PROVA MODEL C1 / C2

2

Àrea 1 Comprensió, expressió i interacció escrites

Àrea 1. Comprensió, expressió i interacció escrites

1 Llig aquest article de Josep Daniel Climent. N’hem eliminat cinc fragments. Tria dels fragments A-G el que millor s’adequa a cada buit (1-5). Has de tindre en compte que hi ha dos fragments que no corresponen a cap buit.

Cent anys de la Gramàtica Elemental de la Llengua Valenciana de Lluís FullanaJosep Daniel Climent

El 8 de novembre de 1915 s’acabava d’imprimir a l’es-tabliment de Federico Domènech la Gramàtica Elemen-tal de la Llengua Valenciana, obra del menoret franciscà Lluís Fullana i Mira, patrocinada pel Centro de Cultura Valenciana. La iniciativa de l’edició de l’obra va partir de Teodor Llorente, membre de la Junta de Govern del CCV, que va proposar que la redactara Fullana, impulsor de les anomenades Normes de 1914, aprovades encara no feia un any per Lo Rat Penat, amb una clara maniobra del valencianisme conservador d’elaborar un corpus gra-matical tan allunyat com fóra possible del que aprovà a Catalunya l’Institut d’Estudis Catalans. (1)

El cos de l’edició, de 500 exemplars, fou de 750 pes-setes, que va sufragar el Centro de Cultura Valenciana. A Barcelona s’enviaren més de cinquanta llibres que van ser venuts en la llibreria Domènech, i bastants exemplars van ser distribuïts per la Libreria Fé, de Madrid (2)

L’obra s’inicia amb una dedicatòria de Fullana «Al il-lustre Directori del Centre de Cultura Valenciana», on parla de la intenció que té de contribuir al renaixement de la llengua amb la confecció de l’obra, i al mateix temps re-coneix la provisionalitat del seu treball, atés que consi-dera que «no creem haver fet una tasca perfecta, ni molt menys, però serà un ensaig que podrà servir de base, fe-tes les degudes esmenes, a una Gramàtica completa que deurà publicarse en temps no llunyà, pera que puga satis-fer les necessitats dels nostres escriptors».

Teodor Llorente i Falcó justifica en el pròleg la impli-cació del CCV en l’edició de la gramàtica, atés que consi-dera un deure que l’entitat contribuïra al renaixement de la societat valenciana, i la millor manera d’aconseguir-ho era «mamprendre la publicació de aquelles obres didàc-tiques de nostra llengua, i entre elles la de la gramàtica, que constitueixen desde fa temps una necessitat molt sentida».

En la introducció, Fullana defineix el terme valen-cià, i presenta una de les més conegudes declaracions de l’autor sobre la identitat del valencià, on reconeix explí-citament la unitat lingüística entre valencians, catalans i mallorquins, al mateix temps assenyala les diferències existents entre cada varietat:

«Valencià és la llengua parlà en la major part de l’antic Reine de València, i perteneix al grup romànic de les llen-gües d’inflexió indo-europees, germana del castellà, fran-cés, italià, portugués i rumànic.

No és llengua essencialment diferent del català i ba-leàric. Rònegament existixen certes diferències dialec-tals, pròpies de les regions valenciana, catalana i baleàri-ca; més nostra llengua té per distintiu especial la dolçor i la suavitat en sa fonètica i la vivea, moviment, gràcia i energia en l’expressió.»

La publicació de la Gramàtica Valenciana de Fullana va ser, en general, ben acollida inicialment. Fins i tot, les joves generacions d’autors valencianistes estaven ex-pectants per la positiva notícia de la seua aparició, com manifestaven a través de la revista Pàtria Nova, però, ben prompte, les expectatives creades van desaparéixer, i van ignorar i rebutjar el treball de Fullana en veure que s’allu-nyava excessivament de la normativa aprovada per l’Ins-titut d’Estudis Catalans.

PROVA MODEL C1 / C2

3

Àrea 1 Comprensió, expressió i interacció escrites

(3) Evidentment, la van seguir Lo Rat Penat i el Centro de Cultura Valenciana, en les seues publicaci-ons en valencià, com la revista Germania, o en les ac-tivitats que organitzaven, com els concursos d’escrip-tura valenciana. També el Centro Escolar y Mercantil va adoptar les regles ortogràfiques de Fullana, tant en la revista Oro de ley com, posteriorment, en la revista Cultura Valenciana. Un autor dels pocs que va seguir les indicacions de la Gramàtica de Fullana va ser el Pare Andreu Ivars en els seus estudis d’investigació histò-rica. (4)

En definitiva, l’intent de Fullana i dels regionalistes conservadors d’adoptar unes normes ortogràfiques i gra-maticals fou un estrepitós fracàs, al qual contribuí pode-rosament el fet que abandonaren el consens aconseguit durant la Renaixença de reconeixement de la unitat de la llengua catalana. (5) I, per altra banda, les joventuts valencianistes, veient la impossibilitat d’arribar a unes mínimes posicions comunes, es decantaven progressi-vament per l’adopció de la normativa fabriana en publi-cacions com Pàtria nova, El Cuento del Dumenche, Nostra Novel·la o Taula de Lletres Valencianes.

(   ) A. Amb posterioritat, calia difondre les normes i atorgar-los una certa oficialitat, més enllà del suport que una entitat com Lo Rat Penat li poguera conferir.

(   ) B. Les sessions de treball començaren de seguida, l’abril d’aquell mateix any. (   ) C. De fet, l’edició es va esgotar en poc de temps.(   ) D. És per això que la influència que va tindre sobre els autors valencians va ser més aïna escassa.(   ) E. El treball coincideix amb una època de producció històrica i filològica a vegades poc acurada del franciscà de

Benimarfull. (   ) F. encara que, segons Sanchis Guarner, ho feia més per «disciplina monàstica» que per convenciment, atesa la

seua pertinença a l’orde franciscà.(   ) G. Els sectors ratpenatistes, principals usuaris de la nova normativa, continuaran emprant majoritàriament el

castellà en els seus escrits.

2 Tria una de les dues opcions i redacta un text amb una extensió entre 200 i 220 paraules. Nota: l’excés o el defecte en el nombre de paraules pot penalitzar.

Opció A. El canvi climàtic és una realitat inqüestionable. El cicle de les estacions sembla alterat definitivament, han quedat reduïdes a dues, quan fa calor és intensa i les pluges desapareixen, i quan apareixen ho fan de manera torrencial. Fins i tot la flora i la fauna estan mudant. Redacta un text d’opinió personal en el qual exposes ar-guments i destaques els aspectes següents:• Els efectes nocius del canvi climàtic.• Impacte en la flora i en la fauna, desorientada i sense

capacitat d’adaptació. • Maneres d’aturar el canvi climàtic. • Iniciatives per a actuar localment i fer canvis globals.

Opció B. El sectors econòmics no es cansen de repetir que calen universitaris formats per a millorar un mercat laboral cada vegada més exigent i especialitzat. Tenim la generació més ben formada de la història, però el que és ben cert és que molts universitaris es veuen abocats a l’èxode. Redacta un text per al teu grup de companys i companyes de treball sobre el tema on deixes clara la teua opinió. Has d’incloure-hi els aspectes següents:• Fuita de cervells a l’estranger. • Mesures per al retorn dels més ben formats. • Hi ha aplicació dels estudis, però no hi ha inversió en

investigació. • Europa es beneficia dels nostres estudiants i ens ho re-

torna en divises.

PROVA 11

PROVA MODEL C1 / C2

4

3 Redacta un resum, amb una extensió entre 170 i 190 paraules, en el qual destaques les idees principals de l’article següent, ja que la pàgina web on l’has de publicar t’ha limitat l’espai. Nota: l’excés o el defecte en el nombre de paraules pot penalitzar.

Ruta literària: Ramon LlullUn recorregut per MallorcaRamon Llull va nàxer a Ciutat de Mallorca cap a 1232. Llull va conéixer la natura, s’hi va compenetrar i va deixar els primers versos paisatgístics. L’es-criptor es va retirar a la muntanya de Randa on va tindre la revelació del seu sistema filosòfic; poc després va fundar el Col·legi Missional de Miramar i va cantar els seus paisatges, paradigmàtics de la serra de Tramuntana. La ruta ideada per Gaspar Valero recorre aquests espais.

La ruta literària comença a la plaça Major de Palma. A la façana de l’edifici de l’angle nord de la plaça hi ha una làpida que recorda el lloc on, segons la tradició, es trobava la casa natal de Ramon Llull. A l’església parroquial de Santa Eulàlia se situa la llegenda de l’entrada del jove Llull quan perseguia una bella dama de la qual s’havia enamorat que el poeta Joan Alcover i Mas-pons en fa referència al poema «Mallorca i Ramon Llull». La parada següent és al sepulcre de Llull que se situa en la segona capella radial de la capçalera de la basílica de Sant Francesc. Hi està relacionada l’estrofa del Cant de Ramon que parla de manera autobiogràfica de la vellesa.

El següent espai d’interés és el passeig de Sagrera on es troba el mo-nument que la ciutat de Mallorca va aixecar en honor a Llull. La passejada també proposa arribar fins al monestir cistercenc de Santa Maria de la Real on l’escriptor hi va fer una estada llarga hi va escriure alguna obra, com el Llibre d’Ave Maria, el treball titulat L’art abreujada d’atrobar Veritat i el Llibre del gentil e dels tres savis. En el centre del claustre, hi destaca una imatge de Ramon Llull.

Un altre espai remarcable és l’antic monestir de Miramar, entre Vall-demossa i Deià, poc abans de Son Marroig. El 1276 l’escola missional de Miramar va ser creada pel rei de Mallorca Jaume II, a instàncies de Ramon Llull. En el Blanquerna, datat cap al 1283, Ramon Llull esmenta explícita-ment Miramar. També ho fa en una estrofa del poema «Cant de Ramon». El santuari de Cura, al cim de la muntanya de Randa, al terme municipal d’Algaida, és un indret lul·lià. En el centre del frontó hi ha l’escut dels fran-ciscans i la mitja lluna lul·liana. També hi ha una inscripció que reprodueix un versicle de l’obra Blanquerna, de Ramon Llull: «Amable fill, saluda Nostra Dona, qui és salut e benedicció nostra». En el portal de les estances conven-tuals hi ha un nínxol que conté una imatge de Ramon Llull sobre l’escut dels franciscans. L’església acull la imatge de la Mare de Déu de Cura i també una imatge de Llull.

L’últim espai de la ruta literària és el cim del puig de Randa on hi ha una cova situada alguns centenars de metres a ponent del santuari, en la qual Ra-mon Llull hi va passar una temporada de retir i es va produir la il·luminació de Randa. Aquest fet va generar la llegenda de la Mata Escrita, segons la qual el sistema filosòfic del Doctor Il·luminat li va ser revelat sobrenaturalment per via d’una mata amb caràcters escrits. L’any 1275, Ramon Llull va fer col-locar a la cova un altar dedicat a la Mare de Déu, posteriorment anomenada Nostra Senyora de Cura.

Àrea 1 Comprensió, expressió i interacció escrites

PROVA MODEL C1 / C2

5

Àrea 2 Estructures lingüístiques

Àrea 2. Estructures lingüístiques

4 Llig el text següent i emplena els espais buits amb una o dues paraules perquè el text siga correcte i adequat. Hi ha buits que s’han d’omplir amb la informació que hi ha entre parèntesis. Fixa’t en l’exemple.

Símptomes biològics del canvi climàticJosep PeñuelasEns podem preguntar si nosaltres, els humans, també notem el canvi climàtic. (0) El notem –o (1)  afecta– en la mesura que afecta els ecosistemes i l’ (2) (ambient, voltants im-mediats) en què vivim, com una espècie més. Ens afec-ta de manera diversa, depenent de la nostra exposició, sensibilitat i capacitat d’adaptació. Per tant, l’efecte varia amb la nostra localització geogràfica i les nostres condi-cions socials, econòmiques i ambientals. Com sempre, els més perjudicats són els països més pobres. D’una banda, perquè les seues economies depenen majoritària-ment d’activitats com l’agricultura, que són especialment sensibles al canvi climàtic. D’altra banda, perquè tenen poca capacitat d’adaptar-se a canvis com l’augment del nivell del mar o la (3) (temporada llarga de temps sec), i, a més, no tenen recursos sanitaris adequats per poder reduir el risc creixent de malalties relacionades amb el canvi climàtic, com la malària.

Dins de la rica Europa, les zones mediterrà-nies o les regions (4) (de l’Àrtic) sem-blen les més vulnerables. Els ciutadans més afectats són els que tenen les activitats més sensibles al cli-ma (agricultors, (5)   [treballador del bosc], hotelers o pescadors, per exemple), i els qui vi-uen en (6)   (espai de terra que els al·lu-vions d’un riu formen en la desembocadura), àre-es (7)   (de la costa) o petites illes amb un risc superior de patir d’ (8) (espai cobert d’aigua) i de desplaçaments per pujada del ni-vell del mar. Ací, al nostre país, disminueix la hu-mitat del (9)   (terreny) i el subminis-trament d’aigua, amb els problemes consegüents que (10)  pot haver (per a l’agricultura, el risc d’incendis o el turisme, per exemple). Les temperatures altes i les (11) (aparició sobtada d’alguna cosa en gran quantitat o intensitat) de calor poden afec-tar les tradicionals destinacions turístiques de l’estiu, i les condicions menys segures de neu a les estacions d’es-quí poden fer malbé el turisme (12) (de l’hivern). Només com a exemple, els agricultors ve-uen i veuran com l’escalfament afecta la idoneïtat dels conreus que practiquen a les seues terres, el potencial

de collita, la durada de l’estació de creixement, el risc de (13)   (rosada, glaçada), l’epidemiologia de les plagues, la distribució i quantitat dels tractaments amb pesticides, la qualitat dels productes…

Tots aquests exemples ens recorden que és molt probable que el canvi climàtic afecte el benestar dels ciutadans, la distribució de la riquesa i les oportu-nitats de desenvolupament. I com que això preocu-pa, o almenys (14) preocupar la socie-tat, (15) d’endegar polítiques i pràctiques ciutadanes que ajuden a minvar aquest escalfament pro-gressiu i les conseqüències que comporta.

Text adaptat de Medi ambient. Tecnologia i Cultura 32 (2002)

PROVA 11

PROVA MODEL C1 / C2

6

5 Ompli els espais buits amb la paraula o paraules adequades, segons la definició que es dóna per a cada cas. Fixa’t en l’exemple que hi ha al començament (0).

Per què canvia, el clima?16/11/2015Josep Calbó

De la mateixa manera que un cotxe modifica la (0) velocitat si passa d’anar per pla a emprendre una rampa de pujada o si hom prem l’accelerador, el clima de la Terra canvia si els equivalents climàtics al pendent o a la força de tracció del motor modifiquen el seu valor, siga per la causa que siga. Abans d’explicar quins són els factors que confi-guren el clima de la Terra, i si estan o no canviant, és bo que ens aturem a definir el concepte clau d’aquest article: el clima. Hom pot dir que el clima és l’estadística de l’ (1) (2) al llarg d’un període relativa-ment llarg de temps cronològic i per a un determinat territori. Així, l’àrea per a la qual es defineix el clima pot ser tan petita com uns pocs quilòmetres quadrats (en aquest cas, sovint es parla de microclima). Però és més habitual parlar de clima d’un territori més (3) , limitat o no políticament, on les característiques geogràfiques i meteo-rològiques siguen més o menys (4) (la Mediterrània occidental, el Sàhara…).

Pel que fa a les variables que s’inclouen en una climatologia, sovint es limiten a la (5) de l’aire i la (6) . Però es poden fer estudis climàtics de moltes variables més: el (7) , la radia-ció (8) , la (9) … o combinar-les per tal d’obtindre una descripció més completa. En relació amb la caracterització estadística, el més simple és limitar-la a la mitjana corresponent a una determinada base tem-poral ( (10) , per exemple) però una descripció completa del clima requereix també la de les variacions al llarg de l’any i dels extrems de les distribucions; és a dir, els fenòmens que es donen extraordinàriament però que poden tindre efectes rellevants.

Text adaptat de Mètode: https://metode.cat/revistes-metode/article/per-que-canvia-el-clima.html

Àrea 2 Estructures lingüístiques

(0) Relació entre l’espai recorregut i el temps utilitzat a recórrer-lo.

(1) Temps; estat de l’atmosfera en un lloc i un mo-ment determinats.

(2) De la meteorologia o que hi té relació. (3) De grans dimensions. (4) Compartides, generals. (5) Grau de calor o de fred de l’atmosfera en un lloc.

(6) Aigua, en forma líquida o sòlida, que procedeix de l’atmosfera i es deposita sobre la superfície terrestre.

(7) Moviment de l’aire. (8) Del sol. (9) Extensió del cel cobert per núvols. (10) Que dura un any.

6 A continuació hi ha cinc parelles d’oracions. Parteix de la primera per a emplenar els espais buits de la segona, de manera que les dues tinguen el mateix significat. El que escrigues en l’espai buit de la segona oració no pot ser exactament igual al que hi ha en la primera. Si no cal posar-hi res, indica-ho amb el signe Ø. Fixa’t en l’exemple (0).

0. No li preguntes pel resultat de la prova.De veritat: és millor que no li ho preguntes.

1. Tinc molts amics a Godella.     tinc molts, perquè és allà on vaig fer els estudis superiors.

2. Des del corredor vaig veure un home amb bata blanca i un estetoscopi. Probablement era el metge que m’atendria.Des del corredor vaig veure un home amb bata blanca i un estetoscopi.       ser el metge que m’atendria.

3. No sé si dur a Miquel tot el que s’ha deixat a ma casa.No sé si dur          tot.

4. El concert estava ple a vessar: no hi cabia ni una agulla.El concert estava ple       : no hi cabia ni una agulla.

5. Tot el que hi ha mal escrit s’ha de refer.Tot el que s’ha escrit       , s’ha de refer.

PROVA MODEL C1 / C2

7

Àrea 3. Comprensió, expressió i interacció orals

Escoltaràs un text dues vegades. Tindràs temps entre la primera i la segona vegada per a respondre a les preguntes.

7  (Àudio 30) A continuació escoltaràs un reportatge radiofonic. Tria per a cada afirmació l’opció (a, b o c) que més s’adiga amb el contingut de l’enregistrament.

Àrea 3 Comprensió, expressió i interacció orals

1 L’objectiu del Grup Intergovernamental d’Experts so-bre Canvi Climàtic (IPCC) en la trobada a Oslo va ser…a) remarcar la importància del medi ambient i del canvi

climàtic en el món de la comunicació, la política, els negocis, la comunitat científica i la societat civil.

b) millorar l’eficàcia i l’impacte de les activitats contra el canvi climàtic.

c) estudiar la manera d’aconseguir una millor comuni-cació del que s’hi tracta.

2 Sobre les causes del canvi climàtic…a) no estan del tot clares per a la comunitat científica.b) es deuen al forat de la capa d’ozó.c) la majoria dels europeus accepta que l’activitat hu-

mana n’és la responsable.

3 Segons James Painter, què pot millorar en la comuni-cació de l’IPCC?a) L’ús d’un llenguatge més especialitzat o el disseny

d’una estratègia en línia més accessible per a la ciuta-dania.

b) La presència d’experts destacats en la trobada.c) El disseny d’una estratègia efectiva a través d’Internet

i l’adaptació del llenguatge perquè no siga tan especi-alitzat.

4 Segons Andrew Revkin, els especialistes de quina àrea que podrien aportar respostes a les qüestions que s’hi plantejaven?a) De comunicació ambiental.b) De ciència dels mitjans de comunicació.c) De ciència de la comunicació audiovisual.

5 En la comunicació del canvi climàtic intervenen qües-tions…a) simbòliques, científiques i ideològiques.b) culturals, simbòliques i científiques.c) simbòliques, culturals i ideològiques.

6 Per a Robert Brulle, què permetria entendre que la co-municació sobre el canvi climàtic es troba incrustada en dinàmiques institucionals i culturals?a) Un tractament interdisciplinari de trobades i reuni-

ons com les de l’IPCC.b) Debatre públicament i d’una manera ben informada

sobre el canvi climàtic.c) Aconseguir que les democràcies siguen més sòlides i

més ben formades.

7 Quina opció no és una conclusió de la trobada?a) Millorar la claredat dels informes de l’IPCC.b) Centrar-se, precisament, en l’estudi del canvi climàtic.c) Definir les relacions amb els mitjans de comunicació.

8 Una de les conclusions de la trobada és…a) que l’IPCC es reunisca novament, i canvie els compo-

nents de l’entitat.b) que cal que els autors dels informes de l’IPCC es reu-

nisquen amb investigadors de la comunicació cientí-fica.

c) que cal corregir 25 anys de fracàs amb millores psico-lògiques i tècniques en l’IPCC.

PROVA 11

PROVA MODEL C1 / C2

8

Àrea 3 Comprensió, expressió i interacció orals

9 Has de mantindre un diàleg amb un altre aspirant sobre la situació comunicativa que es proposa. Al final podeu arribar a un acord. – Llegiu la introducció del tema i les idees que heu de defensar tot respectant el paper que vos atorga la proposta. – Mostreu-vos-hi participatius. Les intervencions han de ser equilibrades; eviteu donar respostes massa curtes i mos-

treu-vos participatius com ho faríeu en una conversa habitual.– Si ho creieu convenient, podeu acabar amb un acostament d’opinions justificat.

Situació comunicativaPERSONA ATemaLes investigacions més recents en el camp de la genètica podrien permetre, per exemple, decidir el sexe, el color dels ulls o les malalties hereditàries del nounat. Partici-paesen una tertúlia radiofònica en què et mostres com-pletament partidari de deixar que els pares decidisquen sobre aquests aspectes, però has de discutir-ho amb un tertulià que hi posa objeccions morals.Idees– Millores en la qualitat de vida dels infants i de les famílies.– Decisions que no repercuteixen en l’educació o el com-

portament dels infants.– Llibertat d’elecció dels pares.

PERSONA BTemaLes investigacions més recents en el camp de la genètica podrien permetre, per exemple, decidir el sexe, el color dels ulls o les malalties hereditàries del nounat. Participa en una tertúlia radiofònica en què et mostres completa-ment partidari de deixar que els pares decidisquen sobre aquests aspectes, però has de discutir-ho amb un tertulià que només hi sap veure els aspectes positius.Idees– Problemes ètics, culturals, religiosos, morals… que se’n

poden derivar.– Desequilibris que poden crear aquestes decisions (per

exemple, decidir tindre fills, i no filles, en països en què la dona té un paper social molt secundari).

– Decisions que no estan a l’abast de qualsevol butxaca.

8 Has de fer un monoleg sobre el tema que proposem. Llig la introducció del tema, tria les idees que consideres i, si vols, afig-ne de propies.

L’ecoturismeEl turisme ecològic o ecoturisme és un conjunt d’activitats turís-tiques enfocades a la preservació del medi que acull els viatgers. No es tracta, simplement, d’un turisme en contacte amb la natura, sinó d’una manera en què el viatger interactua amb el lloc visitat i participa en la conservació i en la millora de la qualitat de vida de la població. Quins beneficis pot aportar aquesta manera de viatjar?

Idees– Turisme que minimitza l’impacte negatiu que genera.– Construcció de respecte i consciència ambiental i cultural.– Creació de sensibilitat cap al clima polític i social dels països re-ceptors.– Suport dels drets humans.– Èmfasi en la participació local i en els negocis de la població rural.

PROVA MODEL C1 / C2

9

TRANSCRIPCIÓ DELS TEXTOS DE COMPRENSIÓ ORALExercici 7

Comunicar el canvi climàticQuè pot aprendre l’IPCC de la investigació en comunicació ambiental?Anna Mateu

A principis de febrer, el Grup Intergovernamental d’Ex-perts sobre Canvi Climàtic (IPCC) va organitzar una tro-bada a la ciutat d’Oslo amb l’objectiu de millorar l’eficàcia i l’impacte de comunicar-lo. Durant el 9 i el 10 de febrer, l’organisme va reunir una cinquantena d’experts a la capi-tal noruega provinents del món de la comunicació, la po-lítica, els negocis, la comunitat científica i la societat civil.

I és que alguna cosa falla en la comunicació sobre el canvi climàtic quan, tot i ser un fet majoritàriament ac-ceptat per la comunitat científica, les causes encara no es-tan clares per a bona part de la societat. Mentre als EUA, només la meitat dels nord-americans associen l’activitat humana amb el fenomen, a Europa sembla que les causes humanes del canvi climàtic estan més acceptades, tot i que sovint es confonen conceptes. A Espanya, el percentatge de ciutadans que associen el canvi climàtic amb l’activitat humana arriba fins al 82%, però huit de cada deu espa-nyols pensen erròniament que el calfament global està provocat pel forat de la capa d’ozó, producte, això sí, de l’activitat humana.

Com és que una idea que rep el suport del 95% de la comunitat científica no l’accepta la societat totalment? Segons James Painter, director del programa de periodis-me de l’Institut Reuters de la Universitat d’Oxford i un dels experts participants en la jornada sobre comunicació de l’IPCC, la ciència està plena de llenguatge especialitzat i incerteses, molts dels pitjors impactes es produeixen a llarg termini, i la manera com el públic rep la informació sobre el canvi climàtic es filtra a través dels seus valors polítics i culturals. Segons l’estudi que va presentar el professor Painter a Oslo, hi ha diferents punts a millorar en la tasca de comunicació d’aquest organisme, com l’ús d’un llenguatge més accessible i menys especialitzat o el disseny d’una estratègia en línia efectiva.

Però, per al periodista ambiental de The New York Ti-mes, Andrew Revkin, la reunió evidenciava unes quantes mancances, precisament pel que fa a la presència de de-terminats experts. Tal com recollia en el blog Dot Earth, el periodista destacava l’absència d’alguns comunicadors amb presència en nous mitjans i, sobretot, d’alguns in-vestigadors i acadèmics destacats en una àrea que podria

aportar respostes a les qüestions que es tractaven en aquella sessió: la ciència de la comunicació ambiental.

La comunicació del canvi climàtic és, sens dubte, un problema complex en el qual intervenen qüestions ideo-lògiques, culturals i simbòliques. En opinió del sociòleg expert en medi ambient Robert Brulle, el fet d’incloure major diversitat de disciplines en aquest tipus de troba-des o reunions pot contribuir a entendre com la comuni-cació sobre canvi climàtic es troba incrustada en les dinà-miques institucionals i culturals. En aquest sentit, el pro-fessor Brulle pensa que és apropiat que l’IPCC comence a informar i permetre un debat públic i democràtic sòlid i ben informat sobre com cal afrontar el canvi climàtic.

En les conclusions de la trobada del febrer passat, a més d’ampliar qüestions com la necessitat de definir les relacions amb els mitjans, millorar la claredat dels informes o la necessitat d’adaptar-se a les noves formes de comunicació en Internet, l’informe que es publica ara proposa una nova trobada centrada precisament en la ci-ència de la comunicació del canvi climàtic, que reunisca investigadors de la comunicació de la ciència amb autors dels informes de l’IPCC per millorar la comprensió de les qüestions psicològiques i tècniques i els impactes poten-cials dels missatges de l’IPCC.

La trobada del febrer és només un primer pas, però mostra com finalment l’organisme és conscient de la ne-cessitat de potenciar i tindre en compte un aspecte clau com és la comunicació del canvi climàtic. Per al sociòleg Robert Brulle la conclusió és clara: 25 anys de fracàs és suficient. És temps de canvi.

Adaptat de Mètode: https://metode.cat/noticies/comunicar-el-canvi-climatic.html

Àrea 3 Comprensió, expressió i interacció orals PROVA 11