll62 considera que deriva
drsquoal-ḥārā lsquopoblet llogaretrsquo una opinioacute que tambeacute comparteix J Negre63 quan
parla dels poblats en altura que a lrsquoegravepoca medieval es van anar fundant en
diferents llocs dels Ports Personalment creiem que tant una teoria com lrsquoaltra
tenen la seva part de raoacute i estan ben justificades histograverica i geogragraveficament Ara
beacute despreacutes de fer una observacioacute del territori hem arribat a la conclusioacute que
aquest topogravenim agraverab procedeix dels primers pobladors del lloc i que agafa com a
referegravencia el centre terrisser romagrave dels Serdans Aquest seria un nou argument per
defensar la hipogravetesi que es tractava drsquoun centre rural especialitzat en la produccioacute
de ceragravemica principalment materials de construccioacute
Cap a principis del segle X quan es van establir els primers pobladors islagravemics
les ruiumlnes drsquoaquella teuleria romana encara devien ser visibles de la mateixa
manera que tambeacute devien ser molt evidents els argilers64 dels quals srsquohavia
alimentat de manera que tots tres llocs els argilers i la teuleria romana es van
convertir segurament en una referegravencia important des del punt de vista geogragravefic
Drsquoaltra banda tambeacute estagrave ben justificada la tesi que fa procedir laquoAlfararaquo drsquoal-
ḥārā lsquopoblet llogaretrsquo ja que en la seva fundacioacute es devia tractar drsquouna petita
agrupacioacute de famiacutelies que srsquohaurien establert en aquesta muntanya cap al segle X
despreacutes que ja havien tingut lloc els assentaments islagravemics de Carles i lrsquoUllal
Aquests pobladors devien ocupar poques cases perograve per tal defensar-se i
comunicar-se amb el lloc de Carles65 van construir una torre de planta quadrada
En conclusioacute doncs la nostra opinioacute eacutes que el topogravenim laquoAlfararaquo derivat de lrsquoagraverab
designava el lloc proper a lrsquoantiga teuleria romana dels Serdans per tractar-se
61 BAYERRI E Historia de Tortosa y su comarca vol VI impremta Algueroacute Tortosa 1954 451-452 62 ALCOVER MN A M-MOLL F DE B Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Palma de Mallorca Ed
Moll 1993 t I 478 63 NEGRE J De Dertosa cit 326 64 Es tracta de lrsquoargiler dels Serdans i el del coll drsquoAlfara anteriorment esmentats En lrsquoactualitat estan
enrunats sobretot el segon ja que tenia una gran profunditat i representava un perill per a la gent que
transitava per les proximitats 65 Vegeu Annex A
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
57
drsquouna construccioacute i drsquounes instalmiddotlacions prou importants perquegrave servissin de
referegravencia geogragravefica als que frequumlentaven aquests indrets majoritagraveriament
pobladors mossagraverabs que haurien preferit aixecar els seus habitatges en un indret
meacutes elevat a dalt del turoacute on es troba actualment el poble drsquoAlfara de Carles a
tocar del barranc del Llop abans que reaprofitar lrsquoespai que havia deixat
lrsquoassentament dels Serdans Drsquoaquesta manera podien controlar millor les terres
dels voltants i aixiacute sentir-se meacutes segurs
El poblat drsquoAlfara gaudia drsquouna posicioacute privilegiada i amb la seva torre defensiva
aixecada cap a finals del segle XI66 donava seguretat als seus habitants dedicats
bagravesicament a la ramaderia els treballs forestals i drsquoarrabassament dels terrenys i
els conreus agraris tant de secagrave com de regadiu tot i que el barranc del Llop no
era tan cabaloacutes com el de la Conca
Alfara i Carles van entrar a formar part drsquoun sistema defensiu complex que va
perdurar fins al segle XIV basat en lrsquoocupacioacute del territori per part de petits nuclis
de poblacioacute protegits per una torre o un castell i situats a la part alta de les
muntanyes en llocs estrategravegics que no nomeacutes servien per controlar lrsquoespai agrari
de les valls que conreaven sinoacute tambeacute per defensar els seus pobladors en cas de
necessitat Per tant es tractaria de dos poblats autosuficients gragravecies a
66 Des del segle XVIII aquesta torre fa les funcions de campanar de lrsquoesgleacutesia actual que fou comenccedilada el 1769 i acabada el 1790 La parrogravequia de tres naus va guardar fins a la guerra civil quan es van
cremar el retaule i les pintures de lrsquoesgleacutesia de Carles que havien estat traslladats a finals del segle XV
des de Carles a lrsquoantiga esgleacutesia de Sant Agustiacute drsquoAlfara la qual se situa sobre una petita elevacioacute enmig
del municipi des don es contempla tot el poble Actualment lrsquoestat de lrsquoantiga esgleacutesia de Sant Agustiacute
eacutes ruiumlnoacutes ja que nomeacutes queda un mur on hi ha una arcada de mig punt tapiada amb lrsquoarrencada de la
volta tambeacute srsquoaprecien alguna finestra i la porta drsquoentrada El monticle tambeacute eacutes conegut com a Fossar
Vell perquegrave el lloc va funcionar com a cementiri fins a principis del segle XIX De fet tant durant la
construccioacute de lantic dipogravesit daigua a principis del segle XX com en les obres drsquoacondicionament de
lrsquoentorn que srsquohi van fer el 2009 van aparegraveixer restes ogravessies humanes Superficialment tambeacute srsquohi han
trobat fragments de ceragravemica andalusina
El 1480 quan gairebeacute tots els pobladors de Carles ja srsquohavien instalmiddotlat a Alfara el bisbe de Tortosa va autoritzar el trasllat de la parrogravequia de Carles a Alfara amb el compromiacutes que havien drsquoaixecar una nova
esgleacutesia ja que fins aleshores a Alfara no nrsquohi havia i per aixograve el rector era rector de Carles i Alfara
Aixiacute mateix Sanccedil drsquoAsquera que actuava com a vicari general en absegravencia del bisbe Alfons drsquoAragoacute
va demanar com hem avanccedilat que traslladessin el retaule les pintures i lrsquoaltar de Carles a la nova
esgleacutesia una vegada la tinguessin acabada Per tant aquesta primera esgleacutesia drsquoAlfara es deuria construir
a partir de 1480 i va funcionar fins a finals del segle XVIII Registres de Cuacuteria 92 Vicariatus 1480-81
sf Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo)
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
58
lrsquoaprofitament dels recursos naturals perograve dependents de la ciutat de Tortosa
centre drsquoaquestes terres de frontera i complementaris quan es tractava de
controlar i defensar el territori
g) Tal com hem dit en lrsquoapartat dels objectius i tenint en compte lrsquointeregraves pel
jaciment dels Serdans que ha manifestat el senyor Joan Martiacutenez arqueograveleg
territorial dels Serveis Territorials de Cultura de les Terres de lrsquoEbre farem arribar
una cogravepia drsquoaquest treball a lrsquoAjuntament drsquoAlfara de Carles amb la intencioacute que
serveixi de base per iniciar tan aviat com es pugui els tragravemits necessaris de cara
a promoure una excavacioacute o almenys una primera prospeccioacute drsquoaquest jaciment
Per acabar mrsquoagradaria expressar quegrave mrsquoha aportat aquesta recerca personalment
Drsquoentrada mrsquoha permegraves saber quin eacutes el procediment per elaborar un treball que
requereix la consulta de moltes fonts drsquoinformacioacute Durant mesos he apregraves a extreure
dades de la bibliografia que he consultat i a saber interpretar-les Ara beacute el que meacutes
satisfaccioacute mrsquoha donat ha estat poder contextualitzar histograverica i geogragraveficament el
conjunt del jaciment ja que tant si fou un centre de produccioacute i explotacioacute agriacutecola
amb una part residencial com si fou un centre terrisser aquesta vilmiddotla romana va
esdevenir una eina molt important de romanitzacioacute que va servir per controlar el
territori drsquouna manera diferent de com ho havien fet els ibers segles abans i de com es
va fer durant lrsquoegravepoca medieval
Les dificultats que he anat trobant pel camiacute per exemple la identificacioacute i la datacioacute
del fragment del doli o tambeacute la interpretacioacute de les restes murals mrsquohan fet veure que
lrsquoarqueologia no eacutes com jo me la imaginava sinoacute molt meacutes complexa i desgraciadament
molt limitada de recursos econogravemics
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
59
7 AGRAIumlMENTS
Abans de posar fi a aquest treball mrsquoagradaria donar les gragravecies a totes aquelles
persones que durant la fase drsquoelaboracioacute mrsquohan ajudat en algun moment perquegrave pogueacutes
assolir amb egravexit la meva recerca En primer lloc agraeixo a la meva tutora Agnegraves
Cruanyes lrsquoesforccedil de revisar-lo lrsquointeregraves que ha demostrat per la seva evolucioacute i els
suggeriments que mrsquoha fet arribar amb lrsquoobjectiu de millorar-ne lrsquoestil i el contingut
en segon lloc al senyor Joan Martiacutenez arqueograveleg territorial dels Serveis Territorials de
Cultura de les Terres de lrsquoEbre per haver-me facilitat bibliografia per lrsquoentrevista que
em va concedir per donar-me el seu punt de vista sobre lrsquoenfocament del treball i
explicar-me amb tot detall el protocol que hi ha abans de realitzar una excavacioacute al
meu oncle Xavier Graciagrave per haver-me facilitat unes fotos dels plafons explicatius del
Museu drsquoAlfara de Carles abans que jo hi pogueacutes anar personalment a la senyora Maria
Glograveria Sabateacute per deixar-me fotografiar les dues teules tipus tegula que soacuten de la seva
propietat a lrsquoAjuntament drsquoAlfara de Carles i en especial a Joan Valentiacute Royo per
haver permegraves tenir acceacutes al fragment de doli i tambeacute per deixar-me consultar lrsquoArxiu
Municipal i visitar el Museu drsquoAlfara de Carles la qual cosa mrsquoha ajudat a poder
completar lrsquoannex A Tambeacute vull donar les gragravecies a la meva mare Nativitat Castejoacuten
pels agravenims que en tot moment mrsquoha donat i per ajudar-me a cercar informacioacute
Finalment tambeacute mrsquoagradaria destacar el suport del meu pare Guillem Graciagrave ja que
lrsquoelaboracioacute drsquoaquest treball segurament que no hauria estat possible sense els seus
constants agravenims els seus comentaris la seva ajuda principalment en les visites i els
desplaccedilaments que hem fet a museus i arxius les seves recomanacions bibliogragravefiques
i les seves explicacions relacionades amb el jaciment romagrave i el poblament al barranc de
la Conca durant el periacuteode medieval
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
60
BIBLIOGRAFIA WEBGRAFIA I ALTRES DOCUMENTS CONSULTATS
Bibliografia
ABASCAL J M CEBRIAacuteN R CANO T laquoAntefijas romanas de Segogravebriga (Hispania
Citerior)raquo AnMurcia 16 2000 121-131
ADAM J P La construction romaine Materiaux et techniques Pariacutes Picard 1984
ALCOVER MN A M-MOLL F DE B Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Palma de
Mallorca Ed Moll 1993
ARBELOA J M V laquoLiacutemits arqueologravegics a la configuracioacute del Delta de lEbre a
lantiguitatraquo Nous Colmiddotloquis I Tortosa 1997 9-28
ARCE J laquoVillae en el paisaje rural de Hispania romana durante la antiguumledad tardiacutearaquo
Anejos de AEspA 39 2006 9-15
BARCELOacute PERELLOacute M laquoAigua i assentaments andalusins entre Xerta i Amposta (s
VI-XII)raquo II Congreso de Arqueologiacutea Medieval Espantildeola Madrid Asociacioacuten
Espantildeola de Arqueologiacutea Medieval 1987 413-420
BAYERRI E Historia de Tortosa y su comarca 1933-1959
BREUIL H Les peintures rupestres scheacutematiques de la Peacuteninsule ibeacuterique IV Sud-est
et est de lEspagne Lagny impr E Grevin 1933
Catalunya Romagravenica vol XXVI Tortosa i Les Terres de lEbre La Llitera i el Baix
Cinca Barcelona Enciclopegravedia Catalana 1997 99-100
CHAUFFIN J laquoLes tuiles gallo-romaines du BasDauphineacuteraquo Gallia XIV CNRS Pariacutes
1956 81-88
CRESPO ROS MS laquoUna terracota arquitectogravenica encontrada en el alfar de la Maja
(Calahorra La Rioja)raquo Kalakoricos 2 1997 275-280
DAREMBERG CH i SAGLIO E Dictionnaire des antiquiteacutes grecques et romaines s v
laquoAntefixaraquo laquoFurnusraquo laquoTectumraquo i laquoTegularaquo Pariacutes Hachette 1877-1919 Versioacute
digital drsquoaquesta obra Universidad de Toulouse-Le Mirail httpdagruniv-tlse2fr
DURAND A Les paysages meacutedieacutevaux du Languedoc (Xe-XIIe siegravecles) Toulouse
Presses Universitaires du Mirail 1998 21-29
ERNOUT A i MEILLET A Dictionnaire eacutetymologique de la langue latine Histoire des
mots Pariacutes Klincksieck 1967
FOLLIERI M i altres laquoDesertification trends in Spain and Italy based on pollen
analysisraquo en BALABANIS P i altres International Conference on Mediterranean
Desertification Research results and policy implications Luxemburg European
Comission 2000 33-44
FONT RIUS J M Cartas de poblacioacuten y franquicia de Cataluntildea Madrid-Barcelona
CSIC 1969 doc 270
Gran geografia comarcal de Catalunya El Baix Ebre i el Montsiagrave nuacutem 13 Barcelona
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana 1984
GALIANA J M laquoLa Dioacutecesis de Tortosa a traveacutes de la visita pastoral del Obispo Otoacuten
de Moncada (1428-1429)raquo Estudis Castellonencs 10 2003-2005 518
GARCIacuteA RUBERT D i altres laquoLa vilmiddotla de la Carrova (Amposta Montsiagrave Catalunya) i
el poblament drsquoegravepoca romana a les terres de lrsquoEbreraquo Quaderns de Prehistograveria i
Arqueologia de Castelloacute 24 2004-2005 227-269
GIMENO T Aproximacioacuten histoacuterico-arqueoloacutegica a la Ilercavonia Desde la
iberizacioacuten hasta la romanizacioacuten tesi doctoral inegravedita Barcelona 1976
IGLESIAS J El fogatge de 1497 Barcelona Fundacioacute Salvador Vives i Casajuana
1991
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
61
JULIAgrave R i altres laquoOrigin and evolution of desertification in Mediterranean
environment in Spainraquo en P BALABANIS P i altres International Conference on
Mediterranean Desertification Research results and policy implications Luxemburg
European Comission 2000 67-76
LLORENS M del Mar i AQUILUEacute X laquoIlercavonia-Dertosa i les seves encunyacions
monetagraveriesraquo Barcelona Societat Catalana drsquoEstudis Numismagravetics 2001 24-34
LOacutePEZ CABALLERO J M laquoMedusa y medusas en Extremaduraraquo Revista de Estudios
Extrementildeos 2016 tomo LXXII nuacutemero II 1309-1322
MENCHOacuteN J laquoLes esteles funeragraveries discoidals de Carles conservades al Museu de
Tortosa (Baix Ebre) Nota preliminarraquo Nous Colmiddotloquis IV 2000 97-112
MIRA GUARDIOLA M A Cartago contra Roma Las guerres puacutenicas Madrid
ediciones Alderabaacuten 2000
MORENO EXPOacuteSITO I laquoIntervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment dels
Malladaretsraquo I Jornades drsquoArqueologia de les Terres de lrsquoEbre 6 i 7 de maig de 2016
Tortosa Serveis Territorials de Cultura de les Terres de lrsquoEbre 2 vol 2016 220-228
MUNtildeOZ SEBASTIAgrave J-H laquoEl permiacutes de trasllat de la parrogravequia de Carles a Alfara (any
1480)raquo Recerca 14 2012 257
NEGRE J De Dertosa a Ṭurṭūša Lrsquoextrem oriental drsquoal-Ṯagr al-Aˁlagrave en el context del
proceacutes drsquoislamitzacioacute drsquoal-Andalus Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona
2013 tesi doctoral
ORIHUELA A laquoLa casa andalusiacute un recorrido a traveacutes de su evolucioacutenraquo Artigrama
22 2007 302
RAMOS SAacuteINZ M L laquoProceso de fabricacioacuten de las antefijas en eacutepoca romana el caso
de la Hispania Citeriorraquo XXII Congreso Nacional de Arqueologiacutea Vigo vol I 1993
437-442
RAMOS SAacuteINZ M L laquoLas antefijas romanas de la Tarraconense tipos maacutes
representativosraquo XIV Congreso Internacional de Arqueologiacutea Claacutesica Tarragona
1994 344-346
RAMOS SAacuteINZ M L Las terracotas arquitectoacutenicas de la Hispania romana la
Tarraconense Monografias de Arquitectura Romana nuacutem 31 32 Ed Universidad
Autoacutenoma de Madrid 1996
RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa antigua manufactura de terracotas hispanorromanas (s I aC-
s II dC)raquo Revista de Arqueologiacutea 194 1997 36-43
RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa ceraacutemica de aplicacioacuten arquitectoacutenica desde eacutepoca
protoibeacuterica hasta eacutepoca visigoda (ssVII aC-VIII dC)raquo en La Ruta de la ceraacutemica
Castelloacute Ed Alicer 2000 32-37
RAMOS SAacuteINZ M L i CHINCOA GALLARDO C laquoLas antefijas del Museo Arqueoloacutegico
Nacionalraquo BMusArqNac XII 1994 51-76
REVILLA V Economia i poblament romagrave al curs inferior de lrsquoEbre la vilmiddotla de Casa
Blanca (Tortosa) Tarragona Diputacioacute Provincial de Tarragona 2003 133-146
RIERA S laquoCanvis ambientals i modelacioacute antrogravepica del territori entre lrsquoegravepoca ibegraverica
i lrsquoaltmedieval a Catalunya aportacions de la palinologiaraquo Cota Zero 20 2005 99-
107
RIERA S i PALET J M laquoAportaciones de la Palinologiacutea a la historia del paisaje
mediterraacuteneo estudio de los sistemas de terrazas en las Sierras Litorales Catalanas
desde la perspectiva de la Arqueologiacutea Ambiental y del Paisajeraquo en RIERA S i JULIAgrave
R Una aproximacioacute transdisciplinar a 8000 anys drsquohistograveria dels usos del sogravel
Barcelona Seminari drsquoEstudis i Recerques Prehistograveriques (Universitat de Barcelona)
2005 70-74
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
62
RIUS J Rationes Decimarum Hispaniae (1279-80) Vol I Barcelona CSIC 1946 168
i 174
RODRIacuteGUEZ TROBAJO E laquoProcedencia y uso de madera de pino silvestre y pino laricio
en edificios histoacutericos de Castilla y Andaluciacutearaquo Arqueologiacutea de la Arquitectura 5
2008 41
SALIDO DOMIacuteNGUEZ J Los dolia en Hispania caracterizacioacuten funcionalidad y
tipologia Manual de ceragravemica romana III Madrid Museo Arqueoloacutegico Regional de
la Comunidad de Madrid 2017
VIGIL R GARCIacuteA R CALA V RAMOS M L laquoEstudio mineraloacutegico y quiacutemico de
terracotas arquitectoacutenicas de eacutepoca romana de la Tarraconenseraquo La ciudad en el mundo
romano XIV Congreso Internacional de Arqueologiacutea Claacutesica Tarragona 1994 430-
431
VIRGILI A Diplomatari de la catedral de Tortosa (1193-1212) Barcelona Fundacioacute
Noguera 2001 437 441-443
Webgrafia
httpinvarqueculturagencatcat
httpseswikipediaorgwikiAlfara_(Tarragona)
httpseswikipediaorgwikiVilla_romana
httpseswikipediaorgwikiOpera_caementicia
httpwwwacademiaedu3192209Materiales_Latericios_Romanos_aplicados_a_la_
construccioacuten
httpscawikipediaorgwikiArgila
httpwwwperseustuftseduhopper
httpscawikipediaorgwikiDoliUacutes_i_finalitat
Altres fonts informatives
MORENO EXPOacuteSITO I Informe de la intervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment
dels Malladarets Partida de Masets Alfara de Carles (Baix Ebre) abril de 2014
NEGRE J Memograveria de les prospeccions arqueologravegiques a les terres de lEbre mem
nuacutem 10722 2013
SARRIAgrave BOSCOVICH E Els gravats medievals prop de la Cova Pintada (Alfara de
Carles Baix Ebre Tarragona) memograveria nuacutem 7899
Autors clagravessics
ESTRABOacute Geografia III 4 9 ἐκ δὲ τοῦ Ταρράκωνος ἐπὶ τὸν πόρον τοῦ Ἴβηρος κατὰ
Δέρτωσσαν
PLINI Histograveria natural III 23 Nunc per singulos conventus reddentur insignia praeter
supra dicta Tarracone disceptant populi XLII quorum celeberrimi civium Romanorum
Dertosani
PLINI Histograveria natural XXV 57 Butadis inventum est rubricam addere aut ex rubra
creta fingere primusque personas tegularum extremis imbricibus inposuit quae inter
initia prostypa vocavit postea idem ectypa fecit hinc et fastigia templorum orta
propter hunc plastae appellati
POMPONI MELA De Chorographia II 90 Super ingens Hiberus Dertosam adtingit
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
63
SANT ISIDOR Etimologies XIX 10 15 Tegulae vocatae quod tegant aedes et imbrices
quod accipiant imbres
SUETONI Vida dels dotze Cegravesars Galba X ac subinde Alexandrina navis Dertosam
appulit armis onusta sine gubernatore sine nauta ac vectore ullo ut nemini dubium
esset iustum piumque et faventibus diis bellum suscipi
VITRUVI POLmiddotLIOacute Arquitectura VII 4 2 Sin autem locus non patietur structuram fieri
canales fiant et nares exeant ad locum patentem deinde tegulae bipedales ex una parte
supra marginem canalis inponantur
Autors renaixentistes
DESPUIG CRISTOgraveFOL Los Colmiddotloquis de la insigne ciutat de Tortosa ed Juan Antonio
Gonzaacutelez eHumanistaIVITRA 1 2012 llibres II i VI
Museus arxius biblioteques i hemeroteques
Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo)
Document consultat Registres de Cuacuteria 92 Vicariatus 1480-81 sf
Arxiu Comarcal del Baix Ebre
Document consultat Sentegravencia de Castles (1321)
Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona
Museu i Arxiu Municipal drsquoAlfara de Carles
Museu de les Terres de lrsquoEbre
Museu de Tortosa Histograveric i arqueologravegic de les Terres de lrsquoEbre
Museacutee Archeacuteologique Palais Rohan Estrasburg
________________
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
1
APORTACIONS PER A UN ESTUDI DEL
JACIMENT ROMAgrave DELS SERDANS
DrsquoALFARA DE CARLES
(BAIX EBRE)
-ANNEXOS-
Helena Graciagrave Castejoacuten
2n BAT C
Departament de Clagravessiques i Filosofia
Institut Baix Penedegraves
Curs 2018-2019
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
2
Annex A
El poblament medieval al barranc de la Conca (segles VIII-XV)
A partir del segle VI i fins al segle VIII va tenir lloc un nou proceacutes drsquoocupacioacute del territori
que no sempre va consistir en el reaprofitament dels espais que havien deixat les villae
del Baix Imperi Aquests nous assentaments a les serralades litorals i al massiacutes dels
Ports de dimensions forccedila modestes de caragravecter familiar amb una morfologia variada
i unes funcions molt diferents van acabar substituint el model anterior de les villae i
van introduir una nova manera drsquoexplotar el territori basada en la diversificacioacute de la
produccioacute per tal drsquoassegurar totes les necessitats del grup que formava cada
assentament1 Segurament el lloc de Carles actualment despoblat que es troba a la
capccedilalera del barranc de la Conca va neacuteixer com un drsquoaquests assentaments situats en
agraverees marginals Lrsquoabundagravencia drsquoaigua la riquesa forestal la fertilitat de la terra i la
diversitat de la fauna asseguraven les necessitats dels pobladors que no nomeacutes deurien
comenccedilar a margenar i fer bancals als pendents de la muntanya per poder obtenir meacutes
terres de conreu sinoacute que probablement tambeacute deurien aixecar una modesta fortificacioacute
al cim drsquoun turoacute situat on srsquoajunten les aiguumles del barranc del Toscar i el del Bosc Negre
un indret estrategravegic que permetia controlar la via de muntanya que des de lrsquoEbre
portava i encara porta fins al Baix Aragoacute
Si beacute en alguns punts drsquoaquest barranc les formacions rocoses han posat liacutemit des de
sempre al desenvolupament dels boscos i com a molt hi han proliferat els arbustos i
els matolls en altres indrets perograve la fusta que hi ha sortit ha estat de gran qualitat i
molt apreciada drsquoaltra banda la riquesa drsquoaigua explica que al costat de cadascun dels
assentaments rurals que es van produir en aquest barranc sempre hi trobem una font o
un torrent que han assegurat les necessitats hiacutedriques dels seus pobladors i els han
proporcionat una certa autonomia respecte de les zones meacutes properes al riu Ebre
En aquest periacuteode i fins al segle IX va augmentar el proceacutes de desforestacioacute acompanyat
de frequumlents incendis forestals que tenien com a objectiu aconseguir meacutes pastures2 De
1 NEGRE J De Dertosa cit 491 2 JULIAgrave R i altres laquoOrigin and evolution of desertification in Mediterranean environment in Spainraquo en
P BALABANIS P i altres International Conference on Mediterranean Desertification Research results
and policy implications Luxemburg European Comission 2000 67-76
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
3
fet durant tot el periacuteode islagravemic es constata una intensificacioacute de lrsquoexplotacioacute dels
boscos dels Ports principalment les boixedes i els pinars de pi roig
A partir del segle X perograve tal com argumenta Maria Follieri3 es produeix una tendegravencia
generalitzada a la recuperacioacute de les pinedes a tot el territori ebrenc aixiacute com un
augment dels conreus agriacutecoles principalment lrsquoolivera i els cereals alhora que es
manteacute lrsquoactivitat ramadera En certa mesura es pot afirmar que la consolidacioacute de la
societat islagravemica a la zona tortosina en aquesta egravepoca va propiciar que en algunes valls
dels Ports comencessin a proliferar els conreus drsquooliveres i raiumlm en contrast amb els
periacuteodes anteriors ibegraveric i romagrave en els quals no sembla haver-se donat un creixement
tan gran ni a la plana ni a les muntanyes malgrat que segurament lrsquouacutes de terrasses i
bancals en els vessants de les valls ja era forccedila frequumlent
Lrsquoolivera va tornar a recuperar una certa importagravencia en el cicle agriacutecola ebrenc durant
el segle XI a finals del segle XII i principis del XIII la vinya tambeacute experimentagrave una
notable expansioacute pel territori de manera que oliverars i vinyes es van convertir en
lrsquoelement caracteriacutestic drsquoun nou paisatge abancalat tant als vessants de les serralades
litorals com al massiacutes muntanyoacutes dels Ports amb un clar retroceacutes de les zones boscoses
Quant als alzinars les rouredes i les pinedes drsquoalta muntanya dels Ports les accions de
desforestacioacute en benefici de la ramaderia no hi van ser tan extremes com a les serralades
litorals tot i que les explotacions de boix i pi iniciades al periacuteode islagravemic van continuar
sobretot per la bona qualitat de la fusta molt apreciada en la construccioacute4
Durant els segles XII i XIII locupacioacute humana als Ports va rebre un fort impuls gragravecies
a les cartes de poblament atorgades per comtes i senyors feudals amb la intencioacute
destablir assentaments a linterior del massiacutes per a aprofitar-ne els recursos A partir
del segle XIII i fins al XV malgrat que la climatologia era forccedila adversa amb hiverns
freds i rigorosos que van afectar lrsquoentorn fiacutesic drsquoaquelles comunitats5 i els successius
3 FOLLIERI M i altres laquoDesertification trends in Spain and Italy based on pollen analysisraquo en
BALABANIS P i altres International Conference on Mediterranean Desertification Research results
and policy implications Luxemburg European Comission 2000 33-44 4 RIERA S i PALET J M laquoAportaciones de la Palinologiacutea a la historia del paisaje mediterraacuteneo estudio
de los sistemas de terrazas en las Sierras Litorales Catalanas desde la perspectiva de la Arqueologiacutea
Ambiental y del Paisajeraquo en RIERA S i JULIAgrave R Una aproximacioacute transdisciplinar a 8000 anys
drsquohistograveria dels usos del sogravel Barcelona Seminari drsquoEstudis i Recerques Prehistograveriques (Universitat de
Barcelona) 2005 70-74 5 DURAND A Les paysages meacutedieacutevaux du Languedoc (Xe-XIIe siegravecles) Toulouse Presses
Universitaires du Mirail 1998 21-29
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
4
episodis de pesta i fam que van reduir la poblacioacute locupacioacute del massiacutes va anar en
augment aixiacute com lexplotacioacute dels seus recursos naturals sobretot pel que fa a
laprofitament de la fusta per a la construccioacute de naus de guerra i edificis lelaboracioacute
de quitragrave i lestabliment de nous camps de conreu
1 La presegravencia islagravemica Les torres de guaita
Les escasses restes de la presegravencia islagravemica al barranc de la Conca tambeacute tenen a veure
amb lrsquoaprofitament dels recursos naturals (fusta i aigua) i el control del territori A
lrsquoAlta Edat Mitjana la fusta era un dels elements meacutes utilitzats en la construccioacute de
cases i naus lrsquoutillatge agriacutecola domegravestic i artesanal6 Hem de destacar que dels
espessos boscos que hi havia en general als Ports van sortir els pins que van servir per
a la construccioacute de naus andalusines a les drassanes de Ṭurṭūša (Tortosa) Es tractava
de pins (pinus sylvestris catalaunica gaussen) de gran alccedilada i molt gruixuts que
srsquoutilitzaven sobretot per a fer els mastelers i altres peces dels vaixells la coloracioacute
vermellenca tiacutepica drsquoaquesta varietat era molt apreciada per lrsquoacabat llis i inalterable
que tenia i perquegrave la mateixa pigmentancioacute servia per a protegir la fusta contra lrsquoatac
de cucs o plagues precisament aquesta qualitat va ser la que li va donar renom i la que
explica que fos exportada a tot arreu drsquoal-Andalus inclosa la Mesquita de Cograverdova on
es va fer servir per a lrsquoembigat del sostre7
Pel que fa a lrsquoaprofitament de lrsquoaigua el testimoni meacutes evident el trobem en la segravequia
que partia de lrsquoUllal on hi ha indicis drsquoun assentament musulmagrave de muntanya8 i
conduiumla lrsquoaigua fins als conreus de regadiu de la vall Precisament aquests conreus de
regadiu i tambeacute els de secagrave i la via que transcorria per la vall es van poder vigilar
gragravecies a les torres de guaita i les talaies situades en els punts meacutes adients per tenir una
bona visioacute de lrsquoentorn A banda de la fortificacioacute de Carles que ja existia quan els
musulmans van comenccedilar a establir-se per la vall cap al segle IX se nrsquohan localitzat
dues meacutes una a la punta de la Miranda a prop de lrsquoUllal i lrsquoaltra a Penyaflor La
caracteriacutestica comuna dels fonaments que resten de les torres de la punta de la Miranda
6 ORIHUELA A laquoLa casa andalusiacute un recorrido a traveacutes de su evolucioacutenraquo Artigrama 22 2007 302 7 RODRIacuteGUEZ TROBAJO E laquoProcedencia y uso de madera de pino silvestre y pino laricio en edificios
histoacutericos de Castilla y Andaluciacutearaquo Arqueologiacutea de la Arquitectura 5 2008 41 8 BARCELOacute PERELLOacute M laquoAigua i assentaments andalusins entre Xerta i Amposta (s VI-XII)raquo II
Congreso de Arqueologiacutea Medieval Espantildeola Madrid Asociacioacuten Espantildeola de Arqueologiacutea Medieval
1987 413-420
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
5
i Penyaflor eacutes que presenten una planta circular Aquest fet juntament amb els trossos
de ceragravemica que srsquohi han trobat fa pensar que probablement corresponen al periacuteode
andalusiacute i que tenien una funcioacute militar
La fortificacioacute de Carles i les altres dues torres de guaita esmentades haurien fet tasques
de vigilagravencia dels barrancs del Toscar el Bosc Negre i la Conca eacutes a dir les terres de
regadiu de la vall els conreus de secagrave dels pendents i els camins de muntanya que
procedien del nord De fet des de Carles es pot veure la punta de la Miranda a uns dos
quilogravemetres en liacutenia recta mirant cap a lrsquoesquerra i des de la punta de la Miranda es
veu Penyaflor a uns quatre quilogravemetres la qual cosa voldria dir que aquestes torres
estaven alineades i formaven una xarxa de comunicacioacute entre elles mitjanccedilant senyals
Fins i tot la torre defensiva drsquoAlfara de planta quadrada que es va aixecar cap al segle
XI devia formar part tambeacute drsquoaquest entramat de petites fortificacions ubicades en
llocs estrategravegics que tenien la finalitat de controlar i defensar el territori fronterer entre
els dominis islagravemics i els cristians Tot i que es trobaven enmig de muntanyes la
comunicacioacute amb la capital del territori Ṭurṭūša (Tortosa) quedava assegurada gragravecies
a la torre de Penyaflor des de la qual els senyals es feien arribar al castell del coll de
Som a lrsquoalccedilada de Benifallet a la banda esquerra del riu i des drsquoaquiacute a Tortosa
La datacioacute drsquoaquestes torres cal situar-la entre els segles IX i X despreacutes de la caiguda
de les ciutats de Girona (785) Barcelona (801) les ragravetzies normandes i les hostilitats
amb els comtes catalans Ara beacute mentre la torre de Penyaflor i la de la punta de la
Miranda haurien quedat abandonades cap a principis del segle XIV9 i el lloc de Carles
hauria estat forccedila remodelat en aquell moment10 la drsquoAlfara en canvi seria lrsquouacutenica que
srsquohauria mantingut no nomeacutes per necessitats defensives sinoacute tambeacute perquegrave aportava
seguretat al lloc que srsquohavia convertit en un centre drsquoexplotacioacute agriacutecola Es tractaria
doncs drsquoun sistema original que permetia vigilar i defensar el territori i tenir-lo ben
comunicat
9 En un document de 1321 conservat a lrsquoArxiu Comarcal del Baix Ebre i conegut com a laquoSentegravencia de
Castlesraquo en tractar dels liacutemits territorials es parla de la torre de guaita de Penyaflor amb el terme
laquocastellraquo 10 Cal aclarir que de moment no ha aparegut cap indici de construccioacute que es pugui atribuir clarament
al periacuteode islagravemic
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
6
Les torres de guaita al barranc de la Conca
2 El castell i el poblat de Carles
El castell de Carles estagrave situat al cim dun monticle (431 m) just on comenccedila el barranc
de la Conca i on srsquoajunten el barranc del Toscar i el del Bosc Negre El paisatge del
lloc es caracteritza per tenir conreus a la zona baixa del barranc pastures a les vessants
i boscos de pi roig i negre a les parts altes
Del castell nomeacutes queden restes de murs amb carreus a les cantonades i llenccedilos de les
muralles de maccediloneria sense lluir de poc gruix amb algun tros en forma despiga11
Srsquohi poden apreciar dos nivells diferents El superior on hi ha les construccions meacutes
importants a lextrem sud-oest hi ha les restes meacutes destacades i probablement les meacutes
antigues Era una fortificacioacute de planta trapezoiumldal amb quatre parets que semblen
construiumldes en tres moments diferents Cal remarcar que els murs est i sud els meacutes
gruixuts (1 m aproximadament) es van aixecar amb filades horitzontals de pedres
petites formant un opus spicatum La presegravencia de megravensules a les parets indica que
disposava drsquoun pis superior
11 Catalunya Romagravenica vol XXVI Tortosa i Les Terres de lEbre La Llitera i el Baix Cinca Barcelona
Enciclopegravedia Catalana 1997 99-100
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
7
Pel que fa al nivell inferior orientat de sud a nord el que meacutes destaca eacutes lrsquoesplanada
(55 m de llargada per uns 10 o 15 m drsquoamplada) i lrsquoespai no edificat que segurament
correspon a lrsquoentrada al recinte
La datacioacute drsquoaquest castell eacutes difiacutecil sobretot la de la part meacutes antiga que correspon als
murs est i sud on srsquoaprecia lrsquoopus spicatum perograve segurament cal pensar que el turoacute
tal com hem comentat anteriorment entre els segles VIII i IX va comenccedilar a fer-se servir
com a talaia la qual es va anar fortificant amb el pas del temps El proceacutes de fortificacioacute
les remodelacions i lrsquoaixecament de noves estructures com ara el mur perimetral i el
mur oest van anar succeint-se des del segle IX fins als segles XII i XIII de manera que
lrsquoantic topogravenim Castles que significa laquocastellraquo laquofortificacioacuteraquo12 procedent del mot llatiacute
castra plural de castrum lsquocampament fortificacioacutersquo del qual deriva Carles donaria raoacute
de les caracteriacutestiques del lloc El castell de Carles anomenat Castles en els documents
meacutes antics evidentment ja existia quan la conquesta de Tortosa el 1148 la qual cosa
va permetre al comte Ramon Berenguer IV de cedir-lo a Pere de Sentmenat en
recompensa per la seva participacioacute en la presa de la ciutat13 A partir drsquoaleshores el
lloc de Carles estigueacute en mans de la nissaga dels Sentmenat fins al 1434 data en quegrave
fou venut a la ciutat de Tortosa14
Aixiacute doncs a partir del segle XV Carles i Alfara que formava part de les terres
pertanyents al senyor de Carles esdevingueren una baronia depenent de la ciutat de
Tortosa i a poc a poc simposaren en aquest territori les lleis del Llibre de les Costums
de Tortosa Al segle XVI va passar a mans de Cristogravefol Despuig el qual nrsquoera el
procurador general Despuig en la seva obra Los Colmiddotloquis de la insigne ciutat de
Tortosa (1557) va descriure les principals riqueses naturals del lloc de Carles15
Aquesta baronia i la seva vinculacioacute amb Tortosa van perdurar fins al segle XIX
12 Gran geografia comarcal nuacutem 13 cit 257 13 Vegeu DESPUIG CRISTOgraveFOL Los Colmiddotloquis de la insigne ciutat de Tortosa ed Juan Antonio Gonzaacutelez eHumanistaIVITRA 1 2012 llibre II i FONT RIUS J M Cartas de poblacioacuten y franquicia
de Cataluntildea Madrid-Barcelona CSIC 1969 doc 270 14 Gran geografia comarcal nuacutem 13 cit 258 15 DESPUIG CRISTOgraveFOL Los Colmiddotloquis cit llibre VI 159-161
F En Carles ni hi ha encara que poca cosa mas no deixa de averni y si volen temps en gastarni oacute
sembrarni castantildees tinch per molt cert que hi provarien alliacute tambeacute com en altra part los llentildeams que alliacute
se crien es cosa brava primerament pi vert pi comu sapi roure carrasca oroacute magnanesa borda y estos
dos son molt singulars pera cadires corniser mopesa allsahuch faig teix boix marfull aladern
materselva rataboschs arbocer ginebre bort y ver espinal avellaner grevol de ques faacute lo visch freixa
ginebre sabinot sabina per altra part es montantildea tan grasa que produix mil altres regalos especialment
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
8
De lrsquoantic nucli de poblament de Carles nomeacutes en queden alguns murs de les cases que
ocupaven el pendent que hi ha entre el castell i lrsquoantiga esgleacutesia de Carles avui
coneguda com a ermita de Sant Juliagrave Aquests murs van aparegraveixer quan es va obrir la
carretera que porta fins al paratge del Toscar
Segons el fogatge de 1359 el poblat de Carles tenia 37 focs declarats el 1367 24 focs
Aquest descens segurament cal atribuir-lo a una crisi demogragravefica provocada per
diverses causes que van persistir fins a finals del segle XV les epidegravemies com ara la
Pesta Negra les irregularitats en les collites lrsquoaugment de la pressioacute fiscal i els saquejos
i les destruccions de les poblacions en el context de lrsquoanomenada Guerra Civil catalana
que va enfrontar les institucions poliacutetiques del Principat (la Generalitat i el Consell de
Cent de Barcelona) amb Joan II entre els anys 1462 i 147216 A causa drsquoaquesta guerra
i dels efectes drsquouna possible epidegravemia que es declaragrave a Carles segons expliquen les
fonts orals la majoria dels seus habitants es van veure obligats a buscar un nou lloc
Alfara a uns sis quilogravemetres amb unes possibilitats de defensa molt meacutes grans Aixiacute
bolets se fan alliacute una cosa admirable y de tantes maneres que es cosa de no creurer ya rovellons pebrasos robiols bateons quadernes cabrits brunets peuderrates murugules exerclons criambres
blanques criambres pardes aseroles cadorles tots aquestos son boniacutesimes de menjaacute ni ha altres tambeacute
que no son bons pera menjar mas per altres coses son bons soacute es criambres vermells bolets de bou
mataparens y tambeacute se troben alliacute tuferes perquegrave no hi falta ningun geacutenero de bolets alliacute se troba bon
jesmini molt y molt boacute atsabesa argent viu mina de ferro y un lloch tan coacutemodo pera fer una fragua
com sia en lo mon
D P Com deixan de ferlai
F Per lo mateix que s deixen de fer altres coses que serien de gran utilitat y gentilesa pera lornato de
aquest poble Criense tambeacute en aquella montantildea com jo he dit moltes salvatjines mes de les que son assiacute
baix en la ribera com som porchs selvatges cervos cabrons montesos cabirols fatgines ginetes teixons
gats cervals esquirols arrions conills llebres y son molt major que en la ribera ni tampoch falta alliacute ni assi la pesadilla de aquells dos generos de salvatgines importunes que son llops y raboses perque no
sperda lo cuidado de guardar los bestiars y les gallines tambeacute crien alliacute molts geacuteneros de ocells de rapintildea
com son aacuteguiles caudals aacuteguiles estorenyes aacuteguiles meliores aacuteguiles cerpateres falcons astors micles
alzotans esparvers ni tampoch hi falta alliacute pesquera de truches de anguiles de barbs de madrilles y
finalment es tal forma y disposicioacute de terreny que tots los que vuy son crehem y tambeacute ho cregueren los
passats que alliacute hi ha mines de or y de argent y en altre temps sabem que s feren diligencies en cercarles
y si no s trobaren es perque no era vinguda la hora per asiacute com es ya vinguda per altres parts en Espanya
ahont es cert que strau molta cosa de estos metalls se dirvos asoacute y es veritat que en una partida de
aquest terme que s diu la vall den Rubiacute se troben pedres precioses com son rubins esmeraldes jaccins
esmaragdes granats y sens dupte que de asoacute ni hi ha molta cosa sino que no la saben cercar Jo m
recorde aver ohit dir aacute n Miquel Domenech lo qual en anys passats tenia hostal en lo carrer de la Cruera que en casa sua solia arribar un lapidari italiaacute quiscun any y de aquella vall sen portava un taleconet de
pedres y que aquellas acursades restaven pedres precioses y tambeacute en estos anys prop passats contava
Matheu Mauri cassador que un dia en aquella vall mateixa estant aguardant un cervo sobrevingueacute una
pluja per la qual ell se reculliacute aacute una coveta y desde alliacute veu relluir de aquestes pedres que laigua crech
les faria relluir y sens pensar que fos tanta cosa ne prengueacute unes quantes les quals li compraacute un argenter
que s deia Mestre Bernat lo Geperut per pochs diners y despreacutes de haverles acursades los mestres les
veneacute per molts asoacute es veritat y per altres maneres tambeacute se es enteacutes y sabut que en aquest terme hi ha
moltes pedres precioses 16 MUNtildeOZ SEBASTIAgrave J-H laquoEl permiacutes de trasllat de la parrogravequia de Carles a Alfara (any 1480)raquo Recerca
14 2012 257
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
9
el 18 de maig de 1480 Sanccedil drsquoAsquera com a vicari general i administrador de la
diogravecesi de Tortosa en absegravencia del bisbe elet Alfons drsquoAragoacute va autoritzar el trasllat
de la parrogravequia del lloc de Carles al drsquoAlfara De fet el 1480 una bona part de la
poblacioacute ja srsquohavia desplaccedilat a Alfara si beacute el 1496 encara hi havia 12 cases habitades
a Carles17 A partir drsquoaleshores Alfara va passar a anomenar-se Alfara de Carles
Restes del castell medieval de Carles
3 Lrsquoesgleacutesia de Carles
La parrogravequia de Carles es va construir a finals del segle XII o principis del XIII Es troba
al peu del castell de Carles i eacutes lrsquouacutenic temple romagravenic dels Ports De fet el seu estil de
construccioacute presenta una barreja drsquoelements romagravenics i del gogravetic primerenc Eacutes drsquouna
sola nau de planta rectangular sense absis diferenciat amb volta apuntada i reforccedilada
per set arcs torals construiumlda amb maccediloneria de pedra i amb una porta drsquoentrada
dametlla formada per dovelles18
Histogravericament el dia 28 de juliol de 1211 trobem el primer esment de la parrogravequia de
Carles en una donacioacute que li fa el cavaller Drogo de Verdel19 El 1237 en la carta de
poblament atorgada per Ramon de Sentmenat sersquon torna a parlar en el sentit que
lrsquoesgleacutesia de Carles podia disposar de propietats i heretar-ne i que els habitants del lloc
estaven obligats a donar-li la trentena part de tots els beacutens de quegrave pagaven delme A
17 IGLESIAS J El fogatge de 1497 Barcelona Fundacioacute Salvador Vives i Casajuana 1991 18 Gran geografia comarcal nuacutem 13 cit 259 19 El dia 15 de juliol drsquoaquest mateix any el bisbe de Tortosa Gombau de Santa Oliva el prior Ponccedil i el
capiacutetol de canonges de Tortosa havien donat en feu a Drogo la tercera part del delme dels fruits animals
i molins dels castells de Carles i Pauumlls VIRGILI A Diplomatari de la catedral de Tortosa (1193-1212)
Barcelona Fundacioacute Noguera 2001 437 441-443
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
10
finals del segle XIII concretament durant els anys 1279-1280 quan es va dur a terme la
recaptacioacute de la degravecima papal a la diogravecesi de Tortosa es diu que el rector de lrsquoesgleacutesia
de Carles en va quedar exempt perquegrave les seves rendes eren molt baixes20
Vista de lrsquoentrada de lrsquoesgleacutesia de Carles actualmente ermita de Sant Juliagrave
Drsquoaltra banda ja en ple segle XV entre els documents relacionats amb la visita pastoral
que el bisbe de Tortosa Ot de Montcada va fer a la seva diogravecesi el 1435 hi ha una breu
anotacioacute que diu que al capdavant de la parrogravequia de Carles hi havia dos preveres un
vicari que segurament actuava fent les funcions drsquoun rector titular absent tal com era
habitual a moltes parrogravequies abans del Concili de Trento i un clergue de rang
inferior21
En la Guerra Civil catalana segons explica el permiacutes de trasllat de la parrogravequia de
Carles a Alfara de 148022 tant els edificis de la poblacioacute com lrsquoabadia van quedar
completament destruiumlts de manera que en el lloc nomeacutes restaren drets el castell i
lrsquoesgleacutesia
En les proximitats de lrsquoesgleacutesia hi havia el cementiri del qual no en queda cap testimoni
perquegrave el terreny el van margenar per a destinar-lo a usos agriacutecoles i actualment una
part eacutes camp de pastura i lrsquoaltra pertany a la zona recreativa de Sant Juliagrave Amb tot es
20 RIUS J Rationes Decimarum Hispaniae (1279-80) Vol I Barcelona CSIC 1946 168 i 174 21 GALIANA J M laquoLa Dioacutecesis de Tortosa a traveacutes de la visita pastoral del Obispo Otoacuten de Moncada
(1428-1429)raquo Estudis Castellonencs 10 2003-2005 518 22 Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo) Registres de Cuacuteria 92 Vicariatus 1480-81 sf
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
11
conserven diverses esteles discoidals cinc al Museu de Tortosa23 i tres al Museu
drsquoAlfara de Carles
23 MENCHOacuteN J laquoLes esteles funeragraveries discoidals de Carles conservades al Museu de Tortosa (Baix
Ebre) Nota preliminarraquo Nous Colmiddotloquis IV 2000 97-112
Estela discoidal procedent de lrsquoantic cementiri medieval de Carles Museu drsquoAlfara de Carles
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
12
Annex B
Catagraveleg del material trobat
Fragment de teula tipus tegula
Mides 27 cm x 21 cm x 165 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de teula tipus tegula
Mides 20 cm x 19 cm x 9 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de tipus tegula
Mides 33 cm x 175 cm x 125 cm x
17cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de tipus tegula
Mides 46 cm x 25 cm x 31cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Teula fragmentada tipus tegula
Mides 62 cm x 47 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
13
Teula fragmentada tipus tegula
Mides 62 cm x 47 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Antefixa
Mides 18 cm x 215 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de doli
Mides 14 x 21cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de tegula ilmiddotlustratiu de les
desenes de fragments similars que es
troben en superfiacutecie
Datacioacute aproximada segle II-IV
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
14
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
7
2 CONTEXT GEOGRAgraveFIC
En aquest apartat presentem de manera molt sintegravetica les caracteriacutestiques geogragravefiques
meacutes destacades dels Ports i especialment dels tres barrancs de ponent (el de la vall
Cervera el de la Conca i el del Llop) pertanyents al terme municipal drsquoAlfara de
Carles en els quals des de fa molt de temps els homes hi han trobat tot allograve que
necessitaven per a la seva supervivegravencia caccedila pesca boscos pastures terres fegravertils
abundagravencia drsquoaigua etc
21 ELS PORTS
Els Ports soacuten un massiacutes de relleu molt complex a cavall entre la Serralada Pre-litoral
Catalana i el Sistema Ibegraveric Estagrave format per materials calcaris mesozoics que
determinen un relleu abrupte i trencat per un sistema de falles i encavalcaments que
formen una barrera natural respecte de les planes litorals2
Ubicacioacute dels Ports a cavall entre les comarques del Montsiagrave el Baix Ebre i la Terra Alta
Els rius i els barrancs en general excaven gorges profundes de gran espectacularitat
com eacutes el cas del riu Matarranya a les guacutebies del Parrissal les guacutebies del Regatxol a la
capccedilalera del riu Ulldemoacute i les guacutebies del barranc de la vall de la Figuera al terme
drsquoAlfara de Carles El massiacutes presenta muntanyes destacables per la seva alccedilada i
2 Gran geografia comarcal de Catalunya El Baix Ebre i el Montsiagrave nuacutem 13 Barcelona Fundacioacute
Enciclopegravedia Catalana 1984 15-21
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
8
singularitat amb una important agraverea superior als 1000 m El cim meacutes destacat de tot el
massiacutes eacutes el Mont Caro amb 1441 m3
Els Ports ofereixen doncs un paisatge salvatge poc humanitzat i drsquouna rica
biodiversitat El tret meacutes distintiu drsquoaquest paisatge eacutes sens dubte el seu relleu escarpat
ric en cingleres i talussos que contrasta amb les planes agriacutecoles veiumlnes A linterior
lorografia eacutes molt irregular fruit dun sistema de plecs falles i encavalcaments amb
una gran quantitat de barrancs
El barranc de la Conca amb la localitzacioacute del jaciment dels Serdans
Des del punt de vista de la fauna un dels elements meacutes distintius dels Ports eacutes la
poblacioacute de cabra salvatge animal tiacutepic de la zona i regulat per la Reserva Nacional de
Caccedila
Pel que fa a la vegetacioacute trobem des de zones tiacutepicament mediterragravenies a les parts
baixes del massiacutes fins a racons dambients humits i boirosos propis de les fagedes del
centre drsquoEuropa
Als anys 50 del segle passat amb els canvis en el model social docupacioacute humana va
comenccedilar el despoblament de les valls ponentines del massiacutes amb el conseguumlent
abandonament de les terres de conreu agriacutecola i les pragravectiques ramaderes tradicionals
Aquest fet unit a la davallada del mercat de la fusta i la creacioacute del Parc Natural ha
3 Gran geografia comarcal cit 15-21
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
9
afavorit el creixement dels boscos de manera que avui el paisatge torna a estar dominat
pels extensos pinars i alguns alzinars encara que cada cop soacuten meacutes escassos
Panoragravemica dels Ports
22 EL BARRANC DE LA CONCA
El barranc de la Conca disposa com hem avanccedilat drsquouna gran quantitat de fonts
algunes de les quals tenen forccedila cabal com ara les del Toscar lrsquoUllal el Bosc Negre
la Canaleta i la Cova Pintada A la seva capccedilalera srsquohi troben el paratge del Toscar el
castell i el despoblat de Carles Geologravegicament el terreny eacutes de formacioacute triagravesica
compost per dolomites argiolites guixos i pedra calcagraveria4
Les parts meacutes altes de la capccedilalera presenten un terreny molt escarpat perograve amb una
rica vegetacioacute de muntanya la qual cosa contrasta amb els desnivells meacutes suaus del
curs mitjagrave entre lrsquoUllal i el Pont un espai que ha estat aprofitat des de fa molts segles
per a conreus de secagrave i regadiu El punt meacutes ampli drsquoaquesta vall es troba precisament
a lrsquoalccedilada de les Planilles on trobem el jaciment dels Serdans
El barranc de la Conca a lrsquoalccedilada de la partida de les Planilles
4 Gran geografia comarcal cit 259
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
10
Per ponent i formant part tambeacute drsquoaquest massiacutes una altra serralada de cingleres
parteix amb els termes de Beseit (de la comarca del Matarranya) Arnes Horta de Sant
Joan (tots dos de la Terra Alta) i Pauumlls hi destaquen el Bosc Negre la Tosseta Rasa
(1217 m) els rasos de Maraco la punta de lrsquoEspina (1182 m) que es prolonga per la
serra de lrsquoEspina fins a la Coscollosa (878 m)5
23 EL BARRANC DE LA VALL CERVERA
El barranc de la vall Cervera presenta uns desnivells meacutes suaus que els del barranc de
la Conca encara que a les cotes meacutes altes que ja formen part de la vall de la Figuera6
capccedilalera de la vall Cervera ressalta una frondosa vegetacioacute boscos de pi blanc i pi
roig tambeacute hi ha alguns alzinars Al curs mitjagrave del barranc se situa el poblat ibegraveric dels
Malladarets
Barranc de la vall de la Cervera
24 EL BARRANC DEL LLOP
Al barranc del Llop eacutes on es troba el municipi drsquoAlfara de Carles drsquouna extensioacute de
6394 kmsup2 situat a ponent de la comarca del Baix Ebre al cor del massiacutes dels Ports els
contraforts del qual accidenten tot el terme Per llevant una cadena muntanyosa on hi
trobem el tossal de la Cova del Bou (552 m) el de Penyaflor el de Farruacutebio (792 m) i
la tossa de la Reina (1113 m) marca els liacutemits del terme amb els municipis de Xerta
Aldover Tortosa i Roquetes
5 Gran geografia comarcal cit 256 6 Hi destaquen la font de la Figuera i la de les Guacutebies prop de la cova del Tormo
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
11
Alfara de Carles amb la mola Carrascosa i el Tossal de Montcliacute al fons
El poble drsquoAlfara de Carles estagrave emplaccedilat a lrsquoesquerra del barranc del Llop dalt drsquoun
petit turoacute (334 m) i dominant la fondalada estreta perograve ben aprofitada per al conreu de
lrsquoolivera i lrsquoametller srsquohi destaquen grans parets calcagraveries i blanquinoses juragravessiques
sobre els terrenys vermellosos i groguencs7
Cal dir que les fonts drsquoaquest barranc per exemple la dels Bassis o la font Vella no
destaquen per ser massa cabaloses En els pendents muntanyosos abunden la ginesta
el romaniacute lrsquoesbarzer lrsquoargelaga el coscoll i el margalloacute la fibra del qual ha estat molt
utilitzada per a la confeccioacute de cabassos
3 CONTEXT HISTOgraveRICO-ARQUEOLOgraveGIC
Lrsquoaccioacute de lrsquohome als barrancs que hem esmentat anteriorment va eacutesser continuada i
molt intensa des de la prehistograveria fins al segle V Durant lrsquoegravepoca medieval el barranc de
la Conca tambeacute va tenir molta importagravencia per aixograve hem dedicat un apartat al final del
treball8 on descrivim els principals trets del seu poblament des del segle VI fins al XV
Evidentment aquesta accioacute humana ha continuat fins a lrsquoactualitat perograve analitzar-la
detalladament suposaria desviar-nos del tema que ens hem fixat9
7 Gran geografia comarcal cit 256 8 Vegeu Annex A 9 A partir del segle XVII al barranc de la Conca es van anant instalmiddotlant induacutestries de vidre i fusta
fagravebriques de paper i teixits molins de farina i induacutestries productores drsquoelectricitat afavorides per
lrsquoincrement demogragravefic lrsquoabundagravencia de magrave drsquoobra i sobretot la forccedila de lrsquoaigua la qual permetia moure
les diverses maquinagraveries que utilitzaven i intervenir en els processos de manufactura
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
12
Intentarem doncs descriure els fets histograverics les restes i les troballes arqueologravegiques
meacutes destacades amb lrsquoobjectiu de mostrar que hi ha uns elements que en major o menor
grau comparteixen els assentaments i els establiments que hi ha hagut
independentment de lrsquoegravepoca lrsquoaprofitament de lrsquoaigua per a finalitats molt diverses
lrsquoexplotacioacute dels recursos forestals i agropecuaris la vigilagravencia i el control del territori
31 EL NEOLIacuteTIC LES PINTURES RUPESTRES DE COVA PINTADA (BARRANC DE LA
CONCA)
La riquesa drsquoaigua els recursos forestals i la varietat de la seva fauna han permegraves que
aquest territori tot i la seva orografia complexa hagi tingut pobladors des de la meacutes
remota Antiguitat Daquesta ocupacioacute han quedat les pintures rupestres de la Cova
Pintada a la capccedilalera del barranc de la Conca que demostren assentaments neoliacutetics
de grups de caccediladors dedicats a la captura de grans cegravervids (cabres salvatges ceacutervols i
cabirols) Es tracta drsquoart esquemagravetic o abstracte de color vermell que els entesos han
datat al voltant del 6500 aC Van ser descobertes el 1914 per lrsquoinvestigador francegraves
Henri Breuil10 La meacutes important representa una trisquela de mida considerable11
lrsquouacutenica coneguda fins ara a Catalunya
Abric de la Cova Pintada i dibuix de la trisquela fet per Henri Breuil Escala 17
Estagrave formada per tres braccedilos iguals incurvats que convergeixen al centre en forma
rotativa amb gir cap a la dreta12 Segurament que cal interpretar-la com la manifestacioacute
10 BREUIL H Les peintures rupestres scheacutematiques de la Peacuteninsule ibeacuterique IV Sud-est et est de
lEspagne Lagny impr E Grevin 1933 75-77 11 Les seves mesures soacuten radi de cada braccedil 23 cm alccedilada total conservada 36 cm amplada total 44
cm 12 Trobareu meacutes informacioacute sobre aquesta pintura rupestre en httpinvarqueculturagencatcat Cal
aclarir que en el mateix lloc tambeacute srsquohi van descobrir gravats medievals de difiacutecil interpretacioacute Vegeu
SARRIAgrave BOSCOVICH E Els gravats medievals prop de la Cova Pintada (Alfara de Carles Baix Ebre
Tarragona) memograveria nuacutem 7899
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
13
drsquoalgun tipus de creenccedila de manera que lrsquoabric on es troba deuria ser una mena de
santuari13
32 LrsquoEDAT DEL FERRO EL POBLAT IBEgraveRIC DELS MALLADARETS (BARRANC DE LA
VALL CERVERA)
Despreacutes dels assentaments neoliacutetics els primers pobladors permanents drsquoaquesta part
del massiacutes van ser els ibers com ho prova lexistegravencia del poblat dels Malladarets a la
vall Cervera recentment descobert despreacutes drsquouna intervencioacute drsquourgegravencia que es va
realitzar el 201414
El poblat ibegraveric dels Malladarets es troba a lrsquooest del cim de Penyaflor (514 m) en un
petit turoacute (272 m) de planta allargada i superfiacutecie plana des del qual es domina tant el
barranc de la Conca com el pas natural que el barranc de la vall Cervera proporciona
per a poder accedir al massiacutes dels Ports des de la plana de Roquetes
Ubicacioacute del jaciment ibegraveric dels Malladarets (barranc de la vall de la Cervera)
A partir de la tipologia dels vasos ceragravemics15 exhumats els arqueogravelegs creuen que data
del periacuteode de lrsquoEdat del Ferro I entre el 650 i el 500 aC16 Des del punt de vista
urbaniacutestic el jaciment presenta un complex drsquoestances de les quals resten les primeres
filades de pedra dels murs ja que segons sembla la tegravecnica utilitzada en la seva
13 Aquest jaciment juntament amb altres del territori catalagrave fou considerat per la UNESCO Patrimoni
Mundial el 1998 Vegeu httpseswikipediaorgwikiAlfara_(Tarragona) 14 MORENO EXPOacuteSITO I Informe de la intervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment dels
Malladarets Partida de Masets Alfara de Carles (Baix Ebre) abril de 2014 15 Fonamentalment es tracta de grans vasos de ceragravemica exvasada i bisellada amb cordons aplicats 16 MORENO EXPOacuteSITO I cit 32
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
14
construccioacute consistia a disposar verticalment grans lloses en les dues cares dels murs
alhora que reomplien el seu interior amb pedruscall i terres premsades per tal de donar
consistegravencia a lrsquoestructura Com que no srsquoha conservat meacutes drsquouna filada de lloses no
se sap si aquestes parets de pedra arribaven fins al sostre o beacute si a partir drsquouna certa
alccedilada els murs disposaven drsquoaltres materials de tova
A banda de les estances tambeacute han aparegut murs de gairebeacute 1 m de gruix a lrsquoest i a
lrsquooest a la part que mira cap a la vall Cervera de manera que els arqueogravelegs opinen
que potser es tractaria drsquoun recinte fortificat En canvi cap a llevant el desnivell del
terreny eacutes meacutes suau la qual cosa fa pensar que era la zona urbanitzada intramurs
Finalment cal apuntar la presegravencia drsquoalgunes estructures de pedra amb planta circular
que es podrien relacionar amb lrsquoexistegravencia de tuacutemuls funeraris al vessant sud fora de
la zona drsquohagravebitat
Estructura de pedra amb planta circular Podria eacutesser un tuacutemul funerari
Es tracta doncs drsquoun poblat que srsquoestenia allargat pel petit turoacute al peu del cim de
Penyaflor sobretot pel vessant sud-est en canvi el vessant oest com que presenta un
gran pendent eacutes probable que no hagueacutes estat urbanitzat meacutes enllagrave del mur defensiu
Pel que fa a la zona nord que tambeacute comptava amb una gran superfiacutecie plana sembla
que devia ser la meacutes urbanitzada perquegrave hi ha un gran entramat de murs
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
15
Delimitacioacute del jaciment arqueologravegic dels Malladarets
Per la manera com es van trobar alguns vasos ceragravemics a lrsquointerior drsquouna de les
estances ben disposats verticalment in situ o lleugerament tombats o esclafats per la
caiguda del sostre i els murs perograve en bon estat de conservacioacute els arqueogravelegs suposen
que els pobladors per raons que encara no srsquohan pogut esbrinar van abandonar aquest
establiment amb pressa ja que es doacutena el cas que van deixar llavors de cereals en alguns
recipients17
Interior drsquouna de les estances
En resum estem davant drsquoun assentament que va tenir lloc entre els segles VII i V aC
quan la millora de les pragravectiques agriacutecoles i lrsquoocupacioacute de sogravels meacutes productius van
permetre que els grups socials srsquoanessin fent progressivament meacutes sedentaris Aquests
nous tipus drsquoassentament van propiciar a la vegada un urbanisme i un sistema defensiu
cada cop meacutes elaborat Segons Intildeaki Moreno18 el poblat dels Malladarets pertanyeria
17 MORENO EXPOacuteSITO I cit 31 18 MORENO EXPOacuteSITO I laquoIntervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment dels Malladaretsraquo I Jornades
drsquoArqueologia de les Terres de lrsquoEbre 6 i 7 de maig de 2016 Serveis Territorials de Cultura de les
Terres de lrsquoEbre 2 vol Tortosa 2016 226
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
16
al model drsquoestabliment situat sobre una cresta rocosa estreta i allargada la morfologia
interna del qual srsquoestructuraria en funcioacute drsquoun carrer central on anirien a parar estances
drsquoentre 10 i 20 m2 Eacutes probable que la gran extensioacute drsquoaquest jaciment
(aproximadament 3125 m2) tingui a veure amb alguna activitat minera el producte de
la qual anava destinat tant a lrsquoautoconsum com a lrsquointercanvi amb els fenicis19
33 EgravePOCA ROMANA EL JACIMENT DELS SERDANS EL POBLAMENT AL BARRANC DE
LA CONCA ENTRE ELS SEGLES II I V
Quan les tropes romanes comandades per Gneu i Publi Escipioacute van arribar a les terres
del sud del riu Ebre per a enfrontar-se amb lrsquoexegravercit cartaginegraves tres anys despreacutes de
lrsquoesclat de la Segona Guerra Puacutenica (218-201 aC) es van trobar que aquest territori
lrsquohabitaven els ilercavons diferents tribus ibegraveriques que srsquohavien aliat amb el bagravendol
cartaginegraves i anaven totalment en contra de les pretensions romanes Despreacutes de la
batalla de les goles de lrsquoEbre (215 aC) a prop de Dertosa en quegrave la flota romana va
derrotar la cartaginesa els germans Escipioacute van continuar la seva poliacutetica de conquesta
del territori i de sotmetiment de les tribus ibegraveriques especialment les que hi havia
assentades a les Terres de Ponent20
Les primeres referegravencies en els autors antics a la capital drsquoaquest ampli territori
Dertosa que tenia el riu Ebre com a via bagravesica de comunicacioacute i comerccedil les trobem en
Estraboacute21 (segle I aC - I dC) i Pomponi Mela22 (segle I dC) els quals la situen en el pas
del riu Ebre Suetoni23 (segle I dC - II dC) parla del seu important port mariacutetim i Plini24
(segle I dC) destaca que els seus habitants gaudien del dret romagrave Fins i tot va arribar a
encunyar moneda com a Mun Hibera Iulia amb la llegenda Ilergavonia fent
19 MORENO EXPOacuteSITO I laquoIntervencioacuteraquo cit 227 20 MIRA GUARDIOLA M A Cartago contra Roma Las guerres puacutenicas Madrid ediciones Alderabaacuten
2000 196 21 ESTRABOacute Geographica III 4 9 ἐκ δὲ τοῦ Ταρράκωνος ἐπὶ τὸν πόρον τοῦ Ἴβηρος κατὰ Δέρτωσσαν 22 POMPONI MELA De Chorographia II 90 super ingens Hiberus Dertosam adtingit 23 SUETONI De vita Caesarum Vita Galbae X ac subinde Alexandrina navis Dertosam appulit armis
onusta sine gubernatore sine nauta ac vectore ullo ut nemini dubium esset iustum piumque et
faventibus diis bellum suscipi 24 PLINI Naturalis Historia III 23 Nunc per singulos conventus reddentur insignia praeter supra dicta
Tarracone disceptant populi XLII quorum celeberrimi civium Romanorum Dertosani
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
17
referegravencia al territori tot i que despreacutes en egravepoca de Tiberi es va substituir per
Dertosa25
Evidentment en la seva fundacioacute hi va tenir un paper destacat la ciutat de Tagraverraco
capital de la proviacutencia romana i un important port drsquoHispagravenia Aixograve vol dir que Dertosa
pertanyia a la proviacutencia de la Hispania Citerior i posteriorment a les diverses
reorganitzacions que van tenir lloc a la Provincia Hispania Tarraconensis Aquest
vincle amb Tagraverraco va perdurar durant tot el periacuteode romagrave i visigot i fins i tot durant
les primeres degravecades de la invasioacute musulmana
A partir del segle I coincidint amb un augment de les temperatures i unes condicions
climagravetiques meacutes agraverides va tenir lloc una progressiva desforestacioacute antrogravepica del
paisatge de les planes de lrsquoEbre que segurament va fomentar en entrar al segle II una
ocupacioacute de les zones muntanyoses properes a Dertosa i a la vall del riu Ebre amb la
finalitat drsquoexplotar els seus recursos naturals26
A finals de lrsquoAlt Imperi doncs lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai rural del territori de Dertosa
va experimentar canvis significatius derivats de la progressiva fi de les villae que
srsquohavien anat fundant durant els primers segles de la nostra era i lrsquoaparicioacute de nous
models drsquoocupacioacute En agraverees marginals de lrsquoager dertosanus comencen a aparegraveixer
petits assentaments rurals amb una clara especialitzacioacute en lrsquoelaboracioacute de productes
molt concrets oli vi ceragravemica materials de construccioacute etc El jaciment dels Serdans
al massiacutes dels Ports sembla que forma part drsquoaquesta nova manera drsquoaprofitar els
recursos naturals de les explotacions Aquesta especialitzacioacute que comporta de
vegades lrsquoabsegravencia o la reduccioacute de la part residencial de la vilmiddotla neix en un context
general meacutes ampli que suposa la disminucioacute dels contactes comercials amb altres
territoris del Mediterrani de manera que es fa necessari introduir sistemes de produccioacute
que permetin que aquests nous espais rurals tinguin capacitat suficient per a
subministrar els productes que la poblacioacute del territori demana27
25 LLORENS M del Mar i AQUILUEacute X laquoIlercavonia-Dertosa i les seves encunyacions monetagraveriesraquo
Barcelona Societat Catalana drsquoEstudis Numismagravetics 2001 24-34 26 RIERA S laquoCanvis ambientals i modelacioacute antrogravepica del territori entre lrsquoegravepoca ibegraverica i lrsquoaltmedieval
a Catalunya aportacions de la palinologiaraquo Cota Zero 20 2005 104 27 NEGRE J De Dertosacit 482
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
18
En el moacuten romagrave la vilmiddotla i el territori que controlava van esdevenir els pilars
fonamentals de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai rural La definicioacute de villa rustica va anar
canviant al llarg del temps si beacute en termes generals els historiadors tendeixen a acceptar
que es tracta drsquoun assentament de tipus rural que es divideix en dos sectors un
anomenat pars massaricia que engloba lrsquoagraverea on srsquoelaboren es conserven i
srsquoemmagatzemen els productes (pars fructuaria) i on viuen normalment en regravegim
drsquoesclavitud els treballadors (pars rustica) i lrsquoaltre anomenat pars urbana o dominica
que afecta lrsquoedifici on resideix la famiacutelia principal que nrsquoeacutes propietagraveria o beacute simplement
lrsquoamo que hi passa temporades durant lrsquoany per supervisar els treballs que srsquohi fan la
qual cosa significa que aquest espai era similar a lrsquoespai urbagrave eacutes a dir reproduiumla en
gran mesura lrsquoesquema de la domus la casa de ciutat caracteritzada per ser una vivenda
particular drsquouna sola planta on residien habitualment els propietaris28
Tot i la relativa independegravencia de les vilmiddotles respecte del seu espai drsquoinfluegravencia tendien
a formar part drsquouna xarxa meacutes extensa que tenia un nucli urbagrave de referegravencia en el cas
del territori ebrenc Dertosa amb el qual estaven connectades a traveacutes de vies de
comunicacioacute29
Lrsquoocupacioacute dels vessants del massiacutes dels Ports entorn al segle II va culminar
definitivament el proceacutes de romanitzacioacute del territori de Dertosa30 Amb tota
probabilitat va ser en aquesta egravepoca quan va neacuteixer lrsquoestabliment dels Serdans el qual
va estar en funcionament fins a finals del segle V A partir drsquoaleshores i sobretot de la
primera degravecada del VI srsquoobserva un abandonament progressiu de les agraverees residencials
si nrsquohi havia en part a causa drsquouna davallada notable de les temperatures sobretot a
lrsquohivern amb un retroceacutes dels conreus i les explotacions de muntanya i en part tambeacute
pels canvis en les estructures productives drsquoaquestes villae com a consequumlegravencia de la
caiguda de lrsquoImperi Romagrave i la conquesta i la consolidacioacute del poder visigogravetic a la
Peniacutensula Ibegraverica Durant aquest periacuteode segons J Negre31 les aristocragravecies
provincials hispano-romanes haurien abandonat les seves residegravencies rurals o els
centres manufacturers propietat seva per a instalmiddotlar-se a la ciutat des drsquoon haurien
28 Ibidem i httpseswikipediaorgwikiVilla_romana 29 ARCE J laquoVillae en el paisaje rural de Hispania romana durante la antiguumledad tardiacutearaquo Anejos de
AEspA 39 2006 9 30 REVILLA V Economia i poblament romagrave al curs inferior de lrsquoEbre la vilmiddotla de Casa Blanca
(Tortosa) Tarragona Diputacioacute Provincial de Tarragona 2003 133-146 31 NEGRE J cit 483
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
19
centralitzat la defensa del territori davant la pressioacute visigogravetica i aixiacute sentir-se meacutes segurs
i protegits
4 ESTUDI DEL JACIMENT ROMAgrave DELS SERDANS
41 UBICACIOacute
Com hem dit abans el jaciment arqueologravegic dels Serdans es troba al terme municipal
drsquoAlfara de Carles concretament en el punt quilomegravetric 21 de la carretera local TV-
3422 que comunica aquesta poblacioacute amb els Reguers des drsquoon a traveacutes de la T-342
srsquoarriba a Roquetes i drsquoaquiacute per la T-341 a Tortosa capital de la comarca del Baix
Ebre
Emplaccedilament del jaciment arqueologravegic dels Serdans al terme municipal drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre)
Actualment la TV-3422 creua aquest jaciment de manera que les restes
arqueologravegiques es troben a banda i banda de la carretera Aquesta circumstagravencia tan
peculiar data de 1965 quan la Diputacioacute de Tarragona32 hi va dur a terme obres
drsquoacondicionament del ferm i hi va fer un canvi en el traccedilat del tram compregraves entre el
punt quilomegravetric 21 i 3 amb la finalitat de reduir el desnivell existent El nou traccedilat es
va fer seguint el curs del barranc de la Conca en sentit ascendent fins a un punt on la
carretera fa una girada despreacutes de bifurcar-se tot donant la possibilitat de continuar fins
al paratge del Toscar Des drsquoaquesta bifurcacioacute el jaciment es troba aproximadament a
uns 300 m en direccioacute a Alfara de Carles concretament al costat drsquoun petit pont per
sota del qual passa un torrent
32 Diario Espantildeol 25-5-1965 Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
20
Emplaccedilament del jaciment i vista aegraveria de lrsquoentorn Es pot apreciar el traccedilat del tram nou de la TV-3422 (color blau) i el camiacute vell drsquoAlfara de Carles (color groc) tambeacute conegut com a camiacute de les Planilles
Si analitzem la ubicacioacute drsquoaquest establiment segons els criteris que aplicaven els
agrogravenoms romans observarem que coincideix forccedila amb les recomanacions que
donaven per triar el lloc drsquouna vilmiddotla En primer lloc es troba en el vessant drsquouna
muntanya perograve en el punt que teacute un desnivell meacutes suau en segon lloc es troba a prop
drsquoun torrent i meacutes enllagrave hi ha el barranc de la Conca molt meacutes cabaloacutes en tercer lloc
lrsquoorientacioacute eacutes cap al sud la qual cosa permet tenir un horitzoacute forccedila ampli i moltes hores
de sol en quart lloc disposava drsquouna via de comunicacioacute relativament propera que
facilitava lrsquoacceacutes per a les persones perograve tambeacute el transport i la distribucioacute dels
productes
42 ESTAT ACTUAL
Certament les poques restes visibles drsquoaquest jaciment passen totalment
desapercebudes perquegrave es troben a la base drsquoun marge de pedra seca construiumlt a
posteriori amb lrsquoobjectiu de retenir la terra del bancal que hi ha a la part superior En
concret en el voral esquerra de la carretera anant en direccioacute a Alfara de Carles es
poden apreciar restes constructives que corresponen a dos murs truncats que
conflueixen en angle
Cal dir que si beacute el terreny drsquoaquest indret devia tenir en el passat un pendent bastant
suau en algun moment es va considerar meacutes adient lrsquoaixecament de terrasses
mitjanccedilant marges de pedra seca probablement a partir dels segles XIV I XV quan la
poblacioacute drsquoAlfara va tenir la necessitat de disposar de meacutes conreus drsquoolivera ndashguanyats
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
21
en moltes ocasions a costa dels pinars i els alzinars originarisndash de manera que aquests
treballs de condicionament del terreny van comportar la destruccioacute parcial del jaciment
Tant eacutes aixiacute que la pedra dels murs i les parets drsquoaquella antiga construccioacute es van
reaprofitar en els marges que hi ha al seu voltant encara meacutes barrejats amb la pedra
seca tambeacute srsquohi troben molts fragments de teules que servien per reomplir petits forats
o falcar
Fragments de teula tipus tegula utilitzats per falcar o reomplir el mur de pedra seca
A meacutes a meacutes en una agraverea drsquoaproximadament 3500 m2 des del pontet abans esmentat
i en direccioacute a la cruiumllla del Toscar apareixen molts fragments de teules i terracota en
general no nomeacutes en superfiacutecie en els bancals de conreu sinoacute tambeacute dintre dels marges
i a sobre drsquoells
Carretera TV-3422 a lrsquoalccedilada del jaciment arqueologravegic El rectangle vermell indica lrsquoagraverea aproximada per on es
troba una major quantitat de restes ceragravemiques
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
22
Estat actual de lrsquoemplaccedilament del jaciment en direccioacute sud-est
43 LA NECROgravePOLIS DESAPAREGUDA I LES RESTES DE DOS MURS
Quan les magravequines excavadores van comenccedilar els treballs de rebaix i anivellament en
el punt on es trobava el jaciment arran de la modificacioacute del traccedilat de la carretera TV-
3422 el primer que va aparegraveixer a la llum van ser diversos esquelets humans segons
les declaracions drsquoalguns operaris de lrsquoobra que encara viuen i van tenir lrsquoocasioacute de
poder-los contemplar Les explicacions drsquoaquests operaris coincideixen a dir que les
restes humanes van aparegraveixer barrejades amb trossos de teules planes les magravequines
van seguir avanccedilant perograve i uns metres meacutes enllagrave es van trobar amb el que semblaven
dos murs drsquouns 60 cm drsquoalccedilada els quals creuaven en sentit diagonal divergent lrsquoespai
per on havia de passar la carretera Com havia succeiumlt amb els esquelets humans les
magravequines els van arrencar i nomeacutes van deixar al lateral esquerre en direccioacute a Alfara
de Carles una petita porcioacute del que semblen les parets o murs drsquouna estanccedila
Es tracta dels dos murs que hem comentat en lrsquoapartat anterior situats a 120 m de
profunditat respecte del nivell del bancal superior i que srsquoajunten formant un angle eacutes
a dir formen la cantonada drsquoalguna habitacioacute Aquests murs segons els testimonis
abans de la seva destruccioacute continuaven un en direccioacute sud-est i lrsquoaltre en direccioacute
sud-oest de manera que devien conformar alguna estanccedila
Desgraciadament ni la descoberta dels esquelets humans ni la dels murs no van fer
aturar les obres Es va actuar amb total desiacutedia com si no hagueacutes passat res de manera
que no en va quedar constagravencia enlloc no es va fer cap fotografia ni evidentment cap
actuacioacute arqueologravegica drsquourgegravencia Lrsquouacutenic que queda eacutes la memograveria oral dels testimonis
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
23
Eacutes molt probable que els cossos que es van trobar pertanyessin a una petita necrogravepolis
orientada cap a lrsquooest i situada a la part de fora dels murs que la maquinagraveria va posar al
descobert ategraves que segons els testimonis es van localitzar uns metres abans drsquoarribar
a aquests murs La presegravencia de teules barrejades amb els esquelets srsquoexplica pel tipus
drsquoenterrament realitzat mitjanccedilant teules planes calccedilades al terra formant un prisma
triangular Cal dir que aquest tipus drsquoenterrament va ser forccedila frequumlent a lrsquoetapa tardo-
romana especialment entre els segles III i V
Enterrament de tipus tegula
44 CARACTERIacuteSTIQUES DELS MURS
Els dos trams de mur es van aixecar segons la tipologia drsquoopus incertum eacutes a dir estan
fets de maccediloneria amb pedres de diferents mides sense treballar descansant unes
sobres les altres i subjectades mitjanccedilant morter de calccedil Tenen diferent gruix la qual
cosa indica que tenien una funcioacute diferent Eacutes probable que el mur B que teacute una
amplada de 55 cm correspongui a una paret exterior o de cagraverrega mentre que el mur
A que fa 46 cm correspongui a una paret secundagraveria o interior
a) Mur A (orientacioacute sud-est)
- Amplada 46 cm
- Alccedilada 70 cm
- Llargada (cara interna) 60 cm
- Llargada (cara externa) 75 cm
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
24
Llargada Cara interior
Amplada
Alccedilada
b) Mur B (orientacioacute sud-oest)
- Amplada 55 cm
- Alccedilada 65 cm
- Llargada (cara interna) 85 cm
- Llargada (cara externa) 130 cm
Llargada interior Amplada
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
25
Alccedilada
45 LA VIA DE COMUNICACIOacute AMB DERTOSA
La vall del riu Ebre ha estat des de sempre una via de comunicacioacute natural tant fluvial
com terrestre Aixograve fa pensar en lrsquoexistegravencia drsquouna ruta interior de segon ordre que
resseguint el curs del riu permetia arribar a la ciutat de Caesaraugusta (Saragossa) En
el territori de lrsquoantiga Dertosa aquesta via devia vorejar els Ports i a part de facilitar el
desplaccedilament cap a lrsquointerior connectava diversos establiments romans situats a les
faldes del massiacutes per tant una mica apartats de la Via Augusta
Lrsquoestabliment dels Serdans tot i trobar-se allunyat de les principals xarxes de
comunicacioacute segurament estava comunicat amb Dertosa a traveacutes drsquoun camiacute que
seguint el curs del barranc anava descendint fins al lloc anomenat laquoels Estretsraquo En
aquest tram antigament la carretera continuava per la banda esquerra la qual cosa
permetia salvar fagravecilment el congost que hi ha Un cop superat aquest obstacle el camiacute
seguia en direccioacute a Dertosa i creuava el barranc de la Conca meacutes avall cap al sud per
algun indret on el desnivell era meacutes suau Fins i tot no es pot descartar que es bifurqueacutes
en algun punt de manera que tambeacute fos possible arribar als establiments que hi havia
a prop de lrsquoEbre a lrsquoalccedilada drsquoAldover o Xerta
46 CROQUIS HIPOTEgraveTIC
Com que no srsquoha fet cap excavacioacute ni cap prospeccioacute eacutes impossible delimitar
exactament lrsquoespai que ocupava aquest jaciment De tota manera si observem
lrsquoorientacioacute dels dos petits trams de mur conservats es pot plantejar una hipogravetesi de
com srsquoorientaven en relacioacute al torrent que amb tota seguretat delimitava la continuiumltat
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
26
de la construccioacute en direccioacute nord-est i sud Es evident que el dia que es duguin a terme
els treballs drsquoexcavacioacute hauran de comenccedilar per aquest punt en direccioacute nord-oest per
tal de comprovar si el tram que hi ha a la vista teacute continuiumltat en aquesta direccioacute
5 ESTUDI DEL MATERIAL TROBAT
51 PROCEDEgraveNCIA GEOLOgraveGICA I COMPOSICIOacute QUIacuteMICA DE LA PASTA CERAgraveMICA
De lrsquoobservacioacute de la pasta que es va fer servir en la fabricacioacute del material ceragravemic
que ha aparegut fins ara als Serdans i tenint en compte que no hem pogut fer cap estudi
de laboratori deduiumlm que el material que srsquoha trobat fins ara teules un fragment de
doli i una antefixa comparteixen una composicioacute quiacutemica molt similar eacutes a dir es
tracta de la mateixa argila Aixograve vol dir que amb tota seguretat procedeixen de la
mateixa terrisseria Eacutes cert que hi ha la possibilitat que aquest material hagueacutes vingut
drsquoun altre lloc i srsquohagueacutes transportat fins als Serdans per a utilitzar-se en la construccioacute
de la suposada vilmiddotla ruacutestica perograve com que el color i la composicioacute de lrsquoargila
coincideixen amb el terra argiloacutes que encara hi ha en la finca agriacutecola actual que hem
anomenat argiler dels Serdans i en lrsquoargiler del coll drsquoAlfara a uns 500 m de distagravencia
probablement hem de pensar que el material de terracota que estudiarem es va fer aquiacute
mateix eacutes a dir que estem davant un centre terrisser que devia subministrar materials
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
27
de construccioacute a la ciutat de Dertosa i les vilmiddotles situades a les terrasses fluvials de
lrsquoEbre
Argiler dels Serdans Argiler del coll drsquoAlfara
Els operaris drsquoaquest centre devien utilitzar lrsquoargila que hi havia in situ i la de lrsquoargiler
del coll drsquoAlfara33 i les devien barrejar ja que la composicioacute quiacutemica de lrsquoargila
drsquoaquest lloc eacutes altament calcagraveria la qual cosa donava consistegravencia a les peces Aquest
element calcari amb guixos i feldespats correspon als granets blancs que destaquen
sobre la base drsquoargila
Fragment de roca argilosa de lrsquoargiler del coll drsquoAlfara Sorra argilosa i granets calcaris resultants
Aquesta argila es caracteritza per ser de tipus secundari eacutes a dir del tipus drsquoargiles
vermelles amb abundant presegravencia de partiacutecules drsquoogravexid fegraverric procedecents de capes
sedimentagraveries que apareixen en nivells molt superficials
33 Aquest argiler encara srsquoexplotava a principis dels segle XX per a lrsquoobtencioacute de guixos argila i calccedil
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
28
Aixiacute doncs la pasta ceragravemica que utilitzaven era la mateixa per a tots els productes
que elaboraven teules antefixes vasos ceragravemics etc La composicioacute es basava en una
barreja drsquoargiles i feldespats amb desgreixants de mida reduiumlda que els artesans afegien
per evitar transformacions del relleu de la peccedila durant la coccioacute ja que rebaixaven la
temperatura de fundicioacute34 de manera que es podien conservar inalterades les
caracteriacutestiques originagraveries de la massa argilosa Els desgreixants a meacutes a meacutes
incrementaven la consistegravencia de la pasta bastant porosa facilitaven la impermeabilitat
i augmentaven la resistegravencia de la peccedila resultant35
Massa argilosa amb inclusions vermelles blanques i fragments de mica
Drsquoaltra banda tot i que no hem pogut recoacuterrer a cap tegravecnica de laboratori per fer una
anagravelisi quiacutemica a partir drsquoun observacioacute detallada de totes les peces hem identificat
diversos minerals que actuaven com a desgreixants propis de la massa argilosa com
ara la calcita el feldespat i la mica Hem detectat de manera homogegravenia inclusions
vermelles (ogravexids fegraverrics) i blanques (guixos calises arenisques etc) la qual cosa
indica que aquests elements ja es trobaven de manera natural en lrsquoargila Lrsquouacutenic grup
de minerals que sembla haver estat afegit de forma intencional soacuten les miques daurades
que apareixen abundantment en les pastes de produccioacute local poc depurades36
34 Lrsquoargilla acostuma a courersquos entre els 950deg i 1100deg C 35 Vegeu httpscawikipediaorgwikiArgila 36 NEGRE J De Dertosa cit 195
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
29
52 LES TEULES
521 Descripcioacute de la seva troballa i estat de conservacioacute
Hi ha dos contextos molt diferents que han envoltat la troballa de les teules Drsquouna
banda tenim les dues teules que tot i estar en estat fragmentari srsquohan pogut
recompondre Aquestes dues teules van sortir a la llum el 1965 quan es van fer les obres
per obrir el nou tram de carretera Segons les fonts orals correspondrien a les teules
que cobrien els cossos de la necrogravepolis i srsquohaurien conservat senceres fins que les
magravequines van remoure el terra i van acabar trencant-les Per sort alguacute va tenir cura de
recollir-les Actualment la seva propietagraveria ha consolidat amb un suport de fusta fet
expressament la qual cosa ha permegraves que srsquohagin mantingut en bon estat
Les dues teules tipus tegula encaixades en un marc de fusta
En canvi els altres fragments de teules han anat aflorant des de 1982 fins a lrsquoactualitat
Es tracta de trossos de mides molt diferents que en general han aparegut
superficialment
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
30
522 Tipologia i datacioacute
Dels dos tipus de teules que feien servir els romans tegulae37 teula plana i rectangular
i imbrex38 teula cogravencava als Serdans de moment nomeacutes nrsquohan aparegut del primer
Una explicacioacute probable drsquoaquesta circumstagravencia la trobem en el proceacutes de reutilitzacioacute
dels materials drsquoaquest jaciment que ha tingut lloc durant segles Tenint en compte que
les tegulae van deixar drsquoutilitzar-se cap al segle VII39 eacutes normal que les imbrices
anessin molt buscades perquegrave es van convertir en un material de construccioacute molt
adequat per cobrir el sostre de les cases Per tant no ens ha drsquoestranyar que en general
se nrsquohagin conservat tan poques perquegrave segurament que va ser un dels primers
materials destinats a ser reutilitzats
Elements drsquoun teulat segons Daremberg-Saglio
Prenent com a referegravencia la catalogacioacute de teules galo-romanes que va fer J Chauffin40
sembla que pel tipus drsquoencaix i la forma de les revores de les teules caldria situar-les
al voltant del segle III
Les teules romanes solien ser drsquoargila tot i que se nrsquohan conservat algunes elaborades
amb altres materials Les planes i rectangulars disposaven de dues pestanyes o revores
37 La paraula llatina tegula procedeix de lrsquoarrel teg- que significa laquocobrirraquo Per a meacutes informacioacute sobre aquesta etimologia vegeu sv ERNOUT A i MEILLET A Dictionnaire eacutetymologique de la langue latine
Histoire des mots Pariacutes Klincksieck 1967 38 El terme imbrex procedeix de imber lsquoplujarsquo perquegrave gragravecies a la forma corba que tenia desaiguava
lrsquoaigua de la pluja a dues vessants vegeu sv ERNOUT A i MEILLET A cit Sant Isidor (Etimologies
XIX 10 15) doacutena aquesta explicacioacute sobre lrsquoetimologia dels mots tegula i imbrex Tegulae vocatae quod
tegant aedes et imbrices quod accipiant imbres eacutes a dir laquosrsquoanomenen tegulae perquegrave cobreixen els
edificis i imbrices perquegrave contenen les plugesraquo 39 RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa ceraacutemica de aplicacioacuten arquitectoacutenica desde eacutepoca protoibeacuterica hasta eacutepoca
visigoda (ssVII aC-VIII dC)raquo en La Ruta de la ceraacutemica Castelloacute Ed Alicer 2000 32-37 40 CHAUFFIN J laquoLes tuiles gallo-romaines du BasDauphineacuteraquo CNRS Gallia XIV 1956 81-88
Imbrex
Tegula
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
31
pels dos costats meacutes allargats amb encaixos que permetien que una teula descanseacutes
sobre lrsquoaltra i quedeacutes ben falcada
Logravegicament aquestes peces tan grans aiumlllaven molt beacute la vivenda de lrsquoaigua de pluja i
segons com estigueacutes dissenyada la teulada la dirigien o beacute cap a algun impluvium o beacute
cap a lrsquoexterior de lrsquoedifici
523 Caracteriacutestiques i mides
Els oriacutegens drsquoaquests elements constructius que es feien servir en les cobertes de les
teulades els trobem en el moacuten grec De fet molts temples grecs estaven coberts amb
grans teules del tipus tegula sovint de marbre combinades amb teules imbrices les
quals tenien forma diegravedrica conegudes tambeacute com a corinthiaces perquegrave sembla que
va ser a Corint on es van utilitzar per primera vegada Despreacutes es van afegir les imbrices
lacograveniques que ja eren semiciliacutendriques o semitroncocograveniques41
Drsquoaltra banda cal destacar les marques de produccioacute En el cas de les dues teules que
srsquohan conservat iacutentegres observem tres traccedilos amb forma de ldquoNrdquo fets al voltant del
segell del terrisser el qual deixava una marca impresa mitjanccedilant un tampoacute que podia
ser metagravelmiddotlic o de fusta La marca drsquoaquest segell es troba en una zona visible a la part
plana de la teula
Marques visibles del segell de lrsquoartesagrave i la ldquoNrdquo
41 DAREMBERG CH I SAGLIO E Dictionnaire des antiquiteacutes grecques et romaines s v laquoTegularaquo Pariacutes
Hachette 1877-1919 Versioacute digital drsquoaquesta obra Universidad de Toulouse-Le Mirail httpdagruniv-tlse2fr
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
32
Les mides de les teules tipus tegula variaven una mica drsquouna zona a una altra ja que
no hi havia una mida estagravendard fixada perograve en general oscilmiddotlaven al voltant dels dos
peus romans (bipedalis) segons indica Vitruvi42 eacutes a dir uns 60 cm aproximadament
pel costat meacutes gran i drsquoun peu i mig uns 45 cm pel costat meacutes petit
Les mides de les imbrices por la seva banda feien 40 cm de llarg 12 cm drsquoample per
la banda meacutes estreta 17 cm drsquoample per la banda amb la curvatura meacutes ampla i 19 cm
de gruix
El pes drsquouna tegula en cru estava al voltant de 12 kg i un cop cuita al voltant de 7 kg
en canvi una imbrex en cru pesava uns 6 kg i despreacutes de la coccioacute uns 35 kg De tot
plegat podem deduir que els sostres havien drsquoaguantar un pes considerable
aproximadament uns 35 kgm2 calculant que per cada m2 calia ben beacute 4 tegulae i 2
imbrices
Pel que fa a les mides drsquoaquestes dues teules coincideixen forccedila amb la bipedalis
descrita per Vitruvi
Teula 1
-Estat sencera perograve amb una esquerda central que parteix la teula en dues parts
Disposa drsquoencaixos en els quatre extrems
-Llargada 62 cm
-Amplada 47 cm (incloses les revores i els encaixos)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Amplada de la revora 25 cm (la part meacutes estreta) 4 cm (la part meacutes ampla)
-Pes 8 kg aprox
-Gruix de la base 2 cm
42 VITRUVI POLmiddotLIOacute De architectura libri VII editor F Krohn Leipzig Teubner 1912 Versioacute digital
en Perseus Project
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
33
Teula 2
-Estat sencera perograve amb dues esquerdes que parteix la teula en tres trossos
-Llargada 62 cm
-Amplada 47 cm (incloses les revores i els encaixos)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Amplada de la revora 25 cm (la part meacutes estreta) 4 cm (la part meacutes ampla)
-Pes 8 kg aprox
-Gruix de la base 2 cm
Teula 3
-Estat fragmentari Correspon a lrsquoencaix de la banda dreta part inferior de la teula
-Dimensions 27 cm x 21 cm x 165 cm
-Amplada de la revora 25 cm (part meacutes estreta) i 3 cm (part meacutes ampla)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Encaix 8 cm
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
34
-Gruix de la base 2 cm
Teula 4
-Estat fragmentari Correspon a lrsquoencaix de la banda esquerra part superior de la teula
-Dimensions 20 cm x 19 cm x 9 cm
-Amplada revora 3 cm (part meacutes estreta) i 4 cm (part meacutes ampla)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Encaix 8 cm
-Gruix de la base 2 cm
Teula 5
-Estat fragmentari Correspon al lateral de la banda dreta
Dimensions 33 cm x 175 cm x 125 cm x 17 cm
Amplada revora 3 cm (part meacutes estreta) i 4 cm (part meacutes ampla)
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
35
Alccedilada de la revora 3 cm
Encaix 8 cm
Gruix de la base 2 cm
Teula 6
-Estat fragmentari Correspon al lateral dret de la part central de la teula
-Dimensions 46 cm x 25 cm x 31 cm
-Amplada revora 2 cm (part meacutes estreta) i 4 cm (part meacutes ampla)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Gruix de la base 2 cm
524 La manufactura
La fabricacioacute dels materials de construccioacute principalment teules i maons requeria la
presegravencia de forns forccedila especiacutefics de manera que resultava molt meacutes pragravectic i barat
construir el forn on es trobava lrsquoargiler o molt a prop seu meacutes que no pas construir-lo
en el lloc on srsquohavia drsquoaixecar la construccioacute
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
36
Els forns on es podien aconseguir temperatures molt elevades funcionaven amb molta
quantitat de llenya la qual cosa significa que aquesta mategraveria primera havia de trobar-
se molt a prop eacutes a dir calia tenir proper algun bosc o disposar drsquoun sistema de
transport de llenya que assegureacutes un subministrament constant
En aquests tallers el treball estava molt repartit de manera que cadascuacute tenia assignada
una tasca Hi havia els llenyataires que srsquoencarregaven de tallar i subministrar la llenya
adient els teulers professionals que tenien la funcioacute de preparar les teules i els maons
enfornar-los i courersquols i els fusters especialitzats en la construccioacute de sostres En la
majoria drsquoocasions perograve aquest treball estava en mans drsquoesclaus
Un cop les peces drsquoargila havien sortit ja cuites del forn adquirien les qualitats progravepies
de la ceragravemica Durant el proceacutes de coccioacute perograve calia que el forn arribeacutes a temperatures
molt altes entre els 900ordm i 1100ordm C El forn meacutes emprat pels romans va ser lrsquoanomenat
forn de graella Es tracta drsquoun forn amb dues cagravemeres de tir vertical en quegrave la caldera
estagrave separada de la cambra de coccioacute per una estructura sogravelida realitzada en obra que
es coneix com a graella Els forns de graella podien tenir planta circular ovalada o
rectangular43
Per tal de sustentar la graella es construiumlen arcs de mig punt o apuntats normalment
fets de maons i mitjanccedilant un gran pilar situat a la part inferior a la cambra de
combustioacute srsquoaconseguia lrsquoestabilitat de la graella
Ara per ara al jaciment dels Serdans no srsquoha descobert cap indici sobre la possible
ubicacioacute drsquoun forn Podria ser que una part la meacutes superficial hagueacutes estat arrassada
al llarg dels segles amb el reaprofitament habitual del material i que la zona de
combustioacute com que generalment es trobava sota terra encara resti amagada i coberta
per la terra dels camps de conreu
Pel que fa a les teules imbrices les fabricaven mitjanccedilant un motlle trapezoidal de fusta
srsquohi posava la massa drsquoargila i a continuacioacute es passava una fusta per enrasar beacute tot el
motlle Tot seguit se li donava la forma corva amb lrsquoajuda drsquoun altre motlle corvat En
43 DAREMBERG CH I SAGLIO E cit s v laquoFurnusraquo
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
37
canvi les teules tegulae srsquoobtenien amb lrsquoajuda drsquoun sol motlle que ja comptava amb
les revores i els encaixos corresponents44
Fabricacioacute drsquouna tegula
525 La construccioacute drsquouna teulada romana
Normalment els romans construiumlen les cobertes de les cases amb bigues de fusta que
situaven paralmiddotlelament a la distagravencia convenient Al seu torn les bigues descansaven
sobre una jagravessera una gran biga situada al carener Per sota de les bigues hi havia una
estructura de fusta anomenada cintra que les reforccedilava
Les teules descansaven sobre taulons de fusta o directament sobre les bigues a les quals
de vegades es fixaven mitjanccedilant claus Les teules es juxtaposaven per la banda on les
revores eren meacutes grans de manera que la part meacutes gruixuda srsquoorientava aiguumles avall i
se superposava a lrsquoextrem contrari de la teula inferior els encaixos dels extrems
facilitaven lrsquoensamblatge A mesura que srsquoanaven colmiddotlocant les tegulae les juntes que
quedaven entre la revora drsquouna teula i la de lrsquoaltra es cobrien amb imbrices amb un
diagravemetre suficient per abastar les juntes de les peces rectangulars Aquestes mateixes
teules perograve de mida una mica meacutes gran es colmiddotlocaven al cavalloacute superior de la teulada
44 httpwwwacademiaedu3192209Materiales_Latericios_Romanos_aplicados_a_la_construccioacuten
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
38
per cobrir la separacioacute que quedava entre les teules de la part superior dels rius que
donaven a un vessant i a lrsquoaltre si era el cas que la teulada era a dos vessants45
Cada filera de tegulae formava un canal o riu que evacuava les aiguumles de la pluja cap a
lrsquoexterior
Esglaonament de les teules
Reproduccioacute drsquouna teulada romana Museacutee Archeacuteologique Palais Rohan Estrasburg Foto H Graciagrave
45 DAREMBERG CH I SAGLIO E cit s v laquoTectumraquo
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
39
53 EL DOLI
531 Descripcioacute de la seva troballa i estat de conservacioacute
La peccedila de ceragravemica que tractarem a continuacioacute la va trobar el 2014 el senyor Joan
Valentiacute Royo veiacute drsquoAlfara de Carles mentre passejava per lrsquoindret del jaciment
Concretament el lloc de la troballa se situa a la banda esquerra en direccioacute a Alfara de
Carles a tocar del marge de pedra seca i molt a prop del punt on hi ha les restes dels
dos murs
En aquests moments es troba dipositada al Museu drsquoAlfara de Carles Segurament es
tracta drsquoun fragment de doli del llatiacute dolium lsquogerra tenallarsquo que pel gruix que presenta
devia tenir unes parets i unes mides considerables En concret sembla que correspon a
un fragment de la part superior de la boca
532 Tipologia i datacioacute
A diferegravencia de les classificacions drsquoaltres grups ceragravemics la tendegravencia meacutes
generalitzada entre els investigadors actuals no eacutes establir tipologies de dolia en funcioacute
de la cronologia sinoacute de la forma de les seves revores perquegrave les peces que han
perviscut ho han fet en un estat forccedila fragmentari i les parets drsquoaquests recipients
ofereixen molt poca informacioacute Evidentment nomeacutes les peces completes permeten
obtenir dades importants a tenir en compte com ara les mides i la capacitat46
Per la forma de la revora de la boca eacutes evident que la peccedila a la qual pertanyia el
fragment devia tenir un coll forccedila pla
46 SALIDO DOMIacuteNGUEZ J Los dolia en Hispania caracterizacioacuten funcionalidad y tipologia Manual
de ceragravemica romana III Madrid Museo Arqueoloacutegico Regional de la Comunidad de Madrid 2017 250
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
40
Seccioacute del coll i la boca del doli
Pel que fa a la datacioacute cal assignar-li una cronologia que oscilmiddotla entre els segles II-IV
igual que la resta del material que fins ara srsquoha trobat in situ
533 Caracteriacutestiques i mides
De lrsquoobservacioacute drsquoaquest fragment es dedueix la simplicitat i la poca cura amb quegrave va
ser elaborada la peccedila per exemple la vora de la boca no teacute cap tipus de motllura eacutes
completament llisa com si fos una continuacioacute de la resta del cos Amb la mateixa
pasta ceragravemica que es feien les teules i les antefixes es va elaborar aquest doli que tenia
un gruix de paret considerable aproximadament uns 3 cm
La pasta drsquoaquest tipus de recipient estava poc depurada Srsquohi pot veure una gran
quantitat de desgreixants que srsquoafegien per tal drsquoassegurar la resistegravencia necessagraveria en
un objecte drsquoaquestes mides
A la cara interior srsquoaprecien encara les liacutenies del torn i les ditades que el terrisser va
deixar quan volia rectificar el coll del doli
Detall de les ditades del terrisser i marques del torn
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
41
Pel que fa a lrsquoexterior el fragment no dona cap informacioacute sobre si disposava o no de
nanses
La fabricacioacute de dolia amb torn limitava forccedila les mides que podien tenir eacutes a dir no
era possible crear peces molt grans per les limitacions drsquoaquesta tegravecnica perograve siacute que
podien arribar a tenir unes dimensions considerables si lrsquoartesagrave era hagravebil Fent un cagravelcul
aproximat a partir del fragment conservat que mesura 14 cm a la part corresponent a
la boca i 21cm de llargada la peccedila sencera amb forma ovoide i base plana segurament
tenia una boca amb un diagravemetre que mesurava entre 30 i 35 cm i amb una alccedilada entre
90 i 100 cm la part meacutes ampla de la panxa devia mesurar tambeacute entre 90 i 100 cm de
diagravemetre i la base devia tenir un diagravemetre similar al de la boca Pel que fa al pes devia
oscilmiddotlar entre 30 i 35 kg amb capacitat per a uns 800 litres
Reconstruccioacute hipotegravetica del doli
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
42
En la cara interior el fragment no presenta cap indici que el recipient quan estava
sencer srsquohagueacutes utilitzat per guardar-hi algun producte
Com que aquests recipients pesaven molt no eren fagravecil de traginar tot i aixiacute es feien
servir tambeacute com a contenidors per al transport de productes tant per terra com per
mar47 Per tot plegat pensem que la peccedila a la qual pertany aquest fragment es deuria
fabricar per a uacutes propi dels que formaven part de lrsquoestabliment
Els dolis disposaven de tapes (opercula) generalment fabricades amb ceragravemica que
podien tenir o no nanses Ara beacute majoritagraveriament es feien servir tapes de fusta la qual
cosa explica que se nrsquohagin trobat molt poques en les excavacions
534 Uacutes i manufactura
El doli doncs era un recipient de ceragravemica de grans dimensions semblant a una gerra
La seva grandagraveria era realment excepcional Tenia la panxa molt ampla i la boca
presentava una obertura que variava molt drsquoun model a un altre eacutes a dir hi havia
exemplars amb la boca tancada i nrsquohi havia amb la boca ampla En el moacuten antic es feia
servir per emmagatzemar-hi liacutequids (vi i oli) o sogravelids (gra llegums etc) durant un
periacuteode llarg de temps
Cal destacar que lrsquouacutes de dolia en els establiments rurals romans demostra un canvi
important en la manera drsquoexplotar i aprofitar els recursos agraris ja que permet
gestionar emmagatzemar i comercialitzar tant els productes drsquoautoconsum com els
excedents drsquouna manera totalment diferent de com srsquohavia fet abans de lrsquoocupacioacute
romana48
En general els dolia els fabricaven in situ terrissaires itinerants o professionals que
treballaven en tallers que estaven especialitzats en la produccioacute de ceragravemica per a
lrsquoarquitectura destinada als establiments rurals Es feien servir en llocs de produccioacute
com ara granges o explotacions agragraveries i en punts de venda com per exemple tavernes
47 Shan descobert restes de vaixells mercants romans amb dues o tres files de dolis al llarg de la quilla
falcats per evitar el seu desplaccedilament que servien com a contenidors fixos per al transport de vi Per a
meacutes informacioacute vegeu SALIDO DOMIacuteNGUEZ J cit 277 48 SALIDO DOMIacuteNGUEZ J cit 258
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
43
i magatzems urbans Els dolis tambeacute sutilitzaven en els teatres ja que per les seves
bones qualitats acuacutestiques permetien crear efectes sonors49
Els dos megravetodes demmagatzemar els dolis eren o beacute mantenir-los mig enterrats en el
sogravel o beacute dempeus sota sostre A diferegravencia de lagravemfora el doli no es considerava un
accessori a vendre juntament amb la mercaderia que contenia sinoacute que era simplement
un contenidor per emmagatzemar o transportar productes
Dolium del Museo Arqueoloacutegico de Sevilla nordm inv REP1998156 de procedegravencia desconeguda (Fotografia J
Salido)
La fabricacioacute dels dolis era realment complexa ja que el torn nomeacutes es podia utilitzar
en peces petites o mitjanes de manera que quan es tractava de recipients molt grans
lrsquoartesagrave els havia de fer a magrave comenccedilant des de terra i sempre en un ambient caldejat
La tegravecnica utilitzada era la del tramat eacutes a dir a partir de la base el terrissaire amb les
seves mans la paleta i la massa anava afegint rotlles drsquoargila pregraveviament preparats
els moldejava i els anava ajuntant per trams fins que el cos del recipient arribava a
lrsquoalccedilada desitjada Un cop acabada la peccedila calia deixar-la assecar sota cobert fins que
perdeacutes la humitat A continuacioacute despreacutes de deixar-la a lrsquoaire lliure perquegrave srsquoacabeacutes
drsquoassecar al sol lrsquoentraven al forn50
Eacutes evident que la fabricacioacute drsquoaquest tipus de recipient no era fagravecil ni barata ja que
requeria magrave drsquoobra especialitzada Aixograve justifica que no hi haguessin produccions
49 httpscawikipediaorgwikiDoliUacutes_i_finalitat 50
SALIDO DOMIacuteNGUEZ J cit 246
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
44
massives i que normalment es limitessin a lrsquoagravembit local ja que el pes les dimensions i
la relativa fragilitat dificultaven molt el seu transport
54 LrsquoANTEFIXA
541 Descripcioacute de la troballa i estat de conservacioacute
Fins a principis de la degravecada dels vuitanta a la banda dreta on es troba el jaciment dels
Serdans en direccioacute a Alfara de Carles hi havia un bancal que estava plantat drsquooliveres
centenagraveries Tanmateix entre el 1983 i el 1984 el propietari drsquoaleshores va decidir
arrencar-les amb lrsquoobjectiu de plantar-hi ametllers Amb pocs dies maquinagraveria pesada
va arrencar les oliveres senceres tot deixant uns esvorancs enormes i profunds de 3 o
4 m drsquoamplada per 1 m de profunditat aproximadament
En veure que havien remogut la terra i a forccedila profunditat el meu pare que ja tenia
coneixent de lrsquoexistegravencia del jaciment va decidir fer-hi una vista Tombant pel bancal
va poder observar que en la majoria drsquoesvorancs hi havia forccedila quantitat de trossos
grans de teules romanes alguns dels quals va poder recollir abans que srsquoiniciessin els
treballs de replantament En un dels esvorancs perograve va observar que sobresortia un
tros de terracota que semblava tenir una forma molt peculiar De seguida va baixar fins
al fons de lrsquoesvoranc i va anar retirant la terra que cobria aquella peccedila que li havia cridat
lrsquoatencioacute Al cap drsquouna estona va poder desenterrar-la completament i vet aquiacute la gran
sorpresa que va tenir en veure que es tractava drsquouna antefixa51
Pel que fa al seu estat de conservacioacute cal dir que es troba en molt bones condicions
gairebeacute sencera a excepcioacute de lrsquoextrem dret que ha perdut una part de la revora
542 Tipologia i datacioacute
Lrsquooriacutegen drsquoaquest element decoratiu el trobem en el moacuten grec Lrsquoarquitectura grega
utilitzava antefixes esculpides en pedra que representaven motius o grups de certa
complexitat Plini el Vell52 diu que va ser el terrisser Butades de Corint el primer a
51 Per a la descripcioacute drsquoaquesta troballa ens hem basat en la informacioacute facilitada pel meu pare Guillem
Graciagrave i la sra Maria Glograveria Sabateacute propietagraveria actual de la finca 52 PLINI NH XXXV 57 Edicioacute de Karl Friedrich Theodor Mayhoff Leipzig Teubner 1906
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
45
elaborar peces de ceragravemica per substituir les de pedra Pel que fa a lrsquoarquitectura
romana sembla que lrsquouacutes de les antefixes hi va arribar a traveacutes dels etruscos
Antefixa eacutes una paraula que deriva del llatiacute antefixum laquoobjecte que es fixa a la part del
davantraquo53 Amb aquest terme els romans designaven un ornament arquitectogravenic sovint
amb forma triangular que es colmiddotlocava verticalment a lrsquoextrem inferior de la filera de
teules tipus imbrex En la cara exterior la que quedava a la vista solien tenir
representacions de caps humans animals fabulosos motius florals etc en canvi la part
posterior srsquounia a les teules imbrices abans de la coccioacute la qual cosa vol dir que hi
havia imbrices sense antefixa i drsquoaltres amb antefixa les que donaven al voladiacutes de la
cornisa
Pel que fa a la cronologia de lrsquoantefixa dels Serdans cal situar-la entre els segles II-IV
543 Caracteriacutestiques i mides
Lrsquoantefixa dels Serdans eacutes de terracota estagrave feta amb pasta argilosa atapeiumlda de
desgreixants com les teules i el fragment de doli estudiats anteriorment La seva forma
eacutes triangular i per a la seva fabricacioacute es va utilitzar un motlle perograve tot i aixiacute quan
srsquoextreia la peccedila del motlle calia fer-li diversos retocs a magrave principalment en els detalls
meacutes petits Aixiacute per exemple es deurien repassar a magrave les vuit fulles o logravebuls de la
palmeta recargolades cap a lrsquointerior a excepcioacute de les dues de lrsquoextrem superior on
srsquoaprecia una clara asimetria entre la banda esquerra i la dreta i els detalls de lrsquoenorme
cabellera del que sembla ser un eacutesser mitologravegic amb aparenccedila animal Igualment per
53 DAREMBERG CH i SAGLIO E cit s v laquoAntefixaraquo
antefixa
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
46
la banda del darrere encara srsquoaprecien les ditades que va deixar-hi el terrisser durant el
treball de compactar lrsquoargila en el motlle i unir lrsquoantefixa amb la teula imbrex
-Estat sencera Nomeacutes li falta un petit fragment de la banda inferior dreta
-Alccedilada 215 cm
-Amplada 18 cm
-Gruix 2 cm
-Pes 1 kg
Hem de pensar que aquest gruix era semblant al de les teules imbrices ja que totes dues
peces com hem explicat srsquounien per formar-ne una de sola
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
47
544 Funcioacute i motius decoratius
Les terracotes arquitectograveniques servien per decorar la part externa dels edificis54 La
tipologia de la decoracioacute eacutes molt diversa elements vegetals estilitzats palmetes caps
de Medusa magravescares teatrals cares femenines i qualsevol motiu que es pogueacutes adaptar
a la forma de lrsquoantefixa Normalment els motius iconogragravefics responen a les imatges de
moda de cada egravepoca motius religiosos poliacutetics o simplement estegravetics
Lrsquoantefixa dels Serdans teacute una decoracioacute doble o combinada eacutes a dir a la part superior
podem apreciar una palmeta i a la part inferior una figura que representa el cap drsquouna
Gorgona perograve amb un rostre que teacute les faccions i els trets propis de la cara i el cap drsquoun
lleoacute Val a dir que la presegravencia drsquoaquest monstre femeniacute de la mitologia grega en moltes
antefixes srsquoexplica perquegrave se li atribuiumlen virtuts apotropaiques per aixograve sovint es
representava amb la llengua fora ja que amb aquest posat es creia que allunyava els
mals esperits i els malvats un tret que ja es pot veure en les primeres creacions que
daten del segle VI aC55
El seu extraordinari poder capaccedil de petrificar qualsevol que intenteacutes mirar-la i les
seves virtuts protectores justifiquen que la seva imatge amb un cap que tenia serps en
lloc de cabells aparegui en les teulades de cases i temples
54 CRESPO ROS MS laquoUna terracota arquitectogravenica encontrada en el alfar de la Maja (Calahorra La
Rioja)raquo Kalakoricos 2 1997 275 55 LOacutePEZ CABALLERO J M laquoMedusa y medusas en Extremaduraraquo Revista de Estudios Extrementildeos
2016 tomo LXXII nuacutemero II 1310
Detall de la palmeta i del cap de la Gorgona de lrsquoantefixa dels Serdans Segles II-IV
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
48
545 La manufactura
La tegravecnica que es feia servir en la fabricacioacute de les antefixes seguia un procediment
que tenia diferents fases56
a) Creacioacute de lrsquoarquetip
Per tal drsquoelaborar una antefixa el primer que feien els artesans era crear normalment
amb argila un arquetip a magrave partint drsquouna idea original inspirada en la iconografia
predominant del moment Tambeacute era possible fer una copia drsquouna altra peccedila que ja
existia aleshores es creava un motlle i srsquoobtenia un prototip de segona generacioacute que
acostumava a ser una mica meacutes petit que lrsquooriginal
b) Elaboracioacute del motlle
Un cop srsquohavia creat lrsquoarquetip el pas seguumlent era courersquol o deixar-lo en cru en funcioacute
del tipus de motlles que es volguessin obtenir Nrsquohi havia de dos tipus el de ceragravemica
que era el meacutes habitual i el de creta (escaiola) que nomeacutes srsquoutilitzava per fer figures
de terracota de gran qualitat El motlle fet a partir de lrsquoarquetip o el prototip tenia un
aspecte de valva eacutes a dir representava el negatiu de la peccedila on lrsquoartesagrave encaixava un
bloc drsquoargila tova i feia pressioacute fins que lrsquoomplia completament sense que quedessin
bombolles
c) Reproduccioacute o estampillat
Per reproduir les antefixes mitjanccedilant motlles srsquoutilitzava la tegravecnica de lrsquoestampillat
que consistia a cobrir tot el motlle amb argila formant una capa uniforme Era important
calcular pregraveviament la quantitat drsquoargila que srsquohavia drsquoutilitzar ja que si lrsquoartesagrave feia
curt no en podia afegir meacutes perquegrave aixograve originava una junta que no nomeacutes deixava una
56 Per a la descripcioacute drsquoaquestes fases hem pres com a referegravencia lrsquoarticle de RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa
antigua manufactura de terracotas hispanorromanas (s I aC-s II dC)raquo Revista de Arqueologiacutea 194
1997 36-43
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
49
marca sinoacute que tambeacute era un punt degravebil per on la peccedila es podia fracturar Lrsquoartesagrave feia
pressioacute sobre lrsquoargila desplaccedilant-la des del centre cap als costats Lrsquouacutes drsquoaquesta tegravecnica
es pot observar en les ditades que deixava a la part posterior de lrsquoantefixa resultat de
la pressioacute que feia amb els seus dits per a encaixar lrsquoargila dintre del motlle
Ditades de lrsquoartesagrave a la part posterior de lrsquoantefixa
d) Assecament a lrsquoaire lliure
Quan lrsquoantefixa ja estava acabada srsquohavia drsquoassecar durant un temps a lrsquoaire lliure
Primer es deixava que la peccedila srsquoaneacutes deshidratant dintre del motlle on encara es
trobava de manera que lrsquoargila agafeacutes consistegravencia i es pogueacutes treure sense patir cap
deformacioacute Despreacutes les peces les deixaven en un lloc airejat i a lrsquoombra on no hi
toqueacutes directament el Sol ja que si no hagueacutes estat aixiacute lrsquoassecament hauria estat poc
homogeni eacutes a dir la capa superficial srsquohauria assecat massa i la meacutes profunda en
canvi hauria quedat tendra
El proceacutes drsquoassecament havia de ser molt lent sobretot en la primera fase ja que era
quan la peccedila tenia meacutes aigua i es podia trencar Tot seguit la peccedila srsquohavia de treure del
motlle i romandre en una superficie tova com ara un tros de tela o fusta que permeteacutes
un assecatge gradual
e) Retocs i unioacute de peces
Aixiacute que lrsquoargila aconseguia la duresa del cuir lrsquoartesagrave repassava la peccedila retocava els
detalls que no haguessin sortit beacute o que srsquohaguessin deteriorat durant el moment de
desemmotllar i allisava la part posterior amb les mans o una espagravetula per tal de poder
unir lrsquoantefixa amb la teula imbrex Un cop retocada la peccedila i allisada la zona de
contacte passava a unir-la amb la imbrex de la manera seguumlent primer creava la
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
50
barbotina una mena drsquoargila pastosa que servia com a pegament feta amb productes
minerals que proporcionaven meacutes adheregravencia a lrsquoargila segon aplicava la barbotina
entre les peces que havia drsquounir lrsquoantefixa i la imbrex finalment a fi de reforccedilar la
unioacute elaborava un cordoacute drsquoargila que lrsquoaplicava per sobre i per sota de la unioacute de les
peces57 A partir drsquoaquest moment ja es podia passar a la fase de cuita
Cordoacute drsquoargila que unia lrsquoantefixa amb la imbrex
f) Cuita i aplicacioacute drsquoun fons
Per a la cuita de les antefixes ja unides a les imbrices calia dur a terme dues
fornades successives en la primera la temperatura del forn estava entre 600ordm i
1000ordm C i les peces hi entraven sense cap berniacutes Quan ja estaven cuites lrsquoartesagrave
els aplicava un fons normalment blanc58 ja que srsquoelaborava amb una base de calccedil i
ogravexid de plom que feia la funcioacute drsquoadherent per tal que la capa de calccedil es fixeacutes a
lrsquoargila un cop dins al forn
Restes molt tegravenues de la capa de calccedil
57 RAMOS SAacuteINZ M L laquoProceso de fabricacioacuten de las antefijas en eacutepoca romana el caso de la Hispania
Citeriorraquo XXII Congreso Nacional de Arqueologiacutea Vigo vol I 1993 439 58 RAMOS SAacuteINZ M L Las terracotas arquitectoacutenicas de la Hispania romana la Tarraconense
Monografias de Arquitectura Romana nuacutem 31 32 Ed Universidad Autoacutenoma de Madrid 1996 55-
57
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
51
Aquest fons servia per a tapar els porus de lrsquoargila donar duresa i impermeabilitat i
preparar les peces per a la seva posterior coloracioacute Aixograve vol dir que totes les antefixes
tenien policromia encara que els colors no srsquohan conservat pragravecticament en cap
exemplar de la Hispagravenia romana perquegrave no eren colors ceragravemics eacutes a dir no es coiumlen
amb la peccedila sinoacute que es pintaven despreacutes i per aquest motiu lrsquoadheregravencia a la
superfiacutecie no era massa bona
Despreacutes drsquoaplicar el fons venia la segona cuita que es feia a una temperatura inferior
als 600ordm C per a evitar que lrsquoogravexid de plom es volatilitzeacutes i la calccedil perdeacutes adheregravencia
g) La policromia
La policromia consistia a donar color a la superficie de lrsquoantefixa i representava lrsquouacuteltima
fase abans drsquoentrar al circuit comercial Els colors meacutes habituals solien ser de tonalitat
forta vermells blaus verds grocs etc perograve no srsquohan conservat perquegrave no eren colors
ceragravemics
Eacutes probable que el procediment utilitzat per a fixar els colors fos la tegravecnica anomenada
encagraveustica que consistia a treballar els colors amb cera liacutequida la qual feia la funcioacute
drsquoaglutinant dels pigments
546 Comparacioacute amb altres antefixes trobades a les Terres de lrsquoEbre
Les antefixes tot i ser de terracota sempre han estat elements decoratius molt fragravegils
principalment pel lloc que ocupaven en les teulades dels edificis raoacute per la qual no sersquon
troben amb massa frequumlegravencia en les excavacions i si sersquon troben acostumen a estar en
estat fragmentari La seva presegravencia no nomeacutes en la nova urbanitzacioacute i
monumentalitzacioacute que va experimentar Dertosa sobretot a partir de finals del segle I
sinoacute tambeacute en el paisatge de les vilmiddotles que es van anar aixecant en les terrasses properes
a lrsquoEbre formava part drsquouna nova estegravetica que posava lrsquoart al servei de lrsquoarquitectura
Aquests petits detalls ornamentals de les teulades amb la seva iconografia i el seu
simbolisme tambeacute formaven part drsquouna nova manera drsquoentrendre la ciutat i el territori
del seu voltant en definitiva eren una manifestacioacute meacutes del proceacutes de romanitzacioacute59
59 ABASCAL J M CEBRIAacuteN R CANO T laquoAntefijas romanas de Segogravebriga (Hispania Citerior)raquo
AnMurcia 16 2000 130
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
52
Desgraciadament a la zona de les Terres de lrsquoEbre srsquohan localitzat molt poques
antefixes Al Museu de Tortosa sersquon conserven dues datades entre finals del segle I aC
i principis del segle I dC que procedeixen del nucli urbagrave de lrsquoAmpolla60 (Baix Ebre)
Van ser trobades a principis del segle XX en els baixos drsquouna casa drsquoaquesta poblacioacute
durant unes obres de reforma Per les notiacutecies que ens han arribat eacutes probable que
nrsquohaguessin aparegut meacutes perograve nomeacutes srsquohan conservat aquestes dues que lrsquoarquitecte
Joan Abril srsquoencarregagrave de guardar i lliurar a lrsquoantic Museu Municipal de Tortosa del
qual en fou fundador Pel que fa a les caracteriacutestiques morfologravegiques soacuten emmotllades
i no tenen una forma tan triangular sinoacute meacutes aviat arrodonida en lrsquoextrem superior Les
dues presenten la imatge drsquouna dona sense cap altre element decoratiu Les cares de les
figures femenines estan molt desgastades En lrsquoantefixa B podem apreciar les restes de
la capa de calccedil que com hem explicat aplicaven abans de la pintura Pel que fa a la
pasta lrsquoantefixa A es va elaborar amb argila vermella mentre que la B teacute una tonalitat
meacutes marronosa Tant en un cas com en lrsquoaltre es pot apreciar la presegravencia de
desgreixants sobretot calcites
A B
Antefixes procedents del nucli urbagrave de lrsquoAmpolla Museu de Tortosa
Al Museu de les Terres de lrsquoEbre a Amposta es conserva tambeacute un fragment
drsquoantefixa emmotllada que devia tenir una forma meacutes triangular tot i que lrsquoextrem
superior estagrave una mica desgastat Procedeix del jaciment romagrave de la Carrova
(Amposta) Curiosament presenta una iconografia molt similar a la dels Serdans ja que
60 Alguns investigadors creuen que lactual Ampolla correspon a la mansio Tria Capita (Vas III de
Vicarello) que situada just a la vora de la Via Augusta era el primer punt de parada per als viatgers que
sortien de Dertosa cap a Tagraverraco Aquesta doble possibilitat de comunicacioacute tant per via terrestre
mitjanccedilant la Via Augusta com mariacutetima devien convertir-la en un punt estrategravegic del territori del
municipi de Dertosa a meacutes de ser un lloc on es devien desenvolupar activitats comercials Sobre la Via
Augusta a Catalunya i la mansio Tria Capita vegeu PALLIacute AGUILERA F La Via Augusta en Cataluntildea
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona 1985 159
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
53
es pot observar la part superior drsquouna palmeta amb els logravebuls recargolats cap a lrsquointerior
excepte els dos de lrsquoextrem superior Pel que fa a lrsquoargila eacutes de color vermell amb
poca quantitat de desgreixants del tipus de feldespats i calcites Tampoc no srsquoaprecien
fragments de mica La superfiacutecie estagrave molt esquerdada Cronologravegicament sembla
anterior a la dels Serdans i per la mida de les fulles de la palmeta no es pot descartar
que aquest motiu ocupeacutes tota la superfiacutecie de la peccedila
Fragment drsquoantefixa Museu de les Terres de lrsquoEbre Amposta
La iconografia drsquoaquesta peccedila trobada en un lloc proper a Amposta juntament amb la
dels Serdans al cor de les muntanyes dels Ports demostra que el motiu de la palmeta
estava forccedila arrelat en el territori ebrenc de manera que devia haver motlles diferents
perograve drsquoaspecte similar
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
54
6 CONCLUSIONS
Despreacutes drsquoestudiar el context geogragravefic i histograveric del jaciment romagrave dels Serdans i
analitzar les estructures murals que queden a la vista i el material que srsquohi ha trobat
podem arribar a una segraverie de conclusions que permetran decantar-nos per una de les
dues hipogravetesis que plantejagravevem al principi del treball
a) Les condicions geogragravefiques que proporcionen el barranc de la Conca la vall
Cervera i el barranc del Llop amb la seva abundagravencia de recursos naturals molts
diversos (fauna minerals manantials boscos etc) van jugar un paper molt
important a lrsquohora de triar la ubicacioacute de lrsquoestabliment dels Serdans de la mateixa
manera que tambeacute van influir en els assentaments que hi van dur a terme pobladors
anteriors ja sigui a la prehistograveria o durant el periacuteode ibegraveric i pobladors posteriors
des de lrsquoegravepoca medieval fins a principis del segle XX Eacutes evident doncs que si en
egravepoca romana els fundadors del jaciment dels Serdans buscaven principalment un
indret ben orientat ric en recursos naturals amb un punt drsquoaigua proper i amb
alguna via de comunicacioacute que connecteacutes amb la capital del territori Dertosa als
Serdans el van trobar
b) Davant el dilema inicial de si es tracta drsquouna vilmiddotla ruacutestica dedicada a lrsquoexplotacioacute
dels recursos naturals del lloc o si cal parlar drsquouna terrisseria especialitzada en
materials de construccioacute creiem que de moment la segona opcioacute cada vegada
agafa meacutes pes tot i que hauriacuteem de poder disposar drsquoinformacioacute complementagraveria
com per exemple una anagravelisi quiacutemica molt meacutes detallada de lrsquoargila i la pasta que
es va utilitzar en lrsquoelaboracioacute de les peces trobades per poder dir-ho amb total
seguretat Detectar la procedegravencia geologravegica de lrsquoargila de les peces trobades
ajudaria a determinar si es van produir realment in situ o si contragraveriament van
ser objecte de comerccedil eacutes a dir comprades en un altre lloc i drsquoaltra banda tambeacute
donaria informacioacute sobre les habilitats i els coneixements tegravecnics dels artesans
que hi van intervenir tipus de coccioacute desgreixants utilitzats etc
c) Amb tot si el resultat de lrsquoestudi de les peces demostreacutes que es tracta drsquoun material
procedent drsquouna altra zona voldria dir que estem davant una vilmiddotla ruacutestica que
devia comptar amb una agraverea residencial de la qual lrsquoantefixa en seria ara per ara
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
55
el testimoni meacutes evident i una altra agraverea dedicada als usos derivats dels treballs
agriacutecoles i forestals Eacutes cert que totes les evidegravencies porten a pensar que es tracta
drsquouna terrisseria perograve fins que no hi hagi una excavacioacute o una prospeccioacute no en
tindrem la certesa absoluta Per tant no podem descartar completament la
possibilitat que es tracti drsquouna vilmiddotla romana ruacutestica que despreacutes de ser
abandonada a banda del reaprofitament tradicional de materials per a altres
construccions srsquoaneacutes derruint amb el pas del temps de manera que la teulada
acabeacutes caient sobre les estances i ho cobriacutes tot aixograve explicaria que a nivell
superficial les teules siguin el material meacutes frequumlent
d) La cronologia drsquoaquest suposat centre terrisser lrsquohem de situar al Baix Imperi
entre els segles II i finals del IV Durant aquest temps de funcionament eacutes normal
que hi haguessin baixes entre els operaris la majoria dels quals per cert solien
ser esclaus que treballaven en condicions precagraveries Per tant aquests treballadors
devien disposar com passava en la majoria de vilmiddotles drsquoun espai destinat als
enterraments eacutes a dir una necrogravepolis que estaria situada a la part exterior del
recinte Desgraciadament la modificacioacute del traccedilat de lrsquoactual carretera TV-3422
va esborrar els pocs vestigis que en quedaven
e) La construccioacute drsquouna terrisseria a lrsquoindret dels Serdans eacutes forccedila versemblant ja
que alliacute mateix hi ha un argiler amb argila vermella de bona qualitat perograve amb
pocs desgreixants Aquest fet justificaria la necessitat de recoacuterrer a un altre argiler
el que es troba a un quilogravemetre del poble en el lloc conegut com a coll drsquoAlfara
molt meacutes ric en aquest tipus de minerals Drsquoaquests dos argilers doncs srsquohauria
pogut obtenir la mategraveria primera per a lrsquoelaboracioacute de la pasta amb quegrave
suposadament es van fabricar tots els materials de construccioacute que srsquohan anat
localitzant fins ara i que devien tenir com a destinacioacute Dertosa i les principals
vilmiddotles romanes de la zona
f) Eacutes evident que els treballs agriacutecoles que srsquohan realitzat durant segles en el lloc que
ocupava el centre terrisser dels Serdans han canviat molt el paisatge i alhora han
anat degradant les restes fins gairebeacute esborrar-ne lrsquoexistegravencia Ara beacute estem
convenccediluts que el topogravenim laquoAlfararaquo dorigen agraverab conserva encara el record
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
56
drsquoaquella teuleria En aquest sentit lrsquohistoriador tortosiacute E Bayerri61 creu que
laquoAlfararaquo proveacute drsquoal-fakhar que significa lsquoteuleriarsquo la qual cosa donaria a
entendre el que ja hem dit que en aquest lloc existia antigament algun establiment
dedicat a la fabricacioacute de teules en canvi Alcover-Moll62 considera que deriva
drsquoal-ḥārā lsquopoblet llogaretrsquo una opinioacute que tambeacute comparteix J Negre63 quan
parla dels poblats en altura que a lrsquoegravepoca medieval es van anar fundant en
diferents llocs dels Ports Personalment creiem que tant una teoria com lrsquoaltra
tenen la seva part de raoacute i estan ben justificades histograverica i geogragraveficament Ara
beacute despreacutes de fer una observacioacute del territori hem arribat a la conclusioacute que
aquest topogravenim agraverab procedeix dels primers pobladors del lloc i que agafa com a
referegravencia el centre terrisser romagrave dels Serdans Aquest seria un nou argument per
defensar la hipogravetesi que es tractava drsquoun centre rural especialitzat en la produccioacute
de ceragravemica principalment materials de construccioacute
Cap a principis del segle X quan es van establir els primers pobladors islagravemics
les ruiumlnes drsquoaquella teuleria romana encara devien ser visibles de la mateixa
manera que tambeacute devien ser molt evidents els argilers64 dels quals srsquohavia
alimentat de manera que tots tres llocs els argilers i la teuleria romana es van
convertir segurament en una referegravencia important des del punt de vista geogragravefic
Drsquoaltra banda tambeacute estagrave ben justificada la tesi que fa procedir laquoAlfararaquo drsquoal-
ḥārā lsquopoblet llogaretrsquo ja que en la seva fundacioacute es devia tractar drsquouna petita
agrupacioacute de famiacutelies que srsquohaurien establert en aquesta muntanya cap al segle X
despreacutes que ja havien tingut lloc els assentaments islagravemics de Carles i lrsquoUllal
Aquests pobladors devien ocupar poques cases perograve per tal defensar-se i
comunicar-se amb el lloc de Carles65 van construir una torre de planta quadrada
En conclusioacute doncs la nostra opinioacute eacutes que el topogravenim laquoAlfararaquo derivat de lrsquoagraverab
designava el lloc proper a lrsquoantiga teuleria romana dels Serdans per tractar-se
61 BAYERRI E Historia de Tortosa y su comarca vol VI impremta Algueroacute Tortosa 1954 451-452 62 ALCOVER MN A M-MOLL F DE B Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Palma de Mallorca Ed
Moll 1993 t I 478 63 NEGRE J De Dertosa cit 326 64 Es tracta de lrsquoargiler dels Serdans i el del coll drsquoAlfara anteriorment esmentats En lrsquoactualitat estan
enrunats sobretot el segon ja que tenia una gran profunditat i representava un perill per a la gent que
transitava per les proximitats 65 Vegeu Annex A
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
57
drsquouna construccioacute i drsquounes instalmiddotlacions prou importants perquegrave servissin de
referegravencia geogragravefica als que frequumlentaven aquests indrets majoritagraveriament
pobladors mossagraverabs que haurien preferit aixecar els seus habitatges en un indret
meacutes elevat a dalt del turoacute on es troba actualment el poble drsquoAlfara de Carles a
tocar del barranc del Llop abans que reaprofitar lrsquoespai que havia deixat
lrsquoassentament dels Serdans Drsquoaquesta manera podien controlar millor les terres
dels voltants i aixiacute sentir-se meacutes segurs
El poblat drsquoAlfara gaudia drsquouna posicioacute privilegiada i amb la seva torre defensiva
aixecada cap a finals del segle XI66 donava seguretat als seus habitants dedicats
bagravesicament a la ramaderia els treballs forestals i drsquoarrabassament dels terrenys i
els conreus agraris tant de secagrave com de regadiu tot i que el barranc del Llop no
era tan cabaloacutes com el de la Conca
Alfara i Carles van entrar a formar part drsquoun sistema defensiu complex que va
perdurar fins al segle XIV basat en lrsquoocupacioacute del territori per part de petits nuclis
de poblacioacute protegits per una torre o un castell i situats a la part alta de les
muntanyes en llocs estrategravegics que no nomeacutes servien per controlar lrsquoespai agrari
de les valls que conreaven sinoacute tambeacute per defensar els seus pobladors en cas de
necessitat Per tant es tractaria de dos poblats autosuficients gragravecies a
66 Des del segle XVIII aquesta torre fa les funcions de campanar de lrsquoesgleacutesia actual que fou comenccedilada el 1769 i acabada el 1790 La parrogravequia de tres naus va guardar fins a la guerra civil quan es van
cremar el retaule i les pintures de lrsquoesgleacutesia de Carles que havien estat traslladats a finals del segle XV
des de Carles a lrsquoantiga esgleacutesia de Sant Agustiacute drsquoAlfara la qual se situa sobre una petita elevacioacute enmig
del municipi des don es contempla tot el poble Actualment lrsquoestat de lrsquoantiga esgleacutesia de Sant Agustiacute
eacutes ruiumlnoacutes ja que nomeacutes queda un mur on hi ha una arcada de mig punt tapiada amb lrsquoarrencada de la
volta tambeacute srsquoaprecien alguna finestra i la porta drsquoentrada El monticle tambeacute eacutes conegut com a Fossar
Vell perquegrave el lloc va funcionar com a cementiri fins a principis del segle XIX De fet tant durant la
construccioacute de lantic dipogravesit daigua a principis del segle XX com en les obres drsquoacondicionament de
lrsquoentorn que srsquohi van fer el 2009 van aparegraveixer restes ogravessies humanes Superficialment tambeacute srsquohi han
trobat fragments de ceragravemica andalusina
El 1480 quan gairebeacute tots els pobladors de Carles ja srsquohavien instalmiddotlat a Alfara el bisbe de Tortosa va autoritzar el trasllat de la parrogravequia de Carles a Alfara amb el compromiacutes que havien drsquoaixecar una nova
esgleacutesia ja que fins aleshores a Alfara no nrsquohi havia i per aixograve el rector era rector de Carles i Alfara
Aixiacute mateix Sanccedil drsquoAsquera que actuava com a vicari general en absegravencia del bisbe Alfons drsquoAragoacute
va demanar com hem avanccedilat que traslladessin el retaule les pintures i lrsquoaltar de Carles a la nova
esgleacutesia una vegada la tinguessin acabada Per tant aquesta primera esgleacutesia drsquoAlfara es deuria construir
a partir de 1480 i va funcionar fins a finals del segle XVIII Registres de Cuacuteria 92 Vicariatus 1480-81
sf Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo)
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
58
lrsquoaprofitament dels recursos naturals perograve dependents de la ciutat de Tortosa
centre drsquoaquestes terres de frontera i complementaris quan es tractava de
controlar i defensar el territori
g) Tal com hem dit en lrsquoapartat dels objectius i tenint en compte lrsquointeregraves pel
jaciment dels Serdans que ha manifestat el senyor Joan Martiacutenez arqueograveleg
territorial dels Serveis Territorials de Cultura de les Terres de lrsquoEbre farem arribar
una cogravepia drsquoaquest treball a lrsquoAjuntament drsquoAlfara de Carles amb la intencioacute que
serveixi de base per iniciar tan aviat com es pugui els tragravemits necessaris de cara
a promoure una excavacioacute o almenys una primera prospeccioacute drsquoaquest jaciment
Per acabar mrsquoagradaria expressar quegrave mrsquoha aportat aquesta recerca personalment
Drsquoentrada mrsquoha permegraves saber quin eacutes el procediment per elaborar un treball que
requereix la consulta de moltes fonts drsquoinformacioacute Durant mesos he apregraves a extreure
dades de la bibliografia que he consultat i a saber interpretar-les Ara beacute el que meacutes
satisfaccioacute mrsquoha donat ha estat poder contextualitzar histograverica i geogragraveficament el
conjunt del jaciment ja que tant si fou un centre de produccioacute i explotacioacute agriacutecola
amb una part residencial com si fou un centre terrisser aquesta vilmiddotla romana va
esdevenir una eina molt important de romanitzacioacute que va servir per controlar el
territori drsquouna manera diferent de com ho havien fet els ibers segles abans i de com es
va fer durant lrsquoegravepoca medieval
Les dificultats que he anat trobant pel camiacute per exemple la identificacioacute i la datacioacute
del fragment del doli o tambeacute la interpretacioacute de les restes murals mrsquohan fet veure que
lrsquoarqueologia no eacutes com jo me la imaginava sinoacute molt meacutes complexa i desgraciadament
molt limitada de recursos econogravemics
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
59
7 AGRAIumlMENTS
Abans de posar fi a aquest treball mrsquoagradaria donar les gragravecies a totes aquelles
persones que durant la fase drsquoelaboracioacute mrsquohan ajudat en algun moment perquegrave pogueacutes
assolir amb egravexit la meva recerca En primer lloc agraeixo a la meva tutora Agnegraves
Cruanyes lrsquoesforccedil de revisar-lo lrsquointeregraves que ha demostrat per la seva evolucioacute i els
suggeriments que mrsquoha fet arribar amb lrsquoobjectiu de millorar-ne lrsquoestil i el contingut
en segon lloc al senyor Joan Martiacutenez arqueograveleg territorial dels Serveis Territorials de
Cultura de les Terres de lrsquoEbre per haver-me facilitat bibliografia per lrsquoentrevista que
em va concedir per donar-me el seu punt de vista sobre lrsquoenfocament del treball i
explicar-me amb tot detall el protocol que hi ha abans de realitzar una excavacioacute al
meu oncle Xavier Graciagrave per haver-me facilitat unes fotos dels plafons explicatius del
Museu drsquoAlfara de Carles abans que jo hi pogueacutes anar personalment a la senyora Maria
Glograveria Sabateacute per deixar-me fotografiar les dues teules tipus tegula que soacuten de la seva
propietat a lrsquoAjuntament drsquoAlfara de Carles i en especial a Joan Valentiacute Royo per
haver permegraves tenir acceacutes al fragment de doli i tambeacute per deixar-me consultar lrsquoArxiu
Municipal i visitar el Museu drsquoAlfara de Carles la qual cosa mrsquoha ajudat a poder
completar lrsquoannex A Tambeacute vull donar les gragravecies a la meva mare Nativitat Castejoacuten
pels agravenims que en tot moment mrsquoha donat i per ajudar-me a cercar informacioacute
Finalment tambeacute mrsquoagradaria destacar el suport del meu pare Guillem Graciagrave ja que
lrsquoelaboracioacute drsquoaquest treball segurament que no hauria estat possible sense els seus
constants agravenims els seus comentaris la seva ajuda principalment en les visites i els
desplaccedilaments que hem fet a museus i arxius les seves recomanacions bibliogragravefiques
i les seves explicacions relacionades amb el jaciment romagrave i el poblament al barranc de
la Conca durant el periacuteode medieval
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
60
BIBLIOGRAFIA WEBGRAFIA I ALTRES DOCUMENTS CONSULTATS
Bibliografia
ABASCAL J M CEBRIAacuteN R CANO T laquoAntefijas romanas de Segogravebriga (Hispania
Citerior)raquo AnMurcia 16 2000 121-131
ADAM J P La construction romaine Materiaux et techniques Pariacutes Picard 1984
ALCOVER MN A M-MOLL F DE B Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Palma de
Mallorca Ed Moll 1993
ARBELOA J M V laquoLiacutemits arqueologravegics a la configuracioacute del Delta de lEbre a
lantiguitatraquo Nous Colmiddotloquis I Tortosa 1997 9-28
ARCE J laquoVillae en el paisaje rural de Hispania romana durante la antiguumledad tardiacutearaquo
Anejos de AEspA 39 2006 9-15
BARCELOacute PERELLOacute M laquoAigua i assentaments andalusins entre Xerta i Amposta (s
VI-XII)raquo II Congreso de Arqueologiacutea Medieval Espantildeola Madrid Asociacioacuten
Espantildeola de Arqueologiacutea Medieval 1987 413-420
BAYERRI E Historia de Tortosa y su comarca 1933-1959
BREUIL H Les peintures rupestres scheacutematiques de la Peacuteninsule ibeacuterique IV Sud-est
et est de lEspagne Lagny impr E Grevin 1933
Catalunya Romagravenica vol XXVI Tortosa i Les Terres de lEbre La Llitera i el Baix
Cinca Barcelona Enciclopegravedia Catalana 1997 99-100
CHAUFFIN J laquoLes tuiles gallo-romaines du BasDauphineacuteraquo Gallia XIV CNRS Pariacutes
1956 81-88
CRESPO ROS MS laquoUna terracota arquitectogravenica encontrada en el alfar de la Maja
(Calahorra La Rioja)raquo Kalakoricos 2 1997 275-280
DAREMBERG CH i SAGLIO E Dictionnaire des antiquiteacutes grecques et romaines s v
laquoAntefixaraquo laquoFurnusraquo laquoTectumraquo i laquoTegularaquo Pariacutes Hachette 1877-1919 Versioacute
digital drsquoaquesta obra Universidad de Toulouse-Le Mirail httpdagruniv-tlse2fr
DURAND A Les paysages meacutedieacutevaux du Languedoc (Xe-XIIe siegravecles) Toulouse
Presses Universitaires du Mirail 1998 21-29
ERNOUT A i MEILLET A Dictionnaire eacutetymologique de la langue latine Histoire des
mots Pariacutes Klincksieck 1967
FOLLIERI M i altres laquoDesertification trends in Spain and Italy based on pollen
analysisraquo en BALABANIS P i altres International Conference on Mediterranean
Desertification Research results and policy implications Luxemburg European
Comission 2000 33-44
FONT RIUS J M Cartas de poblacioacuten y franquicia de Cataluntildea Madrid-Barcelona
CSIC 1969 doc 270
Gran geografia comarcal de Catalunya El Baix Ebre i el Montsiagrave nuacutem 13 Barcelona
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana 1984
GALIANA J M laquoLa Dioacutecesis de Tortosa a traveacutes de la visita pastoral del Obispo Otoacuten
de Moncada (1428-1429)raquo Estudis Castellonencs 10 2003-2005 518
GARCIacuteA RUBERT D i altres laquoLa vilmiddotla de la Carrova (Amposta Montsiagrave Catalunya) i
el poblament drsquoegravepoca romana a les terres de lrsquoEbreraquo Quaderns de Prehistograveria i
Arqueologia de Castelloacute 24 2004-2005 227-269
GIMENO T Aproximacioacuten histoacuterico-arqueoloacutegica a la Ilercavonia Desde la
iberizacioacuten hasta la romanizacioacuten tesi doctoral inegravedita Barcelona 1976
IGLESIAS J El fogatge de 1497 Barcelona Fundacioacute Salvador Vives i Casajuana
1991
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
61
JULIAgrave R i altres laquoOrigin and evolution of desertification in Mediterranean
environment in Spainraquo en P BALABANIS P i altres International Conference on
Mediterranean Desertification Research results and policy implications Luxemburg
European Comission 2000 67-76
LLORENS M del Mar i AQUILUEacute X laquoIlercavonia-Dertosa i les seves encunyacions
monetagraveriesraquo Barcelona Societat Catalana drsquoEstudis Numismagravetics 2001 24-34
LOacutePEZ CABALLERO J M laquoMedusa y medusas en Extremaduraraquo Revista de Estudios
Extrementildeos 2016 tomo LXXII nuacutemero II 1309-1322
MENCHOacuteN J laquoLes esteles funeragraveries discoidals de Carles conservades al Museu de
Tortosa (Baix Ebre) Nota preliminarraquo Nous Colmiddotloquis IV 2000 97-112
MIRA GUARDIOLA M A Cartago contra Roma Las guerres puacutenicas Madrid
ediciones Alderabaacuten 2000
MORENO EXPOacuteSITO I laquoIntervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment dels
Malladaretsraquo I Jornades drsquoArqueologia de les Terres de lrsquoEbre 6 i 7 de maig de 2016
Tortosa Serveis Territorials de Cultura de les Terres de lrsquoEbre 2 vol 2016 220-228
MUNtildeOZ SEBASTIAgrave J-H laquoEl permiacutes de trasllat de la parrogravequia de Carles a Alfara (any
1480)raquo Recerca 14 2012 257
NEGRE J De Dertosa a Ṭurṭūša Lrsquoextrem oriental drsquoal-Ṯagr al-Aˁlagrave en el context del
proceacutes drsquoislamitzacioacute drsquoal-Andalus Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona
2013 tesi doctoral
ORIHUELA A laquoLa casa andalusiacute un recorrido a traveacutes de su evolucioacutenraquo Artigrama
22 2007 302
RAMOS SAacuteINZ M L laquoProceso de fabricacioacuten de las antefijas en eacutepoca romana el caso
de la Hispania Citeriorraquo XXII Congreso Nacional de Arqueologiacutea Vigo vol I 1993
437-442
RAMOS SAacuteINZ M L laquoLas antefijas romanas de la Tarraconense tipos maacutes
representativosraquo XIV Congreso Internacional de Arqueologiacutea Claacutesica Tarragona
1994 344-346
RAMOS SAacuteINZ M L Las terracotas arquitectoacutenicas de la Hispania romana la
Tarraconense Monografias de Arquitectura Romana nuacutem 31 32 Ed Universidad
Autoacutenoma de Madrid 1996
RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa antigua manufactura de terracotas hispanorromanas (s I aC-
s II dC)raquo Revista de Arqueologiacutea 194 1997 36-43
RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa ceraacutemica de aplicacioacuten arquitectoacutenica desde eacutepoca
protoibeacuterica hasta eacutepoca visigoda (ssVII aC-VIII dC)raquo en La Ruta de la ceraacutemica
Castelloacute Ed Alicer 2000 32-37
RAMOS SAacuteINZ M L i CHINCOA GALLARDO C laquoLas antefijas del Museo Arqueoloacutegico
Nacionalraquo BMusArqNac XII 1994 51-76
REVILLA V Economia i poblament romagrave al curs inferior de lrsquoEbre la vilmiddotla de Casa
Blanca (Tortosa) Tarragona Diputacioacute Provincial de Tarragona 2003 133-146
RIERA S laquoCanvis ambientals i modelacioacute antrogravepica del territori entre lrsquoegravepoca ibegraverica
i lrsquoaltmedieval a Catalunya aportacions de la palinologiaraquo Cota Zero 20 2005 99-
107
RIERA S i PALET J M laquoAportaciones de la Palinologiacutea a la historia del paisaje
mediterraacuteneo estudio de los sistemas de terrazas en las Sierras Litorales Catalanas
desde la perspectiva de la Arqueologiacutea Ambiental y del Paisajeraquo en RIERA S i JULIAgrave
R Una aproximacioacute transdisciplinar a 8000 anys drsquohistograveria dels usos del sogravel
Barcelona Seminari drsquoEstudis i Recerques Prehistograveriques (Universitat de Barcelona)
2005 70-74
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
62
RIUS J Rationes Decimarum Hispaniae (1279-80) Vol I Barcelona CSIC 1946 168
i 174
RODRIacuteGUEZ TROBAJO E laquoProcedencia y uso de madera de pino silvestre y pino laricio
en edificios histoacutericos de Castilla y Andaluciacutearaquo Arqueologiacutea de la Arquitectura 5
2008 41
SALIDO DOMIacuteNGUEZ J Los dolia en Hispania caracterizacioacuten funcionalidad y
tipologia Manual de ceragravemica romana III Madrid Museo Arqueoloacutegico Regional de
la Comunidad de Madrid 2017
VIGIL R GARCIacuteA R CALA V RAMOS M L laquoEstudio mineraloacutegico y quiacutemico de
terracotas arquitectoacutenicas de eacutepoca romana de la Tarraconenseraquo La ciudad en el mundo
romano XIV Congreso Internacional de Arqueologiacutea Claacutesica Tarragona 1994 430-
431
VIRGILI A Diplomatari de la catedral de Tortosa (1193-1212) Barcelona Fundacioacute
Noguera 2001 437 441-443
Webgrafia
httpinvarqueculturagencatcat
httpseswikipediaorgwikiAlfara_(Tarragona)
httpseswikipediaorgwikiVilla_romana
httpseswikipediaorgwikiOpera_caementicia
httpwwwacademiaedu3192209Materiales_Latericios_Romanos_aplicados_a_la_
construccioacuten
httpscawikipediaorgwikiArgila
httpwwwperseustuftseduhopper
httpscawikipediaorgwikiDoliUacutes_i_finalitat
Altres fonts informatives
MORENO EXPOacuteSITO I Informe de la intervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment
dels Malladarets Partida de Masets Alfara de Carles (Baix Ebre) abril de 2014
NEGRE J Memograveria de les prospeccions arqueologravegiques a les terres de lEbre mem
nuacutem 10722 2013
SARRIAgrave BOSCOVICH E Els gravats medievals prop de la Cova Pintada (Alfara de
Carles Baix Ebre Tarragona) memograveria nuacutem 7899
Autors clagravessics
ESTRABOacute Geografia III 4 9 ἐκ δὲ τοῦ Ταρράκωνος ἐπὶ τὸν πόρον τοῦ Ἴβηρος κατὰ
Δέρτωσσαν
PLINI Histograveria natural III 23 Nunc per singulos conventus reddentur insignia praeter
supra dicta Tarracone disceptant populi XLII quorum celeberrimi civium Romanorum
Dertosani
PLINI Histograveria natural XXV 57 Butadis inventum est rubricam addere aut ex rubra
creta fingere primusque personas tegularum extremis imbricibus inposuit quae inter
initia prostypa vocavit postea idem ectypa fecit hinc et fastigia templorum orta
propter hunc plastae appellati
POMPONI MELA De Chorographia II 90 Super ingens Hiberus Dertosam adtingit
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
63
SANT ISIDOR Etimologies XIX 10 15 Tegulae vocatae quod tegant aedes et imbrices
quod accipiant imbres
SUETONI Vida dels dotze Cegravesars Galba X ac subinde Alexandrina navis Dertosam
appulit armis onusta sine gubernatore sine nauta ac vectore ullo ut nemini dubium
esset iustum piumque et faventibus diis bellum suscipi
VITRUVI POLmiddotLIOacute Arquitectura VII 4 2 Sin autem locus non patietur structuram fieri
canales fiant et nares exeant ad locum patentem deinde tegulae bipedales ex una parte
supra marginem canalis inponantur
Autors renaixentistes
DESPUIG CRISTOgraveFOL Los Colmiddotloquis de la insigne ciutat de Tortosa ed Juan Antonio
Gonzaacutelez eHumanistaIVITRA 1 2012 llibres II i VI
Museus arxius biblioteques i hemeroteques
Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo)
Document consultat Registres de Cuacuteria 92 Vicariatus 1480-81 sf
Arxiu Comarcal del Baix Ebre
Document consultat Sentegravencia de Castles (1321)
Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona
Museu i Arxiu Municipal drsquoAlfara de Carles
Museu de les Terres de lrsquoEbre
Museu de Tortosa Histograveric i arqueologravegic de les Terres de lrsquoEbre
Museacutee Archeacuteologique Palais Rohan Estrasburg
________________
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
1
APORTACIONS PER A UN ESTUDI DEL
JACIMENT ROMAgrave DELS SERDANS
DrsquoALFARA DE CARLES
(BAIX EBRE)
-ANNEXOS-
Helena Graciagrave Castejoacuten
2n BAT C
Departament de Clagravessiques i Filosofia
Institut Baix Penedegraves
Curs 2018-2019
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
2
Annex A
El poblament medieval al barranc de la Conca (segles VIII-XV)
A partir del segle VI i fins al segle VIII va tenir lloc un nou proceacutes drsquoocupacioacute del territori
que no sempre va consistir en el reaprofitament dels espais que havien deixat les villae
del Baix Imperi Aquests nous assentaments a les serralades litorals i al massiacutes dels
Ports de dimensions forccedila modestes de caragravecter familiar amb una morfologia variada
i unes funcions molt diferents van acabar substituint el model anterior de les villae i
van introduir una nova manera drsquoexplotar el territori basada en la diversificacioacute de la
produccioacute per tal drsquoassegurar totes les necessitats del grup que formava cada
assentament1 Segurament el lloc de Carles actualment despoblat que es troba a la
capccedilalera del barranc de la Conca va neacuteixer com un drsquoaquests assentaments situats en
agraverees marginals Lrsquoabundagravencia drsquoaigua la riquesa forestal la fertilitat de la terra i la
diversitat de la fauna asseguraven les necessitats dels pobladors que no nomeacutes deurien
comenccedilar a margenar i fer bancals als pendents de la muntanya per poder obtenir meacutes
terres de conreu sinoacute que probablement tambeacute deurien aixecar una modesta fortificacioacute
al cim drsquoun turoacute situat on srsquoajunten les aiguumles del barranc del Toscar i el del Bosc Negre
un indret estrategravegic que permetia controlar la via de muntanya que des de lrsquoEbre
portava i encara porta fins al Baix Aragoacute
Si beacute en alguns punts drsquoaquest barranc les formacions rocoses han posat liacutemit des de
sempre al desenvolupament dels boscos i com a molt hi han proliferat els arbustos i
els matolls en altres indrets perograve la fusta que hi ha sortit ha estat de gran qualitat i
molt apreciada drsquoaltra banda la riquesa drsquoaigua explica que al costat de cadascun dels
assentaments rurals que es van produir en aquest barranc sempre hi trobem una font o
un torrent que han assegurat les necessitats hiacutedriques dels seus pobladors i els han
proporcionat una certa autonomia respecte de les zones meacutes properes al riu Ebre
En aquest periacuteode i fins al segle IX va augmentar el proceacutes de desforestacioacute acompanyat
de frequumlents incendis forestals que tenien com a objectiu aconseguir meacutes pastures2 De
1 NEGRE J De Dertosa cit 491 2 JULIAgrave R i altres laquoOrigin and evolution of desertification in Mediterranean environment in Spainraquo en
P BALABANIS P i altres International Conference on Mediterranean Desertification Research results
and policy implications Luxemburg European Comission 2000 67-76
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
3
fet durant tot el periacuteode islagravemic es constata una intensificacioacute de lrsquoexplotacioacute dels
boscos dels Ports principalment les boixedes i els pinars de pi roig
A partir del segle X perograve tal com argumenta Maria Follieri3 es produeix una tendegravencia
generalitzada a la recuperacioacute de les pinedes a tot el territori ebrenc aixiacute com un
augment dels conreus agriacutecoles principalment lrsquoolivera i els cereals alhora que es
manteacute lrsquoactivitat ramadera En certa mesura es pot afirmar que la consolidacioacute de la
societat islagravemica a la zona tortosina en aquesta egravepoca va propiciar que en algunes valls
dels Ports comencessin a proliferar els conreus drsquooliveres i raiumlm en contrast amb els
periacuteodes anteriors ibegraveric i romagrave en els quals no sembla haver-se donat un creixement
tan gran ni a la plana ni a les muntanyes malgrat que segurament lrsquouacutes de terrasses i
bancals en els vessants de les valls ja era forccedila frequumlent
Lrsquoolivera va tornar a recuperar una certa importagravencia en el cicle agriacutecola ebrenc durant
el segle XI a finals del segle XII i principis del XIII la vinya tambeacute experimentagrave una
notable expansioacute pel territori de manera que oliverars i vinyes es van convertir en
lrsquoelement caracteriacutestic drsquoun nou paisatge abancalat tant als vessants de les serralades
litorals com al massiacutes muntanyoacutes dels Ports amb un clar retroceacutes de les zones boscoses
Quant als alzinars les rouredes i les pinedes drsquoalta muntanya dels Ports les accions de
desforestacioacute en benefici de la ramaderia no hi van ser tan extremes com a les serralades
litorals tot i que les explotacions de boix i pi iniciades al periacuteode islagravemic van continuar
sobretot per la bona qualitat de la fusta molt apreciada en la construccioacute4
Durant els segles XII i XIII locupacioacute humana als Ports va rebre un fort impuls gragravecies
a les cartes de poblament atorgades per comtes i senyors feudals amb la intencioacute
destablir assentaments a linterior del massiacutes per a aprofitar-ne els recursos A partir
del segle XIII i fins al XV malgrat que la climatologia era forccedila adversa amb hiverns
freds i rigorosos que van afectar lrsquoentorn fiacutesic drsquoaquelles comunitats5 i els successius
3 FOLLIERI M i altres laquoDesertification trends in Spain and Italy based on pollen analysisraquo en
BALABANIS P i altres International Conference on Mediterranean Desertification Research results
and policy implications Luxemburg European Comission 2000 33-44 4 RIERA S i PALET J M laquoAportaciones de la Palinologiacutea a la historia del paisaje mediterraacuteneo estudio
de los sistemas de terrazas en las Sierras Litorales Catalanas desde la perspectiva de la Arqueologiacutea
Ambiental y del Paisajeraquo en RIERA S i JULIAgrave R Una aproximacioacute transdisciplinar a 8000 anys
drsquohistograveria dels usos del sogravel Barcelona Seminari drsquoEstudis i Recerques Prehistograveriques (Universitat de
Barcelona) 2005 70-74 5 DURAND A Les paysages meacutedieacutevaux du Languedoc (Xe-XIIe siegravecles) Toulouse Presses
Universitaires du Mirail 1998 21-29
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
4
episodis de pesta i fam que van reduir la poblacioacute locupacioacute del massiacutes va anar en
augment aixiacute com lexplotacioacute dels seus recursos naturals sobretot pel que fa a
laprofitament de la fusta per a la construccioacute de naus de guerra i edificis lelaboracioacute
de quitragrave i lestabliment de nous camps de conreu
1 La presegravencia islagravemica Les torres de guaita
Les escasses restes de la presegravencia islagravemica al barranc de la Conca tambeacute tenen a veure
amb lrsquoaprofitament dels recursos naturals (fusta i aigua) i el control del territori A
lrsquoAlta Edat Mitjana la fusta era un dels elements meacutes utilitzats en la construccioacute de
cases i naus lrsquoutillatge agriacutecola domegravestic i artesanal6 Hem de destacar que dels
espessos boscos que hi havia en general als Ports van sortir els pins que van servir per
a la construccioacute de naus andalusines a les drassanes de Ṭurṭūša (Tortosa) Es tractava
de pins (pinus sylvestris catalaunica gaussen) de gran alccedilada i molt gruixuts que
srsquoutilitzaven sobretot per a fer els mastelers i altres peces dels vaixells la coloracioacute
vermellenca tiacutepica drsquoaquesta varietat era molt apreciada per lrsquoacabat llis i inalterable
que tenia i perquegrave la mateixa pigmentancioacute servia per a protegir la fusta contra lrsquoatac
de cucs o plagues precisament aquesta qualitat va ser la que li va donar renom i la que
explica que fos exportada a tot arreu drsquoal-Andalus inclosa la Mesquita de Cograverdova on
es va fer servir per a lrsquoembigat del sostre7
Pel que fa a lrsquoaprofitament de lrsquoaigua el testimoni meacutes evident el trobem en la segravequia
que partia de lrsquoUllal on hi ha indicis drsquoun assentament musulmagrave de muntanya8 i
conduiumla lrsquoaigua fins als conreus de regadiu de la vall Precisament aquests conreus de
regadiu i tambeacute els de secagrave i la via que transcorria per la vall es van poder vigilar
gragravecies a les torres de guaita i les talaies situades en els punts meacutes adients per tenir una
bona visioacute de lrsquoentorn A banda de la fortificacioacute de Carles que ja existia quan els
musulmans van comenccedilar a establir-se per la vall cap al segle IX se nrsquohan localitzat
dues meacutes una a la punta de la Miranda a prop de lrsquoUllal i lrsquoaltra a Penyaflor La
caracteriacutestica comuna dels fonaments que resten de les torres de la punta de la Miranda
6 ORIHUELA A laquoLa casa andalusiacute un recorrido a traveacutes de su evolucioacutenraquo Artigrama 22 2007 302 7 RODRIacuteGUEZ TROBAJO E laquoProcedencia y uso de madera de pino silvestre y pino laricio en edificios
histoacutericos de Castilla y Andaluciacutearaquo Arqueologiacutea de la Arquitectura 5 2008 41 8 BARCELOacute PERELLOacute M laquoAigua i assentaments andalusins entre Xerta i Amposta (s VI-XII)raquo II
Congreso de Arqueologiacutea Medieval Espantildeola Madrid Asociacioacuten Espantildeola de Arqueologiacutea Medieval
1987 413-420
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
5
i Penyaflor eacutes que presenten una planta circular Aquest fet juntament amb els trossos
de ceragravemica que srsquohi han trobat fa pensar que probablement corresponen al periacuteode
andalusiacute i que tenien una funcioacute militar
La fortificacioacute de Carles i les altres dues torres de guaita esmentades haurien fet tasques
de vigilagravencia dels barrancs del Toscar el Bosc Negre i la Conca eacutes a dir les terres de
regadiu de la vall els conreus de secagrave dels pendents i els camins de muntanya que
procedien del nord De fet des de Carles es pot veure la punta de la Miranda a uns dos
quilogravemetres en liacutenia recta mirant cap a lrsquoesquerra i des de la punta de la Miranda es
veu Penyaflor a uns quatre quilogravemetres la qual cosa voldria dir que aquestes torres
estaven alineades i formaven una xarxa de comunicacioacute entre elles mitjanccedilant senyals
Fins i tot la torre defensiva drsquoAlfara de planta quadrada que es va aixecar cap al segle
XI devia formar part tambeacute drsquoaquest entramat de petites fortificacions ubicades en
llocs estrategravegics que tenien la finalitat de controlar i defensar el territori fronterer entre
els dominis islagravemics i els cristians Tot i que es trobaven enmig de muntanyes la
comunicacioacute amb la capital del territori Ṭurṭūša (Tortosa) quedava assegurada gragravecies
a la torre de Penyaflor des de la qual els senyals es feien arribar al castell del coll de
Som a lrsquoalccedilada de Benifallet a la banda esquerra del riu i des drsquoaquiacute a Tortosa
La datacioacute drsquoaquestes torres cal situar-la entre els segles IX i X despreacutes de la caiguda
de les ciutats de Girona (785) Barcelona (801) les ragravetzies normandes i les hostilitats
amb els comtes catalans Ara beacute mentre la torre de Penyaflor i la de la punta de la
Miranda haurien quedat abandonades cap a principis del segle XIV9 i el lloc de Carles
hauria estat forccedila remodelat en aquell moment10 la drsquoAlfara en canvi seria lrsquouacutenica que
srsquohauria mantingut no nomeacutes per necessitats defensives sinoacute tambeacute perquegrave aportava
seguretat al lloc que srsquohavia convertit en un centre drsquoexplotacioacute agriacutecola Es tractaria
doncs drsquoun sistema original que permetia vigilar i defensar el territori i tenir-lo ben
comunicat
9 En un document de 1321 conservat a lrsquoArxiu Comarcal del Baix Ebre i conegut com a laquoSentegravencia de
Castlesraquo en tractar dels liacutemits territorials es parla de la torre de guaita de Penyaflor amb el terme
laquocastellraquo 10 Cal aclarir que de moment no ha aparegut cap indici de construccioacute que es pugui atribuir clarament
al periacuteode islagravemic
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
6
Les torres de guaita al barranc de la Conca
2 El castell i el poblat de Carles
El castell de Carles estagrave situat al cim dun monticle (431 m) just on comenccedila el barranc
de la Conca i on srsquoajunten el barranc del Toscar i el del Bosc Negre El paisatge del
lloc es caracteritza per tenir conreus a la zona baixa del barranc pastures a les vessants
i boscos de pi roig i negre a les parts altes
Del castell nomeacutes queden restes de murs amb carreus a les cantonades i llenccedilos de les
muralles de maccediloneria sense lluir de poc gruix amb algun tros en forma despiga11
Srsquohi poden apreciar dos nivells diferents El superior on hi ha les construccions meacutes
importants a lextrem sud-oest hi ha les restes meacutes destacades i probablement les meacutes
antigues Era una fortificacioacute de planta trapezoiumldal amb quatre parets que semblen
construiumldes en tres moments diferents Cal remarcar que els murs est i sud els meacutes
gruixuts (1 m aproximadament) es van aixecar amb filades horitzontals de pedres
petites formant un opus spicatum La presegravencia de megravensules a les parets indica que
disposava drsquoun pis superior
11 Catalunya Romagravenica vol XXVI Tortosa i Les Terres de lEbre La Llitera i el Baix Cinca Barcelona
Enciclopegravedia Catalana 1997 99-100
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
7
Pel que fa al nivell inferior orientat de sud a nord el que meacutes destaca eacutes lrsquoesplanada
(55 m de llargada per uns 10 o 15 m drsquoamplada) i lrsquoespai no edificat que segurament
correspon a lrsquoentrada al recinte
La datacioacute drsquoaquest castell eacutes difiacutecil sobretot la de la part meacutes antiga que correspon als
murs est i sud on srsquoaprecia lrsquoopus spicatum perograve segurament cal pensar que el turoacute
tal com hem comentat anteriorment entre els segles VIII i IX va comenccedilar a fer-se servir
com a talaia la qual es va anar fortificant amb el pas del temps El proceacutes de fortificacioacute
les remodelacions i lrsquoaixecament de noves estructures com ara el mur perimetral i el
mur oest van anar succeint-se des del segle IX fins als segles XII i XIII de manera que
lrsquoantic topogravenim Castles que significa laquocastellraquo laquofortificacioacuteraquo12 procedent del mot llatiacute
castra plural de castrum lsquocampament fortificacioacutersquo del qual deriva Carles donaria raoacute
de les caracteriacutestiques del lloc El castell de Carles anomenat Castles en els documents
meacutes antics evidentment ja existia quan la conquesta de Tortosa el 1148 la qual cosa
va permetre al comte Ramon Berenguer IV de cedir-lo a Pere de Sentmenat en
recompensa per la seva participacioacute en la presa de la ciutat13 A partir drsquoaleshores el
lloc de Carles estigueacute en mans de la nissaga dels Sentmenat fins al 1434 data en quegrave
fou venut a la ciutat de Tortosa14
Aixiacute doncs a partir del segle XV Carles i Alfara que formava part de les terres
pertanyents al senyor de Carles esdevingueren una baronia depenent de la ciutat de
Tortosa i a poc a poc simposaren en aquest territori les lleis del Llibre de les Costums
de Tortosa Al segle XVI va passar a mans de Cristogravefol Despuig el qual nrsquoera el
procurador general Despuig en la seva obra Los Colmiddotloquis de la insigne ciutat de
Tortosa (1557) va descriure les principals riqueses naturals del lloc de Carles15
Aquesta baronia i la seva vinculacioacute amb Tortosa van perdurar fins al segle XIX
12 Gran geografia comarcal nuacutem 13 cit 257 13 Vegeu DESPUIG CRISTOgraveFOL Los Colmiddotloquis de la insigne ciutat de Tortosa ed Juan Antonio Gonzaacutelez eHumanistaIVITRA 1 2012 llibre II i FONT RIUS J M Cartas de poblacioacuten y franquicia
de Cataluntildea Madrid-Barcelona CSIC 1969 doc 270 14 Gran geografia comarcal nuacutem 13 cit 258 15 DESPUIG CRISTOgraveFOL Los Colmiddotloquis cit llibre VI 159-161
F En Carles ni hi ha encara que poca cosa mas no deixa de averni y si volen temps en gastarni oacute
sembrarni castantildees tinch per molt cert que hi provarien alliacute tambeacute com en altra part los llentildeams que alliacute
se crien es cosa brava primerament pi vert pi comu sapi roure carrasca oroacute magnanesa borda y estos
dos son molt singulars pera cadires corniser mopesa allsahuch faig teix boix marfull aladern
materselva rataboschs arbocer ginebre bort y ver espinal avellaner grevol de ques faacute lo visch freixa
ginebre sabinot sabina per altra part es montantildea tan grasa que produix mil altres regalos especialment
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
8
De lrsquoantic nucli de poblament de Carles nomeacutes en queden alguns murs de les cases que
ocupaven el pendent que hi ha entre el castell i lrsquoantiga esgleacutesia de Carles avui
coneguda com a ermita de Sant Juliagrave Aquests murs van aparegraveixer quan es va obrir la
carretera que porta fins al paratge del Toscar
Segons el fogatge de 1359 el poblat de Carles tenia 37 focs declarats el 1367 24 focs
Aquest descens segurament cal atribuir-lo a una crisi demogragravefica provocada per
diverses causes que van persistir fins a finals del segle XV les epidegravemies com ara la
Pesta Negra les irregularitats en les collites lrsquoaugment de la pressioacute fiscal i els saquejos
i les destruccions de les poblacions en el context de lrsquoanomenada Guerra Civil catalana
que va enfrontar les institucions poliacutetiques del Principat (la Generalitat i el Consell de
Cent de Barcelona) amb Joan II entre els anys 1462 i 147216 A causa drsquoaquesta guerra
i dels efectes drsquouna possible epidegravemia que es declaragrave a Carles segons expliquen les
fonts orals la majoria dels seus habitants es van veure obligats a buscar un nou lloc
Alfara a uns sis quilogravemetres amb unes possibilitats de defensa molt meacutes grans Aixiacute
bolets se fan alliacute una cosa admirable y de tantes maneres que es cosa de no creurer ya rovellons pebrasos robiols bateons quadernes cabrits brunets peuderrates murugules exerclons criambres
blanques criambres pardes aseroles cadorles tots aquestos son boniacutesimes de menjaacute ni ha altres tambeacute
que no son bons pera menjar mas per altres coses son bons soacute es criambres vermells bolets de bou
mataparens y tambeacute se troben alliacute tuferes perquegrave no hi falta ningun geacutenero de bolets alliacute se troba bon
jesmini molt y molt boacute atsabesa argent viu mina de ferro y un lloch tan coacutemodo pera fer una fragua
com sia en lo mon
D P Com deixan de ferlai
F Per lo mateix que s deixen de fer altres coses que serien de gran utilitat y gentilesa pera lornato de
aquest poble Criense tambeacute en aquella montantildea com jo he dit moltes salvatjines mes de les que son assiacute
baix en la ribera com som porchs selvatges cervos cabrons montesos cabirols fatgines ginetes teixons
gats cervals esquirols arrions conills llebres y son molt major que en la ribera ni tampoch falta alliacute ni assi la pesadilla de aquells dos generos de salvatgines importunes que son llops y raboses perque no
sperda lo cuidado de guardar los bestiars y les gallines tambeacute crien alliacute molts geacuteneros de ocells de rapintildea
com son aacuteguiles caudals aacuteguiles estorenyes aacuteguiles meliores aacuteguiles cerpateres falcons astors micles
alzotans esparvers ni tampoch hi falta alliacute pesquera de truches de anguiles de barbs de madrilles y
finalment es tal forma y disposicioacute de terreny que tots los que vuy son crehem y tambeacute ho cregueren los
passats que alliacute hi ha mines de or y de argent y en altre temps sabem que s feren diligencies en cercarles
y si no s trobaren es perque no era vinguda la hora per asiacute com es ya vinguda per altres parts en Espanya
ahont es cert que strau molta cosa de estos metalls se dirvos asoacute y es veritat que en una partida de
aquest terme que s diu la vall den Rubiacute se troben pedres precioses com son rubins esmeraldes jaccins
esmaragdes granats y sens dupte que de asoacute ni hi ha molta cosa sino que no la saben cercar Jo m
recorde aver ohit dir aacute n Miquel Domenech lo qual en anys passats tenia hostal en lo carrer de la Cruera que en casa sua solia arribar un lapidari italiaacute quiscun any y de aquella vall sen portava un taleconet de
pedres y que aquellas acursades restaven pedres precioses y tambeacute en estos anys prop passats contava
Matheu Mauri cassador que un dia en aquella vall mateixa estant aguardant un cervo sobrevingueacute una
pluja per la qual ell se reculliacute aacute una coveta y desde alliacute veu relluir de aquestes pedres que laigua crech
les faria relluir y sens pensar que fos tanta cosa ne prengueacute unes quantes les quals li compraacute un argenter
que s deia Mestre Bernat lo Geperut per pochs diners y despreacutes de haverles acursades los mestres les
veneacute per molts asoacute es veritat y per altres maneres tambeacute se es enteacutes y sabut que en aquest terme hi ha
moltes pedres precioses 16 MUNtildeOZ SEBASTIAgrave J-H laquoEl permiacutes de trasllat de la parrogravequia de Carles a Alfara (any 1480)raquo Recerca
14 2012 257
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
9
el 18 de maig de 1480 Sanccedil drsquoAsquera com a vicari general i administrador de la
diogravecesi de Tortosa en absegravencia del bisbe elet Alfons drsquoAragoacute va autoritzar el trasllat
de la parrogravequia del lloc de Carles al drsquoAlfara De fet el 1480 una bona part de la
poblacioacute ja srsquohavia desplaccedilat a Alfara si beacute el 1496 encara hi havia 12 cases habitades
a Carles17 A partir drsquoaleshores Alfara va passar a anomenar-se Alfara de Carles
Restes del castell medieval de Carles
3 Lrsquoesgleacutesia de Carles
La parrogravequia de Carles es va construir a finals del segle XII o principis del XIII Es troba
al peu del castell de Carles i eacutes lrsquouacutenic temple romagravenic dels Ports De fet el seu estil de
construccioacute presenta una barreja drsquoelements romagravenics i del gogravetic primerenc Eacutes drsquouna
sola nau de planta rectangular sense absis diferenciat amb volta apuntada i reforccedilada
per set arcs torals construiumlda amb maccediloneria de pedra i amb una porta drsquoentrada
dametlla formada per dovelles18
Histogravericament el dia 28 de juliol de 1211 trobem el primer esment de la parrogravequia de
Carles en una donacioacute que li fa el cavaller Drogo de Verdel19 El 1237 en la carta de
poblament atorgada per Ramon de Sentmenat sersquon torna a parlar en el sentit que
lrsquoesgleacutesia de Carles podia disposar de propietats i heretar-ne i que els habitants del lloc
estaven obligats a donar-li la trentena part de tots els beacutens de quegrave pagaven delme A
17 IGLESIAS J El fogatge de 1497 Barcelona Fundacioacute Salvador Vives i Casajuana 1991 18 Gran geografia comarcal nuacutem 13 cit 259 19 El dia 15 de juliol drsquoaquest mateix any el bisbe de Tortosa Gombau de Santa Oliva el prior Ponccedil i el
capiacutetol de canonges de Tortosa havien donat en feu a Drogo la tercera part del delme dels fruits animals
i molins dels castells de Carles i Pauumlls VIRGILI A Diplomatari de la catedral de Tortosa (1193-1212)
Barcelona Fundacioacute Noguera 2001 437 441-443
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
10
finals del segle XIII concretament durant els anys 1279-1280 quan es va dur a terme la
recaptacioacute de la degravecima papal a la diogravecesi de Tortosa es diu que el rector de lrsquoesgleacutesia
de Carles en va quedar exempt perquegrave les seves rendes eren molt baixes20
Vista de lrsquoentrada de lrsquoesgleacutesia de Carles actualmente ermita de Sant Juliagrave
Drsquoaltra banda ja en ple segle XV entre els documents relacionats amb la visita pastoral
que el bisbe de Tortosa Ot de Montcada va fer a la seva diogravecesi el 1435 hi ha una breu
anotacioacute que diu que al capdavant de la parrogravequia de Carles hi havia dos preveres un
vicari que segurament actuava fent les funcions drsquoun rector titular absent tal com era
habitual a moltes parrogravequies abans del Concili de Trento i un clergue de rang
inferior21
En la Guerra Civil catalana segons explica el permiacutes de trasllat de la parrogravequia de
Carles a Alfara de 148022 tant els edificis de la poblacioacute com lrsquoabadia van quedar
completament destruiumlts de manera que en el lloc nomeacutes restaren drets el castell i
lrsquoesgleacutesia
En les proximitats de lrsquoesgleacutesia hi havia el cementiri del qual no en queda cap testimoni
perquegrave el terreny el van margenar per a destinar-lo a usos agriacutecoles i actualment una
part eacutes camp de pastura i lrsquoaltra pertany a la zona recreativa de Sant Juliagrave Amb tot es
20 RIUS J Rationes Decimarum Hispaniae (1279-80) Vol I Barcelona CSIC 1946 168 i 174 21 GALIANA J M laquoLa Dioacutecesis de Tortosa a traveacutes de la visita pastoral del Obispo Otoacuten de Moncada
(1428-1429)raquo Estudis Castellonencs 10 2003-2005 518 22 Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo) Registres de Cuacuteria 92 Vicariatus 1480-81 sf
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
11
conserven diverses esteles discoidals cinc al Museu de Tortosa23 i tres al Museu
drsquoAlfara de Carles
23 MENCHOacuteN J laquoLes esteles funeragraveries discoidals de Carles conservades al Museu de Tortosa (Baix
Ebre) Nota preliminarraquo Nous Colmiddotloquis IV 2000 97-112
Estela discoidal procedent de lrsquoantic cementiri medieval de Carles Museu drsquoAlfara de Carles
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
12
Annex B
Catagraveleg del material trobat
Fragment de teula tipus tegula
Mides 27 cm x 21 cm x 165 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de teula tipus tegula
Mides 20 cm x 19 cm x 9 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de tipus tegula
Mides 33 cm x 175 cm x 125 cm x
17cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de tipus tegula
Mides 46 cm x 25 cm x 31cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Teula fragmentada tipus tegula
Mides 62 cm x 47 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
13
Teula fragmentada tipus tegula
Mides 62 cm x 47 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Antefixa
Mides 18 cm x 215 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de doli
Mides 14 x 21cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de tegula ilmiddotlustratiu de les
desenes de fragments similars que es
troben en superfiacutecie
Datacioacute aproximada segle II-IV
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
14
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
8
singularitat amb una important agraverea superior als 1000 m El cim meacutes destacat de tot el
massiacutes eacutes el Mont Caro amb 1441 m3
Els Ports ofereixen doncs un paisatge salvatge poc humanitzat i drsquouna rica
biodiversitat El tret meacutes distintiu drsquoaquest paisatge eacutes sens dubte el seu relleu escarpat
ric en cingleres i talussos que contrasta amb les planes agriacutecoles veiumlnes A linterior
lorografia eacutes molt irregular fruit dun sistema de plecs falles i encavalcaments amb
una gran quantitat de barrancs
El barranc de la Conca amb la localitzacioacute del jaciment dels Serdans
Des del punt de vista de la fauna un dels elements meacutes distintius dels Ports eacutes la
poblacioacute de cabra salvatge animal tiacutepic de la zona i regulat per la Reserva Nacional de
Caccedila
Pel que fa a la vegetacioacute trobem des de zones tiacutepicament mediterragravenies a les parts
baixes del massiacutes fins a racons dambients humits i boirosos propis de les fagedes del
centre drsquoEuropa
Als anys 50 del segle passat amb els canvis en el model social docupacioacute humana va
comenccedilar el despoblament de les valls ponentines del massiacutes amb el conseguumlent
abandonament de les terres de conreu agriacutecola i les pragravectiques ramaderes tradicionals
Aquest fet unit a la davallada del mercat de la fusta i la creacioacute del Parc Natural ha
3 Gran geografia comarcal cit 15-21
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
9
afavorit el creixement dels boscos de manera que avui el paisatge torna a estar dominat
pels extensos pinars i alguns alzinars encara que cada cop soacuten meacutes escassos
Panoragravemica dels Ports
22 EL BARRANC DE LA CONCA
El barranc de la Conca disposa com hem avanccedilat drsquouna gran quantitat de fonts
algunes de les quals tenen forccedila cabal com ara les del Toscar lrsquoUllal el Bosc Negre
la Canaleta i la Cova Pintada A la seva capccedilalera srsquohi troben el paratge del Toscar el
castell i el despoblat de Carles Geologravegicament el terreny eacutes de formacioacute triagravesica
compost per dolomites argiolites guixos i pedra calcagraveria4
Les parts meacutes altes de la capccedilalera presenten un terreny molt escarpat perograve amb una
rica vegetacioacute de muntanya la qual cosa contrasta amb els desnivells meacutes suaus del
curs mitjagrave entre lrsquoUllal i el Pont un espai que ha estat aprofitat des de fa molts segles
per a conreus de secagrave i regadiu El punt meacutes ampli drsquoaquesta vall es troba precisament
a lrsquoalccedilada de les Planilles on trobem el jaciment dels Serdans
El barranc de la Conca a lrsquoalccedilada de la partida de les Planilles
4 Gran geografia comarcal cit 259
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
10
Per ponent i formant part tambeacute drsquoaquest massiacutes una altra serralada de cingleres
parteix amb els termes de Beseit (de la comarca del Matarranya) Arnes Horta de Sant
Joan (tots dos de la Terra Alta) i Pauumlls hi destaquen el Bosc Negre la Tosseta Rasa
(1217 m) els rasos de Maraco la punta de lrsquoEspina (1182 m) que es prolonga per la
serra de lrsquoEspina fins a la Coscollosa (878 m)5
23 EL BARRANC DE LA VALL CERVERA
El barranc de la vall Cervera presenta uns desnivells meacutes suaus que els del barranc de
la Conca encara que a les cotes meacutes altes que ja formen part de la vall de la Figuera6
capccedilalera de la vall Cervera ressalta una frondosa vegetacioacute boscos de pi blanc i pi
roig tambeacute hi ha alguns alzinars Al curs mitjagrave del barranc se situa el poblat ibegraveric dels
Malladarets
Barranc de la vall de la Cervera
24 EL BARRANC DEL LLOP
Al barranc del Llop eacutes on es troba el municipi drsquoAlfara de Carles drsquouna extensioacute de
6394 kmsup2 situat a ponent de la comarca del Baix Ebre al cor del massiacutes dels Ports els
contraforts del qual accidenten tot el terme Per llevant una cadena muntanyosa on hi
trobem el tossal de la Cova del Bou (552 m) el de Penyaflor el de Farruacutebio (792 m) i
la tossa de la Reina (1113 m) marca els liacutemits del terme amb els municipis de Xerta
Aldover Tortosa i Roquetes
5 Gran geografia comarcal cit 256 6 Hi destaquen la font de la Figuera i la de les Guacutebies prop de la cova del Tormo
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
11
Alfara de Carles amb la mola Carrascosa i el Tossal de Montcliacute al fons
El poble drsquoAlfara de Carles estagrave emplaccedilat a lrsquoesquerra del barranc del Llop dalt drsquoun
petit turoacute (334 m) i dominant la fondalada estreta perograve ben aprofitada per al conreu de
lrsquoolivera i lrsquoametller srsquohi destaquen grans parets calcagraveries i blanquinoses juragravessiques
sobre els terrenys vermellosos i groguencs7
Cal dir que les fonts drsquoaquest barranc per exemple la dels Bassis o la font Vella no
destaquen per ser massa cabaloses En els pendents muntanyosos abunden la ginesta
el romaniacute lrsquoesbarzer lrsquoargelaga el coscoll i el margalloacute la fibra del qual ha estat molt
utilitzada per a la confeccioacute de cabassos
3 CONTEXT HISTOgraveRICO-ARQUEOLOgraveGIC
Lrsquoaccioacute de lrsquohome als barrancs que hem esmentat anteriorment va eacutesser continuada i
molt intensa des de la prehistograveria fins al segle V Durant lrsquoegravepoca medieval el barranc de
la Conca tambeacute va tenir molta importagravencia per aixograve hem dedicat un apartat al final del
treball8 on descrivim els principals trets del seu poblament des del segle VI fins al XV
Evidentment aquesta accioacute humana ha continuat fins a lrsquoactualitat perograve analitzar-la
detalladament suposaria desviar-nos del tema que ens hem fixat9
7 Gran geografia comarcal cit 256 8 Vegeu Annex A 9 A partir del segle XVII al barranc de la Conca es van anant instalmiddotlant induacutestries de vidre i fusta
fagravebriques de paper i teixits molins de farina i induacutestries productores drsquoelectricitat afavorides per
lrsquoincrement demogragravefic lrsquoabundagravencia de magrave drsquoobra i sobretot la forccedila de lrsquoaigua la qual permetia moure
les diverses maquinagraveries que utilitzaven i intervenir en els processos de manufactura
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
12
Intentarem doncs descriure els fets histograverics les restes i les troballes arqueologravegiques
meacutes destacades amb lrsquoobjectiu de mostrar que hi ha uns elements que en major o menor
grau comparteixen els assentaments i els establiments que hi ha hagut
independentment de lrsquoegravepoca lrsquoaprofitament de lrsquoaigua per a finalitats molt diverses
lrsquoexplotacioacute dels recursos forestals i agropecuaris la vigilagravencia i el control del territori
31 EL NEOLIacuteTIC LES PINTURES RUPESTRES DE COVA PINTADA (BARRANC DE LA
CONCA)
La riquesa drsquoaigua els recursos forestals i la varietat de la seva fauna han permegraves que
aquest territori tot i la seva orografia complexa hagi tingut pobladors des de la meacutes
remota Antiguitat Daquesta ocupacioacute han quedat les pintures rupestres de la Cova
Pintada a la capccedilalera del barranc de la Conca que demostren assentaments neoliacutetics
de grups de caccediladors dedicats a la captura de grans cegravervids (cabres salvatges ceacutervols i
cabirols) Es tracta drsquoart esquemagravetic o abstracte de color vermell que els entesos han
datat al voltant del 6500 aC Van ser descobertes el 1914 per lrsquoinvestigador francegraves
Henri Breuil10 La meacutes important representa una trisquela de mida considerable11
lrsquouacutenica coneguda fins ara a Catalunya
Abric de la Cova Pintada i dibuix de la trisquela fet per Henri Breuil Escala 17
Estagrave formada per tres braccedilos iguals incurvats que convergeixen al centre en forma
rotativa amb gir cap a la dreta12 Segurament que cal interpretar-la com la manifestacioacute
10 BREUIL H Les peintures rupestres scheacutematiques de la Peacuteninsule ibeacuterique IV Sud-est et est de
lEspagne Lagny impr E Grevin 1933 75-77 11 Les seves mesures soacuten radi de cada braccedil 23 cm alccedilada total conservada 36 cm amplada total 44
cm 12 Trobareu meacutes informacioacute sobre aquesta pintura rupestre en httpinvarqueculturagencatcat Cal
aclarir que en el mateix lloc tambeacute srsquohi van descobrir gravats medievals de difiacutecil interpretacioacute Vegeu
SARRIAgrave BOSCOVICH E Els gravats medievals prop de la Cova Pintada (Alfara de Carles Baix Ebre
Tarragona) memograveria nuacutem 7899
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
13
drsquoalgun tipus de creenccedila de manera que lrsquoabric on es troba deuria ser una mena de
santuari13
32 LrsquoEDAT DEL FERRO EL POBLAT IBEgraveRIC DELS MALLADARETS (BARRANC DE LA
VALL CERVERA)
Despreacutes dels assentaments neoliacutetics els primers pobladors permanents drsquoaquesta part
del massiacutes van ser els ibers com ho prova lexistegravencia del poblat dels Malladarets a la
vall Cervera recentment descobert despreacutes drsquouna intervencioacute drsquourgegravencia que es va
realitzar el 201414
El poblat ibegraveric dels Malladarets es troba a lrsquooest del cim de Penyaflor (514 m) en un
petit turoacute (272 m) de planta allargada i superfiacutecie plana des del qual es domina tant el
barranc de la Conca com el pas natural que el barranc de la vall Cervera proporciona
per a poder accedir al massiacutes dels Ports des de la plana de Roquetes
Ubicacioacute del jaciment ibegraveric dels Malladarets (barranc de la vall de la Cervera)
A partir de la tipologia dels vasos ceragravemics15 exhumats els arqueogravelegs creuen que data
del periacuteode de lrsquoEdat del Ferro I entre el 650 i el 500 aC16 Des del punt de vista
urbaniacutestic el jaciment presenta un complex drsquoestances de les quals resten les primeres
filades de pedra dels murs ja que segons sembla la tegravecnica utilitzada en la seva
13 Aquest jaciment juntament amb altres del territori catalagrave fou considerat per la UNESCO Patrimoni
Mundial el 1998 Vegeu httpseswikipediaorgwikiAlfara_(Tarragona) 14 MORENO EXPOacuteSITO I Informe de la intervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment dels
Malladarets Partida de Masets Alfara de Carles (Baix Ebre) abril de 2014 15 Fonamentalment es tracta de grans vasos de ceragravemica exvasada i bisellada amb cordons aplicats 16 MORENO EXPOacuteSITO I cit 32
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
14
construccioacute consistia a disposar verticalment grans lloses en les dues cares dels murs
alhora que reomplien el seu interior amb pedruscall i terres premsades per tal de donar
consistegravencia a lrsquoestructura Com que no srsquoha conservat meacutes drsquouna filada de lloses no
se sap si aquestes parets de pedra arribaven fins al sostre o beacute si a partir drsquouna certa
alccedilada els murs disposaven drsquoaltres materials de tova
A banda de les estances tambeacute han aparegut murs de gairebeacute 1 m de gruix a lrsquoest i a
lrsquooest a la part que mira cap a la vall Cervera de manera que els arqueogravelegs opinen
que potser es tractaria drsquoun recinte fortificat En canvi cap a llevant el desnivell del
terreny eacutes meacutes suau la qual cosa fa pensar que era la zona urbanitzada intramurs
Finalment cal apuntar la presegravencia drsquoalgunes estructures de pedra amb planta circular
que es podrien relacionar amb lrsquoexistegravencia de tuacutemuls funeraris al vessant sud fora de
la zona drsquohagravebitat
Estructura de pedra amb planta circular Podria eacutesser un tuacutemul funerari
Es tracta doncs drsquoun poblat que srsquoestenia allargat pel petit turoacute al peu del cim de
Penyaflor sobretot pel vessant sud-est en canvi el vessant oest com que presenta un
gran pendent eacutes probable que no hagueacutes estat urbanitzat meacutes enllagrave del mur defensiu
Pel que fa a la zona nord que tambeacute comptava amb una gran superfiacutecie plana sembla
que devia ser la meacutes urbanitzada perquegrave hi ha un gran entramat de murs
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
15
Delimitacioacute del jaciment arqueologravegic dels Malladarets
Per la manera com es van trobar alguns vasos ceragravemics a lrsquointerior drsquouna de les
estances ben disposats verticalment in situ o lleugerament tombats o esclafats per la
caiguda del sostre i els murs perograve en bon estat de conservacioacute els arqueogravelegs suposen
que els pobladors per raons que encara no srsquohan pogut esbrinar van abandonar aquest
establiment amb pressa ja que es doacutena el cas que van deixar llavors de cereals en alguns
recipients17
Interior drsquouna de les estances
En resum estem davant drsquoun assentament que va tenir lloc entre els segles VII i V aC
quan la millora de les pragravectiques agriacutecoles i lrsquoocupacioacute de sogravels meacutes productius van
permetre que els grups socials srsquoanessin fent progressivament meacutes sedentaris Aquests
nous tipus drsquoassentament van propiciar a la vegada un urbanisme i un sistema defensiu
cada cop meacutes elaborat Segons Intildeaki Moreno18 el poblat dels Malladarets pertanyeria
17 MORENO EXPOacuteSITO I cit 31 18 MORENO EXPOacuteSITO I laquoIntervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment dels Malladaretsraquo I Jornades
drsquoArqueologia de les Terres de lrsquoEbre 6 i 7 de maig de 2016 Serveis Territorials de Cultura de les
Terres de lrsquoEbre 2 vol Tortosa 2016 226
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
16
al model drsquoestabliment situat sobre una cresta rocosa estreta i allargada la morfologia
interna del qual srsquoestructuraria en funcioacute drsquoun carrer central on anirien a parar estances
drsquoentre 10 i 20 m2 Eacutes probable que la gran extensioacute drsquoaquest jaciment
(aproximadament 3125 m2) tingui a veure amb alguna activitat minera el producte de
la qual anava destinat tant a lrsquoautoconsum com a lrsquointercanvi amb els fenicis19
33 EgravePOCA ROMANA EL JACIMENT DELS SERDANS EL POBLAMENT AL BARRANC DE
LA CONCA ENTRE ELS SEGLES II I V
Quan les tropes romanes comandades per Gneu i Publi Escipioacute van arribar a les terres
del sud del riu Ebre per a enfrontar-se amb lrsquoexegravercit cartaginegraves tres anys despreacutes de
lrsquoesclat de la Segona Guerra Puacutenica (218-201 aC) es van trobar que aquest territori
lrsquohabitaven els ilercavons diferents tribus ibegraveriques que srsquohavien aliat amb el bagravendol
cartaginegraves i anaven totalment en contra de les pretensions romanes Despreacutes de la
batalla de les goles de lrsquoEbre (215 aC) a prop de Dertosa en quegrave la flota romana va
derrotar la cartaginesa els germans Escipioacute van continuar la seva poliacutetica de conquesta
del territori i de sotmetiment de les tribus ibegraveriques especialment les que hi havia
assentades a les Terres de Ponent20
Les primeres referegravencies en els autors antics a la capital drsquoaquest ampli territori
Dertosa que tenia el riu Ebre com a via bagravesica de comunicacioacute i comerccedil les trobem en
Estraboacute21 (segle I aC - I dC) i Pomponi Mela22 (segle I dC) els quals la situen en el pas
del riu Ebre Suetoni23 (segle I dC - II dC) parla del seu important port mariacutetim i Plini24
(segle I dC) destaca que els seus habitants gaudien del dret romagrave Fins i tot va arribar a
encunyar moneda com a Mun Hibera Iulia amb la llegenda Ilergavonia fent
19 MORENO EXPOacuteSITO I laquoIntervencioacuteraquo cit 227 20 MIRA GUARDIOLA M A Cartago contra Roma Las guerres puacutenicas Madrid ediciones Alderabaacuten
2000 196 21 ESTRABOacute Geographica III 4 9 ἐκ δὲ τοῦ Ταρράκωνος ἐπὶ τὸν πόρον τοῦ Ἴβηρος κατὰ Δέρτωσσαν 22 POMPONI MELA De Chorographia II 90 super ingens Hiberus Dertosam adtingit 23 SUETONI De vita Caesarum Vita Galbae X ac subinde Alexandrina navis Dertosam appulit armis
onusta sine gubernatore sine nauta ac vectore ullo ut nemini dubium esset iustum piumque et
faventibus diis bellum suscipi 24 PLINI Naturalis Historia III 23 Nunc per singulos conventus reddentur insignia praeter supra dicta
Tarracone disceptant populi XLII quorum celeberrimi civium Romanorum Dertosani
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
17
referegravencia al territori tot i que despreacutes en egravepoca de Tiberi es va substituir per
Dertosa25
Evidentment en la seva fundacioacute hi va tenir un paper destacat la ciutat de Tagraverraco
capital de la proviacutencia romana i un important port drsquoHispagravenia Aixograve vol dir que Dertosa
pertanyia a la proviacutencia de la Hispania Citerior i posteriorment a les diverses
reorganitzacions que van tenir lloc a la Provincia Hispania Tarraconensis Aquest
vincle amb Tagraverraco va perdurar durant tot el periacuteode romagrave i visigot i fins i tot durant
les primeres degravecades de la invasioacute musulmana
A partir del segle I coincidint amb un augment de les temperatures i unes condicions
climagravetiques meacutes agraverides va tenir lloc una progressiva desforestacioacute antrogravepica del
paisatge de les planes de lrsquoEbre que segurament va fomentar en entrar al segle II una
ocupacioacute de les zones muntanyoses properes a Dertosa i a la vall del riu Ebre amb la
finalitat drsquoexplotar els seus recursos naturals26
A finals de lrsquoAlt Imperi doncs lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai rural del territori de Dertosa
va experimentar canvis significatius derivats de la progressiva fi de les villae que
srsquohavien anat fundant durant els primers segles de la nostra era i lrsquoaparicioacute de nous
models drsquoocupacioacute En agraverees marginals de lrsquoager dertosanus comencen a aparegraveixer
petits assentaments rurals amb una clara especialitzacioacute en lrsquoelaboracioacute de productes
molt concrets oli vi ceragravemica materials de construccioacute etc El jaciment dels Serdans
al massiacutes dels Ports sembla que forma part drsquoaquesta nova manera drsquoaprofitar els
recursos naturals de les explotacions Aquesta especialitzacioacute que comporta de
vegades lrsquoabsegravencia o la reduccioacute de la part residencial de la vilmiddotla neix en un context
general meacutes ampli que suposa la disminucioacute dels contactes comercials amb altres
territoris del Mediterrani de manera que es fa necessari introduir sistemes de produccioacute
que permetin que aquests nous espais rurals tinguin capacitat suficient per a
subministrar els productes que la poblacioacute del territori demana27
25 LLORENS M del Mar i AQUILUEacute X laquoIlercavonia-Dertosa i les seves encunyacions monetagraveriesraquo
Barcelona Societat Catalana drsquoEstudis Numismagravetics 2001 24-34 26 RIERA S laquoCanvis ambientals i modelacioacute antrogravepica del territori entre lrsquoegravepoca ibegraverica i lrsquoaltmedieval
a Catalunya aportacions de la palinologiaraquo Cota Zero 20 2005 104 27 NEGRE J De Dertosacit 482
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
18
En el moacuten romagrave la vilmiddotla i el territori que controlava van esdevenir els pilars
fonamentals de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai rural La definicioacute de villa rustica va anar
canviant al llarg del temps si beacute en termes generals els historiadors tendeixen a acceptar
que es tracta drsquoun assentament de tipus rural que es divideix en dos sectors un
anomenat pars massaricia que engloba lrsquoagraverea on srsquoelaboren es conserven i
srsquoemmagatzemen els productes (pars fructuaria) i on viuen normalment en regravegim
drsquoesclavitud els treballadors (pars rustica) i lrsquoaltre anomenat pars urbana o dominica
que afecta lrsquoedifici on resideix la famiacutelia principal que nrsquoeacutes propietagraveria o beacute simplement
lrsquoamo que hi passa temporades durant lrsquoany per supervisar els treballs que srsquohi fan la
qual cosa significa que aquest espai era similar a lrsquoespai urbagrave eacutes a dir reproduiumla en
gran mesura lrsquoesquema de la domus la casa de ciutat caracteritzada per ser una vivenda
particular drsquouna sola planta on residien habitualment els propietaris28
Tot i la relativa independegravencia de les vilmiddotles respecte del seu espai drsquoinfluegravencia tendien
a formar part drsquouna xarxa meacutes extensa que tenia un nucli urbagrave de referegravencia en el cas
del territori ebrenc Dertosa amb el qual estaven connectades a traveacutes de vies de
comunicacioacute29
Lrsquoocupacioacute dels vessants del massiacutes dels Ports entorn al segle II va culminar
definitivament el proceacutes de romanitzacioacute del territori de Dertosa30 Amb tota
probabilitat va ser en aquesta egravepoca quan va neacuteixer lrsquoestabliment dels Serdans el qual
va estar en funcionament fins a finals del segle V A partir drsquoaleshores i sobretot de la
primera degravecada del VI srsquoobserva un abandonament progressiu de les agraverees residencials
si nrsquohi havia en part a causa drsquouna davallada notable de les temperatures sobretot a
lrsquohivern amb un retroceacutes dels conreus i les explotacions de muntanya i en part tambeacute
pels canvis en les estructures productives drsquoaquestes villae com a consequumlegravencia de la
caiguda de lrsquoImperi Romagrave i la conquesta i la consolidacioacute del poder visigogravetic a la
Peniacutensula Ibegraverica Durant aquest periacuteode segons J Negre31 les aristocragravecies
provincials hispano-romanes haurien abandonat les seves residegravencies rurals o els
centres manufacturers propietat seva per a instalmiddotlar-se a la ciutat des drsquoon haurien
28 Ibidem i httpseswikipediaorgwikiVilla_romana 29 ARCE J laquoVillae en el paisaje rural de Hispania romana durante la antiguumledad tardiacutearaquo Anejos de
AEspA 39 2006 9 30 REVILLA V Economia i poblament romagrave al curs inferior de lrsquoEbre la vilmiddotla de Casa Blanca
(Tortosa) Tarragona Diputacioacute Provincial de Tarragona 2003 133-146 31 NEGRE J cit 483
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
19
centralitzat la defensa del territori davant la pressioacute visigogravetica i aixiacute sentir-se meacutes segurs
i protegits
4 ESTUDI DEL JACIMENT ROMAgrave DELS SERDANS
41 UBICACIOacute
Com hem dit abans el jaciment arqueologravegic dels Serdans es troba al terme municipal
drsquoAlfara de Carles concretament en el punt quilomegravetric 21 de la carretera local TV-
3422 que comunica aquesta poblacioacute amb els Reguers des drsquoon a traveacutes de la T-342
srsquoarriba a Roquetes i drsquoaquiacute per la T-341 a Tortosa capital de la comarca del Baix
Ebre
Emplaccedilament del jaciment arqueologravegic dels Serdans al terme municipal drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre)
Actualment la TV-3422 creua aquest jaciment de manera que les restes
arqueologravegiques es troben a banda i banda de la carretera Aquesta circumstagravencia tan
peculiar data de 1965 quan la Diputacioacute de Tarragona32 hi va dur a terme obres
drsquoacondicionament del ferm i hi va fer un canvi en el traccedilat del tram compregraves entre el
punt quilomegravetric 21 i 3 amb la finalitat de reduir el desnivell existent El nou traccedilat es
va fer seguint el curs del barranc de la Conca en sentit ascendent fins a un punt on la
carretera fa una girada despreacutes de bifurcar-se tot donant la possibilitat de continuar fins
al paratge del Toscar Des drsquoaquesta bifurcacioacute el jaciment es troba aproximadament a
uns 300 m en direccioacute a Alfara de Carles concretament al costat drsquoun petit pont per
sota del qual passa un torrent
32 Diario Espantildeol 25-5-1965 Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
20
Emplaccedilament del jaciment i vista aegraveria de lrsquoentorn Es pot apreciar el traccedilat del tram nou de la TV-3422 (color blau) i el camiacute vell drsquoAlfara de Carles (color groc) tambeacute conegut com a camiacute de les Planilles
Si analitzem la ubicacioacute drsquoaquest establiment segons els criteris que aplicaven els
agrogravenoms romans observarem que coincideix forccedila amb les recomanacions que
donaven per triar el lloc drsquouna vilmiddotla En primer lloc es troba en el vessant drsquouna
muntanya perograve en el punt que teacute un desnivell meacutes suau en segon lloc es troba a prop
drsquoun torrent i meacutes enllagrave hi ha el barranc de la Conca molt meacutes cabaloacutes en tercer lloc
lrsquoorientacioacute eacutes cap al sud la qual cosa permet tenir un horitzoacute forccedila ampli i moltes hores
de sol en quart lloc disposava drsquouna via de comunicacioacute relativament propera que
facilitava lrsquoacceacutes per a les persones perograve tambeacute el transport i la distribucioacute dels
productes
42 ESTAT ACTUAL
Certament les poques restes visibles drsquoaquest jaciment passen totalment
desapercebudes perquegrave es troben a la base drsquoun marge de pedra seca construiumlt a
posteriori amb lrsquoobjectiu de retenir la terra del bancal que hi ha a la part superior En
concret en el voral esquerra de la carretera anant en direccioacute a Alfara de Carles es
poden apreciar restes constructives que corresponen a dos murs truncats que
conflueixen en angle
Cal dir que si beacute el terreny drsquoaquest indret devia tenir en el passat un pendent bastant
suau en algun moment es va considerar meacutes adient lrsquoaixecament de terrasses
mitjanccedilant marges de pedra seca probablement a partir dels segles XIV I XV quan la
poblacioacute drsquoAlfara va tenir la necessitat de disposar de meacutes conreus drsquoolivera ndashguanyats
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
21
en moltes ocasions a costa dels pinars i els alzinars originarisndash de manera que aquests
treballs de condicionament del terreny van comportar la destruccioacute parcial del jaciment
Tant eacutes aixiacute que la pedra dels murs i les parets drsquoaquella antiga construccioacute es van
reaprofitar en els marges que hi ha al seu voltant encara meacutes barrejats amb la pedra
seca tambeacute srsquohi troben molts fragments de teules que servien per reomplir petits forats
o falcar
Fragments de teula tipus tegula utilitzats per falcar o reomplir el mur de pedra seca
A meacutes a meacutes en una agraverea drsquoaproximadament 3500 m2 des del pontet abans esmentat
i en direccioacute a la cruiumllla del Toscar apareixen molts fragments de teules i terracota en
general no nomeacutes en superfiacutecie en els bancals de conreu sinoacute tambeacute dintre dels marges
i a sobre drsquoells
Carretera TV-3422 a lrsquoalccedilada del jaciment arqueologravegic El rectangle vermell indica lrsquoagraverea aproximada per on es
troba una major quantitat de restes ceragravemiques
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
22
Estat actual de lrsquoemplaccedilament del jaciment en direccioacute sud-est
43 LA NECROgravePOLIS DESAPAREGUDA I LES RESTES DE DOS MURS
Quan les magravequines excavadores van comenccedilar els treballs de rebaix i anivellament en
el punt on es trobava el jaciment arran de la modificacioacute del traccedilat de la carretera TV-
3422 el primer que va aparegraveixer a la llum van ser diversos esquelets humans segons
les declaracions drsquoalguns operaris de lrsquoobra que encara viuen i van tenir lrsquoocasioacute de
poder-los contemplar Les explicacions drsquoaquests operaris coincideixen a dir que les
restes humanes van aparegraveixer barrejades amb trossos de teules planes les magravequines
van seguir avanccedilant perograve i uns metres meacutes enllagrave es van trobar amb el que semblaven
dos murs drsquouns 60 cm drsquoalccedilada els quals creuaven en sentit diagonal divergent lrsquoespai
per on havia de passar la carretera Com havia succeiumlt amb els esquelets humans les
magravequines els van arrencar i nomeacutes van deixar al lateral esquerre en direccioacute a Alfara
de Carles una petita porcioacute del que semblen les parets o murs drsquouna estanccedila
Es tracta dels dos murs que hem comentat en lrsquoapartat anterior situats a 120 m de
profunditat respecte del nivell del bancal superior i que srsquoajunten formant un angle eacutes
a dir formen la cantonada drsquoalguna habitacioacute Aquests murs segons els testimonis
abans de la seva destruccioacute continuaven un en direccioacute sud-est i lrsquoaltre en direccioacute
sud-oest de manera que devien conformar alguna estanccedila
Desgraciadament ni la descoberta dels esquelets humans ni la dels murs no van fer
aturar les obres Es va actuar amb total desiacutedia com si no hagueacutes passat res de manera
que no en va quedar constagravencia enlloc no es va fer cap fotografia ni evidentment cap
actuacioacute arqueologravegica drsquourgegravencia Lrsquouacutenic que queda eacutes la memograveria oral dels testimonis
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
23
Eacutes molt probable que els cossos que es van trobar pertanyessin a una petita necrogravepolis
orientada cap a lrsquooest i situada a la part de fora dels murs que la maquinagraveria va posar al
descobert ategraves que segons els testimonis es van localitzar uns metres abans drsquoarribar
a aquests murs La presegravencia de teules barrejades amb els esquelets srsquoexplica pel tipus
drsquoenterrament realitzat mitjanccedilant teules planes calccedilades al terra formant un prisma
triangular Cal dir que aquest tipus drsquoenterrament va ser forccedila frequumlent a lrsquoetapa tardo-
romana especialment entre els segles III i V
Enterrament de tipus tegula
44 CARACTERIacuteSTIQUES DELS MURS
Els dos trams de mur es van aixecar segons la tipologia drsquoopus incertum eacutes a dir estan
fets de maccediloneria amb pedres de diferents mides sense treballar descansant unes
sobres les altres i subjectades mitjanccedilant morter de calccedil Tenen diferent gruix la qual
cosa indica que tenien una funcioacute diferent Eacutes probable que el mur B que teacute una
amplada de 55 cm correspongui a una paret exterior o de cagraverrega mentre que el mur
A que fa 46 cm correspongui a una paret secundagraveria o interior
a) Mur A (orientacioacute sud-est)
- Amplada 46 cm
- Alccedilada 70 cm
- Llargada (cara interna) 60 cm
- Llargada (cara externa) 75 cm
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
24
Llargada Cara interior
Amplada
Alccedilada
b) Mur B (orientacioacute sud-oest)
- Amplada 55 cm
- Alccedilada 65 cm
- Llargada (cara interna) 85 cm
- Llargada (cara externa) 130 cm
Llargada interior Amplada
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
25
Alccedilada
45 LA VIA DE COMUNICACIOacute AMB DERTOSA
La vall del riu Ebre ha estat des de sempre una via de comunicacioacute natural tant fluvial
com terrestre Aixograve fa pensar en lrsquoexistegravencia drsquouna ruta interior de segon ordre que
resseguint el curs del riu permetia arribar a la ciutat de Caesaraugusta (Saragossa) En
el territori de lrsquoantiga Dertosa aquesta via devia vorejar els Ports i a part de facilitar el
desplaccedilament cap a lrsquointerior connectava diversos establiments romans situats a les
faldes del massiacutes per tant una mica apartats de la Via Augusta
Lrsquoestabliment dels Serdans tot i trobar-se allunyat de les principals xarxes de
comunicacioacute segurament estava comunicat amb Dertosa a traveacutes drsquoun camiacute que
seguint el curs del barranc anava descendint fins al lloc anomenat laquoels Estretsraquo En
aquest tram antigament la carretera continuava per la banda esquerra la qual cosa
permetia salvar fagravecilment el congost que hi ha Un cop superat aquest obstacle el camiacute
seguia en direccioacute a Dertosa i creuava el barranc de la Conca meacutes avall cap al sud per
algun indret on el desnivell era meacutes suau Fins i tot no es pot descartar que es bifurqueacutes
en algun punt de manera que tambeacute fos possible arribar als establiments que hi havia
a prop de lrsquoEbre a lrsquoalccedilada drsquoAldover o Xerta
46 CROQUIS HIPOTEgraveTIC
Com que no srsquoha fet cap excavacioacute ni cap prospeccioacute eacutes impossible delimitar
exactament lrsquoespai que ocupava aquest jaciment De tota manera si observem
lrsquoorientacioacute dels dos petits trams de mur conservats es pot plantejar una hipogravetesi de
com srsquoorientaven en relacioacute al torrent que amb tota seguretat delimitava la continuiumltat
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
26
de la construccioacute en direccioacute nord-est i sud Es evident que el dia que es duguin a terme
els treballs drsquoexcavacioacute hauran de comenccedilar per aquest punt en direccioacute nord-oest per
tal de comprovar si el tram que hi ha a la vista teacute continuiumltat en aquesta direccioacute
5 ESTUDI DEL MATERIAL TROBAT
51 PROCEDEgraveNCIA GEOLOgraveGICA I COMPOSICIOacute QUIacuteMICA DE LA PASTA CERAgraveMICA
De lrsquoobservacioacute de la pasta que es va fer servir en la fabricacioacute del material ceragravemic
que ha aparegut fins ara als Serdans i tenint en compte que no hem pogut fer cap estudi
de laboratori deduiumlm que el material que srsquoha trobat fins ara teules un fragment de
doli i una antefixa comparteixen una composicioacute quiacutemica molt similar eacutes a dir es
tracta de la mateixa argila Aixograve vol dir que amb tota seguretat procedeixen de la
mateixa terrisseria Eacutes cert que hi ha la possibilitat que aquest material hagueacutes vingut
drsquoun altre lloc i srsquohagueacutes transportat fins als Serdans per a utilitzar-se en la construccioacute
de la suposada vilmiddotla ruacutestica perograve com que el color i la composicioacute de lrsquoargila
coincideixen amb el terra argiloacutes que encara hi ha en la finca agriacutecola actual que hem
anomenat argiler dels Serdans i en lrsquoargiler del coll drsquoAlfara a uns 500 m de distagravencia
probablement hem de pensar que el material de terracota que estudiarem es va fer aquiacute
mateix eacutes a dir que estem davant un centre terrisser que devia subministrar materials
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
27
de construccioacute a la ciutat de Dertosa i les vilmiddotles situades a les terrasses fluvials de
lrsquoEbre
Argiler dels Serdans Argiler del coll drsquoAlfara
Els operaris drsquoaquest centre devien utilitzar lrsquoargila que hi havia in situ i la de lrsquoargiler
del coll drsquoAlfara33 i les devien barrejar ja que la composicioacute quiacutemica de lrsquoargila
drsquoaquest lloc eacutes altament calcagraveria la qual cosa donava consistegravencia a les peces Aquest
element calcari amb guixos i feldespats correspon als granets blancs que destaquen
sobre la base drsquoargila
Fragment de roca argilosa de lrsquoargiler del coll drsquoAlfara Sorra argilosa i granets calcaris resultants
Aquesta argila es caracteritza per ser de tipus secundari eacutes a dir del tipus drsquoargiles
vermelles amb abundant presegravencia de partiacutecules drsquoogravexid fegraverric procedecents de capes
sedimentagraveries que apareixen en nivells molt superficials
33 Aquest argiler encara srsquoexplotava a principis dels segle XX per a lrsquoobtencioacute de guixos argila i calccedil
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
28
Aixiacute doncs la pasta ceragravemica que utilitzaven era la mateixa per a tots els productes
que elaboraven teules antefixes vasos ceragravemics etc La composicioacute es basava en una
barreja drsquoargiles i feldespats amb desgreixants de mida reduiumlda que els artesans afegien
per evitar transformacions del relleu de la peccedila durant la coccioacute ja que rebaixaven la
temperatura de fundicioacute34 de manera que es podien conservar inalterades les
caracteriacutestiques originagraveries de la massa argilosa Els desgreixants a meacutes a meacutes
incrementaven la consistegravencia de la pasta bastant porosa facilitaven la impermeabilitat
i augmentaven la resistegravencia de la peccedila resultant35
Massa argilosa amb inclusions vermelles blanques i fragments de mica
Drsquoaltra banda tot i que no hem pogut recoacuterrer a cap tegravecnica de laboratori per fer una
anagravelisi quiacutemica a partir drsquoun observacioacute detallada de totes les peces hem identificat
diversos minerals que actuaven com a desgreixants propis de la massa argilosa com
ara la calcita el feldespat i la mica Hem detectat de manera homogegravenia inclusions
vermelles (ogravexids fegraverrics) i blanques (guixos calises arenisques etc) la qual cosa
indica que aquests elements ja es trobaven de manera natural en lrsquoargila Lrsquouacutenic grup
de minerals que sembla haver estat afegit de forma intencional soacuten les miques daurades
que apareixen abundantment en les pastes de produccioacute local poc depurades36
34 Lrsquoargilla acostuma a courersquos entre els 950deg i 1100deg C 35 Vegeu httpscawikipediaorgwikiArgila 36 NEGRE J De Dertosa cit 195
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
29
52 LES TEULES
521 Descripcioacute de la seva troballa i estat de conservacioacute
Hi ha dos contextos molt diferents que han envoltat la troballa de les teules Drsquouna
banda tenim les dues teules que tot i estar en estat fragmentari srsquohan pogut
recompondre Aquestes dues teules van sortir a la llum el 1965 quan es van fer les obres
per obrir el nou tram de carretera Segons les fonts orals correspondrien a les teules
que cobrien els cossos de la necrogravepolis i srsquohaurien conservat senceres fins que les
magravequines van remoure el terra i van acabar trencant-les Per sort alguacute va tenir cura de
recollir-les Actualment la seva propietagraveria ha consolidat amb un suport de fusta fet
expressament la qual cosa ha permegraves que srsquohagin mantingut en bon estat
Les dues teules tipus tegula encaixades en un marc de fusta
En canvi els altres fragments de teules han anat aflorant des de 1982 fins a lrsquoactualitat
Es tracta de trossos de mides molt diferents que en general han aparegut
superficialment
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
30
522 Tipologia i datacioacute
Dels dos tipus de teules que feien servir els romans tegulae37 teula plana i rectangular
i imbrex38 teula cogravencava als Serdans de moment nomeacutes nrsquohan aparegut del primer
Una explicacioacute probable drsquoaquesta circumstagravencia la trobem en el proceacutes de reutilitzacioacute
dels materials drsquoaquest jaciment que ha tingut lloc durant segles Tenint en compte que
les tegulae van deixar drsquoutilitzar-se cap al segle VII39 eacutes normal que les imbrices
anessin molt buscades perquegrave es van convertir en un material de construccioacute molt
adequat per cobrir el sostre de les cases Per tant no ens ha drsquoestranyar que en general
se nrsquohagin conservat tan poques perquegrave segurament que va ser un dels primers
materials destinats a ser reutilitzats
Elements drsquoun teulat segons Daremberg-Saglio
Prenent com a referegravencia la catalogacioacute de teules galo-romanes que va fer J Chauffin40
sembla que pel tipus drsquoencaix i la forma de les revores de les teules caldria situar-les
al voltant del segle III
Les teules romanes solien ser drsquoargila tot i que se nrsquohan conservat algunes elaborades
amb altres materials Les planes i rectangulars disposaven de dues pestanyes o revores
37 La paraula llatina tegula procedeix de lrsquoarrel teg- que significa laquocobrirraquo Per a meacutes informacioacute sobre aquesta etimologia vegeu sv ERNOUT A i MEILLET A Dictionnaire eacutetymologique de la langue latine
Histoire des mots Pariacutes Klincksieck 1967 38 El terme imbrex procedeix de imber lsquoplujarsquo perquegrave gragravecies a la forma corba que tenia desaiguava
lrsquoaigua de la pluja a dues vessants vegeu sv ERNOUT A i MEILLET A cit Sant Isidor (Etimologies
XIX 10 15) doacutena aquesta explicacioacute sobre lrsquoetimologia dels mots tegula i imbrex Tegulae vocatae quod
tegant aedes et imbrices quod accipiant imbres eacutes a dir laquosrsquoanomenen tegulae perquegrave cobreixen els
edificis i imbrices perquegrave contenen les plugesraquo 39 RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa ceraacutemica de aplicacioacuten arquitectoacutenica desde eacutepoca protoibeacuterica hasta eacutepoca
visigoda (ssVII aC-VIII dC)raquo en La Ruta de la ceraacutemica Castelloacute Ed Alicer 2000 32-37 40 CHAUFFIN J laquoLes tuiles gallo-romaines du BasDauphineacuteraquo CNRS Gallia XIV 1956 81-88
Imbrex
Tegula
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
31
pels dos costats meacutes allargats amb encaixos que permetien que una teula descanseacutes
sobre lrsquoaltra i quedeacutes ben falcada
Logravegicament aquestes peces tan grans aiumlllaven molt beacute la vivenda de lrsquoaigua de pluja i
segons com estigueacutes dissenyada la teulada la dirigien o beacute cap a algun impluvium o beacute
cap a lrsquoexterior de lrsquoedifici
523 Caracteriacutestiques i mides
Els oriacutegens drsquoaquests elements constructius que es feien servir en les cobertes de les
teulades els trobem en el moacuten grec De fet molts temples grecs estaven coberts amb
grans teules del tipus tegula sovint de marbre combinades amb teules imbrices les
quals tenien forma diegravedrica conegudes tambeacute com a corinthiaces perquegrave sembla que
va ser a Corint on es van utilitzar per primera vegada Despreacutes es van afegir les imbrices
lacograveniques que ja eren semiciliacutendriques o semitroncocograveniques41
Drsquoaltra banda cal destacar les marques de produccioacute En el cas de les dues teules que
srsquohan conservat iacutentegres observem tres traccedilos amb forma de ldquoNrdquo fets al voltant del
segell del terrisser el qual deixava una marca impresa mitjanccedilant un tampoacute que podia
ser metagravelmiddotlic o de fusta La marca drsquoaquest segell es troba en una zona visible a la part
plana de la teula
Marques visibles del segell de lrsquoartesagrave i la ldquoNrdquo
41 DAREMBERG CH I SAGLIO E Dictionnaire des antiquiteacutes grecques et romaines s v laquoTegularaquo Pariacutes
Hachette 1877-1919 Versioacute digital drsquoaquesta obra Universidad de Toulouse-Le Mirail httpdagruniv-tlse2fr
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
32
Les mides de les teules tipus tegula variaven una mica drsquouna zona a una altra ja que
no hi havia una mida estagravendard fixada perograve en general oscilmiddotlaven al voltant dels dos
peus romans (bipedalis) segons indica Vitruvi42 eacutes a dir uns 60 cm aproximadament
pel costat meacutes gran i drsquoun peu i mig uns 45 cm pel costat meacutes petit
Les mides de les imbrices por la seva banda feien 40 cm de llarg 12 cm drsquoample per
la banda meacutes estreta 17 cm drsquoample per la banda amb la curvatura meacutes ampla i 19 cm
de gruix
El pes drsquouna tegula en cru estava al voltant de 12 kg i un cop cuita al voltant de 7 kg
en canvi una imbrex en cru pesava uns 6 kg i despreacutes de la coccioacute uns 35 kg De tot
plegat podem deduir que els sostres havien drsquoaguantar un pes considerable
aproximadament uns 35 kgm2 calculant que per cada m2 calia ben beacute 4 tegulae i 2
imbrices
Pel que fa a les mides drsquoaquestes dues teules coincideixen forccedila amb la bipedalis
descrita per Vitruvi
Teula 1
-Estat sencera perograve amb una esquerda central que parteix la teula en dues parts
Disposa drsquoencaixos en els quatre extrems
-Llargada 62 cm
-Amplada 47 cm (incloses les revores i els encaixos)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Amplada de la revora 25 cm (la part meacutes estreta) 4 cm (la part meacutes ampla)
-Pes 8 kg aprox
-Gruix de la base 2 cm
42 VITRUVI POLmiddotLIOacute De architectura libri VII editor F Krohn Leipzig Teubner 1912 Versioacute digital
en Perseus Project
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
33
Teula 2
-Estat sencera perograve amb dues esquerdes que parteix la teula en tres trossos
-Llargada 62 cm
-Amplada 47 cm (incloses les revores i els encaixos)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Amplada de la revora 25 cm (la part meacutes estreta) 4 cm (la part meacutes ampla)
-Pes 8 kg aprox
-Gruix de la base 2 cm
Teula 3
-Estat fragmentari Correspon a lrsquoencaix de la banda dreta part inferior de la teula
-Dimensions 27 cm x 21 cm x 165 cm
-Amplada de la revora 25 cm (part meacutes estreta) i 3 cm (part meacutes ampla)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Encaix 8 cm
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
34
-Gruix de la base 2 cm
Teula 4
-Estat fragmentari Correspon a lrsquoencaix de la banda esquerra part superior de la teula
-Dimensions 20 cm x 19 cm x 9 cm
-Amplada revora 3 cm (part meacutes estreta) i 4 cm (part meacutes ampla)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Encaix 8 cm
-Gruix de la base 2 cm
Teula 5
-Estat fragmentari Correspon al lateral de la banda dreta
Dimensions 33 cm x 175 cm x 125 cm x 17 cm
Amplada revora 3 cm (part meacutes estreta) i 4 cm (part meacutes ampla)
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
35
Alccedilada de la revora 3 cm
Encaix 8 cm
Gruix de la base 2 cm
Teula 6
-Estat fragmentari Correspon al lateral dret de la part central de la teula
-Dimensions 46 cm x 25 cm x 31 cm
-Amplada revora 2 cm (part meacutes estreta) i 4 cm (part meacutes ampla)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Gruix de la base 2 cm
524 La manufactura
La fabricacioacute dels materials de construccioacute principalment teules i maons requeria la
presegravencia de forns forccedila especiacutefics de manera que resultava molt meacutes pragravectic i barat
construir el forn on es trobava lrsquoargiler o molt a prop seu meacutes que no pas construir-lo
en el lloc on srsquohavia drsquoaixecar la construccioacute
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
36
Els forns on es podien aconseguir temperatures molt elevades funcionaven amb molta
quantitat de llenya la qual cosa significa que aquesta mategraveria primera havia de trobar-
se molt a prop eacutes a dir calia tenir proper algun bosc o disposar drsquoun sistema de
transport de llenya que assegureacutes un subministrament constant
En aquests tallers el treball estava molt repartit de manera que cadascuacute tenia assignada
una tasca Hi havia els llenyataires que srsquoencarregaven de tallar i subministrar la llenya
adient els teulers professionals que tenien la funcioacute de preparar les teules i els maons
enfornar-los i courersquols i els fusters especialitzats en la construccioacute de sostres En la
majoria drsquoocasions perograve aquest treball estava en mans drsquoesclaus
Un cop les peces drsquoargila havien sortit ja cuites del forn adquirien les qualitats progravepies
de la ceragravemica Durant el proceacutes de coccioacute perograve calia que el forn arribeacutes a temperatures
molt altes entre els 900ordm i 1100ordm C El forn meacutes emprat pels romans va ser lrsquoanomenat
forn de graella Es tracta drsquoun forn amb dues cagravemeres de tir vertical en quegrave la caldera
estagrave separada de la cambra de coccioacute per una estructura sogravelida realitzada en obra que
es coneix com a graella Els forns de graella podien tenir planta circular ovalada o
rectangular43
Per tal de sustentar la graella es construiumlen arcs de mig punt o apuntats normalment
fets de maons i mitjanccedilant un gran pilar situat a la part inferior a la cambra de
combustioacute srsquoaconseguia lrsquoestabilitat de la graella
Ara per ara al jaciment dels Serdans no srsquoha descobert cap indici sobre la possible
ubicacioacute drsquoun forn Podria ser que una part la meacutes superficial hagueacutes estat arrassada
al llarg dels segles amb el reaprofitament habitual del material i que la zona de
combustioacute com que generalment es trobava sota terra encara resti amagada i coberta
per la terra dels camps de conreu
Pel que fa a les teules imbrices les fabricaven mitjanccedilant un motlle trapezoidal de fusta
srsquohi posava la massa drsquoargila i a continuacioacute es passava una fusta per enrasar beacute tot el
motlle Tot seguit se li donava la forma corva amb lrsquoajuda drsquoun altre motlle corvat En
43 DAREMBERG CH I SAGLIO E cit s v laquoFurnusraquo
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
37
canvi les teules tegulae srsquoobtenien amb lrsquoajuda drsquoun sol motlle que ja comptava amb
les revores i els encaixos corresponents44
Fabricacioacute drsquouna tegula
525 La construccioacute drsquouna teulada romana
Normalment els romans construiumlen les cobertes de les cases amb bigues de fusta que
situaven paralmiddotlelament a la distagravencia convenient Al seu torn les bigues descansaven
sobre una jagravessera una gran biga situada al carener Per sota de les bigues hi havia una
estructura de fusta anomenada cintra que les reforccedilava
Les teules descansaven sobre taulons de fusta o directament sobre les bigues a les quals
de vegades es fixaven mitjanccedilant claus Les teules es juxtaposaven per la banda on les
revores eren meacutes grans de manera que la part meacutes gruixuda srsquoorientava aiguumles avall i
se superposava a lrsquoextrem contrari de la teula inferior els encaixos dels extrems
facilitaven lrsquoensamblatge A mesura que srsquoanaven colmiddotlocant les tegulae les juntes que
quedaven entre la revora drsquouna teula i la de lrsquoaltra es cobrien amb imbrices amb un
diagravemetre suficient per abastar les juntes de les peces rectangulars Aquestes mateixes
teules perograve de mida una mica meacutes gran es colmiddotlocaven al cavalloacute superior de la teulada
44 httpwwwacademiaedu3192209Materiales_Latericios_Romanos_aplicados_a_la_construccioacuten
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
38
per cobrir la separacioacute que quedava entre les teules de la part superior dels rius que
donaven a un vessant i a lrsquoaltre si era el cas que la teulada era a dos vessants45
Cada filera de tegulae formava un canal o riu que evacuava les aiguumles de la pluja cap a
lrsquoexterior
Esglaonament de les teules
Reproduccioacute drsquouna teulada romana Museacutee Archeacuteologique Palais Rohan Estrasburg Foto H Graciagrave
45 DAREMBERG CH I SAGLIO E cit s v laquoTectumraquo
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
39
53 EL DOLI
531 Descripcioacute de la seva troballa i estat de conservacioacute
La peccedila de ceragravemica que tractarem a continuacioacute la va trobar el 2014 el senyor Joan
Valentiacute Royo veiacute drsquoAlfara de Carles mentre passejava per lrsquoindret del jaciment
Concretament el lloc de la troballa se situa a la banda esquerra en direccioacute a Alfara de
Carles a tocar del marge de pedra seca i molt a prop del punt on hi ha les restes dels
dos murs
En aquests moments es troba dipositada al Museu drsquoAlfara de Carles Segurament es
tracta drsquoun fragment de doli del llatiacute dolium lsquogerra tenallarsquo que pel gruix que presenta
devia tenir unes parets i unes mides considerables En concret sembla que correspon a
un fragment de la part superior de la boca
532 Tipologia i datacioacute
A diferegravencia de les classificacions drsquoaltres grups ceragravemics la tendegravencia meacutes
generalitzada entre els investigadors actuals no eacutes establir tipologies de dolia en funcioacute
de la cronologia sinoacute de la forma de les seves revores perquegrave les peces que han
perviscut ho han fet en un estat forccedila fragmentari i les parets drsquoaquests recipients
ofereixen molt poca informacioacute Evidentment nomeacutes les peces completes permeten
obtenir dades importants a tenir en compte com ara les mides i la capacitat46
Per la forma de la revora de la boca eacutes evident que la peccedila a la qual pertanyia el
fragment devia tenir un coll forccedila pla
46 SALIDO DOMIacuteNGUEZ J Los dolia en Hispania caracterizacioacuten funcionalidad y tipologia Manual
de ceragravemica romana III Madrid Museo Arqueoloacutegico Regional de la Comunidad de Madrid 2017 250
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
40
Seccioacute del coll i la boca del doli
Pel que fa a la datacioacute cal assignar-li una cronologia que oscilmiddotla entre els segles II-IV
igual que la resta del material que fins ara srsquoha trobat in situ
533 Caracteriacutestiques i mides
De lrsquoobservacioacute drsquoaquest fragment es dedueix la simplicitat i la poca cura amb quegrave va
ser elaborada la peccedila per exemple la vora de la boca no teacute cap tipus de motllura eacutes
completament llisa com si fos una continuacioacute de la resta del cos Amb la mateixa
pasta ceragravemica que es feien les teules i les antefixes es va elaborar aquest doli que tenia
un gruix de paret considerable aproximadament uns 3 cm
La pasta drsquoaquest tipus de recipient estava poc depurada Srsquohi pot veure una gran
quantitat de desgreixants que srsquoafegien per tal drsquoassegurar la resistegravencia necessagraveria en
un objecte drsquoaquestes mides
A la cara interior srsquoaprecien encara les liacutenies del torn i les ditades que el terrisser va
deixar quan volia rectificar el coll del doli
Detall de les ditades del terrisser i marques del torn
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
41
Pel que fa a lrsquoexterior el fragment no dona cap informacioacute sobre si disposava o no de
nanses
La fabricacioacute de dolia amb torn limitava forccedila les mides que podien tenir eacutes a dir no
era possible crear peces molt grans per les limitacions drsquoaquesta tegravecnica perograve siacute que
podien arribar a tenir unes dimensions considerables si lrsquoartesagrave era hagravebil Fent un cagravelcul
aproximat a partir del fragment conservat que mesura 14 cm a la part corresponent a
la boca i 21cm de llargada la peccedila sencera amb forma ovoide i base plana segurament
tenia una boca amb un diagravemetre que mesurava entre 30 i 35 cm i amb una alccedilada entre
90 i 100 cm la part meacutes ampla de la panxa devia mesurar tambeacute entre 90 i 100 cm de
diagravemetre i la base devia tenir un diagravemetre similar al de la boca Pel que fa al pes devia
oscilmiddotlar entre 30 i 35 kg amb capacitat per a uns 800 litres
Reconstruccioacute hipotegravetica del doli
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
42
En la cara interior el fragment no presenta cap indici que el recipient quan estava
sencer srsquohagueacutes utilitzat per guardar-hi algun producte
Com que aquests recipients pesaven molt no eren fagravecil de traginar tot i aixiacute es feien
servir tambeacute com a contenidors per al transport de productes tant per terra com per
mar47 Per tot plegat pensem que la peccedila a la qual pertany aquest fragment es deuria
fabricar per a uacutes propi dels que formaven part de lrsquoestabliment
Els dolis disposaven de tapes (opercula) generalment fabricades amb ceragravemica que
podien tenir o no nanses Ara beacute majoritagraveriament es feien servir tapes de fusta la qual
cosa explica que se nrsquohagin trobat molt poques en les excavacions
534 Uacutes i manufactura
El doli doncs era un recipient de ceragravemica de grans dimensions semblant a una gerra
La seva grandagraveria era realment excepcional Tenia la panxa molt ampla i la boca
presentava una obertura que variava molt drsquoun model a un altre eacutes a dir hi havia
exemplars amb la boca tancada i nrsquohi havia amb la boca ampla En el moacuten antic es feia
servir per emmagatzemar-hi liacutequids (vi i oli) o sogravelids (gra llegums etc) durant un
periacuteode llarg de temps
Cal destacar que lrsquouacutes de dolia en els establiments rurals romans demostra un canvi
important en la manera drsquoexplotar i aprofitar els recursos agraris ja que permet
gestionar emmagatzemar i comercialitzar tant els productes drsquoautoconsum com els
excedents drsquouna manera totalment diferent de com srsquohavia fet abans de lrsquoocupacioacute
romana48
En general els dolia els fabricaven in situ terrissaires itinerants o professionals que
treballaven en tallers que estaven especialitzats en la produccioacute de ceragravemica per a
lrsquoarquitectura destinada als establiments rurals Es feien servir en llocs de produccioacute
com ara granges o explotacions agragraveries i en punts de venda com per exemple tavernes
47 Shan descobert restes de vaixells mercants romans amb dues o tres files de dolis al llarg de la quilla
falcats per evitar el seu desplaccedilament que servien com a contenidors fixos per al transport de vi Per a
meacutes informacioacute vegeu SALIDO DOMIacuteNGUEZ J cit 277 48 SALIDO DOMIacuteNGUEZ J cit 258
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
43
i magatzems urbans Els dolis tambeacute sutilitzaven en els teatres ja que per les seves
bones qualitats acuacutestiques permetien crear efectes sonors49
Els dos megravetodes demmagatzemar els dolis eren o beacute mantenir-los mig enterrats en el
sogravel o beacute dempeus sota sostre A diferegravencia de lagravemfora el doli no es considerava un
accessori a vendre juntament amb la mercaderia que contenia sinoacute que era simplement
un contenidor per emmagatzemar o transportar productes
Dolium del Museo Arqueoloacutegico de Sevilla nordm inv REP1998156 de procedegravencia desconeguda (Fotografia J
Salido)
La fabricacioacute dels dolis era realment complexa ja que el torn nomeacutes es podia utilitzar
en peces petites o mitjanes de manera que quan es tractava de recipients molt grans
lrsquoartesagrave els havia de fer a magrave comenccedilant des de terra i sempre en un ambient caldejat
La tegravecnica utilitzada era la del tramat eacutes a dir a partir de la base el terrissaire amb les
seves mans la paleta i la massa anava afegint rotlles drsquoargila pregraveviament preparats
els moldejava i els anava ajuntant per trams fins que el cos del recipient arribava a
lrsquoalccedilada desitjada Un cop acabada la peccedila calia deixar-la assecar sota cobert fins que
perdeacutes la humitat A continuacioacute despreacutes de deixar-la a lrsquoaire lliure perquegrave srsquoacabeacutes
drsquoassecar al sol lrsquoentraven al forn50
Eacutes evident que la fabricacioacute drsquoaquest tipus de recipient no era fagravecil ni barata ja que
requeria magrave drsquoobra especialitzada Aixograve justifica que no hi haguessin produccions
49 httpscawikipediaorgwikiDoliUacutes_i_finalitat 50
SALIDO DOMIacuteNGUEZ J cit 246
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
44
massives i que normalment es limitessin a lrsquoagravembit local ja que el pes les dimensions i
la relativa fragilitat dificultaven molt el seu transport
54 LrsquoANTEFIXA
541 Descripcioacute de la troballa i estat de conservacioacute
Fins a principis de la degravecada dels vuitanta a la banda dreta on es troba el jaciment dels
Serdans en direccioacute a Alfara de Carles hi havia un bancal que estava plantat drsquooliveres
centenagraveries Tanmateix entre el 1983 i el 1984 el propietari drsquoaleshores va decidir
arrencar-les amb lrsquoobjectiu de plantar-hi ametllers Amb pocs dies maquinagraveria pesada
va arrencar les oliveres senceres tot deixant uns esvorancs enormes i profunds de 3 o
4 m drsquoamplada per 1 m de profunditat aproximadament
En veure que havien remogut la terra i a forccedila profunditat el meu pare que ja tenia
coneixent de lrsquoexistegravencia del jaciment va decidir fer-hi una vista Tombant pel bancal
va poder observar que en la majoria drsquoesvorancs hi havia forccedila quantitat de trossos
grans de teules romanes alguns dels quals va poder recollir abans que srsquoiniciessin els
treballs de replantament En un dels esvorancs perograve va observar que sobresortia un
tros de terracota que semblava tenir una forma molt peculiar De seguida va baixar fins
al fons de lrsquoesvoranc i va anar retirant la terra que cobria aquella peccedila que li havia cridat
lrsquoatencioacute Al cap drsquouna estona va poder desenterrar-la completament i vet aquiacute la gran
sorpresa que va tenir en veure que es tractava drsquouna antefixa51
Pel que fa al seu estat de conservacioacute cal dir que es troba en molt bones condicions
gairebeacute sencera a excepcioacute de lrsquoextrem dret que ha perdut una part de la revora
542 Tipologia i datacioacute
Lrsquooriacutegen drsquoaquest element decoratiu el trobem en el moacuten grec Lrsquoarquitectura grega
utilitzava antefixes esculpides en pedra que representaven motius o grups de certa
complexitat Plini el Vell52 diu que va ser el terrisser Butades de Corint el primer a
51 Per a la descripcioacute drsquoaquesta troballa ens hem basat en la informacioacute facilitada pel meu pare Guillem
Graciagrave i la sra Maria Glograveria Sabateacute propietagraveria actual de la finca 52 PLINI NH XXXV 57 Edicioacute de Karl Friedrich Theodor Mayhoff Leipzig Teubner 1906
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
45
elaborar peces de ceragravemica per substituir les de pedra Pel que fa a lrsquoarquitectura
romana sembla que lrsquouacutes de les antefixes hi va arribar a traveacutes dels etruscos
Antefixa eacutes una paraula que deriva del llatiacute antefixum laquoobjecte que es fixa a la part del
davantraquo53 Amb aquest terme els romans designaven un ornament arquitectogravenic sovint
amb forma triangular que es colmiddotlocava verticalment a lrsquoextrem inferior de la filera de
teules tipus imbrex En la cara exterior la que quedava a la vista solien tenir
representacions de caps humans animals fabulosos motius florals etc en canvi la part
posterior srsquounia a les teules imbrices abans de la coccioacute la qual cosa vol dir que hi
havia imbrices sense antefixa i drsquoaltres amb antefixa les que donaven al voladiacutes de la
cornisa
Pel que fa a la cronologia de lrsquoantefixa dels Serdans cal situar-la entre els segles II-IV
543 Caracteriacutestiques i mides
Lrsquoantefixa dels Serdans eacutes de terracota estagrave feta amb pasta argilosa atapeiumlda de
desgreixants com les teules i el fragment de doli estudiats anteriorment La seva forma
eacutes triangular i per a la seva fabricacioacute es va utilitzar un motlle perograve tot i aixiacute quan
srsquoextreia la peccedila del motlle calia fer-li diversos retocs a magrave principalment en els detalls
meacutes petits Aixiacute per exemple es deurien repassar a magrave les vuit fulles o logravebuls de la
palmeta recargolades cap a lrsquointerior a excepcioacute de les dues de lrsquoextrem superior on
srsquoaprecia una clara asimetria entre la banda esquerra i la dreta i els detalls de lrsquoenorme
cabellera del que sembla ser un eacutesser mitologravegic amb aparenccedila animal Igualment per
53 DAREMBERG CH i SAGLIO E cit s v laquoAntefixaraquo
antefixa
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
46
la banda del darrere encara srsquoaprecien les ditades que va deixar-hi el terrisser durant el
treball de compactar lrsquoargila en el motlle i unir lrsquoantefixa amb la teula imbrex
-Estat sencera Nomeacutes li falta un petit fragment de la banda inferior dreta
-Alccedilada 215 cm
-Amplada 18 cm
-Gruix 2 cm
-Pes 1 kg
Hem de pensar que aquest gruix era semblant al de les teules imbrices ja que totes dues
peces com hem explicat srsquounien per formar-ne una de sola
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
47
544 Funcioacute i motius decoratius
Les terracotes arquitectograveniques servien per decorar la part externa dels edificis54 La
tipologia de la decoracioacute eacutes molt diversa elements vegetals estilitzats palmetes caps
de Medusa magravescares teatrals cares femenines i qualsevol motiu que es pogueacutes adaptar
a la forma de lrsquoantefixa Normalment els motius iconogragravefics responen a les imatges de
moda de cada egravepoca motius religiosos poliacutetics o simplement estegravetics
Lrsquoantefixa dels Serdans teacute una decoracioacute doble o combinada eacutes a dir a la part superior
podem apreciar una palmeta i a la part inferior una figura que representa el cap drsquouna
Gorgona perograve amb un rostre que teacute les faccions i els trets propis de la cara i el cap drsquoun
lleoacute Val a dir que la presegravencia drsquoaquest monstre femeniacute de la mitologia grega en moltes
antefixes srsquoexplica perquegrave se li atribuiumlen virtuts apotropaiques per aixograve sovint es
representava amb la llengua fora ja que amb aquest posat es creia que allunyava els
mals esperits i els malvats un tret que ja es pot veure en les primeres creacions que
daten del segle VI aC55
El seu extraordinari poder capaccedil de petrificar qualsevol que intenteacutes mirar-la i les
seves virtuts protectores justifiquen que la seva imatge amb un cap que tenia serps en
lloc de cabells aparegui en les teulades de cases i temples
54 CRESPO ROS MS laquoUna terracota arquitectogravenica encontrada en el alfar de la Maja (Calahorra La
Rioja)raquo Kalakoricos 2 1997 275 55 LOacutePEZ CABALLERO J M laquoMedusa y medusas en Extremaduraraquo Revista de Estudios Extrementildeos
2016 tomo LXXII nuacutemero II 1310
Detall de la palmeta i del cap de la Gorgona de lrsquoantefixa dels Serdans Segles II-IV
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
48
545 La manufactura
La tegravecnica que es feia servir en la fabricacioacute de les antefixes seguia un procediment
que tenia diferents fases56
a) Creacioacute de lrsquoarquetip
Per tal drsquoelaborar una antefixa el primer que feien els artesans era crear normalment
amb argila un arquetip a magrave partint drsquouna idea original inspirada en la iconografia
predominant del moment Tambeacute era possible fer una copia drsquouna altra peccedila que ja
existia aleshores es creava un motlle i srsquoobtenia un prototip de segona generacioacute que
acostumava a ser una mica meacutes petit que lrsquooriginal
b) Elaboracioacute del motlle
Un cop srsquohavia creat lrsquoarquetip el pas seguumlent era courersquol o deixar-lo en cru en funcioacute
del tipus de motlles que es volguessin obtenir Nrsquohi havia de dos tipus el de ceragravemica
que era el meacutes habitual i el de creta (escaiola) que nomeacutes srsquoutilitzava per fer figures
de terracota de gran qualitat El motlle fet a partir de lrsquoarquetip o el prototip tenia un
aspecte de valva eacutes a dir representava el negatiu de la peccedila on lrsquoartesagrave encaixava un
bloc drsquoargila tova i feia pressioacute fins que lrsquoomplia completament sense que quedessin
bombolles
c) Reproduccioacute o estampillat
Per reproduir les antefixes mitjanccedilant motlles srsquoutilitzava la tegravecnica de lrsquoestampillat
que consistia a cobrir tot el motlle amb argila formant una capa uniforme Era important
calcular pregraveviament la quantitat drsquoargila que srsquohavia drsquoutilitzar ja que si lrsquoartesagrave feia
curt no en podia afegir meacutes perquegrave aixograve originava una junta que no nomeacutes deixava una
56 Per a la descripcioacute drsquoaquestes fases hem pres com a referegravencia lrsquoarticle de RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa
antigua manufactura de terracotas hispanorromanas (s I aC-s II dC)raquo Revista de Arqueologiacutea 194
1997 36-43
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
49
marca sinoacute que tambeacute era un punt degravebil per on la peccedila es podia fracturar Lrsquoartesagrave feia
pressioacute sobre lrsquoargila desplaccedilant-la des del centre cap als costats Lrsquouacutes drsquoaquesta tegravecnica
es pot observar en les ditades que deixava a la part posterior de lrsquoantefixa resultat de
la pressioacute que feia amb els seus dits per a encaixar lrsquoargila dintre del motlle
Ditades de lrsquoartesagrave a la part posterior de lrsquoantefixa
d) Assecament a lrsquoaire lliure
Quan lrsquoantefixa ja estava acabada srsquohavia drsquoassecar durant un temps a lrsquoaire lliure
Primer es deixava que la peccedila srsquoaneacutes deshidratant dintre del motlle on encara es
trobava de manera que lrsquoargila agafeacutes consistegravencia i es pogueacutes treure sense patir cap
deformacioacute Despreacutes les peces les deixaven en un lloc airejat i a lrsquoombra on no hi
toqueacutes directament el Sol ja que si no hagueacutes estat aixiacute lrsquoassecament hauria estat poc
homogeni eacutes a dir la capa superficial srsquohauria assecat massa i la meacutes profunda en
canvi hauria quedat tendra
El proceacutes drsquoassecament havia de ser molt lent sobretot en la primera fase ja que era
quan la peccedila tenia meacutes aigua i es podia trencar Tot seguit la peccedila srsquohavia de treure del
motlle i romandre en una superficie tova com ara un tros de tela o fusta que permeteacutes
un assecatge gradual
e) Retocs i unioacute de peces
Aixiacute que lrsquoargila aconseguia la duresa del cuir lrsquoartesagrave repassava la peccedila retocava els
detalls que no haguessin sortit beacute o que srsquohaguessin deteriorat durant el moment de
desemmotllar i allisava la part posterior amb les mans o una espagravetula per tal de poder
unir lrsquoantefixa amb la teula imbrex Un cop retocada la peccedila i allisada la zona de
contacte passava a unir-la amb la imbrex de la manera seguumlent primer creava la
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
50
barbotina una mena drsquoargila pastosa que servia com a pegament feta amb productes
minerals que proporcionaven meacutes adheregravencia a lrsquoargila segon aplicava la barbotina
entre les peces que havia drsquounir lrsquoantefixa i la imbrex finalment a fi de reforccedilar la
unioacute elaborava un cordoacute drsquoargila que lrsquoaplicava per sobre i per sota de la unioacute de les
peces57 A partir drsquoaquest moment ja es podia passar a la fase de cuita
Cordoacute drsquoargila que unia lrsquoantefixa amb la imbrex
f) Cuita i aplicacioacute drsquoun fons
Per a la cuita de les antefixes ja unides a les imbrices calia dur a terme dues
fornades successives en la primera la temperatura del forn estava entre 600ordm i
1000ordm C i les peces hi entraven sense cap berniacutes Quan ja estaven cuites lrsquoartesagrave
els aplicava un fons normalment blanc58 ja que srsquoelaborava amb una base de calccedil i
ogravexid de plom que feia la funcioacute drsquoadherent per tal que la capa de calccedil es fixeacutes a
lrsquoargila un cop dins al forn
Restes molt tegravenues de la capa de calccedil
57 RAMOS SAacuteINZ M L laquoProceso de fabricacioacuten de las antefijas en eacutepoca romana el caso de la Hispania
Citeriorraquo XXII Congreso Nacional de Arqueologiacutea Vigo vol I 1993 439 58 RAMOS SAacuteINZ M L Las terracotas arquitectoacutenicas de la Hispania romana la Tarraconense
Monografias de Arquitectura Romana nuacutem 31 32 Ed Universidad Autoacutenoma de Madrid 1996 55-
57
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
51
Aquest fons servia per a tapar els porus de lrsquoargila donar duresa i impermeabilitat i
preparar les peces per a la seva posterior coloracioacute Aixograve vol dir que totes les antefixes
tenien policromia encara que els colors no srsquohan conservat pragravecticament en cap
exemplar de la Hispagravenia romana perquegrave no eren colors ceragravemics eacutes a dir no es coiumlen
amb la peccedila sinoacute que es pintaven despreacutes i per aquest motiu lrsquoadheregravencia a la
superfiacutecie no era massa bona
Despreacutes drsquoaplicar el fons venia la segona cuita que es feia a una temperatura inferior
als 600ordm C per a evitar que lrsquoogravexid de plom es volatilitzeacutes i la calccedil perdeacutes adheregravencia
g) La policromia
La policromia consistia a donar color a la superficie de lrsquoantefixa i representava lrsquouacuteltima
fase abans drsquoentrar al circuit comercial Els colors meacutes habituals solien ser de tonalitat
forta vermells blaus verds grocs etc perograve no srsquohan conservat perquegrave no eren colors
ceragravemics
Eacutes probable que el procediment utilitzat per a fixar els colors fos la tegravecnica anomenada
encagraveustica que consistia a treballar els colors amb cera liacutequida la qual feia la funcioacute
drsquoaglutinant dels pigments
546 Comparacioacute amb altres antefixes trobades a les Terres de lrsquoEbre
Les antefixes tot i ser de terracota sempre han estat elements decoratius molt fragravegils
principalment pel lloc que ocupaven en les teulades dels edificis raoacute per la qual no sersquon
troben amb massa frequumlegravencia en les excavacions i si sersquon troben acostumen a estar en
estat fragmentari La seva presegravencia no nomeacutes en la nova urbanitzacioacute i
monumentalitzacioacute que va experimentar Dertosa sobretot a partir de finals del segle I
sinoacute tambeacute en el paisatge de les vilmiddotles que es van anar aixecant en les terrasses properes
a lrsquoEbre formava part drsquouna nova estegravetica que posava lrsquoart al servei de lrsquoarquitectura
Aquests petits detalls ornamentals de les teulades amb la seva iconografia i el seu
simbolisme tambeacute formaven part drsquouna nova manera drsquoentrendre la ciutat i el territori
del seu voltant en definitiva eren una manifestacioacute meacutes del proceacutes de romanitzacioacute59
59 ABASCAL J M CEBRIAacuteN R CANO T laquoAntefijas romanas de Segogravebriga (Hispania Citerior)raquo
AnMurcia 16 2000 130
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
52
Desgraciadament a la zona de les Terres de lrsquoEbre srsquohan localitzat molt poques
antefixes Al Museu de Tortosa sersquon conserven dues datades entre finals del segle I aC
i principis del segle I dC que procedeixen del nucli urbagrave de lrsquoAmpolla60 (Baix Ebre)
Van ser trobades a principis del segle XX en els baixos drsquouna casa drsquoaquesta poblacioacute
durant unes obres de reforma Per les notiacutecies que ens han arribat eacutes probable que
nrsquohaguessin aparegut meacutes perograve nomeacutes srsquohan conservat aquestes dues que lrsquoarquitecte
Joan Abril srsquoencarregagrave de guardar i lliurar a lrsquoantic Museu Municipal de Tortosa del
qual en fou fundador Pel que fa a les caracteriacutestiques morfologravegiques soacuten emmotllades
i no tenen una forma tan triangular sinoacute meacutes aviat arrodonida en lrsquoextrem superior Les
dues presenten la imatge drsquouna dona sense cap altre element decoratiu Les cares de les
figures femenines estan molt desgastades En lrsquoantefixa B podem apreciar les restes de
la capa de calccedil que com hem explicat aplicaven abans de la pintura Pel que fa a la
pasta lrsquoantefixa A es va elaborar amb argila vermella mentre que la B teacute una tonalitat
meacutes marronosa Tant en un cas com en lrsquoaltre es pot apreciar la presegravencia de
desgreixants sobretot calcites
A B
Antefixes procedents del nucli urbagrave de lrsquoAmpolla Museu de Tortosa
Al Museu de les Terres de lrsquoEbre a Amposta es conserva tambeacute un fragment
drsquoantefixa emmotllada que devia tenir una forma meacutes triangular tot i que lrsquoextrem
superior estagrave una mica desgastat Procedeix del jaciment romagrave de la Carrova
(Amposta) Curiosament presenta una iconografia molt similar a la dels Serdans ja que
60 Alguns investigadors creuen que lactual Ampolla correspon a la mansio Tria Capita (Vas III de
Vicarello) que situada just a la vora de la Via Augusta era el primer punt de parada per als viatgers que
sortien de Dertosa cap a Tagraverraco Aquesta doble possibilitat de comunicacioacute tant per via terrestre
mitjanccedilant la Via Augusta com mariacutetima devien convertir-la en un punt estrategravegic del territori del
municipi de Dertosa a meacutes de ser un lloc on es devien desenvolupar activitats comercials Sobre la Via
Augusta a Catalunya i la mansio Tria Capita vegeu PALLIacute AGUILERA F La Via Augusta en Cataluntildea
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona 1985 159
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
53
es pot observar la part superior drsquouna palmeta amb els logravebuls recargolats cap a lrsquointerior
excepte els dos de lrsquoextrem superior Pel que fa a lrsquoargila eacutes de color vermell amb
poca quantitat de desgreixants del tipus de feldespats i calcites Tampoc no srsquoaprecien
fragments de mica La superfiacutecie estagrave molt esquerdada Cronologravegicament sembla
anterior a la dels Serdans i per la mida de les fulles de la palmeta no es pot descartar
que aquest motiu ocupeacutes tota la superfiacutecie de la peccedila
Fragment drsquoantefixa Museu de les Terres de lrsquoEbre Amposta
La iconografia drsquoaquesta peccedila trobada en un lloc proper a Amposta juntament amb la
dels Serdans al cor de les muntanyes dels Ports demostra que el motiu de la palmeta
estava forccedila arrelat en el territori ebrenc de manera que devia haver motlles diferents
perograve drsquoaspecte similar
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
54
6 CONCLUSIONS
Despreacutes drsquoestudiar el context geogragravefic i histograveric del jaciment romagrave dels Serdans i
analitzar les estructures murals que queden a la vista i el material que srsquohi ha trobat
podem arribar a una segraverie de conclusions que permetran decantar-nos per una de les
dues hipogravetesis que plantejagravevem al principi del treball
a) Les condicions geogragravefiques que proporcionen el barranc de la Conca la vall
Cervera i el barranc del Llop amb la seva abundagravencia de recursos naturals molts
diversos (fauna minerals manantials boscos etc) van jugar un paper molt
important a lrsquohora de triar la ubicacioacute de lrsquoestabliment dels Serdans de la mateixa
manera que tambeacute van influir en els assentaments que hi van dur a terme pobladors
anteriors ja sigui a la prehistograveria o durant el periacuteode ibegraveric i pobladors posteriors
des de lrsquoegravepoca medieval fins a principis del segle XX Eacutes evident doncs que si en
egravepoca romana els fundadors del jaciment dels Serdans buscaven principalment un
indret ben orientat ric en recursos naturals amb un punt drsquoaigua proper i amb
alguna via de comunicacioacute que connecteacutes amb la capital del territori Dertosa als
Serdans el van trobar
b) Davant el dilema inicial de si es tracta drsquouna vilmiddotla ruacutestica dedicada a lrsquoexplotacioacute
dels recursos naturals del lloc o si cal parlar drsquouna terrisseria especialitzada en
materials de construccioacute creiem que de moment la segona opcioacute cada vegada
agafa meacutes pes tot i que hauriacuteem de poder disposar drsquoinformacioacute complementagraveria
com per exemple una anagravelisi quiacutemica molt meacutes detallada de lrsquoargila i la pasta que
es va utilitzar en lrsquoelaboracioacute de les peces trobades per poder dir-ho amb total
seguretat Detectar la procedegravencia geologravegica de lrsquoargila de les peces trobades
ajudaria a determinar si es van produir realment in situ o si contragraveriament van
ser objecte de comerccedil eacutes a dir comprades en un altre lloc i drsquoaltra banda tambeacute
donaria informacioacute sobre les habilitats i els coneixements tegravecnics dels artesans
que hi van intervenir tipus de coccioacute desgreixants utilitzats etc
c) Amb tot si el resultat de lrsquoestudi de les peces demostreacutes que es tracta drsquoun material
procedent drsquouna altra zona voldria dir que estem davant una vilmiddotla ruacutestica que
devia comptar amb una agraverea residencial de la qual lrsquoantefixa en seria ara per ara
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
55
el testimoni meacutes evident i una altra agraverea dedicada als usos derivats dels treballs
agriacutecoles i forestals Eacutes cert que totes les evidegravencies porten a pensar que es tracta
drsquouna terrisseria perograve fins que no hi hagi una excavacioacute o una prospeccioacute no en
tindrem la certesa absoluta Per tant no podem descartar completament la
possibilitat que es tracti drsquouna vilmiddotla romana ruacutestica que despreacutes de ser
abandonada a banda del reaprofitament tradicional de materials per a altres
construccions srsquoaneacutes derruint amb el pas del temps de manera que la teulada
acabeacutes caient sobre les estances i ho cobriacutes tot aixograve explicaria que a nivell
superficial les teules siguin el material meacutes frequumlent
d) La cronologia drsquoaquest suposat centre terrisser lrsquohem de situar al Baix Imperi
entre els segles II i finals del IV Durant aquest temps de funcionament eacutes normal
que hi haguessin baixes entre els operaris la majoria dels quals per cert solien
ser esclaus que treballaven en condicions precagraveries Per tant aquests treballadors
devien disposar com passava en la majoria de vilmiddotles drsquoun espai destinat als
enterraments eacutes a dir una necrogravepolis que estaria situada a la part exterior del
recinte Desgraciadament la modificacioacute del traccedilat de lrsquoactual carretera TV-3422
va esborrar els pocs vestigis que en quedaven
e) La construccioacute drsquouna terrisseria a lrsquoindret dels Serdans eacutes forccedila versemblant ja
que alliacute mateix hi ha un argiler amb argila vermella de bona qualitat perograve amb
pocs desgreixants Aquest fet justificaria la necessitat de recoacuterrer a un altre argiler
el que es troba a un quilogravemetre del poble en el lloc conegut com a coll drsquoAlfara
molt meacutes ric en aquest tipus de minerals Drsquoaquests dos argilers doncs srsquohauria
pogut obtenir la mategraveria primera per a lrsquoelaboracioacute de la pasta amb quegrave
suposadament es van fabricar tots els materials de construccioacute que srsquohan anat
localitzant fins ara i que devien tenir com a destinacioacute Dertosa i les principals
vilmiddotles romanes de la zona
f) Eacutes evident que els treballs agriacutecoles que srsquohan realitzat durant segles en el lloc que
ocupava el centre terrisser dels Serdans han canviat molt el paisatge i alhora han
anat degradant les restes fins gairebeacute esborrar-ne lrsquoexistegravencia Ara beacute estem
convenccediluts que el topogravenim laquoAlfararaquo dorigen agraverab conserva encara el record
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
56
drsquoaquella teuleria En aquest sentit lrsquohistoriador tortosiacute E Bayerri61 creu que
laquoAlfararaquo proveacute drsquoal-fakhar que significa lsquoteuleriarsquo la qual cosa donaria a
entendre el que ja hem dit que en aquest lloc existia antigament algun establiment
dedicat a la fabricacioacute de teules en canvi Alcover-Moll62 considera que deriva
drsquoal-ḥārā lsquopoblet llogaretrsquo una opinioacute que tambeacute comparteix J Negre63 quan
parla dels poblats en altura que a lrsquoegravepoca medieval es van anar fundant en
diferents llocs dels Ports Personalment creiem que tant una teoria com lrsquoaltra
tenen la seva part de raoacute i estan ben justificades histograverica i geogragraveficament Ara
beacute despreacutes de fer una observacioacute del territori hem arribat a la conclusioacute que
aquest topogravenim agraverab procedeix dels primers pobladors del lloc i que agafa com a
referegravencia el centre terrisser romagrave dels Serdans Aquest seria un nou argument per
defensar la hipogravetesi que es tractava drsquoun centre rural especialitzat en la produccioacute
de ceragravemica principalment materials de construccioacute
Cap a principis del segle X quan es van establir els primers pobladors islagravemics
les ruiumlnes drsquoaquella teuleria romana encara devien ser visibles de la mateixa
manera que tambeacute devien ser molt evidents els argilers64 dels quals srsquohavia
alimentat de manera que tots tres llocs els argilers i la teuleria romana es van
convertir segurament en una referegravencia important des del punt de vista geogragravefic
Drsquoaltra banda tambeacute estagrave ben justificada la tesi que fa procedir laquoAlfararaquo drsquoal-
ḥārā lsquopoblet llogaretrsquo ja que en la seva fundacioacute es devia tractar drsquouna petita
agrupacioacute de famiacutelies que srsquohaurien establert en aquesta muntanya cap al segle X
despreacutes que ja havien tingut lloc els assentaments islagravemics de Carles i lrsquoUllal
Aquests pobladors devien ocupar poques cases perograve per tal defensar-se i
comunicar-se amb el lloc de Carles65 van construir una torre de planta quadrada
En conclusioacute doncs la nostra opinioacute eacutes que el topogravenim laquoAlfararaquo derivat de lrsquoagraverab
designava el lloc proper a lrsquoantiga teuleria romana dels Serdans per tractar-se
61 BAYERRI E Historia de Tortosa y su comarca vol VI impremta Algueroacute Tortosa 1954 451-452 62 ALCOVER MN A M-MOLL F DE B Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Palma de Mallorca Ed
Moll 1993 t I 478 63 NEGRE J De Dertosa cit 326 64 Es tracta de lrsquoargiler dels Serdans i el del coll drsquoAlfara anteriorment esmentats En lrsquoactualitat estan
enrunats sobretot el segon ja que tenia una gran profunditat i representava un perill per a la gent que
transitava per les proximitats 65 Vegeu Annex A
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
57
drsquouna construccioacute i drsquounes instalmiddotlacions prou importants perquegrave servissin de
referegravencia geogragravefica als que frequumlentaven aquests indrets majoritagraveriament
pobladors mossagraverabs que haurien preferit aixecar els seus habitatges en un indret
meacutes elevat a dalt del turoacute on es troba actualment el poble drsquoAlfara de Carles a
tocar del barranc del Llop abans que reaprofitar lrsquoespai que havia deixat
lrsquoassentament dels Serdans Drsquoaquesta manera podien controlar millor les terres
dels voltants i aixiacute sentir-se meacutes segurs
El poblat drsquoAlfara gaudia drsquouna posicioacute privilegiada i amb la seva torre defensiva
aixecada cap a finals del segle XI66 donava seguretat als seus habitants dedicats
bagravesicament a la ramaderia els treballs forestals i drsquoarrabassament dels terrenys i
els conreus agraris tant de secagrave com de regadiu tot i que el barranc del Llop no
era tan cabaloacutes com el de la Conca
Alfara i Carles van entrar a formar part drsquoun sistema defensiu complex que va
perdurar fins al segle XIV basat en lrsquoocupacioacute del territori per part de petits nuclis
de poblacioacute protegits per una torre o un castell i situats a la part alta de les
muntanyes en llocs estrategravegics que no nomeacutes servien per controlar lrsquoespai agrari
de les valls que conreaven sinoacute tambeacute per defensar els seus pobladors en cas de
necessitat Per tant es tractaria de dos poblats autosuficients gragravecies a
66 Des del segle XVIII aquesta torre fa les funcions de campanar de lrsquoesgleacutesia actual que fou comenccedilada el 1769 i acabada el 1790 La parrogravequia de tres naus va guardar fins a la guerra civil quan es van
cremar el retaule i les pintures de lrsquoesgleacutesia de Carles que havien estat traslladats a finals del segle XV
des de Carles a lrsquoantiga esgleacutesia de Sant Agustiacute drsquoAlfara la qual se situa sobre una petita elevacioacute enmig
del municipi des don es contempla tot el poble Actualment lrsquoestat de lrsquoantiga esgleacutesia de Sant Agustiacute
eacutes ruiumlnoacutes ja que nomeacutes queda un mur on hi ha una arcada de mig punt tapiada amb lrsquoarrencada de la
volta tambeacute srsquoaprecien alguna finestra i la porta drsquoentrada El monticle tambeacute eacutes conegut com a Fossar
Vell perquegrave el lloc va funcionar com a cementiri fins a principis del segle XIX De fet tant durant la
construccioacute de lantic dipogravesit daigua a principis del segle XX com en les obres drsquoacondicionament de
lrsquoentorn que srsquohi van fer el 2009 van aparegraveixer restes ogravessies humanes Superficialment tambeacute srsquohi han
trobat fragments de ceragravemica andalusina
El 1480 quan gairebeacute tots els pobladors de Carles ja srsquohavien instalmiddotlat a Alfara el bisbe de Tortosa va autoritzar el trasllat de la parrogravequia de Carles a Alfara amb el compromiacutes que havien drsquoaixecar una nova
esgleacutesia ja que fins aleshores a Alfara no nrsquohi havia i per aixograve el rector era rector de Carles i Alfara
Aixiacute mateix Sanccedil drsquoAsquera que actuava com a vicari general en absegravencia del bisbe Alfons drsquoAragoacute
va demanar com hem avanccedilat que traslladessin el retaule les pintures i lrsquoaltar de Carles a la nova
esgleacutesia una vegada la tinguessin acabada Per tant aquesta primera esgleacutesia drsquoAlfara es deuria construir
a partir de 1480 i va funcionar fins a finals del segle XVIII Registres de Cuacuteria 92 Vicariatus 1480-81
sf Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo)
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
58
lrsquoaprofitament dels recursos naturals perograve dependents de la ciutat de Tortosa
centre drsquoaquestes terres de frontera i complementaris quan es tractava de
controlar i defensar el territori
g) Tal com hem dit en lrsquoapartat dels objectius i tenint en compte lrsquointeregraves pel
jaciment dels Serdans que ha manifestat el senyor Joan Martiacutenez arqueograveleg
territorial dels Serveis Territorials de Cultura de les Terres de lrsquoEbre farem arribar
una cogravepia drsquoaquest treball a lrsquoAjuntament drsquoAlfara de Carles amb la intencioacute que
serveixi de base per iniciar tan aviat com es pugui els tragravemits necessaris de cara
a promoure una excavacioacute o almenys una primera prospeccioacute drsquoaquest jaciment
Per acabar mrsquoagradaria expressar quegrave mrsquoha aportat aquesta recerca personalment
Drsquoentrada mrsquoha permegraves saber quin eacutes el procediment per elaborar un treball que
requereix la consulta de moltes fonts drsquoinformacioacute Durant mesos he apregraves a extreure
dades de la bibliografia que he consultat i a saber interpretar-les Ara beacute el que meacutes
satisfaccioacute mrsquoha donat ha estat poder contextualitzar histograverica i geogragraveficament el
conjunt del jaciment ja que tant si fou un centre de produccioacute i explotacioacute agriacutecola
amb una part residencial com si fou un centre terrisser aquesta vilmiddotla romana va
esdevenir una eina molt important de romanitzacioacute que va servir per controlar el
territori drsquouna manera diferent de com ho havien fet els ibers segles abans i de com es
va fer durant lrsquoegravepoca medieval
Les dificultats que he anat trobant pel camiacute per exemple la identificacioacute i la datacioacute
del fragment del doli o tambeacute la interpretacioacute de les restes murals mrsquohan fet veure que
lrsquoarqueologia no eacutes com jo me la imaginava sinoacute molt meacutes complexa i desgraciadament
molt limitada de recursos econogravemics
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
59
7 AGRAIumlMENTS
Abans de posar fi a aquest treball mrsquoagradaria donar les gragravecies a totes aquelles
persones que durant la fase drsquoelaboracioacute mrsquohan ajudat en algun moment perquegrave pogueacutes
assolir amb egravexit la meva recerca En primer lloc agraeixo a la meva tutora Agnegraves
Cruanyes lrsquoesforccedil de revisar-lo lrsquointeregraves que ha demostrat per la seva evolucioacute i els
suggeriments que mrsquoha fet arribar amb lrsquoobjectiu de millorar-ne lrsquoestil i el contingut
en segon lloc al senyor Joan Martiacutenez arqueograveleg territorial dels Serveis Territorials de
Cultura de les Terres de lrsquoEbre per haver-me facilitat bibliografia per lrsquoentrevista que
em va concedir per donar-me el seu punt de vista sobre lrsquoenfocament del treball i
explicar-me amb tot detall el protocol que hi ha abans de realitzar una excavacioacute al
meu oncle Xavier Graciagrave per haver-me facilitat unes fotos dels plafons explicatius del
Museu drsquoAlfara de Carles abans que jo hi pogueacutes anar personalment a la senyora Maria
Glograveria Sabateacute per deixar-me fotografiar les dues teules tipus tegula que soacuten de la seva
propietat a lrsquoAjuntament drsquoAlfara de Carles i en especial a Joan Valentiacute Royo per
haver permegraves tenir acceacutes al fragment de doli i tambeacute per deixar-me consultar lrsquoArxiu
Municipal i visitar el Museu drsquoAlfara de Carles la qual cosa mrsquoha ajudat a poder
completar lrsquoannex A Tambeacute vull donar les gragravecies a la meva mare Nativitat Castejoacuten
pels agravenims que en tot moment mrsquoha donat i per ajudar-me a cercar informacioacute
Finalment tambeacute mrsquoagradaria destacar el suport del meu pare Guillem Graciagrave ja que
lrsquoelaboracioacute drsquoaquest treball segurament que no hauria estat possible sense els seus
constants agravenims els seus comentaris la seva ajuda principalment en les visites i els
desplaccedilaments que hem fet a museus i arxius les seves recomanacions bibliogragravefiques
i les seves explicacions relacionades amb el jaciment romagrave i el poblament al barranc de
la Conca durant el periacuteode medieval
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
60
BIBLIOGRAFIA WEBGRAFIA I ALTRES DOCUMENTS CONSULTATS
Bibliografia
ABASCAL J M CEBRIAacuteN R CANO T laquoAntefijas romanas de Segogravebriga (Hispania
Citerior)raquo AnMurcia 16 2000 121-131
ADAM J P La construction romaine Materiaux et techniques Pariacutes Picard 1984
ALCOVER MN A M-MOLL F DE B Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Palma de
Mallorca Ed Moll 1993
ARBELOA J M V laquoLiacutemits arqueologravegics a la configuracioacute del Delta de lEbre a
lantiguitatraquo Nous Colmiddotloquis I Tortosa 1997 9-28
ARCE J laquoVillae en el paisaje rural de Hispania romana durante la antiguumledad tardiacutearaquo
Anejos de AEspA 39 2006 9-15
BARCELOacute PERELLOacute M laquoAigua i assentaments andalusins entre Xerta i Amposta (s
VI-XII)raquo II Congreso de Arqueologiacutea Medieval Espantildeola Madrid Asociacioacuten
Espantildeola de Arqueologiacutea Medieval 1987 413-420
BAYERRI E Historia de Tortosa y su comarca 1933-1959
BREUIL H Les peintures rupestres scheacutematiques de la Peacuteninsule ibeacuterique IV Sud-est
et est de lEspagne Lagny impr E Grevin 1933
Catalunya Romagravenica vol XXVI Tortosa i Les Terres de lEbre La Llitera i el Baix
Cinca Barcelona Enciclopegravedia Catalana 1997 99-100
CHAUFFIN J laquoLes tuiles gallo-romaines du BasDauphineacuteraquo Gallia XIV CNRS Pariacutes
1956 81-88
CRESPO ROS MS laquoUna terracota arquitectogravenica encontrada en el alfar de la Maja
(Calahorra La Rioja)raquo Kalakoricos 2 1997 275-280
DAREMBERG CH i SAGLIO E Dictionnaire des antiquiteacutes grecques et romaines s v
laquoAntefixaraquo laquoFurnusraquo laquoTectumraquo i laquoTegularaquo Pariacutes Hachette 1877-1919 Versioacute
digital drsquoaquesta obra Universidad de Toulouse-Le Mirail httpdagruniv-tlse2fr
DURAND A Les paysages meacutedieacutevaux du Languedoc (Xe-XIIe siegravecles) Toulouse
Presses Universitaires du Mirail 1998 21-29
ERNOUT A i MEILLET A Dictionnaire eacutetymologique de la langue latine Histoire des
mots Pariacutes Klincksieck 1967
FOLLIERI M i altres laquoDesertification trends in Spain and Italy based on pollen
analysisraquo en BALABANIS P i altres International Conference on Mediterranean
Desertification Research results and policy implications Luxemburg European
Comission 2000 33-44
FONT RIUS J M Cartas de poblacioacuten y franquicia de Cataluntildea Madrid-Barcelona
CSIC 1969 doc 270
Gran geografia comarcal de Catalunya El Baix Ebre i el Montsiagrave nuacutem 13 Barcelona
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana 1984
GALIANA J M laquoLa Dioacutecesis de Tortosa a traveacutes de la visita pastoral del Obispo Otoacuten
de Moncada (1428-1429)raquo Estudis Castellonencs 10 2003-2005 518
GARCIacuteA RUBERT D i altres laquoLa vilmiddotla de la Carrova (Amposta Montsiagrave Catalunya) i
el poblament drsquoegravepoca romana a les terres de lrsquoEbreraquo Quaderns de Prehistograveria i
Arqueologia de Castelloacute 24 2004-2005 227-269
GIMENO T Aproximacioacuten histoacuterico-arqueoloacutegica a la Ilercavonia Desde la
iberizacioacuten hasta la romanizacioacuten tesi doctoral inegravedita Barcelona 1976
IGLESIAS J El fogatge de 1497 Barcelona Fundacioacute Salvador Vives i Casajuana
1991
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
61
JULIAgrave R i altres laquoOrigin and evolution of desertification in Mediterranean
environment in Spainraquo en P BALABANIS P i altres International Conference on
Mediterranean Desertification Research results and policy implications Luxemburg
European Comission 2000 67-76
LLORENS M del Mar i AQUILUEacute X laquoIlercavonia-Dertosa i les seves encunyacions
monetagraveriesraquo Barcelona Societat Catalana drsquoEstudis Numismagravetics 2001 24-34
LOacutePEZ CABALLERO J M laquoMedusa y medusas en Extremaduraraquo Revista de Estudios
Extrementildeos 2016 tomo LXXII nuacutemero II 1309-1322
MENCHOacuteN J laquoLes esteles funeragraveries discoidals de Carles conservades al Museu de
Tortosa (Baix Ebre) Nota preliminarraquo Nous Colmiddotloquis IV 2000 97-112
MIRA GUARDIOLA M A Cartago contra Roma Las guerres puacutenicas Madrid
ediciones Alderabaacuten 2000
MORENO EXPOacuteSITO I laquoIntervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment dels
Malladaretsraquo I Jornades drsquoArqueologia de les Terres de lrsquoEbre 6 i 7 de maig de 2016
Tortosa Serveis Territorials de Cultura de les Terres de lrsquoEbre 2 vol 2016 220-228
MUNtildeOZ SEBASTIAgrave J-H laquoEl permiacutes de trasllat de la parrogravequia de Carles a Alfara (any
1480)raquo Recerca 14 2012 257
NEGRE J De Dertosa a Ṭurṭūša Lrsquoextrem oriental drsquoal-Ṯagr al-Aˁlagrave en el context del
proceacutes drsquoislamitzacioacute drsquoal-Andalus Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona
2013 tesi doctoral
ORIHUELA A laquoLa casa andalusiacute un recorrido a traveacutes de su evolucioacutenraquo Artigrama
22 2007 302
RAMOS SAacuteINZ M L laquoProceso de fabricacioacuten de las antefijas en eacutepoca romana el caso
de la Hispania Citeriorraquo XXII Congreso Nacional de Arqueologiacutea Vigo vol I 1993
437-442
RAMOS SAacuteINZ M L laquoLas antefijas romanas de la Tarraconense tipos maacutes
representativosraquo XIV Congreso Internacional de Arqueologiacutea Claacutesica Tarragona
1994 344-346
RAMOS SAacuteINZ M L Las terracotas arquitectoacutenicas de la Hispania romana la
Tarraconense Monografias de Arquitectura Romana nuacutem 31 32 Ed Universidad
Autoacutenoma de Madrid 1996
RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa antigua manufactura de terracotas hispanorromanas (s I aC-
s II dC)raquo Revista de Arqueologiacutea 194 1997 36-43
RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa ceraacutemica de aplicacioacuten arquitectoacutenica desde eacutepoca
protoibeacuterica hasta eacutepoca visigoda (ssVII aC-VIII dC)raquo en La Ruta de la ceraacutemica
Castelloacute Ed Alicer 2000 32-37
RAMOS SAacuteINZ M L i CHINCOA GALLARDO C laquoLas antefijas del Museo Arqueoloacutegico
Nacionalraquo BMusArqNac XII 1994 51-76
REVILLA V Economia i poblament romagrave al curs inferior de lrsquoEbre la vilmiddotla de Casa
Blanca (Tortosa) Tarragona Diputacioacute Provincial de Tarragona 2003 133-146
RIERA S laquoCanvis ambientals i modelacioacute antrogravepica del territori entre lrsquoegravepoca ibegraverica
i lrsquoaltmedieval a Catalunya aportacions de la palinologiaraquo Cota Zero 20 2005 99-
107
RIERA S i PALET J M laquoAportaciones de la Palinologiacutea a la historia del paisaje
mediterraacuteneo estudio de los sistemas de terrazas en las Sierras Litorales Catalanas
desde la perspectiva de la Arqueologiacutea Ambiental y del Paisajeraquo en RIERA S i JULIAgrave
R Una aproximacioacute transdisciplinar a 8000 anys drsquohistograveria dels usos del sogravel
Barcelona Seminari drsquoEstudis i Recerques Prehistograveriques (Universitat de Barcelona)
2005 70-74
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
62
RIUS J Rationes Decimarum Hispaniae (1279-80) Vol I Barcelona CSIC 1946 168
i 174
RODRIacuteGUEZ TROBAJO E laquoProcedencia y uso de madera de pino silvestre y pino laricio
en edificios histoacutericos de Castilla y Andaluciacutearaquo Arqueologiacutea de la Arquitectura 5
2008 41
SALIDO DOMIacuteNGUEZ J Los dolia en Hispania caracterizacioacuten funcionalidad y
tipologia Manual de ceragravemica romana III Madrid Museo Arqueoloacutegico Regional de
la Comunidad de Madrid 2017
VIGIL R GARCIacuteA R CALA V RAMOS M L laquoEstudio mineraloacutegico y quiacutemico de
terracotas arquitectoacutenicas de eacutepoca romana de la Tarraconenseraquo La ciudad en el mundo
romano XIV Congreso Internacional de Arqueologiacutea Claacutesica Tarragona 1994 430-
431
VIRGILI A Diplomatari de la catedral de Tortosa (1193-1212) Barcelona Fundacioacute
Noguera 2001 437 441-443
Webgrafia
httpinvarqueculturagencatcat
httpseswikipediaorgwikiAlfara_(Tarragona)
httpseswikipediaorgwikiVilla_romana
httpseswikipediaorgwikiOpera_caementicia
httpwwwacademiaedu3192209Materiales_Latericios_Romanos_aplicados_a_la_
construccioacuten
httpscawikipediaorgwikiArgila
httpwwwperseustuftseduhopper
httpscawikipediaorgwikiDoliUacutes_i_finalitat
Altres fonts informatives
MORENO EXPOacuteSITO I Informe de la intervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment
dels Malladarets Partida de Masets Alfara de Carles (Baix Ebre) abril de 2014
NEGRE J Memograveria de les prospeccions arqueologravegiques a les terres de lEbre mem
nuacutem 10722 2013
SARRIAgrave BOSCOVICH E Els gravats medievals prop de la Cova Pintada (Alfara de
Carles Baix Ebre Tarragona) memograveria nuacutem 7899
Autors clagravessics
ESTRABOacute Geografia III 4 9 ἐκ δὲ τοῦ Ταρράκωνος ἐπὶ τὸν πόρον τοῦ Ἴβηρος κατὰ
Δέρτωσσαν
PLINI Histograveria natural III 23 Nunc per singulos conventus reddentur insignia praeter
supra dicta Tarracone disceptant populi XLII quorum celeberrimi civium Romanorum
Dertosani
PLINI Histograveria natural XXV 57 Butadis inventum est rubricam addere aut ex rubra
creta fingere primusque personas tegularum extremis imbricibus inposuit quae inter
initia prostypa vocavit postea idem ectypa fecit hinc et fastigia templorum orta
propter hunc plastae appellati
POMPONI MELA De Chorographia II 90 Super ingens Hiberus Dertosam adtingit
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
63
SANT ISIDOR Etimologies XIX 10 15 Tegulae vocatae quod tegant aedes et imbrices
quod accipiant imbres
SUETONI Vida dels dotze Cegravesars Galba X ac subinde Alexandrina navis Dertosam
appulit armis onusta sine gubernatore sine nauta ac vectore ullo ut nemini dubium
esset iustum piumque et faventibus diis bellum suscipi
VITRUVI POLmiddotLIOacute Arquitectura VII 4 2 Sin autem locus non patietur structuram fieri
canales fiant et nares exeant ad locum patentem deinde tegulae bipedales ex una parte
supra marginem canalis inponantur
Autors renaixentistes
DESPUIG CRISTOgraveFOL Los Colmiddotloquis de la insigne ciutat de Tortosa ed Juan Antonio
Gonzaacutelez eHumanistaIVITRA 1 2012 llibres II i VI
Museus arxius biblioteques i hemeroteques
Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo)
Document consultat Registres de Cuacuteria 92 Vicariatus 1480-81 sf
Arxiu Comarcal del Baix Ebre
Document consultat Sentegravencia de Castles (1321)
Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona
Museu i Arxiu Municipal drsquoAlfara de Carles
Museu de les Terres de lrsquoEbre
Museu de Tortosa Histograveric i arqueologravegic de les Terres de lrsquoEbre
Museacutee Archeacuteologique Palais Rohan Estrasburg
________________
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
1
APORTACIONS PER A UN ESTUDI DEL
JACIMENT ROMAgrave DELS SERDANS
DrsquoALFARA DE CARLES
(BAIX EBRE)
-ANNEXOS-
Helena Graciagrave Castejoacuten
2n BAT C
Departament de Clagravessiques i Filosofia
Institut Baix Penedegraves
Curs 2018-2019
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
2
Annex A
El poblament medieval al barranc de la Conca (segles VIII-XV)
A partir del segle VI i fins al segle VIII va tenir lloc un nou proceacutes drsquoocupacioacute del territori
que no sempre va consistir en el reaprofitament dels espais que havien deixat les villae
del Baix Imperi Aquests nous assentaments a les serralades litorals i al massiacutes dels
Ports de dimensions forccedila modestes de caragravecter familiar amb una morfologia variada
i unes funcions molt diferents van acabar substituint el model anterior de les villae i
van introduir una nova manera drsquoexplotar el territori basada en la diversificacioacute de la
produccioacute per tal drsquoassegurar totes les necessitats del grup que formava cada
assentament1 Segurament el lloc de Carles actualment despoblat que es troba a la
capccedilalera del barranc de la Conca va neacuteixer com un drsquoaquests assentaments situats en
agraverees marginals Lrsquoabundagravencia drsquoaigua la riquesa forestal la fertilitat de la terra i la
diversitat de la fauna asseguraven les necessitats dels pobladors que no nomeacutes deurien
comenccedilar a margenar i fer bancals als pendents de la muntanya per poder obtenir meacutes
terres de conreu sinoacute que probablement tambeacute deurien aixecar una modesta fortificacioacute
al cim drsquoun turoacute situat on srsquoajunten les aiguumles del barranc del Toscar i el del Bosc Negre
un indret estrategravegic que permetia controlar la via de muntanya que des de lrsquoEbre
portava i encara porta fins al Baix Aragoacute
Si beacute en alguns punts drsquoaquest barranc les formacions rocoses han posat liacutemit des de
sempre al desenvolupament dels boscos i com a molt hi han proliferat els arbustos i
els matolls en altres indrets perograve la fusta que hi ha sortit ha estat de gran qualitat i
molt apreciada drsquoaltra banda la riquesa drsquoaigua explica que al costat de cadascun dels
assentaments rurals que es van produir en aquest barranc sempre hi trobem una font o
un torrent que han assegurat les necessitats hiacutedriques dels seus pobladors i els han
proporcionat una certa autonomia respecte de les zones meacutes properes al riu Ebre
En aquest periacuteode i fins al segle IX va augmentar el proceacutes de desforestacioacute acompanyat
de frequumlents incendis forestals que tenien com a objectiu aconseguir meacutes pastures2 De
1 NEGRE J De Dertosa cit 491 2 JULIAgrave R i altres laquoOrigin and evolution of desertification in Mediterranean environment in Spainraquo en
P BALABANIS P i altres International Conference on Mediterranean Desertification Research results
and policy implications Luxemburg European Comission 2000 67-76
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
3
fet durant tot el periacuteode islagravemic es constata una intensificacioacute de lrsquoexplotacioacute dels
boscos dels Ports principalment les boixedes i els pinars de pi roig
A partir del segle X perograve tal com argumenta Maria Follieri3 es produeix una tendegravencia
generalitzada a la recuperacioacute de les pinedes a tot el territori ebrenc aixiacute com un
augment dels conreus agriacutecoles principalment lrsquoolivera i els cereals alhora que es
manteacute lrsquoactivitat ramadera En certa mesura es pot afirmar que la consolidacioacute de la
societat islagravemica a la zona tortosina en aquesta egravepoca va propiciar que en algunes valls
dels Ports comencessin a proliferar els conreus drsquooliveres i raiumlm en contrast amb els
periacuteodes anteriors ibegraveric i romagrave en els quals no sembla haver-se donat un creixement
tan gran ni a la plana ni a les muntanyes malgrat que segurament lrsquouacutes de terrasses i
bancals en els vessants de les valls ja era forccedila frequumlent
Lrsquoolivera va tornar a recuperar una certa importagravencia en el cicle agriacutecola ebrenc durant
el segle XI a finals del segle XII i principis del XIII la vinya tambeacute experimentagrave una
notable expansioacute pel territori de manera que oliverars i vinyes es van convertir en
lrsquoelement caracteriacutestic drsquoun nou paisatge abancalat tant als vessants de les serralades
litorals com al massiacutes muntanyoacutes dels Ports amb un clar retroceacutes de les zones boscoses
Quant als alzinars les rouredes i les pinedes drsquoalta muntanya dels Ports les accions de
desforestacioacute en benefici de la ramaderia no hi van ser tan extremes com a les serralades
litorals tot i que les explotacions de boix i pi iniciades al periacuteode islagravemic van continuar
sobretot per la bona qualitat de la fusta molt apreciada en la construccioacute4
Durant els segles XII i XIII locupacioacute humana als Ports va rebre un fort impuls gragravecies
a les cartes de poblament atorgades per comtes i senyors feudals amb la intencioacute
destablir assentaments a linterior del massiacutes per a aprofitar-ne els recursos A partir
del segle XIII i fins al XV malgrat que la climatologia era forccedila adversa amb hiverns
freds i rigorosos que van afectar lrsquoentorn fiacutesic drsquoaquelles comunitats5 i els successius
3 FOLLIERI M i altres laquoDesertification trends in Spain and Italy based on pollen analysisraquo en
BALABANIS P i altres International Conference on Mediterranean Desertification Research results
and policy implications Luxemburg European Comission 2000 33-44 4 RIERA S i PALET J M laquoAportaciones de la Palinologiacutea a la historia del paisaje mediterraacuteneo estudio
de los sistemas de terrazas en las Sierras Litorales Catalanas desde la perspectiva de la Arqueologiacutea
Ambiental y del Paisajeraquo en RIERA S i JULIAgrave R Una aproximacioacute transdisciplinar a 8000 anys
drsquohistograveria dels usos del sogravel Barcelona Seminari drsquoEstudis i Recerques Prehistograveriques (Universitat de
Barcelona) 2005 70-74 5 DURAND A Les paysages meacutedieacutevaux du Languedoc (Xe-XIIe siegravecles) Toulouse Presses
Universitaires du Mirail 1998 21-29
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
4
episodis de pesta i fam que van reduir la poblacioacute locupacioacute del massiacutes va anar en
augment aixiacute com lexplotacioacute dels seus recursos naturals sobretot pel que fa a
laprofitament de la fusta per a la construccioacute de naus de guerra i edificis lelaboracioacute
de quitragrave i lestabliment de nous camps de conreu
1 La presegravencia islagravemica Les torres de guaita
Les escasses restes de la presegravencia islagravemica al barranc de la Conca tambeacute tenen a veure
amb lrsquoaprofitament dels recursos naturals (fusta i aigua) i el control del territori A
lrsquoAlta Edat Mitjana la fusta era un dels elements meacutes utilitzats en la construccioacute de
cases i naus lrsquoutillatge agriacutecola domegravestic i artesanal6 Hem de destacar que dels
espessos boscos que hi havia en general als Ports van sortir els pins que van servir per
a la construccioacute de naus andalusines a les drassanes de Ṭurṭūša (Tortosa) Es tractava
de pins (pinus sylvestris catalaunica gaussen) de gran alccedilada i molt gruixuts que
srsquoutilitzaven sobretot per a fer els mastelers i altres peces dels vaixells la coloracioacute
vermellenca tiacutepica drsquoaquesta varietat era molt apreciada per lrsquoacabat llis i inalterable
que tenia i perquegrave la mateixa pigmentancioacute servia per a protegir la fusta contra lrsquoatac
de cucs o plagues precisament aquesta qualitat va ser la que li va donar renom i la que
explica que fos exportada a tot arreu drsquoal-Andalus inclosa la Mesquita de Cograverdova on
es va fer servir per a lrsquoembigat del sostre7
Pel que fa a lrsquoaprofitament de lrsquoaigua el testimoni meacutes evident el trobem en la segravequia
que partia de lrsquoUllal on hi ha indicis drsquoun assentament musulmagrave de muntanya8 i
conduiumla lrsquoaigua fins als conreus de regadiu de la vall Precisament aquests conreus de
regadiu i tambeacute els de secagrave i la via que transcorria per la vall es van poder vigilar
gragravecies a les torres de guaita i les talaies situades en els punts meacutes adients per tenir una
bona visioacute de lrsquoentorn A banda de la fortificacioacute de Carles que ja existia quan els
musulmans van comenccedilar a establir-se per la vall cap al segle IX se nrsquohan localitzat
dues meacutes una a la punta de la Miranda a prop de lrsquoUllal i lrsquoaltra a Penyaflor La
caracteriacutestica comuna dels fonaments que resten de les torres de la punta de la Miranda
6 ORIHUELA A laquoLa casa andalusiacute un recorrido a traveacutes de su evolucioacutenraquo Artigrama 22 2007 302 7 RODRIacuteGUEZ TROBAJO E laquoProcedencia y uso de madera de pino silvestre y pino laricio en edificios
histoacutericos de Castilla y Andaluciacutearaquo Arqueologiacutea de la Arquitectura 5 2008 41 8 BARCELOacute PERELLOacute M laquoAigua i assentaments andalusins entre Xerta i Amposta (s VI-XII)raquo II
Congreso de Arqueologiacutea Medieval Espantildeola Madrid Asociacioacuten Espantildeola de Arqueologiacutea Medieval
1987 413-420
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
5
i Penyaflor eacutes que presenten una planta circular Aquest fet juntament amb els trossos
de ceragravemica que srsquohi han trobat fa pensar que probablement corresponen al periacuteode
andalusiacute i que tenien una funcioacute militar
La fortificacioacute de Carles i les altres dues torres de guaita esmentades haurien fet tasques
de vigilagravencia dels barrancs del Toscar el Bosc Negre i la Conca eacutes a dir les terres de
regadiu de la vall els conreus de secagrave dels pendents i els camins de muntanya que
procedien del nord De fet des de Carles es pot veure la punta de la Miranda a uns dos
quilogravemetres en liacutenia recta mirant cap a lrsquoesquerra i des de la punta de la Miranda es
veu Penyaflor a uns quatre quilogravemetres la qual cosa voldria dir que aquestes torres
estaven alineades i formaven una xarxa de comunicacioacute entre elles mitjanccedilant senyals
Fins i tot la torre defensiva drsquoAlfara de planta quadrada que es va aixecar cap al segle
XI devia formar part tambeacute drsquoaquest entramat de petites fortificacions ubicades en
llocs estrategravegics que tenien la finalitat de controlar i defensar el territori fronterer entre
els dominis islagravemics i els cristians Tot i que es trobaven enmig de muntanyes la
comunicacioacute amb la capital del territori Ṭurṭūša (Tortosa) quedava assegurada gragravecies
a la torre de Penyaflor des de la qual els senyals es feien arribar al castell del coll de
Som a lrsquoalccedilada de Benifallet a la banda esquerra del riu i des drsquoaquiacute a Tortosa
La datacioacute drsquoaquestes torres cal situar-la entre els segles IX i X despreacutes de la caiguda
de les ciutats de Girona (785) Barcelona (801) les ragravetzies normandes i les hostilitats
amb els comtes catalans Ara beacute mentre la torre de Penyaflor i la de la punta de la
Miranda haurien quedat abandonades cap a principis del segle XIV9 i el lloc de Carles
hauria estat forccedila remodelat en aquell moment10 la drsquoAlfara en canvi seria lrsquouacutenica que
srsquohauria mantingut no nomeacutes per necessitats defensives sinoacute tambeacute perquegrave aportava
seguretat al lloc que srsquohavia convertit en un centre drsquoexplotacioacute agriacutecola Es tractaria
doncs drsquoun sistema original que permetia vigilar i defensar el territori i tenir-lo ben
comunicat
9 En un document de 1321 conservat a lrsquoArxiu Comarcal del Baix Ebre i conegut com a laquoSentegravencia de
Castlesraquo en tractar dels liacutemits territorials es parla de la torre de guaita de Penyaflor amb el terme
laquocastellraquo 10 Cal aclarir que de moment no ha aparegut cap indici de construccioacute que es pugui atribuir clarament
al periacuteode islagravemic
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
6
Les torres de guaita al barranc de la Conca
2 El castell i el poblat de Carles
El castell de Carles estagrave situat al cim dun monticle (431 m) just on comenccedila el barranc
de la Conca i on srsquoajunten el barranc del Toscar i el del Bosc Negre El paisatge del
lloc es caracteritza per tenir conreus a la zona baixa del barranc pastures a les vessants
i boscos de pi roig i negre a les parts altes
Del castell nomeacutes queden restes de murs amb carreus a les cantonades i llenccedilos de les
muralles de maccediloneria sense lluir de poc gruix amb algun tros en forma despiga11
Srsquohi poden apreciar dos nivells diferents El superior on hi ha les construccions meacutes
importants a lextrem sud-oest hi ha les restes meacutes destacades i probablement les meacutes
antigues Era una fortificacioacute de planta trapezoiumldal amb quatre parets que semblen
construiumldes en tres moments diferents Cal remarcar que els murs est i sud els meacutes
gruixuts (1 m aproximadament) es van aixecar amb filades horitzontals de pedres
petites formant un opus spicatum La presegravencia de megravensules a les parets indica que
disposava drsquoun pis superior
11 Catalunya Romagravenica vol XXVI Tortosa i Les Terres de lEbre La Llitera i el Baix Cinca Barcelona
Enciclopegravedia Catalana 1997 99-100
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
7
Pel que fa al nivell inferior orientat de sud a nord el que meacutes destaca eacutes lrsquoesplanada
(55 m de llargada per uns 10 o 15 m drsquoamplada) i lrsquoespai no edificat que segurament
correspon a lrsquoentrada al recinte
La datacioacute drsquoaquest castell eacutes difiacutecil sobretot la de la part meacutes antiga que correspon als
murs est i sud on srsquoaprecia lrsquoopus spicatum perograve segurament cal pensar que el turoacute
tal com hem comentat anteriorment entre els segles VIII i IX va comenccedilar a fer-se servir
com a talaia la qual es va anar fortificant amb el pas del temps El proceacutes de fortificacioacute
les remodelacions i lrsquoaixecament de noves estructures com ara el mur perimetral i el
mur oest van anar succeint-se des del segle IX fins als segles XII i XIII de manera que
lrsquoantic topogravenim Castles que significa laquocastellraquo laquofortificacioacuteraquo12 procedent del mot llatiacute
castra plural de castrum lsquocampament fortificacioacutersquo del qual deriva Carles donaria raoacute
de les caracteriacutestiques del lloc El castell de Carles anomenat Castles en els documents
meacutes antics evidentment ja existia quan la conquesta de Tortosa el 1148 la qual cosa
va permetre al comte Ramon Berenguer IV de cedir-lo a Pere de Sentmenat en
recompensa per la seva participacioacute en la presa de la ciutat13 A partir drsquoaleshores el
lloc de Carles estigueacute en mans de la nissaga dels Sentmenat fins al 1434 data en quegrave
fou venut a la ciutat de Tortosa14
Aixiacute doncs a partir del segle XV Carles i Alfara que formava part de les terres
pertanyents al senyor de Carles esdevingueren una baronia depenent de la ciutat de
Tortosa i a poc a poc simposaren en aquest territori les lleis del Llibre de les Costums
de Tortosa Al segle XVI va passar a mans de Cristogravefol Despuig el qual nrsquoera el
procurador general Despuig en la seva obra Los Colmiddotloquis de la insigne ciutat de
Tortosa (1557) va descriure les principals riqueses naturals del lloc de Carles15
Aquesta baronia i la seva vinculacioacute amb Tortosa van perdurar fins al segle XIX
12 Gran geografia comarcal nuacutem 13 cit 257 13 Vegeu DESPUIG CRISTOgraveFOL Los Colmiddotloquis de la insigne ciutat de Tortosa ed Juan Antonio Gonzaacutelez eHumanistaIVITRA 1 2012 llibre II i FONT RIUS J M Cartas de poblacioacuten y franquicia
de Cataluntildea Madrid-Barcelona CSIC 1969 doc 270 14 Gran geografia comarcal nuacutem 13 cit 258 15 DESPUIG CRISTOgraveFOL Los Colmiddotloquis cit llibre VI 159-161
F En Carles ni hi ha encara que poca cosa mas no deixa de averni y si volen temps en gastarni oacute
sembrarni castantildees tinch per molt cert que hi provarien alliacute tambeacute com en altra part los llentildeams que alliacute
se crien es cosa brava primerament pi vert pi comu sapi roure carrasca oroacute magnanesa borda y estos
dos son molt singulars pera cadires corniser mopesa allsahuch faig teix boix marfull aladern
materselva rataboschs arbocer ginebre bort y ver espinal avellaner grevol de ques faacute lo visch freixa
ginebre sabinot sabina per altra part es montantildea tan grasa que produix mil altres regalos especialment
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
8
De lrsquoantic nucli de poblament de Carles nomeacutes en queden alguns murs de les cases que
ocupaven el pendent que hi ha entre el castell i lrsquoantiga esgleacutesia de Carles avui
coneguda com a ermita de Sant Juliagrave Aquests murs van aparegraveixer quan es va obrir la
carretera que porta fins al paratge del Toscar
Segons el fogatge de 1359 el poblat de Carles tenia 37 focs declarats el 1367 24 focs
Aquest descens segurament cal atribuir-lo a una crisi demogragravefica provocada per
diverses causes que van persistir fins a finals del segle XV les epidegravemies com ara la
Pesta Negra les irregularitats en les collites lrsquoaugment de la pressioacute fiscal i els saquejos
i les destruccions de les poblacions en el context de lrsquoanomenada Guerra Civil catalana
que va enfrontar les institucions poliacutetiques del Principat (la Generalitat i el Consell de
Cent de Barcelona) amb Joan II entre els anys 1462 i 147216 A causa drsquoaquesta guerra
i dels efectes drsquouna possible epidegravemia que es declaragrave a Carles segons expliquen les
fonts orals la majoria dels seus habitants es van veure obligats a buscar un nou lloc
Alfara a uns sis quilogravemetres amb unes possibilitats de defensa molt meacutes grans Aixiacute
bolets se fan alliacute una cosa admirable y de tantes maneres que es cosa de no creurer ya rovellons pebrasos robiols bateons quadernes cabrits brunets peuderrates murugules exerclons criambres
blanques criambres pardes aseroles cadorles tots aquestos son boniacutesimes de menjaacute ni ha altres tambeacute
que no son bons pera menjar mas per altres coses son bons soacute es criambres vermells bolets de bou
mataparens y tambeacute se troben alliacute tuferes perquegrave no hi falta ningun geacutenero de bolets alliacute se troba bon
jesmini molt y molt boacute atsabesa argent viu mina de ferro y un lloch tan coacutemodo pera fer una fragua
com sia en lo mon
D P Com deixan de ferlai
F Per lo mateix que s deixen de fer altres coses que serien de gran utilitat y gentilesa pera lornato de
aquest poble Criense tambeacute en aquella montantildea com jo he dit moltes salvatjines mes de les que son assiacute
baix en la ribera com som porchs selvatges cervos cabrons montesos cabirols fatgines ginetes teixons
gats cervals esquirols arrions conills llebres y son molt major que en la ribera ni tampoch falta alliacute ni assi la pesadilla de aquells dos generos de salvatgines importunes que son llops y raboses perque no
sperda lo cuidado de guardar los bestiars y les gallines tambeacute crien alliacute molts geacuteneros de ocells de rapintildea
com son aacuteguiles caudals aacuteguiles estorenyes aacuteguiles meliores aacuteguiles cerpateres falcons astors micles
alzotans esparvers ni tampoch hi falta alliacute pesquera de truches de anguiles de barbs de madrilles y
finalment es tal forma y disposicioacute de terreny que tots los que vuy son crehem y tambeacute ho cregueren los
passats que alliacute hi ha mines de or y de argent y en altre temps sabem que s feren diligencies en cercarles
y si no s trobaren es perque no era vinguda la hora per asiacute com es ya vinguda per altres parts en Espanya
ahont es cert que strau molta cosa de estos metalls se dirvos asoacute y es veritat que en una partida de
aquest terme que s diu la vall den Rubiacute se troben pedres precioses com son rubins esmeraldes jaccins
esmaragdes granats y sens dupte que de asoacute ni hi ha molta cosa sino que no la saben cercar Jo m
recorde aver ohit dir aacute n Miquel Domenech lo qual en anys passats tenia hostal en lo carrer de la Cruera que en casa sua solia arribar un lapidari italiaacute quiscun any y de aquella vall sen portava un taleconet de
pedres y que aquellas acursades restaven pedres precioses y tambeacute en estos anys prop passats contava
Matheu Mauri cassador que un dia en aquella vall mateixa estant aguardant un cervo sobrevingueacute una
pluja per la qual ell se reculliacute aacute una coveta y desde alliacute veu relluir de aquestes pedres que laigua crech
les faria relluir y sens pensar que fos tanta cosa ne prengueacute unes quantes les quals li compraacute un argenter
que s deia Mestre Bernat lo Geperut per pochs diners y despreacutes de haverles acursades los mestres les
veneacute per molts asoacute es veritat y per altres maneres tambeacute se es enteacutes y sabut que en aquest terme hi ha
moltes pedres precioses 16 MUNtildeOZ SEBASTIAgrave J-H laquoEl permiacutes de trasllat de la parrogravequia de Carles a Alfara (any 1480)raquo Recerca
14 2012 257
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
9
el 18 de maig de 1480 Sanccedil drsquoAsquera com a vicari general i administrador de la
diogravecesi de Tortosa en absegravencia del bisbe elet Alfons drsquoAragoacute va autoritzar el trasllat
de la parrogravequia del lloc de Carles al drsquoAlfara De fet el 1480 una bona part de la
poblacioacute ja srsquohavia desplaccedilat a Alfara si beacute el 1496 encara hi havia 12 cases habitades
a Carles17 A partir drsquoaleshores Alfara va passar a anomenar-se Alfara de Carles
Restes del castell medieval de Carles
3 Lrsquoesgleacutesia de Carles
La parrogravequia de Carles es va construir a finals del segle XII o principis del XIII Es troba
al peu del castell de Carles i eacutes lrsquouacutenic temple romagravenic dels Ports De fet el seu estil de
construccioacute presenta una barreja drsquoelements romagravenics i del gogravetic primerenc Eacutes drsquouna
sola nau de planta rectangular sense absis diferenciat amb volta apuntada i reforccedilada
per set arcs torals construiumlda amb maccediloneria de pedra i amb una porta drsquoentrada
dametlla formada per dovelles18
Histogravericament el dia 28 de juliol de 1211 trobem el primer esment de la parrogravequia de
Carles en una donacioacute que li fa el cavaller Drogo de Verdel19 El 1237 en la carta de
poblament atorgada per Ramon de Sentmenat sersquon torna a parlar en el sentit que
lrsquoesgleacutesia de Carles podia disposar de propietats i heretar-ne i que els habitants del lloc
estaven obligats a donar-li la trentena part de tots els beacutens de quegrave pagaven delme A
17 IGLESIAS J El fogatge de 1497 Barcelona Fundacioacute Salvador Vives i Casajuana 1991 18 Gran geografia comarcal nuacutem 13 cit 259 19 El dia 15 de juliol drsquoaquest mateix any el bisbe de Tortosa Gombau de Santa Oliva el prior Ponccedil i el
capiacutetol de canonges de Tortosa havien donat en feu a Drogo la tercera part del delme dels fruits animals
i molins dels castells de Carles i Pauumlls VIRGILI A Diplomatari de la catedral de Tortosa (1193-1212)
Barcelona Fundacioacute Noguera 2001 437 441-443
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
10
finals del segle XIII concretament durant els anys 1279-1280 quan es va dur a terme la
recaptacioacute de la degravecima papal a la diogravecesi de Tortosa es diu que el rector de lrsquoesgleacutesia
de Carles en va quedar exempt perquegrave les seves rendes eren molt baixes20
Vista de lrsquoentrada de lrsquoesgleacutesia de Carles actualmente ermita de Sant Juliagrave
Drsquoaltra banda ja en ple segle XV entre els documents relacionats amb la visita pastoral
que el bisbe de Tortosa Ot de Montcada va fer a la seva diogravecesi el 1435 hi ha una breu
anotacioacute que diu que al capdavant de la parrogravequia de Carles hi havia dos preveres un
vicari que segurament actuava fent les funcions drsquoun rector titular absent tal com era
habitual a moltes parrogravequies abans del Concili de Trento i un clergue de rang
inferior21
En la Guerra Civil catalana segons explica el permiacutes de trasllat de la parrogravequia de
Carles a Alfara de 148022 tant els edificis de la poblacioacute com lrsquoabadia van quedar
completament destruiumlts de manera que en el lloc nomeacutes restaren drets el castell i
lrsquoesgleacutesia
En les proximitats de lrsquoesgleacutesia hi havia el cementiri del qual no en queda cap testimoni
perquegrave el terreny el van margenar per a destinar-lo a usos agriacutecoles i actualment una
part eacutes camp de pastura i lrsquoaltra pertany a la zona recreativa de Sant Juliagrave Amb tot es
20 RIUS J Rationes Decimarum Hispaniae (1279-80) Vol I Barcelona CSIC 1946 168 i 174 21 GALIANA J M laquoLa Dioacutecesis de Tortosa a traveacutes de la visita pastoral del Obispo Otoacuten de Moncada
(1428-1429)raquo Estudis Castellonencs 10 2003-2005 518 22 Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo) Registres de Cuacuteria 92 Vicariatus 1480-81 sf
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
11
conserven diverses esteles discoidals cinc al Museu de Tortosa23 i tres al Museu
drsquoAlfara de Carles
23 MENCHOacuteN J laquoLes esteles funeragraveries discoidals de Carles conservades al Museu de Tortosa (Baix
Ebre) Nota preliminarraquo Nous Colmiddotloquis IV 2000 97-112
Estela discoidal procedent de lrsquoantic cementiri medieval de Carles Museu drsquoAlfara de Carles
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
12
Annex B
Catagraveleg del material trobat
Fragment de teula tipus tegula
Mides 27 cm x 21 cm x 165 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de teula tipus tegula
Mides 20 cm x 19 cm x 9 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de tipus tegula
Mides 33 cm x 175 cm x 125 cm x
17cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de tipus tegula
Mides 46 cm x 25 cm x 31cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Teula fragmentada tipus tegula
Mides 62 cm x 47 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
13
Teula fragmentada tipus tegula
Mides 62 cm x 47 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Antefixa
Mides 18 cm x 215 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de doli
Mides 14 x 21cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de tegula ilmiddotlustratiu de les
desenes de fragments similars que es
troben en superfiacutecie
Datacioacute aproximada segle II-IV
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
14
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
9
afavorit el creixement dels boscos de manera que avui el paisatge torna a estar dominat
pels extensos pinars i alguns alzinars encara que cada cop soacuten meacutes escassos
Panoragravemica dels Ports
22 EL BARRANC DE LA CONCA
El barranc de la Conca disposa com hem avanccedilat drsquouna gran quantitat de fonts
algunes de les quals tenen forccedila cabal com ara les del Toscar lrsquoUllal el Bosc Negre
la Canaleta i la Cova Pintada A la seva capccedilalera srsquohi troben el paratge del Toscar el
castell i el despoblat de Carles Geologravegicament el terreny eacutes de formacioacute triagravesica
compost per dolomites argiolites guixos i pedra calcagraveria4
Les parts meacutes altes de la capccedilalera presenten un terreny molt escarpat perograve amb una
rica vegetacioacute de muntanya la qual cosa contrasta amb els desnivells meacutes suaus del
curs mitjagrave entre lrsquoUllal i el Pont un espai que ha estat aprofitat des de fa molts segles
per a conreus de secagrave i regadiu El punt meacutes ampli drsquoaquesta vall es troba precisament
a lrsquoalccedilada de les Planilles on trobem el jaciment dels Serdans
El barranc de la Conca a lrsquoalccedilada de la partida de les Planilles
4 Gran geografia comarcal cit 259
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
10
Per ponent i formant part tambeacute drsquoaquest massiacutes una altra serralada de cingleres
parteix amb els termes de Beseit (de la comarca del Matarranya) Arnes Horta de Sant
Joan (tots dos de la Terra Alta) i Pauumlls hi destaquen el Bosc Negre la Tosseta Rasa
(1217 m) els rasos de Maraco la punta de lrsquoEspina (1182 m) que es prolonga per la
serra de lrsquoEspina fins a la Coscollosa (878 m)5
23 EL BARRANC DE LA VALL CERVERA
El barranc de la vall Cervera presenta uns desnivells meacutes suaus que els del barranc de
la Conca encara que a les cotes meacutes altes que ja formen part de la vall de la Figuera6
capccedilalera de la vall Cervera ressalta una frondosa vegetacioacute boscos de pi blanc i pi
roig tambeacute hi ha alguns alzinars Al curs mitjagrave del barranc se situa el poblat ibegraveric dels
Malladarets
Barranc de la vall de la Cervera
24 EL BARRANC DEL LLOP
Al barranc del Llop eacutes on es troba el municipi drsquoAlfara de Carles drsquouna extensioacute de
6394 kmsup2 situat a ponent de la comarca del Baix Ebre al cor del massiacutes dels Ports els
contraforts del qual accidenten tot el terme Per llevant una cadena muntanyosa on hi
trobem el tossal de la Cova del Bou (552 m) el de Penyaflor el de Farruacutebio (792 m) i
la tossa de la Reina (1113 m) marca els liacutemits del terme amb els municipis de Xerta
Aldover Tortosa i Roquetes
5 Gran geografia comarcal cit 256 6 Hi destaquen la font de la Figuera i la de les Guacutebies prop de la cova del Tormo
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
11
Alfara de Carles amb la mola Carrascosa i el Tossal de Montcliacute al fons
El poble drsquoAlfara de Carles estagrave emplaccedilat a lrsquoesquerra del barranc del Llop dalt drsquoun
petit turoacute (334 m) i dominant la fondalada estreta perograve ben aprofitada per al conreu de
lrsquoolivera i lrsquoametller srsquohi destaquen grans parets calcagraveries i blanquinoses juragravessiques
sobre els terrenys vermellosos i groguencs7
Cal dir que les fonts drsquoaquest barranc per exemple la dels Bassis o la font Vella no
destaquen per ser massa cabaloses En els pendents muntanyosos abunden la ginesta
el romaniacute lrsquoesbarzer lrsquoargelaga el coscoll i el margalloacute la fibra del qual ha estat molt
utilitzada per a la confeccioacute de cabassos
3 CONTEXT HISTOgraveRICO-ARQUEOLOgraveGIC
Lrsquoaccioacute de lrsquohome als barrancs que hem esmentat anteriorment va eacutesser continuada i
molt intensa des de la prehistograveria fins al segle V Durant lrsquoegravepoca medieval el barranc de
la Conca tambeacute va tenir molta importagravencia per aixograve hem dedicat un apartat al final del
treball8 on descrivim els principals trets del seu poblament des del segle VI fins al XV
Evidentment aquesta accioacute humana ha continuat fins a lrsquoactualitat perograve analitzar-la
detalladament suposaria desviar-nos del tema que ens hem fixat9
7 Gran geografia comarcal cit 256 8 Vegeu Annex A 9 A partir del segle XVII al barranc de la Conca es van anant instalmiddotlant induacutestries de vidre i fusta
fagravebriques de paper i teixits molins de farina i induacutestries productores drsquoelectricitat afavorides per
lrsquoincrement demogragravefic lrsquoabundagravencia de magrave drsquoobra i sobretot la forccedila de lrsquoaigua la qual permetia moure
les diverses maquinagraveries que utilitzaven i intervenir en els processos de manufactura
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
12
Intentarem doncs descriure els fets histograverics les restes i les troballes arqueologravegiques
meacutes destacades amb lrsquoobjectiu de mostrar que hi ha uns elements que en major o menor
grau comparteixen els assentaments i els establiments que hi ha hagut
independentment de lrsquoegravepoca lrsquoaprofitament de lrsquoaigua per a finalitats molt diverses
lrsquoexplotacioacute dels recursos forestals i agropecuaris la vigilagravencia i el control del territori
31 EL NEOLIacuteTIC LES PINTURES RUPESTRES DE COVA PINTADA (BARRANC DE LA
CONCA)
La riquesa drsquoaigua els recursos forestals i la varietat de la seva fauna han permegraves que
aquest territori tot i la seva orografia complexa hagi tingut pobladors des de la meacutes
remota Antiguitat Daquesta ocupacioacute han quedat les pintures rupestres de la Cova
Pintada a la capccedilalera del barranc de la Conca que demostren assentaments neoliacutetics
de grups de caccediladors dedicats a la captura de grans cegravervids (cabres salvatges ceacutervols i
cabirols) Es tracta drsquoart esquemagravetic o abstracte de color vermell que els entesos han
datat al voltant del 6500 aC Van ser descobertes el 1914 per lrsquoinvestigador francegraves
Henri Breuil10 La meacutes important representa una trisquela de mida considerable11
lrsquouacutenica coneguda fins ara a Catalunya
Abric de la Cova Pintada i dibuix de la trisquela fet per Henri Breuil Escala 17
Estagrave formada per tres braccedilos iguals incurvats que convergeixen al centre en forma
rotativa amb gir cap a la dreta12 Segurament que cal interpretar-la com la manifestacioacute
10 BREUIL H Les peintures rupestres scheacutematiques de la Peacuteninsule ibeacuterique IV Sud-est et est de
lEspagne Lagny impr E Grevin 1933 75-77 11 Les seves mesures soacuten radi de cada braccedil 23 cm alccedilada total conservada 36 cm amplada total 44
cm 12 Trobareu meacutes informacioacute sobre aquesta pintura rupestre en httpinvarqueculturagencatcat Cal
aclarir que en el mateix lloc tambeacute srsquohi van descobrir gravats medievals de difiacutecil interpretacioacute Vegeu
SARRIAgrave BOSCOVICH E Els gravats medievals prop de la Cova Pintada (Alfara de Carles Baix Ebre
Tarragona) memograveria nuacutem 7899
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
13
drsquoalgun tipus de creenccedila de manera que lrsquoabric on es troba deuria ser una mena de
santuari13
32 LrsquoEDAT DEL FERRO EL POBLAT IBEgraveRIC DELS MALLADARETS (BARRANC DE LA
VALL CERVERA)
Despreacutes dels assentaments neoliacutetics els primers pobladors permanents drsquoaquesta part
del massiacutes van ser els ibers com ho prova lexistegravencia del poblat dels Malladarets a la
vall Cervera recentment descobert despreacutes drsquouna intervencioacute drsquourgegravencia que es va
realitzar el 201414
El poblat ibegraveric dels Malladarets es troba a lrsquooest del cim de Penyaflor (514 m) en un
petit turoacute (272 m) de planta allargada i superfiacutecie plana des del qual es domina tant el
barranc de la Conca com el pas natural que el barranc de la vall Cervera proporciona
per a poder accedir al massiacutes dels Ports des de la plana de Roquetes
Ubicacioacute del jaciment ibegraveric dels Malladarets (barranc de la vall de la Cervera)
A partir de la tipologia dels vasos ceragravemics15 exhumats els arqueogravelegs creuen que data
del periacuteode de lrsquoEdat del Ferro I entre el 650 i el 500 aC16 Des del punt de vista
urbaniacutestic el jaciment presenta un complex drsquoestances de les quals resten les primeres
filades de pedra dels murs ja que segons sembla la tegravecnica utilitzada en la seva
13 Aquest jaciment juntament amb altres del territori catalagrave fou considerat per la UNESCO Patrimoni
Mundial el 1998 Vegeu httpseswikipediaorgwikiAlfara_(Tarragona) 14 MORENO EXPOacuteSITO I Informe de la intervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment dels
Malladarets Partida de Masets Alfara de Carles (Baix Ebre) abril de 2014 15 Fonamentalment es tracta de grans vasos de ceragravemica exvasada i bisellada amb cordons aplicats 16 MORENO EXPOacuteSITO I cit 32
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
14
construccioacute consistia a disposar verticalment grans lloses en les dues cares dels murs
alhora que reomplien el seu interior amb pedruscall i terres premsades per tal de donar
consistegravencia a lrsquoestructura Com que no srsquoha conservat meacutes drsquouna filada de lloses no
se sap si aquestes parets de pedra arribaven fins al sostre o beacute si a partir drsquouna certa
alccedilada els murs disposaven drsquoaltres materials de tova
A banda de les estances tambeacute han aparegut murs de gairebeacute 1 m de gruix a lrsquoest i a
lrsquooest a la part que mira cap a la vall Cervera de manera que els arqueogravelegs opinen
que potser es tractaria drsquoun recinte fortificat En canvi cap a llevant el desnivell del
terreny eacutes meacutes suau la qual cosa fa pensar que era la zona urbanitzada intramurs
Finalment cal apuntar la presegravencia drsquoalgunes estructures de pedra amb planta circular
que es podrien relacionar amb lrsquoexistegravencia de tuacutemuls funeraris al vessant sud fora de
la zona drsquohagravebitat
Estructura de pedra amb planta circular Podria eacutesser un tuacutemul funerari
Es tracta doncs drsquoun poblat que srsquoestenia allargat pel petit turoacute al peu del cim de
Penyaflor sobretot pel vessant sud-est en canvi el vessant oest com que presenta un
gran pendent eacutes probable que no hagueacutes estat urbanitzat meacutes enllagrave del mur defensiu
Pel que fa a la zona nord que tambeacute comptava amb una gran superfiacutecie plana sembla
que devia ser la meacutes urbanitzada perquegrave hi ha un gran entramat de murs
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
15
Delimitacioacute del jaciment arqueologravegic dels Malladarets
Per la manera com es van trobar alguns vasos ceragravemics a lrsquointerior drsquouna de les
estances ben disposats verticalment in situ o lleugerament tombats o esclafats per la
caiguda del sostre i els murs perograve en bon estat de conservacioacute els arqueogravelegs suposen
que els pobladors per raons que encara no srsquohan pogut esbrinar van abandonar aquest
establiment amb pressa ja que es doacutena el cas que van deixar llavors de cereals en alguns
recipients17
Interior drsquouna de les estances
En resum estem davant drsquoun assentament que va tenir lloc entre els segles VII i V aC
quan la millora de les pragravectiques agriacutecoles i lrsquoocupacioacute de sogravels meacutes productius van
permetre que els grups socials srsquoanessin fent progressivament meacutes sedentaris Aquests
nous tipus drsquoassentament van propiciar a la vegada un urbanisme i un sistema defensiu
cada cop meacutes elaborat Segons Intildeaki Moreno18 el poblat dels Malladarets pertanyeria
17 MORENO EXPOacuteSITO I cit 31 18 MORENO EXPOacuteSITO I laquoIntervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment dels Malladaretsraquo I Jornades
drsquoArqueologia de les Terres de lrsquoEbre 6 i 7 de maig de 2016 Serveis Territorials de Cultura de les
Terres de lrsquoEbre 2 vol Tortosa 2016 226
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
16
al model drsquoestabliment situat sobre una cresta rocosa estreta i allargada la morfologia
interna del qual srsquoestructuraria en funcioacute drsquoun carrer central on anirien a parar estances
drsquoentre 10 i 20 m2 Eacutes probable que la gran extensioacute drsquoaquest jaciment
(aproximadament 3125 m2) tingui a veure amb alguna activitat minera el producte de
la qual anava destinat tant a lrsquoautoconsum com a lrsquointercanvi amb els fenicis19
33 EgravePOCA ROMANA EL JACIMENT DELS SERDANS EL POBLAMENT AL BARRANC DE
LA CONCA ENTRE ELS SEGLES II I V
Quan les tropes romanes comandades per Gneu i Publi Escipioacute van arribar a les terres
del sud del riu Ebre per a enfrontar-se amb lrsquoexegravercit cartaginegraves tres anys despreacutes de
lrsquoesclat de la Segona Guerra Puacutenica (218-201 aC) es van trobar que aquest territori
lrsquohabitaven els ilercavons diferents tribus ibegraveriques que srsquohavien aliat amb el bagravendol
cartaginegraves i anaven totalment en contra de les pretensions romanes Despreacutes de la
batalla de les goles de lrsquoEbre (215 aC) a prop de Dertosa en quegrave la flota romana va
derrotar la cartaginesa els germans Escipioacute van continuar la seva poliacutetica de conquesta
del territori i de sotmetiment de les tribus ibegraveriques especialment les que hi havia
assentades a les Terres de Ponent20
Les primeres referegravencies en els autors antics a la capital drsquoaquest ampli territori
Dertosa que tenia el riu Ebre com a via bagravesica de comunicacioacute i comerccedil les trobem en
Estraboacute21 (segle I aC - I dC) i Pomponi Mela22 (segle I dC) els quals la situen en el pas
del riu Ebre Suetoni23 (segle I dC - II dC) parla del seu important port mariacutetim i Plini24
(segle I dC) destaca que els seus habitants gaudien del dret romagrave Fins i tot va arribar a
encunyar moneda com a Mun Hibera Iulia amb la llegenda Ilergavonia fent
19 MORENO EXPOacuteSITO I laquoIntervencioacuteraquo cit 227 20 MIRA GUARDIOLA M A Cartago contra Roma Las guerres puacutenicas Madrid ediciones Alderabaacuten
2000 196 21 ESTRABOacute Geographica III 4 9 ἐκ δὲ τοῦ Ταρράκωνος ἐπὶ τὸν πόρον τοῦ Ἴβηρος κατὰ Δέρτωσσαν 22 POMPONI MELA De Chorographia II 90 super ingens Hiberus Dertosam adtingit 23 SUETONI De vita Caesarum Vita Galbae X ac subinde Alexandrina navis Dertosam appulit armis
onusta sine gubernatore sine nauta ac vectore ullo ut nemini dubium esset iustum piumque et
faventibus diis bellum suscipi 24 PLINI Naturalis Historia III 23 Nunc per singulos conventus reddentur insignia praeter supra dicta
Tarracone disceptant populi XLII quorum celeberrimi civium Romanorum Dertosani
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
17
referegravencia al territori tot i que despreacutes en egravepoca de Tiberi es va substituir per
Dertosa25
Evidentment en la seva fundacioacute hi va tenir un paper destacat la ciutat de Tagraverraco
capital de la proviacutencia romana i un important port drsquoHispagravenia Aixograve vol dir que Dertosa
pertanyia a la proviacutencia de la Hispania Citerior i posteriorment a les diverses
reorganitzacions que van tenir lloc a la Provincia Hispania Tarraconensis Aquest
vincle amb Tagraverraco va perdurar durant tot el periacuteode romagrave i visigot i fins i tot durant
les primeres degravecades de la invasioacute musulmana
A partir del segle I coincidint amb un augment de les temperatures i unes condicions
climagravetiques meacutes agraverides va tenir lloc una progressiva desforestacioacute antrogravepica del
paisatge de les planes de lrsquoEbre que segurament va fomentar en entrar al segle II una
ocupacioacute de les zones muntanyoses properes a Dertosa i a la vall del riu Ebre amb la
finalitat drsquoexplotar els seus recursos naturals26
A finals de lrsquoAlt Imperi doncs lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai rural del territori de Dertosa
va experimentar canvis significatius derivats de la progressiva fi de les villae que
srsquohavien anat fundant durant els primers segles de la nostra era i lrsquoaparicioacute de nous
models drsquoocupacioacute En agraverees marginals de lrsquoager dertosanus comencen a aparegraveixer
petits assentaments rurals amb una clara especialitzacioacute en lrsquoelaboracioacute de productes
molt concrets oli vi ceragravemica materials de construccioacute etc El jaciment dels Serdans
al massiacutes dels Ports sembla que forma part drsquoaquesta nova manera drsquoaprofitar els
recursos naturals de les explotacions Aquesta especialitzacioacute que comporta de
vegades lrsquoabsegravencia o la reduccioacute de la part residencial de la vilmiddotla neix en un context
general meacutes ampli que suposa la disminucioacute dels contactes comercials amb altres
territoris del Mediterrani de manera que es fa necessari introduir sistemes de produccioacute
que permetin que aquests nous espais rurals tinguin capacitat suficient per a
subministrar els productes que la poblacioacute del territori demana27
25 LLORENS M del Mar i AQUILUEacute X laquoIlercavonia-Dertosa i les seves encunyacions monetagraveriesraquo
Barcelona Societat Catalana drsquoEstudis Numismagravetics 2001 24-34 26 RIERA S laquoCanvis ambientals i modelacioacute antrogravepica del territori entre lrsquoegravepoca ibegraverica i lrsquoaltmedieval
a Catalunya aportacions de la palinologiaraquo Cota Zero 20 2005 104 27 NEGRE J De Dertosacit 482
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
18
En el moacuten romagrave la vilmiddotla i el territori que controlava van esdevenir els pilars
fonamentals de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai rural La definicioacute de villa rustica va anar
canviant al llarg del temps si beacute en termes generals els historiadors tendeixen a acceptar
que es tracta drsquoun assentament de tipus rural que es divideix en dos sectors un
anomenat pars massaricia que engloba lrsquoagraverea on srsquoelaboren es conserven i
srsquoemmagatzemen els productes (pars fructuaria) i on viuen normalment en regravegim
drsquoesclavitud els treballadors (pars rustica) i lrsquoaltre anomenat pars urbana o dominica
que afecta lrsquoedifici on resideix la famiacutelia principal que nrsquoeacutes propietagraveria o beacute simplement
lrsquoamo que hi passa temporades durant lrsquoany per supervisar els treballs que srsquohi fan la
qual cosa significa que aquest espai era similar a lrsquoespai urbagrave eacutes a dir reproduiumla en
gran mesura lrsquoesquema de la domus la casa de ciutat caracteritzada per ser una vivenda
particular drsquouna sola planta on residien habitualment els propietaris28
Tot i la relativa independegravencia de les vilmiddotles respecte del seu espai drsquoinfluegravencia tendien
a formar part drsquouna xarxa meacutes extensa que tenia un nucli urbagrave de referegravencia en el cas
del territori ebrenc Dertosa amb el qual estaven connectades a traveacutes de vies de
comunicacioacute29
Lrsquoocupacioacute dels vessants del massiacutes dels Ports entorn al segle II va culminar
definitivament el proceacutes de romanitzacioacute del territori de Dertosa30 Amb tota
probabilitat va ser en aquesta egravepoca quan va neacuteixer lrsquoestabliment dels Serdans el qual
va estar en funcionament fins a finals del segle V A partir drsquoaleshores i sobretot de la
primera degravecada del VI srsquoobserva un abandonament progressiu de les agraverees residencials
si nrsquohi havia en part a causa drsquouna davallada notable de les temperatures sobretot a
lrsquohivern amb un retroceacutes dels conreus i les explotacions de muntanya i en part tambeacute
pels canvis en les estructures productives drsquoaquestes villae com a consequumlegravencia de la
caiguda de lrsquoImperi Romagrave i la conquesta i la consolidacioacute del poder visigogravetic a la
Peniacutensula Ibegraverica Durant aquest periacuteode segons J Negre31 les aristocragravecies
provincials hispano-romanes haurien abandonat les seves residegravencies rurals o els
centres manufacturers propietat seva per a instalmiddotlar-se a la ciutat des drsquoon haurien
28 Ibidem i httpseswikipediaorgwikiVilla_romana 29 ARCE J laquoVillae en el paisaje rural de Hispania romana durante la antiguumledad tardiacutearaquo Anejos de
AEspA 39 2006 9 30 REVILLA V Economia i poblament romagrave al curs inferior de lrsquoEbre la vilmiddotla de Casa Blanca
(Tortosa) Tarragona Diputacioacute Provincial de Tarragona 2003 133-146 31 NEGRE J cit 483
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
19
centralitzat la defensa del territori davant la pressioacute visigogravetica i aixiacute sentir-se meacutes segurs
i protegits
4 ESTUDI DEL JACIMENT ROMAgrave DELS SERDANS
41 UBICACIOacute
Com hem dit abans el jaciment arqueologravegic dels Serdans es troba al terme municipal
drsquoAlfara de Carles concretament en el punt quilomegravetric 21 de la carretera local TV-
3422 que comunica aquesta poblacioacute amb els Reguers des drsquoon a traveacutes de la T-342
srsquoarriba a Roquetes i drsquoaquiacute per la T-341 a Tortosa capital de la comarca del Baix
Ebre
Emplaccedilament del jaciment arqueologravegic dels Serdans al terme municipal drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre)
Actualment la TV-3422 creua aquest jaciment de manera que les restes
arqueologravegiques es troben a banda i banda de la carretera Aquesta circumstagravencia tan
peculiar data de 1965 quan la Diputacioacute de Tarragona32 hi va dur a terme obres
drsquoacondicionament del ferm i hi va fer un canvi en el traccedilat del tram compregraves entre el
punt quilomegravetric 21 i 3 amb la finalitat de reduir el desnivell existent El nou traccedilat es
va fer seguint el curs del barranc de la Conca en sentit ascendent fins a un punt on la
carretera fa una girada despreacutes de bifurcar-se tot donant la possibilitat de continuar fins
al paratge del Toscar Des drsquoaquesta bifurcacioacute el jaciment es troba aproximadament a
uns 300 m en direccioacute a Alfara de Carles concretament al costat drsquoun petit pont per
sota del qual passa un torrent
32 Diario Espantildeol 25-5-1965 Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
20
Emplaccedilament del jaciment i vista aegraveria de lrsquoentorn Es pot apreciar el traccedilat del tram nou de la TV-3422 (color blau) i el camiacute vell drsquoAlfara de Carles (color groc) tambeacute conegut com a camiacute de les Planilles
Si analitzem la ubicacioacute drsquoaquest establiment segons els criteris que aplicaven els
agrogravenoms romans observarem que coincideix forccedila amb les recomanacions que
donaven per triar el lloc drsquouna vilmiddotla En primer lloc es troba en el vessant drsquouna
muntanya perograve en el punt que teacute un desnivell meacutes suau en segon lloc es troba a prop
drsquoun torrent i meacutes enllagrave hi ha el barranc de la Conca molt meacutes cabaloacutes en tercer lloc
lrsquoorientacioacute eacutes cap al sud la qual cosa permet tenir un horitzoacute forccedila ampli i moltes hores
de sol en quart lloc disposava drsquouna via de comunicacioacute relativament propera que
facilitava lrsquoacceacutes per a les persones perograve tambeacute el transport i la distribucioacute dels
productes
42 ESTAT ACTUAL
Certament les poques restes visibles drsquoaquest jaciment passen totalment
desapercebudes perquegrave es troben a la base drsquoun marge de pedra seca construiumlt a
posteriori amb lrsquoobjectiu de retenir la terra del bancal que hi ha a la part superior En
concret en el voral esquerra de la carretera anant en direccioacute a Alfara de Carles es
poden apreciar restes constructives que corresponen a dos murs truncats que
conflueixen en angle
Cal dir que si beacute el terreny drsquoaquest indret devia tenir en el passat un pendent bastant
suau en algun moment es va considerar meacutes adient lrsquoaixecament de terrasses
mitjanccedilant marges de pedra seca probablement a partir dels segles XIV I XV quan la
poblacioacute drsquoAlfara va tenir la necessitat de disposar de meacutes conreus drsquoolivera ndashguanyats
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
21
en moltes ocasions a costa dels pinars i els alzinars originarisndash de manera que aquests
treballs de condicionament del terreny van comportar la destruccioacute parcial del jaciment
Tant eacutes aixiacute que la pedra dels murs i les parets drsquoaquella antiga construccioacute es van
reaprofitar en els marges que hi ha al seu voltant encara meacutes barrejats amb la pedra
seca tambeacute srsquohi troben molts fragments de teules que servien per reomplir petits forats
o falcar
Fragments de teula tipus tegula utilitzats per falcar o reomplir el mur de pedra seca
A meacutes a meacutes en una agraverea drsquoaproximadament 3500 m2 des del pontet abans esmentat
i en direccioacute a la cruiumllla del Toscar apareixen molts fragments de teules i terracota en
general no nomeacutes en superfiacutecie en els bancals de conreu sinoacute tambeacute dintre dels marges
i a sobre drsquoells
Carretera TV-3422 a lrsquoalccedilada del jaciment arqueologravegic El rectangle vermell indica lrsquoagraverea aproximada per on es
troba una major quantitat de restes ceragravemiques
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
22
Estat actual de lrsquoemplaccedilament del jaciment en direccioacute sud-est
43 LA NECROgravePOLIS DESAPAREGUDA I LES RESTES DE DOS MURS
Quan les magravequines excavadores van comenccedilar els treballs de rebaix i anivellament en
el punt on es trobava el jaciment arran de la modificacioacute del traccedilat de la carretera TV-
3422 el primer que va aparegraveixer a la llum van ser diversos esquelets humans segons
les declaracions drsquoalguns operaris de lrsquoobra que encara viuen i van tenir lrsquoocasioacute de
poder-los contemplar Les explicacions drsquoaquests operaris coincideixen a dir que les
restes humanes van aparegraveixer barrejades amb trossos de teules planes les magravequines
van seguir avanccedilant perograve i uns metres meacutes enllagrave es van trobar amb el que semblaven
dos murs drsquouns 60 cm drsquoalccedilada els quals creuaven en sentit diagonal divergent lrsquoespai
per on havia de passar la carretera Com havia succeiumlt amb els esquelets humans les
magravequines els van arrencar i nomeacutes van deixar al lateral esquerre en direccioacute a Alfara
de Carles una petita porcioacute del que semblen les parets o murs drsquouna estanccedila
Es tracta dels dos murs que hem comentat en lrsquoapartat anterior situats a 120 m de
profunditat respecte del nivell del bancal superior i que srsquoajunten formant un angle eacutes
a dir formen la cantonada drsquoalguna habitacioacute Aquests murs segons els testimonis
abans de la seva destruccioacute continuaven un en direccioacute sud-est i lrsquoaltre en direccioacute
sud-oest de manera que devien conformar alguna estanccedila
Desgraciadament ni la descoberta dels esquelets humans ni la dels murs no van fer
aturar les obres Es va actuar amb total desiacutedia com si no hagueacutes passat res de manera
que no en va quedar constagravencia enlloc no es va fer cap fotografia ni evidentment cap
actuacioacute arqueologravegica drsquourgegravencia Lrsquouacutenic que queda eacutes la memograveria oral dels testimonis
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
23
Eacutes molt probable que els cossos que es van trobar pertanyessin a una petita necrogravepolis
orientada cap a lrsquooest i situada a la part de fora dels murs que la maquinagraveria va posar al
descobert ategraves que segons els testimonis es van localitzar uns metres abans drsquoarribar
a aquests murs La presegravencia de teules barrejades amb els esquelets srsquoexplica pel tipus
drsquoenterrament realitzat mitjanccedilant teules planes calccedilades al terra formant un prisma
triangular Cal dir que aquest tipus drsquoenterrament va ser forccedila frequumlent a lrsquoetapa tardo-
romana especialment entre els segles III i V
Enterrament de tipus tegula
44 CARACTERIacuteSTIQUES DELS MURS
Els dos trams de mur es van aixecar segons la tipologia drsquoopus incertum eacutes a dir estan
fets de maccediloneria amb pedres de diferents mides sense treballar descansant unes
sobres les altres i subjectades mitjanccedilant morter de calccedil Tenen diferent gruix la qual
cosa indica que tenien una funcioacute diferent Eacutes probable que el mur B que teacute una
amplada de 55 cm correspongui a una paret exterior o de cagraverrega mentre que el mur
A que fa 46 cm correspongui a una paret secundagraveria o interior
a) Mur A (orientacioacute sud-est)
- Amplada 46 cm
- Alccedilada 70 cm
- Llargada (cara interna) 60 cm
- Llargada (cara externa) 75 cm
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
24
Llargada Cara interior
Amplada
Alccedilada
b) Mur B (orientacioacute sud-oest)
- Amplada 55 cm
- Alccedilada 65 cm
- Llargada (cara interna) 85 cm
- Llargada (cara externa) 130 cm
Llargada interior Amplada
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
25
Alccedilada
45 LA VIA DE COMUNICACIOacute AMB DERTOSA
La vall del riu Ebre ha estat des de sempre una via de comunicacioacute natural tant fluvial
com terrestre Aixograve fa pensar en lrsquoexistegravencia drsquouna ruta interior de segon ordre que
resseguint el curs del riu permetia arribar a la ciutat de Caesaraugusta (Saragossa) En
el territori de lrsquoantiga Dertosa aquesta via devia vorejar els Ports i a part de facilitar el
desplaccedilament cap a lrsquointerior connectava diversos establiments romans situats a les
faldes del massiacutes per tant una mica apartats de la Via Augusta
Lrsquoestabliment dels Serdans tot i trobar-se allunyat de les principals xarxes de
comunicacioacute segurament estava comunicat amb Dertosa a traveacutes drsquoun camiacute que
seguint el curs del barranc anava descendint fins al lloc anomenat laquoels Estretsraquo En
aquest tram antigament la carretera continuava per la banda esquerra la qual cosa
permetia salvar fagravecilment el congost que hi ha Un cop superat aquest obstacle el camiacute
seguia en direccioacute a Dertosa i creuava el barranc de la Conca meacutes avall cap al sud per
algun indret on el desnivell era meacutes suau Fins i tot no es pot descartar que es bifurqueacutes
en algun punt de manera que tambeacute fos possible arribar als establiments que hi havia
a prop de lrsquoEbre a lrsquoalccedilada drsquoAldover o Xerta
46 CROQUIS HIPOTEgraveTIC
Com que no srsquoha fet cap excavacioacute ni cap prospeccioacute eacutes impossible delimitar
exactament lrsquoespai que ocupava aquest jaciment De tota manera si observem
lrsquoorientacioacute dels dos petits trams de mur conservats es pot plantejar una hipogravetesi de
com srsquoorientaven en relacioacute al torrent que amb tota seguretat delimitava la continuiumltat
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
26
de la construccioacute en direccioacute nord-est i sud Es evident que el dia que es duguin a terme
els treballs drsquoexcavacioacute hauran de comenccedilar per aquest punt en direccioacute nord-oest per
tal de comprovar si el tram que hi ha a la vista teacute continuiumltat en aquesta direccioacute
5 ESTUDI DEL MATERIAL TROBAT
51 PROCEDEgraveNCIA GEOLOgraveGICA I COMPOSICIOacute QUIacuteMICA DE LA PASTA CERAgraveMICA
De lrsquoobservacioacute de la pasta que es va fer servir en la fabricacioacute del material ceragravemic
que ha aparegut fins ara als Serdans i tenint en compte que no hem pogut fer cap estudi
de laboratori deduiumlm que el material que srsquoha trobat fins ara teules un fragment de
doli i una antefixa comparteixen una composicioacute quiacutemica molt similar eacutes a dir es
tracta de la mateixa argila Aixograve vol dir que amb tota seguretat procedeixen de la
mateixa terrisseria Eacutes cert que hi ha la possibilitat que aquest material hagueacutes vingut
drsquoun altre lloc i srsquohagueacutes transportat fins als Serdans per a utilitzar-se en la construccioacute
de la suposada vilmiddotla ruacutestica perograve com que el color i la composicioacute de lrsquoargila
coincideixen amb el terra argiloacutes que encara hi ha en la finca agriacutecola actual que hem
anomenat argiler dels Serdans i en lrsquoargiler del coll drsquoAlfara a uns 500 m de distagravencia
probablement hem de pensar que el material de terracota que estudiarem es va fer aquiacute
mateix eacutes a dir que estem davant un centre terrisser que devia subministrar materials
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
27
de construccioacute a la ciutat de Dertosa i les vilmiddotles situades a les terrasses fluvials de
lrsquoEbre
Argiler dels Serdans Argiler del coll drsquoAlfara
Els operaris drsquoaquest centre devien utilitzar lrsquoargila que hi havia in situ i la de lrsquoargiler
del coll drsquoAlfara33 i les devien barrejar ja que la composicioacute quiacutemica de lrsquoargila
drsquoaquest lloc eacutes altament calcagraveria la qual cosa donava consistegravencia a les peces Aquest
element calcari amb guixos i feldespats correspon als granets blancs que destaquen
sobre la base drsquoargila
Fragment de roca argilosa de lrsquoargiler del coll drsquoAlfara Sorra argilosa i granets calcaris resultants
Aquesta argila es caracteritza per ser de tipus secundari eacutes a dir del tipus drsquoargiles
vermelles amb abundant presegravencia de partiacutecules drsquoogravexid fegraverric procedecents de capes
sedimentagraveries que apareixen en nivells molt superficials
33 Aquest argiler encara srsquoexplotava a principis dels segle XX per a lrsquoobtencioacute de guixos argila i calccedil
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
28
Aixiacute doncs la pasta ceragravemica que utilitzaven era la mateixa per a tots els productes
que elaboraven teules antefixes vasos ceragravemics etc La composicioacute es basava en una
barreja drsquoargiles i feldespats amb desgreixants de mida reduiumlda que els artesans afegien
per evitar transformacions del relleu de la peccedila durant la coccioacute ja que rebaixaven la
temperatura de fundicioacute34 de manera que es podien conservar inalterades les
caracteriacutestiques originagraveries de la massa argilosa Els desgreixants a meacutes a meacutes
incrementaven la consistegravencia de la pasta bastant porosa facilitaven la impermeabilitat
i augmentaven la resistegravencia de la peccedila resultant35
Massa argilosa amb inclusions vermelles blanques i fragments de mica
Drsquoaltra banda tot i que no hem pogut recoacuterrer a cap tegravecnica de laboratori per fer una
anagravelisi quiacutemica a partir drsquoun observacioacute detallada de totes les peces hem identificat
diversos minerals que actuaven com a desgreixants propis de la massa argilosa com
ara la calcita el feldespat i la mica Hem detectat de manera homogegravenia inclusions
vermelles (ogravexids fegraverrics) i blanques (guixos calises arenisques etc) la qual cosa
indica que aquests elements ja es trobaven de manera natural en lrsquoargila Lrsquouacutenic grup
de minerals que sembla haver estat afegit de forma intencional soacuten les miques daurades
que apareixen abundantment en les pastes de produccioacute local poc depurades36
34 Lrsquoargilla acostuma a courersquos entre els 950deg i 1100deg C 35 Vegeu httpscawikipediaorgwikiArgila 36 NEGRE J De Dertosa cit 195
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
29
52 LES TEULES
521 Descripcioacute de la seva troballa i estat de conservacioacute
Hi ha dos contextos molt diferents que han envoltat la troballa de les teules Drsquouna
banda tenim les dues teules que tot i estar en estat fragmentari srsquohan pogut
recompondre Aquestes dues teules van sortir a la llum el 1965 quan es van fer les obres
per obrir el nou tram de carretera Segons les fonts orals correspondrien a les teules
que cobrien els cossos de la necrogravepolis i srsquohaurien conservat senceres fins que les
magravequines van remoure el terra i van acabar trencant-les Per sort alguacute va tenir cura de
recollir-les Actualment la seva propietagraveria ha consolidat amb un suport de fusta fet
expressament la qual cosa ha permegraves que srsquohagin mantingut en bon estat
Les dues teules tipus tegula encaixades en un marc de fusta
En canvi els altres fragments de teules han anat aflorant des de 1982 fins a lrsquoactualitat
Es tracta de trossos de mides molt diferents que en general han aparegut
superficialment
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
30
522 Tipologia i datacioacute
Dels dos tipus de teules que feien servir els romans tegulae37 teula plana i rectangular
i imbrex38 teula cogravencava als Serdans de moment nomeacutes nrsquohan aparegut del primer
Una explicacioacute probable drsquoaquesta circumstagravencia la trobem en el proceacutes de reutilitzacioacute
dels materials drsquoaquest jaciment que ha tingut lloc durant segles Tenint en compte que
les tegulae van deixar drsquoutilitzar-se cap al segle VII39 eacutes normal que les imbrices
anessin molt buscades perquegrave es van convertir en un material de construccioacute molt
adequat per cobrir el sostre de les cases Per tant no ens ha drsquoestranyar que en general
se nrsquohagin conservat tan poques perquegrave segurament que va ser un dels primers
materials destinats a ser reutilitzats
Elements drsquoun teulat segons Daremberg-Saglio
Prenent com a referegravencia la catalogacioacute de teules galo-romanes que va fer J Chauffin40
sembla que pel tipus drsquoencaix i la forma de les revores de les teules caldria situar-les
al voltant del segle III
Les teules romanes solien ser drsquoargila tot i que se nrsquohan conservat algunes elaborades
amb altres materials Les planes i rectangulars disposaven de dues pestanyes o revores
37 La paraula llatina tegula procedeix de lrsquoarrel teg- que significa laquocobrirraquo Per a meacutes informacioacute sobre aquesta etimologia vegeu sv ERNOUT A i MEILLET A Dictionnaire eacutetymologique de la langue latine
Histoire des mots Pariacutes Klincksieck 1967 38 El terme imbrex procedeix de imber lsquoplujarsquo perquegrave gragravecies a la forma corba que tenia desaiguava
lrsquoaigua de la pluja a dues vessants vegeu sv ERNOUT A i MEILLET A cit Sant Isidor (Etimologies
XIX 10 15) doacutena aquesta explicacioacute sobre lrsquoetimologia dels mots tegula i imbrex Tegulae vocatae quod
tegant aedes et imbrices quod accipiant imbres eacutes a dir laquosrsquoanomenen tegulae perquegrave cobreixen els
edificis i imbrices perquegrave contenen les plugesraquo 39 RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa ceraacutemica de aplicacioacuten arquitectoacutenica desde eacutepoca protoibeacuterica hasta eacutepoca
visigoda (ssVII aC-VIII dC)raquo en La Ruta de la ceraacutemica Castelloacute Ed Alicer 2000 32-37 40 CHAUFFIN J laquoLes tuiles gallo-romaines du BasDauphineacuteraquo CNRS Gallia XIV 1956 81-88
Imbrex
Tegula
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
31
pels dos costats meacutes allargats amb encaixos que permetien que una teula descanseacutes
sobre lrsquoaltra i quedeacutes ben falcada
Logravegicament aquestes peces tan grans aiumlllaven molt beacute la vivenda de lrsquoaigua de pluja i
segons com estigueacutes dissenyada la teulada la dirigien o beacute cap a algun impluvium o beacute
cap a lrsquoexterior de lrsquoedifici
523 Caracteriacutestiques i mides
Els oriacutegens drsquoaquests elements constructius que es feien servir en les cobertes de les
teulades els trobem en el moacuten grec De fet molts temples grecs estaven coberts amb
grans teules del tipus tegula sovint de marbre combinades amb teules imbrices les
quals tenien forma diegravedrica conegudes tambeacute com a corinthiaces perquegrave sembla que
va ser a Corint on es van utilitzar per primera vegada Despreacutes es van afegir les imbrices
lacograveniques que ja eren semiciliacutendriques o semitroncocograveniques41
Drsquoaltra banda cal destacar les marques de produccioacute En el cas de les dues teules que
srsquohan conservat iacutentegres observem tres traccedilos amb forma de ldquoNrdquo fets al voltant del
segell del terrisser el qual deixava una marca impresa mitjanccedilant un tampoacute que podia
ser metagravelmiddotlic o de fusta La marca drsquoaquest segell es troba en una zona visible a la part
plana de la teula
Marques visibles del segell de lrsquoartesagrave i la ldquoNrdquo
41 DAREMBERG CH I SAGLIO E Dictionnaire des antiquiteacutes grecques et romaines s v laquoTegularaquo Pariacutes
Hachette 1877-1919 Versioacute digital drsquoaquesta obra Universidad de Toulouse-Le Mirail httpdagruniv-tlse2fr
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
32
Les mides de les teules tipus tegula variaven una mica drsquouna zona a una altra ja que
no hi havia una mida estagravendard fixada perograve en general oscilmiddotlaven al voltant dels dos
peus romans (bipedalis) segons indica Vitruvi42 eacutes a dir uns 60 cm aproximadament
pel costat meacutes gran i drsquoun peu i mig uns 45 cm pel costat meacutes petit
Les mides de les imbrices por la seva banda feien 40 cm de llarg 12 cm drsquoample per
la banda meacutes estreta 17 cm drsquoample per la banda amb la curvatura meacutes ampla i 19 cm
de gruix
El pes drsquouna tegula en cru estava al voltant de 12 kg i un cop cuita al voltant de 7 kg
en canvi una imbrex en cru pesava uns 6 kg i despreacutes de la coccioacute uns 35 kg De tot
plegat podem deduir que els sostres havien drsquoaguantar un pes considerable
aproximadament uns 35 kgm2 calculant que per cada m2 calia ben beacute 4 tegulae i 2
imbrices
Pel que fa a les mides drsquoaquestes dues teules coincideixen forccedila amb la bipedalis
descrita per Vitruvi
Teula 1
-Estat sencera perograve amb una esquerda central que parteix la teula en dues parts
Disposa drsquoencaixos en els quatre extrems
-Llargada 62 cm
-Amplada 47 cm (incloses les revores i els encaixos)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Amplada de la revora 25 cm (la part meacutes estreta) 4 cm (la part meacutes ampla)
-Pes 8 kg aprox
-Gruix de la base 2 cm
42 VITRUVI POLmiddotLIOacute De architectura libri VII editor F Krohn Leipzig Teubner 1912 Versioacute digital
en Perseus Project
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
33
Teula 2
-Estat sencera perograve amb dues esquerdes que parteix la teula en tres trossos
-Llargada 62 cm
-Amplada 47 cm (incloses les revores i els encaixos)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Amplada de la revora 25 cm (la part meacutes estreta) 4 cm (la part meacutes ampla)
-Pes 8 kg aprox
-Gruix de la base 2 cm
Teula 3
-Estat fragmentari Correspon a lrsquoencaix de la banda dreta part inferior de la teula
-Dimensions 27 cm x 21 cm x 165 cm
-Amplada de la revora 25 cm (part meacutes estreta) i 3 cm (part meacutes ampla)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Encaix 8 cm
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
34
-Gruix de la base 2 cm
Teula 4
-Estat fragmentari Correspon a lrsquoencaix de la banda esquerra part superior de la teula
-Dimensions 20 cm x 19 cm x 9 cm
-Amplada revora 3 cm (part meacutes estreta) i 4 cm (part meacutes ampla)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Encaix 8 cm
-Gruix de la base 2 cm
Teula 5
-Estat fragmentari Correspon al lateral de la banda dreta
Dimensions 33 cm x 175 cm x 125 cm x 17 cm
Amplada revora 3 cm (part meacutes estreta) i 4 cm (part meacutes ampla)
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
35
Alccedilada de la revora 3 cm
Encaix 8 cm
Gruix de la base 2 cm
Teula 6
-Estat fragmentari Correspon al lateral dret de la part central de la teula
-Dimensions 46 cm x 25 cm x 31 cm
-Amplada revora 2 cm (part meacutes estreta) i 4 cm (part meacutes ampla)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Gruix de la base 2 cm
524 La manufactura
La fabricacioacute dels materials de construccioacute principalment teules i maons requeria la
presegravencia de forns forccedila especiacutefics de manera que resultava molt meacutes pragravectic i barat
construir el forn on es trobava lrsquoargiler o molt a prop seu meacutes que no pas construir-lo
en el lloc on srsquohavia drsquoaixecar la construccioacute
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
36
Els forns on es podien aconseguir temperatures molt elevades funcionaven amb molta
quantitat de llenya la qual cosa significa que aquesta mategraveria primera havia de trobar-
se molt a prop eacutes a dir calia tenir proper algun bosc o disposar drsquoun sistema de
transport de llenya que assegureacutes un subministrament constant
En aquests tallers el treball estava molt repartit de manera que cadascuacute tenia assignada
una tasca Hi havia els llenyataires que srsquoencarregaven de tallar i subministrar la llenya
adient els teulers professionals que tenien la funcioacute de preparar les teules i els maons
enfornar-los i courersquols i els fusters especialitzats en la construccioacute de sostres En la
majoria drsquoocasions perograve aquest treball estava en mans drsquoesclaus
Un cop les peces drsquoargila havien sortit ja cuites del forn adquirien les qualitats progravepies
de la ceragravemica Durant el proceacutes de coccioacute perograve calia que el forn arribeacutes a temperatures
molt altes entre els 900ordm i 1100ordm C El forn meacutes emprat pels romans va ser lrsquoanomenat
forn de graella Es tracta drsquoun forn amb dues cagravemeres de tir vertical en quegrave la caldera
estagrave separada de la cambra de coccioacute per una estructura sogravelida realitzada en obra que
es coneix com a graella Els forns de graella podien tenir planta circular ovalada o
rectangular43
Per tal de sustentar la graella es construiumlen arcs de mig punt o apuntats normalment
fets de maons i mitjanccedilant un gran pilar situat a la part inferior a la cambra de
combustioacute srsquoaconseguia lrsquoestabilitat de la graella
Ara per ara al jaciment dels Serdans no srsquoha descobert cap indici sobre la possible
ubicacioacute drsquoun forn Podria ser que una part la meacutes superficial hagueacutes estat arrassada
al llarg dels segles amb el reaprofitament habitual del material i que la zona de
combustioacute com que generalment es trobava sota terra encara resti amagada i coberta
per la terra dels camps de conreu
Pel que fa a les teules imbrices les fabricaven mitjanccedilant un motlle trapezoidal de fusta
srsquohi posava la massa drsquoargila i a continuacioacute es passava una fusta per enrasar beacute tot el
motlle Tot seguit se li donava la forma corva amb lrsquoajuda drsquoun altre motlle corvat En
43 DAREMBERG CH I SAGLIO E cit s v laquoFurnusraquo
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
37
canvi les teules tegulae srsquoobtenien amb lrsquoajuda drsquoun sol motlle que ja comptava amb
les revores i els encaixos corresponents44
Fabricacioacute drsquouna tegula
525 La construccioacute drsquouna teulada romana
Normalment els romans construiumlen les cobertes de les cases amb bigues de fusta que
situaven paralmiddotlelament a la distagravencia convenient Al seu torn les bigues descansaven
sobre una jagravessera una gran biga situada al carener Per sota de les bigues hi havia una
estructura de fusta anomenada cintra que les reforccedilava
Les teules descansaven sobre taulons de fusta o directament sobre les bigues a les quals
de vegades es fixaven mitjanccedilant claus Les teules es juxtaposaven per la banda on les
revores eren meacutes grans de manera que la part meacutes gruixuda srsquoorientava aiguumles avall i
se superposava a lrsquoextrem contrari de la teula inferior els encaixos dels extrems
facilitaven lrsquoensamblatge A mesura que srsquoanaven colmiddotlocant les tegulae les juntes que
quedaven entre la revora drsquouna teula i la de lrsquoaltra es cobrien amb imbrices amb un
diagravemetre suficient per abastar les juntes de les peces rectangulars Aquestes mateixes
teules perograve de mida una mica meacutes gran es colmiddotlocaven al cavalloacute superior de la teulada
44 httpwwwacademiaedu3192209Materiales_Latericios_Romanos_aplicados_a_la_construccioacuten
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
38
per cobrir la separacioacute que quedava entre les teules de la part superior dels rius que
donaven a un vessant i a lrsquoaltre si era el cas que la teulada era a dos vessants45
Cada filera de tegulae formava un canal o riu que evacuava les aiguumles de la pluja cap a
lrsquoexterior
Esglaonament de les teules
Reproduccioacute drsquouna teulada romana Museacutee Archeacuteologique Palais Rohan Estrasburg Foto H Graciagrave
45 DAREMBERG CH I SAGLIO E cit s v laquoTectumraquo
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
39
53 EL DOLI
531 Descripcioacute de la seva troballa i estat de conservacioacute
La peccedila de ceragravemica que tractarem a continuacioacute la va trobar el 2014 el senyor Joan
Valentiacute Royo veiacute drsquoAlfara de Carles mentre passejava per lrsquoindret del jaciment
Concretament el lloc de la troballa se situa a la banda esquerra en direccioacute a Alfara de
Carles a tocar del marge de pedra seca i molt a prop del punt on hi ha les restes dels
dos murs
En aquests moments es troba dipositada al Museu drsquoAlfara de Carles Segurament es
tracta drsquoun fragment de doli del llatiacute dolium lsquogerra tenallarsquo que pel gruix que presenta
devia tenir unes parets i unes mides considerables En concret sembla que correspon a
un fragment de la part superior de la boca
532 Tipologia i datacioacute
A diferegravencia de les classificacions drsquoaltres grups ceragravemics la tendegravencia meacutes
generalitzada entre els investigadors actuals no eacutes establir tipologies de dolia en funcioacute
de la cronologia sinoacute de la forma de les seves revores perquegrave les peces que han
perviscut ho han fet en un estat forccedila fragmentari i les parets drsquoaquests recipients
ofereixen molt poca informacioacute Evidentment nomeacutes les peces completes permeten
obtenir dades importants a tenir en compte com ara les mides i la capacitat46
Per la forma de la revora de la boca eacutes evident que la peccedila a la qual pertanyia el
fragment devia tenir un coll forccedila pla
46 SALIDO DOMIacuteNGUEZ J Los dolia en Hispania caracterizacioacuten funcionalidad y tipologia Manual
de ceragravemica romana III Madrid Museo Arqueoloacutegico Regional de la Comunidad de Madrid 2017 250
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
40
Seccioacute del coll i la boca del doli
Pel que fa a la datacioacute cal assignar-li una cronologia que oscilmiddotla entre els segles II-IV
igual que la resta del material que fins ara srsquoha trobat in situ
533 Caracteriacutestiques i mides
De lrsquoobservacioacute drsquoaquest fragment es dedueix la simplicitat i la poca cura amb quegrave va
ser elaborada la peccedila per exemple la vora de la boca no teacute cap tipus de motllura eacutes
completament llisa com si fos una continuacioacute de la resta del cos Amb la mateixa
pasta ceragravemica que es feien les teules i les antefixes es va elaborar aquest doli que tenia
un gruix de paret considerable aproximadament uns 3 cm
La pasta drsquoaquest tipus de recipient estava poc depurada Srsquohi pot veure una gran
quantitat de desgreixants que srsquoafegien per tal drsquoassegurar la resistegravencia necessagraveria en
un objecte drsquoaquestes mides
A la cara interior srsquoaprecien encara les liacutenies del torn i les ditades que el terrisser va
deixar quan volia rectificar el coll del doli
Detall de les ditades del terrisser i marques del torn
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
41
Pel que fa a lrsquoexterior el fragment no dona cap informacioacute sobre si disposava o no de
nanses
La fabricacioacute de dolia amb torn limitava forccedila les mides que podien tenir eacutes a dir no
era possible crear peces molt grans per les limitacions drsquoaquesta tegravecnica perograve siacute que
podien arribar a tenir unes dimensions considerables si lrsquoartesagrave era hagravebil Fent un cagravelcul
aproximat a partir del fragment conservat que mesura 14 cm a la part corresponent a
la boca i 21cm de llargada la peccedila sencera amb forma ovoide i base plana segurament
tenia una boca amb un diagravemetre que mesurava entre 30 i 35 cm i amb una alccedilada entre
90 i 100 cm la part meacutes ampla de la panxa devia mesurar tambeacute entre 90 i 100 cm de
diagravemetre i la base devia tenir un diagravemetre similar al de la boca Pel que fa al pes devia
oscilmiddotlar entre 30 i 35 kg amb capacitat per a uns 800 litres
Reconstruccioacute hipotegravetica del doli
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
42
En la cara interior el fragment no presenta cap indici que el recipient quan estava
sencer srsquohagueacutes utilitzat per guardar-hi algun producte
Com que aquests recipients pesaven molt no eren fagravecil de traginar tot i aixiacute es feien
servir tambeacute com a contenidors per al transport de productes tant per terra com per
mar47 Per tot plegat pensem que la peccedila a la qual pertany aquest fragment es deuria
fabricar per a uacutes propi dels que formaven part de lrsquoestabliment
Els dolis disposaven de tapes (opercula) generalment fabricades amb ceragravemica que
podien tenir o no nanses Ara beacute majoritagraveriament es feien servir tapes de fusta la qual
cosa explica que se nrsquohagin trobat molt poques en les excavacions
534 Uacutes i manufactura
El doli doncs era un recipient de ceragravemica de grans dimensions semblant a una gerra
La seva grandagraveria era realment excepcional Tenia la panxa molt ampla i la boca
presentava una obertura que variava molt drsquoun model a un altre eacutes a dir hi havia
exemplars amb la boca tancada i nrsquohi havia amb la boca ampla En el moacuten antic es feia
servir per emmagatzemar-hi liacutequids (vi i oli) o sogravelids (gra llegums etc) durant un
periacuteode llarg de temps
Cal destacar que lrsquouacutes de dolia en els establiments rurals romans demostra un canvi
important en la manera drsquoexplotar i aprofitar els recursos agraris ja que permet
gestionar emmagatzemar i comercialitzar tant els productes drsquoautoconsum com els
excedents drsquouna manera totalment diferent de com srsquohavia fet abans de lrsquoocupacioacute
romana48
En general els dolia els fabricaven in situ terrissaires itinerants o professionals que
treballaven en tallers que estaven especialitzats en la produccioacute de ceragravemica per a
lrsquoarquitectura destinada als establiments rurals Es feien servir en llocs de produccioacute
com ara granges o explotacions agragraveries i en punts de venda com per exemple tavernes
47 Shan descobert restes de vaixells mercants romans amb dues o tres files de dolis al llarg de la quilla
falcats per evitar el seu desplaccedilament que servien com a contenidors fixos per al transport de vi Per a
meacutes informacioacute vegeu SALIDO DOMIacuteNGUEZ J cit 277 48 SALIDO DOMIacuteNGUEZ J cit 258
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
43
i magatzems urbans Els dolis tambeacute sutilitzaven en els teatres ja que per les seves
bones qualitats acuacutestiques permetien crear efectes sonors49
Els dos megravetodes demmagatzemar els dolis eren o beacute mantenir-los mig enterrats en el
sogravel o beacute dempeus sota sostre A diferegravencia de lagravemfora el doli no es considerava un
accessori a vendre juntament amb la mercaderia que contenia sinoacute que era simplement
un contenidor per emmagatzemar o transportar productes
Dolium del Museo Arqueoloacutegico de Sevilla nordm inv REP1998156 de procedegravencia desconeguda (Fotografia J
Salido)
La fabricacioacute dels dolis era realment complexa ja que el torn nomeacutes es podia utilitzar
en peces petites o mitjanes de manera que quan es tractava de recipients molt grans
lrsquoartesagrave els havia de fer a magrave comenccedilant des de terra i sempre en un ambient caldejat
La tegravecnica utilitzada era la del tramat eacutes a dir a partir de la base el terrissaire amb les
seves mans la paleta i la massa anava afegint rotlles drsquoargila pregraveviament preparats
els moldejava i els anava ajuntant per trams fins que el cos del recipient arribava a
lrsquoalccedilada desitjada Un cop acabada la peccedila calia deixar-la assecar sota cobert fins que
perdeacutes la humitat A continuacioacute despreacutes de deixar-la a lrsquoaire lliure perquegrave srsquoacabeacutes
drsquoassecar al sol lrsquoentraven al forn50
Eacutes evident que la fabricacioacute drsquoaquest tipus de recipient no era fagravecil ni barata ja que
requeria magrave drsquoobra especialitzada Aixograve justifica que no hi haguessin produccions
49 httpscawikipediaorgwikiDoliUacutes_i_finalitat 50
SALIDO DOMIacuteNGUEZ J cit 246
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
44
massives i que normalment es limitessin a lrsquoagravembit local ja que el pes les dimensions i
la relativa fragilitat dificultaven molt el seu transport
54 LrsquoANTEFIXA
541 Descripcioacute de la troballa i estat de conservacioacute
Fins a principis de la degravecada dels vuitanta a la banda dreta on es troba el jaciment dels
Serdans en direccioacute a Alfara de Carles hi havia un bancal que estava plantat drsquooliveres
centenagraveries Tanmateix entre el 1983 i el 1984 el propietari drsquoaleshores va decidir
arrencar-les amb lrsquoobjectiu de plantar-hi ametllers Amb pocs dies maquinagraveria pesada
va arrencar les oliveres senceres tot deixant uns esvorancs enormes i profunds de 3 o
4 m drsquoamplada per 1 m de profunditat aproximadament
En veure que havien remogut la terra i a forccedila profunditat el meu pare que ja tenia
coneixent de lrsquoexistegravencia del jaciment va decidir fer-hi una vista Tombant pel bancal
va poder observar que en la majoria drsquoesvorancs hi havia forccedila quantitat de trossos
grans de teules romanes alguns dels quals va poder recollir abans que srsquoiniciessin els
treballs de replantament En un dels esvorancs perograve va observar que sobresortia un
tros de terracota que semblava tenir una forma molt peculiar De seguida va baixar fins
al fons de lrsquoesvoranc i va anar retirant la terra que cobria aquella peccedila que li havia cridat
lrsquoatencioacute Al cap drsquouna estona va poder desenterrar-la completament i vet aquiacute la gran
sorpresa que va tenir en veure que es tractava drsquouna antefixa51
Pel que fa al seu estat de conservacioacute cal dir que es troba en molt bones condicions
gairebeacute sencera a excepcioacute de lrsquoextrem dret que ha perdut una part de la revora
542 Tipologia i datacioacute
Lrsquooriacutegen drsquoaquest element decoratiu el trobem en el moacuten grec Lrsquoarquitectura grega
utilitzava antefixes esculpides en pedra que representaven motius o grups de certa
complexitat Plini el Vell52 diu que va ser el terrisser Butades de Corint el primer a
51 Per a la descripcioacute drsquoaquesta troballa ens hem basat en la informacioacute facilitada pel meu pare Guillem
Graciagrave i la sra Maria Glograveria Sabateacute propietagraveria actual de la finca 52 PLINI NH XXXV 57 Edicioacute de Karl Friedrich Theodor Mayhoff Leipzig Teubner 1906
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
45
elaborar peces de ceragravemica per substituir les de pedra Pel que fa a lrsquoarquitectura
romana sembla que lrsquouacutes de les antefixes hi va arribar a traveacutes dels etruscos
Antefixa eacutes una paraula que deriva del llatiacute antefixum laquoobjecte que es fixa a la part del
davantraquo53 Amb aquest terme els romans designaven un ornament arquitectogravenic sovint
amb forma triangular que es colmiddotlocava verticalment a lrsquoextrem inferior de la filera de
teules tipus imbrex En la cara exterior la que quedava a la vista solien tenir
representacions de caps humans animals fabulosos motius florals etc en canvi la part
posterior srsquounia a les teules imbrices abans de la coccioacute la qual cosa vol dir que hi
havia imbrices sense antefixa i drsquoaltres amb antefixa les que donaven al voladiacutes de la
cornisa
Pel que fa a la cronologia de lrsquoantefixa dels Serdans cal situar-la entre els segles II-IV
543 Caracteriacutestiques i mides
Lrsquoantefixa dels Serdans eacutes de terracota estagrave feta amb pasta argilosa atapeiumlda de
desgreixants com les teules i el fragment de doli estudiats anteriorment La seva forma
eacutes triangular i per a la seva fabricacioacute es va utilitzar un motlle perograve tot i aixiacute quan
srsquoextreia la peccedila del motlle calia fer-li diversos retocs a magrave principalment en els detalls
meacutes petits Aixiacute per exemple es deurien repassar a magrave les vuit fulles o logravebuls de la
palmeta recargolades cap a lrsquointerior a excepcioacute de les dues de lrsquoextrem superior on
srsquoaprecia una clara asimetria entre la banda esquerra i la dreta i els detalls de lrsquoenorme
cabellera del que sembla ser un eacutesser mitologravegic amb aparenccedila animal Igualment per
53 DAREMBERG CH i SAGLIO E cit s v laquoAntefixaraquo
antefixa
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
46
la banda del darrere encara srsquoaprecien les ditades que va deixar-hi el terrisser durant el
treball de compactar lrsquoargila en el motlle i unir lrsquoantefixa amb la teula imbrex
-Estat sencera Nomeacutes li falta un petit fragment de la banda inferior dreta
-Alccedilada 215 cm
-Amplada 18 cm
-Gruix 2 cm
-Pes 1 kg
Hem de pensar que aquest gruix era semblant al de les teules imbrices ja que totes dues
peces com hem explicat srsquounien per formar-ne una de sola
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
47
544 Funcioacute i motius decoratius
Les terracotes arquitectograveniques servien per decorar la part externa dels edificis54 La
tipologia de la decoracioacute eacutes molt diversa elements vegetals estilitzats palmetes caps
de Medusa magravescares teatrals cares femenines i qualsevol motiu que es pogueacutes adaptar
a la forma de lrsquoantefixa Normalment els motius iconogragravefics responen a les imatges de
moda de cada egravepoca motius religiosos poliacutetics o simplement estegravetics
Lrsquoantefixa dels Serdans teacute una decoracioacute doble o combinada eacutes a dir a la part superior
podem apreciar una palmeta i a la part inferior una figura que representa el cap drsquouna
Gorgona perograve amb un rostre que teacute les faccions i els trets propis de la cara i el cap drsquoun
lleoacute Val a dir que la presegravencia drsquoaquest monstre femeniacute de la mitologia grega en moltes
antefixes srsquoexplica perquegrave se li atribuiumlen virtuts apotropaiques per aixograve sovint es
representava amb la llengua fora ja que amb aquest posat es creia que allunyava els
mals esperits i els malvats un tret que ja es pot veure en les primeres creacions que
daten del segle VI aC55
El seu extraordinari poder capaccedil de petrificar qualsevol que intenteacutes mirar-la i les
seves virtuts protectores justifiquen que la seva imatge amb un cap que tenia serps en
lloc de cabells aparegui en les teulades de cases i temples
54 CRESPO ROS MS laquoUna terracota arquitectogravenica encontrada en el alfar de la Maja (Calahorra La
Rioja)raquo Kalakoricos 2 1997 275 55 LOacutePEZ CABALLERO J M laquoMedusa y medusas en Extremaduraraquo Revista de Estudios Extrementildeos
2016 tomo LXXII nuacutemero II 1310
Detall de la palmeta i del cap de la Gorgona de lrsquoantefixa dels Serdans Segles II-IV
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
48
545 La manufactura
La tegravecnica que es feia servir en la fabricacioacute de les antefixes seguia un procediment
que tenia diferents fases56
a) Creacioacute de lrsquoarquetip
Per tal drsquoelaborar una antefixa el primer que feien els artesans era crear normalment
amb argila un arquetip a magrave partint drsquouna idea original inspirada en la iconografia
predominant del moment Tambeacute era possible fer una copia drsquouna altra peccedila que ja
existia aleshores es creava un motlle i srsquoobtenia un prototip de segona generacioacute que
acostumava a ser una mica meacutes petit que lrsquooriginal
b) Elaboracioacute del motlle
Un cop srsquohavia creat lrsquoarquetip el pas seguumlent era courersquol o deixar-lo en cru en funcioacute
del tipus de motlles que es volguessin obtenir Nrsquohi havia de dos tipus el de ceragravemica
que era el meacutes habitual i el de creta (escaiola) que nomeacutes srsquoutilitzava per fer figures
de terracota de gran qualitat El motlle fet a partir de lrsquoarquetip o el prototip tenia un
aspecte de valva eacutes a dir representava el negatiu de la peccedila on lrsquoartesagrave encaixava un
bloc drsquoargila tova i feia pressioacute fins que lrsquoomplia completament sense que quedessin
bombolles
c) Reproduccioacute o estampillat
Per reproduir les antefixes mitjanccedilant motlles srsquoutilitzava la tegravecnica de lrsquoestampillat
que consistia a cobrir tot el motlle amb argila formant una capa uniforme Era important
calcular pregraveviament la quantitat drsquoargila que srsquohavia drsquoutilitzar ja que si lrsquoartesagrave feia
curt no en podia afegir meacutes perquegrave aixograve originava una junta que no nomeacutes deixava una
56 Per a la descripcioacute drsquoaquestes fases hem pres com a referegravencia lrsquoarticle de RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa
antigua manufactura de terracotas hispanorromanas (s I aC-s II dC)raquo Revista de Arqueologiacutea 194
1997 36-43
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
49
marca sinoacute que tambeacute era un punt degravebil per on la peccedila es podia fracturar Lrsquoartesagrave feia
pressioacute sobre lrsquoargila desplaccedilant-la des del centre cap als costats Lrsquouacutes drsquoaquesta tegravecnica
es pot observar en les ditades que deixava a la part posterior de lrsquoantefixa resultat de
la pressioacute que feia amb els seus dits per a encaixar lrsquoargila dintre del motlle
Ditades de lrsquoartesagrave a la part posterior de lrsquoantefixa
d) Assecament a lrsquoaire lliure
Quan lrsquoantefixa ja estava acabada srsquohavia drsquoassecar durant un temps a lrsquoaire lliure
Primer es deixava que la peccedila srsquoaneacutes deshidratant dintre del motlle on encara es
trobava de manera que lrsquoargila agafeacutes consistegravencia i es pogueacutes treure sense patir cap
deformacioacute Despreacutes les peces les deixaven en un lloc airejat i a lrsquoombra on no hi
toqueacutes directament el Sol ja que si no hagueacutes estat aixiacute lrsquoassecament hauria estat poc
homogeni eacutes a dir la capa superficial srsquohauria assecat massa i la meacutes profunda en
canvi hauria quedat tendra
El proceacutes drsquoassecament havia de ser molt lent sobretot en la primera fase ja que era
quan la peccedila tenia meacutes aigua i es podia trencar Tot seguit la peccedila srsquohavia de treure del
motlle i romandre en una superficie tova com ara un tros de tela o fusta que permeteacutes
un assecatge gradual
e) Retocs i unioacute de peces
Aixiacute que lrsquoargila aconseguia la duresa del cuir lrsquoartesagrave repassava la peccedila retocava els
detalls que no haguessin sortit beacute o que srsquohaguessin deteriorat durant el moment de
desemmotllar i allisava la part posterior amb les mans o una espagravetula per tal de poder
unir lrsquoantefixa amb la teula imbrex Un cop retocada la peccedila i allisada la zona de
contacte passava a unir-la amb la imbrex de la manera seguumlent primer creava la
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
50
barbotina una mena drsquoargila pastosa que servia com a pegament feta amb productes
minerals que proporcionaven meacutes adheregravencia a lrsquoargila segon aplicava la barbotina
entre les peces que havia drsquounir lrsquoantefixa i la imbrex finalment a fi de reforccedilar la
unioacute elaborava un cordoacute drsquoargila que lrsquoaplicava per sobre i per sota de la unioacute de les
peces57 A partir drsquoaquest moment ja es podia passar a la fase de cuita
Cordoacute drsquoargila que unia lrsquoantefixa amb la imbrex
f) Cuita i aplicacioacute drsquoun fons
Per a la cuita de les antefixes ja unides a les imbrices calia dur a terme dues
fornades successives en la primera la temperatura del forn estava entre 600ordm i
1000ordm C i les peces hi entraven sense cap berniacutes Quan ja estaven cuites lrsquoartesagrave
els aplicava un fons normalment blanc58 ja que srsquoelaborava amb una base de calccedil i
ogravexid de plom que feia la funcioacute drsquoadherent per tal que la capa de calccedil es fixeacutes a
lrsquoargila un cop dins al forn
Restes molt tegravenues de la capa de calccedil
57 RAMOS SAacuteINZ M L laquoProceso de fabricacioacuten de las antefijas en eacutepoca romana el caso de la Hispania
Citeriorraquo XXII Congreso Nacional de Arqueologiacutea Vigo vol I 1993 439 58 RAMOS SAacuteINZ M L Las terracotas arquitectoacutenicas de la Hispania romana la Tarraconense
Monografias de Arquitectura Romana nuacutem 31 32 Ed Universidad Autoacutenoma de Madrid 1996 55-
57
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
51
Aquest fons servia per a tapar els porus de lrsquoargila donar duresa i impermeabilitat i
preparar les peces per a la seva posterior coloracioacute Aixograve vol dir que totes les antefixes
tenien policromia encara que els colors no srsquohan conservat pragravecticament en cap
exemplar de la Hispagravenia romana perquegrave no eren colors ceragravemics eacutes a dir no es coiumlen
amb la peccedila sinoacute que es pintaven despreacutes i per aquest motiu lrsquoadheregravencia a la
superfiacutecie no era massa bona
Despreacutes drsquoaplicar el fons venia la segona cuita que es feia a una temperatura inferior
als 600ordm C per a evitar que lrsquoogravexid de plom es volatilitzeacutes i la calccedil perdeacutes adheregravencia
g) La policromia
La policromia consistia a donar color a la superficie de lrsquoantefixa i representava lrsquouacuteltima
fase abans drsquoentrar al circuit comercial Els colors meacutes habituals solien ser de tonalitat
forta vermells blaus verds grocs etc perograve no srsquohan conservat perquegrave no eren colors
ceragravemics
Eacutes probable que el procediment utilitzat per a fixar els colors fos la tegravecnica anomenada
encagraveustica que consistia a treballar els colors amb cera liacutequida la qual feia la funcioacute
drsquoaglutinant dels pigments
546 Comparacioacute amb altres antefixes trobades a les Terres de lrsquoEbre
Les antefixes tot i ser de terracota sempre han estat elements decoratius molt fragravegils
principalment pel lloc que ocupaven en les teulades dels edificis raoacute per la qual no sersquon
troben amb massa frequumlegravencia en les excavacions i si sersquon troben acostumen a estar en
estat fragmentari La seva presegravencia no nomeacutes en la nova urbanitzacioacute i
monumentalitzacioacute que va experimentar Dertosa sobretot a partir de finals del segle I
sinoacute tambeacute en el paisatge de les vilmiddotles que es van anar aixecant en les terrasses properes
a lrsquoEbre formava part drsquouna nova estegravetica que posava lrsquoart al servei de lrsquoarquitectura
Aquests petits detalls ornamentals de les teulades amb la seva iconografia i el seu
simbolisme tambeacute formaven part drsquouna nova manera drsquoentrendre la ciutat i el territori
del seu voltant en definitiva eren una manifestacioacute meacutes del proceacutes de romanitzacioacute59
59 ABASCAL J M CEBRIAacuteN R CANO T laquoAntefijas romanas de Segogravebriga (Hispania Citerior)raquo
AnMurcia 16 2000 130
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
52
Desgraciadament a la zona de les Terres de lrsquoEbre srsquohan localitzat molt poques
antefixes Al Museu de Tortosa sersquon conserven dues datades entre finals del segle I aC
i principis del segle I dC que procedeixen del nucli urbagrave de lrsquoAmpolla60 (Baix Ebre)
Van ser trobades a principis del segle XX en els baixos drsquouna casa drsquoaquesta poblacioacute
durant unes obres de reforma Per les notiacutecies que ens han arribat eacutes probable que
nrsquohaguessin aparegut meacutes perograve nomeacutes srsquohan conservat aquestes dues que lrsquoarquitecte
Joan Abril srsquoencarregagrave de guardar i lliurar a lrsquoantic Museu Municipal de Tortosa del
qual en fou fundador Pel que fa a les caracteriacutestiques morfologravegiques soacuten emmotllades
i no tenen una forma tan triangular sinoacute meacutes aviat arrodonida en lrsquoextrem superior Les
dues presenten la imatge drsquouna dona sense cap altre element decoratiu Les cares de les
figures femenines estan molt desgastades En lrsquoantefixa B podem apreciar les restes de
la capa de calccedil que com hem explicat aplicaven abans de la pintura Pel que fa a la
pasta lrsquoantefixa A es va elaborar amb argila vermella mentre que la B teacute una tonalitat
meacutes marronosa Tant en un cas com en lrsquoaltre es pot apreciar la presegravencia de
desgreixants sobretot calcites
A B
Antefixes procedents del nucli urbagrave de lrsquoAmpolla Museu de Tortosa
Al Museu de les Terres de lrsquoEbre a Amposta es conserva tambeacute un fragment
drsquoantefixa emmotllada que devia tenir una forma meacutes triangular tot i que lrsquoextrem
superior estagrave una mica desgastat Procedeix del jaciment romagrave de la Carrova
(Amposta) Curiosament presenta una iconografia molt similar a la dels Serdans ja que
60 Alguns investigadors creuen que lactual Ampolla correspon a la mansio Tria Capita (Vas III de
Vicarello) que situada just a la vora de la Via Augusta era el primer punt de parada per als viatgers que
sortien de Dertosa cap a Tagraverraco Aquesta doble possibilitat de comunicacioacute tant per via terrestre
mitjanccedilant la Via Augusta com mariacutetima devien convertir-la en un punt estrategravegic del territori del
municipi de Dertosa a meacutes de ser un lloc on es devien desenvolupar activitats comercials Sobre la Via
Augusta a Catalunya i la mansio Tria Capita vegeu PALLIacute AGUILERA F La Via Augusta en Cataluntildea
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona 1985 159
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
53
es pot observar la part superior drsquouna palmeta amb els logravebuls recargolats cap a lrsquointerior
excepte els dos de lrsquoextrem superior Pel que fa a lrsquoargila eacutes de color vermell amb
poca quantitat de desgreixants del tipus de feldespats i calcites Tampoc no srsquoaprecien
fragments de mica La superfiacutecie estagrave molt esquerdada Cronologravegicament sembla
anterior a la dels Serdans i per la mida de les fulles de la palmeta no es pot descartar
que aquest motiu ocupeacutes tota la superfiacutecie de la peccedila
Fragment drsquoantefixa Museu de les Terres de lrsquoEbre Amposta
La iconografia drsquoaquesta peccedila trobada en un lloc proper a Amposta juntament amb la
dels Serdans al cor de les muntanyes dels Ports demostra que el motiu de la palmeta
estava forccedila arrelat en el territori ebrenc de manera que devia haver motlles diferents
perograve drsquoaspecte similar
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
54
6 CONCLUSIONS
Despreacutes drsquoestudiar el context geogragravefic i histograveric del jaciment romagrave dels Serdans i
analitzar les estructures murals que queden a la vista i el material que srsquohi ha trobat
podem arribar a una segraverie de conclusions que permetran decantar-nos per una de les
dues hipogravetesis que plantejagravevem al principi del treball
a) Les condicions geogragravefiques que proporcionen el barranc de la Conca la vall
Cervera i el barranc del Llop amb la seva abundagravencia de recursos naturals molts
diversos (fauna minerals manantials boscos etc) van jugar un paper molt
important a lrsquohora de triar la ubicacioacute de lrsquoestabliment dels Serdans de la mateixa
manera que tambeacute van influir en els assentaments que hi van dur a terme pobladors
anteriors ja sigui a la prehistograveria o durant el periacuteode ibegraveric i pobladors posteriors
des de lrsquoegravepoca medieval fins a principis del segle XX Eacutes evident doncs que si en
egravepoca romana els fundadors del jaciment dels Serdans buscaven principalment un
indret ben orientat ric en recursos naturals amb un punt drsquoaigua proper i amb
alguna via de comunicacioacute que connecteacutes amb la capital del territori Dertosa als
Serdans el van trobar
b) Davant el dilema inicial de si es tracta drsquouna vilmiddotla ruacutestica dedicada a lrsquoexplotacioacute
dels recursos naturals del lloc o si cal parlar drsquouna terrisseria especialitzada en
materials de construccioacute creiem que de moment la segona opcioacute cada vegada
agafa meacutes pes tot i que hauriacuteem de poder disposar drsquoinformacioacute complementagraveria
com per exemple una anagravelisi quiacutemica molt meacutes detallada de lrsquoargila i la pasta que
es va utilitzar en lrsquoelaboracioacute de les peces trobades per poder dir-ho amb total
seguretat Detectar la procedegravencia geologravegica de lrsquoargila de les peces trobades
ajudaria a determinar si es van produir realment in situ o si contragraveriament van
ser objecte de comerccedil eacutes a dir comprades en un altre lloc i drsquoaltra banda tambeacute
donaria informacioacute sobre les habilitats i els coneixements tegravecnics dels artesans
que hi van intervenir tipus de coccioacute desgreixants utilitzats etc
c) Amb tot si el resultat de lrsquoestudi de les peces demostreacutes que es tracta drsquoun material
procedent drsquouna altra zona voldria dir que estem davant una vilmiddotla ruacutestica que
devia comptar amb una agraverea residencial de la qual lrsquoantefixa en seria ara per ara
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
55
el testimoni meacutes evident i una altra agraverea dedicada als usos derivats dels treballs
agriacutecoles i forestals Eacutes cert que totes les evidegravencies porten a pensar que es tracta
drsquouna terrisseria perograve fins que no hi hagi una excavacioacute o una prospeccioacute no en
tindrem la certesa absoluta Per tant no podem descartar completament la
possibilitat que es tracti drsquouna vilmiddotla romana ruacutestica que despreacutes de ser
abandonada a banda del reaprofitament tradicional de materials per a altres
construccions srsquoaneacutes derruint amb el pas del temps de manera que la teulada
acabeacutes caient sobre les estances i ho cobriacutes tot aixograve explicaria que a nivell
superficial les teules siguin el material meacutes frequumlent
d) La cronologia drsquoaquest suposat centre terrisser lrsquohem de situar al Baix Imperi
entre els segles II i finals del IV Durant aquest temps de funcionament eacutes normal
que hi haguessin baixes entre els operaris la majoria dels quals per cert solien
ser esclaus que treballaven en condicions precagraveries Per tant aquests treballadors
devien disposar com passava en la majoria de vilmiddotles drsquoun espai destinat als
enterraments eacutes a dir una necrogravepolis que estaria situada a la part exterior del
recinte Desgraciadament la modificacioacute del traccedilat de lrsquoactual carretera TV-3422
va esborrar els pocs vestigis que en quedaven
e) La construccioacute drsquouna terrisseria a lrsquoindret dels Serdans eacutes forccedila versemblant ja
que alliacute mateix hi ha un argiler amb argila vermella de bona qualitat perograve amb
pocs desgreixants Aquest fet justificaria la necessitat de recoacuterrer a un altre argiler
el que es troba a un quilogravemetre del poble en el lloc conegut com a coll drsquoAlfara
molt meacutes ric en aquest tipus de minerals Drsquoaquests dos argilers doncs srsquohauria
pogut obtenir la mategraveria primera per a lrsquoelaboracioacute de la pasta amb quegrave
suposadament es van fabricar tots els materials de construccioacute que srsquohan anat
localitzant fins ara i que devien tenir com a destinacioacute Dertosa i les principals
vilmiddotles romanes de la zona
f) Eacutes evident que els treballs agriacutecoles que srsquohan realitzat durant segles en el lloc que
ocupava el centre terrisser dels Serdans han canviat molt el paisatge i alhora han
anat degradant les restes fins gairebeacute esborrar-ne lrsquoexistegravencia Ara beacute estem
convenccediluts que el topogravenim laquoAlfararaquo dorigen agraverab conserva encara el record
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
56
drsquoaquella teuleria En aquest sentit lrsquohistoriador tortosiacute E Bayerri61 creu que
laquoAlfararaquo proveacute drsquoal-fakhar que significa lsquoteuleriarsquo la qual cosa donaria a
entendre el que ja hem dit que en aquest lloc existia antigament algun establiment
dedicat a la fabricacioacute de teules en canvi Alcover-Moll62 considera que deriva
drsquoal-ḥārā lsquopoblet llogaretrsquo una opinioacute que tambeacute comparteix J Negre63 quan
parla dels poblats en altura que a lrsquoegravepoca medieval es van anar fundant en
diferents llocs dels Ports Personalment creiem que tant una teoria com lrsquoaltra
tenen la seva part de raoacute i estan ben justificades histograverica i geogragraveficament Ara
beacute despreacutes de fer una observacioacute del territori hem arribat a la conclusioacute que
aquest topogravenim agraverab procedeix dels primers pobladors del lloc i que agafa com a
referegravencia el centre terrisser romagrave dels Serdans Aquest seria un nou argument per
defensar la hipogravetesi que es tractava drsquoun centre rural especialitzat en la produccioacute
de ceragravemica principalment materials de construccioacute
Cap a principis del segle X quan es van establir els primers pobladors islagravemics
les ruiumlnes drsquoaquella teuleria romana encara devien ser visibles de la mateixa
manera que tambeacute devien ser molt evidents els argilers64 dels quals srsquohavia
alimentat de manera que tots tres llocs els argilers i la teuleria romana es van
convertir segurament en una referegravencia important des del punt de vista geogragravefic
Drsquoaltra banda tambeacute estagrave ben justificada la tesi que fa procedir laquoAlfararaquo drsquoal-
ḥārā lsquopoblet llogaretrsquo ja que en la seva fundacioacute es devia tractar drsquouna petita
agrupacioacute de famiacutelies que srsquohaurien establert en aquesta muntanya cap al segle X
despreacutes que ja havien tingut lloc els assentaments islagravemics de Carles i lrsquoUllal
Aquests pobladors devien ocupar poques cases perograve per tal defensar-se i
comunicar-se amb el lloc de Carles65 van construir una torre de planta quadrada
En conclusioacute doncs la nostra opinioacute eacutes que el topogravenim laquoAlfararaquo derivat de lrsquoagraverab
designava el lloc proper a lrsquoantiga teuleria romana dels Serdans per tractar-se
61 BAYERRI E Historia de Tortosa y su comarca vol VI impremta Algueroacute Tortosa 1954 451-452 62 ALCOVER MN A M-MOLL F DE B Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Palma de Mallorca Ed
Moll 1993 t I 478 63 NEGRE J De Dertosa cit 326 64 Es tracta de lrsquoargiler dels Serdans i el del coll drsquoAlfara anteriorment esmentats En lrsquoactualitat estan
enrunats sobretot el segon ja que tenia una gran profunditat i representava un perill per a la gent que
transitava per les proximitats 65 Vegeu Annex A
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
57
drsquouna construccioacute i drsquounes instalmiddotlacions prou importants perquegrave servissin de
referegravencia geogragravefica als que frequumlentaven aquests indrets majoritagraveriament
pobladors mossagraverabs que haurien preferit aixecar els seus habitatges en un indret
meacutes elevat a dalt del turoacute on es troba actualment el poble drsquoAlfara de Carles a
tocar del barranc del Llop abans que reaprofitar lrsquoespai que havia deixat
lrsquoassentament dels Serdans Drsquoaquesta manera podien controlar millor les terres
dels voltants i aixiacute sentir-se meacutes segurs
El poblat drsquoAlfara gaudia drsquouna posicioacute privilegiada i amb la seva torre defensiva
aixecada cap a finals del segle XI66 donava seguretat als seus habitants dedicats
bagravesicament a la ramaderia els treballs forestals i drsquoarrabassament dels terrenys i
els conreus agraris tant de secagrave com de regadiu tot i que el barranc del Llop no
era tan cabaloacutes com el de la Conca
Alfara i Carles van entrar a formar part drsquoun sistema defensiu complex que va
perdurar fins al segle XIV basat en lrsquoocupacioacute del territori per part de petits nuclis
de poblacioacute protegits per una torre o un castell i situats a la part alta de les
muntanyes en llocs estrategravegics que no nomeacutes servien per controlar lrsquoespai agrari
de les valls que conreaven sinoacute tambeacute per defensar els seus pobladors en cas de
necessitat Per tant es tractaria de dos poblats autosuficients gragravecies a
66 Des del segle XVIII aquesta torre fa les funcions de campanar de lrsquoesgleacutesia actual que fou comenccedilada el 1769 i acabada el 1790 La parrogravequia de tres naus va guardar fins a la guerra civil quan es van
cremar el retaule i les pintures de lrsquoesgleacutesia de Carles que havien estat traslladats a finals del segle XV
des de Carles a lrsquoantiga esgleacutesia de Sant Agustiacute drsquoAlfara la qual se situa sobre una petita elevacioacute enmig
del municipi des don es contempla tot el poble Actualment lrsquoestat de lrsquoantiga esgleacutesia de Sant Agustiacute
eacutes ruiumlnoacutes ja que nomeacutes queda un mur on hi ha una arcada de mig punt tapiada amb lrsquoarrencada de la
volta tambeacute srsquoaprecien alguna finestra i la porta drsquoentrada El monticle tambeacute eacutes conegut com a Fossar
Vell perquegrave el lloc va funcionar com a cementiri fins a principis del segle XIX De fet tant durant la
construccioacute de lantic dipogravesit daigua a principis del segle XX com en les obres drsquoacondicionament de
lrsquoentorn que srsquohi van fer el 2009 van aparegraveixer restes ogravessies humanes Superficialment tambeacute srsquohi han
trobat fragments de ceragravemica andalusina
El 1480 quan gairebeacute tots els pobladors de Carles ja srsquohavien instalmiddotlat a Alfara el bisbe de Tortosa va autoritzar el trasllat de la parrogravequia de Carles a Alfara amb el compromiacutes que havien drsquoaixecar una nova
esgleacutesia ja que fins aleshores a Alfara no nrsquohi havia i per aixograve el rector era rector de Carles i Alfara
Aixiacute mateix Sanccedil drsquoAsquera que actuava com a vicari general en absegravencia del bisbe Alfons drsquoAragoacute
va demanar com hem avanccedilat que traslladessin el retaule les pintures i lrsquoaltar de Carles a la nova
esgleacutesia una vegada la tinguessin acabada Per tant aquesta primera esgleacutesia drsquoAlfara es deuria construir
a partir de 1480 i va funcionar fins a finals del segle XVIII Registres de Cuacuteria 92 Vicariatus 1480-81
sf Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo)
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
58
lrsquoaprofitament dels recursos naturals perograve dependents de la ciutat de Tortosa
centre drsquoaquestes terres de frontera i complementaris quan es tractava de
controlar i defensar el territori
g) Tal com hem dit en lrsquoapartat dels objectius i tenint en compte lrsquointeregraves pel
jaciment dels Serdans que ha manifestat el senyor Joan Martiacutenez arqueograveleg
territorial dels Serveis Territorials de Cultura de les Terres de lrsquoEbre farem arribar
una cogravepia drsquoaquest treball a lrsquoAjuntament drsquoAlfara de Carles amb la intencioacute que
serveixi de base per iniciar tan aviat com es pugui els tragravemits necessaris de cara
a promoure una excavacioacute o almenys una primera prospeccioacute drsquoaquest jaciment
Per acabar mrsquoagradaria expressar quegrave mrsquoha aportat aquesta recerca personalment
Drsquoentrada mrsquoha permegraves saber quin eacutes el procediment per elaborar un treball que
requereix la consulta de moltes fonts drsquoinformacioacute Durant mesos he apregraves a extreure
dades de la bibliografia que he consultat i a saber interpretar-les Ara beacute el que meacutes
satisfaccioacute mrsquoha donat ha estat poder contextualitzar histograverica i geogragraveficament el
conjunt del jaciment ja que tant si fou un centre de produccioacute i explotacioacute agriacutecola
amb una part residencial com si fou un centre terrisser aquesta vilmiddotla romana va
esdevenir una eina molt important de romanitzacioacute que va servir per controlar el
territori drsquouna manera diferent de com ho havien fet els ibers segles abans i de com es
va fer durant lrsquoegravepoca medieval
Les dificultats que he anat trobant pel camiacute per exemple la identificacioacute i la datacioacute
del fragment del doli o tambeacute la interpretacioacute de les restes murals mrsquohan fet veure que
lrsquoarqueologia no eacutes com jo me la imaginava sinoacute molt meacutes complexa i desgraciadament
molt limitada de recursos econogravemics
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
59
7 AGRAIumlMENTS
Abans de posar fi a aquest treball mrsquoagradaria donar les gragravecies a totes aquelles
persones que durant la fase drsquoelaboracioacute mrsquohan ajudat en algun moment perquegrave pogueacutes
assolir amb egravexit la meva recerca En primer lloc agraeixo a la meva tutora Agnegraves
Cruanyes lrsquoesforccedil de revisar-lo lrsquointeregraves que ha demostrat per la seva evolucioacute i els
suggeriments que mrsquoha fet arribar amb lrsquoobjectiu de millorar-ne lrsquoestil i el contingut
en segon lloc al senyor Joan Martiacutenez arqueograveleg territorial dels Serveis Territorials de
Cultura de les Terres de lrsquoEbre per haver-me facilitat bibliografia per lrsquoentrevista que
em va concedir per donar-me el seu punt de vista sobre lrsquoenfocament del treball i
explicar-me amb tot detall el protocol que hi ha abans de realitzar una excavacioacute al
meu oncle Xavier Graciagrave per haver-me facilitat unes fotos dels plafons explicatius del
Museu drsquoAlfara de Carles abans que jo hi pogueacutes anar personalment a la senyora Maria
Glograveria Sabateacute per deixar-me fotografiar les dues teules tipus tegula que soacuten de la seva
propietat a lrsquoAjuntament drsquoAlfara de Carles i en especial a Joan Valentiacute Royo per
haver permegraves tenir acceacutes al fragment de doli i tambeacute per deixar-me consultar lrsquoArxiu
Municipal i visitar el Museu drsquoAlfara de Carles la qual cosa mrsquoha ajudat a poder
completar lrsquoannex A Tambeacute vull donar les gragravecies a la meva mare Nativitat Castejoacuten
pels agravenims que en tot moment mrsquoha donat i per ajudar-me a cercar informacioacute
Finalment tambeacute mrsquoagradaria destacar el suport del meu pare Guillem Graciagrave ja que
lrsquoelaboracioacute drsquoaquest treball segurament que no hauria estat possible sense els seus
constants agravenims els seus comentaris la seva ajuda principalment en les visites i els
desplaccedilaments que hem fet a museus i arxius les seves recomanacions bibliogragravefiques
i les seves explicacions relacionades amb el jaciment romagrave i el poblament al barranc de
la Conca durant el periacuteode medieval
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
60
BIBLIOGRAFIA WEBGRAFIA I ALTRES DOCUMENTS CONSULTATS
Bibliografia
ABASCAL J M CEBRIAacuteN R CANO T laquoAntefijas romanas de Segogravebriga (Hispania
Citerior)raquo AnMurcia 16 2000 121-131
ADAM J P La construction romaine Materiaux et techniques Pariacutes Picard 1984
ALCOVER MN A M-MOLL F DE B Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Palma de
Mallorca Ed Moll 1993
ARBELOA J M V laquoLiacutemits arqueologravegics a la configuracioacute del Delta de lEbre a
lantiguitatraquo Nous Colmiddotloquis I Tortosa 1997 9-28
ARCE J laquoVillae en el paisaje rural de Hispania romana durante la antiguumledad tardiacutearaquo
Anejos de AEspA 39 2006 9-15
BARCELOacute PERELLOacute M laquoAigua i assentaments andalusins entre Xerta i Amposta (s
VI-XII)raquo II Congreso de Arqueologiacutea Medieval Espantildeola Madrid Asociacioacuten
Espantildeola de Arqueologiacutea Medieval 1987 413-420
BAYERRI E Historia de Tortosa y su comarca 1933-1959
BREUIL H Les peintures rupestres scheacutematiques de la Peacuteninsule ibeacuterique IV Sud-est
et est de lEspagne Lagny impr E Grevin 1933
Catalunya Romagravenica vol XXVI Tortosa i Les Terres de lEbre La Llitera i el Baix
Cinca Barcelona Enciclopegravedia Catalana 1997 99-100
CHAUFFIN J laquoLes tuiles gallo-romaines du BasDauphineacuteraquo Gallia XIV CNRS Pariacutes
1956 81-88
CRESPO ROS MS laquoUna terracota arquitectogravenica encontrada en el alfar de la Maja
(Calahorra La Rioja)raquo Kalakoricos 2 1997 275-280
DAREMBERG CH i SAGLIO E Dictionnaire des antiquiteacutes grecques et romaines s v
laquoAntefixaraquo laquoFurnusraquo laquoTectumraquo i laquoTegularaquo Pariacutes Hachette 1877-1919 Versioacute
digital drsquoaquesta obra Universidad de Toulouse-Le Mirail httpdagruniv-tlse2fr
DURAND A Les paysages meacutedieacutevaux du Languedoc (Xe-XIIe siegravecles) Toulouse
Presses Universitaires du Mirail 1998 21-29
ERNOUT A i MEILLET A Dictionnaire eacutetymologique de la langue latine Histoire des
mots Pariacutes Klincksieck 1967
FOLLIERI M i altres laquoDesertification trends in Spain and Italy based on pollen
analysisraquo en BALABANIS P i altres International Conference on Mediterranean
Desertification Research results and policy implications Luxemburg European
Comission 2000 33-44
FONT RIUS J M Cartas de poblacioacuten y franquicia de Cataluntildea Madrid-Barcelona
CSIC 1969 doc 270
Gran geografia comarcal de Catalunya El Baix Ebre i el Montsiagrave nuacutem 13 Barcelona
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana 1984
GALIANA J M laquoLa Dioacutecesis de Tortosa a traveacutes de la visita pastoral del Obispo Otoacuten
de Moncada (1428-1429)raquo Estudis Castellonencs 10 2003-2005 518
GARCIacuteA RUBERT D i altres laquoLa vilmiddotla de la Carrova (Amposta Montsiagrave Catalunya) i
el poblament drsquoegravepoca romana a les terres de lrsquoEbreraquo Quaderns de Prehistograveria i
Arqueologia de Castelloacute 24 2004-2005 227-269
GIMENO T Aproximacioacuten histoacuterico-arqueoloacutegica a la Ilercavonia Desde la
iberizacioacuten hasta la romanizacioacuten tesi doctoral inegravedita Barcelona 1976
IGLESIAS J El fogatge de 1497 Barcelona Fundacioacute Salvador Vives i Casajuana
1991
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
61
JULIAgrave R i altres laquoOrigin and evolution of desertification in Mediterranean
environment in Spainraquo en P BALABANIS P i altres International Conference on
Mediterranean Desertification Research results and policy implications Luxemburg
European Comission 2000 67-76
LLORENS M del Mar i AQUILUEacute X laquoIlercavonia-Dertosa i les seves encunyacions
monetagraveriesraquo Barcelona Societat Catalana drsquoEstudis Numismagravetics 2001 24-34
LOacutePEZ CABALLERO J M laquoMedusa y medusas en Extremaduraraquo Revista de Estudios
Extrementildeos 2016 tomo LXXII nuacutemero II 1309-1322
MENCHOacuteN J laquoLes esteles funeragraveries discoidals de Carles conservades al Museu de
Tortosa (Baix Ebre) Nota preliminarraquo Nous Colmiddotloquis IV 2000 97-112
MIRA GUARDIOLA M A Cartago contra Roma Las guerres puacutenicas Madrid
ediciones Alderabaacuten 2000
MORENO EXPOacuteSITO I laquoIntervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment dels
Malladaretsraquo I Jornades drsquoArqueologia de les Terres de lrsquoEbre 6 i 7 de maig de 2016
Tortosa Serveis Territorials de Cultura de les Terres de lrsquoEbre 2 vol 2016 220-228
MUNtildeOZ SEBASTIAgrave J-H laquoEl permiacutes de trasllat de la parrogravequia de Carles a Alfara (any
1480)raquo Recerca 14 2012 257
NEGRE J De Dertosa a Ṭurṭūša Lrsquoextrem oriental drsquoal-Ṯagr al-Aˁlagrave en el context del
proceacutes drsquoislamitzacioacute drsquoal-Andalus Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona
2013 tesi doctoral
ORIHUELA A laquoLa casa andalusiacute un recorrido a traveacutes de su evolucioacutenraquo Artigrama
22 2007 302
RAMOS SAacuteINZ M L laquoProceso de fabricacioacuten de las antefijas en eacutepoca romana el caso
de la Hispania Citeriorraquo XXII Congreso Nacional de Arqueologiacutea Vigo vol I 1993
437-442
RAMOS SAacuteINZ M L laquoLas antefijas romanas de la Tarraconense tipos maacutes
representativosraquo XIV Congreso Internacional de Arqueologiacutea Claacutesica Tarragona
1994 344-346
RAMOS SAacuteINZ M L Las terracotas arquitectoacutenicas de la Hispania romana la
Tarraconense Monografias de Arquitectura Romana nuacutem 31 32 Ed Universidad
Autoacutenoma de Madrid 1996
RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa antigua manufactura de terracotas hispanorromanas (s I aC-
s II dC)raquo Revista de Arqueologiacutea 194 1997 36-43
RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa ceraacutemica de aplicacioacuten arquitectoacutenica desde eacutepoca
protoibeacuterica hasta eacutepoca visigoda (ssVII aC-VIII dC)raquo en La Ruta de la ceraacutemica
Castelloacute Ed Alicer 2000 32-37
RAMOS SAacuteINZ M L i CHINCOA GALLARDO C laquoLas antefijas del Museo Arqueoloacutegico
Nacionalraquo BMusArqNac XII 1994 51-76
REVILLA V Economia i poblament romagrave al curs inferior de lrsquoEbre la vilmiddotla de Casa
Blanca (Tortosa) Tarragona Diputacioacute Provincial de Tarragona 2003 133-146
RIERA S laquoCanvis ambientals i modelacioacute antrogravepica del territori entre lrsquoegravepoca ibegraverica
i lrsquoaltmedieval a Catalunya aportacions de la palinologiaraquo Cota Zero 20 2005 99-
107
RIERA S i PALET J M laquoAportaciones de la Palinologiacutea a la historia del paisaje
mediterraacuteneo estudio de los sistemas de terrazas en las Sierras Litorales Catalanas
desde la perspectiva de la Arqueologiacutea Ambiental y del Paisajeraquo en RIERA S i JULIAgrave
R Una aproximacioacute transdisciplinar a 8000 anys drsquohistograveria dels usos del sogravel
Barcelona Seminari drsquoEstudis i Recerques Prehistograveriques (Universitat de Barcelona)
2005 70-74
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
62
RIUS J Rationes Decimarum Hispaniae (1279-80) Vol I Barcelona CSIC 1946 168
i 174
RODRIacuteGUEZ TROBAJO E laquoProcedencia y uso de madera de pino silvestre y pino laricio
en edificios histoacutericos de Castilla y Andaluciacutearaquo Arqueologiacutea de la Arquitectura 5
2008 41
SALIDO DOMIacuteNGUEZ J Los dolia en Hispania caracterizacioacuten funcionalidad y
tipologia Manual de ceragravemica romana III Madrid Museo Arqueoloacutegico Regional de
la Comunidad de Madrid 2017
VIGIL R GARCIacuteA R CALA V RAMOS M L laquoEstudio mineraloacutegico y quiacutemico de
terracotas arquitectoacutenicas de eacutepoca romana de la Tarraconenseraquo La ciudad en el mundo
romano XIV Congreso Internacional de Arqueologiacutea Claacutesica Tarragona 1994 430-
431
VIRGILI A Diplomatari de la catedral de Tortosa (1193-1212) Barcelona Fundacioacute
Noguera 2001 437 441-443
Webgrafia
httpinvarqueculturagencatcat
httpseswikipediaorgwikiAlfara_(Tarragona)
httpseswikipediaorgwikiVilla_romana
httpseswikipediaorgwikiOpera_caementicia
httpwwwacademiaedu3192209Materiales_Latericios_Romanos_aplicados_a_la_
construccioacuten
httpscawikipediaorgwikiArgila
httpwwwperseustuftseduhopper
httpscawikipediaorgwikiDoliUacutes_i_finalitat
Altres fonts informatives
MORENO EXPOacuteSITO I Informe de la intervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment
dels Malladarets Partida de Masets Alfara de Carles (Baix Ebre) abril de 2014
NEGRE J Memograveria de les prospeccions arqueologravegiques a les terres de lEbre mem
nuacutem 10722 2013
SARRIAgrave BOSCOVICH E Els gravats medievals prop de la Cova Pintada (Alfara de
Carles Baix Ebre Tarragona) memograveria nuacutem 7899
Autors clagravessics
ESTRABOacute Geografia III 4 9 ἐκ δὲ τοῦ Ταρράκωνος ἐπὶ τὸν πόρον τοῦ Ἴβηρος κατὰ
Δέρτωσσαν
PLINI Histograveria natural III 23 Nunc per singulos conventus reddentur insignia praeter
supra dicta Tarracone disceptant populi XLII quorum celeberrimi civium Romanorum
Dertosani
PLINI Histograveria natural XXV 57 Butadis inventum est rubricam addere aut ex rubra
creta fingere primusque personas tegularum extremis imbricibus inposuit quae inter
initia prostypa vocavit postea idem ectypa fecit hinc et fastigia templorum orta
propter hunc plastae appellati
POMPONI MELA De Chorographia II 90 Super ingens Hiberus Dertosam adtingit
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
63
SANT ISIDOR Etimologies XIX 10 15 Tegulae vocatae quod tegant aedes et imbrices
quod accipiant imbres
SUETONI Vida dels dotze Cegravesars Galba X ac subinde Alexandrina navis Dertosam
appulit armis onusta sine gubernatore sine nauta ac vectore ullo ut nemini dubium
esset iustum piumque et faventibus diis bellum suscipi
VITRUVI POLmiddotLIOacute Arquitectura VII 4 2 Sin autem locus non patietur structuram fieri
canales fiant et nares exeant ad locum patentem deinde tegulae bipedales ex una parte
supra marginem canalis inponantur
Autors renaixentistes
DESPUIG CRISTOgraveFOL Los Colmiddotloquis de la insigne ciutat de Tortosa ed Juan Antonio
Gonzaacutelez eHumanistaIVITRA 1 2012 llibres II i VI
Museus arxius biblioteques i hemeroteques
Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo)
Document consultat Registres de Cuacuteria 92 Vicariatus 1480-81 sf
Arxiu Comarcal del Baix Ebre
Document consultat Sentegravencia de Castles (1321)
Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona
Museu i Arxiu Municipal drsquoAlfara de Carles
Museu de les Terres de lrsquoEbre
Museu de Tortosa Histograveric i arqueologravegic de les Terres de lrsquoEbre
Museacutee Archeacuteologique Palais Rohan Estrasburg
________________
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
1
APORTACIONS PER A UN ESTUDI DEL
JACIMENT ROMAgrave DELS SERDANS
DrsquoALFARA DE CARLES
(BAIX EBRE)
-ANNEXOS-
Helena Graciagrave Castejoacuten
2n BAT C
Departament de Clagravessiques i Filosofia
Institut Baix Penedegraves
Curs 2018-2019
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
2
Annex A
El poblament medieval al barranc de la Conca (segles VIII-XV)
A partir del segle VI i fins al segle VIII va tenir lloc un nou proceacutes drsquoocupacioacute del territori
que no sempre va consistir en el reaprofitament dels espais que havien deixat les villae
del Baix Imperi Aquests nous assentaments a les serralades litorals i al massiacutes dels
Ports de dimensions forccedila modestes de caragravecter familiar amb una morfologia variada
i unes funcions molt diferents van acabar substituint el model anterior de les villae i
van introduir una nova manera drsquoexplotar el territori basada en la diversificacioacute de la
produccioacute per tal drsquoassegurar totes les necessitats del grup que formava cada
assentament1 Segurament el lloc de Carles actualment despoblat que es troba a la
capccedilalera del barranc de la Conca va neacuteixer com un drsquoaquests assentaments situats en
agraverees marginals Lrsquoabundagravencia drsquoaigua la riquesa forestal la fertilitat de la terra i la
diversitat de la fauna asseguraven les necessitats dels pobladors que no nomeacutes deurien
comenccedilar a margenar i fer bancals als pendents de la muntanya per poder obtenir meacutes
terres de conreu sinoacute que probablement tambeacute deurien aixecar una modesta fortificacioacute
al cim drsquoun turoacute situat on srsquoajunten les aiguumles del barranc del Toscar i el del Bosc Negre
un indret estrategravegic que permetia controlar la via de muntanya que des de lrsquoEbre
portava i encara porta fins al Baix Aragoacute
Si beacute en alguns punts drsquoaquest barranc les formacions rocoses han posat liacutemit des de
sempre al desenvolupament dels boscos i com a molt hi han proliferat els arbustos i
els matolls en altres indrets perograve la fusta que hi ha sortit ha estat de gran qualitat i
molt apreciada drsquoaltra banda la riquesa drsquoaigua explica que al costat de cadascun dels
assentaments rurals que es van produir en aquest barranc sempre hi trobem una font o
un torrent que han assegurat les necessitats hiacutedriques dels seus pobladors i els han
proporcionat una certa autonomia respecte de les zones meacutes properes al riu Ebre
En aquest periacuteode i fins al segle IX va augmentar el proceacutes de desforestacioacute acompanyat
de frequumlents incendis forestals que tenien com a objectiu aconseguir meacutes pastures2 De
1 NEGRE J De Dertosa cit 491 2 JULIAgrave R i altres laquoOrigin and evolution of desertification in Mediterranean environment in Spainraquo en
P BALABANIS P i altres International Conference on Mediterranean Desertification Research results
and policy implications Luxemburg European Comission 2000 67-76
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
3
fet durant tot el periacuteode islagravemic es constata una intensificacioacute de lrsquoexplotacioacute dels
boscos dels Ports principalment les boixedes i els pinars de pi roig
A partir del segle X perograve tal com argumenta Maria Follieri3 es produeix una tendegravencia
generalitzada a la recuperacioacute de les pinedes a tot el territori ebrenc aixiacute com un
augment dels conreus agriacutecoles principalment lrsquoolivera i els cereals alhora que es
manteacute lrsquoactivitat ramadera En certa mesura es pot afirmar que la consolidacioacute de la
societat islagravemica a la zona tortosina en aquesta egravepoca va propiciar que en algunes valls
dels Ports comencessin a proliferar els conreus drsquooliveres i raiumlm en contrast amb els
periacuteodes anteriors ibegraveric i romagrave en els quals no sembla haver-se donat un creixement
tan gran ni a la plana ni a les muntanyes malgrat que segurament lrsquouacutes de terrasses i
bancals en els vessants de les valls ja era forccedila frequumlent
Lrsquoolivera va tornar a recuperar una certa importagravencia en el cicle agriacutecola ebrenc durant
el segle XI a finals del segle XII i principis del XIII la vinya tambeacute experimentagrave una
notable expansioacute pel territori de manera que oliverars i vinyes es van convertir en
lrsquoelement caracteriacutestic drsquoun nou paisatge abancalat tant als vessants de les serralades
litorals com al massiacutes muntanyoacutes dels Ports amb un clar retroceacutes de les zones boscoses
Quant als alzinars les rouredes i les pinedes drsquoalta muntanya dels Ports les accions de
desforestacioacute en benefici de la ramaderia no hi van ser tan extremes com a les serralades
litorals tot i que les explotacions de boix i pi iniciades al periacuteode islagravemic van continuar
sobretot per la bona qualitat de la fusta molt apreciada en la construccioacute4
Durant els segles XII i XIII locupacioacute humana als Ports va rebre un fort impuls gragravecies
a les cartes de poblament atorgades per comtes i senyors feudals amb la intencioacute
destablir assentaments a linterior del massiacutes per a aprofitar-ne els recursos A partir
del segle XIII i fins al XV malgrat que la climatologia era forccedila adversa amb hiverns
freds i rigorosos que van afectar lrsquoentorn fiacutesic drsquoaquelles comunitats5 i els successius
3 FOLLIERI M i altres laquoDesertification trends in Spain and Italy based on pollen analysisraquo en
BALABANIS P i altres International Conference on Mediterranean Desertification Research results
and policy implications Luxemburg European Comission 2000 33-44 4 RIERA S i PALET J M laquoAportaciones de la Palinologiacutea a la historia del paisaje mediterraacuteneo estudio
de los sistemas de terrazas en las Sierras Litorales Catalanas desde la perspectiva de la Arqueologiacutea
Ambiental y del Paisajeraquo en RIERA S i JULIAgrave R Una aproximacioacute transdisciplinar a 8000 anys
drsquohistograveria dels usos del sogravel Barcelona Seminari drsquoEstudis i Recerques Prehistograveriques (Universitat de
Barcelona) 2005 70-74 5 DURAND A Les paysages meacutedieacutevaux du Languedoc (Xe-XIIe siegravecles) Toulouse Presses
Universitaires du Mirail 1998 21-29
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
4
episodis de pesta i fam que van reduir la poblacioacute locupacioacute del massiacutes va anar en
augment aixiacute com lexplotacioacute dels seus recursos naturals sobretot pel que fa a
laprofitament de la fusta per a la construccioacute de naus de guerra i edificis lelaboracioacute
de quitragrave i lestabliment de nous camps de conreu
1 La presegravencia islagravemica Les torres de guaita
Les escasses restes de la presegravencia islagravemica al barranc de la Conca tambeacute tenen a veure
amb lrsquoaprofitament dels recursos naturals (fusta i aigua) i el control del territori A
lrsquoAlta Edat Mitjana la fusta era un dels elements meacutes utilitzats en la construccioacute de
cases i naus lrsquoutillatge agriacutecola domegravestic i artesanal6 Hem de destacar que dels
espessos boscos que hi havia en general als Ports van sortir els pins que van servir per
a la construccioacute de naus andalusines a les drassanes de Ṭurṭūša (Tortosa) Es tractava
de pins (pinus sylvestris catalaunica gaussen) de gran alccedilada i molt gruixuts que
srsquoutilitzaven sobretot per a fer els mastelers i altres peces dels vaixells la coloracioacute
vermellenca tiacutepica drsquoaquesta varietat era molt apreciada per lrsquoacabat llis i inalterable
que tenia i perquegrave la mateixa pigmentancioacute servia per a protegir la fusta contra lrsquoatac
de cucs o plagues precisament aquesta qualitat va ser la que li va donar renom i la que
explica que fos exportada a tot arreu drsquoal-Andalus inclosa la Mesquita de Cograverdova on
es va fer servir per a lrsquoembigat del sostre7
Pel que fa a lrsquoaprofitament de lrsquoaigua el testimoni meacutes evident el trobem en la segravequia
que partia de lrsquoUllal on hi ha indicis drsquoun assentament musulmagrave de muntanya8 i
conduiumla lrsquoaigua fins als conreus de regadiu de la vall Precisament aquests conreus de
regadiu i tambeacute els de secagrave i la via que transcorria per la vall es van poder vigilar
gragravecies a les torres de guaita i les talaies situades en els punts meacutes adients per tenir una
bona visioacute de lrsquoentorn A banda de la fortificacioacute de Carles que ja existia quan els
musulmans van comenccedilar a establir-se per la vall cap al segle IX se nrsquohan localitzat
dues meacutes una a la punta de la Miranda a prop de lrsquoUllal i lrsquoaltra a Penyaflor La
caracteriacutestica comuna dels fonaments que resten de les torres de la punta de la Miranda
6 ORIHUELA A laquoLa casa andalusiacute un recorrido a traveacutes de su evolucioacutenraquo Artigrama 22 2007 302 7 RODRIacuteGUEZ TROBAJO E laquoProcedencia y uso de madera de pino silvestre y pino laricio en edificios
histoacutericos de Castilla y Andaluciacutearaquo Arqueologiacutea de la Arquitectura 5 2008 41 8 BARCELOacute PERELLOacute M laquoAigua i assentaments andalusins entre Xerta i Amposta (s VI-XII)raquo II
Congreso de Arqueologiacutea Medieval Espantildeola Madrid Asociacioacuten Espantildeola de Arqueologiacutea Medieval
1987 413-420
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
5
i Penyaflor eacutes que presenten una planta circular Aquest fet juntament amb els trossos
de ceragravemica que srsquohi han trobat fa pensar que probablement corresponen al periacuteode
andalusiacute i que tenien una funcioacute militar
La fortificacioacute de Carles i les altres dues torres de guaita esmentades haurien fet tasques
de vigilagravencia dels barrancs del Toscar el Bosc Negre i la Conca eacutes a dir les terres de
regadiu de la vall els conreus de secagrave dels pendents i els camins de muntanya que
procedien del nord De fet des de Carles es pot veure la punta de la Miranda a uns dos
quilogravemetres en liacutenia recta mirant cap a lrsquoesquerra i des de la punta de la Miranda es
veu Penyaflor a uns quatre quilogravemetres la qual cosa voldria dir que aquestes torres
estaven alineades i formaven una xarxa de comunicacioacute entre elles mitjanccedilant senyals
Fins i tot la torre defensiva drsquoAlfara de planta quadrada que es va aixecar cap al segle
XI devia formar part tambeacute drsquoaquest entramat de petites fortificacions ubicades en
llocs estrategravegics que tenien la finalitat de controlar i defensar el territori fronterer entre
els dominis islagravemics i els cristians Tot i que es trobaven enmig de muntanyes la
comunicacioacute amb la capital del territori Ṭurṭūša (Tortosa) quedava assegurada gragravecies
a la torre de Penyaflor des de la qual els senyals es feien arribar al castell del coll de
Som a lrsquoalccedilada de Benifallet a la banda esquerra del riu i des drsquoaquiacute a Tortosa
La datacioacute drsquoaquestes torres cal situar-la entre els segles IX i X despreacutes de la caiguda
de les ciutats de Girona (785) Barcelona (801) les ragravetzies normandes i les hostilitats
amb els comtes catalans Ara beacute mentre la torre de Penyaflor i la de la punta de la
Miranda haurien quedat abandonades cap a principis del segle XIV9 i el lloc de Carles
hauria estat forccedila remodelat en aquell moment10 la drsquoAlfara en canvi seria lrsquouacutenica que
srsquohauria mantingut no nomeacutes per necessitats defensives sinoacute tambeacute perquegrave aportava
seguretat al lloc que srsquohavia convertit en un centre drsquoexplotacioacute agriacutecola Es tractaria
doncs drsquoun sistema original que permetia vigilar i defensar el territori i tenir-lo ben
comunicat
9 En un document de 1321 conservat a lrsquoArxiu Comarcal del Baix Ebre i conegut com a laquoSentegravencia de
Castlesraquo en tractar dels liacutemits territorials es parla de la torre de guaita de Penyaflor amb el terme
laquocastellraquo 10 Cal aclarir que de moment no ha aparegut cap indici de construccioacute que es pugui atribuir clarament
al periacuteode islagravemic
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
6
Les torres de guaita al barranc de la Conca
2 El castell i el poblat de Carles
El castell de Carles estagrave situat al cim dun monticle (431 m) just on comenccedila el barranc
de la Conca i on srsquoajunten el barranc del Toscar i el del Bosc Negre El paisatge del
lloc es caracteritza per tenir conreus a la zona baixa del barranc pastures a les vessants
i boscos de pi roig i negre a les parts altes
Del castell nomeacutes queden restes de murs amb carreus a les cantonades i llenccedilos de les
muralles de maccediloneria sense lluir de poc gruix amb algun tros en forma despiga11
Srsquohi poden apreciar dos nivells diferents El superior on hi ha les construccions meacutes
importants a lextrem sud-oest hi ha les restes meacutes destacades i probablement les meacutes
antigues Era una fortificacioacute de planta trapezoiumldal amb quatre parets que semblen
construiumldes en tres moments diferents Cal remarcar que els murs est i sud els meacutes
gruixuts (1 m aproximadament) es van aixecar amb filades horitzontals de pedres
petites formant un opus spicatum La presegravencia de megravensules a les parets indica que
disposava drsquoun pis superior
11 Catalunya Romagravenica vol XXVI Tortosa i Les Terres de lEbre La Llitera i el Baix Cinca Barcelona
Enciclopegravedia Catalana 1997 99-100
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
7
Pel que fa al nivell inferior orientat de sud a nord el que meacutes destaca eacutes lrsquoesplanada
(55 m de llargada per uns 10 o 15 m drsquoamplada) i lrsquoespai no edificat que segurament
correspon a lrsquoentrada al recinte
La datacioacute drsquoaquest castell eacutes difiacutecil sobretot la de la part meacutes antiga que correspon als
murs est i sud on srsquoaprecia lrsquoopus spicatum perograve segurament cal pensar que el turoacute
tal com hem comentat anteriorment entre els segles VIII i IX va comenccedilar a fer-se servir
com a talaia la qual es va anar fortificant amb el pas del temps El proceacutes de fortificacioacute
les remodelacions i lrsquoaixecament de noves estructures com ara el mur perimetral i el
mur oest van anar succeint-se des del segle IX fins als segles XII i XIII de manera que
lrsquoantic topogravenim Castles que significa laquocastellraquo laquofortificacioacuteraquo12 procedent del mot llatiacute
castra plural de castrum lsquocampament fortificacioacutersquo del qual deriva Carles donaria raoacute
de les caracteriacutestiques del lloc El castell de Carles anomenat Castles en els documents
meacutes antics evidentment ja existia quan la conquesta de Tortosa el 1148 la qual cosa
va permetre al comte Ramon Berenguer IV de cedir-lo a Pere de Sentmenat en
recompensa per la seva participacioacute en la presa de la ciutat13 A partir drsquoaleshores el
lloc de Carles estigueacute en mans de la nissaga dels Sentmenat fins al 1434 data en quegrave
fou venut a la ciutat de Tortosa14
Aixiacute doncs a partir del segle XV Carles i Alfara que formava part de les terres
pertanyents al senyor de Carles esdevingueren una baronia depenent de la ciutat de
Tortosa i a poc a poc simposaren en aquest territori les lleis del Llibre de les Costums
de Tortosa Al segle XVI va passar a mans de Cristogravefol Despuig el qual nrsquoera el
procurador general Despuig en la seva obra Los Colmiddotloquis de la insigne ciutat de
Tortosa (1557) va descriure les principals riqueses naturals del lloc de Carles15
Aquesta baronia i la seva vinculacioacute amb Tortosa van perdurar fins al segle XIX
12 Gran geografia comarcal nuacutem 13 cit 257 13 Vegeu DESPUIG CRISTOgraveFOL Los Colmiddotloquis de la insigne ciutat de Tortosa ed Juan Antonio Gonzaacutelez eHumanistaIVITRA 1 2012 llibre II i FONT RIUS J M Cartas de poblacioacuten y franquicia
de Cataluntildea Madrid-Barcelona CSIC 1969 doc 270 14 Gran geografia comarcal nuacutem 13 cit 258 15 DESPUIG CRISTOgraveFOL Los Colmiddotloquis cit llibre VI 159-161
F En Carles ni hi ha encara que poca cosa mas no deixa de averni y si volen temps en gastarni oacute
sembrarni castantildees tinch per molt cert que hi provarien alliacute tambeacute com en altra part los llentildeams que alliacute
se crien es cosa brava primerament pi vert pi comu sapi roure carrasca oroacute magnanesa borda y estos
dos son molt singulars pera cadires corniser mopesa allsahuch faig teix boix marfull aladern
materselva rataboschs arbocer ginebre bort y ver espinal avellaner grevol de ques faacute lo visch freixa
ginebre sabinot sabina per altra part es montantildea tan grasa que produix mil altres regalos especialment
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
8
De lrsquoantic nucli de poblament de Carles nomeacutes en queden alguns murs de les cases que
ocupaven el pendent que hi ha entre el castell i lrsquoantiga esgleacutesia de Carles avui
coneguda com a ermita de Sant Juliagrave Aquests murs van aparegraveixer quan es va obrir la
carretera que porta fins al paratge del Toscar
Segons el fogatge de 1359 el poblat de Carles tenia 37 focs declarats el 1367 24 focs
Aquest descens segurament cal atribuir-lo a una crisi demogragravefica provocada per
diverses causes que van persistir fins a finals del segle XV les epidegravemies com ara la
Pesta Negra les irregularitats en les collites lrsquoaugment de la pressioacute fiscal i els saquejos
i les destruccions de les poblacions en el context de lrsquoanomenada Guerra Civil catalana
que va enfrontar les institucions poliacutetiques del Principat (la Generalitat i el Consell de
Cent de Barcelona) amb Joan II entre els anys 1462 i 147216 A causa drsquoaquesta guerra
i dels efectes drsquouna possible epidegravemia que es declaragrave a Carles segons expliquen les
fonts orals la majoria dels seus habitants es van veure obligats a buscar un nou lloc
Alfara a uns sis quilogravemetres amb unes possibilitats de defensa molt meacutes grans Aixiacute
bolets se fan alliacute una cosa admirable y de tantes maneres que es cosa de no creurer ya rovellons pebrasos robiols bateons quadernes cabrits brunets peuderrates murugules exerclons criambres
blanques criambres pardes aseroles cadorles tots aquestos son boniacutesimes de menjaacute ni ha altres tambeacute
que no son bons pera menjar mas per altres coses son bons soacute es criambres vermells bolets de bou
mataparens y tambeacute se troben alliacute tuferes perquegrave no hi falta ningun geacutenero de bolets alliacute se troba bon
jesmini molt y molt boacute atsabesa argent viu mina de ferro y un lloch tan coacutemodo pera fer una fragua
com sia en lo mon
D P Com deixan de ferlai
F Per lo mateix que s deixen de fer altres coses que serien de gran utilitat y gentilesa pera lornato de
aquest poble Criense tambeacute en aquella montantildea com jo he dit moltes salvatjines mes de les que son assiacute
baix en la ribera com som porchs selvatges cervos cabrons montesos cabirols fatgines ginetes teixons
gats cervals esquirols arrions conills llebres y son molt major que en la ribera ni tampoch falta alliacute ni assi la pesadilla de aquells dos generos de salvatgines importunes que son llops y raboses perque no
sperda lo cuidado de guardar los bestiars y les gallines tambeacute crien alliacute molts geacuteneros de ocells de rapintildea
com son aacuteguiles caudals aacuteguiles estorenyes aacuteguiles meliores aacuteguiles cerpateres falcons astors micles
alzotans esparvers ni tampoch hi falta alliacute pesquera de truches de anguiles de barbs de madrilles y
finalment es tal forma y disposicioacute de terreny que tots los que vuy son crehem y tambeacute ho cregueren los
passats que alliacute hi ha mines de or y de argent y en altre temps sabem que s feren diligencies en cercarles
y si no s trobaren es perque no era vinguda la hora per asiacute com es ya vinguda per altres parts en Espanya
ahont es cert que strau molta cosa de estos metalls se dirvos asoacute y es veritat que en una partida de
aquest terme que s diu la vall den Rubiacute se troben pedres precioses com son rubins esmeraldes jaccins
esmaragdes granats y sens dupte que de asoacute ni hi ha molta cosa sino que no la saben cercar Jo m
recorde aver ohit dir aacute n Miquel Domenech lo qual en anys passats tenia hostal en lo carrer de la Cruera que en casa sua solia arribar un lapidari italiaacute quiscun any y de aquella vall sen portava un taleconet de
pedres y que aquellas acursades restaven pedres precioses y tambeacute en estos anys prop passats contava
Matheu Mauri cassador que un dia en aquella vall mateixa estant aguardant un cervo sobrevingueacute una
pluja per la qual ell se reculliacute aacute una coveta y desde alliacute veu relluir de aquestes pedres que laigua crech
les faria relluir y sens pensar que fos tanta cosa ne prengueacute unes quantes les quals li compraacute un argenter
que s deia Mestre Bernat lo Geperut per pochs diners y despreacutes de haverles acursades los mestres les
veneacute per molts asoacute es veritat y per altres maneres tambeacute se es enteacutes y sabut que en aquest terme hi ha
moltes pedres precioses 16 MUNtildeOZ SEBASTIAgrave J-H laquoEl permiacutes de trasllat de la parrogravequia de Carles a Alfara (any 1480)raquo Recerca
14 2012 257
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
9
el 18 de maig de 1480 Sanccedil drsquoAsquera com a vicari general i administrador de la
diogravecesi de Tortosa en absegravencia del bisbe elet Alfons drsquoAragoacute va autoritzar el trasllat
de la parrogravequia del lloc de Carles al drsquoAlfara De fet el 1480 una bona part de la
poblacioacute ja srsquohavia desplaccedilat a Alfara si beacute el 1496 encara hi havia 12 cases habitades
a Carles17 A partir drsquoaleshores Alfara va passar a anomenar-se Alfara de Carles
Restes del castell medieval de Carles
3 Lrsquoesgleacutesia de Carles
La parrogravequia de Carles es va construir a finals del segle XII o principis del XIII Es troba
al peu del castell de Carles i eacutes lrsquouacutenic temple romagravenic dels Ports De fet el seu estil de
construccioacute presenta una barreja drsquoelements romagravenics i del gogravetic primerenc Eacutes drsquouna
sola nau de planta rectangular sense absis diferenciat amb volta apuntada i reforccedilada
per set arcs torals construiumlda amb maccediloneria de pedra i amb una porta drsquoentrada
dametlla formada per dovelles18
Histogravericament el dia 28 de juliol de 1211 trobem el primer esment de la parrogravequia de
Carles en una donacioacute que li fa el cavaller Drogo de Verdel19 El 1237 en la carta de
poblament atorgada per Ramon de Sentmenat sersquon torna a parlar en el sentit que
lrsquoesgleacutesia de Carles podia disposar de propietats i heretar-ne i que els habitants del lloc
estaven obligats a donar-li la trentena part de tots els beacutens de quegrave pagaven delme A
17 IGLESIAS J El fogatge de 1497 Barcelona Fundacioacute Salvador Vives i Casajuana 1991 18 Gran geografia comarcal nuacutem 13 cit 259 19 El dia 15 de juliol drsquoaquest mateix any el bisbe de Tortosa Gombau de Santa Oliva el prior Ponccedil i el
capiacutetol de canonges de Tortosa havien donat en feu a Drogo la tercera part del delme dels fruits animals
i molins dels castells de Carles i Pauumlls VIRGILI A Diplomatari de la catedral de Tortosa (1193-1212)
Barcelona Fundacioacute Noguera 2001 437 441-443
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
10
finals del segle XIII concretament durant els anys 1279-1280 quan es va dur a terme la
recaptacioacute de la degravecima papal a la diogravecesi de Tortosa es diu que el rector de lrsquoesgleacutesia
de Carles en va quedar exempt perquegrave les seves rendes eren molt baixes20
Vista de lrsquoentrada de lrsquoesgleacutesia de Carles actualmente ermita de Sant Juliagrave
Drsquoaltra banda ja en ple segle XV entre els documents relacionats amb la visita pastoral
que el bisbe de Tortosa Ot de Montcada va fer a la seva diogravecesi el 1435 hi ha una breu
anotacioacute que diu que al capdavant de la parrogravequia de Carles hi havia dos preveres un
vicari que segurament actuava fent les funcions drsquoun rector titular absent tal com era
habitual a moltes parrogravequies abans del Concili de Trento i un clergue de rang
inferior21
En la Guerra Civil catalana segons explica el permiacutes de trasllat de la parrogravequia de
Carles a Alfara de 148022 tant els edificis de la poblacioacute com lrsquoabadia van quedar
completament destruiumlts de manera que en el lloc nomeacutes restaren drets el castell i
lrsquoesgleacutesia
En les proximitats de lrsquoesgleacutesia hi havia el cementiri del qual no en queda cap testimoni
perquegrave el terreny el van margenar per a destinar-lo a usos agriacutecoles i actualment una
part eacutes camp de pastura i lrsquoaltra pertany a la zona recreativa de Sant Juliagrave Amb tot es
20 RIUS J Rationes Decimarum Hispaniae (1279-80) Vol I Barcelona CSIC 1946 168 i 174 21 GALIANA J M laquoLa Dioacutecesis de Tortosa a traveacutes de la visita pastoral del Obispo Otoacuten de Moncada
(1428-1429)raquo Estudis Castellonencs 10 2003-2005 518 22 Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo) Registres de Cuacuteria 92 Vicariatus 1480-81 sf
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
11
conserven diverses esteles discoidals cinc al Museu de Tortosa23 i tres al Museu
drsquoAlfara de Carles
23 MENCHOacuteN J laquoLes esteles funeragraveries discoidals de Carles conservades al Museu de Tortosa (Baix
Ebre) Nota preliminarraquo Nous Colmiddotloquis IV 2000 97-112
Estela discoidal procedent de lrsquoantic cementiri medieval de Carles Museu drsquoAlfara de Carles
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
12
Annex B
Catagraveleg del material trobat
Fragment de teula tipus tegula
Mides 27 cm x 21 cm x 165 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de teula tipus tegula
Mides 20 cm x 19 cm x 9 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de tipus tegula
Mides 33 cm x 175 cm x 125 cm x
17cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de tipus tegula
Mides 46 cm x 25 cm x 31cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Teula fragmentada tipus tegula
Mides 62 cm x 47 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
13
Teula fragmentada tipus tegula
Mides 62 cm x 47 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Antefixa
Mides 18 cm x 215 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de doli
Mides 14 x 21cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de tegula ilmiddotlustratiu de les
desenes de fragments similars que es
troben en superfiacutecie
Datacioacute aproximada segle II-IV
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
14
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
10
Per ponent i formant part tambeacute drsquoaquest massiacutes una altra serralada de cingleres
parteix amb els termes de Beseit (de la comarca del Matarranya) Arnes Horta de Sant
Joan (tots dos de la Terra Alta) i Pauumlls hi destaquen el Bosc Negre la Tosseta Rasa
(1217 m) els rasos de Maraco la punta de lrsquoEspina (1182 m) que es prolonga per la
serra de lrsquoEspina fins a la Coscollosa (878 m)5
23 EL BARRANC DE LA VALL CERVERA
El barranc de la vall Cervera presenta uns desnivells meacutes suaus que els del barranc de
la Conca encara que a les cotes meacutes altes que ja formen part de la vall de la Figuera6
capccedilalera de la vall Cervera ressalta una frondosa vegetacioacute boscos de pi blanc i pi
roig tambeacute hi ha alguns alzinars Al curs mitjagrave del barranc se situa el poblat ibegraveric dels
Malladarets
Barranc de la vall de la Cervera
24 EL BARRANC DEL LLOP
Al barranc del Llop eacutes on es troba el municipi drsquoAlfara de Carles drsquouna extensioacute de
6394 kmsup2 situat a ponent de la comarca del Baix Ebre al cor del massiacutes dels Ports els
contraforts del qual accidenten tot el terme Per llevant una cadena muntanyosa on hi
trobem el tossal de la Cova del Bou (552 m) el de Penyaflor el de Farruacutebio (792 m) i
la tossa de la Reina (1113 m) marca els liacutemits del terme amb els municipis de Xerta
Aldover Tortosa i Roquetes
5 Gran geografia comarcal cit 256 6 Hi destaquen la font de la Figuera i la de les Guacutebies prop de la cova del Tormo
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
11
Alfara de Carles amb la mola Carrascosa i el Tossal de Montcliacute al fons
El poble drsquoAlfara de Carles estagrave emplaccedilat a lrsquoesquerra del barranc del Llop dalt drsquoun
petit turoacute (334 m) i dominant la fondalada estreta perograve ben aprofitada per al conreu de
lrsquoolivera i lrsquoametller srsquohi destaquen grans parets calcagraveries i blanquinoses juragravessiques
sobre els terrenys vermellosos i groguencs7
Cal dir que les fonts drsquoaquest barranc per exemple la dels Bassis o la font Vella no
destaquen per ser massa cabaloses En els pendents muntanyosos abunden la ginesta
el romaniacute lrsquoesbarzer lrsquoargelaga el coscoll i el margalloacute la fibra del qual ha estat molt
utilitzada per a la confeccioacute de cabassos
3 CONTEXT HISTOgraveRICO-ARQUEOLOgraveGIC
Lrsquoaccioacute de lrsquohome als barrancs que hem esmentat anteriorment va eacutesser continuada i
molt intensa des de la prehistograveria fins al segle V Durant lrsquoegravepoca medieval el barranc de
la Conca tambeacute va tenir molta importagravencia per aixograve hem dedicat un apartat al final del
treball8 on descrivim els principals trets del seu poblament des del segle VI fins al XV
Evidentment aquesta accioacute humana ha continuat fins a lrsquoactualitat perograve analitzar-la
detalladament suposaria desviar-nos del tema que ens hem fixat9
7 Gran geografia comarcal cit 256 8 Vegeu Annex A 9 A partir del segle XVII al barranc de la Conca es van anant instalmiddotlant induacutestries de vidre i fusta
fagravebriques de paper i teixits molins de farina i induacutestries productores drsquoelectricitat afavorides per
lrsquoincrement demogragravefic lrsquoabundagravencia de magrave drsquoobra i sobretot la forccedila de lrsquoaigua la qual permetia moure
les diverses maquinagraveries que utilitzaven i intervenir en els processos de manufactura
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
12
Intentarem doncs descriure els fets histograverics les restes i les troballes arqueologravegiques
meacutes destacades amb lrsquoobjectiu de mostrar que hi ha uns elements que en major o menor
grau comparteixen els assentaments i els establiments que hi ha hagut
independentment de lrsquoegravepoca lrsquoaprofitament de lrsquoaigua per a finalitats molt diverses
lrsquoexplotacioacute dels recursos forestals i agropecuaris la vigilagravencia i el control del territori
31 EL NEOLIacuteTIC LES PINTURES RUPESTRES DE COVA PINTADA (BARRANC DE LA
CONCA)
La riquesa drsquoaigua els recursos forestals i la varietat de la seva fauna han permegraves que
aquest territori tot i la seva orografia complexa hagi tingut pobladors des de la meacutes
remota Antiguitat Daquesta ocupacioacute han quedat les pintures rupestres de la Cova
Pintada a la capccedilalera del barranc de la Conca que demostren assentaments neoliacutetics
de grups de caccediladors dedicats a la captura de grans cegravervids (cabres salvatges ceacutervols i
cabirols) Es tracta drsquoart esquemagravetic o abstracte de color vermell que els entesos han
datat al voltant del 6500 aC Van ser descobertes el 1914 per lrsquoinvestigador francegraves
Henri Breuil10 La meacutes important representa una trisquela de mida considerable11
lrsquouacutenica coneguda fins ara a Catalunya
Abric de la Cova Pintada i dibuix de la trisquela fet per Henri Breuil Escala 17
Estagrave formada per tres braccedilos iguals incurvats que convergeixen al centre en forma
rotativa amb gir cap a la dreta12 Segurament que cal interpretar-la com la manifestacioacute
10 BREUIL H Les peintures rupestres scheacutematiques de la Peacuteninsule ibeacuterique IV Sud-est et est de
lEspagne Lagny impr E Grevin 1933 75-77 11 Les seves mesures soacuten radi de cada braccedil 23 cm alccedilada total conservada 36 cm amplada total 44
cm 12 Trobareu meacutes informacioacute sobre aquesta pintura rupestre en httpinvarqueculturagencatcat Cal
aclarir que en el mateix lloc tambeacute srsquohi van descobrir gravats medievals de difiacutecil interpretacioacute Vegeu
SARRIAgrave BOSCOVICH E Els gravats medievals prop de la Cova Pintada (Alfara de Carles Baix Ebre
Tarragona) memograveria nuacutem 7899
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
13
drsquoalgun tipus de creenccedila de manera que lrsquoabric on es troba deuria ser una mena de
santuari13
32 LrsquoEDAT DEL FERRO EL POBLAT IBEgraveRIC DELS MALLADARETS (BARRANC DE LA
VALL CERVERA)
Despreacutes dels assentaments neoliacutetics els primers pobladors permanents drsquoaquesta part
del massiacutes van ser els ibers com ho prova lexistegravencia del poblat dels Malladarets a la
vall Cervera recentment descobert despreacutes drsquouna intervencioacute drsquourgegravencia que es va
realitzar el 201414
El poblat ibegraveric dels Malladarets es troba a lrsquooest del cim de Penyaflor (514 m) en un
petit turoacute (272 m) de planta allargada i superfiacutecie plana des del qual es domina tant el
barranc de la Conca com el pas natural que el barranc de la vall Cervera proporciona
per a poder accedir al massiacutes dels Ports des de la plana de Roquetes
Ubicacioacute del jaciment ibegraveric dels Malladarets (barranc de la vall de la Cervera)
A partir de la tipologia dels vasos ceragravemics15 exhumats els arqueogravelegs creuen que data
del periacuteode de lrsquoEdat del Ferro I entre el 650 i el 500 aC16 Des del punt de vista
urbaniacutestic el jaciment presenta un complex drsquoestances de les quals resten les primeres
filades de pedra dels murs ja que segons sembla la tegravecnica utilitzada en la seva
13 Aquest jaciment juntament amb altres del territori catalagrave fou considerat per la UNESCO Patrimoni
Mundial el 1998 Vegeu httpseswikipediaorgwikiAlfara_(Tarragona) 14 MORENO EXPOacuteSITO I Informe de la intervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment dels
Malladarets Partida de Masets Alfara de Carles (Baix Ebre) abril de 2014 15 Fonamentalment es tracta de grans vasos de ceragravemica exvasada i bisellada amb cordons aplicats 16 MORENO EXPOacuteSITO I cit 32
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
14
construccioacute consistia a disposar verticalment grans lloses en les dues cares dels murs
alhora que reomplien el seu interior amb pedruscall i terres premsades per tal de donar
consistegravencia a lrsquoestructura Com que no srsquoha conservat meacutes drsquouna filada de lloses no
se sap si aquestes parets de pedra arribaven fins al sostre o beacute si a partir drsquouna certa
alccedilada els murs disposaven drsquoaltres materials de tova
A banda de les estances tambeacute han aparegut murs de gairebeacute 1 m de gruix a lrsquoest i a
lrsquooest a la part que mira cap a la vall Cervera de manera que els arqueogravelegs opinen
que potser es tractaria drsquoun recinte fortificat En canvi cap a llevant el desnivell del
terreny eacutes meacutes suau la qual cosa fa pensar que era la zona urbanitzada intramurs
Finalment cal apuntar la presegravencia drsquoalgunes estructures de pedra amb planta circular
que es podrien relacionar amb lrsquoexistegravencia de tuacutemuls funeraris al vessant sud fora de
la zona drsquohagravebitat
Estructura de pedra amb planta circular Podria eacutesser un tuacutemul funerari
Es tracta doncs drsquoun poblat que srsquoestenia allargat pel petit turoacute al peu del cim de
Penyaflor sobretot pel vessant sud-est en canvi el vessant oest com que presenta un
gran pendent eacutes probable que no hagueacutes estat urbanitzat meacutes enllagrave del mur defensiu
Pel que fa a la zona nord que tambeacute comptava amb una gran superfiacutecie plana sembla
que devia ser la meacutes urbanitzada perquegrave hi ha un gran entramat de murs
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
15
Delimitacioacute del jaciment arqueologravegic dels Malladarets
Per la manera com es van trobar alguns vasos ceragravemics a lrsquointerior drsquouna de les
estances ben disposats verticalment in situ o lleugerament tombats o esclafats per la
caiguda del sostre i els murs perograve en bon estat de conservacioacute els arqueogravelegs suposen
que els pobladors per raons que encara no srsquohan pogut esbrinar van abandonar aquest
establiment amb pressa ja que es doacutena el cas que van deixar llavors de cereals en alguns
recipients17
Interior drsquouna de les estances
En resum estem davant drsquoun assentament que va tenir lloc entre els segles VII i V aC
quan la millora de les pragravectiques agriacutecoles i lrsquoocupacioacute de sogravels meacutes productius van
permetre que els grups socials srsquoanessin fent progressivament meacutes sedentaris Aquests
nous tipus drsquoassentament van propiciar a la vegada un urbanisme i un sistema defensiu
cada cop meacutes elaborat Segons Intildeaki Moreno18 el poblat dels Malladarets pertanyeria
17 MORENO EXPOacuteSITO I cit 31 18 MORENO EXPOacuteSITO I laquoIntervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment dels Malladaretsraquo I Jornades
drsquoArqueologia de les Terres de lrsquoEbre 6 i 7 de maig de 2016 Serveis Territorials de Cultura de les
Terres de lrsquoEbre 2 vol Tortosa 2016 226
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
16
al model drsquoestabliment situat sobre una cresta rocosa estreta i allargada la morfologia
interna del qual srsquoestructuraria en funcioacute drsquoun carrer central on anirien a parar estances
drsquoentre 10 i 20 m2 Eacutes probable que la gran extensioacute drsquoaquest jaciment
(aproximadament 3125 m2) tingui a veure amb alguna activitat minera el producte de
la qual anava destinat tant a lrsquoautoconsum com a lrsquointercanvi amb els fenicis19
33 EgravePOCA ROMANA EL JACIMENT DELS SERDANS EL POBLAMENT AL BARRANC DE
LA CONCA ENTRE ELS SEGLES II I V
Quan les tropes romanes comandades per Gneu i Publi Escipioacute van arribar a les terres
del sud del riu Ebre per a enfrontar-se amb lrsquoexegravercit cartaginegraves tres anys despreacutes de
lrsquoesclat de la Segona Guerra Puacutenica (218-201 aC) es van trobar que aquest territori
lrsquohabitaven els ilercavons diferents tribus ibegraveriques que srsquohavien aliat amb el bagravendol
cartaginegraves i anaven totalment en contra de les pretensions romanes Despreacutes de la
batalla de les goles de lrsquoEbre (215 aC) a prop de Dertosa en quegrave la flota romana va
derrotar la cartaginesa els germans Escipioacute van continuar la seva poliacutetica de conquesta
del territori i de sotmetiment de les tribus ibegraveriques especialment les que hi havia
assentades a les Terres de Ponent20
Les primeres referegravencies en els autors antics a la capital drsquoaquest ampli territori
Dertosa que tenia el riu Ebre com a via bagravesica de comunicacioacute i comerccedil les trobem en
Estraboacute21 (segle I aC - I dC) i Pomponi Mela22 (segle I dC) els quals la situen en el pas
del riu Ebre Suetoni23 (segle I dC - II dC) parla del seu important port mariacutetim i Plini24
(segle I dC) destaca que els seus habitants gaudien del dret romagrave Fins i tot va arribar a
encunyar moneda com a Mun Hibera Iulia amb la llegenda Ilergavonia fent
19 MORENO EXPOacuteSITO I laquoIntervencioacuteraquo cit 227 20 MIRA GUARDIOLA M A Cartago contra Roma Las guerres puacutenicas Madrid ediciones Alderabaacuten
2000 196 21 ESTRABOacute Geographica III 4 9 ἐκ δὲ τοῦ Ταρράκωνος ἐπὶ τὸν πόρον τοῦ Ἴβηρος κατὰ Δέρτωσσαν 22 POMPONI MELA De Chorographia II 90 super ingens Hiberus Dertosam adtingit 23 SUETONI De vita Caesarum Vita Galbae X ac subinde Alexandrina navis Dertosam appulit armis
onusta sine gubernatore sine nauta ac vectore ullo ut nemini dubium esset iustum piumque et
faventibus diis bellum suscipi 24 PLINI Naturalis Historia III 23 Nunc per singulos conventus reddentur insignia praeter supra dicta
Tarracone disceptant populi XLII quorum celeberrimi civium Romanorum Dertosani
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
17
referegravencia al territori tot i que despreacutes en egravepoca de Tiberi es va substituir per
Dertosa25
Evidentment en la seva fundacioacute hi va tenir un paper destacat la ciutat de Tagraverraco
capital de la proviacutencia romana i un important port drsquoHispagravenia Aixograve vol dir que Dertosa
pertanyia a la proviacutencia de la Hispania Citerior i posteriorment a les diverses
reorganitzacions que van tenir lloc a la Provincia Hispania Tarraconensis Aquest
vincle amb Tagraverraco va perdurar durant tot el periacuteode romagrave i visigot i fins i tot durant
les primeres degravecades de la invasioacute musulmana
A partir del segle I coincidint amb un augment de les temperatures i unes condicions
climagravetiques meacutes agraverides va tenir lloc una progressiva desforestacioacute antrogravepica del
paisatge de les planes de lrsquoEbre que segurament va fomentar en entrar al segle II una
ocupacioacute de les zones muntanyoses properes a Dertosa i a la vall del riu Ebre amb la
finalitat drsquoexplotar els seus recursos naturals26
A finals de lrsquoAlt Imperi doncs lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai rural del territori de Dertosa
va experimentar canvis significatius derivats de la progressiva fi de les villae que
srsquohavien anat fundant durant els primers segles de la nostra era i lrsquoaparicioacute de nous
models drsquoocupacioacute En agraverees marginals de lrsquoager dertosanus comencen a aparegraveixer
petits assentaments rurals amb una clara especialitzacioacute en lrsquoelaboracioacute de productes
molt concrets oli vi ceragravemica materials de construccioacute etc El jaciment dels Serdans
al massiacutes dels Ports sembla que forma part drsquoaquesta nova manera drsquoaprofitar els
recursos naturals de les explotacions Aquesta especialitzacioacute que comporta de
vegades lrsquoabsegravencia o la reduccioacute de la part residencial de la vilmiddotla neix en un context
general meacutes ampli que suposa la disminucioacute dels contactes comercials amb altres
territoris del Mediterrani de manera que es fa necessari introduir sistemes de produccioacute
que permetin que aquests nous espais rurals tinguin capacitat suficient per a
subministrar els productes que la poblacioacute del territori demana27
25 LLORENS M del Mar i AQUILUEacute X laquoIlercavonia-Dertosa i les seves encunyacions monetagraveriesraquo
Barcelona Societat Catalana drsquoEstudis Numismagravetics 2001 24-34 26 RIERA S laquoCanvis ambientals i modelacioacute antrogravepica del territori entre lrsquoegravepoca ibegraverica i lrsquoaltmedieval
a Catalunya aportacions de la palinologiaraquo Cota Zero 20 2005 104 27 NEGRE J De Dertosacit 482
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
18
En el moacuten romagrave la vilmiddotla i el territori que controlava van esdevenir els pilars
fonamentals de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai rural La definicioacute de villa rustica va anar
canviant al llarg del temps si beacute en termes generals els historiadors tendeixen a acceptar
que es tracta drsquoun assentament de tipus rural que es divideix en dos sectors un
anomenat pars massaricia que engloba lrsquoagraverea on srsquoelaboren es conserven i
srsquoemmagatzemen els productes (pars fructuaria) i on viuen normalment en regravegim
drsquoesclavitud els treballadors (pars rustica) i lrsquoaltre anomenat pars urbana o dominica
que afecta lrsquoedifici on resideix la famiacutelia principal que nrsquoeacutes propietagraveria o beacute simplement
lrsquoamo que hi passa temporades durant lrsquoany per supervisar els treballs que srsquohi fan la
qual cosa significa que aquest espai era similar a lrsquoespai urbagrave eacutes a dir reproduiumla en
gran mesura lrsquoesquema de la domus la casa de ciutat caracteritzada per ser una vivenda
particular drsquouna sola planta on residien habitualment els propietaris28
Tot i la relativa independegravencia de les vilmiddotles respecte del seu espai drsquoinfluegravencia tendien
a formar part drsquouna xarxa meacutes extensa que tenia un nucli urbagrave de referegravencia en el cas
del territori ebrenc Dertosa amb el qual estaven connectades a traveacutes de vies de
comunicacioacute29
Lrsquoocupacioacute dels vessants del massiacutes dels Ports entorn al segle II va culminar
definitivament el proceacutes de romanitzacioacute del territori de Dertosa30 Amb tota
probabilitat va ser en aquesta egravepoca quan va neacuteixer lrsquoestabliment dels Serdans el qual
va estar en funcionament fins a finals del segle V A partir drsquoaleshores i sobretot de la
primera degravecada del VI srsquoobserva un abandonament progressiu de les agraverees residencials
si nrsquohi havia en part a causa drsquouna davallada notable de les temperatures sobretot a
lrsquohivern amb un retroceacutes dels conreus i les explotacions de muntanya i en part tambeacute
pels canvis en les estructures productives drsquoaquestes villae com a consequumlegravencia de la
caiguda de lrsquoImperi Romagrave i la conquesta i la consolidacioacute del poder visigogravetic a la
Peniacutensula Ibegraverica Durant aquest periacuteode segons J Negre31 les aristocragravecies
provincials hispano-romanes haurien abandonat les seves residegravencies rurals o els
centres manufacturers propietat seva per a instalmiddotlar-se a la ciutat des drsquoon haurien
28 Ibidem i httpseswikipediaorgwikiVilla_romana 29 ARCE J laquoVillae en el paisaje rural de Hispania romana durante la antiguumledad tardiacutearaquo Anejos de
AEspA 39 2006 9 30 REVILLA V Economia i poblament romagrave al curs inferior de lrsquoEbre la vilmiddotla de Casa Blanca
(Tortosa) Tarragona Diputacioacute Provincial de Tarragona 2003 133-146 31 NEGRE J cit 483
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
19
centralitzat la defensa del territori davant la pressioacute visigogravetica i aixiacute sentir-se meacutes segurs
i protegits
4 ESTUDI DEL JACIMENT ROMAgrave DELS SERDANS
41 UBICACIOacute
Com hem dit abans el jaciment arqueologravegic dels Serdans es troba al terme municipal
drsquoAlfara de Carles concretament en el punt quilomegravetric 21 de la carretera local TV-
3422 que comunica aquesta poblacioacute amb els Reguers des drsquoon a traveacutes de la T-342
srsquoarriba a Roquetes i drsquoaquiacute per la T-341 a Tortosa capital de la comarca del Baix
Ebre
Emplaccedilament del jaciment arqueologravegic dels Serdans al terme municipal drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre)
Actualment la TV-3422 creua aquest jaciment de manera que les restes
arqueologravegiques es troben a banda i banda de la carretera Aquesta circumstagravencia tan
peculiar data de 1965 quan la Diputacioacute de Tarragona32 hi va dur a terme obres
drsquoacondicionament del ferm i hi va fer un canvi en el traccedilat del tram compregraves entre el
punt quilomegravetric 21 i 3 amb la finalitat de reduir el desnivell existent El nou traccedilat es
va fer seguint el curs del barranc de la Conca en sentit ascendent fins a un punt on la
carretera fa una girada despreacutes de bifurcar-se tot donant la possibilitat de continuar fins
al paratge del Toscar Des drsquoaquesta bifurcacioacute el jaciment es troba aproximadament a
uns 300 m en direccioacute a Alfara de Carles concretament al costat drsquoun petit pont per
sota del qual passa un torrent
32 Diario Espantildeol 25-5-1965 Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
20
Emplaccedilament del jaciment i vista aegraveria de lrsquoentorn Es pot apreciar el traccedilat del tram nou de la TV-3422 (color blau) i el camiacute vell drsquoAlfara de Carles (color groc) tambeacute conegut com a camiacute de les Planilles
Si analitzem la ubicacioacute drsquoaquest establiment segons els criteris que aplicaven els
agrogravenoms romans observarem que coincideix forccedila amb les recomanacions que
donaven per triar el lloc drsquouna vilmiddotla En primer lloc es troba en el vessant drsquouna
muntanya perograve en el punt que teacute un desnivell meacutes suau en segon lloc es troba a prop
drsquoun torrent i meacutes enllagrave hi ha el barranc de la Conca molt meacutes cabaloacutes en tercer lloc
lrsquoorientacioacute eacutes cap al sud la qual cosa permet tenir un horitzoacute forccedila ampli i moltes hores
de sol en quart lloc disposava drsquouna via de comunicacioacute relativament propera que
facilitava lrsquoacceacutes per a les persones perograve tambeacute el transport i la distribucioacute dels
productes
42 ESTAT ACTUAL
Certament les poques restes visibles drsquoaquest jaciment passen totalment
desapercebudes perquegrave es troben a la base drsquoun marge de pedra seca construiumlt a
posteriori amb lrsquoobjectiu de retenir la terra del bancal que hi ha a la part superior En
concret en el voral esquerra de la carretera anant en direccioacute a Alfara de Carles es
poden apreciar restes constructives que corresponen a dos murs truncats que
conflueixen en angle
Cal dir que si beacute el terreny drsquoaquest indret devia tenir en el passat un pendent bastant
suau en algun moment es va considerar meacutes adient lrsquoaixecament de terrasses
mitjanccedilant marges de pedra seca probablement a partir dels segles XIV I XV quan la
poblacioacute drsquoAlfara va tenir la necessitat de disposar de meacutes conreus drsquoolivera ndashguanyats
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
21
en moltes ocasions a costa dels pinars i els alzinars originarisndash de manera que aquests
treballs de condicionament del terreny van comportar la destruccioacute parcial del jaciment
Tant eacutes aixiacute que la pedra dels murs i les parets drsquoaquella antiga construccioacute es van
reaprofitar en els marges que hi ha al seu voltant encara meacutes barrejats amb la pedra
seca tambeacute srsquohi troben molts fragments de teules que servien per reomplir petits forats
o falcar
Fragments de teula tipus tegula utilitzats per falcar o reomplir el mur de pedra seca
A meacutes a meacutes en una agraverea drsquoaproximadament 3500 m2 des del pontet abans esmentat
i en direccioacute a la cruiumllla del Toscar apareixen molts fragments de teules i terracota en
general no nomeacutes en superfiacutecie en els bancals de conreu sinoacute tambeacute dintre dels marges
i a sobre drsquoells
Carretera TV-3422 a lrsquoalccedilada del jaciment arqueologravegic El rectangle vermell indica lrsquoagraverea aproximada per on es
troba una major quantitat de restes ceragravemiques
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
22
Estat actual de lrsquoemplaccedilament del jaciment en direccioacute sud-est
43 LA NECROgravePOLIS DESAPAREGUDA I LES RESTES DE DOS MURS
Quan les magravequines excavadores van comenccedilar els treballs de rebaix i anivellament en
el punt on es trobava el jaciment arran de la modificacioacute del traccedilat de la carretera TV-
3422 el primer que va aparegraveixer a la llum van ser diversos esquelets humans segons
les declaracions drsquoalguns operaris de lrsquoobra que encara viuen i van tenir lrsquoocasioacute de
poder-los contemplar Les explicacions drsquoaquests operaris coincideixen a dir que les
restes humanes van aparegraveixer barrejades amb trossos de teules planes les magravequines
van seguir avanccedilant perograve i uns metres meacutes enllagrave es van trobar amb el que semblaven
dos murs drsquouns 60 cm drsquoalccedilada els quals creuaven en sentit diagonal divergent lrsquoespai
per on havia de passar la carretera Com havia succeiumlt amb els esquelets humans les
magravequines els van arrencar i nomeacutes van deixar al lateral esquerre en direccioacute a Alfara
de Carles una petita porcioacute del que semblen les parets o murs drsquouna estanccedila
Es tracta dels dos murs que hem comentat en lrsquoapartat anterior situats a 120 m de
profunditat respecte del nivell del bancal superior i que srsquoajunten formant un angle eacutes
a dir formen la cantonada drsquoalguna habitacioacute Aquests murs segons els testimonis
abans de la seva destruccioacute continuaven un en direccioacute sud-est i lrsquoaltre en direccioacute
sud-oest de manera que devien conformar alguna estanccedila
Desgraciadament ni la descoberta dels esquelets humans ni la dels murs no van fer
aturar les obres Es va actuar amb total desiacutedia com si no hagueacutes passat res de manera
que no en va quedar constagravencia enlloc no es va fer cap fotografia ni evidentment cap
actuacioacute arqueologravegica drsquourgegravencia Lrsquouacutenic que queda eacutes la memograveria oral dels testimonis
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
23
Eacutes molt probable que els cossos que es van trobar pertanyessin a una petita necrogravepolis
orientada cap a lrsquooest i situada a la part de fora dels murs que la maquinagraveria va posar al
descobert ategraves que segons els testimonis es van localitzar uns metres abans drsquoarribar
a aquests murs La presegravencia de teules barrejades amb els esquelets srsquoexplica pel tipus
drsquoenterrament realitzat mitjanccedilant teules planes calccedilades al terra formant un prisma
triangular Cal dir que aquest tipus drsquoenterrament va ser forccedila frequumlent a lrsquoetapa tardo-
romana especialment entre els segles III i V
Enterrament de tipus tegula
44 CARACTERIacuteSTIQUES DELS MURS
Els dos trams de mur es van aixecar segons la tipologia drsquoopus incertum eacutes a dir estan
fets de maccediloneria amb pedres de diferents mides sense treballar descansant unes
sobres les altres i subjectades mitjanccedilant morter de calccedil Tenen diferent gruix la qual
cosa indica que tenien una funcioacute diferent Eacutes probable que el mur B que teacute una
amplada de 55 cm correspongui a una paret exterior o de cagraverrega mentre que el mur
A que fa 46 cm correspongui a una paret secundagraveria o interior
a) Mur A (orientacioacute sud-est)
- Amplada 46 cm
- Alccedilada 70 cm
- Llargada (cara interna) 60 cm
- Llargada (cara externa) 75 cm
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
24
Llargada Cara interior
Amplada
Alccedilada
b) Mur B (orientacioacute sud-oest)
- Amplada 55 cm
- Alccedilada 65 cm
- Llargada (cara interna) 85 cm
- Llargada (cara externa) 130 cm
Llargada interior Amplada
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
25
Alccedilada
45 LA VIA DE COMUNICACIOacute AMB DERTOSA
La vall del riu Ebre ha estat des de sempre una via de comunicacioacute natural tant fluvial
com terrestre Aixograve fa pensar en lrsquoexistegravencia drsquouna ruta interior de segon ordre que
resseguint el curs del riu permetia arribar a la ciutat de Caesaraugusta (Saragossa) En
el territori de lrsquoantiga Dertosa aquesta via devia vorejar els Ports i a part de facilitar el
desplaccedilament cap a lrsquointerior connectava diversos establiments romans situats a les
faldes del massiacutes per tant una mica apartats de la Via Augusta
Lrsquoestabliment dels Serdans tot i trobar-se allunyat de les principals xarxes de
comunicacioacute segurament estava comunicat amb Dertosa a traveacutes drsquoun camiacute que
seguint el curs del barranc anava descendint fins al lloc anomenat laquoels Estretsraquo En
aquest tram antigament la carretera continuava per la banda esquerra la qual cosa
permetia salvar fagravecilment el congost que hi ha Un cop superat aquest obstacle el camiacute
seguia en direccioacute a Dertosa i creuava el barranc de la Conca meacutes avall cap al sud per
algun indret on el desnivell era meacutes suau Fins i tot no es pot descartar que es bifurqueacutes
en algun punt de manera que tambeacute fos possible arribar als establiments que hi havia
a prop de lrsquoEbre a lrsquoalccedilada drsquoAldover o Xerta
46 CROQUIS HIPOTEgraveTIC
Com que no srsquoha fet cap excavacioacute ni cap prospeccioacute eacutes impossible delimitar
exactament lrsquoespai que ocupava aquest jaciment De tota manera si observem
lrsquoorientacioacute dels dos petits trams de mur conservats es pot plantejar una hipogravetesi de
com srsquoorientaven en relacioacute al torrent que amb tota seguretat delimitava la continuiumltat
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
26
de la construccioacute en direccioacute nord-est i sud Es evident que el dia que es duguin a terme
els treballs drsquoexcavacioacute hauran de comenccedilar per aquest punt en direccioacute nord-oest per
tal de comprovar si el tram que hi ha a la vista teacute continuiumltat en aquesta direccioacute
5 ESTUDI DEL MATERIAL TROBAT
51 PROCEDEgraveNCIA GEOLOgraveGICA I COMPOSICIOacute QUIacuteMICA DE LA PASTA CERAgraveMICA
De lrsquoobservacioacute de la pasta que es va fer servir en la fabricacioacute del material ceragravemic
que ha aparegut fins ara als Serdans i tenint en compte que no hem pogut fer cap estudi
de laboratori deduiumlm que el material que srsquoha trobat fins ara teules un fragment de
doli i una antefixa comparteixen una composicioacute quiacutemica molt similar eacutes a dir es
tracta de la mateixa argila Aixograve vol dir que amb tota seguretat procedeixen de la
mateixa terrisseria Eacutes cert que hi ha la possibilitat que aquest material hagueacutes vingut
drsquoun altre lloc i srsquohagueacutes transportat fins als Serdans per a utilitzar-se en la construccioacute
de la suposada vilmiddotla ruacutestica perograve com que el color i la composicioacute de lrsquoargila
coincideixen amb el terra argiloacutes que encara hi ha en la finca agriacutecola actual que hem
anomenat argiler dels Serdans i en lrsquoargiler del coll drsquoAlfara a uns 500 m de distagravencia
probablement hem de pensar que el material de terracota que estudiarem es va fer aquiacute
mateix eacutes a dir que estem davant un centre terrisser que devia subministrar materials
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
27
de construccioacute a la ciutat de Dertosa i les vilmiddotles situades a les terrasses fluvials de
lrsquoEbre
Argiler dels Serdans Argiler del coll drsquoAlfara
Els operaris drsquoaquest centre devien utilitzar lrsquoargila que hi havia in situ i la de lrsquoargiler
del coll drsquoAlfara33 i les devien barrejar ja que la composicioacute quiacutemica de lrsquoargila
drsquoaquest lloc eacutes altament calcagraveria la qual cosa donava consistegravencia a les peces Aquest
element calcari amb guixos i feldespats correspon als granets blancs que destaquen
sobre la base drsquoargila
Fragment de roca argilosa de lrsquoargiler del coll drsquoAlfara Sorra argilosa i granets calcaris resultants
Aquesta argila es caracteritza per ser de tipus secundari eacutes a dir del tipus drsquoargiles
vermelles amb abundant presegravencia de partiacutecules drsquoogravexid fegraverric procedecents de capes
sedimentagraveries que apareixen en nivells molt superficials
33 Aquest argiler encara srsquoexplotava a principis dels segle XX per a lrsquoobtencioacute de guixos argila i calccedil
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
28
Aixiacute doncs la pasta ceragravemica que utilitzaven era la mateixa per a tots els productes
que elaboraven teules antefixes vasos ceragravemics etc La composicioacute es basava en una
barreja drsquoargiles i feldespats amb desgreixants de mida reduiumlda que els artesans afegien
per evitar transformacions del relleu de la peccedila durant la coccioacute ja que rebaixaven la
temperatura de fundicioacute34 de manera que es podien conservar inalterades les
caracteriacutestiques originagraveries de la massa argilosa Els desgreixants a meacutes a meacutes
incrementaven la consistegravencia de la pasta bastant porosa facilitaven la impermeabilitat
i augmentaven la resistegravencia de la peccedila resultant35
Massa argilosa amb inclusions vermelles blanques i fragments de mica
Drsquoaltra banda tot i que no hem pogut recoacuterrer a cap tegravecnica de laboratori per fer una
anagravelisi quiacutemica a partir drsquoun observacioacute detallada de totes les peces hem identificat
diversos minerals que actuaven com a desgreixants propis de la massa argilosa com
ara la calcita el feldespat i la mica Hem detectat de manera homogegravenia inclusions
vermelles (ogravexids fegraverrics) i blanques (guixos calises arenisques etc) la qual cosa
indica que aquests elements ja es trobaven de manera natural en lrsquoargila Lrsquouacutenic grup
de minerals que sembla haver estat afegit de forma intencional soacuten les miques daurades
que apareixen abundantment en les pastes de produccioacute local poc depurades36
34 Lrsquoargilla acostuma a courersquos entre els 950deg i 1100deg C 35 Vegeu httpscawikipediaorgwikiArgila 36 NEGRE J De Dertosa cit 195
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
29
52 LES TEULES
521 Descripcioacute de la seva troballa i estat de conservacioacute
Hi ha dos contextos molt diferents que han envoltat la troballa de les teules Drsquouna
banda tenim les dues teules que tot i estar en estat fragmentari srsquohan pogut
recompondre Aquestes dues teules van sortir a la llum el 1965 quan es van fer les obres
per obrir el nou tram de carretera Segons les fonts orals correspondrien a les teules
que cobrien els cossos de la necrogravepolis i srsquohaurien conservat senceres fins que les
magravequines van remoure el terra i van acabar trencant-les Per sort alguacute va tenir cura de
recollir-les Actualment la seva propietagraveria ha consolidat amb un suport de fusta fet
expressament la qual cosa ha permegraves que srsquohagin mantingut en bon estat
Les dues teules tipus tegula encaixades en un marc de fusta
En canvi els altres fragments de teules han anat aflorant des de 1982 fins a lrsquoactualitat
Es tracta de trossos de mides molt diferents que en general han aparegut
superficialment
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
30
522 Tipologia i datacioacute
Dels dos tipus de teules que feien servir els romans tegulae37 teula plana i rectangular
i imbrex38 teula cogravencava als Serdans de moment nomeacutes nrsquohan aparegut del primer
Una explicacioacute probable drsquoaquesta circumstagravencia la trobem en el proceacutes de reutilitzacioacute
dels materials drsquoaquest jaciment que ha tingut lloc durant segles Tenint en compte que
les tegulae van deixar drsquoutilitzar-se cap al segle VII39 eacutes normal que les imbrices
anessin molt buscades perquegrave es van convertir en un material de construccioacute molt
adequat per cobrir el sostre de les cases Per tant no ens ha drsquoestranyar que en general
se nrsquohagin conservat tan poques perquegrave segurament que va ser un dels primers
materials destinats a ser reutilitzats
Elements drsquoun teulat segons Daremberg-Saglio
Prenent com a referegravencia la catalogacioacute de teules galo-romanes que va fer J Chauffin40
sembla que pel tipus drsquoencaix i la forma de les revores de les teules caldria situar-les
al voltant del segle III
Les teules romanes solien ser drsquoargila tot i que se nrsquohan conservat algunes elaborades
amb altres materials Les planes i rectangulars disposaven de dues pestanyes o revores
37 La paraula llatina tegula procedeix de lrsquoarrel teg- que significa laquocobrirraquo Per a meacutes informacioacute sobre aquesta etimologia vegeu sv ERNOUT A i MEILLET A Dictionnaire eacutetymologique de la langue latine
Histoire des mots Pariacutes Klincksieck 1967 38 El terme imbrex procedeix de imber lsquoplujarsquo perquegrave gragravecies a la forma corba que tenia desaiguava
lrsquoaigua de la pluja a dues vessants vegeu sv ERNOUT A i MEILLET A cit Sant Isidor (Etimologies
XIX 10 15) doacutena aquesta explicacioacute sobre lrsquoetimologia dels mots tegula i imbrex Tegulae vocatae quod
tegant aedes et imbrices quod accipiant imbres eacutes a dir laquosrsquoanomenen tegulae perquegrave cobreixen els
edificis i imbrices perquegrave contenen les plugesraquo 39 RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa ceraacutemica de aplicacioacuten arquitectoacutenica desde eacutepoca protoibeacuterica hasta eacutepoca
visigoda (ssVII aC-VIII dC)raquo en La Ruta de la ceraacutemica Castelloacute Ed Alicer 2000 32-37 40 CHAUFFIN J laquoLes tuiles gallo-romaines du BasDauphineacuteraquo CNRS Gallia XIV 1956 81-88
Imbrex
Tegula
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
31
pels dos costats meacutes allargats amb encaixos que permetien que una teula descanseacutes
sobre lrsquoaltra i quedeacutes ben falcada
Logravegicament aquestes peces tan grans aiumlllaven molt beacute la vivenda de lrsquoaigua de pluja i
segons com estigueacutes dissenyada la teulada la dirigien o beacute cap a algun impluvium o beacute
cap a lrsquoexterior de lrsquoedifici
523 Caracteriacutestiques i mides
Els oriacutegens drsquoaquests elements constructius que es feien servir en les cobertes de les
teulades els trobem en el moacuten grec De fet molts temples grecs estaven coberts amb
grans teules del tipus tegula sovint de marbre combinades amb teules imbrices les
quals tenien forma diegravedrica conegudes tambeacute com a corinthiaces perquegrave sembla que
va ser a Corint on es van utilitzar per primera vegada Despreacutes es van afegir les imbrices
lacograveniques que ja eren semiciliacutendriques o semitroncocograveniques41
Drsquoaltra banda cal destacar les marques de produccioacute En el cas de les dues teules que
srsquohan conservat iacutentegres observem tres traccedilos amb forma de ldquoNrdquo fets al voltant del
segell del terrisser el qual deixava una marca impresa mitjanccedilant un tampoacute que podia
ser metagravelmiddotlic o de fusta La marca drsquoaquest segell es troba en una zona visible a la part
plana de la teula
Marques visibles del segell de lrsquoartesagrave i la ldquoNrdquo
41 DAREMBERG CH I SAGLIO E Dictionnaire des antiquiteacutes grecques et romaines s v laquoTegularaquo Pariacutes
Hachette 1877-1919 Versioacute digital drsquoaquesta obra Universidad de Toulouse-Le Mirail httpdagruniv-tlse2fr
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
32
Les mides de les teules tipus tegula variaven una mica drsquouna zona a una altra ja que
no hi havia una mida estagravendard fixada perograve en general oscilmiddotlaven al voltant dels dos
peus romans (bipedalis) segons indica Vitruvi42 eacutes a dir uns 60 cm aproximadament
pel costat meacutes gran i drsquoun peu i mig uns 45 cm pel costat meacutes petit
Les mides de les imbrices por la seva banda feien 40 cm de llarg 12 cm drsquoample per
la banda meacutes estreta 17 cm drsquoample per la banda amb la curvatura meacutes ampla i 19 cm
de gruix
El pes drsquouna tegula en cru estava al voltant de 12 kg i un cop cuita al voltant de 7 kg
en canvi una imbrex en cru pesava uns 6 kg i despreacutes de la coccioacute uns 35 kg De tot
plegat podem deduir que els sostres havien drsquoaguantar un pes considerable
aproximadament uns 35 kgm2 calculant que per cada m2 calia ben beacute 4 tegulae i 2
imbrices
Pel que fa a les mides drsquoaquestes dues teules coincideixen forccedila amb la bipedalis
descrita per Vitruvi
Teula 1
-Estat sencera perograve amb una esquerda central que parteix la teula en dues parts
Disposa drsquoencaixos en els quatre extrems
-Llargada 62 cm
-Amplada 47 cm (incloses les revores i els encaixos)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Amplada de la revora 25 cm (la part meacutes estreta) 4 cm (la part meacutes ampla)
-Pes 8 kg aprox
-Gruix de la base 2 cm
42 VITRUVI POLmiddotLIOacute De architectura libri VII editor F Krohn Leipzig Teubner 1912 Versioacute digital
en Perseus Project
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
33
Teula 2
-Estat sencera perograve amb dues esquerdes que parteix la teula en tres trossos
-Llargada 62 cm
-Amplada 47 cm (incloses les revores i els encaixos)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Amplada de la revora 25 cm (la part meacutes estreta) 4 cm (la part meacutes ampla)
-Pes 8 kg aprox
-Gruix de la base 2 cm
Teula 3
-Estat fragmentari Correspon a lrsquoencaix de la banda dreta part inferior de la teula
-Dimensions 27 cm x 21 cm x 165 cm
-Amplada de la revora 25 cm (part meacutes estreta) i 3 cm (part meacutes ampla)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Encaix 8 cm
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
34
-Gruix de la base 2 cm
Teula 4
-Estat fragmentari Correspon a lrsquoencaix de la banda esquerra part superior de la teula
-Dimensions 20 cm x 19 cm x 9 cm
-Amplada revora 3 cm (part meacutes estreta) i 4 cm (part meacutes ampla)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Encaix 8 cm
-Gruix de la base 2 cm
Teula 5
-Estat fragmentari Correspon al lateral de la banda dreta
Dimensions 33 cm x 175 cm x 125 cm x 17 cm
Amplada revora 3 cm (part meacutes estreta) i 4 cm (part meacutes ampla)
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
35
Alccedilada de la revora 3 cm
Encaix 8 cm
Gruix de la base 2 cm
Teula 6
-Estat fragmentari Correspon al lateral dret de la part central de la teula
-Dimensions 46 cm x 25 cm x 31 cm
-Amplada revora 2 cm (part meacutes estreta) i 4 cm (part meacutes ampla)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Gruix de la base 2 cm
524 La manufactura
La fabricacioacute dels materials de construccioacute principalment teules i maons requeria la
presegravencia de forns forccedila especiacutefics de manera que resultava molt meacutes pragravectic i barat
construir el forn on es trobava lrsquoargiler o molt a prop seu meacutes que no pas construir-lo
en el lloc on srsquohavia drsquoaixecar la construccioacute
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
36
Els forns on es podien aconseguir temperatures molt elevades funcionaven amb molta
quantitat de llenya la qual cosa significa que aquesta mategraveria primera havia de trobar-
se molt a prop eacutes a dir calia tenir proper algun bosc o disposar drsquoun sistema de
transport de llenya que assegureacutes un subministrament constant
En aquests tallers el treball estava molt repartit de manera que cadascuacute tenia assignada
una tasca Hi havia els llenyataires que srsquoencarregaven de tallar i subministrar la llenya
adient els teulers professionals que tenien la funcioacute de preparar les teules i els maons
enfornar-los i courersquols i els fusters especialitzats en la construccioacute de sostres En la
majoria drsquoocasions perograve aquest treball estava en mans drsquoesclaus
Un cop les peces drsquoargila havien sortit ja cuites del forn adquirien les qualitats progravepies
de la ceragravemica Durant el proceacutes de coccioacute perograve calia que el forn arribeacutes a temperatures
molt altes entre els 900ordm i 1100ordm C El forn meacutes emprat pels romans va ser lrsquoanomenat
forn de graella Es tracta drsquoun forn amb dues cagravemeres de tir vertical en quegrave la caldera
estagrave separada de la cambra de coccioacute per una estructura sogravelida realitzada en obra que
es coneix com a graella Els forns de graella podien tenir planta circular ovalada o
rectangular43
Per tal de sustentar la graella es construiumlen arcs de mig punt o apuntats normalment
fets de maons i mitjanccedilant un gran pilar situat a la part inferior a la cambra de
combustioacute srsquoaconseguia lrsquoestabilitat de la graella
Ara per ara al jaciment dels Serdans no srsquoha descobert cap indici sobre la possible
ubicacioacute drsquoun forn Podria ser que una part la meacutes superficial hagueacutes estat arrassada
al llarg dels segles amb el reaprofitament habitual del material i que la zona de
combustioacute com que generalment es trobava sota terra encara resti amagada i coberta
per la terra dels camps de conreu
Pel que fa a les teules imbrices les fabricaven mitjanccedilant un motlle trapezoidal de fusta
srsquohi posava la massa drsquoargila i a continuacioacute es passava una fusta per enrasar beacute tot el
motlle Tot seguit se li donava la forma corva amb lrsquoajuda drsquoun altre motlle corvat En
43 DAREMBERG CH I SAGLIO E cit s v laquoFurnusraquo
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
37
canvi les teules tegulae srsquoobtenien amb lrsquoajuda drsquoun sol motlle que ja comptava amb
les revores i els encaixos corresponents44
Fabricacioacute drsquouna tegula
525 La construccioacute drsquouna teulada romana
Normalment els romans construiumlen les cobertes de les cases amb bigues de fusta que
situaven paralmiddotlelament a la distagravencia convenient Al seu torn les bigues descansaven
sobre una jagravessera una gran biga situada al carener Per sota de les bigues hi havia una
estructura de fusta anomenada cintra que les reforccedilava
Les teules descansaven sobre taulons de fusta o directament sobre les bigues a les quals
de vegades es fixaven mitjanccedilant claus Les teules es juxtaposaven per la banda on les
revores eren meacutes grans de manera que la part meacutes gruixuda srsquoorientava aiguumles avall i
se superposava a lrsquoextrem contrari de la teula inferior els encaixos dels extrems
facilitaven lrsquoensamblatge A mesura que srsquoanaven colmiddotlocant les tegulae les juntes que
quedaven entre la revora drsquouna teula i la de lrsquoaltra es cobrien amb imbrices amb un
diagravemetre suficient per abastar les juntes de les peces rectangulars Aquestes mateixes
teules perograve de mida una mica meacutes gran es colmiddotlocaven al cavalloacute superior de la teulada
44 httpwwwacademiaedu3192209Materiales_Latericios_Romanos_aplicados_a_la_construccioacuten
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
38
per cobrir la separacioacute que quedava entre les teules de la part superior dels rius que
donaven a un vessant i a lrsquoaltre si era el cas que la teulada era a dos vessants45
Cada filera de tegulae formava un canal o riu que evacuava les aiguumles de la pluja cap a
lrsquoexterior
Esglaonament de les teules
Reproduccioacute drsquouna teulada romana Museacutee Archeacuteologique Palais Rohan Estrasburg Foto H Graciagrave
45 DAREMBERG CH I SAGLIO E cit s v laquoTectumraquo
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
39
53 EL DOLI
531 Descripcioacute de la seva troballa i estat de conservacioacute
La peccedila de ceragravemica que tractarem a continuacioacute la va trobar el 2014 el senyor Joan
Valentiacute Royo veiacute drsquoAlfara de Carles mentre passejava per lrsquoindret del jaciment
Concretament el lloc de la troballa se situa a la banda esquerra en direccioacute a Alfara de
Carles a tocar del marge de pedra seca i molt a prop del punt on hi ha les restes dels
dos murs
En aquests moments es troba dipositada al Museu drsquoAlfara de Carles Segurament es
tracta drsquoun fragment de doli del llatiacute dolium lsquogerra tenallarsquo que pel gruix que presenta
devia tenir unes parets i unes mides considerables En concret sembla que correspon a
un fragment de la part superior de la boca
532 Tipologia i datacioacute
A diferegravencia de les classificacions drsquoaltres grups ceragravemics la tendegravencia meacutes
generalitzada entre els investigadors actuals no eacutes establir tipologies de dolia en funcioacute
de la cronologia sinoacute de la forma de les seves revores perquegrave les peces que han
perviscut ho han fet en un estat forccedila fragmentari i les parets drsquoaquests recipients
ofereixen molt poca informacioacute Evidentment nomeacutes les peces completes permeten
obtenir dades importants a tenir en compte com ara les mides i la capacitat46
Per la forma de la revora de la boca eacutes evident que la peccedila a la qual pertanyia el
fragment devia tenir un coll forccedila pla
46 SALIDO DOMIacuteNGUEZ J Los dolia en Hispania caracterizacioacuten funcionalidad y tipologia Manual
de ceragravemica romana III Madrid Museo Arqueoloacutegico Regional de la Comunidad de Madrid 2017 250
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
40
Seccioacute del coll i la boca del doli
Pel que fa a la datacioacute cal assignar-li una cronologia que oscilmiddotla entre els segles II-IV
igual que la resta del material que fins ara srsquoha trobat in situ
533 Caracteriacutestiques i mides
De lrsquoobservacioacute drsquoaquest fragment es dedueix la simplicitat i la poca cura amb quegrave va
ser elaborada la peccedila per exemple la vora de la boca no teacute cap tipus de motllura eacutes
completament llisa com si fos una continuacioacute de la resta del cos Amb la mateixa
pasta ceragravemica que es feien les teules i les antefixes es va elaborar aquest doli que tenia
un gruix de paret considerable aproximadament uns 3 cm
La pasta drsquoaquest tipus de recipient estava poc depurada Srsquohi pot veure una gran
quantitat de desgreixants que srsquoafegien per tal drsquoassegurar la resistegravencia necessagraveria en
un objecte drsquoaquestes mides
A la cara interior srsquoaprecien encara les liacutenies del torn i les ditades que el terrisser va
deixar quan volia rectificar el coll del doli
Detall de les ditades del terrisser i marques del torn
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
41
Pel que fa a lrsquoexterior el fragment no dona cap informacioacute sobre si disposava o no de
nanses
La fabricacioacute de dolia amb torn limitava forccedila les mides que podien tenir eacutes a dir no
era possible crear peces molt grans per les limitacions drsquoaquesta tegravecnica perograve siacute que
podien arribar a tenir unes dimensions considerables si lrsquoartesagrave era hagravebil Fent un cagravelcul
aproximat a partir del fragment conservat que mesura 14 cm a la part corresponent a
la boca i 21cm de llargada la peccedila sencera amb forma ovoide i base plana segurament
tenia una boca amb un diagravemetre que mesurava entre 30 i 35 cm i amb una alccedilada entre
90 i 100 cm la part meacutes ampla de la panxa devia mesurar tambeacute entre 90 i 100 cm de
diagravemetre i la base devia tenir un diagravemetre similar al de la boca Pel que fa al pes devia
oscilmiddotlar entre 30 i 35 kg amb capacitat per a uns 800 litres
Reconstruccioacute hipotegravetica del doli
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
42
En la cara interior el fragment no presenta cap indici que el recipient quan estava
sencer srsquohagueacutes utilitzat per guardar-hi algun producte
Com que aquests recipients pesaven molt no eren fagravecil de traginar tot i aixiacute es feien
servir tambeacute com a contenidors per al transport de productes tant per terra com per
mar47 Per tot plegat pensem que la peccedila a la qual pertany aquest fragment es deuria
fabricar per a uacutes propi dels que formaven part de lrsquoestabliment
Els dolis disposaven de tapes (opercula) generalment fabricades amb ceragravemica que
podien tenir o no nanses Ara beacute majoritagraveriament es feien servir tapes de fusta la qual
cosa explica que se nrsquohagin trobat molt poques en les excavacions
534 Uacutes i manufactura
El doli doncs era un recipient de ceragravemica de grans dimensions semblant a una gerra
La seva grandagraveria era realment excepcional Tenia la panxa molt ampla i la boca
presentava una obertura que variava molt drsquoun model a un altre eacutes a dir hi havia
exemplars amb la boca tancada i nrsquohi havia amb la boca ampla En el moacuten antic es feia
servir per emmagatzemar-hi liacutequids (vi i oli) o sogravelids (gra llegums etc) durant un
periacuteode llarg de temps
Cal destacar que lrsquouacutes de dolia en els establiments rurals romans demostra un canvi
important en la manera drsquoexplotar i aprofitar els recursos agraris ja que permet
gestionar emmagatzemar i comercialitzar tant els productes drsquoautoconsum com els
excedents drsquouna manera totalment diferent de com srsquohavia fet abans de lrsquoocupacioacute
romana48
En general els dolia els fabricaven in situ terrissaires itinerants o professionals que
treballaven en tallers que estaven especialitzats en la produccioacute de ceragravemica per a
lrsquoarquitectura destinada als establiments rurals Es feien servir en llocs de produccioacute
com ara granges o explotacions agragraveries i en punts de venda com per exemple tavernes
47 Shan descobert restes de vaixells mercants romans amb dues o tres files de dolis al llarg de la quilla
falcats per evitar el seu desplaccedilament que servien com a contenidors fixos per al transport de vi Per a
meacutes informacioacute vegeu SALIDO DOMIacuteNGUEZ J cit 277 48 SALIDO DOMIacuteNGUEZ J cit 258
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
43
i magatzems urbans Els dolis tambeacute sutilitzaven en els teatres ja que per les seves
bones qualitats acuacutestiques permetien crear efectes sonors49
Els dos megravetodes demmagatzemar els dolis eren o beacute mantenir-los mig enterrats en el
sogravel o beacute dempeus sota sostre A diferegravencia de lagravemfora el doli no es considerava un
accessori a vendre juntament amb la mercaderia que contenia sinoacute que era simplement
un contenidor per emmagatzemar o transportar productes
Dolium del Museo Arqueoloacutegico de Sevilla nordm inv REP1998156 de procedegravencia desconeguda (Fotografia J
Salido)
La fabricacioacute dels dolis era realment complexa ja que el torn nomeacutes es podia utilitzar
en peces petites o mitjanes de manera que quan es tractava de recipients molt grans
lrsquoartesagrave els havia de fer a magrave comenccedilant des de terra i sempre en un ambient caldejat
La tegravecnica utilitzada era la del tramat eacutes a dir a partir de la base el terrissaire amb les
seves mans la paleta i la massa anava afegint rotlles drsquoargila pregraveviament preparats
els moldejava i els anava ajuntant per trams fins que el cos del recipient arribava a
lrsquoalccedilada desitjada Un cop acabada la peccedila calia deixar-la assecar sota cobert fins que
perdeacutes la humitat A continuacioacute despreacutes de deixar-la a lrsquoaire lliure perquegrave srsquoacabeacutes
drsquoassecar al sol lrsquoentraven al forn50
Eacutes evident que la fabricacioacute drsquoaquest tipus de recipient no era fagravecil ni barata ja que
requeria magrave drsquoobra especialitzada Aixograve justifica que no hi haguessin produccions
49 httpscawikipediaorgwikiDoliUacutes_i_finalitat 50
SALIDO DOMIacuteNGUEZ J cit 246
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
44
massives i que normalment es limitessin a lrsquoagravembit local ja que el pes les dimensions i
la relativa fragilitat dificultaven molt el seu transport
54 LrsquoANTEFIXA
541 Descripcioacute de la troballa i estat de conservacioacute
Fins a principis de la degravecada dels vuitanta a la banda dreta on es troba el jaciment dels
Serdans en direccioacute a Alfara de Carles hi havia un bancal que estava plantat drsquooliveres
centenagraveries Tanmateix entre el 1983 i el 1984 el propietari drsquoaleshores va decidir
arrencar-les amb lrsquoobjectiu de plantar-hi ametllers Amb pocs dies maquinagraveria pesada
va arrencar les oliveres senceres tot deixant uns esvorancs enormes i profunds de 3 o
4 m drsquoamplada per 1 m de profunditat aproximadament
En veure que havien remogut la terra i a forccedila profunditat el meu pare que ja tenia
coneixent de lrsquoexistegravencia del jaciment va decidir fer-hi una vista Tombant pel bancal
va poder observar que en la majoria drsquoesvorancs hi havia forccedila quantitat de trossos
grans de teules romanes alguns dels quals va poder recollir abans que srsquoiniciessin els
treballs de replantament En un dels esvorancs perograve va observar que sobresortia un
tros de terracota que semblava tenir una forma molt peculiar De seguida va baixar fins
al fons de lrsquoesvoranc i va anar retirant la terra que cobria aquella peccedila que li havia cridat
lrsquoatencioacute Al cap drsquouna estona va poder desenterrar-la completament i vet aquiacute la gran
sorpresa que va tenir en veure que es tractava drsquouna antefixa51
Pel que fa al seu estat de conservacioacute cal dir que es troba en molt bones condicions
gairebeacute sencera a excepcioacute de lrsquoextrem dret que ha perdut una part de la revora
542 Tipologia i datacioacute
Lrsquooriacutegen drsquoaquest element decoratiu el trobem en el moacuten grec Lrsquoarquitectura grega
utilitzava antefixes esculpides en pedra que representaven motius o grups de certa
complexitat Plini el Vell52 diu que va ser el terrisser Butades de Corint el primer a
51 Per a la descripcioacute drsquoaquesta troballa ens hem basat en la informacioacute facilitada pel meu pare Guillem
Graciagrave i la sra Maria Glograveria Sabateacute propietagraveria actual de la finca 52 PLINI NH XXXV 57 Edicioacute de Karl Friedrich Theodor Mayhoff Leipzig Teubner 1906
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
45
elaborar peces de ceragravemica per substituir les de pedra Pel que fa a lrsquoarquitectura
romana sembla que lrsquouacutes de les antefixes hi va arribar a traveacutes dels etruscos
Antefixa eacutes una paraula que deriva del llatiacute antefixum laquoobjecte que es fixa a la part del
davantraquo53 Amb aquest terme els romans designaven un ornament arquitectogravenic sovint
amb forma triangular que es colmiddotlocava verticalment a lrsquoextrem inferior de la filera de
teules tipus imbrex En la cara exterior la que quedava a la vista solien tenir
representacions de caps humans animals fabulosos motius florals etc en canvi la part
posterior srsquounia a les teules imbrices abans de la coccioacute la qual cosa vol dir que hi
havia imbrices sense antefixa i drsquoaltres amb antefixa les que donaven al voladiacutes de la
cornisa
Pel que fa a la cronologia de lrsquoantefixa dels Serdans cal situar-la entre els segles II-IV
543 Caracteriacutestiques i mides
Lrsquoantefixa dels Serdans eacutes de terracota estagrave feta amb pasta argilosa atapeiumlda de
desgreixants com les teules i el fragment de doli estudiats anteriorment La seva forma
eacutes triangular i per a la seva fabricacioacute es va utilitzar un motlle perograve tot i aixiacute quan
srsquoextreia la peccedila del motlle calia fer-li diversos retocs a magrave principalment en els detalls
meacutes petits Aixiacute per exemple es deurien repassar a magrave les vuit fulles o logravebuls de la
palmeta recargolades cap a lrsquointerior a excepcioacute de les dues de lrsquoextrem superior on
srsquoaprecia una clara asimetria entre la banda esquerra i la dreta i els detalls de lrsquoenorme
cabellera del que sembla ser un eacutesser mitologravegic amb aparenccedila animal Igualment per
53 DAREMBERG CH i SAGLIO E cit s v laquoAntefixaraquo
antefixa
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
46
la banda del darrere encara srsquoaprecien les ditades que va deixar-hi el terrisser durant el
treball de compactar lrsquoargila en el motlle i unir lrsquoantefixa amb la teula imbrex
-Estat sencera Nomeacutes li falta un petit fragment de la banda inferior dreta
-Alccedilada 215 cm
-Amplada 18 cm
-Gruix 2 cm
-Pes 1 kg
Hem de pensar que aquest gruix era semblant al de les teules imbrices ja que totes dues
peces com hem explicat srsquounien per formar-ne una de sola
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
47
544 Funcioacute i motius decoratius
Les terracotes arquitectograveniques servien per decorar la part externa dels edificis54 La
tipologia de la decoracioacute eacutes molt diversa elements vegetals estilitzats palmetes caps
de Medusa magravescares teatrals cares femenines i qualsevol motiu que es pogueacutes adaptar
a la forma de lrsquoantefixa Normalment els motius iconogragravefics responen a les imatges de
moda de cada egravepoca motius religiosos poliacutetics o simplement estegravetics
Lrsquoantefixa dels Serdans teacute una decoracioacute doble o combinada eacutes a dir a la part superior
podem apreciar una palmeta i a la part inferior una figura que representa el cap drsquouna
Gorgona perograve amb un rostre que teacute les faccions i els trets propis de la cara i el cap drsquoun
lleoacute Val a dir que la presegravencia drsquoaquest monstre femeniacute de la mitologia grega en moltes
antefixes srsquoexplica perquegrave se li atribuiumlen virtuts apotropaiques per aixograve sovint es
representava amb la llengua fora ja que amb aquest posat es creia que allunyava els
mals esperits i els malvats un tret que ja es pot veure en les primeres creacions que
daten del segle VI aC55
El seu extraordinari poder capaccedil de petrificar qualsevol que intenteacutes mirar-la i les
seves virtuts protectores justifiquen que la seva imatge amb un cap que tenia serps en
lloc de cabells aparegui en les teulades de cases i temples
54 CRESPO ROS MS laquoUna terracota arquitectogravenica encontrada en el alfar de la Maja (Calahorra La
Rioja)raquo Kalakoricos 2 1997 275 55 LOacutePEZ CABALLERO J M laquoMedusa y medusas en Extremaduraraquo Revista de Estudios Extrementildeos
2016 tomo LXXII nuacutemero II 1310
Detall de la palmeta i del cap de la Gorgona de lrsquoantefixa dels Serdans Segles II-IV
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
48
545 La manufactura
La tegravecnica que es feia servir en la fabricacioacute de les antefixes seguia un procediment
que tenia diferents fases56
a) Creacioacute de lrsquoarquetip
Per tal drsquoelaborar una antefixa el primer que feien els artesans era crear normalment
amb argila un arquetip a magrave partint drsquouna idea original inspirada en la iconografia
predominant del moment Tambeacute era possible fer una copia drsquouna altra peccedila que ja
existia aleshores es creava un motlle i srsquoobtenia un prototip de segona generacioacute que
acostumava a ser una mica meacutes petit que lrsquooriginal
b) Elaboracioacute del motlle
Un cop srsquohavia creat lrsquoarquetip el pas seguumlent era courersquol o deixar-lo en cru en funcioacute
del tipus de motlles que es volguessin obtenir Nrsquohi havia de dos tipus el de ceragravemica
que era el meacutes habitual i el de creta (escaiola) que nomeacutes srsquoutilitzava per fer figures
de terracota de gran qualitat El motlle fet a partir de lrsquoarquetip o el prototip tenia un
aspecte de valva eacutes a dir representava el negatiu de la peccedila on lrsquoartesagrave encaixava un
bloc drsquoargila tova i feia pressioacute fins que lrsquoomplia completament sense que quedessin
bombolles
c) Reproduccioacute o estampillat
Per reproduir les antefixes mitjanccedilant motlles srsquoutilitzava la tegravecnica de lrsquoestampillat
que consistia a cobrir tot el motlle amb argila formant una capa uniforme Era important
calcular pregraveviament la quantitat drsquoargila que srsquohavia drsquoutilitzar ja que si lrsquoartesagrave feia
curt no en podia afegir meacutes perquegrave aixograve originava una junta que no nomeacutes deixava una
56 Per a la descripcioacute drsquoaquestes fases hem pres com a referegravencia lrsquoarticle de RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa
antigua manufactura de terracotas hispanorromanas (s I aC-s II dC)raquo Revista de Arqueologiacutea 194
1997 36-43
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
49
marca sinoacute que tambeacute era un punt degravebil per on la peccedila es podia fracturar Lrsquoartesagrave feia
pressioacute sobre lrsquoargila desplaccedilant-la des del centre cap als costats Lrsquouacutes drsquoaquesta tegravecnica
es pot observar en les ditades que deixava a la part posterior de lrsquoantefixa resultat de
la pressioacute que feia amb els seus dits per a encaixar lrsquoargila dintre del motlle
Ditades de lrsquoartesagrave a la part posterior de lrsquoantefixa
d) Assecament a lrsquoaire lliure
Quan lrsquoantefixa ja estava acabada srsquohavia drsquoassecar durant un temps a lrsquoaire lliure
Primer es deixava que la peccedila srsquoaneacutes deshidratant dintre del motlle on encara es
trobava de manera que lrsquoargila agafeacutes consistegravencia i es pogueacutes treure sense patir cap
deformacioacute Despreacutes les peces les deixaven en un lloc airejat i a lrsquoombra on no hi
toqueacutes directament el Sol ja que si no hagueacutes estat aixiacute lrsquoassecament hauria estat poc
homogeni eacutes a dir la capa superficial srsquohauria assecat massa i la meacutes profunda en
canvi hauria quedat tendra
El proceacutes drsquoassecament havia de ser molt lent sobretot en la primera fase ja que era
quan la peccedila tenia meacutes aigua i es podia trencar Tot seguit la peccedila srsquohavia de treure del
motlle i romandre en una superficie tova com ara un tros de tela o fusta que permeteacutes
un assecatge gradual
e) Retocs i unioacute de peces
Aixiacute que lrsquoargila aconseguia la duresa del cuir lrsquoartesagrave repassava la peccedila retocava els
detalls que no haguessin sortit beacute o que srsquohaguessin deteriorat durant el moment de
desemmotllar i allisava la part posterior amb les mans o una espagravetula per tal de poder
unir lrsquoantefixa amb la teula imbrex Un cop retocada la peccedila i allisada la zona de
contacte passava a unir-la amb la imbrex de la manera seguumlent primer creava la
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
50
barbotina una mena drsquoargila pastosa que servia com a pegament feta amb productes
minerals que proporcionaven meacutes adheregravencia a lrsquoargila segon aplicava la barbotina
entre les peces que havia drsquounir lrsquoantefixa i la imbrex finalment a fi de reforccedilar la
unioacute elaborava un cordoacute drsquoargila que lrsquoaplicava per sobre i per sota de la unioacute de les
peces57 A partir drsquoaquest moment ja es podia passar a la fase de cuita
Cordoacute drsquoargila que unia lrsquoantefixa amb la imbrex
f) Cuita i aplicacioacute drsquoun fons
Per a la cuita de les antefixes ja unides a les imbrices calia dur a terme dues
fornades successives en la primera la temperatura del forn estava entre 600ordm i
1000ordm C i les peces hi entraven sense cap berniacutes Quan ja estaven cuites lrsquoartesagrave
els aplicava un fons normalment blanc58 ja que srsquoelaborava amb una base de calccedil i
ogravexid de plom que feia la funcioacute drsquoadherent per tal que la capa de calccedil es fixeacutes a
lrsquoargila un cop dins al forn
Restes molt tegravenues de la capa de calccedil
57 RAMOS SAacuteINZ M L laquoProceso de fabricacioacuten de las antefijas en eacutepoca romana el caso de la Hispania
Citeriorraquo XXII Congreso Nacional de Arqueologiacutea Vigo vol I 1993 439 58 RAMOS SAacuteINZ M L Las terracotas arquitectoacutenicas de la Hispania romana la Tarraconense
Monografias de Arquitectura Romana nuacutem 31 32 Ed Universidad Autoacutenoma de Madrid 1996 55-
57
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
51
Aquest fons servia per a tapar els porus de lrsquoargila donar duresa i impermeabilitat i
preparar les peces per a la seva posterior coloracioacute Aixograve vol dir que totes les antefixes
tenien policromia encara que els colors no srsquohan conservat pragravecticament en cap
exemplar de la Hispagravenia romana perquegrave no eren colors ceragravemics eacutes a dir no es coiumlen
amb la peccedila sinoacute que es pintaven despreacutes i per aquest motiu lrsquoadheregravencia a la
superfiacutecie no era massa bona
Despreacutes drsquoaplicar el fons venia la segona cuita que es feia a una temperatura inferior
als 600ordm C per a evitar que lrsquoogravexid de plom es volatilitzeacutes i la calccedil perdeacutes adheregravencia
g) La policromia
La policromia consistia a donar color a la superficie de lrsquoantefixa i representava lrsquouacuteltima
fase abans drsquoentrar al circuit comercial Els colors meacutes habituals solien ser de tonalitat
forta vermells blaus verds grocs etc perograve no srsquohan conservat perquegrave no eren colors
ceragravemics
Eacutes probable que el procediment utilitzat per a fixar els colors fos la tegravecnica anomenada
encagraveustica que consistia a treballar els colors amb cera liacutequida la qual feia la funcioacute
drsquoaglutinant dels pigments
546 Comparacioacute amb altres antefixes trobades a les Terres de lrsquoEbre
Les antefixes tot i ser de terracota sempre han estat elements decoratius molt fragravegils
principalment pel lloc que ocupaven en les teulades dels edificis raoacute per la qual no sersquon
troben amb massa frequumlegravencia en les excavacions i si sersquon troben acostumen a estar en
estat fragmentari La seva presegravencia no nomeacutes en la nova urbanitzacioacute i
monumentalitzacioacute que va experimentar Dertosa sobretot a partir de finals del segle I
sinoacute tambeacute en el paisatge de les vilmiddotles que es van anar aixecant en les terrasses properes
a lrsquoEbre formava part drsquouna nova estegravetica que posava lrsquoart al servei de lrsquoarquitectura
Aquests petits detalls ornamentals de les teulades amb la seva iconografia i el seu
simbolisme tambeacute formaven part drsquouna nova manera drsquoentrendre la ciutat i el territori
del seu voltant en definitiva eren una manifestacioacute meacutes del proceacutes de romanitzacioacute59
59 ABASCAL J M CEBRIAacuteN R CANO T laquoAntefijas romanas de Segogravebriga (Hispania Citerior)raquo
AnMurcia 16 2000 130
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
52
Desgraciadament a la zona de les Terres de lrsquoEbre srsquohan localitzat molt poques
antefixes Al Museu de Tortosa sersquon conserven dues datades entre finals del segle I aC
i principis del segle I dC que procedeixen del nucli urbagrave de lrsquoAmpolla60 (Baix Ebre)
Van ser trobades a principis del segle XX en els baixos drsquouna casa drsquoaquesta poblacioacute
durant unes obres de reforma Per les notiacutecies que ens han arribat eacutes probable que
nrsquohaguessin aparegut meacutes perograve nomeacutes srsquohan conservat aquestes dues que lrsquoarquitecte
Joan Abril srsquoencarregagrave de guardar i lliurar a lrsquoantic Museu Municipal de Tortosa del
qual en fou fundador Pel que fa a les caracteriacutestiques morfologravegiques soacuten emmotllades
i no tenen una forma tan triangular sinoacute meacutes aviat arrodonida en lrsquoextrem superior Les
dues presenten la imatge drsquouna dona sense cap altre element decoratiu Les cares de les
figures femenines estan molt desgastades En lrsquoantefixa B podem apreciar les restes de
la capa de calccedil que com hem explicat aplicaven abans de la pintura Pel que fa a la
pasta lrsquoantefixa A es va elaborar amb argila vermella mentre que la B teacute una tonalitat
meacutes marronosa Tant en un cas com en lrsquoaltre es pot apreciar la presegravencia de
desgreixants sobretot calcites
A B
Antefixes procedents del nucli urbagrave de lrsquoAmpolla Museu de Tortosa
Al Museu de les Terres de lrsquoEbre a Amposta es conserva tambeacute un fragment
drsquoantefixa emmotllada que devia tenir una forma meacutes triangular tot i que lrsquoextrem
superior estagrave una mica desgastat Procedeix del jaciment romagrave de la Carrova
(Amposta) Curiosament presenta una iconografia molt similar a la dels Serdans ja que
60 Alguns investigadors creuen que lactual Ampolla correspon a la mansio Tria Capita (Vas III de
Vicarello) que situada just a la vora de la Via Augusta era el primer punt de parada per als viatgers que
sortien de Dertosa cap a Tagraverraco Aquesta doble possibilitat de comunicacioacute tant per via terrestre
mitjanccedilant la Via Augusta com mariacutetima devien convertir-la en un punt estrategravegic del territori del
municipi de Dertosa a meacutes de ser un lloc on es devien desenvolupar activitats comercials Sobre la Via
Augusta a Catalunya i la mansio Tria Capita vegeu PALLIacute AGUILERA F La Via Augusta en Cataluntildea
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona 1985 159
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
53
es pot observar la part superior drsquouna palmeta amb els logravebuls recargolats cap a lrsquointerior
excepte els dos de lrsquoextrem superior Pel que fa a lrsquoargila eacutes de color vermell amb
poca quantitat de desgreixants del tipus de feldespats i calcites Tampoc no srsquoaprecien
fragments de mica La superfiacutecie estagrave molt esquerdada Cronologravegicament sembla
anterior a la dels Serdans i per la mida de les fulles de la palmeta no es pot descartar
que aquest motiu ocupeacutes tota la superfiacutecie de la peccedila
Fragment drsquoantefixa Museu de les Terres de lrsquoEbre Amposta
La iconografia drsquoaquesta peccedila trobada en un lloc proper a Amposta juntament amb la
dels Serdans al cor de les muntanyes dels Ports demostra que el motiu de la palmeta
estava forccedila arrelat en el territori ebrenc de manera que devia haver motlles diferents
perograve drsquoaspecte similar
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
54
6 CONCLUSIONS
Despreacutes drsquoestudiar el context geogragravefic i histograveric del jaciment romagrave dels Serdans i
analitzar les estructures murals que queden a la vista i el material que srsquohi ha trobat
podem arribar a una segraverie de conclusions que permetran decantar-nos per una de les
dues hipogravetesis que plantejagravevem al principi del treball
a) Les condicions geogragravefiques que proporcionen el barranc de la Conca la vall
Cervera i el barranc del Llop amb la seva abundagravencia de recursos naturals molts
diversos (fauna minerals manantials boscos etc) van jugar un paper molt
important a lrsquohora de triar la ubicacioacute de lrsquoestabliment dels Serdans de la mateixa
manera que tambeacute van influir en els assentaments que hi van dur a terme pobladors
anteriors ja sigui a la prehistograveria o durant el periacuteode ibegraveric i pobladors posteriors
des de lrsquoegravepoca medieval fins a principis del segle XX Eacutes evident doncs que si en
egravepoca romana els fundadors del jaciment dels Serdans buscaven principalment un
indret ben orientat ric en recursos naturals amb un punt drsquoaigua proper i amb
alguna via de comunicacioacute que connecteacutes amb la capital del territori Dertosa als
Serdans el van trobar
b) Davant el dilema inicial de si es tracta drsquouna vilmiddotla ruacutestica dedicada a lrsquoexplotacioacute
dels recursos naturals del lloc o si cal parlar drsquouna terrisseria especialitzada en
materials de construccioacute creiem que de moment la segona opcioacute cada vegada
agafa meacutes pes tot i que hauriacuteem de poder disposar drsquoinformacioacute complementagraveria
com per exemple una anagravelisi quiacutemica molt meacutes detallada de lrsquoargila i la pasta que
es va utilitzar en lrsquoelaboracioacute de les peces trobades per poder dir-ho amb total
seguretat Detectar la procedegravencia geologravegica de lrsquoargila de les peces trobades
ajudaria a determinar si es van produir realment in situ o si contragraveriament van
ser objecte de comerccedil eacutes a dir comprades en un altre lloc i drsquoaltra banda tambeacute
donaria informacioacute sobre les habilitats i els coneixements tegravecnics dels artesans
que hi van intervenir tipus de coccioacute desgreixants utilitzats etc
c) Amb tot si el resultat de lrsquoestudi de les peces demostreacutes que es tracta drsquoun material
procedent drsquouna altra zona voldria dir que estem davant una vilmiddotla ruacutestica que
devia comptar amb una agraverea residencial de la qual lrsquoantefixa en seria ara per ara
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
55
el testimoni meacutes evident i una altra agraverea dedicada als usos derivats dels treballs
agriacutecoles i forestals Eacutes cert que totes les evidegravencies porten a pensar que es tracta
drsquouna terrisseria perograve fins que no hi hagi una excavacioacute o una prospeccioacute no en
tindrem la certesa absoluta Per tant no podem descartar completament la
possibilitat que es tracti drsquouna vilmiddotla romana ruacutestica que despreacutes de ser
abandonada a banda del reaprofitament tradicional de materials per a altres
construccions srsquoaneacutes derruint amb el pas del temps de manera que la teulada
acabeacutes caient sobre les estances i ho cobriacutes tot aixograve explicaria que a nivell
superficial les teules siguin el material meacutes frequumlent
d) La cronologia drsquoaquest suposat centre terrisser lrsquohem de situar al Baix Imperi
entre els segles II i finals del IV Durant aquest temps de funcionament eacutes normal
que hi haguessin baixes entre els operaris la majoria dels quals per cert solien
ser esclaus que treballaven en condicions precagraveries Per tant aquests treballadors
devien disposar com passava en la majoria de vilmiddotles drsquoun espai destinat als
enterraments eacutes a dir una necrogravepolis que estaria situada a la part exterior del
recinte Desgraciadament la modificacioacute del traccedilat de lrsquoactual carretera TV-3422
va esborrar els pocs vestigis que en quedaven
e) La construccioacute drsquouna terrisseria a lrsquoindret dels Serdans eacutes forccedila versemblant ja
que alliacute mateix hi ha un argiler amb argila vermella de bona qualitat perograve amb
pocs desgreixants Aquest fet justificaria la necessitat de recoacuterrer a un altre argiler
el que es troba a un quilogravemetre del poble en el lloc conegut com a coll drsquoAlfara
molt meacutes ric en aquest tipus de minerals Drsquoaquests dos argilers doncs srsquohauria
pogut obtenir la mategraveria primera per a lrsquoelaboracioacute de la pasta amb quegrave
suposadament es van fabricar tots els materials de construccioacute que srsquohan anat
localitzant fins ara i que devien tenir com a destinacioacute Dertosa i les principals
vilmiddotles romanes de la zona
f) Eacutes evident que els treballs agriacutecoles que srsquohan realitzat durant segles en el lloc que
ocupava el centre terrisser dels Serdans han canviat molt el paisatge i alhora han
anat degradant les restes fins gairebeacute esborrar-ne lrsquoexistegravencia Ara beacute estem
convenccediluts que el topogravenim laquoAlfararaquo dorigen agraverab conserva encara el record
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
56
drsquoaquella teuleria En aquest sentit lrsquohistoriador tortosiacute E Bayerri61 creu que
laquoAlfararaquo proveacute drsquoal-fakhar que significa lsquoteuleriarsquo la qual cosa donaria a
entendre el que ja hem dit que en aquest lloc existia antigament algun establiment
dedicat a la fabricacioacute de teules en canvi Alcover-Moll62 considera que deriva
drsquoal-ḥārā lsquopoblet llogaretrsquo una opinioacute que tambeacute comparteix J Negre63 quan
parla dels poblats en altura que a lrsquoegravepoca medieval es van anar fundant en
diferents llocs dels Ports Personalment creiem que tant una teoria com lrsquoaltra
tenen la seva part de raoacute i estan ben justificades histograverica i geogragraveficament Ara
beacute despreacutes de fer una observacioacute del territori hem arribat a la conclusioacute que
aquest topogravenim agraverab procedeix dels primers pobladors del lloc i que agafa com a
referegravencia el centre terrisser romagrave dels Serdans Aquest seria un nou argument per
defensar la hipogravetesi que es tractava drsquoun centre rural especialitzat en la produccioacute
de ceragravemica principalment materials de construccioacute
Cap a principis del segle X quan es van establir els primers pobladors islagravemics
les ruiumlnes drsquoaquella teuleria romana encara devien ser visibles de la mateixa
manera que tambeacute devien ser molt evidents els argilers64 dels quals srsquohavia
alimentat de manera que tots tres llocs els argilers i la teuleria romana es van
convertir segurament en una referegravencia important des del punt de vista geogragravefic
Drsquoaltra banda tambeacute estagrave ben justificada la tesi que fa procedir laquoAlfararaquo drsquoal-
ḥārā lsquopoblet llogaretrsquo ja que en la seva fundacioacute es devia tractar drsquouna petita
agrupacioacute de famiacutelies que srsquohaurien establert en aquesta muntanya cap al segle X
despreacutes que ja havien tingut lloc els assentaments islagravemics de Carles i lrsquoUllal
Aquests pobladors devien ocupar poques cases perograve per tal defensar-se i
comunicar-se amb el lloc de Carles65 van construir una torre de planta quadrada
En conclusioacute doncs la nostra opinioacute eacutes que el topogravenim laquoAlfararaquo derivat de lrsquoagraverab
designava el lloc proper a lrsquoantiga teuleria romana dels Serdans per tractar-se
61 BAYERRI E Historia de Tortosa y su comarca vol VI impremta Algueroacute Tortosa 1954 451-452 62 ALCOVER MN A M-MOLL F DE B Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Palma de Mallorca Ed
Moll 1993 t I 478 63 NEGRE J De Dertosa cit 326 64 Es tracta de lrsquoargiler dels Serdans i el del coll drsquoAlfara anteriorment esmentats En lrsquoactualitat estan
enrunats sobretot el segon ja que tenia una gran profunditat i representava un perill per a la gent que
transitava per les proximitats 65 Vegeu Annex A
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
57
drsquouna construccioacute i drsquounes instalmiddotlacions prou importants perquegrave servissin de
referegravencia geogragravefica als que frequumlentaven aquests indrets majoritagraveriament
pobladors mossagraverabs que haurien preferit aixecar els seus habitatges en un indret
meacutes elevat a dalt del turoacute on es troba actualment el poble drsquoAlfara de Carles a
tocar del barranc del Llop abans que reaprofitar lrsquoespai que havia deixat
lrsquoassentament dels Serdans Drsquoaquesta manera podien controlar millor les terres
dels voltants i aixiacute sentir-se meacutes segurs
El poblat drsquoAlfara gaudia drsquouna posicioacute privilegiada i amb la seva torre defensiva
aixecada cap a finals del segle XI66 donava seguretat als seus habitants dedicats
bagravesicament a la ramaderia els treballs forestals i drsquoarrabassament dels terrenys i
els conreus agraris tant de secagrave com de regadiu tot i que el barranc del Llop no
era tan cabaloacutes com el de la Conca
Alfara i Carles van entrar a formar part drsquoun sistema defensiu complex que va
perdurar fins al segle XIV basat en lrsquoocupacioacute del territori per part de petits nuclis
de poblacioacute protegits per una torre o un castell i situats a la part alta de les
muntanyes en llocs estrategravegics que no nomeacutes servien per controlar lrsquoespai agrari
de les valls que conreaven sinoacute tambeacute per defensar els seus pobladors en cas de
necessitat Per tant es tractaria de dos poblats autosuficients gragravecies a
66 Des del segle XVIII aquesta torre fa les funcions de campanar de lrsquoesgleacutesia actual que fou comenccedilada el 1769 i acabada el 1790 La parrogravequia de tres naus va guardar fins a la guerra civil quan es van
cremar el retaule i les pintures de lrsquoesgleacutesia de Carles que havien estat traslladats a finals del segle XV
des de Carles a lrsquoantiga esgleacutesia de Sant Agustiacute drsquoAlfara la qual se situa sobre una petita elevacioacute enmig
del municipi des don es contempla tot el poble Actualment lrsquoestat de lrsquoantiga esgleacutesia de Sant Agustiacute
eacutes ruiumlnoacutes ja que nomeacutes queda un mur on hi ha una arcada de mig punt tapiada amb lrsquoarrencada de la
volta tambeacute srsquoaprecien alguna finestra i la porta drsquoentrada El monticle tambeacute eacutes conegut com a Fossar
Vell perquegrave el lloc va funcionar com a cementiri fins a principis del segle XIX De fet tant durant la
construccioacute de lantic dipogravesit daigua a principis del segle XX com en les obres drsquoacondicionament de
lrsquoentorn que srsquohi van fer el 2009 van aparegraveixer restes ogravessies humanes Superficialment tambeacute srsquohi han
trobat fragments de ceragravemica andalusina
El 1480 quan gairebeacute tots els pobladors de Carles ja srsquohavien instalmiddotlat a Alfara el bisbe de Tortosa va autoritzar el trasllat de la parrogravequia de Carles a Alfara amb el compromiacutes que havien drsquoaixecar una nova
esgleacutesia ja que fins aleshores a Alfara no nrsquohi havia i per aixograve el rector era rector de Carles i Alfara
Aixiacute mateix Sanccedil drsquoAsquera que actuava com a vicari general en absegravencia del bisbe Alfons drsquoAragoacute
va demanar com hem avanccedilat que traslladessin el retaule les pintures i lrsquoaltar de Carles a la nova
esgleacutesia una vegada la tinguessin acabada Per tant aquesta primera esgleacutesia drsquoAlfara es deuria construir
a partir de 1480 i va funcionar fins a finals del segle XVIII Registres de Cuacuteria 92 Vicariatus 1480-81
sf Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo)
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
58
lrsquoaprofitament dels recursos naturals perograve dependents de la ciutat de Tortosa
centre drsquoaquestes terres de frontera i complementaris quan es tractava de
controlar i defensar el territori
g) Tal com hem dit en lrsquoapartat dels objectius i tenint en compte lrsquointeregraves pel
jaciment dels Serdans que ha manifestat el senyor Joan Martiacutenez arqueograveleg
territorial dels Serveis Territorials de Cultura de les Terres de lrsquoEbre farem arribar
una cogravepia drsquoaquest treball a lrsquoAjuntament drsquoAlfara de Carles amb la intencioacute que
serveixi de base per iniciar tan aviat com es pugui els tragravemits necessaris de cara
a promoure una excavacioacute o almenys una primera prospeccioacute drsquoaquest jaciment
Per acabar mrsquoagradaria expressar quegrave mrsquoha aportat aquesta recerca personalment
Drsquoentrada mrsquoha permegraves saber quin eacutes el procediment per elaborar un treball que
requereix la consulta de moltes fonts drsquoinformacioacute Durant mesos he apregraves a extreure
dades de la bibliografia que he consultat i a saber interpretar-les Ara beacute el que meacutes
satisfaccioacute mrsquoha donat ha estat poder contextualitzar histograverica i geogragraveficament el
conjunt del jaciment ja que tant si fou un centre de produccioacute i explotacioacute agriacutecola
amb una part residencial com si fou un centre terrisser aquesta vilmiddotla romana va
esdevenir una eina molt important de romanitzacioacute que va servir per controlar el
territori drsquouna manera diferent de com ho havien fet els ibers segles abans i de com es
va fer durant lrsquoegravepoca medieval
Les dificultats que he anat trobant pel camiacute per exemple la identificacioacute i la datacioacute
del fragment del doli o tambeacute la interpretacioacute de les restes murals mrsquohan fet veure que
lrsquoarqueologia no eacutes com jo me la imaginava sinoacute molt meacutes complexa i desgraciadament
molt limitada de recursos econogravemics
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
59
7 AGRAIumlMENTS
Abans de posar fi a aquest treball mrsquoagradaria donar les gragravecies a totes aquelles
persones que durant la fase drsquoelaboracioacute mrsquohan ajudat en algun moment perquegrave pogueacutes
assolir amb egravexit la meva recerca En primer lloc agraeixo a la meva tutora Agnegraves
Cruanyes lrsquoesforccedil de revisar-lo lrsquointeregraves que ha demostrat per la seva evolucioacute i els
suggeriments que mrsquoha fet arribar amb lrsquoobjectiu de millorar-ne lrsquoestil i el contingut
en segon lloc al senyor Joan Martiacutenez arqueograveleg territorial dels Serveis Territorials de
Cultura de les Terres de lrsquoEbre per haver-me facilitat bibliografia per lrsquoentrevista que
em va concedir per donar-me el seu punt de vista sobre lrsquoenfocament del treball i
explicar-me amb tot detall el protocol que hi ha abans de realitzar una excavacioacute al
meu oncle Xavier Graciagrave per haver-me facilitat unes fotos dels plafons explicatius del
Museu drsquoAlfara de Carles abans que jo hi pogueacutes anar personalment a la senyora Maria
Glograveria Sabateacute per deixar-me fotografiar les dues teules tipus tegula que soacuten de la seva
propietat a lrsquoAjuntament drsquoAlfara de Carles i en especial a Joan Valentiacute Royo per
haver permegraves tenir acceacutes al fragment de doli i tambeacute per deixar-me consultar lrsquoArxiu
Municipal i visitar el Museu drsquoAlfara de Carles la qual cosa mrsquoha ajudat a poder
completar lrsquoannex A Tambeacute vull donar les gragravecies a la meva mare Nativitat Castejoacuten
pels agravenims que en tot moment mrsquoha donat i per ajudar-me a cercar informacioacute
Finalment tambeacute mrsquoagradaria destacar el suport del meu pare Guillem Graciagrave ja que
lrsquoelaboracioacute drsquoaquest treball segurament que no hauria estat possible sense els seus
constants agravenims els seus comentaris la seva ajuda principalment en les visites i els
desplaccedilaments que hem fet a museus i arxius les seves recomanacions bibliogragravefiques
i les seves explicacions relacionades amb el jaciment romagrave i el poblament al barranc de
la Conca durant el periacuteode medieval
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
60
BIBLIOGRAFIA WEBGRAFIA I ALTRES DOCUMENTS CONSULTATS
Bibliografia
ABASCAL J M CEBRIAacuteN R CANO T laquoAntefijas romanas de Segogravebriga (Hispania
Citerior)raquo AnMurcia 16 2000 121-131
ADAM J P La construction romaine Materiaux et techniques Pariacutes Picard 1984
ALCOVER MN A M-MOLL F DE B Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Palma de
Mallorca Ed Moll 1993
ARBELOA J M V laquoLiacutemits arqueologravegics a la configuracioacute del Delta de lEbre a
lantiguitatraquo Nous Colmiddotloquis I Tortosa 1997 9-28
ARCE J laquoVillae en el paisaje rural de Hispania romana durante la antiguumledad tardiacutearaquo
Anejos de AEspA 39 2006 9-15
BARCELOacute PERELLOacute M laquoAigua i assentaments andalusins entre Xerta i Amposta (s
VI-XII)raquo II Congreso de Arqueologiacutea Medieval Espantildeola Madrid Asociacioacuten
Espantildeola de Arqueologiacutea Medieval 1987 413-420
BAYERRI E Historia de Tortosa y su comarca 1933-1959
BREUIL H Les peintures rupestres scheacutematiques de la Peacuteninsule ibeacuterique IV Sud-est
et est de lEspagne Lagny impr E Grevin 1933
Catalunya Romagravenica vol XXVI Tortosa i Les Terres de lEbre La Llitera i el Baix
Cinca Barcelona Enciclopegravedia Catalana 1997 99-100
CHAUFFIN J laquoLes tuiles gallo-romaines du BasDauphineacuteraquo Gallia XIV CNRS Pariacutes
1956 81-88
CRESPO ROS MS laquoUna terracota arquitectogravenica encontrada en el alfar de la Maja
(Calahorra La Rioja)raquo Kalakoricos 2 1997 275-280
DAREMBERG CH i SAGLIO E Dictionnaire des antiquiteacutes grecques et romaines s v
laquoAntefixaraquo laquoFurnusraquo laquoTectumraquo i laquoTegularaquo Pariacutes Hachette 1877-1919 Versioacute
digital drsquoaquesta obra Universidad de Toulouse-Le Mirail httpdagruniv-tlse2fr
DURAND A Les paysages meacutedieacutevaux du Languedoc (Xe-XIIe siegravecles) Toulouse
Presses Universitaires du Mirail 1998 21-29
ERNOUT A i MEILLET A Dictionnaire eacutetymologique de la langue latine Histoire des
mots Pariacutes Klincksieck 1967
FOLLIERI M i altres laquoDesertification trends in Spain and Italy based on pollen
analysisraquo en BALABANIS P i altres International Conference on Mediterranean
Desertification Research results and policy implications Luxemburg European
Comission 2000 33-44
FONT RIUS J M Cartas de poblacioacuten y franquicia de Cataluntildea Madrid-Barcelona
CSIC 1969 doc 270
Gran geografia comarcal de Catalunya El Baix Ebre i el Montsiagrave nuacutem 13 Barcelona
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana 1984
GALIANA J M laquoLa Dioacutecesis de Tortosa a traveacutes de la visita pastoral del Obispo Otoacuten
de Moncada (1428-1429)raquo Estudis Castellonencs 10 2003-2005 518
GARCIacuteA RUBERT D i altres laquoLa vilmiddotla de la Carrova (Amposta Montsiagrave Catalunya) i
el poblament drsquoegravepoca romana a les terres de lrsquoEbreraquo Quaderns de Prehistograveria i
Arqueologia de Castelloacute 24 2004-2005 227-269
GIMENO T Aproximacioacuten histoacuterico-arqueoloacutegica a la Ilercavonia Desde la
iberizacioacuten hasta la romanizacioacuten tesi doctoral inegravedita Barcelona 1976
IGLESIAS J El fogatge de 1497 Barcelona Fundacioacute Salvador Vives i Casajuana
1991
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
61
JULIAgrave R i altres laquoOrigin and evolution of desertification in Mediterranean
environment in Spainraquo en P BALABANIS P i altres International Conference on
Mediterranean Desertification Research results and policy implications Luxemburg
European Comission 2000 67-76
LLORENS M del Mar i AQUILUEacute X laquoIlercavonia-Dertosa i les seves encunyacions
monetagraveriesraquo Barcelona Societat Catalana drsquoEstudis Numismagravetics 2001 24-34
LOacutePEZ CABALLERO J M laquoMedusa y medusas en Extremaduraraquo Revista de Estudios
Extrementildeos 2016 tomo LXXII nuacutemero II 1309-1322
MENCHOacuteN J laquoLes esteles funeragraveries discoidals de Carles conservades al Museu de
Tortosa (Baix Ebre) Nota preliminarraquo Nous Colmiddotloquis IV 2000 97-112
MIRA GUARDIOLA M A Cartago contra Roma Las guerres puacutenicas Madrid
ediciones Alderabaacuten 2000
MORENO EXPOacuteSITO I laquoIntervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment dels
Malladaretsraquo I Jornades drsquoArqueologia de les Terres de lrsquoEbre 6 i 7 de maig de 2016
Tortosa Serveis Territorials de Cultura de les Terres de lrsquoEbre 2 vol 2016 220-228
MUNtildeOZ SEBASTIAgrave J-H laquoEl permiacutes de trasllat de la parrogravequia de Carles a Alfara (any
1480)raquo Recerca 14 2012 257
NEGRE J De Dertosa a Ṭurṭūša Lrsquoextrem oriental drsquoal-Ṯagr al-Aˁlagrave en el context del
proceacutes drsquoislamitzacioacute drsquoal-Andalus Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona
2013 tesi doctoral
ORIHUELA A laquoLa casa andalusiacute un recorrido a traveacutes de su evolucioacutenraquo Artigrama
22 2007 302
RAMOS SAacuteINZ M L laquoProceso de fabricacioacuten de las antefijas en eacutepoca romana el caso
de la Hispania Citeriorraquo XXII Congreso Nacional de Arqueologiacutea Vigo vol I 1993
437-442
RAMOS SAacuteINZ M L laquoLas antefijas romanas de la Tarraconense tipos maacutes
representativosraquo XIV Congreso Internacional de Arqueologiacutea Claacutesica Tarragona
1994 344-346
RAMOS SAacuteINZ M L Las terracotas arquitectoacutenicas de la Hispania romana la
Tarraconense Monografias de Arquitectura Romana nuacutem 31 32 Ed Universidad
Autoacutenoma de Madrid 1996
RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa antigua manufactura de terracotas hispanorromanas (s I aC-
s II dC)raquo Revista de Arqueologiacutea 194 1997 36-43
RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa ceraacutemica de aplicacioacuten arquitectoacutenica desde eacutepoca
protoibeacuterica hasta eacutepoca visigoda (ssVII aC-VIII dC)raquo en La Ruta de la ceraacutemica
Castelloacute Ed Alicer 2000 32-37
RAMOS SAacuteINZ M L i CHINCOA GALLARDO C laquoLas antefijas del Museo Arqueoloacutegico
Nacionalraquo BMusArqNac XII 1994 51-76
REVILLA V Economia i poblament romagrave al curs inferior de lrsquoEbre la vilmiddotla de Casa
Blanca (Tortosa) Tarragona Diputacioacute Provincial de Tarragona 2003 133-146
RIERA S laquoCanvis ambientals i modelacioacute antrogravepica del territori entre lrsquoegravepoca ibegraverica
i lrsquoaltmedieval a Catalunya aportacions de la palinologiaraquo Cota Zero 20 2005 99-
107
RIERA S i PALET J M laquoAportaciones de la Palinologiacutea a la historia del paisaje
mediterraacuteneo estudio de los sistemas de terrazas en las Sierras Litorales Catalanas
desde la perspectiva de la Arqueologiacutea Ambiental y del Paisajeraquo en RIERA S i JULIAgrave
R Una aproximacioacute transdisciplinar a 8000 anys drsquohistograveria dels usos del sogravel
Barcelona Seminari drsquoEstudis i Recerques Prehistograveriques (Universitat de Barcelona)
2005 70-74
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
62
RIUS J Rationes Decimarum Hispaniae (1279-80) Vol I Barcelona CSIC 1946 168
i 174
RODRIacuteGUEZ TROBAJO E laquoProcedencia y uso de madera de pino silvestre y pino laricio
en edificios histoacutericos de Castilla y Andaluciacutearaquo Arqueologiacutea de la Arquitectura 5
2008 41
SALIDO DOMIacuteNGUEZ J Los dolia en Hispania caracterizacioacuten funcionalidad y
tipologia Manual de ceragravemica romana III Madrid Museo Arqueoloacutegico Regional de
la Comunidad de Madrid 2017
VIGIL R GARCIacuteA R CALA V RAMOS M L laquoEstudio mineraloacutegico y quiacutemico de
terracotas arquitectoacutenicas de eacutepoca romana de la Tarraconenseraquo La ciudad en el mundo
romano XIV Congreso Internacional de Arqueologiacutea Claacutesica Tarragona 1994 430-
431
VIRGILI A Diplomatari de la catedral de Tortosa (1193-1212) Barcelona Fundacioacute
Noguera 2001 437 441-443
Webgrafia
httpinvarqueculturagencatcat
httpseswikipediaorgwikiAlfara_(Tarragona)
httpseswikipediaorgwikiVilla_romana
httpseswikipediaorgwikiOpera_caementicia
httpwwwacademiaedu3192209Materiales_Latericios_Romanos_aplicados_a_la_
construccioacuten
httpscawikipediaorgwikiArgila
httpwwwperseustuftseduhopper
httpscawikipediaorgwikiDoliUacutes_i_finalitat
Altres fonts informatives
MORENO EXPOacuteSITO I Informe de la intervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment
dels Malladarets Partida de Masets Alfara de Carles (Baix Ebre) abril de 2014
NEGRE J Memograveria de les prospeccions arqueologravegiques a les terres de lEbre mem
nuacutem 10722 2013
SARRIAgrave BOSCOVICH E Els gravats medievals prop de la Cova Pintada (Alfara de
Carles Baix Ebre Tarragona) memograveria nuacutem 7899
Autors clagravessics
ESTRABOacute Geografia III 4 9 ἐκ δὲ τοῦ Ταρράκωνος ἐπὶ τὸν πόρον τοῦ Ἴβηρος κατὰ
Δέρτωσσαν
PLINI Histograveria natural III 23 Nunc per singulos conventus reddentur insignia praeter
supra dicta Tarracone disceptant populi XLII quorum celeberrimi civium Romanorum
Dertosani
PLINI Histograveria natural XXV 57 Butadis inventum est rubricam addere aut ex rubra
creta fingere primusque personas tegularum extremis imbricibus inposuit quae inter
initia prostypa vocavit postea idem ectypa fecit hinc et fastigia templorum orta
propter hunc plastae appellati
POMPONI MELA De Chorographia II 90 Super ingens Hiberus Dertosam adtingit
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
63
SANT ISIDOR Etimologies XIX 10 15 Tegulae vocatae quod tegant aedes et imbrices
quod accipiant imbres
SUETONI Vida dels dotze Cegravesars Galba X ac subinde Alexandrina navis Dertosam
appulit armis onusta sine gubernatore sine nauta ac vectore ullo ut nemini dubium
esset iustum piumque et faventibus diis bellum suscipi
VITRUVI POLmiddotLIOacute Arquitectura VII 4 2 Sin autem locus non patietur structuram fieri
canales fiant et nares exeant ad locum patentem deinde tegulae bipedales ex una parte
supra marginem canalis inponantur
Autors renaixentistes
DESPUIG CRISTOgraveFOL Los Colmiddotloquis de la insigne ciutat de Tortosa ed Juan Antonio
Gonzaacutelez eHumanistaIVITRA 1 2012 llibres II i VI
Museus arxius biblioteques i hemeroteques
Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo)
Document consultat Registres de Cuacuteria 92 Vicariatus 1480-81 sf
Arxiu Comarcal del Baix Ebre
Document consultat Sentegravencia de Castles (1321)
Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona
Museu i Arxiu Municipal drsquoAlfara de Carles
Museu de les Terres de lrsquoEbre
Museu de Tortosa Histograveric i arqueologravegic de les Terres de lrsquoEbre
Museacutee Archeacuteologique Palais Rohan Estrasburg
________________
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
1
APORTACIONS PER A UN ESTUDI DEL
JACIMENT ROMAgrave DELS SERDANS
DrsquoALFARA DE CARLES
(BAIX EBRE)
-ANNEXOS-
Helena Graciagrave Castejoacuten
2n BAT C
Departament de Clagravessiques i Filosofia
Institut Baix Penedegraves
Curs 2018-2019
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
2
Annex A
El poblament medieval al barranc de la Conca (segles VIII-XV)
A partir del segle VI i fins al segle VIII va tenir lloc un nou proceacutes drsquoocupacioacute del territori
que no sempre va consistir en el reaprofitament dels espais que havien deixat les villae
del Baix Imperi Aquests nous assentaments a les serralades litorals i al massiacutes dels
Ports de dimensions forccedila modestes de caragravecter familiar amb una morfologia variada
i unes funcions molt diferents van acabar substituint el model anterior de les villae i
van introduir una nova manera drsquoexplotar el territori basada en la diversificacioacute de la
produccioacute per tal drsquoassegurar totes les necessitats del grup que formava cada
assentament1 Segurament el lloc de Carles actualment despoblat que es troba a la
capccedilalera del barranc de la Conca va neacuteixer com un drsquoaquests assentaments situats en
agraverees marginals Lrsquoabundagravencia drsquoaigua la riquesa forestal la fertilitat de la terra i la
diversitat de la fauna asseguraven les necessitats dels pobladors que no nomeacutes deurien
comenccedilar a margenar i fer bancals als pendents de la muntanya per poder obtenir meacutes
terres de conreu sinoacute que probablement tambeacute deurien aixecar una modesta fortificacioacute
al cim drsquoun turoacute situat on srsquoajunten les aiguumles del barranc del Toscar i el del Bosc Negre
un indret estrategravegic que permetia controlar la via de muntanya que des de lrsquoEbre
portava i encara porta fins al Baix Aragoacute
Si beacute en alguns punts drsquoaquest barranc les formacions rocoses han posat liacutemit des de
sempre al desenvolupament dels boscos i com a molt hi han proliferat els arbustos i
els matolls en altres indrets perograve la fusta que hi ha sortit ha estat de gran qualitat i
molt apreciada drsquoaltra banda la riquesa drsquoaigua explica que al costat de cadascun dels
assentaments rurals que es van produir en aquest barranc sempre hi trobem una font o
un torrent que han assegurat les necessitats hiacutedriques dels seus pobladors i els han
proporcionat una certa autonomia respecte de les zones meacutes properes al riu Ebre
En aquest periacuteode i fins al segle IX va augmentar el proceacutes de desforestacioacute acompanyat
de frequumlents incendis forestals que tenien com a objectiu aconseguir meacutes pastures2 De
1 NEGRE J De Dertosa cit 491 2 JULIAgrave R i altres laquoOrigin and evolution of desertification in Mediterranean environment in Spainraquo en
P BALABANIS P i altres International Conference on Mediterranean Desertification Research results
and policy implications Luxemburg European Comission 2000 67-76
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
3
fet durant tot el periacuteode islagravemic es constata una intensificacioacute de lrsquoexplotacioacute dels
boscos dels Ports principalment les boixedes i els pinars de pi roig
A partir del segle X perograve tal com argumenta Maria Follieri3 es produeix una tendegravencia
generalitzada a la recuperacioacute de les pinedes a tot el territori ebrenc aixiacute com un
augment dels conreus agriacutecoles principalment lrsquoolivera i els cereals alhora que es
manteacute lrsquoactivitat ramadera En certa mesura es pot afirmar que la consolidacioacute de la
societat islagravemica a la zona tortosina en aquesta egravepoca va propiciar que en algunes valls
dels Ports comencessin a proliferar els conreus drsquooliveres i raiumlm en contrast amb els
periacuteodes anteriors ibegraveric i romagrave en els quals no sembla haver-se donat un creixement
tan gran ni a la plana ni a les muntanyes malgrat que segurament lrsquouacutes de terrasses i
bancals en els vessants de les valls ja era forccedila frequumlent
Lrsquoolivera va tornar a recuperar una certa importagravencia en el cicle agriacutecola ebrenc durant
el segle XI a finals del segle XII i principis del XIII la vinya tambeacute experimentagrave una
notable expansioacute pel territori de manera que oliverars i vinyes es van convertir en
lrsquoelement caracteriacutestic drsquoun nou paisatge abancalat tant als vessants de les serralades
litorals com al massiacutes muntanyoacutes dels Ports amb un clar retroceacutes de les zones boscoses
Quant als alzinars les rouredes i les pinedes drsquoalta muntanya dels Ports les accions de
desforestacioacute en benefici de la ramaderia no hi van ser tan extremes com a les serralades
litorals tot i que les explotacions de boix i pi iniciades al periacuteode islagravemic van continuar
sobretot per la bona qualitat de la fusta molt apreciada en la construccioacute4
Durant els segles XII i XIII locupacioacute humana als Ports va rebre un fort impuls gragravecies
a les cartes de poblament atorgades per comtes i senyors feudals amb la intencioacute
destablir assentaments a linterior del massiacutes per a aprofitar-ne els recursos A partir
del segle XIII i fins al XV malgrat que la climatologia era forccedila adversa amb hiverns
freds i rigorosos que van afectar lrsquoentorn fiacutesic drsquoaquelles comunitats5 i els successius
3 FOLLIERI M i altres laquoDesertification trends in Spain and Italy based on pollen analysisraquo en
BALABANIS P i altres International Conference on Mediterranean Desertification Research results
and policy implications Luxemburg European Comission 2000 33-44 4 RIERA S i PALET J M laquoAportaciones de la Palinologiacutea a la historia del paisaje mediterraacuteneo estudio
de los sistemas de terrazas en las Sierras Litorales Catalanas desde la perspectiva de la Arqueologiacutea
Ambiental y del Paisajeraquo en RIERA S i JULIAgrave R Una aproximacioacute transdisciplinar a 8000 anys
drsquohistograveria dels usos del sogravel Barcelona Seminari drsquoEstudis i Recerques Prehistograveriques (Universitat de
Barcelona) 2005 70-74 5 DURAND A Les paysages meacutedieacutevaux du Languedoc (Xe-XIIe siegravecles) Toulouse Presses
Universitaires du Mirail 1998 21-29
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
4
episodis de pesta i fam que van reduir la poblacioacute locupacioacute del massiacutes va anar en
augment aixiacute com lexplotacioacute dels seus recursos naturals sobretot pel que fa a
laprofitament de la fusta per a la construccioacute de naus de guerra i edificis lelaboracioacute
de quitragrave i lestabliment de nous camps de conreu
1 La presegravencia islagravemica Les torres de guaita
Les escasses restes de la presegravencia islagravemica al barranc de la Conca tambeacute tenen a veure
amb lrsquoaprofitament dels recursos naturals (fusta i aigua) i el control del territori A
lrsquoAlta Edat Mitjana la fusta era un dels elements meacutes utilitzats en la construccioacute de
cases i naus lrsquoutillatge agriacutecola domegravestic i artesanal6 Hem de destacar que dels
espessos boscos que hi havia en general als Ports van sortir els pins que van servir per
a la construccioacute de naus andalusines a les drassanes de Ṭurṭūša (Tortosa) Es tractava
de pins (pinus sylvestris catalaunica gaussen) de gran alccedilada i molt gruixuts que
srsquoutilitzaven sobretot per a fer els mastelers i altres peces dels vaixells la coloracioacute
vermellenca tiacutepica drsquoaquesta varietat era molt apreciada per lrsquoacabat llis i inalterable
que tenia i perquegrave la mateixa pigmentancioacute servia per a protegir la fusta contra lrsquoatac
de cucs o plagues precisament aquesta qualitat va ser la que li va donar renom i la que
explica que fos exportada a tot arreu drsquoal-Andalus inclosa la Mesquita de Cograverdova on
es va fer servir per a lrsquoembigat del sostre7
Pel que fa a lrsquoaprofitament de lrsquoaigua el testimoni meacutes evident el trobem en la segravequia
que partia de lrsquoUllal on hi ha indicis drsquoun assentament musulmagrave de muntanya8 i
conduiumla lrsquoaigua fins als conreus de regadiu de la vall Precisament aquests conreus de
regadiu i tambeacute els de secagrave i la via que transcorria per la vall es van poder vigilar
gragravecies a les torres de guaita i les talaies situades en els punts meacutes adients per tenir una
bona visioacute de lrsquoentorn A banda de la fortificacioacute de Carles que ja existia quan els
musulmans van comenccedilar a establir-se per la vall cap al segle IX se nrsquohan localitzat
dues meacutes una a la punta de la Miranda a prop de lrsquoUllal i lrsquoaltra a Penyaflor La
caracteriacutestica comuna dels fonaments que resten de les torres de la punta de la Miranda
6 ORIHUELA A laquoLa casa andalusiacute un recorrido a traveacutes de su evolucioacutenraquo Artigrama 22 2007 302 7 RODRIacuteGUEZ TROBAJO E laquoProcedencia y uso de madera de pino silvestre y pino laricio en edificios
histoacutericos de Castilla y Andaluciacutearaquo Arqueologiacutea de la Arquitectura 5 2008 41 8 BARCELOacute PERELLOacute M laquoAigua i assentaments andalusins entre Xerta i Amposta (s VI-XII)raquo II
Congreso de Arqueologiacutea Medieval Espantildeola Madrid Asociacioacuten Espantildeola de Arqueologiacutea Medieval
1987 413-420
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
5
i Penyaflor eacutes que presenten una planta circular Aquest fet juntament amb els trossos
de ceragravemica que srsquohi han trobat fa pensar que probablement corresponen al periacuteode
andalusiacute i que tenien una funcioacute militar
La fortificacioacute de Carles i les altres dues torres de guaita esmentades haurien fet tasques
de vigilagravencia dels barrancs del Toscar el Bosc Negre i la Conca eacutes a dir les terres de
regadiu de la vall els conreus de secagrave dels pendents i els camins de muntanya que
procedien del nord De fet des de Carles es pot veure la punta de la Miranda a uns dos
quilogravemetres en liacutenia recta mirant cap a lrsquoesquerra i des de la punta de la Miranda es
veu Penyaflor a uns quatre quilogravemetres la qual cosa voldria dir que aquestes torres
estaven alineades i formaven una xarxa de comunicacioacute entre elles mitjanccedilant senyals
Fins i tot la torre defensiva drsquoAlfara de planta quadrada que es va aixecar cap al segle
XI devia formar part tambeacute drsquoaquest entramat de petites fortificacions ubicades en
llocs estrategravegics que tenien la finalitat de controlar i defensar el territori fronterer entre
els dominis islagravemics i els cristians Tot i que es trobaven enmig de muntanyes la
comunicacioacute amb la capital del territori Ṭurṭūša (Tortosa) quedava assegurada gragravecies
a la torre de Penyaflor des de la qual els senyals es feien arribar al castell del coll de
Som a lrsquoalccedilada de Benifallet a la banda esquerra del riu i des drsquoaquiacute a Tortosa
La datacioacute drsquoaquestes torres cal situar-la entre els segles IX i X despreacutes de la caiguda
de les ciutats de Girona (785) Barcelona (801) les ragravetzies normandes i les hostilitats
amb els comtes catalans Ara beacute mentre la torre de Penyaflor i la de la punta de la
Miranda haurien quedat abandonades cap a principis del segle XIV9 i el lloc de Carles
hauria estat forccedila remodelat en aquell moment10 la drsquoAlfara en canvi seria lrsquouacutenica que
srsquohauria mantingut no nomeacutes per necessitats defensives sinoacute tambeacute perquegrave aportava
seguretat al lloc que srsquohavia convertit en un centre drsquoexplotacioacute agriacutecola Es tractaria
doncs drsquoun sistema original que permetia vigilar i defensar el territori i tenir-lo ben
comunicat
9 En un document de 1321 conservat a lrsquoArxiu Comarcal del Baix Ebre i conegut com a laquoSentegravencia de
Castlesraquo en tractar dels liacutemits territorials es parla de la torre de guaita de Penyaflor amb el terme
laquocastellraquo 10 Cal aclarir que de moment no ha aparegut cap indici de construccioacute que es pugui atribuir clarament
al periacuteode islagravemic
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
6
Les torres de guaita al barranc de la Conca
2 El castell i el poblat de Carles
El castell de Carles estagrave situat al cim dun monticle (431 m) just on comenccedila el barranc
de la Conca i on srsquoajunten el barranc del Toscar i el del Bosc Negre El paisatge del
lloc es caracteritza per tenir conreus a la zona baixa del barranc pastures a les vessants
i boscos de pi roig i negre a les parts altes
Del castell nomeacutes queden restes de murs amb carreus a les cantonades i llenccedilos de les
muralles de maccediloneria sense lluir de poc gruix amb algun tros en forma despiga11
Srsquohi poden apreciar dos nivells diferents El superior on hi ha les construccions meacutes
importants a lextrem sud-oest hi ha les restes meacutes destacades i probablement les meacutes
antigues Era una fortificacioacute de planta trapezoiumldal amb quatre parets que semblen
construiumldes en tres moments diferents Cal remarcar que els murs est i sud els meacutes
gruixuts (1 m aproximadament) es van aixecar amb filades horitzontals de pedres
petites formant un opus spicatum La presegravencia de megravensules a les parets indica que
disposava drsquoun pis superior
11 Catalunya Romagravenica vol XXVI Tortosa i Les Terres de lEbre La Llitera i el Baix Cinca Barcelona
Enciclopegravedia Catalana 1997 99-100
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
7
Pel que fa al nivell inferior orientat de sud a nord el que meacutes destaca eacutes lrsquoesplanada
(55 m de llargada per uns 10 o 15 m drsquoamplada) i lrsquoespai no edificat que segurament
correspon a lrsquoentrada al recinte
La datacioacute drsquoaquest castell eacutes difiacutecil sobretot la de la part meacutes antiga que correspon als
murs est i sud on srsquoaprecia lrsquoopus spicatum perograve segurament cal pensar que el turoacute
tal com hem comentat anteriorment entre els segles VIII i IX va comenccedilar a fer-se servir
com a talaia la qual es va anar fortificant amb el pas del temps El proceacutes de fortificacioacute
les remodelacions i lrsquoaixecament de noves estructures com ara el mur perimetral i el
mur oest van anar succeint-se des del segle IX fins als segles XII i XIII de manera que
lrsquoantic topogravenim Castles que significa laquocastellraquo laquofortificacioacuteraquo12 procedent del mot llatiacute
castra plural de castrum lsquocampament fortificacioacutersquo del qual deriva Carles donaria raoacute
de les caracteriacutestiques del lloc El castell de Carles anomenat Castles en els documents
meacutes antics evidentment ja existia quan la conquesta de Tortosa el 1148 la qual cosa
va permetre al comte Ramon Berenguer IV de cedir-lo a Pere de Sentmenat en
recompensa per la seva participacioacute en la presa de la ciutat13 A partir drsquoaleshores el
lloc de Carles estigueacute en mans de la nissaga dels Sentmenat fins al 1434 data en quegrave
fou venut a la ciutat de Tortosa14
Aixiacute doncs a partir del segle XV Carles i Alfara que formava part de les terres
pertanyents al senyor de Carles esdevingueren una baronia depenent de la ciutat de
Tortosa i a poc a poc simposaren en aquest territori les lleis del Llibre de les Costums
de Tortosa Al segle XVI va passar a mans de Cristogravefol Despuig el qual nrsquoera el
procurador general Despuig en la seva obra Los Colmiddotloquis de la insigne ciutat de
Tortosa (1557) va descriure les principals riqueses naturals del lloc de Carles15
Aquesta baronia i la seva vinculacioacute amb Tortosa van perdurar fins al segle XIX
12 Gran geografia comarcal nuacutem 13 cit 257 13 Vegeu DESPUIG CRISTOgraveFOL Los Colmiddotloquis de la insigne ciutat de Tortosa ed Juan Antonio Gonzaacutelez eHumanistaIVITRA 1 2012 llibre II i FONT RIUS J M Cartas de poblacioacuten y franquicia
de Cataluntildea Madrid-Barcelona CSIC 1969 doc 270 14 Gran geografia comarcal nuacutem 13 cit 258 15 DESPUIG CRISTOgraveFOL Los Colmiddotloquis cit llibre VI 159-161
F En Carles ni hi ha encara que poca cosa mas no deixa de averni y si volen temps en gastarni oacute
sembrarni castantildees tinch per molt cert que hi provarien alliacute tambeacute com en altra part los llentildeams que alliacute
se crien es cosa brava primerament pi vert pi comu sapi roure carrasca oroacute magnanesa borda y estos
dos son molt singulars pera cadires corniser mopesa allsahuch faig teix boix marfull aladern
materselva rataboschs arbocer ginebre bort y ver espinal avellaner grevol de ques faacute lo visch freixa
ginebre sabinot sabina per altra part es montantildea tan grasa que produix mil altres regalos especialment
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
8
De lrsquoantic nucli de poblament de Carles nomeacutes en queden alguns murs de les cases que
ocupaven el pendent que hi ha entre el castell i lrsquoantiga esgleacutesia de Carles avui
coneguda com a ermita de Sant Juliagrave Aquests murs van aparegraveixer quan es va obrir la
carretera que porta fins al paratge del Toscar
Segons el fogatge de 1359 el poblat de Carles tenia 37 focs declarats el 1367 24 focs
Aquest descens segurament cal atribuir-lo a una crisi demogragravefica provocada per
diverses causes que van persistir fins a finals del segle XV les epidegravemies com ara la
Pesta Negra les irregularitats en les collites lrsquoaugment de la pressioacute fiscal i els saquejos
i les destruccions de les poblacions en el context de lrsquoanomenada Guerra Civil catalana
que va enfrontar les institucions poliacutetiques del Principat (la Generalitat i el Consell de
Cent de Barcelona) amb Joan II entre els anys 1462 i 147216 A causa drsquoaquesta guerra
i dels efectes drsquouna possible epidegravemia que es declaragrave a Carles segons expliquen les
fonts orals la majoria dels seus habitants es van veure obligats a buscar un nou lloc
Alfara a uns sis quilogravemetres amb unes possibilitats de defensa molt meacutes grans Aixiacute
bolets se fan alliacute una cosa admirable y de tantes maneres que es cosa de no creurer ya rovellons pebrasos robiols bateons quadernes cabrits brunets peuderrates murugules exerclons criambres
blanques criambres pardes aseroles cadorles tots aquestos son boniacutesimes de menjaacute ni ha altres tambeacute
que no son bons pera menjar mas per altres coses son bons soacute es criambres vermells bolets de bou
mataparens y tambeacute se troben alliacute tuferes perquegrave no hi falta ningun geacutenero de bolets alliacute se troba bon
jesmini molt y molt boacute atsabesa argent viu mina de ferro y un lloch tan coacutemodo pera fer una fragua
com sia en lo mon
D P Com deixan de ferlai
F Per lo mateix que s deixen de fer altres coses que serien de gran utilitat y gentilesa pera lornato de
aquest poble Criense tambeacute en aquella montantildea com jo he dit moltes salvatjines mes de les que son assiacute
baix en la ribera com som porchs selvatges cervos cabrons montesos cabirols fatgines ginetes teixons
gats cervals esquirols arrions conills llebres y son molt major que en la ribera ni tampoch falta alliacute ni assi la pesadilla de aquells dos generos de salvatgines importunes que son llops y raboses perque no
sperda lo cuidado de guardar los bestiars y les gallines tambeacute crien alliacute molts geacuteneros de ocells de rapintildea
com son aacuteguiles caudals aacuteguiles estorenyes aacuteguiles meliores aacuteguiles cerpateres falcons astors micles
alzotans esparvers ni tampoch hi falta alliacute pesquera de truches de anguiles de barbs de madrilles y
finalment es tal forma y disposicioacute de terreny que tots los que vuy son crehem y tambeacute ho cregueren los
passats que alliacute hi ha mines de or y de argent y en altre temps sabem que s feren diligencies en cercarles
y si no s trobaren es perque no era vinguda la hora per asiacute com es ya vinguda per altres parts en Espanya
ahont es cert que strau molta cosa de estos metalls se dirvos asoacute y es veritat que en una partida de
aquest terme que s diu la vall den Rubiacute se troben pedres precioses com son rubins esmeraldes jaccins
esmaragdes granats y sens dupte que de asoacute ni hi ha molta cosa sino que no la saben cercar Jo m
recorde aver ohit dir aacute n Miquel Domenech lo qual en anys passats tenia hostal en lo carrer de la Cruera que en casa sua solia arribar un lapidari italiaacute quiscun any y de aquella vall sen portava un taleconet de
pedres y que aquellas acursades restaven pedres precioses y tambeacute en estos anys prop passats contava
Matheu Mauri cassador que un dia en aquella vall mateixa estant aguardant un cervo sobrevingueacute una
pluja per la qual ell se reculliacute aacute una coveta y desde alliacute veu relluir de aquestes pedres que laigua crech
les faria relluir y sens pensar que fos tanta cosa ne prengueacute unes quantes les quals li compraacute un argenter
que s deia Mestre Bernat lo Geperut per pochs diners y despreacutes de haverles acursades los mestres les
veneacute per molts asoacute es veritat y per altres maneres tambeacute se es enteacutes y sabut que en aquest terme hi ha
moltes pedres precioses 16 MUNtildeOZ SEBASTIAgrave J-H laquoEl permiacutes de trasllat de la parrogravequia de Carles a Alfara (any 1480)raquo Recerca
14 2012 257
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
9
el 18 de maig de 1480 Sanccedil drsquoAsquera com a vicari general i administrador de la
diogravecesi de Tortosa en absegravencia del bisbe elet Alfons drsquoAragoacute va autoritzar el trasllat
de la parrogravequia del lloc de Carles al drsquoAlfara De fet el 1480 una bona part de la
poblacioacute ja srsquohavia desplaccedilat a Alfara si beacute el 1496 encara hi havia 12 cases habitades
a Carles17 A partir drsquoaleshores Alfara va passar a anomenar-se Alfara de Carles
Restes del castell medieval de Carles
3 Lrsquoesgleacutesia de Carles
La parrogravequia de Carles es va construir a finals del segle XII o principis del XIII Es troba
al peu del castell de Carles i eacutes lrsquouacutenic temple romagravenic dels Ports De fet el seu estil de
construccioacute presenta una barreja drsquoelements romagravenics i del gogravetic primerenc Eacutes drsquouna
sola nau de planta rectangular sense absis diferenciat amb volta apuntada i reforccedilada
per set arcs torals construiumlda amb maccediloneria de pedra i amb una porta drsquoentrada
dametlla formada per dovelles18
Histogravericament el dia 28 de juliol de 1211 trobem el primer esment de la parrogravequia de
Carles en una donacioacute que li fa el cavaller Drogo de Verdel19 El 1237 en la carta de
poblament atorgada per Ramon de Sentmenat sersquon torna a parlar en el sentit que
lrsquoesgleacutesia de Carles podia disposar de propietats i heretar-ne i que els habitants del lloc
estaven obligats a donar-li la trentena part de tots els beacutens de quegrave pagaven delme A
17 IGLESIAS J El fogatge de 1497 Barcelona Fundacioacute Salvador Vives i Casajuana 1991 18 Gran geografia comarcal nuacutem 13 cit 259 19 El dia 15 de juliol drsquoaquest mateix any el bisbe de Tortosa Gombau de Santa Oliva el prior Ponccedil i el
capiacutetol de canonges de Tortosa havien donat en feu a Drogo la tercera part del delme dels fruits animals
i molins dels castells de Carles i Pauumlls VIRGILI A Diplomatari de la catedral de Tortosa (1193-1212)
Barcelona Fundacioacute Noguera 2001 437 441-443
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
10
finals del segle XIII concretament durant els anys 1279-1280 quan es va dur a terme la
recaptacioacute de la degravecima papal a la diogravecesi de Tortosa es diu que el rector de lrsquoesgleacutesia
de Carles en va quedar exempt perquegrave les seves rendes eren molt baixes20
Vista de lrsquoentrada de lrsquoesgleacutesia de Carles actualmente ermita de Sant Juliagrave
Drsquoaltra banda ja en ple segle XV entre els documents relacionats amb la visita pastoral
que el bisbe de Tortosa Ot de Montcada va fer a la seva diogravecesi el 1435 hi ha una breu
anotacioacute que diu que al capdavant de la parrogravequia de Carles hi havia dos preveres un
vicari que segurament actuava fent les funcions drsquoun rector titular absent tal com era
habitual a moltes parrogravequies abans del Concili de Trento i un clergue de rang
inferior21
En la Guerra Civil catalana segons explica el permiacutes de trasllat de la parrogravequia de
Carles a Alfara de 148022 tant els edificis de la poblacioacute com lrsquoabadia van quedar
completament destruiumlts de manera que en el lloc nomeacutes restaren drets el castell i
lrsquoesgleacutesia
En les proximitats de lrsquoesgleacutesia hi havia el cementiri del qual no en queda cap testimoni
perquegrave el terreny el van margenar per a destinar-lo a usos agriacutecoles i actualment una
part eacutes camp de pastura i lrsquoaltra pertany a la zona recreativa de Sant Juliagrave Amb tot es
20 RIUS J Rationes Decimarum Hispaniae (1279-80) Vol I Barcelona CSIC 1946 168 i 174 21 GALIANA J M laquoLa Dioacutecesis de Tortosa a traveacutes de la visita pastoral del Obispo Otoacuten de Moncada
(1428-1429)raquo Estudis Castellonencs 10 2003-2005 518 22 Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo) Registres de Cuacuteria 92 Vicariatus 1480-81 sf
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
11
conserven diverses esteles discoidals cinc al Museu de Tortosa23 i tres al Museu
drsquoAlfara de Carles
23 MENCHOacuteN J laquoLes esteles funeragraveries discoidals de Carles conservades al Museu de Tortosa (Baix
Ebre) Nota preliminarraquo Nous Colmiddotloquis IV 2000 97-112
Estela discoidal procedent de lrsquoantic cementiri medieval de Carles Museu drsquoAlfara de Carles
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
12
Annex B
Catagraveleg del material trobat
Fragment de teula tipus tegula
Mides 27 cm x 21 cm x 165 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de teula tipus tegula
Mides 20 cm x 19 cm x 9 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de tipus tegula
Mides 33 cm x 175 cm x 125 cm x
17cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de tipus tegula
Mides 46 cm x 25 cm x 31cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Teula fragmentada tipus tegula
Mides 62 cm x 47 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
13
Teula fragmentada tipus tegula
Mides 62 cm x 47 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Antefixa
Mides 18 cm x 215 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de doli
Mides 14 x 21cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de tegula ilmiddotlustratiu de les
desenes de fragments similars que es
troben en superfiacutecie
Datacioacute aproximada segle II-IV
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
14
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
11
Alfara de Carles amb la mola Carrascosa i el Tossal de Montcliacute al fons
El poble drsquoAlfara de Carles estagrave emplaccedilat a lrsquoesquerra del barranc del Llop dalt drsquoun
petit turoacute (334 m) i dominant la fondalada estreta perograve ben aprofitada per al conreu de
lrsquoolivera i lrsquoametller srsquohi destaquen grans parets calcagraveries i blanquinoses juragravessiques
sobre els terrenys vermellosos i groguencs7
Cal dir que les fonts drsquoaquest barranc per exemple la dels Bassis o la font Vella no
destaquen per ser massa cabaloses En els pendents muntanyosos abunden la ginesta
el romaniacute lrsquoesbarzer lrsquoargelaga el coscoll i el margalloacute la fibra del qual ha estat molt
utilitzada per a la confeccioacute de cabassos
3 CONTEXT HISTOgraveRICO-ARQUEOLOgraveGIC
Lrsquoaccioacute de lrsquohome als barrancs que hem esmentat anteriorment va eacutesser continuada i
molt intensa des de la prehistograveria fins al segle V Durant lrsquoegravepoca medieval el barranc de
la Conca tambeacute va tenir molta importagravencia per aixograve hem dedicat un apartat al final del
treball8 on descrivim els principals trets del seu poblament des del segle VI fins al XV
Evidentment aquesta accioacute humana ha continuat fins a lrsquoactualitat perograve analitzar-la
detalladament suposaria desviar-nos del tema que ens hem fixat9
7 Gran geografia comarcal cit 256 8 Vegeu Annex A 9 A partir del segle XVII al barranc de la Conca es van anant instalmiddotlant induacutestries de vidre i fusta
fagravebriques de paper i teixits molins de farina i induacutestries productores drsquoelectricitat afavorides per
lrsquoincrement demogragravefic lrsquoabundagravencia de magrave drsquoobra i sobretot la forccedila de lrsquoaigua la qual permetia moure
les diverses maquinagraveries que utilitzaven i intervenir en els processos de manufactura
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
12
Intentarem doncs descriure els fets histograverics les restes i les troballes arqueologravegiques
meacutes destacades amb lrsquoobjectiu de mostrar que hi ha uns elements que en major o menor
grau comparteixen els assentaments i els establiments que hi ha hagut
independentment de lrsquoegravepoca lrsquoaprofitament de lrsquoaigua per a finalitats molt diverses
lrsquoexplotacioacute dels recursos forestals i agropecuaris la vigilagravencia i el control del territori
31 EL NEOLIacuteTIC LES PINTURES RUPESTRES DE COVA PINTADA (BARRANC DE LA
CONCA)
La riquesa drsquoaigua els recursos forestals i la varietat de la seva fauna han permegraves que
aquest territori tot i la seva orografia complexa hagi tingut pobladors des de la meacutes
remota Antiguitat Daquesta ocupacioacute han quedat les pintures rupestres de la Cova
Pintada a la capccedilalera del barranc de la Conca que demostren assentaments neoliacutetics
de grups de caccediladors dedicats a la captura de grans cegravervids (cabres salvatges ceacutervols i
cabirols) Es tracta drsquoart esquemagravetic o abstracte de color vermell que els entesos han
datat al voltant del 6500 aC Van ser descobertes el 1914 per lrsquoinvestigador francegraves
Henri Breuil10 La meacutes important representa una trisquela de mida considerable11
lrsquouacutenica coneguda fins ara a Catalunya
Abric de la Cova Pintada i dibuix de la trisquela fet per Henri Breuil Escala 17
Estagrave formada per tres braccedilos iguals incurvats que convergeixen al centre en forma
rotativa amb gir cap a la dreta12 Segurament que cal interpretar-la com la manifestacioacute
10 BREUIL H Les peintures rupestres scheacutematiques de la Peacuteninsule ibeacuterique IV Sud-est et est de
lEspagne Lagny impr E Grevin 1933 75-77 11 Les seves mesures soacuten radi de cada braccedil 23 cm alccedilada total conservada 36 cm amplada total 44
cm 12 Trobareu meacutes informacioacute sobre aquesta pintura rupestre en httpinvarqueculturagencatcat Cal
aclarir que en el mateix lloc tambeacute srsquohi van descobrir gravats medievals de difiacutecil interpretacioacute Vegeu
SARRIAgrave BOSCOVICH E Els gravats medievals prop de la Cova Pintada (Alfara de Carles Baix Ebre
Tarragona) memograveria nuacutem 7899
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
13
drsquoalgun tipus de creenccedila de manera que lrsquoabric on es troba deuria ser una mena de
santuari13
32 LrsquoEDAT DEL FERRO EL POBLAT IBEgraveRIC DELS MALLADARETS (BARRANC DE LA
VALL CERVERA)
Despreacutes dels assentaments neoliacutetics els primers pobladors permanents drsquoaquesta part
del massiacutes van ser els ibers com ho prova lexistegravencia del poblat dels Malladarets a la
vall Cervera recentment descobert despreacutes drsquouna intervencioacute drsquourgegravencia que es va
realitzar el 201414
El poblat ibegraveric dels Malladarets es troba a lrsquooest del cim de Penyaflor (514 m) en un
petit turoacute (272 m) de planta allargada i superfiacutecie plana des del qual es domina tant el
barranc de la Conca com el pas natural que el barranc de la vall Cervera proporciona
per a poder accedir al massiacutes dels Ports des de la plana de Roquetes
Ubicacioacute del jaciment ibegraveric dels Malladarets (barranc de la vall de la Cervera)
A partir de la tipologia dels vasos ceragravemics15 exhumats els arqueogravelegs creuen que data
del periacuteode de lrsquoEdat del Ferro I entre el 650 i el 500 aC16 Des del punt de vista
urbaniacutestic el jaciment presenta un complex drsquoestances de les quals resten les primeres
filades de pedra dels murs ja que segons sembla la tegravecnica utilitzada en la seva
13 Aquest jaciment juntament amb altres del territori catalagrave fou considerat per la UNESCO Patrimoni
Mundial el 1998 Vegeu httpseswikipediaorgwikiAlfara_(Tarragona) 14 MORENO EXPOacuteSITO I Informe de la intervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment dels
Malladarets Partida de Masets Alfara de Carles (Baix Ebre) abril de 2014 15 Fonamentalment es tracta de grans vasos de ceragravemica exvasada i bisellada amb cordons aplicats 16 MORENO EXPOacuteSITO I cit 32
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
14
construccioacute consistia a disposar verticalment grans lloses en les dues cares dels murs
alhora que reomplien el seu interior amb pedruscall i terres premsades per tal de donar
consistegravencia a lrsquoestructura Com que no srsquoha conservat meacutes drsquouna filada de lloses no
se sap si aquestes parets de pedra arribaven fins al sostre o beacute si a partir drsquouna certa
alccedilada els murs disposaven drsquoaltres materials de tova
A banda de les estances tambeacute han aparegut murs de gairebeacute 1 m de gruix a lrsquoest i a
lrsquooest a la part que mira cap a la vall Cervera de manera que els arqueogravelegs opinen
que potser es tractaria drsquoun recinte fortificat En canvi cap a llevant el desnivell del
terreny eacutes meacutes suau la qual cosa fa pensar que era la zona urbanitzada intramurs
Finalment cal apuntar la presegravencia drsquoalgunes estructures de pedra amb planta circular
que es podrien relacionar amb lrsquoexistegravencia de tuacutemuls funeraris al vessant sud fora de
la zona drsquohagravebitat
Estructura de pedra amb planta circular Podria eacutesser un tuacutemul funerari
Es tracta doncs drsquoun poblat que srsquoestenia allargat pel petit turoacute al peu del cim de
Penyaflor sobretot pel vessant sud-est en canvi el vessant oest com que presenta un
gran pendent eacutes probable que no hagueacutes estat urbanitzat meacutes enllagrave del mur defensiu
Pel que fa a la zona nord que tambeacute comptava amb una gran superfiacutecie plana sembla
que devia ser la meacutes urbanitzada perquegrave hi ha un gran entramat de murs
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
15
Delimitacioacute del jaciment arqueologravegic dels Malladarets
Per la manera com es van trobar alguns vasos ceragravemics a lrsquointerior drsquouna de les
estances ben disposats verticalment in situ o lleugerament tombats o esclafats per la
caiguda del sostre i els murs perograve en bon estat de conservacioacute els arqueogravelegs suposen
que els pobladors per raons que encara no srsquohan pogut esbrinar van abandonar aquest
establiment amb pressa ja que es doacutena el cas que van deixar llavors de cereals en alguns
recipients17
Interior drsquouna de les estances
En resum estem davant drsquoun assentament que va tenir lloc entre els segles VII i V aC
quan la millora de les pragravectiques agriacutecoles i lrsquoocupacioacute de sogravels meacutes productius van
permetre que els grups socials srsquoanessin fent progressivament meacutes sedentaris Aquests
nous tipus drsquoassentament van propiciar a la vegada un urbanisme i un sistema defensiu
cada cop meacutes elaborat Segons Intildeaki Moreno18 el poblat dels Malladarets pertanyeria
17 MORENO EXPOacuteSITO I cit 31 18 MORENO EXPOacuteSITO I laquoIntervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment dels Malladaretsraquo I Jornades
drsquoArqueologia de les Terres de lrsquoEbre 6 i 7 de maig de 2016 Serveis Territorials de Cultura de les
Terres de lrsquoEbre 2 vol Tortosa 2016 226
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
16
al model drsquoestabliment situat sobre una cresta rocosa estreta i allargada la morfologia
interna del qual srsquoestructuraria en funcioacute drsquoun carrer central on anirien a parar estances
drsquoentre 10 i 20 m2 Eacutes probable que la gran extensioacute drsquoaquest jaciment
(aproximadament 3125 m2) tingui a veure amb alguna activitat minera el producte de
la qual anava destinat tant a lrsquoautoconsum com a lrsquointercanvi amb els fenicis19
33 EgravePOCA ROMANA EL JACIMENT DELS SERDANS EL POBLAMENT AL BARRANC DE
LA CONCA ENTRE ELS SEGLES II I V
Quan les tropes romanes comandades per Gneu i Publi Escipioacute van arribar a les terres
del sud del riu Ebre per a enfrontar-se amb lrsquoexegravercit cartaginegraves tres anys despreacutes de
lrsquoesclat de la Segona Guerra Puacutenica (218-201 aC) es van trobar que aquest territori
lrsquohabitaven els ilercavons diferents tribus ibegraveriques que srsquohavien aliat amb el bagravendol
cartaginegraves i anaven totalment en contra de les pretensions romanes Despreacutes de la
batalla de les goles de lrsquoEbre (215 aC) a prop de Dertosa en quegrave la flota romana va
derrotar la cartaginesa els germans Escipioacute van continuar la seva poliacutetica de conquesta
del territori i de sotmetiment de les tribus ibegraveriques especialment les que hi havia
assentades a les Terres de Ponent20
Les primeres referegravencies en els autors antics a la capital drsquoaquest ampli territori
Dertosa que tenia el riu Ebre com a via bagravesica de comunicacioacute i comerccedil les trobem en
Estraboacute21 (segle I aC - I dC) i Pomponi Mela22 (segle I dC) els quals la situen en el pas
del riu Ebre Suetoni23 (segle I dC - II dC) parla del seu important port mariacutetim i Plini24
(segle I dC) destaca que els seus habitants gaudien del dret romagrave Fins i tot va arribar a
encunyar moneda com a Mun Hibera Iulia amb la llegenda Ilergavonia fent
19 MORENO EXPOacuteSITO I laquoIntervencioacuteraquo cit 227 20 MIRA GUARDIOLA M A Cartago contra Roma Las guerres puacutenicas Madrid ediciones Alderabaacuten
2000 196 21 ESTRABOacute Geographica III 4 9 ἐκ δὲ τοῦ Ταρράκωνος ἐπὶ τὸν πόρον τοῦ Ἴβηρος κατὰ Δέρτωσσαν 22 POMPONI MELA De Chorographia II 90 super ingens Hiberus Dertosam adtingit 23 SUETONI De vita Caesarum Vita Galbae X ac subinde Alexandrina navis Dertosam appulit armis
onusta sine gubernatore sine nauta ac vectore ullo ut nemini dubium esset iustum piumque et
faventibus diis bellum suscipi 24 PLINI Naturalis Historia III 23 Nunc per singulos conventus reddentur insignia praeter supra dicta
Tarracone disceptant populi XLII quorum celeberrimi civium Romanorum Dertosani
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
17
referegravencia al territori tot i que despreacutes en egravepoca de Tiberi es va substituir per
Dertosa25
Evidentment en la seva fundacioacute hi va tenir un paper destacat la ciutat de Tagraverraco
capital de la proviacutencia romana i un important port drsquoHispagravenia Aixograve vol dir que Dertosa
pertanyia a la proviacutencia de la Hispania Citerior i posteriorment a les diverses
reorganitzacions que van tenir lloc a la Provincia Hispania Tarraconensis Aquest
vincle amb Tagraverraco va perdurar durant tot el periacuteode romagrave i visigot i fins i tot durant
les primeres degravecades de la invasioacute musulmana
A partir del segle I coincidint amb un augment de les temperatures i unes condicions
climagravetiques meacutes agraverides va tenir lloc una progressiva desforestacioacute antrogravepica del
paisatge de les planes de lrsquoEbre que segurament va fomentar en entrar al segle II una
ocupacioacute de les zones muntanyoses properes a Dertosa i a la vall del riu Ebre amb la
finalitat drsquoexplotar els seus recursos naturals26
A finals de lrsquoAlt Imperi doncs lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai rural del territori de Dertosa
va experimentar canvis significatius derivats de la progressiva fi de les villae que
srsquohavien anat fundant durant els primers segles de la nostra era i lrsquoaparicioacute de nous
models drsquoocupacioacute En agraverees marginals de lrsquoager dertosanus comencen a aparegraveixer
petits assentaments rurals amb una clara especialitzacioacute en lrsquoelaboracioacute de productes
molt concrets oli vi ceragravemica materials de construccioacute etc El jaciment dels Serdans
al massiacutes dels Ports sembla que forma part drsquoaquesta nova manera drsquoaprofitar els
recursos naturals de les explotacions Aquesta especialitzacioacute que comporta de
vegades lrsquoabsegravencia o la reduccioacute de la part residencial de la vilmiddotla neix en un context
general meacutes ampli que suposa la disminucioacute dels contactes comercials amb altres
territoris del Mediterrani de manera que es fa necessari introduir sistemes de produccioacute
que permetin que aquests nous espais rurals tinguin capacitat suficient per a
subministrar els productes que la poblacioacute del territori demana27
25 LLORENS M del Mar i AQUILUEacute X laquoIlercavonia-Dertosa i les seves encunyacions monetagraveriesraquo
Barcelona Societat Catalana drsquoEstudis Numismagravetics 2001 24-34 26 RIERA S laquoCanvis ambientals i modelacioacute antrogravepica del territori entre lrsquoegravepoca ibegraverica i lrsquoaltmedieval
a Catalunya aportacions de la palinologiaraquo Cota Zero 20 2005 104 27 NEGRE J De Dertosacit 482
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
18
En el moacuten romagrave la vilmiddotla i el territori que controlava van esdevenir els pilars
fonamentals de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai rural La definicioacute de villa rustica va anar
canviant al llarg del temps si beacute en termes generals els historiadors tendeixen a acceptar
que es tracta drsquoun assentament de tipus rural que es divideix en dos sectors un
anomenat pars massaricia que engloba lrsquoagraverea on srsquoelaboren es conserven i
srsquoemmagatzemen els productes (pars fructuaria) i on viuen normalment en regravegim
drsquoesclavitud els treballadors (pars rustica) i lrsquoaltre anomenat pars urbana o dominica
que afecta lrsquoedifici on resideix la famiacutelia principal que nrsquoeacutes propietagraveria o beacute simplement
lrsquoamo que hi passa temporades durant lrsquoany per supervisar els treballs que srsquohi fan la
qual cosa significa que aquest espai era similar a lrsquoespai urbagrave eacutes a dir reproduiumla en
gran mesura lrsquoesquema de la domus la casa de ciutat caracteritzada per ser una vivenda
particular drsquouna sola planta on residien habitualment els propietaris28
Tot i la relativa independegravencia de les vilmiddotles respecte del seu espai drsquoinfluegravencia tendien
a formar part drsquouna xarxa meacutes extensa que tenia un nucli urbagrave de referegravencia en el cas
del territori ebrenc Dertosa amb el qual estaven connectades a traveacutes de vies de
comunicacioacute29
Lrsquoocupacioacute dels vessants del massiacutes dels Ports entorn al segle II va culminar
definitivament el proceacutes de romanitzacioacute del territori de Dertosa30 Amb tota
probabilitat va ser en aquesta egravepoca quan va neacuteixer lrsquoestabliment dels Serdans el qual
va estar en funcionament fins a finals del segle V A partir drsquoaleshores i sobretot de la
primera degravecada del VI srsquoobserva un abandonament progressiu de les agraverees residencials
si nrsquohi havia en part a causa drsquouna davallada notable de les temperatures sobretot a
lrsquohivern amb un retroceacutes dels conreus i les explotacions de muntanya i en part tambeacute
pels canvis en les estructures productives drsquoaquestes villae com a consequumlegravencia de la
caiguda de lrsquoImperi Romagrave i la conquesta i la consolidacioacute del poder visigogravetic a la
Peniacutensula Ibegraverica Durant aquest periacuteode segons J Negre31 les aristocragravecies
provincials hispano-romanes haurien abandonat les seves residegravencies rurals o els
centres manufacturers propietat seva per a instalmiddotlar-se a la ciutat des drsquoon haurien
28 Ibidem i httpseswikipediaorgwikiVilla_romana 29 ARCE J laquoVillae en el paisaje rural de Hispania romana durante la antiguumledad tardiacutearaquo Anejos de
AEspA 39 2006 9 30 REVILLA V Economia i poblament romagrave al curs inferior de lrsquoEbre la vilmiddotla de Casa Blanca
(Tortosa) Tarragona Diputacioacute Provincial de Tarragona 2003 133-146 31 NEGRE J cit 483
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
19
centralitzat la defensa del territori davant la pressioacute visigogravetica i aixiacute sentir-se meacutes segurs
i protegits
4 ESTUDI DEL JACIMENT ROMAgrave DELS SERDANS
41 UBICACIOacute
Com hem dit abans el jaciment arqueologravegic dels Serdans es troba al terme municipal
drsquoAlfara de Carles concretament en el punt quilomegravetric 21 de la carretera local TV-
3422 que comunica aquesta poblacioacute amb els Reguers des drsquoon a traveacutes de la T-342
srsquoarriba a Roquetes i drsquoaquiacute per la T-341 a Tortosa capital de la comarca del Baix
Ebre
Emplaccedilament del jaciment arqueologravegic dels Serdans al terme municipal drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre)
Actualment la TV-3422 creua aquest jaciment de manera que les restes
arqueologravegiques es troben a banda i banda de la carretera Aquesta circumstagravencia tan
peculiar data de 1965 quan la Diputacioacute de Tarragona32 hi va dur a terme obres
drsquoacondicionament del ferm i hi va fer un canvi en el traccedilat del tram compregraves entre el
punt quilomegravetric 21 i 3 amb la finalitat de reduir el desnivell existent El nou traccedilat es
va fer seguint el curs del barranc de la Conca en sentit ascendent fins a un punt on la
carretera fa una girada despreacutes de bifurcar-se tot donant la possibilitat de continuar fins
al paratge del Toscar Des drsquoaquesta bifurcacioacute el jaciment es troba aproximadament a
uns 300 m en direccioacute a Alfara de Carles concretament al costat drsquoun petit pont per
sota del qual passa un torrent
32 Diario Espantildeol 25-5-1965 Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
20
Emplaccedilament del jaciment i vista aegraveria de lrsquoentorn Es pot apreciar el traccedilat del tram nou de la TV-3422 (color blau) i el camiacute vell drsquoAlfara de Carles (color groc) tambeacute conegut com a camiacute de les Planilles
Si analitzem la ubicacioacute drsquoaquest establiment segons els criteris que aplicaven els
agrogravenoms romans observarem que coincideix forccedila amb les recomanacions que
donaven per triar el lloc drsquouna vilmiddotla En primer lloc es troba en el vessant drsquouna
muntanya perograve en el punt que teacute un desnivell meacutes suau en segon lloc es troba a prop
drsquoun torrent i meacutes enllagrave hi ha el barranc de la Conca molt meacutes cabaloacutes en tercer lloc
lrsquoorientacioacute eacutes cap al sud la qual cosa permet tenir un horitzoacute forccedila ampli i moltes hores
de sol en quart lloc disposava drsquouna via de comunicacioacute relativament propera que
facilitava lrsquoacceacutes per a les persones perograve tambeacute el transport i la distribucioacute dels
productes
42 ESTAT ACTUAL
Certament les poques restes visibles drsquoaquest jaciment passen totalment
desapercebudes perquegrave es troben a la base drsquoun marge de pedra seca construiumlt a
posteriori amb lrsquoobjectiu de retenir la terra del bancal que hi ha a la part superior En
concret en el voral esquerra de la carretera anant en direccioacute a Alfara de Carles es
poden apreciar restes constructives que corresponen a dos murs truncats que
conflueixen en angle
Cal dir que si beacute el terreny drsquoaquest indret devia tenir en el passat un pendent bastant
suau en algun moment es va considerar meacutes adient lrsquoaixecament de terrasses
mitjanccedilant marges de pedra seca probablement a partir dels segles XIV I XV quan la
poblacioacute drsquoAlfara va tenir la necessitat de disposar de meacutes conreus drsquoolivera ndashguanyats
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
21
en moltes ocasions a costa dels pinars i els alzinars originarisndash de manera que aquests
treballs de condicionament del terreny van comportar la destruccioacute parcial del jaciment
Tant eacutes aixiacute que la pedra dels murs i les parets drsquoaquella antiga construccioacute es van
reaprofitar en els marges que hi ha al seu voltant encara meacutes barrejats amb la pedra
seca tambeacute srsquohi troben molts fragments de teules que servien per reomplir petits forats
o falcar
Fragments de teula tipus tegula utilitzats per falcar o reomplir el mur de pedra seca
A meacutes a meacutes en una agraverea drsquoaproximadament 3500 m2 des del pontet abans esmentat
i en direccioacute a la cruiumllla del Toscar apareixen molts fragments de teules i terracota en
general no nomeacutes en superfiacutecie en els bancals de conreu sinoacute tambeacute dintre dels marges
i a sobre drsquoells
Carretera TV-3422 a lrsquoalccedilada del jaciment arqueologravegic El rectangle vermell indica lrsquoagraverea aproximada per on es
troba una major quantitat de restes ceragravemiques
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
22
Estat actual de lrsquoemplaccedilament del jaciment en direccioacute sud-est
43 LA NECROgravePOLIS DESAPAREGUDA I LES RESTES DE DOS MURS
Quan les magravequines excavadores van comenccedilar els treballs de rebaix i anivellament en
el punt on es trobava el jaciment arran de la modificacioacute del traccedilat de la carretera TV-
3422 el primer que va aparegraveixer a la llum van ser diversos esquelets humans segons
les declaracions drsquoalguns operaris de lrsquoobra que encara viuen i van tenir lrsquoocasioacute de
poder-los contemplar Les explicacions drsquoaquests operaris coincideixen a dir que les
restes humanes van aparegraveixer barrejades amb trossos de teules planes les magravequines
van seguir avanccedilant perograve i uns metres meacutes enllagrave es van trobar amb el que semblaven
dos murs drsquouns 60 cm drsquoalccedilada els quals creuaven en sentit diagonal divergent lrsquoespai
per on havia de passar la carretera Com havia succeiumlt amb els esquelets humans les
magravequines els van arrencar i nomeacutes van deixar al lateral esquerre en direccioacute a Alfara
de Carles una petita porcioacute del que semblen les parets o murs drsquouna estanccedila
Es tracta dels dos murs que hem comentat en lrsquoapartat anterior situats a 120 m de
profunditat respecte del nivell del bancal superior i que srsquoajunten formant un angle eacutes
a dir formen la cantonada drsquoalguna habitacioacute Aquests murs segons els testimonis
abans de la seva destruccioacute continuaven un en direccioacute sud-est i lrsquoaltre en direccioacute
sud-oest de manera que devien conformar alguna estanccedila
Desgraciadament ni la descoberta dels esquelets humans ni la dels murs no van fer
aturar les obres Es va actuar amb total desiacutedia com si no hagueacutes passat res de manera
que no en va quedar constagravencia enlloc no es va fer cap fotografia ni evidentment cap
actuacioacute arqueologravegica drsquourgegravencia Lrsquouacutenic que queda eacutes la memograveria oral dels testimonis
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
23
Eacutes molt probable que els cossos que es van trobar pertanyessin a una petita necrogravepolis
orientada cap a lrsquooest i situada a la part de fora dels murs que la maquinagraveria va posar al
descobert ategraves que segons els testimonis es van localitzar uns metres abans drsquoarribar
a aquests murs La presegravencia de teules barrejades amb els esquelets srsquoexplica pel tipus
drsquoenterrament realitzat mitjanccedilant teules planes calccedilades al terra formant un prisma
triangular Cal dir que aquest tipus drsquoenterrament va ser forccedila frequumlent a lrsquoetapa tardo-
romana especialment entre els segles III i V
Enterrament de tipus tegula
44 CARACTERIacuteSTIQUES DELS MURS
Els dos trams de mur es van aixecar segons la tipologia drsquoopus incertum eacutes a dir estan
fets de maccediloneria amb pedres de diferents mides sense treballar descansant unes
sobres les altres i subjectades mitjanccedilant morter de calccedil Tenen diferent gruix la qual
cosa indica que tenien una funcioacute diferent Eacutes probable que el mur B que teacute una
amplada de 55 cm correspongui a una paret exterior o de cagraverrega mentre que el mur
A que fa 46 cm correspongui a una paret secundagraveria o interior
a) Mur A (orientacioacute sud-est)
- Amplada 46 cm
- Alccedilada 70 cm
- Llargada (cara interna) 60 cm
- Llargada (cara externa) 75 cm
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
24
Llargada Cara interior
Amplada
Alccedilada
b) Mur B (orientacioacute sud-oest)
- Amplada 55 cm
- Alccedilada 65 cm
- Llargada (cara interna) 85 cm
- Llargada (cara externa) 130 cm
Llargada interior Amplada
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
25
Alccedilada
45 LA VIA DE COMUNICACIOacute AMB DERTOSA
La vall del riu Ebre ha estat des de sempre una via de comunicacioacute natural tant fluvial
com terrestre Aixograve fa pensar en lrsquoexistegravencia drsquouna ruta interior de segon ordre que
resseguint el curs del riu permetia arribar a la ciutat de Caesaraugusta (Saragossa) En
el territori de lrsquoantiga Dertosa aquesta via devia vorejar els Ports i a part de facilitar el
desplaccedilament cap a lrsquointerior connectava diversos establiments romans situats a les
faldes del massiacutes per tant una mica apartats de la Via Augusta
Lrsquoestabliment dels Serdans tot i trobar-se allunyat de les principals xarxes de
comunicacioacute segurament estava comunicat amb Dertosa a traveacutes drsquoun camiacute que
seguint el curs del barranc anava descendint fins al lloc anomenat laquoels Estretsraquo En
aquest tram antigament la carretera continuava per la banda esquerra la qual cosa
permetia salvar fagravecilment el congost que hi ha Un cop superat aquest obstacle el camiacute
seguia en direccioacute a Dertosa i creuava el barranc de la Conca meacutes avall cap al sud per
algun indret on el desnivell era meacutes suau Fins i tot no es pot descartar que es bifurqueacutes
en algun punt de manera que tambeacute fos possible arribar als establiments que hi havia
a prop de lrsquoEbre a lrsquoalccedilada drsquoAldover o Xerta
46 CROQUIS HIPOTEgraveTIC
Com que no srsquoha fet cap excavacioacute ni cap prospeccioacute eacutes impossible delimitar
exactament lrsquoespai que ocupava aquest jaciment De tota manera si observem
lrsquoorientacioacute dels dos petits trams de mur conservats es pot plantejar una hipogravetesi de
com srsquoorientaven en relacioacute al torrent que amb tota seguretat delimitava la continuiumltat
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
26
de la construccioacute en direccioacute nord-est i sud Es evident que el dia que es duguin a terme
els treballs drsquoexcavacioacute hauran de comenccedilar per aquest punt en direccioacute nord-oest per
tal de comprovar si el tram que hi ha a la vista teacute continuiumltat en aquesta direccioacute
5 ESTUDI DEL MATERIAL TROBAT
51 PROCEDEgraveNCIA GEOLOgraveGICA I COMPOSICIOacute QUIacuteMICA DE LA PASTA CERAgraveMICA
De lrsquoobservacioacute de la pasta que es va fer servir en la fabricacioacute del material ceragravemic
que ha aparegut fins ara als Serdans i tenint en compte que no hem pogut fer cap estudi
de laboratori deduiumlm que el material que srsquoha trobat fins ara teules un fragment de
doli i una antefixa comparteixen una composicioacute quiacutemica molt similar eacutes a dir es
tracta de la mateixa argila Aixograve vol dir que amb tota seguretat procedeixen de la
mateixa terrisseria Eacutes cert que hi ha la possibilitat que aquest material hagueacutes vingut
drsquoun altre lloc i srsquohagueacutes transportat fins als Serdans per a utilitzar-se en la construccioacute
de la suposada vilmiddotla ruacutestica perograve com que el color i la composicioacute de lrsquoargila
coincideixen amb el terra argiloacutes que encara hi ha en la finca agriacutecola actual que hem
anomenat argiler dels Serdans i en lrsquoargiler del coll drsquoAlfara a uns 500 m de distagravencia
probablement hem de pensar que el material de terracota que estudiarem es va fer aquiacute
mateix eacutes a dir que estem davant un centre terrisser que devia subministrar materials
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
27
de construccioacute a la ciutat de Dertosa i les vilmiddotles situades a les terrasses fluvials de
lrsquoEbre
Argiler dels Serdans Argiler del coll drsquoAlfara
Els operaris drsquoaquest centre devien utilitzar lrsquoargila que hi havia in situ i la de lrsquoargiler
del coll drsquoAlfara33 i les devien barrejar ja que la composicioacute quiacutemica de lrsquoargila
drsquoaquest lloc eacutes altament calcagraveria la qual cosa donava consistegravencia a les peces Aquest
element calcari amb guixos i feldespats correspon als granets blancs que destaquen
sobre la base drsquoargila
Fragment de roca argilosa de lrsquoargiler del coll drsquoAlfara Sorra argilosa i granets calcaris resultants
Aquesta argila es caracteritza per ser de tipus secundari eacutes a dir del tipus drsquoargiles
vermelles amb abundant presegravencia de partiacutecules drsquoogravexid fegraverric procedecents de capes
sedimentagraveries que apareixen en nivells molt superficials
33 Aquest argiler encara srsquoexplotava a principis dels segle XX per a lrsquoobtencioacute de guixos argila i calccedil
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
28
Aixiacute doncs la pasta ceragravemica que utilitzaven era la mateixa per a tots els productes
que elaboraven teules antefixes vasos ceragravemics etc La composicioacute es basava en una
barreja drsquoargiles i feldespats amb desgreixants de mida reduiumlda que els artesans afegien
per evitar transformacions del relleu de la peccedila durant la coccioacute ja que rebaixaven la
temperatura de fundicioacute34 de manera que es podien conservar inalterades les
caracteriacutestiques originagraveries de la massa argilosa Els desgreixants a meacutes a meacutes
incrementaven la consistegravencia de la pasta bastant porosa facilitaven la impermeabilitat
i augmentaven la resistegravencia de la peccedila resultant35
Massa argilosa amb inclusions vermelles blanques i fragments de mica
Drsquoaltra banda tot i que no hem pogut recoacuterrer a cap tegravecnica de laboratori per fer una
anagravelisi quiacutemica a partir drsquoun observacioacute detallada de totes les peces hem identificat
diversos minerals que actuaven com a desgreixants propis de la massa argilosa com
ara la calcita el feldespat i la mica Hem detectat de manera homogegravenia inclusions
vermelles (ogravexids fegraverrics) i blanques (guixos calises arenisques etc) la qual cosa
indica que aquests elements ja es trobaven de manera natural en lrsquoargila Lrsquouacutenic grup
de minerals que sembla haver estat afegit de forma intencional soacuten les miques daurades
que apareixen abundantment en les pastes de produccioacute local poc depurades36
34 Lrsquoargilla acostuma a courersquos entre els 950deg i 1100deg C 35 Vegeu httpscawikipediaorgwikiArgila 36 NEGRE J De Dertosa cit 195
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
29
52 LES TEULES
521 Descripcioacute de la seva troballa i estat de conservacioacute
Hi ha dos contextos molt diferents que han envoltat la troballa de les teules Drsquouna
banda tenim les dues teules que tot i estar en estat fragmentari srsquohan pogut
recompondre Aquestes dues teules van sortir a la llum el 1965 quan es van fer les obres
per obrir el nou tram de carretera Segons les fonts orals correspondrien a les teules
que cobrien els cossos de la necrogravepolis i srsquohaurien conservat senceres fins que les
magravequines van remoure el terra i van acabar trencant-les Per sort alguacute va tenir cura de
recollir-les Actualment la seva propietagraveria ha consolidat amb un suport de fusta fet
expressament la qual cosa ha permegraves que srsquohagin mantingut en bon estat
Les dues teules tipus tegula encaixades en un marc de fusta
En canvi els altres fragments de teules han anat aflorant des de 1982 fins a lrsquoactualitat
Es tracta de trossos de mides molt diferents que en general han aparegut
superficialment
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
30
522 Tipologia i datacioacute
Dels dos tipus de teules que feien servir els romans tegulae37 teula plana i rectangular
i imbrex38 teula cogravencava als Serdans de moment nomeacutes nrsquohan aparegut del primer
Una explicacioacute probable drsquoaquesta circumstagravencia la trobem en el proceacutes de reutilitzacioacute
dels materials drsquoaquest jaciment que ha tingut lloc durant segles Tenint en compte que
les tegulae van deixar drsquoutilitzar-se cap al segle VII39 eacutes normal que les imbrices
anessin molt buscades perquegrave es van convertir en un material de construccioacute molt
adequat per cobrir el sostre de les cases Per tant no ens ha drsquoestranyar que en general
se nrsquohagin conservat tan poques perquegrave segurament que va ser un dels primers
materials destinats a ser reutilitzats
Elements drsquoun teulat segons Daremberg-Saglio
Prenent com a referegravencia la catalogacioacute de teules galo-romanes que va fer J Chauffin40
sembla que pel tipus drsquoencaix i la forma de les revores de les teules caldria situar-les
al voltant del segle III
Les teules romanes solien ser drsquoargila tot i que se nrsquohan conservat algunes elaborades
amb altres materials Les planes i rectangulars disposaven de dues pestanyes o revores
37 La paraula llatina tegula procedeix de lrsquoarrel teg- que significa laquocobrirraquo Per a meacutes informacioacute sobre aquesta etimologia vegeu sv ERNOUT A i MEILLET A Dictionnaire eacutetymologique de la langue latine
Histoire des mots Pariacutes Klincksieck 1967 38 El terme imbrex procedeix de imber lsquoplujarsquo perquegrave gragravecies a la forma corba que tenia desaiguava
lrsquoaigua de la pluja a dues vessants vegeu sv ERNOUT A i MEILLET A cit Sant Isidor (Etimologies
XIX 10 15) doacutena aquesta explicacioacute sobre lrsquoetimologia dels mots tegula i imbrex Tegulae vocatae quod
tegant aedes et imbrices quod accipiant imbres eacutes a dir laquosrsquoanomenen tegulae perquegrave cobreixen els
edificis i imbrices perquegrave contenen les plugesraquo 39 RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa ceraacutemica de aplicacioacuten arquitectoacutenica desde eacutepoca protoibeacuterica hasta eacutepoca
visigoda (ssVII aC-VIII dC)raquo en La Ruta de la ceraacutemica Castelloacute Ed Alicer 2000 32-37 40 CHAUFFIN J laquoLes tuiles gallo-romaines du BasDauphineacuteraquo CNRS Gallia XIV 1956 81-88
Imbrex
Tegula
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
31
pels dos costats meacutes allargats amb encaixos que permetien que una teula descanseacutes
sobre lrsquoaltra i quedeacutes ben falcada
Logravegicament aquestes peces tan grans aiumlllaven molt beacute la vivenda de lrsquoaigua de pluja i
segons com estigueacutes dissenyada la teulada la dirigien o beacute cap a algun impluvium o beacute
cap a lrsquoexterior de lrsquoedifici
523 Caracteriacutestiques i mides
Els oriacutegens drsquoaquests elements constructius que es feien servir en les cobertes de les
teulades els trobem en el moacuten grec De fet molts temples grecs estaven coberts amb
grans teules del tipus tegula sovint de marbre combinades amb teules imbrices les
quals tenien forma diegravedrica conegudes tambeacute com a corinthiaces perquegrave sembla que
va ser a Corint on es van utilitzar per primera vegada Despreacutes es van afegir les imbrices
lacograveniques que ja eren semiciliacutendriques o semitroncocograveniques41
Drsquoaltra banda cal destacar les marques de produccioacute En el cas de les dues teules que
srsquohan conservat iacutentegres observem tres traccedilos amb forma de ldquoNrdquo fets al voltant del
segell del terrisser el qual deixava una marca impresa mitjanccedilant un tampoacute que podia
ser metagravelmiddotlic o de fusta La marca drsquoaquest segell es troba en una zona visible a la part
plana de la teula
Marques visibles del segell de lrsquoartesagrave i la ldquoNrdquo
41 DAREMBERG CH I SAGLIO E Dictionnaire des antiquiteacutes grecques et romaines s v laquoTegularaquo Pariacutes
Hachette 1877-1919 Versioacute digital drsquoaquesta obra Universidad de Toulouse-Le Mirail httpdagruniv-tlse2fr
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
32
Les mides de les teules tipus tegula variaven una mica drsquouna zona a una altra ja que
no hi havia una mida estagravendard fixada perograve en general oscilmiddotlaven al voltant dels dos
peus romans (bipedalis) segons indica Vitruvi42 eacutes a dir uns 60 cm aproximadament
pel costat meacutes gran i drsquoun peu i mig uns 45 cm pel costat meacutes petit
Les mides de les imbrices por la seva banda feien 40 cm de llarg 12 cm drsquoample per
la banda meacutes estreta 17 cm drsquoample per la banda amb la curvatura meacutes ampla i 19 cm
de gruix
El pes drsquouna tegula en cru estava al voltant de 12 kg i un cop cuita al voltant de 7 kg
en canvi una imbrex en cru pesava uns 6 kg i despreacutes de la coccioacute uns 35 kg De tot
plegat podem deduir que els sostres havien drsquoaguantar un pes considerable
aproximadament uns 35 kgm2 calculant que per cada m2 calia ben beacute 4 tegulae i 2
imbrices
Pel que fa a les mides drsquoaquestes dues teules coincideixen forccedila amb la bipedalis
descrita per Vitruvi
Teula 1
-Estat sencera perograve amb una esquerda central que parteix la teula en dues parts
Disposa drsquoencaixos en els quatre extrems
-Llargada 62 cm
-Amplada 47 cm (incloses les revores i els encaixos)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Amplada de la revora 25 cm (la part meacutes estreta) 4 cm (la part meacutes ampla)
-Pes 8 kg aprox
-Gruix de la base 2 cm
42 VITRUVI POLmiddotLIOacute De architectura libri VII editor F Krohn Leipzig Teubner 1912 Versioacute digital
en Perseus Project
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
33
Teula 2
-Estat sencera perograve amb dues esquerdes que parteix la teula en tres trossos
-Llargada 62 cm
-Amplada 47 cm (incloses les revores i els encaixos)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Amplada de la revora 25 cm (la part meacutes estreta) 4 cm (la part meacutes ampla)
-Pes 8 kg aprox
-Gruix de la base 2 cm
Teula 3
-Estat fragmentari Correspon a lrsquoencaix de la banda dreta part inferior de la teula
-Dimensions 27 cm x 21 cm x 165 cm
-Amplada de la revora 25 cm (part meacutes estreta) i 3 cm (part meacutes ampla)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Encaix 8 cm
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
34
-Gruix de la base 2 cm
Teula 4
-Estat fragmentari Correspon a lrsquoencaix de la banda esquerra part superior de la teula
-Dimensions 20 cm x 19 cm x 9 cm
-Amplada revora 3 cm (part meacutes estreta) i 4 cm (part meacutes ampla)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Encaix 8 cm
-Gruix de la base 2 cm
Teula 5
-Estat fragmentari Correspon al lateral de la banda dreta
Dimensions 33 cm x 175 cm x 125 cm x 17 cm
Amplada revora 3 cm (part meacutes estreta) i 4 cm (part meacutes ampla)
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
35
Alccedilada de la revora 3 cm
Encaix 8 cm
Gruix de la base 2 cm
Teula 6
-Estat fragmentari Correspon al lateral dret de la part central de la teula
-Dimensions 46 cm x 25 cm x 31 cm
-Amplada revora 2 cm (part meacutes estreta) i 4 cm (part meacutes ampla)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Gruix de la base 2 cm
524 La manufactura
La fabricacioacute dels materials de construccioacute principalment teules i maons requeria la
presegravencia de forns forccedila especiacutefics de manera que resultava molt meacutes pragravectic i barat
construir el forn on es trobava lrsquoargiler o molt a prop seu meacutes que no pas construir-lo
en el lloc on srsquohavia drsquoaixecar la construccioacute
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
36
Els forns on es podien aconseguir temperatures molt elevades funcionaven amb molta
quantitat de llenya la qual cosa significa que aquesta mategraveria primera havia de trobar-
se molt a prop eacutes a dir calia tenir proper algun bosc o disposar drsquoun sistema de
transport de llenya que assegureacutes un subministrament constant
En aquests tallers el treball estava molt repartit de manera que cadascuacute tenia assignada
una tasca Hi havia els llenyataires que srsquoencarregaven de tallar i subministrar la llenya
adient els teulers professionals que tenien la funcioacute de preparar les teules i els maons
enfornar-los i courersquols i els fusters especialitzats en la construccioacute de sostres En la
majoria drsquoocasions perograve aquest treball estava en mans drsquoesclaus
Un cop les peces drsquoargila havien sortit ja cuites del forn adquirien les qualitats progravepies
de la ceragravemica Durant el proceacutes de coccioacute perograve calia que el forn arribeacutes a temperatures
molt altes entre els 900ordm i 1100ordm C El forn meacutes emprat pels romans va ser lrsquoanomenat
forn de graella Es tracta drsquoun forn amb dues cagravemeres de tir vertical en quegrave la caldera
estagrave separada de la cambra de coccioacute per una estructura sogravelida realitzada en obra que
es coneix com a graella Els forns de graella podien tenir planta circular ovalada o
rectangular43
Per tal de sustentar la graella es construiumlen arcs de mig punt o apuntats normalment
fets de maons i mitjanccedilant un gran pilar situat a la part inferior a la cambra de
combustioacute srsquoaconseguia lrsquoestabilitat de la graella
Ara per ara al jaciment dels Serdans no srsquoha descobert cap indici sobre la possible
ubicacioacute drsquoun forn Podria ser que una part la meacutes superficial hagueacutes estat arrassada
al llarg dels segles amb el reaprofitament habitual del material i que la zona de
combustioacute com que generalment es trobava sota terra encara resti amagada i coberta
per la terra dels camps de conreu
Pel que fa a les teules imbrices les fabricaven mitjanccedilant un motlle trapezoidal de fusta
srsquohi posava la massa drsquoargila i a continuacioacute es passava una fusta per enrasar beacute tot el
motlle Tot seguit se li donava la forma corva amb lrsquoajuda drsquoun altre motlle corvat En
43 DAREMBERG CH I SAGLIO E cit s v laquoFurnusraquo
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
37
canvi les teules tegulae srsquoobtenien amb lrsquoajuda drsquoun sol motlle que ja comptava amb
les revores i els encaixos corresponents44
Fabricacioacute drsquouna tegula
525 La construccioacute drsquouna teulada romana
Normalment els romans construiumlen les cobertes de les cases amb bigues de fusta que
situaven paralmiddotlelament a la distagravencia convenient Al seu torn les bigues descansaven
sobre una jagravessera una gran biga situada al carener Per sota de les bigues hi havia una
estructura de fusta anomenada cintra que les reforccedilava
Les teules descansaven sobre taulons de fusta o directament sobre les bigues a les quals
de vegades es fixaven mitjanccedilant claus Les teules es juxtaposaven per la banda on les
revores eren meacutes grans de manera que la part meacutes gruixuda srsquoorientava aiguumles avall i
se superposava a lrsquoextrem contrari de la teula inferior els encaixos dels extrems
facilitaven lrsquoensamblatge A mesura que srsquoanaven colmiddotlocant les tegulae les juntes que
quedaven entre la revora drsquouna teula i la de lrsquoaltra es cobrien amb imbrices amb un
diagravemetre suficient per abastar les juntes de les peces rectangulars Aquestes mateixes
teules perograve de mida una mica meacutes gran es colmiddotlocaven al cavalloacute superior de la teulada
44 httpwwwacademiaedu3192209Materiales_Latericios_Romanos_aplicados_a_la_construccioacuten
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
38
per cobrir la separacioacute que quedava entre les teules de la part superior dels rius que
donaven a un vessant i a lrsquoaltre si era el cas que la teulada era a dos vessants45
Cada filera de tegulae formava un canal o riu que evacuava les aiguumles de la pluja cap a
lrsquoexterior
Esglaonament de les teules
Reproduccioacute drsquouna teulada romana Museacutee Archeacuteologique Palais Rohan Estrasburg Foto H Graciagrave
45 DAREMBERG CH I SAGLIO E cit s v laquoTectumraquo
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
39
53 EL DOLI
531 Descripcioacute de la seva troballa i estat de conservacioacute
La peccedila de ceragravemica que tractarem a continuacioacute la va trobar el 2014 el senyor Joan
Valentiacute Royo veiacute drsquoAlfara de Carles mentre passejava per lrsquoindret del jaciment
Concretament el lloc de la troballa se situa a la banda esquerra en direccioacute a Alfara de
Carles a tocar del marge de pedra seca i molt a prop del punt on hi ha les restes dels
dos murs
En aquests moments es troba dipositada al Museu drsquoAlfara de Carles Segurament es
tracta drsquoun fragment de doli del llatiacute dolium lsquogerra tenallarsquo que pel gruix que presenta
devia tenir unes parets i unes mides considerables En concret sembla que correspon a
un fragment de la part superior de la boca
532 Tipologia i datacioacute
A diferegravencia de les classificacions drsquoaltres grups ceragravemics la tendegravencia meacutes
generalitzada entre els investigadors actuals no eacutes establir tipologies de dolia en funcioacute
de la cronologia sinoacute de la forma de les seves revores perquegrave les peces que han
perviscut ho han fet en un estat forccedila fragmentari i les parets drsquoaquests recipients
ofereixen molt poca informacioacute Evidentment nomeacutes les peces completes permeten
obtenir dades importants a tenir en compte com ara les mides i la capacitat46
Per la forma de la revora de la boca eacutes evident que la peccedila a la qual pertanyia el
fragment devia tenir un coll forccedila pla
46 SALIDO DOMIacuteNGUEZ J Los dolia en Hispania caracterizacioacuten funcionalidad y tipologia Manual
de ceragravemica romana III Madrid Museo Arqueoloacutegico Regional de la Comunidad de Madrid 2017 250
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
40
Seccioacute del coll i la boca del doli
Pel que fa a la datacioacute cal assignar-li una cronologia que oscilmiddotla entre els segles II-IV
igual que la resta del material que fins ara srsquoha trobat in situ
533 Caracteriacutestiques i mides
De lrsquoobservacioacute drsquoaquest fragment es dedueix la simplicitat i la poca cura amb quegrave va
ser elaborada la peccedila per exemple la vora de la boca no teacute cap tipus de motllura eacutes
completament llisa com si fos una continuacioacute de la resta del cos Amb la mateixa
pasta ceragravemica que es feien les teules i les antefixes es va elaborar aquest doli que tenia
un gruix de paret considerable aproximadament uns 3 cm
La pasta drsquoaquest tipus de recipient estava poc depurada Srsquohi pot veure una gran
quantitat de desgreixants que srsquoafegien per tal drsquoassegurar la resistegravencia necessagraveria en
un objecte drsquoaquestes mides
A la cara interior srsquoaprecien encara les liacutenies del torn i les ditades que el terrisser va
deixar quan volia rectificar el coll del doli
Detall de les ditades del terrisser i marques del torn
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
41
Pel que fa a lrsquoexterior el fragment no dona cap informacioacute sobre si disposava o no de
nanses
La fabricacioacute de dolia amb torn limitava forccedila les mides que podien tenir eacutes a dir no
era possible crear peces molt grans per les limitacions drsquoaquesta tegravecnica perograve siacute que
podien arribar a tenir unes dimensions considerables si lrsquoartesagrave era hagravebil Fent un cagravelcul
aproximat a partir del fragment conservat que mesura 14 cm a la part corresponent a
la boca i 21cm de llargada la peccedila sencera amb forma ovoide i base plana segurament
tenia una boca amb un diagravemetre que mesurava entre 30 i 35 cm i amb una alccedilada entre
90 i 100 cm la part meacutes ampla de la panxa devia mesurar tambeacute entre 90 i 100 cm de
diagravemetre i la base devia tenir un diagravemetre similar al de la boca Pel que fa al pes devia
oscilmiddotlar entre 30 i 35 kg amb capacitat per a uns 800 litres
Reconstruccioacute hipotegravetica del doli
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
42
En la cara interior el fragment no presenta cap indici que el recipient quan estava
sencer srsquohagueacutes utilitzat per guardar-hi algun producte
Com que aquests recipients pesaven molt no eren fagravecil de traginar tot i aixiacute es feien
servir tambeacute com a contenidors per al transport de productes tant per terra com per
mar47 Per tot plegat pensem que la peccedila a la qual pertany aquest fragment es deuria
fabricar per a uacutes propi dels que formaven part de lrsquoestabliment
Els dolis disposaven de tapes (opercula) generalment fabricades amb ceragravemica que
podien tenir o no nanses Ara beacute majoritagraveriament es feien servir tapes de fusta la qual
cosa explica que se nrsquohagin trobat molt poques en les excavacions
534 Uacutes i manufactura
El doli doncs era un recipient de ceragravemica de grans dimensions semblant a una gerra
La seva grandagraveria era realment excepcional Tenia la panxa molt ampla i la boca
presentava una obertura que variava molt drsquoun model a un altre eacutes a dir hi havia
exemplars amb la boca tancada i nrsquohi havia amb la boca ampla En el moacuten antic es feia
servir per emmagatzemar-hi liacutequids (vi i oli) o sogravelids (gra llegums etc) durant un
periacuteode llarg de temps
Cal destacar que lrsquouacutes de dolia en els establiments rurals romans demostra un canvi
important en la manera drsquoexplotar i aprofitar els recursos agraris ja que permet
gestionar emmagatzemar i comercialitzar tant els productes drsquoautoconsum com els
excedents drsquouna manera totalment diferent de com srsquohavia fet abans de lrsquoocupacioacute
romana48
En general els dolia els fabricaven in situ terrissaires itinerants o professionals que
treballaven en tallers que estaven especialitzats en la produccioacute de ceragravemica per a
lrsquoarquitectura destinada als establiments rurals Es feien servir en llocs de produccioacute
com ara granges o explotacions agragraveries i en punts de venda com per exemple tavernes
47 Shan descobert restes de vaixells mercants romans amb dues o tres files de dolis al llarg de la quilla
falcats per evitar el seu desplaccedilament que servien com a contenidors fixos per al transport de vi Per a
meacutes informacioacute vegeu SALIDO DOMIacuteNGUEZ J cit 277 48 SALIDO DOMIacuteNGUEZ J cit 258
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
43
i magatzems urbans Els dolis tambeacute sutilitzaven en els teatres ja que per les seves
bones qualitats acuacutestiques permetien crear efectes sonors49
Els dos megravetodes demmagatzemar els dolis eren o beacute mantenir-los mig enterrats en el
sogravel o beacute dempeus sota sostre A diferegravencia de lagravemfora el doli no es considerava un
accessori a vendre juntament amb la mercaderia que contenia sinoacute que era simplement
un contenidor per emmagatzemar o transportar productes
Dolium del Museo Arqueoloacutegico de Sevilla nordm inv REP1998156 de procedegravencia desconeguda (Fotografia J
Salido)
La fabricacioacute dels dolis era realment complexa ja que el torn nomeacutes es podia utilitzar
en peces petites o mitjanes de manera que quan es tractava de recipients molt grans
lrsquoartesagrave els havia de fer a magrave comenccedilant des de terra i sempre en un ambient caldejat
La tegravecnica utilitzada era la del tramat eacutes a dir a partir de la base el terrissaire amb les
seves mans la paleta i la massa anava afegint rotlles drsquoargila pregraveviament preparats
els moldejava i els anava ajuntant per trams fins que el cos del recipient arribava a
lrsquoalccedilada desitjada Un cop acabada la peccedila calia deixar-la assecar sota cobert fins que
perdeacutes la humitat A continuacioacute despreacutes de deixar-la a lrsquoaire lliure perquegrave srsquoacabeacutes
drsquoassecar al sol lrsquoentraven al forn50
Eacutes evident que la fabricacioacute drsquoaquest tipus de recipient no era fagravecil ni barata ja que
requeria magrave drsquoobra especialitzada Aixograve justifica que no hi haguessin produccions
49 httpscawikipediaorgwikiDoliUacutes_i_finalitat 50
SALIDO DOMIacuteNGUEZ J cit 246
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
44
massives i que normalment es limitessin a lrsquoagravembit local ja que el pes les dimensions i
la relativa fragilitat dificultaven molt el seu transport
54 LrsquoANTEFIXA
541 Descripcioacute de la troballa i estat de conservacioacute
Fins a principis de la degravecada dels vuitanta a la banda dreta on es troba el jaciment dels
Serdans en direccioacute a Alfara de Carles hi havia un bancal que estava plantat drsquooliveres
centenagraveries Tanmateix entre el 1983 i el 1984 el propietari drsquoaleshores va decidir
arrencar-les amb lrsquoobjectiu de plantar-hi ametllers Amb pocs dies maquinagraveria pesada
va arrencar les oliveres senceres tot deixant uns esvorancs enormes i profunds de 3 o
4 m drsquoamplada per 1 m de profunditat aproximadament
En veure que havien remogut la terra i a forccedila profunditat el meu pare que ja tenia
coneixent de lrsquoexistegravencia del jaciment va decidir fer-hi una vista Tombant pel bancal
va poder observar que en la majoria drsquoesvorancs hi havia forccedila quantitat de trossos
grans de teules romanes alguns dels quals va poder recollir abans que srsquoiniciessin els
treballs de replantament En un dels esvorancs perograve va observar que sobresortia un
tros de terracota que semblava tenir una forma molt peculiar De seguida va baixar fins
al fons de lrsquoesvoranc i va anar retirant la terra que cobria aquella peccedila que li havia cridat
lrsquoatencioacute Al cap drsquouna estona va poder desenterrar-la completament i vet aquiacute la gran
sorpresa que va tenir en veure que es tractava drsquouna antefixa51
Pel que fa al seu estat de conservacioacute cal dir que es troba en molt bones condicions
gairebeacute sencera a excepcioacute de lrsquoextrem dret que ha perdut una part de la revora
542 Tipologia i datacioacute
Lrsquooriacutegen drsquoaquest element decoratiu el trobem en el moacuten grec Lrsquoarquitectura grega
utilitzava antefixes esculpides en pedra que representaven motius o grups de certa
complexitat Plini el Vell52 diu que va ser el terrisser Butades de Corint el primer a
51 Per a la descripcioacute drsquoaquesta troballa ens hem basat en la informacioacute facilitada pel meu pare Guillem
Graciagrave i la sra Maria Glograveria Sabateacute propietagraveria actual de la finca 52 PLINI NH XXXV 57 Edicioacute de Karl Friedrich Theodor Mayhoff Leipzig Teubner 1906
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
45
elaborar peces de ceragravemica per substituir les de pedra Pel que fa a lrsquoarquitectura
romana sembla que lrsquouacutes de les antefixes hi va arribar a traveacutes dels etruscos
Antefixa eacutes una paraula que deriva del llatiacute antefixum laquoobjecte que es fixa a la part del
davantraquo53 Amb aquest terme els romans designaven un ornament arquitectogravenic sovint
amb forma triangular que es colmiddotlocava verticalment a lrsquoextrem inferior de la filera de
teules tipus imbrex En la cara exterior la que quedava a la vista solien tenir
representacions de caps humans animals fabulosos motius florals etc en canvi la part
posterior srsquounia a les teules imbrices abans de la coccioacute la qual cosa vol dir que hi
havia imbrices sense antefixa i drsquoaltres amb antefixa les que donaven al voladiacutes de la
cornisa
Pel que fa a la cronologia de lrsquoantefixa dels Serdans cal situar-la entre els segles II-IV
543 Caracteriacutestiques i mides
Lrsquoantefixa dels Serdans eacutes de terracota estagrave feta amb pasta argilosa atapeiumlda de
desgreixants com les teules i el fragment de doli estudiats anteriorment La seva forma
eacutes triangular i per a la seva fabricacioacute es va utilitzar un motlle perograve tot i aixiacute quan
srsquoextreia la peccedila del motlle calia fer-li diversos retocs a magrave principalment en els detalls
meacutes petits Aixiacute per exemple es deurien repassar a magrave les vuit fulles o logravebuls de la
palmeta recargolades cap a lrsquointerior a excepcioacute de les dues de lrsquoextrem superior on
srsquoaprecia una clara asimetria entre la banda esquerra i la dreta i els detalls de lrsquoenorme
cabellera del que sembla ser un eacutesser mitologravegic amb aparenccedila animal Igualment per
53 DAREMBERG CH i SAGLIO E cit s v laquoAntefixaraquo
antefixa
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
46
la banda del darrere encara srsquoaprecien les ditades que va deixar-hi el terrisser durant el
treball de compactar lrsquoargila en el motlle i unir lrsquoantefixa amb la teula imbrex
-Estat sencera Nomeacutes li falta un petit fragment de la banda inferior dreta
-Alccedilada 215 cm
-Amplada 18 cm
-Gruix 2 cm
-Pes 1 kg
Hem de pensar que aquest gruix era semblant al de les teules imbrices ja que totes dues
peces com hem explicat srsquounien per formar-ne una de sola
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
47
544 Funcioacute i motius decoratius
Les terracotes arquitectograveniques servien per decorar la part externa dels edificis54 La
tipologia de la decoracioacute eacutes molt diversa elements vegetals estilitzats palmetes caps
de Medusa magravescares teatrals cares femenines i qualsevol motiu que es pogueacutes adaptar
a la forma de lrsquoantefixa Normalment els motius iconogragravefics responen a les imatges de
moda de cada egravepoca motius religiosos poliacutetics o simplement estegravetics
Lrsquoantefixa dels Serdans teacute una decoracioacute doble o combinada eacutes a dir a la part superior
podem apreciar una palmeta i a la part inferior una figura que representa el cap drsquouna
Gorgona perograve amb un rostre que teacute les faccions i els trets propis de la cara i el cap drsquoun
lleoacute Val a dir que la presegravencia drsquoaquest monstre femeniacute de la mitologia grega en moltes
antefixes srsquoexplica perquegrave se li atribuiumlen virtuts apotropaiques per aixograve sovint es
representava amb la llengua fora ja que amb aquest posat es creia que allunyava els
mals esperits i els malvats un tret que ja es pot veure en les primeres creacions que
daten del segle VI aC55
El seu extraordinari poder capaccedil de petrificar qualsevol que intenteacutes mirar-la i les
seves virtuts protectores justifiquen que la seva imatge amb un cap que tenia serps en
lloc de cabells aparegui en les teulades de cases i temples
54 CRESPO ROS MS laquoUna terracota arquitectogravenica encontrada en el alfar de la Maja (Calahorra La
Rioja)raquo Kalakoricos 2 1997 275 55 LOacutePEZ CABALLERO J M laquoMedusa y medusas en Extremaduraraquo Revista de Estudios Extrementildeos
2016 tomo LXXII nuacutemero II 1310
Detall de la palmeta i del cap de la Gorgona de lrsquoantefixa dels Serdans Segles II-IV
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
48
545 La manufactura
La tegravecnica que es feia servir en la fabricacioacute de les antefixes seguia un procediment
que tenia diferents fases56
a) Creacioacute de lrsquoarquetip
Per tal drsquoelaborar una antefixa el primer que feien els artesans era crear normalment
amb argila un arquetip a magrave partint drsquouna idea original inspirada en la iconografia
predominant del moment Tambeacute era possible fer una copia drsquouna altra peccedila que ja
existia aleshores es creava un motlle i srsquoobtenia un prototip de segona generacioacute que
acostumava a ser una mica meacutes petit que lrsquooriginal
b) Elaboracioacute del motlle
Un cop srsquohavia creat lrsquoarquetip el pas seguumlent era courersquol o deixar-lo en cru en funcioacute
del tipus de motlles que es volguessin obtenir Nrsquohi havia de dos tipus el de ceragravemica
que era el meacutes habitual i el de creta (escaiola) que nomeacutes srsquoutilitzava per fer figures
de terracota de gran qualitat El motlle fet a partir de lrsquoarquetip o el prototip tenia un
aspecte de valva eacutes a dir representava el negatiu de la peccedila on lrsquoartesagrave encaixava un
bloc drsquoargila tova i feia pressioacute fins que lrsquoomplia completament sense que quedessin
bombolles
c) Reproduccioacute o estampillat
Per reproduir les antefixes mitjanccedilant motlles srsquoutilitzava la tegravecnica de lrsquoestampillat
que consistia a cobrir tot el motlle amb argila formant una capa uniforme Era important
calcular pregraveviament la quantitat drsquoargila que srsquohavia drsquoutilitzar ja que si lrsquoartesagrave feia
curt no en podia afegir meacutes perquegrave aixograve originava una junta que no nomeacutes deixava una
56 Per a la descripcioacute drsquoaquestes fases hem pres com a referegravencia lrsquoarticle de RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa
antigua manufactura de terracotas hispanorromanas (s I aC-s II dC)raquo Revista de Arqueologiacutea 194
1997 36-43
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
49
marca sinoacute que tambeacute era un punt degravebil per on la peccedila es podia fracturar Lrsquoartesagrave feia
pressioacute sobre lrsquoargila desplaccedilant-la des del centre cap als costats Lrsquouacutes drsquoaquesta tegravecnica
es pot observar en les ditades que deixava a la part posterior de lrsquoantefixa resultat de
la pressioacute que feia amb els seus dits per a encaixar lrsquoargila dintre del motlle
Ditades de lrsquoartesagrave a la part posterior de lrsquoantefixa
d) Assecament a lrsquoaire lliure
Quan lrsquoantefixa ja estava acabada srsquohavia drsquoassecar durant un temps a lrsquoaire lliure
Primer es deixava que la peccedila srsquoaneacutes deshidratant dintre del motlle on encara es
trobava de manera que lrsquoargila agafeacutes consistegravencia i es pogueacutes treure sense patir cap
deformacioacute Despreacutes les peces les deixaven en un lloc airejat i a lrsquoombra on no hi
toqueacutes directament el Sol ja que si no hagueacutes estat aixiacute lrsquoassecament hauria estat poc
homogeni eacutes a dir la capa superficial srsquohauria assecat massa i la meacutes profunda en
canvi hauria quedat tendra
El proceacutes drsquoassecament havia de ser molt lent sobretot en la primera fase ja que era
quan la peccedila tenia meacutes aigua i es podia trencar Tot seguit la peccedila srsquohavia de treure del
motlle i romandre en una superficie tova com ara un tros de tela o fusta que permeteacutes
un assecatge gradual
e) Retocs i unioacute de peces
Aixiacute que lrsquoargila aconseguia la duresa del cuir lrsquoartesagrave repassava la peccedila retocava els
detalls que no haguessin sortit beacute o que srsquohaguessin deteriorat durant el moment de
desemmotllar i allisava la part posterior amb les mans o una espagravetula per tal de poder
unir lrsquoantefixa amb la teula imbrex Un cop retocada la peccedila i allisada la zona de
contacte passava a unir-la amb la imbrex de la manera seguumlent primer creava la
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
50
barbotina una mena drsquoargila pastosa que servia com a pegament feta amb productes
minerals que proporcionaven meacutes adheregravencia a lrsquoargila segon aplicava la barbotina
entre les peces que havia drsquounir lrsquoantefixa i la imbrex finalment a fi de reforccedilar la
unioacute elaborava un cordoacute drsquoargila que lrsquoaplicava per sobre i per sota de la unioacute de les
peces57 A partir drsquoaquest moment ja es podia passar a la fase de cuita
Cordoacute drsquoargila que unia lrsquoantefixa amb la imbrex
f) Cuita i aplicacioacute drsquoun fons
Per a la cuita de les antefixes ja unides a les imbrices calia dur a terme dues
fornades successives en la primera la temperatura del forn estava entre 600ordm i
1000ordm C i les peces hi entraven sense cap berniacutes Quan ja estaven cuites lrsquoartesagrave
els aplicava un fons normalment blanc58 ja que srsquoelaborava amb una base de calccedil i
ogravexid de plom que feia la funcioacute drsquoadherent per tal que la capa de calccedil es fixeacutes a
lrsquoargila un cop dins al forn
Restes molt tegravenues de la capa de calccedil
57 RAMOS SAacuteINZ M L laquoProceso de fabricacioacuten de las antefijas en eacutepoca romana el caso de la Hispania
Citeriorraquo XXII Congreso Nacional de Arqueologiacutea Vigo vol I 1993 439 58 RAMOS SAacuteINZ M L Las terracotas arquitectoacutenicas de la Hispania romana la Tarraconense
Monografias de Arquitectura Romana nuacutem 31 32 Ed Universidad Autoacutenoma de Madrid 1996 55-
57
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
51
Aquest fons servia per a tapar els porus de lrsquoargila donar duresa i impermeabilitat i
preparar les peces per a la seva posterior coloracioacute Aixograve vol dir que totes les antefixes
tenien policromia encara que els colors no srsquohan conservat pragravecticament en cap
exemplar de la Hispagravenia romana perquegrave no eren colors ceragravemics eacutes a dir no es coiumlen
amb la peccedila sinoacute que es pintaven despreacutes i per aquest motiu lrsquoadheregravencia a la
superfiacutecie no era massa bona
Despreacutes drsquoaplicar el fons venia la segona cuita que es feia a una temperatura inferior
als 600ordm C per a evitar que lrsquoogravexid de plom es volatilitzeacutes i la calccedil perdeacutes adheregravencia
g) La policromia
La policromia consistia a donar color a la superficie de lrsquoantefixa i representava lrsquouacuteltima
fase abans drsquoentrar al circuit comercial Els colors meacutes habituals solien ser de tonalitat
forta vermells blaus verds grocs etc perograve no srsquohan conservat perquegrave no eren colors
ceragravemics
Eacutes probable que el procediment utilitzat per a fixar els colors fos la tegravecnica anomenada
encagraveustica que consistia a treballar els colors amb cera liacutequida la qual feia la funcioacute
drsquoaglutinant dels pigments
546 Comparacioacute amb altres antefixes trobades a les Terres de lrsquoEbre
Les antefixes tot i ser de terracota sempre han estat elements decoratius molt fragravegils
principalment pel lloc que ocupaven en les teulades dels edificis raoacute per la qual no sersquon
troben amb massa frequumlegravencia en les excavacions i si sersquon troben acostumen a estar en
estat fragmentari La seva presegravencia no nomeacutes en la nova urbanitzacioacute i
monumentalitzacioacute que va experimentar Dertosa sobretot a partir de finals del segle I
sinoacute tambeacute en el paisatge de les vilmiddotles que es van anar aixecant en les terrasses properes
a lrsquoEbre formava part drsquouna nova estegravetica que posava lrsquoart al servei de lrsquoarquitectura
Aquests petits detalls ornamentals de les teulades amb la seva iconografia i el seu
simbolisme tambeacute formaven part drsquouna nova manera drsquoentrendre la ciutat i el territori
del seu voltant en definitiva eren una manifestacioacute meacutes del proceacutes de romanitzacioacute59
59 ABASCAL J M CEBRIAacuteN R CANO T laquoAntefijas romanas de Segogravebriga (Hispania Citerior)raquo
AnMurcia 16 2000 130
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
52
Desgraciadament a la zona de les Terres de lrsquoEbre srsquohan localitzat molt poques
antefixes Al Museu de Tortosa sersquon conserven dues datades entre finals del segle I aC
i principis del segle I dC que procedeixen del nucli urbagrave de lrsquoAmpolla60 (Baix Ebre)
Van ser trobades a principis del segle XX en els baixos drsquouna casa drsquoaquesta poblacioacute
durant unes obres de reforma Per les notiacutecies que ens han arribat eacutes probable que
nrsquohaguessin aparegut meacutes perograve nomeacutes srsquohan conservat aquestes dues que lrsquoarquitecte
Joan Abril srsquoencarregagrave de guardar i lliurar a lrsquoantic Museu Municipal de Tortosa del
qual en fou fundador Pel que fa a les caracteriacutestiques morfologravegiques soacuten emmotllades
i no tenen una forma tan triangular sinoacute meacutes aviat arrodonida en lrsquoextrem superior Les
dues presenten la imatge drsquouna dona sense cap altre element decoratiu Les cares de les
figures femenines estan molt desgastades En lrsquoantefixa B podem apreciar les restes de
la capa de calccedil que com hem explicat aplicaven abans de la pintura Pel que fa a la
pasta lrsquoantefixa A es va elaborar amb argila vermella mentre que la B teacute una tonalitat
meacutes marronosa Tant en un cas com en lrsquoaltre es pot apreciar la presegravencia de
desgreixants sobretot calcites
A B
Antefixes procedents del nucli urbagrave de lrsquoAmpolla Museu de Tortosa
Al Museu de les Terres de lrsquoEbre a Amposta es conserva tambeacute un fragment
drsquoantefixa emmotllada que devia tenir una forma meacutes triangular tot i que lrsquoextrem
superior estagrave una mica desgastat Procedeix del jaciment romagrave de la Carrova
(Amposta) Curiosament presenta una iconografia molt similar a la dels Serdans ja que
60 Alguns investigadors creuen que lactual Ampolla correspon a la mansio Tria Capita (Vas III de
Vicarello) que situada just a la vora de la Via Augusta era el primer punt de parada per als viatgers que
sortien de Dertosa cap a Tagraverraco Aquesta doble possibilitat de comunicacioacute tant per via terrestre
mitjanccedilant la Via Augusta com mariacutetima devien convertir-la en un punt estrategravegic del territori del
municipi de Dertosa a meacutes de ser un lloc on es devien desenvolupar activitats comercials Sobre la Via
Augusta a Catalunya i la mansio Tria Capita vegeu PALLIacute AGUILERA F La Via Augusta en Cataluntildea
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona 1985 159
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
53
es pot observar la part superior drsquouna palmeta amb els logravebuls recargolats cap a lrsquointerior
excepte els dos de lrsquoextrem superior Pel que fa a lrsquoargila eacutes de color vermell amb
poca quantitat de desgreixants del tipus de feldespats i calcites Tampoc no srsquoaprecien
fragments de mica La superfiacutecie estagrave molt esquerdada Cronologravegicament sembla
anterior a la dels Serdans i per la mida de les fulles de la palmeta no es pot descartar
que aquest motiu ocupeacutes tota la superfiacutecie de la peccedila
Fragment drsquoantefixa Museu de les Terres de lrsquoEbre Amposta
La iconografia drsquoaquesta peccedila trobada en un lloc proper a Amposta juntament amb la
dels Serdans al cor de les muntanyes dels Ports demostra que el motiu de la palmeta
estava forccedila arrelat en el territori ebrenc de manera que devia haver motlles diferents
perograve drsquoaspecte similar
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
54
6 CONCLUSIONS
Despreacutes drsquoestudiar el context geogragravefic i histograveric del jaciment romagrave dels Serdans i
analitzar les estructures murals que queden a la vista i el material que srsquohi ha trobat
podem arribar a una segraverie de conclusions que permetran decantar-nos per una de les
dues hipogravetesis que plantejagravevem al principi del treball
a) Les condicions geogragravefiques que proporcionen el barranc de la Conca la vall
Cervera i el barranc del Llop amb la seva abundagravencia de recursos naturals molts
diversos (fauna minerals manantials boscos etc) van jugar un paper molt
important a lrsquohora de triar la ubicacioacute de lrsquoestabliment dels Serdans de la mateixa
manera que tambeacute van influir en els assentaments que hi van dur a terme pobladors
anteriors ja sigui a la prehistograveria o durant el periacuteode ibegraveric i pobladors posteriors
des de lrsquoegravepoca medieval fins a principis del segle XX Eacutes evident doncs que si en
egravepoca romana els fundadors del jaciment dels Serdans buscaven principalment un
indret ben orientat ric en recursos naturals amb un punt drsquoaigua proper i amb
alguna via de comunicacioacute que connecteacutes amb la capital del territori Dertosa als
Serdans el van trobar
b) Davant el dilema inicial de si es tracta drsquouna vilmiddotla ruacutestica dedicada a lrsquoexplotacioacute
dels recursos naturals del lloc o si cal parlar drsquouna terrisseria especialitzada en
materials de construccioacute creiem que de moment la segona opcioacute cada vegada
agafa meacutes pes tot i que hauriacuteem de poder disposar drsquoinformacioacute complementagraveria
com per exemple una anagravelisi quiacutemica molt meacutes detallada de lrsquoargila i la pasta que
es va utilitzar en lrsquoelaboracioacute de les peces trobades per poder dir-ho amb total
seguretat Detectar la procedegravencia geologravegica de lrsquoargila de les peces trobades
ajudaria a determinar si es van produir realment in situ o si contragraveriament van
ser objecte de comerccedil eacutes a dir comprades en un altre lloc i drsquoaltra banda tambeacute
donaria informacioacute sobre les habilitats i els coneixements tegravecnics dels artesans
que hi van intervenir tipus de coccioacute desgreixants utilitzats etc
c) Amb tot si el resultat de lrsquoestudi de les peces demostreacutes que es tracta drsquoun material
procedent drsquouna altra zona voldria dir que estem davant una vilmiddotla ruacutestica que
devia comptar amb una agraverea residencial de la qual lrsquoantefixa en seria ara per ara
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
55
el testimoni meacutes evident i una altra agraverea dedicada als usos derivats dels treballs
agriacutecoles i forestals Eacutes cert que totes les evidegravencies porten a pensar que es tracta
drsquouna terrisseria perograve fins que no hi hagi una excavacioacute o una prospeccioacute no en
tindrem la certesa absoluta Per tant no podem descartar completament la
possibilitat que es tracti drsquouna vilmiddotla romana ruacutestica que despreacutes de ser
abandonada a banda del reaprofitament tradicional de materials per a altres
construccions srsquoaneacutes derruint amb el pas del temps de manera que la teulada
acabeacutes caient sobre les estances i ho cobriacutes tot aixograve explicaria que a nivell
superficial les teules siguin el material meacutes frequumlent
d) La cronologia drsquoaquest suposat centre terrisser lrsquohem de situar al Baix Imperi
entre els segles II i finals del IV Durant aquest temps de funcionament eacutes normal
que hi haguessin baixes entre els operaris la majoria dels quals per cert solien
ser esclaus que treballaven en condicions precagraveries Per tant aquests treballadors
devien disposar com passava en la majoria de vilmiddotles drsquoun espai destinat als
enterraments eacutes a dir una necrogravepolis que estaria situada a la part exterior del
recinte Desgraciadament la modificacioacute del traccedilat de lrsquoactual carretera TV-3422
va esborrar els pocs vestigis que en quedaven
e) La construccioacute drsquouna terrisseria a lrsquoindret dels Serdans eacutes forccedila versemblant ja
que alliacute mateix hi ha un argiler amb argila vermella de bona qualitat perograve amb
pocs desgreixants Aquest fet justificaria la necessitat de recoacuterrer a un altre argiler
el que es troba a un quilogravemetre del poble en el lloc conegut com a coll drsquoAlfara
molt meacutes ric en aquest tipus de minerals Drsquoaquests dos argilers doncs srsquohauria
pogut obtenir la mategraveria primera per a lrsquoelaboracioacute de la pasta amb quegrave
suposadament es van fabricar tots els materials de construccioacute que srsquohan anat
localitzant fins ara i que devien tenir com a destinacioacute Dertosa i les principals
vilmiddotles romanes de la zona
f) Eacutes evident que els treballs agriacutecoles que srsquohan realitzat durant segles en el lloc que
ocupava el centre terrisser dels Serdans han canviat molt el paisatge i alhora han
anat degradant les restes fins gairebeacute esborrar-ne lrsquoexistegravencia Ara beacute estem
convenccediluts que el topogravenim laquoAlfararaquo dorigen agraverab conserva encara el record
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
56
drsquoaquella teuleria En aquest sentit lrsquohistoriador tortosiacute E Bayerri61 creu que
laquoAlfararaquo proveacute drsquoal-fakhar que significa lsquoteuleriarsquo la qual cosa donaria a
entendre el que ja hem dit que en aquest lloc existia antigament algun establiment
dedicat a la fabricacioacute de teules en canvi Alcover-Moll62 considera que deriva
drsquoal-ḥārā lsquopoblet llogaretrsquo una opinioacute que tambeacute comparteix J Negre63 quan
parla dels poblats en altura que a lrsquoegravepoca medieval es van anar fundant en
diferents llocs dels Ports Personalment creiem que tant una teoria com lrsquoaltra
tenen la seva part de raoacute i estan ben justificades histograverica i geogragraveficament Ara
beacute despreacutes de fer una observacioacute del territori hem arribat a la conclusioacute que
aquest topogravenim agraverab procedeix dels primers pobladors del lloc i que agafa com a
referegravencia el centre terrisser romagrave dels Serdans Aquest seria un nou argument per
defensar la hipogravetesi que es tractava drsquoun centre rural especialitzat en la produccioacute
de ceragravemica principalment materials de construccioacute
Cap a principis del segle X quan es van establir els primers pobladors islagravemics
les ruiumlnes drsquoaquella teuleria romana encara devien ser visibles de la mateixa
manera que tambeacute devien ser molt evidents els argilers64 dels quals srsquohavia
alimentat de manera que tots tres llocs els argilers i la teuleria romana es van
convertir segurament en una referegravencia important des del punt de vista geogragravefic
Drsquoaltra banda tambeacute estagrave ben justificada la tesi que fa procedir laquoAlfararaquo drsquoal-
ḥārā lsquopoblet llogaretrsquo ja que en la seva fundacioacute es devia tractar drsquouna petita
agrupacioacute de famiacutelies que srsquohaurien establert en aquesta muntanya cap al segle X
despreacutes que ja havien tingut lloc els assentaments islagravemics de Carles i lrsquoUllal
Aquests pobladors devien ocupar poques cases perograve per tal defensar-se i
comunicar-se amb el lloc de Carles65 van construir una torre de planta quadrada
En conclusioacute doncs la nostra opinioacute eacutes que el topogravenim laquoAlfararaquo derivat de lrsquoagraverab
designava el lloc proper a lrsquoantiga teuleria romana dels Serdans per tractar-se
61 BAYERRI E Historia de Tortosa y su comarca vol VI impremta Algueroacute Tortosa 1954 451-452 62 ALCOVER MN A M-MOLL F DE B Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Palma de Mallorca Ed
Moll 1993 t I 478 63 NEGRE J De Dertosa cit 326 64 Es tracta de lrsquoargiler dels Serdans i el del coll drsquoAlfara anteriorment esmentats En lrsquoactualitat estan
enrunats sobretot el segon ja que tenia una gran profunditat i representava un perill per a la gent que
transitava per les proximitats 65 Vegeu Annex A
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
57
drsquouna construccioacute i drsquounes instalmiddotlacions prou importants perquegrave servissin de
referegravencia geogragravefica als que frequumlentaven aquests indrets majoritagraveriament
pobladors mossagraverabs que haurien preferit aixecar els seus habitatges en un indret
meacutes elevat a dalt del turoacute on es troba actualment el poble drsquoAlfara de Carles a
tocar del barranc del Llop abans que reaprofitar lrsquoespai que havia deixat
lrsquoassentament dels Serdans Drsquoaquesta manera podien controlar millor les terres
dels voltants i aixiacute sentir-se meacutes segurs
El poblat drsquoAlfara gaudia drsquouna posicioacute privilegiada i amb la seva torre defensiva
aixecada cap a finals del segle XI66 donava seguretat als seus habitants dedicats
bagravesicament a la ramaderia els treballs forestals i drsquoarrabassament dels terrenys i
els conreus agraris tant de secagrave com de regadiu tot i que el barranc del Llop no
era tan cabaloacutes com el de la Conca
Alfara i Carles van entrar a formar part drsquoun sistema defensiu complex que va
perdurar fins al segle XIV basat en lrsquoocupacioacute del territori per part de petits nuclis
de poblacioacute protegits per una torre o un castell i situats a la part alta de les
muntanyes en llocs estrategravegics que no nomeacutes servien per controlar lrsquoespai agrari
de les valls que conreaven sinoacute tambeacute per defensar els seus pobladors en cas de
necessitat Per tant es tractaria de dos poblats autosuficients gragravecies a
66 Des del segle XVIII aquesta torre fa les funcions de campanar de lrsquoesgleacutesia actual que fou comenccedilada el 1769 i acabada el 1790 La parrogravequia de tres naus va guardar fins a la guerra civil quan es van
cremar el retaule i les pintures de lrsquoesgleacutesia de Carles que havien estat traslladats a finals del segle XV
des de Carles a lrsquoantiga esgleacutesia de Sant Agustiacute drsquoAlfara la qual se situa sobre una petita elevacioacute enmig
del municipi des don es contempla tot el poble Actualment lrsquoestat de lrsquoantiga esgleacutesia de Sant Agustiacute
eacutes ruiumlnoacutes ja que nomeacutes queda un mur on hi ha una arcada de mig punt tapiada amb lrsquoarrencada de la
volta tambeacute srsquoaprecien alguna finestra i la porta drsquoentrada El monticle tambeacute eacutes conegut com a Fossar
Vell perquegrave el lloc va funcionar com a cementiri fins a principis del segle XIX De fet tant durant la
construccioacute de lantic dipogravesit daigua a principis del segle XX com en les obres drsquoacondicionament de
lrsquoentorn que srsquohi van fer el 2009 van aparegraveixer restes ogravessies humanes Superficialment tambeacute srsquohi han
trobat fragments de ceragravemica andalusina
El 1480 quan gairebeacute tots els pobladors de Carles ja srsquohavien instalmiddotlat a Alfara el bisbe de Tortosa va autoritzar el trasllat de la parrogravequia de Carles a Alfara amb el compromiacutes que havien drsquoaixecar una nova
esgleacutesia ja que fins aleshores a Alfara no nrsquohi havia i per aixograve el rector era rector de Carles i Alfara
Aixiacute mateix Sanccedil drsquoAsquera que actuava com a vicari general en absegravencia del bisbe Alfons drsquoAragoacute
va demanar com hem avanccedilat que traslladessin el retaule les pintures i lrsquoaltar de Carles a la nova
esgleacutesia una vegada la tinguessin acabada Per tant aquesta primera esgleacutesia drsquoAlfara es deuria construir
a partir de 1480 i va funcionar fins a finals del segle XVIII Registres de Cuacuteria 92 Vicariatus 1480-81
sf Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo)
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
58
lrsquoaprofitament dels recursos naturals perograve dependents de la ciutat de Tortosa
centre drsquoaquestes terres de frontera i complementaris quan es tractava de
controlar i defensar el territori
g) Tal com hem dit en lrsquoapartat dels objectius i tenint en compte lrsquointeregraves pel
jaciment dels Serdans que ha manifestat el senyor Joan Martiacutenez arqueograveleg
territorial dels Serveis Territorials de Cultura de les Terres de lrsquoEbre farem arribar
una cogravepia drsquoaquest treball a lrsquoAjuntament drsquoAlfara de Carles amb la intencioacute que
serveixi de base per iniciar tan aviat com es pugui els tragravemits necessaris de cara
a promoure una excavacioacute o almenys una primera prospeccioacute drsquoaquest jaciment
Per acabar mrsquoagradaria expressar quegrave mrsquoha aportat aquesta recerca personalment
Drsquoentrada mrsquoha permegraves saber quin eacutes el procediment per elaborar un treball que
requereix la consulta de moltes fonts drsquoinformacioacute Durant mesos he apregraves a extreure
dades de la bibliografia que he consultat i a saber interpretar-les Ara beacute el que meacutes
satisfaccioacute mrsquoha donat ha estat poder contextualitzar histograverica i geogragraveficament el
conjunt del jaciment ja que tant si fou un centre de produccioacute i explotacioacute agriacutecola
amb una part residencial com si fou un centre terrisser aquesta vilmiddotla romana va
esdevenir una eina molt important de romanitzacioacute que va servir per controlar el
territori drsquouna manera diferent de com ho havien fet els ibers segles abans i de com es
va fer durant lrsquoegravepoca medieval
Les dificultats que he anat trobant pel camiacute per exemple la identificacioacute i la datacioacute
del fragment del doli o tambeacute la interpretacioacute de les restes murals mrsquohan fet veure que
lrsquoarqueologia no eacutes com jo me la imaginava sinoacute molt meacutes complexa i desgraciadament
molt limitada de recursos econogravemics
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
59
7 AGRAIumlMENTS
Abans de posar fi a aquest treball mrsquoagradaria donar les gragravecies a totes aquelles
persones que durant la fase drsquoelaboracioacute mrsquohan ajudat en algun moment perquegrave pogueacutes
assolir amb egravexit la meva recerca En primer lloc agraeixo a la meva tutora Agnegraves
Cruanyes lrsquoesforccedil de revisar-lo lrsquointeregraves que ha demostrat per la seva evolucioacute i els
suggeriments que mrsquoha fet arribar amb lrsquoobjectiu de millorar-ne lrsquoestil i el contingut
en segon lloc al senyor Joan Martiacutenez arqueograveleg territorial dels Serveis Territorials de
Cultura de les Terres de lrsquoEbre per haver-me facilitat bibliografia per lrsquoentrevista que
em va concedir per donar-me el seu punt de vista sobre lrsquoenfocament del treball i
explicar-me amb tot detall el protocol que hi ha abans de realitzar una excavacioacute al
meu oncle Xavier Graciagrave per haver-me facilitat unes fotos dels plafons explicatius del
Museu drsquoAlfara de Carles abans que jo hi pogueacutes anar personalment a la senyora Maria
Glograveria Sabateacute per deixar-me fotografiar les dues teules tipus tegula que soacuten de la seva
propietat a lrsquoAjuntament drsquoAlfara de Carles i en especial a Joan Valentiacute Royo per
haver permegraves tenir acceacutes al fragment de doli i tambeacute per deixar-me consultar lrsquoArxiu
Municipal i visitar el Museu drsquoAlfara de Carles la qual cosa mrsquoha ajudat a poder
completar lrsquoannex A Tambeacute vull donar les gragravecies a la meva mare Nativitat Castejoacuten
pels agravenims que en tot moment mrsquoha donat i per ajudar-me a cercar informacioacute
Finalment tambeacute mrsquoagradaria destacar el suport del meu pare Guillem Graciagrave ja que
lrsquoelaboracioacute drsquoaquest treball segurament que no hauria estat possible sense els seus
constants agravenims els seus comentaris la seva ajuda principalment en les visites i els
desplaccedilaments que hem fet a museus i arxius les seves recomanacions bibliogragravefiques
i les seves explicacions relacionades amb el jaciment romagrave i el poblament al barranc de
la Conca durant el periacuteode medieval
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
60
BIBLIOGRAFIA WEBGRAFIA I ALTRES DOCUMENTS CONSULTATS
Bibliografia
ABASCAL J M CEBRIAacuteN R CANO T laquoAntefijas romanas de Segogravebriga (Hispania
Citerior)raquo AnMurcia 16 2000 121-131
ADAM J P La construction romaine Materiaux et techniques Pariacutes Picard 1984
ALCOVER MN A M-MOLL F DE B Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Palma de
Mallorca Ed Moll 1993
ARBELOA J M V laquoLiacutemits arqueologravegics a la configuracioacute del Delta de lEbre a
lantiguitatraquo Nous Colmiddotloquis I Tortosa 1997 9-28
ARCE J laquoVillae en el paisaje rural de Hispania romana durante la antiguumledad tardiacutearaquo
Anejos de AEspA 39 2006 9-15
BARCELOacute PERELLOacute M laquoAigua i assentaments andalusins entre Xerta i Amposta (s
VI-XII)raquo II Congreso de Arqueologiacutea Medieval Espantildeola Madrid Asociacioacuten
Espantildeola de Arqueologiacutea Medieval 1987 413-420
BAYERRI E Historia de Tortosa y su comarca 1933-1959
BREUIL H Les peintures rupestres scheacutematiques de la Peacuteninsule ibeacuterique IV Sud-est
et est de lEspagne Lagny impr E Grevin 1933
Catalunya Romagravenica vol XXVI Tortosa i Les Terres de lEbre La Llitera i el Baix
Cinca Barcelona Enciclopegravedia Catalana 1997 99-100
CHAUFFIN J laquoLes tuiles gallo-romaines du BasDauphineacuteraquo Gallia XIV CNRS Pariacutes
1956 81-88
CRESPO ROS MS laquoUna terracota arquitectogravenica encontrada en el alfar de la Maja
(Calahorra La Rioja)raquo Kalakoricos 2 1997 275-280
DAREMBERG CH i SAGLIO E Dictionnaire des antiquiteacutes grecques et romaines s v
laquoAntefixaraquo laquoFurnusraquo laquoTectumraquo i laquoTegularaquo Pariacutes Hachette 1877-1919 Versioacute
digital drsquoaquesta obra Universidad de Toulouse-Le Mirail httpdagruniv-tlse2fr
DURAND A Les paysages meacutedieacutevaux du Languedoc (Xe-XIIe siegravecles) Toulouse
Presses Universitaires du Mirail 1998 21-29
ERNOUT A i MEILLET A Dictionnaire eacutetymologique de la langue latine Histoire des
mots Pariacutes Klincksieck 1967
FOLLIERI M i altres laquoDesertification trends in Spain and Italy based on pollen
analysisraquo en BALABANIS P i altres International Conference on Mediterranean
Desertification Research results and policy implications Luxemburg European
Comission 2000 33-44
FONT RIUS J M Cartas de poblacioacuten y franquicia de Cataluntildea Madrid-Barcelona
CSIC 1969 doc 270
Gran geografia comarcal de Catalunya El Baix Ebre i el Montsiagrave nuacutem 13 Barcelona
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana 1984
GALIANA J M laquoLa Dioacutecesis de Tortosa a traveacutes de la visita pastoral del Obispo Otoacuten
de Moncada (1428-1429)raquo Estudis Castellonencs 10 2003-2005 518
GARCIacuteA RUBERT D i altres laquoLa vilmiddotla de la Carrova (Amposta Montsiagrave Catalunya) i
el poblament drsquoegravepoca romana a les terres de lrsquoEbreraquo Quaderns de Prehistograveria i
Arqueologia de Castelloacute 24 2004-2005 227-269
GIMENO T Aproximacioacuten histoacuterico-arqueoloacutegica a la Ilercavonia Desde la
iberizacioacuten hasta la romanizacioacuten tesi doctoral inegravedita Barcelona 1976
IGLESIAS J El fogatge de 1497 Barcelona Fundacioacute Salvador Vives i Casajuana
1991
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
61
JULIAgrave R i altres laquoOrigin and evolution of desertification in Mediterranean
environment in Spainraquo en P BALABANIS P i altres International Conference on
Mediterranean Desertification Research results and policy implications Luxemburg
European Comission 2000 67-76
LLORENS M del Mar i AQUILUEacute X laquoIlercavonia-Dertosa i les seves encunyacions
monetagraveriesraquo Barcelona Societat Catalana drsquoEstudis Numismagravetics 2001 24-34
LOacutePEZ CABALLERO J M laquoMedusa y medusas en Extremaduraraquo Revista de Estudios
Extrementildeos 2016 tomo LXXII nuacutemero II 1309-1322
MENCHOacuteN J laquoLes esteles funeragraveries discoidals de Carles conservades al Museu de
Tortosa (Baix Ebre) Nota preliminarraquo Nous Colmiddotloquis IV 2000 97-112
MIRA GUARDIOLA M A Cartago contra Roma Las guerres puacutenicas Madrid
ediciones Alderabaacuten 2000
MORENO EXPOacuteSITO I laquoIntervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment dels
Malladaretsraquo I Jornades drsquoArqueologia de les Terres de lrsquoEbre 6 i 7 de maig de 2016
Tortosa Serveis Territorials de Cultura de les Terres de lrsquoEbre 2 vol 2016 220-228
MUNtildeOZ SEBASTIAgrave J-H laquoEl permiacutes de trasllat de la parrogravequia de Carles a Alfara (any
1480)raquo Recerca 14 2012 257
NEGRE J De Dertosa a Ṭurṭūša Lrsquoextrem oriental drsquoal-Ṯagr al-Aˁlagrave en el context del
proceacutes drsquoislamitzacioacute drsquoal-Andalus Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona
2013 tesi doctoral
ORIHUELA A laquoLa casa andalusiacute un recorrido a traveacutes de su evolucioacutenraquo Artigrama
22 2007 302
RAMOS SAacuteINZ M L laquoProceso de fabricacioacuten de las antefijas en eacutepoca romana el caso
de la Hispania Citeriorraquo XXII Congreso Nacional de Arqueologiacutea Vigo vol I 1993
437-442
RAMOS SAacuteINZ M L laquoLas antefijas romanas de la Tarraconense tipos maacutes
representativosraquo XIV Congreso Internacional de Arqueologiacutea Claacutesica Tarragona
1994 344-346
RAMOS SAacuteINZ M L Las terracotas arquitectoacutenicas de la Hispania romana la
Tarraconense Monografias de Arquitectura Romana nuacutem 31 32 Ed Universidad
Autoacutenoma de Madrid 1996
RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa antigua manufactura de terracotas hispanorromanas (s I aC-
s II dC)raquo Revista de Arqueologiacutea 194 1997 36-43
RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa ceraacutemica de aplicacioacuten arquitectoacutenica desde eacutepoca
protoibeacuterica hasta eacutepoca visigoda (ssVII aC-VIII dC)raquo en La Ruta de la ceraacutemica
Castelloacute Ed Alicer 2000 32-37
RAMOS SAacuteINZ M L i CHINCOA GALLARDO C laquoLas antefijas del Museo Arqueoloacutegico
Nacionalraquo BMusArqNac XII 1994 51-76
REVILLA V Economia i poblament romagrave al curs inferior de lrsquoEbre la vilmiddotla de Casa
Blanca (Tortosa) Tarragona Diputacioacute Provincial de Tarragona 2003 133-146
RIERA S laquoCanvis ambientals i modelacioacute antrogravepica del territori entre lrsquoegravepoca ibegraverica
i lrsquoaltmedieval a Catalunya aportacions de la palinologiaraquo Cota Zero 20 2005 99-
107
RIERA S i PALET J M laquoAportaciones de la Palinologiacutea a la historia del paisaje
mediterraacuteneo estudio de los sistemas de terrazas en las Sierras Litorales Catalanas
desde la perspectiva de la Arqueologiacutea Ambiental y del Paisajeraquo en RIERA S i JULIAgrave
R Una aproximacioacute transdisciplinar a 8000 anys drsquohistograveria dels usos del sogravel
Barcelona Seminari drsquoEstudis i Recerques Prehistograveriques (Universitat de Barcelona)
2005 70-74
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
62
RIUS J Rationes Decimarum Hispaniae (1279-80) Vol I Barcelona CSIC 1946 168
i 174
RODRIacuteGUEZ TROBAJO E laquoProcedencia y uso de madera de pino silvestre y pino laricio
en edificios histoacutericos de Castilla y Andaluciacutearaquo Arqueologiacutea de la Arquitectura 5
2008 41
SALIDO DOMIacuteNGUEZ J Los dolia en Hispania caracterizacioacuten funcionalidad y
tipologia Manual de ceragravemica romana III Madrid Museo Arqueoloacutegico Regional de
la Comunidad de Madrid 2017
VIGIL R GARCIacuteA R CALA V RAMOS M L laquoEstudio mineraloacutegico y quiacutemico de
terracotas arquitectoacutenicas de eacutepoca romana de la Tarraconenseraquo La ciudad en el mundo
romano XIV Congreso Internacional de Arqueologiacutea Claacutesica Tarragona 1994 430-
431
VIRGILI A Diplomatari de la catedral de Tortosa (1193-1212) Barcelona Fundacioacute
Noguera 2001 437 441-443
Webgrafia
httpinvarqueculturagencatcat
httpseswikipediaorgwikiAlfara_(Tarragona)
httpseswikipediaorgwikiVilla_romana
httpseswikipediaorgwikiOpera_caementicia
httpwwwacademiaedu3192209Materiales_Latericios_Romanos_aplicados_a_la_
construccioacuten
httpscawikipediaorgwikiArgila
httpwwwperseustuftseduhopper
httpscawikipediaorgwikiDoliUacutes_i_finalitat
Altres fonts informatives
MORENO EXPOacuteSITO I Informe de la intervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment
dels Malladarets Partida de Masets Alfara de Carles (Baix Ebre) abril de 2014
NEGRE J Memograveria de les prospeccions arqueologravegiques a les terres de lEbre mem
nuacutem 10722 2013
SARRIAgrave BOSCOVICH E Els gravats medievals prop de la Cova Pintada (Alfara de
Carles Baix Ebre Tarragona) memograveria nuacutem 7899
Autors clagravessics
ESTRABOacute Geografia III 4 9 ἐκ δὲ τοῦ Ταρράκωνος ἐπὶ τὸν πόρον τοῦ Ἴβηρος κατὰ
Δέρτωσσαν
PLINI Histograveria natural III 23 Nunc per singulos conventus reddentur insignia praeter
supra dicta Tarracone disceptant populi XLII quorum celeberrimi civium Romanorum
Dertosani
PLINI Histograveria natural XXV 57 Butadis inventum est rubricam addere aut ex rubra
creta fingere primusque personas tegularum extremis imbricibus inposuit quae inter
initia prostypa vocavit postea idem ectypa fecit hinc et fastigia templorum orta
propter hunc plastae appellati
POMPONI MELA De Chorographia II 90 Super ingens Hiberus Dertosam adtingit
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
63
SANT ISIDOR Etimologies XIX 10 15 Tegulae vocatae quod tegant aedes et imbrices
quod accipiant imbres
SUETONI Vida dels dotze Cegravesars Galba X ac subinde Alexandrina navis Dertosam
appulit armis onusta sine gubernatore sine nauta ac vectore ullo ut nemini dubium
esset iustum piumque et faventibus diis bellum suscipi
VITRUVI POLmiddotLIOacute Arquitectura VII 4 2 Sin autem locus non patietur structuram fieri
canales fiant et nares exeant ad locum patentem deinde tegulae bipedales ex una parte
supra marginem canalis inponantur
Autors renaixentistes
DESPUIG CRISTOgraveFOL Los Colmiddotloquis de la insigne ciutat de Tortosa ed Juan Antonio
Gonzaacutelez eHumanistaIVITRA 1 2012 llibres II i VI
Museus arxius biblioteques i hemeroteques
Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo)
Document consultat Registres de Cuacuteria 92 Vicariatus 1480-81 sf
Arxiu Comarcal del Baix Ebre
Document consultat Sentegravencia de Castles (1321)
Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona
Museu i Arxiu Municipal drsquoAlfara de Carles
Museu de les Terres de lrsquoEbre
Museu de Tortosa Histograveric i arqueologravegic de les Terres de lrsquoEbre
Museacutee Archeacuteologique Palais Rohan Estrasburg
________________
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
1
APORTACIONS PER A UN ESTUDI DEL
JACIMENT ROMAgrave DELS SERDANS
DrsquoALFARA DE CARLES
(BAIX EBRE)
-ANNEXOS-
Helena Graciagrave Castejoacuten
2n BAT C
Departament de Clagravessiques i Filosofia
Institut Baix Penedegraves
Curs 2018-2019
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
2
Annex A
El poblament medieval al barranc de la Conca (segles VIII-XV)
A partir del segle VI i fins al segle VIII va tenir lloc un nou proceacutes drsquoocupacioacute del territori
que no sempre va consistir en el reaprofitament dels espais que havien deixat les villae
del Baix Imperi Aquests nous assentaments a les serralades litorals i al massiacutes dels
Ports de dimensions forccedila modestes de caragravecter familiar amb una morfologia variada
i unes funcions molt diferents van acabar substituint el model anterior de les villae i
van introduir una nova manera drsquoexplotar el territori basada en la diversificacioacute de la
produccioacute per tal drsquoassegurar totes les necessitats del grup que formava cada
assentament1 Segurament el lloc de Carles actualment despoblat que es troba a la
capccedilalera del barranc de la Conca va neacuteixer com un drsquoaquests assentaments situats en
agraverees marginals Lrsquoabundagravencia drsquoaigua la riquesa forestal la fertilitat de la terra i la
diversitat de la fauna asseguraven les necessitats dels pobladors que no nomeacutes deurien
comenccedilar a margenar i fer bancals als pendents de la muntanya per poder obtenir meacutes
terres de conreu sinoacute que probablement tambeacute deurien aixecar una modesta fortificacioacute
al cim drsquoun turoacute situat on srsquoajunten les aiguumles del barranc del Toscar i el del Bosc Negre
un indret estrategravegic que permetia controlar la via de muntanya que des de lrsquoEbre
portava i encara porta fins al Baix Aragoacute
Si beacute en alguns punts drsquoaquest barranc les formacions rocoses han posat liacutemit des de
sempre al desenvolupament dels boscos i com a molt hi han proliferat els arbustos i
els matolls en altres indrets perograve la fusta que hi ha sortit ha estat de gran qualitat i
molt apreciada drsquoaltra banda la riquesa drsquoaigua explica que al costat de cadascun dels
assentaments rurals que es van produir en aquest barranc sempre hi trobem una font o
un torrent que han assegurat les necessitats hiacutedriques dels seus pobladors i els han
proporcionat una certa autonomia respecte de les zones meacutes properes al riu Ebre
En aquest periacuteode i fins al segle IX va augmentar el proceacutes de desforestacioacute acompanyat
de frequumlents incendis forestals que tenien com a objectiu aconseguir meacutes pastures2 De
1 NEGRE J De Dertosa cit 491 2 JULIAgrave R i altres laquoOrigin and evolution of desertification in Mediterranean environment in Spainraquo en
P BALABANIS P i altres International Conference on Mediterranean Desertification Research results
and policy implications Luxemburg European Comission 2000 67-76
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
3
fet durant tot el periacuteode islagravemic es constata una intensificacioacute de lrsquoexplotacioacute dels
boscos dels Ports principalment les boixedes i els pinars de pi roig
A partir del segle X perograve tal com argumenta Maria Follieri3 es produeix una tendegravencia
generalitzada a la recuperacioacute de les pinedes a tot el territori ebrenc aixiacute com un
augment dels conreus agriacutecoles principalment lrsquoolivera i els cereals alhora que es
manteacute lrsquoactivitat ramadera En certa mesura es pot afirmar que la consolidacioacute de la
societat islagravemica a la zona tortosina en aquesta egravepoca va propiciar que en algunes valls
dels Ports comencessin a proliferar els conreus drsquooliveres i raiumlm en contrast amb els
periacuteodes anteriors ibegraveric i romagrave en els quals no sembla haver-se donat un creixement
tan gran ni a la plana ni a les muntanyes malgrat que segurament lrsquouacutes de terrasses i
bancals en els vessants de les valls ja era forccedila frequumlent
Lrsquoolivera va tornar a recuperar una certa importagravencia en el cicle agriacutecola ebrenc durant
el segle XI a finals del segle XII i principis del XIII la vinya tambeacute experimentagrave una
notable expansioacute pel territori de manera que oliverars i vinyes es van convertir en
lrsquoelement caracteriacutestic drsquoun nou paisatge abancalat tant als vessants de les serralades
litorals com al massiacutes muntanyoacutes dels Ports amb un clar retroceacutes de les zones boscoses
Quant als alzinars les rouredes i les pinedes drsquoalta muntanya dels Ports les accions de
desforestacioacute en benefici de la ramaderia no hi van ser tan extremes com a les serralades
litorals tot i que les explotacions de boix i pi iniciades al periacuteode islagravemic van continuar
sobretot per la bona qualitat de la fusta molt apreciada en la construccioacute4
Durant els segles XII i XIII locupacioacute humana als Ports va rebre un fort impuls gragravecies
a les cartes de poblament atorgades per comtes i senyors feudals amb la intencioacute
destablir assentaments a linterior del massiacutes per a aprofitar-ne els recursos A partir
del segle XIII i fins al XV malgrat que la climatologia era forccedila adversa amb hiverns
freds i rigorosos que van afectar lrsquoentorn fiacutesic drsquoaquelles comunitats5 i els successius
3 FOLLIERI M i altres laquoDesertification trends in Spain and Italy based on pollen analysisraquo en
BALABANIS P i altres International Conference on Mediterranean Desertification Research results
and policy implications Luxemburg European Comission 2000 33-44 4 RIERA S i PALET J M laquoAportaciones de la Palinologiacutea a la historia del paisaje mediterraacuteneo estudio
de los sistemas de terrazas en las Sierras Litorales Catalanas desde la perspectiva de la Arqueologiacutea
Ambiental y del Paisajeraquo en RIERA S i JULIAgrave R Una aproximacioacute transdisciplinar a 8000 anys
drsquohistograveria dels usos del sogravel Barcelona Seminari drsquoEstudis i Recerques Prehistograveriques (Universitat de
Barcelona) 2005 70-74 5 DURAND A Les paysages meacutedieacutevaux du Languedoc (Xe-XIIe siegravecles) Toulouse Presses
Universitaires du Mirail 1998 21-29
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
4
episodis de pesta i fam que van reduir la poblacioacute locupacioacute del massiacutes va anar en
augment aixiacute com lexplotacioacute dels seus recursos naturals sobretot pel que fa a
laprofitament de la fusta per a la construccioacute de naus de guerra i edificis lelaboracioacute
de quitragrave i lestabliment de nous camps de conreu
1 La presegravencia islagravemica Les torres de guaita
Les escasses restes de la presegravencia islagravemica al barranc de la Conca tambeacute tenen a veure
amb lrsquoaprofitament dels recursos naturals (fusta i aigua) i el control del territori A
lrsquoAlta Edat Mitjana la fusta era un dels elements meacutes utilitzats en la construccioacute de
cases i naus lrsquoutillatge agriacutecola domegravestic i artesanal6 Hem de destacar que dels
espessos boscos que hi havia en general als Ports van sortir els pins que van servir per
a la construccioacute de naus andalusines a les drassanes de Ṭurṭūša (Tortosa) Es tractava
de pins (pinus sylvestris catalaunica gaussen) de gran alccedilada i molt gruixuts que
srsquoutilitzaven sobretot per a fer els mastelers i altres peces dels vaixells la coloracioacute
vermellenca tiacutepica drsquoaquesta varietat era molt apreciada per lrsquoacabat llis i inalterable
que tenia i perquegrave la mateixa pigmentancioacute servia per a protegir la fusta contra lrsquoatac
de cucs o plagues precisament aquesta qualitat va ser la que li va donar renom i la que
explica que fos exportada a tot arreu drsquoal-Andalus inclosa la Mesquita de Cograverdova on
es va fer servir per a lrsquoembigat del sostre7
Pel que fa a lrsquoaprofitament de lrsquoaigua el testimoni meacutes evident el trobem en la segravequia
que partia de lrsquoUllal on hi ha indicis drsquoun assentament musulmagrave de muntanya8 i
conduiumla lrsquoaigua fins als conreus de regadiu de la vall Precisament aquests conreus de
regadiu i tambeacute els de secagrave i la via que transcorria per la vall es van poder vigilar
gragravecies a les torres de guaita i les talaies situades en els punts meacutes adients per tenir una
bona visioacute de lrsquoentorn A banda de la fortificacioacute de Carles que ja existia quan els
musulmans van comenccedilar a establir-se per la vall cap al segle IX se nrsquohan localitzat
dues meacutes una a la punta de la Miranda a prop de lrsquoUllal i lrsquoaltra a Penyaflor La
caracteriacutestica comuna dels fonaments que resten de les torres de la punta de la Miranda
6 ORIHUELA A laquoLa casa andalusiacute un recorrido a traveacutes de su evolucioacutenraquo Artigrama 22 2007 302 7 RODRIacuteGUEZ TROBAJO E laquoProcedencia y uso de madera de pino silvestre y pino laricio en edificios
histoacutericos de Castilla y Andaluciacutearaquo Arqueologiacutea de la Arquitectura 5 2008 41 8 BARCELOacute PERELLOacute M laquoAigua i assentaments andalusins entre Xerta i Amposta (s VI-XII)raquo II
Congreso de Arqueologiacutea Medieval Espantildeola Madrid Asociacioacuten Espantildeola de Arqueologiacutea Medieval
1987 413-420
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
5
i Penyaflor eacutes que presenten una planta circular Aquest fet juntament amb els trossos
de ceragravemica que srsquohi han trobat fa pensar que probablement corresponen al periacuteode
andalusiacute i que tenien una funcioacute militar
La fortificacioacute de Carles i les altres dues torres de guaita esmentades haurien fet tasques
de vigilagravencia dels barrancs del Toscar el Bosc Negre i la Conca eacutes a dir les terres de
regadiu de la vall els conreus de secagrave dels pendents i els camins de muntanya que
procedien del nord De fet des de Carles es pot veure la punta de la Miranda a uns dos
quilogravemetres en liacutenia recta mirant cap a lrsquoesquerra i des de la punta de la Miranda es
veu Penyaflor a uns quatre quilogravemetres la qual cosa voldria dir que aquestes torres
estaven alineades i formaven una xarxa de comunicacioacute entre elles mitjanccedilant senyals
Fins i tot la torre defensiva drsquoAlfara de planta quadrada que es va aixecar cap al segle
XI devia formar part tambeacute drsquoaquest entramat de petites fortificacions ubicades en
llocs estrategravegics que tenien la finalitat de controlar i defensar el territori fronterer entre
els dominis islagravemics i els cristians Tot i que es trobaven enmig de muntanyes la
comunicacioacute amb la capital del territori Ṭurṭūša (Tortosa) quedava assegurada gragravecies
a la torre de Penyaflor des de la qual els senyals es feien arribar al castell del coll de
Som a lrsquoalccedilada de Benifallet a la banda esquerra del riu i des drsquoaquiacute a Tortosa
La datacioacute drsquoaquestes torres cal situar-la entre els segles IX i X despreacutes de la caiguda
de les ciutats de Girona (785) Barcelona (801) les ragravetzies normandes i les hostilitats
amb els comtes catalans Ara beacute mentre la torre de Penyaflor i la de la punta de la
Miranda haurien quedat abandonades cap a principis del segle XIV9 i el lloc de Carles
hauria estat forccedila remodelat en aquell moment10 la drsquoAlfara en canvi seria lrsquouacutenica que
srsquohauria mantingut no nomeacutes per necessitats defensives sinoacute tambeacute perquegrave aportava
seguretat al lloc que srsquohavia convertit en un centre drsquoexplotacioacute agriacutecola Es tractaria
doncs drsquoun sistema original que permetia vigilar i defensar el territori i tenir-lo ben
comunicat
9 En un document de 1321 conservat a lrsquoArxiu Comarcal del Baix Ebre i conegut com a laquoSentegravencia de
Castlesraquo en tractar dels liacutemits territorials es parla de la torre de guaita de Penyaflor amb el terme
laquocastellraquo 10 Cal aclarir que de moment no ha aparegut cap indici de construccioacute que es pugui atribuir clarament
al periacuteode islagravemic
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
6
Les torres de guaita al barranc de la Conca
2 El castell i el poblat de Carles
El castell de Carles estagrave situat al cim dun monticle (431 m) just on comenccedila el barranc
de la Conca i on srsquoajunten el barranc del Toscar i el del Bosc Negre El paisatge del
lloc es caracteritza per tenir conreus a la zona baixa del barranc pastures a les vessants
i boscos de pi roig i negre a les parts altes
Del castell nomeacutes queden restes de murs amb carreus a les cantonades i llenccedilos de les
muralles de maccediloneria sense lluir de poc gruix amb algun tros en forma despiga11
Srsquohi poden apreciar dos nivells diferents El superior on hi ha les construccions meacutes
importants a lextrem sud-oest hi ha les restes meacutes destacades i probablement les meacutes
antigues Era una fortificacioacute de planta trapezoiumldal amb quatre parets que semblen
construiumldes en tres moments diferents Cal remarcar que els murs est i sud els meacutes
gruixuts (1 m aproximadament) es van aixecar amb filades horitzontals de pedres
petites formant un opus spicatum La presegravencia de megravensules a les parets indica que
disposava drsquoun pis superior
11 Catalunya Romagravenica vol XXVI Tortosa i Les Terres de lEbre La Llitera i el Baix Cinca Barcelona
Enciclopegravedia Catalana 1997 99-100
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
7
Pel que fa al nivell inferior orientat de sud a nord el que meacutes destaca eacutes lrsquoesplanada
(55 m de llargada per uns 10 o 15 m drsquoamplada) i lrsquoespai no edificat que segurament
correspon a lrsquoentrada al recinte
La datacioacute drsquoaquest castell eacutes difiacutecil sobretot la de la part meacutes antiga que correspon als
murs est i sud on srsquoaprecia lrsquoopus spicatum perograve segurament cal pensar que el turoacute
tal com hem comentat anteriorment entre els segles VIII i IX va comenccedilar a fer-se servir
com a talaia la qual es va anar fortificant amb el pas del temps El proceacutes de fortificacioacute
les remodelacions i lrsquoaixecament de noves estructures com ara el mur perimetral i el
mur oest van anar succeint-se des del segle IX fins als segles XII i XIII de manera que
lrsquoantic topogravenim Castles que significa laquocastellraquo laquofortificacioacuteraquo12 procedent del mot llatiacute
castra plural de castrum lsquocampament fortificacioacutersquo del qual deriva Carles donaria raoacute
de les caracteriacutestiques del lloc El castell de Carles anomenat Castles en els documents
meacutes antics evidentment ja existia quan la conquesta de Tortosa el 1148 la qual cosa
va permetre al comte Ramon Berenguer IV de cedir-lo a Pere de Sentmenat en
recompensa per la seva participacioacute en la presa de la ciutat13 A partir drsquoaleshores el
lloc de Carles estigueacute en mans de la nissaga dels Sentmenat fins al 1434 data en quegrave
fou venut a la ciutat de Tortosa14
Aixiacute doncs a partir del segle XV Carles i Alfara que formava part de les terres
pertanyents al senyor de Carles esdevingueren una baronia depenent de la ciutat de
Tortosa i a poc a poc simposaren en aquest territori les lleis del Llibre de les Costums
de Tortosa Al segle XVI va passar a mans de Cristogravefol Despuig el qual nrsquoera el
procurador general Despuig en la seva obra Los Colmiddotloquis de la insigne ciutat de
Tortosa (1557) va descriure les principals riqueses naturals del lloc de Carles15
Aquesta baronia i la seva vinculacioacute amb Tortosa van perdurar fins al segle XIX
12 Gran geografia comarcal nuacutem 13 cit 257 13 Vegeu DESPUIG CRISTOgraveFOL Los Colmiddotloquis de la insigne ciutat de Tortosa ed Juan Antonio Gonzaacutelez eHumanistaIVITRA 1 2012 llibre II i FONT RIUS J M Cartas de poblacioacuten y franquicia
de Cataluntildea Madrid-Barcelona CSIC 1969 doc 270 14 Gran geografia comarcal nuacutem 13 cit 258 15 DESPUIG CRISTOgraveFOL Los Colmiddotloquis cit llibre VI 159-161
F En Carles ni hi ha encara que poca cosa mas no deixa de averni y si volen temps en gastarni oacute
sembrarni castantildees tinch per molt cert que hi provarien alliacute tambeacute com en altra part los llentildeams que alliacute
se crien es cosa brava primerament pi vert pi comu sapi roure carrasca oroacute magnanesa borda y estos
dos son molt singulars pera cadires corniser mopesa allsahuch faig teix boix marfull aladern
materselva rataboschs arbocer ginebre bort y ver espinal avellaner grevol de ques faacute lo visch freixa
ginebre sabinot sabina per altra part es montantildea tan grasa que produix mil altres regalos especialment
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
8
De lrsquoantic nucli de poblament de Carles nomeacutes en queden alguns murs de les cases que
ocupaven el pendent que hi ha entre el castell i lrsquoantiga esgleacutesia de Carles avui
coneguda com a ermita de Sant Juliagrave Aquests murs van aparegraveixer quan es va obrir la
carretera que porta fins al paratge del Toscar
Segons el fogatge de 1359 el poblat de Carles tenia 37 focs declarats el 1367 24 focs
Aquest descens segurament cal atribuir-lo a una crisi demogragravefica provocada per
diverses causes que van persistir fins a finals del segle XV les epidegravemies com ara la
Pesta Negra les irregularitats en les collites lrsquoaugment de la pressioacute fiscal i els saquejos
i les destruccions de les poblacions en el context de lrsquoanomenada Guerra Civil catalana
que va enfrontar les institucions poliacutetiques del Principat (la Generalitat i el Consell de
Cent de Barcelona) amb Joan II entre els anys 1462 i 147216 A causa drsquoaquesta guerra
i dels efectes drsquouna possible epidegravemia que es declaragrave a Carles segons expliquen les
fonts orals la majoria dels seus habitants es van veure obligats a buscar un nou lloc
Alfara a uns sis quilogravemetres amb unes possibilitats de defensa molt meacutes grans Aixiacute
bolets se fan alliacute una cosa admirable y de tantes maneres que es cosa de no creurer ya rovellons pebrasos robiols bateons quadernes cabrits brunets peuderrates murugules exerclons criambres
blanques criambres pardes aseroles cadorles tots aquestos son boniacutesimes de menjaacute ni ha altres tambeacute
que no son bons pera menjar mas per altres coses son bons soacute es criambres vermells bolets de bou
mataparens y tambeacute se troben alliacute tuferes perquegrave no hi falta ningun geacutenero de bolets alliacute se troba bon
jesmini molt y molt boacute atsabesa argent viu mina de ferro y un lloch tan coacutemodo pera fer una fragua
com sia en lo mon
D P Com deixan de ferlai
F Per lo mateix que s deixen de fer altres coses que serien de gran utilitat y gentilesa pera lornato de
aquest poble Criense tambeacute en aquella montantildea com jo he dit moltes salvatjines mes de les que son assiacute
baix en la ribera com som porchs selvatges cervos cabrons montesos cabirols fatgines ginetes teixons
gats cervals esquirols arrions conills llebres y son molt major que en la ribera ni tampoch falta alliacute ni assi la pesadilla de aquells dos generos de salvatgines importunes que son llops y raboses perque no
sperda lo cuidado de guardar los bestiars y les gallines tambeacute crien alliacute molts geacuteneros de ocells de rapintildea
com son aacuteguiles caudals aacuteguiles estorenyes aacuteguiles meliores aacuteguiles cerpateres falcons astors micles
alzotans esparvers ni tampoch hi falta alliacute pesquera de truches de anguiles de barbs de madrilles y
finalment es tal forma y disposicioacute de terreny que tots los que vuy son crehem y tambeacute ho cregueren los
passats que alliacute hi ha mines de or y de argent y en altre temps sabem que s feren diligencies en cercarles
y si no s trobaren es perque no era vinguda la hora per asiacute com es ya vinguda per altres parts en Espanya
ahont es cert que strau molta cosa de estos metalls se dirvos asoacute y es veritat que en una partida de
aquest terme que s diu la vall den Rubiacute se troben pedres precioses com son rubins esmeraldes jaccins
esmaragdes granats y sens dupte que de asoacute ni hi ha molta cosa sino que no la saben cercar Jo m
recorde aver ohit dir aacute n Miquel Domenech lo qual en anys passats tenia hostal en lo carrer de la Cruera que en casa sua solia arribar un lapidari italiaacute quiscun any y de aquella vall sen portava un taleconet de
pedres y que aquellas acursades restaven pedres precioses y tambeacute en estos anys prop passats contava
Matheu Mauri cassador que un dia en aquella vall mateixa estant aguardant un cervo sobrevingueacute una
pluja per la qual ell se reculliacute aacute una coveta y desde alliacute veu relluir de aquestes pedres que laigua crech
les faria relluir y sens pensar que fos tanta cosa ne prengueacute unes quantes les quals li compraacute un argenter
que s deia Mestre Bernat lo Geperut per pochs diners y despreacutes de haverles acursades los mestres les
veneacute per molts asoacute es veritat y per altres maneres tambeacute se es enteacutes y sabut que en aquest terme hi ha
moltes pedres precioses 16 MUNtildeOZ SEBASTIAgrave J-H laquoEl permiacutes de trasllat de la parrogravequia de Carles a Alfara (any 1480)raquo Recerca
14 2012 257
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
9
el 18 de maig de 1480 Sanccedil drsquoAsquera com a vicari general i administrador de la
diogravecesi de Tortosa en absegravencia del bisbe elet Alfons drsquoAragoacute va autoritzar el trasllat
de la parrogravequia del lloc de Carles al drsquoAlfara De fet el 1480 una bona part de la
poblacioacute ja srsquohavia desplaccedilat a Alfara si beacute el 1496 encara hi havia 12 cases habitades
a Carles17 A partir drsquoaleshores Alfara va passar a anomenar-se Alfara de Carles
Restes del castell medieval de Carles
3 Lrsquoesgleacutesia de Carles
La parrogravequia de Carles es va construir a finals del segle XII o principis del XIII Es troba
al peu del castell de Carles i eacutes lrsquouacutenic temple romagravenic dels Ports De fet el seu estil de
construccioacute presenta una barreja drsquoelements romagravenics i del gogravetic primerenc Eacutes drsquouna
sola nau de planta rectangular sense absis diferenciat amb volta apuntada i reforccedilada
per set arcs torals construiumlda amb maccediloneria de pedra i amb una porta drsquoentrada
dametlla formada per dovelles18
Histogravericament el dia 28 de juliol de 1211 trobem el primer esment de la parrogravequia de
Carles en una donacioacute que li fa el cavaller Drogo de Verdel19 El 1237 en la carta de
poblament atorgada per Ramon de Sentmenat sersquon torna a parlar en el sentit que
lrsquoesgleacutesia de Carles podia disposar de propietats i heretar-ne i que els habitants del lloc
estaven obligats a donar-li la trentena part de tots els beacutens de quegrave pagaven delme A
17 IGLESIAS J El fogatge de 1497 Barcelona Fundacioacute Salvador Vives i Casajuana 1991 18 Gran geografia comarcal nuacutem 13 cit 259 19 El dia 15 de juliol drsquoaquest mateix any el bisbe de Tortosa Gombau de Santa Oliva el prior Ponccedil i el
capiacutetol de canonges de Tortosa havien donat en feu a Drogo la tercera part del delme dels fruits animals
i molins dels castells de Carles i Pauumlls VIRGILI A Diplomatari de la catedral de Tortosa (1193-1212)
Barcelona Fundacioacute Noguera 2001 437 441-443
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
10
finals del segle XIII concretament durant els anys 1279-1280 quan es va dur a terme la
recaptacioacute de la degravecima papal a la diogravecesi de Tortosa es diu que el rector de lrsquoesgleacutesia
de Carles en va quedar exempt perquegrave les seves rendes eren molt baixes20
Vista de lrsquoentrada de lrsquoesgleacutesia de Carles actualmente ermita de Sant Juliagrave
Drsquoaltra banda ja en ple segle XV entre els documents relacionats amb la visita pastoral
que el bisbe de Tortosa Ot de Montcada va fer a la seva diogravecesi el 1435 hi ha una breu
anotacioacute que diu que al capdavant de la parrogravequia de Carles hi havia dos preveres un
vicari que segurament actuava fent les funcions drsquoun rector titular absent tal com era
habitual a moltes parrogravequies abans del Concili de Trento i un clergue de rang
inferior21
En la Guerra Civil catalana segons explica el permiacutes de trasllat de la parrogravequia de
Carles a Alfara de 148022 tant els edificis de la poblacioacute com lrsquoabadia van quedar
completament destruiumlts de manera que en el lloc nomeacutes restaren drets el castell i
lrsquoesgleacutesia
En les proximitats de lrsquoesgleacutesia hi havia el cementiri del qual no en queda cap testimoni
perquegrave el terreny el van margenar per a destinar-lo a usos agriacutecoles i actualment una
part eacutes camp de pastura i lrsquoaltra pertany a la zona recreativa de Sant Juliagrave Amb tot es
20 RIUS J Rationes Decimarum Hispaniae (1279-80) Vol I Barcelona CSIC 1946 168 i 174 21 GALIANA J M laquoLa Dioacutecesis de Tortosa a traveacutes de la visita pastoral del Obispo Otoacuten de Moncada
(1428-1429)raquo Estudis Castellonencs 10 2003-2005 518 22 Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo) Registres de Cuacuteria 92 Vicariatus 1480-81 sf
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
11
conserven diverses esteles discoidals cinc al Museu de Tortosa23 i tres al Museu
drsquoAlfara de Carles
23 MENCHOacuteN J laquoLes esteles funeragraveries discoidals de Carles conservades al Museu de Tortosa (Baix
Ebre) Nota preliminarraquo Nous Colmiddotloquis IV 2000 97-112
Estela discoidal procedent de lrsquoantic cementiri medieval de Carles Museu drsquoAlfara de Carles
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
12
Annex B
Catagraveleg del material trobat
Fragment de teula tipus tegula
Mides 27 cm x 21 cm x 165 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de teula tipus tegula
Mides 20 cm x 19 cm x 9 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de tipus tegula
Mides 33 cm x 175 cm x 125 cm x
17cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de tipus tegula
Mides 46 cm x 25 cm x 31cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Teula fragmentada tipus tegula
Mides 62 cm x 47 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
13
Teula fragmentada tipus tegula
Mides 62 cm x 47 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Antefixa
Mides 18 cm x 215 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de doli
Mides 14 x 21cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de tegula ilmiddotlustratiu de les
desenes de fragments similars que es
troben en superfiacutecie
Datacioacute aproximada segle II-IV
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
14
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
12
Intentarem doncs descriure els fets histograverics les restes i les troballes arqueologravegiques
meacutes destacades amb lrsquoobjectiu de mostrar que hi ha uns elements que en major o menor
grau comparteixen els assentaments i els establiments que hi ha hagut
independentment de lrsquoegravepoca lrsquoaprofitament de lrsquoaigua per a finalitats molt diverses
lrsquoexplotacioacute dels recursos forestals i agropecuaris la vigilagravencia i el control del territori
31 EL NEOLIacuteTIC LES PINTURES RUPESTRES DE COVA PINTADA (BARRANC DE LA
CONCA)
La riquesa drsquoaigua els recursos forestals i la varietat de la seva fauna han permegraves que
aquest territori tot i la seva orografia complexa hagi tingut pobladors des de la meacutes
remota Antiguitat Daquesta ocupacioacute han quedat les pintures rupestres de la Cova
Pintada a la capccedilalera del barranc de la Conca que demostren assentaments neoliacutetics
de grups de caccediladors dedicats a la captura de grans cegravervids (cabres salvatges ceacutervols i
cabirols) Es tracta drsquoart esquemagravetic o abstracte de color vermell que els entesos han
datat al voltant del 6500 aC Van ser descobertes el 1914 per lrsquoinvestigador francegraves
Henri Breuil10 La meacutes important representa una trisquela de mida considerable11
lrsquouacutenica coneguda fins ara a Catalunya
Abric de la Cova Pintada i dibuix de la trisquela fet per Henri Breuil Escala 17
Estagrave formada per tres braccedilos iguals incurvats que convergeixen al centre en forma
rotativa amb gir cap a la dreta12 Segurament que cal interpretar-la com la manifestacioacute
10 BREUIL H Les peintures rupestres scheacutematiques de la Peacuteninsule ibeacuterique IV Sud-est et est de
lEspagne Lagny impr E Grevin 1933 75-77 11 Les seves mesures soacuten radi de cada braccedil 23 cm alccedilada total conservada 36 cm amplada total 44
cm 12 Trobareu meacutes informacioacute sobre aquesta pintura rupestre en httpinvarqueculturagencatcat Cal
aclarir que en el mateix lloc tambeacute srsquohi van descobrir gravats medievals de difiacutecil interpretacioacute Vegeu
SARRIAgrave BOSCOVICH E Els gravats medievals prop de la Cova Pintada (Alfara de Carles Baix Ebre
Tarragona) memograveria nuacutem 7899
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
13
drsquoalgun tipus de creenccedila de manera que lrsquoabric on es troba deuria ser una mena de
santuari13
32 LrsquoEDAT DEL FERRO EL POBLAT IBEgraveRIC DELS MALLADARETS (BARRANC DE LA
VALL CERVERA)
Despreacutes dels assentaments neoliacutetics els primers pobladors permanents drsquoaquesta part
del massiacutes van ser els ibers com ho prova lexistegravencia del poblat dels Malladarets a la
vall Cervera recentment descobert despreacutes drsquouna intervencioacute drsquourgegravencia que es va
realitzar el 201414
El poblat ibegraveric dels Malladarets es troba a lrsquooest del cim de Penyaflor (514 m) en un
petit turoacute (272 m) de planta allargada i superfiacutecie plana des del qual es domina tant el
barranc de la Conca com el pas natural que el barranc de la vall Cervera proporciona
per a poder accedir al massiacutes dels Ports des de la plana de Roquetes
Ubicacioacute del jaciment ibegraveric dels Malladarets (barranc de la vall de la Cervera)
A partir de la tipologia dels vasos ceragravemics15 exhumats els arqueogravelegs creuen que data
del periacuteode de lrsquoEdat del Ferro I entre el 650 i el 500 aC16 Des del punt de vista
urbaniacutestic el jaciment presenta un complex drsquoestances de les quals resten les primeres
filades de pedra dels murs ja que segons sembla la tegravecnica utilitzada en la seva
13 Aquest jaciment juntament amb altres del territori catalagrave fou considerat per la UNESCO Patrimoni
Mundial el 1998 Vegeu httpseswikipediaorgwikiAlfara_(Tarragona) 14 MORENO EXPOacuteSITO I Informe de la intervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment dels
Malladarets Partida de Masets Alfara de Carles (Baix Ebre) abril de 2014 15 Fonamentalment es tracta de grans vasos de ceragravemica exvasada i bisellada amb cordons aplicats 16 MORENO EXPOacuteSITO I cit 32
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
14
construccioacute consistia a disposar verticalment grans lloses en les dues cares dels murs
alhora que reomplien el seu interior amb pedruscall i terres premsades per tal de donar
consistegravencia a lrsquoestructura Com que no srsquoha conservat meacutes drsquouna filada de lloses no
se sap si aquestes parets de pedra arribaven fins al sostre o beacute si a partir drsquouna certa
alccedilada els murs disposaven drsquoaltres materials de tova
A banda de les estances tambeacute han aparegut murs de gairebeacute 1 m de gruix a lrsquoest i a
lrsquooest a la part que mira cap a la vall Cervera de manera que els arqueogravelegs opinen
que potser es tractaria drsquoun recinte fortificat En canvi cap a llevant el desnivell del
terreny eacutes meacutes suau la qual cosa fa pensar que era la zona urbanitzada intramurs
Finalment cal apuntar la presegravencia drsquoalgunes estructures de pedra amb planta circular
que es podrien relacionar amb lrsquoexistegravencia de tuacutemuls funeraris al vessant sud fora de
la zona drsquohagravebitat
Estructura de pedra amb planta circular Podria eacutesser un tuacutemul funerari
Es tracta doncs drsquoun poblat que srsquoestenia allargat pel petit turoacute al peu del cim de
Penyaflor sobretot pel vessant sud-est en canvi el vessant oest com que presenta un
gran pendent eacutes probable que no hagueacutes estat urbanitzat meacutes enllagrave del mur defensiu
Pel que fa a la zona nord que tambeacute comptava amb una gran superfiacutecie plana sembla
que devia ser la meacutes urbanitzada perquegrave hi ha un gran entramat de murs
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
15
Delimitacioacute del jaciment arqueologravegic dels Malladarets
Per la manera com es van trobar alguns vasos ceragravemics a lrsquointerior drsquouna de les
estances ben disposats verticalment in situ o lleugerament tombats o esclafats per la
caiguda del sostre i els murs perograve en bon estat de conservacioacute els arqueogravelegs suposen
que els pobladors per raons que encara no srsquohan pogut esbrinar van abandonar aquest
establiment amb pressa ja que es doacutena el cas que van deixar llavors de cereals en alguns
recipients17
Interior drsquouna de les estances
En resum estem davant drsquoun assentament que va tenir lloc entre els segles VII i V aC
quan la millora de les pragravectiques agriacutecoles i lrsquoocupacioacute de sogravels meacutes productius van
permetre que els grups socials srsquoanessin fent progressivament meacutes sedentaris Aquests
nous tipus drsquoassentament van propiciar a la vegada un urbanisme i un sistema defensiu
cada cop meacutes elaborat Segons Intildeaki Moreno18 el poblat dels Malladarets pertanyeria
17 MORENO EXPOacuteSITO I cit 31 18 MORENO EXPOacuteSITO I laquoIntervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment dels Malladaretsraquo I Jornades
drsquoArqueologia de les Terres de lrsquoEbre 6 i 7 de maig de 2016 Serveis Territorials de Cultura de les
Terres de lrsquoEbre 2 vol Tortosa 2016 226
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
16
al model drsquoestabliment situat sobre una cresta rocosa estreta i allargada la morfologia
interna del qual srsquoestructuraria en funcioacute drsquoun carrer central on anirien a parar estances
drsquoentre 10 i 20 m2 Eacutes probable que la gran extensioacute drsquoaquest jaciment
(aproximadament 3125 m2) tingui a veure amb alguna activitat minera el producte de
la qual anava destinat tant a lrsquoautoconsum com a lrsquointercanvi amb els fenicis19
33 EgravePOCA ROMANA EL JACIMENT DELS SERDANS EL POBLAMENT AL BARRANC DE
LA CONCA ENTRE ELS SEGLES II I V
Quan les tropes romanes comandades per Gneu i Publi Escipioacute van arribar a les terres
del sud del riu Ebre per a enfrontar-se amb lrsquoexegravercit cartaginegraves tres anys despreacutes de
lrsquoesclat de la Segona Guerra Puacutenica (218-201 aC) es van trobar que aquest territori
lrsquohabitaven els ilercavons diferents tribus ibegraveriques que srsquohavien aliat amb el bagravendol
cartaginegraves i anaven totalment en contra de les pretensions romanes Despreacutes de la
batalla de les goles de lrsquoEbre (215 aC) a prop de Dertosa en quegrave la flota romana va
derrotar la cartaginesa els germans Escipioacute van continuar la seva poliacutetica de conquesta
del territori i de sotmetiment de les tribus ibegraveriques especialment les que hi havia
assentades a les Terres de Ponent20
Les primeres referegravencies en els autors antics a la capital drsquoaquest ampli territori
Dertosa que tenia el riu Ebre com a via bagravesica de comunicacioacute i comerccedil les trobem en
Estraboacute21 (segle I aC - I dC) i Pomponi Mela22 (segle I dC) els quals la situen en el pas
del riu Ebre Suetoni23 (segle I dC - II dC) parla del seu important port mariacutetim i Plini24
(segle I dC) destaca que els seus habitants gaudien del dret romagrave Fins i tot va arribar a
encunyar moneda com a Mun Hibera Iulia amb la llegenda Ilergavonia fent
19 MORENO EXPOacuteSITO I laquoIntervencioacuteraquo cit 227 20 MIRA GUARDIOLA M A Cartago contra Roma Las guerres puacutenicas Madrid ediciones Alderabaacuten
2000 196 21 ESTRABOacute Geographica III 4 9 ἐκ δὲ τοῦ Ταρράκωνος ἐπὶ τὸν πόρον τοῦ Ἴβηρος κατὰ Δέρτωσσαν 22 POMPONI MELA De Chorographia II 90 super ingens Hiberus Dertosam adtingit 23 SUETONI De vita Caesarum Vita Galbae X ac subinde Alexandrina navis Dertosam appulit armis
onusta sine gubernatore sine nauta ac vectore ullo ut nemini dubium esset iustum piumque et
faventibus diis bellum suscipi 24 PLINI Naturalis Historia III 23 Nunc per singulos conventus reddentur insignia praeter supra dicta
Tarracone disceptant populi XLII quorum celeberrimi civium Romanorum Dertosani
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
17
referegravencia al territori tot i que despreacutes en egravepoca de Tiberi es va substituir per
Dertosa25
Evidentment en la seva fundacioacute hi va tenir un paper destacat la ciutat de Tagraverraco
capital de la proviacutencia romana i un important port drsquoHispagravenia Aixograve vol dir que Dertosa
pertanyia a la proviacutencia de la Hispania Citerior i posteriorment a les diverses
reorganitzacions que van tenir lloc a la Provincia Hispania Tarraconensis Aquest
vincle amb Tagraverraco va perdurar durant tot el periacuteode romagrave i visigot i fins i tot durant
les primeres degravecades de la invasioacute musulmana
A partir del segle I coincidint amb un augment de les temperatures i unes condicions
climagravetiques meacutes agraverides va tenir lloc una progressiva desforestacioacute antrogravepica del
paisatge de les planes de lrsquoEbre que segurament va fomentar en entrar al segle II una
ocupacioacute de les zones muntanyoses properes a Dertosa i a la vall del riu Ebre amb la
finalitat drsquoexplotar els seus recursos naturals26
A finals de lrsquoAlt Imperi doncs lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai rural del territori de Dertosa
va experimentar canvis significatius derivats de la progressiva fi de les villae que
srsquohavien anat fundant durant els primers segles de la nostra era i lrsquoaparicioacute de nous
models drsquoocupacioacute En agraverees marginals de lrsquoager dertosanus comencen a aparegraveixer
petits assentaments rurals amb una clara especialitzacioacute en lrsquoelaboracioacute de productes
molt concrets oli vi ceragravemica materials de construccioacute etc El jaciment dels Serdans
al massiacutes dels Ports sembla que forma part drsquoaquesta nova manera drsquoaprofitar els
recursos naturals de les explotacions Aquesta especialitzacioacute que comporta de
vegades lrsquoabsegravencia o la reduccioacute de la part residencial de la vilmiddotla neix en un context
general meacutes ampli que suposa la disminucioacute dels contactes comercials amb altres
territoris del Mediterrani de manera que es fa necessari introduir sistemes de produccioacute
que permetin que aquests nous espais rurals tinguin capacitat suficient per a
subministrar els productes que la poblacioacute del territori demana27
25 LLORENS M del Mar i AQUILUEacute X laquoIlercavonia-Dertosa i les seves encunyacions monetagraveriesraquo
Barcelona Societat Catalana drsquoEstudis Numismagravetics 2001 24-34 26 RIERA S laquoCanvis ambientals i modelacioacute antrogravepica del territori entre lrsquoegravepoca ibegraverica i lrsquoaltmedieval
a Catalunya aportacions de la palinologiaraquo Cota Zero 20 2005 104 27 NEGRE J De Dertosacit 482
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
18
En el moacuten romagrave la vilmiddotla i el territori que controlava van esdevenir els pilars
fonamentals de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai rural La definicioacute de villa rustica va anar
canviant al llarg del temps si beacute en termes generals els historiadors tendeixen a acceptar
que es tracta drsquoun assentament de tipus rural que es divideix en dos sectors un
anomenat pars massaricia que engloba lrsquoagraverea on srsquoelaboren es conserven i
srsquoemmagatzemen els productes (pars fructuaria) i on viuen normalment en regravegim
drsquoesclavitud els treballadors (pars rustica) i lrsquoaltre anomenat pars urbana o dominica
que afecta lrsquoedifici on resideix la famiacutelia principal que nrsquoeacutes propietagraveria o beacute simplement
lrsquoamo que hi passa temporades durant lrsquoany per supervisar els treballs que srsquohi fan la
qual cosa significa que aquest espai era similar a lrsquoespai urbagrave eacutes a dir reproduiumla en
gran mesura lrsquoesquema de la domus la casa de ciutat caracteritzada per ser una vivenda
particular drsquouna sola planta on residien habitualment els propietaris28
Tot i la relativa independegravencia de les vilmiddotles respecte del seu espai drsquoinfluegravencia tendien
a formar part drsquouna xarxa meacutes extensa que tenia un nucli urbagrave de referegravencia en el cas
del territori ebrenc Dertosa amb el qual estaven connectades a traveacutes de vies de
comunicacioacute29
Lrsquoocupacioacute dels vessants del massiacutes dels Ports entorn al segle II va culminar
definitivament el proceacutes de romanitzacioacute del territori de Dertosa30 Amb tota
probabilitat va ser en aquesta egravepoca quan va neacuteixer lrsquoestabliment dels Serdans el qual
va estar en funcionament fins a finals del segle V A partir drsquoaleshores i sobretot de la
primera degravecada del VI srsquoobserva un abandonament progressiu de les agraverees residencials
si nrsquohi havia en part a causa drsquouna davallada notable de les temperatures sobretot a
lrsquohivern amb un retroceacutes dels conreus i les explotacions de muntanya i en part tambeacute
pels canvis en les estructures productives drsquoaquestes villae com a consequumlegravencia de la
caiguda de lrsquoImperi Romagrave i la conquesta i la consolidacioacute del poder visigogravetic a la
Peniacutensula Ibegraverica Durant aquest periacuteode segons J Negre31 les aristocragravecies
provincials hispano-romanes haurien abandonat les seves residegravencies rurals o els
centres manufacturers propietat seva per a instalmiddotlar-se a la ciutat des drsquoon haurien
28 Ibidem i httpseswikipediaorgwikiVilla_romana 29 ARCE J laquoVillae en el paisaje rural de Hispania romana durante la antiguumledad tardiacutearaquo Anejos de
AEspA 39 2006 9 30 REVILLA V Economia i poblament romagrave al curs inferior de lrsquoEbre la vilmiddotla de Casa Blanca
(Tortosa) Tarragona Diputacioacute Provincial de Tarragona 2003 133-146 31 NEGRE J cit 483
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
19
centralitzat la defensa del territori davant la pressioacute visigogravetica i aixiacute sentir-se meacutes segurs
i protegits
4 ESTUDI DEL JACIMENT ROMAgrave DELS SERDANS
41 UBICACIOacute
Com hem dit abans el jaciment arqueologravegic dels Serdans es troba al terme municipal
drsquoAlfara de Carles concretament en el punt quilomegravetric 21 de la carretera local TV-
3422 que comunica aquesta poblacioacute amb els Reguers des drsquoon a traveacutes de la T-342
srsquoarriba a Roquetes i drsquoaquiacute per la T-341 a Tortosa capital de la comarca del Baix
Ebre
Emplaccedilament del jaciment arqueologravegic dels Serdans al terme municipal drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre)
Actualment la TV-3422 creua aquest jaciment de manera que les restes
arqueologravegiques es troben a banda i banda de la carretera Aquesta circumstagravencia tan
peculiar data de 1965 quan la Diputacioacute de Tarragona32 hi va dur a terme obres
drsquoacondicionament del ferm i hi va fer un canvi en el traccedilat del tram compregraves entre el
punt quilomegravetric 21 i 3 amb la finalitat de reduir el desnivell existent El nou traccedilat es
va fer seguint el curs del barranc de la Conca en sentit ascendent fins a un punt on la
carretera fa una girada despreacutes de bifurcar-se tot donant la possibilitat de continuar fins
al paratge del Toscar Des drsquoaquesta bifurcacioacute el jaciment es troba aproximadament a
uns 300 m en direccioacute a Alfara de Carles concretament al costat drsquoun petit pont per
sota del qual passa un torrent
32 Diario Espantildeol 25-5-1965 Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
20
Emplaccedilament del jaciment i vista aegraveria de lrsquoentorn Es pot apreciar el traccedilat del tram nou de la TV-3422 (color blau) i el camiacute vell drsquoAlfara de Carles (color groc) tambeacute conegut com a camiacute de les Planilles
Si analitzem la ubicacioacute drsquoaquest establiment segons els criteris que aplicaven els
agrogravenoms romans observarem que coincideix forccedila amb les recomanacions que
donaven per triar el lloc drsquouna vilmiddotla En primer lloc es troba en el vessant drsquouna
muntanya perograve en el punt que teacute un desnivell meacutes suau en segon lloc es troba a prop
drsquoun torrent i meacutes enllagrave hi ha el barranc de la Conca molt meacutes cabaloacutes en tercer lloc
lrsquoorientacioacute eacutes cap al sud la qual cosa permet tenir un horitzoacute forccedila ampli i moltes hores
de sol en quart lloc disposava drsquouna via de comunicacioacute relativament propera que
facilitava lrsquoacceacutes per a les persones perograve tambeacute el transport i la distribucioacute dels
productes
42 ESTAT ACTUAL
Certament les poques restes visibles drsquoaquest jaciment passen totalment
desapercebudes perquegrave es troben a la base drsquoun marge de pedra seca construiumlt a
posteriori amb lrsquoobjectiu de retenir la terra del bancal que hi ha a la part superior En
concret en el voral esquerra de la carretera anant en direccioacute a Alfara de Carles es
poden apreciar restes constructives que corresponen a dos murs truncats que
conflueixen en angle
Cal dir que si beacute el terreny drsquoaquest indret devia tenir en el passat un pendent bastant
suau en algun moment es va considerar meacutes adient lrsquoaixecament de terrasses
mitjanccedilant marges de pedra seca probablement a partir dels segles XIV I XV quan la
poblacioacute drsquoAlfara va tenir la necessitat de disposar de meacutes conreus drsquoolivera ndashguanyats
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
21
en moltes ocasions a costa dels pinars i els alzinars originarisndash de manera que aquests
treballs de condicionament del terreny van comportar la destruccioacute parcial del jaciment
Tant eacutes aixiacute que la pedra dels murs i les parets drsquoaquella antiga construccioacute es van
reaprofitar en els marges que hi ha al seu voltant encara meacutes barrejats amb la pedra
seca tambeacute srsquohi troben molts fragments de teules que servien per reomplir petits forats
o falcar
Fragments de teula tipus tegula utilitzats per falcar o reomplir el mur de pedra seca
A meacutes a meacutes en una agraverea drsquoaproximadament 3500 m2 des del pontet abans esmentat
i en direccioacute a la cruiumllla del Toscar apareixen molts fragments de teules i terracota en
general no nomeacutes en superfiacutecie en els bancals de conreu sinoacute tambeacute dintre dels marges
i a sobre drsquoells
Carretera TV-3422 a lrsquoalccedilada del jaciment arqueologravegic El rectangle vermell indica lrsquoagraverea aproximada per on es
troba una major quantitat de restes ceragravemiques
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
22
Estat actual de lrsquoemplaccedilament del jaciment en direccioacute sud-est
43 LA NECROgravePOLIS DESAPAREGUDA I LES RESTES DE DOS MURS
Quan les magravequines excavadores van comenccedilar els treballs de rebaix i anivellament en
el punt on es trobava el jaciment arran de la modificacioacute del traccedilat de la carretera TV-
3422 el primer que va aparegraveixer a la llum van ser diversos esquelets humans segons
les declaracions drsquoalguns operaris de lrsquoobra que encara viuen i van tenir lrsquoocasioacute de
poder-los contemplar Les explicacions drsquoaquests operaris coincideixen a dir que les
restes humanes van aparegraveixer barrejades amb trossos de teules planes les magravequines
van seguir avanccedilant perograve i uns metres meacutes enllagrave es van trobar amb el que semblaven
dos murs drsquouns 60 cm drsquoalccedilada els quals creuaven en sentit diagonal divergent lrsquoespai
per on havia de passar la carretera Com havia succeiumlt amb els esquelets humans les
magravequines els van arrencar i nomeacutes van deixar al lateral esquerre en direccioacute a Alfara
de Carles una petita porcioacute del que semblen les parets o murs drsquouna estanccedila
Es tracta dels dos murs que hem comentat en lrsquoapartat anterior situats a 120 m de
profunditat respecte del nivell del bancal superior i que srsquoajunten formant un angle eacutes
a dir formen la cantonada drsquoalguna habitacioacute Aquests murs segons els testimonis
abans de la seva destruccioacute continuaven un en direccioacute sud-est i lrsquoaltre en direccioacute
sud-oest de manera que devien conformar alguna estanccedila
Desgraciadament ni la descoberta dels esquelets humans ni la dels murs no van fer
aturar les obres Es va actuar amb total desiacutedia com si no hagueacutes passat res de manera
que no en va quedar constagravencia enlloc no es va fer cap fotografia ni evidentment cap
actuacioacute arqueologravegica drsquourgegravencia Lrsquouacutenic que queda eacutes la memograveria oral dels testimonis
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
23
Eacutes molt probable que els cossos que es van trobar pertanyessin a una petita necrogravepolis
orientada cap a lrsquooest i situada a la part de fora dels murs que la maquinagraveria va posar al
descobert ategraves que segons els testimonis es van localitzar uns metres abans drsquoarribar
a aquests murs La presegravencia de teules barrejades amb els esquelets srsquoexplica pel tipus
drsquoenterrament realitzat mitjanccedilant teules planes calccedilades al terra formant un prisma
triangular Cal dir que aquest tipus drsquoenterrament va ser forccedila frequumlent a lrsquoetapa tardo-
romana especialment entre els segles III i V
Enterrament de tipus tegula
44 CARACTERIacuteSTIQUES DELS MURS
Els dos trams de mur es van aixecar segons la tipologia drsquoopus incertum eacutes a dir estan
fets de maccediloneria amb pedres de diferents mides sense treballar descansant unes
sobres les altres i subjectades mitjanccedilant morter de calccedil Tenen diferent gruix la qual
cosa indica que tenien una funcioacute diferent Eacutes probable que el mur B que teacute una
amplada de 55 cm correspongui a una paret exterior o de cagraverrega mentre que el mur
A que fa 46 cm correspongui a una paret secundagraveria o interior
a) Mur A (orientacioacute sud-est)
- Amplada 46 cm
- Alccedilada 70 cm
- Llargada (cara interna) 60 cm
- Llargada (cara externa) 75 cm
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
24
Llargada Cara interior
Amplada
Alccedilada
b) Mur B (orientacioacute sud-oest)
- Amplada 55 cm
- Alccedilada 65 cm
- Llargada (cara interna) 85 cm
- Llargada (cara externa) 130 cm
Llargada interior Amplada
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
25
Alccedilada
45 LA VIA DE COMUNICACIOacute AMB DERTOSA
La vall del riu Ebre ha estat des de sempre una via de comunicacioacute natural tant fluvial
com terrestre Aixograve fa pensar en lrsquoexistegravencia drsquouna ruta interior de segon ordre que
resseguint el curs del riu permetia arribar a la ciutat de Caesaraugusta (Saragossa) En
el territori de lrsquoantiga Dertosa aquesta via devia vorejar els Ports i a part de facilitar el
desplaccedilament cap a lrsquointerior connectava diversos establiments romans situats a les
faldes del massiacutes per tant una mica apartats de la Via Augusta
Lrsquoestabliment dels Serdans tot i trobar-se allunyat de les principals xarxes de
comunicacioacute segurament estava comunicat amb Dertosa a traveacutes drsquoun camiacute que
seguint el curs del barranc anava descendint fins al lloc anomenat laquoels Estretsraquo En
aquest tram antigament la carretera continuava per la banda esquerra la qual cosa
permetia salvar fagravecilment el congost que hi ha Un cop superat aquest obstacle el camiacute
seguia en direccioacute a Dertosa i creuava el barranc de la Conca meacutes avall cap al sud per
algun indret on el desnivell era meacutes suau Fins i tot no es pot descartar que es bifurqueacutes
en algun punt de manera que tambeacute fos possible arribar als establiments que hi havia
a prop de lrsquoEbre a lrsquoalccedilada drsquoAldover o Xerta
46 CROQUIS HIPOTEgraveTIC
Com que no srsquoha fet cap excavacioacute ni cap prospeccioacute eacutes impossible delimitar
exactament lrsquoespai que ocupava aquest jaciment De tota manera si observem
lrsquoorientacioacute dels dos petits trams de mur conservats es pot plantejar una hipogravetesi de
com srsquoorientaven en relacioacute al torrent que amb tota seguretat delimitava la continuiumltat
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
26
de la construccioacute en direccioacute nord-est i sud Es evident que el dia que es duguin a terme
els treballs drsquoexcavacioacute hauran de comenccedilar per aquest punt en direccioacute nord-oest per
tal de comprovar si el tram que hi ha a la vista teacute continuiumltat en aquesta direccioacute
5 ESTUDI DEL MATERIAL TROBAT
51 PROCEDEgraveNCIA GEOLOgraveGICA I COMPOSICIOacute QUIacuteMICA DE LA PASTA CERAgraveMICA
De lrsquoobservacioacute de la pasta que es va fer servir en la fabricacioacute del material ceragravemic
que ha aparegut fins ara als Serdans i tenint en compte que no hem pogut fer cap estudi
de laboratori deduiumlm que el material que srsquoha trobat fins ara teules un fragment de
doli i una antefixa comparteixen una composicioacute quiacutemica molt similar eacutes a dir es
tracta de la mateixa argila Aixograve vol dir que amb tota seguretat procedeixen de la
mateixa terrisseria Eacutes cert que hi ha la possibilitat que aquest material hagueacutes vingut
drsquoun altre lloc i srsquohagueacutes transportat fins als Serdans per a utilitzar-se en la construccioacute
de la suposada vilmiddotla ruacutestica perograve com que el color i la composicioacute de lrsquoargila
coincideixen amb el terra argiloacutes que encara hi ha en la finca agriacutecola actual que hem
anomenat argiler dels Serdans i en lrsquoargiler del coll drsquoAlfara a uns 500 m de distagravencia
probablement hem de pensar que el material de terracota que estudiarem es va fer aquiacute
mateix eacutes a dir que estem davant un centre terrisser que devia subministrar materials
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
27
de construccioacute a la ciutat de Dertosa i les vilmiddotles situades a les terrasses fluvials de
lrsquoEbre
Argiler dels Serdans Argiler del coll drsquoAlfara
Els operaris drsquoaquest centre devien utilitzar lrsquoargila que hi havia in situ i la de lrsquoargiler
del coll drsquoAlfara33 i les devien barrejar ja que la composicioacute quiacutemica de lrsquoargila
drsquoaquest lloc eacutes altament calcagraveria la qual cosa donava consistegravencia a les peces Aquest
element calcari amb guixos i feldespats correspon als granets blancs que destaquen
sobre la base drsquoargila
Fragment de roca argilosa de lrsquoargiler del coll drsquoAlfara Sorra argilosa i granets calcaris resultants
Aquesta argila es caracteritza per ser de tipus secundari eacutes a dir del tipus drsquoargiles
vermelles amb abundant presegravencia de partiacutecules drsquoogravexid fegraverric procedecents de capes
sedimentagraveries que apareixen en nivells molt superficials
33 Aquest argiler encara srsquoexplotava a principis dels segle XX per a lrsquoobtencioacute de guixos argila i calccedil
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
28
Aixiacute doncs la pasta ceragravemica que utilitzaven era la mateixa per a tots els productes
que elaboraven teules antefixes vasos ceragravemics etc La composicioacute es basava en una
barreja drsquoargiles i feldespats amb desgreixants de mida reduiumlda que els artesans afegien
per evitar transformacions del relleu de la peccedila durant la coccioacute ja que rebaixaven la
temperatura de fundicioacute34 de manera que es podien conservar inalterades les
caracteriacutestiques originagraveries de la massa argilosa Els desgreixants a meacutes a meacutes
incrementaven la consistegravencia de la pasta bastant porosa facilitaven la impermeabilitat
i augmentaven la resistegravencia de la peccedila resultant35
Massa argilosa amb inclusions vermelles blanques i fragments de mica
Drsquoaltra banda tot i que no hem pogut recoacuterrer a cap tegravecnica de laboratori per fer una
anagravelisi quiacutemica a partir drsquoun observacioacute detallada de totes les peces hem identificat
diversos minerals que actuaven com a desgreixants propis de la massa argilosa com
ara la calcita el feldespat i la mica Hem detectat de manera homogegravenia inclusions
vermelles (ogravexids fegraverrics) i blanques (guixos calises arenisques etc) la qual cosa
indica que aquests elements ja es trobaven de manera natural en lrsquoargila Lrsquouacutenic grup
de minerals que sembla haver estat afegit de forma intencional soacuten les miques daurades
que apareixen abundantment en les pastes de produccioacute local poc depurades36
34 Lrsquoargilla acostuma a courersquos entre els 950deg i 1100deg C 35 Vegeu httpscawikipediaorgwikiArgila 36 NEGRE J De Dertosa cit 195
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
29
52 LES TEULES
521 Descripcioacute de la seva troballa i estat de conservacioacute
Hi ha dos contextos molt diferents que han envoltat la troballa de les teules Drsquouna
banda tenim les dues teules que tot i estar en estat fragmentari srsquohan pogut
recompondre Aquestes dues teules van sortir a la llum el 1965 quan es van fer les obres
per obrir el nou tram de carretera Segons les fonts orals correspondrien a les teules
que cobrien els cossos de la necrogravepolis i srsquohaurien conservat senceres fins que les
magravequines van remoure el terra i van acabar trencant-les Per sort alguacute va tenir cura de
recollir-les Actualment la seva propietagraveria ha consolidat amb un suport de fusta fet
expressament la qual cosa ha permegraves que srsquohagin mantingut en bon estat
Les dues teules tipus tegula encaixades en un marc de fusta
En canvi els altres fragments de teules han anat aflorant des de 1982 fins a lrsquoactualitat
Es tracta de trossos de mides molt diferents que en general han aparegut
superficialment
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
30
522 Tipologia i datacioacute
Dels dos tipus de teules que feien servir els romans tegulae37 teula plana i rectangular
i imbrex38 teula cogravencava als Serdans de moment nomeacutes nrsquohan aparegut del primer
Una explicacioacute probable drsquoaquesta circumstagravencia la trobem en el proceacutes de reutilitzacioacute
dels materials drsquoaquest jaciment que ha tingut lloc durant segles Tenint en compte que
les tegulae van deixar drsquoutilitzar-se cap al segle VII39 eacutes normal que les imbrices
anessin molt buscades perquegrave es van convertir en un material de construccioacute molt
adequat per cobrir el sostre de les cases Per tant no ens ha drsquoestranyar que en general
se nrsquohagin conservat tan poques perquegrave segurament que va ser un dels primers
materials destinats a ser reutilitzats
Elements drsquoun teulat segons Daremberg-Saglio
Prenent com a referegravencia la catalogacioacute de teules galo-romanes que va fer J Chauffin40
sembla que pel tipus drsquoencaix i la forma de les revores de les teules caldria situar-les
al voltant del segle III
Les teules romanes solien ser drsquoargila tot i que se nrsquohan conservat algunes elaborades
amb altres materials Les planes i rectangulars disposaven de dues pestanyes o revores
37 La paraula llatina tegula procedeix de lrsquoarrel teg- que significa laquocobrirraquo Per a meacutes informacioacute sobre aquesta etimologia vegeu sv ERNOUT A i MEILLET A Dictionnaire eacutetymologique de la langue latine
Histoire des mots Pariacutes Klincksieck 1967 38 El terme imbrex procedeix de imber lsquoplujarsquo perquegrave gragravecies a la forma corba que tenia desaiguava
lrsquoaigua de la pluja a dues vessants vegeu sv ERNOUT A i MEILLET A cit Sant Isidor (Etimologies
XIX 10 15) doacutena aquesta explicacioacute sobre lrsquoetimologia dels mots tegula i imbrex Tegulae vocatae quod
tegant aedes et imbrices quod accipiant imbres eacutes a dir laquosrsquoanomenen tegulae perquegrave cobreixen els
edificis i imbrices perquegrave contenen les plugesraquo 39 RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa ceraacutemica de aplicacioacuten arquitectoacutenica desde eacutepoca protoibeacuterica hasta eacutepoca
visigoda (ssVII aC-VIII dC)raquo en La Ruta de la ceraacutemica Castelloacute Ed Alicer 2000 32-37 40 CHAUFFIN J laquoLes tuiles gallo-romaines du BasDauphineacuteraquo CNRS Gallia XIV 1956 81-88
Imbrex
Tegula
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
31
pels dos costats meacutes allargats amb encaixos que permetien que una teula descanseacutes
sobre lrsquoaltra i quedeacutes ben falcada
Logravegicament aquestes peces tan grans aiumlllaven molt beacute la vivenda de lrsquoaigua de pluja i
segons com estigueacutes dissenyada la teulada la dirigien o beacute cap a algun impluvium o beacute
cap a lrsquoexterior de lrsquoedifici
523 Caracteriacutestiques i mides
Els oriacutegens drsquoaquests elements constructius que es feien servir en les cobertes de les
teulades els trobem en el moacuten grec De fet molts temples grecs estaven coberts amb
grans teules del tipus tegula sovint de marbre combinades amb teules imbrices les
quals tenien forma diegravedrica conegudes tambeacute com a corinthiaces perquegrave sembla que
va ser a Corint on es van utilitzar per primera vegada Despreacutes es van afegir les imbrices
lacograveniques que ja eren semiciliacutendriques o semitroncocograveniques41
Drsquoaltra banda cal destacar les marques de produccioacute En el cas de les dues teules que
srsquohan conservat iacutentegres observem tres traccedilos amb forma de ldquoNrdquo fets al voltant del
segell del terrisser el qual deixava una marca impresa mitjanccedilant un tampoacute que podia
ser metagravelmiddotlic o de fusta La marca drsquoaquest segell es troba en una zona visible a la part
plana de la teula
Marques visibles del segell de lrsquoartesagrave i la ldquoNrdquo
41 DAREMBERG CH I SAGLIO E Dictionnaire des antiquiteacutes grecques et romaines s v laquoTegularaquo Pariacutes
Hachette 1877-1919 Versioacute digital drsquoaquesta obra Universidad de Toulouse-Le Mirail httpdagruniv-tlse2fr
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
32
Les mides de les teules tipus tegula variaven una mica drsquouna zona a una altra ja que
no hi havia una mida estagravendard fixada perograve en general oscilmiddotlaven al voltant dels dos
peus romans (bipedalis) segons indica Vitruvi42 eacutes a dir uns 60 cm aproximadament
pel costat meacutes gran i drsquoun peu i mig uns 45 cm pel costat meacutes petit
Les mides de les imbrices por la seva banda feien 40 cm de llarg 12 cm drsquoample per
la banda meacutes estreta 17 cm drsquoample per la banda amb la curvatura meacutes ampla i 19 cm
de gruix
El pes drsquouna tegula en cru estava al voltant de 12 kg i un cop cuita al voltant de 7 kg
en canvi una imbrex en cru pesava uns 6 kg i despreacutes de la coccioacute uns 35 kg De tot
plegat podem deduir que els sostres havien drsquoaguantar un pes considerable
aproximadament uns 35 kgm2 calculant que per cada m2 calia ben beacute 4 tegulae i 2
imbrices
Pel que fa a les mides drsquoaquestes dues teules coincideixen forccedila amb la bipedalis
descrita per Vitruvi
Teula 1
-Estat sencera perograve amb una esquerda central que parteix la teula en dues parts
Disposa drsquoencaixos en els quatre extrems
-Llargada 62 cm
-Amplada 47 cm (incloses les revores i els encaixos)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Amplada de la revora 25 cm (la part meacutes estreta) 4 cm (la part meacutes ampla)
-Pes 8 kg aprox
-Gruix de la base 2 cm
42 VITRUVI POLmiddotLIOacute De architectura libri VII editor F Krohn Leipzig Teubner 1912 Versioacute digital
en Perseus Project
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
33
Teula 2
-Estat sencera perograve amb dues esquerdes que parteix la teula en tres trossos
-Llargada 62 cm
-Amplada 47 cm (incloses les revores i els encaixos)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Amplada de la revora 25 cm (la part meacutes estreta) 4 cm (la part meacutes ampla)
-Pes 8 kg aprox
-Gruix de la base 2 cm
Teula 3
-Estat fragmentari Correspon a lrsquoencaix de la banda dreta part inferior de la teula
-Dimensions 27 cm x 21 cm x 165 cm
-Amplada de la revora 25 cm (part meacutes estreta) i 3 cm (part meacutes ampla)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Encaix 8 cm
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
34
-Gruix de la base 2 cm
Teula 4
-Estat fragmentari Correspon a lrsquoencaix de la banda esquerra part superior de la teula
-Dimensions 20 cm x 19 cm x 9 cm
-Amplada revora 3 cm (part meacutes estreta) i 4 cm (part meacutes ampla)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Encaix 8 cm
-Gruix de la base 2 cm
Teula 5
-Estat fragmentari Correspon al lateral de la banda dreta
Dimensions 33 cm x 175 cm x 125 cm x 17 cm
Amplada revora 3 cm (part meacutes estreta) i 4 cm (part meacutes ampla)
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
35
Alccedilada de la revora 3 cm
Encaix 8 cm
Gruix de la base 2 cm
Teula 6
-Estat fragmentari Correspon al lateral dret de la part central de la teula
-Dimensions 46 cm x 25 cm x 31 cm
-Amplada revora 2 cm (part meacutes estreta) i 4 cm (part meacutes ampla)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Gruix de la base 2 cm
524 La manufactura
La fabricacioacute dels materials de construccioacute principalment teules i maons requeria la
presegravencia de forns forccedila especiacutefics de manera que resultava molt meacutes pragravectic i barat
construir el forn on es trobava lrsquoargiler o molt a prop seu meacutes que no pas construir-lo
en el lloc on srsquohavia drsquoaixecar la construccioacute
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
36
Els forns on es podien aconseguir temperatures molt elevades funcionaven amb molta
quantitat de llenya la qual cosa significa que aquesta mategraveria primera havia de trobar-
se molt a prop eacutes a dir calia tenir proper algun bosc o disposar drsquoun sistema de
transport de llenya que assegureacutes un subministrament constant
En aquests tallers el treball estava molt repartit de manera que cadascuacute tenia assignada
una tasca Hi havia els llenyataires que srsquoencarregaven de tallar i subministrar la llenya
adient els teulers professionals que tenien la funcioacute de preparar les teules i els maons
enfornar-los i courersquols i els fusters especialitzats en la construccioacute de sostres En la
majoria drsquoocasions perograve aquest treball estava en mans drsquoesclaus
Un cop les peces drsquoargila havien sortit ja cuites del forn adquirien les qualitats progravepies
de la ceragravemica Durant el proceacutes de coccioacute perograve calia que el forn arribeacutes a temperatures
molt altes entre els 900ordm i 1100ordm C El forn meacutes emprat pels romans va ser lrsquoanomenat
forn de graella Es tracta drsquoun forn amb dues cagravemeres de tir vertical en quegrave la caldera
estagrave separada de la cambra de coccioacute per una estructura sogravelida realitzada en obra que
es coneix com a graella Els forns de graella podien tenir planta circular ovalada o
rectangular43
Per tal de sustentar la graella es construiumlen arcs de mig punt o apuntats normalment
fets de maons i mitjanccedilant un gran pilar situat a la part inferior a la cambra de
combustioacute srsquoaconseguia lrsquoestabilitat de la graella
Ara per ara al jaciment dels Serdans no srsquoha descobert cap indici sobre la possible
ubicacioacute drsquoun forn Podria ser que una part la meacutes superficial hagueacutes estat arrassada
al llarg dels segles amb el reaprofitament habitual del material i que la zona de
combustioacute com que generalment es trobava sota terra encara resti amagada i coberta
per la terra dels camps de conreu
Pel que fa a les teules imbrices les fabricaven mitjanccedilant un motlle trapezoidal de fusta
srsquohi posava la massa drsquoargila i a continuacioacute es passava una fusta per enrasar beacute tot el
motlle Tot seguit se li donava la forma corva amb lrsquoajuda drsquoun altre motlle corvat En
43 DAREMBERG CH I SAGLIO E cit s v laquoFurnusraquo
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
37
canvi les teules tegulae srsquoobtenien amb lrsquoajuda drsquoun sol motlle que ja comptava amb
les revores i els encaixos corresponents44
Fabricacioacute drsquouna tegula
525 La construccioacute drsquouna teulada romana
Normalment els romans construiumlen les cobertes de les cases amb bigues de fusta que
situaven paralmiddotlelament a la distagravencia convenient Al seu torn les bigues descansaven
sobre una jagravessera una gran biga situada al carener Per sota de les bigues hi havia una
estructura de fusta anomenada cintra que les reforccedilava
Les teules descansaven sobre taulons de fusta o directament sobre les bigues a les quals
de vegades es fixaven mitjanccedilant claus Les teules es juxtaposaven per la banda on les
revores eren meacutes grans de manera que la part meacutes gruixuda srsquoorientava aiguumles avall i
se superposava a lrsquoextrem contrari de la teula inferior els encaixos dels extrems
facilitaven lrsquoensamblatge A mesura que srsquoanaven colmiddotlocant les tegulae les juntes que
quedaven entre la revora drsquouna teula i la de lrsquoaltra es cobrien amb imbrices amb un
diagravemetre suficient per abastar les juntes de les peces rectangulars Aquestes mateixes
teules perograve de mida una mica meacutes gran es colmiddotlocaven al cavalloacute superior de la teulada
44 httpwwwacademiaedu3192209Materiales_Latericios_Romanos_aplicados_a_la_construccioacuten
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
38
per cobrir la separacioacute que quedava entre les teules de la part superior dels rius que
donaven a un vessant i a lrsquoaltre si era el cas que la teulada era a dos vessants45
Cada filera de tegulae formava un canal o riu que evacuava les aiguumles de la pluja cap a
lrsquoexterior
Esglaonament de les teules
Reproduccioacute drsquouna teulada romana Museacutee Archeacuteologique Palais Rohan Estrasburg Foto H Graciagrave
45 DAREMBERG CH I SAGLIO E cit s v laquoTectumraquo
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
39
53 EL DOLI
531 Descripcioacute de la seva troballa i estat de conservacioacute
La peccedila de ceragravemica que tractarem a continuacioacute la va trobar el 2014 el senyor Joan
Valentiacute Royo veiacute drsquoAlfara de Carles mentre passejava per lrsquoindret del jaciment
Concretament el lloc de la troballa se situa a la banda esquerra en direccioacute a Alfara de
Carles a tocar del marge de pedra seca i molt a prop del punt on hi ha les restes dels
dos murs
En aquests moments es troba dipositada al Museu drsquoAlfara de Carles Segurament es
tracta drsquoun fragment de doli del llatiacute dolium lsquogerra tenallarsquo que pel gruix que presenta
devia tenir unes parets i unes mides considerables En concret sembla que correspon a
un fragment de la part superior de la boca
532 Tipologia i datacioacute
A diferegravencia de les classificacions drsquoaltres grups ceragravemics la tendegravencia meacutes
generalitzada entre els investigadors actuals no eacutes establir tipologies de dolia en funcioacute
de la cronologia sinoacute de la forma de les seves revores perquegrave les peces que han
perviscut ho han fet en un estat forccedila fragmentari i les parets drsquoaquests recipients
ofereixen molt poca informacioacute Evidentment nomeacutes les peces completes permeten
obtenir dades importants a tenir en compte com ara les mides i la capacitat46
Per la forma de la revora de la boca eacutes evident que la peccedila a la qual pertanyia el
fragment devia tenir un coll forccedila pla
46 SALIDO DOMIacuteNGUEZ J Los dolia en Hispania caracterizacioacuten funcionalidad y tipologia Manual
de ceragravemica romana III Madrid Museo Arqueoloacutegico Regional de la Comunidad de Madrid 2017 250
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
40
Seccioacute del coll i la boca del doli
Pel que fa a la datacioacute cal assignar-li una cronologia que oscilmiddotla entre els segles II-IV
igual que la resta del material que fins ara srsquoha trobat in situ
533 Caracteriacutestiques i mides
De lrsquoobservacioacute drsquoaquest fragment es dedueix la simplicitat i la poca cura amb quegrave va
ser elaborada la peccedila per exemple la vora de la boca no teacute cap tipus de motllura eacutes
completament llisa com si fos una continuacioacute de la resta del cos Amb la mateixa
pasta ceragravemica que es feien les teules i les antefixes es va elaborar aquest doli que tenia
un gruix de paret considerable aproximadament uns 3 cm
La pasta drsquoaquest tipus de recipient estava poc depurada Srsquohi pot veure una gran
quantitat de desgreixants que srsquoafegien per tal drsquoassegurar la resistegravencia necessagraveria en
un objecte drsquoaquestes mides
A la cara interior srsquoaprecien encara les liacutenies del torn i les ditades que el terrisser va
deixar quan volia rectificar el coll del doli
Detall de les ditades del terrisser i marques del torn
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
41
Pel que fa a lrsquoexterior el fragment no dona cap informacioacute sobre si disposava o no de
nanses
La fabricacioacute de dolia amb torn limitava forccedila les mides que podien tenir eacutes a dir no
era possible crear peces molt grans per les limitacions drsquoaquesta tegravecnica perograve siacute que
podien arribar a tenir unes dimensions considerables si lrsquoartesagrave era hagravebil Fent un cagravelcul
aproximat a partir del fragment conservat que mesura 14 cm a la part corresponent a
la boca i 21cm de llargada la peccedila sencera amb forma ovoide i base plana segurament
tenia una boca amb un diagravemetre que mesurava entre 30 i 35 cm i amb una alccedilada entre
90 i 100 cm la part meacutes ampla de la panxa devia mesurar tambeacute entre 90 i 100 cm de
diagravemetre i la base devia tenir un diagravemetre similar al de la boca Pel que fa al pes devia
oscilmiddotlar entre 30 i 35 kg amb capacitat per a uns 800 litres
Reconstruccioacute hipotegravetica del doli
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
42
En la cara interior el fragment no presenta cap indici que el recipient quan estava
sencer srsquohagueacutes utilitzat per guardar-hi algun producte
Com que aquests recipients pesaven molt no eren fagravecil de traginar tot i aixiacute es feien
servir tambeacute com a contenidors per al transport de productes tant per terra com per
mar47 Per tot plegat pensem que la peccedila a la qual pertany aquest fragment es deuria
fabricar per a uacutes propi dels que formaven part de lrsquoestabliment
Els dolis disposaven de tapes (opercula) generalment fabricades amb ceragravemica que
podien tenir o no nanses Ara beacute majoritagraveriament es feien servir tapes de fusta la qual
cosa explica que se nrsquohagin trobat molt poques en les excavacions
534 Uacutes i manufactura
El doli doncs era un recipient de ceragravemica de grans dimensions semblant a una gerra
La seva grandagraveria era realment excepcional Tenia la panxa molt ampla i la boca
presentava una obertura que variava molt drsquoun model a un altre eacutes a dir hi havia
exemplars amb la boca tancada i nrsquohi havia amb la boca ampla En el moacuten antic es feia
servir per emmagatzemar-hi liacutequids (vi i oli) o sogravelids (gra llegums etc) durant un
periacuteode llarg de temps
Cal destacar que lrsquouacutes de dolia en els establiments rurals romans demostra un canvi
important en la manera drsquoexplotar i aprofitar els recursos agraris ja que permet
gestionar emmagatzemar i comercialitzar tant els productes drsquoautoconsum com els
excedents drsquouna manera totalment diferent de com srsquohavia fet abans de lrsquoocupacioacute
romana48
En general els dolia els fabricaven in situ terrissaires itinerants o professionals que
treballaven en tallers que estaven especialitzats en la produccioacute de ceragravemica per a
lrsquoarquitectura destinada als establiments rurals Es feien servir en llocs de produccioacute
com ara granges o explotacions agragraveries i en punts de venda com per exemple tavernes
47 Shan descobert restes de vaixells mercants romans amb dues o tres files de dolis al llarg de la quilla
falcats per evitar el seu desplaccedilament que servien com a contenidors fixos per al transport de vi Per a
meacutes informacioacute vegeu SALIDO DOMIacuteNGUEZ J cit 277 48 SALIDO DOMIacuteNGUEZ J cit 258
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
43
i magatzems urbans Els dolis tambeacute sutilitzaven en els teatres ja que per les seves
bones qualitats acuacutestiques permetien crear efectes sonors49
Els dos megravetodes demmagatzemar els dolis eren o beacute mantenir-los mig enterrats en el
sogravel o beacute dempeus sota sostre A diferegravencia de lagravemfora el doli no es considerava un
accessori a vendre juntament amb la mercaderia que contenia sinoacute que era simplement
un contenidor per emmagatzemar o transportar productes
Dolium del Museo Arqueoloacutegico de Sevilla nordm inv REP1998156 de procedegravencia desconeguda (Fotografia J
Salido)
La fabricacioacute dels dolis era realment complexa ja que el torn nomeacutes es podia utilitzar
en peces petites o mitjanes de manera que quan es tractava de recipients molt grans
lrsquoartesagrave els havia de fer a magrave comenccedilant des de terra i sempre en un ambient caldejat
La tegravecnica utilitzada era la del tramat eacutes a dir a partir de la base el terrissaire amb les
seves mans la paleta i la massa anava afegint rotlles drsquoargila pregraveviament preparats
els moldejava i els anava ajuntant per trams fins que el cos del recipient arribava a
lrsquoalccedilada desitjada Un cop acabada la peccedila calia deixar-la assecar sota cobert fins que
perdeacutes la humitat A continuacioacute despreacutes de deixar-la a lrsquoaire lliure perquegrave srsquoacabeacutes
drsquoassecar al sol lrsquoentraven al forn50
Eacutes evident que la fabricacioacute drsquoaquest tipus de recipient no era fagravecil ni barata ja que
requeria magrave drsquoobra especialitzada Aixograve justifica que no hi haguessin produccions
49 httpscawikipediaorgwikiDoliUacutes_i_finalitat 50
SALIDO DOMIacuteNGUEZ J cit 246
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
44
massives i que normalment es limitessin a lrsquoagravembit local ja que el pes les dimensions i
la relativa fragilitat dificultaven molt el seu transport
54 LrsquoANTEFIXA
541 Descripcioacute de la troballa i estat de conservacioacute
Fins a principis de la degravecada dels vuitanta a la banda dreta on es troba el jaciment dels
Serdans en direccioacute a Alfara de Carles hi havia un bancal que estava plantat drsquooliveres
centenagraveries Tanmateix entre el 1983 i el 1984 el propietari drsquoaleshores va decidir
arrencar-les amb lrsquoobjectiu de plantar-hi ametllers Amb pocs dies maquinagraveria pesada
va arrencar les oliveres senceres tot deixant uns esvorancs enormes i profunds de 3 o
4 m drsquoamplada per 1 m de profunditat aproximadament
En veure que havien remogut la terra i a forccedila profunditat el meu pare que ja tenia
coneixent de lrsquoexistegravencia del jaciment va decidir fer-hi una vista Tombant pel bancal
va poder observar que en la majoria drsquoesvorancs hi havia forccedila quantitat de trossos
grans de teules romanes alguns dels quals va poder recollir abans que srsquoiniciessin els
treballs de replantament En un dels esvorancs perograve va observar que sobresortia un
tros de terracota que semblava tenir una forma molt peculiar De seguida va baixar fins
al fons de lrsquoesvoranc i va anar retirant la terra que cobria aquella peccedila que li havia cridat
lrsquoatencioacute Al cap drsquouna estona va poder desenterrar-la completament i vet aquiacute la gran
sorpresa que va tenir en veure que es tractava drsquouna antefixa51
Pel que fa al seu estat de conservacioacute cal dir que es troba en molt bones condicions
gairebeacute sencera a excepcioacute de lrsquoextrem dret que ha perdut una part de la revora
542 Tipologia i datacioacute
Lrsquooriacutegen drsquoaquest element decoratiu el trobem en el moacuten grec Lrsquoarquitectura grega
utilitzava antefixes esculpides en pedra que representaven motius o grups de certa
complexitat Plini el Vell52 diu que va ser el terrisser Butades de Corint el primer a
51 Per a la descripcioacute drsquoaquesta troballa ens hem basat en la informacioacute facilitada pel meu pare Guillem
Graciagrave i la sra Maria Glograveria Sabateacute propietagraveria actual de la finca 52 PLINI NH XXXV 57 Edicioacute de Karl Friedrich Theodor Mayhoff Leipzig Teubner 1906
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
45
elaborar peces de ceragravemica per substituir les de pedra Pel que fa a lrsquoarquitectura
romana sembla que lrsquouacutes de les antefixes hi va arribar a traveacutes dels etruscos
Antefixa eacutes una paraula que deriva del llatiacute antefixum laquoobjecte que es fixa a la part del
davantraquo53 Amb aquest terme els romans designaven un ornament arquitectogravenic sovint
amb forma triangular que es colmiddotlocava verticalment a lrsquoextrem inferior de la filera de
teules tipus imbrex En la cara exterior la que quedava a la vista solien tenir
representacions de caps humans animals fabulosos motius florals etc en canvi la part
posterior srsquounia a les teules imbrices abans de la coccioacute la qual cosa vol dir que hi
havia imbrices sense antefixa i drsquoaltres amb antefixa les que donaven al voladiacutes de la
cornisa
Pel que fa a la cronologia de lrsquoantefixa dels Serdans cal situar-la entre els segles II-IV
543 Caracteriacutestiques i mides
Lrsquoantefixa dels Serdans eacutes de terracota estagrave feta amb pasta argilosa atapeiumlda de
desgreixants com les teules i el fragment de doli estudiats anteriorment La seva forma
eacutes triangular i per a la seva fabricacioacute es va utilitzar un motlle perograve tot i aixiacute quan
srsquoextreia la peccedila del motlle calia fer-li diversos retocs a magrave principalment en els detalls
meacutes petits Aixiacute per exemple es deurien repassar a magrave les vuit fulles o logravebuls de la
palmeta recargolades cap a lrsquointerior a excepcioacute de les dues de lrsquoextrem superior on
srsquoaprecia una clara asimetria entre la banda esquerra i la dreta i els detalls de lrsquoenorme
cabellera del que sembla ser un eacutesser mitologravegic amb aparenccedila animal Igualment per
53 DAREMBERG CH i SAGLIO E cit s v laquoAntefixaraquo
antefixa
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
46
la banda del darrere encara srsquoaprecien les ditades que va deixar-hi el terrisser durant el
treball de compactar lrsquoargila en el motlle i unir lrsquoantefixa amb la teula imbrex
-Estat sencera Nomeacutes li falta un petit fragment de la banda inferior dreta
-Alccedilada 215 cm
-Amplada 18 cm
-Gruix 2 cm
-Pes 1 kg
Hem de pensar que aquest gruix era semblant al de les teules imbrices ja que totes dues
peces com hem explicat srsquounien per formar-ne una de sola
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
47
544 Funcioacute i motius decoratius
Les terracotes arquitectograveniques servien per decorar la part externa dels edificis54 La
tipologia de la decoracioacute eacutes molt diversa elements vegetals estilitzats palmetes caps
de Medusa magravescares teatrals cares femenines i qualsevol motiu que es pogueacutes adaptar
a la forma de lrsquoantefixa Normalment els motius iconogragravefics responen a les imatges de
moda de cada egravepoca motius religiosos poliacutetics o simplement estegravetics
Lrsquoantefixa dels Serdans teacute una decoracioacute doble o combinada eacutes a dir a la part superior
podem apreciar una palmeta i a la part inferior una figura que representa el cap drsquouna
Gorgona perograve amb un rostre que teacute les faccions i els trets propis de la cara i el cap drsquoun
lleoacute Val a dir que la presegravencia drsquoaquest monstre femeniacute de la mitologia grega en moltes
antefixes srsquoexplica perquegrave se li atribuiumlen virtuts apotropaiques per aixograve sovint es
representava amb la llengua fora ja que amb aquest posat es creia que allunyava els
mals esperits i els malvats un tret que ja es pot veure en les primeres creacions que
daten del segle VI aC55
El seu extraordinari poder capaccedil de petrificar qualsevol que intenteacutes mirar-la i les
seves virtuts protectores justifiquen que la seva imatge amb un cap que tenia serps en
lloc de cabells aparegui en les teulades de cases i temples
54 CRESPO ROS MS laquoUna terracota arquitectogravenica encontrada en el alfar de la Maja (Calahorra La
Rioja)raquo Kalakoricos 2 1997 275 55 LOacutePEZ CABALLERO J M laquoMedusa y medusas en Extremaduraraquo Revista de Estudios Extrementildeos
2016 tomo LXXII nuacutemero II 1310
Detall de la palmeta i del cap de la Gorgona de lrsquoantefixa dels Serdans Segles II-IV
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
48
545 La manufactura
La tegravecnica que es feia servir en la fabricacioacute de les antefixes seguia un procediment
que tenia diferents fases56
a) Creacioacute de lrsquoarquetip
Per tal drsquoelaborar una antefixa el primer que feien els artesans era crear normalment
amb argila un arquetip a magrave partint drsquouna idea original inspirada en la iconografia
predominant del moment Tambeacute era possible fer una copia drsquouna altra peccedila que ja
existia aleshores es creava un motlle i srsquoobtenia un prototip de segona generacioacute que
acostumava a ser una mica meacutes petit que lrsquooriginal
b) Elaboracioacute del motlle
Un cop srsquohavia creat lrsquoarquetip el pas seguumlent era courersquol o deixar-lo en cru en funcioacute
del tipus de motlles que es volguessin obtenir Nrsquohi havia de dos tipus el de ceragravemica
que era el meacutes habitual i el de creta (escaiola) que nomeacutes srsquoutilitzava per fer figures
de terracota de gran qualitat El motlle fet a partir de lrsquoarquetip o el prototip tenia un
aspecte de valva eacutes a dir representava el negatiu de la peccedila on lrsquoartesagrave encaixava un
bloc drsquoargila tova i feia pressioacute fins que lrsquoomplia completament sense que quedessin
bombolles
c) Reproduccioacute o estampillat
Per reproduir les antefixes mitjanccedilant motlles srsquoutilitzava la tegravecnica de lrsquoestampillat
que consistia a cobrir tot el motlle amb argila formant una capa uniforme Era important
calcular pregraveviament la quantitat drsquoargila que srsquohavia drsquoutilitzar ja que si lrsquoartesagrave feia
curt no en podia afegir meacutes perquegrave aixograve originava una junta que no nomeacutes deixava una
56 Per a la descripcioacute drsquoaquestes fases hem pres com a referegravencia lrsquoarticle de RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa
antigua manufactura de terracotas hispanorromanas (s I aC-s II dC)raquo Revista de Arqueologiacutea 194
1997 36-43
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
49
marca sinoacute que tambeacute era un punt degravebil per on la peccedila es podia fracturar Lrsquoartesagrave feia
pressioacute sobre lrsquoargila desplaccedilant-la des del centre cap als costats Lrsquouacutes drsquoaquesta tegravecnica
es pot observar en les ditades que deixava a la part posterior de lrsquoantefixa resultat de
la pressioacute que feia amb els seus dits per a encaixar lrsquoargila dintre del motlle
Ditades de lrsquoartesagrave a la part posterior de lrsquoantefixa
d) Assecament a lrsquoaire lliure
Quan lrsquoantefixa ja estava acabada srsquohavia drsquoassecar durant un temps a lrsquoaire lliure
Primer es deixava que la peccedila srsquoaneacutes deshidratant dintre del motlle on encara es
trobava de manera que lrsquoargila agafeacutes consistegravencia i es pogueacutes treure sense patir cap
deformacioacute Despreacutes les peces les deixaven en un lloc airejat i a lrsquoombra on no hi
toqueacutes directament el Sol ja que si no hagueacutes estat aixiacute lrsquoassecament hauria estat poc
homogeni eacutes a dir la capa superficial srsquohauria assecat massa i la meacutes profunda en
canvi hauria quedat tendra
El proceacutes drsquoassecament havia de ser molt lent sobretot en la primera fase ja que era
quan la peccedila tenia meacutes aigua i es podia trencar Tot seguit la peccedila srsquohavia de treure del
motlle i romandre en una superficie tova com ara un tros de tela o fusta que permeteacutes
un assecatge gradual
e) Retocs i unioacute de peces
Aixiacute que lrsquoargila aconseguia la duresa del cuir lrsquoartesagrave repassava la peccedila retocava els
detalls que no haguessin sortit beacute o que srsquohaguessin deteriorat durant el moment de
desemmotllar i allisava la part posterior amb les mans o una espagravetula per tal de poder
unir lrsquoantefixa amb la teula imbrex Un cop retocada la peccedila i allisada la zona de
contacte passava a unir-la amb la imbrex de la manera seguumlent primer creava la
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
50
barbotina una mena drsquoargila pastosa que servia com a pegament feta amb productes
minerals que proporcionaven meacutes adheregravencia a lrsquoargila segon aplicava la barbotina
entre les peces que havia drsquounir lrsquoantefixa i la imbrex finalment a fi de reforccedilar la
unioacute elaborava un cordoacute drsquoargila que lrsquoaplicava per sobre i per sota de la unioacute de les
peces57 A partir drsquoaquest moment ja es podia passar a la fase de cuita
Cordoacute drsquoargila que unia lrsquoantefixa amb la imbrex
f) Cuita i aplicacioacute drsquoun fons
Per a la cuita de les antefixes ja unides a les imbrices calia dur a terme dues
fornades successives en la primera la temperatura del forn estava entre 600ordm i
1000ordm C i les peces hi entraven sense cap berniacutes Quan ja estaven cuites lrsquoartesagrave
els aplicava un fons normalment blanc58 ja que srsquoelaborava amb una base de calccedil i
ogravexid de plom que feia la funcioacute drsquoadherent per tal que la capa de calccedil es fixeacutes a
lrsquoargila un cop dins al forn
Restes molt tegravenues de la capa de calccedil
57 RAMOS SAacuteINZ M L laquoProceso de fabricacioacuten de las antefijas en eacutepoca romana el caso de la Hispania
Citeriorraquo XXII Congreso Nacional de Arqueologiacutea Vigo vol I 1993 439 58 RAMOS SAacuteINZ M L Las terracotas arquitectoacutenicas de la Hispania romana la Tarraconense
Monografias de Arquitectura Romana nuacutem 31 32 Ed Universidad Autoacutenoma de Madrid 1996 55-
57
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
51
Aquest fons servia per a tapar els porus de lrsquoargila donar duresa i impermeabilitat i
preparar les peces per a la seva posterior coloracioacute Aixograve vol dir que totes les antefixes
tenien policromia encara que els colors no srsquohan conservat pragravecticament en cap
exemplar de la Hispagravenia romana perquegrave no eren colors ceragravemics eacutes a dir no es coiumlen
amb la peccedila sinoacute que es pintaven despreacutes i per aquest motiu lrsquoadheregravencia a la
superfiacutecie no era massa bona
Despreacutes drsquoaplicar el fons venia la segona cuita que es feia a una temperatura inferior
als 600ordm C per a evitar que lrsquoogravexid de plom es volatilitzeacutes i la calccedil perdeacutes adheregravencia
g) La policromia
La policromia consistia a donar color a la superficie de lrsquoantefixa i representava lrsquouacuteltima
fase abans drsquoentrar al circuit comercial Els colors meacutes habituals solien ser de tonalitat
forta vermells blaus verds grocs etc perograve no srsquohan conservat perquegrave no eren colors
ceragravemics
Eacutes probable que el procediment utilitzat per a fixar els colors fos la tegravecnica anomenada
encagraveustica que consistia a treballar els colors amb cera liacutequida la qual feia la funcioacute
drsquoaglutinant dels pigments
546 Comparacioacute amb altres antefixes trobades a les Terres de lrsquoEbre
Les antefixes tot i ser de terracota sempre han estat elements decoratius molt fragravegils
principalment pel lloc que ocupaven en les teulades dels edificis raoacute per la qual no sersquon
troben amb massa frequumlegravencia en les excavacions i si sersquon troben acostumen a estar en
estat fragmentari La seva presegravencia no nomeacutes en la nova urbanitzacioacute i
monumentalitzacioacute que va experimentar Dertosa sobretot a partir de finals del segle I
sinoacute tambeacute en el paisatge de les vilmiddotles que es van anar aixecant en les terrasses properes
a lrsquoEbre formava part drsquouna nova estegravetica que posava lrsquoart al servei de lrsquoarquitectura
Aquests petits detalls ornamentals de les teulades amb la seva iconografia i el seu
simbolisme tambeacute formaven part drsquouna nova manera drsquoentrendre la ciutat i el territori
del seu voltant en definitiva eren una manifestacioacute meacutes del proceacutes de romanitzacioacute59
59 ABASCAL J M CEBRIAacuteN R CANO T laquoAntefijas romanas de Segogravebriga (Hispania Citerior)raquo
AnMurcia 16 2000 130
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
52
Desgraciadament a la zona de les Terres de lrsquoEbre srsquohan localitzat molt poques
antefixes Al Museu de Tortosa sersquon conserven dues datades entre finals del segle I aC
i principis del segle I dC que procedeixen del nucli urbagrave de lrsquoAmpolla60 (Baix Ebre)
Van ser trobades a principis del segle XX en els baixos drsquouna casa drsquoaquesta poblacioacute
durant unes obres de reforma Per les notiacutecies que ens han arribat eacutes probable que
nrsquohaguessin aparegut meacutes perograve nomeacutes srsquohan conservat aquestes dues que lrsquoarquitecte
Joan Abril srsquoencarregagrave de guardar i lliurar a lrsquoantic Museu Municipal de Tortosa del
qual en fou fundador Pel que fa a les caracteriacutestiques morfologravegiques soacuten emmotllades
i no tenen una forma tan triangular sinoacute meacutes aviat arrodonida en lrsquoextrem superior Les
dues presenten la imatge drsquouna dona sense cap altre element decoratiu Les cares de les
figures femenines estan molt desgastades En lrsquoantefixa B podem apreciar les restes de
la capa de calccedil que com hem explicat aplicaven abans de la pintura Pel que fa a la
pasta lrsquoantefixa A es va elaborar amb argila vermella mentre que la B teacute una tonalitat
meacutes marronosa Tant en un cas com en lrsquoaltre es pot apreciar la presegravencia de
desgreixants sobretot calcites
A B
Antefixes procedents del nucli urbagrave de lrsquoAmpolla Museu de Tortosa
Al Museu de les Terres de lrsquoEbre a Amposta es conserva tambeacute un fragment
drsquoantefixa emmotllada que devia tenir una forma meacutes triangular tot i que lrsquoextrem
superior estagrave una mica desgastat Procedeix del jaciment romagrave de la Carrova
(Amposta) Curiosament presenta una iconografia molt similar a la dels Serdans ja que
60 Alguns investigadors creuen que lactual Ampolla correspon a la mansio Tria Capita (Vas III de
Vicarello) que situada just a la vora de la Via Augusta era el primer punt de parada per als viatgers que
sortien de Dertosa cap a Tagraverraco Aquesta doble possibilitat de comunicacioacute tant per via terrestre
mitjanccedilant la Via Augusta com mariacutetima devien convertir-la en un punt estrategravegic del territori del
municipi de Dertosa a meacutes de ser un lloc on es devien desenvolupar activitats comercials Sobre la Via
Augusta a Catalunya i la mansio Tria Capita vegeu PALLIacute AGUILERA F La Via Augusta en Cataluntildea
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona 1985 159
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
53
es pot observar la part superior drsquouna palmeta amb els logravebuls recargolats cap a lrsquointerior
excepte els dos de lrsquoextrem superior Pel que fa a lrsquoargila eacutes de color vermell amb
poca quantitat de desgreixants del tipus de feldespats i calcites Tampoc no srsquoaprecien
fragments de mica La superfiacutecie estagrave molt esquerdada Cronologravegicament sembla
anterior a la dels Serdans i per la mida de les fulles de la palmeta no es pot descartar
que aquest motiu ocupeacutes tota la superfiacutecie de la peccedila
Fragment drsquoantefixa Museu de les Terres de lrsquoEbre Amposta
La iconografia drsquoaquesta peccedila trobada en un lloc proper a Amposta juntament amb la
dels Serdans al cor de les muntanyes dels Ports demostra que el motiu de la palmeta
estava forccedila arrelat en el territori ebrenc de manera que devia haver motlles diferents
perograve drsquoaspecte similar
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
54
6 CONCLUSIONS
Despreacutes drsquoestudiar el context geogragravefic i histograveric del jaciment romagrave dels Serdans i
analitzar les estructures murals que queden a la vista i el material que srsquohi ha trobat
podem arribar a una segraverie de conclusions que permetran decantar-nos per una de les
dues hipogravetesis que plantejagravevem al principi del treball
a) Les condicions geogragravefiques que proporcionen el barranc de la Conca la vall
Cervera i el barranc del Llop amb la seva abundagravencia de recursos naturals molts
diversos (fauna minerals manantials boscos etc) van jugar un paper molt
important a lrsquohora de triar la ubicacioacute de lrsquoestabliment dels Serdans de la mateixa
manera que tambeacute van influir en els assentaments que hi van dur a terme pobladors
anteriors ja sigui a la prehistograveria o durant el periacuteode ibegraveric i pobladors posteriors
des de lrsquoegravepoca medieval fins a principis del segle XX Eacutes evident doncs que si en
egravepoca romana els fundadors del jaciment dels Serdans buscaven principalment un
indret ben orientat ric en recursos naturals amb un punt drsquoaigua proper i amb
alguna via de comunicacioacute que connecteacutes amb la capital del territori Dertosa als
Serdans el van trobar
b) Davant el dilema inicial de si es tracta drsquouna vilmiddotla ruacutestica dedicada a lrsquoexplotacioacute
dels recursos naturals del lloc o si cal parlar drsquouna terrisseria especialitzada en
materials de construccioacute creiem que de moment la segona opcioacute cada vegada
agafa meacutes pes tot i que hauriacuteem de poder disposar drsquoinformacioacute complementagraveria
com per exemple una anagravelisi quiacutemica molt meacutes detallada de lrsquoargila i la pasta que
es va utilitzar en lrsquoelaboracioacute de les peces trobades per poder dir-ho amb total
seguretat Detectar la procedegravencia geologravegica de lrsquoargila de les peces trobades
ajudaria a determinar si es van produir realment in situ o si contragraveriament van
ser objecte de comerccedil eacutes a dir comprades en un altre lloc i drsquoaltra banda tambeacute
donaria informacioacute sobre les habilitats i els coneixements tegravecnics dels artesans
que hi van intervenir tipus de coccioacute desgreixants utilitzats etc
c) Amb tot si el resultat de lrsquoestudi de les peces demostreacutes que es tracta drsquoun material
procedent drsquouna altra zona voldria dir que estem davant una vilmiddotla ruacutestica que
devia comptar amb una agraverea residencial de la qual lrsquoantefixa en seria ara per ara
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
55
el testimoni meacutes evident i una altra agraverea dedicada als usos derivats dels treballs
agriacutecoles i forestals Eacutes cert que totes les evidegravencies porten a pensar que es tracta
drsquouna terrisseria perograve fins que no hi hagi una excavacioacute o una prospeccioacute no en
tindrem la certesa absoluta Per tant no podem descartar completament la
possibilitat que es tracti drsquouna vilmiddotla romana ruacutestica que despreacutes de ser
abandonada a banda del reaprofitament tradicional de materials per a altres
construccions srsquoaneacutes derruint amb el pas del temps de manera que la teulada
acabeacutes caient sobre les estances i ho cobriacutes tot aixograve explicaria que a nivell
superficial les teules siguin el material meacutes frequumlent
d) La cronologia drsquoaquest suposat centre terrisser lrsquohem de situar al Baix Imperi
entre els segles II i finals del IV Durant aquest temps de funcionament eacutes normal
que hi haguessin baixes entre els operaris la majoria dels quals per cert solien
ser esclaus que treballaven en condicions precagraveries Per tant aquests treballadors
devien disposar com passava en la majoria de vilmiddotles drsquoun espai destinat als
enterraments eacutes a dir una necrogravepolis que estaria situada a la part exterior del
recinte Desgraciadament la modificacioacute del traccedilat de lrsquoactual carretera TV-3422
va esborrar els pocs vestigis que en quedaven
e) La construccioacute drsquouna terrisseria a lrsquoindret dels Serdans eacutes forccedila versemblant ja
que alliacute mateix hi ha un argiler amb argila vermella de bona qualitat perograve amb
pocs desgreixants Aquest fet justificaria la necessitat de recoacuterrer a un altre argiler
el que es troba a un quilogravemetre del poble en el lloc conegut com a coll drsquoAlfara
molt meacutes ric en aquest tipus de minerals Drsquoaquests dos argilers doncs srsquohauria
pogut obtenir la mategraveria primera per a lrsquoelaboracioacute de la pasta amb quegrave
suposadament es van fabricar tots els materials de construccioacute que srsquohan anat
localitzant fins ara i que devien tenir com a destinacioacute Dertosa i les principals
vilmiddotles romanes de la zona
f) Eacutes evident que els treballs agriacutecoles que srsquohan realitzat durant segles en el lloc que
ocupava el centre terrisser dels Serdans han canviat molt el paisatge i alhora han
anat degradant les restes fins gairebeacute esborrar-ne lrsquoexistegravencia Ara beacute estem
convenccediluts que el topogravenim laquoAlfararaquo dorigen agraverab conserva encara el record
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
56
drsquoaquella teuleria En aquest sentit lrsquohistoriador tortosiacute E Bayerri61 creu que
laquoAlfararaquo proveacute drsquoal-fakhar que significa lsquoteuleriarsquo la qual cosa donaria a
entendre el que ja hem dit que en aquest lloc existia antigament algun establiment
dedicat a la fabricacioacute de teules en canvi Alcover-Moll62 considera que deriva
drsquoal-ḥārā lsquopoblet llogaretrsquo una opinioacute que tambeacute comparteix J Negre63 quan
parla dels poblats en altura que a lrsquoegravepoca medieval es van anar fundant en
diferents llocs dels Ports Personalment creiem que tant una teoria com lrsquoaltra
tenen la seva part de raoacute i estan ben justificades histograverica i geogragraveficament Ara
beacute despreacutes de fer una observacioacute del territori hem arribat a la conclusioacute que
aquest topogravenim agraverab procedeix dels primers pobladors del lloc i que agafa com a
referegravencia el centre terrisser romagrave dels Serdans Aquest seria un nou argument per
defensar la hipogravetesi que es tractava drsquoun centre rural especialitzat en la produccioacute
de ceragravemica principalment materials de construccioacute
Cap a principis del segle X quan es van establir els primers pobladors islagravemics
les ruiumlnes drsquoaquella teuleria romana encara devien ser visibles de la mateixa
manera que tambeacute devien ser molt evidents els argilers64 dels quals srsquohavia
alimentat de manera que tots tres llocs els argilers i la teuleria romana es van
convertir segurament en una referegravencia important des del punt de vista geogragravefic
Drsquoaltra banda tambeacute estagrave ben justificada la tesi que fa procedir laquoAlfararaquo drsquoal-
ḥārā lsquopoblet llogaretrsquo ja que en la seva fundacioacute es devia tractar drsquouna petita
agrupacioacute de famiacutelies que srsquohaurien establert en aquesta muntanya cap al segle X
despreacutes que ja havien tingut lloc els assentaments islagravemics de Carles i lrsquoUllal
Aquests pobladors devien ocupar poques cases perograve per tal defensar-se i
comunicar-se amb el lloc de Carles65 van construir una torre de planta quadrada
En conclusioacute doncs la nostra opinioacute eacutes que el topogravenim laquoAlfararaquo derivat de lrsquoagraverab
designava el lloc proper a lrsquoantiga teuleria romana dels Serdans per tractar-se
61 BAYERRI E Historia de Tortosa y su comarca vol VI impremta Algueroacute Tortosa 1954 451-452 62 ALCOVER MN A M-MOLL F DE B Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Palma de Mallorca Ed
Moll 1993 t I 478 63 NEGRE J De Dertosa cit 326 64 Es tracta de lrsquoargiler dels Serdans i el del coll drsquoAlfara anteriorment esmentats En lrsquoactualitat estan
enrunats sobretot el segon ja que tenia una gran profunditat i representava un perill per a la gent que
transitava per les proximitats 65 Vegeu Annex A
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
57
drsquouna construccioacute i drsquounes instalmiddotlacions prou importants perquegrave servissin de
referegravencia geogragravefica als que frequumlentaven aquests indrets majoritagraveriament
pobladors mossagraverabs que haurien preferit aixecar els seus habitatges en un indret
meacutes elevat a dalt del turoacute on es troba actualment el poble drsquoAlfara de Carles a
tocar del barranc del Llop abans que reaprofitar lrsquoespai que havia deixat
lrsquoassentament dels Serdans Drsquoaquesta manera podien controlar millor les terres
dels voltants i aixiacute sentir-se meacutes segurs
El poblat drsquoAlfara gaudia drsquouna posicioacute privilegiada i amb la seva torre defensiva
aixecada cap a finals del segle XI66 donava seguretat als seus habitants dedicats
bagravesicament a la ramaderia els treballs forestals i drsquoarrabassament dels terrenys i
els conreus agraris tant de secagrave com de regadiu tot i que el barranc del Llop no
era tan cabaloacutes com el de la Conca
Alfara i Carles van entrar a formar part drsquoun sistema defensiu complex que va
perdurar fins al segle XIV basat en lrsquoocupacioacute del territori per part de petits nuclis
de poblacioacute protegits per una torre o un castell i situats a la part alta de les
muntanyes en llocs estrategravegics que no nomeacutes servien per controlar lrsquoespai agrari
de les valls que conreaven sinoacute tambeacute per defensar els seus pobladors en cas de
necessitat Per tant es tractaria de dos poblats autosuficients gragravecies a
66 Des del segle XVIII aquesta torre fa les funcions de campanar de lrsquoesgleacutesia actual que fou comenccedilada el 1769 i acabada el 1790 La parrogravequia de tres naus va guardar fins a la guerra civil quan es van
cremar el retaule i les pintures de lrsquoesgleacutesia de Carles que havien estat traslladats a finals del segle XV
des de Carles a lrsquoantiga esgleacutesia de Sant Agustiacute drsquoAlfara la qual se situa sobre una petita elevacioacute enmig
del municipi des don es contempla tot el poble Actualment lrsquoestat de lrsquoantiga esgleacutesia de Sant Agustiacute
eacutes ruiumlnoacutes ja que nomeacutes queda un mur on hi ha una arcada de mig punt tapiada amb lrsquoarrencada de la
volta tambeacute srsquoaprecien alguna finestra i la porta drsquoentrada El monticle tambeacute eacutes conegut com a Fossar
Vell perquegrave el lloc va funcionar com a cementiri fins a principis del segle XIX De fet tant durant la
construccioacute de lantic dipogravesit daigua a principis del segle XX com en les obres drsquoacondicionament de
lrsquoentorn que srsquohi van fer el 2009 van aparegraveixer restes ogravessies humanes Superficialment tambeacute srsquohi han
trobat fragments de ceragravemica andalusina
El 1480 quan gairebeacute tots els pobladors de Carles ja srsquohavien instalmiddotlat a Alfara el bisbe de Tortosa va autoritzar el trasllat de la parrogravequia de Carles a Alfara amb el compromiacutes que havien drsquoaixecar una nova
esgleacutesia ja que fins aleshores a Alfara no nrsquohi havia i per aixograve el rector era rector de Carles i Alfara
Aixiacute mateix Sanccedil drsquoAsquera que actuava com a vicari general en absegravencia del bisbe Alfons drsquoAragoacute
va demanar com hem avanccedilat que traslladessin el retaule les pintures i lrsquoaltar de Carles a la nova
esgleacutesia una vegada la tinguessin acabada Per tant aquesta primera esgleacutesia drsquoAlfara es deuria construir
a partir de 1480 i va funcionar fins a finals del segle XVIII Registres de Cuacuteria 92 Vicariatus 1480-81
sf Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo)
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
58
lrsquoaprofitament dels recursos naturals perograve dependents de la ciutat de Tortosa
centre drsquoaquestes terres de frontera i complementaris quan es tractava de
controlar i defensar el territori
g) Tal com hem dit en lrsquoapartat dels objectius i tenint en compte lrsquointeregraves pel
jaciment dels Serdans que ha manifestat el senyor Joan Martiacutenez arqueograveleg
territorial dels Serveis Territorials de Cultura de les Terres de lrsquoEbre farem arribar
una cogravepia drsquoaquest treball a lrsquoAjuntament drsquoAlfara de Carles amb la intencioacute que
serveixi de base per iniciar tan aviat com es pugui els tragravemits necessaris de cara
a promoure una excavacioacute o almenys una primera prospeccioacute drsquoaquest jaciment
Per acabar mrsquoagradaria expressar quegrave mrsquoha aportat aquesta recerca personalment
Drsquoentrada mrsquoha permegraves saber quin eacutes el procediment per elaborar un treball que
requereix la consulta de moltes fonts drsquoinformacioacute Durant mesos he apregraves a extreure
dades de la bibliografia que he consultat i a saber interpretar-les Ara beacute el que meacutes
satisfaccioacute mrsquoha donat ha estat poder contextualitzar histograverica i geogragraveficament el
conjunt del jaciment ja que tant si fou un centre de produccioacute i explotacioacute agriacutecola
amb una part residencial com si fou un centre terrisser aquesta vilmiddotla romana va
esdevenir una eina molt important de romanitzacioacute que va servir per controlar el
territori drsquouna manera diferent de com ho havien fet els ibers segles abans i de com es
va fer durant lrsquoegravepoca medieval
Les dificultats que he anat trobant pel camiacute per exemple la identificacioacute i la datacioacute
del fragment del doli o tambeacute la interpretacioacute de les restes murals mrsquohan fet veure que
lrsquoarqueologia no eacutes com jo me la imaginava sinoacute molt meacutes complexa i desgraciadament
molt limitada de recursos econogravemics
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
59
7 AGRAIumlMENTS
Abans de posar fi a aquest treball mrsquoagradaria donar les gragravecies a totes aquelles
persones que durant la fase drsquoelaboracioacute mrsquohan ajudat en algun moment perquegrave pogueacutes
assolir amb egravexit la meva recerca En primer lloc agraeixo a la meva tutora Agnegraves
Cruanyes lrsquoesforccedil de revisar-lo lrsquointeregraves que ha demostrat per la seva evolucioacute i els
suggeriments que mrsquoha fet arribar amb lrsquoobjectiu de millorar-ne lrsquoestil i el contingut
en segon lloc al senyor Joan Martiacutenez arqueograveleg territorial dels Serveis Territorials de
Cultura de les Terres de lrsquoEbre per haver-me facilitat bibliografia per lrsquoentrevista que
em va concedir per donar-me el seu punt de vista sobre lrsquoenfocament del treball i
explicar-me amb tot detall el protocol que hi ha abans de realitzar una excavacioacute al
meu oncle Xavier Graciagrave per haver-me facilitat unes fotos dels plafons explicatius del
Museu drsquoAlfara de Carles abans que jo hi pogueacutes anar personalment a la senyora Maria
Glograveria Sabateacute per deixar-me fotografiar les dues teules tipus tegula que soacuten de la seva
propietat a lrsquoAjuntament drsquoAlfara de Carles i en especial a Joan Valentiacute Royo per
haver permegraves tenir acceacutes al fragment de doli i tambeacute per deixar-me consultar lrsquoArxiu
Municipal i visitar el Museu drsquoAlfara de Carles la qual cosa mrsquoha ajudat a poder
completar lrsquoannex A Tambeacute vull donar les gragravecies a la meva mare Nativitat Castejoacuten
pels agravenims que en tot moment mrsquoha donat i per ajudar-me a cercar informacioacute
Finalment tambeacute mrsquoagradaria destacar el suport del meu pare Guillem Graciagrave ja que
lrsquoelaboracioacute drsquoaquest treball segurament que no hauria estat possible sense els seus
constants agravenims els seus comentaris la seva ajuda principalment en les visites i els
desplaccedilaments que hem fet a museus i arxius les seves recomanacions bibliogragravefiques
i les seves explicacions relacionades amb el jaciment romagrave i el poblament al barranc de
la Conca durant el periacuteode medieval
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
60
BIBLIOGRAFIA WEBGRAFIA I ALTRES DOCUMENTS CONSULTATS
Bibliografia
ABASCAL J M CEBRIAacuteN R CANO T laquoAntefijas romanas de Segogravebriga (Hispania
Citerior)raquo AnMurcia 16 2000 121-131
ADAM J P La construction romaine Materiaux et techniques Pariacutes Picard 1984
ALCOVER MN A M-MOLL F DE B Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Palma de
Mallorca Ed Moll 1993
ARBELOA J M V laquoLiacutemits arqueologravegics a la configuracioacute del Delta de lEbre a
lantiguitatraquo Nous Colmiddotloquis I Tortosa 1997 9-28
ARCE J laquoVillae en el paisaje rural de Hispania romana durante la antiguumledad tardiacutearaquo
Anejos de AEspA 39 2006 9-15
BARCELOacute PERELLOacute M laquoAigua i assentaments andalusins entre Xerta i Amposta (s
VI-XII)raquo II Congreso de Arqueologiacutea Medieval Espantildeola Madrid Asociacioacuten
Espantildeola de Arqueologiacutea Medieval 1987 413-420
BAYERRI E Historia de Tortosa y su comarca 1933-1959
BREUIL H Les peintures rupestres scheacutematiques de la Peacuteninsule ibeacuterique IV Sud-est
et est de lEspagne Lagny impr E Grevin 1933
Catalunya Romagravenica vol XXVI Tortosa i Les Terres de lEbre La Llitera i el Baix
Cinca Barcelona Enciclopegravedia Catalana 1997 99-100
CHAUFFIN J laquoLes tuiles gallo-romaines du BasDauphineacuteraquo Gallia XIV CNRS Pariacutes
1956 81-88
CRESPO ROS MS laquoUna terracota arquitectogravenica encontrada en el alfar de la Maja
(Calahorra La Rioja)raquo Kalakoricos 2 1997 275-280
DAREMBERG CH i SAGLIO E Dictionnaire des antiquiteacutes grecques et romaines s v
laquoAntefixaraquo laquoFurnusraquo laquoTectumraquo i laquoTegularaquo Pariacutes Hachette 1877-1919 Versioacute
digital drsquoaquesta obra Universidad de Toulouse-Le Mirail httpdagruniv-tlse2fr
DURAND A Les paysages meacutedieacutevaux du Languedoc (Xe-XIIe siegravecles) Toulouse
Presses Universitaires du Mirail 1998 21-29
ERNOUT A i MEILLET A Dictionnaire eacutetymologique de la langue latine Histoire des
mots Pariacutes Klincksieck 1967
FOLLIERI M i altres laquoDesertification trends in Spain and Italy based on pollen
analysisraquo en BALABANIS P i altres International Conference on Mediterranean
Desertification Research results and policy implications Luxemburg European
Comission 2000 33-44
FONT RIUS J M Cartas de poblacioacuten y franquicia de Cataluntildea Madrid-Barcelona
CSIC 1969 doc 270
Gran geografia comarcal de Catalunya El Baix Ebre i el Montsiagrave nuacutem 13 Barcelona
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana 1984
GALIANA J M laquoLa Dioacutecesis de Tortosa a traveacutes de la visita pastoral del Obispo Otoacuten
de Moncada (1428-1429)raquo Estudis Castellonencs 10 2003-2005 518
GARCIacuteA RUBERT D i altres laquoLa vilmiddotla de la Carrova (Amposta Montsiagrave Catalunya) i
el poblament drsquoegravepoca romana a les terres de lrsquoEbreraquo Quaderns de Prehistograveria i
Arqueologia de Castelloacute 24 2004-2005 227-269
GIMENO T Aproximacioacuten histoacuterico-arqueoloacutegica a la Ilercavonia Desde la
iberizacioacuten hasta la romanizacioacuten tesi doctoral inegravedita Barcelona 1976
IGLESIAS J El fogatge de 1497 Barcelona Fundacioacute Salvador Vives i Casajuana
1991
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
61
JULIAgrave R i altres laquoOrigin and evolution of desertification in Mediterranean
environment in Spainraquo en P BALABANIS P i altres International Conference on
Mediterranean Desertification Research results and policy implications Luxemburg
European Comission 2000 67-76
LLORENS M del Mar i AQUILUEacute X laquoIlercavonia-Dertosa i les seves encunyacions
monetagraveriesraquo Barcelona Societat Catalana drsquoEstudis Numismagravetics 2001 24-34
LOacutePEZ CABALLERO J M laquoMedusa y medusas en Extremaduraraquo Revista de Estudios
Extrementildeos 2016 tomo LXXII nuacutemero II 1309-1322
MENCHOacuteN J laquoLes esteles funeragraveries discoidals de Carles conservades al Museu de
Tortosa (Baix Ebre) Nota preliminarraquo Nous Colmiddotloquis IV 2000 97-112
MIRA GUARDIOLA M A Cartago contra Roma Las guerres puacutenicas Madrid
ediciones Alderabaacuten 2000
MORENO EXPOacuteSITO I laquoIntervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment dels
Malladaretsraquo I Jornades drsquoArqueologia de les Terres de lrsquoEbre 6 i 7 de maig de 2016
Tortosa Serveis Territorials de Cultura de les Terres de lrsquoEbre 2 vol 2016 220-228
MUNtildeOZ SEBASTIAgrave J-H laquoEl permiacutes de trasllat de la parrogravequia de Carles a Alfara (any
1480)raquo Recerca 14 2012 257
NEGRE J De Dertosa a Ṭurṭūša Lrsquoextrem oriental drsquoal-Ṯagr al-Aˁlagrave en el context del
proceacutes drsquoislamitzacioacute drsquoal-Andalus Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona
2013 tesi doctoral
ORIHUELA A laquoLa casa andalusiacute un recorrido a traveacutes de su evolucioacutenraquo Artigrama
22 2007 302
RAMOS SAacuteINZ M L laquoProceso de fabricacioacuten de las antefijas en eacutepoca romana el caso
de la Hispania Citeriorraquo XXII Congreso Nacional de Arqueologiacutea Vigo vol I 1993
437-442
RAMOS SAacuteINZ M L laquoLas antefijas romanas de la Tarraconense tipos maacutes
representativosraquo XIV Congreso Internacional de Arqueologiacutea Claacutesica Tarragona
1994 344-346
RAMOS SAacuteINZ M L Las terracotas arquitectoacutenicas de la Hispania romana la
Tarraconense Monografias de Arquitectura Romana nuacutem 31 32 Ed Universidad
Autoacutenoma de Madrid 1996
RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa antigua manufactura de terracotas hispanorromanas (s I aC-
s II dC)raquo Revista de Arqueologiacutea 194 1997 36-43
RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa ceraacutemica de aplicacioacuten arquitectoacutenica desde eacutepoca
protoibeacuterica hasta eacutepoca visigoda (ssVII aC-VIII dC)raquo en La Ruta de la ceraacutemica
Castelloacute Ed Alicer 2000 32-37
RAMOS SAacuteINZ M L i CHINCOA GALLARDO C laquoLas antefijas del Museo Arqueoloacutegico
Nacionalraquo BMusArqNac XII 1994 51-76
REVILLA V Economia i poblament romagrave al curs inferior de lrsquoEbre la vilmiddotla de Casa
Blanca (Tortosa) Tarragona Diputacioacute Provincial de Tarragona 2003 133-146
RIERA S laquoCanvis ambientals i modelacioacute antrogravepica del territori entre lrsquoegravepoca ibegraverica
i lrsquoaltmedieval a Catalunya aportacions de la palinologiaraquo Cota Zero 20 2005 99-
107
RIERA S i PALET J M laquoAportaciones de la Palinologiacutea a la historia del paisaje
mediterraacuteneo estudio de los sistemas de terrazas en las Sierras Litorales Catalanas
desde la perspectiva de la Arqueologiacutea Ambiental y del Paisajeraquo en RIERA S i JULIAgrave
R Una aproximacioacute transdisciplinar a 8000 anys drsquohistograveria dels usos del sogravel
Barcelona Seminari drsquoEstudis i Recerques Prehistograveriques (Universitat de Barcelona)
2005 70-74
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
62
RIUS J Rationes Decimarum Hispaniae (1279-80) Vol I Barcelona CSIC 1946 168
i 174
RODRIacuteGUEZ TROBAJO E laquoProcedencia y uso de madera de pino silvestre y pino laricio
en edificios histoacutericos de Castilla y Andaluciacutearaquo Arqueologiacutea de la Arquitectura 5
2008 41
SALIDO DOMIacuteNGUEZ J Los dolia en Hispania caracterizacioacuten funcionalidad y
tipologia Manual de ceragravemica romana III Madrid Museo Arqueoloacutegico Regional de
la Comunidad de Madrid 2017
VIGIL R GARCIacuteA R CALA V RAMOS M L laquoEstudio mineraloacutegico y quiacutemico de
terracotas arquitectoacutenicas de eacutepoca romana de la Tarraconenseraquo La ciudad en el mundo
romano XIV Congreso Internacional de Arqueologiacutea Claacutesica Tarragona 1994 430-
431
VIRGILI A Diplomatari de la catedral de Tortosa (1193-1212) Barcelona Fundacioacute
Noguera 2001 437 441-443
Webgrafia
httpinvarqueculturagencatcat
httpseswikipediaorgwikiAlfara_(Tarragona)
httpseswikipediaorgwikiVilla_romana
httpseswikipediaorgwikiOpera_caementicia
httpwwwacademiaedu3192209Materiales_Latericios_Romanos_aplicados_a_la_
construccioacuten
httpscawikipediaorgwikiArgila
httpwwwperseustuftseduhopper
httpscawikipediaorgwikiDoliUacutes_i_finalitat
Altres fonts informatives
MORENO EXPOacuteSITO I Informe de la intervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment
dels Malladarets Partida de Masets Alfara de Carles (Baix Ebre) abril de 2014
NEGRE J Memograveria de les prospeccions arqueologravegiques a les terres de lEbre mem
nuacutem 10722 2013
SARRIAgrave BOSCOVICH E Els gravats medievals prop de la Cova Pintada (Alfara de
Carles Baix Ebre Tarragona) memograveria nuacutem 7899
Autors clagravessics
ESTRABOacute Geografia III 4 9 ἐκ δὲ τοῦ Ταρράκωνος ἐπὶ τὸν πόρον τοῦ Ἴβηρος κατὰ
Δέρτωσσαν
PLINI Histograveria natural III 23 Nunc per singulos conventus reddentur insignia praeter
supra dicta Tarracone disceptant populi XLII quorum celeberrimi civium Romanorum
Dertosani
PLINI Histograveria natural XXV 57 Butadis inventum est rubricam addere aut ex rubra
creta fingere primusque personas tegularum extremis imbricibus inposuit quae inter
initia prostypa vocavit postea idem ectypa fecit hinc et fastigia templorum orta
propter hunc plastae appellati
POMPONI MELA De Chorographia II 90 Super ingens Hiberus Dertosam adtingit
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
63
SANT ISIDOR Etimologies XIX 10 15 Tegulae vocatae quod tegant aedes et imbrices
quod accipiant imbres
SUETONI Vida dels dotze Cegravesars Galba X ac subinde Alexandrina navis Dertosam
appulit armis onusta sine gubernatore sine nauta ac vectore ullo ut nemini dubium
esset iustum piumque et faventibus diis bellum suscipi
VITRUVI POLmiddotLIOacute Arquitectura VII 4 2 Sin autem locus non patietur structuram fieri
canales fiant et nares exeant ad locum patentem deinde tegulae bipedales ex una parte
supra marginem canalis inponantur
Autors renaixentistes
DESPUIG CRISTOgraveFOL Los Colmiddotloquis de la insigne ciutat de Tortosa ed Juan Antonio
Gonzaacutelez eHumanistaIVITRA 1 2012 llibres II i VI
Museus arxius biblioteques i hemeroteques
Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo)
Document consultat Registres de Cuacuteria 92 Vicariatus 1480-81 sf
Arxiu Comarcal del Baix Ebre
Document consultat Sentegravencia de Castles (1321)
Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona
Museu i Arxiu Municipal drsquoAlfara de Carles
Museu de les Terres de lrsquoEbre
Museu de Tortosa Histograveric i arqueologravegic de les Terres de lrsquoEbre
Museacutee Archeacuteologique Palais Rohan Estrasburg
________________
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
1
APORTACIONS PER A UN ESTUDI DEL
JACIMENT ROMAgrave DELS SERDANS
DrsquoALFARA DE CARLES
(BAIX EBRE)
-ANNEXOS-
Helena Graciagrave Castejoacuten
2n BAT C
Departament de Clagravessiques i Filosofia
Institut Baix Penedegraves
Curs 2018-2019
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
2
Annex A
El poblament medieval al barranc de la Conca (segles VIII-XV)
A partir del segle VI i fins al segle VIII va tenir lloc un nou proceacutes drsquoocupacioacute del territori
que no sempre va consistir en el reaprofitament dels espais que havien deixat les villae
del Baix Imperi Aquests nous assentaments a les serralades litorals i al massiacutes dels
Ports de dimensions forccedila modestes de caragravecter familiar amb una morfologia variada
i unes funcions molt diferents van acabar substituint el model anterior de les villae i
van introduir una nova manera drsquoexplotar el territori basada en la diversificacioacute de la
produccioacute per tal drsquoassegurar totes les necessitats del grup que formava cada
assentament1 Segurament el lloc de Carles actualment despoblat que es troba a la
capccedilalera del barranc de la Conca va neacuteixer com un drsquoaquests assentaments situats en
agraverees marginals Lrsquoabundagravencia drsquoaigua la riquesa forestal la fertilitat de la terra i la
diversitat de la fauna asseguraven les necessitats dels pobladors que no nomeacutes deurien
comenccedilar a margenar i fer bancals als pendents de la muntanya per poder obtenir meacutes
terres de conreu sinoacute que probablement tambeacute deurien aixecar una modesta fortificacioacute
al cim drsquoun turoacute situat on srsquoajunten les aiguumles del barranc del Toscar i el del Bosc Negre
un indret estrategravegic que permetia controlar la via de muntanya que des de lrsquoEbre
portava i encara porta fins al Baix Aragoacute
Si beacute en alguns punts drsquoaquest barranc les formacions rocoses han posat liacutemit des de
sempre al desenvolupament dels boscos i com a molt hi han proliferat els arbustos i
els matolls en altres indrets perograve la fusta que hi ha sortit ha estat de gran qualitat i
molt apreciada drsquoaltra banda la riquesa drsquoaigua explica que al costat de cadascun dels
assentaments rurals que es van produir en aquest barranc sempre hi trobem una font o
un torrent que han assegurat les necessitats hiacutedriques dels seus pobladors i els han
proporcionat una certa autonomia respecte de les zones meacutes properes al riu Ebre
En aquest periacuteode i fins al segle IX va augmentar el proceacutes de desforestacioacute acompanyat
de frequumlents incendis forestals que tenien com a objectiu aconseguir meacutes pastures2 De
1 NEGRE J De Dertosa cit 491 2 JULIAgrave R i altres laquoOrigin and evolution of desertification in Mediterranean environment in Spainraquo en
P BALABANIS P i altres International Conference on Mediterranean Desertification Research results
and policy implications Luxemburg European Comission 2000 67-76
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
3
fet durant tot el periacuteode islagravemic es constata una intensificacioacute de lrsquoexplotacioacute dels
boscos dels Ports principalment les boixedes i els pinars de pi roig
A partir del segle X perograve tal com argumenta Maria Follieri3 es produeix una tendegravencia
generalitzada a la recuperacioacute de les pinedes a tot el territori ebrenc aixiacute com un
augment dels conreus agriacutecoles principalment lrsquoolivera i els cereals alhora que es
manteacute lrsquoactivitat ramadera En certa mesura es pot afirmar que la consolidacioacute de la
societat islagravemica a la zona tortosina en aquesta egravepoca va propiciar que en algunes valls
dels Ports comencessin a proliferar els conreus drsquooliveres i raiumlm en contrast amb els
periacuteodes anteriors ibegraveric i romagrave en els quals no sembla haver-se donat un creixement
tan gran ni a la plana ni a les muntanyes malgrat que segurament lrsquouacutes de terrasses i
bancals en els vessants de les valls ja era forccedila frequumlent
Lrsquoolivera va tornar a recuperar una certa importagravencia en el cicle agriacutecola ebrenc durant
el segle XI a finals del segle XII i principis del XIII la vinya tambeacute experimentagrave una
notable expansioacute pel territori de manera que oliverars i vinyes es van convertir en
lrsquoelement caracteriacutestic drsquoun nou paisatge abancalat tant als vessants de les serralades
litorals com al massiacutes muntanyoacutes dels Ports amb un clar retroceacutes de les zones boscoses
Quant als alzinars les rouredes i les pinedes drsquoalta muntanya dels Ports les accions de
desforestacioacute en benefici de la ramaderia no hi van ser tan extremes com a les serralades
litorals tot i que les explotacions de boix i pi iniciades al periacuteode islagravemic van continuar
sobretot per la bona qualitat de la fusta molt apreciada en la construccioacute4
Durant els segles XII i XIII locupacioacute humana als Ports va rebre un fort impuls gragravecies
a les cartes de poblament atorgades per comtes i senyors feudals amb la intencioacute
destablir assentaments a linterior del massiacutes per a aprofitar-ne els recursos A partir
del segle XIII i fins al XV malgrat que la climatologia era forccedila adversa amb hiverns
freds i rigorosos que van afectar lrsquoentorn fiacutesic drsquoaquelles comunitats5 i els successius
3 FOLLIERI M i altres laquoDesertification trends in Spain and Italy based on pollen analysisraquo en
BALABANIS P i altres International Conference on Mediterranean Desertification Research results
and policy implications Luxemburg European Comission 2000 33-44 4 RIERA S i PALET J M laquoAportaciones de la Palinologiacutea a la historia del paisaje mediterraacuteneo estudio
de los sistemas de terrazas en las Sierras Litorales Catalanas desde la perspectiva de la Arqueologiacutea
Ambiental y del Paisajeraquo en RIERA S i JULIAgrave R Una aproximacioacute transdisciplinar a 8000 anys
drsquohistograveria dels usos del sogravel Barcelona Seminari drsquoEstudis i Recerques Prehistograveriques (Universitat de
Barcelona) 2005 70-74 5 DURAND A Les paysages meacutedieacutevaux du Languedoc (Xe-XIIe siegravecles) Toulouse Presses
Universitaires du Mirail 1998 21-29
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
4
episodis de pesta i fam que van reduir la poblacioacute locupacioacute del massiacutes va anar en
augment aixiacute com lexplotacioacute dels seus recursos naturals sobretot pel que fa a
laprofitament de la fusta per a la construccioacute de naus de guerra i edificis lelaboracioacute
de quitragrave i lestabliment de nous camps de conreu
1 La presegravencia islagravemica Les torres de guaita
Les escasses restes de la presegravencia islagravemica al barranc de la Conca tambeacute tenen a veure
amb lrsquoaprofitament dels recursos naturals (fusta i aigua) i el control del territori A
lrsquoAlta Edat Mitjana la fusta era un dels elements meacutes utilitzats en la construccioacute de
cases i naus lrsquoutillatge agriacutecola domegravestic i artesanal6 Hem de destacar que dels
espessos boscos que hi havia en general als Ports van sortir els pins que van servir per
a la construccioacute de naus andalusines a les drassanes de Ṭurṭūša (Tortosa) Es tractava
de pins (pinus sylvestris catalaunica gaussen) de gran alccedilada i molt gruixuts que
srsquoutilitzaven sobretot per a fer els mastelers i altres peces dels vaixells la coloracioacute
vermellenca tiacutepica drsquoaquesta varietat era molt apreciada per lrsquoacabat llis i inalterable
que tenia i perquegrave la mateixa pigmentancioacute servia per a protegir la fusta contra lrsquoatac
de cucs o plagues precisament aquesta qualitat va ser la que li va donar renom i la que
explica que fos exportada a tot arreu drsquoal-Andalus inclosa la Mesquita de Cograverdova on
es va fer servir per a lrsquoembigat del sostre7
Pel que fa a lrsquoaprofitament de lrsquoaigua el testimoni meacutes evident el trobem en la segravequia
que partia de lrsquoUllal on hi ha indicis drsquoun assentament musulmagrave de muntanya8 i
conduiumla lrsquoaigua fins als conreus de regadiu de la vall Precisament aquests conreus de
regadiu i tambeacute els de secagrave i la via que transcorria per la vall es van poder vigilar
gragravecies a les torres de guaita i les talaies situades en els punts meacutes adients per tenir una
bona visioacute de lrsquoentorn A banda de la fortificacioacute de Carles que ja existia quan els
musulmans van comenccedilar a establir-se per la vall cap al segle IX se nrsquohan localitzat
dues meacutes una a la punta de la Miranda a prop de lrsquoUllal i lrsquoaltra a Penyaflor La
caracteriacutestica comuna dels fonaments que resten de les torres de la punta de la Miranda
6 ORIHUELA A laquoLa casa andalusiacute un recorrido a traveacutes de su evolucioacutenraquo Artigrama 22 2007 302 7 RODRIacuteGUEZ TROBAJO E laquoProcedencia y uso de madera de pino silvestre y pino laricio en edificios
histoacutericos de Castilla y Andaluciacutearaquo Arqueologiacutea de la Arquitectura 5 2008 41 8 BARCELOacute PERELLOacute M laquoAigua i assentaments andalusins entre Xerta i Amposta (s VI-XII)raquo II
Congreso de Arqueologiacutea Medieval Espantildeola Madrid Asociacioacuten Espantildeola de Arqueologiacutea Medieval
1987 413-420
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
5
i Penyaflor eacutes que presenten una planta circular Aquest fet juntament amb els trossos
de ceragravemica que srsquohi han trobat fa pensar que probablement corresponen al periacuteode
andalusiacute i que tenien una funcioacute militar
La fortificacioacute de Carles i les altres dues torres de guaita esmentades haurien fet tasques
de vigilagravencia dels barrancs del Toscar el Bosc Negre i la Conca eacutes a dir les terres de
regadiu de la vall els conreus de secagrave dels pendents i els camins de muntanya que
procedien del nord De fet des de Carles es pot veure la punta de la Miranda a uns dos
quilogravemetres en liacutenia recta mirant cap a lrsquoesquerra i des de la punta de la Miranda es
veu Penyaflor a uns quatre quilogravemetres la qual cosa voldria dir que aquestes torres
estaven alineades i formaven una xarxa de comunicacioacute entre elles mitjanccedilant senyals
Fins i tot la torre defensiva drsquoAlfara de planta quadrada que es va aixecar cap al segle
XI devia formar part tambeacute drsquoaquest entramat de petites fortificacions ubicades en
llocs estrategravegics que tenien la finalitat de controlar i defensar el territori fronterer entre
els dominis islagravemics i els cristians Tot i que es trobaven enmig de muntanyes la
comunicacioacute amb la capital del territori Ṭurṭūša (Tortosa) quedava assegurada gragravecies
a la torre de Penyaflor des de la qual els senyals es feien arribar al castell del coll de
Som a lrsquoalccedilada de Benifallet a la banda esquerra del riu i des drsquoaquiacute a Tortosa
La datacioacute drsquoaquestes torres cal situar-la entre els segles IX i X despreacutes de la caiguda
de les ciutats de Girona (785) Barcelona (801) les ragravetzies normandes i les hostilitats
amb els comtes catalans Ara beacute mentre la torre de Penyaflor i la de la punta de la
Miranda haurien quedat abandonades cap a principis del segle XIV9 i el lloc de Carles
hauria estat forccedila remodelat en aquell moment10 la drsquoAlfara en canvi seria lrsquouacutenica que
srsquohauria mantingut no nomeacutes per necessitats defensives sinoacute tambeacute perquegrave aportava
seguretat al lloc que srsquohavia convertit en un centre drsquoexplotacioacute agriacutecola Es tractaria
doncs drsquoun sistema original que permetia vigilar i defensar el territori i tenir-lo ben
comunicat
9 En un document de 1321 conservat a lrsquoArxiu Comarcal del Baix Ebre i conegut com a laquoSentegravencia de
Castlesraquo en tractar dels liacutemits territorials es parla de la torre de guaita de Penyaflor amb el terme
laquocastellraquo 10 Cal aclarir que de moment no ha aparegut cap indici de construccioacute que es pugui atribuir clarament
al periacuteode islagravemic
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
6
Les torres de guaita al barranc de la Conca
2 El castell i el poblat de Carles
El castell de Carles estagrave situat al cim dun monticle (431 m) just on comenccedila el barranc
de la Conca i on srsquoajunten el barranc del Toscar i el del Bosc Negre El paisatge del
lloc es caracteritza per tenir conreus a la zona baixa del barranc pastures a les vessants
i boscos de pi roig i negre a les parts altes
Del castell nomeacutes queden restes de murs amb carreus a les cantonades i llenccedilos de les
muralles de maccediloneria sense lluir de poc gruix amb algun tros en forma despiga11
Srsquohi poden apreciar dos nivells diferents El superior on hi ha les construccions meacutes
importants a lextrem sud-oest hi ha les restes meacutes destacades i probablement les meacutes
antigues Era una fortificacioacute de planta trapezoiumldal amb quatre parets que semblen
construiumldes en tres moments diferents Cal remarcar que els murs est i sud els meacutes
gruixuts (1 m aproximadament) es van aixecar amb filades horitzontals de pedres
petites formant un opus spicatum La presegravencia de megravensules a les parets indica que
disposava drsquoun pis superior
11 Catalunya Romagravenica vol XXVI Tortosa i Les Terres de lEbre La Llitera i el Baix Cinca Barcelona
Enciclopegravedia Catalana 1997 99-100
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
7
Pel que fa al nivell inferior orientat de sud a nord el que meacutes destaca eacutes lrsquoesplanada
(55 m de llargada per uns 10 o 15 m drsquoamplada) i lrsquoespai no edificat que segurament
correspon a lrsquoentrada al recinte
La datacioacute drsquoaquest castell eacutes difiacutecil sobretot la de la part meacutes antiga que correspon als
murs est i sud on srsquoaprecia lrsquoopus spicatum perograve segurament cal pensar que el turoacute
tal com hem comentat anteriorment entre els segles VIII i IX va comenccedilar a fer-se servir
com a talaia la qual es va anar fortificant amb el pas del temps El proceacutes de fortificacioacute
les remodelacions i lrsquoaixecament de noves estructures com ara el mur perimetral i el
mur oest van anar succeint-se des del segle IX fins als segles XII i XIII de manera que
lrsquoantic topogravenim Castles que significa laquocastellraquo laquofortificacioacuteraquo12 procedent del mot llatiacute
castra plural de castrum lsquocampament fortificacioacutersquo del qual deriva Carles donaria raoacute
de les caracteriacutestiques del lloc El castell de Carles anomenat Castles en els documents
meacutes antics evidentment ja existia quan la conquesta de Tortosa el 1148 la qual cosa
va permetre al comte Ramon Berenguer IV de cedir-lo a Pere de Sentmenat en
recompensa per la seva participacioacute en la presa de la ciutat13 A partir drsquoaleshores el
lloc de Carles estigueacute en mans de la nissaga dels Sentmenat fins al 1434 data en quegrave
fou venut a la ciutat de Tortosa14
Aixiacute doncs a partir del segle XV Carles i Alfara que formava part de les terres
pertanyents al senyor de Carles esdevingueren una baronia depenent de la ciutat de
Tortosa i a poc a poc simposaren en aquest territori les lleis del Llibre de les Costums
de Tortosa Al segle XVI va passar a mans de Cristogravefol Despuig el qual nrsquoera el
procurador general Despuig en la seva obra Los Colmiddotloquis de la insigne ciutat de
Tortosa (1557) va descriure les principals riqueses naturals del lloc de Carles15
Aquesta baronia i la seva vinculacioacute amb Tortosa van perdurar fins al segle XIX
12 Gran geografia comarcal nuacutem 13 cit 257 13 Vegeu DESPUIG CRISTOgraveFOL Los Colmiddotloquis de la insigne ciutat de Tortosa ed Juan Antonio Gonzaacutelez eHumanistaIVITRA 1 2012 llibre II i FONT RIUS J M Cartas de poblacioacuten y franquicia
de Cataluntildea Madrid-Barcelona CSIC 1969 doc 270 14 Gran geografia comarcal nuacutem 13 cit 258 15 DESPUIG CRISTOgraveFOL Los Colmiddotloquis cit llibre VI 159-161
F En Carles ni hi ha encara que poca cosa mas no deixa de averni y si volen temps en gastarni oacute
sembrarni castantildees tinch per molt cert que hi provarien alliacute tambeacute com en altra part los llentildeams que alliacute
se crien es cosa brava primerament pi vert pi comu sapi roure carrasca oroacute magnanesa borda y estos
dos son molt singulars pera cadires corniser mopesa allsahuch faig teix boix marfull aladern
materselva rataboschs arbocer ginebre bort y ver espinal avellaner grevol de ques faacute lo visch freixa
ginebre sabinot sabina per altra part es montantildea tan grasa que produix mil altres regalos especialment
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
8
De lrsquoantic nucli de poblament de Carles nomeacutes en queden alguns murs de les cases que
ocupaven el pendent que hi ha entre el castell i lrsquoantiga esgleacutesia de Carles avui
coneguda com a ermita de Sant Juliagrave Aquests murs van aparegraveixer quan es va obrir la
carretera que porta fins al paratge del Toscar
Segons el fogatge de 1359 el poblat de Carles tenia 37 focs declarats el 1367 24 focs
Aquest descens segurament cal atribuir-lo a una crisi demogragravefica provocada per
diverses causes que van persistir fins a finals del segle XV les epidegravemies com ara la
Pesta Negra les irregularitats en les collites lrsquoaugment de la pressioacute fiscal i els saquejos
i les destruccions de les poblacions en el context de lrsquoanomenada Guerra Civil catalana
que va enfrontar les institucions poliacutetiques del Principat (la Generalitat i el Consell de
Cent de Barcelona) amb Joan II entre els anys 1462 i 147216 A causa drsquoaquesta guerra
i dels efectes drsquouna possible epidegravemia que es declaragrave a Carles segons expliquen les
fonts orals la majoria dels seus habitants es van veure obligats a buscar un nou lloc
Alfara a uns sis quilogravemetres amb unes possibilitats de defensa molt meacutes grans Aixiacute
bolets se fan alliacute una cosa admirable y de tantes maneres que es cosa de no creurer ya rovellons pebrasos robiols bateons quadernes cabrits brunets peuderrates murugules exerclons criambres
blanques criambres pardes aseroles cadorles tots aquestos son boniacutesimes de menjaacute ni ha altres tambeacute
que no son bons pera menjar mas per altres coses son bons soacute es criambres vermells bolets de bou
mataparens y tambeacute se troben alliacute tuferes perquegrave no hi falta ningun geacutenero de bolets alliacute se troba bon
jesmini molt y molt boacute atsabesa argent viu mina de ferro y un lloch tan coacutemodo pera fer una fragua
com sia en lo mon
D P Com deixan de ferlai
F Per lo mateix que s deixen de fer altres coses que serien de gran utilitat y gentilesa pera lornato de
aquest poble Criense tambeacute en aquella montantildea com jo he dit moltes salvatjines mes de les que son assiacute
baix en la ribera com som porchs selvatges cervos cabrons montesos cabirols fatgines ginetes teixons
gats cervals esquirols arrions conills llebres y son molt major que en la ribera ni tampoch falta alliacute ni assi la pesadilla de aquells dos generos de salvatgines importunes que son llops y raboses perque no
sperda lo cuidado de guardar los bestiars y les gallines tambeacute crien alliacute molts geacuteneros de ocells de rapintildea
com son aacuteguiles caudals aacuteguiles estorenyes aacuteguiles meliores aacuteguiles cerpateres falcons astors micles
alzotans esparvers ni tampoch hi falta alliacute pesquera de truches de anguiles de barbs de madrilles y
finalment es tal forma y disposicioacute de terreny que tots los que vuy son crehem y tambeacute ho cregueren los
passats que alliacute hi ha mines de or y de argent y en altre temps sabem que s feren diligencies en cercarles
y si no s trobaren es perque no era vinguda la hora per asiacute com es ya vinguda per altres parts en Espanya
ahont es cert que strau molta cosa de estos metalls se dirvos asoacute y es veritat que en una partida de
aquest terme que s diu la vall den Rubiacute se troben pedres precioses com son rubins esmeraldes jaccins
esmaragdes granats y sens dupte que de asoacute ni hi ha molta cosa sino que no la saben cercar Jo m
recorde aver ohit dir aacute n Miquel Domenech lo qual en anys passats tenia hostal en lo carrer de la Cruera que en casa sua solia arribar un lapidari italiaacute quiscun any y de aquella vall sen portava un taleconet de
pedres y que aquellas acursades restaven pedres precioses y tambeacute en estos anys prop passats contava
Matheu Mauri cassador que un dia en aquella vall mateixa estant aguardant un cervo sobrevingueacute una
pluja per la qual ell se reculliacute aacute una coveta y desde alliacute veu relluir de aquestes pedres que laigua crech
les faria relluir y sens pensar que fos tanta cosa ne prengueacute unes quantes les quals li compraacute un argenter
que s deia Mestre Bernat lo Geperut per pochs diners y despreacutes de haverles acursades los mestres les
veneacute per molts asoacute es veritat y per altres maneres tambeacute se es enteacutes y sabut que en aquest terme hi ha
moltes pedres precioses 16 MUNtildeOZ SEBASTIAgrave J-H laquoEl permiacutes de trasllat de la parrogravequia de Carles a Alfara (any 1480)raquo Recerca
14 2012 257
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
9
el 18 de maig de 1480 Sanccedil drsquoAsquera com a vicari general i administrador de la
diogravecesi de Tortosa en absegravencia del bisbe elet Alfons drsquoAragoacute va autoritzar el trasllat
de la parrogravequia del lloc de Carles al drsquoAlfara De fet el 1480 una bona part de la
poblacioacute ja srsquohavia desplaccedilat a Alfara si beacute el 1496 encara hi havia 12 cases habitades
a Carles17 A partir drsquoaleshores Alfara va passar a anomenar-se Alfara de Carles
Restes del castell medieval de Carles
3 Lrsquoesgleacutesia de Carles
La parrogravequia de Carles es va construir a finals del segle XII o principis del XIII Es troba
al peu del castell de Carles i eacutes lrsquouacutenic temple romagravenic dels Ports De fet el seu estil de
construccioacute presenta una barreja drsquoelements romagravenics i del gogravetic primerenc Eacutes drsquouna
sola nau de planta rectangular sense absis diferenciat amb volta apuntada i reforccedilada
per set arcs torals construiumlda amb maccediloneria de pedra i amb una porta drsquoentrada
dametlla formada per dovelles18
Histogravericament el dia 28 de juliol de 1211 trobem el primer esment de la parrogravequia de
Carles en una donacioacute que li fa el cavaller Drogo de Verdel19 El 1237 en la carta de
poblament atorgada per Ramon de Sentmenat sersquon torna a parlar en el sentit que
lrsquoesgleacutesia de Carles podia disposar de propietats i heretar-ne i que els habitants del lloc
estaven obligats a donar-li la trentena part de tots els beacutens de quegrave pagaven delme A
17 IGLESIAS J El fogatge de 1497 Barcelona Fundacioacute Salvador Vives i Casajuana 1991 18 Gran geografia comarcal nuacutem 13 cit 259 19 El dia 15 de juliol drsquoaquest mateix any el bisbe de Tortosa Gombau de Santa Oliva el prior Ponccedil i el
capiacutetol de canonges de Tortosa havien donat en feu a Drogo la tercera part del delme dels fruits animals
i molins dels castells de Carles i Pauumlls VIRGILI A Diplomatari de la catedral de Tortosa (1193-1212)
Barcelona Fundacioacute Noguera 2001 437 441-443
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
10
finals del segle XIII concretament durant els anys 1279-1280 quan es va dur a terme la
recaptacioacute de la degravecima papal a la diogravecesi de Tortosa es diu que el rector de lrsquoesgleacutesia
de Carles en va quedar exempt perquegrave les seves rendes eren molt baixes20
Vista de lrsquoentrada de lrsquoesgleacutesia de Carles actualmente ermita de Sant Juliagrave
Drsquoaltra banda ja en ple segle XV entre els documents relacionats amb la visita pastoral
que el bisbe de Tortosa Ot de Montcada va fer a la seva diogravecesi el 1435 hi ha una breu
anotacioacute que diu que al capdavant de la parrogravequia de Carles hi havia dos preveres un
vicari que segurament actuava fent les funcions drsquoun rector titular absent tal com era
habitual a moltes parrogravequies abans del Concili de Trento i un clergue de rang
inferior21
En la Guerra Civil catalana segons explica el permiacutes de trasllat de la parrogravequia de
Carles a Alfara de 148022 tant els edificis de la poblacioacute com lrsquoabadia van quedar
completament destruiumlts de manera que en el lloc nomeacutes restaren drets el castell i
lrsquoesgleacutesia
En les proximitats de lrsquoesgleacutesia hi havia el cementiri del qual no en queda cap testimoni
perquegrave el terreny el van margenar per a destinar-lo a usos agriacutecoles i actualment una
part eacutes camp de pastura i lrsquoaltra pertany a la zona recreativa de Sant Juliagrave Amb tot es
20 RIUS J Rationes Decimarum Hispaniae (1279-80) Vol I Barcelona CSIC 1946 168 i 174 21 GALIANA J M laquoLa Dioacutecesis de Tortosa a traveacutes de la visita pastoral del Obispo Otoacuten de Moncada
(1428-1429)raquo Estudis Castellonencs 10 2003-2005 518 22 Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo) Registres de Cuacuteria 92 Vicariatus 1480-81 sf
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
11
conserven diverses esteles discoidals cinc al Museu de Tortosa23 i tres al Museu
drsquoAlfara de Carles
23 MENCHOacuteN J laquoLes esteles funeragraveries discoidals de Carles conservades al Museu de Tortosa (Baix
Ebre) Nota preliminarraquo Nous Colmiddotloquis IV 2000 97-112
Estela discoidal procedent de lrsquoantic cementiri medieval de Carles Museu drsquoAlfara de Carles
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
12
Annex B
Catagraveleg del material trobat
Fragment de teula tipus tegula
Mides 27 cm x 21 cm x 165 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de teula tipus tegula
Mides 20 cm x 19 cm x 9 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de tipus tegula
Mides 33 cm x 175 cm x 125 cm x
17cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de tipus tegula
Mides 46 cm x 25 cm x 31cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Teula fragmentada tipus tegula
Mides 62 cm x 47 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
13
Teula fragmentada tipus tegula
Mides 62 cm x 47 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Antefixa
Mides 18 cm x 215 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de doli
Mides 14 x 21cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de tegula ilmiddotlustratiu de les
desenes de fragments similars que es
troben en superfiacutecie
Datacioacute aproximada segle II-IV
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
14
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
13
drsquoalgun tipus de creenccedila de manera que lrsquoabric on es troba deuria ser una mena de
santuari13
32 LrsquoEDAT DEL FERRO EL POBLAT IBEgraveRIC DELS MALLADARETS (BARRANC DE LA
VALL CERVERA)
Despreacutes dels assentaments neoliacutetics els primers pobladors permanents drsquoaquesta part
del massiacutes van ser els ibers com ho prova lexistegravencia del poblat dels Malladarets a la
vall Cervera recentment descobert despreacutes drsquouna intervencioacute drsquourgegravencia que es va
realitzar el 201414
El poblat ibegraveric dels Malladarets es troba a lrsquooest del cim de Penyaflor (514 m) en un
petit turoacute (272 m) de planta allargada i superfiacutecie plana des del qual es domina tant el
barranc de la Conca com el pas natural que el barranc de la vall Cervera proporciona
per a poder accedir al massiacutes dels Ports des de la plana de Roquetes
Ubicacioacute del jaciment ibegraveric dels Malladarets (barranc de la vall de la Cervera)
A partir de la tipologia dels vasos ceragravemics15 exhumats els arqueogravelegs creuen que data
del periacuteode de lrsquoEdat del Ferro I entre el 650 i el 500 aC16 Des del punt de vista
urbaniacutestic el jaciment presenta un complex drsquoestances de les quals resten les primeres
filades de pedra dels murs ja que segons sembla la tegravecnica utilitzada en la seva
13 Aquest jaciment juntament amb altres del territori catalagrave fou considerat per la UNESCO Patrimoni
Mundial el 1998 Vegeu httpseswikipediaorgwikiAlfara_(Tarragona) 14 MORENO EXPOacuteSITO I Informe de la intervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment dels
Malladarets Partida de Masets Alfara de Carles (Baix Ebre) abril de 2014 15 Fonamentalment es tracta de grans vasos de ceragravemica exvasada i bisellada amb cordons aplicats 16 MORENO EXPOacuteSITO I cit 32
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
14
construccioacute consistia a disposar verticalment grans lloses en les dues cares dels murs
alhora que reomplien el seu interior amb pedruscall i terres premsades per tal de donar
consistegravencia a lrsquoestructura Com que no srsquoha conservat meacutes drsquouna filada de lloses no
se sap si aquestes parets de pedra arribaven fins al sostre o beacute si a partir drsquouna certa
alccedilada els murs disposaven drsquoaltres materials de tova
A banda de les estances tambeacute han aparegut murs de gairebeacute 1 m de gruix a lrsquoest i a
lrsquooest a la part que mira cap a la vall Cervera de manera que els arqueogravelegs opinen
que potser es tractaria drsquoun recinte fortificat En canvi cap a llevant el desnivell del
terreny eacutes meacutes suau la qual cosa fa pensar que era la zona urbanitzada intramurs
Finalment cal apuntar la presegravencia drsquoalgunes estructures de pedra amb planta circular
que es podrien relacionar amb lrsquoexistegravencia de tuacutemuls funeraris al vessant sud fora de
la zona drsquohagravebitat
Estructura de pedra amb planta circular Podria eacutesser un tuacutemul funerari
Es tracta doncs drsquoun poblat que srsquoestenia allargat pel petit turoacute al peu del cim de
Penyaflor sobretot pel vessant sud-est en canvi el vessant oest com que presenta un
gran pendent eacutes probable que no hagueacutes estat urbanitzat meacutes enllagrave del mur defensiu
Pel que fa a la zona nord que tambeacute comptava amb una gran superfiacutecie plana sembla
que devia ser la meacutes urbanitzada perquegrave hi ha un gran entramat de murs
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
15
Delimitacioacute del jaciment arqueologravegic dels Malladarets
Per la manera com es van trobar alguns vasos ceragravemics a lrsquointerior drsquouna de les
estances ben disposats verticalment in situ o lleugerament tombats o esclafats per la
caiguda del sostre i els murs perograve en bon estat de conservacioacute els arqueogravelegs suposen
que els pobladors per raons que encara no srsquohan pogut esbrinar van abandonar aquest
establiment amb pressa ja que es doacutena el cas que van deixar llavors de cereals en alguns
recipients17
Interior drsquouna de les estances
En resum estem davant drsquoun assentament que va tenir lloc entre els segles VII i V aC
quan la millora de les pragravectiques agriacutecoles i lrsquoocupacioacute de sogravels meacutes productius van
permetre que els grups socials srsquoanessin fent progressivament meacutes sedentaris Aquests
nous tipus drsquoassentament van propiciar a la vegada un urbanisme i un sistema defensiu
cada cop meacutes elaborat Segons Intildeaki Moreno18 el poblat dels Malladarets pertanyeria
17 MORENO EXPOacuteSITO I cit 31 18 MORENO EXPOacuteSITO I laquoIntervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment dels Malladaretsraquo I Jornades
drsquoArqueologia de les Terres de lrsquoEbre 6 i 7 de maig de 2016 Serveis Territorials de Cultura de les
Terres de lrsquoEbre 2 vol Tortosa 2016 226
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
16
al model drsquoestabliment situat sobre una cresta rocosa estreta i allargada la morfologia
interna del qual srsquoestructuraria en funcioacute drsquoun carrer central on anirien a parar estances
drsquoentre 10 i 20 m2 Eacutes probable que la gran extensioacute drsquoaquest jaciment
(aproximadament 3125 m2) tingui a veure amb alguna activitat minera el producte de
la qual anava destinat tant a lrsquoautoconsum com a lrsquointercanvi amb els fenicis19
33 EgravePOCA ROMANA EL JACIMENT DELS SERDANS EL POBLAMENT AL BARRANC DE
LA CONCA ENTRE ELS SEGLES II I V
Quan les tropes romanes comandades per Gneu i Publi Escipioacute van arribar a les terres
del sud del riu Ebre per a enfrontar-se amb lrsquoexegravercit cartaginegraves tres anys despreacutes de
lrsquoesclat de la Segona Guerra Puacutenica (218-201 aC) es van trobar que aquest territori
lrsquohabitaven els ilercavons diferents tribus ibegraveriques que srsquohavien aliat amb el bagravendol
cartaginegraves i anaven totalment en contra de les pretensions romanes Despreacutes de la
batalla de les goles de lrsquoEbre (215 aC) a prop de Dertosa en quegrave la flota romana va
derrotar la cartaginesa els germans Escipioacute van continuar la seva poliacutetica de conquesta
del territori i de sotmetiment de les tribus ibegraveriques especialment les que hi havia
assentades a les Terres de Ponent20
Les primeres referegravencies en els autors antics a la capital drsquoaquest ampli territori
Dertosa que tenia el riu Ebre com a via bagravesica de comunicacioacute i comerccedil les trobem en
Estraboacute21 (segle I aC - I dC) i Pomponi Mela22 (segle I dC) els quals la situen en el pas
del riu Ebre Suetoni23 (segle I dC - II dC) parla del seu important port mariacutetim i Plini24
(segle I dC) destaca que els seus habitants gaudien del dret romagrave Fins i tot va arribar a
encunyar moneda com a Mun Hibera Iulia amb la llegenda Ilergavonia fent
19 MORENO EXPOacuteSITO I laquoIntervencioacuteraquo cit 227 20 MIRA GUARDIOLA M A Cartago contra Roma Las guerres puacutenicas Madrid ediciones Alderabaacuten
2000 196 21 ESTRABOacute Geographica III 4 9 ἐκ δὲ τοῦ Ταρράκωνος ἐπὶ τὸν πόρον τοῦ Ἴβηρος κατὰ Δέρτωσσαν 22 POMPONI MELA De Chorographia II 90 super ingens Hiberus Dertosam adtingit 23 SUETONI De vita Caesarum Vita Galbae X ac subinde Alexandrina navis Dertosam appulit armis
onusta sine gubernatore sine nauta ac vectore ullo ut nemini dubium esset iustum piumque et
faventibus diis bellum suscipi 24 PLINI Naturalis Historia III 23 Nunc per singulos conventus reddentur insignia praeter supra dicta
Tarracone disceptant populi XLII quorum celeberrimi civium Romanorum Dertosani
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
17
referegravencia al territori tot i que despreacutes en egravepoca de Tiberi es va substituir per
Dertosa25
Evidentment en la seva fundacioacute hi va tenir un paper destacat la ciutat de Tagraverraco
capital de la proviacutencia romana i un important port drsquoHispagravenia Aixograve vol dir que Dertosa
pertanyia a la proviacutencia de la Hispania Citerior i posteriorment a les diverses
reorganitzacions que van tenir lloc a la Provincia Hispania Tarraconensis Aquest
vincle amb Tagraverraco va perdurar durant tot el periacuteode romagrave i visigot i fins i tot durant
les primeres degravecades de la invasioacute musulmana
A partir del segle I coincidint amb un augment de les temperatures i unes condicions
climagravetiques meacutes agraverides va tenir lloc una progressiva desforestacioacute antrogravepica del
paisatge de les planes de lrsquoEbre que segurament va fomentar en entrar al segle II una
ocupacioacute de les zones muntanyoses properes a Dertosa i a la vall del riu Ebre amb la
finalitat drsquoexplotar els seus recursos naturals26
A finals de lrsquoAlt Imperi doncs lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai rural del territori de Dertosa
va experimentar canvis significatius derivats de la progressiva fi de les villae que
srsquohavien anat fundant durant els primers segles de la nostra era i lrsquoaparicioacute de nous
models drsquoocupacioacute En agraverees marginals de lrsquoager dertosanus comencen a aparegraveixer
petits assentaments rurals amb una clara especialitzacioacute en lrsquoelaboracioacute de productes
molt concrets oli vi ceragravemica materials de construccioacute etc El jaciment dels Serdans
al massiacutes dels Ports sembla que forma part drsquoaquesta nova manera drsquoaprofitar els
recursos naturals de les explotacions Aquesta especialitzacioacute que comporta de
vegades lrsquoabsegravencia o la reduccioacute de la part residencial de la vilmiddotla neix en un context
general meacutes ampli que suposa la disminucioacute dels contactes comercials amb altres
territoris del Mediterrani de manera que es fa necessari introduir sistemes de produccioacute
que permetin que aquests nous espais rurals tinguin capacitat suficient per a
subministrar els productes que la poblacioacute del territori demana27
25 LLORENS M del Mar i AQUILUEacute X laquoIlercavonia-Dertosa i les seves encunyacions monetagraveriesraquo
Barcelona Societat Catalana drsquoEstudis Numismagravetics 2001 24-34 26 RIERA S laquoCanvis ambientals i modelacioacute antrogravepica del territori entre lrsquoegravepoca ibegraverica i lrsquoaltmedieval
a Catalunya aportacions de la palinologiaraquo Cota Zero 20 2005 104 27 NEGRE J De Dertosacit 482
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
18
En el moacuten romagrave la vilmiddotla i el territori que controlava van esdevenir els pilars
fonamentals de lrsquoorganitzacioacute de lrsquoespai rural La definicioacute de villa rustica va anar
canviant al llarg del temps si beacute en termes generals els historiadors tendeixen a acceptar
que es tracta drsquoun assentament de tipus rural que es divideix en dos sectors un
anomenat pars massaricia que engloba lrsquoagraverea on srsquoelaboren es conserven i
srsquoemmagatzemen els productes (pars fructuaria) i on viuen normalment en regravegim
drsquoesclavitud els treballadors (pars rustica) i lrsquoaltre anomenat pars urbana o dominica
que afecta lrsquoedifici on resideix la famiacutelia principal que nrsquoeacutes propietagraveria o beacute simplement
lrsquoamo que hi passa temporades durant lrsquoany per supervisar els treballs que srsquohi fan la
qual cosa significa que aquest espai era similar a lrsquoespai urbagrave eacutes a dir reproduiumla en
gran mesura lrsquoesquema de la domus la casa de ciutat caracteritzada per ser una vivenda
particular drsquouna sola planta on residien habitualment els propietaris28
Tot i la relativa independegravencia de les vilmiddotles respecte del seu espai drsquoinfluegravencia tendien
a formar part drsquouna xarxa meacutes extensa que tenia un nucli urbagrave de referegravencia en el cas
del territori ebrenc Dertosa amb el qual estaven connectades a traveacutes de vies de
comunicacioacute29
Lrsquoocupacioacute dels vessants del massiacutes dels Ports entorn al segle II va culminar
definitivament el proceacutes de romanitzacioacute del territori de Dertosa30 Amb tota
probabilitat va ser en aquesta egravepoca quan va neacuteixer lrsquoestabliment dels Serdans el qual
va estar en funcionament fins a finals del segle V A partir drsquoaleshores i sobretot de la
primera degravecada del VI srsquoobserva un abandonament progressiu de les agraverees residencials
si nrsquohi havia en part a causa drsquouna davallada notable de les temperatures sobretot a
lrsquohivern amb un retroceacutes dels conreus i les explotacions de muntanya i en part tambeacute
pels canvis en les estructures productives drsquoaquestes villae com a consequumlegravencia de la
caiguda de lrsquoImperi Romagrave i la conquesta i la consolidacioacute del poder visigogravetic a la
Peniacutensula Ibegraverica Durant aquest periacuteode segons J Negre31 les aristocragravecies
provincials hispano-romanes haurien abandonat les seves residegravencies rurals o els
centres manufacturers propietat seva per a instalmiddotlar-se a la ciutat des drsquoon haurien
28 Ibidem i httpseswikipediaorgwikiVilla_romana 29 ARCE J laquoVillae en el paisaje rural de Hispania romana durante la antiguumledad tardiacutearaquo Anejos de
AEspA 39 2006 9 30 REVILLA V Economia i poblament romagrave al curs inferior de lrsquoEbre la vilmiddotla de Casa Blanca
(Tortosa) Tarragona Diputacioacute Provincial de Tarragona 2003 133-146 31 NEGRE J cit 483
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
19
centralitzat la defensa del territori davant la pressioacute visigogravetica i aixiacute sentir-se meacutes segurs
i protegits
4 ESTUDI DEL JACIMENT ROMAgrave DELS SERDANS
41 UBICACIOacute
Com hem dit abans el jaciment arqueologravegic dels Serdans es troba al terme municipal
drsquoAlfara de Carles concretament en el punt quilomegravetric 21 de la carretera local TV-
3422 que comunica aquesta poblacioacute amb els Reguers des drsquoon a traveacutes de la T-342
srsquoarriba a Roquetes i drsquoaquiacute per la T-341 a Tortosa capital de la comarca del Baix
Ebre
Emplaccedilament del jaciment arqueologravegic dels Serdans al terme municipal drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre)
Actualment la TV-3422 creua aquest jaciment de manera que les restes
arqueologravegiques es troben a banda i banda de la carretera Aquesta circumstagravencia tan
peculiar data de 1965 quan la Diputacioacute de Tarragona32 hi va dur a terme obres
drsquoacondicionament del ferm i hi va fer un canvi en el traccedilat del tram compregraves entre el
punt quilomegravetric 21 i 3 amb la finalitat de reduir el desnivell existent El nou traccedilat es
va fer seguint el curs del barranc de la Conca en sentit ascendent fins a un punt on la
carretera fa una girada despreacutes de bifurcar-se tot donant la possibilitat de continuar fins
al paratge del Toscar Des drsquoaquesta bifurcacioacute el jaciment es troba aproximadament a
uns 300 m en direccioacute a Alfara de Carles concretament al costat drsquoun petit pont per
sota del qual passa un torrent
32 Diario Espantildeol 25-5-1965 Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
20
Emplaccedilament del jaciment i vista aegraveria de lrsquoentorn Es pot apreciar el traccedilat del tram nou de la TV-3422 (color blau) i el camiacute vell drsquoAlfara de Carles (color groc) tambeacute conegut com a camiacute de les Planilles
Si analitzem la ubicacioacute drsquoaquest establiment segons els criteris que aplicaven els
agrogravenoms romans observarem que coincideix forccedila amb les recomanacions que
donaven per triar el lloc drsquouna vilmiddotla En primer lloc es troba en el vessant drsquouna
muntanya perograve en el punt que teacute un desnivell meacutes suau en segon lloc es troba a prop
drsquoun torrent i meacutes enllagrave hi ha el barranc de la Conca molt meacutes cabaloacutes en tercer lloc
lrsquoorientacioacute eacutes cap al sud la qual cosa permet tenir un horitzoacute forccedila ampli i moltes hores
de sol en quart lloc disposava drsquouna via de comunicacioacute relativament propera que
facilitava lrsquoacceacutes per a les persones perograve tambeacute el transport i la distribucioacute dels
productes
42 ESTAT ACTUAL
Certament les poques restes visibles drsquoaquest jaciment passen totalment
desapercebudes perquegrave es troben a la base drsquoun marge de pedra seca construiumlt a
posteriori amb lrsquoobjectiu de retenir la terra del bancal que hi ha a la part superior En
concret en el voral esquerra de la carretera anant en direccioacute a Alfara de Carles es
poden apreciar restes constructives que corresponen a dos murs truncats que
conflueixen en angle
Cal dir que si beacute el terreny drsquoaquest indret devia tenir en el passat un pendent bastant
suau en algun moment es va considerar meacutes adient lrsquoaixecament de terrasses
mitjanccedilant marges de pedra seca probablement a partir dels segles XIV I XV quan la
poblacioacute drsquoAlfara va tenir la necessitat de disposar de meacutes conreus drsquoolivera ndashguanyats
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
21
en moltes ocasions a costa dels pinars i els alzinars originarisndash de manera que aquests
treballs de condicionament del terreny van comportar la destruccioacute parcial del jaciment
Tant eacutes aixiacute que la pedra dels murs i les parets drsquoaquella antiga construccioacute es van
reaprofitar en els marges que hi ha al seu voltant encara meacutes barrejats amb la pedra
seca tambeacute srsquohi troben molts fragments de teules que servien per reomplir petits forats
o falcar
Fragments de teula tipus tegula utilitzats per falcar o reomplir el mur de pedra seca
A meacutes a meacutes en una agraverea drsquoaproximadament 3500 m2 des del pontet abans esmentat
i en direccioacute a la cruiumllla del Toscar apareixen molts fragments de teules i terracota en
general no nomeacutes en superfiacutecie en els bancals de conreu sinoacute tambeacute dintre dels marges
i a sobre drsquoells
Carretera TV-3422 a lrsquoalccedilada del jaciment arqueologravegic El rectangle vermell indica lrsquoagraverea aproximada per on es
troba una major quantitat de restes ceragravemiques
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
22
Estat actual de lrsquoemplaccedilament del jaciment en direccioacute sud-est
43 LA NECROgravePOLIS DESAPAREGUDA I LES RESTES DE DOS MURS
Quan les magravequines excavadores van comenccedilar els treballs de rebaix i anivellament en
el punt on es trobava el jaciment arran de la modificacioacute del traccedilat de la carretera TV-
3422 el primer que va aparegraveixer a la llum van ser diversos esquelets humans segons
les declaracions drsquoalguns operaris de lrsquoobra que encara viuen i van tenir lrsquoocasioacute de
poder-los contemplar Les explicacions drsquoaquests operaris coincideixen a dir que les
restes humanes van aparegraveixer barrejades amb trossos de teules planes les magravequines
van seguir avanccedilant perograve i uns metres meacutes enllagrave es van trobar amb el que semblaven
dos murs drsquouns 60 cm drsquoalccedilada els quals creuaven en sentit diagonal divergent lrsquoespai
per on havia de passar la carretera Com havia succeiumlt amb els esquelets humans les
magravequines els van arrencar i nomeacutes van deixar al lateral esquerre en direccioacute a Alfara
de Carles una petita porcioacute del que semblen les parets o murs drsquouna estanccedila
Es tracta dels dos murs que hem comentat en lrsquoapartat anterior situats a 120 m de
profunditat respecte del nivell del bancal superior i que srsquoajunten formant un angle eacutes
a dir formen la cantonada drsquoalguna habitacioacute Aquests murs segons els testimonis
abans de la seva destruccioacute continuaven un en direccioacute sud-est i lrsquoaltre en direccioacute
sud-oest de manera que devien conformar alguna estanccedila
Desgraciadament ni la descoberta dels esquelets humans ni la dels murs no van fer
aturar les obres Es va actuar amb total desiacutedia com si no hagueacutes passat res de manera
que no en va quedar constagravencia enlloc no es va fer cap fotografia ni evidentment cap
actuacioacute arqueologravegica drsquourgegravencia Lrsquouacutenic que queda eacutes la memograveria oral dels testimonis
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
23
Eacutes molt probable que els cossos que es van trobar pertanyessin a una petita necrogravepolis
orientada cap a lrsquooest i situada a la part de fora dels murs que la maquinagraveria va posar al
descobert ategraves que segons els testimonis es van localitzar uns metres abans drsquoarribar
a aquests murs La presegravencia de teules barrejades amb els esquelets srsquoexplica pel tipus
drsquoenterrament realitzat mitjanccedilant teules planes calccedilades al terra formant un prisma
triangular Cal dir que aquest tipus drsquoenterrament va ser forccedila frequumlent a lrsquoetapa tardo-
romana especialment entre els segles III i V
Enterrament de tipus tegula
44 CARACTERIacuteSTIQUES DELS MURS
Els dos trams de mur es van aixecar segons la tipologia drsquoopus incertum eacutes a dir estan
fets de maccediloneria amb pedres de diferents mides sense treballar descansant unes
sobres les altres i subjectades mitjanccedilant morter de calccedil Tenen diferent gruix la qual
cosa indica que tenien una funcioacute diferent Eacutes probable que el mur B que teacute una
amplada de 55 cm correspongui a una paret exterior o de cagraverrega mentre que el mur
A que fa 46 cm correspongui a una paret secundagraveria o interior
a) Mur A (orientacioacute sud-est)
- Amplada 46 cm
- Alccedilada 70 cm
- Llargada (cara interna) 60 cm
- Llargada (cara externa) 75 cm
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
24
Llargada Cara interior
Amplada
Alccedilada
b) Mur B (orientacioacute sud-oest)
- Amplada 55 cm
- Alccedilada 65 cm
- Llargada (cara interna) 85 cm
- Llargada (cara externa) 130 cm
Llargada interior Amplada
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
25
Alccedilada
45 LA VIA DE COMUNICACIOacute AMB DERTOSA
La vall del riu Ebre ha estat des de sempre una via de comunicacioacute natural tant fluvial
com terrestre Aixograve fa pensar en lrsquoexistegravencia drsquouna ruta interior de segon ordre que
resseguint el curs del riu permetia arribar a la ciutat de Caesaraugusta (Saragossa) En
el territori de lrsquoantiga Dertosa aquesta via devia vorejar els Ports i a part de facilitar el
desplaccedilament cap a lrsquointerior connectava diversos establiments romans situats a les
faldes del massiacutes per tant una mica apartats de la Via Augusta
Lrsquoestabliment dels Serdans tot i trobar-se allunyat de les principals xarxes de
comunicacioacute segurament estava comunicat amb Dertosa a traveacutes drsquoun camiacute que
seguint el curs del barranc anava descendint fins al lloc anomenat laquoels Estretsraquo En
aquest tram antigament la carretera continuava per la banda esquerra la qual cosa
permetia salvar fagravecilment el congost que hi ha Un cop superat aquest obstacle el camiacute
seguia en direccioacute a Dertosa i creuava el barranc de la Conca meacutes avall cap al sud per
algun indret on el desnivell era meacutes suau Fins i tot no es pot descartar que es bifurqueacutes
en algun punt de manera que tambeacute fos possible arribar als establiments que hi havia
a prop de lrsquoEbre a lrsquoalccedilada drsquoAldover o Xerta
46 CROQUIS HIPOTEgraveTIC
Com que no srsquoha fet cap excavacioacute ni cap prospeccioacute eacutes impossible delimitar
exactament lrsquoespai que ocupava aquest jaciment De tota manera si observem
lrsquoorientacioacute dels dos petits trams de mur conservats es pot plantejar una hipogravetesi de
com srsquoorientaven en relacioacute al torrent que amb tota seguretat delimitava la continuiumltat
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
26
de la construccioacute en direccioacute nord-est i sud Es evident que el dia que es duguin a terme
els treballs drsquoexcavacioacute hauran de comenccedilar per aquest punt en direccioacute nord-oest per
tal de comprovar si el tram que hi ha a la vista teacute continuiumltat en aquesta direccioacute
5 ESTUDI DEL MATERIAL TROBAT
51 PROCEDEgraveNCIA GEOLOgraveGICA I COMPOSICIOacute QUIacuteMICA DE LA PASTA CERAgraveMICA
De lrsquoobservacioacute de la pasta que es va fer servir en la fabricacioacute del material ceragravemic
que ha aparegut fins ara als Serdans i tenint en compte que no hem pogut fer cap estudi
de laboratori deduiumlm que el material que srsquoha trobat fins ara teules un fragment de
doli i una antefixa comparteixen una composicioacute quiacutemica molt similar eacutes a dir es
tracta de la mateixa argila Aixograve vol dir que amb tota seguretat procedeixen de la
mateixa terrisseria Eacutes cert que hi ha la possibilitat que aquest material hagueacutes vingut
drsquoun altre lloc i srsquohagueacutes transportat fins als Serdans per a utilitzar-se en la construccioacute
de la suposada vilmiddotla ruacutestica perograve com que el color i la composicioacute de lrsquoargila
coincideixen amb el terra argiloacutes que encara hi ha en la finca agriacutecola actual que hem
anomenat argiler dels Serdans i en lrsquoargiler del coll drsquoAlfara a uns 500 m de distagravencia
probablement hem de pensar que el material de terracota que estudiarem es va fer aquiacute
mateix eacutes a dir que estem davant un centre terrisser que devia subministrar materials
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
27
de construccioacute a la ciutat de Dertosa i les vilmiddotles situades a les terrasses fluvials de
lrsquoEbre
Argiler dels Serdans Argiler del coll drsquoAlfara
Els operaris drsquoaquest centre devien utilitzar lrsquoargila que hi havia in situ i la de lrsquoargiler
del coll drsquoAlfara33 i les devien barrejar ja que la composicioacute quiacutemica de lrsquoargila
drsquoaquest lloc eacutes altament calcagraveria la qual cosa donava consistegravencia a les peces Aquest
element calcari amb guixos i feldespats correspon als granets blancs que destaquen
sobre la base drsquoargila
Fragment de roca argilosa de lrsquoargiler del coll drsquoAlfara Sorra argilosa i granets calcaris resultants
Aquesta argila es caracteritza per ser de tipus secundari eacutes a dir del tipus drsquoargiles
vermelles amb abundant presegravencia de partiacutecules drsquoogravexid fegraverric procedecents de capes
sedimentagraveries que apareixen en nivells molt superficials
33 Aquest argiler encara srsquoexplotava a principis dels segle XX per a lrsquoobtencioacute de guixos argila i calccedil
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
28
Aixiacute doncs la pasta ceragravemica que utilitzaven era la mateixa per a tots els productes
que elaboraven teules antefixes vasos ceragravemics etc La composicioacute es basava en una
barreja drsquoargiles i feldespats amb desgreixants de mida reduiumlda que els artesans afegien
per evitar transformacions del relleu de la peccedila durant la coccioacute ja que rebaixaven la
temperatura de fundicioacute34 de manera que es podien conservar inalterades les
caracteriacutestiques originagraveries de la massa argilosa Els desgreixants a meacutes a meacutes
incrementaven la consistegravencia de la pasta bastant porosa facilitaven la impermeabilitat
i augmentaven la resistegravencia de la peccedila resultant35
Massa argilosa amb inclusions vermelles blanques i fragments de mica
Drsquoaltra banda tot i que no hem pogut recoacuterrer a cap tegravecnica de laboratori per fer una
anagravelisi quiacutemica a partir drsquoun observacioacute detallada de totes les peces hem identificat
diversos minerals que actuaven com a desgreixants propis de la massa argilosa com
ara la calcita el feldespat i la mica Hem detectat de manera homogegravenia inclusions
vermelles (ogravexids fegraverrics) i blanques (guixos calises arenisques etc) la qual cosa
indica que aquests elements ja es trobaven de manera natural en lrsquoargila Lrsquouacutenic grup
de minerals que sembla haver estat afegit de forma intencional soacuten les miques daurades
que apareixen abundantment en les pastes de produccioacute local poc depurades36
34 Lrsquoargilla acostuma a courersquos entre els 950deg i 1100deg C 35 Vegeu httpscawikipediaorgwikiArgila 36 NEGRE J De Dertosa cit 195
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
29
52 LES TEULES
521 Descripcioacute de la seva troballa i estat de conservacioacute
Hi ha dos contextos molt diferents que han envoltat la troballa de les teules Drsquouna
banda tenim les dues teules que tot i estar en estat fragmentari srsquohan pogut
recompondre Aquestes dues teules van sortir a la llum el 1965 quan es van fer les obres
per obrir el nou tram de carretera Segons les fonts orals correspondrien a les teules
que cobrien els cossos de la necrogravepolis i srsquohaurien conservat senceres fins que les
magravequines van remoure el terra i van acabar trencant-les Per sort alguacute va tenir cura de
recollir-les Actualment la seva propietagraveria ha consolidat amb un suport de fusta fet
expressament la qual cosa ha permegraves que srsquohagin mantingut en bon estat
Les dues teules tipus tegula encaixades en un marc de fusta
En canvi els altres fragments de teules han anat aflorant des de 1982 fins a lrsquoactualitat
Es tracta de trossos de mides molt diferents que en general han aparegut
superficialment
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
30
522 Tipologia i datacioacute
Dels dos tipus de teules que feien servir els romans tegulae37 teula plana i rectangular
i imbrex38 teula cogravencava als Serdans de moment nomeacutes nrsquohan aparegut del primer
Una explicacioacute probable drsquoaquesta circumstagravencia la trobem en el proceacutes de reutilitzacioacute
dels materials drsquoaquest jaciment que ha tingut lloc durant segles Tenint en compte que
les tegulae van deixar drsquoutilitzar-se cap al segle VII39 eacutes normal que les imbrices
anessin molt buscades perquegrave es van convertir en un material de construccioacute molt
adequat per cobrir el sostre de les cases Per tant no ens ha drsquoestranyar que en general
se nrsquohagin conservat tan poques perquegrave segurament que va ser un dels primers
materials destinats a ser reutilitzats
Elements drsquoun teulat segons Daremberg-Saglio
Prenent com a referegravencia la catalogacioacute de teules galo-romanes que va fer J Chauffin40
sembla que pel tipus drsquoencaix i la forma de les revores de les teules caldria situar-les
al voltant del segle III
Les teules romanes solien ser drsquoargila tot i que se nrsquohan conservat algunes elaborades
amb altres materials Les planes i rectangulars disposaven de dues pestanyes o revores
37 La paraula llatina tegula procedeix de lrsquoarrel teg- que significa laquocobrirraquo Per a meacutes informacioacute sobre aquesta etimologia vegeu sv ERNOUT A i MEILLET A Dictionnaire eacutetymologique de la langue latine
Histoire des mots Pariacutes Klincksieck 1967 38 El terme imbrex procedeix de imber lsquoplujarsquo perquegrave gragravecies a la forma corba que tenia desaiguava
lrsquoaigua de la pluja a dues vessants vegeu sv ERNOUT A i MEILLET A cit Sant Isidor (Etimologies
XIX 10 15) doacutena aquesta explicacioacute sobre lrsquoetimologia dels mots tegula i imbrex Tegulae vocatae quod
tegant aedes et imbrices quod accipiant imbres eacutes a dir laquosrsquoanomenen tegulae perquegrave cobreixen els
edificis i imbrices perquegrave contenen les plugesraquo 39 RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa ceraacutemica de aplicacioacuten arquitectoacutenica desde eacutepoca protoibeacuterica hasta eacutepoca
visigoda (ssVII aC-VIII dC)raquo en La Ruta de la ceraacutemica Castelloacute Ed Alicer 2000 32-37 40 CHAUFFIN J laquoLes tuiles gallo-romaines du BasDauphineacuteraquo CNRS Gallia XIV 1956 81-88
Imbrex
Tegula
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
31
pels dos costats meacutes allargats amb encaixos que permetien que una teula descanseacutes
sobre lrsquoaltra i quedeacutes ben falcada
Logravegicament aquestes peces tan grans aiumlllaven molt beacute la vivenda de lrsquoaigua de pluja i
segons com estigueacutes dissenyada la teulada la dirigien o beacute cap a algun impluvium o beacute
cap a lrsquoexterior de lrsquoedifici
523 Caracteriacutestiques i mides
Els oriacutegens drsquoaquests elements constructius que es feien servir en les cobertes de les
teulades els trobem en el moacuten grec De fet molts temples grecs estaven coberts amb
grans teules del tipus tegula sovint de marbre combinades amb teules imbrices les
quals tenien forma diegravedrica conegudes tambeacute com a corinthiaces perquegrave sembla que
va ser a Corint on es van utilitzar per primera vegada Despreacutes es van afegir les imbrices
lacograveniques que ja eren semiciliacutendriques o semitroncocograveniques41
Drsquoaltra banda cal destacar les marques de produccioacute En el cas de les dues teules que
srsquohan conservat iacutentegres observem tres traccedilos amb forma de ldquoNrdquo fets al voltant del
segell del terrisser el qual deixava una marca impresa mitjanccedilant un tampoacute que podia
ser metagravelmiddotlic o de fusta La marca drsquoaquest segell es troba en una zona visible a la part
plana de la teula
Marques visibles del segell de lrsquoartesagrave i la ldquoNrdquo
41 DAREMBERG CH I SAGLIO E Dictionnaire des antiquiteacutes grecques et romaines s v laquoTegularaquo Pariacutes
Hachette 1877-1919 Versioacute digital drsquoaquesta obra Universidad de Toulouse-Le Mirail httpdagruniv-tlse2fr
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
32
Les mides de les teules tipus tegula variaven una mica drsquouna zona a una altra ja que
no hi havia una mida estagravendard fixada perograve en general oscilmiddotlaven al voltant dels dos
peus romans (bipedalis) segons indica Vitruvi42 eacutes a dir uns 60 cm aproximadament
pel costat meacutes gran i drsquoun peu i mig uns 45 cm pel costat meacutes petit
Les mides de les imbrices por la seva banda feien 40 cm de llarg 12 cm drsquoample per
la banda meacutes estreta 17 cm drsquoample per la banda amb la curvatura meacutes ampla i 19 cm
de gruix
El pes drsquouna tegula en cru estava al voltant de 12 kg i un cop cuita al voltant de 7 kg
en canvi una imbrex en cru pesava uns 6 kg i despreacutes de la coccioacute uns 35 kg De tot
plegat podem deduir que els sostres havien drsquoaguantar un pes considerable
aproximadament uns 35 kgm2 calculant que per cada m2 calia ben beacute 4 tegulae i 2
imbrices
Pel que fa a les mides drsquoaquestes dues teules coincideixen forccedila amb la bipedalis
descrita per Vitruvi
Teula 1
-Estat sencera perograve amb una esquerda central que parteix la teula en dues parts
Disposa drsquoencaixos en els quatre extrems
-Llargada 62 cm
-Amplada 47 cm (incloses les revores i els encaixos)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Amplada de la revora 25 cm (la part meacutes estreta) 4 cm (la part meacutes ampla)
-Pes 8 kg aprox
-Gruix de la base 2 cm
42 VITRUVI POLmiddotLIOacute De architectura libri VII editor F Krohn Leipzig Teubner 1912 Versioacute digital
en Perseus Project
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
33
Teula 2
-Estat sencera perograve amb dues esquerdes que parteix la teula en tres trossos
-Llargada 62 cm
-Amplada 47 cm (incloses les revores i els encaixos)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Amplada de la revora 25 cm (la part meacutes estreta) 4 cm (la part meacutes ampla)
-Pes 8 kg aprox
-Gruix de la base 2 cm
Teula 3
-Estat fragmentari Correspon a lrsquoencaix de la banda dreta part inferior de la teula
-Dimensions 27 cm x 21 cm x 165 cm
-Amplada de la revora 25 cm (part meacutes estreta) i 3 cm (part meacutes ampla)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Encaix 8 cm
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
34
-Gruix de la base 2 cm
Teula 4
-Estat fragmentari Correspon a lrsquoencaix de la banda esquerra part superior de la teula
-Dimensions 20 cm x 19 cm x 9 cm
-Amplada revora 3 cm (part meacutes estreta) i 4 cm (part meacutes ampla)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Encaix 8 cm
-Gruix de la base 2 cm
Teula 5
-Estat fragmentari Correspon al lateral de la banda dreta
Dimensions 33 cm x 175 cm x 125 cm x 17 cm
Amplada revora 3 cm (part meacutes estreta) i 4 cm (part meacutes ampla)
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
35
Alccedilada de la revora 3 cm
Encaix 8 cm
Gruix de la base 2 cm
Teula 6
-Estat fragmentari Correspon al lateral dret de la part central de la teula
-Dimensions 46 cm x 25 cm x 31 cm
-Amplada revora 2 cm (part meacutes estreta) i 4 cm (part meacutes ampla)
-Alccedilada de la revora 3 cm
-Gruix de la base 2 cm
524 La manufactura
La fabricacioacute dels materials de construccioacute principalment teules i maons requeria la
presegravencia de forns forccedila especiacutefics de manera que resultava molt meacutes pragravectic i barat
construir el forn on es trobava lrsquoargiler o molt a prop seu meacutes que no pas construir-lo
en el lloc on srsquohavia drsquoaixecar la construccioacute
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
36
Els forns on es podien aconseguir temperatures molt elevades funcionaven amb molta
quantitat de llenya la qual cosa significa que aquesta mategraveria primera havia de trobar-
se molt a prop eacutes a dir calia tenir proper algun bosc o disposar drsquoun sistema de
transport de llenya que assegureacutes un subministrament constant
En aquests tallers el treball estava molt repartit de manera que cadascuacute tenia assignada
una tasca Hi havia els llenyataires que srsquoencarregaven de tallar i subministrar la llenya
adient els teulers professionals que tenien la funcioacute de preparar les teules i els maons
enfornar-los i courersquols i els fusters especialitzats en la construccioacute de sostres En la
majoria drsquoocasions perograve aquest treball estava en mans drsquoesclaus
Un cop les peces drsquoargila havien sortit ja cuites del forn adquirien les qualitats progravepies
de la ceragravemica Durant el proceacutes de coccioacute perograve calia que el forn arribeacutes a temperatures
molt altes entre els 900ordm i 1100ordm C El forn meacutes emprat pels romans va ser lrsquoanomenat
forn de graella Es tracta drsquoun forn amb dues cagravemeres de tir vertical en quegrave la caldera
estagrave separada de la cambra de coccioacute per una estructura sogravelida realitzada en obra que
es coneix com a graella Els forns de graella podien tenir planta circular ovalada o
rectangular43
Per tal de sustentar la graella es construiumlen arcs de mig punt o apuntats normalment
fets de maons i mitjanccedilant un gran pilar situat a la part inferior a la cambra de
combustioacute srsquoaconseguia lrsquoestabilitat de la graella
Ara per ara al jaciment dels Serdans no srsquoha descobert cap indici sobre la possible
ubicacioacute drsquoun forn Podria ser que una part la meacutes superficial hagueacutes estat arrassada
al llarg dels segles amb el reaprofitament habitual del material i que la zona de
combustioacute com que generalment es trobava sota terra encara resti amagada i coberta
per la terra dels camps de conreu
Pel que fa a les teules imbrices les fabricaven mitjanccedilant un motlle trapezoidal de fusta
srsquohi posava la massa drsquoargila i a continuacioacute es passava una fusta per enrasar beacute tot el
motlle Tot seguit se li donava la forma corva amb lrsquoajuda drsquoun altre motlle corvat En
43 DAREMBERG CH I SAGLIO E cit s v laquoFurnusraquo
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
37
canvi les teules tegulae srsquoobtenien amb lrsquoajuda drsquoun sol motlle que ja comptava amb
les revores i els encaixos corresponents44
Fabricacioacute drsquouna tegula
525 La construccioacute drsquouna teulada romana
Normalment els romans construiumlen les cobertes de les cases amb bigues de fusta que
situaven paralmiddotlelament a la distagravencia convenient Al seu torn les bigues descansaven
sobre una jagravessera una gran biga situada al carener Per sota de les bigues hi havia una
estructura de fusta anomenada cintra que les reforccedilava
Les teules descansaven sobre taulons de fusta o directament sobre les bigues a les quals
de vegades es fixaven mitjanccedilant claus Les teules es juxtaposaven per la banda on les
revores eren meacutes grans de manera que la part meacutes gruixuda srsquoorientava aiguumles avall i
se superposava a lrsquoextrem contrari de la teula inferior els encaixos dels extrems
facilitaven lrsquoensamblatge A mesura que srsquoanaven colmiddotlocant les tegulae les juntes que
quedaven entre la revora drsquouna teula i la de lrsquoaltra es cobrien amb imbrices amb un
diagravemetre suficient per abastar les juntes de les peces rectangulars Aquestes mateixes
teules perograve de mida una mica meacutes gran es colmiddotlocaven al cavalloacute superior de la teulada
44 httpwwwacademiaedu3192209Materiales_Latericios_Romanos_aplicados_a_la_construccioacuten
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
38
per cobrir la separacioacute que quedava entre les teules de la part superior dels rius que
donaven a un vessant i a lrsquoaltre si era el cas que la teulada era a dos vessants45
Cada filera de tegulae formava un canal o riu que evacuava les aiguumles de la pluja cap a
lrsquoexterior
Esglaonament de les teules
Reproduccioacute drsquouna teulada romana Museacutee Archeacuteologique Palais Rohan Estrasburg Foto H Graciagrave
45 DAREMBERG CH I SAGLIO E cit s v laquoTectumraquo
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
39
53 EL DOLI
531 Descripcioacute de la seva troballa i estat de conservacioacute
La peccedila de ceragravemica que tractarem a continuacioacute la va trobar el 2014 el senyor Joan
Valentiacute Royo veiacute drsquoAlfara de Carles mentre passejava per lrsquoindret del jaciment
Concretament el lloc de la troballa se situa a la banda esquerra en direccioacute a Alfara de
Carles a tocar del marge de pedra seca i molt a prop del punt on hi ha les restes dels
dos murs
En aquests moments es troba dipositada al Museu drsquoAlfara de Carles Segurament es
tracta drsquoun fragment de doli del llatiacute dolium lsquogerra tenallarsquo que pel gruix que presenta
devia tenir unes parets i unes mides considerables En concret sembla que correspon a
un fragment de la part superior de la boca
532 Tipologia i datacioacute
A diferegravencia de les classificacions drsquoaltres grups ceragravemics la tendegravencia meacutes
generalitzada entre els investigadors actuals no eacutes establir tipologies de dolia en funcioacute
de la cronologia sinoacute de la forma de les seves revores perquegrave les peces que han
perviscut ho han fet en un estat forccedila fragmentari i les parets drsquoaquests recipients
ofereixen molt poca informacioacute Evidentment nomeacutes les peces completes permeten
obtenir dades importants a tenir en compte com ara les mides i la capacitat46
Per la forma de la revora de la boca eacutes evident que la peccedila a la qual pertanyia el
fragment devia tenir un coll forccedila pla
46 SALIDO DOMIacuteNGUEZ J Los dolia en Hispania caracterizacioacuten funcionalidad y tipologia Manual
de ceragravemica romana III Madrid Museo Arqueoloacutegico Regional de la Comunidad de Madrid 2017 250
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
40
Seccioacute del coll i la boca del doli
Pel que fa a la datacioacute cal assignar-li una cronologia que oscilmiddotla entre els segles II-IV
igual que la resta del material que fins ara srsquoha trobat in situ
533 Caracteriacutestiques i mides
De lrsquoobservacioacute drsquoaquest fragment es dedueix la simplicitat i la poca cura amb quegrave va
ser elaborada la peccedila per exemple la vora de la boca no teacute cap tipus de motllura eacutes
completament llisa com si fos una continuacioacute de la resta del cos Amb la mateixa
pasta ceragravemica que es feien les teules i les antefixes es va elaborar aquest doli que tenia
un gruix de paret considerable aproximadament uns 3 cm
La pasta drsquoaquest tipus de recipient estava poc depurada Srsquohi pot veure una gran
quantitat de desgreixants que srsquoafegien per tal drsquoassegurar la resistegravencia necessagraveria en
un objecte drsquoaquestes mides
A la cara interior srsquoaprecien encara les liacutenies del torn i les ditades que el terrisser va
deixar quan volia rectificar el coll del doli
Detall de les ditades del terrisser i marques del torn
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
41
Pel que fa a lrsquoexterior el fragment no dona cap informacioacute sobre si disposava o no de
nanses
La fabricacioacute de dolia amb torn limitava forccedila les mides que podien tenir eacutes a dir no
era possible crear peces molt grans per les limitacions drsquoaquesta tegravecnica perograve siacute que
podien arribar a tenir unes dimensions considerables si lrsquoartesagrave era hagravebil Fent un cagravelcul
aproximat a partir del fragment conservat que mesura 14 cm a la part corresponent a
la boca i 21cm de llargada la peccedila sencera amb forma ovoide i base plana segurament
tenia una boca amb un diagravemetre que mesurava entre 30 i 35 cm i amb una alccedilada entre
90 i 100 cm la part meacutes ampla de la panxa devia mesurar tambeacute entre 90 i 100 cm de
diagravemetre i la base devia tenir un diagravemetre similar al de la boca Pel que fa al pes devia
oscilmiddotlar entre 30 i 35 kg amb capacitat per a uns 800 litres
Reconstruccioacute hipotegravetica del doli
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
42
En la cara interior el fragment no presenta cap indici que el recipient quan estava
sencer srsquohagueacutes utilitzat per guardar-hi algun producte
Com que aquests recipients pesaven molt no eren fagravecil de traginar tot i aixiacute es feien
servir tambeacute com a contenidors per al transport de productes tant per terra com per
mar47 Per tot plegat pensem que la peccedila a la qual pertany aquest fragment es deuria
fabricar per a uacutes propi dels que formaven part de lrsquoestabliment
Els dolis disposaven de tapes (opercula) generalment fabricades amb ceragravemica que
podien tenir o no nanses Ara beacute majoritagraveriament es feien servir tapes de fusta la qual
cosa explica que se nrsquohagin trobat molt poques en les excavacions
534 Uacutes i manufactura
El doli doncs era un recipient de ceragravemica de grans dimensions semblant a una gerra
La seva grandagraveria era realment excepcional Tenia la panxa molt ampla i la boca
presentava una obertura que variava molt drsquoun model a un altre eacutes a dir hi havia
exemplars amb la boca tancada i nrsquohi havia amb la boca ampla En el moacuten antic es feia
servir per emmagatzemar-hi liacutequids (vi i oli) o sogravelids (gra llegums etc) durant un
periacuteode llarg de temps
Cal destacar que lrsquouacutes de dolia en els establiments rurals romans demostra un canvi
important en la manera drsquoexplotar i aprofitar els recursos agraris ja que permet
gestionar emmagatzemar i comercialitzar tant els productes drsquoautoconsum com els
excedents drsquouna manera totalment diferent de com srsquohavia fet abans de lrsquoocupacioacute
romana48
En general els dolia els fabricaven in situ terrissaires itinerants o professionals que
treballaven en tallers que estaven especialitzats en la produccioacute de ceragravemica per a
lrsquoarquitectura destinada als establiments rurals Es feien servir en llocs de produccioacute
com ara granges o explotacions agragraveries i en punts de venda com per exemple tavernes
47 Shan descobert restes de vaixells mercants romans amb dues o tres files de dolis al llarg de la quilla
falcats per evitar el seu desplaccedilament que servien com a contenidors fixos per al transport de vi Per a
meacutes informacioacute vegeu SALIDO DOMIacuteNGUEZ J cit 277 48 SALIDO DOMIacuteNGUEZ J cit 258
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
43
i magatzems urbans Els dolis tambeacute sutilitzaven en els teatres ja que per les seves
bones qualitats acuacutestiques permetien crear efectes sonors49
Els dos megravetodes demmagatzemar els dolis eren o beacute mantenir-los mig enterrats en el
sogravel o beacute dempeus sota sostre A diferegravencia de lagravemfora el doli no es considerava un
accessori a vendre juntament amb la mercaderia que contenia sinoacute que era simplement
un contenidor per emmagatzemar o transportar productes
Dolium del Museo Arqueoloacutegico de Sevilla nordm inv REP1998156 de procedegravencia desconeguda (Fotografia J
Salido)
La fabricacioacute dels dolis era realment complexa ja que el torn nomeacutes es podia utilitzar
en peces petites o mitjanes de manera que quan es tractava de recipients molt grans
lrsquoartesagrave els havia de fer a magrave comenccedilant des de terra i sempre en un ambient caldejat
La tegravecnica utilitzada era la del tramat eacutes a dir a partir de la base el terrissaire amb les
seves mans la paleta i la massa anava afegint rotlles drsquoargila pregraveviament preparats
els moldejava i els anava ajuntant per trams fins que el cos del recipient arribava a
lrsquoalccedilada desitjada Un cop acabada la peccedila calia deixar-la assecar sota cobert fins que
perdeacutes la humitat A continuacioacute despreacutes de deixar-la a lrsquoaire lliure perquegrave srsquoacabeacutes
drsquoassecar al sol lrsquoentraven al forn50
Eacutes evident que la fabricacioacute drsquoaquest tipus de recipient no era fagravecil ni barata ja que
requeria magrave drsquoobra especialitzada Aixograve justifica que no hi haguessin produccions
49 httpscawikipediaorgwikiDoliUacutes_i_finalitat 50
SALIDO DOMIacuteNGUEZ J cit 246
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
44
massives i que normalment es limitessin a lrsquoagravembit local ja que el pes les dimensions i
la relativa fragilitat dificultaven molt el seu transport
54 LrsquoANTEFIXA
541 Descripcioacute de la troballa i estat de conservacioacute
Fins a principis de la degravecada dels vuitanta a la banda dreta on es troba el jaciment dels
Serdans en direccioacute a Alfara de Carles hi havia un bancal que estava plantat drsquooliveres
centenagraveries Tanmateix entre el 1983 i el 1984 el propietari drsquoaleshores va decidir
arrencar-les amb lrsquoobjectiu de plantar-hi ametllers Amb pocs dies maquinagraveria pesada
va arrencar les oliveres senceres tot deixant uns esvorancs enormes i profunds de 3 o
4 m drsquoamplada per 1 m de profunditat aproximadament
En veure que havien remogut la terra i a forccedila profunditat el meu pare que ja tenia
coneixent de lrsquoexistegravencia del jaciment va decidir fer-hi una vista Tombant pel bancal
va poder observar que en la majoria drsquoesvorancs hi havia forccedila quantitat de trossos
grans de teules romanes alguns dels quals va poder recollir abans que srsquoiniciessin els
treballs de replantament En un dels esvorancs perograve va observar que sobresortia un
tros de terracota que semblava tenir una forma molt peculiar De seguida va baixar fins
al fons de lrsquoesvoranc i va anar retirant la terra que cobria aquella peccedila que li havia cridat
lrsquoatencioacute Al cap drsquouna estona va poder desenterrar-la completament i vet aquiacute la gran
sorpresa que va tenir en veure que es tractava drsquouna antefixa51
Pel que fa al seu estat de conservacioacute cal dir que es troba en molt bones condicions
gairebeacute sencera a excepcioacute de lrsquoextrem dret que ha perdut una part de la revora
542 Tipologia i datacioacute
Lrsquooriacutegen drsquoaquest element decoratiu el trobem en el moacuten grec Lrsquoarquitectura grega
utilitzava antefixes esculpides en pedra que representaven motius o grups de certa
complexitat Plini el Vell52 diu que va ser el terrisser Butades de Corint el primer a
51 Per a la descripcioacute drsquoaquesta troballa ens hem basat en la informacioacute facilitada pel meu pare Guillem
Graciagrave i la sra Maria Glograveria Sabateacute propietagraveria actual de la finca 52 PLINI NH XXXV 57 Edicioacute de Karl Friedrich Theodor Mayhoff Leipzig Teubner 1906
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
45
elaborar peces de ceragravemica per substituir les de pedra Pel que fa a lrsquoarquitectura
romana sembla que lrsquouacutes de les antefixes hi va arribar a traveacutes dels etruscos
Antefixa eacutes una paraula que deriva del llatiacute antefixum laquoobjecte que es fixa a la part del
davantraquo53 Amb aquest terme els romans designaven un ornament arquitectogravenic sovint
amb forma triangular que es colmiddotlocava verticalment a lrsquoextrem inferior de la filera de
teules tipus imbrex En la cara exterior la que quedava a la vista solien tenir
representacions de caps humans animals fabulosos motius florals etc en canvi la part
posterior srsquounia a les teules imbrices abans de la coccioacute la qual cosa vol dir que hi
havia imbrices sense antefixa i drsquoaltres amb antefixa les que donaven al voladiacutes de la
cornisa
Pel que fa a la cronologia de lrsquoantefixa dels Serdans cal situar-la entre els segles II-IV
543 Caracteriacutestiques i mides
Lrsquoantefixa dels Serdans eacutes de terracota estagrave feta amb pasta argilosa atapeiumlda de
desgreixants com les teules i el fragment de doli estudiats anteriorment La seva forma
eacutes triangular i per a la seva fabricacioacute es va utilitzar un motlle perograve tot i aixiacute quan
srsquoextreia la peccedila del motlle calia fer-li diversos retocs a magrave principalment en els detalls
meacutes petits Aixiacute per exemple es deurien repassar a magrave les vuit fulles o logravebuls de la
palmeta recargolades cap a lrsquointerior a excepcioacute de les dues de lrsquoextrem superior on
srsquoaprecia una clara asimetria entre la banda esquerra i la dreta i els detalls de lrsquoenorme
cabellera del que sembla ser un eacutesser mitologravegic amb aparenccedila animal Igualment per
53 DAREMBERG CH i SAGLIO E cit s v laquoAntefixaraquo
antefixa
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
46
la banda del darrere encara srsquoaprecien les ditades que va deixar-hi el terrisser durant el
treball de compactar lrsquoargila en el motlle i unir lrsquoantefixa amb la teula imbrex
-Estat sencera Nomeacutes li falta un petit fragment de la banda inferior dreta
-Alccedilada 215 cm
-Amplada 18 cm
-Gruix 2 cm
-Pes 1 kg
Hem de pensar que aquest gruix era semblant al de les teules imbrices ja que totes dues
peces com hem explicat srsquounien per formar-ne una de sola
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
47
544 Funcioacute i motius decoratius
Les terracotes arquitectograveniques servien per decorar la part externa dels edificis54 La
tipologia de la decoracioacute eacutes molt diversa elements vegetals estilitzats palmetes caps
de Medusa magravescares teatrals cares femenines i qualsevol motiu que es pogueacutes adaptar
a la forma de lrsquoantefixa Normalment els motius iconogragravefics responen a les imatges de
moda de cada egravepoca motius religiosos poliacutetics o simplement estegravetics
Lrsquoantefixa dels Serdans teacute una decoracioacute doble o combinada eacutes a dir a la part superior
podem apreciar una palmeta i a la part inferior una figura que representa el cap drsquouna
Gorgona perograve amb un rostre que teacute les faccions i els trets propis de la cara i el cap drsquoun
lleoacute Val a dir que la presegravencia drsquoaquest monstre femeniacute de la mitologia grega en moltes
antefixes srsquoexplica perquegrave se li atribuiumlen virtuts apotropaiques per aixograve sovint es
representava amb la llengua fora ja que amb aquest posat es creia que allunyava els
mals esperits i els malvats un tret que ja es pot veure en les primeres creacions que
daten del segle VI aC55
El seu extraordinari poder capaccedil de petrificar qualsevol que intenteacutes mirar-la i les
seves virtuts protectores justifiquen que la seva imatge amb un cap que tenia serps en
lloc de cabells aparegui en les teulades de cases i temples
54 CRESPO ROS MS laquoUna terracota arquitectogravenica encontrada en el alfar de la Maja (Calahorra La
Rioja)raquo Kalakoricos 2 1997 275 55 LOacutePEZ CABALLERO J M laquoMedusa y medusas en Extremaduraraquo Revista de Estudios Extrementildeos
2016 tomo LXXII nuacutemero II 1310
Detall de la palmeta i del cap de la Gorgona de lrsquoantefixa dels Serdans Segles II-IV
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
48
545 La manufactura
La tegravecnica que es feia servir en la fabricacioacute de les antefixes seguia un procediment
que tenia diferents fases56
a) Creacioacute de lrsquoarquetip
Per tal drsquoelaborar una antefixa el primer que feien els artesans era crear normalment
amb argila un arquetip a magrave partint drsquouna idea original inspirada en la iconografia
predominant del moment Tambeacute era possible fer una copia drsquouna altra peccedila que ja
existia aleshores es creava un motlle i srsquoobtenia un prototip de segona generacioacute que
acostumava a ser una mica meacutes petit que lrsquooriginal
b) Elaboracioacute del motlle
Un cop srsquohavia creat lrsquoarquetip el pas seguumlent era courersquol o deixar-lo en cru en funcioacute
del tipus de motlles que es volguessin obtenir Nrsquohi havia de dos tipus el de ceragravemica
que era el meacutes habitual i el de creta (escaiola) que nomeacutes srsquoutilitzava per fer figures
de terracota de gran qualitat El motlle fet a partir de lrsquoarquetip o el prototip tenia un
aspecte de valva eacutes a dir representava el negatiu de la peccedila on lrsquoartesagrave encaixava un
bloc drsquoargila tova i feia pressioacute fins que lrsquoomplia completament sense que quedessin
bombolles
c) Reproduccioacute o estampillat
Per reproduir les antefixes mitjanccedilant motlles srsquoutilitzava la tegravecnica de lrsquoestampillat
que consistia a cobrir tot el motlle amb argila formant una capa uniforme Era important
calcular pregraveviament la quantitat drsquoargila que srsquohavia drsquoutilitzar ja que si lrsquoartesagrave feia
curt no en podia afegir meacutes perquegrave aixograve originava una junta que no nomeacutes deixava una
56 Per a la descripcioacute drsquoaquestes fases hem pres com a referegravencia lrsquoarticle de RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa
antigua manufactura de terracotas hispanorromanas (s I aC-s II dC)raquo Revista de Arqueologiacutea 194
1997 36-43
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
49
marca sinoacute que tambeacute era un punt degravebil per on la peccedila es podia fracturar Lrsquoartesagrave feia
pressioacute sobre lrsquoargila desplaccedilant-la des del centre cap als costats Lrsquouacutes drsquoaquesta tegravecnica
es pot observar en les ditades que deixava a la part posterior de lrsquoantefixa resultat de
la pressioacute que feia amb els seus dits per a encaixar lrsquoargila dintre del motlle
Ditades de lrsquoartesagrave a la part posterior de lrsquoantefixa
d) Assecament a lrsquoaire lliure
Quan lrsquoantefixa ja estava acabada srsquohavia drsquoassecar durant un temps a lrsquoaire lliure
Primer es deixava que la peccedila srsquoaneacutes deshidratant dintre del motlle on encara es
trobava de manera que lrsquoargila agafeacutes consistegravencia i es pogueacutes treure sense patir cap
deformacioacute Despreacutes les peces les deixaven en un lloc airejat i a lrsquoombra on no hi
toqueacutes directament el Sol ja que si no hagueacutes estat aixiacute lrsquoassecament hauria estat poc
homogeni eacutes a dir la capa superficial srsquohauria assecat massa i la meacutes profunda en
canvi hauria quedat tendra
El proceacutes drsquoassecament havia de ser molt lent sobretot en la primera fase ja que era
quan la peccedila tenia meacutes aigua i es podia trencar Tot seguit la peccedila srsquohavia de treure del
motlle i romandre en una superficie tova com ara un tros de tela o fusta que permeteacutes
un assecatge gradual
e) Retocs i unioacute de peces
Aixiacute que lrsquoargila aconseguia la duresa del cuir lrsquoartesagrave repassava la peccedila retocava els
detalls que no haguessin sortit beacute o que srsquohaguessin deteriorat durant el moment de
desemmotllar i allisava la part posterior amb les mans o una espagravetula per tal de poder
unir lrsquoantefixa amb la teula imbrex Un cop retocada la peccedila i allisada la zona de
contacte passava a unir-la amb la imbrex de la manera seguumlent primer creava la
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
50
barbotina una mena drsquoargila pastosa que servia com a pegament feta amb productes
minerals que proporcionaven meacutes adheregravencia a lrsquoargila segon aplicava la barbotina
entre les peces que havia drsquounir lrsquoantefixa i la imbrex finalment a fi de reforccedilar la
unioacute elaborava un cordoacute drsquoargila que lrsquoaplicava per sobre i per sota de la unioacute de les
peces57 A partir drsquoaquest moment ja es podia passar a la fase de cuita
Cordoacute drsquoargila que unia lrsquoantefixa amb la imbrex
f) Cuita i aplicacioacute drsquoun fons
Per a la cuita de les antefixes ja unides a les imbrices calia dur a terme dues
fornades successives en la primera la temperatura del forn estava entre 600ordm i
1000ordm C i les peces hi entraven sense cap berniacutes Quan ja estaven cuites lrsquoartesagrave
els aplicava un fons normalment blanc58 ja que srsquoelaborava amb una base de calccedil i
ogravexid de plom que feia la funcioacute drsquoadherent per tal que la capa de calccedil es fixeacutes a
lrsquoargila un cop dins al forn
Restes molt tegravenues de la capa de calccedil
57 RAMOS SAacuteINZ M L laquoProceso de fabricacioacuten de las antefijas en eacutepoca romana el caso de la Hispania
Citeriorraquo XXII Congreso Nacional de Arqueologiacutea Vigo vol I 1993 439 58 RAMOS SAacuteINZ M L Las terracotas arquitectoacutenicas de la Hispania romana la Tarraconense
Monografias de Arquitectura Romana nuacutem 31 32 Ed Universidad Autoacutenoma de Madrid 1996 55-
57
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
51
Aquest fons servia per a tapar els porus de lrsquoargila donar duresa i impermeabilitat i
preparar les peces per a la seva posterior coloracioacute Aixograve vol dir que totes les antefixes
tenien policromia encara que els colors no srsquohan conservat pragravecticament en cap
exemplar de la Hispagravenia romana perquegrave no eren colors ceragravemics eacutes a dir no es coiumlen
amb la peccedila sinoacute que es pintaven despreacutes i per aquest motiu lrsquoadheregravencia a la
superfiacutecie no era massa bona
Despreacutes drsquoaplicar el fons venia la segona cuita que es feia a una temperatura inferior
als 600ordm C per a evitar que lrsquoogravexid de plom es volatilitzeacutes i la calccedil perdeacutes adheregravencia
g) La policromia
La policromia consistia a donar color a la superficie de lrsquoantefixa i representava lrsquouacuteltima
fase abans drsquoentrar al circuit comercial Els colors meacutes habituals solien ser de tonalitat
forta vermells blaus verds grocs etc perograve no srsquohan conservat perquegrave no eren colors
ceragravemics
Eacutes probable que el procediment utilitzat per a fixar els colors fos la tegravecnica anomenada
encagraveustica que consistia a treballar els colors amb cera liacutequida la qual feia la funcioacute
drsquoaglutinant dels pigments
546 Comparacioacute amb altres antefixes trobades a les Terres de lrsquoEbre
Les antefixes tot i ser de terracota sempre han estat elements decoratius molt fragravegils
principalment pel lloc que ocupaven en les teulades dels edificis raoacute per la qual no sersquon
troben amb massa frequumlegravencia en les excavacions i si sersquon troben acostumen a estar en
estat fragmentari La seva presegravencia no nomeacutes en la nova urbanitzacioacute i
monumentalitzacioacute que va experimentar Dertosa sobretot a partir de finals del segle I
sinoacute tambeacute en el paisatge de les vilmiddotles que es van anar aixecant en les terrasses properes
a lrsquoEbre formava part drsquouna nova estegravetica que posava lrsquoart al servei de lrsquoarquitectura
Aquests petits detalls ornamentals de les teulades amb la seva iconografia i el seu
simbolisme tambeacute formaven part drsquouna nova manera drsquoentrendre la ciutat i el territori
del seu voltant en definitiva eren una manifestacioacute meacutes del proceacutes de romanitzacioacute59
59 ABASCAL J M CEBRIAacuteN R CANO T laquoAntefijas romanas de Segogravebriga (Hispania Citerior)raquo
AnMurcia 16 2000 130
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
52
Desgraciadament a la zona de les Terres de lrsquoEbre srsquohan localitzat molt poques
antefixes Al Museu de Tortosa sersquon conserven dues datades entre finals del segle I aC
i principis del segle I dC que procedeixen del nucli urbagrave de lrsquoAmpolla60 (Baix Ebre)
Van ser trobades a principis del segle XX en els baixos drsquouna casa drsquoaquesta poblacioacute
durant unes obres de reforma Per les notiacutecies que ens han arribat eacutes probable que
nrsquohaguessin aparegut meacutes perograve nomeacutes srsquohan conservat aquestes dues que lrsquoarquitecte
Joan Abril srsquoencarregagrave de guardar i lliurar a lrsquoantic Museu Municipal de Tortosa del
qual en fou fundador Pel que fa a les caracteriacutestiques morfologravegiques soacuten emmotllades
i no tenen una forma tan triangular sinoacute meacutes aviat arrodonida en lrsquoextrem superior Les
dues presenten la imatge drsquouna dona sense cap altre element decoratiu Les cares de les
figures femenines estan molt desgastades En lrsquoantefixa B podem apreciar les restes de
la capa de calccedil que com hem explicat aplicaven abans de la pintura Pel que fa a la
pasta lrsquoantefixa A es va elaborar amb argila vermella mentre que la B teacute una tonalitat
meacutes marronosa Tant en un cas com en lrsquoaltre es pot apreciar la presegravencia de
desgreixants sobretot calcites
A B
Antefixes procedents del nucli urbagrave de lrsquoAmpolla Museu de Tortosa
Al Museu de les Terres de lrsquoEbre a Amposta es conserva tambeacute un fragment
drsquoantefixa emmotllada que devia tenir una forma meacutes triangular tot i que lrsquoextrem
superior estagrave una mica desgastat Procedeix del jaciment romagrave de la Carrova
(Amposta) Curiosament presenta una iconografia molt similar a la dels Serdans ja que
60 Alguns investigadors creuen que lactual Ampolla correspon a la mansio Tria Capita (Vas III de
Vicarello) que situada just a la vora de la Via Augusta era el primer punt de parada per als viatgers que
sortien de Dertosa cap a Tagraverraco Aquesta doble possibilitat de comunicacioacute tant per via terrestre
mitjanccedilant la Via Augusta com mariacutetima devien convertir-la en un punt estrategravegic del territori del
municipi de Dertosa a meacutes de ser un lloc on es devien desenvolupar activitats comercials Sobre la Via
Augusta a Catalunya i la mansio Tria Capita vegeu PALLIacute AGUILERA F La Via Augusta en Cataluntildea
Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona 1985 159
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
53
es pot observar la part superior drsquouna palmeta amb els logravebuls recargolats cap a lrsquointerior
excepte els dos de lrsquoextrem superior Pel que fa a lrsquoargila eacutes de color vermell amb
poca quantitat de desgreixants del tipus de feldespats i calcites Tampoc no srsquoaprecien
fragments de mica La superfiacutecie estagrave molt esquerdada Cronologravegicament sembla
anterior a la dels Serdans i per la mida de les fulles de la palmeta no es pot descartar
que aquest motiu ocupeacutes tota la superfiacutecie de la peccedila
Fragment drsquoantefixa Museu de les Terres de lrsquoEbre Amposta
La iconografia drsquoaquesta peccedila trobada en un lloc proper a Amposta juntament amb la
dels Serdans al cor de les muntanyes dels Ports demostra que el motiu de la palmeta
estava forccedila arrelat en el territori ebrenc de manera que devia haver motlles diferents
perograve drsquoaspecte similar
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
54
6 CONCLUSIONS
Despreacutes drsquoestudiar el context geogragravefic i histograveric del jaciment romagrave dels Serdans i
analitzar les estructures murals que queden a la vista i el material que srsquohi ha trobat
podem arribar a una segraverie de conclusions que permetran decantar-nos per una de les
dues hipogravetesis que plantejagravevem al principi del treball
a) Les condicions geogragravefiques que proporcionen el barranc de la Conca la vall
Cervera i el barranc del Llop amb la seva abundagravencia de recursos naturals molts
diversos (fauna minerals manantials boscos etc) van jugar un paper molt
important a lrsquohora de triar la ubicacioacute de lrsquoestabliment dels Serdans de la mateixa
manera que tambeacute van influir en els assentaments que hi van dur a terme pobladors
anteriors ja sigui a la prehistograveria o durant el periacuteode ibegraveric i pobladors posteriors
des de lrsquoegravepoca medieval fins a principis del segle XX Eacutes evident doncs que si en
egravepoca romana els fundadors del jaciment dels Serdans buscaven principalment un
indret ben orientat ric en recursos naturals amb un punt drsquoaigua proper i amb
alguna via de comunicacioacute que connecteacutes amb la capital del territori Dertosa als
Serdans el van trobar
b) Davant el dilema inicial de si es tracta drsquouna vilmiddotla ruacutestica dedicada a lrsquoexplotacioacute
dels recursos naturals del lloc o si cal parlar drsquouna terrisseria especialitzada en
materials de construccioacute creiem que de moment la segona opcioacute cada vegada
agafa meacutes pes tot i que hauriacuteem de poder disposar drsquoinformacioacute complementagraveria
com per exemple una anagravelisi quiacutemica molt meacutes detallada de lrsquoargila i la pasta que
es va utilitzar en lrsquoelaboracioacute de les peces trobades per poder dir-ho amb total
seguretat Detectar la procedegravencia geologravegica de lrsquoargila de les peces trobades
ajudaria a determinar si es van produir realment in situ o si contragraveriament van
ser objecte de comerccedil eacutes a dir comprades en un altre lloc i drsquoaltra banda tambeacute
donaria informacioacute sobre les habilitats i els coneixements tegravecnics dels artesans
que hi van intervenir tipus de coccioacute desgreixants utilitzats etc
c) Amb tot si el resultat de lrsquoestudi de les peces demostreacutes que es tracta drsquoun material
procedent drsquouna altra zona voldria dir que estem davant una vilmiddotla ruacutestica que
devia comptar amb una agraverea residencial de la qual lrsquoantefixa en seria ara per ara
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
55
el testimoni meacutes evident i una altra agraverea dedicada als usos derivats dels treballs
agriacutecoles i forestals Eacutes cert que totes les evidegravencies porten a pensar que es tracta
drsquouna terrisseria perograve fins que no hi hagi una excavacioacute o una prospeccioacute no en
tindrem la certesa absoluta Per tant no podem descartar completament la
possibilitat que es tracti drsquouna vilmiddotla romana ruacutestica que despreacutes de ser
abandonada a banda del reaprofitament tradicional de materials per a altres
construccions srsquoaneacutes derruint amb el pas del temps de manera que la teulada
acabeacutes caient sobre les estances i ho cobriacutes tot aixograve explicaria que a nivell
superficial les teules siguin el material meacutes frequumlent
d) La cronologia drsquoaquest suposat centre terrisser lrsquohem de situar al Baix Imperi
entre els segles II i finals del IV Durant aquest temps de funcionament eacutes normal
que hi haguessin baixes entre els operaris la majoria dels quals per cert solien
ser esclaus que treballaven en condicions precagraveries Per tant aquests treballadors
devien disposar com passava en la majoria de vilmiddotles drsquoun espai destinat als
enterraments eacutes a dir una necrogravepolis que estaria situada a la part exterior del
recinte Desgraciadament la modificacioacute del traccedilat de lrsquoactual carretera TV-3422
va esborrar els pocs vestigis que en quedaven
e) La construccioacute drsquouna terrisseria a lrsquoindret dels Serdans eacutes forccedila versemblant ja
que alliacute mateix hi ha un argiler amb argila vermella de bona qualitat perograve amb
pocs desgreixants Aquest fet justificaria la necessitat de recoacuterrer a un altre argiler
el que es troba a un quilogravemetre del poble en el lloc conegut com a coll drsquoAlfara
molt meacutes ric en aquest tipus de minerals Drsquoaquests dos argilers doncs srsquohauria
pogut obtenir la mategraveria primera per a lrsquoelaboracioacute de la pasta amb quegrave
suposadament es van fabricar tots els materials de construccioacute que srsquohan anat
localitzant fins ara i que devien tenir com a destinacioacute Dertosa i les principals
vilmiddotles romanes de la zona
f) Eacutes evident que els treballs agriacutecoles que srsquohan realitzat durant segles en el lloc que
ocupava el centre terrisser dels Serdans han canviat molt el paisatge i alhora han
anat degradant les restes fins gairebeacute esborrar-ne lrsquoexistegravencia Ara beacute estem
convenccediluts que el topogravenim laquoAlfararaquo dorigen agraverab conserva encara el record
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
56
drsquoaquella teuleria En aquest sentit lrsquohistoriador tortosiacute E Bayerri61 creu que
laquoAlfararaquo proveacute drsquoal-fakhar que significa lsquoteuleriarsquo la qual cosa donaria a
entendre el que ja hem dit que en aquest lloc existia antigament algun establiment
dedicat a la fabricacioacute de teules en canvi Alcover-Moll62 considera que deriva
drsquoal-ḥārā lsquopoblet llogaretrsquo una opinioacute que tambeacute comparteix J Negre63 quan
parla dels poblats en altura que a lrsquoegravepoca medieval es van anar fundant en
diferents llocs dels Ports Personalment creiem que tant una teoria com lrsquoaltra
tenen la seva part de raoacute i estan ben justificades histograverica i geogragraveficament Ara
beacute despreacutes de fer una observacioacute del territori hem arribat a la conclusioacute que
aquest topogravenim agraverab procedeix dels primers pobladors del lloc i que agafa com a
referegravencia el centre terrisser romagrave dels Serdans Aquest seria un nou argument per
defensar la hipogravetesi que es tractava drsquoun centre rural especialitzat en la produccioacute
de ceragravemica principalment materials de construccioacute
Cap a principis del segle X quan es van establir els primers pobladors islagravemics
les ruiumlnes drsquoaquella teuleria romana encara devien ser visibles de la mateixa
manera que tambeacute devien ser molt evidents els argilers64 dels quals srsquohavia
alimentat de manera que tots tres llocs els argilers i la teuleria romana es van
convertir segurament en una referegravencia important des del punt de vista geogragravefic
Drsquoaltra banda tambeacute estagrave ben justificada la tesi que fa procedir laquoAlfararaquo drsquoal-
ḥārā lsquopoblet llogaretrsquo ja que en la seva fundacioacute es devia tractar drsquouna petita
agrupacioacute de famiacutelies que srsquohaurien establert en aquesta muntanya cap al segle X
despreacutes que ja havien tingut lloc els assentaments islagravemics de Carles i lrsquoUllal
Aquests pobladors devien ocupar poques cases perograve per tal defensar-se i
comunicar-se amb el lloc de Carles65 van construir una torre de planta quadrada
En conclusioacute doncs la nostra opinioacute eacutes que el topogravenim laquoAlfararaquo derivat de lrsquoagraverab
designava el lloc proper a lrsquoantiga teuleria romana dels Serdans per tractar-se
61 BAYERRI E Historia de Tortosa y su comarca vol VI impremta Algueroacute Tortosa 1954 451-452 62 ALCOVER MN A M-MOLL F DE B Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Palma de Mallorca Ed
Moll 1993 t I 478 63 NEGRE J De Dertosa cit 326 64 Es tracta de lrsquoargiler dels Serdans i el del coll drsquoAlfara anteriorment esmentats En lrsquoactualitat estan
enrunats sobretot el segon ja que tenia una gran profunditat i representava un perill per a la gent que
transitava per les proximitats 65 Vegeu Annex A
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
57
drsquouna construccioacute i drsquounes instalmiddotlacions prou importants perquegrave servissin de
referegravencia geogragravefica als que frequumlentaven aquests indrets majoritagraveriament
pobladors mossagraverabs que haurien preferit aixecar els seus habitatges en un indret
meacutes elevat a dalt del turoacute on es troba actualment el poble drsquoAlfara de Carles a
tocar del barranc del Llop abans que reaprofitar lrsquoespai que havia deixat
lrsquoassentament dels Serdans Drsquoaquesta manera podien controlar millor les terres
dels voltants i aixiacute sentir-se meacutes segurs
El poblat drsquoAlfara gaudia drsquouna posicioacute privilegiada i amb la seva torre defensiva
aixecada cap a finals del segle XI66 donava seguretat als seus habitants dedicats
bagravesicament a la ramaderia els treballs forestals i drsquoarrabassament dels terrenys i
els conreus agraris tant de secagrave com de regadiu tot i que el barranc del Llop no
era tan cabaloacutes com el de la Conca
Alfara i Carles van entrar a formar part drsquoun sistema defensiu complex que va
perdurar fins al segle XIV basat en lrsquoocupacioacute del territori per part de petits nuclis
de poblacioacute protegits per una torre o un castell i situats a la part alta de les
muntanyes en llocs estrategravegics que no nomeacutes servien per controlar lrsquoespai agrari
de les valls que conreaven sinoacute tambeacute per defensar els seus pobladors en cas de
necessitat Per tant es tractaria de dos poblats autosuficients gragravecies a
66 Des del segle XVIII aquesta torre fa les funcions de campanar de lrsquoesgleacutesia actual que fou comenccedilada el 1769 i acabada el 1790 La parrogravequia de tres naus va guardar fins a la guerra civil quan es van
cremar el retaule i les pintures de lrsquoesgleacutesia de Carles que havien estat traslladats a finals del segle XV
des de Carles a lrsquoantiga esgleacutesia de Sant Agustiacute drsquoAlfara la qual se situa sobre una petita elevacioacute enmig
del municipi des don es contempla tot el poble Actualment lrsquoestat de lrsquoantiga esgleacutesia de Sant Agustiacute
eacutes ruiumlnoacutes ja que nomeacutes queda un mur on hi ha una arcada de mig punt tapiada amb lrsquoarrencada de la
volta tambeacute srsquoaprecien alguna finestra i la porta drsquoentrada El monticle tambeacute eacutes conegut com a Fossar
Vell perquegrave el lloc va funcionar com a cementiri fins a principis del segle XIX De fet tant durant la
construccioacute de lantic dipogravesit daigua a principis del segle XX com en les obres drsquoacondicionament de
lrsquoentorn que srsquohi van fer el 2009 van aparegraveixer restes ogravessies humanes Superficialment tambeacute srsquohi han
trobat fragments de ceragravemica andalusina
El 1480 quan gairebeacute tots els pobladors de Carles ja srsquohavien instalmiddotlat a Alfara el bisbe de Tortosa va autoritzar el trasllat de la parrogravequia de Carles a Alfara amb el compromiacutes que havien drsquoaixecar una nova
esgleacutesia ja que fins aleshores a Alfara no nrsquohi havia i per aixograve el rector era rector de Carles i Alfara
Aixiacute mateix Sanccedil drsquoAsquera que actuava com a vicari general en absegravencia del bisbe Alfons drsquoAragoacute
va demanar com hem avanccedilat que traslladessin el retaule les pintures i lrsquoaltar de Carles a la nova
esgleacutesia una vegada la tinguessin acabada Per tant aquesta primera esgleacutesia drsquoAlfara es deuria construir
a partir de 1480 i va funcionar fins a finals del segle XVIII Registres de Cuacuteria 92 Vicariatus 1480-81
sf Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo)
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
58
lrsquoaprofitament dels recursos naturals perograve dependents de la ciutat de Tortosa
centre drsquoaquestes terres de frontera i complementaris quan es tractava de
controlar i defensar el territori
g) Tal com hem dit en lrsquoapartat dels objectius i tenint en compte lrsquointeregraves pel
jaciment dels Serdans que ha manifestat el senyor Joan Martiacutenez arqueograveleg
territorial dels Serveis Territorials de Cultura de les Terres de lrsquoEbre farem arribar
una cogravepia drsquoaquest treball a lrsquoAjuntament drsquoAlfara de Carles amb la intencioacute que
serveixi de base per iniciar tan aviat com es pugui els tragravemits necessaris de cara
a promoure una excavacioacute o almenys una primera prospeccioacute drsquoaquest jaciment
Per acabar mrsquoagradaria expressar quegrave mrsquoha aportat aquesta recerca personalment
Drsquoentrada mrsquoha permegraves saber quin eacutes el procediment per elaborar un treball que
requereix la consulta de moltes fonts drsquoinformacioacute Durant mesos he apregraves a extreure
dades de la bibliografia que he consultat i a saber interpretar-les Ara beacute el que meacutes
satisfaccioacute mrsquoha donat ha estat poder contextualitzar histograverica i geogragraveficament el
conjunt del jaciment ja que tant si fou un centre de produccioacute i explotacioacute agriacutecola
amb una part residencial com si fou un centre terrisser aquesta vilmiddotla romana va
esdevenir una eina molt important de romanitzacioacute que va servir per controlar el
territori drsquouna manera diferent de com ho havien fet els ibers segles abans i de com es
va fer durant lrsquoegravepoca medieval
Les dificultats que he anat trobant pel camiacute per exemple la identificacioacute i la datacioacute
del fragment del doli o tambeacute la interpretacioacute de les restes murals mrsquohan fet veure que
lrsquoarqueologia no eacutes com jo me la imaginava sinoacute molt meacutes complexa i desgraciadament
molt limitada de recursos econogravemics
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
59
7 AGRAIumlMENTS
Abans de posar fi a aquest treball mrsquoagradaria donar les gragravecies a totes aquelles
persones que durant la fase drsquoelaboracioacute mrsquohan ajudat en algun moment perquegrave pogueacutes
assolir amb egravexit la meva recerca En primer lloc agraeixo a la meva tutora Agnegraves
Cruanyes lrsquoesforccedil de revisar-lo lrsquointeregraves que ha demostrat per la seva evolucioacute i els
suggeriments que mrsquoha fet arribar amb lrsquoobjectiu de millorar-ne lrsquoestil i el contingut
en segon lloc al senyor Joan Martiacutenez arqueograveleg territorial dels Serveis Territorials de
Cultura de les Terres de lrsquoEbre per haver-me facilitat bibliografia per lrsquoentrevista que
em va concedir per donar-me el seu punt de vista sobre lrsquoenfocament del treball i
explicar-me amb tot detall el protocol que hi ha abans de realitzar una excavacioacute al
meu oncle Xavier Graciagrave per haver-me facilitat unes fotos dels plafons explicatius del
Museu drsquoAlfara de Carles abans que jo hi pogueacutes anar personalment a la senyora Maria
Glograveria Sabateacute per deixar-me fotografiar les dues teules tipus tegula que soacuten de la seva
propietat a lrsquoAjuntament drsquoAlfara de Carles i en especial a Joan Valentiacute Royo per
haver permegraves tenir acceacutes al fragment de doli i tambeacute per deixar-me consultar lrsquoArxiu
Municipal i visitar el Museu drsquoAlfara de Carles la qual cosa mrsquoha ajudat a poder
completar lrsquoannex A Tambeacute vull donar les gragravecies a la meva mare Nativitat Castejoacuten
pels agravenims que en tot moment mrsquoha donat i per ajudar-me a cercar informacioacute
Finalment tambeacute mrsquoagradaria destacar el suport del meu pare Guillem Graciagrave ja que
lrsquoelaboracioacute drsquoaquest treball segurament que no hauria estat possible sense els seus
constants agravenims els seus comentaris la seva ajuda principalment en les visites i els
desplaccedilaments que hem fet a museus i arxius les seves recomanacions bibliogragravefiques
i les seves explicacions relacionades amb el jaciment romagrave i el poblament al barranc de
la Conca durant el periacuteode medieval
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
60
BIBLIOGRAFIA WEBGRAFIA I ALTRES DOCUMENTS CONSULTATS
Bibliografia
ABASCAL J M CEBRIAacuteN R CANO T laquoAntefijas romanas de Segogravebriga (Hispania
Citerior)raquo AnMurcia 16 2000 121-131
ADAM J P La construction romaine Materiaux et techniques Pariacutes Picard 1984
ALCOVER MN A M-MOLL F DE B Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Palma de
Mallorca Ed Moll 1993
ARBELOA J M V laquoLiacutemits arqueologravegics a la configuracioacute del Delta de lEbre a
lantiguitatraquo Nous Colmiddotloquis I Tortosa 1997 9-28
ARCE J laquoVillae en el paisaje rural de Hispania romana durante la antiguumledad tardiacutearaquo
Anejos de AEspA 39 2006 9-15
BARCELOacute PERELLOacute M laquoAigua i assentaments andalusins entre Xerta i Amposta (s
VI-XII)raquo II Congreso de Arqueologiacutea Medieval Espantildeola Madrid Asociacioacuten
Espantildeola de Arqueologiacutea Medieval 1987 413-420
BAYERRI E Historia de Tortosa y su comarca 1933-1959
BREUIL H Les peintures rupestres scheacutematiques de la Peacuteninsule ibeacuterique IV Sud-est
et est de lEspagne Lagny impr E Grevin 1933
Catalunya Romagravenica vol XXVI Tortosa i Les Terres de lEbre La Llitera i el Baix
Cinca Barcelona Enciclopegravedia Catalana 1997 99-100
CHAUFFIN J laquoLes tuiles gallo-romaines du BasDauphineacuteraquo Gallia XIV CNRS Pariacutes
1956 81-88
CRESPO ROS MS laquoUna terracota arquitectogravenica encontrada en el alfar de la Maja
(Calahorra La Rioja)raquo Kalakoricos 2 1997 275-280
DAREMBERG CH i SAGLIO E Dictionnaire des antiquiteacutes grecques et romaines s v
laquoAntefixaraquo laquoFurnusraquo laquoTectumraquo i laquoTegularaquo Pariacutes Hachette 1877-1919 Versioacute
digital drsquoaquesta obra Universidad de Toulouse-Le Mirail httpdagruniv-tlse2fr
DURAND A Les paysages meacutedieacutevaux du Languedoc (Xe-XIIe siegravecles) Toulouse
Presses Universitaires du Mirail 1998 21-29
ERNOUT A i MEILLET A Dictionnaire eacutetymologique de la langue latine Histoire des
mots Pariacutes Klincksieck 1967
FOLLIERI M i altres laquoDesertification trends in Spain and Italy based on pollen
analysisraquo en BALABANIS P i altres International Conference on Mediterranean
Desertification Research results and policy implications Luxemburg European
Comission 2000 33-44
FONT RIUS J M Cartas de poblacioacuten y franquicia de Cataluntildea Madrid-Barcelona
CSIC 1969 doc 270
Gran geografia comarcal de Catalunya El Baix Ebre i el Montsiagrave nuacutem 13 Barcelona
Fundacioacute Enciclopegravedia Catalana 1984
GALIANA J M laquoLa Dioacutecesis de Tortosa a traveacutes de la visita pastoral del Obispo Otoacuten
de Moncada (1428-1429)raquo Estudis Castellonencs 10 2003-2005 518
GARCIacuteA RUBERT D i altres laquoLa vilmiddotla de la Carrova (Amposta Montsiagrave Catalunya) i
el poblament drsquoegravepoca romana a les terres de lrsquoEbreraquo Quaderns de Prehistograveria i
Arqueologia de Castelloacute 24 2004-2005 227-269
GIMENO T Aproximacioacuten histoacuterico-arqueoloacutegica a la Ilercavonia Desde la
iberizacioacuten hasta la romanizacioacuten tesi doctoral inegravedita Barcelona 1976
IGLESIAS J El fogatge de 1497 Barcelona Fundacioacute Salvador Vives i Casajuana
1991
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
61
JULIAgrave R i altres laquoOrigin and evolution of desertification in Mediterranean
environment in Spainraquo en P BALABANIS P i altres International Conference on
Mediterranean Desertification Research results and policy implications Luxemburg
European Comission 2000 67-76
LLORENS M del Mar i AQUILUEacute X laquoIlercavonia-Dertosa i les seves encunyacions
monetagraveriesraquo Barcelona Societat Catalana drsquoEstudis Numismagravetics 2001 24-34
LOacutePEZ CABALLERO J M laquoMedusa y medusas en Extremaduraraquo Revista de Estudios
Extrementildeos 2016 tomo LXXII nuacutemero II 1309-1322
MENCHOacuteN J laquoLes esteles funeragraveries discoidals de Carles conservades al Museu de
Tortosa (Baix Ebre) Nota preliminarraquo Nous Colmiddotloquis IV 2000 97-112
MIRA GUARDIOLA M A Cartago contra Roma Las guerres puacutenicas Madrid
ediciones Alderabaacuten 2000
MORENO EXPOacuteSITO I laquoIntervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment dels
Malladaretsraquo I Jornades drsquoArqueologia de les Terres de lrsquoEbre 6 i 7 de maig de 2016
Tortosa Serveis Territorials de Cultura de les Terres de lrsquoEbre 2 vol 2016 220-228
MUNtildeOZ SEBASTIAgrave J-H laquoEl permiacutes de trasllat de la parrogravequia de Carles a Alfara (any
1480)raquo Recerca 14 2012 257
NEGRE J De Dertosa a Ṭurṭūša Lrsquoextrem oriental drsquoal-Ṯagr al-Aˁlagrave en el context del
proceacutes drsquoislamitzacioacute drsquoal-Andalus Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona
2013 tesi doctoral
ORIHUELA A laquoLa casa andalusiacute un recorrido a traveacutes de su evolucioacutenraquo Artigrama
22 2007 302
RAMOS SAacuteINZ M L laquoProceso de fabricacioacuten de las antefijas en eacutepoca romana el caso
de la Hispania Citeriorraquo XXII Congreso Nacional de Arqueologiacutea Vigo vol I 1993
437-442
RAMOS SAacuteINZ M L laquoLas antefijas romanas de la Tarraconense tipos maacutes
representativosraquo XIV Congreso Internacional de Arqueologiacutea Claacutesica Tarragona
1994 344-346
RAMOS SAacuteINZ M L Las terracotas arquitectoacutenicas de la Hispania romana la
Tarraconense Monografias de Arquitectura Romana nuacutem 31 32 Ed Universidad
Autoacutenoma de Madrid 1996
RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa antigua manufactura de terracotas hispanorromanas (s I aC-
s II dC)raquo Revista de Arqueologiacutea 194 1997 36-43
RAMOS SAacuteINZ M L laquoLa ceraacutemica de aplicacioacuten arquitectoacutenica desde eacutepoca
protoibeacuterica hasta eacutepoca visigoda (ssVII aC-VIII dC)raquo en La Ruta de la ceraacutemica
Castelloacute Ed Alicer 2000 32-37
RAMOS SAacuteINZ M L i CHINCOA GALLARDO C laquoLas antefijas del Museo Arqueoloacutegico
Nacionalraquo BMusArqNac XII 1994 51-76
REVILLA V Economia i poblament romagrave al curs inferior de lrsquoEbre la vilmiddotla de Casa
Blanca (Tortosa) Tarragona Diputacioacute Provincial de Tarragona 2003 133-146
RIERA S laquoCanvis ambientals i modelacioacute antrogravepica del territori entre lrsquoegravepoca ibegraverica
i lrsquoaltmedieval a Catalunya aportacions de la palinologiaraquo Cota Zero 20 2005 99-
107
RIERA S i PALET J M laquoAportaciones de la Palinologiacutea a la historia del paisaje
mediterraacuteneo estudio de los sistemas de terrazas en las Sierras Litorales Catalanas
desde la perspectiva de la Arqueologiacutea Ambiental y del Paisajeraquo en RIERA S i JULIAgrave
R Una aproximacioacute transdisciplinar a 8000 anys drsquohistograveria dels usos del sogravel
Barcelona Seminari drsquoEstudis i Recerques Prehistograveriques (Universitat de Barcelona)
2005 70-74
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
62
RIUS J Rationes Decimarum Hispaniae (1279-80) Vol I Barcelona CSIC 1946 168
i 174
RODRIacuteGUEZ TROBAJO E laquoProcedencia y uso de madera de pino silvestre y pino laricio
en edificios histoacutericos de Castilla y Andaluciacutearaquo Arqueologiacutea de la Arquitectura 5
2008 41
SALIDO DOMIacuteNGUEZ J Los dolia en Hispania caracterizacioacuten funcionalidad y
tipologia Manual de ceragravemica romana III Madrid Museo Arqueoloacutegico Regional de
la Comunidad de Madrid 2017
VIGIL R GARCIacuteA R CALA V RAMOS M L laquoEstudio mineraloacutegico y quiacutemico de
terracotas arquitectoacutenicas de eacutepoca romana de la Tarraconenseraquo La ciudad en el mundo
romano XIV Congreso Internacional de Arqueologiacutea Claacutesica Tarragona 1994 430-
431
VIRGILI A Diplomatari de la catedral de Tortosa (1193-1212) Barcelona Fundacioacute
Noguera 2001 437 441-443
Webgrafia
httpinvarqueculturagencatcat
httpseswikipediaorgwikiAlfara_(Tarragona)
httpseswikipediaorgwikiVilla_romana
httpseswikipediaorgwikiOpera_caementicia
httpwwwacademiaedu3192209Materiales_Latericios_Romanos_aplicados_a_la_
construccioacuten
httpscawikipediaorgwikiArgila
httpwwwperseustuftseduhopper
httpscawikipediaorgwikiDoliUacutes_i_finalitat
Altres fonts informatives
MORENO EXPOacuteSITO I Informe de la intervencioacute arqueologravegica drsquourgegravencia al jaciment
dels Malladarets Partida de Masets Alfara de Carles (Baix Ebre) abril de 2014
NEGRE J Memograveria de les prospeccions arqueologravegiques a les terres de lEbre mem
nuacutem 10722 2013
SARRIAgrave BOSCOVICH E Els gravats medievals prop de la Cova Pintada (Alfara de
Carles Baix Ebre Tarragona) memograveria nuacutem 7899
Autors clagravessics
ESTRABOacute Geografia III 4 9 ἐκ δὲ τοῦ Ταρράκωνος ἐπὶ τὸν πόρον τοῦ Ἴβηρος κατὰ
Δέρτωσσαν
PLINI Histograveria natural III 23 Nunc per singulos conventus reddentur insignia praeter
supra dicta Tarracone disceptant populi XLII quorum celeberrimi civium Romanorum
Dertosani
PLINI Histograveria natural XXV 57 Butadis inventum est rubricam addere aut ex rubra
creta fingere primusque personas tegularum extremis imbricibus inposuit quae inter
initia prostypa vocavit postea idem ectypa fecit hinc et fastigia templorum orta
propter hunc plastae appellati
POMPONI MELA De Chorographia II 90 Super ingens Hiberus Dertosam adtingit
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
63
SANT ISIDOR Etimologies XIX 10 15 Tegulae vocatae quod tegant aedes et imbrices
quod accipiant imbres
SUETONI Vida dels dotze Cegravesars Galba X ac subinde Alexandrina navis Dertosam
appulit armis onusta sine gubernatore sine nauta ac vectore ullo ut nemini dubium
esset iustum piumque et faventibus diis bellum suscipi
VITRUVI POLmiddotLIOacute Arquitectura VII 4 2 Sin autem locus non patietur structuram fieri
canales fiant et nares exeant ad locum patentem deinde tegulae bipedales ex una parte
supra marginem canalis inponantur
Autors renaixentistes
DESPUIG CRISTOgraveFOL Los Colmiddotloquis de la insigne ciutat de Tortosa ed Juan Antonio
Gonzaacutelez eHumanistaIVITRA 1 2012 llibres II i VI
Museus arxius biblioteques i hemeroteques
Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo)
Document consultat Registres de Cuacuteria 92 Vicariatus 1480-81 sf
Arxiu Comarcal del Baix Ebre
Document consultat Sentegravencia de Castles (1321)
Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona
Museu i Arxiu Municipal drsquoAlfara de Carles
Museu de les Terres de lrsquoEbre
Museu de Tortosa Histograveric i arqueologravegic de les Terres de lrsquoEbre
Museacutee Archeacuteologique Palais Rohan Estrasburg
________________
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
1
APORTACIONS PER A UN ESTUDI DEL
JACIMENT ROMAgrave DELS SERDANS
DrsquoALFARA DE CARLES
(BAIX EBRE)
-ANNEXOS-
Helena Graciagrave Castejoacuten
2n BAT C
Departament de Clagravessiques i Filosofia
Institut Baix Penedegraves
Curs 2018-2019
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
2
Annex A
El poblament medieval al barranc de la Conca (segles VIII-XV)
A partir del segle VI i fins al segle VIII va tenir lloc un nou proceacutes drsquoocupacioacute del territori
que no sempre va consistir en el reaprofitament dels espais que havien deixat les villae
del Baix Imperi Aquests nous assentaments a les serralades litorals i al massiacutes dels
Ports de dimensions forccedila modestes de caragravecter familiar amb una morfologia variada
i unes funcions molt diferents van acabar substituint el model anterior de les villae i
van introduir una nova manera drsquoexplotar el territori basada en la diversificacioacute de la
produccioacute per tal drsquoassegurar totes les necessitats del grup que formava cada
assentament1 Segurament el lloc de Carles actualment despoblat que es troba a la
capccedilalera del barranc de la Conca va neacuteixer com un drsquoaquests assentaments situats en
agraverees marginals Lrsquoabundagravencia drsquoaigua la riquesa forestal la fertilitat de la terra i la
diversitat de la fauna asseguraven les necessitats dels pobladors que no nomeacutes deurien
comenccedilar a margenar i fer bancals als pendents de la muntanya per poder obtenir meacutes
terres de conreu sinoacute que probablement tambeacute deurien aixecar una modesta fortificacioacute
al cim drsquoun turoacute situat on srsquoajunten les aiguumles del barranc del Toscar i el del Bosc Negre
un indret estrategravegic que permetia controlar la via de muntanya que des de lrsquoEbre
portava i encara porta fins al Baix Aragoacute
Si beacute en alguns punts drsquoaquest barranc les formacions rocoses han posat liacutemit des de
sempre al desenvolupament dels boscos i com a molt hi han proliferat els arbustos i
els matolls en altres indrets perograve la fusta que hi ha sortit ha estat de gran qualitat i
molt apreciada drsquoaltra banda la riquesa drsquoaigua explica que al costat de cadascun dels
assentaments rurals que es van produir en aquest barranc sempre hi trobem una font o
un torrent que han assegurat les necessitats hiacutedriques dels seus pobladors i els han
proporcionat una certa autonomia respecte de les zones meacutes properes al riu Ebre
En aquest periacuteode i fins al segle IX va augmentar el proceacutes de desforestacioacute acompanyat
de frequumlents incendis forestals que tenien com a objectiu aconseguir meacutes pastures2 De
1 NEGRE J De Dertosa cit 491 2 JULIAgrave R i altres laquoOrigin and evolution of desertification in Mediterranean environment in Spainraquo en
P BALABANIS P i altres International Conference on Mediterranean Desertification Research results
and policy implications Luxemburg European Comission 2000 67-76
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
3
fet durant tot el periacuteode islagravemic es constata una intensificacioacute de lrsquoexplotacioacute dels
boscos dels Ports principalment les boixedes i els pinars de pi roig
A partir del segle X perograve tal com argumenta Maria Follieri3 es produeix una tendegravencia
generalitzada a la recuperacioacute de les pinedes a tot el territori ebrenc aixiacute com un
augment dels conreus agriacutecoles principalment lrsquoolivera i els cereals alhora que es
manteacute lrsquoactivitat ramadera En certa mesura es pot afirmar que la consolidacioacute de la
societat islagravemica a la zona tortosina en aquesta egravepoca va propiciar que en algunes valls
dels Ports comencessin a proliferar els conreus drsquooliveres i raiumlm en contrast amb els
periacuteodes anteriors ibegraveric i romagrave en els quals no sembla haver-se donat un creixement
tan gran ni a la plana ni a les muntanyes malgrat que segurament lrsquouacutes de terrasses i
bancals en els vessants de les valls ja era forccedila frequumlent
Lrsquoolivera va tornar a recuperar una certa importagravencia en el cicle agriacutecola ebrenc durant
el segle XI a finals del segle XII i principis del XIII la vinya tambeacute experimentagrave una
notable expansioacute pel territori de manera que oliverars i vinyes es van convertir en
lrsquoelement caracteriacutestic drsquoun nou paisatge abancalat tant als vessants de les serralades
litorals com al massiacutes muntanyoacutes dels Ports amb un clar retroceacutes de les zones boscoses
Quant als alzinars les rouredes i les pinedes drsquoalta muntanya dels Ports les accions de
desforestacioacute en benefici de la ramaderia no hi van ser tan extremes com a les serralades
litorals tot i que les explotacions de boix i pi iniciades al periacuteode islagravemic van continuar
sobretot per la bona qualitat de la fusta molt apreciada en la construccioacute4
Durant els segles XII i XIII locupacioacute humana als Ports va rebre un fort impuls gragravecies
a les cartes de poblament atorgades per comtes i senyors feudals amb la intencioacute
destablir assentaments a linterior del massiacutes per a aprofitar-ne els recursos A partir
del segle XIII i fins al XV malgrat que la climatologia era forccedila adversa amb hiverns
freds i rigorosos que van afectar lrsquoentorn fiacutesic drsquoaquelles comunitats5 i els successius
3 FOLLIERI M i altres laquoDesertification trends in Spain and Italy based on pollen analysisraquo en
BALABANIS P i altres International Conference on Mediterranean Desertification Research results
and policy implications Luxemburg European Comission 2000 33-44 4 RIERA S i PALET J M laquoAportaciones de la Palinologiacutea a la historia del paisaje mediterraacuteneo estudio
de los sistemas de terrazas en las Sierras Litorales Catalanas desde la perspectiva de la Arqueologiacutea
Ambiental y del Paisajeraquo en RIERA S i JULIAgrave R Una aproximacioacute transdisciplinar a 8000 anys
drsquohistograveria dels usos del sogravel Barcelona Seminari drsquoEstudis i Recerques Prehistograveriques (Universitat de
Barcelona) 2005 70-74 5 DURAND A Les paysages meacutedieacutevaux du Languedoc (Xe-XIIe siegravecles) Toulouse Presses
Universitaires du Mirail 1998 21-29
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
4
episodis de pesta i fam que van reduir la poblacioacute locupacioacute del massiacutes va anar en
augment aixiacute com lexplotacioacute dels seus recursos naturals sobretot pel que fa a
laprofitament de la fusta per a la construccioacute de naus de guerra i edificis lelaboracioacute
de quitragrave i lestabliment de nous camps de conreu
1 La presegravencia islagravemica Les torres de guaita
Les escasses restes de la presegravencia islagravemica al barranc de la Conca tambeacute tenen a veure
amb lrsquoaprofitament dels recursos naturals (fusta i aigua) i el control del territori A
lrsquoAlta Edat Mitjana la fusta era un dels elements meacutes utilitzats en la construccioacute de
cases i naus lrsquoutillatge agriacutecola domegravestic i artesanal6 Hem de destacar que dels
espessos boscos que hi havia en general als Ports van sortir els pins que van servir per
a la construccioacute de naus andalusines a les drassanes de Ṭurṭūša (Tortosa) Es tractava
de pins (pinus sylvestris catalaunica gaussen) de gran alccedilada i molt gruixuts que
srsquoutilitzaven sobretot per a fer els mastelers i altres peces dels vaixells la coloracioacute
vermellenca tiacutepica drsquoaquesta varietat era molt apreciada per lrsquoacabat llis i inalterable
que tenia i perquegrave la mateixa pigmentancioacute servia per a protegir la fusta contra lrsquoatac
de cucs o plagues precisament aquesta qualitat va ser la que li va donar renom i la que
explica que fos exportada a tot arreu drsquoal-Andalus inclosa la Mesquita de Cograverdova on
es va fer servir per a lrsquoembigat del sostre7
Pel que fa a lrsquoaprofitament de lrsquoaigua el testimoni meacutes evident el trobem en la segravequia
que partia de lrsquoUllal on hi ha indicis drsquoun assentament musulmagrave de muntanya8 i
conduiumla lrsquoaigua fins als conreus de regadiu de la vall Precisament aquests conreus de
regadiu i tambeacute els de secagrave i la via que transcorria per la vall es van poder vigilar
gragravecies a les torres de guaita i les talaies situades en els punts meacutes adients per tenir una
bona visioacute de lrsquoentorn A banda de la fortificacioacute de Carles que ja existia quan els
musulmans van comenccedilar a establir-se per la vall cap al segle IX se nrsquohan localitzat
dues meacutes una a la punta de la Miranda a prop de lrsquoUllal i lrsquoaltra a Penyaflor La
caracteriacutestica comuna dels fonaments que resten de les torres de la punta de la Miranda
6 ORIHUELA A laquoLa casa andalusiacute un recorrido a traveacutes de su evolucioacutenraquo Artigrama 22 2007 302 7 RODRIacuteGUEZ TROBAJO E laquoProcedencia y uso de madera de pino silvestre y pino laricio en edificios
histoacutericos de Castilla y Andaluciacutearaquo Arqueologiacutea de la Arquitectura 5 2008 41 8 BARCELOacute PERELLOacute M laquoAigua i assentaments andalusins entre Xerta i Amposta (s VI-XII)raquo II
Congreso de Arqueologiacutea Medieval Espantildeola Madrid Asociacioacuten Espantildeola de Arqueologiacutea Medieval
1987 413-420
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
5
i Penyaflor eacutes que presenten una planta circular Aquest fet juntament amb els trossos
de ceragravemica que srsquohi han trobat fa pensar que probablement corresponen al periacuteode
andalusiacute i que tenien una funcioacute militar
La fortificacioacute de Carles i les altres dues torres de guaita esmentades haurien fet tasques
de vigilagravencia dels barrancs del Toscar el Bosc Negre i la Conca eacutes a dir les terres de
regadiu de la vall els conreus de secagrave dels pendents i els camins de muntanya que
procedien del nord De fet des de Carles es pot veure la punta de la Miranda a uns dos
quilogravemetres en liacutenia recta mirant cap a lrsquoesquerra i des de la punta de la Miranda es
veu Penyaflor a uns quatre quilogravemetres la qual cosa voldria dir que aquestes torres
estaven alineades i formaven una xarxa de comunicacioacute entre elles mitjanccedilant senyals
Fins i tot la torre defensiva drsquoAlfara de planta quadrada que es va aixecar cap al segle
XI devia formar part tambeacute drsquoaquest entramat de petites fortificacions ubicades en
llocs estrategravegics que tenien la finalitat de controlar i defensar el territori fronterer entre
els dominis islagravemics i els cristians Tot i que es trobaven enmig de muntanyes la
comunicacioacute amb la capital del territori Ṭurṭūša (Tortosa) quedava assegurada gragravecies
a la torre de Penyaflor des de la qual els senyals es feien arribar al castell del coll de
Som a lrsquoalccedilada de Benifallet a la banda esquerra del riu i des drsquoaquiacute a Tortosa
La datacioacute drsquoaquestes torres cal situar-la entre els segles IX i X despreacutes de la caiguda
de les ciutats de Girona (785) Barcelona (801) les ragravetzies normandes i les hostilitats
amb els comtes catalans Ara beacute mentre la torre de Penyaflor i la de la punta de la
Miranda haurien quedat abandonades cap a principis del segle XIV9 i el lloc de Carles
hauria estat forccedila remodelat en aquell moment10 la drsquoAlfara en canvi seria lrsquouacutenica que
srsquohauria mantingut no nomeacutes per necessitats defensives sinoacute tambeacute perquegrave aportava
seguretat al lloc que srsquohavia convertit en un centre drsquoexplotacioacute agriacutecola Es tractaria
doncs drsquoun sistema original que permetia vigilar i defensar el territori i tenir-lo ben
comunicat
9 En un document de 1321 conservat a lrsquoArxiu Comarcal del Baix Ebre i conegut com a laquoSentegravencia de
Castlesraquo en tractar dels liacutemits territorials es parla de la torre de guaita de Penyaflor amb el terme
laquocastellraquo 10 Cal aclarir que de moment no ha aparegut cap indici de construccioacute que es pugui atribuir clarament
al periacuteode islagravemic
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
6
Les torres de guaita al barranc de la Conca
2 El castell i el poblat de Carles
El castell de Carles estagrave situat al cim dun monticle (431 m) just on comenccedila el barranc
de la Conca i on srsquoajunten el barranc del Toscar i el del Bosc Negre El paisatge del
lloc es caracteritza per tenir conreus a la zona baixa del barranc pastures a les vessants
i boscos de pi roig i negre a les parts altes
Del castell nomeacutes queden restes de murs amb carreus a les cantonades i llenccedilos de les
muralles de maccediloneria sense lluir de poc gruix amb algun tros en forma despiga11
Srsquohi poden apreciar dos nivells diferents El superior on hi ha les construccions meacutes
importants a lextrem sud-oest hi ha les restes meacutes destacades i probablement les meacutes
antigues Era una fortificacioacute de planta trapezoiumldal amb quatre parets que semblen
construiumldes en tres moments diferents Cal remarcar que els murs est i sud els meacutes
gruixuts (1 m aproximadament) es van aixecar amb filades horitzontals de pedres
petites formant un opus spicatum La presegravencia de megravensules a les parets indica que
disposava drsquoun pis superior
11 Catalunya Romagravenica vol XXVI Tortosa i Les Terres de lEbre La Llitera i el Baix Cinca Barcelona
Enciclopegravedia Catalana 1997 99-100
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
7
Pel que fa al nivell inferior orientat de sud a nord el que meacutes destaca eacutes lrsquoesplanada
(55 m de llargada per uns 10 o 15 m drsquoamplada) i lrsquoespai no edificat que segurament
correspon a lrsquoentrada al recinte
La datacioacute drsquoaquest castell eacutes difiacutecil sobretot la de la part meacutes antiga que correspon als
murs est i sud on srsquoaprecia lrsquoopus spicatum perograve segurament cal pensar que el turoacute
tal com hem comentat anteriorment entre els segles VIII i IX va comenccedilar a fer-se servir
com a talaia la qual es va anar fortificant amb el pas del temps El proceacutes de fortificacioacute
les remodelacions i lrsquoaixecament de noves estructures com ara el mur perimetral i el
mur oest van anar succeint-se des del segle IX fins als segles XII i XIII de manera que
lrsquoantic topogravenim Castles que significa laquocastellraquo laquofortificacioacuteraquo12 procedent del mot llatiacute
castra plural de castrum lsquocampament fortificacioacutersquo del qual deriva Carles donaria raoacute
de les caracteriacutestiques del lloc El castell de Carles anomenat Castles en els documents
meacutes antics evidentment ja existia quan la conquesta de Tortosa el 1148 la qual cosa
va permetre al comte Ramon Berenguer IV de cedir-lo a Pere de Sentmenat en
recompensa per la seva participacioacute en la presa de la ciutat13 A partir drsquoaleshores el
lloc de Carles estigueacute en mans de la nissaga dels Sentmenat fins al 1434 data en quegrave
fou venut a la ciutat de Tortosa14
Aixiacute doncs a partir del segle XV Carles i Alfara que formava part de les terres
pertanyents al senyor de Carles esdevingueren una baronia depenent de la ciutat de
Tortosa i a poc a poc simposaren en aquest territori les lleis del Llibre de les Costums
de Tortosa Al segle XVI va passar a mans de Cristogravefol Despuig el qual nrsquoera el
procurador general Despuig en la seva obra Los Colmiddotloquis de la insigne ciutat de
Tortosa (1557) va descriure les principals riqueses naturals del lloc de Carles15
Aquesta baronia i la seva vinculacioacute amb Tortosa van perdurar fins al segle XIX
12 Gran geografia comarcal nuacutem 13 cit 257 13 Vegeu DESPUIG CRISTOgraveFOL Los Colmiddotloquis de la insigne ciutat de Tortosa ed Juan Antonio Gonzaacutelez eHumanistaIVITRA 1 2012 llibre II i FONT RIUS J M Cartas de poblacioacuten y franquicia
de Cataluntildea Madrid-Barcelona CSIC 1969 doc 270 14 Gran geografia comarcal nuacutem 13 cit 258 15 DESPUIG CRISTOgraveFOL Los Colmiddotloquis cit llibre VI 159-161
F En Carles ni hi ha encara que poca cosa mas no deixa de averni y si volen temps en gastarni oacute
sembrarni castantildees tinch per molt cert que hi provarien alliacute tambeacute com en altra part los llentildeams que alliacute
se crien es cosa brava primerament pi vert pi comu sapi roure carrasca oroacute magnanesa borda y estos
dos son molt singulars pera cadires corniser mopesa allsahuch faig teix boix marfull aladern
materselva rataboschs arbocer ginebre bort y ver espinal avellaner grevol de ques faacute lo visch freixa
ginebre sabinot sabina per altra part es montantildea tan grasa que produix mil altres regalos especialment
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
8
De lrsquoantic nucli de poblament de Carles nomeacutes en queden alguns murs de les cases que
ocupaven el pendent que hi ha entre el castell i lrsquoantiga esgleacutesia de Carles avui
coneguda com a ermita de Sant Juliagrave Aquests murs van aparegraveixer quan es va obrir la
carretera que porta fins al paratge del Toscar
Segons el fogatge de 1359 el poblat de Carles tenia 37 focs declarats el 1367 24 focs
Aquest descens segurament cal atribuir-lo a una crisi demogragravefica provocada per
diverses causes que van persistir fins a finals del segle XV les epidegravemies com ara la
Pesta Negra les irregularitats en les collites lrsquoaugment de la pressioacute fiscal i els saquejos
i les destruccions de les poblacions en el context de lrsquoanomenada Guerra Civil catalana
que va enfrontar les institucions poliacutetiques del Principat (la Generalitat i el Consell de
Cent de Barcelona) amb Joan II entre els anys 1462 i 147216 A causa drsquoaquesta guerra
i dels efectes drsquouna possible epidegravemia que es declaragrave a Carles segons expliquen les
fonts orals la majoria dels seus habitants es van veure obligats a buscar un nou lloc
Alfara a uns sis quilogravemetres amb unes possibilitats de defensa molt meacutes grans Aixiacute
bolets se fan alliacute una cosa admirable y de tantes maneres que es cosa de no creurer ya rovellons pebrasos robiols bateons quadernes cabrits brunets peuderrates murugules exerclons criambres
blanques criambres pardes aseroles cadorles tots aquestos son boniacutesimes de menjaacute ni ha altres tambeacute
que no son bons pera menjar mas per altres coses son bons soacute es criambres vermells bolets de bou
mataparens y tambeacute se troben alliacute tuferes perquegrave no hi falta ningun geacutenero de bolets alliacute se troba bon
jesmini molt y molt boacute atsabesa argent viu mina de ferro y un lloch tan coacutemodo pera fer una fragua
com sia en lo mon
D P Com deixan de ferlai
F Per lo mateix que s deixen de fer altres coses que serien de gran utilitat y gentilesa pera lornato de
aquest poble Criense tambeacute en aquella montantildea com jo he dit moltes salvatjines mes de les que son assiacute
baix en la ribera com som porchs selvatges cervos cabrons montesos cabirols fatgines ginetes teixons
gats cervals esquirols arrions conills llebres y son molt major que en la ribera ni tampoch falta alliacute ni assi la pesadilla de aquells dos generos de salvatgines importunes que son llops y raboses perque no
sperda lo cuidado de guardar los bestiars y les gallines tambeacute crien alliacute molts geacuteneros de ocells de rapintildea
com son aacuteguiles caudals aacuteguiles estorenyes aacuteguiles meliores aacuteguiles cerpateres falcons astors micles
alzotans esparvers ni tampoch hi falta alliacute pesquera de truches de anguiles de barbs de madrilles y
finalment es tal forma y disposicioacute de terreny que tots los que vuy son crehem y tambeacute ho cregueren los
passats que alliacute hi ha mines de or y de argent y en altre temps sabem que s feren diligencies en cercarles
y si no s trobaren es perque no era vinguda la hora per asiacute com es ya vinguda per altres parts en Espanya
ahont es cert que strau molta cosa de estos metalls se dirvos asoacute y es veritat que en una partida de
aquest terme que s diu la vall den Rubiacute se troben pedres precioses com son rubins esmeraldes jaccins
esmaragdes granats y sens dupte que de asoacute ni hi ha molta cosa sino que no la saben cercar Jo m
recorde aver ohit dir aacute n Miquel Domenech lo qual en anys passats tenia hostal en lo carrer de la Cruera que en casa sua solia arribar un lapidari italiaacute quiscun any y de aquella vall sen portava un taleconet de
pedres y que aquellas acursades restaven pedres precioses y tambeacute en estos anys prop passats contava
Matheu Mauri cassador que un dia en aquella vall mateixa estant aguardant un cervo sobrevingueacute una
pluja per la qual ell se reculliacute aacute una coveta y desde alliacute veu relluir de aquestes pedres que laigua crech
les faria relluir y sens pensar que fos tanta cosa ne prengueacute unes quantes les quals li compraacute un argenter
que s deia Mestre Bernat lo Geperut per pochs diners y despreacutes de haverles acursades los mestres les
veneacute per molts asoacute es veritat y per altres maneres tambeacute se es enteacutes y sabut que en aquest terme hi ha
moltes pedres precioses 16 MUNtildeOZ SEBASTIAgrave J-H laquoEl permiacutes de trasllat de la parrogravequia de Carles a Alfara (any 1480)raquo Recerca
14 2012 257
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
9
el 18 de maig de 1480 Sanccedil drsquoAsquera com a vicari general i administrador de la
diogravecesi de Tortosa en absegravencia del bisbe elet Alfons drsquoAragoacute va autoritzar el trasllat
de la parrogravequia del lloc de Carles al drsquoAlfara De fet el 1480 una bona part de la
poblacioacute ja srsquohavia desplaccedilat a Alfara si beacute el 1496 encara hi havia 12 cases habitades
a Carles17 A partir drsquoaleshores Alfara va passar a anomenar-se Alfara de Carles
Restes del castell medieval de Carles
3 Lrsquoesgleacutesia de Carles
La parrogravequia de Carles es va construir a finals del segle XII o principis del XIII Es troba
al peu del castell de Carles i eacutes lrsquouacutenic temple romagravenic dels Ports De fet el seu estil de
construccioacute presenta una barreja drsquoelements romagravenics i del gogravetic primerenc Eacutes drsquouna
sola nau de planta rectangular sense absis diferenciat amb volta apuntada i reforccedilada
per set arcs torals construiumlda amb maccediloneria de pedra i amb una porta drsquoentrada
dametlla formada per dovelles18
Histogravericament el dia 28 de juliol de 1211 trobem el primer esment de la parrogravequia de
Carles en una donacioacute que li fa el cavaller Drogo de Verdel19 El 1237 en la carta de
poblament atorgada per Ramon de Sentmenat sersquon torna a parlar en el sentit que
lrsquoesgleacutesia de Carles podia disposar de propietats i heretar-ne i que els habitants del lloc
estaven obligats a donar-li la trentena part de tots els beacutens de quegrave pagaven delme A
17 IGLESIAS J El fogatge de 1497 Barcelona Fundacioacute Salvador Vives i Casajuana 1991 18 Gran geografia comarcal nuacutem 13 cit 259 19 El dia 15 de juliol drsquoaquest mateix any el bisbe de Tortosa Gombau de Santa Oliva el prior Ponccedil i el
capiacutetol de canonges de Tortosa havien donat en feu a Drogo la tercera part del delme dels fruits animals
i molins dels castells de Carles i Pauumlls VIRGILI A Diplomatari de la catedral de Tortosa (1193-1212)
Barcelona Fundacioacute Noguera 2001 437 441-443
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
10
finals del segle XIII concretament durant els anys 1279-1280 quan es va dur a terme la
recaptacioacute de la degravecima papal a la diogravecesi de Tortosa es diu que el rector de lrsquoesgleacutesia
de Carles en va quedar exempt perquegrave les seves rendes eren molt baixes20
Vista de lrsquoentrada de lrsquoesgleacutesia de Carles actualmente ermita de Sant Juliagrave
Drsquoaltra banda ja en ple segle XV entre els documents relacionats amb la visita pastoral
que el bisbe de Tortosa Ot de Montcada va fer a la seva diogravecesi el 1435 hi ha una breu
anotacioacute que diu que al capdavant de la parrogravequia de Carles hi havia dos preveres un
vicari que segurament actuava fent les funcions drsquoun rector titular absent tal com era
habitual a moltes parrogravequies abans del Concili de Trento i un clergue de rang
inferior21
En la Guerra Civil catalana segons explica el permiacutes de trasllat de la parrogravequia de
Carles a Alfara de 148022 tant els edificis de la poblacioacute com lrsquoabadia van quedar
completament destruiumlts de manera que en el lloc nomeacutes restaren drets el castell i
lrsquoesgleacutesia
En les proximitats de lrsquoesgleacutesia hi havia el cementiri del qual no en queda cap testimoni
perquegrave el terreny el van margenar per a destinar-lo a usos agriacutecoles i actualment una
part eacutes camp de pastura i lrsquoaltra pertany a la zona recreativa de Sant Juliagrave Amb tot es
20 RIUS J Rationes Decimarum Hispaniae (1279-80) Vol I Barcelona CSIC 1946 168 i 174 21 GALIANA J M laquoLa Dioacutecesis de Tortosa a traveacutes de la visita pastoral del Obispo Otoacuten de Moncada
(1428-1429)raquo Estudis Castellonencs 10 2003-2005 518 22 Arxiu de la Catedral de Tortosa (ACTo) Registres de Cuacuteria 92 Vicariatus 1480-81 sf
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
11
conserven diverses esteles discoidals cinc al Museu de Tortosa23 i tres al Museu
drsquoAlfara de Carles
23 MENCHOacuteN J laquoLes esteles funeragraveries discoidals de Carles conservades al Museu de Tortosa (Baix
Ebre) Nota preliminarraquo Nous Colmiddotloquis IV 2000 97-112
Estela discoidal procedent de lrsquoantic cementiri medieval de Carles Museu drsquoAlfara de Carles
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
12
Annex B
Catagraveleg del material trobat
Fragment de teula tipus tegula
Mides 27 cm x 21 cm x 165 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de teula tipus tegula
Mides 20 cm x 19 cm x 9 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de tipus tegula
Mides 33 cm x 175 cm x 125 cm x
17cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de tipus tegula
Mides 46 cm x 25 cm x 31cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Teula fragmentada tipus tegula
Mides 62 cm x 47 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
13
Teula fragmentada tipus tegula
Mides 62 cm x 47 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Antefixa
Mides 18 cm x 215 cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de doli
Mides 14 x 21cm
Datacioacute aproximada segle II-IV
Fragment de tegula ilmiddotlustratiu de les
desenes de fragments similars que es
troben en superfiacutecie
Datacioacute aproximada segle II-IV
Aportacions per a un estudi del jaciment romagrave dels Serdans drsquoAlfara de Carles (Baix Ebre) H Graciagrave
14