ANTEEU

c e n t r e d ’ i n f o r m a c i ód’ent i tats i col · lect iusde sant cugat del vallès

99 33 .. 66 77 55 .. 33 88 .. 55 44rr ee dd aa cc cc ii oo @@ aa tt ee nn ee uu .. cc aa tt

A N Y 6 , N Ú M E R O 11 44 66 DD II MM EE CC RR EE SS 22 33 DD EE DD EE SS EE MM BB RR EE dd ee 22 00 00 99

EEll MMeerrccaatt ddee PPaaggèèssde la plaça de Pep Ventura,promogut per l’Ateneu,es converteix en quinzenalpàgina 7

LL’’AAtteenneeuu rep un premi dela Federació d’Ateneus enreconeixement a la sevaactivitat socioculturalppààggiinnaa 1111

Jordina Pomares:“Abans de la consultad’Arenys de Munt, jo no era independentista”pàgina 16

uunnss mmééss qquuee aallttrreess?? ttoottss,, hhoommee,, ttoottss!!

Centre d’Informació d’Entitats i Col·lectius

Edita: Ateneu Santcugatenc Coordinació: Oriol Sumsi Consell de redacció: Natàlia Led, Enrique Ortega, Toni Ramon Redacció i maquetació:Oriol Sumsi Correcció: Isabel Carreño Han col·laborat en aquest número: Laura Alegre, Ignasi Bea, Riki Benito, Isabel Carreño, JoanaChordà, Enrique Ortega, Josep Maria Ponti, Ferran Pontón, Carles Sànchez Màrquez, Pablo Vázquez, Clara Vergés Disseny original: AndrésHerrera, Panorama Zero, Estudi Kunste Pictogrames: Sergi Barnils Impressió: Imprintsa Dipòsit legal: B-2869-2004 Tirada: 6.000exemplars Les opinions dels col·laboradors no necessàriament són compartides pels responsables de l’edició.

editorial

Bones Festes!La Terra va donant voltesal voltant del Sol, i de tanten tant (cada 365 dies,concretament) anemdient: “Bon Nadal!”Bon Nadal, doncs, i FeliçAny Nou, també. Sí, perquè d’aquí no-rescomença el 2010, unaaltra dècada (qui ho haviade dir!) i ho celebrarem nonomés per inèrcia, sinóperquè ens ve de gust.Deixarem enrere un 2009que ha estat moltes cosesi molt poques, depenentde com l’hagi viscutcadascú. Com sempre, hiha hagut grans fitescol·lectives. La crisi abanda, que ja fa tempsque campa, el 2009 seràrecordat perquè als EstatsUnits van convertir unnegre en blanc (BarackObama) i perquè un negreque s’havia convertit enblanc (Michael Jackson) esva morir. El 2009, pelsindependentistes, seràrecordat com l’any que vacomençar el procésd’independència (pelsaltres no, clar...). Peralguns, serà l’any en quèels va tocar la loteria, peraltres (la majoria), coml’any que tampoc. Peralguns serà l’any en quèvan trobar l’amor, peraltres l’any en què vanviure la mort (o totes duescoses), per alguns hauràestat un any de gransretrobaments, per altresde grans pèrdues. Però elmés probable és que passidesapercebut com un anymés, un any en què hi hahagut de tot, coses bonesi coses dolentes, un anytan i tan poc especial comtots els altres... I això és,al capdavall, el mésimportant, sempre que ensiguem conscients i hosapiguem valorar.

Que no ens enganyinEEll 2277,,55%% ddee ppaarrttiicciippaacciióó ééss uunn ggrraann èèxxiitt,, dir el contrari ésuna gran mentida. No ens deixem enganyar: Sabeu quinpercentatge d'electors (sobre cens electoral) va treure elPSC? El 15,21%. Sabeu amb quin percentatge del cens elec-toral governa el Tripartit? El 28,5%. Sabeu a hores d'araquin percentatge obtindria el PP sobre el cens electoral iguanyaria quasi per majoria absoluta? El 24%.

Després del terratrèmol de diumenge, s'han alçat moltesveus parlant de si un 15%, un 20% o un 30% és poc o molt.Sabeu quin és el percentatge del cens electoral que va obte-nir el 2006 el PSC per poder governar a Catalunya? Us ima-gineu quin percentatge del cens va votar Montilla? Doncsexactament un 15,21%. Sorpresos? És tan senzill com saberque el PSC va treure un 26,8% dels vots emesos sobre unaparticipació total d'un 56,77%. Potser el que sorprèn és quel'endemà d'unes votacions tothom s'atreveixi a opinar sub-jectivament sobre si un cert nombre de vots és molt o poc,però ningú sigui capaç de donar xifres que corroborin laseva opinió. Quant suma tot el tripartit sencer? DoncsPSC+ERC+ICV van sumar el 2006 ni més ni menys que un28,54%. Poc o molt?

I ja que parlem de sobiranisme, potser una altra bonadada seria saber quin percentatge del cens va votar els par-tits considerats catalanistes. Doncs si sumem els vots de CIUi els d'ERC a les últimes catalanes el total de vots és d'un25,82% del cens. Sorpresos un altre cop?

Potser ara que un 30% del cens on s'ha fet la consulta havotat a favor de la independència ja no ens semblarà tanpoca cosa i la gent podrà valorar-ho millor. Arribar a lesxifres a què s'ha arribat amb els mitjans amb què s'ha fet ésextraordinari. De fet, qualsevol opció política catalana quehagués aconseguit que la votés un 30% del cens hauria asso-lit una única cosa: la majoria absoluta al Parlament deCatalunya. Josep Comas i Font

Posicionament sobre la consultaEEll ttrraaccttee qquuee aaqquueesstt ddiiaarrii vvaa ffeerr ddeell 1133DD m'ha decebut iempipat. Dir que si voto independència demostro que vullmés recursos per a la sanitat, educació, infraestructures,m'estimo el català i el país, i, si voto que no, vol dir que nome l'estimo, no vull més recursos, no faig respectar el cata-là, permeto l'espoli a Catalunya, vull vibrar dels èxits de laroja i vull ser súbdit dels Borbons i Felip VI, és una formamolt barroera de no respectar la diversitat de pensament.És una forma molt maniquea d'explicar la realitat, totnegant que hi ha persones com jo que vull defensarCatalunya com el que més i sense identificar-me amb laindependència. Bernardo Escudero Pachón

La bicicleta, a debatDDaavvaanntt lleess ddeeccllaarraacciioonnss ddeell SSíínnddiicc ddee GGrreeuuggeess de SantCugat sobre la prohibició de la circulació de bicicletes a leszones de vianants, ProBici-BACC vol expressar el seu posi-cionament. La nostra associació defensa l'espai dels via-nants tant o més que el de les bicicletes. Estem d'acord que,a l'eix Monestir-Estació FGC, es controli l'ús de la bicicletaen horari comercial. Però en canvi, no veiem bé que esdemani prohibir la circulació en tota la zona de vianants.En lloc de, a cop de normativa, prohibir espais de circula-ció, es poden fer campanyes educatives a escoles i IESsobre l'ús cívic de la bicicleta. Cristian Amer (ProBici-BACC)

Envia les teves millors fotosd’aquestes festes i guanya uncurs de fotografia a l’Ateneu!

Fins al dia 7 de gener tenstemps de participar en el primerConcurs de Fotografia de Nadalque organitza el diari Ateneu.Envia d’1 a 5 fotografiesrelacionades amb qualsevolaspecte del Nadal (tradicions,consumisme, decoració,àpats...) a redaccio@ateneu.cati podràs guanyar un curs defotografia a l’Ateneu i un lot dellibres. També hi haurà premisper al segon i el tercer. Llegeix les bases a la pàgina 7.

2

dim

ecre

s23 d

e des

embre

de

2009

cartes dels lectorsVols fer sentir la teva veu? Envia’ns una carta donant-nos la teva opinió sobre qualsevol tema relacionatamb Sant Cugat a redaccio@ateneu.cat

El poder de la societat civilEEll ppaassssaatt 1133 ddee ddeesseemmbbrree,, SantCugat va viure un esdevenimentque fàcilment es pot qualificar d’his-tòric. Per primer cop (ningú recordares semblant) una iniciativa genuï-nament popular en forma de refe-rèndum va mobilitzar massivamentla ciutadania i va deixar gran partde la classe política fora de joc.

Massa anys acostumats a tenir lapaella pel mànec. Massa anys fentveure que escoltaven la societat civil

però sense escoltar-la de veritat.Fins que, de cop i volta, com qui novol la cosa, un grup de ciutadansdecideix organitzar una consulta imilers i milers de ciutadans decidei-xen donar-hi suport.

Aquest efecte del “fora de joc” haproduït escenes molt curioses. Desde la banda “espanyolista conscient”s’ha titllat les consultes d’il·legals,una imprecisió (per ser suaus) moltsorprenent. Des de la banda “nonacionalista” (o “espanyolista in-conscient”, en podríem dir) les reac-cions han anat des d’una suposadaindiferència a una defensa ferventde l’Estatut, passant pels diferentsintents, completament infructuosos,de boicotejar el procés.

Algunes de les reaccions méscurioses han estat les dels que podrí-em anomenar “nacionalistes amb laboca petita”. Com a exemple, teniml’actitud un xic desconcertant de l’al-calde, Lluís Recoder. Recoder vaconcedir i desconcedir dues vegadesuna entrevista a aquesta publicació(malentesos i problemes d’agenda,segons els serveis de premsa del’Ajuntament), va votar anticipada-ment i sense avisar els mitjans decomunicació (com sí que es fa en

totes les eleccions) i finalment vaaparèixer de cop i volta al ClubMuntanyenc el dia de la consulta(recordem que ja havia votat) per ferdeclaracions a totes les televisionsdel món.

Altres reaccions les podríem con-siderar fins i tot desmesurades, entot cas precipitades i fruit de la irre-flexió. Sense anar més lluny, el Diaride Sant Cugat de divendres passatpublicava un nou “estirabot” de

Jordi Casas, on carregava contral’última portada del diari que teniua les mans. Titulada “Intolerància”,la peça mostrava el que en certs sec-tors ha provocat (i provoca) el pro-cés de la consulta, i desenvolupavatota una sèrie de reflexions (o irre-flexions, més aviat) properes a la

negació de la llibertat de premsa.Irreflexions perquè només així es potentendre que algú pugui pensar queuna publicació de 6.000 exemplarssurt al carrer sense el consentimentde l'editor i del consell de redacció.

Irreflexions perquè només així espot entendre que algú pugui pensarque entre les condicions per conce-dir una subvenció pública a unaentitat, hi ha la ideologia. Les sevesparaules aïrades contrasten amb lesmoltes mostres de suport que s’hanrebut pel posicionament d’aquestapublicació i de l’entitat que l’edita.

Els resultatsLes interpretacions sobre els resul-tats de la consulta del 13-D tambéhan estat molt diverses. En el con-junt de Catalunya (o en el conjuntdels municipis on es va fer la consul-ta, per ser precisos) el “Sí” va guan-

yar amb un 94,71% dels vots i unaparticipació del 27%. En el cas deSant Cugat (vegeu quadre a la pàgi-na següent), els resultats van sermolt similars, tot i que una mica a labaixa: 92,34% de vots a favor i un25,6% de participació.

Partidaris i defensors de la con-sulta es van afanyar a fer valora-cions. Els uns la consideraven unèxit, els altres un fracàs. Com passasovint, segurament el que s’acostamés a la veritat no és ni una cosa nil’altra. En paraules de l’analista de laVanguardia Carles Castro, “el resul-tat del 13-D està tan lluny de l’èxitcom del fracàs” si els números s’ana-litzen correctament. Segons Castro,“les magnituds del suport electoralno es poden calcular mai sobre el100% dels electors teòrics, sinó sobreel percentatge màxim de ciutadansque han votat alguna vegada aCatalunya: el 80%”. D’aquesta ma-nera, la participació final no signifi-

societat

3

dim

ecre

s23 d

e des

embre

de

2009

Mirant els números,el resultat de la votacióestà tan lluny de ser unèxit com de ser un fracàs

La consulta, fruit d’unainiciativa dels ciutadans,ha deixat la majoria depolítics fora de joc

Arnau Maspons, Ateneu, Madrid.

(continua a la pàgina següent)

Hi ha hagut reaccions de tota mena, ja fossinfruit de l’entusiasme, el menyspreu o la irreflexió

societat

Ja ningú parla de Iugoslàvia El balanç de la consulta

4

dim

ecre

s23 d

e des

embre

de

2009

FFaa ppoocc vvaa ddeessaappaarrèèiixxeerr el dominid'Internet .iu, fet servir a les webs del'antiga Iugoslàvia. Iugoslàvia, mésenllà d'Itàlia i més a prop queRomania, era un país dels Balcans.No fa tant, la gent hi anava de viatge.La costa de l'Adriàtic o els Jocsd'Hivern de Sarajevo'84 eren bonesexcuses per acostar-se a unaRepública Socialista que harmonitza-va la complexa composició ètnica dela regió. Les empreses estatals fabrica-ven en sèrie l'automòbil del pobleYugo, i Stoijkovich i Katalinsky elimi-naven Espanya als mundials.

La fi del domini .iu és la culminaciód'un llarg procés que va començar afinals dels 80 i que tenia com a objec-tiu acabar amb l'últim reducte socialis-ta al vell continent. Mentre molts s'a-fanyaven a enretirar els retrats deTito i canviaven tot el que havienaconseguit a canvi de TV per cable isex-shops, Sèrbia es resistia a privatit-zar el patrimoni nacional i seguiaancorada en una idea gens de moda,la sobirania nacional. Ho pagaria car.

La maquinària mediàtica va serimplacable, i els catalans ens vam afar-tar de veure imatges de bosnis mortsa mans dels criminals serbis genètica-ment sanguinaris. Mentre Occidentcondemnava Sèrbia, finançava elsexèrcits croates i bosnis i promociona-va el filonazi Tudjman presentant-locom “l'amic dels nens”.

Mentre Izetbegovic rebia armes deBin Laden i els croats expulsaven deKrajina centenars de milers de serbisque hi habitaven des de feia segles,només se'ns parlava d'Srebrenica, elpretext per acabar amb les restes delsocialisme iugoslau.

Els mateixos que van mentir ambVietnam i menteixen amb Afganistan,ens van mentir amb la matança delmercat de Sarajevo, i també ho vanfer amb Kosovo. L'OTAN, organitza-ció de filantrops sense ànim de lucre,va dur a terme l’única intervenciómilitar de la seva història contraSèrbia. El que no havien merescut lesdictadures llatinoamericanes o lesneteges ètniques africanes, ho merei-xia Sèrbia. A la Haia, només s'hiasseuen serbis. Que curiós.

Avui, Belgrad, un dels focus de lli-bertat del segle XX, és una ciutatdeserta i mig en runes. Els croats, quevan buidar de serbis la regió deKrajina, tenen el seu Estat subvencio-nat, i a Kosovo mana una coalició deproxenetes i mafiosos jihadistes quees dediquen a buidar xalets de laCosta Mediterrània en el seu tempslliure. Ignasi Bea

ca que la independència tingui elsuport de tres de cada deu elec-tors, sinó de tres de cada vuit. Totplegat sumat a dos fets moltimportants: d’una banda, que a laconsulta el cens es va ampliar aciutadans que normalment novotarien (menors de 18 anys iimmigrants), i, de l’altra, que nopodem comptar tots els electorsque no van votar com a partidarisdel “No”, com bé fa notar JordinaPomares a l’entrevista de la con-traportada.

Des de la Plataforma Santcuga-tenca per l’Autodeterminació, or-ganitzadors de la consulta, notenen cap dubte que “si la consul-ta hagués estat organitzada per la

Generalitat de Catalunya la parti-cipació hauria estat més elevada”.La Plataforma indica com a ele-ments que van provocar l'absten-ció que la consulta no era vincu-lant, el pressupost limitat i l’equipno professional, que es restringia al’àmbit local, el nul suport de lesinstitucions, la no acceptació delvot per correu, i la campanya dedescrèdit que hi ha hagut.

Com remarca la Plataforma (icom apunta també Josep Comas ala pàgina 2), els vots rebuts pel“Sí” són comparables als rebuts peltripartit (PSC+ERC+ICV) en lesanteriors eleccions al Parlament,són superiors als rebuts pel partit

guanyador a les eleccions alParlament de Catalunya el 2006(CiU), són superiors als rebuts perLluís Recoder, que actualmentgoverna amb majoria absoluta, isón superiors també als que varebre la Constitució Europea.

Observant les dades generals, laPlataforma afirma que amb la con-sulta s’observa un creixement del’independentisme, i conclou que“el 13-D a Sant Cugat va ser unèxit de participació i que els resul-tats, lluny de veure’s menystin-guts, han de ser aprofitats per con-tinuar avançant vers l'assolimentd'aquest somni col·lectiu que és laindependència de Catalunya”.

Participació i compromísLes consultes van permetre visua-litzar la capacitat, la implicació i launitat d'acció de la societat civil al’hora de liderar un projectecol·lectiu, engrescador i de futur.De la mateixa manera, també s'hapogut comprovar l'allunyament ol'estat de fora de joc dels dos prin-cipals partits polítics catalans,alguns nedant i guardant la robaper mantenir-se en l’eterna ambi-güitat, altres negant el dret deconsulta amb arguments poc con-vincents i contradictoris. De la

mateixa manera, alguns equips degovern, posem per exemple SantCugat, mantenen constantmentuna ambigüitat total a l’hora dedonar suport a les entitats del

poble. Per una banda hi ha uncert reconeixement a la tasca querealitzen a favor de la identitat, lacultura, el lleure i la cohesió social

de la ciutat, molt útil a l’hora deconfeccionar discursos o d'ompliralguna recepció oficial amb unacte de cultura tradicional i popu-lar però amb un marcat caire fol-klòric, i per l'altra, no acaben d'as-solir una relació real per a l'exe-cució de programes d'interèspúblic, optimitzant els recursosque ja existeixen i teixint compli-citats amb les entitats. Malgrataixò, Sant Cugat gaudeix, demoment, d'una xarxa d'entitats iserveis liderada per una societatcivil activa i compromesa que síque compta amb milers de ciuta-dans i ciutadanes que la fan possi-ble, participen de les seves activi-tats i evidentment col·laboren enel seu manteniment.

L'Ajuntament, com a adminis-tració més propera a la ciutada-nia, ha de vetllar per fer possibleuna participació de qualitat, quevagi més enllà de les bones inten-cions a les quals estem massa acos-tumats. Es troben a faltar nousprocessos de participació que par-teixin d'una bona informació idiagnosi, amb espais adequats peral debat, la reflexió, la decisió i elseguiment. Sinó, ja s'ha demostratla capacitat de la població a orga-nitzar-se quan ha volgut decidir.

Oriol Sumsi / Toni Ramon

3.747

1.360

1.950

785

1.658

1.475

2.068

947

1.173

15.163

3.504 (93,51%)

1.254 (92,2%)

1.799 (92,25%)

728 (92,73%)

1.536 (92,64%)

1.350 (91,52%)

1.958 (94,68%)

901 (95,14%)

972 (82,86%)

14.002 (92,34)

177

90

116

48

106

109

93

44

22

805 (5,31%)

61

12

27

7

16

16

14

2

15

170 (1,12%)

5

4

8

2

0

0

3

0

164

186 (1,23%)

Club Muntanyenc

La Unió Santcugatenca

L’Ateneu

L’Ateneu (Casal del Barri)

Monestir

Escola d’Arquitectura

Valldoreix (Can Cadena)

Mira-sol (El Club)

Vot anticipat

TOTAL

Seu Vots Sí No Blanc Nul

Resultats detallats de la consulta independentista a Sant Cugat (dades de la Plataforma Santcugatenca per l’Autodeterminació)

La Plataforma afirma que la consulta va ser un èxit, tot i els factorsque tenia en contra

(ve de la pàgina anterior)

L’equip de govern deSant Cugat manté unaambigüitat en relació ales entitats del poble

Calen nous processos departicipació que permetina la ciutadania tenir unpoder real de decisió

FFeerr uunnaa ccaarrttaa aall RReeiiss,, ppeerr aa ll''AAtteenneeuu,, ééss aappeell··llaarr aa llaa ssoocciieettaatt cciivviill ddee SSaanntt CCuuggaatt.. MMaaii mmiilllloorr ddiitt llaa ssoocciieettaatt cciivviill,, eellsscciiuuttaaddaannss ddee SSaanntt CCuuggaatt,, qquuee eennss ddoonniimm ssuuppoorrtt.. EEnnss ccaall,, hhoo pprreecciisseemm,, ii eennss ééss nneecceessssaarrii ppeerr aammbbdduueess ppaarrttss..

PPeerr aa ll''AAtteenneeuu,, aammbb eell sseeuu mmuunntt ddee sseerrvveeiiss ppeerr aa ttootthhoomm,, ppeettiittss ii ggrraannss,, eennttuussiiaasstteess ddee llaa ccuullttuurraa ii eellss lllliibbrreess,, ddeell''aapprreenneennttaattggee ii eell lllleeuurree,, ddee llaa ccoonnvviivvèènncciiaa ii lleess rreellaacciioonnss iinntteerrppeerrssoonnaallss,, ddeellss ccoommpprroommeessooss aammbb eellss vvaalloorrss ccíívviiccss ii aammbb llaassoocciieettaatt ssaannttccuuggaatteennccaa..

PPeerr aallss cciiuuttaaddaannss ddee SSaanntt CCuuggaatt,, llaa ppeerrttiinneennççaa ii iinntteeggrraacciióó aa llaa ccoommuunniittaatt ssaannttccuuggaatteennccaa ttoott ppaarrttiicciippaanntt aaccttiivvaammeenntt iiccoommuunniittààrriiaammeenntt ppeerr aa llaa mmiilllloorraa ddee llaa nnoossttrraa ccooll··lleeccttiivviittaatt llooccaall.. PPaarrttiicciippaanntt dd''aaqquueesstt ccoommpprroommííss ccooll··lleeccttiiuu qquuee ddeessiittggeemm..

TToott aaiixxòò ééss ppoossssiibbllee ssuummaanntt eenn uunn pprroojjeeccttee ccoommuunniittaarrii.. AAppeell··lleemm qquuee uuss ssuummeeuu aa ll''AAtteenneeuu.. PPeerr aaqquueesstt aannyy qquuee ccoommeennççaa,,ffeess--ttee ““AAmmiicc ddee ll''AAtteenneeuu””,, ppaarrttiicciippaa aa lleess aaccttiivviittaattss,, nn''hhii hhaa ppeerr aa ttoottss eenn uunn aammppllii vveennttaallll ddee ppoossssiibbiilliittaattss.. AAppuunnttaa''tt aaccoommpprraarr aall MMeerrccaatt ddee PPaaggèèss ddee pprroodduucctteess eeccoollòòggiiccss,, ddooss ddiissssaabbtteess aall mmeess eell 22001100.. VViinnee aa ggaauuddiirr ddeellss eessppaaiiss ddee ll''AAtteenneeuuffeenntt ddee llaa ttrroobbaaddaa uunn nnoouu ppuunntt ddee rreellaacciióó ppeerrssoonnaall.. PPaarrttiicciippaa aa ccuurrssooss ii ttaalllleerrss.. DDóónnaa ii iinntteerrccaannvviiaa lllliibbrreess aa ll''aabbaasstt ddeettootthhoomm.. PPaarrttiicciippaa eenn eell pprroojjeeccttee ddee CCooooppeerraacciióó IInntteerrnnaacciioonnaall ppeerr aa llaa ccoonnssoolliiddaacciióó ddeellss AAtteenneeuuss ddee CCoollòòmmbbiiaa,, ii uunn llllaarrggsseegguuiitt dd''aaccttiivviittaattss mmééss..

TToott aaiixxòò ii mmoolltt mmééss nnoo ééss ppoossssiibbllee sseennssee eell tteeuu ccoommpprroommííss,, qquuee ppeerr ppeettiitt qquuee ssiigguuii,, eessddeevvéé eesssseenncciiaall ii nneecceessssaarrii.. HHoo ddiieemmaaiixxíí ppeerr ddeeiixxaarr ccllaarr qquuee lleess ccoosseess nnoo ssóónn nnii ffààcciillss nnii sseennzziilllleess.. TToottss eellss qquuee ccoonnffoorrmmeemm ll''eeqquuiipp ddee ggeessttiióó ddee ll''AAtteenneeuu,, eellssuussuuaarriiss ddeellss sseerrvveeiiss,, eellss ppaarrttiicciippaannttss aa lleess aaccttiivviittaattss eennss eennccoorraattggeemm ccaaddaa ddiiaa mmééss aa ffeerr ii ggaauuddiirr ddee llaa pprreessttaacciióó mmúúttuuaa iiccooll··lleeccttiivvaa qquuee ééss ll''AAtteenneeuu ppeerr aa SSaanntt CCuuggaatt..

AAppeell··llaarr aa llaa vvoossttrraa ggeenneerroossiittaatt ppeell 22001100 ééss llaa nnoossttrraa ppeettiicciióó..

MMoolltteess ggrrààcciieess..

RRaammoonn PPrrooss ii VViillaa,, pprreessiiddeenntt ddee ll''AAtteenneeuu SSaannttccuuggaatteenncc

5

dim

ecre

s23 d

e des

embre

de

2009

ateneu

Carta als Reis (i als santcugatencs)

EELL PPLLAAYYBBAACCKK DDEE NNAADDAALL

Connecta’t a www.youtube.com,busca el títol de la Nadala, i canta:

EEll ddeesseemmbbrree ccoonnggeellaatt

El desembre congelat,confós es retira.Abril de flors coronat,tot el món admira.Quan en un jardí d'amorneix una divina flord'una rosa bellafecunda i poncella.

El primer pare causàla nit tenebrosaque tot el món ofuscàla vista penosames, en una mitja nit,brilla el sol que n'és eixitd'una bella auroraque el cel enamora.

El mes de maig ha florit,sens ésser encaraun lliri blanc i polit,de fragància rara,que per tot el món se sentde Llevant fins a Ponent,tota sa dolçurai olor amb Ventura.

EEll NNooii ddee llaa MMaarree

Què li darem a n'el Noi de laMare?Què li darem que li sapiga bo?Li darem panses amb unes balan-ces,Li darem figues amb un paneró.

Què li darem al Fillet de Maria?Què li darem al formós Infantó?Panses i figues i nous i olives,Panses i figues i mel i mató.

Tampatamtam que les figues sonverdes,Tampatamtam que ja maduraran.Si no maduren el dia de Pasqua,maduraran en el dia del Ram.

Caga Tió

-Bon dia. Hi hauna farmàciaper aquí a prop?

-Sí, n'hi ha unamolt a prop. Miri,tiri cap a l'esque-rra. A la primeracantonada, giri amà dreta i veuràla farmàcia.

-D'acord. Moltesgràcies.

-De res. Adéu.

(a prop / lluny,amunt / avall,a la dreta / al'esquerra)

- Buenos días.¿Hay una farma-cia aquí cerca?

- Sí, hay una muycerca. Mire, vayahacia la izquierda.En la primeraesquina, gire a laderecha y ya verála farmacia.

- De acuerdo.Muchas gracias.

- De nada. Adiós.

(cerca / lejosarriba / abajoa la derecha / ala izquierda)

-Bonjour. Est-cequ'il y a unepharmacie prèsd'ici? -Oui, il y en a unetout près d'ici.Regardez! Voustournez à gauche.Au premier croise-ment, prenez àdroite et vous ve-rrez la pharmacie.-D'accord. Mercibeaucoup.

-De rien. Aurevoir.(près / loin,en-haut / en-bas,à droite / àgauche)

- Buongiorno.C'è una farmaciaqui vicino?

-C'è ne una moltovicino. Guardi,giri a sinistra. Alprimo angolo, giria destra e vedrà lafarmacia.

-D'accordo.Grazie tante.

-Di niente. Ciao

(vicino / lontano, su / giù, a destra / asinistra)

-Hello. Is therea chemist's nearhere?

-Yes, there's onenear here. Turnleft. At the firstcorner you turnright and the che-mist's is there.

-O.K. Goodbyeand thank youvery much.-You're welcome.Bye(near / far,up / downright / left)

-Egun on.Hemen ingu-ruan ba al dafarmaziarik? -Bai, oso hurbildago bat. Begira,jo ezkerrera. Lehe-nengo izkinaneskuinera jo etabotika ikusikoduzu.

-Oso ondo.Eskerrik asko.

-Ez horregatik.Agur.(hurbil / urrun,gorantz / behe-rantz, eskuinera/ ezkerrera)

Algunes frases d’ús comú en diferents idiomes (6)

OOrriiggiinnaallmmeenntt,, el tió era el tronc quecremava al foc a terra de la llar, i queen cremar donava escalfor i llum. Apartir d'aquesta forma més primitivael tió evoluciona i actualment és untronc que esdevé un ésser màgic ques'ha d'alimentar i que per Nadaldóna regals. El fet de donar obsequisals infants per Nadal, d'una formamés o menys miraculosa és un cos-tum força generalitzat. Al centre i alnord d'Europa el costum és trobarels regals als peus de l'arbre deNadal, però la insòlita operació defer cagar el tió, sembla que és exclu-siva dels Països Catalans.

Aquest costum presenta moltesvarietats, fins al punt que semblaque a cada lloc ho fan a la sevamanera i en moments diferents. Enalguns llocs es fa cagar el tió a la vigí-lia, abans de sopar, en altres es fa entornar de la Missa de Gall, però elmés freqüent és fer-ho el matí deNadal, ja que el tió cagarà elstorrons i neules que es menjaran perpostres després del gran àpat.

Un costum força estès és el dedonar menjar al tió. Uns dies abansse'l situa en algun racó, ben abrigatamb una manta, i cada vespre se liposa menjar. El matí es comprova sis'ho ha menjat tot, i si és així és bonsenyal, ja que, si la quitxalla no fabondat, el tió fa vaga de fam.

Quan arriba el dia, se'l situa a lavora del foc, ben tapat amb unamanta, per tal que no es refredi.

Nens i nenes el bastonegen ambentusiasme cantant la cançó apro-piada i sota la manta apareixen, perpura màgia, dolços i joguines. Entrepicada i picada, s'envia la canallafora de l'estança, a escalfar, remullaro esmolar els bastons. Hi ha llocsque, amb un sentit més religiós del'acte, se'ls fa resar un parenostre alpessebre. Per indicar que ja no caga-rà res més, en alguns indrets, apa-reixen cebes o carbó.

El repertori de cançons de tióexistents a la nostra tradició popularés enorme. Com que és un costumfamiliar, és possible trobar en unmateix poble diferents variants de lacançó del tió. Hi ha unes versionsmés conegudes, de les quals, d'unacasa a l'altra, poden tenir petitesvariacions. Isabel Carreño

Caga tió,caga torró;si no et darécop de bastó.

Caga tió, tió de Nadal;posarem el porc en sal,la gallina a la pastera,i el pollí a dalt del pi.

Toca, toca Valentí.Ara passen bous i vaques,

I gallines amb sabatesi galls amb sabatons.

Correu, correu minyons,que la tieta fa torrons,el vicari els ha tastat,

diu que són un poc salats.Ai el brut, ai el porc,ai el cara, cara, cara,ai el brut, ai el porc,ai el cara de pebrot.

practicat

6

dim

ecre

s23 d

e des

embre

de

2009

Amb el suport de:

Amb la col·laboració de Tove Langkjaer, Josean Odiaga, Giovanni Pagliarulo, Colette Pointeau

El Mercat de Pagès es torna quinzenal DDeess qquuee eess vvaa iinnaauugguurraarr la passa-da primavera, el Mercat de Pagèsha tingut una tan bona acollidade públic que tothom ha vist queamb una edició al mes no n’hi haprou. És per això que, a partirdel proper 30 de gener, aquestpunt de trobada entre produc-tors i consumidors d’alimentsecològics se celebrarà en dissabtesalterns, cada quinze dies.

L’estructura serà la mateixa,l’únic que canviarà és la periodi-citat. Hi continuarà havent fruitai verdura, embotits i formatges,pa artesanal, vi, bolets i tot aquestllarg etcètera que, gràcies a laseva qualitat, han aconseguitfidelitzar un públic sempre crei-xent format per centenars desantcugatencs que han vist que elnatural és simplement millor.

El Mercat de Pagès continuaràtenint lloc a la plaça de PepVentura, durant tot el matí, i con-tinuarà també acompanyat dediverses xerrades i activitatstemàtiques. Redacció

JJaa aarrrriibbaa NNaaddaall.. És un bon moment perals bons propòsits, diuen. Penseu anarmés de dos cops al gimnàs? Fer règim?Deixar de fumar? O potser us plantegeuestudiar i reciclar-vos? Segur que mésd'un s'ha proposat trobar parella!

És innegable la influència que té can-viar d'any, som éssers temporals i ensregim per calendaris que organitzen lanostra existència. Us heu plantejat maicom seria la vostra vida sense un 31 de

desembre? O un 23 d'abril? Probable-ment un xic més avorrida, però potserno ens caldrien dates per a recordar quehem de demostrar estimació a les perso-nes que ens importen.

Intenteu imaginar-vos vivint en unmón on no sabem quin dia cobrarem,quan acaba el contracte de lloguer oquanta estona hem de bullir l'arròs.Complicat? Potser el temps simplementserveix per a recordar-nos que estem enaquest món de pas i que quan arriben lesfactures, preparem les vacances o elrellotge marca les 00:00, prenem mésconsciència que un altre minut s'ha esca-pat fugaçment. O potser creiem que elnostre temps no és el mateix que per alsaltres. I amb aquest argument tots elspropòsits que escrivim quan acaba l'anycontinuen escrits però ara amb el paperuna mica més arrugadet.

No existeix cap llei universal que diguique els propòsits d’any s’hagin de com-plir quan aquest acaba. Per tant tenim totel temps del món per decidir-nos. En totcas, si us decidiu ara i creieu que aquests

propòsits us ajudaran a desenvolupar-vos com a persones, contacteu amb nosal-tres a recursoshumans@ateneu.cat, on tro-bareu assessorament personalitzat itallers pràctics de cerca de feina i habili-tats. Bones Festes! Clara Vergés

Assessora’t a l’Ateneu:Els “bons propòsits”

7

dim

ecre

s23 d

e des

embre

de

2009

ateneu

Els propòsits no tenen per què complir-se, peròajuden a orientar-nos

PROPERES SESSIONS DE SUPORT A LES PERSONES A L’ATENEU

Sessió: CoachingDia: 12 de gener

Hora: 12.00 - 13.30

ASSESSORAMENT PERSONAL

Estàs pensant a millorar els teus punts forts? Et planteges iniciar el camí cap al teubenestar? Vine a la propera Sessió Informativa Gratuïta. Cal inscripció prèvia de

plaça a través de recursoshumans@ateneu.cat o al 93 674 51 95.

1. Hi pot participar tothom que vulgui.2. Els participants han d'enviar un màxim de 5 fotografies relacionades directament o indirectament amb el Nadal (festes nada-lenques, període de compres, consum, tradicions, contradiccions socials, personatges, decoració, àpats...) a l'adreçaredaccio@ateneu.cat.3. El període de recepció de les fotografies comença el 10 de desembre de 2009 i acaba el 7 de gener de 2009 a les 23:59. Lesfotografies (preferiblement en format jpg) s'enviaran com a arxius adjunts a un missatge de correu electrònic fent constar les dadescompletes (nom, cognoms, número del DNI, adreça i número de telèfon de contacte) del participant.4. Hi haurà tres guanyadors. El primer podrà participar gratuïtament en un curs de fotografia de l'Ateneu (o en qualsevol altrecurs de l'Ateneu) del segon o el tercer trimestre del curs 2009-2010 i obtindrà també un lot de llibres de la biblioteca de l'Ateneu.El segon i el tercer obtindran dos lots de llibres provinents de la biblioteca de l'Ateneu. L'Ateneu es reserva el dret de determinarels lots o bé deixar que els guanyadors escullin els llibres del seu lot. Tots tres guanyadors obtindran gratuïtament, també, un car-net trimestral que l'acreditarà com a “Amic de l'Ateneu” i li permetrà gaudir dels seus avantatges.5. El jurat estarà format pel president de l'Ateneu, Ramon Pros, per la professora dels cursos de fotografia de l'Ateneu, PatríciaBurrieza, pel coordinador del diari Ateneu, Oriol Sumsi, i per dos altres treballadors de l'Ateneu. El seu veredicte seràinapel·lable.6. El resultat del concurs serà comunicat als guanyadors per telèfon i posteriorment serà fet públic a través del diari Ateneu.7. El copyright de totes les fotografies enviades serà dels respectius participants. Els participants, però, cedeixen a l'Ateneu el dretde publicar-les al diari Ateneu tantes vegades com vulgui i de manera indefinida.8. La interpretació de les bases, així com qualsevol modificació d'aquestes, recau exclusivament sobre l'Ateneu.

Bases del Concurs de Fotografia de Nadal

Potser el temps serveix perrecordar-nos que en aquestmón hi estem de pas

El Mercat de Pagès se celebrarà cada quinze dies a partir del 30 de gener. / ARXIU

Els immigrants empresaris: els restaurants exòticsLLaa pprroolliiffeerraacciióó dd''eessttaabblliimmeennttss queofereixen productes consideratsexòtics és un dels principals indica-dors que donen compte i fan visiblela presència multiètnica actual enl'espai urbà de les principals ciutatsdel nostre país. Artesania, roba,complements, decoració i una gran

varietat de condiments i alimentss'han fet ja familiars per a determi-nats segments de consumidors. Araper ara, no resulta nou trobar, perexemple, comerços especialitzats enla importació de productes alimen-

taris d'altres latituds, dirigits nonomés a connacionals sinó també auna clientela més àmplia atreta pelssabors exòtics. I si seguim per lasenda de la gastronomia, els restau-rants ocupen un lloc prominententre els prototips d'empreses que escaracteritzen per utilitzar allò que ésètnic com a exòtic.

Un simple cop d’ull a les guiesd'oci que circulen per Sant Cugatpermet localitzar fàcilment elsreclams publicitaris d'establimentsque ofereixen menjar italià, asiàtic ofrancès, braseries argentines o res-taurants mexicans. I un passeig pelcentre de la propera Barcelona des-cobreix una oferta culinària encaramés variada amb origen al Vietnam,Corea, Brasil, Senegal o el Magrib.

Davant d'aquesta diversitat, convédelimitar el nostre objecte, ja que lavitalitat de l'enteniment no depènd'aglomerar, sinó de separar, distin-gir i matisar. Així, doncs, un elementque permet definir aquest tipus denegoci és l'explotació d'elementsculinaris d'altres gastronomies dife-

rents de la pròpia. Ens trobem, lla-vors, davant la dificultat de precisarels límits de l’exotisme (allò que se'nspresenta com estrany o extravagant)quan esdevé en costum l'apropiació ihibridació d'ingredients i condi-ments entre estils i tradicions culinà-ries diverses.

Un segon element definitori, queindueixi amb freqüència a confusió,és identificar l'exòtic amb l'origenètnic o nacional de qui posseeix lapropietat de l'establiment o dels seustreballadors. Encara que freqüent,tal condició no és determinant. Nomereixerien, per tant, la considera-ció d'exòtics els restaurants tradicio-nals (els de tota la vida) traspassats,davant la falta de recanvi generacio-nal, a persones immigrades que con-

serven la mateixa oferta de menú i ladecoració del local per mantenir ala clientela. I tampoc aquells queaposten per la cuina d'autor o crea-tiva en un ambient decorat a l'estilminimalista. En canvi, no és difícil

trobar, entre els que regenten res-taurants exòtics, empresaris autòc-tons que mantenen algun tipus devincle estret amb un país determinato aquells que opten, per oferir pro-ductes d'un país diferent al seu coma estratègia comercial. Un últim ele-ment que caracteritza aquests esta-

bliments és la seva orientació versuna clientela àmplia, que es fa pale-sa amb la profusió de símbols origi-nals, la decoració, el vestit dels cam-brers o una cuidada selecció demúsica tradicional, destinada aatreure l'atenció i excitar sensitiva-ment els comensals.

L'explotació d’allò que és exòticpot ser entesa com l’essencialitzaciód'estereotips de determinats països ogrups ètnics. És comú en restaurantsde menjar xinès o kebabs, podenttrobar elements decoratius i unaoferta culinària idèntica en qualsevolciutat europea mitjana. En aquestsentit, resulten paradigmàtiques lesfranquícies de restaurants de menjaritalià, mexicà o asiàtic que s'apro-pien i exploten allò que és ètnic mac-donalitzant-se, és a dir, reproduint elmodel i la lògica de producció icomercialització destinat al consumde masses. Aquests processos deexotització parteixen d'un planteja-ment essencialista que veu les cultu-res com a realitats perfectamentdefinides, coherents i homogènies,nítidament diferenciables. Com si lacultura es tractés d'una segona pell.L’exotització esdevé així en la folklo-rització de l'altre, normalitzant la

diferència i inserint-la en categoriesculturals manejables.

En un altre ordre d'idees, l'expli-cació de l'emergència de restaurantsexòtics passa necessàriament per latransformació esdevinguda en lesúltimes dècades en els hàbits de con-sum i d'oci de determinats segmentsde població. En aquesta línea, hanestat fonamentals, en primer lloc, elscanvis en les pràctiques dietètiquesde la població, a partir de l'apropia-

ció i adequació als comportamentsquotidians del discurs alimentari, lli-gat a la pròpia evolució de la cièncianutricionista i a la constitució d'unveritable camp nutricional, on con-flueixen no només laboratoris i insti-tuts d'investigació, sinó també indús-tries alimentàries, serveis nacionalsde salut, així com experts de tottipus. I, en segon lloc, la fragmenta-ció i segmentació del model de con-sum majoritari i normalitzat, direc-tament vinculat a les representa-cions socials promogudes pels mit-jans de comunicació de masses i a lamercantilització intensiva de totesles relacions socials. Fragmentació isegmentació que ha comportat l'apa-rició de submodels de consum d'i-dentitat que suposen percepcionsmolt més personalitzades de l'acte deconsum i es desenvolupen segonslògiques molt més contextuals.

Ressenyem aquí una línia de dife-renciació neoelitista, nascuda de l'as-censió de les noves classes professio-nals, que han consolidat en el seuentorn un segment de consumostentós on la distinció, qualitat,exclusivitat i preu trenquen amb elproducte típic de consum de preumig per a les classes mitjanes. I, encontraposició, altres formes alterna-tives de consum no convencionalimpulsades per els nous movimentssocials que, moltes vegades, guiatsper valors tradicionals, fan una críti-ca directa als estils i hàbits de con-sum majoritaris. Opcions actualscom el comerç just, de reciclats, o elslow-food expressen formes comer-cials localitzades i comunitàries deconsum voluntàriament auster permostrar una identitat que es resis-teix a la massificació i despersonalit-zació. Enrique Ortega

un altre sant cugat

10

dim

ecre

s23 d

e des

embre

de

2009

Molts locals ofereixen una visió folkloritzada dela cultura i la gastronomia

Noves formes de consumcom l’slow food lluitencontra l’estandaritzacióEls restaurants destaquen

per l’ús que fan d’allòètnic com a reclam exòtic

Una típica botiga de productes importats, en aquest cas d’Amèrica del Sud, amb banderetes de l’Equador, l’Argentina i el Brasil, entre altres.

Sant Cugat compta ambmolts establiments queofereixen menjar forani

PPoosseemm eenn ccoonneeiixxeemmeenntt de l'opiniópública que en l’organització de la10a Cavalcada de Reis i concreta-ment en l'apartat del Concurs deCarrosses, que normalment acom-panyen a Ses Magestats els ReisMags d'Orient, es va celebrar la reu-nió habitual de cada any, per tald’informar de les normes i de lespossibles variacions que puguin sor-gir, el dia 1 de desembre, a les noudel vespre als locals de l'Ateneu.

Així mateix, fem saber que lesentitats, comerços, empreses, etcète-ra, que vulguin participar a laCavalcada de l’any 2010 i en el 10è

Concurs de Carrosses, que el properdia 28 de desembre, a les vuit delvespre i a L'Ateneu Santcugatenc,celebrarem la darrera reunió per tald'ultimar els detalls del dia 5 degener, i així saber, per la bona marxade la Cavalcada, quantes carrossesparticiparan.

Les entitats, comerços i empresesque no asisteixin a aquesta convoca-tòria, malauradament seran exclososdel Concurs i és possible que durantel recorregut figurin en darreraposició de la rua, o sigui, darrera dela carrosa Reial de Baltasar. Amicsdels Veterans i la Regalèssia

entitats

11

dim

ecre

s23 d

e des

embre

de

2009

“La Caixa” subvenciona quatre entitats localsFFeemmaarreecc,, MMiinnyyoonnss Escoltes GuiesSant Jordi de Catalunya - Valldo-reix, l’Associació per la InnovacióEstratègica Vegga i l’Ateneu Sant-cugatenc, van signar la setmana pas-sada quatre convenis de col·labora-

ció amb l’Obra Social “la Caixa” perun valor total de 43.000 euros.Aquests ajuts responen a projectesconcrets d’aquestes quatre entitatsamb seu a Sant Cugat, que vetllenper la cohesió, la integració i la par-ticipació de tots els agents socials.

L’Ateneu ha rebut 12.000 eurosper al seu projecte “L’Ateneu Inte-gra”, que té com a objectiu dinamit-zar i proporcionar recursos a la ciu-tadania per millorar la seva qualitatde vida, treballant valors com el res-pecte a la diferència, la convivènciaen la diversitat, l’accés popular a la

cultura i a la formació i la lluita con-tra la desigualtat per qüestions degènere, origen o situació social.

L’associació Femarec, amb Glòria

Rognoni, podrà fer crèixer el seuprojecte de “Teatre Social”, quebusca integrar a través del teatre lespersones amb discapcitat psíquica.

Els Minyons Escoltes podran tirarendavant el seu projecte d’oferircasals d’estiu a l’escola MestreMorera, de la Ciutat Meridiana de

Barcelona, i l’Associació Vegga po-drà estendre per tot el país un pro-grama informàtic que permet unaparticipació ciutadana real.

Premi al foment de la lecturaD’altra banda, l’Ateneu Santcuga-tenc va rebre, també la setmana pas-sada, i en el marc de la 20a ediciódels Premis Ateneus que organitza laFederació d’Ateneus de Catalunya,el Premi a l’Activitat Socioculturalpel seu servei d’intercanvi de llibres.Actiu des de fa un parell d’anys, s’in-tegra en el seu ambiciós projecte deFoment de la Lectura, no només aSant Cugat sinó a través dels tresAteneos que l’entitat ha obert al nordde Colòmbia. Cal dir que aquestprojecte no seria possible sense la

participació dels ciutadans, queaporten llibres voluntàriament, quel’Ateneu acull i integra en el serveid’intercanvi i n’envia, també, unabona part a Amèrica per a la difusióde la cultura. Redacció

Avís per a qui vulgui participar a la Cavalcada

EEll ppaassssaatt ddiissssaabbttee ddiiaa 1122 de desem-bre es va celebrar l’assemblea ordi-nària del Club Excursionista Inde-pendent de Catalunya. Es van apro-var els comptes del 2009 i es vanacceptar els pressupostos per al2010. Aprofitant l’acte, es va cele-brar un sopar per a tots els assistentson es van donar els diplomes als 33membres que van participar a laCopa Catalana de Caminades deResistència 2009, i que amb la sevaparticipació hem aconseguit queenguany l'entitat hagi aconseguit elSots Campionat de Catalunya perentitats el passat 12 d'octubre i el

Sots Campionat de la Copa Catalàde Caminades de Resistència 2009,classificant a set membres com afinalistes absoluts de l’esmentadaprova. Proposant com objectius pera la propera temporada l’incrementdel nombre de socis, així com la par-ticipació a proves de nivell interna-cional i nacional (Marató dels Sables,Ultra Trail del Montblanc, 100milles del País Basc, UltraTraild'Andorra, etcètera) sense oblidar lalluita pel primer lloc de la CopaCatalana de Caminades de Resis-tència 2010. Xavier Sans, presidentdel CEI - Catalunya

Noves del Centre Excursionista Independent

Un moment de l’assemblea del Centre Excursionista Independent, amb seu a Floresta. / CEI

Els tres Reis Mags d’Orient tornaran a cavalcar per Sant Cugat el proper 5 de gener. / ARXIU

Representants de les entitats després de la signatura del conveni. / ATENEU

L’Ateneu, Femarec, Vegga i els Minyons Escoltes esreparteixen 43.000 euros

L’Ateneu ha rebut tambéun premi pel seu serveid’intercanvi de llibres

literatura

EEssttiimmaattss TTiióó ii RReeiiss mmaaggss,, enguanym'he portat força bé, és cert que noem desagrada el “new look” de Ber-lusconi i que he anat a votar a la con-sulta i que he tingut mals pensamentsenvers a anar a veure Spanish Movie,però, tot i així, penso que el meu com-portament ha estat força correcte i,per això, us demano que em porteualgun dels llibres que tot seguit us faigesment. En primer lloc em faria moltail·lusió No quisiera palmarla de BorisVian a l'editorial Demipage. Una joiade llibre, editada amb un gust extra-ordinari. En motiu del 50 aniversaride la mort del seu autor i en home-natge al dibuixant de MontrealThierry Martin (mort durant el pro-cés d'il·lustrar aquesta compilació),aquest llibre inclou 24 poemes tra-duïts per 26 escriptors i músics de latalla de Javier Krahe, Luis Alberto deCuenca, Jenaro Talens o SantiagoAuserón i 19 il·lustradors que omplenaquesta antologia de suggerentsrecreacions pictòriques induïdes per

les aparentment senzilles, però sem-pre agredolces, composicions de BorisVian. Un llibre que no pots deixar defullejar mentre t'endinses en el mónoníric i urbà del poeta francès autorde Que se mueran los feos.

També m'ha picat l'ullet unanovel·la anomenada Amberville deTim Davys, publicada a ColumnaEditorial en català i a Anagrama encastellà. Aquesta entretinguda tramadetectivesca amb ambientació estilSam Spade o Philip Marlowe té unaparticularitat que la fa sobresortir d'a-

quest gènere: tots els seus protagonis-tes són animals de peluix. Totalmenthumanitzats en els seus defectes ivicis, aquests animals de pelfa encap-çalats per l’Èric Ós començaran unacursa contrarellotge per deslliurar elmafiós Nicolau Colom de la llista de lamort i així salvar la vida de la gensinnocent Emma Conill. Escrita ambpseudònim, Amberville és una novel·lad'intriga que s'endinsa en la novel·lafantàstica de caire metafísic apropant-se a llibres emblemàtics com Rebel·lió ala Granja d'Orwell o El turó deWatership de Richard Adams, on mésenllà de l'acció trepidant hi ha unametàfora sobre els anhels i preocupa-cions dels éssers humans.

I per acabar -i si pogués ser- tambéus demano Fin, editat per ElAcantilado, de David Monteagudo,un autor gallec que viu a Catalunya ique amb 40 anys i treballant a una

fàbrica de cartrons a Vilafranca hadecidit provar sort a la literatura ambun encert espectacular. Fin és la histò-ria d'un grup d'amics vorejant la qua-rantena que després de 25 anys deci-deixen retrobar-se a un refugi allun-yat de la civilització. Una ombra desospita recau sobre tots ells fruit d'unpecat de joventut, però, a poc a poc,una sèrie d'esdeveniments inexplica-bles crearan un atmosfera densa, de

rancúnies i retrets que atraparà el lec-tor en un sentiment d'angoixa crei-xent mentre els protagonistes comen-çen a desaparèixer un per un.Paral·lelismes amb La pell freda deSánchez Piñol, La Carretera deComarc McCarthy i fins i tot ElMecanoscrit del Segon Origen de Manuelde Pedrolo. Un debut prometedor.

Bones Festes a tothom! Ferran Pontón

Estimats Tió i Reis Mags...

AArrrriibbeenn ddiieess en què regalar esdevé unacte rutinari, ara els amics invisibles,ara el Tió i Nadal o bé, al cap de pocsdies, els Reis Mags... Regalar llibres ésuna bona opció, ja que podem triar iremenar edicions més o menys econò-miques, podem escollir entre gèneres,autors i realment ens sorprendrà lagran diversitat i varietat que trobemen la nostra llengua.

Una bona alternativa és el que ensproposa l'Ateneu: regalar llibres desegona mà, amb uns packs temàticsforça atractius i que ens poden ferquedar d'allò més bé. Si no tenim capinconvenient, sempre podem recór-rer a la reutilització de llibres.

Sempre podem anar més enllà, jaque pensem que cada persona és unmón i té uns gustos, però mira, unespropostes o recomanacions us podrandonar idees per a fer un bon regal.

Els best-sellers, avalats per la críti-ca, les vendes i els premis, escrits pernovel·listes consagrats o per novells,tots ells passen cada dia el sedàs de lesopinions del públic, dels lectors, dels

crítics, i són portada. Comparteix leshistòries que commouen a milions delectors amb aquests llibres com podenser La mà de Fàtima d'IldefonsoFalcones, La casa del pròposit especial deJohn Boyne o els premis Planeta d'a-quest any.

Si volem anar més enllà, i ens hiatrevim, podem recórrer a l'assaigque despertarà el gust per la història,

els temes ocults, la naturalesa, o pertot allò que et pugui interessar. Nonomés els llegiràs, sinó que, després,pensaràs en ells i en els temes que hantractat, i moltes vegades t'apassiona-ràs. Hi ha molts autors i títols, denovetats podem trobar-ne mil i una...Per tant passeu una bona i acollidoraestona a les nostres llibreries, mireu,pregunteu i gaudiu de l'acció de rega-lar cultura en un moment en quèsembla que aquesta és la gran oblida-da pels que manen.

Supose que enteneu el que vull dir,i si hem de regalar per regalar, per-què toca, com a mínim regalem ambseny, intentem evitar els excessosnadalencs. Recor-deu que llegir ens fagrans, un poble que llegeix és unpoble que es desenvolupa; un pobleque llegeix no està condemnat a l'ex-tinció. Laura Alegre

Idees per regalar aquestes festes

12

dim

ecre

s23 d

e des

embre

de

2009

M’he portat força bé,tot i que no em desagrada el “new look” de Berlusconi i vaig votar a la consulta

La portada d’Amberville recrea amb animals un famós quadre d’Edward Hopper.

L’Ateneu proposa regalar cultura.

Una bona alternativa sónels llibres de segona màde l’Ateneu, agrupats enatractius packs temàtics

Us demano els últims llibres de Boris Vian, TimDavys i del galaico-catalánDavid Monteagudo

art i música

13

dim

ecre

s23 d

e des

embre

de

2009

Recomanacions nadalenquesBBOONN IIVVEERR -- BBlloooodd BBaannkk EEPPJa fa gairebé dos anys del primer disc de Bon Iver, For Emma, Forever Ago, un LPque va convertir-se immediatament en un dels referents de la nova onada indie-folk nord-americana. Després d'un final de relació dolorós, el líder de Bon Iver,Justin Vernon, va fugir a una cabana al nord de l'Estat de Wisconsin durant tresmesos, un retir que va desembocar en el que seria l'àlbum de debut del grup.Un any després, al 2009, Bon Iver tornaven a la càrrega amb Blood Bank, un EPde quatre cançons que barreja la calidesa amb la fredor hivernal.

PPIISSSSEEDD JJEEAANNSS -- KKiinngg ooff JJeeaannssUn cop de puny en mig de la cara. Cada nou àlbum de Pissed Jeans és una novamostra de com fer soroll de veritat. Dotze cançons de pur noise rock i punk hard-core ple de guitarres totalment desbocades i ritmes eixordadors, gairebé perju-dicials per la salut de les orelles. Seguint la línia marcada per Jesus Lizard o elsúltims Black Flag, Pissed Jeans agafen el relleu del caos i la destrucció musical.

DDIINNOOSSAAUURR JJRR -- FFaarrmmEl trio de Massachusetts van reunir-se l'any 2007, deu anys després de la disso-lució del grup, demostrant que encara segueixen sent els reis del rock alterna-tiu. Beyond va representar la tornada de Dinosaur Jr al panorama actual, ambun disc impecable marca de la casa. J Mascis, que continua lluïnt la seva llargacabellera, però una mica més blanca, sembla tenir un repertori etern de solos deguitarra impossibles i cançons inimitables. Farm és la seva última referència, undisc majestuós, que recull l'herència de tota la seva obra anterior per situar-losal cim de l'altar del rock actual.

NNIIRRVVAANNAA -- BBlleeaacchh DDeelluuxxee EEddiittiioonn ++ LLiivvee aatt RReeaaddiinnggEls més nostàlgics rebran amb llàgrimes als ulls aquesta reedició del primer discde Nirvana. Bleach va veure la llum l'any 1989 i va marcar les primeres passesdel que es convertiria en un dels grups més importants dels 90. Vint anys des-prés, SubPop reedita aquesta joia ja de la música moderna en una bonica edicióespecial en vinil de color blanc. Per rematar la jugada, es pot acompanyar aquestdisc amb el DVD del concert que van oferir els de Seattle al festival de Readingde 1992. Més d'una hora de filmació amb vint-i-quatre clàssics imprescindibles.

YYOO LLAA TTEENNGGOO -- EEnnttrraaddeess ppeerr aall ccoonncceerrtt ddeell 1199 ddee mmaarrçç aa llaa SSaallaa AAppoollooDeu mesos després de la seva última visita, Yo La Tengo tornaran a Barcelonaper presentar el seu últim disc, Popular Songs. Convertida ja en una banda deculte, els de New Jersey són un dels exponents indiscutibles de l’indie més autèn-tic. Yo La Tengo són capaços de segellar, amb tota naturalitat, orgasmes de noiseinterminables saturats de feedback i estridència, i acompanyar-ho tot seguit delpop-rock més relaxant i hipnòtic. Veure la classe i l'estil del seu guitarrista, IraKaplan, en directe és un espectacle pel qual val la pena pagar.

PPRRIIMMAAVVEERRAA SSOOUUNNDD -- EEnnttrraaddeess ppeerr aall ffeessttiivvaall.. DDeell 2277 aall 2299 ddee mmaaiiggSens dubte, la millor notícia del 2009 va ser la reunió de Pavement per a unagira mundial l'any 2010. El que va ser un dels millors grups dels 90 (per moltsel millor), estaran a Barcelona el proper maig. Un somni fet realitat per a totsels fans dels de Stephen Malkmus, que tindran l’oportunitat de veure un delsgrups més influents de les últimes dècades. Els acompanyen al cartell una altrallegenda dels 90 com són els Pixies, que ja saben el que és tocar al Primavera.Altres confirmacions imprescindibles ja anunciades són els The Fall, Wire,Mission of Burma o Wilco. Pablo Vázquez

A propòsit de l'obra de MichelangeloMerisi “Caravaggio” (1571-1610), l'his-toriador Roberto Longui va sentenciar:“Sense ell no hagués existit un Ribera,un Vermeer, un La Tour ni unRembrandt. I Delacroix, Courbet iManet haurien pintat d'una altra mane-ra”. Per altra banda, Paúl Valery resu-mia: “El que, després del Renaixementcomença amb Caravaggio, és la pinturamoderna”. No els manca pas raó en lesseves consideracions de l'obra de Cara-vaggio, a qui gosaria definir com l'artis-ta més misteriós, i sens dubte el mésrevolucionari, de la història de l'art. Dela seva paleta se'n desprèn un llenguat-ge realista, teatral, dramàtic, una inten-sitat efectista que assoleix a través delsvehements contrastos de clarobscur, i dela desvinculació absoluta del desig idea-lista. En aquesta particular recerca delnaturalisme realista en oposició al classi-cisme imperant, el pintor italià no vadubtar a buscar als substrats socials elsseus models per a les seves obres: pros-titutes, captaires i joves van esdevenirels protagonistes d'obres sacres, queescandalitzaran amb freqüència i seranrebutjades per conviccions religioses.Entre els models utilitzats per Caravag-gio, destaca amb llum pròpia la figurade Fillide Melandroni, una prostituta

establerta a Roma per la qual el pintorté una especial devoció, atès que la faaparèixer a l'obra Santa Catalinad'Alexandria (1598), a la Conversió deMagdalena, del mateix any, al Retrat(perdut durant la Segona GuerraMundial) i a la sublim Judith tallant el capd'Holofernes (1599).

Els darrers estudis han revelat dadesimportants relacionades amb aquestaenigmàtica figura: Fillide habia nascutel 8 de gener de 1581, per tant, quanCaravaggio la va convertir en la sensualJudith només tenia 18 anys. Sens dubte,l'artista fa un exercici magistral de pin-tura, convertint la bella jove que ha arri-bat al taller per fer de model en unaJudith carregada d'erotisme i bellesapertorbadora. No seria arriscat afirmarque ens trobem davant d'un dels rostresmés bells i sublims de la història de l'art,sense desmerèixer la Doña Amalia deLlano de Federico de Madrazo y Kuntz(1853) i l'escatològica Ofèlia de JohnEverett (1851-1852). Carles Sànchez

Una llum a les tenebresde Caravaggio

DDiimmeeccrreess2233 ddee ddeesseemmbbrree

De 10.00 a 13.00Plaça de Pep VenturaMMeerrccaatt dd''iinntteerrccaannvviiOrg: Ateneu Santcugatenc

10.00Plaça de la UnióTTaalllleerr ddee mmààggiiaaOrg: Federaciód'Associacions deComerciants de Sant Cugat

11.30MonestirTTaalllleerr:: PPeerr NNaaddaall...... uunnaa ppoossttaall!!Elaboració de postalsnadalenques amb escripturamedieval per a infants apartir de 5 anys(cal fer reserva prèvia trucant al 935 896 366)Organitza: Ajuntament

17.00MonestirDDiibbuuiixxaa''mm uunn ccoonnttee ddee NNaaddaallNarració de contes ambil·lustracions simultàniesPer a infantsa partir de 4 anys(cal fer reserva prèvia trucant al 935 896 366)Organitza: Ajuntament

18.00L’Envelat (plaça d’Octavià)GGrraann ffeessttaa dd''iinnaauugguurraacciióóaammbb ""MMaarrrraammaanngguu"" ddee PPeeppCCaallllaauu ii eellss PPeeppssiiccoolleennCal recollir una invitació alPunt d'Informació

De 17.00 a 20.00Plaça d'OctaviàLL''EEnnlllluummiinnaaddaa!! ++ XXooccoollaattaaddaa

DDiijjoouuss2244 ddee ddeesseemmbbrree

18.00 i 19.00Jardins del MonestirPPeesssseebbrree vviivveenntt 22000099Organitza: Grup de Jovesde la Parròquia

11.00 i 12.30L’Envelat (plaça d’Octavià)TTaalllleerr dd''eesstteellss ddee NNaaddaallOrganitza: Ajuntament

12.00L’Envelat (plaça d’Octavià)EEllss nneennss eennttrreevviisstteenn ll''aallccaallddeeOrganitza: Ajuntament

17.00Plaça de Sant PereCCaaggaa TTiióóOrganitza: Federaciód'Associacions deComerciants de Sant Cugat

18.00L’Envelat (plaça d’Octavià)MMààggiiaa:: IInnssttaannttssAAmmbb eell MMaagg EEddggaarrddde la Companyia Mag Lari Organitza: Ajuntament

18.00 i 19.00Jardins del MonestirDues sessionsPPeesssseebbrree vviivveenntt 22000099Organitza: Grup de Jovesde la Parròquia

PPEEDDRRAA II SSAANNGG

Sala Capitular del Monestir

Dies 25 i 26 a les 20 Dia 27 a les 19 i a les 21 Dia 28 a les 20 i a les 22

Preu: 15 euros, vendaanticipada a la Casa deCultura. L'entrada inclou lavisita guiada La ruta deSaltells pels llocs on vanpassar els fets històrics dePedra i Sang. Sortida de lallotgeta del Museu una horaabans de cada funció, elsdies 26, 27 i 28Organitza: Ajuntament

DDiissssaabbttee2266 ddee ddeesseemmbbrree

D'11.00 a 14.00Plaça d'OctaviàJJooccss rreecciiccllaattssPer a totes les edatsOrganitza: Ajuntament

11.30L’Envelat (plaça d’Octavià)DDaannsseess ii ccaannççoonnssaammbb AAii CCaarraaii!! Per a totes les edatsEntrada lliureOrganitza: Ajuntament

19.00UREFPPaassttoorreettss aa llaa FFlloorreessttaaOrganitza: Agrupació Teatral La Floresta

agenda

SOCIOLOGIA

El consum com a salvacióCom cada any, el Nadal arriba ben farcit de novetats comer-cials. D'entrada, arrufem el nas davant la invasió de publici-tat nadalenca que ens comença a assetjar molt abans quearribi el fred. Però, finalment, sort en tenim!

Amb els nivells de benestar material que hem assolit,cada dia és més complicat fer un regal. Els més previsors fasetmanes (per no dir mesos) que hi donen voltes. Els mésdespistats hauran de córrer, com cada any. Ningú escapa a lanecessitat de trencar-se les banyes per superar amb èxit elritual del(s) regal(s) nadalenc(s).

Els regals acompleixen una funció social de primer ordre:reforçar els nostres vincles afectius. En una festa que, supe-rat el seu origen religiós, principalment manté el seu sentitcom a espai de trobada familiar, el regal esdevé un elementclau. Paradoxalment, però, hem acabat convertint aquestritual en un autèntic maldecap. Ens hem autoimposat unsnivells d'exigència tals que, any rere any, acabem recorrent ales novetats que ens ofereix el mercat per tal d'estar a l'altu-ra. Segurament no és ni l'opció més barata ni la que ens fasentir més orgullosos, però, sense dubte, és la més efectiva.

No és el mercat qui ens sotmet a la seva suposada cons-piració consumista; som nosaltres mateixos els qui dema-nem al mercat que ens ofereixi una sortida (fàcil) per superaraquest calvari en què hem convertit el Nadal. Amb el nastapat ens carreguem de productes de dubtosa utilitat (odirectament de nul·la utilitat), amplificant així un espiral con-sumista que ens condueix fins a l'absurd. En som conscients,però hem fet contenta la nostra gent i, per fi, podem oblidar-nos del tema fins l'any vinent. Esperem, això sí, que un anymés el mercat ens torni a oferir la seva ajuda.

El consum ha acabat per dotar de sentit a la festa. Mésque un mitjà, sembla haver-se convertit en el seu fi. Benmirat, però, el Nadal no és res més que la màxima expressiód'una evidència: que cada dia requerim més del consum perdotar les nostres vides de sentit. Riki Benito

FILOSOFIA

Parmènides (V)Parmènides diu, i es queda tan ample, que el canvi ésimpossible. Com? I per canvi entén qualsevol mena decanvi, inclòs el moviment. Com és possible? Això va contratot el que nosaltres pensem habitualment. Ell insisteix: “Nocal témer que ningú provi mai que el que és no és. Tu allun-ya del teu esperit aquest camí d'investigació, i no deixis queel costum adquirit per múltiples experiències t'obligui a diri-gir per aquest camí uns ulls cecs, unes oïdes sordes i unesparaules d'un llenguatge vulgar”. Parmènides ens aconsella(per dir-ho així) no fer cas de les opinions sinó de la raó. Isegons ell la raó diu: “Hi ha molts senyals que l'ésser ésincreat, imperible, perquè és complet, immòbil, etern. No vaser, ni serà, perquè és alhora sencer en l'instant present, un,continu. Perquè, quin origen pots buscar-li? Com i d'onhaurà crescut? No et deixaré dir ni pensar que és del no-ésser. Ja que no pot dir-se ni pensar-se que no és. Quinanecessitat ho va fer sorgir tard o d'hora, si ve del no-res? Aixídoncs, és necessari que sigui absolutament, o que no siguien absolut. Cap poder em persuadirà que deixi dir que delno-ésser podria néixer quelcom al seu costat. Així la justíciano afluixa els seus llaços i no li permet néixer ni morir, sinóque ho subjecta amb fermesa. La decisió porta a això: és ono és. Per tant, necessàriament cal abandonar el camíimpensable i innombrable, ja que no és el camí vertader, iemprendre l'altre, que és real. Perquè, com hauria començaten el passat? Si ha començat, no és. I el mateix si ha decomençar algun dia. Així queda extingida la generació, i ladestrucció és inconcebible. L'ésser tampoc és divisible, per-què és tot ell idèntic a si mateix. No pateix ni augment, cosaque seria contrària a la seva cohesió, ni disminució, sinóque tot està ple d’ésser”. Té raó? Oriol Sumsi

L’AGENDADE VALLDOREIX

Dimecres 23

IInniiccii EEssppllaaiiss ddee NNaaddaall+info: www.valldoreix.catOrg: EMD Valldoreix

11.00Sala Casal de CulturaEEssppeeccttaaccllee ffaammiilliiaarr:: PPeeppoo,,llaa ffoorrmmiiggaa ggaanndduullaa,, de la companyia de titellesEl forat del niu.Org: EMD Valldoreix

Diumenge 27

12.00, 12.45, 17.30 i 18.30Sala del Casal de CulturaEEsscceenneess ddeell PPeesssseebbrree..IInntteerraaccttiiuu ii bbeennèèffiicc..Org: Grup de Teatre Espiral

Dilluns 28

19.30Biblioteca Vall d'OrBBiillllee eenn ttêêttee dd’’AAlleexxaannddrreeJJaarrddiinn aall GGrruupp ddee LLeeccttuurraa eenn FFrraannccèèssPlaces limitades - gratuïtOrg: EMD Valldoreix

Dimecres 30

11.00Sala Casal de CulturaCCiinneemmaa FFaammiilliiaarr:: UUPPde Pete Docter i Bob Peterson(animació).Places limitades.Entrada lliure.Org: EMD Valldoreix

Dissabte 2

17.00Parròquia de Sant CebriàCCoonncceerrtt ddee NNaaddaall Organitza: Coral Esclat

Diumenge 3 i dilluns 4

De 18.00 a 20.00Seu APV Valldoreix (Rbla.M. Jacint Verdaguer, 18)CCaarrtteerr RReeiiaall

Dimarts 5

A partir de les 18.00Església de l'Assumpciófins plaça de Pompeu FabraCCaavvaallccaaddaa RReeiiaallOrg: Creu Roja i EMD

14

dim

ecre

s23 d

e des

embre

de

2009

20.00Centre Cívic Creu d'en BlauQQuuiinnttoo ddee NNaaddaallOrganitza: Comissió de Festes de les Planes

DDiiuummeennggee2277 ddee ddeesseemmbbrree

De 9.00 a 13.30Sortida del Club MuntanyencPPaasssseeiiggss ppeerr CCoollllsseerroollaaTorrent de Colobrés, ermita deTolores, fonts del Socaire.No cal inscripció prèvia.Organitza: CMSC

D'11 a 14 i de 17 a 20Plaça d'OctaviàJJooccss rreecciiccllaattssPer a totes les edatsOrganitza: Ajuntament

11.30MonestirTTaalllleerr:: FFeemm uunn ffaannaalleett!!Elaboració d'un fanalet deNadal i visita als capitells mésemblemàtics del claustre. Per a infants a partir de 5 anysOrganitza: Ajuntament

12.00 i 13.00L’Envelat (plaça d’Octavià)Dues sessionsEEssppeeccttaaccllee ddee MMààggiiaa aammbb MMaagg FFèèlliixx Cal recollir un passi gratuïtOrganitza: Ajuntament

18.00L’Envelat (plaça d’Octavià)PPaallllaassssooss:: RReepprriissaammbb llaa cciiaa.. TTeeaattrree MMòòbbiillOrganitza: Ajuntament

19.00UREFPPaassttoorreettss aa llaa FFlloorreessttaaOrganitza: Agrupació Teatral La Floresta

19.00 i 20.00Casal Cultural de Mira-solDues representacionsPPaassttoorreettss aa MMiirraa--ssoollRepresentació dels Pastoretsde Folch i TorresOrganitza: Mira-sol Teatre

19.00Teatre-AuditoriCCaannttaattaa ddee NNaaddaallDirector: Xavier BauliesOrquestra Camerata SantCugat, Camerata Coral SantCugat del CMSC, CoralPolifònica de Tremp, CorsInfantils de Solsona, GrupCoral Casp de Barcelona, CorInfantil Fusió de Sant Cugat,Cors Infantils Pins del Vallès iCollserola de Sant Cugat.Org: Camerata Sant Cugat

19.30La BohemiaJJaamm SSeessssiioonn aammbb JJaazzzzeennvviiuu GGrruuppOrganitza: Jazzenviu

DDiilllluunnss2288 ddee ddeesseemmbbrree

11.00 i 12.30L’Envelat (plaça d’Octavià)TTaalllleerr ddee llaa bbrroommaa:: BBrruulllluuffeess vvoollaaddoorreessCal recollir un passi gratuït

18.00L’Envelat (plaça d’Octavià)TTeeaattrree mmuussiiccaall:: EEll lllliibbrree ddee llaa sseellvvaaCCoommppaannyyiiaa VVeeuuss VVeeuuss Organitza: Ajuntament

20.00Ateneu SantcugatencRReeuunniióó ssoobbrree llaa CCaavvaallccaaddaa ii eellCCoonnccuurrss ddee CCaarrrroosssseess ddee RReeiissOrganitza: Amics delsVeterans i la Regalèssia

22.30L’Envelat (plaça d’Octavià)AAffrriiccaa ZZaahhoouullii,, eenn ccoonncceerrttGrup guanyador del concursTria la teva música... AfricanaInclou taller de dansa africanaOrg: Joventuts Musicalsde Sant Cugat

TT’’AATTRREEVVEEIIXXEESS??

AAccttiivviittaattss ppeerr aa jjoovveessddee 1122 aa 1166 aannyyss

Dies 28, 29 i 30 de 17 a 20 Dia 31 d'11 a 14

CEIP Joan Maragall iSkate Park de la Pollancreda

CCoommbbiinnaatt ddee cciirrcc IInniicciiaacciióó aa lleess aaccrroobbààcciieess CCaappooeeiirraa HHiipp--hhoopp BBrreeaakk DDaannccee SSkkaattee CCoommppeettiicciióó ddee bbààssqquueett 33xx33 CCoommppeettiicciióó ddee ffuuttbbooll ssaallaa

Organitza: Ajuntament

DDiimmaarrttss2299 ddee ddeesseemmbbrree

11.00Plaça de la VilaCCoonntteess mmààggiiccssOrganitza: Federaciód'Associacions deComerciants de Sant Cugat

12.00MonestirMMoonnjjooss ii oobbllaattss aall mmoonneessttiirr ddee SSaanntt CCuuggaattGimcana de descoberta delmonestir per a infantsa partir de 5 anysOrganitza: Ajuntament

21.00Teatre-AuditoriCCoonncceerrtt ddee NNaaddaallFFeessttiivvaall ddee vvaallssooss ii ddaannsseess aaccààrrrreecc ddee ll''OOrrqquueessttrraaSSiimmffòònniiccaa ddee SSaanntt CCuuggaatt Organitza: Ajuntament

23.00L’Envelat (plaça d’Octavià)CCllooeennddaa ddeell cciiccllee MMoouu--tteettaarrddoorr.. CCoonncceerrtt ddeell ggrruuppgguuaannyyaaddoorr:: RReemmbbrraannddtt4422 Organitza: Ajuntament

DDiimmeeccrreess3300 ddee ddeesseemmbbrree

11.00, 12.00 i 13.00L’Envelat (plaça d’Octavià)MMaarraattóó ddee CCoonntteessAAmmbb CCeesscc SSeerrrraatt,, JJoorrddiinnaaBBiioossccaa ii AAnnnnaa RRooccaa Organitza: Ajuntament

11.00Avinguda de Francesc Maciàcantonada Josep CarnerTTaalllleerr ddee mmààggiiaaOrg: Federació d'Associacionsde Comerciants de Sant Cugat

12.00Casa AymatLL''AAnnnnaa ddee llaa LLllaannaa ii eell ttaappííssppeerrdduutt.. JJoocc ddee ppiisstteess ppeerr aaiinnffaannttss aa ppaarrttiirr ddee 55 aannyyssOrganitza: Ajuntament

17.00MonestirTTaalllleerr:: EEll mmeeuu ppeettiitt ccaammppaannaarrCCoonnssttrruucccciióó ddee ccaammppaannaarrss eenn mmiinniiaattuurraa aammbb mmaatteerriiaallss rreecciiccllaattss Organitza: Ajuntament

22.00L’Envelat (plaça d’Octavià)NNiitt ddee SSwwiinnggOrganitza: Orfeó Gracienc

DDiijjoouuss3311 ddee ddeesseemmbbrree

11.00 i 12.30L’Envelat (plaça d’Octavià)TTaalllleerr ddee jjoogguuiinneess aanniimmaaddeess::BBoorriinnoottss,, aammbb ll''OObbrraaddoorr LLúúddiiccOrganitza: Ajuntament

20.30Casal Cultural de Mira-solFFeessttaa ddee CCaapp dd''AAnnyy ddeellCCooll··lleeccttiiuu ddee llaa GGeenntt GGrraannSopar de carmanyola i show.Organitza: Col·lectiu de laGent Gran de Mira-sol

DDiissssaabbttee22 ddee ggeenneerr

De 10.00 a 21.00Plaça del ReiFFiirraa dd''aarrtteessaanniiaa ddee RReeiiss((ddiieess 22,, 33,, 44 ii 55))Organitza: Ajuntament

18.00L’Envelat (plaça d’Octavià)FFeemm ssoonnaarr lleess mmuussiiqquueetteessMMuussiiqquueetteess ppeerr aa llaa BBrreessssoollaaOrganitza: Ajuntament

18.00Centre Cívic El Molí de les PlanesCCaarrtteerr RReeiiaallOrganitza: Comissió de Festesde les Planes, Ajuntament

23.00L’Envelat (plaça d’Octavià)LLaa CCaarrrraauu,, eenn ccoonncceerrttOrganitza: Ajuntament

Si voleu publicar les vostresactivitats, poseu-vos encontacte amb nosaltres a:redaccio@ateneu.cat

agenda

MMoott EE EEnnccRR UUaattssEE

SS

15

dim

ecre

s23 d

e des

embre

de

2009

HHOORRIITTZZOONNTTAALLSS1. Un caos organitzatiu, diuen, i total per res. 2. Arracada xarnega (amb perdó). Intenten fer el mateix (delrevés). 3. Una mica rar. Ramon Llull amagant la panxa. Tens a la manera antiga (del revés). 4. Paraula de be.Que no és una llimona, et dic. És una mica infantil. 5. Estimar una italiana. Prefix portuguès (del revés). 6.Roques de Savoia. Posi espècies. 7. Part indissoluble de la sal. Et començo a escoltar. Com diuen “saps” aSabadell. 8. Un ull molt obert. Aquesta valenciana (del revés). Podria ser un trauma. 9. Capital dividida.Vocals toreres. 10. Professionals de l’embotiment.

VVEERRTTIICCAALLSS1. Amics de les carbasses. 2. El regal de Melcior. Una de les maneres que el cor té de dir prou. 3. Xica, pica,pellarica, camatorta i becarica. L’alcalde està afònic (del revés). 4. D’on vénen els tres reis. Aprenent. Elsomni de Lluís Gavaldà. No necessàriament de peluix. 5. Paperetes que no valen per res. Mitja camisa (delrevés). 6. L’aire que respiren els barrufets. Però valent. 7. Mal amagat. Un emo despentinat (si és que éspossible). Instrument de jaz. 8. Sacsegis ben sacsejat. És a Itàlia. 9. La tretzena. Universitat Internacionald’Andorra. Potser no ho és, però llueix. 10. Ho neguen tot. Oriol Sumsi

SSOOLLUUCCIIOONNSS DDEELLSS MMOOTTSS EENNCCRREEUUAATTSS DDEELL NNÚÚMMEERROO 114455:: HHOORRIITTZZOONNTTAALLSS:: 11.. OORREENNEETTEESS.. DD.. 22.. BBOORRIINNOOTT.. MMII.. 33.. RRUURRAALL.. SSOOCCAA.. 44.. AARRAALLLLAA.. SSII..55.. EEDD.. OOTTIITTIISS.. 66.. OO.. EENNCCOOBBRRIIRR.. 77.. SS.. SSEE.. NNEEEE.. AA.. 88.. MM.. UUNNIIRRSSEE.. 99.. CCAALLLLAATTSS.. SSPP.. 1100.. PPIIRRAATTAA.. IITTAA.. VVEERRTTIICCAALLSS:: 11.. OOBBRRAA.. OOSS.. CCPP.. 22.. RROOUURREE.. MMAAII..33.. EERRRRAADDEESS.. LLRR.. 44.. NNIIAALL.. NNEEUULLAA.. 55.. EENNLLLLOOCC.. NNAATT.. 66.. TTOO.. AATTOONNIITTAA.. 77.. EETTSS.. IIBBEERRSS.. 88.. SS.. OOSSTTRREESS.. II.. 99.. MMCCIIIIII.. EESSTT.. 1100.. DDIIAA.. SSRRAA.. PPAA..

1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

Jordina Pomares, coordinadora dels voluntaris del 13D

AArraa qquuee,, ddeesspprrééss ddee ttoott aaqquueesstt tteemmppsspprreeppaarraanntt--llaa,, jjaa ss’’hhaa cceelleebbrraatt,, qquuiinnaasseennssaacciióó tt’’hhaa ddeeiixxaatt llaa ccoonnssuullttaa??Estic molt contenta del que hem fetentre tots. Ha estat impressionant.N’estic molt satisfeta. A nivell orga-nitzatiu, tot i les seves mancances, alfinal s’ha resolt molt bé.

QQuuaann ffaa ddooss mmeessooss eess vvaa ffiixxaarr llaa ddaattaaddeell 1133--DD,, eess dduubbttaavvaa ssii eess ppooddrriiaaaaccoonnsseegguuiirr.. CCrreeuuss qquuee aammbb mméésstteemmppss hhaagguuééss ssoorrttiitt mmiilllloorr??Jo crec que no. Crec que precisamentperquè teníem aquesta data tan aprop, ens hi vam posar tots al 100%,ens vam posar les piles al màxim ivam agafar una velocitat brutal.

Aquest ritme és el que ens ha fet arri-bar just al dia de la consulta. Si aixòs’hagués dilatat més, probablementens haguéssim endormiscat.

DDeess ddeell pprriimmeerr mmoommeenntt eess vvaa ffeerr uunnaaccrriiddaa aallss vvoolluunnttaarriiss.. QQuuiinnaa rreessppoossttaahhii hhaa hhaagguutt??La resposta ha anat creixent, ha anaten funció de com el missatge anavaarribant. A mesura que s’ha anatconeixent més, de mica en mica s’hiha anat apuntant més i més gent.

HHaa ffaallttaatt ggeenntt??No, al final ho hem quadrat tot, i laquantitat de gent que necessitàvem ésla quantitat de gent que hem tingut.

QQuuaannttaa ggeenntt hhii hhaa ppaarrttiicciippaatt??Cinc-cents voluntaris.

AAll ffiinnaall hhii vvaa ppaarrttiicciippaarr pprroopp dd’’uunn2255%% ddeellss ssaannttccuuggaatteennccss.. CCrreeuuss qquuee ééssuunnaa bboonnaa xxiiffrraa??Personalment crec que sí. Consideroque és un gran èxit. Nosaltres, des del’organització, partíem que un 10%

de participació ja era un èxit. I final-ment s’ha mobilitzat molta més gentde la que tothom s’esperava.

VViissttooss eellss rreessuullttaattss,, hhii hhaa hhaagguutt ggeennttqquuee hhaa ddiitt qquuee nnoommééss hhaann aannaatt aavvoottaarr eellss ppaarrttiiddaarriiss ddeell ““SSíí””..També ha anat a votar la gent quedeia que “No”. Alguns hi han anat.

Hi ha anat qui ha volgut. El que síque no es pot fer és pensar que totala gent que no hi ha anat són parti-daris del “No”. Això seria un gran

error. Els que no hi han anat, ensquedem amb el dubte de què hagues-sin votat. També es deuen haver que-dat a casa partidaris del “Sí”.

QQuuiinnaa iimmpprreessssiióó hhaass ttiinngguutt ddeellss ppoollíí--ttiiccss?? AAll ffiinnaall sseemmbbllaa qquuee ss’’hhii hhaannaappuunnttaatt mmééss ddeellss qquuee sseemmbbllaavvaa..És un reflex del que ha anat passantamb la població. Al principi ningú esmullava, pensant que la cosa es que-daria en no-res. A mesura que la cosaha anat tirant endavant, els políticshan anat veient que els podia afavo-rir, i s’han anat mullant més. Això ésbo per tots.

CCoomm eett vvaass ccoonnvveerrttiirr eenn llaa ccoooorrddiinnaa--ddoorraa ddeellss vvoolluunnttaarriiss??Quan va començar tot no m’hohagués ni imaginat. Jo vaig anar a

Arenys, per veure-ho, i em va agra-dar molt. Un cop es va plantejar defer la consulta aquí Sant Cugat, moltsamics meus s’hi van ficar. A les pri-meres assemblees no vaig poder-hi

anar, però un cop m’hi vaig animar,ja va estar. Hi havia tanta cosa a ferque cada cop m’hi vaig ficar més.

DDee qquuèè ccrreeuuss qquuee sseerrvviirràà,, llaa ccoonnssuullttaa??Crec que serà un pas més en aquestcamí que va comenar a Arenys deMunt, que ha passat per Sant Cugat,i que després anirà a molts altresmunicipis de Catalunya. És unaoportunitat perquè els ciutadansexpressin allò que senten.

CCrreeuuss qquuee sseerrvviirràà ppeerrqquuèè aallgguunn ddiiaaeess ffaaccii uunnaa ccoonnssuullttaa vviinnccuullaanntt??Sí. La força de totes les consultes, lesque s’han fet i les que es faran, no espot quedar en res. Això tot just acabade començar. Hem de pensar que vacomençar a Arenys fa només tresmesos! Ha crescut molt ràpid. I lagent s’ho ha anat plantejant, moltshan canviat d’idea. Jo no era inde-pendentista abans d’Arenys.

AAqquueessttaa ssíí qquuee ééss bboonnaa!!T’ho dic de veritat. Abans de tot això,no ho veia clar. Tenim moltes ideesque no ens replantegem, heretades, imolta por, i tot plegat frena el pensa-ment independentista. Tot canviaquan deixes de veure-ho com unacosa minoritària. I et diré que engran part aquest canvi ha estat grà-cies als voluntaris, que m’han trans-mès moltes idees que jo no m’haviaplantejat. La seva energia i les sevesganes m’han fet canviar de pensa-ment. He vist molta il·lusió i moltesganes de formar part d’aquest movi-ment històric. Oriol Sumsi

Jordina Pomares ha coordinat els cinc-cents voluntaris que han fet possible la consulta.

““AAbbaannss ddee llaa ccoonnssuullttaa dd’’AArreennyyss jjoo nnoo eerraa iinnddeeppeennddeennttiissttaa””

“A mesura que hanvist com creixia totplegat, els polítics hananat pujant al carro”

“El nou moviment vacomençar fa només tresmesos, i de moment noha parat de créixer”

“Seria un gran errorpensar que tots els que no van votar són partidaris del No”