www.viurealspirineus.cat

revi

sta

gra

tuïta

de

l’Alt

Pir

ineu

i A

ran

nú

m: 1

32 ·

feb

rer

20

13

Ja hi som!

“Per Carnaval tot si val”

JOSEP MARIA SANTAMARIA:

“Els consells de la gent gran poden ser molt útils”

Una iniciativa pionera

apropa serveis de salut

i fisioteràpia als pobles

32

núm: 132 · febrer 2013

viure als pirineus

www.viurealspirineus.cat

DISTRIBUCIÓGratuïta

EDITAEdicions Salòria SL25700 La Seu d’Urgell

DIRECCIÓ EDITORIALMarcel·lí Pascual

REDACCIÓJoan ObiolsJoan Aixàs Marià CerquedaMarcel·lí Pascual

DISSENY i MAQUETACIÓwww.creativa.cat

FOTOGRAFIAAlbert de Gràcia, Montse ColellRicard Lobo, Ajuntament de Bellver

DL: L-701-702

Tel. 699 24 18 71

viurealspirineus@yahoo.com

“Viure als Pirineus” no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors de la revista.

opinió

06-08· Marià Cerqueda· Joan Aixàs · Joan Obiols

actualitat

11· Presentació del conte “Les aventures d’en Pit-Roig”

entrevista

12-13· Teresa Caminal

gastronomia

14-15 · Parlem de formatge

esport

20· Salomon Nòrdic Camp

natura

24-25· El voltor · La cota de neu

benestar

29· Els adolescents

una mica de ciència...

30· Cures miraculoses i l’efecte placebo

8 febrerOrdinoAuditori Nacional d’Andorra Presentació del projecte Pirenere amb Arnau Obiols QuartetDINO

Els dies de Carnaval o Carnestoltes són dies de festa i disbauxa

La foto de portada és del Carnaval de Bellver, un dels més tradicionals del Pirineu. Fa 10 anys els veïns del poble van iniciar la recuperació dels personatges del carnaval històric

agenda

portada

núm

132

54

agenda de l’Alt Pirineu i Aran | febrer Petits museus amb encantpetits anuncis

· Vols viure en la tranquil·litat d’un poble, però al costat de la Seu? Es lloguen pisos a Arfa, amb plaça de pàrquing, despeses de comunitat i WIFI gratuïta inclosos en el preu. Pisos amb dues habitacions, bany, cuina-menjador, terra radiant i balcó amb vistes. Pisos moblats i sense moblar.Vine’ls a mirar: 654 85 35 38

· Es lloga local de 120 m2, (amb altell i oficina). Guillem Graell, 17. Preu i condicions molt interessants!Tel. 973 351 287

· Es lloga pis a la Seu de 110 m2 + 110 m2 de terrassa. Menjador, 4 hab. grans, bany i cuina. No moblat. No gossos. Tel. 973 350 280

· Es lloga local 120 m2 oficina + bany + dona’t d’alta llum, aigua, gual. Preu molt interes-sant T. 973 350 280

· Es ven mercedes benz advangarde, e-300 diesel, granate full equip, perfecte estat, motor nou 40.000 km, preu negociable.tel. 677 495 661 - 973 355 587

· Vendo o traspaso negocio en la Seu, con o sin maquinaria para fabricación de mangue-ras y distribución de produc-tos agro-industriales.Tel. 677 495 661 / 973 355 587

· Es necessita senyora sense càrregues familiars per a portar casa d’un matrimoni sense fills a Ba rcelona ciutat. S’ofereix habitatge i flexibilitat d’horari. Interessades: 608 367 856

David Vitali @DavidVi-tali Amb lo fàcil que és forrar-se sent corrupte o participant d’un reality de TV encara hi ha qui s’entesta a fer música o escriure llibres.

merce farres more @far-resmm #jornadapecvic cal oferir als alumnes l’es-pai i el temps necessari per descobrir el plaer de la lectura. Institut La Plana

santi m. farrero @santifar-rero En Millet és innocent. A la seva declaració de renda no hi ha ni un ral del Palau

Su @Gata_maula Merda, un altre diumenge que no he actualitzat els saldos dels comptes de Suïssa ...

joan vallvé @joanvallve viam si amb els sobres s’entén d’una vegada q NO SÓN GOVERNANTS, SÓN INTERMEDIARIS

@CarlesCapde a #latdp: “Cristiano ha marcat con-tra tots els equips de la Lliga, inclòs el seu”

VullEscriure @VullEscriu-re “L’única arma que tinc a l’abast: les paraules” ;)

Héctor Torres @hectorres “Fidel es un manual de autoayuda para dictado-res”.

Octavi Nonell @PEPSI-NA_MATARO “Quan es té en la vida un perquè, es viu sense dificultat el com” (Friedrich Nietzsche) Tenim un perquè i estem a punt d’acabar amb el com.

Petit Príncep @Princep-Petit “Observo un món on moltes persones ja saben que cada dia és una gran oportunitat per escriure la millor de les històries: la pròpia.”

Paraula de dona @parau-ladedona “Quan l’honor i la llei ja no són al mateix costat de la línia, què hem de triar?” Anne Bishop

Orfebreria religiosa. Bellver de Cerdanya.////////////////////////////////////////////////////////////////////

NÚRIA BOLTÀ · Escriptora

Amb el desig de fer aflorar el ric patrimoni cerdà, els qui segueixen aquesta secció sa-ben molt bé que a vegades transgredim el

que, a primera vista, s’hauria d’incloure estrictament sota aquest títol. Per sort, el concepte de museu tal com s’havia convingut fa molts anys, ha donat pas a quelcom més viu, interactiu, variat i no forçosa-ment tancat en un edifici específic. Per aquest mo-tiu, avui parlarem d’una col·lecció de peces diverses que provenen de l’extraordinari patrimoni relacio-nat amb aspectes religiosos de la Batllia i ubicada a la parròquia de Bellver.

La capella dedicada a la Mare de Déu del Ro-ser, es troba a la banda esquerra de la nau central de l’església, al costat de l’altar major. Ocupa un es-pai d’aproximadament 10 m2 i està protegida per una reixa de ferro, que segueix la mateixa línia de l’excel·lent treball de serralleria de la reixa original de la sagristia, de l’any 1792, coronada amb motius de flor de lis.

La interessant col·lecció de peces d’orfebreria re-ligiosa s’ha anat recollint al llarg dels anys, sobretot arran de la Guerra Civil, per tal d’evitar la destrucció del material. Una altra raó per al seu trasllat, tal ve-gada més vigent, va venir donada per la progressiva disminució del culte en els poblets veïns.

· Lloguer de pis

Situat a la ctra. d’Andorra, númº20, 4rt, espaiós (130 m2), assoleiat, molt bones vistes, possibilitat moblat. 290 euros al mes. Tel: 973351537663056999

BELLVER DE CERDANYACarnestoltes Tradicional· Dijous 7, 20.00 h. Cerca-vila i presa de l’Ajuntament. Sortida: Pl. del Portal.· Dissabte 9, 17.00 h. Gran rua de Carnestoltes pels carrers del poble amb mú-sica dels Grallers i timbalers Gra de Palla, Grallers de Queixans i d’Alp i colla de Cantaires de Bellver.· Dissabte 9, 18.00 h. Lectura del Testament del Carnestoltes i “ball del Tio Fresco”. Seguidament es procedirà a la crema del Rei Carnestoltes.· Dissabte 9, 19.00 h. Animació infantil “El Carna-val” amb ”Ai carai”. Al poliesportiu municipal.· Dissabte 9, 23.30 h. Ball de nit i concurs de disfres-ses amb el duet “Ària”. Al poliesportiu municipal.

LA POBLA DE SEGUR· Del 6 de gener al 24 de febrer, dissabtes i diumen-ges, de 18h a 20hEXPOSICIÓ: La Pobla de Segur un referent en el món hidroelèctric català.Organitza el Comú de Particulars

· Dies 8 i 9. CARNAVAL. Programació de carnaval 2013

· Dia 23 . Club d’Esquí de la Pobla de Segur (CEPS) OPEN VALL FOSCA12aª Travessa Internacional d’Esquí Alpinisme Open Vall Fosca- Millet.Organitza: Club d’Esquí de la Pobla

de Segur (CEPS). Més informació:

www.openvallfosca.com i

www.ceps.cat

PUIGCERDÀ· Dia 8. “Gran rua de Car-nestoltes”. Carrers de la Vila. Tot el matí.· Dia 9. De 10 h. a 13.30 h. Expedició a un 8000 Al-pinisme i Medicina. Sala convencions Museu Cerdà.· Dia 10. 4a Jornada Lliga catalana de Curling. Poliesportiu.Dia 15. 20.30 h. a 21.45 h. “ Jesucrist, el rostre humà de Déu”. Exposició tema, i diàleg posterior. Capella de la Mare de Déu de Gràcia.· Dia 23. XVIII Festa del Trinxat. Poliesportiu. Venda d´entrades Oficina de Turis-me de Puigcerdà 30 €.(a partir del dia 5 de febrer).

· Dia 24. 17 h. Tradicional quina dels Bombers Volun-taris de Puigcerdà. Pavelló del Club Poliesportiu.· Dia 26. 20.30 h. Club de lectura (adults). Comentari de “La Metamorfosi” Franz Kafka. Coordinació : Ester Sirvent. Biblioteca.· Dia 27. 20 h. Conferència “Cómo leer una obra de arte?” del Professor Aqui-les Ortiz Bravo d’Art Llati-noamericà. Museu Cerdà. XV Cicle de conferències d’interès pirinenc organit-zades pel Grup de Recerca de Cerdanya.· Del 16 al 28 - Play Off Final Lliga Hoquei Gel.

Fins el 3 de març - Mostres de fotografia “Un dia en la Península de Macanao” i “Arte y salud” de Carlos Velis (Veneçuela). Museu Cerdà.Classes de dansa creativa a partir dels 4 anys, els divendres a les 17:30 hores. Organitza: Dansart Cerdanya. www.dansart.cat

LA SEU D’URGELL· Dia 2. 11:00 h. Contes d’Aquí. Petons perduts, de Carlota Valls.Biblioteca Sant Agustí. · Dia 7. 17.30 h. Contes d’aquí. El tió de la Freita, d’Albert Galindo. Taller: Fem les titelles de l’Ot i la Urgell. Espai Ermengol.· Dia 14. 17.30 h. Contes d’aquí. La bola de neu del jordi, de Mercè Garcia “La Bundancieta”. Taller: Reta-llables. Espai Ermengol.· Dia 21. 17.30 h. Contes d’aquí. El tresor més gran del món, de Mariona Ma-teu. Taller: Audiovisual de la Cooperativa Cadí. Degustació de productes amb DOP Formatge i Man-tega de l’Alt Urgell i la Cer-danya. Espai Ermengol.· Dia 23. 11:00 h. Contes d’Aquí. El gegant i l’acor-dió, de Mireia Pellicer. Taller: Fem un acordió de paper.Biblioteca Sant Agustí. · Dia 28. 17.30 h. Contes

d’aquí. La trementinaire de les nenes rosses, d’Isidre Domenjó. Taller: Punt de llibre amb flors seques. Espai Ermengol.

CASTELLCIUTAT · Dia 7. Dijous Gras 10 h Cercavila dels alum-nes de l’escola pel poble amb el Pep Lizandra.13,00 h dinar a l’escola 16,00 h espectacle infantil i disfresses amb Gil i Rata-plam21,00 h Sopar popular al local social. 23,30 h ball de disfresses.

LLÍVIA· Dia 9. 17:00 h. Carnestol-tes. Animació infantil amb DISCO JUVENIL al Polies-portiu de Llívia.

BOLVIR· Dia 9. 16:00 h. Ball de disfresses infantil.Local social de Sta. Cecília.

OSSEJA I ERR· Dia 9 i 10. Festa de l’escursionisme català (11a edició)

SORT· Del 9 al 12 Carnaval

ORDINO · Dia 8 . 21:30 h. Auditori Nacional d’Andorra Presentació del projecte Pirene amb Arnau Obiols Quartet

76

opinió

A un gat vell, no li diguis mix ///////////////////////////////////////////////////////////////////////

MARIÀ CERQUEDA · Amant del Pirineu

En el moment d’escriure aquestes línies, al carrer, llueix el sol. Un dia d’hivern, on l’astre tot just escalfa. Aquest bri d’energia comporta, però, que hom actuï com els

lluerts transformant-se, per uns instants, en un animal de sang freda. Des de la finestra veig un gat que, sigil·losament, ensuma la porta d’un garatge. Fa un moment que parava el sol, però s’ha girat una mica d’aire i el lloc on reposava sembla que ja no és tan plàcid. Un fet que l’ha portat a activar-se. Probablement, no gaire lluny, té uns amos que li preparen el seu plat amb pin-so o algun d’aquests menjars sofisticats que es venen enllaunats i que costen tants diners als seus propietaris. Què se n’ha fet d’aquell temps en què gossos i gats només vivien de les sobres? Val a dir que, tot i que estiguin tips, l’instint els portarà a ratar o perseguir qualsevol ocell que s’aturi pels voltants. “El gat fart

i el gos flac”, afirma la dita que ens alerta dels gats furtadors i de la necessitat de mantenir el gos amb una certa gana per tal que caci millor. Un fet que a muntanya tenien present. Aquest felí sempre ha estat la millor arma contra els ratolins. No en va, en moltes cases de poble encara es pot veure la gatera (l’orifici circular de les portes) per on el gat entra i surt quan li plau. Un grau de llibertat que cap altre animal de companyia gaudeix.

Quan era petit m’havien repetit moltes vegades que de finals de gener a finals de febrer, era el mes dels gats. Recordo escol-tar-ne el plany (en ocasions un xic esfereïdor i que pot assem-blar-se al d’una criatura) especialment de nit. La reproducció de l’espècie sempre ha estat un assumpte complex i el tarannà que mostren aquests felins durant aquesta fase del seu cicle vital, no n’és una excepció. Els mascles es barallen per ser els primers de gaudir de les femelles i el moment de l’aparellament pot semblar la continuació d’aquesta lluita, vistes les mossegades i les esga-rrapades amb què s’agatonen –s’aparellen. Em va cridar molt l’atenció veure la cua que s’organitzava al voltant de les femelles, un cop ja decidides les tandes. En ser animals d’una gran fecun-ditat, la resta de mascles també tenen la seva oportunitat. No en va, quan observem d’aprop els membres d’una gatonada, tots els seus membres acostumen a ser de diferent color.

Un cop arribat a aquest punt de la lectura poden pensar que potser, abans de posar-me a escriure, he begut un xic massa i he agafat un bon gat o que tinc poca feina i que per això pentino els gats. Clar que aquest pensament seria buscar-li cinc peus al gat. O potser n’eren tres?

Carnestoltes //////////////////////////////////////////////////////////////////////

JOAN AIXÀS · Metge

Etimològicament, el carnestoltes (tal com coneixem el car-naval en els Països Catalans) ve del llatí carnes toltas, que vol dir ‘carns llevades’. Es tracta del preludi de la quares-

ma, durant la qual el catolicisme obligava a l’abstinència de carn en totes els seves presentacions: abstinència sexual i de consum. De fet, són sinònims amb el terme carnaval, que procedeix de l’italià carnevale i, aquest, del llatí carnem levare, inici del dejuni.

Es tracta de tot un seguit de manifestacions festives que tenen els seus orígens en les festes paganes que, fa més de 5000 anys, es celebraven a Sumèria i Egipte. Posteriorment, van arribar a l’antiga Grècia i, més tard, a la cultura romana, amb les saturnals en honor al déu Bacus. En general, tot s’emmarcaria en un context festiu per l’arribada de la primavera. Aquest esperit carnavalesc primitiu va topar repetidament amb la cristianització, la qual exigia el control en el consum i les expressions de certes llicències carnals.

A l’Edat Mitjana es va produir un ressorgiment d’aquestes ma-nifestacions. Les disfresses i les màscares, que ocultaven la identitat i canviaven el to de veu del seu portador, van ser utilitzades per la noblesa per tal de passar desapercebuda entre el poble. També van ser molt utilitzades pels espies, inquisidors i persones amb in-teressos obscurs i de relacions promíscues. El fet que l’anonimat permetia, també, cometre delictes, furts i venjances, va propiciar la prohibició de les disfresses i, del carnaval en general, en diverses ocasions: Felip V i la dictadura franquista en són bons exemples.

Avui en dia les celebracions del Carnaval són molt populars arreu del món. Cada cultura, d’una manera més controlada que antigament, hi ha anat incorporant, heterogèniament, les seves diverses tradicions i costums locals.

En el cas concret del nostre país ha aparegut la figura del rei del carnaval: el Carnestoltes. Aquest personatge, conegut per la seva conducta llibertina i pels seus excessos alimentaris, es representa com un ninot de palla vestit de roba i simbolitza tot allò que no es pot fer rutinàriament. El joc consisteix en què la gent en faci escar-ni i se’n rigui, de la figura del pobre ninot; amb la qual cosa tothom se’n riu, també, d’ell mateix i del seu propi destí.

Algú va decidir, doncs, que els seus dies estan comptats i, any rere any, després de passejar-lo per tot el poble, se’l presenta a un tribunal popular que, indefectiblement, dictamina la seva sentèn-cia a morir penjat i, després, cremat. No fos el cas que algú arribés a pensar que això no va de veres.

El dimecres de cendra, amb l’enterrament de la sardina (de su-posada tradició madrilenya) es posa fi a la gresca i a la disbauxa i s’entra en un període de penitència i d’austeritat.

98

Els estats han de ser més grans, em deia un dia un executiu d’origen ribagorçà. Poc temps després, m’ho recordava un altre expert, en aquest cas, ur-

gellenc. Jo, que sempre he tingut debilitat pels territoris fets a la mida humana, em vaig espantar. Què volien dir aquells coneixedors de les relacions econòmiques inter-nacionals? Quan els vaig demanar que matisessin la seva opinió, la resposta de tots dos va ser coincident: els estats amb quaranta o cinquanta milions d’habitants tenen poc sentit.

Ells, els executius i les seves empreses, treballen per a un mercat mundial que ha superat les fronteres políti-ques i que ja no pensa ni en països, ni en estats, ni en res de tot aquest sistema polític i institucional. Això volia dir que la majoria d’estats europeus ja no tenen sentit? Com entenien ells els estats actuals? Els estats han de tenir dos-cents o tres-cents milions d’habitants, em van contestar, i una llengua comuna —l’anglès— coneguda per tots els ciutadans.

I les altres llengües? I les nacions petites? S’han de ga-rantir les llengües de les diferents regions i nacions i la llengua materna de cada individu, van concretar. I això com s’aconsegueix?, vaig insistir.

Aquesta és la gran qüestió: com s’han d’organitzar aquests macroestats perquè cada individu i cada col·lectiu

puguin viure d’acord amb la seva manera de ser? Vaig pensar en la construcció europea i en la progressiva pè-rdua de sobirania dels estats —per la pròpia dinàmica de la Unió Europea (almenys fins ara) i pel daltabaix de la crisi econòmica—, uns estats que són el fruit d’una història farcida de conflictes, tractats i repartiments arbitraris.

Vaig pensar en les possibilitats de futur de l’Europa dels pobles. Seria aquest l’estat ideal? Difuminades les fronteres, els pobles d’Europa s’organitzen d’acord amb una llengua comuna, conserven la llengua i la cultura prò-pies —malaguanyades les que ja gairebé han perdut l’alè— i conviuen entre ells amb respecte.

opinió

La mida dels estats////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

JOAN OBIOLS · Des de Setúria...

1110

El segon cap de setmana de febrer se celebra la festa de Carnestoltes arreu del país, una festa que és especial-ment significativa a les comarques de l’Alt Pirineu i

Aran. Poblacions com Sort, Bellver, la Seu d’Urgell, Organ-yà, i molts altres pobles més petits, mantenen viva la flama i l’esperit crític i divertit del Carnestoltes.

En aquest cas, destaca especialment el Carnestoltes tra-dicional de Bellver de Cerdanya, molt conegut durant el segle XIX i part del XX però que arran de la Guerra Civil va desaparèixer. Ara, des de fa 10 anys, un grup de veïns i entitats del municipi van agrupar-se per recuperar el que era el Carnestoltes tradicional que combina les dues característi-ques dels Carnestoltes cerdans: el tradicional rural i el clàssic cosmopolita.

L’estudi fet sobre el Carnestoltes tradicional de Bellver conclou que, de manera esquemàtica, hi ha una Rua formada per una Capçalera (amb acompanyaments musicals), el Nu-

cli (format pels personatges tradicionals) i les Comparses, tancant la Rua. Entre els personatges tradicionals recuperats hiha el Rei dels Cornuts i els seus dos assistents, el Casament de l’Espingueri, els Cenrers, el Borricot i l’Home del Bosc.

portada

Febrer, mes del Carnestoltes////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

REDACCIÓ · Bellver

Participa al 6è concurs

Joves i Conducció

Concurs de relats, fotografies i vídeosGuanya:• iPads• iPods• i un viatge a Futuroscope

I només per participar, podràs ser RAKK 4u gratis i gaudir de tots els descomptes i avantatges durant un any!

A què esperes?

ATENCIÓ PROFESSORS: Si voleu rebre gratuïtament el pack educatiu “Joves i Conducció: un dret i una responsabilitat”, truqueu al 902 197 492. Horari d’atenció de dilluns a divendres de 9 a 15h.

www.jovesiconduccio.cat

La Biblioteca Sant Agustí de la Seu d’Urgell va ser l’escenari el passat 22 de desembre de la

primera presentació pública del conte “Les aventures d’en Pit-Roig” (Salòria, 2012) escrit i il·lustrat per Ricard Lobo, un noi de 12 anys que va escriure aquesta història quan cursava cinquè de primària a l’escola Lola Angalda d’Esplugues de Llobregat.

“Les aventures d’en Pit-Roig” narra una història de peripècies i amistat d’un pit-roig que emprendrà un llarg viat-ge, des del Pirineu, per complir el seu somni de visitar el paradís de les aus, el Delta de l’Ebre.

Durant la presentació, el Ricard va explicar les motivacions que el van portar a escriure i il·lustrar aquesta història. Ell és un amant dels ocells i ha pogut desenvolupar la seva afició gràcies a les activitats organitzades per la seva escola que ell després ha conti-

nuat. El jove autor va fer una lectura compartida del conte amb Jordi Dal-mau, de l’empresa Aubèrria, que quan va finalitzar la lectura va dur a terme un divertit taller de reconeixement de plomes d’ocells que va engrescar els jo-ves lectors i lectores de la biblioteca de la capital de l’Alt Urgell.

actualitat

Ricard Lobo presenta el seu conte titulat “Les aventures d’en Pit-Roig”////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

J. FERNÀNDEZ · La Seu d’Urgell

1312

La Teresa Caminal (Pla de Sant Tirs,

l’any 1960) té dos fills, l’Arnau i el

Bernat. Ens trobem a l’hotel Nice de

la Seu, parlem, té ganes de xerrar i d’explicar

coses. Passem una bona estona plegats, és una

persona propera, solidària i mot arrelada

al territori. Estudia a distància la carrera

d’Humanitats per la UOC, forma part de

l’Associació “Família i salut mental de l’Alt

Urgell”, és amant de la muntanya i membre

de l’Associació Nòrdic Walking.

Treballa a l’administració pública des de fa 20

anys i, actualment, és la cara visible del tele-

centre de la Seu d’Urgell. Ha treballat, també,

en una guarderia, al centre obert, a la gossera

comarcal, de guaita forestal a Colldarnat, al

Parc natural de l’Alt Pirineu, de monitora de

casal i de menjador escolar i com a tècnica de

Joventut. Fa teatre amateur amb Estripajecs

Teatre i actualment està participant a l’obra

“La drecera”, escrita per Isidre Domenjó i di-

rigida per la Genissa Gonzàlez.

Ets més de la Seu o del Pla?

Per mi, sens dubte, Catalunya comença al Pla de Sant Tirs, tot i que fa 28 anys que visc a la Seu, amb els meus dos fills, Arnau i Bernat, i on estic encantada de viure-hi, tot i que sempre tinc presents les meves arrels.Amb les noves instal·lacions del Te-

lecentre, ara situat a l’edifici de les

Monges, ha millorat el servei als ciu-

tadans?

Sí, crec que l’última ampliació del tele-centre, tot i quedar a la mateixa tercera planta de les Monges, ha millorat consi-derablement el servei. Penso que ara el telecentre queda molt ben integrat dins el CETAP, amb la conseqüent ampliació

de serveis i amb la sala de l’auditori que dóna resposta i cabuda a diversos actes i a un gran nombre de gent, a la vegada que la seva entrada, més cèntrica per la plaça de les Monges, és genial., Ara bé, això el qui ho ha de dir és l’usuari, ell té l’ultima paraula.Et defenses bé en l’àmbit de les noves

tecnologies?

És un món amb canvis constants, i que es fan a pas de gegant. Això comporta que sempre s’ha d’aprendre i sincerament crec que sempre és pot millorar aquest apre-nentatge. El que si és cert és que és clau la formació periòdica i, a voltes, compagi-nar-la amb l’horari laboral es fa difícil. Per què estudies, si ja no tens 20

anys?

Perquè m’agrada aprendre sempre. Fins a la mort la vida és un aprenentatge que crec que s’ha de cultivar i treballar, ja que aquest aprenentatge facilita l’entesa de qüestions que se’ns plantegen en el dia a dia. També estudio perquè em diverteix, ara que no ho faig per obligació.Treballar i estudiar. És difícil compa-

ginar les dues coses?

Sí. Es tracta d’organitzar-se el temps. Tinc la sort de no tenir cap data de fina-lització dels estudis que estic cursant. El temari s’ha de portar al dia, i això sí que costa. Cal dur un ritme que permeti que l’estudi sigui un gaudi, sacrificant, això sí, alguns moments plaents de la vida. Cer-tament, els dies propers als exàmens no són cap gaudi.Com a activitat de lleure fas teatre,

ens en pots parlar?

Actualment estem treballant en un pro-jecte que és molt gratificant, i que l’anem millorant a mesura que fem “bolos”: és l’obra “La drecera”, escrita per l’Isidre Do-

entrevista

Teresa Caminal: “Aquest mes representem l’obra de teatre La drecera a Barcelona” ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

SANTI MIARNAU · La Seu d’Urgell

menjó, dirigida per la directora de teatre Genissa Gonzàlez, i amb el Dionís Cortés que ens fa de tècnic de so i d’il·luminació. El grup està format per la Montserrat Soler, l’Horaci Botella, la Genissa Gon-zàlez, el Toni Rabassa i jo. Ara estem tots molt engrescats i motivats ja que anem a actuar a Barcelona el dia 16 de febrer a les 21:00 hores, i el dia 17 a les 18:00 hores. Actuem al Casal de Barri Bac de Roda al Poblenou, al Carrer antic de València 96-116. Tanmateix, per al mes de març te-nim previst un altre projecte molt bonic amb “Estripajecs Teatre”. Parlem de l´associació de malats i sa-

lut mental?

Actualment, no estem passant pel millor moment, la nostra associació. Als inicis vam lluitar per normalitzar la situació, per fer-nos més visibles, i per millorar les condicions de vida dels nostres usuaris però vam topar de ple amb les normes de la societat, on tot s’ha d’organitzar, s’ha de preveure i s’ha de formalitzar. Els nostres usuaris no entenen les normes, ja que viuen el dia a dia. Hi ha dies que po-den treballar i dies que no, el mateix passa amb la formació. Francament, la veritat és que actualment ens trobem en una situació de subsistència, agreujada per la retallada econòmica també en temes socials. Tot i que per nosaltres el tema econòmic no és el més important, aquest afecta directament l’àmbit laboral i, tam-bé, l’emocional. El fet de que s’hagi de compaginar amb la vida laboral, ha difi-cultat la velocitat de creuer que portàvem

a l’inici. El més positiu de l’associació és, sens dubte, que estem més acompanyats i davant de qualsevol problema podem parlar entre nosaltres. S’ha creat un vin-cle d’amistat i de recolzament. Quina relació tens amb la muntan-

ya?

És la meva millor terapeuta i, per sort, pertany a la pública... Bromes a banda, caminar pel bosc i fer alta muntanya és el meu plaer favorit. Crec que és una bona addicció, i és la que millor equilibra les meves emocions. Així, doncs, hi tinc una relació genial, ens veiem molt sovint i espero no divorciar-me d’ella durant molts anys. Sóc membre de l’Associació Nòrdic Walking i això em permet, grà-cies a una gran diversitat d’horaris, fer un bon exercici físic, necessari per a una bona salut del cos i, per descomptat, de la ment. Francament, poder caminar amb una bona companyia és un gaudi.Ets doncs una enamorada de la Seu i

del Pirineu?

Sí, per mi és un privilegi poder viure-hi tot l’any; m’agrada la seva gent, la de la Seu d’Urgell, la dels pobles que l’envolta, la d’aquí i la forana. Aquí els canvis d’estacions són espectaculars, un mateix paratge és un espectacle diferent en cada estació de l’any i, per descomptat, és on viuen la meva mare Elvira, el meu ger-mà Lluís, els meus fills Arnau i Bernat i la meva padrina Josefa, indispensables per a mi i als quals aprofito per dir-los que els estimo de tot cor.Parlem dels teus viatges?

Per mi, viatjar és un plaer, descobrir llocs nous i alhora gent nova és sublim. La lli-bertat que et donen una motxilla, el sac de dormir i quatre calerons a la butxaca..., i ara paro aquí i ara allà, fent una llarga pausa o no, admirant-ho tot com si fos l’últim cop que ho veig. Pots anar lluny o no, per exemple, tinc bons records del camí de Sant Jaume; també d’Austràlia, d’Egipte, de Perú..., i com no, de molta part d’Europa. Notes una sensació ge-nuïna en cada paratge que descobreixes i, quan tornes, t’ajuda a valorar cada cop més casa nostra. A més, et queda el re-cord de la diversitat de rostres d’aquelles

persones que has conegut i que admires perquè són ben diferents a tu. Com veus, per a la gent de la comar-

ca, el futur a curt termini i enmig

d’aquesta crisi ferotge?

Per franges d’edat, els joves tenen una transició al món laboral “distreta”, em-marcada en un moment d’inestabilitat, i els majors de 50 anys el mateix, sobretot si es veuen obligats a buscar feina de nou... Deducció: cal experiència, formació, ser jove..., i tot alhora no és possible. Hi ha una transició cap al món laboral i s’han de complir uns itineraris de formació i de treball per tal de poder acumular expe-riència. Crec que és un moment d’unió, de compartir esforços i recursos i de ser innovadors amb coses que es puguin em-prar per múltiples persones. Tant a nivell familiar com empresarial. Haurem de posar en pràctica la dita popular de “si fa

fred abrigat” i seguir el que diuen els eco-nomistes i els politòlegs: pensar empreses innovadores i una formació innovadora. Però com? No sé la resposta. És a dir, el futur no el veig, veig que el dia a dia anirà transcurrint segons les circumstàncies, però no ho puc argumentar. Potser en un futur la crisi, i el conseqüent patiment humà, haurà servit per prendre decisions importants. Per a decidir si realment ca-len alguns estaments aristocràtics, polí-tics i socials i per equilibrar la diferència econòmica entre rics i pobres.

Un color El blanc trencat Fred o calent Sempre calent Un lloc per visitar Les restes l’antic poblat andí, Matxu Pitchu Ajudar o que t’ajudin Ajudar Parlar o escoltar ParlarUna pel·lícula Ana y el rei, la prime-ra versió del 1972El teu millor any Sempre l’anterior, així el 2012Un animal El linx ibèric i nòrdic Heroi/ïna real La meva padrinaI de ficció L’actor Yul Brynner

Per a tu Santi, per a tots els col·laboradors de la revista i per als lectors: Gràcies!

1514

gastronomia

La follia de les vaques” és el títol del tast comentat que es farà el dia 21 de febrer, a l’Espai

Ermengol, en el marc de les exito-ses jornades Parlem de Formatge. Un tast singular, diferent, atrevit i, sobretot, un tast únic de la mà d’un dels prescriptors de formatges més importants del país, l’Eugeni Celery, propietari de la Formatgeria Eugene de la Seu d’Urgell.

La proposta que ha preparat l’Eugeni és un viatge gastronòmic als orígens de l’autèntic formatge de vaca, una descoberta de 12 grans formatges de vaca artesans, la majo-ria provinents de la zona dels Alps. “He volgut sortir en defensa del formatge de vaca. A casa nostra, en general, tenim poca cultura del for-matge de vaca. A França s’aprecia molt més”, assegura.

“Redescobrirem els formatges

de sempre. Me’n torno als clàssics”, diu l’Eugeni, amb un punt de misteri que només aquells pocs privilegiats que participin a la degustació (si vo-leu trobar tiquet, afanyeu-vos) po-dran descobrir i experimentar.

L’Eugeni podria parlar de cente-nars de formatges, de milers; de fet, segurament ho farà, sense voler, a raig, enllaçant com qui res els fres-cos de pasta filada amb els de pasta cuita, els de pell florida i rentada, amb els premsats, els blaus o els de

pasta semitova… El tast, però, es li-mitarà a una acurada selecció de 12 peces que només ell sap escollir amb la mateixa eficàcia que el Messi en-cara els porters rivals i materialitza aquells gols de museu que, t’agradi o no el futbol, et deixen bocabadat.

Eugeni Celery: “Vull reivindicar el formatge de vaca, el de sempre”///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Tast de formatges ///////////////////////////////////////////

a càrrec d’Eugeni Celery Formatgeria Eugene21 de febrer a les 20 h Espai Ermengol C. Major, 20 · La Seu d’Urgell

1716

Volem parlar amb un estudiant de

la UNED Sènior i quedem amb el

Josep Maria Santamaria perquè

ens expliqui la seva experiència com a alum-

ne. No li preguntem quants anys té. No fa fal-

ta. Tot i estar prejubilat, ben aviat veiem que

té l’esperit més jove que molta gent de 40 anys.

És regidor a l’ajuntament de Lles, li agrada

llegir, anar a concerts, fer esport, anar al tea-

tre, anar a la muntanya... En definitiva, no

para mai. Ens interessem per la seva activitat

acadèmica i ens fa unes reflexions sobre el

paper de la gent gran que ens han fet pensar.

Josep Maria, com et vas animar a estu-

diar a la UNED Sènior?

De jove ja vaig tenir la fortuna de poder estudiar a la universitat. Llavors, l’any 1971 vaig entrar a treballar a La Caixa, on vaig estar 37 anys, fins el 31 de maig del 2008. He estat director en diverses ofici-nes a la Seu d’Urgell, Martinet i Bellver. Sempre he estat una persona bastant ac-tiva i quan em vaig prejubilar vaig pen-sar que calia seguir fent activitats, i una d’aquestes va ser la UNED.Quins cursos has fet?

Vaig matricular-me per primer cop el 2009 i des de llavors he fet 13 cursos, so-bre prevenció de salut, medicina natural, astronomia, aproximació a la història contemporània, art del segle XX, infor-màtica, aspectes jurídics del dret, inter-net, la memòria: problemes i solucions, història de l’art i patrimoni artístic i ara n’estic fent un, interessaníssim sobre béns culturals compartits per l’Alt Urgell i Andorra que ens fa l’Ermengol Puig.Carai, quina diversitat de coneixe-

ments més àmplia!

Són temes molt diferents però, en el fons, estan tots interelacionats. També n’estic cursant un altre amb mossèn Cagigós

que es diu “obrint les portes a la música clàssica i romàntica”. És excel·lent. L’altre dia mentre escoltàvem Beethoven una companya de classe, la Sol Gasch, va dir: “som uns privilegiats de poder participar en aquest curs!”. Quanta raó no tenia.Què destacaries dels cursos?

Sobretot la qualitat dels professors, però també el companyerisme entre els com-panys. Encara que la majoria som gent gran ens ho passem molt bé i tenim l’esperit jove. Recomano l’esperiència a tothom, no fa falta tenir cap titulació ni requisit acadèmic previ, hi ha bon am-bient i s’aprèn molt!Valorem prou el paper de la gent gran

a la nostra societat?

Aiiih! Crec que hauríem d’aprofitar més, a tots els nivells, l’experiència i els conei-xements dels més grans. L’etapa de la gent gran és una etapa plena d’oportunitats, que si un es troba bé de salut pot fer mol-tíssimes coses i pot gaudir molt de la vida. Potser en altres cultures respecten més la

gent gran i els tenen més en compte que aquí però crec que això tornarà a canviar i, en un futur, el paper dels més grans tornarà a ser fonamental en la nostra so-cietat. Els valors i els consells de la gent gran poden ajudar, i molt, a empreses i a famílies a tirar endavant i a prosperar.Gràcies Josep Maria. Si mentre re-

dactem l’entrevista tenim algun

dubte o consulta a fer-te, et va bé que

t’enviem un correu electrònic?

Sí, però de vegades (contesta amb un somriure) vaig tant liat que no tinc temps ni de mirar el correu...

Fa 5 anys, la UNED de La Seu va im-pulsar el programa UNED Sènior, adreçat especialment a persones de més de 55 anys que volen enriquir els seus coneixements. Fins ara, s’han dut a terme un total de 32 cursos, organit-zats per quadrimestres, en els quals hi han participat 363 estudiants.

entrevista“Els consells de la gent gran poden ajudar a moltes empreses i famílies a tirar endavant” ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

MARCEL·LÍ PASCUAL · La Seu d’Urgell

1918

actualitat

Alàs i Estamariu han estat les primeres poblacions en conèixer de primera mà el

projecte “PropTeu. Benestar de proxi-mitat”, una iniciativa d’emprenedoria social que apropa serveis itinerants de fisioteràpia, rehabilitació i massatges als residents de petits nuclis de mun-tanya del Pirineu. Aquest nou sistema que ja funciona amb èxit en altres paï-sos, però és pioner a Catalunya, neix fruit d’un acord entre un equip liderat per una fisioterapeuta emprenedora i diversos ajuntaments que cedeixen espais amb poc ús davant la impos-sibilitat d’oferir aquest servei amb fi-nançament públic. Crisi significa canvi, i en el cas de PropTeu. benestar de proximitat, canvi en la manera com s’orienten els serveis de salut als nuclis pirinencs allunyats dels centres d’activitat.

Transformar un conjunt de reptes no resolts, com la distància, o l’històric oblit de les llars aïllades de muntan-ya en oportunitats és doncs l’essència d’aquest projecte innovador.

“Quan ens vam plantejar com donar la volta a la situació i fer que les llars dels petits nuclis també gau-deixin de serveis de salut de qualitat i a baix cost vam recordar el famós pro-verbi: Si la muntanya no va a Mahoma,

Mahoma anirà a la muntanya!”, afirma Miriam Bellido, fisioterapeuta i alma

mater del projecte. “La cerca d’iniciatives forànies en

altres indrets de muntanya o poc po-blats ens va aportar idees interessants, però la solució definitiva la vam tro-bar arran d’una enquesta entre la po-blació de muntanya i aquí mateix: di-namitzar les instal·lacions dels propis ajuntaments que avui dia o no tenen

cap ús o estan infrautilitzades”, con-clou la coordinadora de la iniciativa.

La xarxa d’espais PropTeu ofereix des de l’assistència fisioterapèutica (tractament i rehabilitació en diverses especialitats, traumatològica, neuro-lògica, cardiorespiratòria, geriàtrica, pediàtrica i esportiva), teràpies ma-nuals i activitat física per al benestar (massatges preventius, terapèutics i relaxants; sessions de gimnàstica pre-ventiva), i formació i assessorament (amb sessions formatives i divulgati-ves), entre altres.

Com a novetat es disposarà d’un consultori virtual al seu portal (www.propteu.com), que facilitarà les reser-ves, la consulta i l’assessorament on line davant dubtes en matèria de salut d’àmbit fisioterapèutic per prevenir i minimitzar lesions en infants, espor-tives, laborals o domèstiques.

Posen en marxa una iniciativa pionera que apropa serveis de salut als petits nuclis ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

2120

esport

Els Salomon Nòrdic Camp: una manera saludable per gaudir de l’esquí de fons////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

M. COLELL · Lles i Aransa

Aquesta temporada des de Salomon Nòrdic Camp ens ofereixen diverses novetats, totes elles enca-rades a gaudir d’un camp més adaptat a la pràc-

tica de l’esquí de fons. S’ofereixen diversos cursos, en les modalitats patinador i clàssic, adaptats a les necessitats de cadascú, com són:

- Salomon Nòrdic Camp, per gaudir el perfecciona-ment tècnic, la competició i el rendiment, des d’una pers-pectiva més sistèmica.

- Salomon Family Camp, per xalar dels aprenentat-ges i expressions de la nostra canalla en un entorn espe-cial, quasi màgic.

- Salomon Senior Camp, per apropar a les persones, que mai han esquiat, a gaudir del paisatge nevat, lliscant i sentint-se lleugeres com mai.

- Salomon Custom Camp, per a qui vulgui persona-litzar més, si cal, les seves experiències.

Tots el camps utilitzen material de gama alta Salomon, ja que les seves prestacions són les ideals per afavorir el procés d’aprenentatge encaminat a perfeccionar la tècnica. Aquesta és una proposta innovadora basada en el procés d’aprenentatge i en el perfeccionament de la tècnica de l’esquí nòrdic, amb l’objectiu de millorar el rendiment i gaudir del medi natural.

La metodologia es fonamenta en donar una estructura conceptual oberta, ordenada i progressiva, que permet ex-plicar els conceptes quan es precisen i situar els aprenen-tatges que es van consolidant, i fa descobrir a l’esquiador que són les sensacions les que guien l’aprenentatge. L’esquí de fons resulta ser una font inesgotable de salut i benestar, que es troba a l’abast de qualsevol persona disposada a gau-dir, independentment de l’edat o de la condició física.http://www.clubelements.com/nordiccamp/CAT/index.php

2322

Viatges

Sortim de l’aeroport de Barcelo-na amb un vol a Helsinki (també podem sortir desde Girona) que

ens serveix per enllaçar l’endemà ma-teix fins a Rovaniemi, porta d’entrada a Lapònia, ja que està situat sobre la línia mateix del Cercle Polar Àrtic. De fet, aquesta és la ciutat més turística de les terres lapones, ja que aquí hi viu Santa Claus, el Pare Noel, amb els seus rens. Aquí hi té la casa oficial ambien-tada en un parc temàtic. A Rovaniemi també s’hi troba el museu de la cultura lapona i àrtica: l’Àrktikum.

El principal objectiu d’aquest viat-ge és aprofundir en el coneixement d’una cultura i d’unes terres encisado-res. Val a dir, per situar-nos geogràfi-cament, que Lapònia és un poble i una cultura repartida en quatre països: Noruega, Suècia, Finlàndia i Rússia (a la Península de Kola, l’única regió que no vàrem visitar). També s’ha de dir que aquestes terres no tenen cap lligam polític entre elles, tot i que són reconegudes com a províncies pels seus països, i que l’única cosa que els cohesiona és la seva forma de vida i unes variants dialectals similars sense compartir un idioma únic.

Doncs bé, havent visitat per sobre la capital de Finlàndia (Hèlsinki), ara el que primer fem a l’arribar a Rova-niemi és visitar l’Arktikum. Disposem d’un cotxe llogat, i tenim dues setma-nes per visitar el Cercle Polar Àrtic! El temps que ens queda és per pujar encara més de latitud, fins al poble finlandès de Levi, on passem la nit.

Entrem a Suècia i al poble de Ki-runa (un poble d’una extensió equiva-lent a dos terços de Catalunya), i arri-bem al Parc Nacional d’Abisko, on hi

fem una bonica excursió. Els paisatges d’aquestes muntanyes verges i despo-blades són impressionants. Després d’aquesta excursió passem la nit en un alberg dins el mateix Abisko.

Entrem a Noruega i a les Illes Ves-teralen i Lofoten, un preciós arxipèlag de petites illes situat al Nord de No-ruega. Anem a Nusfjord, un preciós poble pesquer, on passarem la nit. La casa típica es diu rorbur i són cons-truccions de fusta penjades sobre el mar, típicament de pescadors. Passem la resta del dia aquí, i dormim en ror-

burs del mateix port de Nusfjord.L’endemà tenim un dia molt in-

tens, visitem les Illes del sud de Lo-foten: Moskenes, Flakstad i Vestva-goy. Primer, anem fins al punt més

meridional: el poble de Å, on les illes acaben en uns barrancs dins el mar. Després, visitem poblets tot pujant de sud cap a nord, mentre ens enfilem al cim de Reinebringen. La visió des del cim és espectacular! S’hi veuen les Illes Lofoten: unes illes on les mun-

tanyes rocoses, però encatifades de gespa, surten de dins el mar de forma sobtada. És un paisatge preciós. Dels pobles d’aquestes tres illes de més al sud, en destaquem Reyne, Sakrisoy i Hamnoy, així com Kabelvag, poble on passem les dues següents nits dins un altre rorbur. Aquella primera nit complim amb els honors que es me-reix el bon salmó noruec salvatge, i en

fem una gran barbacoa.Seguim visitant noves illes, i avui

toca des de la meitat de les Illes Lo-foten en amunt: Vestvagoy, Cimsoy i Austvagoy. Des del poble d’Svolvaer, agafem un ferri que ens fa un reco-rregut per un dels fiords més bonics d’aquestes illes: el Trollfjorden. El fe-rri comença al port i a mar obert, però a mesura que avança entre muntanyes amb els seus cims nevats, aquestes es van estrenyent i estrenyent, fins a convertir-se en una vall molt tanca-da amb el fons cobert per l’aigua on passem. Acabat el trajecte amb el ferri seguim visitant nous pobles, i en des-taquem Henningsvaer i les platges de sorra blanca de Kalle, unes platges que diríem que són més pròpies del Carib que de l’Oceà Àrtic!

Deixem les Illes Lofoten, creuem les Vesteralen, i tornem a entrar a

Lapònia: un viatge per somiar///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

MARTA SOCA · Outlet Viatges La Seu

Suècia. Arribem fins a Rensjon, una comunitat amb una estructura social similar a una masia, però amb una estructura arquitectònica i funcional pròpies de les latituds on ens trobem. Passarem la tarda i la nit en una tenda de fusta, a la vora del foc, escoltant, menjant i bevent el que ens ofereix una parella d’autèntics samis ancians. Ens expliquen la seva manera de viu-re, a partir de la cria de rens, així com rondalles i creences d’aquesta cultura tan desconeguda. És una gran expe-riència. Dormim plàcidament dins la tenda de fusta, sobre un jaç fet de branquetes de bedolls que fan de ma-talàs, i folrades d’una càlida pell de ren. Al centre de la tenda, el foc que no s’apaga.

Els següents dies fem una llarga excursió per l’interior del sector nord del Parc Nacional de Lemmenjoki, el més extens i verge d’Europa. Aquí, un ample riu transcorre per una llarga

vall de turons baixets i arrodonits i boscos frondosos.Enfilem pel riu amb una barca de motor i després pugem a peu fins un petit poblat sami on anti-gament hi vivia gent que buscava or en aquest riu. Ens estem en cabanes amb estufes de llenya, una d’elles amb sauna. Tot un privilegi!

El segon dia al parc farem uns 16 quilòmetres a peu, entre paisatges molt diversos. Per la tarda sortim del parc i en dirigim a passar la nit a Inari, la capital política de la Lapònia Fin-landesa (a diferència de Rovaniemi, que n’és la capital turística). Aquí po-drem veure el Parlament Sami de Fin-làndia. Després d’una interessant visi-ta, anirem al Museu Siida, que tracta profundament l’estil de vida sami, els seus recursos, les seves tècniques per sobreviure els llargs hiverns, les seves construccions...

A la tarda enfilem fins al punt més septentrional del viatge: prop del po-

ble d’Utsjoki, on passarem la nit en una preciosa cabana al mig del bosc i a la llera del riu Teno. Estem ben a prop de Cap Nord. Després de gaudir durant el matí de l’entorn d’aquella magnífica cabana, comencem a baixar de latitud paulatinament, i passem l’última nit a la Lapònia en una altra caseta de fusta.

El dia següent creuem Finlàndia de nord a sud, i els últims tres dies del viatge els passem descansant en una altra bonica cabana situada just al costat d’un preciós llac de la regió dels Mil Llacs. Aquí, gaudim de la gas-tronomia local i podem practicar di-ferents esports amb piragua, saunes, pesca, etc..

Després d’aquest viatge, podem dir que hem assolit d’objectiu que buscàvem: descobrir i aprofundir en la cultura s ami (lapona), així com gaudir d’uns paisatges impressionants i verges.

2524

El voltor comú és una de les aus més espectaculars que sobrevolen els cels del Pirineu. És una de les ra-pinyaires més grans de tota la península: pot pesar

uns 13 kilos, per exemple, igual que un nen de dos anys, i pot arribar a fer 2,8 metres d’envergadura i uns 110 cm d’alçada.

Tot i que actualment han canviat els costums d’alimentació d’aquestes aus, és difícil que matin o caçin al-tres animals com ho fan la resta de rapinyaires, encara que darrerament i per l’escassetat d’aliments ataquen a animals moribunds o ferits, fins i tot recent nascuts. Tot i així, és el seu gran tamany i la seva lentitud de moviments el que fa que no siguin com un altre rapinyaire més petit.

Els principals factors d’amenaça sobre aquesta espècie són l’enverinament provocat per esquers enverinats posats de forma il·legal, la manca d’aliment derivat de l’escassetat de canyets i l’obligació de retirar el bestiar mort per nor-matives de la Unió Europea (sobretot a partir de la crisi de les vaques boges), les molèsties a les colònies de cria per escaladors i excursionistes que provoquen fracassos repro-ductius. La caça il·legal, però, ja no té la importància que va tenir en el passat.

A més, altres amenaces a l’hàbitat del voltor comú són les construccions d’infraestructures (pistes forestals, ca-mins, rurals, tallafocs, dics), les urbanitzacions i les tales i aclarides abusives en època de cria i en les zones properes als seus nius.

Per sort, a l’Alt Urgell no és difícil veure’ls per damunt de turons i penyasegats aprofitant les tèrmiques per planar majestuossament. El voltor és un animal associat a la mort perquè sobrevola els cadàvers en descomposició. Per això es considera un au de mala sort, o dit d’una altra manera, un ocell de mal averany. A l’antic Egipte, en canvi, era un

Un animal espectacular: el voltor///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

DAVID MANZANERA · Pirineus Outdoor

natura

Al’hora de fer una predicció meteorològica, un dels aspectes més difícils de determinar és la cota de neu.

La cota de neu és l’altitud mínima a partir de la qual les precipitacions són en forma de neu. Per sota d’aquesta cota, la precipitació serà en forma d’aiguaneu o de pluja.

Són moltes les variables que determinen aquesta cota de neu, però gran part de la informació ens la do-nen les temperatures a uns 5.500 metres d’altitud, les temperatures a 1.500 metres d’altitud, un paràmetre més complex anomenat “alçada del geopotencial” i la humitat de l’aire.

En la majoria dels casos, la precipitació és de neu per sota els 0ºC, tot i que es pren com a referència que amb temperatures de fins a 3ºC és molt fàcil veure nevar. Hi ha però dos excepcions:

1- Es pot veure nevar amb temperatures molt més

elevades (7ºC i fins i tot 11ºC), si en el moment de la precipitació la humitat de l’ambient és extremadament baixa.

2- Pot ploure amb temperatures sota 0ªC, si ens tro-bem sota condicions d’inversió tèrmica (l’aire del fons de la vall és més fred que l’aire a cotes mitges).

Tot i així, la complexitat del relleu del Pirineu ge-nera com a conseqüència un munt de microclimes dins la serralada, fent possible moltes vegades que la cota de neu sigui molt diferent entre una vall o una altra. Per exemple, pot estar nevant a la Seu d’Urgell mentre plou a Andorra la Vella o, encara és molt més freqüent, mentre a la cara nord del Pirineu (Vall d’Aran) pot fer una nevada molt important, en llocs de la cara sud, com ara Martinet, el dia pot ser radiant del sol, o viceversa.

Ja ho diuen... El fred i el gel no es queden

al cel!

La cota de neu////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

ALBERT DE GRÀCIA · Geòleg i aficionat a la meteorologia

dels símbols de l’amor ja que el voltor acostuma a volar en parella (mare i cria). El temps de reproducció va de febrer a juliol. Fa els nius a les cingleres. Només posa un ou sobre un munt de branques. Té un temps d’incubació de la posta de 53-58 dies.

Al temps de la criança la femella resta molt temps al niu o al costat d’aquest. El mascle és, doncs, l’encarregat de cercar el menjar. Els pollets creixen lenta, però de manera continuada, si no mengen prou, moren.

2726

L’Associació Universitària de Cerdanya prepara el 15è Aniversari ///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

IGNASI CERVERA · Puigcerdà

cultura

La celebració del quinzè ani-versari marcarà el calenda-ri d’activitats d’enguany de

l’Associació Universitària de Cerdan-ya (AUCer), que tindrà novament com a esdeveniment més destacat la Universitat d’Estiu Ramon Llull Pui-gcerdà, la tercera setmana de juliol. L’entitat ha fet balanç del 2012 i ha començat a planificar el nou any en l’assemblea general que es va dur a terme a mitjans gener.

L’acte més significatiu per com-memorar els 15 anys serà la Nit de Música i Dansa, que l’any passat va batre rècord d’espectadors al peu del Campanar i que enguany tornarà a l’Estany de Puigcerdà, ja que oferirà un innovador espectacle sobre l’aigua a càrrec d’una coneguda companyia escènica catalana.

La resta d’activitats paral·leles a la Universitat d’Estiu mantindran l’esquema de l’any passat, amb els ac-tes d’inauguració i cloenda, una nit d’observació d’estels a la Tosa d’Alp, un vermut-tertúlia amb un perso-natge conegut i una sortida cultural. Aquest any passat, l’esdeveniment va comptabilitzat més de 2.200 partici-pants, gràcies a l’èxit d’assistència a la

Nit d’Arts. Els cursos van tenir més de 350 alumnes i 24 professors.

L’AUCer ha tancat el 2012 segons el pressupost previst. De cara al nou any, l’associació ajusta el pressupost, amb l’objectiu de “mantenir el prin-cipi de sostenibilitat que ha guiat l’entitat des dels inicis”, segons ha expressat el president de l’associació, Francesc Armengol.

El cartell de cursos per a l’estiu ja comença a estar perfilat i incorporarà com a novetat un curs sobre me-teorologia a càrrec d’Eloi Cordomí,

home del temps de TV3, juntament amb cursos sobre coaching i sobre com fer un pla d’empresa. També es preveu temàtiques com ara cultiu ecològic, formació per a fisioterapeu-tes, introducció al cinema i remeis casolans. Es mantenen algunes de les propostes més consolidades com ara els cursos sobre òpera (Roger Alier), escumosos (Toni Cot), mindfulness (Phap Son), i administració pública (David Cabezuelo). El programa es complementarà amb els ‘Tasts’: cur-sets d’entre 2 i 4 hores de durada.

2928

Fa uns dies miravem el programa Redes 2.0, d’Eduard Punset, i aquest feia una reflexió sobre la conduc-ta adolescent: “Molts pares no poden entendre per

què els seus adolescents ocasionalment es comporten de manera impulsiva, irracional o perillosa. De vegades sem-bla que no pensen les coses a fons o no consideren les con-seqüències de les seves accions”.

Els adolescents són diferents als adults en la manera en què es comporten, resolen problemes i prenen decisions. Hi ha una explicació biològica per a aquesta diferència. Diversos estudis han demostrat que el cervell continua madurant-se i desenvolupant-se durant la infantesa, l’adolescència i fins a principis de l’edat adulta.

Els científics han identificat una regió específica del cervell anomenada amígdala, la qual és responsable de les reaccions instintives, incloent el temor i el comportament agressiu. Aquesta regió es desenvolupa abans. L’escorça frontal, l’àrea del cervell que controla el raonament i ens ajuda a pensar abans d’actuar, es desenvolupa més tard. Aquesta part del cervell va canviant i madurant fins a ben entrada l’edat adulta.

També s’ha demostrat que els adolescents tenen més son pel matí que els adults. El ritme d’absorció de la me-latonina es diferent als adults, es per aquest motiu que a molts joves els costa aixecar-se. Atenent aquest aspecte, moltes institucions norteamericanes han planificat un horari per aquests alumnes, entren unes hores més tard, a les 11 del matí. Sembla que els resultats d’aquests canvis són positius.

Altres canvis específics en el cervell durant l’adolescència inclouen un ràpid augment en les con-nexions entre les cèl·lules del cervell. Tots aquests canvis són essencials per al desenvolupament coordinat de pen-sament, acció i comportament.

Basat en l’estat de desenvolupament del cervell, els

adolescents tendeixen a:Actuar impulsivament.

Malinterpretar els senyals socials i emocionals.

Embolicar-se en tota classe d’accidents.

Embolicar-se en baralles.

Participar en comportament perillós i arriscat.

No pensar abans d’actuar.

No fer una pausa per considerar les conseqüèn-

cies potencials de les seves accions.

No modificar els seus comportaments perillosos

o inadequats.

Aquestes diferències en el cervell no volen dir que la gent jove no pugui prendre decisions bones o sàpiga dife-renciar entre el correcte i l’incorrecte. Això també no vol dir que ells no siguin responsables per les seves accions. Però el ser conscients d’aquestes diferències pot ajudar a pares, professors, i la societat en general, a entendre, anti-cipar i manejar el comportament dels adolescents.

benestar

Els adolescents////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

ANNA GARCIA I NATÀLIA JIMÉNEZ · Stimulus Vitae

3130

Cures miraculoses i l’efecte placebo////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

ENRIC QUÍLEZ · Puigcerdà

una mica de ciència...

Una de les tendències que més em preocupen de les noves generacions que pugen és la manca de coneixements en ciència. En general, la societat

és pràcticament analfabeta en qüestions científiques molt elementals.

Per posar un camp força polèmic: la salut. Tots hem vist a les xarxes socials multitud d’entrades relacionades amb fruites meravelloses que serveixen per lluitar con-tra el càncer, suposades teràpies alternatives que són la panacea per a tots els mals coneguts i desconeguts i, per descomptat, casos i casos que expliquen com de dolenta és la química tradicional i com de perverses són les empreses farmacèutiques, que ens manipulen a tots i que oculten suposades propietats curatives de determinades substàn-cies només pel fet que no les poden comercialitzar.

Cadascú és lliure de creure allò que vulgui, faltaria més. Però cal tenir un mínim d’objectivitat. No seré jo qui trenqui una llança en favor de les empreses farmacèuti-ques, però sí que tinc clar que quan tothom té mal de cap, es pren un analgèsic i quan algú es trenca una cama, no fa servir remeis homeopàtics, sinó que va al traumatòleg per tal que li enguixin la cama. En el fons, la gent no és tan ingènua com de vegades pugui semblar. Sabem força bé allò que funciona i allò que, per dir-ho suaument, és literatura i prou.

Crec que caldria educar ja des de l’escola en els prin-cipis científics bàsics. Ja sabeu, allò de formular hipòtesis, experimentar i refusar o acceptar els resultats segons uns criteris predeterminats.

Per exemple, si algú ens diu que la vitamina C és molt bona per guarir o per prevenir els refredats (o el càncer)

caldria fer un estudi acurat amb molts casos. Aquests es-tudis s’han fet pel procediment del doble cec, que és una garantia força bona de la seva eficàcia. El doble cec con-sisteix en el següent: s’agafa un grup de voluntaris afectats per una malaltia (un refredat, per exemple) i es divideixen en dos subgrups de manera totalment aleatòria. A uns, se’ls subministra el fàrmac que suposadament guareix la malaltia (la vitamina C) i a altres, un placebo, és a dir, una substància amb la mateixa aparença i gust que la vitamina C però totalment inocu.

La gràcia és que ni els experimentadors ni els pacients saben realment qui ha rebut el fàrmac de debò (doble cec). Després es comprova amb una sèrie de tècniques estadís-tiques fiables si els que han rebut la vitamina C presen-ten un estat millor que els que han rebut el placebo. Si, per exemple, un 5% presenten millora, possiblement no podrem concloure res, ja que el percentatge és molt petit (estadísticament poc significatiu). Si els resultats, en can-vi, fossin d’un 70%, molt possiblement estaríem davant d’un farmac efectiu.

De totes maneres, un 70% no vol dir res si estem trac-tant pocs casos o bé si la selecció de pacients no ha estat aleatòria. Els experiments s’han de fer amb molta cura per poder treure conclusions útils.

Així que la propera vegada que algú us digui que tal o qual teràpia o substància li ha anat molt bé per segons què, tingueu en compte que potser ha estat simple casualitat i que si no li hagués anat bé, potser no us hauria dit res.

Ah, per si us interessa, segons la major part d’estudis realitzats, això que la vitamina C serveix per combatre el refredat és un mite.