1. Comen sent un pintor neoclssic, per an creant el seu propi
estil, diferent i particular.Goya viu els primers moviments
revolucionaris dEuropa. Al 1789 t 23 anys. Quan t 42 anys viu la
guerra de la Independncia. Aquesta realitat social i poltca influir
decisivament a la seva obra.La Maja, vestidaLa Maja, desnuda 2. El
parasol La vendimia 3. La familia de Carles IV 4. Els afusellaments
del 3 de maig de 1808 5. Saturn devorant un infantAquelarre 6.
GRAVATSTauromaquiaEl sueo de la razn produce monstruosCaprichos 7.
Corrent artstic i literari europeu, desenvolupat durant la primera
meitat del segle XIX. Es caracteritza per manternir un ideal irreal
i pintosresc. Apareix amb els corrents revolucionaris de primers de
segle i es defineix per la seva fe en la bondat humana i lexaltaci
de valors (llibertat, fraternitat) Plasma tamb els sentiments
passionals: amor, mort, dolor, odi, Lartista refusa les normes i
defensa la inspiraci llire. 8. La llibertat guiant el poble de E.
Delacroix 9. Juana la Loca de Padilla 10. POEMES ROMNTICS OD A
ESPANYA (fragment) Escolta, Espanya, - la veu d'un fill que et
parla en llengua - no castellana: parlo en la llengua - que m'ha
donat la terra aspra: en 'questa llengua - pocs t'han parlat; en
l'altra, massa. T'han parlat massa - dels saguntins i dels que per
la ptria moren: les teves glries - i els teus records, records i
glries - noms de morts: has viscut trista.Jo vull parlar-te - molt
altrament. Per qu vessar la sang intil? Dins de les venes - vida s
la sang, vida pels d'ara - i pels que vindran: vessada s morta.
Massa pensaves - en ton honor i massa poc en el teu viure: trgica
duies - a morts els fills, te satisfeies - d'honres mortals, i eren
tes festes - els funerals, oh trista Espanya! Jo he vist els barcos
- marxar replens dels fills que duies - a que morissin: somrients
marxaven - cap a l'atzar; i tu cantaves - vora del mar Joan
Maragall, 18601911 11. POEMES ROMNTICS LA CANCIN DEL PIRATA
(fragmen) Con diez caones por banda, viento en popa, a toda vela,
no corta el mar, sino vuela un velero bergantn. Bajel pirata que
llaman, por su bravura, El Temido, en todo mar conocido del uno al
otro confn. La luna en el mar riela en la lona gime el viento, y
alza en blando movimiento olas de plata y azul; y va el capitn
pirata, cantando alegre en la popa, Asia a un lado, al otro Europa,
y all a su frente Istambul:Navega, velero mo sin temor, que ni
enemigo navo ni tormenta, ni bonanza tu rumbo a torcer alcanza, ni
a sujetar tu valor. Veinte presas hemos hecho a despecho del ingls
y han rendido sus pendones cien naciones a mis pies. Que es mi
barco mi tesoro, que es mi dios la libertad, mi ley, la fuerza y el
viento, mi nica patria, la mar. Jos de Espronceda, 1808-1842 12.
Corrent artstic i literari europeu, desenvolupat durant la segona
meitat del segle XIX. La realitat acaba demostrant que els ideals
romntics no es donen a la vida real, la qual durant tot el segle
XIX continua sent molt miserable. El realisme s un corrent artstic
i literari que neix a Frana i pretn presentar les coses tal i com
sn en la realitat, sense embellir-les. Es representen aix imatges
quotidianes, amb persones normals i corrents, que donen a conixer
els problemes que pateixen. 13. La teixidora de Joan Planella 14.
La rentadora dHonor DaumierLangelus de JeanFranois Millet 15. POEMA
REALISTA RECUERDOS (fragmento) Te acuerdas? Seis aos hace cuando
por la vez primera eterno amor nos juramos y fidelidad eterna. Cun
venturosas corrieron las horas ay! y cun prestas! un deseo, una
esperanza fue nuestra dulce existencia. Turbose un da el encanto de
aquella pasin inmensa, y el viento de la fortuna llevome a lejanas
tierras. Ide aquella pasin inmensa, y el viento de la fortuna
llevome a lejanas tierras. Colgndote de mi cuello, en llanto amargo
deshecha, vuelve, me dijiste, vuelve; que mi corazn te llevas. Volv
Ya estabas casada! y un ngel de rubias hebras en tu regazo dorma el
sueo de la inocencia. Pos, temblando, mis labios en su faz blanca y
risuea, y al mirarte, vi que estabas plida como una muerta. Nez de
Arce, 1834-1903 16. Moviment pictric destudi i plasmaci de la llum.
El pintors faran un estudi de les sensacions de la llum, a partir
de la combinaci de colors mitjanant pinzellades molt visibles. Lull
de lespectador sencarrega de barrejar-los. La idea s demostrar que
la llum i el color fluctuen 17. Catedral de Rouen en diferents
hores del dia 18. Soleil levant de Monet 19. Le moulin de la
Galette 20. Tahitianes 21. Els girassols Nit 22. Natura
MortaJugadors de cartesLa gerra tarada 23. Es caracteritza per:s
del ferro, en la mesura que es va comenar a produir en grans
quantitats. Participaci denginyers a ms dels arquitectes. Obres
prctiques adequades al moment. Estacions, mercats, magatzems,
fbriques, 24. Estaci dOrsay Pars 25. Estaci Frana Barcelona 26.
Manifestaci artstica que apareix a Europa a finals del segle XIX.
El Modernisme cerca models dart en tots els camps i intenta
interrelacionar-los. A Catalunya coincideix amb el ple
desenvolupament industrial; amb una burgesia rica capa de
subvencionar-lo. 27. Influncia de lart japons (assimetria, formes
molt arrodonides,espirals, figures llargues i ondulants) Colors
freds o tranparents.Cartell modernistaEl desconsol de Josep LLims
28. Estudi de la natura. Incorporaci de temes florals, animals,
plantes, figura humana Porta modernistaDrac del parc Gell. Gaud 29.
Abarca tots els camps i els interrelaciona. Qualsevol objecte pot
ser Modernista. Crea conjunts de gran bellesa Sopera
modernistaRebedor modernista 30. Incorporaci de nous materials com
a elements decoratius: totxo, cermica, vidres, ferro, pedra sense
polir. 31. Parc Gell. Gaud. Barcelona.La cermica. 32. Parc Gell.
Gaud. Barcelona 33. La Pedrera de Gaud (casa Mil)Imaginaci, enginy,
creativitat, tcnica, 34. Casa Ametller. Puig i CadafalchCasa Batll,
Gaud 35. La Sagrada Famlia. Barcelona. DAntoni Gaud 36. Palau
Episcopal dAstorga (Lle). GaudLos Caprichos. Santander. Gaud 37.
Palau de la Msica BarcelonaLLUS DOMNECH I MUNTANER 38. Fbrica de
Casimir Casaramona. Barcelona De Puig i Cadafalch 39. Hospital de
Sant Pau. Barcelona De Llus Domnech i Montaner 40. Celler
cooperativa de GandesaMercat de Sant Antoni Barcelona Rovira i
Trias en 1882 41. Casa de les Punxes. Barcelona De Puig i Cadafalch
42. Un accs de metro a ParsEstaci de Praga 43. Majolica House.
Viena DOtto WagnerCasa Modernista a Alemanya 44. Capella del
cementiri vell dIgualadaAntic escorxador dIgualada 45. Cal Rats.
Igualada 46. Cal Rats Faana posterior. Igualada 47. Cal Franquesa.
Igualada 48. Asil del Sant Crist. Igualada 49. Interior Modernista
de la pastisseria Targarona. IgualadaCal Sabat. Igualada
