PROVA MODEL C1 / C2

2

Àrea 1 Comprensió, expressió i interacció escrites

Àrea 1. Comprensió, expressió i interacció escrites

1 Ací tens un text adaptat extret del blog La cuina de sempre pas a pas (www.lacuinadesempre.cat) d’Albert Vilasamb els paràgrafs desordenats. Ordena’ls perquè l’article tinga sentit.

És bona la cuina d’autor?A. Per a concloure, els excessos receptaris embolicats en

preus indecents no fan més que allunyar la clientelade l’alta cuina en lloc d’acostar-la. Fa de la nova cui-na una utopia, un concepte intangible. I per aquí noanem bé.

La bambolla gastronòmica es desunflarà i torna-rem a menjar sanjacobos.

El temps ho dirà.Aquestes coses van com van.És el que déiem.És l’edat. És com tot. Xinflon, xinflon.

B. És evident que la cuina ara és moda i ara han proli-ferat els blogs de cuina, els cuiners i els anomenats«autors» d’alta cuina. Això d’entrada és bo. Sembla-ria. Però sabeu què passa? Que en l’anomenada novacuina sembla que qualsevol cosa una mica sorprenentja ha de ser garantia d’èxit i sinònim de clavada en elpreu. I això no pot ser.

C. A més a més, aquesta nova cuina està rebatejant elsplats de sempre amb definicions rimbombants, i finsi tot ridícules, amb objectius merament lucratius. Itambé s’estila tot això de les cartes amb plats de dueso tres línies i combinacions estrambòtiques d’ingre-dients. És molt cool. I és que hem arribat a un punt

en què els plats ja no tenen un nom que els definisca i han de ser explicats minuciosament per un expert cambrer d’amabilitat forçada.

D. Em fa molta ràbia pagar per un plat que jo sé el quecosta de fer-lo i sé que amb els mateixos diners es po-dria fer infinitament més bo senzillament utilitzantingredients de millor qualitat. Però és clar, llavorsel marge de benefici es reduiria. Ja hi som amb elsdiners.

A les Rias Baixas hi ha un restaurant on fan Alme-jas con salsa Julio Iglesias que resulta que són les clo-ïsses a la marinera de tota la vida, però com que lesvenia a menjar el Julito Iglesias doncs costen 10 € méscares només per aquest motiu. Açò és una vergonya!

E. En posaré un exemple. Què vos estimeu més:– un tàrtar cuit de carn de porc del perol sobre cruixent

d’all amb fesols de l’àvia a lla bromera verda de julivert,per 23 € el plat?

– o una botifarra amb seques, per 8 € el plat?Al cap i a la fi, els ingredients són pràcticament

els mateixos.La meva resposta seria que tastem el primer plat,

ja que sembla estar més elaborat però a 12 € i no a 23 €, que no s’ho val!

F. D’això em queixe, no de la cuina en si, sinó dels preusdesproporcionats d’aquests nous xefs (i no tan nous)que estan emparats pel poder mediàtic de què gaudeix actualment la gastronomia.

No fa massa que vam dinar en un restaurant deSanta Cristina d’Aro i vam demanar una fideuà quecostava 19€ per persona. Què voleu que us diga! Elmarisc era congelat i a sobre no massa bo i la sépiaera d’aquelles industrials que ja vénen tallades a dausquadradets perfectes, sense gust de res, de bar de car-retera, vaja (encara que n’hi ha de molt bons, eh?).Molt ben presentat, això sí, en plats de disseny i ambmolta amabilitat, però en definitiva… Una decepció.

L’ordre és:

PROVA MODEL C1 / C2

3

Àrea 1 Comprensió, expressió i interacció escrites

2 Tria una de les dues opcions i redacta un text amb una extensió entre 200-250 paraules.

Opció ATens un blog de cuina que té molts seguidors. Al blog no només hi ha un apartat dedicat a les receptes, sinó que també hi dediques una part important a fer recomanaci-ons de restaurants on has anat a menjar. Dissabte passat vas anar a un restaurant situat al centre d’Alacant i et va encantar tot el que vas tastar en un menú per 15 €. Redacta una entrada al blog en què destaques els aspec-tes següents:– El menú que vas tastar– El local– L’atenció al públic– Per què el recomanes als seguidors

Opció BHas anat a passar un cap de setmana a un hotel-balneari a València. El balneari estava en molt bones condicions, però el menjar era molt roín i no n’estàs gens satisfet amb el preu que has pagat. Escriu una carta de queixa al gerent de l’hotel en què hi haja els punts següents:– La teua presentació (i si cal, dels acompanyants)– Resum dels dies que vas estar al lloc i què hi vas fer– Els motius pels quals estàs disgustat o disgustada– Propostes que podrien solucionar la situació

3 Redacta un resum, entre 170 i 190 paraules, en què destaques les idees de l’entrada del blog següent. David Bue-no, l’autor t’ha demanat un resum per a publicar-lo en el blog criatures.ara.cat i te n’han limitat l’espai.

La importància d’una dieta equilibrada per a la salut mental

«Au, vinga, fill meu, menja’t la verdura i el peix!»Quantes vegades hem sentit, hem dit o ens han dit alguna cosa semblant? Sabem que l’alimentació és crucial per mantenir un bon estat de salut. Però no només de salut física, sinó també, per a mantenir una bona salut cerebral i mental. Ras i curt: l’alimentació influeix directament en la construcció i en la reconstrucció del cervell, en la plasticitat neural, la qual influencia direc-tament la nostra vida mental. Això inclou tant l’alimentació materna, que repercuteix en els nutrients que arriben a l’embrió i el fetus durant el seu desenvolupament, com també la dels primers anys de vida, durant la infante-sa i l’adolescència i, fins i tot, quan ja som adults.

Tanmateix, que ningú s’angoixe pel tema. Pel que fa a l’alimentació, i llevat de casos molt puntuals en què cal eliminar algun aliment de la dieta o enriquir-la en algun nutrient essencial per prescripció mèdica (repeteixo,«prescripció mèdica»; cal anar molt alerta amb les dietes miraculoses perquèels miracles no existeixen), la millor garantia per a bon desenvolupament ce-rebral és mantenir una alimentació equilibrada, sense excessos i sense man-cances. De fet, dit això, podria acabar el post aquí, perquè aquest és el resumde tot plegat. Però penso que val la pena explicar-ho una mica més. Penso queno n’hi ha prou amb saber les coses; per eixamplar el pensament cal saber-neel per què.

Els dèficits alimentaris incideixen en el desenvolupament i la plasti-citat neural –però sobretot, no ens hem d’obsessionarSegons un treball publicat el 2015, que recull i resumeix els resultats d’una trentena llarga d’estudis anteriors –és el que en terminologia científica s’ano-mena una metanàlisi–, per a aconseguir un funcionament òptim del cervell es necessita una ingesta adequada de nutrients clau com els àcids grassos poliinsaturats omega-3, vitamines dels grups B i D, i minerals com zinc, mag-

PROVA 8

PROVA MODEL C1 / C2

4

Àrea 1 Comprensió, expressió i interacció escrites

nesi i ferro, entre d’altres. Sense oblidar, per descomptat, les proteïnes i els glícids (els sucres, per a entendre’ns, però els d’absorció lenta, no els dolços i sucres refinats).

Val a dir, però, que no és en absolut necessari obsessionar-se amb l’ali-mentació. Una dieta equilibrada, no només constituïda per verdura i peix, com potser podria suggerir la primera frase del post, sinó que també incloga cereals, fruita fresca i fruita seca, racions moderades de carn, productes lac-tis, llegums, molt pocs dolços, etcètera, com ho és la mediterrània entre d’al-tres, ja proporciona per si mateixa tots els nutrients essencials que necessiten els infants i els joves per a desenvolupar-se correctament. I, torno a repetir, sense obsessionar-nos, perquè especialment en els adolescents, l’obsessió per l’alimentació pot conduir a l’anorèxia i a la bulímia (i fins a cert punt també a la vigorèxia), uns trastorns alimentaris que malauradament afecten entre un 1% i un 5% dels joves entre 15 i 19 anys als països desenvolupats. En el proper post en parlaré explícitament.

Continuem parlant de l’efecte de la dieta sobre el cervell. S’ha vist que una dieta deficitària repercuteix directament en la salut mental dels infants i dels adolescents, atés que afecta negativament la plasticitat neural (recordem que l’aprenentatge, i de fet qualsevol altre aspecte de la nostra vida mental, rau directament o indirectament en la capacitat de les neurones de fer i refer noves connexions). Per exemple, s’ha relacionat la manca d’omega-3, vita-mines dels grups B i D i minerals com zinc, magnesi i ferro amb un increment de l’ansietat, i també amb una major predisposició a patir depressió. Així, s’ha vist que els àcids grassos omega-3 contribueixen a modular l’efecte d’al-guns neurotransmissors, com la dopamina, la noradrenalina i la serotonina, implicats en diversos aspectes de la nostra vida mental com la motivació, l’optimisme, el benestar i l’aprenentatge, entre d’altres. Aquests àcids gras-sos també augmenten la capacitat de fer noves neurones i noves connexions neurals mitjançant un factor neural anomenat BDNF (de l’anglés, factor neu-rotròfic derivat del cervell, o brain-derived neurotrofic factor).

Per a esmentar-ne un altre exemple, s’ha vist que el zinc també contribu-eix a la neurogènesi, és a dir, a la formació de noves neurones, especialment en l’hipocamp, la zona gestora de la memòria, i que el dèficit pot afavorir estats de depressió, especialment en situacions d’estrés. També les vitamines dels grups B i D, quan escassegen en la dieta dels més joves, incrementen el risc de patir determinades malalties cerebrals quan s’arriba a l’edat adulta, incloses algunes de pronòstic greu com l’esquizofrènia i la depressió major, a causa d’una mala connectivitat entre determinades àrees del cervell.

PROVA MODEL C1 / C2

5

Àrea 2 Estructures lingüístiques

Àrea 2. Estructures lingüístiques

4 Llig el text i ompli els buits amb la forma corresponent del verb que hi ha entre parèntesis. El text està escrit enpassat.

Els tres porquets James Finn Garner (Contes per a nens i nenes políticament correctes)

Això (ser) i no (ser) una vegada, (haver-hi) tres porquets que (viure) junts, respectant-se els uns als altres i en harmonia amb el medi ambient. Amb materials autòctons, cadas-cú  (construir) una casa preciosa. Un porc la (fer) de palla, un altre de troncs i el tercer de rajoles fetes de fems, argila i tiges de palla, que (coure) en un petit forn. Quan (acabar), els porcs, satisfets de la feina, (disposar-se) a viure en pau i autodeterminació.

Però el seu idil·li aviat (malmetre’s). Un dia (aparéixer) un llop gros i roin, amb intencions expansionis-tes. Quan  (veure) els porcs li (vindre) molta gana, tant en el sentit físic com en l’ideològic. Quan els porcs (veu-re) el llop, (ficar-se) corrents dins de la casa de palla. El llop  (córrer) fins a la casa i, picant a la porta, va cridar:

–Porquets, porquets, -me (deixar) entrar!Des de dins, els porcs (contestar): –Les teues tàctiques bèl·liques no ens (fer) por. (ser)

porcs que (defensar) la nostra terra i la nostra cultura! Però el llop no (estar) disposat a renunciar al que

li  (semblar) la seua missió evident. Així doncs, (bufar) i rebufar fins a abatre la caseta de palla. Els porcs, esporuguits,  (cór-rer) cap a la casa de troncs, amb el llop perseguint-los de prop, mentre altres llops (comprar) el solar on (haver-hi) la casa de palla i hi (muntar) una plantació bananera.

A la casa de troncs, el llop (tornar) a picar a la porta i a cridar: –Porquets, porquets, -me (deixar) entrar!Els porquets (contestar): – –te’n (anar) a la merda, imperialista opressor i carnívor!

Quan va sentir això, el llop es (gratar) el sotabarba condescen-dentment. (dir-se): « (ser) tan criatures… Em (sa-ber) greu que hagen de marxar, però no es (poder) aturar el progrés.»

Així doncs, (bufar) i rebufar fins a abatre la caseta de troncs. Els porcs (córrer) cap a la caseta de maons, amb el llop perse-guint-los mentre uns altres llops, on (haver-hi) la caseta de troncs, hi   (edificar) un bloc de xalets adossats en règim de multipropietat, per a llops de vacances. Cada xalet (ser) una re-producció en fibra de vidre de la caseta de troncs, i (haver-hi) botigues d’autèntica artesania local, un centre de submarinisme i espectacles amb dofins.

A la caseta de rajola, el llop (tornar) a picar la porta i a cridar: –Porquets, porquets, -me (deixar) entrar!

PROVA 8

PROVA MODEL C1 / C2

6

Àrea 2 Estructures lingüístiques

Aquesta vegada, com a resposta, els porcs (cantar) cançons de solidaritat i (enviar) cartes de protesta a les Nacions Unides i a diverses ONG.

A hores d’ara el llop (estar) indignat davant la repetida negati-va porcina a veure la situació des del punt de vista carnívor. (bufar) i rebufar, una volta i una altra, fins que (dur-se) les mans al pit i  (caure) redó, mort d’un atac de cor fulminant, provocat per una alimentació amb excés de greixos.

Els tres porcs (celebrar) la victòria de la justícia i (im-provisar) una petita dansa al voltant del cadàver del llop. El pas se-güent  (ser) alliberar la seua pàtria. (aplegar) una colla d’al-tres porcs que també (estar) expulsats de les seues terres. Aquests brigadistes porcinistes (atacar) el bloc de xalets adossats amb metra-lladores i llançacoets i (degollar) els llops opressors i cruels, envi-ant així a la resta de l’hemisferi l’advertència clara que d’aleshores endavant no  (permetre) cap mena d’ingerència en els seus afers interns. Lla-vors, els porcs (instaurar) una democràcia socialista modèlica, amb ensenyament gratuït, assistència mèdica per a tothom i per a totdon i promo-ció d’habitatges per a totes les butxaques.

Nota: El llop d’aquest conte (ser) un ens metafòric. En el procés d’escriptura no s’ha maltractat cap llop real i s’han respectat escrupolosa-ment tots els drets dels animals.

5 Llig aquest text adaptat de Ferran Adrià «Sobre cuina molecular» i posa-hi els accents i les dièresis que hi falten.

Si m’he de guiar per les preguntes que em plantegen, tot-hom deu pensar que soc el pioner, el creador o el maxim representant de la cuina molecular.

Sense exagerar: de cada deu entrevistes, en nou es fa referencia a aquest fet, quan jo mai no he dit res rela-cionat amb la cuina molecular i el Bulli. D’entrada, crec que el treball cientific mereix un respecte, i no aquesta especie de banalitzacio.

Parem l’oida: fins al 2003, es a dir, despres de quinze anys com a minim d’innovacions, incloent-hi la creacio el 1997 del nostre taller, el primer centre d’investigacio sistematica d’un restaurant de tres estreles, els nostres contactes amb el mon de la ciencia van ser esporadics. I si coneixem Harold McGee o Hervé This es gracies a congressos, sobretot des de l’any 2000, llevat d’una in-tervencio de This en un acte de la fundacio Escoffier, on jo hi feia una demostracio, el 1996 a Biarritz.

Per aixo mai no hem atribuit un origen cientific a les nostres creacions, nascudes a partir d’una recerca pura-ment culinaria; l’observacio i la curiositat formen part del nostre bagatge com a cuiners, en el meu cas des de fa gairebe un quart de segle. Un exemple: quan el 1998 vam descobrir que l’agar-agar podia suportar temperatures al-tes, vam crear les gelatines calentes sense recorrer a res que no fos l’observacio.

Fins al 2003 no va començar la nostra col·laboracio amb Pere Castells, cientific i gastronom, amb el resultat de la creacio de la Fundacio Alicia. Amb Pere hem acon-seguit el que havia sigut impossible amb altres cientifics: dialogar i edificar un sistema de treball. Un dels fruits concrets d’aquest dialeg ha sigut la publicacio d’un Lexic cientific gastronomic, una eina que ha de servir de pont entre aquests dos mons.

Foto de

PROVA MODEL C1 / C2

7

Àrea 2 Estructures lingüístiques

Pero tornant al meu suposat paper com a pioner de la cuina molecular, aqui he de ser radical: crec que som davant d’una operacio de marqueting i penso que no hem de confondre el public deixant-li creure que la cuina mo-lecular es un tipus de cuina. Per cuinar be cal coneixer

la historia, les tecniques, els productes, la tradicio i la modernitat, els processos culinaris…, i despres pensar, debatre, assajar, reflexionar, elegir… I despres, tornar a questionar-se cent vegades totes les certeses. No es in-tuicio, es reflexio pura i insustituible.

6 Ompli els espais buits d’aquest diàleg amb els quantitatius adients.–A veure, Marta,        serem a la festa?–En serem una quinzena, més o menys.–Mirem si tenim de tot. Hi ha pa?

.

–N’hi ha dos quilos. Trobe que n’hi ha per a tots.

, no crec que ens l’acabem.

–Sí, però n’hi ha–I taronges?

–I llandes de cervesa?–Clar! D’això n’hi ha–I vi? N’has comprat?–Només una botella.–No crec que n’hi haja . Més gent en beu. I aigua?–Tranquil·la! En tenim com per donar de beure a mig poble. Per cert,

què et passa? Et veig abatuda!–No tinc de ganes de festes! Estic molt cansada.– esforços usats per fer una festa d’aniversari! Vés i descansa!

7 Llig el text i tria l’opció correcta.

Hem voltat per (1) València i hem visitat un munt de coses. La veritat és que m’he perdut (2) voltes perquè València és enor-me! (3) de nosaltres teníem assignada una persona d’allà que ens va acompanyar durant tot el viatge. La (4) directora al·lu-cinava amb l’amabilitat que ens han prestat. Deia (5)  coses!

Primer, vam anar a l’oficina de Turisme per contractar una guia, però ens van dir que si volíem que ens atengueren bé, que tornàrem un altre dia (6) , que tenien molta faena.

–Demà (7) ! –ens van escridassar molt amablement.Però la nostra directora va decidir que no aniríem l’ende-

mà. (8)  vam estar-ne d’acord! A més, el grup de València se’n feia càrrec de nosaltres i ells ens farien de guia!

Tot va anar molt bé, la veritat, i no hem tingut (9) pro-blema. Fins i tot, el darrer dia, que ens van preparar una paella, i malgrat que d’aigua no en van tirar (10) i l’arròs va quedar dur (es va quedar tota la paella per menjar), (11) dels que erem allí vam parar de riure.

Hem quedat que ens tornarem a veure el curs vinent. Això sí: l’any que ve toca Alacant.

(1) altri - tota - tot(2) vàries - diverses - unes quantes(3) cadascun - cadascú - cada u(4) mateix – mateixa – pròpia(5) cada – algunes – unes(6) qualssevol – qualsevol- qualsevulla(7) mateix – mateixa – propi

(8) els demés – els altres – les restes(9) ningún – ningú – cap

(10) suficient – prou – bastanta(11) cap – ningu – ningun

PROVA 8

PROVA MODEL C1 / C2

8

Àrea 3 Comprensió, expressió i interacció orals

Àrea 3. Comprensió, expressió i interacció orals

8  (Àudio 27) A continuació, escoltaràs l’adaptació d’una entrevista d’Elena Lorente a Vicent Guillem publicada al blog detotselscolors.wordpress.com. Marca V (verdader) o F (Fals) segons corresponga.

Vicent Guillem treballa actualment a l’Hospital General Universitari.

Guillem investiga sobre la predisposició hereditària al càncer.

És autor d’un llibre que conté les bases del reiki.

Qui anys més tard seria la seua dona li va mostrar l’origen emocional d’on li provenien les malalties.

El motor de la seua vida i l’inici de la recerca interior de Guillem va estar propiciat pels germans de llum.

L’amor ha estat la recerca interior de la seua vida.

Els temes paranormals no estan desavinguts amb la ciència, segons Guillem.

Guillem usa el reiki per alleujar el pes de les emocions.

La filosofia del llibre publicat és compartir el que sap, per això el llibre és debades.

9 Has de fer un monoleg sobre el tema que proposem. Llig la introducció del tema, tria les idees que consideres, i si vols, afig-ne de propies.

Treballes en un hospital de Gandia. Heu fet un pacte de col·la-boració amb un centre educatiu de Secundària de la població per fer xarrades preventives sobre l’anorèxia i la bulímia, ja que s’han detectat molts casos en la població en els darrers sis anys entre la població adolescent de catorze a dèsset anys.

Idees:– Què són els trastorns de conducta alimentària– Dades de quants joves en pateixen (11% tenen risc de patir-ne;

un 60% dels joves està descontent amb el cos que té)– Perfil dels malalts– Causes i conseqüències– Com actuar davant d’un cas d’anorèxia o bulímia

10 Has de mantindre un diàleg amb un altre aspirant sobre la situació comunicativa que us proposem. Al final podeu arribar a un acord.

CANDIDAT AParticipes en una taula redona que organitza una emisso-ra de ràdio sobre la possibilitat d’usar o no medicina alter-nativa per a curar el càncer. Argumentes a favor d’usar la medicina alternativa.

– Motius d’apostar per la medicina alternativa– Perills evidents– Beneficis/millores possibles– Demanda d’assignació pressupostària als governs– Aposta europea per una nova medicina

CANDIDAT BParticipes en una taula redona que organitza una emisso-ra de ràdio sobre la possibilitat d’usar o no medicina alter-nativa per a curar el càncer. Argumentes a favor d’usar la medicina convencional.

– Motius d’apostar per la medicina convencional– Perills evidents– Beneficis/millores possibles– Demanda d’assignació pressupostària als governs– Més suport a la investigació

PROVA MODEL C1 / C2

9

Àrea 3 Comprensió, expressió i interacció orals

TRANSCRIPCIÓ DELS TEXTOS DE COMPRENSIÓ ORALExercici 8

Vicent Guillem Primo és doctor en Ciències Químiques per la Universitat de València. Treballa actualment en el Servei d’Hematologia i Oncologia de l’Hospital Clínic Universitari de València com a investigador en la deter-minació de la predisposició genètica al càncer.

En el temps lliure es dedica a la pràctica del reiki amb finalitats terapèutiques, d’una manera gratuïta i totalment desinteressada. També fa xarrades gratuïtes per a donar a conéixer la relació entre emocions, salut i malaltia.

És autor del llibre Les lleis espirituals que conté un missatge d’amor per a tota la humanitat i que difon de manera gratuïta i desinteressada.

Quin ha sigut el motor de la teua vida, la teua re-cerca interior?Bona pregunta… sempre, des de xicotet, m’he qüestio-nat les preguntes que crec que tots ens fem: d’on venim? on anem? qui som?… No trobava respostes a aquestes preguntes ni en la religió, ni en la ciència… Podríem dir que era una persona agnòstica. I encara que vivia una vida normal, aquesta necessitat de trobar respostes era latent. Una altra de les coses que anhelava era conéixer l’amor. Aquesta ha sigut la recerca de tota la meua vida.

Quan tenia vint i pocs anys vaig començar a tindre unes quantes malalties i vaig recórrer a la medicina con-vencional per a intentar resoldre-les, però no veia que canviara res. En aquell moment vaig conéixer una per-sona, qui hui és la meua dona, que atenia la gent gratuï-tament a sa casa; posava les mans, passava energia i vaig pensar: «provaré jo també, no tinc res a perdre».

I ella va ser qui em va fer reflexionar sobre el fet que totes les malalties físiques que tenia eren conseqüència d’un malestar emocional. En aquells diàlegs que mante-níem, ella em deia coses de mi mateix que jo no havia explicat a ningú. I jo li preguntava: «com saps això si jo no li ho he explicat a ningú?» I ella em deia que l’ajudaven per ajudar-me. «Però qui t’ajuda?» li preguntava. I ella em deia: «els germans de llum», que era com ella anomenava els guies espirituals.

A partir de llavors vaig començar a prendre molt en compte aquells missatges que m’arribaven a través d’ella. Sentia que aquells missatges que escoltava eren reals, perquè encertaven de ple en tot el que em passava, en quins eren els meus problemes, i m’ajudaven a supe-rar-los. I llavors vaig aprofitar aquella ajuda per a apro-fundir més en les respostes que buscava.

Aquest va ser el principi del meu canvi espiritual.

És sorprenent, tenint en compte que procedeixes del paradigma científic rigorós. Sí, sóc doctor en Bioquímica, he tingut una formació científica. Quan va ocórrer tot açò estudiava la carrera, segon o tercer, però no trobava que una cosa estiguera enfrontada amb l’altra.

És cert que amb l’educació que hem rebut ens han fet pensar que tot el que no es puga mesurar amb un aparell sembla que no existisca. Però jo també m’he deixat guiar molt per les meues percepcions, i sempre he volgut saber la veritat. Un bon investigador és aquell que vol saber la veritat i per a poder arribar a la veritat has d’aprofundir i investigar en camps que no estan llaurats. Crec que la re-cerca sobre temes suposadament paranormals no hauria de ser un tabú per a la ciència, ben al contrari, són camps inexplorats dels quals podríem aprendre molt. No crec que la ciència estiga renyida amb l’espiritualitat, sinó no-més amb la superstició i el fanatisme.

Això desmuntaria alguns negocis… Sí, crec que és un dels motius pels quals s’ha posat tantes traves a la recerca de l’espiritualitat, perquè caurien tots els esquemes. Sabríem a què venim, i no seria tan fàcil manipular-nos, no?

I quina ha sigut la teua evolució des d’aquell pri-mer contacte amb l’energia fins a arribar a les lleis espirituals? Bé, té molt a veure amb totes les experiències viscudes amb la meua dona. Ella és qui, diguem-ne, va fer d’in-termediària per al meu primer contacte amb el món es-piritual.

Un dels meus primers passos va ser transmetre ener-gies, el reiki. Ella em va dir que jo tenia bones energi-es, que podia passar energia per alleujar dolors, i vaig començar a aplicar-ho amb gent coneguda. Després a qualsevol que volguera. Sempre gratuïtament. I després va sorgir la necessitat de començar a donar a conéixer el que havia aprés i que m’estava servint tant.

Va ser llavors quan vaig començar a fer les xarrades sobre l’origen emocional de la malaltia i ja el pas següent va ser començar a parlar d’allò espiritual, i la necessitat d’escriure en un llibre tot aquest coneixement espiritual que havia tingut l’oportunitat de conéixer. Sabent que tot açò és un coneixement que no és meu, ni em pertany i que, per tant, és quelcom per a compartir, i compartir implica no obtindre’n benefici. Per això el llibre es ven a preu de cost, i l’arxiu en PDF, que no genera cap cost, es pot descarregar gratuïtament.

PROVA 8