Arbres amb historia de la Garrotxa

1

Inventari d’arbres singulars de la comarca de la Garrotxa

2

IntroduccióPROJECTE

“BUSQUEM ARBRES AMB HISTÒRIA”

ES TRACTA D’UN PROCÉS PARTICIPATIU QUE PRETÉN ELABORAR UN INVENTARI

D’ARBRES AMB HISTÒRIA DE LA GARROTXA.

3

El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa va iniciar per la Fira de Sant Lluc del 2009 un procés participatiu amb el nom “Busquem arbres amb història” que pretén engrescar a la gent de la comarca en l’elaboració d’un llibre-inventari que reculli històries d’arbres de la Garrotxa.

El projecte, coordinat per TOSCA Serveis Ambientals d’Educació i Turisme SL, té com a objectius localitzar els arbres singulars, revaloritzar-los, promoure la seva conservació i enfortir els lligams amb la gent del territori. Es tracta d’un procés participatiu on tothom hi pot aportar el seu coneixement en la localització i identificació d’arbres singulars.

En el projecte es pot considerar un arbre singular si: 1- És una espècie molt rara a la zona. 2- Creix en un emplaçament singular 3- Ha estat testimoni de fets històrics i culturals rellevants 4- Té valor estètic i paisatgístic 5- Té una edat considerable 6- És protagonista de llegendes i tradicions 7- Té unes dimensions considerables (alçada, perímetre) 8- Té una estranya forma

Per tal de facilitar la participació de tothom, el projecte posa a l’abast de les persones interessades, eines, materials i sortides de formació que els aportarà la informació necessària per identificar i recollir les dades de l’arbre que considerin singular.

El compromís que es demanada als col·laboradors/es és l’enviament de dues fotografies de l’arbre d’interès (una general i un detall de les fulles) i les dades que es sol·liciten a la fitxa tècnica de l’arbre que es pot des-carregar al bloc del procés: http://arbresambhistoria.blogspot.com. En aquest bloc també es pot consultar el projecte en detall així com el llistat dels arbres inventariats fins al moment ordenats per municipis, espècies, escrits relacionats....

Les persones que vulguin participar en el procés poden col·laborar a través de: - Bloc: http://arbresambhistoria.blogspot.com - Correu electrònic: [email protected] - Adreçant-se personalment al Casal dels Volcans dins el Parc Nou (Ctra. Santa Coloma s/n, 17800- Olot. Telèfon: 972 268112)

44

5

Index de municis

5

Mapa de la Garrotxa 6-7

Argelaguer 9

Besalú 11

Beuda 13

Castellfollit de la Roca 19

Les Planes d’Hostoles 21

Les Preses 41

Maià de Montcal 43

Mieres 45

Montagut i Oix 55

Olot 63

Riudaura 89

Sales de Llierca 93

Sant Aniol de Finestres 99

Santa Pau 101

Sant Jaume de Llierca 105

Sant Feliu de Pallerols 107

Sant Ferriol 119

Sant Joan les Fonts 123

Tortellà 125

Vall de Bianya 127

Vall d’en Bas 129

Altres municipis

Albanyà 135

Camprodon 141

Sant Pau de Seguries 147

Vidrà 151

6

Municipis amb arbres inventariats(Resultat participació a juny 2010)

6

77

88

9

Municipi d’Argelaguer

UBICACIÓ NOM COMÚ CODI

Roure

Lledoner

Varis

9

1010

11

Municipi de Besalú

11

1212

13

Municipi de Beuda

UBICACIÓ NOM COMÚ CODI PAG.

Aulina de les Tres Branques

Roure de Sant Miquel Coma de Roure ROU021 16

Roure de la Creu ROU022 14

Roure de la font de Falgars

Roure Socablanc

13

14

Municipi de Beuda

El Roure de la Creu ROU022 (20/07/2010)

Nom comú: Roure martinenc

Nom científic: Quercus pubescens

Ubicació: El roure es troba a uns 400 metres abans d’arribar a la casa de l’Espinau seguint l’actual ca-rretera que uneix Beuda amb Lliurona. Aquesta ca-rretera va ser oberta fa uns 23 anys pel nou propie-tari de l’Espinau ja que aquest només podia arribar al mas pel costat de Lliurona. L’obertura d’aquesta carretera va permetre accedir més directament al sector de Beuda i Besalú, tot i que va comportar la pèrdua d’alguns dels trams del camí antic.

Història: El roure és gros i està isolat al mig d’un espès alzinar més menut. La creu es clavà a princi-pis dels anys quaranta, en memòria d’un jove mort de forma ben inesperada prop de l’arbre el 13 de setembre de 1942. Un mal llamp el va tocar de ple. El noi era en Feliu Costa Barnadas de 22 anys, nascut a l’Ermadà de Lliurona l’any 1920 i conegut també pel Mut de l’Espinau perquè era sord i mut de naixement. Amb el pas dels anys l’escorça del roure ha engolit la creu i actualment es pot observar la cicatriu cruciforme a l’escorça.

Font d’informació: Josep Vilar i Vergés, agent ru-ral. Butlletí del CEO Nº 125. Octubre de 1997.

Història del Roure de la Creu

El vell camí de ferradura que anava de Beuda a Lliurona tenia un traçat ben feixuc, com molts per aquestes garrotxes, però tot i així era el millor dels possibles, per descomptat. Encarnava el gran mun-tanyam pel llit del torrent de l’Espinau, pr l’enclotat pas dels Rajolins, ja que unes crestalleres de penya a banda i banda, com muralles, impedeixen millor el pas. Tot seguit, s’enfilava celerós en ziga-zaga pel costat esquerre del torrent per l’Escaler, i continuava pujant de forma més pausada, arrapat a mitja muntanya, passava per l’era Pinsana, un petit planell en un serrat, per fer un bufet i seguia amunt, passava per l’indret del Roure de la Creu i a pocs metres d’aquí el camí es bifurcava, el de la dreta, curt i planer, et portava a la casa de l’Espinau, i l’altre s’enfilava dret cap al coll de l’Espinau i seguia cap al coll Salaric, on ja entrava al termenal de Bassegoda.

En citar el vell camí hem parlat en passat, ja que des de fa una desena d’anys el nou propietari de l’Espinau, que només podia arribar al mas pel costat de Lliurona, va obrir una carretera per accedir més directament al sector de Beuda i Besalú, i el seu traçat segueix en alguns trams l’antic camí, tallant-lo en bastants punts i, en definitiva, anul·lant-lo.

Pel que fa al Roure de la Creu, en l’actualitat es troba a uns 20 metres pel cim de la carretera. A uns 400 metres abans d’arribar a la casa d’Espinau. És un gros roure isolat al mig d’un espès alzinar més menut. La creu es clavà a principis dels anys qua-ranta, en memòria d’un jove mort de forma ben in-esperada prop de l’arbre. Un mal llamp el va tocar de ple.

El pobre noi era en Feliu Costa, pagès d’Espinau.

En Feliu havia nascut a l’Ermadà de Lliurona l’any 1920 i a principis dels anys trenta, junt amb la seva família, van anar de masovers a l’Espinau. El noi també era conegut pel Mut de l’Espinau. Era sord i mut de naixement. Però en Feliu tot, i patir aques-tes mancances sensorials, no es tancà en sí ma-teix, com solia passar a l’altra gent que ho patia per aquestes muntanyes. Tot i viure en una vall tancada i en un país tancat, ell, quan podia, i els diumenges solia, baixava a Besalú o Beuda, al ball o a l’hostal i a “petar-la” amb en Joan “Boixa” d’Argelaguer i en Martinot de Cal Tit de Besalú, companys mancats de la parla com ell

Un diumenge a la tarda de finals d’estiu, amb el cel ben tapat, amb nuvolades negres i carrega-des d’aigua i “mala llet”, i amb un bestiar nerviós i

15

Fotografia Josep Vilar i Vergés

16

Municipi de Beuda

fort vent que feia presagiar una tempesta sonada, baixà cap a la plana. Frisós es va abillar, va agafar el paraigua de pastor i avall. En pocs moments es va congriar la tamborinada, amb llamps i trons de mil dimonis, que ressonaven per tota la vall closa. Quan portava poc més d’un quart d’hora de camí un llamp el va fulminar de ple. Diuen que si fou el mànec de ferro del paraigua, és igual.

La seva família no el va trobar a faltar la mateixa diada, quan arribava pel tard, no menava fressa. Fou la mossa de la Vinya de Beuda, que l’endemà de bon matí, quan pujava a veure el seu pare, pas-tor del Trulls de Lliurona, va trobar-se amb el seu cos cremat i cargolat al peu del camí.

L’acta civil de defuncions ho relata així: “Se procede a inscribir la defunción de Felix Costa Barnadas, de 22 años, natural de Bassagoda, de profesión agri-cultor, domiciliado en el Manso Espinau y de estado soltero, el cual fué encontrado cadáver bajo un ro-ble que existe cerca del cruce del camino de Beuda a Bassagoda con el que se dirige al Manso Espinau (...) Falleció el dia 13 de septiembre de 1942, en dicho lugar, aproximadamente a las tres de la tarde, a consecuencia de muerte instantánea por fulgura-ción, según resulta de la certificación facultativa y diligencias periciales y su cadáver habrá de recibir sepultura en el cemeterio de Beuda”.

En record del pobre noi, la família va clavar una creu de ferro en el seu tronc i sense voler va donar nom a un nou topònim a aquell paratge, tot i que també es va conèixer l’indret, durant un temps, i de

forma més pejorativa, com el Roure del Mut. En el mapa E 1:25.000 del Instituto Geográfico Nacional, però, se cita el paratge com els Roures de la Creu, erròniament en plural.

No fou aquesta , desgraciadament, l´única mort pel fulgurant llamp, sense indagar gens tenim coneixe-ment d’altres luctuosos episodis a Lliurona, Monars, Sant Eudald de Jou i Sant Ferriol, i és que amb la muntanya farcida de gent i amb un bosc més es-clarissat hi estaven ben exposats, els que més els pastors i els pagesos.

A l’actualitat la creu no es veu, però hi és, una mar-cada cicatriu cruciforme a l’escorça assenyala el punt on es clavà. El roure, amb el temps se l’ha en-golit, com volent esborrar un trist episodi en què la natura es va comportar de forma dura i implacable, com l’escabrós terrer.

Però ja se sap, amb el temps, i aquest cop amb l’ajuda d’una natura redimida, tot s’esborra, es difu-mina i s’oblida.

Josep Vilar i VergésHivern de 1997

Font: Jacint Costa. Nascut el 1922 i germà d’en Feliu. Registre Civil de defuncions. Ajuntament de Beuda

17

Municipi de Beuda

Fotografia de Tomà Agüera

Roure proper a l’ermita de Sant Mi-quel Coma de Roure ROU021 (19/07/2010)



Ubicació: Es localitza a la coma, és a dir, a la vall, entre l’ermita de Sant Miquel Coma de Roure i el Pla del Pedró.

Història: Sembla que l’ermita tenia un nom anterior, Sant Miquel de Sarrugada, i posteriorment va agafar el nom del roure i es va passar a dir Sant Miquel Coma de Roure. L’ermita està situada al nord-oest de la serralada de la Mare de Déu del Mont, en un collet entre la Vall de Borró i el clot d’Espinau, prop del mas de Coma de Roure. És una edificació tardana (XVIII) que sembla que en reemplaça una d’anterior, esmentada des del segle XIII.

Font d’informació: Tomàs Agüera.Web: www.enciclopedia .cat

1818

19

Municipi de Castellfollit de la Roca

19

20

0 Xiprer dels pantans de la Xuriguera XIP001 37

1 Ciderer de la Xuriguera CIR001 36

2 Roure de la Xuriguera ROU001 24

3 Roure de la Costa ROU005 32

Roure de la Font de l’Àliga ROU013 31

Roure de la Font de l’Àliga II ROU014 31

Roure Partioner ROU015 30

Roure de Can Ferriol

Xiprer dels Pantans. Fotografia de Tosca. Serveis Ambientals d’Educació i Turisme

20


21

Municipi de Les Planes d’Hostoles

Roures americans de la Xuriguera

Roure de la Font de les Tunes I ROU017 35

Roure de la Font de les Tunes II ROU016

Roures de la Font de les Dunes

4 Arbre de les mentides ACA001 38

5 Aulina de la Serra AUL002 22

Aulina de Can Canvi

Aulina de la Plana

6 Roure de la Clota ROU002 28

105 Heura del Quer

131 Aulina de l’Estanyol de Dalt

135 Boixos del Bosc

Lledoner

Roure Americà ROU018 34

21

UBICACIÓ NOM COMÚ CODI PAG. UBICACIÓ NOM COMÚ CODI PAG.

22


Aulina de la Serra CODI:AUL002 (13/11/2009)

Nom comú: Aulina

Espècie: Quercus ilex

Perímetre: 3,34m (mesura presa in situ)

Alçada: 12,37 m (mesura presa in situ)

Ubicació: Al costat del mas enrunat Can Serra. Aquest mas es troba al camí que porta al Mas de la Xuriguera des de Les Planes d’Hostoles. Es troba abans d’arribar a la casa de la Costa.

Observacions: Presenta una marca l’escorça del tronc que podria estar relacionada amb el símbol de la casa, però es desconeix el seu significat. Està afectada per rebaixins o cuallevats (Crematogas-ter scutellaris). Creix al final de la feixa a prop del mas.

Fotografies de Tosca. Serveis Ambientals d’Educació i Turisme

23

24


Rouremonumental de la Xuriguera

CODI:ROU001 (12/11/2009)

Nom comú: Roure martinenc. Es coneix també com a “Roure gros”

Espècie: Quercus pubescens

Perímetre: 4,80 m (mesura presa in situ)

Alçada: 35 m (Informació cedida per l’Ajuntament de Les Planes d’Hostoles)És el roure martinenc més alt de Catalunya.

Ubicació: Al costat de la part baixa del camp de fut-bol de les Planes d’Hostoles, surt la carretera que porta a la Xuriguera. Trobarem la casa de la Costa. Seguirem el camí que porta a Sant Miuqel Sacalm passant per uns prats i un cop travessat el rec, a uns 50m trobarem un petit planell. A mà dreta surt un corriol que en uns 3 minuts ens porta a peu de l’arbre.

Observacions: Va ser declarat arbre monumental l’any 1995.

Història: “Pels volts dels anys 30, en plena Guerra Civil, el senyor Pere, el propietari del Bosc de la Xuriguera es va vendre tots els arbres per tallar-los, ja que en aquella època la fusta tenia un altre preu i els boscos eren molt més rendibles que no pas ara. El cas és que el senyor Pere va tenir remordi-ments un cop feta la venda, ja que hi havia arbres tan enormes que era difícil veure’n altres d’iguals per allà a prop. El que va fer va ser comprar 10 arbres, molt més cars del preu que els havia venut, però gràcies a aquesta acció avui dia podem gaudir d’aquest magnífic exemplar i de dos més: el roure de la Partió situat just al límit entre la Garrotxa i la Selva, i el roure de Font d’Àliga situat a prop de la font del mateix nom. Què va passar amb els altres 7 arbres? De moment no se sap si són vius o morts, però és un assumpte pendent d’investigar i formarà part d’una altre història.”

Font d’informació: Lluís Collell i Ezequiel - Les Planes d’Hostoles. Ajuntament de les Planes d’HostolesTreball: “Els nostres arbres” de Miquel Amargant i Ramon Cros (1995-1996-1997-1998)Redactat: Xavier Grabalosa Juvanteny

Poema escrit en una llosa a prop del roure de la Xuriguera:

Ets un arbre ferm i altiu.Que es va salvar d’una forta talada.Amb el pas dels anys molt més joliu.Desafiant el sol, el vent i la gebrada.

Maria de Cabanes

Relat: el xoriguer (13/10/2009)Joan Arnau i SerraLes Planes d’Hostoles 2009

Fa centenars d’anys, dos germans, la Roser i en Lluís, habitaven una barraca tot just a sota del Far. Vivien de les castanyes, bolets, espàrrecs, mores i cireres que collien al bosc i que cada dimecres baixaven a Amer per vendre-ho al mercat.

La Roser, germana gran, era molt gelosa i feia sem-pre l’impossible per fer enrabiar al seu germà. Quan aquest arribava amb el cistell ple de fruites li oferia un got d’aigua de la font d’Àliga i quan estava a punt de posar-lo als llavis, la Roser el feia caure al terra. El mateix feia amb la sopa o la vianda a l’hora dels Fotografia de Tomàs Agüera Cabo

25

26

àpats. I així dia rera dia. En Lluís decidí escarmen-tar a la seva germana:

Vols venir fins el roure gran, Roser? Al baixar pel camí de la cinglera he vist un eixam d’abelles a la branca més alta i de segur que la bresca ja deu estar plena de mel. Es clar que sí. Agafaré una galleda i així podrem omplir-la.

Arribaren al peu de l’arbre i el vailet agafà una per-xa de castanyer per poder accedir al brancam situat al menys a vint pams del terra. La Roser prengué la galleda i donant una empenta al seu germà s’enfilà pel pal fins a la primera branca del roure i arribà a l’eixam. Va recollir la dolça bresca i començà a xuclar-la tot dient:

Que n’és de bona aquesta mel. Me la menjaré tota i tu no la provaràs.

En Lluís, volent donar-li un escarment, retirà la per-xa i li digué:Si tan bona és, menja-la tota i demà al matí ja passaré a veure si n’has deixat algun bocí per mi. Mentrestant aniré a beure aigua i menjar a la barraca, cosa que no puc fer quan tu hi ets.

De bon matí i després de ben sopar i dormir, en Lluís prengué el camí del roure gran i en arribar-hi va quedar esfereït; la Roser estava coberta d’abelles i anava cridant:

Lluís... Lluís..... Lluís !!!,


Com per art de màgia els peus de la Roser es con-vertien en potes, els braços en ales i el seu cos s’anava cobrint de plomes. El germà, grimpant per les branques com un esquirol, arribà a la branca més alta i al moment de voler agafar la Roser que s’havia convertit en un xoriguer, aquest arrancà el vol i es perdé bosc enllà mentre anava cridant:

Lluís... Lluís... Lluís... !!!

De la Roser no se’n va sentir a parlar mai més i en Lluís, arrepentit de la seva malifeta, arribà al Mo-nestir d’Amer i consagrà la seva vida a Déu.

El roure gran té ja uns centenars d’anys més i en-cara avui es pot veure a la branca més alta l’eixam abandonat que desafiant el pas del temps ens re-corda el que va succeir. El lloc on va aterrar la Ro-ser convertida en ocell, és conegut avui com la Xuri-guera i conten els més vells del lloc, que moltes nits senten a sota el cingle una veu que va repetint:

Lluís... Lluís... Lluís... !!!

I perquè el xoriguer no se’ls emporti els pollets o conills, els pagesos dels voltants tenen penjat d’un pal i a la part més alta de la teulada, un bon pedaç de bresca.I amb pa, mel i un xic de vi a aquest conte dono fi.

Poema: el roure de la xuriguera (13/10/2009)Joan Arnau i Serra

Les Planes d’Hostoles 2009

A sota els cingles del Farles branques miren enlaire.Del blanc tudó ets aixoplucde la garsa, el gaig i el duc

i també del rapinyaire.Creixen sota la teva ombraels escarlets com roselles

Catifa multicolorque es barreja amb la verdor

on pasturen les ovelles

Fotografia de Xavier Grabalosa Juvanteny

27

Fotografies de Tosca, Serveis Ambientals d’Educació i Turisme

28


El Roure de la ClotaCODI:ROU002 (13/10/2009)



Perímetre: 4,25m (dada de 1998)

Ubicació: Agafant la carretera que porta a Cogolls, a 1,5 km, a mà dreta surt un trencant que baixa en fort pendent fins al riu. Un cop passat el passallís, continuarem el camí de l’esquerra que porta a el Molí d’en Murris. Seguirem uns 300m més, troba-rem una tanca que creuarem i uns 100 m després, deixarem el camí, pujarem per la dreta fins a sortir a la punta d’un prat molt ample, el creuarem en di-recció est, entrarem al bosc i a uns 200m trobarem el roure.

Observacions: Ha rebut l’impacte d’un llamp, i la ferida és pràcticament cicatritzada. Gaudeix d’un bon estat de salut.

Font d’informació: Joan ArnauTreball:“Els nostres arbres”: Miquel Amargant i Ra-mon Cros (1995,1996,1997,1998)

CANÇONETA PER A QUATRE VEUS I UN FLABIOL(Dedicada al roure de la Clota. Joan Arnau i Serra. 2004)

Entre el fullatged’un verd brancatge

en caure el solun infant miracom hi refilaun rossinyol.

Baixa de l’arbre,deixa les branques,

rossinyolet.Si tu volguessis

casa et dariaque aquí fa fred.No vull la casa

que em donaries,ja tinc un niu.El sol l’envolta

i el vent m’escoltahivern i estiu.La teva casad’or la faria,rossinyol et,

i un jaç d’herbetaneta i fresqueta

pel teu niuet.D’herba no en falta

al llit de casa,jaça ja en tinc.No vull la seda

que és suau però freda,per això no vinc.

A casa mevat’acolliria,

rossinyolet.De blanca llanamanta et fariapel teu llitet.

La llarga plomaque color et donamanta és per a mii a les vespradesd’hivern glaçades

em fa dormir.La teva casa

no vull robar-tel’infant li diu.

Sobre les branquesamb plomes blanques

fes el teu niu.L’infant se’l mira

i un petó tiraal rossinyol

que alegre canta,refila, salta

i empren el vol.Fotografia de Joan Arnau.

29


Roure de la Clota.Fotografia de Joan Arnau.

30


Roure Partioner de les Planes d’Hostoles CODI:ROU015 (10-03-2010)

Nom comú: Roure

Espècie: Per determinar

Perímetre: 3,70m

Alçada: 18m

Ubicació: El roure es localitza en el camí que porta de Les Planes d’Hostoles al Far.

Observacions: El roure partioner ha servit com a delimitació entre la Garrotxa i la Selva i també entre propietaris.

Aquest roure es va poder salvar de ser talat, con-juntament amb el roure de la Xuriguera, els roures de la Font de l’Àliga i 7 arbres més, ja que van ser recomprats pel seu antic propietari durant la guerra Civil. El cost de la compra va ser més elevat que el cost de la venda.

Font d’informació: Elisabeth Coll i família Cam-bras-Coll, Ezequiel i Josep Martí (El Murri).

Roure partioner de les Planes d’Hostoles.Fotografia de la família Cambras-Coll.

31


Roures de la Font de l’Aliga CODI:ROU014/ROU013 (02-03-2010)

Nom comú: Roure


Perímetre: ROU014 Roure 1: 4,40mROU013 Roure 2: 3,80m

Alçada: Roure1: 29 m i Roure 2: 30m

Ubicació: Els dos roures es localitzen en el camí que porta de Les Planes d’Hostoles al Far, concre-tament en el camí que condueix a la Font de l’Àliga. Els dos arbres estan molt a prop l’un de l’altre.

Observacions: El primer roure va rebre l’impacte d’un llamp i va provocar el trencament una branca molt grossa.

Aquests dos arbres es van poder salvar de ser ta-lats, conjuntament amb el roure de la Xuriguera, el roure partioner i 7 arbres més, ja que van ser re-comprats pel seu antic propietari durant la guerra Civil. El cost de la compra va ser més elevat que el cost de la venda.

Font d’informació: Elisabeth Coll, Ezequiel i Josep Martí (El Murri) i família Cambras-Coll.

Roure1. Fotografia de la família Cambras-Coll.

Roure2. Fotografia de la família Cambras-Coll.

32


Roure de la Costa

CODI:ROU005 (27/11/2009)





Ubicació: Al costat del mas Can Costa. Creix al costat d’una feixa.

Observacions: Té la capçada afectada per un llamp. La casa de la Costa és una casa-fortalesa amb uns 1000 anys d’història.

Des del Servei de Parcs de la Generalitat de Ca-talunya s’ha fet incís que cal protegir aquest roure declarant-lo Arbre monumental (informació recollida en la publicació Arbres monumentals de Catalunya, 18 anys).

Font d’informació: Lluís Collell, Ezequiel i el Murri de Les Planes d’Hostoles

Treball: “Els nostres arbres”de Miquel Amargant i Ramon Cros (1995-1996-1997-1998)Publicació: Arbres monumentals de Catalunya, 18 anys. Eduard Parés - Servei de Parcs

Fotografies de Xavier Grabalosa Juvanteny

33

34


Roure americà CODI: ROU018 (24-03-2010)

Nom comú: Roure americà

Espècie: Quercus gr.rubra

Perímetre: 2,70m

Alçada: 22m

Municipi: Es troba dins del terme municipal de les Planes d’Hostoles

Ubicació: El roure es localitza sota la muntanya del Far, en el camí que porta de Les Planes d’Hostoles al Far.

Observacions: Es tracta d’una espècie originària d’Amèrica del Nord.


Fotografia de la familia Cambras -Colll

35


Roures de les Fonts de les Tunes CODI: ROU017 /ROU16 (19-03-2010)

Nom comú: Roure


Perímetre: ROU017 Roure 1: 4m, ROU16 Roure 2: 3,60m

Alçada: Roure 1: 32m, Roure 2: 36m

Municipi: Es troben dins del terme municipal de les Planes d’Hostoles

Ubicació:Els roure es localitzen en el camí que porta a la Font de les Tunes, a prop del camí que porta de Les Planes d’Hostoles al Far. Els roures estan molt a prop l’un de l’altre.

Observacions: El segon roure està afectat per molts bonys.


Fotografies de la familia Cambras -Colll

36


Cirerer de la Xuriguera CODI:CIR001 (27/11/2009)

Nom comú: Cirerer

Espècie: Prunus avium

Municipi: Les Planes d’Hostoles.

Ubicació: Situat en una feixa per sota el mas de la Xuriguera

Observacions: Està afectat per un llamp. És viu però presenta un estat força precari. És curiosa la forma que ha adoptat.

Fonètica: A la comarca de la Garrotxa és freqüent pronunciar el mot amb dissimilació de la primera -r- per una -d: “sidera, siderer”. Darrerament però, aquesta pronúncia es troba en clara regressió entre la gent més jove.

Font d’informació: Lluís Collell i Ezequiel de les Planes d’Hostoles

Font escrita: El parlar de la Garrotxa de Joaquim Monturiol i Eloi Domínguez


37


Xiprer dels pantans CODI:XIP001 (12/11/2009)

Nom comú: Xiprer dels pantans

Espècie: Taxodium distichum



Municipi: Les Planes d’Hostoles.

Ubicació: Al costat de l’abeurador del mas la Xu-riguera

Observacions: Arbre caducifoli, de soca engruixi-da, branquillons que es desprenen amb les fulles, les quals són linears i de color verd clar. Origina-ri d’Amèrica del Nord. Viu espontàniament en te-rrenys pantanosos. Sovint es planta com a arbre ornamental

Font d’informació: Joan Blanch, Xavier Oliver, Ezequiel (Planes d’Hostoles)


38


L’arbre florit el 2008.

L’arbre a la tardor del 2009 abans de ser podat.

Arbre de les men-tides de les Planes d’Hostoles ACA001- (20-05-2010)

Nom comú: Acàcia. L’arbre es coneix popularment com Arbre de les mentides.

Espècie: Robinia pseudoacacia

Perímetre: 2,64m

Alçada: 10,26m

Ubicació: L’arbre es troba al bell mig de la Plaça Nova de les Planes d’Hostoles

Escrit: Joan Arnau va escriure un poema dedicat a l’Arbre de les mentides.

En un racó de la plaçahi ha un arbre verd i frondós.No és cap roure ni noguera,ni pi, ni faig, ni figuera:és l’arbre del si no fos.

Font d’informació: Montse Coromina, Joan Arnau

39

L’arbre de les mentides el 2010.Fotografies de Montse Corominas.

4040

41

Municipi de Les Preses


Teix de l’Antiga

Teixos de la Mata

41

4242

43

Municipi de Maià de Montcal


Roure de Can Marifont

43

44

Aulina surera de Can Bosch.Fotografies de Tosca, Serveis Ambientals d’ Educació i Turisme

44

45

Municipi de Mieres

7 Aulinar madur Roca del Migdia AUL004 46

8 Suro de Can Bosc SUR001 48

9 Lledoner de Can Traginer LLE002 50

10 Noguer de l’Escola de Mieres NOG001 52

11 Aulina grossa de la Rovira AUL003 48

Aulina de la Torre


45

46

Alzinar madur Roca del Migdia de MieresCODI: AUL004 (12/05/2010)

Nom comú: Alzina madur


Ubicació: Des de Mieres es segueix la pista fo-restal que porta al Santuari de Finestres. Un cop s’arriba al Coll de la Palomera, havent passat per la talaia ibèrica, s’agafa el camí que surt a mà dreta fins arribar a un encreuament de camins de la xarxa d’Itinerànnia (Pal G91 Roca del Migdia). Arribats a aquest punt s’agafa el camí que surt a mà dreta i que baixa en direcció al Clot de Borroig. Creuem el clot i continuem en direcció al Collet de Collveí i el Coll de Colitzà sense arribar-hi. Tot l’alzinar que trobem per sota la Roca del Migdia està catalogat com a bosc madur.

Observacions: Entenem per bosc madur qualse-vol massa forestal poc o gairebé gens afectada per les activitats humanes, en la qual es detecta, des d’un punt de vista estructural i funcional, un estat de maduresa avançat, en equilibri dinàmic i que ha as-solit o tendeix a la consecució d’una estat pròxim al màxim biològic estable, d’acord a les potencialitats naturals del medi.

Municipi de Mieres

Dins la Garrotxa s’han inventariat 75 boscos ma-durs, 18 dels quals són alzinars i un d’aquests es troba dins del terme municipal de Mieres, sota la roca del Migdia.

Informació: “Catàleg de boscos madurs de la co-marca de la Garrotxa”. Autors Joan Montserrat i An-toni Agelet. Febrer de 2005.

Font d’informació: Joan Montserrat, tècnic del PN-ZVG

Fotografies de Tosca, Serveis Ambientals d’ Educació i Turisme

Visitant l’alzinar.

47

Aulina grossa de la Rovira. Fotografia de Conxa Comalat i Joan Pontacq

48

Aulina grossa de la RoviraCODI: AUL003 (12/05/2010)

Nom comú: Alzina


Perímetre: 3,90 m

Alçada: 19 m

Capçada: 25 m llarg (eix x) i 20 m d’ample (eix y)

Edat: Es calcula que té un mínim de 200 anys

Ubicació: Seguint la carretera que va a l’ermita de Santa Maria de Finestres, just a la Portellera del Freixe, a mà esquerra surt una pista que porta al Mas de la Rovira. L’aulina es troba als camps de la rovira proper al mas.

Font d’informació: Joan Montserrat, tècnic del PN-ZVG, veïns del poble de Mieres.

Suro de Can BoscCODI: SUR001 (07/05/2010)

Nom comú: Alzina surera

Espècie: Quercus suber

Perímetre: 3,30 m

Alçada: 25,5 m

Ubicació: Seguint la carretera que va a l’ermita de Santa Maria de Finestres, just al trencant del camí que porta al mas de Can Bosc, es troba l’alzina.

Observacions: En aquest indret es troben 8 alzi-nes sureres catalogades en el POUM. L’alzina que es comenta en aquest apartat és la que té majors dimensions. Les Alzines sureres, així com els cas-tanyers, són arbres que viuen en terrenys àcids. Just en aquesta zona el terreny és calcari i per tant no s’afavoriria el creixement d’aquestes espècies d’arbres. Ara bé, aquestes sureres es localitzen sobre una falla que permet l’ascensió de materials àcids i per tant el creixement de castanyers i su-ros.

Aulina grossa de la Rovira. Fotografia de Conxa Comalat i Joan Pontacq

Municipi de Mieres

49

Normalment quan es gestiona un bosc de sureres, el suro s’extreu cada 11 anys. A partir de la sisena extracció la qualitat del suro millora.

Font d’informació: Joan Montserrat, tècnic del PNZVG i veïns del poble de Mieres.

Aulina surera de Can Bosch.Fotografies de Tosca, Serveis Ambientals d’ Educació i Turisme

Municipi de Mieres

50

Municipi de Mieres

Lledoner de Can Traginer de MieresCODI: LLE002 (28/04/2010)

Nom comú: Lledoner

Espècie: Celtis australis

Perímetre: 3,92 m

Alçada: 16,25 m

Ubicació: El lledoner es troba al barri de la Cellera de Mieres, molt a prop de l’ermita de la Romeria.

Observacions: La fusta de lledoner s’utilitzava molt per fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs, jous... aprofitant la seva flexibilitat i duració.

Les seves branques han estat usades com a ali-mentació per al bestiar, i també se n’obtenia llenya i carbó, per això es troben freqüentment a prop de les masies. Els seus fruïts, els lledons, són dolços i comestibles.

Al podar les branques per obtenir la fusta, el tall obert que quedava exposat s’anava consumint ori-ginant, amb el temps, la formació de cavitats. La podridura es podia eliminar fent foc a l’interior de la cavitat sense flama. En el cas del lledoner de Can Traginer, les cavitats es feien servir per abocar-hi trastos. Encara veïns del poble comenten que es podrien trobar molts ferros a l’interior del lledoner.


51

52

Municipi de Mieres

La Noguera de Mieres CODI:NOG001 (10-03-2010)

Nom comú: Noguer, noguera

Espècie: Juglans regia

Perímetre: 0,48m

Alçada: 9m

Capçada: 10m

Edat: 65 anys

Municipi: Es troba dins el municipi de Mieres

Ubicació: Està ubicada just al costat del pati de l’escola

Observacions: Es tracta d’una noguera que es veu afectada per la construcció del nou dispensari local. S’està valorant si el trasllat pot afectar-la.

Font d’informació: Prem Pau Puig, Joan Puntacq, Joan Montserrat


53

Municipi de Mieres

Fotografia de Tosca i Prem Pau Puig

54

Fotografies de Xavier Bachero Pont

54

55

Municipi de Montagut i Oix

12 Roures del Rei I, II, II ROU009 56

Roure de Can Gustí de Riu

Roure de Can Suro

Boixeda de Can Bolós

Castanyer de Can Barrufa CAS001 60

Lledoner de la Quera LLE001 58

Lledoner de Can Suro

Faig de Can Barrufa FA003

Faig de Guitarriu FA005 59

Faig de Monars I

Faig de Monars II

Faig de Monars III

Grèvol de Can Gustí de Riu

Teixeda de Miserclòs


55

56


Catalogació: Declarats Arbres Monumentals de Catalunya

Municipi: Montagut-Oix

Ubicació: Els roures es troben a la Vall d’Hortmoier. Des d’Oix, seguim la pista que porta al Pla de Plan-sesilles d’on surt el camí per arribar a Sant Miuquel d’Hortmoier. El PR-186, segueix la pista fins a la palanca del Samsó. En aquest punt enllacem amb el GR-11que uneix Beget amb Talaixà. Seguim en GR-11 i la pista en direcció a Beget. Arribats al punt on el GR-11 es separa de la pista, deixem el GR-11 i continuem per la pista. Creuem la riera de Beget i arribant al Pla de Plansesilles trobarem els dos roures.

Observacions: L’expansió de la població cap a zo-nes de muntanya al segle XVIII, amb el consegüent augment del consum de fusta en tots els àmbits: artesà, domèstic, industrial i naval, va fer neces-sària la promulgació d’una reial ordre, per primera vegada, que regulés l’explotació, la conservació i la repoblació dels boscos. L’ordre del 31 de gener de 1748 disposava que els intendents de Marina fossin els encarregats de dur a terme aquesta or-dre que, entre altres normes, establia que totes les muntanyes situades a menys de «25 leguas» (uns 138 km) de les nostres costes i dels rius na-

Els Roures del Rei de la Vall d’Hortmoier CODI:ROU009 (02-02-2010)

Nom popular: Els roures del Rei. Actualment no-més queden dos roures perquè el tercer va caure l’any 1996 degut a una infecció de fongs i per l’acció d’una forta ventada.

Nom comú: Roure pènol

Espècie: Quercus robur

Perímetres: 5,17 m i 4,92m . El roure de 5,17m ha estat catalogat com el roure pènol amb més perímetre de Catalunya

Alçada: 27m i 30m

Capçada: 28,6m i 31m

Edat: Es calcula que tenen més de 500anys

57


vegables dependrien d’aquests intendents. Segons aquesta ordre, els propietaris de boscos no podien tallar aquells arbres que la Marina marcava per ser idonis per a la construcció de vaixells. Per a tallar qualsevol altre arbre calia demanar autorització. Els roures d’Hortmoier, coneguts també com els roures del Rei, van ser marcats per la Marina entre els anys 1748 i 1751. És possible que aquesta ordre salvés la vida d’aquests roures que, no havent es-tat utilitzats per a la construcció naval, van quedar, diguem-ho així, indemnes en aquest remot indret de la Garrotxa. Posteriors disposicions, ja al segle XX, sobre els arbres que, per la seva grandària o singularitat, han estat qualificats de monumentals, han fet arribar fins als nostres dies aquests exem-plars tan admirats.

Font d’informació: -Arbres monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Eduard Parés i Español. Serveis de Parcs. Generalitat de Catalunya

-Butlletí Alta Garrotxa 2008, nº8. Secció El Recull a càrrec de Xavier Pallàs.

-Butlletí de la Secció Excursionista de l’Ateneu San-tjustenc. Nº 233. Març-abril 2001. Secció viure el país. Roures del Rei de Ferran de la Fuente.

Fotografies de Xavier Bachero Pont

58


Lledoner de la Quera CODI:LLE001 (3/12/2009)

Nom comú: Lledoner


Municipi: Montagut-Oix

Ubicació: Es localitza al mas abandonat “La Que-ra”, entre Talaixà i Sant Aniol d’Aguja, seguint el GR-11. Per sobre del mas La Muntada.

Observacions: Creix entre els murs que protegien el mas.

Fotografia de Tomàs Agüera

59

Fotografia de Tomàs Agüera


Faig de Gitarriu FAI005- (19/07/2010)

Nom comú: Faig

Nom científic: Fagus sylvatica

Ubicació: Seguint el camí que va del Treu Gran al Treu Petit passant per la font del còdol trobarem el faig. El faig es localitza poc abans de la pujada que porta al Treu Petit.

La paraula Treu significa pas entre roques.

Observacions: El faig es caracteritza perquè ha adoptat una forma força curiosa.

Font d’informació: Tomàs Agüera

60


Castanyers de Can Barrufa CODI: CAS001 (08-04-2010)

Nom comú: Castanyer

Espècie: Castanea sativa

Ubicació: Els castanyers es troben seguint l’antic camí ral que anava de Sant Aniol d’Aguja al Mas la Quera i Talaixà, passant pel Mas de Can Ba-rrufa, actualment en estat ruinós. En l’actualitat el camí no està senyalitzat i es troba força emboscat. Per trobar-lo cal seguir el GR-11 des de Sant Aniol d’Aguja a Talaixà . Després de creuar la torrentera, uns metres més endavant, cal intuir la feixa que gira a mà dreta i que coincideix amb l’antic camí ral. Cal endinsar-se tot seguint la feixa cap el bac. El primer castanyer es troba a mà esquerra quan ens endin-sem cap el bac i els altres estan pel voltant. En total hi han 4-5 castanyers de grans dimensions.

Observacions: A prop dels castanyers es pot ob-servar una blada i un faig d’interés. El faig (fagus sylvatica) (CODI FAI003) s’ubica a l’arribar a la to-rrentera, a mà esquerra. Cal fixar-se també en les aulines de Can Barrufa, a tocar a una de les caba-nes i al darrera del mas.

Font d’informació:Tomàs Agüera

Fotografies de Tomàs Agüera

61


62

13 Cedre de l’Himalàia de l’Església de

Sant Pere Màrtir

14 Boixos del Jardí del Capellà

Grèvols del Jardí del Capellà

Teixos del Jardí del Capellà

15 Roure del carrer Llenyataires

16 Xiprer de la Plaça del Xiprer

17 Pollancre de la Carretera de Riudaura

18 Noguera de la Carretera de Riudaura

19 Cirerer de Mas Cassés

20 Castanyer bord del Parc de Vista Aleg

21 Plàtan del Parc de Vista Alegre

22 Castanyer del carrer de la Coma

23 Plàtans de les Fonts de Sant Roc

24 Castanyer bord del carrer La Coma

25 Pi de la plaça Lligador

26 Avet roig de la Plaça Rosella

27 Til·ler de la Plaça Pius XXII

28 Roures del Bosc de la Creu

Freixes del Bosc de la Creu

Aurons del Bosc de la Creu

30 Faig del Parc Nou FAI001 69

32 Lledoner del Mas Tarut LLE003 71

37 Pollancre del Parc Nou POL001 68

38 Plàtans del Passeig de Sant Roc

39 Plàtans del Passeig del Firal

40 Roures del Parc Nou. Filera de roures ROU004 64

41 Om de l’Avinguda de Colòmbia

42 Cedre de l’Himalàia de l’Avinguda Rei

43 Plàtans del Passeig de Barcelona PLA002 86

44 Tuia gegant de la Torre Malagrida

Cedre de la Torre Malagrida

Xiprer de la Torre Malagrida

Faig de la Torre Malagrida

Magnolier de la Torre Malagrida

Avet roig de la Torre Malagrida

Tuia gegant de la Torre Malagrida

45 Plàtans de l’entrada del Cementiri d’Olot

46 Boixos de les Escales de Montolivet

Aulina del Mas la Vila AUL001 66

47 Cedre de l’Himalàia de la Plaça Estrella CED001 85

48 Fajos de l’Avinguda d’Aragó FAI004 84

49 Roures del Bosc de Puig Roig

Boixos del Bosc de Puig Roig

Freixes del Bosc de Puig Roig

Aurons del Bosc de Puig Roig

50 Freixe de l’Institut Municipal d’Edució

Teix de l’Institut Municipal d’Educació

51 Cedre de l’Himalàia del carrer

Secretari Daunís

52 Castanyer d’indies de la Plaça dels Coloms

53 Caki dels jardins de la Vila Vella

54 Cedre de l’Himalàia de l’Avinguda

Verge de Montserrat

55 Roure americà del Parc de les Bisaroques

56 Nesprer del carrer Volcà l’Estany

57 Ginkgo dels Jardins de Mestre Moner

58 Castanyer del carrer Mestral

58 Roure del carrer Mestral

59 Aurons del Bosquet del Gegant

Freixes del Bosquet del Gegant

Grèvols del Bosquet del Gegant

Roures del Bosquet del Gegant

60 Avet del carrer Josep Vicenç

Cedre de l’Himalàia del carrer Josep

61 Lledoner de l’Avinguda de les Cols

62 Noguera de Mas les Mates

63 Pi pinyoner de Mas les Mates

Om de Mas les Mates

64 Aulina del bosc de la Claveguera II AUL008 76

65 Aulina del bosc de la Claveguera I AUL007 75

66 Sequoia de Solà Morales SEQ001 70

Pi de Solà Morales PI_001 70

67 Aulina del Bosc de Solà AUL009 73

68 Roure del Bosc de Solà ROU020 72

69 Aulina de Godomar II AUL006 81

70 Aulina de Godomar I AUL005 83

71 Blada de Godomar BLA001 79

72 Suro de Godomar SUR002 78

73 Castanyer de Godomar CAS005 77

Roure de la Clapera I ROU012 65

Roure de la Clapera II ROU011


63

Municipi d’Olot

UBICACIÓ NOM COMÚ CODI UBICACIÓ NOM COMÚ CODI

63

Avet Roig de la Plaça Clarà

Pi de les Mates

Plataneda de la Font de Sant Roc

Plàtans de la Plaça Clarà

Plàtans de la Rambla

Ciderer de l’Espai de la Roureda Monumental

Aulina de Comademont

Aulines de Batet

Roureda de Cuní

Roureda de la Moixina

Roureda del Parc Nou

Teixos de la Plaça Clarà

Palmera excelsa de la Plaça Clarà

Roure de Rebaixinc

Cedre de Can Basil

Pi de Rebaixinc

Avets de la Plaça Clarà

Auró de l’Espai de la Roureda Monumental

Castanyer d’Indies de la Plaça Clarà

Boixos de la Roureda del Parc Nou

Cedre de l’Himalàia de la Plaça Clarà

Caqui del Carrer Clivillers

Freixe de l’Espai de la Roureda Monumental

Freixe de la Plaça Clarà

Grèvol de l’Espai de la Roureda Monumental

Grèvol de la Plaça Clarà

Grèvols de la Roureda del Parc Nou

Magnolier de la Plaça Clarà

64

Municipi d’Olot

Filera de roure pènol del Parc Nou CODI:ROU004 (20/11/2009)



Perímetres: (dades any 2008)Codi 17:2,3 mCodi 18:2,6 mCodi 21:1,75 mCodi 23:1,6 mCodi 24:1,6 mCodi 25:1,9 m

Ubicació: Àrea d’esbarjo esquerra del Casal dels Volcans.

Observacions: El roure pènol és una especie de creixement lent i d’aspecte corpulent. Es tracta d’una espècie ecològicament molt interessant ja que es troba a molt pocs llocs de Catalunya.Els roures estan inclosos dins el catàleg d’arbrat ornamental i espais singulars de la ciutat d’Olot elaborat per SIGMA l’any 2006.

Font d’informació: Marissa Llongarriu i Marc Ari-many, tècnic de SIGMA

Fotografia de Maria Bauçà Company

65

Municipi d’Olot

Fotografia família Cambras-Coll

Roures propers a la Casa de la Clapera CODI:ROU012/ROU011 (23-02-2010)

Nom comú: Roure


Perímetre: ROU012 Roure 1: 3,95m i ROU011 Roure 2: 3,10m

Alçada: Roure1: 14 m

Localitat: Es troben dins del nucli de Batet.

Ubicació: Els dos roures es troben al costat de la Casa de la Clapera (Batet), a prop del barri de les Fonts.

Font d’informació: Elisabeth Coll i Carles Cam-bras.

66

Municipi d’Olot

Aulina situada al peu del camí darre-ra el Mas La Vila CODI:AUL001 (11/11/2009)

Nom comú: Aulina


Perímetre: 3,14 m

Alçada: 14m

Localitat: Batet de la Serra

Ubicació: Al final de la Carretera Vella de Batet, cal agafar el camí que surt a l’esquerra i l’arbre està situat al peu del camí darrera el Mas La Vila.

Font d’informació: Gaspar Senís, Joan Soler, Elisabeth Coll i Carles Cambras

Fotografia família Cambras-Coll

Fotografies de Gaspar Senis

67

68

Municipi d’Olot

Pollancre del Parc Nou CODI:POL001 (06/11/2009)

Nom comú: Pollancre

Espècie: Populus nigra

Perímetre: 3,95 m (dada del 2008)

Alçada: més de 25 m

Ubicació: Àrea d’esbarjo davant de la glorieta del Parc Nou

Observacions: es tracta d’una espècie de creixe-ment ràpid molt apreciada en la indústria forestal. El pollancre està inclòs dins el catàleg d’arbrat orna-mental i espais singulars de la ciutat d’Olot elaborat per SIGMA l’any 2006.


Fotografies de Marissa Llongarriu

69

Municipi d’Olot

Fotografies de Marissa Llongarriu

Faig del Parc Nou

CODI:FAI001 (06/11/2009)

Nom comú: Faig

Espècie: Fagus sylvatica

Perímetre: 2,25 m

Ubicació: Àrea d’esbarjo darrera l’estació meteo-rològica del Parc Nou

Observacions: Arbre que pot sobrepassar els 35 m d’altura, amb l’escorça grisa i llisa. Les fulles adquireixen una tonalitat groguenca-vermellosa a la tardor. Molt apreciada a la zona de la Garro-txa ja que existeixen vàries fagedes. Ubicat dins el Parc Nou i amb espai per al seu desenvolupament, aquest exemplar representa un dels arbres més es-pectaculars de la ciutat. El faig està inclòs dins el catàleg d’arbrat ornamental i espais singulars de la ciutat d’Olot elaborat per SIGMA l’any 2006.


70

Municipi d’Olot

Pi i sequoia de la finca Solà Morales SEQ001 / PI001 (12/07/2010)

Nom comú: Pi, pinastre / Sequoia. La sequoia tam-bé es coneix amb el nom de sequoia vermella de California.

Nom científic: Pinus pinaster, subespècie atlànti-ca, i Sequoia sempervirens

Municipi: Olot


Ubicació: El pi i la sequoia es troben dins la finca Solà Morales, just al costat de la pista forestal que baixa al Bosc de Solà, i a l’altre costat del bosc de la Claveguera.

Observacions: Una de les branques del pi abraça el tronc de la sequoia fins al punt de fusionar-se completament. Són dos arbres que es van plantar fa uns cent anys amb un objectiu ornamental.

Font d’informació: Sr. Joaquim Solà Morales, pro-pietari de la finca.

Detall de la fusió de la branca del pi amb el tronc de la sequòia.


71


Lledoner del Mas Tarut LLE003 (09-06-2010)

Nom comú: Lledoner


Perímetre: 4,4 m

Municipi: Olot

Ubicació: El lledoner es localitza al costat esquerra de la porta d’entrada al Mas Tarut, situat al costat del Parc Nou. Seguint l’itinerari 3 del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa que porta des del Parc Nou als paratges de la Moixina es passa pel costat del Mas.

Observacions: El lledoner es ramifica en 5 grans branques que van ser podades i actualment es poden observar els rebrots. El tronc presenta una gran fissura central totalment buida, probablement originada per una podridura.

Font d’informació: Equip educatiu de Tosca.

Municipi d’Olot

72

Municipi d’Olot

Roure martinenc del Bosc de Solà ROU020 (12/07/2010)



Perímetre: 2,89 m

Alçada: 16,63 m aproximadament


Ubicació: Aquest roure es pot observar a la dreta de la pista forestal que porta al Bosc de Solà, just a l’inici del bosc.

Observacions: Els arbres del Bosc de Solà no es-tan catalogats a nivell nacional però formen part del bosc madur catalogat pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG). Es tracta d’un rodal que està protegit pel Pla Especial. Aquest bosc va quedar molt malmès per la nevada del Na-dal de l’any 2008.

Font d’informació: Sr. Joaquim Solà Morales, pro-pietari de la finca i Joan Montserrat, tècnic del PN-ZVG.


73

Aulina del Bosc de Solà AUL009- (09/07/2010)

Nom comú: Aulina, alzina

Nom científic: Quercus ilex

Perímetre: 2,97m

Alçada: 18,06m aproximadament


Ubicació: Baixant per la pista forestal que hi ha en-tre la casa Solà Morales i el bosc de la Claveguera, passant pel costat d’una pista de tenis de la ma-teixa propietat, s’arriba al Bosc de Solà. Continuant per la pista forestal arribarem a una gran clariana on es troba l’aulina.

Observacions: Els arbres del Bosc de Solà no estan catalogats però formen part del bosc madur catalogat pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG). Es tracta d’un rodal que està protegit pel Pla Especial. Aquest bosc va quedar molt malmès per la nevada del Nadal de l’any 2008 que va provocar la caiguda de molts arbres i bran-ques.

Història: L’avi de Joaquim Solà Morales, actual propietari de la finca, va pintar, fa uns cent anys, un quadre on figura la família gaudint de l’ombra d’aquesta aulina. El quadre es pot veure en una de les fotografies que s’adjunten a continuació.

Font d’informació: Sr. Joaquim Solà Morales, propietari de la finca i Joan Montserrat, tècnic del PNZVG.

Municipi d’Olot

Fotografies de Tosca, Serveis Ambientals d’Educació i Turisme.

Pintura de l’avi de Joaquim Solà Morales

74

Fotografia d’una soca del Bosc de Solà. Efecte de la nevada del Nadal del 2008


75

Aulina del bosc de la Claveguera I AUL007- (01/07/2010)



Perímetre: 3,61 m



Ubicació: L’aulina es localitza uns metres en dins del bosc de la Claveguera just al costat de la casa Solà Morales. Es pot observar des del camí que passa entre la casa i el bosc i que baixa cap a la roureda o bosc de Solà, situat uns metres per sota la finca.


Municipi d’Olot


76

Municipi d’Olot

Aulina del bosc de la Claveguera II AUL008- 01/07/2010)



Perímetre: 2,87 m



Ubicació: L’aulina es localitza dins del bosc de la Claveguera, uns metres més endins que l’aulina I, situada just al costat de la casa Solà Morales.



77

Castanyer de Godomar CAS005 (26/06/2010)



Perímetre:3,20 m. Té un rebrot de 85 cm

Capçada: 14 x 12 m aproximadament


Ubicació: Dins la finca de Godomar, es continua per la feixa situada sota les aulines fins arribar a un pastor elèctric que dóna accés a una zona de pastura de xais. Continuem per la feixa fins anar a trobar un camí que surt al Bosc de la Planella i d’aquí enllaçaríem amb una pista que voreja el vol-cà pujalós per llevant. El castanyer es troba en el camí que surt al Bosc de la Planella una mica més avall d’una aulina surera d’interès.

Font d’informació: Sr. Robert Garrigós, propietari de la finca de Godomar.

Municipi d’Olot


78

Municipi d’Olot

Suro de Godomar SUR002 (26/06/2010)

Nom comú: Suro, aulina surera, alzina surera

Nom científic: Quercus suber

Perímetre: 2,70 m

Capçada: 13 x 19 m

Alçada: 23 m aproximadament


Ubicació: Dins la finca de Godomar, es continua per la feixa situada sota les aulines fins arribar a un pastor elèctric que dóna accés a una zona de pastura de xais. Continuem per la feixa fins anar a trobar un camí que surt al Bosc de la Planella i d’aquí enllaçaríem amb una pista que voreja el vol-cà pujalós per llevant. L’aulina surera es troba en el camí que surt al Bosc de la Planella.

Font d’Informació: Sr. Robert Garrigós, propietari de la finca de Godomar.


79

Municipi d’Olot

Blada de Godomar BLA001 (24/06/2010)

Nom comú: Blada

Nom científic: Acer opalus

Perímetre: 2,10 m

Capçada: 14 x 14 m



Ubicació: Dins la finca de Godomar, es continua per la feixa situada sota les aulines fins arribar a un pastor elèctric que dóna accés a una zona de pastura de xais. La Blada es troba en el límit dret de la feixa.

Font d’informació: Sr. Robert Garrigós, propietari de la finca de Godomar.

80


81

Municipi d’Olot

Aulina de Godomar II AUL006 (24/06/2010)

Nom comú: Aulina


Perímetre: 2,70 m

Alçada: 10,40 m

Capçada: 13 x 14 m


Ubicació: L’aulina es localitza dins la finca de Go-domar. A prop d’aquesta aulina es pot observar una altra de mides també considerables ja comentada en aquest blog.

Observacions: Al tronc de l’aulina es pot observar un niu de picot i també una caixa niu de mussol. Sota l’ombra d’aquesta aulina s’han celebrat dife-rents esdeveniments com ara un casament.

Font d’informació: Sr. Robert Garrigós, propietari de la finca de Godomar, Octavi Algueró, Junta veï-nal de Batet de la Serra.


82

83

Aulina de Godomar I AUL005

Nom comú: Aulina


Perímetre:3,15m

Alçada:9,10m

Capçada: 15 x 18 m

Municipi: Olot


Ubicació: L’aulina es localitza dins la finca de Go-domar. A prop d’aquesta aulina es pot observar una altra de mides també considerables.

Observacions: Aquesta aulina es caracteritza per-què té un gran valor estètic i paisatgístic ja que al créixer en un espai obert ha pogut desenvolupar la seva capçada en plenitud.

Municipi d’Olot

Història: S’explica que els alumnes de l’antiga es-cola de Batet, els dijous a la tarda sortien a dibuixar els entorns de la zona i un dels indrets més escollit eren les aulines de Godomar. També els alumnes hi anaven a celebrar el dijous llarder.

Font d’informació: Sr. Robert Garrigós, propietari de la finca de Godomar, Octavi Algueró, Junta veï-nal de Batet de la Serra.

84

Municipi d’Olot

Fajos de l’Avinguda d’Aragó d’Olot FAI004 (09-06-2010)

Nom comú: Faig


Municipi: Olot

Ubicació: Els fajos estan arrenglerats a banda i banda de l’Avingunda d’Aragó.

Història: Els fajos van ser portats pel Sr. Malagri-da de la Fageda d’en Jordà. Inclús es va traslladar greda. Alguns dels arbres van patir una forta poda que va provocar que el seu creixement es veiés afectat.

Font d’informació: Marc Arimany, tècnic de resi-dus i espais verds del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública- SIGMA.

Informació de la publicació: Arbres monumentals de Catalunya, 18 anys. Eduard Parés-Servei de Parcs


85

Municipi d’Olot

Cedre d’Himalàia de la Plaça Estrella CED001 (03-06-2010)

Nom comú: Cedre d’Himalaya

Espècie: Cedrus deodara

Perímetre: 3,03 m

Alçada: 19 m ( dada any 2006)

Municipi: Olot

Ubicació: Al centre de la Plaça Espanya, cone-guda popularment com a Plaça Estrella (Barri de l’Eixample)

Observacions: Es tracta d’un arbre de grans di-mensions que pot assolir els 70m d’alçada , amb l’escorça gris fosc, i ramificacions penjants. Pos-seeix una fusta excel·lent, molt duradora, que des-prèn una agradable olor. Prové de l’Himalàia, no obstant, és molt cultivat en parcs i jardins d’arreu de l’estat.

El cedre està incorporat al catàleg d’arbrat orna-mental i espais singulars de la ciutat d’Olot 2006 (SIGMA)

Font d’informació: Marc Arimany tècnic de residus i espais verds del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública-SIGMA.

Catàleg d’arbrat ornamental i espais singulars de la ciutat d’Olot, 2006 (SIGMA)


86

Municipi d’Olot

Plàtans del Passeig de Barcelona PLA002 (03-06-2010)

Nom comú: Plàtan

Espècie: Platanus hispanica

Municipi: Olot

Ubicació: Els plàtans estan arrenglerats, en una doble alineació, al llarg del Passeig de Barcelona.

Perímetre: 2,52m exemplar 2

Història: Antigament el trànsit rodat circulava pel mig de l’avinguda de plàtans del Passeig de Barce-lona. És per aquest motiu que un gran nombre dels plàtans tenen bonys a la seva base. Aquests bonys són la cicatriu de les ferides produïdes pel xoc dels carros o vehicles.

L’arbreda va ser plantada durant la guerra del Fran-cès.

Observacions: Els plàtans del Passeig de Barcelo-na estan incorporats al catàleg d’arbrat ornamental i espais singulars de la ciutat d’Olot 2006 (SIGMA)Font d’informació: Marc Arimany, tècnic de residus i espais verds del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública-SIGMA.

Catàleg d’arbrat ornamental i espais singulars de la ciutat d’Olot, 2006 (SIGMA)


Detall d’una antiga ferida a la base del plàtan

87


8888

89

Municipi de Riudaura

Teix de Riudaura TEI002 90


89

90


Teix de RiudauraCODI: TEI002 (21/04/2010)

Nom comú: Teix

Espècie: Taxus baccata

Perímetre: 2,75 m

Alçada: 10 m

Edat estimada: 300 anys

Municipi: Es troba dins del terme municipal de Riu-daura

Ubicació: El teix es troba situat a la Plaça Puig Es-tela cantonada amb el carrer del Teix.

Fotografies d’Olga Colomina Puyuelo

Observacions: Es tracta d’un exemplar mascle de doble troncAntonia Caritat, doctora en biologia, va publicar un escrit sobre el teix de Riudaura que porta per títol “El vell teix de Riudaura”.

Font d’informació: Ajuntament de Riudaura

91


El vell teix de Riudaura

Escrit d’Antonia Caritat, doctora en biologia. Medi Ambient

El Teix és un arbre mític que es troba en perill de extinció i està legalment protegit. Es tracta d’una espècie molt antiga que pertany a les coníferes com làvet o el pi però té unes característiques molt especials que el fan únic. Els fruits no són pinyes sinó que són vistosos, de color vermell amb una sola llavor i amb una coberta tova anomenada aril. Aquest color no el té per casualitat sinó que serveix per atraure els ocells i d’aquesta manera dispersa les seves llavors ca a altres indrets.

En altres èpoques el teix havia format grans boscos però degut als canvis de clima i l’acció humana la seva àrea de distribució ha anat quedant reduïda. A Catalunya el trobem barrejat amb el faig, el pi roig i altres arbres i pot formar petits bosquets. També ha estat plantat com a arbre ornamental. Ha estat considerat arbre sagrat per diferents cultures es-pecialment els celtes que celebraven ritus sota la seva capçada. Simbolitza la immortalitat i a Angla-terra és freqüent trobar-lo al voltant de les esglé-sies prop dels cementirs. Poden viure molt, més de

2000 anys. Les seves branques havien estat utilit-zades per fer arcs de qualitat i la seva fusta era molt apreciada. Les seves fulles són molt verinoses però l’arbre té al mateix temps substàncies com el taxol de potents capacitats curatives de determinats ti-pus de càncers. Aquestes propietats del taxol es van descobrir a Amèrica del Nord fa uns vint anys, ara se sintetitza al laboratori i està comercialitzat.

Ja fa anys que em dedico a l’estudi dels arbres i entre ells el teix. No fa gaire que vaig tenir la sort de conèixer el teix de Riudaura que ara va quedant incorporat a la zona urbana. És un impressionant exemplar mascle de doble tronc que estimem que pot arribar a tenir 300 anys. Crec que és impres-cindible que sabem apreciar i conservar aquest i altres arbres vells que han estat testimonis de mol-tes històries humanes. Una associació d’amics del teix a nivell de la península Ibérica i Portugal s’han interessat per aquests teix i un dels seus membres, en Fernando Vasco, ha escrit en referència del teix de Riudaura: “Desitgem poder continuar compartint vivències amb un dels veïns més vells del vostre poble i que almenys al pròxim mil·leni, les futures generacions gaudeixin del seu halo màgic de mis-teri i quasi eterna companyia”.

9292

93

Municipi de Sales de Llierca


Teix de Guitarriu TEI001 96

74 Teix del Torrent de l’Orri

Roure de Sant Andreu de Guitarriu ROU007 95

Roure entre Guitarriu i Sant Grau

d’Entreperes ROU008 94

Lledoner de Can Guixers

Roure de l’Orri I

Roure de l’Orri II

Roure de Tomet

93


94


Roure situat en-tre Gitarriu i Sant Grau d’Entreperes CODI:ROU008 (22/12/2009)



Ubicació: El roure es localitza en el camí que va de l’ermita de Guitarriu a Sant Grau d’Entreperes (hi ha un rètol que ho indica).

Font d’informació: Joan Luque

Fotografies de Joan Luque

95


Fotografia de Joan Luque

Roure proper a l’ermita de SantAndreu de Gitarriu CODI:ROU007 (22/12/2009)



Ubicació: El roure es troba uns 500m abans d’arribar a l’ermita de Sant Andreu de Guitarriu. Per arribar a aquesta ermita s’ha d’agafar la pista fores-tal que surt a mà dreta a uns 500m abans d’arribar al càmping Sadernes (hi ha uns rètols que ho indi-quen).

Font d’informació: Joan Luque

96


Teix de Gitarriu

CODI: TEI001 (13-04-2010)

Nom comú: Teix

Espècie: Taxus baccata

Ubicació:Arribant al coll d’Alp, cal anar cap al coll de Sa Basseta i d’aquí endinsar-se cap el bac. Un cop s’han creuat tres tarteres es localitza el teix. Des del coll de Sa Basseta es va marcar el camí amb petites fites. També es pot observar el tall d’algunes branques dels arbres que es troben en el corriol per tal de poder deixar pas. El teix creix sobre una tar-tera i es pot veure que una de les branques va ser tallada temps ençà.

Es coneix que a prop del teix hi passava un antic corriol que anava de coll de Faig al coll de Sa Bas-seta.

Observacions: En aquesta zona hi han moltes bau-mes i fa pensar que aquests petits corriols podien haver estat utilitzats per contrabandistes. A la zona es troben altres teixos de menors dimensions.

La fusta del teix ha estat molt aprofitada des de temps antic degut a la seva gran qualitat, resistèn-cia i flexibilitat. Es creu que tenia un significat místic i sagrat en cultes precristians, era una espècie molt apreciada i estudiada tant per les seves propietats curatives com verinoses. Actualment es coneix que conté una subtància anomenada taxina que s’utilitza en tractaments de quimioteràpia.

En moltes parts d’Europa, el teix es considera com un monument de la natura ja que és testimoni de boscos antics i són protegits i conservats.

Font d’informació: Tomàs Agüera

Fotografia de Tomàs Agüera Cabo

97


9898

99

Municipi de Sant Aniol de Finestres

Aulina de la Creu

Aulina de les Tres Creus

Aulina del Baler

Castanyer de Bustins

Faig Rodó

Grèvol de Can Tura

Roure de la Gobert


99

100100

101

Municipi de Santa Pau

132 Avet del volcà de Fontpobra

133 Beços de Fontpobra

137 Castanyer de Caselles I CAS002 102

138 Castanyer de Caselles III CAS004 102

139 Castanyer de Caselles II CAS003 102

Castanyers de Mas Masdevall

Fageda d’en Jordà

Aulina de Torroella

Aulina del Mas Esparreguera

Aulines de Mas CollelldeMunt

Roures de Codinac

Teixeda

Cedre de Can Bora

Tell de Can Bora

101


102


Els castanyers de Can Caselles CODI: CAS002/CAS003/CAS004 (21/04/2010)



Perímetre: Castanyer 1: 4,91 m Castanyer 2: 4,85 mCastanyer 3: Branca dreta 4,38m,branca esquerra 4,66 m

Municipi: Es troba dins del terme municipal de Santa Pau

Ubicació: Els tres castanyers es troben a prop del mas de Can Caselles.

Seguint l’itinerari 1 del Parc Natural de la Zona Vol-cànica de la Garrotxa que condueix al cràter del vol-cà Santa Margarida, es poden obervar els castan-yers a mà esquerra, just a l’altre costat d’un tancat per a xais, un cop passat el mas de can Caselles.

Observacions: En el castanyer 1 es poden obser-var forats de picot en una de les branques mortes de la capçada.

Des del Servei de Parcs de la Generalitat de Cata-lunya s’ha fet incís que cal protegir aquests castan-yers declarant-los Arbres monumentals (Informació recollida en la publicació: Arbres monumentals de Catalunya, 18 anys). Castanyer 3.

Fotografies dels alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESO de l’Escola Pia d’Olot

Castanyer 1.

Font d’informació: Alumnes de 1er, 2on i 3er d’ESO de l’Escola Pia d’Olot. Sortida 16 de març de 2010

103


Castanyer 2.

104104

105

Municipi de Sant Jaume de Llierca

105

106


76 Gatsaule de la Feixassa I

Gatsaule de la Feixassa II

77 Pi de la Calcina

78 Castanyer de la Font Grossa CAS006 116

Castanyer de Sant Miquel

79 Avellaners de la Feixassa

80 Trèmol de la Font Grossa

81 Beç del pla de Rocarroja

82 Auró de la font de la Rovirola

83 Blada de la Rovirola

84 Faig gros branquellut I

84 Faig gros branquellut II

85 Vern del molí de Can Manyà

86 Acàcia del Pla

87 Tell de Pallerols

88 Freixe de la Salut I

Freixe de la Salut II

Freixe de la Salut III

89 Lledoner d’en Tit

90 Avet pinsap de la Fàbrega

91 Xiprers de la Fàbrega

92 Roure de la Fàbrega

93 Avet del clot dels Joncs

94 Faig de la Salut I FAI009 110

95 Pins de Puigsacreu

96 Pi de la Riba

97 Boixos d’en Sentenac

98 Pollancres de la font de la Rovireta

99 Àlber del cementiri I

Àlber del cementiri II

Àlber del cementiri III

100 Acàcia de Can Pous

101 Xiprers del cementiri

102 Pi dels Estaldats

103 Roure de la Bonaventura ROU023 112

104 Roure de la Sala

106 Els Oms

Plàtans del Firal PLA003 108

107 Noguer d’en Martín

108 Pomeres de can Gallina

109 Aulina dels Escarnits I AUL011 114

Aulina dels Escarnits II AUL012 114

Aulina dels Escarnits III AUL013 114

110 Perer del trencant del Saiols

111 Aulina del Botets I AUL014 113

111 Aulina del Botets II AUL015 113

112 Roure de l’Esquirol

113 Roure gros de la Casanova ROU024 111

114 Roure alt de la Casanova

115 Cirerer d’en Quessi

116 Suro de les Forques II

117 Suro de les Forques I

118 Sureda del Pla del Bosc

119 Xiprer de la Torra

120 Saüquer de Puigverd I

Saüquer de Puigverd II

Saüquer de Puigverd III

Saüquer de Puigverd IV

121 Om de la Torra

122 Aulina de la Torra AUL010 115

123 Llor de Puigverd

124 Pollancres de la Carrera I

Pollancres de la Carrera II

125 Saula del Rigall

126 Aulina de la riera de Sant Iscle

127 Saula del Pujol

128 Teix de Campderrich

129 Pollancre de la resclosa de can Desca

130 Tell del Pla Gran

134 Tell de can Tià

106

Castanyer de Fontpobra

Cedre de Campderrich

Arços de la Salut

Faigs del Clot de l’Infern

Ginebre de Fontpobra

Càdec del Pujol

Llor de l’Estanyol de Dalt

Noguers entre els arbres d’en Casals

Pi de la Torra

Trèmol del Bac del Botets

Aulina del Mas Botets

107

Municipi de Sant Feliu de Pallerols

107

108


Plàtans del Firal de Sant Feliu de Pallerols PLA003 (12/07/2010)

Nom comú: Plàtan

Nom científic: Platanus hispanica

Perímetre: De l’arbre més gruixut: 1,94 m

Alçada: De l’arbre més gruixut: 6,26 m

Edat: 102 anys

Ubicació: Els arbres es troben a la plaça del Firal

Observacions: Els arbres han estat podats per tal de poder entrellaçar les seves branques i ga-rantir una bona ombra durant els calorosos mesos d’estiu.

Història: Els plàtans van ser plantats l’any 1908 en motiu de la Festa de l’Arbre. El mestre de l’escola d’aquella època, el Sr. Joaquim Sans Quintana, va motivar als alumnes de l’escola perquè plantessin els arbres. Cada arbre va ser plantat per 2 alumnes

dels darrers cursos i 2 alumnes dels primers cursos, per tal que entre ells s’ajudessin. El mestre tenia una mentalitat molt oberta per l’època i va promoure la recopil·lació de tradicions populars de la zona.

Tal i com explica Martí Boada en el seu llibre Rafael Puig i Valls (1845-1920), la Festa de l’Arbre es va importar a Catalunya, des de Nebraska, als Estats Units, on es celebrava des de 1872 amb el nom de l’Arbor day. Una de les teories és que va ser el tarragoní Puig i Valls qui va conèixer la iniciativa quan va visitar els EUA el 1893. Definitivament ell va llençar la idea el 1898 en un article publicat a La Vanguardia. I l’any següent ja es va celebrar la primera festa de l’arbre a Barcelona. La iniciativa va tenir un ampli ressò i ràpidament es va estendre per la resta de l’Estat Espanyol i per França.

Font d’informació: Sr. Tomàs Sans, el seu pare va ser alumne del mestre Joaquim Sans i va participar en la plantació d’uns dels arbres del Firal.

Blog: http://antropologiaimes.blogspot.com - “Apunts sobre l’inici de la festa de l’arbre”, TDB, núm. 4, 5 i 7, 2004. Autor: Jordi Suñé Morales.

109


Fotografies de Teia Boada

110


Faig de la Salut FAI009- (30/07/2010)

Nom comú: Faig


Perímetre: 3,08 m (dades de l’any 1998)

Alçada: 25 m (dades de l’any 1998)

Municipi: Sant Feliu de Pallerols

Ubicació: Just abans d’entrar a la plaça del San-tuari de la Salut, al marge dret de la carretera, on comença el camí que porta a Sant Feliu.

Observacions: Faig magnífic d’ample capçada, s’alça vigorós en un lloc suposadament privilegiat. Dissortadament, es va tapar parcialment el seu tronc amb runa i pedres, per fer una carretera d’accés a les feixes de sota el Santuari. Això ha comportat el tapament per la part de dalt uns 2 metres, les pe-dres l’hi han produït fortes ferides i alhora dificulten la seva supervivència. Aquest exemplar es veu des del poble de Sant Feliu, i forma part de la magnífica fageda de la part alta de la costa de la Salut. La costa i la fageda, a la tardor, és un espectacle de colors: dia a dia va canviant el seu verd per anar prenent tota una gamma de daurats, de bronze, com rovellats, d’una gran bellesa.

Font d’informació: Miquel Amargant i Ramon Cros, autorsde la publicació “Els Nostres Arbres”. Sant Feliu de Pallerols. (Vall d’Hostoles). Anys 1995-1996-1997-1998.

Fotografia extreta del treball de Miquel Amargant i Ramon Cros.

111



Roure gros de la Casanova ROU024- (30/07/2010)

Nom comú: Roure


Perímetre: 3,88 m (dades any 1998)

Capçada: 29 m (dades any 1998)


Ubicació: Al costat de la Casanova, a la part de baix del camí que porta a la pedrera del Puig Roig.

Observacions: Té molt poc tronc, molt rabassut i ple de grans bonys. Li falta una gran branca, caigu-da fa uns anys, que arribava fins a l’era de la casa. És l’únic roure gros del municipi de tanta enverga-dura. Es pot caminar fins i tot per sobre d’alguna de les branques. Aquest exemplar, junt amb altres situats al voltant de la casa, formen la clapada més espectacular del terme, digne de ser conservada. El seu estat de conservació és bo, gràcies a l’estima de propietaris i masovers.

Font d’informació: Miquel Amargant i Ramon Cros, autors de la publicació “Els Nostres Arbres”. Sant Feliu de Pallerols (Vall d’Hostoles). Anys 1995-1996-1997-1998.

112


Roure de la Bonaventura ROU23- (30/07/2010)

Nom comú: Roure


Perímetre: 3,88 m (dades any 1998)

Capçada: 29 m (dades any 1998)


Ubicació: Al bosc del Contaller, a l’esquerra del camí que porta a la casa, al final del pla just abans d’entrar en l’engorjat.

Observacions: És un d’aquells arbres que, vistos de prop, impressionen. Exemplar ja molt vell, pot rondar els 500 anys. Amb tants anys de vida ha passat moltes vicissituds, des de caure dues de les seves quatre branques principals, a servir de cau de diversos animals i fins i tot haver acollit fa una quarantena d’anys un gran eixam d’abelles en el seu interior. El seu estat és precari, segurament castigat pels llamps i ventades posteriors. L’interior és buit i cremat, potser perquè s’hi va fer foc per foragitar l’eixam o algun animal del cau. És com un gegant amb peus de fang: el dia menys pensat una forta ventada el farà caure, tal com va passar amb els grans roures de l’Aguvert a les Medes als anys 80, o amb un dels tres exemplars d’Hortmoier. A prop seu n’hi ha un altre no tan gruixut, però res-pectable.

Font d’informació: Miquel Amargant i Ramon Cros, autors de la publicació “Els Nostres Arbres”. Sant Feliu de Pallerols (Vall d’Hostoles). Anys 1995-1996-1997-1998.


113


Aulines del Botets AUL014-AU015- (28/07/2010)



Perímetres: aulina I: 3.45 m i aulina II: 2.70 m (da-des de l’any 1998)

Capçada: aulina I: 20m (dada del mateix any)


Ubicació: Al costat de la casa del Botets.

Observacions: L’aulina I: Es troba en un magnífic estat de conservació. De no massa altura, s’estén horitzontalment, aguantada per una curta però forta soca. L’aulina II: es troba al costat de la primera i és més esvelta. Existia una tercera aulina que va ser destrossada per una ventada l’any 91, i que tenia una capçada de més de 20 metres de diàmetre i el perímetre del tronc era de 3,7 metres.

Font d’informació: Miquel Amargant i Ramon Cros, autors de la publicació “Els Nostres Arbres” Sant Feliu de Pallerols (Vall d’Hostoles) Anys 1995-1996-1997-1998.


114


Aulines dels Escarnits AUL011-AU012-AU013- (29/07/2010)

Nom comú: Aulina, alzina.


Perímetres: aulina I: 4.02m, aulina II: 3.60m i auli-na III: 3.10m. (dades de l’any 1998)

Ubicació: Per sota i al costat de l’era de la casa dels Escarnits, seguint el camí planer que s’endinsa al bosc.

Observacions: La més grossa és l’aulina més gruixuda de la Vall d’Hostoles. Està bastant dete-riorada, però abans del 1998 havia fet una impor-tant rebrotada. Les altres dues es troben a sota de l’era, i junt amb altres de mida més petita formen un bon conjunt. L’atapeïment en dificulta la visió, i el fet que siguin arrelades en marges, fa difícil que es pugui prendre la mesura exacta. Aquesta clapada junt amb els roures de la veïna Casanova, formen

un conjunt únic a la Vall d’Hostoles i segurament en pocs llocs en trobaríem un de semblant.

Història: L’aulina és l’espècie més estesa al nos-tre municipi, pràcticament totes les cases de pagès en tenen una, o més d’una de grossa al seu vol-tant; una de les finalitats és la d’esmorteir el vent perquè no toqui directament a la casa. La fusta és duríssima, l’home l’emprava per fer carretes i carbó i actualment encara se’n fan mànecs d’eina, o es crema directament en llars, estufes o calderes. De l’escorça se n’obtenia el taní, d’interès en adoberia i aigua per a rentar ferides; de la fullaraca, jaç per el bestiar i posteriorment fems per els camps; del seu fruit, la gla, menjar pels conills, xais, porcs, etc. Aquests arbres poden assolir 1000 anys de vida.

Fonts d’informació: Miquel Amargant i Ramon Cros, autors de la publicació “Els Nostres Arbres” de Sant Feliu de Pallerols. Anys 1995-1996-1997-1998

Publicació: Miquel Amargant i Ramon Cros, autors de la publicació “Els Nostre Arbres”. Sant Feliu de Pallerols (Vall d’Hostoles). Anys 1995-1996-1997-1998.

Fotografies extretes del treball de Miquel Amargant i Ramon Cros.

115


Aulina de la Torra AUL010- (28/07/2010)

Nom comú: Aulina


Perímetre: 3,42 m (dades de l’any 1998)Alçada. 23 m (dades del mateix any) És l’aulina més alta del terme municipal.

Ubicació: A la carretera que porta a la Torra des de la C-152, poc abans d’arribar a la casa, a mà esquerra.

Observacions: Aulina en bon estat, arrelada so-bre sediments travertins, substrat que deu ser bo, ja que probes en dóna, doncs es tracta d’un exemplar amb un gran tronc, que es bifurca en poderoses branques.

Història: Segons una interpretació històrica de l’antiguitat, l’aulina era l’arbre sagrat dels poblats autòctons del nostre país, abans de la romanitza-ció.En aquest punt es podria comparar la sacralitat de l’aulina a la Garrotxa amb la sacralitat (famosa i literaturitzada) del llor com a arbre sagrat de Zeus, pare de tots els déus, a l’antiga Grècia.

Fonts d’informació: Ramon Cros i Miquel Amar-gant, autors de la publicació “Els Nostres Arbres” Sant Feliu de Pallerols (Vall D’Hostoles) Anys 1995-1996-1997-1998

Publicació: Miquel Amargant i Ramon Cros, autors de la publicació “Els Nostre Arbres”. Sant Feliu de Pallerols (Vall d’Hostoles). Anys 1995-1996-1997-1998.


116


Castanyer de Sant Miquel CAS006- (21/07/2010)


Nom científic: Castanea sativa

Ubicació: Seguim l’itinerari 23 del PNZVG que co-mença a Sant Feliu de Pallerols i arriba a la Font Grossa passant per la Font de la Fàbrega i el Molí Nou. Un cop a la Font Grossa creuem el torrent de la Feixassa i uns 50 metres més endavant, a la dre-ta, trobarem el castanyer de Sant Miquel.

Observacions: El castanyer està en la darrera fase de la seva vida. El tronc principal ja quasi mort, està voltat d’alguns plançons. Segurament el seu entorn estava net per facilitar la recol·lecció de les castanyes. Actualment està voltat de faigs, trèmols, roures, etc. que poc a poc el van ofegant. El terme de Sant Feliu de Pallerols no és país de castanyers, ja que prefereixen els terrenys silicis. N’hi ha alguns de grossos isolats i unes petites clapades al ras i als volcans de Can Tià, Fontpobra i el Traiter, ja que la terra volcànica sí els agrada.

Història: És dels anomenats “de Sant Miquel”, pel fet d’arribar el fruit a finals de setembre. És un cas-tanyer de llei, o sigui nascut de llavor, que són els del fruit més dolç. Els altres, de perxada, broten un cop tallats els de llei. Aquests darrers fan moltes perxes, llargues i primes, ideals per l’explotació de la fusta, de la qual, sobretot antigament se’n feien rodells de botes; el seu fruit és amargant. Les cas-tanyes es poden menjar torrades o bullides, també s’assecaven per fer “platillo”, i es poden guardar uns mesos enterrades en sorra seca.

Font d’informació: Joan Blanch, membre del Cen-tre Excursionista d’Olot (CEO).

Publicació: “Els nostres arbres” de M. Amargant i R. Cros (1995-1996-1997-1998)

Fotografies de Joan Blanch

117


118118

119

Municipi de Sant Ferriol


136 Roures de Can Terrades ROU019 120

Aulina Reclamadora

Aulines de Can n’Oms

Lledoner de les Carreteries

119

120

Municipi de Sant Ferriol

Roures de Can Terradas ROU019- (27-05-2010)



Perímetre: Roure més gros : 3,42 m, Roure 2: 2,28 m, altres peus:1,80 m

Municipi: Sant Ferriol.

Ubicació: Un cop ens trobem a la sortida de Besalú, passat el pont, continuem per la carretera C-66 i a 1 km aproximadament agafem la carretera asfaltada que surt a mà dreta i que porta a l’Hotel SPA Sant Ferriol. Deixarem un primer desviament que surt a mà esquerra i nosaltres continuem per la carrete-ra seguint les indicacions de l’Hotel. Pocs metres endavant trobarem un segon desviament cap a la casa de Can Terradas. Per arribar a la roureda cal travessar el Mas per l’era i la pallissa tot seguint un camí ample. Els roures es troben a la roureda que ens queda a l’esquerra de la pista abans d’arribar als prats. El més gros es pot observar dins del bosc a pocs metres del camí i la resta de roures es loca-litzen dins del bosc seguint una antiga feixa.

Font d’informació: Escola Salvador Vilarrasa de Besalú. Alumnes de 2on del cicle inicial de pri-mària.

Dia de la sortida 18 de maig de 2010


121


Fotografia de l’escola Salvador Vilarrasa de Besalú

122122

123

Municipi de Sant Joan les Fonts

Llorers de la Serra d’Escubós

Aulina de Can Falguera


123

124124

125

Municipi de Tortellà

125

126126

127

Municipi de la Vall de Bianya


140 Roureda de la Torre

Roure de la Torre I

Roure de la Torre II

Roure de la Torre III

141 Roure de Can Planes I

Roure de Cant Planes II

Roure del Mas de la Canova d’en Ribes

127

128


75 Grèvols de Ponent I

Grèvols de Ponent II

142 Faig de Fogueró FAI007 130

Faig de la Faja

Faig de la Torre

Faig de la Pomareda

143 Faig Tort de la Creu de Rabadà FAI008 132

144 Arç del Puig de Creu de Rabadà

145 Aulina de la Mestressa

Roure de la Mestressa

Avet del Ginebrar

Auró de la Dou

Boixos de la Dou

Freixe de Freixeda

Saüc de l’església de Joanetes

128


129

Municipi de la Vall d’en Bas

129

130

Municipi de La Vall d’en Bas

Fotografies de Joan Blanch

Fotografies del Centre Excursionista d’Olot

Faig de Fogueró FAI007 (21/07/2010)

Nom comú: Faig


Perímetre: 4,80 m

Alçada: 23,60 m

Capçada: 24 m de diàmetre

Municipi: La Vall d’en Bas

Ubicació: Des de Sant Julià de Cabrera (Osona) seguim la pista que porta fins al Collet de Vidrier. Des d’aquest coll agafem la pista que surt a mà dre-ta i que porta a Coll de la Freixeneda. La pista tom-ba a la dreta sense passar pel coll que ens queda a l’esquerra just al creuament on surt el camí que mena a la Freixeneda. Continuem per la pista fins que trobem a mà esquerra un camí que condueix al mas la Faja. El faig es troba al Serrat del Foguer (1205 msnm). Existeix un camí que voreja i passa pel Serrat del Foguer, és l’antic camí a Sant Miquel de Cabrera des de Coll de Faja.

Observacions: El faig de Fogueró està aïllat però proper a la fageda, es caracteritza perquè té un va-lor estètic i unes dimensions considerables.Aquest arbre està catalogat pel POUM de la Vall d’en Bas (BICL).

Font d’informació: Xavier Béjar, menbre de Tosca (Serveis Ambientals d’Educació i Turisme) i Joan Blanch, membre del Centre Excursionista d’Olot (CEO).

131




132


Fotografia del Centre Excursionista d’Olot

Faig tort de la Creu de Rabadà FAI008 (21/07/2010)

Nom comú: Faig


Perímetre: 2,78 m

Alçada: Entre 18 i 19 m

Capçada: 18,6 m aproximadament

Municipi: Vall d’en Bas

Ubicació: Des de Sant Julià de Cabrera (Osona) seguim la pista que porta fins al Collet de Vidrier. Des d’aquest coll agafem la pista que surt a mà dre-ta i que porta a Coll de la Freixeneda. La pista tom-ba a la dreta sense passar pel coll que ens queda a l’esquerra just al creuament on surt el camí que porta a la Freixeneda. Continuem per la pista fins que trobem a mà esquerra un camí que condueix al mas la Faja. Continuem per l’antic camí de Sant Miquel de Cabrera que voreja el Serrat del Folguer fins arribar al Coll de Faja. Continuem pel camí en direcció a la font Sordà fins que trobem a mà dreta

un camí que puja a la Creu del Rabadà. El faig està aïllat en un prat/falguerar a tocar a l’arç de la Creu del Rabadà (1231 msnm).

Observacions: El Faig Tort de la Creu de Rabadà es caracteritza pel seu valor estètic i l’estranya for-ma que ha adoptat amb el temps. Rep aquest nom perquè està torçat cap al vessant nord-est segura-ment per la força del vent dominant que bufa del sud-oest. L’arbre està ubicat just a la carena.

El Faig Tort de la Creu de Rabadà està inclòs dins el POUM de la Vall d’en Bas (BCIL).

Font d’informació: Xavier Béjar, membre de Tos-ca (Serveis Ambientals d’Educació i Turisme) i Joan Blanch, membre del Centre Excursionista d’Olot (CEO).

133


134

ALTRES MUNICIPIS

134

135

Municipi d’Albanyà

Grèvol de Coll de Bassegoda GRE001 136

Roure partit per un llamp ROU003

135


136

Grèvol del Coll de Bassegoda CODI:GRE001 (27-01-2010)

Nom comú: Grèvol

Espècie: Ilex aquifolium

Alçada: 4 m

Municipi: Albanyà

Municipi d’ Albanyà

Fotografies de Lluís Llongarriu Fageda

Ubicació: Aquest exemplar es troba al Coll de Bassegoda, a pocs metres d’un encreuament de camins de la xarxa itinerànnia, al costat mateix de la pista forestal que puja des de Sant Miquel de Bassegoda cap el Pla de Bateria. Destaca perquè és l’únic exemplar d’aquesta espècie que té unes dimensions considerables en aquesta zona.

Font d’informació: Xavier Grabalosa Juvanteny i Lluís Llongarriu Fageda.

137


138

Roure partit pel mig per un llamp. Fotografia de Rafel Buixeda Porta

Roure partit pel mig per un llamp. Fotografia de Rafel Buixeda Porta

Roure partit pel mig per un llampCODI:ROU003 (27/10/2009)

Nom comú: Roure

Espècie: Quercus sp

Municipi: Terme municipal d’Albanyà

Ubicació: Entre el Pla de la Creu i Lliurona.

Font d’informació: Rafel Buixeda Porta


139


140140

141

Municipi de Camprodon


Platana de Beget PLA001

Pollancre amb escarsí del Cordonet POL002

Roure de Sant Valentí de Salarsa ROU006

141

142


Pollancre amb es-carsí del Cordonet, Beget CODI:POL002 (11/12/2009)

Nom comú: Pollancre

Espècie: Populus nigra

Perímetre: 2,10 m

Alçada: 34 m

Municipi: Camprodon

Ubicació: Proper a la casa del Cordoner a Beget, al terme municipal de Camprodon i dins del PEIN de l’Alta Garrotxa.

Observacions: El pollancre està afectat per es-carsí, vesc (Viscum album). El vesc és una planta paràsita que viu sobre els arbres i arbustos xuclant-los la saba. És originaria d’Europa i de l’oest i sud d’Àsia. El vesc és la planta sagrada dels celtes, fou convertida després en ornament nadalenc pel fet de coincidir en aquestes festes la fructificació en els exemplars femenins de les seves baies blanques, viscoses i lluents. Els tords i les merles solen actuar de dispersadors naturals en deixar les llavors excre-mentades sobre les branques dels arbres; curiosa forma de preparar la seva pròpia mort quan després aquest fruits, convertits en la pega del vesc, seran l’arma funesta en la prohibida (i permesa!?) caça en barraca (arbres reclamadors) (Font: GEPEC. Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans)

Noms emprats a la Garrotxa: Escarsí o gui. Escarsí és el més usat, gui prové del gascó (occità).

Font d’informació: Laura Baldrich i Danés i Gil An-glada Llongarriu.

Fotografies:091201GAL_Pollancre_escarsi01091201GAL_Pollancre_escarsi_detall02Autor: Gil Anglada Llongarriu

Fotografies de Gil Anglada Llongarriu

143


Fotografies de Gil Anglada Llongarriu

Roure de Sant Va-lentí de SalarsaCODI:ROU006 (11/12/2009)



Perímetre: 4,5 m

Alçada: 25 m

Diàmetre copa: 24,5 m

Municipi: Camprodon

Ubicació: S’ubica al costat de l’ermita de Sant Valentí de Salarsa al terme municipal de Campro-don i dins del PEIN de l’Alta Garrotxa. A l’entorn de l’ermita trobem altres roures de dimensions consi-derables.

Observacions: A la Vall de Salarsa creixen roure-des al solell i fagedes a l’obaga. Grans extensions de boscos de la Vall de Salarsa foren comprats per Renfe per a la construcció de travesses pel ferro-

carril ( Grabolosa, Ramon. Besalú un país aspre i antic. Editorial Montblanc-Martin. 1973. Pàg. 84).

Lésglésia romànica de Sant Valentí fou consagra-da lány 1168 per Ponç de Monells, abat de Sant Joan de les Abadesses i bisbe de Tortosa.

Font d’informació: Gil Anglada Llongarriu i Joan

Coma i Puigmal (Beget)

144


Platana de Beget CODI:PLA001 (20/11/2009)

Nom comú: Platana

Espècie: Platanus hispanica

Perímetre: 2 m

Alçada: 10 m

Diàmetre copa: 7 m

Municipi: Camprodon

Ubicació: Plaça Major de Beget

Història: Va ser plantat a finals de l’any 31 en ce-lebració de l’adveniment de la II República. La in-formant Assumpció Duñach Surroca hi era present perquè era filla de l’alcalde Josep Duñach Xampro, en Felicà (Esquerra republicana agrícola).

Dolors Bosch Delós informa que el seu pare, Joan Bosch Cros, moliner del molí de Surroca (Salarsa) i que va morir ara fa dos anys, sempre explicava que de ben jove va plantar l’arbre al mig de la Plaça Major de Beget.

Font d’informació: Gil Anglada i Llongarriu, As-sumpció Duñach Surroca, Dolors Bosch Delós

Font escrita: Beget i les seves rodalies de Josep Do-menech

Etimologia: PLATANA f. Plàtan (Ross., Garrotxa). Prou sobraven abrics de vern, om o platana, Berga MT 61. Etim.: pres del fr. platane, mat. sign.

Fotografia de Gil Anglada Llongarriu

145


146146

147

Municipi de Sant Pau de Seguries

Faig del Puigsacreu FAI002 148

Roure del Puigsacreu ROU010 149

147


148

Municipi de Sant Pau de Segúries

Faig del Puigsacreu CODI:FAI002 (08-02-2010)

Nom comú: Faig

Espècie: Fagus sylvatica

Perímetre:2,11m

Alçada:16,38m

Municipi: Sant Pau de SegúriesFotografia de Xavier Bachero

Ubicació: Es localitza al costat del camí del Coll de Can Mic, també conegut com Coll de Can Pe-tit, al cim del Puigsacreu (Serra del Capsacosta). A nivell administratiu pertany al terme municipal de Sant Pau de Segúries, al Ripollès, però es localitza just al caire de la serralada que limita amb la vall de Sant Ponç de l’Aulina (terme municipal de la Vall de Bianya). En una distància molt curta es pot observar un canvi de vegetació dràstic, passant d’una fageda amb alguns exemplars de roure pènol (vessant de Sant Pau de Segúries, cara nord) a un atapeït alzi-nar (vessant de la Vall de Bianya, cara sud).

Font d’informació: Xavier Bachero

149

Municipi de Sant Pau de Segúries

Roure del Puigsacreu CODI:ROU010- (08-02-2010)



Perímetre:2,09m

Alçada:15,05m

Municipi: Sant Pau de Segúries.

Ubicació: Es localitza a prop del Coll de Can Mic, també conegut com Coll de Can Petit (mas situat al vessant garrotxí), en el camí que condueix al cim del Puigsacreu (Serra del Capsacosta). És singular pel fet de ser un gran exemplar de roure pènol isolat enmig d’una atapeïda fageda. A nivell administratiu pertany al terme municipal de Sant Pau de Segú-ries, al Ripollès, però es localitza a escassament 20 metres del caire de la serralada que limita amb el terme municipal de la Vall de Bianya.

Font d’informació: Xavier Bachero Fotografia de Xavier Bachero

150150

151

Municipi de Vidrà

Faig de Font Tornadissa FAI006 152

151


152

Municipi de Vidrà

Faig de Font Tornadissa FAI006 (19/07/2010)

Nom comú: Faig


Municipi: Vidrà

Ubicació: Des del Coll de Bracons, en direcció Nord, s’enfila el camí pel petit talús que hi ha just a la corba del coll. Seguirem uns metres pel llom per continuar desprès el camí que segueix ben fressat per la fageda del vessant oest. Al cap de poca es-tona de planejar, el camí s’enfila fins al coll de Sant Bartomeu (1249 m) i és en aquest punt on ens tro-bem amb un encreuament de 5 camins, nosaltres seguirem el que va per la nostra dreta en direcció Nord.

A partir d’aquí ens endinsem a una fageda i seguint sempre el camí principal, en pocs metres arribem a la Font Tornadissa. Al peu de la font ens trobem el faig de dimensions considerables. Té clavat al tronc un petit rètol de fusta amb el nom de la font “ Font Tornadissa”.

Font d’informació: Gemma Duran

Fotografies de Gemma Duran

153

Municipi de Vidrà

Documents

Arbres amb historia de la Garrotxa