Embed Size (px)
Citation preview
edebé
JJososé María a plaza
atrapaTs en el tripa.qxp:014-Casa fin mundo - Final 6/2/12 11:14 Página 1
© del text, José María Plaza, 2010www.serielossinmiedo.com.blogspot.com
© il·lustració de coberta, Noemí Villamuza, 2010
Projecte i direcció: EDEBÉ© Ed. catalana: edebé, 2012Passeig de Sant Joan Bosco, 6208017 Barcelonawww.edebe.com
Directora de la col·lecció: Reina DuarteDisseny i dibuixos interiors: Els Altres© Traducció: Xavier Timoneda
1a edició: febrer 2012
ISBN 978-84-683-0421-2Dipòsit Legal: B. 32171-2011Imprès a EspanyaPrinted in Spain
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’a-questa obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, llevat d’excep-ció prevista per la llei. Dirigeixi’s a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) sinecessita fotocopiar o escanejar fragments d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 70219 70 / 93 272 04 45).
atrapaTs en el tripa.qxp:014-Casa fin mundo - Final 6/2/12 11:14 Página 2
A tots els qui llegireu algun dia (ara, no)
El Quixot, de Cervantes, perquè és un llibre savi.
A Mar Plaza i Pedro Martínez Berrade per explorar el
llibre encara en esborrany i recolzar-me amb els seus
valuosos comentaris. Sempre es necessiten.
A molts d’aquests pares que s’han separat o se
separaran, perquè els fills (vegeu el capítol 22) han de
ser, de debò, el primer de tot.
.
atrapaTs en el tripa.qxp:014-Casa fin mundo - Final 6/2/12 11:14 Página 3
5
Índex
1. Els nois i les noies ............................................. 7
2. Un concurs per a tots ...................................... 17
3. Endevina, endevinalla ...................................... 27
4. Un pla molt urgent ........................................... 37
5. Des de la roda de fira ...................................... 45
6. Després del Vell Casalot .................................. 53
7. Hora de tancar i tancament ............................. 65
8. La cova de les taràntules ................................. 75
9. Els batans a Batan .......................................... 85
10. La finestra que ja no és oberta ........................ 97
11. Les veus de la Jungla .................................... 105
12. Un alto en el camí .......................................... 115
13. Un cavall en la foscor, agghhh! ..................... 123
14. Una trucada en la nit ..................................... 133
15. On és l’Erika? ................................................ 143
16. L’estampida dels gats ................................... 151
17. Uns cavallets amb vida pròpia ...................... 161
atrapaTs en el tripa.qxp:014-Casa fin mundo - Final 6/2/12 11:14 Página 5
18. La sabata vermella de l’Erika ........................ 169
19. Una altra vegada a la Casa del Terror ........... 177
20. Massa convidats de cap per avall ................. 187
21. El visitant dels somnis ................................... 197
22. La història més trista ..................................... 207
23. Parany per a confiats .................................... 219
24. Atrapats a la ratera ........................................ 231
25. Quatre del patíbul .......................................... 241
26. Voltes mortals ............................................... 251
27. «Volant als Núvols» ....................................... 259
Epíleg (premi, pares, possibilitats) ...................... 269
atrapaTs en el tripa.qxp:014-Casa fin mundo - Final 6/2/12 11:14 Página 6
7
1. Els nois i lesnoies
No sé si algú se n’ha adonat, però el més normal
és que, en una classe, els nois siguin en una banda i les
noies a l’altra, i al pati passa el mateix. I això que
anem a una escola mixta!
Amb nosaltres no succeïa el mateix: el David,
la Belén i jo ens coneixem des de la llar d’infants i des
de llavors som inseparables. Estem junts a classe, al
pati i al barri. Vivim a prop, i les cases del David o de la
Belén són com la meva pròpia casa.
També tenim altres amics; entre ells, el Fernan-
do i la Cris.
La Cristina era una companya més, però vam
començar a passar cada vegada més temps junts i ja
forma part de la nostra colla, encara que no sempre
vingui amb nosaltres.
Tot va començar l’estiu passat, quan vam coin-
atrapaTs en el tripa.qxp:014-Casa fin mundo - Final 6/2/12 11:14 Página 7
8
cidir tots quatre en un mateix poble i vam viure la nos-
tra primera aventura a la casa de la fi del món. Des de
llavors, l’Álvaro, que sóc jo, la Belén, la Cris i el David
formem Els Sense Por. És clar que les aventures unei-
xen molt, especialment les perilloses, i a tots ens agra-
dava viure-les.
O a gairebé tots.
—No hi tornaré! La propera vegada no comp-
teu amb mi! —acostuma a repetir el David.
Però no cal fer-li cas: li agrada queixar-se. Des-
prés, quan se l’empeny una mica, és el primer d’apun-
tar-se a qualsevol pla, per més esbojarrat que sigui.
El David diu que el seu somni és estar-se aja-
gut tot el dia sense fer res, amb el comandament de la
tele ben agafat o submergit en un dels seus centenars
de videojocs, tots d’acció i monstres horripilants. Això
és el que diu.
La Belén i la Cristina són molt diferents del Da-
vid, i també diferents entre elles.
A la Belén li agraden la natura, l’acció i l’aire
lliure. És la més decidida de tots quatre. A la Cristi-
na li encanten els llibres i la lectura, els ordinadors
atrapaTs en el tripa.qxp:014-Casa fin mundo - Final 6/2/12 11:14 Página 8
9
i la roba (va vestida d’una manera molt personal).
Com que llegeix molt, i és molt llesta, sap un munt
de coses.
A mi m’interessen els amics i la ciència, i sé que
algun dia inventaré alguna cosa que em farà famós.
Però no vull anar-me’n en raons. Simplement
volia comentar que en una escola on els nois van per
una banda i les noies per una altra, nosaltres formem
una colla mixta, perfectament natural, i ens va bé sent
tan diferents entre nosaltres. En realitat, així ens com-
plementem.
El problema és que la colla no funciona durant
tot el curs. Normalment, a la Cristina no la veiem gaire.
No viu al nostre barri i gairebé sempre està ocupada. La
seva mare la porta a un munt de classes extraescolars:
dansa, piano, defensa personal, francès…
Estava pensant en aquestes coses mentre el
David m’explicava el videojoc que anava a demanar al
seu padrí, quan vam sentir:
—Hola, nois, què hi feu, aquí?
Era l’hora de l’esbarjo.
—Mmmmm, ehem, ehem… Parlàvem de co-
atrapaTs en el tripa.qxp:014-Casa fin mundo - Final 6/2/12 11:14 Página 9
10
ses importants. I la teva germana?... Ha faltat a les
primeres classes.
—Potser vindrà després. Se n’ha anat amb la
mare al metge.
—Què li passa a la Belén?
—No ho sé. Tus una mica. Se’n va anar d’a-
campada amb una cosina i els va caure un diluvi
abans que muntessin les tendes.
L’Erika, la germana de la Belén, ens sol interrom-
pre sovint. Està dos cursos per sota, i tot i que és més
petita, sempre la tenim al damunt i vol entrar a la nos-
tra colla.
Quan es va acomiadar, vam veure la Cris. Venia
cap a nosaltres. La seguia el Fernando, que com que
és més alt, sembla més gran i es pensa que totes les
noies van darrere seu, fins i tot la Cristina. Però la nos-
tra amiga no li fa gaire cas.
—Eh, nois, sabeu qui m’ha escrit? —va pre-
guntar la Cris a dos metres de distància, i abans que
obríssim la boca es va contestar a si mateixa—: La
Gracia. Ahir a la nit vaig rebre un correu seu. Des que
vam descobrir el que passava a la seva escola, s’ha
atrapaTs en el tripa.qxp:014-Casa fin mundo - Final 6/2/12 11:14 Página 10
11
fet molt popular i ha sortit al diari i a la televisió lo-
cal.
—Hi ha coses que no em van quedar clares
d’aquell assumpte —va comentar el David, recordant
la nostra aventura al col·legi maleït.
Feia tres setmanes que havíem tornat de Còr-
dova. Me’n recordava prou bé.
—Tens raó —vaig afegir—. Vam passar per alt
més d’un detall i no aconsegueixo explicar-me…
—Deixem aquestes coses per parlar-les amb
la Gracia d’aquí a uns dies —em va interrompre la
Cris—. Vindrà a Madrid el proper pont!!!... Què us
sembla?... El seu pare ha d’assistir a un congrés de
joieria i em demana que la portem a algun lloc inte-
ressant.
—Ja està: li ensenyem el Museu de la Ciència!
—vaig suggerir—. O el planetari. És al·lucinant tot el
que hi ha al cel.
—Jo prefereixo els karts. Podríem fer una cursa.
—Podem anar a remar amb barca al Retiro o a la
Casa de Campo. Si ens abriguem bé!
—I si ens fiquem al bowling?
atrapaTs en el tripa.qxp:014-Casa fin mundo - Final 6/2/12 11:14 Página 11
12
—La Belén voldrà portar-la a la seva casa de la
Sierra i des d’allí fer acampades, segur.
—A mi m’agradaria anar al zoo. Des de petit
que no hi he tornat.
—La Gracia no es pot perdre el Museu del Prado.
—Per què no anem al Parc d’Atraccions o a la
Warner o…?
Tots tres estàvem llançats. En menys d’un
minut havíem fet tants suggeriments que em vaig
sentir esgotat només d’imaginar-me’ls, i vaig sos-
pirar:
—Quantes coses que es poden fer a Madrid!
—És cert, per què no les fem alguna vegada?...
—em va recolzar el David, a qui, en teoria, no li agrada
l’acció—. Per què no les hem fet ja?
—És que com que són aquí, tan a mà, sempre
hi ha temps per fer-ho —va explicar la Cris—. I com
que sempre hi ha temps, doncs ho anem deixant i al
final mai no ens decidim.
—Deixeu-m’ho a mi —va intervenir el Fernando,
a qui li agrada dir l’última paraula—. Jo us prepararé un
superplà que no l’oblidareu en tota la vida.
atrapaTs en el tripa.qxp:014-Casa fin mundo - Final 6/2/12 11:14 Página 12
13
—És que… —no sabia com podíem treure’ns-
el del damunt.
—Bé, si no us hi animeu, no passa res. Hi convi-
daré la Cristina, que de segur que li ve de gust. Oi, Cris?
Esperava que la nostra amiga li digués que NO!
davant de tots, però en aquells moments va sonar el
timbre i, com una plaga de formigues, ens vam dirigir
a classe.
Quan hi vam entrar, la Belén ja hi era.
—Què et passa? —li va preguntar el David
abans que aparegués el professor.
—Estic una mica refredada —i va fer com si li
tossís al damunt—. Tranquil, que no et mataré així. El
metge m’ha dit que no és grip i que podia venir a l’es-
cola.
—Hem de parlar —li vaig dir—. Vindrà la Gracia!
—Quèeeee? Quan? Per què? Quant de
temps?... —i després, va afegir—: Que bé!
No era el millor moment per tractar de respondre
tantes preguntes. El professor de matemàtiques entra-
va per la porta i, si havíem de jutjar per la seva cara, es-
tava d’un humor excel·lent. Una cosa molt sospitosa.
atrapaTs en el tripa.qxp:014-Casa fin mundo - Final 6/2/12 11:14 Página 13
14
—A veure si encara ens posarà un examen sor-
presa... —es va témer el David.
No es fiava gens dels somriures dels profes-
sors.
—No pensis en el pitjor.
—És que els profes són així! —va sospirar el
David—. Els conec bé! Tinc un joc…
—Què…?
—Sí, és una escola on els professors són
aliens disfressats d’humans i van traient als alumnes
tot el que tenen al cap.
—Doncs amb tu perdrien el temps, he, he.
El David no va entendre la meva broma.
—Sí, ja sé que et sorprendrà, no és un dels
meus videojocs preferits, però me’l van regalar, el vaig
provar i no està malament. Quan vulguis te’l deixo —i
davant el meu silenci, va insistir—: És molt instructiu,
de debò. Segurament a la Cris li agradarà.
Tan bon punt es va asseure el professor, es va
fer un silenci tan gran que només se’ns sentia a nosal-
tres. El David se’n va adonar, així que va alçar la veu
i va tractar de dissimular.
atrapaTs en el tripa.qxp:014-Casa fin mundo - Final 6/2/12 11:14 Página 14
15
—Sí, aquest problema de matemàtiques és
molt fàcil. Ja te l’explicaré.
—Ens el voldria explicar ara mateix a tots, Da-
vid Plata Moreno? —va dir el professor, posant-se
dret.
—Jo, és que… Bé, sí, però… Podíem…
—No es preocupi —i va somriure—. Ja ho farà
un altre dia. Avui no parlarem de matemàtiques —i da-
vant la nostra sorpresa, va explicar—: No ho farem al
principi. Després, si hi ha temps, no s’alarmin, torna-
rem a la seva assignatura preferida —i va somriure—;
però abans voldria comentar-los una cosa que no té
a veure amb les matemàtiques, ni tan sols amb l’escola,
i que estic segur que els pot interessar enormement.
atrapaTs en el tripa.qxp:014-Casa fin mundo - Final 6/2/12 11:14 Página 15
