Upload
candelajulio
View
10
Download
0
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Treball sobre els focs d'artifici i l'assaig a la flama.
Citation preview
7/21/2019 Assaig a La Flama
http://slidepdf.com/reader/full/assaig-a-la-flama 1/6
7/21/2019 Assaig a La Flama
http://slidepdf.com/reader/full/assaig-a-la-flama 2/6
6a que els estats e"citats possibles són particulars de cada espcie, també ho seran els tipus de
radiacions emeses en la seua desactivació.
#l tipus de radiacions emeses dependr0 de la diferencia entre els estats e"citats i el fonamental,
d’acord amb la llei de Planc78
#9h:
#9diferencia d’energia entre els estats e"citats i
fonamental, h9 constant de Planc7%;,;<:=>+(?) i
9 freq@ncia.
*’aquesta manera, un determinat element dona
lloc a una srie de radiacions característiquesque constituei"en un espectre d’emissió, que
pot considerar+se com la seua 4pet$ada dactilar5
i permet per tant la seua identificació.
Fig.1: Espectre d’emissió de diferents àtoms.
!n assaig a la flama és un procediment utilit3at en química analítica per detectar la presncia de
certs ions met0l:lics, basat en lAespectre dAemissió característic de cada element.
Aassaig consistei" a introduir una mostra de lAelement o compost en una flama calenta no
lluminosa i observar el color que resulta. Bal provar amb diferents flames per verificar lAe"actitud
del color.
#ls diferents colors obtinguts, són resultat de lAemissió dAenergia que sAesdevé quan els electrons
que es trobaven en un estat e"citat tornen a la seua posició original i segons la longitud dAona%C)
el color varia.
f9 frequencia
c9 velocitat de la llum
C9 longitud d’ona
f=
7/21/2019 Assaig a La Flama
http://slidepdf.com/reader/full/assaig-a-la-flama 3/6
’ob$ectiu d’aquesta e"perincia és observar la coloració de la flama causada per la presncia,
com $a hem esmentat abans, de diferents cations. Per a d’ur a terme aquesta pr0ctica,
necessitarem diversos materials i productes.
*e material necessitarem8
• Dil de 'icrom8 el nicrom es un aliatge de níquel %E>F)i crom %<>F), es resistent a la
corrosió i té un punt de fusió proper als =?>>GB. ’utilit3arem degut a la seua gran
resistncia.• 1ec de 1unsen8 té una base pesada en la qual s’intro+
duei" el subministrament de gas, i un tub vertical pelqual aquest gas fluei". *epenent de la quantitatd’aire que dei"em passar per l’anell regulador, la fla+ma tindr0 una temperatura determinada, i també uncolor determinat.
• #sp0tula.• B0psula de porcellana.• Hidre de rellotge.
!na vegada aconseguit el material, agafem els productes8
• Icid clorhídric %JBl)• Kals8 &Bl. KrBl<, 1aBl<, BuBl<, 'aBl. Fig.2 Bec de bunsen i flames.
• 2lcohol de L;G.
!na vegada tenim tot el material i tots els productes passem a realit3ar l’estudi de manera
pr0ctica. Per a obtenir resultats v0lids al efectuar l’e"periment, s’ha de seguir un procediment
estricte.
#n primer llocs prepararem una dissolució d’0cid clorhídric, per a saber quin volum d’JBl
necessitem, és necessari fer els seg@ents c0lculs8 %*ades8 >.MN, puresa JBl comercial8 (MF en
massa, ρ9=.=Mgm, massa molecular JBl9 (;,M.)
>.M mols HCl
Ldissolució: 36,5 g HCl Pur
1mol de HCl: 100 gdiss.
35 g HCl pur: 1mLdissolució
1,15 gdiss.: 1 L diss .
1000mLdiss.9
?M,(?m JBl
7/21/2019 Assaig a La Flama
http://slidepdf.com/reader/full/assaig-a-la-flama 4/6
7/21/2019 Assaig a La Flama
http://slidepdf.com/reader/full/assaig-a-la-flama 5/6
2mb aquesta taula podem veure els distints colors que sorgei"en de cremar les diferents sals.
Fig.3. Colors de les flames.
Compost Color del compost Color de la flama
Bompost de potassi &Bl 1lanc Hioleta
Bompost d’estronci KrBl< Herd Hermell carmí
Bompost de bari 1aBl< Tris Troc+taron$a
Bompost de sodi 'aBl 1lanc Troc
Bompost de calci BaBl< Plata Hermell teula
Bompost de coure BuBl< Hermell+taron$a Herd
7/21/2019 Assaig a La Flama
http://slidepdf.com/reader/full/assaig-a-la-flama 6/6
Sornat al tema principal, l’elaboració de coets, les
cases pirotcniques passen de la petita escala
%l’assaig a la flama) a la gran escala.
Per a concloure, e"plicarem com es fan les formes
dels focs artificials.
es formes dels focs artificials depenen directament
de com s’ordenen els components dins de la carcassa
que e"plota en l’aire %cometes i estreles), tot es
reduei" a la construcció de les carcasses aries, si es
col:loca un tros de cartró en la carcassa i després es
col:loquen les estreles en un patró al voltat d’aquest,el insert de cartró obliga a les estreles a e"plotar cap
a l’e"terior en ei"e matei" patró. Fig.. Elements !u"mics als focs d’artifici.