ARQUITECTURA I CINEMA - UPC Universitat Politècnica de

Estudis d’Arquitectura
Tècniques de Comunicació. ETSAB - UPC
PROFESSOR RESPONSABLE
Antonio Pizza
(ETSAB_UPC)
CONTACTE
[email protected]
1
mailto:[email protected]
2
ÍNDEX
4.2 ACTIVITATS PRÀCTIQUES 7
5.2 LES AVANTGUARDES ARTÍSTIQUES 10
5.3 LA REVOLUCIÓ RUSSA 11
5.4 L’ARQUITECTURA MODERNA 12
5.5 LA CIUTAT AMERICANA 13
5.6 LA CRISI DE L’ARQUITECTURA FUNCIONALISTA 14
5.7 NOUS MODELS CINEMATOGRÀFICS 15
5.8 BARCELONA, EL CAS D’ESTUDI “LOCAL” 18
6. VíDEOS i NOVES TECNOLOGIES
6.1 EL TALLER AUDIOVISUAL 21
6.2 ARQUICINE 24
7. BIBLIOGRAFIA GENERAL I ENLLAÇOS D’INTERÈS 29
3
DIRECCIÓ
Daniele Porretta (Elisava, Escuela Universitaria de Diseño e Ingeniería de Barcelona)
Alessandro Scarnato (ETSAB-UPC)
Maria Mauti (directora de cine)
Yolanda Olmos (realitzadora i productora audiovisual)
Ciro Frank Schiappa (fotògraf)
Laura Tarazona (estudiant ETSAB)
“Arquitectura i Cine” és una assignatura optativa, dins del programa docent de l’ETSAB,
adscrita al Departament de “Teoria i Història de l’Arquitectura i Tècniques de Comunicació”.
Aquest curs proposa una nova manera de visionar i interpretar l'espai arquitectònic i
urbà a través del cinema; i alhora dotar a l'alumne d’eines d'anàlisi i reflexió sobre el
context habitat.
L’assignatura analitza pel·lícules de ficció i documentals, en les quals es manifesta un llen-
guatge específicament arquitectònic, entès com la relació substancial entre espai i temps;
assistint a com l’ambient físic representat (arquitectures i ciutats, en la seva qualitat de con-
textos socials) es converteix en un personatge més, i fins i tot en protagonista de la mateixa
narració fílmica.
S’analitzen diverses ciutats europees i nord-americanes i la ciutat de Barcelona com cas es-
pecial d’estudi. Anàlisi i reflexió teòrica es complementen amb la realització de petites peces
audiovisuals per part de l’alumnat, on la pràctica cinematogràfica esdevé una eina més i un
canal de comprensió i expressió d’aquest entorn urbà.
L’assignatura actual “Arquitectura i Cinema” va començar com assignatura amb reconeixe-
ment de crèdits de lliure elecció, durant el curs 2010-2011.
Es va caracteritzar des del principi com una activitat d’accés lliure, oberta a tota la comunitat
universitària, formant part, a més, del programa de “Activitats Culturals” de la mateixa ETSAB.
5
Va evolucionar d’una banda sent matèria optativa, dins del programa de Màster Universitari
“Teoria i Història de l’Arquitectura” del Departament de “Teoria i Història de l’Arquitectura i
Tècniques de Comunicació”, i de l’altra com a matèria complementària a la troncalitat “Història
de l’Art i de l’Arquitectura II” ( programa: “Història de l’Art i de l’Arquitectura moderna, de 1851
fins als nostres dies”).
L’èxit obtingut durant els primers set anys de la seva existència -tant per assistència (entre 80
i 100 alumnes), com per resultats obtinguts en els treballs realitzats pels estudiants- ha permès
plantejar el seu pas (en el curs 2015- 2016) a matèria optativa “estable”, dins del pla d’estudis
de la carrera d’Arquitectura en l’ETSAB.
6
CONÈIXER I APROFUNDIR la realitat arquitectònica i urbana de la ciutat de Barcelona i de
diverses altres ciutats del món (París, Berlín, New York, Roma), a través d'una clau de lectura
cinematogràfica, gràcies als diversos materials i documents proporcionats per professors i
professionals involucrats.
EXAMINAR DETALLADAMENT les variades propostes d'acostament al tema arquitectònic-
urbà (a les ciutats seleccionades com a “casos d'estudi”), emfatitzant l'específica concreció –a
cada ciutat- del particular llenguatge espai-temporal emprat en els films (tant pel·lícules de
ficció com a documentals).
INVESTIGAR, per part dels alumnes participants, i mitjançant un treball monogràfic realitzat a
partir de la documentació audiovisual i bibliogràfica disponible, l'imaginari urbà explorat pels
diferents autors citats en el curs.
REPRESENTAR, mitjançant un exercici pràctic audiovisual, les formes en les quals l'estudi-
ant “veu” a la seva ciutat. Es tracta d'esbrinar com és capaç de descriure el seu espai vital i de
poder conseqüentment arribar a proposar la seva lectura crítica, emprant instruments que no
són els habituals en una carrera d'arquitectura, i que –no obstant això- resulten comple-
mentaris a aquests, per aconseguir una més complexa i profitosa interpretació del context
arquitectònic i urbà.
El treball en equip (professors, estudiants, altres professionals).
La coordinació de programes i d'activitats amb altres professors del Departament.
L'experimentació metodològica, orientada a explotar l'ús de tecnologies innovadores.
La implicació de professionals externs a la Universitat.
"L'exportació” amb èxit de l'experiència, tant en el context nacional com a internacional.
7
4.1 Activitats docents i de seminaris
CLASSES TEÒRIQUES COMBINADES AMB FRAGMENTS CINEMATOGRÀFICS
En aquestes classes es desenvolupen els temes, els conceptes i les cronologies.
De la mateixa manera que s’utilitzen fonts literàries, filosòfiques -o s’introdueix la història de
l’art i de la fotografia en el discurs teòric que concerneix a la ideologia arquitectònica-, el cine-
ma com a muntatge espai-temporal esdevé una eina ideal per parlar del món artificial, del que
participa activament l’arquitectura.
PROJECCIÓ DE PEL·LÍCULES AMB PRESENTACIONS I CONTEXTUALITZACIONS
A més dels fragments, es visionen algunes pel·lícules en versió íntegra i original, per tal de
comprendre el desenvolupament narratiu complet i la construcció global del producte fílmic.
SEMINARIS DE DISCUSSIÓ COL·LECTIVA: CINEFÒRUM
Es fomenta la participació dels estudiants en forma de debats i xerrades al final de les clas-
ses, i aquestes deixen de funcionar com una “conferència” o lliçó ex cathedra per transformar-
se en un espai de diàleg en el qual l’estudiant, els professors i els assistents intercanviïn
impressions i opinions sobre el visionat.
4.2 Activitats pràctiques
TALLERS AUDIOVISUALS
Els tallers es composen de sessions teòriques d’iniciació al llenguatge cinematogràfic impar-
tides per professionals de l’àmbit cinematogràfic. En grups reduïts, els estudiants posaran en
pràctica les metodologies i tècniques apreses a través de la realització d’un audiovisual.
D’aquesta manera se’ls proporciona una eina més per a l’anàlisi de l’arquitectura i l’espai urbà,
complementant a altres tècniques tradicionals, com dibuixos, plànols, perspectives o maquetes.
TREBALL DE RECERCA
En cada curs els estudiants realitzen treballs de recerca tutoritzats pel docents a partir de les
temàtiques plantejades a les classes teòriques: es tracta, en general, de l’elaboració de dos-
siers, centrats en l’anàlisi monogràfic d’autors, pel·lícules, relacions entre arquitectura, ciutat i
cinema, etc.
8
“...el cine viene a asegurarnos un campo de acción inesperado y enorme!
Las calles y tabernas de nuestras grandes ciudades, las oficinas y
habitaciones amuebladas, las estaciones y fábricas de nuestro entorno
parecen aprisionarnos sin abrigar esperanzas. Entonces llegó el cine, y
con la dinamita de sus décimas de segundo hizo saltar por los aires todo
ese mundo carcelario, con lo que ahora podemos emprender mil viajes de
aventuras entre sus escombros dispersos: con el primer plano se ensancha
el espacio, con el ralentí el movimiento. (...) Se hace entonces patente que
es otra distinta naturaleza la que habla a la cámara que la que habla al ojo.”
(W.Benjamin, “La obra de arte en la época
de su reproductibilidad técnica”, 1936).
L’espai urbà al cinema és, per definició, “espai construït”: ja sigui com a escenari, fons
de referència o actor protagonista.
D’altra banda, el cinema com a tècnica de representació tendeix a una anàlisi específica de la
temporalització de l’espai, intrínsec al propi concepte de “ciutat”.
El cinema i l’arquitectura destaquen com dues activitats de transformació de la realitat amb
múltiples intercanvis i correspondències, i troben com a mediadors essencials de la seva vin-
culació “l’espai”, “la llum” i “el moviment”.
Existeix també un nexe directe entre l’hàbitat metropolità, les diverses fenomenologies del
modern i la tècnica de representació cinematogràfica, convertint-se el cinema -des del seu
naixement- en un mèdium apropiat per representar les múltiples facetes de l’urbanisme con-
temporani: qüestions tals com la mecanització, la velocitat, el cosmopolitisme, l’alienació,
l’abstracció artística, la denúncia dels desequilibris socials arribaran a ser subjecte específic
de diversos projectes fílmics.
Cada edició del curs proposa un recorregut històric original, i articula diferents temàtiques
d’investigació sobre les quals se centraran els treballs de recerca i les produccions audiovi-
suals a càrrec dels estudiants (individualment, o en grup).
CONTINGUTS temàtics afrontats al llarg del curs, a través del seu tractament cinematogràfic:
9
PARÍS
La Torre Eiffel com a subjecte i ob-
jecte del món visible: es “veu” en tota
la ciutat, i des d’ella és la ciutat la que
“és vista”; la torre com a metà- fora de
la càmera. En la pel·lícula, és un raig
màgic el que permet bloquejar i activar
la ciutat; una altra metàfora
substancial: és el cinema qui defineix i
transgredeix els temps –de per si
mateix artificials- de l’urbà.
BERLÍN
Berlin, Die Simphonie der Grosstadt. Walther Ruttman, 1927
Cultura de l’asfalt i sensibilitat moderna: en el film s’evidencia el procés de
producció: talls, superposicions, muntatges…; es va de la figuració de la vida
urbana, en el seu caràcter quotidià, a l’abstracció simfònica de la seva interpretació
cinematogràfica. La ciutat és il·lustrada principalment com sistema plural de
mitjans de transports i nivells d’infraestructures; Berlín no és “totalitat”, sinó
col·lecció de fragments.
la modernitat cultural, al moment de l’aparició d’una nova tècnica de representació
de la realitat: la cinematografia.
Altres casos d’estudi:
Modern Times Charles Chaplin, 1936. The Naked City, Jules Dassin, 1948.
10
La ciutat expressionista com a Babel, laberint, jungla; les cases,
les parets, es deformen, es distorsionen, i es tornen entitats
vives, reveladores d’estats d’ànim; l’espai es subjectivitza. En
les escenografies, sovint claustrofòbiques, predominen elements
figuratius i màximament plàstics; els “carrers” es converteixen en
lloc de representació de conflictes en les quals els humans es
mouen com a fantasmes.
Metropolis. Fritz Lang, 1927
dividida en estrats (amb el “infern” en els
subterranis), robotitzada. Ciutat babèlica
moderna, en la qual les masses humanes
es mouen en ramats, mentre que la ciutat de
la superfície, dels gratacels i dels cen-
telleigs lluminosos, del capitalisme totalita-
ri, és vista des de l’alt: visió panòptica que
provoca vertigen abismal.
d’inicis del segle XX, colonitzen i s’apropien del llenguatge cinematogràfic:
Expressionisme, Neue Sachlichkeit, Surrealisme, Neoplasticisme.
Diagonal Symphonie Viking Eggeling, 1921. Rytmus Hans Richter, 1921. Die Strasse Karl Grune, 1923. Ballet Mécani-
que Fernand Léger, 1924. Entr’acte René Clair, 1924. Emak Bakia Man Ray, 1926. Rien que les heures Alberto Caval-
canti, 1926. Asphalt Joe May, 1929.
11
Bronenósets Potyomkin [El cuirassat Potemkin]. Serguei M. Eisenstein, 1925
La massa es transforma en protagonista de l’acció; els individus,
recognoscibles en la seva singularitat, travessen l’espai de manera
anàloga a la qual l’espectador segueix i comprèn la successió artificial
dels fotogrames. El “muntatge”, en la seva concepció significativament
“arquitectònica”, esdevé la principal estratègia compositiva del material
fílmic. La imatge (entesa com quelcom conceptual i xocant) transmet
pathos, involucrant l’espectador en la construcció del missatge i dels
significats.
Chelovek s kino-apparatom [L’home de la càmera]. Dziga Vèrtov, 1929
La càmera, com a “màquina”, eina de treball i subjecte gairebé humanitzat, és una autèntica generadora
de vida i realitats. Màquina en moviment entre els altres motors de la modernitat urbana que poblen les
ciutats i que l’operador s’ocupa de retratar: Kinoglaz = Cinema-ull. Èmfasi en el “projecte”, en el procés
constructiu de la imatge: relacions amb l’arquitectura constructivista del moment.
formes inèdites de tractar l’espai urbà de la mà del Constructivisme Soviètic.
Stacka (La vaga) Serguei M. Eisenstein, 1924. Kinoglaz (Cine-ull). Dziga Vèrtov, 1924. Oktjabr (Octubre) Serguei M.
Eisenstein, 1928.
Architectures. Pierre Chenal, 1930-1931
Visita guiada per les villas de Le Corbusier dels anys vint. Il·lustració dinàmica dels “cinc punts” de l’arquitectura
moderna, on el moviment de la càmera s’adapta als recorreguts horitzontals, verticals i diagonals, arribant a ser
transcripció (cinematogràfica) del significatiu paradigma espacial lecorbusierà de la promenade architecturale.
L’inhumaine [Histoire Feérique]. Marcel L’Herbier, 1923
Realitzacions escenogràfiques de l’habitatge de la “inhumana” i del laboratori de l’enginyer, a càrrec de l’ar-
quitecte Robert Mallet Stevens. Explícita influència, en el tractament dels exteriors, del moviment De Stijl (volums
prismàtics elementals, modelats per efectes lluminosos i contrastos en clarobscur), mentre que els interiors reben
un tractament Art Déco, i l’estudi de l’enginyer –dissenyat per l’artista post cubista Fernand Léger- esdevé una
“simfonia mecànica” d’aires futuristes.
cinematogràfica: la consagració del mite del Moviment Modern.
Wie wohnen wir gesund und wirtschaftlich? Ernst Jahn, 1926-1928. Sunrise Wilhelm Murnau, 1927. Les mystères
du Château du Dé Man Ray, 1929. Architecture d’Aujourd’hui Pierre Chenal, 1930. Batir Pierre Chenal 1930 A nous la
liberté, René Clair 1931.
Manhatta [New York The Magnificent]. Charles Sheeler, Paul Strand, 1921
Des de la poesia al cinema: es tracta d’una visió lírica i sublim de l’autèntica –i única- metròpoli futurista de
l’època: New York. El panorama urbà queda envoltat en una atmosfera crepuscular i simbolista; l’harmonia
pintoresca entre els elements de la naturalesa (aigua, llum, vapors…) i el perfil de la ciutat vertical assumeix
tons místics, la ciutat de pedra és “humanitzada”, però en canvi les persones, amb la seva singularitat vital,
desapareixen.
metropolitana, on l’escala –dels edificis i de les
manifestacions de la vida- són fora del control dels seus
creadors. “Efectes especials”, projeccions fantàstiques,
conflictes entre el monstruós i el racional, tracten en aquesta
pel·lícula el tema de “l’altre” (el primitiu, el salvatge, el natural
ancestral): és a dir, tot el que la civilització urbana ha
cegament reprimit en el seu progrés desequilibrat, mentre
s’estén l’espectacularització consumista.
futurista del caos metropolità, del gegantisme expressiu, de la contaminació dels
llenguatges artístics.
The Crowd King Vidor,1928. Skyscraper Symphony Robert Florey, 1929. Things to Come William Cameron Menzies,
1936. The Fountainhead King Vidor 1949.
14
Mon oncle. Jacques Tati, 1958
La notte. Michelangelo Antonioni, 1961
L’únic gratacels existent a Milà obre el film: la càmera baixa recorrent els diferents pisos i la successió de
fusteries “són” els fotogrames de la pel·lícula. L’ambient urbà (un paisatge industrial, perifèric i anònim) re-
flecteix l’aclaparament dels personatges, l’estat d’ànim dels quals és el de cosificació provocada per la ciutat
moderna. Arquitectura inexpressiva=personatges inexpressius.
contundència en la segona postguerra europea, i s’invaliden irremissiblement els
seus paradigmes: assistim a una renovació dels valors, a noves claus de lectura de
l’existent i a inèdits camins projectuals.
Una villa projectada segons els cànons de la modernitat
americana, construïda en plàstic, robotitzada i dominada per
artefactes domèstics mecànics, i que –no obstant això- no funciona,
generant situacions grotesques. Els habitants acaben assumint la
mateixa rigidesa del construït en un ambient totalment alienat.
Ridiculització de l’arquitectura que havia fet de la idea de la machine
à habiter el seu estendard.
L’eclisse Michelangelo Antonioni, 1961. The Trial Orson Welles, 1962. Playtime Jacques Tati, 1967.
15
Roma città aperta. Roberto Rossellini, 1945
La Roma ocupada pels nazis i la Roma “resistent” dissenyen ciutats diferents, sobretot pel que fa a l’espai
públic i la seva accessibilitat, on el “fons” escenogràfic –que correspon a la ciutat real- es converteix en primer
plànol. Una història col·lectiva, interclassista, en la qual els protagonistes representen a gent del poble que viu
i actua amb naturalitat, permetent el procés d’identificació catàrtica dels espectadors i una comunicació
immediata de cara als propòsits d’una “reconstrucció” física i moral.
meitat del segle XX: el neorealisme, el situacionisme, la Nouvelle Vague.
Ladri di biciclette Vittorio de Sica, 1948. La dolce vita Federico Fellini, 1960. Accattone Pier Paolo Pasolini, 1961.
Uccellacci, Uccellini Pier Paolo Pasolini, 1965. Roma Federico Fellini, 1972.
16
LA INTERNACIONAL SITUACIONISTA
Sur le passage de quelques personnes à travers une assez courte unité de temps.
Guy Debord, 1959
Aquesta peculiar cinematografia documenta la deriva (un passejar sense meta i objectius) dels personatges
a la capital francesa dels anys cinquanta, travessant diferents situacions urbanes. Documental sobre la vida
quotidiana, que prescindeix de qualsevol retrat monumental del context, en presència d’un París més aviat
evocat, en el qual joves supervivents busquen el rescat de les misèries del capitalisme.
Traité de bave et d’eternité Isidore Isou, 1951. Critique de la separation Guy Debord, 1961. La Société du spectacle Guy
Debord, 1973.
LA NOUVELLE VAGUE
Deux ou trois chose que je sais d’elle. Jean-Luc Godard, 1967
Visions panoràmiques de la banlieu parisenca, en una ciutat constantment en “obres”, ja no vista com la
cité de l’amour. Aquesta particular aglomeració urbana s’identifica en el film amb una dona que –de forma
clandestina- exerceix la prostitució: ambdues (ciutat i dona) encarnen el materialisme mercantil induït per la
societat consumista.
Zazie dans le métro Louis Malle, 1959. Les quatrecents coups François Truffaut, 1959. À bout de souffle Jean-Luc
Godard, 1960. Cléo de 5 à 7 Agnès Varda, 1962. Daguerréotypes Agnès Varda, 1976.
18
Barcelona en tranvía. Ricardo Baños, 1908
Barcelona perla del Mediterráneo. Societat d’Atracció de Foresters, 1913
Les primeres filmografies de Barcelona coincideixen amb la reproducció de postals fotogràfiques, sent ambdues
part de la difusió icònica de la ciutat per a un consum de masses. Aquestes produccions començaran a estructurar una
“visió” de la ciutat cap a la mirada exterior.
BARCELONA EN LA GUERRA CIVIL
La mutilation de Barcelona. Laia Films
Els documentals de Laia Films (Comisariat de Propaganda de la Generalitat) començaran a difondre els estralls
dels bombardejos aeris sobre la població civil, revelant les imatges d’una ciutat atacada i desolada.
d’estudi que permet fer una comparativa entre el present, el passat, i el que es
construeix des del punt de vista de l’imaginari urbà.
En la brecha Ramon Quadreny, 1937. L’exode d’un peuple Louis Llech, 1939. La Liberación de Barcelona, 1939.
19
Al llarg dels anys 50 i principis dels 60 es
desenvoluparà tota una sèrie de pel·lícules
filmades a Barcelona que faran servir “els seus
carrers i la seva vida diària” en un intent de donar
veracitat a les seves històries. Barcelona es
revelarà com una ciutat moderna que oculta un
revers criminal; sota la dictadura de Franco, el
criminal sempre apareixerà com un asocial,
marginal i certs barris i carrers formaran una
geografia del mal que connectarà amb la llegenda
del Barri Xinès dels anys 20 i 30, i amb les noves
realitats socials del règim franquista.
NEOREALISME: L’ENDOLCIMENT DE LA REALITAT URBANA
Hay un camino a la derecha. Francisco Rovira Beleta, 1952-1954
Mentre en la resta d’Europa el cinema neorealista oferia una visió crua i pessimista
de la societat, la versió nacional presentava una versió molt més endolcida en la
qual sempre existeix la recompensa després del sacrifici, i en el qual qualsevol
tipus de revolució o intent de sortir de les normes serà ràpidament reconduït i
eliminat.
La sonrisa de Dios Julio Salvador, 1955. Cerca de las estrellas César Fernández Ardavín, 1962. Los Tarantos Francisco
Rovira Beleta, 1963. Juguetes rotos Manuel Summers, 1966.
La bandera Julie Duvivier, 1935. Barrios Bajos Pedro Puche, 1937. Apartado de Correos 1001 Julio Salvador, 1950.
El fugitivo de Amberes Miguel Iglesias,1954. Los atracadores Francisco Rovira Beleta, 1962. A tiro limpio Francisco
Pérez-Dolz, 1963.
Un papillon sur l’epaule. Jacques Deray, 1978
En els últims anys del règim i en els principis de la democràcia, Barcelona es presenta com una ciutat fosca,
bruta i estranya, on personatges sinistres, criminals i asocials es mouen en les ombres i en els marges d’una
ciutat desfeta i desorganitzada.
DE MODEL A SUPERMODEL
Biutiful. Alejandro González Iñarritu, 2010
Des de l’organització de les Olimpíades en 1992 fins al
Fòrum 2004, la imatge de la ciutat de Barcelona ha
sofert un gran canvi fruit de la introducció del mercat
internacional i la globalització. Barcelona no
solament s’obre al mar, sinó que es construeix sobre
demolicions, higienitzacions, i expropiacions en les
quals antics barris industrials es transformen en
centres de noves tecnologies, i la gentrificació i
turistificació va configurant la ciutat en un espai
museitzat o parc temàtic, en el qual el missatge
optimista i alegre esdevé a poc a poc en pessimisme,
cinisme i decepció.
La cripta Cayetano Real, 1981.
Todo sobre mi madre Pedro Almodóvar, 1999. L’auberge espagnole Cédric Klapisch, 2002. Vicky Cristina Barcelona
Woody Allen, 2008. En construcción José Luís Guerín, 2001. De nens Joaquím Jordà, 2003. Ciutat Morta Xapo Ortega i
Xavier Artigas, 2013.
6.1 El taller audiovisual
Mòbils i càmeres digitals es troben a l’abast de tothom i s’han convertit en un instrument quotidià
que mitjançant les xarxes socials permet compartir fragments de vídeo, fotografies i altres tipus
de muntatges híbrids. Aprofitant la forta introducció d’aquestes noves tecnologies, cada curs es
proposa la realització de curtmetratges com a treballs de recerca de l’assignatura.
L’objectiu d’aquests exercicis pràctics és aprofitar aquestes eines de consum diari i recon- duir-
les per a un ús analític i experimental enriquint així la pràctica de l’arquitectura, la recerca i el
coneixement del medi urbà.
Per a poder realitzar aquests exercicis s’ha comptat amb la col·laboració de professionals de
l’audiovisual per a introduir els estudiants en el llenguatge cinematogràfic i les metodologies de
producció i realització. Aquestes sessions s’han realitzat a càrrec d’Adrià Lahuerta i Yolanda
Olmos, on principalment es treballen:
Tipus de plans i enquadres: La càmera com a ull, diferents maneres de delimitar l’espai.
La llum i el so: Els sentits i la seva influència en el relat cinematogràfic.
El muntatge: Seqüencies i organització temporal dels elements.
En cada edició del curs es proposa una temàtica concreta a desenvolupar; d’aquesta manera
s’acota l’àmbit d’investigació. Un punt de partida des del qual els estudiants poden expresar- se
a través de qualsevol gènere, sigui ficció, documental, o experimental.
Els alumnes poden treballar individualment o en grup i aborden la creació integral del
curtmetratge, des del guió, la gravació i el muntatge sota la coordinació de la prof. Celia Marín.
Al llarg de les darreres edicions s’han produït una quinzena de curtmetratges que es troben
allotjats a la plataforma https://vimeo.com/cineetsab.
ALGUNES TEMÀTIQUES DEL TALLER
EL PRAT, PAISATGES SUPERPOSATS. El Prat de Llobregat és un territori complex on es
troben diferents teixits que van des de l’estructura agrària, al parc natural, les zones protegides de
l’aeroport i la zona pròpiament urbana. Als sorolls del dia a dia de la ciutat s’hi sumen la presència
sempre continuada dels avions o el cant dels ocells migratoris que es troben al delta del Llobregat.
EL PRAT DE LLOBREGAT. Andrés López, 2012 I MURI. Claudia Cassai, Poal Lorenzin, Alessandra elPRAT. Jaume Coscollar, 2012
ELS LÍMITS. El límit o frontera entès en la seva més amplia exterior, límits entre el percebut i
l’imaginari. Entre interior i exterior, entre lloc i no lloc, entre ciutat i camp.
TRAZOS. Mónica Aubán, Panagiota Mavridou,
Mariana del Río, Pablo José Rivero, 2014
https://vimeo.com/209538981
Bauzà, Marc González León, 2014
COLLAGE. La tècnica del muntatge cinematogràfic permet construir espais i realitats a
partir de fragments que originàriament no formaven un conjunt. A partir d’aquesta idea es
proposa construir noves arquitectures i espais urbans que recullin fragments heterogenis i
els conformin en una nova realitat.
ENFOC. Guillermo Escolano, Jaume Nadal, Sandra Ortiz, Theano, 2015
La habitación Teresa del Pozo i Carme Codina, 2016
enllaç al curtmetratge: https://vimeo.com/208728210
Aquest curt s’inspira en dos texts literaris que reflexionen sobre el concep-
te d’espai i en concret sobre l’espai de l’habitació i els transforma en un relat
visual que pretén portar al límit la idea del text, el llenguatge i la nos- tra
relació amb el que ens envolta: Especies de espacios, George Perec.
Agafant com a punt de partida l’espai buit de la pàgina en blanc l’autor va
ampliant progressivament el context que va del finit a l’infinit on l’individu és
l’objectiu en el sentit fotogràfic. La Revolució, Slawomir Mrozek. És una
petita història que relata una situació aparentment absurda entre un indi-
vidu i la seva habitació que en realitat és una reflexió sobre l’individu i el
comportament de la societat.
Martí Llorens va ser estudiant del Màster de Teoria e Història de l’Arquitectura, com a fotògraf
disposava d’un ampli fons documental on havia capturat la progressiva destrucció del barri de
Poble Nou durant la transformació de la ciutat per a convertir-se en seu de les Olimpíades del
92. El muntatge audiovisual tracta de compondre un viatge en el temps on les fotografies de
1990 es troben amb l’espai existent actualment.
La vida es sueño Inés López, Radina Koseva i Anahí Sanz, 2013
amb l’estètica expressionista del
cinema típica de pel·lícules com El
Gabinet del Dr. Caligari. El grup
d’estudiants fa servir el blanc i negre i
el lloc de llums i ombres per
transformar l’espai domèstic en un
lloc oníric, inquietant i sinistre.
6.2 Arquicine, edición 2018-2019 y 2019-2020
dirigido por la directora de cine Maria Mauti - con la colaboración del fotógrafo Ciro Frank Schiappa
25
ACCIÓN! EL VALOR DE LA EXPERIENCIA
En los años académicos 2018-2019 y 2019-2020, en ocasión del curso “Arquitectura y Cine”, a cargo
del profesor Antonio Pizza, la directora de cine italiana Maria Mauti dirige, con la participación de un
grupo seleccionado de estudiantes de arquitectura de la ETSAB y el fotógrafo Ciro Frank Schiappa, un
taller de producción audiovisual, que finaliza con la realización de un cortometraje sobre una obra
arquitectónica de la ciudad de Barcelona.
Se trata de pasar de la teoría a la práctica, dando valor al aprendizaje directo, a través de un recorrido
que refleja el proceso profesional de los roles y de las técnicas. A través de esta experiencia, el
laboratorio tiene como objetivo profesionalizar a los estudiantes y permitirles fortalecer y ampliar sus
conocimientos, los talentos y aptitudes de cada uno y la responsabilidad que el trabajo colectivo
requiere.
El Taller finaliza con la presentación pública de las películas realizadas, en un evento que tendrá lugar
en el Pabellón Mies van der Rohe, un lugar de referencia para la arquitectura en Barcelona, con la
presencia de las Instituciones y los Patrocinadores que apoyan este importante proyecto cultural, de
los estudiantes que son sus principales actores, y de invitados desde el mundo de la Arquitectura, el
Cine y la Universidad. El evento quiere ser un momento de dialogo y difusión abierto a toda la
ciudadanía.
BARCELONA
La primera fase del proyecto consiste en una investigación académica con los estudiantes. En concreto,
el taller se desarrolla en diferentes sesiones de trabajo, desde la búsqueda de la idea hasta su
realización en la edición de un cortometraje.
Tres sesiones de pre producción. Estudio y escritura de un guion, “el por qué filmar” y “ el cómo filmar”.
Reflexión sobre el papel del sonido en la representación del espacio. Primeras localizaciones y
búsqueda práctica sobre la arquitectura elegida para filmar. Estudio de la poética del arquitecto.
Fundamentos de la técnica de la cámara profesional y referencias sobre el arte de la fotografía. División
de los estudiantes en troupe cinematográficas.
Dos sesiones de producción. Dos días de filmación con cámaras profesionales y sonido en directo. Las
troupe se relacionan con el hacer cine frente a una arquitectura.
Dos días de post producción. Primer día, visión de todo el material grabado por los estudiantes y análisis
en grupo. En la segunda sesión presentación de un cortometraje por parte de los alumnos y su
finalización.
Cada año se elige una arquitectura de la ciudad de Barcelona, o alrededores, que tenga un valor
26
artístico importante..
Tanto el proceso de aprendizaje como el resultado de los cortometrajes buscan tener un nivel
profesional que se pueda difundir en un evento público abierto a la sociedad.
SEGUNDA FASE
EVENTO PÚBLICO EN EL PABELLÓN MIES VAN DER ROHE
La segunda fase del proyecto se concretiza en una presentación pública en el Pabellón Mies van der
Rohe de Barcelona. La velada consiste en una discusión alrededor del tema y la proyección de los
cortometrajes. Todos los actores de esta experiencia se encuentran para presentar el proceso y su
resultado a un público abierto, tanto los que están interesados en el mundo de la Arquitectura y del
Cine como lo que viven o visitan la ciudad de Barcelona.
FANZINE
Durante el evento se presenta y difunde el fanzine Taller Arquitectura y Cine, un proyecto editorial que
pone atención y testimonia la reflexión sobre la relación entre
Arquitectura y Cine y el trabajo práctico hecho de cada año por los
estudiantes.
27
OBJETIVO FUTURO DEL PROYECTO CULTURAL
El proyecto cultural Taller Arquitectura y Cine implica un desarrollo anual de la práctica fílmica aplicada
a la arquitectura que permita la creación de un archivo cinematográfico sobre las arquitecturas de la
ciudad de Barcelona vistas por los estudiantes de la Universidad, juntos a la creación y edición de la
serie de Fanzines sobre el tema discutido cada año.
Este material se convierte en un patrimonio y un testimonio para las Instituciones, los Patrocinadores,
los estudiantes y para la investigación y difusión de la arquitectura y el cine en la ciudadanía. También
hay la intención de crear conexiones entre diferentes centros de estudio de la ciudad, involucrando
tanto a la arquitectura como al cine, creando un diálogo interdisciplinar entre institució.
NOTA: Los Trabajos audiovisuales producidos en el taller de Arquitectura y cine durante los cursos
2018-2019 y 2019-2020 se pueden visionar en: https://etsab.upc.edu/ca/futurs-estudiants
L’alumnat disposa de diversos instruments de comunicació i consulta:
La plataforma Atenea-UPC
El blog: www.cineetsab.blogspot.com, on s’informa de l’actualitat del curs: projeccions,
seminaris, cinefòrums, tallers, bibliografia, etc.
Facebook: Cine Etsab i Arquitectura i Cinema, mitjà des del qual es comparteix informació
relativa al curs i a altres esdeveniments cinematogràfics que tenen lloc a la ciutat.
Plataforma Vimeo: https://vimeo.com/cineetsab, on es poden visionar els curtmetratges
realitzats des dels inicis del taller.
Instagram: @arquicine, xarxa social que serveix per exposar els tallers de producció
audiovisual dirigits per la Maria Mauti on l’arquitectura i el cinema es troben en una pel·lícula
col·lectiva.
També s’anima als estudiants a consultar altres biblioteques especialitzades, com són la
biblioteca de la Filmoteca de Catalunya, el Centre de Documentació del CCCB o la biblioteca
del MACBA.
Existeix també la complicitat amb la biblioteca de l’ETSAB, que ha anat ampliant el material
bibliogràfic i audiovisual referit a cinema i arquitectura.
AA.VV., La città che sale. Cinema, avanguardie, immaginario urbano, Edizioni Manfrini, Trento 1990.
AA.VV., Film Architecture. From Metropolis to Blade Runner, Prestel Verlag, Munich 1999.
AA.VV., Paradigmas. El desarrollo de la modernidad arquitectónica visto a través del cine, Fundación Telefónica, Madrid 2007.
AA.VV., Los espacios de la ficción. La arquitetura en el cine, Iseebooks, Valencia 2008.
AA.VV., La ville magique, Gallimard, Paris 2012
AA.VV., Arte y cine. 120 años de intercambio, Fundación Bancaria “La Caixa”, Turner, Barcelona 2016
Albrecht D., Designing Dreams. Modern Architecture in the Movies, Harper & Row, New York 1986.
Barber St., Ciudades proyectadas. Cine y espacio urbano, G.Gili, Barcelona 2006.
Benson T., Expressionist Utopias. Paradise, Metropolis, Architectural Fantasy, Los Angeles County Museum of Art, 1994.
Bertetto P., Microfilosofia del cinema, Marsilio, Venezia 2014
Bruno G., Atlante delle emozioni. In viaggio tra arte, architettura e cinema, Johan & Levi editore, 2015
Cairns G., La visión espacial del cine. El arquitecto detrás de la cámara, Abada editores, Madrid 2007.
Charney L. and Schwartz V.R. (eds.), Cinema and the Invention of Modern Life, University of California Press, 1995.
Clarke D.B. (ed.by), The Cinematic City, Routledge, London 1997
Deleuze G., La imagen-movimiento. Estudios sobre cine 1, Paidós, Barcelona 1984, 2012.
Deleuze G., La imagen-tiempo. Estudios sobre cine 2, Paidós, Barcelona 2004, 2013.
Eisner L.H., La Pantalla Diabólica. Panorama del Cine Alemán, Ed.Losange, Buenos Aires 1955.
Gorostiza J., La Profundidad de la Pantalla. Arquitectura + Cine, Colegio Oficial de Arquitectos de Canarias, 2007.
Gubern R., Historia del Cine, Anagrama, Barcelona 1969, 2014.
Kracauer S., De Caligari a Hitler. Una historia psicológica del cine alemán, Paidós, Barcelona 1985.
30
Lamster M. (ed.), Architecture and Film, Princeton Architectural Press, New York 2000.
Mennel B., Cities and cinema, Routledge, New York 2008.
Neumann D., Film Architecture: From Metropolis to Blade Runner, Prestel Publishing 1999
Niney F., (dir.), Visions urbaines. Villes d’Europe a l’ecran, Centre Georges Pompidou, Paris 1994.
Penz F., Thomas M. (eds.), Cinema & Architecture, British Film Institute, London 1997.
Pratt G. and San Juan R.M., Film and urban space. Critical possibilites, Edinburgh University Press, 2014.
Ramírez J.A., La arquitectura en el cine, Hermann Blume, Madrid 1986.
Rivera D., Tabula Rasa. El Movimiento Moderno y la ciudad maquinista en el cine (1960- 2000), Fundación Diego de Sagredo, Madrid 2005.
Schwartz V.R., Spectacular Realities. Early Mass Culture in Fin-de-Siècle Paris, University of California Press, 1998.
Shiel M. (ed.) & Fitzmaurice T., Cinema and the city. Film and urban societies in a global context, Blackwell, Oxford 2001
Trias E., De cine. Aventuras y extravíos, Galaxia Gutenberg, Barcelona 2013.
Trione V., Effetto città. Arte / Cinema / Modernità, Bompiani, Milano 2014
Turvey M., The filming of Modern Life. European Avant-Garde Film of the 1920s, The MIT Press 2011. ENLLAÇOS D’INTERÈS

Documents

ARQUITECTURA I CINEMA - UPC Universitat Politècnica de