AUMBOCAIRENT - Llibre Programa Festa a Santa Cecília 2011

Fest

a a

san

ta C

eCíl

ia 2

011

· ass

ocia

ció

Uni

ó M

usic

al B

ocai

rent

Editat amb la col·laboració de:

ASSOCIACIÓ UNIÓ MUSICALBOCAIRENT

aumbocairent.blogspot.comfacebook.com/aumusboctwitter.com/aumbocairent

C/ Músic Bernat, s/n - 46880 BocairentTel. 962 905 060

E-mail: [email protected]

CONSELLERIA D’EDUCACIÓ, FORMACIÓ I OCUPACIÓ

FESTA A SANTA CECÍLIA 2011

1

ÍNDEXSalutació del President 2

Salutació del Director 4

Clavari 2011 6

Els actius de l’AUM Bocairent 8

Els nous músics 10

Escoles Solidàries 12

La Banda Jove 14

Un any més ens anem de concert 16

Les bones companyies 17

El grup de “solfa” 18

Experiències de certàmens i concursos 21

Anuari de l’AUM Bocairent 25

Junta Directiva 35

Membres de l’AUM 36

Programa d’actes 38

Programa del concert 39

Jeroglífics 40

Guia comercial 43

Portada: Ramon Llop i BeneytoMaquetació: Alesc Comunicació

2

SALUTACIÓ DEL PRESIDENTÉs la primera vegada que escric des d’esta posició per di-rigir-me a tots els amants de la música. En vespres de la festa de tots els músics, dates en les que tot el colectiu que forma l’AUM Bocairent es prepara per a festejar a la seua patrona, és moment de tirar la mirada enrere per poder mirar cap avant.

En esta primera Santa Cecilia com a president, mirar cap enrere significa vore el treball que s’ha fet en l’any musi-cal i agraïr el treball i la col·laboració de l’anterior junta i del seu president Kelo per a que la nova junta que ara presideixc haja trobat el camí que ara mamprenen de ma-nera fàcil i ràpida.

Mirar arrere vol dir recordar com Dani Belda, el Clavari de la nostra festa, seguint els passos de son pare Hilario; començant a estudiar música, aficionant-se a seguir a la banda en concerts i eixides al carrer i sent músic de la banda, este any gaudirà de ser el protagonista de la festa. Enhorabona Dani!

Mirar cap avant és vore com sàvia nova entra a formar part de la banda, com nous músics van renovant el plan-ter. Nous músics que amb gran preparació individual con-tribuiran a incrementar el nivell del colectiu. M’agradaria donar la més sincera enhorabona per poder formar part d’este gran colectiu a: Toni Puerto, Àngel Castelló, Carmi-na Tortosa, Montse Cardós, Miriam Vañó, Espe Sanchis i Elena Ferre.

En estes felicitacions no cal oblidar a les seues families, qui en el seu dia van iniciar la flama de la música en el cor dels seus fills i filles i que després de molt de sacrifici han vist com es converteixen en músics. Entrar a formar part de la banda és un pas no un fi, per això en la mesura que es preocupen pel seu bagatge musical el grup serà millor.

En BLAI MOLINA CALATAYUD


3

Mirar avant és trobar-se en un repte, el CERTAMEN. La cita serà en el V CERTAMEN INTERNACIONAL DE BANDES DE MÚSICA DE TORREVIEJA. Des de l’any 1991 la banda no ha participat en cap certamen o concurs. En els últims temps el voler anar a un Certamen ha estat en el pensament de la banda, si l’any passat la sort ens va ser esquiva, enguany la sort ens ha deparat una oportunitat única per poder treballar musicalment des d’un al-tre prisma.

La preparació de la banda deu ser l’objectiu, la superació, l’esforç i l’il·lusió ha de ser el nostre camí en la preparació del certamen, i el dia 10 de desembre en Torrevieja… Déu provirà!!!

La preparació, l’estimul i l’il·lusió que el nostre director ens tras-met és el fruit d’una persona que es desviu, que es preocupa i que se’n ocupa. El que als músics ens queda és tornar-li tot el que José ens transmet amb treball, esforç i comprimís.

El fet d’anar al Certamen ha despertat en els nostres socis molta expectació. Socis als qui els tenim molt presents, amants de la música, han de ser el nostre major recolçament i que des d’aci volem agraïr la seua col·laboració com també fer-los partícpes de la vida social i musical de la banda. Per això, el seu suport en els concerts i ara en el Certamen ens ompli d’orgull per vore que el treball realitzat obté els seus fruits.

L’ampla activitat cultural que desplega el colectiu de l’AUM Bo-cairent es veu recolçada pel treball de tots i cada un dels mem-bres que formen part de la Banda Jove i que dirigits per Fermin, han d’aprofitar-la per nutrir-se de relacions musicals i personals, han d’aprendre a estimar la música, a tocar en conjunt i a fer uns llaços d’amistat que són importantíssims en qualsevol co-lectiu. Així mateix el treball de l’Escola de Música és necessari per a que tot açò funcione, és el fonament des d’on s’inicien cap al camí de ser músic, de poder representar musicalment i dur el nom de Bocairent i de l’AUM per tots els llocs on la banda

participa, que la gent aprecie el seu treball allà on vagen, com els nostres músics més veterans en han ensenyat.

Valors com el respecte, comprimís i col·laboració sempre han estat presents dins de la banda, demostran-ho en les relacions amb les associacions locals i l’Ajuntament. Sempre disposats a col·laborar per engradir la cultura del poble i per fer festa, més en moments tant crítics com els que vivim amb la crisi.

Però això en nom de l’AUM vull agraïr també a totes les empre-ses col·laboradores que any rere any aposten per recolzar-nos en aquest programa-revista.

Per últim agraïr a tota la junta directiva el seu treball, dedicació i recolçament en este temps al capdavant de l’AUM i convidar a tots els músics, socis, alumnes i amants de la música a gaudir de la festa a Santa Cecília i a sentir-se orgullosos de formar part d’un gran colectiu com és l’Associació Unió Musical Bocairent.

Bones festes a tots i totes.

[ ... ]

4

SALUTACIÓ DEL DIRECTORCom és costum, cada any tornem a assomar-se al balcó de la nostra revista de Santa Cecília per fer una ullada a tot el que enguany hem tingut la sort de viure i gaudir, al temps també de mirar endavant, cap a l’horitzó per esbrinar tot el que encara ens queda per fer .

Curiosament vull començar, amb un acomiadament sincer i necessari per a tota la gent que ha estat al capdavant de la banda fins enguany. Ells foren els que em donaren l’oportunitat d’estar avui entre vosaltres, de tots ells he tingut el recolzament i la dedicació constant per a portar endavant tot allò que hem decidit realitzar. Donar-los les gràcies per la seva paciència i dir-los que tot aquest temps que hem estat junts compartint responsabilitats a segut un plaer per a mi. Però afortunadament i com deu de ser no els he perdut de vista, per que a hores d’ara tota aquesta fantàstica colla, segueix responen en assistència i dedicació com el primer. Demostra que no tant sols assumien el compromís quan eren “La Junta“, sinó també ara com a músics. Tot un exemple.

Ara estic treballant junt un altre grup de músics, compartint les tasques de decisió, però des de que agafaren el timó d’aquest vaixell, encara que puga sonar a jaqueter, he tingut tota l’atenció que un pot desitjar, sempre amb una total predisposició per a les feines més pesades, complexes i arriscades. Hem senc afortunat per trobar-me novament compartint esforços, junt a un equip de gent fantàstica amb un gran esperit i molta solidaritat.

I així, a les hores, deuríem de parlar-ne de com anat l’any i tot allò que hem dut endavant durant el transcurs d’aquest. Començàrem a treballar després de festes per a realitzar la vespra de rams un fantàstic concert al pavelló, oferint un complet i divertit repertori a més de donar a coneixer el treball extraordinari del grup de gent d’Escoles Solidaries. Seguírem actuant a Alcoi en les seves festes, a Banyeres, a Muro, etc… També, a l’hora, no teníem la sort de sortir com a una de les bandes a participar en Novembre en el certa-men de Múrcia, i seguírem esperan per al de Torrevieja en Desembre, ja que l’ànim estava fet d’acudir desprès de molts anys a certamen.

Sense perdre les ganes de treballar i amb un projecte temptador en ment, co-mençàrem a preparar el concert d’estiu, amb tota la complexitat que portava pel fet de tindre que quadrar repertori i assajos amb els cantants i el ballet.

En JOSÉ VICENTE MOLTÓ GARCÍA


5

Però finalment va ser un èxit gràcies al bon fer de tots els col-laboradors, al repertori i per suposat al delicat treball realitzat pels músics, tot i que el temps ens ho va posar difícil. Estava clar que tot eixe esforç, tant en l’aspecte econòmic (escenari, llums, ballet, cantants...), com en l’artístic no podia quedar-se per a oferir i era cert que tots teníem molta il·lusió.

Pocs dies després ens confirmaren que estàvem admesos per a ser una de les tres bandes que el dia 10 de Desembre participari-en al certamen de Torrevieja, per fi ho haviem aconseguit.

Tot seguit..., mig any de festes i vingueren les vacances, festes a Cocentaina, festes a Xixona, Ontinyent, Banyeres, Beneixama, Villena, (tota una cura pròpia del millor balneari ). Ara ja desprès de l’estiu, hem tornat a la feina amb il·lusió i ganes, conscients que tenim aquestos mesos per davant fins al concert de Santa Cecília i desprès fins al certamen per a demostrar-nos a nosal-tres mateix del que podem arribar a donar, en qualitat i quanti-tat si de debò ens posem a la feina.

Tenim davant un repte il·lusionant, exigent i a la volta desit-jat i de fet es nota al sí de la banda la total predisposició, en l’organització dels assajos, canvis d’horaris, barreges de gent, voluntat de col·laborar, admetent tota mena de permutes en els papers, sent solidaris i donant-me la facilitat de prendre de vegades decisions costoses sense cap dificultat. Era necessari i convenient el fet de comprometre’ns d’aquesta forma, per a veure ràpidament el potencial humà del que disposem. Tinc la total convicció que el participar al certamen serà una experiència única per a molts i que el fet de voler competir dona per si mateix tot el valor a l’aposta. Trobarem una vegada allí, el que tinguem que trobar, passarà, el que tinga que passar i serà el que tinga que ser (no tinc cap dubte que com a futuròleg hem podria guanyar la vida), però com ja he dit en més d’una ocasió, el vertaderament important serà el camí. El recorrerem junts, units, buscant el millor a nivell individual i col·lectiu. Ens omplirà de satisfacció el veure tot el que estem aconseguint,

sentirem l’estima i l’orgull de pertànyer a aquesta associació. Per tant una volta arribe el moment, tindrem la confiança necessà-ria per a que tot vaja bé, però, si no és així, tot el que hem viscut no s’oblidarà mai.

.... Però primer, abans del Desembre..., ens divertirem i gaudirem de la nostra festa amb un meravellós concert, moltes cercaviles i molts sopars i dinars de germanor, (es just i necessari ).

Bé pense que ja us he pegat prou la “Tana“ (expressió col·loquial: pallissa) i és ja hora d’anar acabant i vull fer-ho donant la ben-vinguda a tots aquestos/es joves músics que aquest any entren a formar part de la banda, moltes felicitats a ells/elles i a les seves famílies. Moltes felicitacions al clavari 2011 Daniel Belda, dis-fruta del teu any i també l’enhorabona per al clavari del 2012, Antonio Alcaraz , tot un any per davant.

I a tots els músics, familiars, socis i poble de Bocairent, que tingau unes musicals i divertides festes de Santa Cecília 2011.

[ ... ]

6

CLAVARI 2011


7

És per a mi una gran satisfacció poder ser este any 2011 Clavari de l’Associació Unió Musical Bocairent, en la festa a la nostra patrona santa Cecília.

Com ja sabeu, a causa del meu treball, no puc estar amb vosal-tres tot el temps que volguera, per poder participar plenament de totes i cadascuna de les activitats que realitza La Banda, però vos assegure que estic molt vinculat a ella a través de familiars, companys i amics.

Des que un xiquet comença amb les primeres notes, com a “es-tudiando” i arrossega els timbals, fins que arriba a ser músic de La Banda, hi ha un gran esforç i afició per la música. No puc deixar passar esta ocasió sense recordar les persones que m’han ajudat a ser músic i que m’han acompanyat en esta trajectòria.

En primer lloc mon pare, el millor mestre per a mi, qui sempre està al meu costat quan és necessari, i el meu germà Hilario, constant en la meua memòria, un bon músic i una gran persona; els meus cunyats Colo i Toni; el meu nebot Isaac i les meues cosines.

També vull agrair, de manera especial, l’amistat i el suport dels meus amics i companys: Dani i Quico López, Vicent Crespo, Tony (futur clavari), Mere, Quino, Rafa, Damián, Quelo i un llarg etc.

Bé, i com diu la dita, “Qui té la Santeta, a l’any, xiquet o xiqueta”. Doncs jo vaig a fer honor i realitat la dita, ja que seré pare en desembre i m’agradaria que el meu fill o filla també tinguera una gran afició a la música.

Tampoc vull oblidar-me d’agrair a les “Reines de la Festa”, la seua paciència, constància i dedicació: en resum, el seu amor i estima constant; a la meua dona, a ma mare, a les meues germa-nes, a ma tia i a les meues cosines, milers de gràcies.

Vull finalitzar expressant que tot el que he viscut fins ara com a Clavari, ha sigut per a mi una experiència única i meravellosa. Tindre La Santeta a casa tot l’any, només es viu una volta en la vida. Als futurs clavaris i nous músics de La Banda els desitge que gaudisquen de la festa tant com jo l’estic gaudint.

Moltes gràcies a totes i tots, i a passar-ho bé.

En DANIEL BELDA ESPINÓSMúsic des de l’any 1989 / Trombó

8

Durant tot aquest estiu que acabem de deixar enrere, s’ha sentit moltíssim als mitjans de comunicació parlar d’economia, de borsa, de prima de risc, de bonus... tota una sèrie de termes que a molts de nosaltres se’ns escapen a l’enteniment però que quan de tot açò es parla als mitjans de comunicació amb tant freqüència, en certa manera sentim com un nus a l’estómac, tenim una sensació que no ens agrada i com si fins i tot ens sentim estafats.

Una d’aquelles paraules que diuen moltes vegades i que aquesta té una connotació posi-tiva és la paraula actiu. Açò, almenys a mi, hem fa pensar en el llevat per a fer pa, que fa que aquest cresca. Em fa pensar en coses positives. Doncs per mi la banda jove i l’escola de música són eixe llevat, eixe actiu per a la banda. Crec que és una de les etapes en les que un músic més creixerà, quan està formant-se. És allò que pot fer créixer la societat musical, la que li pot donar més recursos musicals, més qualitat... són un dels valors de les bandes, la formació i culturalització musical. Si fem la comparació amb el futbol, jo crec que les bandes de música valencianes s’assemblarien a equips com l’Athletic de Bilbao o la Reial Societat, simplement, perquè aquests clubs confien moltíssim en l’actiu que suposen les seues pedreres.

I bé, davant tot açò jo sempre mire les oportunitats que he tingut per estudiar, per créixer com a músic i com a persona formant-me, vivint experiències inoblidables amb la música, gaudint, patint... Jo com tots els que algun dia vàreu ser aprenents, recordem que vàrem ser “actius” de la nostra banda. Açò jo crec que ho hem de posar entre cotons, s’ho hem de mirar amb orgull i defendre-ho. Crec que els músics que estan formant-se mereixen almenys les mateixes oportunitats de les que han tingut molts dels membres de l’actual banda i espere que sempre puguen tindre-les

Vull agrair a Rubén i a Robert, anteriors responsables de banda jove, tot el treball que han fet pels xics i xiques de la banda i recordar-los que he estat molt a gust treballant amb ells durant aquells quatre anys. I a Sergi i a Vicent només desitjar-los que tot els vaja bé com a responsables de la banda jove, que segur que ho faran perfecte. També desitjar-vos a tots els músics de l’Associació Unió Musical Bocairent que passeu unes bones festes de Santa Cecília i que aquestes festes siguen un “actiu” per a la banda.

Res més, m’agradaria incloure com a final del meu escrit un poema que a mi m’agrada molt i que m’agradaria compartir amb tots/es vosaltres. Moltes gràcies.

José Fermín Blay i Pons

ELS ACTIUS DE L'AUM BOCAIRENT

En JOSÉ FERMÍN BLAY I PONSDirector de la Banda Jove


9

SOLSTICI

Reconduïm-la a poc a poc, la vida,a poc a poc i amb molta confiança,no pas pels vells topants ni per dreceresgrandiloqüents, sino pel discretíssimcamí del fer i desfer de cada dia.

Reconduïm-la amb dubtes i projectes,i amb turpituds, anhels i defallences,humanament, entre brogit i angoixes,pel gorg dels anys que ens cor viure.En solitud, però no solitaris.

Reconduïm la vida amb la certesaQue cap esforç no cau en terra eixorca.Dia vindrà que algú beurà a mans plenesL’aigua de llum que brolli de les pedresD’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

miquel martí i Pol

10

ELS NOUS MÚSICSÉs una satisfacció i orgull per a nosaltres compartir aquestes línies en el programa de Santa Cecília (la nostra patrona).

Estem molt contents de poder entrar a formar part de la Unió Musical de Bocairent, per a nosaltres aquest mes de novembre és molt important.

Donem les gràcies a les nostres famílies i amics que han estat en aquestos anys al nostre costat recolzant-nos en els moments bons i roïns d’aquesta etapa d’estudis. També volem donar les gràcies als nostres professors de música per ensenyar-nos. Com no, durant l’etapa d’estudi hem entrat a formar per de la Banda Jove, gràcies a la qual hem seguit format-nos musicalment i també hem de donar-li les GRÀCIES al nostre director En JOSÉ FERMÍN BLAI PONS.

Estem molt agraïts de l’acolliment que hem rebut per part dels membres de la Unió Musical, de la junta i ara també del nostre director JOSÉ VICENTE MOLTÓ i GARCIA, perquè ens hem sentit molt acollits i molt a gust sobretot “als primers assajos”.

I per últim, volem animar a tots els alumnes que estan estudi-ant música, que no es desanimen i que continuen avant, perquè nosaltres els podem assegurar que és una bona experiència i el resultat, com no, positiu i satisfactori.

GRÀCIES A TOTS.

UNA ABRAÇADA MOLT FORTA DE: Montse, Miriam, Espe, Ángel, Carmina, Elena i Toni.

TOnI PuErTO SEMPErE12 anys • Percussió

ELEnA FErrE SAnJuÁn13 anys • Flauta

CArMInA TOrTOSA CErDÁ13 anys • Clarinet


11

ÁngEL CASTELLó CAnTó14 anys • Trompeta

ESPE SAnChIS góMEz16 anys • Saxo Alt

MÍrIAM VAÑó rICO16 anys • Saxo Tenor

MOnTSE VAÑó CArDóS33 anys • Clarinet

12

ESCOLES SOLIDÀRIESDissabte 16 d’Abril. Una vesprada de primavera. 18.30 de la vesprada, al Pavelló d’Esports de Bocairent. No-més entrar, m’endinse en una viatge. No és un viatge qualsevol. Viatge a Sudamèrica, concretament a Guate-mala. És la música qui em porta fins allí.

Benvinguda/benvingut al País: Co-lors, olors, mirades... és poqueta nit; realment és nit a Centreamèrica. Llu-menetes per tot arreu, sorolls de cot-xes, taxis, busos... xafogor!!! Hores i hores des que eixires de casa.

Calma! Demà, a la llum del dia, tot serà diferent.Deixa’t portar, observa amb els cinc sentits, escriu al DIARI.Silenci! A la capital és fàcil canviar diners, telefonar, anar a un cyber... però...uf! quanta gent a mínims...Calma! D’ací no res estaràs al món rural, alguna cosa serà dife-rent. Endavant! Practica els codis i ...passa-ho ben bé. Riu, riu i quan no pugues, mira els ullets de les criatures. Una forta experiència. “Escoles Solidàries”.

Aquesta experiència, viscuda amb l’ONG Escoles Solidàries a guatemala, va ser la que es va viure aquella vesprada d’abril amb l’Associació Unió Musical Bocairent. La música ens va trans-portar i ens va fer viure un munt de sensacions pròpies de les cultures que enriquixen aquest món.

“Son cosas chiquitas. No acaban con la pobreza.Pero quizá desencadenen la alegría de hacer, y la tra-duzcan en actos. Y al fin y al cabo, actuar sobre la realidad y cambiarla, aunque sea un poquito, es la única manera de probar que la realidad es transformable.”

Fins la pròxima…rosa mª Pascual soler


13

14

LA BANDA JOVE


15

Durant els últims anys, la banda jove ha realitzat diversos con-certs: des del concert de Santa Cecília, passant pel de Nadal, el de la Mare de Déu dels Desemparats, fins el concert de Fi de Curs junt a l’escola de música de la banda. Altres concerts que realitzem any rere any són el del barri de la Santa Creu i el Concert de Solistes, en el que els xiquets aprenen a tocar com a solistes acompanyats per la banda i el públic incondicional que els dona suport.

La banda jove començà allà per l’any 1995, pel gran nombre d’alumnes de l’escola i amb la finalitat de preparar-los per a quan entraren a la banda, a la mà de Vicent Enguix. Com no, una banda amb aquest recorregut, ha canviat diverses vegades de director. Després de Vicent, han estat al càrrec d’aquest con-junt Manuel Bonachera, Norman Milanés, Damián Molina, José Francisco López, Luís Silvestre i Hermenegildo Sempere.

A més dels concerts esmentats que realitzem tots els anys, la banda jove participa a diferents actuacions com ara les diferents fires d’Expo Jove a València, Castelló de la Plana, al festival de bandes joves de Navas de Jorquera (Albacete), Benifairó de les Valls, Novelda, Faura, Cullera i a diverses localitats de la Vall d’Albaida. Des del 2005 el director de la banda jove és José Fer-mín Blay Pons, i des d’aleshores, la Banda Jove ha participat en diferents festivals de bandes joves a diferents localitats, com Muro d’Alcoi, Gandia, València, Agullent o Agres. En aquest inici de curs la banda jove ha realitzat un intercanvi amb la banda jove de la Unió Musical de Beniarrés (subvencionat per la FSM-CV) i amb la banda jove de la Societat Musical de Banyeres de Mariola.

Fermín s’ha convertit en el director amb més anys al capda-vant de la Banda Jove. Baix la seua direcció, ha conseguit que la banda es consolidés i actualment compta amb una plantilla al voltant dels 40 músics. La tasca realitzada per Fermín ha re-sultat molt positiva, no sols musicalment o com a banda, si no també de forma personal. Fermín té un tracte amb els xiquets que beneficia, i molt, la millora de la banda. De segur que la seua feina com a professor d’Educació Física al C.P. Escriptor Canyís de Monòver, l’ajuda a la seua tasca. Als assajos sap com tractar

als músics, com traure el millor de cadascú i com no, que passen una estona agradable i que s’interessen cada vegada més per la música.

La banda jove és una etapa molt beneficiosa per als xiquets que volen entrar a la banda. No sols s’ensenyen a tocar en conjunt, sinó a escoltar-se entre ells, saber afinar amb el del costat, anar a temps o a contratemps amb els altres, saber quan un fa acom-panyament o melodia, respectar a tothom i com no, a enfron-tar-se a un públic. I tot això baix la direcció d’un director que els guiarà durant aquesta etapa per a començar a madurar al músic que duen dins.

També, com no, nomenar a l’abanderat, Pere, que concert rere concert està present amb serietat i formalitat, com en algun que altre concert que algú l’ha fet riure i ha hagut de mossegar-se la llengua per no soltar un somriure, és tot un professional.

Per acabar, voldríem deixar un consell per a tots aquells xiquets de la Banda Jove: no deixeu mai d’estudiar i de tocar el vostre instrument, feu-ho disfrutant de cada moment que passeu amb ell. L’instrument serà el vostre aliat per a fer música. Això és un bé que tenim a la nostra mà i que hem d’aprofitar per a enriquir-nos amb cultura. Ànims a tots, i veureu com amb la música sols poden vindre coses bones.

Sols ens queda donar l’enhorabona als nous músics i que passeu tots unes bones festes a Santa Cecília!

“La música és sinònim de llibertat, de tocar el que vul-gues i com vulgues, sempre que sigui bo i tingui passió, que la música sigui l’aliment de l’amor”

Kurt D. coBain

ELS RESPONSABLES DE LA BANDA JOVE(VICENT I SERGI)

16

UN ANY MÉS ENS ANEM DE CONCERTEntre les moltes activitats que s’organitzen al llarg de l’any, ja és coneguda l’eixida de la corda de trompetes per assistir a algún concert de trompetistes com Arturo Sandoval, Wynton Marsalis, etc.

Aquestes eixides aprofiten per fer ambient i per poder fixar-te en la tècnica, la manera de l’emisió del so... que estes “primeres espases” de la trompeta utilitzen, en definitiva, en fer una audi-ció activa, que moltes vegades resulta més profitosa i apassio-nant que la rutinària classe instrumental.

Aquest any no podia ser menys i varen organitzar una eixida per poder assistir al concert Homenatge Juan Garcia Marín a un lloc emblemàtic com és l’Albufera d’Anna el 8 de juliol.

Aquest concert va comptar amb la presència de trompetistes de nivell mundial com Allen Vizutti (EEUU), Eric Aubier (França), Luis Gonzàlez (Espanya) i Pacho Flores (Veneçuela), tots ells van actuar com a solistes acompanyats pel quintet valencià més in-ternacional com són Spanish Brass Luur Metalls.

Durant l’actuació tots ens vàrem quedar bocabadats des del més menut fins el més gran, el comentari més repetit era “que flipà, com toquen, que fàcil ho fan” i ens van entrar ganes d’estudiar i arribar algún dia a tocar com ells.

A més de gaudir d’una gran nit, en un paratge excepcional i de molt bona música, vam poder participar de l’homenatge a Juan Garcia, un mestre i amic per a nosaltres.

Des d’ací animem a les altres cordes de la banda perquè realitzen activitats com aquestes, ja que contribueixen a unir el grup i fer que la relació personal siga més bona.

la corDa De tromPetes

Allen Vizzutti Eric Aubier Pacho Flores Luis González


17

LES BONES COMPANYIESObra de teatre, en un acte, només per a iniciats (Reclamacions a Mere)

S’obri el teló.L’escena vol imitar l’ambient d’un pub cèntric i concorregut de qualsevol ciutat on solga anar gent amb la trentena ben com-plida.Música ambiental dels anys huitanta.En el centre un sofà tres places, un més dels, se suposa, disse-minats pels nombrosos racons del local, on, a soles, es troba asseguda Ella, que és morena, és elegant, és una xica de món i és bonica.De seguida apareix Ell, una ànima en pena que se li aproxima, i que, sembla, busca consol.

ELL: Hola! Em puc asseure?

ELLA: Sí...

ELL: Gràcies.

ELLA: Però en l’altra punta.

ELL: Per què? Esperes algú?

ELLA: No, no és això, és que ací, en el mig del sofà, hi ha un moll que se n’ix i podries esgarrapar-te.

ELL: No m’importa un o més esgarraps en els glutis si a canvi puc fruir de la companyia d’una xica tan formosa com tu.

ELLA: Què has dit...? Doncs no tens poc de morro! Encara no ens coneixem a penes i ja vols tu gaudir de la meua companyia...?? D’assegurances per cert, de la qual sóc gerent, i que, no tingues cap dubte, és molt solvent i rendible.

ELL: Perdona, però per molta companyia d’assegurances que tin-gues, i per molt solvent i productiva que aquesta siga, no t’arri-barà mai ni a la sola de les sabates, si el que fem és comparar-la amb la teua bellesa.

ELLA: Com goses de dir això?? Perquè ho sàpies, jo estic molt orgullosa d’exclamar pertot arreu que no hi ha bellesa en el món que puga comparar-se amb la solvència, la rendibilitat i les ex-pectatives de la meua estimada companyia!, la qual és, ja ho he dit, d’assegurances.

ELL: Perquè ho sàpies tu: jo, fent de costat la modèstia, et diré, també orgullós, que, tan cert com què ara estic veient-te, i que no acabe de creure’m el que veig, és impossible que hi haja com-panyia en el món, ni d’assegurances, ni de reassegurances, ni de la mare que l’ha parida, que puga comparar-se, ni un pèl de figa, amb la teua boniquesa. I per reafirmar açò, sóc capaç de dir que em cague en la teua i en totes les companyies d’assegurances, de reassegurances, de recontraassegurances, i en la resta d’em-preses que vulguen, ni tan sols una mica, parangonar-se amb tu.

ELLA: Tu el que ets és un groller que presumeix d’adorar les do-nes, però que no té cap consideració amb les altres companyies.

ELL: Però sols tu ets la culpable. Tu ets la bella malvada que, en-lluernant-me, m’has fet abominar de la resta de companyies...– i fa mutis pel fòrum...

... i, a poc a poc, cau el teló.

18

EL GRUP DE "SOLFA"Aquestes línies pretenen entretenir-vos, si no és així, no passa res, però per si de cas llegiu-ho una vegada tant sols, i així podreu criticar-me, però amb raó!!!

La història comença a un poblet xicotet on hi ha-via feina per a la gent, que no tenia que sortir fora per buscar-se la vida, on la gent podia comprar un cotxe, una casa o un pis sense tindre por de poder pagar-ho, els xiquets anaven a l’escola a peu i després jugaven pel carrer sense tindre que buscar llocs amagats, ja que els cotxes no envaï-en totalment els carrers. Aquestos xiquets tenien edats molt semblants i anaven al mateix col·legi, després d’anar allí podien jugar pel carrer, mentre berenaven, a futbol a les cotxeres dels carrers o a les escoles (quan el conserge obria les portes per a poder jugar a futbol), podies anar simplement als bancals a fer “cabanyetes”, o jugar a “la frontera”, o anar a la bassa més pròxima a vore si pescaven algun cullerot (com per exemple a la bassa dels Vilars)...

Hi havia algun d’ells que després d’anar a escola s’apuntava a algo, allò que ara és diu extraescolars o activitats d’oci, però en aquell temps tant sols es podia comptar amb cinc o sis activitats, entre elles estava el “catecisme” on passava el 95% dels xa-vals el diumenge de matí, el futbol amb un equip que es deia “infantil”, al que era quasi pecat que jugaren les dones per aquell temps, el bàsquet, al que era quasi pecat que jugaren els xics, el tennis (ja que al poble gaudien d’un bon club de tennis), el karate (era l’activitat més moderna i es podia re-alitzar al gimnàs del poble, encara que no era molt popular; la mecanografia (aquesta activitat havia gaudit d’un gran nombre de seguidors, però pel temps i l’aparició dels ordinadors, va caure quasi


19

en desús); i la “solfa” que no era altra cosa que anar a casa d’un home que li deien “Manolito” i que repassava solfeig (allò que ara es diu llenguatge musical) a sa casa totes les vesprades de manera altruista (sense cobrar ni un duro).

La història se centra en un grup de xavals que tenien al votant dels 8-10 anys i que havien triat anar a “solfa”. Després d’apuntar-se i estar un any anant dimarts i dijous durant un hora a classe de solfeig amb un xaval jove, que li deien Rafel Puerto de mal nom “Vilares” (recordeu que els xavals anaven a una bassa a furtar cullerots que tenia aquell mateix nom), i que els va en-senyar la primera classe teòrica d’un llenguatge que es deia música. Aquest grup de xavals en feia “una de cal i un altra d’arena”, i de lo poc que es pot recordar aquesta història per ara, sols puc dir que el tal Rafa tenia més paciència que un sant... D’aquest grup de xavals alguns havien anat l’any anterior a casa de Manolito, altres no, però do-nava igual, quan eixien de la classe del solfeig anaven a jugar tots amb una pilota de tennis a un joc paregut al “cementeri paret” i se’ls feia de nit jugant, amb el conseqüent “bonegó” dels pares.

Ja han passat dos anys i als xavals els ha agafat un sistema d’ensenyament nou, que es diu la ESO... Ningú sap ben bé en que consisteix, però ara diuen que no van a ensenyar-los res de bo, que van a donar assignatures com Ciències de la Terra i Ciències de la Salut... això que és?? Però bo, diuen que es lliuraran de “la mili”... Aquest grup de xavals segueix anant a solfa, però ara amb un xaval que diuen que sap molta música i que li diuen Damián, a més a més, cada xaval toca un instrument i van a classe per separat, però després s’ajunten a una banda que s’ha format a la comarca de xiquets com ells que estudien música i que tenen un mestre que parla en castellà raro... al poc de temps el grup descobreix que no era valencià, que era d’un país on ni sabien que hi havia bandes de música, era de Cuba o per allí, per on anaven els rics de vacances... pareix que no, però se’ls fa pesat al grup, sobre tot als pares que han de portar-los cada dissabte de vesprada a un poble de la comarca, i ells viuen a la punta de la comarca, per lo que s’han de recórrer un 45 mi-

nuts de cotxe per a anar i 45 més per a tornar a cada vegada... Algun pare encara no sabia el que se li venia damunt... Encara que algú s’enfada perquè no pot anar a entrenar al futbol in-fantil, és igual, els xiquets cada vegada toquen més i millor, i els pares fan el sacrifici amb ganes...

Ara ha passat un any i a l’escola de música decideixen formar una bandeta de xiquets com la que s’ha format a la comarca, i ara fa de mestre un xic de la banda que li diuen Vicent Enguix i que toca el clarinet però més xicotet (el requint). De colp el grup assaja amb gent de la banda del poble, a la qual tots aspiren a entrar, i les partitures que toquen són cada vegada més difícils... Altra vegada els toca assajar dissabtes de vesprada, i ara és al poble, però de 4 a 7 de la vesprada!! Però poc després ve un altre mestre que li diuen Manolo, i li fa tocar al grup peces menys difícils però ben divertides!!! I la bandeta fa concerts, on fins i tot es disfressen els músics de la banda gran!!

Per fi ha arribat el moment i la gent del grup entra a la banda del poble, es fa una festa que mai oblidaran, on es posen per primera vegada un uniforme de músic, on toquen un concert amb gent que té més de 50 anys... A tot això el grup segueix

20

anant els dimarts i ara els divendres a solfa (encara que ara se li diu llenguatge musical) i a classes d’instrument, i encara que no s’ho cregueu, algú del grup toca l’instrument a sa casa, i molts pocs ho fan quasi tots els dies!! Quina bogeria no? Més encara quan a més a més d’això van a entrenar amb l’infantil o el cadet de futbol també dimarts i dijous, van els divendres a assajar amb la banda del poble, el dissabte de matí juguen el partit de futbol, de vesprada van a la banda de xiquets, i el diumenge de matí assagen amb la banda del poble... Però al grup li dona igual perquè quan van a la música ja es troben com a sa casa, i pel temps han fet una amistat ben forta.

Aquestos anys tot és més difícil i costa més... A la solfa com que també és més difícil, el grup no pot continuar unit, ja que alguns membres han de repetir el curs o decideixen dedicar el temps a la gran quantitat de feina que manen a l’institut... Però així i tot alguns encara continuen anant a solfa... Ara els diuen als del grup que tenen la possibilitat de seguir anant a solfa a un altre poble on van xavals que ja fa també 6 o 7 anys que estan estudi-ant solfa i que els agrada tant que volen seguir sabent més. I allà que va el grup... i allà que van els pares cada vesprada a portar-los i tornar-los amb el cotxe, i de vegades tornen amb gent que és del mateix poble que ells, però que no son ni família ni res, però que amb el temps, quasi acabaran sent-ho... Ara els xavals del poble van a unes activitats que es diuen “la confirmació” o el juvenil, o a la “Dafnis” (que és una discoteca on els dissabtes de vesprada posen el millor techno de la comarca), però el grup segueix anant a la banda del poble a assajar i com no, a la banda de xiquets... Algú del grup ha fet novieta o noviet i la majoria els han fet a la bandeta dels xiquets... El grup ix amb la resta de la banda a actuar tant en concerts pels pobles del voltant com a tocar a les entrades de moros i cristians, i el grup passa moltes vesprades junt esperant tocar a l’entrada...

Un temps més tard, molts del grup ara ja definitivament han de deixar la bandeta dels xiquets i les classes de solfa, perquè van a estudiar a la universitat o perquè han de treballar durant tota la setmana, així i tot el grup segueix veient-se els divendres per la nit i el diumenge de matí a l’assaig de la banda... Aquest grup que va començar anant a solfa, i encara que pel mig els va agafar la LOGSE, ningú s’ha quedat tonto (o això pareix) i han acabat junts tocant a la banda.

Hui per hui aquests xavals que han compartit aquesta història o una de ben pareguda al llarg de la seua vida són mestres d’edu-cació física, auditors, futbolistes, estudiants, electricistes, mun-tadors de finestres, fontaners, obrers, escaiolistes, treballadors en una fàbrica, oficinistes, gent en l’atur, pares, mares, germans, inclús algú és mestre de música o del seu instrument, i encara que ja tots no viuen al mateix poble i alguns ja no toquen, tots ells són músics de la banda i sobre tot, AMICS I PART DEL GRUP!!

Aquesta història es repeteix al llarg dels anys i allò que canvia tan sols és el nom de la gent, on vegeu que posa Manolito, Rafa, Damián, el cubà (Milanés), Vicent (Enguix), Manolo (Bonachera), etc, etc... Podeu substituir-los per Kiko (el xic), Mere, Jose Rafael (Vilaplana), Juanito (el xatet), Fermin, Ivan, i tants i tants mes-tres que han tingut el temps i la paciència d’ensenyar a tants i tants grups de gent a apreciar la música, i eixos grups de gent als quals jo un dia vaig pertànyer i que hui encara pertany que van anar a solfa, podeu substituir-lo per qualsevol grup de gent que haja tingut la sort de poder entrar a la banda al voltant del ma-teix any o la mateixa època... A mi se m’ocorren diversos grups de xavals que són amics entre ells i músics, i que pertanyen a un grup, que si no haguera sigut pel sacrifici dels pares, per la paci-ència dels professors, però sobretot, per la dedicació de cadascú d’ells, hui per hui no hi hauria música al poble. Jo he participat de ser alumne i ara em toca ser part d’un grup sent mestre dels xiquets, a tots ells els demane paciència amb mi, perquè intente ensenyar-los la “solfa”, però sobretot, intente ensenyar-los a ser companys d’un mateix grup. A tots ells i sobretot als seus pares, els aplaudeixc i els anime especialment, ara que és temps de crisi a que proven de ser músics i proven de pertànyer a un grup d’amics que volen fer música. I a tots aquells que algun dia vos s’haja ocorregut ser músic, no ho dubteu, proveu-ho, perquè si no, sempre es quedareu amb les ganes!!!

Si la història no vos ha agradat, vos aguanteu, i si vos a agradat segurament somriureu al llegir açò, espere que vos haja entre-tingut!! Ens vegem pel carrer en Santa Cecília!!

Javi molina


21

EXPERIÈNCIES DE CERTÀMENS I CONCURSOS

Un gran percentatge dels músics que hui conformen l’AUM Bocairent no ha participat mai a cap certamen ni concurs de bandes. Lluny queden les últimes participacions de la banda en esdeveniments d’aquest tipus.

Sols d’oïda i al llegir el currículum de la banda, en sabem d’ells. Al currículum hem sentit que la banda ha participat en cer-tàmens i concursos a València, Alcoi, Xàtiva, Ontinyent o Elda. Abans de 1924 data de naixement de l’AUM, la banda Nova i la Vella ja van participar en algun que altre certamen o concurs, així la Nova ho va fer l’any 1890 a Alcoi aconseguint el 2n premi, i l’any 1891 a València aconseguint un importantíssim primer premi o l’any 1900 a Alcant obtenint el segon premi.

L’any 1974, en el I Concurs Regional de bandes de la Diputació a Xàtiva; l’any 1975, la primera que s’anava al Certamen de juliol a la Plaça de Bous a València; l’any 1976, en el de Diputació i

també en el de la Fira de Juliol o l’any 1992, en el de Diputació a València, són alguns exemples de la participació de la banda.

En este article volem que la gent conega la història d’alguns d’aquells fets. Vora 20 anys després una nova generació de mú-sics viuran estes experiències en primera persona, quan tot el treball que estem realitzant siga mostrat a l’escenari del Teatre Municipal de Torrevieja el pròxim 10 de desembre en la nostra participació en el V Certamen Internacional de bandes de Torre-vieja. Per altra banda alguns membres de la banda ho tornaran a recordar. Ells són la saviesa i l’experiència que assessoren a la saba nova, eixa generació de músics que no ho han viscut mai.Ací trobarem tres exemples, la participació de l’any 1974, la de 1976 i la de 1992.

Una data per a no oblidar és el 24 de març de 1974, aquell dia es celebrava el I Concurs de bandes que organitzava la Diputació

22

de València. Aquell concurs es va estructurar en tres sectors, Nord, Centre i Sud, que va ser on l’AUM vam participar. La seu del concurs en la zona Sud, que va ser la primera en desenvopu-lar dit concurs, va ser la ciutat de Xàtiva.

Des de les 9 del matí les bandes anàvem aplegant amb els auto-busos replets de músics i socis fins al lloc on havia de començar la desfilada que era la primera prova, ja que el jurat ja estava es-coltant l’arrancada de les bandes. Huit agrupacions musicals van prendre part, junt als seus aficionats van anar desfilant fins el Gran Teatre de Xàtiva, un recinte que es va plenar de gom a gom.

Després del sorteig d’actuació es va iniciar l’audició de les ban-des; en la sessió matinal van actuar: la Societat Unió Musical de Benimodo, la Filarmònica Alcudiana d’Alcúdia de Carlet, la Unió Musical El Júcar de Sumacàrcer, la banda de música de Canals i l’Artística Musical El Valle de Càrcer.

Degut a l’hora que era es va interrompre la sessió per a fer un descans, a continuació i després de dinar es va iniciar la sessió vespertina amb l’actuació de la nostra AUM Bocairent.

Tot allò que havíem escoltat al llarg del matí junt amb els nervis que teníem els músics per començar la segona part a la vesprada va ser suplida per la moral i sobretot pel fet de tindre un ins-trumental que feia molt poc temps que l’havíem estrenat. Això va ser la principal causa de la gran moral que vam tindre tots al pujar a l’escenari, i valga com anècdota que al pujar l’encarre-gat les cortines de l’escenari vam haver de dir-li que per favor s’esperara un poc perquè faltaven dos músics i solistes, al vore’ls entrar als dos, tots respiràrem i ens va servir de moral i ànim per a fer una actuació que mai s’oblidarà.

L’actuació va ser perfecta dins de les possibilitats d’una ban-da de 40 places. El Abanico per a desfilar i al Gran Teatre el


23

pasdoble Certamen Levantino i l’obra obligada Una Noche en Granada. A continuació de la nostra actuació van intervindre la Societat Musical Aiorense, la Societat Artístico Cultural Algine-tina d’Alginet i Llanera de Ranes.

Al voltant de les 7 de la vesprada amb el jurat i autoritats de Xàtiva, el president de la Diputació En J. Antonio Perelló Mo-rales, després d’unes paraules de l’alcalde de Xàtiva En Eduardo Llagarias i també del Sr. Lòpez Rosado que destacaren la gran assistència de públic que va acudir al I Concurs i en especial a l’actuació tant bona i el sacrifici realitzat per totes les bandes, entre aplaudiments es va donar lectura pel jurat dels premis, amb el següent resultat: PRIMER premi de 20.000 ptes i Diploma a la UNIÓ MUSICAL de BOCAIRENT, segon premi i 15.000 ptes a la Unió Musical de Sumacàrcer i tercer premi i 10.000 ptes a la Filarmònica Alcudiana d’Alcúdia de Carlet.

Els premis es van rebre amb grans aplaudiments en especial de la nostra banda que vam vore plorar i cantar de tanta emoció, ja que la gent de la banda no es creia que haguérem guanyat el Primer premi. Sobre les 21:30h de la nit vam arribar a Bocairent. Una gran traca i a ritme de pasdoble alegre vam arribar a l’Ajun-tament entre aplaudiments.

Per a celebrar este gran dia vam fer un dinar en el que es van entregar diplomes a tots els participants músics i col·laboradors que ens van ajudar a realitzar este gran esdeveniment. Diploma que va ser penjat en moltes cases del poble com a record d’una data per a no oblidar.

Hilario BelDa

L’any 1976, després d’haver quedat a molts pocs punts del pri-mer premi, l’AUM Bocairent decideix participar per segon any consecutiu en el Certamen de la Fira de juliol a València.

El Certamen de juliol de València era per aquells temps el més prestigiós de tots els certamens a nivell nacional, doncs totes les bandes encara eren nacionals, més concretament valencianes. L’AUM es va inscriure en la tercera secció junt amb les bandes: Agrupació Musical la Lírica de Silla, Societat Musical la Artística Manisense i la Unió Musical de Yàtova.

L’obra obligada per a tal event era una selecció de “La alegría de la huerta” del mestre Federico Chueca. Escollint de lliure “Las Hilanderas”, selecció de la sarsuela del mateix nom composada pel mestre valencià José Serrano.

I comença l’aventura; l’obra escollida com a lliure era la que anava d’obligada per a la segona secció. En el moment de la formalització de la inscripció en l’Ajuntament de València, el funcionari de torn es va quedar un poc sorprés, i advertint al representant de l’AUM Bocairent per si no estava assabentat del “detall”, aquest va dir que ja ho sabien però que no passava res.Per aquell temps la indústria tèxtil del poble està en plenitut, tots el músics estaven treballant a torns, intentaren treballar aquell dia pel matí, començant la jornada a les 6 del matí, fent el “primer”. De vesprada a les 16h amb autobús la banda es va desplaçar a València, donat que el certamen començava a les 18h. amb la desfilada de totes les bandes inscrites en la 3º i 2º secció, per a després començar en l’audició al voltant de les 19h.En primer lloc va actuar l’AUM i tot seguit les altres quatre ban-des de la 3º secció. A continuació la 2º secció amb cinc bandes, acabant el certamen a altes hores de la matinada. Finalment va tindre lloc l’acte on es van donar a conéixer les puntuacions de les bandes.

L’AUM va quedar en tercer lloc en la interpretació de l’obra obli-gada amb 102,5 punts, caiguent en picat en l’obra lliure que el jurat dominava a la perfecció per ser l’obligada de la 2º secció (quanta raó tenia el funcionari), sols es van aconseguir 83 punts quedant l’última en este apartat, i per consiguient quedant fora d’obtenir premi algun.

Després d’un llarg dia, al voltant de les 5:30h de la matinada els músics tornaven al poble cansats i un tant decebuts, descarre-gant l’autobús i pujant l’instrumental per la barrera fins al local d’assaig que estava en la Placeta de Sant Tomás (posteriorment va ser seu de la Penya Taurina). La gent que se n’anava a treba-llar preguntava: “Xe, que de quina entrada veniu a estes hores?” … després de 24h de certamen …

L’última participació de la banda en un certamen es remonta a l’any 1992, en concret al dia 6 de juny en el XVI Concurs Pro-vincial de bandes de música celebrat al Palau de la Música de València.

24

La decisió d’anar al certamen es pren en l’Assemblea General de febrer on el president d’aleshores ho proposa a la banda, pro-posta que es va rebre amb un si unànim. Es van realitzar les ges-tions oportunes en la diputació, en la secció de Concursos, que per aquell temps comptava amb la presencia del Sr. Francisco Pontones com a cap del servei de Cultura.

El treball s’intensifica en l’últim mes, en el que es compta amb l’assesorament i ajuda inestimable de Jaime Belda Cantavella, per aquells temps director de la banda Primitiva de Llíria, con-tacte realitzat per Vicente Enguix, ja que començava a participar en aquella banda. El treball de Jaime va ser imprescindible per poder haver aconseguit una bona actuació.

Les bandes que en aquella ocasió van participar van ser: Socie-tat Instructiva Musical Santa Cecilia de Yàtova, Unió Protectora Musical de Llombai, Associació Musical de Rocafort, Unió Mu-sical Alcublana d’Alcublas, Societat Musical la Lira de Chulilla, Agrupació Musical Orba d’Alfafar i l’AUM Bocairent.

La banda participava en la Tercera secció, en la que tant sols podien actuar 40 músics. En aquell any la banda comptava amb 60 músics, pel que molts músics no van prendre part activa en aquest esdeveniment.

Els músics i acompanyants van omplir dos autobusos per a anar de matí cap a Mislata, on en el local cedit per la Societat Instructiva Musical de Mislata es va fer l’última prova. Ja a la vesprada es van poder escoltar les actuacions de les 7 bandes, sent la nostra AUM la 5º en actuar, interprentant l’obra obligada DANSES VALENCIANES de Bernardo Adam Ferrero i FRANCE de U. Buot com a obra lliure.

Després de l’actuació de l’orquestra del Conservatori Superior “Joaquín Rodrigo” es va procedir al fallo del jurat, resultant: Pri-mer premi: Unió Protectora Musical de Llombai; Segon premi: Societat Instructiva Musical Santa Cecilia de Yàtova; Tercer Pre-mi: Associació Unió Musical Bocairent.

L’alegria es va apoderar dels músics i acompanyants, s’havia aconseguit un premi important amb el bon fer de tots els músics i la gran llavor feta per l’assessor Jaime Belda que, quina casua-

litat, és l’actual director de la Unió Musical Torrevejense, i que el pròxim dia 10 de desembre a Torrevieja trobarem.

Esta és l’última experiència de la banda en un certamen, una nova generació de músics recullen ara el testimoni, l’orgull i la satisfacció de pertànyer a l’AUM i portar el nom de Bocairent allà on van de manera elegant, deixant-lo sempre en el millor lloc que es mereix.

Bones festes de Santa Cecília, treball i sort al CERTAMEN. aum Bocairent


25

ANUARI ASSOCIACIÓ UNIÓ MUSICAL BOCAIRENTEn veritat, si no fóra per la música, sí hauria més raons per tornar-se boig”.

Piotr ilitx txaikovski

Amb aquestes paraules carregades de tanta raó volem ence-tar el nostre recorregut al llarg de les activitats que la nostra Associació ha realitzat en aquest any.

Com tot els anys la temporada musical comença amb la nostra especial festa a Santa Cecília. Com tots ja saben, al mes de no-vembre, els músics tenim tots els anys una cita amb la “sante-ta”. És la nostra festa, en la qual fem un seguit d’actes festius i

musicals per a la seua celebració. Aquest any va tindre la gran satisfacció de ser Clavari En Daniel López herrero, qui ha estat músic des de l’any 1988 amb el seu instrument, el trombó.

26

També cal destacar en aquestes dates l’entrada a la banda de NOUS MÚSICS, en aquest cas de Maria Cabanes Sanchis, Sergio Silvestre Asensio i Jordi Sanjuán Silvestre, els qui han donat aquest pas amb una gran il·lusió per entrar a formar part de la nostra Associació. Un pas que 50 anys abans van donar José Miguel Calatayud Cabanes, José Perigüell Santonja i Ignacio Vañó Belda, tres músics que en l’any 2010 celebraven les seues bodes d’or musicals. Sense oblidar-nos de Juan Antonio Tomás Vañó i d’Amparo Bodí Belda, amb la celebració dels seus 25 anys, amb la peculiarietat de ser-ne Amparo la primera dona que ha aconseguit celebrar els 25 anys com a músic de l’AUM Bocairent.


27

Un partit de futbol renyit entre les diferents cordes de la banda, i el posterior dinar de cassola al forn eren els primers actes de la festa. La vesprada amb un oratge que amenaçava aigua, ens va permetre realitzar el passacarrer de l’arreplegada dels nous músics finalitzant en casa del Clavari 2010 Dani López, on tot i l’inclemència meteo-rològica vam gaudirm de bons moments en la terrassa de sa casa. Traslladaren la imatge de Santa Cecília a l’església els nostres veterans, fet que ens ompli d’orgull i que es-perem que segueixca per molts anys.

El sopar de músics, i la posterior festa de disfresses van ser molt més que un simple acte, el bon fer de les diverses colles d’amics que hi ha dins de la banda i cada vegada més i millor nivell de les disfresses i posades en escena d’aquestes van propiciar que la vetlada fora d’allò més animada, tenint menció especial el “performance” de la processó de Sant Blai, que s’emportà el primer premi en categoria de grups.

28

L’endemà es realitzà el passacarrer des de casa del Clavari 2010 fins la nostra seu social, i posteriorment el dinar de germanor que va congregar a músics, familiars i convidats.

Després del cap de setmana intens de molta festa, passacarrers, dinar, sopars, desfilades... cal no deixar de banda un dels actes més importants per als músics, el Concert. El dissabte 27 de no-vembre la banda va realitzar el seu CONCERT A SANTA CECÍLIA al Teatre Avenida on es van interpretar obres com: “Flashing winds”, “Sinfonia nobilíssima”, Castelo do inferno”, “Nostrada-mus” i “The year of the dragon”.Les dos obres que tancaven cada una de les dos parts del con-cert, eren les obres que l’AUM havia preparat per a participar en el IV Certamen de Torrevieja i que a la fi la sort ens va ser

esquiva i no vam eixir elegits. El treball estava iniciat tant sols ens quedava seguir la preparació de les peces “Castelo do In-ferno” (obra obligada) i “The year of the Dragon” (obra lliure), per tal d’oferir el nostre treball a la gent que incondicinalment assisteix als nostres concerts, i en especial al de la nostra festa de Santa Cecília.

Un sopar de germanor acompanyats per la Lira de Quatretonda, on l’oratge ens va impedir eixir al carrer a desfilar, no va ser obstacle per a que passàrem una gran nit de festa fins a altes hores de la matinada.

L’endemà des del local social de la banda traslladàvem la imatge de la santeta a casa del nou clavari Daniel Belda Espinós.


29

Després de celebrar la nostra festa va arribar el CON-CERT FESTER on la banda interpreta pasdobles, marxes mores i cristianes dedicades a les diferents filaes i ca-pitans, així com també a la Junta de Festes i a la pròpia Associació Unió Musical Bocairent. Les peces van estar interpretades per la banda i dirigides pel director ti-tular En José Vicente Moltó Garcia i pels compositors d’algunes de les peces interpretades com és el cas de Damián Molina, Juan Calatayud, Blai Molina i Javi Mo-lina (músics de l’AUM), José R. Pacual Vilaplana, Rafael Mullor Grau, Saül Gómez i Ramon Garcia i Soler. El concert va estar format per les següents peces: “Capi-tà Marroquí”, “Xelo”, “Miguel, capità granaders 2011”, “Bekir-Mariola”, “Pepet”, “Abraham”, “Borjos”, “Que-brantà”, “Paco Jover”, “Isaac” i “De Capeta i polaina”.

A açò seguien els actes de la Publicació, l’Acapte i la Moguda de bandes, on la banda sempre actua al com-plet.

30

El 16 d’abril vam realitzar al pavelló d’esports el COnCErT DE PrIMAVErA. Enguany el concert tenia per lema “La música, unió de cultures”. Per a la celebració del concert vam comptar i alhora col·laborar amb l’ONG “Escoles So-lidàries”. Dins del recinte del concert l’ONG es va encarre-gar de montar un reportatge fotogràfic i alguns recursos materials on es veia reflexat el treball d’aquests voluntaris en terres guatelmateques. En aquest concert es va impos-sar l’insignia d’or i brillants de l’Associació, als nous socis d’Honor: José Miguel Calatayud Cabanes i José Molina Perigüell.A més, per finalitzar es va passar una projecció del tre-ball fet per l’ONG, tot després de la interpretació de les següents peces: “Danzón nº 2”, “El Arca de Noé”, “Hua-pango” i “Libertadores”. Un gran concert que va fer les delícies dels assistents i dels músics en vore que el dur treball que s’havia fet, havia donat els seus fruits.


31

El dia 23 de juny tenia lloc, com ja és habitual, l’AU-DICIÓ DE FINAL DE CURS dels alumnes de l’escola de música. Un any més, pares, mares, iaios, germans i afi-cionats a la música assistien a la Placeta de Sant Blai, per escoltar, donar suport i vore les evolucions dels alumnes durant el darrer curs. Una audición que tracta de traure al carrer la música dels més menuts i que per la seua gran aceptación ha d’anar buscant un altre lloc amb més capacitat, per a que la gent puga gaudir més si cap d’este peculiar acte. Des d’ací volem agrair a la Filà Terç de Suavos la seua disponibilitat i col·laboració en esta audició.

32

Aquells alumnes que acaben l’etapa d’ensenyament elemental i que prenen part en les proves d’accés al conservatori o la prova per a l’obtenció del certificat d’ensenyances elementals, van re-alitzar el dia 3 de juliol el CONCERT DE JOVES INTÉRPRETS. Ací cada un va demostrar les seues habilitats instrumentals, inter-pretant les obres que havien assajat per tal de presentar-se a les esmentades proves.

La vesprada amenaçava pluja i el lloc on es celebra habitualment va haver-se de canviar, passant així de l’incomparable marc de la Plaça de l’Ajuntament al teatre Avenida.

Per finalitzar l’audició van actuar la Banda Jove amb la col-laboració dels alumnes de llenguatge musical. Cal agrair a l’Ajuntament les facilitats per a poder realitzar l’acte en el tea-tre Avenida.


33

Al mes de juliol l’Associació va tindre una cita amb la SARSU-ELA. El dissabte 23 la banda va realitzar un concert dedicat a la música de Sarsuela, que malgrat les inclemències de l’oratge va tindre un èxit absolut. Aquella vesprada una tronada d’estiu ens va tindre emb l’ai al cor, gràcies a l’ajuda dels músics i col-laboradors i en especial al bon fer i dedicació de Juan “Morico” l’encarregat de la Plaça de Bous, l’espectacle va poder realit-zar-se. La banda va comptar amb la col-laboració del ballet d’Elena Tudela, amb el tenor Joan Carles Blanquer i la sopra-no Maria Such. A l’espectacle realitzat per l’Associació i els seus col·laboradors vam poder escoltar fragments de pe-ces com “Luisa Fernanda”, “La Verbena de la Paloma”, “ La canción del olvido”, “El barberillo de Lavapiés”, “Doña Fran-cisquita”, “El Caserío”, “La tabernera del puerto”, “La boda de Luis Alonso”, “Agua, azucarillos y aguardiente” y “Gi-gantes y cabezudos”.

L’espectacle va estar magistralment pre-sentat per Mª José Belda i Ferran Vañó, qui amb la vestimenta apropiada i una gran interpretació ens van portar de vi-atge per tots els racons d’Espanya, per endinsar-nos en el món de la Sarsuela.

Esperat amb impaciència pels nostres socis, el concert de Sar-suela va colmar les expectavives que amb este espectacle s’ha-víem marcat, treball a nivell musical, conjucció amb solistes, ajust amb el ballet i el que és més important el reconeixement dels nostre treball per part dels nostres socis a una demanda de temps, era un deute pendent amb els socis el fer més que un concert un ESPECTACLE de Sarsuela.

34

L’Associació també ha col·laborat, com tots els anys, en les FESTES I TrADICIOnS DE BOCAIrEnT, així ha participat en les festes d’estiu a Sant Agustí, en la Fireta d’Ar-tesania i Tradicions, en les festes de Moros i Cristians i les festes dels diferents barris com la Santa Creu, entre d’altres.

No cal oblidar tampoc les EIXI-DES que la banda ha fet a diver-sos pobles per tocar a les seues festes, Crevillent, Iecla, Banyeres, Alcoi, Xixona, Cocentaina, Muro, València, Ontinyent,...

I totes aquelles EnTrAES, COn-CErTS, PAnELLETS, CErTà-MEnS,... que ens queden per fer.

Enhorabona als nous músics i al Clavari!!!


35

JUNTA DIRECTIVA

PRESIDENTBlai Molina Calatayud

SECRETÀRIAEli Llop i Beneyto

TRESORERJoan Vañó Doménech

RESPONSABLES CONTRACTESRafael Silvestre PuertoJuan Vañó SempereJoaquín Silvestre Galiana

RESPONSABLE L’ESCOLA DE MÚSICAPili Gisbert Solbes

RESPONASBLE SOCIS PROTECTORS i LOCALVicente Crespo Calatayud

RESPONSABLE MATERIAL i INSTRUMENTSFrancisco Molina Molina

RESPONSABLE UNIFORMESManolo Ferre Puerto

RESPONSABLE LOTERIA i ARXIUJosé Antonio Cantó Vañó

RESPONSABLES BANDA JOVESergi Vañó PeidroVicent Francés Galiana

DIRECTORJosé Vicente Moltó García

DIRECTOR BANDA JOVEFermín Blay Pons

DIRECTOR HONORÍFICNorman Milanés Moreno

36

1 José Perigüell Santonja Percussió

2 Antonio M. Colomina Beneyto Percussió

3 Joan Albert Albero Mascarell Percussió

4 José Antonio Cantó Vañó Percussió

5 Juan Antonio Tomás Vañó Percussió

6 Fernando Vañó Fuster Percussió

7 Cristina Pérez Castelló Percussió

8 Joan Castelló Cantó Percussió

9 Andreu Vañó Sempere Percussió

10 Josep Llinares Llobregat Percussió

11 Toni Calabuig Belda Percussió

12 Josep Gandía Micó Percussió

13 Sergio Bernat Silvestre Percussió

14 Toni Puerto Sempere Percussió

15 José Molina Perigüell Baix

16 Juan Calatayud Castelló Baix

17 Javier Molina Calatayud Baix

18 Sergi Vañó Peidro Baix

19 Hermenegildo Sempere Belda Bombardí

20 Joaquín Silvestre Galiana Bombardí

21 Rafael Silvestre Puerto Trompa

22 Vicent Crespo Calatayud Trompa

23 Empar Espinós Pascual Trompa

24 Joan Albert Silvestre Cerdà Trompa

25 Sergio Silvestre Asensio Trompa

26 Francisco Sanz Luna Trombó

27 Ignacio Vañó Belda Trombó

28 Daniel López Herrero Trombó

29 Daniel Belda Espinós Trombó

30 Francisco Molina Molina Trombó

31 Eli Llop i Beneyto Trombó

32 Joaquim Molina Huerta Trombó

33 Fernando Vañó Garcia Trombó

34 Vicent Francés Galiana Trombó

35 Victor Silvestre Vicedo Trombó

36 Josep Vañó Bodí Trombó

37 Marcos Asensio Sanz Fliscorn

38 Joaquín Silvestre Puerto Trompeta

39 Joan Perigüell Sempere Trompeta

40 Blai Molina Calatayud Trompeta

41 José Fco. Molina Belda Trompeta

42 Santiago Beneyto Gisbert Trompeta

43 Robert Francés Galiana Trompeta

44 Víctor Vañó Peidro Trompeta

45 Sergio Carrion Calatayud Trompeta

46 Isaac Colomina Belda Trompeta

47 Jordi Sanjuan Silvestre Trompeta

48 Angel Castelló Cantó Trompeta

49 Sergi Puertes Puerto Saxo Soprano

50 Amparo Bodí Belda Saxo Alt

51 José Miguel Calatayud Colomer Saxo Alt

52 Luis Silvestre Cerdá Saxo Alt

MEMBRES ASSOCIACIÓ UNIÓ MUSICAL BOCAIRENT


37

53 Hector Rodríguez Santonja Saxo Alt

54 Joan Vañó Bodí Saxo Alt

55 Damian Calabuig Albero Saxo Alt

56 Esperanza Sanchis Gómez Saxo Alt

57 Hilario Belda Mora Saxo Tenor

58 Juan Vañó Sempere Saxo Tenor

59 Javi Belda Botella Saxo Tenor

60 Miriam Vañó Rico Saxo Tenor

61 José Miguel Calatayud Cabanes Saxo Baríton

62 José Molina Martínez Saxo Baríton

63 Damián Molina Beneyto Clarinet

64 José Fco. López Herrero Clarinet

65 Fco. Javier Francés Perigüell Clarinet

66 Antonio Alcaraz Borrell Clarinet

67 Mª José Borrell Molina Clarinet

68 Patricia Vanyó Vanyó Clarinet

69 Laura Gómez Ortega Clarinet

70 Pilar Gisbert Solbes Clarinet

71 Joan Vañó Doménech Clarinet

72 Manolo Ferre Puerto Clarinet

73 Carmina Crespo Sanz Clarinet

74 Mª Isabel Botella Beneyto Clarinet

75 Iván Campos Rodríguez Clarinet

76 Hugo Beneyto Belda Clarinet

77 Joana Silvestre Vañó Clarinet

78 Laia Molina Huerta Clarinet

79 Marina Silvestre Vañó Clarinet

80 Lledó Vañó Sempere Clarinet

81 Lourdes Vañó Sempere Clarinet

82 Marc Puertes Puerto Clarinet

83 Sara Francés Beneyto Clarinet

84 Mireia Cerdà Galindo Clarinet

85 Maria Cabanes Sanchis Clarinet

86 Montse Vañó Cardós Clarinet

87 Carmina Tortosa Cerdá Clarinet

88 Josep Lluis Pascual i Soler Clarinet Baix

89 Enrique Ribera Gisbert Requint

90 J. Damián Silvestre Vañó Flauta

91 Olga Vanyó Vanyó Flauta

92 Llucia Reig Cerdá Flauta

93 Rosa Mª Pascual Soler Flauta

94 Maria Micó Beneyto Flauta

95 Rubén Molina Belda Flauta

96 Elena Ferre Sanjuan Flauta

97 Miriam Silvestre Galiana Oboe

98 Laura Ferre Sanjuan Oboe

99 Araceli Llinares Belda Oboe

100 Rafael Colomina Beneyto Abanderat

101 Pere Gómez Tormo Abanderat

MEMBRES ASSOCIACIÓ UNIÓ MUSICAL BOCAIRENT

38

PROGRAMA D'ACTESDISSABTE 12 DE nOVEMBrE

A migdia, es disputarà un partit de futbol entre les diferents cordes d´instruments. Seguidament tindrà lloc el ja tradicional dinar de cassoleta al forn per als participants i seguidors/es.

A les 17.30 hores, volteig general de campanes i desfilada des del Local Social al carrer músic Bernat, per tal d´arreplegar als nous músics. El recorregut serà: Ángel Castelló Cantó (carrer Regadiu), seguidament arribarem a casa de Toni Puerto Sem-pere (carrer Juan Beneyto Bernácer), després a casa Carmina Tortosa Cerdá (carrer Cervantes), seguint amb Miriam Vañó rico (carrer Ontinyent), seguirem amb Montse Vañó Cardós (carrer València), d’ací continuarem a casa d’Espe Sanchis gó-mez (carrer Músic Bernat), després ens dirigirem a casa d’Elena Ferre Sanjuán (carrer Martí Calabuig) finalment ens dirigirem fins a casa del Clavari 2011, en Daniel Belda Espinós (Plaça del Regne).

Seguidament, trasllat de la imatge de Santa Cecília, fins l’Esglé-sia, on tindrà lloc una missa en sufragi dels músics i socis que ja no hi són entre nosaltres. A continuació, trasllat de la imatge al Local Social.

A les 22.00 hores, sopar de germanor.

DIuMEngE 13 DE nOVEMBrE

A les 11.30 hores del matí, PASSACARRER a càrrec de la banda, començant des de casa del Clavari 2011, en Daniel Belda Espinós, al carrer Plaça del Regne i finalitzant a la Seu Social.

A les 14.00 hores, es farà un Dinar de Germanor que congregarà a músics, familiars i convidats.

DISSABTE 19 DE nOVEMBrE

A les 18.30 hores, al Teatre Avenida, amb l’Associació Unió Mu-sical Bocairent, COnCErT EXTrAOrDInArIDirigit per En José Vicente Moltó García.Director convidat: En Fermín Blai i PonsPresentat per: En Blai Vanyó i Vicedo

A les 22.00 hores, sopar de músics i acompanyants, i a con-tinuació, desfilada des del Pont de Sant Blai fins la Plaça de l’Ajuntament.

DISSABTE 26 DE nOVEMBrE

A les 21.00 hores, sopar de músics i acompanyants, a continua-ció projecció de la pel·lícula “Tocando el viento”.

En acabar hi haurà concert del grup de trombons “GARRIDOS”

DIuMEngE 27 DE nOVEMBrE

A les 12.00 hores, trasllat de la imatge de Santa Cecília des del Local Social fins casa del Clavari Entrant, En Antonio Alcaraz Borrell (Carrer Germanies).

Bocairent, Novembre 2011

CArTELL I POrTADA: ramon Llop i Beneyto


39

PROGRAMA CONCERT SANTA CECÍLIAdissabte 19 de novembre, a les 18.30 hores al Teatre Avenida

1a PArT

THE SECRET OF THE HILLS (2011) ...................................................................................................................... André Waignein Obra obligada del V Certamen Internacional de Bandes de música de Torrevieja 2011 (Bèlgica 1942)

LIBERTADORES (2010) ........................................................................................................................................................... Oscar Navarro Obra lliure per al V Certamen Internacional de Bandes de música de Torrevieja 2011 (Novelda 1981)

2a PArT

*LO CANT DEL VALENCIÀ (1911) ..........................................................................................................................................Pedro Sosa Pasdoble (Requena 1887-1953)

*RAPSODIA HÚNGARA Nº 2 (1847) .................................................................................................................................Franz Liszt (Hongria 1811-1886)

EL CASERIO (1926) .......................................................................................................................................................................... Jesús Guridi Preludi (Vitoria 1886-1961)

HUAPANGO (1941) ................................................................................................................................................. José Pablo Moncayo (Mèxic 1911-1958) Arranjament Norman Milanés

DIRECTORS:*En FERMIN BLAI I PONS, Director Banda Jove Associació Unió Musical de Bocairent En JOSÉ VICENTE MOLTÓ GARCÍA, Director Associació Unió Musical de Bocairent

PRESENTADOR: En BLAI VANYÓ i VICEDO

40

JEROGLÍFICS1. En castellà, quina peça musical s’interpreta? 2. Fugida

3. Instrument musical (en castellà) 4. Sinònim de vent


41

5. Ocell exòtic 6. Instrument musical

7. Animal nadalenc 8. Animal de la sabana

1. La quinta sinfonía (La 5ª sin Fo ni A)2. Retirada (Re tirada)3. Contrabajo (con-tra-bajo)4. Aire (a-i-re)5. Cacatua (ka-ka-tuba(menys la b)6. Piano (pia-no)7. Reno (re-no)8 Girafa (gira-fa)

42

L’ASSOCIACIÓ UNIÓ MUSICAL BOCAIRENT VOL AGRAIR LA SEUA COL·LABORACIÓ A

TOTES LES EMPRESES I COMERÇOS

Fest

a a

san

ta C

eCíl

ia 2

011

· ass

ocia

ció

Uni

ó M

usic

al B

ocai

rent

Editat amb la col·laboració de:

ASSOCIACIÓ UNIÓ MUSICALBOCAIRENT

aumbocairent.blogspot.comfacebook.com/aumusboctwitter.com/aumbocairent

C/ Músic Bernat, s/n - 46880 BocairentTel. 962 905 060

E-mail: [email protected]

CONSELLERIA D’EDUCACIÓ, FORMACIÓ I OCUPACIÓ

Documents

AUMBOCAIRENT - Llibre Programa Festa a Santa Cecília 2011