Poesia   d’Ausiàs Marc a  les Biblioteques de Barcelona   • Antologia poètica : cants d'amor.  

València : Edicions de la guerra, 1997. 

• 35 poemes d'amor.  València : Tàndem, 1998. 

• Tria de poemes. Barcelona : Hermes, 1999. 

• Poesies. Barcelona : Barcino, 2000. 

• Llir entre cards : antologia poètica. Barcelona : Proa, 2001. 

• Ausiàs Marc : antologia poètica.   Barcelona : La Busca, 2004. 

   Recursos en línia  • Ausiàs March a  L'Associació d'Escriptors en 

Llengua Catalana (AELC). [Català]  • <http://www.escriptors.cat/autors/marcha/

pagina.php?id_sec=2534 >  • Ausiàs  March  a  la  Biblioteca  Virtual  Joan 

Lluís Vives. [Català] • <http://www.lluisvives.com/bib_autor/ausiasmar

ch/>  • Ausiàs March a Culturcat. [Català] • <http://bit.ly/QHZh09>  • Ausiàs March a lletrA. [Català] • <http://lletra.uoc.edu/ca/autor/ausias‐

march>  • Poemes musicats d’Ausiàs March a Música 

de poetes ‐ UOC. [Català] • <http://bit.ly/S9vOef> 

     

  

 

    

AUSIÀS MARCH 

  

   

           

   

Autor

del Mes

Ve

rs

òd

ro

m

Octubre 2012

Ausiàs March (Gandia? ±1400 — València, 3 de març de 

1459). Poeta i cavaller valencià medieval. Originari d'una 

família de  la petita noblesa  amb  aficions poètiques. Va 

ser  un  dels  poetes  més  importants  del  Segle  d'Or 

valencià  i  és  considerat  un  dels  poetes  medievals  en 

llengua catalana més importants. 

 

Fill de Pere March, de qui va heretar el lloc de Beniarjó i 

les alqueries de Pardines  i Vernissa, al ducat de Gandia. 

Participà en les campanyes de Sardenya i de Còrsega, i va 

assistir als setges de Calvi  i Bonifazio (1420). En 1425, el 

rei  Alfons  el  Magnànim  va  recompensar  els  serveis 

militars  prestats  per  Ausiàs  amb  la  concessió  d'alguns 

privilegis  jurisdiccionals  sobre els petits  senyorius  rurals 

de Beniarjó,  Pardines  i Vernissa  (en  l'àrea  territorial de 

Gandia), que havia heretat del  seu pare. Aquest mateix 

any  el  rei  l’anomena  falconer  major  reial,  per  a  que 

s'encarregués de  la direcció  i  l'administració dels serveis 

de  falconeria  que  el  rei  havia  establert  a  prop  de 

l'Albufera de València.  

 

Per aquesta època va portar una vida irregular: el 1425 la 

reina Maria de Castella va ordenar al batlle de  la ciutat 

de  València  que  fes  retornar  a  casa  seva  un  noi  d'uns 

dotze anys que se n'havia anat amb ell i estava en "via de 

perdició", i el 1427 va tenir un procés a requeriment de la 

mare d'Elionor,  filla de Roderic Alfonso de Gandia, que 

fou  sobresegut.  El  1437,  quan  tenia  al  voltant  de 

quaranta  anys,  va  contraure  matrimoni  amb  Isabel 

Martorell, germana de Joanot Martorell (autor del Tirant 

lo  Blanc).  Però  el  1438  va  enviar  un  cartell  de 

deseiximent al seu cunyat Galceran Martorell, a causa de 

desavinences sorgides en el  repartiment dels  llocs de  la 

vall de Xaló, que havia heretat Isabel. Aquesta va morir a 

setembre del 1439,  i el 1443 es  casa en  segones noces 

amb  Joana  Escorna,  amb  la  qual  va  vireu  onze  anys  a 

València. 

 

Fou  hereu  universal  de  totes  dues  dones,  cap  de  les 

quals, però, no  li deixà successió  legítima. Poc abans de 

morir es va veure embolicat en un altre afer entre un fill 

seu bastard  i Galceran de Vilanova, el qual també acabà 

amb un cartell de desafiament. Deixa quatre fills bastards 

vius i un altre, Francesc, que ja havia mort. 

L'obra d'Ausiàs March està constituïda per 128 poemes, 

d'extensió  variable,  el  conjunt  dels  quals  supera  els 

10.000  versos.  Encara  que  no  es  disposen  de  dades 

segures  que  permetin  establir  la  cronologia  exacta 

d'aquestes  composicions.  A  partir  dels  escassos  indicis 

que contenen (al∙lusions a personatges, situacions o fets, 

fonamentalment) es pot deduir que l'activitat literària del 

poeta  es  va  iniciar  a  partir  de  1425,  després  d'haver 

abandonat  l'activitat  militar,  i  es  va  prolongar  sense 

solució de continuïtat, fins a la seva mort. El poemari de 

March ens ha arribat a  través de  tretze manuscrits dels 

segles XV i XVI i de cinc edicions antigues (València 1539, 

Barcelona  1543,  Barcelona  1545,  Valladolid  1555  i 

Barcelona 1560). 

La majoria dels estudiosos s'han decantat per classificar 

la  seva obra per  cicles  temàtics:  cants d'amor,  cants de 

mort,  cants morals  i  cant espiritual. Però, més enllà de 

divisions  internes,  el  corpus  poètic  ausiasmarquià 

constitueix  un  discurs  de  forta  càrrega  moral  que, 

fonamentalment,  gira  entorn  de  l'experiència  amorosa, 

les  seves  contradiccions  irresolubles  i  els  sofriments de 

tot tipus que se'n deriven per al jo poètic. 

 

En  definitiva,  Ausiàs  March  va  marcar  un  abans  i  un 

després  en  la  poesia  catalana  perquè  no  només  va 

renovar  la  tradició  trobadoresca  incorporant  materials 

dels autors clàssics, la lírica francesa, l’‘stilnovisme’ italià 

i  la  literatura  cristiana,  sinó  que  també  va  exercir  una 

gran  influència en  la poesia  castellana del Renaixement 

(Garcilaso de la Vega, Joan Boscà, Fernando de Herrera). 

 

  

Joan Ferraté  sobre la poesia d’Ausiàs March 

«Què  fa  d’Ausiàs  March  un  poeta  extraordinari?  La seva  capacitat  de  dir  la  veritat.  La  capacitat  de extraordinària de  la seva expressió. La seva  llengua és extraordinària  i,   amés de dir  la veritat,  fa por.  […] el salt d’una paraula que sembla innòcua a la realitat del carda, la gent no la fa. Aquest salt fa por».      

 “Era un salvatge i un insolent.” A El Temps. 1996. nº 645, octubre.