Apunts de Pensament Pedagògic contemporani

8/16/2019 Apunts de Pensament Pedagògic contemporani

http://slidepdf.com/reader/full/apunts-de-pensament-pedagogic-contemporani 1/118

EUROPA ÉS UNA VIA PEDAGÒGICA.

Apunts de l’assignatura de Pensament Pedagògic Social i Contemporani

CMARTINEZGUI



Pensament Social i Contemporani.

BLOC 0: Història conceptual discursiva i narrativa de l’educació. Paraula ihermenèutica. Premodernitat, modernitat i postmodernitat. Secularització. Perfecció,

perfeccionament i perfomance. Llengües i llenguatges. El cercle hermenèutic.

BLOC 1: Els orígens de la modernitat pedagògica. De l’Antic al Nou Règim (seglesXVII-XVIII).

1.1. Descartes i la formació de l’home modern. L’herència jansenista i la

tradició jesuítica. L’educació cortesana. Les cartes de Lord

Chesterfield.

1.2. L’ideari de la Il·lustració. Un contrapunt: el naturalisme Rousseau.

1.3. La tradició de la Bildung: neohumanisme i classicisme (germansHumboldt)

1.4. Kant i la moral: autonomia i deontologia.

1.5. Els projectes de la Revolució Francesa. Napoleó i la construcció del’estat modern.

1.6. Vers un nou mapa d’Europa: els vents del nacionalisme e uropeu. DeFichte al Ressorgiment italià.

BLOC 2: Les tradicions pedagògiques modernes (segle XIX)

2.1. La sistematització de Herbart: l’educació per la instrucció. El tacte pedagògic.

2.2. El romanticisme pedagògic: Pestalozzi, Froebel.

2.3. El positivisme pedagògic: Comte, Durkheim i la III República francesa.

2.4. El gentleman i l’educació dels selectes: Arnold i l’escola de rugby.

2.5. El deixant de l’evolucionisme: Spencer.

2.6. L’Utilititarisme: ethos victorià (Stuart Mill).

2.7. La tradició pedagògica socialista: anarquisme i comunisme.



2.8. La pedagogia perenne: l’educació cristiana.

2.9.Nietzsche: la impugnació de la tradició heretada.

2.10. La Itàlia del Resorgimiento: neoidealisme i pedagogia (Gentile).

2.11. El neo-nomadisme pedagògic: viatgers, científics i aventurers.

2.12. La utopia pedagògica: els altres “llocs” educatius.

BLOC 3: L’itinerari de l’Escola Nova (època d’entresegles XIX-XX).

3.1. La Pedagogia com a Ciència de l’Educació: vers una ciència fisiològica.

Salut, higiene i colònies escolars: l’educació a l’aire lliure.3.2. La reacció vitalista. Coubertin i la pedagogia esportiva. Neo-olimpisme.

Esport versus gimnàstica. Neonaturalisme.3.3. De la crítica a l’escola tradicional al moviment de l’Escola Nova,

l’avantguarda pedagògica. Presentació d’alguns assaigs i iniciatives.3.4. Ideari de la Institución Libre de Enseñanza. Giner de los Ríos i M. B.

Cossío.3.5. Baden-Powell i l’escoltisme. Les pedagogies iniciàtiques. 3.6. Dewey i el pragmatisme. Els Estats Units entren a la història.3.7. La reacció neo-escolàstica: Lovaina i el cardenal Mercier. Balmes un

antecedent.3.8. La pedagogia de la Federació de Joves Cristians de Catalunya (1931-1936)

BLOC 4: L’educació en temps de crisi (1914-1945)

4.1. L’atzucac del Gran Guerra: la fi del món d’ahir, segons Stefan Zweig.4.2. La crisi de la cultura occidental: ser jove en temps de crisi. París era una

festa. Bohèmia i rebel·lia. Una joventut radical.4.3. La crítica a la deshumanització: la pedagogia de les ciències de l’esperit. La

vida com a reclam educatiu: vivència, experiència, saviesa.4.4. La crida dels valors: l’axiologia com saber de salvació. Neoplatonisme,

entre l’eros i l’amor.4.5. L’educació per l’art: Rudolf Steiner i la pedagogia Waldorf. 4.6. La crisi política: la reacció totalitària. El nazisme i la pedagogia feixista.4.7. El bàsquet, entre l’esport i l’americanització. Els EEUU conquereixen

Europa.4.8. L’assimilació impossible. El “nou” pensament hebraic: el retrobament de

l’altre.



BLOC 5: L’educació després de la Segona Guerra Mundial (1945-2007)

5.1.

Memòria i pedagogia: el record de la Shoah. Educar contra la barbàrie.5.2. El franquisme i l’educació: del nacional-sindicalisme al nacional-

catolicisme.5.3. La fita de 1968: contracultura i crisi de valors. La joventut pren

protagonisme. La cultura pop. Postmetafísica i nihilisme. Extistencialmes i personalisme. El Concili Vaticà II (1962-1965).

5.3. La irrupció dels vents postmoderns: la condició postmoderna (Lyotard,1979). La crisi dels metarelats. El sorgiment de la ciber cultura (1990).

5.4. La crisi financera de 2007: la fi del Palau de Cristall. De la perfecció

premoderna al perfeccionament modern i la perfomance postmoderna.5.5. Els discursos pedagògics després del debat postmodern: pedagogia crítica, pedagogia perenne, pedagogia tecnològica i pedagogia hermenèutica. Versuna pedagogia fenomenològica-hermenèutica. La vida com a realització

personal i social.

BLOC 0: Història conceptual discursiva i narrativa de l’educació. Paraula i

hermenèutica. Premodernitat, modernitat i postmodernitat. Secularització.Perfecció, perfeccionament i perfomance. Llengües i llenguatges. El cercle

hermenèutic.Bloc 0. Historia, historia de la educació, historia conceptual.

La importància de les paraules a la història es cabdal.

(Sócrates SV Ac). Mètode dialògic de la maièutica, mètode que utilitza paraules, vivimen un món creat i mediat per paraules són les paraules que esdevenen significats, elssignificats son construccions semàntiques, és a dir, simbolismes sobre el món, aquestssimbolismes requereixen d'una interpretació hermenèutica (d'hermes, el deu olímpicmissatger). És a dir, es un anar i venir, una interpretació del text, un text que per

Gadamer està obert al canvi, el deixant de la filosofia continental europea, Heideger yGadamer.

Las paraules tenen vida pròpia, líquides com el riu de Heraclito.

És la historia per tant HISTORIA ( History ) : Com a ciència y la historia(Story) com a narració, biohistoria. Geschichte (Alemany) realitat històrica /esdeveniment. Historie: Narració / descripció / cronica.

Dençà la Revolució Francesa els intervals històrics s'acurten dins d’un procés de

secularització, la nostra societat viu acèptica i descreguda no recorda que venim deJerusalem, d'aquí hem adquirit el monoteisme. És per això també que ens movem en un



temps lineal, que té un començament (protologia) i un final (esctaologia). Això bé delterror de l'antic testament, i en canvi, de l’amor del nou testament, de la preparació pera la veritat salvífica esdevè el temps.

No obstant, a la Grècia clàssica, el temps era circular, i de Grècia extraiem lainducció y deducció, la ciència moderna basada en el principi aristotèlic i que ensarriba als nostres dies, passant també pel renaixement i pel Discurs del Mètode de

Descartes . De Roma, extraiem el principi de tècnica (la construcció, i la tècnica de laguerra). La modernitat, ha replantejat la historia a partir dels conceptes secularitzats del'evangeli (calendari cristià, de principi a fi). No ens olvidem el pas per l’intent dehumanització com vam veure amb Lessing 1780 > La educación del género humano.Avuí dia, el futur ja no està predefinit. La idea del progrés i del temps, no tenia sentitsi el temps tenia una escatologia definida, dençà comencem a matar a Deu (Nietzsche)

podem inserir en canviar el futur ja que ja no respon a una voluntat divina.

La idea del Històric temps present, en una modernitat virtualitzada; lògica de laatemporalita ("viure" altres biografies de la literatura, el cinema) Idea del rellotge, perComenio vital en la seva Didàctica Magna (clau de volta per la Pedagogia de l'EscolaTradicional) i refusat per Rousseau. Es a dir, a la postmodernitat el temps es viu a) Demanera virtualitzada per una cultura que supera a l’home i de manera controlada,sistematitzada, fruït del rellotge de Comenio a la didàctica Magna, i com podemcomprovar al temps postmodern amb la importància de la marca / registre del

cronomete, la postmodernitat es juga amb mil·lèsimes de segon.

Leopoldo Von Ranke pare de la història científica.

Dilthey historicisme: Conèixem el passat per no repetir errors en elfutur. A través de la idea de expectativa i experiència.



Koselleck , història conceptual.

Gadamer: El cercle hermenèutic, el text no està fixat (a diferèncade Koselleck), el text aquí és un anar a i venir.

Leopoldo Von Ranke 1795: XIX pare de la història científica.

Cal un coneixement d'allò correcte i una abstracció (filosofia) en el marc de Déucom govern universal. Para White és important les paraules ( gir lingüístic i cultural ).XIX el segle que il·lumina on neix també la pedagogia (retorn als clàssics de Paideia iHumanitas).

Idealisme postkantià (Hegel), geist: Natura i espirut es conseqüència d'allòabsolut i es lo absolut, alhora que la historia a transcorregut racionalment i l'història ésen conseqüència racional. Historicisme (Dilthey),"coneixement el passat per no repetirerrors. El objecte y subjecte de la historia serà la humanitat.

La II Guerra mundial planteja un canvi als valors del renaixement.

Després la historia social, com historia de la totalitat, H istori a de la totali tat,

hi stor ia dels processos de canvi, hi stor ia dels fets social s

- Begriffsgeschichte historia conceptual: (Koselleck) Terme per Koselleck, en elque la historia de les idees es planteja des de el punt de vista dels conceptes, esun gir lingüístic i un gir conceptual. No es per això una historia materialista(que es centri en els fets) ni idealista (que es centri en les idees) sinó quecontempla tant la experiència com el objecte en si. Entre el text y la conscienciahi ha un espai per els perjudicis, (la pregunta mai és neutra). Gadamer a Ser y



Temps, concepte del cercle hermenèutic (concepció Heidergana). Historicitat iLinguisticitat. La anticipació del sentit s'ha de comprendre quan les parts que esdefineixen desde el tot defineixen al seu temps el tot. (Intervenen prejuicis,

preconceptes i la racionalitat).

-

La conversación, el diálogo, no es un sistema cualquiera de símbols, relacióninlugüística con los demás.

- Heidegger: relación entre lenguaje y pensamiento Éssser y temps 1927.

-

La veritat no es relativa sinó que es correctiva, contra més logos (mirades), contra mésepistemologia, millor interpretació, entendre la globalitat,la raó del tot de Hegel.

La història conceptual de Koselleck a camí entre el materialisme i la història de lesidees. Una prespectiva per veure la historia social desde els conceptes (lingüística isemàntica)

- Una historia del d'anàlisis discursos.

- Gir narratiu (com escrivim la historia, la importància de lasubjectivitat "cercle hermenèutic).

- Reescriure la historia (les estructures canvien i no són estàtiques, lescorrents de pensament varien.).

-

La lluita semàntica és una lluita política.- Els ismes remeten a conceptes, a camps semàntics que tenen influència

en la historia. (Diferencia entre paraula i concepte (Gadamer 1992).



Historia de les idees. Historia conceptual Historia dels fetssocials

- Idealisme. (Fitche,

Hegel).- Historicisme(Dilthey).

- Neo-idealisme(Gentile).

- Koselleck (disicpul de

Gadamer).- Historia intel·lectual /historia cultural

- Historia de la totalitat.(Burke).

- Entre Expectativa yexperiència - > Entrel'ús lingüístic i lessituacions socials reals.

- Supera l'oposició entreallò lineal i allò circular.

-

Conceptes singularscol·lectius.

- Historia de

fets- Cronologia

progrés icalendari.

-

- Culturalisme històric pedagògic: Nova història cultural > reconstrucció de lahistoria social, represenracions col·lectives del món social, unainterdisciplinarietat i tendència al tot.

Experiència y expectativa , això és, la semàntica del temps.

Para explicar el significado metahistórico de las categorías, Koselleck ensayaráalgunas definiciones. La experiencia puede ser definida como “un pasado presente”,

mientras que la expectativa “es futuro hecho presente”. Sin embargo esto no significaque se trate de conceptos simétricos complementarios, pues si el pasado siempreaparece completo y unificado, el futuro siempre nos aparece fragmentario e inasible.

De allí que Koselleck precise las categorías como “espacio de experiencia” y

“horizonte de expectativa”. Pues mientras el carácter “espacial” del pasado da la

pauta de que la experiencia está reunida formando una totalidad en la que están

simultáneamente presentes muchos estratos de tiempos anteriores, el “horizonte”indica esa línea que no podemos experimentar, pero que señala la dirección tras la cual se abre un nuevo espacio de experiencia. Esta asimetría determina tanto laimposibilidad de deducir totalmente la expectativa a partir de la experiencia, cuanto lainsensatez de no basar la expectativa en la experiencia. En la tensión entre estos modosde ser desiguales surge la especificidad del “tiempo histórico”, coordinando nuestrasdos dimensiones de una forma nueva en cada ocasión.

Experiència es doncs aquell passat que s’exten al futur, i experiència aquest present quees reinterpreta dia a dia. No obstant el joc no es pot reduir a dir llanament a mirar el

passat per dissenyar el futur, però tampoc cometre l’error de no mirar el passat perdibuixar o intuir el futur, i aquí una de les critiques que s’en poden fer de la



postmodernitat, que no mira el passat sinó simplement el aquí i ara constant. El termetemps històric és doncs el joc entre la relació entre experiència i expectativa.

BLOC 1: Els orígens de la modernitat pedagògica. De l’Antic al Nou Règim (segles

XVII-XVIII).

1.1. Descartes i la formació de l’home modern. L’herència jansenista i la

tradició jesuítica. L’educació cortesana. Les cartes de LordChesterfield.

Sant Agustín de Hiponia.

- La il·lustració parteix de una concepció antropocèntrica de l'home.

- A la primera el projecte de il·lustració te menys forca.

Segona meitat, podem trobar 3 moments.

3 escoles de la ilustració. S XVIII



1) Les escoles jesuïtes - Molt importants fins el 1782. Influenciaven molt a nivell deeducació secundària.

2) Escola de La Salle. Influència més a la educació infantil i primària.

- -> Pedagog Francès: Charles Rollin. Defensava que la llengua francesa, havia de serla llengua vincular en l'ensenyament i no el llatí, alhora que parla de que els centresescolars han de tenir una gestió i una direcció.

3) Les escoles PIA i els escolapis.

Una manera de viure el món

És una pedagogia de referents.

Sobre Montaigne i Rousseau:

Montaigne 1533-1592

Jean Jeackes Rousseau 1712 – 1778.

Michael Montaigne SXVI un referent en el genere literari i d’assaig. L’autor

rep educació lliberal i humanista.

2 maneres de viure, de manera escèptica com Rousseau o de manera estoica comens proposa Lord Chesterflied a les cartes.

3 característiques que donen un tret de identitat a la il·lustració.

1. RAÓ PRINCIPI VITAL per excel·lència, sense raó no pot haver progrés, lafacultat ens serveix per entendre la realitat, la raó dona sentit a la existència, la

raó està present en tots els moments de la vida.



2. REFORMISTA: Acabar amb el antic règim.

3. Secularització: Un ordre sense transcendència, sense més enllà, perdimportància "queda en la esfera privada. Els assupuntes de la humanitat sempreserà administrats des de el punt de vista de la raó.

La ciutat de París esdevé el poder al renaixement.

De Rousseau:

- Robinson llibre de referència.

- Educació física i gimnàstica. – Deista (No dubte de Déu) Entre Angelicà i Purità (Vafraguando ideas entre ambas sectas religiosas).

/ Kant tampoc dubte de Déu, Kant LUTERAN

- Preromàntic Educació de Cor i la Consciència.

- Mare terra i naturalisme pedagògic.

Rousseau, com a pare de la pedagogia moderna, Emili, sobre l'educació, primerllibre que formula una teoria sobre la educació, es un clàssic, doncs és atemporal.

S XIX, El context influencia la seva interpretació hermenèutica.

- - > França, Estats Units, Alemanya (...) primers estats moderns.

[Els fills no son dels seus pares son de la època on han nascut].

- Influencia el moviment de la escola nova. Les escoles d'avui en dia provenen delmoviment de la esocola nova, escola activa. Una de es coses que a partir de pensar enRousseau va ser l'intervanvi de la escola amb el exterior,(Jtrilla visió centrifuga de laescola) el naturalisme del univers roussonià, el retorn a la naturalesa. En el s XIX es

vivia de manera urbana, no sabem estar a la natura. París es la civilització, París és lacultura, es l'Enkidu i no la barbàrie.

Hi ha un discurs pedagògic rera les practiques educatives. Tota practica educativa té undiscurs rere la mateixa, res es fa perquè si, sempre hi ha referents.



- Rousseau, un il·lustrat contra la il·lustració, critica i qüestiona el racionalisme, undels pilars de la il·lustració.

** La il·lustració, vol acabar amb el antic règim, la fe governa, Kant, l'home ha arribat ala seva majoria de edat. La raó és la que ha de governar (Haiderger) Sense ell projecte de la il·lustració la democràcia no existeix. Tornar als clàssics i cercar la raó:Racionalisme Pedagògic.

El món de la fé. L'esfera d'allò sagrat. El creure

3 COSMOVISIONS

Alemanya París Anglicans / UK Importància del

Luteranisme. Llegir i interpretar.

Hermenèutica. A la tradició luterana

els textos son obertes ies poden interpretar,escoles per lainterpretació.

Roma, la biblia no es tradueix,està en llatí.1599 els jesuïtes estableixen elseu sistema educatiu, que en diuen la ratio estudiorum , (la raó delsestudis). SXVIII rambla delsestudis : Escola dels jesuïtes. -volen educar a la gent culta, formaa les èlits. Ensenyamentsecundari modern. Ara estan al

c/casp. Esglèsia de Berlem.Jesuïtes: AMDG: a majore degloire , a major gloria de Deu.

Descartes i Jesuïtes: Descartes esva educar amb els jesuïtes però noes va trobar còmode amb elensenyament que va rebre. "escolade la fletxa". - escola premilitar(ara). PARÍS : Tota l'Èlit de Parístambé es va educar amb els

jesuïtes.

Escola Pia : Educar als pobres,escoles populars, (pietat religió illetres) primària. Ensenyamentmés centrat en la escola primària(escolapis). L'Estonac, només pera nenes.

La regla religiosa que es vaestablir al segle XVI i seglesXVII es una guerra luterana.

. La guerra religiosa que es va establir al segle XVI i segles XVII es una guerraluterana.



L'estat no tenia encara adjudicat la educació i la sanitat (XIX revolució francesa iNapoleò).

LORD CHATERFIELD, A SU HIJO FELIPE STANHOPE:

SXVIII, segons Dilthey el segle que es prepara pedagògicament per larevolució francesa.

Representa el luxe de París i la educació de la noblesa (encara no existeix el termeburgesia).

- Idees destacades:

- Escriu al seu fill unes cartes 1737, formació amb el gran viatge.

- Dimensió religiosa i cavalleresca (de la edat mitjana) traslladada al

renaixement. L'home conquistador que esdevindrà després el concepte de



gentelmant dels segles XVIII i XIX. Presaudir i seduir. Influència deSant Ignasi de Loila.

- Té present les consideracions de Montesquieu a esperit de les lleis (1748).

-

Educació basada en el trivium, importància de convèncer.- Reforma luterana: Tornar als origen de la església i sentir la fraternitat

cristiana. Blas Pascal: L'home es una canya de pesca. 1 Petita comunitatcristiana "Jordi Savall pone música al elogio de la locura (audiollibre). Lutero aErasmo. El Siervo Albedrío" (1525-1530) 2

Sobre Montaigne:

-

Proposta de vida a partir de la veritat.

- Més saber evita el error i procura una vida millor.

- Filosofia que s'orienta cap a la acció humana.

- La educació ha de formar el judici de les persones, al seu assaig "sobre la

educació dels infants" s'extreuen idees pedagògiques, podríem dir que enténl'educació com formar, no des de fora. Rebutja les disciplines i aposta per unafilosofia espontània, un filòsof que no és pas filòsof. El coneixement essubjectiu, doncs l'ecetiscisme es fa desde un jo subjecte.

- Un triangle de filosofia, formació i escriptura.

- Per mitjà de l'assaig es posa a prova el pensament - - Es per tant una educaciódialògica amb un mateix – una pràctica pel judici que es pot fer desde la

1

«El hombre no es más que una caña, la más débil de la naturaleza: pero es una caña que piensa. Para destruirla no esnecesario que se una el Universo entero. Basta una gota de agua para ello. Pero, cuando el Universo lo destruye, el hombre es todavíamás noble que quien lo mata, porque sabe que muere, mientras que el Universo no sabe la superioridad que tiene sobre él. Todanuestra dignidad consiste, pues, en el pensamiento.»

2

Tardando tanto en disponer a ti desquisición sobre el libro alverdio (..) mi querido erasmo, prometiste rendirte a quien

enseñe la verdad mejor fundada, admito que eres un gran hombre, ventajosamente dotado por Dios de numeros talentos, y de

los más nobles, por no hablar de lo demás, la inteligencia, el saber, una eloqüència que ralla lo milagroso, en cuanto a mi, no

tengo ni soy nada, salvo que puedo gloriarme de ser cristiano, en adelante, a menos que puedas defender esta causa de otro

modo de como lo has hecho en la disquisición, mi gran deseo seria que te contentaras del don que has recibido y te dedicaras

en cultuvar, enoblecer y fomentar las letras y las lenguas que como has hecho hasta ahora con mucho esfuerzo y distinción.(...)

ahora bien, el estar a la altura del tema que debatimos no es algo que Dios haya querido o te haya concebido todavia, rezo paraque dentro de poco el señor te haga tan superior a mi en esta materia como lo eres en todas las

demás.https://www.youtube.com/watch?v=QSar-b3ypLs

https://www.youtube.com/watch?v=QSar-b3ypLs






EUROPA / AMÈRICA.

Europa té memòria, els carrers tenen noms de les persones (importància dels carrers) ,els locals són cafès, tertúlies, les distàncies son curtes, a Amèrica son les distànciesllarges... Començarem dons a endinçar-nos en la idiosincràsia de la Europa

contemporània, vista, com una vía pedagògica:

___ _______ ____ __ ___

La força de Santo Tomás de Aquino, moviment tomista, model objectivitstaaristotèlic - tomista. Món de substància, accent matèria i forma. Món qualitatiu.Materalista. Aquesta es la línia de pensament de la RAÓ.

i............................... UNA MODERNITAT LITERARIA – LA RATIOSTUDIORUM

- Jesuïtes 1599 - ratio studiorum. Gaziel, gran director d ela Vanguardia -> AgustíCalvet, explica com era una classe en una escola Jesuïta.

- Pedagogia benestant, al ser internats es tracta d'una escola cara, masculina, onintenten formar la elite. –

- Fer front a la reforma Luterana (Alemanya S XV). Qualsevol ordre religiosa té 3vots: obediència , 2 pobresa, 3 castedat, Sant Ignasi va fer un vot d'obediènciacega al papa, els Jesuïtes instauren un quart vot d'obediència al Papa, (fet quefa també fe força conta la reforma luterana doncs els protestants no estanvinculats a la seu papal a Roma.

- Ensenyament secundaria, clàssic. Es feia en llatí / grec . Molta literaturaclàssica (ensenyament literari i qualitatiu, per aprendre el TRIVIUM,Gramatica, logica, retorica. A la llarga han de ser les elits (classes dirigents)

- Escola Llatinista > memorista i competitiva. > La classe es dividien en grup, bèl·licament, una pedagogia agonista (agon / lluita). Romans contra

cartaginesos (els rics eren els romans i els cartaginesos els no tan rics), poca oescassa presència de les ciències i les matemàtiques.



- Tesis geocèntrica (tot gira al voltant de la terra, món de sil·logismes, poccientífic,

- l'alumne es una maquina de discutir. En oposició l'ensenyament Quantitatiu.Quadrivium (matemàtica, astronomia, geometria, musica) Sant Ignasi:

Exercicis espirituals - > recolliment. experiència de tancament, (ComBalmes).

- Descartes, qui va assistir a la escola de la fletxe viatge a la seva intronspecció,lejos de cualquier distracción, imaginem-nos una església barroca al sXVIII ,com l'església betllem.

Joc: Els que es seien davant del tot eren els que més bones notes treien. Hi havia

rols com consol... 7 o 8 que manaven. L'emperador era qui m'anava. Si volien canviarels rols i adquirir el nou rol de emperador un habia de explicar tota la lliçó, sistema de punts, desafiador es declarava victoriós.

1637 cogito ergo sum (el subjecte que pensa) En el cas de Montaigne un subjecte ques'autoregula, en el cas de Rousseau un subjecte que busca la seva consciència.

En el cas de Descartes es l'home que determina la seva natura a través de unllenguatge matemàtic, la natura s'escriu en llenguatge matemàtic, si coneixem la naturala coneixem gràcies a la física, la natura té un llenguatge matemàtic "Mathesisuniversalis".Discurs del mètode. Escriu pensant en tot el món i no només en una classelletrada. Francès. Alumnes de l'escola la Fletxa (Jesuïtes).

No puc dubtar del meu pensament interior, cogito ergo sum. : Descoberta de la pròpia personalitat.

- Intuïció, descobriment, veritat matemàtiques. Socialment no repercuteix fins al sXIXamb el positivisme traspassat a la Sociologia per August Compte a l'Escola deFrankfurt... Binomi es ciència / Técnica. Una visió pitagòrica i geomètrica que té el seurerefons en la maçoneria

Hi ha un gir cartesià, un canvi de paradigma donat per l'època de Descartes(olvidem els personalismes i pensem l'historia com un conjunt de llenguatge i semiòtica

(com faria M Foucault) per la qual cosa pensem en Descartes com un bon sismògraf (entenia les circumstàncies de l'època).





bien y alcanzar la felicidad? La respuesta se encuentra en la moral, que para Descartes supone el grado más alto de la sabiduría.

Antes de formular el método y descubrir la verdad, Descartes sostiene que el hombre hade aplicar una moral provisional, que, básicamente consta de tres máximas,

encaminadas a garantizar una conducta prudente y evitar problemas en la vida: 1ª) Adaptarse a las costumbres y leyes del país donde se vive; 2ª) Ser firme y resuelto enlas acciones que uno resuelve emprender; y 3ª) No intentar alterar el orden del mundo,ni desear lo imposible (hacer de la necesidad virtud).

Pero esta ética, una vez hallado el Cogito y conocida la existencia de Dios, ha de ser sustituida por una auténtica ética filosófica, más sólida y mejor fundamentada, que en Descartes es una moral del buen juicio.

El centro de la ética cartesiana es la libertad del sujeto, el libre albedrío de la

voluntad, que es lo que asemeja al hombre a Dios y le diferencia de los animales.

Según Descartes, el hombre es tanto más libre cuanto más fuerte es su alma, es decir,cuanto más ejerce el autodominio, controlando las pasiones del cuerpo, yencauzándolas adecuadamente, mediante su razón, hacia el bien.

Descartes cree por consiguiente, que la auténtica libertad se obtiene, no cuando uno sedeja llevar por la fuerza ciega y oscura de las pasiones, sino cuando la voluntad librees iluminada por la razón y el conocimiento de ideas claras y distintas. De este modo,la clave de la ética cartesiana es juzgar bien: quien conoce la verdad, no puede dejar

de actuar correctamente; en cambio, el mal procede de las pasiones que, con sus ideasoscuras y confusas enturbian la mente del sujeto y le hacen actuar mal.y habituarse aque el alma (la razón) mande sobre el cuerpo (las pasiones).

Tot i que Descartes no escriu directament sobre educació, els pedagogs extraiemque ha sigut el seu racionalisme i el condicionament posterior a la educació allò queha canviat la forma de educar (desprès seguida pel positivisme de August Compte). No

podem dir que Descartes sigui utilitarista (doncs encara no està vigent aquest terme,

però no parlem del coneixement pel coneixement sinó de l'acció que busca enlluir laveritat per mitjà de la raó, per la que es fa valer del coneixement, de diferents logos

per trobar una veritat correctiva i no relativa. Aquesta veritat correctiva l'ha de trobarun mateix, el coneixement tel fas tu (per tant la moral també). Es semblant a laconcepció de Montaigne, la formació del judici es fa des de dins, i s'oposa a laconcepció del la Ratio Studiorum , de la filosofia tomista i aristotèlica. Tothom técapacitat per adquirir la raó en ciències i en moral, amb conducció, filosofia quecondeix i per això, els principis filosòfics són importants per a l'ensenyament. La moralés un tant utòpica, (es per això que Kant critica "critica a la razón pràctica). Aquestamoral s'adquirirà en segles (descartes hi creu en la capacitat d'arribar a aquesta raó) però

per això caldrà la adquisició de tots els sabers (Tots els logos). No obstant, proposa una



moral provisional, respondrà a saber més coneixements per tal de reduir l'error. Ésdictamina com raó universal, una raó universal que es construeix des de la tevasubjectivitat, com en Montaigne, el Jo per mitjà de l'assaig posa a prova el judici, ésuna activitat teòrica i pràctica, Montaigne es farà valer del escepticisme mentre queDescartes per la adquisició de veritats no rebutjables. (Podem parlar de dogmàtiques?).Ambdós no faran valer la fé per buscar la veritat.

Schiller y cartas para la educación estética - > + educació + moral (Els anarquistes i elssocialistes també ho pensaven. Ateneus obrers.) És un moviment com tots,heterogeni, però de caràcter racionalista, per la qual qui dicta el món ha de ser laraó i no la divinitat.

Antropològic: l'home és la mesura de totes les coses. En la actualitat, lamesura es digital. Pedagogia que posa als infants al centre (paidocentrisme), moviment reformista de l'home, es vol canviar l'home i la societat Bakunin, Nietzsche,

Mª Montesori (...) ideal de home i de societat. Qualsevol tradició pedagògica té una idead’home i de societat que vol construir.

- Saber / ciència. Descartes serà l'home que iniciarà la modernitat Descartes:Coito Ergo Sum, penso luego existo. Cóm l'home ha de actuar? Raó teòrica.(epistemologia). Pensament aplicat - Racionsalisme.

- La modernitat és un saber enginyer , llegim matemàticament el llibre del món, el món té un llenguatge universal, pitagòric i platònic (La acadèmia de Plató"que ningú entre aquí que no sapigui geometria").

La postmodernitat té una visió empirista (tradició britànica). - Educació sensorial:Tot entra pels sentits. (Com en Kant)

1.2. L’ideari de la Il·lustració. Un contrapunt: el naturalisme Rousseau.

En oposició a això Rousseau amb el Naturalisme Pedagògic.

Natura = allò que neix de manera espontània. / La raó frena la espontaneïtat.

Rousseau escriu les confessions, com si és tractes d'una emulació de SantAgustín de Hipona.

Nascut a Ginebra 1712, viu en un ambient rural, contacte amb el naturalisme,orfre de mare per la qual cosa no va rebre l'educació de la mare, a les memòries explicaque estava a casa de un mestre ( ensenyava un ofici). (Autoritari i i violent) la pedagogiaha de ser diferent, va caminar per Europa i amb una mainadera i vivint en un ambient

rural va aprendre de manera diferent, per ell això va ser una delícia el fet de caminar.



Quan es va fer gran tenia ganes de triomfar, 1742, 30a, segona etapa. S part del sXVIII

No es mou de paris fins 1762, Emilio (pedagògic) del contracte social (polític) - Llibrereferent de la democràcia moderna. Fins a la redacció de l'Èmilio, Rousseau es un home

de la il·luestració.

Durant aquest 20 anys, moviment enciclopedista, coneix aDiderot, es considera il·lustrat. El Èmilio trenca amb la il·lustració, un infantno ha de tenir contacte social ni llegir el seu primer llibre fins als 12 anys, el seuúnic mestre ha de ser la naturalesa, no ha de ser la cultura.

Il·lustració = a més cultura, més felicitat. Creu que la educació és el motor detransformació social? Escoles, mestres... La pedagogia es filla d'aquesta època.

Lo bello, lo bueno y lo justo es lo mismo - > Kalo agathots.

Despotisme il·lustrat (Montesquieu 1689-1755) Voltaire (1694-1778) i Rousseau(1712-1767). CONTRACTE SOCIAL, EMILIO.

Analogia de l'home salvatge i l'home natural, el bon salvatge.

Rousseau és un preromàntic, la infància és una etapa perduda pels romàntics.

- Gaudir de l'instant i la espontaneïtat.

Nietzsche ens parla de la infància no com una etapa cronològica sinó com aetapa del esperit occidental. Com esperit de civilització passem de cavall a lleó i de lleóa infant, infància és la última etapa a la qual ha d'arribar la civilització. Nosaltresencara no hem arribat a ser el que som (Nietzsche a través de Zaratrusta). Amb laimatge del nen Nietzsche està escrivint el superhome.



Segons rousseau si allargues aquesta socialització el teu judici és més fàcildesenvolupar-te a nivell de capacitats, com succeix al moviment de ladesescolarització: Ens marca molt la idea de que anar a la escola només fa desenvoluparun 20% de les teves capacitats. El judici o la veritat s'adquireix des de la naturalitat.Una veritat que està a la natura (sense olvidar que Rousseau era panteista per lotant Deu també estava a la natura, estar a prop de la natura era també estar aprop de Deu).

4. S XVIII - 1745 París capital mundial de la cultura, va a París, vinculat a lamúsica.

5. 1742- moviment enciclopedista: Rousseau participa en el moviment il·lustrar.

6. Emilio SOBRE la educació: 1762

I I Guerr a mundial París comparteix aquesta capitalitat cultural amb Nueva York.7. 3 etapa: 1762 -1778 l'Emilio i el contracte social . Es converteix en un fugitiu.

NATURA,SOLI TUD,CAMI NAR BOTÀNICA.

Las confessiones, "s'ha de considerar com a font secundària" ja que ho escriu enel context d'alarma social, (és una involució que diria Voltaire), fa una obraautobibliogràfica.

a) Explica la seva vida, el lector ha de ser un jutge, deixa que el lector faci la

seva interpretació i els seu propi judici. "Va deixar als seus fills sense cuidar, ho justifica que ho va deixar a la ciutat com a la república de Plató.

Son las ensoñaciones del paseante solitario: Al passejar i caminar es somia.

Quan torna a la tercera etapa deixa de anar en cavall per anar caminant, caminantés un acte important (caminar juntament amb altres autors esdevé una forma de pensar).



Caminant a la natura, el millor viatge es aquell que pugis fer tu sol. La solitudve donada imposada per les circumstancies en el seu cas (ja que estava perseguir per la

publicació dels seus llibres, quan els romàntics agafin idees de Rousseau pasa ha ser unreferent a l'escola nova les colònies escolars, les excursions, el escoltisme.

L'heroi romàntic tot el que porta es lˋatzar.

Estètica i Rousseau: Referent dels pares de la pintura paisatgista.

Botànica: Es dedica a recol·lectar plantes, al s XVIII es una de les ciències mésimportant però ell no ho veu des de el punt de vista científista.

Els somieg: El contrari de reflexió o de pensar "activitat lligada amb la raó, quan pensem en rousseau la activitat imaginativa es contraposa a la idea geomètrica de raócartesiana, ell, entreu les seves conclusions desde la memòria, els romàntics viuen

més en el passat que en el futur, intentar recordar coses del passat per tal de portar-les al pressent.

Quin nou món vol construir rousseau, doncs a través de l'Emili, fruit de lacapacitat del sommieg, la idea del l'emili i de qualsevol idea educativa es proposar,

pensar i crear discurs -> naturalisme pedagògic, desprès fent un eclecticisme pedagògic, altres, com els pedagogs de l'escola nova ( com Pere Verges), amb elcontracte social ens parla sobre la sobirania, també té diferents interpretacions.

Rousseau " es una locura querer abandonar el hombre en la naturaleza". és un homenatural però no un home sense educarse.

Dels estoics a Rousseau, de Montaigne a Rousseau i similar.

La realitat es un mar d’interpretacions, les quals poden ser divergents.

P Rousseau diu que no en calen de mes coneixements, (son solament 4 les coses quenecesita un infant), però si esta relacionat amb Montaigne



1.4. Kant i la moral: autonomia i deontologia.

*** Inmanuel Kant (Raó pràctica). 1724 – 1804.

*** Rousseau : Moltes de les seves obres son tretes de Montagne XVI - L'homees bó per naturalesa. El progrés no ens ajuda. Fer ciència a través del cor.

De Rousseau a kant = Kant, la educació moral es quasi bé impossible,l'argument moral de Kant depèn de Rousseau, doncs l'home s'ha de guiar per la sevaconsciència i no ha de actuar de manera condicionada, la moral kantiana es una moraldeontològica (moral de deures).

Quan hem de governar les consciències dels invididus hem de buscar unmecanismes i aquest mecanisme és la consciència be com a - llei universal (màxima) si

tothom fa el que ha de fer el món seria perfecte. (de Descartes). La modernitat ha fallaten la dimensió moral no pas en la dimensió tècnica.

La modernitat no ha fallat desde el punt de vista de la ciència racionalista, lleginta Rousseau i Kant em de escoltar la consciència.

Kant aplica lleis universals, és semblant a un - no facis allò que no vulguis queet facin- . La moral deontològica es la moral de kant però kant diu que primer hem deseguir la nostra consciència, utilitza als altres com a fi i mai com a mitjà i es aquí ones diferència de Descartes “la moral serà la moral del imperatiu categòric de la teva

consciència.- La educació pot ser :

Intelectual : Descartes - racionalista. (cartesiana)

Moral: Kant. El judici no pot ser categoric, es necessita un judici amb sensibilitatartística i plàstica.

Física: Al servei de la destrucció quan és crea la concepció del gimnàs en l'estat moderncom a pràctica premilitar. Una educació espartana,. amb el sentit preromàntic de

Rousseau del moviment i la gimnàstica, una concepció estètica. .



Estètica"ha fallat tot". Schiller cartes per la educació estética de l'home. La estètica ésuna experiència superior a la artística Esgotada la via intel·lectual (de la raócartesiana, moral, i física.)

Hi ha una especia de divorci entre la raó que pensa i la raó pràctica "Auswich".

Lògica política / lògica pràctica.

BINOMI SABER / CIÈNCIA.

La verdad Kant (Raó pràctica): dea del deure, imperatiu categòric Obra según una

máxima tal que puedas querer al mismo ti empo que se torne ley universal

- Existencialisme: El esser huma es el centre de reflexió

- Personalisme:Inspiració cristiana / lunitat de la persona humana al món de la natura .

La moral kantiana és la moral moderna.

La il·lustració. S XVIII

Conseqüència del origen de la modernitat . Segle de les llums. En alemany, Aufklarum. Enlighthenment.

Ciutat dels homes > Construir un nou món.

Meçonería especulativa i la meçonería pràctica). Les construccions de lescatedrals, com la "catedral del mar?". En francès maçó l'home que construeix.

Operativa a la edat mitjana i especulativa a el segle XVIII >també Ferrer i Guàrdia.

Els maçons també tenen un paper a París:. Antítesis "Ciutat de Déu".

- Escola amb comsmovisió eclesiàstica, ratio secularium (Aristotelica-tomista,

Jesuïtes). En oposició a això París fa la instrucció pública per la ciutat delshomes, per mitjà de l'ensenyament laic. Vol agermenar als homes amb els valorsde la filantropia (filos - amor de l'home) i la moral universal kantiana.

Tercer estat que es enfrontat davant de la aristocràcia i de la església, (revolució burgesa) "llibertat igualtat i fraternitat i potser també propietat, construcció sota la ideade progrés.

Procés revolucionari, però no sense terror, acaba amb la dictadura de Napoleó quiva ser derrotat per les tropes de anglopursianes Wellington a la Batalla de Waterloo"

L'estat europeu es una construcció napoleònica. Europa es construeix amb cops deestat.



La visió de la França Napoleònica:

- Anar a la escola, formar ciutadans de la nova França (i també de la nova Espanya i lanova Italia). "Escolarització obligatòria".

- Servei militar: Donat per soldats que tinguin un sentiment de pertinença amb la pàtria.

La república és , un ethos espartà, més que ateniense. Tot i que això ->Filosofia del arte de hipolito. Segle XIX te reliciències hel·lenístiques, però també ésun model de la gimnàstica i de l'exercit.

FIESTA, GIMNASIA Y REPÚBLICA: LECTURA ESPARTANA DE TRES MODELOS

ESTATALISTAS DE EDUCACIÓN FÍSICA (PLATÓN, ROUSSEAU Y EL JACOBINISMO REVOLUCIONARIO)

És una època optimista que confia en la capacitat dels humans, desprès deAuswich o egola, II guerra mundial, la ciència serà la virtud que guiarà la raòhumana.

La idea del servei militar es manté fins els anys 90. Catecisme de la església alcatecisme de la època civil, catecisme cívic, un ensenyament cívic. És busca la felicitathumana, alluernen l'hora dels deus fins que al final acabaren matant als deus (mestres de

la sospìta Freud marx nietzsche). Deisme"ser suprem". : primer creiem en un Déu = ungran artitecte.

racionalisme: Agnosticisme:

Ateísme:

La revolució francesa ens proposa una educació secular,

StuartMil: Utilitarisme.La religió com a mínim serveix.

Robespiere, era Deista i va ser un polític Francès durant la revolució "no es pot passarde un món creient a un món no creient". Els soviets no van cremar elstemples?."Iconoclasta.?""temple espiatori -> lluites religioses".

Si volem fer néixer un estat modern a la idea de Hobbes,(http://isegoria.revistas.csic.es/index.php/isegoria/article/viewFile/61/61)

* Calendari: La festa aguanta el calendari. Si estem en un món laic hem de canviar elcalendari -> Nou ethos: noves festas, ( decàries ). A aquestes feies es feia gimnàstica :com a entrenament premilitar.

http://isegoria.revistas.csic.es/index.php/isegoria/article/viewFile/61/61






El poder s'organitza a la moderna. - Uniformatització: - centralització administrativa. -codificació: lleis (Napoleò) i sistema dècimal. - Moral universal. Fourcio Malaparte "

Kaputt": l'has caput!.´ (vol dir). les tècniques de control... Tusquets.

Meritocràcia : La escola és un lloc per ascendir socialment. Ascensor social.

A vull dia és impossible. "ethos republicà -> a la llarga pots ascendir".

La societat com un triangle.

* Universal: Instrucció bàsica.

* Classe mitja: Sistema secundari.

* Classe alta: Universitat imperial : Enginyers, metges, altres.

La revolució francesa demana una nova moral pública que implica.

I República: 1792

II República: 1852

III Reepública: 1870 - 1980.

IV República: 1946, fins al 58'

V República: 59"

Barcelona; ciutat geomètrica com París. Còpia dels caps elisis.

1.3. La tradició de la Bildung: neohumanisme i classicisme (germans Humboldt)

Els imperis Alemanys:

1871 – 1918 Imperio alemán según la Constitución del "Segundo Reich"

1871 – 1890 Período del Canciller del Reich Otto von Bismarck



1890 – 1918 Período de Guillermo II de Alemania y la Primera Guerra Mundial

1919 – 1933 República de Weimar según la Constitución de Weimar

1933 – 1945 "Tercer Reich", a partir de 1943, y la época del Nacionalsocialismo

1945 – 1949 dominada por las potencias victoriosas de la Segunda Guerra Mundial,que se la dividieron en zonas de ocupación, con "Alemania como un todo"(Germany as a whole).

Religiosa: No hi ha una il·lustració a la Francesa.

Alemanya, com Luterans, no va tenir renaixement, ja que el renaixement es unmoviment humanista i de retorn a la antiga Grècia. Quan Eurpa del sur on hi ha un

retorn als clàssics ells preparen la reforma de Luter; venen de la tradició medieval(bàrbars del nord). Pensament europeu alemany (romanticisme).

No tant canalitzat a través del art sinó a través de la fe i la moral (la lectura delstextos). Quan parlem de Luter parlem de la lectura de la bíblia, en llengua vernacle(alemany). Música -> Sobretot Joan Sebastian Bach i un músic amb preposicionsmaçòniques , Mozart, la flauta màgica de Mozart.

- 1780 - 1830 època de grans literats i de grans músics.

> Johann Wolgang von Goethe: Weimar 1749 -1832.

La Europa Romàntica La Europa ClàssicaGoethe a la seva etapameister: cultura clàssica,pedagògicament ja quecreen un gènere literari,novel·les de formacióBILDUNG. La formaciódel meiser es la formacióque hom s'ha de aplicarasí mateix.

La Europa que cerca lainmortalitat



Goethe viu a Weimar (les estructures que permetrien que els nazis pugin al poder sonles estructures de Weimar). Es el gran patriarca de les lletres alemanyes.

De weimar Goethe > viatja a Italia.

*** BILDUNG: Concepte de formació. Que l'alumne sigui ell mateix una personaensenyada. ***

XV Reforma Luterana. No técom santa seu Roma, es una confederació d'esglèsies,federista i deista.

XVIII NEOHUMANISTA

La mort de Deu, a França amb Sarte i l'existencialisme no té una mort tantdràstica,

- Moral petit burgesa França / moral tràgica - Mor deu i en oposició l'utilitatarisme,(Stuart Mil -> consum)

La epoca nehomanista es carcaterítza per Johann Joachim Winckelmann Pare de lahistòria del art.

* Època nohumanista: retorn als clàssics. " Wilkelman > pare de la historia del art".

* * Germans Humdolt. (Juntament amb Goethe i Schiller (neohumanistas).

- Música i la cultura forma al home: És un home que assoleix la seva majoria de edat(Kant) a través de la cultura (literatura, música, teatre). Un país que amb tanta cultura hafet tanta barbàrie?. > De la cultura a la cultura perversa - LA KULTUR - Culturagermànica "música ultramacionalista, ultrapatriartica, militarisme, ultranacionalisme,tradicionalisme....

Universitat de Berlín 1810 -> creen una institució universitària perquè el saber es

pugui ensenyar. Germans Humbolt, .Universitat de Humdolt



Prússia lidera la unificació germànica (unió de ciutats, etc), ara forma part de Rusia. Onva néixer, a la ciutat de Königsbers, professor a kenisberg.

Alexander Von Humdolt:

Alexander von Humboldt 1769-1859

- Ciència, Biologia. La ciència natural. Panteísme.

Wilhelm von Humboldt 1767-1835

- Humanitats.

Ethos humanitarista, inspirat en Lessing 1780 la educación del genero humano, comva dir Gadamer retomant aquest discurs de la Bildung, educar es educarse, això és,formar-se así mateix.

Bildung i la armonia : Cartas para la educación estètica: Schiller 1795 - redactadesdesprès de la sang de la revolció francesa, traduïdes al castellà desprès de la I GuerraMundial.

1.3 Kant i la moral: autonomia i deontologia

Estem cultivats en alt grau per l'art i les ciències, estem civilitzats fins l'excés pel que fa a tota mena d'urbanitat i cortesia social, però per considerar-nos normalitzats encaens falta molt. ** KANT 1784, 5 anys abans de la revolució francesa. (Idea d'unahistoria universal).Capital de Pursia.

Konisberg ( berg muntanya i koni reial). (Avuí dia no existeix, ara es diu Kalingrat, esuna ciutat marítima per la cual cosa es necessaria pels Russos.)

Kalin - un líder al costat de lenin o de "tronski".

Berlín 1810. Germans humbol (wingel ciències enteses com naturalista i l'altre lletres).



Kant construeix la moral moderna, descartes pensa racionalment, però de manerateòrica, Kant construeix la moral practica. Robbespier: Emula al contracte social deRousseau.

Kant influït pel luteranisme; el sentit de culpabilitat. Si el home burges actues tal com

Kant va pensar, la moral kantiana és una moral autònoma, entra en contraposició ambles morals anteriors.

És una ciutat oberta al mar, hi ha maçons.

La moral de Kant surt de una línea socràtica: Sòcrates "conèixer-te a tu mateix" -> Com tots som racionals tots voldrem lo mateix? Està doncs en contra delscatesismes, de tot allò que sigui exterior al individu. No es pot ensenyar,l'educador es una guia però no dóna resposta.

Moral geomètrica: Racional, com Barcelona ciutat construïda de maneraracional, quan parlem d'home modern parlem d'una moral que és construeix.

Moral formal: Acció -> a priori, no t'ha de dir res ningú, "en nom de la raò"matem a la I i II guerra mundial. -> Una deriva formativa i Piagetana, "aprendrea aprendre" .

Moral deontològica: És una moral de Deures, tu t'autoregules. "lo correcta és elDeure" .

Moral apriori: És una moral incondicional, no és fa preguntes. context pietósVS purità o rigorista: Luterans (protestants). Un món molt cantant e influint perla idea de pecat de que l'home es dolent per natura (Hobbes el hombre es un lobo

para el hombre).

La moral es casuística? La raó moderna la inicia Descartes i la perfilarà Hobbes.

Kant en contraposició a Rousseau és un autèntic metòdic i home de acadèmia. L'únicdia que va sortir va ser quan va llegir l'Emilio. Tant en Emilio de Rousseau i Montaigne(arguments d'estoics, la naturalesa té lleis universals, les lleis físiques les quals no es

poden canviar).

En el cas de Rousseau com preromàntic busca un argument cordial i escriu contradescartes "busco un nou mètode i aquest és el cor, la consciència es la clau de volta

per tal d’entendre que el mon té unes lleis universals que governen el mon físic i el monuniversal. "Rousseau - escolta el teu cor, escolta la teva consciència, resiliènciesaristotèliques".

Kant: Aquesta consciencia ha de buscar un mecanisme interior que regulil'ànima, diu Kant, hi ha d'haver una llei universal interior. Llei universal(físiques) macrocosmos.



Món individual, Llei individuals: He de seguir les meves lleis interiors.Microcosmos.

Descartes: Raó teòrica, moral premoderna.

_____________________________________________

XIII XVII. moral moderna. ÉS UNA MORAL Aristotèlica Tomista.

Aristòtil cristianitzat per Sant Tomas "tomista". Moral heterònoma. "kant moralautònoma". El dictat de la moral és extern.

La línea no és socràtica sinó aristotèlica.

Abad Oliva gran escola tomista.

** Hàbits / esforç. Metodologia pedagògica dels hàbits. *** Els luterans tenen aquestcontext de austeritat.

Racional (topogràfica) - la circumstàncies: La metàfora esportiva. Primer es lagimnàstica i desprès l'esport.

La tipologia i el regim de entrenament es diferent en l'esport, es topogràfica perquè depèn de cada persona, no existeix el imperatiu categòric. " es unaadaptació, la mesura no es universal. Aristòtil >>"dicomica". El regim deentrenament serà diferent <<.

** Prudència (phronesis en francès: Intentar arribar al terme mig, la virtut és unabstracta. Ells treuen exemples de la "medica" i la gimnàstica", la moraladaptatativa.). PEDAGOGIA PERENNE Del terme mig.

Actuem a la aristòtelica per prudència -> i per cortesia "de cor". Moral a posteori!!

La moral es condicionada a la subjectiviat de cadascú.

- Segon pas > Moral teleològica >"telos en grec = fi" Les coses pel món aristotèlictenen una fi -> un telos, la fi del home es que sigui un home virtuos, moral devirtuds, fer als homes virtuós.

Les virtuts no es tenen sinó que es guanyen a través de l'exercici, sistemes deentrenament molt sofisticats.

------ NATURA DE L'HOME -----

Les coses naturals tendeixen a la fi. Que el infant sigui una persona virtuosa =treballadora.



*Mandra: El mestre et pot fer veure que la fí natural per mitjà de la RAÓ - és unaguiada raó guiada.

A través dels hàbits i els exercicis, mètode de repetició, allò que la naturalesa hadonat, amb els hàbits corretegim. La virtut és un terme mig que no pot ser igual per atothom "topogràfica - no es universal - sense caure però en un relativisme en que totcaigui "no deixa de ser una moral correctiva. ex: Abortament: Tot allò que va con elfi de les coses "raó" es contranatural.

És una moral material: el preceptor diu el que ha de fer.

Bibliografia : Historia de la educación en valores conrad vilanova (coord).

** Article de Aristotèlic: Professora de navarra. - ètica de les virtuds.

** Explica un Kant al volum 2. Salvi Zurro.

Temps educació número 20. " el retorns de la bibliografia relectura de kant".

*****************Mora Axiològica****************************************

Pèrdua de la raó en la I Guerra Mundial: ... Isosterisme... la raó queda afeblida

Desprès de la II Guerra Mundial l'any 1918/19 apareix la culture crisis. Els valors delmón de ahir.: Escola Nova és una resposta a aquella crisis, intentar donar resposta als

reptes del nou món Nihilista (ens carreguem els valors, de la tradició occidental. –

>Max Schelles. Valors del món de la econòmia s'aplica al món del saber (filosofía).

Ciència de valors.

- AMOR: Estima i fes el que vulguis " Sant Agustín". Cada vegada son mésromàntics?. Raó / Amor. - Educació i la raó afeblida.

3 moral

Deontològica Teleològica Axiòlogica

Kant Dèu.

Frància Jacobina“secularització”.

Aristototèlica (persegueixun fi)

De les virtuts i els models.

Moral a dia d’avui (Unamoral en horitzontal)

Fruït de la mort de DeuAlemanya (Nietzsche,Marx, Freud).



* RAÓ teòrica. Critica a la raó teòrica.

La raó humana no podem conèixer tot. Allò que podem conèixer és pels sentits(s'assimila una mica a Aristotèlic). Descartes a partir del cogitoergosum (desde elsubjecte). Fem créixer des de el JO.

Que podem conèixer:

a) La sensibilitat. - allò sensible, i ho ordenem a través del entendiment, les cateogoriesson espai i temps. b) Ensenyament ordenat. c) Allò fenomenal - científicament "l'home modern utilitza les tècniques del laboratori" -> estudiem allò que no veiem. (elmodel científic era molt insípid).

- Raó practica (moral).

Antecedents Sòcrates i estoïcisme, influència del luteranisme i alhora doncs STAgustí. Descartes com Sant Agustí “idea de instronspecció”.

-> Moral Autònoma, forma com imperatiu categòric "tu ja saps el que has de feri imperativament t'obliga la teva consciència, el teu deure.

Herbart diu que allò és difícil de seguir, al romanticisme.

Deure: No és pot ensenyar, és un viatje a la interoritat -> consciència / egoismevs passions, eros vs thanatos (impuls de vida contra impuls de mort de Freud?.

-> Busquem lleis:

1) Actua de tal manera que la teva llei pugui ser universal. (allò que tu facis ho vulguis per tu mateix).Ni lleis, ni catecismes, ni castics ni premis.

2) Relacions intersubjectives: Les relacions han de estar regulades pel principi de quel'altre mai és un mitja sempre serà un fi. (hom no pot utilitzar l'altre com a fi) no perl'egoisme sinó per la igualtat. Utopia ètica -el món seria perfecta. Moral burgesa d'homeil·lustrat major d'edat: Kant, la il·lustració és entrar a la majoria de edat.

*********************************************************************

La circumstància determina el comportament (la historia determina). Kant no pensa enaquestes circumstancies. Exemple del paisatge com a educador.

**********************************************************************

Què podem esperar? Hem sigut morals perquè nosaltres hem volgut (la raó humana totho pot conèixer). Però hi ha algunes coses que no pot conèixer.

- Existència de l'anima. - La immortalitat de l'anima. - Llibertat de l'home.



a) La moral no l'aguanta el catecisme b) però Deu ha de estar posat a algun lloc, had'haver un Deu de la mateixa manera que hi ha un anima, alfinal del proces, no hem deactuar des de un punt de vista de l'antic testament de Deu dels castics, sinó un Deualfinal sinó la vida seria un sense sentit.

- Té fe, però no sustenta la raó. La metafísica queda sustentada en un argument postulatde l'argument moral.

*************** 1790 tercera crítica moral**********************

1789 REV Francesa acaba a la època de terror (Robespiere).

La raó abstracte És difícil, critica al judici. Herbart (allò que interessa es l'art,estètica).

Via de la estètica, per fer homes i dones morals necessitem una sensibilitat estètica.

*1795. cartas para la educación estetica del hombre. Schiller.

himne europeu música de Betoven i lletra de Schiller. Himne a la llibertat.

1. pensament - moralitat. Descartes.

2. Pensament - estètica (poetes creen estètica i ètica).3. Pensament - allò social esdeve moral. Natrop Pestalozzi un dels pares de laPedagogia moral

Escola nova vanguardas artístiques (picasso, "shomberg", jazz....) dimensióestètica.

Educació estètica:

a) Art. (Herbart).

b) Paísatje

c) Estètica de la relació amb els altres, allò social com un sentit estètic. (Natrop /Pestalozi)

Obra la porta als artistes: El Modernisme és passió, és natura. La meva pregunta éssi allò que dona llum es més raonable, es allò més estètic, lo més sublim i estètic/ètices el món de les idees platòniques? Rousseau ens dirà que no i bé, Kant ens dirà queno es una qüestió de més cultura sinó de trobar la teva llei que dins del imperatiucategòric pugui ser més universalitzable.



Que és més ètic allò que és difícil de veure (fosc, poc clar, el món de les emocions,un món ple de relativismes) o allò que és clar, que il·lumina, la raó, per Descartes seràla Raó, per Kant serà allò en la pràctica universal i categòric, per Rousseau serà allò pur,natural, per San Agustí – Sant Agustí "estima i fes lo que vulguis", allò que et diul’anima.

1 Guerra Mundial - 1914- 1918

Els valors s'ensorren. Pedagogia axiològica ->Valors son un (neoplatonisme)AMOR

- En el sentit platònic - Sant Agustín, també " Estima i fes el que vulguis". (V) Novaciutat, no serà la citat dels homes (Roma), sinó la ciutat de Deu.. Cristianitza el món enla alta edat mitjana (Plató de abaix a adalt i Aristòtil de adalt a abaix.). Després unEros pedagògic pels valors que son més nobles, els docents romantics han de fer estimar

als seus alumnes a QUE, als valors més nobles! (romanticisme)

Un món d'UNIVERSITATS. sIII Aristotil m pensador. causes i substancies. Busca elprimer motor de Aristòtil, a través de pasar els presocratics, buscar el motor, busquenla causa i forma.

Els valors s'ensorren. – Nihilisme de Nietzsche.

Arquitectura Kantiana. - Kant professor de Kenisberg (Anterior Kalingrad)1724 - 1804, XVIII. Va viure molts anys (80 anys)

Construeix una arquitectura Kantiana (filosofía pràctica) Influeix sobre laeducació. Kant com a professor de Pedagogia dins de la Filosofia, com a

pensament filosòfic que s'aplica en la educació (en un sentit ampli).

2n guerra mundial. 1939-1945.

Escola NOVA. 1919-1939.

Primo de Rivera setembre del 23. (molts cops de estat). I la marxa sobre roma deMussolini.

Estètica: Modernisme / natura i neocentrisme i art clàssic, esdevenen dos ideesoposades.

* A Speer. - > estètica de la mort. Moltes vegades el sinistre volen provocar.



Estètica ètica van lligada i estètica i cos. L'art busca la forma o la dissonància.

- Química : aplicar la ciència a la matematica.

- Visió biocèntrica. No es lo mateix un platjament biològic que fisicomatemàtic.Biològic "mare terra" dels rius, dels camps, de les flors, de la esteticista. Biocentrica -ciències biologiques (zoologia, astronomia, botanicaa...).

visió analítica: separació

Abre de la ciència : la modernitat ha separat l'home de la natura (la engenyeria,utilitzem la natura pel nostre interès.

ModernismeVida -> vitalisme -> Morir es un granneixer "maragall". pura, visió orgànica "el

tot es més important que les parts". No hiha separació.Arquitectura: Gaudi

NoucentrismeÉs una reacció a la modernitat,Eugeni D'ors (Glossari de Eugeni D'ors).

Burgesia Catalana.Infraestructura (assolir la catalunya ciutat)Model de estats units IMPERI.Creador sobre la materia.Escoles Noucentistes.La modernitat a fet ciènciafisicomatemàtica / matemàticament"descripció topogràfica científica". La fisis= la natura.



LUSTRACIÓ – ciència?

ncia matemàtica:

Geomètrica, estandardització del currículum, món deengenyería, matemàtica, física, mecanitització – causa / efecte.

Visió mecànica, cos i anima separats, lo objectiu de losubjectiu, lo místic (les tradicions, les constums) del territori, amés ciència, menys mística.

Les humanitats pel seu camí les ciències per l'altre, lalingüística apart de l'aritmètica, separació de les ciències.

Tota natura separada: no és un tot, son parts del la física, sonàtoms, son partícules, son variables i mètode científic. (anar a

lo més diversificable). És l'abre de la ciència: (per una banda la fé, per una banda la

ciència racional i freda, i per un altre la vida (la experiència). És un codi jurídic. L'Estat modern és aquesta part mecànica i

imperial, burocràtica i d'estructural. És un cos de saber pràctic i de dominació de la natura. Com a educació, es actuar sobre el subjecte (materia) per mitjà

de la instrucció És educar sobre la natura, és instrucció. És exportació i importació. (Moviment africà, França 1950 el

que va provocar la cinquena república les colonies franceses aafricà).

ve BARBARIE (El mundo es un titànic a cuatrimotor (tecnologico,ntifico, de progreso y de beneficio).

ROMANTICISME 1780 1790 Humanitats? Un contrapunt.

Herència del preromanticisme de Rousseau.Pestalozi (Gran importància a la educació primvalors).Fröbel (i els Kindergarden i la idea de esfera co

com a filosofia, un cercle, un tot,il·lustrat que diversifica, la infàncisaber de fusió, que té relació amb(les festes i el folklore, es un etern r

Estètica: Per una Banda el Noucentrisme, que téamb el Modernisme (taula adalt).Importància de les Dones: Rosa Sensat, Rousseau

educació familiar.L'Estat també és creació de subjectivitat. Impohistòria.Espontaneïtat dins un model biocentric on la natmedi, (educació pel medi ambient) estem davanti cordial.

Educar es GUIAR que l'infant trovi el sesobre el infant.

Interès per una antropologia per conèixer altres cu També esdevé barbabie (La Kultur)Que els valors siguin els germànics – serà germla mateixa llengua (Alemany), Joan Kafka. Cart

jueus i la dificultat per aprendre Alemany .





Naturalisme pedagògic.

El romanticisme té arrels estoiques (si Rousseau com preromàntic en té en

romanticisme també). Però quines són?. Podem identificar:1.; Home que considera que ell genera, i justifica la existència de Deu. Raó i virtut.

2- Panteisme- > Déu està en totes parts. Escola de Mar Pere Verges, Escola de BoscRosa Sensat) – Naturalisme.

NEOBARROC / ESTÈTICA:

La estètica de les institucions educatives eclesiàstiques, un retorn al passat "a laeducació caballeresca" que donarà a la construcció del Gentelment, un contrapunt

estètic al modernisme es també un contrapunt ètic (estètica i ètica van lligades). Lacristianització del neobarroquisme per part de Gaudí, la construcció de l'amor romantic

bassat en aquesta educació caballeresca, el simbolisme que es tradueix a la imatge delcastell (logo a més a més de la companyia Disney), si bé, la estètica que bé del dissenyde la Bauhaus de el tercer Reich de Hitler és la estètica de la postmodernitat, altrendiment i l’art del disseny, com ja saben les empreses de la Silicon Valley (entre ellesPixar estudio, ara propietat de Disney). Els dibuixos Disney, dins d’aquesta semiòticadel Revival, és pot dibuixar ara amb el logotip de Pixar, un llum d’escriptori quesimbolitza aquest món postmodern (que de del disseny de la Bauhaus), en definitiva, elsmón de la animació també transmet aquesta ànima de exaltació de la tècnica.

Ara bé, les escoles neobarroques, dins la semiòtica, son uns edificis querecuperen els valors de la antiguitat, a la ficció d'aventures "del cavaller que viatja",com ara literatura de ficció caballeresca. Pel romanticisme, els Poetes mai manteixen irau aquí la veritat, en el pensament literari i estètic / ètic, musical. És aquesta voluntatde oposar-se de nou a la rao tècnico-científica, buscar respostes antropològiques i

pedagògiques, per Nietzsche, a través del nihilisme que s’extreu ho desenreda tornantno a l'edat mitjana, sino als presocràtis, el que podria ser, anar-se al caos originari deltot, ja que per Nietzsche vivim en una mentida desde els temps de Socrates-Platón-

Aritoteles.

El romanticisme, en síntesis, es un pensament literari i de construcció deimaginaris socials. És un retorn a la educació caballeresca per buscar el gentelmen,Es un pensament estètic, com ara el que podem trobar a través de la música ambRichard Warner, un retorn.

Políticament el romanticisme és:

Un progressista lliberal si està a favor de les idees serà romàntic (ex víctor balaguer).



Reaccionari (retorn a l'edat mitjana; Deu, pàtria i rei. A Espanya els Carlins sónuns romàntics.

Nazisme.. o més ben dir PANGERMANISME . Els llenguatges també fan política, tots els ismes, el romanticisme és una paraula molt polisèmia, forces

percepcions.

I a Barcelona l'estètica? "Ciutat educadora""Diagonal, paral·lel, meridiana – Idefons Cerdà concepció geomatemàtica. Per l'altre banda concepció romàntica(Provençals, escuders.. Estètica neogòtica, modernisme i noucentrismerelacionat amb la pedagogía i amb la ètica ES POSSIBLE.

Esport: Paradoxa romàntica: Del jo amb nosaltres, turmem (gimnàs en alemany) vol

dir torneig, es a dir que recorda a la idea de la edat mitjana de la educació cavalleresca,la gimnàstic alemanya es una gimnàstica amb aparells "saltar el potro, el clipton, lesanelles, les barres.... la gimnàstica estàs en suspensió, recorda a la idea del cavaller,



Romanticisme: Referents.

Fröbel: Para dels Kindergarden. Renovador de la educació infantil. Infantil:etimològicament "que no parla". IN NO fanti parla. Kindergarten joc - homo luddens,

antropologicament. Fröbel ens parla de la Filosofia de la esfera.

Pestalozzi:1746-1827 - 100 anys desprès 1927 referent de l'escola nova (crisis del crackdel 29). És un renovador de la educació primària. Dona molta importància a la figura dela mare (en aquelles coordenades històriques és de dir que hi hagi una perspectivafemenina), podríem dir que exalta els valors matrtistics dins d'una societatpatrística. Ajuda a la construcció de la "família moderna", ergo, la família burgesa,doncs les famílies humils emularan a les famílies burgeses. Tts dos son deixebles deRousseau, (llegeixen a Rousseau, tant Pestalozzzi com Fröbel) de l'Emili portem en

praxis allò que diu el pensament roussorià, Primera meitat – sXIX. 3Llibertat, igualtat ifraternitat, es creu els valors de la revolució francesa, sobretot el tema de lafraternitat i de l'AMOR.

Amor als altres (agape), per pestalozzi es tradueix a filantropia "estimar a l'home -amor als infants, amor als altres, estima i sobretot a aquells que tenen dificultats comson els desplaçats per la revolució francesa (un dels propulsors de la Pedagogia Social -

educació social)

Es LUTERA, "context de pedagogia amorosa també amb la idea de l'amorcatòlic,ha de fugir per culpa de la intolerància religiosa a Itàlia.

Es casa i té un sol fill que es dirà Jacks (en honor Jacks Jacks Rousseau).

3

Els 15 pedagogs i la seva infuència avui, editorial CLARET.



Crea les escoles com granges on es fa valer la idea de comunitat i la idea de família, tedificultats econòmiques ja que deixa tot per la infància i a favor dels mes desvalguts,

però va néixer a una família noble.

Utilitza el principi del treball; escola de nens i nenes on han de treballar tipus granja que

vol ser autosuficient (com a la experiència de Makarenko). No es marxista, no esrevolucionari, es un reformador.

Vol donar als infants una família - pedagogia familiar, "model pare i mare" - vancuidar de molts infants, en el seu cas la mare es molt important, per entendre elromanticisme hem de representar-ho en cercles concèntrics, "un dins l'altre", dins elnucli lo mes important es l'Infant que s'ha de posar al centre i la relació materno -familiar, la socialització del infant, home - es un animal - cal fer-lo social, i desprès defer-lo social el farem moral, la consciencia no es abstracte com Descartes cogitoergosum i Kant imperatiu categòric. El infant ha de ser social a traves de lafamiliar i sino hi ha familia s'ha de crear, d'aquí la idea d'aquesta escola/granja on elsinfants hi treballen, per raons econòmiques i de supervivència "no sota un principi dedignificació del treball com Makarenko i la colònia Gorki. En aquesta vinculació

possible amb el marxisme veiem però que els marxistes en faran una dura crítica, doncsPestalozzi no fa una pedagogia per la lluita de classes, com ens dirà Hanibal Ponce a"Educación y lucha de classes".

INFANT ES AL CENTRE:

A. VINCLE. MATERNO-FILIAL. Exaltació matristica."Pensem en lescoordenades de la època, En el plantejament romàntic hi ha també una moral

burgesa (si s'exalta el paper de la dona com a mare el seu paper queda reduït a lafamília, la esfera privada per la Dona,) i una moralitat social (alleti i eduqui alseu fill). La mare ha de saber de higiene i de fisiologia, paro sempre pensant enla educacio i nutricio dels seus fills. La dona proletària com a mimetisme ha deactuar com la dona burgesa.

B. ESCOLA :

C. ESGLÈSIA / DEU. Desprès la comunitat o la escola. La església que ens fariaarribar a Deu seria a traves de un amor que comença amb la família, Encara nohem mort a Deu, i aquesta filantropia es també un plantejament deista i panteistaon Deu es present en tot el cosmos i en la natura.

Familia "romantic - familiar" exalta el paper de la familia, i donar importància alsinfants.



Del amor de la mare a la filantropia de la humanitat (un paradís intremundà). Através de la mare hi ha una filosofiía deista i qäasi panteista en la qual quasi tot esrelliga, la bondat es la bondat de la mare terra que en síntesis, es també la bondad deDèu (doncs Dèu està present a la mare terra).

** No es una pedagogia teoretica. Es una fase rapsodica:

Rapsodia: Literaria. La pedagogia ha tingut 3 fases (Filosòfica, Científica / Tecnològica(ara).

La fase rapsòdica correspon a una argumentació literaria (els autors romàntics (Fröbel,Pestalozzi, escrivien a través de cartes, novel·les, memòries).

Per exemple, amb Rousseau, com a La nueva eloisa: Novel·la domestica sobre elamor, retorna al a idea de la literatura medieval, un amor prohibit, es casa amb una

persona que no estima però l'amor romàntic queda domesticat per l'amor social. Noexisteix doncs l'estat de benestar (que serà una construcció més endevant (Alemanyasegon Raich) els recursos per la seva acció educativa ven donats per donacionsfinaltròpiques. Kant cita al Pestalozzi, per lo qual va escriure força i podem trobar obresseves traduïdes pel professor Quintana.

CAP

MÀ COR

La educació de Pestalozzi en una Triada: cap, (intel·lectual) (nom "llengua,alfabet", forma "dibuix", proporció "números / mesura). Es podria dir de un realisme

pedagògic, propulsor de la escola activa "infant amb una visió de treball. cor(sentimental) de l'amor matern a l'amor universal, ma (treball) L'infant ha de treballar,el mon del treball. Des de el punt de vista didàctic aquest seria el plantejament.

Educació activa, més que la escola nova, "mon del treball, reformistes socials, unir amarx amb la moralitat kantiana". * Esta a favor de la intuïció, no esta a favor de lamemoria - La intuïció, que els infants puguin copsar les coses.



Fröbel. 1840 Es un naturalista que viu sol en contacte amb la natura, la seva filosofia esla filosofia de la esfera, la rodona, pel romàntic tot es una metamorfosis, un sentitnatural en el que tot es centrífugs, tornar a fusionar al infant amb el mon.

- Filosofia de la esfera: Naturalisme, metàfora de la vida vegetal, doncs elsKindergarden son jardins de infància.

Importància del joc: Entitat lliure i gratuïta (no esperes res a canvi) , no té temps.

El joc suspendre la escissió, quan tu jugues el temps es suspèn - a través del jocvius unit al món, el home amb el treball pateix el temps. Homo luddens,homoeconomicus... (Edgard Morin) l'homo Fröbel és un homo contra la excisió. Situar alinfant durant el mateix temps possible dins del mon de la esfera. Jardi "han de créixer demanera natural, en el cas del mestre com la anología del jardiner, ha de fer de tutor, comel pal que fa créixer bé a la planta. Com a didàctica: la importància del moviment, de lescançons, de la música,.

Com Homo Luddens: serà important doncs les Joguines : fetes amb materials nobles

"fusta, llana, paper" per tal de construir i reconstruir.

Buscar la unitat i reconstruir la unitat (filosofia de la esfera) Amb aquest tot no pothaver una mala deserció del tot. Importància de la pilota.

Aquesta idea no es tradueix desprès en el futur, doncs la educació dels pàrvuls 1905, acàrrec d'homes i desprovista de l'amor, la mare de deu quan era chiqueta anava acostura a aprendre la lletra" .

Amb la incorporació de les dones al treball una de les primeres feines que el

patriarcat els hi va deixar fer va ser la docència infantil, això sumat a la idea matristicade Fröbel i de Pestalozzi de l'amor pels infants i la exaltació de la figura de la mare, amés del que podria ser una "Biologia de l'amor" sumat a la interiorització dels rols a lasocietat fa que avui dia la educació dels 0 als 3 anys sigui una professió exercida perdones en una gran majoria de casos.



La educació dels infants històricament:

Infants posats en grans escales de fusta, centenars de infants nens i nenes dividitsa esquerra i dreta. Marxes patriòtiques / militars.

Observar i passivitat, sense moviment, sense material, Tot i que no entenguessines repetia i repetia. 105 alumnes per 2 mestres.

La primera cantina escolar s’obre a Espanya al 1902, a una escola d pàrvuls.1903 la creadora Celestina Vigneaux ocupa plaça de mestre al carrer de sarrà aHostafrancs, creació de la primera cantina escolar. Nens que no sabien mastegar lacarn. estat de misèria, però tot i això els instruïen, amb la educació es pot tot?. "primermenjar i desprès ja els educarem" com és veu a una de les escenes de - katmandu unespejo en el cielo on als nens del Nepal la mestra del film intenta crear una escola quanno tenen cap àpat al dia, o als nostres barris on infants s'han quedat sense accés a les

beques menjador o on només tenen un àpat asegurat al dia es a la escolar.

En el cas de Fröbel els Kindergarden son una espècie de paradís del homoluddens, però no serà sempre homo ludden, l'infant que haurà de fer el pas a homoeconomicus, com diria Hölderlin "ja els treurem del paradís". Volem mantenir alsinfants dins de la natura i dins d'aquesta s'edeve la paradoxa romàntica de la connexióamb la natura i la filosofia de l'esfera.

Aquest naturalisme pedagògic es pot veure també a l'Escola de Bosc de la Rosa Sensatla escola de mar de Pere Verges

- Acusat de ateisme.

Idealisme a Italia, Fitche.

De Fitche al ressorgiment de Itàlia, La paradoxa romàntica es la idea del tot (estat).Allò que es representa com un alliberament romàntic acaba en la idea de estat.

Johann Gottlieb Fichte 1806 - Discursos a la nació alemanya (inspirat en Kant).

Nacionalisme germanics. La idea de la gran alemanya, Berlín ocupat perNapoleó i les tropes franceses, la intuïció: És el JO que es reconeix així mateix,

el jo a la antítesis de tot subjecte que no actua .



Distensió entre la llibertat napoleònica i la identitat germànica. Una Alemanyaconquerida per les tropes franceses.

Vers una europa per la llibertatnapoleònica. Vers una europa per la identitatgermanica

Abstracte, trilema "llibertat, igualtat,fraternitat".

Universal (codi) - abstracte.

Universal -> idea de la metropolis

- Identitat germanica (realitat concreta)

Realitat concreta - >>> idea de germanitat.

Nacionalisme del SXIX. Llengua, cultura,tradicció,dret (basat a la tradicio,constitudinària), historia. Gimnasos“ íder ”.

Exaltació de la edat mitjana, valors de laedat mitjana – no son valors íder àtics“societat / íder”,

Genera una educació per la comunitat.

Guerres francopursianes.

-

1 era 1806 - 1815

2 na 1870 - 1871

3 era 1914-1918

4 quarta 1939-1945.

Lo important del individu es la idea del totla idea de la pàtria " 1871 - Gran alemanya"el segon imperi alemany fa el estat del

benestar.



Alemanya i França dividida pel Rhing (verticalment) i Danuvi (verticalment).

Positivisme. August compte. S. XIX.

El positivisme és una síntesis entre el racionalisme de Laibniz i l'empirismebritànic. Serà el mètode científic (hipòtesis con a racionalisme a priori, i la

comprovació d'aquesta hipòtesis com un empirisme).És un coneixement que es capta pels sentits, podem dir que es un coneixementmaterialista.

És el que f ixarà el pensament burges de l'època victoriana i en l'endavant,serà doncs el pensament propi de la cultura dominant, paradigmàtic serà que al'escola moderna de Ferrer i Guàrdia, el positivisme no serà cap força negativasinó que serà allò que guiarà la acció educativa , serà la ciència l'eros pedagògic

per aquesta part ferriana de l'anaquisme, es curiós ja que aquest s'oposa a la "culturadominant", tot i això l'escola del carrer Bailén de Barcelona, lluitarà contra la religiói així també contra el pensament místic, catalitzador de fantasies que no convindranals infants, els quals han de ser il·lustrats en aquest somni racionalista. L'home nodubte en aquesta època de la màquina ni de la veritat, conruïda desprès de la mortDeu (Descartes, Freud, Marx),

El positivisme doncs es ciència estadística, lluny de una filosofia prosaica i d'unamística que recupera aquella comunió ideal entre I’home i la naturalesa

Moment històric: Industrial, importància del carbó i la màquina de vapor. Lamàquina és amiga de l'home.

La industrialització i la mecanització dels mitjans de producció suposen unacentralització de la població a les ciutats.

Colonialisme: No només a França sinó a qualsevol país europeu orgullós i digne perell mateix, on es dona també la importació i la exportació Tots els estats modernsseran colonialistes.

Monument a colon, 1888, celebració del 12 de Octubre, la importància en aquellescoordenades el colonialisme.



La importància del ferrocarril: Per les importacions i exportacions, per la concepció delmón i en el disseny de les ciutats (construccions bora les estacions de ferrocarril).

- Un món de enginyeria i de medicina (fisiològic):

París i la torre Eflied en són referents, la natura es llegeix en ordre matemàtic iaquesta està al servei de l'home i de la seva explotació. Es un món fisiològic(una medicina es estat embrionari doncs la cel·lula no es descobreix fins al1950.

Aquesta ciència viu sota el mite del progrés, l'esperança de que l'endemà seràmillor que avui. És la manera d'establir un ordre a favor de la burgesia, un cop fetala revolució burgesa no interessarà concórrer en els perills que vindran més endavant al1971 amb la revolució soviètica o qualsevol altre perill revolucionar (socialismeutòpic, científic). S'establirà doncs el que Compte va denominar com una Religió de

la humanitat, el deixant de la revolució francesa amb Brasil com a referent.

F il osofia de la H istoria:

- La humanitat està basada en 3 etapes. El camí de mite al logos.

- Teleològica. "d'allò complex > menys complex. Deus > 1 Deu, Mite > Logos.

- Metafísica: la preocupació nacional.

- Positivista: L'home modern és el positivista, la majoria de edat. Ferrer i Guàrdia

"escola moderna, es mante el somni amb la màquina i la indústria. La ciència es unsaber per poder preveure i el preveure es una capacitat del poder, prevenint conductes.

- El mètode experimental 1865 Clot Bernat . Alimentació i la qüestió tròfica,"Introducció al estudi de la medicina experimental - Del racionalisme agafa "la idea deapriori" no es basa en la contrastació sinó amb la idea de hipòtesis. I el empirisme"treball de camp", com a Paulov i l’estat psicomatic.

Descartes: Mètode racional , de caràcter especulatiu que és pensamentgeomètric / matemàtic.

1870 - Laboratoris en mans de metges i biòlegs. Finals del XIX i començamentsdel XX, antropometria o biometria, mesurar pes, altura, paràmetre toràcic. Va millorantno de manera cognitiva sinó de manera biològica, el mèdicament més barat es el oxigen.Banys de sol i aigua com a la escola del mar de Pere Soler.

1780 -1870: Kant, pestalozzi, rousseau:: pedagogía filosofica com a evolució d'una pedagogía literaria (rapsòdia) , ara una pedagogia experimental fruït del positivisme.(camí de logos al mitos). L'home és una espècie que evoluciona, Darwin "origen de leespecies 1859.



Igual que Ramón i cajal, es un mètode fisiològic, un món de metges.

La matemàtica: Utopia de la psicotècnica - orientació

laboral. Entendre la Exercicis psicotècnics.

Enciclopèdia del saber positivista:

Deontología del saber: Es un gir copernicà en el curriculum.

- Matemàtica, astronomia, estudi de la terra (física), essers vius (biología),química, física social "compte" es necessita estudiar per prevenir i controlar,relligar el individu a la societat. Durhein primer estudi sobre el suïcidi. No hi ha

psicologia, el comportament humà s'explica a través de fisiologia.

-

Una secundària sobre aquesta piràmide de les disciplines.

1870/1940: República francesa.

Les dos frances i el esperit de la política Jacobina.

** Bicicleta 1839.



2.4. El gentleman i l’educació dels selectes: Thomas Arnold i l’escola de rugby.

-

Anglicanisme Anglaterra X. XIX.

Muscular christian, Gentalman Christian, cavaller, retorn als ideals de l'educaciócavalleresca. 1837-1911 Època victoriana, reina Victoria (poder polític i religios en elmateix estament. Es casa amb el príncep Albert (alemany) i crea la primera Exposicióunicersal al 1851, la estètica del ferro i el Palau de cristall.

Apareix la idea de Thomas Hobbes (l'home és un llop per l'home) de l'Estat Fort ,així com una moral agnostica del lluita (del liberalisme) basada en la concepció deDarwin del 1859 de l'orifen de les especies "així com la idea de competència. La virtut

de l'esforç´,

Conseqüències d'aquestes lluites:

- Capitalisme: És una lluita, una competència individual pels individus que podenadquirir l'èxit per mitjà de l'esforç, esdevenir rics per el seu treball i la sevaconstància.

- Adam Smith S XVIII. > La riquesa de les nacions, la seva indústria.

- Mathius > demogràfia i control de la població "els rics només tenen 2 fills?Perquè els pobres tenen tants fills, la huelga de vientres.

- Utilitarisme de Stuart Mínima inversió, màxima rendibilitat. Visó panòptica com

sota aquesta màxima de Jeremies Betham

- El positivisme a pedagogia es traduirà per Herbart Spensncer “Darwinisme

Social”.



Puritanisme victorià – Thomas Chatterton > la doble moral victoriana "de laapariencia però en el rerefons decadent, la libració sexual vindrà més tard i Freud faràuna lectura d'aquest submón amagat (de les pulsions).

Educació dels selectes,

La formació de les elits "en castells, Medieval Revival gentelman i recuperació del'estètica de l'educació cavalleresca "i per tant també de la moral" als internats.

Un ambient sòrdid i homoertic. La figura del servent Faught amb el qui Thomas Arnoldtallarà.

Fagging: a les public school (internats i camps esportius, on es feia rem, atletisme,futbol, recupera la idea de enfortir el cos per enfortir la moral.

Col·legi de Rhuby. 1828 – 1848 Thomas Arnold (Pastor Angelicà).

La minoria catòlica tenia certa presència a través dels Jesuïtes.

El ethos de la joventut i les associacions univesitaries-

Anglaterra a la Meitat del SXIX. Època victoriana 1837-1911

Viu una doble moral, per una banda l'alcoholisme i el vergonyisme moral (amagar lesdecadències). Hipocresia social. (Que relata Cherterston) Mi locura – escribe

Chesterton – estaba totalmente en mi interior y cada vez se concretaba más en una vaga y visionaria rebelión contra la prosaica fealdad de la ciudad y la civilización del siglo XIX”.4 Los barrios formados por casas bajas de ladrillo marrón, estructurados pordiagramas euclidianos mal dibujados y con ferrocarriles como trozos de maquinaria

sucia, no satisfacían la sensibilidad de Chesterton que coincide con los planteamientosde John Ruskin y William Morris en censurar la modernidad desde una posiciónestética que miraba hacia el pasado (...) Una estética decadent.

En les escoles es va trobar amb aquest ambient que Thomas Arnold va voler reformar aLes denominades Public School (escoles privades) a través del sistema de perfectes:

La principal estratègia de control que Arnold va utilitzar va ser la institucionalització

(Arnold, 1920: 59): «Per capacitat per governar entenc el poder donat per lesautoritats supremes d’una escola als nois de la classe o classes superiors per exercir -lo

sobre els nois de les inferiors, a fi d’adquirir els avantatges del govern regular entre elsnois, i evitar els mals de l’anarquia , o en altres paraules, de la tir ania ir regular de laforça física». El sistema prefect-fagging, tanmateix, no era una cosa nova. Mentre els reformadors educatius van lluitar precisament per canviar aquest sistema, els alumnes

4

CHESTERTON, G. K., obra citada, p. 154.



van lluitar igualment per mantenir-lo. Tant si es va reconèixer oficialment comassenyalen Morford i McIntosh (1993: 65) per al cas de Winchester –on s’haviainclòs el sistema de prefectes l’any 1382 en la carta fundacional de l’escola– , com si esva tractar merament d’acords entre mestres i alumnes, els joves van considerar elprefect-fagging com una tradició pròpia i com un

dret a ser defensat (Chandos,

1984). Quan les crítiques sobre la crueltat i el vici del sistema van fer perillar lacontinuïtat d’aquesta tradició, els estudiants van protagonitzar una rebel·lió oberta en lesPublic Schools,

algrat les dures crítiques rebudes vers l’ús potencial del sistema de prefectes com una eina de formació del caràcter, Arnold i els old boys (antics estudiants) no hi vanrenunciar ja que desitjaven que els seus fi l ls conservessin una tr adició que ells havien

viscut i consideraven valuosa (Chandos,1984). Els directors, per tant, van haver dedesenvolupar una estr atègia que fos acceptada pels estudiants , els pares i els

reformadors educatius, que millorés, en lloc de suprimir, aital tradició. Una de les solucions que va contribuir a la millora del control intern va ser la divisió dels joves en

diferents cases o pavellons, de 40 a 60 alumnes , motiu pel qual es van crear unitatsmés petites per viure dins de l’escola, al davant de les quals es van posar diversos

prefectes.

De fet, tenien un estatut gairebé similar al d’un professor i responien directament

davant d’ell, de manera que es va articular una estratègia d’influència personal que va

fer créixer molt ràpidament aquests alumnes. Se’ls va atorgar, diu Mack (1938: 273),una autoritat però se’ls va demandar un servei. Se’ls va donar independència, poder i

importància, però se’ls va exigir ser ll eial s i f er bon ús del poder com ho far ia eldirector. El mateix Arnold (1920: 61) ho expressa amb aquestes paraules: «I la sevamissió és mantenir l’ordre entre els nois; posar un dic a les incorreccions de

conducta, i especialment impedir aquella opressió i abús dels nois més dèbi ls pels més

forts , que es confon tan inconscientment en el sistema de govern mutu . Per a aquests fins se’ls dóna autoritat general sobre la resta de l’escola, i en algunes tenen el poder,

com els mestres, d’afirmar la seva autoritat per imposicions, és a dir, assignar treballs

que han d’escriure’s o aprendre’s de memòria, per alguna mala acció (…)».

L’estratègia d’Arnold va consistir en no modificar les pràctiques les pràctiques

tradicionals dels nois, sinó en regular -les i investir - les d’autoritat.

En aquestes hores, em de crear el Chr istian Gentelman, Muscular Chri stian .

Una de les vies, L'ESPORT. Sistematizació del Joc, primer és el Joc i desprès apareixl'esport. (de le jeu de paume al tenis).

La transmissió de virtuts de l'esportiu, Els clubs esportius: La idea de Club importanten la creació del jove (collage i clubs van tenir molta importància, clubs d'homes, igualque els cafès, etc...). L'home que es fa així mateix (Com en Kant i la moral autònoma,

l'empoderament de les comunitats que s'en diu ara desde la Pedagogia Social il'Animació Sociocultural).



Esports com el Volley i el Bàsquet neixen també del puritanisme i de la idea de joc net Fiar Play, on el cos en questa Anglaterra victoriana és tabú.

Aparició de la YMCA : Youth Men Catolic Association – Es un exemple d'aquestavoluntat de cristianització. "

Es l'esport dins d'aquest motor de cristianització Christian Gentelman, MuscularChristian, el que va voler formular els 1ers jocs olímpics? Pierre Fredy de Coubertin,1922 Creador dels primers jocs olímpics llibre "Pedagogí LLIÇONS DEPEDAGOGIA ESPORTIVA Treure els nois dels prostíbuls, de l'alcoholisme..

Citius, Altius, For tius

- Màxima de Juvenil a la Sàtira Decimal : Mente sana in corpore sano " Nomes

puc demanar als Deus 2 coses, una ment sana en un cos sa.

-

Unió religió i esport? Havien estat separats doncs a l'antic Egipte el temple i elgimnàs eren oposats, els Jueus si anaven despullats al gimnàs varien que estavencircumcidats, per la qual cosa no degueren ser massa amics uns dels altres(sinagoga i gimnàs).

- Kalos (bello) Agathon (bueno). Unió d'estètica i ètica.



Gimnàstica Esport Natura A la Grècia clàssica >Palestra.

SUECA:Rehabilitadora, higiènica,sense aparells.Francesa:Napoleònica militar,preparar als joves(estoïcisme).Batellons escolars"desfilada dels infants").GERMÀNICA.

Turner "Gimnàs"Alamany.Violència.TURNER:Època medieval Escut " 9,919,1519, Artificis , cos es suspensió...Romantics /Ultranacionalistes.

Txeca: En aquest context, MiroslavTyrš, professor d’estètica de

la Universitat de Carles IV(Bohèmia), i el comerciant

Jindrich Fügner varen fundar a Praga, el 16 de febrer de 1862, unaassociació gimnàsticaanomenada Sokol (falcó entxec). Arribant a ser una de

les congregacions de gimnastes més grans d’arreu

del món Txeca > Castellers> Falcons. SOKOLS A laindependència txeca.

L'esport s'inicia en clau burgesa i de manera

amateur.

L'esport proletariatgenera el moviment

profesional posterior"per necesitat" i general'esport capitalista. ---s'en desprèn també unade els virtuts de l'esportdins de l'ètica protestantde l'esforç (i

l'agonisme).

Estadi Lluís Companysdestinat als jocsolímpics del 36" .

Neonomadisme Pedagogic.

Vida al aire lliureColònies Escolars, Higiene.CampamentsBadan Pawer i l'Escoltisme.Estètica dels paisatgesnaturals i també de valor

pedagògic.A. Vom Hundembolt.

Naturalisme Rousonia / arrelsestoiques.



2.8. La pedagogia perenne: l’educació cristiana.

- Pedagogia perenne: És un símil de la filosofia

Símil a la filosofia perenne -> perdura amb els segles, la tradició cristiana.

La tradició cristiana, un corrent que ve de la cultura Jueva, Grega i Llatina. Creixamb les ciutats, fet que comprovem amb el sentit etimològic de la paraula Pagès: dePaga. Un calendari cristianitzat vers un calendari, el calendari antic fou un calendari en

base al cicles de collita.

El CRISTIANIME.

TEOLOGICAMENT CULTURALMENT Religió de dierents deus a monoteista. Fixació canònica: La paraula fixada per

escrit que esdevé llei. Te 3 persones (Pare, Fill i esperit)Crist = masies, tradició jueva = encaral'esperen.Amor: Sant Agustí: estima i fes lo quevulguis. Fraternitat. Platonisme de

l'eros, les idees que t'atrapen.

Judaisme no tenen data de naixementde Jesús.

Surt d'ells i torna als homes, (sortirèxitus) ridículs (tornem). pedagogia"cristocèntrica." Filosofia Grega. Cristes el cor de Jesús.

La paraula primer ha de ser dita comhomero, però això demana una fixaciócanònica > de Canon.Un Poble pastor: Itinerant > terra

promesa.

Luterans > llengua vernicula (Alemany)Creu en la capacitat del poble perinterpretar els textos. HERMENÈTICA. Ho engloba tot (Llei, Pedagogía,Antropologica (l'home es pecador deneixement). Moral deontològica isalvifica.

Catòlics -> Llatí, no creu en la capacitatde interpretar els textos.

Sant Pau – cristianització. En algunmoment la fixació canònica d'allò popularex) Epopeya de Gilgamesh "mites delcreixent fertil" cautiveri de babilonia.

Món simbòlic: Semiòtica. Al catolisismeun públic molt analfabet - > els símbols et

miren no tu els mires a ells.



FÍSICA I METAFÍSICA.

Culta imperial - catòlics perseguits.

** Visió del infant pesimista: Nèix amb el pecat original, Rousseau trenca amb això,l'home es bo per naturalesa. Visió pesimista : -> Homo peccator , l'home es pecador, lavida es una santificació que ens porta al judici final "és física i metafísica" És salvifica.El positivisme es salvífic? - idea de eutrapèlia (el joc bó).

Hi ha hagut 3 etapes, antic testament (castiga) , nou testamet (ama), ens estimemtots (Lesing Educación del genero humano 1780). Fraternitat positivista.

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

> > Pedagogía iluminativa:

** Plato - sant agusti.

** Aristototil - tomas de aquino.

Lo que ilumina es lo bello? Kant i la crítica a la razón pura - lo claro ilumina.

essing: La educació del genere huma 1780, Maçonería: Il·lustrar

* Recorda a Humberto Eco, patixeli: simbologia, els espirituals, " tots son 3, pare fill iespirit sant, és un Déu que castiga.

Siesta traducció del medieval de la sexta hora siesta.

_______ ________ ______ ________________ _______________

La tradicció cristiana i la figura del mestre.

** La figura de mestre és molt important : El mestre és Crist.



DÈU ÉS:

Bondat, veritat i bellesa

Platò cristianitzat per Sant Agustí S IV.

"Idealisme" - veritats eternes fora del'home

Aristòtil cristianitzat per Santo Tomas deAquino.

- L'home trobarà a Deu dins el seu interior

: Cogito Ergo Sum.

- Vía de la autoeducació.

- Realisme.

Deu és il·luminació

La idea de Déu que es perfecta "el logos

de Deu”. Logos > traduït / paraula.

Tractat del mestre de sant agusti.

Idea del triangle es perfecte. La triada.

Un

Heteroeducació

Empirisme, Mètode observacional, prespectiva física i metafisica, cosesinvisibles, més enllà de lo físic, loespiritual.

Déu és

El coneixement es per causes, el món téuna causa primera, es un món creat.

Home pot perfeccionar-se.

"hom no pot ser causa primera, visiócasualística del ensenyament"-

El méstre és causa eficient però és causasegona "la causa primera es Deu.

L'infant és la causa material.

Home pot millorar però no ser perfecte.L'home feliçes aquell que té la capacitat deveure la visió betifica de Dèu

Mestre > metge : parteix de l'individu.

Pare de la escolàstica.

Mila i Ovaina (Universitats).REFERENTS



UNIVERSITATS REFERENTS DE LA PEDAGOGIA CATÒLICA PERENNE.

- Pedagogía perenne

*** Plató: Sant Agustí S IV

Un imperi Roma decadent.

Descartes:

Kant:

*** Aristotil: Ho va cristianitzar Santo Tomas de Aquino. SXIII

És el pare de la Escolàstica (fer escola, és escola),

Referents, Mila i Ovaina.

S4 5 6è:La filosofía al nord i sur de la mediterraniea.



BLOC 4: L’educació en temps de crisi (1914-1945)

4.1. L’atzucac del Gran Guerra: la fi del món d’ahir, segons Stefan Zweig. 4.2. La crisi de la cultura occidental: ser jove en temps de crisi. París era

una festa. Bohèmia i rebel·lia. Una joventut radical.

4.3.

La crítica a la deshumanització: la pedagogia de les ciències de l’esperit.La vida com a reclam educatiu: vivència, experiència, saviesa.

4.4. La crida dels valors: l’axiologia com saber de salvació. Neoplatonisme,

entre l’eros i l’amor.

El món d'ahir. Finals dels s XIX.

Stephan Zweih

Cruzio Malaparte

El món d'ahir Sthephan Zweig (memòries) Descriu el món del antic regim,descriu la Viena anterior a la Revolució Soviètica.Un món de tinents. De militars. Decolònies "de dominació" .



Allò que Thomas Arnold va combatre amb l'esport, però en aquest món de ahir no hi haesport, com a molt anar a caminar, o al hipòdrom, alhora que estar gras era una virtut,d'una vida tranqui-la, d'una humanitat amb un destí prefixat, amb molt poc exercicifísic.

Estructura imperial: 1 de Gener - concert viena, els balsus,la filarmonica. Viena iFreud, la exualitat, la posa a flor de pell, quan la moral externa no s'aguanta.

Germànica: Referen es Budapest,

- Austriaca: Robert M> Les tabuacions del joven topless. novela a la bildung.

German Hesse: "Sota les rodes" - l'educació és una roda, premiliar o gimnasium.

** Patriotisme -> militarisme. "El quore". "marco" conte Italià de Amicis. ->

llibre pedagogic -> Italià > cada mes una aventura. "com als dibuixos deMarco".

- Viena dels cafès: Simbologia de la democràcia (els cafès son converses, sondiàleg), son també recolliment.

- I Guerra Mundial > 1914 / 1919 > Gran guerra.

BADEN PAWER 1907.

Arthut Smitzer -> Güstv Duel. La primera guerra mundial va dissoldre la figuradel tinent , i segurament també la de l'ethos masculí. Donat també a lamobilització de les dones presoviètiques, els nazis no les van movilitzar (l'idealde la dona a casa i tenint fills). La Dona ocupa llocs de nois a la gran guerra, elsrusos tenen batallons de 16/17 Dones. La crueltat de la guerra de trinxeres. Ondesprès va esdevenir una pedagogia societica que va a educar a les dones enigualtat. Tots els punts tenen un contrapunt moral, doncs els soviets van violarcentenars de milers de dones quan van entrar a Berlín. Al 1917 apareixerà larevolució soviètica.

Les malalties psicosomàtiques i les mutilacions de la gran guerra, fent unalectura desde el punt de la historia conceptual, podem interpretar hermeneuticament quetambé va ser un fet que va canviar la disposició mental, l'emocional de les persones.Aquesta guerra no accelerada com la II Guerra Mundial (com la postmodernitat, unaacceleració que ho pot amb tot), guerra estàtica (no com la batalla de Waterloo, on hihavien uniformes i espai per a la guerra).

Era una guerra on sí es va veure implicada la població civil, la aviació esdevéuna peça clau en l'engranatge que permet el bombardeig de la població civil, així com la

ametralladora, que aniquila vides de manera massiva. La climatologia afectava, elshiverns encara feien més dura la guerra, el tractat de versalles firmat 28 de Juny del



1919. Convencionalisme social ; hipocresia social. Els joves son pocs estimats. > valora la vellesa. "Ningun confiava amb un jove de 25 anys". Món purità -> i de doblemoral.

Els anys que s'esdevenen son els mal els mal anomenats "felices años 20".

1880 - 1914 fi de la primera guerra mundial, Transicions estables, món de autoritat: pesde la església, pes militar.

Un trencament, una pèrdua del respecte a la tradició, la qual ja no esdevé norma.Es trenca el respecte amb el món antic. Es perd el respecte a la autoritat, degut a unacrisis (del llenguatge mèdic extrapolat al llenguatge social, que representa una filosofia,crisis de la raó; un feixisme que no seria possible amb la Republica de Weimarculturalista de Goethe, es una profunda crisis de la raó que esdevindrà la estètica de losinistre, desdibuixant la línea platònica de lo bo i lo dolent.

És una profunda crisis política, on desapareixen els imperis i apareixen lesnoves nacions, amb una influència nord-amèricana, alhora de les repesaries de unaeconòmica decadent per culpa de la guerra, els estats que van participar es veuenendeutats, període dur de postguerra en oposició als feliços anys 20 als EUA.

La descreença ideològica i religiosa, es tradueix en un jovent rebel que buscaalhora una nova identitat, la joventut té significat propi i en aquestes hores elnaixement de ethos de la joventut.

Una joventut revel > feixisme, llibertaris, comunistes. Les organitzacionsd'estudiants.

Una nova moral obrera comunista, que es tradueix en una societat de nousvalors.

1930/1931, apareix la pedagogia com a saber de salvació i una filosofia nova > La pedagogia axiològica (els valors ja no responen a una escala).

Els EUA participen a la guerra > interessos econòmics > ressorgiment de nous estats.Europa s'ho va vendre tot, la pell i l'anima (Malaparte).

El deixant de la I Guerra Mundial prepara la II

- 1922: Marxa sobre Roma, crack del 29, hitler poder. 1939/45. II Guerra Mundial.

- Baden power i l'escoltisme.Barcelona es semblant a viena, modernisme



Llenguatges (plàstic, estètic, literari). ** Element religiós ens el hem carregat en lasocietat nihilista però aquí es diferent. Fundació de la metafísica no té aquest món.

Barbàrie --> fonament sobre el qual hem de ser bons – abans era deu, ¿ara?

Malaparte (fundo de ucrainià, estiu del 41 no cremen el gra, els russos, en els nazis notenen capellans certeses (ni catolics ni luterans). La mort de Déu, i exaltació de latècnica - tant en el nazisme com en el comunisme.

Heiderger: Fundaments, tornar a plató - perquè hem de fer el bé -> Déu. Estatlleis "fer el bé" però argument del fort en un Darwinisme social.

** Escola Nova com a contrapunt a la escola del món antic:

- Una utopia pedagògica i salvífica. **

** (pacifisme, autonomia, activitat, laïcitat, higiene, democràcia, autogovern, vitalisme.

*** - Pedagogia nehonomada: mental i físic. Aire lliure

*** - Neoromàntic : retorn a la mare terra.

*** - Societat postideiologica, postmetafísic, postorganica (...).

L'ethos joventut : esport, escola de virtuts, clubs, escoltisme...

Via rebel. Generació perduda - Ernest Hemingwey:.Corresponsal d'EUA a laGuerra Civil Española.

Francis Scott Fitzgerdald, els problemes de la joventut ens els anys de desprèsde la I Guerra Mundial. Crítica al puritanisme, que es tradueix en nous referents,noves identitats sexuals i la generació de jazz.

Internacionalismes:

Comunisme

Anarquisme

Cultura obrera

Món industrial

Electrificació (xarxa del ferrocarril), la primera xarxa globalitzadora.

La revolució feta desde adalt.

No hi ha respecte pels valors anteriors.

propaganda - tècnica.

exaltació de la màquina

Tecnològia.

Gentile -> Italia Feixisme (italia)



Educació tècnica

Soldat obrer

Ateísme.

Lafals i el martells.

La revolució soviètica no és iconoplasta, larevolucióespànyola del 33 sí.

Força -> compromesa ideològicament.

Una reacció critica al sistema lliberal.

Democràcia. Crítica al positivisme -restaurar l'espirit.

Restaurar l'esperit - Gentile (estat ètic)**

La república de weimar de Goethe.

l'Estat ètic, crítica a la democràcia.

Malaparte, cooperatives del treball: els rusos no cremaven el gra. El kaput

"malaparte".

Giovanni Gentile (1875-1944):

Gentile l'estat ètic. Italia: Resposta a la crisis lliberal. Fa una crítica al sistemademocràtic lliberal i tanmateix a l'escola nova de ginebra, consideren que aquesta ésun instrument de la Ginebra Burgesa. Gentile mort a Florència

Nazime, una critica a l'intercultualisme, la força, la raza (...) Desconfiança en la raó,s'imposa la raó de la força. Model es esparta. És una antropologia a base 3, front la

juevocristiana en base 2 (cos i anima) trobem cos anima i esperit (hegel-geist-fenomenologia del espiritu.). A la cultura germànica és l'esperit, no la llibertat, sinó elidealisme de la totalitat. En les ciències de l'esperit l'educació és un acte

d'autoeducació, en tot cas has de educar-te participant amb l'esperit.



Del país de Johann Wolfgang von Goethe al Director joventuts hitlerianas BaldurBenedikt von Schirach. De la Bildung a la Kultur (barbarie).

19 al 33 - república de Goethe, WEIMAR la ciutat culta, una part de la capital per evitar les revoltes, Malaparte a la tècnica del cop de estat ens

Goethe "Un sinonim a l'institut cervantes". 1931 centenari de la mort - >antologia pedagogica pels nois.

Química.

La II República Espanyola ( A frança i alemanya).

Una república que va donar peu al nazisme de Hitler, : Buchewald -> camp de

concentració. (la oscuritat vers les llums de la abans republica cultural de weimar).

Jorge Seprum - El largo viaje.

<<<<<<Una visió a amèrica. EEUU >>>>>>>

4 de Juliol del 1776. Día de la independència dels amèricans. Redactat de ladelcració de independnciadència

-

Homoamericanos >>1. Dimensió religiosa : In god we trus, metodisme.

2. Son pioners: Esperit de frontera - té poca historia - hollywood la seva grannarrativa, el cawboy.

3. Esperit medieval (mart twain), els caballers de cleverand.NBA

4. Il·luetsració felicitat

1861 1866 - Guerra cívil amèricana. El nord (abolir la exclavitut), sud (la vol conservar)amb Lincon mor la exclavitut.



Benjamin Franquin -> referent.

1706 – 1790.

- 1917: Entrada als americans de la primera guerra mundial > perhamburs.

- 1942: Entren a la II Guerra Mundial > Bomba atomica.

- 1929 -> crisis de la economia mundial i l'ensorrament de la borsa. > La badallada del puritanisme. La joventut americana viu la crisis de valors.

- 1957: Rusos : llançament de l'espurtnic.

- 1964 - 73; Guerra de Vietnam.

- 1969: Arriba de l'home a la lluna.

- 1968 -> Jocs olímpics de Berlín .

Les minories ètniques (els negres, els Hispano gays, lesbianes, trenquen elsestereotips religiosos de l'home blanc, anglosaxó, protestant: "wasp".

Dimensió religiosa : Un sentit de la vida, es a dir un mètode, un metodisme (vidaordenada). El gran grandwich. puritanisme 1906: Ensenyament pràctic i utilitari, això ésordenar la vida "així no tindràs temps pel vici -> exaltació de la ètica capitalista,

propòsits generals d'una ètica capitalista (estalvi, traball, netedat d'esperit) És l'amèrica

de la costa est.- El basquet es una moral del treball: factor temps (el rellotge de comenio, els

partits cronometrats ) control. És un esport cibernètic, gestos. La costa oest esper on es trenca el puritanisme

- Mormons "equip universitari dels mormons" , de la Iglesia de jesucristo de losultimos dias, secta luterana, els hi donen una zona. Compen un equip de basquet.

- La unitat desprès de la guerra cívil : Beisbol - unitat americana (espoRt com vehiclede cohesió).

- Basquet YMCA 1891 (associació de joves critians internacional).



Davallada del estudiant cristià.

1907 -> pragmatisme, filosofia Spierce, william james, john dewey.

Homo americanus :

Dimensió religiosa

Els pioners: Esperit de frontera, ganes de de descobrir món, sentit tambéimperialista. Fútbol de inversió, (futbol amèrica).

Retorn a l'edat mitjana - Cawboy, la idea del caballer. La idea del caballer ésd'aquelles coses que es retornen.

La il·lustració del pragmatisme. John Dewey. És el pedagog que més s'entenavuí en dia. (La catalunya que mira als estats units - s'ha imposat com a modosde vida).

Sentit religiós té un métodisme: John Wesley. Universitat de Wesley, nomésvolien fins als anys 70 estudiants blancs i americans, model del WASP.

A darrere de la moral hi ha un metodisme: Treall, horaris , bones costums ->L'home ric és amable als ulls de Déu, als ulls de Déu. En el catolicisme el regnede Déu pels pobres Ser ric es doncs una qüestió de bona moral, d’haver sigutun bon, del que ara diríem, emprenedor.

Als anys 20/30 acaba el puritanisme, es necessita una nova Pedagogía, donada perJohn Dewey. Irrupció del puritanisme.

W. Renn ->> Quoquer > temblen davant de Déu, son molt pacifistes. Elsamaricans ajudaven a uns i els americans ajudaven a uns altres.

Home catolics: (La gran dimensió per entendre el poble americà). La pobresa,una actitud de beneficiència, rebuix a la banca -> les caixes d'estalvi encontraposició a la banca. Monte de pietat > sistema de prestec de banca senseaccionistes (un sistema social que part del beneficis van a la obra social) -

beneficiència "no estava en aquest sistema guanyar diner amb els diners delsaltres"

Tesis del 1905 Max Webber, para de la sociologia, l'ètica capitalista i l'esperitdel protestantisme --> és un llibre clàsic.



El marxisme, la estructura econòmica genera les superestructures ideològiques.

La religió és una superstructura ideologica, la religió ha generat això per mantenir laestructura de poder, per això ens convertim en ateus, els soviets.

No obstant Max Weber, estudiant el cas Alemany en el cas protestant i veu en el protestantisme la irrupció del capitalisme.

1 Religió: tradicció protestant. El calvenisme / luteran: El ric és escollit per Déu,en contraposició als catolics, els rics están predestinats per la gràcia de Déu, en elscatòlics la gràcia divina és universal - Vocació i professió. La vocació té una implicació.L'ètica capitalisme= generar diners sense treballar (el neolliberalisme fa correr elscapitals no hi ha treball sino correr els capitals per generar més

Els catòlics en algun moment també asumeixen que a través del treball 1928 i de la

generació de dinerses potser un bón catolic - Opus Dei. El sentit religió fa que sigui una terra propia pel capitalisme, en tradicció evangelica hiha una concorrència entre religió i capitalisme.

- Tanmateix un puritanisme. A estats units arriben allaus emigratoris, al S XIX amb laconquesta del fart west. L'amèrica és la terra promesa, molts europeus han anat a elsEUA. Venen catolics i luterans però també sectes religioses radicals.

13 estats de 1776: La declaració de independència.

___________

La nova pedagogia: John Dewey.

Una pedagogia per uns temps democratics, quan europa encara son imperis idesprès totalitarismes, ells es troven en uns vents democratics amb un teixit sociald'aiguabarreix etnologic, les minories etniques esmicolen la idea del Wasp (whiteamerican ...). És una cultura de moltes etnies, religions , la tendència va cap a unacultura cosmopolita, no dogmatica ni metafísica. Estatut de la veritat > la veritat és unainstància instumental, és fer ciència no extrpapolació del que el pensem i el entrorn, la

veritat és un instrument, les idees de veritat son mecanismes per cercar la veritat, lateoria científica avança en aquest tarannà, les idees absolutes no existeixen.

Hi ha un ethos lutera però hi ha un fort proces de secularització, la filosofía de JohnDewy correspon a un ethos de la societat cosmopolita.

És una filosofía de unitat: Nosaltres separem entre pensar i fer, fa una unitat(teoria + practica), unir teoria i praxis.

Conexió entre l'home i la comunitat.

Experiència: Lo més important és la experiència, escola i vida es lo mateix.Lliga món i persona.



Hegel: Evolucionen les idees (idealisme). Darwinisme: En el sentit decontinuitat i evolució -> obertura al futur.

Llibre de l'any 1917 democràcia i educació . Nou credo pedagògic està basat enaquestes idees, propies de la societat indústrial: L'educació en la època industrial. No té

fé teologica però sí fé pedagogica.

- Estimular al infant segons les exigències de la situació on es troba : Educació percompetències.

- No podem predeir d'aqui a 20 anys : Aprendre a aprendre.

- Economia i eficència: Raó economica.

- L'escola ha de representar la vida actual.

- Educació moral: Sobre la concepció de la escola -> entrar en relació amb l'altre (aps).

- Mestre no ha de imposar idees, és un membre de la comunitat,

"s'ha de concebre l'educació com una reconstrucció continua de l'experiència".

comentar aquesta frase (deures).

Hollywood és la narrativa de la historia americana.

Una pedagogía neolliberal.

És una pedagogía de la interperie : el capital es volàtic: el capital de risc. No hi ha uncontramodel.

1939- 1945:

1957: L'Spurtnik.

1945 - 63: La mort de kennedy.

64-73: Guerra del vietnam. Lluiten el nord contra els comunistes, el que passatambé a la China.

69: Home i la lluna

73-89: La caiguda del mur de Berlín.

1945 - 1989 : Desencantament entre amèricans i rusos. Una reda freda i ideològica. Unaguerra per no permetre que el comunisme avances - el comunisme avançava(llatinoamèrica i cops d'estat). Hungria i praga els comunistes, avançaven cap al sud

(son els del nord, Soviets, Chinesos)



Vietnamites del nord (amb el suport del nord) Vietnamitas del sur (ereus de lacolonització frensesa). EUA Que el comunisme no s'extetengui a la India > elcomunisme entrara amb les ments dels hindus? hi ha una especia de fatalisme, quit'alliberarà de la roda de la vida?.

Guerra freda : Dewey no va entrar en aquest context de la guerra freda, l'eurpopa i elsEUA no esta per la democracia.

El primer president catolic Kennedy. Skinner dona una pauta de conducta: No usdesvieu de l'home amercannus, a mesura que no hi ha la amenaça del comunisme, esquan reapareix la pedagogia de John Dewey, aflora la crisis del conductisme i laopertura de John Dewey.

General Marshal -> Pla marshall.

Esport, modernitt i bicicleta, de Hemingway a Malaparte. L’home postmodernentre Bartali i coppi, la bicicle.Esport, moderni tat i l li teratura: F austo Coppi, signe dels nous temps.

Les YMCA, de l’escola de Rughby a la YMCA.

La embmemática de la torre Eiffield. – París es una festa HeimingwayA moveable fest.Heimingway. - > La seva literatura presenta l’home modern. 1899-1961. Cerament pelsamericans era una festa, doncs volian acabar amb el bagatge purità dels pioners i veienen París la representació de la llibertat.

La estatua de The Christian Student / o atleya cristià (un referent on els estudiants ja noes veien reflexats).

- Malaparte dona suport al regim de Mussolini, Malaparte la exaltació de lamaquina (tècnica) i el nihilisme. (El volga nace en europa).

- L’Esport no era patrocinat per multinacionals sino per estats, la tensió de la GranGuerra i els nazis que volien fer dels jocs olímpics de Berlín del 36.



- La itala de Gino Bertali representa a l’home del passat (del món d’ahir deStephan Swein) versus Coppi, la modernitat, representada també de manera

plástica per Umberto (dinamismo de un ciclista).

Dinamisme de un ciclista – màquina – humà.

- Coppi guanya el giro i el tour.

- Bartali salva moltes vides del holocaust guardant informació rellevant a la seva bici.

- La tour del 57 un simbolisme per esdevenir de l’esport espectacle.

Revista “El ciclista” 1890. Heimingway un referent quan l’esport esdeve espectacle(1880 i la aparició dels velodroms).

SXIX i el destí d’una generació perduda.

Ideari de la Institución Libre de Enseñanza. Giner de los Ríos i M. B.Cossío.

---- La insitución lliure de ensenyanza - - - - . Franciso Giner de los Rios, de Machado, mort 1915



Como se fué el maestro, (es referiz a giner), la luz de esta mañana, me dijo: Van tresdías, que mi hermano Franciso no trabaja.(espiritualitat de l'amor franciscà; religiosa

però en un ambient més franquista) ¿Murió.... sólo sabemos que se nos fue por una senda clara. (Es refereix a la França) (....) del ancho Guadarrama (La serra de Madrid,on també hi ha el valle de los caídos, era un lloc de excursions, una serra agresta. El

paisatge marca ->el estoicisme castellà de la serra.

Soñaba un nuevo florecer de España. (una vía reforista). Alexander Von Humdolt (descriu la meseta, planecia i la drassera del guadarrama que divideix la castella delnord i la castella del sur, es en consonància aquesta visió naturalista.

.Como se fue el maestro,la luz de esta mañana

me dijo: Van tres díasque mi hermano Francisco no trabaja.¿Murió?... Solo sabemosque se nos fue por una senda clara,diciéndonos: Hacedmeun duelo de labores y esperanzas.Sed buenos y no más, sed lo que he sidoentre vosotros: alma.Vivid, la vida sigue,los muertos mueren y las sombras pasan,

lleva quien deja y vive el que ha vivido.¡Yunques, sonad: enmudeced, campanas!....Y hacia otra luz más pura

partió el hermano de la luz del alba,del sol de los talleres,el viejo alegre de la vida santa....¡Oh, sí!, llevad, amigos,

su cuerpo a la montaña,a los azules montesdel ancho Guadarrama.

Allí hay barrancos hondosde pinos verdes donde el viento canta.Su corazón reposebajo una encina casta,en tierra de tomillos, donde jueganmariposas doradas...

Allí el maestro un día soñaba un nuevo florecer de España.

Antonio Machado(Campos de Castilla, 1917)



Mort el 18 de Febrerer “Un veritable pare complet i sense fills”.

Antonio Manchado, 1915.

Franciso Giner de los Ríos - "Fundador de la Institución libre de enseñanza. 1878.

Machado era catedratic a l'institut de baeza, sempre de secundaria.

Toledo, la ciutat de castella la nova, Toledo és la ciutat de les 3 cultura, Grecorepresenta Toledo, l'espiritualitat on la mare natura té un paper important i on la naturaés un mirall per l'home, (aquetsa visió naturalista en el poema de machado). Juan deMairena, poema, pot tenir una visió pedagogica.

Machado ens parla de Les dos Espanyes: La lliberal progresista i la lliberalconservadora.

Lliberal progresista: Krausista institucionista.

Julian Sant del Rio. Fou catedratic de metafísica en Madrid, importa a Espanya el pensament intelectual Alemany, de Krause - krausisime : Línea krausistainstitucionista,

Desde la seva catedra difon les idees krausisme que amb pi maragall, salmeron... es vaextenent aquest tipus de pensament, és una filosofía idealista, amb influènciesmaçoniques (Krause era maço). Reformisme via pedagogica i també jurística(desde adalt), no son plantejaments revolucionaris.

Franciso Giner de los Rios al any 1876 funda la Institución Libre de Ensenyanza,de duració fins al 1939, que desconfiant del sistema public. El primer catedratic de

pedagogia de Espanya al 1904 - Manuel Bartolomé Crosido,

Juaquin Xirau, catedratic de ètica de la UB, a (Filosofía i lletres i pedagogia) , lareforma pedagogica del noucentisme, estableix el primer seminari sobre pedagogia(amb la intenció fer la reforma desde adalt) per tant que els mestres tinguin aquestaconcepció espiritualista desde el punt de vista laic.

Krausisme:

El krausisme pel franquisme representa una traició, una contraposició a les idees de lahispanitat i els valors propiament espanyols.



Visió panteísta (Déu esta en totes les coses). De la mateixa manera tot és un, en lavarietat (i d'aquí veuen els federalistes). Presenta un plantejament d’harmonia

social el cual no es resol a través de la lluita de clases, es tracta de construir lasocietat de benestar i les vies no son revolucionaries, sinio que com hem dit son la

juridica (lleis) i la pedagogica (educació), no es baladí que en aquesta síntesis la frasede Rafel Campanals Política vol dir Pedagogia, les lleis creades a través de lapolítica esdevenen pedagogía, en aquest tarnnà podriem criticar el paper de la

pedagogia com ideologia o al servei de la politica, afer que no es pedagogia, sinó la perversió de la mateixa.

L'Estat Espanyol:

1857 Reforma educativa de la llei moyano. -> Modernització educativa de l'estat

amb les categories lliberal de l'espanya del s XIX, la educació comença a serqüestió d'estat, un estat feble (empobrit avans, ara enduetat). Busca laescolarització i la alfabetització, es centralitzadora (tot depèn de Madrid) iuniformadora estandarització). Amb els valors que alló significà en aquelleshores, la movilització de la infancia i la joventut per arribar a la movilització dela societat, educar a mestres (Bardiana) per si eduques a mestres de retruceducaràs a motls alumnes, una escola que acaba aviat amb el catesisme.

Es dibuixa un ensenyament primari que, degut a l’estat prim, serà l’ajuntamentl’encarregat de l’educació, els mestres son vistos d’una manera santificada (com laanalogia del mestre sacerdot de Joan Bardina, no es pagava en molts casos).L’ensenyament secundaria era escas a valer dels pocs instituts, un per provincia, pagats

per la diputació. Les 9 universitats a carrec de l’estat, esdevingeran però lescreadores de les èlits, (adbocats, mestres i farmaceutics i alguns mestres de lletres). Els ensenyaments tècnics no estaven dins del ensenyament universitari.

No hi ha ministeri, (ministeri de instrucció publica no apareixerà fins l'any 1900.!!!! :

- 1870: Finals dels franquisma, llei de l'opus de caracter tecnocratica.

- 1900 el primer ministeri d'instrucció pública: te a veure amb el fracas del 48 laperdua de cuba i de les colonies, i el començament del segle XX que havia deser el segle d’Alemanya i acaba essent el segle dels USA. Els mestres pasan aser funcionaris dels estats. Un magisteri que té la funció de escglaó social peraquelles mestres de clases humils, que optaven per aquesta formació al ser méscurta i no de carracter universitari (es feia a través de les escoles normals demagisteri).

- Les primeres escoles, eren comunitaries, no hi havia grans edificis ni un

ensenyament reglat, escoles constructives (nois i noies per un criteri econòmic



pero no coeducativa, els separaven com podien dins de la mateixa aula. Metodesde ensenyança mutua (tutorial) i ensenyança simultanea.

La generació del 1898 demana allo de Juaquin Costa (aragonès). El país necesita escolai despença (alimentació intelectual). Fer pantans al franquisme augmentar la

alimentació. No es troben comodes amb l'educació de l'estat.

1873 La primera republica

Isabel segona, van a buscar un rey italia...

acaba amb un militar lliberal.

1876- 1921 La restauració borbonica.

Sota 2 Principis constitucionals:

1. Els principis de la religió catolica no es poden contraïr. L'escola moderna, Odonde Wen que va col·laborar, tenia greus dificultats per explicar Darwin.

Giner de los Ríos no acepta un regim que no l'hi permetin tenir llibertat de càtedra,institución libre de enseñanza abans de la II republica - la ILE de Francisco Giner delos Rios (s'acusa de ser la causant ideologica de la república).

És una via reformista desde adalt, a catalunya al noucentrisme es resòl en claude un discurs classista i maditerranista (Eugeni d'Ors), la línea es també desdeadalt. La burgesía feble i poruga (a la revolta). Un cultur camp, la heliomaquia deeugeni d'ors (llum llum llum, emulant a Goethe), el discurs del noucentrismecés en eltarran mediterranialista (es el mediterrani en lla) Catalunya ha de ser com a Grècia,aquest país ha fet un noucentrisme desde la politica de pujol. (els Noucentistes no tenenel poder i acaba amb els anys 20 a catalunya)

La ILE es un esperit laicista de tolerància religiosa.

Fan un Institut de secundària - que aquest tinguin catedres i un lloc a la administració - podran accedir als llocs de poder de Madrid i desde allar fer lleis que transformin deespanya.

La idea de la proection a llocs publics.

Anglofilia: La educació té un esperit anglès, la presència pedagogica de anglaterra(excursions, els clubs de Thomas Arnold, dinamització pedagogica). Educació lliberal.

Modernitat pedagogica,.

Gust per la ciència: germanica - edat de plata. Santiago Ramón i Cajal, preminovel UB

Modernitat pedagogica



Que va aconseguir el ILE com a grup de pressió, Opus Dei com una reforma també deadalt a abaix desde la linea franquista.

- 1910: Residència de estudiants, dins de un ambient col·legial.

- 1918: L'institut escuela, convertir els institus en institus escoles.

Maragall "els instituts han de ser institus escoles".

. La monarquia: 8 de Juliol hi ha un xoc de trens.

Socialistes - despres entraran als ideals krausistes i burgesos,.

Comunistes i Anarquistes: No per la reforma desde adalt sino per de abaix adalt

Línia liberal conservadora:

Catolics : visió creacionista.

Concepció de respressió judeumaçonica, s'acusa als jueus d'atesorar riqueses i elsmaçons de descristianitzar.

El imperi austrohungar de la sisiemperatriu: cristiana, quan apareixen els nous paisosdespres de la ciaguda al 19 del imperi astrohungar - s'acusa de voler anar contra el poder

papal.

Integristes -> lels carlins, Vazquez de Mella -> acepten el joc democratic i el joc catolic.

Jaume Balmes: Arqueologia del pensament del franquisme. Vigatà.

"El criteri" (1843) escrit amagat a centelles amb la familia de l'indefoncs cercà.

- Filosofia fonamental: De més pensament.

El seny, el sentit comu, el seny català.

Entre el empirisme (tot el que arriva pels sentit) o bé tot allo que diu la raó.



A europa apareix la idea del sentit comu (un terme mig) de la concepció de la realitat Filosofia perenne.

Una resposta a Descartes, a Kant i a la filosofia

L'home té conciència : les coses no poden ser pura construcció del món i lescoses no poden ser només observació. - Les pedagogies de la cinciència, no ensentit de la morla autonomia kantania.

Hamilton - filosofia escoseca, tot aixo te a veure amb un cert realisme, escocia icatalunya tenen punts de contacte, el reinxement i el romanticisme (escosesos que ni sonanglesos ni son americans).

Don Marcelino Menendez y Pelayo: 1911

Espanya catòlica que troba en l'esglèsia uns valors que son perennes, que soninterporals, un temps que va al passat i que s'exten al futur.

La Federacion espanyola de derechos autonomos (ceda), defensa el paper de l'esglèsia iles ordres (jesuïtes, etc).

Balmes guerra carlina, els pretendens tenien un noi que era carli... la "pau" va venir ambaceptar les dues branques reials, (els borbons i els carlins).

Esteticament la lliberal el Greco i en la conservadora Morillo.

L'esglesia: es la educadora - els ajuntaments nomes faran escoles de manera subsidaria.

Defensa de la historia (les ciencies de la hispanitat),de la aportació española,

condemna al lueteranisme amb el tratat del concilio de treto.

Decret de unificació (el sindicat vertical Falange i JONS) 37: falange española (patria irei).

La educació no va caure en mans del feixisme, sinó del catolicisme i l’ideari de laescolàstica / pedagogia perenne (referents balmes i menendez i pelayo).



Bloc 4

4.3: Pedagogía ciències del esperit. (Romanticisme).

Vida esperitual. Un doble neixement, biologic i espiritualment (Hegel, el lenguaje es la

casa del ser), neixement espiritual a través del llenguatge (la cultura), es doncs un temaromantic del folclore del segle XIX.

Dues vies de explicar, a la francesa o a la alemanya, Un art de vida, Moroa 1939: Un artde viure.

La vida més enllà de la biologia és esperit, és una trajectòria vital (passada per diferentsedats), implica una invitació a un art de vida, es requereix un aprenentatge al llarg de lavida (de manera encadenada), viure consisteix en enfortir-se un projecte personald'ideació. Comenceu la vida en un temps difícil, hi ha en la història marees ascendents

que empenyen cap a l’èxit, el mes feble dels nadadors, la vostra generació neda contracorrent, en una mar esbauxada, no tingueu preses, les fortunes i les anomenades queneixen en un instant moren moren en el aire un altre instant, (…) el combat us enduira

(..) Aquesta idea de Moroa 1939 està en relació amb la voluntat dels mestres de l’escolade mestres de Bardiana i amb els ideals formatius del Benjamin Franquin i l’esforç coma valor del Darwinisme Social (Spencer).

En aquestes hores, ens trobem amb dues repúbliques (la de Weimar a Alemanya i latercera república francesa. Un nou mapa d'Europa, sense imperi Turc.

4.4: Rudolf Steiner. La pedagogia waldorf (Romanticisme).

- No està en contra el sistema, ni la lluita de classes (hi van les classes més benestants)

Marca de cigarretes alemanya (Waldorf), escola de de la fabrica Waldorforiginàriament pels obrers de la mateixa, creada pel seu patró.

Una pedagogia actualment activa amb cert esoterisme.

Rudolf Steiner fou metge: Fa les obres completes de Goethe - un plantejamentnaturalise, una línia rousorriana - goethiana que s'oposa a la línia cartesiana galiliananewetiana. En aquest plantejament de vida natural, com amb Goethe, la vida és una vidade metamorfosis.

Alemanya és una república que busca, a la rosa de Luxemburg, una revolució a laespartana. Hi ha molta tensió, el projecte ideal pedagògic va cap a una escola del treball,amb cert descrèdit pel gimnasium comunista de l'escola pursiana. El model de l'escolaunica es l'escola del treball (com el model d'escola a la república espanyola, el consell

de l'escola nova unificada CENU). Un únic model (sense escola privada / publica).



Malaparte: veu a hitler com una dona. (tècnica cop de estat de malaparte). La escolaalternativa de Steiner; sota el deixant de Goethe, (fa la edició de les obres completes deGoethe). Una reforma social, pedagògica i econòmica (no pensa amb la educació de

manera aïllada). Una línia antroposòfica i teosòfica, elements esotèrics, una filosofiaque no està en contra Deu sinó que busca en un Deu còsmic des de el punt de vistanaturalista, una antropologia a base 3, de cos (biologia), anima (allò psíquic) (concepciógrega) i esperit (aportació del idealisme). Degut a la crisis, de l'abre de la ciència, posemabre de la vida. Hi ha vida espiritual - religiosa, esotèrica, el món de la fé que no esluterana sinó des de el punt de vista del isosterisme - una fonamentació que no va en

base del món de la ciència.

Esotèric - iniciació (ordena la vida en septenaris, cada 7 anys, la vida es canvi). Si esromàntic és tot -> no hi ha una separació en matèries (fetes pel món de la ciència). Elsmestres acompanyen als infants durant 7 anys. (Si la modernitat es excisió i la cogitodetermina des de la subjectivitat el món, llegeix el món des de l'humanisme).

Fomenta l'individu en la creativitat dels infants - Ideal de formació es Goethe (almeinster).

El saber ja està dins l'educand, educar es formar i agafar forma d'aquesta interioritat,forma plàstica que es transmet del cos anima i la idea de esperit que cobreix al món.

Idea de les línies cobres - un ordre no geomètric (còsmic). L'infant ha de ser artista d'un

mateix (dins dels infants un anima que fos bella i que reflecteixi aquesta llei universalque governa el món.

Direcció col·legiada mestres i families. Gran capacitat de lideratge - dimensions delsvalors que la industria de la vida actual els valora (empatia, crativitat).

És una pedagogia estètica: gimnàstica pel cos i musica per l'anima (línia platònica), i podríem afegir l'esperit (estètica). Es doncs una manifestació que no és neoidealista (onnomés hi ha esperit) ni materialista (on no hi ha anima ni esperit).

La pedagogia estètica: l'home ha de ser un artista de si mateix (fer front a ladeshumanització del món - misteri de les forces que el governen). És un intent dereplatonitzar el món, per més informació veieu temps d'educació número 49: Ladifussió de la pedagogia arreu del món.

Esperit: (Esperit Gesit (Hegel) vida, cultura, es un art de vivificar, fer néixer al infant, passió,

Zoo / Bios : Anima psicosomàtica.



Espiritual ( valors més noble, platònics, maternitat - Faust - eternitat). Geist - ciènciesdel esperit ciències de la cultura

4.8: pensament neoebraic. sector de Jueus. 1948 - l'estat deIsrael.

Les dificultats de assimilació dels jueus a Europa. Alemanya als anys 20 no esvan sentit còmodes amb la cultura dominant.

Situem els temes:

- 1920 , el món entra en la crisis tecnocientíf ica de la raó. Que es tradueix en lesmanifestacions fascistes i totalitàries, pedagògicament és la raó de la força, voluntat i dedomini. Futoristes : la guerra e bella ma incomoda estètica de lo sinistre, (literatura

bèl·lica).

- Teories de Einstein : segona guerra mundial. Des de les critiques a la raó naixent pedagogies neoromàntiques.

La pedagogia hermenèutica.

Vida:

En vinculació amb les pedagogies de les ciències del esperit (home es cos anima iesperit), esperit - la cultura. "- vida: La vida és un continu, i la vida està presidit per unaserie de vivències ( erlebvis ). De les vivencies surten experiències que condueixen a lasaviesa.

La vida es una trajectòria, com Goethe (llum llum llum; vull saber-ne més).

cos / anima i esperit: antropologia triàdica.

Oscar Slever: artistic que intenta plasmar aquestes 3 concepcions, la vida com acapes. La vida és un continu amb capes, (cos / anima / esperit), es critica la psicologiacom a resposta al tot, psicologia de la gestal.). Vida espiritual. Educar es vivificar ->intentar fer viure als infants un amor per allò mes sublim, un platonisme. Com a laPAIDEIA de Jagger - >tornar a plató.

- paraula:



Món de paraules -> parlem des de el jo (cogito ergo sum) des de la nostra subjectivitat(les tecnologies del JO de Michael Foucault. Convergència entre les idees de Foucoult iles de Gadamer.1

Les vivencies son paraula escrita i paraula dita (la paraula dita (logos, diàleg i

conversa). La tertulià com a valor educatiu (conversa) els cafès de Steif. Caminar iconverses a la deriva que a la llarga donen visions del món compartides.

Diaris: Anna Frank (vivències i experiències) Resistiu i escriviu : fer front a la barbàrie.El aprenentatge és un autoaprenentatge - El arte de dar clases "Santiago Preste" ha llegit200 llibres de memòries, una sistemàtica pedagògica (ha utilitzat els llibres dememòria).

Hermenèutica -un s'interpreta así mateix (no es una explicació de causa efecta) es un procés de comprensió - com més llengües i llenguatges tens més capacitat de

comprensió, més llenguatges :estètic, polític, analític: la comprensió del món sera mésamplia, incorporar més logos.

Llengua / llenguatge La autobiografia - les histories de vida, el seu propi itinerari. (Noun memorandum). Una pedagogia pel lector - un retorn a la biografia.

Formació: Bildung (donar forma).

Educar es autoeducars-se Heidegger (pare dela hermeneutica) la paraula es la casa del

esser.

George Gadamer : cercle hermeneutic.

Jo rebu, jo dono (cultura es esperit objectiu,el jo es un esperit subjectiu) es produeix unlligam entre l'esperit objectiu i subjectiu,) es una sistole i diastole, es trenca allosubjectiu i allo subjectiu, la interpretació té importància, la vivencia i la experiencia esfa que es participi a la cultura, l'aprenentatge es fa en cercle (per tant es transforma). elcercle hermeneutic de gadamer.

1

http://www.scielo.org.mx/scielo.php?pid=S1870-879X2007000100006&script=sci_arttext






Cosssier: el homos simbolicos: L'home es algu que estima (el impacta de Freud), l'erosi la sibversió dels sentits, son ciències que no son de la natura, la dimensió simbolica(pedagogiques i psicologique). Amor nazis (homoerotics, entre iguals) i simbolics (martell i oz).

Quan es perveix la bildung ens porta a la Kultur: I y II guerra mundial.

Cóm es que els Jueus no es queden còmodes a la cultura Alemanya?

4.8 l'assimilació dels jueus, pensament neohebraic.

1948 -> sionisme, la creació del estat d'israel.

Europa no s'enten sense els jueus.

Es un moviment que apareix al S XIX. Son expulsats dels seus territoris "diàspora" ->viuen en ghettos. (al marge de la societat, molt limitats, no podien accedir als estudis i a

les professions lliberals, a Mallorca no podien ser mestres (...) Es per això que es vandedicar a la banca.

Al s XIX a partir de la revolució francesa (igualtat, llibertat fraternitat), sota aquestdeixant de fraternitat, ens fa a tots iguals per tant afavoreix la emancipació dels jueus,es a dir, les mesures restrictives sobre els jueus es fan menys restrictives, en unprocés de emancipació on els jueus podrán formar part de la vida pública. Quanvan ser assimilats, esdevenen molt bons estudiants de moltes rames. Lessing i laeducació del genere humà. Una religión natural de signo racional – la reli gión de la

Humanidad – que dibujó un largo recorr ido, desde Lessing hasta Natorp pasando por

Pestalozzi. Les dones jueves molt cultoritzades dins d'una vida burgesa, un xic assimilada, vanapareixent en llocs públic - 1870 al s XX van tenint més visibilitat.

Dins del imperi astro-hungar els jueus podien viatjar, llegint les memòries de caneti, els jueus que viatjaven, entrant pel Danuvi.

Els pronoms -> atacs que la població civil feien sobre els barris dels jueus amb vist i plau de les administració locals, els russos tenien una actitud molt contraria a la presència jueva, per això buscaren l'aixopluc en l'imperi astrohungar de centreuropa ialemanya.



Aquesta assimilació es fa força impossible, han triomfat amb els negocis (s'han feralguns força pròspers). Tenen acceptació econòmica, però no tenen acceptació social. Elcognom canneti es espanyol, parlaven molts idiomes (francès, alemany (en 3 mesos),una pressió social per ser acceptats culturalment (un divoi entre el món econòmic i elmón cultural). Van comprar bons de la deute alemanya i astrohungara, per tant desprèsde la guerra van quedar arruïnats.

Stephan Zwaig: Llibre el món d'ahir.

La sisi imperatiu, el món del imperi astrohungar. Exaltació de erasme (tolerància) icritica a Calvi. S'ha d'acabar la intolerància religiosa: s'ha de ser francès, ell pensa quel'antisemitisme només ha de durar 4 dies.

Spinoza: A favor de una il·lustració per la superació religiosa - es jueu i descregut,

doblament errant. No està a favor de la teocràcia -> no pots ser seguidor de l'emperador. Spinoza no puede presentarse como un autor ateo sino más bien como un racionalistaque acaba identificando las leyes de la naturaleza con el reflejo o manifestación del

poder divino.

Reaccions : les manifestacions antisemites: Els que han perdut la guerra acusenals jueus de no ser patriotes, els jueus son causa de la pèrdua de la guerra del1914/1918 com a crítica als jueus, Hitler partirà d'aquesta idea.

La reacció jueva: Van pensar que a la assimilació econòmica comprant bons dela deute públic es faria bons als ulls de la societat alemanya, i de retruc serienacceptats culturalment. No va se així, van marxar a Israel (la terra promesa) elSionisme. També van marxar a Amèrica (USA).

La creació filosòfica del pensament Neohebraic.

-> Rossenaweig.

-> F Buber. (Jo i tu).

El pensament occidental parteix del (jo), cogito ergo sum, la idea del subjecte. Hem passat del JO al nosatres (el tots). Això tenen dies derives: Una línia internacionalista,

es a dir cosmopolita, la del Stephan Zweig. L'altra línia seria la ultranacionalista, elnacionalisme Germànica. Els jueus estaven més acostumats a la líniainternacionalista.

Es produeix un retorn a les fonts del judaisme: Ja que no poden ser europeus tornem aJavè, ja mai podrem ser jueus i alemanys, es una deriva política on vindrà desprès l'estatd'Israel, de lo sembrat allò menjat.

Les pedagogies dialògics, relacionals, el pensament neohebràitic en oposició al pensament del JO europeu, posem el tu > Marthin Goobler lo important es parlar desdeel tu i crear un pensament de l'alteritat, la aportació neohebraica és pensar des de el



altre, des de la diferència. Algú diria que aquest TU es javè, deu que et mira a tu ->Frankfurt, la estrella de la residència, javè es la alliberació del genere humà.

El deber ya no consiste – como en la filosofía kantiana – en el imperativo categórico del propio yo sino en la apertura hacia el otro, lo cual permitirá la articulación de una

pedagogía relacional, dialógica y personal que se abre al descubrimiento del tú y quenos acerca al prójimo, a un prójimo que tiene rostro y que experimenta el sufrimiento.

En este sentido, tampoco hay que perder de vista que para los profetas Dios es el Diosde los pobres, que padecen el sufrimiento hasta el extremo que el otro sufriente, nosinterpela y mueve al ejercicio de la compasión, entendida como la acción moralorientada a erradicar el sufrimiento, como expresión de la injusticia y, en definitiva, delmal.

El judeísme es una religió de poble - no es universal com el catolicisme: No et pots fer

jueu sinó hi neixes jueu.

La lierbe con ojos de àmbar, una herència oculta. El mundo de Waal.

Victor aprende que amar alemania es amar la ilustración, y que alemania es sonimo dela emancipación, de bildung, cultura y conocimiento, viaje a la experiencia. La bildung

se desprendre de hablar ruso y aleman. De odeasa (puerto ruso) a la brignestasen(ring, barrio de viena), del comercio de granos a la lectura (de dedicarse a comerciarcon la agricultura i a la banca a la cultura), victor comienza a comprar sus propioslibros.

(La fúria dels balsos representa de manera estètica una exaltació del imperi astrohungar)

- Auswich la clau de volta per entendre la educació desprès del 46.

- Zwaig confia i creu en una visió del món cultural. Ell confia en la idea de Bildung >

Els Jueus tenen una tradició oculta (on les dones també tenen cultura demanera autodidacta). Un món obert a la hermenèutica.

Al caure el imperi austrohungar i la caiguda del imperi turc, apareixen nacionsnoves: Un crisol de llengües (Hungria, Romania, Bulgaria, Polonia...) Era doncs el mónde la seguretat: Un món de tolerància on hi havien diferents religions. La pau enPRAGA, AUSTRIA, VIENA, BUDAPEST

- El totalitarisme es la NO acceptació de aquest món.



- La assimilació dels jueus en definitiva, no va ser possible, al segle XX el nacisme il'antisemitisme, al segle XXI ens trobem amb el deixant d'aquest problema (un estatIsraelí els problemes a palestina que es deriven, un món dels no assimilats).

- Son poliglotes, molt lectors de la Bíblia, sentit no només literal sinó també simbòlic, lainterpretació dels textos sagrats els fan ser molt creatius, i els porta a estudiar diferentsllengües: Els sapardies , (ladino, un castella antic, del s XV), i l'altre el YIDISH.

Totalitarisme: 1922 Marxa sobre roma- 1945

F Giovanni Gentile 1922-1924. Aquest humanisme com a resposta al Liberalisme. Gentile es el Goethe deItaliana. Giovani busca restaurar l'esperit -->Autoeducació, aprendre en autocuració.

- El totalitarisme és una reacció a la crisis:

- Reacció al positivisme: La ciència no respon al problema.

- Reacció al liberalisme: La democràcia no respon al problema (crítica alneoplatonisme), l’home egoista.

Estatista: Residencies estoiques, l'estat fort. L'estat ho domina totes les esferesd'allò públic, fins i tot l'esglèsia. L'estat fort nega la iniciativa privada, la raó i a laciència. L'estat fort s'oposa a la feblesa de la democràcia , un estat fort és un estatètic, crític amb la partitocràcia.

La economia dirigida, amb l'individu sotmès a l'estat. El feixisme es doncs unasolució d'emergència, el rey té por, es més dèbil, per això Mussolini, com home fort, esfa amb el poder. Gentile criticarà al sistema democràtic.

1922-1945. El regim de Mussolini.

- En la crítica a la raó; el vitalisme, una exaltació vitalisme, sang, el crit a la família,resiliències estoiques.

- Exaltació de la vida familiar i de la raça.



Estem en un món de raó afeblida. Tot i això, a favor de la tècnica diabòlica,es a dir no nega la tècnica a favor de la destrucció, la estètica de la guerra "la guerra e

bella ma incomoda ", la màquina que mata (la destrucció de l'home per l'home, elhome es un llop per l'home, (Hobbes).

La deshumanització de l’esser humà, Siemens, i grans empreses que van participar a la guerra - Qui ha guanyat la guerra?. El món d’avui ve de la organització dela guerra doncs com estem visquem a favor d'allò que sorgeix de la guerra, un mónque viu a favor de la tècnica.

L'humanisme, en aquestes hores, doncs, no estarà a favor del home sinó del poble (a favor de l’esperit), l'humanisme cosmopolita la visió de Erasme. Això és LaBildung convertida a la Kultu > de l'humanisme a la barbàrie.

I es que la cultura no atura la barbaria, com es va demostrar >< Una pedagogia

culturalista amb la barbàrie no hi ha prou. Kant : Estem civilitzats (encultaritzats) peròens falta molt per estar moralitzats.

Sigui com sigui, el fet es que Hitler mai va formar una família en el sentitclàssic, del terme encara que es pot dir que si exaltava la figura de la família (fent-sefotos amb infants, indicacions de Gobles i les tècniques de propaganda. Els scoutsqueden abolits, la joventut dirigida, dels 10-14 a poble jove, el destí, a partir dels 14,formar part de les joventuts hitlerianes, dirigides per Baldur Von Schirach. Els infantshan de superar un triatló, salts de longitud, llançament de pilota: fora formació física imilitar, desfilades.

Joventuts hitlerianes: la preparació acabava amb la cabina (arma), sense perdrel'esperit competitiu, l’excel·lència de l'ideal pedagògic del nacionalsocialisme(obediència cega). L'ethos de la joventut.

Joaquin Fest – Yo no, es podia dir no a Hitler:http://elpais.com/diario/2007/06/17/domingo/1182052356_850215.html

El model es esparta: No se debera abogar el tierno cerebro con materias innecesarias(no estudiar continguts, critica al intel·lectualisme) Avismo entre enseñanza general y

enseñanza tècnica especializada - servicio del espirituo y la codicia (retòricahumanística) contra la tecnologia, és un sistema molt tecnològic.

<Esfera ultranacionalist, un llenguatge fortalement en contra de el racionalisme, peròafavoreix els interesos del capitalisme.

http://elpais.com/diario/2007/06/17/domingo/1182052356_850215.html





Bloc 5:

LA SHOAH: -> Sacrifici: gener de 1945. Solució final . Auschwitz ---> Treballaven,

indústria química, Auschwitz: un complexa químic.

Agost del 45: Hiroshime i Nagasaki.

La educació desprès del 45 serà tecnològica, fruït d’una guerra tecnològica-.

La barbàrie comunista: Una mujer en Berlín: diari autobibliografic. EditorialAnnaGram.

20 de Abril: Treballa de executiva i soltera. Els rusos al entrar a Berlín: unaviolació massiva. Anys 47/48. Desprès de la seva mort es va saber la seva autoria.

"la resistència a la barbàrie nazi".

Les memòries de primo Levi. - Si això es un home. La barbarie converteis l'esserhumà en simple cosa. Fou químic (Sabia una mica d’alemany, va sobreviure, acavatreballant a la indústria química. Sobreviure en el límit.

Venim en un món on l'any 45 es va utilitzar la ciència i la tècnica com la barbàrie " Teodoro Adorno" hem de educar: La exigència de que auswich no se repita

es la primera de todas de las que hay que plantear en educación" Educar contraAuswich - .

Anys 47/48, Sobre programes de radio per desmassificar a la massa. Dialèctica delil·luminisme:

- > Max Horkheimer.



-> Theor W adonorno.

Pensadors de l'Escola de Frankfurt (autors marxistes). La tesis de fons de l'escolade frankfurt és que el progrés no ha estat moral, en contes de a favor de l'home ha

estat en contra de l'home, per tant un posicionament que en contra de la visióinterpretativa de la investigació vol transformar (investigació crítica). No entrava lahermenèutica per ser criticada per no ser suficientment crítica (a hores d’ara si que

pensaríem en la hermenèutica desde un plantejament crític.

La cosificiació.

Les identitats corporals (cos) pedagogia de la corporalitat. Auswich -> laaniquilació del cos. La reacció de això: Posar el cos en el centre. Que queda del cos?.

El nazisme com la aniquilació del cos, aquest cos arribava al límit i la pèrdua delcos. La discapacitat corporal; el cos simbòlic. Avui el cos es lloc de insurrecció, abansno ho era.

De les pedagogies de la resurrecció del cristianisme. Als anys 20 Auswich, laaniquilació del cos, als anys 50 el cos i la pedagogia terapèutica, als anys 80 i la

pedagogia Queer.

El cos en pedagogia va estar oblidat fins el 1900. La pedagogia de la reproducció

sexual "també olivada". Recuperar el cos -> els cos aniquilats, pintors que no pinten elcos sencer -el 45 la fragilitat del cos humà, un discurs de posar el cos i la discapacitatdins el discurs pedagogic (diagnostiquem discapacitats - the body freak) i aquell que volser Queer - > un nou discurs per repensar-ho tot.

La pedagogia de la diferencia. Els "extrems" es porten. Foucoult i les tecnologies del JO1945.

Una societat de control, tecnologia: Gran Hermano 1984 George Orwell.

Una pedagogia tecnològica (...)



1945 -- -> Berlín . Arriben els russos : El pacte de varsovià.

Alemanya partida en dos, dos règims diferents (Alemanya del Est amb un regimlliberal i els altres amb un regim soviètica ciutat de Berlín va ser emblemàtica, a Viena(per barris) van quedar sota la administració amèricana i sota la administració soviètica.

Els Rusos aichequen el mur de Berlín. -> mur fins al 89. Els Rusos perden laguerra tecnologica, al any 57 el llençament de Spurtnik, els amèricans al 69 arriven ala Lluna.

Es sabido que el lanzamiento del Sputnik (1957) un año antes de la creación dela NASA (1958), significó una crítica a la educación progresiva norteamericana y, por

tanto, un retorno a los valores tradicionales que habían sido impugnados por unaeducación radical y democrática. No por azar, las críticas – incluso de Hanna Arendt – ala educación progresiva norteamericana menudearon en unos momentos dominados porel enfrentamiento entre los dos bloques hegemónicos, según la lógica de la Guerra Fría.

La mort de Deu:

1945: La Guerra Freda es una guerra tecnològica, la carrera per l’espai iniciada per

L’sputnik l’any 1975.

La tècnica un discurs d’USA capitalista i del bloc soviètic comunista. Fortaimportància de la ideologia.

La guerra comporta l’avançament tècnic, apareix internet (al 1960 DefenseAdvanced Research Projects Agency).

La cibernètica: (l’estudi dels fluxes d’informació que rodejen un sistema). Lesteories de la informació. Una ciència del control. Tot es un sistema per tant loimportant es el feedback i la retroalimentació del sistema amb altressubsistemes, un sistema que s’autorregula.

Les tesis de l’ensenyament programat a educació Skinner i el conductisme.

Sumat a un pragmatisme, de la Pedagogia Performativa que cerca l’èxit (no el perfeccionament, de la pedagogia perenne), utilitzant paraules com teoria delcaos, optimització... Fort pragmatisme per adquirir l’èxit. (Un coneixementque supera al propi alumne, doncs si del 1800 al 1900 es duplicava elconeixement, avui dia el coneixement creix de manera exponencial cada 2 / 3anys, seguint amb les tesis també de Seimens 2006 i el connectivisme (i lesseves bases al cognostivisime) el coneixement es fa per mijà de nodes i xarxes



que al interconectar-se entre elles creen coneixement transformant elconeixement i creant així un nou a partir de les connexions, la idea del’hipertext una pedagogia centrada en aprendre a aprendre, jaque d’alguna manera la cultura ha superat a l’individu de tal manera que no es

pot determinar, dins d’un nihilisme postmodern, quins son els coneixementslegítims. El deixant d’això és una educació basada en aconseguir l’èxit demanera ràpida (performativa), tècnica (fugint de les teories i anant a unadimensió pragmàtica) científica (el saber legítim es aquell que és pot demostrarempíricament). Possant una escala o piràmide de disciplines on té més pes elconeixement cientificotecnicmatematic i on es deixa enrere les humanitats, lesllengües (enteses a la hegeliana com el llenguatge de l’esperit) i la plàstica ol’educació estètica.

La Pedagogia Tecnològica : Obres La Condició postmoderna: F LYotard” Pier

eny : La obertura.

5.3 : La irrupció dels temps postmodern, la crisis dels metarrelats.

Existencialisme: Sartre, i una Europa en pos d’amèrica.

Marxisme intel·lectual: Escola de Frankfurt: Escola filosòfica que depèn d'un instintde ciències socials, creada als anys 20,

Walter Benjamin suïcidat a Portbou > socialista.

Max Hokhein,

Theodoro Adorono (educació per la emancipació), Dialèctica al il·luminisme 1947.

Teories Freudianes: El alliberament corporal : El cos. Alliberament sexual en laèpoca moderna i postmoderna. Abans la repressió corporal.

Nietzsche: Nihilisme, el etern retorn, la postmodernitat en clau nietzschiana.

A través de la radio (una educació desprès de Auswich) = la exigència de que auswichno es torni a produir.

Il·lustració es bicèfala: Hem progressat tecnològicament però els avanços

tècniques no està al servei de l'home.



La pedagogia crítica: Venim al món no només per conèixer-lo sinó pertransformar-lo. Paulo Freire: Pedagog social, una pedagogia crítica ambvoluntat de transformar el món.

Temps d'educació: 2001, La pedagogia al deixant del segle XX> Història de

la educació al segle XX, apartat de l'educació a l'escola de Frankfurt:Transformar el món.Natrop: (pare de la pedagogia social).

El marxisme a occident deixa de ser una força revolucionaria, deixarà de predicar larevolució i serà una força que intentarà construir l'estat de benestar. La viasocialdemòcrata. (Allende a Chile del 73). La idea del Welfare State.

Marixisme sovietic: stalinisme. VS Tronskistes: La revolució permanent.Guerra civil,

Ideologia: comunista --> Stalinisme, sistema tancat.

Teories de Freud: El pansexualisme.

Els freudomarxistes: el poder t'està aliant. Sexualment (treball trenca el lívid,).

Els sistemes de control i de alineació dels individus (treball = moral de producció).

Lívid > crítica a l'esport > com a repressió de la sexualitat.

Les critiques al sistemes educatius com reproductor (Bordieu i Passeron).Menys hipocresia: cos i alliberament del poder.

Estructuralisme - saber i poder: Foucault - Vigilar i castigar 1975, la ciutateuropea es una ciutat repressiva - d’escolarització : Ival Illich -teòric als any 60: Tesisdespolaritzadora: La educació és un sistema de repressió i per tant no pots canviar elsistema desde dins del sistema - conseqüència --> la no escola. El homescoling (a USAté molt seguiment) i el nonescoling (ni a casa ni a l'escola). En contra de l'escola. Encontra del cotxe i a favor del ciclisme (canvi a favor de la sostenibilitat (falla la

educació, la mobilitat i la sostenibilitat).--> El currículum ocult. Lo important es allò que no es diu sinó allò que no es diu, allòque no es manifesta allò que esta latent, al cap i a la fi el currículum es repressió idominant (el metallenguatge es més important (filosofia de la sospita) Lesmatemàtiques tenen una simbologia - esta implícit en el llenguatge. La pedagogia crítica- Allò manifest. Les didàctiques es van dedicar al metallenguatge en contra d'ara laetnologia educativa. Vivim en temps de debilitat ideològica i per causa i efecte,

pedagògica. Aquesta debilitat pedagògica causada per diferents variables històriques,la pedagogia política dels sistemes totalitaris, la mort dels metarrelats, la mort de Deu,

la sospita pedagògica i el currículum ocult, la Pedagogia performativa, el afebliment dela raó cientificotecnològica a per culpa de la tècnica a favor de la destrucció i per una



altra banda, de les humanitats i els discursos romàntics (que van portar la barbàrie) (...).Front la debilitat pedagògica els discursos tecnològics. Sotmesos en un Nihilisme:retorn a nietzsche als anys 60 - un retorn al individualisme: Hi ha movimentssocials, institucionals e institucionals.

Una voluntat de viure - exaltació de la vida no en un sentit tràgic, en un sentitHEDONISTA- La vida val la pena gaudir- la vida en un sentit de risc per gaudir dels

plaers, l’objectiu de la vida és la vida en sí mateixa.

La crisis dels metarrelats:

Leotard --- tronkista.

Critica al marxisme i critica als metarrelats - és una historia falsa.

La salvació del món -> en nom dels metarrelats s'han fet aniquilacions, barbariesla ideología.

Això passa perquè el Marxisme és una historia de salvació que si s'ha perdutla confiança en Déu ara s'ha perdut en el marxisme. No té sentit en un món on lacosmovisió hegemònica és post ideològica i on el text és un text obert (meta-text) que es construeix (com una xarxa de conversacion) una cultura no canònica que posael peu a les diferents subjectivitats (i per tant relativitat Anys 60 i 70 -> caiguda del murde Berlín i la unió soviètica. La mort de la ideologia es l’inici de la postmodernitat

:?:

La pedagogia deixa de ser un saber de salvació - concepte de Bildung, escola nova... lapedagogia buscava la formació, és un meterrelat (un engany), la fi dels metarrelats ila fi de la història com a narració i no com a ciència. ( La mort de la història FrancísFukujama).

De la Historia de la Pedagogia a Historia de la Educació i de la Pedagogia

General a la Historia de la educació. –A favor de l’historicisme en comptes de lahistòria de les idees.

Sí l'home modern busca la perfecció el home postmodern busca la performitat ->l’èxit ràpid, per lo qual una educació que no busca la veritat i per tant no busca laepistemologia, sinó allò aplicable.

La crisis de l’educació: Hannah Arendt 1968.



Educación progressiva - el mirall als EUA de l’Escola Nova.

Lo que en europa se ha creado como un experimento, en alguna otra escuela, enamerica hace unos 25 años que han prevalicado.

Así pues emancipandole de la autoridad del adult no es aliberado el muchcacho,sino que se somete a una autoridad mas tirànica, la tirania de la majoria (si vols que elsalumnes siguin majors d'edat i critics els has de educar en la infància en el respecte a laautoritat.).

>> Què es l’home<< En el pasat present i actualitat.

Homo Premodern Homo Modern Homo Postmodern

Agricultura

Dogma

Lineal (protologiai escatologia)

Rígid

Llibre Sagrat

Profeta

Desordre primitiu

Indústria

Veritat

Progrés

Sòlid

Montaigne(Secularització)

Perfeccionament

Ordre

Serveis

Versemblança

Nietzsche l’eternretorn.

Líquid.

Hipertext.

Preformitat

Teoria del caos

El suprem (Deus) JO (cogito) Jo plural (múltiplessubjectivitats i rols).

El joc de la fé El Joc ideològic. El joc de mercat.

Poèma deGilgamesh(unión).

L’home es bo pernaturaleza

Ecologia

Mística (Allò quees suprem).

Filosofía (Allò quees veritat)

Tecnología

(Allò aplicable, allòfuncional).

La única visió de La visió de la La visió de la



la relaitat és la deDéu.

realitat és la delsaber.

realitat és la quecadascú tingui.

La joventut noexisteix

Silencio i copiamonàstica.

La joventut apenesexisteix

La paraulainstronspectiva (lameditación, el

pensamiento del(cogito).

La joventut tésignificació

pròpia.**

La joventut és unrelat postmodern.

La parablacompartida (redes),massmedia la epocadel constante

bombardeo de

estimulos-

Parabla oral Parabla escrita canonica Texto transformable(hipertexto)-

El suprem (el que importa es Déu), el que importa és JO (cogito, els homes),

Romano Grandini Ética. Observación sobre la classe.

“Ambas guerres mundiales – y quizá todavía más la dictadura nazi – no solo hanmatado seres humanios y reducido cases a escombros, sinó que han toro asimismo lasórdenes que ayudaban a los seres humanos a convivir más fácilemente entre sí.

La persona enseñaba allí lo que había elaborado.

La dignidad de la ciencia.: La verdad científica.

Gran cantidad de oyentes -> formación del mundo interior.

Disursos del saber que no se asemejen a cualquier bagatela.

ESPORT I MODERNITAT

Sl segle XIII a la grafia inflesa apareix l’esport, és un neologisme, un fenòmenmodern.Dels grecs el que tenim no es esport sinó la idea d’AGON

prova o concurs de on s’en deriven els jocs i les festes religioses. Una visió pedagògica que es converteix en professionalitzadora (el sofista o practicarà ala plaça del poble mentres que l’esportista o farà al gimnàs.



És u

A Roma.

- La cultura del espectacle, on allò més important és l’espectador: La decadència

de l’esport i la cultura de l’espectacle.

- El circ serveix per les curses de carros i l’anfiteatre es f a al coliseum.

- Culte al imperi i a l’emperador

- Culte a l’aigua a través de les termes: Ha tornat aquest ús de les termes amb els poliesportius que ofereixen sauna, termes, etc.

- Analogia de la X de Conrad Vilanou.

1919-1932: La època de la creu llatina.

- La crisis de la primera Guerra Guerra Mundial.

- La època de la postguerra. (anys 20)- Cardenar Mercier de la Universitat Catòlica de Lovaina.- 1922 Pedagogia Deportiva.- La experiència de les trincheres

1933 – 1945: La creu gamada, sota dos símbols (el de la esvastica i el de la oz iel martell).

- Moscou 1937 (20e aniversari de la revolució d'octubre del 17 -- coincideix ambels fets de Maig a Barcelona on els trosquistes son derrotats pels estalinistes



1946-1968:Tau : Dos camins.L’europa que no sap que camí escollir.

- rehumanitces europa.

- Son anys en que europa esta totalment en crisis -> no sap quin és el seu desti ->ara sabem que el "desti" es la amecarinització d'europa pero aleshores estava en

joc el socialnacionalisme, el comunisme, el capitalisme..

No por azar, Heidegger remarcó que el ser humano (Dasein) se encuentra abocado a lamuerte, es decir, es un ser-para-la-muerte, idea que asumió el existencialismo en losaños que siguieron a la debacle de la Segunda Guerra Mundial.

Existencialisme... sXIX 1890 el suicidi es possa de moda entre els intelectuals.

http://www.mercaba.org/Filosofia/heidegger/HEIDEGER_01.htm

El rector de la universitat catolica de l'ovaina : jocs olímpics de belgica.

1968-2015: XXL – XXS

--> XXL XXS -->

XXS Allò petit : la cultura local, la cultura de "les tribus urbanes" la contracultura.

XXL --> El univers está en expansió no només per la física, en en camp de leshumanitats, també la cultura esta en expansió (una virtualitat que s’expandeix).

22/12/2015

Pensament

De la impossible restauració humanista a la performance.



“El viejo sueño” de ser un hombre completo, en la tradición de GOETHE BYRONSHAW, con un opulento toque americano, una especie de mixto de j.p morha, topham

beauckerk y san franciso, de asís ha quedado relegado al montón de antiguallas que pueden tirarse a la basura, como las hombreras puestas un dia de partido de fútbolamericano en Princenton las gorras del ejército que nunca pudieron lucirse al otro ladodel atlántico (Fitjgerald 1937) .

Hi ha 3 idees

HOME PREMODERN PERFECCIÓ

HOME MODERN PERFECCIONAMENT.

HOME POSTMODERN PERFORMANCE.

Tal com Goethe ens parla amb la seva idea L’home modern llegeix el món com unsomni arribar a ser l’home complet, com veiem amb Descartes (Un home complet),la completesa es la totalitat Per via de la raó (Descartes i Kant).

1. El cànon clàssic i el cànon religiós.

El cànon clàssic es un constant històric.

--> Renaixement (XVI).

--> Neohumanisme (1780-1830).

--> Neolimpisme.

El cànon clàssic tenia molt clar quins eren els seus referents.

És un model que s’ha de emitar.

2. El cànon religiós.

Idea metafísica de Deu L’art té un sentit religiós.

S XXI viu del enfosament del segle XX del món i del art religiós.

Arquitectònicament:

Romàntic i gòtic.

3. El romanticisme és una porta a la creació, la idea de geni, l'art par l'art, l'artista perl'artista que no esta conduït per la constant històrica de l'ordre i la bellesa ideal (copiar

als clàssics) o el cànon religiós, es un tercer moment de la història de les ideesestètiques, deixar de copiar per crear -> fer de cada infant un artista -> ja no hi ha la



idea de perfecció, -- l'home modern que busca el perfeccionament, cada un es artista desí mateix. Amb tota la influència de les avantguardes artístiques (com el purisme dePicasso).

-->>son pictòriques: Picasso.

--->> i musicals: nous ritmes musicals

-----> Son també cinemàtiques:

Ja no hi ha una perfecció clàssica, cada un es converteix en artista. Com per exempleamb Gaudí i el art noucentista.

4. Món industrial.

->> La mecànica es la estètica i el disseny es un tipus de art nou --> artilugis (treballar

continent i també el contingut).

La escola de la Bauhaus de la republicà de weimar. escola de tècnicna

La educació per el clima (l'atmosfera que es crea a l'aula) l’ambient.

5. cibercultura (postmodern), postindustrial.

No hi ha cànon estètic --> una època de colaig. La mateixa cibercultura permet l'art.

--> creació.

--> instal·lació.

--> provocació.

--->> una nova corporalitat , de un cos funcional al món --> (body art), al servei de laperformance, l'art de la estètica (la vida és un seguit de actuacions "preformance". Lavida es educar.

Identitats mai tancades.

Del binomi cos i art, desprès de la segona guerra mundial, ens trobarem amb unaestètica de la provocació.

Italia 2 visions; per una banda una modernitat il·lusionant fe en l’escola i enl’escolarització.

Per una altra banda crisis econòmica, teològica, filosòfica, i de la raó.



1949 George Orwell Gran Hermano Partit (ideologia) Pantalla (tecnologia) i estat(control panòptic).

En oposició a la filosofia de la sospita (Nietzsche, Freud i Marx) trobem a RomanoGuardini (Filòsofs i teòlegs) esportiu de la litúrgia 1918. Es a dir, la religiós’actualitza a través de la filosofia de la sospita, es com un palimpestro. De homoludens

passem a Deus Ludens, un Deu que s’adapta a la postmodernitat (ho podem constataramb el Gosspel, una forma d’art de la formació humana.

Heidegger mort de la metafísica, el que es tradueix en un gir lingüístic (el lenguaje esla casa del ser) i per això, també, de jocs lingüístics Hermenèutica. La estètica pot ser

una clau per la hermenèutica (descobrir allò que no es veu).Línia filosòfica de Nietzsche a Sartre (Existencialisme) un ara i aquí eminent Quecontinua amb M Foucault (la subjectivitat producte creat pel poder).

Gentile una resposta a Italia a aquesta línia de pensament (juntament amb el positivisme).

Cartas sobre el humanisme, La Paideia.

Apunts de Jordi.

la raó queda afeblida i una oposicióa la Pedagogia Perenne.

BLOC 3: L’itinerari de l’Escola Nova (època d’entresegles XIX-XX).

El moviment de l'escola nova es constitueix a finals de S XIX principis del segle XX.Es una construcció a partir de diferents doctrines filosòfiques.

Empirisme Positivisme Naturalisme Liberalisme Pragmatisme



John Locke AugustCompte

Rousseau

Humdolt.

Jenes

Dewey

Del s XX "Dewey, Ferrier, Montesori, Ferrer i Guardia, etc".

La línea del discurs dels autors, posen l'accent en algunes línees concretes, però laconstrucció parteix de les diferents doctrines antropològiques / filològiques.

Liberalisme:

Vol assegurar la satisfacció del individu, creu que d'aquesta manera s'assegurarà lafelicitat col·lectiva, en contraposició amb les tradicions pedagògiques marxistes,cadascú que té un ego individual i cal que aquest el tingui aquest satisfet. La societat i

els grups funcionaran si cadascú té resol aquest ego. El liberalisme ens dirà que lasocietat ha de permetre que els egos individuals es puguin materialitzar i d'aquestamanera contribuir amb l' esforç a la felicitat col·lectiva.

Entra en oposició amb el socialisme, que posarà l'accent a la societat.

Liberalisme : Individu > societat. Socialisme: societat > individu..

O explicarem a nivell: Ontològic (don bé l'home), epistemològic (don bé elconeixement), i pràctic.

Ontològic: l'individu es més important.

Epistemològic: el coneixement comença al individu.

Pràctic: La activitat que fa l'individu es important (l'Infant es el centred'atenció).

El coneixement comença en el mateix individu, el liberalisme econòmic ->capitalisme -> lliure mercat.

Liberalisme polític -> defensar la llibertat i els interesso personals front lasocietat i el poder civil, la sobirania d'un estat té els límits a la llibertatindividual. Un estat no podrà ser mai absolutista (respectar els drets individuals)



Anarquisme : Individu i comunitat. (primer la llibertat), unió d'individus, (respecte a lacosa singular) comunista (el col·lectiu es fonamental), els individus tenen criteri peròimporta la opinió majoritària.

August Compte : positivisme.

> Brasil "bandera" estrelles / estats, "orden y progresso". La idea de progrés va lligadaal positivisme, construcció humana que contempla la idea de una etapa final. Senseetapa final no pots progressar. La historia es una línea recta.

La historia del esperit per compte esta construïda per 3 etapes, teològica (explica elsfenòmens des de les forces divines), naturalista, i positivista (només vol explicar elsfenòmens, materialisme.

Ontològic: L'home és exclusivament allò observable, científic, racionalista.

L'home no es allò que no es veu sinó allò que no es veu (carnal i transcendental). Epistemològic: Únicament coneixem com podem generalitzar a partir de

fenòmens observables. L'únic valuós es allò que nosaltres podem observar. Elconeixement només es pot assolir a través d'allò empíric (Escola nova, elconeixement s'adquireix millor a partir de les coses que es fan, si les coses no es

poden observar no en pots adquirir coneixement.)

Pràctic: La escola nova vol construir experiències, vers l'escola tradicional quevol generar contingut, vivències VS experiència i esforç.. Generalitzar,

prevenir,: (lleis generals -> ciència a la època moderna).

Pragmatisme: La idea principal, no coneixem una altra cosa dels objectes que elefecte pràctic de la nostre concepció de ells mateixos.

Allò més important es la funció pràctica utilitària del objecte. En el moment quegenerem una experiència per aprendre la hem de portar a la acció, coneixem per actuar.

No coneixem per contemplar sinó per fer.

Ontològic: L'home es una acció projectada al futur: Es un esser d'acció.

Epistemològic: El coneixement es a partir de la acció, el subjecte passiu noaprèn.

Pràctic: Acció -> Interès: Motivar, despertar el interès dels infants. La escolatradicional no està preocupada per coneixement. L'Escola Tradicional és unelogi a la dedicació, el pragmatisme pedagògic es el fer.Learning by Doing.

La educació ha de respondre als interessos dels estudiants, el estudiant ha deintervenir i s'ha de respondre a les seves inquietuds, l'escola tradicional no té en



conte els interessos dels infants, sinó quina transmissió de coneixement (quinsson els coneixements vàlids que han de passar de una generació a l'altra).

Principis.1. La escola es vida i no preparació per la vida: Allò que pasa a la escola forma part dela vida, escola tradicional l'única funció era preparar-se per la vida.

2. La cooperació es més important que la competència, a la escola tradicional es mésimportant la competència "la ratio stodiurim dels jesuïtes". Escola democràtica -> neixde la escola nova.

4. S'aprèn més resolent problemes que no pas transmetre coneixements. La escola novavol ciutadans actius "que no siguin contemplatius" com s'esdevé en l'ensenyament per

projectes i en l'enfocament per problemes.

5. Respecte al infant, paidocentrisme, tradicional magistrocentrisme. El educand es elcentre autonomia vers iniciativa (...). Al antic regim l'infant no tenia una categoriaconcreta, de seguida es passava a ser adult. Voluntat de entendre al infant (psicologiaevolutiva > conèixer als infants), SXX es considerat el segle dels infants > discursosque genera (musica, literatura, etc) els nens assoleixen una categoria pròpia).

La societat industrial crea 2 classe antagòniques "burgesia i proletariat".

Ens introduïm en les tradicions pedagògiques socialistes, del món proletari, el món proletari a nivell de finalitat -> utopia -> progrés "més justa, més igualitària".MARXISME un sol espai social.

- Fi del món de l'antic règim Stefan Zweig, el món d'ahir, anterior a la primera guerramundial (el món ha canviar) és un abans i un desprès 1789... Un procés que canvia lamentalitat, "historia de les mentalitats" Esdevé doncs na nova manera de estar al món,Escola Nova, en parlem com utopia pedagògica per donar respostes al món desprès dela II Guerra Mundial.

** Individu: liberalisme.

** Societat : socialismes (socialisme utòpìc, anarquisme, marxisme).

** Els estats son una construcció tant del libealisme com del marxisme.

*** Montesquiu (la divisió de poders). Carrega emocional -> romanticisme -> carregaemocional -> infants estudien l'història del seu estat -> sentiment de pertinença.

*** Estructures de estat del liberalisme**** economic "capitalisme".



Marxisme: Manté la visió que va fundar els estats "creu en la figura de l'estat", però nocrea laa destrucció de l'estat . Marx, Engels. Néix a una època epoca industrial(plusvablua, la diferencia entre els diners que genera la feina i el que cobres - Marx.)

Marxisme -> Treball manual, treball intelectual.

Revolució de Mau Tse Tung (caps de reeducació).

El neoliberalisme extingeix l'estat i

____

****Anarquisme****. Etimològicament:

AN -> Negació. Arquisme-> arco (el primer, el guia) (sense el que regeix).

> Sense autoritat, sense poder.

Sense cap, sense guia, sense líder. (Ni Dios , Ni Patria, Ni Rey). Barcelona Cnt -> moltmés afiliats que el Barça. -> Barcelona esdevé a la guerra civil la Rosa de foc. Maig del37 ho sintetitza Jorge Orwell Homenatge a Catalunya -> Disputa entre Anqruistes i

comunistes, comunistes vs anarquistes. POUM CNT /// exercit roig psuc(stalin).Context II Guerra Mundial.

- ARKHO - ARKHÉ (el primer), (el que regeix). -> no ve de cap autor concret(Bakunin), anarquisme ve del Grecs, té més recorregut en el passat que elcomunisme.

- Llibertat de l'individu però no en un sentit del liberalisme (Que sen desprenenconcepcions capitalistes i de Darwinisme social, una llibertat de l'individu ensintonia amb la idea de ajuda mútua de Kröprotkin. Autogovern i

autoconsciència, per això, l'anarquisme estarà a prop de la cultura i el pensament: Primer anarquismes al moviment del segle XIX però des de la perspectiva eticomoral existeix trajectòria des de Grècia.

- Busca abolir les relacions de poder.





política Ferrer i Guardia ensenya que és la no llibertat -> educació política"quarta la llibertat de l'estudiant". Sino s'ensenya agafa el cami de l'esclavatge.

(....)

En el marc de la dicotomia entre individu i societat trovem diferents línies. En termes deindividu i societat. On l'enfasis en l'individu el trovem amb el liberalisme, el enfasis enla societat en el socialisme.

Dins del socielisme trovem el socialisme utopic, l'anarquisme i el marxisme.

El socialisme utopic a diferència del marxisme no analitza la realitat social, elsocialisme utopic es deixa portar per la fantasía, la pretensió de construïr una societat

ídilica, intentant que aquest sigui el més real possible, la líteratura útopica de TomasMoro (La utopía). Les societats es van portar a terme en petites comunitats però sobretot sobre el paper. Tenen fé en la tècnica, on la ciència és el camí que portarà al progrèsde la humanitat, la indústria es el motor de la utopia socialista, un dels autors que

podem destacar és prohodon, el cual està començut que la societat avança per mitjà dela societicía social, nosaltres som animals que estimem la justícia i aquesta es el motorde la societat.

Prodhon: L'individu necessita de la societat per desenvolupar-se, es una discrepància deel deixant rossonia i romantic, la societat es capdal i l'educació és un fet social, com a la

psicología de Vigosky. Rebutja el marxisme urtodox, el JO es important, ja que si

només fem una societat de nosaltres el JO queda desprestijat sense cap categoria, enoposició el liberalisme es un crit al JO (el ego), (Freud el JO, el super jo (...) ). Noobstant el jo és una construcció social (Freud i les tecnologies del JO).

La societat de prodhon sería una construcció on cadascú es governi, el gover es una figura titanica, la propietat és la llavor de la (...) tenir propietat és l'origen de la societat de clases, que hom tingui propietat.

El que visualitza és una federació de nacions, en consonància amb la idea deinternacionalise.

Cita: Amb la instrucció publica distribueix en la proporció que l'hi conve el saber il'ignorància, el saber és doncs un arma de poder (I amb Foucault a saber i poder) Les



teoríes de la reproducció social de Bernestein. L'accés al conèixement serveix perclassificar.

La justicia, la policia i la instrucció publica, els 4 estaments fan la mateixa funció dedividir una societat en clases, la cual és injusta i es mostra allunyada de l'espai unic

social del marxisma.

cita 2: És una educació simultània, manual i mental, l'educació ha de serintegral. Elcamí per acabar les clases portarà la bandera de l'educació integral, superant ladicotomia entre saber i poder, l'educació intelectual i manual : a L'educació.

Abans un obrer quedava desprestijat ja que no tenia accés al coneixement, en canvi laclase burgesa tenía tot es prestigi ja que tenia accés a la formació. L'educació té deretruc una concepció salvífica.

cita 3: Separar como se hace hoy en dia la enseñanza del aprendizaje y lo que esmas

odiable, restinguir la formacion, la separacion de ˋpoderes y la distincion de clases queforma los mas grandes instrumentos d ela tirania governalental : sepàracion de clases

Unir burgesos i proletariat, praxis i teorica, acabar amb la dinstinció de clases.

En el nihilisme actual ja no hi ha utopies, estem a la era de la distopia: de la destruccióde les idees. En canvi prodhon i els anarquistes si que veien possible acabar amb la

pobresa.

L'anarquisme però te la vertient d'individu (Stiner / Tolstoi). Societat (Bakunin, Robin,Ferren i Guàrida, mov desescolarització).

La vertient de l'individu, /Stirner i Tolsoi, optimisme antropologic.

* Stirner - Filosofía alemanya: Defensa un individualisme radical (desde l'anarquisme).Radical es anar a les arrels, etimologicament.

La meva causa no es divina ni humana, no es ni la veritat ni la bondad ni la justicia ni lallbertat, sino allo meu, per tant la meva causa, es allo seu. No es una causa generar sinounica com jo soc unic

No es centra en els altres, ni en la

Dissig i l'egos del la posmodernitat, no es aquets, sino l'individualisme de l'individuunic el cual no pot ser influenciat per ningu més que no sigui hom mateix.

No admeto res per d'amunt meu,

No hi creu doncs en l'escola, Steiner esta en front del universalisme de Heggel,l'activitat creadora, l'aprenentatge va lligar al gaudir individual, i només s'aconseguira la

perfecció si cadascu realitza individualment un gaudir de les causes, ni hi haura ni deu,ni estat, ni partit, ni humanitat al estil de Lebinz i la educacion del genero humano. Tot

aixo nomes tenen la idea de negar-te a tu mateix, tots els valors de la caritas delcristianisme tampoc existira.



El principal problema de la societat moderna es que constuïda de persones educades i node persones lluires "

Educar per ser lliure.

Aquesta cita el que presenta es una dicotomia entre llibertat i educació. Hi ha unadierència entre la llibertat i la educació o potser de la nobonaeducació. Esta educat perl'autor presenta no ser lliure no es del tot líniea roussoriana , ja que Rousseau ens parladel contacte social, de la naturalesa i del contracte civil, tampoc seria pedagogianegativa doncs ell ens diu que no hi ha d'haver ni tan sols una guiatge de cap adult, eldesenvolupament es un individualisme absolut.

Tesis del egoísme: Queden aniquilats tots els valors dels valors cristians, la concepcióde caritas, tanmateix com acaba Nietzsche com el nihilisme : no tinguis compassió, ésuna moral d'esclau, hem de fer una moral d'exclaus.

Nietzsche: si hem de buscar un enemic busquem l'enemic més gros.

_________________________________________

Amb més coneixement més força: l'educació com a clau de la transformació.

Totes les coses anormals, son fruit del contacte amb la societat.

com kant, Moral: Kant, estamos civilizados pero nos falta mucho para estarmoraliados." Ningu t'ensenya a ser lliure. L'educació és una influència en un mateixilegitima de la societat, a l'escola el que aprenen a ser sutmisos, i d'aqui s'en desprenenles teorias desescoitzadores de Ivan Illich. L'escola doncs és una negació de hommateix.

Epicurs, anarquisme i seiner.

Tolstoi. L'escola no ha de intervenir en l'educació, per tant Tolstoi crearà una escola,steiner que no creu en l'escola pero tolstoi si.

l'escola que ni catsiga ni premia deixa llibertat absoluta als alumnes per tal queaprenguin i facin elq els ˋplagui, caura en desus les clasificaicons pèr elles mateixes, ...

permet el gaudir de l'escola i la relació, escola es relació. L'instructor (mestre)familiaritzat amb la llibertta d el'escola (cada alumne te la seva propia individualitat, icada alumne ha de expresar els seus gustos particulars. Aixi doncs, per Tolstoi el mestrees un acompanyant de l'alumne és pero no actua, respecta al alumne tal com es, Ferrer iGuardia si condiciona, Tolstoi acompanya, lel vertdades estudiant es aquell que segeix

educar-se per millorar i no qui te més quantitat de diplomes, un aprenen s'educaconstantanment. La funció de l'escola segons Tolsoi es instruïr, ja que la educació afecta



a les creencies i convincions, aixo es feina de la familia, l'escola ha de ser un espai lliurede expressio i el mestre nomes intervindran quan l'educand s'ho demani, pero mais'aproparara a un estudiant per dir-li allo que esta be o malament es una suposició dedomincació on hom pensa que sap més que el discent.

El mestre només parlara en cas que algun alumne s'ho demani i sempre en sentitd'acompanyament.

Resiniències rousonianes: La educación no mejora el ideal armonioso de lo veradero, loello y lo bueno (estetica), l'infant esta més aprop de lo bello, bueno y verdadero, por lotanto el maestro no es nadie para enseñarle al niño que es lo bueno, el maestro esta maslejos de esta ideal de optimismo pedagogico. Las ideas del maestro estaran llenas devicios, corrrupcion, etc.

Nietzsche ens diu que l'infant també esta mes aprop de la no corrupció.

Fer un mitja lliure.

Escola lliure i tolstoi,

Bakunin :

TEORIES SOCIALISTES

MARXISTES Socialisme utòpic Anarquisme:

→ Steiner.

→ Tolstoi

→ Socioplotiques

(Bakunin, Robin) 1869.

Educació:

Educació política anarquista :Ferrer I Guàrdia.

Educació anarquistadesescolaitzadora:

Ivan Illich.



Per Bakunin la diferència entre la burgesia i el proletariat està en allò material, enl'accés a la educació.

Allò important és el procés: els lliberals quan parlan de llibertat de invididuals possen elfocus en els procés.

La posició de bakunin és que tothom tingui les mateixen possibilitats desde elneixament. L'anarquisme treballa el procés: la cultura del esforç ens l'ha robat la dreta,l'anarquisme i el marxime diu punt de partida igual (que tothom desenvolupi les sevescapacitats) però que tot estigui desenvolupat per l'esforç personal. No obstant, en unsistema desigual. hem desenvolupat les nostres capacitats? els movimentsdesescolaritzadors diuen que només desenvolupem el 6% de les nostres capacitats en elsistema educatiu.

En el sistema, l'ambient ha de ser just, l'esforç marca el camí, hi ha un component innat(educare? educar es extreure).

Robin.: La manera de regener l'home és una triada (segle XIX),

- 1. Lo primer es garantir un bón neixement (dificultats en neixements en el sXIX), dins de les primeres teories feministes també supossava que les donesdecidien quan havien de quedar-se envaraçades (era una excepció que les dones

poguessin triar quan es quedessin envaraçades), els nens han de ser volguts (per pare i la mare), un bon neixement acompanyat d'amor - és desenvolupa laciència del néixement i dels parts - un neixement volgut un bon home/dona.



2. Societat justa e igualitaria.

2. Una bona educació: Una base comuna per tots els nens i nenes, tot i que nocreuen en la escola pública tenen fé en la cultura general, anarqusistes pensen enla educació integral (cos i men), principis del s XX hi havia un 80% de persones

que no sabien llegir ni escriure -> els marxistes faran més ènfasis en unaeducació teoricopractica, els anarquistes també pensaran en aquesta síntesis quedesenvolupin cos i anima (educació fisica i la moral) i la intel·lectual (contingut)i l'esperit?? - l'esperit anarkista.

Francisc Ferrer i Guàrida.

Funda l'escola moderna, ciutada al carrer Bailen a tocar de les corts catalanes.

Situar una escola aprop de l

1901 1906 escola que només dura 6anys però perdura i s'internicionalitza.

Un model contrari al de stirner, el mitja no es lliure, Ferrer i Guardia fa unaeducació política, - ha de violentar l'alumne, l'estudiant per ser lliure ha de estatinstruït per l'escola.

L'ideari: coeducació de sexes (nens i nenes en la mateixa clase), coeducació declases socials (nens pobres i nens rics), tal i com deia bakunin el mateix punt de

partida per tothom : com diu ferrer i guardia.

Ferrer i Guardia - la justícia el camí a la felicitat, si tot està més repartit tothomserà més feliç, pedagogicament el procés serà la felicitat -> el camí és la felicitatno la fí.

Educació al llarg de la vida amb els dominicals (conferencies) -> clases pels pares quan sacava la clase. En oposició a la misa. Ferrer i Guàrdia deia que lesconferencies eren les mises de la raó.

Biblioteca: Llibres triat : no hi ha un optimisme pedagogic: creure que l'infant

desprès de llegir-ho tot sempre obtará pel camí de la llibertat, no obstant a la biblioteca de ferrer i guardia segurament no hi hauria

La llibertat s'instrueix a Ferrer i Guardia o la llibertat es fa desde un medi llibre,la educació s'apren.

A Ferrer i Guardia se l'hi critica la fé en la raó,.

* Ivan Illich XX. Quan nosaltres com individus tenim una cosa innata desde el

primer moment - la voluntat d'aprendre.



Tot un sistema inspirat en el principi de que la escola és obliga8toria - escola novol dir educació; la Educació ha estat institucionalitzada per l'escola. S XXILa

pedagogia social cada cop té més força, hi ha moltes institucions que no sonl'escola; centres oberts, tecnologies educatives (e-learning).

La obligatarietat de l'educació no fa garantia del desenvolupament integral de lescapacitats innates.

Obligar als nens a anar a lˋesocla no els fa més savis sinó més sotmisos, al'escola no aprenem contingut > la importància del curriculum ocult (habits,normes) i els simbolismes del llenguatge: la preparació per la vida adulta. --- elcontingut i la moral NO esta present a l'escola.

La mort de l'escola (anys 70 moviments de la esquerra) neoliberalisme passat per un barniz tecologic, segle XXI, tot sigui e-learning, si Ivan Illich deia de crear una xarxa dedocents i discents la tecnologia educativa ho perverteix. Steve Jons quan critica la

universitat vol montar un imperi per guanyar moltísim diners.

Aquest autors volen crear una societat més justa i més lliure - les persones es volenmenjar el món. L'ambient del maig del 68 es veu a dia d'avuí adormit. El lliberalisme -lo públic genera més despeses.

En el neoliberalisme afrontar la adversitat es un fet individual no col·lectiu.

Ivan Illich : No només parla d'escola, sino també dels hospitals (les instiucions hanarrivat fins el punt que els usuaris poden molestar) no esta a favor dels usuaris! .

Ivan Illich : movilitat - més autopistes més coches tindrà la gent - construïr carreteres nova a favor de la movilitat sino a favor de les empreses - farem aixo perque aixi hi hauramés caravana..

Esforçeu-vos, llegiu -> els enemics estudien molt, i la història esta plena de proves:,V

Ivan Illich: Los niños no aprenden aquello que sus maestros pretenden enseñarle, no deestos, los niños aprenden de sus iguales (compañeros), de las tiras comicas (educació

informal), ara seria la tv, internet, etc..., ara no hi ha cap moviment que questioni el pensament tecnologic (el pensament d'hipertext). La raó es una raó practica einstrumental,la utilitat es practica i rentable, coneixement es coneixer per fer. La escolano domina l'esquema mentala vui dia (l'escola fa esforços per entrar en l'esquemamental dels alumnes, la cosmovisió (terme del professor quintana?.

De la simple observación al pasar y del solo hecho de participar en el ritual de laescuela.

Llegir i pensar -->> questionar. Per questionar necessites pensament, llegir, raonar, perendinçar-te sota de l'iceberg de les estructures, la formació holística dels estudiants.



El ritual de l'escola supossa la negació de un mateix: Negar-te el que ets. Las más de lasveces los maestros obstruyen el aprendizaje de materias de estudio conforme se da en laescuela. - Potser a algu l'hi agradava una assignatura però el mestre coacciona el gust-

Escola Nova, Marxisme, Anarquisme : Dels valors de l'escola als valors de la família

(ferrer i guardia educa als pares). Escola Nova (30p de ferrier), les escoles han de serescoles internats (aïllar de la familia) als nens encara els poden salvar --> com rousseau,aïllem als infants, perque els infants com deia Tolstoi esta més aprop de la bondat.

Educar es estar junts.

Sobre Nietzsche .

Filosofia de la sospita "de la raó" --> Nietzsche, Marx, Freud.

Tots els principis en el que esta basat el sistema educatiu cauen en les tesis de Nietzschie.

Cultura no vol dir autenticitat --> Un seguimenent del relat científic que està aguantat per tothom (l'altre, la comprensió) --> nosaltres no som animals compasius, sercompasiu vol dir que ets una persona que vol dominar a l'altre (pensar en l'altre vol dirdominar-lo).

Llegir --> autentics que han passat per la cultura clàssica. Els que han estat educats en lacultura de l'estat només sabran dominar a l'altre. -- la cultura clàssica un retorn al

gimnàs. "La caritat segons nietzsche serà un egoísme, de sentir-se bé i voler dominar alaltre.

--> Ser autentics ens porta esforç, ens porta a l'èxit però no estar per sobre de ningú (lavida es una lluita personal)

Moral d'heroi: Nosaltres a favor de nosaltres mateixos.

Moral d'esclau: L'esclau quan té aquesta moral de esclau.

No a l'estat: sí a la cultura i a la autenticitat. La negació de nosaltres mateixos a favor de

les coses que no son nostres (relació amb la anarquisme).



--- > On entra en dawinisme social aquí?

"Nietzsche --> amic dels nostres amics, no dels nostres enemics". - La autenticitat -

atenta també contra la hipocresia del puritanisme. Tenim un patros --> ens agrada laconfontració. Hem estat educats en una moral de esclau --> escolta als enemics perqueels enemics t'impulsen al aprenentatge.

"Amamos a la vida, no porque estemos dado...

-- > On entra en dawinisme social aquí?

Manipulant la vida de la gent: Dir sí a la vida no ens suposa aquesta idea de autenticitat:Que la teva vida sigui una obra d'art.

Sobre el porvenir de nuestras escuelas:

En el momento actual, nuestras escuelas están dominadas por dos corrientesaparentemente contrarias, pero de acción igualmente destructiva, y cuyos resultadosconfluyen, en definitiva: por un lado, la tendencia a ampliar y a difundir lo más posiblela cultura, y, por otro lado, la tendencia a restringir y a debilitar la misma cultura. Pordiversas razones, la cultura debe extenderse al círculo más amplio posible: eso es loque exige la primera tendencia. En cambio, la segunda exige a la propia cultura queabandone sus pretensiones más altas, más nobles y más sublimes, y se ponga al serviciode otra forma de vida cualquiera, por ejemplo, del Estado.

No obstant Nietzsche no creu en la cultura elitista. --> ho diu per fer personesautentiques "qui escriu, estudia, pública, sigui autèntics --> es una vigència a la societatdigital : La cultura mediàtica.

La segunda exige a la propia cultura que abandone sus pretenciones más altas --> l'estatno et permitira atençar-te a la cultura. Un geni es tothom que es autèntic - en unasocietat que la cultura es mediocre no hi ha genis, hi ha estupits.

"No estem fets per petites coses, estem fets per grans coses" --> somnis " Somos delmaterial del que estan hechos los sueños" --> Shekespeare. Una moral que busca elsomnis.

Perquè soc tant sabi--> perque soc tan gest --> ja es una provocació al seu enemic "elsenemics et faran aprendre".

Y el fin de las escuelas



11

El fin de las escuelas modernas deberá ser precisamente ése: hacer progresar a cadaindividuo en la medida en que su naturaleza le permite llegar a ser “corriente”,

desarrollar a todos los individuos de tal modo, que a partir de su cantidad de

conocimiento y de saber obtengan la mayor cantidad posible de felicidad y de ganancia. Todo el mundo deberá estar en condiciones de valorarse con precisión a símismo, deberá saber cuánto puede pretender de la vida. La “alianza” entre

inteligencia y posesión, apoyada en esas ideas, se presenta incluso como una exigenciamoral. hombre corriente no es autentico". Ser singurar i ser autentic té molt a veureamb la ètica i la moral .

La cultura et crea a tu (les tecnologies del JO i la memetica cultural)

HERMAN HESSE EL LLOP PASTAPARI (El Lobo estepario).

Educación --> los professores hoy en dia son periodistes

En el parodista, esclavo del momento presente -ha substituido a quien libera del presente. (El gran genio).

--> el mestre periodista --> reprodueix la cultura de l'estat. No té altes pretensions, es per ser reproductors.

Una bona manera de començar a pensar es sospitar: En lloc de posicionar-se a favor oen contra (periodisme). Una bona manera de pensar es sospitar, aixo et possa a un nivellde estudi.

--> Suspitar és una porta de pensar: no a la doxa "opinió". Fem pensament.

Nietzsche creia a la figura del mestre:

--> tenia dos mestres, tot i ser filòleg no eren dos referents de la literatura.

- R.WAGNER: Va aprendre molt (obres), --> el critica --> pasa a fer música popular -->la cultura ha de tenir pretensions altes, la cultura ens ha de elevar sino ens eleva esentreteniment. L'home ha de estar al servei de la cultura. La eternitat després de la vida --> una obra significativa --> moren les persones que no tenen obra. Memòria històrica.

Shopenhaver:

No el va coneixer, el mestre pot viure i coneixer pero potser no viu per l'influenciaaltament.

"Nietzsche (dibuixar escrivint).





El niño.

Una afirmación de lo que cambia, de lo que fluye, un sí a la vida. El niño dice sí a éstacon inocencia, dice sí a la rueda que gira, al eterno retorno.

La idea central de todo el pensamiento nietzcheano: el eterno retorno, una de lasideas más complejas y sugerentes de la historia de la fiolosofía.

Nietzsche piensa sobre el tiempo y parte de una tripartición de éste que se nos presenta, a priori, como imposible de poner en duda si no es a costa de renunciara nuestros de conocimientos de que el tiempo puede dividirse en pasado,

presente y futuro. (En síntesis no existe escatología y protologia en Nietzschie).

Para concebir la idea de eterno retorno: será el pasado el punto de partid: Nietzsche centra primero su atención en el futuro y lo piensa como eterno, esdecir, concibe el su atención en el tiempo como infinito. (No hay Protologia).

(Si el futuro es infinito el pasado ha de serlo también).

El presente: Según nuestra concepción inicial del tiempo, un punto de deintersección entre dos líneas exactamente iguales: el tiempo se debe entendercomo una línea circular.

Hay una sertie de apriorismos que nos hace suponer que el tiempo no esnecesariamente infinito en Nietzschie.

: Aún hoy la infinitud del universo i con ello, la del tiempo, siguen siendo temasque generan gran controversia. La idea tradicional de moral no tiene sentido dentro de un tiempo circular. Esta idea del tiempo desde el punto de vista negative es determinista y del

positivo emancipador: potenciando la consecución de la potencialidad delindividuo. – El instinto de juego que se da a través de la alternancia entre laapolinio y lo diansíaco.

Nietzschie ensorra la moral judeocristiana fent una exposició de Shopenhauer.



La amistat és ser millor junts, és més important esser autèntics que no estar ambels altres.

Així parla Zaratrusta -->> per aconseguir la autenticitat has de anar sol pel món"el llop pastafari". El home solitari -->> Super hombre de Zaratrusta és la

doctrina del superhome. A Zaratrusta l'hi tiren pedres quan diu la veritat.

La possibilitat de fer unions per ser més perfectes, el romàntic renuncia a lafigura de la amistat quan camina sol, Nietzsche no renuncia, això és, una pedagogia demàxims, estem en aquest món per fer grans coses, es a dir, que la teva vidaesdevingui una obra d'art a través de la voluntat de poder. Tothom ha d'aspirar almàxim, un dir sí a la vida, renunciar als valors occidents (els pilars del judeocristians,on tota la civilització occidental s'ha construït).

Juntament amb Freud (la obertura al subconscient i a la sexualitat) i Marx (elmaterialisme històrics).

La pathos bèl·lic "tot subjecte va a buscar els màxims" --> tothom pot arribar aser superhome "de les capacitats que tingui".

Una lluita molt individual --> la obra de Nietche no busca un isme, ni una corrent de pensament, ni una massa, ni deixebles. On hi ha massa no hi ha pensament --> no hi hasingularitat. El que ara diríem sentiments de pertinença, per Nietzschie la solució es lateva pertinença amb el concepte de superhome, la teva autenticitat.

No nega uns límits que em de compartir : com l'etern retorn, la voluntat de poderi el superhome, no nega la cultura, l'accepta la cultura "no tot es espontaneïtat comRousseau. Que els individus facin obres, però grans obres.

Quan la religió catòlica estava a punt de morir Luter la va reformar, el poder pastoral de

M Foucault.

Sobre el provenir de nuestras escuelas "quan tothom és igual --> ningú troba els seuslímits. les que el l'estat modern es una copia del poder pastoral. -- > Justícia, capacitats irespecte. --> les capacitats límits de cadascu (la grandiositat arriba fins on arriba -->

bonisme social.

El filantropisme --> ajudar als pobres és un voluntat de dominació --

---> Nihilisme catòlic el poder pastoral.



"Arribar a ser allò que s'és" La perfecció és allò que tu ets. -- Ets allò que tu ets deveritats o ets allò que el poder t'ha fet -- com Foucault i les tecnologies del jo.

Trobar els teus màxims --> en allò que tu vulguis --> em de estudiar perquè hi hagi unigualitarisme? Em perdut anys de la vida que no ens arriba als màxims. --> es partidari

de que cadascú trobi el seu límit ".

Arribar a ser allò que s'és es està carregat de procés --> al allò ja arribaràs, allòimportant és el procés, és una situació in tiniere cap a la perfecció --> Nietzschie nodibuixa la perfecció, això seria caure en la ideologia, com Marx dibuixa la perfecció"l'esforç cap a la utopia de la societat marxista i sense classes" -> el pensamentindividualista de Nietzschie pensa que hi hauran múltiples perfeccions.

Ras i curt: Relativista i apostol de la postmodernitat, tothom pot arribar a la perfecció, però no tothom té les mateixes facultats. El procés fa que no siguis mediocre,

lo important és no dir que has arribat al límit.

Tingueu només enemics que pugeu odiar, però no pas enemics que pugueu menysprear,és del vostre enemic de que heu de estar orgullosos.

S XX - La teologia de l'alliberament --> una reforma de l'església, son autorsque han llegit a Nietzschie . L'home és una cosa que ha de ser superada: l'home ha desuperar la tradicció -- l'edifici occidental no deixa de ser judeocristiana i tots ho som pertant

Fuig volant amic meu cap a la teva solitud i cap allà on bufa un vent aspre i fort,(la geografia es important, el clima també, és un enamorat del mediterrani). Ell no creuen la estètica lineal doncs es poc humana pag 72 "si es vol tenir un amic s'ha de volertambé fer la guerra, enemic del teu amic. --> et converteixes en un enemic per ser amic.

--> transvaloració dels valors:

-- La moral del cristianisme.:

--> Som un camell --> un animal que tot ho aguanta "allò que diem de la motxilla personal" ¡, el que carreguem es la moral judeocristiana i la nostra vida no es un sí a la

vida sinó un al que hi ha, dins de un relat fictici. Nietzchie es considerat nihilista per elsaltres autors --> es un simil a la postmodernitat --> no hi ha doctrines, ideologies nireferents. --> Un món sense referents on tot es de broma.

És un salt al aire al buit desde un penyasegat!. Deixar-se arrastrar – Que somsubjectes que busquen la realitat o la comoditat, en síntesis, som camells quearroseguem o som lleons que ho devorem tot, o bé tenim la virtud de la infància, potsuna docta ignorància, un sí a la vida.

La formació dels mestres i Nietzschie --> el caràcter del FER català.



De camells passem a lleons (descobrim que tot es mentira i volem acabar amb tot), latercera etapa del esperit que ens encamina al superhome es la infància --> L'esperit de lainfància, una etapa cronològica, és la innocència (la capacitat de poder creure's coses) ioblid, un nou començament, una nova oportunitat, un joc (jugar) iuna roda que roda persi sola, un primer moviment i un sagrat di sí "els adults, els camenlls estan negats a ellsmateixos, dient no

--> Desde socrates em dit constanment no a la vida – carrega contra la linina socratica- platònica i amb el cristianisme. (La estuctura de occident, una gran mentira).

Documents

Apunts de Pensament Pedagògic contemporani