AssociacióCatalana deRecursosAssistencials

B u t l l e t í N . 4 5 2 n Tr i m e s t r e 2 0 0 5w w w . a c r a . e s

As

so

cia

ció

Ca

tala

na

de

Re

cu

rso

s A

ss

iste

nc

ials

El reportatge:La prestaciófarmacèutica a examen

L’activitatdestacada:El Codi Tipus d’ACRA

El sector:Presentació de laFederació Catalanad’Atenció a laDependència (FCAD)

El reportatge:La prestaciófarmacèutica a examen

L’activitatdestacada:El Codi Tipus d’ACRA

El sector:Presentació de laFederació Catalanad’Atenció a laDependència (FCAD)

Ind

ex -

Su

ma

ri

2

Editorial

El reportatge: La prestació farmacèutica a examen

L’entrevista: Pilar Malla, Síndica de Greuges de Barcelona

El sector

Notícies d’ACRA

L'activitat destacada: El Codi Tipus d'ACRA

Notícies dels associats

Els socis opinen: Què en pensa de les plataformes de serveis?

L’associat: Un nou model d’atenció residencial

El Racó de lectura i Anuncis breus

3

4

8

11

12

13

14

15

16

18

Crèdits

Junta Directiva: President, Vicenç Vicente • Vicepresidenta, Montserrat León • Vicepresident, Francesc PuigVicepresidenta, Cinta Pascual • Vicepresident, Vicenç Redón • Secretària, Amparo Porcel • Tresorer, Ignasi AletàVocal, Miguel Briones • Vocal, Dolors Serrano • Vocal, Dulce Fontanals • Vocal, Carme Sanz • Vocal, Manel PonsVocal, Juli Martí • Vocal, Pere Ardite • Vocal, Montserrat Alsina

Gerència: Montserrat Llopis

Consell editorial: Montserrat Llopis, Juli Martí, Juan Mezo, Amparo Porcel i Vicenç Redón

Redacció: Jaume Vidal

Fotografia: arxiu d’ACRA

Publicitat: Jaume Vidal (93 414 75 52 · acra@acra.es)

Idea original i coordinació: Valores & Marketing

Disseny i maquetació: Jordi Turbau

Impremta: Soines Grafica

Tiratge: 1.500 exemplars

Dipòsit legal: B-50185-2004

Edita: ACRA, Associació Catalana de Recursos Assistencials

Travessera de Gràcia, 40 pral. 2a · 08021 Barcelona · tel. 93 414 75 52 · acra@acra.es · www.acra.es

ACRA, Associació Catalana de Recursos Assistencials, és una associació senseànim de lucre, fundada l'any 1989, que agrupa entitats de recursos assistencialsper a gent gran a tot Catalunya.

ACRA té per missió la promoció del benestar de la gent gran, de la seva qualitatassistencial i qualitat de vida, mitjançant la defensa dels interessos de les empresesi entitats associades, i dels seus clients, en col·laboració amb les administracions.

Empresa promotora d’ACRA

Tots els drets reservats. Aquesta publicació no pot ser reproduïda, distribuïda, comunicada públicament o utilitzada ambfinalitats comercials, ni en tot ni en part, ni registrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, en capforma ni per cap mitjà, sigui mecànic, electrònic, fotocòpia, registre o qualsevol altra, ni modificada, alterada o emmagatzemadasense la prèvia autorització per escrit de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA).

ACRA no es fa responsable de les opinions de tercers emeses en qualsevol dels continguts d’aquesta publicació, ni comparteixnecessàriament aquestes opinions o les dels seus col·laboradors. En el seu cas, l’ús del contingut d’aquesta publicació nosubstitueix en cap supòsit la consulta de la normativa vigent.

Ed

ito

ria

l

3

Bu

tlle

tí N

. 45

2

n T

rim

estr

e 20

05

El mes de març el Departament de Benestar i Família i el Departament de Salut vanpresentar el Programa d’atenció a les persones amb dependència amb la finalitat demillorar el suport a la vida autònoma. A llarg termini, l’objectiu és crear l’AgènciaCatalana de la Dependència per tal d’establir un sistema integral, on es trobinfuncionalment l'àmbit sanitari i el social per garantir una continuïtat assistencialnecessària per a les persones amb dependència.Fent un símil, creiem que també el sector i l’administració hauríem de seure junts perdesenvolupar un programa de col·laboració i cooperació de l’oferta d’atenció. Unprograma coherent, que configuri un sistema integral d’atenció (públic-privat) i quetingui en compte l’experiència adquirida pel sector en l’oferta i provisió dels diferentsserveis. Un programa que garanteixi “una atenció integral, integrada i adaptada a lesnecessitats de cada persona”, tal i com recull el document publicat per Benestar iFamília.En cas que no es construeixi aquest escenari comú, el sector quedarà fortament afectati convertit, per la perversió del propi sistema, en dependent de l’administració. S’hagenerat una situació paradoxal: mentre hi ha una gran demanda de places en residènciespúbliques, els centres privats disposen d’un 12% de llits buits. La qualitat d’aquestesplaces és similar, ja que el model assistencial català exigit per l’Administració als centrescol·laboradors té uns requisits de qualitat explícits, establerts i comprovables, moltelevats i determinats.Però la posada a punt de la qualitat d’aquestes places ha representat per les empresesun esforç que ara sembla no ser reconegut per l’Administració, ja que no utilitza aquestesplaces tan similars a les públiques quant a requisits de qualitat, i que suposen unarendibilitat major i immediata que no pas grans inversions en noves places a llargtermini.A més, el sector pot viure, en alguns indrets, una saturació del mercat per duescircumstàncies diferents: per una banda, l’increment de l’oferta de places residencialsde l’Administració i per l’altra, la proliferació de projectes privats, situacions que incideixennegativament en empreses petites amb estructures potser més febles i vulnerables.Amb aquest panorama, sembla evident que el sector i l’administració hem de treballarplegats per tal de resoldre aquesta situació de manera que tots guanyem. Els ciutadansde Catalunya i les seves necessitats quant a atenció geriàtrica s’ho mereixen.

Fotografia de portada: presentació de la FCAD

REPORTATGE

Catalunya desenvolupa unaprova pilot amb farmàciesmentre altres modelss’imposen a l’Estat

Les conselleries de Benestar i Família i de Salutestan treballant un decret pel qual s’estableixuna prova pilot per a la millora de la prestaciófarmacèutica de les persones ingressades enuna residència per a gent gran. En aquestreportatge, tractarem, d’una banda, d’aprofundiren el contingut del que, per ara, és un esborranyde decret i, de l’altra, veurem com es desenvolupaaquesta prestació en altres comunitatsautònomes de l’Estat espanyol.

L’objecte d’aquesta prova pilot, la vigència de la quals’estén fins a finals d’any, és establir un model d’atenciófarmacèutica a les persones ingressades en centresresidencials per a la gent gran, que incloguiconjuntament la prestació de determinats serveisprofessionals i el subministrament de les especialitatsfarmacèutiques, dels efectes i accessoris i altresproductes inclosos en el finançament públic.Segons assenyala l’article 6 de l’esborrany de decret,el Servei Català de la Salut (SCS) ha de contractar,mitjançant concurs públic, una oficina de farmàcia oservei de farmàcia que serà responsable de l’atencióde les persones ingressades en el centre, tant pel quefa al subministrament de medicaments com a laprestació dels serveis professionals. En aquest sentit,l’article 5 detalla que, en cas de centres residencialsamb més de 25 places, l’adjudicatari del contracte ambel SCS ha de designar un professional farmacèutic o,si el volum de residents ho requereix, els professionalsfarmacèutics que prestaran els serveis objecte delcontracte.

El decret també especifica que, en cap cas, lacontraprestació total del contracte, resultant de la sumadel preu del subministrament de les especialitatsfarmacèutiques i dels efectes i accessoris i de la quantitatque es pagui per la prestació del serveis, podrà sersuperior a l’import que resultaria d’aplicar el Preu deVenda al Públic més impostos.

Pla pilot a través de lafarmàcia

Malgrat que algunes informacions sorgides darreramentpodrien apuntar en sentit contrari, el pla pilot deprestació farmacèutica a residències es desenvoluparànomés amb les farmàcies. Fa unes setmanes, el Grupde Treball per a la Racionalització i el Finançament dela Despesa Sanitària feia públic un informe que, entred’altres mesures, proposava liberalitzar la distribució ila dispensació de fàrmacs i emprendre experiènciespúbliques de dispensació de medicaments i altres

LA PRESTACIÓ FARMACÈUTICA,A EXAMEN

4

AssociacióCatalana deRecursosAssistencials

5

productes sanitaris a les residències de gent gran i CAP.Aquestes propostes s’acosten als models desenvolupatsen altres autonomies de l’Estat, que contemplenalternatives a les oficines de farmàcia en la dispensacióa residències geriàtriques per tal de contenir la despesai millorar l’assistència.No obstant, les conselleries de Salut i Benestar i Famíliaestan ultimant un conveni amb els Col·legis Oficials deFarmacèutics per desenvolupar el pilotatge previ a lasortida del decret. Així, en paraules d’Antoni Gilabert,cap d’Atenció Farmacèutica i PrestacionsComplementàries de l’Institut Català de la Salut,“s’avaluarà conjuntament el model que volem implantar”.Aquesta experiència inclou el compliment per part deles oficines de farmàcia d’aspectes com ara la dosificaciópersonalitzada i el seguiment farmacoterapèutic delsresidents. “Volem aprofitar les oficines de farmàcia desd’un punt de vista de servei professional. El nostreobjectiu és que els farmacèutics s’impliquin més, queesdevinguin un professional sanitari més”, afirma

Gilabert. La voluntat és, doncs, potenciar la figura delfarmacèutic com agent de salut, a canvi, lògicament,d’un pagament per aquests serveis. A finals d’any, espublicarà el decret “amb totes les matisacions quecalgui incloure en funció dels resultats d’aquesta provapilot de sis mesos de durada”, aclareix Gilabert, queassenyala també que el desig és “millorar el servei” iassegurar-se de que “allò que gastem està ben gastat”.Òbviament, la decisió de la Generalitat de signar unacord amb els col·legis farmacèutics ha satisfet uncol·lectiu que havia mostrat la seva inquietud davantun escenari que semblava obrir la porta a fórmulescom ara vincular els serveis de salut amb elsubministrament i l’atenció farmacèutica a lesresidències. La secretària general del Consell Catalàde Col·legis Oficials de Farmacèutics, Teresa Bassons,ha volgut destacar el paper que poden realitzar lesfarmàcies a Catalunya. “Es tracta d’un establimentproper que guanyarà efectivitat tot aportant un valorafegit professional”. De la mateixa manera, farmacèutics

REPORTATGE

6

consultats manifesten que “el servei que una oficinade farmàcia presta a un centre residencial resulta moltmés complex i costós del que sembla. Cal prescriure atemps real els medicaments que les residènciesnecessiten, en un context on es produeixen canvis demedicació, nous ingressos, etc.”.

Com es fa a altresautonomies?

El model català és, però, una excepció. La tendènciaimparable a nivell estatal és relacionar la prestaciófarmacèutica a residències amb els serveis de salut oels hospitals. Segons publicava el portal d’InternetCorreofarmaceutico.com, en general, les autonomiesopten per exigir que es vinculi la prestació ambl’oferiment d’atenció farmacèutica. El motiu que hoexplica és doble: per una banda, perquè el seguimentdels pacients a través d’ajustaments de dosificació,prevenció i detecció de problemes vinculats amb lamedicació contribueix a millorar la seva qualitat de

vida; i, per una altra, els efectes d’aquests serveisd’atenció farmacèutica poden suposar, en principi, unareducció de la despesa en medicaments.La recerca de l’estalvi i una millora en l’assistència haportat diverses comunitats autònomes a desenvolupar

Catalunya és la comunitat autònoma que varegistrar un increment menor en la facturafarmacèutica l’any 2004, amb una despesainteranual de 4,6%, en relació amb la resta deles comunitats autònomes d’Espanya. Castella-la Manxa (4,74%), Galícia (5,02%), Andalusia(6,13%), Navarra (6,18%) i Extremadura (6,20%)l’han seguit en aquest rànquing. Les que vanexperimentar un augment més alt van serMúrcia (10,56%), Canàries (8,41%), Balears(8,12%), Cantàbria (7,97%), La Rioja (7,63%),Comunitat Valenciana (7,57%) i Castella i Lleó(7,12%).

AssociacióCatalana deRecursosAssistencials

7

El Grup de Treball per a la Racionalització i elFinançament de la Despesa Sanitària creat perla Conselleria de Salut va fer un seguit depropostes per tal de contenir el creixementinsostenible de la despesa farmacèutica. Vaaconsellar endegar un pla per a la qualitat enl’ús dels medicaments amb un organismecoordinador; liberalitzar la distribució i ladispensació; negociar amb la indústriafarmacèutica per tal de cooperar en lasostenibilitat de la sanitat pública; emprendreexperiències en dispensació de medicamentsals CAP i a les residències de gent gran; revisarmètodes de fixació d’incentius de prescripció;promoure la prescripció de genèrics; establirnormes de relació entre prescriptors idispensadors del Servei Nacional de Salut ambla indústria farmacèutica; i fomentar la formaciócontinuada més centrada en els problemesclínics que en els medicaments.

altres fórmules per dispensar fàrmacs a residències,recollides en un monogràfic elaborat perCorreofarmaceutico.com. Galícia i la ComunitatValenciana en van ser les pioneres. Des de 1998, elServei de Salut de Galícia (Sergas) implanta en les sevesresidències de més de 50 places un servei de farmàcia,amb especialistes en farmàcia hospitalària vinculatsamb hospitals de referència. Aquest model consideraque els residents tenen les mateixes característiquesque els ingressats en un hospital, que disposen d’unservei de farmàcia i d’atenció farmacèutica. La ComunitatValenciana, per un altre costat, aposta per un sistemadiferent que s’ha revelat eficaç per disminuir la factura:gràcies a la seva aplicació, l’estalvi en medicaments sesitua en un 65%. En aquest cas, cinc serveis de farmàciarepartits estratègicament atenen les necessitats de lesresidències públiques geriàtriques i per a disminuïtspsíquics de la seva àrea d’influència que formen partdel seu Programa d’Atenció Farmacèutica. Lesresidències de més de 100 llits han de tenir un serveide farmàcia sota la responsabilitat d’un farmacèutic.A Galícia i la Comunitat Valenciana, s’hi han afegitCastella-la Manxa, Castella i Lleó, Aragó i les Balears.Aragó, per exemple, ha centralitzat les compres de 25fàrmacs per a les seves residències a través dels serveisde farmàcia d’un hospital de referència de cada província.

Aquesta adquisició va lligada amb el seguimentfarmacoterapèutic de pacients i ha estat l’origen d’unaguia per a pacients geriàtrics destinada a millorar laprescripció. L’administració aragonesa xifra la reduccióde la despesa entre un 10 i un 15%. D’altra banda, elSacyl (servei de salut) de Castella i Lleó va aconseguir,en la seva primera experiència de vinculació deresidències amb hospitals a Valladolid, un estalvi del52% en la factura farmacèutica en tres mesos, fet queva animar el govern autonòmic a estendre la pràctica.A les Illes Balears, s’ha optat per crear serveis defarmàcia a les residències que compren directament ales distribuïdores. Aquest model es va desenvolupar,en principi, en els centres públics.L’allau de modificacions en el panorama estatal deprestació farmacèutica a residències de gent gransembla no tenir fi. Comunitats com ara Andalusia,Cantàbria, Canàries, Navarra, Madrid, Múrcia, País Basci Extremadura preparen canvis per a aquest any 2005.

L’ENTREVISTA

8

Entrevista a Pilar Malla,Premi ACRA a la milloraportació professional dinsl’atenció a les persones grans

- En poc temps, vostè ha estat guardonada amb elPremi ACRA a la millor aportació professional dinsl’atenció a les persones grans i amb la Creu de SantJordi de la Generalitat de Catalunya i ha estatnomenada Síndica de Greuges de Barcelona. Tantsreconeixements afalaguen, sorprenen oresponsabilitzen?Sorprenen, afalaguen i responsabilitzen, tot a la vegada.El premi ACRA a la millor aportació professional dinsl’atenció a les persones grans no em va deixar gens

indiferent. Rebre un reconeixement com aquest, dinsd’una àrea de treball concreta, va ser molt important.Estimo molt la professió i hi crec. He procurat transmetre,de la millor forma que he sabut, els valors del treballsocial als alumnes durant el temps que vaig exercir ladocència.

- Quines virtuts tenia la publicació que vostè vacoordinar l’any 1978, “Principis Inspiradors d’unaPolítica Social per a la Tercera Edat”, la utilitat de laqual va allargar-se durant molts anys?Crec que tenia les virtuts de partir d’un coneixementde la realitat concreta d’aquell moment, tant del’organització administrativa de Catalunya com del queera necessari per a les persones grans. Va ser unapublicació raonada, concisa, curta i clara.

- Tenint en compte la seva experiència en matèria de

“ELS SERVEIS NECESSARISPER ATENDRE A LESPERSONES GRANS NO ESTANCOBERTS”

AssociacióCatalana deRecursosAssistencials

9

serveis socials, com veu el present i, sobretot, el futuren el camp de l’atenció a la gent gran? És possible ferun pronòstic acurat?És una de les preocupacions que tinc com a síndica degreuges de Barcelona, l’atenció a les persones grans, atotes les persones grans.L’esperança de vida cada dia és més llarga, a la vegadaque augmenta el número de persones amb dependènciaque necessiten atenció.Avui podem dir que els serveis necessaris per atendrea les persones grans no estan coberts. Tot el contrari.Hi ha persones que necessiten atenció a casa, d’altresnecessiten entrar en una residència, i tant els serveisa domicili com les residències són insuficients i moltesvegades no estan a l’abast de les persones, degut a lespoques places subvencionades per l’administració i alpreu excessiu per a la majoria de persones grans.

- Vostè ha confessat que, de la tasca realitzada durantcatorze anys a Càritas Diocesana de Barcelona,conserva un record especialment grat del treball fetamb i per a les persones grans. Per què?Perquè va ser un treball que va començar i va acabar.Es va acabar amb la necessitat de les persones a quianava dirigit. Per a mi va ser un treball planificat, queva anar donant resposta a les necessitats de les persones,començant per les que eren més urgents.En aquest programa hi van col·laborar moltsprofessionals, molts voluntaris, entitats financeres com“la Caixa”, els serveis socials municipals i, sobretot, elsserveis de Càritas.

-Quins reptes es planteja des del seu nou càrrec deSíndica de Greuges de Barcelona?La meva tasca té com a objectiu la defensa dels dretsfonamentals i les llibertats públiques de la ciutadania.Això suposa una gran responsabilitat i un gran repte,tant per a mi com per a tot l’equip de professionals quehi treballa. Tinc clar que hem d’atendre a totes lespersones, i fer-ho de la millor manera possible.

- Li queda temps per continuar col·laborant en untreball comunitari en benefici de les persones gransdel barri de la Barceloneta? En què consisteix?No em queda temps, però està en bones mans. Sé quecontinua i que continua bé.Consisteix en implicar a la comunitat per donar respostaa les necessitats de les persones grans, comptant ambels serveis de les administracions i els de la pròpiacomunitat.

“Tant els serveis a domicili com les residènciessón insuficients i moltes vegades no estan al’abast de les persones, degut a les poquesplaces subvencionades per l’administració i alpreu excessiu per a la majoria de personesgrans”.

“Una de les preocupacions que tinc com asíndica de greuges de Barcelona és l’atenció atotes les persones grans”.

En aquest moment s’està en procés de conèixer lesnecessitats de cadascuna de les persones del barri. Ésun pla en què col·labora l’Ajuntament de Barcelona,que l’assumeix com a propi, i la Caixa de Sabadell.

Pilar Malla i Escofet va néixer a Pont d’Armentera(Alt Camp). Viu a Barcelona. Va ser cap dels ServeisSocials de la Generalitat entre els anys 1978 i 1981.Posteriorment, entre 1993 i 1998, va ser directora deCàritas. En reconeixement a la seva trajectòria, varebre el Premi ACRA 2004 a la millor aportacióprofessional dins l’atenció a les persones grans i laCreu de Sant Jordi. Actualment, és Síndica de Greugesde Barcelona.

10

EL SECTOR

Neix la Federació Catalanad’Atenció a la DependènciaEl passat mes de novembre va presentar-se públicamentla Federació Catalana d’Atenció a la Dependència (FCAD),en un acte que va ser presidit per la consellera deBenestar i Família Anna Simó.La FCAD és una entitat sense ànim de lucre oberta atotes aquelles associacions d’institucions que fan del’atenció a les persones amb dependència la sevaactivitat empresarial principal. La seva intenció ésintercanviar coneixements entre les entitats federadesper continuar millorant les condicions en què esdesenvolupen els serveis a les persones dependents,de manera que aquestes millorin les seves condicionsde salut i vida. Un segon objectiu és presentar la sevaopinió i projectes sobre el present i el futur de ladependència a d’altres actors implicats, com ara lesadministracions o els sindicats.La FCAD ha estat creada per quatre entitats, l’AgrupacióCatalana d’Establiments Sanitaris (ACES), el ConsorciHospitalari de Catalunya (CHC), Unió Catalanad’Hospitals (UCH) i, sobretot, ACRA, que ha liderat elprocés de constitució i l’ha impulsat de manera decisiva.El seu president, Vicenç Vicente, és el primer presidentde la FCAD.Durant l’acte de presentació, Vicente va assegurar queel model actual d’atenció a les persones “està esgotat”i que, per tant, “convé fer un salt quantitatiu i qualitatiuper no seguir instal·lats en la insuficiència”. El presidentd’ACRA i de la FCAD va demanar que, a partir d’ara,“cada decret vagi acompanyat del seu pressupost”.Vicente va manifestar també que la FCAD ha d’estarrepresentada en proporció dins els òrgans de decisióde l’atenció a la dependència. “Ens hem de convertiren un interlocutor de referència per a l’Administracióper aportar una veu legitimada per les 936 entitatsque apleguem”, va afirmar.Finalment, va assenyalar que la FCAD “arriba en un

moment àlgid i amb deures per fer, una responsabilitatque assumim. Creiem que cal repensar el model vigenti crear-ne un de nou que tingui molt en comptel’estabilitat i la viabilitat del sector, a més, evidentment,dels drets i les garanties d’accés de les persones”.

Editat el Libro Blanco de laDependenciaEl Ministeri de Treball i Assumptes Socials ha editat elLibro Blanco de la Dependencia, una completíssima obrade més de mil pàgines que ha esdevingut una publicacióde referència per al sector.El llibre pretén oferir a la societat els elements essencialsper poder desenvolupar un debat rigorós quedesemboqui en un consens general per dur a termel’aprovació de la Llei Bàsica de Protecció a laDependència.Us el podeu descarregar en format pdf des de la següentpàgina web:http://www.seg-social.es/imserso/mayores/may_libroblanco.html

En marxa el Programad’atenció a les persones ambdependènciaEl Departament de Benestar i Família i el Departamentde Salut han presentat el Programa d'atenció a lespersones amb dependència, amb els objectius d'ordenari impulsar l'atenció a la dependència, millorar el suporta la vida autònoma i avançar en la redacció de la Lleide l'Agència Catalana de la Dependència. En aquestPrograma s'aposta per un model territorial i decoordinació social i sanitària per atendre lesdependències. Més informació a www.acra.es

11

NOTÍCIES D’ACRA

Prioritats d’ACRAper al 2005La junta directiva ha establert els punts que ACRAtreballarà de forma prioritària durant l’any 2005, basatsen el pla estratègic 2004-2008.Per mantenir el lideratge d’ACRA com a patronal delsector a Catalunya, s’adequaran els estatuts per millorarla representativitat de la diversitat de les entitatsassociades i per garantir la continuïtat dels objectiusde l’associació, mitjançant la renovació parcial delsmembres de la junta directiva.Per tal d’aconseguir un desenvolupament harmònic delsector, s’avançarà en la millora de les tarifes públiquesdel programa SAR i es crearà una comissió de treballinterna i permanent per al desenvolupament dels serveisd’atenció a domicili.Finalment, per aconseguir un marc laboral estable, esdissenyaran estratègies de captació de personal.

Viatge a HolandaACRA està preparant un viatge a Holanda per tal deconèixer altres realitats del sector de l’atenció a la gentgran. Tindrà lloc entre el 21 al 26 de maig de 2005.Pretenem visitar residències, centres de dia i empresesd'atenció a domicili, tant públiques com privades, i reunir-nos amb els responsables de les institucions que esdediquen a l'atenció a la gent gran. L’any passat elConsorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA)ens va concedir un ajut econòmic de 600 euros perpersona, que intentarem renovar per aquest any.

Conveni amb SDP

ACRA ha signat un conveni de col·laboració amb SDP,una empresa dedicada a serveis informàtics de gestióde temps i de planificació de personal amb moltaexperiència en el sector assistencial a Bèlgica, gràciesal qual els associats podran gaudir d’importantsdescomptes en la contractació dels seus serveis iproductes. Més informació a www.acra.es o trucant aSDP (93 544 13 24).

Èxit del III Concurs dePostals “Gent Gran, GentArtista”

Un total de 255postals, elaboradesper més de 550persones, vanpresentar-se al IIIConcurs ACRA dePostals de Nadal“Gent Gran, GentArtista”. Va ser laparticipació mésalta en els tresanys d’existènciadel certamen.El primer premi varecaure en la postal“Somni d’una Nitde Nadal”,

elaborada per Maria Dolors Ripoll Benaiges, CarmeLlorenç Ibáñez, Antonio López Manzano, EmilioBernárdez Rodríguez i Antònia Sardà Bardina, delCentre de Dia Besòs-Mina IPSS de Sant Adrià de Besòs.

ACRA crea una borsa detreball de professionalsestrangers

Conscients que el sector pateix una manca de personalformat, ACRA està desenvolupant un projecte que téper finalitat elaborar i posar a la disposició de lesempreses associades una borsa de treballamb professionals estrangers qualificats, aprofitant elprocés de normalització per a treballadors immigrants.ACRA té la intenció també de reunir-se amb elDepartament de Benestar i Família i amb institucionscom la Federació de Municipis de Catalunya per tal dedesenvolupar procediments d’ocupació per a aquestcol·lectiu.

NOTÍCIES D’ACRA

12

i Xavier Zaragoza, de la Fundació Pere Relats deBarcelona. Cal recordar també que el “Premi a la milloraportació professional dins l’atenció a les personesgrans” va correspondre a Pilar Malla i Escofet (veurepàgines 8 i 9 d’aquesta mateixa revista).

ACRA endega latercera ediciód’un certamend’àmbit estatalque pretén seruna plataformade divulgació dela qualitat, lainnovació i lesaportacionsprofessionals enel camp del’atenció a lespersones grans,en consonànciaamb el nostrecompromís ambla qualitat i ambun dels nostres

objectius més perseguits: la promoció de l’evoluciópositiva del sector i la defensa i divulgació d’un modelprofessionalitzat d’assistència geriàtrica i gerontològica.El concurs, que compta amb la col·laboració delDepartament de Benestar i Família de la Generalitat deCatalunya, de la Diputació de Barcelona, de l’Ajuntamentde Barcelona, de “la Caixa” i de la Cambra de Comerçde Barcelona, estableix tres categories: premi a la qualitaten l’atenció a la gent gran, premi a la innovació enl’atenció a les persones grans i premi a la millor aportacióprofessional dins l’atenció a les persones grans.El termini de recepció de treballs finalitza el 12 desetembre. Els premis es donaran a conèixer el 20d’octubre en el transcurs d’un sopar a la Casa Llotja deMar de Barcelona.Podeu consultar les bases íntegres a www.acra.es.

Presentació dels III PremisACRA

Els III Premis ACRA per a la millora del benestar i qualitatde vida de la gent gran ja són en marxa. El certamenva ser presentat recentment, juntament amb el llibredels projectes guanyadors de la passada edició, en unacte públic que va celebrar-se a la Casa Llotja de Marde Barcelona. La jornada va concloure amb dos tallerssobre els treballs guardonats el 2004. El “Premi ACRAa la innovació en l’atenció a les persones grans” varecaure en Vine i participa, elaborat per JoanCortadellas, Anna Pérez, Marta López, Maribel Jiménez,Concepció Aguilar i Jordi Cuartiellas, de la FundacióPrivada Municipal Emma de Sant Joan de les Abadesses,

mentre que el “Premi ACRA a la qualitat en l’atenció ala gent gran va ser per a Una nova concepció del recursresidencial, els autors del qual són Rosa Acebal, MartaAndalús, M. Antònia Bruña, Jordi Carrasco, MariaDomènech, Mercè Gil, Isabel Garcia, Rosa Martín, JoséLuis Oreiro, Raquel Rodríguez, Isabel Roca, Marta Vargas

Premis ACRA per a lamillora del benestar iqualitat de vida de lagent gran

AssociacióCatalana deRecursosAssistencials

3rs

Els Premis ACRA es convoquen amb l’objectiu de

reconèixer la professionalitat del sector i la seva aportació

a la millora del benestar i la qualitat de vida de la gent

gran, tot fomentant la qualitat de l’atenció, la innovació

dels serveis i la participació del professionals.

L’ACTIVITAT DESTACADA

AssociacióCatalana deRecursosAssistencials

El passat mes de desembre de 2004, el director del’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), vaaprovar el Codi Tipus d’ACRA, el primer específic delsector residencial i el desè que s’inscriu al RegistreGeneral de l’AEPD.ACRA va promoure la redacció d’un Codi Tipus com ainstrument per facilitar el compliment de la LleiOrgànica de Protecció de Dades de Caràcter Personalper part dels seus associats, una matèria cabdal enel nostre sector, ja que els centres o serveisassistencials disposen d’informació personal relativaa la salut dels seus residents o usuaris.Amb aquest objectiu, ACRA, assessorada per BufeteEscura, va iniciar converses amb l’AEPD per obtenirl’aprovació d’un Codi Tipus, que recull els principis i les

13

C O D IT I P U SD ’AC RA

EL CODI TIPUS,UN DISTINTIU DE QUALITAT PERA LA PROTECCIÓ DE DADESPERSONALS

obligacions que estableix la Llei Orgànica de Proteccióde Dades de Caràcter Personal i dóna resposta a lesqüestions plantejades en el sector en aquest camp,facilitant així la seva aplicació.El Codi Tipus d’ACRA estableix les condicionsd’organització, el règim de funcionament, elsprocediments aplicables, les normes de seguretat dinsl’entorn del sector residencial i l’ús de la informaciópersonal. S’inclouen també diferents models d’escritsque les entitats adherides hauran de tenir per tal defacilitar-los als residents i interessats.Amb la finalitat de fer un pas qualitatiu més, ACRAposarà en marxa en breu el procediment d’adhesió aaquest Codi Tipus, considerat des de l’AEPD com uncodi deontològic o de bona pràctica professional. El fetd’adherir-s’hi proporciona una garantia als usuarisdels serveis assistencials i als seus familiars respecteal compliment dels seus drets i al bon ús de les sevesdades de caràcter personal.Podeu consultar el text íntegre del codi a la pàgina webhttp://www.acra.es.

NOTÍCIES DELS ASSOCIATS

14

Relacions intergeneracionalsa Novallar de MedionaLa Residència Novallar de Mediona rep cada dimecresa la tarda unes visites molt especials. Es tracta de 10nens i nenes de l’Escola Renaixença, que van decidirfer voluntariat amb els residents.Nens i gent gran realitzen activitats diverses: jocs dememòria, un taller de lectura, un taller de manicura,etc. Els nens ensenyen a les persones grans a usar elsordinadors i, sobretot, donen caliu i distreuen, en unaexperiència enriquidora d’intercanvi de coneixements.

Sant Francesc d’Assís obreun centre de dia a ManresaSant Francesc d’Assís SL va inaugurar el seu nou Centrede Dia Terapèutic Sant Francesc a Manresa (veurefotografia). Es tracta d’una unitat funcional diürnapensada per oferir un pla integral d’atencióindividualitzada a les persones amb la malaltiad’Alzheimer o d’altres demències. Compta amb unacarta de serveis i estades totalment flexibles ques’adapten a cada necessitat familiar. L’ horari d’atencióés de 9 a 18 hores.

Ampliació a la ResidènciaVora BalísLa Residència Vora Balís de Sant Vicenç de Montalt(Barcelona) ha decidit augmentar el nombre de placesresidencials i de centre de dia per donar resposta a lademanda creixent de serveis que ha detectat a lapoblació i als seus voltants.

SAR inverteix cent milionsd’euros en l’obertura de nouscentresLa companyia SAR, un dels principals operadors delsector residencial a Espanya, ha fet públic un plad’inversió de cent milions d’euros per ampliar la sevaxarxa de centres i la seva gamma de serveis per apersones grans.

El pla estratègic recull l’obertura de noves residènciesi centres d’habitatges amb serveis a Andalusia,Catalunya, Madrid, Castella-la Manxa, Andorra i lesBalears, el que situarà en 4.703 el nombre de places dequè disposarà SAR el 2006, 1.526 més que les registradesenguany.

15

ELS SOCIS OPINEN

QUÈ EN PENSA DE LESPLATAFORMES DE SERVEIS?

AssociacióCatalana deRecursosAssistencials

Quan parlem de plataformesde serveis estem parlant decontinu assistencial i, alhora,de futur. La possibilitat de poderoferir des d'un sol centrediversos recursos assistencialsper a les persones grans és unabona solució. En el futur, lesplataformes de serveisfacilitaran l'accés als serveis

assistencials, optimitzaran recursos i donaran unaresposta eficient a les necessitats evolutives de lespersones grans. El fet que des d'un mateix centre esfaciliti el continu assistencial d'una persona amb serveiscom l'atenció domiciliària, un centre de dia, un centreresidencial, etc. donarà qualitat de vida a la nostra gentgran i a les seves famílies.

Ruben Macías MateosAdministradorResidència L’AlzinaCunit, Barcelona

Partint dels escenaris actualsque marquen la necessitatd’ampliar i adaptar l’oferta deserveis a les necessitats realsde la persona gran, així com lade crear noves estratègiesempresarials que assegurinl’ocupació, s’imposa laconveniència de la promoció denous models d’atenció que

garanteixin una cobertura àmplia i especialitzada,atenent al creixent ventall de necessitats d’aquestcol·lectiu.És evident que, davant d’aquesta proposta de futur,s’obren també molts interrogants. L’adaptació a lademanda, la coexistència de tots els perfils empresarials,la distribució del mercat i la viabilitat són algunes

incògnites que fan preveure una certa desconfiança endeterminats col·lectius del sector.La clara tendència a la diversificació i l’especialitzacióen el sector ha de continuar garantint la qualitat al’hora de donar resposta a les necessitats de la personagran, sense posar en perill el vessant més social del’atenció.

Sílvia Vázquez i AlbertDirectora/GerentResidència Fundació Aymar i PuigAlella, Barcelona

La dinàmica de canvis ques’operen en la nostra societatens obliga a un procésd’adaptació constant. El sectorgeriàtric no viu al marged’aquesta realitat. D’aquí quecanvi i innovació esdevinguineixos vertebradors dels nostrescentres. Les plataformes deserveis, en tant que

aglutinadores d’una nova i ampliada oferta geriàtrica,esdevenen una de les alternatives més valuoses.L’experiència i professionalitat que el sector hademostrat en el camp de la institucionalització del’usuari cal fer-la extensible a tots aquells àmbits de lavida diària on un servei de qualitat pugui ser d’utilitat.Un servei on hi tinguin cabuda tant l’àmbit estrictamentsanitari, mitjançant l’atenció de les activitats bàsiquesi instrumentals de la vida diària, com les d’intervencióterapèutica i la d’actuació amb els propis familiars delsusuaris allí on sigui necessari.

Concepció Santandreu i SabatéDirectoraResidència l’AnunciataJuneda, Lleida

L’ASSOCIAT

16

AIDAR està format per ungrup de professionalsespecialitzats en diversesdisciplines, que cobreixen unespai en l’atenció a la gent granamb algun tipus de demència,des d’una perspectiva global.

AIDAR es va crear l’any 2003 per cobrir un ampliventall de necessitats associades a persones ambdemència i a les seves famílies: servei a domiciliespecífic, centre de dia i residència assistidaespecialitzats en l’atenció a gent amb demència,amb una unitat d’atenció pal·liativa. En aquest temps,els 60 professionals que formen AIDAR han atès amés de 200 famílies afectades per la malaltia.

Les característiques que fan d’AIDAR una empresainnovadora en l’àmbit dels serveis socioassistencialssón:

- L’enfocament del treball que es realitza. Practicat per professionals especialitzats en diverses disciplines: Geriatria, Medicina, Neuro i Psicologia,Rehabilitació, Treball Social, Infermeria, etc. Elaboració de protocols d’actuació generals per al centre i específics per a cada resident en funció delseu nivell o grau de deteriorament físic i psíquic.

- Treball en equip i interdisciplinari. Dut a terme pertots els professionals. Destaca la importància de lasupervisió, la formació i el reciclatge continu.

- L’especialització. Permet assumir usuaris amb grancomplexitat de cures.

- L’esperit de participació en el projecte. És fonamentalque sigui assumit per part de tots els professionalsi treballadors.

- AIDAR no vol estar sol. Contempla i promou la

UN NOU MODEL D’ATENCIÓRESIDENCIAL: AIDAR, CENTRERESIDENCIAL TERAPÈUTIC,CENTRE DE DIA

col·laboració amb altres organismes i entitats, nacionals i internacionals que participen en projectesd’estudi per a l’aplicació de nous mètodes d’intervenció per a malalts d’Alzheimer, Parkinson, etc.Característiques que són l’eix principal d’AIDAR i quese sustenten en una filosofia de treball que promoula dignitat individual; proporciona un ambient que recolza, atén i entén les necessitats de l’usuari; maximitza la funcionalitat; estableix rutines personalitzades amb activitats terapèutiques plaents,agradables i creatives; promou la socialització i comunicació amb la intervenció de l’equip multidisciplinari, amb sentit del humor, flexibilitat, creativitat, empatia, tolerància a la frustració, coneixements i l’ànim sempre disposat per treballaramb i per a persones afectades de demència.

EL RACÓ DE LECTURA I ANUNCIS BREUS

18

Estudi del model d’atenció ales persones grans ambdependència a Espanya

Aquest estudi, elaboratper Edad & Vida ambla col·laboració de laFundació Institut Catalàde l’Envelliment de laUniversitat Autònomade Barcelona, repassaexhaustivament elpresent de l’atenció ala dependència aEspanya.Concretament, analitzala demanda d’atencióde les persones gransi la situació actual i

l’organització de l’oferta de serveis. Inclou models dereferència internacionals i unes fitxes detallades percomunitat autònoma.

Manual molt útil per aauxiliars de geriatria

Guía para auxiliares ycuidadores del ancianoés un pràctic manual pera tots els professionalsde l’atenció directa,especialmentgerocultors/es i auxiliarsde geriatria. Aplegaconceptes bàsics del’envelliment i la salut,aspectes socials,tècniques d’atenció a lesABVD, així com temesrelatius a valoraciógeriàtrica, exercici físic,imatge i autoestima,caigudes i restriccions,

treball en equip, etc. Tot plegat molt ben il·lustrat. Estàescrit per Isidoro Ruipérez i Paloma Llorente.

Inventari de residències aEspanya

L’Observatorio dePersonas Mayores delImserso, amb lacol·laboració de l’ObraSocial Caja Madrid, haeditat aquesta completaGuía 2004 Residenciaspara Personas Mayoresen España. El llibre, queté 1422 pàgines, classificales residènciesgeogràficament(comunitat autònoma,província i municipi). Al’inici de cada CC.AA., espresenta un marc jurídic

amb la legislació de referència i les dades demogràfiquesbàsiques de cada comunitat, així com un petit directoride les entitats amb competències en serveis socials iresidencials en cada CC.AA. i província.

Retrat de la situació de la gentgran a Espanya

Las personas mayores enEspaña. Informe 2002 ésuna altra extensa obrade l’Observatorio dePersonas Mayores delImserso. En aquest cas,caracteritza amb tot luxede detalls la gent granespanyola: indicadorsdemogràfics, longevitati estat de salut,condicions de vida(habitatge, treball isituació econòmica),formes de convivència,

etc. Són d’especial interès els apartats dedicats a ladespesa en protecció social a la vellesa i als serveissocials a Espanya. Inclou un segon volum de dades percomunitats autònomes.

Anuncis Breus•Residència en venda per jubilació. Està situada a Les Franqueses del Vallès en plena natura. 25 places. Cuinapròpia. Telèfons: 687 58 44 42 / 687 58 44 43. Jasmina.

BUFETE ESCURA1905

Advocats - Economistes

Assessors legals d’ACRA - Especialistes en el Sector Residencial

Serveis Jurídics:

• Procediments Sancionadors Departament de Benestar i Família.• Procediments Administratius de centres col·laboradors (ICASS).• Procediments judicials.• Protecció de Dades, LSSICE (Codi tipus d’ACRA).• Constitució de societats, compravendes, traspassos, testamentaria. etc.

Assessoria Comptable - Fiscal:

• Comptabilitat i assessorament en els àmbits comptable i fiscal.• Inspeccions fiscals i confecció de documents tributaris.• Plans de viabilitat i de reinversió.

Londres, 43 - 08029 Barcelona - Telf. 93 494 01 31 - Fax 93 321 74 89 - email: escura@escura.com - Web: www.escura.com