APUNTS DIBUIX TÈCNIC

Teia Baus Roset (Departament de Tecnologia de les Alzines).........................................1/29INICIACIÓ AL DIBUIX TÈCNIC

INICIACIÓ AL DIBUIX TÈCNIC

OBJECTIUS

- Diferenciar un dibuix tècnic dún artístic- Identificar aparells i estris relacionats amb una oficina tècnica.- Identificar i utilitzar correctament els estris de dibuix tècnic.- Dibuixar objectes senzills.- Realitzar exercicis de geometria plana.- Adquirir l'hàbit de fer les activitats amb ordre netedat i precisió.

1.QUÈ ES EL DIBUIX TÈCNIC?

El Dibuix tècnic és el sistema de representació dóbjectes, aparells o instal·lacions de manera totalment objectiva, és adir, que representa tal i com són, sense donar lloc a interpretacions diferents. Anomenem plànols els dibuixos tècnics en general que representen edificis, instal·lacions, maquines, etc. fets a escala i amb simbologia normalitzada.. Les normes són una sèrie de pautes que indiquen com s´han de realitzar els plànols.

2.DIFERÈNCIES ENTRE DIBUIX TÈCNIC I DIBUIX ARTÍSTIC

El dibuix tècnic és diferent del dibuix artístic. Encara que tot dos són llenguatges gràfics que permeten la comunicació d´ idees a través de la representació gràfica, en el dibuix artístic preval l´ expressió sentimental i estètica. En canvi en el dibuix tècnic persegueix l´ objectivitat.

Per poder fabricar coses: aixetes, cases, cargols... és necessari utilitzar el dibuix tècnic.

- En el cas del dibuix tècnic és necessari conèixer unes tècniques: El maneig dels instruments, les escales, acotacions simbòliques, etc.

- El dibuix artístic no s'ajusta a cap norma.

- El dibuix tècnic està totalment normalitzat.

- T'interessa conèixer el dibuix tècnic, no només per aprendre a dibuixar plans sinó, a més a més, per poder interpretar tota la informació que contenen.

El dibuix artístic sol ser de colors i el tècnic no.

El dibuix tècnic pretén transmetre una informació tècnica amb precisió, normalment amb la finalitat de fabricar un objecte


3. L'OFICINA TÈCNICA

En una oficina tècnica podem trobar tot una sèrie d'aparells que fan possible la realització del dibuix tècnic.

El paral·lograf serveix per traçar paral·leles amunt i avall del taules de dibuix.

El tecnígraf serveix per traçar línies rectes en qualsevol direcció.

L' ordinador i el ploter serveixen per fer disseny o dibuix i poder-lo després dibuixar en els papers.

La fotocopiadora serveix per fer còpies.

Els arxivadors serveixen per poder guardar els plans originals que es fan en paper vegetal i que no es poden doblegar. Es poden guardar enrotllant-los , estesos o ben penjats. També podem recórrer a l'ús de microfilms.

4. ESTRIS DE DIBUIX

Per a la realització de plànols de diferents objectes, necessitaràs una sèrie d´ estris de dibuix. Es molt important que aprenguis a fer-los servir i que els conservis sempre en bon estat per tal d´ aconseguir uns bons resultats.

EL LLAPIS

El dibuix amb llapis es pot fer amb llapis o bé amb llapis automàtic o portamines.S’acostuma a indicar a l’extrem del llapis la negror i de la duresa. Hi ha mines toves, mitjanes i dures. Les mines molt negres són toves i grasses i s’utilitzen normalment pel dibuix artístic, les mines molt clares (grises) són molt dures i s’utilitzen pel dibuix tècnic aquestes mines hauran de tenir la punta molt fina per


fer un traç únic i precís; les mines que es fan servir amb més freqüència són les mitjanes.DURESA TOVA MITJANA DURALLETRES 2B-3B-4B B-HB F-H-2H-3H-4HNOMBRES 0 - 1 2- 3 4- 5UTILITZACIÓ Per fer línies

gruixudes i fosquesPer fer dibuixos a mà alçada

Per fer línies primes i clares

ELS ROTULADORSEls rotuladors serveixen per passar a tinta els dibuixos que prèviament s´han fet a llapis.

A títol orientatiu, quan es tracta de dibuixos d’una mida mitjana podríem considerar gruixos com aquests que indiquem en el quadre.

0,2 mm 0,4 mm 0,8 mm

Es fan les línies auxiliars, si cal, que són les que han servit per construir la forma o aquelles que serveixen de referència per indicar alguna cosa, per exemple, posar les mides

Es fan les lletres i els nombres inclosos en la representació o dibuix de l’objecte

Es ressegueixen les arestes de la forma de la peça o objecte per tal que quedin ressaltades

LA GOMA DÉSBORRAR i EL PAPER

Les gomes d´ esborrar han de ser blanques i toves. Per esborrar bé cal que ho facis sempre en el mateix sentir. El paper de dibuix es fabrica amb pasta de draps de cel·lulosa obtinguda de vegetals.

FORMATS DE PAPER

Els formats són les mides normalitzades dels fulls de paper. Cada un té una superfície igual a la meitat del format anterior.

Els formats poden ser de les sèries A, B i C. En el cas del dibuix s’acostumen a fer servir els formats de la sèrie A. La designació dels formats es fa amb la lletra de la sèrie seguida d’una xifra que ens indica la mida.

FORMAT AMPLADA mm LLARGADA mm SUPERFÍCIE m2

DIN A 0 841 1189 1

DIN A 1 594 841 0.5

DIN A 2 420 594 0.25

DIN A 3 297 420 0.125

DIN A 4 210 297 0.0625

DIN A 5 148 210 0.0312

DIN A 6 105 148 0.0156


JOCS DÉSCAIRE, CARTABÒ I TRANSPORTADOR

Són estris de material plastificat i transparent. Podem tenir diferents mides:- Escaire: té forma de triangle rectangle escalè. Els catets formen amb la hipotenusa angles de 30º i 60º, i entre ells un angle de 90º.- Cartabò: té forma de triangle rectangle isòsceles. Els catets formen amb la hipotenusa angles de 45º i entre ells un angle de 90º.

- Transportador d’angles: sol ser de plàstic i està graduat en graus sexagesimals o centesimals. Es fa servir per a mesurar, dibuixar i transportar angles.

COM HEM D’UTILITZAR LÉSCAIRE I CARTABÒ?

-TRAÇAT DE PARAL·LELES:Per traçar paral·leles hem de fer coincidir el costat més llarg de l’escaire amb la línia a la qual farem les paral·leles. Col·loquem el cartabò fent coincidir el seu costat més llarg amb un dels catets de l’escaire. Fem lliscar l’escaire sobre el cartabò que subjectarem amb la mà.

-TRAÇAT DE PERPENDICULARS:Primer es fa el mateix que si volguéssim traçar paral·leles però, un cop hem subjectat el cartabò, amb la mà fem girar l’escaire de manera que sigui l’altre catet que recolzi en el cartabò i a continuació ja es pot fer lliscar l’escaire sobre el cartabò.

-TRAÇAT DE PARAL·LELES A UNA DISTÀNCIA DETERMINADA:

L´ hipotenusa de l´ escaire ha de tenir la mateixa longitud que el catet més gran del cartabò


Primer cal traçar una perpendicular molt fina i marcar-hi les distàncies. Després amb l’escaire i el cartabò, dibuixar les paral·leles que passen per aquests punts.

-TRAÇAT DE PERPENDICULARS A UNA DISTÀNCIA DETERMINADA:Marquem les distàncies sobre la mateixa recta a la qual volem traçar les perpendiculars i després les dibuixem en aquests punts.

COM HEM D’UTILITZAR EL TRANSPORTADOR D’ANGLES?

- Fem coincidir el centre del transportador amb el vèrtex de l’angle que volem traçar i l’eix horitzontal del transportador amb un dels costats de l’angle.

- Busquem en el transportador el valor en graus de l’angle que volem fer i marquem en el paper amb un punt.

- Traiem el transportador i unim el punt que hem marcat amb el vèrtex de l’angle

EL COMPÀSÉs l’estri més adequat per traçar circumferències i arcs.COM HEM D’UTILITZAR EL COMPÀS?

- Cal agafar el compàs amb els dits polze i índex pel cilindre superior i, amb l’altre mà, es col·loca l’agulla al centre.

- Girem les articulacions per tal que els dos extrems quedin perpendiculars al paper.

- Per tal que el traç sigui uniforme cal fer-lo amb lentitud, però amb continuïtat.

EL ORDINADORActualment el sistema més utilitzat per efectuar plànols i dibuixos tècnics és el DAO o – dibuix assistit per ordinador -CAD amb angles. Aquest té moltes avantatges respecte al dibuix tradicional: permet copiar i modificar dibuixos sense d´ haver-los de reproduir de nou, es poden enviar a través d´ Internet, es pot utilitzar biblioteca de símbols ...

Traçat de paral·leles Traçat de perpendiculars Paral·leles amb 45º dínclinació

Paral·leles amb 60º dínclinació Angles de 15º i 165º Angles de 15º, 75º i 105º


GEOMETRIA PLANAConceptos fundamentales

Dos rectas p y q son perpendiculares cuando se cortan formando ángulos iguales, que se llaman ángulos rectos. La mediatriz m del segmento AB es la recta perpendicular al segmento que pasa por su punto medio.

Dos rectas coplanarias r y s que no tengan ningún punto en común se llaman paralelas.


Un ángulo es la parte del plano limitada por dos semirrectas que parten del mismo punto, que es el vértice del ángulo. Las semirrectas que lo limitan son los lados del ángulo.

Cuando un ángulo es menor de 90º se llama agudo, si es mayor de 90º se llama obtuso y si mide 90º se llama recto. El ángulo llano o extendido mide 180º, el ángulo completo 360º y el ángulo nulo 0º. Dos ángulos se llaman suplementarios si suman 180º y complementarios si suman 90º.


Un ángulo cóncavo mide más de 180º grados. Si se prolonga el lado de un ángulo cóncavo la prolongación divide al ángulo. Un ángulo convexo mide menos de 180º. Aunque se prolonguen sus lados las prolongaciones no dividen el ángulo. Cuando dos rectas se cortan forman cuatro ángulos iguales dos a dos y suplementarios dos a dos. Los que son iguales son opuestos al vértice. Dos ángulos son consecutivos cuando tienen un lado común. Dos ángulos son adyacentes cuando son consecutivos y suplementarios.

Ángulos de la escuadra y el cartabónLa escuadra es un triángulo rectángulo isósceles. Sus ángulos interiores son uno de 90º y dos de 45º. El cartabón es un triángulo rectángulo escaleno. Sus ángulos miden 90º, 60º y 30º.


Con la escuadra y el cartabónEs muy fácil colocar adecuadamente la escuadra y el cartabón para dibujar ángulos que sean suma o resta de los que forman los instrumentos. En el ejemplo comprobamos cómo se pueden trazar los ángulos de 105º, 75º y 15º.

El arco capaz es el lugar geométrico de los puntos que unidos con los extremos de un segmento forman siempre un mismo ángulo. Vamos a realizar dos trazado del arco capaz, del ángulo para un segmento AB.

Un triángulo es una figura plana limitada por tres rectas que se cortan dos a dos, determinando los segmentos que son los lados del triángulo. Para que tres segmentos formen un triángulo es necesario que cada uno de ellos sea menor que la suma de los otros dos y mayor que su diferencia.


Los triángulos que tienen los tres lados iguales se llaman equiláteros. Esto implica que tengan tres ángulos iguales y tres ejes de simetría.

Los triángulos que tienen dos lados iguales se llaman isósceles. En este caso los lados iguales se llaman lados y el lado desigual se llama base. Los ángulos que tienen a la base como lado son iguales. Los triángulos isósceles sólo tienen un eje de simetría.

Los triángulos que no tienen lados iguales se llaman escalenos, sus ángulos son desiguales y no tienen ningún eje de simetría.

Los triángulos que tienen los ángulos agudos se llaman acutángulos.

Los triángulos que tienen un ángulo recto de llaman rectángulos. Los lados del ángulo recto se llaman catetos y el lado opuesto al ángulo recto se llama hipotenusa.

Los triángulos que tienen un ángulo obtuso se llaman obtusángulos.

Recordamos que la suma de los ángulos internos de un triángulo es de .

Un cuadrilátero ABCD es una figura plana limitada por cuatro lados y cuatro vértices. Puede ser cóncavo o convexo, inscriptible o circunscriptible. La denominación de «cuadrilátero» hace referencia precisamente a que la figura tiene cuatro lados.


Son cuadriláteros convexos con los lados iguales y paralelos dos a dos, tienen los ángulos opuestos iguales y sus diagonales se cortan en el punto medio. Si tienen todos los lados iguales, los paralelogramos son circunscriptibles. Si tienen las diagonales iguales, los paralelogramos son inscriptibles.

Los trapecios son cuadriláteros convexos con un par de lados paralelos a los que llamamos bases. Sus diagonales nunca se cortan en el punto medio. Solamente son inscriptibles los trapecios isósceles, que son los que tienen los dos lados no paralelos iguales.

http://portales.educared.net/wikiEducared/index.php?title=Inscriptible&action=edit


Los trapezoides son cuadriláteros que no tienen ningún par de lados paralelos.

BIBLIOGRAFIA:http://w3.cnice.mec.es/eos/MaterialesEducativos/mem2001/dibujotecnico/index.html

http://portales.educared.net/wikillerato/Dibujo_Tecnico

http://w3.cnice.mec.es/eos/MaterialesEducativos/mem2001/dibujotecnico/index.html

http://w3.cnice.mec.es/eos/MaterialesEducativos/mem2001/dibujotecnico/index.html

http://portales.educared.net/wikillerato/Dibujo_Tecnico


EXERCICIS DÍNICIACIÓAL DIBUIX TÈCNIC


LÀMINA 1. Dibuix a mà alçada

Unicament amb llapis (o amb mina i portamines) i sense usar cap estri de dibuix ni tan sols la goma reprodueix a mà alçada , el requadre de la dreta, la figura que hi ha en el requadre de lésquerra.

LÀMINA 2. Retolació

Quan fem una làmina és molt important retolar-lo correctament. Un bon dibuix mal retolat perd valor. Convé fer una mica de pràctica. Fixat molt bé en els límits de les lletres a baix i a dalt i intenta reproduir cadascuna de les següents lletres i signes.


LÀMINA 3: Ús de léscaire i cartabòAmb léscaire i cartabò reprodueix els dibuixos següents.

LÀMINA 4. Ús del CompàsAmb el compàs reprodueix el dibuixos de la figura.

LÀMINA 5. Ús del transportador dángles

Calca aquesta figura en un làmina i mesura els angles amb el transportador i escriu el seu valor al costat A-----

B-----

C-----

D-----H-----

I-----















Documents

APUNTS DIBUIX TÈCNIC