MÚSICA AL CLAUSTRE

Les veus del catalàLídia Pujol, veuPau Figueres, guitarraM. Àngel Cordero, contrabaix

5 de juliol de 2012, a les 21.30 h

Aquest cicle estival de concerts inicia i acull una activitat musical a l’espai barroc i privilegiat de la Casa de Convalescència, seu de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el desig de recuperar la tradició musical entre les activitats de les antigues acadèmies de Barcelona. La iniciativa ha estat possible gràcies a la col·laboració del Museu de la Música de Barcelona, que es fa present al centre de la ciutat amb l’aportació d’instruments històrics de les seves col·leccions, les quals il·lustren i complementen amb els sons originals aquesta tradició.

No es tracta d’un festival més, sinó de la voluntat de sumar la riquesa cultural i artística de dues institucions singulars: l’Institut i el Museu, en un projecte que reforça i convida a compartir la nostra identitat. El primer concert està dedicat a la veu, la paraula expressada en la nostra llengua i les que l’han envoltada i enriquida al llarg del nostre desenvolupament històric. En els concerts instrumentals ens acompanyaran les músiques i els sentiments que des del Barroc fins al Romanticisme varen viure i expressar els nostres antecessors. Sentirem també, en aquests repertoris, la música composta especialment pels instruments que varen pertànyer a compositors catalans d’excel·lència internacional, com les guitarres de Miquel Llobet i el piano de Frederic Mompou. Les obres d’aquest darrer compositor les sentirem a l’espai privilegiat del mateix Museu, al qual agraïm públicament la seva generosa col·laboració en el nostre cicle.

Romà Escalas i Llimona

Institut d’Estudis Catalans, Carrer del Carme, 47 - Barcelonawww.iec.cat

Pau Figueres, guitarra

Pau Figueres (1989) és un guitarrista que con-viu amb gèneres variats com el pop, el rock, el jazz, el clàssic, el flamenc i altres músiques tradicionals del món, pels quals sent un gran respecte i admiració. Als setze anys va iniciar professionalment l’activitat com a músic de directe i d’estudi. Ha participat en diverses sessions d’enregistrament i ha col·laborat amb

artistes tan diversos com els estils musicals que toca: Dani Espasa, Aleix Tobias, Eliseo Parra, Xavi Lozano, Manel Valdivieso, Sílvia Pérez Cruz, María José Montiel, Murtra Ensemble, Miquel Àngel Cordero, Mone, Txell Sust, Roman Gottwald, RE-SET, Alfonso Vilallonga, Carme Cuesta, Òscar Alabau, La Carrau, Feliu Gasull, Domini Màgic (teloners de Jack Bruce al Celtic Connections 2012 de Glasgow), Adri González, Lídia Pujol (cinc anys de directes i un disc d’estudi), Sergi Alpiste, Collectif Pops (música original), Dagoll Dagom, La Crem, Feliu Ventura (tres anys de directes i un disc d’estudi), Gemma Humet, Eduard Iniesta, Jimmy Malla, Trio Silvestre, Brian Dunning, Mirna, FTV, Joan Amèric, Miquel Gil, Borja Penalba. Ha estudiat la carrera de guitarra clàssica a l’Escola Superior de Música de Catalunya amb Zoran Dukic, on ha obtingut les qualificacions més altes, ha rebut lliçons de guitarra jazz de Dani Pérez, ha estudiat guitarra flamenca amb els germans Cañizares i ha rebut consells d’Horacio Fumero, Carme Canela, Gorka Benítez i Jaume Llombart, entre d’altres.

Miquel Àngel Cordero, contrabaix

Nascut el 1973 a Molins de Rei, obtingué el títol superior de música al Conservatori Liceu i el títol superior en l’especialitat de jazz i músi-ca moderna a l’ESMUC. Assisteix a màsters amb Wolfgang Güttler,

Thomas Martin i Cristian McBride (jazz). Ha col·laborat amb diferents orquestres de música

clàssica i contemporània, com la Jove Orquestra de Catalunya, l’Orquestra Acadèmia del Liceu de Barcelona, l’Orquestra Simfònica del Vallès i la Banda Municipal Barcelona, el grup Barcelona 216, i les cobles Sant Jordi i Simfònica de Catalunya. Ha participat en els musicals West side story, Amants (Paco Mir), El perseguidor (Dani Nel·lo) i L’auca del senyor Esteve (Carme Portaceli). Acompanya habitualment les cantants Lídia Pujol, Marina Rossell, J. M. Serrat, Noah, Miguel Poveda, Joan Isaac i Luis Eduardo Aute.

Lídia Pujol, veu

Després d’anys d’experiència en la música tradicional jiddisch, medieval i popular, Lídia Pujol irromp amb força en l’escena musical catalana amb la formació Lídia Pujol i Sílvia Comes, amb la qual grava dos discos que van ser un punt d’inflexió en el panorama de la música catalana. Després de la dissolució del duo, presenta el primer disc en solitari, Iaie, al Palau de la Música dins el Festival Mil·lenni. D’aquest disc, Ramon Trecet diu: «Lídia Pujol posa la música catalana al segle xxi». Les col·laboracions amb artistes com Dulce Pontes, Jackson Browne, Lluís Llach, Brian Dunning (Nightnoise), Mayte Martín, Pat MacDonald, Allen Ginsberg, Kepa Junkera, entre d’altres, l’han acostat a una gran varietat d’estils i propostes artístiques molt diferents.

El seu segon disc i l’espectacle en solitari, Els amants de Lilith, s’estrena al Teatre Nacional de Catalunya i al festival Temporada Alta de Girona. Rep nombrosos premis i es posiciona en les prestigioses llistes de World Music Awards, WOMEX.

Com a actriu ha participat en les obres Morir, de Sergi Belbel; L’òpera dels tres rals, de Bertolt Brecht, sota la direcció de Calixto Bieito; Llits, amb Albert Pla, dirigida per Lluís Danés i amb la música de Lluís Llach, i ha recitat, al costat de Mayte Martín i l’Orquestra de Cambra d’Arles, El amor brujo, de Manuel de Falla. Com a directora ha creat i ha inter-pretat els espectacles El boulevard del crim, basat en la poesia de Jacques Prévert, copro-duït a França i presentat al Festival Grec de Barcelona, i Parlant prevenim l’abús per a la Fundació Vicki Bernadet, presentat al Teatre Romea i a TV3, en el qual col·laboren tots els mitjans periodístics i culturals del país.

Recentment ha creat i ha dirigit La cerimònia de la llum, un espectacle concebut per a donar visibilitat al patrimoni, la història i el diàleg interreligiós i intercultural, i amb el qual ha iniciat una gira per monestirs com Sant Pere de Rodes, Poblet o la Seu Vella de Lleida, entre d’altres.

PROGRAMA

«Cant de la Sibil·la». Litúrgia tradicional mallorquina Ms. de Manacor. Segle xiii

«El testament d’Amèlia» Tradicional catalana

«Quan ay lo mon consirat» Anònim segle xii. Cançó de trobador

«La dama d’Aragó» Tradicional catalana, mallorquina, de París i Beirut

«País petit» Catalunya, Lluís Llach

«Codolada de diumenge» Tradicional mallorquina

«La filla del rei» Tradicional mallorquina

«Una dona tota sola» Tradicional mallorquina

«Polorum regina» Tradicional del Llibre vermell de Montserrat, segle xiii

«Avrix mi galanica» Cançó sefardita. Mode sefardita usual al Regne de Catalunya i Aragó

«Can vei la lauzeta mover» Bernat de Ventadorn (c. 1160). Cançó de trobador

«Sota el pont de Lió» Tradicional catalana

«Dansa del velatori» Tradicional valenciana

«Sogna fiore mio» Tradicional napolitana. Origen musical catalanoaragonès i influències lingüístiques